id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_49_125960 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
El fiscal planteja acusar de fals testimoni el pare de Rosa Peral, un veí i un caporal
"No dic res fruit de la lleialtat cega a una persona que he estimat amb absoluta bogeria amorosa", relata
El jutge explica que hi ha una vocal suplent amb febre i no deixen entrar públic el tercer dia que declara l'acusada
Explica que després de veure sang a la destral d'Albert López va pensar "que li havia sortit sang del nas"
L'acusada va veure Albert López arribar amb una pistola i una destral i no va denunciar res per "por"
Segons els pèrits, les trucades entre els acusats del crim del Foix l'1 de maig posen "en marxa alguna cosa que ja tenien planificada"
Els perits diuen que una foto amb una mà amb sang d'hores després dels fets "la podia fer o generar Rosa"
L'acusada hauria enviat missatges amb el mòbil de la víctima quan Pedro encara estava viu, segons el fiscal
La mostra analitzada no pot ser el projectil que faltava a l'arma de Peral, contradient la tesi de López
Els perits que van analitzar vehicles i habitatges diuen que es van intentar amagar proves
Els acusats també assisteixen a la inspecció ocular, una diligència excepcional demanada per totes les parts
El vehicle d'Albert López tenia una "forta olor a combustible" i restes d'una taca de sang "d'un pam i mig"
Dos agents afirmen que el pare de Rosa Peral els va confessar que havia mentit "perquè la seva filla li ho va dir"
Va escriure a la paret amb sang 'Hitler tenia raó' i les sigles del Ku Klux Klan
El testimoni explica davant el jurat la sorprenent conversa amb Albert López, quinze dies abans de l'assassinat
La fiscalia li demana una pena de 8 anys d'inhabilitació per ocupar un càrrec públic
La directora de Wad-ras diu que era molt participativa, tenia lideratge i generava conflictes
"Està boig i és violent", va dir l'acusada en una trucada amb un altre guàrdia urbà que s'ha sentit al judici
El jutge només permet explicar amb gestos a l'actual parella de l'exmarit la baralla que haurien presenciat les filles
La defensa de Peral demana prescindir de la seva vida sexual i la de López lamenta que se'l vegi com un "monstre"
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.796549 | curate | {"es": 0.04746182418489476, "ca": 0.9389186958316137, "en": 0.009492364836978951, "fr": 0.004127115146512587} | : /etiqueta/audiencia-de-barcelona |
mc4_ca_20230418_1_265005 | Els actes populars i tradicionals, protagonistes de la festa major de Cardedeu - AraVallès
Divendres, 15 de desembre de 2017 01:43 h
Els actes populars i tradicionals, protagonistes de la festa major de Cardedeu
La gresca d'estiu se celebrarà de l'11 al 15 d'agost
Cardedeu Dimarts, 26.7.2016. 07:52 h
De l'11 al 15 d'agost els carrers i places de Cardedeu s'ompliran de gresca i de festa major. El cartell –obra de Joan Antoni Martori– i la programació de la festa es van presentar la setmana passada. Enguany la festa incorpora accions per fer accessibles els actes per a persones amb mobilitat reduïda, així com també es promourà una campanya per evitar el sexisme.
accessibilitat, civisme, festa major,
Un dels actes principals de la Festa Major d'enguany són els Entremesos del 15, on la cultura popular i tradicional local pren el protagonisme i omple la plaça de l'Església de gegants, bastoners, diables i verro, ball de cintes, trabucaires i sardanes, amb els seus millors balls de lluïment. El mateix dia 15 d'agost, a la tarda, els Petits Entremesos reproduiran els balls de les colles més menudes.
De la programació també en destaca La partida a la pista coberta del parc Pompeu Fabra, un singular espectacle de dansa que enceta la festa major després de la carretillada de diables i que escenifica un original partit de futbol amb expressions de dansa i un toc d'humor.
També destaca l'espectacle Marabunta, de Guillem Albà & The All in Orchestra, un xou de clown, enèrgic i energètic, amb música en directe, el dissabte 13 d'agost a quarts de 12 de la nit. Quant a circ, entre d'altres, destaca l'espectacle Tauromàquia, d'Animal Religion, diumenge a l'aparcament del carrer Dr. Klein, que ha rebut el Premi de circ Ciutat de Barcelona, i a més també actuarà el grup Esne Beltza, un dels més contundents i ballables d'Euskadi el dia 12, o els alemanys Dr. Ring Ding el dia 13, a més de grups de música de nova fornada o els concerts de tarda i nit a la pista coberta del parc Pompeu Fabra.
Festa lliure de sexisme
Enguany, la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Cardedeu impulsa una campanya per combatre el sexisme a les festes populars. Amb els lemes No és no i A Cardedeu: festes lliures de sexisme es promouen adhesius, cartells i pancartes que evoquin a evitar i condemnar les actituds sexistes, especialment durant la festa major.
D'altra banda, alguns actes de gresca seran especialment accessibles. Els Entremesos del 15 i els Petits entremesos del dilluns 15 disposaran d'un espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda, per tal de facilitar que puguin gaudir amb autonomia dels actes més emblemàtics, i el pregó del dijous 11 d'agost serà interpretat simultàniament amb llenguatge de signes per fer-lo més accessible a les persones que pateixen sordesa.
Segons l'Ajuntament, les dues accions suposen gestos simbòlics per fer visible aquesta sensibilitat i sistematitzar-la en properes activitats.
2289 lectures Afegeix comentari | 0.855531 | curate | {"ca": 0.9755268524813052, "en": 0.022093813732154997, "zh": 0.002379333786539769} | http://www.aravalles.cat/noticia/187421/els-actes-populars-i-tradicionals-protagonistes-de-la-festa-major-de-cardedeu |
naciodigital_ca_20220331_0_424817 | Més de 50.000 persones han firmat una petició a la plataforma Change.org perquè Playmobil fabriqui figures amb discapacitat. La iniciativa va sorgir de "Toy Like Me" ("Una joguina com jo") al Regne Unit, creada per pares de nens amb discapacitat, i amb l'objectiu que les joguines representin a tots els nens. "On són els vostres mags en cadira de rodes, fades cegues i genis amb audífons? ", va preguntar la iniciativa a Playmobil.
Per la seva banda, l'empresa de Playmobil al Regne Unit va fer cas de la sol·licitud i es va posar en contacte amb els promotors de l'acció. En un comunicat al seu perfil de Facebook, Playmobil explica que la campanya "ha estat inspiradora per a tots nosaltres, i estem encantats d'oferir el nostre suport. Estem planejant les fases per llançar un set de Playmobil que inclogui personatges amb discapacitat". Playmbol també va anunciar que una part dels beneficis serà destinada a recursos benèfics que decideixi "Toy Like Me".
Posted by Playmobil UK on dijous, 28 / maig / 2015 | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/42162/campanya-aconsegueix-playmobil-faci-figures-amb-discapacitat |
mc4_ca_20230418_12_425880 | Ara Llibres retira el llibre ''Lletraferides'' d’Assumpta Montellà per un possible cas de plagi L'illa dels llibres -
Inici Notícies Actualitat Ara Llibres retira el llibre ”Lletraferides” d’Assumpta Montellà per un possible cas...
Ara Llibres retira el llibre ”Lletraferides” d’Assumpta Montellà per un possible cas de plagi
Davant de la queixa de la professora de Biblioteconomia i Documentació, Assumpció Estivill qui assegura que l’autora del llibre es va apropiar de textos d’altres autors.
L’editorial Ara Llibres davant la queixa d’Assumpció Estivill ha decidit retirar l’edició del llibre Lletraferides per ‘’prioritzar el diàleg entre totes les parts i resoldre el conflicte de manera positiva hem decidit, com a mostra de bona voluntat, aturar la comercialització del llibre’’.
En el comunicat asseguren que ‘’des d’Ara Llibres volem remarcar que des del primer moment hem mostrat la necessitat i la nostra predisposició per parlar de la qüestió amb la senyora Estivill i la mantenim i d’altra banda, des d’Ara Llibres sempre hem respectat els continguts i els criteris de les obres dels nostres autors que són qui n’assumeixen plenament i de manera responsable el seu contingut.’’
L’editorial assegura també que ”en resposta a aquest requeriment, l’autora ens ha informat i acreditat que en el procés de l’elaboració del llibre va sotmetre els textos a revisió de la senyora Estivill, qui va fer correccions i suggeriments que l’autora va incorporar i posa de manifest la seva participació consensuada en el llibre. Al final del llibre, als agraïments, l’autora destaca de manera preferent aquesta col·laboració. Per tant considerem que aquesta reclamació no està justificada.”
Tot i aquesta afirmació final l’editorial ha decidit retirar del mercat l’edició de ‘Lletraferides¡ d’Assumpta Montellà.
Aquesta no és la primera vegada que Assumpta Montellà és acusada de plagi o d’apropiació de textos d’altres autors. El mes de gener de 2010, la revista L’avenç acusava a la historiadora Assumpta Montellà de plagi en el seu llibre Contrabandistes de la llibertat (Ara llibres). El text escrit per Francesc Vilanova atacava durament a la historiadora acusant-la d’apropiació indeguda i destacava que Assumpte Montellà va copiar literalment frgaments del llibre de Les muntanyes de la llibertat de Josep Calvet, materials expositius del museu Camí de la Llibertat, de treballs periodístics de Xavier Montanyà.
L’article anava més enllà de l’acusació de plagi de Contrabandistes de la llibertat i atacava també els treballs anteriors de Montellà com El setè camió i La maternitat d’Elna.
Article anteriorSortejats els 5 exemplars de ‘La noia del tren’. Consulta la llista de guanyadors
Article següentLa descoberta literària de Pierre Lemaitre per Maria Carme Roca | 0.885566 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.illadelsllibres.com/ara-llibres-retira-el-llibre-lletraferides-dassumpta-montella/ |
mc4_ca_20230418_0_327004 | Ninot i porta, per Josep Maria Fonalleras
Ninot i porta
Comprar un Felip VI per un dineral per cremar-lo és una bestiesa. Però no només hi ha despropòsits a Arco: hi ha la porta pintada de Renfe
Dilluns, 04/03/2019 - 22:35
La gegantina escultura del Rei no sé si hauria de figurar amb l’autoria de Santiago Sierra i Eugenio Merino o, al contrari, hauria de passar a la història amb el nom dels tallers valencians que van construir el ninot. Aquesta és hiperrealista i les de València solen ser xorigueresques o directament pop, però totes aquestes cremaran, també la del Rei, perquè és l’objectiu de les falles. Comprar una peça que val tants diners amb l’obligació de cremar-la és una bestiesa monumental que segurament generarà beneficis per a qui la compri. No sé quins beneficis ni com es generaran, però hi seran, segur.
Però bé, l’art contemporani no és només un despropòsit. També existeix la Renfe. La companyia ferroviària ha exposat una porta pintada amb grafitis que val 15 milions d’euros. "L’obra més cara d’Arco", diuen, perquè simbolitza la despesa anual de netejar els trens de rodalies. "Volem convidar tothom a diferenciar art i barbàrie".
D’acord, hi ha estudiosos que s’han passat mitja vida diferenciant art i barbàrie. No és fàcil, amics de Renfe. La part conceptual és el millor de la 'performance'. En un format de film de terror, amb el soroll inquietant de porta que grinyola, anuncien que arreglar els desperfectes de la barbàrie representa que hi ha menys trens en circulació i que, així, "es provoquen retards". La porta pot ben passar per art i si no fos que ja he demanat preu pel ninot encara licitaria per adquirir-la.
Temes: ARCO Art Felip VI | 0.811274 | curate | {"ca": 0.9613759806879904, "en": 0.03862401931200966} | https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20190304/ninot-porta-renfe-josep-maria-fonalleras-article-opinio-7335989 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_475617 | Descarregueu-vos el document "Breu decàleg d'autodefensa i insurgència laboral",allà trobareu sugerències i idees per defensar-vos dels atacs del patró explotador, amb una visió divertida i satírica. http://www.sindicatcos.cat/index.php?option=com_banners&task=click&bid=26
voleu que passi com a grècia, comunistes fastigosos?
Home, posats a demanar, millor que passi com a Rússia al 17.
i em matareu per tenir enpresa? hi ha veig que sou uns totalitaris i uns asassins.
Un apunt, per ser empresari escrius i raones com un deficient mental... Apa, ens veiem al gulag!
tampoc cal insultar! he estat molst anys treballant per poder tenir una enpresa i ja ho veus... amb el capitalisme tothom pot pujar d'estatus social.
Estàs segur d'això què dius de Tothom Pot? És evident que matemàticament a tothom li pot tocar la loteria o tenir una idea feliç i pujar d'status social; però en general això no passa donades les dificultats o facilitats que tenen alguns per estudiar, per tenir un capital inicial, per ... Dir a la lleugera que tothom pot...
Sóc assessor fiscal i conec centenars de casos d'empresaris que han començat des de zero com as imples autònoms en un taller o una gran idea, i sense necessitat de recursos previs. De fet, si fes una proporció entre els meus clients potser em sortirien un 30% d'empreses heretades i un 70% de noves empreses.
Que siguin noves les empreses no vol dir que tota aquesta gent no disposi de tota una sèrie de recursos que els proporciona el fet de pertànyer a una classe determinada: calers al banc de seguretat per si falla l'aventura, familiars amb pasta, xarxa social, etc. Jo també conec centenars de casos de fantasmes que diuen que surten del no res i en general és una mentida com una catedral. Queda molt millor vendre la moto de l'ascens social que no pas reconèixer que tenies totes les facilitats del món.
Bé, tu parles del que penses i jo parlo de la meva experiència al món professional de l'assessoria d'empreses, a on conec perfectament els recursos de que disposen els meus clients i les necessitats per engegar el seu negoci. La majoria de les vegades, no calen grans inversions per a fer una empresa, simplement cal tenir una idea, treballar-la, fer un pla i saber que si et va malament ningú t'ajudarà. Tu els hi dius fantasmes però alguns d'aquests 'fantasmes' ocupen a treballadors.
No noi, jo no parlo del que penso. Les dades canten i la mobilitat social a l'estat espanyol és baixa. Tota la resta són percepcions subjectives teves. Hi ha infinitat d'opcions que poden resultar en que a la teva empresa hi vagi més un perfil de gent que un altre. Vols dades objectives? Goita que en diu Carles Rivera, economista i profe de la UPF: Altres estudis recents (Jäntti et al. 2007) han aprofundit en l’estudi de la mobilitat, identificant alguns patrons comuns en la majoria de països occidentals estudiats. Així, es constata un cert immobilisme en els segments superiors i inferiors de l’escala social. Novament, aquest immobilisme és més gran als EEUU, on les persones amb menys renda tenen més dificultat per a moure’s ascendentment que en altres països. Per cert, això també us ho dedica a vosaltres, em penso En canvi, Noruega, Finlàndia i Dinamarca [ehem] són considerats països amb alta mobilitat social, on menys del 20% dels avantatges de renda es transmet als fills. En un nivell intermedi se situarien França, Alemanya i Suècia.
Que un 80% de milionaris ho siguin de primera generació et sembla "poca mobilitat social"?
Els milionaris no són una classe representativa de la societat.
És una dada que confirma que hi ha una alta "mobilitat social".
Això tindrà valor depen de quina fos la situació prèvia d'aquests milionaris i de quin sigui el llindar per considerar a algú "milionari". És a dir, si jo no sóc milionari però em falten 1.000 euros l'any per ser-ho (és a dir, sóc quasi milionari), passar a ser-ho no té gaire mèrit. De fet, la immensa majoria d'estudis assenyalen que tant la Gran Bretanya com els EUA són dos dels països de la OCDE amb menor mobilitat social. En tots dos casos (Corak, 2006) la renda dels pares explica en un 50% la renda dels fills, mentre que a països com Noruega o Dinamarca aquesta dada és de tant sols el 20%.
Consideren milionaris els que tenen béns per valor d'$1M o més sense comptar la residència habitual. El 80% havia heredat menys d'un 10% de la seva fortuna actual, i més de la meitat no havia heredat res. | 0.824535 | curate | {"ca": 0.9634869922409859, "en": 0.016659059790050206, "pt": 0.012094933820173437, "es": 0.007759014148790507} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_760604 | El PDECAT escull un asterisc amb quatre barres com a nou logotip Per: RedaccióEl Partit Demòcrata Europeu Català ha presentat avui el seu nou logo al Poble Sec de Barcelona. D’aquesta manera, el partit dóna per tancada la seva etapa fundacional que va començar el 10 de juliol. La imatge escollida és un asterisc amb quatre barres i fa servir els colors blau i blanc.VilaWebBlanc-i-blau, en honor a Roger de Llúria o a l'Espanyol?
Ara la e de PDeCAT va amb minúscula? És per remarcar que els hi van imposar?
No ets l´únic que ho ha pensat, a veure si posant-la petitona no es veu tant | 0.773608 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_734928 | El bloc d'en Ramon Bassas: de març 2009
Ja em permetreu aquesta llicència al títol, però és per recomanar-vos l'article del regidor mataroní Ivan Pera al darrer número de la revista FRC, que edita la Fundació Rafael Campalans. Es diu 'L'esport: un relat' i lliga les velles idees del socialisme amb la renovada força de l'esport. I lliguen. Diu, entre d'altres coses, que...
L’esport és, doncs, una oportunitat. Una oportunitat individual i col·lectiva. L’objectiu és, per una banda, fer arribar aquesta oportunitat a tothom. Que per practicar esport només calguin les ganes i tenir les possibilitats. I la feina de les institucions ha de ser incentivar les ganes i garantir les possibilitats en les millors condicions. I, per altra banda, l’objectiu és que l’esport sigui un agent de canvi: per anar un pas més enllà, per avançar-se, per transformar i per millorar (...).
En l’esport com a oportunitat personal i social cal tenir una atenció especial en els valors. És més, cal configurar un cos de valors visibles i palpables. L’esport és un espai de tocar valors, de baixar-los del
concepte i posar-los al bell mig de la realitat de la pista.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/31/2009 09:38:00 p. m.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/30/2009 09:29:00 p. m.
Divendres vaig ser al Seminari sobre Ciberactivisme que va muntar el PSC davant la convocatòria d'Eleccions Europees, concretament moderant un taller sobre bones (i males ) pràctiques.
La meva intervenció, presentant la meva taula, va consistir en tres reflexions.
Una, sobre el fet que la xarxa reprengui la tradició 'nodal' del socialisme i el moviment obrer català: organització estesa al territori horitzontalment en forma d'ateneus, agrupacions, cercles, des de la idea de la cooperació, on la gent (que ja no es baixa sinó que puja coses a la xarxa) esdevé el protagonista. Però compte, no estem sols. Els extrems s'hi creixen.
Dues. Internet és la manera com ja es relaciona tota una generació i part de l'altra. Hi ha qui ja hi neix. Però... a) té un llenguatge propi que s'ha de saber dominar, b) s'inclou en la cutura de l'apoteosi del jo (per això es valora més quant més 'personal' s'és), c) participa de la cultura del fragment (llenguatge curt, experiència efímera, identiotat a la carta), d) fa persone shiperconnectades i d) és un dels 'carrers' que diuen sempre que hem de trepitjar els polítics (no perquè ens vegin, sinó per anar a veure el què.
Tres. n'estem aprenent, tot va molt ràpid i ens mareja la tecnologia: hi ha excessos (banalitat, correus brossa...)... però també dos reclams: reclam de més profunditat, reclam de més relació. Hi ha coses que funcionen i coses que no. Vegem-ho.
En parla Jessica Fillol.
Fotos: Carlos Guadián Orta, José A. Rodríguez, Ramon Bassas Segura, Jessica Fillol Morales; al costat, José Antonio Donaire, Jordina Freixanet, Marc Murtra. A sota, Raimon Obiols, entre el públic, va cloure el seminari. La primera és de J.A. Donaire, les altres dues, meves.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/29/2009 09:35:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Europees 2009, PSC, Xarxa
Fins demà diumenge 29, teniu poques hores, a l'Ateneu de la Caixa Laietana (Bonaire 3-5, Mataró), hi ha un magnífica exposició de dibuixos de l'advocat mataroní Joaquim Bartra. No havia vist el seu 'debut' a l'oficina de Capgròs, de manera que he quedat meravellat. Beu de la caricatura, però és molt més que això. Bartra beu del surrealisme i l'expressionisme, de Dau al Set, no tan sols del còmic o dels ninotaires catalans, que tenen una boníssima tradició insertada a la premsa. val molt la pena.
Els temes que tracta són brutals. Una mirada irònica, sarcàstica, tendra a vegades, sobre els éssers humans i les nostres 'normes' et fa sospitar fins a quin punt la plàstica ha estat la merna com un advocat com ell, gat vell, emet les seves particulars sentències d'aquest món.
Il·lustració: El vestit nou de l'emperador, de Joaquim Bartra.
Forges la clava
Parlant de ninotaires, aquí teniu l'acudit d'avui que Forges fa a El País. Un bon resum del què vol dir 'doctrina'. Ep, i no tan sols a l'Església.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/28/2009 09:35:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Art, Església
Aquest matí he assistit a la presentació d'una jornada mataronina d'un màster en desenvolupament urbà i territorial de la UPC adreçat a la gestió i transformació de les ciutats en països en desenvolupament. El públic era pràcticament ple de llatinoamericans. La meva intervenció ha servit per fer un breu repàs a la història de la configuració de la ciutat, marcada des de l'inici pels seus límits naturals: mar, rieres, turons, planes... i superposada d'intervencions a base d'eixamples i reformes a partir de la retícula romana. Els processos d'industrialització, amb l'arribada del primer tren, va comportar ja un dels episodis més importants d'immigració. El penúltim fou el dels anys seixanta i ara vivim el de l'onada migratòria dels 'extracomunitaris'.
Els reptes de la democràcia municipal en el moment de la seva irrupció, he dit, foren dos. Un, la 'recosida' de la ciutat desgavellada per l'urbanisme inexistent de la dictadura. Dos, la dotació de sòl industrial per promoure la diversificació i afrontar la crisi. La fase següent fou la de definir el model de ciutat (el Pla General del 1996): delimitació dels límits, preservació dels espais naturals, ciutat compacta (l'escassedat de sòl fa que ens haguem d'esmerçar en la gestió del nostre terriotri urbanitzable, i que en barregem els usos), ben comunicada, etc.
És obvi que estem en una altra fase. la fase en què la nostra lliga és la de la Regió de barcelona. L'economia, per exemple, mereix una aposta per la innovació per fer-se més competitiva i diversificada. El nostre entorn, més que la preservació, vol el pas cap un sistema d'espais lliure si verds ampli, atractiu, productiu i relligat. Les nostres apostes de comunicació van molt més enllà: volem ser a prop dels aeroports internacionals i infrastructures àgils i sostenibles per a segle XXI.
Això pot portar, segur, a que en un futur no massa llunyà revisem, per concrtar-ho millor, el nostre Pla General. Així ho vam reflexionar el conjut de grups municipals. Mentre tant, però, el del 1996 encara dóna molt de sí. I hi ha molta feina per fer.
Foto: de Mireia Martínez. Surto jo i Isidre Molsosa, cap del servei de Desenovolupament Urbà de l'Ajuntament de Mataró.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/27/2009 09:34:00 p. m.
La setmana passada vam fer una visita al Pavelló del Carrer Euskadi, al barri de La Llàntia de Mataró, i a la la pista poliesportiva que està construint l'empresa municipal PUMSA uns metres més enllà, i que estarà enllestida aquest 30 de març, que té un cost de més de 800 mil euros. Hi vaig anar amb el president de l'Institut d'Esports, el regidor Ivan Pera, i amb el regidor d'Obres, Francesc Melero.
La nova pista, que es troba just al costat del nou Centre d’Atenció Primària (1,9 milions d'euros) que s’està construint a la Llàntia, forma part dels treballs que PUMSA està duent a terme en el marc de Pla de Millora Urbana del barri (PEMU). D'entrada, sota la pista hi ha un nou aparcament de més de 80 places, d'iguals dimensions del del polisportiu, de manera que s'ofertaran 16o noves places d'aparcament al barri.
El PEMU, aprovat a principis de gener de 2003, ja porta invertits uns 11,5 milions d'euros, sense comptar el CAP que està a càrrec de la Generalitat de Catalunya o la rehabilitació de la Masia de Ca l'Isidre, així com habilitar els més de mil metres quadrats d'equipaments i la part comercial, uns 500 metres, que està gairebé enllestida, obres que es financen a part amb el 'Pla Zapatero'.
El pavelló del carrer Euskadi (6,3 milions d'euros més... quants en portem?) podria enllestir-se a finals d'enguany. Només cal que mireu les dues fotos que us he posat per veure les enormes dimensions d'aquest gran equipament de ciutat que La Llàntia albergarà per al conjunt. Recordeu: ja no hi ha 'perifèria', els musos centrals de la ciutat es reparteixen arreu.
A més, al barri ja es va acabar l'edifici de cinc habitatges amb aparcament al carrer de Teià 4, entre els carrers entre de Masnou i de Llevantina, que es destinarà al reallotjament de les famílies afectades pel PEMU. Dins del PEMU, doncs, caldria afegir la millora dels carrers del barri, l’obertura d’un nou vial d’ús exclusiu per a vianants que unirà els carrers de la Verge de Guadalupe i del Masnou, la creació d’una nova xarxa de clavegueram i la millora de les xarxes de serveis d'aigua, gas, telèfon, telecomunicacions i electricitat. Per l'abril podríem veure-ho tot enllestit.
Fotos: Estat actual de les obres del Pavelló del carrer Euskadi, el pavelló del carrer Euskadi, el nou CAP de La Llàntia Via Europa i la pista poliesportiva gairebé enllestida (autor: R. Gallofré)
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/26/2009 09:28:00 p. m.
M'apunto a la llista d'entusiastes de Gran Torino, el darrer film d'Eastwood. En Jordi López ha dit que és una pel·lícula catòlica (vegeu aquí) que permet "l'existència de moments intensos per confirmar la fe en llocs insospitats". L'altra que hi veu una influència catòlica és la Judith Vives (aquí), que hi veu, "de rerefons, la progressiva pèrdua de valors de la societat, la família, la violència, l’esforç, el respecte, la fe i, com no podia de ser una altra manera, el perdó i la redempció". Fonalleras, a El Punt, demanava dissabte que totes les parròquies es facin amb un DVD de la pel·lícula (aquí). La crítica de Carlos Boyero, a El País (aquí) afegeix "que la comunicación con el extraño el aprendizaje de la tolerancia puede ser un camino tan espinoso como gratificante, que ser valiente implica conocer el miedo, que sólo la acción puede alterar el injusto estado de las cosas".
M'hi afegeixo. Una magnífica banda sonora, de Jamie Cullum, una construcció simbòlica impecable (vegeu el paral·lelisme de la confessió amb el capellà amb la que fa al noi, ambdues des de la reixa...i que diferents), el procés veritablement heroic d'un antic heroi de guerra amb el cor corcat, el neixement de l'esperança enmig d'un ambient més que hostil (sempre hi ha res a fer), el paper secundari però clau de l'Església, la idea que la redempció és igual a felicitat en aquesta vida... superant fins i tot la mort, vencent la mort. (El más allá es acá). I que l'amor, la felicitat, és posar l'altre al centre.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/25/2009 09:23:00 p. m.
En dues sales de Ca l'Arenas, a Mataró, s'acullen dues petites exposicisons de dues artistes de la mateixa generació, fins aquest diumenge que ve. Formen part del cicle 'Interiors'. He trobat que ambdues responen a dues incomoditats de la cultura moderna, de la supremacia del jo: una que és la vida interior i l'altra, que sembla contradictòria, la vida col·lectiva. La primera, de Tanit Plana, porta el títol "La part de dins", i expressa aquesta incomoditat a través de fotografies cossos nus de les persones més íntmes, amb inscripcions punyents a les parets, en llapis. La mostra té pinta de teràpia, i en tota ella subjau la impossibilitat de penetrar més enllà de les pells fotografiades, de congeniar amb el pathos (ser sim-pàtic) de l'altre, d'albirar el mínim punt de vista o experiència de l'altre.
En la segona, "La condició col·lectiva", Glòria Safont-Tria ens mostra tres escenaris: Un, literalment, ja buit. Els altres dos, amb persones en un espai tancat, o semi-tancat, com si l'exterior no existís. Un pati, una piscina il·luminada com un planeta nou, i les vides dels que tampoc sbem massa què fer els uns dels altres, i on 'trencar el gel' sembla jun misteri, un posat fotogràfic, una excepció incòmoda, un no tocar-se quasi.
Ca l'Arenas és al C. Argentona 64, Mataró.
Foto: Dos treballs amb inscripcions a les parets de Tanit Plana.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/24/2009 09:29:00 p. m.
La idea de fragment és una de les claus de la cultura contemporània. Bàsicament, després que els grans sistemes de pensament fruits de la Il·lustració pretenguessin un tot racional contra el tot mític de l'antigor (refent el mite), l'esmicolament no s'ha fet pregar gaire. La idea és que el tot (la 'realitat'), per més que la disseccionem i descrivim, per més que la reflexionem, no es deixa conèixer del tot. Que només podem tenir-ne una experiència fractal.
Exemples: L'amor no sé exactament que és però sé que estimo. L'ideal no el puc descriure però m'atreveixo a proposar un camí que s'hi assembla. La bellesa la ignoro però caic rendit als teus peus. La pau mundial és impossible però podria començar per no barallar-me amb el meu veí. Reconec que no sóc bo, miro de fer el que puc reconeixent els meus límits. Prescindeixo de la revolució del Comandant Guevara i em quedo amb els petits canvis del Capità Enciam. O vesteixo de Coronel Tapioca (sempre viatges dins l'exèrcit).
En els darrers anys, aquest corrent s'ha inscrit dins un gran paquet que anomenem (massa de pressa) postmodernitat. En el món de l'art es fa més evident aquest procés ja des del temps de la Il·lustració, seguint per l'impressionisme (que fragmenta la llum), el conjunt d'avantguardes (que fragmenten l'objecte) o els diferents expressionismes i el surrealisme (que fragmenten l'interior). Amb la identitat passa exactament el mateix. La nostra identitat es construeix a partir d'adhesions (marques, imatges, gustos, ídols, etc...) que a priori no tenen cap més fil conductor que tu mateix. Ara es pot ser divorciat, catòlic, fan del budisme, de dretes, votar ERC alguna vegada, vestir a la moda grunge, de l'Espanyol, i fan de Sabina. Feu les combinacions que vulgueu.
Però no actuem fragmentàriament, actuem amb una primera complexitat que som nosaltres mateixos i amb una segona que ho és el món. La postmodernitats, com a molt, s'atreveis una mica amb el primer repte, d'aquí el procés brutal d'individualització. La xarxa és un molt bon exemple del que dic: el seu èxit social, el que la gent hi diu, les agrupacions que s'hi fan... diuen molt del món que vivim. De manera que el problema de tenir-ho tot tan fragmentat és com es recull, quin criteri de recomposició fem servir. Aquesta és l'angoixa de la cultura moderna, l'absència de criteri, i el gran repte -segur- del pensament contemporani.
Ara que ja he fet el rotllo, permeteu-me que us posi una cançó que vaig sentir l'altre dia, d'un grup de Cadaqués (crec) que es diu Ix!. El seu principal tema és "Ràdio", un veritable himne al fragment, un convit a viure positivament la trencadissa. I confiem que es refaci. Aquí la teniu:
som sols, estem sols
som cendra, som pols
som fades, som foc
som neures i no tenim nom
som astròlegs, som vent
som fràgils, som secs
som tàcits, som cecs
som freds com el glaç quan convé
i cadascú que passi, que agafi el que li falti
som el que som però tot canvia per moments
i tot allò que et plagui, o allò que a tu et ressalti
n'ets una part no dubtis del que es fa evident
som riures, som rius
som lliures, som vius
som llebres, som nius
no som la meitat del que tu dius
som hipnòtics, som breus
som atònits, som seus
som atòmics, som greus
som cercles miratges dels teus
magnètic androgen armeni hidrogen
quimera fanàtic pleura òxid
basarda ingenus faquirs fal·làcies
artistes feixistes lleixes budistes
i és tan bo desfer
tot el que ja hem après
quan som part quan som res
Il·lustració: Eros (Joan Fontcuberta, 2005, Zabriskie Gallery, Nova York)
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/23/2009 09:44:00 p. m.
"El que em sembla intel·lectualment honest no és renunciar a tenir conviccions fortes per tal d'evitar les susceptibilitats alienes, sinó disposar de criteris per a avaluar les nostres certeses en la seva pròpia genealogia, sabent quants excessos s'han comès guiats per les més nobles intencions, però també a quantes renúncies imperdonables ha conduït la manca de valentia per a defensar-les".
El que diu això és Gregorio Luri en aquest article, un professor i assagista que també té un bloc aquí. Però ho escriu a la revista Valors d'aquest mes. I això que sembla tan clar, en aquest temps liquós no ho és gens... gens.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/22/2009 09:02:00 p. m.
Fa uns dies la Judith em va enviar un enllaç a Público amb una notícia sorprenent. Una església dels Estats Units, Mars Hill Church, de Seattle, utilitza activament els artilugis de les xarxes socials per fer activisme. Pel que he pogut entrellucar, no deu ser un temple catòlic (em smebla que és una confessió autònoma). La dosi de bíblia i proselitisme no és la que s'acostuma sota Roma.
Tampoc és massa corrent trobar una estructura tan en xarxa com s'està desenvolupant avui el creixement de les esglésies evangelistes. Però sempre he envejat la desimboltura dels evangelistes i la seva capacitat per renovar energèticament la seva litúrgia (d'allà surt el gospel, per exemple), encara que des d'aquí ens mirem amb ulls hipercrítics la tendència a l'espectacle i la deriva ideològica cap a la dreta.
En aquesta experiència fan un pas més. No tan sols pengen vídeos amb sermons del pastor, sinó que promouen l'ús del twitter o altres eines perquè els fidels comentin les celebracions, les lectures o el que vulguin i ho propaguin més enllà, o pengen des del mòbil al Facebook les fotos o altres elements per compartir. De fet, he pout veure com alguns dels nanos (pocs) que van a missa no tenen massa problema en enviar missatgets de mòbil entre rés i rés... És convertir el problema en oportunitat. En fi, ja sé que sembla que parlem un llenguatge estranyíssim i que entre els mossens i gent de les parròquies costa molt trobar gent habilidosa a la xarxa... però és una magnífica idea. Com sempre dic, una Bona Notícia ha de tenir estratègia de comunicació...
I a l'Índia
Un fenomen molt semblant s'està produint a l'Índia. En parlava El Periódico el darrer dia de 2008. En el context d'un increment de la demanda de llocs web on es poden fer pregàries on-line, destaca un temple hindú de Nova Delhi pioner en la presència religiosa a la xarxa. És "el cas del temple de Laxmi Narayan, situat al centre de Delhi, el desembarcament al ciberespai va tenir lloc ara fa tres anys. "La idea ens la va donar un indi que residia a l'estranger. Ell no podia venir en persona fins aquí però volia fer ofrenes al temple, així que vam començar a fer-les per ell", explica Ravindra Nagar, responsable d'aquest temple dedicat a Vixnu", diu la notícia. Podeu anar al web clicant aquí.
Benet, el linx i el condó
No compartint ni l'opinió del Papa (opinió, insisteixo) sobre l'ús dels condons per a la prevenció de la sida ni la de la propaganda de la Conferència Episcopal Espanyola, he de dir que trobo igualment dogmàtiques i intolerants determinades respostes que semblen negar el dret d'opinió als que no pensen com ells. Lluny del que pensen uns i lluny del que fan d'altres és possible ser a prop del diàleg? El diàleg no parteix del reconeixement de les posicions contràries i del seu dret a mantenir-les i expressar-les? No eren això la democràcia i la llibertat? En parla molt bé en Jordi López, aquí.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/21/2009 09:32:00 p. m.
Ahir vam anar a visitar algunes del conjunt de masies i de cases rurals que hem inclòs en un Catàleg amb l'objectiu de possibilitar l'ordenació dels seus usos i futures ampliacions, amb una doble pretensió: assegurar la viabilitat econòmica d'aquestes finques i possibilitar una millor gestió del paisatge dels espais lliures de Mataró. Us he posat algunes imatges perquè en gaudiu i ara us deixo alguns lincs amb frases, que ja em fan el post d'avui, per si algú en té més ganes.
Vegeu nota i resum: "El Servei de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament ha elaborat un catàleg de les masies i cases rurals que estan situades al sòl no urbanitzable de Mataró. Aquest catàleg aplega les 31 edificacions que el Pla General d’Ordenació de Mataró (PGOM) ja considerava zones de conservació de l’hàbitat rural en sòl no urbanitzable, i afegeix 6 més, sumant un total de 37 cases."
Editorial de capgros.com: "Aquest patrimoni pot esdevenir una nova via de negoci, una forma diversificació de l’activitat econòmica de la ciutat, i alhora convertir-se espai de lleure i d’activitat per a molts mataronins que fins ara simplement desconeixien la seva existència. Les masies, però, segueixen estant en sòl no urbanitzable, així que la sostenibilitat i l’equilibri han de ser dos elements a tenir en compte sempre a l’hora de desenvolupar aquestes vies de negoci."
Notícia a capgros.com: "el regidor d’Urbanisme assegura que molts d’aquests “han mostrat interès en fer coses, i s’han creat expectatives davant del canvi de normativa”. (...). Amagades als ulls de molts mataronins, en espais recòndits del terme municipal de la ciutat, algunes d’aquestes masies són autèntiques joies. "
Notícia a El Punt: "Bassas, a més, defensa que, amb l'objectiu de reordenar els usos, es pretén que aquestes cases «subsisteixin» i que no acabin abandonades, i de retruc s'aconsegueix una gestió òptima de l'espai no urbanitzable. «En un moment de crisi, diversificar l'activitat econòmica i fer-ho amb criteris sostenibles és bo», va afegir-hi".
Fotos: Can Vilardell, Can Tria i Ca l'Iborra (de Romuald Gallofré); Pins a Can Ribot, Finestra des de Can Tria de Mata i darrere de Can Vilardell (meves).
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/20/2009 09:02:00 p. m.
Sóc fuster,
treballo amb les mans.
Tot el que tinc ho he vist sorgir
d'un tros de fusta,
del cor d'un arbre.
Però quan l'arbre no dóna fruit
el tallem i el tirem al foc.
I de la fusta amb massa nusos
en fem estelles.
de les coses.
Perquè quin profit pots treure
si no treballes per tot
el que ja no tens o el que desitges?
Ara estic sol davant el tronc
que encara sabeja,
amb el ribot i la serra.
I em pregunto un cop més
per què he cregut
quan m'has parlat
i jo no et podia entendre.
Oriol Izquierdo, "Les coses", a Moments feliços, Ed. 62, Barcelona, 2008, p. 35.
Il·lustració: Jaume Simon, Metamorfosi, 2008.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/19/2009 09:13:00 p. m.
Dijous passat vaig participar al seminari de l'Associació de Comunicació Pública (abans ACIAL), en una taula rodona amb l'Alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, l'Alcalde de La Seu d'Urgell, Albert Batalla i Carles Puigdemont, diputat al Parlament, moderats per l'Ana Villaverde, cap de gabinet de l'Alcaldia de Mataró. Va ser a la Nau Gaudí de Mataró. Jo vaig anar a aprendre, sincerament. Vaig poder sentir també la ponència de Genís Roca (de qui ja vaig parlar un dia) i una mica la de Saül Gordillo. La meva aportació va ser explicar què faig, quines eines utilitzo, quines característiques i utilitats té el que faig i apuntar algunes idees sobre com pot evolucionar el tema.
El mateix dijous vaig ser a la Biblioteca Pompeu Fabra, també de Mataró, presentant una conferència de Joan Tàpia sobre la crisi, les seves causes i les mesures que s'han emprès al respecte. Va ser molt didàctica, molt prudent i reflexionada sense evitar algunes propostes de reflexió sobre els costos laborals que pretenien generar un cert debat. La conclusió de Tàpia és que d'aquesta crisi, globalment, en podem sortir amb receptes similars a la del 29: és bo que el mercat reguli la provisió de recursos però és bo també que l'estat protegeixi els seus ciutadans i reguli el mercat. El problema, avui, és que l'Estat del món encara no hi és.
Fotos: R. Gallofré i V. Bueno.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/18/2009 09:26:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Ajuntament, economia, Xarxa
En la línia de recuperació d'autors catalans de l'època modernista, en consonància amb l'estil de l'antiga fàbrica Casarramona que l'acull, Caixafòrum Barcelona ens presenta una antològica de Joaquim Mir. En Mir s'hi concentra bona part del que el Modernisme ve a significar: des de la continuïtat de la idea de l'artista romàntic (indòmit, independent, superior, identificat amb la natura....) fins a la seva imbricació, no exempta de contradiccions, en la burgesia catalana. L'exposisicó mostra aquests aspectes, però molts més encara, i es recrea en el camí d'anada i tornada en la construcció d'un estil original, que es recrea en l'ombra o en el fragment més ínfoim de la natura que converteix en un gran espectacle pictòric.
Hi ha dos aspectes, però, que m'agradaria fer notar. El primer té a veure amb la capacitat d'acostar-se a la incipient pobresa urbana generada per les massives incorporacions de mà d'obra de la Barcelona de finals del s. XIX, concentrada en una peça (absent de la mostra, per cert) com La Catedral dels pobres (1898), de la qual podem veure alguns esboços i quadres semblants. Així, metre la silueta de la Sagrada Família resta més o menys desdibuixada a l'horitzó, el primer pla recull la munió de persones que s'hi agrupaven en les poques estones de lleure que oferien els diumenges a aquesta classe treballadora que impactava tant artistes sensibles com Mir o Nonell. Aquest impacte entre pobresa i Església és el primer aspecte que us volia recomanar.
El segon és un interrogant, també romàntic. A l'origen de la genialitat, hi ha sovint la bogeria? Mir patia una malaltia mental i per ella fou ingressat un temps, també molt fructífer. Prèviament havia experimentat, a Mallorca, una variació molt radical en la seva forma de pintar a través de la reproducció d'escenaris verges de l'illa: muntanyes, penya-segats, costes, platges tractades de forma quasi delirant, amb canvis d'escala o de punt de vista respecte a la tradició que l'acosten a l'expressionisme i a l'abstracció. Darrerament es parla molt de les virtuts terapèutiques de l'art i, segurament, Mir podria ser un bon punt de partida per estudiar-ho retroactivament.
A banda d'això, passareu molt bona estona amb Mir i totes les seves etapes creatives, tan influïdes per les seves etapes vitals.
* article de la revista Valors corresponent al març de 2009.
· L'exposició Joaquim Mir - antològica 1873 - 1940 és al Caixafòrum (Av. Marquès de Comillas 6-8, Barcelona) fins el 26 d'abril de 2009
· Il·lustracions: El venedor de taronges (1896), col. Buxeres Pujol-Soliano; Primavera (1907-1910), col. particular.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/17/2009 09:21:00 p. m.
Dimecres passat els del PSC vam fer una taula rodona sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya. Hi participaven la diputada Consol Prados, el mestre i president dels moviments de renovació pedagògica, Ricard Aymerich, Imma Pascual, presidenta de l'AMPA del Cor de Maria (concertada), i Pere Anadón, el seu homòleg al CEIP Tomàs Viñas (pública). Va moderar la Dolors Fernàndez, que coordina la sectorial d'Educació dels socialistes mataronins.
Va ser molt interessant veure com el procés de la Llei, i prèviament el del Pacte Nacional d'Educació, ha partit d'una feina d'aproximació de la complexa realitat educativa del país, on s'ha trobat força coincidències en la necessitat de prestar un servei públic (independentment de la titularitat) que tingui millors prestacions, més qualitat, més implicació i més flexibilitat.
El dia de sant Josep hi ha convocada una vaga contra la Llei, la primera que fa el país després d'un parell de dècades llargues de tenir-ne les competències. Probablement no és la llei, com deien els participants de la taula rodona, sinó la descompensació entre les exigències socials al sistema i la seva encara poca capacitat per absorbir-les les que generen un malestar comprensible. Però la Llei, com el seu pacte anterior, és molt necessària. I urgent.
Foto: Prados, Fernàndez, Pascual i Aymerich. Autor: Salva Fernàndez.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/16/2009 09:27:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Educació, PSC
Raó i Quixot
Sóc partidari de la Il·lustració, tot i que la del segle XVIII tenia límits, ja que partia d'una idea triomfalista de la raó. En èpoques posteriors se'n van manifestar els límits: la història es va mostrar com una realitat molt més complexa del que la raó podia comprendre.
El límit de la Il·lustració és el seu excessiu voluntarisme i moralisme. Aquest límit es constata en la història recent, per exemple, en el fracàs dels Estats comunistes que va comportar l'oblit de la idea d'igualtat i l'imperi del mercat i la llibertat.
Entre el Quixot i Sancho Panza hi ha un camí intermedi: Sancho Panza és el signe de l'acceptació del que passa, no té ideals, i el Quixot viu en els seus ideals. Amb això Cervantes mostra que hi ha una bogeria que consisteix a desitjar el que no és permès per la realitat, però que aquesta bogeria no és altra cosa que el revers de l'acceptació passiva del món. Entre l'acceptació passiva del món i la voluntat de canviar-lo sense conèixer-lo, de veure en els molins els gegants, hi ha una diferència que és important.
Raó i saviesa
Les promeses que fa la política consisteixen a dir que, si hi ha igualtat, els fills tindran èxit. La política esdevé d'aquesta manera una forma de gestió de les desil·lusions.
La raó pertany al saber de les coses, a la ciència. La saviesa és més aviat una actitud moral, d'equilibri de l'ànima. És el que els grecs en deien phronesis, que es tradueix per "prudència", però que amb el temps s'ha convertit en una cosa semblant a la cautela.
La raó té una regla de ferro, mentre que la saviesa és de plom; és a dir, s'adapta a les circumstàncies. Hi ha necessitat de ciència i de raó en els casos en els quals necessitem la precisió a priori; hi ha saviesa en tots els altres casos.
La religió catòlica ha estat important a l'Europa de l'Est per enderrocar el comunisme, però té més dificultats per enderrocar el capitalisme. Estic a favor d'una visió laica de la religió. La laïcitat es pot definir molt fàcilment en termes evangèlics, ja que consisteix a donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.
Remo Bodei, extractes d' una entrevista de Daniel Gamper a Barcelona metropolis (tardor 2008). Els títols són meus
Il·lustració: Gustave Doré.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/15/2009 09:24:00 p. m.
Al suplement "Ciberpaís" del diari El País, el darrer de febrer, es parlava d'una sèrie de pistes a la xarxa per trobar les localitzacions més habituals de les sèries televisives de moda, especialment als Estats Units, on hi ha fins i tot visites guiades (com en el cas de Sex in NY). Tot a través del Google Maps o del Google Street View, unes aplicacions que fan el món més a l'abast. També hi ha viatges especialitzats en localitzacions de films, com comentava temps enrera el mateix diari.
Immediatament vaig començar a pensar en més usos. Els literaris, per exemple. Recordo fa molts anys quan el professor Llorenç Soldevila organitzava sortides en aquests sentit amb els seus alumnes de l'Institut Alexandre Satorras, a Mataró, que la idea em va semblar brillant. Per què no una ruta planiana virtual? O de Verdaguer? O de Monzó? O de Pepe Carvalho? Posats a fer, de Pessoa a Lisboa, de Simenon a Paray-le-Frésil, de Marías a Oxford, de Donna Leon a Venècia (ja hi ha un llibre! ), de John Irving al Nord-Est dels Estats Units... Per què no ens animem?
Més idees: localitzacions bíbliques, localitzacions clàssiques, localitzacions de paisatges artístics... en fi.
Post Scriptum (20.3.2009): Me n'assabento que ja hi ha localitzacions bíbliques i itineraris des del Google Earth. Les fa la plana The Glue Society.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/13/2009 09:25:00 p. m.
L'actor cultural avui ha de ser abans de tot un perfecte tafur de les relacions públiques. Ens hem quedat sense instruments d'intermediació (...).
I, tanmateix, heus aquí aquests coratjosos voluntaris del culte a la cultura: es busquen perquè es necessiten; seuen junts perquè així es fan companyia. Però l'heroi solitari no té gaire futur en una ciutat que ignora el sòl per volar cap al consol. Els cafès culturals han desaparegut per la pressió de les ordenances municipals. Els ateneus es configuren com a petits conservatoris d'una cultura geriàtrica. El cap de setmana en una llunyana segona residència és el nou Parnàs on la creació es forja sense cap mena d'esperança.
Si les idees sorgeixen del dubte: contra qui dubtarem? Probablement, caldrà morir perquè algun dia deu persones voluntaristes portin allí, com deia Gil de Biedma, els nostres versos, per explicar-los. I nosaltres, els mercenaris dels mitjans de comunicació, hi serem per fer la feina bruta de decidir qui ens és més simpàtic i per renunciar a la comprensió de la cultura difícil. L'obra? Això no importa. Més important que no pas pensar, escriure, compondre, és vendre, donar justificació a l'edició i elevar a la categoria de joies el que no sol ser més que una barata quincalla que dignifica els xerraires sense perdre cap neurona en l'esforç.
Joan Barril, extractes de "Sols a la clariana del bosc", a Barcelona Metrópolis, tardor 2008.
Foto: Seu del Col.legi d'Arquitectes © Albert Armengol
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/12/2009 09:33:00 p. m.
Serveixi aquest post com a breu relat per una sèrie d'esdeveniments del passat cap de setmana que són de gran interès. Primer, la presentació de l'exposició, vigent encara, a la Nau Gaudí de Mataró en la que es mostra l'intercanvi artístic entre mataronines i algerianes. Una bona inicativa de la Marga Riera, dels amics del Dimarts del Llimoner i de la regidora Ana Barrera i el seu equip.
La segona activitat, també divendres, és la inauguració de l'exposició "La belle E.P.O.C. ", al Col·legi d'Aparelladors de Mataró i de la mà de l'Associació Sant Lluc per l'Art, del recentment desaparegut Josep Novellas. Em va tocar cloure l'acte, com podeu comprovar. L'exposició mereix una segona visita amb més clama i solitud, però en vaig advertir ja alguns trets interessantíssims: la seva idea de la mort i la malatia, la seva distància irònica, la convocatòria dels seus estils i personatges, l'autoretrat... Val la pena.
La tercera visita que vaig fer fou a la nau de Can Fàbregas i de Caralt, edifici protegit que caldrà traslladar per a la seva conservació amb la finalitat que allà on és hi vingui El Corte Inglés. La polèmica és llarga i una mica gastada. El més rellevant són dues coses, crec. Una, que ens hem pres seriosament l'opció per preservar aquesta peça. Si s'ha de fer, es fa bé. Dues, que el camí per a l'arribada de la 'locomotora' del comerç mataroní es va aplanant. Literalment.
El darrer acte a comentar és el col·loqui que tingué lloc també a la Nau Gaudí amb una vintena de regidores de l'etapa democràtica que, gràcies al treball de l'exregidora Pilar Gonzàlez Agàpito, han estat agrupades les seves reflexions en una publicació que aviat tindreu penjada al web de l'Ajuntament. Aquesta commemoració del vuit de març, ja veieu, és de les millors que recordo. Molt bé, Ana. Per cert, ahir vam fer el nostre acte, com a PSC, una xerrada amb la Dolors Renau (a la foto, amb la Glòria Figuerola), i avui una magnífica taula rodona sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya.
Fotos: R. Gallofré, Lluís Martínez i meves.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/11/2009 09:37:00 p. m.
Mireu, a Mataró CiU i el PP posen traves a les iniciatives d´expansió empresarial de la ciutat. CiU, per exemple, al Ple de dijous passat, no va recolzar una concessió d'ús del subsòl que connecta dues plantes d'una empresa mataronina, fent-les més efectives. També va titllar de "gosadia" que una empresa catalana hagi concorregut per fer-se amb la concessió com a operador del futur supermercat de la Plaça de Cuba. Alhora, el PP demanava ahir una estació d´autocaravanes que posaria en perill els càmpings privats en una operació intervencionista que tots els estudis tècnics desaconsellen.
Aquesta actitud dels dos grups de l'oposició pot portar a desincentivar les inversions i la confiança de les empreses amb Mataró quan, en un moment com l'actual, són més necessàries que mai per incrementar la competitivitat i generar més ocpació a la ciutat.
En canvi, també ahir, el Govern municipal va presentar un paquet de mesures per fer front als més necessitats en aquesta crisi, els que viuen situacions més difícils i que precisen ara del màxim recolzament social per refer amb èxit la seva vida professional o personal. No cal dir que, pel PSC, fixar l'atenció en aquells que s'ho passen pitjor és absolutament prioritari i és molt important que s'hi proiritzin recursos des de les administracions on governen les esquerres. El que haurien de fer els caps dels grups municipals de CiU i el PP, Joan Mora i Paulí Mojedano respectiavment, és recolzar les iniciatives de les empreses que inverteixen a la ciutat i ajudar-les fer-se més competitives. També caldria que se sumessin a la mobilització per incrementar la cohesió social que impulsa el Govern municipal amb el paquet de mesures i les accions coordinades amb les entitats mataronines que conformen la Taula de Promoció Social.
Fotos: R. Gallofré
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/10/2009 09:20:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Ajuntament, CiU, economia, PP
L'alre dia, llegint revistes pendents, vaig topar-me amb el darrer número de Barcelona Metropolis, amb alguns articles que em van agradar molt. No us estranyeu si els propers dies abuso una mica de la troballa (confesso que no l'havia llegida mai i que el número m'arribà per casualitat a les mans... sort que tot ho arreplego).
L'editorial l'encarreguen al filòsof Manuel Cruz, que ja he citat alguna vegada en aquest bloc. En ell repassa el caràcter eminentment funcional de les agrupacions urbanes anomenades ciutat. En el post d'ahir jo ja en parlava una mica. I acaba així:
Però la funcionalitat -com l'ésser aristotèlic: disculpeu la deformació professional- es diu o es viu de moltes maneres, la qual cosa equival a afirmar que el bon govern d'una ciutat (o la vida bona en el seu si, com vulgueu anomenar-ho) seria aquell (o aquella) que aconseguís que els diferents sectors que comparteixen el mateix espai poguessin gaudir-ne de manera anàloga. Perquè per a uns funcionalitat significa disposar d'aparcament en un ràdio raonable, o la possibilitat de trobar a la vora del mateix habitatge establiments de tot tipus (farmàcies, fleques, supermercats...), mentre que, posem per cas, per a un ancià aquesta mateixa paraula té a veure amb la proximitat d'un ambulatori, o amb coses que la persona jove, per definició, acostuma a deixar de percebre, com la dificultat, amb el temps que li ofereix el semàfor en verd, per travessar una gran avinguda. Per a un nen, en canvi, la funcionalitat es tradueix en l'existència de parcs on jugar o de guarderies properes a casa seva a les quals poder assistir, i per a les persones amb mobilitat reduïda, en l'absència de barreres i obstacles de tot tipus... La idea és ben simple: la ciutat és un gran invent, per descomptat, sempre que sigui capaç de trobar aquest equilibri. Altrament segueix sent un invent, només que infernal.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/09/2009 09:19:00 p. m.
Viure en una ciutat és la solució que la civilització ha trobat per assolir cotes de benestar, progrés i llibertat que les societats agràries no permetien. Ho van fer ja els grecs fa milers d'anys, ho van fer els europeus en temps del Gòtic i tot Occident durant la Revolució Industrial. Mataró, que té dos mil anys d'història, s'ha fet gràcies a aquests processos d'urbanització. Un d'ells, potser el més recent, correspon als del creixement dels anys seixanta, després dels plans de 'desarrollo' del franquisme, dels quals en van sorgir nous barris plens de treballadors i treballadores de les (aleshores) puixants empreses del gènere de punt o d'altres sectors en alça, persones provinents sobretot del Sud d'Espanya que s'han fet ja catalans per sempre. Un d'aquests barris va ser el de Cerdanyola.
Però una ciutat, precisament perquè agrupa centenars, milers, de persones, permet fer projectes que vagin més enllà de la vida de cadascú, més enllà de la feina o de les obligacions que imposa la societat. Agrupant-nos, ajudant-nos els uns als altres, podem fer moltes més coses que un a un. Per això no és d'estranyar que la dignitat dels ciutadans, la promoció de la seva educació i cultura, la construcció de projectes solidaris, la lluita per unes condicions de vida de més qualitat, etcètera, provingui sobretot de la capacitat de la gent d'agrupar-se, d'organitzar-se, de mobilitzar-se, de deixar les diferències de banda i jugar per aquells valors que compartim.
Avui, en un món que prima l'individu i desconfia de les aliances, cal recordar que els individus empetiteixen si no s'alien, si no busquen més enllà d'ells mateixos les coses que valen la pena d'aquesta vida. Per això, EPMA és un molt bon exemple del que cal fer. Perquè ho han demostrat i perquè, sobretot, se'ls veu a tots més feliços treballant colze a colze per objectius comuns. Per molts anys.
*article publicat al darrer exemplar de la revista d el'entitat mataronina EPMA.
Il·lustració: plànol del barri de Cerdanyola, de Mataró.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/08/2009 09:13:00 p. m.
Una de les conclusions del Ple de dijous passat és que CiU i PP estan incomplint el Pacte Local per l'Habitatge que tots els grups municipals van votar l'any 2006. Em refereixo a l'acord signat el 27 de març d'aquell any en què Joaquim Esperalba, en nom de CiU, i David Rovira, en nom del PP, van signar junts amb altres representants un document que ratificava el Pla Local de l'Habitatge 2005-2015 aprovat mesos abans i que adquiria explícitament "el compromís de col·laborar" en el seu desenvolupament.
Dijous, en canvi, el cap del grup de CiU, Joan Mora, va dir que "el Pla de l'Habitatge no deia ni quants habitatges ni quan s'havien fet". Tant el meu company Francesc Teixidó, regidor d'Habitatge, com l'Alcalde Joan Antoni Baron van recordar-li que a la pàgina 44 del Pla cita textualment que al solar de Figuera Major s'hi construirien els 90 habitatges que ara s'hi projecten. Mora va dir també al Ple que "ara els temps han canviat" i que els habitatges protegits "ja no fan falta". El cap del Grup del PP, Paulí Mojedano va afegir que "la situació no és el que era".
Vaja. Jo crec que els joves i les famílies de Mataró sí que creuen que fan falta habitatges més assequibles, encara. No entenc per què ara aquests dos partits s'oposen als habitatges protegits de Figuera Major que van aprovar el 2006, donat el vot unànim del Ple a la requalificació del solar de Figuera Major d'equipament a equipament amb habitatges dotacionals (protegits) al damunt, sense perdre ni un metre quadrat d'equipament.
El canvi de posició de CiU i del PP és pur oportunisme i una renúncia als compromisos a favor de la millora de l'accés a l'habitatge que el conjunt dels grups ens havíem compromès fa just tres anys.
Foto: L'Alcalde Baron mirant com parlo, a l'esquerra, i Francesc Teixidó, regidor d'Habitatge, a la derta; al Ple, autor: R. Gallofré (capgros.com)
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/07/2009 08:54:00 p. m.
Etiquetes de comentaris: Ajuntament, CiU, PP
Els claretians dediquen el seu simposi anual d'enguany, el 28 de ma´ç proper, a parlar sobre la relació entre la religió i la societat actual (diu modernes però jo quasi diria postmodernes), centrant-ho en la qüestió de la laïcitat (i el laïcisme), un dels debats més actuals i sovint tractats de forma estúpida. Val la pena que s'hi pensi reposadament. Algunes iniciatives legislatives i altres qüestions, com les posicions del Papa actual al respecte, porten, com diu el provincial claretià Màxim Muñoz al programa de mà, a "la difícil conjugació, en les societats i els estats “moderns”, entre l’“aconfessionalitat” o “laïcitat” de l’Estat i el respecte per les conviccions religioses, i la qüestió si les conviccions religioses i les institucions religioses han de quedar-se en l’estricta intimitat o tenen una rellevància en l’àmbit social".
I afegeix: "En el fons batega una pregunta encara més profunda: la religió, també la instituïda, és un bé per a la societat de forma que, a més de ser tolerada, ha de ser promoguda en l’esfera pública?". Per parlar de tot això han convidat persones que en saben molt. Com el professor Marciano Vidal, els meus companys Carlos García de Andoín i Jordi López [L'he citat alguna vegada], potser les veus més qualificades del socialisme espanyol en aquests temes i que porten darrera seu un pòsit de reflexió molt interessant. Carles Armengol, de les Escoles Cristianes, el pedagog expert en salut Marcel·lí Carreras i el periodista Oriol Domingo completen aquest atractiu programa.
Per conèixer el programa premeu aquí, us podeu inscriure aquí i les dades de caràcter general són aquí.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/06/2009 09:29:00 p. m.
L'autoritat al divan
Arribo tard. Ahir dimecres hi havia el primer acte del IV Cicle Psicoanàlisi Avui, que anguany porta el títol "Autoritat i Límits en la Societat actual" i que té al darrere un actiu professional com Joaquim Trenchs. Era un debat a Televisió de Mataró que amb una mica de sort podreu veure repetit el cap de setmana si fan redifussió. Però la setmana que ve se'n preparen alguns més, també a la meva ciutat.
De la mateixa manera que altres professionals, els psicoalanistes tenen dos riscos endogàmics: un, els de fer les seves activitats tancades, sense contaminació possible de públic aliè; l'altre, el de pensar que tota la realitat pot explicar-se a partir de teories de la pròpia disciplina. Com aue això no és així, un cicle obert com aquest, tracant temes que són d'interès de tothom, fa que posem la psicoanàlisi a ran de terra i no dalt dels podis on tan sovint posem el coneixement (com si ens el vulguéssim guardar perquè els altres ens admirin des de la ignorància).
La crisi de l'autoritat i un nou discurs sobre el límit són temes que. Ja ho sabeu els lectors d'aquest bloc, m'han interessat sempre, especialment quan vaig ser regidor de Seguretat Ciutadana. O sigui que no cal que us digui que us ho recomano. Aquí teniu les altres activitats.
Tots els actes es fan a la Sala d' Actes de Caixa Laietana (Sta. Teresa 61, Mataró) a les 8:30 del vespre.
Dimarts 10 de març: Societat sense límits? a càrrrec de Pilar González, Psicoanalista.
Dimarts 17 de març: Quina autoritat te l'Escola? a càrrec d' Esperança Benaiges, Pedagoga.
Dimarts 24 de març: Famílies i funció paterna a càrrec de Joaquim Trenchs, Psicòleg
Dimarts 31 de març: Autoritzar-se com a subjecte: prohibició, Llei i desig en la subjectivitat de cadascú a càrrec de Marcelo Edwards, Psicoanalista
Dies de les dones
Ja s'ha donat a conèixer el programa d'actes, intens, que s'han programat a Mataró per commemorar el Dioa Internacional de la Dona Treballadora. És en aquesta notícia i en aquest tríptic. I demostra una gran vitalitat de les associacions que lluiten per la igualtat a la nostra ciutat. Un d'aquests actes el fem els del PSC, és el darrer d'ells, serà el dia 10 amb la Dolors Renau.
La il·lustració és de Marga Riera.
Publicat per Ramon Bassas Segura a 3/05/2009 09:24:00 p. m. | 0.830577 | curate | {"ca": 0.957537292489692, "it": 0.0019212917988904001, "es": 0.02717872331239341, "fr": 0.0033460699868315957, "pt": 0.0016190661226604495, "eu": 0.00030222567622995055, "no": 0.001252077801524081, "oc": 0.0005396887075534831, "sv": 0.004662910433262095, "mk": 0.00012952528981283597, "en": 0.0011657276083155237, "hu": 0.0003454007728342292} | http://ramonbassas.blogspot.com.es/2009/03/ |
crawling-populars_ca_20200525_5_25738 | El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va considerar que la possibilitat d'establir el castellà com a llengua vehicular a Catalunya suposaria «un salt qualitatiu», en passar d'«emprar el 155 com un simple mecanisme de transició a un plànol de suplantació de decisions que corresponen a les institucions autonòmiques».
En una entrevista concedida a RNE, Esteban es va referir a la possibilitat que el ministeri d'Educació estudiï la possibilitat que els pares puguin triar el castellà com a llengua vehicular amb la qual estudiïn els seus fills en matricular-los als centres escolars de Catalunya mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Per al PNB, aquesta possibilitat suposa «un salt qualitatiu», perquè es passa d'«emprar el 155 com un simple mecanisme de transició, destinat a la mera gestió sense prendre decisions polítiques, a un plànol d'intervenció i suplantació de decisions que corresponen a les institucions autonòmiques».
Al seu parer, no hauria de fer-se servir l'article 155 en aquest sentit, sinó que hauria d'interpretar-se «com a instrument de trànsit i mera gestió».
«Espero que les coses es canalitzin com més aviat millor, i en l'àmbit català se sigui conscient de quina és la situació», va apuntar. Per tot això, creu que s'està davant «un globus sonda» i el Govern espanyol és conscient del que suposaria «anar un pas més enllà i una cosa per a la qual l'Executiu central havia anunciat que «no utilitzaria el 155». | 0.850926 | curate | {"ca": 1.0} | : /arreu-catalunya-espanya-mon/2018/02/17/pnb-critica-que-suposaria-salt/460478.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_594568 | Simple curiositat. Sempre havia pensat que només els illencs i alguns valencians ho pronunciàvem amb Ò oberta, però ara escoltant una cançó dels Pets (clic per escoltar-la) m'adon que en Lluís Gavaldà (cantant dels Pets, de Constantí, Tarragonès) diu la paraula por amb una Ò ben oberta, igual que els mallorquins. I és curiós perquè el DCVB no en recull aquesta pronúncia enlloc de Catalunya. Cada votant hauria d'especificar d'on és, més o menys. Gràcies.
Jo la dic tancada i sóc de Barcelona. Lluis Gavaldà té la seva propia manera de pronunciar les vocals, és un cas únic.També seria interessant saber quanta gent pronuncia la r final de la paraula por i quanta no.
Sí, això de la R podria servir per un altre fil. Per què dius que en Gavaldà té la seva pròpia manera de pronunciar les vocals? Vols dir que s'ho ha inventat? Em costa de creure.
Home, no crec que s'ho hagi inventat, suposo que sempre les deu haver pronunciat així, el que no sé és d'on ho deu haver tret perquè la gent que jo conec de Tarragona no parlen així. Sempre m'he fixat que diu les vocals molt obertes, i les neutres també les diu d'una manera diferent, fins i tot les "a" les pronuncia diferent, a mi sempre m'ha fet gràcia la seva pronunciació, sembla com si volgués portar les vocals fins a l'infinit.
En Carod rovira (cambrils) crec que també ho fa així, perquè és ho pronuncia ès, i si no recordo malament el primer cantant de Enric (el vendrell) també les feia obertes.
Home, no hi té molt a veure, en principi, jo dic ès i dic pór... Però dic trén, célla, lléngua
Tot això és molt relatiu, no sé d'on ets tu, jo de martorell: pór i lléngua ho diem igual, però tu dius: ès, trén, célla, i jo: és, trèn, cèlla, I dic primavèra, a diferència de la majoria de la gent.I èurus, no éuros. | 0.850315 | curate | {"la": 0.010262257696693273, "ca": 0.9789053591790193, "pt": 0.010832383124287344} | |
mc4_ca_20230418_9_666851 | El temps a l'Escala: Previsió Meteorològica pel 16 i 17 d'Agost de 2016
Previsió Meteorològica pel 16 i 17 d'Agost de 2016
Estat del cel: Cel serè al centre del dia, però amb novetats en forma de núvols prims de matinada i nuvolades que deixaran el cel mig tapat a mitja tarda i vespre. Tampoc es descarta algun banc de boira mar endins de matinada i primera hora del matí. Ambient de ple estiu.
Estat del cel: Cel variable bona part del dia, de matinada encara amb nuvolades i bandes de núvols alts. Al matí cel mé serè, però a migdia i tarda de nou amb nuvolades, que aquest cop seran més importants i poden deixar el cel força tapat a mitja tarda i vespre. Ambient més xafogós
Vent: Variable o calmes de matinada amb marinada fluixa de xaloc al centre del dia, girant a garbinet a la tarda i vespre. | 0.727631 | curate | {"ca": 0.8652392947103275, "es": 0.13476070528967254} | http://eltempsalescala.blogspot.com/2016/08/previsio-meteorologica-pel-16-i-17.html |
crawling-populars_ca_20200525_7_10565 | El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
PAÍS > PRINCIPAT
La presidenta opta pel diàleg per a resoldre el conflicte polític català
Per: ACN
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
La presidenta del parlament Carme Forcadell ha reclamat avui diàleg, empatia i ‘superar recels i lluites partidistes’ per a aconseguir un referèndum en el qual la ciutadania pugui decidir el seu futur.
Durant l’acte de presentació del llibre ‘Paraules de la presidenta Carme Forcadell i Lluís’, que recull els principals discursos de Forcadell durant la presidència de la cambra catalana, s’ha llegit una carta seva.
Forcadell ha defensat que va exercir el seu mandat ‘amb honor i responsabilitat, defensant sempre la institució i els valors’ en els que creu: la democràcia, la llibertat, el diàleg, la pau, la igualtat entre homes i dones i la transparència. Ha insistit en el fet que està empresonada no pel que va fer com a presidenta, sinó per haver estat abans presidenta de l’ANC i ha afirmat que la sentència contra el procés no soluciona res: ‘No es resoldrà res fins que la societat catalana pugui decidir lliurement a les urnes el seu futur com a país’.
La presidenta ha reconegut que serà difícil aconseguir-lo, però creu que és l’única opció democràtica que hi ha per a resoldre el conflicte: ‘costarà arribar, serà un camí llarg, difícil i serà necessari dialogar, empatia a ambdós costats, i superar els recels i les lluites partidistes’.
L’acte, presentat per la periodista Laura Rosel, ha començat amb un vídeo que recopilava fragments de discursos de Forcadell, en els quals defensa la necessitat que la cambra pugui debatre sobretot, el feminisme i la lluita contra el feixisme, entre altres qüestions.
També ha intervingut els membres investigats de la mesa de l’última legislatura, Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, els quals han definit Forcadell com una ‘referent per a aquest país’.
Missatge de @ForcadellCarme llegit per Clara Borrell durant l'acte de presentació del llibre que recull els principals discursos de la presidenta del @parlamentcat de l'onzena legislatura pic.twitter.com/uHXwnQTR97
— Parlament de Catalunya (@parlamentcat) March 3, 2020
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies: | 0.747325 | curate | {"ca": 0.975699350098898, "en": 0.01610624470189319, "it": 0.005368748233964397, "es": 0.0028256569652444193} | : /noticies/forcadell-referendum/ |
mc4_ca_20230418_7_600780 | Karnaplosky (Llegit 25003 cops)
Bona crònica, Karnaplosky! I acomplint objectius. Millors 10.000 m.l. de 2: 39.59 (Barcelona 2009)Millors 10 Km de 78: 38.20 (Girona 2007)Millor Mitja Marató de 72: 1.27.38 (Granollers 2007)Millor Marató de 29: 3.18.27 (Sant Sebastià 2007) | 0.565959 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=13947.msg947228 |
crawling-populars_ca_20200525_3_9449 | La ciutat xinesa de Wuhan, epicentre de les infeccions per coronavirus al país asiàtic, desperta a poc a poc del malson que altres parts del món pateixen. Aquest cap de setmana, segons ‘The Guardian’, la ciutat ha començat a aixecar curosament les mesures de confinament imposades per les autoritats el 23 de gener a causa del virus, aquest dilluns fa dos mesos.
Segons les primeres informacions, alguns ciutadans han pogut trepitjar ja el carrer per anar a comprar productes d’alimentació després de diverses setmanes d’estar confinats. Durant el cap de setmana ha arribat a la ciutat el primer tren després de setmanes d’afectacions en el transport públic. El primer tren ha transporat unes 1.000 persones de la província per a treballar.
Les autoritats locals han indicat que les persones poden tornar a la feina sempre que no tinguin febre, que puguin a aportar el codi verd de salut (demostrant que estan lliures del virus), a més a més d’un certificat de l’empresa. D’aquest manera Wuhan retorna gradualment a recuperar l’activitat.
Segons el China Global Television Network (CGTN), un 80% de les comunitats de la ciutat es consideren ja lliures del virus i és per això que les autoritats han començat a relaxar el confinament. Algunes botigues han començat a obrir, però molts residents de la ciutat encara van amb cautela i es mantenen expectants. Un reporter d’aquest canal explica que ja es veu personal dins de locals de restauració i cita McDonalds i Starbucks, on hi han vist treballadors netejant les instal·lacions.
L’agència de notícies xinesa Xinhua ha informat que Wuhan no ha registrat aquest diumenge nous casos confirmats de COVID-19, cinquè dia consecutiu lliure de contagis a la ciutat més afectada pel virus.
La resta de la província central de Hubei tampoc ha registrat cap nou cas confirmat ni sospitós aquest diumenge, d’acord amb la comissió de salut local. Hubei ha reportat nou morts a causa de la malaltia, totes elles a la capital, Wuhan, de manera que ascendeix a 3.153 el número total de morts a la província.
Diumenge van rebre l’alta mèdica a Hubei 447 pacients. Dels 4.593 casos que encara reben tractament en hospitals, 1.343 es troben en estat greu i 371 en situació crítica. Fins al moment, la província ha confirmat un total de 67.800 casos de COVID-19, inclosos 50.005 a Wuhan.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat | 0.854451 | curate | {"ca": 0.9948914431673053, "oc": 0.005108556832694764} | : /mon/wuhan-afluixa-cinturo-confinament-mesos-reclusio_2117077102.html |
mc4_ca_20230418_17_242931 | La monja ha penjat un vídeo on rebutja una papereta del Partit Popular
Sor Lucía Caram sempre ha rebutjat les idees del Partit Popular. | Telecinco
Sor Lucía Caram té molt clar a qui no votar, i així ho acaba de demostrar al seu compte d'Instagram @sorluciacaram a través de la seva darrera història. La monja dominica i activista cristiana actualment resideix a Manresa i sempre ha mostrat molta solidaritat pel poble català.
La monja més famosa de Catalunya acaba de tornar a fer de les seves. Aquest cop s'ha mofat del PP, de manera educada com ho acostuma a fer, però ha deixat ben clar que mai votarà aquest partit. Sor Lucia Caram és tota una instragramer, on acostuma a explicar els seus quefers diaris. Ara ha penjat un vídeo on apareix una papereta del PP, sota la veu incrèdula de la monja. «Com ha pogut arribar això a casa meva», comentava l'argentina.
Sor Lucía Caram no votarà al PP
Caram ha ironitzat amb el lema del PP 'Todo lo que nos une', dient que a ella no li uneix res amb aquest home, referint-se a Pablo Casado, però que potser es refereix al que l'uneix amb Cayetana Álvarez de Toledo, donant a entendre que l'única unió possible d'ella amb el PP és l'origen argentí de Cayetana. «Em sembla que aquests s'han equivocat i que això no és per a mi», ha finalitzat la monja.
Sor Lucía Caram es mofa del PP | Instagram | 0.802573 | curate | {"ca": 0.9366037735849057, "es": 0.04, "it": 0.02339622641509434} | https://catalunyadiari.com/actualitat/mofes-sor-lucia-caram-pp |
macocu_ca_20230731_10_35388 | Text i fotos per gentilesa del Col.lectiu Avinsilona i Manuel Serret
Al voltant de 500 persones van participar a la festa de Sant Antoni 2011 de Vallibona, organitzada per la Comissió de sant Antoni 20011 amb la col•laboració de l'Ajuntament de Vallibona. Aquest any es va celebrar més tard per tal de no coincidir amb altres santantonades de la comarca dels Pors. Dissabte pel matí es va construir la barraca amb el pi, les costelles i les branques de savina recollides el dissabte anterior a la mola del mas de la Caseta. Per la vesprada el més menuts van gaudir d'una xocolatada a la plaça de sant Antoni i després de pinyates per a totes les edats, algunes resultaren que estaven enfarinades. A les set de la vesprada es va oir missa a l'església parroquial i es van beneïr els animals presents, la procesó amb teies de pi va arribar a la plaça, on també es beneïren els pastissets, la mistela i l'aiguardent que es va repartir als presents. L'Associació Morella a Cavall, va col•laborar amb la presencia de cavalls a la festa, també els gaiters de Morella li donaren el to musical. Seguidament es prenguera foc a la barraca, espantant els mals espirits la gent que dansava al voltant de la foguera tots plegats. Els dimonis de Betera acompanyaren amb focs d'artifis a sant Antoni, als dimoniets i al dimoni gran. A la nit al poliesportiu de la Parreta, es va oferir uns sopar a preus populars i acudiren fins 320 persones. Després del sopar, el sorteig del corder va recaure a Emilio Arnau. A continuación el trio musical va continuar la festa fins altes hores de la matinada.
-Unes 50 persones van col.laborar per tallar les branques de savina que el 5 de febrer amb el pi formaran la barraca de Sant Antoni a Vallibona. Com el Pla de Santa Agueda era cobert de neu, de les recients nevades, la savina s'ha tallat de la mola del mas de la Caseta. Com és costum tots els anys una vegada feta la feina la comissió de sant Antoni 2011 ha convidat als participants a un esmorzar, repartint cocs de sardina amb tomata i primentó, aiguardent, moscatell, ví, cacaus, figues seques, així com cansalada salada. | 0.867782 | curate | {"ca": 0.9593884376493073, "es": 0.040611562350692784} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_289095 | Pilar Rahola: L'estómac del món Algú li va preguntar al venerable president Shimon Peres què n'opinava de la nova flotilla que, segons diuen, es prepara contra Israel. Amb una tranquil·litat habitual en ell, ens va respondre als periodistes que vam tenir l'oportunitat de parlar amb ell: "Perquè ens envien flotilles?" ho poden fer més fàcil. Agafin el telèfon i demanin als líders de Elvira que deixin el terrorisme. Veuran que fàcil que és aleshores." No hi va haver temps d'explicar-li que alguns d'aquests llibertadors de butxaca no miren el conflicte amb dos ulls, sinó amb la torta mirada de la ideologia que superposen. I aquesta ideologia tan sols sap que el món és molt dolent perquè existeix Israel, i, que tot el que es mou sota el nom de Palestina -islamisme fanàtic i terrorisme inclosos- és molt bo. El maniqueisme elevat a la categoria de mètode d'anàlisi, la consigna elevada a la categoria de pensament i la propaganda plena de prejudicis com a corol·lari de l'acció social. No cal dir, per suposat, que aquest tipus d'entitats són sempre més mimades pel diner públic destinat a "solidaritat" quan es presenten com a propalestines. Que vagin a buscar diners de part de segons quins governs "d'esquerres" si el que els ocupa és Darfur, Ruanda o les víctimes del terrorisme fonamentalista, perquè ni totes les causes interessen, ni totes les víctimes commouen. Com tantes altres vegades, no ens trobem davant causes humanitàries, sinó davant d'objectius ideològics. Però tindrem temps de parlar quan es perpetri l'enèssima acció d'aquests grups que es basen en el "contra Israel" com a raó de ser. El tema, ara ens porta més aprop d'Israel, tot i que, lluny de les obsessions d'alguns. Líbia explota, la gent mor sota les bales de la dictadura i a l'hombra del mal, apareix el titella que va arribar al poder amb la revolució socialista i va acabar sent l'oligarca que finançava grups terroristes, enriquia als seus i oprimia al seu poble. Tot i la seva maldat, no va mobilitzar la indignació dels indignats de sempre durant les dècades de la seva dictadura i no sembla que ho faci ara, que massacra lliurement als revoltats. On són els partidaris de les flotilles i d'altres mars i pobles? perquè no apareixen les pancartes a les universitats, les protestes al carrer i els crits de rabia? pot ser degut a que Israel no tingui la culpa dels morts de Gadafi? pot ser que quan no olorin a perversos "sionistes" no sàpiguen com o perquè mobilitzar-se? no em puc arribar a imaginar el rebombori que tindríem si hi hagués un sol jueu implicat. Sempre em cridarà fortament l'atenció aquesta sagnant dualitat que aixeca el dit acusatori contra aquest conflicte, amb la mateixa passió que eleva un beatífic silenci entre altres conflictes. Potser un dia d'aquests, entre flotilla i flotilla, recordin els morts libis. Serà un lleuger però bell moment. Font: LaVanguardia (text original en castellà) Perdoneu la traducció matussera
A mi el que em fa patir es que algú no vulgui aprofitar la situació al mon àrab per provocar a Israel i justificar una guerra, cosa que ara sense Mubarak i amb tots els dirigents àrabs inestables potser no s'atrevirien a intervenir. Em refereixo a la notícia de dos vaixells de guerra iranis que varen creuar el canal de Suez fa uns dies amb destinació Síria, es la primera vegada desde la revolució islàmica iraní que hi han vaixells de guerra seus al Mediterrani. Casualitat? O estan preparant una flotilla que hauran de "defensar"?
Oju que si estàs en aigües internacionals has de demanar permís a Israel!! Us creieu els amos del món i ho porteu tan interioritzat que ni us n'adoneu
Us creieu els amos del món i ho porteu tan interioritzat que ni us n'adoneuSí, segurament en Rafel és Israelià I no eren aigües internacionals perquè el canal és d'Egipte, i els pactes són els pactes. De totes maneres si la xina posa una flota davant les costes d'EUA o d'Europa, encara que sigui en aigües internacionals es considerarà una provocació, igual que si ho fan els EUA amb Xina o Corea del Nord.
Donsc els pactes diuen que si un país no està amb guerra amb Egipte, pot fer passar tants vaixells de guerra com vulgui. I vaja, si consideres 1 vaixell mitjà i un d'auxiliar com a "flota Iraniana" doncs no estàs massa informa't del què hi ha entrat.
El perill radica a que per un costat organitzin una flotilla de màrtirs humanitaris que vulguin trencar el bloqueig a Bernat i que casualitats de la vida, en aquell moment hi ha a la zona embarcacions de guerra iranianes que de forma humanitària anessin a defensar la flotilla del "pèrfid jueu" que defensa les seves fronteres. Dic que considero que hi ha el perill que això passi, provocar una excusa per justificar una guerra per agressió del altre i victimisme per aconseguir el suport de la societat musulmana. Clar, perill per mi i potser il·lusió o esperança per tu. | 0.854987 | curate | {"ca": 0.9860995850622407, "no": 0.002282157676348548, "es": 0.011618257261410789} | |
grup-elmon_ca_20230726_0_147797 | El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha rebutjat que el seu partit presenti una esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat que pretén aprovar el govern espanyol si l’executiu que presideix Pedro Sánchez aposta per dialogar amb el Govern. “Depèn del que faci”, ha dit Junqueras en una entrevista a ‘El País’, afegint que el president espanyol “pot engegar la taula de diàleg amb la Generalitat per cercar sortides polítiques a la qüestió catalana”.
Junqueras, empresonat preventivament des de fa més d’un any dins la causa general ordida per l’Estat contra els líders cívics i polítics de l’independentisme, ha afirmat que, quan ERC va donar suport al nou objectiu de dèficit de Sánchez al Congrés dels Diputats, ho va fer per donar al president espanyol una mica de marge per prendre certes mesures, afirmant, en nom del seu partit, que “nosaltres hi serem per ajudar en tot el que afavoreixi els interessos dels ciutadans”. Tot i això, a l’entrevista també adverteix el president espanyol que trobarà ERC en oposició si “reprimeix drets, com el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur”.
Pel que fa al judici a què s’enfronten tant ell com la resta de presos polítics, el president d’ERC sosté que tant el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 com la resta de fets que van succeïr al llarg d’aquella tardor no van vulnerar, en cap moment, la legalitat espanyola: “No hem comès cap delicte”, ha afirmat, “i jo no sóc un enemic d’Espanya”. En aquest sentit, Junqueras ha explicat un cop més que està “compromès amb la bilateralitat i la multilateralitat, amb un diàleg obert”. “Els grans problemes als quals ens enfrontem, ambientals, polítics i també el de Catalunya, superen l’àmbit de decisió dels Estats”, ha reflexionat.
És per això que el líder dels republicans, una vegada més, ha rebutjat la via unilateral com a forma de desencallar en conflicte que enfronta Catalunya amb l’estat espanyol: “o és multilateral o no té solució”, ha reblat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://elmon.cat/politica/junqueras-rebutja-una-esmena-a-la-totalitat-als-pressupostos-de-sanchez-si-hi-ha-dialeg-150073/ |
macocu_ca_20230731_2_113399 | Cap. 272 En Casellas fa fora la Mariona de la cuina
En Casellas està fart de la Mariona i, tot i que no hi és, la fa fora de la cuina. Ara, la família haurà de triar entre el xef i la tieta. La Mercè té una carta definitiva per jugar contra la seva germana. Per a en Claudi arriba el moment més humiliant: es presenta a casa d'en Balló disposat a complir la seva part del tracte. La Maribel torna a rebre les pressions familiars perquè contracti en Daniel. Moltes pressions. Massa.
Repassarem la setmana de "La Riera" amb els nostres col·laboradors habituals: Pep Anton Muñoz, l'àvia Remei, David Balaguer, Pere Mas i Ana Boadas. Aquesta setmana ho farem acompanyats de Carme Abril, la Núria de "La Riera" i Maruja Torres vindrà a presentar-nos el seu últim llibre "Fácil de matar".
Divendres anirem fins a Sant Climent de Llobregat per contemplar la bellesa de la florida dels cirerers. Pep Riera ens mostrarà com va començar el cultiu d'aquests fruiters al Baix Llobregat i per què són idònies les zones amb un bon pendent. Veurem com les flors són pol·linitzades pels insectes i com es comença a formar el fruit. Només caldrà esperar uns mesos per recollir-ne les sucoses cireres!
Claire Stenwick i Ray Koval han abandonat el món de l'espionatge per aprofitar-se de la lucrativa guerra freda establerta entre dues empreses multinacionals rivals. Claire i Ray hauran d'aconseguir la fórmula d'un producte que farà guanyar milions a l'empresa que l'obtingui primer.
Tres dones sense experiència en l'activisme polític i incapaces d'estar assegudes en un moment en què el país podria afrontar un dels canvis més determinants, comencen un moviment espontani per explicar a la població el significat de la "democràcia". L'any 2005, George Bush Jr., president dels EUA, va dir en el discurs de l'Estat de la Unió que Egipte seria un dels països a posar la primera pedra en el camí cap a la democràcia a l'Orient Mitjà.
La flauta de vidre & El Cercle de Cultura Popular i Tradicional Ma
Com sona una flauta de vidre & El Cercle de Cultura Popular i Tradicional Marboleny de les Preses. Com sona una flauta de vidre? Al Museu de la Música de Barcelona hem descobert un dels pocs exemplars que resten entre els que el luthier parisenc Claude Laurent va fabricar a principis del segle XIX. Una autèntica joia que podem escoltar amb les interpretacions de Montserrat Gascón i les explicacions del musicòleg Romà Escales.
Entre el 16 i el 18 de juliol del 2010 va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la trentena edició del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, el FIMPT. Coincidint amb aquest aniversari, el festival va oferir un seguit d'actuacions de grups i solistes procedents de les més diverses tradicions. Avui us oferim el primer dels dos reportatges que el "Rodasons" dedica a la trobada de la capital del Garraf, tots dos conduïts pel seu director artístic.
"What a difference a day made, Doris Day superstar" és un simpàtic recull de la vida i obra de Doris Day presentat de forma peculiar i divertida. És tan bonic i saludable com la dona que retrata, tot oferint una perspectiva fascinant de les seves llunyanes arrels germàniques, les èpoques de treball dur a Hollywood i els anys en la penombra, retirada amb els seus gossos en un indret pintoresc i còmode per a les mascotes.
14:39 Rutes mítiques - La Panamericana: de Vancouver a Anchorage
Les cascades Victòria són un dels indrets més meravellosos de la Terra. El riu Zambezi es precipita des d'una alçada de 108 metres per una sèrie de gorges i la força de l'aigua pot arribar a esquitxar fins a mig quilòmetre de distància. El documental narra històries fascinants dels habitants d'aquesta regió, però les autèntiques protagonistes són les mateixes cascades.
16:35 Arquitectures - El familisteri. Una ciutat radiant del segle XIX
D'entre totes les estrelles hispanoamericanes, no hi ha dubte que María Félix ocupa un lloc d'honor. Va ser sobretot actriu, però també cantant i font d'inspiració de tota una generació d'artistes. Va representar l'ideal femení i, sempre en busca de la perfecció, va trencar totes les normes fins que es va convertir en l'emblema de l'ambivalència. La jet-set americana i europea la va triar com la personalitat més exòtica i atractiva dels anys 60 i 70. María Félix marca una era.
Amb el lema "Cànnabis i cocaïna: què se n'ha de saber", "Quèquicom" emetrà diversos reportatges sobre aquestes dues drogues, les substàncies més consumides a Catalunya. L'equip del "Quèquicom" acompanyarà un equip d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en la recerca de traces de diferents drogues en les aigües del Llobregat, on arriben a través de l'orina humana.
20:51 Compte enrere - Cap. 45 Esports: Ton Santos, tirador d'esgrima, abans d'un combat
Bou el Mogdad, un vaixell entranyable / El retorn dels clàssics
Bou el Mogdad, un vaixell entranyable: Ens embarcarem en un vaixell que va ser mític al Senegal dels anys 50. El "Bou el Mogdad" torna avui a navegar ple d'artistes, músics i pintors. El retorn dels clàssics: A casa nostra, coneixerem una mica més la creixent afició pels velers clàssics.
05:35 RITMES
05:35 Ritmes.clips
06:00 RITMES
06:00 Ritmes.clips - CHICOS DEL SÁBADO. Boulevard
06:05 Extremadura des de l'aire - Una frontera on la mirada descansa
06:32 Extremadura des de l'aire - El Guadalupe, el riu amagat
La Petúnia, per evitar que en Loopdidoo i en Bagú es discuteixin més per veure qui puja primer a la seva bicicleta, els ha proposat de jugar un partit de tennis. Qui guanyi agafarà la bicicleta primer. Dit i fet! Però, vols dir que podran acabar el partit sense barallar-se?! Ai, que encara es quedaran tots dos sense pujar a la bicicleta!
Avui és l'aniversari de la Ginger i d'en Fred i han decidit fer festes separades: una de nens i una de nenes. En Gasp està molt emocionat i no vol que surti res malament, però ha sentit que en Fred i els seus amics preparaven un atac sorpresa... a la festa de la Ginger! Aviat trobarà la manera de contraatacar, però potser es fica de peus a la peixera!
Avui és dimarts i tretze i la Gatamau està convençuda que n'hi passarà alguna de grossa. Per això ha decidit anar-se'n de casa fins que s'acabi el dia. En Gasp, en canvi, està decidit a fer entrar la sort a la seva vida amb un amulet infal·lible, la polsera de goma de la sort! La Gatamau ara fins i tot s'atreveix a entrar a casa del veí, on hi ha el Thugsie, el gos més ferotge del barri!
Un grup de gats dimoni que busquen els fragments de l'Esfera ataquen l'Inuyasha i els seus companys...
15:44 Doraemon - El canelobre dels miratges / El petit amor
16:06 Doraemon - El fusell per marcar els insectes / El videojoc real
16:31 Els barrufets - Els barrufets bombers
16:53 Els barrufets - Els barrufets barrufaenganxats / Tot educant
Mentre la Betty ven caramels per fer diners per a l'escola, l'Sparky s'està convertint en una estrella del cinema fent de protagonista a l'última pel·lícula d'Antoine Lucci. El que no sap és que en Màximus també participa a la pel·li! Més tard, la Betty i l'Sparky hauran de provar el nou prototip de nau dels Guardians Galàctics... i l'X-5 es podria quedar sense feina!
La Cathy, la Samantha, en Danny i en Chris hauran d'assistir al seminari del senyor Smith pels alienígenes nouvinguts a Singletown. Aviat, però, s'adonaran que un dels alumnes està intentant sabotejar-los amb un estratagema digna del mateix Addison Single. Per cert, ho saps, que la Cathy ha quedat per sortir amb en Jeremy, d'amagat? !
Al final ha resultat que el sabotejador del seminari era, ni més ni menys, que en Nossida, fill de l'Addison Single, l'alienígena fundador de Singletown. Amb la intenció de convertir la ciutat en el paradís dels àliens, ha creat l'interceptor de morfosi, per evitar que els extraterrestres puguin retenir la seva forma humana. Si no l'aturen, això serà la fi de tot!
Les llàgrimes: La inestabilitat de l'Evangelion 01 cada vegada és més evident, i el fet que Asuka ja no tanta confiança en si mateixa com abans, també. L'últim missatger: Kaworu Nagisa és el cinquè fill i el pilot provisional de la Unitat 02. És enigmàtic però simpàtic.
23:45 One piece - Cursa per un miracle i els animals d'Alabasta
00:08 One piece - Batalla decisiva a Alubarna, l'exèrcit rebel contra l'exèrcit del rei
00:31 One piece - La lluita heroica d'en Calu per la trista Alubarna
00:54 One piece - Duel al Mont Talp, la injúria al somni de la tripulació
La Gül li retreu a en Metin que no l'ajudi prou a casa i en Metin decideix que l'ajudarà a fer el sopar. Però l'home és d'allò més manaire, i la Gül acaba amb els nervis tan de punta que, per calmar-se, se'n va als banys turcs. Quan la Gül torna disposada a reconciliar-se, resulta que en Jimmy li ha estat escalfant el cap al seu pare perquè no es deixi manar, i la baralla que es provoca entre marit i muller arriba a límits històrics! Ara en Jimmy s'haurà d'espavilar per salvar el matrimoni dels seus pares... | 0.80061 | curate | {"tr": 0.00045167118337850043, "ca": 0.9378952122854561, "en": 0.005645889792231256, "fi": 0.0006775067750677507, "es": 0.03297199638663053, "pt": 0.003274616079494129, "fr": 0.017953929539295393, "af": 0.001129177958446251} | |
mc4_ca_20230418_7_740397 | El MAC presenta l’exposició ‘Les joies amagades d’Ismael Smith’ | Cerdanyola Informa
El MAC presenta l’exposició ‘Les joies amagades d’Ismael Smith’
5 novembre, 2017 | Filed under: Cultura | Posted by: cerdanyolainforma
Olga Muxart materialitza les joies que Ismael Smith va dibuixar, però mai va arribar a veure resoltes. L’exposició es podrà visitar des de l’11 de novembre (12h) fins al 31 de desembre.
Dins l’Espai Arc del Museu d’Art de Cerdanyola es podrà veure, a partir de l’11 de novembre a les 12h, l’exposició Les joies amagades d’Ismael Smith d’Olga Muxart. Aquesta serà la tercera mostra de joves artistes emergents que reinterpreten l’obra d’Ismael Smith. Fins ara s’han exposat les mostres Refugi en trànsit de Gaietà Mestieri i Cabeza de pato i altres rebel·lies d’Ivonne Navarro.
Les joies amagades d’Ismael Smith té dues vessants, segons la seva creadora Olga Muxart. D’una banda, l’artista ha materialitzat les joies que Ismael Smith va deixar dissenyades però que no va arribar a realitzar mai. L’artista destaca que “he triat alguns dels dibuixos d’Smith i he provat de plasmar-los en metall, és a dir convertir-los en joies físiques i alguna m’ha servit de punt de partida per crear un petit conjunt”.
D’altra banda, Muxart s’ha inspirat en un tret característic i particular de les il·lustracions d’Ismael Smith, les mans. La jove artista explica que “són unes mans estilitzades, molt expressives i de línia fina”. Olga Muxart les ha convertit en joies: arracades, collarets, agulles… “descobrint en els mateixos personatges el disseny de joies amagades”.
Fina Duran, comissària de l’exposició, destaca que “materialitzar, avui en dia, les joies que Ismael Smith va dibuixar es converteix en una traducció plenament contemporània”.
L’exposició Les joies amagades d’Ismael Smith es podrà visitar a l’Espai Arc del MAC des de l’11 de novembre fins al 31 de desembre. | 0.843193 | curate | {"ca": 0.9626068376068376, "en": 0.03739316239316239} | http://cerdanyolainforma.com/2017/11/05/mac-7/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_33967 | Seguint la línia de treball iniciada aquest any amb l’objectiu de conèixer de primera mà les necessitat i demandes de les empreses de la comarca, la Unió Empresarial de l’Anoia ha celebrat aquest dimecres el Fòrum Empresarial Anoia a Igualada.
Diverses empreses igualadines de sectors econòmics diferents han participat en aquesta trobada, on s’han tractat problemàtiques i avantatges del territori, identificat els actius econòmics per potenciar, i esmentat les accions que cal prioritzar per dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial d’Igualada.
La manca de sòl industrial per ampliar negocis o atraure’n de nous, la falta d’oferta hotelera, les dificultats amb els proveïdors de subministraments, són algunes de les problemàtiques en què es troben més sovint les empreses. Així mateix, una de les dificultats més estesa i que ha ocupat bona part del dinar, ha estat el de trobar personal especialitzat en sectors com el metall, TIC, químic, pell, packaging, etc. Els empresaris presents han manifestat que la formació actual no s’adequa amb les necessitats reals de les empreses. En aquest sentit, també s’ha posat sobre la taula la importància de recuperar la figura de l’aprenent.
Pel que fa als avantatges competitius de tenir l’empresa a Igualada, els participants han destacat la proximitat amb Barcelona, la qualitat de vida, i el privilegi de tenir un actiu tant important com és la universitat.
En el transcurs del dinar, celebrat al restaurant Sesoliveres, també es s’ha apuntat que seria molt positiu per el Polígon Industrial Les Comes ubicar un espai logístic per els camions, i també potenciar sectors invisibles però de pes a la comarca com per exemple el químic, packaging, metall o ceràmica.
En aquesta trobada també ha participar l’Ajuntament d’Igualada, representat per la regidora de Promoció Econòmica Àngels Chacón, qui ha destacat que la UEA és l’interlocutor empresarial de l’Anoia, i amb qui treballen colze a colze en diversos projectes per dinamitzar l’economia.
El Fòrum Empresarial Anoia és un espai de trobada i de relació entre les empreses amb la finalitat de conèixer de primera mà les inquietuds, necessitats i demandes de les empreses, tot establint vincles de col·laboració entre els assistents.
Des de la UEA hem endegat aquesta iniciativa que ens permetrà actuar amb la màxima proximitat i per tant detectar les necessitats de les empreses i mancances del territori que, un cop analitzades, ens donarà com a resultat els principals eixos estratègics que han de repercutir en la millora de la competitivitat de les nostres empreses.
La línia de treball del Fòrum Empresarial es va iniciar el passat mes de febrer a Masquefa i finalitzarà amb un acte públic que tindrà lloc a Igualada el mes de novembre on es presentaran les conclusions i un informe final de totes les sessions realitzades en el decurs de l’any.
Altres notícies
La UEA organitza un nou “Cafè dels Autònoms” sobre finances
nov. 17, 2022 | Notícies, UEA Autònoms
Des de la Unió Empresarial de l'Anoia s'ha organitzat un nou Cafè dels Autònoms, un espai de relació per als professionals autònoms de la nostra comarca; un punt de trobada que permet també resoldre dubtes i inquietuds; i que a més, està impartit per autònoms de la...
Igualada acollirà un punt de recollida de portàtils en desús per donar una segona vida i eliminar l’escletxa digital
nov. 17, 2022 | Notícies, UEA Circular
La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) juntament amb altres entitats com l’Associació d’Empreses del Polígon Industrial Les Comes (AEPIC) i Rotary Club Igualada han signat un conveni de col·laboració amb Labdoo, una xarxa social humanitària, fundada l’any 2010 amb el...
La UEA aproparà la innovació a les empreses amb el VI Fòrum Empresarial de l’Anoia
nov. 15, 2022 | Notícies
La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) prepara una nova edició del Fòrum Empresarial de l’Anoia. Es tracta de l’acte acadèmic de referència a l’Anoia, on la UEA, a partir de recerca, entrevistes, tallers i taules de treball amb empresaris/es, agents socials i econòmics,...
Pàgina 4 de 273< Primera<...23456...102030...>Última >
Subscriu-te a la UEA Magazine, publicació electrònica periòdica amb informació sobre l’actualitat empresarial de la comarca.
Adreça de correu electrònic
He llegit i accepto la poítica de privacitat
Enviar
La UEA
L’Entitat
Organigrama
Missió i visió
Gremis i entitats
Com arribar-hi a la UEA
Associat
Avantatges
Associa’t!
Directori
Ofertes B2B
Projectes i actes
Professions de futur
Prepara’t
Prepara’t Jove
Nit Empresarial UEA
Forum Empresarial Anoia
Igualada Mentoring
Follow
Follow
Follow
Follow
Follow
Follow
Català▼
X
العربية Català 简体中文 English Français Deutsch Italiano Português Español Українська
Unió Empresarial de l’Anoia (UEA)
Ctra. de Manresa, 131, 08700 – Igualada (Barcelona)
Tel 93 805 22 92
Contactar · Avís legal · Política de privacitat · Política de cookies [Configurar]
Fet a Igualada per Aladetres
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Acceptar", accepteu l'ús de les cookies per obtenir la millor experiència en les visites a la nostra web.
[Configurar] REBUTJAR ACCEPTAR
COOKIE SETTINGS
Tanca
Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web.
D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàres
Necessàres
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web. | 0.684738 | curate | {"ca": 0.9187480727721246, "pt": 0.008171446191797719, "en": 0.03515263644773358, "it": 0.0016959605303731114, "eo": 0.0009250693802035153, "ru": 0.0013876040703052729, "fr": 0.0067838421214924454, "hu": 0.002929386370644465, "es": 0.008633980881899476, "uk": 0.014801110083256245, "cs": 0.000770891150169596} | https://www.uea.cat/la-uea-celebra-el-forum-empresarial-anoia-a-igualada/page/4/?et_blog |
mc4_ca_20230418_13_780436 | Institut Investigador Blanxart - Creative ART Interchange
Creative Art Interchange BCN-CHICAGO Jaume Plensa
Alumnes del Blanxart participen d'un intercanvi amb Chicago sobre l'obra de Jaume Plensa.
“L’art permet conèixer i aprofundir en les realitats culturals de cada país”
Directora del projecte CREATIVE ART Interchange
i Coordinadora de Barcelona
Els alumnes de 2on de Batxillerat participen en el projecte d’intercanvi artístic entre escoles de Barcelona i Chicago, creat per la catedràtica Glòria Martí Rubí i recolzat per l’ICE-UB (Institut de Ciències de l’Educació-Universitat de Barcelona).
Aquest projecte té com a objectiu posar en contacte a professors/es i alumnes de l’àrea artística d’Escoles i Instituts de Chicago i de Barcelona (ampliant-ho a tot Catalunya) per intercanviar idees, treballs i experiències.
A partir d’una proposta de treball sobre un tema relacionat amb l’art o Artista, els centres participants (Chicago-Barcelona) desenvolupen conjuntament aquest treball a on els diferents enfocs que es presenten segons la realitat de cada cultura enriqueix el procés i resultat del projecte.
Els alumnes de 2on Batxillerat de l’Institut Investigador Blanxart ja han començat a treballar sobre el projecte, que aquest any es basa en l’obra de l’artista JAUME PLENSA; Un escultor català en actiu, consagrat i reconegut internacionalment per la seva personal obra.
Columna Artis
BaunmanLab
Cartells Conservatori
Exposicions permanents vestíbul
de l'1 al 15 de setembre, del 16 al 20 de desembre i del 8 al 10 de gener | 0.778476 | curate | {"en": 0.08333333333333333, "ca": 0.8838582677165354, "es": 0.026246719160104987, "de": 0.006561679790026247} | http://blanxart.net/projectes-art%C3%ADstics/creative-art-interchange/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_611816 | 1.- Es donara per suposat que qualsevol usuari nou es un segon usuari. El nouvingut o nouvinguda haura de lluitar per demostrar que no ho es i fer-se un lloc. 2.- Si el nouvingut es noia, es passara a tirar-se-li canyes, xarxes, dinamita i qualsevo estri de pesca del que es disposi. Si no es diposa de cap estri de pesca se li preguntara directament si li agrada follar. 3.- Que un nou usuari sigui noia, no exclou la norma 1. Tothom sabra que un nou usuari noia es un segon usuari d'un tio del raco. Tot i aixi els demes tios del raco li tiraran la canya. Aixo pot semblar una incoherencia, pero alguna cosa empeny que la mateixa persona que acusa de segon usuari a una noia nouvinguda, li tiri la canya minuts despres. 4.- El partit politic que defenses es una puta merda i esta ple de botiflers. Sabem que encara no ens has dit quin es. Es igual. Es una puta merda. 5.- Qualsevol cosa que vingui de l'oest es demoniaca, com Mordor al senyor dels anells, pero al reves, aqui el mal ve de l'oest en compte de l'est. 6.- Qualsevol canvi que s'efectui a la pagina web del raco es per anar a pitjor. Si no s'efectuen canvis, els admins demostren que no atenen la veu popular. (igual que la norma 3, no hi busquis la logica). Si algu en te mes, endavant!
Bó, molt bó! Totalment cert... | 0.692681 | curate | {"ca": 0.7541501976284585, "es": 0.23241106719367588, "pt": 0.013438735177865613} | |
macocu_ca_20230731_7_229990 | Blanca de Nicolás, el plaer i la màgia del dibuix
El dibuix és la base sobre la qual Blanca de Nicolás construeix tota la seva obra. Sense el dibuix res existeix i és per ell que l'artista s'expressa en les diverses disciplines i arts majors: arquitectura, escultura i pintura. El disseny és fill també del dibuix que amb humil carbó sobre el no menys corrent paper o cartó fa aparèixer del no-res cossos, figures, temples i visions que de tan reals semblen vives. S'enganya a l'ull amb paranys que el dibuixant coneix per tradició i escola. La perspectiva, els volums, les textures i carnadures sorgeixen en un espai il·lusori fent realitat la idea que habita només en la ment de l'artista que amb el dibuix demostra de veritat el seu art. Blanca de Nicolás revela amb el seu llapis la finesa del traç que a poc a poc fereix el paper revelant en conjunt un ideal humà, una perfecta harmonia de moviments eteris, gràcils figures d'efebs, torsos d'homes nus com a expressió d'una bellesa clàssica que torna pels seus furs després dels girs d'estils i voltes de penell al vent de les avantguardes i les modernitats mal resoltes. El serè pols de la seva mà dibuixa atentament els músculs, cadascuna de les ombres produeix efectes de volum i arrodoneix el concepte de carn, braç, coll, cabell, buscant dir què i com és cada part que constitueix un tot. Així el llapis, humil carboner, fa del poc molt, del que mínim excés, del que parc un vers elevant la matèria a una idea de deïtat humana, tal com Miguel Ángel va voler i plasmo en aquell famós sostre. El dibuix marca el límit precís entre el tosc i el net, delimita la part fosca de la llum immaculada, Blanca de Nicolás ho sap i practica permanentment amb els llapis dolços o forts, grassos o tendres, buscant un setè cel, una amagada senda, un impossible posat, un subtil vel que demostri que l'àngel existeix, invisible fet patent, encanteri encarnat en carbó silent, cos adormit sobre paper cruixent. Blanca de Nicolás s'ha fet faedora, dibuixant de bells i formosos cossos, iniciada en la tasca de revelar misteris ha esdevingut sibil·la de cant profètic, amb el seu llapis blanc sobre paper negre. Resultaria temerari buscar el secret del seu quefer diari, dibuix a dibuix, traç a traç; ella és Penèlope teixidora que desteixeix, dibuixa i esborra, i aprèn de memòria, evocant en la nit els seus somnis, invocant de dia els éssers que del més enllà provenen. Blanca intervé plasmant allò que anhela, fent-nos partícips de la seva meravellosa potència feta acte, l'absència convertida en presència, la distància en proximitat, la intimitat profunda en pública escena guardant intactes la innocència, el pudor i la vergonya. Dolços arcàngels descendeixen, bells dorments desperten al toc del llapis, al contacte de la mina de grafit amb el paper inert que atrapa i rep aquesta màcula indeleble. Blanca de Nicolás màgicament dibuixa un imaginari món d'herois i nois adolescents, un país de temples amb clàssiques columnes que s'alcen orgulloses de la seva història i del seu tremp. Majestuoses ruïnes, memòries d'altres temps, cossos ufanosos de present etern que tan sols un instant romandran quiets, posant per als ulls d'una autèntica maga. | 0.885211 | curate | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_96193 | AMPLIACIÓ:Torroella autoritza les vaquetes amb el vot de qualitat de l'alcalde tot i la moció que la declara lliure de correbous
Els republicans, socis de Convergència, admeten que aquest és un "punt delicat" per al pacte de govern i obren ara un termini de reflexió
ACN Torroella de Montgrí.-La Junta de Govern Local de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha autoritzat que se celebri la festa de les vaquetes aquest agost tot i la moció que declara la vila lliure de correbous. L'alcalde, el convergent Jordi Cordón, ha fet valer el seu vot de qualitat per desempatar la votació. Cordón s'empara en un informe jurídic, encarregat per ell mateix, i amb la llei aprovada pel Parlament que regula les festes tradicionals amb bous, i que encara inclou el municipi dins el llistat. Per contra, el seu soci de govern, ERC, veu l'autorització com un "flac favor" al municipi –i encara més, de la manera com s'ha aprovat- i assegura que "l'acord de ple que va tirar endavant la moció ha de prevaldre". Els republicans no neguen que aquest és un "punt delicat" per al pacte de govern i, a partir d'ara, obriran un període de reflexió per veure què fan. Els organitzadors del correbou asseguren estar satisfets perquè "es manté una tradició" i els animalistes ja avancen que faran una protesta quan se celebrin les vaquetes.
Torroella de Montgrí tindrà vaquetes per la festa major de Sant Genís. La Junta de Govern Local ha tirat endavant l'autorització a la Penya San Marcos, que és qui s'encarrega d'organitzar-les, perquè se celebrin els dies 20 i 21 d'agost al tancat dels Jardins de Santa Clara.
La votació, però, no ha estat exempta de polèmica. De rerefons hi havia la moció que va aprovar el ple municipal, i que va declarar Torroella vila lliure de correbous. Quan s'ha debatut aquest punt, s'ha permès l'entrada de públic a la sala de reunions. Apart dels regidors, en un costat de la taula s'han assegut dos membres del partit animalista PACMA; a l'altre, dos integrants de la Penya San Marcos.
El debat ha estat curt, perquè les posicions d'uns i altres ja van quedar clares quan es va aprovar la moció. L'alcalde i els dos regidors de Convergència hi han votat a favor; i els tres d'ERC, el seu soci de govern, en contra. Per desempatar, Jordi Cordón ha fet servir el seu vot de qualitat.
Torroella de Montgrí, doncs, celebrarà les vaquetes. Però l'autorització deixa un ambient enrarit políticament. Cordón justifica l'aval emparant-se en un informe jurídic que va encarregar el consistori, i en el fet que les vaquetes segueixen inscrites a l'annex de la Llei 34/2010, aprovada pel Parlament i que regula les festes tradicionals amb bous.
No és un acord, sinó una voluntat
L'alcalde explica que una moció no és pròpiament un acord de ple. "M'agrada dir les coses pel seu nom; una moció no expressa res més que la voluntat dels regidors", indica. A partir d'aquí, Cordón es remet a la seva interpretació de l'informe, i assegura que la moció no afectava només els correbous, sinó totes les festes que se celebren amb animals (entre les quals, la Fira de la Màgia o la Fira de Sant Andreu).
L'alcalde assegura que, autoritzant les vaquetes, s'ha fet allò que corresponia, i més tenint en compte que la festa figura a l'annex de la Llei 34/10. "Aquest 2016 farà 37 anys que se celebren al municipi sense cap mena de problema; allò que hauria estat antidemocràtic hauria estat no acceptar la petició de la festa de les vaquetes", ha subratllat, insistint en què la moció no era vinculant.
"Malnom per al municipi"
El seu soci de govern, ERC, però no ho veu així. El primer tinent d'alcalde, Josep Maria Rufí, interpreta l'informe jurídic d'una manera diferent a la que ho fa l'alcalde. Sosté que la moció només es referia als correbous, que és un acord de ple i que ha de prevaldre per damunt de la Junta de Govern Local.
"Més enllà de la legalitat hi ha la legitimitat; per tant, des del punt de vista democràtic, l'acord de ple s'ha de complir", ha subratllat. Rufí tampoc ha amagat que l'autorització s'ha fet amb presses. De fet, durant el debat, ell mateix ha demanat adoptar una solució "transitòria", que passaria per permetre les vaquetes aquest 2016 "però pactant que l'any vinent, parlant-ne d'una manera més pausada, es deixés de fer; però això no s'ha posat mai sobre la taula".
Rufí també ha recordat que la moció també demanava explícitament al Parlament que tragués Torroella de Montgrí del llistat de municipis que organitzen festes amb bous. Un tràmit que el consistori ja ha fet per via telemàtica.
Arran de l'autorització, Rufí ja ha avançat que sotmetran el pacte de govern a consideració de l'assemblea local. "Ho valorarem tot, ho posarem sobre la taula i decidirem; no negaré que és un punt delicat, no per les vaquetes en si, sinó pel malnom i el dèficit democràtic que això genera per al nostre municipi", ha subratllat.
De la valentia a l'insult a la democràcia
Després de la votació, les reaccions dels defensors i els detractors del correbou no s'han fet esperar. El portaveu de la Penya San Marcos, Manuel Aladid, ha dit que "és un plaer" que puguin tornar a fer la festa. "Volem tirar endavant, crec que l'alcalde ha demostrat que és valent i coherent: la moció era clarament discriminatòria, perquè només posava el focus damunt dels correbous", ha subratllat.
La portaveu del PACMA, Pilar Ferrándiz, ho ha valorat de manera diametralment oposada. "Ho he trobat un insult a la democràcia; que un alcalde passi per sobre de la decisió del ple municipal, i sigui capaç de fer servir el vot de qualitat per trencar un acord que s'havia pres prèviament, evidencia que a Torroella tenen un problema polític", ha dit. Ferrándiz ja ha avançat que els animalistes faran accions els dies que se celebrin les vaquetes i que intentaran de totes totes que no es faci la festa.
L'autorització de les vaquetes només es refereix a aquest 2016. L'any vinent, si es volen continuar celebrant, la penya haurà de demanar-ne una de nova. Tot i que aquest tràmit fa tres anys que es passa per la Junta de Govern Local, ERC ha demanat que s'estudiï si se'n pot retornar la competència al ple de Torroella de Montgrí. | 1 | perfect | {"ca": 0.98191086992271, "it": 0.003946719289590528, "es": 0.014142410787699391} | https://www.acn.cat/text/item/torroella-autoritza-les-vaquetes-amb-el-vot-de-qualitat-de-l-alcalde-tot-i-la-mocio-que-la-declara-lliure-de-correbous-2 |
macocu_ca_20230731_7_433748 | Fernando Cano i Enric Sanz lideren el Rànquing a Montjuïc | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_783120 | Curs de Moodle | Bisbat de Girona
Des d’avui i fins el dia 20 hi ha temps per apuntar-se al curs de Moodle (una aplicació web virtual) que imparteix la Delegació Episcopal d’Ensenyament per a professors. Més informació en el 972 41 27 20 (delegació d’ensenyament). | 0.704191 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bisbatgirona.cat/ca/agenda/curs-de-moodle_6729.html |
mc4_ca_20230418_4_191611 | Criolles Rosich Aurora or amb diamants marrons briolette |Rosich Joiers
Criolles Rosich de la col·lecció Aurora, en or de primera llei amb bany de rodi ultra black i diamant marró briolette de 0.71 quirats.
RAR-0030-1-AUBrbrioletUBK
Referència RAR-0030-1-AUBrbrioletUBK | 0.625166 | curate | {"ca": 0.9060150375939849, "de": 0.09398496240601503} | https://rosichjoiers.com/ca/joies/arracades/arracades-criolles/1751-criolles-rosich-aurora-or-amb-diamants-marrons-briolette.html |
macocu_ca_20230731_6_499057 | El bo jove de cultura, a partir de la setmana que ve: com funciona?
El bo cultural jove de 400 euros, anunciat el passat octubre per Pedro Sánchez i aprovat el passat març pel govern espanyol vol beneficiar "una indústria que ha sofert tant en aquests mesos de pandèmia", segons va relatar el mateix president de l'executiu estatal. Doncs bé, després de mesos d'espera es podrà demanar a partir del pròxim dilluns. Així funcionarà. Qui se'n beneficiarà? Totes les persones que facin 18 anys el 2022, sempre que tinguin nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya. També els refugiats i joves que hagin sol·licitat asil. L'argument per acotar a aquesta edat la subvenció, segons Sánchez, és que “la majoria d'edat implica (...) una autonomia pel que fa a les seves decisions en molts àmbits, també en el cultural”.
Com es demanarà? Els beneficiaris s'hauran d'apuntar en una plataforma digital i rebran una targeta de prepagament nominal, amb un número i el nom del jove, amb què podran consumir cultura. Es rebran els 400 euros de cop. Caldrà estar inscrit en algun sistema d'identificació electrònica, com el certificat digital el DNI electrònic o la Cl@u. Fins quan serà vàlid? Durarà 12 mesos des que es concedeixi l'ajuda.
És compatible amb altres ajudes? Sí, rebre el bo cultural per a joves no té cap afectació en la possibilitat de rebre altres ajudes per part de l'administració. Altres notícies que et poden interessar | 0.800653 | curate | {"es": 0.047183098591549295, "ca": 0.9267605633802817, "it": 0.014788732394366197, "ro": 0.011267605633802818} | |
cawac_ca_20200528_7_73492 | 5/11/13
Les titelles de P3
El dimarts 29 d'octubre els nens i nenes de P3 van anar al menjador de l'escola a veure una obra de titelles.
L'obra de titelles es deia " La bruixa dels castanyers ". Els personatges que hi sortien eren: la Bruixa dels castanyers, la Montserrat, Joan el moliner, un follet, una aranyeta. El personatge dolent era la Bruixa dels castanyers.
La història començava quan la bruixa volia fer panellets pero li sortien malament, aleshores va anar a demanar ajuda al moliner Joan. Aquest va fer un panellet de pebre, i la bruixa es va enfadar molt i el va convertir en granota. Després, també va anar a demanar ajuda a la Montserrat. La Montserrat la va ajudar i, gràcies a això, el Joan va tornar a ser en Joan encomptes d'una granota. | 0.737353 | curate | {"en": 0.009358288770053475, "fr": 0.02406417112299465, "ca": 0.9665775401069518} | http://diariinfantilprimaria.joanpelegri.cat/2013/11/les-titelles-de-p3.html |
cawac_ca_20200528_5_172127 | El passat 29 de novembre el Dr. Juan Francisco Cano Pérez va rebre com a investigador principal del projecte "Eficiencia del tratamiento de las descompensaciones agudas de la diabetes en el anciano en régimen de hospital de día frente a la atención hospitalaria convencional" el premi a la investigació en l'àmbit de la vellesa que atorga la Fundació Agrupació Mútua.
El CREAL, que va començar a ser un projecte arrel de l'episodi d'augment de mortalitat per l'onada de calor de l'any 2003, tindrà com a missió estratègica realitzar recerca avançada en el camp de l'epidemiologia i salut ambiental.
14 grups de l'IMAS reben el reconeixement de "Grups de Recerca de Catalunya"
La Generalitat de Catalunya, a través de l'AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca) ha atorgat el reconeixement de Grups de Recerca de Catalunya a 14 grups de l'IMAS, dels quals 12 han rebut finançament per aquest motiu.
Aquest és un reconèixement públic, atorgat pels seus col.legues de professió, per motiu de les seves trajectòries professionals
La direcció de l'IMAS, vol expressar la seva felicitació a tots els guardonats i al mateix temps agrair, ben sincerament, la professionalitat i dedicació demostrada al llarg dels anys d'exercici de la seva carrera professional.
Porta el nom del Professor Cristóbal Lamote de Grignon, introductor de la neuropediatria a Espanya
La Biblioteca està ubicada a la Unitat Docent de l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS), dintre de les dependències de l'Hospital del Mar, i ha estat possible gràcies a la col·laboració d'aquestes institucions, la Universitat Autònoma de Barcelona i el patrocini del laboratori Rubió.
El nivell baix de colesterol i triglicèrids és un indicador útil per establir el pronòstic d'una l'hemorràgia cerebral
Un estudi realitzat a l'Hospital del Mar mostra la relació entre els nivells de lípids a la sang i la mortalitat en els pacients que han patit una hemorràgia cerebral espontània. Aquesta investigació, publicada al Neurology, ha estat realitzada per un equip del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar, dirigit pel Dr. Roquer.
El regidor Jordi Hereu i el conseller delegat de l'IMAS signen un acord que segueix la línia dels que ja tenen en funcionament altres col·lectius professionals
El Cos de Bombers de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS) han signat aquest matí un acord per la creació d'un nou servei d'atenció per als bombers de Barcelona, seguint la línia dels que alguns sectors professionals com metges, infermers, cossos de seguretat, etc., ja tenen en funcionament. | 0.888912 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.parcsalutmar.cat/noticies/index.php?CATEGORY2=0&PAGE=119 |
crawling-populars_ca_20200525_28_38175 | Acord entre la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, i la Universitat de les Illes Balears
Palma, 21 de desembre de 2001
REUNITS
Per una part, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Llorenç Huguet Rotger, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, i el Decret 32/1999, de 26 de març, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Per l'altra, el senyor Miquel Lladó Oliver, que representa la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, amb CIF Q-0773001-C i domicili al carrer de l'Estudi General, 7, 07001 Palma, en virtut de les atribucions conferides per l'article 14 del Decret 1291/1974, de 2 de maig, relatiu al Reglament general de Cambres, modificat pels reials decrets 753/1978, de 27 de març, i 816/1990, de 22 de juny.
EXPOSEN
Que la Universitat de les Illes Balears té atribuïda com una de les seves funcions la de donar suport científic i tècnic al desenvolupament social, cultural i econòmic de la comunitat autònoma en què s'assenta (article 1.2.c de la Llei de reforma universitària).
Que ambdues institucions reconeixen el canvi important que en la sensibilitat social es va produint envers els temes relatius a la investigació científica, al desenvolupament tecnològic i la innovació. En especial el sector empresarial reconeix de cada vegada més el paper clau que té el factor cientificotecnològic en el desenvolupament de les societats més avançades.
Que amb l'objectiu d'apropar la col·laboració entre ambdues institucions, és interès de les parts obrir nous canals de comunicació entre els grups de recerca i els empresaris, i donar suport a la difusió de la recerca i dels estudis que es desenvolupen a la Universitat.
Que per part de la Cambra aquest acord s'inclou dins un projecte més ampli d'incorporació a la web de la Cambra dels diferents estudis i publicacions d'interès empresarial elaborats per la mateixa UIB, l'Administració pública i altres entitats de les Illes Balears. Com també de les demandes empresarials sobre aquells temes que mereixin ser objecte d'estudi i que siguin proposats per les diferents comissions de treball de la Cambra.
Avaluat el resultat del projecte de col·laboració amb la UIB, es valorarà l'oportunitat de la seva continuïtat i d'ampliar-lo per al pròxim any. La Cambra assumiria un compromís econòmic, en aquest cas, relatiu al manteniment de l'elaboració dels continguts i la supervisió tècnica.
ACORDEN
Primer
Incorporar als serveis de la Cambra un sistema de difusió de l'activitat investigadora de la UIB de fàcil accés per als empresaris. Aquest sistema es desenvoluparà en col·laboració amb el Servei de Comunicació i Relacions Institucionals de la UIB, amb les especificacions següents:
Incorporar a la web de la Cambra un accés directe a les pàgines d'informació de la UIB on es recull, sistematitzada per projectes, la tasca d'investigació que desenvolupa la UIB en l'actualitat, amb una atenció especial als treballs d'aplicació empresarial.
Segon
Els serveis de la UIB han treballat fins ara en la descripció d'uns vint projectes que es troben ja en disposició de ser publicats. Aquest tractament d'informació per a pàgines web no ha estat presentat fins ara per la UIB, i se'n proposa la difusió des del començament com una col·laboració entre ambdues institucions (UIB-Cambra) per a tot usuari que accedeixi a aquesta informació.
S'acorda, doncs, iniciar aquesta col·laboració pública i donar continuïtat durant el darrer quadrimestre del present any al treball tècnic de preparació dels informes pendents que es realitzen des del mes de juny.
Tercer
La col·laboració tècnica d'ambdues institucions i l'aportació econòmica de la Cambra pels treballs realitzats entre juny i desembre de 2001 es concreten de la manera següent:
¿ El Servei de Comunicació i Relacions Institucionals de la UIB és l'encarregat de coordinar i dur a terme la tasca tècnica d'elaboració de continguts de cada un dels treballs d'investigació que es vagin incorporant a la web de la UIB i de la Cambra.
¿ Despeses de personal tècnic en l'elaboració de continguts: la Cambra aportarà per aquest concepte 600.000 pessetes.
¿ El Servei de Comunicació i Relacions Institucionals de la UIB realitzarà el disseny i s'encarregarà del manteniment de la pàgina web que incorpora aquesta informació. A la pàgina esmentada hi constarà la col·laboració i el patrocini de la Cambra de Comerç i se n'inclourà el logotip.
¿ Despeses de personal tècnic pel disseny i tractament informàtic: la Cambra aportarà per aquest concepte 200.000 pessetes.
¿ Col·laboració en l'adquisició i utilització d'equips i material informàtic: la Cambra aportarà per aquest concepte 200.000 pessetes.
Quart
Per part de la Universitat, aquest acord s'inclou dins el projecte de difusió dels estudis i projectes de recerca de la UIB dirigits als mitjans de comunicació i persones interessades.
I com a prova de conformitat, aquest document se signa en dos exemplars i amb un sol efecte al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
Per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera,
Per la Universitat de les Illes Balears,
Miquel Lladó President
Llorenç Huguet Rector
El present acord el va aprovar el Consell Executiu de data 27 de novembre de 2001 i el va ratificar la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 18 de desembre de 2001, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.1.27) i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març (BOIB núm. 45, de 10 d'abril). | 0.825028 | curate | {"ca": 0.9857644991212654, "sl": 0.0012302284710017574, "en": 0.009666080843585237, "ja": 0.0012302284710017574, "es": 0.00210896309314587} | : /lauib/Convenis-i-acords/convenis/Convenis-i-acords-marc.cid172200 |
macocu_ca_20230731_0_522842 | "LADRAN, LUEGO NOS INDEPENDIZAMOS."
dijous 14/setembre/2017 - 03:31 851 1 Deia Leonardo Da Vinci que les amenaces només són armes pels qui s’amenaça. Això, en el procés català vol dir que cada moment que el govern de Madrid i la seva claca oligàrquica obre la boca per tal d’amenaçar els partidaris de fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya som més i més forts. I, en conseqüència, ells més febles. Són matemàtiques. I gairebé física. Quan siguem independents algú haurà de proposar que a tots els pobles, viles i ciutats del nostre país hi hagi un monument a la independència. I en aquest monument a la independència hi ha d’haver un racó important que recordi que sense la col.laboració dels espanyolistes antidemocràtics la nostra independència probablement mai no hagués estat possible. Perquè als catalans el pacte ens agrada amb bogeria. Tenim l’ànima de comerciants i arribar a acords ens va més que els plàtans als micos. Però, és clar, primer va ser que no al pacte fiscal; després va ser que no a l’estatut que ja s’havia aprovat per referèndum pels catalans – que el referèndum fons legal pels espanyols no va tenir cap mena d’importància per tal que després se’l carreguessin a través d’un Tribunal Prostitucional pestilent – i després diuen que no a negociar un referèndum pactat amb l’estat. Jo a vegades penso que el significat que tenen les paraules a Madrid i aquí és diferent: quan tu portes intentant negociar tota la vida i a tot et diuen que no, resulta que el que et diu a tot que no és el que t’acusa de prendre decisions unilaterals. No està malament la broma. Aquí les úniques decisions unilaterals les han pres els espanyols, passant per sobre de las majories al Parlament de Catalunya i, per tant, per sobre dels catalans. Ho dic perquè ara també ens diuen que som radicals, quan aquí els únics radicals que hi ha són ells que no s’han volgut seure a negociar res: ni el pacte fiscal, ni l’estatut, ni el referèndum. Si els radicals són els que volen pactar i els que no volen pactar són els moderats tenim un problema de diccionari. No m’agrada odiar a la gent, no m’agrada sentir com enemic a aquell que no pensa com jo. Crec profundament que a qualsevol nació del planeta primer hem de ser persones i després nacionals del lloc on som. Primer hem de ser persones i després catalans. Primer han de ser persones i després espanyols. Però quan es nega un dret reconegut als drets humans als catalans el que passa és que els espanyols fan el contrari: neguen als catalans la seva condició de persones i ells esdevenen primer espanyols i després persones i la conseqüència d’això és que ens tracten com a súbdits. Ens porten tractant com a súbits des de fa més de 300 anys. De fet els darrers àustries ja van voler carregar-se la confederació hispànica per fer una Ibèria castellanitzada. Com que fa tants anys que ho volen i com que fa tants anys que ho fan, realment pensen que som els seus súbdits, que ells estan a un nivell superior i nosaltres a un nivell inferior i que, per tant, ells han de decidir per nosaltres perquè si nosaltres decidíssim per nosaltres mateixos Catalunya seria un autèntic desastre. És la manera en que qualsevol imperialisme es justifica davant les seves colònies: l’imperi no es fa per egoisme de la metròpoli sinó per tal d’ajudar a la colònia que, per tant, malgrat tots els malgrats, li ha de riure totes les gràcies. Però tard o d’hora, poc o molt, les colònies es rebel·len i demanen llibertat, igualtat i fraternitat. No és res més, ni gens menys el que s’està demanar ara. Considerar als catalans tant dignes com qualsevol altre nació del planeta per tal de poder decidir el seu futur. Considerar els catalans tant humans com els espanyols i als espanyols primer persones que espanyols. De moment els catalans ens en estem sortint perfectament perquè les amenaces, els insults, les desqualificacions que els plouen des d’Espanya fan feredat. Els irrita profundament que no vulguem ser súbdits seus, els irrita profundament que els parlem d’igual a igual, els irrita profundament que no els demanem permís per caminar, ni per exercir els drets que tenim pel simple fet de ser persones. I llavors borden com bèsties ferides en el seu orgull, com salvatges que han snifat ves a saber què i treuen foc pels ulls, pels queixals i per la seva llengua bífida. No és que sigui només un espectacle grotestc, és que els denigra immensament com a persona. És una llàstima que no se n’adonin, no ja per a que els catalans puguem votar amb pau i tranquil·litat, sinó per a que la història d’Espanya no quedi empastifada per una colla d’impresentables una vegada més. “Ladran, luego nos independizamos”, si, però seria bo que la majoria dels espanyols fessin un exàmen de consciència i apartessin dels seus càrrecs aquesta mena de gent.
Genocides... (amb disfressa democràtica)
Saturday, September 16th 2017, 9:50 AM
La màxima expressió de la democràcia, per antonomàsia, és VOTAR ||*|| Dedicada a tot@s alcaldes, a tot@s els polítics que permeten VOTAR ||*|| Vaig guardar silenci - Martin Niemöller (atribuïda a Bertolt Brecht: no, no és d’ell) Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista, Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata, Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista, Quan van venir a buscar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu, Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que poguera protestar. (i perseguint ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA: paperetes i URNES !) ********************************************* REFERÈNDUM 1-O Com que cada dia hi ha debat... Breu explicació planera per tal que s’entengui el que volem: Si vius en una Comunitat de Veïns, vols posar un ascensor: 7 en contra 3 a favor... qué has de fer ? esperar a què et moris o anar-te’n ! Passa el mateix al Congrés: 2/3 parts per canviar Constitució... PP, Ciudadanos i PSOE en contra: s’ha demanat 17/18 vegades: SEMPRE NEGATIVES ! Veure les cares com se n’enfotien no us produeix impotència ? WERTgonya aliena ? Quines garanties volen... si sempre serem minoria ?. O ens plantem ara o MAI ENS DEIXARAN VOTAR ! Ah... i recordar als franquistes que el genocida FRANCO va fer un Cop d’Estat mai comparable amb VOTAR com fan ara ! Que hem de fer ? VIA FORA CATALANS ||*|| VOTAREM ||*|| P.S. : Ascensor ho podem canviar per Rodalies, infraestructures, autopistes, etc... | 0.842237 | curate | {"en": 0.011345974510413429, "ca": 0.935965184954927, "es": 0.016319552377991917, "fr": 0.0027976375505129004, "it": 0.02673298103823438, "pt": 0.006838669567920423} | |
mc4_ca_20230418_9_388462 | Catarroja acull el IV Festival Internacional de Percussió
El certamen reunirà a figures de prestigi internacional, grups professionals i joves intèrprets de diferents punts d'Espanya.
El Teatre Auditori de Catarroja acull aquests dies, del 2 al 4 de novembre, la VI edició del Festival PERCUTE, que organitza la formació valenciana Amores Grup de Percussió, pioner a Espanya i referent cultural en l’àmbit europeu i internacional de la música per a percussió i la creació contemporània en general.
Una cita musical fixa i obligatòria i que torna, una edició més, carregada de novetats. Tal com van explicar els membres d’aquesta formació en ‘Vive las Fiestas’ de 7 Televalencia.
A més, un certamen que ha anat consolidant-se any rere any pel seu caràcter innovador, la qualitat artística i tècnica dels seus participants.
Amb tot, i a part de fomentar la creativitat, l’experimentació i la difusió de la música contemporània, pretén establir ponts amb el món acadèmic i convertir-se en un recurs educatiu complementari per als estudiants de música i joves músics professionals.
Un Festival que és possible gràcies a l’Ajuntament de Catarroja, Olympia Metropolitana, l’Institut Valencià de Cultura i al patrocini de signatures empresarials valencianes. Un certamen que indaga nous llenguatges musicals. | 0.848962 | curate | {"ca": 1.0} | http://7televalencia.com/catarroja-festival-percusion/ |
mc4_ca_20230418_14_316860 | Coaatmca | Administració electrònica
post-template-default,single,single-post,postid-17246,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive
Home > informació > Administració electrònica
15 gen. Administració electrònica
Escrit a les 12:26h a informació per admin
Els aparelladors participen en un projecte de millora de l’administració electrònica local
A instàncies de l’Ajuntament de Palma, el Col·legi d’Aparelladors de Mallorca s’ha integrat en un projecte de millora de l’administració electrònica, que afecta el departament d’obres i activitats d’aquesta institució local.
En col·laboració amb els col·legis professionals d’Arquitectes, Enginyers de Camins i Industrials, s’ha iniciat aquest projecte que té per objecte la modernització, millora i implementació de l’administració electrònica per a l’optimització dels serveis que s’ofereixen als professionals i a la ciutadania en general.
El president del Col·legi d’Aparelladors, Daniel Tur, ha demanat a l’ajuntament un accés més eficient i obert a tots els serveis municipals relatius a l’àrea estudiada i molt especialment a aquells que només s’ofereixen en aquests moments de manera presencial.
Aquest grup de treball es reunirà de nou el mes que ve per fer una anàlisi de les primeres propostes i començar a impulsar les accions que considerin prioritàries.
APARELLADORES. PASSIÓ PER CONSTRUIR. BRISAS
CONVENI LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ
CONGRÉS EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
cartell d’obra
APP COORDINACIÓ DE SEGURETAT
ACTUALITAT CGATE
Administració electrònica. Diario de Mallorca | 0.694463 | curate | {"ca": 0.7851089588377724, "en": 0.14346246973365617, "es": 0.046610169491525424, "hy": 0.012711864406779662, "nl": 0.0036319612590799033, "ru": 0.00847457627118644} | http://www.coaatmca.com/ca/informacio/els-aparelladors-participen-en-un-projecte-de-millora-de-ladministracio-electronica-local/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_109973 | LA ROSA DE TORTOSA: El PSC de Tortosa proposa un pla integral del centre urbà i dels eixamples noucentistes
LA ROSA DE TORTOSA
El bloc dels i les socialistes de Tortosa
7 de març de 2011
El PSC de Tortosa proposa un pla integral del centre urbà i dels eixamples noucentistes
Una cançó composada expressament per a la campanya per David Espinós serà el fons musical de la candidatura i la proposta socialista per Tortosa
El PSC de Tortosa ha presentat aquest matí la proposta central del seu programa amb vista a les eleccions municipals del 22 de maig vinent: el pla integral del centre urbà i dels eixamples noucentistes. Després que en els mandats anteriors, amb el PSC al capdavant, s'apostés pel reequilibri urbanístic necessari per a la ciutat, i la recuperació del nucli antic a través del PinCat, impulsat pels socialistes i al qual se li ha donat continuïtat en aquest mandat, ara el que cal, segons el candidat a l'alcaldia, Joan Sabaté, és actuar sobre el centre urbà de Tortosa. “Més enllà de la nostra voluntat d'impulsar l'activitat comercial a tots els barris i als nostres pobles, la nostra proposta té com objectiu el reforçament del centre urbà, que Tortosa recuperi la força del seu centre, treballant des del punt de vista urbanístic i comercial, perquè sigui millor que mai la capital i el motor de les Terres de l'Ebre”.
Aquest potencial comercial de la ciutat, i emprenedor de tots els tortosins i tortosines, és el que ha motivat el PSC a dotar aquesta campanya d'una cançó pròpia que sota el nom “Tortosa” es converteix a partir d'avui en l'element més important de la campanya. La peça és obra del compositor i músic David Espinós i la intèrpret és Cristina Espinós.”És una cançó que serà el fons de la nostra campanya, que serà l'element comú de tot el missatge, que recull i sintentitza amb molta força i claredat el nostre esperit de campanya”, ha detallat Sabaté, que ha remarcat: “Al·ludeix a la identitat, a la raó de ser dels tortosins i tortosines, tot allò que compartim, que és el nostre passat comú, i sobretot parla de futur compartit”. Així, la cançó reflexa precisament la crida que fem a la ciutadania, “volem + podem +” , “una voluntat d'anar més endavant perquè Tortosa és una ciutat amb força i amb futur.”
Sabaté també ha anunciat la col·laboració de diferents artistes i personalitats de la cultura tortosina en la campanya del PSC. Avui mateix s'ha mostrat l'obra que ha cedit l'artista Mikel Borràs, “Fragment de l'oblit (2009)”. Es tracta d'una composició amb tècnica mixta de la qual se'n faran un miler de reproduccions. “És una composició abastracta amb molta força i vitalitat”, ha apuntat Sabaté, tot agraint la cessió de l'obra.
El candidat ha informat també que el PSC està plenament actiu i ja ha realitzat un bon grapat de reunions amb el teixit associatiu, entitats i també s'ha posat en contacte amb la ciutadania a través dels porta a porta. “Sobretot volem escoltar els veïns i veïnes”, ha remarcat Sabaté, que ha apuntat que “fins ara, sobretot, ens estan transmetent la seva preocupació per la situació econòmica i la seva principal conseqüència, l'atur”. Per això, el candidat i dirigent socialista ha incidit que l'aposta programàtica dels socialistes, com ja s'ha anunciat, i es reforça amb la proposta presentada avui, es centrarà en les mesures per combatre la crisi, l'aposta per la indústria i el creixement econòmic i, per tant, la creació de llocs de treball.
Finalment, els socialistes han presentat avui els diferents punst de llibre amb la imatge de Tortosa i de cadascun dels seus pobles que s'han editat per a la campanya. La foto que acompanya el punt de llibre de Tortosa ha estat cedida pel fotògraf Francesc Boluña.
Publicat per La Rosa de Tortosa a 14:31
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
PSC TORTOSA
A Tortosa, si tu vols, podem tornar a somiar!
Xeic! Pos com tenen Tortosa!
ELECCIONS MUNICIPALS 24 DE MAIG 20015
LES PROPOSTES
ENRIC ROIG MONTAGUT, CANDIDAT DEL PSC A LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 2015
El bloc d'Enric Roig
El Bloc d'Enric Roig
EXECUTIVA PSC TORTOSA
Primer secretari
JOAN SABATÉ BORRÀS
President
ISMAEL ROLDAN BERMEJO
Viceprimera secretària
ANNA ARIÑO PLA
Secretari d'Organització
ENRIC ROIG MONTAGUT
Secretària d'Acció Electoral
TERESA CASTELLÀ CARLES
Secretari de Política Municipal
ANTONI SABATÉ IBARZ
Secretari de Ciutadania i Societat Civil
RICARD LLEIXÀ VERO
Secretari d'Economia
MARIANO BORRÀS MOLLEDO
Vocals
GERARD AVINYÓ HUGUET
DOLORS BEL GUERRERO
VICTÒRIA CAMPOS TURON
CONSOL CORDERO GONZÁLEZ
LAURA GIL RODRÍGUEZ
MARIA LÓPEZ RICA
ESTRELLA MARTÍNEZ SEGURA
EUGENI MONLLAÓ SABATÉ
FRANCESC RAMÍREZ FABÀ
EDUARD REL CARTOIXÀ
JOANA SUBIRATS SEGARRA
Joan Sabaté Borràs
Primer secretari PSC Tortosa
Nascut el 1957. Llicenciat en Geografia i Història. És professor a l’Institut de Tortosa. És portaveu adjunt de l'Entesa pel Progrés de Catalunya al Senat i primer secretari del PSC de Tortosa. Veí de Remolins. Està casat i té dos fills. | 0.767955 | curate | {"ca": 0.8674033149171271, "es": 0.0367008681925809, "de": 0.004735595895816891, "pt": 0.023480662983425413, "en": 0.00808997632202052, "fr": 0.014404104183109707, "ru": 0.007892659826361484, "id": 0.004143646408839779, "gl": 0.009668508287292817, "pl": 0.003749013417521705, "ja": 0.011838989739542225, "it": 0.004143646408839779, "eu": 0.003749013417521705} | https://larosadetortosa.blogspot.com/2011/03/el-psc-de-tortosa-proposa-un-pla.html |
crawling-populars_ca_20200525_41_147204 | BARCELONA, 29 abr. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha celebrat aquest dimecres la XX Audiència Pública jove, amb alumnes i professors de 41 escoles dels districtes de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Sant Andreu.
Al costat de l'alcalde, Xavier Trias, han estat els regidors Irma Rognoni i Raimond Blasi; representants dels partits municipals, la Síndica de Greuges de Barcelona, Assumpció Vila, i el comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme, Carles Agustí, entre d'altres.
L'audiència ha tractat sobre el lema 'Construïm amb la gent jove la política i els drets de la ciutadania', i Trias ha destacat que de les mesures plantejades, surten "propostes que s'hauran d'aplicar".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.526686 | curate | {"pt": 0.009771986970684038, "ca": 0.6986970684039088, "es": 0.2698154180238871, "en": 0.021715526601520086} | : /catalunya/noticia-trias-rep-lajuntament-alumnes-41-escoles-audiencia-publica-jove-20150429141733.html |
mc4_ca_20230418_17_239191 | Travessar el país sense asfalt - El Periòdic d'Andorra
Travessar el país sense asfalt
El Govern i el Comú d’Ordino enllesteixen un nou tram del camí ral amb l’objectiu d’unir, en un futur, les parròquies centrals amb el parc natural de Sorteny
Publicat el Divendres, 28 de juliol de 2017 | 04:45 h
Riba, Torres i Calvó passegen pel camí ral, ahir. | MARICEL BLANCH
Tram a tram es va construint l’itinerari «cultural, lúdic i turístic» que ha de permetre travessar el Principat des de les valls centrals fins al parc natural de Sorteny sense trepitjar la carretera, gaudint de la natura i del so refrescant del riu. En aquest sentit, representants del Govern i del Comú d’Ordino van passejar ahir pel camí ral per mostrar les obres que s’hi han dut a terme, al llarg d’uns 700 metres, entre Santa Bàrbara i la rotonda de Sornàs i per les quals s’hi ha destinat un pressupost de 250.000 euros.
El projecte s’emmarca en el pla d’infraestructures verdes i l’estratègia nacional del paisatge i, malgrat que s’està pendent de signar convenis amb els propietaris de les parcel·les, podria estar acabat el 2020. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va explicar que s’han dut a terme treballs per estabilitzar el ferm, protegir les parcel·les de privats i canalitzar l’aigua. A més, s’han construït petits miradors fent servir pedra i gairebé sense formigó, per tal de respectar el paisatge. En breu, també s’hi afegiran bancs perquè els caminants puguin descansar i gaudir de la naturalesa.
Per tal que el trajecte segueixi sumant quilòmetres, el comú ordinenc està negociant amb els propietaris per signar-hi els convenis necessaris i per possible la continuïtat fins a Sorteny. Segons va comentar la cònsol menor de la parròquia, Gemma Riba, el proper tram que es podria condicionar de manera immediata seria el que uneix Ansalonga i la Cortinada, que podria ser una realitat «l’any vinent». Per més endavant quedaria la connexió entre Sornàs i Ansalonga. | 0.85493 | curate | {"ca": 0.9917948717948718, "ja": 0.008205128205128205} | https://www.elperiodic.ad/noticia/59233/travessar-el-pais-sense-asfalt |
oscar-2201_ca_20230904_1_82403 | Cercar: a Totes les editorials U. Abat Oliba U. d'Alacant U. d'Andorra --> U. Autònoma de Barcelona U. de Barcelona U. de Girona U. de les Illes Balears U. Internacional de Catalunya U. Jaume I U. de Lleida U. Oberta de Catalunya U. Politècnica de Catalunya U. Politècnica de València U. Ramon Llull U. Rovira i Virgili U. de València U. de Vic (EUMO Editorial) Any 19901991199219931994199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012201320142015201620172018201920202021 Totes les matèries Arts Biografia i històries reals Llengua Literatura i estudis literaris Ensenyament de la llengua anglesa (ELT) Ficció i temes afins Consulta, informació i temes interdisciplinars Humanitats Societat i ciències socials Economia, finances, empresa i gestió Dret Medicina Matemàtiques i ciències Ciències de la terra, geografia, medi ambient, planificació Tecnologia, enginyeria, agricultura Computació i informàtica Salut i desenvolupament personal Estil de vida, esport i oci Infantils, juvenils i didàctics Suport: Tots Digital Paper Accés: Tots Obert De pagament Ordenats per: Data de publicació Títol Autor Editor ISBN
Marimón Padrosa, Joan
El muntatge cinematogràfic
Del guió a la pantalla
El muntatge és un dels oficis artístics més fascinants i tècnicament avançats, però també un dels més desconeguts, encara que tingui un paper clau, juntament amb el guió i la direcció, en el procés de creació d’una obra audiovisual. Pensar, rodar i muntar: tres activitats que s’entrellacen i complementen fins al punt que el muntatge es pot entendre com una operació vertebradora que comença en el guió i culmina en la postproducció. El muntatge cinematogràfic, una nova edició augmentada de l’obra que ja es va publicar en castellà en aquesta mateixa col·lecció, exposa tots els secrets de la professió, tant les regles teòriques, els recursos de llenguatge, la història i les aplicacions en els diversos gèneres, com els aspectes pràctics, estudiats mitjançant l’anàlisi detallada de seqüències. Manual de referència per a estudiants i professionals de l’audiovisual, el seu interès va molt més enllà de l’àmbit tècnic, ja que mostra com el muntatge ha contribuït a fer del cinema una de les arts més completes, poderoses i apassionants.
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015 · Comunicació Activa · 600 p. · 17 x 24 cm · enquadernació convencional · ISBN 978-84-475-3916-1 · 32 €
Comprar a Libelista
digital: Les locutions nominales en language gŽnŽrale
Blanco, Xavier
(Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2013) · 5 €
Teatre complet III (1878-1882)
Arús i Arderiu, Rossend
(Publicacions URV, 2020) · 884 p. · 60 €
DVD La Transició democràtica espanyola (1975-1982) Documents, material gràfic i protagonistes
Harana, Lola;Rúa, José Manuel;Santacana, Carles;Segura i Mas, Antoni;Mayayo Artal, Andreu;Aracil Martí, Rafael | 0.848182 | curate | {"ca": 0.8920712539294446, "en": 0.007334963325183374, "es": 0.05658400279427174, "pt": 0.006636395389451624, "fr": 0.03737338456164862} | https://www.e-buc.com/fitxa.php?isbn=978-84-475-3916-1 |
mc4_ca_20230418_3_609323 | La votació és el primer termòmetre del suport a Trump des que va arribar a la Casa Blanca
NÚRIA FERRAGUTCASAS Nova York 06/11/2018 11:32
651x366 Projeccions de vot al Senat segons les enquestes de RealClearPolitics / M. ASÍN Projeccions de vot al Senat segons les enquestes de RealClearPolitics / M. ASÍN
La clau d'aquestes eleccions és si el Partit Republicà podrà mantenir la majoria a les dues cambres del Congrés després de dos anys amb Donald Trump a la Casa Blanca, una situació força inèdita als Estats Units, on el sistema electoral afavoreix el contrapès entre l'executiu i el legislatiu. Per exercir un contrapoder efectiu i tenir la capacitat de bloquejar les iniciatives de Trump, els demòcrates necessiten controlar les dues cambres. Segons les enquestes, tenen possibilitats d'aconseguir la majoria a la Cambra de Representants però és més difícil que arribin a controlar el Senat.
Es renova tota la Cambra de Representants i un terç dels senadors
540x306 La batalla per la Cambra de Representants, segons RealClearPolitics / M. ASÍN La batalla per la Cambra de Representants, segons RealClearPolitics / M. ASÍN
Es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants o cambra baixa, on actualment els republicans tenen majoria amb 241 escons. En el sistema federal nord-americà aquest parlament es renova íntegrament cada dos anys (un cop coincidint amb les eleccions presidencials i l'altre amb les de mig mandat) i la representació de cada estat és proporcional al nombre d'habitants.
La cambra alta, o Senat, està formada per 100 senadors, dos per cada estat independentment del nombre d'habitants que tinguin. El seu mandat és de sis anys i cada dos anys es renova un terç de la cambra. Per això demà hi ha en joc només 35 senadors. Es dona el cas que la majoria d'escons en joc són demòcrates (26, inclosos dos independents que normalment voten amb ells), i d’aquests, 10 representen estats on va guanyar Trump, mentre que els republicans només han de defensar 9 escons. S’espera que els republicans com a mínim conservin la seva majoria a la cambra alta, amb 51 escons. El sistema electoral afavoreix els conservadors perquè els estats més rurals i més despoblats, tradicionalment republicans, com Wyoming, tenen el mateix pes a la cambra que els més urbans i poblats. Els demòcrates aspiren a aconseguir Nevada i Arizona, on el pes de la població llatina és important.
I els governadors?
En joc la direcció de 36 estats, que serà clau en les presidencials
540x306 Enquestes a les eleccions a governadors segons RealClearPolitics / M. ASÍN Enquestes a les eleccions a governadors segons RealClearPolitics / M. ASÍN
També s'escullen els governadors de 36 estats federats i dels 3 territoris que no tenen consideració d'estat: els governadors serien els presidents de cada estat, i tenen capacitat per legislar en àmbits tan sensibles com la salut i el control d'armes. Durant les campanyes de les presidencials els governadors tenen un paper important en la mobilització de voluntaris i de donants per als seus candidats. Els governadors sorgits de les eleccions de demà poden jugar un paper important en la cursa per a la Casa Blanca de 2019 i 2020.
També hi ha en joc 300 alcaldies, entre les quals la de la capital, Washington.
Quins són els possibles escenaris?
Trump pot perdre més o menys marge de maniobra
Si els pronòstics es compleixen, els Estats Units tornaran a tenir un poder dividit després de dos anys de control republicà absolut. Trump tindrà dificultats per tirar endavant la seva agenda i farà front a moltes investigacions de la cambra baixa, que aniran des de les seves declaracions d’impostos fins als suposats lligams amb Rússia del seu equip de la campanya presidencial.
El segon escenari, més remot, és que els demòcrates aconsegueixin recuperar les dues cambres, amb la qual cosa podrien bloquejar els candidats de Trump a jutge o als alts càrrecs de l'administració. Trump es trobaria havent de treballar amb un Congrés demòcrata amb les presidencials del 2020 a l'horitzó.
També és improbable el tercer escenari, que els republicans mantinguin la majoria a les dues cambres, cosa que li deixaria les mans lliures per continuar amb la política de retallades i de desmantellament del llegat d'Obama, així com per consolidar el gir conservador del Tribunal Suprem amb l'elecció vitalícia dels pròxims jutges. Fins i tot el president es podria desfer del fiscal general Jeff Sessions, que l'ha criticat durament.
I l''impeachment'?
La destitució de Trump no està plantejada
Una moció de censura a Trump no està ara per ara sobre la taula. El procés de destitució no tindria cap probabilitat de prosperar, ja que fins i tot si guanyessin a les dues cambres els demòcrates no tindrien la majoria de dos terços necessària al Senat. El que sí que podran fer, si finalment aconsegueixen la majoria a la cambra baixa, és promoure investigacions dels comitès parlamentaris sobre la controvertida gestió de Trump.
A qui beneficia una participació més alta?
Alguns milers de vots poden decantar la balança
Les eleccions de mig mandat són menys atractives per als nord-americans que les presidencials, i la participació sol ser d'un 35%. L'escàs interès penalitza el demòcrates, però en aquesta ocasió, plantejades com la primera oportunitat de respondre a les polítiques ultraconservadores de Trump, els comicis han aixecat més expectació, com es veu en les dades de vot anticipat. El control de la Cambra de Representants depèn d'uns milers de vots en unes desenes de districtes, on es concentra la batalla electoral. Amb la victòria a les primàries del Partit Demòcrata de cares noves, joves, més progressistes i de diverses minories, els demòcrates han aconseguit transmetre una imatge de renovació i animar els seus votants, fins i tot els més joves, que solen abstenir-se en les eleccions de mig mandat. Candidatures com la d’Andrew Gillum a governador de Florida, la de Beto O’Rourke a senador de Texas o la d’Alexandria Ocasio-Cortez a congressista de Nova York han activat les bases i multiplicat les donacions a les campanyes electorals.
Un test electoral per a Trump?
Unes eleccions excepcionals per a un president excepcional
Normalment les eleccions de mig mandat estan marcades per factors locals aliens a la política federal. Però en aquest cas el mateix Trump s'ha implicat personalment en la campanya –cosa gens habitual als Estats Units– i ha convertit les legislatives en un referèndum a la seva gestió. La qüestió no és tan qui guanya sinó per quin marge: una victòria aclaparadora d'un bàndol o de l'altre pot llegir-se com un aval al gir reaccionari del president o l'inici del seu declivi.
Els indecisos seran decisius
Les últimes enquestes recollides per RealClear Politics apunten que els demòcrates obtindrien 205 escons a la Cambra de Representants i els republicans 201, mentre que 29 estan encara en disputa. Al Senat els republicans conservarien 50 escons per 44 dels demòcrates, i 6 estan encara a l'aire. Segons el mateix portal, els demòcrates guanyaran 19 governadors i els republicans 22. En la recta final, l'expresident Barack Obama també s'ha mullat en la campanya.
La bona marxa de l'economia és la principal carta de Trump, però habitualment les eleccions de mig mandat penalitzen el partit del president. Per això ha agitat el fantasma de la por als immigrants. L'última excepció van ser les legislatives de 2002, amb Georges W. Bush a la Casa Blanca, encara sota el xoc dels atemptats de l'11 de setembre.
El duel entre Trump i Obama acapara el final de la campanya
Dues dones indígenes de Nou Mèxic i Kansas, les primeres a arribar a la cambra baixa dels EUA
senat EUA | 0.827054 | curate | {"ca": 0.986422356973372, "pt": 0.007250197732665436, "en": 0.006327445293962563} | https://www.arabalears.cat/internacional/Guia-practica-eleccions-Estats-Units_0_2120188058.html |
mc4_ca_20230418_17_397437 | Metodologia i desenvolupament de projectes en xarxa » Gestió de projectes
Metodologia i desenvolupament de projectes en xarxa Grau de Multimèdia
El diagrama de Gantt, desenvolupat per Henry Laurence Gantt, és un mètode gràfic de planificació i control en què un projecte es divideix en diferents activitats i es realitzen estimacions sobre quant temps requereix cadascuna d’elles, així com el total de temps necessari per acabar el projecte per complet. Henry Laurence Gantt va refinar el […]
La professionalització de la gestió de projectes va sorgir en els anys 50 per donar resposta a les necessitats de la indústria militar. En els anys posteriors la resta d’indústries adopten els seus principis. Al següent document titulat “Origen de la gestión de proyectos” trobareu més informació introductòria sobre el tema: http://www.navegapolis.net/files/s/NST-001_01.pdf També us adjunto […]
Habilitats en la gestió de projectes
Us recomanem aquests enllaços relacionats amb la gestió de projectes: En que consisteix la Gestió de Projectes? La importància de comprendre l’entorn i saber adaptar-se Habilitats per a gestionar un projecte La mujer como gestora de proyectos Gestión de Proyectos: ¿Qué? ¿Cómo? ¿Para quién? 10 puntos clave a la hora de elegir un software de […] | 0.730107 | curate | {"ca": 0.7873015873015873, "es": 0.2126984126984127} | http://multimedia.uoc.edu/blogs/metodologia/category/gestio-de-projectes/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_134724 | Dijous passat, 9 de juny, l’alumnat i les tutores del Projecte de Diversificació Curricular de l’Institut Francesc Ribalta vam celebrar l’últim dia de curs, abans d’hora ja que un dels alumnes marxava i volíem acomiadar-lo i celebrar l’acabament tots junts.
Ja ho veieu a les imatges, que, amb el temps d’estiu que està fent darrerament, vam poder gaudir d’una bona estona a la piscina, tot i que a tots i a totes se’ns va fer curta. Els alumnes fan aquests comentaris:
Va ser una bona idea per canviar d’aires. Sento que ens vam acostar més com a companys. Sincerament, va ser massa poca estona, tot i així, va ser molt bonic, amb rialles conjuntes i moments inoblidables. (Rawea)
Va ser una bona sortida i em vaig divertir moltíssim amb tots els companys i companyes del PDC. (Nicoleta).
Em va agradar moltíssim anar a la piscina i estar tots junts, va ser molt maco i divertit. Va ser poca estona, ho hauríem hagut d’allargar més. (Anna)
Em va agradar molt fer aquesta sortida per acomiadar-nos d’un dels nostres companys. Serà un bon record i, com que feia molta calor, va estar molt bé poder-nos banyar. I fer un vermut va ser també molt bona idea. A mi em va faltar que la sortida durés més estona i poder gaudir més ja que ens ho estàvem passant molt bé i el temps ens va passar volant. Va ser una bona sortida! (Lluïsa)
En aquesta excursió m’ho he passat molt bé amb tots els meus companys, hem estat molt a gust, va ser un bon aperitiu i vam poder gaudir de la piscina. La llàstima és que només va durar dues hores. En resum, un dia ben divertit! (Carles)
Va estar molt bé ja que va ser l’últim dia que estàvem junts tots els de la classe. (Paula)
Va ser una sortida molt diferent, sorprenent i ben organitzada entre tots i totes. Em va agradar molt, una bona experiència amb el grup classe. (Bella)
Va estar molt bé ja que som un grup petit i tenim molt bon ambient entre nosaltres. Va ser molt divertit. (Íria) | 1 | perfect | {"ca": 0.9323467230443975, "en": 0.007399577167019027, "es": 0.005813953488372093, "it": 0.003171247357293869, "pt": 0.04334038054968287, "fr": 0.004228329809725159, "no": 0.0036997885835095136} | |
macocu_ca_20230731_8_468354 | La fauna del Delta de l’Ebre
La diversitat d’hàbitats i el clima humit i temperat propicien l’aparició de molts invertebrats. Les sangoneres eren tan abundants que calia en els arrossars portar les cames ben cobertes i se n’exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any. Han desaparegut quasi algunes espècies com l’hemípter Naucoris maculatus dit cutimanya al delta, i es troba en canvi en expansió el crustaci Procarnburus sp, dit cranc de riu americà.
Els mosquits, els insectes més coneguts i característics, han portat ja des del 1917 (Mancomunitat de Catalunya) a emprendre una lluita sistemàtica contra el paludisme, endèmic al sector. Dels lepidòpters hi ha infinitat d’espècies, que ataquen els conreus, algunes interessants des del punt de vista zoogeografic, com Chilo supressalis, Borbo zelleri o l’excepcional presencia de diverses espècies de Danaus sp. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis, com Apus cancriformis. Amb una base de fauna entomològica tan extensa, els predadors hi són ben representats: araneids com l’argiope dels sorrals (Argiope lobata) o nombrosos odonats com els cavalls de bruixa o rodadits (Libellula sp) i toreros (Calopterix sp);Als vespres d’estiu, nuvolades d’efímeres(Polymitarcis virgo) es precipiten als punts de llum. Els coleòpters tenen també una nombrosa representació i el seu paper en els diferents ecosistemes resulta bàsic: els iaios (Hydrophilus) dels arrossars i les seves agressives larves o miquels, el generes Pimeliadels sorrals, així com Scarabeus, Anoxia, Amphimalon, Elenophorus, etc.
Ictalurus nebulosus
Quant a l’herpetofauna, destaquem primer les nombrosíssimes serps d’aigua. Les tortugues són en canvi poc freqüents i les granotetes (Hyla meridionalis) estan quasi extingides; només la granota (Rana perezi) aguanta una població elevada. Entre els gripaus hi ha el comú i el d’esperons. El discoglòs es troba aïlladament per tot el delta. Les sargantanes es troben arreu (Podarcis hispanica) i a les platges corren les sargantanes dels Psammodromus algirus sorrals i d’altres (Acanthodactylus erythrurus). Els tritons són escassos i els dragonets (Tarentola mauritanica i Hemidactylus turcicus) es troben a les edificacions.
Els peixos són abundants per l’important paper que l’aigua juga al delta i pels distints graus de la seva salinitat, que va des de nivells insignificants als ullals fins a la mar, passant pels aiguabarreigs del riu amb aquesta. Els esturions i les llamprees han minvat dràsticament, igual com és el cas de les sabogues (Alosa sp), i per contra han aparegut espècies noves com la perca americana(Micropterus salmoides), el lluç de riu (Esox lucius), el peix gat (Ictalurus nebulosus) i el sílur (Silurus glanis). A part aquestes espècies, més aviat escasses, n’hi ha de altres ben abundoses: mugílids, ciprínids, serrànids, etc. dels quals es pesquen centenars de tones cada any. Les anguiles han constituït una pesca tradicional (30 a 50 tones anuals d’anguiles i més de 5 d’angules). Les espècies marines de moixarres, corballs, reigs, molls, han donat també justa fama al litoral deltaic. Quant als mamífers, la intensa humanització del delta fa que la presencia dels grans mamífers sigui esporàdica (cas dels senglars o dels teixons) però consta la presencia en temps passats de cérvols i cabirols. Actualment queden alguns conills boscans i es crien guineus, i queden pocs exemplars de llúdries, eriçons i mosteles. Són molt freqüents les rates, les rates d’aigua, els ratolins i els furans (Crocidura sp). El poblament de rates penades, abans extraordinàriament nombroses. ha minvat molt. L’avifauna del delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa ultrapassa de molt l’interès local i té una màxima importància internacional. Per això en diverses convencions el delta de l’Ebre apareix corn a zona de màxim interès, per las colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins i pel pas dels ocells migratoris hivernants i apareix sempre dins la categoria A, de prioritat de protecció urgent.
Aquest fet es fa especialment evident a la tardor, els mesos d’octubre i novembre, quan ja recollit l’arròs, els camps resten encara enaiguats i són colonitzats per milers i milers d’ocells aquàtics que passen en migració o inicien la seva hivernada. En el cas concret dels ànecs els mesos de novembre del 1980 i 1981 se’n comptaren més de 75.000 exemplars, a més d’unes 16.000 fotges. La situació normal a la tardor és una mitjana de 53.000 ànecs i 13.000 fotges i a l’hivern de 26.000 ànecs i 5.000 fotges. Aquestes xifres representen més del 90% dels ànecs de Catalunya a l’hivern i aproximadament un 10% dels hivernants a la península ibèrica.
Espècies de molt interès entre d’altres, són el cullerot (Anas clypeata) i l’ànec xiulador o piulador (Anas penelope), encara que el gruix dels estols sigui format pels colls verds o adenes (Anas platyrhynchos). També té interès enumerar l’ànec blanc (Tadorna tadorna),l’ànec griset (Anas strepera), el xarxet comú (Anas crecca), i el morell de cap-roig (Aythya ferina). Dins d’altres grups d’ocells és interessant de mencionar l’arpella (Circus aeruginosus), el mussol emigrant (Asio flammeus), el bitó comú (Botaurus stellaris), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet ros (Ardeola ralloides), l’esplugabous(Bubulcus ibis), el martinet blanc (Egretta garzetta), el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’agró roig (Ardea purpurea), el flamenc(Phoenicopterus ruber),el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), el rascló (Rallus aquaticus), la picardona (Porzana pusilla), la fotja vulgar (Fulica atra), la garsa de mar (Haematopu. ostralegus), el cames-llargues (Himantopus himantopus), el bec d’alena(Recurvirostra avosetta), la perdiu de mar (Glareola pratinicola), la gavina capblanca (Larus genei),la gavina corsa (Larus audouinii),entre molts altres. | 0.87454 | curate | {"ru": 0.004747371990505256, "ca": 0.9894879620210241, "en": 0.003221430993557138, "oc": 0.00254323499491353} | |
mc4_ca_20230418_1_699003 | L’absurd | L'Atenes de Pèricles
Enviat per: Artur Díaz Barbagli | 6 Abril 2009
L’absurd ha fet més pasta que la imatge de la Marylin o els mobles del senyor Ikea, ha perdurat des dels seus inicis potser més que aquesta empresa que tant dura, la dels de la “vertadera fe”, perquè és una bomba. Sí, l’absurd és el la boca de l’humor, tot acudit o broma passa per l’absurd per a acabar a la racionalització d’aquest, que fa gràcia.
En els últims cent anys, però, l’absurd ha tret el caparró de sota la manta de les comèdies, el teatre convencional i burgès. Es va voler imposar, ell era l’estrella i en tenia tot el dret. I van arribar tot de gent amb els que l’absurd es va contractar de per vida: Beckett, Ionesco, Jarry i Harold Pinter, entre d’altres, van firmar encantats a Europa, però, a Espanya, Mihura, Tono, Neville, Pedrolo, Buñuel i altres ja havien vessat tinta contractual. L’absurd havia començat una carrera que el conduiria a la fama més absoluta. Durant els primers anys va haver de compartir escenari amb la crítica social i alguns convencionalismes, estrelles amb les quals encara fuma entre cametes.
Fem un salt en el temps i l’absurd tot i que vell sempre es presenta fresc i actual. Als anys setanta salta a la fama el grup humorístic Monty Python, amb gran una fama brutal que aconseguirien gràcies a la seva empatia amb l’absurd i la magistralitat. I d’aquí cap endavant, un Woody Allen, uns The Young Ones, un Yes Minister, Mr. Bean i fins i tot un Austin Powers han estat posant a l’absurd com a estrella inqüestionable del seu show, dela seva sèrie, les seves pel·lícules.
Avui en dia l’absurd encara és poderós, la crisi no l’ha afectat, i en l’àmbit d’internet, la més gran peixera, ha començat fa poc la era WTF (What The Fuck), que en general es manifesta en pàgines, molt populars, on hi ha imatges considerades WTF o derivats (Fail, 0wn3d, p0wn3d, etc. ).
El monopoli de l’humor no és de les millors sèries o pel·lícules, no és d’un còmic o d’un empresari. El monopoli és de l’Absurd, inclineu-vos davant de sa excel·lència.
Arxivat a Actualitat, Cultura, Història, Internet, Reflexió | Etiquetes: 0wn3d, Absurd, austin Powers, Buñuel, Fail, Harlod Pinter, Ionesco, Jarry, Miguel Mihura, Monty Python, Mr. Bean, Neville, owned, Pedrolo, Samuel Beckett, Teatre de l'absurd, The Young Ones, Tono, What The Fuck, Woody Allen, WTF, Yes Minister
« Una imatge de Barcelona
Els obrers sortint de la foto »
L’absurd és l’humor intel·ligent portat a l’extrem. És tan extrem que desapareix la reflexió, l’objectiu és el sense sentit, sobre el qual es pot, si es vol, reflexionar llargament. És simplement fantàstic.
By: João França on 6 Abril 2009
Home, m’han faltat alguns mestres de l’absur com Beckett, Mihura i, com no, els germans Marx…
Si et llegeixes el text que hi ha al costat de les fotos els trobaràs, menys als Marx, que no he posat per oblit, degut segurament a la poca influència que en tinc.
By: Artur Díaz Barbagli on 7 Abril 2009 | 0.8515 | curate | {"ca": 0.9598912304554724, "it": 0.01563562202583277, "es": 0.0006798096532970768, "pt": 0.02379333786539769} | https://atenespericles.wordpress.com/2009/04/06/labsurd-2/ |
crawling-ib3_ca_20230205_0_36572 | Un grup de treballadors del sector de la dependència s’han concentrat avui davant la Conselleria d’Afers Socials convocats per Comissions Obreres. El sindicat reclama al Govern un major control de centres residencials de gestió privada per aturar l’expansió del coronavirus.
També demanen una major inversió de l’Estat en serveis socials i que es reactivi la negociació del nou conveni col·lectiu per aquests treballadors. Unes negociacions que quedaren aturades a l’inici de la pandèmia i que preveien millores en les condicions laborals i increments salarials. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/ccoo-demana-al-govern-mes-controls-a-residencies-privades |
mc4_ca_20230418_11_300851 | Abans que el Sónar | Xavier Castillón | girona | Música | El Punt Avui
Abans que el Sónar Abans que el Sónar Abans que el Sónar Abans que el Sónar + Abans que el Sónar E-mail
El documental ‘Nou.Set.Dos’ reivindica l’enèrgica escena electrònica gironina dels anys vuitanta i noranta
La presentació d’ahir, amb Xavi Izquierdo, Marta Madrenas, Albert Domènech i Joaquim Riera X.C
Abans que el Sónar Abans que el Sónar Abans que el Sónar Abans que el Sónar Abans que el Sónar E-mail
S’estrenarà demà a Girona i es complementa amb una Mercè Electrònica especial
“No tot va començar el 1994 amb la primera edició del Sónar, com es pensen alguns: les comarques de Girona van ser pioneres en l’inici de la cultura electrònica a Catalunya, des de finals dels anys vuitanta.” Així explica la tesi que defensa i argumenta amb testimonis de primera mà la pel·lícula documental Nou.Set.Dos un dels seus dos directors, Albert Domènech –l’altre és Òscar Sánchez–, que ahir va presentar a l’Ajuntament de Girona aquest film sobre el paper pioner de l’escena electrònica gironina i, sobretot, de tres clubs: La Sala del Cel (Girona), Blau (Banyoles) i Le Rachdingue (Vilajuïga).
Acompanyat per l’alcaldessa, Marta Madrenas –que va defensar la música electrònica com a part del nostre patrimoni cultural– i de Joaquim Riera i Xavi Izquierdo, de la plataforma Electrona , Domènech va explicar que la pel·lícula s’estrenarà demà al migdia als cinemes Albèniz Plaça, en una sessió dedicada sobretot a les persones que han col·laborat en el projecte, en la qual es podrà veure una versió més extensa –90 minuts– que la que està previst que emeti d’aquí a alguns mesos Televisió de Catalunya, coproductora del film, després que passi per l’In-Edit i altres festivals de documentals musicals.
L’estrena de demà es complementarà a la tarda i a la nit amb una edició especial de La Mercè Electrònica, organitzada per Electrona a l’auditori de La Mercè, en què David Fussió, Edu Exploited i Left viatjaran a l’edat d’or de La Sala del Cel i el Blau i, com a caps de cartell, Alexander Kowalski (live) i Valentino Kanzyani recuperaran els seus clàssics. Ja gairebé no queden entrades per a aquesta festa, que tindrà una afterparty a Platea amb Cybersonic, Djoseph i un convidat sorpresa.
El Punt Avui. Girona 29-11-2019, Pàgina 53 | 0.921385 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1703337-abans-que-el-sonar.html?cca=1 |
mc4_ca_20230418_2_205975 | Les regnes del destí: 07.2009
Esbufegant, pedalada a pedalada, ha pujat fins al coll de Sant Genís. 2 d'11, sol lluent, tramuntaneta, i tota l'esplendor de la badia de Roses a l'altra banda. Aquest ja no és el païsatge feréstec del Cap de Creus, és la porta a la terra promesa i civilitzada. Malgrat els blocs de Santa Margarida, malgrat les destrosses, la badia generosa, materna, blavíssima, preval.
L'Indiano hi regna, aquell moment és seu, de ningú més que de la joia d'haver-se superat. Se sent com un dia que, a Zacatecas, va pujar al Cerro de la Bufa, i mirant avall es va sentir com Pancho Villa després d'haver conquerit la vila. És sabut que no hi ha testosterona que no impliqui algun bri d'èpica, encara que sigui íntima i un pel ridícula.
Ha mirat cap avall, per on ha pujat, sense acabar-se de creure que hagi pogut. Un mil homes puja a peu pel camí. Això l'acaba de reforçar: si aquest triatleta està pujant a peu el darrer tram arrossegant la bici, ell podrà confessar que també ho ha fet! El triatleta, mut, fa un gest amb la barbeta arribant a dalt el coll. L'Indiano suposa que és una salutació. Gairebé sense aturar-se, torna a pujar al que més que una bici sembla un giny espacial, i es llança avall per un corriol. L'Indiano se'l mira entre decebut -li venia de gust comentar com n'era de màgica la vista- i espaordit. Mai no havia pensat que es pogués baixar per un lloc semblant.
Mira cap a la badia una darrera vegada, té un record per la A., puja de nou a la bici, nova i lluent, verge de pols encara, i torna avall, cap a la Selva.
Fotos: collsmaxim i gerard bosch a flickr.com
-Ma-MÁ! Ma-MÁ!
L'Indiano es lleva i camina cap al bressol, que cada dia es fa més petit.
-Bon dia, Bitxo!
-Ehe! Ehe!
Alegria incontinguda i braços amunt de l'Indianet.
L'Indiano l'agafa a coll, es fan mútues abraçades i copets a l'esquena.
-A-am! A-am!
-Anem, anem a fer el biberó de cereals i fruita!
Cap a la cuina.
Queixes i plors de l'Indianet.
-Un moment, un moment, per molt que et queixis no aniré més ràpid! Au puja a la trona.
Hi puja d'una revolada, l'Indiano el corda.
Agafa el biberó i els ulls se li afinen de plaer: torna la imatge d'uns mesos enrere, quan s'agafava al pit, i li venia aquella son incontenible, que no l'impedia menjar, i menjar, i menjar. L'Indiano li parla i li acarona el cap.
L'Indianet acaba, i allarga el biberó al seu pare. Ara l'expressió de bebé li ha fugit de la cara. És Atila, perfectament decidit a començar les seves ràtzies diàries. Mira cap a la sivella que el manté lligat a la trona i diu al pare la primera frase intel·ligible que aquest li ha sentit:
-Vull baixar.
-Mira Indianeta, mira quina lluna tant gran! Demà serà plena!
-Plena de regals?
-Sí bonica, plena de regals.
Foto: Cien de Cine a Flickr | 0.775102 | curate | {"ca": 0.8923303834808259, "pt": 0.021386430678466076, "it": 0.004793510324483776, "de": 0.00331858407079646, "fr": 0.026179941002949854, "gl": 0.004056047197640118, "es": 0.04793510324483776} | http://berenguercamps.blogspot.com/2009/07/ |
macocu_ca_20230731_1_328093 | Els entorns de més de 150 escoles de Barcelona estaran pacificats a final de 2022
Un total de 155 escoles de Barcelona tindran l’entorn pacificat a final de 2022. El programa Protegim les Escoles continua accelerant i sumant més actuacions any rere any per esdevenir un projecte estructural de ciutat. El Govern municipal ja ha concretat el llistat d’escoles previstes per a l’any vinent, que seran 54 i se sumaran al centenar de centres educatius on ja s’ha actuat o es farà aquest any. Tots aquests equipaments disposaran d’un espai urbà pacificat amb un aire de més qualitat, més espais de trobada i menys accidentalitat i soroll.
Amb aquest programa, el Govern municipal vol donar resposta a les demandes ciutadanes de protegir prioritàriament els nens i nenes de la ciutat i fer de les escoles i el seu voltant un lloc segur i ple de vida. I consolidar un model de ciutat on les escoles esdevenen punts neuràlgics i d’especial atenció a l’espai públic.
La primera pacificació va ser el gener de 2020 a l’Escola Grèvol, a Sant Martí, i durant l’any passat se’n van completar 26. Les actuacions han tingut molt bona rebuda per part de les comunitats educatives i s’han convertit en una extensió de l’escola en l’espai públic. Permeten organitzar millor les entrades i sortides i mantenir la distància de seguretat entre alumnes en l’actual situació de pandèmia i, a més, els veïns i veïnes fan ús de les zones guanyades. | 0.875573 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_355976 | Ha passat molt temps des que vaig fundar Jamaica Coffee Shop, va ser quan va néixer el concepte de coffee shop a Espanya. Ha plogut molt cafè des de llavors, vam arribar a tenir més de 150 locals repartits pel nostre país, Andorra i Portugal, el que va representar el reciclatge de la tradicional cafeteria que fins llavors existia.
Ensenyem a el consumidor quins eren bons cafès, gairebé ningú sabia la procedència ni la forma correcta de la preparació d’aquesta beguda tan social. L’habitual fins aquell moment era consumir una barreja de robusta amb una mica de aràbic barrejat també amb torrefacte (grans de cafè caramelitzats amb sucre), això li donava un color xocolata i sabor amarg a causa de la caramelització dels grans de cafè, en definitiva un cafè regular que en gairebé tots els llocs sabia més o menys igual.
Amb l’arribada dels coffee shops vam començar a ensenyar als consumidors i mostrar-los els diferents tipus de cafè que existeixen, amb les seves procedències i varietats. Per això van tenir ràpidament tant èxit els coffee shops, el que provava nostres cafès naturals 100% aràbics i sense torrefacte, notava una diferència abismal en el seu color avellana però sobretot en la textura i en el gust dolç d’aquests tipus de cafè. A causa de la seva qualitat es pot prendre perfectament sense sucre i així ho vam prendre nosaltres, vam ser els primers a canviar les (fins a aquest moment típiques) bossetes de sucre blanc refinat de 10 g. per les de sucre bru de 6 g., que és el que recomanem als nostres clients per realçar el sabor d’un bon cafè. Totes aquestes raons van contribuir a el gran èxit de Jamaica Coffee Shop.
A el dia d’avui, la cultura de cafè que vam aconseguir establir a través de Jamaica Coffee Shop a Espanya s’ha dissolt una mica a partir d’el sorgiment de nombrosos imitadors, cosa que ha propiciat que el concepte perdés l’ànima i la passió que identifiquen el bon gust pel cafè de qualitat.
Corren nous aires i estils en la preparació dels cafès, des d’un espresso d’especialitat preparat com s’ha de fins a un cappuccino lateado amb les seves formes artístiques, creats per baristes apassionats per ser diferents. El futur és bo, som testimonis d’un sedàs important de les imitacions i s’estan quedant només unes poques marques excel·lents.
La nostra marca INGREDIENTS vol tornar el que abans es va aconseguir amb Jamaica Coffee Shop: bons blends dels millors cafès d’origen de l’món, Kopi Luwak, Jamaica Blue Mountaini Costa Rica Bellaterra de la nostra pròpia finca Coffea Diversa.
L’objectiu d’INGREDIENTS és (i ha estat sempre), honrar i difondre la idea que el cafè és quelcom més que una beguda, és una cultura que ve amb força.
Antonio Veloso
C.E.O.
Navegació per les entrades
Nou logo de ingredients cafè, un disseny adaptat als nous temps
Obrim ingredients finestrelles!
Història
El nostre cafè
Locals
Contactar
INFORMACIÓ
Condicions de compra
Recollida en botiga
Política de privacitat i avís legal
Política de cookies
El meu compte
ATENCIÓ AL CLIENT
607 38 23 43
SEGUEIX-NOS!
© 2021 Ingredients Cafè • Diseñado por IdaliaDigital
Utilitzem galetes per a oferir-te la millor experiència en la nostra web.
Podeu esbrinar més sobre quines galetes estem utilitzant o desactivar-les en parèmetres.
Accepta
Rebutja
Configuració
Abrir chat
WhatsApp
Hola 👋
¿En qué podemos ayudarte?
Tanca els paràmetres de les galetes RGPD
Resum de privacitat
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Política de galetes
Resum de privacitat
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades. | 0.732162 | curate | {"ca": 0.9094534365470326, "en": 0.01595120806943467, "es": 0.04996481351161154, "fr": 0.020642739854562515, "sv": 0.0016420361247947454, "pt": 0.002345765892563922} | https://ingredientscafe.es/ca/passat-present-i-futur-dels-coffee-shops/ |
cawac_ca_20200528_4_152805 | Voluntaris de Protecció civil
L'associacio del voluntariat de protecció civil, té com a finalitat social la col·laboració desinteressada en tasques de protecció civil a dins el terme municipal. Te caràcter humanitari i altruista, sense ànim de lucre.
Funcions de l’associacio del voluntariat de protecció civil: Té com a funció la col·laboració amb l’Administració municipal en tasques de protecció civil. En l’àmbit d’aquesta funció, centra la col·laboració principalment en la participació en les següents tasques: La coordinació de l’aportació desinteressada del voluntariat en tasques de protecció civil dins el municipi. L’impuls de la participació ciutadana en temes de prevenció o actuacions de protecció civil. La sensibilització de la població respecte dels riscos que els pugui afectar. Les activitats formatives i divulgatives. El suport en l’elaboració, la implantació o el manteniment de plans de protecció civil
La vinculació del voluntariat de protecció civil amb l’Ajuntament no té la consideració de relació laboral o administrativa, sinó tan sols de col·laboració voluntària i no remunerada per a la prestació de serveis de forma gratuïta i altruista, com a mitjà de realització d’accions humanitàries i de solidaritat social | 0.79394 | curate | {"ca": 0.9667747163695299, "en": 0.03322528363047002} | http://www.santboi.cat/PaginesW.nsf/Web\Planes/4E82223D2ADF6EABC12574780059D6AE?OpenDocument&Clau=Protecciocivil03&Idioma=ca&Seu=N |
macocu_ca_20230731_9_335804 | CERCA PER TEMÀTIQUES
SALRACH, JOSEP MARIA
L’autor ens acosta a la realitat dels catalans de fa mil anys que acudien als tribunals per resoldre tota mena de conflictes (sobre béns, drets, dominis, accés a la terra, lliberta... 9788497664752 SALRACH, JOSEP MARIA
Aquest llibre ens ofereix una panoràmica, sintètica i ben documentada, sobre un dels problemes persistents al llarg de la història de la humanitat: la fam.Al final del recorregut, ... 9788497662963 SALRACH, JOSEP MARIA
Josep M. Salrach ens ofereix una panoràmica solvent de la societat catalana de la fi del primer mil·leni (segles IX-X), interpretada sobretot des de l’òptica del poder i de l’organ... 9788497660938 SALRACH, JOSEP MARIA | 0.78482 | curate | {"en": 0.02881844380403458, "ca": 0.9711815561959655} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_53818 | Extret de: la Directa Una filtració frustra el desallotjament del Casal Popular de Joves de GràciaUna filtració ha frustrat aquest matí l'intent de desallotjament del Casal Popular de Joves de Gràcia. Els Mossos d'Esquadra havien previst l'assalt de l'edifici situat al carrer Ros de Olano 39 per quarts de set, quan encara era fosc a la vila de Gràcia. Les intencions policials, però, van arribar a orelles dels joves que des de fa 11 anys gestionen aquest centre social. Des de les sis del matí una concentració d'un centenar de persones a les portes de l'edifici i diverses barricades amb tanques i contenidors als carrers adjacents han sorprès els comandaments policials i els responsables polítics del districte. Agents de paisà han passat per la zona i han informat els seus caps. L'intendent dels Mossos, Ricard Fernàndez, s'ha personat acompanyat d'un altre comandament de la comissaria de l'avinguda de Vallcarca i ha comunicat la suspensió de l'actuació durant el dia d'avui. Càmeres de TV3 i ACN han enregistrat el moment. Els joves han recol·locat els contenidors al seu llocUna desena de furgonetes d'antiavalots de la Brigada Mòbil esperaven ordres des de primera hora del matí aparcades al barri de Penitents i a la comissaria del carrer Marina. Finalment, tot l'operatiu ha quedat anulat. Aleshores, i després de celebrar-ho, els i les joves han recol·locat les tanques i els contenidors al seu lloc, restablint el trànsit viari a tots els carrers que envolten el casal. Des de l'1 de febrer és vigent una ordre de desallotjament oberta durant una forquilla temporal de quinze dies, el període es perllongarà fins aquest divendres, i serà aleshores quan el jutjat de primera instància 32 de Barcelona haurà de decidir si dóna via lliure als Mossos per a que actuïn el dia que vulguin. L'assemblea del Casal Popular de Joves i Arran Gràcia han manifestat la repulsa davant l'amenaça de desallotjament, que deixarà el barri sense un espai de dinamització de l'activitat del jovent i, a més, tornarà la finca a l'abandonament. No hi ha cap previsió d'ús per part dels seus propietaris. http://directa.cat/noticia/una-filtracio-frustra-desallotjament-del-casal-popular-joves-gracia
Alguns suports internacionals al Casal Popular de Gràcia (extret d'aquí): Belfast (Nord de Irlanda): Hernani (EH): Bilbao (EH): Pasaia (EH): Donosti (EH): Zarautz (EH): Pamplona (EH): Roma (Itàlia): Londres (GB):
Pascual Maragall donant suport al Casal Popular de Gràcia
A una de les fotografies sortia l'Arcadi Oliveres, tot i que aquest no sorpren tant. | 0.861128 | curate | {"ca": 0.9628898539281484, "es": 0.037110146071851556} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_351734 | http://www.avui.cat/sabadell/notices/2010/03/movimiento_social_republicano_convoca_una_manifestacio_dissabte_a_sabadell_7840.phpmanifestació si el partit és legal”. Us deixo aquí dalt l'enllaç a un article de l'AvuiSabadell digital. Un partit feixista convoca una manifestació a Sabadell dissabte a la tarda.Crec que seria contraproduent fer cap tipus de protesta en contra. També opino que no cal ni donar-los publicitat, però tampoc cal que obviem quina calanya es passejarà per Sabadell aquest dissabte.
En el fil de Salt tu vas escriure aquesta perla l'altre dia: "Que es revoltin contra els immigrants, avera si comencen a adonar-se que ja no són ben rebuts en molts llocs del nostre país i es replantegen tornar-se als seus. Catalunya no pot ser pas una ONG acollidora de milers i milers d'immigrants que, primer, no fan sinó que augmentar la delinqüència en barris perifèrics, principalment, de ciutats grans, que no s'integren ni fan l'intent d'integrar-se en un país que els està acollint, donant allotjament, ajuts, pensions, beques i no sé quantes ajudes socials més." Ara a que ve aquesta suposada actitud d'alarma perque persones que pensen exactament igual que tu es manifesten a Sabadell??? A que jugues si es pot saber? Primer dient-nos que esperes que ningú vagi en contra, després quasi convocant tu contramanis i a mesura que creix el fil denotant que no tens ni idea de quins col·lectius estan convocant una resposta. No se si la teva actitut és pròpia del passarellisme adolescent o d'un altre cosa però hauries d'aclarir-te una mica les idees sinó és que ja les tens ben clares i ens prens per imbècils
1. Estic en contra de la immigració massiva, ho reconec, és delicte expressar-ho?2. No em queixo que es faci una manifestació en contra dels immigrants bla bla bla... sinó que els feixistes espanyols es manifestaran a Sabadell, i la immigració i la crisi és només l'excusa per fer soroll.3. Jo no els donaria publicitat, i crec que seria contraproduent fer una contramanfiestació.4. Com que ja s'ha proposat una contra-manfiestació per part d'un fotiment de sigles que, reconec que les he sabut en aquest fil gràcies al comentari d'un usuari, m'agradaria fer aquesta contra-mani bé, i no quatre gats amb una estelada i que maca que ens quedarà la foto.
No hi ha cap problema en expressar el que vulguis, no et negaré la llibertat d'expressió, però una cosa és estar contra l'immigració massiva i una altra ben diferent la teva perla de l'altre dia que va molt més enllà i que coincideix bastant amb el que et podria dir qualsevol manifestant del MSR, aquest paràgraf encaixa molt més en la mani del MSR que en l'antifeixista. No et queixes que es faci una mani contra els immigrants?? Ho has escrit bé això? o dius que no t'importa que es manifestin contra els immigrants sinó simplement que els que ho fan són espanyols? Espero que hagi estat un error de transcripció. El fet de convocar o organitzar manis com aquestes no es fa des de cap pàgina web ni per voluntat de cap usuari, els processos són més complexes si la cosa es fa bé com veig que han fet a Sabadell, que tu amb bona voluntat vulguis donar la teva opinió molt bé, però això de "m'agradaria fer aquesta contramani bé" és una mica pedant, perque per començar és una cosa que no depèn de tu ni per sort de cap persona en concret, tu com a molt seràs un humilt participant i sinó ves allà on es decideixen certes coses i dius la teva.
"M'agradaria fer la mani" Si tu consideres literalment que seria jo qui fes la mani molt bé, perquè no em refereixo a fer-la i convocar-la i muntar-la jo, però bé, si així ho has interpretat, torna-t'ho a mirar amb uns altres ulls menys agressius. Si el meu paràgraf coincideix amb qualsevol del MSR m'importa ben poc, jo tinc ben clares les meves idees, i si aquest discurset meu el volen aprofitar, que l'aprofitin, les paraules són lliures. Jo sempre seguiré pensant que una gran massa d'immigrants mai no pot ser bona per a un país, i encara menys per a Catalunya, ara, que a tu no t'agradi que ho digui, ho comprenc, però ho continuaré dient. No em queixo que s'estigui convocant una manifestació amb l'excusa de la crisi contra els immigrants, sinó que em queixo que s'estigui convocant una manifestació FEIXISTA, m'és igual si és contra els immigrants o contra Catalunya, és un grup espanyolista.
Molt bé, ha quedat claríssim | 0.872663 | curate | {"ca": 0.9928406466512703, "es": 0.006697459584295612, "cs": 0.00046189376443418013} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_70228 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | CAN PARELLADA, C.D.,B - MATADEPERA, F.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1780821917808219, "ca": 0.6059629331184528, "en": 0.12651087832393232, "pl": 0.0128928283642224, "nl": 0.022562449637389202, "pt": 0.0265914585012087, "fr": 0.022562449637389202, "id": 0.004834810636583401} | : /acta/1920/futbol-7/alevi-tercera-divisio/grup-41/3al/can-parellada-cd-b/3al/matadepera-fc-b |
racoforumsanon_ca_20220809_2_551049 | La Karina i l'Albert han fet servir els seus estalvis d'anys per dedicar-se a viatjar per tot el globus amb els seus dos fills, que ara tenen 5 i 7 anysEl 6 d'agost del 2012, en ple estiu, la Karina i l'Albert van carregar-se a l'esquena quatre motxilles -dues de grosses i dues de petites- i van posar rumb a Singapur, al Sud-est Asiàtic, amb només un bitllet fins a Malàisia. Era el principi d'un viatge que els duria a fer la volta al món en un any i mig. Amb ells viatjaven el Bernat i l'Abril, els seus dos fills, que llavors tenien 3 i 5 anys. "O ho fem ara o perdrem el tren". És el que es van dir la Karina i l'Albert quan ella va llançar a l'aire la idea de deixar la feina i dedicar-se tot un any a viatjar. La decisió definitiva la van prendre només dos mesos abans de marxar. El primer que van fer va ser parlar amb la família -que no s'ho podia creure- i amb l'escola, amb qui van acordar un pla d'estudis paral·lel perquè el Bernat no es quedés enrere. Així, amb l'Abril encara al cotxet, van posar-se en marxa: Singapur, Malàisia, Indonèsia, el Vietnam, Cambodja, Laos, Tailàndia, Birmània, Sri Lanka, el Nepal, Dubai, Miami, el Perú, l'Equador, Bolívia, Xile i Colòmbia. "Vam marxar només amb un bitllet fins a Malàisia, i tota la ruta i els desplaçaments els hem anat organitzant in situ ", expliquen a l'ARA via Skype des d'un apartament a Cartagena, a Colòmbia, l'últim país que visiten abans de tornar a Catalunya. El Bernat, que ara ja té 7 anys, explica que no vol deixar de viatjar. En aquests 18 mesos, ell i l'Abril -que ara en té 5- han anat creixent d'una ciutat a l'altra. "El cotxet ens va anar molt bé durant uns mesos, ja que per als desplaçaments hi posàvem totes les motxilles", diu la Karina. Quatre mesos després d'iniciar el viatge, el van donar a una família de Cambodja.Alguns dies, quan la connexió ho permet, el Bernat es connecta amb els seus companys de classe via Skype. "Quan a Catalunya estudiaven els cocodrils, nosaltres érem a Sri Lanka, i n'estava ple; i quan feien un projecte sobre els pirates érem en una illa del Carib, on vam visitar la cova d'un famós pirata. El Bernat els hi explicava, i ells li explicaven el que es perdia a Catalunya", recorda amb un somriure l'Albert.Algunes de les experiències que més els han impactat, de fet, han estat poder veure els animals en el seu hàbitat natural: "Hem vist orangutans a l'illa de Borneo, tortugues gegants ponent els ous a la nit i tornant cap al mar a les platges de Malàisia, hem pujat per la trompa d'elefants i ens hem banyat amb ells a la selva de Chitwan al costat d'algun cocodril, hem fet la cadena humana per la Diada rodejant una tortuga, de les més grosses del món, a les Galápagos, ens hem banyat amb taurons a les illes Perhentian, amb llops marins a l'illa Isabella, hem nedat entre peixos de mil colors, hem caminat al costat d'iguanes i pelicans, hem passejat sobre un elefant veient els rinoceronts al seu costat, hem vist saltar les balenes geperudes a les costes de l'Equador, hem vist saltar dolfins a mar obert i hem vist infinitat d'ocells, antílops i rèptils en el seu hàbitat natural", enumera la Karina. La resposta del Bernat sobre què és el que més li ha agradat, és clara: "Tot".Tot i ser lluny de Catalunya, els dos nens han fet cagar el tió i han celebrat els Reis i els seus respectius aniversaris. Quan el Bernat va fer 7 anys, a Xile, va demanar jugar plegats les 24 hores. "Havíem estat 24 hores junts durant els últims 480 dies i ell encara volia estar-hi més", riu la Karina. L'Abril, per la seva banda, va demanar "no pujar a cap autobús en tot el dia". I joguines noves, esclar, les causants que al llarg del viatge l'equipatge de la família hagi anat augmentant de volum. "Ara l'Abril i el Bernat també porten una motxilla cadascú, i hem tret roba del pare, que ja en duia poca, per posar-hi alguna joguina", explica la Karina.A més de jugar, també hi ha estones per fer els deures de l'escola, o per repassar les taules de multiplicar mentre passegen pel desert d'Atacama, pels altiplans del Perú o per les platges de l'illa de San Andrés, al Carib: "La sorra és la pissarra més gran del món", comenta la parella, que afegeix: "L'Abril, de fet, ha après a llegir amb nosaltres".Una altra part important del viatge ha estat descobrir la gastronomia d'arreu del món. "Hem menjat els plats típics de cada país: hem provat els sucs de fruites tropicals a Sud-amèrica, la serp al Vietnam i els insectes cruixents a Tailàndia". El Bernat, afirmen orgullosos els pares, és el primer a tastar-ho tot: "Això sí, quan a Dubai vam poder tenir cuina pròpia, no sabeu com van disfrutar els nens d'un plat de mongeta tendra i patata amb un raig d'oli".Viatjar durant tant de temps i haver de fer front a tantes despeses -àpats, transport, allotjament, etc.- comporta cenyir-se estrictament al pressupost. La despesa mitjana entre tots quatre anava dels 50 als 80 euros al dia: "En total, tot el viatge és gairebé com comprar-se un cotxe car", reflexiona l'Albert. "Aquest límit de pressupost suposa no tenir certes comoditats que sí que tenim a casa: l'aigua calenta ha sigut escassa; i les dutxes i lavabos, tota una experiència. Ens ha arribat a sortir una rata de sota una banyera, per no parlar de les aranyes, escarabats i fins i tot iguanes que ens hem trobat en alguna habitació", recorden. "Les habitacions han sigut tota una aventura, i buscar d'allotjament -ho feien sobre el terreny- una gran tasca de l'Albert, el millor negociador de preus", continua la Karina: "Llits trencats i bruts, dutxes que enrampen, matalassos a terra, habitacions a sobre d'un sorollós karaoke… Els ous Kinder -han descobert que són un gran luxe-, els bons cafès i les cerveses s'han hagut de limitar en funció del pressupost. Les sabates han durat i les hem reparat fins que hem pogut, i la roba és vella i foradada però aguanta", diu.Tot i això, l'Albert comenta que ell no ha trobat a faltar res. "Sí, ell ha desconnectat del tot. Si no fos per mi, els seus pares no sabrien on para des de fa mig any", bromeja la Karina, que sempre que troba wifi ho aprofita per enviar fotografies i vídeos a la família des del mòbil. "A la meva mare li vam deixar un telèfon amb WhatsApp precisament per això. De fet, si no fos per aquesta apli no hauríem allargat el viatge sis mesos més". Ella sí que ha trobat a faltar en algun moment poder sortir a fer un cafè amb les amigues o estar a prop de la família de tant en tant. "Tot i això, els meus pares ens van venir a visitar al Vietnam, Sri Lanka i Miami; i els pares de l'Albert a Dubai, la meva germana i la seva família al Nepal i diversos amics a Miami i el Perú".Precisament durant la primera visita dels avis, a l'illa de Cat Ba, van patir un tifó. "Sí que hi ha hagut alguns moments de nervis al llarg del viatge, i aquest en va ser un: la meva mare gairebé volava. Altres vegades també hem agafat vaixells amb molt mala mar, i autobusos kamikaze al Vietnam (hem hagut de baixar d'uns quants després d'advertir diverses vegades el conductor), i a l'Albert i el Bernat els van picar més de 100 flebòtoms (uns mosquits molt petits) a l'esquena, i coïen molt".En general, però, l'experiència ha sigut increïblement positiva. "És difícil saber si hem canviat o no en aquest viatge, però esperem que alguna cosa positiva quedi dins nostre de tot el que hem viscut i que ens ajudi a ser més solidaris i comprensius amb tothom, a valorar més tot el que tenim i relativitzar els nostres problemes", manifesta la Karina. El que sí que poden afirmar, afegeix, és que veure tanta misèria i sentir-se sovint impotents en veure determinades injustícies, els ha fet reflexionar molt. "Hem sigut molt afortunats d'haver nascut a Catalunya. Ens han tocat el cor les històries de moltes persones i famílies que ens hem anat trobant en cada país i que no han tingut una vida gens fàcil, però que amb el seu gran somriure i amabilitat ens ha donat una lliçó importantíssima".Aviat la Karina i la seva família hauran viscut 18 mesos tots quatre junts: "24 hores al dia plegats, fent de pares, d'amics i de professors quan hem pogut, intentant transmetre als nostres fills energia i optimisme i gaudint i aprofitant al màxim cada segon d'aquesta gran experiència".Després de tantes i tantes hores junts, afegeixen, encara no s'han cansat d'estar plegats, i creuen que tornaran a casa estimant-se una mica més, amb la motxilla carregada de vivències i moments especials que mai oblidaran. "Aviat s'acabarà aquest llarg viatge, però començarà una altra etapa i el viatge de la vida seguirà", conclou la Karina somrient.http://www.ara.cat/premium/volta-al-mon-mesos-familia_0_1082891706.html http://www.voltaalmon.cat/
És curiós com al xat, algú que estalvia per fer un viatge, és ric malgastador que et mira per sobre de l'espatlla, que malacostuma als fills, i li desitja gairebé que quan tornin no tinguin feina. I algú que s'endeuta 200.000€ o 300.000€ per la casa, el cotxe, el casament i algun viatges de propina, i no pot tornar-los; és un pobre que se li ha de condonar el deute i regalar-li un piset amb una paga per les despeses. Si no us hi heu fixat: el primer és el protopit de català, i el segon el prototip d'espanyol.
Si no us hi heu fixat: el primer és el protopit de català, i el segon el prototip d'espanyol.No.És curiós com al xat, algú que estalvia per fer un viatge, és ric malgastador que et mira per sobre de l'espatlla, que malacostuma als fills, i li desitja gairebé que quan tornin no tinguin feina.Això d'on ho treus? No he vist pas ningú que li desitji a aquesta gent que no tinguin feina quan tornin. Tu flipes molt. Jo crec que molts comentaris es limiten a dir que aquesta parella te molts diners, es a dir: que moooolts, la immensa majoria de nosaltres, això no ho pot fer ni de sort. Perquè són MOLT joves, ja tenen un pis pagat mantenen dos criatures i tenen estalvis per anar-se'n un any i mig de casa en plena crisi econòmica de cagar-se i a sobre no els preocupa gens ni mica la tornada. Jo, si m'haguès menjat els meus estalvis de la meva vida, sense treball, la meva dona sense treball, i dos fills petits: Estaria acollonit. A més a més, que els pares d'un els van visitar a la quinta forca, els pares de l'altre a l'altre banda del món, la germana de nosequí a nosequina altre part del món. Collons, és una família de classe mitja-alta. No és ni de classe mitja ni de mitja baixa, com som la majoria. L'únic que jo dic és que no els tractem de: "Que valents que són!" perquè no, collons. Si ho han fet me n'alegro molt per ells i em sembla perfecte però ho han fet perquè han pogut. Has vist l'anunci del cola-cao? El noi aquest que és discapacitat i surt fent un munt d'esports de risc. El del tal "Me llamo Daniel Stix, la gente siempre me pregunta que como lo hago, yo les digo que sólo pienso en disfrutar" "I tu: oooh que valent un noi discapacitat que fa esquí, aqua-nosequé, bici de muntanya, nosequé més..." Doncs no, la realitat és que aquest noi no només pensa en disfrutar, pensa en els calers que segur que tenen els seus pares perquè jo no sóc discapacitat i no em puc permetre res d'això, si ell pot, i a sobre amb material especial (que és MÉS car), doncs collons, te pasta! No fotem. | 0.892279 | curate | {"ca": 0.9978430843893232, "fr": 0.0013480722566729577, "es": 0.0008088433540037746} | |
cawac_ca_20200528_10_253591 | Amb St. Jordi a punt d'arribar, a l'escola ens han visitat en Subi i l'Anna. Mentre l'Anna ens explica contes, en Subi va realitzant les il·lustracions. En un tres i no res, ens han deixat aquests meravellosos dibuixos. | 0.68006 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ceiplagirada.cat/Noticia.aspx?id=123 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_336653 | No estic molt pendent del cinema modern, però la ciència ficció és el meu gènere favorit.Aclareixo que, per a mi, ciència ficció és Blade Runner, no Star Wars (això ho considero cinema d'aventures i fantasia). La ciència ficció ha de fer-te pensar.De les pel·lícules de ciència ficció dels últims 10 anys, em va agradar Moon. Interstellar va estar bé però el vaig veure massa tonteries. Encara no he vist The Martian.Coneixeu alguna pel·lícula moderna de ciència ficció interessant?
Malauradament, no puc.El problema és que de la mateixa manera que sóc molt aficionat a la ciència ficció, ho sóc molt poc al cinema —i a les sèries o altres audiovisuals de ficció—, i com que no m’informo de les novetats del cinema, encara que en sortís alguna que, teòricament pel seu contingut m’interessaria, no me n’assabento i no la veig.Tinc la sensació que les pel·lícules sempre són pitjors que els relats, contes o novel·les de la mateixa temàtica.Potser la meva posició respecte les pel·lícules de ciència ficció es remunta al 1966 o 67. En aquella època encara anava ocasionalment al cinema. I vaig veure una pel·lícula titulada Fantastic Voyage, traduïda al espanyol com a Viaje alucinante, que com a pel·lícula d’aventures estava prou bé, però que com a ciència, em grinyolava bastant. Més tard, potser dos o tres anys, en una llibreria de poble vaig veure un llibre amb el mateix títol, amb Isaac Asimov com a autor i un submarí a la portada, havia de ser la mateixa història. I em va estranyar que fos de l’Asimov, que en ciència rea força seriós. De totes maneres me’j vaig comprar i al pròleg hi vaig trobar l’explicació: la pel·lícula no era d’Asimov que quan va acceptar novel·lar-la va posar la condició d’arreglar les errades en la mesura del possible. I esmentava les que jo havia vist i força més que no me n’havia adonat.I aquesta és la constant, des del meu punt de vista, de la majoria de les presumptes pel·lícules de ciència ficció que he anat veient, les convencions del cinema s’imposen sobre les hipòtesis de la ciència ficció, que per a mi, sempre ha de ser coherent amb els coneixements del moment en que s’escriu.Fa un parell d’anys, estava a l’hospital recuperant-me d’un problema a la cama, i em van dur una pel·lícula, de la que ja no recordo el títol, que passava en òrbita terrestre, on la protagonista, desprès de patir molt, aconseguia retornar a la terra amb una nau xinesa, buida en aquells moments, que «passava per allí». Absolutament impossible des del punt de vista de la dinàmica orbital, és tan inversemblant com si em diuen que algú que ha caigut a l’Ebre a Tortosa i està a punt d’ofegar-se, es fica sota l’aigua i nedant per un tub, va a parar a l’escotilla de salvament d’un submarí nuclear rus que passava per allí prop. Que la gent no sàpiga en general, com funciona això de les òrbites dels satèl·lits, no justifica que es pugui fer un nyap esgarrifós, per ben fets que estiguin els efectes, i dins i tot per ben feta que fos la dinàmica local dels astronautes.
M'alegro de no ser l'únic.Jo també em sento incòmode quan una història de ciència ficció intenta colar-me coses totalment impossibles.Hi ha una cosa anomenada la suspensió d'incredulitat... depèn de com ho presents, pots fer que alguna cosa increïble que sembli real. O, almenys, mentre dura la pel·lícula.Per exemple, Coherence, que és una bona pel·lícula, em grinyola molt en aquest sentit: no només els múltiples universos és un concepte gairebé màgic, sinó que, d'existir, les múltiples variants no serien activades pel pas d'un cometa ni inclourien "germans bessons" de cada habitant de la Terra.M'agradaria que hi hagués pel·lícules de ciència ficció realistes: per exemple, una sobre comunicar-nos amb extraterrestres esperant milers d'anys per a cada missatge. Però clar, entenc que això també redueix les opcions dels guionistes.Potser el truc sigui un sol element de "ciència impossible" i distreure l'espectador o lector de manera que sembli real.
Però fins i tot podem suposar una comunicació superlumínica, són els famosos taquions que mai no s’han trobat, però tampoc no demostrat que no puguin existir.El que no es pot fer és proposar una aventura espacial en un futur proper, i parlar amb Mart com qui parla amb el poble del costat per telèfon. Llevat que esmentis que s’ha descobert un sistema de comunicació a velocitat molt superior a la de la llum; i no cal donar cap mena de detalls.Paradigmàtic de tot això és una obra molt famosa de Jules Verne, de la Terra a la Lluna. El 1865, qualsevol astrònom o físic, sabia perfectament que a l’interior d’una càpsula sense propulsió, la gravetat seria zero a tot el trajecte, no només en el punt on l’atracció de la Terra i la de la Lluna són iguals. Però en Verne no es va molestar en consultar-ho…Altre temes són més perdonables, com el fet que un canó no pot disparar una bala a una velocitat superior a la del so dins dels gasos generats per l’explosiu. També ho podien saber els físics de l’època, però aquí, la gran majoria, segurament no s’ho havia plantejat mai.En contrapartida, en una obra com viatge al centre de la Terra, explícitament s’exposa la teoria que el calor que fon la roca dels volcans és superficial i deguda a reaccions químiques de la mena de sodi amb aigua, en bosses relativament superficials; teoria improbable però que estava en discussió en aquella època.I parlo de novel·la, on ho hi ha les imposicions i limitacions del cinemaPotser, tot plegat, ve de no voler gastar-se una petita quantitat per pagar a algú que els resolgui les incoherències del guió, que sovint amb una explicació treta de la màniga —per alguna cosa és ficció— quedarien força resoltes.
Això és el que distingeix la ciència ficció 'dura' de la que s'anomena 'tova' que és la que no justifica res de com funcionen les coses. La distinció, però, moltes vegades és fa una mica artificial perque hi ha certs aspectes que no s'expliquen mai. Per exemple, poques vegades en un llibre amb naus espacials i viatges interestelars s'explica com van les naus. Cosa normal donat que avui dia les naus només funcionen amb combustible i és evident que si algun dia s'ha d'anar una mica més lluny que a la cantonada no podrà ser amb combustible però no sabem com. Per exemple, a tota la sèrie de la Fundació funcionen amb energia nuclear perque llavors es creien que això seria el futur, avui queda molt fora de context, no es pot anar ni a Alfa Centaure amb un reactor nuclear, si es que es pogués muntar en una nau, que no es pot.
És evident que en una obra de ficció no s’ha d’explicar tot, ni tan sols implícitament. El que a mi em molesta, i no només en ciència ficció, són les incongruències bàsiques —no parlo aquí de les paròdies o altres humorístiques—. Per exemple, parlar de «mutació» quan resulta que apareix en persones que no són descendents del mateix mutant. O muntar la història a l’entorn d’una malaltia mental inexistent o tan improbable que mai trobaries diversos casos junts.També depèn de l’època en que s’escriu. Al 1950 es podia fer una pel·lícula on Venus era un planeta molt plujós ple de selves i pantans, però ara ja no és possible llevat de portar el tema a la terraformació o quelcom similar.Incidentalment, a la Fundació, el viatge interestel·lar és independent de l’energia nuclear, perquè en un determinat moment, a Terminus en tenen i als seus estats veïns que amenacen en dominar-los, no. No recordo que s’explicités el mètode de viatge còsmic, cosa molt millor que explicitar-ne un que amb els coneixements actuals seria impossible.
A Fundació les naus tenen dos tipus de propulsió, un superlumínic basat en l'hiperespai, i un altre convencional basat les tecnologies que tinguin els constructors. Els regnes bàrbars empraven propulsió química i combustibles fòssils, mentre que l'Imperi Galàctic i la Fundació empren primer propulsió nuclear i després manipulació de les forces gravitatòries. De totes maneres el focus de Fundació està en les ciències socials i no la física, així que tampoc és una qüestió gaire important. Al cap i a la fi, no té gaire sentit que els regnes bàrbars emprin carbó i petroli si els seus mons tenen una antiguitat no superior a deu mil anys i no tenien formes de vida pròpia abans de ser colonitzats. | 0.879676 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_708385 | L'orografiadel terreny on estan situats aquests refugis i les condicionsclimatològiques a què estan exposats habitualment dificulten lainstal·lació i el funcionament d'infraestructures de telecomunicacionsconvencionals. Per aquest motiu, qualsevol actuació que s'hi facirequereix un estudi previ més ampli de l'emplaçament, del tipusd'equipament a instal·lar i del tipus d'alimentació energètica de quèdisposa o pot disposar.
Enel cas del refugi deComa de Vaca -situat a 2.000 metres d'altura entre els paratges deVallter i Vall de Núria i alimentat elèctricament per energia solarfotovoltaica-, s'hi hainstal·lat un reemissor de telefonia mòbil que dóna cobertura al refugii a la zona dels voltants. Aquest reemissor permet comunicació davantqualsevol situació en un entorn on es practiquen diferents activitats iesports de muntanya, com l'excursionisme o l'esquí.
En aquest sentit, el conseller de Governació i Administracions Públiques, el ripollès Joan Puigcercós,ha destacat 'ha importància de dotar de capacitat de comunicació leszones de muntanya, augmentant-ne així les condicions de seguretat' i hainsistit que 'des de la Generalitat de Catalunya seguim treballant ambl'objectiu d'ampliar la cobertura del servei de telefonia mòbil a totel territori català'.
PrecisamentFa poques setmanes, el Consell Comarcal va anunciar la instal·lació deplaques solars per tal que el refugi disposés d'energia elèctrica (mésinformació aquí). | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/5797/governacio-prova-coma-vaca-pla-dotar-cobertura-refugis |
crawling-populars_ca_20200525_5_39861 | EP 2019-03-26 El sexe entre aquestes companyes es va produir durant els anys de més fama de la banda | 0.696903 | curate | {"ca": 1.0} | : /tags/piers-morgan.html |
mc4_ca_20230418_11_471845 | El monitoratge neurofisiològic intraoperatori arriba a prevenir fins al 100% de les lesions neurològiques en algunes operacions Es celebra la tercera edició del Projecte RISCAP a l’hospital
Presentació d'una nova edició del protocol "Utilització de components sanguinis i hemoderivats"
La transfusió de components sanguinis i hemoderivats plasmàtics encara ocupa un lloc prominent en la medicina actual. Com altres eines terapèutiques, presenta riscos potencials que només es poden minimitzar si totes les activitats relacionades amb la recollida, preparació i administració dels components sanguinis es duen a terme d’acord amb uns protocols dirigits a preservar al màxim la seguretat del receptor.
Amb aquesta quarta edició del protocol d’Utilització de components sanguinis i hemoderivats, volem continuar proporcionant la informació necessària perquè el procés d’una transfusió de components sanguinis i hemoderivats es faci de la manera més segura possible. Aquesta seguretat s’inicia amb l’establiment d’una correcta indicació de la transfusió basada en l’anàlisi del balanç risc/benefici de la nostra actuació. Únicament des del convenciment sòlid que els beneficis superen els riscos és quan cal indicar la transfusió.
Com en edicions anteriors, aquest protocol que ha estat elaborat pel Comitè de Transfusions de l’HUB. Seguint les recomanacions derivades d’assaigs clínics i conferències d’experts, vol establir una referència de partida per prendre aquesta decisió.
Podeu consultar el protocol en l’apartat de Protocols, procediments i normatives de l’àrea de Suport al Treball Diari de la intranet de l’HUB, o directament en aquest enllaç. | 0.863646 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ehub.cat/presentacio-duna-nova-edicio-del-protocol-utilitzacio-de-components-sanguinis-i-hemoderivats/ |
mc4_ca_20230418_3_655619 | El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació rep un donatiu del Museu de la Farmàcia Catalana | CRAI UB
Inici >> Noticies Butlleti >> El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació rep un donatiu del Museu de la Farmàcia Catalana
El CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació rep un donatiu del Museu de la Farmàcia Catalana
dilluns, juliol 17, 2017
El Museu de la Farmàcia Catalana va ser creat l'any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila, amb el nom de Biblioteca - Museu d'Història de la Farmàcia Catalana, com un annex del, aleshores, Seminari d'Història de la Farmàcia.
El Dr. Isamat va ser professor d'Història de la Farmàcia de la Universitat de Barcelona fins l’any 1965. Les instal·lacions del Museu foren inaugurades el curs acadèmic 1957–1958, conjuntament amb les del edifici que allotjaria a partir d'aquell moment la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
El seu fons inclou llibres i fulletons - alguns d'ells exemplars antics - sobre farmàcia, química, botànica, medicina i, en menor mesura, sobre bibliografia. El donatiu també aplega un conjunt de llibres editats al llarg dels segles XIX i XX publicats majoritàriament a l’Estat espanyol, Anglaterra, França i Alemanya. | 0.813677 | curate | {"ca": 1.0} | http://crai.ub.edu/node/3635 |
mc4_ca_20230418_6_332149 | Mag Rubén Aparisi: «Intente fer de mag elegant, però no m’ix bé» | Tresdeu.com
Cèlia Cerezo | 2 Octubre 2017
Cèlia Cerezo - 2 Octubre 2017
Fins fa poc era força difícil gaudir d’un espectacle de màgia en valencià. El jove mag Rubén Aparisi, de 27 anys i de Vinalesa (Horta Nord), ha omplert eixe buit amb xous com «Miracles, a Lourdes». Ho ha fet, a més, amb un xou ple d’humor i valencianitat. La seua relació amb la màgia va començar quan ell tenia 19 anys. Estudiava Telecomunicacions i un company mag de la seua classe, Juanjo Almendros, el va fer picar l’ham. «Quan altres joves s’enganxen a drogues i s’arruïnen la vida, jo em vaig encolar a la màgia. Ha guanyat prioritat fins que ho vaig deixar tot. Per culpa de Juanjo!», exclama entre riures. A la Tresdeu entrevistem el mag valencià del moment, qui, amb humor i espectacles en valencià, ha captivat el seu públic.
CÈLIA CEREZO.- Aconseguir dominar els trucs de màgia requereix molta pràctica. Quant de temps has invertit?
RUBÉN APARISI.- És molt difícil de quantificar, sobretot quan eres un desorganitzat pel que fa als horaris com ho sóc jo, i perquè sempre estàs més o menys actiu. És molta, i mai és prou, mai tens la sensació de que un número ja està prou bé com per a presentar. Així que, en la pràctica, s’ha d’afegir-li un component de risc per a què acabe de madurar i has de provar-ho davant del públic.
CC.- Has estat autodidacta o t’ha calgut fer cap tipus de formació amb cursos?
RA.- Sí, majoritàriament autodidacta. Sí que hi ha seminaris, congressos, als quals sí que hi he assistit, però la majoria de temps és soles al local i amb ajuda de llibres. Ser autodidacta és molt habitual en la màgia. En ser un art escènic relativament jove, hi ha poca formació estructurada. És jove com a art escènic. Ara bé, com a engany, estafadors o espiritistes hi ha una gran història. Així que la dificultat és escollir i ordenar el material entre la massiva quantitat d’informació que hi ha.
CC.- Quin tret de la teua personalitat tens que t’haja ajudat per superar-te com a mag?
RA.- La imprudència (bromeja). Ser un poc estúpid en determinats moments, tal volta, m’ha fet seguir endavant sense tindre-les totes (riu). En treballar moltes hores tot sol, saber motivar-te, superar-te i fer-ho d’una manera mentalment sana és prou clau. El cap és molt dolent i et pot fer aminorar-te o créixer. Has de saber ser realista a la vegada que somiador; així com ambiciós i humil. Són habilitats que intente aprendre, sense encara dominar-ho massa bé.
CC.- Assegures que els teus espectacles no són només de vareta i abracadabra, sinó que l’humor entra en joc. Pel que veiem, hi ha un altre element que hi poses i que, tal volta, et fa destacar d’entre altres mags valencians. És, en certa manera, la valencianitat. Ofereixes llavors un espectacle amb un humor avalencianat?
RA.- I mira que no ho faig a propòsit. Jo intente fer un mag elegant, parlar sempre en vers, anar amb barret de copa… però no m’ix bé (bromeja). Sí que és veritat que em diferencia i estic molt content que així siga. Però em costa molt definir-me o veure’m des de fora. És a dir, és intencionat però no sent que estiga en total control, va eixint. L’única cosa que intente és escriure de la manera més sincera possible, de vivències reals, o de bromes amb amics.
CC.- Trobes que el món dels espectacles de màgia al País Valencià està poc valencianitzat?
RA.- Sí, sóc l’únic que ha triat aquest camí d’actuar en valencià i parlar de coses que et rodegen, i per l’amor de Déu que continue siguent així que em va molt bé sense competència (riu). I quan dic triar és mentida, realment no he triat, simplement no haguera pogut ser d’altra manera. És a dir, si no ho féra en valencià seria un estafador, no seria el Mag Rubén Aparisi qui puja a l’escenari. No hi ha un argumentari complex, ni cap estudi de mercat darrere de les decisions que prenc, simplement faig el que m’abelleix i intente fer-ho de la millor manera i el més coherent possible.
CC.- Samuel Beckett deia “fracasa una volta, fracasa una altra volta, fracasa millor”. Quants fracassos has tingut abans d’assaborir l’èxit?
RA.- Incomptables… el procès de creació és una cabotada rere l’altra contra la paret. I sí, he fallat números en directe. Són anècdotes divertides i moltes voltes em sorprenc a mi mateixa quan isc del pas de maneres molt creatives. A la meua primera actuació s’em va trencar un ou que duia a la butxaca per fer-lo aparèixer. Em vaig adonar i li vaig dir a un xiquet que traguera el contingut d’eixa butxaca. Va traure l’ou xorrant. El més divertit és que l’americana no era meua. Me l’havia deixada un amic que estava al públic i que al·lucinà per com havia arruïnat a seua peça de roba.
CC.- És cert que, darrerament, et veiem més ocupat i amb molts més bolos. Quan fas eixe punt d’inflexió i notes un increment considerat de contractació?
RA.- No sé a què es deu. Supose que si fas la teua marxa durant el temps suficient les coses van eixint. De tota manera, malgrat que estic molt content amb el volum de feina, encara en vull més. Actuar em dóna la vida i no puc esperar a presentar projectes futurs.
CC.- Supose que en el sector on treballes, els impostos i l’IVA cultural és el truc de màgia per excel·lència: pot fer reduir els teus ingressos com artista en un tres i no res. Màgia negra del senyor Montoro. Com i quant has tardat en estabilitzar-te econòmicament amb els teus espectacles?
RA.- Doncs fa molt poc que sóc econòmicament estable. Fa sols 3 anys que em dedique professionalment a la màgia, però que sóc econòmicament estable encara menys. Però no m’agrada victimitzar el sector. A mi em costa el mateix que li costa al ferrer on vaig, o als editors de la revista Tresdeu. Com diu la meua companya i actriu, Laura Sanchis: “som obrers, deixem de fer-se fotografies a estores roges”. Però, sí, tenim molta guerra per davant per dignificar les arts escèniques i canviar la concepció que té una part gran de la societat.
CC.- Has fusionat la pilota valenciana amb la màgia. D’aquesta mescla ha eixit una sèrie web on sorprens a pilotaris amb els teus trucs: Jocs de Lloses i Mans. Sabem que eres un apassionat de la pilota, però en quin context sorgeix la idea de produir eixos capítols?
RA.- Entre cerveses, com la majoria d’idees bones (riu). Tenia moltes ganes de fer màgia televisiva. El món de la pilota era un context molt atractiu que tenia a l’abast i el vaig voler aprofitar.
CC.- Ara que es coordina la reapertura de mitjans públics valencians i ja hi ha productores que preparen contingut per a la TV. T’ha caigut cap oferta de programa o col·laboració que es puga dir?
RA.- Doncs més bé al contrari. Vaig fer una proposta de sèrie de màgia televisiva que no ha sigut pre-seleccionada. Així que una de les tasques que estic fent ara és reescriure-la per fer-la mini-sèrie web, de format paregut al de Jocs de Lloses i Mans, que també em fa molta il·lusió, però em continua abellint fer televisió. Així que en el proper any s’empastrarem en una nova producció pròpia.
CC.- En un d’eixos capítols de Joc de Lloses i Mans apareixen Genovés i Genovés II i a la introducció féres tot una lloança a les seues figures en l’esport valencià. Per curiositat, visqueres la partida històrica entre Genovés i Álvaro?
RA.- No la vaig viure, tenia només 5 anys, però l’he vist en vídeo. Ja m’haguera agradat tirar un d’eixos coixinets al final de la partida… Tant pare com fill, sense necessitat de parlar, aconsegueixen comunicar i empatitzar amb cadascú dels presents a la canxa. En aquest punt trobe molta similitud amb una vida escènica.
CC.- Precisament això, pel que sabem, eres mag, t’agrada la pilota valenciana i pertanys a un grup de l’escena en valencià, X-Fanekaes. Pot ser una pregunta cursi i recurrent, però què hi ha de màgia en la pilota valenciana i en la música?
RA.- Alguna resposta poètica podríem inventar, com: la pilota valenciana té màgia, la màgia té música i la música té joc. I viceversa. Però simplement hem d’estar vius a aquest món per un temps determinat i tant la pilota, com la música, com la màgia són bones maneres de gaudir el ratet que em de passar fins que ens morim.
espectacles, joc de lloses i mans, mag, Mag Ruben Aparisi, màgia, Pilota valenciana, rubén aparisi, València, Vinalesa, X-Fanekaes
Saps reconéixer els famosos valencians? Endevina qui ho és i qui no
[…] de ràdio Una habitació pròpia. També veiem al cuiner que protagonitzarà el Xef a casa, al mag Rubén Aparisi, a Pere Aznar, Maria Juan, Neus Ferri… i acabem amb un pla de Pep Gimeno “Botifarra i […] | 0.811789 | curate | {"ca": 0.9646835743067077, "es": 0.011021569092201944, "en": 0.0033183218772220905, "pt": 0.006162597771983883, "it": 0.011614126570277317, "hu": 0.003199810381607016} | https://www.tresdeu.com/2017/10/mag-ruben-aparisi-entrevista.html |
macocu_ca_20230731_3_26591 | Què està malament amb el controvertit llibre de Wendy Doniger "Els hindús"?
El controvertit llibre de Wendy Doniger, els hindús: una història alternativa ha indignat els hindús del món com mai abans per insultar als indis i ofendre els hindús. Doniger, de setanta-tres anys, és un indòleg jueu americà i ha estat professor a la Universitat de Chicago des de 1978. Encara que és una autoritat coneguda sobre l'hinduisme, el seu llibre ha assenyalat que té molts errors fets i la seva perspectiva Les coses indígenes, vèdiques i hindús han estat qüestionades una vegada i una altra.
Publicat el 2009, "The Hindus" es va convertir en el best-seller número 1 en la categoria de no-ficció a l'Índia tot i un furor de crítica i protesta de la comunitat hindú nord-americana. El 2010, Aseem Shukla de la Fundació Americana Hindú va debatre diversos elements del llibre amb Doniger en el seu blog. L'historiador Vishal Agarwal va atacar el capítol de recerca de Doniger per capítol i va assenyalar nombrosos errors. El 2011, un grup de Nova Delhi, Shiksha Bachao Andolan, va presentar una demanda civil contra Penguin, l'editor indi de Donger, i es van presentar dues queixes criminals contra el llibre.
Finalment, el 4 de febrer, Penguin va decidir deixar de publicar-lo i va acordar donar polpa a totes les còpies restants del llibre afirmant oficialment que "una empresa editorial té la mateixa obligació que qualsevol altra organització que respecti les lleis de la terra en què opera, però intolerant i restrictiu d'aquestes lleis.
També tenim la responsabilitat moral de protegir els nostres empleats contra les amenaces i l'assetjament on podem. L'acord assolit aquesta setmana posa fi a un procés legal de quatre anys en el qual Penguin ha defensat la publicació de l'edició índia de The Hindus de Wendy Doniger ".
L'autor més venut de diversos llibres sobre la mitologia hindú, el Dr. Devdutt Pattanaik, assenyala que el "problema amb els escrits de Wendy és la seva obsessió unapologética i bastant ingènua amb l'anàlisi psicosexual dels déus hindús". Però el major problema és que adverteix que "la incomoditat pot convertir-se en ràbia quan les universitats nord-americanes comencen a promoure les especulacions de Wendy com" la veritat ", i no la" veritat ", que potser no necessàriament s'alinee amb les creences populars a terra".
No obstant això, el Dr. Pattanaik està completament en contra de la prohibició del llibre i ens demana que busquem el refugi en el propi hinduisme per fer front a la incomoditat del llibre de Wendy: "Però, doncs, ens adonem de la filosofia hindú de la intemporalitat: això ha passat abans i serà torna a passar. Mireu l'odi i la inseguretat d'altres persones, i suprimiu el vostre compte ", va dir a Rediff.com.
Fins i tot Wendy va trobar consol en l'hinduisme després que el seu pare va morir el 1971, com ella confessa en aquesta entrevista de YouTube. Simplement estima el concepte de Karma i Ashramas o de quatre etapes de la vida. I ella admet que és més aficionada a l'estètica dels temples hindús que a les catedrals europees més belles. No és estrany, l'hinduisme es coneix com la religió universal .
La Universitat de Chicago va dir que "defensa amb vigor" el dret de Doniger a publicar tals escrits mentre que Doniger va dir: "Estic content que, en l'era d'Internet, ja no és possible suprimir un llibre". Això ha fet que el llibre sigui més popular que mai, portant-lo al número 11 de la taula de best-sellers actual a Amazon.com.
Llegeix els meus extractes dels "Hindús" de Doniger i digues-me: "Recolza la decisió de recuperar i destruir totes les còpies restants d'un llibre?" Els autors de l'Índia estan molestos per aquest acte que diu que és una violació de la llibertat d'expressió. | 0.880797 | curate | {"ca": 0.9784714747039828, "es": 0.021528525296017224} | |
mc4_ca_20230418_13_456310 | Veus CCCB - Part 78
Maria Minerva a l’EMERGÈNCIA!2012
febrer 17th, 2012 Emergència! Festival No Comments
I amb l’estoniana Maria Minerva (segon nom internacional de l’E!2012) tanquem la sèrie de vuit entrevistes que Jaime Casas ha realitzat als grups que conformen el cartell d’aquest any.
Maria Minerva «Sincretisme al caire de la inconsciència»
Des de la perifèria global. Des dels marges d’una escena que s’eixampla pels racons més insospitats; des del nou centre de l’univers de la creativitat electrònica: l’hypnagogic pop. Maria Juur, d’Estònia –de la seva capital: Tallinn–, que es vesteix amb cognom de musa brasilera quan puja a l’escenari i té imatge de líder de revolta postapocalíptica, és Maria Minerva. La més premiada de les noves productores que estan reprenent per la via idiosincràtica i de l’experimentació el llegat de les compositores que a mitjan segle passat van imposar el seu criteri i la seva sensibilitat en la llavors incipient música electrònica.
En un món dominat per homes, en plena postguerra, noms com Delia Derbyshire o Daphne Oram (des dels BBC Radiphonic Workshops), Pauline Oliveros o la francesa Eliane Radigue van donar forma a alguns dels moments més inspirats de la composició musical amb instruments tecnològics. Seguint el procés d’etern retorn i recuperació de tendències pretèrites, la tecnologia actual ha permès a una sèrie de dones recollir aquell testimoni. Laurel Halo, Sleep-Over, Stellar OM Source, Nite Jewel, Grimes, l’estrany folk eteri de Julia Holter o la mateixa Maria Minerva encapçalen una generació de productores úniques. «M’agraden totes aquestes artistes però no estic segura que hi hagi un sentiment de comunitat o una mateixa onada creativa». És pura casualitat: «La gent fa coses en els diferents punts del planeta», pensa.
Encara que totes comparteixen el gust per aquest so que apel·la a l’estat de semiinconsciència i atmosfèric. Que és pop, però que no troba referents en cap de les idees preconcebudes per cap etiqueta. L’anomenat hypnagogic pop: «Sí, la cosa “hypnagògica”», reconeix la Minerva. «Estava al corrent d’aquest tipus de música abans de començar a fer-ne, és clar». Perquè abans que ella n’hi havia d’altres: «Crec que pertanyo a la segona onada; Ariel Pink o John Maus i companyia van ser els primers». En el cas de la Maria va ser una cosa «accidental, però sempre he sabut com m’agradaria sonar: m’agrada aquest tipus de so privat, petit, dolent i misteriós».
Una barreja de tendències, sensacions i idees en què, sota l’aparença synth-pop, en el caire entre la música disco atmosfèrica i l’ambient escapista, Minerva crea un espai de llibertat. Un lloc en el qual no sembla regir el pas del temps; al marge d’emocions. Asèptic: «No estic segura de si hi ha emocions a la meva música –reconeix–. És evident que m’inspiro en diverses coses, però per a mi el primer és la música i el que és musical, perquè idealment intento crear un món en si mateix en què se’t permeti estar lliure de qualsevol emoció del moment. Escapisme pur».
Al llarg del 2011 va publicar dos discos magnífics que li han valgut el reconeixement dels mitjans especialitzats. «Tallinh at dawn» i «Cabaret Cixous», aquest últim en el segell que sap prendre millor el pols a aquesta tendència de sons que evoquen un passat que va imaginar el futur, Not Not Fun. «M’encantaria aconseguir aquesta sensació, però no sé com hauria de sonar la meva música d’aquí a deu anys. Potser sigui una cosa gastada i demodé».
A l’escenari del Hall del CCCB, l’estoniana posarà el colofó a una edició increïble d’Emergència!, en la qual s’ha donat veu a algunes de les propostes més interessants del pròsper underground de nova fornada. «Espero passar una bona estona sobre l’escenari i gaudir de la resta de grups, que no conec». Nosaltres sí, i podem assegurar que és una de les edicions més interessants d’un festival que mai no deixa de sorprendre.
Nosaltres us deixem amb el vídeo «California Scheming».
Maria Minerva tocarà demà a l’escenari Hall dins de la 4a edició d’E!
Posted in Sin categoría el febrer 17th, 2012
Reina Republicana a l’Emergència!2012
febrer 15th, 2012 Emergència! Festival No Comments
Penúltima de les entrevistes que Jaime Casas ha fet a cada una de les bandes que conformen aquesta nova edició d’Emergència!
Avui és el torn dels pamplonesos Reina Republicana.
Reina Republicana «El que seria pop…»
Atenció, un grup de «monàrquics republicans». I no, no són «joancarlistes», com acostumen a argüir els qui per aparença no estan d’acord amb els estrats reials però es queden sense arguments davant del caràcter trempat del monarca. Són Reina Republicana, i es diuen així per «reflectir aquesta inquietud per combinar coses, per no encasellar-nos en una cosa», apunta Israel Medina (exmembre de Half Foot Outside i, en el seu moment, de Los Planetas). Poden estar tranquils, perquè, com han demostrat en el seu debut per a Limbo Starr, després d’un efervescent split amb les costa-riquenyes Las Robertas, podem assegurar que no són una banda que pugui ser encasellada. Al gra: mantenen un equilibri saludable entre l’indie pop de llibre, aquell encunyat en un llunyà 1986 en una cinta de casset que no deixa de tenir sentit mai, i el shoegaze, la distorsió de guitarres elevada fins al cel del soroll conceptual a base de la genialitat de grups com My Bloody Valentine o Slowdive.
«Podem sonar, de vegades alegres i lluminosos, però darrere d’aquest embolcall hi ha una lletra fosca –diuen–. Narrem històries tristes explicades amb un cert sentit de la bellesa». I és que, com canten a «Dime qué vas a hacer»: «Som experts a fingir». Tots. I el qui no es doni per al·ludit és que potser no té desenvolupat aquest «sentit de la bellesa» que en aquest cas aconsegueix mantenir la proporció gràcies a una producció sense fissures i un esperit pop que els relaciona amb l’alt llinatge del pop independent nacional.
«Totes les cançons són pop en el més ampli sentit de la paraula»; en essència i en la forma: de melodies encomanadisses i que pretenen reflectir les tribulacions de la vida urbana. «En algunes cançons ens ve de gust afegir-hi capes de guitarres amb reverb i distorsió i en d’altres s’adornen amb violes i pianos. Busquem sorprendre amb cada cançó i que cada una soni diferent a l’anterior». I ho fan, aquí queden, per a això i per al que faci falta, temes com «La reina» o «Clonidina», peça mestra del nou pop d’aquí.
Entre el marasme d’influències, noms fetitxes i inspiracions diverses, Reina Republicana aposten per «un còctel que es basa en els ingredients següents: el pop dels seixanta, el mur de so de phil spector, el punk, un toc de bossa nova i de shoegaze. Tot plegat amanit amb unes gotes d’indie rock».
El grup va iniciar la seva trajectòria el 2009 i va debutar en l’interessant segell madrileny Gran Derby Records. «Paral·lelament a les cançons que anava aportant Hald Foot Outside», comenta Medina, «n’anava escrivint d’altres més pop atmosfèriques que veia que no encaixaven en el repertori». Després de la dissolució del grup pamplonès, «vaig decidir recollir aquestes cançons i vaig convèncer diversos músics de Pamplona per tocar-les. Al cap de poc gravàvem una demo i poc després vam fitxar per Limbo Starr», recorda. «El so dels noranta és un dels pilars del grup, però ho és també el pop clàssic o la psiquedèlia. La suma de totes les influències fa que no se’ns encaselli en un únic gènere».
Tots els membres de la banda havien tocat en altres projectes, com els ja esmentats HFO o Kokoshca o Tristessa. «Tots nosaltres tenim un bagatge musical i una experiència a l’hora de muntar el grup, però el que volíem era oblidar-nos de les nostres bandes anteriors i començar una cosa de zero. Jo per exemple mai no havia tocat la guitarra en un grup, l’Iván (Gúzman) és la primera vegada que s’asseu en els directes davant d’un teclat…»
Responent a la ja gairebé clàssica pregunta formulada a tots els participants a Emergència!2012, els monàrquics republicans de Pamplona es mostren molt il·lusionats amb la seva participació: «Tenim moltes ganes de tornar a tocar a Barcelona, una ciutat que ens agrada molt i en la qual tenim una pila d’amics. A més d’un marc immillorable com és el d’Emergència!».
I tanquem aquesta entrevista amb el videoclip realitzat per Bernardo Quesney de la cançó «Dime qué vas a hacer», però abans us recordem que Reina Republicana tocarà a l’escenari Hall dins la quarta edició d’E!
ALBA LUA A L’EMERGÈNCIA! 2012
febrer 10th, 2012 Emergència! Festival No Comments
Comença el cap de setmana, però nosaltres no ens en volem anar sense deixar-vos abans l’entrevista que Jaime Casas ha fet a Alba Lua, una de les bandes internacionals convidades a l’E!2012.
Alba Lua «Baladas tristes de tres girondinos»
Poc, ben poc, en sabem de la fèrtil i sempre prolífica escena independent francesa. Uns exemples comptats que es tradueixen en noms d’oripell i carreres eternes. De Domique A a Michel Cloup (Diabologum), passant per Yan Tiersen i altres projectes menys vistosos però de categoria innegable: Don Nino, Etienne Jaumet, François Breut, i un llarg etcètera de músics que apel·len a una sensibilitat pròpia que tot sovint no acaba de fer forat entre el públic local.
Alba Lua, de Bordeus, és un trio que trenca amb el que està preconcebut, i es llança pel pendent sense final del pop somiador propi d’altres tradicions. Semblen ser el resultat d’una equació impossible: Spacemen 3, Syd Barret i Ennio Morricone. Sigui com vulgui, no se senten gaire còmodes amb les comparacions concretes, malgrat ser d’alt llinatge i influència innegable. Opten pel folk: «Crec que descriure la nostra música és una mica avorrit», confessa Clément Illhé. «Folk és una paraula molt bonica, amb una sonoritat molt concreta i la lletra “K” al final; és màgia pura per a mi».
Han debutat amb el segell anglès Satellite of love amb un EP en vinil, «Ballad of Joseph Merrick», un tractat emocional i nostàlgic de cançons que actuen com a anotacions a peu de pàgina. Es tracta d’apunts sobre una sensibilitat que el pop d’aquesta dècada ha amagat entre recursos més llancívols que una pedra però poc sincers: els temes d’Alba Lua recuperen sensacions perdudes en l’indie i la psiquedèlia dels vuitanta.
El més curiós del cas és que ho van enregistrar precisament a Barcelona, aprofitant una visita a la ciutat per acudir al festival Primavera Sound. «Va ser realment divertit. D’aquest temps recordo porros, exhibicionistes als terrats de la ciutat, la màfia japonesa, cafès de moda sola el sol i Dave Bianchi. El Barça guanyant la Lliga, festes, el Museu Picasso, la platja bruta i caminar pel meu barri preferit: Gràcia».
En el seu pas per Emergència!, que servirà per vestir de llarg el grup a la Ciutat Comtal, volen aprofitar per deixar-se «sorprendre pels grups locals» i provar: «Serà la primera vegada que toquem amb un baixista, així que ja veurem què passa», escriu entre rialles. Un experiment que augura un d’aquells concerts agosaradament entusiastes.
Amb el videoclip de «Valley of Abra» us deixem però abans us recordem que Alba Lua tocaran a l’escenari Auditori de l’E!2012.
http://www.vimeo.com/12359659
Posted in Sin categoría el febrer 10th, 2012
«<...102030...7677787980...90100110...>» | 0.792899 | curate | {"pt": 0.0017106329341856487, "ru": 0.0029710993067434952, "ca": 0.9622760421355901, "en": 0.008463131358602683, "es": 0.018456829026739893, "ja": 0.0021607994958134508, "fr": 0.00036013324930224183, "kk": 0.003601332493022418} | http://blogs.cccb.org/veus/page/78/ |
cawac_ca_20200528_4_91498 | El taller de teatre de l'Espai Jove participa a l'exposició "Submergides a la feina".
El passat dia 8 de març, dia de la dona treballadora, el taller de teatre de l’Espai Jove del Calisay va participar en l’exposició Submergides en la feina que s’inaugurà al museu Marès de la punta amb un gran èxit d’assistència. Cinc noies de del taller de teatre van actuar com a actrius dramatitzant una part de l’exposició. Fou una experiència molt gratificant per a elles. El fet de poder participar en la vida cultural de la vila permet mostrar la feina que es fa al taller de teatre de l’espai jove del Calisay. I, no deixant el capítol de col·laboracions amb la programació cultural d’Arenys de Mar, el proper 24 d’Abril, el taller de teatre participarà a l’hora del conte que organitza cada dijous la biblioteca. Des del taller de teatre de l’Espai Jove seguirem treballant i fent teatre. | 0.8102 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.arenys.cat/node/1084 |
mc4_ca_20230418_1_577474 | Club d’Agility | Dracan
A Dracan volem fer arribar l’Agility a tothom.
L’Agility és un esport que pot practicar qualsevol tipus de gos, no cal que sigui d’una raça concreta o que tingui un físic determinat: tots els gossos volen fer activitats amb els seus amos. Tampoc és necessari que tu siguis un atleta per fer Agility: el practiquen nens, adults, persones amb diversitat funcional…
Es tracta d’una carrera d’obstacles (túnels, salts, rampes, balancins…) que, en una competició, s’han de fer en un ordre establert per un jutge i en un temps limitat. També es pot practicar per diversió, per aprendre a comunicar-nos millor amb el nostre gos i establir-hi més vincle.
Volem que els gossos gaudeixin amb els seus amics humans, i per això ens adaptem als objectius de cada persona i el que requereixi cada gos. Tot i que fa anys que estem presents al món de la competició, no obliguem ningú a competir ni volem forçar a cap gos a fer activitats per a les que no estigui preparat. La nostra finalitat és que pensi per si mateix i, sense obligar-lo, vulgui fer els obstacles.
Treballem sempre amb reforços positius: joguines, carícies i premis que resultin agradables per al gos, per aconseguir que vulgui tornar amb més ganes el proper dia.
Vine a Dracan a divertir-te amb el teu gos i veuràs el que és capaç de fer! | 0.832582 | curate | {"de": 0.052833078101071976, "ca": 0.947166921898928} | http://dracangirona.com/club-agility/ |
oscar-2301_ca_20230418_3_238602 | Cursos Propers Inicis Cursos Presencials Formacions a mida per a la teva empresa Cursos Online Formació Ocupacional Contractes de Formació Competències professionalitzadores Formacions PRL Sector MetallServeis Formació E-learning Formació In Company Formació Open Formació Blended Consultoria & Formació BonificacionsSobre IEFE Nosaltres Per què IEFE? Treballa amb nosaltresBlogContactaIdioma Català Español
Blog
IEFE analitza la Reforma del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació
IEFE va celebrar, el passat dijous 28 de maig, una nova edició de l’Aula Business, amb l’objectiu d’analitzar el RDL 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral. La formació, dirigida a empresaris, responsables de RRHH i responsables de Formació va tractar […]
Llegeix més
0
2 de June de 2015
per IEFE
Què és la programació neurolingüística?
La manera com pensem, com realitzem els nostres desitjos, objectius o pors. La forma com ens motivem o donem sentit a les nostres experiències. Així funciona la programació neurolingüística, que analitza el funcionament de l’esperit humà. La denominada PNL ens suggereix els talents específics, però, a més, els models necessaris per crear canvis positius i […]
Llegeix més
0
14 de May de 2015
per IEFE
La intel·ligència emocional en el teu dia a dia
La intel·ligència emocional es relaciona amb una sèrie d’habilitats que et permeten canalitzar de la millor manera les teves emocions i, a més, augmenten el sentit de l’empatia. Avui dia, per als alts càrrecs en empreses ja no es valora solament la intel·ligència, sinó el tracte amb les persones. La persona que va donar aquesta […]
Llegeix més
0
11 de May de 2015
per IEFE
Guanyadors sorteig curs online
Aquests són els 5 guanyadors del sorteig de 5 cursos online a Facebook qua vam iniciar el passat dilluns 23 de març i que va finalitzar el divendres 17 d’abril. Enhorabona!!! Per obtenir el curs i escollir-ne el que més us interessi, si us plau, contacteu per privat i us informarem dels passos a seguir. 1. Marius […]
Llegeix més
0
20 de April de 2015
per IEFE
Avantatges del reclutament 2.0
En un entorn cada vegada més competitiu, aconseguir i retenir talent és un factor clau dins del món empresarial. Per això, cada vegada són més les empreses que recorren a Internet per a la captació de personal quan s’inicia un procés de selecció. Coneixes els avantatges del reclutament 2.0? En primer lloc, la velocitat a […]
Llegeix més
0
14 de April de 2015
per IEFE
Com pot Sikkhona ajudar a la teva empresa?
Si tens una empresa o en dirigeixes una, segur que Sikkhona t’interessa o almenys és molt positiu que coneguis quina és la seva filosofia. Les dinàmiques i eines que ofereix aquesta tècnica basada en la filosofia Ubuntu són ideals per fomentar l’esperit d’equip, i és per això que es fa servir freqüentment en coaching. Però, […]
Llegeix més
0
8 de April de 2015
per IEFE
Què és Sikkhona?
Coneixes la paraula Sikkhona, el seu significat i en què consisteix exactament? Per entendre el significat de la paraula Sikkhona hem de situar-nos en les primitives tribus africanes. La salutació de rigor d’aquesta zona és un “hola” molt més complert que el que oferim als països occidentals com a benvinguda, ja que el seu significat literal […]
Llegeix més
0
31 de March de 2015
per IEFE
Humor i treball, una parella d’èxit
Serietat, disciplina, responsabilitat o rigorositat són alguns dels valors associats al desenvolupament professional. No obstant això, en l’actualitat, els experts en el sector laboral atribueixen un altre factor com a peça clau per assolir l’èxit: l’humor. Entre les raons per les quals aquest és un ingredient que t’ajudarà en el teu lloc de treball destaquen […]
Llegeix més
0
23 de March de 2015
per IEFE
IEFE Formació sorteja 5 cursos online entre els seus seguidors a Facebook
Vols fer un curs online totalment gratis? A IEFE Formació iniciem un sorteig entre els nostres seguidors a Facebook. Participar és molt senzill. Només cal que contestis a la pregunta “Quin curs online t’agradaria fer per millorar la teva formació?” que trobaràs al mur de la pàgina de Facebook de IEFE Formació i automàticament entraràs […]
Llegeix més
0
20 de March de 2015
per IEFE
La importància d’aprendre un idioma
Podria passar-me hores explicant els perquès de la importància d’adquirir i desenvolupar habilitats en la llengua de Shakespeare, però n’hi ha prou amb observar una mica el que passa al nostre al voltant i trobarem bones raons de pes. Probablement una de les raons més importants per aprendre Anglès és el fet que el món […]
Llegeix més
0
5 de March de 2015
per IEFE
1 2 3 4 5 6 7
Entrades recents
Nova pròrroga dels ERTO i ampliació del crèdit destinat a la formació programada
Data límit per a la formació obligatòria en PRL en el sector del metall
Guia ràpida per tornar a la feina – Covid-19
Com adaptar el pla de formació de la teva empresa a la situció actual
Mesures extraordinàries en la formació professional per a l’ocupació
Arxius
Arxius Selecciona el mes octubre 2021 març 2021 octubre 2020 maig 2020 març 2020 juny 2019 abril 2019 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 abril 2018 febrer 2018 octubre 2017 juliol 2017 maig 2017 març 2017 febrer 2017 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 gener 2015 desembre 2014 juliol 2014
IEFE Talent & Training - St Joan Baptista de la Salle, 4-6, 1r Manresa - Tel. 93 872 05 55 - [email protected]
Avís Legal
Facebook
Instagram
Ús de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d’usuari. Si continueu navegant, esteu donant el vostre consentiment per l’acceptació de les cookies. | 0.616938 | curate | {"ca": 0.9410127022794501, "es": 0.00243605359317905, "en": 0.02836262397772751, "it": 0.003828084217852793, "cs": 0.0003480076561684357, "fr": 0.012006264137811033, "pt": 0.007308160779537149, "de": 0.004698103358273882} | https://www.iefe.es/ca/blog/page/6/ |
mc4_ca_20230418_12_565649 | Idioma ucranià - Uiquipèdia, la Wikipedia en valencià
Ucraniàукраїнська мова / Ukrajinsĭka Mova
AFI: ukra'jinska 'mɔʋɑ
Ucrània, Polònia, Rússia, Eslovàquia, Moldàvia, Hongria, Romania, Bielorrússia, Sèrbia i Kazahstan
Ucrània, Transnístria (Moldàvia)
Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucrània
L'ucranià (украї́нська мо́ва, transliteració: ukrayins'ka mova [ukrɑ'jinʲsʲkɑ ˈmɔʋɑ]) és una llengua eslava oriental, una de les tres que formen este grup de llengües; les atres dos són el rus i el bielorrus. L'ucranià escrit guarda certes similituts en abdós llengües, encara en notables diferències. El bielorrus i el ucranià sorgiren del idioma ruté antic o mig. No obstant, el ucranià parlat es sembla més al vocabulari polac, que alguns atribuïxen, en part, a la influència del polac sobre el ruteni i el ucranià. Se li solia dir "chicotet rus".
El idioma ucranià està actualment mergit d'un llarc periodo de decliu. Encara que hi ha casi cinquanta millons d'ucranians en tot lo món, incloent 37,5 millons en Ucrània (77,8% de la població total), sols en Ucrània occidental el ucranià és el idioma que predomina. En Kiev es parlen abdós llengües, un canvi notable des de el passat recent quan la ciutat era principalment russoparlant. El canvi ha segut causat en gran mida per la influència de la població rural i les migracions des de les regions occidentals de Ucrània, pero també per alguns natius de Kiev que recorrien al idioma que parlen en casa i en la vida cotidiana. En el nort i centre de Ucrània, el rus es la llengua de la població urbana, mentres que el ucranià és molt més comú en les zones rurals. En el sur i est de Ucrània, el rus predomina inclús en les àrees rurals, i en Crimea el ucranià està casi absent.
Pot esperar-se un aument del us del idioma ucranià en Ucrània mentres la població rural (Encara abrumadorament ucranòfona) migre cap a les ciutats i s'origine un us més ampli en Ucrània central. La tradició lliterària del ucranià s'està desenrollant ràpidament, superant les conseqüències d'un llarc periodo d'obstulació a el seu desenroll per supressió directa o simplement per la carència de política incentives per part del estat.
Т т У у Ф ф Х х Ц ц Ч ч Ш ш Щ щ Ь ь
moll Yu Ya Grups de variants[editar]
Grup septentrional Polesi
Grup sudoriental Dniéper (poltau)
Slobozhà Estepa Grup sudoccidental
Obtingut de «http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Idioma_ucranià&oldid=77466» Categories: Llengües eslavesLlingüística Menú de navegació
Esta pàgina fon modificada l'última volta el 3 gin 2015 a les 19:28.
Esta pàgina ha segut visitada 2197 voltes. | 0.792441 | curate | {"ca": 0.9090909090909091, "uk": 0.029780564263322883, "hr": 0.008620689655172414, "pl": 0.012147335423197491, "es": 0.0274294670846395, "sk": 0.01293103448275862} | http://www.uiquipedia.org/Idioma_ucrani%C3%A0 |
macocu_ca_20230731_4_253094 | Les polítiques laborals de la Unió Europea des de Maastricht ençà es caracteritzen per una retòrica de modernitat i una pràctica de regressió. La burocràcia de Brussel·les és capaç de generar grans informes amb recomanacions, que en el fons, representen una eina de pressió sobre els estats a fi que se sotmetin a una determinada ortodòxia econòmica: la de l’ordoliberalisme germànic: una combinació de neoliberalisme amb ordre social estricte controlat per una autoritat externa i amb un punt inquisitorial.
La Fundació Josep Irla, el laboratori de pensament adscrit a Esquerra Republicana de Catalunya, a banda de la seva magnífica revista Eines, edita un conjunt de llibres de reflexió sobre temes d’actualitat política i econòmica que permeten fer-nos un mapa mental sobre els diferents conflictes i coordenades de l’actualitat. El darrer, La flexiseguretat com a política liberal, de Montse Solé Truyols precisament analitzen una de les paraules màgiques que fa servir la Comissió Europea com a remei modern per a tots els mals “flexiseguretat”, que a la pràctica representa una degradació dels mercats laborals.
Ara bé, l’interessant del llibre és una primera part on s’analitza comparativament l’aplicació d’aquestes polítiques a Finlàndia, Dinamarca, Holanda i Noruega (que no forma part de la UE, encara que també acaba influenciada per aquestes idees). L’autora comença per un fet obvi (i que tanmateix, no ho és tant ni per a científics socials ni per a tècnics polítics): l’univers laboral de cada país és el fruit de condicions contextuals concretes, de factors no sempre controlables, de tradicions, història, rigor democràtic i correlació de forces entre empresaris i treballadors. Les societats nòrdiques, malgrat les seves singuraritats estatals, es caracteritzen precisament per una gran influència dels sindicats (en base a una afiliació massiva), una consistència democràtica, i certa capacitat d’arribar a acords entre els agents socials, fet que confereix una confiança mútua que pot acabar en pactes més o menys útils. És així com la flexiseguretat (terme popularitzat a partir de les experiències de reforma laboral a Dinamarca), més o menys es pot llegir com una flexibilitat laboral a canvi de seguretat (pel que fa a la possibilitat de no empobrir-se).
Ara bé, l’autora, que demostra un bon coneixement no només del seu camp de coneixement, sinó de sociologia i història, veu que, a la pràctica, malgrat que les societats analitzades posseeixen una qualitat democràtica i de les institucions envejable, a la pràctica posa en evidència que aquestes polítiques es tradueixen en una degradació, lenta encara que constant, de les condicions laborals dels treballadors (i sobretot de les treballadores, atès que la flexiseguretat afecta discriminatòriament les dones i degrada bona part dels progressos de les darreres dècades). Aquesta erosió lenta i constant, especialment arran de la crisi de 2007-2008 (i de la recuperació empresarial a costa de la regressió social) explica precisament l’auge de les opcions pròximes al feixisme a Dinamarca, Suècia, Holanda o Finlàndia. Les opcions econòmiques impulsades per Maastricht acaben afectant negativament a la democràcia, i aquesta és una evidència que hauria d’ésser acceptada pel món polític i intel·lectual.
Una de les coses que m’agraden d’aquest llibre és l’honestedat de la seva autora, que veu en l’opció de la flexiseguretat a Catalunya com a una potencial catàstrofe. Amb uns sindicats febles, un empresariat sense tradició democràtica, unes institucions degradades i sense un full de ruta estratègic, polítiques com aquestes aprofundirien la part negativa del nostre desenvolupament econòmic: unes desigualtats intolerables, una degradació encara més profunda del poder adquisitiu i una absoluta manca d’incentius de les empreses a innovar (perquè les facilitats per a l’explotació laboral les han convertit en addictes a aprofitar-se del treball barat).
Malgrat que aquesta mena d’estudis es fan per guiar l’acció política de tècnics i polítics professionals, no sempre se’ls acaben de mirar. Farien bé, com a mínim, de mirar-se en detall uns gràfics molt significatius. Per ser com Escandinàvia, primer hem de repartir com els escandinaus. | 0.877925 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_624781 | No, no és que la Generalitat de Catalunya estigui obligada a implantar les retallades per culpa de l'espoli fiscal. No, no és que retalli l'Estat del Benestar com a últim recurs davant de l'ofec financer. El govern d'Artur Mas ha proposat abans que ningú al ministre Wert la duplicació de les taxes universitàries. I ho ha aconseguit. És a dir, que l'enemic el tenim també a casa i contra ell també hem de lluitar. http://www.ara.cat/societat/Wert-proposta-catalana-matricules-universitaries_0_685131667.html El preu de la universitat es doblarà el proper cursWert accepta la proposta catalana d'apujar les matrícules universitàries fins al 25% del seu cost JOAN FAUS Madrid | Actualitzada el 19/04/2012 19:05El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha anunciat avui als responsables d'universitats de totes les comunitats autònomes que, a partir del proper curs, es permetrà apujar els preus de les matrícules universitàries fins a un 25% del cost de la plaça, tal com li havia reclamat el secretari general d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà.Wert ha explicat que el govern espanyol permetrà aquest increment, tot i que deixarà la decisió en mans de cadascuna de les comunitats autònomes, segons ha explicat el representant d'Andalusia a la reunió.Això suposarà que a Catalunya, on el Govern ja ha anunciat que encariria les matrícules el màxim que li permeti l'Estat, els preus es doblaran en la majoria de casos, ja que actualment els estudiants paguen entre un 12% i un 15% del cost de la plaça.Una altra de les mesures que el ministre ha explicat avui ha estat la supressió de les carreres amb menys alumnes i que els universitaris que es matriculin en una titulació per quart cop (repetidors reincidents) hauran de pagar el 100% del cost de la plaça.
PD2, que veig que no s'ha comentat. No volen que pagueu el cost de la matrícula, sinó de la investigació.
Exacte, jo no em crec que la meva professora llegint un power point copiat literalment de la Viquipèdia valgui 800€ per alumne. És una manera de fer-nos sentir "culpables" per estudiar, dir mira, no pagueu res i la societat us ho regala tot. Amb la matrícula actual paguem la docència i de sobres.
Totalment d'acord. No sé si és el teu cas, però els meus professors el 80% del sou que els dóna de menjar el fan investigant, o sigui que si paguem un 15% del cost de la matrícula, si fa no fot ja ens acostem a el cost del que realment ens ensenyen... | 0.901567 | curate | {"ca": 0.9561439801406703, "it": 0.007860984691766652, "es": 0.028547786512205214, "fr": 0.007447248655357882} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_162944 | Moltes gràcies per voler donar, però ja no queden lliteres disponibles per aquesta data. Tria’n una altra o deixa’ns les teves dades | 0.622943 | curate | {"ca": 1.0} | https://donarsang.gencat.cat/ca/donacio-plasma/inscripcio/?hospital=CF010&day=24-11-2021 |
mc4_ca_20230418_2_369301 | CaixaBank i PROVACUNO, l’Organització Interprofessional Agroalimentària de la carn de Boví, renoven el seu acord per impulsar la competitivitat del sector
Madrid, 25/04/2019
El director de l'Organització Interprofessional Agroalimentària de la carn de Boví (PROVACUNO), Javier López, i la directora d’AgroBank, Carme Sabrí
• L'entitat financera materialitza el seu suport al sector a través de la seva línia de negoci AgroBank, amb la qual lidera el negoci amb el sector agroalimentari a Espanya.
• CaixaBank ofereix als membres de PROVACUNO productes i serveis financers dissenyats especialment per a ells, així com la participació en jornades d'anàlisi i debat sobre temes d'interès.
CaixaBank ha renovat el seu acord de col·laboració amb l'Organització Interprofessional Agroalimentària de la Carn de Boví (PROVACUNO), mantenint-se així com el soci financer d'aquesta organització amb l'objectiu de continuar promovent la competitivitat del sector. CaixaBank articula el suport a PROVACUNO a través de la seva línia de negoci AgroBank, amb la qual ostenta el lideratge en el negoci amb el sector agroalimentari a Espanya.
La renovació del conveni ha estat a càrrec de Carme Sabrí, directora d’AgroBank, i Javier López, director de la Interprofessional Agrària de Boví de Carn (PROVACUNO). Aquesta col·laboració posa de manifest el compromís compartit entre AgroBank i PROVACUNO per l'impuls de l'activitat econòmica i el suport a les necessitats particulars de la carn de boví, posant a la seva disposició una cartera exclusiva de productes i un ampli ventall de serveis. A més, els membres de PROVACUNO podran assistir a les jornades AgroBank que periòdicament organitza CaixaBank per analitzar i debatre temes d'interès per al sector.
PROVACUNO està integrada per les principals organitzacions del sector productor i del sector de la transformació i comercialització de carn de boví. La seva finalitat bàsica és la defensa dels interessos del sector en totes les seves etapes i, entre els seus objectius, l'organització s'encarrega de vetllar per l'eficiència del funcionament de la cadena de valor, afavorir les bones pràctiques, orientar la producció a la demanda del mercat, potenciar la sostenibilitat i consum responsable, així com contribuir a la recerca, innovació i internacionalització del sector.
En els seus quatre anys de vida, AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank dirigida al sector agrari, ha consolidat el seu lideratge en aquest segment i té com a clients a un de cada quatre agricultors espanyols.
La proposta de valor d’AgroBank combina el desenvolupament dels millors productes i serveis adaptats a les peculiaritats dels agricultors, ramaders o cooperativistes, juntament amb un assessorament pròxim i integral, no només amb el suport financer sinó també des de la planificació conjunta, l'ajuda a la formació i l'especialització per oferir un servei realment útil.
AgroBank compta amb gairebé 1.000 oficines pròpies, on els clients tenen a la seva disposició 3.000 professionals amb un alt coneixement del sector. En aquesta línia, CaixaBank té un compromís amb la inclusió financera i és l'única entitat present en el 100% de les poblacions de més de 10.000 habitants i en el 94% de les de més de 5.000.
AgroBank realitza altres accions d'impuls al sector, com jornades tècniques o signatura d'acords amb organitzacions de rellevància. A més, a través de la Càtedra AgroBank sobre Qualitat i Innovació en el sector Agroalimentari, juntament amb la Universitat de Lleida, desenvolupa accions com el premi a la millor tesi doctoral, seminaris i cursos específics.
Donada la vocació internacional del sector, AgroBank disposa d'un conjunt de solucions dissenyades especialment per agilitzar el dia a dia de les empreses que realitzen operacions de comerç exterior. Una innovadora gamma de solucions que destaca perquè la seva gestió es realitza íntegrament online, a través de CaixaBank Now. A més, disposa d'una de les més àmplies xarxes de corresponsals bancaris, amb els quals té acords bilaterals que possibiliten el desenvolupament de relacions comercials amb qualsevol lloc del món.
CaixaBank fomenta el finançament responsable i sostenible com una de les seves línies d'acció prioritàries en matèria de banca socialment responsable. En aquest sentit, l'entitat ha llançat, a través del programa BEI Acció Climàtica, una nova línia de crèdit de fins a 30 milions d'euros per impulsar projectes que ajudin a combatre el canvi climàtic. CaixaBank, en aquest context, destaca per la seva actuació responsable i així li ho reconeixen els principals organismes internacionals. L'índex de sostenibilitat mundial Dow Jones Sustainability Index el situa entre els 16 millors bancs mundials i entre els quatre millors europeus en termes de responsabilitat corporativa. L'organització internacional CDP, per la seva part, la inclou com a empresa líder contra el canvi climàtic. Aquesta línia de treball de CaixaBank s'emmarca en el Pla Estratègic 2019-2021, que prioritza la responsabilitat i sostenibilitat entre els seus eixos d'actuació.
NP. CaixaBank i PROVACUNO renoven el seu acord
Nota de premsa - 15/05/2020
CaixaBank avança el pagament de 100 milions d'euros en prestacions d’atur per a 138.000 persones afectades per ERTO
Nota de premsa - 27/04/2020
CaixaBank avança el pagament de la prestació per desocupació al 3 de maig
Nota de premsa - 14/04/2020
Nota de premsa - 13/04/2020
CaixaBank i Global Payments creen una "joint venture" amb l'objectiu de liderar el mercat europeu de serveis de prepagament | 0.851928 | curate | {"ca": 0.9689260403416319, "en": 0.003816100308922406, "pt": 0.007632200617844812, "fr": 0.019625658731600944} | https://www.caixabank.com/comunicacion/noticia/caixabank-i-provacuno-lorganitzacio-interprofessional-agroalimentaria-de-la-carn-de-bovi-renoven-el-seu-acord-per-impulsar-la-competitivitat-del-sector_ca.html?id=41636 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_799146 | Us faré el resum del que acabo de veure a TV3 perquè ho he buscat per internet i no surt res. Quan ho publiquin a algun mitjà, ho poso. Avui una organització feminista (crec que era el Cau de Llunes, si no m'equivoco) ha fet un acte a la Rambla Nova de Tarragona per protestar contra el consumisme en temps de Rebaixes. Han llegit un manifest i de seguida han vingut els policies (guàrdies municipals) a fotre'ls fora. Els han requisat el megàfon i quan aquests han volgut recuperar-lo hi ha hagut alguns aldarulls. Desconec si tenien permís per a fer-ho (a la notícia no ho deien), però el cas és que hi ha hagut detinguts. Si algú en sap alguna cosa més... PD: llàstima que ho he sabut ara, si no, hi hauria assistit. Edito: la protesta no era contra el consumisme, sinó contra la pressió estètica i la violència de gènere, i són 3 detingudes, no detinguts. Un altre cop, TV3 desinforma. Per més informació, llegir el comunicat de Pobleviu que ha posat el Ismael més avall.
Aquesta és la seva democràcia! | 0.779654 | curate | {"ca": 0.9708835341365462, "it": 0.029116465863453816} | |
mc4_ca_20230418_11_573414 | Territoris | PCPC | Page 14
El PCPC amb els i les treballadores d’INDRA a Lleida
27 Agost 2015 Comentaris tancats a El PCPC amb els i les treballadores d’INDRA a Lleida
El passat dimarts, militants del Partit Comunista del Poble de Catalunya, (PCPC), vam anar a les instal·lacions de l’ empresa Indra de Lleida per informar als treballadors sobre la postura del PCPC, davant la presentació per part de la direcció d’ un Expedient de Regulació d’Ocupació, (ERO). Vam penjar una pancarta a la porta de l’empresa, mostrant la nostra postura contraria ... Read More »
Comunicat pels fets que han passat a Salou els darrers dies
13 Agost 2015 Comentaris tancats a Comunicat pels fets que han passat a Salou els darrers dies
El passat dimarts, arran d’una suposada operació contra la venta ambulant a Salou per part dels mossos d’esquadra, un treballador senegalès que es deia Mor Sylla va morir al caure d’un tercer pis. Read More »
Vaga treballadors d’EMTE de Tarragona.
30 Juliol 2015 Comentaris tancats a Vaga treballadors d’EMTE de Tarragona.
Després d’una vaga d’una setmana el passat juny, els treballadors d’EMTE de Tarragona tornen a la vaga, aquest cop indefinida. I tornen perquè la empresa continua amb els atacs als treballadors, a banda de baixar els sous, pretenent eliminar el Pacte de Millora, el que suposaria, entre d’altres atacs, eliminar el pagament del 100% del salari en cas de baixa. ... Read More »
Denúncia sobre les condicions laborals a l’empresa ALSTOM
8 Juliol 2015 Comentaris tancats a Denúncia sobre les condicions laborals a l’empresa ALSTOM
La deriva en l’ocupació i les relacions laborals desenvolupades per l’empresa ALSTOM amb les seves aproximadament 500 treballadores i treballadors que resten a la planta de Perpètua de Mogoda (BCN) és una constant. Avui tenim 130 llocs de treball menys. De gairebé 3000 llocs de treball que tenia als anys 70, va arribar com ALSTOM a Perpètua de Mogoda amb ... Read More »
2 Juliol 2015 Comentaris tancats a El PCPC de Sta. Coloma saluda la “III Marxa per una Catalunya sense atur”
En el marc de les reunions que s’estan celebrant aquests dies al voltant de la III Marxa Per una Catalunya sense atur, pobresa i desigualtat i als propers actes convocats, el PCPC de Santa Coloma saluda aquestes jornades al seu pas pel nostre municipi però en cap cas dóna suport al Fòrum per qüestions de fons difícils d’assumir al nostre ... Read More »
Davant l’acord dels partits amb la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil
18 Juny 2015 Comentaris tancats a Davant l’acord dels partits amb la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil
El passat dia 2 de juny, l’Ajuntament de Barcelona va convocar tots els partits amb representació institucional del Municipi amb un objectiu clar i meridià: pactar la continuïtat del Congrés de Telefonia Mòbil, més conegut com a MWC, promocionat pel “holding” empresarial GSMA. Read More »
Constituida cèl·lula del PCPC al CIM-Vallès
17 Juny 2015 Comentaris tancats a Constituida cèl·lula del PCPC al CIM-Vallès
Al llarg de les últimes quatre dècades el marc jurídic laboral ha anat sofrint infinitat de canvis. Les més de cinquanta reformes laborals que l’han anat modelant fins avui han aconseguit fer desaparèixer aquell marc de drets conquerits que va aconseguir el seu màxim quan a la fi de la dictadura i inicis de l’anomenada Transició política espanyola, la classe ... Read More »
Acte central del PCPC a Amposta
22 Maig 2015 Comentaris tancats a Acte central del PCPC a Amposta
La cèl·lula d’Amposta del Partit Comunista del Poble de Catalunya, presenta candidatura a les pròximes eleccions municipals del diumenge 24 de maig. Read More »
Campanya del PCPC al Mercat de Pardinyes.
19 Maig 2015 Comentaris tancats a Campanya del PCPC al Mercat de Pardinyes.
Sisco García, cap de llista del PCPC a La Paeria ¡ altres candidats de la formació han fet campanya al Mercat de Pardinyes. Read More » | 0.717861 | curate | {"en": 0.010863942058975685, "ca": 0.9777547853078117, "fr": 0.011381272633212623} | https://pcpc.cat/category/territoris/page/14/ |
crawling-populars_ca_20200525_0_105641 | El 1937, en la zona rural de prop de Grunewald, al sud-oest de Berlín, les SS varen començar a construir-hi un total de 600 vivendes pels seus companys. Els plans arquitectònics varen anar a càrrec de l’arquitecte Hans Gerlach, en coordinació amb la Direcció d’Assentament de les SS. Les cases havien de ser senzilles i havien d’expressar decència i dignitat. Les diferents vivendes (cases unifamiliars, dúplex i cases adossades), conservades encara avui en dia, eren assignades d’acord al rang del seu beneficiari.
Tweet
No Comments
name (required)
email (will not be shown) (required)
website
← L’Ordre Nou
El Lathi L-39 →
© 2020 Biografies del Tercer Reich Using the Flex theme designed by Phu Ly. Powered by WordPress MU. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català | 0.650966 | curate | {"ca": 0.7379400260756193, "nl": 0.00651890482398957, "en": 0.23859191655801826, "ru": 0.01694915254237288} | : /1940/10/02/la-colonia-residencial-de-les-ss/ |
oscar-2201_ca_20230904_0_16891 | Primera prova del procés selectiu corresponent a la convocatòria L005/2020: Tècnic/a especialista en educació infantil [enunciat supòsit pràctic] (2021)
Departament d'Educació (2021)
Orientacions als centres educatius per a organitzar el Curs d’especialització en Ciberseguretat en Entorns de les Tecnologies de la Informació (2021)
Departament d'Educació. Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (2021)
Orientacions als centres educatius per a organitzar el Curs d’especialització en Digitalització del Manteniment Industrial (2021)
Departament d'Educació. Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (2021)
Orientacions als centres educatius per a organitzar el Curs d’especialització en Ciberseguretat en Entorns de les Tecnologies d'Operació (2021)
Departament d'Educació. Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (2021-09)
Projecte de Convivència i èxit educatiu: continguts de l’aplicació informàtica per a l’elaboració del projecte de convivència (2021)
Departament d'Educació (2021-09)
Estratègies per la implantació dels mòduls professionals de síntesi i de projecte (2021)
Departament d'Educació. Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (2021-06)
L’enfocament restauratiu a casa: principis i preguntes restauratives, cercles i reunions restauratives (2020)
Departament d'Educació; Departament d'Educació. Sub-direcció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa; Albertí i Cortès (coord. ), Mònica; Tolosa, Helena (2020-07-11)
Enfocament restauratiu global: els cinc principis restauratius, model Belinda Hopkins [infografia] (2021)
Departament d'Educació (2021)
Oci i consciència de classe: estudi de la relació de l’oci amb el moviment obrer a Cornellà (2016)
Amillano Jiménez, Iker; Otón Catalán, Josep (tutor); Institut Joan Miró (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
Integració de la població adolescent immigrant a Castelldefels (2016)
del Hoyo Corral, Clara; García Castillo, Maria; Ortís, Joan (tutor); Institut Les Marines (Castelldefels, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
La pervivència de la rialla: Plaute i la Sitcom (2016)
Palomar Gonzalo, Júlia; Soneira, Teresa (tutora); Institut Francesc Macià (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
Com es resolen els conflictes escolars en l’àmbit educatiu? Estudi de l’ús de la mediació en els centres educatius (2016)
García Moreno, Encarna; Rubio Chamblas, Fernanda; Calamonte Chamorro, Laura (tutora); Institut El Castell (Esparreguera, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
La Guerra del Francès al Baix Llobregat: la batalla de Molins de Rei i la línia del Llobregat (2016)
Gil, Albert; Honorato, Antonio (tutor); Institut Gabriela Mistral (Sant Vicenç dels Horts, Catalunya); Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
El maltractament infantil (2016)
Garcias Mayor, Roger; Benítez, Rafael (tutor); Institut Corbera de Llobregat (Corbera de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
Banca ètica: realment poden anar de la mà banca i ètica? (2016)
Pons, Sergi; del Hoyo, Vicenç (tutor); Col·legi Mestral (Sant Feliu de Llobregat, Catalunya); Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona) (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Grup d'Investigació, Orientació i Desenvolupament Educatiu (Universitat Autònoma de Barcelona)
El llarg camí cap a l’exili (2016)
García Arcos, Elena; Merino Tena, Tina (tutora); Institut La Mallola (Esplugues de Llobregat, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Tortugues marines: tresors en perill d'extinció (2016)
Montalbán Martínez, Sara; Arnó, Anna (tutora); Institut Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat, Catalunya); Fundació CRAM (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb la Fundació CRAM
L’acidificació dels oceans (2016)
Baena Ávila, Javier; Arpio Herrera, Enric (tutor); Institut Francesc Macià (Cornellà de Llobregat, Catalunya); Fundació CRAM (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb la Fundació CRAM
Casal d’estiu Clauskids (2016)
Valls, Clàudia; Sogas, Clàudia; Dorado, Jesús (tutor); Institut Les Marines (Castelldefels, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
El silenci de la muntanya: un estudi sobre la vida ermitana a Montserrat (2016)
Jiménez Moreno, Ivet; Oquendo López, Noor; Prats Aymerich, Mònica; Folqué Nicolau, Joan (tutor); Col·legi Salesians (Sant Vicenç dels Horts, Catalunya); Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (2016)
Treball de recerca de batxillerat. Modalitat de col·laboració amb el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
More
Contact Us | Legal notice | Cookies policy | About This Repository | Accessibility
With collaboration of
Search repository
This Field
Browse
All of repositorySections & CollectionsBy Issue DateAuthorsTitlesSubjectsThis FieldBy Issue DateAuthorsTitlesSubjects
My Account
LoginRegister
Filter
AuthorInstitut Obert de Catalunya (132)Departament d'Educació (86)Programa biblioteca escolar “Puntedu” (23)Departament d'Educació. Escoles Oficials d'Idiomes (20)Sant Feliu de Llobregat (Catalunya). Ajuntament (16)Fundació Orienta (15)Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (11)Consell Esportiu del Baix Llobregat (11)Consell de Dones del Baix Llobregat (10)Innobaix (10)... Show moreSubjectBatxillerat - Investigació (114)Formació Professional - Cicles formatius de grau superior (81)Formació Professional - Cicles formatius de grau mitjà (54)Funcionaris docents - Catalunya - Exàmens (49)Tests i proves en educació (46)Biblioteques escolars (29)Llenguatge i llengües - Tests d'aptitud (21)Competències bàsiques (6)Material didàctic (6)Formació professional - Catalunya (4)... Show moreIssue Date2020 - 2021 (142)2010 - 2019 (259)2002 - 2009 (14) | 0.553615 | curate | {"ca": 0.9447098976109215, "en": 0.05351535836177474, "de": 0.0017747440273037543} | https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/625;jsessionid=2F7F09E6EDDBA90417D1F370D534F375 |
macocu_ca_20230731_9_352396 | Pintades contra l’Islam i Espanya
“Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana”
Una setmana després dels atemptats a Barcelona i a Cambrils han aparegut diverses pintades a la capital catalana contra els musulmans i l’Estat espanyol. “Ni islam ni Espanya”, “Ni braus, ni mesquites”, “fora l’islam de Catalunya” i “Catalunya catalana” són els missatges que s’han escrit a la plaça de braus de la Monumental. També han aparegut pintades del mateix estil a la porta del centre de culte Sufisme, situat al barri de les Corts, on es pot llegir “Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana”.
A la porta de l’oficina de Treball de Figueres i a la del consell comarcal de l’Alt Empordà, per la seva banda, s’han pintat consignes com ara “no més ajudes als moros” i “Stop ajudes a l'Islam”. Mentrestant, a la mesquita de Montblanc han aparegut missatges amenaçadors com “morireu, putos moros”.
A més, aquest passat diumenge, uns desconeguts van escriure a una mesquita de Sant Celoni “putos moros, morts”. Unes pintades que van ser esborrades per una trentena de veïns del municipi, segons va informar l’ajuntament a través del seu compte de twitter.
La seu del PSC de Sant Just Desvern, localitat on va ser trobat el cotxe que va utitlizar Younes Abouyaaqoub per fugir, també ha estat objecte de pintades. “Refugees not welcome” i “FCK ISSIS”, segons van denunciar els socialistes a les xarxes socials.
El referèndum és “un dret natural de qualsevol poble” diu el secretari de defensa dels Estats Units.
#11.1 Alguien, BCN, 26/08/2017 - 19:00
Por eso Texas es independiente... oh, wait...
#10 pelaez, Barna.Spain, 25/08/2017 - 13:25
Respondre
Y todavia hay gente que se pregunta por què cada x tiempo sale un Paquito con el Zotal haciendo limpieza.
#9 Kropotkin, Vic, 25/08/2017 - 08:48
Respondre
Si, el vallisoletano Colom y el cordobes Pujol son los que han traido 500.000 marroquies a Catalunya para evitar que viniesen sudamericanos que tienen la fea costumbre de hablar en espanol... Jua, jua, jua,...
#9.1 Jordi br, L'h, 25/08/2017 - 18:56
Supongo que es uno de los precios que nos hizo pagar Pujol, para que todos los gobiernos españoles lo cubrieran para frenar el independentismo | 0.580439 | curate | {"ca": 0.6879334257975035, "es": 0.2575127138233934, "en": 0.03698566805362922, "it": 0.01756819232547388} | |
mc4_ca_20230418_10_787764 | Protestes contra els empresonaments massius a Egipte | En lluita
Protestes contra els empresonaments massius a Egipte
Les activistes que han estat a l’avantguarda de la lluita a Egipte estan ara en la línia de foc del règim. Empresonaments massius, portats a terme a la força sense la menor pretensió d’un procediment judicial, estan dissenyats per decapitar el ressorgiment del moviment de protesta. Diverses de les persones empresonades són socialistes que lluiten per la democràcia i per una societat que serveixi a la gent treballadora i pobra.
Jutges egipcis van dictar recentment llargues penes de presó a més de 150 activistes detingudes durant la repressió de les últimes protestes. Més de 100 persones van ser condemnades a cinc anys de presó i grans multes i, en un altre cas, 51 activistes van rebre sentències de presó de dos anys.
A Egipte avui en dia la gent pot ser empresonada sense cap prova, sense permetre testificar els testimonis de la defensa, i sense cap interrogatori de la policia. Molts casos són “escoltats” pels jutges en qüestió de minuts, sense la possibilitat que les i els advocats presentin un cas, i sovint l’única “prova” són les opinions dels agents de la policia secreta. La gent és capturada en les seves pròpies cases o als carrers, detinguda i presentada davant un jutge que proclama la seva sentència.
El govern d’Abdel Fattah El-Sisi és un aliat clau a la regió d’Europa i els EUA. Va arribar al poder després d’un cop militar el juliol de 2013, però ha estat sota una creixent pressió. Econòmicament en fallida i amb divisions internes, ha carregat en un esforç desesperat per trencar la resistència. Els soldats s’han utilitzat per sufocar les protestes. Tot i això, algunes de les majors protestes des de fa anys es van dur a terme els dies 15 i 25 d’abril. L’última gota que va desencadenar les manifestacions va ser la decisió del règim de lliurar les estratègiques illes de Tiran i Sanafir a l’Aràbia Saudita que ha finançat a El-Sisi.
En algunes protestes la gent va demanar “la caiguda del règim”, un eslògan de la revolució de 2011, que va posar fi a 30 anys de govern del dictador Hosni Mubarak. L’esquerra egípcia va ser central en aquestes manifestacions i ara s’emporta la pitjor part de la repressió. Algunes de les persones preses han començat una vaga de fam. En una carta treta de forma clandestina de la presó diu: “Hem iniciat una vaga de fam en protesta per la sentència injusta i opressora que s’ha dictat en contra de nosaltres, sense tenir en compte els principis més bàsics de la justícia. Som quaranta-set els que anem a unir-nos a la vaga, estudiants i gent treballadora. Estimem la vida, i això és exactament el que ens va empènyer cap a aquest pas, ja que no trobem cap altra sortida. Entrem en la nostra vaga de fam en defensa dels nostres somnis i futur”.
Per donar suport a la lluita de les i els revolucionaris egipcis, signa la campanya internacional i difon la informació.
https://egyptsolidarityinitiative.org/
corrent socialisme internacional, Egipte, Internacional, Repressió | 0.835342 | curate | {"ca": 0.9874546054803566, "en": 0.012545394519643446} | http://enlluita.org/articles/protestes-contra-els-empresonaments-massius-a-egipte/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_55386 | SEVILLA, 15 ago. (EUROPA PRESS) -
La titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, destaca que l'Administració andalusa, en lloc de desestimar el sistema dels ERO "per absència de procediment o per la seva arbitrarietat i per les conseqüències que podia generar el dèficit produït", va optar per una "reacció de reafirmació" mantenint-lo fins al final de la dècada.
Així se subratlla en l'exposició raonada que la jutgessa ha enviat al Tribunal Suprem, al qual podria correspondre la competència per a la instrucció de la causa on apareixen fins a nou aforats --dos expresidents andalusos, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i set exconsellers--.
A l'exposició, consultada per Europa Press, Alaya remarca que les xifres de dèficit van seguir en ascens marcant les cotes més altes durant els anys 2004 i 2005 i baixant a partir de l'esmentat exercici però "mantenint-se en xifres molt importants".
La magistrada, que xifra en 855 milions d'euros la "il·legal aplicació de fons públics", subratlla que "indiciàriament" es realitzava el procés de concessió de subvencions a través d'una partida pressupostària "clarament inadequada", mentre que "legalment així ho era", ja que nombroses ordres i lleis emanades del propi Parlament andalús "havien definit l'estricta finalitat de les transferències de finançament".
Parla així Alaya d'"una autèntica subversió de l'ordenament jurídic", que feia que les ajudes, en gran part dels casos, acabessin --en el que la jutgessa arriba a qualificar de "xarxa dels clients" en alguns casos concrets-- en mans de persones i empreses que, "per un motiu o un altre, eren pròximes a l'entorn dels sindicats, de càrrecs de la Junta d'Andalusia o del PSOE andalús, teixint-se a més un selecte cercle d'influències que passava pels sindicats, agències o mediadors d'assegurances i despatxos d'advocats, que propiciaven habitualment la concessió de tals ajudes, obtenint importants beneficis econòmics per la seva gestió".
Sobre aquesta qüestió, remarca la titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, a l'apartat d'ajudes individuals a persones físiques, que les mateixes estaven basades en les relacions personals, "al marge de qualsevol criteri legal o igualitari, per ser els beneficiaris amics, parents, companys de partit o sindicat, càrrecs polítics o fins i tot per ser coneguts del mateix poble", tessitura en la qual destaca el paper jugat per l'exdirector general d'Ocupació Francisco Javier Guerrero, amb un paper "molt destacat" del 'aconseguidor' Juan Lanzas.
Respecte a les responsabilitats polítiques, Alaya, que en la seva exposició realitza un recorregut pels mandats dels diferents titulars andalusos d'Ocupació, així com de la situació concreta de les empreses investigades, afirma que "no es tracta que els consellers d'Hisenda, Innovació o el president de la Junta coneguessin el sistema posat en marxa per la Conselleria d'Ocupació, és que van participar la major part d'ells en la seva instauració i tots ells en el seu manteniment".
D'aquí, segons la magistrada, la presumpta responsabilitat, al marge dels ja esmentats Chaves i Griñán, de José Antonio Viera, Francisco Vallejo, Gaspar Zarrías, Carmen Martínez Aguayo i Antonio Ávila, així com de la resta de responsables de les esmentades Conselleries no aforats.
De Viera, la jutgessa arriba a afirmar que el seu mandat a Ocupació es caracteritzaria per "una gran discrecionalitat" en matèria de concessió d'ajudes, "disposant ell i els que el van seguir dels fons públics en benefici de tercers, de manera absolutament libèrrima". Tant ell com el seu successor, Antonio Fernández, i el seu equip "deliberadament van voler ometre tot el procediment legalment aplicable i tots els controls de la Intervenció, per disposar dels fons públics a favor dels tercers per ells determinats o elegits".
Alaya, així, infereix que la decisió, abraçant diverses legislatures, és una decisió "marcadament política", doncs "és impensable que un conseller per sí mateix decideixi incomplir la competència exclusiva de l'Estat i, per tant, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.778564 | curate | {"en": 0.01077752117013087, "ca": 0.8935719784449576, "es": 0.09565050038491148} | : /espanya/noticia-alaya-destaca-ladministracio-andalusa-va-reafirmar-sistema-dels-ero-malgrat-seva-arbitrarietat-20140815170651.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_92368 | La pandèmia de la covid-19 va marcar socialment i econòmicament l’any 2020 i també n’ha condicionat els pressupostos, com es desprèn de la liquidació de l’exercici, que presenta un dèficit de 49,2 M€. Es tracta d’una quantitat inferior a la prevista inicialment, a causa d’un volum més alt d’ingressos a finals d’any, provinents de la Generalitat i de l’impost de plusvàlues.
04/03/2021 16:53 h
Ajuntament de Barcelona
També s’explica perquè amb l’aplicació del primer estat d’alarma, que va suspendre els terminis administratius, es va aturar gran part de l’activitat, i es van reduir els percentatges d’execució dels pressupostos.
Malgrat aquesta reducció, s’ha executat més del 96% del pressupostat, per sobre de la majoria d’ajuntaments i autonomies en un any normal. En concret, l’execució pressupostària es tanca amb un 96% en els capítols 2 i 4 (despeses en béns corrents i serveis i transferències corrents) i un 96,5% en els capítols 6 i 7 (inversions reals i transferències de capitals).
L’endeutament ha estat de 800 milions d’euros, que representa un 30,73% dels ingressos corrents, una xifra que es manté molt per sota del 75% que marca la Llei d’hisendes locals. El pagament a proveïdors torna a baixar per sota dels 30 dies i es redueix a 22,8 dies de mitjana.
Any d’excepcionalitat
La liquidació del pressupost 2020 constata que s’ha fet una gestió solvent dels recursos públics; el Ple s’ha vist obligat a aprovar, al juliol, una modificació pressupostària per poder disposar d’un fons covid de 90 milions d’euros per atendre l’emergència sanitària, social i econòmica.
També ha estat un any en què el Congrés dels Diputats ha fixat els nous objectius d’estabilitat pressupostària que han permès flexibilitzar el sostre de despesa dels municipis. | 1 | perfect | {"ca": 0.9897260273972602, "en": 0.010273972602739725} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_256395 | El 50/50 s’ensenya a Madrid El projecte d’eficiència energètica s’exporta a la capital espanyola a través d’un curs de capacitació adreçat a responsables de polítiques energètiques i diumenge el Rubí Brilla serà una de les experiències d’èxit que s’exposaran en una jornada de la Universitat de Cadis https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/el-50-50-s2019ensenya-a-madrid https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png
El 50/50 s’ensenya a Madrid
15 juliol 2016
El projecte d’eficiència energètica s’exporta a la capital espanyola a través d’un curs de capacitació adreçat a responsables de polítiques energètiques i diumenge el Rubí Brilla serà una de les experiències d’èxit que s’exposaran en una jornada de la Universitat de Cadis
El Rubí Brilla és un projecte d’eficiència energètica a la indústria, el comerç i les llars
Tècnics, administratius i responsables polítics d’ajuntaments de set comunitats autònomes es formen aquests dies a Madrid per posar en pràctica projectes 50/50 d’eficiència energètica. La formació permet entendre en profunditat la metodologia, la forma de treball, i els resultats potencials dels projectes 50/50, dotar els assistents dels coneixements teòrics i pràctics per a la posada en marxa d’iniciatives semblants, tant a nivell administratiu i de gestió, com a nivell de la planificació i la realització de les sessions participatives. El curs ha tingut lloc aquest dijous i divendres a Madrid a càrrec d’Ecooo. El passat mes de maig, l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones, Marta García, el regidor de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Rafael Güeto, tècnics del projecte Rubí Brilla i representants de dos dels centres educatius que participen al projecte 50/50 ja van ser Madrid per presentar la iniciativa, entre d’altres a l’alcaldessa Manuela Carmena.
El 50/50 és una proposta pionera del projecte Rubí Brilla que s’aplica a les 12 escoles públiques de la ciutat. Els centres han aconseguit importants reduccions de la seva despesa energètica gràcies a la implementació de diferents mesures. L’èxit del projecte es fonamenta, sobretot, en l’alta implicació de tota la comunitat educativa. Els centres es comprometen a reduir la seva despesa energètica, mentre el consistori retorna la meitat de l’estalvi aconseguit en forma de subvenció directa. L’altra part dels diners, l’Ajuntament els inverteix en projectes d’eficiència energètica amb l’objectiu de seguir augmentant l’estalvi als centres educatius. Durant el curs 2014-2015, les escoles de la ciutat van aconseguir un estalvi energètic de 77.425 euros (23,92%).
“El Rubí Brilla és un projecte estratègic de ciutat i el 50/50 una de les seves propostes més engrescadores per la seva capacitat de generar estalvi, però de manera especial per la seva funció pedagògica a llarg termini. Compartir el nostre coneixement i veure com un projecte rubinenc creix a d’altres ciutats confirma un cop més que la nostra ciutat és un referent en polítiques d’eficiència energètica”, diu Rafael Güeto, regidor de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.
Jornades a la Universitat de Cadis
Aquest cap de setmana, la Universitat de Cadis ha organitzat unes jornades sobre la transició energètica que comptarà també amb la participació del projecte Rubí Brilla. La responsable tècnica local, Marta Morera, explicarà dissabte l’experiència rubinenca en el marc d’una ponència sobre polítiques energètiques municipals sota el títol La transició energètica que ha començat. Morera compartirà taula amb Manel Rivero, gerent i coordinador de l'empresa Intiam Ruai, que treballa, entre d’altres, per l’Ajuntament de Rubí.
La proposta del Vicerectorat de Responsabilitat Social, Extensió Cultural i Serveis de la universitat andalusa ha arrencat aquest dijous amb una reflexió sobre la revolució energètica global a càrrec de Jorge Morales de Labra, vicepresident de la Fundación Renovables i director General de GeoAtlanter. Aquest divendres es parlarà d’energia i ocupació, s’analitzarà el cas concret de les energies renovables a Andalusia i es reflexionarà sobre l’autoproducció d’energia. Dissabte serà el torn de la presentació del Rubí Brilla com a experiència d’èxit. A més del cas de Rubí, també es presentaran els exemples de Rivas Vaciamadrid (Madrid), El Prat i Cadis. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_229110 | Oblida’t de passar hores i hores introduint factures i tiquets en un Excel. Delegant al nostre equip la gestió comptable de la teva facturació no només guanyaràs més temps per al teu negoci, sinó que tindràs un control econòmic més gran. Estarem atents a cada seient per detectar i corregir errors sense que te n’adonis.
Contacta amb nosaltres
Descobreix com pot
beneficiar-te el nostre servei
d’assessoria comptable
La teva comptabilitat al dia
Ser constant a l’hora de portar la comptabilitat és una tasca pendent que tots portem a sobre. Mai trobes el moment d’asseure’t a introduir les dades al teu programa comptable i, al final del trimestre, acabes amb una pila enorme de tiquets i factures.
A Assessoria Casadó ens encarregarem de tota aquesta feina, perquè puguis dedicar més temps a la teva feina. Tant si registreu ingressos i despeses com autònom o si teniu l’obligació de confeccionar llibres oficials, ens encarregarem de la vostra comptabilitat diària i dels tancaments trimestrals i anuals. I tot això amb la tranquil·litat que els nostres assessors experts revisaran cada seient perquè tot estigui sempre en ordre.
Llibres oficials i comptes anuals
Si ets societat, sabràs com es compliquen les tasques de comptabilitat pel que fa al règim d’autònom. Portar al dia i de forma correcta tots els llibres comptables és una tasca que pot resultar difícil i requerir molt de temps de treball. Per això, el nostre equip està especialitzat en totes les feines relatives a la comptabilitat de societats.
Confeccionem i portem al dia tots els teus llibres comptables, a més de legalitzar-los i presentar-los davant del Registre Mercantil.
Legalitzem i dipositem per tu els comptes anuals de la teva empresa, perquè et puguis oblidar de tots els tràmits relatius a la teva comptabilitat.
Primera visita d'assessoria gratuïta
Tens una empresa i penses a canviar d'assessoria? Vols emprendre un nou negoci? A Assessoria Casadó trobaràs un servei de qualitat on el més important és la relació amb el client. Millora les finances i guanya en tranquil·litat.
Contacta amb nosaltres
Planificació i seguiment comptable
Quan parlem de la teva empresa i la teva comptabilitat, com menys sorpreses, millor. A Assessoria Casadó ho sabem; per això, el teu assessor personal no només s’encarregarà de portar la teva comptabilitat cada dia. Molt més que això: portarem un seguiment constant de la facturació i analitzarem els teus ingressos i despeses. Això ens permetrà detectar i corregir qualsevol error a temps, però també ens donarà l’oportunitat de planificar millor la teva comptabilitat per poder aconsellar-te la millor manera d’optimitzar els teus diners.
El teu assessor personal, quan ho necessitis
Som conscients que en l’activitat diària del teu negoci pots sorgir imprevistos o assumptes complexos que requereixen un expert en el tema.
Per això, t’assignarem un assessor personal per a tu, amb qui podràs contactar mitjançant telèfon o correu quan ho necessitis. A més, el nostre equip es reuneix i actualitza de forma constant, per la qual cosa estarem preparats per resoldre de la forma més senzilla i entenedora possible qualsevol dubte que tinguis sobre la teva facturació i comptabilitat.
"Serietat i professionalitat" Portem més de 10 anys treballant amb Asesoria Casadó. Fa un parell d'anys vam crear un nou projecte i ens van ajudar des del minut u de la creació de l'empresa. Per nosaltres és molt important tenir la seguretat que controlen el que fan i que no tindrem problemes futurs amb Hisenda que ens toqui solucionar per nosaltres mateixos, i amb Assessoria Casadó tenim aquesta tranquil·litat. Totalment recomanable
Alexandre cortés - CEO de Psicología Aliment
Els nostres consells sobre comptabilitat
Aprèn tot el necessari sobre la comptabilitat del teu negoci al nostre bloc
Oferim serveis d´assessoria especialitzat en Pimes i autònoms. Els nostres valors d’empresa es basen en la transparència i la proximitat amb els nostres clients.
Podem ajudar-te
Inici
Sobre nosaltres
Serveis
Assessoria laboral
Assessoria fiscal
Assessoria comptable
Administració de finques
Contacte
Menu
Inici
Sobre nosaltres
Serveis
Assessoria laboral
Assessoria fiscal
Assessoria comptable
Administració de finques
Contacte
Contacta amb nosaltres
977 31 73 31
[email protected]
Carrer de Campo Amor 2, Bajos
43202 Reus, Tarragona
Segueix-nos
Instagram Linkedin
Avis legal | Política de privacitat | Política de cookies | Disseny web Reus
Usamos cookies en nuestro sitio web para brindarle la experiencia más relevante recordando sus preferencias y visitas repetidas. Al hacer clic en "Aceptar todo", acepta el uso de TODAS las cookies. Sin embargo, puede visitar "Configuración de cookies" para proporcionar un consentimiento controlado.
Configurar cookiesAceptar todas
Manage consent
Tanca
Resumen de privacidad
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. De estas, las cookies que se clasifican como necesarias se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador solo con su consentimiento. También tiene la opción de optar por no recibir estas cookies. Pero la exclusión voluntaria de algunas de estas cookies puede afectar su experiencia de navegación. | 0.559966 | curate | {"fr": 0.021836506159014557, "ca": 0.727136991414707, "it": 0.009145203434117209, "en": 0.036580813736468834, "es": 0.19690182904068682, "pt": 0.007465472191116088, "cs": 0.000933184023889511} | https://assessoriacasado.com/ca/assessoria-comptable/ |
mc4_ca_20230418_17_578306 | Responsabilitats | mariblocfuentes
Tenim per mal costum al país dels Pirineus no assumir els errors. Fer marxa enrere és una pràctica habitual que no té conseqüències.
L’afer del Patapou n’és un exemple. Llencem diners d’un erari públic molt tocat i, com si res no hagués passat, ningú no en té cap responsabilitat.
Un ministre no ha de dimitir per un heliport, diuen. I menys si mai abans per afers més greus (contaminació del forn incinerador, sobrecost elevadíssim de l’hopital, ruinós rescat del centre de tractament de residus, etc.) no ho ha fet ningú. I encara menys si ningú, ni plataforma ciutadana ni oposició, ho demana. Per aquesta mateixa regla de tres tampoc hauria de dimitir un conseller de comú per conduir begut en les seves hores lliures. I ho va fer. És el sentit de la responsabilitat. Si s’ha comès un error, voluntàriament o involuntàriament però amb conseqüències sobre la ciutadania, el càrrec polític interessat no hauria de sentir-se qüestionat sinó que hauria de fer el pas endavant de, com a mínim, posar el seu càrrec a disposició, reconeixent així que s’ha equivocat.
Aturar la construcció de l’heliport nacional al Roc del Patapou era una decisió cantada des que, units, plataforma i comú van presentar sengles demandes a la justícia. Com s’ha vestit després (amb o sense informe pericial aeronàutic) és només una manera de carregar-se de raons.
I sí, la retirada del projecte és un triomf de la ciutadania però també és una derrota de la democràcia. Perque no s’ha manifestat voluntat negociadora. Perque el projecte estava dat i beneït des de l’inici. Perque s’ha generat un conflicte institucional innecessari i perque hi ha hagut malbaratament de recursos públics que podrien ser encara superiors si els adjudicataris del projecte acaben presentant una demanda a la batllia.
Diuen que rectificar és de savis. I el Govern, certament, ha rectificat cosa a la que tampoc hi estem massa acostumats -tot s’ha de dir-. També és ben cert que errar és humà però en l’exercici d’un càrrec públic no es pot mirar cap a un altre costat si els costos s’han d’assumir a escot. No podem deixar que les responsabilitats passin examen només a les urnes, un cop cada quatre anys. Si un polític s’equivoca, ho ha d’assumir. I en tot aquest afer no n’he sentit cap que així ho expressi. Ningú no ha errat. I per tant, ningú no n’és responsable.
De vegades els errors de càlcul o la mala gestió d’una crisi banal poden desembocar en una de molt superior. Perquè finalment, i més enllà dels -dolorosos- costos econòmics que tindrà, en tot aquest afer del Patapou s’ha posat en entredit el prestigi del Govern i la seva capacitat de gestionar els conflictes. I a mi, això, em preocupa.
From → Economia, Estat de dret, Politica
« No em fumis
Després del 25N » | 0.819384 | curate | {"ca": 0.9781021897810219, "fr": 0.017518248175182483, "it": 0.004379562043795621} | https://mariblocfuentes.wordpress.com/2012/12/06/responsabilitats/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_859525 | Fotos per penjar vídeos i fotos de tios bons. Byron Kelleher, jugador de los All Black: http://multimedia.asabadell.cat/0000000000/0000000264.jpg Brad Pitt a Ocean's eleven (ací ix molt bé): Més?
També m'agrada aquest
qui?
no es veu la foto?? la pujo a l'imageshack
no sé qui és
serà possible???!! Jorge Fernandez de la ruleta de la suerte antena 3 i esta casa es una ruina, a més de maco i simpàtic, sembla bona gent
T'has oblidat dir que és curt d'intel·ligència com ell sol i españolito
no diguis això! és moooolt llarg no és curtet
No que va, si no hi ha dia que no fiqui la pota al concurs aquell que fa! Les vegades que he vist, sempre fica la pota . I això que li van dient tot pel pinganillo i encara i tot mira que curt és. Ps. I a més és una mica bizco
Doncs, doncs... no sé!! a mi m'agrada!!! ja veuràs!!! quan pengis a una noia faré burla també | 0.69361 | curate | {"ca": 0.8696172248803827, "it": 0.05263157894736842, "pt": 0.05502392344497608, "en": 0.0035885167464114833, "oc": 0.019138755980861243} | |
mc4_ca_20230418_1_605458 | La Veu de la Valldigna Digital - Controlat l’incendi que afectava la muntanya de Rafael de Tavernes de la Valldigna
Home / Societat / Controlat l’incendi que afectava la muntanya de Rafael de Tavernes de la Valldigna
Controlat l’incendi que afectava la muntanya de Rafael de Tavernes de la Valldigna Dimarts, 11 Juliol 2017 23:06 Escrit per LVDLV Categoria: Societat SOCIETAT.- A hores d’ara ja s’han retirat els bombers i mitjans aeris i queda una brigada forestal vigilant que no revife el foc.
L’incendi s’ha declarat este matí al voltant de les 13 hores a causa d’una espurna mentre una persona treballava amb una radial en una tanca de publicitat metàl·lica.Segons una primera estimació, s’ha cremat al voltant d'una hectàrea. < Anterior | 0.823406 | curate | {"ca": 0.986449864498645, "en": 0.013550135501355014} | http://laveu.es/societat/5633-controlat-l-incendi-que-afectava-la-muntanya-de-rafael-de-tavernes-de-la-valldigna |
racoforumsanon_ca_20220809_1_309757 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que he vist tota Lost excepte els 4 últims capítols i que no tinc intenció de veure'ls. És més, crec que és millor així.
Ho és, creu-me. | 0.657551 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_539671 | Territoire Ecoles
Écoles visiteurs
Point Juvenile
OBAGA Educació realitza un conjunt d'actuacions per treballar l'educació cap a la sostenibilitat amb alumnes que viuen i visiten el territori. A banda, ofereix la possibilitat de dissenyar projectes i programes educatius vinculats amb el desenvolupament sostenible del territori.
Escoles del territori.
Escoles que visiten el territori.
Punt Juvenil i Esplai Naturalista.
Projectes educatius i programes d'activitats.
escoles_territori punt_juvenil introduccio projectes botons escoles_visitants
M'ho varen explicar i ho vaig oblidar, m'ho varen ensenyar i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Les activités éducatives destinées aux écoles de la région
Les activitats educatives adreçades a les escoles tenen com a finalitat recolzar el coneixement del medi dins de cada projecte educatiu dels diferents centres docents.
La descoberta de l’entorn, la vivència, l’experiència i l’aprenentatge són valors clau per entendre com és el nostre territori.
Tallers d’àmbit naturalista: El disseny de l’activitat és consensuat amb el professorat. Oferim eines i recursos educatius complementaris a l’aula. La possibilitat del taller és múltiple, i la oferta l’adaptem a les necessitats i demandes de cada escola.
Rastres i restes de la fauna dels Pirineus.
Activitat de papallones diürnes.
Apropa els ocells al teu balcó.
Activitats extraescolars de natura: És un programa adreçat a alumnes d’Educació Infantil i Primària, que es desenvolupa una vegada a la setmana, amb la finalitat de potenciar la descoberta naturalista i l’estima per l’entorn.
Aquesta iniciativa s’ha engegat amb el CEIP La Closa d’Esterri d’Àneu, i està oberta a altres centres escolars que ho desitgin.
D'autres activités pour les écoles qui visitent le territoire
Tallers d’àmbit naturalista
Excursions de senderisme interpretatiu al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu
Introducció a les papallones diürnes
Activitats d’orientació en el medi natural
A l’ombra de les estrelles. Activitat de coneixement del cel nocturn, amb o sense telescopi
Les 1000 i una de nit. Activitat d’introducció a les principals famílies de papallones de nit.
Aquest serà el quinzè curs que oferim l’activitat de coneixement del cel nocturn com a complement a les escoles que visiten el Camp d’Aprenentatge d’Esterri d’Àneu.
Point Youth et Recreation naturaliste
Generalment totes les activitats dins de l’horari no escolar estan adreçades a un públic objectiu: el visitant. Però gràcies a un ajut atorgat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, hem creat aquest espai de trobada amb l’objectiu de dinamitzar mitjançant accions i activitats d’educació ambiental, als joves i infants del territori, en el marc del seu temps lliure, per facilitar el coneixement del seu entorn natural i sociocultural.
Com a activitat final organitzem una cloenda en un dels refugis de la zona d’influència del Parc, obertes a altres participants d’arreu de Catalunya, si hi ha places disponible.
Calendaris Fotos Logos Documents 2018 2017
Programmes d'activities et des projets éducatifs
©2019 ObagaActivitats | Dénégation | Qui sommes-nous? | Cookies | Sitemaps | 0.774455 | curate | {"fr": 0.09183027232425586, "en": 0.024065864471184292, "ca": 0.8559214692843572, "it": 0.01773274224192527, "es": 0.01044965167827739} | http://obagaactivitats.cat/fr/services/education-environnementale/ecoles-visiteurs/20-services-fr/education |
mc4_ca_20230418_12_228222 | Prohibició de fer foc - Ajuntament de la Palma de Cervelló
Portada > Actualitat > Notícies > Prohibició de fer foc
El passat divendres dia 15 de març es va iniciar la prohibició de fer foc sense autorització en terrenys forestals així com en la franja de 500 metres que els envolta. Es tracta d’una mesura decretada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya que pretén minimitzar el risc d’incendis forestals. Aquesta prohibició romandrà vigent fins al dia 15 d’octubre.
La normativa estableix que no es poden cremar restes de poda ni d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria sense una autorització del Departament d’Agricultura. Tampoc es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura.
Així mateix, queda prohibit llençar objectes encesos i abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc. Tampoc es permet llançar coets o focs d’artifici ni utilitzar bufadors o similars en obres que s’estiguin duent a terme en vies de comunicació que travessen terrenys forestals. | 0.805901 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lapalmadecervello.cat/actualitat/noticies/2019/03/21/prhohibicio-de-fer-foc |
crawling-populars_ca_20200525_1_3872 | La Delegació Territorial de Tarragona convoca l’XI Concurs de postals de Nadal, gràcies al qual dissenyarà la seva felicitació de Nadal.
Les persones concursants poden presentar les seves il·lustracions fins el dia 9 de desembre de 2019, dilluns, en mida postal, paper dinA4 o format electrònic. El concurs és obert a nens i nenes de fins a 12 anys, familiars de col·legiats i col·legiades, i a alumnes de centres d’educació especial sense límit d’edat. Es pot utilitzar qualsevol tipus de tècnica: llapis, cera, retoladors, aquarel·les, collage, ordinador, etc., i els guanyadors de cada categoria seran premiats amb 100 euros per adquirir material escolar. Les bases de la convocatòria, que cal seguir fil per randa, són en aquest enllaç al document adjunt a la notícia. | 0.816035 | curate | {"ca": 1.0} | : /ct/noticias/943/El-XI-Concurs-de-postals-de-Nadal-de-la-Delegacio-Territorial-de-Tarragona-premia-il-lustracions-de-familiars-de-fins-a-de-12-anys-i-alumnes-de-centres-d-educacio-especial |
racoforumsanon_ca_20220809_2_382554 | Totes i tots haurem sentit la mítica cançó del " Puta Espanya" en alguna manifestació o acte, però el 99 % de les vegades només se sent l´estrofa del : lolololoool i puta espanya ! !! No sé si ho sabreu però existeix la versió íntegra de la cançó, que per cert és bastant llarga, molt irònica i ben poca gent se la sap. Jo només l´he sentida en el Camp Nou, ja fa anys i , és clar, ara no m´en recordo. Diria que començava així : " En el país de las tonadilleras, la miseria y la corrupción.... Doncs res, que si algú se la sap estaria bé desenterrar-la
Sincerament, un dels càntics més sexistes de la tradició oral antiespanyolista. Ni sé com continua ni m'interessa, sincerament. Per cert, i per a tots aquells que us interessi, molt més recomanable la versió de'n Josep Maria Cantimplora, Això no és Espanya.
sexistes ? el que faltava
Home, utilitzar la professió de prostituta com a qualificatiu degradant no acaba de ser precisament alliberador...
Llavors si a algú li dius cabró? Això és sexisme zoofílic?
XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD | 0.604417 | curate | {"ca": 0.7265625, "en": 0.001953125, "es": 0.19140625, "id": 0.0703125, "fr": 0.009765625} | |
mc4_ca_20230418_18_138370 | La URSS en la postguerra: Stalin i la Guerra Freda (1945-1953)- Sapiens.cat
« Gaspar Melchor de Jovellanos
La Guerra Gran (1793-1795) »
Etiquetes: Guerra Freda, Història del Món Contemporani, Segle XX, Stalinisme, URSS
Entrada publicada a 19. El món bipolar: els països del bloc comunista el dilluns, 26/11/2012 a les 08:01. | 0.444324 | curate | {"es": 0.4890282131661442, "ca": 0.5109717868338558} | http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/26/la-urss-en-la-postguerra-stalin-i-la-guerra-freda-1945-1953/ |
mc4_ca_20230418_7_12208 | 'Quin ridícul fer veure que ets una estrella' - Diari La Veu Agermana'tDiari Veu del País ValenciàPolíticaEconomiaSocietatCulturaCiènciaPilotaOpinióTerritoriEn imatgesTancar SeccionsInformacióPolíticaEconomiaSocietatCulturaCiènciaPilotaOpinióColumnistesApuntsVeusEditorialsTribunaCartes dels lectorsTerritoriEspai públicEspai cívicParticiveuBlogs dels lectorsXesferaEn imatgesVídeosFotogaleriesDiari la VeuAgermana'tQui som?ButlletíContactePublicitatCercador PublicitatPublicitat
Divendres, 9 de desembre de 2016 00:00h
Marcos Franz,
actor de la sèrie Merlí de TV3 | 0.71652 | curate | {"ca": 0.9768270944741533, "de": 0.023172905525846704} | https://www.diarilaveu.com/entrevista/23636/quin-ridicul-fer-veure-que-ets-una-estrella |
macocu_ca_20230731_1_295996 | El Fòrum del Talent reflexionarà sobre les formes de vida que ens ha portat la pandèmia | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_455882 | Ei, que no he vist cap fil parlant del tema. El dilluns dia 5 hi ha concert de Brams a Sant Andreu de Palomar a les 23:00 a la plaça de Can Fabra, i és gratuït. Per aquestes coses és bo el Facebook Jo a veure si puc convèncer algun amic per anar-hi.
algú sap l'ordre dels grups? o a la hora que toca brams?Moltes mercès
Al seu facebook van dir que Brams tocaven els primers, a les 23 hores. | 0.681911 | curate | {"ca": 0.8961038961038961, "es": 0.1038961038961039} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_68532 | Aquest any ens alegra molt haver reeditat la nostra participació, per tercera vegada, en ‘El retorn dels indians’ de Sant Pere de Ribes. Es tracta d’un projecte que hem treballat poc a poc, any rere any, i en el qual considerem que amb l’ajut dels personatges que han estat passejant-se pels carrers de Ribes, hem […]
Continua llegint →
Fa 3 anys, 6 mesos 0
Benvingut, Cotarelo!
Ens alegra molt anunciar que el reconegut politòleg madrileny Ramón cotarelo farà el seu debut teatral amb nosaltres, en l’estrena del muntatge El meu avi va anar a Cuba. En Cotarelo interpretarà el paper del capità general de Cuba, Valeriano Weyler, curiosament molt aliè a les seves conviccions personals, i a més en un difícil […]
Continua llegint →
Fa 4 anys, 8 mesos 0
“Cinc anys de privacions, però una fortuna.”
FELIP: Saps què diuen? Que si vas a Cuba, tindràs cinc anys de privacions… però una fortuna. LLUÍS: Una fortuna? Doncs potser que jo també m’hi quedaré, a Cuba! Una fortuna! FELIP: Que no has sentit allò de “cinc anys de privacions”? LLUÍS: Ui, jo porto ja tota la vida, amb privacions… no em ve de cinc anys! (‘El meu avi […]
Continua llegint →
Fa 4 anys, 11 mesos 0
Palinuro fent d’actor
Aquesta setmana hem rebut una interessantíssima visita a la nostra sala d’assaig. En Ramón Cotarelo (Palinuro) ha aprofitat una de les seves brevíssimes visites a Catalunya per a ser un dels primers espectadors del nostre nou projecte teatral sobre els indians Catalans de Cuba, en el que fa alguns mesos que ha estat col·laborant amb nosaltres i […]
Continua llegint →
Fa 5 anys, 4 mesos 0
La vida a Mataró
Ara ja fa prop d’un any que la nostra Plataforma va traslladar-se a la ciutat de Mataró. Aquí hem tingut la sort de formar part del primer viver d’empreses d’Economia Social de Catalunya, al cèlebre edifici històric del “Cafè de Mar” que van construir l’any 1926 els antics pescadors cooperativistes de “La marítima”: Després de tants anys, […]
Continua llegint →
Fa 5 anys, 7 mesos 0
Categories
1714
Activitats
Art amb història
Ciència
Curiositats històriques
Diaris de treball
Edgar A. Poe
Efemèrides
Els indians Catalans
Fotografies amb història
Història oriental
La desaparició de l'imperi hispànic
Lewis Carroll
Novetats
Objectes amb història
Pàgines en Blanc i Negre
Personatges amb història
Pintura rupestre
Plataforma recomana…
Sin categoría
Teatre
T'INTERESSA LA HISTÒRIA?
Entrades recents
Salvador Seguí: El noi del sucre
La implantació del temps universal de Sanford Fleming
El cèlebre bust de Nefertiti
Sucre i Esclavatge a les Antilles
La Revolució europea de l’any mil
Arxius
Arxius Selecciona el mes octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juny 2020 abril 2020 gener 2020 maig 2019 febrer 2019 octubre 2018 març 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 novembre 2016 octubre 2016 agost 2016 juny 2016 maig 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 setembre 2014 juny 2014 abril 2014 febrer 2014 octubre 2013 setembre 2013 juliol 2013 maig 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 agost 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012
Núvol conceptual
Història pintura rupestre pista divorci arqueologia medicina Alícia Rússia tsar Alícia al país de les meravelles Descobriment indianos dramatúrgia llibre Nazi John Merrick egipte Plataforma Blanc i Negre Toni Figuera Antilles Cuba bandera arquitectura Guerra documental Roma correspondència misteri altamira teatre Hitler divulgació Divulgació històrica literatura Verdi Segona guerra mundial Fotografia WWII biografia Aleix Vives Masclisme Feminisme assajos Alberto Reche Adam i Eva Lewis Carroll col·laboracions Indians art Música | 0.71861 | curate | {"ca": 0.9327152317880795, "it": 0.019867549668874173, "pt": 0.006887417218543046, "fr": 0.005562913907284768, "es": 0.025695364238410595, "id": 0.0010596026490066225, "en": 0.006622516556291391, "sv": 0.0015894039735099338} | https://www.plataformablancinegre.com/tag/cuba/ |
mc4_ca_20230418_8_705814 | Els alumnes del CISARC faran dissabte un simulacre - Osona Informa!
Inici » Notícies » Notícies Generals » Ensenyament » Els alumnes del CISARC faran dissabte un simulacre
Es tracta d’intervenir en un incendi de víctimes múltiples per aplicar els coneixements adquirits
Uvic // Foto Toni Garcia
Els alumnes del Màster en Emergències Extrahospitalàries i del curs d’especialització universitària d’Accidents de Múltiples Víctimes i catàstrofes participaran, aquest dissabte 30 de maig, en una nova edició del Simulacre d’Incident de Múltiples Víctimes i Catàstrofes. És durà a terme a les instal·lacions de la UManresa-FUB i com a tret significatiu tota l’acció serà enregistrada amb un drone.
Segons Òscar Dalmau, responsable del CISARC (UVic-UCC), l’anàlisi de les imatges permetrà “treure conclusions per millorar la coordinació en temps real de la gestió d’incidents i catàstrofes en espais oberts i guanyar l’eficiència en la presa de decisions”. El simulacre mobilitzarà un any més a l’entorn de 150 persones, de les quals 25 seran els alumnes del Màster, 10 els del curs i entre 60 i 70 voluntaris. A aquests cal sumar-hi els membres de l’organització i els col·laboradors, entre els quals hi ha personal del SEM, Protecció Civil, TSC ambulàncies, Ambulàncies La Pau, Creu Roja, l’Escola de Maquillatge Anna Flores, Món Oci i Cupcake Cafè Manresa. Les persones interessades a col·laborar com a voluntaris poden fer-ho contactant amb l’adreça de correu [email protected].
Està previst que el simulacre s’iniciï cap a les 14.30 h. Prèviament s’ha fet arribar una nota informativa als veïns de la zona perquè tinguin coneixement de l’activitat i no s’espantin si senten sirenes dels cossos d’emergència i d’ambulàncies. Cap d’ells coneix en quin tipus d’emergència hauran d’intervenir perquè el factor sorpresa és important per l’objectiu que persegueix aquesta activitat formativa. Està previst que la simulació s’allargui cap a dues hores.
Informació pels voluntaris
El dia assenyalat els voluntaris hauran de ser-hi abans, entre les 11 i les 13 h, ja que se’ls haurà de maquillar. Tots dinaran a la universitat, ja que se’ls convida a un entrepà, beguda i cafè. A l’hora de l’inici del simulacre els 35 alumnes hauran d’estar distribuïts pels diferents serveis d’emergències que col·laboren.
#Bages #cisarc #FUB #incendi #màster #simulacre #UCC #UManresa #UVic #Voluntaris
La Fundació Universitària Bages inaugura el CISARC
SIGMA acull la Uvic-UCC com a nou soci | 0.844373 | curate | {"ca": 0.9747659747659748, "pl": 0.009768009768009768, "en": 0.015466015466015465} | https://osonainforma.cat/2015/05/alumnes-del-cisarc-faran-dissabte-simulacre/ |
vilaweb_ca_20220728_0_28443 | L’expresident francès Nicolas Sarkozy va ser ahir l’objectiu principal dels seus rivals al primer debat de les primàries del partit conservador francès, Els Republicans. Amb tots els candidats centrant els seus atacs en Sarkozy, Alain Juppé, va guanyar el debat i va reforçar la seva posició de favorit a les enquestes per liderar ‘Els Republicans’ de cara a les presidencials franceses de l’any vinent.
François Fillon, primer ministre durant l’etapa de Sarkozy a l’Elisi, va ser qui més va atacar l’expresident en el terreny polític, econòmic i en els escàndols de corrupció. Per respondre als atacs, Sarkozy va intentar mostrar-se com un candidat experimentat i garant d’una política liberal que permeti recuperar l’economia del país i crear llocs de treball. L’expresident ha recordat que és ‘el francès més observat, registrat i interrogat i, al final, cinc absolucions’. No pot dir el mateix Alain Juppe, l’únic dels set candidats condemnat per finançament il·legal de partits l’any 2004. L’actual batlle de Bordeus va intentar passar de puntetes pel seu cas i va recordar que mai es va enriquir personalment. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/sarkozy-blanc-de-les-critiques-al-primer-debat-de-les-primaries-dels-republicans/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_270050 | De paraules per anomenar objectes, animals, plantes, estances, fenòmens naturals…les llengües n’estan plenes. Però no és el sentit de la llengua actuar de legisladora, coneixedora de les coses, atorgant paraules a les realitats.
De les normes de combinacions de paraules, del coneixement de les seves funcions, del seu ordre i de les transformacions que apareixen al llarg del seu ús es construeix el manual d’instruccions anomenat “Gramàtica”; però la llengua tampoc no és una màquina formada per peces de lèxic i engranatges gramaticals.
La llengua és viva perquè, més enllà de ser escrita, és parlada. És una via d’expressió de la identitat col·lectiva dels seus parlants i funciona de mirall de la seva cultura i història. I com a tal i des d’aquest ‘tal’ s’ha d’aprendre.
Al llarg de la història de l’aprenentatge de les llengües, el professor, com a administrador del saber lingüístic, oferia la cartera de lèxic i les instruccions per al seu ús. Però si la llengua és més que un codi, aprendre a dir ‘taula’ o a conjugar el verb ser no és equiparable a aprendre-la.
Acompanyar en la comprensió d’un ésser col·lectiu que s’expressa, la llengua, és aprendre a parlar. I si així s’entén aprendre, conversant més que ensenyant, cal buscar el suc que fa engranar l’acte comunicatiu, els nuclis expressius de les converses, els mots imprescindibles d’un missatge. I per fer-ho, és necessari tenir present què fem al comunicar-nos: expressem, descrivim, narrem, instruïm i argumentem com a éssers socials, irrepetibles, limitats, temporals i vius.
S’ha d’encarar el rumb de l’aprenentatge cap allò que ens fa complir les funcions del nostre parlar a partir de la recerca d’aquests nuclis expressius (i propis) de la llengua que aprenem.
‘Ai, caram!’, ‘molt’ o ‘aviat’ són conceptes que omplen de sentit els discursos. Més enllà de si el ‘molt’ acompanya ‘gana’ o ‘peres’, la quantitat, com a éssers limitats que som, serà més freqüentment resposta a situacions comunicatives que el lèxic concret que l’acompanya. I si l’expressió per anomenar la quantitat és específica de la pròpia llengua, com ‘un pilot’ o ‘un munt’, encara ens endinsarem més en l’aprenentatge de l’expressió d’un poble.
Les peres i la gana ja apareixeran per omplir el missatge quan sigui necessari saber-les perquè el context comunicatiu ho reclama, fent de l’aprenentatge d’aquest lèxic un saber significatiu.
Com a éssers vius necessitarem comunicar que ‘tinc gana’ i per fer-ho no serà necessari saber conjugar tot el verb tenir. Això ja apareixerà quan, per exemple, els que tinguin gana siguin ells, i tinguem la necessitat de narrar-ho.
©2022 CAL. Tots els drets reservats.
Condicions
Cookies
Amb el suport de
Disseny i programació: Brinkels
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetint visites. En fer clic a "Accepta", accepteu l'ús de TOTES les cookies.
Política de cookiesACCEPTAR
Manage consent
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.571232 | curate | {"ca": 0.6866764275256223, "fr": 0.011957052220595413, "en": 0.287701317715959, "es": 0.002440214738897023, "pt": 0.010004880429477794, "cs": 0.0012201073694485115} | https://www.cal.cat/que-entenc-i-que-no-entenc-de-laprenentatge-inicial-de-les-llengues/ |
mc4_ca_20230418_13_698605 | Ja li ho explicaré així que la vegi! « Curs de nivell D a distància de Calonge i el Pla de l'Estany
Escrit per Susagna Sabaté el 27 de Febrer del 2014 a les 12:35 a: Morfologia, Sintaxi
Ja li ho explicaré així que la vegi (solucions) i altres qüestions Lexemes i morfemes
Montse Vilchez
A exercici pronoms febles a l’apartat b seria correcte això?
b) Quan els clients li demanin tot el que té al magatzem, llavors és quan els ho ha de servir.
Carme Aumatell
Em podries explicar si el complement predicatiu és sempre un adjectiu o bé potser un sintagma preposicional? funciona com a complement de manera del CDirecte?
no ho tinc gens clar,gràcies
Susagna Sabaté
Sí, és correcte. El pronom feble els fa la funció sintàctica de complement indirecte i substitueix als clients. El pronom feble ho fa la funció sintàctica de complement directe neutre i substitueix tot el que té al magatzem. Espero que ara el teu dubte hagi quedat aclarit.
Carme, el complement predicatiu complementa al mateix temps el verb i el subjecte o el complement directe. És semblant a l’atribut, però en verbs predicatius i no copulatius. Morfològicament, pot ser un adjectiu, un sintagma adjectival o un sintagma preposicional. Mai pot ser un adverbi. Trobaràs més informació sobre aquest complement en aquest enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Complement_predicatiu | 0.755786 | curate | {"ca": 0.9242424242424242, "de": 0.010606060606060607, "es": 0.037121212121212124, "pt": 0.010606060606060607, "oc": 0.017424242424242425} | https://blogs.cpnl.cat/nivelldcalonge/2014/02/27/ja-li-ho-explicare-aixi-que-la-vegi/ |
mc4_ca_20230418_13_285462 | Una gran mentida que ens apropa al valor de la cultura | Interacció
Inici Apunts Una gran mentida que ens apropa al valor de la cultura
Publicat per Xavier Coca Villalonga el 20/10/2012 - 09:21 | Última modificació: 31/03/2014 - 09:52
Albertí ens parla de la cultura (les arts escèniques) com a necessitat i servei públic, ens apropa a la fascinació per un art (el teatre) i un ofici (l’actor i l’actiu) amb profundes arrels culturals, per què serveix el teatre en la nostra societat contemporània, de la seva capacitat per preservar i verificar (o no) els pactes de convivència i generar ciutadania, del valor de la llengua per crear pensament, en aquest cas dalt dels escenaris... molts temes sobre aquesta mentida que ens acosta a la veritat, que és el teatre.
valor públic, teatre, valor de la cultura
Publicat per Laia Gargallo i Piracés el 15-11-2012 13:36
A la revista de cultura digital Núvol, han publicat un "decàleg Albertí" arrel de la seva presentació com a nou director del TNC.
El trobareu aquí: http://www.nuvol.com/noticies/el-decaleg-de-xavier-alberti/
A destacar-ne l'últim punt pel que ens ocupa tots plegats:
10. El país s’ha de vertrebrar millor perquè està sembrat de cadàvers teatrals, és a dir, equipaments que es deien teatres i que ara són cadàvers que tenen usos diferents. Cal reanimar la xarxa de teatres locals amb una transfusió de sang nova i el Teatre Nacional hi ha de poder aportar continguts. | 0.842175 | curate | {"ca": 0.9689703808180536, "es": 0.028913963328631876, "cs": 0.0021156558533145277} | http://interaccio.diba.cat/blogs/2012/10/20/una-gran-mentida-que-ens-apropa-al-valor-de-la-cultura |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.