id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_212764 | Marxo a l'estranger amb la meva parella el 6 de setembre.Resulta que per votar a l'estranger, has d'anar al consultat o ambaixada abans del 29 d'agost.I per votar per correu a Catalunya, has de fer-ho a partir del 7 de setembre.És a dir, no puc fer ni una cosa ni l'altre.Us ha passat alguna vegada això? És que crec que d'alguna manera no deu ser possible que com a ciutadà jo no pugui votar, però a tots els llocs que m'informo, em diuen que no hi ha res a fer.Quina manera més tonta que es perdin 2 vots independentistes!!!!!!!!!!!!!! !
Només cal que siguis a Catalunya el 27s. Jo de tu no m'ho perdria.
Ja... però resulta que el 27 treballo precisament a l'estranger i et puc ben assegurar que no puc no treballar.
Això només passarà 1 cop a la teva vida. De feines, si Déu vol, en tindràs moltes. Hi ha gent que ha donat sa vida per Catalunya. A tu no se't demana tant. Explica'ls la veritat i que aquest dia vols anar al teu país a votar. Així de simple. No és cap excusa, ets un ciutadà que s'implica i vota. No crec que cap empresari pugui veure això amb mals ulls, ans el contrari.
És que no tinc que donar explicacions a un cap... sino als 12 viatgers als quals he de fer de guia. Els deixo penjats i em carrego el meu negoci?
I ets absolutament insubstituïble? Només tu al món pots fer aquesta feina?
No, la meva dona em podria sustituir... però bé, el cas és el mateix.
Bé, aviam si tens sort i trobes alguna alternativa que et satisfaci. | 0.787642 | curate | {"ca": 0.9028651292802237, "fr": 0.018169112508735152, "pt": 0.031446540880503145, "es": 0.047519217330538085} | |
macocu_ca_20230731_1_137021 | Batxillerat
Els estudis de Batxillerat ofereixen diferents modalitats o recorreguts curriculars i, en començar el Batxillerat, l’alumne escull una modalitat. Cadascuna de les modalitats atendrà les finalitats formativa, orientadora i preparatòria en relació amb els diferents àmbits del saber. | 0.669896 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_58640 | BARCELONA, 12 mar� (EUROPA PRESS) -
La Caixa i l'Empresa Nacional d'Innovació (Enisa) han obert aquest dimarts la convocatòria per optar a la setena edició dels Premios Emprendedor XXI, que premien les empreses de recent creació amb més potencial de creixement a Espanya i reconeixen amb dos accèssits les iniciatives amb més impacte social positiu i innovació tecnològica.
Segons ha informat l'entitat en un comunicat, aquests guardons beneficiaran 41 empreses repartides en dues modalitats, segons si tenen una trajectòria inferior als dos anys --categoria 'Emprendes'-- o entre dos i set anys --categoria 'Creces'--.
Els premis consisteixen tant en retribucions en metàl·lic de 280.000 euros en conjunt, com en activitats de formació en escoles de negoci de prestigi internacional i en la creació d'un programa d'acompanyament per posar en contacte els guanyadors amb líders sectorials a escala mundial, el que inclou ponts tecnològics per conèixer Silicon Valley i Tel Aviv.
Els Emprenedor XXI, atorgats des de 2007, tenen una fase autonòmica i una altra estatal en la categoria 'Emprendes', dotades amb 5.000 euros i 20.000 euros respectivament, així com una fase estatal única en la modalitat 'Creces', recompensada amb 50.000 euros per les tres millors empreses de cada sector d'activitat.
A més, atorgarà un accèssit a l'impacte social entre els 24 classificats en la categoria 'creces' i dotat amb 25.000 euros, i un altre a la innovació tecnològica entre els 17 guanyadors autonòmics de la categoria 'Emprendes' que representarà a Espanya a iSUN, la iniciativa internacional que cada any reconeix les deu companyies europees amb més innovació tecnològica.
La iniciativa, que té la col·laboració de més de 90 entitats de tot Espanya, tancarà la convocatòria el 21 d'abril i donarà a conèixer el resultat en un acte l'octubre del 2013.
En les seves sis edicions anteriors, més de 2.500 empreses espanyoles van participar en el Premi Emprendedor XXI i més de 150 van resultar guardonades en les diverses categories.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.712287 | curate | {"ca": 0.8279948750800769, "es": 0.1591928251121076, "en": 0.012812299807815503} | : /espanya/noticia-caixa-enisa-convoquen-els-setens-premios-emprendedor-xxi-per-noves-empreses-20130312135414.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_138173 | Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
Los Noveles me'l va ensenyar un ocellaire. D'una altra manera, no crec que l'hagués conegut mai. S'amaga entre carrers amb nom d'ocell. Hi llegeixo carrer Passerell, carrer Cadernera, i està construït enmig d'una Barcelona que és més a prop de cel que qualsevol altra. Per arribar a aquest bar, s'ha d'estar atent. Neix en un passadís estret entre dues cases de planta baixa. Una rajola amb dos ocells no és suficient perquè un s'adoni de la seva presència. Necessita Los Noveles l'ajut d'unes lletres vermelles i una fletxa, pintades a la paret, perquè algú endevini que al final d'aquest carreró sense sortida hi ha una terrassa. És un lloc de reunió d'ocellaires del barri del Carmel. La família de Los Noveles s'arrecera en cadires metàl·liques darrere una gelosia de xiprer i sota l'ombra d'unes branques de bruc. Són homes jubilats i veïns del barri que per motius diversos no hi eren quan han passat llista al col·le, aquest matí. Xerren molt sovint sobre si canta el seu ocell i beuen pacífics una copeta de vi, un cafè o un conyac, perquè en aquest racó de món, cada dia és festa. Avui que plou, no estan pendents de la piuladissa i s'asseuen com experts meteoròlegs a la recerca d'un tros de cel per fer les seves prediccions.
Les gàbies amb fundes de roba pengen pertot arreu. N'hi ha de topalls, de ratlles, llises i amb escuts d'equips de futbol. Des de la terrassa, veig la barra potrosa i esgrogueïda on els trofeus d'ocellaires es barregen amb bosses de patates. Les anxoves són boníssimes. Al final del bar, a mà dreta, s'arrengleren en prestatges els ocells cantaires en gàbies folrades entre radiadors. No poden veure com plou a la terrassa que aquest matí, per a mi, és la més bonica del món.
Per Montse Virgili
Publicat diumenge 28 octubre 2012
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat!
© 2020
Facilitant el teu correu electrònic acceptes els nostres termes i condicions i la polítiques de privacitat, així com que t'enviem correus electrònics de Time Out amb notícies, esdeveniments, ofertes i promocions de clients.
Gràcies per subscriure't! Descobreix la primera newsletter a la teva safata d'entrada molt aviat! | 0.674403 | curate | {"ca": 0.9734406438631791, "su": 0.016901408450704227, "nl": 0.007243460764587525, "en": 0.002414486921529175} | : /barcelona/ca/menjar-i-beure/bar-los-noveles |
macocu_ca_20230731_3_432984 | ES CONSTITUEIX A SANT LLUÍS LA PRIMERA COMUNITAT ENERGÈTICA DE LES ILLES BALEARS
18 febrero 2022
Aquest divendres s’ha constituït formalment la comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís. L’ens compta amb la participació de 13 empreses, l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i l’Ajuntament de Sant Lluís, i el suport de Menorca Preservation, qui ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Tots els integrants han signat l’acta constitucional, han validat els estatuts i han escollit president i secretari. Concretament, el càrrec de president recau en Pablo Sebastián Sánchez, mentre que el secretari serà Josep Pons Benejam. Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern balear. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat posen a disposició de la comunitat energètica 7.990 metres quadrats de superfície a les seves cobertes per a acollir instal·lacions de generació d’energia renovable. El director gerent de l’IBE, Ferran Rosa, ha celebrat la constitució de la comunitat, assegurant que «amb aquesta comunitat energètica seguim ambavançant en l’objectiu de promoure la implantació d'instal·lacions solars fotovoltaiques sobre cobertes i de fomentar la cooperació empresarial. Aquesta experiència té vocació d’ampliar-se a tot el polígon i, sobretot, de replicar-se arreu de la resta de polígons industrials de Balears». Per la seva banda, la batlessa de Sant Lluís, Carol Marquès, ha destacat la importància de la iniciativa, i la suma d’esforços entre sector públic i privat. «La transició cap a un model energètic més sostenible ens interpel·la a tots, i per açò actuacions com aquesta són un bon exemple de com s’ha de fer feina de la mà, amb uns objectius que ens beneficien a tots, i que implicaran millores clares tant pel sector públic com pel sector privat. La implantació d’una comunitat energètica al polígon empresarial no només beneficia als empresaris, sinó que és un pas endavant per a tot el poble de Sant Lluís i per l’illa de Menorca, que segueix avançant en la implantació de les energies renovables i en el procés de descarbonització», ha defensat. Menorca Preservation, fundació sense ànim de lucre, ha estat un actor imprescindible a l’hora d’elaborar els treballs tècnics per a fer realitat aquesta entitat. Basant-se en l’estudi de viabilitat de la comunitat energètica que va dur a terme l’Ajuntament de Sant Lluís, Menorca Preservation – que té com a una de les seves prioritats donar suport a projectes que contribueixin a l’esforç de descarbonització de Menorca en el marc de l’Estratègia 2030 del Consell – va voler donar suport a l’impuls d’aquest projecte. La fundació va aportar 9.000 euros per finançar el treball de l’equip tècnic, liderat per Jesús Cardona, amb l’objectiu d’aconseguir un model que després pugui ser replicat a altres municipis. La directora de Menorca Preservation, Rebecca Morris, ha valorat que “estem molt orgullosos d’haver pogut formar part de la feina complexa I col·laborativa que ha significat aquestprojecte, I estem encantats que 13 empresaris amb visió de futur hagin constituït aquesta comunitat, que esperam que sigui la primera de moltes I que ens beneficii a tots”. Objectiu, l’autosuficiència energètica Els objectius d’aquesta comunitat energètica són assolir l’autosuficiència energètica del Polígon Empresarial de Sant Lluís, mitjançant la reducció del seu consum energètic i la generació d’energia de fonts renovables al propi polígon. Així mateix, un dels altres objectius és aconseguir el preu més econòmic possible per a l’energia consumida. Cal assenyalar que la comunitat energètica promourà instal·lacions d’energies renovables en l’entorn del polígon, en gestionarà el seu aprofitament energètic, en farà el manteniment i facturarà als consumidors l’energia subministrada. A la vegada, facilitarà eines i instruments de gestió energètica als seus membres, a efectes de reduir el consum energètic i el preu de l’energia que consumeixen.La participació en aquesta associació és de caràcter obert i voluntari per a qualsevol persona física o jurídica que compleixi les condicions de participació fixades en els Estatuts. La comunitat determinarà un preu anual del kWh per sota del preu mitjà de mercat, que incorporarà el cost de les instal·lacions, la seva amortització i els costos d’operació i manteniment. El preu es revisarà anualment i haurà de preveure necessàriament la retribució dels inversors que haguessin aportat capital. Els membres de la comunitat energètica que siguin consumidors tindran dret a l’aprofitament energètic de les instal·lacions d’autoconsum. Així mateix, aquesta comunitat energètica tindrà la facultat d’establir els protocols d’entrada i sortida dels autoconsumidors i el quoficient de repartiment de l’energia i es fixarà, en tot cas, una quota màxima de repartiment de l’energia, a efectes d’assegurar un accés per part d’un major nombre de consumidors a aquesta. Cal apuntar que tant la quota de participació com el número d’autoconsumidors s’anirà adaptant progressivament a la implantació d’instal·lacions de generació. L’adhesió de nous autoconsumidors es farà de forma progressiva, a efectes d’assegurar que la seva entrada no impliqui una reducció significativa de la quota d’energia autoconsumida dels membres que ja ho eren. El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, de manera que faciliten la resposta a dues problemàtiques importants, com són l’emergència climàtica i l’elevat cost de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que també contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menors capacitats d’inversió. Amb aquests projectes es pretén augmentar notablement la resiliència de les empreses del sector industrial, aconseguint no només un abaratiment dels seus costos, sinó també una cultura de col·laboració entre aquestes. | 0.890895 | curate | {"es": 0.014965343415248897, "ca": 0.9850346565847511} | |
cawac_ca_20200528_9_46449 | Paella al teu correu!
Ja us hem parlat en ocasions anteriors de Leap Motion , el sistema de control per gestos en 3D fabricat per HP, que pretenia ser fins a mil vegades més precis que d’altres com Kinect. Doncs bé, la companyia ha decidit engegar de debò els motors d’aquest projecte, anunciant la integració amb la última versió del seu portàtil HP Envy 17.
Aquest portàtil també es portarà el mercat d’una forma diferent, ja que es comercialitzarà (de forma opcional) junt amb el sistema Leap Motion Special Edition. La zona on s’ha decidit col·locar el sensor és al costat dret del mousepad , a la zona del reposacanells.
Un dels grans canvis en aquest sistema des dels seus inicis, és la miniaturització del receptor, que ha disminuït la seva alçada a més o menys la meitat: només 3,5mm de gruix. La funció Leap Motion es podrà activar o desactivar amb la drecera Fn + Barra d’espai , per tornar a un mode d’ús una mica més convencional.
El preu del nou HP Envy 17 amb Leap Motion és d’uns 1049,99 dòlars a la versió més barata, i de moment només es podrà aconseguir a botigues certificades als Estats Units, i amb el pas de les setmanes el podrem adquirir des de qualsevol punt del món des del web d’HP. | 0.870808 | curate | {"pt": 0.01747088186356073, "ca": 0.9825291181364393} | http://www.paelladebits.cat/2013/09/hp-envy-17-leap-motion/ |
mc4_ca_20230418_13_461445 | Data 1880 Remove constraint 1880: 1880 Tipologia Figurí Remove constraint Figurí: Figurí Col·lecció Figurinisme Remove constraint Figurinisme: Figurinisme
Mostrant documents 21 - 40 de 79 Cercar de nou
Primer Anterior 1 2 3 4 Següent Últim
Dimoni amb ales
Dona per a Don Juan Tenorio
Dona per a Gal·la Placídia
Pahissa i Laporta, Jaume, 1846-1928
Guàrdia amb uniforme negre
Lledia per a Gal·la Placídia
Marcius i Celius per a Gal·la Placídia
Marcius i Celius
Marcius per a Gal·la Placídia
Monstre amb bicorni
Pahissa i Laporta, Jaume, 1846-1928 (37)
Soler i Rovirosa, Francesc, 1836-1900 (18)
Llegat Apel·les Mestres (24)
Fons Francesc Soler i Rovirosa (18)
Gal·la Placídia (37)
Balls de Carnaval; 1880 (4)
Sí (79) | 0.453779 | curate | {"ca": 0.60431654676259, "fr": 0.06618705035971223, "it": 0.03884892086330935, "en": 0.1683453237410072, "hu": 0.02302158273381295, "pt": 0.08920863309352518, "es": 0.010071942446043165} | http://escenadigital.institutdelteatre.cat/catalog?display_type=galery&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Figurinisme&f%5Bdata_creacio_search%5D%5B%5D=1880&f%5Btype_facet%5D%5B%5D=Figur%C3%AD&page=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_256679 | Mas defensa que Catalunya sigui "com Àustria o com Dinamarca" davant del Cercle d'EconomiaEl president de la Generalitat defensa el projecte propi per a Catalunya davant del "desmembrament" de l'autogovern ORIOL MARCH Sitges | Actualitzada el 30/05/2013 17:44El president Mas amb Josep Piqué, en la inauguració de les Jornades del Cercle d'Economia a Sitges / ACN El president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat aquest dijous a la tarda les jornades del Cercle d'Economia que l'entitat organitza cada any a Sitges amb un discurs en què ha situat Catalunya com una "societat" amb "més possibilitats" d'integrar-se en un projecte europeu que no pas Espanya, a qui ha fet una referència implícita. "Catalunya pot ser com Àustria o com Dinamarca", ha estat la manera com Mas ha defensat l'estat propi per a Catalunya, una nomenclatura que no ha verbalitzat explícitament. Mas ha alertat del perill creixent de l'euroescepticisme i ha reconegut que "Catalunya té menys a perdre amb el projecte d'integració europeu" que no pas els estats tradicionals, a qui ha acusat de no tenir intenció real de cedir sobirania. En aquest sentit, el president de la Generalitat ha apuntat que en un hipotètic govern europeu caldria donar protagonisme a les regions i no tan al procés central. "Estem assistint al desmembrament de l'autogovern", ha lamentat Mas, que ha promès que no tornarà a la política de "peix al cove" dels anys de Pujol, al mateix temps que desconfia de la reforma de l'estat que defensa el PSOE i sobre la qual el PP no es vol pronunciar. "Batalla per unes engrunes" d'un 1,3% de dèficit Mas ha dedicat bona part del seu discurs al repartiment del dèficit entre administracions, i ha estat especialment dur amb l'actitud del govern espanyol sobre el sostre de dèficit. "No s'està comportant de manera madura", ha sentenciat el president de la Generalitat, que ha apuntat que l'administració central s'ha quedat 35.000 milions de les successives ampliacions del sostre que ha fet Europa i que les autonomies només s'han quedat 2.000 milions d'euros. "Les autonomies s'estan barallant per unes engrunes, mentre qui els dóna de menjar es cruspeix les crispetes", s'ha queixat el líder de CiU, que ha assumit que el dèficit autonòmic pot ser de l'1,3% per aquest any. Mas ha defensat l'asimetria, "que des del punt de vista europeu és normal i des del punt de vista espanyol és una brutalitat". El president també s'ha referit a la presentació dels pressupostos, que encara no s'ha materialitzat al Parlament perquè encara no se sap l'objectiu final de dèficit. "Podem fer dues coses: enganyar o bé desmantellar l'estat del benestar. I no farem cap de les dues coses", ha conclòs el president. http://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-Josep_Pique-Cercle_d-Economia-CiU-canvi_de_cicle_0_928707358.html
Ha fet un discurs molt bo
On es pot escoltar?
Bé, només he vist el resum de TV3 i les cròniques A veure si algú el sap trobar sencer...
... Hauries d'haver afegit aquest escrit davant de l'altre... | 0.895943 | curate | {"ca": 0.9591426657736102, "en": 0.034494306764902886, "ro": 0.006363027461486939} | |
oscar-2201_ca_20230904_4_50983 | Espanya afronta aquest dijous, a Atenes, el primer dels seus dos transcendentals partits classificatoris per al Mundial de Qatar 2022. L’equip de Luis Enrique està en l’obligació de guanyar si vol dependre de si mateix diumenge contra Suècia.
L’entrenador asturià té a la seva disposició un total de 25 jugadors, destacant com a novetats Brahim Díaz (AC Milan) i Raúl de Tomás (RCD Espanyol), que s’estrenen en una convocatòria amb la Selecció Espanyola després de les baixes d’Ansu Fati i Ferran Torres .
Així, Luis Enrique podria alinear contra Grècia un 11 format íntegrament per jugadors que van passar pel MICFootball, el torneig on neixen les estrelles. Seria amb un sistema 3-4-3, clarament ofensiu.
A la porteria estaria Unai Simón, porter de l’Athletic Club que va jugar el MIC l’any 2012. El de Murgia és un fix sota pals, sent protagonista a la passada Eurocopa a la tanda de penals de quarts davant Suïssa.
La defensa la ocuparien Dani Carvajal (MIC 2006), Pau Torres (MIC 2015) i Jordi Alba (2005). El lateral del Madrid torna a una convocatòria després de superar un calvari amb les lesions. Torres i Alba també van ser titulars durant el passat torneig continental.
Al centre del camp podrien ajuntar-se Sergio Busquets, capità de la selecció que va disputar el MICFootball el 2005 vestint els colors del Jabac Terrassa. Al costat del de Badia hi hauria un altre blaugrana, Gavi, una de les sorpreses a la F4 de la Nations League amb Espanya que ja va demostrar el seu talent al torneig de la Costa Brava fins a en tres edicions (2016, 2018 i 2019).
Rodri i Brahim completarien el quartet a la medul·lar. L’interior del Manchester City va destacar al MICFootball del 2010 amb la samarreta de l’Atlètic de Madrid, mentre que l’actual extrem de l’AC Milan va guanyar el MIC 2011 (categoria aleví) amb el Màlaga CF, i va ser nomenat millor jugador del torneig.
Finalment, la davantera la compondrien Pablo Fornals, Dani Olmo i el novell Raúl de Tomás. Fornals va ser un dels noms propis del MICFootball 2014. El castellonenc va liderar el Màlaga CF a la categoria juvenil, sent a més MVP. Olmo, del planter blaugrana actualment al Leipzig alemany, va deixar el seu segell al MIC tres vegades (2010, 2012 i 2014). El tercer màxim ariet de LaLiga, RDT, va jugar amb el Reial Madrid a la Costa Brava fa més d’una dècada (2006 i 2008). | 0.85009 | curate | {"ca": 0.9217204301075269, "es": 0.07827956989247312} | https://micfootball.com/ca/luis-enrique-podria-alinear-un-11-del-micfootball-2/ |
oscar-2301_ca_20230418_2_187164 | En la catorzena edició de l’Aula Xcèntric proposem reflexionar al voltant d’una antropologia feta en (i amb) imatges, amb la intenció de crear un espai on antropòlegs, investigadors, artistes i cineastes puguin debatre sobre què és (o què podria ser) un cinema etnogràfic experimental. Ens aproximarem a una sèrie d’autors i autores que qüestionen les normes i regulacions prescrites per un sector important dins l’àmbit acadèmic i per part de la tradició documentalista; es tracta de cineastes que defensen un cinema antropològic menys objectivista, que s’atreveix a experimentar formal i metodològicament amb la càmera per generar noves maneres de relacionar-se amb els altres i mostrar les diferents formes de viure i de concebre el món. Aquest cinema etnogràfic aposta per la imaginació i la crítica; en ocasions, dialoga amb la ficció, alhora que s’atreveix a no explicar-ho tot, deixant que l’espectador interpreti les imatges per si mateix, esdevenint així, en paraules de Robert Gardner, “un antropòleg de les pel·lícules”.
En paral·lel al curs, Xcèntric ha programat un cicle de projeccions. Consulteu la programació.
Data d'inici
18.01.2022
Data de fi
15.03.2022
Horari
De 18.30 a 20.00 h
Idioma
Català
Castellà
Lloc
Institut d'Humanitats de Barcelona - CCCB
Preu
General: 65 €
Amb descompte*: 50 €
*Estudiants, pensionistes, desocupats/des, més grans de 65 anys, amics/gues del CCCB i socis/es de l'ICA (amb cupó de descompte).
Les persones que puguin gaudir d'un descompte hauran de presentar el document que l'acrediti el primer dia del curs o enviar-lo per email.
La matrícula inclou l'entrada gratuïta a les projeccions d'Xcèntric de gener i febrer, a partir de la data d'inici del curs (subjecte a disponibilitat).
Arxius adjunts
Full de mà.1.94 MB
Sessions
dt. 18.01.2022
F(r)iccions etnogràfiques.
Roger Canals Alexander Cabeza Trigg
Sessió introductòria en què ens aproximarem a obres de realitzadors i realitzadores que han experimentat, tant formal com metodològicament, amb el cinema com a eina per entendre, apropar-se i relacionar-se amb allò social. A través d’experiències personals, textos i petits extractes audiovisuals, ens preguntarem què és (o què podria ser) un cinema etnogràfic experimental, navegant entre les friccions i les ficcions que sorgeixen en l’intent de fer un cinema antropològic més lliure i menys descriptiu.
dt. 25.01.2022
El tercer subjecte. SESSIÓ EN ANGLÈS (sense traducció simultània)
Ben Russell
Aquesta sessió comptarà amb la presència de Ben Russell, cineasta i programador nord-americà que, en la seva obra, relaciona el cinema experimental amb una forma d’etnografia especulativa que ell mateix denomina “etnografia psicodèlica”, la qual posa en relleu la importància de situar un tercer subjecte dins del pla cinematogràfic. La seva filmografia, una de les contribucions més radicals i originals de l’etnografia visual experimental, servirà de punt de partida per a una reflexió més àmplia sobre el mitjà cinematogràfic i la seva vinculació amb l’antropologia. En aquesta sessió debatrem sobre la qüestió de l’autoria, el lloc de l’espectador i la força creativa de la incertesa, i del fet de no saber.
dt. 08.02.2022
Creuar la mirada. Autoria i responsabilitat en el cinema antropològic.
Maddi Barber Olatz González
Diuen que fixar la mirada sobre el depredador ofereix a la presa els segons necessaris per salvar la vida. La velocitat i la precisió del gir de cap d’un cabirol compon una resposta adaptativa davant la mirada encoberta de qui l’està assetjant. Si aconsegueix atrapar la seva mirada, desvetllar-la, té més probabilitats de fugir, ja que el depredador dubtarà de la seva pròpia condició. Un encreuament de mirades sempre implica una impugnació a les posicions de partida. Ningú no té la seguretat de ser qui mira o qui és mirat. És el cinema un exercici de depredació? Hi ha escapatòria a l’objectivació d’esdevenir imatge? Com dignificar l’altre? Quina responsabilitat mobilitza la mirada cinematogràfica? En aquesta sessió indagarem, a través de fragments de pel·lícules i textos, en les tensions que resulten d’amagar o revelar la mirada i en la seva relació amb l’autoria en cinema i antropologia.
dt. 15.02.2022
Creació audiovisual amb comunitats. El cas del LAAV_ (Laboratorio de Antropología Audiovisual Experimental).
Chus Domínguez
Alain Bergala escrivia que “en l’acte de creació del cinema, una de les majors dificultats, i la causa de molts fracassos, rau en el fet que, malgrat l’aparença d’un treball col·lectiu, només hi ha una persona que té al cap la pel·lícula com a futura totalitat”. Tot i això, els membres del Laboratorio de Antropología Audiovisual Experimental fa anys que intenten apropar-se a aquell altre horitzó creatiu —també polític— que suposaria que un col·lectiu o una comunitat pensés una pel·lícula, sempre des d’una perspectiva experimental i en l’àmbit de la no-ficció i l’autorepresentació. En aquesta sessió, Chus Domínguez, membre del LAAV, compartirà els aprenentatges que el col·lectiu ha anat acumulant en el camí cap a aquest objectiu.
dt. 22.02.2022
Camins d’una mirada: entre Antropologia i Cinema.
Catarina Alves Costa
Pot una pel·lícula transformar la relació de la seva autora amb el món i amb els altres? Com compartir l’experiència social fent-la esdevenir quelcom perceptible per als altres? La cineasta Catarina Alves reflexionarà al voltant d’aquestes qüestions a partir d’elements biogràfics i experiències fílmiques realitzades en diversos contextos —el món rural portuguès, el Cap Verd de la música i la performance, i els arxius de cultura material i ritual moçambiquesos—, i ens convidarà a pensar l’ús de la imatge i el so en antropologia com una forma d’encanteri, d’exploració, d’observació, de descobriment i d’interpretació de diferents universos etnogràfics.
dt. 01.03.2022
Contra-mirades colonials. NOVA DATA.
Roger Canals
No és casualitat que el cinema i l’antropologia naixessin pràcticament en el mateix moment històric: tots dos participen d’un impuls comú per analitzar, inventariar i, en certa manera, dominar el món extern (i els qui l’habiten) mitjançant la producció i la circulació d’imatges. Tota imatge és la petjada d’una trobada i aquesta trobada ha estat, durant molts anys, marcada per una relació desigual, basada en la dominació de qui filma sobre qui és filmat, convertint la imatge en un dispositiu d’objectivació de l’altre. En aquesta sessió repensarem els fonaments del cinema colonial a la llum d’alguns clàssics del cinema etnogràfic i de treballs contemporanis que qüestionen l’autoritat de la mirada i la legitimitat de la representació de l’Altre. Imaginarem formes de fer cinema etnogràfic que subverteixin el llegat colonial, tot preservant l’autonomia de l’obra fílmica i la dimensió crítica de la mirada.
dt. 15.03.2022
El compromís etnogràfic o l’ètica de la imatge. NOVA DATA.
Roger Canals Alexander Cabeza Trigg
A través d’una miscel·lània d’imatges i textos, en aquesta sessió conclusiva replantejarem alguns dels temes principals del curs posant l’accent en les friccions entre investigació i experimentació, així com en el debat al voltant de l’autoria. Així mateix, reflexionarem sobre l’ètica de la imatge a partir de la noció de “compromís etnogràfic” i de la idea de “retorn”. Quin deute tenen les pel·lícules amb aquells que hi apareixen o hi participen? Quins recorreguts segueixen les imatges un cop filmades? Quins sentits imprevisibles els atorgarà el públic?
Credits
Organitza
Col·labora
Ponents
Ponent
Alexander Cabeza Trigg
Cineasta i antropòleg de Barcelona.
Llegeix més
Ponent
Ben Russell
(Massachusetts, Estats Units, 1976). Artista, cineasta i comissari nord-americà amb un treball que se situa entre l'etnografia i la psicodèlia.
Llegeix més
Ponent
Catarina Alves Costa
Cineasta i antropòloga visual portuguesa.
Llegeix més
Ponent
Chus Domínguez
Creador audiovisual que treball en l'òrbita del cinema-vídeo documental i experimental, des d'on ha anat expandint la seva obra fins als territoris
Llegeix més
Ponent
Maddi Barber
Cineasta i investigadora, amb un màster pel Granada Centre for Visual Anthropology (University of Manchester).
Llegeix més
Ponent
Olatz González
Professora d’Antropologia social i subdirectora de formació de l’Escola de Doctorat de la Universitat del País Basc.
Llegeix més
Ponent
Roger Canals
(Barcelona, 1980). Antropòleg i cineasta. Treballa com a professor i investigador al Departament d’Antropologia Social de la UB.
Llegeix més
Ponent
Alexander Cabeza Trigg
Cineasta i antropòleg de Barcelona.
Llegeix més
Ponent
Roger Canals
(Barcelona, 1980). Antropòleg i cineasta. Treballa com a professor i investigador al Departament d’Antropologia Social de la UB.
Llegeix més
L’Institut d’Humanitats es reserva el dret de canviar qualsevol aspecte particular de la programació si les circumstàncies l’hi obliguen. | 0.621225 | curate | {"ca": 0.9113894954602919, "fr": 0.0025284450063211127, "de": 0.023675439604643144, "it": 0.0006895759108148489, "no": 0.0020687277324445467, "es": 0.026663601884840824, "en": 0.02930697620963108, "ro": 0.002643374324790254, "eu": 0.0010343638662222733} | https://www.instituthumanitats.org/ca/cursos/friccions-etnografiques-presencial |
oscar-2201_ca_20230904_0_142201 | A les darreries de 1990, neix l’Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals a Reus amb l’objectiu de ser un marc des del qual es puguin satisfer les necessitats que genera la nostra tasca diària, i alhora fomentar inquietuds que la dinamitzin: l’intercanvi, mitjançant conferències, taules rodones, jornades didàctiques, debats, etc. ; l’organització de grups de treball; divulgació a través de la revista BIAIX, i la transmissió d’informació que pugui interessar els associats, són algunes de les activitats que l’Associació va endegar.
L’àmbit territorial es va haver de limitar per raons d’eficàcia. No obstant això, hi va haver el ferm propòsit de desvetllar en altres indrets de Catalunya agrupacions anàlogues per tal d’enriquir-nos mútuament i rendibilitzar esforços.
Amb objectius semblants i fruit de la voluntat de dos grups ja existents (el grup ICE de secundària i el grup Perímetre de Primària) el 22 de febrer de 1993 neix l’Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de les comarques Gironines (ADEMGI).
Totes dues associacions comparteixen els mateixos objectius :
1. Donar suport i assistència als membres de l’Associació en l’exercici de la seva professió.
2. Afavorir l’ensenyament, la recerca i la difusió de les matemàtiques.
3. Contribuir a la millora de les condicions pedagògiques de l’ensenyament de les matemàtiques.
4. Fomentar totes les activitats que afavoreixin la formació del professorat.
5. Impulsar i facilitar entre els ensenyants intercanvis de tota mena (d’ensenyants, d’alumnes, de llibres, de revistes, de material pedagògic, etc.)
Promoure reunions, cursets, col·loquis, congressos i, en general, totes les activitats que puguin ser d’interès.
Impulsar l’elaboració de materials didàctics per a la innovació en l’ensenyament de les matemàtiques.
6. Divulgar documentació pedagògica, articles d’investigació i materials que es relacionin amb l’ensenyament de les matemàtiques.
7. Potenciar la col·laboració entre grups i associacions amb objectius similars de dins de Catalunya i de fora.
Al març de 1993 l’APMCM entra a formar part de la Federación Española de Sociedades de Profesores de Matemáticas (FESPM).
Quan ADEMGI intenta formar part, la FESPM demana que existeixi una única organització federada de la nostra regió així que gairebé un any després (febrer de 1994) totes dues associacions creen la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT) que passarà a representar Catalunya en la FESPM.
A part de les associacions que actualment en formen part, als inicis a FEEMCAT també van participar grups de mestres i professors de matemàtiques que treballen en l’àmbit de Girona (Grup Perímetre, Grup +3), Osona (Grup + o -), Lleida i Tàrrega (Grup Nombres de Ponent), i Barcelona (Grups Almosta de l’Associació de Mestres de Rosa Sensat) i de manera gradual la majoria dels seus membres s’han anat integrant a les associacions que avui en formen part.
Des de l’any 2000 fins a l’any 2005, la Societat d’Ensenyants de Matemàtiques del Garraf (SEMG) va formar part de la FEEMCAT.
En l’actualitat, la federació està formada per cinc associacions:
Des de 1994
Ass. de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals (APMCM)
APMCM
Ass. d’Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines (ADEMGI)
ADEMGI
Des de 1995
Ass. de Professors i Mestres de Matemàtiques (APaMMs)
APaMMs
Des de 1997
Ass. de Barcelona per a l’Estudi i l’Aprenentatge de les Matemàtiques (ABEAM)
ABEAM
Des de 2014
Associació Lleimat
Lleimat
Presidència de la FEEMCAT
Les persones que han presidit la FEEMCAT des del dia de la seva creació són:
Ma. Antònia Canals i Tolosa (ADEMGI)
Professora emèrita de didàctica de les matemàtiques de la UdG. Fundadora (recentment) del Gabinet de Materials i de Recerca per a la matemàtica a l’escola GAMAR. Fundadora l’any 1962 de l’escola Toni i Guida al barri de Verdum. Cofundadora del moviment de mestres Rosa Sensat. Medalla Francesc Macià al mèrit del treball de la Generalitat de Catalunya, el 1884. Coordinadora del grup de treball Perímetre. Premi Mestres 68 del 1994. Insígnia d’or de la Universitat de Vic, 2001 Premi Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària, l’any 2001. Professora de didàctica de les matemàtiques a la UAB, a la Universitat de Vic, i a la UdG. Promotora de nombrosos grups de treball i associacions. Creadora del material didàctic ‘Reglets Numèrics Ma Antònia Canals’. Autora de llibres de text i quaderns de 1r a 6è de primària (Editorial Casals, col·lecció Onda), i de nombrosos articles i conferències (revistes Infància, Perspectiva Escolar, Biaix, Suma, i altres)
Antoni Vila i Corts (APMCM)
Llicenciat en Matemàtiques i doctor en Didàctica de les Matemàtiques. Professor d’ensenyament secundari de l’IES Gabriel Ferrater de Reus i formador de professorat mitjançant cursos, seminaris, assessoraments i grups de treball. Ha escrit diversos llibres i articles principalment relacionats amb la resolució de problemes i l’avaluació.
Xavier Vilella i Miró (APaMMs)
Llicenciat en Ciències Químiques, màster en Matemàtiques a Educació Secundària (RP) per la UAB, màster en Informàtica Educativa per la Universitat de Salamanca, professor de matemàtiques a l’IES Vilatzara de Vilassar de Mar, 24 anys d’experiència professional, formador del professorat d’Educació Primària i Secundària (cursos, seminaris, grups de treball, conferències, assessoraments a claustres, etc.). Membre del Grup Perímetre i del Grup Vilatzara. Ha escrit articles i llibres, relacionats amb matemàtiques i cultures, activitats riques d’alt nivell, atenció a la diversitat, l’Any Mundial de les matemàtiques i les societats del professorat de matemàtiques, etc. Ha estat secretari d’activitats de la FESPM durant 4 anys i president del comitè científic de les XI JAEM de Canàries.
Marta Berini López-Lara (ABEAM)
Llicenciada en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona. Professora de l’IES Joanot Martorell d’Esplugues de Llobregat. Membre del Grup Zero de Barcelona. Professora Formadora per a la Reforma de l’Ensenyament Secundari Obligatori. Autora de diversos llibres i articles en revistes especialitzades. Col·laboradora en el Programa Experimental de Reforma Educativa en l’elaboració i anàlisi del Currículum de Batxillerat de l’àrea de Matemàtiques durant els cursos 86/87 i 87/88. Coordinadora, elaboradora i experimentadora del projecte MEDIDA Y REALIDAD, guardonat en el Concurs nacional convocat per la Secretaría de Estado de Educación (BOE nº 52, 1/03/90). Professora al curs Formadors per a la Reforma a l’Ensenyament Secundari, organitzat per la Subdirección General de Formación del Profesorado MEC (curs 91-92).
Joan Gómez i Urgellés (SEMG)
Llicenciat en Matemàtiques, doctor en Ciències de l’Educació per la UAB, professor de la UPC i col·laborador de la UNED. Ha escrit tres llibres de text (Variable Complexa, Anàlisi Vectorial i Invitació al món de les matemàtiques per a no matemàtics) i tres més d’assaig pedagògic (L’altra cara de les matemàtiques -premi Joan Profitós 1999-, Una proposta per a un nou ensenyament de les matemàtiques -premi Josep Pallach 1999- i De la enseñanza al aprendizaje de las matemáticas)
Pili Royo Regueiro (ADEMGI)
Professora de Secundària a l’Institut Montilivi de Girona. Anteriorment, professora de Primària. Mestra en l’especialitat de Matemàtiques i Ciències, llicenciada en Ciències de l’Educació, i doctora en la línia de recerca Investigació en educació matemàtica en l’etapa corresponent a l’ESO. Formadora. Ha col·laborat amb el GAMAR i treballat i col·laborat amb el CREAMAT. Membre del grup Perímetre, del grup català participant en el Project of Professional Development for Teacher-Researchers, del Grup de Matemàtiques a l’ESO de l’ICE de la UdG, i de la SEIEM. Ha participat en l’organització de diverses jornades d’educació matemàtica i ha publicat articles i textos divulgatius sobre qüestions d’educació matemàtica. Presidenta de la FEEMCAT de 2005 a 2007.
Carme Aymerich i Padilla (APaMMs)
Mestra d’Educació Infantil i primària des de fa més de 30 anys. Formadora i assessora del Pla de Formació Permanent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Membre del Grup Perímetre i coordinadora del Grup Àrea. Ha treballat en la Formació Inicial per a la Universitat de Vic. Arran de la seva llicència d’estudis va coordinar la producció dels contes amb contingut matemàtic del programa de TVC “Una mà de contes”, actualment hi col·labora com a guionista. Durant la seva presidència es van dur a terme les XIV JAEM a Girona. Presidenta de la FEEMCAT de 2008 a 2010.
Iolanda Guevara (ABEAM)
Llicenciada en Matemàtiques per la Facultat de Matemàtiques de la UB i catedràtica de matemàtiques de l’INS Badalona VII de Badalona, amb més de trenta anys d’experiència docent. Actualment treballa com a tècnica docent al Servei d’Ordenació Curricular de l’ESO i Batxillerat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. També és professora associada del Departament de didàctica de les matemàtiques i les ciències experimentals de la UAB per impartir docència en Màster de formació del professorat d’ESO i BTX de l’especialitat de matemàtiques.
Doctora en didàctica de les matemàtiques per la UB, amb la tesi: L’ús de contextos històrics a l’aula de matemàtiques de secundària: El cas concret de la visualització en la connexió geometria-àlgebra. Els seus camps d’estudi i d’investigació són la Història de les matemàtiques i la Didàctica de les matemàtiques.
Coordina el Tallers d’Anemx+matemàtiques d’ABEAM (Associació de Barcelona per a l’estudi i aprenentatge de les matemàtiques), adreçats a alumnes de 4t d’ESO i el projecte Bojos per les matemàtiques adreçat a alumnes de 1r de batxillerat. És adjunta a la vicepresidència de la junta de la SCM (Societat Catalana de Matemàtiques). És codirectora de la revista SUMA de la FESPM (Federación española de sociedades de profesores de matemáticas), membre de la SCHCT (Societat catalana de la història de la ciència i la tècnica) i de la ACG (Associació catalana de GeoGebra).
2 thoughts on “Història”
Pingback: password generator online
Pingback: 비투비홀덤
Comments are closed.
Xarxes socials
CATEGORIES
CATEGORIES Selecciona la categoria @Diapositives (69) @fix (7) Agenda Matemàtica (15) Amics (20) Associació Catalana de Geogebra (2) mmaca (4) SBM-XEIX (8) SCM (10) SEMCV-Al Kharitzmi (8) Associacions (7) Associacions de parla catalana (20) Jornada conjunta (14) Jornada conjunta 2014 (5) Jornada conjunta 2015 (4) Jornada conjunta 2016 (2) Trobada conjunta (4) Cartes (3) Federación (25) JAEM (3) General (72) Maria Antònia Canals (3) News (1) Notícies (18) Novetats (86) Novetats alumnat (55) +Mates (1) Anem x + mates (4) Cangur (4) Concurs de Fotografia Matemàtica (1) Estalmat (6) Fem Matemàtiques (12) Problemes a l’esprint (3) VídeoMAT (4) Novetats professorat (74) c2em (4) Premi Maria Antònia Canals (5) Opinió (3)
Associacions
Tweets about “#fotoproblemat”
Cerca
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Sindicació dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Creamat
Migració del web del CESIRE-CREAMAT
multiMATge
Campanyes del CESIRE de l'àmbit matemàtic (CREAMAT)
Ball de funcions
FESPM
Problemas y + problemas. Nuevo curso 21/22
2022 Burgos
CICLO CONFERENCIAS COLECCIÓN MIRADAS MATEMÁTICAS – DICIEMBRE
Premios MILAGE LEARN+ 2021-22
Categories
Categories Selecciona la categoria @Diapositives (69) @fix (7) Agenda Matemàtica (15) Amics (20) Associació Catalana de Geogebra (2) mmaca (4) SBM-XEIX (8) SCM (10) SEMCV-Al Kharitzmi (8) Associacions (7) Associacions de parla catalana (20) Jornada conjunta (14) Jornada conjunta 2014 (5) Jornada conjunta 2015 (4) Jornada conjunta 2016 (2) Trobada conjunta (4) Cartes (3) Federación (25) JAEM (3) General (72) Maria Antònia Canals (3) News (1) Notícies (18) Novetats (86) Novetats alumnat (55) +Mates (1) Anem x + mates (4) Cangur (4) Concurs de Fotografia Matemàtica (1) Estalmat (6) Fem Matemàtiques (12) Problemes a l’esprint (3) VídeoMAT (4) Novetats professorat (74) c2em (4) Premi Maria Antònia Canals (5) Opinió (3)
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Pàgines
Agenda matemàtica
Associacions de parla catalana
Avís legal
Bases del Premi MAC
CIC C2em
CONFERÈNCIA
DOCUMENTS
Fem Matemàtiques
FOTOGRAFIES
Grup de treball
Història
JORNADA CONJUNTA 2017
NOUBIAIX
Objectius
Política de cookies
Política de PRIVACITAT
prova
Què fem?
Qui som?
Tallers Anem x + Matemàtiques
Archives
març 2020
setembre 2019
juliol 2019
maig 2019
març 2019
febrer 2019
octubre 2018
setembre 2018
maig 2018
novembre 2017
octubre 2017
setembre 2017
juliol 2017
juny 2017
febrer 2017
gener 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
setembre 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
abril 2016
març 2016
gener 2016
desembre 2015
novembre 2015
octubre 2015
setembre 2015
juny 2015
maig 2015
març 2015
febrer 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
maig 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
gener 2013
Meta
Entra
© 2021 Ascent. All rights reserved | Ascent by ZetaMatic
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència. Suposarem que esteu d'acord amb això, però podeu desactivar-ho si voleu.
Acceptar Política de cookies
Privacy & Cookies Policy
Close
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary
Necessary
Always Enabled
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.703001 | curate | {"ca": 0.8225512208812799, "cs": 0.0008419870895312938, "da": 0.000140331181588549, "es": 0.0475722705585181, "fr": 0.0063850687622789785, "en": 0.10882683132191973, "de": 0.00035082795397137244, "zh": 0.0004209935447656469, "ja": 0.002736458040976705, "st": 0.0004911591355599214, "pt": 0.005192253718776312, "ta": 0.0007016559079427449, "it": 0.002175133314622509, "sv": 0.0004911591355599214, "ru": 0.000561324726354196, "oc": 0.000561324726354196} | https://feemcat.org/historia/ |
mc4_ca_20230418_13_228333 | joan coch: d’agost 2014
Publicat per joan coch a 14:31 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per joan coch a 10:45 1 comentari: Enllaços a aquest missatge
Publicat per joan coch a 20:28 1 comentari: Enllaços a aquest missatge | 0.635495 | curate | {"ca": 1.0} | http://joancoch.blogspot.com/2014/08/ |
mc4_ca_20230418_1_666124 | «Llegir el teatre» torna a la biblioteca de Castelló d'Empúries - Empordà
«Llegir el teatre» torna a la biblioteca de Castelló d'Empúries
Nova proposta amb 'La Rambla de les floristes', de Josep Maria de Sagarra
La quarta edició de Llegir el teatre, a la biblioteca de Castelló d'Empúries, arriba amb la lectura de quatre textos teatrals, que formen part de la programació del Teatre Nacional de Catalunya d'aquesta temporada. La primera obra a comentar és el dia 6 a dos quarts de vuit del vespre i és La Rambla de les floristes, de Josep Maria de Sagarra.
Es tracta d'una proposta impulsada pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat i el Teatre Nacional de Catalunya que s'han aliat amb la complicitat de les biblioteques públiques municipals, per promoure la lectura de textos teatrals, per incrementar els fons sobre dramatúrgia de les biblioteques públiques i per crear espectadors amb més formació en la recepció del fet teatral.
L'any passat van augmentar el nombre d'assistents a aquest club de lectura especialitzat fins a 30 lectors.
En aquesta edició 2019/2020 també es treballaran les obres Europa Bull de Jordi Oriol, Justícia de Guillem Clua i Les Veus interiors d'Eduardo De Filippo.
Acabareà la temporada amb l'assistència a la "Trobada de Clubs de lectura de Llegir el Teatre" de tot Catalunya, on participaran aproximadament 116 biblioteques públiques, entre elles la nostra. Aquesta trobada es realitzarà el 30 de maig de 2020 al Teatre Nacional i els lectors podran gaudir de la funció Les Veus interiors, una de les obres que s'hauran llegit i comentat.
Dir també que aquest Club de lectura compta amb el suport de Tequatre i del grup de Teatre Esplais de Castelló d'Empúries i que els lectors interessats tenen disponibles llibres a la biblioteca per a la lectura.
El pressupost de l'Escala inclou 7 milions d'euros d'inversions per al 2020.
Presenten «Canteu, canteu, ninetes», de Blai Manté, 2n premi Empordà de novel·la. | 0.855708 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.emporda.info/cultura/2019/11/05/llegir-teatre-biblioteca-castello/449176.html |
macocu_ca_20230731_8_355741 | Alzira celebrarà el pròxim clínic Valenta de futsal
L’Alzira FS col·labora amb aquesta iniciativa destinada a captar noves jugadores de futbol sala.
El clínic comptarà amb la participació dels tècnics i les jugadores de la Selecció Valenciana Valenta sub16 i sub19, que posteriorment realitzaran un entrenament oficial allí mateix.
Després de l’èxit dels clínics celebrats en la passada campanya abans de la pandèmia, els clínics van tornar amb força gràcies a l’últim celebrat a Callosa de Segura, on més de 20 xiquetes van gaudir del futsal i després van poder presenciar un entrenament de la Selecció Valenciana Valenta sub16 i sub19.
Ara serà Alzira la localitat que acollirà una intensa jornada en el clínic programat pel Comité Tècnic de Futbol Sala i l’Àrea Valenta de la FFCV. | 0.813018 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_194071 | Una vintena d’activistes de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) de la ciutat de Barcelona han protestat per la presència de l’exèrcit espanyol i francès en el context de la Festa del Cel, que és la cloenda oficial de les Festes de la Mercè. En el moment de l’aparició de l’avió militar Eurofighter els i les militants han desplegat una pancarta voladora que s’ha enlairat pel cel del Parc del Fòrum sota el lema “Fora militars!”. Paral·lelament les i els activistes han repartit dos milers d’octavetes entre els assistents on s’argumentava l’oposició ferma que mantenen els joves independentistes davant la presència d’efectius militars durant les festes majors de la ciutat. L’acció de protesta s’ha efectuat per insistir a la població del caràcter pacifista de la ciutat i per reclamar la desaparició de qualsevol efectiu militar en el programa oficial de les Festes Majors. Gerard Gómez del Moral, portaveu de les JERC-Barcelona, ha insistit en “la necessitat de fer de la Mercè una festa major realment pacifista i antimilitarista, on valors com la tolerància, el pacifisme i la llibertat siguin els principals eixos de la mateixa”. Paral·lelament ha volgut criticar de forma enèrgica la “doble moral de l’Ajuntament de Barcelona” que intenta “posar-se l’etiqueta de pacifista i a l’hora de la veritat no dubta en fer publicitat a l’exèrcit espanyol de l’aire”. Gómez del Moral ha remarcat també, la “hipocresia de partits polítics com Iniciativa per Catalunya, que davant mobilitzacions ciutadanes es diuen pacifistes i alhora de la veritat són còmplices de les forces armades” ja que “permeten de que desfilin pel cel de la nostra ciutat desenes d’avions que a altres indrets del món han acabat amb la vida de milers de persones”. Per veure més imatges visiteu la Galeria d'imarges
Vaja, es veu que Esquerra no té res a veure en que en Saura sigui Conseller d'Interior i formi part del Govern... Qui ha parlat de "falsa moral"? | 0.884251 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_161819 | L'exposició contextualitza les activitats desenvolupades pel col·lectiu de mestres renovadors durant les primeres dècades del segle XX. Visitable al claustre de la segona planta de l'Arxiu Històric de Girona, fins al 15 de febrer de 2014. | 0.683951 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.segirones.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=19&Itemid=106&limitstart=8 |
macocu_ca_20230731_4_488765 | ESPECIAL
Esteu aquí
El nou projecte de quinze cellers per promocionar els vins del Pirineu en una web
REDACCIÓ
01-08-2022
Quinze cellers de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran formen part d’un projecte liderat pel programa de l’Ajuntament de Tremp Al teu gust aliments del Pallars (ATGPallars), per contribuir al posicionament dels vins pirinencs a la restauració.
ATGPallars treballa amb el sector vitivinícola des de l’any 2010 amb accions específiques que van des de promoció i divulgació fins a d’altres de caràcter tècnic i formatiu. Es tracta d’un sector estratègic per al desenvolupament local, tant pel seu potencial a l’hora de generar ocupació, així com pel tret diferencial que suposa per al territori aglutinar fins a 14 projectes empresarials només als dos Pallars.
Una de les línies de treball que treballa el programa ATGPallars, colze a colze amb el sector, és el posicionament dels vins a la restauració, no només dels Pallars, sinó també del Pirineu.
Per a l’any 2020 es va plantejar una línia de treball que pretenia posicionar els vins del Pallars com a vins de referència de tota la restauració pirinenca. L’objectiu era recuperar i portar més lluny el paper del Pallars com a celler del Pirineu.
No obstant, la pandèmia va fer replantejar aquesta acció i per això durant el 2021 i davant un escenari encara incert, es va proposar reconduir-ho cap a una activitat aglutinadora i amb força comunicativa que doni a conèixer el sector del vi a públic professional i expert. Així ha nascut www.vinsdelpirineu.cat.
El contingut i la imatge de la web es va debatre amb el sector i el resultat es tradueix en la proposta que avui es presenta i de la que destaca:
La frescor, vinculada a la joventut dels cellers i que alhora permet introduir a l’imaginari col·lectiu la idea també nova que “al Pirineu també es fa vi”. Per aconseguir transmetre aquesta idea, s’ha comptat amb la participació del fotògraf especialista en vins Gilbert Bages (@dinkinmoderation) i del poeta Josep Pedrals. La professionalitat i la qualitat dels vins del Pirineu, un aspecte que s’ha treballat amb la periodista i sommelier Ruth Troyano, que ha elaborat els textos que acompanyen les presentacions de cada celler i vi. La posada en valor del paisatge pirinenc i dels seus contrastos, a través de les fotografies del trempolí Jordi Peró.
Un dels aspectes més diferencial d’aquesta nova web, és la incorporació d’un “recomanador pallarès”. Es tracta d’un joc en clau d’humor i “bonrotllo” que convida al consumidor final a decantar-se pels vins del Pirineu tant des de casa com des de la taula del restaurant.
La presentació ha tingut lloc a Casa Montoliu 1903, un establiment ubicat al centre històric de Tremp, especialitzat en vins i que disposa d’un espai de tast i de compra on tenen un paper destacat els vins del Pallars.
El sector vitivinícola ha tingut històricament un paper rellevant a l’economia de la Conca de Tremp, que fins a l’arribada de la fil·loxera era considerada “el celler del Pirineu”.
El cultiu de la vinya es va recuperar a la comarca entre finals dels anys 90 i inicis de segle XXI, quan l’amenaça del canvi climàtic va portar alguns grans cellers a aquesta zona. Molts petits propietaris van tornar a plantar i, en només una dècada, es va duplicar l’extensió d’aquest cultiu al Pallars. | 0.844268 | curate | {"ja": 0.0024353120243531205, "es": 0.0030441400304414, "ca": 0.9914764079147641, "nl": 0.0030441400304414} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_33883 | BARCELONA, 31 Oct. (EUROPA PRESS)
L'entrenador del FC Barcelona, Luis Enrique Martínez, ha assegurat aquest divendres que serà un partit "especial" per a ell enfrontar-se al RC Celta de Vigo aquest dissabte al Camp Nou, a les 20.00 hores, ja que es mesura per primera vegada amb el seu exequip i en un partit que preveu difícil d'acord amb la filosofia de joc 'celtinha', que a més no ha perdut encara lluny de Balaídos.
"Considero que és un partit especial perquè el Celta fora de casa no ha perdut, té qualitat i vindran a pel partit i sense especular. Això és el que em preocupa. Després ja veurem si som mereixedors del resultat, l'objectiu és guanyar i ser-ho. Espero guanyar i fer un bon partit", ha assegurat en roda de premsa.
En aquest sentit, ha afegit que li ha resultat "estrany" preparar aquest duel tan especial, del qual no espera "cap facilitat". "És un equip molt treballat, amb la personalitat que li ha donat el seu entrenador, segueix sent atrevit i perillós, no ha perdut fora i no especula i va a per la pilota, a pressionar constantment. M'alegro que estiguin fent un començament de temporada tan espectacular ratificat amb bons resultats i bon joc", s'ha sincerat.
"Els partits que han perdut han estat culpa meva, segur", ha comentat irònic sobre la petjada que ha deixat a Vigo. "Accepto la responsabilitat que tinc de la temporada passada, les coses que vam fer malament sens dubte i alguna cosa del bo, que és dels jugadors. No m'atribueixo cap mèrit, ara està Berizzo i fa coses molt bé i m'agrada l'estil amb el que ho fa", ha argumentat.
Encara sobre el Celta, recorda "moltes coses bones" del seu pas per Vigo. "És un club espectacular pel que fa a facilitats per treballar, petit però amb valors molt grans. Recordo a tots els jugadors, va ser un plaer entrenar-los, disposats a donar la seva millor versió. Una ciutat bolcada amb el seu equip, el començament va ser difícil però al final ha estat una temporada molt bona, me'n vaig anar molt content pel fet i per com ens van tractar. Li desitjo el millor", ha reiterat.
D'altra banda, ha tret importància a la derrota al 'clàssic' pel que fa a les sensacions que hagin pogut tenir els seus jugadors a l'hora d'afrontar aquest partit. "Una temporada engloba molts moments i estar preparat per a tots i superar-los forma part de l'èxit final. És molt difícil acabar una temporada on tot siguin bones sensacions", ha apuntat. "Ni ets tan bo quan guanyes ni tan dolent si perds dos partits. Millor seguir amb la idea d'afrontar-ho tot amb normalitat", ha argumentat.
De totes maneres, després del 'clàssic', ha assegurat que "fins i tot en les victòries més voluminosses hi ha errors". "Analitzo igual les victòries que les derrotes, potser més les derrotes, però crítics som a tots els partits. Encerts hi ha també a les derrotes, tot i que no es vegin reflectits al marcador. Som sempre autocrítics", ha afegit.
No ha donat pistes aquesta vegada sobre l'onze inicial, tampoc sobre si Suárez tornaria a ser titular. "A Suárez el veig en la mateixa línia que les setmanes anteriors, està entrenant molt bé al mateix ritme que els seus companys i ara podrem veure'l als partits. És un gran reforç, ja ho vèiem així en pretemporada, ara ho veurem al llarg de la temporada", ha apuntat.
Finalment, no ha volhut entrar en polèmiques sobre els premis de la LFP. "Què estrany que en aquest país hi hagi polèmica. Haurien de contestar els que han donat els premis, vaig votar com a entrenador del Celta, no ho recordo. Que els facin públics si volen, no hi hauria d'haver res a amagar. Són premis per reconèixer el treball, després a un li agradarà més un o un altre. Hi ha molta polèmica, per què hi haig d'entrar jo? ", ha manifestat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.74868 | curate | {"en": 0.015265579255541615, "ca": 0.8626097867001254, "es": 0.11125052279381012, "ms": 0.007319113341698034, "la": 0.0035549979088247597} | : /esports/noticia-futbol-luis-enrique-celta-no-perdut-fora-vindra-pel-partit-20141031160303.html |
mc4_ca_20230418_11_512478 | Spanair negocia amb Qatar Airways la venda d’un 49% de l’aerolínia catalana « Plataforma de Veïns Afectats del Barri del Congrés
« “Potser ens hagués anat millor amb els portuguesos i sense els catalans”
L’Ajuntament de Barcelona cedirà les naus d’un bloc de Can Batlló als veïns »
Spanair negocia amb Qatar Airways la venda d’un 49% de l’aerolínia catalana
La companyia qatariana asseguraria d’aquesta manera el futur de l’aerolínia catalana els anys vinents. Una representació d’accionistes de Spanair ha viatjat fins a Doha per ultimar l’acord
27/10/11 10:02 – Barcelona – EFE
Un avió de l’aerolínia catalana, Spanair Foto: ACN.
Spanair està negociant la venda d’un 49 per cent de les seves accions a Qatar Airways, companyia que es convertiria en el seu soci estratègic, amb l’objectiu d’assegurar el futur de l’aerolínia catalana els anys vinents.
Segons informen aquest dijous diversos mitjans, una representació d’accionistes de Spanair, companyia en la qual la Generalitat és el soci principal, ha viatjat fins a la capital qatariana, Doha, per ultimar l’acord, que podria tancar-se en els pròxims dies.
Spanair porta temps buscant un soci estratègic per assegurar la viabilitat de la companyia, que va tancar 2010 amb unes pèrdues de 115,72 milions d’euros, quantitat que va millorar els resultats de 2009, exercici en el qual l’aerolínia va perdre 168 milions.
27 octubre 2011 | Paraules clau: Aerolinea, Generalitat, Qatar Airways, Spanair | Tema: Cataluya, Crisis, Economia, Generatitat | 0.827262 | curate | {"ca": 0.9784801613987895, "en": 0.02151983860121049} | http://plataformacongres.com/economia/spanair-negocia-amb-qatar-airways-la-venda-dun-49-de-laerolinia-catalana/ |
macocu_ca_20230731_2_249449 | Torredembarra destinarà 160.000 euros als qui estan patint més la crisi de la Covid-19
REDACCIÓ – Torredembarra, 12/5/2020
L’Ajuntament de Torredembarra comença a concretar com donarà suport econòmic als col·lectius que estan patint amb més cruesa els efectes de la crisi provocada pel coronavirus. L’alcalde, Eduard Rovira, ha explicat a Ona la Torre que el consistori torrenc dedicarà més de 160.000 euros a ajuts en dues línies d’actuació. Per una banda, hi haurà ajuts a comerços i establiments que han vist reduïda la seva activitat, i per l’altra, una partida que es destinarà a Acció Social per a les famílies més vulnerables i més adectades per la crisi.
Rovira ha assenyalat que aquests imports no estan tancats encara. Pels sectors comercial, industrial i turisme es preveu dedicar entre 60.000 i 80.000 euros, mentre que la partida per a situacions d’emergència social serà d’uns 100.000 euros o superior.
En el cas dels primers ajuts, s’obtindran els diners de partides que finalment no es gastaran a causa de l’aturada de bona part de les activitats per la Covid-19. Pel que fa als ajuts a l’emergència social, corresponen al 20% del superàvit de l’exercici 2019 que el govern central ha autoritzat perquè els ajuntaments el dediquin a fer front a la crisi de la Covid-19.
Tot això s’haurà d’aprovar mitjançant una modificació de crèdit que haurà de passar pel proper ple municipal. És per això l‘alcalde és planteja convocar la pròxima sessió com més aviat millor, per tal de poder agilitzar tot el procediment administratiu. Cal recordar que després d’aprovar la modificació de crèdit, cal un mes d’exposició pública. En aquest sentit, l’alcalde calcula que es podran començar a gestionar aquests ajuts cap al mes de juliol. | 0.863634 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_407980 | Data i hora oficial 14.10.2019 | 01:58
Recollida de roba usada a Sant Martí Sesgueioles 13 de maig de 2019
Amb el canvi d’armari arribat el bon temps, l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles recull roba i calçat utilitzats per a donar-ho a Càritas Tàrrega, per tal que en facin la distribució.
L’Alcaldessa Rosa Narbona participa a la Trobada d’Alcaldes i Alcaldesses de Catalunya 2019 7 de maig de 2019
Reunió de l’Alcaldessa amb el director de promoció d'habitatge de Generalitat de Catalunya, el Sr. Albert Toledo 30 d'abril de 2019
El passat dilluns 29 d’abril, l’Alcadessa Rosa Narbona es va reunir amb el director de promoció d'habitatge de Generalitat de Catalunya, el Sr. Albert Toledo.
Arranjament del Parc del Torrent de Sant Martí Sesgueioles 18 d'abril de 2019
Horari especial del Cementiri per Setmana Santa 18 d'abril de 2019
Aquesta Setmana Santa el Cementiri Municipal romandrà obert al públic. L'horari serà de 10 a 18 h.
Presentem les actuacions municipals fetes en matèria de gestió municipal sostenible a l'Ecofira 15 d'abril de 2019
L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles participa a l’Ecofira de Calaf 12 d'abril de 2019
L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles estrena nova pàgina web 18 de març de 2019
Estrenem pàgina web, molt més moderna i intuïtiva, dissenyada i desenvolupada per Diputació de Barcelona.
Helena Garcia i Gimenez, nova regidora de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles 15 de març de 2019
Helena Garcia Gimenez va agafar el relleu de la regidoria de medi urbà de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles, que amb anterioritat va ocupar Jordi Suau.
Vaga de dones de l’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles 8 de març de 2019
Aquest divendres 8 de març, les dones treballadores de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles s'adhereixen a la vaga del 8-M, en motiu del Dia Internacional de la Dona.
Diumenge 17, portes obertes de l’Escola Font de l’Anoia 7 de març de 2019
El diumenge 17 de març tindrà lloc la jornada de portes obertes de l'Escola Font de l'Anoia de Sant Martí Sesgueioles, d'11 a 13 hores.
L'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles busca l'hereu i pubilla 2019 del municipi 27 de febrer de 2019
Inicien les obres de remodelació de l’escorxador municipal, safareigs i zona enjardinada adjacent 26 de febrer de 2019
Instal·lació de més taules i papereres a la zona esportiva 25 de febrer de 2019
L'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles s'afegeix a l'aturada contra el judici dels presos polítics 12 de febrer de 2019 | 0.793012 | curate | {"es": 0.015592942141977841, "ca": 0.9733278621255642, "it": 0.01107919573245794} | http://www.sesgueioles.cat/actualitat/noticies/?pag=3 |
cawac_ca_20200528_7_28584 | Notícies del món de l'art antic
Entrades amb l'etiqueta ‘Van de Velde’
Han passat sis mesos i mig des que el nou director del Museu d’Art de Catalunya, Pepe Serra, va assumir el càrrec. Durant aquest temps, no ha parat ni un minut per tal de d’explicar les seves idees i generar el consens necessari. De fet, si les vaig les vaig saber captar durant una xerrada, oberta i franca, que va fer la setmana passada, el seu objectiu és alliberar tot el talent que s’amaga dins del museu, a més d’obrir les seves portes a tota proposta interessant que se li presenti. No es pot dir que per aconseguir-ho estigui seguint un pla detallat. En paraules seves, encara està “sacsejant la casa” i identificant qui, entre e personal, està disposat a assumir el repte. Està clar que el seu imuls va més enllà de la reordenació de les sales, però en algunes d’elles ja s’hi nota un cert aire d’experimentació – des de l’exquisita, si bé reduïda, confrontació entre els dibuixos d’Isidre Nonell (1872-1911) i Lluís Claramunt (1951 – 2000), fins a l’ homenatge en solitari, a Antoni Tàpies (1923-2012). En qualsevol temps, el moment de passar les idees en net, ja està arribant: Serra va anunciar per aquest octubre un pla executiu per 2013-2018.
2. Un fènix a la paret.
El va comprar el museu al 1952, sense una atribució clara, després es va dispositar en una oficina de l’Ajuntament de Barcelona, allà el va ennegir i deformar un incendi a l’abril de 1985, seguidament va ingressar a les reserves del MNAC, finalment es va redescobrir fa dos anys i ara, La conversió de Sant Pau (oli sobre tela, 243 x 257 cm, c. 1614) de Juan Bautista Maíno (1581-1649) torna a mostrar bona part de la seva glòria passada, gràcies a una restauració a fons finançada per BNP Paribas i la seva fundació amb una subvenció de 30.000 €. Darrere aquest canvi hi ha el conservador Francesc Quílez, que ja va endevinar la mà de Maíno quan va veure l’obra per primera vegada, al 1996 – però aleshores no va trobar el temps per seguir les seves investigacions. No va ser fins al 2009, quan va caure davant l’esbós (44,5 x 32,2 cm) de l’obra al catàleg de la gran retrospectiva del Prado, que quedar convençut que darrera aquella tela fosca hi havia una obra important. Ara l’exposen amb l’esbós, acompanyats per alguns textos introductoris, vídeos i radiografies, en una de les sales al pis superior del MNAC. Però si voleu conèixer-la a fons, us recomano l’ assaig del propi Quílez a la web del museu, en qual defensa Maíno com alguna cosa més que l’introductor brillant del caravaggisme a Espanya. De fet, es tractava d’una ment oberta, preparada per assumir influències constrastades, fins i tot si el resultat resultava tan variat i interessant com ho demostra aquesta obra – la col·lecció més important està al Prado .
3. Les vacances italianes de dos Tizianos britànics.
Si heu escollit Pàdua com a part de les vostres vacances, no seria mala idea completar la visita obligada a la Capella dei Scrovegni (reserves online aquí ) de Giotto amb el Musei Civici agli Erimitani del qual forma part. Sereu dels primers a veure-hi dues noves obres, recentment atribuïdes a Tiziano pels especialistes Andrea Donati i Lionello Puppi, provinents de col·leccions britàniques per a l’exposició Tiziano e Paolo III. Il pittore e il suo modello (del 7 de juliol al 30 de setembre de 2012, entrades a 10 €, sembla que no hi catàleg, però almenys es pot llegir una bona ressenya a La Repubblica ). El més petit és un autoretrat, de factura fresca, a una edat avançada (oli sobre cartró, 40 x 27,7 cm); l’altre és un retrat oficial del Papa Pau III (oli sobre tela, 128 x 98 cm) que, segons les declaracions en aquesta nota de premsa del Ministeri de Cultura italà, havia de mostrar el retratat suficientment humil com per guanyar-se el recolzament de l’emperador Carles V. Axí, tan una obra com l’altra, mostren el geni de Tiziano en donar una imatge elegant, però també subtilment incisiva de persones certament poderoses, però també humanes – per confirmar-ho, hi ha els tres retrats de Pau III al Museu de Capodimonte a Nàpols.
4. Lessons from the art market.
Durant la meva escapada anual al centre del món (és a dir Londres, per als bojos de la pintura antiga), vaig poder quedar-me a la primera hora de la subhasta a Sotehby’s d’Old Masters, dedicada a la pintura holandesa i del nord d’Europa. L’art de l’ Oud Holland no és realment el meu camp, però fins i tot per als nouvinguts va ser ben clar que els antiquaris i col·leccionistes no estaven disposats a seguir la ruta que havia marcat la casa de subhastes, basada més en les firmes que en les obres mateixes. Estaven concentrats en la qualitat de les obres. Per això, alguns dels lots estrella van aconseguir a penes l’estimació més baixa, i alguns fins i tot van quedar sense vendre. En canvi, altres artites menys coneguts, però amb obres atractives, van tenir el seu dia – la meva preferida va ser la de Hendrik van Steenwijck el Jove (1580-1649), un Sant Jeroni en el seu estudi (lot 17, oli sobre taula de roure, 40 x 56.2 cm, amb una estimació de 100.000 – 150.000 lliures i un preu final, sense comissions, de 280.000 lliures), en la qual, si no sóc massa especulatiu, diria que l’artista reprèn un tema tradicional per enquadrar-lo en l’ atmosfera austera i neta propiciada per la Reforma. En tot cas, va haver-hi un acte de reconciliació amb l’últim lot de la secció, La rendició del Royal Prince durant la Batalla dels Quatre Dies, 1 -4 juny 1666 (lot 24, oli sobre tela, 75,5 x 106 cm), una autèntica obra mestre de Willem van de Velde el Jove (1633 – 1707). L’estimació de 1.500.000 – 2.500.000 lliures va ser àmpliament superada quan un nou comprador, que intervenia a través del telèfon d’un intermediari, va entrar a la batalla pel lot quan aquesta estava en els 2 milions, fins que, després d’uns minuts elèctrics, va guanyar l’obra per un preu, quasi rècord, de 4.700.000 lliures (5.305.250 lliures amb les comissions) – el màxim per al pintor el va aconseguir Christie’s el 6 de desembre passat, quan va vendre Gent de de la marina holandesa navegant durant la calma , (oli sobre tela, 86,3 cm x 119,3 cm) per 5.921.250 (comissions incloses).
5. L’adolescent prussià es fa gran .
Berlin està creixent i pot convertir-se en un centre internacional de l’art de totes les èpoques de primer ordre. Actualment ja alimenta una escena contemporània vivíssima (la podeu seguir a través de dos bons blogs: berlinartjournal i sugarhigh ), i da’ltra banda, durant els darrers mesos de 2011, s’hi van veure llargues cues per a l’exposició Retrats del Renaixament . És cert que des de 1990, la ciutat ha viscut els trasllat continu de les seves col·leccions d’art anteriors a 1945, però la última polèmica en aquesta matèria es pot veure com una crisi d’adolescència. Després de la generosa donació d’unes 150 obres surrealistes i expressionistes importants (Miró, Dalí, Pollock i d’altres) per Ulla i Heiner Pietzch (aquest era un dels reis del plàstic), les autoritats locals van decidir que el millor era buidar la Gemäldegalerie de la seva col·lecció d’antics mestres (que incloïa els seus famosos 18 Rembrandts), i, mentre esperessin un nou museus, presentar-ne una versió reduïda al Bode Museum , on ja s’hi exposen les col·leccions bizantines i medievals (amb la secció d’escultura més rica dle món). El manifest contra aquest canvi (que he signat) no pot amagar el fet que, tal i com Isabelle Spicer escriu en aquest article per al Journal des Arts francès, amb una millor planificació, aquest pot ser l’últim pas abans de convertir la Museuminsel en un nou Louvre. | 0.882347 | curate | {"ca": 0.9952317880794702, "cs": 0.0010596026490066225, "en": 0.003708609271523179} | http://blogspersonals.ara.cat/setperset/blog/etiqueta/van-de-velde/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_319692 | Benvolguts usuaris, Tal com vaig anunciar en aquest fil, vaig passar la darrera setmana d’agost de vacances a Menorca amb la meua xicona.Moltes gràcies a tots els companys que em van aconsellar llocs a visitar. En vaig prendre bona nota En aquest fil em centraré principalment en les meues experiències lingüístiques, és a dir, en sociologia estiuenca de pa sucat amb oli No obstant això, també parlaré dels llocs que vam visitar per si pot resultar d’interés per a futurs visitants a l’illa.Sóc conscient que em poc quedar una miqueta massa llarg per tractar-se d’un viatge d’una setmana, per la qual cosa de vegades seré més breu.Primer dia: arribada a Ciutadella i Ferreries.Vam eixir de l’aeroport de Manises de bon matí. Al nostre costat hi havia l’avió del València CF (sóc del Barça, però em va fer gràcia). Entre els viatgers, predomini molt gran del castellà (90%? ), només vam sentir alguns matrimonis de mitjana edat parlant valencià.En aplegar a l’aeroport, el primer contacte amb el personal del centre va ser en castellà (eren andalusos). La primera persona que vaig sentir parlant menorquí va ser el conductor de l’autobús que ens havia de conduir fins a l’establiment de lloguer de cotxes. En baixar del bus em va oferir un mapa (en castellà), li vaig contestar en valencià i tot i que li va costar una miqueta fer el canvi posteriorment, en retirar el cotxe, ens va parlar en català tant a mi com a la meua xicona. El personal de l’empresa de lloguer de cotxes no parlava cap en menorquí, eren forasters tots (italians, francesos, sud-americans...en alguns casos). Malgrat tot, em van entendre parlant en valencià.Vam aplegar a l’apartament, a Cala en Blanes, terme de Ciutadella. Els gerents eren un matrimoni menorquí i el seu fill. Els vaig dir bon dia d’entrada i ens van parlar en tot moment en menorquí amb naturalitat. Una vegada vam descarregar ens vam banyar a la cala. Em va sorprendre que hi havia molts banyistes autòctons. Entre els turistes, molts catalans, alguns bascos, italians també. Com a anècdota a destacar: a un xiquet català (castellanoparlant) li va picar una medusa, va començar a bramar i unes gitanes li van dir que eixira de l’aigua perquè li curaren la ferida. Li ho van dir en un menorquí que a mi em sonava com un català xava salat, però el cas és que parlaven la nostra llengua. Posteriorment, es van passar al castellà, que el parlaven amb accent andalús.Vam dinar a la mateixa urbanització. Hi havia un alt percentatge de cases pertanyents a menorquins. La llengua se sentia sovint als jardins. Al restaurant on vam dinar ens va atendre una cambrera sud-americana que ens deia merci/gràcies i alguna paraula més en català de tant en tant (molt bé, d’acord...). Al costat hi havia un xic d’una quarantena d’anys amb sa mare parlant en un menorquí preciós. Més tard hi va arribar la seua dona, immigrant castellana. Em vaig fixar que la mare no canviava gairebé mai de llengua.De vesprada vam anar a la festes de Ferreries. Impressionant l’ambient que hi havia. Moltíssima gent i el català majoritari, fregant el 90% tranquil·lament entre locals, menorquins i turistes catalans. Vam comprar a un forn i ens van parlar menorquí d’entrada. Com a anècdota, la dependenta va tindre un segon de dubte perquè no sabia si Eduardo és el mateix que carbassó i ens ho va dir en castellà.Vaig interactuar amb molta gent del poble per demanar-los informació sobre les festes. Tots em van contestar en menorquí amb un gran somriure, excepte un matrimoni d’ancians (jo crec que vora 80), que em van contestar en un castellà amb un accent catalanoparlant de por.A la tornada em vaig fixar que a l’aparcament dels autobusos els jóvens parlaven en menorquí en la seua totalitat. També els busos que anaven cap a Ciutadella i Maó.A banda d’això, destacaria que hi havia una casa al centre de Ferreries abillada amb estelades, pancartes independentistes i a favor de la llibertat dels presos polítics.Pell de gallina a Ferreries, doncs.Segon dia: ruta pel Camí de Cavalls de Son Saura a Turqueta. Ciutadella. Vam matinar per a arribar a les 8.30 al pàrquing de Son Saura (el de la Cala Turqueta el tancaven a les 8). Des de Son Saura vam fer una ruta pel camí de Cavalls fins Cala en Turqueta, a la tornada ens vam banyar a Es Talaier (jo ho pronuncie com s’escriu, el xic jove de l’apartament em va corregir bròfec que s’havia de pronunciar Es Talè) i a Son Saura.Pel que fa a la ruta, hi havia moltes famílies catalanes (perfil de pares jóvens, amb 2 fills per parella, ambdós progenitors catalanoparlants, hi vaig veure poques famílies mixtes). Amb algunes d’ells vam interactuar en català directament, s’hi notava un ambient catalanoparlant entre els turistes que animava a fer servir la llengua amb desconeguts.A Cala Turqueta hi havia força menorquins, tot i que la cala es trobava molt plena de gent d’arreu (espanyols, italians, francesos, portuguesos...). Massa per al meu gust. Sincerament, no em va parèixer tan bonica. A banda d’això em va agafar un atac d’al·lèrgia com no m’havia passat mai en tota la meua vida, els símptomes dels quals encara arrossegue. Pel que he llegit, a les dunes creixen unes males herbes que són molt al·lèrgenes.A Es Talaier hi havia italians i catalans, majoritàriament. A Son Saura molt turistes catalans, perfil familiar. També em vaig fixar que hi havia jóvens catalans castellanoparlants (de l’AMB, pel que vaig poder esbrinar parlant amb ells, mirant motxilles, samarretes, gorres que duien, etc. )A la vesprada vam anar a Ciutadella. Un ambient molt catalanoparlant. El menorquí se sentia a tot arreu pels autòctons. No hi vaig observar un trencament de la transmissió (com a Maó). Vam anar a comprar molts dies a un Eroski. Les caixeres parlaven totes menorquí, hi havia megafonia i cartellera en català. També molts productes autòctons.Vam sopar a un restaurant que es diu Smoix. Cuina d’autor amb tocs menorquins. El personal era estranger tot (italià, sud-americà...). Malgrat tot, em van entendre parlant valencià en tot moment. Destacaria que a la taula del costat teníem una mare i filla que es parlaven entre elles una frase en castellà i una altra en menorquí sense cap sentit. Per a tancar-les i rodar la clau.Tercer dia: ruta pel Camí de Cavalls des de Cala Galdana a Macarelleta. Punta Nati.Vam aparcar a la Cala Galdana (o Sta. Galdana, com em va dir un autòcton; vaig notar que hi ha certa deixadesa a l’hora de defendre els topònims històrics). Vaig entrar a una farmàcia per comprar alguna cosa per als meus símptomes. Em va atendre un farmacèutic amb nom i cognoms castellans. Em va parlar castellà, però em va entendre sense escarafalls en parlar-li en valencià.Pel que fa a la ruta, eixe dia vam veure menys gent catalana o menorquina per la ruta. A les cales Macarella i Macarelleta (precioses ambdues) hi havia molt de turista estranger. A la vesprada ens vam refrescar a Cala Galdana i sí que hi havia moltes famílies menorquines catalanoparlants.Vam anar a mirar la posta de sol des del far de Punta Nati. Vam aparcar on vam poder, al mig del camí i hi vam anar caminant. El perfil de turista era majoritàriament espanyol, tant fatxenda com brètol.Quart dia: Algairens i Ciutadella.De matí vam anar a les platges d’Algairens, al nord. Un gran contrast amb les cales del sud. Em va semblar preciós tot allò. L’ambient que hi havia era majoritàriament el de turistes catalans (també una parella jove de valencians). Recorde que diferents grups em van demanar si sabia on era l’aparcament directament en català. No sé per què tinc cara de guia...Vam anar a Ciutadella de vesprada. Vam pegar una volta pel centre i el port. L’ambient molt catalanoparlant. A les botigues, forn, gelateria, restaurant on vam anar a sopar, ens van atendre en menorquí. A la taula del costat hi havia dos matrimonis d’uns 60 anys. Tots ells es parlaven en castellà amb un accent molt fort català. Eren de la part alta de Barcelona, segons vaig deduir de les seues converses. A banda d’això, les seues converses feien fàstic, parlant de subornar funcionaris de països africans per a caçar espècies protegides als safaris i coses així... Però el cas és que alguns d’ells canviaven de llengua davant els cambrers que els parlaven en menorquí. De veritat, quins botiflerots...Cinqué dia: Tudons, Toro, Fornells. Hi havia previsió de pluja, per la qual cosa vam decidir eixe dia aprofitar per a visitar diferents indrets de l’illa. A més, canviàvem d’apartament a Son Parc, al nord de l’illa, terme d’Es Mercadal i prop de Maó també. Més avant en parlaré.Vam visitar la naveta dels Tudons. Em va fer goig perquè és una monument que recorde haver vist als meus llibres de Primària. L’home del mostrador ens va demanar si érem catalans o valencians (primera vegada que ens vam visualitzar com a valencians sense necessitat d’haver-ho de dir). En dir-li valencians ens va dir “d’acord, teniu” i ens va donar el fullet en català.Tot seguit vam anar a la muntanya del Toro. El personal de la cafeteria i de la botiga parlava en menorquí i s’adreçava generalment en català als turistes. Entre els visitants, n’hi havia de tot, però força catalans.Vam dinar a Fornells. Gairebé tots els restaurants retolats en català, amb carta plurilingüe amb el català en un lloc preferent. Vam demanar taula en diferents restaurants, en valencià, i finalment vam acabar a un hostal restaurant molt bonic, al passeig marítim. Hi vam menjar molt bon peix. El personal molt amable i catalanoparlant, excepte un cambrer brètol castellanot que no em va entendre quan li vaig demanar un pastís de formatge després d’haver-li-ho repetit 4 vegades. Va tindre la barra de dir-me “si m’ho dius en espanyol, millor, així potser t’entendré”. Va ser de les poques experiències lingüístiques negatives a tot el viatge.Pel que fa a Fornells, destacaria un grup d’adolescents autòctones parlant totes menorquí.En acabant vam anar cap a l’apartament de Son Parc. Es tracta d’una urbanització feta ad hoc per als guiris. No tenia gaire encant, llevat del seu entorn natural. Ens va atendre un recepcionista català, de nom Jordi, la resta de personal era foraster, majoritàriament espanyol, però també alguns francesos i italians. No parlaven català, però m’entenien.Vam sopar a un pizzeria a la urbanització. Personal andalús/murcià. Em feia la impressió que no m’entenia gaire en valencià (en demanar-los coses tan simples com aigua), però després em vaig adonar que eren prou bacores tots dos. En castellà tampoc no se n’hagueren assabentat, em pense Sisé dia: Cala Pregonda i Alaior.De matí vam anar a l’aparcament de Binimel·là (una cala bonica també) i vam seguir la senda cap a Cala Pregonda (se’ns van fer curts els suposats 40 minuts).La cala era preciosa. Per a mi la més bonica que vaig visitar. A més, hi havia grups de xiques fent nudisme. Ho vaig passar malament, entre les molèsties de l’al·lèrgia i veure ninetes en conill per la platja... Més encara anant amb la xicona... Deixant de banda les frivolitats, hi havia molts turistes francesos i italians, més que catalans. També recorde un taxista de Palma (portava el seu vehicle) parlant en castellà amb l’home que vigilava el pàrquing (que parlava en menorquí d’entrada amb tothom).Vam anar a sopar a Alaior. Abans vam comprar a un Binipreu. Ens va atendre un caixer en menorquí, tot i que parlava en castellà amb les seues companyes (catalanoparlants). Una dona que semblava la supervisora ens va parlar en castellà amb un accent fort menorquí per a dir-nos que passàrem a una altra caixa. Li vaig contestar en valencià i em va mirar una miqueta avergonyida pel seu comportament diglòssic.Lingüísticament em va decebre molt Alaior. Només aparcar, prop de La Salle, ens vam trobar grups de jóvens parlants tots en castellà. Vaig pensar si es devia precisament a eixa escola (la conec ben bé). Ja cap al centre, vam sentir menorquí per primera volta. Hi havia molta gent pel carrer perquè hi havia un ambient festiu, amb actuacions en directe. El català es sentia entre les famílies, però el castellà també. Especialment entre els adolescents i jóvens. Vam sopar a un bar/restaurant recomanat per un autòcton. Es deia Es Festuc. Ens va agradar molt. El personal (jóvens tots) va parlar en menorquí a nosaltres, però entre ells en castellà (i amb altres clients autòctons, també catalanoparlants). Al principi vaig haver d’insistir 3-4 vegades al cambrer en valencià perquè em canviara de llengua.A banda d’això, el poble tenia el seu encant, amb cases blanques i costeres. L’església, d’estil gòtic, semblava una catedral. I em vaig fer una foto amb l’estàtua de Jaume II.Ah, cert, que se m’oblidava. També em van corregir en pronunciar (“Alaiòr”) en comptes de “Lò”, com deien allà. Hi havia fins i tot un partit polític local que es deia Junts per Lo. Són espanyolistes?Seté dia: Favàritx, Presili i Tortuga. MaóDe matí vam anar al far de Favàritx. Vam deixar el cotxe al mig de la carretera (restringida per als veïns, li vaig tirar morro i em va eixir bé). La meua xicona va demanar a una parella de davant (en valencià) si s’hi podia aparcar. Li van contestar en castellà. Ella va vacil·lar si canviar de llengua, però li van dir que eren catalans i l’entenien. Eren de Barcelona, segons ens van dir. Parlaven castellà.Vam fer la ruta fins al far. Molt bonic l’entorn natural. Tot seguit cap a Cala Presili. Preciosa també, tot i que l’aigua més bruta i moguda. Hi havia pocs turistes, la majoria catalans, italians i espanyols. Una parella de jovenetes catalanes fent nudisme ens va demanar (en castellà) si sabíem a quina hora eixia el bus. Jo els vaig contestar en valencià i van canviar de llengua. Deixant de banda tot això, no em va parèixer seriosa eixa escena, parlant amb dos xiques de la meua edat nuetes que estaven ben bones. Impossible no fer volar la imaginació...A l’hora de dinar vam anar cap a Cala Tortuga. Molt bonica també. Hi havia molta gent fent nudisme. Fins i tot em vaig sentir incòmode amb el meu banyador. Hi havia també algun home amb pinta de voyeur...De vesprada vam anar a Maó. Lingüísticament potser me l’esperava pitjor. El cas és que als llocs on vaig anar (botigues, forn, restaurant, gelateria) em van parlar en menorquí. Destacaria al restaurant on vam sopar, Mó Gastrobar crec que es deia (res a veure amb Mónica Oltra ). El cambrer era català, un Cesc Freixes, que se'l veia molt a gust parlant en català amb els clients. La resta de personal (una cambrera, l'amo i els cuiners) eren forasters,Per Maó sí que em vaig fixar que de tant en tant veies grups d’adolescents parlant en castellà (molt postís, com al PV). També hi havia parelles jóvens (35-45 anys) molt coentes, fatxendes, parlant en castellà. Sovint eren parelles mixtes que, pel que vaig comprovar, parlaven castellà amb els fills. A la plaça de l’ajuntament hi havia un acte festiu. Molts pares amb xiquets menuts. Em vaig fixar que els parlaven en menorquí, tot i que també hi havia parelles castellanoparlants. Vaig xarrar amb un home d’una colla de gegants per a preguntar-li en què consistia la festa. Molt amable i de tant en tant deia paraules valencianes que em sentia dir a mi...Darrer dia: Binibèquer i tornada.El darrer dia ens vam aturar a comprar formatge prop de Maó, a una granja. La mestressa ens va parlar en castellà d’entrada, després va canviar de llengua en contestar-li en valencià jo. Davant hi havia una parella de valencians amb un xiquet menut que parlaven valencià (de les comarques del nord). L’ama i els clients es comunicaven en la seua variant de català amb normalitat. Després va ser el nostre torn i també vam parlar en valencià en tot moment. Darrere hi havia una dona catalana, amb una àvia menorquina segons va dir, que es va afegir a la conversa. En acabant, la meua xicona em va dir que li feia goig haver parlat en valencià amb una catalana i una menorquina en un mateix lloc. Va ser un d’eixos moments en què t’adones que necessitem encara retrobar-nos la gent dels països del bon dia.Tot seguit vam anar cap a Binibèquer (Binibeca és el topònim castellanitzat?). Preciós el poble de pescadors, tot i que massa ple de turistes (no podies fer-hi una foto gairebé). Ens van vendre Francisco Javier casolana dos xiquetes molt boniques (en castellà). En contestar-los en valencià ens van parlar en un menorquí molt dolç. Vam anar a dinar a un restaurant que es deia Club Nàutic Binissafúller (de nou: Binisafua és el topònim castellanitzat?). L’ama del restaurant era una diglòssica que feia feredat. Parlava en un castellà amb un accent menorquí molt sovint, fins i tot amb turistes catalans. No sempre, cal dir que de vegades canviava de llengua (amb mi ho va fer), però no entenc eixa esquizofrènia lingüística. Hi havia al nostre costat una taula de dos hòmens catalans que es parlaven en castellà entre ells i en català amb les cambreres (totes parlaven menorquí, excepte una xica sud-americana). Conclusió: un valencià de viatge per una illa germana.Doncs així va ser. Em vaig sentir com a casa. Em conec força Mallorca, per tal com hi vaig estiuejar molts anys amb la meua família. També Eivissa i una miqueta Formentera. Em faltava per visitar Menorca. Ara ja ho he fet i m’ha agradat perquè he notat que és, amb diferència, l’illa on més català he sentit a tot arreu. Cal destacar que la nombrosa presència de catalans fa que el català es veja com una llengua útil i habitual per a parlar amb els turistes. Això ajuda molt a fer visible el nostre idioma. Ai, si a la costa valenciana vingueren més catalans i menys madrilenys. Eixa és la meua reflexió: valencians, catalans, illencs...viatgem més pels territoris de parla catalana i ens coneixerem tots més bé. Que, per cert, a Menorca he vist molta consciència d'unitat lingüística, molta més que a Mallorca, Barcelona, Girona o la Costa Brava, on sovint gent catalanoparlant es passava al castellà en sentir el meu accent valencià (que podria passar per lleidatà).Bé, ací ho deixe. Demane disculpes si m'ha quedat massa llarg, però no sabia per on tallar! L'escrit a corre-cuita, per la qual cosa és possible que hi haja alguna errada. Aniré revisant-lo quan puga Salut!
Me n'alegro molt que tinguessis una bona experiència turistico - lingüística a Menorca, de la mateixa forma que la vares tenir a la meva comarca del Ripollès. Llegint les teves cròniques m'has ajudat a conscienciar que realment i per desgràcia les persones dels diferents parlars del català ens coneixem molt poc entre nosaltres i per aquest motiu és necessari perque fem més turisme entre les zones catalanoparlants utilitzant la nostra llengua perquè aquesta és una de les maneres de mantenir - la viva.Quan passi tot el tema del coronavirus, em posaré deures els quals seran visitar el País Valencià (hi vaig anar una vegada però era molt petit i no me'n recordo) així com Mallorca i Menorca (Eivissa la conec perquè hi tinc familiars) així com moltes zones de Catalunya que encara no conec.
Me n'alegro molt que tinguessis una bona experiència turistico - lingüística a Menorca, de la mateixa forma que la vares tenir a la meva comarca del Ripollès.Sí, la veritat és que m'hi vaig sentir molt a gust lingüísticament. La meua xicona, valencianoparlant de l'àrea metropolitana de la ciutat de València i, per tant, criada en un entorn castellanitzat, em va dir el mateix. Llegint les teves cròniques m'has ajudat a conscienciar que realment i per desgràcia les persones dels diferents parlars del català ens coneixem molt poc entre nosaltres i per aquest motiu és necessari perque fem més turisme entre les zones catalanoparlants utilitzant la nostra llengua perquè aquesta és una de les maneres de mantenir - la viva.Així és. Jo des que he pogut viatjar amb els meus diners he fet preferentment això: turisme lingüístic pels territoris de parla catalana. I en acabant m'ha vingut de gust compartir les meues experiències amb la comunitat usuari. Crec que són precisament aquestes coses les que ens agermanen a tots els països de parla catalana. Quan passi tot el tema del coronavirus, em posaré deures els quals seran visitar el País Valencià (hi vaig anar una vegada però era molt petit i no me'n recordo) així com Mallorca i Menorca (Eivissa la conec perquè hi tinc familiars) així com moltes zones de Catalunya que encara no conec. Ben fet. Si necessites consells sobre quines zones paga la pena visitar al País Valencià fes-m'ho saber.
Moltes gràcies, en prenc nota. Per fer visitar el País Valencià durant aquest any ho veig amb incertesa, però l'any que ve espero que sí. Com que tinc l'inconvenient per motius personals de fer viatges llargs de més d'una setmana, i al País Valencià s'hi troben molts llocs interessants per visitar, tinc la idea de fer-hi dues visites: ambdues partiren d'inici des de València ciutat mentre que amb una aniria cap al nord i amb l'altra aniria cap al sud.Si hi vaig, ja t'ho faré saber.Salutacions | 0.805434 | curate | {"ca": 0.9804615533792301, "ro": 0.001066614952002327, "pt": 0.004799767284010472, "it": 0.0037816348298264327, "oc": 0.0024726073887326675, "en": 0.003248327353825269, "es": 0.0024241248909143798, "ru": 0.0013575099389120527, "cy": 0.0003878599825463008} | |
cawac_ca_20200528_7_102063 | La desinflada
Des de fa un temps es pot percebre una desinflada de l'onada sobiranista a Catalunya. No és clar que l'onada hagi perdut força: les enquestes no indiquen això. Però sí que és evident que ha perdut entusiasme, il·lusió i confiança en ella mateixa. El sobiranisme no ha perdut, en aparença, perímetre, però ha tornat a baixar de temperatura. Al meu parer, aquesta desinflada, que em sembla evident, es relaciona amb un canvi de cicle: hem passat de viure fa uns mesos en una dinàmica de confluència de les forces polítiques i socials catalanes en el sobiranisme a viure en una dinàmica de dispersió i fragmentació dins del sobiranisme. D'una força que ajuntava a una que dispersa.
La societat catalana vivia l'any passat, des de feia uns mesos, en una tendència a la trobada i la confluència de sectors que es reunien en el sobiranisme. La manifestació de l'Onze de Setembre va ser l'expressió més visible d'aquesta tendència a sumar, però no la culminació. En les setmanes següents aquesta mena de força de la gravetat que aglutinava i unia va continuar funcionant. I els seus efectes eren multiplicadors: aquesta dinàmica centrípeta feia que els tebis i fins i tot alguns hostils no gosessin enfrontar-s'hi, que es generés una imatge d'unitat de la qual resultava difícil o lleig quedar fora. Això afectava organitzacions socials, mitjans de comunicació, partits polítics. És el moment dels titulars més sorprenents i contundents, dels pronunciaments públics més agosarats i de les actituds més coincidents entre els partits de l'espectre catalanista.
Però va haver-hi un canvi de tendència. Vam passar de tendir a la confluència a tendir a la fragmentació i la dispersió. Jo diria, amb el pas del temps, que el moment clau va ser la convocatòria de les eleccions: un procés electoral és, per definició, un procés de confrontació, que tendeix a alimentar la diferència i l'allunyament. Els partits, legítimament, van decidir anar cadascú a la seva per treure els millors resultats possibles. Subratllar el que els separava. Aprofitar totes les febleses reals o hipotètiques del contrari. A partir d'aquí, la tendència a la dispersió dins del catalanisme, a anar cadascú a la seva, es va anar incrementant en espiral. Els resultats electorals en van ser l'efecte, però el to de l'última setmana de campanya ja anava en aquesta direcció. Des de llavors alguns gestos han desaccelerat una mica la dispersió -el semipacte entre CiU i Esquerra, sobretot-, però els efectes de la nova dinàmica s'han multiplicat. Els tebis s'han refredat i els hostils han gosat treure el cap. No parlo només de partits, sinó de tot. Comparem titulars, editorials, manifestos i declaracions amb els de fa cinc mesos.
Per què s'ha anat capgirant la tendència? La convocatòria d'eleccions va ser clau, però era inevitable. Hi ha altres factors rellevants. Alguns, d'espontanis: és difícil, en temps de crisi, construir un bloc històric compacte que inclogui els qui han de retallar i els qui pateixen les retallades. N'hi ha d'induïts: vam dir que la reacció visible i subterrània de l'Estat davant del procés sobiranista català era barroera i ineficaç, i potser és barroera, però ha demostrat contundència i eficàcia, des de la mateixa campanya electoral fins avui mateix. I pot ser que n'hi hagi d'atribuïbles a la naturalesa del mateix catalanisme: les seves dificultats per a l'acció conjunta, una mena de rebuig del lideratge, un enlluernament per les formulacions més simples que porten al foc d'encenalls.
A hores d'ara em sembla que negar la desinflada és negar l'evidència. Però una cosa és que el sobiranisme estigui desinflat i una altra que estigui desactivat. Constatar la desinflada i observar-ne les causes ha de ser el primer pas per reactivar-lo. Si vam tenir una dinàmica cap a la confluència, la podem tornar a tenir. Entre altres coses, perquè avui, per al catalanisme, el procés sobiranista no té alternativa. O més ben dit, l'alternativa no és quedar-nos com estàvem amb l'autonomia, sinó acotar el cap i acceptar una autonomia més disminuïda en aspectes bàsics com són els diners i la llengua. No es tracta de constatar la desinflada per tirar la tovallola, sinó per mirar de tornar a inflar l'entusiasme i la confiança. La pregunta no és sobiranisme sí o sobiranisme no. Per al catalanisme, l'alternativa és entre una dinàmica de confluència i col·laboració o una dinàmica de dispersió i confrontació interna. És a dir, entre tenir alguna oportunitat de guanyar i no tenir-ne cap. | 0.822751 | curate | {"es": 0.0029193801931282283, "ca": 0.9871996406916685, "pt": 0.009880979115203234} | http://www.arabalears.cat/premium/opinio/desinflada_0_873512646.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_123194 | Els diccionaris habituals (dval, dnv, gd62, gdlc, diec) no contenen esta expressió, popularitzada en l’àmbit de la paleontologia —on no pareix que es considere un terme científic adequat (veg. Discovering our world de Singh i Shook )—, però que existix abans (si més no en anglés [missing link] i en àmbits diversos; veg. Google Llibres) sobretot en altres àmbits on la metàfora té una utilitat semblant.
En anglés és missing link (veg. webster ; oxford ), en castellà és eslabón perdido (veg. drae ). En valencià semblava preferible durant un temps l’expressió graó perdut (veg. Google Llibres) o més encara anella perduda (veg. Google Llibres). En italià hi ha anello mancante, cosa que refermava l’opció per anella perduda. Podem observar que la intervenció del Cercaterm (consulta: 19.11.2021) ha donat preferència a la forma baula perduda:
ca baula perduda, n f
es eslabón perdido
fr chaînon manquant
en missing link
Ciències de la Terra > Paleontologia
Definició
Forma fòssil hipotètica intermèdia entre dues espècies o grups, especialment entre els humans i els simis.
A pesar de no tindre encara una definició en els diccionaris, l’expressió és utilitzada amb normalitat, com podem vore en diverses obres d’Enciclopèdia Catalana (consulta: 19.11.2021). En l’entrada «El naixement de l’home» de l’Enciclopèdia temàtica Proa es comenta la inadequació del terme en el camp de la paleontologia:
El 1890, un metge holandès, Eugene Dubois, va fer un viatge a les illes de la Sonda, amb l’esperança de descobrir allò que al seu temps s’anomenava la «baula perduda», la forma de transició entre els simis i l’home. L’any següent, en una localitat de Java, va trobar un crani parcialment conservat, algunes dents i un fèmur, restes que va atribuir a una espècie que es va anomenar Pithecanthropus erectus. A partir d’aleshores a moltes regions de la Terra es van descobrir fòssils amb característiques semblants a les del Pithecanthropus, que van fer possible parlar d’una forma humana primitiva, forma que ja no era un simi però encara no era com nosaltres. Amb tot, l’expressió «baula perduda» no és correcta, perquè suggereix una única espècie de transició entre els simis i l’home, i sabem que no és així.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Publicat en Lletra BEtiquetat accepcions, ciència, lèxic, revisions
Navegació d'entrades
ecoparc
solter -ra
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Reculls de dades:
☉ Municipis i comarques del País Valencià
☉ Onomatopeies
☉ Usos lingüístics en les Corts Valencianes
☉ Vocabulari de dret
☉ Vocabulari de fauna
☉ Vocabulari de flora
Cerca en FDT
Cerca:
Cerca en EDL (fitxes + FDT)
Cerca dins del web Eines de Llengua
Novetats a la vostra adreça electrònica
Per a estar al cas de les novetats:
Email*
Categories
Categories Selecciona la categoria Lletra A (65) Lletra B (25) Lletra C (71) Lletra D (33) Lletra E (31) Lletra F (15) Lletra G (19) Lletra H (7) Lletra I (11) Lletra J (5) Lletra K (3) Lletra L (11) Lletra M (24) Lletra N (12) Lletra O (4) Lletra P (36) Lletra Q (4) Lletra R (26) Lletra S (17) Lletra T (37) Lletra U (1) Lletra V (9) Lletra W (1) Lletra X (9) Noms científics (6)
Etiquetes
abreviacions accepcions adjectius agricultura AVL castellà ciència complement directe preposicional construcció criteris dialectes diccionaris economia expressions gastronomia GIEC història informàtica juridicoadministratiu literatura locucions lèxic medi ambient medicina morfologia neologia normativa ortografia perífrasis política preposicions pronoms registres revisions revisions-2001 sintaxi sociologia substantius Termcat toponímia traducció transcripcions transport verbs àrab | 0.764323 | curate | {"ca": 0.8159029649595687, "es": 0.04016172506738545, "fr": 0.008355795148247979, "eu": 0.004043126684636119, "fi": 0.0026954177897574125, "pt": 0.1123989218328841, "en": 0.005390835579514825, "it": 0.0016172506738544475, "oc": 0.009433962264150943} | https://www.cdlpv.org/fitxes/baula-perduda/ |
grup-elmon_ca_20230726_0_185580 | La diputada de la CUP al Parlament Laia Estrada ha titllat de monòleg la taula de diàleg entre Generalitat i govern espanyol, ha considerat que no té credibilitat i ha defensat un referèndum unilateral un cop es “liquidi” la taula. En una entrevista d’Europa Press, ha insistit que el diàleg és “desitjable” però que no és possible amb el govern espanyol, i ha reivindicat que a la taula de diàleg s’hauria de parlar d’amnistia i autodeterminació.
“Per a nosaltres no té sentit rentar-li la cara a el Govern, en el sentit de projectar com dialogants quan no ho estan fent”, i ha remarcat la CUP no participarà en aquest procés, perquè veu la taula de diàleg com una pèrdua de temps. Així i tot, respecta que ERC vulgui explorar aquesta via de diàleg, i recorda que es van comprometre a no condicionar el seu suport a la Generalitat per fer-ho: “Si es volen reunir cada 2 o 3 mesos, endavant. El problema no és aquest, és que en aquesta taula no es parla del que s’ha de parlar “.
Estrada espera que s’hagi “extret alguna cosa d’aquesta taula” en el termini de dos anys que s’ha fixat per al diàleg, tot i que ha expressat la seva voluntat de no esperar fins que culminin els dos anys, sinó liquidar la taula abans. “Quan arribem a al punt que ERC doni per liquidada la taula de diàleg, el que ha de succeir és la celebració d’un referèndum; unilateral, lògicament”, i ha afegit que aquest referèndum no és un fi, sinó una eina més per a la confrontació .
A més, considera que reivindicar un nou referèndum unilateral “no és deslegitimar l’1-O“, el resultat creu que no es va poder mantenir perquè no s’havia fet el treball necessari en matèria internacional i de control de sectors estratègics –ha dit textualment- -, i demana aprendre dels errors. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/la-cup-defensa-fer-un-referendum-unilateral-quan-sacabi-la-taula-del-monoleg-295964/ |
cawac_ca_20200528_2_10922 | D3
Data Driven Document, una llibreria en JavaScript per fer visualitzacions de dades amb independència del tipus de gràfic, mapa o interactiu en què vulguem l’output. Hi ha una galeria d’exemples . En certs aspectes, similar a miso . | 0.677116 | curate | {"fr": 0.008658008658008658, "ca": 0.9913419913419913} | http://alvaro.cat/registre/d3.html |
mc4_ca_20230418_8_167416 | WILLIAM SCREW - PETZL - Goma 2
BOTIGA>MATERIAL>ESCALADA>Mosquetons>WILLIAM SCREW - PETZL
El mosquetó asimètric i lleuger de gran capacitat WILLIAM està fabricat amb alumini. Té una forma de pera pràctica per connectar fàcilment diversos elements. El seu disseny interior fluid i el sistema Keylock faciliten les manipulacions.
Forma de pera que ofereix una capacitat i una obertura importants:
- Facilita la connexió de diversos elements.
- Permet fer un nus dinàmic en cas d'emergència.
Mosquetó d'alumini la lleugeresa redueix el pes de l'equip transportat pel treballador en alçada.
Facilita les manipulacions:
- Disseny interior fluid que limita el risc de punt estable i facilita la rotació del mosquetó.
- Sistema Keylock per evitar qualsevol enganxada involuntària del mosquetó.
Perfil a H:
- Assegura la millor relació resistència / lleugeresa.
- Protegeix els marcats de l'abrasió.
- SCREW-LOCK: bloqueig manual a rosca amb indicador vermell visible quan el mosquetó no està bloquejat. | 0.736395 | curate | {"en": 0.0888661899897855, "ca": 0.8998978549540347, "es": 0.011235955056179775} | https://goma2.net/ca/mosquetons/1341-william-ball-lock-de-petzl.html |
oscar-2201_ca_20230904_11_171009 | Després del final de la Primera Guerra Mundial, es va instituir la Societat de Nacions, que va néixer amb la finalitat d'evitar que un conflicte d'aquesta magnitud tornés a repetir-se.
L'Imperi rus va esdevenir la Unió Soviètica que, amb la ideologia marxista de Lenin, va ser la primera nació del món governada pel "proletariat" després de la sagnant Guerra civil russa.
Estats Units va prosseguir el seu ràpid desenvolupament econòmic que, però, es va veure pertorbat per la Gran depressió de 1929.
Alemanya, asfixiada per les oneroses disposicions del Tractat de Versalles, tenia el seu sistema financer en la crisi més gran que va conèixer aquest segle, especialment durant el període anomenat Alemanya de Weimar, mentre tractava d'aconseguir una estabilitat democràtica amb la República de Weimar de la qual Paul von Hindenburg era president. La situació a França no era molt millor, el que va propiciar el descontentament social que es traduiria en una inestabilitat política permanent.
Japó estenia la seva presència a Àsia: primer es va apoderar de Corea i després es va annexionar o ocupar regions senceres de la Xina. A més l'Imperi del Japó es va apoderar de les colònies que Alemanya tenia en el Pacífic.
Les dictadures també es van expandir pel sud d'Europa: Mussolini a Itàlia, António de Oliveira Salazar a Portugal, Primo de Rivera a Espanya o Alexandre I de Iugoslàvia.
Després de la seva llavors breu aparició com Estats sobirans, Armènia i la República del Pont (constituïda principalment per grecs pòntics) van desaparèixer després dels genocidis promoguts pels anomenats Joves Turcs, fundadors amb Kemal Atatürk de l'actual Turquia, com genocidis provocats pels musulmans turcs van incloure al genocidi assiri.
D'altra banda en els països occidentals triomfadors de la Primera Guerra Mundial hi va haver una mena de ressorgiment cultural denominat per la seva rupturisme els anys bojos que va incidir en la música (es va reforçar la influència del jazz, del tango així com momentàniament el xarleston i altres ritmes) ; d'altra banda en la música culta va prendre rellevància el dodecafonisme i l'atonalisme; especialment als Estats Units entre el breu però intens període que va ser de 1923 fins a 1929, a la moda (entre les quals ha destacat la modista francesa Coco Chanel) les dones de classe alta o presumiblement alta van arribar a fer servir a Occident les primeres minifaldilles així com moltes vegades el tall de cabell cridat a la garçon (en francès: al noi), amplis escots i braços exposats a l'aire lliure i cert liberalisme sexual promogut pels escrits de l'antropòloga Margaret Mead entre d'altres (Mead es va trobar influïda en gran manera per les seves interpretacions de la teoria psicoanalítica inaugurada dècades abans per Sigmund Freud), també les dones d'estrats mitjans i alts van començar a fumar tabac en forma de cigarretes públicament en els països «Occidentals» i occidentalitzats.
Els homes van pretendre mantenir els seus aspectes juvenils a posar-se de moda el afaitar-se la barba fins a deixar completament rasurat. En arquitectura van sobresortir l'arquitectura racionalista derivada dels plantejaments d'Oud, Le Corbusier i dels principals mestres del grup De Stijl i la Bauhaus (com Mies Van der Rohe o Walter Gropius), tal arquitectura racionalista manté la seva influència fins al present (especialment a través de la interfase promoguda en els 1960 amb el nom d'arquitectura internacional), d'altra banda la dels 1920 va ser una època en la qual va tenir la seva rellevància la molt decorativa arquitectura i decoració anomenada precisament Art Déco.
En pintura i escultura van sobresortir moltes vegades dins d'un ambient bohemi dels avantguardismes com (en el visual gairebé sempre no figuratius o d'un art figuratiu molt distorsionat) el rayonisme, l'orfisme, el constructivisme, el cubisme, el suprematisme, el surrealisme, el neoplasticisme (amb Mondrian com a principal representant); i en general la pintura abstracta així com el moviment postexpresionista (que no obstant això malgrat els seus manifestos mantenia molt d'expressionisme) caricaturezco i sarcàstic anomenat nova objectivitat; entre els molts notoris artistes que van sorgir o van tenir el seu apogeu en aquests anys hi ha els espanyols Picasso, Dalí, l'alsacià Arp, l'alemany Max Ernst, el suís alemany Paul Klee, els russos El Lissitzky, Lariónov, Tatlin; els italians Amedeo Modigliani i Giorgio de Chirico, el japonès Fujita entre molts altres.
Part d'aquests moviments artístics van tenir correlats en la poesia i la cinematografia (especialment el surrealisme en poesies com «Amor lliure» d'André Breton o films de gran innovació com "Un chien andalou" de l'espanyol Luis Buñuel, o l'alemanya de terror Nosferatu, el vampir dirigida per Murnau o l'alemanya distòpica Metropolis de Fritz Lang). L'estètica visual dels anys 1920 va influir en tot el segle xx i el seu influx persisteix en el que va del present segle XXI. És singular d'aquesta època l'obra aïllada d'un gran escriptor xinès quan la Xina es trobava sumida en el marasme de la guerra "civil", l'ocupació estrangera i l'anarquia (tot i la revolució republicana que en el 1911 va encapçalar Sun Yat-sen) i la pitjor de les misèries i era observada des dels països autoanomenats "Civilitzats" com un exemple de retard medieval, en aquesta època infausta la Xina aconsegueix destacar amb l'obra de Lu Shin (o Lu Xun) (cèlebre per les seves «Memòries d'un boig» ), mentre que gairebé coetàniament el molt més pròsper Japó té a un dels grans escriptors no només nipons sinó universals en el turmentat Akutagawa qui en la seva darrera obra (els engranatges), fastiguejat diu com últimes paraules «¿no hi haurà algú que em pengi?», i a mitjans dels 1920 mor el genial i turmentat Franz Kafka, turmentat per un món de lleis il·legítimes i de conseqüents burocràcies laberíntics (el seu cèlebre relat anomenat« A les portes de La Llei» es re sumi de la manera: un pobre subjecte tracta d'accedir a la Llei però hi ha un guardià pinxo que impedeix l'ingrés, passen anys d'intents i quan el subjecte que vol arribar a La Llei està morint el guardià li diu un "secret": «la Llei era per a tu però jo vaig haver de impedir que arribessis a ella».
També en aquesta dècada l'irlandès James Joyce aconsegueix publicar la seva extensa novel·la Ulisses, tal extensa novel·la narra només la història d'un dia del subjecte principal (no es pot parlar d'un protagonista excepte pel que fa la narració és en part un monòleg interior i no obstant això té alguns personatges principals), el «Ulisses» de Joyce té en gran manera el seu nom per la recerca d'una pare (o un significant de normes) encara que dècades després Lacan (qui ja havia estat alguna cosa assidu al món intel·lectual dels 1920) estudiant a l'obra de Joyce (per exemple a l'extens monologal últim capítol sense puntuacions del Ulisses atribuït a la ficta Molly Bloom) dirà que Joyce era un prepsicòtic estabilitzat pel sinthome de les seves escriptures. Simptomàticament a inicis del present s XXI el «Ulisses» de James Joyce ha estat declarat com la millor obra literària en idioma anglès del S. XX.1 n. 1
Un altre fet destacat d'aquesta dècada del s. XX (encara que en 1889 l'alemany Paul Nipkow va inventar els primers sistemes efectius de televisió experimental) va ser la invenció del primer sistema pràctic de televisió o televisió pública en 1929 a causa de l'escocès John Logie Baird els drets d'ús van ser adquirits per la BBC.
Esdeveniments històrics[modifica]
1920
Entrada en vigor de la Llei Seca o Prohibició i instauració del vot femení en els Estats Units.
Inici del moviment no violent de Mohandas Gandhi en defensa dels drets humans a l'Índia.
Hermann Staudinger: Estructura molecular dels polímers.
1921
Adolf Hitler líder del Partit Nacional Socialista.
Mussolini es converteix en «Duce» a Itàlia.
Proclamació de l'Estat Lliure d'Irlanda.
Creació del Partit Comunista Xinès.
Frederick Grant Banting, Charles Herbert Best i John James Rickard Macleod descobreixen la insulina.
1922
Marxa feixista dels «Camises negres» sobre Roma.
Creació de la Unió Soviètica mitjançant el Tractat de Creació de l'URSS.
Mahatma Gandhi és condemnat a 6 anys de presó.
Howard Carter descobreix la tomba del faraó Tutankamon a Egipte.
Egipte es converteix oficialment en un país independent a través de la Declaració de 1922, tot i que encara roman sota la influència militar i política de l'Imperi britànic.
L'Estat Lliure d'Irlanda es va independitzar del Regne Unit.
1923
Assassinat de Pancho Villa a Parral (Mèxic).
Proclamació de la República de Turquia.
Es constitueix el Directori Militar de Miguel Primo de Rivera a Espanya.
El marc alemany perd tot el seu valor.
«Putsch» a Munic.
Primer vol d'un autogir (Juan de la Cierva) a Espanya.
Mor el president dels Estats Units Warren G. Harding.
1924
Instauració de la República de Grècia.
Mor Lenin. El succeeix Ióssif Stalin.
Víctor Raúl Hagi de la Torre funda l'Apra a Mèxic, Districte Federal.
Gran Bretanya compta per primera vegada en la seva història amb un govern laborista.
Primers Jocs Olímpics d'Hivern a Chamonix (França).
Naixement de Metro Goldwyn Mayer.
Jocs Olímpics de 1924 a França
1925
Paul von Hindenburg és nomenat president de la República de Weimar
Naixement del cos paramilitar alemany; les SS.
1926
Mor l'actor Rodolfo Valentino.
Hirohito és coronat emperador del Japó.
A Nicaragua, comença l'era sandinista.
Naixement de la televisió (John Logie Baird).
E. Freyssinet crea el formigó armat.
Mor Claude Monet.
1927
Primer vol sobre l'oceà Atlàntic sense escales: Charles Lindbergh.
Es funda l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques.
Naixement de la Generació del 27.
1928
El 5 i 6 de desembre a Pantà, Magdalena - Colòmbia passa el tràgic succés de la Massacre de les Bananeres.
Assassinen al president de Mèxic; Álvaro Obregón.
Alexander Fleming descobreix la penicil·lina.
Fundació per José María Escrivà de Balaguer de l'Opus Dei.
1929
Matança de Sant Valentí contra una banda rival, iniciada per Al Capone.
Es realitza el primer lliurament dels Premis de l'Acadèmia.
Caiguda de la Borsa de Nova York el Dijous Negre (Crack del 29); Gran Depressió als Estats Units.
Acords del Laterà.
E. Hubble: descobriment de la recessió de les galàxies.
Fundació del Museu d'Art Modern de Nova York.
Inauguració del Mont Rushmore (Dakota del Sud).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1920
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dècada_del_1920&oldid=27089515»
Categoria:
Dècada del 1920
Categories ocultes:
Articles sense referències des de març de 2018
Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Aragonés
العربية
Asturianu
Azərbaycanca
Башҡортса
Basa Bali
Беларуская
Беларуская (тарашкевіца)
Български
Brezhoneg
Bosanski
Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
Čeština
Чӑвашла
Cymraeg
Dansk
Deutsch
Ελληνικά
Emiliàn e rumagnòl
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Føroyskt
Français
Frysk
Gaeilge
贛語
Gàidhlig
Galego
客家語/Hak-kâ-ngî
עברית
Fiji Hindi
Hrvatski
Magyar
Interlingua
Bahasa Indonesia
ГӀалгӀай
Ido
Íslenska
Italiano
日本語
La .lojban.
Jawa
ქართული
한국어
Коми
Latina
Ligure
Lietuvių
Latviešu
Македонски
मराठी
Bahasa Melayu
Эрзянь
Nāhuatl
Nederlands
Norsk nynorsk
Norsk bokmål
Nouormand
Sesotho sa Leboa
Occitan
Livvinkarjala
Ирон
ਪੰਜਾਬੀ
Polski
Português
Runa Simi
Română
Русский
Саха тыла
Sicilianu
Davvisámegiella
Srpskohrvatski / српскохрватски
Simple English
Slovenčina
Slovenščina
Shqip
Српски / srpski
Sunda
Svenska
Kiswahili
தமிழ்
Тоҷикӣ
ไทย
Türkmençe
Türkçe
Татарча/tatarça
Українська
اردو
Oʻzbekcha/ўзбекча
Tiếng Việt
Walon
Winaray
吴语
ייִדיש
Yorùbá
中文
Bân-lâm-gú
粵語
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 maig 2021 a les 17:24.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.764239 | curate | {"ca": 0.8713110788582487, "en": 0.027979358168037413, "es": 0.009353330108047089, "ru": 0.003950975649088856, "nl": 0.001128850185453959, "eo": 0.00153201096597323, "fr": 0.007337526205450734, "eu": 0.0043541364296081275, "pt": 0.009030801483631673, "it": 0.009030801483631673, "de": 0.0021770682148040637, "ro": 0.0012094823415578133, "id": 0.002257700370907918, "an": 0.0006450572488308337, "ar": 0.0005644250927269795, "st": 0.000725689404934688, "az": 0.0020964360587002098, "ba": 0.000725689404934688, "jv": 0.000725689404934688, "be": 0.0027414933075310434, "bg": 0.000725689404934688, "br": 0.000725689404934688, "bs": 0.0006450572488308337, "sh": 0.0005644250927269795, "cv": 0.0005644250927269795, "cy": 0.0012901144976616675, "da": 0.0008869537171423964, "el": 0.0006450572488308337, "et": 0.0004031607805192711, "fa": 0.0004031607805192711, "fi": 0.0004031607805192711, "sv": 0.0012094823415578133, "fy": 0.0004031607805192711, "ja": 0.0004031607805192711, "gd": 0.0006450572488308337, "lt": 0.001128850185453959, "he": 0.0008869537171423964, "tl": 0.0012901144976616675, "hr": 0.0006450572488308337, "hu": 0.000725689404934688, "ce": 0.0006450572488308337, "is": 0.0006450572488308337, "mt": 0.0008869537171423964, "ka": 0.0005644250927269795, "ko": 0.00024189646831156264, "kv": 0.0003225286244154169, "lv": 0.0006450572488308337, "mk": 0.003305918400258023, "mr": 0.0004031607805192711, "ms": 0.0010482180293501049, "yv": 0.0004837929366231253, "eb": 0.001854539590388647, "no": 0.0020158039025963553, "oc": 0.0005644250927269795, "os": 0.0003225286244154169, "pa": 0.0004837929366231253, "pl": 0.0004837929366231253, "ah": 0.000725689404934688, "sk": 0.0008063215610385422, "sl": 0.0008869537171423964, "sq": 0.0004031607805192711, "sr": 0.0024189646831156266, "su": 0.000725689404934688, "ta": 0.0004031607805192711, "th": 0.00024189646831156264, "tr": 0.0012094823415578133, "uk": 0.0008063215610385422, "ur": 0.0003225286244154169, "uz": 0.0013707466537655217, "vi": 0.0008063215610385422, "zh": 0.0004837929366231253} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Anys_20 |
mc4_ca_20230418_12_790148 | Asia Residence 14 Bangkapi Bangkok Tailàndia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Phuket, Tailàndia 5.347 allotjaments
Veure tots els 4.641 allotjaments a Bangkok.
Happyland 2, Klongjan, Bangkapi, Bang Kapi, Bangkok, Tailàndia, 10240 - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Asia Residence 14 Bangkapi?
Bé 6,2 (155 comentaris)
Bé 6,9 (504 comentaris)
Notable 7,6 (1796 comentaris)
Més informació sobre Asia Residence 14 Bangkapi
Construit a l'any , Asia Residence 14 Bangkapi és un extra de distinció per a Bangkok i una el·lecció intel·ligent per als viatgers. Amb aquesta situació a només del centre de la ciutat i a de l'aeroport, aquest hotel de 3-estrelles atreu nombrosos viatgers cada any. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Hospital Vejthani, The Mall Bangkapi, Moll The Mall Bang Kapi són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants.
El Asia Residence 14 Bangkapi, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, servei d'habitacions, restaurant.
L'ambient de Asia Residence 14 Bangkapi es reflexa en cada habitació. connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat, escriptori, aparell de televisió són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Bangkok, el Asia Residence 14 Bangkapi és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Tots els tipus de viatgers (155)Viatger de Negocis (16)Parelles (44)Viatgers en solitari (88)Famílies amb infants petits (2)Famílies amb infants grans (3)Grups (2) | 0.803613 | curate | {"ca": 0.9593275488069414, "fr": 0.024945770065075923, "en": 0.015726681127982648} | https://www.agoda.com/ca-es/asia-residence-14-bangkapi/hotel/bangkok-th.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_263680 | En aquest fil aniré posant tot el relacionat amb Patriotes.cat. Aprofito per a adjuntar el nou manifest actualitzat:Patriotes.cat és una plataforma sobiranista, euroescèptica i transversal que té com a objectiu, aglutinar tots els partits i les entitats sobiranistes catalanes per a aconseguir la independència política, econòmica i militar del poble català.Catalunya és una nació. I com a nació té el dret a esdevenir en un estat propi si els seus ciutadans així ho decideixen, com és el cas. Ara bé, per a poder aconseguir aquest objectiu cal superar l'eix esquerra-dreta i construir entre tots un front nacional català. Aquest és l'objectiu prioritari pel qual neix Patriotes.cat, la unió de tot el catalanisme sota un mateix paraigües amb un programa de mínims clar i concís, la independència de Catalunya.Després de tots els abusos, les agressions i les humiliacions rebudes pels catalans durant i després de l'1-O del 2017 per part de l'Estat espanyol. Amb la Generalitat intervinguda pel 155, un Govern exiliat i amb polítics catalans a la presó; la UE mira cap a un altre costat i és converteix en còmplice directe de l'Estat espanyol. Això ens fa desconfiar d'Europa per la seva manca de valors democràtics i ens declarem obertament euroescèptics.També ens posicionem a favor de la legalització de la pertinença d'armes. La democràcia és incompatible amb el monopoli de la violència per part de l'estat, i el poble té el dret de rebel·lar-se contra un estat quan aquest es converteix en un estat opressor.No descartem la unió puntual o pactes amb altres partits, entitats o associacions arreu de tot l'Estat espanyol, que com nosaltres desitgen el dret d'autodeterminació per als seus territoris o projectes semblants que puguin afectar el conjunt de l'Estat espanyol. Sempre que Catalunya ixi ben parada pel que fa a una millora d'autogovern que facilités després l'assoliment del nostre objectiu final.Per últim tampoc ens oblidem dels nostres germans del Rosselló, de la Franja, del Principat d'Andorra, del País Valencià, de les Illes Balears, de l'Alguer i d'El Carxe. No renunciem a incloure dins del territori català a totes les regions esmentades, si així ho decideixen els seus habitants.Per als germans catalans d'aquestes regions, que per haver triat la majoria de la població dins de la seva regió no pertànyer a Catalunya; caldrà que des del govern català, es faciliti i es promogui un pla per a la immigració d'aquests catalans a les nostres fronteres per no quedar desprotegits i en una situació de vulnerabilitat en terres que podrien acabar sent hostils.Davant els intents desmesurats per fer-nos desaparèixer; Unitat, dignitat i pàtria!Visca Catalunya lliure!Barcelona 03/03/18Patriotes.catTwitter: https://twitter.com/patriotes_catFacebook: www.facebook.com/patriotescat-175226976424962Youtube: https://www.youtube.com/channel/UCQbPiTy9M9N01sipNTZgB8Q
Extret del manifest fundacional d'aquests "independentistes":En patriotes.cat pensem que s'ha de canviar l'estratègia. No podem, amb la situació actual, passar de 0 a 100. O sigui, de l'autonomisme a la plena independència. És la realitat que hem d'acceptar des de ja. Si no, no avançarem i ens quedarem estancats sense govern i amb la generalitat intervinguda eternament pel 155. Podem dir que Catalunya ha donat molts passos en aquests últims anys per a assolir el seu històric objectiu, però de vegades cal fer un pas enrere, per poder després donar tres endavant.Això vol dir, que ara mateix cal treure alguna cosa positiva que millori el nostre autogovern encara que no sigui la independència. L'estratègia que nosaltres pensem que seria la millor, és la de transformar la Comunitat Autònoma de Catalunya en l'Estat Federal de Catalunya. Un Estat Federal, que tindria una constitució pròpia per garantir la seva plena autonomia. Això vol dir poder reformar la constitució catalana sense l'aprovació del govern central. També disposaríem de la nostra pròpia hisenda per recaptar impostos, una de les reivindicacions històriques del nacionalisme català.DE L'ESTAT FEDERAL A L'ESTAT LLIURE ASSOCIATPer aconseguir aquesta transformació s'obrin dues vies. Una, negociar amb l'Estat Espanyol de manera bilateral la intenció de què Catalunya passi a ser un Estat Federal i especificar el límit de les competències. I l'altra, transformar tota Espanya en una Federació, on totes les actuals CC.AA. puguin passar a ser un estat federal si així ho decideixen. La nostra idea és treballar en les dues vies. Per tant, d'una banda formar un Govern de Catalunya amb tots el partits catalanistes units per a negociar aquesta transformació amb l'Estat Espanyol. I d'altra banda, a les eleccions generals, concórrer tots els partits catalanistes amb tots els partits arreu de l'Estat Espanyol que com nosaltres vulguen assolir l'objectiu de ser un estat federal o que simplement vulguen que Espanya passi a ser una federació. Formant així una gran coalició amb els demòcrates espanyols que pugui disputar la victòria als partits autonomenats constitucionalistes.Molta gent quan sent parlar del federalisme, automàticament l'associa amb el republicanisme, però hem de deixar clar que en patriotes.cat no ens decantem ni per la república ni per la monarquia. Així doncs, Espanya podria passar perfectament de ser una Monarquia Parlamentària a ser una Monarquia Federal. Llavors, tant se val, si Espanya és una monarquia o acaba sent una república, el que ens interessa a nosaltres és que sigui federal.Una vegada Catalunya sigui un Estat Federal, i amb la possibilitat que el Parlament de Catalunya pugui legislar sense que una modificació del nostre estatut (que ara seria la nostra constitució) haja de passar l'aprovament del Congrés dels Diputats, el que caldrà és incloure en la nostra constitució, poder fer un referèndum per a passar a ser un Estat Lliure Associat.Llavors d'aquesta manera aconseguiríem una quota d'autogovern semblant a la que tenen estats com Puerto Rico, Groenlàndia, les Illes Fèroe o Escòcia. Aconseguint de pas una altra reivindicació històrica del nacionalisme català com és el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.En resum, sent un Estat Lliure Associat funcionaríem com un estat independent en quasi tot menys en l'àrea militar, que continuaríem dependent d'Espanya i en matèria d'exterior. TOP LEL
Hi ha hagut gent que ha deixat el projecte i gent nova que ha entrat, d'ahí l'actualització del manifest senyor botifarra
Tu ets autonomista?
Obviament no. | 0.884985 | curate | {"ca": 0.9939534883720931, "sl": 0.0010852713178294575, "it": 0.002945736434108527, "en": 0.0020155038759689923} | |
macocu_ca_20230731_9_488464 | DRETS DELS INFANTS
Ahir rebérem la visita de Jessica de l’Ajuntament de Picassent. Ella ens va parlar sobre els drets dels infants i ens va convidar a tots i totes a convertir-nos en superherois i superheroïnes que lluiten pels seus drets. A més, gaudirem de debò cantant i ballant a ritme de la cançó dels drets dels infants. | 0.711562 | curate | {"en": 0.05572755417956656, "ca": 0.9442724458204335} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_166466 | Ningú obre fil per anar comentant?És a punt de començar
Però per què collons no parla del deute espanyol i dels tractats bilaterals amb la UE? | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_302389 | Quan eixirà de l’armari el Penó de la Conquesta?
De l’armari o de la vitrina, perquè sembla com si fos una antiguitat custodiada en algun museu de Londres o Berlín. I no: està en l’Ajuntament de València, al costat mateix de la senyera de la ciutat. Hauria de resultat desconcertant que l’element més vinculat a la Conquesta de Jaume I –allò que es commemora el Nou d’Octubre, amb una interpretació o una altra– quede absolutament al marge de les celebracions i de la simbologia oficial de la diada. El cartell de l’Ajuntament es limita a jugar amb una mena de senyera de la ciutat –amb molt de blau però sense corona– i un text atribuït al testament de Jaume I. El fet de prescindir d’un element amb tanta càrrega simbòlica com el Penó és, evidentment, una hipoteca més de l’anomenada Batalla de València, que va «estrangeritzar» un referent tan valencià –tan local fins i tot– com el Micalet. Sense massa dificultat es poden trobar mostres de la seua utilització, ja des de la Renaixença, pel diguem-ne «valencianisme», des del més polític fins al merament folklòric, incloent-hi Lo Rat Penat o la Junta Central Fallera. Hi ha també moltes imatges on el Penó apareix al costat de la senyera amb blau i corona, atès que eren símbols igualment valencians i perfectament compatibles. No cal dir el potencial pedagògic que tindrien uns dissenys institucionals relatius al Nou d’Octubre inspirats en aquestes imatges de coexistència simbòlica. No es tracta de fer gestos precipitats que poguessen ser percebuts, per la majoria de la ciutadania, com un intent de reobrir el «conflicte identitari». Però seria decebedor que, al llarg de tota una legislatura, un govern local progressista fos incapaç de restituir un element històric com el Penó entre els referents d’una identitat valenciana que hauria de ser plural i inclusiva.
La commemoració d’un esdeveniment històric, d’altra banda, sempre corre el risc de caure en derives mitificadores. La figura de Jaume I és tan central en el fet i ha adquirit tants significats al llarg dels segles, que es fa difícil prescindir-ne. El cartell de l’Ajuntament, completa la imatge de la senyera de la ciutat amb una citació atribuïda al testament del rei: «Ameu i protegiu totes les persones i el poble... Feu regnar la justicia i vetleu perquè els grans no oprimisquen els menuts». Més que Conqueridor, Legislador o Fundador, ací se suggereix un monarca que rescata persones i protegeix el poble, els més humils, contra l’opressió dels poderosos. Seria una imatge de Jaume I que actualitzaria la que va bastir la tradició liberal i el republicanisme. Si la intenció és bona, no deixa de ser una visió forçada. En el testament del rei, escrit en llatí, els maiores (grans) i els minores (menuts) no són els poderosos i els febles en general, sinó el grans barons i els simples cavallers, però tots membres de la noblesa i, per tant, de la classe dominant. I la justícia que s’ha de conservar entre ells, fa referència als privilegis i senyories concedits pel monarca, és a dir, al botí de la Conquesta. És més, poc després d’aquestes disposicions, en el mateix testament, Jaume I demana al seu fill Pere el Gran que «expulse els sarraïns del regne de València, de manera que cap d’aquests sarraïns hi romanga». En el seu llit de mort, doncs, i davant la revolta generalitzada dels andalusins, Jaume I propugna una neteja ètnica radical. Que això no arribàs a produir-se del tot, va ser resultat de la voluntat de resistència dels indígenes musulmans i no de cap suposada tolerància. Amb tot, seria desenfocat suggerir que un rei del segle XIII fos «islamòfob», però igualment seria abusiu presentar-lo com a «progressista». Al capdavall és inevitable que el passat –símbols i personatges– gravite sobre el present, però s’hauria de ser prudent a l’hora d’interpretar la història segons els interessos actuals, per més legítims que aquests siguen. | 0.893584 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_371878 | ‘Bright’: Will Smith i els Orcs | EL CINÈFIL
‘Bright’: Will Smith i els Orcs
Crítica 1 de gener de 2018 Luis Flores 0
El nou film ja es pot veure a la plataforma de Netflix
El passat dia 23 de desembre Netflix va estrenar un nou film: Bright. En aquest cas David Ayer i Will Smith es tornen a trobar després de Suicide Squad (2016). Ara ens presenten una pel·lícula que uneix el cinema d’acció amb el fantàstic. En un Los Angeles fictici, l’agent de policia Daryl Ward ha d’unir forces amb el seu company Nick Jakoby, que és un orc, per protegir a Tikka, que és una bright, i evitar que uns elfs rebels reuneixin 3 varetes màgiques per invocar el senyor obscur i així esclavitzar totes les races. Els bright del títol són els únics éssers que poden manipular aquestes varetes. En el camí dels protagonistes s’hi creuaran policies corruptes, bandes de mexicans i d’orcs que volen el que protegeixen.
Amb aquesta trama que ens recorda als llibres de Tolkien, Ayer dirigeix una persecució trepidant pels carrers de Los Angeles. Com als seus anteriors films, com Street Kings (2008) i Sabotage (2014), la corrupció policial hi està molt present. L’intent dels companys dels protagonistes per fer-se amb una vareta màgica i poder traficar-hi és el punt de partida per una nit infernal on els dos policies han d’intentar aparcar les seves diferències per poder protegir la vareta i la Tikka, l’elfa que la pot fer servir.
Alien Nation (1988) és el seu referent. Ambdues pel·lícules tenen moltes similituds. Tant el Sam Francisco que interpreta Mandy Patinkin al film dels 80 com el Jakoby d’aquesta són els primers de la seva raça de tenir una posició dins la policia. Tots dos personatges no són acceptats dins del seu departament i són rebutjats per la seva gent. L’inici de les dues premisses és un tiroteig on els “invasors” disparen als humans. A més, els personatges de l’orc i de l’extraterrestre són massa càndids al principi, tot i que el personatge de Patinkin demostra una major subtilesa i clissa el racisme i les intencions del seu company a la primera. El personatge de Jakoby, però, és massa innocent. I aquí acaben les similituds. El que en principi semblava un intent de portar Alien Nation a una nova dimensió, en aquest cas tolkeniana, es converteix en un film d’acció pur i dur. Sense gaire concessions a una trama poc treballada i on sobresurten les explosions i els trets a la confrontació racial entre els dos personatges principals i a la lluita de races que existeix en aquesta societat de fantasia.
Will Smith està desaprofitat. És l’estrella, sí, però no té cap moment de lluïment personal. Està a mig camí entre el Jay de Men in Black i el Detective Mike Lowrey de Bad Boys. En cap moment ens el prenem seriosament el seu personatge. Els diàlegs que intenten ser còmics, no arriben a tenir enginy i entre Smith i Joel Edgerton no hi ha cap tipus de química i d’això se’n ressent el film. Edgerton per la seva banda, segurament degut al maquillatge que porta a sobre, no aconsegueix transmetre cap tipus d’emoció i es queda només en el “raret” company d’Smith.
Per altra banda, tenim a Noomi Rapace que interpreta a la dolenta de la funció, la líder dels “inferni”, una elfa que té per nom Leilah. És un personatge sense cap tipus de compassió que mourà cel i terra per trobar la Tikka i aconseguir la vareta. Però precisament pel fet de ser un personatge amoral, Rapace no mostra cap tipus de registre interpretatiu, es conforma a plasmar en pantalla una màquina de matar.
La direcció d’Ayer és perfecte, les persecucions i les coreografies d’acció estan molt ben plasmades sense que cap element quedi fora del camp de visió. El moment del tiroteig al principi on veiem a càmera lenta com en Will Smith dispara mentre el travelling el rodeja, és magistral. Ja havia donat comptes del seu talent a films tan potents com Fury o End Of Watch. Però el problema principal és quan et trobes amb un guió fluix. Tot i que Max Landis va signar l’irreverent guió de Dirk Gently, aquí sembla que no sabés ben bé què ens vol explicar. Tenim elements fantàstics però no estan perfectament integrats a la trama, fet que fa que surtis molts cops del film. L’abans mencionada Alien Nation tenia molt clar què pretenia: amb el pretext de fer una buddy movie amb tints fantàstics, era una pel·lícula que criticava el racisme en la societat nord-americana del moment. És més fàcil veure el problema si ens abstraiem del mateix a través de la fantasia. És políticament correcte com tracta en James Caan el seu company que no pas si ho fes amb un actor de color, però al mateix temps li permet amb aquest sistema poder criticar millor els problemes racials. En aquest cas no sabem si és el que el director o el guionista volen criticar. Si no és així, no té cap sentit que el protagonista sigui d’un color de pell i la seva dona d’un altra. Un tret que podria escenificar que tot i ser permissiu en la seva vida conjugal, en la racialitat no ho fos en el treball queda totalment diluït. No veiem que li faci la punyeta al seu company o que el tracti malament. Només li indica als seus companys i a la seva superior que prefereix no tenir-lo al seu costat però això no es plasma en la seva relació professional o personal. Fet que fa que el conflicte racial no s’acabi de reflectir entre els dos protagonistes.
Un altre problema són les llacunes del guió. Al llarg de la pel·lícula se’ns parla d’una lluita ancestral entre orcs i humans, però no se’ns diu el perquè. També veiem com es passegen per pantalla minotaures i dracs sense tenir cap explicació. A més, hi ha un personatge al principi que ens parla d’una profecia que no sabem quina és. Potser ens agrada tot mastegat, però si introdueixes elements almenys que tinguin un sentit. Tampoc sabem qui és el senyor obscur a qui els elfs volen invocar ni està gaire desenvolupat el que això suposaria per a la societat. El fet és que la pel·lícula acaba sent un film de persecucions on ens importa ben poc si un és un orc, un elf i qui nassos és qui. Introduir la trama fantàstica ha de tenir una finalitat, no només que quedi bé en pantalla.
És un film molt pretensiós que es queda a mitges. Una llàstima ja que té un planter de primera, tant en direcció com en casting, per fer una sèrie B que emmalalteix d’una trama que no ens atrapa gens.
El millor: Les escenes d’acció
El pitjor: Una trama que no està ben desenvolupada | 0.836095 | curate | {"ca": 1.0} | http://elcinefil.cat/2018/01/01/bright-will-smith-i-els-orcs/ |
macocu_ca_20230731_0_303841 | Actualitat
eleccions 21-D
eleccions 21-D
La CUP Crida Constituent va fer una demostració de força i va superar les mil persones que tenia l’aforament del palau firal on feia un dels actes de campanya.
“Esquerra guanyarà el 21D tot i que ja reconeixen que tenen l’Oriol a la presó per adulterar les eleccions”. El candidat d’Esquerra per Girona, Roger Torrent, ha denunciat que “les paraules...
Eleccions 21-D
Setge al procés sobiranista
Música, poesia, debats i testimonis es van aplegar a Sant Felip Neri, on es van repartir postals solidàries com les que encarta El Punt Avui
Eleccions 21-D
Eleccions 21-D | 0.581377 | curate | {"ca": 0.9296482412060302, "es": 0.07035175879396985} | |
mc4_ca_20230418_14_317624 | Dar Taliwint Hotel Marràqueix Marroc - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
26 Rue de la Bahia, Medina, Marràqueix, Marroc
Sobre Dar Taliwint Hotel
Situat a l'encantadora àrea de Medina, Dar Taliwint Hotel gaudeix d'una posició excepcional a la la cultura, compres, els paisatges de Marràqueix. El centre de la ciutat és només a 2. Km i l'aeroport és només a 20 minuts. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Palau Bahia, Dar Si Said, Casa Tiskiwin són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants. El Dar Taliwint Hotel, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, servei de taxi, fotocopiadora, servei de neteja diari, impressora. Entri en una de les 4 habitacions i escapi de l'estrès del dia amb una ampla gama de comoditats com accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat, calefacció. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Dar Taliwint Hotel no troba competidors en cap categoria.
What an oasis in the middle of the desert! The owner was very hospitable, and the stay here really made my trip a great one. The room was beautiful and comfortable; I received assistance on where to eat well, and also on hiring a driver for a day in the Atlas mountains. Comentat el 15 de gener 2013 | 0.77031 | curate | {"ca": 0.8194186765615337, "en": 0.1805813234384663} | https://www.agoda.com/ca-es/dar-taliwint-hotel/hotel/marrakech-ma.html |
grup-elmon_ca_20230726_0_33614 | Aquest dimarts, 19 de juny, tindrà lloc al DO Original la presentació dels vins La Vinyeta i Vins de Pedra. De la mà de Josep Serra i Marta Pedra es tastaran vins dels dos cellers, el primer inclòs a la DO Empordà i el segon a la DO Conca de Barberà.
Els vins que es tastaran de La Vinyeta seran Microvins Blanc 11 (carinyena blanca); Microvins Negre 10 (carinyena negra); Puntiapart 10 (cabernet i carinyena); i Migmig 10 (marselan i garnatxa roja), mentre que de Pedra es tastaran La Musa 10 (merlot, cabernet i syrah); i L’Orni 11 (chardonnay). El tast inclou una ampolla de Heus blanc 11
El lloc del tast serà el restaurant HOriginal de Barcelona el 19 de juny a les 20.30h. El preu és de 7 euros per a socis i 10 per a no socis (tots dos preus inclouen una ampolla). Més informació i reserves a http://www.dooriginal.org/activitats/reserva.php | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://vadevi.elmon.cat/actualitat/tast_de_la_vinyeta_i_vins_de_pedra_3344-6466/ |
mc4_ca_20230418_9_286157 | En un miralh — Mos Azimans
En un miralh / Mos Azimans
CHANSOS de Bernart de Ventadorn (...1147-1170...)
mosazimans.blogspot.com | i-classical.com
elpuntavui.cat | diobma.udg.edu · concert
deezer.com | spotify.com
Audiovisuals de Sarrià
[59:18]
1. Non es meravelha s'eu chan [1:14] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 31 / vv. 1-8
2. Chominciamento di gioia [4:37] London, British Library, MS. Add. 29987
3. En cossirer et en esmai [6:32] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 17 / vv. 1-24 | 49-56
4. Constantia [4:10] Codex Faenza — Faenza, Biblioteca Comunale 117
5. Ara no vei luzir solelh [5:46] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 7 / vv. 1-8
6. Tant ai mo cor ple de joya [6:47] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 44 / vv. 1-24 | 37-44 | 69-76
7. Tant com je vivrai [2:44] Adam de la HALLE, s. XIII — Paris, BnF, fr. 25566
8. Can l'erba fresch'e·lh folha par [6:23] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 39 / vv. 17-24 | 33-55
9. Con vei la lauzeta mover [13:37] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 43
10. Estat ai com om esperdutz [2:08] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 19 / vv. 1-8
11. Ab joi mou lo vers e·l comens [3:21] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 1
12. Ab joi mou lo vers e·l comens [1:59] Bernart de VENTADORN · BdT 70, 1 / vv. 1-8
chansos de Bernart de Ventadorn
FONTS: Paris, BnF, fr. 22543 · Paris, BnF, fr. 844 · Milano, Biblioteca Ambrosiana, R 71 sup. · Paris, BnF, fr. 846
Excepte Estat ai com om esperdutz
els textos de les cançons es reprodueixen tal i com es van publicar a
“Los Trovadores. Historia literaria y textos”
de Martín de Riquer, Barcelona, Planeta, 1975.
Mos Azimans
Pau Marcos Vicens, direcció artística
LAIA FRIGOLÉ ARPA — cant
MÍRIAM ENCINAS LAFFITTE — flautes i percussió
DAVID CODINA i BOSCH — organetto
PAU MARCOS VICENS — viella
www.mosazimans.com
Aquest disc ha pogut realitzar-se gràcies al suport de molts amics i melòmans via una plataforma col·laborativa.
Moltes gràcies a tots vosaltres! Un agraïment especial a:
This album would not have been possible whithout the support of many friends and music lovers via a crowdfunding platform.
Thanks to you all! A special aknowledgement to:
Xavier Olcina Servole, Daniel Antolin, Leiermann, la iaiona,
Hajaim Yafim, Màrius Ramar, Carles Duarte,
Gérard Meloux, Kepa, família Prat Vicens.
· flautes alto i tenor — Monika Musch (DE)
· flautes soprano i tenor — Peter van der Poel (NL)
· flauta tenor — Adrian Brown (NL)
· bendir — Diego López (ES)
· ocarina doble — anònim (FR)
· organetto — Eitienne Fouss, Perigord (FR), 2011
· viella — Bernard Prunier, Paris (FR) 2000
ENREGISTRAT a Sant Pere de Rodes, Cap de Creus (ES), del 7 al 10 d’abril de 2015
PRESA DE SO, EDICIÓ i MASTERITZACIÓ · Grégory Beaufays
PRODUCCIÓ ARTÍSTICA · Guillermo Pérez
FOTO de PORTADA: Adriana Lestido. De la sèrie El amor (1992-2005)
FOTOS del LLIBRET: Marcel Asso, Ron, Mos Azimans
DISSENY: Trini Serra
TRADUCCIÓN al español: Laia Frigolé
TRADUCTION au français: Sixte Marcos
TRANSLATION into English: Idiomatic Language Services S.
EN UN MIRALH no existiria sense:
· la paciència i el bon consell d’en Guillermo
· el savoir-faire i l’art d’en Greg
· l’ajuda i el suport inestimables de l’Anne, en Sadurní, en Ron, en Sixte, la Sara, l’Arnau i de tots els amics que ens han fet costat en aquesta aventura
· les nostres famílies
· els mestres i artistes que ens han inspirat
· els primers passets del programa amb la Caroline, en Florent i la Bérengère
· les prediccions meteorològiques d’en Jaume Caball
· les imatges de l’Adriana
Agraïm també la col·laboració generosa d’Isabel de Riquer,
el personal del Monestir de Sant Pere de Rodes
i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)
PRODUCCIÓ: Mos Azimans
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada
4.0 Internacional de Creative Commons
a en Carles i en Vicenç, els grans homes de la meva vida.
Laia Frigolé Arpa
a la Maria Laffitte i l’Alfons Encinas (Els Trobadors), per iniciar-me en aquest món i fer-me creure en la màgia de la música.
Míriam Encinas Laffitte
a la Mireia, l’Azalaïs, l’Ermengol, en Josep i la M. Mercè.
David Codina i Bosch
als AMICS i als AMORS.
Pau Marcos Vicens
Commentaires en français
English liner notes
EN UN MIRALH
...per speculum et in aenigmate...
St PAU (I, Corintis, 13, 12)
El mirall diu mentida.1
En la més coneguda de les seves cançons, Can vei la lauzeta mover, el mirall és la imatge amb què Bernart de Ventadorn canta els ulls de la seva estimada, ulls que han estat la causa de la seva perdició.
Però el mirall dóna títol a aquest disc també per altres motius. Un d’ells es troba en les arrels mateixes de la paraula. El verb llatí miror, d’on vindria miralh, significa “meravellar-se, admirar”, i és certament meravellats que ens hem apropat a aquests cants, portats per la força d’un imant2 que ens atreu i ens orienta.
Malgrat que el pas del temps ens allunya del moment en què van ser “trobades”, aquestes cançons irradien una vivacitat i una força poètiques colpidores. Hi ha una distància, però, que no ens permet accedir-hi directament, plenament, i aquesta és la distància que separa, com un tall, el signe escrit del so, de l’expressió que pretén consignar. Estem obligats a ser lectors d’uns chans que són, en la seva essència, oralitat. Així la nostra lectura serà per força una relectura, una especulació3 i amb sort, un reflex, una reflexió, un acostament.
A finals del segle XII, en el seu De amore, Andreas Capellanus defineix l’amor com una passió natural que neix de la visió de la bellesa d’una persona i del pensament obsessiu sobre aquesta bellesa, de manera que s’acaba desitjant per sobre de tota altra cosa les abraçades de l’altre. Ens diu també que un amor que no arriba a ser correspost, el que ell anomena amor singular, és una passió no recíproca que només aconseguirà turmentar l’enamorat.
En la que es podria llegir com la història d’un desamor fatal, que va de l’enamorament eufòric que transforma la neu en camps de flors fins a la mort figurada del poeta que abandona el cant i defuig l’amor, Bernart de Ventadorn canta el desig, la por, el plaer, el neguit, l’espera i la desesperança, l’alegria i el dolor... canta aquesta Amors canviant, poderosa, insondable.4
El desig que ens ha portat a fer aquest disc és el de reflectir, encara que només en sigui una ombra o una lleu espurna, la bellesa i la força d’aquestes poesies.
1 Ambdues cites, gairebé equidistants a un extrem i l’altre del temps de Bernart de Ventadorn i expressament fora de context, volen mostrar, per una banda, les profundes arrels i per l’altra, la persistència d’aquesta cosa tan humana que és la dificultat d’entendre-hi res.
2 Mos Azimans (“el meu imant”) és el senhal, el nom en clau, amb què Bernart de Ventadorn es refereix a la seva dama en el poema Lancan vei per mei la landa, escrit quan era lluny d’ella a Anglaterra, on havia seguit la cort d’Elionor d’Aquitània.
3 Segons l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva accepció transitiva, el verb especular significa “mirar atentament una cosa” mentre que, sense l’objecte directe, ens porta a “fer suposicions” (potser allunyades de la realitat).
4 La portada d’aquest disc reprodueix una fotografia de l’Adriana Lestido, extreta de la sèrie El amor (1992-2005). Ens ha acompanyat durant part de la creació d’aquest programa i en l’últim moment ha revelat part del seu misteri. Sempre hi havíem vist un mar que a cops asserenava i a cops inquietava però aquest mar ha resultat ser un mar de sal. La fotografia va ser feta en un salar (“llac sec”) del desert d’Atacama (Xile).
L’art dels trobadors
Indissociable de la cortesia que el va veure néixer, l’art de trobar va aparèixer com a molt tard al primer quart del segle XII (el primer trobador conegut és Guillem IX d’Aquitània, nascut el 1071 i mort el 1126) en el món de les corts senyorials occitanes. Per què allà i en aquell moment? És el que desconeixem. S’han esgrimit diferents motius per explicar un esdeveniment que va marcar definitivament la poesia i la música occidentals medievals: la pau i la prosperitat característiques de la França meridional d’aquell temps, la riquesa de les corts on va néixer l’art trobadoresc, la supervivència de la cultura llatina i els contactes amb el món musulmà de la península ibèrica (certs elements musicals d’aquestes dues tradicions es troben en efecte en la producció dels trobadors), l’oposició al catolicisme que hauria pogut afavorir l’eclosió d’una poesia amb un component eròtic sempre subjacent... Una sola d’aquestes raons no seria suficient, però una estreta associació de les quatre podria contribuir a explicar aquest fenomen que roman únic dins la història de la música: el sorgiment d’un art poètic-musical gairebé ex nihilo.
L’entorn immediat dels trobadors està en constant evolució: l’art romànic viu el seu moment d’esplendor i perdurarà a Occitània precisament en el mateix moment en què el gòtic està naixent al nord de França. És el temps de les creuades, quan apareixen els ordes de monjos i cavallers. Escrita a finals del segle XI, la Chanson de Roland es copia en llengua d’oc [occità] al primer quart del segle següent mentre la novel·la en vers apareix en llengua d’oïl [francès]. Es creen les primeres universitats: Bolonya, París, Montpeller, Oxford… És en aquest clima efervescent que es desenvolupa la cortesia, ideal de vida i a la vegada doctrina d’amor, en la qual la dona hi té un lloc privilegiat. L’únic amor possible dins aquest univers és la fin’amors, que no és altra cosa que el sol desig, per essència un desig insatisfet, desig de desig. Fatalment fora del matrimoni, l’amor dels trobadors haurà de vèncer les males llengües, els lauzengers. Si l’home medieval vivia de relacions feudals, el seu amor en serà el reflex i la dama interpretarà per al seu pretendent el paper d’un senyor amb el seu vassall. Prova final, el jazer (que consistia en què l’amant passés una nit sencera nu estirat al costat de la seva dama, també nua, sense que passés res de carnal entre ells) testimoniarà el domini de l’amant i el respecte que té per la seva dama, que aleshores podrà lliurar-se a ell sense reserves.
Cantor incomparable d’aquest amor de l’amor, Bernart de Ventadorn era, si fem cas a la seva Vida, d’origen modest, origen que Peire d’Alvernha criticarà en una de les seves cançons. Nascut al castell del vescomte Ebles II de Ventadorn, també trobador, hi hauria après el seu art abans de deixar la regió de Limoges per seguir Elionor d’Aquitània quan es va casar per segona vegada amb Enric Plantagenet, comte d’Anjou i futur rei d’Anglaterra. Tornarà després al sud de França, a la cort del comte de Tolosa Raimon V i després a prop de la vescomtessa Ermengarda de Narbona. Acabarà, sempre segons la seva Vida, essent monjo blanc a l’abadia cistercenca de Dalon del Llemosí.
Poesia i interpretació, poesia de la interpretació…
Si bé Bernart de Ventadorn és un dels trobadors dels quals conservem més poemes, també és cert que aquests textos ens han arribat a través de diversos filtres (espacial, temporal, també musical) que cal reinterpretar. D’entrada, pocs manuscrits van ser copiats a l’àrea geogràfica dels mateixos trobadors1: alguns, copiats al país d’oïl, testimonien la música dels trouvères2 i un gran nombre provenen d’Itàlia3. A més, les fonts manuscrites que ens han transmès el repertori trobadoresc daten d’almenys un segle més tard (entre finals del segle XIII i mitjans segle XIV) al període d’activitat dels poetes en llengua d’oc. Finalment, tot i que nombrosos escrits coetanis ens diuen que la poesia lírica havia estat acompanyada per instruments musicals, també testimoniats per les arts visuals, no figura cap part instrumental en els exemplars manuscrits. Així doncs, són múltiples les tries que s’ofereixen als intèrprets a l’hora de fer reviure unes músiques en les quals so i paraula van estretament lligats. Les decisions del grup Mos Azimans reflecteixen aquesta multiplicitat d’opcions, eco de la variable que lliga indissolublement música i text durant l’edat mitjana.
Non es meravelha s’eu chan melhs de nul autre chantador, afirma el trobador que es vana de ser el millor dels amants. Aquesta perfecta introducció a l’art d’estimar occità es construeix sobre un joc de paral·lels subtils que remet tota l’estona la música al poema: el cant del trobador (vers 1) s’identifica amb la intel·ligència, el saber i el vigor que ell posa en l’amor (vers 5), els versos 3 i 7 evoquen l’atracció vers l’amor mentre que els versos 4 i 8 parlen de l’obediència a les ordres amoroses... i la seva necessitat. Aquesta mena de professió de fe amorosa es reprodueix aquí a través de la veu sola del cant que substitueix la del poeta llemosí.
En cossirer et en esmai és un poema sobre l’amor infeliç: l’autor es fixa en una dama que el supera socialment i que l’ignora. Només el consola el fet que ella acostuma a llegir poesia: potser es commourà amb els mots que li escriurà... ja que no gosa enviar-li cap missatger ni parlar-li! La tria instrumental ve dictada pel mateix text, que crea un diàleg fictici entre el poeta i un alter ego que comenta agrament la seva situació. Disminucions sobre la trama melòdica de la cançó, interludi i conclusió reflecteixen en mirall la complexitat dels sentiments canviants del poeta, que dubta sobre què ha de fer: confessar el seu amor a la dama per qui sospira, no fer-ho... però morir, això segur!
Construïda a la manera d’una oda continua, sense repetició musical, Ara no vei luzir solelh ens presenta un poeta tan ple de la joia d’estimar que l’acabament del dia no el podria entristir. La interpretació es basa ara en tradicions posteriors al temps dels trobadors: polifonies sincopades i efectes d’hoquetus que provenen de l’Ars Nova francesa i italiana i que contribueixen a realçar subtilment la melodia, en una veritable aliança de les paraules i el so.
Tant ai mo cor ple de joya és una de les melodies de Bernart de Ventadorn on la música, desapareguda, ha estat reconstruïda gràcies a una altra cançó de mètrica idèntica, segons el mètode del contrafactum, en voga en la música dels trobadors i dels trouvères. La melodia escollida aquí és la d’una cançó religiosa de trouvère inclosa dins un manuscrit copiat a Borgonya a principis del segle XIV4. La dama no es digna a donar resposta a l’amor del poeta i les frases instrumentals que entretallen el discurs evoquen la vacil·lació del trobador, víctima de sentiments contradictoris, segons confessa, i de pensaments negatius nascuts del martiri que pateix.
Les tres estrofes de Can l’erba fresch’e·lh folha par triades aquí són aquelles en les quals el poeta, després de la clàssica presentació primaveral, evoca més directament la seva dama, lamentant la seva fredor i la pròpia falta de coratge per demanar-li el seu favor. Com en la primera peça, la forma musical es fa ressò del text poètic, proposant audaços paral·lelismes, delicadament subratllats per la instrumentació: l’afany del poeta de córrer cap a la seva estimada troba un eco en la por que el reté de fer-ho, així com la fugida del temps respon al fracàs amorós...
En aquest mateix registre primaveral, Can vei la lauzeta mover evoca la desesperança de l’amant infeliç, que engloba en un menyspreu general totes les dones i aquella de la qual està enamorat. Remata el seu lament decidint renunciar no només a l’amor sinó també al seu art. Entre les més conegudes de Bernart de Ventadorn, aquesta oda continua va ser àmpliament difosa fora de l’esfera occitana per novel·les en vers en llengua d’oïl així com per nombrosos contrafacta. Anticipa, especialment per la il·lustració musical del deixar-se caure de l’alosa, els figuralismes dels segles posteriors, particularment en les obres dels madrigalistes italians. Les tries interpretatives donen protagonisme al text que les dicta, barrejant en el discurs evocacions de danses i de “polifonies amagades” que interpreten, al seu torn, el paper del poeta, de la seva dama o dels successius interlocutors, que en realitat són igualment personificacions de l’amor.
És amb alegria que la seva cançó comença i és també amb alegria que continua i s’acaba, ens diu el poeta a l’inici d’Ab joi mou lo vers e·l comens. Aquesta joia aquí s’evoca a través de la dansa, que pren com a tema principal el motiu inicial de la chanso, a la manera d’un exercici com els que podien realitzar els instrumentistes improvisant per als seus oients a partir d’un motiu conegut.
Dialogant amb els poemes i, fins i tot, com en Can vei la lauzeta mover i Ab joi mou lo vers e·l comens, a l’interior mateix del poema, les peces instrumentals ens revelen l’univers paral·lel de la dansa. Istampitta conservada en un manuscrit copiat a Itàlia al segle XIV, Chominciamento di gioia ens mostra la urgència i la volubilitat, desenvolupant unes seccions successives d’un gran virtuosisme, com si es tractés d’una resposta italiana a l’estampie francesa menys virtuosa i de la qual ens n’han arribat pocs exemples. També és una dansa la que ens lliura Adam de la Halle amb el rondó Tant com je vivrai: un ball rodó breu que alterna estrofes i tornada, a partir del qual les disminucions acceleren a poc a poc el discurs sobre la trama polifònica donada pel mateix autor i que troba el seu ressò en un dels interludis de Can vei la lauzeta mover. L’escriptura contrapuntística de Constantia suggereix un probable origen vocal i, enriquida aquí amb una veu suplementària, desplega la seva riquesa polifònica sorgida, com els efectes d’hoquetus que s’hi senten, d’una concepció musical horitzontal en voga des de finals del segle XIV. Finalment, Estat ai com om esperdutz proposa una interpretació literal del poema on Bernart insisteix en la seva impossibilitat de cantar: els instruments relleven, utilitzant una tècnica contrapuntística hereva del discant, els seus mots, com el folatge i el damnatge, que va sentir com a propis durant tot un any.
La complexitat intricada de les melodies així subtilment recreades actua com un paral·lel simbòlic a la complexitat dels dos personatges de l’autor (l’enamorat de l’amor i l’enamorat del dolor causat pel seu amor inassolible) i de la seva dama, desitjada però inaccessible. Així doncs, la pluralitat de veus musicals evoca la pluralitat de veus poètiques: l’amant (a vegades també el seu doble), la seva dama, l’amor, el dolor però també la joia, que pot ser a la vegada joia d’amor i joia del sofriment d’amor. Variacions, ornamentacions, contrapunts, préstecs a l’estètica de la dansa, les tries interpretatives dels músics del grup Mos Azimans demostren ser, en el curs d’aquest viatge per l’univers de la poesia i de la música de Bernart de Ventadorn, d’una infinita riquesa, suggerida sempre pel text dels poemes del trobador llemosí, que supera els obstacles del temps i de l’espai.
Anne Ibos-Augé
Traducció: Laia Frigolé
1 Le chansonnier R (Paris, BnF, fr. 22543), qui renferme Ara no vei luzir solelh et Can l’erba fresch’e·lh folha par, a été copié dans la région toulousaine.
2 C’est le cas du chansonnier W (Paris, BnF, fr. 844), qui contient une strophe de la chanson Estat ai com om esperdutz.
3 Parmi eux, le chansonnier G (Milano, Biblioteca Ambrosiana, R 71 sup.) conserve Ab joi mou lo vers e·l comens, Non es meravelha s’eu chan, En cossirer et en esmai et Can vei la lauzeta mover.
4 Il s’agit du manuscrit Paris, BnF, fr. 846. | 0.771327 | curate | {"oc": 0.0027300887278836564, "fr": 0.06956476085472778, "en": 0.03286606814721479, "ca": 0.843387410090828, "zh": 0.0009975324198036436, "cs": 0.0013125426576363732, "ru": 0.0038326245602982095, "it": 0.01396545387725101, "pt": 0.0061426996377382265, "da": 0.0002625085315272746, "es": 0.01821809208799286, "nl": 0.0038326245602982095, "eb": 0.0008925290071927338, "de": 0.0019950648396072873} | http://www.sonusantiqva.org/i/M/MosAzimans/2015EnUnMiralh.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_193573 | La Ràbia i sòcies del Crac! han programat un grup de lectura per tractar temes candents i actuals a través de lectures molt interessants!
Comencem amb “Las Malas” de Camila Sosa Villada.
Camila Sosa Villada és una escriptora, actriu i dramaturga argentina que, des del 2009 en aquí ha tocat tant teatre i televisió com cinema, ha escrit tant poesia com novel·la i més d’un assaig i un conte.
De tota la seva producció multidisciplinar destaca la publicació de “Las Malas” l’any 2019, un llibre traduït a diversos idiomes i premiat; tot i que no més rellevant per això sinó pel seu contingut.
Aquesta novel·la relata les vivències d’un grup de prostitutes travestis que exerceixen l’ofici als carrers de Córdoba (Argentina).
La pròpia escriptora forma part de l’escrit amb un rol pràcticament protagònic. De fet, la història inicia amb la seva infància, les seves vivències com a travesti dissident a un poble petit i la seva arribada a Córdoba i al parque Sarmiento, on coneix aquest grup de prostitutes que l’acompanyen la resta de la història.
A les 280 pàgines del llibre es poden trobar escenes de tot tipus: tant còmiques com dramàtiques, tant violentes i cruentes com curoses i plenes de sororitat. Cal destacar, però, que les seves escenes estan, sobretot, plenes d’una alta càrrega política.
L’autora aconsegueix, amb un estil narratiu creatiu i entenedor, convertir la novel·la en una barreja d’aquest estil amb l’autobiografia, la fantasia i l’assaig.
Martina Silva Arnaud
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per rubicrac. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. | 0.82465 | curate | {"ca": 0.9864351600651112, "fr": 0.013564839934888768} | https://crac.cat/grup-de-lectura/ |
mc4_ca_20230418_12_410865 | 134 Solsono no esborrone | adhuca't
134 Solsono no esborrone
Quan marxes a Solsona un parell de dies, ho fas a la recerca de l’ambient rural que tant ens agrada als camacus –no pas quEmacus, malgrat la botiga– i amb ganes d’aire net, tranquil·litat i desconnexió. No deixes de tenir a la recambra, però, el pensament que ensopegaràs un dialecte diferent del teu i que, val a dir, desconeixes força –ai, l’occidental!
Un cop al Solsonès, després de les converses de rigor amb un parell de recepcionistes, la cambrera argentina del restaurant –amb un català de primera, lleisme (xeisme?) a banda– i l’encarregada tafanera de l’Schlecker –capaç de tenir-te 25 minuts a establiment per comprar un trist raspall–, no detectes gaire cosa de diferent, a banda d’algunes es ben obertes i la manca d’algunes neutralitzacions. L’acompanyant sense inquietuds lingüístiques ho descriu d’allò més bé: “Doncs no parlen tan… tant.”
Un cop a casa, decebut de no haver traspassat el mur invisible de Milà i Fontanals, fas el que hauries d’haver fet abans de marxar i consultes les particularitats del solsoní –l’enllaç és molt bo–. Ras i curt: a) el Solsonès disposa d’un poti-poti dialectal deliciós; b) el solsoní és un parlar de transició que pica un xic d’ací i un poc d’allà, però que sembla que tira més cap al central; c) té un vocalisme àton increïble, que a cops pica l’ullet a l’anglès.
Rius quan llegeixes que els solsonins/solsonencs –tant se val si de la comarca o de capital– no són ieistes. Encara sort! Com pronunciarien, si no, el bar del nucli antic que té per nom Ball calent?
De tornada a casa, però, al bell mig de la carretera vella de Manresa a Igualada, trobes tot el material que esperaves per al bloc. Que déu els agafi confessats (cliqueu-hi i creixeran):
I tot això en l’entorn idíl·lic d’una típica masia catalana. La mateixa sensació d’anar a un restaurant espanyol a Amsterdam i que cap cambrer no parli castellà -i que ni tan sols ho semblin-, o quan sents una conversa entre dos italians en un bar de Barcelona en què un explica a l’altre que l’arròs a la cubana és un plat típic caribeny -ja, i la truita a la francesa o l’ensalada russa què?
M’havia rumiat un reguitzell d’acudits sobre els plats, però em faré enrere. Encara sort que el dinar no se’m va posar malament…
23 comments on “134 Solsono no esborrone”
Oh! Brutal! Estàs segur que et va provar el dinar? (és que si aquest personal cuina igual que escriu…) La veritat és que de primer no sé si triar els esparracs o l’escudella barrechada (això sí, servida en sopera… tampoc no m’hauria sobtat “servida en pastera”). De segon ho tinc clar: el gall d’indy.
Àlex, em temo que si busques tranquil·litat i desconnexió hauràs d’enfilar cap a algun llogaret on el domini lingüístic sigui el suahili.
Una bona elecció, sí senyora: l’escudella barrechada és molt més bona en sopera que en plat pla (segurament perquè atipa més) i el gall de Jones… molt més exòtic que els pota blava del Prat.
Vols dir que el suahili no em faria patir tant?
Mmm… bé… de fet… si ho penso amb calma… apostaria un sopar al SÍ 😀
Et busques que no et deixin entrar als locals de restauració… És el perill d’anar a dinar amb els companys del gremi: et passes mig dinar rient de la carta. Això ens va passar en un sopar de Nadal en un hotel de Barcelona i en un restaurant de Lleida.
M’he petat de riure. Doncs jo tinc curiositat per tastar el xato de Vendrell. De quin Vendrell es refereix: l’exparlamentari o de la capital del Baix Penedès? I de segon, com que ja som a Terra Ferma, cargolada amb el bobé de sempre.
A Calella, el meu germà em va fer adonar que hi ha un restaurant que oferien: “paella de bogabante”. Era el plat més normal!
Ara entenc perquè ens tenies tan orfes amb el bloc! Després critiques als de “Divendres”!
No pateixis, que vaig fer les fotos d’amagotis. Si ens ho haguéssim trobat ‘naltros’…
El ‘xato del Vendrell’ em suggereix tres reflexions: una) calia la traducció al castellà (‘chato’)? ; dues) si es tracta de l’exparlamentari, no abelleix gaire, no…; tres) sens dubte, molt més bo el de Vilanova.
Orfes? Suposo que encara havia de pair tot el que vaig veure i tastar en aquell… indret.
Àlex, i ja vas poder dinar tranquil…? Jo no hauria pogut assaborir bé els plats; l’ortografia m’hauria estat rodant pel cap. O potser et va ser un entreteniment; tot depèn de com un es prengui les coses…
No sé si em va fer més ràbia això o què cap cambrer ni comensal no parlés en català. Com volen fer una obra de teatre com cal si només disposen de l’escenari adequat -que els ve de sèrie, diguem-ne- i no tenen ni els actors ni els diàlegs que calen? Pobre públic!
Mira que ets primmirat! Podent gaudir de la brassssa i va i et fixes en l’ortografia, haha! Jo quan acabava la carrera vaig pensar en fer-me una targeta i oferir els meus serveis als restaurants, gairebé tots (potser no amb tanta intensitat com aquest) tenen alguna perla a la carta.
Per cert de la botiga camaca, jo sempre he defensat que és una transcripció fonètica, per això la K i la neutra accentuada…!
Primmirat? És possible dedicar-t’hi i no fixar-te en l’ortografia d’aquesta carta?
Quant a la botiga, el símbol de la neutra encara -no sé quanta gent terrenal coneix el símbol, però-, però l’accent?
És clar, com que ets una crack -no pas crac- del ‘Bocamoll’, ara estàs per sobre del bé i del mal, no? Mecàsum!
Jo no m’hi dedico massa i m’hi fixo, tranquil pernil, és la meva manera de xinxar-te!
L’accent…home, si s’usa aquest tipus d’accent en fonètica sempre és tancat… no? Potser tenien por que la gent pronunciés “kamakú”? Potser volien remarcar la neutra per sobre de totes les altres lletres precisament perquè la gent no la interpretés com a “e”?? Però bé, tal com va passar amb els “Pans i companys” o amb les sabates “Camper” (camperol, vaja, [kampé]) crec que aquí s’han acabat tirant també al que la gent llegeix, i s’han acabat dient “kemaku” com la seva pàgina web demostra… la qual cosa és una llàstima perquè el que diem els de Barcelona (amb una neutra poc definida…) és kAmaku i no kE.
Bé, no ho sé, però si non e vero almenys em reconeixeràs que està ben trobat!
Uf! A pams:
U) Meeeeenu, la teoria de remarcar la neutra amb l’accent té sentit, sí. Ara bé, no sé si és ben bé el mateix cas que ‘Pans i company’, ‘Zara Home’ o ‘Camper’ (aquest darrer no l’havia sentit mai, tampoc). No s’hauria de llegir “QUEmacu” (esdrúixola), segons aquesta teoria?
Dos) Doncs jo sento força el ‘que’ exclamatiu sense neutralitzar…
Tres) È ben trovato, sí…
Quatre) Villa, després de regatejar Asenjo.
Res, només una curiositat (a banda de “no he entès la referència al futbol, suposo que Villa ets tu, buaa…):
si no t’agrada la cançó escolta almenys el minut 1.50! De seguida diran allò que vull que sentis de la manera que jo ho dic, hehe!
Hip-hop català? Pas mal!
Si t’interessa això del debat gironí-barceloní, mira’t els comentaris de l’entrada CXXXII. Que consti que us defenso!
Va, és l’últim, ho prometo (he monopolitzat una mica la conversa en aquesta entrada!) és que m’han anulat la classe d’anglès i ara no sé què fer del temps que tinc!
Sí, ja em vaig reprimir de dir-li a en Joan què en pensava dels seus comentaris…
I sí, gràcies al hip-hop (que no sé quina és la diferència amb el rap) en català he descobert el gènere, és molt millor entendre què diuen!! Tot va començar amb L’astronauta rimador d’Antònia Font, L’exercici seixanta dels Amics de les Arts… i finalment amb tot el que sona a Ràdio 4 (Indigna, Atversaris, El Nota). Ara, una cançó al dia, eh, que jo sóc més d’en Joan Miquel Oliver! !
Apa, et deixo amb la meva preferida: http://www.youtube.com/watch?v=wC7T2m-YZns
Acabo de descobrir aquest blog. És molt interessant, m’agrada.
I amb les fotos de la carta he rigut molt (és molt trist, però fa gràcia). Jo no m’hauria pogut resistir de no dir-ho, si hagués anat a dinar a aquell lloc.
Benvingut, Abel!
Doncs suposo que quan t’hi dediques mires de desconnectar una miqueta… Amb tot, quan vaig veure la factura em fa passar pel cap arribar a un acord!
És cert, quan et dediques a una cosa intentes desconnectar un poc sempre que pots, perquè si no acaba un molt “carregat”. En això comparteixo la teva opinió 😉
Has anat al “Samontà”, algú ho havia de dir… aquest restaurant abans s’anomenava “Can Armengol” i la veritat és bastant fluixet.
Entre Solsona i Torà es troba un fantàstic restaurant anomenat “Cal Soler Xic” al bonic i diminut poble de Claret, allà hauríeu gaudit d’una cuina espectacular.
I a Solsona val la pena anar-hi per Carnestoltes, descontrol assegurat.
Gr’acies per la recomanaci’o! La dependenta de l’Schlecker tamb’e em va recomanar el carnaval solson’i/solsonenc, per’o hi ha un problema: s’oc de Vilanova. 😉
Això no és de cap manera un problema, jo he estat a tots dos i son molt diferents, compatibles i dignes de ser gaudits a fons.
Jo soc d’Olesa, no tinc comissió…
Segur/a? 😉
Segur, sempre que t’agradi la mistela t’ho passaràs bé.
Retroenllaç: CLXIV No llueix… ensalada « adhuCA'T 2.0
This entry was posted on 14/01/2011 by afbourdiol in altres llengües, anècdotes, dialectes, fotografies, Manuel Milà i Fontanals, ortografia, pronúncia, solsoní.
http://wp.me/pU2nC-9Q | 0.796323 | curate | {"pt": 0.01280070624586184, "it": 0.014566320900463474, "ca": 0.9421761200617965, "ds": 0.0013242109909512249, "en": 0.004524387552416685, "de": 0.001655263738689031, "nl": 0.004082983888766277, "la": 0.0006621054954756124, "es": 0.01754579563010373, "eo": 0.0003310527477378062, "fr": 0.00011035091591260208, "ro": 0.00022070183182520416} | https://adhucat.wordpress.com/2011/01/14/cxxxiv-solsono-no-esborrone/ |
mc4_ca_20230418_16_374427 | webpolicial - El viacrucis administratiu de l'equivalència a FP de la formació bàsica dels policies catalans
El viacrucis administratiu de l'equivalència a FP de la formació bàsica dels policies catalans PDF | Imprimir | E-mail
dijous, 01 maig de 2008
Arran de la publicació de l'Ordre Ministerial que estableix l'equiparació de la FP per als agents del Cos de Mossos d'Esquadra, molts policies locals -especialment sindicalistes que havien treballat per aquest tema- han vist frustrades les seves expectatives. La sol.licitud es va fer per mossos i locals, però el Ministerio de Educación no ha tingut cap altre sortida possible. El culpable no ha estat altre que la precarietat del model policial català i la falta d'homogeneïtzació dels processos selectius de les 200 policies locals. Interior treballa ara per l'equiparació del títol mitjançant el Departament d'Ensenyament, tot i que no tindrà cap validesa fora de la comunitat autònoma catalana, mentre que el reconeixement dels mossos és valid per tota la Unió Europea.
Es tractava d'un tema del sistema de policia, d' equiparar els estudis professionals amb el curriculum acadèmic tant a la Formació Professional com a la Universitat. Tot semblava força encaminat a iniciar la primera etapa amb l'equiparació a tècnic de FP per tots els agents de la policia de Catalunya.
Tota la gestió de la sol.licitud s'ha fet des de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i a nivells tècnics. Per motivar la sol.licitud calia aportar una memòria on es detallava tot el procés formatiu dels agents de policia de Catalunya:
Pels mossos:
Curs bàsic de 9 mesos a l'ISPC
Pràctiques selectives d'un any en unitats operatives i avaluades
Pels policies locals:
200 models diferents d'accés: des de concurs-oposició, alguns municipis concursos de mèrits a seques i altres oposició
Pràctiques selectives de 3, 6, 9 o 12 mesos, avaluades o no
Un dels requisits indispensables per equiparar el curs bàsic amb la Formació Professional, era per una banda l'itinerari curricular i hores, i per l'altre, que existeixi un procediment de pràctiques equivalent al practicum de la FP. I aquí és on l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya no va aportar més ja que no disposava de la informació. Es tractava de 200 realitats diferents, amb l'agreujant que la majoria d'elles no avaluen les pràctiques mitjançant un procediment homologable al de la resta de cossos de policia.
Mentre a altres comunitats autònomes semblants com Andalusia només hi ha una única via i procediment per accedir a les policies locals aquí ens trobem que la Llei de Coordinació de Policies Locals no estableix sinó que suggereix opcions. Això fa impossible qualsevol procés d'homogeneïtzació, de crear sistema, i en definitiva integració.
Solució a mitges
Davant de les fortes crítiques generades el Departament d'Inetrior va publicar ahir una nota amb un intent d'apagar la polèmica però que obviava alguns detalls significatius. D'entrada l'equivalència del Ministerio de Eduación pels mossos no és el mateix que l'equiparació que farà el Departament d'Ensenyament per als policies locals. La primera té validesa a tot l'espai educatiu de la Unió Europea, i amb la segona només és vàlida per a Catalunya. Així a un local que treballi a Puigcerdà i deixi la policia per treballar al sud de França, o fins i tot a la policia francesa, aquest graduat no servirà per res. El mateix per un company que vulgui utilitzar-lo a la resta de l'Estat Espanyol. En qualsevol cas el títol sí que servirà per ser usat per accedir a títols superiors com diplomatura o llicenciatura universitària. Queda pendent la reivindicació de reconeixement del Grau Superior de FP per a caporals i sergents tal i com tenen els oficials del Cos Nacional de Policia.
webpolicial » Inici Funció pública i Seg. laboral El viacrucis administratiu de l'equivalència a FP de la formació bàsica dels policies catalans | 0.819855 | curate | {"ca": 0.9945638105099663, "en": 0.005436189490033653} | http://webpolicial.info/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=1037&Itemid=184 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_3609 | PER MÒNICA TARRADELLAS MARTÍNEZ. L'advocada exposa els efectes que provoca la mala aplicació de l'article 155 en la repressió de la dissidència catalana vers les maneres de fer de l'Estat espanyol.
La dissidència ha estat històricament criminalitzada i reprimida. Separar-se del pensament general, tenir una visió crítica respecte algun àmbit o alçar la veu contra el poder, ja sigui d’un estat, església o comunitat, ha portat com a conseqüència persecució i exili i, fins i tot, en el pitjor dels casos, extermini i aniquilació. Amb tot, només qüestionant, posant en dubte, reclamant i reivindicant s’aconsegueix canviar, i el que és més important, avançar.
A Catalunya, la dissidència amb les maneres de fer de l’Estat Espanyol, en els darrers anys de democràcia, ha tornat a guanyar terreny; en realitat, tant, que ha passat de ser minoritària a un moviment de masses.
L’Estat Espanyol, i per més concreció els seus legisladors, jutges i policies han vilipendiat els més bàsics drets i llibertats, aquells que, no fa masses anys, a la seva carta magna se’ls va donar la qualificació de fonamentals, i amb això s’ha torpedinat la línia de flotació de l’Estat de Dret.
Criticar, piular, representar o fins i tot cantar, conductes fins fa poc clarament emmarcades dins el dret fonamental a la llibertat d’expressió, i protegides no només legislativament sinó també jurisprudencial, han passat a estar limitades, vigilades i castigades. I, evidentment, protestar o desitjar canviar l’ordre establert, especialment el territorial, ha passat a ser el principal objectiu de la repressió estatal. Els drets fonamentals a reunió, manifestació o expressió han esdevingut instruments massa perillosos per deixar-los exercir amb plenitud a la població amb inquietuds i aspiracions de canvi. La seva restricció i limitació, si cal acudint al dret penal -allò que només hauria d’actuar com a darrer bastió de protecció- ha esdevingut prioritari i primordial. Imputar, acusar, jutjar, condemnar i empresonar, i no sempre per aquest ordre, ha estat una de les vies emprades per intentar eradicar la dissidència. Actuant de manera molt contundent, desproporcionada i despietada contra alguns, l’Estat ha pretès espantar, atemorir i sobretot fer recular a la multitud envalentida pel fet de sentir-se majoria, i legitimada per la creixent sensació d’estar del costat de la justícia material, la ponderació i la llibertat.
El 155, o millor dit l’aplicació d’aquest article de manera totalment forçada i allunyada de les intencions inicials amb les que va ser promulgat, només va ser un pas més per intentar sufocar la creixent dissidència catalana. Aquest article –que constitueix un greu atemptat al sistema de distribució competencial del règim autonòmic previst a la tan venerada Constitució de 1978- inclou, entre moltes altres mesures, el dictat d’instruccions directes i d’obligat compliment pels Mossos d’Esquadra per part dels òrgans o autoritats creats o designats pel Govern, el desplegament de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya i la substitució dels Mossos si fos necessari. En altres paraules, facilita la directa intervenció sobre la societat civil catalana, sobre la gran massa dissident, a través de la seva policia -intervenció directa que es va assajar prèviament, el 1 d’octubre, amb l’establiment d’un comandament únic que va emparar la intervenció de Guàrdia Civil i la Policia Nacional en els col·legis electorals-.
L’article 155, sobretot en la previsió esmentada, ha permès aberracions com les darreres càrregues durant manifestacions o talls de carretera pacífics. Ha permès, en definitiva, l’intent d’erradicació, de manera física, ja no dels dirigents dissidents, sinó de la massa que, fins i tot i escapçada, continua activa i decidida.
A Catalunya, tot i els esforços esmerçats, la dissidència no ha estat anihilada, i això fa trontollar estructures, i ja se sap que el que trontolla, tard o d’hora, acaba caient. | 1 | perfect | {"eu": 0.008142493638676845, "ca": 0.9918575063613232} | |
mc4_ca_20230418_2_265091 | Carmi - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
38° 05′ 18″ N, 88° 10′ 05″ O / 38.088333333333°N,88.168055555556°O / 38.088333333333; -88.168055555556
Comtat White County
Township of Illinois Carmi Township
5.240 (2010)
798,1 hab/km²
6,565592 km²
Carmi és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois. Segons el cens del 2000 tenia una població de 5.422 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Carmi tenia 5.422 habitants, 2.390 habitatges, i 1.477 famílies. [2] La densitat de població era de 844,1 habitants per km². [3]
Dels 2.390 habitatges en un 23,8% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 49,7% hi vivien parelles casades, en un 9,2% dones solteres, i en un 38,2% no eren unitats familiars. En el 35,3% dels habitatges hi vivien persones soles el 20,3% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,16 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 2,78. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 20,4% tenia menys de 18 anys, un 8,2% entre 18 i 24, un 23,7% entre 25 i 44, un 21,7% de 45 a 60 i un 25,9% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 25.667 $ i la renda mediana per família de 32.456 $. Els homes tenien una renda mediana de 30.735 $ mentre que les dones 16.693 $. La renda per capita de la població era de 15.886 $. Aproximadament l'11,7% de les famílies i el 15,1% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Burnt Prairie (20 km)
Enfield (15 km)
Norris City (18 km)
Phillipstown (14 km)
Springerton (19 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carmi
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Carmi». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Carmi». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
LCCN: n82009166
VIAF: 136058552
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carmi&oldid=22310636»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2019 a les 14:02. | 0.575958 | curate | {"ca": 0.7506209637357178, "ru": 0.06905116741182316, "en": 0.14555389965226032, "an": 0.006458022851465474, "de": 0.005961251862891207, "uu": 0.0014903129657228018, "mk": 0.0014903129657228018, "uk": 0.019374068554396422} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Carmi |
cawac_ca_20200528_6_91406 | Fuentes de la Jefatura Superior de Policía han informado a EFE que los detenidos son tres hombres y una mujer, de los que no se han facilitado más datos, y están acusados de quemar contenedores y lanzar Piedras contra los agentes.
Fuentes de los Bomberos han indicado que una veintena de contenedores han quedado afectados, la mayoría incendiados por un grupo de manifestantes que recorrieron varias calles de Valencia una vez finalizada la manifestación.
La concentración de Valencia en apoyo a las reivindicaciones vecinales de Gamonal se desarrolló en la plaza del Ayuntamiento, con participación de unas mil personas de todas las edades.
Terminada la protesta, un grupo de manifestantes, la mayoría jóvenes y algunos con la cara tapada con pasamontañas, recorrieron varias calles del centro de la ciudad hasta volver de nuevo al Ayuntamiento.
Diversos detinguts a Alacant, Barcelona i València arran dels aldarulls
Les manifestacions convocades en solidaritat amb els veïns del barri de Gamonal de Burgos (Castella-Lleó) –que han aturat un projecte urbanístic després de contundents protestes i enfrontaments amb la policia— van acabar ahir amb greus aldarulls a Alacant, Barcelona i València.
Un miler de manifestants va concentrar-se davant l’Ajuntament de València en suport a la reivindicació veïnal de Gamonal. En acabat, uns quants grups van començar una manifestació pel centre de la ciutat, per on van cremar una vintena de contenidors. La policia va detenir quatre individus, dos acusats d’haver cremat contenidors i els altres dos de llançar pedres a la policia.
La manifestació de Barcelona va arrencar de la plaça Universitat amb normalitat però va acabar amb greus aldarulls pels carrers de Ciutat Vella. Contenidors tombats i fogueres d’escombraries, i també van causar danys en seus bancàries de les Rambles. Un cop davant la comissaria de la Guàrdia Urbana, diversos individus van llançar cadires, testos i ampolles de vidre contra el cordó policíac, i això va acabar desencadenant l’actuació dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra. Hi ha tres detinguts –dos menors d’edat i un adult–, segons els mossos, que informen que hi ha dos agents de la Guàrdia Urbana i dos dels Mossos d’Esquadra ferits.
A Alacant també va haver-hi aldarulls després de la manifestació, que va transcórrer amb normalitat. Al final, uns dos-cents manifestants van anar cap a l’Auditori Provincial on hi havia un acte al qual assistien diverses autoritats. Van començar a llançar objectes i petards fins que la policia va carregar per aturar-los i va detenir tres d’ells.
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L’Ajuntament de Tavernes aprova per unanimitat una baixada d’impostos del 16% *La corporació municipal de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna va consensuar i aprovar per unanimitat una reducció de la taxa de gravamen que […]
Benvolgut/da, Ja pots consultar el butlletí de novetats del nostre Centre de Documentació i Recursos Pedagògics (CDRP) amb les darreres adquisicions de la biblioteca en aquesta adreça: http://www.sidastudi.org/ca/monograficos/boletin-totsida/monografico/140102-boletin-de-noved Recorda que
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L'Ajuntament de Tavernes ha realitzat un informe d'impacte econòmic del Festivern 2013 *El Regidor de Foment Local i de Joventut analitza en un informe la massiva assistència de jóvens a la passada edició del Festivern 2013, l […]
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L'Ajuntament de Tavernes ha realitzat un informe d'impacte econòmic del Festivern 2013 *El Regidor de Foment Local i de Joventut analitza en un informe la massiva assistència de jóvens a la passada edició del Festivern 2013, l […] | 0.733837 | curate | {"es": 0.22938775510204082, "ca": 0.7706122448979592} | http://valldigna.blog.cat/archives/807631 |
cawac_ca_20200528_0_176157 | Campanyes escolars - Banyoles
CARACTERÍSTIQUES DELS CONCERTS FAMILIARS
Aquesta activitat està dirigida a la programació familiar de teatre i auditoris, centres cívics, biblioteques, escoles de música...i per tant trobareu propostes tant de petit com de mitjà o gran format. Tots els concerts familiars tenen un component educatiu comú per als pares i mares i per als nens i nenes. En tots ells aprendrem sense adonar-nos coses sobre els instruments, els compositors i els estils musicals.
CARACTERÍSTIQUES DELS CONCERTS ESCOLARS
Els concerts escolars són concerts educatius adreçats al públic escolar d’educació infantil, primària i secundària. Tots els concerts escolars tenen material pedagògic associat per a poder treure el màxim profit de l’activitat. En aquest material hi trobareu informació sobre els creadors i intèrprets, les obres i diverses propostes de treball per abans i després de la assistència a l’activitat.
CARACTERÍSTIQUES DE LES CAMPANYES ESCOLARS
ATOT organitza diferents cicles de concerts i audicions musicals adreçats als escolars de 3 a 16 anys.
En aquest apartat podreu veure buscar la programació de la vostra població o de poblacions properes on podreu assistir amb els vostres alumnes.
Cabaret Patufet
Aconseguirà la Rateta Presumida trobar l’amor de la seva vida? I la Lluna, podrà enredar al Sol? Per què vol la nina Marta anar a la platja? Quin és l’ocell que dorm a la palla i que pon un ou cada setmana? El drac ens vol espatllar la festa. Se’n sortirà? I, en Patufet, que hi té a veure en tot plegat? Totes aquestes preguntes tenen resposta al Cabaret Patufet. Un cabaret petit com un granet d’anís. Cabaret Patufet és material sensible. És un espectacle de música, cançó, conte, poesia i endevinalles per als més petits. Creatiu, emotiu, delicat, divertit i participatiu. Un cabaret patufet.
Aquest espectacle pot servir per
Concerts escolar
Fitxa de l'espectacle
_Tipus d'audició: concert teatralitzat
_Gènere o estil music: espectacle de Samfaina de colors programat per ATOT a Banyoles | 0.79326 | curate | {"ca": 0.9473947895791583, "es": 0.021042084168336674, "de": 0.00751503006012024, "oc": 0.006513026052104208, "fr": 0.009519038076152305, "pt": 0.008016032064128256} | http://www.atot.cat/cat/p/atot/espectacle/espectacles/v/municipi_id/2/cabaret.htm |
mc4_ca_20230418_7_671036 | Anada de semifinals de Champions | Futfem.cat
Anada de semifinals de Champions
Aquest cap de setmana es disputen els dos partits de l'anada de les semifinals de la Champions. El botxí del Barça als quarts de final, el Paris Saint-Germain, visita l'Olympique Lyonnais diumenge a les 15h. El sorteig de les semifinals va presentar un altre duel geogràfic, al marge d'aquest derbi francès. A Alemanya, el Wolfsburg intentarà treure un resultat positiu a casa en la visita del vigent campió, el Frankfurt. Serà també diumenge, a les 19h15.
23.04.2016 || 19:48 | 0.70046 | curate | {"es": 0.08211678832116788, "ca": 0.8832116788321168, "pl": 0.03467153284671533} | http://www.futfem.cat/flaixos/1781-anada-de-semifinals-de-champions |
racoforumsanon_ca_20220809_1_135321 | És que ja fa temps que ho vull dir però sempre ho anava deixant per més tard, ja que es un tema què es parla molt aquí al racò. En definitiva, el que vull dir es que:LA SITUACIÓ DEL CATALÀ NO ÉS NI TANT BONA NI TANT DOLENTA COM ENS VOLEN FER VEURE.Es preocupant que el Català es parli menys que el Castellà, però es per alegrar-se el fet de que el Català ara sigui la llengua de les nostres administracions i mitjans públics.Que opineu? Es creu que s'exagera per les dos bandes o no?
El català va de pet a la desaparació. Si el que vols dir es que encara no ha desaparegut, doncs encara no. Però la dinàmica és dolentíssima. I només ho pot canviar una cosa, tenir un estat propi i la voluntat política de tornar-la fer la llengua Catalunya.
A ell li interessa que pensem... | 0.797552 | curate | {"ca": 0.95822454308094, "es": 0.04177545691906005} | |
mc4_ca_20230418_11_381446 | Inici » Recursos Documentals » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » MÚSICA I SONS » ramat » En línia » Activitats productives, processos i tècniques » pastor » Foc » Elaboració del paper » Cerca Recursos Documentals | 0.685562 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A320&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A277&f%5B4%5D=field_format_rec_doc%3A1&f%5B5%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A1&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A267&f%5B7%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2104&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1856 |
naciodigital_ca_20220331_0_482015 | Mentre arriba l'esperança en forma de vacuna, també sembla que es compleixen els pitjors pronòstics pel que fa a l'impacte de les festes nadalenques en la pandèmia. L'aparent millora d'algunes dades i, en concret, la Rt que torna a caure a l'entorn d'1 aquest dimecres són un miratge degut a l'impacte de tres festius en el càlcul i el retard en les notificacions, ja que d'altres indicadors, i molt en concret els positius amb tests d'antígens a simptomàtics, apunten a que les trobades familiars poden haver comportat una nova acceleració a les portes del cap d'any.
Aquest indicador dels tests d'antígens a simptomàtics és molt útil, ja que permet recollir el resultat el mateix dia i és un bon índex de referència del que posteriorment reflectiran el conjunt de resultats de PCR -que triguen uns dies a arribar- i tots els tests d'antígens. I en concret, després de la caiguda pròpia dels festius, dilluns es van registrar 1.535 positius a simptomàtics, molts més que els 1.137 del dilluns anterior. Tot i això, aquest increment es podria deure als casos no diagnosticats els dies previs, motiu pel qual serien encara més preocupants els 1.277 positius de dimarts, molt per damunt dels 895 del mateix dia de la setmana anterior.
Mapes interactius
MAPES Nou indicador per saber abans com evoluciona la pandèmia: on són ara els punts calents?
Els tests d'antígens a simptomàtics permeten obtenir resultats tres dies abans i ara detecten un augment de casos notable al Berguedà, en contacte amb la Cerdanya i el Ripollès
El nombre de contagis ja anava creixent, setmana rere setmana, des del pont de la Puríssima, però aquest salt d'ara és superior als anteriors. I malgrat que les dades globals són provisionals des del diumenge, ja s'han notificat 3.285 positius totals del dilluns -i encara queden moltes PCR per computar-, una xifra que no es veia des del 10 de novembre. I pel que fa a positius per antígens a simptomàtics, cal remuntar-se fins al 2 i 3 de novembre -just després del pic de la segona onada- per trobar dos dies correlatius en què se n'hagin detectat tants, 2.812.
Caldrà estar atents a aquest i altres indicadors per calibrar si es tracta d'un augment sobtat encara degut als retards en les notificacions pels festius previs o realment suposa un accelerador d'una tendència creixent que ja s'arrossegava. De fet, els positius a simptomàtics en antígens es consideren un "índex sentinella" perquè permet preveure com evolucionaran dies més tard tota la resta, ja que el total de positius per PCR i antígens acostuma a triplicar aquesta xifra ja computada el mateix dia, amb una correlació molt constant.
Si això es complís d'aquesta manera de nou, podria suposar una acceleració de l'expansió similar al del pont de la Puríssima, amb l'afegit que aquest cop hi haurà un nou impacte poc després, el de cap d'any. El gràfic inferior evidencia com es compleix la correlació entre tests d'antígens a simptomàtics i positius totals, havent avançat ja el repunt entre el 8 i el 15 de desembre, seguit d'un creixement més lent posterior de la incidència setmanal del coronavirus. I després de caure per la reducció de les proves durant els darrers festius, torna a disparar-se.
Ara bé, l'evolució mitjana de Catalunya amaga molts matisos territorials, ja que les regions sanitàries i fins i tot les comarques presenten evolucions dispars, tot i que amb una tendència compartida cap a l'empitjorament. Amb l'excepció de l'Alt Pirineu-Aran, una àrea molt diversa i amb evolució més caòtica, o Lleida, on les festes de Nadal no sembla que hagin incrementat la incidència per damunt del ritme que portava.
La Catalunya Central, en canvi, es manté des de fa una setmana com la zona amb major incidència, seguida ara per Girona. Tot i això, la regió que sembla que dispara més el nombre de contagis és la metropolitana sud, que ha passat d'una ràtio setmanal de 154,7 per cada 300.000 habitants a 230,7 en tan sols set dies. La metropolitana nord, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona estan també ara pitjor que abans del Nadal, però amb unes ràtios encara més baixes que la mitjana, mentre que la incidència a la ciutat de Barcelona ha crescut de forma constant des del pont, sense frenar el creixement com van fer altres regions i això també preocupava ja abans de les festes.
Un altre dels indicadors que preocupen és el percentatge de positius, que amb les dades consolidades ja frega el 6%, xifra que no se supera des del 23 de novembre, fa més d'un mes. El 5% que recomana l'Organització Mundial de la Salut per tenir controlada la pandèmia, en tot cas, ja fa uns dies que ha quedat enrere. I aquest indicador encara pot pujar més amb les dades posteriors al Nadal, ja que la positivitat en antígens a simptomàtics s'ha disparat i, malgrat que en aquest cas la correlació no és tan clara, sí que acostuma a ser un bon senyal d'alerta del que pot passar.
Si es confirma aquesta nova acceleració, en pocs dies també es poden començar a omplir més ràpid els hospitals quan encara quedaven molt lluny de retornar als nivells previs a la segona onada. L'augment d'ingressats, però, ja fa uns dies que es produeix i ara ja n'hi ha 1.820, més de 400 per sobre els 1.402 de l'11 de desembre, a partir del moment en què els centres sanitaris van començar a patir el repunt del pont.
Pel que fa als ingressats crítics, també estan creixent, tot i que per ara de forma més lenta. Ara hi ha 376 hospitalitzats per Covid a les UCI, força més que els 317 del 23 de desembre. L'augment no es deu encara als possibles contagis durant les festes de Nadal, sinó sobretot a l'empitjorament de pacients ingressats després del pont. S'allunya, en tot cas, l'horitzó dels prop de 150 crítics que hi havia durant el setembre, i més que ho farà les setmanes posteriors si es confirmen les males dades recents en contagis i noves trobades com la de cap d'any tenen un nou efecte multiplicador.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà, «glaçat» per l'eliminació de les quarantenes
"Aquesta decisió només la pot haver pres algú sense les nocions bàsiques d'epidemiologia", ha indicat el científic
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 | perfect | {"ca": 0.9940648523451071, "en": 0.004777070063694267, "km": 0.0011580775911986102} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/34958/catalunya-central-es-mante-des-fa-setmana-zona-amb-major-ratio-contagis |
oscar-2301_ca_20230418_5_296823 | “A mi el català m’és útil per la feina sí, però sobretot és que m’agrada”. Aquesta frase és del Carlos -no es diu així en realitat, però no té cap culpa que jo sigui un bocamoll- i és la meva parella lingüística. És d’un país del sud d’Amèrica del Sud i és un investigador científic centrat en aspectes biològics que a mi em fascinen i que no acabo d’entendre, talent que suma. Des de fa ja unes setmanes, i amb una puntualitat exquisida malgrat tots els meus desajustaments, en Carlos i jo fem quasi una hora de conversa via videoconferència.
Sí, sóc voluntari lingüístic. Sí, és una cosa molt senzilla de fer i hi ha moltíssimes formes d’accedir-hi. No vull fer massa publicitat, però està molt ben muntat i funciona. Però les paraules d’en Carlos, que a més està estudiant per treure’s els certificats pertinents de domini de la llengua catalana, són reveladores. Fa poc vaig participar en una tertúlia a CatOpina i discutint sobre la qüestió de la salut de la llengua diversos espectadors van trucar denunciant que, tot i conèixer el català i usar-lo durant anys malgrat no ser la seva llengua materna, ara veien com se’ls imposava el seu ús. I que davant d’això, en rebel·lia, preferien no utilitzar-lo.
No sé si són casos comptats. Potser tan sols és una percepció. Visc al Baix Llobregat i aquest darrer cap de setmana a Cornellà vaig trobar cartells de la campanya de Asamblea por una Escuela Bilingüe que reclama el 25% de classes en castellà. Moviment que està tenint cert èxit en la via judicial i que fa trontollar el sistema educatiu català i la immersió lingüística.
Amb en Carlos parlem de tot. De com cuida als gats amb una sèrie d’eines increïbles, de com és viure a Barcelona, que té un familiar periodista i que, per tant, entén que jo sigui tan pesat i parli tantíssim. Però quan li demano perquè viu a Barcelona m’explica que amb la seva parella, que feia un màster a França, van visitar diversos llocs de turisme aprofitant la seva estada a Europa. Van decidir-se fàcilment per casa nostra. I li faig broma dient-li que no comptava amb el català com a problema. En Carlos, que és un home seriós i de mentalitat científica, em diu que no només no és un problema sinó que aprendre una llengua nova no és només un repte, és també una forma de créixer i que el sorprèn no trobar més presència del català.
Li he recomanat llibres de la Carlota Gurt i d’en Jaume Cabré, de Josep Pla i de Maria Barbal. Li faig autocrítica del nivell del català que usem els periodistes actualment, però que consumir mitjans de comunicació segur que l’ajudarà. Ja ho fa. No m’ho diu obertament, però sé que ho fa. Però encara no he tingut el valor de dir-li que aquest país va viure una època en què l’audiovisual era de primer nivell. El propi i el que importàvem. Com una generació va acceptar que el català era una llengua de prestigi per Bola de Drac i pels 30 Minuts, per La Vida en un Xip o per Nissaga de Poder. Em costa argumentar a favor d’alguna cosa que estimo com és la llengua catalana posant-me ploricó. És que abans si que anava tot bé. No ho vull fer. Sóc reiteratiu. El futur del català és ser sexy. Perdó, tornar a ser sexy.
Dono voltes a tot plegat mentre parlo amb en Carlos i li recomano Plats Bruts i li passo la piconadora del rotllo que el que cal fer és tenir productes bons per poder arribar al públic. I poso d’exemple Merlí, la sèrie protagonitzada per Francesc Orella, que té tant d’èxit arreu. I llavors Déu Nostre Senyor il·lumina la conversa quan em diu que el seu pare, des de Sud-Amèrica, n’és un gran seguidor. I que, coi, que ell encara no l’ha vist i que potser s’hi hauria de posar. Perquè els catalans podem decidir si som sexys o no, però el català ho és vulguem o no i malgrat nosaltres.
Publicat a Mèdia.cat
Comparteix això:
Comparteix
Twitter
Facebook
Pinterest
LinkedIn
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Etiquetat
audiovisual
Catalunya
llengua catalana
Plataforma per la Llengua
Televisió
Publicada 8 febrer 2022 10 febrer 2022
Navegació d'entrades
Previous Post Cal ser-ne més, i més sexis
Next Post Una altra gran mentida
Deixa un comentari
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Cerca:
He escrit...
Menteix la Primavera?
De diàleg en diàleg fins que res tingui sentit
Aquest any toca tenir alcaldessa
Recuperar la ética de la resistencia
Chanel i la nostra estupidesa
#etiqueta
1 d'octubre 155 Ada Colau ajuntament Albert Rivera Alcalde Alfredo Pérez Rubalcaba Alicia Sánchez Camacho Amor Artur Mas Assembla Nacional Catalana Barack Obama Barcelona Barça Carles Puigdemont Carme Chacón Carme Forcadell Catalunya Catalunya Ràdio CDR CIS CiU Ciudadanos Ciutadans Clara Ponsatí comuns Congreso de los Diputados Convergència Convergència i Unió corrupció Covid-19 Crida Nacional Cristina Cifuentes cultura cultura catalana CUP Defensa Diada Diada Nacional Dolors Bassa Donald Trump economia educació Eleccions enquestes ERC Escòcia Espanya espionatge Esquerra Republicana Estats Units federalisme Felipe González Fiscalia Francesc Homs Francisco Franco franquisme França futbol Gabriel Rufián Generalitat Govern Guardia Civil Guàrdia Urbana ICV Ignacio González independentisme independència Instagram internacional Jaume Collboni Joan Herrera Joaquim Forn Jocs Olímpics Jordi Cuixart Jordi Pujol Jordi Sànchez Jordi Turull Josep Antoni Duran i Lleida Josep Lluís Carod Rovira Josep Pla Josep Rull José María Aznar José Montilla Junts Junts pel Sí Junts per Catalunya llengua catalana Luis Bárcenas Manuel Fraga Margaret Thatcher Maria Dolores de Cospedal Mariano Rajoy Meritxell Borràs Miquel Iceta Mitjans de comunicació Mossos d'Esquadra música Nació Digital Nadal Oriol Junqueras Pablo Iglesias pandèmia Parlament Partido Popular Partit Demòcrata partit polítics partits polítics Pasqual Maragall PDeCAT Pedro Sánchez Pere Aragonès Pere Navarro periodisme Periodisme català Periodistes Política políticament correcte Política municipal PP presos polítics primàries Procés sobiranista PSC PSOE PSUC Quico Homs Quim Torra Rafael Catalá Rafael Hernando Raül Romeva Regne Unit Reus Ràdio Salvador Espriu Sant Feliu de Llobregat sobiranisme Soraya Sáenz de Santamaría Televisió Televisió de Catalunya Terra Alta Tertúlies Tribunal Suprem TV3 Twitter Unió Unió Europea VOX Xavier Trias Òmnium
Darrerament
Menteix la Primavera?
De diàleg en diàleg fins que res tingui sentit
Aquest any toca tenir alcaldessa
Recuperar la ética de la resistencia
Chanel i la nostra estupidesa
Per temes
Per temes Selecciona la categoria Afers exteriors (8) Assumptes personals (26) General (50) Muzzik (3) Neures (41) Pensament i Cultura (76) Periodisme (74) Política (247)
Per data
Per data Selecciona el mes Juny 2022 (2) Mai 2022 (5) Abril 2022 (2) Març 2022 (1) febrer 2022 (2) gener 2022 (1) Desembre 2021 (2) Novembre 2021 (2) Setembre 2021 (2) Agost 2021 (1) Juliol 2021 (3) Juny 2021 (3) Mai 2021 (1) Abril 2021 (3) Març 2021 (4) febrer 2021 (2) gener 2021 (1) Desembre 2020 (1) Novembre 2020 (1) Octubre 2020 (1) Setembre 2020 (2) Agost 2020 (1) Juliol 2020 (2) Juny 2020 (1) Mai 2020 (1) Abril 2020 (1) Març 2020 (3) febrer 2020 (2) gener 2019 (1) Desembre 2018 (7) Novembre 2018 (11) Octubre 2018 (12) Setembre 2018 (11) Agost 2018 (10) Juliol 2018 (11) Juny 2018 (11) Mai 2018 (10) Abril 2018 (11) Març 2018 (9) febrer 2018 (12) gener 2018 (12) Desembre 2017 (8) Novembre 2017 (11) Octubre 2017 (7) Setembre 2017 (6) Agost 2017 (2) Juliol 2017 (1) Desembre 2016 (1) Novembre 2016 (4) Octubre 2016 (4) Setembre 2016 (1) Juny 2016 (1) Abril 2016 (2) febrer 2016 (1) gener 2016 (1) Desembre 2015 (4) Novembre 2015 (2) Octubre 2015 (3) Setembre 2015 (4) Agost 2015 (2) Juliol 2015 (3) Juny 2015 (5) Mai 2015 (1) Abril 2015 (2) Març 2015 (1) Setembre 2014 (1) Novembre 2013 (1) Octubre 2013 (11) Juliol 2013 (3) Juny 2013 (2) Mai 2013 (2) Abril 2013 (5) Març 2013 (3) febrer 2013 (14) gener 2013 (1)
Follow joanfoguet.cat on WordPress.com
Website Powered by WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.732697 | curate | {"ca": 0.9298871063576946, "pt": 0.009506833036244802, "it": 0.018538324420677363, "en": 0.026737967914438502, "oc": 0.0010695187165775401, "es": 0.014141414141414142, "ru": 0.00011883541295306001} | https://joanfoguet.wordpress.com/2022/02/08/de-fora-vingueren-i-que-som-sexys-ens-recordaren/ |
macocu_ca_20230731_7_110531 | Nancy Babio, la professora que fa engreixar la investigació sobre Dietètica i Nutrició des de la URV
16/11/2020
Però la seva carrera professional (va ser la primera dietista-nutricionista que es va doctorar en la Facultat) és només un dels aspectes d’aquesta argentina que va decidir deixar el seu país amb el seu marit a causa del corralito i que va veure com la seva àvia perdia una cama per culpa de complicacions de la diabetis. «Va morir quan tenia 13 anys, i això em va marcar el meu destí professional perquè va ser llavors quan vaig començar a llegir molt sobre alimentació i nutrició», afirma.
Pregunta.- Abans que res, expliqui’ns els trets de la seva vida personal i acadèmica.
Resposta.- Nascuda a Buenos Aires, de mare argentina i pare gallec. Vaig arribar a Espanya l’any 2002 i visc a Reus des de l’any 2003. Des de llavors, he fet la major part de la meva carrera professional i personal en aquesta terra. Quant al meu vessant personal, estic casada i tinc dos fills. Haver crescut amb tres germans m’ha ensenyat a compartir, intercanviar experiències i comunicar.
I pel que fa a la meva formació, sóc llicenciada en Nutrició, graduada en 1996 per la Universitat de Buenos Aires (UBA). Posteriorment, em vaig especialitzar en nutrició clínica, accedint mitjançant una plaça de resident de nutrició (equivalent al MIR) a l’Hospital Ramos Mejía, Buenos Aires (1996-1999).
En acabar la residència, vaig fer l’especialització en Obesitat i Trastorns de la Conducta Alimentària (1999-2001) en l’Associació Mèdica Argentina i finalment el Doctorat en Nutrició i Metabolisme en la Universitat Rovira i Virgili (2003-2007).
Pregunta.- Aficions?
Resposta.- M’agrada molt caminar amb bicicleta, estimo perdre’m pels camins interiors del Baix Camp i arribar a la platja. També adoro les caminades per la muntanya, o per les rondes de tot Catalunya. I si això no es pot, perquè fer qualsevol tipus d’exercici físic... Sempre busco la manera, fins i tot tenint fills petits, buscava la manera de mantenir-me activa.
Una altra de les meves aficions és la meva professió, sóc una apassionada d’ella. Tinc la sort d’exercir el meu hobby i que em paguin per això! Les meves característiques més destacades són, sens dubte, la passió per la meva professió, la constància, perseverança per a fer les coses ben fetes i la cerca de l’excel·lència, aspecte que busco en tot el que faig.
Pregunta. – Quina és la seva actual relació laboral amb la URV?
Resposta.- Actualment ocupo una plaça de professora agregada i des de l’any 2016 formo part de l’equip directiu de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV ja que sóc la Responsable del Grau en Nutrició Humana i Dietètica.
Pregunta.- Com va sorgir el vostre interés per la recerca?
Resposta.- En una rotació per l’Hospital de Gastroenterologia (Buenos Aires) durant el meu últim any de residència. Allí vaig conèixer a importants grups de recerca dedicats a malalties inflamatòries i celiaquia el que va despertar el meu interès per la recerca. A Buenos Aires, vaig estar com a professora associada en la UBA, i el meu interès va ser sempre formar-me tant en l’àmbit clínic com en la docència i la recerca. Per això, volia fer el doctorat.
Atès que la recerca al meu país natal no estava ben desenvolupada, vaig buscar diferents opcions a Espanya. L’any 2001, vaig tenir la possibilitat de venir de vacances a Espanya i vaig recórrer diverses universitats. En aquest viatge, vaig conèixer a una dietista-nutricionista molt important de Catalunya, que em va suggerir que, per la meva formació, per la meva experiència docent mirés opcions en la URV, ja que a l’any següent començava a impartir-se la diplomatura en nutrició humana i dietètica en la URV.
Vaig seguir de vacances i al meu retorn miraria on estava Reus i indagaria sobre la URV. No obstant això, abans de posar-m’hi en contacte, als pocs dies de tornar al meu país vaig rebre un correu de qui fora després la meva directora de tesi, oferint-me integrar un projecte de recerca en trastorns de la conducta alimentària i per a començar als pocs mesos (el meu CV els havia arribat per aquesta dietista-nutricionista que vaig conèixer).
En aquest moment no podia acceptar perquè estava embarassada i volia donar a llum al meu país. Però a la fi d’aquest mateix any, a l’Argentina es va instaurar el corralito, la situació econòmica i social era molt difícil i amb el meu marit decidim emprendre l’aventura. Teníem uns estalvis per a estar un any, almenys, sense treballar i veure si realment podíem inserir-nos professionalment i poder obtenir una beca per a fer el doctorat.
Així doncs, arribem al juny del 2002 a Galícia. Vam estar 6 mesos allí i quan ens mudem a Elx, em van tornar a contactar de la URV. Vam estar uns mesos a Elx i el mateix dia que vaig començar com a becària en la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut també em van cridar de la Universitat d’Alacant. Des de llavors, en acabar el doctorat ja no em van deixar marxar i jo no vaig pensar a tornar.
Pregunta.- I un cop afincada al territori, com ha evolucionat la seva relació amb la URV?
Resposta.- Vaig ser la primera dietista-nutricionista que es va doctorar en la Facultat. Això era rar perquè per a arribar al màxim grau acadèmic, en el seu moment, una dietista-nutricionista havia de fer un segon cicle i després els 4 anys de doctorat. Però clar, jo ja venia com amb un segon cicle ja que a l’Argentina és una llicenciatura. Així, començant com a becària, em vaig doctorar. Als dos anys em vaig acreditar per a optar a una plaça i ho vaig aconseguir.
En aquests 17 anys que porto en la URV vaig passar per totes les figures contractuals fins a la meva actual posició i estic encantada d’estar-hi. Vaig impartir classes (fins i tot com a becària) a estudiants de les 15 promocions de graduats en nutrició humana i dietètica de la URV. Al llarg de la meva trajectòria professional, tinc la sort d’haver experimentat els 6 camps en què es pot exercir la nostra professió: clínica, salut pública, indústria, restauració col·lectiva i docència i recerca. A Buenos Aires vaig estar gairebé 7 anys com a professora associada en la UBA, com a dietista-nutricionista en l’àmbit clínic, en programes de salut pública i com a assessora en diverses empreses de la indústria alimentària i farmacèutica. Estic molt contenta de tenir una formació ben sòlida i el que em faltava, la recerca, la vaig adquirir aquí.
Actualment, a més de la docència i el càrrec de gestió que ocupo sóc investigadora del CIBER-OBN (Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa, Obesitat i Nutrició) i formo part del grup consolidat Alimentació, Creixement i Salut Mental liderat pel Prof. Jordi Salas-Salvadó. Participo en diversos projectes de recerca, dins dels quals, els més importants en la meva trajectòria professional, són els estudis PREDIMED i PREDIMED-PLUS i, actualment també els estudis CORALS i LEDFERTIL.
Pregunta.- Perquè va triar Nutrició i Dietètica com a camp de treball?
Quan vaig acabar l’institut vaig començar una altra carrera, però en el primer semestre la vaig deixar. Temia que els meus pares s’enfadessin per la despesa que això comportava, i quan vaig tenir el valor de dir-l’hi, vaig sentir un gran alleujament quan em van dir, nutrició? Perquè no sé quina carrera és, però si vols estudiar això, fes-ho! No hi ha res com triar del que vols treballar en la teva vida.. i fer-ho.
La veritat és que, quan vaig estudiar, tenia clar que em volia dedicar a l’àmbit clínic i a la docència, però vaig conèixer l’àmbit de la recerca i em va apassionar. Crec imprescindible realitzar recerca per a poder ser una bona docent i clínica.
Resposta.- En els últims anys està sent més coneguda la professió. La població i l’administració està molt més sensible sobre la importància de l’alimentació per a prevenir moltes malalties. No obstant això, és una carrera que a penes va aconseguir la majoria d’edat fa 2 anys. Per la qual cosa té molt encara per a créixer.
Pregunta.- És el seu un camp on fa falta establir encara una separació clara entre ciència o especulació?
Resposta.- Doncs diguem que, com tots mengem diverses vegades al dia, molts creuen que tenen la potestat per a parlar sobre nutrició. Hi ha molts agents que parlen en els mitjans de comunicació, especialment sobre dietes miracle, i ofereixen recomanacions sobre l’alimentació que poden afectar seriosament la salut dels qui els segueixen sota la il·lusió d’un major benestar. Però són fàcils d’identificar, generalment diuen curar tot: excés de pes, problemes sexuals, pèrdua de memòria, càncer, diabetis, artritis, Alzheimer etc.
Pregunta.- D’cord, però a la pràctica, com podem identificar-les?
Resposta.- Simplement, si esmenten alguna de qualsevol d’aquestes característiques segur que no és ciència: Ho curen gairebé tot: des de la demència senil, arterioesclerosi, gangrena, depressió, problemes cervicals fins al càncer de pròstata.
Testimoniatges de pacients: “els meus tumors han desaparegut”, “ha curat la meva diabetis”.
Resultats ràpids: “perd 15 quilos en 30 dies” “elimina el càncer de pell en dies”
Tot natural: com el verí dels bolets, molts productes miracles parlen de plantes que poden amagar substàncies verinoses.
Cura miraculosa. Ha de ser motiu d’alarma quan s’apel·la a “nou descobriment” o “ingredient secret” darrere d’aquestes afirmacions hi ha una falsedat.
Lamentablement per l’afany de diners, els falsos experts juguen amb la desesperació de les persones que sofreixen, s’aprofiten dels qui necessiten ajuda per a obtenir ‘diners fàcils’ creant modes, o idees absurdes, les més de les vegades barbaritats que han suposat i suposen greus perjudicis per a aquells que cauen en les seves xarxes.
No obstant això, a poc a poc, la situació del nostre col·lectiu és cada any millor, té més visibilitat i més reconeixement d’una professió avalada per la ciència que lluita contra la pseudociencia i l’intrusisme.
Pregunta.- La indústria alimentària és sensible a la necessitat d’incorporar els conceptes de dietètica o nutrició o els utilitza simplement com a màrqueting? És el sector conscient de la necessitat de buscar productes més equilibrats?
Pregunta.- Com poden beneficiar-se celíacs i esportistes dels seus estudis?
Resposta.- Avui dia, l’únic tractament per a la malaltia celíaca és la de realitzar per a tota la vida una dieta sense gluten. Nombrosos estudis mostren que els productes sense glútens presenten un perfil nutricional poc saludable, que pot ser motiu d’alteracions de l’estat de salut quan la dieta no està ben balancejada. Per això, una base de dades específica de productes sense glútens que reuneixi informació essencial com per exemple Kcal, macro i micronutrientes, colesterol, fibra, etc. és essencial en la consulta dels professionals de la nutrició per a realitzar estimacions i recomanacions objectives que permetin fomentar l’adherència i promoure la dieta sense gluten saludable.
D’altra banda, per a estudis epidemiològics és essencial disposar d’una base de dades que proveeixi la informació de composició nutricional dels productes. La valoració nutricional i del consum alimentari de les persones que pateixen celiaquia o bé que consumeixen productes sense glútens es trobava limitada a causa de la falta d’aquestes taules de composició que continguessin aquesta informació nutricional. Dins de la Unió Europea, Àustria i Itàlia han estat els primers i únics països que han desenvolupat una base de dades de productes sense glútens, però amb una limitada quantitat de productes inclosos que no superen els 65 productes. Per tant, l’elaboració de la primera base de dades a Espanya sobre la composició de productes sense glútens, que abasta 126 marques comercials i 2.247 aliments, denominada CELIACBASE permetrà poder realitzar aquests epidemiològics, assessorar en la dieta d’aquests pacients i en definitiva millorar la dieta d’aquestes persones que per necessitat han de realitzar una dieta sense gluten.
La present taula de composició SportSbase conté la informació nutricional de 2000 productes de suplementació esportiva. Aquesta eina està destinada per a ús professional per dietistes-nutricionistes, amb l’objectiu de poder valorar el consum alimentari i planificar la suplementació nutricional dels esportistes.
Pregunta.- Que suposa per al seu treball el recent premi concedit -la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat- per la seva trajectòria? Quin és el seu millor record del que porta acumulat de carrera?
Resposta.- Aquest premi em fa especial il·lusió per diverses raons. D’una banda, vaig sentir que l’objectiu pel qual vaig començar aquesta innovació en la realització dels treballs de fi de grau es va complir amb escreix. Des que s’ha implantat el grau, els treballs eren en la seva majoria de tipus revisió bibliogràfica, un nombre menor de tipus de treballs de recerca original o de tipus caso clínic complex i els estudiants no es motivaven molt amb la realització d’aquests. Per tant, amb l’objectiu que els treballs de fi de grau siguin realment un atractiu per als estudiants i no un simple compliment dels requisits vaig proposar, com a tutora, oferir la possibilitat de realitzar una cosa diferent. Seguint directrius d’un treball de recerca original, però tenint en compte la translació del coneixement vaig proposar que participin en la generació d’eines útils i necessàries per al propi exercici professional que com a investigadora veia que es necessitaven. Aquesta innovació introduïda en els treballs de fi de grau va despertar l’interès i la motivació dels estudiants per a desenvolupar amb molt d’entusiasme aquests treballs.
D’altra banda, amb aquests treballs vaig unir les tres missions de la universitat: docència, recerca i translació. La transferència de coneixement a nivell social, de l’empresa o nivell clínic és una funció imprescindible de les nostres universitats. No obstant això, aquesta tercera missió de la universitat, més que la transferència de coneixement ha d’englobar tots els aspectes relacionats amb el seu compromís amb la societat. Per això, tenint en compte que la tutorització dels treballs de fi de grau permet aconseguir competències docents i de recerca en incorporar la possibilitat d’introduir la possibilitat de desenvolupar amb els estudiants eines útils per a l’àmbit de la dietètica i la nutrició, complia també amb la translació. Atès que la titulació de nutrició humana i dietètica és relativament nova, no existeixen moltes de les eines que actualment es necessiten per a l’àmbit clínic, de la recerca i fins i tot de la docència.
A més, com m’encanta el que faig, ho gaudeixo moltíssim, i si pots veure que la teva activitat docent promou la il·lusió dels estudiants, que generes eines útils, que deixes petjada en els estudiants, en els professionals, que això ajudi a la pràctica i abordatge professional i que, damunt després de 24 anys d’exercir com a docent et premien, perquè és enormement gratificant.
Finalment, és la primera vegada també que en aquests premis distingeixen a una dietista-nutricionista, per tant, també és molt especial per a mi.
Pregunta.- Una carrera amb tant recorregut ha hagut de tenir altres moments irrepetibles...
Resposta.- Tinc molts records en la meva carrera, sincerament, la meva carrera m’ha donat moltíssimes satisfaccions i amb això molts records. Un d’ells és quan vaig defensar la meva tesi doctoral i un membre del tribunal em va dir: “Saps que no és habitual que un dietista-nutricionista arrribi al màxim grau acadèmic?”. Un altre record una miqueta rar és que una estudiant, després d’uns anys, va venir a visitar-me i em va dir que la millor lliçó que li havia donat era haver-la suspès en l’assignatura dietètica (és l’assignatura que més crèdits té i que pondera molt l’expedient final). Perquè tan bon punt la va repetir es va treure matrícula i va entendre la importància de la meva exigència i que gràcies a això el seu expedient va millorar moltíssim i per aquest motiu va obtenir una beca predoctoral. Un altre record molt important per a mi, és haver liderat la constitució del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya l’any 2013, del qual vaig ser la primera presidenta i vaig anar reelegida novament.
Però sense cap dubte, sincerament el que més em gratifica és que els estudiants em recordin bé i que els pugui transmetre tota la passió que tinc per la meva professió.
Pregunta.- Com és el perfil dels estudiants interessats pel seu camp?
Resposta.- Des de fa uns anys ha anat canviant lleugerament el perfil. Fins fa uns 5 anys aproximadament el perfil era netament femení, estudiants molt perfeccionistes que entraven amb molt d’interès en l’alimentació saludable i molt interessades en l’àmbit de nutrició clínica. Avui, ha evolucionat, hi ha molts més nois que estudien nutrició i l’interès s’orienta més a l’àmbit de la nutrició esportiva.
Resposta.- Sí, i crec que és el pròxim repte de la URV. Avui dia la formació dual universitària seria una oportunitat que li donaria un valor singular a la URV. No obstant això, aquest perfil el veig clarament per a dos àmbits específicament: la restauració col·lectiva i la indústria alimentària.
Pregunta.- Com a estima els esforços duts a terme a cavall de Reus i Tarragona per a generar un pool investigador en matèria de nutrició?
Resposta.- El pool investigador és molt ampli i des del meu punt de vista encara creixerà més. La incorporació de dietistes-nutricionistes en els grups més bàsics, així com la incorporació de bioquímics, biotecnólegs o bioinformátics en els grups clínics genera un enriquiment enorme als grups de recerca que potencia no sols l’avanç en el coneixement sinó la transferència d’aquests.
Pregunta.- Quina és la seva valoració del nivell universitari que ofereix la URV, tenint present que sent relativament jove està molt ben valorada?
Resposta.- Des del meu punt de vista, la URV és la millor de les universitats públiques que imparteixen la titulació per diverses singularitats. 1. El grau de nutrició humana i dietètica és de l’àmbit de ciències de la salut i no hi ha moltes universitats que tenen el grau, com nosaltres, dins de l’àmbit de la facultat de medicina. Aquest és una característica molt destacada i singular que tenim, i això destaca l’orientació i formació dels nostres estudiants.
2. És la primera universitat que va implementar les proves ECOE (Avaluació Clínica Objectiva Estructurada). Aquesta prova es fa als estudiants de medicina de tot l’estat fa moltíssims anys, però no en altres titulacions de ciència de la salut com el grau en nutrició humana i dietètica. La ECOE és una prova d’avaluació de la competència clínica que serveix per a avaluar de manera objectiva les habilitats i actituds davant determinades situacions clíniques. A diferència dels exàmens escrits habituals, on fonamentalment s’avaluen coneixements, la ECOE pretén avaluar si s’han aconseguit els nivells bàsics competencials durant la formació de pregrau.
3. La URV té professors dietistes-nutricionistes en totes les assignatures bàsiques de l’exercici professional. En altres universitats, la falta de dietistes-nutricionistes doctorades no permeten tenir en la seva plantilla a aquests professionals en la carrera acadèmica.
4. La URV és la universitat que més dietistes-nutricionistes doctorades actualment té.
5. La URV garanteix que tots els estudiants en el seu últim any realitzin les pràctiques de 4 tipus d’àmbits i és la pròpia universitat que els ofereix. En altres universitats només poden triar un àmbit i en la majoria de les vegades els propis alumnes han de buscar el lloc de pràctiques.
6. La URV compta amb 3 hospitals associats on poden fer pràctiques tutelades per dietistes-nutricionistes, mentre que en altres hospitals universitaris no compten amb aquesta figura com a tutores.
Nombre * | 0.837324 | curate | {"ca": 0.9806701688172591, "en": 0.0005100219309430305, "es": 0.010200438618860611, "pt": 0.007599326771051155, "cs": 0.0006120263171316367, "fr": 0.00040801754475442445} | |
mc4_ca_20230418_0_319430 | S’obre el període per comprar entrades anticipades per a la Final Four de Madrid - FC Barcelona
HomeSeccionsBàsquetPrimer EquipNotíciesS’obre el període per comprar entrades anticipades per a la Final Four de Madrid
S’obre el període per comprar entrades anticipades per a la Final Four de Madrid
A partir d’aquest dimecres a les 12 hores es poden adquirir entrades per al públic en general Es podrà escollir entre 12 categories de localitats i els preus per veure els quatre partits oscil•len entre els 155€ i els 545€
Els jugadors del Barça a la passada Final Four de Milà / FOTO: VICTOR SALGADO - FCB
[[DES_1]]Des d’aquest dimecres, a les 12 hores, els aficionats al bàsquet tindran l’opció d’adquirir les primeres entrades per a la Final Four que es disputarà al BarclayCard Center de Madrid entre el 15 i el 17 de maig de 2015.
Entre tots aquells que vulguin assegurar-se una entrada abans de conèixer qui seran els finalistes, han de saber que els preus dels ‘packs’ posats a la venda per l’organització de la competició, oscil·len entre els 155€ i els 545€. Aquests preus varien en funció de les 12 categories de les localitats del pavelló que l’Eurolliga posa a disposició dels aficionats. Aquest és el segon període que en què es permet comprar entrades de manera anticipada per aquesta edició de la Final Four.
Abans de final d’any, s’obrirà un tercer període de venda d’entrades. Aquest cop, però, seran només entrades ‘premium’. L’última oportunitat per poder comprar les entrades per a la Final Four serà a finals d’abril, un cop se sàpiguen qui són els quatres equips finalistes. L’organització de la competició repartirà 800 entrades per a cada equip i cada club serà qui les repartirà entre els seus aficionats. En cas que el FC Barcelona disputi la fase final de la competició, el Club posarà a disposició dels seus aficionats diferents paquets d'entrades.
Com adquirir les entrades?
Els interessats en obtenir el passi per a la Final Four de manera anticipada, sense saber qui són els finalistes, poden fer-ho a partir de les 12h a través d’aquest enllaç: www.f4tickets.com
“La clau per ser primer passa per la victòria” | 0.843257 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/basquet/primer-equip/noticies/2014-2015/sobre-el-periode-per-comprar-entrades-anticipades-per-a-la-final-four-de-madrid |
oscar-2301_ca_20230418_9_255189 | BarcelonaEl mercat majorista de l’electricitat ha arribat aquesta setmana a preus rècord històrics. L’augment de la demanda per l’onada de calor, l’alt preu del gas i l’encariment dels drets d’emissió de CO₂ en són les causes directes. Però aquesta pujada de preu no té un trasllat igual en el rebut de tots els consumidors. A més, hi ha algunes accions que es poden fer per mitigar l’impacte de l’escalada de preus.
Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Entre el gener i el juny, el preu de l’electricitat en el mercat majorista ha augmentat un 98,5% (gairebé s’ha doblat), però el trasllat al rebut és inferior, d'un 22,3%, perquè la llum consumida només és un terç del rebut, la resta són costos regulats i impostos.
A qui afecta l’encariment?
No és igual l’impacte en la tarifa regulada que en el mercat lliure
El primer aspecte que s’ha de tenir en compte és que la pujada del preu de l’electricitat no es trasllada igual a tots els consumidors. L’impacte més directe el tindran els que tenen contractada la tarifa regulada (el denominat PVPC, preu de venda al petit consumidor), ja que el trasllat de preus és immediat, hora a hora. Són poc més de 10 milions de llars, un 40%. Els 16 milions de llars que tenen el contracte en el mercat lliure no pateixen l’impacte immediat, perquè tenen pactada una tarifa amb la seva comercialitzadora per un període determinat de temps. Però quan hagin de renovar el contracte, si els preus són alts, la seva comercialitzadora probablement els traslladarà l’augment.
Tarifa regulada o lliure?
El PVPC ara és més car, però també reflecteix les baixades
El preu del mercat regulat reflecteix més les pujades, però també les baixades. Qui ara té una tarifa regulada està pagant més, però l’any passat, quan els preus es van desplomar, es va beneficiar de l’abaratiment, i en canvi no ho van fer la majoria dels que estan en el mercat lliure. Una dada a tenir en compte: set de cada deu llars espanyoles no saben si tenen tarifa regulada o lliure, segons la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), l’organisme que vigila el mercat elèctric.
El Banc d’Espanya, aquesta mateixa setmana, en un article especial que va publicar , alertava: “Les tarifes de preu dinàmic [com el PVPC] ofereixen preus mitjans més reduïts, però, en compensació, el consumidor ha de suportar la volatilitat dels preus i, per tant, més incertesa sobre la seva despesa energètica”. I el consumidor ha de tenir en compte un altre aspecte important. Per a les famílies més vulnerables hi ha establert el bo social, una tarifa subvencionada. Però per accedir-hi cal estar dins de la tarifa regulada. Més d’1,2 milions de llars tenen el benefici del bo social.
Com fugir del mercat?
Les noves elèctriques busquen els acords a llarg termini
Per evitar les fluctuacions del mercat, moltes de les noves comercialitzadores han buscat un sistema de subministrament en què els preus queden fora de la volatilitat. Són els PPA, acords a gran termini . Una empresa tira endavant un projecte de generació –habitualment eòlic o solar– amb un projecte financer que inclou la inversió, el manteniment, l’explotació i el marge comercial. I aquesta energia la compra a llarg termini –normalment uns 20 anys– una comercialitzadora, que d’aquesta manera té la certesa del preu que pagarà durant tot el període.
El problema és que les grans elèctriques –Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP– encara mantenen el 70% del mercat. De les petites comercialitzadores, la que en té més tot just arriba al 3%.
El nou rebut
Algunes mesures per intentar mitigar la despesa elèctrica
Per compensar la pujada del preu de l’electricitat, el govern espanyol va rebaixar l’IVA i va suspendre l’impost a la generació . Però l’escalada de preus ja s’ha menjat el 70% d’aquesta rebaixa fiscal.
Amb el nou model de rebut de la llum que va entrar en vigor al juny, el consumidor del mercat regulat pot prendre algunes mesures. La primera és contractar dues tarifes diferents, una per a les hores vall (més barates) i una altra per a les hores punta i planes (més cares).
La segona mesura que pot prendre el consumidor és desplaçar a les hores vall –de dotze de la nit a vuit del matí– el màxim del seu consum elèctric.
Contingut elaborat per
Xavier Grau del Cerro
Més de la secció
Economia
El govern espanyol proposa ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors
Economia | 29/11/2022
Editorial
Un país de micropimes en un món de gegants
Editorial | 28/11/2022
Bob Iger, un fill pròdig al rescat de Disney
Economia | 26/11/2022
El 'hub' de l'electromobilitat renunciaria a part del PERTE si no té tots els avals
Economia | 25/11/2022
electricitat rebut de la llum
Dona suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
El més vist El més comentat
Eva Longoria, en un vídeo viral: "No som a Espanya, som a Catalunya"
1.
Beus dos litres d'aigua al dia? Un nou estudi científic assegura que et passes de frenada
2.
Borràs se sent "terriblement incòmoda" per tenir un pèrit d'ultradreta condemnat per assassinat però confia en el criteri dels seus advocats
3.
¿Les superilles fan evaporar una part del trànsit?
4.
'A la contra', per Ferreres 29/11/2022
5.
¿Les superilles fan evaporar una part del trànsit?
1.
‘Vá e fique’
Joan B. Culla i Clarà
2.
Borràs se sent "terriblement incòmoda" per tenir un pèrit d'ultradreta condemnat per assassinat però confia en el criteri dels seus advocats | 0.722421 | curate | {"ca": 0.941783345615328, "pt": 0.013633014001473839, "id": 0.004789977892409728, "it": 0.018607221812822403, "es": 0.012159174649963155, "en": 0.0040530582166543845, "br": 0.002394988946204864, "cs": 0.002579218865143699} | https://www.ara.cat/economia/pot-estalviar-rebut-llum_1_4085292.html |
oscar-2301_ca_20230418_2_201275 | Tipografia La Moderna ofereix als seus lectors el manifest del 9 d’Octubre escrit pel nostre company Javier Llopis
Javier Llopis - 09/10/2019
Bon dia a tots. Per començar, vull agrair a l’Ajuntament que haja pensat en mi per escriure i per llegir el manifest del 9 d’Octubre. És un honor asumir- encara que siga per uns minuts- la veu de la ciutat en què un ha nascut i ha viscut durant pràcticament tota la seua vida. És una responsabilitat participar en aquest gran acte institucional amb el qual la nostra corporació municipal ha volgut donar-li relleu i continguts a una de les dates més destacades del nostre calendari anual: el 9 d’Octubre.
Jo començaria amb una pregunta ingènua. Qué és el que estem celebrant avui ací? La resposta a aquest interrogant és aparentment senzilla: celebrem el dia de tots els valencians, eixim als carrers per mostrar el nostre orgull per pertànyer a un poble amb unes senyals d’identitat pròpies i amb unes aspiracions comunes davant del futur. Rememorem antics esdeveniments de la nostra Història, traem a passejar les nostres banderes i entonem els nostres himnes per autoafirmar-nos i per ratificar el sentiment que dóna pertànyer a un projecte col·lectiu.
Valdria la pena anar un poc més enllà d’aquestes afirmacions. El 9 d’Octubre és també una ocasió perfecta per a celebrar l’existència d’una fórmula política, el sistema autonòmic, que amb totes les seues fallades i amb els seus extraviaments ha portat aquest territori a les majors cotes de benestar i de prosperitat de la seua Història. En aquests temps durs i incerts, en què conceptes com la recentralització, les retallades en el finançament o fins i tot el desmantellament de l’estat de les autonomies comencen a fer fortuna en una part significativa de la classe política española convé estar alerta i defendre un assoliment, que s’ha plasmat en l’existència i en la continuïtat de la Generalitat Valenciana. No estem davant d’una celebració folklórica, encara que molts s’obstinen a mantenir el 9 d’Octubre dins d’aqueix àmbit superficial i irrellevant. És una jornada per a rituals centenaris , per a gestos emotius i per a recordar les nostres arrels; però es convertiria en una closca buida si no la utilitzàrem com un instrument de reivindicació. És un bon dia per recordar els gran persontages de la nostra Història i per a rendir tribut a les nostres figures de la ciència i de la cultura, però també és una ocasió perfecta per fer-los un homenatge a eixos milers de metges, de professors i de funcionaris públics, que de la mà d’aquests sistema de govern contribuïxen cada dia a millorar les nostres vides.
Després de quasi 40 anys d’autonomia, no falten les veus que insisteixen a retirar competències i a criticar aquesta fórmula d’èxit. Cada vegada que escolten a algun d’aquests demagogs “cantar les bondats” de la tornada al centralisme; no ho dubten, estan davant d’algú que el que realment vol és retallar serveis públics i fer desaparéixer drets assolits i perfectament consolidats.
Cal dir que no ho hem tingut fàcil els valencians per a recórrer aquest darrer capítol de la nostra història. Construir aquest projecte de convivència ha estat un procés en el qual hi han aparegut totes les complexitats que acompanyen sempre les iniciatives importants. Hi ha hagut victòries i derrotes. Quatre dècades després, encara som capaços de tenir violentes polèmiques al voltant de la bandera, de l’himne i fins i tot sobre el nom mateix d’aquest territori – País, Regne, Comunitat-. Al nostre relat comú hi ha etapes de vergonya col·lectiva en què la nostra administració autonòmica era passejada per tot arreu com exemple de corrupció i balafiament. En altres, com l’actual, fins i tot hem pogut presumir d’una classe política capaç de teixir consensos per iniciar un procés de reconstrucció, conventint aquest país en un exemple de concòrdia i sensatesa per a una política nacional sumida en el caos més absolut. Els valencians hem arribat fins ací superant una contínua carrera d’obstacles en la qual s’ha anat imposant el dinamisme d’un poble que presenta com a principal senyal distintiva la seua passió per la vida i la seua capacitat per superar les pitjors adversitats.
Alcoi ha participat des d’un primer moment en aquesta apassionant aventura de construcció d’un nou model d’administració més pròxim al ciutadà. Aquesta ciutat amb tendència a l’aïllament captà ràpidament la importància d’aquesta nova via i va assumir amb rapidesa que en aquests temps de globalització no caben ja els viatges en solitari. Els alcoians ens integràrem amb normalitat en aquest projecte comú de vertebració del territori i vam arribar a la conclusió que el nostre futur i les nostres grans fites com a societat estaran per sempre lligades a la Generalitat Valenciana. Celebrar ací el 9 d’Octubre és un fet natural i amb el pas del temps hem inclòs el dia dels valencians en un dels llocs d’honor de la nostra llista de festes i celebracions.
Com a valencians d’Alcoi, hem de gaudir plenament del que és un dia gran del nostre calendari. El 9 d’Octubre és una ocasió per a extraure lliçons del nostre passat, per a celebrar el nostre present i per a somniar amb el nostre futur. Encara que aquesta és una jornada per a celebrar, no hem de caure mai en l’autocomplaença, mantenint-nos sempre vigilants, conscients que a aquesta terra ningú li ha regalat res i que tots els seus triomfs i totes les seues glòries són el fruit de l’esforç i de l’esperit combatiu de la seua gent.
¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS
J. Sou says:
12/10/2019 a las 12:26
Moltes gràcies i enhorabona, Javier.
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados. | 0.817911 | curate | {"ca": 0.8424636335499845, "es": 0.14298978644382543, "en": 0.004178272980501393, "pt": 0.01036830702568864} | https://www.tipografialamoderna.com/cultura/manifest-9-doctubre/ |
mc4_ca_20230418_10_411191 | Presentada la 21a edició de les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme
03:11 | 16/12/2018
Presentació de la 21a edició de les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme
La cursa de resistència, que se celebrarà al Circuit de Barcelona-Catalunya el proper cap de setmana, tindrà la inscripció amb més equips internacionals de la seva història.
Circuit de Barcelona-Catalunya (Montmeló).- La 21a edició de la cursa de les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme, que se celebrarà el proper cap de setmana al Circuit de Barcelona-Catalunya amb rècord d’inscripció internacional, ha estat presentada aquest matí al Museu i Centre d’Estudis Dr. Melcior Colet de Barcelona.
L’acte de presentació ha estat presidit per Ivan Tibau, secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, acompanyat per Joan Fontserè, director general del Circuit de Barcelona-Catalunya; Josep Abad, president de la FCM; Ángel Viladoms, president de la RFME; i Antoni Guil, alcalde de Montmeló, entre altres autoritats i personalitats del món del motor.
Joan Fontserè ha explicat sobre les 24 Hores de Catalunya que “és una prova social que recull el pòsit de la història de la indústria de la moto de casa nostra i de l’organització de curses. També és el futur i la projecció. És l’edició més internacional amb 34 equips estrangers, i seguim apostant per les proves d’arrel i per les proves de país. Convidem a tothom a venir a gaudir del Circuit, de la cursa, de la competició, del pàdoc i del 50 aniversari de la Sherpa T. I també de la batalla històrica entre Folch i Català, a la qual s’hi suma l’equip oficial Honda i moltes altres formacions”.
Josep Abad ha destacat “la solidesa d’aquesta competició, amb una tradició i una llarga història al darrere que ens dóna l’oportunitat de recordar moltes coses del nostre passat. Remarcar la capacitat d’adaptació de la prova mantenint el prestigi i internacionalitzant-la”, mentre que Ángel Viladoms ha rememorat la història de la cursa, ja que “va ser la prova que a mi em va fer aficionar al motociclisme, quan es disputava a Montjuïc. Em porta molt bons records. Espero que siguin un gran èxit com sempre i estic convençut que tots els agents que l’organitzen faran que així sigui”.
Antoni Guil ha posat en relleu que “es demostra el creixement de la prova. La implementació que el Circuit fa d’aquesta cursa es pot equiparar a la de les grans proves del Mundial, i aquesta és la clau de l’èxit. Per Montmeló és molt important perquè el Circuit, ja sigui durant les 24 Hores o durant tot l’any, és una font de vitalitat i de recursos, i això genera ocupació i activitat al nostre entorn”.
Per la seva part, Ivan Tibau ha comentat que “estem davant d’una magnífica prova de resistència amb una tradició molt important. Crec que les 24 Hores acaben demostrant que el treball en equip és bàsic, que en un bon entorn i en una bona estructura es poden aconseguir moltes coses. El caràcter internacional d’aquesta prova és molt destacable i és important que aquests equips vinguin, ja que això vol dir que saben que al Circuit es fan les coses molt bé”.
A l’acte de presentació de les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme també han assistit alguns dels protagonistes del proper cap de setmana. Eduard Català, que amb l’equip Suzuki Català torna a prendre part a la cursa de resistència del Circuit després d’un any d’absència, s’ha mostrat il·lusionat amb el seu retorn. “Estem molt contents de poder ser-hi. Tenim un molt bon equip i molt bons pilots. Anem animats, amb ganes i amb molt de compte perquè al Sr Folch i a l’Honda oficial els hem de tenir molt presents. Que vinguin estrangers és bo, és senyal que la cursa és bona i que té prestigi”. Víctor Casas, pilot de l’equip Suzuki Català, ha comentat que “aquest any hem tornat i tenim moltes ganes i molta il·lusió. Vénen equips molt bons de fora però estem acostumats a lluitar i farem tot el que puguem per guanyar”. També ha fet especial menció al pilot Kenny Noyes, a qui ha enviat molta força perquè es recuperi de l’accident que va tenir el passat cap de setmana.
L’equip de Molins de Rei suma sis victòries a la prova i haurà de mesurar-se amb el seu etern rival, el Yamalube Folch Endurance, amb vuit triomfs al seu palmarès. Per Josep Mª Folch, que enguany posa a la pista dues motocicletes, “la moto d’un dels dos equips és del 2014, un equip privat que s’ha fusionat amb nosaltres i el seu objectiu és acabar entre els 6 primers. La nostra és molt nova, té pocs recanvis i l’hem començat a fer a finals d’abril. Primer hem d’acabar i tenir en compte l’Honda oficial, a Català i també a l’equip R2CL. La moto és una evolució per l’any que ve”.
Un altre dels equips que no faltarà a la tradicional cita de resistència és el Monlau Repsol Technical School. “És un projecte escolar, tindrem dues Kawasaki noves. Els alumnes es graduaran aquest mes i què millor premi que fer les 24 Hores. El principal objectiu és acabar-les, que per nosaltres ja serà tot un èxit”, ha explicat Rubén Cortés, team manager del projecte 24 Hores.
També ha volgut explicar les seves sensacions de cara a la prova Noelia Chaves, pilot de l’equip Motogrup Bombers 1. “Estic molt il·lusionada. Fa un any just ho mirava des de les tribunes. Sé que serà dur però és un nou repte i el tirarem molt bé endavant”.
Una de les activitats que es desenvoluparan paral·lelament a la competició serà el 50 aniversari de la Sherpa T de Bultaco, organitzat pel Museu de la Moto de Barcelona i Motocat. L’homenatge tindrà lloc durant les 24 Hores amb una gran festa al pàdoc del Circuit diumenge, que inclourà una exposició de models Sherpa T, retrobada de pilots i membres de la fàbrica Bultaco, volta commemorativa i una exhibició de trial clàssic, tal i com han explicat Cristina Soler, directora del Museu de la Moto de Barcelona i Víctor Martín, president de Motocat.
Entrada gratuïta per a viure l’autèntic ambient de la resistència
El Circuit de Barcelona-Catalunya viurà el proper cap de setmana les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme, una prova que es disputa sense interrupcions des de l’any 1995 i enguany ha registrat la major participació d’equips internacionals de la seva història: dels 50 equips inscrits, 34 són de procedència estrangera.
L’entrada per assistir a les 24 Hores de Catalunya de Motociclisme serà gratuïta per a tots els espectadors, així com també al pàdoc es podrà accedir lliurement per a què tots els aficionats puguin apropar-se a l’ambient que es viu durant una exigent cursa de resistència com la del Circuit. Els espectadors també podran realitzar una visita al pit-lane en els moments previs a l’inici de la cursa, dissabte de 12.00 a 12.45h.
Data de modificació: 21/07/2015 14:13:27 | 0.852793 | curate | {"ca": 0.9864232915975261, "it": 0.0027153416804947955, "en": 0.004073012520742193, "fr": 0.006788354201236989} | http://www.montmelo.cat/pl280/actualitat/hemeroteca-de-noticies/id3881/presentada-la-21a-edicio-de-les-24-hores-de-catalunya-de-motociclisme.htm |
macocu_ca_20230731_7_232990 | Barcelona, ciutat convidada a la "Beijing design Week"
Air Xina, companyia líder de la Xina i primera aerolínia que connecta Barcelona i Beijing amb quatre vols setmanals, aproparà el talent i la creativitat catalana a la Beijing Design Week (BJDW), el certamen més important d'Àsia en matèria de disseny, arquitectura i urbanisme , que se celebra a la capital xinesa del 26 de setembre al 3 d'octubre i en el qual Barcelona serà la ciutat convidada. Com sponsor principal de Barcelona a la BJDW, Air Xina facilitarà els desplaçaments a Beijing dels participants i expositors i participarà en un seminari per donar a conèixer els atractius turístics de Catalunya i Barcelona davant els operadors turístics xinesos. A més, l'aerolínia organitzarà un monogràfic sobre la figura de Gaudí i el Modernisme. La col ·laboració d'Air Xina és un clar indicatiu de l'interès mutu entre Barcelona i Pequín, així com de la necessitat creixent de connexió entre les dues ciutats. En aquesta línia el director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, ha destacat la implicació de l'aerolínia durant la presentació del programa amb el qual Barcelona participarà a la BJDW. "Sense el patrocini d'Air Xina no podríem haver organitzat la majoria dels actes", va afirmar Susanna, que s'ha mostrat esperançat amb la possibilitat de poder realitzar altres col·laboracions en el futur.
Aquest projecte és una iniciativa de l'Institut Ramon Llull, consorci format per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que ha portat a terme la coordinació, i és fruit de la seva col·laboració amb l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació i l'Àrea d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona així com amb Barcelona Centre de Disseny (BCD), l'oficina ACCIÓ de la Generalitat a Beijing i altres institucions i empreses catalanes. | 0.885368 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_41497 | Resum general Un home, acompanyat pel seu gat i amb un llibre d'Història a les mans, comenta que és curiós que un repàs a la Història et demostra que, a la dreta, li molesta menys una dictadura imposada que una majoria absoluta, votada lliurement! ; | 0.727439 | curate | {"ca": 0.9959677419354839, "fr": 0.004032258064516129} | https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/print/doc/1@541769?template=print-doc.vm |
mc4_ca_20230418_11_284817 | PerePeterPan: LA NOCTURNA. ST.FELIU DE GUÍXOLS. 19/07/2014.
La Nocturna de St. Feliu de Guíxols. 19/Juliol/2014.
20 edició. Caminada Popular d'uns 10Kms i de nit.
Durada: 2 a 3 hores.Participants: 150.
Una nit d'estiu, nit de les curtes, per guanyar a la xafogor del dia, la Nocturna ha estat l'oportunitat per passar unes a hores a la muntanya més propera.
La Carmen, la Montse i en Pepo, els pares / avis de la Nocturna
Pels humans quan es fa de nit el cos ens demana d'anar a dormir.... però la nit a la muntanya ens desperta sensacions i emocions que creiem superats..... la foscor, la por, els sorolls dels animals, del vent, els silencis, la conversa amb els amics..... Les experiències a muntanya son moltes però la de la nit és una de les més agraïdes.
Avui tocava anar a la Nocturna de St.Feliu de Guíxols, no com a participant sinó com a voluntari.
És molt gratificant formar part de l'equip de voluntaris d'una marxa popular de nit amb 20 anys d'experiència i amb qui compartim caminades de nit dues vegades al mes, les sortides CaKo.
Un privilegi poder ajudar al costat de persones que viuen la Nocturna amb molta il.lusió i des de fa un grapat d'anys.Un plaer Carme, Pepo, Montse, Amanda, Albert, Andreu, Pere...... i TOTS.
La Nocturna té d'especial que cada any ens ofereix un recorregut diferent. El d'aquest any ha estat una sorpresa.
Una hora abans de la sortida decideixo fer la ruta i verificar que les senyals i les marques siguin visibles pels caminad@rs i més encara de nit. M'ha sorprès molt l'itinerari, doncs em creia que ho coneixia tot dels voltants del poble, però en Pepo el "culpable" de la ruta, ens ha descobert un camí preciós que puja fins al mirador de St.Feliu.
Minuts abans de la sortida vaig a fer un punt de control en un dels llocs més enlairats. Una vegada ha passat "l'escombra" vaig a fer un altre punt de control.
Tanquem la marxa i anem al punt d'arribada..... una festa, uns remullats a la platja i els altres assaborint el còctel de la marxa, són aquests petits moments de la vida els que fan que aquesta sigui diferent.
A la Nocturna es respira un ambient de bons amics, de poble, alegre, senzill amb ganes de gaudir d'una caminada de nit, tot gràcies a les persones que hi participen i les que ho fan realitat, voluntaris i organitzadors.
Salut, Feina i gràcies per ferhi un cop d'ull.
Publicat per Pere PeterPan a 15:25 | 0.817214 | curate | {"en": 0.0196078431372549, "pt": 0.004688832054560955, "ca": 0.9595055413469735, "es": 0.01619778346121057} | http://perepeterpan.blogspot.com/2014/07/la-nocturna-stfeliu-de-guixols-26072014.html |
dogv_ca_20231006_0_34902 | Notificació de la sentència dictada en el procediment ordinari número 384/2017. [2019/5413]
(DOGV núm. 8579 de 27.06.2019) Ref. Base de dades 2019/5413
Demandant: Bankia, SA.
Procurador: José Antonio Navas González.
Demandats: José María Martínez Salvador, Isabelle Magalil Jeanne Franço Breton, Manuel Martínez Magdalena i Antonia Salvador González.
En aquest procediment ordinari número 384/2017 seguit a instàncies de Bankia, SA, contra Antonia Salvador González, Manuel Martínez Magdalena, Isabelle Magalil Jeanne Franço Breton i José María Martínez Salvador, s'ha dictat una sentència que té l'encapçalament i dispositiva, literalment, com segueix:
«Sentència número 90/2018
Requena, 16 de maig de 2018
David Cabrera Gutiérrez, magistrat titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Requena i partit, he vist aquestes actuacions de judici ordinari número 384/2017, seguides davant d'aquest jutjat a instàncies de l'entitat Bankia, SA, representada pel procurador senyor Navas González i assistida per la lletrada senyora Vanaclocha, contra José María Martínez Salvador, Isabelle Magali Jeanne-Franço Breton, Manuel Martínez Magdalena i Antonia Salvador González, tots ells en situació processal de rebel·lia; en l'exercici d'una acció declarativa i de reclamació d'una quantitat:
Dispositiva
Estime, en la major part, la demanda presentada pel procurador senyor Navas González, en nom i representació de l'entitat Bankia, SA, contra José María Martínez Salvador, Isabelle Magali Jeanne-Franço Breton, Manuel Martínez Magdalena i Antonia Salvador González i ordene el següent:
Declare el venciment anticipat de l'obligació total de pagament del contracte de crèdit amb garantia hipotecària que van signar les parts en data 11 de desembre de 2001.
Condemne els demandats a pagar solidàriament la totalitat de les quantitats degudes a l'actora per principal, així com els interessos ordinaris i moratoris generats fins a la data de la interposició de la demanda, que pugen a 53.437,71 euros, així com als interessos moratoris pactats des del 5 de juny de 2015 fins a fer el pagament complet de les quantitats degudes a l'actora.
Condemne solidàriament els demandats a pagar les costes processals.
Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs d'apel·lació, que cal interposar en el termini de 20 dies des que siga notificada. De conformitat amb el que es disposa en la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial, introduïda per la Llei orgànica 1/2009 de 3 de novembre, per a admetre a tràmit el recurs d'apel·lació serà un requisit imprescindible que, en interposar-lo, s'haja consignat a l'entitat Banco Santander, i en el «Compte de depòsits i consignacions» d'aquest jutjat i procediment, la suma de cinquanta euros (50 ).
Igualment, per a presentar un recurs d'apel·lació, caldrà haver pagat amb caràcter previ la taxa judicial estatal que estableixen els articles 2, apartat e), 5, apartat f), 6, 7 i 8 de la Llei 10/2012, de 20 de novembre (BOE 21.11.2012), mitjançant el model 696 que estableix l'Ordre HAP/2662/2012, de 13 de desembre (BOE 15.12.2012).
Així, aquesta és la meua sentència, que pronuncie, mane i signe David Cabrera Gutiérrez, magistrat titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Requena i partit.»
La publicació de la sentència es va efectuar el mateix dia que es va dictar.
I atés que aquest demandat, José María Martínez Salvador, Isabelle Magalil Jeanne-Franço Breton, Manuel Martínez Magdalena i Antonia Salvador González, en parador ignorat, expedisc aquest edicte a fi que li valga de notificació de forma deguda.
Requena, 9 de maig de 2019. La lletrada de l'Administració de justícia: Elia Domingo Barberá. | 1 | perfect | {"ca": 0.9281258475725522, "en": 0.0029834553837808516, "es": 0.05370219690805533, "pt": 0.006238133984269053, "fr": 0.005966910767561703, "it": 0.0029834553837808516} | dogv34106 |
mc4_ca_20230418_7_714205 | Relat " L’ESCORXADOR D’IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA"
84.953 relats publicats
Últim relat publicat el: 20-04-2019
Inici > detall del relat: L’ESCORXADOR D’IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA
Humor (7451)
Social (21659)
- 1376 Lectures
El Camil Roig Pardos retratava l’edifici del que fou escorxador d’Igualada a l’Anoia; tinc una especial estimació vers aquests edificis ‘històrics’ que com els escorxadors, els cellers, les escoles , i àdhuc les fàbriques, , representen un avenç per a TOTA la societat.
Isidre Gili i Moncunill , i Pau Salvat i Espasa (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923), foren els encarregats del projecte l’any 1903.
L’estructura ocupa una superfície d'uns 13.000 m2 . La nau principal de l'edifici és rectangular. Als costats hi ha dos departaments quadrangulars. Dues ales ajuntades al cos central per un passadís cobert condueixen als patis. Darrera la nau principal hi trobem petites dependències. L'estructura suport de la nau central i de les dues més petites és de ferro. Els corrals tenen encavallada de fusta. Els materials bàsics de construcció són el totxo i la pedra. Per la decoració s'empra la ceràmica de color verd. El conjunt d'edificis es distribueix simètricament respecte a un eix perpendicular al carrer, que passa per la nau central i la porta principal.
L'Enric Solsona i Piña ha estat l’arquitecte encarregat de transformar aquest espai en centre d’activitats i sala plurifuncional, amb la exposició del bestiari festiu i gegants.
6156 Relats
3935372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.52
QUAN VAS FENT ANYS
IN MEMORIAM DE CAN BOSCH DE BASEA. LA TERRASSA QUE TEMPS S’ENDUGUÉ.
CRÒNIQUES DEL MOLLET DEL VALLÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.
DESPATX PONT GERMANS - GENÍS I PONT. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
IN MEMORIAM. SANT MIQUEL DE LA COMANDA. SANT MIQUEL DEL SANT SEPULCRE. PRATS DE REI. L’ANOIA SOBIRANA. CATALUNYA
REFLEXIONS DAVANT D’UNES FOTOGRAFIES ANTIGUES DEL BARRI DE S’AUGUER. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA
CASA DE TIANA IDENTIFICADA ERRÒNIAMENT COM CAN GUARDIOLA. EL MARESME, CATALUNYA
Relats d'humor (7451)
Relats de temàtica social (21659) | 0.5382 | curate | {"es": 0.11770381090207428, "ru": 0.007718282682103232, "en": 0.12445730824891461, "ca": 0.7076700434153401, "sv": 0.005306319343945972, "de": 0.016401350699469366, "nl": 0.017366136034732273, "eo": 0.003376748673420164} | http://relatsencatala.cat/relat/lescorxador-digualada-lanoia-catalunya/1049481 |
macocu_ca_20230731_9_166275 | Anna Navarro, Enric Rubió i Manel Fortis són els tres finalistes al Premi Garrotxí de l’Any 2021
Comentaris tancats a Anna Navarro, Enric Rubió i Manel Fortis són els tres finalistes al Premi Garrotxí de l’Any 2021
El Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot ha donat a conèixer els tres finalistes al Premi Garrotxí de l’Any. Es tracta de l’empresària olotina Anna Navarro, que l’any passat va ser nomenada la dona més influent del món en tecnologia. També ho és l’artista i pintor professional Enric Rubió, de Sant Jaume de Llierca. La seva obra va ser seleccionada i donada al Museu Haegeumgang de Geoje, a Corea del Sud, i haver participat a la fira Art Plus de Shanghai i haver estat seleccionat entre 4.000 obres d’arreu del món a Taipei. I Manel Fortis, escriptor olotí que en plena pandèmia va escriure un guió teatral i dos llibres més, ‘Fill d’ànimes negres’ i ‘Urpes enamorades’. El guanyador es donarà a conèixer dijous vinent en el marc de l’acte d’entrega que se celebrarà a la Sala Torín. També es concediran els premis a les millors iniciatives social, promocional i empresarial, el de la Trajectòria i, com a novetat, el premi a la Jove Promesa. L’acte es farà dijous dia 10, a partir de les 20h, serà presidit per Gemma Geis, recentment nomenada consellera del departament de Recerca i Universitats i serà retransmès en directe per Olot Televisió. | 0.872806 | curate | {"ca": 1.0} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_144079 | Una delegació de les organitzacions que conformen l’Esquerra Independentista viatja aquest dijous a Suïssa per donar suport a Anna Gabriel, exdiputada de la CUP al Parlament de Catalunya exiliada al país helvètic des del febrer, ha informat la organització en un comunicat.
Coincidint amb la visita, Gabriel impartirà una conferència a la Universitat de Lausana sota el títol “Drets civils i polítics a Espanya” en què també hi participaran Mathieu Crettenand, membre del Rectorat de la Universitat de Ginebra i Juan Gasparini, periodista argentí acreditat a la seu europea de les Nacions Unides.
La delegació de l’Esquerra Independentista, amb membres d’Alerta Solidària, Arran, Endavant OSAN i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) té com a objectiu solidaritzar-se amb la situació de Gabriel, denunciar internacionalment la onada repressiva de l’Estat espanyol contra l’independentisme i refermar que “el seu compromís històric amb la independència dels Països Catalans no trontollarà tot i l’augment de la repressió”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/una-delegacio-de-l-esquerra-independentista-viatja-a-suissa-per-donar-suport-a-gabriel-140843/ |
mc4_ca_20230418_15_218418 | depasseig: 01/04/10 - 01/05/10
i una coma darrere un vers que no he acabat
caminat per elisabet on 29 d’abril 2010
passeja procol harum / Comments: (2)
(la vaig escoltar a House l'altra nit i no deixo de pensar-hi)
tot de vides tendres entre mans
caminat per elisabet on 28 d’abril 2010
passeja montserrat albelló, sylvia plath / Comments: (2)
Montserrat Abelló, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, a banda d'escriure poemes magnífics, ha estat la veu en català de Sylvia Plath (i de la meva admirada Iris Murdoch) i la veu en anglès d'escriptores com ara Mercè Rodoreda o M. M. Marçal. De Sylvia Plath, quan es va posar a treballar en la seva obra, en va escriure el següent :
Per a mi quant a Sylvia Plath (...) en llegir-la per primera vegada, em vaig sentir molt propera a la seva manera d'entendre la poesia. Per fi trobava algú que creia en la força implícita de la paraula, en el seu so i qualitat intrínseca, en la identitat de cada una, no necessàriament lligada estrictament al nombre de síl·labes, sinó a la seva intensitat i durada, part indissoluble del seu significat profund, com ella mateixa ens ho diu en els seus diaris: "Fer poemes molt físics, en què el mons es plasmin en les meves paraules no en abstraccions ni pur enginy... on les paraules tinguin una aura de poder místic... dir-les en veu alta, fer-les irrefutables."
caminat per elisabet on 26 d’abril 2010
passeja muse / Comments: (1)
i que hi hagi molts més revolts a la carretera.
i que la pluja i el sol esclatin per igual.
i que els bucles infinits siguin per cridar juntes entonant una cançó.
i que el sant jordi sigui de música.
i que I will try to fix you.
roses i llibres per tothom!
caminat per elisabet on 23 d’abril 2010
passeja sant jordi / Comments: (9)
li donem la paraula al drac
caminat per elisabet on 22 d’abril 2010
passeja eva sans, ivan roig, jornades literàries, sant jordi / Comments: (5)
demà és sant Jordi... per fi! triga tant a passar el temps fins que torna a arribar el dia més bonic de l'any...! novament hauré de viure el sant Jordi lluny de Catalunya, però això no serà tan traumàtic perquè farem un passeig literari per la Fira del llibre de Vivers d'enguany. Les novetats que hi comprem, les explicarem el cap de setmana, a la tornada del passeig i de l'excursió als Moros i cristians d'Alcoi de dissabte.
I és que ja que no puc gaudir de la Rambla engalanada de roses i lletres, aprofitaré per celebrar la cultura del País Valencià. Farem un sant Jordi diferent!
I diferent és la proposta que m'arriba a través del bloc de la magnífica il·lustradora Eva Sans, amb qui vaig poder treballar en un dels nostres llibres de primària, sobre la coneguda llegenda de sant Jordi.
Sempre hem sabut de la mà de l'heroi el que va passar, però... algú ha pensat mai quina és la versió del drac? Què en pensa la bèstia, sobre tot plegat? No us podeu perdre aquest àlbum il·lustrat per Eva Sans i escrit per Montserrat Balada, que ha publicat El Cep i la Nansa i que s'anomena: Qui diu la veritat, el cavaller o el drac?
I parlant de dracs, per sant Vicent vam anar de visita a la terra de la meva cunyada, Solsona, un lloc molt bonic i ple d'història que val la pena conèixer, ja no sols pels monuments i la vistositat dels carrers, sinó per les festes (amb dracs i gegants que ballen) i pel parlar dels seus habitants, una barreja magnífica entre el català oriental i l'occidental, única.
caminat per elisabet on 16 d’abril 2010
passeja elisabet, evan dando, poema / Comments: (1)
com un cranc cap endins, tot s'escola al forat del món. i recordo pujant vora un barranc, el fantasma d'una minyona en una torre. aleshores hi eres tu. ara el riu puja brut endins. com un cranc, enrere. i la tarda cau grisa. potser, diuen, la cendra del volcà de sofre ens deixarà gelats. però tu, això, ja no ho hauràs de conèixer.
caminat per elisabet on 09 d’abril 2010
encetem el dia amb una notícia que ens ha fet molt feliços.
Des de Bloc al forn ens han concedit el premi "Vale la pena". Moltíssimes gràcies, Queti! Quina il·lusió!
Hi ha unes regles que cal seguir amb aquest premi, sisplau.
Heu de col·locar aquest segell agraint al blocaire que us l'ha atorgat tot esmentant el seu bloc, de tal manera que si cliquen al segell els hi porte. Després heu de pensar en deu blocaires més per fer-ne una cadena amb les mateixes regles, tot explicant el mateix.
Una vegada ho hàgeu pensat, cal posar els enllaços d'aquests blocs i demanar-los que seguexin la cadena. Moltes gràcies.
La meva selecció és la següent (difícil de triar, però! hi ha massa blocs que es mereixen el premi! ):
al camí de...
caminat per elisabet on 02 d’abril 2010
passeja miguel hernández, poema / Comments: (7)
(i a casa d'uns bons amics trobava un poema emmarcat que em va fer caure en altres poemes, i del poema al moment actual, i del moment a l'alè sostingut)
(i Crowded House ja té primer senzill del seu Intriguer que aniré a veure a Barcelona per sant Joan) | 0.795142 | curate | {"fr": 0.010480887792848335, "ca": 0.9099876695437731, "en": 0.05754212905877518, "es": 0.016440608302507192, "eo": 0.005548705302096177} | http://depasseig.blogspot.com/2010/04/ |
mc4_ca_20230418_12_386635 | Entitats culturals diuen que la sentència per l'art de la Franja pot crear un precedent «perillós» | NacióLleida
Entitats culturals diuen que la sentència per l'art de la Franja pot crear un precedent «perillós»
Les associacions han manifestat el seu "ferm suport" a les accions que el Museu de Lleida dugui a terme a partir d'ara
per Redacció , 15 de desembre de 2019 a les 00:30 |
L'entrada del Museu de Lleida | ACN
L'Associació de Museòlegs de Catalunya, els Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya, l'associació Catalana de Crítics d'Art i l'associació de Professionals de la Gestió Cultural, així com quinze membres de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, entre ells el director del MNAC, Pepe Serra, han manifestat el seu "ferm suport al Museu de Lleida" i alerten que la sentència per l'art de la Franja pot crear un precedent a la resta de museus, tant eclesiàstics com els que depenent d'administracions públiques.
En un comunicat conjunt, han defensat que s'hagués inclòs la col·lecció de 111 obres d'art de la Franja dins el catàleg del patrimoni cultural català i asseguren que l'adquisició d'aquestes va ser legítima.
Jutjats, judici, litigi, precedent, Franja, sentència | 0.857572 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/36280 |
wikipedia_ca_20230401_0_472528 | Torre del Telègraf (Bescanó)
La Torre del Telègraf és una torre de senyals a la part més alta del Puig de la Torre o Puig d'en Cendra al terme municipal de Bescanó (el Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional. És de planta quadrada troncopiramidal. Actualment només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, que estan separades per una línia recta feta de maó que recorre tot el perímetre de la torre. A la planta baixa s'obre un porta al sud i tres finestres rectangulars per la cara nord. El parament és de pedra picada unida amb morter i les cantoneres fetes amb pedres més grans i més treballades. Actualment les restes romanen sota una capa d'espessa vegetació.
Aquesta era una torre de telegrafia òptica de la línia civil que unia Madrid - València - Barcelona i que arribava fins a la Jonquera. Aquesta línia fou autoritzada l'any 1843 i és quan s'inicià la seva construcció. L'any 1849 estaven operatives les torres entre València i Madrid i segurament també les catalanes. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=472529 |
macocu_ca_20230731_1_530094 | JuntsxCat demana que Jordi Sànchez faci campanya des de la presó
I Joaquim Forn.
JuntsxCat, la candidatura que encapçala Carles Puigdemont, ha demanat a la Junta Electoral Central que deixi participar en la campanya de les eleccions del 21 de desembre al número dos de la llista, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i al set, el exconseller Joaquim Forn, ambdós en presó preventiva.
En el document argumenten que a més de Sánchez i Forn, empresonats a Soto del Real i Estremera respectivament, tenen a tres dels seus candidats a Brussel·les: Puigdemont, la número tres per Barcelona, Clara Ponsatí, i el número dos per Girona, Lluís Puig.
Aquesta situació, segons JuntsxCat, els impedeix realitzar actes de campanya i participar en les eleccions "en condicions d'igualtat d'oportunitats respecte dels altres candidats proclamats", de manera que consideren que es trenca el principi d'igualtat constitucional i el dret de tot ciutadà a participar en els assumptes públics en condicions d'igualtat.
Per això, reclamen a la Junta Electoral que autoritzi el trasllat de Sànchez i Forn perquè puguin participar durant la campanya "en els actes i mítings electorals que organitzi la candidatura, principalment en els mítings central i final".
També demanen que, a través dels mitjans tecnològics que siguin necessaris, puguin gravar missatges de campanya des dels seus respectius central per poder emetre'ls en els actes, i que se'ls permeti participar en els debats i entrevistes dels mitjans públics i privats. | 0.853356 | curate | {"ca": 0.9900199600798403, "pt": 0.00998003992015968} | |
mc4_ca_20230418_2_63388 | Salut promet acabar amb les llistes d’espera | Diari de Santa Coloma
Salut promet acabar amb les llistes d’espera
Jordi Corachán - 03/05/2016
Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma; Josep Maria Cortés, president de la Fundació de l’Esperit Sant, i el conseller Antoni Comín a l’hospital colomenc.
El conseller de Salut s’ha mullat en la seva visita a Santa Coloma. Antoni Comín i l’alcaldessa Núria Parlon han coincidit a expressar la necessitat que el Govern català es doti d’uns nous pressupostos que permetin tirar endavant el Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries. A la mateixa porta d’Esperit Sant, tots dos van subratllar el fet que amb un pressupost prorrogat no es podrà invertir a millorar aquestes demores i que és fonamental disposar-ne d’uns nous comptes per a ajudar als professionals de la salut a reduir aquests temps. El pla preveu reduir a la meitat el temps per a la fase diagnòstica i per a primeres visites a l’especialista, així com rebaixar en un 10% el nombre de persones que esperen ser operades. Aquests objectius es compliran si, gràcies a uns nous pressupostos, s’incrementa l’activitat fent 20.000 intervencions quirúrgiques més, 30.000 proves diagnòstiques més disminuint el temps mitjà d’espera de 71 a 35 dies-, i 300.000 visites a consultes externes més reduint el temps de 163 a 82 dies-.
El president de la Fundació de l’Esperit Sant Josep M. Cortès i el gerent Vicenç Perelló van explicar la situació de l’hospital al conseller.
La carta de Som
Aitor Blanc, portaveu de Som Gramenet, va aprofitar la visita del conseller de Salut, Antoni Comín, per fer-li lliurament d’una carta en què la seva formació repassa les mancances en els CAPS i l’hospital, i fa algunes demandes. | 0.871091 | curate | {"ca": 0.9843568945538818, "es": 0.015643105446118192} | http://www.diaridesantacoloma.com/salut-promet-acabar-amb-les-llistes-d%E2%80%99espera?page=1 |
mc4_ca_20230418_4_98028 | Alcarràs impulsarà horts familiars per a veïns de la població amb dificultats econòmiques - Actualitat - Altanto!! Revista
Alcarràs crisi econòmica ajuntaments mobilitzacions ciutadanes handbol Lleida DAAM Soses empreses centres educatius delictes sindicat agrari Festa Major futbol Unió Pagesos Massalcoreig festes i celebracions Generalitat Torres de Segre agricultura, fruticultura, ramaderia Catalunya Aitona Mossos d'Esquadra Seròs Partits polítics
Alcarràs impulsarà horts familiars per a veïns de la població amb dificultats econòmiques
En un terreny proper a les piscines, n'hi hauran 82 i seran de 70 metres quadrats
L'equip de govern de l'Ajuntament d'Alcarràs iniciarà en els propers dies l'adaptació en horts urbans d'un terreny municipal de gairebé una hectàrea per destinar-lo, principalment, a famílies empadronades a la Vila que es trobin en una situació adversa, per culpa de l'atur de llarga durada, que hagin deixat de rebre tot tipus de prestació o d'altres casos colpejats per la crisi i que els Serveis Social s'encarregaran d'analitzar.
Un cop s'hagi fet la parcel·lació del terreny sortirà un total de 80 horts d'uns 72 metres quadrats cadascun. Un dels principals requisits serà que les persones adjudicatàries només podran utilitzar-los per a l’autoconsum, sota cap concepte per a la venda. L’Ajuntament ha redactat un Reglament de Règim d’Ús i Funcionament dels Horts Familiars en el qual figuren totes les condicions generals, així com els drets i els deures dels futurs arrendataris. Els horts seran de cultiu ecològic i tindran un lloguer de 30 euros cada sis mesos. Segons el règim d’adjudicació de les parcel·les, també és valorarà, a més a més dels ingressos familiars, el fet de trobar-se en situació d’invalidesa i jubilació. L’Ajuntament supervisarà en tot moment el bon funcionament i la correcta utilització dels mateixos.
L’alcalde, Miquel Serra, creu que amb aquest projecte l’Ajuntament facilita diversos objectius. Per un costat, donar un ús social a uns terrenys municipals que actualment estant en desús; també, per un altra banda, una funció solidària amb famílies de la Vila que ho passen malament. A més a més, i així s’ha demostrat en d’altres ciutats que els tenen, aquest tipus d’horts urbans compleixen també una funció terapèutica i pedagògica tant per als que els utilitzen, com també per al seu entorn.
30 Gener de 2013
30 comentaris imprimir | 0.870005 | curate | {"ca": 0.9470588235294117, "es": 0.0029411764705882353, "fr": 0.040756302521008404, "pt": 0.009243697478991597} | http://altanto.cat/revista/actualitat/1962_alcarras-impulsara-horts-familiars-per-a-vens-de-la-poblacio-amb-dificultats-economiques-/ |
mc4_ca_20230418_15_157343 | Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única- Sapiens.cat
« Cintia Alonso Gago: Una excavació arqueobiològica
Tània Escuer: Les anàlisis de restes vegetals: les grans desconegudes en l’estudi dels jaciments urbans dels períodes més recents »
Entrada publicada a Arqueologia, Història Moderna, Mercat del Born, Pràctiques d'Arqueologia el divendres, 24/02/2017 a les 14:42. | 0.690107 | curate | {"ca": 1.0} | http://blogs.sapiens.cat/passatmesrecent/2017/02/24/sergi-sanchez-crespo-excavar-al-mercat-del-born-una-experiencia-unica/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_450993 | El parlament britànic crearà un grup sobre Catalunya amb els principals partitsA l’All Party Parliamentary Group on Catalonia hi haurà diputats dels principals grups amb representació a la Cambra dels ComunsEl Parlament britànic farà oficial el 14 de març vinent la creació d’un grup de discussió sobre Catalunya. L’anomenat All-Party Parliamentary Group (APPG) el formen 20 diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns, des dels conservadors fins als laboristes passant pels liberal-demòcrates, el Partit Independentista Escocès (SNP) i el Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru. La iniciativa es va començar a gestar al desembre, quan el delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, va ser convidat a explicar el procés català a Westminster. El diputat de l’SNP George Kerevan, crític amb la judicialització del cas català, ha estat un dels impulsors del grup.Entre els membres de l’All Party Parliamentary Group on Catalonia hi ha sis diputats de l’SNP, són George Kerevan, Douglas Chapman, Martin Docherty-Hughes, Margaret Ferrier, Chris Law, Tommy Sheppard. Lord Jones of Cheltenham, Lord Rennard i la baronessa Garden of Frognal seran els representants del liberal-demòcrates. El Partit Nacionalista Gal·lès, Playd Cymru, hi aportarà dos diputats, Lord Wigley i Hywel Williams, el mateix nombre que el partit conservador, que hi tindrà Sir David Amess i Pauline Latham com a representants. Hi haurà també dos laboristes, el diputat Roger Godsiff i Chris Bryant. Els social-demòcrates també hi seran presents, a través de Mark Durkin i Margaret Ritchie i hi haurà també una diputada independent, Natalie McGarry.S’espera que el grup es reuneixi com a mínim dues vegades l’any i té l’obligació de restar obert a la incorporació de qualsevol diputat o senador britànic que mostri interès en aquesta qüestió.http://www.vilaweb.cat/noticies/el-parlament-britanic-creara-un-grup-sobre-catalunya-amb-els-principals-partits/
Romeva explicarà el procés català al Parlament britànicCarlota Camps Barcelona. Dimecres, 8 de març de 20173 minutsEl conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, explicarà el proper dimarts el procés català al Parlament britànic. Ho farà en el marc de la presentació i constitució d'un grup de discussió sobre Catalunya que ha creat el Parlament britànic a petició dels principals partits amb representació a la cambra baixa, segons han confirmat a El Nacional fonts de la delegació del Govern al Regne Unit.El grup de discussió sobre Catalunya, anomenat All-Party Parliamentary Group (APPG), el formen 20 diputats dels principals partits amb representació a la Cambra dels Comuns. Per formar un All-Party Parlamentary Group és necessària la unió de un mínim de cinc partits polítics favorables a la causa, i en el cas català n'hi ha hagut sis. Hi han participat des dels conservadors fins als laboristes passant pels liberal-demòcrates, el Partit Nacional Escocès (SNP) i el partit nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru.El grup servirà per seguir el cas català, defensar les garanties democràtiques del procés i reforçar les relacions entre Catalunya i el Regne Unit.En la presentació del grup de la setmana que ve, que tindrà lloc en una sala del Westminster amb capacitat per a un centenar de persones, hi parlarà el conseller Raül Romeva, on explicarà tot el procés català, així com també alguns dels diputats que formen part de la iniciativa, com el seu president, el nacionalista escocès George Kerevan. A l'acte hi estan convidats tots els diputats britànics. Forcadell i la judicialitzacióEl grup es reunirà com a mínim dues vegades l’any i té l’obligació de restar obert a la incorporació de qualsevol diputat o senador britànic que mostri interès en aquesta qüestió, a part dels 20 diputats inicials. A més, en una de les reunions que es farà, hi ha previst que hi participi la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè expliqui la judicialització del procés, segons ha pogut saber aquest diari.La iniciativa es va començar a gestar al desembre, quan el Delegat de la Generalitat al Regne Unit, Sergi Marcén, va ser convidat a explicar el procés català a Westminster. El diputat de l’SNP George Kerevan, crític amb la judicialització del cas català, ha estat un dels impulsors del grup i en serà també el seu president.Qui formarà part de grup?Entre els membres de l’All Party Parliamentary Group on Catalonia hi ha sis diputats de l’SNP: són George Kerevan, Douglas Chapman, Martin Docherty-Hughes, Margaret Ferrier, Chris Law, Tommy Sheppard. Lord Jones of Cheltenham, Lord Rennard i la baronessa Garden of Frognal seran els representants del liberal-demòcrates.Per part del partit nacionalista Gal·lès, Plaid Cymru, hi aportarà dos diputats, Lord Wigley i Hywel Williams, el mateix nombre que el partit conservador, que hi tindrà Sir David Amess i Pauline Latham com a representants. Hi haurà també dos laboristes, el diputat Roger Godsiff i Chris Bryant. Els social-demòcrates també hi seran presents, a través de Mark Durkin i Margaret Ritchie, i hi haurà també una diputada independent, Natalie McGarry.El cas català al WestminsterNo és, però, la primera vegada que el Parlament britànic tracta el cas català. De fet, el passat mes de desembre el diputat de l'SNP Kerevan va presentar una moció en suport a la presidenta del Parlament, que va ser signada per 23 diputats. El text mostrava la seva preocupació per la decisió del TSJC de tirar endavant el judici contra Forcadell per permetre el debat del referèndum, i posava el focus en la possibilitat que la presidenta fos inhabilitada. L'objectiu final de la moció era instar el govern espanyol a reconsiderar el processament i buscar una solució als seus desacords amb els membres del Parlament català a través del diàleg mutu.A més, fa 300 anys els britànics també havien tingut un debat sobre el cas català a raó de la Guerra de Successió. El 3 i el 4 d’abril del 1714, la Cambra dels Lords va ser l’escenari d’un intens debat en què l’oposició whig, el que avui consideraríem el partit o bloc "progressista", va carregar amb severitat contra el govern tory, la majoria "conservadora", per haver posat els catalans als peus dels cavalls de Lluís XIV i el seu net Felip V.http://www.elnacional.cat/ca/politica/romeva-parlament-britanic-grup-catalunya_143071_102.html | 0.787518 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_271151 | Avui m'estava emprovant les espardenyes per anar demà amb la colla gegantera del meu poble, i he vist que les espardenyes de set vetes són les sandàlies més còmodes de totes les que he provat. L'altre dia, un amic meu em comentava que ell les porta sempre a l'estiu i me'l mirava com un extraterrestre, però ara li dono tota la raó. Què en penseu?
Jo en porto a l'estiu, malgrat les mirades de friqui que rebo de la gent. L'única incomoditat és la sola d'espart, se'm clava a la planta dels peus.
Jo n'he vist també amb sola de goma i són molt més còmodes! | 0.688732 | curate | {"ca": 0.7477313974591652, "pt": 0.25226860254083483} | |
mc4_ca_20230418_14_160942 | La confiança dels consumidors remunta després de tocar fons fa un any
L'indicador de confiança es pot situar entre 0 i 200. Per sobre de 100 indica una valoració positiva i per sota, negativa
X.A. Barcelona. 06/08/2013 00:00
La confiança dels consumidors ha repuntat en els últims mesos i al juliol es va situar en els 63,3 punts, gairebé 25 punts més que fa un any, segons l'indicador publicat ahir pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). Malgrat aquesta pujada, la confiança dels consumidors continua molt per sota dels nivells dels anys 2008, 2009, 2010 i 2011. I és que l'alça es produeix respecte al pitjor nivell de tota la crisi, el juliol de l'any passat, quan l'índex va caure als 37,6 punts en plena crisi de la prima de risc i amb el possible rescat sobrevolant l'economia espanyola.
L'indicador de confiança es pot situar entre 0 i 200. Per sobre de 100 indica una valoració positiva i per sota, negativa. L'indicador es basa tant en la percepció sobre la situació actual com sobre les expectatives de futur. Com en tota la crisi, la confiança en el futur és millor que la confiança en la situació actual, i també és la que més millora en l'últim any. L'indicador de perspectives es va situar al juliol en els 79,2 punts, 28,4 punts més que el juliol de l'any passat, mentre que l'índex sobre la situació actual es va situar en els 47,4 punts, 23,1 punts més que un any enrere.
Entre els components que formen l'indicador de confiança, el que va tenir més valoració va ser la situació de les llars, al voltant dels 60 punts, per sobre de la situació de l'economia espanyola i la del mercat de treball, en uns 40 punts. No obstant, van ser aquests dos components els que més van pujar en l'últim any, ja que al juliol estaven poc per sobre dels 10 punts. Pel que fa a les expectatives de futur, els consumidors també van valorar millor la de les llars, al voltant dels 85 punts, mentre que les expectatives sobre l'economia van ser les menys valorades. | 0.739672 | curate | {"ca": 0.9897750511247444, "ru": 0.002044989775051125, "en": 0.0081799591002045} | https://www.arabalears.cat/premium/economia/confianca-consumidors-remunta-despres-tocar_0_969503120.html |
mc4_ca_20230418_15_641468 | Esquirols - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Els esquirols)
Aquest article tracta sobre el grup de música. Vegeu-ne altres significats a «Esquirol».
1968 , l'Esquirol
Els Esquirols fou un grup de música folk català nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra (Osona), a partir dels anys 1968-1969, i desaparegut l'any 1986,[1] un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la cançó estava en efervescència amb la irrupció de molts grups i solistes, i la situació política i social del país obria noves esperances de cara al futur.
El grup edità sis discos de llarga durada:[1] Cants al vent (Edigsa, 1973 i reeditat per Picap el 2007), Fent camí (Edigsa, 1975 i reeditat per Picap el 2007), Colze amb colze (Edigsa, 1976 i reeditat per Picap el 2007), Licor d'herbes bones (Edigsa, 1978 i reeditat per Picap el 2007), Torna, torna Serrallonga (Edigsa, 1980 i reeditat per Picap el 2007), Com un anhel (Edigsa, 1982 i reeditat per Picap el 2007) i enregistrà el disc El comte Arnau (1984) amb Rafael Subirachs, que encara resta inèdit.
Les cançons d'Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació. Molts joves d'aquells anys les van adoptar per cantar-les, a cop de guitarra, en trobades, excursions, festivals i actes reivindicatius. Algunes d'aquelles cançons, adaptades, popularitzades i convertides gairebé en himnes han anat passant a les generacions més joves, i han format part dels cançoners bàsics d'escoles, grups excursionistes, agrupaments escoltes i esplais, alhora que han estat reinterpretades per altres cantants o conjunts musicals com ara: Xesco Boix, Picarols, Mecatxis, Mesclat, Bitayna, David Rossell i Titot, Sciurus-Esquirols XXI, Pinyols Bertran, Mitjanit, Manel Camp, Kumbes del Mambo, Pastorets Rock, Ebri Knight, Germà Negre, Giovinetto... El grup va estar format inicialment per Josep Casadesús, l'actor Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas. Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada. [1]
Qui canta els seus mals espanta (00:19)
Si ens plau acampar (01:37)
Pujarem dalt dels cims (01:40)
Riera dolça i lenta (01:47)
Amb la tramuntana (02:54)
Au, pren alè (01:22)
Va passar a Collsacabra (02:15)
L'amic de l'acampada (01:38)
Unim nostres veus (01:37)
Rústic-camp (03:08)
Somriu minyó (02:01)
El corn del pastor (01:42)
El caçador (01:42)
Foc guspireja (01:03)
Dins la fosca (01:40)
Després d'aquest jorn (01:18)
Cada dia surt el sol (02:01)
Fent camí (03:24)
El cucut (02:59)
Arrels (03:10)
Volem pa amb oli (04:17)
La donzella de les roses vermelles (03:03)
Tot depèn (02:42)
...i va callar (03:15)
No us puc dir si plorava perquè plovia (04:29)
Any 2017 (02:31)
Sobre teulades (03:20)
Conte medieval (03:56)
Riu avall (03:34)
Al banderer de la pau (02:50)
El joc d'obrir gàbies (02:48)
Més enllà d'un adéu (04:11)
Endevinalles d'istes (03:23)
Ahir va començar (03:46)
El crit del silenci (04:17)
No ho diguis a ningú (02:40)
Cançó brindis (03:43)
L'ampolla i el got (02:43)
Cada dia és un nou pas (03:32)
Mots (03:51)
Maria (dedicat a XB) (04:55)
Refranys (03:10)
Dama negra (03:46)
En aquest país monàrquic (04:21)
Cançoneta de fira (03:41)
Majka (02:54)
Onze de setembre (02:42)
Tanmateix, serenament (03:43)
Mentre vas i véns (02:39)
Goigs de Sant Democraç (03:52)
Torna, torna Serrallonga (1980)
Sortiu a peu (03:40)
Mediterrània (05:11)
Vianant (02:59)
Vine l'amor (05:04)
Corrandes vénen (03:11)
Torna, torna Serrallonga (02:07)
Terra, que de dona tens el nom (05:20)
Rondalla (04:33)
Barcelona (04:34)
Plany, de Salses a Guardamar (03:28)
La cançó dels mariners (03:11)
Són els teus ulls (03:04)
Sí... (05:26)
L'àvia (06:22)
Pirates de l'oest (01:52)
Del que vaig ser (03:25)
Captaire com sóc (02:58)
Com un alzinell (05:39)
Et cobriran de blasmes (02:35)
Fes ta festa (04:20)
↑ 1,0 1,1 1,2 «Esquirols». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Els Esquirols al cor. Tot sobre el grup Esquirols.
Llarga entrevista
GEC: 0519134
GEMUS: 5526
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esquirols&oldid=21183799»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 maig 2019 a les 17:29. | 0.629124 | curate | {"ca": 0.749271137026239, "es": 0.08357628765792031, "uu": 0.0007288629737609329, "nl": 0.004859086491739553, "pt": 0.019436345966958212, "pl": 0.00510204081632653, "it": 0.02040816326530612, "en": 0.031098153547133137, "fr": 0.04057337220602527, "no": 0.00413022351797862, "ru": 0.00923226433430515, "sh": 0.0031584062196307093, "gl": 0.0060738581146744415, "de": 0.002672497570456754, "fa": 0.01967930029154519} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_esquirols |
racoforumsanon_ca_20220809_3_323260 | El rei Joan Carles I estava disposat a fer servir les armes abans que acceptar la independència de Catalunya, segons es desprèn de l’audiència que el juliol de 1993 va tenir Pilar Rahola amb el monarca quan aquesta va ocupar l’escó de diputada al Congrés per ERC.Segons explica la periodista en el llibre “Què pensa Pilar Rahola?”, que acaba de publicar Dèria Edicions, els fets van anar així: “Hi va haver un moment en què jo li vaig dir que si Catalunya es volia independitzar per la via democràtica ell no ho podia impedir”.“I em va contestar que li va prometre al seu pare (Don Joan, Comte de Barcelona) abans de morir que mai no es trencaria Espanya”, explica Rahola. I encara afegeix: “alhora que em va recordar que era el cap de les Forces Armades”.Rahola, que aquell dia havia anat a la Zarzuela amb taxi – una imatge que va generar molts comentaris- valora aquelles paraules: “Així és com el mateix rei em va recordar la seva condició de militar i va utilitzar tota una sèrie d’elements simbòlics com l’exèrcit, el pare, la família, la mort i l’honor per fer-me valer el seu paper. M’ho va dir perquè ho expliqués, perquè digués als meus que no ens ho deixarien fer”.Font: http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/joan_carles_i_les_armes_abans_que_la_independencia_82726.php
Potser prefereix suïcidar-se abans que veure Catalunya independent. Jo no li ho impediria. | 0.875666 | curate | {"ca": 0.984081041968162, "es": 0.015918958031837915} | |
mc4_ca_20230418_8_726445 | Curs a Galícia sobre "Gestió municipal de la crisi 2009-2011" | ESTRATÈGIA LOCAL
Curs a Galícia sobre "Gestió municipal de la crisi 2009-2011"
Albert Calderó, subdirector d'Estratègia Local, ha impartit els dies 15 i 16 d'abril a la seu central de l'Escola Galega de Administración Pública, a Santiago de Compostel·la, la primera edició del curs "Gestió municipal de la crisi 2009-2010", a la qual han assistit diversos càrrecs electes, directius i tècnics municipals de Galícia, a partir de la convocatòria de la pròpia Escola dins del seu pla de formació per a les entitats locals.
En el curs es presenta una col·lecció de propostes concretes d'actuacions municipals per a la gestió de la reducció d'ingressos i increment de despeses, per a la revisió de les prioritats i per a la millora de l'eficàcia i eficiència de l'administració, de la gestió de personal i de les relacions ciutadanes. Els dies 14 i 15 octubre se celebrarà al mateix lloc una nova edició d'aquest mateix curs.
Oferta de curs intensiu: Gestió municipal de la crisi 2009-2010
DURADA: 10 hores en dos dies consecutius, horari a conveniència de la institució organitzadora.
DESTINATARIS: Alts càrrecs, directius i personal tècnic. Un mínim de 5 persones i un màxim de 30.
OBJECTIU: El període 2009-2010 serà un període de greu crisi econòmica; aquest curs busca aportar mètodes de treball als responsables de la institució perquè pugui adaptar a aquesta situació els seus objectius, plans d'actuació, sistemes organitzatius i de relacions ciutadanes i institucionals, així com el seu discurs institucional.
1.- La crisi a l'escenari de la institució. Estudi de les conseqüències de la crisi a la institució i al seu entorn socioeconòmic.
2.- Estudi de l'impacte de la crisi en els ingressos i els plans, programes, objectius i prioritats.
3.- Nous projectes de gestió de la crisi: d'obtenció de nous ingressos, de reducció de despeses, de gestió d'ajuts a empreses i grups socials amb dificultats, de gestió de "l'estat d'ànim" col·lectiu.
4.- Revisió dels sistemes organitzatius, actualització dels sistemes de control intern, auditoria, intervenció i inspecció de serveis, i actualització del sistema jeràrquic.
5.- Posada al dia de la política de personal, noves estratègies en les negociacions amb els representants sindicals, en la gestió de plantilles, retribucions.
6.- Gestió de la comunicació i les relacions amb els ciutadans, anàlisi de les problemàtiques socials derivades de la crisi, sistemes ad-hoc de participació ciutadana.
7.- El discurs institucional: de la reducció de l'alarma a l'estímul de la recuperació.
PREU: 2.570 € més despeses de desplaçament més IVA. | 0.851274 | curate | {"es": 0.030383592859855677, "ca": 0.9696164071401443} | http://www.estrategialocal.cat/_ca/blog/864/curs-a-galicia-sobre-gestio-municipal-de-la-crisi-2009-2011 |
mc4_ca_20230418_8_31870 | Arenas és sòcia fundadora at Grup Assessorament Bancari i Borsari, i la primera curiositat que ens revela és sobre el seu èxit de convocatòria. "Suposo que tinc un bon mailing gràcies a Linkedin, i les que han vingut han vist que pel preu d'un menú no han de sentir cap discurs només escoltar les seves companyes i explicar els seus projectes. En total hi han assistit unes 400 dones de diferents àmbits i professions i pel que sembla l'interès continua"
A més dels àpats organitzes alguna altra activitat per empresàries i emprenedores?
Aquesta és la segona temporada. Vaig veure la necessitat que les dones coneguéssim la borsa i no ens quedéssim amb les quatre dades que donen els informatius. He organitzat a alguns tours al parquet electrònic i he ensenyat com es treballa per dins.
Quins objectius tenen aquestes reunions de dones tan diferents?
El networking és un invent fantàstic. Ofereix l'oportunitat de conèixer personalment a un gran nombre de persones amb interessos semblants en només 2 hores. Totes perseguim un fi comú, donar-nos a conèixer a nosaltres i a les nostres empreses o productes. Si això s'aconsegueix amb un bon ambient, en total llibertat, un bon àpat i en un lloc especial com és la Borsa de Barcelona, millor que millor. Es fan, col·laboracions i negocis immediats i de futur. En un entorn de crisi colossal que, desgraciadament, durarà molt temps i en el qual el treball per compte d'altri és i serà escassíssim, no queda altra solució que emprendre i vendre, a més les xarxes socials no són suficient, han d'anar acompanyades de contactes personals. El networking aconsegueix sumar ambdues coses. Cal tenir en compte que els contactes no acaben quan acaba l'acte, sinó que comencen. Després cal distribuir un llistat amb les dades de totes i cadascuna de les assistents per prosseguir el treball.
Et sents recolzada en aquesta iniciativa pels responsables de la borsa?
Compleixo els requisits exigits i ja està. També compto amb la inestimable col·laboració de la persona responsable dels tours de 45 minuts de durada pel parquet electrònic de la Borsa, i que resulten realment instructius i il·lustratius sobre el funcionament dels mercats borsaris.
Tu ets una de les poques expertes en borsa i en inversions.Per què creus que és un camp tan masculí?
Si, és un camp molt masculí, però des de fa molts anys s'han incorporat moltes dones, sobretot en certs departaments de bancs i brokers com són els de back-office i anàlisi. En aquest últim són autèntica majoria, perquè potser tenim una ment una mica més analítica i més preparada per al control de les emocions, en concret les derivades de la por i de l'eufòria. No obstant això, aquests avantatges que ens diferencien, encara no les apliquem al que més ens interessaria que és guanyar diners comprant i venent. El percentatge de dones que operen en els mercats és absolutament marginal, un 5%. En aquest camp els homes ens porten tota l'avantatge. Hi ha la impressió, en part equivocada, que operar en els mercats comporta riscos inassumibles, que cal que sigueu "iniciat /iniciada" i tenir grans coneixements d'economia. No és cert, no és més arriscat que crear una nova empresa amb l'afegit que la inversió inicial és gairebé irrellevant i els diners destinats en actius rendibles. El coneixement s'adquireix mitjançant cursos (molts d'ells gratuïts) i l'estar contínuament informades d'allò que passa.
Què en recomanaries perquè les dones coneguessin una mica més la borsa?
Una forma molt senzilla, a través de les xarxes socials. Tinc la certesa que moltes senyores estan aprenent economia d'aquesta manera. Tinc nombrosíssimes mostres que és així a través dels seus comentaris personals i a través dels seus mails. Actualment mantinc 900 contactes a Facebook, 500 a Twitter i 2.200 a Linkedin. En un 90% femenins i de l'àrea metropolitana de Barcelona. Público una mitjana de 20 notícies al dia a Facebook i Twitter extretes dels diaris d'economia espanyols i certs articles que em semblen didàctics d'altres fonts. I també distribueixo un butlletí diari (prèvia petició), vespertí, de dilluns a divendres, que arriba a unes 700 persones, amb les 5 o 6 notícies del dia més interessants. Encara que la borsa ocupa un lloc important en tota aquest flux d'informació intento abastar els diferents aspectes que componen l'escenari econòmico-financer, inclosa la denúncia de la corrupció, de manera que una persona pot passar de no saber gairebé res a adquirir cert nivell de coneixements en pocs mesos, només llegint, encara que sigui, al principi, només els titulars.
La borsa domina i orienta els mercats o els mercats dominen i dirigeixen les borses?
Els mercats tenen forma de piràmide, la piràmide de la informació i del poder. Al cim es "fabriquen" els moviments i cicles econòmics i la informació, després, va baixant fins a la base. La base som nosaltres i entre mig polítics, banquers, grans empresaris, brokers, etc.
Per què encara no cotitzen en borsa ni es consideren valors afegits, per exemple, la qualitat, el respecte del medi ambient, la responsabilitat social, o l'equitat en les empreses?
Aquests valors de tipus solidari s'agrupen en les anomenades inversions ètiques. Al meu entendre no estan exemptes de patir les mateixes conseqüències de la crisi que les de tipus general, amb l'agreujant que la seva mida és molt reduït i per tant són més vulnerables.
Tanmateix, a l'Estat, hi ha dipòsits, fons d'inversió, plans d'estalvi, de pensions i fins i tot un banc pròpiament ètic (Triodos Bank), encara que abans d'invertir s'han de conèixer bé les seves característiques.
I com a experta, consideres que inversions ètiques i solidàries està renyit amb la rendibilitat?
Quant a la rendibilitat, els rendiments d'aquests productes no estan garantits. En principi es tracta d'actius de risc mitjà o alt. A Espanya, per exemple, la majoria dels fons d'inversió solidaris, ètics o responsables són de renda variable, el que implica assumir el risc de la Borsa. De tota manera la regla bàsica que s'hauria de seguir per a aquestes inversions, siguin quines siguin les seves característiques és la de sotmetre-les a l'opinió d'una persona experta, fins i tot les operacions més simples com són els comptes corrents, els dipòsits o els plans de pensions .No s' hauria de triar un banc pels seus alts tipus d'interès sinó per la seva solvència, més en aquests moments en què el risc de fallida és més que evident en gairebé totes les entitats bancàries espanyoles i el FGD (Fons de Garantia de Dipòsits) no podria afontar de cap manera, la cobertura de 100.000 euros per titular i entitat bancària, en el cas que la insolvència arribés a diverses institucions creditícies.
Cal tenir en compte que el 'banc no és el teu amic ", com bé diuen alguns eslogans i és cert, per això cal utilitzar els serveis de l'assessor financer de la mateixa manera que es contracta a un metge o un advocat o un expert fiscal. A Catalunya i a l'estat espanyol no hi ha aquesta tradició, però a la vista de tot el que ha passat amb les hipoteques, preferents, deute subordinat, accions, etc. hem de canviar. Al món anglosaxó un 90% d'imposicions, inversió, elecció de banc, etc. provenen d'aquest canal, el dels assessors independents.
Per què el PIB segueix excloent el treball no pagat de "cures", que normalment realitzen les dones?
Perquè no està remunerat i per tant la convertibilitat en diners és inexistent, com si la feina de casa fos improductiva. La seva conversió és una antiga reivindicació de l'esquerra que jo sempre he recolzat però que amb l'estat de coses actual queda pràcticament sepultada, ja que la seva implementació suposaria, com a única possibilitat, que anés a càrrec estatal, dins dels paràmetres de l'Estat del Benestar que, malauradament, estan en franca reducció.
Tenim 2146 persones visitants en línia
Visites del contingut : 16675517 | 0.860736 | curate | {"ca": 0.9939627488760436, "ro": 0.0019267822736030826, "fr": 0.0041104688503532435} | http://laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3120%3Aqes-important-coneixer-la-borsa-per-dins-i-establir-contactes-entre-nosaltresq&catid=140%3Aempresarial&Itemid=191&lang=ca |
cawac_ca_20200528_1_179776 | La cultura de pagament
L’expansió financera durant les darreres dècades ha estat possible gràcies a la desregulació dels mercats financers. Ha calgut desmuntar els sistemes de control públic, però poques vegades s’assenyala que, a més a més, ha estat imprescindible que el capital financer compti amb un suport dels poders polítics per salvaguardar els seus interessos. Els governs i institucions supervisores, alhora que aprofundien en la liberalització financera, han hagut de facilitar i proporcionar mecanismes de socialització de les pèrdues financeres.
Els rescats bancaris són una salvaguarda del capital financer. S’han anat repetint arreu del món. Durant els 80 i els 90, en les nombroses crisis de deute a Amèrica Llatina i Àfrica. A Mèxic al 94, al Sud Est Asiàtic el 97, a Rússia el 98 i a Argentina el 2000, els col·lapses financers van anar seguits de rescats dels bancs a expenses del poble. Comporten una socialització de pèrdues a gran escala i a més els gestors i els accionistes queden indemnes. En tots els casos, com l'actual rescat del sistema bancari espanyol, principalment es preserven els interessos dels creditors, altres bancs que han prestat als que són rescatats. Els accionistes no perden, els creditors no perden, i els i les contribuents paguen.
La resta de mecanismes de salvaguarda són un degoteig continu de bancarrotes personals, i de vegades col·lectives, que desencadenen situacions dramàtiques. Un exemple són les execucions hipotecàries. Els bancs poden, en cas d’impagament dels terminis de les hipoteques que han prestat, quedar-se amb la propietat de l’immoble i seguir cobrant de la família desnonada perquè el deute no queda saldat. A l’Estat espanyol, les famílies que perden el seu habitatge han de seguir pagant una part del deute amb el banc, perquè el valor dels immobles és ara inferior a l’import de les hipoteques. La legislació hipotecària espanyola blinda un negoci perfecte als bancs, que els deixa immunes a la baixada de preus dels habitatges. De fet, totes les persones que s’han hipotecat ara deuen als bancs molts més diners dels que val casa seva.
Hi ha molts altres instruments que centrifuguen les pèrdues cap a les classes populars. Les lleis de fallida, que regulen les situacions d’insolvència, determinen amb quina seguretat els prestadors recuperaren el crèdit si aquest esdevé morós. A l’Estat espanyol, aquesta llei no permet la liquidació dels deutes de les persones insolvents. D’altra banda hi ha una gran magnitud d’estalvis bloquejats en les participacions preferents. I els fons privats de pensions, que quan fan fallida s’esfumen els estalvis per a la jubilació d’amplis col·lectius de treballadors i treballadores. Les persones que firmaven una hipoteca o dipositaven els seus estalvis en preferents o en un pla de pensions, ho feien confiant en els bancs, que se suposa que estaven capacitats per gestionar els riscos. I també estaven motivades per les desgravacions fiscals de les administracions i les recomanacions de molts economistes. Tots ells els van empènyer a assumir uns riscos excessius, i això és una gran estafa. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca porten temps lluitant contra els desnonaments, conseqüència devastadora d’una d’aquestes estafes. Les execucions hipotecàries suposen la pèrdua dels estalvis i fins i tot de l’habitatge. Als Estats Units, els desnonaments acaben amb dació en pagament, lliurant l’habitatge al banc però saldant del deute. Al contrari que els rescats, això no suposa cap cost a la ciutadania i ha permès una reducció del sobreendeutament. Però no ha evitat la ruïna de milions de persones. A l’Estat espanyol, les conseqüències són molt pitjors perquè les persones desnonades es queden amb un deute de per vida.
Prevenir aquestes situacions, que són habituals i cada cop més greus, és una necessitat social molt urgent. En contra del que diuen els representants de la banca, “experts” en salvaguardar els interessos financers, s’haurien de fer quitances del deute hipotecari de les persones que no poden seguir pagant. Fins i tot caldria una quitança de les hipoteques que sí es poden pagar però el seu deute és més elevat del preu real de l’immoble. És indispensable una reestructuració del deute per a rebaixar dràsticament el sobreendeutament dels sectors econòmics. I molt especialment el de les famílies, que tenen moltes menys opcions. Els bancs han d’assumir les pèrdues, i això lluny d’empitjorar l’economia, suposaria una millora perquè està ofegada pel deute. Hi ha moltes altres maneres, la ILP que es tramita al Congrés dels Diputats planteja la dació en pagament i el lloguer social.
Cal lluitar contra tots aquests mecanismes que centralitzen la riquesa en unes poques mans, transfereixen els recursos de les classes populars cal als rics i enfonsen les persones. La facilitat dels bancs per rebre recursos i desnonar persones és nociva per l’economia, i terriblement injusta. És resultat del poder enorme que tenen, però que la PAH ens ha demostrat que sí que es pot desafiar.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
Una companya de hamburg ens parlarà sobre la repressió i resposta social que hi ha hagut darrerament a hamburg: Perill de desallotjament de Rote Zora, "Zona de perill", lluita de les refugiades ...(Hi haurà traductora durant la xerrada) i després pinxos! !
Aquest dijous, GOB Menorca organitza una xerrada informativa amb posterior debat sobre el dragatge del port de Maó. La llarga polèmica relacionada amb la contaminació existent en els fangs del port maonès es ve arrossegant des de 2009, quan es va fer el primer estudi per justificar el dragatge. La preocupació per evitar que els contaminants s'aboquin al mar, ha provocat importants mobilitzacions.
La renovació de la cúpula d'Autoritat Portuària ha obert un nou escenari, que està facilitant el diàleg. En aquest nou marc, el GOB està plantejant algunes actuacions per mirar de trobar solucions que siguin viables per a totes les parts, però que presentin totals garanties ambientals.
El procés escara està obert. Però per explicar les noves informacions i les propostes que s'estan analitzant, s'organitza aquest acte, obert a totes les persones interessades. Serà el dijous 23, a les 20:15 h, al local del Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó).
Concentració i recorregut acompanyats per trabucaires, castellers, batucada i geganters en contra la MAT i per recordar la consulta popular de diumenge 26. Es durà a terme una apagada de l'enllumenat públic i encesa d'espelmes que diran NO A LA MAT sota el lema "apaguem el monopoli elèctric, encenem la consciència col·lectiva".
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
Consulta popular sobre la MAT a (de 9:00 a 21:00): -Santa Coloma de Farners, bilblioteca Joan Vinyoli. -Riudarenes, al Sindicat. -Sils, al centre cívic. Tot ciutadà del mon que es consideri afectat tindrà l'oportunitat de votar. Es pot votar de manera anticipada fins el dissabte 25 de Gener a www.consultamat.org
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular. | 0.804382 | curate | {"es": 0.017469772403982932, "ca": 0.9691500711237553, "it": 0.001378022759601707, "pt": 0.006756756756756757, "en": 0.0020892603129445235, "fr": 0.001511379800853485, "eu": 0.001644736842105263} | http://www.setmanaridirecta.cat/noticia/cultura-pagament |
mc4_ca_20230418_9_156709 | Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer Fouesnant França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer27 Hent Mesrhour, Fouesnant, Fouesnant, França, 29170 - Veure al mapaExcepcional9,5Basada en 24 comentarisChambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de MerVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotosMolt bona ubicació 8,9Veure el mapaVeure totes les 24 fotos8,9UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsbanytransport hotel/aeroportjardí
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació de luxe per a 2 persones amb banyer...16 m2Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Deluxe Doble amb balcó (Deluxe Doub...55 m2Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Deluxe Doble amb balcó (Deluxe Doub...55 m2Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació de convidats (Guestroom)16 m2Fixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Fouesnant, Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Els clients de l'hotel poden gaudir de transport hotel/aeroport, premsa, lloguer de bicicletes. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara piscina privada, banyera hidromassatge, calefacció, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, reproductor de DVD/CD per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses bany, camp de golf (a 3 km), piscina exterior, billar, jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Fouesnant, faci de Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxeslloguer de bicicletestransport hotel/aeroportCoses a fer, maneres de relaxar-sebanyjardípiscina [exterior]Serveis i comoditatszona de fumadors Esports de terracamp de golf (a 3 km) Accéss'admeten animals de companyia Idiomes ParlatsFrancès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantFrench cheques and cash are accepted methods of payment.
Please note that reservations for the restaurant must be made 2 days before arrival. Please call the property directly to make a dinner reservation. Contact details can be found on the booking confirmation. Mostrar més
Chambres d'Hôtes Les Cinq Étoiles de Mer | 0.849498 | curate | {"ca": 0.920523459942547, "en": 0.06511330992658794, "fr": 0.014363230130864985} | https://www.agoda.com/ca-es/chambres-d-hotes-les-cinq-etoiles-de-mer/hotel/fouesnant-fr.html |
acn_ca_20201011_1_39716 | ACTUALIZACIÓ:Els Bombers atenen 400 serveis per la ventada i es registren ratxes de vent de 100 km/h al Maresme
Una palmera ha caigut sobre un cotxe a Mataró i ha provocat un ferit lleu
ACN Barcelona.-Els Bombers han atès fins a 400 serveis per l'episodi de vent a Catalunya des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre. La gran majoria han estat al Vallès i al Maresme, amb 98 només a Mataró. Cap incidència ha estat de gravetat, encara que cal destacar la caiguda d'una palmera al passeig Marítim de Mataró sobre un vehicle on hi havia quatre persones, una de les quals ha quedat ferida lleu. A més, aquest diumenge les ratxes de vent han fregat els 100 km/h en punts del Maresme. Destaquen registres com els 102 km/h al port de Mataró, els 92 km/h d'Arenys de Mar, els 90 km/h a Canet de Mar o els 82 km/h de Pineda de Mar, segons dades de les estacions de Meteoclimatic i Meteocat.
(S'actualitza la notícia anterior amb noves dades de Bombers)
En paral·lel, el telèfon d'emergències 112 ha rebut un total de 769 trucades relacionades amb el vendaval, que han suposat 526 incidències. Gran part de les trucades s'han rebut des del Maresme (290), de les quals 160 a Mataró, mentre que al Barcelonès n'hi ha hagut 256 (215 a Barcelona).
Fortes ratxes de vent al Maresme
La comarca del Maresme ha estat de les més afectades pel temporal de vent, amb ratxes de més de 100 km/h, tot i que no hi ha hagut incidències greus. La més destacable ha estat la caiguda d'una palmera sobre un cotxe al passeig Marítim de la ciutat a tres quarts de cinc de la tarda, on una dona ha quedat ferida lleu. En el moment de l'incident, al vehicle hi havia quatre persones, entre elles un menor, que acabaven de sortir de dinar en un restaurant. Estaven a punt de moure el cotxe, que estava aparcat, per marxar, quan l'arbre els ha caigut a sobre. El vehicle ha quedat molt danyat.
Pel que fa a la xarxa ferroviària, la línia R1 de Rodalies ha patit retards aquest migdia per la caiguda d'una lona entre Arenys i Mataró que ha quedat penjant de la catenària. La incidència ha obligat a circular per via única en aquest tram. A les 13.05 hores s'ha pogut retirar la lona i s'ha recuperar la circulació per ambdues vies a la R1 entre Arenys i Mataró, segons ha informat Renfe.
També entre Arenys i Mataró, vora dos quarts de cinc de la tarda, s'ha hagut de restringir la circulació només per via única per la caiguda d'una palmera sobre la via. A les 18.20 hores tècnics d'Adif han pogut retirar l'arbre i s'ha pogut restablir la circulació.
L'Ajuntament de Mataró ha tancat l'accés al braç del Port per l'onatge i el fort vent, i també els accessos al recinte antic del Parc Central. "El fort vent pot fer caure arbres. Eviteu avui les zones boscoses i atenció a la possible caiguda de branques al carrer", ha piulat el consistori de la capital del Maresme. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/els-bombers-atenen-400-serveis-per-la-ventada-i-es-registren-ratxes-de-vent-de-100-km-h-al-maresme |
oscar-2201_ca_20230904_4_95377 | Un calderó (del llatí caldarium, bany calent) es un atuell de fons còncau i preferentment metàl·lic, de menor grandària que la caldera, proveït d'una o dues nanses, i utilitzat per escalfar o cuinar tot allò que pugui contenir. [1]
És un dels més antics estris de cuina usat per l'ésser humà, el que li associa i identifica amb altres recipients culinaris com la marmita, el pot gran, l'olla, i la cassola. Amb o sense potes que el sostingui o penjant sobre el foc de la llar, també s'ha utilitzat per cuinar a l'aire lliure.
A més, el calderó també simbolitza la vida, ja que és el que prepara l'aliment i, a partir d'aquesta associació, es van originar les llegendes celtes sobre el Greal, ja que en diverses cultures europees es parla de calderons màgics que generen aliment o beguda infinitament.
Contingut
1 Simbolisme i mitologia
1.1 El calderó de la nit dels temps
1.2 Les bruixes i els seus calderons
1.3 El calderó a la Wicca
2 Calderons famosos
3 El calderó a la heràldica
4 Referències
5 Bibliografia
Simbolisme i mitologia[modifica]
El calderó de la nit dels temps[modifica]
A propòsit dels significats que va tenir el calderó en els pobles antics, Federico Revilla classifica els recipients en raó dels canvis soferts per la matèria submergida en ell (cocció, vaporització), o de les mutacions que el van associar amb transformacions ontològiques (resurrecció, regeneració, immunització)[2]. I així, diferència calderons iniciàtics, probatoris (per ordalies) i calderons per a sacrificis.
En el pla simbòlic poden agrupar-se en calderons d'aigua (associats a la saviesa i el coneixement)[3] i calderons de foc (associats a la immortalitat i renaixement diví i, per influència de l'església catòlica, al turment, el demoníac i la bruixeria), d'aquests últims l'arquitectura del romànic ofereix una rica iconografia en molts dels seus elements. [4]
Per Cirlot, «el calderó és el recipient de l'oceà inferior (d'aquí que aparegui en llegendes màgiques i contes folklòrics)» i afegeix que «el calze és una sublimació i sacralització del calderó, com el got, pur signe de continent». [5] Aquesta última referència de Cirlot al calze entra a la «cadena simbòlica jungiana» que enllaça amb el Sant Greal, les piles baptismals del cristianisme, l'úter matern i la caverna, com a símbols del principi femení. [6][7][8]
El Sant Greal de la llegenda artúrica es coneix de vegades com a «calderó», encara que tradicionalment el Greal es considera més com una copa de mà que no la gran olla que la paraula «calderó» acostuma a significar. Això pot haver estat fruit de la combinació de la llegenda del Greal amb els mites celtes anteriors dels calderons màgics.
El model mític / màgic amb tres potes, respon amb cadascuna d'elles als tres aspectes de la Deessa: la donzella, la mare i l'àvia, com recull Robert Graves a La Deessa Blanca. [9]
Mircea Eliade, citant a Dumézil (Le festin d'inmortalité), parla del calderó miraculós del gegant Hymir, usat per preparar l'ambrosia:
« ... La força màgica resideix en l'aigua; els calderons, les olles, els calzes són els recipients d'aquesta força màgica, que moltes vegades està simbolitzada per un licor diví, ambrosia o aigua viva; confereix la immortalitat o l'eterna joventut, converteixen a qui els posseeix en heroi o en déu, etc ... »
La traducció comuna per ding sovint es refereix a calderó. En la història i la cultura xineses, la possessió d'un o més dings antics sovint s'associa amb el poder i el domini sobre la terra. Per tant, el ding s'utilitza sovint com un simbolisme implícit del poder. El terme «indagant el ding» (en xinès: 问鼎; pinyin: wèn dǐng) sovint s'utilitza indistintament amb «la recerca del poder».
Les bruixes i els seus calderons[modifica]
Les tres bruixes de Macbeth al voltant del calderó. Interpretació (h. 1775) del pintor britànic Daniel Gardner (1750-1805)
Tot i que encara s'utilitza per a propòsits pràctics, una associació més comuna en la cultura occidental és l'ús del calderó a la bruixeria, un clixé popularitzat per diverses obres de ficció. Les tres bruixes més famoses de la literatura universal probablement siguin les de Macbeth i amb elles el seu calderó, que és alhora mirall profètic del present, passat i futur.
« Bruixa 1- Entorn del calderó doneu voltes i voltes i llanceu la víscera infecta...
Macbeth- Bé, ombrívoles i enigmàtiques bruixes de la mitjanit... »
— William Shakespeare. Macbeth, escena quarta.
En la ficció, les bruixes sovint preparen les seves pocions en un calderó. D'altra banda, la popular i tradicional associació del calderó amb les «bruixes», aconsegueix noves dimensions sota la mirada d'antropòlegs com Julio Caro Baroja. [10]
El calderó a la Wicca[modifica]
Article principal: Wicca
En algunes formes de Wicca, incorporant aspectes de la mitologia celta, el calderó s'associa amb la deessa Cerridwen. La mitologia gal·lesa també compta amb calderons que van ser útils per als exèrcits guerrers. A la segona branca del Mabinogi, en el conte de Branwen, filla de Llŷr, el Pair Dadeni (calderó del renaixement) és un calderó màgic on es podien ficar els guerrers morts per tornar-los a la vida, però no podien parlar. [11] Se sospitava que no tenien ànimes. Aquests guerrers podrien tornar a la batalla fins que els tornaven a matar.
A la Wicca i algunes altres formes de sistemes de creença neopagana o pagana, el calderó encara s'utilitza en pràctiques màgiques. Molt sovint un calderó està fet de ferro colat i s'utilitza per cremar encens solt en un disc de carbó vegetal, per fer sal negra (usat en rituals d'expulsió), per barrejar herbes o per cremar peticions (escrites en un paper amb paraules de poder o desitjos), agraïments i oracions. Els calderons simbolitzen no només la Deessa Mare, sinó que també representen l'úter universal (perquè conté alguna cosa) d'on tot arriba i on tot torna. En un altar representa l'element èter que uneix tots els altres. El calderó està connectat a l'element Aigua que denota una influència psíquica i l'inconscient. És l'instrument ritual principal utilitzat pels bruixots. A la pràctica s'utilitza per activar els encanteris mitjançant la crema d'herbes, papers, aliments, líquids i altres articles. La seva grandària varia segons la tria del practicant.
Els calderones sovint es venen a botigues New Age o «metafísiques», i poden tenir diversos símbols de poder inscrits sobre ells. És comú guardar els instruments més petits al calderó per protegir-los o ocultar-los.
Calderons famosos[modifica]
Un calderó d'edat del bronze i un ganxo per la carn, fet de xapa de bronze
Els calderons arqueològicament reals i intactes amb aparent simbolisme cultural inclouen:
el calderó de Gundestrup, fet al segle II o I aC, trobat a Gundestrup, Dinamarca. [12]
un calderó de l'edat del bronze trobat a Hassle, Suècia.
el calderó on la flama olímpica crema durant la vigència dels Jocs Olímpics.
Entre els calderons creats per la fantasia humana, podem destacar:
La deessa gal·lesa Cerridwen (moltes vegades considerada com «bruixa blanca») posseïa el calderó de la Inspiració i la Sabiduria (vegeu Hanes Taliesin).
El calderó regenerador de Dagda, el déu bo de la mitologia irlandesa. [13]
El calderó del gegant del folklore gal·lès Dyrnwch (Puny blanc), en els Tretze Tresors de l'Illa de Bretanya.
En el folklore irlandès, els leprechauns guarden el seu or i el seu tresor amagat dins d'un calderó.
El calderó màgic de «El botí de Annwfn», dins el manuscrit atribuït al poeta mític Taliesin, que relata la travessia del Rei Artús i els seus guerrers a través del mar cap a Caer Siddi («castell de les fades») per guanyar diversos tresors .
El calderó del druida Panoràmix i la seva poderosa poció màgica, al còmic de Goscinny i Uderzo.
El Calderó màgic de Taron de la factoria Disney.
Tolkien conta en el primer volum del Llibre dels Contes Perduts, com Aulë va fer dos grans calderons: «Kulullin», que contenia llums daurades, i «Silindrin», amb llums platejades.
Els dos calderons (el màgic i el negre) de les Cròniques de Prydain de Lloyd Alexander.
Calderons molt populars en altres temps i a poc a poc oblidats, com el de la bruixa de la Blancaneus o les calderes de Pere Botero. [14]
El calderó a la heràldica[modifica]
Com a símbol de «riquesa i grandesa» a la iconografia heràldica, el calderó o la caldera és figura protagonista en blasons, escuts d'armes, de cognoms i de localitats de tot Europa.
Blasó de l'emperadriu Eugenia de Montijo, de la casa de Guzmán, línea dels comtes de Teba (Espanya)
Escut d'armes de la Casa de Lara (Espanya) (segle xii)
Escut del municipi de Crémines, en el cantó de Berna (Suïssa)
Escut del municipi de Kotelniki, Óblast de Moscou (Rússia)
Escut del municipi de Padasjoki, Vaakuna (Finlàndia)
Escut del municipi de Lahošt'znak, Teplice (Txèquia)
Referències[modifica]
↑ «Calderó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ Revilla, 1990, p. 75-76.
↑ Procedents del fons del mar o de llacs habituals en mites i llegendes celtes.
↑ Revilla, 1990, p. 76.
↑ Cirlot, 1991, p. 115.
↑ Graves, Robert. La diosa blanca (I) (en castellà). Madrid: Alianza, 1983, p. 29-32.
↑ Riffard, Pierre. Diccionario de Esoterismo (en castellà). Madrid: Alianza, 1983.
↑ Jung, C. G.. Transformaciones y símbolos de la líbido. Barcelona: Paidos, 1963 (1998), p. 220 i seg..
↑ Graves, Robert. The White Goddess (en anglès). Londres: Faber & Faber, 1948.
↑ Caro Baroja, Julio. Las brujas y su mundo (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1961. ISBN 84-206-1012-7.
↑ The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales. Cardiff: University of Wales Press, 2008, p. 129. ISBN 978-0-7083-1953-6.
↑ Es troba dipositat al Museu Nacional de Dinamarca, a Copenhague.
↑ A la primera batalla dels Tuatha de Danann contra els Fir Bolg, Dagda anava submergint en el seu calder màgic als guerrers ferits o morts per tornar-los la vida i la força. Els nous guerrers no podien parlar (només lluitar), ni podien ser tornats a submergir.
↑ Diccionario de dichos y refranes. (castellà)
Bibliografia[modifica]
Revilla, Federico. Diccionario de Iconografía (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, 1990. ISBN 84-376-0929-1.
Cirlot, Juan-Eduardo. Diccionario de Símbolos (en castellà). Barcelona: Editorial Labor, 1991. ISBN 9788433535047.
Markale, Jean. Los celtas y la civilización celta: mito e historia (en castellà). Madrid: Taurus Ediciones, 1992. ISBN 84-306-0230-5.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Calderó_(atuell)&oldid=27036063»
Categories:
Recipients per cuinar
Cultura dels antics celtes
Categoria oculta:
Control d'autoritats
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres projectes
Commons
En altres idiomes
Akan
Azərbaycanca
Žemaitėška
Banjar
Brezhoneg
Čeština
Cymraeg
Dansk
Deutsch
English
Esperanto
Español
Eesti
Euskara
فارسی
Suomi
Français
עברית
Hrvatski
Magyar
Bahasa Indonesia
Italiano
日本語
한국어
Nederlands
Polski
پنجابی
Português
Română
Русский
Sicilianu
سنڌي
Simple English
Slovenščina
Српски / srpski
ไทย
Українська
Tiếng Việt
中文
粵語
Modifica els enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 abr 2021 a les 10:40.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.73571 | curate | {"ca": 0.8239986276696114, "uu": 0.0007719358435543357, "es": 0.051719701518140496, "pt": 0.0108071018097607, "en": 0.03731023243845956, "fr": 0.019727249335277468, "ro": 0.0016296423363924865, "tg": 0.0003430825971352603, "ru": 0.004974697658461274, "pl": 0.002315807530663007, "de": 0.015095634273951454, "it": 0.00540355090488035, "ja": 0.0018869542842439317, "ar": 0.0016296423363924865, "la": 0.0009434771421219659, "oc": 0.0017154129856763016, "eu": 0.002058495582811562, "id": 0.002058495582811562, "ms": 0.0003430825971352603, "az": 0.001029247791405781, "lt": 0.0008577064928381508, "br": 0.0007719358435543357, "sh": 0.0006003945449867056, "cy": 0.0013723303885410413, "da": 0.0004288532464190754, "eo": 0.0007719358435543357, "et": 0.0004288532464190754, "fa": 0.0004288532464190754, "fi": 0.0004288532464190754, "he": 0.0004288532464190754, "hr": 0.0006861651942705207, "hu": 0.0005146238957028905, "ko": 0.00025731194785144526, "nl": 0.0008577064928381508, "nb": 0.0005146238957028905, "sd": 0.0003430825971352603, "sl": 0.0009434771421219659, "sr": 0.0012865597392572262, "th": 0.00025731194785144526, "uk": 0.0008577064928381508, "vi": 0.0008577064928381508, "zh": 0.0003430825971352603} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Calder%C3%B3_(atuell) |
naciodigital_ca_20220331_0_131362 | El Vallès de Divisió d'Honor B va aconseguir un valuós empat a zero aquest cap de setmana a La Albericia contra un Sardinero molt combatiu, que no va permetre que els de Xero Gasol perforesssin la seva porteria.
Els groc-i-negres van jugar a un molt bon nivell, especialment els primers dos quarts. Com que tots els equips que estaven per damunt a la classificació van perdre, el Vallès es situa a tan sols dos punts del líder, el Tenis, a falta de dues jornades. Per tant, el filial de l'Atlètic continua amb opcions de guanyar la Lliga.
El Vallès jugarà aquest dissabte a dos quarts de cinc de la tarda a casa contra el SPV. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/41490/valles-empata-continua-amb-opcions-endur-se-titol-lliga |
racoforumsanon_ca_20220809_3_654346 | Ho acaba de comentar el Yoyas al Catalunya Opina del Canal Català, dient que li havia dit el Jordi Cañas (número 3 de Ciudadanos i futur diputat al Parlament). Després d'això, s'ha posat a riure i ha dit que al Laporta el van votar els de Luz de Gas , encara que no ha donat cap raó que pogués fer pensar en la pèrdua del quart escó de Solidaritat. Tot fa semblar que podriem perdre el quart escó a través de l'escrutini dels vots per correu, que no sé quan es celebra. REPETEIXO, TOT AIXÒ HO ACABA DE DIR EL YOYAS AL CANAL CATALÀ, DIENT QUE LI HO HAVIA DIT EL JORDI CAÑAS, FUTUR DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER CIUDADANOS.
Els que celebreu la possible pèrdua d'un altre escó independentista al Parlament sou puta escòria. Aneu-vos-en a fumar quatre petes, a tocar la guitarra i a queixar-vos de com de malament està el pati amb els vostres kumpains.
Jo no m'he pronunciat sobre el tena de l'Uriel aquest (que no és que em caigui massa bé, per variar), però puta escòria ho serem tots els que no pensem com tu, no? I els que li doneu karma sigueu valents i insulteu per vosaltres mateixos, que com més maleducats, sectaris i plens de prejudicis estiguem tots, doncs més aprop estarà la independència
He qualificat així als que us anomeneu independentistes i veieu amb bons ulls la pèrdua d'un escó independentista al Parlament. D'altra banda, demano disculpes per l'expressió.
Només aclarir que no m'he pronunciat sobre si vull o no que perdi l'escó l'Uriel... no em fiquis en el mateix sac, siusplau! D'altra banda, disculpar-se és un gest molt noble si s'intenta evitar cometre el mateix error en el futur Entenc que com a persona implicada en el projecte de SI et dolgui que hi hagi qui vulgui que es perdi l'escó, però heu d'entendre que fins ara hi ha molta gent a qui certes persones no ens cauen gaire bé... esperem que amb 4 anys de bona feina canviem tots d'opinió!
Esperem que en 4 anys la feina dels tres o quatre (esperem que quatre) parlamentaris us hagi convençut a tots, i que poguem doblar, triplicar o quadriplicar l'independentisme sense complexos al Parlament pel 2014.
Aquest si que és un missatge positiu! | 0.875636 | curate | {"ca": 0.924964605946201, "es": 0.07503539405379897} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_304336 | Menú
Les vagues i la caiguda general de passatgers que han afectat el conjunt de la xarxa llasten les xifres de la nova infraestructura
Barcelona.-La línia 9 Sud del Metro de Barcelona compleix aquest diumenge un any de la seva entrada en funcionament amb menys passatgers dels que s’havien previst inicialment. En un dia feiner, l’L9 Sud registra 50.000 viatgers de mitjana, segons les dades estimades per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en un mes estadísticament representatiu com el novembre, un terç per sota de les previsions inicials de trànsit, que se situaven en els 75.000 usuaris diaris en un dia feiner. Fonts de TMB han atribuït aquestes diferències als quinze dies de vaga que ha registrat el suburbà durant el 2016 i a la caiguda del 0,9% interanual en el nombre d’usuaris del Metro durant l’any passat. Com a contrapartida, destaquen la millora de la mobilitat a ciutats com l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i els desplaçaments centrats en els estudis i la feina que fan els usuaris de la línia.
De moment, la línia 9 Sud es veu afectada per la manca de continuïtat de la infraestructura en el tram central, que encara està pendent d’executar, i el fet que les estacions de Camp Nou, Ciutat Aeroportuària i La Ribera no hagin entrat en funcionament. També es preveu que el trànsit d’usuaris a la línia 9 sud s’incrementi quan el 2018 entrin en funcionament dues estacions del ramal de la Zona Franca (que rebrà la denominació de línia 10 Sud).D’altra banda, l’entrada en funcionament de la línia 9 Sud ha permès consolidar la presència d’esdeveniments com el Mobile World Congress de Barcelona o contribuir en l’atracció d’inversions com el futur centre logístic d’Amazon al Prat de Llobregat, que té la boca de l’estació de Mas Blau a pocs metres del seu accés. Així mateix, ha permès que milers de treballadors de l’aeroport del Prat es desplacin en Metro al seu lloc de feina.Les estacions de l’Aeroport registren 7.600 usuaris els dies feinersEn aquest sentit, les dues estacions de l’aeroport de Barcelona-El Prat (Aeroport T1 i Aeroport T2) van registrar un trànsit de 7.600 passatgers diaris durant els dies feiners i de 8.500 els festius durant el novembre, comptant les entrades i sortides d’usuaris en les dues parades, tot i que aquest mes no és d’elevat moviment aeroportuari. Segons els responsables de TMB, aquestes xifres d’usuaris de la línia 9 Sud a l’aeroport del Prat oscil·len considerablement segons el dia i l’època de l’any, una característica que es pot generalitzar a tota la línia, depenent de si hi ha esdeveniments a la Fira de Barcelona, per exemple.Segons les dades facilitades per TMB, les estacions més transitades durant aquest primer any de funcionament de la línia 9 Sud han estat les que permeten fer transbordaments amb altres línies de la xarxa de Metro, com és el cas de la Torrassa (L1), Collblanc (L5), Zona Universitària (L3) i Europa\/Fira (que connecta amb l’L8 de FGC). L’operador ferroviari també destaca que ha millorat la mobilitat entre els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat i Barcelona, especialment per raons de treball o d’estudi.20 quilòmetres de xarxa i 15 estacionsLa línia 9 Sud del Metro de Barcelona va obrir les portes el darrer 12 de febrer de 2016, amb l’entrada en funcionament de 15 noves estacions i 20 quilòmetres de xarxa ferroviària entre les parades de Zona Universitària i Aeroport T1. La nova infraestructura va unir així finalment els municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat amb les dues terminals de l’aeroport. La freqüència de trens de la línia 9 Sud és de set minuts en dia laborable, tot i que aquest interval es pot reduir a menys de quatre minuts entre algunes estacions quan es produeixin esdeveniments que generin un gran impacte en la mobilitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.77033 | curate | {"es": 0.08731466227347612, "ca": 0.9044481054365733, "en": 0.008237232289950576} | : /catalunya/territori/noticia-linia-metro-compleix-seu-primer-any-funcionament-amb-terc-menys-dels-usuaris-previstos-20170211104016.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_255312 | L'Antalyaspor es formà el 1966 després que tres equips locals s'unissin. Aquests clubs eren el Yenikapı SuSpor, İlk Işıkspor i Ferrokromspor.
No fou fins al 1982 que el club ascendí a la primera divisió turca. Tornà a baixar al final de la temporada 1984-85. Tornà a ascendir només un any més tard tornant a descendir la temporada 1986-87. Un nou ascens el visqué el 1993-1994 i aquest cop es mantingué a la màxima categoria fins al 2002. Durant aquest període disputà dos copa la Copa Intertoto i un cop la Copa de la UEFA. I l'any 2000 arribà a la final de la copa turca que perdé per 5-3 amb el Galatasaray. | 0.712995 | curate | {"ca": 0.8872305140961857, "en": 0.11276948590381426} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Antalyaspor_Kul%C3%BCb%C3%BC |
mc4_ca_20230418_11_497059 | Ajuntament de Mollet: Mollet referma el seu compromís amb l’esport com a eina d’educació i formació
Mollet referma el seu compromís amb l’esport com a eina d’educació i formació
L’alcalde de Mollet del Vallès i responsable de l’àrea d’Esports, Josep Monràs, i representants de les entitats que participen als Jocs Esportius Escolars, han ratificat el manifest L’Esport Educa, Fem-ho Bé! a través del qual se seguirà treballant per la sensibilització de l’esport com a eina educativa per la transmissió de valors entre els nens i nenes en edat escolar. Un cop renovat el manifest, el director de la Fundació Aíto García Reneses, Ferran Márquez, feia una xarrada sobre valors a l’esport.
En aquesta edició dels Jocs Esportius Escolars, referent al Vallès Oriental, hi participen 740 nens i nenes de les escoles de Mollet i d’arreu de la comarca, on, un any més, un cop finalitzada, al marge de la classificació per punts, també es tornarà a fer una classificació d’esportivitat.
En aquest sentit, Josep Monràs, recordava que “fa anys, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del catedràtic Jaume Cruz, vam decidir elaborar aquest decàleg amb l’objectiu de formar als més petits i donar eines als seus formadors perquè mitjançant l’esport, en un futur, siguin persones tolerants i respectuoses amb els demès. En definitiva, persones amb valors”.
De la seva banda, segons Ferran Márquez, “la gran sort que tenen els entrenadors i monitors que participen en aquesta iniciativa es diu Ajuntament de Mollet. Un Ajuntament amb el que des de la Fundació fa anys que hi treballem pel fet de ser un exemple a l’hora, no només de defensar, sinó també de posar en pràctica, la difusió de la cultura dels valors en la pràctica esportiva”.
El manifest L’Esport Educa, Fem-ho Bé! és una proclama de la defensa de valors com ara la tolerància, el joc net, la superació, l’esportivitat, el respecte o el treball en equip, amb el propòsit final d’educar i formar als i a les joves esportistes. | 0.888466 | curate | {"ca": 0.9809141135107986, "en": 0.019085886489201405} | https://www.molletvalles.cat/continguts/actualitat/notcies/show/3835 |
mc4_ca_20230418_4_727702 | Cornellà tallarà 16 carrers al trànsit tots els diumenges de l’any | Sostenible
A partir del 21 de gener entre les 9 i les 14 hores els vehicles cediran el pas a les persones per poder fer activitats lúdiques i d'oci. | 0.762153 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.sostenible.cat/noticia/cornella-tallara-16-carrers-al-transit-tots-els-diumenges-de-lany |
macocu_ca_20230731_6_67984 | El president d'ERC afirma que el PSOE "històricament no ha fet cap pas cap al federalisme, com li reclama el PSC", i demana a Pere Navarro que "entre tots posem data a la democràcia"
Vic (ACN).- El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha replicat al primer secretari del PSC, Pere Navarro, que "no ha de patir si no és independentista", ja que "nosaltres no li demanem que ho sigui, sinó que sigui demòcrata i accepti que els ciutadans de Catalunya tenen dret a decidir el futur del seu país". En aquest sentit Junqueras ha reclamat a Navarro que conjuntament amb la societat ctalana "posem data a la democràcia". D'aquesta manera, Junqueras ha respost al clam 'No som independentistes. No a la independència', proclamat aquest diumenge per Navarro a la Festa de la Rosa, després de demanar a Rubalcaba que promogui un model federalista. Respecte aquest fet, Junqueras ha manifestat que el PSOE "mai a la història ha fet cap pas en el camí del federalisme" i, per tant, "no esperem res del PSOE ni tampoc de Rubalcaba
Comparteix
Posar data a la democràcia En declaracions després de la reunió extraordinària de la Permanent Nacional d'ERC que s'ha celebrat aquest dilluns a Vic, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha volgut respondre a la proclama feta aquest diumenge pel primer secretari del PSC en què anunciava que el PSC "no és independentista", assegurant-li que "no ha de patir, perquè no li demanem que sigui independentista, sinó que sigui demòcrata i accepti que els ciutadans de Catalunya tenim dret a decidir el nostre futur". En aquest sentit, Junqueras ha demanat a Navarro que "posi data a la democràcia" i que "entre tots ens comprometem a donar l'opció als ciutadans de fer sentir la seva veu". No esperem res del PSOE ni de Rubalcaba A més, el president d'ERC ha denunciat que el PSOE, al llarg de la història, "no ha fet mai cap pas en el camí cap al federalisme, com ara li reclama el primer secretari del PSC". Per tant, ha dit Junqueras, "no esperem res del PSOE ni tampoc de Rubalcaba". Aquest diumenge, amb motiu de la festa de la Rosa, el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avisar que si Mas cerca "trencar" amb Espanya "tindrà els socialistes en contra". "En el millor dels casos dirà que no i en el pitjor marejarà la perdiu" Parlar amb l’estat no serveix de res Respecte a la reunió entre Mas i Rajoy convocada per aquest dijous a la Moncloa, Junqueras ha manifestat que "parlar amb l'Estat no serveix de res, perquè així ens ho ha ensenyat la història, ja que sempre incompleix els seus compromisos". A més, el president d'ERC ha afirmat que Rajoy "en el millor dels casos ens dirà directament que no i, en el pitjor, marejarà la perdiu i ens farà perdre el temps". Per això, Junqueras ha recomanat a Mas que "no perdi el temps parlant amb l'estat espanyol" i ha assegurat que "on ha d'anar a dialogar el president és dins del propi país". Junqueras ha manifestat que "la principal fortalesa que té el país són els seus ciutadans i, si aquesta és la nostra força, hem de donar veu als ciutadans de Catalunya".
La meva filla , dona i algun que altra amic en diuen , per qué no te ficas ala politica te agrada molt sabes de que ban muchas coses , te agrada coneixes tots els partits i politics . JO els contesto ja me agradaria pero sense estudis ni preparació no este que anar afer el ridicul . Aixo ja hufan alguns Politics que ban per Europa sense sapiguer res de INGLES , Aixo es ser molt tonto i tindra pocs estudis per ser politic . Per ser politic sa de ... Llegir més
Ara dire una veritat i agradi ho no hu es E.R.C. , Te que fer com fam als del P.P. , Tan a MADRID com a Catalunya deixarce de tonterias i anar per aconseguir guanyar vots per el partit ja . Per aixo a de fer com els ATACA de frente dir algo els molesti ataca las seves politicas sempre tan Anti Socials he pero no nomes ataca al P.P. Tambe els seus Amics amb qui tenen un gran PACTA als de C.I.U. .. si no fa aixo sera sempr... Llegir més
En la vida pero encara molt més en politica , si vols destacar si vols Guanyar als altres no podras ana de devil de volguer sempre en bones intencions si no els altres se aprofiten Sa de ataca a tots sense pietat ni compació dir lo que fam malament critica las seves politicas i devilitats Atacarlos per alla un els poguis fer més mal i aixo no huesta fem encara E.R.C. Si aspira a Guanyar VOTS al Parlament val més baixi per feina he CRITI... Llegir més
#33 Si senyor, ara ho has dit. La majoría de la emigració d'aquests països era catalana i és la que va industrialitzar-los, els Bacardí, els Partagàs, els Güell, etc. en canvi els espanyols, sols sabien mal governar i expoliar als nadius i als catalans. Vaja com sempre. Així han acabat totes les colonies, indpenditzant-se només faltem nosaltres i no trigarem, el temps de que et prenguis un "carajillo" i que no et faci mal.
#30 Di lo que quieras pero lo que esta escrito en el libro escrito esta. Tu debes ser de aquellos que creen que Colon era catalan, y que la corona catalano aragonesa existio, etc. etc.
#37 ¿Pero hay alguien que se cree esa mentira de los 16.000 millons de Euros? Cada dia nace un tonto . . . .
Pere Navarro , sempre fara allo ques diu OBEDIENCIA CIEGA AL MANDO El nomes obedece ordenes de MADRID del P.S.O.E. , el seua Amo i sr RUBALCABA , Mai i repateixo MAI Algu que mandi al P.S.C. Votara per la INDEPENDENCIA DE CATALUNYA VOTARAN CONTRA ELLA Junqueras me defrauda molt pensaba ere més Intelijente Te molta barriga y poca cabeza esta perden el Temps amb els Socialistes he Tambe es de... Llegir més | 0.772577 | curate | {"ca": 0.910941475826972, "es": 0.06470374409305707, "it": 0.011632133769538349, "eu": 0.0059978189749182115, "en": 0.0061795710650672485, "fr": 0.0005452562704471102} | |
mc4_ca_20230418_16_680798 | Lands of Fog. Serious game | Vídeos | CCCB
Aquest projecte de Full-Body Interaction Lab - UPF presenta un entorn de realitat mixta basat en la interacció de cos sencer, que permet que els usuaris estiguin cara a cara mentre exploren l’entorn virtual projectat a terra. La recerca relacionada amb el projecte, encara en curs i iniciada l’any 2013, vol acabar proporcionant a psicòlegs i terapeutes una eina que els ajudi a motivar i potenciar els comportaments d’iniciació social en menors amb un trastorn de l’espectre autista (TEA).
L’espai d’interacció, de sis metres de diàmetre, permet a un nen amb TEA jugar amb un altre nen sense TEA a una mena de videojoc gegant. El disseny de Lands of Fog s’orienta als objectius següents: 1) crear un context en què un nen amb TEA pot interactuar amb un nen sense TEA d’una manera similar a la que es donaria en un parc públic o al pati de l’escola; 2) que el nen amb TEA se senti còmode, atès que en general els agraden molt els videojocs;
3) que l’espai sigui prou gran per explorar-lo i descobrir-lo de manera individual i conjunta; 4) que els nens acabin col·laborant per assolir els petits objectius del joc, i 5) que els nens sense TEA vegin que un nen amb TEA pot ser un molt bon company de joc.
https://www.upf.edu/web/fubintlab
Relacionat amb Gameplay | 0.850519 | curate | {"en": 0.03552123552123552, "pt": 0.021621621621621623, "ca": 0.9428571428571428} | https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/lands-of-fog/233668 |
oscar-2301_ca_20230418_5_136570 | Aquest document de reflexió i orientació ofereix propostes operatives a les Esglésies locals sobre el tema de l’aigua, el desenvolupament i el futur de la vida humana a la Terra. L’Església no té la tasca de substituir els governs ni l’Organització de Nacions Unides. Però no pot, ni ha de romandre, al marge de la lluita per la justícia. Els principis evangèlics no poden i no han de romandre abstractes, sinó que s’han d’orientar cap a una acció concreta i fer una crida a cada persona. L’Església és singularment capaç de potenciar la lluita per la justícia perquè pot mobilitzar les forces del bé. Les accions previstes en aquest document volen promoure relacions justes amb els nostres germans i germanes i amb la natura, especialment a través de l’aigua. El seu objectiu és acompanyar la reflexió, el diàleg i l’acció sobre l’aigua i la seva gestió.
Aqua-fons-vitae-_-03-2020.pdfENG
Referència
Dicastery for Promoting Integral Human Development. 2020. Aqua fons vitae. Orientations on water, symbol of the cry of the poor and the cry of the earth. 00120 Vatican City.
Informació relacionada
http://www.humandevelopment.va/en/risorse/documenti/aqua-fons-vitae-the-new-document-of-the-dicastery-now-available.html | 0.651303 | curate | {"ca": 0.7329450915141431, "de": 0.030782029950083195, "en": 0.22296173044925124, "la": 0.013311148086522463} | https://www.silene.ong/centre-de-documentacio/aqua-fons-vitae-orientations-on-water-symbol-of-the-cry-of-the-poor-and-the-cry-of-the-earth |
mc4_ca_20230418_17_192608 | 'Felipe IV', de Velázquez, observat per una noia a l'exposició que dedica el CaixaForum al pintor espanyol amb obra procedent del Museo del Prado. Foto: Caixaforum
El CaixaForum acull una mostra on podem veure algunes de les obres més emblemàtiques del pintor
31 de Maig de 2019 18 de Desembre de 2018 Francesc Fontbona
Diego Velázquez és un d’aquells noms que equivalen a excel·lència, especialment en la ment dels que varem ser educats –adoctrinats potser?– en unes coordenades inequívocament espanyoles. El seu sol nom ja esdevé entre molta gent sinònim del non plus ultra de la pintura de sempre.
I el cert és que, al marge de que sigui un mite nacional per als nostres veïns, és un pintor immens. Per això, per exemple, la secció d’art de la revista satírica catalana d’època republicana El Be negre la intitulaven “El Be…lasques”, de la mateixa manera que la secció de música hi era “El Be…thoven”.
La veneració per Velázquez és universal, especialment d’ençà que, a França, el precursor de l’impressionisme Édouard Manet, tornant de Madrid, escrivís a Baudelaire dient-li que Velázquez era “el pintor més gran que mai ha existit”. França ja era aleshores el país hegemònic de la modernitat artística, i una afirmació així en boca del representant més prestigiós d’aquella modernitat equivalia a una consagració de Velázquez arreu del món de les arts.
‘Bufón con libros’, Velázquez
‘Marte’, Velázquez
‘Sant Père alliberat per un àngel’, Ribera
‘Venus recreant-se en la música’, Tiziano | 0.802145 | curate | {"ca": 0.9296346414073072, "pt": 0.03856562922868741, "es": 0.031799729364005415} | https://tempsarts.cat/5862-velazquez-i-el-segle-dor/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_85417 | Els desenvolupadors de Debian han adaptat nombroses varietats de programes per fer particions a fi que funcionen en diversos tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. Tot seguit hi ha una llista dels programes adients per a la vostra arquitectura.
partman
És l'eina de Debian recomanada per fer particions. Aquesta navalla suïssa també pot redimensionar particions, generar sistemes de fitxers i associar-los a punts de muntatge.
fdisk
És el partidor de discs original del Linux, adequat per als experts.
Aneu amb compte si teniu particions de FreeBSD. Els nuclis d'instal·lació permeten l'ús d'aquestes particions, però la manera com l'fdisk els representa (o no) pot fer que els noms de dispositiu diferisquen. Vegeu el COM ES FA Linux+FreeBSD.
cfdisk
És un partidor de discs d'ús senzill, apte per a tothom.
Tingueu en compte que el cfdisk no reconeix particions FreeBSD en absolut i que, novament, els noms de dispositiu poden diferir.
Un d'aquests programes s'executarà de manera predeterminada quan seleccioneu Parteix els dics (o paregut). Es podria utilitzar una eina de fer particions des de la línia d'ordres al VT2, malgrat que no es recomana. | 1 | perfect | {"ca": 0.984306887532694, "en": 0.006102877070619006, "da": 0.004359197907585004, "nn": 0.0052310374891020054} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_129004 | Segons dues enquestes realitzades de manera paral·lela. La primera només te en compte una candidatura sota la marca ERC que no inclou SI; la segona pren la forma d'una hipotètica coalició unitària indepentista i inclou SI. Compareu-ne els resultats a les següents captures (o vegeu-los actualitzats als ellaços inclosos). Què en penseu?
Record com Reagrupament feia molta il·lusió al racó també (a mi me'n feia molta, i triomfava a les enquestes usuaris, que també em pensava que podien ser un punt de partida per analitzar la sociologia independentista). Després va aparèixer SI i també feia molta il·lusió, amb tothom pensant en la futura unió amb Reagrupament. Finalment, però, resultava que tothom volia que els altres s'unissin a ells. Finalment, els més nous semblen tenir seguidors ultres que se'n fan creus que ERC no abandoni l'estratègia pròpia per abraçar la dels seus. Realment hi ha qui creu que estem preparats per una unitat real, per una unitat amb cohesió, amb força? ERC té més ganivetades de SI que del PP pràcticament; crec que a SI li cal un rentat de cara i un poc d'humilitat abans no sigui possible una entesa de veritat. O volem que vagin junts a les Espanyes a escenificar el trencament al si de l'independentisme? Açò ens donaria molta força...
Estem els independentistes preparats per governar una República Catalana?
I a tu què t'importa, Miguel amb il.lusió? | 0.808838 | curate | {"ca": 0.9781818181818182, "pt": 0.021818181818181816} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_141315 | La història se centra en els germans Edward i Alphonse Elric, que viuen en un petit poble d'un país fictici anomenat Amestris. El seu pare, Hohenheim, va marxar de casa quan encara eren petits i anys més tard la seva mare, Trisha Elric, mor a causa d'una malaltia, deixant als germans Elric orfes. Després de la mort de la seva mare, l'Edward decideix ressuscitar-la a través de l'alquímia, una de les tècniques científiques més avançades conegudes per l'home. No obstant això, l'intent resulta fallit i com a conseqüència l'Edward perd la seva cama esquerra i l'Alphonse tot el seu cos. En un esforç per salvar el seu germà, l'Edward sacrifica el seu braç dret per fixar l'ànima de l'Alphonse en una armadura. Després d'això, un alquimista nacional anomenat Roy Mustang visita als germans Elric i li proposa a l'Edward convertir-se en un membre de l'exèrcit i així trobar una forma de recuperar els seus cossos. Posteriorment, la cama esquerra i el braç dret de l'Edward són substituïts per un Automail, un tipus de pròtesi mecànica molt avançada creada per la seva amiga Winry Rockbell i l'àvia d'aquesta, Pinako Rockbell.
L'Edward accepta convertir-se en alquimista nacional, després de passar un ardu examen, aconsegueix superar-lo i rep el títol d'Alquimista d'Acer. En la seva recerca de la Pedra Filosofal, els germans Elric lluiten contra diverses persones i criatures així com amb diversos antagonistes, dels quals alguns també busquen la pedra, entre ells es troba Scar, un dels supervivents de l'extermini d'Ishval que busca venjar-se dels alquimistes nacionals per gairebé extingir la seva raça, i els homuncles, un grup de criatures amb aparença humana que tenen l'habilitat de regenerar-se de qualsevol ferida gràcies al fet que posseeixen fragments incomplets de la Pedra Filosofal.
Notícies
Recull de notícies del blog
Enllaços
720p
1080p
Extres
Online
Projecte
Finalitzat
Idioma
Japonès
Subtítols
Català, incrustats
Format
MP4
Vídeo
x264
Àudio
AAC
Resolució
720p i 1080p
Qualitat
BDRip
Pes
300MB (720p) i 700MB (1080p)
Traducció
bombillero, Sotjador
Correcció
Gray Slimner, trafalgar-sama
Edició
bombillero
Compressió
Cano
Karaokes
bombillero
Publicat per Lluna Plena Fansub a 4/05/2009 03:00:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: 2009, Acció, Aventura, Bones, Fantasia, Hiromu Arakawa, Militar, Shonen, Steampunk
12 comentaris:
Cortex 5 de setembre de 2015, a les 0:29
Quan teniu planejat de pujar-ni de nous? :(
ResponElimina
Respostes
Respon
Anònim 17 de setembre de 2015, a les 17:37
Hola, una feina fantàstica, moltíssimes gràcies!!! :D Hi hauran més! ?
ResponElimina
Respostes
Anònim 17 de setembre de 2015, a les 17:42
Perdó, no havia vist el post més recent!! !
Elimina
Respostes
Respon
Respon
bombillero 17 de setembre de 2015, a les 17:44
La publicació és cada dues setmanes compaginada amb Hyouka (que són els dos projectes que porto). És a dir, aquesta setmana toca episodi de Hyouka i la setmana que ve tocarà un nou episodi dels germans Élric.
ResponElimina
Respostes
Anònim 20 de setembre de 2015, a les 21:20
Hola, gràcies per la resposta!!! :D
Sou uns cracks!
Elimina
Respostes
Respon
Respon
Unknown 3 de juliol de 2017, a les 22:41
Hola,
En primer lloc comentar que heu fet una mot bona feina, una gran sèrie molt ben subtitulada en la nostra llengua :)
M'agradaria saber si continuareu amb aquest projecte, ja que fa uns 2 anys que no s'actualitza.
Moltíssimes gràcies!
ResponElimina
Respostes
bombillero 4 de juliol de 2017, a les 0:07
Moltes gràcies, no us podeu imaginar la il·lusió que ens fa quan veniu a dir-nos que us agrada la nostra feina.
La continuarem, però no et sé dir quan. La cosa és que tinc diversos projectes a la vegada i estic prioritzant acabar uns altres abans de poder-me centrar en aquest.
Elimina
Respostes
Respon
Respon
Unknown 4 de juliol de 2017, a les 21:11
Bona tarda Bombillero,
Moltes gràcies per la resposta tant ràpida.
D'acord, doncs esperaré pacientment :)
Entenc que amb diferents projectes prioritzis uns sobre altres.
Cap problema només faltaria.
Moltes gràcies i de nou Molt Bona Feina!! :D
Salutacions,
Oriol Rossich
ResponElimina
Respostes
Respon
Anònim 2 de gener de 2019, a les 22:33
Us volia deixar aquest comentari per demanar-vos si podríeu repujar els capítols 11, 12, 13 i 16, ja que sembla haver-hi problemes amb la descàrrega (amb els altres capítols no he tingut cap problema).
Moltes gràcies per la feina que feu! Sou molt grans!
Salut!
ResponElimina
Respostes
Intervención 7 de gener de 2019, a les 1:53
A nosaltres ens funcionen sense problema :S Has tornat a provar?
Elimina
Respostes
Respon
Anònim 7 de gener de 2019, a les 11:19
A la versió de 720 funciona, però a la de 1080 sempre comença la descàrrega però s'acaba aturant. Només m'ocorre amb aquests capítols.
Elimina
Respostes
Respon
Respon
Anònim 14 de febrer de 2021, a les 17:21
Aquest anime m'està encantant (crec que si no és el meu preferit, serà un dels top 5). Moltíssimes gràcies per pujar-la! És super divertit sentir l'Envy dir-li barrufet a l'Edward xD | 0.580467 | curate | {"ca": 0.8955346169602622, "pt": 0.04383449405981155, "en": 0.01843506759524785, "es": 0.019459238017206063, "de": 0.0038918476034412127, "sv": 0.006759524784924211, "fr": 0.00040966816878328555, "it": 0.007988529291274069, "eo": 0.0024580090126997134, "ro": 0.0012290045063498567} | https://llunaplenanofansub.blogspot.com/2009/04/anime-alquimista-dacer.html |
crawling-populars_ca_20200525_13_24372 | Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Quan parlem de crowdfunding acostumem a tenir una idea una mica esbiaixada de com funciona el procés de recollida de fons. Pensem que una multitud de desconeguts (el crowd) s'enamorarà de la nostra idea i donarà suport al nostre projecte de manera quasi automàtica només per la seva originalitat. Tanmateix, la realitat és ben diferent.
Perquè una campanya de crowdfunding funcioni, necessitem mobilitzar primer el nostre entorn més proper (la comunitat) i que la campanya agafi tracció per, en una segona fase, arribar a més gent i aconseguir l’objectiu de finançament.
Les primeres persones que donaran suport a la nostra campanya són aquelles que ens coneixen i coneixen el nostre projecte: familiars, amics i seguidors. Gràcies a ells, aconseguirem bona part dels fons necessaris o, en alguns casos, fins i tot el 100% de l’objectiu de recaptació.
Una vegada la nostra campanya ha aconseguit acumular les primeres aportacions, és el moment de comunicar el projecte als amics dels amics i, així, obrir el cercle de confiança a persones que no coneixem directament però amb les quals compartim algun vincle.
Únicament quan la campanya sigui un èxit i hagi recaptat gran part de l'objectiu de finançament aconseguirem projectar la confiança suficient com per atraure inversors aliens al nostre entorn que puguin tenir interès en la nostra idea.
Per descomptat, no totes les campanyes de crowdfunding funcionen igual i, de vegades, gràcies a una bona estratègia de comunicació i la potència d'una idea innovadora es pot arribar a assolir l'objectiu de finançament. Fins i tot, arribar a superar-lo, en bona part, gràcies a aportacions externes. Però, en general, el procés és molt més senzill si, durant els primers dies de campanya, hem aconseguit activar "els primers cercles".
Abans de realitzar una campanya de crowdfunding i de marcar un objectiu de finançament, és important reflexionar al voltant de la força que té la nostra comunitat i que farà possible arrossegar, o no, la multitud més endavant.
Per a això, una forma molt simple i visual d'avaluar la comunitat és comptabilitzar tots els nostres seguidors a les xarxes socials i tenir en compte que, aproximadament, només un 5% participarà en la campanya. Amb això, sumat al fet que la participació mitjana és d'entre 20 i 50 euros, podem fer-nos una idea força precisa de si serem capaços d'assolir l'èxit.
En tots els casos, abans de llançar una campanya de crowdfunding haurem conrear una comunitat rica i després recollir els seus fruits.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Accepto la política de privacitat
Subscriure'm
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís legal Privacitat
Totmedia
Web auditat per OJD interactiva | 0.622742 | curate | {"ca": 0.9565217391304348, "oc": 0.017106200997861726, "no": 0.020669992872416252, "en": 0.005702066999287242} | : /empresa/diferencia-crowdfunding-communityfunding-ulule_50728_102.html |
mc4_ca_20230418_1_738824 | Dardos en Tarragona: Destí Winmau: 2n Rànquing
Arriba el 2n Destí Winmau 2014, que després dels 29 participants al primer Rànquing hi ha expectació per superar el llistó en aquest segon, és el repte i la il·lusió de tots; i amb vosaltres com a protagonistes.
A continuació us detallem la informació del 2n Rànquing tindrà lloc a la seu del Piritoño Club Dards, i a continuació us detallem totes les dades:
Inscripcions: Jesús Herédia (telf.600.661-280) o el mateix dia fins a 30 minuts abans de l’hora d’inici.
Classificació després del primer rànquing: veure aquí. | 0.770624 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.darderosdetarragona.com/2014/04/desti-winmau-2n-ranquing.html |
mc4_ca_20230418_16_15467 | Presentació del llibre “Noa y su burbuja de la atención”, de Silvia Lavandera i Ana Romero
Un conte de meditació per als més xicotets.
“Noa y su burbuja de la atención” naix amb la intenció de compartir una història bilingüe (anglés i espanyol) a través de la qual, el seu personatge principal va vivint diferents situacions durant una viatge per l’Albufera, que la porten a descobrir emocions, identificar-les i gestionar-les, des de la calma i l’atenció.
L’Atenció plena és la clau de la història i la millor eina que podem oferir als més xicotets. A través de la fantasia, ens submergim en una història de creixement, superació i viatge cap a l’interior de cadascun.
Aquest llibre ofereix a xiquets i xiquetes 6 meditacions guiades per una xiqueta que dóna veu a Noa (en anglés i espanyol) i 4 pràctiques il·lustrades per a treballar en companyia dels seus pares i educadors.
“Noa y su burbuja de la atención” pot utilitzar-se dins del material per a treballar i desenvolupar l’atenció i la gestió emocional dins de l’aula.
Doctora en Psicopedagogia i docent de la Universitat Internacional de València. Desenvolupa la seua labor professional en el món de l’Educació, el desenvolupament personal i el Mindfulness. Experta en Mindfulness per la Universitat de València i Professora de Mindfulness de Respira Vida Breathworks, imparteix cursos de Mindfulness i compassió per a la Salut MBPM, Mindfulness per a l’Estrés i Mindfulness a l’aula basats en el mètode de Jon Kabat-Zinn.
Profesora de Mindfulness de Respira Vida Breathworks. Desenvolupa la seua labor professional en el món del Mindfulness i la Meditació. Ha impartit cursos de Mindfulness a l’aula en la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (CEFIRE) des de fa diversos anys i cursos de Mindfulness i compassió per a la Salut MBPM, Mindfulness per a l’Estrés i Mindfulness a l’aula basats en el mètode de Jon Kabat-Zinn.
Fomentar l’hàbit lector, el gust per la lectura, a través de contacte directe amb els seus autors.
Conéixer els diferents gèneres literaris. | 0.849076 | curate | {"es": 0.07058242843040474, "ca": 0.9294175715695953} | http://cultura.burjassot.org/va/actividades/presentacion-del-libro-noa-y-su-burbuja-de-la-atencion-de-silvia-lavandera-y-ana-romero/ |
macocu_ca_20230731_1_227497 | Teatre "IMPREVIST"
La improvisació és una eina, clau dins del teatre. Les seves tècniques s’utilitzen en la formació i l’entrenament actoral i també són usades per a la creació dels muntatges, tinguin o no ja prèviament un text. Les propostes d’improvisació teatral en escena a vista de públic interpreten el real i l’imaginari constantment i es plantegen com a accions frontera entre l’art i la simple observació de la vida.
Teatroia’t es llença a l’escenari amb una obra “en obres”, a partir de les improvisacions realitzades en directe. Una obra on és el públic el que mou les peces de l’espectacle perquè encaixin amb un resultat totalment IMPREVIST.
Diumenge, 18 de juny de 2017 18.00 hores Can Sià Entrada GRATUÏTA | 0.754812 | curate | {"en": 0.025210084033613446, "ca": 0.9747899159663865} | |
wikipedia_ca_20230401_0_666479 | Galliskiïta
La galliskiïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor a Miguel Ángel Galliski (n. 1948), mineralogista argentí i especialista en pegmatites.
Característiques.
La galliskiïta és un fosfat de fórmula química Ca₄Al₂(PO₄)₂F₈·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 62500.
Formació i jaciments.
Va ser descoberta a l'Argentina, concretament a la pegmatita Gigante, situada al districte de Candelaria, dins el departament de Cruz del Eje (província de Córdoba), on es troba com a cristalls que formen druses de morinita sobre triplita. Sembla evident que la galliskiïta és un mineral hidrotermal en fase final. Aquest lloc és l'únic indret a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral. | 1 | perfect | {"ca": 0.9015784586815228, "es": 0.09842154131847725} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=666480 |
mc4_ca_20230418_17_780612 | Ràdio Associació de Catalunya – Procés obert per a l’elaboració del Llibre Blanc de l’Audiovisual a Catalunya
Fins el proper 20 de juny, els professionals, empreses o institucions interessades a col·laborar en fer la radiografia i reformular el sector audiovisual a Catalunya pot respondre a un formulari proposat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Les contribucions podran ser publicades pel CAC en el marc del procés d’elaboració del document.
El Llibre Blanc és un encàrrec del Parlament de Catalunya al CAC, que elaborarà el document conjuntament amb la Secretaria de Comunicació del Govern de la Generalitat i el sector audiovisual. El Consell preveu lliurar el document abans que acabi el 2015.
L’objectiu del Llibre Blanc és, d’una banda, fer una radiografia del sector audiovisual i, de l’altra, analitzar els reptes de futur del sector i formular propostes, com ara garantir la sostenibilitat econòmica dels mitjans públics, consolidar i fer competitius els prestadors privats, enfortir les indústries audiovisuals catalanes i la presència de la llengua catalana en el conjunt de l’oferta de continguts audiovisuals i plantejar escenaris de futur per als mitjans locals. | 0.867204 | curate | {"ca": 1.0} | http://radioassociacio.cat/proces-obert-per-a-lelaboracio-del-llibre-blanc-de-laudiovisual-a-catalunya/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.