id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_309547 | Mònica López, dona del temps de 'TVE', indignada
Mònica López, dona del temps de 'TVE', indignada: «Tots vostès saben més de la meva vida que jo»
La meteoròloga va ser criticada per un missatge feminista que va publicar al Twitter
Mònica López ha demanat disculpes | Instagram
La lluita per a la igualtat de gènere en el món laboral i la llibertat per escollir la feina que es vulgui cada cop és més accentuada i inclou en el debat a persones destacades i conegudes per una gran part de la societat. L’última protagonista ha estat la famosa meteoròloga Mònica López, dona del temps de ‘TVE’, que ha criticat durament a un usuari de Twitter que va posar en dubte el missatge feminista que la mateixa López va penjar al seu compte d’aquesta xarxa social.
«Llegeixo molts comentaris que insisteixen que no cal recordar que les nenes poden ser el que vulguin. Tant de bo arribi el dia en què realment no ho sigui. #QueNadaLasPare i #DayoftheGirl», va escriure López al costat d'una imatge on apareixia ella al plató de 'TVE' amb aquest missatge: «Fomentar vocacions científiques entre les noies».
La presentadora del temps de 'TVE', Mònica López, en una imatge d'arxiu | Europa Press
Després del primer missatge, un usuari de Twitter li va etzibar a López: «Sóc físic i jo crec que a vostè ningú li va dir que no ho fos. La meva opinió és que tothom faci la carrera que vulgui. Però perdoni, ja cansa el mateix discurs», va escriure l'usuari.
Va ser aquí en aquest moment quan la meteoròloga va explotar i va respondre enfadada, assegurant que a ella mateixa la van intentar convèncer per fer magisteri. «I a la meva mare li deien que per què anava a enviar la nena a la universitat. Ah no ... que tots vostès saben més de la meva vida que jo», va etzibar.
Posteriorment, la mateixa López va publicar un article on es podia llegir que la falta de vocació de tècnica de les nenes feia perillar el seu futur laboral. A més, en el mateix text es podia llegir un estudi de l’ONU en què s’afirma que hi ha titulacions universitàries que estan considerades més d’homes o més de dones. Les més encasellades són especialment les de ciències, tecnologia, enginyeria o matemàtiques.
«I deixo ja el tema que alguns teniu la capacitat de veure chungos en tot #MadreDelAmorHermoso», va concloure Mònica López». Evidentment, els missatges de la meteoròloga van tenir impacte a les xarxes socials i no es van fer esperar els missatges de reacció, alguns dels quals els podem veure a continuació: | 0.865019 | curate | {"ca": 1.0} | https://catalunyameteo.com/noticies/monica-lopez-dona-temps-tve-indignada-twitter |
cawac_ca_20200528_10_248052 | Visats
Servei de Visat i Registre de Verificació Documental, RVD
Tant el Visat com el Registre de Verificació Documental, RVD, són una intervenció col·legial sobre els treballs professionals per comprovar:
• La identitat de la persona que signa el projecte o document tècnic, que aquesta està degudament col·legiada i al corrent de les seves obligacions col·legials. • Que la persona que signa el projecte o document tècnic es troba en l’exercici legítim de la professió i per tant no està inhabilitat. • El projecte o document tècnic observa els reglaments i acords col·legials sobre l’exercici de la professió. • La correcció i integritat formal de la documentació que es vol visar.
Al Manual d’utilització de la plataforma CEVISAT , es troba tota la informació i fixa les normes i responsabilitats per a fer l’ús correcte d’aquesta eina informàtica, document consultable a l’àrea del col·legiat/ada .
Condicions d’accés
Per poder estar inclòs al registre d’usuaris del servei de visat i RVD cal complir les següents condicions:
• Ser col·legiat/ada • No estar inhabilitat/ada per a l'exercici professional • Disposar d'una pòlissa vigent d'assegurança de responsabilitat civil professional, la gestionada pel Col·legi o un altre de similars característiques • Complir amb les condicions que s'indiquen a continuació, segons la situació professional del col·legiat/ada:
Professionals liberals: Estar donat d'alta com a professional lliberal. Aquesta situació s'ha d'acreditar mitjançant fotocòpia de la declaració censal, amb l'epígraf professional 321 de l'IAE així com l'alta i/o l'últim rebut d'autònoms o de MUPITI.
Treballadors per compte d'altres: Estar assalariat en una empresa, contractat amb la categoria professional d'enginyer tècnic industrial i responsabilitzar-se de la documentació que es portarà a visar o registrar. Aquesta situació s'ha d'acreditar mitjançant un certificat original signat pel responsable de l'empresa on s'autoritzi el col·legiat/ada a signar documents en nom de l'empresa, l'alta a la seguretat social, i/o el TC2, grup de cotització 1 o 2 i la fotocòpia del NIF de l'empresa.
Socis d'empresa: Ser soci d'una empresa i qui signa la documentació que es portarà a Visar o Registrar. Aquesta situació s'ha d'acreditar mitjançant l'escriptura de constitució de la societat, i la fotocòpia del NIF de l'empresa, així com l'alta i/o l'últim rebut d'autònoms.
• Sol·licitar-ne la inclusió mitjançant el Full de declaració de dades professionals , en el col·legiat declara i acredita la seva situació professional, document consultable a l’àrea del col·legiat/ada . | 0.852657 | curate | {"sv": 0.002325581395348837, "ca": 0.9976744186046511} | http://www.cetivg.cat/visats.php |
mc4_ca_20230418_4_46317 | aManida de faves i pèsols
Gerard Codiñach Alvarez
Edit date: Tuesday, 23 Oct. 2018
600 gr Faves ( amb baina)
-180 gr de Faves
200 gr Pèsols ( amb baina)
-160 gr de Pèsols
-40 gr de Cansalada
-5 gr de Menta
-1 ml d'Oli
-0,1 gr de Sal
-10 gr d'espàrrec
-0,5 gr de flor de Faves
Ingredients principals.
Desgranarem els pèsols de la baina.
A continuació extraurem les faves de la baina.
Escaldarem les faves primers i els pèsols després.
Un cop escaldades les posarem a escórrer, i un cop escorregudes les posarem a la nevera a que es refredin.
Mentrestant esperem a que es refredin. Vaig posar menta en oli durant 24 hores per infusionar -los.
Un cop infusionat ho posarem en un recipient i amb el turmix ho triturarem i colarem.
Resultat final del oli infusionat.
En una paella posarem una mica d'oli per saltejar les faves i els pèsols.
L'oli ja esta calent ara procedirem a introduir -les.
Procedim a saltejar pèsols i faves.
Un cop esta filmat a pell, anirà a la nevera .
Ja esta saltejat i agafem film i ho filmem a pell.
Per decorar al final del plat agafarem un espàrrec i tallarem la punta i un tros del tronc i es saltejarà una mica.
Per decorar també el plat final posarem cansalada cruixent per jugar amb les faves i els pèsol que son tendres i freds.
Aquest es el aspecte que te que tenir la cansalada.
Per condimentar les faves i els pèsols posarem menta picada, oli, sal i pebre
Ho posem en un recipient i es mescla amb una cullera. i per finalitzar fem la presentació del plat.
Resultat final. Crec que es un plat interessant pel fet de que es juga amb lo fred i lo calent, la tendresa i la duresa dels aliments i a més a més les sensacions que es senten a la boca i la frescor de la menta considero que es un plat correcte.
MORE FROM Gerard Codiñach Alvarez
Gambes al curry amb arròs thai
guarnició moderna
Canelons de ceps i trompetes de la mort
Sergio Birlanga
Deconstrucción de Tiramisú
TIRAMISÚ DECONSTRUIDO | 0.666178 | curate | {"fr": 0.04354753053637812, "es": 0.09612320764737121, "en": 0.029208709506107277, "ca": 0.7408390865639937, "da": 0.018056293149229952, "st": 0.028146574614976102, "pt": 0.026553372278279343, "gl": 0.017525225703664365} | http://www.cookbooth.com/recipe/amanida-de-faves-i-pesols-95436 |
oscar-2301_ca_20230418_7_188420 | L'Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té dos estats amb estatus d'observador permanent: la Ciutat del Vaticà i l'Estat de Palestina. [1]
Organització de les Nacions Unides
(en) United Nations
Bandera de les Nacions Unides
Dades
Nom curt
🇺🇳, ONU, OSN, UN, БДО, PBB, BM, FN, YK, ONU, ÜRO, PBB, ONU, ООН, UNO, VN i ONZ
Tipus
organització intergovernamental
organització internacional
Idioma oficial
rus, àrab, mandarí estàndard, anglès, francès, castellà i llengües sinítiques
Forma jurídica
organització intergovernamental
Història
Reemplaça
Societat de Nacions (1946)
Creació
1945
Fundador
Unió Soviètica, Estats Units d'Amèrica, República de la Xina, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Bielorússia, Regne Unit, França, Etiòpia, Índia, Canadà, Iugoslàvia, Txecoslovàquia, Austràlia, Nova Zelanda, Països Baixos, Dinamarca, Luxemburg, Bèlgica, Polònia, Noruega, Grècia, Aràbia Saudita, Egipte, Iraq, Síria, Líban, Turquia, Iran, Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, República Dominicana, Equador, El Salvador, Guatemala, Haití, Hondures, Libèria, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, Filipines, Sud-àfrica, Uruguai i Veneçuela
26 juny 1945 Carta de les Nacions Unides
Activitat
Àmbit
mundial
Governança corporativa
Seu
«seu de les Nacions Unides»
Carrer 42
Nova York
Presidència
Secretari General de les Nacions Unides
Secretari general
António Guterres (2017–cap valor)
Secretari General
António Guterres
Filial
Consell de Seguretat de l'ONU
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
UNESCO
Administració Postal de les Nacions Unides
Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial
Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
Fons de les Nacions Unides per a la Infància
Organització Mundial de la Salut
Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
Programa Mundial d'Aliments
Cort Internacional de Justícia
Instituto de Investigaciones de las Naciones Unidas para el Desarrollo Social
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides
Assemblea General de les Nacions Unides
Consell Econòmic i Social de l'ONU
Fons Monetari Internacional
Secretariat de l'ONU
Força de les Nacions Unides per al Manteniment de la Pau a Xipre
Format per
Assemblea General de les Nacions Unides
Secretariat de l'ONU
Cort Internacional de Justícia
Consell Econòmic i Social de l'ONU
Consell de Seguretat de l'ONU
Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides
Part de
sistema de les Nacions Unides
Denominació anterior
United Nations
منظمة الأمم المتحدة
Organisation des Nations unies
Vereinte Nationen
Организация Объединённых Наций
联合国
Organización de las Naciones Unidas
Organizacja Narodów Zjednoczonych
Altres
Número de telèfon
+1-212-963-4475
Premis
(2003) Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència
(2002) Premi Nobel de la Pau
(1950) Premis Peabody
Premi Four Freedoms - Medalla de Llibertat
Lloc web
un.org
El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l'estatus d'observador amb privilegis davant l'ONU. La Comissió de la Unió Europea té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i una altra a Ginebra.
Aquesta organització té sis òrgans principals: l'Assemblea General (AGNU), el Consell de Seguretat (CSNU), el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), el Consell d'Administració Fiduciària, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) i la Secretaria. A més, cada un d'aquests pot crear òrgans subsidiaris per tractar qüestions específiques o es poden crear òrgans especialitzats independents de l'ONU però amb acords de cooperació com l'FMI o el Banc Mundial.
Contingut
1 Història
2 Estructura
2.1 Organismes especialitzats
3 Objectius
4 Finançament
5 Adhesió
6 La pau i la seguretat
6.1 Impacte de la Guerra Freda
6.2 La Guerra de Corea
6.3 Forces de pau de l'ONU
6.4 Pròxim Orient
6.4.1 La Crisi de Suez
6.4.2 Altres conflictes
6.4.3 Mediació dels Estats Units
6.4.4 Dècada de 1980
6.4.5 Conflicte del golf Pèrsic
7 Secretaris Generals
8 Símbols
9 Notes
10 Referències
11 Vegeu també
12 Enllaços externs
HistòriaModifica
Article principal: Història de les Nacions Unides
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. [2] Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció amb els poders de les Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos mesos després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions Unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer poc després. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres. [3]
Palau de les Nacions, seu de l'ONU, a Ginebra
La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr,[4] i dissenyada per un equip d'arquitectes entre els quals hi havia Le Corbusier i Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.
L'any 2001 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau, que compartí amb el seu Secretari General Kofi Annan, pel seu treball per un món més ben organitzat i pacífic. [5] Posteriorment l'Organització fou guardonada l'any 2003 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu. [6]
El 2018 l'ONU eliminà les publicacions fetes per grups civils internacionals sobre els drets humans a la República Popular de la Xina perquè no respectaven la soberania ni la integritat territorial xineses. [7]
EstructuraModifica
Vegeu també: Llista d'estats membres de les Nacions Unides
L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.
El sistema de l'ONU es basa en cinc òrgans principals: l'Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), el Tribunal Internacional de Justícia i el Secretariat de l'ONU. [8] Un sisè òrgan principal, el Consell d'Administració Fiduciària, va suspendre les seves activitats l'1 de novembre de 1994, després de la independència de Palau, l'últim territori fiduciari de l'ONU. [9]
Quatre dels cinc òrgans principals estan ubicats a la seu principal de l'ONU a Nova York. [10] El Tribunal Internacional de Justícia es troba a La Haia, mentre que altres organismes importants tenen la seva seu a les oficines de l'ONU a Ginebra,[11] Viena,[12] i Nairobi. [13] Altres institucions de l'ONU estan ubicades arreu del món. Els sis idiomes oficials de l'ONU, utilitzats en les reunions i documents intergovernamentals, són l'àrab, el xinès, l'espanyol, el francès, l'anglès i el rus. [14] En virtut de la Convenció sobre els privilegis i immunitats de les Nacions Unides, l'ONU i els seus organismes són immunes a les lleis dels països en què operen, el que salvaguarda la imparcialitat de l'ONU pel que fa als països amfitrions i membres. [15]
Per sota dels sis òrgans es troba, en paraules de l'autora Linda Fasulo, "una sorprenent col·lecció d'entitats i organitzacions, algunes de les quals són en realitat més antigues que la mateixa ONU i operen amb una independència gairebé total d'aquesta"[16] Entre elles es troben les agències especialitzades, les institucions de recerca i formació, els programes i fons i altres entitats de l'ONU. [17]
L'ONU obeeix al principi Noblemaire, que és obligatori per a qualsevol organització que pertanyi al sistema de l'ONU. Aquest principi exigeix que els salaris atreguin i mantinguin als ciutadans dels països on els salaris són més alts, i també demana que es pagui el mateix per un treball d'igual valor, independentment de la nacionalitat de l'empleat. [18][19] En la pràctica, la ICSC pren com a referència l'administració pública nacional millor pagada. [20] Els salaris de personal estan subjectes a un impost intern que administren les organitzacions de l'ONU. [21]
Òrgans principals de les Nacions Unides[22]
Assemblea General de l'ONU
— Assemblea de tots els membres de l'ONU — Secretariat de l'ONU
— Òrgan administratiu de l'ONU — Tribunal Internacional de Justícia
— Tribunal universal pel dret internacional —
Pot resoldre recomanacions no obligatòries als estats o suggeriments al Consell de Seguretat (CSNU);
Decideix sobre l'admissió de nous membres, a proposta del CSNU;
Aprova el pressupost;
Tria els membres no permanents del CSNU; tots els membres de l'ECOSOC; el secretari general de les Nacions Unides (a proposta de l'UNSC); i els quinze jutges de la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Cada país té un vot.
Dóna suport administratiu a altres òrgans de les Nacions Unides (per exemple, en l'organització de conferències, la redacció d'informes i estudis i l'elaboració del pressupost);;
El seu president, el secretari general de l'ONU, és elegit per l'Assemblea General per a un mandat de cinc anys i és el principal representant de l'ONU.
Decideix disputes entre estats que reconeixen la seva jurisdicció;
Emet dictàmens jurídics;
Dicta sentències per majoria relativa. Els seus quinze jutges són elegits per l'Assemblea General de l'ONU per a un mandat de nou anys.
Consell de Seguretat de l'ONU
— Per qüestions de seguretat internacional — Consell Econòmic i Social de l'ONU
— Per a afers econòmics i socials globals — Consell d'Administració Fiduciària de l'ONU
— Per administrar territoris fideïcomissaris (actualment inactiu) —
Responsable del manteniment de la pau i la seguretat internacional;
Pot adoptar resolucions vinculants;
Té quinze membres: cinc membres permanents amb poder de veto i deu membres elegits.
És responsable de la cooperació entre els estats en matèria econòmica i social;
Coordina la cooperació entre els nombrosos organismes especialitzats de l'ONU;
Té 54 membres, elegits per l'Assemblea General per exercir mandats escalonats de tres anys.
Es va crear per gestionar les possessions colonials que eren antics territoris de la Societat de Nacions;
Està inactiva des de 1994, quan Palau, l'últim territori en fideïcomís, va aconseguir la independència.
Seu central de l'ONU a Nova York
Disposa de sis òrgans principals:
L'Assemblea General, que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant; les seves decisions no són vinculats pels estats membres, però sí per a la pròpia organització, com seria el pressupost.
El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents i amb dret a vet; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundials; les seves decisions són vinculats pels estats sols quan s'emparen sota el Capítol VII de la Carta concernint sancions o l'ús de la força o quan es dirigeixen a la pròpia organització.
El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural; les seves decisions no són vinculants pels estats, tenen caràcter consultiu i polític.
La Cort Internacional de Justícia (CIJ), formada per resoldre litigis entre estats, és l'únic òrgan principal amb seu fora de Nova York, a La Haia. Les seves sentències són de iure d'obligat compliment, mentre que les opinions consultives no.
El Secretariat de l'ONU, dirigit pel Secretari General, gestiona l'administració, arbitra en cas de controvèrsia i pot demanar als altres òrgans mesures en determinades direccions segons els principis de les Nacions Unides.
El Consell d'Administració Fiduciària, ara en desús però existent, s'encarrega de supervisar la transició dels territoris fideïcomisos cap a l'exercici de la lliure determinació.
Organismes especialitzatsModifica
La Carta de l'ONU estipula que cada òrgan primari de les Nacions Unides pot establir diversos organismes especialitzats per complir les seves funcions. [23] Els organismes especialitzats són organitzacions autònomes que treballen amb les Nacions Unides i entre ells a través del mecanisme de coordinació del Consell Econòmic i Social. Cadascun d'ells es va integrar en el sistema de les Nacions Unides mitjançant un acord amb l'ONU en virtut de l'article 57 de la Carta de les Nacions Unides. Hi ha quinze organismes especialitzats, que exerceixen funcions tan diverses com facilitar els viatges internacionals, prevenir i fer front a les pandèmies i promoure el desenvolupament econòmic. [24][a]
Organismes especialitzats de les Nacions Unides
No.
Acrònimm
Agència
Seu
Persona al capdavant
Fundació
1 FAO Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació
Roma, Itàlia
Qu Dongyu 1945
2 ICAO Organització de l'Aviació Civil Internacional
Mon-treal, Quebec, Canadà
Juan Carlos Salazar 1947
3 IFAD Fons Internacional per al Desenvolupament Agrícola
Roma, Itàlia
Gilbert Houngbo 1977
4 ILO Organització Internacional del Treball
Gènova, Suïssa
Guy Ryder 1946 (1919)
5 IMO Organització Marítima Internacional
Londres, Regne Unit
Kitack Lim 1948
6 IMF Fons Monetari Internacional
Washington DC, Estats Units
Kristalina Georgieva 1945 (1944)
7 ITU Unió Internacional de Telecomunicacions
Gènova, Suïssa
Houlin Zhao 1947 (1865)
8 UNESCO Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura
París, França
Audrey Azoulay 1946
9 UNIDO Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial
Viena, Àustria
Gerd Müller 1967
10 UNWTO Organització Mundial del Turisme
Madrid, Espanya
Zurab Pololikashvili 1974
11 UPU Unió Postal Universal
Bern, Suïssa
Masahiko Metoki 1947 (1874)
12 WBG Banc Mundial
Washington DC, Estats Units
David Malpass (president) 1945 (1944)
13 WHO Organització Mundial de la Salut
Gènova, Suïssa
Tedros Adhanom 1948
14 WIPO Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
Gènova, Suïssa
Daren Tang 1974
15 WMO Organització Meteorològica Mundial
Gènova, Suïssa
Petteri Taalas (secretary-general)
Gerhard Adrian (president)
1950 (1873)
ObjectiusModifica
Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:
Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir els combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
Assistència humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural.
Drets humans: promoure el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions dels drets humans.
FinançamentModifica
Els 25 principals contribuents al pressupost de les Nacions Unides per al període 2019–2021[25]
Estat Membre
Contribució
(% del pressupost de l’ONU)
Estats Units
22,000
Xina
12,005
Japó
8,564
Alemanya
6,090
Regne Unit
4,567
França
4,427
Itàlia
3,307
Brazil
2,948
Canadà
2,734
Rússia
2,405
Corea del Sud
2,267
Austràlia
2,210
Espanya
2,146
Turquia
1,371
Països Baixos
1,356
Mèxic
1,292
Aràbia Saudita
1,172
Suïssa
1,151
Argentina
0,915
Suècia
0,906
Índia
0,834
Bèlgica
0,821
Polònia
0,802
Algèria
0,788
Noruega
0,754
El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre gaire d'un membre per a finançar les seves operacions, i per això, ha imposat un límit (22% del pressupost) a les contribucions dels estats membres.
Els programes especials de l'ONU no són inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i PMA), i reben el finançament tan sols de les contribucions voluntàries dels membres; el principal finançador són els Estats Units.
A mitjans de la dècada de 1980, l'ONU va viure una greu crisi financera, ja que molts estats membres (incloent-hi els Estats Units i la Unió Soviètica) es van negar a pagar part de llurs aportacions per problemes fiscals estatals i pel descontentament provocat per certs aspectes del sistema de funcionament de l'ONU.
AdhesióModifica
Segons queda recollit en la seua carta, l'adhesió a l'ONU és oberta a tots els estats "amants de la pau" i que accepten les obligacions de l'organització. [26][27] Els 50 estats que van assistir a la Conferència de San Francisco (als quals es va unir Polònia) van ser els membres fundadors de l'ONU. Fins al 1971, la Xina va estar representada per una delegació del govern nacionalista de Taiwan. Tanmateix, l'octubre d'aquell mateix any, l'Assemblea General va votar a favor que fos la delegació de la República Popular de la Xina la que ocupés l'escó en qüestió. [28]
La pau i la seguretatModifica
Segons queda recollit a la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat és, abans que res, responsable dels assumptes relacionats amb el manteniment de la pau i la seguretat, i l'Assemblea General només hi té una autoritat residual. Els articles 33 a 38 de la susdita carta autoritzen al Consell per instar els Estats en conflicte a resoldre llurs diferències per mitjans pacífics, com, per exemple, les negociacions, la investigació, la mediació, la conciliació, l'arbitratge i la via legal. [29] En el moment d'exercir aquesta responsabilitat, el Consell pot nomenar representants o crear comitès especials que investiguin les disputes i recomanin alternatives de solució.
Quan el Consell determina que una disputa representa una amenaça per a la pau, pot, complint els articles 39 a 51,[30] aplicar les seues recomanacions (ja sigui per mitjans no militars, com les sancions econòmiques i diplomàtiques) o per la utilització de forces militars. Aquesta és l'única ocasió en què la Carta autoritza una acció coercitiva. Aquesta acció està subjecta al vot unànime dels cinc membres permanents del Consell, amb la qual cosa posa en relleu la importància del dret de veto de les grans potències en temes fonamentals. L'acció militar també es veu sotmesa a la disponibilitat de forces armades, condició que, de vegades, ha resultat difícil de complir.
Per finalitzar, i segons l'article 26,[31] el Consell de Seguretat assumeix la responsabilitat de formular plans "per a l'establiment d'un sistema de regulació d'armaments". La Carta de l'ONU concedeix menys importància al control internacional d'armes i al desarmament com a instruments per a assolir la pau del que ho va fer el pacte de la Societat de Nacions.
A causa d'alguns successos esdevinguts entre les dues guerres mundials, molts líders van arribar a la conclusió que la pau només es podia aconseguir a través de la cooperació de les principals potències, les quals haurien d'actuar, en paraules de Roosevelt, com a "policies del món". [32] Aquesta idea està incorporada en el requisit d'unanimitat de les grans potències, alhora que explica per què s'ha anomenat a la Carta sistema de seguretat col·lectiva "limitada", ja que no es pot emprendre una acció coercitiva en contra de la voluntat d'un país que té un lloc permanent en el Consell.
Impacte de la Guerra FredaModifica
Poc després de la Segona Guerra Mundial i de la fundació de l'ONU, la cooperació política entre les principals potències (fonamentalment entre els Estats Units i l'URSS) es va trencar i es va iniciar el període de la Guerra Freda. Com que els interessos estatunidencs i soviètics xocaven, la capacitat de l'ONU per mantenir la pau es va veure seriosament limitada.
Segons l'article 43 de la Carta,[30] el Consell de Seguretat havia de negociar acords amb els estats membres per aconseguir unitats militars que poguessin permetre l'aplicació de les seues decisions. Les negociacions, iniciades el 1946, van arribar aviat a un punt mort pel que fa a les qüestions de la mida, la composició i l'establiment de les forces militars. Els Estats Units van proposar que cada membre permanent del Consell proporcionés tropes especialitzades. Així, per exemple, els estatunidencs hi aportarien unitats d'aviació, els britànics unitats navals i els soviètics tropes de terra. Tanmateix, la Unió Soviètica va advocar per la igualtat, amb la qual cosa cada país hi enviaria un nombre igual de tropes. Malauradament, aquestes diferències no es van solucionar mai.
Un estancament similar es va produir en la Comissió de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Energia Atòmica, la qual va ésser creada per una resolució aprovada a l'Assemblea General el 24 de gener de 1946. El mandat de la comissió era desenvolupar un sistema que controlés l'energia atòmica i la limités a la seua utilització amb finalitats pacífiques. Els Estats Units van presentar un pla global per al control internacional de l'energia atòmica, en el qual s'incloïa un acord per eliminar les armes nuclears (així com les instal·lacions) una vegada que es fes operatiu un sistema internacional d'inspecció. La Unió Soviètica va insistir que els Estats Units destruís totes les armes nuclears existents i es va negar a qualsevol inspecció internacional, adduint que això suposaria una violació de la sobirania nacional. Una vegada més, les diferències existents entre les dues superpotències van resultar irreconciliables.
En realitat, les intencions originals de la Carta mai han estat portades a la pràctica. No obstant això, el Consell de Seguretat no es va paralitzar per complet, ja que va ésser capaç de resoldre disputes en situacions en què els interessos dels membres permanents, en especial dels Estats Units i de la Unió Soviètica, convergien. Alguns d'aquests casos va ser la retirada holandesa d'Indonèsia l'any 1949 i la fi de la Guerra dels Sis Dies el 1967. El 1950, però, van sorgir greus diferències entre les grans potències quan forces de Corea del Nord van atacar Corea del Sud i iniciant així la Guerra de Corea.
La Guerra de CoreaModifica
Article principal: Guerra de Corea
La península de Corea, la qual havia estat sota control japonès des de 1905, va ésser dividida després de la Segona Guerra Mundial seguint el paral·lel 38 que travessa la península de Corea. S'hi van establir dos governs paral·lels: un al nord (amb el suport de la Unió Soviètica) i un altre al sud (amb l'ajut dels Estats Units). Els esforços de l'ONU per unificar el país a través d'unes eleccions lliures van fracassar i quan forces nord-coreanes van atacar el sud el 25 de juny de 1950, el Consell de Seguretat va considerar el susdit atac com una violació de la pau i va exigir la retirada de les tropes nord-coreanes al nord del paral·lel 38. En altres dues resolucions, el Consell va establir un comandament de l'ONU sota els auspicis dels Estats Units i va demanar a les nacions membres que proporcionessin unitats militars que ajudessin a repel·lir l'atac armat a Corea del Sud. [33]
Hi havia dos elements poc usuals en el cas de Corea. El primer n'era l'absència de la Unió Soviètica al Consell de Seguretat, ja que, sis mesos abans, el delegat soviètic havia abandonat el Consell com a protesta per la presència continuada del portaveu nacionalista a l'escó assignat a la Xina, tot i la derrota dels nacionalistes i l'establiment d'un govern comunista a la Xina continental. L'URSS, doncs, no va estar present per vetar les mesures del Consell contra el règim nord-coreà, el qual comptava amb el suport soviètic. [34] Quan el delegat soviètic va tornar al Consell el mes de juliol, va declarar il·legal l'acció feta a Corea atès que s'havia emprès sense el consentiment de tots els membres permanents del Consell. Els Estats Units van replicar que la decisió s'havia pres amb l'acord d'aquells membres permanents que es trobaven presents i que havien participat en la votació. En aquella controvèrsia, la Unió Soviètica va realitzar una interpretació estricta de la Carta, mentre que els Estats Units van fer-ne una d'àmplia, ja que cadascun d'ells estava motivat per interessos polítics.
L'altre element poc usual en el cas coreà va ésser l'establiment d'una unitat militar de l'ONU i que era, en veritat, un comandament militar estatunidenc format per tropes de 16 estats membres i de la República de Corea. Com que no s'havia assolit cap acord previ per proporcionar a l'ONU forces militars, el Consell de Seguretat va demanar als Estats Units poder emprar la seua ja establerta estructura militar com a base per a les accions de l'ONU. [35]
El conflicte va continuar durant més de tres anys fins que es va signar un armistici el 27 de juliol de 1953. Més de quaranta anys després, el país continua dividit malgrat l'acceptació per ambdues parts del principi de reunificació. A hores d'ara, Corea segueix essent un tema pendent en l'agenda de l'Assemblea General, tot i que s'han aprovat resolucions instant a les dues parts a substituir el llarg armistici per una pau estable. Tant Corea del Nord com Corea del Sud van ésser admeses a l'ONU l'any 1991. [36]
Una conseqüència important del conflicte coreà va ésser la resolució "Units per la Pau". Després que la Unió Soviètica tornés al Consell de Seguretat, els Estats Units van presentar a l'Assemblea General una resolució que autoritzava a aquesta a tractar casos que amenacessin la pau quan un veto impedís l'acció del Consell. Aquesta resolució, anomenada Units per la Pau, va ser adoptada el 3 de novembre de 1950 i fa explícita una ampliació de l'autoritat de l'Assemblea General en matèria de pau i de seguretat. [37]
Forces de pau de l'ONUModifica
Des de principis de la dècada de 1950, el paper de l'ONU en el manteniment de la pau i la seguretat en el món s'ha incrementat. Forces sota la bandera de l'ONU han actuat de forma molt activa en zones on la descolonització ha provocat inestabilitat política. En molts casos, la retirada d'una antiga potència colonial generava un buit polític al qual seguia un procés de lluita pel poder. En resposta a això, l'ONU va desenvolupar una estratègia (que el secretari general Dag Hammarskjöld va anomenar "diplomàcia preventiva") que consistia en el desplaçament de forces de pau amb dues finalitats principals: separar els antagonistes (per a donar temps i oportunitats per a la negociació) i impedir l'extensió geogràfica dels conflictes locals. [38] Les forces de pau de l'ONU van rebre el 1988 el Premi Nobel de la Pau.
Batalló de l'ONU encapçalant la desfilada durant la parada militar del Dia de la Bastilla 2008 als Camps Elisis, París.
S'han realitzat operacions de pau a l'Orient Mitjà des de 1956 i a Xipre des de 1964. A l'Àfrica es van mantenir algunes tropes al Zaire des de 1960 fins a 1964. Posteriorment, s'han enviat missions de pau a Angola,[39] el Sàhara Occidental,[40] la República de Sud-àfrica i Moçambic. [41] El 1992, l'ONU va decidir una operació important a Somàlia, en la qual van intervenir uns 30.000 soldats a principis de 1993 per donar protecció a les operacions humanitàries (en especial, per al repartiment de queviures en zones de fam). [42] Altres dues zones on l'ONU ha participat d'una manera molt activa van ser a Cambodja a principis de la dècada de 1990 en què l'ONU va estar controlant les eleccions,[43] i Bòsnia i Hercegovina durant la Guerra de Bòsnia. [44] Segons les regles formulades per Hammarskjöld, les grans potències eren excloses de les forces de pau per a impedir que encobrissin llurs interessos sota la bandera de l'ONU. Tot i així, amb la fi de la Guerra Freda, tropes britàniques i franceses van tenir un paper important en el conflicte de l'antiga Iugoslàvia, mentre que un gran nombre de soldats estatunidencs va ser enviat a apaivagar Somàlia. El 1992, un contingent de tropes japoneses es va unir també a l'operació cambodjana. [45]
S'ha denunciat a la República Centreafricana d'abusos sexuals per part de membres de l'exèrcit incloent un comandant francés. [46] Durant el 2004 i 2005 personal de l'ONU va ser denunciat per cometre transgressions contra nens, nenes i nenes soldat. Són els casos: la creació de la prostitució infantil a Cambodja durant el principi dels noranta, el reclutament de nenes d'entre 12 i 18 anys com a servei sexual a Mozambic[47] i els casos de Kosovo, Libèria, Guinea, Sierra Leone i la República Democràtica del Congo. [48]
Pròxim OrientModifica
La primera força de pau de l'ONU va ésser organitzada a l'Orient Pròxim en resposta a la Crisi de Suez del 1956. El Pròxim Orient havia estat una zona de durs antagonismes des de 1948 quan es van iniciar les hostilitats entre els països àrabs de la regió i l'Estat d'Israel, el qual havia estat creat d'acord amb un pla de l'ONU que dividia Palestina en dos estats separats: un de jueu i un altre d'àrab. L'any 1949, un mediador de l'ONU que actuava sota l'autoritat del Consell de Seguretat va negociar una sèrie d'acords d'armistici entre Israel per una banda i Egipte, Jordània, el Líban i Síria per una altra. Es va constituir així l'Organisme de les Nacions Unides per a la Vigilància de la Treva (en anglès, United Nations Truce Supervision Organization o UNTSO) a Palestina, amb la finalitat d'ajudar les parts involucrades a supervisar els termes dels acords, encara que durant un temps la zona va romandre en una situació de calma inestable. [49]
La Crisi de SuezModifica
Article principal: Crisi de Suez
Els combats es van tornar a iniciar el 29 d'octubre de 1956 quan Israel va traslladar tropes a la península del Sinaí i els soldats egipcis es van haver de replegar al Canal de Suez. El president egipci Gamal Abdel Nasser havia nacionalitzat el canal aquell mateix any, la qual cosa preocupava britànics i francesos que temien que s'impedís el seu ús a vaixells d'aquelles nacionalitats. La situació a l'Orient Mitjà es va complicar encara més quan Gran Bretanya i França van atacar Egipte el 31 d'octubre i van desplegar tropes a la zona del Canal de Suez. A més, britànics i francesos van vetar una resolució del Consell de Seguretat que exigia a Israel la retirada de les seues tropes més enllà de la línia de l'armistici fixada el 1949.
Amb l'autoritat que li proporcionava la resolució Units per la Pau, l'Assemblea General, en una sèrie de resolucions, va demanar la fi de les hostilitats i l'establiment d'una Força d'Emergència de les Nacions Unides (en anglès, United Nations Emergency Force o UNEF) per supervisar que totes les parts en conflicte complissin amb el que s'havia acordat.
[50] Cap a la fi de desembre, les tropes britàniques i franceses es van retirar d'Egipte i el març de 1957 ja s'havien realitzat els preparatius per a la retirada de les tropes israelianes. La primera unitat de la UNEF va arribar a Egipte el 15 de novembre de 1956 i, el febrer de 1957, uns 6.000 soldats procedents de 10 estats membres van ser repartits entre tres zones: al llarg de la frontera entre Israel i Egipte, a la Franja de Gaza i a prop de l'estret de Tiran per controlar el pas al Golf d'Aqaba, ja que era vital per al comerç israelià.
Altres conflictesModifica
El maig de 1967, la UNEF va ser retirada a petició d'Egipte i, el 5 de juny, Israel va desencadenar l'anomenada Guerra dels Sis Dies: un atac coordinat en tots els fronts per assegurar posicions més sòlides al llarg de les seues fronteres. El 10 de juny, Israel va ocupar la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània i parts dels Alts del Golan, a la frontera amb Síria. El 22 de novembre, el Consell de Seguretat va aprovar per unanimitat la resolució 242, la qual establia una sèrie de principis per assegurar la pau a la zona. En resum, la resolució proposava que Israel es retirés dels territoris ocupats a canvi de l'establiment de fronteres segures i que els països àrabs reconeguessin la independència d'Israel. [51]
Les hostilitats es van iniciar una vegada més a l'octubre de 1973 (durant la Guerra del Iom Kippur), quan Egipte va atacar posicions israelianes a la península del Sinaí, i Síria va fer el mateix amb les que es trobaven als Alts del Golan. Després de demanar un alto el foc, el Consell de Seguretat va tornar a instar les parts en conflicte perquè cerquessin una solució més àmplia a llur disputa aplicant la resolució 242. Es va establir a la península del Sinaí una nova força de pau (la UNEF II) amb la finalitat de patrullar una zona neutral entre les tropes egípcies i les israelianes i, al març de 1974, ambdues parts s'havien retirat. [52] Al nord, als Alts del Golan, es van continuar produint enfrontaments esporàdics fins al juny, quan van arribar les Forces de les Nacions Unides Observadores de la Desmilitarització (en anglès, United Nations Disengagement Observer Force o UNDOF). [53] No obstant això, les causes del conflicte araboisraelià no havien desaparegut.
Des de 1974, l'Orient Mitjà ha estat any rere any un assumpte a incloure a l'agenda de l'ONU. El març de 1978, s'hi van establir altres forces de pau per ajudar a estabilitzar la situació existent al Líban després que tropes d'Israel van travessar la frontera com a represàlia contra una incursió palestina. La Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (en anglès, United Nations Interim Force in Lebanon o UNIFIL) estava formada per 6.000 soldats provinents de 10 països. [54]
Mediació dels Estats UnitsModifica
Els esforços realitzats al marge de l'ONU per cercar una solució més àmplia van tenir un cert èxit quan, el març de 1979, Egipte i Israel (gràcies a la mediació dels Estats Units) van signar el Tractat de Camp David, el qual establia formalment la pau i que preveia una retirada progressiva de la península del Sinaí per part dels israelians, la represa de relacions diplomàtiques entre ambdós països i un marc general per a estendre el procés de pau a altres estats àrabs. [55] La missió de la UNEF II va acabar el 24 de juliol de 1979, després de la retirada israeliana de la península del Sinaí. [52]
Dècada de 1980Modifica
Els observadors de l'UNTSO van prosseguir la seua tasca entre Egipte i Israel sota els termes de l'acord de 1949, i tant UNDOF com a UNIFIL van continuar operant durant la dècada de 1980. El sud del Líban seguia sent una zona inestable i la regió havia estat una plaça forta per a les bases dels comandaments palestins fins a la invasió israeliana de juny de 1982. Arran d'aquesta operació, i al mateix temps que les guerrilles palestines, es van establir al Líban tropes israelianes i de Síria.
L'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània va esdevenir un objecte d'atacs cada vegada més seriosos per part no només del Consell de Seguretat, sinó també de l'Assemblea General. Les resolucions van reconèixer els drets dels palestins i es va permetre als seus representants que presentessin el seu cas davant el fòrum mundial. L'expansió dels assentaments israelians als territoris ocupats no va fer sinó complicar encara més el problema. El 1993, els líders d'Israel i de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP) van signar un acord de pau que demanava als palestins que assumissin de manera gradual la responsabilitat de l'administració civil dels territoris ocupats, començant per la Franja de Gaza i la zona de Jericó. El 1994 es van aplicar les primeres etapes de l'acord. [56]
Conflicte del golf PèrsicModifica
La invasió de Kuwait per l'Iraq el 2 d'agost de 1990 (origen de la Guerra del Golf Pèrsic) va obtenir una resposta immediata del Consell de Seguretat: entre els mesos d'agost i novembre es van aprovar una sèrie de resolucions que condemnaven l'ocupació i l'annexió de Kuwait, imposaven un embargament important sobre les transaccions comercials i financeres amb l'Iraq i amb el Kuwait ocupat pels iraquians, autoritzaven l'ús de la força militar per garantir el compliment d'aquesta mesura i permetia als estats membres l'ús de tots els mitjans necessaris per a expulsar l'Iraq de Kuwait si no es retirava abans del 16 de gener de 1991. [57][58] Com a resposta, l'Iraq va demanar la celebració d'una conferència internacional de pau que tractés una àmplia gamma de conflictes regionals, incloent-hi el conflicte palestinoisraelià. Els Estats Units i llurs aliats s'hi van oposar de forma rotunda. Després que la coalició liderada pels Estats Units en la Guerra del Golf derrotés de forma fulminant l'Iraq i restaurés la independència de Kuwait, es va enviar una força de pau de l'ONU perquè controlés una zona desmilitaritzada al llarg de la frontera entre Kuwait i l'Iraq.
La presència de l'ONU es va fer necessària, també, al nord de l'Iraq per protegir els kurds, els quals s'havien rebel·lat contra el règim de Saddam Hussein. La situació va estar a punt de degenerar en un nou conflicte bèl·lic en els primers mesos de 1998, quan el líder iraquià va impedir que els experts de la Comissió Especial de les Nacions Unides (en anglès, United Nations Special Commission o UNSCOM) verifiquessin el compliment per l'Iraq de les resolucions dictades per l'ONU sobre l'eliminació d'armes de destrucció massiva. [59] Al febrer, després de traslladar-se amb Saddam Hussein, el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, va aconseguir un acord que va evitar l'imminent atac estatunidenc (anomenat Operació Tempesta del Desert). [60] Tanmateix, el desembre del mateix any, i adduint la persistent negativa del dirigent iraquià a complir les resolucions de l'ONU, els Estats Units van desencadenar una sèrie de bombardejos sobre l'Iraq que va suscitar diferències entre els membres del Consell de Seguretat atès que aquest no havia autoritzat l'inici d'aquesta operació.
Secretaris GeneralsModifica
Vegeu també: Secretari General de les Nacions Unides
#
Secretari General
Mandat
País
Observacions
- Gladwyn Jebb 24 d'octubre de 1945 - 21 de febrer de 1946
Regne Unit Secretari general fundador.
1 Trygve Halvdan Lie 2 de febrer de 1946 - 10 de novembre de 1952
Noruega Dimiteix
2 Dag Hammarskjöld 10 d'abril de 1953 - 18 de setembre de 1961
Suècia Mort en un accident d'aviació a Rhodèsia (ara Zàmbia)
3 U Thant 30 de novembre de 1961 - 31 de desembre de 1971
Birmània Retirat després del segon mandat per raons personals
4 Kurt Waldheim 1 de gener de 1972 - 31 de desembre de 1981
Àustria La Xina el vetà per a un tercer mandat.
5 Javier Pérez de Cuéllar 1 de gener 1982 - 31 de desembre del 1991
Perú Refusà un tercer mandat
6 Boutros Boutros-Ghali 1 de gener de 1992 - 31 de desembre de 1996
Egipte Els Estats Units el vetà per a un segon mandat
7 Kofi Annan 1 de gener de 1997 - 31 de desembre de 2006
Ghana
8 Ban Ki-moon 1 de gener de 2007 - 31 de desembre de 2017
Corea del Sud
9 António Guterres 1 de gener de 2017- Actualitat
Portugal
SímbolsModifica
La bandera de les Nacions Unides és de color blau clar amb l'emblema de les Nacions Unides de color blanc al centre. Pel que fa a l'himne, tot i que no n'hi cap d'oficial, el cert és que el 1971 Pau Casals juntament amb W. H. Auden en compongueren un, anomenat l'Himne a les Nacions Unides, a petició de U Thant aleshores secretari general de l'ONU.
NotesModifica
↑ Algunes fonts identifiquen disset organismes especialitzats, tenint en compte els tres organismes especialitzats que componen el Grup del Banc Mundial, que ara es tracta com una sola organització: el Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD), la Associació Internacional de Foment (AIF), i la Corporació Financera Internacional (CFI).
ReferènciesModifica
↑ «Non-member States» (en anglès), 07-08-2015. [Consulta: 17 gener 2020].
↑ www.u-s-history.com (en anglès)
↑ The Making of the United Nations - The San Francisco conference (en anglès)
↑ Jeremiah Project (en anglès)
↑ www.un.org (en anglès)
↑ UN Secretary-General Annan Addresses European Parliament (en anglès)
↑ Cheng, Kris «‘Political censorship’: United Nations removes submissions from int’l civil groups at China’s human rights review». Hong Kong Free Press, 06-11-2018 [Consulta: 7 novembre 2018].
↑ Fasulo, 2004, p. 3–4.
↑ Fasulo, 2004, p. 8.
↑ «United Nations Visitors Centre». United Nations, 2017. Arxivat de l'original el 6 novembre 2017.
↑ «United Nations Office at Geneva». United Nations Office at Geneva. Arxivat de l'original el 30 octubre 2013.
↑ «Welcome to the United Nations Office at Vienna!». United Nations Office at Vienna. Arxivat de l'original el 5 novembre 2013.
↑ «Welcome to the United Nations Office at Nairobi». United Nations Office at Nairobi. Arxivat de l'original el 25 febrer 2011.
↑ «General Assembly of the United Nations – Rules of Procedure». UN Department for General Assembly. Arxivat de l'original el 19 desembre 2010.
↑ «Jerusalem Court: No Immunity for UN Employee for Private Acts—Diplomatic/Consular Law and Sovereign Immunity in Israel». Diplomaticlaw.com, 23-03-2009. Arxivat de l'original el 28 juny 2012.
↑ Fasulo, 2004, p. 4.
↑ Fasulo, 2004, p. 4-7.
↑ Salaries Arxivat 3 July 2015[Date mismatch] a Wayback Machine., United Nations website
↑ ILO: Noblemaire principle Arxivat 14 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine., Judgement 986, consideration 7, and Judgment 831, Consideration 1.
↑ The Noblemaire principle Arxivat 17 May 2017[Date mismatch] a Wayback Machine., ICSC
↑ Americans Working at the U.N Arxivat 22 April 2017[Date mismatch] a Wayback Machine., World, New York Times, 28 September 2009
↑ «UN Charter: Chapter III». United Nations.
↑ «United Nations Charter: Chapter IX» (en anglès). Nacions Unides. Arxivat de l'original el 13 abril 2018.
↑ «What are UN specialized agencies, and how many are there? - Ask DAG!» (en anglès). Arxivat de l'original el 16 novembre 2020.
↑ «A/Res/73/271 – e – A/Res/73/271». Arxivat de l'original el 29 gener 2019.
↑ Carta de les Nacions Unides Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine., Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, Núm. 64, 29 de novembre del 1993, pàg. 1116. (català)
↑ Carta de les Nacions Unides (en anglès)
↑ BBC - ONU rechaza petición de Taiwán (en castellà)
↑ Carta de les Nacions Unides - Capítol VI: Arranjament pacífic de controvèrsies (en anglès)
↑ 30,0 30,1 Carta de les Nacions Unides - Capítol VII: Acció en cas d'amenaces a la pau, trencament de la pau o actes de agressió (en anglès)
↑ Carta de les Nacions Unides - Capítol V: El Consell de Seguretat (en anglès)
↑ Beale, Howard K.: Theodore Roosevelt and the Rise of America to World Power. The Johns Hopkins University Press. 1 de febrer de 1984. ISBN 978-0-8018-3249-9
↑ BBC - 1950: UN condemns North Korean invasion (en anglès)
↑ Viktor Levonovich Israėli︠a︡n, Melvin A. Goodman i Stephen Pearl: On the battlefields of the cold war: a Soviet ambassador's confession. Editat per Penn State Press, 2003. ISBN 0-271-02297-3. pàg. 178
↑ The Korean War 1950-1953 (en anglès)
↑ Korean Parade in Midtown Celebrates U.N. Admission (en anglès)
↑ Units per la Pau - PDF Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. (en anglès)
↑ Ramcharan, B. G.: Preventive diplomacy at the UN. Editat per Indiana University Press, 2008. ISBN 0-253-35147-2. 266 pàgines.
↑ U.N. Is Now Expected to Extend Angolan Peacekeeping Mission (en anglès)
↑ UN Security Council extends peacekeeping mission in Western Sahara (en anglès)
↑ Synge, Richard: Mozambique: UN peacekeeping in action, 1992-94. Editat per US Institute of Peace Press, 1997. ISBN 1-878379-69-0. Pàg. 5
↑ United Nations Operation in Somalia (April 1992 - March 1993) (en anglès)
↑ Lise Morjé Howard: UN peacekeeping in civil wars. Editat per Cambridge University Press, 2008. ISBN 0-521-88138-2. Pàg. 144
↑ United Nations Mission in Bosnia and Herzegovina (en anglès)
↑ Mats R. Berdal i Spyros Economides: United Nations interventionism, 1991-2004. Editat per Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-83897-5. Pàg. 48
↑ «International peacekeepers ‘forced Central African Republic girls into sex with dog’». The Times of India, 01-04-2016.
↑ García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 50. ISBN 84-934837-4-5.
↑ García Sotelo, 2006, p. 51.
↑ United Nations Truce Supervision Organization (en anglès)
↑ «First United Nations Emergency Force - List of peacekeeping operations 1948-2011» (pdf) (en anglès). Year in Review 2011 p. 78-79.
↑ [Enllaç no actiu]Security Council Resolutions - 1967 Arxivat 2009-11-27 a Wayback Machine. (en anglès)
↑ 52,0 52,1 Second United Nations Emergency Force (October 1973 - July 1979) (en anglès)
↑ [Enllaç no actiu]United Nations Disengagement Observer Force (en anglès)
↑ [Enllaç no actiu]United Nations Interim Force in Lebanon (en anglès)
↑ Jimmy Carter Library and Museum (en anglès)
↑ Jewish Virtual Library (en anglès)
↑ Courtney Hunt: The history of Iraq. Editat per Greenwood Publishing Group, 2005. ISBN 0-313-33414-5. Pàg. 97.
↑ United Nations Security Council Resolution 660 (en anglès)
↑ United Nations Special Commission - UNSCOM (en anglès)
↑ www.globalsecurity.org (en anglès)
Vegeu tambéModifica
UNESCO
Organització Mundial de la Salut
Models de Nacions Unides
Enllaços externsModifica
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Viquidites
Viquinotícies
Organització de les Nacions Unides - Lloc web oficial
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organització_de_les_Nacions_Unides&oldid=30445289» | 0.740772 | curate | {"ca": 0.8968050423820908, "uu": 0.000369484894588133, "fr": 0.006346446424690285, "es": 0.015235818300369484, "en": 0.06022603781786568, "pt": 0.0030428167789610956, "de": 0.003738317757009346, "uk": 0.0002608128667680939, "it": 0.0020647685285807432, "ar": 0.0004129537057161487, "ru": 0.005933492718974136, "zh": 0.0001738752445120626, "pl": 0.0011519234948924146, "hu": 0.0003260160834601174, "mk": 0.0005650945446642034, "eb": 0.001717018039556618, "nl": 0.00023907846120408606, "no": 8.69376222560313e-05, "te": 8.69376222560313e-05, "gl": 8.69376222560313e-05, "eo": 0.0004998913279721799, "sv": 0.0006302977613562269} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Organitzaci%C3%B3_de_les_Nacions_Unides |
mc4_ca_20230418_8_344039 | Thimister-Clermont - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn. L'1 de setembre de 2012 tenia 5547 habitants. [1]
Casa de la vila de Clermont
50° 39′ N, 5° 51′ E / 50.65°N,5.85°E / 50.65; 5.85
5.725 (2018)
199,55 hab/km²
El municipi és el resultat de la fusió, el 1977, de 5 nuclis i municipis: Clermont-sur-Berwinne, Elsaute, Froidthier, La Minerie i Thimister tots al país d'Herve, regió coneguda pel seu formatge amb denominació d'origen, la sidra i el xarop de pomes i peres.
Panorama de Clermont-sur-Berwinne
El primer esment escrit de Clermont data d'una carta del príncep-bisbe Joan d'Eppes que va reconèixer-lo com a parròquia dependent de l'església d'Herve. Fins a la fin de l'antic Règim, els cinc nuclis feien part del jutjat d'Herve dins del ducat de Limburg, i des del 1288 dels països enllà del Mosa del ducat de Brabant. El 1411, Clermont va obtenir l'estatut de senyoria. L'administració revolucionària francesa va afegir els nuclis al districte d'Aubel al departament de l'Ourte. El 1815 van integrar-se al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. A prop de la frontera Alemanya, a les dues guerres mundials els pobles van sofrir molt. Una part de Clermont, considerada com a germana, va ser annexionat a Alemanya durant la segona guerra mundial.
Utilització del terra: 84% agricultura, 14% construccions, 1% bosc, 1% diversos
Avui com antany, l'activitat principal del municipi sempre va ser l'agricultura. La construcció de la línia ferroviària 38 al segle XIX va promoure una certa industrialització, sota la influència de la ciutat de Verviers, un centre tèxtil molt important al segle XIX, unes filatures van establir-s'hi. Vers la fi del segle XX, un polígon industrial nou va crear-se al lloc dit Les Plénesses al costat de l'autopista E40.
El municipi té un encant cert de paisatges i de pobles històrics, ben conservats, agradables per a caminar i pel turisme verd.
La plaça de la Halle i la casa de la vila de Clermont
La casa noble Maison Pirenne a Clermont
El Castell de Crawhez
El Castell de l'Aguesse
El Castell de Clermont
La Masia Castral de les Couves
Moltes masos i masies en estil Renaixement mosà
L'església de Jaume el Major
L'església de Thimister, dedicada a d'Antoni Abat, dit l'Ermita
La línia 38, antiga línia ferroviària, transformat en via de vianants lents entre Chênée i Plombières de la xarxa Ravel
la fàbrica de sidra Ruwet
el museu de la memòria 1939-1945 Remember Museum 39-45, dedicat als veterans de la primera divisió de l'exèrcit americà, que va alliberar el poble a la segona guerra mundial.
Thimister: Fàbrica de sidra “Ruwet”
Clermont: Porta del castell amb data de 1635 i l'escut de dues famílies nobles de Clermont: els Scheiffard de Mérode i els Welkenhuysen
Froidthier: monument als caiguts a la primera guerra mundial
Clermont: Escola municipal
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thimister-Clermont
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thimister-Clermont&oldid=20641465»
Last edited on 1 gen 2019, at 20:35 | 0.76784 | curate | {"ca": 0.8454370179948586, "uu": 0.0009640102827763496, "es": 0.039524421593830336, "de": 0.045951156812339335, "en": 0.02345758354755784, "wl": 0.004498714652956298, "it": 0.010604113110539846, "fr": 0.02956298200514139} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Thimister-Clermont |
oscar-2201_ca_20230904_2_50026 | Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
opinió
Repensar l'ús de l'espai públic per a generar comunitat
José Palos / El motiu de les reflexions que segueixen té el seu origen en les freqüents ocupacions dels espais públics que s'han convertit, per les seves conseqüències, en un problema per a la convivència. És important conèixer i comprendre les necessitats i interessos dels usuaris i involucrar-los en la seva gestió L'aprehensió dels espais públics facilita la construcció d'identitats i sentiments de pertinença i incrementa la cura i la responsabilitat per allò que és comú.
El motiu de les reflexions que segueixen té el seu origen en les freqüents ocupacions dels espais públics per aglomeracions de joves i no tan joves que s'han convertit, per les seves conseqüències, en un problema per a la convivència.
D'acord amb algunes anàlisis ràpides dels fets, que per cert no són nous, les causes d'aquests comportaments massius i violents en alguns casos, tenen a veure amb una sortida explosiva del període angoixant i coercitiu de la pandèmia de la COVID19. Amb la crítica situació econòmica general, que s'ha encebat més en la població jove amb escasses perspectives de futur professional, d'independència econòmica i desenvolupament personal. Amb la rebel·lia pròpia de la joventut incentivada per l'anterior i facilitada en el seu volum i intensitat per les xarxes socials. Una rebel·lia davant un món i unes normatives dels adults, que no són seves, que els culpabilitzen permanentment i els exclouen. Evidentment la solució policial sola sembla que no serveix, alimenta la rebel·lia.
A aquestes causes segur que es podrien afegir algunes més, però em sembla rellevant també afegir la urgència per satisfer les necessitats individuals d'oci, les trobades físiques massives i una descompressió vital. Necessitats pròpies de la nostra societat consumista que s'han convertit en un agarri fàcil en aquests moments difícils i que venen a manifestar la rebel·lia i el distanciament de la població més jove amb la societat dels adults en forma de grans i explosives concentracions. Segons diuen sembla que aquesta forma d'oci i de relacionar-se ha vingut per a quedar-se, al marge que les normatives restrictives per la pandèmia desapareguin i l'activitat econòmica es vagi restablint.
Però aquestes grans concentracions de joves, que ara sembla ser el més impactant per les seves conseqüències, no són els únics casos d'ocupació d'espai públic. Les manifestacions reivindicatives, festes populars, campanyes, curses populars, ampliacions de terrasses de bars, etc., també tensionen en major o menor mesura la convivència i tornen a posar de manifest la necessitat de continuar reflexionant sobre l'ús dels espais públics i de revisar les normatives amb l'objectiu de millorar la convivència i generar comunitat. En una societat on la propietat privada és un pilar sagrat i profundament interioritzada, la pràctica ens diu que el ciutadà considera que té dret al lliure ús de l'espai públic, però relativitza i delega la seva responsabilitat.
Aquest espai públic al qual tots tenim dret és el territori i els llocs de trobada, de relació, on tots podem estar o circular lliurement. També ho són altres espais poc visibles en la trama urbana (solars, aparcaments, edificis abandonats, punts de trobada) on s'estableixen relacions intenses entre grups específics de població. Aquests tenen veritable significat per a molts col·lectius i no els podem oblidar a l'hora de definir l'essència i gestió de l'espai públic de la ciutat com a espai comú de convivència. Sense oblidar les xarxes socials que s'han convertit en un espai públic per excel·lència i seria un tema a part.
Per tant, en una necessària recuperació d'aquest enfocada a millorar la convivència i crear comunitat, s'hauria de tenir una mirada inclusiva que abasti les diferents dimensions d'anàlisi, la física i territorial, la política, l'econòmica, la social i generacional i la cultural. Una mirada que també tingui present variables com el gènere, l'edat, la cultura o els recursos econòmics. Serà la població amb la seva apropiació qui li donarà el significat específic a l'espai, qui el convertirà en espai cordial, de conflicte o indiferent. Per això és important conèixer i comprendre les necessitats i interessos dels usuaris per a poder oferir espais comuns que ajudin a consolidar una ciutadania respectuosa amb allò públic i que la ciutadania conegui les possibilitats que li ofereix la ciutat a través dels seus espais públics, més enllà de la satisfacció immediata de l'oci.
Això suposa atorgar a l'espai públic una funció constructora de valors i solucions de necessitats o problemes comuns, i per tant la necessitat de pensar o repensar amb aquesta intencionalitat la seva gestió i ús. Perquè com a context de relació i comunicació la implicació de la ciutadania en la seva gestió aportaria un gran potencial per a donar cos a una comunitat més activa, crítica, participativa, compromesa, conscient i respectuosa de la diversitat. La seva aprehensió té un gran potencial en la construcció d'identitats i sentiments de pertinença que incrementa la cura i la responsabilitat per allò que és públic.
Existeixen experiències, protagonitzades per moviments socials i també per les administracions, que intenten recuperar l'espai públic per a la ciutadania mitjançant projectes i activitats d'apoderament i promoció de la gestió comunitària dels espais públics. Són experiències en les quals, en diferent grau, participen moviments socials, entitats, associacions, tècnics, polítics, que entenen que l'espai públic ha de ser un espai comú on els ciutadans puguin desenvolupar el seu dret a la ciutat.
Pensar i obrir espais públics involucrant en la seva gestió als sectors de població implicats facilita la seva aprehensió i responsabilitat cap a ells. Això suposa convenir amb associacions o col·lectius, delegar en ells i que aquests adquireixin un compromís de responsabilitat cap a les activitats. Algunes propostes apunten a la importància d'involucrar al sector de població jove en la distribució de recursos econòmics destinats a l'oci, cultura, esports, etc., i en la selecció, organització i gestió d'activitats i dels espais on es vagi a desenvolupar.
Mantenir obertes les biblioteques en horari nocturn, obrir parcs municipals degudament condicionats a la nit; mantenir oberts a la nit instal·lacions esportives i gimnasos, obrir els patis dels col·legis i instituts per a ús de la comunitat, adequar espais a la platja, o aparcaments buits i solars, per a activitats d'oci; tancar avingudes o carrers al trànsit i convertir-lo en zones per als vianants o per activitat lúdic/cultural durant el cap de setmana, són uns exemples en pràctica amb resultats diversos. Però l'important és que promouen l'ampliació i oferta d'espais, la diversificació de projectes i activitats, i la participació, gestió i responsabilitat de la comunitat en elles i en l'ús de l'espai públic.
Altres suggeriments, possiblement vinculables a les propostes anteriors, és el foment i promoció dels recursos humans i culturals d'àmbit local en activitats com ara concerts, teatre, esdeveniments esportius, pintures murals, manteniment de jardins, disseny i adequació de places, etc. O en un altre ordre programar activitats intergeneracionals com a intercanvi d'experiències o coneixement i ajuda mútua, en el marc de la diversitat d'associacions de persones majors o associacions de joves.
Les reflexions i propostes anteriors que s'emporten o han dut a terme en diferents llocs, amb graus diferents d'èxit, estan orientades a transferir o retornar l'espai públic al ciutadà amb la seguretat que ajudarà a millorar la convivència i a consolidar la idea que l'espai públic és un espai comú. | 0.871824 | curate | {"ca": 0.9992351816443594, "es": 0.0007648183556405354} | https://www.senderi.org/cat/articles/343/repensar-lus-de-lespai-public-per-a-generar-comunitat- |
racoforumsanon_ca_20220809_1_34563 | Solució a la catalanaEl govern vol més fusions de caixes d'estalvi per evitar l'entrada en el seu capital del Banc d'Espanya a través del FROBEl nou mapa comportaria la integració de Banc Sabadell-Catalunya Caixa i La Caixa-Unnim 21/01/11 02:00 - BARCELONA - B.Badrinasemail protegit El sector financer català1 Els grups admeten contactes i diuen que tot dependrà del cost de la unió L'executiu d'Artur Mas treballa a contrarellotge per mirar d'aconseguir una fusió entre les entitats financeres catalanes amb l'objectiu d'evitar noves pèrdues de centres decisoris en un sector considerat clau. Tancada la primera tanda de fusions de les caixes amb l'amarga fugida de Penedès i Laietana, que han quedat integrades amb bancs amb seus i centres de decisió més enllà de Catalunya, el govern no vol que aquesta història es repeteixi amb Catalunya Caixa i Unnim en la segona etapa d'aliances financeres.I el temps en aquesta ocasió ofega més que mai. Totes dues hauran d'afrontar en les pròximes setmanes noves peticions d'ajudes públiques a través del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) i es tem que en vista de l'alt cost que comporta la injecció de nous recursos públics optin per donar entrada en el seu capital al Banc d'Espanya a través del fons. Una fórmula que podria aprovar el govern estatal avui mateix o en els pròxims dies i que incomoda enormement la Generalitat per la pèrdua de catalanitat que suposaria tant per a Catalunya Caixa com per a Unnim. És per això que des de l'executiu d'Artur Mas s'ha instat el sector a resoldre aquesta nova tanda clau interna amb les integracions de Catalunya Caixa amb Banc Sabadell, per una banda, i d'Unnim amb La Caixa, per l'altra.Cal dir que, segons les primeres estimacions, Catalunya Caixa necessitarà en les pròximes setmanes ajudes de FROB per 1.025 milions d'euros, mentre que Unnim podria demanar prop de 200 milions d'euros. El tancament dels mercats de capitals ha encarit enormement el cost d'aquest préstec, fins al 10%, contra el 7,75% que es pagava l'any passat, un fet que dificulta enormement que les entitats el retornin. A causa d'aquest fet, el Banc d'Espanya està proposant a les caixes la injecció d'aquests recursos a través de quotes participatives, que inclourien drets econòmics i polítics sobre les entitats i que accelerarien la seva conversió en bancs. Segons diverses fonts del mercat, Catalunya Caixa i Unnim es podrien veure abocades a cedir entre el 20% i el 30% del seu capital al Banc d'Espanya.Influència decisivaUn escenari d'aquest tipus atorgaria a l'organisme regulador una influència decisiva sobre totes dues entitats que a mitjà termini podria comportar la pèrdua de la seva catalanitat i el traspàs a entitats no desitjades per la Generalitat.Les entitats catalanes, de moment, guarden silenci sobre el mapa dissenyat per la Generalitat, encara que sí que reconeixen contactes. “A curt termini sembla difícil, encara que tot dependrà finalment del cost que tingui l'operació”, assenyalen fonts dels grups. http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/359623-solucio-a-la-catalana.html
I el que és més recargolat i pervers de tot: el Banc d'Espanya intervindrà aquestes entitats i a la postre farà que passin a mans i interesos espanyols amb diners dels catalans. QUINS COLLONS, és el limit de la humiliació i la vergonya. | 0.86291 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_377770 | La Plataforma pressiona la Generalitat perquè arxivi l’autorització ambiental de la incineradora - Aquí Berguedà
Berga
Berga
Les botigues de Berga també fan Nadal: l’element discordant, un matí de patge al Vall i una tarda de nadales al carrer Major
Els avets naturals al centre de la ciutat i l’augment de llums en eixos comercials obren la porta de Nadal a Berga
L’Ajuntament de Berga rep 47.000 euros per fer el projecte de remodelació de la plaça de Sant Pere
El personal de neteja viària reclamen amb cartells al ple de Berga que els paguin el que els deuen
Plega el regidor de Berga Marc Marginet, desencantat amb el que ha trobat a la política municipal
Garrofa i Pallanga seran dones en algunes funcions d’uns Pastorets de Berga que tindran música en directe
Descartada de nou l’opció de tornar a engegar Ràdio Berga als estudis del passeig de la Pau
Alt Berguedà
Alt Berguedà
Pavimentaran dues zones d’aparcament per a 62 cotxes i 8 autocaravanes a tocar del pantà de la Baells
1.000 euros de multa per als dos responsables d’una rave a l’aire lliure a Borredà
Borredà reclama al Govern que inclogui en el pressupost del 2023 les obres a la C-26 entre Berga i Ripoll
El Berguedà recupera un actiu turístic: la mina de petroli de Riutort reobre aquest dissabte
Els promotors de la incineradora de Cercs descarten el projecte i en preparen un altre lligat al turisme
El Grup de Defensa presenta cinc al·legacions per aturar la central de la Nou i una moció a cada ajuntament
Cal Roio, una granja de la Nou, obligada a tancar per la pujada dels costos de producció
Baix Berguedà
Baix Berguedà
Cal Font, de Sagàs, s’endú dos premis al Concurs Nacional d’Hamburgueses, a Olvan
David Font anuncia que tornarà a presentar-se per alcalde de Gironella
Gironella esgarrapa 200.000 euros dels pressupostos de l’Estat per a l’edifici de les piscines
Puig-reig construeix el primer Pump Track del Berguedà
Una escultura de Jordi Tomàs es converteix en la porta d’entrada al nucli urbà de Gironella pel sud
Puig-reig bateja el nou espai verd a tocar de la plaça Nova com a Parc de la Riera
Gironella tindrà la primera pista d’atletisme del Berguedà
Sortim
Farmàcies de guàrdia
Mobilitat
Seccions
Política
Societat
Cultura
Salut
Esports
Trending
AraSetmanaMes
Més de 800 casos de Covid-19 en una setmana al Berguedà per primer cop en tota la pandèmia
Els Mossos detenen el lladre que va robar en quatre domicilis d’Avià, a l’estiu, i en un cinquè a Berga, al novembre
Tres grups de llars d’infants del Berguedà, confinats perquè s’han quedat sense educadores
El mercat de Nadal de Gironella rep 15.000 persones en l’any de la seva estrena
La Corrida de Puig-reig torna als carrers
Llegint
La Plataforma pressiona la Generalitat perquè arxivi l’autorització ambiental de la incineradora
Cercs
La Plataforma pressiona la Generalitat perquè arxivi l’autorització ambiental de la incineradora
Marc Canturri· 30/06/2020
Segueix la lluita per aturar el projecte de la incineradora a la central tèrmica de Cercs. La plataforma contrària al projecte ha presentat un recurs d’alçada al Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu que la Generalitat arxivi l’autorització ambiental de la incineradora. La Plataforma Anti-incineradora creu que el Govern està actuant “il·legalment”, ja que “no hi ha el pla urbanístic que ha de concretar i regular els usos de la zona”.
La Plataforma explica en un comunicat que “el Departament de Territori i Sostenibilitat està fent deixadesa de les seves funcions a l’hora de valorar la idoneïtat i suficiència de la documentació del projecte de la incineradora”. Denuncien que la incineradora no és compatible amb els usos urbanístics de la zona i retreuen a la Generalitat que hagi donat per vàlida l’afirmació de l’alcalde en aquest sentit: “Obvien que no hi ha el Pla Urbanístic Derivat (PMU), sense el qual no es poden prendre decisions sobre el desenvolupament urbanístic de la zona”.
Des d’un punt de vista municipal, la Plataforma també denuncia que l’Ajuntament ha comès “una sèrie d’irregularitats greus a l’hora d’atorgar les llicències d’obres i no ha actuat d’acord amb la normativa per aturar immediatament les obres il·legals que s’estaven duent a terme a la zona de l’antiga central tèrmica”.
En aquest darrer aspecte, l’alcalde sosté que va aturar les obres per “un tema de volums” i després que així li ho advertissin els serveis tècnics de l’Ajuntament. En canvi, la Plataforma sosté que, si l’alcalde ha aturat les obres, és gràcies a “la pressió dels moviments socials i d’alguns regidors”. Amb tot, insisteixen que les mesures són “del tot insuficients” i van lligades a “malabarismes jurídics que no qüestionen degudament la legalitat de les seves actuacions.
Tres campanyes en marxa
Per totes aquestes queixes, la Plataforma Anti-incineradora assegura que seguirà mobilitzada i mantindrà “el pols legal” amb les administracions que han de validar el projecte. A banda, també exigeixen una consulta pública municipal i comarcal sobre els usos que ha de tenir l’espai de l’antiga central tèrmica. També creuen que ha de ser la ciutadania qui decideixi què es fa amb les estructures existents.
En paral·lel, han iniciat tres moviments. El primer és una campanya per tal que les persones i entitats que ho vulguin es personin com a parts interessades en el procés d’atorgament de l’autorització ambiental. A totes elles, la Plataforma els oferirà un model adaptable per fer els tràmits.
També s’ha impulsat una campanya d’adhesió a la causa del Síndic, on s’hi poden sumar tant persones com entitats escrivint al Síndic. També faran arribar el model a totes aquelles persones i entitats que vulguin recolzar la iniciativa. I finalment, han iniciat una campanya per captar socis i sòcies a la Plataforma. L’objectiu de les tres campanyes és el mateix: pressionar per demanar respostes.
Tags
incineradoraincineradora de CercsPlataforma Anti-incineradora
00
Un portal de:
Amb el suport de:
93 821 05 62 - 600 47 92 99
[email protected]
Avís Legal
Publicitat a l'Aquí Berguedà
Anterior
Salut al·lega que la normalitat als consultoris s’ha endarrerit perquè s’han acumulat les vacances
Següent
SOM Avià es desvincula de les agrupacions d’electors i obre la porta a Bagà Endavant al govern del Consell Comarcal | 0.735263 | curate | {"ca": 0.9757399320718098, "id": 0.0016173378618793467, "de": 0.0009704027171276079, "es": 0.004043344654698367, "fr": 0.008086689309396733, "en": 0.0074397541646449945, "oc": 0.0021025392204431508} | https://www.aquibergueda.cat/2020/06/30/la-plataforma-pressiona-la-generalitat-perque-arxivi-lautoritzacio-ambiental-de-la-incineradora/ |
macocu_ca_20230731_6_104201 | Formulari de cerca
Cerca
La candidatura d'Aldaia com a "Ciutat Creativa de l'Artesania del Palmito" continua recaptant adhesions. En esta ocasió ha sigut la localitat veïna, Alaquàs, la que ha donat el seu suport a la iniciativa que busca visibilitzar a tot el món una tradició artesana com la fabricació dels palmitos a Aldaia. El ple municipal ordinari celebrat ahir en la localitat alaquasera va abordar esta proposta, que va ser aprovada per unanimitat pels grups polítics d'este consistori. Una vegada finalitzada la sessió, Saura va comunicar a l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, el resultat de la votació, i li va comunicar el seu desig de rubricar de manera oficial aquesta adhesió en una visita a Aldaia. «Ahir parlarem Guillermo i jo que després que el plenari donara llum verda al suport del nostre municipi a la candidatura d'Aldaia a com a "Ciutat Creativa de l'Artesania del Palmito" de la UNESCO, i considerem que seria molt bonic acostar-se a Aldaia i traslladar personalment eixe suport del plenari a l'alcalde», explica Saura.
Així doncs, el màxim mandatari d'Alaquàs, Toni Saura, acompanyat pel regidor de Cultura, Patrimoni i Turisme d'esta localitat, Fran Evangelista, ha signat la carta d'adhesió a esta iniciativa en una trobada que s'ha produït en un to molt cordial en el Museu del Palmito d'Aldaia (MUPA).
Per part seua, l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, ha volgut «agrair de tot cor el suport d'Alaquàs a esta iniciativa del nostre poble», i ha afirmat que «Alaquàs és un poble germà i rebre eixa calor i recolzament del seu plenari, en primera instància, i ara per part del seu alcalde, Toni Saura, és un motiu d'agraïment i ens dóna una dosi extra d'energia per a continuar impulsant aquest repte integrador a través del qual volem visibilitzar que el bressol del palmito és ací, a Aldaia, i què millor que a través del reconeixement d'un organisme internacional de increïble prestigi com és la UNESCO». | 0.88064 | curate | {"es": 0.00933125972006221, "it": 0.002592016588906169, "ca": 0.9880767236910316} | |
mc4_ca_20230418_18_40471 | Dovers House Looe Oest Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 5 allotjaments a Looe Oest.
Dovers House, West Looe, Looe Oest, Regne Unit, PL13 1PB - Veure al mapa
"We were made to feel welcome, it was very clean and comforta..."
LucilleUnited Kingdom
Dissenyat tant per oci com per negoci, Dovers House està situat idealment a West Looe; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Dovers House asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Dovers House.
Tots els tipus de viatgers (31) Parelles (23) Viatgers en solitari (2) Famílies amb infants petits (1) Famílies amb infants grans (3) Grups (2) | 0.755761 | curate | {"ca": 0.8754925137903862, "en": 0.12450748620961387} | https://www.agoda.com/ca-es/dovers-house/hotel/west-looe-gb.html |
dogv_ca_20231006_0_4764 | Notificació de requeriment d'esmena de documentació. Expedient número ESEMDI/2014/31/12. [2014/7145]
(DOGV núm. 7336 de 11.08.2014) Ref. Base de dades 2014/7145
Atés que no s'ha pogut practicar la notificació de forma personal i directa a l'interessat de l'acte administratiu dictat en l'expedient de subvenció que s'indica a continuació, se'n publica un extracte en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que disposa l'article 59.5 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en relació amb l'article 61 d'este text legal.
Expedient: ESEMDI/2014/31/12.
Titular: Somgesfor, Coop CV.
Últim domicili conegut: carrer d'Enmig, 23, 12002 Castelló de la Plana.
Assumpte: requeriment dictat pel cap de servici en data 3 de juliol de 2014, d'esmena de la documentació relativa a la sol·licitud de subvenció directa formulada el 19 de maig de 2014 per l'empresa titular.
Norma reguladora: Orde 35/2012, de 22 de juny, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, reguladora de les bases per a la concessió d'ajudes a cooperatives i societats laborals, i Resolució de 5 de març de 2014, del director general de Treball, Cooperativisme i Economia Social, de convocatòria de les ajudes esmentades per a l'exercici 2014.
Perquè l'interessat puga tindre coneixement íntegre de l'acte i en quede constància, podrà comparéixer en el termini de 10 dies des de la publicació d'este anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, al Servici de Registre d'Entitats d'Economia Social de la Direcció General de Treball, Cooperativisme i Economia Social, siti al carrer de Navarro Reverter, 10, 1r, de València, de dilluns a divendres de 09.00 a 14.30 hores.
València, 23 de juliol de 2014. El subdirector general de Relacions Laborals: Reyes M. Coronado Coronado. | 1 | perfect | {"ca": 0.8908892525913803, "es": 0.0872885979268958, "mk": 0.006001091107474086, "en": 0.015821058374249863} | dogv47773 |
oscar-2301_ca_20230418_4_64523 | Una opinió contrastada sobre els processos d’investidura viscuts durant la democràcia, amb menció especial per al que ara ens ocupa
Ximo Cardenal - 17/07/2016
Abans de donar la meua opinió sobre aquesta maleïda investidura, voldria fer algunes consideracions prèvies.
Els conceptes d’esquerra i dreta continuen sent essencials per entendre el esdevenir de la vida social i de la vida política.
La classificació del partits polítics dins de cada grup pot crear discrepàncies si es valoren des del liberalisme, la socialdemocràcia, el marxisme o el anarquisme, però per a mi és aquesta, considerant els partits actualment al parlament:
Esquerres: PSOE. IU, PODEMOS i totes les confluències, EH-Bildu, ERC
Dretes: PP, C’s, CDC,PNV, CC
En les 10 investidures votades des del 1979 fins el 2011 si el partit majoritari ha tret 176 diputats o més (PSOE en 1982 i 1986 i PP en 2000 i 2011) ha estat un mer tràmit. En 1989 el PSOE va obtenir 175 diputats, però al no assistir HB tenien de fet la majoria absoluta.
En 1979 UCD va necessitar el vots de CD, situat ideològicament a la seua dreta més el PAR, UPN i PSA que no feien falta.
En 1996 José Mª Aznar va pactar amb CiU, PNV i CC, tots del bloc de dretes.
En 1993 Felipe González va pactar amb CiU i PNV – les dues formacions al bloc dretà-. Cal recordar que amb el 18 vots d’IU haguera aconseguit també la investidura. Per justificar el pacte es va parlar de la pinça de IU i el PP contra el PSOE.
En 2004 Rodríguez Zapatero fa un pacte amb IU, ERC. S’afegeixen BNG, Cha i CC encara que no feien falta.
En 2008 el PSOE aconsegueix la investidura en segona votació perquè s’abstenen tots llevat del PP, UPyD i ERC. Cal recordar que ERC vota en contra per la manipulació vers l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Parlament Espanyol per part del PSOE.
Si sumem els diputats d’esquerres per un costat i els de dretes per l’altre, el partit que governa sempre ha estat del bloc guanyador, encara que segons la llei electoral no té perquè passar, però el sentit comú diu què és el més adient.
Finalment dues darreres consideracions prèvies. Des de la 1a investidura fins la 10a investidura el PSOE ha tingut un domini aclaparador en el bloc d’esquerres, no baixant mai del 79 % de diputats d’esquerres, aconseguint el 96 % l’any 1982, pràcticament tota l’esquerra. El PP o UCD ha estat sempre per damunt del 70 %, aconseguint el 94 % l’any 2008.
El 2010 ix la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on el PP va manipular tot el imaginable i més per degradar l’Estatut, afavorint el desencís de una gran part de la societat catalana i augmentant el desig independentista de sectors de dretes i d’esquerres.
Comentem la 11a investidura de 2015. El bloc d’esquerres treu 172 diputats, tenint el PSOE el 52 % de diputats i el bloc de dretes en treu 178, tenint el PP el 69 % de diputats. el bipartidisme ha desaparegut. El sentit comú diu que el PP ha de presentar-se a la investidura per ser el més votat, però, C’s veta a Rajoy i el tema català fa que CDC votaria en contra. Per la dreta no hi ha solució, a no ser que dimitesca Rajoy, i accepte un Referèndum a Catalunya.
I en el bloc d’esquerres? El PSOE té la solució!!!!. Pacta amb la dreta de C’s i confia en que PODEMOS i les seues confluències s’abstinguen. Vaig pensar en eixe moment que el equip dirigent del PSOE «s’havia begut l’enteniment». Però, si recordeu la investidura de 1993 comentada abans, si l’esquerra no s’absté, està votant amb el PP fent la pinça al PSOE, i a tot això C’s no té ni idea de cap on va.
L’esquerra tenia una solució: Arreplegar tot el vot de l’esquerra més CC i l’abstenció de CDC, però és clar, acceptant un Referèndum de Catalunya.
La 11a investidura va estar fallida i noves eleccions.
A la 12a investidura tenim 167 diputats d’esquerres, on el PSOE té el 51 % de diputats i 183 diputats de dretes on el PP té el 75 % de diputats. Es obvi que les esquerres estan pitjor que en la legislatura anterior i que la dreta hauria de governar.
El PP podria guanyar la investidura si sumen 169 diputats si C’s vota a favor en segona votació i s’absté CDC però recordeu el Referèndum de Catalunya. Sembla que C’s no està dispost a assumir el cost que representa.
També podria governar si el PSOE s’absté en segona votació, sense contar amb C’s. La tasca de govern seria viable perquè en molts temes coincidirien PP, C’s, CDC, PNV i CC encara que el govern ho hauria de negociar gairebé tot. Aquesta situació pel PSOE és molt dolenta i imprevisible en el seu electorat.
Hi ha una darrera possibilitat: Un pacte de PSOE, PODEMOS i les confluències que sumen 156 diputats. Afegint el PNV, CC i ERC amb l’abstenció de CDC sumarien 170 diputats, un més que els previsibles vots en contra de PP i C’s però recordeu: no és possible sense acceptar el el Referèndum de Catalunya.
He remarcat el Referèndum de Catalunya perquè sense resoldre el tema català és molt difícil la governabilitat d’Espanya. Que el PSOE no entenga açò diu molt poc dels seus dirigents. De la dreta farcida de franquistes, no cal ni comentar-ho. El nacionalisme espanyol no entén que ve un xoc frontal amb Catalunya d’efectes imprevisibles. Com és possible que els anglesos ho prevengueren ràpidament amb Escòcia i els espanyols no facen res?
El PSOE no sap conviure amb partits a la seua esquerra amb un pes rellevant. L’engany de dir que són d’esquerres amb polítiques econòmiques de dretes ja no se’l passa la gent, i deixa a la seua esquerra un graner de votants molt enfadats i indignats que ha arreplegat en gran part PODEMOS i les confluències. El PSOE ha de fer unes quantes sessions de divan al psiquiatra per adonar-se que a al llit de l’esquerra no sols està ell, sinó que hi ha un altre que reclama la meitat del llit.
Si anem a unes noves eleccions el bloc de dretes pujarà i el PP ho tindrà més fàcil per a governar.
Per acabar, vaig a mullar-me encara que, més avant, em menge les paraules escrites: crec que governarà el PP amb l’abstenció del PSOE en segona votació i durarà fins que els catalans facen la desconnexió amb Espanya, que confie en que ho aconsegueixen i és el meu desig.
¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados. | 0.789924 | curate | {"ca": 0.8541874732486803, "es": 0.13225852475388786, "en": 0.0039948637466115, "pt": 0.009559138250820373} | http://www.tipografialamoderna.com/punto_de_vista/la-investidura/ |
macocu_ca_20230731_4_589644 | POM MOBLE CUIR VELL (6UN)
Pack de 6 poms clàssics fabricats en zamak i d'acabat cuir vell. Inclou cargols de fixació. | 0.557235 | curate | {"en": 0.21739130434782608, "ca": 0.782608695652174} | |
mc4_ca_20230418_2_294335 | Literatura alsaciana - Viquipèdia
Literatura alsaciana
Literatura alsaciana és la literatura feta a Alsàcia, regió de França amb influència germànica, que ha estat feta en alsacià, francès o alemany estandart.
2 Segle XVII i XVIII
3 Primera meitat del segle XIX
4 Incorporació a Alemanya
5 Literatura d'entreguerres
6 Literatura de postguerra
Del 14 de febrer del 842 data el Juraments d'Estrasburg, text bilingüe en antic alt-alemany i dialecte d'oïl, que assenyala l'existència i convivència de dos grups lingüístics diferenciats a la regió. El text es conservà gràcies a Nithard, i en ell l'emperador Carles el Calb es refereix a l’alsacià com a teudisca lingua (de theudisk, de l'alemany theoda "estirp, poble", i d'ací deutsch, alemany). Del 868 data també el primer text literari alemany en fràncic renà, lEvangelienbuc o Krist d'Otfrid von Weissenburg, dedicat a Lluís el Germànic.
El 1463 un deixeble de Gutemberg, Gunther Zainer, instal·là la primera impremta a Estrasburg, tot continuant els treballs de Johann Mantelin de Sélestat el 1458. Això facilitaria l'aparició d'una important literatura tant en alemany com en llatí, de tal manera que serà considerada com a l'Edat d'Or de la literatura alsaciana. Els principals autors foren Sebastian Brant (1428-1521) qui escriví el poema en alsacià Die Narrenschiff (La nau dels bojos, 1494) sobre els costums carnavalescos del baix Rin; Johann Fischart (1545-1591) amb les obres satíriques Geschischtsklitterung (Retalls d'història), Jesuiter hutlein (Barret de jesuïta), Das glückhaff schiff von Zurich (La venturosa nau de Zuric) i Gargantua und Pantagruel; Beatus Rhenanus (1485-1549) de Sélestat, historiador i humanista aristotèl·lic amic d’Erasme de Rotterdam, autor de Rerum Germanicum libri tres (1535); Jorg Wickram (mort el 1562) de Colmar, amb el conte dialectal Rollwagenbuchlein (Contes per viatjar en carro, 1555); Thomas Murner (1475-1537), monjo franciscà, autor de Narrenbescheerung (Conjura de bojos, 1512) i Der Schelme zunft (Tropa de bergants, 1512); Jakob Whimpeling (1450-1528), predicador de Sélestat, amb Germania (1501) i Isidoneus… (1497); Johannes Pauli (1455-1530) de Thann, amb l'obra satírica Schimpfund und ernst (En sèrio i en broma, 1522); Jorg Obrecht (1547-1612), jurista, autor del tractat en llatí …Secreta politica (1617).
Durant el segle següent, però, les guerres dels pagesos i de religió, com la Guerra dels Trenta Anys, provocaren l'exili o el silenci de molts autors i la ruïna del país. Només hi destacarien alguns jesuïtes, com Johann Michael Moscherosch (1601-1669) amb Wunderliche und wahr haftige Gesichte Philanders von Sittewald (Extravagants i veritables visions de Filander von Sittewald, 1640) amb forta influència dels Somnis de Quevedo i profundament antifrancès, i Die Patientia (La paciència, 1669), i Jacob Balde (1604-1668), llibretista i director de teatre d'Ensisheim, autor en llatí de Batrachomyomachia (1637), Agathyrsos (1638) i Epodon (1645). També fou important Philipp Jakob Spener (1635-1705), teòleg fundador del pietisme, doctrina que resumiria en l'assaig Pia desideria oder herzliches Verlangen nach gott gefallingen Besserung der wahren evangelischen kirche (1675) i el cronista Johann Wencker (mort el 1659) autor d'una crònica de la Guerra dels trenta anys. El 1609 es va publicar a Estrasburg el primer diari en llengua alemanya, Relation aller Fürnemmen und Gedenkuurigen Historien.
Segle XVII i XVIII [modifica]
El segle XVIII es caracteritzarà per la francesització de la cultura alsaciana. Quan el territori passà a França, l'alemany i el dialecte restaren reduïts a la dimensió més regional. El 1771 es crearen les revistes Alsatia Illustrata i Alsatia Diplomatica. Algunes revistes alsacianes, com Sammler (1760) i Burgerfreund (1776) fan edicions en francès. I des del 1767 Koch, professor de la Universitat de Gotinga, hi ensenyà en francès història i política, i publicà Tableau des Revolutions d'Europe…. També hi destacaren els juristes Elias Obrecht (1654-1698) i Ulrich Obrecht (1646-1701) i Jean Schweighouse, així com els germans pedagogs Jérémie-Jacques Oberlin (1735-1806) autor d'un Essai sur le patois lorraine des environs du comté de Bar de la Roche/Wakdersbach (1775) i Johann Friederich Oberlinn (1740-1826) fundador d'escoles maternals a tota Alsàcia. També destacaria Johann Heinrich Lambert (1728-1777), matemàtic i físic de Mulhouse i també membre de l'Acadèmia de Ciències Prussiana, autor de Zur theorie der Parallellinien i Novum Organum, on se’l considera com a precursor del nou criticisme kantià.
Per altra banda, el 1782 es publicaria a Estrasburg la revista Strassbürger Gelehre Nachrichten (Gaseta Literària de Strassburg), sota el patrocini de Blessig, Saltzmann, Massenet i Bartholomai, que el 1785 publicarà el manifest L'esprit des jornaux étrangers. Se’l considera a la capçalera del moviment Sturm und Drang (turmenta i impuls) alsacià, reforçat pel fet que el gran poeta alemany Goethe va passar una gran temporada a Estrasburg (1770-1771), on descobrí la cançó popular i s'enamorà de Frederique Brion, filla del pastor de Sessenheim, i on s'inspirà de la major part de la seva obra. També passarien grans temporades al país escriptors alemanys com Herder i Lenz, que estudiaren a Estrasburg, i Georg Büchner (1813-1837) de Darmstadt, qui estudiaria neurofisiologia a Estrassburg el 1831-1833 i hi escriví el seu inacabat Woyzeck. En aquest nou corrent destacarien l'estrasburguès Heinrich Leopold Wagner (1747-1779) amb Die reve nacht der tat(1775), Die kinder morderin (1776) i Voltaire am abend siner apotheose (Voltaire al caient de la seva apoteosi, 1778), i el colmarià Gottlieb-Konrad Pfeffel (1736-1809), fundador de la Societat Literària de Colmar i autor dels poemes Ibrahim i Der tabakspfeife (La pipa de tabac, 1769).
Primera meitat del segle XIX [modifica]
Durant aquest periode es produí un important desenvolupament cultural tant en alemany com en dialecte alsacià. Ehrenfried Stoeber i Gottlieb Pfeffel del 1806 al 1809 van fundar la revista Alsatische Taschenbuch, i el 1810 es tornaria a obrir la Universitat d'Estrasburg, on s'estrenarien les primeres peces dramàtiques en dialecte alsacià malgrat la política d'assimilació duta a terme pel rector Montbrison, que hi proscriu l'alemany. Entre d'altres, destacarien Johann-Georg-Daniel Arnold (1780-1829) autor de la primera gran obra en dialecte, Der Pfingschtmontag, Lustspiel in Strassburger Mundart (Dilluns de Pasqua, 1816), molt lloada per Goethe; Ehrenfried Stoeber (1779-1835) autor del llibre de poemes Neujahrsbüchlein (Llibret del Nou Any, 1816), que conté el famós poema Wie ich's meine (Com ho entenc); i Johann-Peter Hebel (1760-1826), capellà evangèlic suís, autor del recull en dialecte Alemmanische gedichte (Històries alemanyes, 1803) i l'estudi sobre les parles renàniques Das schatzkastlein der Rheinlandischen hausfreunds (1811).
Del 1825 al 1828 Gottlieb Schweighauser (1776-1854) i Philippe Gobery (1786-1854) publicaren la revista Antiquités de l'Alsace, on apareixerien treballs en francès i llatí sobre la història del país, i el 1836 la revista Revue d'Alsace. L'autor bilíngüe Louis Spach (1800-1879) composaria Henri Farel (1834), novel·la en francès, i Gedichte (1839) narracions dialectals. Una altra revista important fou Erwinia, que funcionaria el 1838-1839 sota el patrocini dels fills d'Ehrenfried Stoeber. Auguste Stoeber (1808-1884) composà Sagen des Elsass (Històries d'Alsàcia, 1852), Alsabilder (Llegendes, 1836) i Elsasser Volksbüchlein (1842), i Adolphe Stoeber (1811-1892) escriví Reisebilder aus de Schweiz (1850) i Elsasser Schatakastlein (1877). Per la seva banda, el 1843 l'alemany Biedermann fundà la revista Germania, on destacava el tarannà francès dels alsacians, tot i que reconeix que la seva parla era germànica.
Incorporació a Alemanya [modifica]
Després de l'annexió d'Alsàcia-Lorena a l'imperi Alemany, la major part de la cultura es va fer en alemany. En el manteniment dels costums populars destacarien els músics Victor Nessler (1841-1890) i Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin (1821-1910). Per altra banda, a França destacaria una important literatura francesa de temàtica alsaciana, de la que en foren representatives Alsace (1881) del duet Erckmann-Chatrian, i Au service de l'Allemande (1905) de Maurice Barrès. També contribuí a la difusió de la visió dels "germans perduts d'Alsàcia" la revista Revue Alsacienne Illustrée, publicada a França per Charles Spindler i Anselme Laugel.
Durant aquest periode destacarien tres grups literaris alsacians, de diferents sensibilitats però amb idèntic amor pel país:
El grup Alsabund (Lliga d'Alsàcia), també anomenat Heimatkunst. El principal exponent fou Friederich Lienhard (1865-1929), proalemany i partidari dels temes localistes, i fundador el 1908 de la revista Tuermer, que fa la "literatura del terror" amb esperit germànic. Escriví les novel·lesDie vorherrschaft Berlins (La supremacía de Berlín, 1900), Lebensfricht (1915) i Boerlieder (Cançons camperoles, 1900).
El grup Elsässischer Theater, autors de peces teatrals en dialecte, on destacaren els germans Albert Matthis (1874-1930) i Adolf Matthis (1874-1944), així com Gustave Stosskopf (1869-1944), autor de les comèdies D’r Herr maire (El senyor alcalde), D’r candidat (El candidat), D’r Pariser Reis, D’r verbote fahre als kom, D'heimet (La pàtria) i altres. El 1908 fundaren la revista Strassburger Neue Zeitung (Noves Notícies de Strassburg).
El grup expressionista aparegut el 1902 al voltant de la revista Der Sturmer (L'ímpetu), que s'oposa al conservatisme i destaca el caràcter europeu sintetitzant les herències alemanya i francesa, així com el diari Nord und Sud, partidaris d'una entesa francoalemanya. Hi destacarien els autors Ernst Stadler (1883-1914) mort al front, traductor a l'alemany de Balzac i Péguy i autor de la novel·la Der aufbruch (La partida, 1914); René Schickéle (1883-1940) amb les novel·les Der fremde (L'estranger, 1909) i Des erbe am Rhein (L'herència del Rhin, 1925), sobre la situació dels alsacians; Hans Arp (1887-1966) més conegut com a pintor i autor dels poemes surrealistes Die schwabenhoede (El testicle de l'oreneta, 1920); el lorenès Yvain Goll (1911-1950), considerat un dels fundadors del surrealisme que compondria els poemes en alemany Traumkraut (1951); i Otto Flake.
Al marge d'aquests grups, el polític Auguste Schneegans (1835-1898) escriví en alemany Aus dem Elsass (1875), i el seu fill Ludwig Schneegans composà Samiel Hilf (1881). També fou important el polifacètic Albert Schweitzer (1875-1965), teòleg, pacifista, metge i músic que escriví Zwischer wasser und urwald (Entre aigua i selva verge, 1921), sobre les seves experiències africanes. També foren importants les revistes en dialecte Klapperstei' , de Mulhouse, fundada el 1908 i dirigida per Henri Zislin (1875-1958), i Dur's Elsass, de Jean-Jacques Wlatz Hansi (1873-1951), escriptor i dibuixant, on hi publicà les Vogensebilder, llegendes popular en dibuixos, entre les quals destaca Professour Knatchske.
Literatura d'entreguerres [modifica]
El 1921 un grup de joves autors en alemany i en dialecte fundaren la revista Elserne Manns Gruppe (Grup de l'home de ferro), amb un ideari europeista, mentre el 1923 es fundava l'associació bilíngüe Arc. Per altra banda, el 1927 fou creada la Societé des Ecrivains d'Alsace, que pretenia reagrupar els escriptors alsacians amb independència de l'idioma emprat a l'hora d'escriure. Durant aquests anys destacaria una nova generació que escriuria principalment en francès: Ernst Robert Curtius (1886-1956) autor d'assaigs en alemany sobre literatura francesa, com Die literarische wegbereiter des neuen Frankreich (Les orientacions literàries de la nova França, 1919) i Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des franzosischen nationalismus (Maurice Barès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès, 1921); Marcel-Edmont Naegelen (1892-?) amb la novel·la Le revenant (1922); René Spaeth (1890-1972) amb les novel·les L'enfant artificiel (1926) i L'homme greffé (1931); Jean Gaensburger (1881-1950) amb Les quatre Musculus (1927); Maurice Betz (1898-1946) amb la novel·la Rouge et blanc (1923) ambientada durant l'annexió a França; Robert Heitz (1895-1980) amb Julien l'apostat (1939); i d'altres com Maxime Alexandre (1899-1976) autor en francès que va fer poemes en alemany, Alfred Kern, i René Ehni, autor de Que ferez-vous en novembre?. En alemany només destacaria Oscar Woehrle, autor de i l'antologia poètica Die frucht (La fruita, 1940).
Literatura de postguerra [modifica]
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, hom pot observar quatre línies literàries a Alsàcia.
Els que escriuen en francès, com G.M. Brandtner, Denise Grappé, Sylvie Reff, Roland Reutenauer (1943) autor de poemes-assaig com Demain les fourches (1978), Repères-grille (1942), Blessures (1967) i Llequarrisseur aveugle (1975); Joseph-Paul Schneider (1940) amb Les gouffres de l'aube (1971), Jean-Claude Walter (1940) amb Poèmes des bords du Rhin (1972); Jean Paulde Dadelsen, Jean Christian, Guy Heitz (1932) amb Les petites vies (1952) i Le chambre de Sigmund Krause (1969); Jean-Paul Klée (1943) amb L'éte, l'eternité (1970) i La resurrection alsacianne (1977); Conrad Winter, France Bonnardel, Marc Jung i Roger Siffert.
Els que escriuen en alemany, com Paul-George Koch, A. Andres, P. Bertolody, L.E. Schaeffer, G. Zink, i els més destacats, Alfred Kastler (1902-1984) autor del poemari Europe ma patrie/Deutsche lieder eines franzosischen europaers (1971) i Adrien Fink (1930) amb els poemes Der sprachlose (El mut, 1985) i Fremdsprache (Llengua estrangera, 1988).
Els que escriuen en alsacià, com Mangold, Lustig, E. Storck, i sobretot Nathan Katz (1892-1981), autor del drama Annele Baltasar (1924) i dels poemes Das galgenstüblein (1920), Die stunde des Wunders (1930) i Sündgau (1958), i l'Association Jean Baptiste Theodore Weckerlinn. També hi ha literatura en fràncic, com Daniel Laumesfeld, teòric del moviment fràncic interdialectal i transfronterer, autor dels reculls Hënt (1977), Déi vum Museldall, Geeschtemat i Schënneren.
Els autors trilíngües, on destaquen Conrad Winter (1931) autor de Leeder vuum roode Haan (1972), Vogelfrei (1974), Lieder vun de Sunnebluem (1977) i Kerzlicht (1978); i André Weckman (1924) autor de Les nuits de Fastov (1968) en francès, Schang d’sunn schint schunglang, lieder fer d'elsasser (1975) en dialecte, i Fremdigetter (1978) en alemany. Winter, Weckman i Fink van dirigir el 1980 la revista In Dieser Sprache, amb poemes en alemany i dialecte.
Alguns dels poemes d'autors alsacians en alemany i dialecte aparegueren publicats en l'antologia del 1970 Auslandsdeutsche literatur der gegenwart (Literatura dels alemanya de fora ara), dedicada a les minories germanòfones de fora d'Alemanya.
Ferran Palau i Martí (1998) Alsàcia Pagès Editors Lleida.
Fernand L'Huiller (1955) Histoire de l'Alsace P.U.F. Col. Que sais je París
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Literatura_alsaciana&oldid=10939241» Categories: Literatura per llenguaAlsàcia Menú de navegació
Darrera modificació de la pàgina: 7 feb 2013 a les 11:53. | 0.846335 | curate | {"ca": 0.9850736367254876, "ro": 0.001923842377603821, "es": 0.007164654371765954, "fr": 0.00583786652514263} | http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_alsaciana |
mc4_ca_20230418_16_181103 | ArtNit Campos: compte enrere per a una nit de llibertat artística
El festival, que enguany celebra la setena edició, ha batut un rècord de participants i de projectes que s'hi han presentat
ARA BALEARS Palma 09/08/2018 10:12
651x366 El barcelonès Marc Vilanova, preparant la instal·lació dels saxos. / ISAAC BUJ El barcelonès Marc Vilanova, preparant la instal·lació dels saxos. / ISAAC BUJ
Un any més Campos torna a ser la destinació de més de 100 propostes artístiques d'arreu del món. Els artistes ja han començat a arribar i són els responsables de convertir el poble, aquest dissabte, en un gran espai d'art contemporani.
Aquest dimecres la plaça de Can Pere Ignasi va rebre alguns dels protagonistes. Zziro Zziro, un artista gràfic australià que fa la seva intervenció damunt cinc bales de palla, va ser un dels primers a arribar.
540x306 Els preparatius per al festival ArtNit de Campos. / ISAAC BUJ Els preparatius per al festival ArtNit de Campos. / ISAAC BUJ
També ho va fer Marc Vilanova, un artista català que compagina la performança amb la instal·lació sonora i, després de treballar en països com el Brasil, el Japó, els Estats Units i el Canadà, ve a Campos per oferir un espectacle d'electroacústica a l'antic cinema Sa Recreativa.
540x306 Els instruments preparats de Marc Vilanova. / ISAAC BUJ Els instruments preparats de Marc Vilanova. / ISAAC BUJ
Enguany s'hi han presentat més de 200 propostes i se n'han seleccionades més de 100, més de la meitat de les quals són d'artistes mallorquins. Entre ells es troben noms com David Campaner, Aina Maria Cantallops i Toni Garau.
540x306 Preparatius per al festival ArtNit de Campos. / ISAAC BUJ Preparatius per al festival ArtNit de Campos. / ISAAC BUJ
Fa set anys que aquest festival permet convidar l'espectador a endinsar-se en edificis en desús que durant uns dies tornen a tenir vida. Amb l'objectiu de promocionar l'art amb llibertat absoluta per als artistes, ArtNit Campos ja està a punt per tornar a viure una trobada màgica que començarà aquest dissabte a les sis del capvespre i acabarà a les dues de la matinada.
Damien Rice atraca al Principal de Maó amb un concert íntim davant 700 seguidors fidels | 0.682318 | curate | {"ca": 0.9637714816535068, "en": 0.036228518346493266} | https://www.arabalears.cat/cultura/festival-artnitcampos-2018_0_2066793376.html |
cawac_ca_20200528_7_192471 | Aquest seminari està pensat per a representants de l'administració pública; secretaris, càrrecs electes, tècnics i promotors de xarxes en l'àmbit municipal, i el seu objectiu és posar a l'abast de l'Administració pública aspectes tècnics, jurídics i experiències de desplegament sobre xarxes sense fils.
Cercavila amb els grallers de Sant Bartomeu i els reis Carnestoltes. Tot seguit, al Casal, actuació infantil amb l'Isidre. A continuació, xocolata i coca per a tots els assistents. Inscripcions: Tel. 938 889 258 (Tardes) fins el dia 8 de febrer; Cal apuntar-se per tenir obsequi: 4€ Organitza: CUCAFERA; Col·laboradors: Empreses diverses del poble, i rodalies, i particulars. Amb el suport de: Caixa de Manlleu - Grallers de Sant Bartomeu del Grau - Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau
Cada 3r. dijous de mes es passaran a recollir a domicili els trastos voluminosos mobles, electrodomèstics, etc.) que els veïns podran deixar a l'entrada de les cases. Uns dies abans, però, cal trucar o anar a l'Ajuntament (Tel.938 889 000) per comunicar quin tipus de trastos i andròmines caldrà recollir. Tot el que es recull es porta al a Deixalleria de Vic .
Inauguració de l'exposició "15 mirades i una fàbrica", del col·lectiu local "Amb uns altres ulls" , al Museu de l'Art de la Pell de Vic. La mostra romandrà oberta fins a l’11 d’abril de 2009. Amb la col·laboració de: Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau i Excavacions Hostaler
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc. | 0.823407 | curate | {"ca": 0.958803611738149, "es": 0.041196388261851014} | http://www.pica.sbg.cat/event/2009/02/13/list/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_56787 | Doncs això. Acaben de passar per davant de casa meva desenes de milers de persones cridant consignes contra la corrupció. Sóc un pèssim fotògraf Notícia a l'ARA: Les protestes contra els desnonaments omplen aquest dissabte els carrers d'una cinquantena de ciutats de l'Estat, on la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha convocat manifestacions en defensa del dret a l'habitatge. A Barcelona, la convocatòria ha sortit de la plaça Universitat a dos quarts de cinc de la tarda enmig d'un ambient festiu amb música i, fins tot, ball. Samarretes i pancartes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) comencen a escampar-se pel centre de la ciutat. Centenars de persones s'han concentrat a la plaça i han començat a sonar els primers 'Sí se puede'. Els manifestants també criden "No s'entén gent sense casa i casa sense gent". La Guàrdia Urbana controla la concentració des de la mateixa plaça i fins a deu furgonetes dels Mossos esperen a la ronda de Sant Antoni. Hi ha, també, agents repartits pels carrers adjacents.
Jo hi era, i sincerament, m'ha estranyat que no hi fos la CUP o Arran o alguna organització de la EI. Només he vist els jerquis. De totes maneres, felicitats a tots els que hi hem anat, ha estat una bona jornada!
Els Jerkis hi érem sense símbols de JERC, per preservar l'esperit unitari de la manifestació. Segur que hi havia un bon grapat de gent de la CUP/Arran ;)
Doncs jo he vist una pancarta de la JERC. Al principi de la manifestació, amb un parell d'estelades grogues i una bandera roja.
i una bandera roja. Jerquis amb una bandera roja? | 0.808947 | curate | {"ca": 0.9615137908915972, "es": 0.03848620910840282} | |
macocu_ca_20230731_8_171653 | La síndrome de fatiga crònica (SFC) és una afectació complexa i debilitant que es caracteritza per una fatiga intensa que no remet després del descans al llit i que pot empitjorar amb l'activitat física o mental.
Hi ha malalties que presenten un quadre simptomàtic similar a la SFC, entre les que trobem la síndrome de fibromiàlgia, l'encefalitis miàlgica o la neurastènia, a més d'una gran quantitat de malalties que poden provocar fatiga.
La fibromiàlgia (FM) és una malaltia reumàtica crònica que presenta dolor musculoesquelètic generalitzat i fatiga. La paraula fibromiàlgia vol dir "mal en músculs, lligaments i tendons" (parts fibroses del cos).
La fibromiàlgia (FM) és una malaltia del sistema nerviós central de causa desconeguda i per a la qual actualment no existeix cap tractament curatiu. Malgrat tot, sí existeixen tractaments pal·liatius per al dolor i per a molts altres símptomes que acompanyen la malaltia. | 0.836064 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_2_68774 | NOU GRUP PELS MÉS PETITS!
A TRIS TRAS TEATRE hem obert un nou grup per infants de 5 i 6 anys . Ara, els més petits podran gaudir també de totes les activitats del col·lectiu i representar moltes obres de teatre i preparar espectacles. T’ho perdràs?
Quant a tristras
TRIS TRAS TEATRE Infantil i Juvenil va néixer el 15 de gener de 2008 al municipi de Cerdanyola del Vallès. Som un col·lectiu que volem fomentar la participació dels infants i dels joves a les arts dramàtiques i introduir-los en el meravellós món del teatre a través de la preparació i representació d\'obres teatrals. També fem tallers, excursions... | 0.743625 | curate | {"en": 0.041050903119868636, "ca": 0.9326765188834154, "pt": 0.026272577996715927} | http://tristrasteatre.blog.cat/2008/06/15/nou-grup-pels-m-s-petits/ |
mc4_ca_20230418_9_736568 | Condicions legals | PRICON TERRASSA
Les dades facilitades per vostè són tractats per PRICON TERRASSA, S.L. conforme el Reglament UE 2016/679 de Protecció de Dades, amb la finalitat de gestionar les seves peticions, respondre consultes, tràmits administratius i estadístics. | 0.653815 | curate | {"es": 0.12915129151291513, "ca": 0.8708487084870848} | http://www.priconterrassa.es/condicions-legals-ca-rgpd |
oscar-2301_ca_20230418_3_251794 | Anima’t a participar al Premi Joves.lit! Tens entre 14 i 21 anys? T’agrada escriure? Has deixat els esborranys de mil històries en un calaix? Ara és el moment de recuperar-les, de polir-les i presentar-les al nostre premi. Tens temps fins al 13 de novembre! I el premi, recorda: 500 euros i una beca per a l’Escola de Lletres de Tarragona. No t’ho pensis dues vegades i participa-hi!
En aquest díptic, trobaràs les bases amb tota la informació!
05 apellc_diptic_2020.DEF
Acte de lliurament en línia del XIV Premi Joves.lit
Dimecres que ve, 2 de desembre, a les 19:00, farem l’acte de lliurament del XIV Premi Joves.lit, que enguany, per les circumstàncies generades per la Covid-19, ha hagut de prendre el format virtual.
En aquesta ocasió comptarem amb l’acompanyament musical de Maria Jacobs (veu, piano i guitarra) i Sergi Planas (violí).
L’acte és obert a tothom. Clicant aquí trobareu l’enllaç de connexió.
Us hi esperem!
Acta del jurat del XIV Premi Joves.lit
Galeria d’imatges del XIV Premi Joves.lit
Últims articles
Article de Montserrat Bové Montcusí “De la Tàrraco romana a la Tarragona literària”
per elfar
30/11/2022
Dissabte passat es va publicar a l’espai de l’APELLC, al Diari de Tarragona, l’article “De la Tàrraco romana a la Tarragona literària” de Montserrat Bové Montcusí, Catedràtica de Llengua catalana a l’Institut Martí i Franquès, membre de Veus de dona a Tarragona i membre de l’APELLC.
II JORNADA MONTSERRAT ABELLÓ
per elfar
24/11/2022
El dijous passat vam assistir a la segona jornada dedicada a Montserrat Abelló.Els alumnes d’arts escèniques van fer una performance, acollits en un paraigües, i van recitar alguns poemes al·lusius al feminisme i al valor de la paraula. Neus Pàmies, actriu i el músic Gerard […]
Ruta literària del Parc de les Granotes de Tarragona
per elfar
16/11/2022
El passat dilluns vam inaugurar amb la Casa de les Lletres, l’Ajuntament de Tarragona i l’ Escola de Lletres uns panells on proposen un recorregut a través de 10 textos clàssics d’autors llatins que parlen de Tarragona i n’evoquen les grandeses i virtuts.
X Jornada tècnica d’Espais Escrits
per elfar
14/11/2022
Dilluns dia 7 vam assistir a la X Jornada tècnica d’Espais Escrits a Girona on es va obrir un espai de reflexió i debat entorn el patrimoni literari, concretament les rutes literàries que en els darrers anys han proliferat pel territori, aprofitant una efemèride o […] | 0.693473 | curate | {"ca": 0.9224904701397713, "en": 0.026683608640406607, "hu": 0.010588733587462939, "es": 0.005929690808979246, "pt": 0.014824227022448115, "it": 0.015247776365946633, "fr": 0.004235493434985175} | https://www.apellc.org/joves-lit/edicio-xiv/ |
macocu_ca_20230731_7_393826 | Places?
setmana 31/08 setmana 7/09
Inscripcions després del 30 de Juny:
58€/inscrit (Setmana 7/09 - 4 dies)
PREU REDUIT NOMÉS APLICABE PER INSCRIPCIONS fins el 30 de Juny, SI PORTES UN AMIC O GERMÀ. (pagament fins el 1 de Juliol) >> NOMÉS VÀLID PER INSCRIPCIONS AL CAMPUS DE SETEMBRE | 0.613595 | curate | {"en": 0.14788732394366197, "ca": 0.852112676056338} | |
mc4_ca_20230418_3_68152 | ICV-La Seu dóna el seu suport als Indignats — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / ICV-La Seu dóna el seu suport als Indignats
ICV-La Seu dóna el seu suport als Indignats
La formació ecosocialista s'afegeix a les peticions de dimissió del conseller Felip Puig pels fets de divendres passat a Barcelona i Lleida El grup demana que l'Ajuntament urgellenc rebutgi l'actuació policial
Indignats - Cartells
Des d'ICV-La Seu s'ha manifestat en un comunicat de premsa "el més absolut rebuig a l'actuació dels Mossos d'Esquadra de divendres passat en què la Generalitat i els Ajuntaments de Barcelona i de Lleida van voler desallotjar les places de Catalunya i de Ricard Vinyes". Segons indica la formació ecosocialista, les institucions van utilitzar l'eufemisme "neteja de l'espai per qüestions sanitàries", per acabar "amb una brutal acció policial en contra de les persones acampades per la Indignació".
ICV manifesta que l'acció "mostra la cara real dels qui actualment estan al capdavant de la Generalitat de Catalunya i de la Conselleria d'Interior". I subratllen: "Hem vist com CIU i el PSC s'han tret la màscara i ja no dissimulen el seu posicionament envers les manifestacions de ciutadans de totes classes i edats Indignats per la situació política, econòmica i social del país".
"Ens sembla un exercici d'hipocresia pròpia de persones sense cap respecte per la democràcia i la ciutadania que diuen representar", asseveren. A més a més, indiquen que "és per això que des ICV-La Seu ens sumem als milers de signatures, persones i institucions que demanen la dimissió fulminant del Conseller d'Interior, Felip Puig, el qual en la seva etapa a l'oposició va carregar durament en diverses ocasions contra ICV quan aquesta formació tenia les responsabilitats de direcció d'aquesta conselleria".
ICV també demana públicament a l'alcalde de la Seu, Albert Batalla, i a l'Ajuntament urgellenc en ple, que manifesti el seu rebuig en relació amb els fets. | 0.900874 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/icv-la-seu-da3na-el-seu-suport-als-indignats |
cawac_ca_20200528_12_11998 | Alberto Velasco González és llicenciat en història de l’art per la Universitat de Lleida. És conservador del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal des del 2007. Anteriorment havia estat becari predoctoral i professor associat del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida. Ha estat investigador de diferents projectes de recerca amb finançament estatal, i forma part del Grup de Recerca en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura», reconegut per la Generalitat de Catalunya i adscrit a la Universitat de Lleida. És cap de redacció de la revista Arts , editada pel Cercle de Belles Arts de Lleida, i secretari del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.
En el terreny de la recerca, s’ha especialitzat en l’àmbit de la pintura gòtica catalana i aragonesa, especialment a Ponent i a la Franja, tema sobre el qual ha publicat un parell de monografies sobre sengles pintors actius en aquest territori, El Mestre de Vielha. Un pintor del tardogòtic entre Catalunya i Aragó (Lleida, Universitat de Lleida, 2006) i Fragments d’un passat. Pere Garcia de Benavarri i el retaule gòtic de l’església de Sant Joan de Lleida (Lleida, Universitat de Lleida i Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, 2012). Dins la mateixa línia de recerca es troba Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles xv i xvi ) (Lleida, Pagès, 2011), una obra en què s’endinsa en l’estudi de la pintura gòtica i d’època renaixentista al Pirineu. La culminació d’aquesta línia de recerca ha estat la direcció del congrés internacional Late gothic painting in the Crown of Aragon and the Spanish kingdoms (Lleida, 29 i 30 de juny de 2011). D’altra banda, s’ha ocupat de qüestions relacionades amb l’escultura gòtica trescentista, en concret, de la figura del Mestre d’Anglesola, i dels diferents artífexs de l’Escola de Lleida d’escultura del segle xiv , qüestions a les quals ha dedicat diferents articles en revistes especialitzades. Una altra de les seves línies de recerca gira al voltant dels artesans actius a l’antiga catedral de Lleida en època medieval, àmbit sobre el qual ha publicat diferents treballs dedicats a col·lectius com ara els orfebres, els brodadors o els artesans del llibre. Encara sobre la Seu Vella, també ha dedicat estudis al mobiliari litúrgic de les seves diferents capelles, a la promoció artística per part de benefactors particulars, o l’activitat d’artistes forans com l’escultor francès Marin Baudry. Pel que fa a la iconografia medieval, ha dedicat treballs a les representacions medievals de Sant Martí i Sant Vicenç Ferrer, estudis en què també s’ha endinsat dins el terreny de l’hagiografia, el culte a les relíquies i les interaccions que es produeixen amb el fet artístic. Encara dins el terreny de la devoció, s’ha ocupat de qüestions com el reaprofitament d’objectes islàmics en contextos cristians, especialment pel que fa a manufactures de vidre emprades com a lipsanoteques de relíquies. Un dels àmbits al qual també ha dedicat atenció en els darrers anys és el de la història del col·leccionisme a Catalunya, en què destaca la seva monografia Jaume Pasqual. Antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració (Lleida, Universitat de Lleida, 2011). Aquesta obra és una de les primeres aproximacions al col·leccionisme il·lustrat català, un tema gairebé inèdit en la historiografia del país. S’ha endinsat també en l’anàlisi dels inicis del col·leccionisme de pintura gòtica a Catalunya, especialment a partir de l’exposició retrospectiva «Barcelona de 1867», així com en l’estudi dels antiquaris actius a les terres de Lleida a finals del segle xix i a principis del segle xx . Dins l’àmbit expositiu, ha estat comissari de la mostra itinerant «Xavier Gosé (1876-1915). De la Barcelona dels Quatre Gats al París elegant» (Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, 2008-2009), i també de l’exposició «Fragments d’un passat. El retaule gòtic de l’església de Sant Joan de Lleida» (Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, del 21 de juny al 21 d’octubre de 2012). Entre els catàlegs d’exposició en què ha participat elaborant diferents estudis monogràfics, cal destacar Hágios. La iconografia dels sants Ribagorçans (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2000), Lux Ripacurtiae VI. Galería de personajes ribagorzanos (Graus, Ajuntament de Graus, 2002), Patrimoni dispers. L’esplendor medieval a la Segarra (Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2007), La col·lecció. Fundación Francisco Godia (Barcelona, Fundació Francisco Godia, 2008) i Alfonso X el Sabio (Múrcia; Comunidad Autónoma Región de Murcia, Ayuntamiento de Murcia, Caja de Ahorros del Mediterráneo; 2009). Entre les revistes especialitzades en què ha publicat estudis destaquen Journal of Glass Studies , Locus Amoenus , Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar , Acta Mediaevalia , Quaderns del Museu Episcopal de Vic , Lambard. Estudis d’Art Medieval , Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi , Urtx. Revista Cultural de l’Urgell o Miscel·lània Cerverina . Ha impartit conferències en diversos congressos nacionals i internacionals celebrats a Chambéry, Florència, Palma, Màlaga, Granada, Lleó, Barcelona, Sitges, Tàrrega i Lleida. | 0.853473 | curate | {"ca": 0.9441448382126348, "es": 0.05585516178736518} | http://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=23 |
oscar-2201_ca_20230904_6_170800 | Aquest és el Bloc dels Diputats ebrencs de CiU on informarem sobre l'actualitat i la nostra activitat parlamentària.
03 de febrer 2009
ÉS L'ECONOMIA: NO SIGUEM ESTÚPIDS:
Un bon amic després de llegir el nostre post ZP: L’AJUDA, ens diu:
“Tot i estar bàsicament d’acord amb vosaltres crec que fora bó introduir altres elements de judici, l’opacitat de les ajudes dels Governs europeus, la manca de coherència en política econòmica, la denúncia fins i tot el president de l'associació espanyola de Banca. Vos demanaria que publiquessiu la seva opinió.
Ja sé que no esteu en contra dels ajuts a la Banca. D’altra banda, dit sigui de pas , no ho està ningú. En tot cas, la transparència en els ajuts, condicionar-los a determinats objectius, i complementar-los tal com vosaltres proposàveu amb ajuts directes a empreses i famílies, és de sentit comú. És difícil, però amb els antecedents que tenim, esperar coherència del Govern ZP i més escèptic sóc en quan a la capacitat de recuperar credibilitat, il·lusió i regeneració ètica- política per la seva part. En fi, ànim i continueu amb les aportacions que feu al blog”
Nota de premsa:
L'AEB insta el govern espanyol a corregir l'endeutament de famílies i empreses
El president de l'Associació Espanyola de Banca, Miguel Martín, ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris
El president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, ha urgit el Congrés dels Diputats a corregir el sobreendeutament de famílies i empreses, que supera "tot l'imaginable".
Martín ha afirmat que les entitats han de finançar les llars i les companyies, però ha recalcat que aquestes estan "sobreendeutades, i és l'Estat espanyol el que ha de corregir aquest desequilibri".
El president de la patronal bancària ha indicat que la funció de captar estalvi als mercats exteriors i portar-lo a l'Estat recau en els balanços bancaris, i que la banca espanyola, si no fos sòlida, "hauria estat insostenible".
"No és la banca espanyola la que enfonsa l'economia, l'economia no s'enfonsa encara més perquè la banca és capaç de sostenir la posició deutora (de l'Estat) al món", ha argumentat Martín. "Espanya ha de reduir el seu nivell d'endeutament i això es produirà a través del sistema bancari", ha insistit.
Per altra banda, ha considerat que les mesures adoptades pels països a escala nacional per contrarestar els efectes negatius de la crisi financera distorsionen la competència, perquè són heterogènies i no totes són transparents.
Martín fins i tot ha qualificat d'"opaques i confuses" les mesures de capitalització portades a terme per alguns països europeus, en considerar que s'han fet servir com a fórmula d'amagar pèrdues dels balanços bancaris, situació que contrasta amb la de l'Estat espanyol.
"A l'Estat no tenim pèrdues, el Banc d'Espanya no ens deixa amagar-les", ha assegurat Martín. Tot i això, ha insistit que les ajudes d'Estat per import de 320.000 milions d'euros per recapitalitzar bancs a Europa destrueixen el mercat interior i suposen una important competència deslleial per a Espanya.
Agencia EFE.
Ebrediputats diem:
És complex , certament. Entenem que els bancs tenen necessitat de tenir reserves per garantir la seva solvència. Qui confiaria en un Banc que no tingues reserves i/o no guanyés diners??. Però per altre, no s’entenen els sous i prebendes de directius, no s’entenen les ajudes de l’Estat si no eviten la destrucció del teixit industrial i empresarial. Creiem que és imprescindible per part de l’Estat i de la Generalitat establir línies d’ajut a empreses i famílies amb més força i convicció moral que a la banca.
Publicado por Ebrediputats los 14:47
Etiquetas: articles d'opinió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Cativistes
Visit Cativistes
Som un bloc ebrenc
Contacta amb nosaltres
Contacta amb nosaltres o feu les vostres propostes!
La meva llista de blogs
Bloc de la Sectorial de Sanitat de CDC
CiU dóna suport al projecte de llei sobre la documentació clínica després d’introduir la digitalització i l’accés dels ciutadans - (nota de premsa) *Sancho alerta que “els ciutadans han de poder intervenir i accedir a la seva història clínica, fent aportacions i fent que sigui una his...
Blocs Diputats i Diputades de CiU
Albert Riera
Junts -
Santi Vila
Un mundo nuevo, pero libre! - La vida siempre se reanuda después de un desastre, quizá con otra flora y con otra fauna, pero se reprende. Los que sobreviven lloran a los muertos, pero s...
Duran i Lleida
How American Politics Will Change in the Coming Years - How American Politics Will Change in the Coming Years To call the 2016 election in the United States a surprise..
Carles Puigdemont
En positiu: les darreres dades sobre l’atur a Girona - No hem deixat enrere la crisi, ni tampoc els seus efectes devastadors. No estem, encara, preparats per canviar un model socioeconòmic que ens ha generat la...
Jordi Xuclà
El temps accelerat, temps de grans novetats - Unes eleccions amb segona volta. Ja hem constituït els desens ajuntaments democràtics des del final del franquisme. En termes partidistes, en alguns llocs ...
Conxita Tarruella
obat tradisional penyakit brinchitis atau bronkitis - bronkitis atau dalam istilah medis sering di sebut bron chitis adalah suatu peradangan pada pipa bronchial yang mana pipa bronchial ini berfungsi untuk s...
Marta Llorens
Una llei per l’emprenedoria - Si hi ha una cosa que tenim clara a CiU és que per sortir de la crisi és imprescindible facilitar l’acció dels emprenedors, perquè són els empresaris el pr...
Albert Batalla
Nautical Terms - Thrust Block - An engine room fitting that receives the thrust from the propeller. It incorporates the thrust bearings. Thruster – A powered propeller or ...
Benet Maimí
Quines sensacions deuen experimentar els Reis Mags? - Tot sovint hem pregunto les sensacions que deuen experimentar els Reis Mags d'Orient. Crec que d'alt de les carrosses deuen quedar impregnats i bocabadats ...
Ramon Espadaler
Debat al programa "59 Segons sobre les mesures d'estalvi energètic. - http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110302/les-mesures-destinades-estalviar-energia-segons/1034184.shtml
Carles Sala
Per una Catalunya millor. - www.carlessala.cat Arriba l’hora de conèixer si som capaços de transmetre un bri d’esperança a Catalunya, de saber si tothom és mobilitza pel ...
Artur Mas
-
Meritxell Borràs
-
Meritxell Ruiz
-
Carles Campuzano
-
Pere Macias
-
Montse Surroca
-
Jordi Turull
-
Pilar Pifarré
-
Titon Laïlla
-
Blocs senadors i senadores de CiU
Rosa Núria Aleixandre
Tornar a començar ? - Fa quasi dos anys que no entro al blog, no sabia si l'havia de tancar. Han passat moltes coses a mi a la família i al país. Començaré per mi professionalme... | 0.679937 | curate | {"ca": 0.8240903755868545, "fr": 0.011443661971830986, "es": 0.04225352112676056, "it": 0.00630868544600939, "en": 0.06954225352112677, "gl": 0.002494131455399061, "id": 0.030809859154929578, "cs": 0.001613849765258216, "sv": 0.0017605633802816902, "de": 0.0019072769953051643, "oc": 0.007775821596244132} | https://ebrediputats.blogspot.com/2009/02/es-leconomia-no-siguem-estupids.html |
macocu_ca_20230731_1_565870 | Salut Bucodental durant l’embaràs amb el Dr. Andrés Martínez Jover | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_265113 | Josep Bea Izquierdo - L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Josep Bea Izquierdo
Josep Bea Izquierdo (1912-1984) fon un autor teatral i poeta festiu valencià. Estigué vinculat al món de les falles com autor de llibrets (explicacions satiriques en vers sobre el contingut del monument faller).
Josep Bea Izquierdo ha segut un dels més grans poetes festius que ha tengut el món de les Falles. És el poeta i autor teatral que millor ha sabut amprar la satira en els seus versos. La Falla de Josep Bea en l'any 1988 aprofità el seu Llibret per a insertar una antologia postuma del poeta.
Dels molts versos destacar els que dedicà a la construcció de Ford Almussafes; a les Corts que nomenà "El gran circ d'Espanya", l'Himne al Ministeri de Facenda. Totes les seues obres estaven plenes de satira.
Era tal la "sal grossa" en la que jugava en els seus versos que en ocasions servia inclús per a riure de les seues propies desgracies. Li tingueren que amputar una cama, es va recuperar de l'operació i la seua "mala cama", segons dia ell mateixa als seus propis amics, va ser per a versificar sobre la cama.
S'han fet diferents homenages especialment del món faller i del món valencianiste. Te un carrer dedicat a la seua persona en la ciutat de Valéncia.
Obtingut de «http://www.lenciclopedia.org/index.php?title=Josep_Bea_Izquierdo&oldid=154213»
Dramaturcs valencians
Esta pàgina fon modificada l'última volta el 28 set 2019 a les 20:58. | 0.775528 | curate | {"ca": 0.9081346423562412, "es": 0.07713884992987377, "de": 0.014726507713884993} | https://lenciclopedia.org/Josep_Bea_Izquierdo |
racoforumsanon_ca_20220809_0_602708 | A tots ens agraden més unes pel·lícules que d'altres... tots tenim els nostres gustos i sempre hi ha directors que ens agraden i d'altres que no, temes que ens criden i d'altres que no, gèneres que ens entusiasmen i d'altres que no... Jo vull preguntar-vos i que opineu a bastament si voleu: Una pel·lícula bona es pot dir que és una merda? Dit així sembla una tonteria, m'explico: Un Picasso, tothom convé que és una obra d'art, igual que un Michellangelo o que una composició de Mozart. Això no vol dir que ens hagi d'agradar necessàriament, però a ningú se li ocorriria dir que el Gernika és una merda, per molt que no li agradi. En canvi, un Tarantino, un Haneke, un Angelopoulos, un Fellini... hi ha gent que diu que són una merda perquè no els agraden... Jo accepto que a la gent no els hi agradi algu però és diferent el cine que la resta d'arts? és més fàcil criticar el cine perquè tothom ha vist més pel·lícules que no pas ha vist quadres o escultures? Quina és la vostra opinió? PD: creieu-me que és un tema cabdal en la meva relació de parella :D
Per mi el guernika és una merda. Una altra cosa és el que representa, però com a quadre penso que és una merda punxada amb un pal i emmarcada.
Particularment tampoc és sant de la meva devoció però reconec que va representar quelcom més que política... en el món de l'art és una icona per alguna cosa... i amb tots els meus respectes, qui som nosaltres per treure-li mèrits a un tiu que ha passat a la història com un gran pintor del segle XX i a aquesta, una de les seves obres més reconegudes i admirades per la crítica? Aix... no sé... admiro la teva resposta eh? no conec ningú que ho digui tan clar com tu
Nono si no li trec cap mèrit però és el mateix que amb Ben Hur, perm i és un trunyo de peli, però en el seu temps era bona. | 0.88 | curate | {"ca": 0.9758426966292135, "pt": 0.024157303370786518} | |
mc4_ca_20230418_15_315139 | PETITES CAMINADES, GRANS RECORDS...: PIC ROCA COLOM PER VALLTER - 2013/07/06
Avui iniciem al nostre nebot en això tan estrany de pujar muntanyes i triem el gratificant Pic Roca Colom que no deixa de ser una fàcil excursió que permet recórrer pràcticament tota la carena que separa els pics de Bastiments i de la Dona, del pic de Costabona. Durant l'itinerari gaudim d'extenses vistes com el massís del Bastiments o al vessant francèsa del massís del Canigó. La jornada la vam completar amb unes cinc hores a un ritme tranquil, tot un exit per al nou muntanyec !
EL GRA DE FAJOL Y EL BASTIMENTS
ELS PIC DEL GRA DE FAJOL GRAN I PETIT DES DE LA PORTELLA
EL MASSIS DEL BASTIMENTS
EL ROCA COLOM
ARRIBANT AL CIM DEL ROCA COLOM
EL COSTABONA AL FONDO
CIM DEL ROCA COLOM (2531m.)
EL MASSIS DEL CANIGÓ
EL GRA DE FAJOL DES DE LA PORTELLA DE MORENS
CONTENT AMB EL SEU PRIMER CIM !
Publicat per gaby a 12:16
Ubicació: 17869 Setcases, Girona, España | 0.561864 | curate | {"en": 0.2184782608695652, "ca": 0.5673913043478261, "es": 0.16521739130434782, "fr": 0.021739130434782608, "it": 0.02717391304347826} | http://deosona.blogspot.com/2014/05/20130706-vallter-2000-roca-colom.html |
mc4_ca_20230418_3_176674 | Poàcies subf. Cloridòidies
Índex > Sistemàtica > Poàcies > subf. Cloridòidies
subf. Cloridòidies
(= Eragrostidòidies)
L'àrea principal de distribució de les espècies d'aquest grup correspon a zones semiàrides i càlides dels tròpics. Presenten un conjunt de caràcters anatòmics associats al tipus d'estratègia fotosintètica C4. La fragmentació de l'espigueta té lloc per sobre de la gluma, la lemma presenta tres nervis i la lígula és substituïda per una línia de pèls.
Tribu eragròstides: amb espiguetes amb diverses flors. Corresponen a plantes d'origen tropical. Eragrostis i Eleusine són dos gèneres amb representants a la nostra flora; algunes són espècies arvenses.
Tribu clòrides: amb espiguetes amb una sola flor fèrtil i disposades en raïms o espigues. Moltes plantes són de sabanes tropicals i subtropicals. Algun gènere, com Cynodon, es troba representat a les zones temperades càlides. | 0.608855 | curate | {"ca": 0.9307604994324631, "de": 0.04086265607264472, "es": 0.0056753688989784334, "en": 0.022701475595913734} | http://botanicavirtual.udl.es/fam/poacies/cloridoidies.htm |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_257116 | Caminar una mica cada dia és l'exercici diari recomanat pels metges, així que a continuació us prescrivim una ruta tonificant que volta les barraques de vinya del Torrent Bo, incloent-hi la barraca del Dr. Barriga, que durant el període 1802-1834 fou el metge de Sant Llorenç Savall.
MATINAL 4. EL TORRENT BO i LA VOLTA DEL Dr. BARRIGA
Partint d'uns dietaris del dr. Josep Barriga i Sala, vam acabar descobrint que el metge pertanyia al llinatge badaloní dels Arenys de renom Barriga, llinatge que documentalment es remunta al segle XV. Tenien la seva llar al Mas de can Barriga de Badalona. I també vam saber que durant la seva època d'estudiant de Teologia el Josep Barriga havia escrit la primera Història de Badalona.
rajola gravada de 1831 trobada a cal Salvó (fotografia de Joan Roma)
Partirem de la Plaça Major de Sant Llorenç Savall i enfilarem el carrer Nou. En el tram final de pujada, hi ha el no. 46 on vivien els Barriga (2 min). Al capdamunt , davant per davant amb el Marquet de l'Era (seu de l'ajuntament) tombarem a l'esquerra i passarem per davant de la casa de Cultura. En la mateixa direcció seguirem tot el carrer del Vapor, concretament fins on acaben les naus industrials, al pont de Les Conques (10'). I seguirem amunt per la pista de l'Ermengol-Salallassera. Deixem a l'esquerra el trencall indicat cap a Vilatersana i seguim amunt fins a trobar un pronunciat revolt a la dreta on neix una pista amb cadenat (14') a la nostra esquerra que puja fins la torre blanca, a lloms de la Carena de les Oliveretes. Abandonem per tant, la pista principal.
El Josep Barriga abandonà la carrera sacerdotal i estudià medicina. El juny de 1802 arribà a Sant Llorenç Savall per exercir de metge i l'any següent es casava amb la llorençana Paula Daví i Rius, filla del pagès Vicenç Daví i de Maria Rius. Vivien al carrer Raval no. 24, a la casa dita can Salvó, que és l'actual no.46 del carrer Nou. El metge tingué al seu càrrec cinc trossos de terra, quatre dels quals dedicats a la vinya com era el cas del torrent Bo. El Vicenç Barriga Daví, fill primogènit del metge i nat el 1804 a Sant Llorenç Savall, esdevindria pagès d'ofici.
rellotge de sol dels Barriga conservat a cal Salvó
(fotografia de Joan Roma)
La pista arriba fins a un xalet que popularment es coneix com la torre blanca (20'), passada la qual i ja sota dues línies d'Alta Tensió, prendrem una pista que marxa a la nostra esquerra. A mig camí d'arribar a l'altra torre, a la nostra esquerra, a frec del camí i rere una cortina de romanins, es troba la barraca no. 221 (23'). La llinda és una peça en forma de pont i conserva encara un bon tou de terra a la coberta. A dins, el tancament està fet en cremallera; llinda sobre llinda. Seguim per entre mig de les dues línies elèctriques, direcció oest. Metres abans d'arribar a la torre, surt un trencall a la nostra dreta al qual ens unirem més tard. Si voleu arribar-vos a la barraca no. 30 i tornar agafeu-lo. Nosaltres però, passarem arranats a la torre de la nostra dreta, prop de la qual hi ha la barraca no. 222, també amb una jàssera lleugerament bombada. Seguint en direcció oest sortirem a un rocater i davant veurem la caseta del torrent Bo i a la nostra dreta, la següent barraca. Si seguim pel rocater, trobarem a la nostra dreta i en direcció nord un rengle de feixa amb fites que, si el seguim, passa per entremig d'una rebrotada espessa de pins blancs esporgats. Seguint-los arribarem de cap a la barraca no. 18 (29'), l'interior de la qual aprofita un tram de roca natural i conserva el calaix per guardar-hi el càntir. L'any 2019 fou restaurada i apadrinada per la secció Natura de la UES (Unió Excursionista de Sabadell).
El Dr. Barriga era un metge de comarca. Visitava totes les parròquies sufragànies de Sant Llorenç Savall, de Salallassera fins el Dalmau, Mas Riera o Saladelafont. Però també visitava altres indrets fora del terme com el Miquel Vilet- masover dels Òbits, can Robert o Can Pèlacs -masos de Matadepera, amb pacients també a Granera, Gallifa, St Sebastià de Montmajor, St Feliu del Racó, Castellar o Sabadell mateix. Els Barriga, com gairebé la meitat dels pagesos llorençans, tenien un ase en propietat, i aquest fou el vehicle emprat pel metge.
"El Metge" figura de Josep Traité / Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí
Si sortim per l'esquena de la barraca i mantenim la mateixa distància amb el torrent Bo, travessarem per matollar baix fins arribar-nos a la següent barraca de vinya no. 19 que és la que es troba en pitjor estat de totes les del sector, alerta amb entrar a dins. Continuarem el nostre trajecte nord però ara tombarem a la nostra dreta fins a trobar una pista que seguirem en direcció nord. Travessarem un xaragall passat el qual trobarem la barraca no.20 (36'). Per les restes de xapes i morter als muntants, podem saber que aquest tros continuà conreuant-se el segle XX, passada l'epidèmia de la fil·loxera que pels volts de 1894 assotà les vinyes de Sant Llorenç Savall .
Pels seus dietaris sabem que al Dr. Barriga li fou incautada l'arma i fou empresonat després de la victòria dels 100.000 fills de St Lluís, una acció militar que pretenia instaurar la monarquia absolutista a Espanya. Pel què sembla, el nostre metge no devia ser partidari de la monarquia "Lo dia 16 de Juny (1823) me agafaren y me tragueren lo dia 26 al migdia". Domingo de Caralt, un dels coronels cabdills de la revolta i aleshores governador de Mataró li signà l'indult "Por el presente se concede salva guardia à la persona y bienes del Dr Jose Barriga medico de Sn. Lorenzo Saball, por haberse acogido à la proteccion del indulto del Serenisimo Sr Duque de Angulema, y por haber satisfecho ciento y veinte libras que se le impuso de multa por conseguir su libertad á los cargos se le habian echo. Y para que le sirve de resguardo le libra el presente à los 13. de Julio 1823".
Aspecte actual de la barraca de vinya del Dr Barriga
Som a punt de trobar la barraca del dr. Barriga. Continuarem planejant per la pista que seguíem fins travessar un altre xaragall. La barraca es troba prop del xaragall, fora de camí i pocs metres per damunt nostre. Cal superar un marge de pedra seca força alt. La barraca és un mix de paraments de maons i pedra seca rejuntada amb morter, i havia estat tancada amb bigues i teules (41'). Es pot reconèixer encara on havia estat la xemeneia i un punt de recollida d'aigua. No sabem si fou la barraca original que féu construir el metge l'any 1831 o una adaptació posterior quan la néta Vicenta Barriga i Torra l'any 1899 vengué el tros a Jaume Daví i Pobla, o de quan aquest el vengué a Gerónimo Sánchez l'any 1948. El cas és que els actuals propietaris de l'Ermengol coneixien la peça de terra com 'la vinya del Gerónimo'.
Agost de 1831. El Dr Josep Barriga i Sala encarrega la construcció de la seva barraca de vinya a Francesc Soler dit 'el Llop', que vivia al carrer Baix de Creu "El Llop vingué à fer la barraca del torrent Bo los dias 23.24. y 25. li feyam la vida: podia guanyar 5 sous". En els seu dietaris el dr Barriga documenta com una bona part dels seus pacients paguen les visites mèdiques amb treballs a la dita vinya, com ara el Tomàs Valls i Gotés "l'Andreuet" que devia proveir la pedra necessària per fer nous marges a la vinya. Novembre de 1831. Dr Josep Barriga i Sala "El Andreuet vingué à trencar pedra al torrent Bo los dias 15.16.17.18 y 19"
el xupet de la vinya dels Barriga
Sortirem per sobre la barraca, remuntant en direcció a llevant per un matollar baix i seguint pròxims al xaragall. Molt probablement ensopegarem amb el xupet del tros, un bassalet obrat on des de mitjan segle XIX els pagesos aprengueren a barrejar-hi aigua, calç i sofre (sulfat d'aram / coure) per ensulfatar les vinyes i prevenir les plagues com les de l'oídium i el míldiu, contagis derivats de les primeres introduccions de peus americans a Europa, tal i com també ho fou la fil·loxera.
Al museu de Badalona vam trobar una relació d'enfermetats referides al poble de Sant Llorenç Savall, feta pel Dr. Barriga poc temps després d'haver començat a exercir la seva professió al poble. "San Lorenzo Sabáll à 11. Diciembre de 1803. Los enfermos que están à cargo del Medico abajo firmado, en esta Villa, y su Comarca, padecen las enfermedades siguientes:::Algunas Catarrales, una Disenteria, y una Histerica. Solo ha havido una, que mereció alguna atencion, que fuè una Calentura continua putrida, erisipellatosa; Que el dia 2. del corriente Mes, fué el primero de la Enfermedad; al tercero dia de la enfermedad, le compareció el flogosis ersipellatoso; al quinto empezò à deliràr; à la mañana del septimo, le saliò la gangrena (..)"
Primera plana dels dietaris del dr. Barriga
Si seguim pujant acabarem trobant la pista que discorre pel carener de la carena de les Oliveretes. El seguirem pocs metres a la nostra dreta fins a trobar, rere el pastor elèctric per a cavalls i parant molta atenció, un trencall (46') que és un camí ample que davalla inicialment cap al nord i que passa pel costat de la barraca no. 296 restaurada pel Grup Ballestar i que ha estat batejada amb el nom de 'Roc del Pare Albert'. La podreu localitzar fàcilment mercès a la bona escampadissa que han fet els lliris plantats a la coberta.
Segons l'escriptor i periodista Esteve Busquets i Molas, autor de la monografia llorençana Sant Llorenç Savall. Entre vinyes i telers "hi hagué metges -i possiblement encara n'hi hagi- que recollien fòrmules del curanderisme casolà i les anotaven curosament, aneu a saber si fins i tot per aplicar-les. D'un metge rural,el Dr.Josep Barriga i Sala, fill de Badalona, he pogut estudiar una llibreta de quan era metge a San Llorenç Savall, en la qual enregistrava fets de la petita història local i receptes de curanders de la comarca. Servava gelosament entre altres, un llibre titulat: "GUIA DEL REGIMEN SANITATIS.- Recetas experimentadas contra todo género de enfermedades (...) veieu-ne algunes:
"PEL FEL SOBREIXIT.- És bo mesclar orins de noi, i mel i es pren per la boca.
MAL DE QUEIXALS.- Se fa bullir encens i aiguardent, en una caçoleta, i queda un ungüent i se posa en un pagat, y se posa un pagadet del gros de una pesseta a cada polsos, és cura segura.
SINAPISMO DE POBRES.- Pendràs cargols bovers, alls, ruda i cor de llevat i ho picaràs i després ho posaràs als peus del malalt, i també alguns hi anyadeixen arangades picades, i es renten
els peus amb vinagre".
Registre de defunció. El Dr Barriga traspassà el dia de Nadal de 1834
El camí revolta bruscament cap a la nostra dreta, i en pocs metres també podrem visitar, sortint per la nostra dreta, una de les escasses barraques (la no. 295) amb la llinda gravada, aquesta amb la data 1878 (51'). Totes dues barraques restaurades han estan apadrinades per la família Solbas de Terrassa. En tot el nostre terme municipal només hem trobat dues barraques de pedra seca datades, aquesta i la del Victo el Campaner, a la banda del torrent de Mascarell.
Si seguim la pista fins el final, travessant de nou el filat elèctric, retornarem a la pista carenera de Les Oliveretes i d'allí baixarem per un corriol cap a la base de les primeres torres elèctriques on havíem iniciat la nostra ruta de barraques de vinya (1h). Retornarem seguint la mateixa pista que passa pel costat de la torre blanca fins el pont de Les Conques. Al MAPA ADJUNT anotem les barraques ressenyades així com també d'altres que són dins el mateix sector (1h 25').
Esperem que hagi estat una sortida ben saludable però per si de cas, us deixem una farmaciola amb la única recepta rubricada pel metge Barriga que hem pogut trobar. Molta salut!
LA RECEPTA PEL MAL DE PEDRA
"Se pren alls, ruda, julibert, menta, y donzéll, y se fa bullir ab una quarta de oli en una casoleta de dos nansas, fins que dits ingredients se tornin negras: Despres que se han tornat negras los ingredients, se trauran, y queda el oli sol, y se llansan dits ingredients:
Despues en la Casola que hi bull el oli, si tira una unsa de sera noba, y un quarto de safrá, y se continua á bullir, fins que la sera sia fosa, y queda fet lo remey.
Per usar de dit remey, se fa del modo seguent: se untan los dits ab lo unguent que ja queda fet, y se ban untán, desde los ruñons, fins al lligam de calsas, y se fa antes de anar al llit, y se embolica dita part ab un drap de cotó, y se fican al llit, y se fa alguns dias durant lo dit unguent, y quedan curats; y si los torna á repetir se torna a fer del mateix modo, y sempre se fa escalfar lo unguent."
Dr Josep Barriga i Sala (Badalona, 1767 - Sant Llorenç Savall, 1834)
BIBLIOGRAFIA
GUILLEMOT MARCET, Jordi. El Dr Josep Barriga i Sala, una mirada al Sant Llorenç Savall del segle XIX. Revista Lacera. 24è butlletí del Centre d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. Setembre de 2016
Llibres d'aconductament del Dr Josep Barriga i Sala (1802-1834), cortesia del Joan Roma Salvó i Maria Marfà | 1 | perfect | {"ca": 0.8354003139717425, "ja": 0.0007849293563579278, "es": 0.14160125588697017, "it": 0.008791208791208791, "de": 0.0007849293563579278, "pt": 0.007221350078492936, "fr": 0.0032967032967032967, "en": 0.002119309262166405} | |
mc4_ca_20230418_0_348991 | Hotel Presidente Luanda Luanda Angola - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Sobre Hotel Presidente Luanda
Convenientment situat a Luanda, Hotel Presidente Luanda és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Hotel Presidente Luanda ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de recepció 24 hores, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions, instal·lacions per a reunions i banquets , lloguer de cotxes. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, servei de despertador, escriptori, mini bar per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses centre esportiu, sauna, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Hotel Presidente Luanda és una selecció idònia per a la vostra estada a Luanda.
Sasikumar, Sud-Àfrica
Mathews, Angola
Elanza, Sud-Àfrica | 0.777227 | curate | {"ca": 0.9657320872274143, "es": 0.022585669781931463, "en": 0.011682242990654205} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-presidente-luanda/hotel/luanda-ao.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_27503 | La Formatgeria de Veciana està ubicada a Segur, un dels petits nuclis habitats que composen el terme municipal de Veciana, a la comarca de l’Anoia. Situat dalt d’un turó, a 780 metres d’altitud, constitueix un mirador d’excepció de l’altiplà calafí. En aquest singular indret, la Montserrat de la Concepción Mir i el Lluc Baldasano tenen cura del seu ramat de cabres de raça alpina que només s’alimenta de farratges i pinsos ecològics. Amb la llet que n’obtenen elaboren els seus formatges.
El Reserva del Castell és un formatge clàssic, de tipus serrat, que elaboren de manera tradicional amb la llet crua de les cabres del seu ramat. De quallada enzimàtica, pasta premsada i pell natural, a la qual li fan un tractament amb oli per hidratar durant la seva maduració. És un formatge de llarga maduració, de 6 a 7 mesos, i que es presenta al mercat en peces cilíndriques, en forma de tambor, amb un pes d’1,5 kg aproximadament.
La seva pell es de tonalitats groguenques i ocres. Ofereix aromes de maduració en cava. En obrir-lo, la pasta presenta color blanc, de textura ferma amb alguns petits ullets d’origen mecànic. Amb sis mesos, encara gaudeix d’una sorprenent elasticitat. Amb una maduració més llarga perd la seva elasticitat, guanyant friabilitat i esdevé trencadís.
La seva llarga maduració provoca que les aromes làctiques hagin evolucionat, pel que li trobem notes que ens recorden a la llet torrada, aromes lleugerament afruitades, d’orellanes, i records de cereals i fruits secs. No ens ha d’estranyar si li notem aromes de toffe, o que ens fan pensar en el tallat o el cafè amb llet.
Al tastar-lo, es de fusió lenta a la boca i, si tenim prou paciència, ens obsequia amb un in crescendo d’aromes i sabors. El punt de sal està molt ben equilibrat i actua com un potenciador del seu sabor. És de tacte lleugerament secant i astringent al paladar. És molt llarg i ens deixa un postgust deliciós que convida a repetir.
Els vins blancs de criança elaborats amb garnatxes o chardonnay constitueixen una de les seves millors harmonies víniques, juntament amb els vins escumosos de tipus brut amb criances de 36 mesos en endavant. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://vadegust.cat/formatges/formatge-reserva-del-castell-ecologic-autentic-i-delicios-18780/ |
mc4_ca_20230418_8_39874 | Divendres dia 28, els nens i nenes de la Classe dels Diables de P5B vam visitar el Parc de Bombers de Reus amb la intenció de continuar aprenent sobre el nostre projecte: Els Bombers. Va ser un matí ple d'emocions i experiències on vam conèixer molt més sobre aquest ofici i ens vam sentir bombers per un dia. Moltes gràcies als bombers que ens van atendre i ens van fer passar aquesta bona estona! | 0.790153 | curate | {"ca": 1.0} | http://mariarosamolas.org/noticies_c/visitem-parc-bombers-reus-687.html |
cawac_ca_20200528_2_90987 | El col·lectiu, que funciona com una màfia, castiga amb brutalitat les desercions
El grup llatí té 250 membres a Catalunya i es dedica al tràfic de cocaïna
«Mateu-lo o marqueu-lo». Els membres dels Trinitarios encarregats de castigar el jove que havia gosat abandonar aquesta banda llatina podien elegir entre les dues opcions. Van optar per la segona, però la van portar a terme tan brutalment que van estar a punt d'ocasionar la primera. La investigació del cas per part dels Mossos d'Esquadra va posar sobre la taula l'arrelament a Catalunya d'aquesta banda, integrada per dominicans i considerada més perillosa que els altres grups llatins, perquè té un funcionament més propi del crim organitzat que dels grups juvenils.
La víctima de l'agressió mostra les ferides que els 'trinitarios' li van fer a l'esquena amb un ganivet. EL PERIÓDICO
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en la página 30 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 28 de novembre de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
Fonts pròximes al cas expliquen que el jove havia decidit abandonar aquesta perillosa banda llatina. Per castigar-lo, els caps del seu bloc el van convocar a una reunió. Una vegada allà, sis guerrers (com anomenen els trinitarios de base) el van capturar i el van portar a un parc de la zona nord de Barcelona. Allà, li van fer un 360 , que consisteix a envoltar el membre a qui es pretén castigar. Amb una fusta de les que conformen les tanques dels pipicans, li van anar clavant cops a les natges. «Això perquè recordis els teus germanets quan seguis», li van dir, segons expliquen aquestes fonts.
UNA ICS AMB GANIVET / Quan van acabar, el van agafar pels braços, els hi van estirar, li van treure la samarreta i li van deixar l'esquena a l'aire. Un dels assistents va agafar un matxet i va començar a tallar-li l'esquena, d'un omòplat a un ronyó. Després, li va passar l'arma a un altre i aquest, al seu torn, li va fer un tall a l'esquena des de l'altre omòplat fins a l'altre ronyó. Les ferides dibuixaven una ics. Com que el segon traç no va sortir bé, l'agressor el va repassar entre els crits de la víctima. Una vegada acabat el macabre dibuix, van abandonar el jove, que s'estava dessagnant.
La víctima va aconseguir incorporar-se i arribar a un carrer. Allà, un passejant el va veure i s'hi va acostar per atendre'l. A l'hospital, van haver de donar-li 96 punts de sutura. Els Mossos membres de la Unitat de Bandes Llatines es van fer càrrec del cas i van detenir vuit membres dels Trinitarios, per als quals la fiscalia demana 14 anys de presó. Els arrestos van causar el desmantellament de diversos blocs de la banda a Barcelona.
Segons informacions reunides pels Mossos a les quals ha tingut accés aquest diari, la banda dels Trinitarios està integrada a Catalunya per entre 200 i 250 membres, presents a Barcelona, l'àrea metropolitana, Lleida i Tarragona. Els Mossos ja han detingut una quinzena d'aquests nois. A diferència d'altres grups, creats per imitació, els Trinitarios han estat posats en marxa aquí per membres de l'organització arribats per fer-ho de la República Dominicana i que despatxen directament amb els seus superiors a l'illa.
CORREUS HUMANS / Aquesta banda es diferencia dels Latin Kings o els Ñetas en el fet que, a més de fer activitats de control del seu territori, està molt implicada en el tràfic de drogues a mitjana escala. Els seus membres participen en el trasllat de cocaïna via aèria des de la República Dominicana mitjançant correus humans. A més, participen en atracaments a bancs i en robatoris violents.
Els integrants de la banda llatina, que té una mitjana d'edat superior a la de les altres, s'organitzen territorialment en blocs d'uns 15 membres. Els membres de base són els coneguts com a guerrers o soldats , per sobre d'ells hi ha l'anomenat disciplina , que és el cap que organitza les reunions. Per damunt seu hi ha els caps , líders del bloc . Els diferents blocs responen davant un líder territorial anomenat el suprema o el màxima , que sol tenir un conseller anomenat bandera d'honor . Un tret distintiu és que els galons són les peces que formen els collarets dels membres. Com més peces, més poder. | 0.825145 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/tortura-jove-destapa-lexpansio-banda-trinitarios-2260558 |
mc4_ca_20230418_8_184861 | El FEN Festival celebra el 29 de juny l’edició més internacional amb Becky G i Rels B com a caps de cartell - revistapoble.net
por Revista Poble | Jun 10, 2019 | VILA-REAL | 0 Comentarios
El regidor de Congressos, Diego A. Vila, i els organitzadors, Pascual Arrufat i Pascual Tomás, presenten el certamen, amb una previsió d’afluència de 3.500 i 4.000 persones
El FEN Festival torna el 29 de juny a Vila-real amb més projecció i força que mai. Amb Becky G i Rels B com a caps de cartell, la 13a edició del FEN s’inclou per primera vegada en la marca Mediterranean Musix, promoguda per l’Agència Valenciana de Turisme, a més de la marca local de Vila-real, Ciutat de Congressos, Festivals i Esdeveniments.
El regidor de Congressos, Diego A. Vila, ha sigut l’encarregat de presentar la convocatòria, juntament amb els organitzadors Pascual Arrufat i Pascual Tomás, els qui destaquen la consolidació del festival amb un potent cartell d’artistes, entre els quals destaca l’exclusivitat de la gira de Becky G a la Comunitat Valenciana. “El que va començar com una festa de tancament de temporada de la mítica sala Namala s’ha convertit hui dia en un festival referent que col·loca directament a Vila-real en la xarxa de festivals de la Comunitat Valenciana”, valora Vila.
El festival se celebrarà el 29 de juny enfront de les instal·lacions de Namala, amb una entrada prevista entre 3.500 i 4.000 persones. Per a facilitar l’accés a l’esdeveniment, l’organització ofereix packs d’entrada més allotjament i s’han previst també 10 rutes d’autobús que connecten amb 10 poblacions dels voltants. Les entrades poden adquirir-se, entre 27 (general) i 36 euros (VIP), tant en la web del festival, www.fenfestival.com, com en entradascastellon.com o en les oficines de Correus. | 0.862098 | curate | {"ca": 0.8650341685649203, "es": 0.13496583143507973} | https://www.revistapoble.net/2019/06/10/el-fen-festival-celebra-el-29-de-juny-ledicio-mes-internacional-amb-becky-g-i-rels-b-com-a-caps-de-cartell/ |
macocu_ca_20230731_9_56251 | Crea una gran família de veïns i de productors locals al teu barri. Obre la teva comunitat de consum 2.0
L'aventura del Responsable de Rusc
1Proposa el teu projecte
Crear un Rusc demana un compromís personal. Per poder confirmar si el teu projecte és viable, abans de començar estudiarem la teva motivació i organització.
2 Troba un local acollidor
La comunitat necessitarà un espai per reunir-se i fer les distribucions. Tant si és un espai públic (sala de festes, museu, escola...) com un espai privat (restaurant, bar, sala de concerts...), la comunitat s'hi trobarà com a casa.
3Crea la comunitat
Surt al carrer i al camp i explica en què consisteix el teu projecte! De mica en mica t'envoltaràs de consumidors i productors motivats.
4Organitza vendes periòdiques
Cada setmana, proposa una selecció variada de productes als consumidors del teu Rusc, que faran la comanda online. El dia de la distribució vindran a buscar-la i a conèixer els productors.
Organitza la distribució
El dia de la distribució els consumidors i els productors s'uneixen i creen un moment de trobada. És el moment de compartir molt més que productes. Com a Responsable, pots organitzar esdeveniments festius, intercanvi de serveis, xerrades, visites a les granges o finques... Dóna vida al teu Rusc!
Retrats de Responsables
Sabine Amédée
Afincada a Catalunya des del 1992, a la Sabine l'interès pel menjar sa i de temporada li ve de la vida a pagès al sud de França. Actualment gestiona un hort amb caràcter pedagogic que li permet compartir la passió per l'horticultura ecològica. A més, cada dijous reuneix consumidors i productors al Rusc de Sant Cugat, al recinte del Mercantic, en un ambient que recorda els mercats de poble. Sovint organitza activitats extra: un taller, una degustació o senzillament una xerrada. Així, ofereix als pagesos, ramaders, viticultors, forners, etc. la possibilitat de parlar directament dels seus productes a la comunitat del Rusc, que es pot emportar a casa, a més de bons aliments, consells i receptes.
Obre-ho
José Vicente Pérez Rocasolano
En José va ser el primer d'obrir un Rusc a València, al coworking Wayco. Li agraden els productes locals de qualitat i, per a ell, crear un Rusc va ser una manera de crear una alternativa de consum que no existia a la ciutat. En José és molt xerraire, i es pot passar hores i hores parlant sobre els seus productors. Els seus punts forts són la comunicació i la programació: el seu Rusc està molt connectat a les xarxes socials, i la CataColmena que va organitzar per l’obertura del seu Rusc va ser tot un èxit, perquè va atraure tota la premsa local!
Obre-ho
Victoria Zurita i Irene Hernáez
Barri de las Letras, Madrid
La Victoria i la Irene, de Madrid, van ser les primeres que es van decidir a obrir un Rusc. Plenes d’energia, és impossible no veure-les durant les distribucions. Els encanta xerrar amb la gent i assegurar-se que tothom estigui bé. Aquesta bona vibració es nota, perquè les seves distribucions són d'allò més animades! També els encanta descobrir la passió dels productors a l'hora de produir o elaborar els productes, així que sempre que poden s'escapen de la ciutat per visitar-los i conèixer més de prop la seva feina. | 0.765822 | curate | {"ca": 0.9312856238125395, "fr": 0.014882837238758708, "es": 0.039582013932868906, "en": 0.014249525015832806} | |
mc4_ca_20230418_13_4733 | El resultat és una combinació d’art, matemàtiques i organicitat. Es tracta de deixar el rastre, l’impremta del cos i de la seva forma sobre el paper, a partir del dibuix que genera el nostre propi moviment. Treballarem la consciència i l’expressió corporal a partir d’una acció creativa. Despertarem el sentit de la simetria corporal, la coordinació motriu, el control dels límits, forma i mesura del nostre cos, la coordinació del moviment rítmic i la respiració.
L’espirògraf és una joguina que permet fer dibuixos geomètrics. Consisteix en un conjunt de peces de plàstic, com ara rodes, anells o triangles, que funcionen com a engranatges. El taller parteix de la idea d’aquest joc, però en comptes de treballar amb plantilles de plàstic per crear els dibuixos geomètrics, usarem el nostre propi cos. Per fer el taller ens inspirarem en l’obra de dos artistes nord-americans, Tony Orrico i Heather Hansen. Veurem com treballen, com mouen el seu cos. Les seves obres són tot un espectacle, una performance en viu i en directe, de resultats sorprenents.
- Fomentar la consciència i l’expressió corporal a partir d’una acció creativa.
- Despertar el sentit de la simetria corporal.
- Treballar la coordinació motriu.
- Prendre consciència i control dels límits, forma i mesura del nostre cos.
- Apropar-nos a l’art contemporani a partir de l’obra de Tony Orrico i Heather Hansen.
- Gaudir l’art com a procés creatiu.
- Enriquir la cultura visual.
- Fomentar el treball col·lectiu.
Cost: 180€ per grup classe. | 0.782944 | curate | {"ca": 0.93158953722334, "es": 0.05030181086519115, "it": 0.018108651911468814} | http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=130113&Itemid=3268&search=unnimcultura |
mc4_ca_20230418_2_354377 | Camí de la Cadena, enderroc de les últimes barraques | betevé
Enderroc de les barraques del camí de la Cadena
L'enderroc d'aquest barri de barraques ha estat possible després d'arribar a un acord amb els últims inquilins
Jessica Moreno Cusac | Sandra García Prat | divendres, 21 de des. del 2018, a les 20.59
L’aspecte habitual del camí de la Cadena està a punt de desaparèixer. Ja n’han començat les tasques d’enderroc després de retirar l’amiant que hi havia a les uralites que cobrien les últimes barraques. Està previst que els treballs acabin aquesta setmana i de cara als propers dies camions més grans en retiraran la runa.
Un acord amb els darrers inquilins permet l’enderroc
L’enderroc ha estat possible gràcies a l’acord al qual ha arribat l’Ajuntament amb els vuit darrers inquilins que encara vivien, en pèssimes condicions, al conegut com a Patio 27. Segons el Centre Social de Sants, els Serveis Socials els donaran 400 euros durant els propers tres mesos amb l’objectiu d’ajudar-los a pagar una habitació de lloguer en algun habitatge.
Dècades de degradació
Fa dècades que aquest nucli de barraques, situat al barri de la Bordeta, estava afectat pel projecte de reurbanització de Can Batlló. Durant aquest temps una vintena de famílies vivien en unes barraques que es degradaven dia a dia. el mes de març van produir-se els primers reallotjaments, però van ser progressius i a l’estiu els últims inquilins d’aquesta zona d’habitatges precaris de la Bordeta van haver de conviure amb una vintena de persones, moltes d’elles menors, que van ocupar les barraques que van quedar buides.
— barraquisme — la Bordeta — obres — serveis socials | 0.810571 | curate | {"ca": 0.9474006116207951, "es": 0.039755351681957186, "fr": 0.012844036697247707} | https://beteve.cat/societat/enderroc-barraques-cami-cadena-3/ |
mc4_ca_20230418_9_129337 | Berga convoca els plans d'ocupació aturats des del març - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Berga convoca els plans d'ocupació aturats des del març
S'oferten quinze llocs de treball durant mig any per a persones a l'atur
La convocatòria per accedir als quinze llocs de treball a l'Ajuntament de Berga dins dels plans d'ocupació local ja està oberta. Aquesta oferta pública subvencionada per la Diputació de Barcelona s'hauria d'haver aprovat al març però va quedar aturada per problemes tècnics.
Aquesta iniciativa té per objectiu la contractació laboral de persones que es troben en situació d'atur, requisit indispensable per poder participar a la convocatòria, i persegueixen l'adquisició d'experiència professional i millora de l'ocupabilitat de les persones participants. En aquesta ocasió s'oferten quinze places de perfils diferents: un assessor tècnic en remunicipalització de serveis; un assessor legal en remunicipalització de serveis; un agent de desenvolupament d´horts urbans i periurbans; un dinamitzador cultural per a Berga Ciutat escenari; un dinamitzador del món educatiu; un promotor integral de la millora del barri antic; un dinamitzador turístic; un coordinador del projecte d´arxiu i digitalització; dos ajudants d´arxiu i digitalització; dos agents solidaris d´intervenció familiar; un animador de lectura; un ajudant tècnic en tramitació electrònica i seu electrònica; un dinamitzador d´arxiu, millora de processos administratius i de l´administració electrònica i suport als programes inclosos en aquests plans d´ocupació.
Les persones interessades en participar al procés selectiu han d'adreçar-se a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà a partir de l'11 de novembre i fins al 25 de novembre (ambdós inclosos) i caldrà que presentin la documentació següent:
- Fotocòpia del NIF o NIE
- Original o fotocòpia compulsada de la documentació acreditativa d'estar inscrits al SOC amb data anterior a la publicació d'aquesta convocatòria al BOP de Barcelona
- Original o fotocòpia compulsada de la documentació acreditativa dels mèrits al·legats per valorar el concurs, de conformitat amb el barem exposat a la base tretzena i sense que l'òrgan de selecció en pugui valorar d'altres que no siguin aportats en aquest moment.
Tota la documentació i les bases de la convocatòria poden consultar-se al web www.ajberga.cat | 0.909071 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.regio7.cat/bergueda/2015/11/10/berga-convoca-plans-docupacio-aturats/336678.html |
crawling-populars_ca_20200525_10_93274 | ens fas saber el teu nom, el teu mòbil (per si de cas) i ens detalles la consulta o proposta que ens vols fer arribar. Et contestarem tan aviat com ens sigui possible.
Ens hem traslladat al nou local de l’ANC Girona situat a:
Ens hi trobaràs (gràcies als voluntaris) cada tarda de 6 a 8 del vespre per consultar-nos qualsevol cosa, proposar…, xerrar, debatre…
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
CAPTCHA Code *
⬛️⬜️ Espanya infectada abans que descentralitzada i espanyolisme per sobre de la seguretat de la gent.
En moments d’excepcionalitat l’única resposta de l’Estat espanyol és recentralitzar.
Hola, 155. Adéu, autonomia. Per quan l’#ObjectiuIndependència?
⬛️⬜️L’Estat espanyol ha mostrat la seva incompetència mentre fa una invasió de competències:
Suspendre l’autonomia i fer-se amb el control de Mossos i sanitat catalana
Un 155 a Catalunya mentre mantenen trens, vols, anar a la feina, sense confinar Madrid
Coronavirus para todos
⬛️⬜️ Avui el Secretariat Nacional de l’ @assemblea celebra la reunió plenària d’aquest mes de manera virtual. Des de #Joemquedoacasa també podem seguir treballant per l’ #ObjectiuIndependència
⬛️⬜️ Tot el suport de l'@assemblea a les persones afectades, confinades o aïllades, com és el cas del nostre expresident @jordialapreso. El nostre agraïment més sincer al personal dels serveis sanitaris del país. En moments d'emergència, responsabilitat i solidaritat!
⬛️⬜️ És el moment d'actuar com a Estat, com es va fer amb èxit davant dels atemptats del 2017, i aplicar les mesures necessàries per a controlar la propagació del #Covid19 i el col·lapse del sistema sanitari català. Cal respondre amb valentia pel bé de tothom. #TanquemCatalunya
⬛️⬜️📄 Aquí pots consultar l'informe complet del relator especial de l’ONU sobre minories, @fernanddev, que denuncia la criminalització i vulneració de drets fonamentals exercida per l’Estat espanyol envers Catalunya.
#StandUpForCatalonia
➡️ int.assemblea.cat/wp-content/… pic.twitter.com/sEX692ZfDV
⬛️⬜️👉@fernanddev ha volgut remarcar que l’Estat espanyol no té en compte la ciutadania catalana quan pren decisions envers Catalunya. És a dir: no deixa decidir a les catalanes i els catalans sobre qüestions que els afecten directament. #StandUpForCatalonia
⬛️⬜️👉 Durant la 43a sessió del Consell d'@UNHumanRights, @fernanddev ha incidit en la situació de la llengua catalana. Ha remarcat l’ús limitat que se’n fa a les administracions, la justícia i els cossos de seguretat. En paral·lel, ha lloat el sistema d’immersió lingüística. pic.twitter.com/bNDaRhNNTX
⬛️⬜️👉@fernanddev destaca l'informe del grup de treball sobre detencions arbitràries de l'@UN i les ONG internacionals, que alerten que la finalitat de l'acusació contra @jordialapreso, @jcuixart i @junqueras era intimidar-los per la seva visió política. #StandUpForCatalonia pic.twitter.com/cq4UojsbBd
⬛️⬜️👉 L'informe subratlla la preocupació per les acusacions penals i els judicis i sentències a representats polítics i manifestants. La dissidència política noviolenta per part de les minories no pot donar lloc a acusacions penals. #StandUpForCatalonia pic.twitter.com/r48niok61U | 0.76703 | curate | {"ca": 0.8942884190596403, "es": 0.018302303565793626, "fr": 0.001577784790154623, "en": 0.059009151151782895, "it": 0.0050489113284947935, "pt": 0.006942253076680341, "ja": 0.014831177027453455} | : /contact-us/ |
mc4_ca_20230418_6_763488 | Taula rodona a la Seu d'Urgell per defensar la gestió pública dels menjadors escolars — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / Taula rodona a la Seu d'Urgell per defensar la gestió pública dels menjadors escolars
Taula rodona a la Seu d'Urgell per defensar la gestió pública dels menjadors escolars
El debat ha comptat aquest dijous amb la participació de Lidón Gasull, Ernest Gutiérrez, Jordi Nadal i Carlota Valls. Compromís X Pirineu vol conscienciar la població dels riscos que suposaria la privatització del servei
Taula rodona sobre els menjadors escolars
Compromís X Pirineu ha organitzat aquest dijous a la Seu d'Urgell la taula rodona "Els menjadors escolars. Per una gestió pública i de qualitat de l'espai de migdia", moderada per la regidora i consellera Carlota Valls. L'acte, que es va dur a terme al CETAP-Telecentre, va comptar amb la presència de Lidón Gasull, directora de la Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC); Ernest Gutiérrez, coordinador de les àrees d’economia i drets socials, justícia ambiental i sobirania alimentària de l’Observatori DESC, i Jordi Nadal, regidor de l’ajuntament d’Alàs i Cerc i conseller del Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
El debat es va proposar amb motiu de l'aprovació el desembre passat al Consell Comarcal de l'Alt Urgell d'un Pla Econòmic i Financer que contempla deixar de gestionar els menjadors escolars mitjançant l'empresa pública IAUSA i posar-lo en mans d'una empresa privada, que hi accediria a través d'un concurs públic. La regidora Carlota Valls considera que cal informar la ciutadania dels riscos que comportaria una privatització i assegura que s'ha de pressionar l'equip de govern de la institució comarcal perquè els quedi clar que "volem el model actual de gestió dels àpats escolars". En aquest sentit, Valls va incidir en el fet que "no es tracta en cap cas d'un servei deficitari".
Lidón Gasull, directora de la FAPAC, també va apostar per la gestió directa dels menjadors a través de les administracions públiques com una manera d'abaratir costos per a les famílies i millorar-ne la qualitat. "En cap cas funciona fer negoci en aquest àmbit", va indicar, lamentant que la tendència arreu és la contractació de grans empreses.
Ernest Gutiérrez, membre de l'Observatori DESC, va defensar el servei de menjador públic com a clau per fomentar un model d'alimentació sostenible i de proximitat.
Compromís demana "serveis públics de qualitat que garanteixin la igualtat d’oportunitats" i advoca per considerar l'espai del migdia "com un temps educatiu inclòs al projecte de centre, amb una gestió transparent, amb la participació de tota la comunitat educativa i donant prioritat a un bon model d'alimentació". | 0.884023 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/taula-rodona-a-la-seu-durgell-sobre-els-menjadors-escolars |
oscar-2201_ca_20230904_2_180261 | Poc a poc l’estany d’Ivars i Vila-sana ha recuperat la normalitat anterior al buidat parcial. Ara ja fa dies que l’estany es manté a una cota alta i per tant ja no queda ni rastre de platges, doncs o estan sota l’aigua o han estat colonitzades per sisques (canyissar) i tamarius. Amb la desaparició de les platges han desaparegut també les limícoles de l’estany.
Tot i que es va consolidant l’arribada d’ànecs hivernants, han desaparegut de l’estany la pràctica totalitat d’espècies aquàtiques estrictament estivals i la presencia de les espècies només present durant ambdós passos migratoris ha esdevingut vestigial. És per això que el nombre d’espècies d’ocells aquàtics presents a l’estany el mes d’octubre ha estat clarament inferior al del setembre, 41 espècies a l’octubre envers les 51 del setembre. Un nombre força baix, clarament inferior al de l’octubre de l’any 2020. Val a dir però que l’octubre de l’any passa s’estava en ple procés de buidat i van començar a aparèixer les primeres platges, fet que va facilitat, per exemple, la sedimentació d’un nombre clarament superior de limícoles.
Si analitzem les dades per grups, veiem que els ànecs han viscut una forta pujada respecte al mes anterior, fins doblar el nombre d’exemplars. Així, han passat del 860 exemplars del setembre als 1.691 de l’octubre. En nombres absoluts, destaca per sobre de tot els 1.320 collverds, però també el 250 cullerots. Presència ja dels primers ànecs xiuladors i encara nombres elevats de xibec i una petita pujada dels morells cap-roig, espècies capbussadores les dues darreres. Val a dir que aquests vora 1.700 ànecs suposen una xifra semblant a la del 2020, quan havia començat el procés de buidat, però que multipliquem per 2,4 els ànecs censats l’octubre de 2019, abans del buidat parcial. Com a cosa destacable de l’octubre d’enguany, esmentar l’observació d’una femella de ànec carolí, espècie exòtica escapada de captivitats de la que hi ha algunes dades ocasionals a l’estany.
Pel que fa als cabussons emplomallats, tot i que el nombre de parelles ha estat inferior al del 2020, a l’octubre encara restaven a l’estany fins a 35 exemplars. Per contra, nombres menors de cabusset i cabussó collnegre, cosa que podria indicar un cert exhauriment dels recursos existents a l’estany. Una cosa semblant podria també indicar el nombre de fotges, que ha baixat dels 170 ocells del mes de setembre a només un centenar al mes d’octubre. La polla blava i la polla d’aigua també presenten nombres a la baixa, mentre que el rascló es manté a nivells del mes anterior. Els corbs marins grossos han fet una bona pujada, fins arribar als 143 ocells, un centenar més que el mes anterior. Malgrat el menor nombre de parelles de cabussó emplomallat, la bona xifra de corbs marins semblaria indicar que la població de peixos de l’estany s’ha recuperat força ràpidament desprès del buidat parcial de l’hivern anterior.
En el cas dels ardeids i afins comentar que aquest octubre ja no s’ha detectat cap espècie estrictament estival, com l’agró roig o el martinet menut. Per contra, encara 9 martinets de nit. La joca dels esplugabous va clarament a la baixa i està en fase de dissolució. De fet, el màxim observat han estat uns tristos 12 ocells. Nombres reduïts també de bernat pescaire, agró blanc i martinet blanc. La cigonya encara ha mantingut una seixantena d’exemplars, la meitat del mes anterior. Com a contrapartida, s’ha començat a detectar el pas dels primers estols de grues en migració, amb un màxim d’un centenar d’individus.
Tal com s’ha comentat al principi, les limícoles no tornet a trobar sectors favorables a l’estany per tal d’aturar-se, d’aquí els baixos números. L’únic destacable d’aquest grup d’espècies ha estat l’observació de una desena de becadells i l’arribada de les primeres cogullades marines (o fredelugues) hivernants. Un fet sorprenent ha estat el de els gavines rialleres, que han abandonat de forma massiva l’estany, fins al punt que molts dies no s’ha observat més que unes poques desenes d’ocells, amb un màxim de 250 individus. El cas contrari és el del gavià, i amb ell els gavians foscos, que poc a poc tornen a recuperar el nombre d’exemplars, fins a superar clarament els 400 exemplars.
La joca d’arpelles continua amb l’increment observat al setembre, i el 89 exemplars contats aquest octubre torna a doblar el nombre d’individus del mes anterior, tot i que són alguns menys que l’octubre de 2020.
Entre els moixons i altres ocells de mida més petita, destacar la ja comentada captura i anellament d’una boscarla de Blith. Entre els ocells més “normals” s’han detectat fins a 4 blauets, cosa que indica que es manté un cert pas per la zona. També, encara 25 boscarles de canyar i un balquer així com altra vegada un boscaler i una boscarla mostatxuda, espècies majoritàriament detectades mercès la campanya d’anellament de la migració de tardor. Ja han arribat els primers repicatalons i, com a bona noticia, s’han continuat observant fins a 5 mallerengues de bigotis.
Entre la resta d’espècies no lligades a les zones humides comentar que els primers dies d’octubre encara es detectaven a l’estany les darreres orenetes i altres espècies estrictament estivals però que a mesura que el mes avançava cada vegada tenien més pes les espècies estrictament hivernants, com el pardal de bardissa (Prunella modularis), el pinsà (Fringilla coelebs), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el durbec (Coccothraustes coccothraustes) o el lluer (Spinus spinus). Per contra, cada a mesura que avança el mes comencen a rarejar més els espiadimonis i papallones. Només en destaca una mica la presència regular de la Vanessa (Vanessa atalanta), de la qual han arribat un bon nombre d’individus del centre d’Europa que venen a hivernar a cada nostra.
Màxims per espècie detectats al mes d'octubre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 10/2021
Cigne (Cygnus olor)
Cigne petit (Cygnus columbianus)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser) 1
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa) 1
Ànec mandarí (Aix galericulata)
Ànec xiulador (Anas penelope) 9
Xarxet (Anas crecca) 50
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 1320
Anec cuallarg (Anas acuta) 6
Ànec cullerot (Anas clypeata) 250
Ànec griset (Anas strepera) 2
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula)
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 38
Morell cap-roig (Aythya ferina) 15
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 7
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 35
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 1
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 143
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 9
Martinet ros (Ardeola ralloides)
Esplugabous (Bubulcus ibis) 12
Martinet blanc (Egretta garzetta) 2
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 5
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 16
Agró roig (Ardea purpurea)
Cigonya negra (Ciconia nigra)
Cigonya (Ciconia ciconia) 60
Capó reial (Plegadis falcinellus)
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 89
Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Rascló (Rallus aquaticus) 6
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 9
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 6
Fotja (Fulica atra) 100
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus) 70
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus)
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius)
Corriol gros (Charadrius hiaticula) 1
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 200
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax)
Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago) 10
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja (Tringa totanus)
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 2
Xivita (Tringa ochropus) 1
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos)
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus)
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 250
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 35
Gavià argentat europeu (Larus argentatus)
Gavià (Larus michahellis) 435
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Fumarell negre (Chlidonias niger)
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 4
Boscaler (Locustella luscinioides) 1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 25
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 1
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 5
Repicatalons (Emberiza schoeniclus) *
Aquest octubre l'estany s'ha omplert d'ànecs, fins arribar a vora 1.700 exemplars, majoritàriament collverds. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
No només les xifres son elevades sinó que també hi ha una certa diversitat d'espècies. A la foto de davant al fons, femella d'ànec collvers, mascle i femella de cullerot i mascle de xarxet. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
La practica totalitat dels mascles de collverd ja han recuperat el plomatge nupcial, desprès d'haver passat eclipsat els mesos d'estiu. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Tot i encara no ser ni tan sols l'hivern és corrent que molts ànecs ja s'aparellin ara i passi l'hivern la parella unida. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Els ànecs cullerots van una mica més endarrerits i la major part de mascles encara no tenen el plomatge nupcial complet. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Entre les espècies que poc a poc van incrementant els efectius hivernals a l'estany trobem el xarxet, en aquest cas un grup de femelles i mascles eclipsats descansant. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Malgrat ser una espècie present a l'estiu i en migració a l'estany, aquest octubre encara s'ha observat fins a 9 martinets de nit. A la foto un adult (a l'esquerra) amb un jove de primer any. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El nombre de corbs marins observat a l'octubre s'ha incrementat de forma notable respecte el mes de setembre. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
En el moment que es volen aturar als arbres morts que utilitzen com a posadors es produeixen nombroses trifulgues per tal que no es pari cap exemplar al costa. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Els corbs marins grossos joves es caracteritzen per presentar la panxa de color blanc. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
A diferència dels ànecs que tan es poden observar enganxats a la bova com al mig de l'estany, les polles d'aigua mai s'allunyen de la vegetació de la riba, doncs aquesta els aporta protecció. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.
El cabussó emplomallat és una espècie que tot i poder menjar crancs és bàsicament piscívora. que s'alimenta del juvenils de qualsevol espècie, en aquest cas el que sembla una carpa. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.
A diferència dels ànecs que en aquest període ja comencen a engalanar-se, el cabussó emplomallat ara precisament està passant del plomatge nupcial al plomatge d'hivern. En pocs dies hauran perdut les darreres restes de cresta i de gorguera. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Un cas semblant al del cabusso emplomallat és el del cabusset, que romandrà tot l'hivern amb un plomatge de tons marronosos, en comptes del color dominant negre amb la gola vermella. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
El cabussó collnegre, que havia cria el primer any posterior a la recuperació ara és només un visitant ocasional. Es diferencia del cabusset pel to grisenc, el bec prim i amb la punta lleugerament tirada cap amunt i per l'ull vermell. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Malgrat ha minvat el nombre de fotges respecte el mes anterior a l'octubre encara se n'observaven grups dispersos. 14/10/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Un parell de fotges, fàcilment distingibles de la polla d'aigua pel bec i l'escudet de color blanc.16/10/2021. Joaquim Bonfill.
Sense arribar als nivells excepcionals del 2020, la joca hivernal d'arpelles incrementa el nombre d'ocells de forma sostinguda, fins superar la vuitantena d'exemplars a finals de mes. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.
Malgrat la gavina riallera ha pràcticament desaparegut de l'estany. possiblement per un canvi de joca, el gavià lentament recupera els seus efectius un cop ha mudat al golf de Biscaia. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.
La plantació de diferents espècies arbòries i arbustives entorn de l'estany ofereix refugi i aliment a nombroses espècies no lligades als medis aquàtics. En aquest cas una parella de tórtores turques s'alimenten dels aglans d'una alzina. 16/10/2021. Joaquim Bonfill.
La vanessa és una papallona que bàsicament es veu a la tador-hivern a les rodalies de l'estany, on hivernen exemplars nascuts en latituds més septentrionals. 28/10/2021. (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Publicat per Joan Estrada Bonell a 13:11
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: censos, ocells, octubre
dilluns, 25 d’octubre de 2021
Nova espècie a l’estany d’Ivars i Vila-sana: la boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum)
L’estany sempre té guardada alguna sorpresa. Desprès de l’observacióal mes d’agost per primera vegada d’un ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus),espècie exòtica assilvestrada a Europa, ara ha tocat el torn d’un petit passeriforme la boscarla de Blyth (Acrocephalus dumetorum).
Quan un ornitòleg ha trobat una espècie extremadament rara, habitualment perquè esta molt lluny de la seva àrea de distribució, diu que ha vist una MEGAraresa. Això és el que va trobar el Sergi Sales el passat dia 23 d'octubre a l’estany. En concret, durant la campanya d’anellament que es fa per estudiar la migració de tardor a l’estany d’Ivars i Vila-sana, va capturar i anellar una boscarla de Blyth. Aquesta boscarla, molt difícil de diferenciar de la nostra més abundant boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) si no és en ma, cria en matollars i herbassars en clarianes de bosc de ribera i altres boscos humits de l’Àsia central, essent les poblacions més properes les que crien a Finlàndia i les repúbliques bàltiques. La zona d’hivernada se situa a les rodalies dels subcontinent indi, per tant molt lluny de casa nostra. Aquest fet fa que aquesta espècie sigui excepcional durant la migració, quan a algun exemplar molt despistat, al que la brúixola se li gira al revés, en compres de migrar en direcció SE ho fa en direcció SO. En aquest cas, com sovint passa amb els que es despisten, l’ocell anellat era un ocell nascut enguany. Aquest, tot i presentar el plomatge força desgastat, gaudia d’una bona condició física que li havia de permetre continuar el seu viatge migratori cap a algun lloc desconegut.
Àrea de cria (en groc) i d'hivernada (en blau) de la boscarla de Blith així com la seva ruta migratòria habitual. Mapa base extret de BirdLife International (2021) Fitxa informativa de l'espècie: Acrocephalus dumetorum . Descarregat de http://www.birdlife.org
Boscarla de Blith anellada a l'estany. 23/10/2021, (c) Sergi Sales
Publicat per Joan Estrada Bonell a 14:22
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: anellament, migració, ocells, projectes
dimecres, 13 d’octubre de 2021
Resum del mes de setembre de 2021
Un any després d’haver iniciat el buidat parcial de l’estany aquest torna a estar ple. Tot i que no hi ha dades prèvies de la qualitat de l’aigua dels darrers anys a l’estany, i per tant no es pot fer una comparativa de l’abans i el després, si que s’han observat diferències importants. La més destacable és l’expansió dels macròfits (o vegetació aquàtica) per una important superfície de l’estany, que en molts punts afloren a la superfície. Aquest fet ha tingut una ràpida resposta per part d’algunes espècies. Així, s’ha arribat als 51 xibecs, ànec que cabussador, o 170 fotges, espècie que com l’anterior s’alimenta de vegetació submergida. Xifres molt importants són també els fins a 22 cabussets i 27 cabussons collnegres observats al setembre a l’estany. Aquestes són espècies que en bona part s’alimenten d’invertebrats aquàtics, de ben segur afavorits per l’increment de la vegetació aquàtica.
Malgrat el setembre ser un mes amb un pas important d’ocells migratoris, que viatgen des de les zones de cria del centre i nord d’Europa cap a la conca mediterrània i continent africà, el nombre d’espècies aquàtiques detectat a l’estany ha estat lleugerament inferior al del mes anterior. Així al setembre s’han detectat 51 espècies d’ocells aquàtics envers les 56 espècies de l’agost. La diferència ha estat conseqüència del menor nombre de limícoles, sense pràcticament hàbitat quan l’estany està ple del tot i desapareixen les platges. Així s’ha passat de les 14 espècies detectades a l’agost contra només 9 al setembre. A més de poques espècies, els nombres de les mateixes han estat també especialment baixos, essent només destacable un grup de 18 xivitones, que aprofiten esculleres i altres sectors sense llims per aturar-se. Nombres també significatius, tot i que menors, han estat les 9 gambes verdes i les 6 xivites.
En el cas dels anàtids, als ja esmentats 51 xibecs, cal ressaltar la entrada ja significativa de d’ànecs cullerot, amb ja fins 60 exemplars, i el xarxet, amb 25. També presencia d’alguns ànecs escassos en migració com el xarrasclet i el cuallarg. Altra vegada observada la femella d’ànec mandarí que s’ha detectat el darrer any a l’estany de forma discontinua. Els collverds es mantenen en magnituds semblants a les dels anteriors mesos, amb fins a 700 exemplars.
Pel que fa a cabussons i cabussets, ja s’ha comentat que la presència del macròfits ha afavorit de forma molt notable el cabusset i al cabussó collnegre. La xifra de cabussons emplomallats s’ha mantingut clarament per sota al dels anys anteriors. De totes maneres, el seu nombre s’ha incrementat de forma significativa respecte el mes anterior, doncs la presència dels alevins de peixos nascuts enguany ha permès que diverses parelles hagin criat a finals d’estiu, cosa que he comportat un increment del nombre d’exemplars. Els corbs marins, que també poden aprofitar part d’aquests alevins, veuen com poc a poc van arribant més ocells del centre i nord d’Europa, fins els 42 individus.
En el cas dels ardeids, la joca d’esplugabous ha començat a anar clarament de baixa, amb només 230 individus, cosa que podria fer pensar que està molt més atomitzada, doncs durant el dia es veuen esplugabous en diferents localitats de la plana de Lleida. La resta d’espècies es mantenen més o menys estables, encara amb pas de martinet de nit i martinet blanc, la presència d’un segon agró blanc i l’observació d’un martinet ros. Només en el cas de l’agró roig s’observa una clara davallada, doncs la major part dels exemplars ja han marxat cap a l’Àfrica subsahariana on passaran l’hivern.
Com el mes anterior, les 120 cigonyes localitzades a l’estany posen de manifest la presència d’un bon nombre d’ocells forasters. En aquest grup, esmentar també l’observació d’una cigonya negra i un capó reial.
Tal com ja s’esmentava a l’agost, la pujada del nivell de l’aigua i la colonització per part de la vegetació dels sectors que abans tenien aigües somes dificulta molt més l’observació de la polla blava i la polla d’aigua. Per aquesta raó els nombres són clarament inferiors als de primers d’any, quan el nombre d’exemplars detectats duplicava o triplicava els actuals. Tal com hem vist al principi, una de les espècies més beneficiades pel buidat parcial i l’aparició dels macròfits ha estat la fotja, amb una xifra que no es veia a l’estany des de 2009.
En el grup de la gavines, s’ha mantingut l’entrada d’ocells transpirinencs ja observada el mes anterior, encara amb xifres molt altes de gavina riallera, amb 1.762 exemplars contats a la joca. Els gavians, com era d’esperar, han reduït de forma sensible el seu nombre, fins al mínim de l’any, amb un màxim mensual de 44 individus. També encara algun gavià fosc. Entre les gavines en pas destacar la primera gavina menuda de la tardor i encara un petit pas de fumarells, amb 2 fumarells carablancs i 3 negres.
La joca d’arpelles continua el seu increment i amb 47 exemplars ja dobla els individus comptats el mes anterior. També dues àligues pescadores en un període típic per observar aquesta espècie..
Entre els moixons i altres ocells de mida més petita, els blauets poc a poc incrementen el nombre d’exemplars, fins al 5. Encara pas important de boscarla de canyar. Per contra, el balquer ja ha esdevingut extremadament escàs i la pràctica totalitat dels efectius ja han marxat cap a les àrees d’hivernada. En aquest grup, d’estacar novament l’observació d’una boscarla mostatxuda i 5 mallerengues de bigotis, a les que cal sumar també un boscaler. Aquestes són, totes elles, espècies dependents de canyissars madurs i estan greument amenaçades a Catalunya.
Pel que fa a altres grups, com l’agost, el setembre continua essent un moment de l’any important per als odonats, amb nombroses espècies que tenen els seus màxims anuals aquest mes. Així, a les 8 espècies detectades el mes anterior cal sumar-hi al setembre 3 noves espècies, en concret:
Patge de copa (Enallagma cyathigerum)
Espiadimonis de fanal (Aeshna cyanea)
Pixaví nervat (Sympetrum fonscolombii)
Màxims per espècie detectats el mes de setembre a l'estany d'Ivars i Vila-sana
espècie 09/2021
Cigne (Cygnus olor)
Cigne petit (Cygnus columbianus)
Oca riallera grossa (Anser albifrons)
Oca (Anser anser)
Oca de galta blanca (Branta leucopsis)
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Ànec canyella (Tadorna ferruginea)
Ànec mut (Cairina moschata)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec mandarí (Aix galericulata) 1
Ànec xiulador (Anas penelope)
Xarxet (Anas crecca) 25
Ànec collverd (Anas platyrhynchos) 700
Anec cuallarg (Anas acuta) 1
Ànec cullerot (Anas clypeata) 70
Ànec griset (Anas strepera) 2
Ànec domèstic
Xarrasclet (Anas querquedula) 1
Anas híbrid
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris)
Xibec (Netta rufina) 51
Morell cap-roig (Aythya ferina) 9
Morell xocolater (Aythya nyroca)
Morell de plomall (Aythya fuligula)
Aythya hibrid
Bec de serrà mitjà (Mergus serrator)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis) 22
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) 43
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) 27
Cabussó oerllut (Podiceps auritus)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) 42
Pelicà (Pelecanus onocrotalus)
Bitó (Botaurus stellaris)
Martinet menut (Ixobrychus minutus) 1
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 14
Martinet ros (Ardeola ralloides) 1
Esplugabous (Bubulcus ibis) 230
Martinet blanc (Egretta garzetta) 8
Egretta garcetta X Egretta gularis
Agró blanc (Egretta alba) 2
Bernat pescaire (Ardea cinerea) 11
Agró roig (Ardea purpurea) 2
Cigonya negra (Ciconia nigra) 1
Cigonya (Ciconia ciconia) 120
Capó reial (Plegadis falcinellus) 1
Ibis sagrat (Threskiornis aethiopicus)
Becplaner (Platalea leucorodia)
Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Arpella (Circus aeruginosus) 47
Àguila pescadora (Pandion haliaetus) 2
Rascló (Rallus aquaticus) 5
Polla pintada (Porzana porzana)
Rascletó (Porzana parva)
Rasclet (Porzana pusilla)
Polla d'aigua (Gallinula chloropus) 12
Polla blava (Porphyrio porphyrio) 8
Fotja (Fulica atra) 170
Fotja banyuda (Fulica cristata)
Grua (Grus grus)
Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
Camallarga (Himantopus himantopus) 1
Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)
Perdiu de mar (Glareola pratincola)
Corriol petit (Charadrius dubius) 1
Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
Daurada (Pluvialis apricaria)
Pigre gris (Pluvialis squatarola)
Fredeluga (Vanellus vanellus) 7
Fredeluga gregària (Vanellus gregaria)
Territ gros (Calidris canutus)
Territ de tres dits (Calidris alba)
Territ menut (Calidris minuta)
Territ de Temminck (Calidris temminckii)
Territ becllarg (Calidris ferruginea)
Territ variant (Calidris alpina)
Territ pectoral (Calidris melanotos)
Batallaire (Philomachus pugnax) 1
Becadell sord (Lymnocryptes minimus)
Becadell (Gallinago gallinago) 5
Becadell gros (Gallinago media)
Becada (Scolopax rusticola)
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus)
Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Pòlit (Numenius phaeopus)
Becut (Numenius arquata)
Gamba roja pintada (Tringa erythropus)
Gamba roja (Tringa totanus) 1
Siseta (Tringa stagnatilis)
Gamba verda (Tringa nebularia) 9
Xivita (Tringa ochropus) 6
Valona (Tringa glareola)
Xivitona (Actitis hypoleucos) 18
Remena-rocs (Arenaria interpres)
Escuraflascons bec-fi (Phalaropus lobatus)
Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
Gavina menuda (Hydrocoloeus minutus) 1
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) 1762
Gavina corsa (Larus audouinii)
Gavina cendrosa (Larus canus)
Gavià fosc (Larus fuscus) 2
Gavià argentat europeu (Larus argentatus)
Gavià (Larus michahellis) 44
Gavià caspi (Larus cachinnans)
Gavinot polar (Larus glaucoides)
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla)
Curroc (Gelochelidon nilotica)
Xatrac gros (Sterna caspia)
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Xatrac bengalí (Sterna bengalensis)
Xatrac (Sterna hirundo)
Xatrac menut (Sternula albifrons)
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) 2
Fumarell negre (Chlidonias niger) 3
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus)
Blauet (Alcedo atthis) 5
Boscaler (Locustella luscinioides) 1
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 25
Balquer (Acrocephalus arundinaceus) 1
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) 1
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus) 5
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
La totalitat dels mascles d'ànec collverd observats durant el setembre a l'estany, degut a la muda, es trobaven en major o menor grau d'eclipsi. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
L'ànec cuallarg (en primer terme a l'esquerra) és una espècie escassa en migració a l'estany i encara molt més rara en ple període hivernal. 23/9/2021. (c) Anna Vaera & Joan Rodríguez.
Durant el setembre ja s'ha observat una petita entrada de xarxets. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
En el cas dels ànecs cullerots, ja s'ha arribat fins a la setantena d'exemplars. A l'igual que en el cas del collverd la totalitat dels mascles presenten el plomatge eclipsat. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
El xibec ha assolit xifres fins ara mai vistes a l'estany, amb fins 51 exs. el nombre més alt fins ara mai registrat. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
Com a conseqüència de l'increment dels macròfits fotges i xibecs han esdevingut prou abundants aquest mes de setembre a l'estany. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Fotges alimentant-se als sectors als que els macròfits pugen fins la superfície, que s'observen com una taca fosca a l'aigua. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
La fotja ha estat una de les espècies més clarament beneficiades per l'eclosió dels macròfits a l'estany. En aquest cas exemplar menjant una fulla de llapó fullat (Potamogeton crispus). 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
El cabussó emplomallat es molt dependent de la reproducció dels peixos i de la conseqüent presencia d'un major o menor nombre d'alevins. En aquest cas un adult ha pescat un juvenil de lucioperca (Sander lucioperca). 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
Com la fotja i el xibec, el cabusset és una de les espècies que més clarament s'ha vist beneficiada pel buidat parcial que es va realitzar l'hivern de 2020-21. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
La joca d'esplugabous sovint actua com un atractiu per altres espècies que busquen la protecció del grup. En aquest cas s'hi barreja un bernat pescaire i un capó reial (fotografia superior) i un agró blanc (fotografia inferior). 7/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell
A l'igual que el mes anterior, durant el setembre s'ha observat regularment el martinet blanc a l'estany, amb fins a 8 exemplars. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
El martinet ros és un visitant escàs a l'estany d'Ivars i Vila-sana durant ambdós passos migratoris. pràcticament sempre en forma d'individus aïllats. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Les cigonyes que han criat a l'estany regenten el niu durant tot l'any, per evitar la seva usurpació per part d'altres individus. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
La totalitat de les gavines rialleres que s'observen al setembre a l'estany presenten el plomatge d'hivern, amb el cap blanc i només una petita taca fosca darrere l'ull. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
El nombre d'arpelles present a la joca de l'estany al setembre s'ha doblat en relació a les detectades el mes anterior. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
Tot i no reproduir-se a l'estany, l'àguila calçada es un visitant regular a la tardor-hivern doncs aquí troba tant conills com ocells aquàtics. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Tot i que el nombre de conills s'ha reduït una mica aquest any, continua sent molt important el nombre de rapinyaires presents a la zona que aprofiten aquest abundant recurs. En aquest cas un astor jove de l'any. 18/9/2021. (c) Joaquim Bonfill.
El setembre és un més on hi ha un pas important de migrants transaharians, es a dir espècies que crien al centre i nord d'Europa i que hivernen a l'Àfrica subsahariana. Un bon exemple n'és el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), ocell només present a Catalunya durant els passos migratoris.. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El llapó fullat (Potamogeton crispus) ha colonitzat diferents sectors de l'estany i sovint s'observen les mates que pujen fins la superfície . 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
Coincidit amb el buidat parcial i la renovació de l'aigua s'ha observat a l'estany l'aparició d'un bon nombre d'invertebrats aquàtics. En aquest cas semblen dàfnies (Daphnia sp. ), petits crustacis filtradors importants en la cadena tròfica de moltes espècies. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
El setembre és un bon mes per a observar moltes espècies d'espiadimonis. A dalt ullviu petit (Erythroma viridulum), al mig mascle de patge de copa (Enallagma cyathigerum) i a baix femella de patge de copa (Enallagma cyathigerum). fotografia superior i mig 19/9/2021, (c) Joan Estrada Bonell, i fotografia inferior 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Entre els espiadimonis més comuns del mes de setembre trobem, de dalt a baix, el parot cuanegre (Orthetrum cancellatum), la pipa vinosa (Trithemis annulata) i el pixavins nervat (Sympetrum fonscolombii). En aquest darrer cas un tàndem realitzant la posta. 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
L'emperador menor (Anax parthenope) té precisament la màxima presència a Catalunya durant el mes de setembre. 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Tot i no ser el període més favorable per a les papallones la realitat es que al setembre encara són freqüents algunes espècies comunes, que sovint es reactiven desprès d'una certa parada estival. De dalt a baix blanqueta perfumada (Pieris napi), bruna boscana (Pararge aegeria), blaveta estriada (Leptotes pirithous) i blaveta comuna (Polyommatus icarus). 23/9/2021, (c) Anna Varea & Joan Rodríguez.
Al marge dels espiadimonis i papallones, encara són nombroses les espècies d'ortòpters que es poden detectar també al setembre a l'estany, en aquest cas una oedipoda dels secans (Oedipoda charpentieri). 19/9/2021. (c) Joan Estrada Bonell.
La llagosta d'ales llargues (Aiolopus puissanti) és una de les espècies més corrents als hebassars humits del Pla d'Urgell. 23/9/2021. (c) Anna Vaera & Joan Rodríguez.
Publicat per Joan Estrada Bonell a 4:27
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: censos, insectes, ocells, peixos, setembre, vegetació
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
És una iniciativa de:
En col·laboració amb:
Amb el suport de:
El Club Atlètic Ivars destina una part dels beneficis de la Volta a l'Estany a les campanyes d'anellament que es realitzen a l'estany d'Ivars i Vila-sana per al seguiment dels ocells de canyissar.
Amb el suport de:
Amb el suport de:
Editor del blog
Joan Estrada Bonell
correu e. de contacte
[email protected]
Seguiment ocells
Joan Estrada
Roger Guillem
Quim Minoves
Enric Morera
Joan Rodríguez
Sergi Sales
Anna Varea
Arxiu del blog
▼ 2021 (16)
▼ de novembre (1)
Resum del mes d'octubre de 2021
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
► de juliol (2)
► de juny (2)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (1)
► 2020 (18)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2019 (22)
► de desembre (1)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (1)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (2)
► d’abril (4)
► de març (1)
► de febrer (1)
► de gener (2)
► 2018 (21)
► de desembre (4)
► de novembre (4)
► d’octubre (1)
► de setembre (2)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (1)
► 2017 (24)
► de desembre (2)
► de novembre (1)
► d’octubre (3)
► de setembre (4)
► d’agost (2)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (1)
► de febrer (2)
► de gener (4)
► 2016 (21)
► de desembre (1)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de setembre (4)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (1)
► de maig (1)
► d’abril (2)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2015 (26)
► de desembre (2)
► de novembre (2)
► d’octubre (1)
► de setembre (3)
► d’agost (2)
► de juliol (2)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (2)
► de març (3)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2014 (29)
► de desembre (2)
► de novembre (3)
► d’octubre (4)
► de setembre (5)
► d’agost (1)
► de juliol (2)
► de maig (1)
► d’abril (3)
► de març (3)
► de febrer (2)
► de gener (3)
► 2013 (25)
► de desembre (3)
► de novembre (3)
► d’octubre (2)
► de setembre (3)
► d’agost (1)
► de juliol (1)
► de juny (2)
► de maig (3)
► d’abril (1)
► de març (2)
► de febrer (1)
► de gener (3)
► 2012 (14)
► de desembre (3)
► de novembre (2)
► d’octubre (2)
► de setembre (2)
► d’agost (1)
► de juliol (4)
Etiquetes
abril activitats agost amfibis i rèptils anellament censos desembre divulgació evolució febrer fenologia fenología gener història hivern hivernada impactes insectes juliol juny maig mamífers març migració novembre novetats ocells octubre peixos primavera projectes publicacions reproducció setembre vegetació
Per fer cerques dins el blog
Facebook sobre els ocells anellats a l'estany d'Ivars i Vila-sana
Minicursets descarregables al voltant de l'estany d'Ivars i Vila-sana
Per saber-ne més sobre tot el que envolta a l'estany d'Ivars i Vila-sana. Petites presentacions realitzades per la Sabina i EGRELL.
Ornitho.cat
Si vols comunicar observacions d'ocells realitzades a l'estany o fer cerques sobre els ocells que hi són presents pots fer-ho a través del portal Ornitho.cat promogut per l'Institut Català d'Ornitologia
Guia dels ocells de Catalunya, País Valencià i Balears
Si vols aprendre conèixer tots els ocells de l'estany aquesta és una bona guia per iniciar-se en l'observació dels ocells a casa nostra | 0.516341 | curate | {"ca": 0.7628975462523057, "en": 0.11447096305404952, "fr": 0.027919065451903192, "es": 0.04449164384327316, "hu": 0.0032139064334022692, "et": 0.001900396847576994, "it": 0.014420658431613661, "nl": 0.0056452965178022466, "id": 0.0016768207478620536, "de": 0.009557878262813705, "pt": 0.005812978592588452, "sv": 0.003409535520652842, "pl": 0.0013414565982896429, "cs": 0.0024593370968643453, "oc": 0.0007825163490022916} | https://faunaestanyivarsivilasana.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_13_116741 | 7:29 Quaderns de bitàcola 2 comentaris
“L’aventura va valer la pena”
Ni el Jordi ni jo no érem el que podríem dir-ne muntanyers experts, ni molt menys. Havíem fet com la majoria de gent (vull dir a l’alba dels temps, abans que existissin les botigues de roba esportiva de consum massiu, la moda del trail running o els trekkings d’aventura). Havíem fet, deia, una mica de Pirineus, algun Montardo que altre, algunes caminades pel Montsant o pels Ports, coses d'aquestes. Sort en tenim d'un amic comú, en Joan (aquest sí, bomber i muntanyero en serio) que ens va donar quatre bons consells. Primer i concís: feu el cercle dels Annapurnes. Segon i elàstic: si per dates no podeu fer-lo tot (18-22 dies és el circuit sencer, com a mínim feu-ne la meitat: voleu a Jomoson, baixeu a Naya Pull passant, és clar, pel Poon Hill i entreu al Camp Base dels Annapurnes (ABC). Tercer i escèptic: teniu material adequat? (Resposta ns/nc) Quart i definitiu: les autoritats sanitàries mai no adverteixen que, afortunadament, un viatge així és irremediablement addictiu.
Guardo la llista del que vaig prendre. Sóc escrupolós quan afirmo que, excepte les botes, els mitjons, un parell de primeres capes, l’edemox, l’ibuprofè, la crema de cacau, la cantimplora (sense folre) i un cortavientos que havia comprat uns anys abans al Calafate (Argentina), la resta no era, seriosament parlant, material per anar a fer un trèkking com aquell. Com a mostra: uns pantalonets convertibles, de cotonet, d’una marca amb nom de grau militar i cognom de midó, que a -14º van demostrar una dignitat encomiable. Dignitat encomiable, a seques...
Thamel, ens dèiem, ens proveirà. De material, vull dir.
Afegeixo a la bossa de viatge dos llibres: "Annapurna est". "Un 8000 verge", de Jordi Pons (un clàssic del muntanyisme i, sobretot, algú que descriu el Nepal l’any 1974!) i "Endorfines tropicals", de Sergi Ramis (del meu fons d’armari). A volar!
Gulf Air ens porta de Barcelona al Tribhuvan International Airport de Katmadú, fent paradetes per fer-ho més interessant, a Heathrow (Londres) i Muscat (Oman).
A l'aeroport ens hi espera en Peri, el tercer membre de l'expedició: tombava per l'Índia a la seva manera i, quan va saber que tiràvem cap al Nepal s'hi va apuntar sense dubtar-ho. Ja feia un parell de dies que era a la ciutat. És un d'aquells moments molt peculiars: portes a les espatlles tres vols diferents, ni recordes quantes d'aquelles safatetes tan organitzadetes i de gust intrigant has intentat cruspir-te o eliminar com sigui, ni la de sales d'espera on estàs tirat esperant (llavors els mòbils eren, afortunadament, únicament telèfons), ni saps ben bé a quina hora vius ni ben bé si ja has arribat, i llavors... màgia! A l'altra punta del món, al vestíbul d'un aeroport d'Àsia, hi apareix el Peri amb un somriure de la boca al clatell passant per l'orella i ens saluda amb un "Namaste" de perfecte accent de català central. Genial.
Ens entaforem els tres i les bosses en un dels mini taxis (de marca coreana) i, com no, cap al barri de Thamel de Katmandú. Si el definim, el barri, per les persones: els nepalesos, venedors i gent que fa la seva via i la seva vida. Els guiris, amb una variada tipologia d’espècies diverses: grupets de turistes de bus, un bon grapat de muntanyeros (uns de més novells i uns de més experimentats), alguns poquets hippies i, els més peculiars, aquells clarament afectats per la síndrome de Mallory, cas que existeixi.
El paisatge urbà és un estol de petitons restaurantets, cibercafès, botigues de queviures i emergències i hotelets amb rètols i tubs fluorescents que competeixen entre ells sota un enreixat de cables de llum impossibles de deslligar. I, naturalment, paradetes de souvenirs, artesania (i objetos de barro, que dirien Les Luthiers). La majoria de carrers són estretets i és per això que l’abundor de micro cotxes coreans, bicicletes, rickshaw... fa que moure’s sigui un exercici d’autocalma, és inútil atabalar-se: no serviria de res. Com passa, però, habitualment en aquestes circumstàncies mai s’hi veu cap accident. Serà el famós caos ordenat?.
Allò més curiós, per a la gent de muntanya, però, són les botigues on venen The North Face, TNF Nepalí, clar. Hi ha de tot, però tot falsificacions. I, dintre del que és fals, algunes coses donen bon resultat, com ara el sac de plomes (malgrat va perdent plomes en cada ús encara el faig anar i mai no he patit fred) o els bastons (malgrat que la minibrúixola de cada un dels mànecs assenyalava un nord magnètic diferent) o els folres polars (amb una magnífica fotocòpia a color d’una etiqueta original de gore-tex). D’altres, com les trinxes de les motxilles de 40l, van resultar compres poc reeixides. La gràcia del cas, en tornar del trèkking: intentem vendre a la mateixa botiga les motxilles i ens oferien per elles com a una cinquena o sisena part del que ens havien costat amb l’argument que no les podrien pas vendre (a banda que estaven usades, eren TNF falses! ).
Hi ha tres coses que m’acompanyaran sempre del meu primer Thamel: menjar momos, badar per la Pilgrims Book House remenant llibres i mapes i làmines (això dels llibres és vici propi) i fer una cerveseta de cara al carrer: deixar-te abduir per aquella immensa quantitat de vida i colors que es mou incansablement davant dels teus ulls oberts com a plats (plats de momos, naturalment).
Segona nit a Katmandú. La idea era sortir al més aviat possible cap a les muntanyes, perquè no sabíem què ens hi trobaríem ni com reaccionariem nosaltres a l’alçada, i si n’hi hauria prou amb els 10 dies de ruta teòrica. Per tant, deixàvem la visita llarga al Katmandú (la Durbar, la Kumari, Stupa de Bodhnatn, temple dels monos...) i la seva àrea metropolitana (bàsicament Bhaktapur, Patan i Pashupatinath) per a la tornada.
Calia comprar el material que ens feia falta i pagar el permís. En aquella època, hi havia el run-run dels guerrillers maoistes que controlaven els que circulaven pels Annapurnes. Ells, els maoistes, estaven en negociacions amb el govern. Vull dir que no hi havia risc aparent, però ens vam decantar, per la seguretat de contractar un guia, en Karna Rana: vint-i-pocs anys, simpàtic, tímid i molt, molt, molt urbanita (això ho descobriríem al monte). Vist de tornada, no fa falta cap guia per fer aquesta ruta: trobes gent a tot el recorregut disposada a indicar-te o ajudar-te. És segur, està ben indicat i ben equipat. Amb aquesta experiència, un parell anys després, al fer el del camp base de l’Everest, no en vam contractar cap.
Per definir el científicament inexistent la "síndrome de Mallory", podria utilitzar l’exemple dels empordanesos (tocats per la tramuntana) o els submarinistes (amb la narcosi de nitrogen). En essència significa que a les persones exposades de manera més o menys continuada a condicions ambientals extremes (el vent, la profunditat o la manca d’oxigen per l’alçada) la ment se’ls netegi de la rutina diària i s’alliberi segregant felicitat (o tonteria carinyosa, si voleu). Si no, no hi ha explicació a què tres persones sanes, més o menys espavilades i adultes, vagin a un dels cosidors del Thamel i es facin cosir en una samarreta el logo del seu viatge/expedició: “Annapurna. The North Feims Elcim. Massapuchada 2006”. L'única explicació és que aquestes coses les fa provocar la síndrome de Mallory. :)
Demà tenim bus a Pokhara. Demà passat serem a les muntanyes.
Logo de l'expedició
Nepal. Take your time III (Ruta de 10 dies pel cercle dels Annapurnes)
Publicat a: Asia , Autors convidats , Nepal
Deu ni do quina aventura! Jo no m'atreviria a fer-la, que amb la muntanya i les caminades no som amigues, però afortunadament sempre hi ha gent que explica les seves aventures pels que, com jo, no crec que les visquem mai!
Hola Sandra, t'animo a fer la caminata! Precisament una cosa que intento explicar és que sense necessitat de ser cap muntanyero amb tots els ets i uts, és possible de fer aquest (trekking) i, acostar-se als llocs al ritme que et porten els teus peus -més a l'Himalaia- és una cosa excepcional. Naturalment, que si ara el més prepararia amb més detall alguns aspectes (alguna cosa del material i potser un pèl més de fons físic que s'agafa simplement caminat). Si jo l'he pogu fer, que sóc una persona normal i corrent, segur que qualsevol pot! Si hi ha qualsevol qüestió que necessitis, els "bitacolus" et poden facilitar el meu correu.
Moltes gràcies pel teu comentari i, com no podia ser d'altra manera: AMUNT!!! :)Pep
21 de maig de 2015 a les 7:08 | 0.838665 | curate | {"ca": 0.9547565186331706, "en": 0.007024645791165615, "ec": 0.0038099773782593166, "tr": 0.00261935944755328, "pt": 0.00392903917132992, "es": 0.022978926062626505, "uz": 0.0002381235861412073, "it": 0.004643409929753542} | https://www.quadernsdebitacola.com/2015/05/nepal-annapurnes-katmandu.html |
mc4_ca_20230418_13_328187 | Red Carpet Inn & Suites New Cumberland New Cumberland (PA) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 11 allotjaments a New Cumberland (PA).
351 Lewisberry Road, New Cumberland, New Cumberland (PA), Estats Units, 17070 - Veure al mapa
Ben posicionat a New Cumberland, Red Carpet Inn & Suites New Cumberland és un lloc ideal d'inici d'excursions a New Cumberland (PA). Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Red Carpet Inn & Suites New Cumberland, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de recepció 24 hores.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, telèfon, TV satèl•lit/cable a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Red Carpet Inn & Suites New Cumberland no troba competidors en cap categoria.
Tots els tipus de viatgers (29) Parelles (9) Viatgers en solitari (5) Famílies amb infants petits (4) Famílies amb infants grans (2) Grups (9)
Allotjaments a New Cumberland (PA) | 0.795751 | curate | {"ca": 0.9130732375085557, "en": 0.08692676249144421} | https://www.agoda.com/ca-es/red-carpet-inn-suites-new-cumberland/hotel/new-cumberland-pa-us.html |
oscar-2301_ca_20230418_6_232947 | Instal•ladors oficials. Som instal•ladors oficials pel que desenvolupem sempre els nostres treballs sota estàndards de màxima qualitat.
Negoci familiar. Portem més de 50 anys oferint un tracte familiar i proper mirant sempre pel client.
Satisfacció al client. La nostra extensa trajectòria i qualitat dels treballs garanteix sempre la satisfacció dels nostres clients.
Rotra den Gri, Nave 59, 07458, Can [email protected]
Política de Privacitat Política de Cookies Acceptació de cookies
Design by Universal-webs.com
phone
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, feu clic a l'enllaç per obtenir més informació. | 0.701561 | curate | {"ca": 0.8430884184308842, "es": 0.019925280199252802, "en": 0.1307596513075965, "th": 0.0062266500622665} | https://www.blauelectric.com/ca/contacte |
mc4_ca_20230418_3_397716 | La caragolada solidària per ACUDAM recapta 1.500 euros - Mollerussa TelevisióMollerussa Televisió
La caragolada solidària per ACUDAM recapta 1.500 euros
Per admin | on 17 març 2019 | Comenta
Aquest diumenge dia 17 de març el Pati de l’Escola de Música de Mollerussa ha acollit la caragolada solidària.
La Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll) i l’Obra Social “la Caixa” venen impulsant un seguit d’accions per donar visibilitat a una de les principals fites gastronòmiques a Ponent, l’Aplec del Caragol. L’any passat les caragolades que varen organitzar per donar visibilitat eren sempre a benefici de diferents entitats, en el cas de Mollerussa va ser a benefici de l’ACUDAM, però, donat que l’any passat no va acompanyar el bon temps en la caragolada que es va dur a terme, avui s’ha tornat a realitzar i amb èxit de participació.
L’Ajuntament de Mollerussa ha habilitat l’espai on s’han cuinat 100 kilograms de caragols i s’ha aconseguit amb la venda de racions de caragols (tres euros la ració), 1.500 euros per l’entitat del Pla d’Urgell. Els diners es destinaran íntegrament pel projecte “Art d’Inclusió” de l’ACUDAM, en aquest projecte hi participen diferents usuaris del Servei de Teràpia Ocupacional de l’entitat que a partir del reciclatge, la recuperació de mobles, i la creació d’objectes de fusta i juntament amb la seva motivació, creativitat, pretenen la millora i ampliació de les relacions de les persones que formen part d’aquest grup, entre elles i amb l’entorn.
Sense resposta per “La caragolada solidària per ACUDAM recapta 1.500 euros” | 0.895364 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.mollerussa.tv/la-caragolada-solidaria-per-acudam-recapta-1-500-euros/ |
mc4_ca_20230418_17_450095 | Compra venda llibres 2019-20
Llistes admissió FP
Els programes de millora de l'aprenentatge i del rendiment (PMAR) són una mesura específica d'atenció a la diversitat. S'han de desenvolupar a partir de 2n d'ESO. S'ha d'utilitzar una metodologia específica a través de l'organització de continguts, activitats pràctiques i àmbits diferents de l'establerta amb caràcter general.
La FINALITAT és que els alumnes puguin cursar el quart curs per la via ordinària i obtenguin el títol de graduat en ESO.
Alumnes que presenten dificultats rellevants d'aprenentatge no imputables a la falta d'estudi o esforç i que hagin repetit, com a mínim, un curs en qualsevol etapa
Un cop cursat 1r d'ESO i sense estar en condicions de promocionar a 2n
Un cop cursat 2n d'ESO, i sense estar en condicions de promocionar a 3r.
Un cop cursat 3r d'ESO i sense estar en condicions de promocionar a 4t, es poden incorporar excepcionalment a 3r de PMAR.
Criteris per determinar els alumnes que s'hi han d'incorporar.
Alumnes que, si entren a aquest programa, tendran l'oportunitat d'accedir a 4t d'ESO per poder titular posteriorment.
Alumnes que responen acadèmicament i progressen aprofitant les ajudes pedagògiques que se'ls ofereix.
Alumnes amb necessitats de suport educatiu que no són derivades exclusivament de les pròpies d'una incorporació tardana.
Alumnes que presenten unes necessitats educatives transitòries tant a nivell acadèmic com social-personal i que amb l'entrada en el programa augmenta la possibilitat de superar-les.
No presentar situacions d'absentisme i/o problemes disciplinaris.
Durada: El programa s'ha de desenvolupar al llarg de 2n i 3r , o només a 3r.
Per poder formar un grup el nombre mínim d'alumnes és de 10 i el màxim de 15.
S'han de crear grups específics per als alumnes que segueixen aquests programes.
Els alumnes poden cursar la matèria d'Educació Física juntament amb un grup ordinari si així ho aconsella l'organització del centre.
L'àmbit lingüístic i social: inclou els currículums de les matèries de Geografia i Història, Llengua Castellana i Literatura i Llengua Catalana i Literatura de 2n i 3r d'ESO.
L'àmbit Científic Matemàtic ha d'incloure els currículums de les matèries de Matemàtiques i Física i Química de 2n i 3r d'ESO i de Biologia i Geologia de 3r.
L'àmbit de Llengües Estrangeres ha d'incloure els currículums de la primera llengua estrangera de 2n i 3r d'ESO.
L'àmbit pràctic ha d'incloure els currículums corresponents a Tecnologia i Educació Plàstica i Visual.La matèria específica d'Educació física.
La matèria específica de Valors ètics o Religió, a elecció dels pares o tutors legals o, si escau, de l'alumne.
Un període lectiu setmanal de tutoria.
Els àmbits Lingüístic i Social, Científic i Matemàtic, i Pràctic, han de ser impartits preferentment pels professors d'àmbit del Departament d'orientació. Un d'aquests professors ha de ser el tutor del grup. El tutor, sempre que sigui possible, ha de ser el mateix durant tot el programa.
L'avaluació dels alumnes del PMAR ha de tenir com a referent fonamental les competències, els objectius, els criteris d'avaluació i els estàndards d'aprenentatge avaluables de l'ESO.
L'agrupació en àmbits ha de respectar els continguts, estàndards d'aprenentatge avaluables i criteris d'avaluació de totes les matèries que s'agrupen.
Aquesta agrupació té efectes en l'organització dels ensenyaments, però no en les decisions associades a l'avaluació i la promoció.
Els criteris de promoció són els mateixos que per a la resta d’alumnes. A aquests efectes, la qualificació de cadascuna de les matèries serà la mateixa qualificació que la de l’àmbit del qual formen part. Es procedirà de la mateixa manera per al càlcul de la nota mitjana
Quan un alumne s'incorpora a un PMAR amb matèries pendents de cursos anteriors, no les ha de recuperar. Però amb la finalitat de millorar la nota mitjana de l'etapa, l'alumne les pot recuperar d'acord amb el que els centres estableixin en el seu pla de recuperació de pendents. Excepcionalment, en cas de sortida del programa, les matèries pendents tornaran a esser vigents per l'alumne/a.
Procediment per incorporar alumnes al programa:
1. Després de la 2a avaluació, l'equip docent, coordinat pel tutor, ha de decidir els alumnes que poden ser proposats per a un informe i n'ha D'EMETRE UN INFORME QUE HA DE SIGNAR EL TUTOR I HA D'ADREÇAR AL CAP D'ESTUDIS. En aquest informe s'hi han d'indicar els motius pels quals es considera més adequada aquesta mesura, el nivell d'assoliment de les competències claus, i suggeriments per a la la millora de l'aplicació del programa.
2. El D.O. ha de dur a terme una avaluació psicopedagògica de l'alumne proposat, coordinada per l'orientador, i amb la participació de l'equip docent.
3. El D.O. Ha d'emetre un informe que ha d'incloure les conclusions de l'avaluació psicopedagògica.
4. El tutor, juntament amb l'orientador, s'ha de reunir amb l'alumne i els seus pares o tutors legals per informar-los de les característiques del programa i per plantejar-los la conveniència que l'alumne s'hi incorpori, alhora que els ha d'informar del caràcter no vinculant de la proposta. S'ha de recollir per escrit el consentiment dels pares o tutors legals de l'alumne.
5. El cap d'estudis ha de convocar una reunió amb l'assistència de tots els tutors implicats i de l'orientador del centre, de la qual n'ha de sortir la proposta definitiva dels alumnes que s'incorporin al programa.
6. Excepcionalment, es pot sol·licitar la incorporació a un programa ja iniciat al llarg del primer trimestre del curs, sempre que es compleixin les condicions establertes. Per exemple, en el cas d'una petició d'incorporació d'un alumne que ja ve d'un programa PMAR d'un altre centre o alumnes de nova incorporació al centre, l'equip docent, coordinat pel tutor, proposara l'alumne i emetrà un informe signat i adreçat al cap d'estudis, amb la continuïtat del programa al nostre centre. El DO es pronunciarà una vegada valorada l'avaluació psicopedagògica que va motivar l'entrada al programa.
El desenvolupament del programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment ha de ser objecte de seguiment i avaluació específiques.
El D.O. Ha d'adjuntar a la memòria de final de curs un informe que ha d'incloure:
Valoració sobre el progrés dels alumnes que han cursat el programa.
Valoració del funcionament del programa i, si escau, una proposta de modificació.
ESO 4tD Taller sexualitat a la seva aula
ESO 4t C Taller Sexualitat
ESO 4t B/C/D Xerrada ONG Llevant en Marxa (Projecte ICAPE)
Disseny 1/2 SAFARI TIPOGRÀFIC
Batx 2n E/F/G/H Visita d'un productor | 0.766028 | curate | {"ca": 0.9949378739070409, "cs": 0.0018407731247123793, "es": 0.0032213529682466636} | http://iesllompart.cat/index.php/oferta-educativa/pmar |
naciodigital_ca_20220331_0_335916 | Endesa ha finalitzat recentment la renovació tecnològica de les instal·lacions que alimenten el recinte del Santuari de Montserrat amb l'objectiu de millorar i incrementar la qualitat del subministrament elèctric. D'aquesta manera, l'Abadia de Montserrat compta ja amb una xarxa elèctrica més robusta.
En concret, l'actuació ha consistit a telecomandar i motoritzar una anella elèctrica ja existent que permet tenir interconnectades les diferents instal·lacions del recinte perquè en cas de produir-se una incidència en una instal·lació es pugui continuar oferint servei des d'una altra.
Per fer-ho possible s'ha instal·lat un sistema de control remot que permet fer maniobres d'operació a distància. D'aquesta manera, si es produís una incidència s'accionarien els dispositius de maniobra de les instal·lacions sense haver de desplaçar equips sobre el terreny, ja que amb el sistema de telecomandament el Centre de Control rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produir-se a la xarxa. Així, s'estalvia temps en la localització d'avaries, amb la conseqüent reducció del temps d'interrupció del subministrament elèctric.
A més, Endesa ha portat a terme motoritzacions dels elements de maniobra ja existents al centre de transformació i mesura del Santuari i s'han substituït els elements de maniobra convencionals del centre d'enllaç per cabines de nova tecnologia que incorporen un gas de característiques especialment aïllants. Els nous dispositius redueixen la necessitat de manteniment, perquè el gas incorporat s'autoregenera, a diferència de l'oli que pateix una descomposició gradual. Alhora, el material conté propietats dielèctriques, fet que impedeix una bona conducció de l'electricitat i disminueix el risc d'incidència, gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química.
Els treballs, que han comptat amb una inversió de prop de 27.000 euros, que ha aportat Endesa, formen part del pla de la Companyia per tal de tecnificar la seva xarxa elèctrica i dotar la infraestructura dels darrers avenços tecnològics. La reforma apropa les instal·lacions a un model de gestió més eficient de la xarxa mitjançant l'automatització de les seves infraestructures, un aspecte bàsic de les anomenades xarxes intel·ligents o digitals. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/91268/endesa-reforca-servei-electric-montserrat-amb-sistema-control-remot |
mc4_ca_20230418_10_222850 | Olot, ruta urbana i literària
Pàgina d'inici Agenda Olot, ruta urbana i literària El volcà urbà XVIII Festa de l'Oli Nou de la Serra d'Almos Gratuïta
Olot, ruta urbana i literària 2 de juny de 2012
- Olot (Garrotxa) Olot Facebook
Emmarcada en el dia Sàpiens, aquesta ruta urbana gratuïta servirà per conèixer la història de la capital de la Garrotxa i el seu art, a través dels edificis més emblemàtics i de la lectura de textos d'escriptors coneguts. El punt de trobada és l'Oficina de Turisme d'Olot, situada al carrer Hospici 8, a les 10 h i la passejada tindrà una durada d'una hora i mitja.
A banda d'aquesta passejada, en el marc del tercer dia Sàpiens (organitzat per la revista de divulgació històrica més llegida del nostre país) hi haurà rutes, conferències, visites guiades i activitats per a nens i nenes durant tota la jornada. Consulta el programa de la festa. Sobre l'activitat
17800 Olot (Garrotxa) 972260141 | 0.770741 | curate | {"ca": 0.9639344262295082, "es": 0.036065573770491806} | http://www.descobrir.cat/ca/agenda/olot-ruta-urbana-i-literaria-150421.php |
oscar-2301_ca_20230418_7_78282 | En compliment amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades GDPR, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l’informem que les dades personals ens faciliti seran incloses en un fitxer automatitzat de dades de caràcter personal, creat i mantingut sota la responsabilitat de Ponent Coopera i degudament inscrit davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
La finalitat d’aquest fitxer és mantenir informades a les persones interessades en relació als programes de formació, suport i acompanyament en la creació de cooperatives, i difusió de l’Economia Social i Solidària explicats en aquest web.
Així mateix, les dades s’incorporaran al fitxer ”Subvencions de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom”. La finalitat del fitxer és gestionar les subvencions que atorga la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom que es duen a terme en el desenvolupament de les competències que li són atribuïdes legalment. La unitat responsable d’aquest, és la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa. També us comuniquem que les vostres dades se cediran al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
Les seves dades personals seran usades per a la nostra relació i poder prestar-li els nostres serveis. Aquestes dades són necessàries per a poder relacionar-nos amb vostè, el que ens permet l’ús de la seva informació personal dins de la legalitat. Així mateix, també poden ser usats per a altres activitats, com enviar publicitat o promocionar les nostres activitats.
Només el personal de la nostra entitat que estigui degudament autoritzat podrà tenir coneixement de la informació que li demanem. Així mateix, podran tenir coneixement de la seva informació aquelles entitats que necessiten tenir accés a la mateixa per que puguem prestar-li els nostres serveis. Igualment, tindran coneixement de la seva informació aquelles entitats públiques o privades a les quals estiguem obligats a facilitar les seves dades personals amb motiu del compliment d’alguna llei.
Conservarem les seves dades durant la nostra relació i mentre ens obliguin les lleis. Un cop finalitzats els terminis legals aplicables, farem eliminar-los de forma segura.
En qualsevol moment pot dirigir-se a nosaltres per saber quina informació tenim sobre vostè, rectificar-la si fos incorrecta i eliminar-la un cop finalitzada la nostra relació, en el cas que això sigui legalment possible. Podrà exercir els seus drets d'accés, modificació, cancel·lació i oposició mitjançant petició escrita dirigida a Ponent Coopera - Av. Josep Trepat S/N - 25300 Tàrrega (Lleida) o mitjançant correu electrònic dirigint-se a [email protected].
En el cas que entengui que els seus drets han estat desatesos per la nostra entitat, pot formular una reclamació a l’Agencia Espanyola de Protecció de Dades (www.aepd.es).
Promou i finança:
ON TROBAR-NOS?
Carrer Cavallers, 41-43
25002 Lleida
Organisme Autònom Local de Cal Trepat
Av. Josep Trepat i Galceran, S/N
25300 Tàrrega
[email protected]
664 26 56 64
INICI
PONENT COOPERA
ASSESSORAM.
FORMACIÓ
ACTUALITAT
RECURSOS
PREMSA
CONTACTE
Avís legal i protecció de dades
© 2022 Ponent Coopera - Tots els drets reservats.
Utilitzem galetes per ajudar a proporcionar la millor experiència possible a la web. En utilitzar aquest lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més informació | 0.77647 | curate | {"ca": 0.9591775923718713, "pt": 0.005065554231227652, "km": 0.0017878426698450535, "ja": 0.00834326579261025, "en": 0.0166865315852205, "es": 0.005363528009535161, "fr": 0.003575685339690107} | https://ponentcoopera.cat/ca/c/avis-legal-i-proteccio-de-dades-64 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_416173 | Girona és el territori històricament més catalanista del nostre país. Allà, la suma de CiU i ERC ha gaudit d'ençà la transició de folgades i repetides majories absolutes. Ara com ara però, hi ha molta gent farta de la resignació i l'entreguisme regionalista de CiU (Aliances repetides amb la dreta espanyolista: PP, SÍ a l'estatut retallat, SÍ als pressupostos a canvi de res, etc.) i alhora decebudes per la política actual d'ERC (entreguisme al PSC-PSOE, confrontació permanent i gratuïta amb CiU, pérdua del discurs independentista, etc.) Va ser entre aquests patriotes gironins on es va gestar la creació d'un nou partit independentista com a revulsiu a la alarmant situació de decadència en el moviment català d'alliberament nacional. El recent creat Partit Republicà Català (RC) es troba encara en procès constituent i tot i que es presenta tant a Girona com a Barcelona i Tarragona (encara no ha estat possible a Lleida) sembla que on té serioses possibilitats d'arreplegar força vots és a la demarcació de Girona. I això es fa força evident en veure la concentració d'actes en aquests territori i la rellevància dels membres de la seva llista. Què en penseu? pot treure finalment el RC un escó per Girona? a nivell global català, tindrà força vots o es convertirà en una opció testimonial més (menys de 10.000 vots) ? compta aquest nou partit amb la vostra simpatia? li veieu futur? Cal recordar que al marge del que passi en aquestes eleccions al proper febrer de 2007 hi haurà el primer Congrès Nacional del Partit Republicà Català (RC). www.independentistes.cat
Seria desitjable que si. El PRC crec que és una opció molt vàlida pels que estan tant i tant segurs que no votaràn ERC. Ara ja hi ha una alternativa independentista al parlament. | 0.820585 | curate | {"ca": 0.9579250720461095, "ku": 0.008645533141210375, "es": 0.03342939481268011} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_112884 | Som una escola petita i familiar oberta des de fa 10 anys, adreçada a nens de 6 mesos a 3 anys. Dins del nostre projecte fem immersió en la llengua anglesa, ja que tenim una professora amb nivell natiu.
El desenvolupament motriu és molt important en aquesta edat, per això cada dia fem circuits de psicomotricitat i passem per l'Escala de Braquiació, per tal de treballar l'estimulació primerenca. A partir d'un any anem a la piscina dins de l'horari escolar i de forma opcional.
Escola autoritzada pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Servei de permanències de 8 a 9 i de 17 a 18
Correu electronic: [email protected]
Educació infantil Escola Bressol
Localitat: 08173 - Sant Cugat del Vallès
Adreça: Carrer de Joan XXIII, 31 | 0.748011 | curate | {"ca": 0.9349269588313412, "en": 0.0650730411686587} | : /guia-d-ensenyament-escoles/escoles/little-ducky_20121_117.html |
mc4_ca_20230418_8_5346 | les coses del dimoni: El darrer video dels arthur caravan
El darrer video dels arthur caravan
Sóc fan dels Arthur Caravan desde el principi.Els he vist creixer i madurar com a musics i estic segur que cada cop ho fan millor.Fa uns dies al pub l'escenari van presentar un video sobre una cançó del seu darrer disc alló que fins fa poc deiem un video-clip i ves tu a saber com es diu ara.
Aci el teniu.Ja el podeu gaudir en aquest bloc.Felicitats xicons!
Publicat per dimoni de xiquet a 1:07 p. m.
Vint anys sense Estellès
La gente.Teatre que conta coses.
sant ovidi montllor
Ovidi montllor a les escoles | 0.759408 | curate | {"ca": 0.9461279461279462, "pt": 0.05387205387205387} | http://dimonidexiquet.blogspot.com/2013/03/el-darrer-video-dels-arthur-caravan.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_468971 | Fil per recordar/enriure's/plorar tots aquells que ens deixin enguany.
Com sabeu quan han bandejat algú? Més enllà de mirant el seu perfil.
Si has entrat en el seu perfil veuràs que ho diu:O veure el seu nom d'usuari; surt en cursiva i en negreta, a diferencia dels altres usuaris:
Aaahh d'acord, no sabia això de la cursiva, gràcies.
Collons nanu, que duus quatre anys ja aqui, eh?
Jo no em vaug adonar fins no fa gaire tampoc. No acostumo a fixar-me en els noms d'usuari si no en els avatars. | 0.739639 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_92700 | Ja sabíem que la blocosfera catalana és molt activa virtualment, però es confirma que també ho és organitzant trobades, com les que tenen lloc aquest cap de setmana i a les que donem suport des del puntCAT. Divendres 13 de juny serà la 1ª Trobada Blocaire d´Osona , amb una interessant taula rodona i posterior debat, a les 20 hores a Tavèrnoles. Per altra banda, eixa mateixa vesprada de divendres i també el matí del dissabte 14, es reuneixen a Gelida els blocaires del Penedès, de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, en les primeres Jornades de la Penedesfera , sota el nom de Blocs, societat i territori.
L’accés és lliure i gratuït, i a totes dues trobades pots aconseguir un descompte especial per registrar el teu domini .cat. No busques excusa per no anar-hi, segur que ho gaudiràs! | 0.847549 | curate | {"ca": 1.0} | http://blog.domini.cat/2008/06/11/cap-de-setmana-de-trobades-blocaires/ |
mc4_ca_20230418_0_193102 | Ja han començat les obres d'enjardinament de la rotonda d’entrada a Santa Coloma de Cervelló - Inici
Data i hora oficial 06.12.2019 | 22:41
Ja han començat les obres d'enjardinament de la rotonda d’entrada a Santa Coloma de Cervelló
La Diputació de Barcelona ha començat aquesta setmana les obres d’enjardinament de la rotonda d’entrada al nostre municipi, en la intersecció de les carreteres BV-2002 i BV-2006. El projecte té un pressupost de 47.083 euros i un termini d’execució de tres mesos, i contempla l’adequació paisatgística de la rotonda al seu entorn per millorar la identitat i el seu valor ornamental com element de benvinguda a la població.
L’actuació d’enjardinament es defineix a partir de diferents àrees emmarcades per bancals formats per petits talussos i que permeten crear zones planeres on s'ubiquen les plantacions. Aquestes zones recolliran l’aigua de pluja, que generarà una aportació extra d’aigua a les plantacions, aquest gest de la topografia és molt convenient ja que el projecte no contempla la instal·lació de reg automàtic.
Així mateix, a la trama concèntrica de la rotonda es plantaran xiprers al mateix bancal, fent-la visualment més interessant i complexa, i s’acompanyarà amb la plantació de quatre pins pinyoners en la plataforma superior. La resta de la superfície de la rotonda s’hi aplicarà una hidrosembra de prat rústic sense reg automàtic.
Darrera actualització: 19.09.2019 | 13:56 | 0.839129 | curate | {"ca": 0.9731638418079096, "es": 0.026836158192090395} | https://www.santacolomadecervello.cat/actualitat/noticies/ja-han-comencat-les-obres-denjardinament-de-la-rotonda-dentrada-a-santa-coloma-de-cervello.html |
crawling-populars_ca_20200525_23_163417 | D'acord amb l'article 107.2 dels Estatuts d'aquesta universitat, amb el que preveu l'article 8 del Reial decret 898/1985, de 30 d'abril, i amb l'informe del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica, s'atorga una llicència per estudis a la professora Patrícia Bastida Rodríguez pel període comprès entre el 18 de juliol i el 3 de setembre de 2016.
Les retribucions que percebrà la professora esmentada seran el 100 per cent de les seves remuneracions, de conformitat amb l'article 1 de l'Acord executiu 9743/2011, de 5 d'abril, pel qual s'aproven les directrius sobre les retribucions de les llicències per estudis (FOU núm. 347, de 15 d'abril).
La professora Patrícia Bastida Rodríguez gaudirà de la llicència a la Universitat d'Oviedo.
Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.
Palma, 21 de juny de 2016El Rector,Llorenç Huguet
Sra. vicerectora de Professorat i Seus Universitàries, Sr. director del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica i Sra. Gerent de la Universitat. | 0.798776 | curate | {"ca": 0.996142719382835, "es": 0.003857280617164899} | : /fou/acord/11953/ |
mc4_ca_20230418_9_406270 | Jordi Bermúdez Martos: Captura de pantalla directament publicada a la web amb Dropbox/Públic
Publicat per Jordi Bermudez Martos a 0:12 | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | http://jordibermudez.blogspot.com/2013/06/captura-de-pantalla-directament.html |
cawac_ca_20200528_7_121798 | Mataró participa d’un programa pilot per fomentar la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable adreçat a escolars. Una iniciativa que desenvolupen conjuntament la secció de Salut de l’Ajuntament i la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna-URL. El programa “Destí Salut. Inverteix en el teu futur” consta de tres fases i Mataró comença demà com a prova la segona fase a l’Escola Meritxell.
La primera fase, que consistia en realitzar un estudi dels hàbits de salut, es va desenvolupar el curs passat i hi van participar 837 alumnes d’educació primària i 682 d’educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius. La segona fase s’està desenvolupant ara en una escola i més tard es farà en la resta de centres. Aquesta fase consisteix en una intervenció educativa per modificar hàbits adreçada a alumnes, pares i mares i professionals docents, a càrrec de professores i alumnes de quart curs del Grau en nutrició humana i dietètica de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna. La tercera fase consistirà en realitzar un estudi com el primer que es va fer però un cop posada en pràctica la campanya de promoció dels bons estils de vida.
Al llarg d’aquesta setmana es faran a l’escola tallers d’alimentació i programes d’activitat física com l’aprenentatge de la fruites, un taller de cuina ràpida, saludable i gratificant per als joves de batxillerat. I pel que fa a l’activitat física es planteja la combinació de l’esport amb les noves tecnologies. Per això es proposa l’ús de vídeo jocs actius a l'aula. Utilitzant la XBOX amb un joc d'activitat física, es pretén fomentar l'’activitat a partir d'un mitjà bàsicament sedentari com és la consola.
Aquest projecte va rebre l’accèssit dels Premis PASS 2012 de la V Jornada PAAS de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
El programa “Pantalla Oberta” d’aquesta setmana dedica la seva tertúlia a l’associació AGIMM i les problemàtiques que afecten a les persones amb mobilitat reduïda. L’Associació per Persones amb Diversitat Funcional (AGIMM), va né...
Els representants de les Associacions de Veïns de Rocafonda i el Palau posposen la visita al Parlament de Catalunya que havien de fer aquesta tarda. Els veïns tenien previst reunir-se amb els responsables de l’àmbit de salut dels partits i exposar-los les seves problem...
Cooncert és una iniciativa mataronina que es basa en una plataforma que organitza concerts musicals en base a les peticions que reben a través de la seva web. A través del crowdfounding intenten finançar l'actuació venent les entrades als fans del grup del que...
L’Associació Cultural Valors celebra els 10 anys de la revista que porta el mateix nom i obre un cicle de conferències per commemorar-ho. Aquest dimecres s'ha donat el tret de sortida amb la conferència que pronunciarà el filòsof Àngel Casti...
Tots els grups municipals recolzen les reivindicacions veïnals sobre l’atenció sanitària als CAPs de la ciutat a través d’un manifest conjunt que l’alcalde Joan Mora ha llegit aquesta tarda de dimecres a l’ajuntament. Els sis grups reclamen al...
Mataró sanciona 14 nous incompliments en locutoris. Es tracta del resultat de la segona ronda d’inspeccions per garantir el compliment de les normatives en aquests establiments. En les primeres inspeccions es van imposar un total de 33 expedients sancionadors, que comportaven una multa...
Els veïns de Rocafonda i el Palau mantindran la tancada al CAP fins que l’ICS garanteixi la continuïtat de les metgesses. Així ho ha ratificat l’assemblea de veïns de Rocafonda i el Palau celebrada aquest dilluns al vespre. Una trobada en la qual hi han assistit...
La Federació d’Associacions Veïnals de Mataró impulsa una campanya per recollir 5 queixes de cada barri i elevar-les a l’administració municipal. Un projecte que porta per títol 5x15 i que pretén que la quinzena de verals mataronins exposin les... | 0.832106 | curate | {"ca": 0.9472727272727273, "es": 0.05272727272727273} | http://mataroradio.cat/mataronoticies/societat/noticia/programa-pilot-lescola-meritxell-fomentar-h-bits-dalimentaci |
mc4_ca_20230418_13_654626 | webpolicial » Inici Funció pública i Seg. laboral Els professors britànics podran imposar "arrestos" de cap de setmana i requisar mòbils als alumnes | 0.628278 | curate | {"ca": 1.0} | http://webpolicial.info/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=760&Itemid=184 |
mc4_ca_20230418_8_30860 | El Síndic recomana la gratuïtat de les visites als centres de vacunació internacional - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
acn 23.12.2008 | 11:57
El Síndic de Catalunya, Rafael Ribó, ha recomanat al Departament de Salut que no es cobri per les visites als centres de vacunació internacional i que s'ofereixi com una prestació més a càrrec de la sanitat pública. Ribó ha argumentat la seva petició en el fet que s'ha incrementat molt el nombre de persones que viatgen a països que requereixen de vacunació específica.
Un altre argument del Síndic és que hi ha també moltes persones immigrants que viatgen als seus països d'origen per passar les vacances i visitar les famílies que també necessiten aquestes vacunes i haver de pagar pot ser un fre.
Segons ha argumentat el Síndic, la nova situació de la immigració ha provocat l'aparició en l'entorn català de malalties importades i ha fet sorgir la necessitat, per una banda, d'establir mesures de prevenció per evitar, tant com sigui possible, que els viatgers contreguin malalties durant els seus viatges i, per altra banda, d'atendre les persones que després de viatjar tornen amb alguna malaltia.
La situació actual, en què es cobra a la majoria de centres, pot provocar que hi hagi usuaris que no hi vagin per no haver de pagar. El Síndic ha alertat que aquesta situació es podria produir sobretot en immigrants que ja fa molts anys que són a Catalunya i que poden haver perdut la immunitat que tenien. A això s'hi suma que no acudeixen al centre de vacunació perquè no tenen consciència d'aquesta pèrdua o perquè es tracta de persones de nivell socioeconòmic baix per als quals és difícil assumir el cost de la prevenció.
El Síndic ha recordat també que la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema nacional de salut recull com a prestació la vigilància i el control del possibles riscos per a la salut derivats del trànsit internacional de viatgers. | 0.885017 | curate | {"ca": 0.9884756416972237, "it": 0.011524358302776323} | https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2008/12/23/sindic-recomana-gratuitat-visites-als-centres-vacunacio-internacional/21716.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_57313 | Des del CRP ens ha arribat la maleta de Botànic. En ella hi trobem des de llibres sobre el tema, poesies, pel·lícules,... és molt variada us la recomanem!!! Us posem un tastet del que hi trobareu: | 0.644089 | curate | {"ca": 1.0} | http://bibliotecaescolaseat2.blogspot.com/2018/11/la-maleta-de-botanica-ens-visita.html |
macocu_ca_20230731_5_49842 | Lloc Associació Casal d'Alella. C. de Santa Madrona, 10. Alella
Durada De les 20 a les 21 h
Ho organitza Associació Casal d'Alella
Preu Gratuït
Tipus d'acte Literatura, Tertúlies, Joves
Quan tot haurà passat, tercer poemari de Fina Soler que ens menarà, novament, cap al seu univers poètic ple de vivències i sensacions, la memòria poètica. La presentació serà a càrrec de Tònia Minguet. | 0.641532 | curate | {"ca": 0.8496042216358839, "es": 0.079155672823219, "fr": 0.0712401055408971} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_32267 | Des de principis d’any ja s’han registrat als Països Catalans un mínim de 16 víctimes mortals més de la violència masclista. 16 víctimes mortals més del sexisme homicida; 16 víctimes mortals més del patriarcat. Gairebé, 50 a l'Estat espanyol.
Cal tenir en compte, però, que la violència d’arrel sexual ni comença ni acaba amb les pallisses i assassinats d’homes a dones. Aquestes vexacions, violacions i tortures físiques o psicològiques exercides majoritàriament per la figura del mascle dominant sobre la femella submisa són només la punta d’iceberg del problema real. Sabem que la part invisible d’aquest iceberg és molt més gran que la seva punta. Quan parlem de violència de gènere, violència masclista, sexista, o d’arrel sexual ens referim a un problema de caire estructural, que té el seu origen en l'organització patriarcal de la nostra societat.
Aquest 25 de novembre, Cau de llunes, amb la col·laboració dels diversos col·lectius de l'Esquerra Independentista del Camp a Tarragona (AJ La Guspira, Endavant i SEPC), volem donar una explicació profunda i honesta del veritable origen del penós fenomen de la violència masclista, així com del seu abast. L'objectiu, no és altre que contribuir a acabar amb l'opressió de les dones, ja que pensem que cal conèixer l'enemic, per poder combatre'l.
COMBATEM EL PATRIARCAT
CONSTRUIM RELACIONS LLIURES DE VIOLÈNCIA!
Publicat per Assemblea de Joves La Guspira a 8:18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Coneix els nostres actes!
Coneix els nostres actes! d’agost (1) de juny (1) de maig (7) d’abril (1) de març (8) de febrer (5) de gener (2) de desembre (1) de novembre (2) d’octubre (2) de maig (4) d’abril (4) de març (3) de febrer (4) de gener (3) de desembre (6) de novembre (5) d’octubre (3) de setembre (4) d’agost (2) de juliol (1) de juny (3) de maig (2) d’abril (4) de març (3) de febrer (5) de gener (3) de desembre (4) de novembre (5) d’octubre (5) de setembre (1) de juliol (1) de juny (3) de maig (10) d’abril (4)
Esquerra Independentista del Camp
Casal Popular Sageta de Foc
La Bicicleta: vehicle de comunicació popular
Universitat Comunista dels Països Catalans
Col·lectius i moviments socials de Tarragona
15M: Acampada Tarragona
Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona - Cau de Llunes
Ateneu Llibertari Alomà
Ateneu Popular l'Espina
BAF Tarragona
Candidatura d'Unitat Popular Tarragona
Casal Popular Sageta de Foc
Co.Bas. Sindicat de Comisions de Base
Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
Endavant (OSAN) Tarragona
Periòdic Popular La Bicicleta
Plataforma cívica contra els abusos de la guàrdia urbana de Tarragona
SEPC Martí i Franques
SEPC Universitat Rovira i Virgili (URV)
Tarragona Decideix
Busca'ns al facebook! !
Assemblea Joves La Guspira
Crea el teu distintiu
Vols estar informat?
Pobleviu.cat ¡El portal dels moviments socials del Camp!
Els límits del reformisme - Unes anem despullades cap al mercat a vendre, i venem, venem l’únic que podem vendre cada dia, a cada segon: la nostra força de treball. D’altres ja hi son... | 0.729993 | curate | {"ca": 0.8876221498371335, "es": 0.058957654723127036, "pt": 0.013029315960912053, "en": 0.025732899022801303, "ur": 0.00749185667752443, "fr": 0.0003257328990228013, "de": 0.0068403908794788275} | http://ajlaguspira.blogspot.com/2009/11/25-novembre-dia-internacional-contra-la.html |
mc4_ca_20230418_13_752252 | L´oposició critica amb visions diferents el trencament del govern - Empordà
L´oposició critica amb visions diferents el trencament del govern
L.F.G./T.C.C./ACN 01.11.2017 | 06:30
Tots els grups van trobar ahir motius per criticar el trencament del pacte de govern entre CiU i el PSC a Girona i la remodelació del cartipàs municipal anunciat el dia abans per l'alcaldessa, Marta Madrena. ERC-MES va celebrar que «Madrenas hagi finalment cedit a les múltiples peticions de la gent del carrer i d'alguns grups municipals com el nostre» però van criticar que accepti un govern amb els mateixos republicans i amb la CUP: «Seguim pensant que un govern de concentració dels 18 regidors sobiranistes de la ciutat seria la millor opció». Els republicans van mantenir que estan disposats a «garantir la governabilitat de la ciutat en el poc més d'un any que resta per a la finalització del mandat». «No posarem pals a les rodes ni deixarem caure el govern», van reiterar. Van indicar però, que no donarien «cap xec en blanc» i que «amb la voluntat sincera d'arribar a grans acords en benefici de la ciutat, la nostra intenció és debatre i pactar les mesures necessàries per millorar la vida dels nostres veïns». | 0.844511 | curate | {"ca": 0.9698492462311558, "en": 0.03015075376884422} | http://www.emporda.info/girona/2017/11/01/loposicio-critica-visions-diferents-trencament/372588.html |
macocu_ca_20230731_10_329781 | La solució TS Estalvia és la solució més innovadora del mercat, pensada perquè les empreses estalviïn de veritat en les seves comunicacions corporatives. Llegir més » | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_557975 | WAYS OF WORDS. Mallorca literària | Seu Electrònica de Sant Llorenç des Cardassar
Compartir WAYS OF WORDS. Mallorca literària
Fa uns dies que a la plaça de l'Església de Sant Llorenç hi ha un nou element. Aquest forma part d'un projecte cultural on l'escenari és l'illa de Mallorca.
WAYS of WORDS. Mallorca Literàriaés un projecte de turisme cultural que pretén posar el focus d’atenció en els valors invisibles del nostre territori, especialment pel que fa a la literatura que es relaciona amb l’illa i que la configura culturalment. El projecte té el seu àmbit d’acció a Mallorca, territori reconegut pels seus atractius com a destinació turística internacional. Tanmateix, lluny d’aprofundir en els valors que han convertit Mallorca en destinació de viatgers d’arreu del món -essencialment el binomi sol i platja-, el projecte planteja la necessitat i també l’oportunitat d’actuar per posar en valor i fer visibles alguns elements del patrimoni intangible que són essencials en la configuració del territori com a paisatge cultural.
L’objectiu principal és accedir a un coneixement més complet de l’illa: un coneixement que combini patrimoni tangible i intangible, i que faci entenedor allò que la mirada troba. Completar l’experiència de visita a l’illa i la seva comprensió cultural/identitària. La literatura és canalitzadora de múltiples veus, pensaments i concepcions, emissora de continguts que es connecten amb la geografia, amb l’etnografia, el paisatge, l’antropologia, la història...
El projecte proposa fer que el visitant pugui “sentir la veu de Mallorca”, que és una veu fonda connectada a totes les capes de substrat cultural que han niat a l’illa. Aquesta “veu en off va oferint un ventall de textos, autors i històries molt diverses: la literatura esdevé element transmissor de primer ordre, com a gran corpus en el qual cristalitza tot allò que forma part de l’illa: les ficcions i històries, les llegendes, la sensibilitat i la idiosincràsia dels habitants, els paisatges que romanen fixats, els usos i costums dels indrets, l’artesania a través de processos i productes que expliquen un estil de vida...
El projecte ha estat estructurat entorn a un seguit de conceptes clau:
QUOTES: Són els textos literaris escollits, que volem fer presents i visibles en el territoris. Cada quote adquirirà presència en el territori a través d’un element de senyalització física que s’instal•larà en l’indret amb què esta relacionat. Les quotes apareixeran en l’idioma originari de la seva creació.
PLACES: Són els llocs literaris, que es relacionen amb la literatura per diverses circumstàncies possibles: indrets visitats i/o descrits pels autors, referits o recreats en les obres, identificats en l’imaginari col•lectiu com a espai llegendari o mític. En la fase inicial del projecte s’han identificat 70 places, associats cadascun dels quals a una quote, que seran senyalitzats.
HOMES: Són els espais museístics i culturals de contingut específicament literari, que serveixen com a quarters generals del projecte. Ways of Words, com a projecte de promoció cultural i turística, pretén servir a la promoció d’aquests equipaments culturals i donar a conèixer la xarxa de museus literaris homes que configuren la Mallorca literària. Les Homes constitueixen el punt d’inici de cadascuna de les rutes, cosa que permet que aquests espais assumeixin alhora el rol de suport logístic i promocional del projecte.
WAYS: Són els camins literaris que tracen els places, interconnectats. En la fase inicial del projecte s’han traçat 7 ways, que recorren de manera prou extensa la geografia de Mallorca. Els traçats han estat realitzats amb criteri temàtic i/o geogràfic, a fi de construir 7 recorreguts coherents i factibles.
WAYS OF WORDS articula els següents recursos, per aconseguir els seus objectius de visibilitzar el patrimoni literari i fer accessibles els seus continguts a residents i visitants:
Recursos de senyalització : les cites literàries ocuparan el seu lloc, es faran visibles en l’entorn al qual fan referència, a través de senyalització in situ arreu del territori. Aquesta senyalització ha estat dissenyada d’acord amb la idea d’aconseguir el difícil equilibri entre visibilitat i no-invasibilitat. S’ha comptat amb assessorament d’experts de Patrimoni del Consell de Mallorca. Inclouran: citació del text seleccionat en versió original, citació sintètica, Informació bàsica: autor i obra de la cita, logotip del projecte,i de les entitats responsables, QR per accedir al web del projecte (amb informació sobre els recursos de guiatge disponibles) i, finalment, un dispositiu iBeacon allotjat en l’interior de l’estructura de la senyalització que permetrà als usuaris de l’APP descarregar a través de tecnologia bluetooth tots els continguts associats a cada place.
APP (aplicació mòbil) : En el marc del projecte s’ha dissenyat l’APP per a dispositius mòbils “WOW!Mallorca”, un recurs a través del qual els usuaris puguin accedir a continguts específics relacionats amb cadascuna de les quotes i els places que estan senyalitzats.
L’APP “WoW” oferirà els continguts del projecte en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany. És important destacar alguns aspectes en relació al disseny i funcionalitat de l’APP:
- Incorporació de Realitat Augmentada com a tecnologia puntera que s’incorpora a l’àmbit del turisme cultural amb èxit, ja que permet oferir a l’usuari noves oportunitats de descoberta i interacció amb l’entorn.
- Descàrrega de continguts vinculada a la proximitat a cada place, de manera que l’APP constitueix un recurs divulgatiu virtual que estimula la realització del viatge real i la visita in situ de cada indret.
Per a cada place, l’APP inclourà un vídeo de 2-3 minuts amb lectura de la cita escollida. La lectura serà a càrrec d’alguna persona propera a la figura de l’autor, relacionada amb l’indret, etc.
Un altre punt molt interessant son les recomanacions d’interès: llocs a visitar, elaboracions a tastar, paisatges per descobrir, detalls a observar... 5 recomanacions específiques a l’entorn de cada place.
L’APP, disponible en versions IOS i Android, i comercialitzada a través de les corresponents plataformes. | 0.873741 | curate | {"ja": 0.002284968173657581, "ca": 0.9915129753549862, "en": 0.006202056471356292} | https://www.santllorenc.es/ca/noticies-ajuntament/ways-of-words-mallorca-literaria |
oscar-2201_ca_20230904_1_17883 | Des del fins al Secció Cultura Esports Medi Ambient Obres i Urbanisme Política Serveis Societat Successos Ràdio Palamós Turisme Comerç Costes Economia El telèfon de l'informatiu Terme clau
Comença la campanya de vacunació contra la grip
27/10/2021 Societat - Abel Espinosa
El Sr. Cecilio Gómez, als seus noranta quatre anys, una de les persones que avui ha rebut les dues vacunes.
Avui comença, fins al 31 de gener, la campanya de vacunació contra la grip a les quatre Àrees Bàsiques de Salut que gestiona Serveis de Salut Integrats de Baix Empordà. Igual que l’any passat, la vacunació no es farà als Centres d'Atenció Primària sinó que, en col•laboració amb els ajuntaments dels municipis, s’han buscat espais alternatius i així evitar la concentració de persones.
A l'ABS de Palamós es farà a l'Estadi Municipal Palamós - Costa Brava i al Firal de Sant Antoni i sense necessitat de cita prèvia. Aquest any, s’aprofitarà la campanya de la grip per oferir als majors de 70 anys la tercera dosi de la vacuna contra la COVID19.
L'any passat la incidència de la grip va ser molt petita, degut en part al confinament i a l'ús de la mascareta per part de la població. La infermera adjunta de l'Àrea Bàsica de Salut de Palamós, la Sandra Martínez, alerta de la siutació que hi pot haver, un cop s'han relaxat les mesures contra la COVID-19.
La campanya de la grip està adreçada a persones majors de 60 anys i a totes aquelles que tinguin una malaltia que sigui un factor de risc, com per exemple una diabetis, un problema cardíac o que sigui una persona embarassada, en qualsevol setmana de gestació.
Enguany, com a novetat, les persones majors de 70 anys que tinguin la pauta completa de la vacuna contra la COVID-19 des de fa més de sis mesos, se'ls hi ofereix la possibilitat de rebre una tercera dosi. Sandra Martínez.
Hem recollit el testimoni d'un pare i la seva filla en la primera jornada de vacunació de la grip d'avui dimecres. Escoltem a la Mar Gómez i al seu pare, Cecilio Gómez, de noranta quatre anys i que avui ha rebut la vacuna de la grip i la tercera dosi contra la COVID-19.
A l'Estadi Municipal de Palamós la vacunació està oberta per les persones de 60 a 69 anys i menors de 60 amb factors de risc, els dimarts de 10:30 a 13:00 i de 15:30 a 19:00. Les persones majors de 70 anys, hi poden anar els dimecres i dijous de 10:30 a 13:00.
Les persones majors de 60 anys i menors d'aquesta edat però amb factors de risc, i que depenguin dels consultoris de Calonge i Sant Antoni, poden vacunar-se al Palau Firal de Sant Antoni, de 10:30 a 13:00 els dies 28 d'octubre, 5 i 10 de novembre. En horari de tardes, de 15:30 a 19:00, els dies 28 d'octubre, 4, 9, 11 i 18 de novembre.
Totes les notícies:
03/12/2021 - El certificat COVID torna a ser vigent per a bars, restaurants, gimnasos i residències de gent gran
Després d'haver-lo hagut d'ajornar per una allau de peticions que van saturar el sistema...
03/12/2021 - Palamós afronta un pont llarg de cinc dies en un context pandèmic complicat
Palamós afronta els propers dies un pont festiu llarg de desembre. El 6 de desembre, dia de la...
03/12/2021 - Emili Colls valora positivament el retorn dels creuers a Palamós i augura una bona temporada pel 2022
El regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Palamós, Emili Colls, ha valorat molt...
03/12/2021 - El Port Marina instal·la un innovador sistema de recuperació del medi marí i protecció de les costes
El Port Marina Palamós ha presentat avui la instal·lació d'un innovador sistema de recuperació...
03/12/2021 - L'hospital de Palamós obté un accèssit als Premis Benchmarking del Consorci de Salut i Social de Catalunya
El Consorci de Salut i Social de Catalunya i Benchmarking Sanitari 3.0 han lliurat aquesta setmana,...
Ràdio Palamós - 107.5fm - C/Orient 28 - 17230 Palamós - Telèfon estudis: 972 31 62 90 | Telèfon oficines i redacció: 972 60 09 26
Correus electrònics: [email protected] - [email protected] - [email protected] - [email protected]
Fem servir cookies per a millorar els nostres serveis, cerques i informació mostrada. Si segueix navegant, considerem que n'accepta el seu ús. Aquest missatge no es tornarà a mostrar. | 0.839018 | curate | {"ca": 0.996144578313253, "es": 0.0038554216867469878} | https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500015135/comena-la-campanya-de-vacunacio-contra-la-grip/0?page=6310 |
crawling-populars_ca_20200525_22_382681 | Per Lídia Raventós
El Consell General va aprovar ahir, amb els vots en contra dels consellers del PS i SDP, el projecte de llei qualificada de col·laboració entre l’administració general i els comuns, i entre els comuns, un text que afavorirà la mobilitat de funcionaris entre institucions i permetrà la creació de mancomunitats. Dos aspectes que el parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va considerar que seran «oficines de col·locació» i faran augmentar la despesa pública.
En aquest sentit, el conseller va acusar DA de convertir «la gestió pública en una veritable xarxa de clientelisme polític» i en una «eina de fidelització de vots». A més, va afirmar que la legislació proposada pels demòcrates només vol «eludir controls polítics, sense interventors, sense regulació concreta ni graelles salarias, un caldo de cultiu idoni per a la seva oficina de col·locació».
Per contra, el cap de Govern, Toni Martí, va argumentar que la llei «donarà les eines als ens locals per fer la seva feina de manera més eficient i eficaç per un millor servei al ciutadà». En aquest sentit, va defensar que les mancomunitats milloraran la feina dels comuns simplificant processos. Pel que fa a la mobilitat de treballadors entre administracions, el líder demòcrata va recordar que la mesura anirà complementada amb la Llei de la Funció Pública, encara per aprovar.Pel que fa a les crítiques del PS, Martí va acusar López d’estar en campanya electoral i de voler aprofitar la llei per treure’n un rèdit polític.
Els hotels estan patint cancel·lacions continuades
Justo Ruiz
Maria José Espinosa Membre d'Acció Feminista d'Andorra
Àurea Bellera
Mercedes Salas
Andrés García Jugador de l'FC Andorra
Especial Constitució
Qui somContacteSubscripcionsTarifes de publicitatAvís legal | 0.819015 | curate | {"ca": 0.952598515134209, "es": 0.047401484865790974} | : /noticia/61565/lopez-la-gestio-publica-es-una-xarxa-de-clientelisme-politic |
macocu_ca_20230731_3_50574 | Oliva tindrà una depuradora amb tecnologia pionera a Europa en el tractament de les aigües residuals
Segons informen fonts municipals, la nova depuradora ubicada al municipi d’Oliva té un pressupost de més de 45 milions d’euros, i incorpora una tecnologia pionera a Europa en el tractament de les aigües residuals. «Es tracta de l’actuació de major envergadura que la confederació està portant a terme. Una de les característiques principals és que permetrà utilitzar part de l’aigua depurada per a regadiu, sense cap altre tractament posterior». L’alcaldessa d’Oliva ha exposat la necessitat d’una nova EDAR d’Oliva Nord, amb el tractament terciari i reutilització d’aigües residuals TM Oliva i l’estudi d’alternatives tècniques, econòmiques, jurídiques i administratives per al sistema de distribució de l’efluent de la nova EDAR d’Oliva per a reg.
L’alcaldessa d’Oliva ha explicat que “aquesta reunió ha estat un avanç molt important en la solució de problemes destacats per a la societat civil. La nova depuradora serà una millora molt destacada per a Oliva, però també serà necessari avançar en les obres de la rambla de la Gallinera i la construcció de la presa”.
Per la seua banda, Ana Morell, vicealdessa d’Oliva, ha traslladat la necessitat de «finalitzar les obres i donar solució a la situació de les quatre comportes que provoquen l’entrada d’aigua al sector de l’Aigua Morta.» Segons Morell, «en aquesta legislatura hem avançat amb la declaració d’Oliva com a municipi amb alt risc d’inundació, i la construcció de la presa serà fonamental per tal d’aconseguir que l’aigua que canalitza la rambla arribe a les platges de forma més gradual, tot reduint l’impacte a les zones del litoral». | 0.897505 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_293104 | Ciutat innovadora | Barcelona en Comú
Barcelona és una ciutat que genera riquesa, i té un gran potencial productiu i cultural. Però la crisi econòmica ha castigat uns barris i uns col·lectius més que d’altres. Estem treballant en xarxa per fomentar un teixit productiu viu, cooperatiu, creatiu i innovador.
Som ciutat de cultura
Hem organitzat la primera Biennal de Pensament, on hi han participat més de 20.000 persones en 70 actes diferents. Hem portat les festes de La Mercè a a tots els barris de Barcelona per acostar la cultura a tots els veïns i veïnes. Hem desenvolupat Cultura Viva, un programa obert de recerca i desenvolupament de projectes per reconèixer i afavorir espais de participació, circulació i coproducció cultural.
Apostem per la ciència
Barcelona és la primera ciutat en desenvolupar un Pla Barcelona Ciència que obre el finançament municipal a projectes de recerca i innovació amb una dotació un 86% superior al que fins ara destinava l’Ajuntament a Ciència i Innovació. Amb la Biennal de la Ciència hem acostat la ciència a un públic divers.
Desenvolupem projectes tecnològics
Hem rehabilitat Ca l’Alier per convertir-lo en un nou centre referent en la innovació i el desenvolupament tecnològic. Hem reforçat i renovat l’Oficina d’Atenció a les Empreses per posar en funcionament noves incubadores, com la del MediaTIC o el servei UXLab, un laboratori on les pimes poden provar els seus productes amb públic real.
Som capital europea de la mobilitat urbana
En reconeixement al nostre model de mobilitat, som la Capital Europea de la mobilitat urbana: es destinaran 1.600M€ durant el propers set anys per recerca i inversió en nous models de mobilitat urbana sostenible.
Donem suport a l’Economia Social i Solidària (ESS)
Per primer cop l’Ajuntament ha desenvolupat polítiques específiques de suport, promoció i impuls de l’ESS. Hem destinat 16M€ a polítiques de foment i consolidació de les economies alternatives, que ja suposen el 7% del PIB de la ciutat. Hem format i assessorat a més de 2.000 persones, i hem doblat el nombre d’empreses d’ESS ateses a Barcelona Activa.
Activem el teixit productiu dels barris
Hem creat eines pioneres com els Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte o els Baixos de Protecció Oficial, locals comprats per l’Ajuntament que garateixen preus de lloguer assequibles i aposten per negocis locals per reactivar l’economia dels barris.
Renovem Barcelona Activa per crear més ocupació de qualitat
Tripliquem els plans d’ocupació i donem impuls a Barcelona Activa, que només gestiona peticions que s’acullin a un codi ètic de contractació: salari superior a 1.000€, contractes d'almenys 6 mesos i facilitats en la conciliació. Per lluitar contra l’atur juvenil, hem organitzat el Saló de l’Ocupació Juvenil, amb més de 10.000 visitants en les dues edicions.
Pla de Recursos Humans a l'Ajuntament
Al llarg del mandat s’hauran convocat aproximadament 2.400 places d’oferta pública, la major oferta de la història de l’Ajuntament, s’ha augmentat la plantilla amb 1.600 llocs nous i s’ha reduït de manera dràstica la interinitat. L’Ajuntament té un nou conveni laboral, fet que no succeïa des del 2012.
Premiem amb ajuts aquelles empreses que generen ocupació estable i de qualitat amb el programa "Bona feina, Barcelona" i impulsem un acord metropolità per un salari mínim.
Redistribució de l'IBI
Al desembre de 2015, vam congelar l’IBI i no l’hem pujat per al 98% dels immobles de Barcelona (d’un valor cadastral inferior als 300.000€). Hem subvencionat el 50% de l’impost a les famílies més vulnerables. | 0.81699 | curate | {"ca": 1.0} | https://barcelonaencomu.cat/ca/batalla/ciutat-innovadora |
mc4_ca_20230418_17_178234 | Care Santos, en el moment de rebre el Premi Nadal
L'escriptora mataronina Care Santos (1970) ha estat distingida aquest divendres a la nit amb el 73è Premi Nadal amb la novel·la 'Media vida'. Presentat provisionalment amb el títol 'El juego de las prendas', l'obra se situa l'any 1981 quan cinc dones es retroben després que un aparent joc infantil 30 anys abans els marqués la resta de la vida. La trobada els serveix per trobar el perdó que la maduresa i el pas del temps els ofereixen. 'Media vida' retrata una generació de dones que van haver de reconstruir els seus destins en un moment en què la hipocresia per guardar les aparences s'enfrontava a una nova mirada de llibertat. El Premi Nadal és el guardó literari més antic de l'Estat, dotat amb 18.000 euros, i l'atorga anualment l'editorial Destino.
En recollir el guardó, Care Santos ha destacat que amb ‘Media vida’ volia fer un homenatge a la generació de la seva mare, a unes dones “que van néixer en un país molt conservador i tradicional i que van fer un llarg camí fins a arribar al país on vivim avui”.
Santos també ha manifestat que la seva nova novel·la guarda distàncies respecte a tot el que ha escrit fins al moment. “Les meves anteriors novel·les potser tenien un tall històric; aquí les protagonistes són elles i és una obra molt més contemporània i social. D’un enorme contingut social, que reflecteix el canvi de la dona al llarg del segle XX”, ha reflexionat l’autora. De fet, l’any de la trobada de les cinc amigues de la infància no és casual. L’any 1981 és el de l’aprovació de la llei del Divorci del ministre Francisco Fernández Ordóñez, segons s’ha encarregat de remarcar Santos.
D’altra banda, Care Santos ha recordat avui les figures i referents literaris de l’autora Manuel Vicent i Carmen Martin Gaite. Ho ha fet tot just recollir el Premi Nadal, un guardó que el primer va guanyar avui fa 31 anys, i la segona, en fa seixanta.
Media Vida’ es publicarà en castellà el 7 de febrer l’editorial Destino. I segons ha avançat Santos, avui mateix ha entregat la seva traducció al català, que es publicarà també properament però encara sense data. | 0.889907 | curate | {"ca": 1.0} | http://totmataro.cat/cultura/cultura-mataro/item/37546-care-santos-guanya-el-73e-premi-nadal-amb-la-novel-la-media-vida?tmpl=component&print=1 |
mc4_ca_20230418_1_628121 | El Departament d’Educació, Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill impulsen l’estratègia “Escoles d’evidència” per incentivar el vincle entre grups de recerca-centres educatius i millorar l’educació a partir de l’evidència contrastada | ivalua
dt., 26/11/2019 - 12:45
La proposta “Escoles d’evidència” és un iniciativa de col·laboració entre el Departament d’Educació, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Jaume Bofill per tal d’impulsar la cultura de l’educació fonamentada en evidències als centres educatius. En aquesta iniciativa, el Departament d’Educació recull l’experiència de recerca portada a terme pel projecte “Què funciona en educació? Evidències per a la millora educativa” impulsat conjuntament per Ivàlua, que aporta l’expertesa en avaluació i generació d’evidències, i la Fundació Bofill, com a entitat generadora de propostes de transformació educativa a Catalunya. Aquest coneixement s’adequarà als objectius departamentals i es transferirà al sistema mitjançant l’apoderament dels centres i xarxes educatives i diferents accions de disseminació.
Una aposta per la recerca en l’educació
· Una aposta de sistema per la promoció i l’ús de l’evidència i la recerca en el camp de l’educació. Aquesta aposta representa l’inici d’una nova etapa en la manera de fer política del Departament, on es vol fer del coneixement científic un motor de millora de les pràctiques i les polítiques educatives.
· El propòsit del programa és posar l’evidència sobre allò que funciona en educació al servei de les polítiques educatives i de les escoles; l’evidència empírica més rigorosa i alhora connectada amb les necessitats del sistema, els centres i els docents.
· Apropant l’evidència a la pràctica educativa es vol afavorir la millora de l’educació, especialment de l’alumnat amb més dificultats, i reduint així les desigualtats educatives.
· Amb aquest programa, Catalunya fa un salt en l’articulació d’un ecosistema que aplegui el conjunt d’agents educatius i els grups de recerca de les universitats que ja hi treballen, promovent i reconeixent el talent acadèmic que existeix al país i posant-lo al servei de la millora de l’educació a Catalunya.
· L’estratègia “Escoles d’evidència: la recerca per a la millora educativa”, inclou les iniciatives “Síntesis d’evidència”, informes i debats sobre l’impacte dels programes educatius, “Xarxes d’evidència”, una xarxa de centres i professionals apoderats en l’àmbit de la recerca i l’ús de l’evidència, i “Polítiques informades en l’evidència”, un protocol per incorporar l’evidència en les polítiques educatives, així com un conjunt d’accions i recursos de difusió i disseminació pública dels continguts del programa (actes, web, quizzes, infografies...).
· “Escoles d’evidència” és una estratègia de política pública pionera al sud d’Europa, que connecta Catalunya amb les iniciatives evidence-based i what works in education desplegades a països com Estats Units, Regne Unit, Alemanya o als països escandinaus, estratègies que aposten pel coneixement, l’avaluació i la implicació de centres i mestres per incrementar l’impacte de les polítiques i modernitzar el sistema educatiu.
Una aposta per l’evidència en l’educació
En els darrers 20 anys, diversos països han fet passos decidits per apropar la recerca i les evidències educatives al món de l’escola i les intervencions en educació. L’objectiu és avançar cap a polítiques, pràctiques i pedagogies més efectives, equitatives i eficients.
Aquest apropament s’ha plasmat en formats i experiències institucionals diverses Països com Alemanya, Noruega o Dinamarca han posat en marxa iniciatives diverses i finançaments addicionals per a promoure la generació d’evidències i la transferència del coneixement científic a la presa de decisions tant en l’àmbit de la política educativa com de la pràctica dels docents (Knowledge Centre for Education a Noruega o TrigFonden’s Center for Child Research a Dinamarca).
Aquesta estratègia se sustenta en la certesa que dissenyar i implementar intervencions tenint en compte els resultats d’avaluacions i recerques sobre l’impacte d’altres intervencions similars incrementa la seva probabilitat d’èxit. I això és cert tant per a les intervencions i treball a l’aula, com de la política educativa (polítiques de professorat i desenvolupament personal i professional, desenvolupament organitzacional en els centres educatius, lideratge transformacional, acompanyament de les famílies en el procés d’aprenentatge educatiu, pràctiques educatives centrades en l’alumne, avaluar per aprendre, transformació digital en els centres, entre altres
Catalunya destaca per una gran tradició en moviments de renovació pedagògica. D’altra banda, el país disposa d’un camp de recerca educativa molt ric i ple de talent humà. Ara bé, a Catalunya encara avui hi ha molta distància entre, d’una banda, el món universitari i de la recerca, i, de l’altra, l’àmbit de la pràctica i les polítiques educatives; entre el coneixement acadèmic i allò que succeeix a les aules.
I aquesta distància sovint ha tingut com a conseqüències:
a) unes polítiques i unes pràctiques pedagògiques més basades en la tradició, la inèrcia o l’experiència individual que no pas en l’evidència i, per tant, amb menys probabilitat d’acabar sent efectives;
b) un sistema que ha invertit poc en oferir als centres i als docents estratègies d’aplicació de l’evidència a la seva pràctica diària i d’avaluació del seu impacte;
c) una pèrdua d’oportunitats de millora i de modernització del sistema educatiu en el seu conjunt.
La recerca educativa no ha rebut el reconeixement ni el suport necessari per a esdevenir un factor clau en la millora educativa. Per avançar cap a una educació que tingui un impacte positiu i durador en les oportunitats vitals de les persones, cal generar un ecosistema que recolzi el paper dels grups de recerca i els moviments d’innovació i, alhora, els aproximi en una estratègia conjunta de producció i aprofitament de coneixement.
En aquest context, el DECRET 274/2018, de 20 de desembre, de reestructuració del Departament d'Educació fa una aposta ferma per la Recerca Educativa inserida en la Direcció General d'Innovació, Recerca i Cultura Digital. Entre les seves funcions, desenvolupades en l’article 118 destaquen:
a. Impulsar i aplicar polítiques per augmentar les oportunitats dels estudiants en l'assoliment de l'èxit educatiu en el marc de l'educació del segle XXI.
b. Dirigir el desplegament de la innovació pedagògica i la transformació educativa, de les mesures de suport i reconeixement de centres i de docents, i de l'avaluació, difusió i transferència corresponents.
n. Definir i impulsar estratègies que situïn els centres educatius com a autèntic motor de canvi i transformació del sistema.
p. Impulsar la recerca educativa amb l'establiment de polítiques d'avaluació de processos i d'impacte per obtenir models escalables i de transferència a diferents realitats educatives.
Depenent de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, s’ha creat el Servei de Recerca Educativa amb la finalitat de desplegar promoure la col·laboració entre universitat i centres educatius. Aquesta cultura de la recerca s’ha de fonamentar en l’aprenentatge entre iguals, amb la col·laboració entre investigadors i docents no universitaris i construint comunitats professionals per crear una cultura de recerca en els centres educatius. Aquesta cultura ha de fomentar la presa de decisions professionals basades en l’evidència científica per a la millora de la pràctica educativa. Així, en el desplegament de les funcions del Servei de Recerca Educativa destaquen actuacions com generar, avaluar i transferir la recerca educativa basada en l’evidència amb la col·laboració d’altres administracions públiques, universitats, empreses i entitats de recerca.
D’aquesta manera, cal mobilitzar el millor coneixement disponible sobre el funcionament programes, projectes i pràctiques educatives de referència, i generar-ne de nou mitjançant l’avaluació, és un objectiu de responsabilitat pública, tant per part dels centres com de les administracions educatives. Així mateix, capacitar propiciar una cultura docent i de centre per els docents per entendre, interpretar i adaptar els resultats de la recerca ajuda a prendre bones decisions respecte de com millorar les pràctiques d’aula, els aprenentatges de l’alumnat i el funcionament dels grups. És una estratègia de professionalització i millora permanent.
Objecte i objectius del programa “Escoles d’evidència”
El programa Escoles d’evidència vol posar el coneixement i la recerca al servei de les polítiques educatives als centres educatius, amb el propòsit que aquestes tinguin més fonament i siguin més efectives en la millora de les oportunitats dels alumnes i en la reducció de les desigualtats en educació.
1. Recollir, difondre i generar evidències sòlides sobre polítiques i pràctiques en l’àmbit educatiu, sobre la seva efectivitat i eficiència.
2. Crear espais i oportunitats d’intercanvi i de transferència de coneixement sobre què funciona en la millora de l’educació.
3. Impulsar la posada en marxa d’iniciatives pilot en l’àmbit de l’educació basades en l’evidència i, per tant, amb expectatives d’impacte.
4. Promoure la cultura de l’avaluació i la pràctica de l’experimentació controlada i rigorosa dins l’Administració i la comunitat educativa, tot connectant els processos de presa de decisions amb les tendències internacionals evidence-based/informed i what works.
En darrera instància, la finalitat del projecte és:
Contribuir, mitjançant la mobilització de coneixement, a la millora de l’educació i a la reducció de les desigualtats educatives.
Amb el llançament del programa Escoles d’evidència s’obre un escenari de col·laboració entre el Departament d’Educació i Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, on s’espera dur a terme canvis del qualitat en l’àmbit de la Recerca Educativa:
D’una investigació amb poca incidència en la pràctica i política educativa > a una investigació connectada amb la pràctica, que contribueix a fer més eficaces les intervencions educatives.
D’uns processos de presa de decisions basats en la intuïció i la tradició A > a uns processos de presa de decisions que aprofiten el coneixement generat per la investigació nacional i internacional.
Síntesis d’evidència (SE): una iniciativa per difondre què sabem sobre l’efectivitat de les intervencions educatives.
Accions de les SE:
· Informes de revisió d’evidència, sobre temàtiques i àmbits d’intervenció educativa d’especial rellevància. Quatre informes anuals de temes com: El lideratge transformacional, el benestar en el desenvolupament personal i professional del docent, l’avaluació com a motor d’autoconeixement i aprenentatge, la transformació digital en els centres educatius, intervencions que afavoreixen la participació de les famílies com a comunitat, entre altres.
· Seminaris de treball adreçats a professionals de l’educació, decisors públics, experts i agents socials. Quatre seminaris anuals, associats als temes treballats en les revisions d’evidència.
· Fòrums de debat oberts a la comunitat educativa i a la ciutadania. Quatres actes anuals, associats als temes de les revisions i seminaris, amb presentacions de propostes i taules rodones. Bianualment, un d’aquests fòrums pren la forma de Jornada internacional.
Objectius de les SE:
· Recollir i revisar l’evidència més rigorosa disponible al món sobre el funcionament i l’efectivitat de les intervencions educatives.
· Sintetitzar aquesta evidència i presentar-la en format divulgatiu.
· Posar l’evidència al debat públic i al servei de la comunitat educativa.
Xarxes d’evidència (XE): la construcció d’una xarxa de centres i professionals apoderats en l’àmbit de la recerca i l’ús de l’evidència.
Accions de les XE:
· Identificació dels centres participants.
· Apoderament: capacitació dels centres en la cerca, selecció i aprofitament d’evidències, i en el disseny d’intervencions avaluables. Aquesta capacitació la duran a terme experts de l’àmbit universitari.
· Pilotatge prova de concepte: finançament i implementació de 10 projectes pilot de petita escala, seleccionats entre els centres participants d’acord amb criteris de qualitat i viabilitat.
· Transferència: disseminació interna als centres participants i estratègia de comunicació i captació transferència a nous centres educatius.
· Escalat: un cop superada la fase pilot de prova de concepte, es preveu la implementació de successives crides obertes, per tal d’eixamplar la xarxa d’escoles i professionals involucrats en el programa, arribant a un mínim de 200 centres involucrats en el programa a partir de l’any 2022.
Objectius de les XE:
· Apoderar els centres educatius i el professorat com a agents de coneixement i motor de pràctiques educatives de referència d’innovacions basades en evidències.
· Afavorir la difusió i la compartició d’evidències entre centres, universitats i professorat i professionals de l’educació en el marc de xarxes de coneixement, experimentació, i recerca educativa.
· Incentivar el vincle entre grups de recerca i centres educatius, així com l’interès de l’acadèmia per una recerca educativa rigorosa i compromesa.
· Propiciar canvis reals en les pràctiques i en els programes dels centres, afavorint l’ús d’evidències i la generació de coneixement rigorós.
Polítiques informades en l’evidència (PIE): un model per dur l’evidència al disseny de les polítiques educatives.
Accions de les PIE:
· Revisió i estudi d’elements clau per a un model de PIE a partir de models internacionals i necessitats del país.
· Seminaris d’experts i stakeholders: discussió amb actors clau sobre com avançar vers un model de PIE a Catalunya.
· Model PIE: elaboració d’un document estratègic (protocol o blueprint) per l’ús d’evidències en educació, on es recullin els materials i les conclusions dels seminaris i es tradueixin en un model accionable de PIE.
· Jornada de presentació i debat al voltant del model PIE, amb participació dels experts i professionals implicats i d’altres ponents d’especial rellevància.
Objectius de les PIE:
· Induir canvis reals en el procés de presa de decisions en matèria de política educativa, afavorint l’ús d’evidències i la generació de coneixement rigorós.
· Articular la relació entre universitats i grups de recerca, d’una banda, i Departament d’Educació, de l’altra, en moments estratègics del cicle de disseny i avaluació de polítiques.
Iniciatives de transferència (IT): accions per facilitar l’accés a l’evidència educativa
Accions de les IT:
· Microsite Què funciona: microsite independent que recull evidències i coneixement acumulat en l’àmbit educatiu i el presenta de forma divulgativa i accionable.
· Resums d’evidències, quizzes d’evidències, infografies
Objectius de les IT:
· Sintetitzar l’evidència acumulada en el marc del projecte QFE en un format disseminable i aproximar l’evidència recollida a la comunitat educativa.
· Facilitar la (re)difusió dels recursos i materials generats en el marc del projecte QFE (opuscles, debats, notes de premsa, etc.)
· Facilitar a la comunitat educativa i investigadora l’accés a l’evidència educativa nacional i internacional, i als grups i entitats que la generen.
· Promoure l’ús i la generació d’evidències i la pràctica de l’avaluació entre els agents i professionals de l’educació.
L’aliança: Departament d’Educació, Ivàlua i Fundació Jaume Bofill
El DECRET 274/2018, de 20 de desembre, de reestructuració del Departament d'Educació fa una aposta ferma per la Recerca Educativa inserida en la Direcció General d'Innovació, Recerca i Cultura Digital. Entre les seves funcions, desenvolupades en l’article 118 destaquen:
Depenent de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, s’ha creat el Servei de Recerca Educativa amb la finalitat de desplegar i promoure la col·laboració entre universitat i centres educatius. Aquesta cultura de la recerca s’ha de fonamentar en l’aprenentatge entre iguals, amb la col·laboració entre investigadors i docents no universitaris construint comunitats professionals per implementar en els centres educatius. Aquesta manera de fer ha de fomentar la presa de decisions professionals basades en l’evidència científica per a la millora de la pràctica educativa. Així, en el desplegament de les funcions del Servei de Recerca Educativa destaquen actuacions com generar, avaluar i transferir la recerca educativa basada en l’evidència amb la col·laboració d’altres administracions públiques, universitats, empreses i entitats de recerca.
L’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, Ivàlua, és un consorci participat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. La missió d’Ivàlua és promoure l’avaluació de polítiques públiques a Catalunya, com a eina de millora de l’acció de govern i de rendiment de comptes democràtic.
En el marc d’aquesta missió, Ivàlua té entre les seves finalitats la col·laboració amb les administracions públiques i entitats de caràcter social per a desenvolupar activitats d’avaluació, per promoure l’ús efectiu dels resultats de l’avaluació per part de les autoritats competents i per fer difusió dels resultats de l’avaluació al conjunt de la societat.
La Fundació Jaume Bofill és una fundació cultural privada creada l'any 1969. Des d'aleshores, les actuacions que duu a terme promouen el coneixement de la societat catalana, el debat de les noves idees i propostes per avançar cap a una major justícia social, i l'actuació de persones i col·lectius diversos que també busquin la transformació i el canvi social. Des de l'any 2009, la Fundació Jaume Bofill centra el conjunt de la seva activitat com a un Think-and-Do tank al voltant de l'educació i el seu context social, impulsen iniciatives, recerques i debats per transformar l'educació a Catalunya. | 0.807081 | curate | {"ca": 0.9929549681564561, "it": 0.0012962858592120837, "cs": 0.0004508820379868117, "fr": 0.005297863946345038} | https://ivalua.cat/ca/actualitat/el-departament-deducacio-ivalua-i-la-fundacio-jaume-bofill-impulsen-lestrategia-escoles |
macocu_ca_20230731_3_225866 | Aerosport es consolida en aeronàutica esportiva i amplia horitzons cap a l’aeronàutica general
Pere Carles : “Al marge d’acollir o no l’aeroport corporatiu, hi ha unes millores previstes a l’aeròdrom que s’han de fer”
economia
La 17a edició d’Aerosport, que tindrà lloc al mes de maig, acabarà de consolidar el model de fira que ja es va fer l’any passat, més especialitzat cap al sector aeronàutic, tant de visitants com d’expositors. En aquest sentit, la col·laboració de Ports Aeroports i Costes, hauria de comportar una major difusió de la fira i que sigui encara més representativa del sector aeronàutic, ampliant el camp d’acció no només a l’aviació esportiva sinó també general (aerotaxis i serveis) orientant així les mateixes possibilitats de l’aeròdrom.
I és que , en aquesta mateixa línia, el president de Fira d’Igualada, Pere Carles, ha insistit en què, al marge del concurs per l’aeroport corporatiu, hi ha prevista una inversió de 34 milions d’euros que ja han de garantir una millora i una ampliació dels serveis “és una bona pista, i se’n poden ampliar els serveis”.
És amb aquesta millora amb la que es compta des de Fira d’Igualada que d’altra banda s’ha mostrat completament a favor de la candidatura per acollir el corporatiu, “hi ha el risc que si ens quedem sense la paraula corporatiu l’aeròdrom no valgui per res, i no és així, té grans capacitats i hi ha la previsió, per part de la generalitat, de tirar endavant les millores” ha recordat Carles, “fem-hi primer la despesa, les millores i que funcioni, i ja vindrà el que hagi de venir”.
Aerosport tindrà lloc el segon cap de setmana de maig, els dies 9 i 10. Tot i que des de Fira d’Igualada estan pendents de la reunió amb Oriol Balagué, amb la mateixa finalitat d’ampliar sectors, aquest any no hi haurà cap estand dins des hangars, ja que serviran per poder guardar tots els aparells, sinó que es posaran tots els expositors sota una gran carpa, a més a més de tots aquells que com en altres edicions se situaven al costat de la pista.
6 Comentaris
Joan
Tal com be diuen en Jordi i l’Aina, diria que qui porta un bon embolic és la MIreia, En l’article, que es parla bàsicament d’una Fira no s’esmenta per res el Bages al referir-se a... Llegir més l’aeroport, precisament es treu foc a la disputa del lloc de la ubicació de l’aeroport corporatiu, donant prioritat a les inversions que es poden fer al d’Igualada-Odena. Crec Mireia que t’has confos d’article, et recomano que tornis a llegir l’article i el que has opinat........ o es que el problema el teniu els del Bages, que hi esteu ofoscats ? Llavors sou vosaltres qui heu d’anar al psicoanalista .
Població
Correu electrònic
Mireia aquí a Igualada de tírria al Bages ,la justa d’algun anacrònic , tenim un debat legitim de si Catalunya central o Penedes-Anoia, jo prefereixo Penedes-Anoia com molta gent però res... Llegir més més. Crec que és més fàcil la comunicació amb Vilafranca, que sóm ciutats més similars ,que volen compartir, que ens necessiten per ser alguna cosa per tant podem aconseguir més, un munt de coses que fa que sigui millor per mi la vegueria Penedes-anoia. però amb Manresa tan amics com amb Vic o Cervera
Població
Correu electrònic
Comentari
Jo tampoc trobo la paraula Bages per enlloc.... Em sembla que el debat aquest que engegues, Mireia, no és d’aquest article, i això que el trobo correcte, eh? Però com diu el pere carles, en... Llegir més aquest article, a banda de si l’aeroport arriba a l’Anoia o no, tenim un aeròdrom al que s’han promés molts diners per arreglar-lo i s’ha de fer, amb corporatiu o sense, pq no es pot deixar fer malbé un espai com aquest. Crec, sincerament, que el debat, aquí ha de ser un altre. però gràcies per donar veu als de Manresa.
Població
Estic del tot d acord amb tu, Mireia: la confrontació territorial no duu enlloc, i farem més via si treballem plegats que no pas si treballem donant-los l esquena, de manera que aquest és... Llegir més precisament el camí que hem de seguir pel bé de tots. En qualsevol cas, també has de saber que no tots els anoiencs vivim obcecats per la tírria contra el Bages, per més que els rancuniosos facin més soroll que els assenyats, i brandar generalitzacions com la que has fet tu en el teu comentari t apropa més als iracunds que no pas als anoiencs racionals.
Població
Correu electrònic
Mireia Casas
Sincerament, anoiencs, feu-vos-ho mirar, això de tenir tanta tírria al Bages no pot ser bo per a la VOSTRA salut! Que si l’aeroport, que si el Regió7... Aneu al psicoanalista! També ens... Llegir més acusareu del fort vent de dissabte? Anem cap a un procés de confluència de territoris, de diluïment de fronteres... i vosaltres no pareu de criticar! Ja està bé! Treballem tots per al bé comú de Catalunya i deixem-nos de tanta ’patria chica’, que diuen aquells...
Població
Correu electrònic | 0.712605 | curate | {"ca": 0.9933166248955723, "pt": 0.004177109440267335, "es": 0.002506265664160401} | |
mc4_ca_20230418_8_338149 | Suport de Altavox LL22 & LT25 i LMT15 Sanus SAN-VMA201
Referència 00020930
2,99 € 30,00 €
Dimensions: Amplada (86.00 cm) / Alçada (63.98 cm) / Profunditat (3.30 cm)
Pes: 3.18 kg
Pes màxim de la TV: 15.88kg
Inclinació: 12è / -12 °
Part Number: SAN-VMA201
Tatay 1101902 Optimist Paperera de reciclatge 30L Color Morat
Versàtil i fàcil de netejar30 litres de capacitatColor: MoratMida: 11.8 x 11.8 x 11.8 polzades
Tefal G7010774 ILLICO Paella 30 cm
PaellaDiàmetre: 30cmApta per induccióAcer inoxidableRevestiment antiadherent de titani
Potència: 5 WFulles d'acer al crom d'alta resistènciaFunció desfilatDues pintes guia de 4-16 mm i 18-30 mm30 minuts d'autonomiaPinta-TisoresRaspall de neteja-Oli lubricant
Gadget 330525 Set Tornavís Tubular + 40 peces 6-12 mm
Setembre Tornavís40 PecesCaracterístiques tècniques: 1/4 bobina 6,7,8,9,10,11, 12 mm Biti - torx, hex, phillips magnètic
Livoo MEN338 Joc de 7 peces Melmelada casolana
Kit de 7 peces per melmelada casolana incloent embut, capacitat de 755 ml amb 3 puntes intercanviables per elaborar i filtrar el preparat adaptant-se a tots els contenidors i una opció de filtre per gelees, pinça conservera d'acer inoxidable amb nanses per retirar amb seguretat les gerres de l'olla després de esterilitzar-, 4 gerres de vidre per...
Overnis OVRBS01 Altaveu Bluetooth 1500 mAh
00048293
Disseny exquisit i prestacions en miniaturaAquest petit altaveu acabat en suaus corbes metal·litzades guarda en el seu interior la màxima connectivitat excel·lent qualitat de so i una autonomia envejableResistentSortida: 5WBluetoothMans lliuresEntrada Aux: (Jack 3 5mm) .Lector Targetes MicroSDPort MicroSD
Wentronic 67226 - Amplificador d'antena (3 W, 230 V, 50 Hz), blanc Reacondicionat
Rang de freqüència: 47-862 MHzConsum energètic de 3 WConnector IEC
Metaltex Krokus Carro Compra 50L amb butxaca frontal isotèrmica Vermell
Capacitat: 50 ltColor VermellExtres: bossa isotèrmica frontal per congelats, butxaca del darrere amb cremalleraPackaging: Cartró | 0.775991 | curate | {"en": 0.08405501782985227, "ca": 0.8543046357615894, "fr": 0.007131940906775344, "es": 0.05043301069791136, "de": 0.004075394803871625} | https://outlet-pc.cat/suports-de-paret/24824-00020930.html |
macocu_ca_20230731_3_447176 | La Setmana de la Natura de Sant Boi celebrarà diverses activitats al parc fluvial del Llobregat de batlleiroig.
Emmarcades en les activitats relacionades amb el Dia Mundial del Medi Ambient, el Ajuntament de Sant Boi de Llobregat organitza jocs i tallers de 10 a 13h. | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_2_213106 | Àrea Andorra Difusió
Salazar demana informació sobre les graelles salarials de l'Administració Pública
Salazar sol·licita a l'executiu que faciliti la documentació de la revisió de les graelles salarials de tots els cossos i dels llocs de treball de l'administració, així com la de l'elaboració de reglaments de carrera professional horitzontal i d'avaluació de l'acompliment de la funció pública. | 0.717609 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_117189 | La final de la Champions és un espectacle mediàtic que veuran milions de persones arreu del refotut món. Aquest any, com bé sabeu, la final se cel.lebra a Paris, la capital de l'estat genocida i jacobí que denega els drets lingüístics, nacionals i culturals de catalans, occitans, corsos, bretons. Doncs, bé, aquest any, l'estadi s'omplirà de catalans per la final, i donat el ressò mediàtic i la presència d'autoritats trobo que és un gran moment per donar la cara per la Catalunya nord. Proposo doncs, que la gent intenti portar i entrar pancartes amb lemes a favor de la Catalunya nord i el català, en anglès, català, o la llengua que considereu més propícia. Així mateix, estaria molt rebé que algú portés alguna bandera occitana, corsa o bretona. Algunes propostes podrien ser: -Freedom for north Catalonia -North Catalonia is not France etc. o els que cregueu més clars i/o explícits. Danyem el cor de França!!! PD: espero la vostra opinió, tan negativa com positiva...potser proposo un disbarat i no ho sé. Ho dic perquè l'estelada potser no és gaire coneguda a França, i cal ésser més explícit.
Bona idea, recordem-los que sem catalans i que no ens resignarem mai a deixar de ser-ho enmig de Paris mateix. | 0.78523 | curate | {"ca": 0.8420615128844555, "en": 0.07896924355777224, "es": 0.07896924355777224} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_687536 | Es veu que Junqueras té entre les seves preocupacions prioritàries el voler deixar entrar a Catalunya i Europa a tots els immigrants (a qui ell per defecte) anomena refugiats. En un sentimentalisme delirant i totalment erràtic, fruit d’un bonisme mal entès Junqueras es sent responsable i vol que la resta de catalans també es sentin responsables d’aquests immigrants.Junqueras fa gala del típic bonista progre i dona a entendre que si d’ell depengués ompliria Catalunya d’immigrants, probablement a milions, als quals sense saber qui són ni d’on venen automàticament consideraria refugiats, en un acte de total irresponsabilitat demostrant que per Junqueras els problemes de tot tipus que aquesta barbaritat política generaria a la societat catalana i al futur de la nació són secundaris. :........................................................................Aquí la delirant carta:Estremera, 20 de juny ¡Hola, Neus!¡Us trobo a faltar, a tu i als nens!Quan veig notícies sobre refugiats que volen arribar a Espanya i als Estats Units em quedo molt preocupat. Sens dubte, és una qüestió de múltiples arestes i gens senzilla, però hi ha situacions que clamen al cel.Que Espanya aculli 600 refugiats a València i ho presenti com una solució definitiva (quan cada dia a Itàlia n’arriben milers, quan en moren centenars ofegats al Mediterrani i quan centenars de milers esperen al nord de l’Àfrica) és una hipocresia descomunal.Que la UE vulgui acumular-los en camps de refugiats fora del territori europeu, sense intentar cap solució definitiva i real al problema és tremendament preocupant. Que els Estats Units separin els fills dels seus pares. Que empresoni (gairebé literalment) nens de l’edat del Lluc i de la Joana, després d’arrencar-los dels braços dels seus pares, és esgarrifós. Tot això és una deshumanització espantosa.Aquestes demostracions d’egoisme i de crueltat semblaven inimaginables uns anys enrere.No hi ha cap voluntat de resoldre els drames de tots aquests éssers humans. L’únic objectiu és retenir-los tan lluny com sigui possible.Quanta irresponsabilitat, deixadesa i misèria moral dels que haurien de fer tot el que fos possible per resoldre aquestes qüestions. Quant menyspreu a la dignitat humana.Els nostres pares i els nostres mestres ens van ensenyar a actuar així. I, en canvi, sembla que les que haurien d’actuar han optat clarament per no fer-ho.¿Què estan ensenyant les societats occidentals a les noves generacions?¿Com mirarem als ulls els nostres fills i els nostres nets, si (Déu no ho vulgui) un dia es troben en una situació de necessitat?¿Com recordarem les generacions dels nostres avis i de tants dels nostres avantpassats, que també van haver de buscar refugi i noves oportunitats lluny de casa seva?¿Quanta incertesa haurem de gestionar respecte al futur dels nostres fills, al constatar que bona part del món enterra conceptes com el de la igualtat d’oportunitats, converteix la pobresa en una culpa i empresona els necessitats?¿Què hem de fer com a pares i mestres en vista d’aquesta realitat?La nostra responsabilitat és immensa.I, sincerament, crec que ho hem d’assumir amb l’entusiasme de formar part d’una societat, que, no obstant, demostra la seva sensibilitat per aquestes qüestions i que, simultàniament, és conscient que no són gens fàcils de resoldre. Una societat que sap que els grans reptes no es resolen amb declaracions de bones intencions, sinó amb responsabilitat, esforç, constància, rigor...Una societat que sap que els nostres llocs de treball han de ser dignes i productius, que les nostres escoles han de garantir la igualtat d’oportunitats i la creativitat, i que les famílies han de ser garantia de cohesió i de transmissió dels valors humans fonamentals.Sens dubte, tenim molta feina per fer, però, com en tants altres aspectes, tirarem endavanthttps://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20180704/carta-de-junqueras-a-la-seva-dona-sobre-els-refugiats-6924791
En Junqueras a la seva carta parla d'Espanya i parla de València com una part d'Espanya.çSi fos un polític unionista, ho entendria perfectament. Però un paio que ha estat vicepresident i que ha liderat un partit autoanomenat independentista no pot dir això ni borratxo. Pateix, a més, quan veu refugiats que volen entrar als EUA i a Espanya. Aquest home sembla que quan veu la paraula Espanya se sent molt aludit de cop i volta...Però que no pateixi, el seu acòlit Oriol Amorós està fent bona feina i ja ha instal·lat nous 60 immigrants en una mena de residència per a esportitstes, gairebé com una mena d'allotjament d'alt standing per a esportistes.Tot això mentre més de 950 sense sotre dormen cada nit als carrers i caixers automàtics de Barcelona. Us felicito, fills.Que no pateixi en Junqueras. Si vol ser solidari ho pot ser. i a més pot ser-ho predicant amb l'exemple.Pot dir-nos la seva adreça i que el seu amic Amorós hi comenci a enviar immigrants (suposo que l'Amorós ja predica amb l'exemple i ja ho deu fer).Quan el Junqui surti de la presó (si surt..) tindrà una gran alegria d'arribar a casa i trobar que el llit de la seva dona ja l'ocupa un altre inquilí (o més d'un) i també l'habitació dels seus fills. El Junquerisme és amor. Doncs apa xato, a predicar amb l'exemple i no ploris tant. Obre les portes de casa teva i així no hauràs d'escriure cartes patint home. Per què patir per no poder ajudar la gent quan pots fer-ho ara mateix i convertir-te en un exemple d'allò que prediques?Vinga home, si no vas tenir paraula amb el teu poble perquè anàveu de farol i us vau pixar a la boca de tots nosaltres, almenys tindràs paraula amb els refugiats que tant et preocupa que vinguin a "Espanya".Endavant, campió!
És el que hem dit sempre... quants refugiats té allotjatd Terribas a casa... i pagats amb els seus diners? I el seu amic Guardiola? I Colau? I La redacció de TV3?Si volen ser ”solidaris” que comencin a donar exemple ells, mentrestant no ho facin, de lliçons les mínimes... està molt bé això de muntar una festa, convidar a la gent i que paguin uns altres als qui no els hi has demanat la opinió... És ser un galtes i un caradura, un trepa.
Ara no recordo on vaig trobar aquella foto on apareixia la Terribas, l'Oscar Dalmau, el Basté, i altres que no recordo, que deien que volien acollir.Encara espero que m'ensenyin quants immigrants acullen. Si volen acollir, ho fan, oi? Si no, que no ho diguin.Ja n'hi ha prou d'hipocresia. Aquesta gent tenen la barra de vendre'ns que són solidaris, quan el que fan és just el contrari. Mira el que et dic:Aquests famosos utilitzen una causa solidària només per a vendre la seva imatge pública i promocionar-se socialment i mediàticament.S'aprofiten de les desgràcies d'aquesta gent per treure'n un rèdit mediàtic, un ressò públic, un augment de la seva popularitat i una projecció pública més gran.Això és repugnant!Com es pot ser tan repugnant de fer això i després a sobre culpar els altres d'insolidaris? ?Que puguin prendre per imbècils a molta gent, no vol dir que es puguin pensar que ens poden prendre per imbècils a la resta de mortals.A prendre pel sac, colla d'hipòcrites, estic fins als ous d'aquests falsos solidaris que es passen el dia pontificant i exigint que els altres paguin i costegin la seva (falsa) solidaritat! !Mengeu-vos això, hipòcrites:
Com totes aquestes ONG's, que fan negoci gestionant i explotant la misèria. | 0.901329 | curate | {"ca": 0.9852075058211204, "es": 0.006437474318586495, "pt": 0.0032872209286399123, "eu": 0.0010957403095466374, "it": 0.00397205862210656} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_741745 | Viva Cataluña Libre 10.02.2011Quines han de ser les llengües oficials de la futura República Catalana independent?Són moltes les respostes que necessitem respondre per convèncer a una majoria de catalans de la necessitat d'un Estat propi dins de la UE per a Catalunya. Ara bé, al meu entendre hi ha una resposta de la qual no podem defugir i és la de saber amb claredat quina ha de ser la política lingüística del futur Estat català. No podem plantejar un referèndum d'independència si no sabem quin estatus tindran les diferents llengües parlades al nostre país en el futur Estat. És evident que el català ha de ser la llengua nacional de la Catalunya lliure. Però considero que no ha de ser la única llengua oficial de la nació.En aquests moments no hi ha unanimitat, entre els independentistes, sobre quin estatus legal hauria de tenir el castellà en la República Catalana. Al meu parer, el castellà ha de ser llengua oficial de l'Estat català, tal i com ho és en l'actualitat (reitero, amb un ús lògic i preferent de la llengua catalana). Els motius perquè el castellà sigui oficial són diversos:1. El castellà és una llengua tan parlada com el català al nostre territori. El castellà és una llengua majoritària del nostre país, parlada per milions de catalans i catalanes. Així, cal respectar els drets lingüístics d'una part molt important dels nostres ciutadans. A diferència del que ha fet l'Estat espanyol, els catalans hem de donar exemple, i hem de fer una bona gestió de la nostra pluralitat lingüística.2. Moltes de les inversions econòmiques i d'intercanvi de coneixement al nostre país es fan perquè s'hi parla el castellà. Si el castellà deixés de ser oficial, correm el risc que hi hagués empreses que no es volguessin instal·lar a Catalunya o que molts estudiants de nivell no volguessin fer recerca al nostre país.3. El castellà, com l'anglès i el francès, obre moltes portes per a Catalunya, sobretot a Llatinoamèrica. El que hem de fer és obrir portes, doncs, i no tancar-les. El que ha de fer el govern és reforçar l'anglès i el francès entre els nostres ciutadans, però ometre el castellà seria un error garrafal.4. No és gaire realista pensar que la població catalana donarà suport a la independència eliminant drets lingüístics a una part majoritària dels catalans. Si volem guanyar un referèndum, el que hem de fer és sumar a més gent al nostre projecte, no pas discriminar.En definitiva, penso que cal aclarir i deixar clar que el castellà ha de ser llengua oficial de la futura República Catalana. El català, primer. Evidentment.http://www.cronica.cat/opinion/Alex_Miquel/Viva_Cataluna_Libre****ActualitzoCrec que l'independentisme hauria de tenir alguna posició més o menys consensuada sobre aquest tema. Quan arribi la independència no podem anar donant pals de cec en aquest tema i en d'altres temes importants
Que trist que hagem d'hagut a arribar a açò.Molt molt trist.Els castellans ens han enverinat fins a les entranyes.Passe el que passe,independents o no,sembla que ja estem comdemnats.
Mentre queden "talibans" lingüístics et dic jo que de condemnats res Una cosa que té bona l'integrisme és que no se sol corrompre. (Vegeu el cas de Juan Ramon vs Al-Fatah). | 0.846643 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_657254 | El Fraikin Granollers tira de rendes i es classifica per la Final a quatre de la Copa EHF (32-26)Els de Carlos Viver, que ja van guanyar el partit d'anada contra el Silkeborg amb una renda de sis gols, han perdut a Dinamarca. La renda del partit d'anada, però, ha estat favorable i han passat a la següent eliminatòria30 Abr 2016 - 22.19El jugadors del Granollers celebren el passi a la Final FourEl Fraikin Granollers enfrontava el partit contra el Silkeborg, a domicili, amb una renda de sis gols del partit d'anada. Una renda que era important per tal de poder afrontar el segon i definitiu matx per poder accedir a la Final a Quatre. Els de Viver han patit i han perdut el partit 32-26, amb el resultat just per passar d'eliminatòria. Els de Carlos Viver han anat a remolc del Silkeborg, fent la goma i sense ser capaços de capgirar el marcador a la primera part, fins a arribar al descans 18-15. Amb tres gols de renda, encara, per a poder passar l'eliminatòria. El segon temps ha estat calcat. Els locals han marxat en el marcador fins a 7 gols per sobre, resultat que frenava les aspiracions europees dels de Granollers (24-17). Els de Viver, però, no s'han rendit i han intentat reduir la diferència en el marcador. A falta de tres minuts els catalans s'havien acostat a cinc gols, resultat favorable.El final del partit ha estat d'infart. El Granollers perdia 32-26, resultat favorable pel seu passi a la Final Four, però el Silkeborg tenia un últim atac a favor, i 30 segons. Un gol dels rivals els feia fora del somni. Els de Dinamarca, però, no han marcat i els de Carlos Viver s'han classificat, finalment, per la Final a Quatre de la Copa EHF.
Molt meritori el tema del Granollers. Per mi és una entitat referent dins l'esport català, i ara on en els esports minoritaris no arriben quartos de patrocinis, la feina de planter del Granollers dona els seus fruits. Tenen també l'equip femení a la màxima categoria, una evidència més d'una feina ben feta des de baix.En fi esperem que l'any que ve tinguin diners suficients per poder-se finançar la participació en la Champions, i hi hagin dos equips catalans a la màxima competició.Per cert, el nivell periodístic és realment baix, ja he sentit vàries vegades, "el Granollers es classifica per primer cop per la Final Four"... evidenment, ja que abans no es feia Final Four, però és que el Granollers ja ha estat campió d'aquesta competició vàries vegades.
Bé no ens flipem tampoc, que el seu "planter" consisteix a fitxar tot infantil o cadet de qualsevol equip del Vallès que destaqui una mica. Això quan no es busquen algun africà de 13 anys i 2 metres. Que en el cas del Barça sigui encara més acusat no treu que a Granollers també participin del mode de funcionament dels clubs grans.Si vols una història d'èxit de l'handbol català, mira el cas del Bordils (Divisió d'Honor B). | 0.877268 | curate | {"ca": 0.9869026548672566, "es": 0.013097345132743363} | |
mc4_ca_20230418_12_552961 | Itineràncies poètiques: Feina d'infant és bella
xavier pujol30 de març de 2014 a les 10:31"És hora de volar"Desplega les ales! !FitaResponEliminaHelena Bonals30 de març de 2014 a les 11:50Això provo de fer, Xavier! Llavors i ara.ResponEliminaIgor30 de març de 2014 a les 16:19Ostres, en llarg molt bé. Fantàstica la reflexió. I la bellesa del poema. El vel a la mà....ResponEliminaRespostesHelena Bonals30 de març de 2014 a les 20:25Igor,és força improvisat, aquest poema, que no vol dir que hagi de ser dolent!EliminaResponCarme30 de març de 2014 a les 19:50Una molt bona paràfrasi, Helena! !El vel de la felicitat en un poema...ResponEliminaRespostesHelena Bonals30 de març de 2014 a les 20:28Carme, el vel, la forma, la pedra, el contingut. He agafat l'expressió que feia servir Rosa Cabré a la carrera, perquè s'hi escau molt, i la faig meva, si no us sap greu.EliminaResponM. Roser30 de març de 2014 a les 22:31Un poema embolicat amb un vel...Com s'emboliquen les coses delicades...ResponEliminaRespostesHelena Bonals31 de març de 2014 a les 8:54Gràcies, M. Roser, en general prefereixo els vels i no pas les pedres.EliminaResponmònica4 d’abril de 2014 a les 14:39Un plantejament molt valent, jo penso que garantia d'èxit.Molt aconseguit el poemaResponEliminaRespostesHelena Bonals4 d’abril de 2014 a les 16:31És autobiogràfic, Mònica!EliminaResponAfegeix un comentariCarrega'n més... | 0.793118 | curate | {"ca": 0.9833333333333333, "es": 0.016666666666666666} | http://personatgesitinerants.blogspot.com/2014/03/feina-dinfant-es-bella.html |
mc4_ca_20230418_16_489508 | 4 - 2020 - Piros Life
Toni Rabal2020-04-24T10:56:46+02:0024 abril 2020|
El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de les actuacions de conservació i seguiment d’aquesta espècie el 2019 a Catalunya, França, Andorra, l’Aragó i Navarra La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte inicial que es va fer el 2018, amb 40 individus L’any passat van [...]
Toni Rabal2020-04-10T20:19:54+02:0010 abril 2020|
Es tracta del resum divulgatiu del projecte Piroslife “Consolidació d’una població d’os bru en un territori fragmentat: els Pirineus centrals”, de juliol de 2014 a octubre de 2019. El document s'ha publicat en les següents versions idiomàtiques: català, castellà i anglès. https://piroslife.cat/wp-content/uploads/2020/03/CAT_layman_baixa.pdf https://piroslife.cat/wp-content/uploads/2020/03/CAST_layman_baixa.pdf https://piroslife.cat/wp-content/uploads/2020/03/ENG_layman_baixa.pdf | 0.498038 | curate | {"pt": 0.02258064516129032, "en": 0.3311827956989247, "ca": 0.646236559139785} | https://piroslife.cat/2020/04/ |
tdx_ca_20220518_0_5844 | Entrevista realitzada el 3 de desembre amb el director de la planta de Caldes de Malavella de 1* empresa EYCAM-Explotación y Comercialización de Aguas Minerales, S.A.
Introducció al sector L'Estat Espanyol és un dels països comunitaris on en els últims anys s'ha enregistrat un increment més important del consum d'aigua mineral, que ha passat dels quasi 22 litres per habitant i any del 1980 als 50 litres al 1990, és a dir un un total de 1890 milions de litres d'aigua mineral a tot l'Estat Espanyol. Pel que fa als gustos dels consumidors, un 85 % prefereixen l'aigua sense gas. El 1987, la facturació global d'aigües minerals a Catalunya, àrea de makjor producció de l'Estat, era de 15.000 milions de ptes (AIABECA, 1988).
Dins Catalunya, la Regió II és una zona preferent de localitzacions de deus minerals, i pertant de les fàbriques embotelladores a peu de la matèria primera mineral. Alguns exemples son les empreses següents: Font Agudes del Montseny i Font del Regàs, a Arbúcies; Les Creus, a Maçanet de Cabrenys; Aigua de Malavella, Vichy, i Aigua de San Narciso a Caldes de Malavella; Fonter, a Amer i Font Vella, a Sant Hilari de Sacalm; Fontdor, Aigües de Viladrau i Aigua de Vilajuïga a altres poblacions. Caldria afegir-ne d'altres a punt de començar l'explotació, com l'aigua de Salenys, a Llagostera, amb una inversió de 400 milions de ptes (PUNT DIARI, 1991).
Efectivament, el sector de les aigües minerals tenen una forta prtesència a la Regió ü, on trobem bona part de les marques de major difusió estatal, tot i que molt sovint tinguin la seu social Barcelona Empreses que també tenen acords de distribució amb els principals grups alimentaris (Vichy i la multinacional alemana Granjni, per exemple).
Es tracta d'un sector molt controlat per les multinacionals del sector, procés de penetracció que continua al ser un sector estratègic de les grans firmes alimentàries. Així el grup Perrier (ara de Nestlé) té un paquet del 6,6 % en el capital de Vichy Catalán,S.A., sense arribar al control social. A Catalunya també s'ha donat aquesta lluita pel control de Vichy Catalán (amb el mateix nom -Vichy-a França) per part de grups que no es dediquen exclusivament al mercat de les aigües, sinó que com en aquest cas, es un 54% del total de les seva activitat, la resta produccions com els formatges.
L'envasament d'aigua requereix d'una tecnologia mínima degut a ser un producte en sèrie, d'enorme volum i inversions considerables, en plantes d'embotellament sofisticades. Els petits productors, en canvi, tenen tenen difícil accés al crèdit, cosa comporta la creació de lligams amb grans firmes que a la llarga els integren en grups multinacionals, fins a la pèrdua total del control societari. Aquesta ha estat la dinàmica de bona part dels centres d'embotellament.
Aquestes plantes industrials es troben fortament condicionades pel medi físic: presència d'una estructura geològica fallada, clima humit i bona qualitat mediambiental, que han potenciat la presència de fonts termals i balnearis.
Posteriorment, la moda de l'aigua mineral, de consum diari (per al dolenta qualitat de l'aigua potable i el caràcter lighf) han afavorit l'aparició de les embotelladores i la venda d'aigua no ja com a producte medicinal, sinó com a consum de masses. A altres indrets com els terrenys calcaris de la Garrotxa no es dona aquestes condicions, però sí a l'Alt Empordà, amb dues deus importants a Maçanet de Cabrenys i a Vilajuïga, a la Serra de l'Albera i el Cap de Creus respectivament.
En l'actualitat, totes les indústries embotelladores d'aigües minerals a la Regió II es troben integrades dins grans grups de begudes. Tot i això, hi han petites productores, de caràcter més aviat artesanal. Catalunya presenta un total de 27 firmes que representen un 65% de la producció estatal d'aigües minerals, però les petites marques únicament es reparteixen de l'ordre d'un 5 a un 10% del mercat, en especial el local.
EYCAM envasa les marques d'aigües San Narciso i Imperial, ambdues mineromedicinals d, 1 idèntica qualitat, ja que es tracta del mateix geiser, però amb diversificació de marques i offerta diferenciada. L'aigua sense gas d'aquest grup, o aigua natural, s'envasa a Viladrau, amb la marca Aigua de Viladrau, un centre productiu molt més gran, on es realitza la major part del control productiu de les tres marques, a més de disposar de laboratoris i control sanitari. La seu central d'Eycam és, però a Barcelona,des d'on realitzen les tasques de gestió administrativa i comercial. Aquestes dues empreses i tres marques pertanyen des de 1972 en un 70% al grup francès SGGGEMF-Société des Grandes Resouírces d'Eaux Minearales Francaíses-Perrier. ( a més té una participació d'un 6,6% en Vichy Catalán S.A.), que ostenta un dels primers llocs dels grups industrials a França, i que ha estat comprar per Nestlé en una Opa hostil del mes d'abril de 1992 a la Borsa de Paris sobre Exxor als antics propietaris, no sense dificultats, ja que en principi es preveia aniria a parar al grup BSN, controlat per la familia Agnelli (s'han quedat amb altres empreses d'Exxor). Així Nestlé passa a configurar-se com un dels principals productor de aigües minerals a França, i a altres països de la C.E.E. , i de l'aigua més afamada a nivell mundial, amb quotes d'increment de vendes considerables en mercats occidentals, com els Estats Units.
Orígens
La localització respon a una ubicació històrica de les empreses d'aigües i balnearis a Caldes de Malavella (BOADAS i CASAS, 1987;VV.AA., 1986), on es troben els gèisers de les diferents empreses (de diferent cabal en cada cas i molt petit en aquesta empresa, que condicionen sensiblement la capacitat productiva, al poder-se extreure més aigua de la controlada pel Ministeri d'Indústria). La localització de Viladrau obeeix a la quantitat i bona qualitat de les aigües del Montseny, al voltant del qual es localitzen la majoria d'empreses d'aigua natural de Catalunya.
Cal tenir en compte l'enorme espai ocupat per aquest tipus d'empreses en magatzems i dipòsits, més no pas en la pròpia fabricació, al haver de remenar un volum considerable d'ampolles i caixes. Aquest és un dels principals inconvenients de la localització al bell mig de Caldes de Malavella de les principals empreses del sector. L'actual director és a l'empresa des de 1979, però ja havia tingut experiència prèviament com a encarregat en altres empreses de begudes.
Els inconvenients són la limitada capacitat productiva regulada per les lleis de Mines, amb un geiser comparativament petittespecte a altres indústries como Malavella, i que en aquest cas que cal aprofitar al màxim, emplenant ampolles de forma paúl.latina al llarg de tot l'any, per cobrir l'augment de la demanda d'estiu. L'altre inconvenient es deriva dels problemes de manca de sòl industrial a Caldes de Malavella per a les necessitat del sector.
La principal inversió dels darrers anys ha estat la nova cadena d'envasat estrenada fa dos anys, amb un cost de 300 milions, i una tecnologia molt avançada. El canvi de Perrier a mans de la multinacional Nestlé, mitjançant l'acord de la Borsa de Paris del mes d'abril de 1992, sobre el repartiment del patrimoni del grup Exxor pot conduir a un canvi d'estratègia important pel conjunt del grup Perrier a Espanya, fins i tot per la participació minotària en Vichy Català. És clar que el sector de les aigües minerals està canviant molt ràpidament i és el punt de mira dels principals grups multinacionals europeus, fins i tot en cas d'empreses petites com aquesta.
Ocupació i organització
La plantilla de Eycam a Caldes és petita, solament 28 empleats, amb un reforç de 3 persones durant l'estiu. D'ells, 12 es dediquen a producció i la resta, 14 (a excepció del gerent i una secretaria) estan destinats a magatzems, possiblementla secció més crítica de l'empresa, tenint en compte l'enorme volum de les caixes.
A excepció d'un mecànic de FP, el total de la plantilla solament té estudis primaris. Les especialitats existents són les normals del ram alimentari. En aquest cas, i llevat del Gerent (més aviat una mena de Cap de planta), oficials de 2 a el 30% i de 3 a el 50%, un mecànic, un Capataç de línia i un Encarregat.
No hi han dones, a excepció de la secretaria, i el personal té una mitjana d'edat de 50 anys. Tot són residents a Caldes de Malavella (solament 1 de Riudellots).
No hi ha pràcticament mobililtat laboral, ja que únicament és el gerent que es desplaça un cop al més a Viladrau o a Barcelona.
Finances i altrres serveis
Totes les funcions administratives depenen de Barcelona, as la seu principal, que efectua les gestions financeres, d'aassegurances, etc. Els apartats tècnics es gestionen des de la planta de Viladrau, molt més gran que aquesta, i més mecanitzada.
Els contactes amb les rodalies es limiten a la compra de peces de recanvi pel manteniment a Girona ciutat. Malgrat tot s'autoabasteixen en les reparacions i no precisen, com tampoc per la neteja, de personal forani a la planta. Les vendes s'efectuen per dos distribuidors-transportistes locals (ja que consideren que la distribució no és el negoci bàsic de la societat).
Organització L'organigrama de la planta consta, com hem dit de tres seccions: Administració, Producció i Magatzem. La primera gestionada directament pel gerent, i al front de les altres dos hi ha un Cap de Secció. La Direcció depèn dirtectament de la seu central de Barcelona, tot i que por rebre suports i ajuts de Viladrau, planta amb la que hi ha un servei diari per portar mostres d'aigües al laboratori i altres, així com entre aquestes dues i l'oficina de Barcelona.
Precisament el tipus de supervisió s'efectua per tècnics i biòlegs a Viladrau sobre les quatree línies de producció totals que hi han a l'empresa (una a Caldes i les 3 restants a Viladrau). En definitiva, les conexions de dependència són amb Viladrau per temes relacionats amb la producció, i amb Barcelona per facturació, comptabilitat i gestió en general.
Dins la planta, tohom entén de tot, tenint en compte la seva experiència a l'empresa. D'ahí que sovint es fa rotació de personal dins la Unia d'embotellat, i d'aquesta i el magatzem.
El tipus d'aprenentatge és forçà senzill, ja que qualsevol operari pot arribar a dominar tots els llocs de treballs i màquines al cap d'un any. Tolt i així no existeixen tasques múltiples, sinó que cada operari realitza exclusivament la seva funció. Els sous són fixes i no hi ha millora salarial o altr tipus de complements, llevat de l'antigüetat.
Aspectes productius
La matèria primera principal, lògicament és local, l'aigua del geiser de l'empresa. Les ampolles la subministra una empresa de Barcelona. Les etiquetes (que es canyien cada tres anys, per la vigència dels anàlisis) d'imprentes del propi municipi i de Terrassa. Les caixes, de Valls.
Solament es subcontracta ell transport, que des de sempre s'ha efectuat per empreses externes, que compren camions sencers i s'en cuiden de comercialitzar-la, o be s'envia a carrer del comprador per unes quantes agècies de transportistes locals.
El control de qualitat aquí afecta solament al funcionament de les màquines que ho realitzen dos encarregats. La qualitat del producte es fa a Viladrau. A Viladrau s'envasen diferents mides d'ampolla, totes en plasteen plàstic, i en canvi a Caldes en vidre tenint en compte que es tracta d'aigua gasificada.
Un cop a la setmana reben una visita ràpida de T enginyer de Viladrau, per supervisar l'estat de la maquinaria en general.
Aspectes comercials
El destí geogràfic de l'aigua envasada a Caldes de Malavella per Eycam es un 30% a Girona, el 20% a Barcelona i la resta, el 50% fora de Catalunya (la meitat entre València-Alacant i Andalusia). Les vendes es diversifiquen un 70% Agua San Narciso i un 30% Agua Imperial, però es tracta de la mateixa aigua. Alguna vegada s'ha arribat a exportat al Regne Unit poca cosa, un 4% de les vendes. Viladrau fabrica i ven ampolles en 330 ce. i 500 ce. A Caldes es fabrica amb vidre en 250cc., 500 ce., lOOOcc. i una ampolla no recuperable de S. Narciso.
Hi han molt nexes locals en activitats esportives i culturals (al igual que la resta d'empreses competidores). També realitzen algunes campanyes publicitàries en TV o altres medis, de tant en tant. En altre ordre de coses, han reemplaçat a Vichy com a "espònsors" del C.F. Caldes, promocionant igualment les seves marques a altres activitats de caràcter local.
EYCAM no comercialitza altres productes del grup. Això ho fa una filial de Perrier a Barcelona, que entre altres coses importa l'aigua francesa, a més d'altres negocis diversificats a Espanya, i que a partir d'ara dependerá de la seu de Nestlé per a Espanya, a Esplugues de Lobregat.
Aquest sector és el més condicionat es troba davant el medi físic i el clima. En aquest sentit la localització de les plantes es troba completament limitada d'espai (al mig d'una zona urbana que han crescut al voltant de deus i balnearis, com és Caldes de Malavella), amb serioses dificultats de magatzematge, per manca d'espai en futures ampliacions de les indústries envasadores.
La localització de Caldes està relacionada lògicament amb el medi i un caràcter hisCporic, de tradicció balnearia i promoció de la marca del poble com a lloc saludable. Avui dia, però, resulta perifèrica respecte a la centralitat exercida per Barcelona, des del punt de vista gerencial així com de Viladrau, que és l'autèntica fàbrica del grup. Els fluxes, però, es fan més amb Viladrau que no pas amb Barcelona, ja que bona part de l'equipament i control cal fer-lo allà.
La plantilla resulta envellida, sense adaptar-se als canvis, i felxibilitat laboral nul.la. Solament ha estat darrerament que comencen a contractar eventuals, sobretot a l'estiu, per cobrir les vacances del personal i atendre la major demanda des del magatzem.
Empresa que malgrat haver canviar la línia d'envasat, té unes instal•lacions francament antiquades. És clar que resulta molt perifèrica respecte a la principal fàbrica, a Viladrau i el control exercit des de la seu central de Barcelona. Més encara si considerem que és la única linia d'aigua amb gas, i que obliga a un trasvàs i renovació continuada d'ampolles de vidre, més laboriós que en el cas de Viladrau, amb plàstic rebutjable.
De fet, ens trobem amb una empresa que ven aigua envasada en ampolles de vidre, però no així Viladrau que de fet ven més plàstic.valor afegit, més que no pas aigua. Efectivament, cal recordar que les ampolles de plàstic es fabriquen a un cost molt baix per la pròpia empresa en un sistema per extrusió, producte que, el mateix que l'aigua, té un cost mínim. La limitació dels recursos d'aigua de la planta fa que no esplantejin efectuar fortes inversions, doncs caldria ampliar el geiser i a més perderán bona part de la clientela en un futur, des del moment que no es catalogaran com a aigua minero medicinals, sinó amb la mateixa etiqueta que la resta d'aigües naturals (a partir de l'any que ve i per normativa del Ministeri).
En aquest sentit, el seu futur, un cop eliminada la qualitat com a aigua medicinal serà més pronblemàtic,si continua treballant en sèries curtes. Les dificultat per part del MOPU per ampliar la deu actual condiciona sensiblement aquesta producció.
Perrier la va comprar per fer-se amb un segment del mercat, davant la competència de Vichy (on va intentar controlar un paquet important). El canvi de Perrier a mans de la multinacional Nestlé es possible que repercuteixi en una profunda renovació integral de l'empresa. Ajuntament.
Bibliografia
VARIS AUTORS (1986): Passeig pels balnearis perduts. Revista de Girona, 14(1): 21-50.
Alguns Diaris i Revistes amb notes sobre Eycam Punt Diari (1992): Economia, 3 de maig.
5.2.7 -La Lactaria Española, S.A. -LESA-Vidreres Entrevista efectuada el 16 de gener de 1992 amb D. Josep Tarrés, Director de la planta de Vidreres de Lactaria Española, S.A.
Introducció al sector
Un dels majors problemes el sector lleter actual consisteix no solament en les quotes lleteres de la C.E.E. que racionalitzen la producció a l'Estat, sinó la búsqueda d'una política comú a les Centrals per abaratir costos, amb unes xarxes d'adquisicions de llet més racionals, sense la duplicitat actual, així com el model/models de coalicions entre aquelles i les explotacions ramaderes, tanmateix com està passant a altres països comunitaris (COMEGNA, 1991).
A més, la necesitat d'una col•laboració entre els principals grups lactis, no solament amb participacions directes (majoria accionarial, intercanvi d'accions, "joint-ventures"), sinó aliances estratègiques i accés a llicències, per a una major integració horitzontal internacional i d'importacions (PELLEGRINI, 1988;BANCO DE BILBAO-VIZCAYA, 1990). A aquesta "filière", el poder oligopolista és evident, en particular als derivats lactis, d'elevat valor afegit (Danone, Nestlé, Unilever) i gran contingut innovador (nata, formatges, postres).
El sector, a excepció de la llet en pols per a l'alimentació animal, s'ha trobat sotmès fins pa pocs anys a un règim restrictiu comercial. Amb el Tractat d'Adhesió a la C.E.E. es crea una quota de producció de 5.400 milions de Tm (4.650 per a entregues a les indústries i centrals lleteres), en un règim de protecció consistent en la percepció d'una exacció reguladora a les importacions de tercers països. Pels intercanvis amb la C.E.E. es van substituir els arancelspels M.C.A. (Montants Compensatoris d'Adhesió) que iguala la diferència de preus (més elevats a Espanya), amb una disminució progressiva fins arribar a cero l'any 1993. A més es contemplen uns cups o quantitats màximes d'importació. Aquesta previsió era completament imprevisible fa una dècada quan encara es potenciava la tecnificació i inversió en un sector amb bones perspectives de futur (ELIAS i VERGÉS, 1982).
En la pràctica tot això ha provocat uns increments importants de les quantitats importades de llet líquida de França, i de mantega de França i Bèlgica. Han augmentat igualment les importacions de formatges holandesos, de França, R.F.A. i Dinamarca. Les dades dels darrers censos corresponents al bestiar boví s'han reflectit anteriorment (Taula 1 de Danone).
Segons les dades del Cens Agrari de 1982, un 82,6% del vaquí es destinava a llet, en procés d'alta especialització lenta i progressiva a la majoria de comarques, i conectada amb una forta especialització regional farratgera i de pastures (a més delsubministrament de pinsos en explotacions petites o amb menys de 12 vaques, que representaven més del 50 % de les explotacions existents); les granges intermitjes, entre 13 i 40 vaques, també ocupen un lloc important, superior al 40%; la resta són grans, amb més de 40 vaques. La importància municipal del vaquuí de llet es pot veure als Gràfics 1 a 4 de l'apartat 5.2.5 de Danone.
Les condicions productives i morfològiques del bestiar de les nostres comarques han avançat de forma important, però encara lluny dels nivells europeus, i difícil d'de millorar amb les dificultats actuals. Alguns problemes han estat la deficient política genètica i les deficiències nutritives de moltes granges, en base a autoconsum de farratges. A més, calien majors nivells de control no solament alimentari sinó genètic, sanejament, mecanització, etc. Per tal d'obtenir majors nivells productius, les granges més dinàmiques incorporen, a més de les varietats lleteres tradiccionals, d'altres de més producció: races selectes importades com la frisona, bruno-albina, xarolesa i bronde d'Aquitània, però també de cost més elevat.
Els darrers anys han sorgit noves iniciatives com a defensa. El cas més simbòlic ha estat l'Agrupació de Productos Lleters de Banyoles (S.A.T. amb més de 10 anys d'existència i un centenar de productors), que des de l'any 1987 subministra directament i de forma diària el producte amb una de les carteres més voluminosa de l'Estat, prop de 7.000 famílies repartides per Banyoles, La Bisbal, Figueres, Girona i fins i tot Mataró, i una distribució de 8.000 llibres diaris; la resta es destina a les centrals lleteres.
Es un sector amb molts de problemes derivats principalment de la integració en el mercat europeo, i que està donant lloc a conflictes importants entre els productos i les principals firmes del sector, especialment a Cantàbria. Hi han dos fets fonamentals: un sector productor de llet extremadament dispers, una oferta minifundista, i un producte no sempre amb una qualitat correcta per les manca d'instal.lacions i guerra entre les diferents empreses. A nivell de l'Estat, 13 empreses es reparteixen la meitat de les vendes interiors, tal com s'indica a continuació a la Taula 1. Es pot comprovar l'intrínsec lligam entre aquestes firmes i els principals grups alimentaris: Nestlé, Danone, Tabacalera, etc. Firmes on opera una forta diversificació en fabricats completament diferent, com són els envassats a la mateixa fàbrica de sucs de fruita, postres,etc. i noves línies paral.les com la nutrició infantil, formatges i pastes alimenticios i altres, etc. El Gràfic 2 és una relació dels majors grups de l'Estat i les filials d'aquest grup.
Com es veu produeixen les marques Ram, Sam, Complesa i altres marques blanques, però la més important és Ram. Les filials són: Lesa, Central Lechera Vizcaína, Complesa, Lactaria Andaluza, Lactaria Castellana i Lactaria Montañesa Ram.
A la Regió II tenim la presència de varis d'aquests grups: LESA, La Lactaria Española, S.A., a Figueres i Vidreres; Danone a Castelló d'Empúries; CLESA, amb un centre Letona a Aiguaviva. Un altre grup, ATO-Balcells, amb un centre de recollida i distribució a Fornells de la Selva. De menor importància certes recollides de llet El Castillo (grup Nestlé) i la Central Lletera de Girona, empresa municipalitzada mixta, envassadora de llet fresca.
D'un total de 91 empreses lleteres existents al mercat espanyol (Taula2). D'elles, 13 acaparen el 66% de les vendes, en tant que 8 d'elles tenen un 50% del mercat. De les 91 firmes, 15 es troben a Catalunya, on únicament es produeix el 9,8% de la llet. En aquest moment assistim a un procés de concentració d'empreses, amb l'objectiu de guanyar quotes en un mercat dominat a nivel regional o comarcal per petites firmes. Incorporant aquestes als grans grups es canalitza un segment important de la demanda (no solament de lactis, sinó d'altres fabricats alimentaris del grup) i es creen nous canals de venda.La política seguida pels grups consisteix en diversificar l'oferta. La llet ha estat substituida en part pels sucs de fruita en l'alimentació humana, de tal forma que moltes empreses ja han integrat aquesta altra "filière".
Al llarg de l'any 1989 han proliferat els incidents entre ramaders i Centrals en base als preus a la baixa d'aquests producte, com a conseqüència del pacte dels industrials, que cerquen un sector més competitiu en tots els ordres: amb productors (i en contra de les entitats associatives), consumidors, de rutes, apertura de fronteres, etc. En definitiva ens trobem davant d'un "cartel" que pretén un nou marc de relacions amb ramaders i l'Administració, i que passaria per una reconversió del sector: els ramaders adoptant canvis de millora de la qualitat, amb més inversions a l'explotació; i els industrials negociant preus per a cada campanya amb l'Administració i les comissions del sector. , 1991).
Els canvis tecnològics més importants realitzats a Vidreres començaren l'any 1975 amb la instal•lació de les primeres màquines d'envasar en "brik", que des de fa tres anys han augmentat considerablem ent la seva capacitat. Des de l'any 1985 s'amplià la capacitat de 3.700 litres per hora i màquina a 6.000 litres. Per això és una planta equipada a nivell europeo, amb la màxima tecnologia en "brik".
Els avantatges de la seva localització continuen sent òptims considerenat l'accesibilitat a les vies de transport (malgrat que el cost no és excessiu, aproximadament 1,10 ptes. per llitre, en un radi aproximat de 60 quilòmetres). L'abaratament del transport i el cost global de la matèria primera, cada cop més, permet realitzar importacions massives del Sud de França (del Rosselló fonamentalment), importacions que es mantindran en augment, en part com a resultat del dèficil dels subministraments interiors (en aquesta planta solament, de l'ordre de 75.000 a 100.000 litres per setmana en aquests moments).
Les inversions més important van estar l'any 1985, de l'ordre de 1.000 milions de pessetes per a millorar les línies ed'envasat i amb l'aplicació posterior d'una política de baixes incentivades, pactes individuals i jubilacions, per tal de reduir la plantilla dels 230 treballadors als 77 actuals.
Aquesta plantilla correspon, 6 empleats a Gerència (Director i encarregats de divisió). La resta, 71 depenen de producció (quatre en Laboratori, 5 en Administració, 46 en taller de manteniment i 10 dedicats a magatzems). A més a Barcelona disposen d'aproximadament una vintena d'empleats, la majoria dedicats a tasques d'administració i comercials. El gerent és una de les persones de més antigüetat al centre (35 anys de serveis).
Del conjunt de personal de producció, 9 són eventuals, propporció que es manté, amb una certa rotació. L'edat mitjana es relativament gran, uns 50 anys, composta en la seva majoria per homes (únicament hi han duesdones a oficines).
Ocupació i organització
No existeix cap empleat amb estudis superiors o intermitjos. El nivell d'estudis del personal són primaris (fins i tot l'equip directiu) i solament hi han tres empleats en administració i laboratoris provinents de Formació Professional.
Les diferències entre categoris són les marcades en el conveni, mínimes (hi han especialista de 3 a , 2 a i I a . Encarregat, Capataç i Director (Oficials i auxiliars en oficines).
El 90% de la plantilla resideix a Vidreres, i la resta a Santa Coloma i Sils. (unes 10 persones arribat d'un antic centre a Barcelona l'any 1985)
Hi han tres persones que viatgen amb certa freqüència. El Director de froma sistemàtica es reuneix dos cops a l'any a Madrid especialment (en ocasions les reunions s'efectuen a altres plantes del Grup arreu l'Estat). A més els Caps de Laboratori i d'Administració van un cop al més a Madrid o a altres centres de l'empresa.
Finances i altres serveis
Dels aspectes centrals, com són les finances i planificació s'en cuida la seu central de Madrid, amb indicacions periòdiques sobre la projecció de les diferents plantes.
L'empresa disposa de la seva pròpia assessoria de tot tipus, i per això els contactes de caràcter financer, d'assegurances i altres serveis estan reduits al mínim a Vidreres i el seu entorn.
Organització
L'organigrama bàsic de la planta és un Director amb sis divisions: Personal, Compres, Fabricació, Control de Qualitat i Administració, tots ells al mateix nivell jeràrquic.
En Personal, el Cap i una secretària. De compres s'en cuiden 5 persones de visitar les granges i els proveidors. En control de Qualitat hi han 6 persones en total, i 5 en Administració.
Tenint en compte l'enfocament productiu de la planta, la secció de major importància és la de Compres, que ha de vigilar fd 1 obtenir qualitats elevades a cost mínim.
El Director de la planta disposa de plena autonomia sobre aspectes productius, i el tipus de supervisió s'efectua mitjançant les reunions periòdiques del personal directiu conjunt de l'empresa, a més d'una acurada informació de costos de producció (Balanç mensual, Compte de Pèrdues i Guanys, Variacions de Personal, costos de producció, capacitat, etc.)
A més dels canvis esmentats en les linies d'envasat, ja esmentat, cal destacar la progressiva inversió en informàtica de gestió a les oficines, bàsicament amb PCs.
El tipus d'aprenentatge és més elevat que a altres línies de producte, tenint en compte l'alta tencologia de la maquinària, que obliga a enviar al personal durant un curt període (bàsicament a Madrid) per a un curs intensiu d'aprenentatge pel nou personal. Aprenentatge, però, que es realitza solament amb caràcter puntual, als moments d'implantació de canvis tecnològics importants, o amb la creació de noves línies de produció (el darrer va ser el 1988).
El personal (malgrat que alguns coneixen perfectament diferents llocs de treball) no efectua tasques múltiples, sinó que cada treballador s'en cuida d'un determinat aspecte laboral i no hi han canvis periòdics. Tampoc hi ha una flexibilitat salarial, i els sous són molt homogenis entre ells.
Aspectes productius
La provincia de Girona produia l'any 1981 el 48% de la llet de vaca comercialitzada a Catalunya, situació que ha anat canviant els darrers anys, en especial des de la integració a la C.E.E., amb importacions elevades de llet envasada a millor preu, així com els derivats, especialments formatges de Franca, Holanda i Alemanya en especial. Dels diferents tipus de llet vaca, ovella, cabra, la primera és la més important quantitativament; es prohibeix la venda directa a les ciutats, i són les indústries lleteres que s'en cuiden dels processos necessaris per al seu consum posterior, sota el control de l'Administració, malgrat que la llet anomenada "fresca" es ven directament pel productor als municipis rurals.
La forta competència entre fabricants ha originat una certa picaresca en el sector, des de l'ús d'hormones prohibides a l'engreix del vacu, passant pel lactosuero, un sub-producte obtingut a partir de la fabricació del formatge, o el permeato, amb l'avantatge aquest de que no es pot detectar per anàlisi.
Segons els tractaments soferts, la llet es classifica en: pasteuritzada, esterilitzada, evaporada, condensada i en pols (Taula 2). La pasteurització o higienització consisteix en un escalfament a 75-90° C durant uns segons, refredant-la tot seguit per a la destrucció dels gèrmens patògens i altres que no ho són, de forma que es pot consumir sense necessitat de bullir-la (sense alterar el seu gust i valor nutritiu). El Gràfic 4.8 ens acosta al procés productiu de la llet, des del productor a la seva presentació final.
La llet pasteuritzada sol ser també homogeneitzada, és a dir eliminada la grandària dels gròbuls de greix que eviten la seva acumulació a la superfície. Posteriorment és envasada en vidre, plàstic o cartró. Aquest tipus de llet és de conservació limitada: dos o tres dies com a molt i cal que estigui en tot moment refrigerada.
El valor nutritiu dels diferents tipus de llet varia des d'un màxim en el cas de la llet natural: proteïnes, materia grasa i vitamines, lactosa fins a valors inferiors Pels altres tipus.
La llet esterilitzada Es caracteritza per sotmetre-la a 105-110° C de temperatura durant 20-30 minuts, tractament que destrueix tots els microorganismes, i mostra i gust característic per la caramelització d'una part de la lactosa.
La llet esterilitzada pot ser entera o desnatada. La llet entera conté almenys un 3,2% de matèria grassa; aquest tipus de llet entera esterilitzada, són sempre homogeneitzades. A la desnatada se l'extreu la major part de la matèria grassa de forma que no en tingui més d'un 0,5%.
Aquesta llet es conserva sense frigorífic, almenys que l'envàs hagi estat obert, a partir del qual dura solament varis dies.
La llet esterilitzada UHT
O llet esterilitzada assèptica és llet esterilitzada mitjançant un escalfament a alta temperatura (140-150° C) durant 2-3 segons, procediment anomenat UHT, per refredar-la tot seguit i envasar-la en condicions assèptiques. També es pot presentar de forma entera o desnatada. Aquest tractament permet una bona conservació, amb menys alteració del gust i valor nutritiu.
Altres tipus de llet
Altres tipus de llet serien aquelles a les que s'ha eliminat una part de l'aigua, o tota, aigua que es pot afegir a l'hora de consumir-les. Bàsicament són: llet concentrada, evaporada, condensada i en pols.
La llet concentrada és llet pasteuritzada i eliminada una part de l'aigua. Un cop diluïda novament en aigua, equival a la pasteuritzada. La seva conservació requereix frigorífic, al igual que la pasteuritzada.
Pel que respecta a la llet evaporada, si no s'ha obert l'envàs es conserva sense frigorífic durant molt de temps. Un cop obert, cal refrigerar-la i consumir-la en 2 o 3 dies. La llet condensada, que també pot ser entera o desnatada, és llet pasteuritzada a la que s'ha afegit sucre, i això fa que es poguí conservar durant molt de temps a temperatura ambient. Un cop obert, té una durada d'una setmana aproximadament. Tant la llet condensada com 1'evaporada, es solen presentar en envasos metàlics.
La llet en pols és un producte obtingut per deshidratació i higienització de la llet. També pot ser llet en pols entera o desnatada de forma total o parcial. La seva conservació és prolongada mentre es tingui precintat l'envàs. Un cop obert, cal evitar la llum i calor.
Els consums dels diferents tipus de llet són per aquest ordre a nivell estatal: un 55% són llets de llarga durada, un 26% corresponen a vendes directesa dels ramaders, i la resta llet pasteuritzada. Aquest darrer tipus ha caigut en picat, malgrat ser de millor qualitat, per la impossibilitat de vendre-la a les grans superfícies, per problemes de conservació i incomoditat domèstica. La llet de llarga durada, ha tingut èxit sobretot des de l'aparició de l'envàs "bride", a més de ser el tipus més influenciat per les importacions i competència masiva de firmes estrangeres.
Els processos seguits en la producció lletera són a grans trets: des de la seva recollida amb camions de les diferents granges amb vaques estabulados o no, el pagès ha mantingut la llet refrigerada uns quants dies o be l'ha fet servir pel consum local, es transportada en camions cisternes a la Central Lletera que tinguin contractada. Prèviament s'ha fet la medició sobre la seva qualitat.
A la Central és filtrada, centrifugada i conservada en grans dipòsits (si cal es desnata prèviament), fins al seu tractament posterior. A continuació , sempre en funció de les demandes del mercat, seguirà una pasteurització, pre-escalfament o esterilització per tal d'homogeneitzar-la o concentrar-la.
ESQUEMA PROCÉS
Homogenització Envasat Pasteurització
Concentracció Envasat Pre-escalfament Productor..
Central Esterilització
Concentrat
Altres productes
Altres productes derivats de la llet sdn la mantega, el iogurt, el recuït, i els formatges (a tota les seves varietats i composicions com els de cabra, ovella, vacu, o combinats, amb diferents tipus de llet, pasteuritzada, i amb diverses tipologies i noms de varietat: manxego, pirineu, cabra, tendre, etc. ).
La mantega és el producte gras obtingut a partir de la nata pasteuritzada, de la llet que ha quedat prèviament desnatada per un procediment mecànic de batut; aquesta nata es pasteuritza i es sotmès a un procés de maduració, obtenint-se la mantega i un residu o sèrum. Posteriorment s'amassa i s'envasa. La mantega es pot obtenir a partir de tot tipus de llet animal, bàsicament de vaca, i es pot afegir fins a un 5% de sal.La composició de la mantega és en un 82% matèria grassa i la resta aigua i altres components.
La margarina o mantega artificial, i més barata que aquesta, rarament és elaborada a partir de productes lactis, sinó més aviat d'olis greixos animals, vegetals i anhidres, tractats i refinats, emulsionáis i cristalitzats posteriorment per refredament. El seu aspecte, però és ben similar al de la mantega, i inicialment sí que s'obtenia a base de seu i llet desnatada, però amb el temps han adquirit més importància els olis i greixos vegetals, de peixos, etc. S'anomena margarina vegetal quan s'obté exclusivament d'olis amb aquest origen.
Els inputs, bàsicament la let té un mercat interior que abasta la majoria de municipis d'Osona, Bergadà, i la Regió II. Altres components, com els envasos de plàstics que arrivaba de Madrid han estat rebutjats, i únicament ve cartró de diferents indrets (Amposta, Barcelona i Madrid), ja enllestit per a les màquines de "brik".
No hi han ^productes subcontractats. Tot el procés s'efectua a fàbrica completament. Els outputs són llet sencera, desnatada, semi, i vitaminada, en diferents presentacions tenint en compte que treballen molt com a productes de marca per grans superfícies. En conjunt subministren des del magatzem de Viodreres un total de 21 formats diferent (diferents versions de llet, llet amb xocolata, nata, etc.) dels diferents centres de l'empresa. A més a més, els formats específics per a les cadenes de distribució.
Els tipus de serveis subcontractats són la seguretat de l'empresa amb una filial del grup PROSEGUR (Servimax). El transport en el seu conjunt. Per una banda la recollida de llet la realitza l'empresa Industries Casellas, S.A. -ICSA-, de Vic, amb cubes pròpies. La distribució de llet envasada es fa mitjançant la xarxa de tràilers que cobriexen les rutes europpes (tenint en compte que les àrees de destí són sobretot Barcelona i Madrid).
La feina de neteja també està subcontractada a una empresa de Barcelona (i dones de Vidreres). Determinats aspectes del mantenmiment i reparacions s'efectua amb Aplicacions Elèctriques, de Girona, que envia els seus lampistes.
La llet anomenada UHT, "ultra high temperature", coneguda normalment com de llarga conservació, redueix parcialment les característiques nutritives de la llet, però garanteix norenta dies de conservació magatzemada a temperatura ambient, aspectes que la fan òptima per a ser comercialitzada en grans superfícies, presentada en tres varietats: sencera (greix superior a 3,2 % de greix), parcialment desnatada o descremada(l-l,8 % de greix) i descremada (inferior al 0,5 %), predominant el consum de semi-descremades (VALDERRAMA, 1991).
El control de qualitat s'efectua a la pròpia cadena de producció i als laboratoris (envasat i contingut respectivament), i a més s'envien mostres als clients per al seu anàlisi en destí.
L'assistència tècnica d'altres centres del grup és mínima. Solament quan es produeix algún problema de mantneiment o reparacions que no es prou conegut, es desplaça algún especialista d'altre lloc, però no sol ser un cas habitual.
Aspectes comercials
La comercialització de productes del grup origina que al maatzem de Vidreres s'originen les vendes per a la seva àrea corresponents en un 85 % al conjunt de productes de l'empresa, i solament un 15 % té el seu origen fabril a Vidreres. En tal sentit es pot parlar més aviat d'un centre de distribució, que no pas de producció.
El destí geogràfic d'aquest conjunt de vendes del grup és en un 10% la provincia de Girona, 40% Barcelona (sobretot l'àrea metropolitana), i un 50% València (mitjançant la cadena Mercadona, un dels seus principals clients).
L'estructura organitzativa és eenzilla, com si es tractés d'una secció productiva, amb una supervisió de caràcter tècnic exercida pel Director de la Planta. Les tasques de gesüó es fa pel Director, que relaciona la demanda i coordina els fluxes de transport de primeres matèries, mirant de tenir ocupada a plena capacitat la planta., i els transports de ller envasada. Els c ontactes externs es limiten a l'àrea de recollida de llet a les explotacions veïnes de la comarca de la Selva i les importacions exteriors.
Informació general del grup d'empreses
Produció i com ercialització articles del grup Els articles i marques en general no varien gaire, ni quant a presentació ni tecnològicament, són productes força estables. Si més no hi ha un nou producte (pot ser un ja existent anb nova presentació) un cop a l'any. Tampoc es pot parlar de presus de transferència en el sentit que no hi ha un trasvassament d'inputs (solament en matèria de distribució dels articles globals de l'empresa), tenint en compte l'enorme distància existent inter centres, i el factor distància en el transport de matèries voluminoses com la llet.
Empresa clàssica que opera amb productes de marca per grans superfícies (les més grans com Pryca, Continente i Mercadona), i en base a utilització d'economies d'escala considerables i baixos marges de beneficis.Sector que intenta operar com a "cártel" per tal de competir amb les marques estrangeres i abaratir costos via cooperació mútua.
Malgrat la tecnificació de la planta, es tracta d'una empresa un xic endarrerida des del punt de vista comercial, al operar en un mercat saturat i molt competitiu, amb baixos marges de benefici i una forta dependència de les vendes de mètodes de producció que caldria actualitzar, mà d'obra escassament especialitzada. Els canvis en la distribució alimentària explica bona part de la lluita oberta per a assolir un espai al m ercat, mitjançanmt accords comercials amb les principals cadenes alimentàries.
El centre de Vidreres té una major importancia com a centre de distribució que no pas de fabricació. Aquesta decantado cap a tasques relacionades amb la distribució (i especialització de treballadors) s'observa a la majoria de centres entrevistats, de forma que la localització en clara dependència dels mercats resulta evident, i el que és més important com a una clara tendència per part de les empreses de major dimensió.
Els baixos marges de beneficis ha fet que cada cop tendeixen a realitzar subcontractes, de guardes jurats, dels transports, molt sovint aprofitant viastges de l'exterior i capa la zona de Llevant de camions amb les cisternes buides, per abaratir costos, i neteja dels edificis, també subcontractats.
Les conexions locals són en base a la mà d'obra ocupada, algunes subcontractes i sobretot la recollida de llet per tota la comarca.
Bibligrafía
Introducció
El grup Nestlé és un dels majors grups transnacionals del món, sobre el que s'ha escrit una àmplia bibliografia i pot ser l'empresa que millor representi els intereses de Suïssa en el món. La localització de les seves plantes es relaciona més estretament amb els països desenvolupats, al ser productes per a ser venuts en mercats d'un cert poder adquisitiu (Gràfic 3). Amb un total de 400 centres productius a 55 països, des d'Australià a Zimbabwe, i una plantilla de 160.000 operaris directes, la informació facilitada als medis de comunicació i la imatge exterior constitueix un dels aspectes més cuidats per la companyia, fins al punt de disposar d'una secció de relacions públiques a les seus nacionals, com per poder "filtrar" el tipus d'informació proporcionada i rebuda de l'exterior, i adoptar estratègies de grup internacional amb l'Administració i altres poders econòmics.
El Gràfic 3 ens permet fer alguns comentaris sobre la implantació internacional de Nestlé. Com hem comentat , es dona una clara preferència als mercats de la CEE i USA, i en menor grau a la Conca del Pacífic, Sudàfrica, Africà, Sudamèrica i el Con Sud. El paper dels països en vies de desenvolupament resta molt més rel.legat dins la política del grup, així com els NPIs. Tampoc s'observa una clara política envers els països de l'Est d'Europa. És a dir que hi ha una correlació positiva entre el poder adquisitiu dels països i les inversions de Nestlé. El paper d'Espanya quant a nombre d'articles produïts és un xic marginal, als nivells de Brasil, i els Estats Units, amb menys fàbriques que altres països de la CEE, però proporcioalment més productes.
Tras varis intents al llarg de mesos per tal d'obtenir una informació de caràcter oficial del centre productiu ha estat pràcticament imposible, dient-me que únicament faciliten informació global de l'empresa, i en cap moment a nivell de planta productiva, com era el nostre objectiu, l'entrevista amb el Director de la planta de Girona, Sr. Parramon. Per això aquesta entrevista, s'ha realitzat de forma indirecta, i guardant l'anonimat de la font d'informació.
Dit això, i tenint en compte el corrent continuada d'informació generada per la companyia als principals medis d'informació econòmics, en especial aspectes sobre els canvis i resultats del grup, disposem de moltes dades agregades. Així saben que és la principal empresa del sector alimentari a Catalunya, una de les primeres de l'Estat i del món lògicament. Si en un principi s'havia dedicat en exclusiva a la branca alimenària, amb el pas del temps ha diversificat la seva producció (no solament cacao, cafè i altres productes alimentaris com les aigües minerals, salses, pre-cuinats, congelats, dietètics i animals sinó en sectors tant diversos com la restauració i hoteleria; els productes farmacèutics i els cosmètics, que tot i representar un 4% del total de la facturació, van incrementant la seva presència en el grup.
Es tracta d'un dels primer grups multinacionals, creat per Henri Nestlé a Vevey, originàriament una factoria que començà la comercialització de llet maternitzada. La forta expansió fabril experimentada a partir de 1905, amb importants canvis tecnològics, possibilitaren la seva expansió territorial arreu Europa. Especialització alimentària que derivarà de forma gradual en un ampli control de gran part del mercat alimentari mundial, i en especial de matèries primeres com llet, café i cacau (NESTLÉ, 1966). L'evolució geogràfica recent (entre 1983 i 1987) permeten observar una major dedicació a àrees centrals, com Europa i USA. És en aquest país on la companyia ha experimentat un major creixement, fins arribar a ser la zona predominant en facturació l 'any 1985(STAFFORD i PURKIS, 1989). Per contra s'observa un abandó progressiu de mercats d'Africà, Sud-amèrica i Àsia. Les darreres dècades es caracteritzen per una diversificació progressiva de les inversions en sectors no relacionats pròpiament amb l'estratègia alimentària del grup, sinó com a diversificació per a una política a llarg termini (tendència observable en la majoria dels grans grups multinacionals del sector).
Nestlé, com la majoria de multinacionals suïsses es troben fortament conectades amb la C.E.E. ( BURGENMEIER, 1990), internacionalització de firmes suïsses que obeeix a la necessitat d'obrir mercats per part d'un país petit, mà d'obra barata i altres (NANKOBOGO, 1989), i que s'efectua creant sucursals o filials depenents del mercat, però amb dificultats legals de caràcter proteccionista, o de rendibilitats insuficients, que poden conduir en molts casos a l'abandó de l'activitat. Estratègia que seguirà davant una possible entrada futura de Suïssa a la C.E.E., on ja s'ha consolidat com a primer grup tras Y Opa sobre Exxor/Perrier el 1992, que enfronta les regles de la competència, on s'ha fet una estricta interpretació de les lleis Antitrust comunitàries. Tot i així, Nestlé, que ja contropava Vittel, amb l'adquisició de Perrier superarà el 80 % del mercat francès d'aigües minerals.
Geogràficament resultaria difícil encontrar un país on aquest grup no tingués, si més no de forma indirecta, interessos accionaríais, a més d'una sòlida implantació en estimables places financeres i paradisos fiscals, com la pròpia Suïssa (seu central a Vevey), Panamà, Singapur i Trinitat i Tobago. Distribució global que s'estructura en divisions continentals, les principals de les quals són: Des de la seu central a Vevey, el control directe de les societats europees, algunes de forma indirecta amb altres filials suïsses. Els títols accionaríais són de dos tipus segons siguin originàries dels fundadors o no, s'els restringeix la seva transmissió a persones no suïsses de nacionalitat, malgrat que actuialment preparen l'ingrés a les principals Borses del món, amb percentatges mínims (de l'ordre del 3% del capital). Aproximadament les 2/3 parts dels 3 milions d'accions amb dret a vot estan en mans suïsses, tot i que es tracta d'un accionariat molt conectat amb el gran capital europeu.
Un altre paquet important és el constituït per les empreses nord-americanes des de la compra de Carnation, que controlen a la vegada d'altres d'actuació europees. Un tercer grup d'empreses de països sudamericans és controla des de Panamà per la seva filial Unilac Inc. Finalment un altre grup és el constituit amb dues subdivisions, una per Africà i l'altra per Àsia, filials subministradores de primeres matèries bàsiques com cafe i cacau.
El detall pormenoritzat de les diferent plantes productives i de distribució del grup, per les interconexions indirectes amb altres societats, resulta pràcticament imposible de delimitar. Si més no, hem efectuat un mapa de la societat sobre la presència a Catalunya i a l'Estat espanyol. (Gràfics 1 i 2), i al món (Gràfic 3).
Orígens
Nestlé és una societat suïssa amb seus a Cham i Vevey, i constitueix un autèntic exemple de grup alimentari en continua transformació. Les (productes càrnics El Acueducto). A mitjans dels vuitantes comencen l'elaboració de cereals per a esmorzars Nestlé, participacions en Productes Brasilia, S.A. (cefé torrat, fruits secs) i en Exclusivas Comerciales de Mallorca, per a I 1 hostelería i restauració). La participació en Herederos de Gómez-Tejedor, S.A., i en Málaga Comercial, S.A. (café torrat), així com integració de Solís I.A.S.A. (productes culinaris). És a dir comencen a fabricar-se a Espanya una bona part dels productes del grup, en la mesura que evolucionem cap a un mercat potencial òptim, en funció al poder adquisitiu. El Gràfic 2 indica aquesta relació entre plantes i divisions productives, així com el personal global i les vendes a Espanya, que es pot veure ampliat per a Catalunya al Gràfic 1.
Les adquisicions més espectaculars del grup han estat la del grup nord-americà Carnation el 1975, l'Opa sobre el britànic Rowntree Mackintosh; més recentment l'aigua Perrier (no sense una llarga batalla entre BSN , Nestlé i el grup Agnelli en una Opa sobre Exxor a la Borsa de París). Política d'adquisicions realment agresiva sobre el control alimentari, que en el cas de les aigües ha passat a controlar el 22 % del mercat europeu. Efectivament, els grups transnacionals suïssos es troben ja plenament integrats dins la C.E.E., i la seva política actual consisteix simplement en una diversificació d'inversions com a forma de consolidació d'una àmplia xarxa de relacions econòmiques i l'abandó de les formes comercials tradiccionals (BÜRGENMEIER, 1991).
La localització de la planta de Sant Gregori està molt ben localitzada vora el Ter i a 1 Km. de la carretera Nacional II i l'Autopista A-7, principals vies d'entrada-sortida de França i el port de Barcelona. La compra dels terrenys actuals data de l'any 1956, al bell mig d'una àrea d'ampli domini ramader (i en aquest sentit,amb una localització òptima per a la instal•lació d'un centre de recollida de llet, tal i com s'havia pensat inicialment). Si durant aquest anys Nestlé es centrà a Espanya en la producció láctea, és una dècada d'expansió econòmica a Europa amb la introducció del Nescafé i els productes culinaris a Europa Un canvi posterior de l'estratègia de la companyia a l'Estat espanyol, passà, per la centralització a La Pinilla (Santander) dels productes lactis. Al disposar dels terrenys de Girona canvien d'estratègia i l'any 1968 s'inaugura la planta amb 173 empleats, amb la fabricació de cafè descafeïnat, que continua fins avui dia.
Es a dir que des de la introducció dels primers productes Nescafé a Espanya, i els inicis de la manufactura a La Penilla (amb totes les dificultat de l'època per aconseguir cafè d'importació als ports de Bilbao i Barcelona sobretot), fins a la creació de la fàbrica de Girona passà més d'una dècada, un cop definida la política exterior i d'inversions de l'Estat espanyol. Decisió de localització que continua sent òptima avui dia a tenor de les noves varietats productives aparegudes posteriorment: descafeïnat i torrat i les seves variants, el centre s'ha anat tecnificant considerablement.
Per això, tot i que la planta de Girona, per la seva tecnologia (posteriorment els terrenys van passar a ser d'aquest municipi), ha tingut un pes d'allò més important, ha estat sempre depenent de la seu central de Esplugues de Llobregat (Barcelona) per a aspectes no productius. L'any 1991, amb una inversió de 1.000 milions de pessetes es canvia considerablement aquesta filosofia productiva per pensar en una localització combinada, destinada per meitats a la manufactura cafetera, com fins ara, i la creació d'un centre de distribució completament robotitzat, anomenat CAP, i que per la seva òptima localització està pensat per a la recepció de productes del grup provinents de França i destinats al mercat espanyol. Havien tingut altres plantes més petites (una central lletera a Olot, tencada fa anys, i en aquests moments un petit magatzem de llet El Castillo a Fornells).
Llevat de la localització i la relativa accesibilitat a la xarxa de comunicacions europea i catalana, la disponibilitat d'aigua en abundància ha tingut que representar un factor important si considerem les voluminoses quantitats consumides en aquest tipus de procés productiu. De ben començament i fins aleshores, la companyia s'autoabasteix completament de diversos pous propis al llit del Ter.
Sembla no existir majors inconvenients en la localització actual de la planta que els derivats dels problemes medi-ambientals. Tot i tenir una depuradora pròpia per netejar les aigües tenyides de la compressió del marro, utilitza de forma desproporcionada recursos com l'extracció d'aigua fleàtica en abundància (de forma incontrolada per les autoritats locals i les repercusions corresponents sobre el medi, al ser un recurs escàs a la zona per la demanda urbana i el regadiu), és podria parlar de la segona font importat de contaminació gasosa a la zona (aquesta empresa juntament amb la Torras Hostench i "els Químics" col•laboren en aquesta imatge de pol•lució de la ciutat de Girona. Tot i això, la olor del cafè torrat no resulta tant desagradable a l'opinió pública; a més, hi ha una major discrecció al realitzar-se de nit, i com a estalvi de cost energètic). Així, com a paradoxa, justificaven la crema de 21 Tm. de marro per hora (dades de 1981), "per evitar la contaminació".
Les inversions es fan de forma gradual, sobretot renovacions d'equipament obsolet. Així, entre 1980 i 1984 van invertir 542 milions de ptes. i els darrers anys 1000 milions de pessetes, que ha culminat el 1991 en adaptar el CAP, un sistema de magatzems robotitzat completament.
Ocupació i organització
La plantilla de l'empresaa ha estat variable, des dels 190 empleats als seus inicis, passant dels 500 empleats en la dècada dels setantes, i actualment a l'entorn de 450 empleats. És una xifra variable, tenint en compte que una gran part del personal actual està a punt de poder-se jubilar en els propers anys (la mitjana d'edat és de 53 anys, majorment contractats als anys sixantes) i és probable que no es torni a arribar als màxims anteriors. Les dones, 80 en total, tenen una mitjana d'edat inferior, 40 anys, 6 de les quals treballen al laboratori. Les 74 restants operen a les línies d'envassat.
Aquest total es desglosa així: 6 persones en gerència, 20 en administració i la resta en producció, a 424. Ara, amb la creació del CAP es preveu passin uns 100 aproximadament a aquesta nova divisió de distribució d'articles del grup. Hi ha un percentatge elevat (al voltant del 20%) de personal eventual, fonamentalment per serveis punxa, de contractes, i joves de FP2, als que difícilment s'els fa fixes. De forma indirecta, més de 100 persones subcontractades als serveis de neteja, manteniment, transports (amb l'empresa Salles, de Quart), jardineria i altres. La distribució funcional del grup a Espanya i facturació es poden veure al Gràfic 2.
Els requeriments tècnics de la fabricació obliga al manteniment de tres torns (de matí, de tarda i partit), programats per a les diferents tasques, de tal forma que la torrefacció ocupi uns dies concrets, i la resta es programi més en funció de l'envassat o la congelado.
Un total de 20 empleats, comptant el personal directiu, tenen estudis superiors, que més els 10 amb títol de grau mig arriba al 7% del total de la plantilla. La resta exclusivament estudis primaris.
Un dels aspectes que més ha vigilat de sempre la companyia (a nivell del conjunt de l'organització) ha estat l'obediència i disciplina. Aquest és un tema que apareix de forma reiterativa en diverses estudis sobre el Grup Nestlé, fins el punt d'adoptar pràctiques antisindicals i postures molt retrògrades. L'any 1988 encara es comentava a la premsa local una autèntica persecució sindical, i allargament de la jornada laboral de forma indiscriminada, retribucions i anomenaments de caràcter paternalista i en funció a l'obediència i sometiment deguts a l'empresa, que lògicament han desenbocat en un augment progressiu de la subcontractació, com a defensa davant el poder sindical. Nogensmenys, a les plantes de Suïssa on el sindicalisme no té cap funció reivindicativa dins el grup.
Hi han 80 persones fora de nivell (personal directiu, tècnics i caps de secció), i pertant de conveni, i amb una retribució adiccional en funció dels resultats. Per a la resta hi han 13 nivells, des del 13, amb uns ingressos bruts anuals de 2,7 milions i el 1, o categoria de peó, amb 1,9 milions. Del total de 450 empleats fixes, un 50%, és a dir 225 resideixen entre Girona i Salt. Un 25% a Sant Gregori, i la resta diversificat per municipis veins, com Anglès, Sarrià, la Cellera, etc. De personal directiu estranger fa anys que no hi ha, apart de les estades curtes d'alguns tècnics i controladors. Aquest grup fins l'any 1960 acostumava tenir quadres suïssos en totes les seves plantes. Posteriorment, tot i que alguns es van quedar i jubilar aquí, la pràctica ha estat a la inversa, fins el punt que bona part del personal directiu de les divisioons nacionals i continentals en aquests moment són autòctons.
La mobilitat afecta al personal directiu en exclusiva. Tant el Director com els principals quadres tècnics (aproximadament 10) viatgen dos cops a l'any a Vevey, on tenen la principal factoria, i a Laussanne, el major centre d'investigació del grup. A més aproximadament un cop al mes viatgen a les oficines centrals d'Esplugues de Llobregat (Barcelona). Al centre de formació d'Alella (Barcelona) una mitjana de 3 cops a l'any. A més i relacionats amb les diverses funcions, cada director fa 3 viatges a l'any específicament per aspectes tècnics ( a Suïssa, a La Pinilla, centres de França, etc. ).
Finances i altres serveis
Tota mena de recursos són gestionats per les oficines centrals d'Esplugues de Llobrgat que centralitzen el conjunt d'activitats no productives de la companyia a Espanya. Únicament la planificació de la producció es realitza de forma més descentralitzada a Girona, però amb una supervisió diària i de control des de Barcelona i Suïssa, amb terminals informàtiques que enregistren les principals funcions dels productes fabricats, seguiment d'estocs, i altres. Fins i tot la nòmina es confecciona a Barcelona, restant els serveis administratius locals al mínim.
L 1 operativa diària de subcontractes esmentades constitueixen la totalitat de lligams exterior de la companyia, que actúa completament d'esquenes a la resta d'activitat territorial. De fet, es tracta d'altra plantilla paral•lela, amb menys drets laborals, ja que o bé son autònoms com els transportistes o són assalariats d'altra empresa.
Més de 100 persones per terme mitjà, procedents de les rodalies, al igual que la resta del peronal, i subcontractats per altres empreses col•laboren diàriament en activitats com servei de neteja, manteniment, transports (amb l'empresa Salles, de Auart), jardineria, menjador i altres.
Organització
Més que un organigrama d'empresa, ens trobem davant d'un gran centre de producció i distribució. Des d'una Direcció de Producció completament depenent de Barcelona per a pràcticament tot allò que no afecti de forma directa a la producció (i per aquestes funcions hi ha una altra línia jeràrquica de supervisió des de Barcelona i Suïssa) i pels Caps de Divisió (enginyers i quadres tècnics, però no pas de gestió) s'organitza el centre, compost de tres Departaments: Producció, Administració i Tècnic. Aquest dos últims són residuals tenint en compte l'escassa importància dins el conjunt. Per això, el Departament de Producció es divideix en tres grans seccions: Fabricació de les diferents varietats de cafè, magatzem (que es vol impulsar en aquests moments amb un trasvassament de personal fabril -mobilitat interna-) i Manteniment.
Aquesta última és la secció més delicada de la planta, degut a la complexitat tècnica del procés, molt diferent de la resta del sector alimentan, i que requereix una supervisió continuada i acurada. Per això, tant enginyers, com la resta del personal de la secció (preparats sempre sobre la marxa dins la companyia) i subcontractes que col•laboren conjuntament amb el personal fixe fent les mateixes funcions (en un mercat laboral intern segmentat) totalitzen pràcticament la meitat del conjunt de fabricació.
Els diferents processos tèrmics: escalfament i torrat, refredament -a diferents nivells segons la varietat de cafè, com el liofilitzat-, congelació i envassat obliga al manteniment de torns laborals continus per a cobrir les petites o grans emergències que sovint apareixen a les instal•lacions d'una certa antigüetat. Malgrat les reformes continuades que s'han fet, tenen més de 20 anys, i els objectius de l'empresa amb la nova inversió s'enfilen més per aspectes comercials que no pas productius, amb processos que perfectament es podrien desenvolupar en unitats superiors per aprofitar economies d'escala.
A hores d'ara, encara hi ha un predomini de les tasques productives, i per això, lògicament el departament de producció i els quadres tècnics en el cas de la planta de Girona són els més destacat dins el conjunt organitzatiu.
Supervisions hi han de tot tipus. Anualment es fa una auditoria interna del propi grup. Un cop cada dos o tres anys es realitza una inspecció global de la planta (estades d'un mes d'un equip de 6 persones suís que supervisa les divertses seccions i el seu funcionament). A més, les visites tècniques esglaonades per part de la seu central d'Esplugues de Llobregat. La supervisió de caràcter econòmic no cal realitzar-les, sinó de forma indirecta, partint de la informació diària facilitada a les oficines centrals.
Aquesta informació diària cap a Barcelona es fa de forma computeritzada ik correspon als rendiments que cada secció i taller passa a la Direcció i aquesta sintetitza per a Barcelona (anàlisi "d'estàndards" i el cost analític). A més hi ha un contacte diari informatitzat entre Barcelona i Vevey de tot tipus: aspectes tècnics, comptables, de gestió, personal, etc. En aquest sentit hi ha una forta descentralització de caràctec productiu i comercial a lesempreses espanyoles del grup, però Vevey exerceix un férreo control de gestió i financer en especial, amb una supervisió dia a dia.
Els darrers canvis organitzatius obeeixen lògicament als canvis tècnics operats a la planta, que marca les pautes de treball i funcionament. L'any 1982 es van invertir 5000 milions en la creació del procés descafeinat, amb els corresponents de personal i especialitats, reestructuració tasques existents prèviament i contractació de nou personal. L'any 1991 ha estat la creació del CAP (magatzem receptor d'importacions i distribuidor per a Espanya de productes Nestlé), i que ha provocat canvis funcionals importants, sobretot amb el trasvassament de personal.
Aquesta instal•lació originarà la creació de formes productives més flexibles cque permeti reduir els costos unitaris. Ens trobem davant una planta on no solament hi ha un component important de treballadors en precari (subcontractes efectuant tasques diàries en manteniment i alrtres), sinó on els continuats canvis tècnics exigits per la producció obliga a la plantilla a un aprenentatge continuat en operacions, sin no complexes, sí diferenciades, que possibilitin adaptacions ràpides acanvis organitzatius, colls d'ampolla, subtitució baixes i absentisme, etc. Tot això mitjançant la creació de retribucions diferenciades, ja que a més de les categories esmentades, hi ha una retribució variable en funció de resultats al lloc de treball. L'aprenentatge s'ha fet tradiccionalment sobre la marxa. Els primers dies amb la col•laboració d'altre operari, fins que es veu que es sorten sols. Molt sovint es tracta de feines de caràcter tècnic, com reparacions i manteniment periòdic que requereix un cert aprenentatge previ sense major utilitat, però, a altres empreses, ja que es tracta d'un procés específic no repetible a altres plantes tipus.
Cada cop més els diferents operaris s'han acxostumat a la realització de tasques múltiples, variable amb criteris esporàdics del cap de secció. Pel que respecta al personal majorment femení de la cadena, el ritme d'aquesta ve donat pels estandars de la direcció, que marca la productivitat del lloc de treball. Tot i així no hi han cçmplements salarials en funció dels resultats obtinguts per les diferents seccions.
Quan s'ha d'instal.lar un nou equipament industrial, prèviament els caps de divisió, enginyers i tècnics, es preparen durant un mes o menys al lloc del fabricant, a Suïssa, o a altre planta del grup similar. Posteriorment supervisen la intal.lació i preparen al personal de fàbrica; a vegades s'han fet cursets de un o dos dies.
Producció
Els recanvis per al manteniment de les instal•lacions es compren a Girona, quan es tracta de peces simples es fa la comanda directament als fabricants o mitjançant altres empreses similars del grup. De matèries primeres locals no n'hi han, llevat de l'aigua, tota de pou o l'energia; els subministraments de cafè s'efectuen amb una mitjana de 20 camions diaris que transporten cafè des del port de Barcelona i altres materials i de tornada productes acabats. Aquests fluxes de transport experimentaran canvis importants en un futur pròxim amb l'operativa del CAP. Fora de l'àmbit de Barcelona esmentat no es produeixen altres subministraments, al no existir mixtura entre café i lactis (com en el cas de La Penilla o altres filials).
De la manufactura del cafè descafeinat s'obtenen subproductes com la cafeïna, que es venuda a laboratoris diversos en farmàcia. En canvi, el tractament d'enormes quantitats de gra obliga a una eliminació de residus com el magro, que es cremat en moderns forns a la fàbrica, especialment de nit quan l'energia consumida resulta més econòmica. Cal recordar que es tracta d'una manufactura que requereix un ús extraordinari de recursos energètics sobretot aigua i una font de calor continua. Els residus líquids són depurats -destenyits-abans del seu abocament al Ter, però no així els gasosos, amb emissions contínues d'anhídrid carbónica l'atmosfera, en quantitats considerables (crema del marro sobrant).
Com a cas extrem, ens trobem amb una empresa que no disposa ni d'un sòl vehicle propi. El transport constitueix la principal tasca subcontractada totalment, per mitjà d'una empresa de de tranmsports de Quart, però hi han d'altres transportistes autònoms. Tanmateix passa amb les carretilles utilitzades per al manteniment i magatzems que molt sovint comporta que els conductiors siguin també exteriors. La restauració, neteja i jardineria, entre altres funcions també es subcontracten. En conjunt aproximadament un 20% dels operaris treballen en aquestes condicions postfordistes.
El control de qualitat es realitza per part dels dos laboratoris, de café solubre i descafeinat. També hi ha un altre control dins la cadena, però no es realitza investigació específica al centre no es fa. Solament alguns assesoraments de caràcter tècnic, però en principi l'idea és que la planta ha de ser completament autònoma en el aspectes tècnics i funcionals.
Comercials
Fins ara no s'han comercialitzat mitjançant la planta de Girona, productes d'altres empreses del grup, al ser un centre exclusivament de producció, però si que es farà més endavant, si més no com a lloc d'entrada i sortida de mercaderies, de pas i complementarietat entre els fabricats espanyols i francesos del propi grup.. Nestlé comença a obrir-se, igualment, als productes de marca. En aquest sentit han efectuat algunes produccions per a tercers, com l'envassament de cafè per a la cadena d'hipermercats Pryca i intenten rellançar amb un acord amb Coca Cola la fabricació del cafè envassat en llaunes (fabricació wall-to-wall nmitjançant una joint venture d'aquesta empresa a Tarragona). Aspectes que demostren una vinculació progressiva cap a la filosofia alimentària del mercat i la distribució.
Tenint en compte que els productes fabricats a Girona són de consum de masses, i de caràcter diari, el seu és fonamentalment un mercat interior pel conjunt del territori nacional, amb una major venda, lògicament, a les àrees urbanes.
També una part dels articles es destinen a l'exportació, en especial el cafè liofilitzat, com a semi-elaborat al que solament resta l'envassat final, que es fa als Estats Units, o el descafeinat pels països del Magrib. Així, les exportacions de la factoria de Girona arribà als 6.138 i 7114 milions de ptes. respectivament els anys 1987 i 1990, sempre en el primer lloc del ranking provincial. Nestlé es troba entre els 20 principals exportadors catalans i en augment (6160, 7445 i 8236 milions respectivament pels anys 1987, 1990 i 1991).
Els fabricats, més d'una dotzena diferents, són: NESCAFÉ (barreja superior), el més conegut,i de major difussió en diferents presentacions. RICORÉ i EKO (barreja de cereals i cafè). Cafè BONKA aromàtic, en gra i molt, i MOCCA, molrat (per a cafeteres amb filtre), MOKANOR (descafeinat), NESQUICK i altres varietats dins una presentació i innovació continuada. El Nescafè amb marca ALTA RICA (selecció de cafè centramericà), COLOMBIA i ORO. A més, les diferents varietats de cafè en gra torrat i molt. La distribució productiva i locacional a Espanya es pot veure als Gràfics 1 i 2, i al món al Gràfic 3.
El grup d'empreses Nestlé a Espanya abasta una gran part dels itineraris o "filières" alimentàries. El més important és la producció de café a Girona, que es constitueix una planta bàsica pel grup dins la seva estratègia europea; però també el cacau és altre d'important, amb la producció de Nesquick a La Penilla (Cantàbria) i el subsector dels aliments infantils (Pelargón des de l'any 1944 a La Penilla i posteriorment a Puentecesures (Pontevedra), així com els lactis: iogurts Chamburcy, llet condensada La Lechera i El Castillo (alguns paquets accionaríais venuts), gelats Camy, i mantega (Productos Paido, S.A.). Les aigües són altre objectiu, en aquest moments controlen no solament Aguas de Cardo (a Tortosa i compartida amb el grup arrosser Nomen), sinó el "paquet" Perrier obtingut indirectament (Aigües de Viladrau, EYCAM i la participació minoritària en Vichy Català).
Informació general del grup
Algunes de les dades del grup es poden trobar a (STAFFORD i PURKIS, 1989;ONU, 1980), constituint el primer grup alimentari del món (a vegades sobrepassat per la multinacional anglo-holandesa Unilever), amb vendes de 13,5 bilions de $ USA (1989), des de café a aigua mineral, vi i congelats, restauració, cosmètics i farmàcia. Les 2/5 parts es venen a Europa, i 1/5 a Is Estats Units. Les begudes instantànees eren el 27 % del total de les vendes mundials, seguides dels productes de consum diari, 21 % i culinaris, 15 %. Tot i que les vendes s'han incrementat a nivell mundial, la seva taxa ha anat baixant des dels anys setantes, estabilitzant-se a l'entorn del 4% anual pels darrers anys.
La importància del grup grup és gran fins el punt de ser la primera empresa del sector alimentari de l'Estat, amb una facturació en augment (103.000 i 125.000 milions de pésetes respectivament els anys 1986 i 1988). Els beneficis de 1986 voltaven els 5000 milions de ptes., amb importants augments anuals (AIABECA, ,1988;DUNS & BRADSTREET INT., 1991;ALIMARKET, 1991;ACTUALIDAD ECONÓMICA, 1991).
Altres dades globals es solen trobar periòdicament a la prensa diària. Així, Nestlé va invertir 4.200 milions de ptes.en 1986 a Espanya, dels que Girona absorbeix 610 milions. Els destinataris d'aquesta producció són, apart del mercat interior, l'exportació que en 1987 va ser de 6.138 milions de ptes. per a la factoria de Girona, amb els països àrabs com a principals importadors.
A l'apartat de matèries primeres, segons dades referides a 1986, Nestlé España va consumir 271 milions de llitres de llet de vaca (aportacions aproximades de 16.800 ramaders), però solament equivalent al 5,5% de l'entrega total en centrals lleteres. De cafè, 24.500 Tm., és a dir el 19% de les compres espanyoles de cafè, procedent de Colòmbia, El Salvador, Brasil, Costa de Marfil, Uganda, R. Centrafricana, Equador i Hondures. Finalment, en cacau 7.600 Tm., el 20% del gra importat a Espanya: de Brasil, Ghana, Costa de Marfil i altres. Sense oblidar la importància dels subministraments de carn, tomaca, patata, vegetals, vidre, llaunes, etc. Al món dels negocis internacionals s'acostuma considerar Nestlé com a un grup que utilitza de forma habitual el sistema te preus de transferència entre filials (FINANCIAL TIMES, 1983).
Com a la majoria d'empreses Nestlé té una Direcció General a Esplugues de Llobregat, de la que emanen les directrius per a la organització a Espanya. Propera a aquesta es troba una Direcció Staff, composta d'equips de treball que vigilen qüestions salarials, de formació i promoció. Altres equips de la Direcció s'en cuiden del manteniment actualitzat de la informació sobre la marxa de l'empresa i de l'establiment de relacions exteriors (relacionades amb clients, la seu suïssa, administració i medis de difusió). Un aspecte important consisteix en la realització d'enquestes i estudis de mercats periòdics sobre les preferències alimentàries i el manteniment de contactes fluits amb el seu públic, vigilant aspectes com la comercialització i presentació dels productes, la seva imatge, publicitat, recetaris, consultes i aspectes relacionats amb l'alimentació en general. A més una àmplia xarxa de distribució a nivell nacional (Gràfic 1) és coordinada per la Direcció Comercial.
Hi han Direccions de Producció a les diferents fàbriques, a més d'equips que s en cuiden del control de qualitat, instal•lacions, pressupostos i costos, etc. La Direcció de Finances i Control es responsabilitza d'assegurar el cumpliment de l pla financer, és a dir establir el correcte moviment financer, un pla de comptabilitat general i de costos, vigilar els aspectes fiscals, establir Pressupostos generals, vetllat pel patrimoni de l'empresa i verificar el correcte funcionament dels circuits econòmics.
Altres funcions contemplen la pròpia organització de l'empresa amb plans a curt llarg termini, aplicació de mitjans informàtics, estructura jurídica i legal, noves tècniques de logística i manteniment d'instal.lacions, parc de vehicles, etc. encomanades a la Direcció de Planificació, Mètodes i Serveis.
Recentment va ser creada una nova Direcció operativa anomenada Direcció de Productes Refrigeráis que pretén disposar d'una estructura productiva, comercial, de desenvolupament de productes, de logística i control, com per garantir una agilitat màxima i rapidesa de gestió per productes càrnics, refrigeráis lactis i formatges. Con ve rec ordar que aquests productes presenten el denominador comú de tenir un període de consum realment curt, que requereix una distribució refrigerada a 5° C.
Nestlé España, com a grup d'empreses té unes inversiones de 12.000 milions de ptes. a Espanya, i una plantilla de 7.000 treballadors. El benefici estimat per 1990 era de 7.300 milions de ptes., amb taxes d'increment de vendes de l'ordre del 5% anual. Exercir un control d'aquesta estructura tant complexa requereix un gran esforç organitzatiu. D'ahí que , tot i que varia segons els països, un primer nivell de control es realitza seguint un model tipus en 6 divisions:
-Productes dolços -Cafè -Begudes, dietètica, productes infantils i aliments varis -Pastes, arròs, precuinats i productes secs.
-Productes frescos -Altres produccions Com es veu, la importància de la manufactura del cafè dins la divisió internacional és bàsic per la companyia.
Les vendes globals el grup a Espanya experimenten augments importants entre 1990 i 1991 (107 i 153 milers de milions). En canvi la plantilla es manté força estable, al voltant dels 4800 empleats en una clara política de no anar a més personal, sinó d'amortizar les baixes per antigüetat. La segona empresa del grup, Derivados Lácteos y Alimenticios, S.A. tenia el 1989 un capital de 3600 milions, vendes de 16160 milions i 810 empleats (DUNS & BRADSTREET, 1991).
Producció i comercialització d'articles del grup
Situació dels productes cafè i xocolata
Desprès del petroli, el cafè ocupa el segon lloc en valor a les transaccions internacionals (comerç de primeres matèries i producte elaborat). L'augment del benestar econòmic s'ha caracteritzat per una expansió considerable d'aquest producte, tant en producció com en consum. (ROCCA, 1980). I aquesta és l'imatge internacional que ofereix Nestlé del seu café i tots els seus productes en general, imatge-símbol de benestar i estatus social, a més de qualitat de la matèria primera.
Al món predominen per ordre d'importància les produccions cafeteres d'Amèrica Meridional, Africà i Amèrica Central (FAO, 1990). Existeix una cinquentena d'espècies conegudes, les més comercials del món són I'arábica i robusta, i a més distància la libèrica.
En la producció industrial intervenen diverses varietats, que proporcionen diferents continguts (sabor, olor, cafeína, etc.) i que han estat difoses arreu el món dins la franja climàtica intertropical. La primera de les varietats anteriors, procedeix de la regió del Llac Tanà, a Etiòpia. La varietat robusta es original del Congo i l'Africà Occidental, més difosa actualment a Angola i Uganda, més apreciada per l'alt contingut en cafeína. La libèrica té l'origen a l'Africà Occidental, i exigeix temperatures superiors (GUYOT, 1963;HERBOLZHEIMER, 1973).
El sector del cafè ha sofert diverses crisi, no solament a nivell internacional sinó nacional (com la dels anys 1977/78). Tot i que els recents acords dels països productors han creat una certa estabilitat en els preus, l'equilibri a llarg termini resulta pràcticament imposible, amb una perduda del poder adquisitiu dels països productors (TREVISAN, 1990). Pels països productors, aquest cultiu els condemna a la misèria i el desastre de les seves economies que depenen de les exportacions de gra. El 4 de juliol de 1989 començà a caure el preu internacional del cafè, al anunciar-se la ruptura de les negociacions a Londres per a renovar el pacte mundial. Des de llavors, la coritizació no han deixat d'anar a la baixa, a causa d'un excés d'oferta, fins fa poc que el preu arribà al mínim històric dels darrers vint anys (LA VANGUARDIA, 1992).
El descens de preus s'inicià tras la suspensió del sistema de quotes de l'OIC-Organització Internacional del Cafè. Degut a que els preus internacionals no arriben per cobrir els costos, es preveuen fortes caigudes de collites tenint en compte que no arriba a cobrir els costos. A començament s d'abril de 1992 ha tornar a haver-hi una altra reunió a Londres per reactivar el pacte cafetaler, però no s'ha arribat a cap acord sobre la reimplantació del sistema de quotes. A nivell dels països productors el tema exigeix un tracta particular, ja que d'ell depèn la supervivència de bona part del camperolat sudamericà, i el problema del narcotràfïc, ja que aquest producte es substitueix molt fàcilment per coca en períodes de crisi a l'Equador i Colòmbia.
Pel que respecta al sector a l'Estat, els darrers anys es produeix una profunda transformació amb la desparició de gran part dels petits torrefactors. El món del cafè nacional té dos moments importants: abans i després de maig de 1980, quan l'Administració alliberà el mercat que fins aleshores havia estat intervingut (ajustant el preu entre uns marges molt estrets de compra-venda, de forma que no permetia amortitzar degudament les instal•lacions dels grans fabricants). En tal sentit era un mercat molt rígid, atomitzat en 750 firmes torrefactores que comercialitzaven el seus fabricats de cafè (PALAZUELOS, 1986;ALVAREZ, 1989).
Posteriorment el panorama va canviar de forma considerable. Nestlé, General Foods i Douwe Egberts es van fer amb el 60% del mercat espanyol, fonamentalment via adquisició de empreses. Així la multinacional suïssa Nesüé (amb el conegut Nescafé i Bonca) comprà cafès La Estrella i Brasilia. La nordamericana General Foods, propietària de Monky, va comprar Saimaza i cafès Columba i l'holandesa Douwe Egberts entrà mitjançant Marcilla i Saley.
Amb aquesta nova estructura, els torrefactors han passat de més de 750 a 300 a l'actualitat i acusen a les multinacionals de practicar una política de "dumping" per a eliminar la competència existent. L'argument dels grans és que el procés es deu a la presència d'economies d'escala que els hi permet abaratar el cost dels seus fabricats i vendre a preus inferiors a la resta.
Com a causa important, els darrers canvis en el preu internacional del producte com a conseqüència de la sèquia de fa tres anys a Brasil, que disparà el preu controlat per la OIC de 120/140 c. de $/lliura, fins arribar a 280 c. de $., una restricció del consum mundial i la sortida d'existència magatzemades pels grans productors. Per a passar posteriorment a una estrepitosa caiguda de preus l'any 1987, que arribà a 90 c. de $/ll. als mercats de Nova York i Londres. La conseqüència d'aquests canvis ha estat la desaparició de bona part de les petites indústries de torrefacció, com s'ha assenyalat abans (RUIZ i VILLALBA, 1986).
La supervivència pels petits productors passarà per la necessitat d'actualitzar les instal•lacions: més tecnologia i més moderna i millora de la qualitat dels productes. Situació, però, difícil si considerem que generalment es troben en un procés continuat de descapitalització i les futures fluctuacions internacionals de preus pot acabar amb elles de sobte. A les nostres comarques hi ha una indústria petita: Cafès Cornellà, S.A., amb un mercat local propi, a més d'alguns torrefactors, petits artesans.
Nestlé es un grup molt sòlid en la manufactura de xocolata, tot i que no fabrica aquest producte a la Regió II. Fem una breu referència a aquesta producció degut al pes que tradiccionalment ha tingut dins Nestlé (Nesquick i altres marques), i la dinàmica internacional del comerç del producte, molt semblant a la del café. A la Regió II i han dues empreses petites: Chocolates Torras, S.A., de Cornellà de Terri, la més important, i Las Comas Cemoi, S.A., d'Olot, de caràcter artesanal, propietat del grup galeter de Castellfollit de la Roca, Cal Enric, S.A. La primera ha estat comprada el 1991 pel grup nord-americà Sara Lee a la familia Saus (mantenen una imatge de qualitat aconseguida per la promoció i trajectòria a nivell regional i català). Al igual que el cafè, la xocolata és una producció gens lligada al consum de matèries primeres comarcals, que s'importen, i en aquest sentit la competència és molt forta per part dels principals fabricants nacionals.
Hi han, d'altres productors, no ja fabricants de xocolata sinó que incorporen de forma significativa aquesta matèria primera als seus productes. En concret, la gran acceptació dels pastissos pre-cuinats, de Bellsolà, Panificadora Guixolense i altres empreses similars, congelats i subministrat a les diferents confiteries, amb una caducitat llarga, de més sis mesos. Els gelaters també fan servir de forma notable la xocolata pels seus fabricats.
Tornantg al cas que ens ocupa, Nestlé, la majoria dels seus productes no es fabriquen a Girona, ja que, a més de la divisió de cafès ja esmentada i facturació principal, en segon lloc es troben els productes lactis: llets pasteuritzada i en pols, concentrats i cremes, amb marques de la importància de La Lechera, Carnation i altres. Catalunya té un pes productiu de primer ordre dins les localitzacions fabrils del grup (PAUNERO, 1990), com es pot apreciar al Gràfic 1.
En productes de cuina, amb productes deshidratats -brous, patata etc.-i salses líquides. Un dels creixements més importants s'està experimentant en els congelats, productes amb gran valor afegit i de fàcil introducció en el consumidor: productes de cuina lleugera, de peix com Findus o els gelats, cada cop de consum més difós. Pel últim la fabricació de xocolata i altres: millores de qualitat i marques, opa sobre Rowntree, aliments infantils, dietètics, d'animals, etc. en un mercat madur al món occidental.
L'estratègia com a grup d'empreses ha estat definida en diverses ocasions per la pròpia Direcció General en tres principis fonamentals: En primer lloc una orientació envers els productes i el públic més que en el propi sistema productiu. En segon lloc una àmplia visió a llarg termini substentada per un ampli marge de beneficis. Per últim una àmplia descentralització tant en un sentit geogràfic (per tots els continents) com de les factories, properes als centres de consum i a les matèries primeres; així com una àmplia descentralització organizativa. És evident que tot això significa majors dosi de flexibilitat.
Ens trobem davant un centre amb un canvi de filosofia significatiu. Per una banda, predomini del treball flexible, subcontractació i treball femení en cadena, i la conversió d'un centre exclusivament productiu en mixte producció/distribució, on també han entrat les noves tècniques de productes de marca i les conexions amb els principals agents de la distribució (Pryca, associació amb Coca-Cola per distribuir cafè en llaunes, etc. ).
Malgrat que es tracta de la primera empresa alimentària de Catalunya i de la Regió II (la primera és Nutrex-Callís), no presenta una cohesió lògica amb l'entramat agrícola si considerem que els inputs són d'importació, i que els fluxes econòmics locals obeeixen a tasques productives i de distribució descentralitzades i perifèriques respecte a l'activitat cafetera principal.
Des del punt de vista comercial, és un grup que està al dia en el sentit que adopta una política de renovació constant de marques i fabricats per a mantenir la seva penentració comercial. Dels resultats experimentals a nivell mundial, cal destacar un interès cada cop més gran del grup pels mercats occidentals, i en aquest sentit Catalunya (i l'Estat espanyol en genral) representen un mercat important que ha condicionat la localització del CAP a Girona. També cal destacar el paper de Catalunya com a "pont" tradiccional de la multinacional en la seva política a la Península i el Magrib.
Nestlé és un grup líder, amb una alta racionalització de tots els seus recursos: preus de transferència, inversions, innovació productiva, centralització, bon servei i creixement potencial considerable. Els aspectes tecnològics són d'un elevat know-how i mà d'obra molt especialitzada en tasques productives i de gestió (Gràfic 1). Hi ha una extraordinària diversificació productiva en la pràctica totalitat de filières alimentàries i una apertura progressiva a tot tipus de negocis rendibles, dins una línia de qualitat dirigits a un o públic d'un cert nivell, especialment als països desenvolupats, i com a diversificació de riscos.
Els canvis organitzatius són constants, amb intensificació del factor capital sobre el treball. En altre ordre de coses ha estat un grup molt criticat pel seu paper monopolista mundial sobre les matèries primeres a nivell mundial, la dependència econòmica dels països productors i els desequilibris regionals a escala mundial (HARRISSON, 1982). En aquest sentit més que una estratègia cal parlar de vàries segons els diferents mercats i països on opera.
Igualment és un grup amb una clara política de diversificació funcional, que incrementa el seu poder sobre el mercat en una continua lluita per l'integració horitzontal, vertical i diagonal (duiversificadora d'inversions i búsqueda de sectors amb un valor afegit superior). Es tracta, però, de sectors específics i cada cop més diversos, o bé conectáis entre sí (cosmètica i farmàcia), alternatius o complementaris (sobretot als congelats, xocolata i dolceria). Tanmateix, s'abandonen progressivament a la seva sort filials amb sectors problemàtics (llet el Castillo).
La planta de Girona constitueix un exemple evident sobre la plasmació regional d'aquesta política globalitzadora i el seguiment de la majoria d'una tendència organitzativa del grup a nivell europeo, amb un impacte regional petit. Tot i això els aspectes relacionat amb 1'empleo i la difusió de tasques subcontractades comencen a crear un teixit de relacions important amb les empreses locals. Difusió territorial en definitiva creada en base a la flexibilitat tant interna com externa que estan disposats a aplicar. Géneve. NESTLÉ (1966) Els fundadors de l'empresa, la familia Pagans (especialment D. Joaquim Pagans i Grau, de professió químic, pare de l'actual Director Comercial), aprofitaven subproductes de la indústria veïna Industrias Químicas y Tartáricas, S.A., on havia treballat anteriorment el fundador (el procés químic consisteix en el tractament de greixos amb disolvents). Primerament produien exclusivament "cola" i savons, a partir dels sobrants d'ossos i connes de porc dels escorxadors per derivar posteriorment a les gelatines (producte natural obtingut per hidròlisi parcial del colàgen) i complements de pinso des de l'any 1960, (a més de farines de carn, fosfats bicàlcic, amb múltiples aplicacions en farmàcia, alimentació, fotografia i altres). Les aplicacions principals de la gelatina són com a estabilitzador en la fabricació de gelats i cremes, caramels i llaminadures de goma, a les conserves de carn i xacineres, en la clarificació dels vins, de formatges i ioguts, i sobretot a la pastisseria i fabricació de salses. Un esquema del procés es'pot veure al Gràfic 1.
Inicialment es va crear l'empresa a Girona per l'existència d'uns terrenys de la seva propietat de la dona del fundador, la Sra. D. Martí, molt ben situats a un antic descampat a Palau i prop dels "Químics", però al bell mig de la que seria principal zona d'expansió urbana de la ciutat de Girona a partir dels anys setantes. Des dels anys sixantes, amb ocasions dels primers conflictes El grup Sanofi internacional està volcat en la salut en dos sectors bàsics mundials, on són els líders: les anomenades bio-activitats i els perfums/productes de bellesa. En aquest sentit, l'activitat de Pagans no es troba molt a prop d'aquestes línies de productes del grup. La seva presència és a tot el món amb inversions de més de 40000 milions de F.F. i 35000 empleats en més de 100 països, amb la seu central a Paris, i amb marques tant conegudes com Yves Rocher i Nina Ricci.
Els efectius de bio-activitats, Sanofi Pharma, són de l'ordre de 7700 empleats, i la resta són a les divisions de perfums i bellesa. Aquestes bio-activitats tenen una clara descentralització per zones geogràfiques, destacant: un 60 % a la C.E.E. i la resta al món., en un seguit d'empreses volcades sobretot a França, la C.E.E., USA/Canadà i el Japó., i amb un elevat component en investigació R+D farmacèutica. Actualment realitzen una forta penetració als països de l'Est, mitjançant una "joint-venture" a Hungría (Chinoiri).
Origen
Els avantatges representats per la nova ubicació de la planta a Cervià de Ter, obeeixen a una major flexibilitat en matèria mediambiental (tenint en compte la llarga història amb l'Ajuntament de Girona), en un municipi rural amb interès per la ubicació d'empreses (malgrat que es va insistir en la creació de llocs de treball locals, s'ha mantingut la plantilla existent a Girona (els darrers anys solament s'han contractat 2 noves empleades de Cervià de Ter).
Aquesta flexibilitat permet, per una banda el subministrament d'aigua de pous propis (exigit pel propi procés químic), així com els residuos productius, (l'empresa aboca directament l'aigua residual al llit del Ter i, malgrat l'existència d'una petita depuradora, és completament ineficaç i obsoleta). Tot i així, les avantatges per l'empresa han resultat ser interessants, degut a la manca de control sanitari d'aquestes administracions locals inferiors, i un cop solventáis majorment l'aspecte dels fums pudents, pel canvi de la matèria primera tractada.
Quant al mercat, la localització és bona, prop de la carretera nacional II, i a 8 kms. de l'entrada a l'Autopista A-7, tot i que els mercats es troben allunyats i diversificats en escasses grans empreses arreu l'Estat espanyol.
Els inconvenints són fonamentalment l'existència d'un clima no gaire òptim per a aquests tipus d'indústries, que requereixen un procés costós d'assecament amb aire filtrat, i en aquest sentit la localització actual no resulta molt adient (per la gran humitat de la comarca, i la proximitat del riu). Per això un clima de caràcter sec s'adaptaria molt millor al procés de fabricació.
Hi ha una política d'inversions que es fa de forma continuada. Tot i així, les més forta van ser l'any 1975, per 400 milions de ptes. i l'any 1985 per 1000 milions, amb motiu de l'ampliació i tecnificació de l'antiga planta i com, a resultat de la desaparició de la planta de Girona.
Els fabricants de gelatines més importants de l'Estat es troben a la Regió II: Pagans S.A. i Miquel Juncà, S.A., a Cervià de Ter i Banyoles respectivament. Tenen instal•lacions fotça tecnificades (veure Gràfic 1) i disfruten d'un ampli mercat a Catalunya i a l'Estat (PUNT DIARI, 1987). El principal incovenient es deu al seu impacte ambiental considerable: vertit de deixalles químiques als rius i sense pràcticament depuració dels restes animal, a més dels gasos, que va motivar les queixes quan Pagans era a Girona. Especialment és el riu Ter quer pateix aquests vertits a la seva conca baixa, que ha anat tenint progressivament una finalitat d'autèntica claveguera industrial de les principals concentraccions industrials (gasos i altres de papereres, gelatines, fertilitzants de Celrà, Girona, Banyoles).
Ocupació ï organització
Amb les darreres inversions la plantilla de l'empresa ha disminuit com a resultat de la progressiva tecnificació i robotització. Així, l'any 1986 era de quaranta persones, i el 1992 són 35. Malgrat existir una mena de pacte municipal per tal d'incrementar l'empleo industrial del municipi a canvi de la instal•lació d'una "indústria dura" com aquesta, no solament no s'ha mantingut, sinó que la plantilla es troba estabilitzada, al igual que l'activitat. Dels treballadors actuals solament tres administratives són de Cervià, i la resta, el 90 %, continuen residint a Girona, provinents del'antiga fàbrica, o entrats de nous, com a tècnics (oferta inexistent a àrees rurals), i algunes subcontractes de manteniment elèctric i mercànic dels voltants.
La plantilla té una edat mitjana de 43 anys, composta majorment per homes (les dones representen el 15% del total en Administració i Laboratori), i que es distribueix així: A la gerència són 5 persones (Director General, de Producció, Comercial, de Personal i Financer, aquest darrer de nacionalitat francesa, assignat al centre per la seu central de París d'Elf Aquitaine), totes elles amb diferents nivells jeràrquics. Administració té un total de 9 persones (4 dones); laboratori en té 3; de la secció de manteniment s'en cuida una plantilla de 7 persones (dos d'elles tècnics), i la resta, 11 persones de forma directa en producció i magatzem.
El nivell d'estudis és d'EGB, llevat de dos perits químics, un enginyer, un farmacèutic i dos biòlegs, titularitats decidides per la seu principal, en funció del perfili requerit a aquest model d'indústria, o provinent d'àrees urbanes. En aquest sentit, les dues persones contractades al municipi han estat auxiliars administratives, però no personal més qualificat.
El nivell de'retribucions és l'habitual en el sector químic per les categories existents. Amb l'anterior grup multinacional belga, De Smet, el personal directiu tenia una major autonomia, i retribució. L'entrada del macro-grup Elf ha representat no solament una retallada important de les depeses de personal, sinó una perduda importa d'atribucions i independència en les decisons gerencials.
En aquest sentit, la figura del Director Financer (amb retribució homologable a França) exerceix un paper de pont amb la seu central francesa en tots els aspectes relacionats amb la gestió de fons. Quant a la resta del personal de producció i oficines, la retribució són exclusivament les enmarcades pel conveni del sector, sense existit, per això, altre tipus de complements com millora salarial, productivitat, pagaments en espècie, etc. Tenint en compte que és una producció molt regular i prefixada d'antemà per la seu central, tampoc dona lloc al manteniment d'hores extres o colls d'ampolla que calgui soplir amb personal temporer. En aquest sentit, tot i mantenir de forma regular un cert peronal eventual (de 5 persones en aquests moments als que normalment s'els renova el contracte). Les diferències salarials dins aquestes categories de produció i tallers són mínimes.
El personal, com hem assenyalat, prové diàriament de Girona (en dos torns i un retén mínim de nit), ja que solament 5 persones resideixen al municipi. En un futur, però, si convé soplir les jubilacions amb noves places de personal no especialitzat, s'atenderien les demandes concretes dels voltants.
La mobilitat de la plantilla afecta al personal directiu, i més en concret al Director General, que fa un viatge setmanal a Barcelona, i aproximadament cada dos mesos un a París. El Director comercial el 70% del seu temps laboral és fora de fàbrica, (visitant clients i proveïdors, majorment arreu l'Estat a Murcià, País Valencià, Madrid i a les províncies del nord sobretot), i els seus contactes són de caràcter exclusivament comercial, sense majors conexions amb directius de Barcelona o de l'estranger. La Secretària va un cop cada dos meos a Paris, per comentaris sobre l'estat de comptes. L'actual Director Financer impost per la seu central, també viarja un cop al més a Paris. L'aspecte comercial i productiu sí que depèn exclusivament de decisions de la gerència local.
El personal tècnic viatja molt poc per raons laborals (solament quan es presenten noves inversions en maquinaria o processos complexes poden estar alguns dies a plantes similars del grup, però no sòl ser aquest el cas). La secretària de Direcció també és veu obligada a viatjar un cop per trimestre per a acompanyar algun dels directius a la seu central de París, per dos o tres dies.
Finances i altres serveis
El conjunt de decisions bàsiques per a totes les empreses del grup a Espanya, com les financeres, d'assegurances, compres de vehicles, etc. vé indicat per la seu central de Pans (per exemple tots els vehicles que es compren al grup han de ser marca Renault, pels nexes existents amb el "holding" d'empreses públiques franceses). Amb una major supervisió i control, els aspectes financers, totalment centralitzats i decidit des de París, mitjançant l'actual Director Financer, també francès i gens adaptat a l'actuació empresarial que ens és pròpia. Quant a l'assessorament legal, es centralitza al "holding" de Barcelona.
Aquest procés no permet desc entalitzar-se en tasques productives o serveis, sobretot tenint en compte el tipus de procés productiu, que requereix la realització de totes les etapes del producte dins la pròpia fàbrica, que a més és magatzem de productes acabats del grup (gelatines sobretot).
Els transports, però són subcontractes amb dues companyies i alguns autònoms (dos són del propi municipi), tant pel subministrament d'inputs (en camions tancats hermèticament) com per a la distribució dels productes acabats des de fàbrica per a tot Espanya.
La neteja d'oficines també es subcontracta, i disposen de dues empleades donades d'alta com autònoma, també del municipi, i pel manteniment fan venir sovint dos lampistes autònoms de Cervià de Ter i de Bordils, respectivament. Algunes tasques de jardineria periòdiques les realitza un pagès, per hores, i a vegades han tingut assesoraments de gestió o d'informàtica, de Girona ciutat, però amb caràcter molt puntual.
Organització
No disposen de departament específic de Compres o de Vendes. Per la dimensió empresarial, pel propi producte i la modalidad de venda, és el propi Director Comercial, qui viatja constantment arreu l'Estat, visitant els clients i proveïdors (que en ocasions es confonen dins un mateix grup, degut a una íntima relació entre escorxadors i indústria cárnica).
La gestió es realitza directament pel Director General, amb contactes freqüents amb el Consell d'Administració, a Barcelona, que supervisa la gestió del departament de Compres i Vendes, el més delicat per a l'empresa, i que s'en cuida un antic directiu, fill del fundador de l'empresa, i coneixedor a fons del mercat; seguit en importància, un departament amb categoria similar és producció, que disposa també d'una secció tècnica i de manteniment, al ser una tecnologia moderna i automatitzada, que cal supervisar periòdicament, a més d'una secció de magatzem. Hi han dos executius "staff", amb menys pes, com són el cap de Personal i d'Administració. El Director Financer realitza la seva tasca amb la col•laboració del Director General, depenent d'elle en línia jeràrquica, però supervisan! la financiado directament amb la seu a París.
No hi ha cap mena de supervisió tècnica, llevat del cas dels canvis a efectuar que poguin presentar-se en un moment donat. En aquests casos es desplaça un tècnic a París per a adaptar-se a la nova situació. La resta del control s'efectua setmanalment enviant informació a París, i amb els contactes del Director amb les empreses del "holding", a Barcelona.
La informació subministrada, és l'habitual en aquests casos: informació setmanal de vendes i estocs. Balanç i Comptes de Resultats mensual. A més a més, altres estàndars financers.
Un cop ultimat el procés d'inversions tècniques l'any 1986, el major canvi que s'ha operat ha estat la venda del grup belga al grup francès. Si els belgues eren una "petita multinacional" que intal.laven fàbriques clau en mà, no exercien cap mena de control directe important. La incorporació a aquest grup "monstre" (paraul.les textuals) ha representat una nova forma de treballar, completament dirigida i falta d'inicitiva personal, amb una continua i progressiva retallada de l'autonomia i poder de decisió a totes les empreses del grup a Espanya, i amb un férreo control del personal directiu exterior a l'empresa (normalment a cada empresa del grup hi ha algún directiu francès).
L'adiestrament requerit pel personal es força senzill, i quan s'han trobat amb el cas de nou personal, s'els ensenya sobre la marxa, en pocs dies. No han previst mai cap curset de fromació per a les diferents categories, i solament en algún cas han precisat de l'assistència de monitors en infrormàtica que expliquessin el maneig dels equipaments (subministradors dels serveis de gestió, mitjançant Pes. i altres equipaments).
Tampoc es comtemplen tasques múltiples. Els diferents llocs de treball són molt clàssics, sense canvis en la programació de tasques o de lloc del personal. Els sous són fixes, segons el conveni i sense cap individualització de la retribució per raons de productivitat, comportament o resultats.
Aspectes productius
Arran dels problemes de contaminació pels que s'ha acusat tradiccionalment a aquesta empresa (abans feia una pudor considerable a les dues plantes de Girona i de Cervià), amb les noves instal•lacions es van plantejar produir a partir d'altres matèries primeres (més costoses, però també de millor qualitat) com són les connes de porcí i boví provinents dels escorxadors (el tractament d'ossos ha quedat relegat a l'altra empresa competidora i no multinacional, Miquel Juncà, S.A., de Banyoles). Aquesta pell es neteja traient les restes de carn i grassa. En el cas del boví el procediment és més llarg: la flor de pell es fa servir per a la producció de cuir, mentre que la part interior es conserva en sal i es tracta en un bany e calç abans de produir la gelatina (que és una proteina pràcticament pura).
Malgrat que la Regió II és una àrea porcina important, els subministraments es realitza en un 30 % de Catalunya (especialment de Lleida), i un 65 % d'altres àrees de l'Estat més diversificades (especialment grup Soprorga), i 5 % de França que en ocasions pot arribar a representar un 10% del total dels subministraments). Hi ha una certa estabilitat quant a subministrament d'un parell de camions setmanals del Sud de França (més de mil tones anuals de matèries primeres amb un cost de transport de 1 F.F. per kg. ), amb acords entre empreses del grup ja que són els majors productors europeus de gelatines, amb 5 fàbriques similars solament a França.
En aquest sentit, un fet territorial comarcal com aquest no contribueix a explicar la localització de la fàbrica per raons d'abaratament de costos de transport, o a prop del mercat, sinó que les pautes de localització són inicialment històriques i en l'actualitat subjectes a una legislació rígida per aquest model d'indústria contaminant. Amb la localització a Cervià de Ter hem assitit a una "entente" municipal per no haver-hi problemes legals en un futur, a canvi d'algunes contraprestacions d'empleo local. D'alguna forma eera el tema que mes els havia preocupat darreament en la búsqueda de noves localitzacions possibles.
No hi ha producció subcontractada, al efectuar-se el procés íntegre a la fàbrica. Solament es podria parlardir que el transport es realitza majorment amb transportistes autònoms, per les matèries primeres disposen de camions propis, preparats i tencats, pero no per a la resta de productes.
El control de qualitat s'efectúa sobre la pròpia cadena de producció, en algunes etapes intermitjes, i sobre els outputs al laboratori. També s'efectuen diverses probes que són enviades a França, de tant en tant, així com a petició d'alguns clients (en especial dels grans grups alimentaris com Nestlé, Danone, etc. ).
Sol existit certa assistència exterior quant al tractament de residus de les empreses del grup (depuradores i altres), però no és el cas d'aquesta empresa, que pel moment disposa d'una certa laxitud al estar enclavada lluny dels nuclis urbans.
Aspectes comercials
Hi ha un cert fluxe de productes intermitjos i matèries primeres d'altres empreses del grup. Quantitativament, però, no representen més enllà d'un 10% del total de la producció. Es tracta de gelatines i greixos (adquirits de les plantes d'Angouléme, Avignon i Champmajor, Marsella, a França), outputs a empreses farmacèutiques i altres del grup a Espanya.
En tal sentit es pot dir que el comerç és bàsicament extern al grup i les vendes es realitzen en un 10% a Catalunya, un 90% a Espanya, i seguint les directrius del grup no exporten, ja que la cobertura exterior es realitza per altres plantes, obligant així a Pagans a obrir nous mercats interiors (per això hi ha un acord de compra fins a 120 tones d'excedents per part del grup a Espanya).
ïarjs
Es tracta d'una empresa molt desarrelada territorialment, en el sentit que sempre ha estat en disputa amb les autoritats locals, en una lluita d'interessos urbanístics i mediambientals, i que no ha representat cap avantatge significativa des del punt de vista social (molt tecnifïcada i gens generadora d'empleo i invasió d'un medi agrari tradiccional, amb un donsiderable ús d'aigua natural que contamina tras el procés, sense disposar dels medis adients). Tampoc ha tingut una especial incidència motriu sobre l'entorn rural, ni en industrialització ni ocupació significativa.
Informació general del grup d'empreses
El tipus de producte i la seva presentació no varia. Tot i això, possiblement per les dures critiques al llarg dels darrers anys a l'empresa, han millorat considerablement la pròpia imatge, des dels aspectes arquitectònics i visuals, a la publicitat.
Producció i comercialització d'articles del grup
Pot ser, segons indiquen, a la llarga es vagin decantant pels aspectes comercials més que productdius, important altrtes productes deSanofï de Franca i operant com a distribuïdors. De moment, solament comercialitzen el seus fabricats arreu l'Estat des d'aquesta planta-magatzem. Les altres conexions exterior que poguin exsitir es fan des de la seu principal de Sanofi Pharma a Barcelona, amb total independència sobre l'ac tivitat de les gelatines, que com hem vist té un caràcter molt residual dins el conjunt.
Es treacta d'un cas típi cd'empresa-illa, molt desubicada sobre la centralitat del grup a prop de barcelona, de la que depenen per la pràctica totalitat de funcions, especialment des del canvi de gestió al grup francès.
Per altra banda, és un exemple més de conexió amb el medi físic important: necessitat de quantitats importrtants d'aigua de pou, prop dels rius per l'abocament de deixalles (de fet hi ha una depuradora que no depura) i un entor polític i social tou en matèria legislativa. Al igual que suceeeix amb bona part de les indústries veïnes del Polígon de Celrà s'ha creat una aceptado de fets consumats per part dels municipis implicats, malgrat l'incompliment de la legislació.
Des de la incorporació a un grup multinacional més potent (participació pública francesa), s'han centralitzat considerablement la funció financera, des de París, i s'ha fet més èmfasi en la gestió comercial, amb personal nacional.
Localització inicial de caràcter històric, lligada als "Químic" i a la figura del fundador. La localització posterior, per trasllat i compra d'una àmplia extensió de terrenys agrícoles en àrea rural, per possibles expansió futura, obeeix en canvi a aspectes legals sobre contaminació ambiental, localització que es ven a canvi d'un discutible empleo local als municipis implicats.
Es tracta d'una empresa altament contaminant (abans amb gasos i ara amb residus fluvials) enclavada al bell mig d'una fèrtil zona agrícola, en un medi inadequat, sense infrastructures industrials i molt desarrelada del municipi i l'economia local i comarcal, a excepció d'alguns contractes laborals i subcontactes, ja que els contactes bàsics es realitzen amb Lleida i la resta de l'Estat.
Hi ha una certa operativa conjunta entre empreses del grup, amb importants fiuxes d'importació de matèries primeres de Franca (a un cost de transport elevadísim que podria generar desviació de beneficis via preus de transferència i desgravacions d'importacions), fluxe que origina una clara depenència de l'empresa respecte al país veí, ja que la política del grup prohibeix expresament les exportacions.
No hi mobilitat de la plantilla no especialitzada, però sí dels directius principals, entre Barcelona, la resta de l'Estat i Paris, especialment, d'on depenen les decisions finals. Els canvis accionaríais, al grup francès Elf, molt més potent que l'anterior, ha suposat una major dependència de gestió. Actualment en té més de 20 filials alimentàries al Regne Unit, a més de negocis en altres sectors que controla de forma directa en més de 15 països. Bàsicament són tres les divisions: cervesa, vins i alimentació. El negoci es diversifica un 65% en el Regne Unit, 20% a USA, 12% a la resta d'Europa i el 3% al Canadà, amb una plantilla de més de 78.000 empleats en 1987 (STAFFORD i PURKIS, 1989).
Bibliografia
La britànica Allied-Lyons Ço., Ltd., per intermediació de la seva filial nordamericana DLA Food Industries Inc. controla la totalitat del capital de Donut Corporation Española, S.A., de Barcelona. Per la fabricació utilitza concesionaris en els que Allied-Lyons participa amb un 50 % per fabricar productes a nivell estatal amb les seves llicències. Fora de Catalunya existeix Donut Panificio Costafreda, S.A. seu a Barcelona, però la fàbrica Fuensaldaña (a 6 kms. de Valladolid) i Panificio Rivera Costafreda, també amb seu a Barcelona i fàbrica a Paracuellos del Jarama (Madrid).
El grup Panrico ha obtingut unes vendes de 12.800 milions l'any 1990 i té un total de 370 empleats (ACTUALIDAD ECONÓMICA, 1991). La presència del grup Donut a Cataluya correspon a la seu central de la corporació multinacional, Donut Corporation Española, S.A., fàbrica de preparats de base, Costafreda y Cia., S.L., a Barcelona,. La fàbrica Donut Ço., fabricant dels donius, és a Barcelona; la de Panrico S.A., fabricant de panrícos i bollycaos, a Santa Perpetua de la Moguda (Vallès Occidental), i la fábrica de Panificadora Guixolense és a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), amb els mateixos productes.
Origen
L'edifici actual de Sant Feliu de Guíxols, francament obsolet, era una antiga fàbrica de taps de suro, al bell mig del casc industrial històric, que posteriorment es va utilitzar com a fleca industrial de l'Associació de Flequers de Sant Feliu, coneguda com "la Panificadora". Posteriorment, fa 25 anys va estar controlada pel grup Costafreda (Societat Limitada fins l'any 1975), fins la integració en Donuts Corporation. És en aquesta època que pertenyia a Costafreda quan es va incorporar el Gerent actual. En aquest sentit la localització no ha estat voluntària sinó que obeeix a la compra d'una societat anterior. Més aviat es troba a desmà dels seus mercats.
El principal inconvenient és que es localitza en un cul de sac al bell mig del casc històric i amb algunes dificultats de trànsit, sobretot durant l'estiu. La finca, envoltada de vivendes, també condiciona molt la seva expansió, així com l'edifici en qüestió, molt antic. També hi han problemes amb l'aigua de Sant Feliu, que fa malbé els conductes i la maquinària.
Les inversions que es fan resten retringides a la renovació periòdica de maquinària obsoleta, i el manteniment i recuperació de les existents. Es tracta d'una maquinària correcta, però envellida realment. El major volum és ocupat per les cambres frigorífiques que fan de magatzem tant de productes semielaborats (masses de pa congelats) com d'acabats pel subministrament diari. La resta són les diferents línies de producció en grans sales, forns, etc.
Ocupació i organització
El conjunt de la plantilla són 51 persones, el gerent, 47 treballadors/res en producció i 3 d'altre personal (administració i altres). La plantilla és molt envellida i ara es comença a regenerar: per una banda es manté el personal de l'antiga fleca (a l'època d'expansió del turisme solament havien dones disposades a treballar), i per l'altre són sobretot nois joves que han entrat recentment, amb menys de 25 anys, i en condicions de precarietat: eventuals, a temps parcial, etc. El 50% de la plantilla són dones (i el 25% de la plantilla total, 13 dones, amb més de 50 anys).
El conjunt de la plantilla té únicament estudis primaris i són residents a la població en la seva totalitat. Un 50% són persones nascudes fora de Catalunya, immigrats amb l'esclat del turisme a partir dels anys sixantes i posteriorment.
Les categories són les habituals en el sector. Dos encarregats, els més antics, oficials de I a un 20% del total, de 2 a un 50%, ajudants el 20% i la resta són encarregats, i el Gerent.
No hi ha cap mena de mobilitat del personal entre empreses del grup, per cursets, gestió, etc. Fins i tot el Gerent és una persona que no viaja pràcticament mai a la seu central de Barcelona. Els únics contactes amb la central de Barcelona és el servei del camió que diàriament s'enduu els productes a Barcelona d'anada, i de tornada al magatzem de Fornells.
Finances i altres serveis
No hi ha cap mena de descentralització de tasques que no siguin merament productives, a excepció d'alguna remesa de lletres per a ingresar a un banc de la plaça pel pagament de nòmines mensualment. El conjunt del control es realitza a Santa Perpetua de la Moguda, per la oficina d'administració i l'auditor de la companyia.
No hi han lligams amb la població a excepció d'algunes reparacions de lampisteria, etc. regularment, ja que el conjunt de matèries primeres arriba de fora, i la producció és en la seva totalitat per un sòl client, la seu central.
Solament els pocs contactes amb un banc local, per ingresos i pagament.
L'empresa ve a ser com un simple taller de la oficina principal de Barcelona, solament que en forma de Societat Anònima (lògicament amb uns preus de transferència entre ambdues, ja que es giren lletres a Panrico).
Organització
Hi ha una direcció de producció en Santa Perpetua de la Moguda, de la que depèn a tots els efectes l'empresa de Sant Feliu, que pels efectes, el seu director equival a un cap més de producció.La gestió financera i administrativa és portada per la seu central de Donuts Corporation Barcelona.
Lògicament, la producció és la funció més important, i exclusiva de l'empresa, al no existir altres departament.
El control exercit pel grup sobre l'empresa de Sant Feliu consisteix en una auditoria exterior anual, la visita de personal del departament de manteniment (de caràcter exsclusivament tècnic) un cop al trimestre. A més les mostres de fabricació enviades directament als laboratoris de Santa Perpetua, pel servei del camió diari. La nòmina també es confecciona allà.
Els principals canvis obeeixen a la fabricació d'articles. Fa 15 anys que es van automatitzar, amb la fabricació del "canuto i la caracola", productes que no han variat, però que contínuament s'han anat experimentant amb noves tècniques de laboratori sobre qualitat de envasat i la seva conservació (molt curta, una setmana per terme mitjà).
Els tipus de canvis soferts al llarg de les darreres dècades han estat sobretot la reducció de productes. Fa deu anys feien 20 productes en total, i ara en canvi solament 2.
El tipus d'adiestrament és sobre la marxa, tenint en compte que al començament cap treballador coneix les diferents tasques, però que en una setmana poder arribar a adquirir un ritme de producció normal. Les tasques són semiautomàtiques, i la majoria dels treballadors/res entenen de tot. De les dificultats que poguin aparèixer amb les màquines s'en cuiden els encarregats.
No realitzen cap tipus de curset de formació, i els sous són idèntics dins cada categoria, no existint primes o emoluments diferenciats, millora salarial, etc.
Aspectes productius
Volem fer a continuació un acostament a la situació productiva actual del sector de la panificado i dolceria com aquest. Els obradors de les fleques es troben molt conectats amb el mercat local, i per això presenten una distribució molt més homogènia des del punt de vista territorial que la resta de sectors. El subsector de la molta agrupa quatre activitats bàsiques: la fabricació de pinsos, de farines, les fleques i fabricació de pa en general, i els articles de pastisseria i altres. Per la seva importància caldria destacar la presència Bellsolà i Inpanasa, en pastisseria industrial, i la tradicció galetera a la Selva. Per comarques destaquen els valors absoluts de fleques a l'Alt Empordà, 1 Gironès i la Selva (PAUNERO, 1990).
De l'apartat pinsos ja hem fet una breu referència quan hem parlat del grup Nutrex-Callís, que mereix un tractament per separat. Pel que respecta als fariners, de fet solament hi han dues a les cornaques gironines, tot i que empreses com Panificadora Guixolense, S.A. resulten importants compradors importants d'aquesta matèria primera, al igual que les fleques.
Les farineres són un sub-sector on a finals de l'any 1978 existien a l'Estat més de 16.600 fàbriques farineres, majorment empreses familiars. Dificultats posteriors per a col•locar el producte van donar lloc posteriorment a un procés de reconversió, de les quals van quedar aproximadament la meitat, 600 fàbriques. Ara, deu anys més tard, el sector es troba en la mateixa situació, enredat en una guerra de preus per la seva supervivència, que pot donar lloc al tencament de moltes empreses.
En aquest sentit l'Associació Nacional de Fabricants de Farines ha optat per un procés de restructuració controlada pel Ministeri d'Agricultura (EL PAÍS, 1989a) . La sortida més probable consistirà com a França, creant contingents de producció, d'acord amb les necessitats del mercat i subvencionant l'abandó voluntari de l'activitat. Els principals problemes deriven d'un excés de la capacitat productiva, dels 10 milions de Tm., en contrast amb les possibilitats de consum del mercat interior, de 4 a 4,5 Tm. A més ens trobem amb les limitacions per a importar blat a baix cost de França bàsicament (en alguns moments i segons dades de 1989, a 24/25 ptes./kg., envers 34 ptes. de cost mitjà al mercat nacional (EL PAÍS, 1989). Altra causa es deriva de la dimensió empresarial i les economies d'escala corresponents. Les grans firmes del sector també pensen obrir-se al mercat exterior, però de fet a curt termini estan contribuint a l'enfonsament dels petits productors, incapaços de competir amb ells.
Relacionat amb el punt anterior, també cal indicar que el consum de farines ha augmentat darrerament com a conseqüència de la difusió dels pre-cuinats (BANCO DE BILBAO, 1987).
El sector pastisseria recull bàsicament la fabricació de pastissos i dolceria industrial, especialment aquesta que es troba més desenvolupada i relacionada amb la fabricació de pa i els seus derivats específics, com els pre-cuinats, congelats i en pastisseria. La indústria Inpanasa, ubicada al Polígon Industrial d'Aiguaviva és una de les empreses punxa a nivell comarcal, dedicada a la fabricació de pastisseria en general i pastisseria industrial, amb un bon mercat a les provincies de Girona i Barcelona . La situació d'aquesta branca a l'estranger és força diferents de la nostra, a la C.E.E., per exemple hi ha una major tradició en l'elaboració de productes de pastisseria industrial distribuïts per les grans cadenes alimentàries, productes que fins ara s'havien venut de forma quasi exclussiva a les pastisseries habituals, i no en botigues d'alimentació en general.
A nivell estatal, empreses com el Grup Ortiz, fabricant de magdalenes i similars, a França tenen una història de més de vint anys; a nivell de Catalunya i l'Estat s'en troben d'algunes consolidades, que no és el cas de les nostres comarques. Fabricants com Inpanasa mostren dimensions més reduïdes, i en línia amb una oferta de productes industrialitzats però on encara perduren restes artesanals evidents, com en el cas de la producció de galetes típiques de Santa Coloma, Castelfollit de la Roca, etc.
El litoral comarcal, la Costa Brava, resulta un mercat molt apetitós per a les grans firmes del sector, on es deixa notar la presencia d'empreses forànees, amb fàbriques a Barcelona i rodalies, com el cas de Bimbo, S.A. (del grup nordamericà Bush, que s'analitza en altre apartat del treball) amb magatzems al municipi de Quart i un bon parc de camions importants en a la distribució dels seus fabricats, així com d'altres importats d'empreses filials. Aquesta empresa en concret, tot i pertànyer al sector de pastisseria, en ven productes tan diferents diversificats com són cerveses, "snacks" i lactis, a més dels productes panificable, lògicament. No és, però, un únic cas: hi han d'altres com Dulcesa, Panrico, La Bella Easo o Hermanos Martínez, amb una presència comercial important a la zona, i que cada cop es llancen més per aquesta oferta variada de productes.
La majoria d'aquestes produccions i en especial alguns articles, com glòries, magdalenes, etc., tenen un procés industrial en sèrie que abarata considerablement el cost unitari del producte; per altra banda, però, necessiten d'un recolzament publicitari important, especialment dirigit a població jovenil, mestreses de casa, etc., tot i que ara es comencen a introduir a un públic adult.
Les grans campanyes publicitàries, per tal de tenir èxit s'acompanyen d'un ampli anàlisi sobre gustos i psicologia dels consumidors potencials, cuidant aspectes d'imatge, de marca, etc. En canvi, perduren altres productes més arrelats a la tradicció com els panellets, les coques, etc., de caràcter més artesanal i local (per altra banda també es releguen més a festes i tradiccions concretes, sense gran influència sobre el consum anual).
Molt sovint els grups més importants del sector emplenen el cicle des de la propietat de granges (els ous són una matèria primera important) i farineres i fàbriques de pinso, la factoria alimentària de pastisseria, filials del ram pel transports dels productes, distribuidores, i acords amb empreses comercials d'altres àmbits per a la comercialització del producte.
Tornant als aspectes productius de Panificadora Guixolense i els seus espais, l'aprovisionament d'inputs es fa des de la provincià de Barcelona: de Vic la farina, i el sucre i greixos de Barcelona ciutat.
No hi han produccions subcontractades. La fabricació es realitza en dos torns de dia i més petits de nit i els caps de setmana, de preparació del producte i congelat (treballen 7 dies per setmana tenint en compte la caducitat del producte i necesitat que sigui fresc en tot moment).
El manteniment de les màquines és una partida important, subcontractes fetes per personal autònom de Santa Perpetua de la Moguda, on tenen la seu central per a Catalunya. El transport s'efectua completament per personal de l'empresa, així com la neteja dels locals.
La producció de Sant Feliu correspon a tres productes, els més petits dins el conjunt (dos d'ells bàsics de subministre diari, el bollo Panrico normal i de xocolata). A Santa Perpetua es fabriquen la resta, fins 40 en total, d'on es subministren al magatzem comercial de Fornells de la Selva, que de tornada s'emporta els fabricats d'ambdós centres. Hi ha una primera supervisió i control en planta per part de l'encarregat, abans d'enviar les mostres a Barcelona, en especial sobre la qualitat de la xocolata a injectar, la part més delicada si cal. A més el grup supervisa els fabricats de forma directa mitjançant una visita periòdica cada dos mesos a la fàbrica.
Aspectes comercials L'empresa de Sant Feliu no comercialitza res de forma directa ja que el total de la producció és programada i comprada en exclusiva per Panrico. Es aquesta empresa qui distribueix els seus productes arreu Catalunya, i en el cas de Girona, mitjançant el magatzem de Fornells de la Selva. En aquest sentit els fabricats de Sant Feliu tenen per destí el conjunt de Catalunya, i de forma indirecta, fins i tot a vegades alguns indrets de l'Estat com Sevilla o Zaragoza.
La producció bàsica es realitza a Catalunya per Donuts-Panrico i la comercialització per Donuts Corporation i la seva xarxa de distribució. Panificadora Guixolense factura lletres diàriament a Panrico (a preus establerts entre ells de form a interna o preus de transferència). I és aquella última que porta l'administració, comptabilitat i gestió de la seva filial Sant Feliu. La compra de matèries primeres es realitza a empreses de fora del grup, però.
La venda s'efectua per de Donuts Corporation Barcelona, amb una xarxa regional.El magatzem de Fornells abasta una gama de 30 productes i una àrea des de Ripoll fins a Blanes (tota la província de Girona a excepció de la Cerdanya pràcticament). A més Panrico també exporta a França alguns dels seus productes
Varis
El tema bàsic que preocupa a l'empresa és la caducitat del producte i la seva conservació, que obliga a vigilar de forma extremada les produccions diàries per adaptar-les als possibles colls d'ampolla que es poguin produir a la planta principal de Santa Perpetua.
Resum
Multinacional que es fa servir de les filials a Catalunya com a plataforma dels seus negocis (Regne Unit i indirectament els Estats Units). La planta de Sant Feliu obeeix a un local antic del sector que es va comprar, d'ahí que es trobi a desmà de l'actual configuració central del grup, al Vallès, i del mercat principals de Barcelona. Els fluxes d'informació diària són realment obsolets, mitjançant el transport de l'empresa.
Empresa que té un caràcter perifèric no solament quant a distancia, i mercats, sino per la propia planta i situació dels tallers, molt antics, semiautomàtic, encara amb fases artesanals, plantilla envellida, sense canvis tecnològics ni necessitat aparent de canviar. El producte és rentable, però es troben a Sant Feliu, realment allunyats de l'altre centre productiu. Si més no es tracta de emplenar els colls d'ampolla que pogui tenir la producció a S. Perpetua.
Hi ha moltes limitacions per a la instal•lació actual i és clar que no canviaran en un futur a un altre lloc de Sant Feliu, municipi que a més a més té seriosos problemes per manca de sòl industrial i urbà en general. La qualitat dolenta de les aigües per alguns processos industrials és un problema que apareix aquí també.
Bibliografia
-T-500 PURATOS -Sils
Entrevista realitzada el 10 d'octubre de 1991 a D. Juan Ehlis, Consejero Delegado de T500-PURATOS, i al Sr. Cario Balducci, Director Tècnic de la planta de Sils.
Introducció
Aquesta empresa es va crear l'any 1966 per la familia Ehlis i ha pasat a formar part posterioment del grup belga PURATOS, amb seu a Bruselas. Es dedica a la fabricaicó* de greixos i aditius industrials (margarines, greixos per a fleques i pastisseria industrial). Actualment pertany a aquest grup en un 64 %, i la resta de les accions són propietat de la familia Ellis (que també participen en Puratos de forma indirecta).
La facturació de 1'empresa (ALIMARKET 1990) era de 3352 milions de pessetes l'any 1988, amb un capital de 168 milions i un benefici de 158 milions. Alguns fabricats es realitzen enaquest centre, i d'al tres a Sant Just Desvern, Barcelona, on tenen la seu central per a Espanya, i l'administració de l'empresa. Altres centres de distribució s'ubiquen a Reus i Tarragona
Origen
La ubicació a Sils es deu a la residència de la familia Ehlis, que des dels anys sixantes tenien una casa a Lloret, i van temanten ir contactes per a obrir una sucursal a Espanya, aconseguint molt fàcilment els terrenys actuals, ben comunicats a peu de carretera. Això es va crear l'empresa l'any 1966, que posterioment s'ha anat tecnificacant fins arribar a la pràctica automatització total de la producció actualment.
El major incovenient que van trobar (soluccionat amb posterioritat) era la manca d'aigua a la zona, que perforacions a gran fondària, però, permetièren obtenir tot l'aigua necessària pel procés productiu, siguen ara abundant i de qualitat.
Aquesta empresa ha seguit un procés continuat d'inversions, més o menys actualitzant la majoria d'instal.lacions a mesura que quedaven en dess o obsoletes. Fa tres anys van efectuar fortes inversions, per 300 milions de ptes., fins la pràctica total automatització de la producció.
Ocupació i organització
Els estudis són primaris en un 95% dels casos. La resta correspon a un Enginyer Industrial (Gerent) i dos titulats de grau mig (Enginyers Tècnics en laboratori, per a la supervisió del control de qualitat) Les categories existents són les normals en el ram alimentari, segons conveni, però hi han 3 persones fora de conveni (a més lògicament del personal directiu de Barcelona), i a la resta s'els aplica, a més de la retribució oficial, d'altres específicques seguint criteris de l'empresa. Si a això afegim el diferent tracte quant a aplicació de primes i hores extres, ens trobem amb una planta amb sous completament flexibles i diferenciats per a cada treballador. Tot i això, les diferències no són grans (entre 2,5 milions i 1,5 milions en fàbrica). El tipus de traball s'adapta a les necessitat de la companyia en cada moment, no existint llocs específics de traball, sinó que s'efectua una rotació periòdica.
La plantilla, a excepció del Gerent, resideix als municipis de Vidreres i Sils en un 95%, i la resta a Cassà i Llagostera. El gerent és italià, porta 10 anys en aquest grup, a altres sucursals estrangeres, i anteriorment havia treballar 15 anys en diversos llocs tècnics de la multinacional Unilever.
No hi ha mobilitat de la plantilla, a excepció del gerent i els dos tècnics, que van a la seu central 2 cops al mes. A més el gerent visita 4 vegades a l'any la seu central a Bèlgica, o altres empreses del grup a l'estranger, i aisisteix a les principals fires d'alimentació espanyoles amb altres directius (Sevilla, Barcelona, Xixona), i alguna a l'estranger, com la de Bruseles, amb motiu de les estades exteriors.
Finances i altres serveis
Totes les operacions de tot tipus s'efectuen mitjançant la seu central, a Barcelona, D'ahí que els sols contactes amb la banca local sigui pel pagament de nòmines i algunes ingresos de remeses a tal efecte.
Tot el procés es fa amb personal de la planta, a excepció del transport contractat amb dos companyies, per la qual cosa no hi han contactes de subministraments locals o comarcals que no siguin els relacionats amb les operacions de manteniment que obliguin a algunes petites compres a Girona. Organització L'organigrama és bàsicament de caràcter productiu, ja que hi ha un departament de producció dividit en dues seccions per a dues divisions de producte, i uns serveis d'Administració, Laboratori i varis que depenen directament del Director. Al front de les seccions esmentades hi han dos caps de secció, a nivell d'encarregats de divisió. D'ahí que la activitat exclusiva sigui de caràcter productiu.
La supervisió s'efects de forma directa un cap a l'any per personal tècnic de Barcelona, al que en ocasions acompanya algn altre de la multinacional. El control esfa de forma diària al recibir Barcelona informació sobre diferents ratis de producció i magatzem. La seu central també envia un Balanç mensual i altres informacions a Bruxeles cada mes.
Els darrers canvis organitzatius es van presentar en relació amb l'ampliació i automatització de la lanta al llarg dels darrers tres anys, amb una inversió de l'ordre dels 300 milions de ptes., que comportà adaptació ui una certa preparació de la plantilla preexistent.
No hi han cursets de preparació del personal, i el tipus d'aprenentatge que es realitza és força senzill, i s'efectua sobre la marxa. El treball es troba individualitzat, però amb un rotació considerable, per a mantenir un ampli coneixement dels diferents llocs i suplir les mancances puntuals. El sou, es diferenciat en cada cas, segons el rendiment de cada treballador.
Aspectes productius
Els inputs per a la preparació dels diversos components són els productes químics i cereals (soja, blat, etc.) que entren com a components del producte acabat, i que són subministrats per dues empreses majoristes de la provincià de Barcelona en la seva majoria, ja que no existeixen compres importants entre empreses del grup (al no tenir filials pròximes).
Els serveis subcontractats són els transports amb Norestrans de Girona, i Transports Ochoa. A més disposen d'una xarxa continuada de degustadors autònoms, subcontractats en actuacions puntuals, pels diferents productes i estructurats a les diferents delegacions i cases subministradores. També la neteja és subcontractada i la realitza una casa externa de Girona, i pel manteniment tenen contactes amb algunes empreses de les rodalies i alguns autònoms, quan es tracta de coses sense major importància. En altres casos cal avisar als tècnics de les cases susbministradores de les instal•lacions.
El control de qualitat s'efecta a la mateixa planta, per part del laboratori d'anàlisi, amb 4 persones encarregades de supervisar els diferents productes processats. Tot i això no es realitza investigació ni a Sils ni a Barcelona, ja que la multinacional té un Centre de Qualitat a Bruseles que s'en cuida d'obtenir nous productes i marques, que posteriorment es produeixen a les 24 plantes arreu el món.
Solament hi ha una certa assistència del grup en el subministrament de carregadores i tràilers que es compren seguint directrius de la multinacional, i en el diferents aspectes tècnics decidits a Bruselas (la direcció de Sils depèn de Bruseles per a consultes i requeriments de tipus tècnic, i no pas des de Barcelona).
Aspectes comercials
No hi han subministraments a altres empreses del grup ja que, al ser la única empresa del grup a Espanya, abasteix tot el mercat nacional de forma directa des dels magatzems de Sils.
Les vendes es realitzen en u n 50 % al mercat català, i la resta molt diversificat en multitut de petits clients (flaquers i pastisssers sobretot) arreu l'Estat. No realitzen exportacions.
Varis
Es tracta d'una empresa-illa, al bell mig del camp i desconectada completament de la resta del teixit industrial local, a excepció d'algunes feines de manteniment i transports.
Informació general del grup d'empreses
Els articles del grup són molt variats (cada any apareixen, si més no dues o tres marques, amb algún canvi del component de producte (millora del gust, qualitat o materials). Hi ha cinc divisions de productes bàsiques, a) preparats der pa; b) per berlinès, bunyols i xuxos; c) per fruita confitada i gelatines d) per cremes (amb llet i aigua); e) xocolata desfeta i f)fabricació de gelats.
Resum
Es tracta d'una empresa-illa, tant per la seva ubicació, com per la manca de contactes a nivell local. Les interconexions es donen en primer grau amb Barcelona i menys importants amb Bruselas, Hi ha molta flexibitat laboral especialment en matèria salarial. La producció es fa amb personal sense especialitzar i alguns tècnics de grau mig, la majoria de les rodalies. Com en altres casos (Nestlé) la primera ubicació de l'empresa es deu a disponibilitat de terrenys en una parea adaptada per a extreure aigua en abundància, i a desmà dels nuclis urbà, per no crear molèsties ni tenir problemes d'expansió futura.
Hi ha una forta dependència de Barcelona en matèria de gestió i de Bruselas en aspectes com la qualitat i de tipus financer. Aquesta empresa es troba enclavada al bell mig del camp, sense altres indústries, i desvinculada completament del medi i el territori, a no ser per la mà d'obra ocupada resident a les rodalies.
5.3-ALTRES EMPRESES
-BIMBO, S.A. -Quart
Entrevista mantinguda amb el Director de la delegació de Girona (Quart i Figueres), senyor Pere Pons el 28 de gener de 1992.
Introducció
Es tracta d'una de les empreses alimentàries nacionals més importants (ACTUALIDAD ECONÓMICA, 1991), amb una plantilla de 2671 empleats. Les vendes han augmentat considerablement des dels 13.700 milions als 17.400, 19.500, 24800 i 25.000 respectivament els anys 1984, 1986, 1987, 1989 i 1990. Aquesta empresa té una distribució territorial clarament regional (Gràfic 1) mb el subministrament de productes des d'una fàbrica central a les diferents delegacions ubicades als centres urbans més importants. Els productes s'enmarquen dins els hàbits alimentaris de les societats urbanes, amb una progressiva introducció arreu. Anivell estatal compten amb 1.200 vehicles propis, amb subministraments a més de 80.000 llocs de venda. Tot i que el domicili social segueix a Barcelona, el mercat de Madrid és el més important.
Aquesta oposició Madrid-Barcelona per part d'aquesta multinacional pot ser molt rendible en el sentit que la primera es decanta com a àrea més central per la mentalitat nord-americana . Hi ha prou amb recordar la perduda que darrerament està experimentant Barcelona per part de seus centrals: Akzo, Phillips, Tabacos de Filipinas, amb tot el que significa quant a trasllats de personal i mentalitat organitzativa. En el cas de Bimbo, també ha estat així els darrers anys, ja que s'ha produït un meticulós desbancament del personal directiu de tota la vida, tradiccionalment situat a Barcelona, per personal de Madrid. Un altre aspecte són els diferents gustos alimenticis entre ambdues àrees més mediterrània si cal en el cas de Catalunya.
Aquest pa, on intenen la llet i matèries greixoses conté també fécula de patata que penetra en la preparació del llevat. Es cou en motllos cúbics, i ha estat tradiccionalment el pa anglès, d'ahí el seu nom. El greix fa que sigui més tendre i es conservi més temps.
La història de la companyia començà l'any 1965 amb la fabricació de pa anglès o de motilo. El mateix any es creà el centre de distribució de Girona i des del 1976 al municipi de Quart, a peu de carretera en una área industrial de magatzem i algunes faetones locals. L'any 1965, de fet, aquest centre era simplement un senyor de Cassà de la Selva que anava cada matí a Granollers a recollir el pa amb la mateixa furgoneta que el repartia. Era una ruta més associada a la delgado de Granollers que altra cosa, i en aquest sentit resulta prematur parlar de delegació.
La delegació de Figueres es troba al polígon de Vilamalla, abasteix els municipis dels voltants, depenent del magatzem distribuidor de Quart. Aquesta dependència del magatzem de Vilamalla respecte al de Quart no s'explica a no ser per raons personals, de comissions i poders locals del Director, ja que el sistema adoptat al grup és de descentralització plena de les delegacions (per això es va retrasar la seva apertura durant dos anys). El 1967 obren la segona fàbrica a Coslada i el 1972 a Les Mercedes (ambdues a Madrid); 1973 Palma, 1975 Solares (Santander), el 1981 a Antequera (Màlaga) i el 1985 a Almansa (Albacete) (Veure Gràfic 1).
Entre 1971 i el 1982 Bimbo S.A. va ser filial de l'americana Campbell Taggart, (inicialment amb el 50 % i des del 1978 al 100 %), una de les empresa multinacionals més importants d'aquell país, que fou absorbida per Anheuser Busch el 1978 (també entre les primeres empreses USA), domiciliada a Saint Louis i vinculada a una familia d'origen alemany, que havien començat un negoci cerveser, Budweiser, i posteriorment als snacks, llaunes, congelats i l'alimentació en general, amb una plantilla global de més de 38.000 persones. Bimbo S.A., en canvi es creà a Mèxic l'any 1945 per la família catalana Cendra, exiliats de la guerra civil, i la fundació a Catalunya es fa amb ocasió de la seva tornada a Catalunya, començant intal.lant supermercats a Barcelona, Tarragona i Salou.
Aquesta companyia ha buscat sempre una ubicació que facilités el trànsit, ja que els seu personal són majorment conductors-venedors, o autovenda. Accesibilitat òptima per la caducitat dels productes, des de la fàbrica de Granollers i altres. Aquesta adequació al trànsit és sumament important dins la logística de Bimbo.
En aquest sentit les diverses factories es troben ubicades de forma central dins un radi d'actuació on la peoximitat de les àrees urbanes esdevé un factor bàsic, no solament quant al transport, sinó pel consum urbà d'aquests productes. Totes les plantes fabriquen la majoria de productes, però també s'han especialitzat en alguna varietat en concret (a Las Mercedes-Madrid, en pa torrat, per exemple). El seu tamany i capacitat productiva varia en funció de l'àrea de subministraments (Gràfic 1). Especialització lògica en funció de la rendibilitat del grup amb dues vessants importants: a) rendibilitat de la producció amb inversions en automatització, organització de torns de treball, programació dels forns (els forns de Bimbo mai no es refreden, funcionen unes vint hores al dia), i b) rendibilitat del transport, conectat amb el punt anterior, ja que el mateix contenidor transporta diferents productes en el seu viatge d'anada i de tornada.
És una empresa que compta amb el suport d'una gama de productes molt estandarizada a nivell mundial, i amb algunes campanyes de suport logístic (d'amplia difussió en TV i altres medis com la imatge "los frescos del barrio" com a sortida a la crisi dels anys 1977/78 i amb l'intent de trencar l'idea del pa de "plàstic" envers el pa de fleca tradiccional. Tot i així, Bimbo gasta molt poc en televisió en proporció al seu volum de vendes i només ho fa per necessitat en tres casos: a) reforç dels productes més amenaçats per la competència, p. e. Bimbocao. b) llençament de nous productes; escasses aparicions, més dirigides al comerciant que no pas al consumidor, que ha variat darrerament, més en la línia de Danone. c) la campanya "los frescos del barrio va tenir un èxit radical, inesperat fins i tot, però és la única i es produeix en un moment de crisi econòmica.
És un producte que, per les ofertes tant interessants que fan s'introdueix de forma extraordinària a la fleca tradiccional i en especial a les grans superfícies, en base a campanyes i la comoditat que representa pels botiguers que no han de vigilar la reposició de les prestatgeries.
Origen
Els centres de Quart i Figueres no són fabrils i es destinen a magatzem de distribució, per la recepció de tràilers de la fàbrica de Granollers fonamentalment. També comercialitzen alguna gama de productes d'importació d'empreses del grup, però amb un pes minoritari dins el conjunt (marca "Eagles" com cacahuets, etc.). Aquest centre treballa en un 50 % (variable segons la temporada) per les àrees de costa, ja que es troben més adaptats als gustos alimentaris europeos, dels turistes, que no a l'autòcton.
Per analitzar el comportament de moltes multinacionals nord-americanes solament cal fixar-se en el cas "Eagles". Cacahuets i "snakcs" en general dels que els nord-americans són excedentaris, es van introduir fa 7 anys al mercat espanyol com a plataforma del producte, per assegurar-se un lloc a Europa. En un principi, fins i tot els regalaven i van tenir resistència per part dels consumidors (han hagut de variar el gust que els defenia per tal d'adaptar-se a la clientela local per una manca de previsió i estudi de mercat previ), i també del comerciant, saturat com està de productes punyetetes. En total han trigat cinc anys a introduir-ho i només ho han assolit amb èxit a Madrid. Un sema semblant són els refrigeráis, un total fracàs ja que no s'adapta als gustos del consumidor ni a la xarxa de distribució pròpia. A irona s'els obliga a treballar-ho perquè és un producte d'àmplia acceptació a França (pasta de croissant refrigerada). En aquest sentit l'any 1988 van crear la Divisió de Productes Diversificats, en especial les línies "Bimbo refrigeráis" i "Eagles Snacks" aperitius (més de 14 presentacions).
El principals inconvenients són I 1 obsolescencia dels camions, amb moltes reparacions i un desgast considerable, així com el magatzem actual, que precisaria d'una remodelació. Parc de vehicles que és reforçat durant l'estiu, tanmateix com la plantilla fixa, amb eventuals i camions que no es fan servir a Barcelona en aquesta època de baix consum. Aquesta obsolescencia és el gran problema de tot delegat, tot i que a l'empresa li deu sortir a compte, tot i els costos de les reparacions.
No han efectuat inversions importants els darrers anys, llevat de certes millores, més aviat reparacions o obres pel manteniment dels edificis, i algunes inversions en informàtica de gestió. Totes les delegacions resulten desfasades i precisen remodelacions importants. Cal pensar que estan pagant el preu de la transformació dels mercats alimentaris: fins no fa gaire es cobrava tot al comptat, però ara ja es ven a crèdit a les grans superfícies i fan ofertes importants en determinats proeductes, quan no han de pagar ells per col•locar els seus productes en lloc preferent dins l'hiper, amb efectes molt negatius sobre el "cash-flow".
Ocupació i organització
La plantilla fixa és de 40 persones, que arriba a més del doble al pic de l'estiu, ja que abasten la pràctica totalitat de la província de Girona, la banda nord des del centre de Figueres. A Quart hi són 30 empleats i a Figueres 10.
Tot el personal, a excepció de la secretària, és masculí, i sobretot conductorsvenedors amb camions propis de la companyia. L'edat mitjana és de 35 anys, que es procura sigui més jove en el cas dels conductors, sobretot pel personal contrtactat durant l'estiu, ja que aquesta distribució requereix una certa agilitat operativa, més encara a la costa amb les dificultats del trànsit durant l'estiu.
Dins el personal contractat durant l'estiu predominen els estudiants, que operen en rutes de transport majorment fixes, i amb els mateixos clients. Pel personal fixe es procura renovar les rutes de distribució per diverses raons (flexibilitat, experiència global de l'àrea, confiança, etc.). No hi han torns, i la jornada laboral és flexible, relacionada amb la durada de la ruta, normalment des de les 8 del matí a les 16 hores, retribució a feina feta. La qüestió d'escollir una ruta o altra és important des del moment que hi ha una proporció de 2 a 1 (que significa un milió més o menys d'ingressos a l'any) i en aquest sentit representa una flexibilitat salarial, per tal de primar als treballadors més dòcils o eficientsi utilitzat com a moneda de canvi per part del delegat.
A final de temporada, aquest personal eventual passava a cobrar el subsidi d'atur, i tornaven a reincorporar-se l'empresa a començaments d'estiu, en una tipololgia de fixos-discontinus. Un nou decret a punt d'aprovar-se per l'Administració eliminarà les avantatges inherents a aquesta tipologia de contractació.
Del conjunt de la plantilla no hi ha cap persones amb estudis mitjans o superiors; tot tenen estudis primaris solament, a excepció d'alguns conductors de reforç durant l'estiu, generalment estudiants, o altre personal eventual jovent. El personal d'administració i gerència ha estat preparat dins l'empresa, i tenen una certa antiguitat (12 anys de mitjana aproximadament).
Dels 40 empleats fixes, 30 són conductors venedors i la resta un mecànic, el director i 5 supervisors o administratius, i 3 empleats de magatzem. Tenint en compte que es tracta d'un negoci de venda, lògicament en funció dels resultats obtinguts. Els treballadors més antics han anat escollint les rutes amb més comissions, restant les més difícils (o per cobrir vacants d'estiu) pel personal eventual d'estiu.
La remuneració mitjana de la plantilla de venedors és comparativament més elevada que pel mateix lloc de treball entres activitats i sectors similars, però no en resulten diferencies considerables entre els venedors. Podríem parlar d'una proporció de 2 a 1 entre el màxim i mínim (inclòs el període d'estiu).
La procedència de la plantilla és molt variada. Hi ha un segment d'un 30 % de les rodalies com Quart i Cassà, i la resta molt diversificat, amb predomini de Salt i Girona, un 50%. També hi ha una certa mobilitat inter centres, ja que per terme mitjà cada any canvien tres empleats que venen d'altres zones de Bimbo i a la inversa.
No es pot parlar de mobilitat de tècnics, tenint en compte que no existeixen, i el Director del centre solament va a Barcelona de forma molt esporàdica. Els seus contactes s'efectuen per telèfon i modern i no precisa desplaçament que no siguin reunions anuals, (generalment tres a l'any a Barcelona, Granollers, o altres centres, amb caràcter rotatiu).
Finances i altre serveis
El conjunt de serveis centrals s'efectuen a Barcelona: inversions i finances, nòmina i gestió, etc. Solamen resta a aquest centre la pròpia comptabilitat, control i gestió de facturació que es globalitza diàriament per a enviar els resultats a la seu central de Barcelona, i una certa operativa bancària i de gestió de fons, com la subcontracta amb Prosegur pel trasllat de diners (el volum de fons es diàriament de varis milions, sobretot duirant la temporada d'estiu), al ser els propis camioners els que realitzen la major part de cobraments (la clientela és molt diversificada i en general de petit tamany), tenint en compte que els subministraments a grans superfícies s'efectua directament des de fàbrica amb tràilers o altres mitjans.
Les decisions financeres, d'assegurances, de manteniment de vehicles fins i tot s'efectuen a la seu central de Barcelona, o a la fàbrica de Granollers, com a principals centres de gestió nacionals i d'àrea.
En aquest sentit es pot parlar d'un acostament molt a prop de la clientela quant a subministraments, gestió i vigilància de la qualitat del producte, però sense nexes de caràcter locals dels diferents centres de distribució, llevat d'alguns contactes amb tallers, o personal subcontractat de caràcter puntual. Malgrat la importància del principal nucli a prop, Girona ciutat, les conexions amb aquesta ciutat són mínimes, solament en algunes reparacions, etc.
Organització
El centre de distribució és gestionat per un Director d'àrea, del que depèn tant el centre de Quart com el de Figueres, i en línia directa amb el cap de vendes de Catalunya i Aragó, a Barcelona. D'ell depenen tres encarregats de secció: magatzem, comercial (equip de venedors inclòs) i manteniment. Un equip de quatre supervisors de vendes controlen els venedors o tracten amb la clientela, si cal.
L'organigrama de l'empresa s'estructura des d'una Direcció General, amb diversos departaments "stqff" (R+D, logística i assessoraments), en dues divisions bàsiques (i una de menys importància, Compres), el Departament Industrial i el Comercial. Del primer depenen els 6 gerents de planta i del segon els sis gerents de zona. Els gerents de planta estructuren a la vagada l'acxtivitat en 7 seccions bàsiques i quatre gama de productes bàsics (pa i bollería especialment).
Lògicament la supervisió de la qualitat dels productes, i la seva renovació, i l'arribada al major nombre de punts de venda possibles condicionen la resta de tasques. Per això s'amplia la plantilla sense consideracions d'altra mena, per tal d'assolir els subministraments previstos en les previsions de venda de cada moment.
La necessitat d'una plantilla perfectament flexible a aquest segment de vendes que fluctua per a cada època, esdevé un element bàsic de gestió, és a dir optimització de rutes de transport i personal. Aquestes rutes es marquen en base a l'àmplia experiència dels venedors, per exemple un camió des de Quart que comença a Vidreres-Blanes-Lloret-Tossa-Sant Feliu, i de tornada a Cassà, en funció de la distància i el nombre de clients.
Per la simplicitat de la distribució, no requereix cap mena de gestió directa de la seu central. Diàriament es facilita a aquell la venda global, i les existències disponibles, això com les comandes pels propers dies, que s'efectua amb tràilers, des de la fàbrica central de Granollers (o alguns productes d'altres fàbriques o de filials exteriors).
Per les raons assenyalades, l'estructura organitzativa és estable des de fa molts anys, i han hagut d'efectuar canvis importants. Els darrers cinc anys solament ha estat necessari l'adaptació a nous models de gestió (impresos i mètodes de tractament de les dades, en especial amb un nou sistema informàtic centralitzat). Tot i això la majoria de tasques efectuades es fan manualment, fin i tot la comptabilitat diària bàsica a cada centre. Intervé en aquest fet les dificultats per reeducar els treballadors: així, per exemplela informatització dels camions amb terminals portàtils ha estat lenta i difícil, trigant un any sencer per fer-ho a tot l'Estat.
El tipus d'aprenentatge és sobre la marxa. La dinàmica exigida per la pròpia ruta és la que marca el ritme de treball dels venedors, que aviat s'adapten a l'agilitat necessària de càrrega i descàrega, cobraments i reposició productiva.
Aspectes productius
La totalitat de subministrament són productes de fàbrica, i un 10% d'una filial que importa productes dels Estats Units en particular. La divisió cerveses es desvincula completament de la divisió de pa i pastisseria i es fa amb altres sitemes mitjançant una filial de Barcelona que les importa directament dels Estats Units. Les activitats relacionades amb el futur Parc Busch de Vilaseca (Tarragona) pot generar a la llarga unes relacions de subministraments i publicitàries més estretes entre les diverses divisions de la multinacional a Catalunya i a l'Estat en general. Efectivament, la divisió cerveses és un sector molt més competí tu en el que es fa necessari un venedor que acabi d'ajustar les condicions econòmiques directament amb el client, i això resulta completament incompatible amb el pa i els "snacks".
Les subcontractes no afecta al personal de distribució, ja que la política d'aquests empresa ha estat tradicionalment pel control del conjunt de la fase de distribució amb personal propi. Això no vol dir que aquests venedors siguin en precari, amb una alta flexibilitat (estacionalitat, sou i complements readaptable cada any, horari i rutes variable i/o modificable i altres). A més a més i ha un empleat de neteja, autònom subcontractat, ï algunes tasques de reparació de vehicles, no així del transport, íntegrament del grup.
El control de qualitat obliga a la reposició setmanal de la majoria de productes de les prestatgeries assignades a tal efecte a les botigues, amb destrucció periòdica d'excedents caducats al magatzem, o el seu retorn a la fàbrica de Barcelona. Cal dir que aquesta destrucció real del producte és més imatge que altra cosa, ja que normalment es reven a col•lectivitats i si no és possible es destina a la nutricció animal (granges). Això té especial importància a la comarca del Vallès, on realment hi ha granges que s'alimenten bàsicament de subproductes de la indústria de la l'alimentació.
Aspectes comercials
Respecte a la fabricació de pa, en aquest moments asistim a un increment progressiu de l'oferta, doncs als pans clàssics, han aparegut noves varietats originades per la proliferació d'establiments comercials, fleques, pitzzeries, cafeteries, etc., amb petits forns industrials; a més del desenvolupament dels fabricats congelats de les principals indústries del ram.
L'evolució del pa al llarg de les darreres dècades, que es descriu a continuació, des de que era un producte intervingut de forma més o menys dura i rigurosa, per l'Estat durant mig segle, segons els moments històrics, i que des del passat any ha esdevingut un bé de consum en una economia de lliure mercat, i amb una competència comercial que s'endivina molt aferrissada.
Des de l'any 1936, quan es va intervenir implacablement mitjançant targetes de racionament, i de ser-hi fet de qualsevol cosa menys de farina de blat, va donar lloc a un mercat negre, i base d'un bon grapat de fortunes familiars ben conegudes dels_ historiadors localsntemporanis, hom no discutís el preu ni la qualitat. A mitjans dels cinquantes el pa es començà a fer-se farina de blat (sic. ): de baixa qualitat, però força comestible, i un cop suprimit el racionament, però encara sotmès a control governamental. Vint anys més tard, l'Administració encara n'intervenia d'alguna manera sobre la fabricació i marcava preus de venda al públic. Era ben clar que el pa romania condemnat a ser un producte amb preu "polític".
Fins l'any 1984 que el Reial Decret 1137/84 de 28 de març deixà en llibertat les peces inferiors a 125 gms; un any més tard quedaven lliures les peces especials. Per aquests anys en què ja s'havia alliberat la producció i comerç de blat, el preu de la farina i pa comú continuava, però, encara controlat per l'Estat. A Catalunya la seva comercialització i venda es regula per la normativa pròpia de la Generalitat, Decret 241/82 de 22 de juliol.
Ni encara al setembre de 1986, poc després de l'ingrés a la C.E.E., no es liberalitza el preu de la farina panifïcable; encara una Ordre de desembre de 1986 exclou tot el pa del Règim de Preus autoritzats, exceptuada una peça amb pes i preu regulat, anomenada "pieza provincial regulada". El primer de gener de 1988 el pa queda definitivament sense control.
Amb aquest procés aperturista del pa ha aparegut de forma molt precipitada una competència ferotge sobre el triangle qualitat-assortiment-preu. Les primeres aparicions, tímides, però, de les anomenades "botigues del pa" amb nous fabricats més variats, a mig camí entre pastisseria-fleca, però més cars també, resulten premonitòries sobre el futur desenvolupament del sector que justament comença ara.
Els economistes habitualment han considerat el pa com un article de primera necessitat, i en aquest sentit el seu consum s'ha considerat a la baixa a mesura que augmentava el nivell de vida. Avui dia, però, s'està produint un canvi substancial en el concepte d'aquest bé, diversificant considerablement l'oferta amb nous productes, més variats, si en hem de guiar per les orientacions observables a països com França, la venda de pa a les grans superfícies creix de forma considerable, on ja tenen un control de l'ordre del 15% del mercat i amb perspectives de creixement fins a un 25% pels propers quatre anys 147.
A casa nostra pot resultar diferent, en especial si considerem que no és producte en voga pel seu caràcter "light", exactament 148 varietats, si exceptuem el cas d'alguns pans dietètics. Tot i així queda ben palesa la massiva implantació de "croissanteríes", "viennoiseries" (per a peces petites) i d'altres establiments que aniran incrementant l'assortiment i el preu mitjà dels productes, ha augmentat de forma extraordinària.
Relacionat amb el punt anterior, s'observa un increment important del sistema d'establiments amb franquícia per part d'empreses nacionals i estrangeres. A nostra àrea d'anàlisi l'empresa Bellsolà fa temps que optà per aquesta forma comercial i de control del mercat. Empreses com "La Croissanterie" o "Délifrance" (PUNT DIARI, 1987) troben força seguidors quant a qualitat i servei. Per altra banda, tots els nous projectes d'Autoserveis, Hipers i altres inclouen ja seccions de panificado i difícilment es projecten galeries comercials sense la presència d'aquesta modalitat de fabricació i venda.
Les esmentades botigues, complementen a més la seva activitat de fabricació i de venda directa amb l'elaboració i subministrament d'elaborats pre-cuinats al sector de restauració, quan no subministren ells mateixos els equipament necessaris (forns i utillatge). L'idea consisteix en la substitució del despatx de pa per la cocció "in situ" de moltes, petites i variades especialitats, en un sistema conegut com el pa i dolços fets al moment.
I cada cop més, un ampli sector del públic vol aquest tipus de pa, no ja del dia, sinó cuit al moment; en aquest sentit el flequer tradiccional s'haurà d'enfrontar a la competència que els arriba per grans superfícies, i tipus d'oferta; sobretot en aspectes tècnics sobre automatització i l'ús de pastes crues o pre-cuites congelades.
El pa de fleca tradiccional es continuarà mantenint en tant conservi el seu caràcter artesanal: considerat com a més natural, aquest fabricants difícilment podrà confiar en l'eterna fidelitat de la clientela, i li caldrà fer canvis del tipus d'una adaptació de la sortida del pa a les hores comercials punta o fins i tot amb 1'instala.lacio de màquines expenedores automàtiques, com ja s'ha fet a algunes estacions de servei de Girona.
El gremi provincial està format per 299 flequers, el 80% dels quals són petits i artesans i el 20% restant petites i grans empreses del sector. El subministrament prové de farineres comarcals en un 80%. El resultat de l'inventari de fabricants de pa per a la Regió II revela dos tipus de fabricants. Unes poques empreses com Bellsolà, Inpanasa, etc. dedicats a l'elaboració de pa i altres productes annexes, a més dels pre-cuinats i congelats, i molts petits fabricants amb caràcter local, que en tot cas amplien la producció en època estival als municipis de la costa.
Resulta, però, difícil poder controlar els lligams de certs fabricants amb les empreses grans (en bona part forànees), que s'abasteixen d'aquests de pasta congelada per a ultimar la fabricació dels diferents productes. En alguns casos es tracta d'autònoms però que de fet funcionen com assalariats. En altres casos funcionen en base a franquícies amb els grans fabricants. A més la introducció d'aquestes activitats dins el sector de restauració no permet detectar aquest tipus d'activitat si no han estat prèviament declarats a l'epígraf fiscal corresponent.
Les empreses més importants dins aquesta branca a les nostres comarques són Bellsolà, S.A. i Inpanasa (aquesta del sector pastisseria industrial). La primera té més de 100 treballadors més els correspon ments punts de venda i franquícies paral•leles.
A l'apartat comercial es contemplen establiments especialitzats, dedicats exclusivament a la venda de pa i alimentació variada, així com els establiments polivalents del ram de l'alimentació en general: establiment d'autoservei o com a secció especialitzada. A més ens trobem amb la introducció de les principals firmes en el sector de restauració en llocs cèntrics urbans: a Girona tenim el cas de Bellsolà, S.A. amb establiments com Bocatta, subministradors de fast-food, amb molta acceptació pel jovent.
Un altre apartat important d'aquest subsector seria la fabricació del pa. Una primera classificació seria en pa de motlle, l'integral i el de règim, el primer amb un bon suport propagandístic de marca. Per altra banda, el fresc, cuit a la vista del públic, alaborat amb pastes congelades i ofert tot el dia a alguns establiments. Per últim, el pa de flequer, artesanal, elaborat segons la tradició. En conjunt, tot un front d'oferta important. Fins aquí el dilema és saber quin serà el pa del futur, i en aquest sentit hi han certs retrats-robots consistents en un pa sa, cruixòs i consistent, d'una certa tonalitat crema i de pesos i forma diversificats, al igual que el seu preu.
Altre classificació estaria en funció dels ingredients i característiques de l'elaboració en pa comú i pans especials:el comú s'elabora amb els ingredients bàsics i s'acostuma consumir al dia. Els especials difereixen dels anterior per la seva composició i format, bé per l'adicció o eliminació de certs ingredients, com la sal, etc. ; especials pel seu format, quan exigeixen un procés menys mecanitzat, amb més mà d'obra, com el pa de pagès. L'elaboració del pa resulta força senzilla, i si més no les instal•lacions requerides no ultrapassen d'un forn de llenya artesà, tot i que predominen els de fuel i elèctrics a partir d'uns certs nivells productius, per comoditat i en especial aquests últims permeten elaboració continuada d'altres components com dolços, pizzas, pa divers al llarg de tot el dia (a més de no obligar a treballar necessàriament a les nits).
En aquest sentit una fase clàssica en l'elaboració del pa és subcontractada, en especial al sector restauració que ja compra la pasta elaborada a empreses industrials tipus Bellsolà. Una fornada tradiccional obligaria a una lenta preparació a partir de la farina de blat o altres cereals (sègol, per exemple), afegir l'aigua corresponent, el llevat, sal, i altres additius si cal i deixar-la reposar, a ésser possible lentament enrtre 6 o 7 hores (això és un dels aspectes bàsics per a una bona cocció posterior).
Un cop realitzada la fermentació es realitza la divisió en la forma i peces acostumades per cada flequer (hi ha una estandarització, de kg, de quart, mitjes, rodons, llonguets, etc.) i es passa a la cocció 86.
El pa comú es classifica en les varietats següents:
-_pà de flama o de molla tova. El d'us més habitual a Catalunya.
-pa bregat, de molla dura, espanyol o candial. De textura més compacta que l'anterior, fet amb menys aigua i poc freqüent a Catalunya.
Els pans especials es poden classificar segons la seva durada en pans de consum normal, pel mateix dia de la seva elaboració, i pa d'una més llarga durada, que es mantenen aptes per al consum més de tres dies.
Entre la gran varietat de pans especials es poden esmentar els següents:
-pa integral. Elaborat amb farina integral (tal i com resulta de la molta del blat).
-pa sense sal.
-pa francès. De molla tova, a més de tenir sucre i/o llet, i de forma allargada.
-panets de Viena. Rodons, amb molla tova, amb sucre, llet i altres ingredients.
-pa anglès de motlle. De secció quadrada, cuit en motlles.
-pa de pagès. Arrodonit. Amb crosta gruixuda i grenya (solc) accentuada.
-llonguets. Peces de pa petites, ovalades i amb grenya (solc) longitudinal. La crostra és tova i la molla molt fronja.
-bastons. De forma prima i allargada, de crosta seca, cruixent i poca molla.
-pa amb granyons. Elaborat amb farina integral a la que s'ha afegit granyons (grans de blat cuits).
-pa amb segó. Pa elaborat amb farina a la qual s'ha afegit segó al pastar-ho.
-pa glutinat. Elaborat amb farina de blat i gluten de blat (proteïnes).
-pa al gluten. De composició semblant a l'anterior, amb menys gluten, però.
-pa torrat. Pa que, un cop cuit, es talla a llesques, es torra i envasa.
-biscota. Pa que es cou en motlles amb tapa, es talla a llesques, es torra i envasa.
-pa d'ou, pa de llet, pa de panses, pa amb panses, pa de mel. Són pans elaborats amb massa de pa a la qual s'ha afegit l'ingredient corresponent que li dona nom. Entre el pa de panses i amb panses hi ha diferència quan a la proporció d'aquelles, més en el primer cas.
-pa d'altres cereals. Elaborat amb farina de blat barrejada amb un altre cereal, normalment pa de sègol.
-pa ratllat. El producte resultant de la trituració del pa. Similar a la fabricació del pa, però més industrialitzat seria el procés d'elaboració de les pastes alimentoses. Amb el blat dur com a matèria primera, es realitza la molta fins a la forma de sèmola; un cop afegida aigua i altres ingredients comença el procés de fabricació amb un procés de pastada i emmotllament, pre-assecatge i assecatge, refrigeració i sitja de la pasta.
Finalment es envasada pel consum. A la Regió II, però no hi ha cap empresa d'aquest tipus, que admeti un ampli assortiment de pastes quan a qualitat i gustos diferents (pastes simples, compostes, farcides, fresques, etc. ).
Quan als diferents tipus de pa oferits.a la C.E.E. existeix actualment un nombre no inferior a les mil especialitats, en tant que a casa nostra l'oferta ve a ser de 35 a 50 referències a un hipermercat; el supermercat de 15 a 25, la fleca tradiccional de 20 a 35; una botiga del pa de 50 a 75 (menys quan té caràcter transnacional que ofereix de 60 a 120 referències), les botigues de dietètica, a més a més tenen assortiments de 15 a 40 especialitats.
Las Regió II, però, té especialitats normalitzades per part del gremi quant a preus i qualitats, llevat del cas de les especialitats locals que, a més del pa de pagès en té d'altres com el pa de Sant Lluc, el de colzes o de crostons, la coca de fleca (que es resseca de seguida).
El procés de fabricació del pa consisteix en la farina de blat o qualsevol altre cereal com a producte bàsic, l'aigua i el llevat, a més d'altres ingredients (complements panaris i coadjuvants).
Un cop pastada ma masa es deixa fermentar i es divideix en peces disposades per a la cocció posterior. Aquest darrer punt és força important ja que un pa és de bona qualitat, bàsicament pel seu caràcter artesana!, amb elaboració cuidada i fornades llargues, cosa que evidentment encareix la producció, però per contra el producte final és més bo.
Ara assistim a un procés de diversificació per una major demanda de pa de motilo, francès, alemany i italià a la Costa Brava per influència del turisme, però que també ha incidit en la població autòctona, així com per recomanacions dietètiques sobre major consum de fibra per a prevenir malalties. Cal dir que a pesar de ser productes típicament urbans, a l'àmbit de Girona es venen per tot arreu, en particular a la Costa Brava, que justifica d'alguna forma la presència de moltes delegacions que sinó serien deficitàries.
L'elaboració d'algunes d'aquestes varietat en molts casos no suposen més que tornar a produir varietats que havien estat descartades en èpoques anteriors (per modes, elevació del nivell de renda, etc.) com el cas del pa integral, pa negre barreja d'altres cereals i blat de moro, etc. Diversificació de productes que no es realitza, però sense que es paguin més cars, ja que d'alguna forma es cobréis un cert capritx de certs sectors més sofisticats de la població, i molt sovint sense cap causa lògica explicativa (major cost de producció,o el seu valor nutritiu, etc. ).
Les vendes de pa a Girona es distribueixen aproximadament així: Un 50 % són vendes fixes de tot l'any. L'altra meitat són periòdiques durant l'estiu. Les àrees més a l'interior i en particular les poblacions de menys de 4000 habitants no arriben a representar més del 15% del conjunt de les vendes. A més a més les vendes efectuades a les grans superfícies i cadenes alimentàries s'escapen al control d'aquests magatzems, ja que són comercialitzades directament des de fàbrica. Per àrees, les poblacions urbanes representen el 80 % del conjunt de les vendes, aproximadament.
Les varietats d'articles (que es solen renovar periòdicament, amb una mitjana de 3 articles anuals) és molt àmplia. Algunes marques com el pa de motilo es manté pràcticament igual amb variacions d'imatge. Hi han les games diferents: Pa normal, panets, bollería, frits, integral, pastisseria familiar (magadalenes), pastisseria infantil, varietats especials de pa, i els snacks (d'importació aquestes dues darreres varietats). Grup d'empreses que constitueix un exemple històric d'empresa familiar que s'amplia per acabar sent absorbida per un dels lídels de l'alimentació mundial, com a forma més ràopida per fer-se amb un mercat potencial, i que es reven a altre grup alimentari, en la mesura que no encaixi en els objectius a llarg termini d'aquella. Tot i ser un grup d'arrels eminentment catalanes, ha anat perdent aquest caràcter des de la venda als nord-americans, que han preferir dirigir les operacions des de Madrid, substituint progressivament la gestió per personal d'allà, donant un caràcter depenent a les filials catalanes.
En l'actualitat és una empresa amb una alta flexibilitat, especialment dels conductors-venedors (a més de venedors, col.locadors, cobradors en tasques múltiples), un xic més ben pagats que altres de la competència degut a les rutes a preu fet, ampliació de la flota de camions per temporada, preus de transferència en la comecialització d'articles del fgrup i algunes subcontractes de menor importància.
Magatzem-centre de distribució realment obsolet, amb predomini de tasques manuals, però que cal mantenir com a plataforma per l'època d'estiu, ben situat a prop dels mere ats urbans i amb una mini-sucursal depoenent, a Figueres. Cal dir que la ciosta representa la meitat de vendes de l'any. Els directius no tenen pràcticament mobilitat, operant com a Cap de Magatzem, de fet.
Com a projectes de futur busquen una adaptació de l'estructura comercial a la demanda. Pels productes, major diversificació, garantia i qualitat, i en la vessant tècnica robotització paúl.latina. A nivell de gestió més informatització i automatització. Tot i nio tenir un ampli suport televisiu, intenten canviar la dinàmica publicitària envers el consumidor més que no pas el detallista.
Aquest sistema comercial, pel petit botiguer és una opció obligada i alhora una imposició que l'empobreix: el marge comercial és esquifit, i amb aquest sistema de productes no es podran mantenir mai respecte a una gran superfície. Un aspecte clau és que el comerciant ha de pagar els productes al comptat o setmanalment (abas d'haver-los venut) en tant que cada cop més Bimbo està adoptant crèdits a mitjà termini a les grans superfícies, si vol introduir allà els seus productes.
Bibliografia
-FRIED CfflCKEN COMPANY -Figueres
Entrevista mantinguda amb Maria Rosa Planas, franquiciada de Fried Chicken Company, de Figueres, el 20 de gener de 1992
Introducció
La indústria de la restauració ràpida té el seus orígens als Estats Units, on l'actualitat és la tercera major "indústria" i de més ocupació, amb unes vendes a començaments dels vuitantes de 70 bilions de $ USA i més de 4 milions d'assalariats (WHEELWRIGHT, 1985). Per vendes, anuals, els grups més importants són els següents (en milions de $ USA). La majoria operen per sistemes de franquícies (un 75 % dels restaurants de McDonald's són franquiciats per 20 anys i paguen tarifes del 11,45 % de les vendes globals anuals). McDonald's té 7.259 punts de venda al món, dels quals 5918 són als Estats Units), però els analistes denoten una forta saturació del mercat nord-americà, que fomenta aquesta expansió exterior. A alguns països àrabs com el Marroc, han estat prohibits com a suport intitucional als petits negocis familiars.
El cas que analitzem és el primer establiment del grup FFC a l'Estat Espanyol, multinacional canadenca dedicada al "fast-food", dins la modalitat de "còrner" (que entre altres avantatges permet mantenir una certa independència amb altres productes al franquicidor, com és aquest cas amb hamburgueses i altres propis, com fins ara. Aquest mercat del "fast-food" és un mercat en augment, (dins el que considerarien el sector de distribució del sistema agroalimentari) on competeixen firmes franquiciadores com Me. Donald's, Burger King, VIPs., Holliwwod, Welcom (Wendys); Kentucky Fried Chicken (KFC) i Pizza Hut (aquestes dues del grup Pepsico, a més de Pepsi Cola, Kas i Seven Up, Matutano i Sonríes) totes elles amb un planejament important pels propers deu anys.
El grup Pepsico té 2000 punts Pizza Hut i 9860 Taco Bell's arreu el món.La importància del negoci de les hanburgueses al món ha adquirit una importància tal com per crear un índex comparatiu internacional sobre les diferents "cotitzacions" de 50 països (THE ECONOMIST, 1991). El paisatge urbà s'ens emplena de Kentucky Fried Chicken, McDonald's, Pizza Huts, franquícies atractives pels empresaris, que ofereixen un "marketing" experimentat, tecnologia i vendes garantitzades. El perill és la desaparició de molts petits bars, restaurants i snacks degut a l'expansió del "fast-food".
Els orígens d'aquesta franquícia es deu als contactes directes, mantinguts per la familia al Canadà. Es tracta d'una cafeteria ben localitzada al rovell de l'ou de Figueres, àmplia grandària, però necessitada de reformes. Es tractava de donarli un nou caire, i en aquests sentit mantenien des de fa temps contactes amb altres cases franquiciadores de restauració, amb un contacte i seguiment, però, molt impersonal.
En aquest sentit Fried Chicken Company potencia més el tracte amb les cases franquiciades i l'assessorament de tot tipus. Arran d'una estada al Canadà (aquesta empresa té la seu social a Willing, estat d'Alberta) de la filla de la familia estudiant C.O.U., s'encarregà d'averiguar el funcionament i van decidir realitzar un curset a Madrid de "master franquícia", siguent aquesta familia el únics en obtenir aquest títol per part de l'empresa.
Van ser decisius el coneixement del sector restauració i el compromís d'obrir al llarg dels propers tres anys tres establiments en àrees de costa, i l'obtenció d'uns rediments mínims. La inversió es realitzà de forma directa per la familia Quintana-Planas (sobretot en maquinària d'importació americana molt adaptada al sector des dels anys sixantes). A canvi, F.C.C. aporta experiència comercial, avals per a l'obtenció de financiació mitjançant la banca nacional més experimentada en comerç internacional i l'aprovisionament de matèries primeres en condicions més avantatjosa (Coca-Cola, Bimbo, etc. ).
El franquiciat ha de complir els requisits estipulats en el contracte: inversions, vendes, suport publicitari, personal, etc. Es tracta però d'una proba pilot a Espanya i, tot i existir una experiència prèvia a altres països de la C.E.E., el mercat de restauració espanyol té altres característiques peculiars, difícilment previsibles d'entrada. En tal sentit, la familia Quintana ha d'enregistrar i subministrar a la companyia una mena de bíblia amb tota la informació diària, sobre la qual es farà un seguiment trimestral, per endevinar les possibles tendències del mercat, ja que el marge de maniobra en principi resulta molt obert al no existir paràmetres comparatius a l'Estat. El llançament futur de la companyia a llarg temini (via els "masters franquícia" com aquest que quedarien com una mena de delegats per a diferents àmbits).
Els objectius del sector del menjar ràpid a Espanya (EL PAÍS, 1992) és d'una àmplia expansió pels propers anys. Aquest restaurant de Figueres és una petita mostra representativa de l'expansió fins i tot en àrees perifèriques i un dels models existents, el model "còrner" estudiat per a poblacions petites, de menys de 30.000 habitants com Figueres i que funciona en plan pilot tenint en compte que F.C.C. té un major interès per la transmissió de coneixements a poblacions grans, dins un mercat potencial del "fast food" en augment.
Origen
L'origen del franchising o contracte d'associació, neix a l'any 1929 en el sector tèxtil per part de lañes Pingouin, de Roubaix, queja en 1939 comptava amb 350 franquiciats. Posteriorment aquesta tècnica s'ha difós més a Nord-amèrica, de la mà de les grans empreses que intenten així escapar-se de la legislació Antitrust que, en teoria, garanteix la supervivència del venedor independent.
Des dels anys setantes la importància del sistema franquiciat esdevé per influència dels Estats Units, difonent-lo mitjançant una llei federal, la "Full Disclosure Act", i expandint-se a Europa els anys setantes de forma considerable, en especial a França. La importància d'aquests condicionants de caràcter teòric i jurídic són objecte d'amplis anàlisis sobre fluxes financers, "know-how", i salvaguarda de drets (ROCHA, 1987, LELOUP, 1983).
El franchising a Espanya és encara poc desenvolupat a la cua dels països de la C.E.E., si comparem les 117 firmes present (i 16.270 afiliats) amb les 675 a França o les 3790 del Regne Unit. Es tracta, però, d'un comerç associat en constant augment, amb una actuació sotmetsa a certs controls intitucionals, de caràcter nacional i de la C.E.E. (Reglament 4087/88 del 30.11.1988), que davant una reglamentació específica comença a crear jurisprudència en base a algunes sentències-tipus: Benetton, Yves Rocher i altres (DEVASINI, 1990).
La franquícia rau en el "savoir faire" específic dels franquiciadors (ROCHA, 1987), consistent en un coneixement inmaterial original, específic i dinàmic, per ésser aplicat amb una característica essencial: la transferència de l'èxit. Formes de transmissió consistents en: a) manuals o biblies sobre tècniques dels "merchandising", pla de finances i comptable. ; b) formació del franquiciat ui el seu personal i c) assistència tècnica. En el cas de FFC solament s'ha donat la primera per la dificultat d'un assesorament continuar degut a la distància.
S'ha mantingut una estructura franquiciada clàssica, com els avals de la firma en la sol•licitud de préstecs bancaris i certs "rappels" als aprovisionament a canvi d'una confiança en el "partner" (familia Quintana). La modalitat contractual és molt variada i complexa, signat entre persones (J un 'di ca i física), vigilant expresament un bon emplaçament del local amb clàusules de venda en exclusivas, prohibició de competència, contractes de vendes, etc.
La franquícia entra en Espanya a finals de la dècada dels cinquantes, no experimentant una evolució fins l'any 1983 amb l'entrada de les grans cadenes franceses, italianes i nord-americanes, sobretot en moda i retauració ràopida, procés accelerat tras l'ingrés d'Espanya a la C.E.E.. S'espera un desenvolupament creixent del sistema en funció d'una millor regulació jurídica comunitària. També han començat a aparèixer franquiciadors nacionals.
A Espanya, malgrat l'existència d'algunes dades del sector (CECOD, 1986;GIF, 1989) s'adoleix d'estadístiques fiables de l'Administració, més encara sobre volums de facturació, malgrat l'augment espectacular d'aquest tipus de negocis.
En altre ordre de coses, tampoc tenim una definició comunment acceptada, ja que el caràcter contractual que esdevé cada relació permeteria definir-la de forma simple com serveis orientats al "marketing".Dintre dels diferents models existents, la "franquícia de capital" és la més usual a les cadenes de "fast food", on s'exigeix al franquiciat un nivell d'experiència considerable en el sector, i una inversió elevada, a canvi de la marca i l'assessorament. El cas que analitzem és aquest últim, amb l'avantatge de l'àmplia experiència prèvia de la familia en el sector, el seu dinamisme innovador i la fluidesa d'informació i experiència àrab F.C.C.
Havien hagut altres persones interessades en obtenir l'exclusiva franquícia de FFC, que ho van aconseguir per manca d'experiència al sector. Majorment persones o grups a la recerca de negocis d'una certa rendibilitat i escassa inversió (F.C.C. en canvi, més que una rendabilitat busca bàsicament introduirse en un mercat difíci i desconegut, de la mà de bons professionals, i perspectives a llarg termini. Tot i establir-se en un nucli petit com Figueres, hi han d'altres avantatges derivades de la proximitat de la frontera, la centralitat com a ciutat artística (Museu Dalí) influència del sector turístic a la població i proximitat de la costa i un mercat complementari durant l'estiu (tot i així si hem de parlar de nacionalitats turístiques, aquest model anglo-saxò de menjar ràpid té una major introducció al turista anglès que no al francès o alemany, més importants a la Costa Brava Nord).
Els termes del conveni de franquícia obliga a l'empresa a l'apertura els propers tres anys de dos nous establiments similars, possiblement a Roses i Ampuriabrava (ciutats que juntament amb Figueres configuren el petit triangle urbà de l'Alt Empordà) i el manteniment d'unes vendes i qualitats exigibles mínimament (cal considerar que el gust alimentari català encara no està adaptat de forma massiva a preparars més exòtics com els tacos mexicans, els sandwiches freds i la "cultura -incultura-de menjar amb les mans". Resulten, si més no curioses, les explicacions de F.C.C. per justificar els seus orígens històrics (Bob Wilde, habitant de les praderes americanes, on predomina la ramaderia de vaquí, es va fer famós per la venda de pollastres fregits a la població de Welling, creador de F.C.C. i venedor de la seva pròpia recepta, molt difosa pel Canadà).
La modalitat franquiciada té cada cop més adeptes al món empresarial, per la seva adaptació al mercat i gustos del consumidor. En general sals serveis i l'alimentació en particular (ROCHA, 1987). La franquícia com a mètode de col•laboració d'empreses independents, en teoria, suposa una eficaç utilització de factors de producció escasos com capital i iniciativa empresarial experimentada. En la pràctica, però, representa una internacionalització progresiva de marques i dependència exterior (A.E.F., 1989).
Aquest model alimentari ha estat molt criticat, en particular pel fort contingut de greixos animals. Els darrers anys, però, assistim a un canvi d'estratègia a la defensiva per part de les multinacionals, no solament per erradicar la mala imatge de "menjar escombreria" (adaptant nous productes amb menys continguts en colesterol) i potenciant 1' imatge de qualitat, higiene, funcionalitat, economia i valor nutritiu.
Psicològicament el menjar ràpid, com els telefilms nord-americans, és un mit que identifica sistemes importats amb millor qualitat alimentària (ALLAIN, 1985), sobretot pel jovent, que mostra una tendència natural a trencar els valors socials. Aquesta internacionalització del model (com les pautes socials en matèria de transport, moda o vivenda), es realitza al llarg de diverses generacions, d'una forma lenta i que, a més del seu elevat cost per molts estrats socials, limita considerablement la seva expansió.
Algunes campanyes occidentals han criticat la promoció d'aquesta mediocritat americana, com de banalització i uniformitat internacional en matèria alimentària, on el paper de les firmes multinacionals són el vector principal que articula el procés de progressiva internacionalització amb una àmplia cobertura prestada a les filials. (GUERRY DE BEAUREGARD, 1988).
Com indica un manual de F.C.C. : "... aviat el públic es cansà de menjar sempre hamburgueses, sense existir altres productes per variar... sempre existia algún membre del grup que estava avorrir de menjar-les... ahí estava el producte de Bob Wilde, per alegrar els paladars més exigents, el pollastre fregit de F.C.C.". Menjar arrebosat a pressió mitjançant una maquinària especial a altes temperatures (310° F.) i adaptat al sistema "take away".
L'adaptació als diferents paladars s'assoleix amb una àmplia oferta de productes apropats als gustos alimentaris locals. Aquesta oferta es complementa amb complements com amanides, croquetes, gelats de iogurt i "sundaes".
En general els establiments F.C.C. s'han de localitzar dins un carrer comercial, zona peatonal, passeig marítim i proximitat de grans botigues (la localització a prop del mercat potencial o aproximació al client és la tònica dominant), respetant (?) sempre els barris històrics de les ciutats.
Els inconvenients principals ja han estat assenyalats, bàsicament la dimenssió reduïda de Figueres com a mercat consumidor i els gustos alimentaris mediterranis, difícils de canviar. Aquest aspecte està relacionat amb l'anterior, al considerar-que és precisament el caràcter urbà i la funcionalitat d'aquests establiments que donen llloc a la cultura del "fast food". La fricció distància pot resultar un altre inconveninet tenint en compte que el fluxe d'informació es realitza entre un establiment molt petit de Catalunya, i una gran cadena del Canadà, on aspectes com la supervisió i el control, l'assessorament, etc., poden descuidar-se, en bona part.
El factor risc o la inversió realitzada pròpiament és de l'ordre dels 10 milions de pessetes més el cost de la franquícia, sense determinar. Insistim en el fet de ser una experiència pilot, on els resultats estan sense determinar d'antemà. F.C.C. minimitza el risc per diferents factors: En primer lloc la inversió anterior s'ha efectuat per la familia Quintana (el problema que sol representar trobar un local cèntric queda resolt) i en tot cas caldria parlar de previsions de beneficis futurs per obtenir rentabilitat per a la inversió (considerant el valor patrimonial de local més inversions, interessos, etc.) i comparativament entre aquesta i altres inversions possibles alternatives (es tracta d'una inversió forta que difícilment resultarà rentable a curt termini). Tot i així el negoci en sí ja necesitava una reforma en profunditat, i en aquest sentit es combina reforma amb projecció de futur i altres lligams amb l'empresa franquiciadora més a llarg termini.
El valor empíric del model McDonald's es constitueix en exemple a seguir, des de l'aparició del primer parking-hanburguesería en Califòrnia el 1955 fins ara, que operen amb més de 9500 magatzems. El control McDonald's es basa en un a ampli suport publicitari de 700 milions de $ anuals. Arran de la campanya adversa internacional de les autoritats sanitàries, han començat a vigilar el gust i una dieta més equilibrada als menjars.
És evident que el mercat del "fast -food" creix a casa nostra, però, de forma diferent al món anglo-saxò, tenint en compte que requereix una adaptació dels menús als gustos tradiccionals i utilitzant una estratègia de localització als centres històrics de les ciutats i combinant l'estètica i imatge amb un creixent suport publicitari. Model d'organització similar al de FFC, i que es descriu en alguns manuals d'organització (DAFT, 1986), model basat en productes diferenciats de qualitat a baix cost, publicitat creixent i una cultura d'organització consistent en "slogans", símbols i insistència en la filosofia de grup, amb el reforçament d'un sistema de valors empresarials comú.
En definitiva, un model d'estructura simple, consistent en una estratègia de supervivència basada en el creixement, empleats molt joves, tecnologia simple, entorn poc competitiu, escassa formació professional, estructura funcional, supervisió directa i sense suport tècnic, on el gestor (franquiciat) és el màxim responsable.
Ocupació i organització
Les normes de F.C.C. són que els establiments han de tenir una disposició similar (a més de la uniformitat de productes i qualitats): colors, estructura, mobiliari, etc. per permetre una rotació constant i segura deis clientes (sempre una taula disposada). En matèria de personal es segueix la mateixa norma. El cuiner, generalment fixe en plantilla com en aquest cas, ha de ser una persona jove i dinàmica, interessada extraordinàriament pel seu ofici. Moltes d'aquestes tècniques han estat adaptades dels models organitzatius japonesos, com el control de la qualitat, els vincles estrets entre empresari i treballadors, sugeriments de millora d'operaris i clients, control de aqualitat, eliminació d'estocs.
La resta, les "caixeres-preparadores" en precari, molt joves, en qualitat d'aprenents eventuals (dues en aquest cas Les categories no existeixen pràcticament ja que en aquest tipus de negoci la retribució molt personalitzada, en funció de la dedicació, simpatia personal, familiarització amb l'empresari, etc. La perentorietat de 1'empleo també condiciona una certa explotació en molt d'aquests establiments, hores extres sense retribuir, adaptació a l'horari comercial, promeses de treball fixe, manca de sindicació etc., en definitiva un sector molt precari com és tota la restauració en general, i els negocis familiars en concret.
El personal és completament local, i molt jove. Solament hi ha un cambrer de 35 anys, que ja hi era abans i que continuarà cuidant-se dels aspectes ja existents, com és l'apartat de bar i les pròpies especialitats.
Aquest canvi qualitatiu i quantitatiu respecte al sistema anterior de cafeteriasnack determina (de fet ja s'ha fet) una certa mobilitat. Als viatges previs per contactes amb la companyia (al Canadà, i a cursets preparatoris a Madrid) en un futur caldrà viatjar per dues raons: un cop a l'any al Canadà pel manteniment de contactes personals amb el grup i de forma més sovintejada si en un futur s'amplia la xarxa de franquiciats arreu l'Estat, com a supervisors de nous restaurants, entrenament i preparació culinaria i organitzativa, etc.
Finances i altres serveis
Els lligams amb la banca, entitats financeres i companyies d'assegurances han estat prefixats d'antemà per F.F.C. Aquest grup, un cop decidits per la familia de Figueres com a iniciadors del negoci a Espanya, han aportat els seus banquers i altres assessorament. En aquest sentit, la familia Quintana es limita a respondre de forma directa dels crèdits, assegurances, leasing i altres sistemes de financiació signats per tal de posar en marxa el negoci en les condicions exigides per la companyia.
En concret, els bancs amb els que havien d'operar han estat determinats des del Canadà, entre aquests banquers nacionals amb àmplia experiència del negoci internacional, o conectáis amb els banquers propis de la companyia canadenca.
Un simple aval determina l'obtenció del conjunt de facilitats, quedant la companyia relegada a un segon pla de responsabilitat (aquesta queda aminorada mitjançant el control directe i continuat proporcionat per la franquiciada). En Les conexions de caràcter local es donaran en la mesura que es poguí mantenir la independència en la negociació amb proveïdors comarcals o en l'elecció de components substitutius als empleats per les grans cadenes del "fast food". En aquest cas els productes subministrats resten condicionats als paràmetres requerits per la franquiciadora, i sobretot el grau d'elaboració dels pre-cuinats.
Hi han lligams exteriors importants, alguns de forma directa com la compra d'amanides preparades a l'engròs a la casa Pascual de Perpignan. En altres casos són distribuidors de productes nacionals, però depenents de grups multinacionals. Aquestes relacions comercials poden canviar en qualsevol moments en funció dels objectius bàsics de la companyia, com és el manten iment d'uns estàndars de qualitat en tot moment.
Organització
Es tracta d'una empresa familiar on els propietaris han perdut bona part de la seva autonomia al haver de treballar en funció dels distamens programats per F.F.C. A canvi, comparteixen uns bneficis, previsiblement superiors als obtinguts de forma individual en molts casos. També el factor risc és considerablement més elevat, al haver de mantenir una política d'inversions continuada.
Des del punt de vista organitzatiu, franquiciadora i franquiciada consideren el negoci com si fos enterament propi. Malgrat la desproporció del risc existent, hi ha una una quasi-línia jeràrquica entre els directius candencs, en aquest cas, i la petita empresa, en una situació de dependència considerable.
El major èmfasi des del punt de vista del negoci és la imatge comercial per una banda, el manteniment d'uns estàndars de qualitat exigits i la projecció futura del grup. Des d'aquest punt de vista pels iniciadors d'aquests tipus de negoci representa viure l'empresa més directament en tots els aspectes, procurant incrementar al màxim la difusió dels seus productes, i per a una consolidació de la marca.
El tipus d'informació subministrada és sobre vendes i comportaments del consumidor, cada sis mesos a la companyia, que s'en cuidará de renovar ei contracte de franquícia o no en funció dels objectius assolits.
Els canvis soferts no solament afecten a la pròpia inversió en el negoci (maquinaria fonamentalment), sinó nova distribució, mobiliari, publicitat que abans no en feien, etc. Aquesta política de canvis adaptatius s'ha de mantenir sempre per aconseguir estar en primera línia d'oferta gastronòmica: invertint més en publicitat, ampliant la seva xarxa de distribució, canviant i adaptant productes, ampliant el segment consumidor a edats adultes, etc.
L'adiestrament és molt senzill, tenint en compte que la majoria dels menjars venen preparats coses ja venen preparades, i solament cal adiestrar-se en el manteniment d'uns mínims d'higiene, i organització de les diferents tasques "sobre la marxa", bàsicament disposar contínuament d'un espai a punt per a consumir, i adaptant el personal a hores pic, en especial certes hores de concentracció del jovent, etc.
L'objectiu que es busca en aquest tipus d'establiments és una relació fluida i de control amb els proveïdors, sobretot els de pollastres com a principal component. Les cases comercials grans (Callis per citar el més pròxim), per la seva dimensió, no tenen una relació tant fluida amb els clients com els escorxadors petits. En tal sentit operen amb Quintana i Fills, S.A., de Riudellots, que els permet en qualsevol moment no solament accedir al responsable de qualsevol anomalia (reclamacions, devolucions, etc. ), sinó un diàleg directe amb l'operari encarregat de trocejar el pollastre, com si fos un producte de marca, amb un adiestrament previ del franquiciador de F.C.C.
Aquests subministradors són integradors i un escorxador petit, que té una delegació a Figueres (cal considerar la implantació avícola a l'Alt Empordà i als voltants de Figueres en particular, segons Gràfic 1 de Callis).
Les amanides són altres de les especialitats de la casa. Al no existir empreses de caràcter local que preparin amanides a l'engròs a mig fer, i per raons de preu, es compren a la casa Pascual de Perpignan (relativament a prop de Figueres, tot i que la col i altres components resulten un xic diferents a l'amanida del país), a l'engròs, i disposada solament per posar en caixetes pel seu consum (també ha estat una recomanació de F.F.C.)
Altres productes menys importants, com les begudes, de Coca-Cola, el pa Bimbo (al ser el més adaptat a la qualitat i gust americà), patates congelades Me. Kain, són empreses (distribuïdors en aquest cas) recomanades pel F.C.C., no solamanet en funció de paràmetres de qualitat, sinó per raons de preus (obtenció de rappels i descomptes, relacions de propietat i altres). Com es veu, les estratègies de les multinacionals funcionen de múltiples formes.
Tenint en compte el tamany reduit del negoci, no cal tenir subcontractes habituals com la neteja, etc, sinó que els propis operaris es poden encarregar d'aquestes funcions. Les subcontractes reals són els subministraments, ja que en lloc de realitzar tasques culinàries que altre model de restauració es fan directam ent, aquí en canvi es busca un estalvi de temps (pollastres ja trocejats, precuinats disposats per fregir, gelats a punt, etc.)
Les empreses subministradores no són ben bé subconttrractades, però aquests grups multinacionals de l'alimentació mels hi marquen unes pautes de fabricació molt personalitzades. A canvi els fabricants de pre-cuinats i càrnics aconsegueixen entrar en un mercat molt especialitzat i ampli, amb bones perspectives.
El tipus de control de qualitat que es realitza ha de ser continu, ja que en qualsevol moment F.C.C. pot verificar les qualitats aconseguides. Altres controls, de caràcter comercial, mancances tècniques etc., es verfiiquen mitjançant un ampli informe a enviar a la seu central de Welling cada sis mesos (amb les desviacions planejades en fun ció dels objectius).
Els "Master Fraanquicia" com aquest s'en cuiden, a més a més, de realitzar supervisions, trainings, etc. dels centres depenents, així com una certa supervisió dels establiments del seu àmbit. No és aquest el cas, de moment, tenint en compte que justament ara comencen a aoperar a l'Estat. La dinàmica futura, però, serà aquests en cas de ddecidir-se per l'expansió a nivell estatal.
L'assistència tècnica s'efectús per part de la pròpia empresa subministrdora de la maquinària (dels seus representants a Barcelona ja que la maquinària es nordamericana, adaptada a la fabricació de "fast-food", i molt sovint lligats de forma directa als interessos de la restauració).
Altres assistències com les fórmules, condiments, especialitats, etc. és donada directament per la seu central.
Aspectes comercials
En principi Fried Chicken Company no té altres lligams a l'Estat espanyol que aquesta franquiciada, però la seva estratègia a altres països ha estat comenár pels establiments de distribució, fins a la creació d'empreses filials que abasteixen certs inputs, com la carn o certs pre-cuinats.
Les vendes tenen un caràcter eminentment local, tot i que el comerç de Figueres, en general, manté a més a més un cert segment turístic, en especial de francesos, alguns dels quals solen comprar (a Figueres, a Port Bou i Roses) de forma habitual, sobretot quan la paritat de la pesseta resulta comparativament millor.
Resum
La mà d'obra de empreses com aquesta és molt flexible i adaptable a les diuferents tasques de l'ofici, trigant en especial persones molt col•laboradores, identificats amb els objectius de l'empresari
Ens trobem davant un cas evident de franquícia de capital, on es requereix al franquicia! un elevat nivell d'inversió i experiència en el negoci, que apareix com a necessitat d'un canv i d'imatge del negoci.
Al igual que altres negocies entrevistats de Figueres, la contractació de personal jove i eventual en especial nois és molt elevada, sinó majoritari. El sistema de franquícia agrava aquest component, davant la necessitat d'obtenir uns resultats prefixats, el pagament de llicències, maquinària d'importació recomanda per la firma. Indirectament hi ha una contraprestació dels "partners" al facilitarà la multinacional tot un seguit d'informació cumulada sobre el mercat, trimestralment, per a la pressa de dcisions futura.
Els lligams territorials es mantenen en part quan al subministrament dels inputs principals (d'uns escorxadors d'aviram amb sucursal a Figueres). En canvi altres són de caràcter internacional com Coca-Cola, patates, recomanats per la firma, com a subminbistraments complementaris.
La franquícia pot ser en alguns casos una estratègia a seguir per les Pymes, sobretot per aquelles necesitades d'una base tècnica i d'assessorament important, a més de facilitar un asuporet logístic important (orientació, cobertura financera, etc.). A canvi, la dependència exterior dels "partners", que es converteixen en quasi-treballador/inversor. Defet, en aquest cas no és un sol empresari, sinó que tota la familia actúa com a tal, fins i tot el fill, Diplomat en Empresarials.
És un model que té molt en comú amb el tipus d'organització japonesa, com el control de qualitat, imatge, flexibilitat, innovació i el vincles entre empresa i traballadors, i altres tècniques, en ordre a potenciar les actitud personals. En altre ordre de coses, el control exercit sobre els aprovisionaments, utilitzant un escorxador petit, fàcilment controlable, amb subministres just-in-time, per evitat estocs innecessaris. En fi, un negoci que funciona amb estructura de clan, a una escala petita, però, amb molts dels esquemes japonesos de producció, que més que un benefici busquen una implantació en el mercat a llarg termini.
The Economist (1991): "Big MacCurrencies", 13 d'abril.
-INTERMERCA -Girona
Entrevista mantinguda amb D. Joan Breguel, de I.T.M., S.A., a Barcelona el 22 de gener de 1992
Introducció a la distribució
Possiblement el major desenvolupament experimentat al llarg de la darrera dècada pel sistema agroalimentari hagi estat l'extraordinari canvi en els canals de distribució, especialment pels productes no pereceders que, sense eliminar del tot els agents que intervenen (Gràfic 1) els ha obligat a agrupar-se en noves formes associatives, i el comerç mfógrarassociat, entre d'altres formes, que apliquen una política centralitzadora, realitzant la majoria de compres en comú (CESDIT, 1983).
Efectivament, els canvis notoris experimentats per nostra societat, les migracions del camp a la ciutat i els nous hàbits de consum, creixement de la capacitat de compra, amopliació de la xarxa de fres a l'hogare, etc.,, han estat els estímuls primordials per aquesta reestructuració de la distribució alimentària (BRIZ, 1987), aspectes, als que cal afegir la incorporació dins la C.E.E. i l'entrada en acció de firmes consolidades d'empreses.
Noves modalitats que intenten trencar les barreres establertes de la intermediació habitual entre majoristes, minoristes i grups en una zona determinada, més encara quan, com en el cas espanyol, hi han tant poques trabes a l'entrada de nous membres en el sistema distributiu (TORRES, 1985), modalitats que s'indiquen al Gràfic 1. Efectivament, la inversió strangera en distribució sembla tenir totes les benedicions de la Administració espanyola, i no existeix a la C.E.E. cap país on sigui tan fàcil insíal.lar-se, tant la petita com la gran distribució a nivell detallista i grossita, nacional o estranger.
Per a l'empresari, l'estratègia consisteix en l'elecció del canal que millor s'adapti a la seva inversió i objectius a llarg termini (CHIROUZE, 1985), entre les que destaquen el comerç associat i el comerç independent, aquest darrer amb tendència a una desaparició progressiva, degut a l'agresivitat dels altres sistemes.
Des de la creació del primer gran magatzem del món l'any 1852, el "Bon
Marché", per Aristides Boucicaut, i els magatzems populars Woolwoth, als Estats Units, aparegut a Nova York el 1879, aquest model ha evolucionat amb noves variacions sobre aquesta primera etapa. Etapa consistent en el predomini fordista del gran magatzem integrat en tres seccions bàsiques: basar, teixits i alimentació. Solament aquesta última en base a ofertes ha aconseguit atraure una clientela darrerament i que ha tingut una forta difusió a Espanya en el sector alimentació. Efectivament, des de la dècada dels sixantes (i l'autoservei ha passat del del 40 % al 63 % en 1982) amb seriosos problemes de funcionament en un principi ( a diferència d'altres països europeus) i que ara torna a torna a la càrrega de la mà dels principals grups europeus (intermerca, Leclerc, etc. ).
L'associació comercial apareix com a estratègia sense comprometre la independència dels associats i amb diversos graus de vinculació: agrupacions o centrals de compres, societats de gestió, organitzacions de detallistes, cadenes voluntàries, i cadenes franquiciades (PRIETO, 1985), com és el cas d 1 Intermerca.
L'expansió de la distribució a Espanya es produeix en un procés similar a la realitzada per aquesta transnacional franquiciadora a Bèlgica i a Portugal, però amb característiques molt peculiars en cada cas, tenint en compte les diferents estructures dels mercats nacionals i regional, i dels socis concrets.
Origen I.T.M., S.A. , més coneguda per la seva marca, Intermerca, és un model molt peculiar, a mig camí entre franquiciada i comerç associat, que ha tingut un desenvolupament extraordinari des de la seva creació fa dos anys, a Espanya, en base a l'experiència francesa. Es tracta d'una còpia del funcionament dels supermercats Intermarché a França, de la que són franquiciades. A França el desenvolupament del sistema ha estat molt fort (més de 1800 centres de venda que combinen les activitats clàssiques de teixits, basar, alimentació i estacions de gasolina. Estacions de gasolina i butà, que apareixen darrerament a aquells països on hi han preus diferencials com a França, oferint una motivació més per desplaçar-se a les afores de la ciutat, on s'ubiquen aquests tipus d'establiments.
L'any 1988 s'inicien les activitats a Barcelona d'I.T.M., S.A., cadena voluntària creada per un grup de comerciants de la distribució a Barcelona (que continuen mantenint les seves activitats particulars). El Consell d'Administració agrupa els socis de cada centre, amb més o menys pes en funció a la seva participació, que dediquen un parell de dies per setmana a la gestió d'I.T.M., tot i que continuen amb les seves activitats particulars. A més I.T.M. compta amb personal 20 persones fixes a l'oficina central, que realitzen tasques d'assessorament, planificació i gestió global dels diferents hipermercats Intermerca a l'Estat espanyol.
Aquesta combinació de comerç associat en cadena voluntàrïa-franquícia permet d'obtenir uns resultats òptims, en la mesura que implica directament als socis dins la gestió i expansió del negoci. El model de franquícia és de caràcter comercial, caracteritzada per una forta centralització del control del franquiciador sobre aspectes com: propietat intelectual sobre la marca, constitució d'un bon sistema comercial, adiestrament, pautes de localització, pagament de quotes, i renovacions de contractes i preus.
La primera etapa va consistir en superar un tamany mínim (quinze punts de venda per començar), capaços de cobrir les despeses dels aprovisionaments a un cost acceptable. És a dir, cobrir un primer objectiu d'assentaments claus en forma de "taca d'oli" arreu l'Estat. Tot i així, darrerament la seva presència ha estat més important a Catalunya (nacionalitat dels socis i proximitat a França), però tenen una projecció estatal evident. Aspectes comercials I.T.M, o Intermerca, és un sistema d'integració en forma de cadena voluntària amb una franquícia per utilització de marca i serveis comuns d'Intermerca France, i com a tal podria ésser definida en termes de: "associació de comerciants independents que cooperen amb la intenció d'assegurar la coordinació de funcions d'engròs i de detall". Coordinació que té per objecte implantar totes les tècniques conduents a reduir costos de distribució i millorar el preu i la qualitat dels serveis al consumidor (SÁNCHEZ, 1992). Els principis generals es poden concretar en: 1) Independència jurídica i comercial dels membres grossistes i detallistes amb divisions de funcions segons el grau de distribució.
2) Òrgan executiu i oficina central, que centralitza els serveis conjunts a l'organització amb l'utilització del nom i emblema en comú, que confereix caràcter de xarxa sucursalista potent, de gran impacte al consumidor.
3) Concentració i productivitat. Concentració comercial seleccionant articles i proveïdors (en aquest cas fent servir la xarxa exterior Intermerca). Concentració de l'esfera grossista en un nombrre determinat d'establiments. Concentració del poder de compra i pressió sobre els proveïdors. A més, la venda de productes de marca pròpia precisa d'articles en exclusiva, amb dependència dels proveïdors a la cadena. 4) Altres serveis són: una política de promoció de les vendes, similar a les cadenes sucursalistes i l'assistència tècnica per assesoraments referents a: modernització i imatge de l'establiment, implantació de nous punts de venda, gestió i cursos de perfeccionament del personal.
El seu funcionament es diferencia d'altres sistemes de distribució, com les cooperatives, en els sentit que cada centre (almenys en una etapa inicial) és una persona física o jurídica diferent que inverteix en alimentació, ampliable com a França a Estació de Servei annexa i botiga de teixits. Les diferències bàsiques amb altres modalitats societàries són que el risc s'asumeix de forma individual, i en canvi es participa en el capital social de I.T.M., S.A. per tal de cobrir les despeses comunes com són els d'aprovisionament, franquícia i estructura.
També hi ha un seguiment periòdic de les xifres de negoci facilitades de forma voluntària pels socis, amb orientació sobre la política que cal adoptar en cada cas. Lògicament les economies d'escala obtingudes en funció del tamany d'aquest quasi-grup d'empreses són considerables. També es diferencien d'altres grups com IFA o VIVO en que no són exclusivament una central de compres, sinó que actuen amb una filosofía de grup i inversions diferenciades en cada cas. Fins aleshores tots els socis procedeixen del ram de l'alimentació, però tenen previst donar entrada a inversors d'altres sectors que podrien gestionar indirectament l'empresa mitjançant un gestor. L'estratègia del grup és la venda d'una sèrie d'articles, dins una gama àmplia però no tant considerable com a les grans superfícies de grups més consolidats: Pryca, Auchan, Alcampo, etc., implantant-se en poblacions superiors als 15000 habitants i oferint una gama de productes de baixa qualitaty, sempre amb ofertes de productes en sec especialment, molt més econòmics que la competència.
Les avantatges derivades del tamany d'unes poblacions de segon ordre permet obtenir sòl més barat i menys impediments en matèria urbanística per a la seva localització, que acostuma a fer-se a peu de carretera, amb pàrking amplis a les entrades i sortides de les poblacions, en llocs no tan centrals com altres establiments de primera línia, però també amb un trànsit diari considerable.
Ocupació i organització
La mà d'obra és eminenment en precari .-predomini de dones i eventuals amb una forta flexibilitat laboral que tendeixen a convertir-se en fixes a llarg termini, especialment per a les categories més especialitzades, com en encarregat/da, cap de secció, caixera, etc.
El factor preu i limitacions d'articles són els principals trets diferenciadors des del punt de vista de la oferta. Els aprovisionaments s'efectuen en el mercat nacional. Molt sovint són productes estrangers de la pròpia cadena Intermarché a França o proveïdors hjabituals d'aquells, mitjançant importadors a l'engròs. Efectivament, a la llarga faran servir cada cop més els mercats internacionals, aprofitant la cojuntura del mercat de canvis i preus corresponents.
L'expansió d'aquest grup d'empreses ha començat a Barcelona, amb l'assessorament del grup francès, i en aquests moments compten amb 11 centres a Catalunya (15 a tot l'Estat) situats als municipis següents: A Barcelona, on es situen les oficines centrals i el centre informàtic de gestió i aprovisionaments. El centre de distribució es concentra a Hostalric (era més òptima una localització al Vallès però el preu del sòl ha estat un factor decisiu a l'hora d'ubicar aquest centre, prop, de la Nacional II i l'autopista A-7). A Girona, Tona, Manlleu, Premià,Amposta, Tortosa i Tarragona, Sabadell i Terrassa.
A la resta de l'Estat han han continuat l'expansió pel Llevant, on a curt termini pensen obrir el segon centre de distribució, a València. Fins ara s'han establert a Benidorm, Torrevieja i Alcira. A Castella a Almansa, Medina del Campo i Segòvia. En aquest sentit les ampliacions aniran seguint la mateixa estratègia que s'ha adoptat fins ara a França, amb algunes variants regionals (en funció dels trets alimentarisdiferenciadors i els subministraments locals, amb una oferta diferenciada per productos frescos i més homogènia pel sec).
Algunes de les localitzacions esmentades tenen inconvenients, però globalment s'han realitzat estudis en profunditat que s'han sopesat en matèria d'inversions, i amb perspectives a llarg termini (per exemple resulta sintomática la imposició de condicions draconianes que poden arribar a imposar als productors alimentaris, i el considerable volum de compres diferides que ha arribat a convertir-se en problemes sectorials considerables).
El cost de transport és un factor escassament important des del punt de vista gobal -1% del cost-, on cal considerar, però, els petits marges comercials d'actuació, i en aquest sentit es precisa controlar molt acuradament els aprovisionaments -just-in-time-, per evitar estocs innecesaris (un dels grans cavalls de batalla de la distribució), obtenint rappels dels proveïdors, pagant quotes per la primera línia d'exposició, i en definitiva donant una major agilitat al producte, clau dels enormes beneficis d'aquestes empreses.
La plantilla es variable segons el tamany de cada centre i de l'empresari. Hi ha, però, unes directrius homogènies a seguir des del departament de Relacions Laborals d'I.T.M. (una Escola de F.P. al LLevant s'en cuida de formar en poc temps a tot el personal, en particular els llocs d'una certa responsabilitat com encarregat/da, caixera, etc. També tenen previst cursos de reciclarge en un futur.
La tendència és a l'aprofitament laboral al màxim mitjançant treball precari, però la majoria de la plantilla convé que sigui fixa, ja que la obtenció de rendiments requereix uncert temps. Hi ha un predomini de dones, en especial sense cap especialització (que no poguin canviar de feina fàcilment), la pràctica totalitat amb estudis primaris solament, i de les rodalies (en el cas de Girona del Pont Major i Sarrià) que permet una major flexibilitat d'horaris. La retribució és idèntica pel conjunt, a excepció de l'encarregat/da sobre els resultats. Els sous són els mínims per regla general.
La mobilitat afecta solament al propietari en tant que formant part del Consell d'Administració d'I.T.M. l'obliga a les reunions periòdiques a Barcelona o la visita a diferents centres de venda. L'assessorament ja hem vist que es realitza de forma global per aprofitat tota mena d'economies d'escala amb personal propi de I.T.M. (i un gabinet legal especialitzat). La contractació de serveis financers, es fa globalment amb un assessor propi que orienta en matèria de formes de financiació i bancs recomanats, al igual que les assegurances, els transports, en matèria laboral, etc. Dins l'organització els aspectes relacionats de forma més directa amb la venda són els més importants, sobretot la venda de productes frescos sobre els que cal tenir un control i supervisió més riguròs.
No s'efectua cap mena de control o intervenció per part de I.T.M. o el grup francés, i cada soci facilita la seva informació per a obtenir un assessorament del grup, o per enmarcar-se en diferents estratègies de caràcter voluntari. Aquests aspectes canviaran a mig termini en la mesura que es consolidin com a grup a Catalunya, o a altres àmbits, amb especialitzacions més regionals.
Si a simple vista es podria pensar que no hi han subcontractes, de fet tot funciona així. Efectivament, a diferència d'altres grans superfícies, tot el personal treballa pel centre (no existeix per exemple, acords amb una carnisseria, o fleca per portar individualment una secció), i alltres aspectes com la neteja, també es realitza amb personal propi.
En canvi, al no disposar de de transport propi, aquest es fa amb companyies recomanades pel grup; els proveïdors igualment, i en tota una àmplia sèrie de tasques preparatòries dels articles es fan servir subcontractes productives: articles de marca, envasadores, treball en precari de càrrega i descàrrega, serveis annexes arrendats, publicitat, imprentes, trasllats de diners, vigilància i altres. Els serveis centrals d'I.T.M., d'alguna forma representa també una subcontractació per part de l'empresari-inversor individual de tot un ampli paquet de tasques terciaris i quaternàries (investigació en aspectes de tecnologia comercial).
Les compres s'efectuen en aquests moments a Catalunya en un 64 % i la resta íntegrament a l'Estat (a vegades amb productes comprats d'importació més bé de preu).
Resum
La ràpida expansió d'aquest grup i la cobertura d'un segment alimentari "popular" nexistent com és una política Sofertes sistemàtiques, fan preveure una ràpida consolidació del grup, de dues formes: integrant activitats verticalment mitjançant la central de compres i horitzontalment, ampliant els productes de marca, estacions de servei, agències de viatges i altres activitats.
Hi ha una ocupació en la seva pràctica totalitat femenina (en el cas de Girona el 90 %), de les quals solament el 50 % són fixes, molt renovables periòdicament i amb contractes eventuals i amb condicions horàries abusives (canvis a discrecció en funció de les necessitats), la qual cosa representa l'alta flexibilitat laboral existent, que a més dels altres tipus d'avantatges indicades, com la subcontractació i els aprovisionaments, dona lloc a un model empresarial extraordinàriament dinàmic quant a resultats i adaptació a situacions canviants.
El funcionament, similar al d'una cadena sucursalista, confereix a aquest grup una immunitat fiscal important en matèria de preus de tranferència amb la casa mare francesa. També en l'actuació com a grup de pressió davant les exigències urbanístiques municipals, amb localització preferent als nuclis de segon ordre, on la competència és inexistent, destruint un ampli segment comercial, de petits negocis, alimentaris sobretot.
Resulta extraordinari el predomini de treball femení, per la seva major flexibilitat i adaptació a les necessitats de l'empresari, i menor conflictivitat social. Mà d'obra escasament especialitzada i amb retribucions salarials inferiors, jornada laboral fraccionada i altres desavantatges. Amb Intermerca, possiblement de forma similar al que està passant amb altres cadenes internacionals, s'ha passat a entendre la distribució alimentària no ja en el àmbit regional , tipus Mercabarna, sinó utilitzant tot un ampli conjunt de tècniques i assesoraments a nivell internacional, amb el consegüent canvi de dimenssió i noves oportunitats d'actuació en un mercat de més oportunitats, però també per això més competitiu.
A nivell territorial, entre altres aspectes, implica una estandartizado del consum amb importació d'hàbits, no solament alimentaris, sinó pautes de localització similars a altres indrets de la C.E.E. I en la mesura que les conexions econoòmiques s'externalitzen més, s'abandona per altra banda es estructures organitzatives anteriors, de caràcter intern i local. La qual cosa representa, no solament la desaparició d'àmplies capes del teixit comercial local, sinó de les conexions indirectes amb el propi territori.
Per altra banda, grups com aquests estructuren una àmplia xarxa nacional de ciutats de segon ordre (més de 15. habitants) que s'estructuren amb els principals centres de control en matèria de gestió, generalment de caràcter regional (actualment València i Barcelona) i amb una sèrie de centres de distribució en matèria d'aprovisionament, conectáis a la vegada amb la xarxa Intermerca a França, i que possiblement amb l'apertura de fronteres poguin donar lloc a un nou sistema de conexions internacionals de la distribució.
Sistema que en bona lògica farà desaparèixer fenòmens d'atracció centralitzadora com els que es donen actualment a ambdues bandes frontereres (hipermercats de l'Alt Empordà i del Roselló), originats per les diferències de canvi i proteccionisme arancelari.
Entrevista mantinguda amb el Sr. Josep Tura Rof, Director de Fàbrica de Nutrexpa a Mallorquines (Riudarenes) el 22 de gener de 1992.
Introducció
Aquesta empresa és íntegrament de capital català i una de les poques nacionals amb plantres a l'exterior. Per la seva projecció exterior fa que tinguin el seu propi, departament de R+D, que entre altres tasques es dedica a dissenyar , planificar i instal•lar, de forma subcontractada plantes clau en mà, o petites plantes instal•lades en containers anomenades "plantes bloc" repartides a Sudamèrica (concretament a l'Equador, Xili i Puerto Rico), a Nigèria (les dues últimes tencades darrerament per diverses dificultats), a Xina des de fa dos anys i previstes a curt termini a Xecoslovàquia i Polònia. En especial als països de l'Est és un dels objectius prioritaris d'expansió a curt termini.
Les dades de l'empresa (DUNS & BRADSTREET INT., 1991) corresponen a un capital de 75 milions de ptes., vendes de 25000 milions i 723 empleats a tot l'Estat (una petita part destacats a filials estrangeres).
La seu central de l'empresa es localitza a Barcelona, amb 40 delegacions, majorment a les capitals de província (que a la vegada fan de magatzem del conjunt de productes de la companyia i d'altres importats). Les plantes productives es localitzen a Parets del Vallès la més important quant a producció i automatització, amb la fabricació del seu principal producte, Cola-Cao. La planta de Riudarenes es destina a la fabricació de mel marca Granja San Francisco, productes de pastisseria Phoskitos i l'envasament d'espècies amb marca Granja San Francisco. Altra planta és a Palència on fabriquen productes derivats del cacau, marca OKEY, i a la de Pamplona els caramels UNZUE. A Sant Boi de Llobregat, la filial Ordesa fabrica també aliments infantils.
Com a grup, a més a més tenen una participació amb un control important en la marca La Piara, de Manlleu, dedicada a la fabricació de conserves de foie-gras. A Catalunya el grup té plantes a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Parets del Vallès i Riudarenes.
Orfgen
Aquesta societat es va crear a Barcelona l'any 1957. La presència a Riudarenes data de l'any 1970, amb el nom de Industrias Dietético Alimenticias Phoscao, S.A.-IDAPSA, 100 % capital de Nutrexpa, i començant per fabricar la crema de Coca Cao.
Van comprar la fábrica actual a un antic fabricant de galetes, ubicada en lloc que podrien definir com a tipologia d'indústria-illa, al mig d'una zona agrícola i sense infrastructures de cap mena. En canvi, es troben molt a prop de les vies de comunicacions (el transport de mercancies és un component important del cost, de l'ordre de deu camions setmanals subcontractats, més altres serveis propis), així com el disposar depous propis d'on s'abasteixen de quasi tota l'aigua empleada a la producció, a més de la conectada a la xarxa urbana de Riudarenes.
Per això hi han desavantatges importants, originades per la localització de la planta, sense altres instal.lacionas industrials al costat, ni d'infrastructura bàsica com el gas, a 4 kms. de la Nacional II i de l'autopista A-7.
El gran inconvenient, però, són les limitacions rn matèria de mà d'obra local. En concret, mancança de personal professional com lampistes i mecànics, que no són fàcils de trobar a zones rurals i quan existeixen s'estimen més treballar pel seu compte, a la Costa Brava, on l'oferta és més important. En aquest sentit han hagut de contractar gent de Girona, o de nuclis més o menys propers del Vallès.
L'altra dificultat ha estat la imposibilita! de poder conectar-se amb la xarxa de gas natural que podria haver beneficiar considerablement la producció substituint els subministraments de fuel actuals i permetent una millor cura del medi ambient 0a xarxa passa seguint l'eix de l'autopista fins a Girona, però degut a l'aïllament de l'empresa haurien de costejar-se les conexions pertinents). Precisament, si més no teòricament l'empresa té una certa preocupació per consolidar-se com a indústria que té cura del medi ambient amb la instal•lació d'una depuradora i complint els requisits municipals.
La política d'inversions no ha estat molt important al llarg dels darrers anys, i solament s'ha anat cobrint les mancances productives en les diferents línies, i algunes petites ampliacions de les naus existents. De fet, però, hi ha un cert abandó d'inversions a la planta, contràriament a la tendència de l'empresa a altres llocs, en especial a la planta de Parets del Vallès, la més innovadora. Aquestes línies de producte no tenen caràcter central per la companyia, que ha optat per una política d'inversions centrades a altres àrees, preocupats com estan per un creixement en horitzontal.
Ocupació i organització
La plantilla actual, composta de 130 treballadors es dedica fonamentalment a producció en un 60 %. La resta és personal directiu (Gerent més 6 caps de secció), d'aprovisionaments, manteniment, i expedicions. El Departament d'Administració està reduït a la mínima expressió (una secretària pels albarans i nòmines, ja que les altres funcions es fan a la seu central).
Inicialment van començar amb una plantilla de 70 treballadors que al pic dels anys setantes arrivàren a un màxim de 250. Ara tenen de l'ordre de 130 i es preveu una disminució si s'automatizen en un futur pròxim, com tenen previst.
L'ambient de treball també és òptim, amb una plantilla molt arrelada en la filosofia de l'empresa, àmplia experiència i un bon ambient laboral. Cal dir que la retribució també ha estat sempre una mica per sobre de la resta del sector.
Fins aleshores s'havien caracteritzat per ser una de les plantilles millor pagades del sector, però hi ha una tendència a igualar-se amb la resta del sector. En matèria de contractació també hi ha cada vegada més proporció de personal en precari (sobretot el personal menys especialitzat), a mesura que es cobriexen substitucions per jubilació. Hi ha un 9 % de la plantilla que no té caràcter fixe, els més joves.
La mitjana d'edat de la plantilla és de 40 anys (aproximadament més de la meitat des dels primers anys de creació del centre). Per sexes, als inicis de l'any 72 havia una major proporció de dones (el 75 %) que d'homes. Actualment també continuen predominant, però solo lleugerament (55%). En el moment de la seva creació també existia una plantilla molt més jove (al voltant dels 28 anys).
El nivell d'estudis és d'EGC, en general, a excepció de quatre enginyers tècnics i cinc especialistes (amb preparació equivalent a formació professional, però molt preparats dins la pròpia empresa).
El personal directiu cobra en funció dels resultats obtinguts i del compliment del planejament establert per a les seves àrees respectives, que pot arribar a tres vegades el sou del personal de producció per terme mitjà. La retribució és molt homogènia entre el personal de producció (un 21% de diferència entre la categoria superior i la inferior). Fins aleshores no s'ha adoptat una clara política de retribució individualitzada, però es pretén anar incrementant cada cop més aquests conceptes, malgrat la resistència sindical existent.
El personal resideix dins una àmplia àrea comarcal. Un 70 % entre els municipis de Santa Coloma, Vidreres i Sils i la resta de municipis més allunyats com Malgrat i Blanes. Hi han tres autobusos diaris subcontractats per l'empresa, que cobreixen el recorregut des de Malgrat, Santa Coloma i Vidreres.
Un percentatge petit de la plantilla, el 5 %, ha vingut a residir a la comarca, procedents del Vallès. Com es veu, la mobilitat interna també és important, ja que tant el Director actual com altra sèrie d'empleats havien estat abans a la planta de Parets del Vallès. Alguns d'aquests tècnics i es traslladen diàriament des del Vallès.
El personal de producció no especialitzat no viatja quasi mai, solament quan s'ha fet alguna modificació tecnològica important (s'intenta crear a llarga una mena d'escola preparatòria a Parets per adaptar el personal als possibles canvis tècnics, sobretot per a creació de mandos intermitjos). Solament el Director ho fa amb certa freqüència, a algunes exposicions de maquinària estrangera i un cop per setmana a la planta principal de Barcelona, o a les oficines, per contrastar l'evolució global del centre amb altres directius. En canvi no tenen cap mena de lligams amb les delegacions comercials o altres centres.
La centralització de Barcelona és extraordinària en el sentit que únicament tenen autonomia en matèria productiva. Els aspectes financers, comercials, d'assegurances, assessoraments, i de qualsevol altre tipus es decideix a la seu central i aquí operen com un departament depenent, encarregat de complir la planificació prevista i els estàndars de producció i costos. Per això no tenen cap mena de contacte amb aquests serveis dels municipis dels voltants (la nòmina s'envia des de Barcelona i la operativa bancària està reduïda a la mínima expressió).
Aspectes productius
La planta s'organitza a les ordres del Director de Fàbrica, i al seu comandament té 6 seccions: Producció (80 empleats), Manteniment (10), Relacions Laborals (2), Control de Qualitat (4), Aprovisionaments(14) i Expedicions(12) A més els personal directiu corresponent i una secretària.
A nivell d'empresa la funció més important és el departament d'investigació de Parets del Vallès (R+D) amb unes 20 persones realitzant tasques d'investigació de nous productes i tècnica per a les noves plantes i l'exterior. Aquest no és el cas de Riudarenes, on no solament no disposen d'aquesta secció, sinó que fins i tot el control de qualitat no existeix en la pràctica.
La informació facilitada a la seu central es fa de forma continua, conectáis a una xarxa informàtica interactiva pel grup. Sobretot es faciliten dades de producció, volum, mesures de control i estàndars de fàbrica. A més un cop a l'any es fa una auditoria externa. Pràcticament és l'únic control de la seu principal.
Els canvis previstos a mig termini estaran relacionats amb la progressiva substitució del factor treball per capital, a mesura que arriben les jubilacions, tenint prevista una automatització productiva fins i tot amb robotització (no tanl important, però, com les realitzades al principal centre de Parets).
El tipus d'aprenentatge que es fa (no solament amb el personal nou, sinó amb certa regularitat amb la majoria) és sobre la marxa, amb una certa supervisió d'altres companys/es. En aquest sentit s'ha aconseguit arribar a uns valor òptims de flexibilitat laboral. En aquests moments cada operari/ia coneix bé 3 o 4 tasques productives diferents, que canviaran probablement si s'automatitza l,a planta, especialització que representarà a llarg termini una certa diferenciació relributiva, hores d'ara inexistent, amb noves tècniques de treball en equjip (i rretribucions variables). L'abastament territorial d'inputs és variable en funció del producte i el moment. La matèria primera més important és el sucre component de la secció de pastisseria i la mel. S'abasteixen de forma global per a tot el grup, i les remeses venen de Parets del Vallès indirectament (el proveïdor inicial sol ser Azucarera Española de Miranda de Ebro). La farina arriba directament de Vilafranca del Penedès o de Mollet del Vallès. El vidre del principal fabricant, Vicasa a Barcelona. Les espècies es compren al mercat internacional, però ja arriba triturada, si cal, pel seu envasat.
La mel ve en un 50 % de l'estranger (països com Australia o Xili) i la resta és de producció nacional, però tota ella contractada centralitzadament per la companyia als principals mercats nacionals o internacionals. Els embalatges, per contra, es compren a papereres comarcals. Altres inputs menys importants, es subministren dins l'àmbit català.
Els semi-elaborats o altres matèries subcontractades es limiten a la producció d'un producte de xocolata realitzar per l'empresa Trias de Santa Coloma per a ells, producció poc important dins el conjunt, però sintomática de les noves orientacions en matèria de subcontrctació productiva per determinades línies. A més, lògicament, de la primera transformació requerida per alguns productes, queja arriben semitransformats (espècies i components de pastisseria).
L'assistència tècnica de les oficines centrals és inexistent, siguent completament autònoms en aquest sentit. Solament quan s'han fet inversions productives hi ha un període d'entrenament i preparació per part del distribuïdor, o dels serveis tècnics del grup en el cas de tecnologia pròpia. El tipus de control de qualitat s'efectua cada cop més a la cadena, fent menys èmfasi a les tasques de laboratori posterior.
Des de Riudarenes no es comercialitza directament cap producte, ni tan sols els fabricats per ells mateixos, ja que des d'aquí es distribueix a les diferents delegacions i magatzems regionals. Nutrexpa comercialitza a més a més alguns productes de pastisseria d'una casa alemana (que a la llarga podria conduir a alguna mena de col•laboració productiva més directa o d'inversió directa de capitals).
Per àmbits les vendes dels fabricáis de Riudarenes es reparteixen així. La pastisseria (Foskitos) en un 50% a Andalusia i la resta diversificada. Els principals competidors d'aquest producte són les multinacionals Panrico i Bimbo. La mel i espècies, àmpliament del conjunt de l'estat, tenint en compte que l'exportació és solament de l'ordre del 5-10 % del valor total de la producció, segons els productes.
Tant els productes de Nutrexpa en general, com de la planta en particular, no experimenten canvis importants, llevat dels aspectes d'imatge (la inversió publicitària, com a espònsors, etc. ha estat tradiccionalment considerable als principals medis). A Riudarenes, en concret la producció de mel (molt barrejada amb sucre i altres componéis que li donen textura i color) va començar l'any 1976, la crema cola-cao l'any 1973 i les espècies és el producte més nou (amb molta competència d'Ercros), fabricat des de l'any passat, amb mètodes que no han variat sensiblement des de l'inici, però sí quant a tècniques (maquinària sobretot).
La localització de la planta està desconectada del gros de l'empresa, i obeeix a una compra antiga dels edificis actuals. Les mancances d'infrastructura són totals, i obliga a un commuting del total de la plantilla, des dels municipis dels voltants,i del Vallès, mitjançant serveis d'autobusos subcontractats.
Es tracta d'un dels poc exemples d'inversió catalana a a l'exterior, amb una forta implantació de marca a nivell nacional. Petit grup d'empreses que realitza una forta inversió en promoció de la marca, especialment publicitat als principals medis, i actuacions com a "esponsors" de múltiples activitats locals, fins a ser, dintre el sector, el punt de ser una de les marques més arrelades i conegudes. La imatge ecològica de la firma és una preocupació constant en el seu "marketing".
Les pautes de comportament en matèria de flexibilitat són similars a les d'altres empreses multinacionals, en el sentit que, des de fa temps efectuen un sanejament lent però progressiu de la plantilla, les subcontractes, fins i tot de caràcter productiu van en augment, i els sous diferenciats.. Flexibilitat i nous mètodes de treball que pensen incorporar a fons a partir de l'automatització prevista.
Hi ha un component laboral femení important, a més del personal eventual. Si això afegim les creixents subcontractes presents i les compres de productes de base transformat, pendents de l'envasat, ens trobem amb una dosi de flexibilitat considerable, que si no s'aplica més a fons és per resitencia sindical.La dependència de la planta respecte a la seu central de Parets és pràcticament total, per la majoria de funcions, restant a Riudarenes la fase operativa, com si fos una línia de producció descentralitzada.
-LA REGIÓ II i L'AUDE. EL GRUP SPANGHERO
Introducció
Sempre resulta difícil efectuar comparacions entre empreses d'àmbits regionals heterogenis com la Regió II i L'Aude, més encara per països on la trajectòria agroalimentaría ha estat molt diversa; creiem, però, que mai com ara s'han fet tants anàlisis comparatius per la proximitat del Mercat Únic Europeu a partir de l'any 1993, i el desconeixement mutu existent. Per això volem destacar alguns aspectes comparatius interegionals al sector.
Les taules següents intenten comparar aquests resultats per a les dues àrees diferenciades, referits a indústries amb més de 10 treballadors: Com es pot comprovar, tant a nivell d'empreses com d'assalariats, es tracta de dues àrees ben diferents, tant en valors absoluts per una major importància d'aquestes indústries dins la Regió II, on trobem aproximadament 10 vegades més empreses i treballadors que a L'Aude; tanmateix, en valors rel.latius, pel major pes de les càrnies i begudes a la Regió H, i en canvi una presència major de la vinificació i dels lactis per a L'Aude. Hi han, però, els sectors escorxadors, gra i varis, que presenten similituds quant als valors rel.latius a les dues àrees.
Les dades corresponent als valors de treballadors mitjans d'aquestes empreses són molt semblants. Si de cas, les diferències en escorxadors i lactis, d'un tamany un xic inferior a casa nostra (i a pesar de tot infrautilitzats), i en canvi empreses càrniques més grans.
Les taules següents també ens donen una idea sobre el tipus d'empreses existents als dos àmbits, comparant a partir d'una mostra d'entre les majors empreses de la Regió II , similars a les existents a L'Aude; de tal forma que poguéssim comparar els ratis vendes/empresa i vendes/treballador, segons dades de 1988. En definitiva, podem observar com a excepció dels sectors lactis, vinificació i varis, on predominen empreses de major volum de vendes mitjanes, als altres subsectors, la capacitat empresarial de la Regió II resulta molt més superior a les de L'Aude i, per això, menys flexible.
Les dades de facturació per assalariat no són gaire diferents, però, en canvi sí que s'observen majors productivitats de la força de treball, a excepció de les càrniques (possiblement degut a un grau major de tecnificació en aquestes empreses). En definitiva, un panorama optimista per a les majors empreses de la Regió II.
Amb referència al sector càrniques 187 analitza el cost per assalariat al sector l'any 1979, que a l'Estat espanyol es xifrava en 504.115 ptes, amb una producció de 5.669.807 ptes., i el compara amb el cas de Franca on l'any 1978 era de 1.039.899 ptes. i 9/10 milions de ptes. respectivament. En definitiva, i malgrat el temps transcorregut, el cas espanyol, en general, mostrava una bona productivitat, bàsicament gràcies a una millor tecnologia aplicada al sector.
En definitiva, les I.A.A. a L'Aude i a la Regió II mostren una evolució i comportaments similars, però 1' estructura a la Regió II es troba més endarrerida: atomització artesana!, menys nivells de tecnificació, excessives indústries amb una gran dispersió en empreses de tamany mitjà-petit (veure relació d'empreses als annexes finals). En el cas francès aquesta concentracció i situació d'oligopoli ja s'ha donat i són les indústres de casa nostre les que sofriràn majors canvis en aquests sentit.
El tipus d'especialització també es diferencia: a L'Aude la vinificació i lactis; a la Regió II begudes i les càrniques. Els fabricats també resulten diferents, fins i tot complementaris, i en aquest sentit es podrien millorar les quotes de mercat mitjançant una política de col•laboració comercial.
En aquest sentit sí que podríem afirmar que en general ens trobem amb línia amb les dimensions de les empreses comunitàries mediterrànies. I, tot i que el Languedoc-Roussillón ens avantatja en especial quan a vinificació i lactis i escorxadors industrials, creiem que les indústries càrniques i les aigües minerals són productes que molt bé es podrien exportar mitjançant un mínim de promoció, equilibrant la balança amb el Languedoc en base a importacions de carn, vins i lactis.
A nivell espacial la concentracció d'aquestes empreses als principals nuclis de població i els eixos viaris, és molt evident en el cas de L'Aude; com hem vist abans, la Regió II presenta en canvi una certa concen tracció a l'entorn d'un eix articulador, però en molt repartides en molts municipis diferents (la comarca de l'Alt Empordà seria l'excepció amb una gran centralita! a Figueres). A L'Aude solament les caves cooperatives són les que es trobem més disperses, amb una localització preferent lligada a la matèria primera agrícola.
Finalment i a tall de conclussió, podríem dir que el factor diferencial entre les dues àrees analitzades és la diferent estructura del Sistema Agro-Industrial als estats francès i espanyol. La Regió II, tot i que es troba molt ben adaptada en alguns aspectes sectorials, viu dins un equilibri inestable devant del Mercat Únic de 1993, i com a resultat de la crisi industrial de la darrera dècada; tot i així, l'agro-indústria comarcal s'ha sortit molt bé, en base a inversions estrangeres, subcontractació. reestructuració de plantilles, flexibliització del mercat laboral, etc.
En el cas de les empreses franceses, tot i que també han patit la crisi, ja fa temps que tenen clar la necessitat d'obrir nous mercats i mantenir-se a la última en nivell tècnic. En aquest sentit podria pensar-se en una invasió global dels productes estrangers. No és així, però, com hem observat en el cas de les dues petites àrees analitzades, ja que els sector capaços de ser invaïts ja ho han estat en part (recordem les importacions càrniques, de llet, cereals, entre altres, comentades abans).
En canvi hi han subsectors pels que resta un segment important a cobrir, com el dels embotits, les aigües minerals, fins i tot el suro, als quals portem per davant l'experiència de molts anys, que és tant com dir un nivell tècnic elevat, i difícilment adquirible, si no és mitjançant la compra de les empreses. Resta, però, ' i això haurien de tenir-lo clar tothom, des dels empresaris fins a l'Administració, que cal promocionar-nos als mercats estrangers, i en especials a àrees properes com el Languedoc -Roussillon.
Les conserves corresponen a fabricats de marca artesana! i tradiccionals dins la Regió, com és la famosa cassoulette del Midi, patés d'ànec, embotits, etc. amb una bona imatge de marca a la regió i fins i tot a l'Estat francés. Cal teñir en compte també la proximitat del gran mercat andorrà, on es destina una bona part de la producció.
La divisió de carns fresques de vaquí té igualment una projecció regional, malgrat que un 10% es dirigeix a l'exportació (carns despeçada) especialment a Alemanya, canals de vedella en el cas d'Italia, i fins i tot Espanya i Andorra.
L'estructura organitzativa i productiva constitueix una clara adaptació a la dificultat que representa racionalitzar la "filière" càrnia i la complementarietat amb altres produccions per obtenir articles més manejables, amb oferta de marca i superen les barreres tecnològiques, com els productes alimentaris típicament regionals: Cassoulette, mousse de carn, patés i altres productes amb quasi denominació d'origen.
En definitiva, ens trobem davant un grup, que malgrat el seu tamany es constitueix en un element dinamitzador important del departament de l'Aude per diverses raons. No solament ha sabut adaptar-se a les creixents exigències del mercat francès i com unitari, sinó que ha integrat en la seva manufactura bona part de l'activitat ramadera i agroalimentaries locals, a més de mantenir un pes de control polític important sobre decisions de tipus social i polític a l'àrea.
La innovació i altres canvis que caracteritzen a aquest grup (diversificació d'activitats, descentralització econòmica, model de comercialització, i la seva projecció a un mercat cada cop més ampli des del punt de vista territorial) fa que tingui una flexibilitat operativa molt més superior a l'observada en empreses similars a la Regió II, i en aquest sentit creiem que és un bon exemple de com es pot arribar a combinar l'aprofitament dels recursos locals, amb una opoerativa clarament endògena i una dinàmica tecnològica i de futur amb l'objectiu d'un mercat internacional.
La dinàmica històrica, aspectes organitzatius de la procucció i comercialització, així com perspectives de futur d'aquest grup resulten molt semblants a les de Nutrex-Callís, i possiblement una raó de pes per integrar aquest grup dins un "holding" francès a gran escala.
Bibliografia
:
Elaboració pròpia * Dades en milions deptes. any 1988.
ANNEXOS
Producció i comercialització d'articles del Grup 2.1 Informació sobre articles i marques de les darreres dècades Article o marca Any d'introducció Any de desaparició 2.2 Principals canvis tècnics als productes al llarg de les darreres dècades: Producte Tipus de variació Any 2 | 1 | perfect | {"ca": 0.9927313744014074, "es": 0.0039539694432680714, "en": 0.000460142684952927, "pt": 0.0009121412515881031, "fr": 0.0008388441867283447, "nl": 0.0001425220705606411, "it": 0.00028097208196240674, "lv": 2.0360295794377302e-05, "sv": 4.0720591588754604e-05, "ja": 0.0002443235495325276, "gl": 6.922500570088283e-05, "la": 4.0720591588754604e-05, "sl": 5.293676906538098e-05, "pl": 5.7008828224256444e-05, "fi": 4.479265074763006e-05, "tr": 3.664853242987914e-05, "mt": 4.886470990650552e-05, "de": 2.443235495325276e-05} | |
mc4_ca_20230418_5_50930 | 04/01/2015 Per Mireia Puente Deixa un comentari
Mural de Sol LeWitt, situat al hall del recinte Aquest dissabte passat vaig anar d’exposició amb la Julia i la Mariona, dues nenes d’onze anys. Vam triar el “Caixa Forum”, un espai cultural que dóna molt joc als que anem amb nens, ja que ofereixen tallers relacionats amb les mostres que hi exhibeixen. En aquesta…
Arxivat com a: Altres, Articles Etiquetat com a: Caixa Forum, Exposició i nens, La bellesa captiva, Nens
28/12/2014 Per Mireia Puente 3 Comentaris
Accedeix al Show Room M’agrada Les joies sempre han format part de la nostra cultura des de fa més de 100.000 anys. Ja en excavacions arqueològiques s’han trobat peces realitzades amb petxines, plomes, ossos, o tota mena de pedres. La joieria en els seus inicis va estar molt lligada a significats religiosos i màgics. Però tot i que actualment…
Arxivat com a: Articles, Joieria Etiquetat com a: Dones artistes, joies antigues, Mariona G. Camí, marundona
22/12/2014 Per Mireia Puente Deixa un comentari
Avui us vull parlar de l’Hipermerc’art, una exposició col·lectiva d’art contemporani d’obres originals en petit format, la qual la Galeria Safia organitza cada any des de 1990 per les festes nadalenques. La finalitat és la d’estimular al públic a adquirir obres d’art a preus molt assequibles, i així apropar-lo al circuits galerístics. Aquesta exposició la trobareu dins d’un dels…
Arxivat com a: Articles, Escultura, Pintura Etiquetat com a: Galeria Safia, Hipermerc'art, Mireia Serra, Nadal, randa, Sara West, Vall Kansunke, Vinçon
13/12/2014 Per Mireia Puente 1 comentari
Passejo per Barcelona i començo a veure la ciutat amb els primers indicis del Nadal. Els carrers s’engalanen amb les típiques llums nadalenques. Pràcticament tothom decora casa seva amb llums i llumetes que fan aquestes festes una mica més màgiques. Penso que és un bon moment per explicar la gran simbologia de la llum dins…
Arxivat com a: Articles, Escultura, Pintura Etiquetat com a: Gòtic, La llum, Nadal, Romànic, Sanite-Chapelle, Simbologia de la llum
Accedeix al Show Room M’agrada Nascut a Badalona, Catalunya, 1970Com en la majoria dels artistes, per entendre la seva obra cal fer un petit viatge als seus orígens. Xavier Puente, es va inicia en el treball de la fusta a través del seu avi matern, pintor i tallista. Posteriorment va cursar els estudis d’Arquitectura, empès pel l’obsessió de la… | 0.781889 | curate | {"pt": 0.039662447257383965, "ca": 0.8835443037974684, "it": 0.03417721518987342, "es": 0.042616033755274264} | https://www.artxtu.com/blog/page/31/ |
crawling-populars_ca_20200525_36_7097 | Please content admin for registration.
Fitxes de casos pràctics sobre gestió de residus municipals
La Fundació Fòrum Ambiental, amb la col·laboració de ECOEMBES, elabora la col·lecció de fitxes de casos pràctics sobre gestió de residus municipals que recull les experiències més interessants de diferents entitats locals espanyoles, especialment destinada als Responsables i Tècnics encarregats d’aquest servei.
A cada fitxa s’expliquen els antecedents de cada experiència, com han desenvolupat el procés i quins són els resultats que han obtingut, sense oblidar les claus d’aprenentatge de cada cas.
Entre d’altres es pot trobar el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ofereix als ciutadans un servei gratuït per apredender a reparar els seus objectes espatllats. També es trobarà els casos d’Helios i Unilever que a través de l’ecodisseny han reduït l’impacte dels seus envasos i embalatges.
Les fitxes aborden aquests quatre eixos:
Economia dels residus Mecanismes d’inspecció i control Educació ambiental i participació ciutadana Optimització i eficiència de la gestió de residus
Podeu consultar totes les fitxes al següent enllaç:
Dia Internacional de les dones 2020 La Regidoria de Polítiques de Gènere de l'Ajuntament de Terrassa organitza la c… https://t.co/5yLhEiOra2
Jornada Técnica "Com integrar la fauna protegida a les edificacions i espais de la ciutat? "Divendres, 6 de març,de… https://t.co/EULAbbAAII
El primer pas cap a un millor servei de neteja i residus. https://t.co/5WVZy9zVAe… #Terrassa… https://t.co/qQMr7BzzIc | 0.79413 | curate | {"en": 0.06339869281045751, "ca": 0.9366013071895425} | : /altres-experiencies/ |
mc4_ca_20230418_11_707975 | Estimulació mecànica ovàrica per pacients amb menopausa precoç - Institut Marquès
HOME » GINECOLOGIA » Unitat de menopausa » Estimulació mecànica ovàrica per pacients amb menopausa precoç
Estimulació mecànica ovàrica per pacients amb menopausa precoç
La disfunció ovàrica i la menopausa precoç afecten a un 1% de les dones en edat fèrtil. La desaparició de la funció hormonal i disminució de la reserva ovàrica limita les possibilitats d’embaràs amb òvuls propis. Per aquest motiu, la majoria d’aquestes pacients recorren a la Fecundació In Vitro amb òvuls de donants per tal de ser mares. Per aquestes dones existeix un mètode experimental basat en l’estimulació mecànica que els permet ser mares amb els seus propis òvuls.
És important conèixer la reserva ovàrica d’una dona, és a dir, la quantitat d’òvuls per cicle que pot desenvolupar en un moment determinat de la seva vida. Per això és necessari realitzar dues proves. Primer, una ecografia transvaginal en els primers dies de cicle amb Recompte de Fol·licles Primordials o Antrals (RFA). Posteriorment, en qualsevol moment del cicle ovàric, es realitza la determinació analítica de la Hormona Antimuleriana (AMH). Un valor anormal de la hormona antimuleriana pot ser una senyal d’insuficiència ovàrica prematura, més coneguda com a disfunció ovàrica precoç. Els valors normals en funció de l’edat pots trobar-los en unes taules el·laborades per Institut Marquès que pots descarregar-te aquí. Altres paràmetres analítics que s’han de tenir en compte són les hormones bassals (FSH, LH i estradiol).
L’estimulació mecànica de la part més superficial de l’ovari és un mètode experimental per tractar la menopausa precoç. Fins ara s’ha aconseguit que una petita proporció de pacients joves pugui reactivar parcialment la seva funció. Així, s’aconsegueix reactivar la producció hormonal de l’ovari i comptar amb la possibilitat de recuperar òvuls propis davant d’una disfunció ovàrica precoç. Entre les diferents tècniques de rejoveniment ovàric que s’han fet servir en els assajos clínics durant els darrers anys, l’efecte d’estimular la superfície de l’ovari a nivell mecànic sembla oferir els mateixos resultats, sense necessitat d’injectar-ne partícules o substàncies dins.
Aquesta tècnica pot realitzar-se únicament en pacients menors de 40 anys que no tinguin antecedents de tractaments previs que poguessin provocar una reducció de la reserva ovàrica. Les pacients no han d’haver-se sotmès a teràpies o intervencions que poguessin haver afectat a la seva fertilitat. Algunes d’elles són: la quimioteràpia, la radioteràpia pelviana o la cirurgia ovàrica, ja sigui de lesions benignes (endometriosi, quists dermatològics) o lesions tumorals.
Recuperar el major nombre possible d’òvuls
La tècnica d’estimulació mecànica requereix la realització d’una petita intervenció ambulatòria per laparoscòpia. En la intervenció s’estimula mecànicament la capa més superficial dels ovaris per intentar reactivar la seva funció. De manera immediata, s’inicia l’estimulació hormonal. Amb aquest procediment s’intenta recuperar el màxim nombre possible d’òvuls. Sempre es recomana associar el tractament de Fecundació In Vitro al test genètic preimplantacional (PGT).
Gràcies a aquesta tècnica, Institut Marquès, centre mèdic especialitzat en casos d’especial dificultat en ginecologia i reproducció assistida, ofereix a les pacients amb menopausa precoç la possibilitat d’intentar ser mares amb material genètic propi. Aquestes tècniques només han aconseguit èxit en una petita proporció de pacients. | 0.82128 | curate | {"ca": 1.0} | https://institutomarques.com/ca/ginecologia/unitat-de-menopausa/estimulacio-mecanica-ovarica-per-pacients-amb-menopausa-precoc/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_107682 | Els socialistes de Gandia agraeixen a la Generalitat Valenciana la seua celeritat en la consecució de la protecció de l’Auir – Socialistes / Socialistas de Gandia. PSPV-PSOE
Menu
Qui som
Comissió Executiva Local
Grup Municipal
Notícies
Vídeos
Contacte
Castellano
Els socialistes de Gandia agraeixen a la Generalitat Valenciana la seua celeritat en la consecució de la protecció de l’Auir
HomeNotíciesEls socialistes de Gandia agraeixen a la Generalitat Valenciana la seua celeritat en la consecució de la protecció de l’Auir
Notícies
Els socialistes de Gandia agraeixen a la Generalitat Valenciana la seua celeritat en la consecució de la protecció de l’Auir
sdg
Nov 16, 2015
comments off
387 Views
0 Likes
Gandia, 16 de novembre de 2015. Des del Grup Municipal Socialista volem mostrar la nostra satisfacció davant la notícia anunciada la passada setmana en referència a la protecció de la Platja de l’Auir. Ens enorgulleix el treball realitzat tant des de la Consellería de Territori, amb la socialista Mª José Salvador al capdavant, com des del departament d’urbanisme de Gandia, amb Vicent Mascarell com a coordinador i per açò volem aprofitar aquestes línies per a agrair-los el seu esforç i sensibilitat en aquest tema en concret.
El fet que la Platja de l’Auir haja sigut inclosa com una de les 10 prioritats dins del Pla d’Acció Territorial d’Infraestructura Verda (Pativel) és un motiu d’orgull doncs era una de les nostres preocupacions i sabem que era compartida amb la ciutadania en general. En el nostre Programa de Govern amb el qual ens vam presentar a les eleccions de maig d’enguany portava com un dels punts principals que la platja de l’Auir fóra pública i per als ciutadans. Un referent natural en la Costa Mediterrània. Al gener d’aquest mateix any aconseguim que l’actual President de la Generalitat, Ximo Puig, llavors secretari general del PSPV-PSOE de la Comunitat Valenciana adquirira aquest compromís amb la ciutadania quan en declaracions realitzades des de la Fira Internacional de Turisme de Madrid va parlar per primera vegada del que avui veiem fet realitat.
Els socialistes, tant des de Gandia com des de la Generalitat hem complit allò que un dia vam prometre, hem salvat la platja verge de possibles depredadors especuladors i l’anem a mantenir com un espai verd, obert a la ciutadania, respectuós amb el medi ambient i amable amb els visitants que busquen un tipus de turisme més lligat a l’esport i la vida saludable i al mateix temps cultural. | 0.718634 | curate | {"ca": 0.9421588594704684, "gl": 0.0036659877800407333, "fr": 0.017515274949083504, "no": 0.0028513238289205704, "en": 0.021995926680244398, "pt": 0.006517311608961304, "it": 0.004073319755600814, "de": 0.0012219959266802445} | http://www.pspvpsoegandia.com/els-socialistes-de-gandia-agraeixen-a-la-generalitat-valenciana-la-seua-celeritat-en-la-consecucio-de-la-proteccio-de-lauir/ |
cawac_ca_20200528_8_35067 | Butlletí informatiu
I avui obrim amb una notícia local d'abast comarcal perquè us parlem sobre l'assemblea informativa que la comissió de seguiment antinuclear del territori, de la que forma part activa el regidor de l'Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes en representació de Convergència i Unió a les Terres de l'Ebre, ha organitzat per a aquest dimecres a Miravet. I seguim amb la informació comarcal pròpiament dita que un dia més es composa pràcticament de les reaccions que ha provocat la compareixença dels consellers Baltasar i Saura a col·lació de l'incendi d'Horta de Sant Joan. | 0.869063 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ametllamar.cat/lacalartv/entrada/2010/1/19/butlleti-informatiu |
racoforumsanon_ca_20220809_1_778342 | La fugida d’usuaris a altres plataformes ha espantat tant que tornen ampliar les llicències gratuïtes.http://www.324.cat/noticia/2079701/societat/WhatsApp-rectifica-i-torna-a-ser-gratuit-per-la-pressio-de-la-competenciaWhatsApp rectifica i torna a ser gratuït durant un any WhatsApp, després d'haver anunciat la setmana passada que cobraria 0,89 euros per la seva actualització en terminals Android, Windows Phone o BlackBerry, ha fet marxa enrera i està començant a renovar l'aplicació gratuïtament. L'enuig que la notícia va causar entre els seus clients es va escampar ràpidament per la xarxa, i va fer que molts decidissin no pagar la quota de renovació del servei i comencessin a buscar alternatives, cosa que hauria portat WhatsApp a replantejar la seva estratègia. Segons el web especialitzat ADSLZone, la companyia ha decidit renovar les llicències per frenar la fugida d'usuaris a altres aplicacions similars que li van menjant terreny, com és el cas de Line, Spotbros o Víber. A la seva pàgina web, WhastsApp diu que pots descarregar-te l'última actualització i utilitzar-la gratuïtament durant un any. El que no diu és si es compensarà o no als usuaris que han pagat la quota de renovació.http://aplicacionesandroid.es/whatsapp-seguira-siendo-gratis-de-momento/Després de l'enrenou que s'ha muntant a Internet entre blocs, xarxes socials, comentaris a favor i en contra, etc. pel tema que WhatsApp pretenia començar a cobrar 0,89 € a l'any als seus usuaris com a preu de subscripció al seu servei, sembla que la companyia ha decidit fer un stop i fer marxa a enrere amb això i que de moment seguirà sent gratis per als usuaris amb Android. Sembla que la companyia americana s'ha endut un ensurt amb tanta crítica (per a molts sense fonament) i per la por que els usuaris es fuguin i s'utilitzin altre tipus d'alternatives similars, però gratuïtes, com la del seu principal rival a dia d'avui : LINE. Segons han pogut confirmar diversos usuaris, WhatsApp es pot tornar a utilitzar en un terminal que se li havia finalitzat el procés de prova gratuït i que no l'ha renovat pagant aquests 0,89 €. Si esteu en aquesta situació només heu de tornar a actualitzar l'aplicació des de Google Play. Segons han confirmat altres fonts, com ADSLZone, aquesta llicència s'ha estès per un temps encara sense determinar per evitar la fugida dels usuaris cap a altres aplicacions que li han menjat terreny últimament a WhatsApp.alternatives gratuïtes amb més prestacions:Line (Japó)Skype (Estònia)Spotbros (Espanya)http://planetared.com/2012/12/skype-vs-whatsapp-vs-line-vs-spotbros-comparativa/ (2012)Les aplicacions de missatgeria instantània i trucades o videotrucades a través d'Internet s'han tornat molt populars en els últims temps. Són aplicacions que ajuden a estalviar a l'usuari, evitant que hagi de manar missatges SMS, fer alguna trucada curt o fins i tot una trucada de vídeo. En aquesta àmplia i profunda comparativa enfrontarem als quatre serveis d'aquest tipus més populars, en una mena de lluita entre la primera generació, amb Whatsapp i Skype al capdavant, i la nova generació amb Spotbros i Line, que vénen pegant fort. Skype és una aplicació que va ser llançada en principi per als ordinadors, i feia ús de l'anomenat sistema voip, mitjançant el qual l'usuari podia fer trucades i videotrucades gratuïtes a altres usuaris de Skype i parlar amb ells tot el temps que volgués, amb una bona qualitat de so i vídeo, i totalment gratis. Aquest servei s'aprofitava de la banda ampla d'Internet, i quan aquesta ha arribat als dispositius mòbils, i la potència dels mateixos ha augmentat, Skype també ha desembarcat amb èxit en ells, en totes les plataformes. Més tard, Whatsapp aterraria també en els smartphones per acabar definitivament amb els SMS, missatges curts que havien tingut una gran popularitat en el seu moment, i que generaven molts guanys a les operadores. Això es va acabar quant Whatsapp permetre enviar missatges gratis a tots els nostres contactes sempre que utilitzessin el programa. La revolució ha estat total, i ara tothom té Whatsapp al mòbil per poder parlar amb els seus amics i coneguts. El fenomen de la missatgeria instantània gratuïta ha donat també altres alternatives a Whatsaap força interessants, entre les quals hem destacat dos, Line i Spotbros, que semblen ser els més seriosos competidors de la totpoderosa aplicació. En aquesta comparativa enfrontem a Skype, Whatsapp, Line i Spotbros, aprofundint en les característiques que cadascú té i en què flaqueja. En aquest gràfic podeu comprovar millor: Com es pot veure, Skype i Whatsapp, les aplicacions més populars i utilitzades, no tenen perquè ser les més completes. En aquest sentit, les aplicacions de trucades gratis o missatgeria instantània triomfen en gran mesura pel nombre d'usuaris que tenen. Recorda com vas instal · lar Whatsapp al teu mòbil, després de que els teus amics et donessin tant la brasa. Però Whatsapp no té trucades o videotrucades gratis, per exemple, cosa que Line sí. De fet, l'aplicació asiàtica sembla la més completa i segura de totes. Llavors, perquè la gent segueix utilitzant tant Skype com Whatsapp, si poden tenir el mateix en una sola aplicació gratuïta? Doncs pel simple fet que Line encara no està tan assimilada en el subconscient social, o el que ve a ser el mateix, que encara no hi ha tanta gent que de baixar. Però això està canviant, i cada vegada són més els que opten per Line. Sense oblidar-nos de l'alternativa espanyola, SpotBros, la més jove de totes, que està aconseguint cridar l'atenció de molts usuaris.
En comptes de fer pagar a tothom podrien aportar algunes millores a qui pagués. Així molta gent que ara es posa les mans al cap pels 80 cèntims hagués pagat només per aconseguir la cosa extra
Així és el Line. | 0.883023 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_389394 | Informació contrastada via Twitter a traves de tres amics diferents que hi eren. Els seguidors de Mas que hi havia a la Plaça Sant Jaume, han xiulat l'entrada de Joan Laporta al Palau i no han dit res quan Albert Rivera a fet el mateix. Per què?
Jo trobo a faltar a tots els usuaris que deien que Solidaritat era un submarí de CIU Nosaltres no som submarins de cap partit, només hem vingut per desemmascarar l'autonomismeque ens havia anestesiat a molts de nosaltres i hem portat un tòrpede que es diu Alfons LopezTena enlloc d'un submarí. Primer ens menyspreen a totes les enquestes,després ens intenten deixar en ridícul amb aquestaactitud paternalista i ara que ja som al Parlament ens xiulen aquests que es pensen que lademocràcia i Catalunya és seva........ ens hauran de suportar perquè no callarem cap dia dela nostra vida mentres la nostra nació sigui atacada i la nostra llengua silenciada. Nosaltres si creiem en la nostra nació lliure i som catalans/es amb el cap ben alt,s'ha acabatbaixar el cap per dir que som una nació......... que n'aprenguin Endavant solidaris amb pit i collons
L'altre dia un amic meu, militant d' ERC, encara em defensava que SI era un invent de CiU per convertir l'independentisme en quelcom marginal i que Lopez Tena i Laporta no eren independentistes
Potser que canvïís d'amics, o que li recomanis passar-se una temporada al Pere Mata.
És un nano que ho viu de veritat i dels que va patir realment el 28-N, jo deixo que es desfogui. I la veritat és que aquesta conversa va ser en un sopar on el vi va correr en abundància | 0.890204 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_31479 | Proposo aquest fil per tal que anem mostrant els diferents equips de futbol del món i la manera de veure el món que representen socialment, en dos nivells, el nacional i l´ideològic. Participeu! Ací van les dues primeres aportacions: -F.C. Barcelona: 1) Compromís nacional: independència dels Països Catalans.2) Ideologia: centre esquerra. -Celtic FC:1) Compromís nacional: independència d´Escòcia, i reunificació d´Irlanda.2) Ideologia: esquerra.
he vist un escut de la frikipedia aquí i no me n'he pogut estar. PD: Ideologia del FCB:
merdaaaaaa no es veu ni un dels escuts que he posat... en fí eren alguns dels que hi ha a la frikipedia, genials tots ells | 0.711654 | curate | {"ca": 0.9493087557603687, "fr": 0.016897081413210446, "it": 0.03379416282642089} | |
macocu_ca_20230731_0_567582 | Julia Sevilla presidirà el Consell de la Ciutadania
El Consell de la Ciutadania, l’òrgan assessor en matèria de programació i de continguts del Consell Rector i de la Direcció General d’À Punt, va acordar ahir de vesprada nomenar Julia Sevilla com a presidenta. En la mateixa reunió, mantinguda al Centre de Producció de Programes de Burjassot, els membres decidiren que Toño Abad n’ocupe la vicepresidència.
Julia Sevilla és la representant nomenada per la Federació de Dones Progressistes/Tyrius/Associació Alanna, i Toño Abad és membre del Consell de la Ciutadania a proposta del Col·lectiu Lambda. El Consell de la Ciutadania, que es va constituir el passat 13 d’abril, està format per 13 membres.
Amb motiu de la celebració del Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, la Junta General de la Federació d'Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) s'ha reunit a la ciutat basca, com a mostra del seu suport i promoció al cinema del nostre país.
Segueix-nos | 0.818771 | curate | {"ca": 0.9887869520897044, "pt": 0.011213047910295617} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_287127 | La banda de la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón té el seu origen en l’agrupació musical fundada el 30 de juny de 1878 per l’Ajuntament de la vila a fi que assistira a les celebracions civils i religioses. El seu primer director va ser Vicente Llana Marta. L’any 1887 ja va participar en el Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de València amb el nom de «La Lira», dirigida per Francisco Ariño, i hi va obtenir el tercer premi.
Entre 1891 i 1906 diversos directors se succeïxen al cap d’aquella banda municipal: José González, Victoriano Calduch Sorli, José Dimas Delgado, Enrique Alonso Garcia, el castellonenc Emilio Perales Cuenca, José María Ibáñez Talón i Eduardo Moreno Manella. Sembla que era tan difícil portar una seguida amb aquella agrupació de músics de poble que tenien més entusiasme que preparació tècnica, que la banda es dissolgué l’any 1908.
La banda va ser refundada l’any 1909 sota la batuta del músic xativí Jaume Fayos Torres (1876-1946), el qual escriurà les pàgines més glorioses de la Lira Castellonera. Entre 1909 i 1924, el mestre Fayos no solament aconseguirà la continuïtat de l’agrupació —una labor ja digna d’elogi— sinó que, amb la seua intuïció i constància, es dedicarà a la pesca i a la formació de noves generacions de músics que donaran fruits abundants en les dècades posteriors.
L’any 1925 concorre a la Secció Primera del Certamen de València, amb un conjunt format quasi exclusivament per xiquets, per la qual cosa va ser anomenada «la banda dels imberbes», i obté el primer premi. Dos anys després, el 1927, aconseguix, per unanimitat, el primer premi de la Secció Especial del mateix concurs i des d’aleshores resta consagrada per la crítica i el públic com una de les millors bandes espanyoles.
L’any 1929 actua a l’Exposició Internacional de Barcelona en representació de les bandes valencianes. Durant estos anys la seua activitat és intensíssima: concerts i actuacions locals, preparació i participació en certàmens i festivals, «contrates» per tot arreu…, sense oblidar la formació continuada. Obres de Paul Dukas, Beethoven, Cèsar Franck, Bach, Richard Strauss, Wagner, entre altres, formen part del seu repertori habitual. Són memorables les seues interpretacions de la Cinquena Simfonia de Beethoven, Don Juan de Strauss, Tocata i fuga de Bach i «Obertura» de Tannhäuser de Wagner.
Sota la direcció del jove Francesc Perales Ferre (1987-1993) la banda viatja per Espanya i França i obté primers premis en els certàmens de Campo de Criptana (1989 i 1992) i Requena (1991). El succeïren Teodoro Aparicio Barberán (1993-1994), Juan Pablo Hellín Chaparro (1994-1997) i Carlos Revert Espí (1997-2004). Amb aquest últim participà de nou en el Certamen de València, en la Secció Primera, i obtingué el segon premi (2002). El succeí per uns mesos Alejandro Castañeda. Entre 2004 i 2008 el seu director titular va ser Alexis Calvo López, el qual va mantindre el caliu de la banda i l’interés del públic gràcies a uns programes variats en les temàtiques i en els formats; sota la seua direcció va intervenir en l’òpera Don Carlo de Verdi dirigida per Lorin Maazel al Palau de les Arts Reina Sofia l’any 2007.
Entre 2009 i 2014 la dirigeix José Tello Espert, que amb un gran treball i magistral direcció condueix la banda al màxim de les seues possibilitats. En els últims anys cal destacar els memorables concerts celebrats al Palau de la Música el 10 de gener de 2010, el 19 de juny de 2011 i el 8 de gener de 2012, els tres concerts amb motiu de la inauguració de l’Auditori Muncipal Rex en 2011 i el retorn a la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes Música Ciutat de València on ha obtingut el tercer premi tant en l’edició de 2012 com en la de 2014.
El 2013 va actuar a l’Auditori de Barcelona juntament amb la seua Banda Municipal sota la batuta del seu director Salvador Brotons; a Llíria com a banda invitada al V Congrés Iberoamericà de Compositors i Directors, on va ser dirigida per Luis Cobos, Xose Carlos Serans, Reed Thomas, Marcelo Maganha, Laszlo Marosi i Víctor Hugo Berrocal; i en 2014 al III Cicle de les Bandes a les Arts.
Des de 2015 la directora titular és Beatriz Fernández Aucejo. El 9 de juliol de 2015, al Palau de les Arts Reina Sofia de València, va actuar al «Festival Internacional de Trombó, ITF 2015», organitzat per Spanish Brass Luur Metalls i l’Associació de Trombonistes Espanyols.
Com a directors invitats ha tingut també els mestres Moreno Gans, Magenti, López Varela, Heinz Unger, Daniel de Nueda, Mariano Puig, José Ferriz, José Suñer, Juan Bautista Meseguer i Eduardo Cifre. Amb la banda han actuat solistes reputats com el violí Francesc Benetó, els clarinets Josep Talens i Josep Fuster, el trompa Vicent Puertos, el bombardí brasiler Rafael Mendes, els trombons David Rejano, Raül García Sánchez, Jacques Mauger i Scott Hartman, el contrabaix Ramon Mascarós i el timbal Rafael Mas, entre altres. Eduardo Cifre i Francesc Perales són directors honoraris de la Lira Castellonera.
En els últims anys la Lira ha estrenat obres de Lluís Blanes, Salvador Brotons, David Penadés, Ricardo Alves da Silva, Vicente Moncho, José Ignacio Blesa Lull, Juan Bautista Meseguer, Antonio Moreno Pozo, Gregory Fritze i Miguel Franco.
Però més important que el palmarés de la banda i que la llista dels seus insignes directors és la seua gran funció social, cultural i humanística, sobretot des de la seua refundació l’any 1909. La banda ha acompanyat i acompanya les solemnitats anuals i els fets més importants de la història recent de Castelló. Cal remarcar el fet que alguns músics eixits de la Lira Castellonera i incorporats al camp professional són actualment primeres figures en les bandes i orquestres més importants del país.
Castelló era un poble eminentment agrícola i tenia uns 5.500 habitants; la banda tenia unes 75 places. Fou memorable el concert realitzat al Teatre Ideal el 29 de maig de 1934 en homenatge als socis honoraris Ayllón, López Varela i Fayos, en presència del compositor Joaquín Rodrigo i el director de cinema francés Jean Grémillon, entre altres.
Després del parèntesi de la Guerra Civil, la Lira Castellonera reprendrà a poc a poc les seues activitats i el mestre Fayos culminarà la seua obra. L’any 1944 obté el primer premi en el Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia i l’any següent guanya el primer premi en la Secció Especial del de València.
El 23 de novembre de 1946 mor Jaime Fayos. Era difícil substituir una personalitat tan potent i carismàtica al front de la banda. Luís Ayllón, que havia sigut director de la Municipal de València i bon coneixedor de la Lira, acceptarà el repte. En quatre anys l’agrupació obté dos primers (1947 i 1949) i dos segons premis (1948 i 1950) en la Secció Especial del Certamen de València. El mestre Ayllón, amb la seua delicadesa i el seu art en la direcció, va saber traure el màxim rendiment d’aquells músics criats sota el mestratge de Fayos, el Mestre per excel·lència.
En marxar don Luís Ayllón, el succeïren uns directors competentíssims com Valentín Ruiz Gómez (1951-1953), Juan Mena Francés (1954-1955), Ismael Granero Fayos (1955-1956), José María Alba Llàcer (1957-1962 i 1976-1977), Antonio Peinado (1962-1964) i Francisco Hernández Guirado (1967-1969), que enregistrà un disc de pasdobles amb la Lira. Els seguiren Pablo Sánchez Torrella (1970), Pascual Asesio Orús (1971), Eugenio Peris Gómez (1971-1974), Francisco Fort Fenollosa (1975) i Vicente Claramunt Izquierdo (1977-1981). És una època en què es fa més difícil obtenir primers guardons en els concursos, però la banda manté el seu prestigi entre les agrupacions valencianes.
Entre 1981 i 1986 la dirigirà Nicanor Sanz Sifre, professor de la Municipal de València. Amb ell obté primers premis en el Certamen de Campo de Criptana (1982) i en la secció especial B del de València (1985, ex aequo amb la banda de Torrent) i retorna a la secció especial A l’any 1986, on obté un notable tercer premi. El succeí uns mesos Òscar Creus Ortolà. | 0.856873 | curate | {"ca": 0.9097989949748744, "es": 0.09020100502512562} | https://liracastellonera.es/historia-de-la-banda-simfonica/ |
macocu_ca_20230731_4_575243 | 25/03/2022
19/02/2020
Una de les obres que ha quedat paralitzada | Carla Serra
11/02/2020
31/01/2020
Cotxes circulant per la plaça de les Glòries | Adrià Costa
L'alcaldessa, Ana Maria Martínez, explica que els terminis aprovats en la Proposta de Resolució no es podran complir
14/11/2019
L'Escola del Bosc, en barracons, podria tenir un nou edifici l'any 2022 | RubiTV.cat (Arxiu)
31/10/2019
Lídia Calvet presideix la nova executiva d'ERC | Marta Casas
24/10/2019
La Comissió 1-O convoca a manifestar-se el proper 26 d'octubre | Marta Casas
01/10/2019
25/09/2019
27/05/2019 | 0.525824 | curate | {"fr": 0.017921146953405017, "en": 0.10752688172043011, "ca": 0.8207885304659498, "pt": 0.035842293906810034, "ja": 0.017921146953405017} | |
mc4_ca_20230418_8_428113 | Estada lingüística a Dublín | INS Frederic Mompou
Aquesta estada en famílies de parla anglesa i amb classes d’anglès en una centre acadèmic té com a objectiu aprofundir d’una manera vivencial els coneixements de la llengua anglesa que s’han adquirit al llarg de la secundària. Evidentment també hi haurà temps per a passar-s’ho bé amb activitats diverses de tarda i visites culturals. La Dolors i l’Ester són les professores d’anglès acompanyants i ens aniran fent arribar imatges AQUÍ perquè puguem compartir tots plegats una mica l’experiència. Esperem que sigui ben profitosa!
Els esperem de tornada el dissabte dia 9 de setembre. Arribaran a la T1 de l’Aeroport del Prat a les 18:40h. amb el vol VY8781 de la companyia catalana Vueling. El retorn a Sant Vicenç dels Horts és a càrrec de les famílies. | 0.754907 | curate | {"es": 0.10175879396984924, "ca": 0.8982412060301508} | https://agora.xtec.cat/iesfmompou/general/estada-linguistica-a-dublin/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_194154 | Hola Us he d'explicar una curiosa constatació que he fet últimament. Tots sabem ( o hauríem de saber si som mitjanament crítics) que la majoria de sèries tenen un rerefons ideològic. No hi ha res de dolent, només faltaria. Peró s'ha de saber veure, perquè no t'intoxiquin. Exemple: la sèrie 24 té un rerefons clar de justificació de la tortura. Va aparèixer als Estats Units, en un moment en que el debat sobre les tortures a terroristes i la seva legitimitat estava a tots els mitjans de comunicació. La manera de posicionar-se de 24 era aquesta: constantment, el protagonista (un tio bo, gens cruel i molt patriota) es trobava amb escenaris extrems tipus: hi ha una bomba a times square´a punt d'explotar i l'únic que sap on és és un terrorista que tenim capturat i no vol parlar. Òbviament, en situacions com aquestes tothom justificaríem donar unes tundes al terrorista per salvar un milió de persones. El problema és que aquest escenari que es repetia constantment és pràcticament inexistent a la vida real, i les tortures tipus Abu Graib es feien per motius molt diferents. Però la sèrie et vol inculcar que les tortures estan justificades. Un cop posat aquest exemple passo a explicar-vos el meu problema. M'he adonat que les sèries que més m'agraden son, sistemàticament, les que tenen un rerefons, ja no conservador, sinó directament reaccionari. Contra més fatxa és una sèrie, més m'agrada. Exemples de sèries que m'apassionen: 1- Dexter: una apologia clara de la pena de mort, on tots els delinqüents son assassins sanguinaris dolentots dolentots que son assassins perquè van néixer així i que, per tant, mai es podran reformar, i sempre tornaran a matar. Per tant, matem-los abans. 2- Battlestar Galàctica: Aquesta sèrie és directament anti-demòcrata. Sempre que surt la democràcia per algun lloc és per complicar les coses. Al final, la nau sempre està millor governada pels militars, imposant la seva llei marcial, ja que quan es vota, la gent és molt influenciable i es poden equivocar. Bàsicament justifica els cops d'estat. A part de la seva vessant religiosa-fanàtica.3- Death Note. Aquesta és la més nazi de les tres. Per qui no la conegui, és un anime que va d'un noi que es troba una llibreta en la que, si apunta el nom d'una persona, aquesta persona mor. Aquest noi comença a utilitzar la llibreta per assassinar a tots els delinqüents i gent indesitjable del món, per crear un nou món on només visqués la gent pura i bona. S'assembla perillosament a una fantasia genocida de cert alemany que ara recordo.Per tant estic preocupat. ¿El meu subconscient és reaccionari? Parlo molt d'antifeixisme, de multiculturalitat, però en el fons son un fatxa rematat? Opinions...P.D. És el meu primer post i l'he escrit amb ressaca, així que segurament tindrà alguna falta d'ortografia. Els correctors em podeu posar a parir als comentaris.
Dexter: Fals. De fet la majoria de gent que ha matat en Dexter van matar alguna vegada en la seva vida fa molts anys i no ho han tornat a fer. Els que sí que mai es podran reformar són els assessins en sèrie que gaudeixen matant per matar. I que a mesura que la sèrie s'ha desenvolupat temporada per temporada cada vegada són major proporció dintre dels morts per en Dexter perquè cal donar cada vegada major grau d'assessins sanguinaris a la gent perquè li seguixi impactant la sèrie.Però per exemple la primera temporada pràcticament exepte el seu germà tots els altres eren assasins comuns que no havien pagat pel seu crim.
Potser tens raó, no recordo molt la primera temporada, la vaig mirar fa molt temps (quan Dexter encara molava). En tot cas, segons el que em dius el subtext era: els delinqüents no pagaven pel seu crim, perquè la llei era massa permissiva, és a dir, que la llei dona massa garanties als criminals davant la policia/jutge. Ergo s'ha de limitar les garanties dels processats, endurir la llei, endurir les penes, etc. I tot se soluciona si te'ls carregues (tot i que després resultin ser innocents, com ha passat amb diversos condemnats a mort, executats i no)
No té perquè ser que la llei fos massa tèbia. Sinó per qualsevol cosa, erros processals, erros en la investigació de la polícia. O simplement que el crim era massa perfecte per ser detactat.En canvi s'ens presenta a Dexter com un àngel venjador que tot ho veu, que tot ho sap. I que tard ho d'hora hauràs de pagar pels teus crims. | 0.839056 | curate | {"ca": 0.9875173370319001, "en": 0.012482662968099861} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_24785 | La síndrome de Klinefelter (SK) va ser descrita per primera vegada el 1942 com una condició endocrina caracteritzada per talla alta, hipogonadisme, ginecomàstia, testicles petits i infertilitat. No va ser fins a finals dels anys 50 quan es va descobrir que la SK era causada per un cromosoma sexual extra, XXY en comptes de la combinació usual en homes, XY.
La SK és l’aneuploidia de cromosomes sexuals més freqüent, amb una prevalença estimada de 1 en 660 naixements d’homes. Encara que la causa de la síndrome és un cromosoma extra, el fenotip resultant d’aquest cromosoma X addicional és molt variable entre individus i la seva manifestació clínica pot ser poc evident. Molts homes viuen tota la seva vida sense sospitar mai de tenir un cromosoma extra. Estudis previs reporten que entre un 50-70% dels casos no arriben a ser diagnosticats mai al llarg de la seva vida.
Les característiques clíniques descrites en homes 47XXY varien dependent de l’edat. Abans de la pubertat el desenvolupament sexual sol ser normal i només es poden presentar discretes anomalies físiques (volum testicular lleugerament disminuït o extremitats més llargues). Durant l’adolescència i després de la pubertat, la síndrome es caracteritza per una deficiència de testosterona i una disfunció testicular. A causa dels nivells baixos de testosterona les característiques sexuals secundaries poden no desenvolupar-se completament, donant lloc a una disminució del pèl facial, corporal i púbic, la presència de ginecomàstia, en aproximadament un 50% dels casos, i un aspecte eunucoide. La majoria de pacients afectes són infèrtils, degut a la degeneració de les cèl·lules germinals, tot i que en algunes parelles s’han registrat casos d’embaràs espontani. El síndrome de Klinefelter és una de les causes més freqüents d’infertilitat, afectant l’11% de casos amb azoospèrmia i el 3% de casos d’infertilitat.
En alguns casos tenen dos o tres cromosomes X addicionals. En aquestes persones les característiques clàssiques d'aquesta síndrome poden estar exagerades.
ELS CROMOSOMES I LA SÍNDROME DE KINEFELTER
Els cromosomes són les estructures que contenen el material genètic hereditari i estan presents a cada una de les cèl·lules del nostre cos. El material genètic determina les característiques de cada individu com per exemple el color dels ulls i el cabell, l’altura i si són homes o dones.
La dona normalment hereta dos cromosomes X, un procedent de cada progenitor. Els homes tendeixen a heretar un cromosoma X de les seves mares, i un cromosoma Y dels seus pares. No obstant, la majoria d’homes amb la síndrome de Klinefelter tenen un cromosoma X addicional amb un total de dos cromosomes X i un cromosoma Y (Homes XXY).
Causes
El risc per concebre un nen XXY és desconegut. L’edat materna avançada incrementa el risc de XXY, però lleugerament.
A vegades, els dos cromosomes X o els cromosomes X i Y no es separen correctament alhora de formar els òvuls i els espermatozoides respectivament. Per tant, en ocasions el resultat és la formació d’un òvul amb dues X (XX), o un esperma amb un cromosoma X i un Y (XY). Quan un espermatozoides XY fecunda un òvul X o un espermatozoide Y fecunda un òvul XX forma un embrió XXY.
QUINES SÓN LES MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DE LA SK?
Com ja hem comentat anteriorment, les manifestacions clíniques són molt variables entre individus, tant el nombre de manifestacions presents, com la severitat de les mateixes. Davant d’un diagnòstic, no és possible a dia d’avui poder establir un pronòstic sobre com afectarà la síndrome a cada persona.
Els símptomes físics
Molts del símptomes físics de la SK són el resultat dels nivells baixos de testosterona en el cos. El grau dels símptomes varia en funció de la quantitat de testosterona necessària per a una determinada edat o estat de desenvolupament i la quantitat de testosterona que el cos produeix o té disponible.
Durant els primers anys de vida, quan la necessitat de testosterona és baixa, els nens XXY no mostren diferències òbvies amb els altres nens. Alguns poden tenir els músculs lleugerament més febles, el que significa que pot seure, gatejar i caminar una mica més tard del normal. Per exemple, de mitjana, els nadons amb SK no comencen a caminar fins a l'edat de 18 mesos.
Després de 5 anys d'edat, en comparació amb altres nens amb un desenvolupament normal, els nens amb SK poden ser una mica més alts, maldestres i més lents en el desenvolupament de les habilitats motores, la coordinació, la velocitat i la força muscular.
La pubertat per als nens amb SK sol començar amb normalitat. No obstant això, pel fet que els seus cossos produeixen menys testosterona, el seu desenvolupament puberal pot ser interromput o lent. A més de ser més alts, els nois SK poden tenir els testicles petits i en alguns casos un penis lleugerament més petit, ginecomàstia (creixement dels pits), menys pèl facial i corporal, i un to muscular reduït respecte altres nois. Poden tenir una forma del cos eunucoide (amb espatlles estretes i malucs amples). Es manifesta també una baixa energia i certa apatia així com una disminució de l’ interès sexual.
En la edat adulta, les característiques que poden presentar son dèficit de testosterona, hipogonadisme i atrofia testicular que poden donar lloc a disminució de la libido i de la potència sexual. Poden presentar també menor massa muscular, disminució de pèl corporal i facial, obesitat localitzada i ginecomàstia. El 99.9% dels homes Klinefelter son infèrtils degut a la manca de producció d’esperma.
El llenguatge i l'aprenentatge
La majoria dels nens amb SK tenen una escolarització normal i poden completar amb èxit tots els nivells.El coeficient intel·lectual (CI) està dins la normalitat en la majoria dels individus, no obstant, al voltant del 75% poden tenir algun tipus de dificultat d'aprenentatge o de llenguatge, el que fa que sigui més probable la necessitat de suport en l’escola.
Pel que fa al llenguatge, els nens amb SK poden patir un retard en aprendre a parlar, a mesura que creixen poden tenir alguna dificultat en l’articulació de les paraules, pot ser que sigui difícil per a ells distingir diferències entre sons similars. També poden mostrar dificultats en transferir en paraules els seus pensaments, idees i emocions, i dificultat per processar el que escolten, en especial quan es tracta d’oracions múltiples o complexes.
Referent a la lectura, alguns nens amb SK també tenen dificultats per comprendre el que llegeixen (anomenat comprensió lectora deficient) i també llegeixen més lentament que altres nens.
En l'edat adulta, la majoria dels homes amb SK aprenen a parlar i conversar normalment, encara que poden tenir més dificultats per fer un treball que involucra extenses lectures i escriptura.
El perfil psicològic
Com hem vist fins ara, la síndrome de Klinefelter pot implicar una sèrie de problemes; alguns nens n’experimenten molt pocs, però d’altres poden tenir més complicacions i afectar el seu estat emocional.
És important reconèixer que això pot succeir i buscar ajuda especialitzada quan sigui necessari. Els problemes de llenguatge i les dificultats d’aprenentatge així com les diferencies físiques durant la pubertat respecte als seus companys poden fer minvar l’autoestima dels nens i nois amb SK i poden afectar a la seva socialització.
Els nens amb SK solen ser tranquils, servicials i obedients, poc segurs de si mateixos i amb necessitat d’agradar als altres, i els sol agradar les activitats poc demandants físicament.
Durant els anys de l’adolescència els nois amb SK poden sentir les seves diferències amb els seus companys, sobretot físicament, amb més intensitat. Com a conseqüència els nois adolescents estan en major risc de depressió i trastorns de conducta. De vegades alguns adolescents davant les frustracions poden reaccionar aillant-se o amb ira i conductes desafiants cap els pares i/o a l’escola.
L'homosexualitat no és més freqüent en la síndrome de Klinefelter que en homes amb cariotip normal.
En l’adultesa, la majoria dels homes amb SK tenen vides similars a les dels homes sense SK. Són persones totalment autònomes amb vides normals, amics i família. Acaben els estudis i tenen carreres professionals exitoses.
Contràriament als resultats de recerca publicats fa diverses dècades, els homes amb SK no són més propensos a tenir greus trastorns psiquiàtrics o a delinquir.
EL DIAGNÒSTIC
Com es diagnostica?
El cariotip és la prova utilitzada per confirmar el diagnòstic. L’estudi del cariotip pot realitzar-se en diferents mostres d’origen fetal, líquid amniòtic, vellositat corial o sang fetal, obtingudes mitjançant les tècniques corresponents: amniocentesi, biòpsia de còrion i cordocentesi. De la mostra obtinguda es cultiven cèl·lules per observar la presència d’anomalies cromosòmiques, en aquest cas, la presència d’un cromosoma X addicional.
Cariotip 46XY
"
Cariotip 47XXY
Quan es diagnostica la SK?
El fenotip resultant d’aquest cromosoma X addicional és molt variable entre individus i sovint no es diferencien de qualsevol altre individu, de manera que molts homes XXY mai saben l’existència d’aquest cromosoma X extra. No obstant, si arriben a ser diagnosticats, el diagnòstic més probable és en un dels següents moments de la vida: abans o poc després de néixer, durant la infància, adolescència i en el context d’una infertilitat en l’edat adulta.
En els últims anys, molts homes XXY han estat diagnosticats abans del naixement mitjançant una prova invasiva durant l’embaràs(amniocentesi o biòpsia de còrion).
Un altre oportunitat pel diagnòstic és quan el nen comença l’escola. Es podria sospitar un nen XXY si hi ha un retràs d’aprenentatge en la parla, i apareixen dificultats en la lectura i l’escriptura.Els nois XXY també poden ser lleugerament més alts i prims, i un caràcter amb tendència passiva i timidesa. No obstant, alguns dels nois que encaixen en aquesta descripció seran XXY, però molts altres no ho seran.
Alguns homes XXY són diagnosticats durant l’adolescència, quan el creixement mamari excessiu obliga a buscar atenció mèdica. De la mateixa manera que en alguns homes cromosòmicament normal, molts homes XXY pateixen un lleuger augment de les mames durant la pubertat.
La última pel diagnòstic és en l’edat adulta, com a resultat d’un estudi d’infertilitat. En aquest moment, el metge pot adonar-se de la presència d’uns testicles petits, característica d’un home XXY. A més de les proves de fertilitat, l’especialista pot també detectar nivells elevats d’hormones conegudes com a gonadotropines, característica comuna en homes XXY.
Quines són les manifestacions clíniques de la SK?
Com ja hem comentat anteriorment, les manifestacions clíniques són molt variables entre individus, tant el nombre de manifestacions presents, com la severitat de les mateixes. Davant d’un diagnòstic, no és possible a dia d’avui poder establir un pronòstic sobre com afectarà la síndrome a cada persona.
REPTES I NECESSITATS DAVANT DEL SK
Les persones lligades familiar o afectivament al SK han de ser conscients de les característiques clíniques i els trets fenotípics dels SK. Dissociem dos fets lligats entre sí, que s'han d'estudiar i tractar conjuntament per un millor enteniment:
1) L'evolució física i neuropsicològica: S'hauria de difondre informació clara i concisa als professionals mèdics.
- Petit dèficit en la velocitat de processament de la informació.
- Dèficit en les funcions executives (pressa de decisions).
- Altres dèficits o carències físiques i afectives.
2) L'evolució psicosocial: Coneixent la tendència a la inseguretat i a la baixa autoestima de los SK, aspecte importantíssim que lastra la correcta evolució de la seva personalitat al llarg de la seva vida, incidim en la importància vital, gairebé irrenunciable, de la feina que, familiars directes i professionals de l'educació han de dur a terme per assegurar una correcta integració social dels SK.
Així doncs, tenint en compte que la integració a la vida quotidiana dels SK, encara que més lenta i dificultosa, és un fet irrenunciable de tota la societat, no per això hem de delegar aquesta funció únicament al propi afectat i al quadre mèdic multidisciplinar, si no que hem de difondre els aspectes propis de la síndrome i les característiques i carències que comporta, per així aconseguir lo que desitgem tots, una integració plena en la nostra societat. | 0.80398 | curate | {"ca": 0.9673336055532871, "en": 0.006206614944875459, "es": 0.021069824418129848, "ru": 0.0010616578195181707, "ro": 0.0015516537362188648, "fr": 0.0027766435279706} | https://sites.google.com/site/ascatsk/qu%C3%A8-%C3%A9s-la-sk/text-ampliat |
cawac_ca_20200528_2_18478 | L’aigua és un element essencial per a la vida de les persones, però no tothom se’n pot beneficiar. És per aquest motiu que Bezoya, a través de les xarxes socials en la seva última campanya, aconsegueix portar aigua potable a les poblacions més desfavorides del món. | 0.731986 | curate | {"ca": 1.0} | http://usr.uvic.cat/bloc/tag/madrid/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.