label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Biblioteconomia | Eugene Garfield (Nova York, 16 de setembre de 1925 - Filadèlfia, 26 de febrer de 2017) fou un lingüista, gestor d'informació i empresari nord-americà. Ha estat considerat com un dels investigadors més destacats dins el camp de la bibliometria i se'l reconeix com un dels fundadors de la cienciometria. |
Ètica | Aurea mediocritas o daurat punt mitjà és una expressió llatina emprada en la filosofia de l'antiguitat per a referir-se al desitjable punt mitjà entre dos extrems de la conducta. |
Jocs | Els jocs de rol per ordinador (CRPG són les seves sigles en anglès), sovint escurçat a simplement (i incorrectament) jocs de rol (RPG), són un tipus de videojoc que típicament usen els elements dels jocs de rol que es juguen en persona. Els jocs de rol per a ordinador inclouen una gamma ampla d'estils i tipus de motors de joc i s'han diversificat significativament.Els elements de joc dels RPG es poden trobar en videojocs d'estratègia en temps real, shooters en primera persona, shooters en tercera persona, i alguns altres tipus com jocs en línia multijugador (MUD, multiple-user dungeon). Aquests poden ser en temps real o per torns. Algunes característiques, entre d'altres, són: tenen un escenari per jugar, cada jugador té un o més personatges a la vegada i es pot jugar sol o en multijugador (no confondre amb jocs d'estratègia). Tenen com a base fonamental complir una missió. Molts d'ells fan que el personatge evolucioni a partir de trobades amb monstres, companys o objectes, de manera que pot millorar habilitats o obtenir bonificacions, sovint mesurades a partir de l'adquisició de punts d'experiència. A diferència dels jocs de plataformes, el jugador té un marge de llibertat per decidir els moviments i accions dels personatges. S'acostuma a dividir els videojocs en jocs d'estil occidental i d'estil oriental. Els occidentals tenen un dibuix més fosc i permeten més llibertat al jugador, mentre que els orientals acostumen a basar-se en uns gràfics propers al manga i tenen una acció més ràpida. |
Història | El Llinatge dels Latas és una històrica família noble infanzona d'origen aragonès. Les primeres referències que apareixen documentades són amb les formes Latas i Latas. Procedeixen les famílies d'aquest cognom de les muntanyes del primitiu Regne d'Aragó en la qual és la meitat nord de l'actual província de Huesca. Destaquen del llinatge membres com el Mestre Joan de Latas o Fra Blas de Latas. |
Ecologia | Waveland és un estat independent no reconegut, creat per Greenpeace a l'illot Rockall. L'11 de juny de 1997 l'organització ecologista Greenpeace va ocupar l'illot de Rockall, a 400 km de la Gran Bretanya, i va proclamar allí l'estat independent de Waveland. El motiu de l'acció era impedir les explotacions petrolieres a la zona. Per això Greenpeace va aprofitar la disputa (pacífica) que sobre l'esmentat illot sostenen Gran Bretanya, Dinamarca, Islàndia i Irlanda, ja que els quatre estats reclamen l'illot no pel fet que tingui cap valor per si mateix, sinó perquè la seva possessió dona dret a una gran zona d'aigües territorials al seu entorn, on s'han localitzat jaciments petrolífers submarins. |
Arquitectura | En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre. Els noms respon als costats del presbiteri des del qual es llegeix l'Epístola i l'Evangeli durant la missa. En les esglésies de tres naus es parla també de les naus laterals com la nau de l'Epístola i la nau de l'Evangeli, segon el costat. |
Sociologia | David Ray Griffin (nascut en 1939 a l'estat d'Oregon) és un professor emèrit de filosofia de la religió i teologia. Juntament amb John B. Cobb, Jr., va fundar el Centre d'Estudis del Procés en 1973, un centre d'investigació de la Claremont School of Theology, que té per objecte promoure el bé comú per mitjà de l'enfocament de relació es troba en procés de pensament. Más recentment, Griffin ha publicat diversos llibres sobre el tema dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, el que suggereix que va haver una conspiració que comptava amb alguns elements del govern dels Estats Units. |
Televisió | DVB-T (Digital Video Broadcasting – Terrestrial) és l'estàndard per la transmissió de televisió digital terrestre creat per l'organització europea DVB. Aquest estàndard presenta diferents tècniques de modulació i codificació per a permetre un ús molt eficient de l'espectre terrestre valuós pel lliurament d'àudio, vídeo i dades a dispositius fixos, portàtils i mòbils. DVB-T2 (Digital Video Broadcasting – Terrestrial second generation) és l'extensió de l'estàndard de televisió DVB-T, elaborada pel consorci DVB, ideat per la transmissió i la difusió de la televisió digital terrestre(TDT). En aquest sistema es transmet àudio digital comprimit, vídeo i altres dades (com per exemple PLPs), utilitzant la modulació OFDM. La major taxa de bits que ofereix respecte al seu predecessor, el DVB-T, fa que sigui un sistema idoni per portar senyals de televisió d'alta definició al canal de televisió terrestre (tot i que molts organismes de televisió segueixen emprant DVB-T) A causa de les millores de la capacitat en comparació de l'estàndard DVB-T, els operadors poden oferir més serveis de definició estàndard o per a llançar bit-rates superiors tals com serveis d'alta definició. Per exemple, suposant que una capacitat de prop de 40 Mbit/s és possible en un multiplexat DVB-T2 donat, seria possible proporcionar entre 4-6 serveis d'alta definició, o entre 15-20 els serveis de definició estàndard. En qualsevol dels casos, el resultat serà una menor transmissió els costos de cada servei. L'especificació DVB-T2 ha estat dissenyada per a la seva recepció fixa ja existents, en el terrat encara que les antenes de recepció per antenes portàtils és possible en alguns casos. No obstant això, la norma no ha estat específicament dissenyada per a la prestació de televisió en la telefonia mòbil. DVB-T2 no ha estat dissenyat per a reemplaçar DVB-T a curt o mitjà termini més aviat els dos estàndards coexistiran en el mercat bastant temps. |
Sociologia | La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi. Com que la competència comunicativa, a diferència de la competència lingüística pura, té en compte les normes socials que regeixen la comunicació, canvia més ràpidament que aquesta, ja que està subjecta a modes, girs i convencions flexibles que excedeixen el simple domini del codi d'un idioma. |
Història | Taihō (japonès: 大宝) va ser una era japonesa (年号, nengō, lit. nom de l'any) que va abastar de l'any 701 al 704. |
Ecologia | En biologia, un tipus és un exemplar (espècimen) (o en alguns casos un grup d'exemplars) d'un organisme al qual el nom científic d'aquest organisme està formalment associat. En altres paraules, un tipus és un exemple que serveix per ancorar o centralitzar les característiques definidores d'aquest tàxon particular. En un ús més antic (abans de 1900 a la botànica), un tipus era un tàxon i no un espècimen.Un tàxon és una agrupació científica de organismes amb altres organismes semblants, un conjunt que inclou alguns organismes i exclou altres, a partir d'una descripció detallada (per exemple, una descripció d'espècie) i sobre la provisió de material de tipus, que normalment està disponible per als científics per al seu examen en una important col·lecció de recerca del museu o institució similar.Un neotip és un espècimen posteriorment seleccionat per servir com a espècie de tipus únic quan s'ha perdut o destruït un holotip original o on l'autor original mai va citar un espècimen Cada nínxol ecològic està ocupat per un determinat tipus biològic. Malgrat això, la noció de tipus biològic apareix sovint deslligada d'una penetració ecològica, i sol ser una classificació dels organismes atenent a característiques que semblen importants i que tenen un notable paper anatòmic i fisiològic. Més que estar destinades a explicar el funcionament de l'ecosistema (no expliquen les relacions i interaccions dels organismes amb el medi físic i altres espècies que hi habiten, encara que indiquin adaptacions en harmonia amb el medi ambient), volen servir per a diferenciar i contraposar les adaptacions que condueixen a convergències i analogies entre grups no emparentats, de les homologies degudes a un origen comú evolutiu. |
Robòtica | Fanuc, sovint estilitzat com FANUC i en japonès ファナック株式会社 Fanakku Kabushikigaisha, és una empresa multinacional d'automatització industrial amb seu a Minamitsuru, Japó.Actualment la companyia està formada per tres divisions. La primera està orientada a l'automatització de fàbriques i s'encarrega del disseny, fabricació i comercialització de sistemes de control numèric, servomotors i làsers. La segona branca de Fanuc s'encarrega de la robòtica industrial. Finalment, el segment de maquinària robòtica fabrica i distribueix màquines eina, sistemes d'emmotllament per injecció i aparells d'electroerosió.Els orígens de Fanuc daten de mitjans de la dècada dels 50, quan Seiuemon Inaba va encapçalar un projecte d'investigació sobre màquines de control numèric a Fujitsu. Després d'una dècada de recerca, a finals dels 60, els productes de control numèric es van popularitzar i el departament va començar a generar beneficis. Tot i això, l'any 1972, Fujitsu va decidir crear una empresa derivada a partir del departament d'automatització industrial que va anomenar Fanuc, acrònim de Fuji Automatic NUmerical Control. A la dècada dels 70, la companyia va començar a produir robots industrials i motors elèctrics. A partir de la dècada dels 80, Fanuc començaria una etapa d'internacionalització que acabaria convertint l'empresa en líder del sector. L'any 2015, Fanuc exportava el 80% de la seva producció i controlava la meitat de la quota de mercat mundial en sistemes de control numèric, el 20% del mercat de robots industrials i el 80% del mercat de maquinària de perforació per a la fabricació de telèfons intel·ligents. El 2017, Fanuc havia venut més de 3,6 milions de sistemes de control numèric i l'any 2021 va assolir la xifra de 750.000 robots industrials produïts. A més a més, durant els darrers anys la companyia ha mantingut un marge de benefici operatiu consistent d'aproximadament un 40%. |
Arqueologia | Mars Balearicus (o Divinitats Bèl·liques) és el nom amb què A. García-Bellido va batejar el conjunt d'estatuetes documentades a Mallorca i Menorca entre els segles XIX i XX i que corresponen al període posttalaiòtic o talaiòtic final. Aquestes es caracteritzen per representar a un home abillat amb un casc i pel que sembla una llança i un escut. |
Filosofia | Chovot ha-Levavot (en hebreu: תורת חובות הלבבות) (en català: Els deures del cor), és l'obra principal del rabí i filòsof jueu, Bahya ben Joseph ibn Pakuda. El rabí va viure a Saragossa, Regne d'Aragó, durant la primera meitat del segle xi. El llibre va ser escrit l'any 1040, amb el títol "Guia dels deures del cor" (en àrab: كتاب الهداية الى فرائض القلوب). L'obra va ser traduïda a l'idioma hebreu, per Judah ben Saul ibn Tibbon, durant els anys 1161 i 1180, amb el títol Chovot ha-Levavot. |
Arquitectura | El Congrès International d'Architecture Moderne (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a CIAM, fou una coalició de grups avant- garde de tota Europa, integrats per arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals, que es reuniren regularment en diferents països europeus entre 1928 i 1959 per debatre i formular els elements bàsics d’una nova aproximació a l'arquitectura i l'urbanisme. Al voltant d'aquestes consecutives conferències i reunions, el col·lectiu enfocà les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del segle xx, basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores. L'objectiu últim era fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna. El conjunt dels CIAM representa, per tant, el Think Tank del moviment modern (Estil internacional o Racionalisme arquitectònic) en arquitectura. El grup va ser fundat l'any 1928 i tingué una vigència de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la dècada dels 50, concretament, l'any 1959. Aquestes trobades duen a terme, al llarg de la seva trajectòria, grans estratègies d’anàlisi i reorganització urbana, incloent innovació tipològica, prefabricació i integració dels elements del paisatge amb els elements construïts, en un escenari de profunda divisió política, al llarg de la seva existència es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de Hitler i Stalin, a més de l'adveniment de la Segona Guerra Mundial. A partir de la fundació, el CIAM està dividit entre els arquitectes de parla germànica, influenciats per la Bauhaus i actius a Alemanya, Suïssa, els Països Baixos i Europa oriental i, d’altra banda, aquelles més partidaris del París de Le Corbusier. Així doncs, aquests congressos i reunions són un fenomen europeu molt occidental, mentre que, en realitats paral·leles, com la de la URSS, estaven en plena revolució i, com a conseqüència a aquesta, o vinculat, a Moscou, es fundaren dues institucions d’arquitectura i disseny: l'Injuk, per Kandinski i Vkhutemas, per El Lissitzky. El resultat és que, avui dia, és difícil reconstruir les circumstàncies culturals i polítiques de les quals els CIAM intentaven donar resposta en aquest període tan conflictiu. |
Ciències de la salut | La història clínica és un document mèdic i legal que sorgeix del contacte entre el professional de la salut (metge, fisioterapeuta, odontòleg, psicòleg, infermer, podòleg, etc.) i el pacient, en el qual es recull la informació necessària per a la correcta atenció dels pacients. La història clínica és un document vàlid des del punt de vista clínic i legal, que recull informació de tipus assistencial, preventiu i social. |
Indumentària | El botó de puny és un accessori que serveix per a tancar el puny de la camisa quan aquest duu trau a totes dues bandes, sense botó cosit. Consta d'una peça visible en forma de botó o disc que es passa pel trau exterior i queda a la vista; d'un passador que clou el conjunt en travessar-se a l'altre trau; i d'una peça en forma de cadeneta o de cilindre que uneix les altres dues parts. El català botó de puny equival a l'anglès cuff link; a l'espanyol gemelo; al francès bouton de manchette; a l'italià gemello da polso; al portuguès botão-de-punho o abotoadura; etc., etc. El botó de puny sorgí a finals del segle xvii en la cort de Lluís XIV, i durant el XVIII fou adoptat per les classes altes de tot Europa. El gruix del poble, però, continuà tancant el puny de la camisa mitjançant cintes, o bé usant punys tancats, d'una peça. Els botons de puny no esdevingueren d'ús general fins al segle xix, quan passen a ésser element indispensable de la indumentària masculina, en un període en què l'habitual era que el puny de camisa presentés trau a totes dues bandes. Resultava un sistema de tancament ben pràctic; els punys de camisa de l'època, bastant gruixuts i rígids, necessitaven un fermall més sòlid que un simple botó cosit. A partir de la dècada de 1960, emperò, els botons de puny foren desplaçats de l'ús quotidià, en anar-se generalitzant els nous punys de camisa amb botó incorporat, és a dir, amb un trau a una banda del puny i un botó cosit a l'altra. Avui dia els botons de puny es reserven per a la indumentària més formal o luxosa, i es duen amb camises elegants de puny doble o francès. Els botons de puny solen ser força decoratius, fins i tot peces de joieria, i són considerats símbol d'elegància masculina. Tradicionalment acostumaven d'anar acompanyats d'agulla de corbata a joc. Vora els metàl·lics tradicionals, darrerament també n'hi ha en forma de roba, en forma de nus. |
Arquitectura | Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc. I el conjunt dels quals és conegut amb el nom de balustrada. Els primers balustres que ens són coneguts apareixen als baixos relleus dels palaus assiris, on eren emprats a les finestres i, segons sembla, tenien capitells jònics. No sembla que fossin emprats ni pels grecs ni pels romans, sinó que els primers exemples d'ús els tenim als balcons dels palaus de Venècia i de Verona. Gràcies als renaixentistes italians, esdevingueren trets de gran importància, i van començar a ésser molt emprats en balcons i ampits. En l'arquitectura normanda, se li van afegir bases i capitells, juntament amb el tronc cilíndric simple característic d'aquesta arquitectura. |
Astronomia | La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals. L'astronomia existeix des de l'antiguitat, amb els seus orígens en les pràctiques religioses, mitològiques, i cosmològiques, calèndriques i astrològiques de la prehistòria: Alguns vestigis d'aquestes pràctiques encara es troben en l'astrologia, una disciplina llargament lligada a l'astronomia durant segles, que no es va separar i despendre d'aquesta fins fa pocs segles a Occident. L'astronomia primitiva es va desenvolupar observant patrons regulars dels moviments d'objectes celestials visibles, especialment el Sol, la Lluna, les estrelles i els planetes que es veuen a ull nu. Un exemple d'aquesta astronomia primitiva podria incloure un estudi del canvi de posició del Sol a l'horitzó o l'aparença canviant de les estrelles durant el curs de l'any, que es podria fer servir per a establir un calendari agrícola o ritual. En algunes cultures, les dates astronòmiques es feien servir per a la pronosticació astrològica. |
Filosofia | El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos. Pel que fa al cristianisme, és el pensament dels teòlegs cristians que, com a tals, parlen de Déu en el context de la comunitat acadèmica. En aquest sentit, cal deixar de banda els pensadors laics, com Joan Maragall. |
Heràldica | Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès. Morí a Barcelona i fou enterrat, segons la seva voluntat, a l'església del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on havia fet donació dels seus treballs. La seva llibreria fou destruïda en els turbulents anys de 1804 a 1823, tanmateix la seva "Armoria" es conserva a la BNC. Sobre la làpida del sepulcre Torres i Amat esmenta el següent epitafi inscrit en llatí: Hic requiescit corpus Jacobi Raymundi Vila presbyteri: qui obiit die VI mensis januarii M DCXXXVIII, Cujus anima requiescat in pace. |
Ciència militar | La defensa antiaèria està formada pel conjunt d'armes i sistemes de suport destinada a la defensa contra aeronaus. L'OTAN la defineix com totes les mesures dissenyades per a anul·lar o reduir l'efectivitat de les accions aèries hostils.Al llarg de la història s'ha utilitzat diverses armes per aquesta finalitat. Inicialment canons i metralladores per combatre les primeres aeronaus militars durant Primera Guerra Mundial, creixent en potència de foc i precisió al llarg dels anys. Després de la Segona Guerra Mundial començà l'era dels míssils guiats, específicament els míssils superfície-aire, així com el desenvolupament de sistemes de seguiment avançats per radar i altres mitjans. |
Humor | Un facepalm (mà a la cara en català) és el gest físic de col·locar la mà a la cara o abaixar la cara a les mans o les mans, cobrir o tancar els ulls. El gest sovint és exagerat donant més força al moviment i fent sorolls quan la mà entra en contacte amb la cara. El gest es troba en moltes cultures com una mostra de frustració, decepció, exasperació, vergonya, horror, xoc, sorpresa, esgotament, sarcasme, o incredulitat. |
Agricultura | Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic. Sistema de propietat d'origen andalús, el model va ser exportat a Amèrica durant l'època colonial (vegeu l'article "hisenda colonial"). El Diccionario de Autoridades, primer diccionari de la llengua castellana editat per la Real Academia Española l'any 1734, la defineix com les heretats del camp i terres de labor que es treballen perquè fructifiquin. |
Ciència militar | L'ausberg (ausberc, asberc), o gonió, és un tipus particular de cota de malles o de cota d'escates, un tipus d'armadura en forma de túnica que cobreix el tors i alguns cops part dels braços i cuixes, i podia arribar fins als turmells. La formen anelles entrellaçades de ferro forjat, o acer, de tal manera que cada anell és lligada amb almenys quatre anelles de forma que forma una malla o teixit. A l'època medieval, als Països Catalans els cavallers la duien sobre la gonella i sovint es combinava amb el capmall. Era una de les principals armes defensives dels guerrers medievals. |
Mitologia | Clamosa és un nucli de població del Sobrarb, situat al Prepirineu, 21 km al SSO de La Fova, municipi al qual pertany. L'entorn és d'una gran bellesa paisatgística i molt solitari, però el poble és de difícil accés amb més de 10 km de pista sovint tortuosa. Clamosa és un poble d'origen militar, car es troba damunt d'un tossal rocallós i tenia un castell, probablement del segle x, damunt una roca sobre el poble. Actualment Clamosa s'alça a la vora de l'embassament del Grau.Al segle xiv el poble de Clamosa es trobava sota la Baronia d'Entença i al segle xv va passar al poder de Jaume II d'Urgell. La primera notícia sobre el nombre de cases o de focs és del 1488. Al segle xv hi havia 10 focs. Moltes de les cases es troben en estat de ruïna. Destaca l'església de l'Assumpció, d'estil barroc del segle xviii, però poc queda ja del castell del segle xi. El nucli de Pui de Cinca és 2,6 km més al sud, també a la vora de l'embassament. |
Agricultura | Les dones en l'agricultura de la Xina formen un grup divers que s'ocupen d'activitats agrícoles en el seu país. Ja que la Xina és un país molt gran, les dones de l'àrea rural no han de ser considerades un grup monolític sinó que tenen diferents estratègies per a arribar a l'èxit basades en relacions de grup o família. |
Mitologia | Durandal (o Durendal) és el nom de l'espasa del cavaller Rotllan. La mort d'aquest últim a la batalla de Roncesvalls en una emboscada feta per bascos és explicada a la Cançó de Rotllan (on els bascos són reemplaçats pels sarraïns). Sentint que se li acostava la fi, Rotllan va intentar trencar Durandal sobre una roca, per evitar que fos agafada per l'enemic. Però la fulla va continuar intacta i va fer esclatar la roca, cosa que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Una versió de la llegenda insinua que Rotllan va dir llavors a l'arcàngel Sant Miquel que l'ajudés llançant l'espasa cap a la vall. Aquesta va travessar llavors miraculosament diversos centenars de quilòmetres abans de clavar-se a la roca de la Mare de Déu de Ròcamador, on es pot admirar encara avui. L'espasa ha rebut noms diversos segons les distintes tradicions europees que s'han fet ressò de la llegenda de Rotllan, com ara Durlindana en italià o Durandarte en espanyol. |
Ètica | L'acràsia és la situació que es dona quan una persona actua en contra del que considera millor, és a dir, quan tot i saber què és més adequat fer una acció concreta, opta per la conducta contrària o per una alternativa diferent. Els pensadors clàssics atribuïen l'acràsia a la feblesa de la voluntat, que feia que s'optés a vegades per opcions plaents en contra del que la raó dicta com a preferible. Pels clàssics l'acràsia era la malaltia de l'ànima, l'individu acràsic és aquell que va allà on no vol. Donald Davidson, per contra, considera que si es produeix ve donat perquè el subjecte canvia momentàniament el seu criteri o l'escala de valors i opta pel que creu millor en aquell moment (sigui per autoconvenciment o per l'anàlisi real de les circumstàncies concretes), malgrat posteriorment pugui sorgir el remordiment. |
Llengües | El protoberber és la protollengua antecessora de les llengües amazigues modernes, donada l'absència de testimoniatges escrits aquesta llengua només pot conèixer-se indirectament mitjançant la reconstrucció lingüística. El protoberber és una llengua afroasiàtica que mostra majors similituds amb el grup semític i el grup egipci. |
Ecologia | La producció primària és la producció de compostos orgànics a partir de diòxid de carboni atmosfèric o aquàtic, principalment mitjançant la fotosíntesi, essent la quimiosíntesi menys important. Tota la vida de la Terra depèn, directament o indirecta, de la producció primària. Els organismes responsables de la producció primària reben el nom de productors primaris o autòtrofs i constitueixen el primer nivell tròfic dels ecosistemes. Als ecosistemes terrestres aquests organismes són principalment plantes; als ecosistemes aquàtics les algues i els cianobacteris són els principals productors primaris. |
Cultura popular | En la mitologia asteca, l'ahuízotl és un monstre aquàtic amb la grandària i forma general de gos, però amb mans i peus de mico, orelles punxegudes i cobert de pelatge gris fosc d'aspecte relliscós que, fora de l'aigua una vegada mullat, s'enduria en metxes que semblaven espines per les quals l'ahuízotl rep el seu nom: en nàhuatl a(tl) significa 'aigua' i huiz(tli) 'espina'. Disposava també d'una llarguíssima cua rematada amb una mà amb la qual atrapava tot allò que s'acostés als gorgs i cursos d'aigua on habitava, i l'ofegava. En ser un nom poc comú els cronistes van posar poca atenció a traduir-ho, el més general és trobar el seu significat com "llúdria" o "gos d'aigües". L'historiador Enrique Vela ho analitza des d'un punt etimològic i proposa la traducció com "l'espinós de l'aigua"; que seria el seu sentit original però en l'ús diari es va haver de referir exclusivament per nomenar l'animal. S'ha proposat que podria tractar-se d'un animal avui extint del Llac de Texcoco, emparentat amb les llúdrigues, i per la seva raresa, mitificat tant en hàbits com en aspecte. L'atac de l'ahuízotl, que estava al servei de les divinitats de la pluja, suposava que els déus havien triat la víctima i les seves ànimes eren portades al paradís. Els cossos dels infortunats, que només podien ser tocats per sacerdots a causa de l'interès dels déus per les seves ànimes, sempre apareixien als tres dies de la mort i a tots la bèstia els havia arrencat els ulls, les ungles i les dents a l'interior del seva gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atreia els humans, especialment els pescadors, plorant com un nadó des de les ribes i, de vegades, provocava remolins que expulsaven fora de l'aigua peixos i granotes. |
Psicologia | Un arquetip amatori és una manera de sentir amor, postulada per John Lee i ampliada per Clyde i Susan Hendrick. També rep el nom de "colors" de l'amor. En psicologia social s'usen diversos tests per determinar quin tipus d'amor predomina en una relació i ajudar a la teràpia dels seus membres. |
Arquitectura | La cria de gallines en gàbies en bateria és una forma de ramaderia intensiva. Aproximadament el 60% de la producció mundial d'ous prové de la cria de gallines en gàbies en bateria. Aquest tipus de gàbies van ser introduïdes als anys 30 per permetre una major densitat de gallines i reduir el cost de producció. |
Biblioteconomia | El Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC) és un centre especialitzat pel que fa al tractament, difusió i conservació del patrimoni musical català i històric de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. El CEDOC té com a principal missió la conservació, el tractament, l'accés i la difusió del patrimoni documental i bibliogràfic de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana, des de la seva creació fins als nostres dies, així com tota aquella documentació ingressada al llarg de la seva història per contribuir a la recerca musicològica i al coneixement de la història de l'Orfeó Català. |
Matemàtiques | En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química. Una de les fórmules més famoses és la d'Albert Einstein que relaciona la matèria i l'energia: E = m c 2 {\displaystyle E=mc^{2}} . |
Astronomia | De Sphaera mundi (De l'esfera del món, també anomenat Tractatus de Sphaera o simplement De Sphaera) és una obra medieval escrita per Johannes de Sacrobosco cap a l'any 1230 que introdueix els elements bàsics de l'astronomia. Inspirat en gran manera en l'Almagest de Claudi Ptolemeu i afegint idees de l'astronomia àrab, va ser una de les obres sobre astronomia més influents a Europa abans de Nicolau Copèrnic. La primera edició va aparèixer el 1472 en Ferrara, i es van fer nombroses edicions i traduccions en els dos segles següents. |
Història | Francesc Cortiella i Òdena (Vilaverd, 16 de juny del 1933 – Tarragona, 26 de desembre de 1987) va ser professor universitari i historiador. Estudià el batxillerat i la carrera de Magisteri a Tarragona, i posteriorment exercí de mestre a diverses poblacions com Rojals, Alforja, la Selva del Camp i Vila-rodona. L'any 1967 entrà al col·legi de Sant Pau de Tarragona com a director de la secció de primària. També exercí una incansable tasca d'animador de tota mena d'iniciatives pedagògiques, com la confecció del pessebre nadalenc i l'organització d'exposicions. Compaginà aquestes activitats amb la carrera de Filosofia i Lletres a Barcelona, que cursà entre 1970 i 1975 com a estudiant lliure. Del col·legi Sant Pau passà a l'escola del barri de Sant Pere i Sant Pau, (curs 1973-74) i fou nomenat director de la nova escola pública de Bonavista pel curs 1974-75). Al setembre del 74 renuncià a la dita direcció per tal d'incorporar-se com a professor de geografia i història de secundària a la Universitat Laboral de Tarragona. L'any 1978 compaginà la feina a la Laboral amb la tasca de professor encarregat de curs a l'escola de Formació del professorat d'EGB de Tarragona. Aquell mateix any 1978 acabà el doctorat d'Història Medieval, amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana: Tarragona, i l'any 1980 culminà els seus estudis universitaris amb la llicenciatura de Filologia Catalana. L'any següent concursà i obtingué la plaça de professor agregat interí a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. Quan va morir era professor titular d'Història Medieval de la Universitat de Tarragona i co-secretari de la seva revista Universitas Tarraconensis. |
Arquitectura | El Pavelló de bany és una obra de les darreres tendències d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. |
Geografia | L'Ybbs és un riu de la Baixa Àustria, i a Àustria també és la manera comú amb què hom es refereix a la petita vila d'Ybbs an der Donau. Les seves fonts es troben a Zellerrain Pass, prop de Mariazell. El riu és anomenat el Weiße Ois al seu començament; des de la frontera Estíria a la Baixa Àustria fins a Lunz am See és anomenat Ois, i des d'aquí fins a la confluència amb el Danubi a Ybbs an der Donau, és anomenat l'Ybbs. L'Ybbs segueix un curs sinuós, i flueix al llarg d'uns 130 km, en direcció sud-nord. Al llarg del curs fluvial hi ha molts establiments industrials de metall i fusta. Les ciutats més importants al llarg de l'Ybbs són Lunz am See, Göstling an der Ybbs, Hollenstein an der Ybbs, Opponitz, Ybbsitz, Waidhofen an der Ybbs, Amstetten, i Ybbs an der Donau. |
Filosofia | Lluis Xabel Álvarez García, (conegut també pel sobrenom de Texuca), (Sama, 1948) és un filòsof, escriptor i professor de la Universitat d'Oviedo. Cursà els seus estudis en les universitats de València i d'Oviedo. Es va incorporar al Departament de Filosofia d'aquesta última quan la dirigiria Gustavo Bueno, dedicant-se especialment a fer classes de Filosofia, Llenguatge, Estètica i Filosofia de l'Art. El 1977 va col·laborar en la creació de la Societat Asturiana de Filosofia i va ser un dels cofundadores del Conceyu Bable el 1974. De la seva obra com escriptor té un llibre de poemes en asturià: Poemes y tornes (1990), a més de l'assaig Diálogu de Pumarín y otros trabayos de razón local (1999). És acadèmic de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana des de la seva constitució el 1981. |
Ciències de la salut | La creatina (també denominada α metil guanid-acètic i freqüentment abreviat en la literatura com Cr) és un àcid orgànic nitrogenat que es troba en els músculs i les cèl·lules nervioses d'alguns organismes vius, és un producte químic derivat dels aminoàcids molt semblant a ells en relació a la seva estructura molecular. La creatina es sintetitza de manera natural en el fetge, el pàncrees, i els ronyons a partir d'aminoàcids com l'arginina, la glicina, i la metionina a raó d'un gram de creatina per día.La creatina fou identificada l'any 1832 quan el químic francès Michael Eugène Chevreul va descobrir un component dels músculs esquelètics al que va identificar amb el nom grec Kreas que significa carn.La creatina s'emplea actualment com suplement dietètic en alguns esports d'intensitat, degut a les seves propietats ergogèniques i que permet càrregues repetitives i breus períodes de recuperació, amb l'objectiu de guanyar energia anaeròbica i mida muscular (sense tenir en ells un increment de volum d'aigua). S'ha demostrat eficaç en el tractament de la sarcopènia (pèrdua de musculació degut a l'envelliment). Nomenclatura IUPAC: àcid 2-(carbamimidoilmetil-amino) acètic Altres noms: àcid (α-metilguanid) Fórmula molecular: C4H9N3O2 Massa molecular: 131.13 g/mol Nombre CAS: 57-00-1 Nombre EINECS: 200-306-6 Punt de fusió: es descompon a 303 °C SMILES: CN(CC(=O)O)C(=N)N |
Dret | Llibertat, igualtat, fraternitat (en francès Liberté, égalité, fraternité, Pronunciació francesa: [li.bɛʁ.'te e.ɡa.li.'te fʁa.tɛʁ.ni.'te]) era el lema de la Revolució Francesa. Després de diverses abolicions i restauracions, va esdevenir definitivament el lema nacional de França el 1946 amb la constitució de la Quarta República Francesa. Actualment és el lema oficial de la República Francesa i de la República d'Haití. |
Sociologia | L'embaràs no desitjat (també anomenat embaràs no previst, no volgut, no planejat, no planificat, inesperat, imprevist o inoportú ) és aquell que es produeix sense el desig i/o planificació prèvia i davant l'absència o la fallada de mètodes anticonceptius precoitals adequats i la inefectivitat o no administració de mètodes anticonceptius d'emergència posteriors al coit que previnguin un possible embaràs. Davant d'un embaràs no desitjat i atenent els principis de salut reproductiva de l'OMS, es pot continuar amb la gestació i dur a terme l'embaràs o, si no va en contra dels principis morals propis i la legislació vigent del país o territori ho contempla, practicar una interrupció voluntària de l'embaràs o avortament induït, ja sigui mitjançant un avortament amb medicaments o avortament quirúrgic, depenent del període de gestació i sempre amb l'assistència santiaria adequada.A tot el món, el 38% dels embarassos són no desitjats, uns 80 milions d'embarassos no desitjats cada any d'un total de 210 milions d'embarassos a tot el món. |
Història | L'onanista de Pompeia és el nom amb el qual es coneix una de les víctimes de l'erupció del Vesuvi del 24 d'agost de l'any 79 dC. El 2017, la seva imatge petrificada es va fer viral quan el professor Massimo Osanna, director del Parc Arqueològic de Pompeia, va penjar la fotografia de les seves despulles a les xarxes socials. La fotografia mostra la figura d'un home, solidificada per l'acció de la lava, aparentment nu, amb les mans als genitals, les cames relaxades i el cap lleugerament inclinat cap enrere. Els primers comentaris després de publicar la fotografia suggerien que la lava hauria sorprès a aquesta persona en un moment de plaer onanista, si bé les investigacions científiques posteriors van contradir aquestes primeres interpretacions i els acudits que es van fer més tard. Segons Pier Paolo Petrone, vulcanòleg que va estudiar durant diverses dècades les víctimes del Vesuvi, l'individu de la imatge hauria mort per l'acció del flux piroclàstic, amb els braços i cames flexionades a causa de la calor extrema, la qual probablement va arribar als 260 graus Celsius. La majoria de les víctimes humanes trobades a Pompeia mostren sovint els braços i cames en posicions estranyes, a causa de la contracció dels seus pulmons i com a conseqüència de l'efecte de la calor en els seus cossos després de morir. Molt probablement, la postura d'aquesta víctima es deu al fet que l'home va tractar d'adoptar una posició de seguretat o defensa com acte reflex, si bé en els pocs segons en què es va produir la seva mort no va tenir temps per a cobrir-se completament. |
Química | La química biomimètica o química biònica és una branca de la ciència química situada en la frontera entre la química i la biologia, també és un mètode d'investigació científica que implica imitar les lleis de la naturalesa per crear nous compostos sintètics. La informació pot fluir en ambdues direccions. Serveix per ajudar a entendre com els sistemes biològics funcionen i també proporciona moltes de les eines que es necessiten per explorar i entendre la biologia en general. D'altra banda inspira nova química basada en els principis usats en la natura (el que seria específicament la química biomimètica, és a dir, etimològicament: la química que imita la vida. |
Jocs | Un ànec de goma és una joguina, en forma d'ànec, que es fa de cautxú o d'algun material similar, com el vinil. Gairebé tots els ànecs de goma contemporanis es fan de plàstic de vinil més que de cautxú. La forma més popular de l'ànec de goma és l'ànec de joguina per al bany que es dissenya per a surar i per jugar-hi dins una banyera. No obstant això, no tots els ànecs de goma són joguines de bany. A algunes persones els agrada tenir-los com a decoració en un armari o dormitori. Els ànecs de goma eren inicialment perquè els nens petits juguessin amb ells a la banyera, però ara són articles comuns previstos per a armaris o dormitoris d'adolescents. Ara es poden trobar articles decorats amb ànecs en botigues com ara samarretes, carpetes, quaderns, i altres objectes. Els ànecs de goma es poden trobar de diversos colors, mides, formes i presentacions per a satisfer qualsevol ocasió. Els ànecs de goma han arribat a l'estatus d'icona popular i, al mateix temps que segueixen sent una joguina dedicada als nens, també s'utilitzen i són admirats per gent de totes les edats. Els ànecs de goma poden ser equipats amb un sonador que fa un so que xiula o grinyola en pitjar-los. Més rarament, la joguina pot tenir un sonador que faci un so que s'assembla a l'onomatopeic «cuac» d'un veritable ànec. Els ànecs de joguina del bany tenen a vegades un forat a la panxa que permet que la joguina absorbeixi i després llanci dolls d'aigua. No es coneix l'origen cert del primer ànec de goma, però sembla inevitablement lligat a la de la fabricació de goma, al desenvolupament del cautxú sintètic de goma, i més recentment a la manufactura moderna de joguines, incloent-hi els cotxes i les nines, i l'adveniment de les joguines amb sonador, que data com a mínim a la fi del segle xix. Encara que es pensa sovint que les joguines de xiulet segueixen sent les joguines del gos, molta gent encara gaudeix de l'ànec de goma grinyolant. Els ànecs de goma són col·leccionats per un petit nombre d'entusiastes de diferents països incloent: Canadà, Regne Unit, Alemanya, Japó, Singapur, Nova Zelanda, Estats Units, i els Països Baixos. El rècord Guinness de la col·lecció d'ànecs de goma més gran del món abasta 1.437 ànecs únics el 2003. Algunes organitzacions de caritat han organitzat carreres d'ànecs de goma a les quals centenars o milers d'ànecs de goma es llancen a un riu, estany, o una altra massa d'aigua i després es deixen surar en una cursa delimitada per boies. El primer que suri més enllà de la línia de final és el guanyador. Els ànecs de goma després es recuperen i s'utilitzen una altra vegada més endavant. A causa de les preocupacions ambientals, els llocs per fer carreres d'ànecs han de ser elegits amb cura. |
Pedagogia | Simón Rodríguez (Caracas, Veneçuela, 28 d'octubre de 1769 – Amotape, Perú, 28 de febrer de 1854), conegut en el seu exili de l'Amèrica Espanyola, com a Samuel Robinsón, va ser un gran filòsof i educador veneçolà. Fou mestre i tutor de Simón Bolívar. |
Geografia | Hasedot és un desert que apareix a la Bíblia en diferents passatges del Llibre dels Nombres (11:35, 12:16 y 33:17-18) i en el Deuteronomi (1:1). |
Objectes astronòmics | Haedus (Eta del Cotxer / η Aurigae) és una estrella de la constel·lació del Cotxer. Amb ε i ζ Aurigae, forma un asterisme conegut com els Cabrits. El nom d'aquesta estrella en llatí és significa Cabrit. Eta Aurigae és una blanca-blava de tipus B de les nanes de la seqüència principal amb una magnitud aparent de +3,18. Està aproximadament a 219 anys llum de la Terra. |
Gestió | El palanquejament operatiu és una mesura de com el creixement dels ingressos es tradueix en un creixement dels ingressos operatius. És una mesura del palanquejament i del risc o volàtil dels ingressos operatius d'una empresa. |
Filosofia | Nicolas Grimaldi és un filòsof francès nascut el 1933. És professor emèrit de la Universitat de París IV-Sorbona dins de la qual ha ocupat successivament les càtedres d'història de la filosofia moderna i de metafísica, Nicolas Grimaldi és autor de nombrosos assaigs filosòfics. Les seves temàtiques preferides, que aborden sovint una via no sistemàtica que condueixen a una lliure reflexió que comprèn nocions tan diverses com l'imaginari, el temps, el desig, el jo, l'espera,etc. S'ha interessat per diferents branques de la filosofia (metafísica, ètica, estètica), i s'ha especialitzat en el pensament de Descartes el qual és una referència dins dels seus textos i que trobem en nombroses referències filosòfiques (els presocràtics als existencialistes) i literaris (Kafka, Baudelaire, Simenon, Tolstoi…). |
Telecomunicacions | Un concentrador (en anglès hub) és un dispositiu de xarxa que permet agrupar un conjunt de dispositius Ethernet en un mateix segment de xarxa. Actua al 1r nivell o nivell físic, sense entrar per tant a analitzar les adreces MAC de destí. És per això que tot el que hi arriba és reenviat indiscriminadament a tots els ordinadors connectats. |
Mitologia | Betil (llatí Baetylus, grec Báitylos, derivat de l'hebreu Beth-El que significa casa de déu) era una pedra objecte d'adoració a la regió de Llevant. En l'antiguitat, la pràctica de l'adoració de pedres estava estesa per tot el Llevant Mediterrani i eren considerades la llar d'un déu (El). En queda constància a la Bíblia, en què els profetes condemnen l'adoració de pedres. Hi havia pedres a Biblos i a Tir; a Emesa, el déu sol Elagàbal era venerat com una pedra cònica negra. La dea mare Cíbele de Frígia era adorada també com una pedra, probablement un meteorit. Es considera probable que els obeliscs de l'antic Egipte fossin originàriament betils. Els àrabs encara adoren una pedra meteorit a la Meca. Fora de l'Orient Mitjà, altres betils notables són l'Omphalos de l'Oracle de Delfos (Grècia), o els Moai de l'Illa de Pasqua. També es consideren betils les pedres dretes de Sardenya que la cultura dels nurags disposava al voltant dels monuments funeraris anomenats tombes de gegants. Aquests betils són menhirs amb caràcters antropomorfs: fal·lus, mamelles o ulls estilitzats. Se'n troben de comparables, probablement derivats, al sud de Còrsega. No és clar si les pedres eren considerades déus per si mateixes o representacions dels déus. |
Sociologia | La cort itinerant pot definir-se com «l'alternativa de tenir una capital», un centre polític permanent des del qual es governa un regne. |
Enginyeria | Fundada en 1882, l'École supérieure de physique et de chimie industrielles de la ville de Paris (Escola Superior de Física i de Química Industrials de París), també anomenada ESPCI, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L'ESPCI ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer d'ESPCI (Màster Ingénieur ESPCI) 6 diploma Màster recerca i de doctorat MOOC. |
Psicologia | La mirada de l'amor (originalment en anglès, The Face of Love) és una pel·lícula de drama romàntic estatunidenc del 2013 dirigida per Arie Posin i coescrita per Matthew McDuffie. La pel·lícula està protagonitzada per Annette Bening, Ed Harris, Robin Williams, Amy Brenneman, Jess Weixler i Linda Park. Es va projectar a la secció Presentació Especial del Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2013. S'ha doblat al català. |
Robòtica | La història de la robòtica explica el procés des de les primeres màquines automàtiques fins als robots més moderns. |
Agricultura | Pucciniaceae són una família de fongs uredinals (rovells) que són fitopatògens, principalement en els cereals com el blat. Aquesta família conté 20 gèneres i unes 4.900 espècies. |
Astronomia | El Catàleg General de Galàxies d'Uppsala o Catàleg General Uppsala (UGC) és un catàleg publicat l'any 1973 que inclou 12.921 galàxies visibles des de l'hemisferi nord. Principalment amb una magnitud inferior a 14,5 i un diàmetre superior a 1,0 minut d'arc. Està basat principalment en les Observacions del Cel de l'Observatori Palomar (POSS). Inclou totes les galàxies del "Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies" (GCCG) de magnitud major a 14,5 i un diàmetre superior a 1,0 (algunes tenen diàmetres inferiors). |
Astronomia | El Corrent Magallànic és un flux d'hidrogen neutre (HI) format per la interacció gravitacional de la Via Làctia i els Núvols de Magalhães. Va ser descobert per Wannier i Tirion el 1972, mentre que dos anys després va ser establerta la relació entre el corrent i els núvols de Magalhães; abans del seu descobriment, s'havia observat una anomalia en la velocitat dels núvols de gas d'aquella àrea, però els núvols encara no havien estat mapats i per tant no es va relacionar amb les dues galàxies satèl·lits, la natura d'aquest núvol era excepcional, la llargada es calculava en prop de 600.000 anys llum, el que suposava 180 Kiloparsec (de fet s'estén ben bé 180° al cel), amb una distància mitjana de prop de 180.000 anys llum (55 Kpc). |
Agricultura | Una llegona, o lligona, o lligó, o llegó és una ferramenta agrícola manual similar a l'aixada, corbada, i de ferro molt ample, quasi quadrat, que té un canó de ferro on encaixa el mànec i potser és el més polivalent de tots.Del llegó podem distingir el mànec de fusta de dos pams, la dolla i la fulla de ferro. La dolla, o canó de ferro, s'uneix al mànec encaixat en forma de con amb la fulla soldada a l'altre extrem. |
Pedagogia | Caleb Gattegno (Alexandria, 11 de novembre de 1911 - París, 28 de juliol de 1988) va ser un educador i matemàtic egipci. |
Jocs | Uplay és una plataforma de serveis de distribució digital, gestió de drets digitals, multijugador i comunicacions desenvolupada per Massive Entertainment per oferir una experiència similar als assoliments/trofeus que ofereixen altres companyies de videojocs. El servei es presta a diferents plataformes (PC, PlayStation 4, Xbox One, Wii U, PlayStation 3, Xbox 360, Facebook, iOS, Android, Windows Phone, OnLive). L'aplicació Uplay per a la Wii U es va llançar després del llançament de la consola l'1 de desembre de 2012 a la Nintendo eShop. Uplay s'utilitza exclusivament per a la distribució de jocs produïts per Ubisoft, i encara que alguns títols de tercers es venen a través de la botiga, no utilitzen la plataforma Uplay.Al programari d'Uplay hi ha la gestió del propi perfil, un xat, la possibilitat de convidar amics, la possibilitat de guardar al núvol per al progrés del joc, l'acumulació de punts i el creixement del nivell de perfil. |
Geografia | El complex igni de Bushveld (BIC, Bushveld Igneous Complex) és una estructura geològica situada a Sud-àfrica formada fa 2.000 milions d'anys (Ma), que posseeix diferents nivells, dels quals tres són explotats per l'extracció de metalls del grup del platí. L'estructura es correspon amb una intrusió estratificada composta d'anortosita, gabre, norita, peridotita i piroxenita amb unes dimensions de 450 x 350 km i un gruix de 9 km. En aquest jaciment mineral es troben les majors reserves mundials de platí (Pt), crom (Cr) i vanadi (V). |
Arquitectura | Una grada és un esglaó o conjunt d'esglaons, situats en les entrades o façanes d'edificis. També s'utilitza per als graons correguts que se situïn en aquest tipus d'emplaçaments i per als conjunts de seients, també anomenats graderies, dels estadis o llocs de reunió com ara teatres i d'altres llocs públics. |
Química | S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula. El seu valor al quadrat representa la probabilitat de trobar l'electró en els diferents punts de l'espai que envolten una molècula. Els orbitals moleculars presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics. Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l'enllaç químic. La descripció de l'estructura molecular mitjançant l'ús d'orbitals moleculars és coneguda com a teoria dels orbitals moleculars, i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment anàleg al seguit per a establir la configuració electrònica dels elements. Atesa la impossibilitat de resolució analítica de l'equació de Schrödinger per a sistemes amb més d'un electró, és necessari l'ús de mètodes aproximats per a l'obtenció d'orbitals moleculars. El més emprat d'aquests mètodes és el de Combinació Lineal d'Orbitals Atòmics, LCAO (Linear Combination of Atomic Orbitals), que considera l'orbital molecular com a combinació lineal d'orbitals atòmics dels àtoms constituents. D'acord amb llur simetria respecte a l'eix d'enllaç, hom classifica els orbitals moleculars en: σ (de simetria cilíndrica), π (de simetria binària) i δ (de simetria quaternària). D'altra banda, la combinació lineal de dos orbitals atòmics origina sempre dos orbitals moleculars, anomenats enllaçant i antienllaçant. L'orbital enllaçant és de més baixa energia que els orbitals atòmics que l'originen, i es caracteritza per una acumulació de densitat electrònica al llarg de l'eix d'enllaç entre els dos nuclis, mentre que l'antienllaçant és de més alta energia i presenta un pla nodal entre els dos nuclis.El mètode d'orbitals moleculars, aproximació LCAO, permet una interpretació qualitativa de l'enllaç. Des del punt de vista quantitatiu, la forma de les funcions obtingudes és acceptable, però les energies dels orbitals poden ser afectades d'error notable. Hom l'ha emprat amb èxit per a descriure l'enllaç dels composts de coordinació. |
Ecologia | En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població. Essencialment l'extinció d'una població ocorre quan el balanç entre morts/naixements, emigració/immigració és negatiu. Les extincions ocorren a conseqüència de canvis ambientals, tant d'origen natural com per causes humanes, els quals les poblacions són incapaces d'adaptar-se a les noves condicions.Els factors que condueixen a un impacte negatiu en les poblacions naturals, que són deguts a l'acció directa de l'activitat humana són principalment tres que poden produir-se en qualsevol combinació: La degradació dels hàbitats, bé sigui per alteració directa per fer camps de cultiu o altres usos com per contaminació deguda a l'activitat industrial o bé per catàstrofes naturals d'abast local o global. La sobreexplotació de les poblacions per caça o recol·lecció per sobre de la capacitat de regeneració natural de les poblacions. La introducció d'espècies exòtiques que no són depredades en el lloc on són introduïdes, o bé perquè són tòxiques o molt agressives.Hi ha casos d'extinció causada d'una espècia causada per la mateixa espècie en deteriorar el seu ambient. Aquesta conducta és anomenada suïcidi ecològic, i fou observada en els bacteris Paenibacillus quan se'ls donava glucosa i altres nutrients. També hi ha altres espècies de bacteris amb aquest comportament, tots aquests casos en ambients controlats.Els tàxons extints es poden marcar amb el símbol †. Hi ha altres símbols de significat semblant. |
Sociologia | El Dia Mundial de les Mares i els Pares és un dia internacional que se celebra l'1 de juny de cada any. L'Assemblea General de les Nacions Unides, en la seva resolució A/RES/66/2921 del 17 de setembre de 2012, va declarar l'1 de juny 'Dia Mundial de les Mares i dels Pares', volent així reconèixer la seva tasca i honrar la seva feina a tot el món. Tot i que se celebra des dels anys 80, el 2012, l'ONU el va declarar com a tal, per posar en valor el paper de les famílies com a responsables principals de la protecció i l'alimentació dels nens i les nenes, així com per reivindicar la importància de créixer en un entorn familiar on es potenciï l'amor, la felicitat i la comprensió per tal d'assegurar el ple i harmoniós desenvolupament de la personalitat de l'infant. |
Arquitectura | La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat. El terme apareix esmentat en diversos concilis visigòtics que fixen la distància d'inviolabilitat de trenta passes al voltant d'esglésies i cementiris (681). Tot i la sacralització del voltant dels temples no és fins a les assemblees de Pau i Treva de Déu que limitava les accions violentes en un període al segle xi, quan les sagreres esdevenen veritables nuclis permanents d'habitació. En aquesta època l'Església va aconseguir ser vista per la pagesia com una garantia contra l'extorsió feudal garantint el dret de sagrari, això és, un radi de trenta passes al voltant d'una església o ermita, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no s'hi podia dur a terme cap acte de violència sota pena d'excomunió. L'efecte immediat d'aquest dret va ser la concentració d'edificacions a tocar dels temples a fi d'estar sempre protegits. Així les sagreres delimitaven un espai de territori on les propietats i les persones gaudien d'una certa protecció a l'empara de la inviolabilitat de l'Església. Aquest sembla l'origen del terme cellera, un espai amb cellers o on emmagatzemar aliments. Sembla que el terme sagrera caigué en desús en la toponímia documentada dels nous pobles a partir del segle xii, enfront de cellera, que pervisqué ben entrat el segle xiv en la denominació de poblaments al voltant de temples; si més no, en terres dels bisbats d'Elna, Girona i Barcelona, on les celleres podrien representar, segons diverses estimacions, entre el 30 i el 40 % de l'origen dels pobles. Tanmateix, el terme cellera no apareix en els diccionaris moderns. Aquest és l'origen d'uns pocs topònims majors com la Cellera de Ter, i l'origen de llocs com Sallent, Cervià de Ter, Sarrià de Ter o Celrà. |
Astronàutica | L'STS-3 fou la tercera missió del transbordador espacial, i també la tercera del transbordador espacial Columbia.. Fou el primer llançament amb un tanc extern sense pintar, i l'únic aterratge fins ara a White Sands Space Harbor a prop de Las Cruces. |
Informàtica | Pfam és una àmplia col·lecció d'alineaments múltiples de seqüències i models ocults de Màrkov cobrint bona part de dominis proteics i famílies comuns. Per a cada família en Pfam es pot: Veure alineaments múltiples Revisar les arquitectures i organització dels dominis proteics Examinar la distribució d'espècies Seguir enllaços a altres bases de dades Veure estructures proteiques conegudesNoteu que una única proteïna pot pertànyer a diverses famílies Pfam. Pfam-A és la porció de la base de dades de famílies de proteïnes manualment gestionada, i conté al voltant de 9.000 entrades. Per cadascuna d'elles s'emmagatzema un alineament múltiple de seqüències de proteïnes i un model ocult de Markov. Aquests models ocults de Markov poden usar-se per buscar en bases de dades de seqüències amb el paquet HMMER. Llocs que aquestes entrades en Pfam-A no cobreixen totes les proteïnes conegudes, es proporciona un suplement generat automàticament denominat Pfam-B. Pfam-B conté un bon nombre de famílies petites derivades de la base de dades PRODOM. Encara que de menor qualitat, les famílies Pfam-B poden resultar útils quan no es troben famílies Pfam-A. La base de dades iPfam es construeix sobre les descripcions de dominis de Pfam. Investiga si diferents proteïnes descrites conjuntament en la base de dades PDB d'estructura de proteïnes es troben prou properes per interaccionar potencialment. |
Geografia | La Societat Geogràfica Russa (en rus: Ру́сское географи́ческое о́бщество «РГО») (RGO) és una societat d'ensenyament amb la seu a Sant Petersburg, Rússia. Promou l'exploració i la geografia amb programes de recerca científica que inclou l'oceanografia i l'etnografia. |
Catàstrofes | L'allau humana del Loveparade va ser un accident generat pel pànic que tingué lloc durant la celebració del festival de música electrònica Love Parade del 24 de juliol del 2010 a Duisburg, Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya). Van morir 21 persones i com a mínim 511 persones van quedar ferides, tot i que inicialment es van comptabilitzar uns 300 ferits.El Love Parade és un festival popular d'accés gratuït que es va iniciar el 1989 a Berlín, Alemanya. L'edició del 2010 era la primera en la qual el festival tenia lloc en un recinte tancat. S'esperava que fins a 1,4 milions de persones assistissin a l'esdeveniment i s'havien convocat a 3.200 policies.El festival de música era un dels actes inclosos al programa RUHR.2010 que organitzava els esdeveniments culturals a l'àrea del Ruhr, perquè aquest any la ciutat alemanya d'Essen era la Capital Europea de la Cultura. |
Indumentària | Munich és una empresa catalana fabricant de calçat esportiu, amb seu social a Capellades, comarca de l'Anoia, i planta de producció a Vilanova d'Espoia, una població de la Torre de Claramunt. Munich fabrica anualment més de 850.000 parells de sabates anuals, el 46% dels quals correspon a calçat esportiu i el 54% a la línia enfocada a la moda. En els darrers anys, la firma ha aconseguit un lloc destacat en el domini de la moda, creixent en el mercat interior i en l'àmbit internacional. Els seus productes es reconeixen pel símbol de la X, que fan servir com a adorn característic. Té presència a Europa i Àsia, principalment Japó, i té establiments propis a Barcelona, Capellades, La Roca del Vallès i València i també a Kildare, Madrid i Saragossa. |
Sociologia | Antisistema és qualsevol acció, ideologia o política que pot anar des de crítica fins a obertament contrària al sistema, és a dir a una societat basada en la jerarquia, competent entre febles i forts, i sobretot pel fet de ser dominada per una elit econòmica amb poder per sobre del conjunt de la societat i dels ordres polítics presumptament democràtics. Existeixen moviments socials que són moviments antisistema i també grups antisistema. Antisistema no és sinònim d'anticapitalisme i no té res a veure amb l'agressivitat, tot i que alguns mitjans de comunicació l'hagin fet servir maliciosament, "fent trampa", com a sinònim de violència.Descrit també com un "moviment de moviments", des de l'últim terç del segle xx va concretant-se, definint i integrant els seus elements, presentant-se com una alternativa heterogènia a un "sistema" (o "establishment") que avui es coneix i identifica molt millor que, per exemple, al maig del 68. Així, pot incloure altres filosofies i moviments més específics com, per exemple, l'ecologisme, la separació de poders, el pacifisme, el feminisme (o antipatriarcalisme), l'anarquisme, l'antiglobalització, l'antiimperialisme o l'esmentat anticapitalisme. El terme "antisistema" va a aparéixer per primera vegada en francès l'any 1717, quan els coneguts com els germans Pâris, dedicats a les finances, van intentar tombar el sistema financer de Law. Moltes ideologies innovadores van ser considerades "antisistema" en el seu naixement i amb el pas del temps han passat a considerar-se força "políticament correctes" o fins i tot, per a noves generacions, part d'un nou sistema. Per exemple, als anys setanta del segle XX es considerava una visió política antisistema i molt radical a l'ecologisme que pretenia comprendre i reestructurar l'economia i la societat, llavor de les actuals polítiques de sostenibilitat. O també va ser antisistema l'antifranquisme i fins i tot Jesús, que en el seu temps era considerat el que avui es denominaria un antisistema i ha esdevingut una important figura del cristianisme. |
Objectes astronòmics | Alwine és l'asteroide número 1169. Va ser descobert pels astrònoms Max Wolf i M. Ferrero des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 30 d'agost de 1930. La seva designació alternativa és 1930 QH. |
Estris | Una rampa de taller o rampa per a cotxes és un suport (normalment de ferro) que proporciona un mètode senzill per aixecar un vehicle del terra per poder accedir sota el mateix, és un dels tres sistemes més fàcils per elevar un cotxe, juntament amb els altres dos més comuns:utilitzar un gat o utilitzar cavallets.El punt més important de la rampa per a cotxes és la seguretat, ja que els cotxes poden ser mantinguts molt establement damunt de les rampes (si són prou resistents, per exemple les fetes de ferro), algunes poden ser construïdes manualment a casa, fetes amb eines senzilles. |
Estris | El Càntir d'oli o càntir per oli o setrill de fang és una peça tradicional de la terrisseria catalana, documentada des de l'edat mitjana.En la seva morfologia d'atuell gairebé esfèric amb una breu base plana, destaca l'orifici amb bec vertedor, a vegades amb prou feines apuntat, que serveix d'entrada i sortida de líquids. Pel seu ús i funció queda associat a altres recipients per oli com la alcuza i la perula andalusa, encara que també es donen referències de la seva utilització com a terrissa d'aigua. El càntir d'oli és una peça comuna en la geografia alfarera del territori català i el seu entorn. Emmarcada dins de l'ampli i variat grup del càntir català, aquesta curiosa peça amb més de cinc segles d'existència continua fabricant-se en obradors de les quatre províncies, si bé el seu públic ha passat a ser el turista visitant, el curiós o el col·leccionista. |
Objectes astronòmics | Algieba (Gamma del Lleó / γ Leonis) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Lleó darrere de Regulus (α Leonis) i Denebola (β Leonis), amb magnitud aparent +2,21. El seu nom prové de l'àrab Al-Jabhah i significa "front", encara que en realitat està situada a la cabellera del lleó. El nom en llatí per a aquesta estrella és Juba. A 126 anys llum de distància de la Terra, Algieba és una estrella binària amb els seus dos components separats visualment menys de 5 segons d'arc. Algieba A és una estrella gegant taronja de tipus espectral K0 IIIb amb un radi 23 vegades més gran que el radi solar i 180 vegades més lluminosa que el Sol. Algieba A també és una estrella gegant, encara que de color groc i tipus espectral G7 III. Més petita que la seva companya, el seu radi és 10 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és equivalent a 50 sols. El parell es pot resoldre amb un telescopi petit si les condicions atmosfèriques són bones. La separació mitjana entre les dues components és d'almenys 97 UA, encara que la gran excentricitat de l'òrbita fa que aquesta variï entre 15 i 180 ua. El període orbital del sistema és d'uns 620 anys. La baixa metal·licitat de les dues estrelles (el seu contingut en ferro és aproximadament una tercera part que el solar) i la seva alta velocitat relativa respecte al Sol (71 km/s) suggereixen que el parell prové d'una part diferent de la galàxia. A 5 minuts d'arc d'Algieba es troba l'estrella AD del Lleó, molt més pròxima a la Terra i que no forma part del sistema estel·lar. Una quarta estrella a 6 minuts d'arc si pot estar gravitacionalment unida a les dues estrelles gegants. |
Informàtica | L'enginyeria informàtica és la branca de l'enginyeria que consisteix en l'aplicació dels fonaments de les ciències computacionals, l'electrònica i l'enginyeria del programari per al desenvolupament de solucions integrals en la computació i en les comunicacions capaces de processar informació de manera automàtica.L'enginyer o enginyera en informàtica és capaç de dissenyar, d'implantar i de mantenir sistemes informàtics que donen solució als problemes plantejats per les empreses, amb especial atenció a la interconnexió de computadors, als sistemes d'informació i a la informàtica aplicada a la indústria. La formació de l'enginyer o enginyera en informàtica ha de presentar una base de coneixements fonamentals que li permeten adaptar-se al ritme de canvi de les noves tecnologies. L'enginyeria informàtica dona als titulats una visió àmplia i general dels processos informàtics (maquinari, programari, necessitats informàtiques de les organitzacions, etc.). També dona els coneixements necessaris per entendre qualsevol aplicació, sistema o tecnologia. Aquesta titulació és una conseqüència del desenvolupament industrial i, al mateix temps, del resultat de la investigació científica. La informàtica és una disciplina que s'ocupa del tractament automàtic de la informació per arribar a objectius diversos, com ara: La realització de càlculs complexos a altes velocitats. L'accés ràpid a informació emmagatzemada en arxius de memòria. L'organització de la informació. Etc.La base formativa d'aquests estudis està constituïda per la interrelació de quasi totes les branques del saber científic, que fonamentalment són: matemàtiques, lògica, enginyeria, electrònica, estadística, economia, física i lingüística. Principalment, les activitats de base es realitzen en els camps de l'anàlisi (l'analista estudia les característiques del problema i proposa les estratègies per solucionar-lo) i el de la programació (el programador/a redacta les operacions successives que un ordinador ha de realitzar). |
Estris | El matràs de Kjeldahl és un matràs de forma de pera i coll llarg, dissenyat pel químic danès Johan Kjeldahl. És emprat per a efectuar digestions i mineralitzacions de substàncies, amb el mètode de Kjeldahl, que és la més important per determinar el nitrogen protéinic d'una mostra.Va ser dissenyat per Kjeldahl, químic en cap del laboratori de recerca de la fàbrica de cervesa danesa Carlsberg per tal de resoldre un problema relacionat amb la cervesa. Kjeldahl s'hi interessà en el contingut de proteïna dels cereals (bàsicament ordi) utilitzat per fer la cervesa que en essència significava conèixer la quantitat de nitrogen proteínic que tenien les mostres. Va desenvolupar un mètode més senzill del que, aleshores, utilitzaven Gay-Lussac i Justus von Liebig. El mètode de Kjeldahl va poder generar ions d'amoni. La solució aleshores es diluïa i es transferia a un aparell simple de destil·lació el qual incloïa el matràs de coll llarg que va passar a portar el seu nom. |
Arquitectura | Un captador de vent ( Badger : ملقف) és un dispositiu arquitectònic de tradició persa utilitzat durant molts segles per proveir de ventilació natural i refrescament a l'interior dels edificis. No va ser la primera cultura a desenvolupar-los però sí la que els segueix utilitzant fins ara. Els captadors de vents posseeixen diversos dissenys, entre els quals es poden trobar els unidireccionals, els bidireccionals i els pluridireccionals. |
Ecologia | Una flor d'aigua o marea roja és una acumulació d'algues microscòpiques i cianobacteris (Microcystis, Oscillatoria, Anabaena, etc.), que arriben a formar grans masses acolorides degut a l'elevada concentració de microorganismes amb pigments. Quan és originada per un augment de la concentració de dinoflagel·lats en una àrea marina rep el nom de marea roja en atenció a la coloració vermella que adquireixen les aigües superficials. |
Informàtica | L'Overflow és l'efecte que es produeix quan un nombre sobrepassa un cert rang de valors o unes característiques numèriques. En informàtica i programació, un desbordament de buffer (prové de l'anglès, buffer overflow o buffer overrun) és un error de programari que es produeix quan es copia una quantitat de dades a una àrea que no és suficientment gran per contenir-les, sobreescrivint d'aquesta manera altres zones de memòria. Això és degut generalment a una errada de programació. La conseqüència d'escriure en una zona de memòria imprevista pot donar resultats impredictibles. Existeixen zones de memòria protegides pel sistema operatiu i si es produeix una escriptura fora d'una zona de memòria protegida es produirà una excepció. Sota certes condicions, això es pot arribar a utilitzar per a fins malintencionats. Per exemple, volem realitzar una operació matemàtica amb dos nombres expressats en binari de 8 bits, i el resultat el guardarem en un buffer de 8 bits. Si el resultat de l'operació és un nombre binari de 9 bits, el buffer no el pot emmagatzemar completament i, per tant, perdrem informació. Aquest bit de més que tenim n'anomenem carry. Dins del camp de la informàtica, existeixen diferents tipus d'overflow que encara avui dia són impredictibles i difícils de solucionar. Tenim un molt conegut, l'aritmètic overflow que es genera en sumar dos nombres i sortir un tercer amb una mida més gran del que s'esperava (exemple anterior, tot i que s'hi pot trobar en molts altres operacions). També hi trobem el stack overflow o desbordament de pila, que es produeix quan un programa o un procés de l'ordinador fa massa crides a subrutines i col·lapsa la pila. I per últim, el més general, el buffer overflow, que és el més comú, i es produeix quan les dades entrants (d'un programa o subrutina) excedeixen la mida del buffer i provoca una pèrdua d'informació. |
Sociologia | El model trinitari és la divisió social en tres grups de funcions i estatus diferenciat. Un dels medievalistes més influents del segle xx, Georges Duby, identifica el model trinitari com el caracteritzador de la societat feudal. Així, es va establir a Europa a finals del Segle XI, com a model de societat en la que es reparteixen els seus diferents membres en tres funcions clarament delimitades: els oratores, o persones que resen per a la salvació de la comunitat, els bellatores, que combaten i defensen el col·lectiu i, finalment, els laboratores, que treballen i aporten el sosteniment per a tothom. D'aquesta manera, amb l'entrada del nou mil·lenni es deixen enrere els models binaris que, fins llavors, havien dominat les organitzacions socials: religiosos davant laics. La influència d'aquest nou model trifuncional és inqüestionable a partir de la seva entrada en vigor: fins a les revolucions burgeses, al segle xviii, es va mantenir una triple partició social entre el clergat, la noblesa i un tercer estat. Fins i tot hi ha autors, com Javier Alvarado que consideren aquest model d'organització social com la base que, en un futur, va comportar la divisió de poders que caracteritza les nostres democràcies actuals. |
Història | Goryeo o Koryo va ser un regne dinàstic coreà fundat l'any 918, durant una època de divisió nacional anomenada període dels Tres Regnes Tardans, que va unificar i va governar la península coreana fins al 1392.Goryeo va aconseguir el que els historiadors coreans han anomenat una "veritable unificació nacional", ja que no només va unificar els Tres Regnes Tardans, sinó que també va incorporar gran part de la classe dirigent del regne del nord de Balhae, que tenia els seus orígens a Goguryeo, dels anteriors Tres Regnes de Corea. El nom "Corea" deriva del nom de Goryeo, també escrit Koryŏ, que va ser utilitzat per primera vegada a principis del segle V per Goguryeo.L'anteriorment pròsper regne de Silla unificada, que havia governat gran part de la península coreana des de finals del segle VII, va començar a enfonsar-se a finals del segle IX a causa de les agitacions internes, que van portar al renaixement dels antics estats de Baekje i Goguryeo, coneguts en la historiografia. com a Hubaekje i Taebong. Més tard, Goguryeo, també conegut com a Taebong, va ser enderrocat des de dins el 918 per Wang Geon, un prominent general d'ascendència noble de Goguryeo, que va establir Goryeo al seu lloc. Goryeo es va annexionar pacíficament Silla unificada el 935 i va conquerir militarment Hubaekje el 936, i reunificà amb èxit la península de Corea. A partir de l'any 993, Goryeo es va enfrontar a múltiples invasions per part de la dinastia Liao, liderada pels khitans, un poderós imperi nòmada al nord, però una decisiva victòria militar el 1019 contra els khitans, va donar lloc a un segle de pau i prosperitat quan Goryeo va entrar a la seva edat d'or. Durant aquest període, es va mantenir un equilibri de poder a l'Àsia oriental entre les dinasties Goryeo, Liao i Song.El període Goryeo va ser l'"edat d'or del budisme" a Corea, i com a religió nacional, el budisme va assolir el seu nivell més alt d'influència en la història de Corea, amb 70 temples només a la capital al segle xi. El comerç va florir a Goryeo, amb comerciants que arribaven des de tan lluny com l'Orient Mitjà i la capital de l'actual Kaesong, Corea del Nord, era un centre de comerç i indústria, amb comerciants que utilitzaven un sistema de partida doble des dels segles XI o XII. A més, Goryeo va ser un període de grans èxits en l'art i la cultura coreana, com la ceràmica, que va ser molt elogiada a la dinastia Song, i la Tripitaka Coreana, que va ser descrita per la UNESCO com "un dels corpus de textos doctrinals budistes més importants i complets del món", amb els 81.258 blocs d'impressió gravats originals que encara es conserven al temple de Haeinsa. A principis del segle XIII, Goryeo va desenvolupar tipus mòbils fets de metall per imprimir llibres, 200 anys abans que Johannes Gutenberg a Europa.A partir de 1170, el govern de Goryeo va ser controlat de facto per una successió de poderoses famílies de la classe guerrera, sobretot la família Choe, en una dictadura militar semblant a un shogunat. Durant el govern militar, Goryeo va resistir les invasions de l'Imperi Mongol durant gairebé 30 anys, fins que el cap de la família Choe va ser assassinat en 1258 per opositors a la cort. Després d'això es va restablir l'autoritat de la monarquia i es va fer la pau amb els mongols; no obstant això, les lluites de poder van continuar a la cort i el govern militar no va acabar fins a 1270. A partir d'aquell moment, Goryeo es va convertir en vassall semiautònom de la dinastia Yuan, dirigida pels mongols, a través de matrimonis reals i llaços de sang. La independència es va recuperar durant el regnat de Gongmin, a mitjans del segle XIV, i després els generals Choe Yeong i Yi Seong-gye van aconseguir la fama amb victòries sobre els exèrcits invasors dels Turbants Rojos del nord i els rondadors Wokou del sud. El 1388, Yi Seong-gye va ser enviat a envair la dinastia Ming a Liaodong, però va capgirar les seves forces i va derrotar Choe Yeong en un cop d'estat; el 1392, va substituir Goryeo pel nou estat de Joseon, i posà fi a 474 anys de domini de Goryeo a la península coreana. |
Astronàutica | L'Astrobiology Field Laboratory (Laboratori de Camp d'Astrobiología o AFL) és una proposta de la NASA d'un vehicle espacial no tripulat que dirigiria una recerca robòtica de vida a Mart. Aquesta missió proposada, encara en fase conceptual, aterraria un rover a Mart per explorar un lloc pensat per ser un hàbitat. Exemples d'aquests llocs són un dipòsit hidrotermal actiu o extingit, un llac sec o un lloc polar específic.Si s'aprova, el vehicle serà construït pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que es basaria en el disseny del rover Mars Science Laboratory i portaria instruments orientats a l'astrobiologia, i idealment, una sonda de perforació. Els plànols originals han previst el llançament per a 2016; tanmateix, les recents restriccions pressupostàries poden produir retards significatius. |
Ciència militar | La Cinquena o Quinta columna és una part de la població d'una ciutat o país -generalment minoritària- que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent i a favor d'un poder exterior -generalment estranger. L'expressió «Quinta columna» s'atribueix al general Emilio Mola, en referir-se en una locució radiofònica de 1936 a l'avanç de les tropes sublevades a la guerra civil espanyola cap a Madrid. El general va comentar que, mentre sota el seu comandament quatre columnes es dirigien cap a la capital (una que avançava des de Toledo; una altra, per la carretera d'Extremadura; una altra per la Sierra; i la de Sigüenza), n'hi havia una cinquena formada pels simpatitzants del Cop d'Estat que, dins de la capital, treballaven clandestinament en pro de la victòria del bàndol colpista.1 Segons altres autors, com Mijail Koltsov, corresponsal del diari moscovita Pravda i enviat personal de Stalin a Espanya, va ser el general José Enrique Varela qui va pronunciar la frase.2L'expressió es fa servir des d'aleshores per a designar, en una situació de confrontació bèl·lica, a un sector de la població que manté certes lleialtats (reals o percebudes) cap al bàndol enemic, per motius religiosos, econòmics, ideològics i/o ètnics. Aquesta característica fa que es vegi la quinta columna com un conjunt de persones potencialment deslleials a la comunitat en què viuen i susceptibles de col·laborar de diferents maneres amb l'enemic. Aquesta idea i expressió va passar seguidament a totes les guerres posteriors, com a la Segona Guerra Mundial, i es va anomenar així als francesos que, tot i residir dins de França, esperaven el 1940 el triomf de l'Alemanya nazi. Aquest terme es va estendre a Holanda i Noruega per als ciutadans que mostraven més simpatia i lleialtat cap al Tercer Reich que cap als seus dirigents, i donaven suport a la invasió dels seus països d'origen. De la mateixa manera, simpatitzants de l'Eix consideraven els partisans que combatien clandestinament al feixisme en els seus propis països com una cinquena columna. Els membres de la cinquena columna reben l'apel·latiu de "quintacolumnistes". |
Objectes astronòmics | La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal és una immensa superestructura de galàxies que mesura més de 10.000 milions d'anys llum. És l'estructura més gran i més massiva coneguda de l'univers observable. Aquesta enerme estructura fou descoberta al novembre de 2013 durant la cartografia d'un esclat de raigs gamma que succeí en l'univers distant. Els astrònoms usaren les dades de la missió Swift i del telescopi GLAST. |
Informàtica | Computer To Plate (CTP), literalment "de l'ordinador a la planxa", és un sistema industrial per crear planxes litogràfiques o flexogràfiques directament des de fitxers informàtics. Aquest sistema que té uns 15 anys de vida, però s'ha imposat clarament en els últims 10 anys i permet crear planxes d'impressió directament dels fitxers informàtics. |
Filosofia | La tekne, teknè, tekhne o tekhnè (en grec τέχνη) designa la «producció» o «fabricació material», l'acció eficaç, a l'antiga Grècia. S'oposa a la praxis d'Aristòtil, que és l'esfera de l'acció pròpiament dita. Els antics grecs diferenciaven la ciència de la tekne: la ciència pertany a l'àmbit de la raó, la tekne al de l'enteniment, en el sentit de coneixement. Mitjançant la tekne és possible transformar allò natural en artificial. El seu concepte d'artificial incloïa allò artístic. A l'edat mitjana la noció de tekne fou represa, però no considerada com un coneixement superior. S'interessava pel «com» i s'ensenyava a les escoles. L'altra part del coneixement, l'episteme, s'ocupava del «per què»; era el coneixement superior, i s'ensenyava als studia humanitatis. |
Telecomunicacions | S'anomena ancoratge a xarxa o tethering al procés mitjançant el qual un dispositiu mòbil amb connexió a Internet actua com a passarel·la per oferir accés sense fils a la xarxa a altres dispositius. |
Física | Ena Ergma (29 de febrer de 1944, Rakvere) és una científica i política estoniana. Va ser membre del Riigikogu (parlament d'Estònia). Era membre d'Unió Pro Pàtria i Res Pública (Erakond Isamaa ja Res Publica Liit), i abans que aquest es formés per la unió de dos partits, ho va ser d'un d'ells: Partit Res Pública. L'1 de juny de 2016 va anunciar la seua dimissió degut a que, segons ella, el partit havia perdut la seua identitat i havia pres un gir populista. |
Esoterisme | En un sentit general, un cosmos és un sistema ordenat o harmoniós. S'origina a partir del terme grec κόσμος; (kosmos), significant "ordre" o "ornament" i és oposat al concepte de caos. Avui, la paraula es fa servir generalment com a sinònim de la paraula univers (considerat en el seu aspecte ordenat). La paraula cosmos origina de la mateixa arrel. En moltes llengües eslaves com el rus i el búlgar, la paraula Космос significa també l'"espai exterior", significat que també es dona en el castellà. En xinès mandarí, el cosmos es tradueix com yuzhou, que literalment traduït significa espaitemps (宇 yu = espai + 宙 zhou = temps). |
Geologia | La Societat Geològica de Londres (Geological Society of London) és una societat científica, del Regne Unit amb la seu a Burlington House, (Londres), que té com a finalitat l'estudi de l'estructura mineral de la Terra. La societat, va ser fundada el 1807, és la societat geològica més antiga del món i la més extensa d'Europa; els seus precedents es troba en la Society Askesian, un club de debat per pensadors i científics establert a Londres el 1796. Entre els membres fundadors de la Geological Society of London es troben: William Babington, Humphry Davy i George Greenough. El 1805, Jordi IV del Regne Unit, li va concedir la llicència reial. El 1831 es va establir la Medalla Wollaston com a recompensa anul·la pels investigadors que van contribuir al coneixement científic. El 1874 es va traslladar la seva seu a "Burlington House", Piccadilly Circus, Londres. Aquesta societat és membre del Science Concil fundada l'any 2000. |
Geologia | Les coves de Mira de Aire són un conjunt de coves calcàries situades a Mira de Aire, al municipi de Porto de Mós, al districte de Leiria, a Portugal. Una part d'aquestes mines es denomina Cova de Moinhos Velhos. Les coves són a la freguesia portuguesa de Mira de Aire en ple Massís Calcari Estremeny, als contraforts de la serra D'Aire, ocupant la part nord de Polje Mira/Minde, que connecta Torres Novas amb Sâo Jorge. |
Indumentària | El passador, agafador o travador de corbata és un accessori, una gafa en forma de doble barreta plana oberta per un extrem, que manté la corbata tot fixant-la a la camisa i garantint que pengi ben dreta. El català passador de corbata equival a l'anglès tie bar, tie clip, tie pin; a l'espanyol pasador de corbata; al francès fixe-cravate, pince à cravate o pince-cravate; etc. El passador de corbata tingué el màxim apogeu en la dècada de 1920, a partir de la qual arraconà la tradicional agulla de corbata. És menys subtil que aquesta, més gros i visible, però d'ús més simple, generalment de preu més accessible; A més, evita de punxar la corbata i, per tant, de malmetre-la. Alhora que útil, el passador de corbata és també un accessori decoratiu; tradicionalment metàl·lic, avui dia també pot ésser peça de bijuteria, o de material plàstic, etc. Un sistema alternatiu de mantenir la corbata subjecta és la cadena de corbata. |
Art | Un catàleg raonat, o catàleg crític, és un catàleg d'obres d'art que, a més d'inventariar i classificar les obres amb les dades essencials, les descriu, documenta i comenta des d'un punt de vista tècnic i crític.Típicament cobreix les obres conegudes d'un artista, generalment de forma cronològica i de vegades temàtica, sigui l'obra completa, una branca artística o un període determinat. La seva publicació per part d'un expert o comitè d'experts destacats en aquell artista, i el número assignat en el catàleg a cada obra, suposa una identificació única de l'obra, una certificació d'autenticitat i una referència acadèmica. |
Geografia | Moldova Nouă (pronunciació en romanès: [molˌdova ˈnowə]; hongarès: Újmoldova; alemany: Neumoldowa; txec: Nová Moldava: Bošňák; serbi: Нова Молдава) és una ciutat del sud-oest de Romania al comtat de Caraș-Severin (la regió històrica del Banat), en una zona coneguda com a Clisura Dunării. Es troba a la vora del riu Danubi. La ciutat administra tres pobles: Măcești, Moldova Veche i Moldovița. Segons el cens del 2011, la població era de 12.350, dels quals el 81,2% eren romanesos, el 12,8% serbis, el 3,2% gitanos, l'1,3% hongaresos i el 0,8% txecs. |
Subsets and Splits