label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dansa | El forró és un gènere musical, i també una dansa brasilera, que té els seus orígens a les festes populars de l'interior del nord-est brasiler.El forró és especialment popular a les ciutats de Caruaru i Campina Grande, on és símbol de les Festas de São João, i en les capitals Fortaleza (Ceará), Natal (Rio Grande do Norte), Recife (Pernambuco) i Maceió (Alagoas) són promogudes com grans festes i duren tota la nit. El forró també és el nom donat a aquestes festes. La música del forró és tocada tradicionalment per un trio format per un sanfoneiro (acordionista que toca un tipus especial d'acordió de 8 baixos), un zabumbeiro (que toca la zambumba, que és un tipus de tambor) i un tocador de triangle. Posteriorment s'hi han afegit altres instruments habituals en la música popular del segle xx.El Forró és un conjunt de diversos estils musicals, i no d'un sol. Entre diversos ritmes diferents que són comunament identificats com Forró, es destaquen el baião, el coco, l'arrasta-pé, el rojão, la quadrilha, el xaxado, el xote i el forró dos cumpadre.El forró ha evolucionat també cap a una música més comercial, anomenada forró electrònic, que incorporar ritmes pop i música electrònica, en un procés similar al que va tenir l'estil sertanejo en els anys 90. En destaquen noms com Wesley Safadão o Pabllo Vittar. |
Arqueologia | Un dodecàedre romà és un petit objecte buit fet de bronze o pedra amb forma dodecaèdrica. Cadascuna de les cares pentagonals té un forat circular al mig que connecta amb un centre buit. Els dodecàedres romans daten dels segles II o III. S'han trobat vora cent d'aquests dodecàedres des d'Anglaterra fins a Hongria i a l'est d'Itàlia. La major part d'ells, però, es trobaren a Alemanya i França. Mesuren des de 4 fins a 11cm, amb textures variades. La funció o ús d'aquests dodecàedres és un misteri. No s'ha trobat cap menció en les imatges o textos que es conserven de l'època. S'especula entre usos com a portadors de veles (es va trobar cera dins d'un d'ells), daus, instruments d'inspecció, calibradors de pipes d'aigua o base per a l'estandard romà. També es considera la possibilitat que fossen artefactes religiosos d'algun tipus. Aquesta especulació es basa en el fet que la major part de les troballes foren a llocs gal·loromans. |
Psicologia | L'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Association, abreujat APA) és l'organització científica i professional de psicòlegs més gran dels Estats Units i Canadà, i també del món, amb uns 137.000 membres, entre els quals hi ha científics, mestres, mèdics, consultors i estudiants. Fundada el juliol de 1892 a la Universitat de Clark, el seu primer president fou Granville Stanley Hall. La seva seu és a Washington, D.C.. Té com a missió impulsar la creació, la comunicació i l'aplicació del coneixement psicològic per al benefici de la societat i la millora de les vides de les persones. |
Psicologia | La hipoprosèxia, també anomenada distracció o labilitat de l'atenció és un trastorn freqüent però poc patològic. Es tracta d'una constant fluctuació de l'atenció que passa d'un objecte a un altre sense que pugui fixar especialment en cap. Aquest trastorn acostuma a aparèixer en quadres clínics com la depressió (a causa de l'apatia i la falta d'interès que mostren aquests subjectes deprimits els resulta molt difícil atendre a l'estimulació externa), l'esquizofrènia i certes deficiències intel·lectuals. Al grau màxim de hipoprosèxia se l'anomena aprosèxia i s'hi acostuma a trobar en estats confusionals, al coma, en alguns estats greus d'estupor i en alguns trastorns mentals orgànics com, per exemple, el deliri i les demències. |
Sociologia | Els mines (singular mina) són una casta o ètnia que viu principalment al Rajasthan. Meena deriva de meen que vol dir "peix" i descendirien de Matsya Avatar, l'encarnació de Vixnu en forma de peix. Haurien governat Matsya fins a ser enderrocats pels escites. Algunes fonts opinen que en realitat són una ètnia indígena i no una casta, que haurien emigrat des de l'Àsia Central amb els rajputs al segle vii. Tradicionalment es suposa els mines i meos un sol grup (el meos diuen ser la branca original de la que deriven els mines i aquestos consideren als meos una branca escindida) separats el segle xvi. |
Història | La familia Appiani fou una familia italiana originada a Pisa. El seu ancestre fou el notari Guarnito d'Appiani, oriünd d'Appiani, prop de Pontedra, que va morir el 1255. Va deixar un fill de nom Jacopo Appiani mort el 1290 el qual fou el pare de Benvenuto Appiani, notari a Pisa i capità de la corporació de notaris que al seu torn fou el pare de Vanni Appiani, notari a Pisa, i canceller del senat de Lucca el 1347, que fou decapitat a Pisa el 28 de maig de 1355. Vanni fou el pare de Jaume I Appiani primer senyor de Piombino. Els Appiani van governar Piombino des del 30 d'octubre del 1392 fins al 1634. El 1603 a la mort de Jaume VII del Piombino, l'herència va entrar en litigi i un cosí, Carles del Piombino, es va proclamar príncep però fou enderrocat pels espanyols que finalment van reconèixer la successió a Isabel del Piombino, germana gran de Jaume VII. Aquesta va renunciar el 1624 en favor de la seva filla Polissena de Mendoza, que uns anys després (1632) es va casar amb Nicolau Ludovisi, però altre cop va entrar en litigi, i Horaci del Piombino, fill de Carles, es va proclamar príncep el 1626 i el 1628 Espanya va assolir el dret feudal i el va reconèixer. Finalment però Nicolau en fou reconegut príncep i investit el 24 de març de 1634 contra el pagament de més d'un milió de florins, i fou confirmat per diploma imperial de 21 d'abril de 1634. El 1635 va poder prendre possessió del feu, que li fou confirmat el 8 de novembre de 1638 amb el marquesat de Populònia i les senyories annexes, i el 16 de maig de 1658 va afegir encara el títol de príncep de Venosa, heretat de la família Gesualdi o Gesualdo. |
Història | Aquesta és una llista de les temporades d'huracans a l'Atlàntic. La temporada d'huracans a l'Atlàntic és l'època de l'any en què es formen els huracans a l'Oceà Atlàntic del nord. La temporada comença l'1 de juny i acaba el 30 de novembre. Hi ha una mitjana de deu tempestes tropicals, sis huracans i dos o tres grans huracans a l'Atlàntic. El Centre Nacional d'Huracans dels EUA és l'organisme encarregat de fer el seguiment i vigilància dels huracans a l'Atlàntic nord, així com realitzar la seva predicció. |
Biblioteconomia | La Biblioteca de la Universitat de Sydney és un conjunt de biblioteques de la Universitat i comprèn vuit ubicacions en diversos campus de la universitat. La seva biblioteca més gran, la Biblioteca Fisher, porta el seu nom per Thomas Fisher, un benefactor de la primera època. Entre la col·lecció hi ha molts articles rars, com ara una de les dues còpies existents de l' Evangeli de Bernabé de Sir Isaac Newton, que també està disponible a les col·leccions digitals. El 2017, un membre del personal va descobrir un esbós original de Giorgione amb una data definitiva i la causa de la mort escrita per ell, informació que s'havia perdut durant més de 500 anys en una edició de la Divina Comèdia de Dante Alighieri de 1497. Aquesta còpia de la Divina Comèdia i la inscripció i esbós de tinta estan disponibles a les col·leccions digitals. |
Arqueologia | Harumi Fujita (en japonès: 藤田はるみ, també coneguda com a Harumi Fujita Kawabe) és una investigadora japonesa d’arqueologia mexicana que s’ha especialitzat en el període preclàssic dels estats del nord de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud. Les seves investigacions han demostrat que les cultures pesqueres havien sorgit a la zona al final del període del Plistocè, cosa que indicava una ocupació de fa almenys 11.000 anys. En una lleixa de les coves conegut com el refugi Babisuri (en anglès: Babisuri Shelter), la datació per radiocarboni indicava que la zona podria haver estat ocupada fa 40.000 anys. |
Humor | Christopher Poole (Nova York, 1988), conegut a Internet com moot, és un empresari nord-americà d'Internet. Va fundar el tauler d'imatges anònim en anglès 4chan l'octubre de 2003 i va exercir com a administrador principal del lloc durant més d'onze anys abans de deixar el càrrec el gener de 2015. Va treballar a Google del 2016 al 2021. |
Ciències ambientals | Les ciències ambientals són el conjunt de disciplines científiques que s'ocupen de l'estudi global del medi ambient, proporcionant una aproximació qualitativa integrada, quantitativa i interdisciplinària a l'estudi dels sistemes ambientals.Les ciències ambientals van sorgir com a camp d'investigació científica als anys 1960-1970, motivat per la necessitat d'una aproximació multidisciplinària per a analitzar complexes problemàtiques ambientals i la creixent preocupació social per la necessitat d'actuar en favor del medi ambient. Aquesta ciència aplicada es preocupa especialment pel desenvolupament sostenible, intentant fer compatible el desenvolupament com a millora de la qualitat de vida amb el respecte al medi ambient, pel que estudia tant el medi natural com els impactes que genera l'activitat humana sobre aquest (avaluació d'impacte ambiental), intentant escollir aquelles accions menys impactants a l'hora de realitzar un projecte, com per exemple una construcció o la creació d'infraestructures. Les ciències ambientals tenen un enfocament holístic -és a dir, general- que es val tant de les ciències naturals (química, física, biologia, geologia, ecologia, limnologia, ciència del sòl, toxicologia, tractament de residus i contaminació, etc.) com de les ciències socials (legislació ambiental, economia ambiental, sociologia), la tecnologia (enginyeria, monitoratge) i les ciències instrumentals (informàtica i Sistemes d'Informació Geogràfica). Mitjançant aquesta visió integrada es pretén trobar solucions que aconsegueixin un equilibri entre els interessos ambientals i els socioeconòmics. |
Objectes astronòmics | Miaplacidus (Beta de la Quilla / β Carinae) és, amb magnitud aparent +1,67, la segona estrella més brillant de la constel·lació de la Quilla, darrere de Canopus (α Carinae). El seu nom va aparèixer per primer cop el 1856 quan va ser publicat l'atles estel·lar Geography of Heavens, de Elijah Hinsdale Burritt. L'origen i significat del nom va ser un enigma durant dècades, fins que William Higgins, un expert en noms d'estrelles, va conjecturar que el nom de Miaplacidus aparentment és una combinació de l'àrab مياه myahara ("aigües") i del llatí placidus ("plàcid"). Situada a 111 anys llum de distància, Miaplacidus és una estrella subgegant blanca de tipus espectral A2IV amb una temperatura efectiva (superficial) de 9.100 K. La seva lluminositat és equivalent a 210 la del Sol i el seu radi és gairebé sis vegades el solar. La seva velocitat de rotació, d'almenys 139 km / s, dona com a resultat un període de rotació de 2,1 dies. Amb una edat de 350 milions d'anys, en el seu interior està finalitzant la fusió d'hidrogen i el nucli ha d'estar format quasi exclusivament per heli inert. En només 2,5 milions d'anys començarà la transformació de l'heli en carboni, i Miaplacidus creixerà per esdevenir una gegant vermella. A diferència d'altres estrelles de tipus espectral A amb discs de pols al voltant, possibles llocs de formació de sistemes planetaris, en Miaplacidus no s'ha trobat evidència sobre això. |
Agricultura | El projecte d'Agenda 2000, presentada l'any 1997 per la Comissió Europea, sota el lema: «Agenda 2000: Per una Unió més forta i més àmplia». El mencionat projecte va partir de la sol·licitud dels estats membres per a la creació de dictàmens sobre les noves candidatures de països per a la seva adhesió a la Unió Europea, i la seva repercussió financera. A l'informe es confirmava la necessitat de mantenir la política econòmica i social, fomentar l'ocupació i mantenir el rigor financer i pressupostari.Es va posar un gran èmfasi en el desenvolupament rural, i s'ha convertit en el «segon pilar» de la Política Agrícola Comuna (PAC), amb la principal responsabilitat de respectar el medi ambient. Preus més baixos. Prima única per hectàrea. Redistribució de l'ajut al desenvolupament rural. |
Ecologia | El CITES (de l'anglès Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora, tractat sobre comerç internacional d'espècies salvatges de fauna i flora en perill) és un acord internacional entre governs amb la finalitat d'assegurar que el comerç internacional d'animals i plantes no n'amenaça la supervivència. A l'octubre de 2008 oferia diferents nivells de protecció a més de 30.000 espècies, subespècies i poblacions.El CITES va sorgir d'una resolució adoptada el 1963 per membres de la UICN; el seu text fou acordat per representants de 80 països el 3 de març de 1973 a Washington DC, i es va començar a aplicar l'1 de juliol de 1975. A octubre de 2008, té 173 membres. L'afiliació al tractat és voluntària; els estats membres que s'hi afilien estat obligats a respectar-lo, però no és cap llei, sinó que fa la funció de marc legal que cada estat ha de respectar adaptant-hi les seves lleis. Les espècies cobertes pel CITES es detallen en tres apèndixs, segons el grau de protecció que necessiten: Apèndix I: inclou espècies en perill d'extinció, el comerç de les quals només està permès en circumstàncies excepcionals; Apèndix II: inclou espècies que no estan necessàriament amenaçades, però el comerç de les quals cal controlar per a evitar activitats incompatibles amb la seva supervivència; Apèndix III: inclou espècies que estan protegides almenys a un país, el qual ha demanat ajuda a altres membres del CITES per a controlar-ne el comerç. |
Informàtica | Un DIP és un conjunt d'interruptors elèctric (un al costat de l'altre) és que es presenta en un format encapsulat (en el que s'anomena Dual In-line Package ), la totalitat del paquet d'interruptors es pot identificar com interruptor DIP en singular. |
Sociologia | Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.Pel seu elevat interès turístic, moltes vegades sol estar acompanyat d'establiments turístics com botigues o restaurants, alguns dels quals tenen a disposició del públic binocles fixos que s'activen en introduir-hi una moneda per veure amb més detall les vistes. |
Heràldica | Andrea Cordero Lanza di Montezemolo (Torí, 27 d'agost de 1925 - Roma, 19 de novembre de 2017) fou un cardenal italià de l'Església Catòlica. Va ser arxipreste de la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma entre 2005 i 2009. Va ser creat cardenal diaca pel Papa Benet XVI el 24 de març de 2006, sent elevat al rang de cardenal prevere pro hac vice pel Papa Francesc el 20 de juny de 2016. |
Estris | Una gafa (de raier o de mariner), -en llenguatge mariner popular "bitxero"- és una eina composta per un pal de fusta, d'alumini o de fibra de vidre que en el seu extrem porta una punta metàl·lica i un ganxo. S'empra per empènyer, trencar, subjectar o estirar objectes a distància. Tenen diversos usos en construcció, labors forestals i fusteres, marineria i pesca, rescat i salvament. En algunes poblacions els mariners l'anomenen rampagoll, rampogoll o rampugoll. Els bombers l'anomenen garfi o barra de garfi. |
Ciències polítiques | Arend Lijphart (Apeldoorn, 17 d'agost de 1936) és un politòleg neerlandès, especialitzat en àmbits relacionats amb la política comparada, els sistemes electorals i sistemes de votació, les institucions democràtiques, i l'etnicitat. Va rebre el seu doctorat en Ciències Polítiques a la Universitat Yale el 1963 després de presentar una tesi doctoral sobre la política dels Països Baixos en relació amb la descolonització de Guinea, després d'haver estudiat al Principia College entre 1955 i 1958 i a la Universitat de Leiden entre 1958 i 1962. Entre 1968 i 1978 va ser professor de ciències polítiques a la Universitat de Leiden on havia estudiat, i des de 1978 fins a l'actualitat exerceix de professor a la Universitat de Califòrnia a San Diego. El 1989 va ser escollit membre de l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, i entre 1995 i 1996 va ser president de l'Associació Americana de Ciència Política. El 1997 va ser guardonat amb el prestigiós premi Johan Skytte. Tot i que ha passat la major part de la seva vida treballant als Estats Units i és ciutadà estatunidenc, ha recuperat ja la seva ciutadania neerlandesa i actualment disposa de doble nacionalitat. |
Ciència militar | Una càrrega militar és una maniobra consistent en un atac frontal i massiu efectuat amb l'ajuda de la infanteria o la cavalleria. És un atac impetuós i resolt d'una tropa contra la tropa enemiga, sovint referit com un cop suïcida, pel fet que comunament és l'últim recurs d'un comandant que no té més estratègies.L'objectiu d'una càrrega frontal és entrar en contacte amb l'enemic i desorganitzar-lo, bé per l'envestida, bé pel foc (o el llançament de projectils abans de la invenció de les armes de foc). La càrrega ràpida limita el temps d'exposició als projectils i permet desestabilitzar l'oponent gràcies a l'energia cinètica emmagatzemada. La càrrega lenta permet a la tropa atacant guardar una major cohesió. La càrrega va ser àmpliament emprada per la falange macedònia, i formava part essencial de les tàctiques militars d'Alexandre el Gran la paradigmàtica Tàctica del martell i l'enclusa, la velocitat aportava un poder de penetració destructiva mitjançant les sarisses amb les que estaven equipats els infants macedonis. A l'edat mitjana, va ser el torn dels cavallers europeus. Encara que l'armadura protegia de les bales de mosquet a llarga distància, un cop a l'abast de l'arma, podia travessar-la, i les descàrregues conjuntes devastaven aquestes unitats. Ja en l'Edat Moderna, la generalització de les armes de foc acaba la primacia de la cavalleria pesant i les armadures, fent el cavaller obsolet. La major part de les forces de cavalleria van abandonar la llança, i la cavalleria evoluciona cap a formes de combat més àgils i s'arma amb pistola i sabre, i més tard, amb carrabina. Amb algunes excepcions, la cavalleria disposava de casc, cuirassa sobre un vestit de cuir i botes fins al genoll de pell dura, que protegien contra les estocades de la infanteria. La cavalleria pesant va romandre com els cuirassers. La cavalleria alemanya va desenvolupar la tàctica del caracole, en què la cavalleria s'acostava a la infanteria a trot mitjà, i a unes vint passes disparava el parell de pistoles, atacava els soldats amb els sabres, i es retirava per carregar, i una nova línia de genets la seguia. Com els genets s'acostaven a una velocitat lenta, els mosqueters entrenats delmaven la cavalleria atacant i la tàctica era generalment ineficaç. A meitat del segle XVII, els comandants van abandonar tàctica de la caracole per la càrrega de cavalleria, en què l'esquadró galopava a màxima velocitat i en una formació molt tancada, estrep contra estrep, cap a una posició on es percebia una feblesa de la línia enemiga, per penetrar la línia i trencar la cohesió amb pistoles i espases, creant el pànic. El punt feble de la maniobra era el reagrupament de la formació, i era habitual que després de la càrrega, la cavalleria abandonés el camp de batalla.Al segle xviii, la infanteria de línia va perpetuar la maniobra de la càrrega amb la carrega a la baioneta que seguia a un breu intercanvi de canonades. Es creu que la primera càrrega d'aquest tipus va tenir lloc a la Batalla de Spira (1703) L'augment de l'abast i precisió aconseguit pels fusells, el rasant de la seva trajectòria i el gran efecte dels seus impactes, va convertir en impossible, o poc menys, els combats amb arma blanca, sent suficient la superioritat del foc per decidir sobre el terreny l'èxit de la lluita. Però en la guerra russojaponesa (1904-1905) els fets van provar que davant d'un enemic tenaç l'argument decisiu per obligar-lo a cedir el camp de batalla era la connexió vigorosa amenaçant de resoldre-ho en una baralla cos a cos (com sovint succeïa). La utilització d'una càrrega d'infanteria frontal es va mantenir fins i tot en la guerra moderna: va ser la maniobra més ofensiva utilitzada durant la guerra de trinxeres sent utilitzada durant algunes batalles de la Segona Guerra Mundial. La infanteria iniciava la càrrega a la baioneta després d'intercanviar alguns trets, igual que es feia al segle xviii. |
Matemàtiques | Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor. El seu pare es deia Esteve i era metge. Un dels seus germans era el famós metge Alexandre de Tral·les (Alexandrer Trallianus), i Agàties diu que els altres tres germans, Dioscoros, Metrodoros, i Olympios, també van ser eminències en les seves professions. Antemi va desenvolupar gran part de la seva vida professional com a professor de matemàtiques a Constantinoble. En companyia d'Isidor de Milet, va ser un dels dos principals arquitectes encarregats per Justinià I de construir l'església de Santa Sofia de Constantinoble el 532, però va morir al poc de començar l'obra. Es conserva un escrit anomenat Περί παραδόξων μηχανημάτων (Sobre les paradoxes de la mecànica) sobre miralls parabòlics i ustoris. Coneixia la pólvora i va construir una màquina de vapor. |
Geologia | Un sorramoll (terme inexacte, significa sorral aigualós o Indret on la terra s'enfonsa quan es trepitja i produeix una sensació de flonjor perquè és poc sòlida), sorra movent, arenes movedisses o arenes movents són un hidrogel col·loide, constituït per una mescla de material granulat molt fi (com la sorra o el fang), argila i aigua. L'origen del nom fa referència a "movedís", amb l'antic significat de "viu". Les sorres movedisses són fluids no newtonians: quan no són pertorbades per un agent exterior, solen aparèixer com una matèria sòlida, però al menor canvi en les tensions la sorra (menys de l'1%) causa una sobtada disminució de la seva viscositat (passa a una forma de "sol"). Després de la pertorbació inicial -com podria ser el fet que una persona hi caminés per sobre- l'aigua i la sorra se separen, i es formen regions denses de sorra sedimentada; això és a causa de la formació de regions constituïdes per grans volums de matèria amb diferent mida, i per això la viscositat de les sorres movedisses apareix incrementada sobtadament. Hi ha una falsa creença que atribueix les sorres movedisses a les zones desèrtiques, però de fet no se'n poden trobar, de sorres movedisses, a cap desert, principalment per manca d'humitat. Sempre s'ha cregut que el comportament de les sorres movedisses és només a causa de les suspensions saturades o sobresaturades de grànuls de sorra. La pressió de fonts subterrànies de l'aigua separaria i suspendria les partícules granulars, i en reduiria la fricció. El setembre del 2005 es demostrà que la presència de la sal n'és, en gran part, responsable. L'estabilitat de les sorres movedisses és a causa de la presència de sal, que augmenta la probabilitat de la floculació de la sorra i la formació de les regions d'alta viscositat. Les sorres movedisses es poden trobar en terres interiors (a les vores dels rius o prop de llacs) i prop de la costa. Una regió notòriament famosa per la presència d'aquestes sorres és la badia de Morecambe, a Anglaterra. Les vores dels rius o llacs, principalment aquells cossos d'aigua que presenten molt sediment en suspensió, poden ser perillosos terrenys tous de fangars semblants a les sorres movedisses, aquests sectors són fangs que presenten el mateix estat col·loide que les sorres movedisses, però és més perillós, perquè el sòlid és més fi, i té una gran capacitat de succió. |
Ciències de la salut | Àcid gras monoinsaturat o greix monoinsaturat en bioquímica i nutrició són els àcids grassos que tenen un únic doble enllaç en la cadena de l'àcid gras i tots els restants àtoms de carboni de la cadena tenen un enllaç simple. Com a contrast els àcids grassos poliinsaturats tenen més d'un enllaç doble. La viscositat (gruix) i temperatura de fusió dels àcids grassos s'incrementa quan decreix el nombre de dobles enllaços. Per tant els àcids grassos monoinsaturats tenen un punt de fusió més alt que els àcids grassos poliinsaturats (amb més enllaços dobles). Els greixos monoinsaturats són líquids a la temperatura d'una habitació i són semisòlids a la temperatura d'una nevera. |
Ciència militar | La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent. A Espanya se sol associar a les dècades posteriors a la guerra civil espanyola, mentre que a Europa usualment s'empra per designar l'època immediatament posterior a la Segona Guerra Mundial. L'inici de la postguerra està lògicament marcada per l'acabament de la guerra però el seu final es dilueix en el temps si continua la pau (si s'inicia un altre enfrontament armat, no es pot parlar ja de postguerra). |
Geologia | El Congrés Geològic Internacional (IGC) és una organització científica i educativa sense ànim de lucre les reunions de la qual se celebren en col·laboració i sota el patrocini de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS). La IUGS celebra les seves assemblees generals conjuntament amb les sessions del IGC. L'objectiu principal és fomentar l'avenç de la recerca fonamental i aplicada en les ciències de la Terra a tot el món. |
Administració | El bisbat de Nikòpol (búlgar: Никополски епископ, llatí: Dioecesis Nicopolitana) és una seu de l'Església Catòlica a Bulgària, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2016 tenia 30.000 batejats sobre una població de 2.936.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Petko Jordanov Christov, O.F.M.Conv.. |
Sociologia | Un corder o soguer és una persona que té com a ofici fer cordes i sogues de cànem.Hom en diferenciava els cordillers, els gumeners (que feien gúmenes o cordes grosses) i, fins i tot, els corders de viola, que feien cordes per a aquest instrument musical. |
Psicologia | L'esperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles. Es compon per espermatozoides, que transporten la informació genètica a l'òvul, així com de líquid seminal, que lubrica la uretra en l'ejaculació i que es forma per l'aportació dels testicles, l'epidídim, les vesícules seminals, la pròstata, les glàndules de Cowper, les glàndules de Littre i els conductes deferents. La funció dels espermatozoides continguts en l'esperma és la fecundació de l'òvul femení i la consegüent reproducció. |
Ecologia | El terme sinantropia s'utilitza en biologia per designar la capacitat d'algunes espècies de flora i fauna per habitar en ecosistemes urbans o antropitzats, adaptant-se a les condicions ambientals creades o modificades com a resultat de l'activitat humana. Pot aplicar-se tant a insectes, com a mamífers, rèptils, aus o altres animals o plantes. No es considera sinantropia l'associació entre l'home i els animals domèstic com el gos. |
Psicologia | Alexitímia dels mots grecs λεξις i θυμος (que significa literalment: sense paraules per les emocions), és un concepte ideat per Peter Sifneos l'any 1972 per descriure un estat de deficiència per entendre, processar o descriure emocions. Es tracta d'un trastorn bastant estès entre la població, afecta a una de cada set persones. L'alexitímia es manifesta en un 85% dels afectats per trastorns de l'espectre autista. Els neuròlegs han observat anomalies a una zona cerebral, la funció de la qual és vincular el cresol de les emocions amb la zona que pren coneixement d'aquestes emocions, les analitza i les formula. Els alexitímics, en comptes de mostrar una activitat cerebral adaptada a la intensitat emotiva de la situació, com és el cas normal, manifesten una activitat o massa dèbil o massa intensa, que pertorba l'aparença justa de l'experiència emocional. |
Dret | La plataforma continental, també anomenada marge continental, és la zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de 200 m. Planícia continental, zona marítima a la vora del mar que, des de la llengua de l’aigua, descendeix amb suau pendís fins als 200 m aproximadament. Ex.: al golf de Sant Jordi, la plataforma continental és d’amplada considerable i de pendís regular i suau. La continuació, mar endins, és un escarpat més o menys abrupte anomenat talús continental. (Sinònims complementaris: plana continental, planura continental, plataforma litoral, pataforma submarina , sòcol continental, sòcol terrestre). Correspon a la superfície terrestre coberta pel mar en contacte amb el continent, sovint de relleu suau i d'amplada molt variable. És una zona rica en organismes. Les plataformes continentals alberguen la major producció biològica dels oceans. Podríem considerar-les els marges dels continents. Mar endins, pendents enormes porten cap a les zones més profundes. El seu límit, establert convencionalment, és la isòbata de 200 metres.(es plataforma continental; fr plate-forme continentale, plateau continentale; en continental shelf) |
Ètica | Els Bevin Boys (anglès: "Nois de Bevin", pel polític Ernest Bevin) foren els joves reclutats pel Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial per treballar a les mines de carbó del país, entre del desembre de 1943 fins al 1948. Alguns d'aquests s'allistaren voluntàriament, però per norma general eren reclutats a l'atzar. En total sumaren 48.000 miners, que realitzaren un servei vital per al funcionament d'un país en guerra però que en general no van rebre reconeixement per la seva tasca, i molts d'ells no van poder tornar a la vida normal fins anys després del final del conflicte bèl·lic. D'entre tots els reclutes que tenien entre 18 i 25 anys, un 10% realitzaren tasques a mines de carbó. |
Física | Radiòmetre de cavitat actiu - autocalibrat elèctricament, és un pirheliòmetre de cavitat utilitzat per mesurar la irradiància solar total i espectral. |
Ecologia | L'ecoanarquisme (o anarquisme verd) és una corrent dins de l'anarquisme que posa un especial èmfasi en els temes mediambientals. La teoria ecoanarquista és aquella que estén la ideologia anarquista més enllà de la crítica de les interaccions humanes, i inclou també una crítica a les interaccions entre humans i no humans. Aquesta teoria sol culminar en una praxi anarquista revolucionària que no es dedica merament a l'alliberament humà, sinó que inclou una certa forma d'alliberament no-humà, i que té per objectiu d'aconseguir una societat anarquista sostenible des d'un punt de vista mediambiental. D'entre les primeres influències del moviment, destaquen Henry David Thoreau, Lev Tolstoi i Élisée Reclus. En el segle xix, va emergir l'anarconaturalisme com a fusió de l'anarquisme amb les filosofies naturistes dins dels cercles de l'anarcoindividualisme de França, Espanya, Cuba, i Portugal. Les principals corrents contemporànies (algunes de les quals s'exclouen mútuaments) inclouen l'anarcoprimitivisme, que presenta una crítica a la tecnologia i defensa que l'anarquisme s'adiu més a maneres de viure pre-"civilitzades"; l'anarquisme vegà, que considera que l'alliberament humà i l'animal són indestriables; i l'ecologia social, que defensa que la dominació jeràrquica de la natura deriva de la dominació dels humans pels humans. |
Estris | El sarró és una bossa amb corretja llarga que es duu penjant d'una espatlla, generalment en bandolera, i que serveix per a transportar provisions. El català sarró equival a l'espanyol zurrón; al francès sacoche o musette; a l'italià bisaccia; al portuguès surrão o sacola; al romanès sac de merinde; etc En la vida civil el sarró de pell és d'ús tradicional entre els pastors. De pell o de lona n'usen els caçadors i altres que fan sortides o estades llargues a la natura (camp, muntanya); els caçadors també hi solen dur munició, si no van proveïts de canana. En l'excursionisme fa molt que el sarró ha estat substituït per la motxilla, tot i que no és rar, encara, adjuntar-li un sarró per a dur-hi objectes que cal tenir a l'abast. La bossa anomenada bandolera és una mena de sarró de carrer, multiús, considerat complement de moda. |
Geografia | L'Illa Anacapa és una petita illa volcànica situada a uns 23 quilòmetres de la costa de Ventura, Califòrnia. És l'única de les vuit illes Santa Bàrbara que no té un nom d'origen espanyol: el nom Anacapa vol dir 'illa miratge' en Chumash. Forma part del Parc Nacional de les illes Santa Bàrbara. |
Festivals | El Festival Internacional Cervantino (popularment conegut com El Cervantino) té lloc cada tardor a la ciutat de Guanajuato, situada al centre de Mèxic. Aquesta és una petita ciutat de l'època colonial amb una gran vida cultural. Els orígens del festival són de mitjans del segle xx, quan els jocs curts de Miguel de Cervantes anomenen "entremesos" es van dur a terme a les places de la ciutat. El 1972, això es va ampliar amb suport federal per incloure més esdeveniments per afegir un sabor més internacional. Des de llavors, el FIC ha crescut fins a convertir-se en un destacat esdeveniment artístic i cultural de Mèxic i Amèrica Llatina, i un dels quatre grans esdeveniments del seu tipus al món. És membre de l'Associació Europea de Festivals i de l'Associació Asiàtica de Festivals de Teatre. A més del suport del govern, també hi ha patrocinadors privats, com Telmex, Televisa i Microsoft. |
Ràdio | Polskie Radio és l'empresa pública de ràdio a Polònia. Va ser fundada en 1925 i des de la seva seu a Varsòvia emet a nivell nacional i internacional (Polskie Radio dla Zagranicy). |
Ciències de la salut | Materia medica (llatí per a «substància curativa») és el conjunt de coneixements sobre les propietats terapèutiques de qualsevol substància que es faci servir per guarir, és a dir les medicines. El terme materia medica va ser utilitzat des de l'època de l'Imperi Romà fins al segle xx. Antany, moltes universitats tenien una «càtedra de Matèria Mèdica» però a poc a poc l'expressió tradicional va ser substituït pel sinònim farmacologia per a indicar la ciència i farmacopea per al codi oficial dels medicaments. Aquest terme deriva del títol d'un llibre d'un metge de l'antiga Grècia, Dioscòrides Pedani del segle i, anomenat De materia medica, en grec: Περὶ ὕλης ἰατρικῆς. S'ha traduït a l'àrab el 1244. El 1537 es va publicar a París una edició en llatí amb el títol Pedanii Dioscoridis Anazarbei De medica materia libri sex per Simon de Colines, Dionysius Corronius, Jean Ruel i Miguel Servet. |
Física | La inducció electroestàtica és una redistribució de la càrrega elèctrica d'un objecte causada per la influència de canvis propers. La inducció fou descoberta pel científic britànic John Canton el 1753 i pel professor suec Johan Carl Wilcke el 1762. Els generadors electroestàtics, tals com la màquina de Wimshurst, el generador Van de Graaff i l'electròfor fan servir aquest principi. No s'ha de confondre la inducció electroestàtica amb la inducció electromagnètica; normalment se'ls refereix a ambdues simplement com inducció. |
Sociologia | El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes. Els candidats cuners eren imposats des del Govern i normalment es tractava de figures del partit o compromisos personals i polítics que eren col·locats a territoris controlats pel caciquisme per a la seva elecció sense dificultats. La paraula cunero, per tant, s'aplicava al diputat electe per un districte amb el qual no el lligaven més vincles que els de la recomanació oficial. El cunerisme anava junt amb la pràctica de l'encasellat ("encasillado"), o nominació des del Govern Civil de la província dels candidats que havien de sortir elegits. |
Telecomunicacions | Un Node d'accés multiservei o MSAN (Multiservice access node) és un dispositiu que permet integrar els serveis de telefonia i de banda ampla en un sol aparell. A través d'ell hi passa la veu i les dades en un sol flux de paquets IP. El fet de tenir una xarxa de comunicacions basada tota en IP, fa que aquesta sigui més simple que una xarxa tradicional. |
Periodisme | En deontologia periodística, la Llei dels titulars de Betteridge (o Llei de Betteridge) és un adagi que afirma que «qualsevol titular en forma de pregunta pot ser respost amb un no». Fou sentenciada per Ian Betteridge, un periodista britànic especialitzat en noves tecnologies, tot i que la mateixa idea ja havia sigut formulada per altres autors. Se l'ha anomenat també a aquest aforisme "Llei de Davis" o simplement "principi periodístic". Aquesta llei s'ha relacionat amb l'anomenat "periodisme del condicional". Betteridge ho explicava en un article del febrer de 2009, en relació a una notícia publicada a TechCrunch intitulada "¿Entregà Last.fm dades dels usuaris a la RIAA?": El 2004, uns cinc anys abans de la ressenya de Betteridge, el periodista Andrew Marr feia una anàlisi similar en el seu llibre My Trade. D'entre les pautes que oferia Marr al lector sobre com apropar-se a un diari per provar d'indagar la veritat, es podia llegir: |
Ciències de la salut | El Dia Mundial de la Veterinària (DMV), va ser instaurat com una iniciativa de la World Veterinary Association (WVA) l'any 2001, i s'ha anat celebrat els darrers anys l'últim dissabte d'abril. |
Periodisme | El periodisme mòbil o MOJO (de l'anglès, MObile JOurnalism) consisteix a utilitzar la telefonia mòbil per filmar, produir, editar i distribuir històries pels mitjans de comunicació. Les notícies solen publicar-se en edicions en línia, xarxes socials com YouTube, portals web o diaris.Aquest enfocament de la informació permet a la persona periodista ser àgil, informar de notícies en temps real i compartir els informes a les redaccions o directament amb el públic. Per això sovint respon a la presentació i informació de notícies d'última hora i situacions de crisi. Els primers adoptants del periodisme mòbil han estat periodistes acostumats a informar, produir, editar, escriure i transmetre informes multimèdia sense un equip de producció. El primer post des d'un telèfon mòbil es va fer l'any 1995 per Steve Mann. El terme s'utilitza per primer cop l'any 2005, a Fort Myers News-Press i posteriorment guanya popularitat en la cadena de diaris de Gannett als Estats Units. |
Circ | El Teatre Reial Carré (neerlandès: Koninklijk Teatre Carré) és un teatre d'estil nou Renaixentista d'Amsterdam, ubicat a prop del riu Amstel. Quan el teatre va ser fundat el 1887, estava destinat originalment com un edifici de circ permanent. Actualment, és utilitzat principalment per musicals, cabaret, actuacions i concerts. |
Lingüística | Un text argumentatiu és aquell en què predomina l'argumentació i que exposa l'opinió de l'autor sobre un assumpte. |
Estris | La cafetera de pistó, cafetera d'èmbol o cafetera francesa és un dispositiu simple per elaborar cafè o te i sol proporcionar cafè més fort que el d'altres cafeteres. Segurament inventat a França a la dècada de 1850, però patentat per primera vegada pel dissenyador italià Attilio Calimani, el 1929, qui va elaborar millores en els anys següents. |
Ciència militar | Un fuet és una arma flexible prima i d'una certa llargada, usualment feta de cuir o d'un altre material més o menys plàstic. Colpejant-lo contra una persona o un animal causa un dolor molt fort. És utilitzat sobretot per domadors de feres i també es feia servir com a instrument de tortura. El fuet per a animals també rep el nom de xurriaca; el que s'usa per a martiritzar o torturar s'anomena assot o flagell; aquesta darrera forma també s'empra per als penitents que es flagel·len el cos com a mortificació personal dins un context religiós. L'assot no era fet amb tires de cuiro sinó fet de cordes (generalment tres) amb nusos als extrems i ocasionalment amb elements punxants afegits per a fer més fort el suplici.La tralla o colombrina és la llendera o cordellina d'un fuet. El cop de fuet (fuetada o xurriacada) sol deixar marca sobre la pell humana, encara que no produeixi sang. Històricament la flagel·lació, o acció de fuetejar, era un càstig regulat i el nombre de fuetades i el tipus de fuet estaven en relació amb el tipus de delicte comés. La flagel·lació de Jesús és un dels episodis del Via Crucis i ha tingut moltes representacions artístiques.L'assot fet a base de tres cordes amb nusos és un dels atributs característics de Sant Ambròs de Milà |
Dret | Una terra vinculada és un terme utilitzat en el dret medieval que definia una terra que no era de propietat privada, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre. |
Dret | LOrdenança De Mesures Per Fomentar i Garantir La Convivència Ciutadana a l'Espai Públic De Barcelona, més coneguda com a Ordenança del Civisme és una ordenança municipal, que formen un conjunt de normes aprovades per l'Ajuntament de Barcelona el 2005 que pretenen ordenar i perseguir determinats usos públics de la ciutat de Barcelona. Aquestes lleis al final van ser aprovades amb el suport del PSC, ERC i CiU, l'abstenció del PP i el vot contrari d'ICV-EUA sota el nom d'ordenança per la convivència i entraren en vigor a principis del 2006. |
Dret | Un àrbitre és la persona que realitza l'acció d'arbitrar, és a dir, que decideix el resultat d'un conflicte. Des del punt de vista legal, un àrbitre pot ser lletrat o no segons els casos en què la llei remeti al tipus d'arbitratge. En qualsevol esport, l'àrbitre és el jutge encarregat de fer que es compleixin les regles del joc. És el que te la máxima autoritat per possa sancions. |
Llengües | El pig latin (llatí dels porcs) és una variant dialectal lúdica de l'idioma anglès. |
Física | Classical and Quantum Gravity és una revista atentament revisada per experts que comprèn tots els aspectes de la física gravitacional i la teoria d'espaitemps. El seu àmbit d'aplicació inclou: Relativitat general clàssica Aplicacions de relativitat Gravitació experimental Cosmologia i l'univers primitiu Gravetat quàntica Supergravetat, supercordes i Supersimetria Física matemàtica rellevant a la gravitacióL'editor en cap és Clifford M Will a la Universitat de Washington a St Louis. El factor d'impacte de 2013 és 3,103 segons la Journal Citation Reports. A partir d'octubre de 2015, la revista publica cartes, a més d'articles regulars.Com a company a la revista principal, hi ha un lloc web CQG + que destaca els articles d'alta qualitat publicats a la revista i per augmentar la visibilitat d'aquests articles. Això també ha aparegut ressenyes de pel·lícules relacionades amb la gravetat Interstellar i The Theory of Everything.Classical and Quantum Gravity també dona suport al camp de la física gravitacional amb el patrocini de la British Gravity Meeting. |
Agricultura | La policultura o el policonreu és un tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfície. D'aquesta manera, imita fins a cert punt la diversitat d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evita les grans càrregues sobre el sòl agrícola de les collites úniques, o monocultiu. Inclou la rotació de collita, el multicultiu, l'intercultiu, i cultiu en carrerons. La policultura, encara que requereix sovint més treball, té diversos avantatges sobre la monocultura. La diversitat de collites ajuda a evitar la susceptibilitat que els monocultius tenen a les plagues. Per exemple, un estudi a la Xina divulgat en Nature va demostrar que si es plantaven diverses varietats d'arròs en els mateixos camps les produccions creixien un 89%, en gran part a causa d'una disminució dramàtica (del 94%) de la incidència de plagues, la qual cosa va fer que els plaguicides no fossin necessaris.La major varietat de collites proporciona l'hàbitat per a més espècies, i per això augmenta la biodiversitat local. Aquest és un exemple de l'ecologia de reconciliació, o biodiversitat servicial dins de paisatges humans. El policultiu és un dels principis de la permacultura. |
Psicologia | La síndrome de l'impostor, de vegades anomenada fenomen de l'impostor o síndrome de frau, és un fenomen psicològic en el qual la gent és incapaç d'internalitzar els seus assoliments, sobretot a nivell intel·lectual i/o professional, i sofreix una por persistent de ser descobert com un frau. No és una malaltia mental oficialment reconeguda, i no es troba entre les malalties descrites en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals. No obstant, ha estat el subjecte de nombrosos llibres i articles per psicòlegs i educadors i s'ha observat que sovint va acompanyat, per part de les persones que el pateixen, de preocupació, ansietat o depressió.El terme va ser encunyat per les psicòlogues clíniques Pauline Clance i Suzanne Imes el 1978 que primerament van observar el fenomen en una mostra de dones amb un alt grau d'assoliment professional. El que més crida l'atenció sobre aquesta síndrome és que tot i els excel·lents assoliments tant acadèmics com professionals d'aquesta primera mostra de persones on es va observar el fenomen, les dones que el patien seguien creient que no eren intel·ligents i que tothom que cregués el contrari estava equivocat. |
Biotecnologia | El silenciament gènic és un procés que es duu a terme en els organismes eucariotes, amb diferents objectius, entre els quals destaquen la regulació de l'expressió i l'eliminació i el control de material genètic aliè o extern (virus i transposons) que podria causar un mal a la cèl·lula. Hi ha una classificació que estableix dues grans categories: el silenciament gènic post-transcripcional (PTGS) i el silenciament gènic transcripcional (TGS), els quals es troben en tots els eucariotes, amb algunes variacions. El PTGS és un mecanisme que actua directament en el transcrit d'ARN missatger, mentre que el TGS actua indirectament i estableix un control que impedeix la transcripció de l'ADN. S'han reconegut diferents molècules i sistemes de molècules que s'encarreguen de silenciar l'expressió i es troben sobretot al PTGS. Dins aquestes molècules hi ha proteïnes «Dicers», argonautes, amb activitat RNAsa, miRNA (micro ARN d'interferència), siRNA (ARN petit d'interferència) amb variacions com nat-siRNA (induït durant situacions d'estrès) i ra-siRNA per a la transcripció de seqüències repetides. Addicionalment es troben complexos que s'uneixen amb aquests elements com els RISC (complex de silenciament induït per ARN) que actua a nivell citoplasmàtic adherint siRNA produït, i el sistema RIST (complex de silenciament transcripcional induït per ARN), l'activitat del qual es localitza en el nucli cel·lular. A més d'aquestes formes, s'han trobat altres nivells transcripcionals de regulació que no actuen sobre l'ARNm, sinó que modifiquen l'ADN a través de processos de metilació que modifiquen la cromatina, establint així dominis de silenciament als quals s'enllacen proteïnes SIR que eviten la transcripció. En les histones de l'ADN també s'han detectat modificacions com poliadenilació i deacetilació, l'efecte de les quals és impedir la unió de l'ADN amb proteïnes d'enllaç. El silenciament no és un procés localitzat, car a través d'unions cel·lulars com els plasmodesmes vegetals, hi ha un flux dels elements ja mencionats, de manera que s'exerceix un efecte sistematitzat. Un cop iniciat aquest procés, es manté el silenciament, i un mecanisme per a això és sintetitzar secundàriament siRNA a través d'ARN polimerasses ARN dependents (ARNdARNp). D'aquesta manera els canvis molts cops es perllonguen durant un temps, i en alguns casos, com la modificació de l'heterocromatina, són heretats. |
Objectes astronòmics | Gliese 832 (GJ 832) és un estel a la constel·lació de la Grua, situada a l'est d'α Indi. De magnitud aparent +8,67, és massa tènue per ser observada a ull nu. S'hi troba a 16,1 anys llum de distància del sistema solar. Hom sap de l'existència de 2 planetes extrasolars en òrbita al voltant d'aquest estel. Com tantes altres estels del nostre entorn, Gliese 832 és una nana vermella amb tipus espectral de M3.0V o M1.5V. La seva massa estimada és el 45% de la massa solar i posseeix una lluminositat entorn del 0,7% de la lluminositat solar. Així i tot és unes 50 vegades més lluminosa que Proxima Centauri, la nana vermella més propera a la Terra. Les seves característiques físiques són semblants a les de Groombridge 34 A, encara que a diferència d'aquesta no existeix constància que Gliese 832 siga un estel fulgurant. La seva abundància relativa de ferro és aproximadament la meitat que en el Sol.Els sistemes estel·lars més propers a Gliese 832 són Lacaille 8760, a 4,2 anys llum, i ε Indi, a 4,8 anys llum. |
Geografia | Aquesta és una Llista de townlands del comtat de Clare. Hi ha aproximadament 2.278 townlands al comtat de Clare a la República d'Irlanda.Els noms duplicats es produeixen quan hi ha més d'un townland amb el mateix nom al comtat. Els noms marcats en negreta són les ciutats i pobles, i la paraula town apareix per a les entrades de la columna acres. |
Psicologia | L'ambush marketing és un tipus de campanya de màrqueting que té lloc al voltant d'un esdeveniment però que no inclou el pagament dels grans i normalment costosos contractes signats amb l'organització de l'esmentat esdeveniment. Per a la majoria d'actes amb un mínim de repercussió, una marca pagarà per ser-hi present de forma exclusiva del seu sector i això fa que no hi pugui haver publicitat de la competència, de forma oficial. Totes aquelles altres marques, llavors, han de trobar la manera de promocionar-se aprofitant l'esdeveniment però sense pagar a l'organització però sense fer res d'il·legal. |
Estris | Una propipeta o pipetejador és un instrument de laboratori que es fa servir juntament amb la pipeta per traspassar líquids d'un recipient a un altre evitant succionar amb la boca líquids nocius, tòxics, corrosius, amb olors molt fortes o que emetin vapors. La bomba fa de 3 mm a 11 mm de diàmetre i sol ser de goma. També s'anomena pera de goma de 3 vies o bulb de succió. Es col·loca a la pipeta, a la part que succionem. Per utilitzar-les hem de treure l'aire prement la lletra ¨A¨ i aixafant la part central. Per pujar el líquid hem de pressionar la lletra ¨S¨, per eliminar el líquid hem de pressionar la lletra ¨E¨, si quedés alguna goteta hem de pressionar la zona entre la lletra ¨E¨ i ¨S¨ També hi ha propipetes del tipus bolígraf o pen, són ergonòmiques i de fàcil operació, estan dissenyades per ser utilitzades amb una sola mà. Simplement girant la roda s'aconsegueix un maneig precís en l'aspiració i la dispensació de líquids. Pressionant la palanca lateral s'aconsegueix un dispensat ràpid del contingut complet. Són fàcilment desarmable per a la neteja. Resisteixen àcids i àlcalis. El color de les mateixes indiquen la seva capacitat (ex: vermella, capacitat màxima 25 ml; blau 6ml; verd 10 ml, etc) Actualment també hi ha propipetes automàtiques elèctriques que tenen regulador de velocitat d'aspirat i dispensat, proveïdes de filtre hidrofòbic autoclavable que prevé la sobre aspiració. Algunes inclouen adaptadors intercanviables per a diversos tipus de puntes (vidre o plàstiques de fins a 100 ml), indicador de bateria baixa i suport incorporat que possibilita deixar la propipeta amb la punta posada quan no es fa servir. |
Telecomunicacions | L'Observatori Astronòmic de la Sagra és un observatori astronòmic, amb quatre telescopis robòtics totalment dissenyats i construïts (maquinari i programari) per l'Observatori Astronòmic de Mallorca que els opera a distància mitjançant telecontrol descarregant diàriament les dades des de Mallorca per Internet, per processar-los amb sofisticats algoritmes concebuts "in house" que van permetre detectar el 2012 DA14, entre els altres 1314 asteroides numerats, que el situa el 13è del ranking. Està situat al municipi de Puebla de Don Fadrique, a la província de Granada ( Espanya). Va ser inaugurat el 14 de juny de 2009, per un conveni de col·laboració entre l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) i la Societat Asturiana d'Astronomia (Conveni de gener de 2012). Està dedicat a la investigació en la banda S dels planetes del sistema solar. El 15 de febrer de 2012, gràcies als seus quatre telescopis robotitzats operats per telecontrol per l'OAM i al cel lliure de contaminació lumínica de la serra de la Sagra, un equip coordinat per Jaume Nomen, astrònom de l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) localitza l'asteroide 2012 DA14, i calcula que l'any següent, el 15 de febrer de 2013, passarà a 27 000 km de la Terra, la distància més propera a la terra mai registrada per un asteroide, de fet és una distància bastant més propera que la d'un satèl·lit geoestacionari, que orbita a 35.786 km. |
Televisió | La XVIII Edició dels Premis Antena de Oro, concedits el 7 de febrer de 1990 però corresponents al 1989 foren els següents: |
Teologia | La teodicea és la disciplina filosòfica-teològica que tracta de conciliar l'existència de Déu amb la presència de mal en el món (Problema del mal). La teodicea tracta de justificar el mal, donant-li un sentit i fent-lo necessari, exculpa Déu i demostra que «tot està bé» (Pope) i que «aquest és el millor dels mons possibles» (Leibniz). |
Geologia | La gran cova de Fanagorískoie (en rus: Большая Фанагорийская (Сталактитовая) пещера), cova de les estalactites (Сталактитовая) o cova del Psekups (Псекупская) és una cova càrstica situada a la riba dreta del riu Aiuk, de la conca del riu Psekups i est de la del Kuban, en l'ókrug urbà de la ciutat de Goriachi Kliuch, krai de Krasnodar, al sud de Rússia. S'hi accedeix per un camí de 12 km a l'oest de Fanagorískoie. |
Astronomia | El Morphological Catalogue of Galaxies (MCG) o Morfologiceskij Katalog Galaktik (en rus Морфологический каталог галактик), és un catàleg rus de 30.642 galàxies compilat per Boris Vorontsov-Velyaminov i V.P. Arkhipova. Es basa en l'escrutini d'impressions de les plaques de la Palomar Observatory Sky Survey i suposadament una magnitud fotogràfica de 15. Incloure galàxies de magnitud 16 hauria donat lloc a un conjunt de dades immanejable gran. El catàleg es va publicar en cinc parts (capítols) entre 1962 i 1974, el capítol final inclou una certa quantitat de galàxies amb una magnitud fotogràfica superior a 15. |
Sociologia | Jordi Alzina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un pseudohistoriador, escriptor i investigador català, que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes, de La Celestina i l'atribució de l'autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada en ser-li retirat el suport acadèmic. Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) entre altres. Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.Des del 1990 va ser membre del Centre d'Estudis Colombins fins que l'abandonà per desavinences el 2004 i crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut Nova Història el 2008.Fou membre del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i la CUP d'Arenys de Munt, i fou un dels organitzadors de la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, escrivint la lletra d'una cançó que va acabar esdevenint l'himne oficiós de la consulta. |
Objectes astronòmics | (447) Valentine és el nom que rep l'asteroide número 447, situat al cinturó d'asteroides. Fou descobert pels astrònoms Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 27 d'octubre del 1899. |
Enginyeria | Fundada en 1780, Arts et Métiers ParisTech (l'Escola Superior d'Arts i Oficis de París, École Nationale Supérieure des Arts et Métiers), també anomenada ENSAM, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França. L'ENSAM és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de (Màster Ingénieur ENSAM) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé MOOC. |
Mitologia | Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món. Comú als diferents mites cosmogònics grecs, era concebut com una barreja desordenada de tots els elements, que segons els grecs eren quatre: terra, aire, aigua i foc. Les tres característiques més importants del Caos: És un forat sense fons on tot cau de manera inacabable. Això radicalment contrasta amb la Terra que n'emergeix per oferir un lloc estable. És un lloc sense cap orientació possible, on tot hi cau en totes les direccions. És un espai que divideix: després que la Terra i el Cel se separessin, el Caos roman entre els dos.Hesíode, poeta grec del segle viii aC, citava a la seva obra Teogonia el mite de creació que explica que abans de totes les coses existia el Caos; i després Gea la fertilitat, pilar sòlid de tots els Immortals que habiten els cims del nevat Olimp i el Tàrtar fosc enclavat a les profunditats de la terra espaiosa; i després Eros, el més bell dels déus immortals, que trenca les forces, i que de tots els déus i de tots els homes posseeix la intel·ligència i sapiència. I del Caos van néixer Èreb i la negra Nix, (...) Així narra com els primers déus, protògens, van sorgir directament del Caos.Pierre Grimal diu que va engendrar l'Èreb i la Nit (Nix), després el Dia (Hèmera) i l'Èter. De vegades se'l presenta com a fill del Temps (Cronos) i germà d'Èter.El poeta romà del segle I, Ovidi, definia el Caos primigeni de la següent forma: (...) quan el mar i la terra i el que cobreix tot el firmament estaven units i tota la naturalesa aparentava com una bola, això era anomenat Caos.Ramon Llull identificava el caos com la primera matèria creada per Déu, adoptant les característiques de la informitat grecollatina. |
Agricultura | L'antracnosi dels cítrics o "xancre dels cítrics" és una malaltia que afecta diferents espècies de cítrics. És causada pel bacteri Xanthomonas axonopodis. La infecció causa lesions a les fulles, les tiges i els fruits dels arbres del gènere Citrus com el taronger el llimoner, etc. Encara que no són perillosos per l'home, el xancre afecta de manera significativa la vitalitat de les plantes, cosa que provoca la caiguda prematura de fulles i fruits; els fruits infectats pel xancre són comestibles però per morius estètics no es poden comercialitzar. La malaltia, que hauria tingut origen al sud-est d'Àsia, és extremadament persistent quan s'estableix a una zona. Vergers de cítrics sencers s'han eliminat a Austràlia per intentar erradicar aquesta malaltia. Brasil i Estats Units en són focus actius en l'actualitat. |
Indumentària | Santiago Pons Quintana Alaior, Menorca, 29 de juny de 1929 - 5 de març de 2020, empresari menorquí del calçat i Fill Il·lustre d'Alaior. |
Arqueologia | El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa. Estava situat al nord-oest del fòrum Romà i constava de diverses parts, les més importants: una plataforma per a fer discursos coneguda amb el nom de Rostra, la Columna Maenia, el Graecostasis i la Tabula Valeria. Amb el creixement de la ciutat i la construcció de la Comitia Centuriata a la zona del camp de Mart va decaure en importància. |
Estris | Pantalla moduladora interferomètrica o pantalla de modulació interferomètrica (IMOD de Interferometric modulator display ) és una tecnologia utilitzada en pantalles. El color que es mostra és el resultat de la interferència òptica de la llum incident en una microcavitat amb un gruix que es controla electrònicament. Una pantalla IMOD es compon de centenars de milers de cavitats interferomètriques individuals. Les pantalles IMOD són un dels exemples més avançats de sistemes microelectromecànics. Les pantalles dels dispositius mòbils (telèfons mòbils, PDAs, etc.), han anat evolucionant tenint en compte 2 factors molt importants: en primer lloc que permetin una major duració de la bateria i en segon que tinguin una millor visió en totes les condicions ambientals. La tecnologia IMOD (Interferometric Modulator Display) o pantalla moduladora interferomètrica, està pensada per als dispositius mòbils, pels 2 motius esmentats anteriorment. Es basa en la tecnologia MEMS (micro-electro-mechanical system), i ofereix una bona visió en quasi totes les condicions ambientals, consumint significativament menys potència que qualsevol altre dispositiu disponible avui en dia. IMOD és un dispositiu reflectiu o de tipus biestable. Això vol dir que és capaç de mantenir-se en 2 estats (On i Off). El cristall líquid amb el que està fabricat queda bloquejat en dels dos estats. Això vol dir que un cop està en una certa configuració no és necessari de refrescar el dispositiu, i per tant es pot mantenir l'última imatge mostrada sense consumir potència (teòricament). Aquest tipus de pantalles estan fabricades amb un mirall prim sobre un substrat transparent, deixant una separació d'uns cents de nanòmetres amb aire entre el mirall i el substrat. Per això quan entra llum ambient en la cavitat i es reflectix en el mirall, interfereix amb si mateixa, produint un color ressonant determinat per la profunditat de la cavitat. |
Biblioteconomia | Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, 1 de gener de 1888 - Roma, 8 de desembre de 1969) fou un capellà i musicòleg català. |
Filosofia | El Postmodernism Generator (anglès per a «generador de postmodernisme») és un programari que realitza automàticament articles amb temàtica postmodernista amb referències que a la primera vista s'assemblen a veritables assajos filosòfics.Tot i que les frases són gramaticalment i sintàcticament correctes, és garantit que no tenen cap sentit. Va ser creat el 1996 per Andres Bulhak, (Melbourne, Austràlia) que va utilitzar el programari del Dada Engine. El programari va ser desenvolupat per què l'argot complex i opac del postmodernisme, a més de la seva subjectivitat dona més facilitat per afirmar qualsevol tema «postmodern». La redacció automàtica de texts acadèmics de matemàtica o de física seria més difiícil per la imprescindible rigor científica. El 2011 va sortir la versió per a iOS. A més del programari tradicional l'apli permet de personalitzar la llargada de l'article i incorporar els noms de la llibreta d'adreces en les referències fingides. Segons Alan Sokal, el físic americà que va escriure manualment un article postmodernista fingit, el programari que va sortir el mateix any que el seu article, base de l'afer Sokal, és divertit, però encara queden imperfeccions. Nogensmenys, és considerat com un dels programaris més divertits per crear PAO (paròdia assistida per ordinador). El programari utilitza de manera creativa la idea de mistificació d'aquesta branca dels estudis socials. L'existència d'un programari que permet parodiar el postmodernisme, si més no és un prova que aquest corrent filosòfic té una identitat estilística particular. Richard Dawkins en diu: «És una font literàriament infinita de tonteries sintàcticament correctes generades aleatòriament, que es distingeix de texts postmoderns reals només per ser més divertit de llegir.» |
Història | La Dinastia Obrenović (en alfabet ciríl·lic serbi: Обрeновић, pl. Obrenovići / Обреновићи, obrěːnoʋit͡ɕ) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903. Van arribar al poder pel lideratge del fundador de la dinastia Miloš Obrenović I durant el Segon Aixecament Serbi de 1815–1817 contra l'Imperi Otomà, que va desembocar en la formació del Principat de Sèrbia el 1817. La dinastia Obrenović era aliada tradicional d'Àustria-Hongria i s'oposava a la dinastia Karađorđević, que tenia el suport de l'Imperi Rus. El regnat de la família es va acabar amb un cop d'estat perpetrat per conspiradors militars, coneguts actualment com la Mà negra, que van irrompre al palau reial i van assassinar el rei Alexandre I, que va morir sense hereu. L'Assemblea Nacional de Sèrbia va convidar Pere Karađorđević a esdevenir rei de Sèrbia. Després de la dissolució de Iugoslàvia, alguns descendents de Jakov Obrenović, mig germà de Miloš Obrenović van declarar-se successors del Casal Reial d'Obrenović i van escollir el seu pretendent a l'extint tron de Sèrbia. Al contrari d'altres estats balcànics com Grècia, Bulgària o Romania, Sèrbia no va importar cap membre d'alguna família reial europea (en general alemanya) per accedir al seu tron; la dinastia Obrenović, com els seus rivals Karađorđević, era originària de Sèrbia. |
Telecomunicacions | SECAM (del francès Séquentiel Couleur À Mémoire, 'color seqüencial amb memòria') és un sistema de transmissió del senyal analògic de televisió en color desenvolupat a França per Henri de France, l'any 1958 quan treballava per l'empresa Thomson. SECAM és un sistema de transmissió seqüencial, aprofita que el contingut cromàtic varia molt poc d'una línia de la imatge a una altra consecutiva per alternar l'enviament dels dos senyals diferència de color, B-Y i R-Y. Els sistemes NTSC i PAL són sistemes de transmissió de senyal simultani, és a dir, transmeten simultàniament els dos senyals diferència de color, B-Y i R-Y, modulats en quadratura, d'on s'extreu el senyal de crominància. El descodificador necessita els dos senyals simultàniament per la realització del processament, per tant, s'ha de guardar el contingut del senyal enviat a la línia anterior i processar-la conjuntament amb el senyal rebut en aquell moment. Com que el sistema SECAM només transmet un únic senyal de crominància es fa servir una modulació de la subportadora de color que no necessita mantenir la sincronització mitjançant el Burst durant la desmodulació. |
Arqueologia | El Paricutín (en idioma Purépetxa Parhíkutini 'lloc a l'altre costat') és un volcà situat en l'estat de Michoacán, Mèxic entre l'ex poblat de San Juan Parangaricutiro (actualment Nuevo San Juan Parangaricutiro) i el poblat d'Angahuan. És el volcà més jove del continent americà.Aquest volcà va néixer el 20 de febrer de 1943 i va canviar la vida als habitants de l'altiplà Purépecha El Paricutín es considerat una de les meravelles naturals del món. |
Televisió | DVB-CI o Common Interface és la normativa creada dins de l'estàndard DVB, que defineix com ha de ser la innterconexió entre el receptor DVB o host i el mòdul d'accés condicionat o CAM. D'aquesta manera cada companyia emissora de continguts pot utilitzar un mòdul propi amb aplicacions d'accés condicionat diferents, així com el seu propi Common Scrambling Algorithm, seguint les directrius definides a l'especificació DVB-CSA, permetent així una gran independència entre mòduls i una major protecció contra la pirateria, a més la capacitat d'oferir millors serveis personalitzats gràcies a aquesta seguretat afegida. |
Filosofia | El modernisme és el terme amb la qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al canvi del segle xix al segle xx que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic. Els modernistes criticaven els dogmes de l'Església catòlica, que consideraven com meres expressions simbòliques, que no s'han de considerar com a veritats absolutes, però com meres al·legories que s'han de situar i de comprendre en el seu context històric. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907). No es pot lligar el modernisme teològic amb el modernisme artístic, tot i que són moviments simultanis.«Els adeptes del modernisme teològic volien forçar la transformació de l'Església per tal d'adaptar-la als temps moderns, en un agosarat intent de racionalització de la fe cristiana, filtrant els continguts sobrenaturals de la revelació amb la metodologia racional i positivista.» El 1908, Miquel d'Esplugues defineix el modernisme com un conjunt d'errors, heretgies, desvergonyiment, pedanteries, necieses ridículs, una maligne malaltia religiosa, científica i social. El sacerdot i funcionari vaticà, Umberto Benigni, va crear el 1909 la xarxa segreta Sodalitium Pianum per a espionar i denunciar a la Santa Seu persones que propagaven idees modernistes. |
Circ | El Teatre romà d'Augusta Raurica és un teatre situat a Augusta Raurica, (Suïssa), al cantó de Jura. Hom coneix diverses fases d'utilització, així com diverses etapes de construcció. Com teatre va ser construït cap als anys 60/70. Després, es va convertir també en circ per acabar una altra vegada en teatre vers els anys 120 i 150 després de la construcció, al sud de la ciutat, d'un amfiteatre. |
Circ | Paulina Andreu i Busto, també coneguda amb els noms de Paulina Schuman, Paulina Rivel o fins i tot Paulina Andreu Rivel Schumann (Barcelona, Catalunya, 17 de febrer de 1921 - 9 d'octubre de 2020) va ser una pallassa i domadora eqüestre catalana que treballà en el circ.Referent de l'art eqüestre del gran circ europeu del segle xx, representa també la irrupció de les grans artistes femenines en l'espectacle eqüestre, on va aplicar el talent, rigor i elegància amb que ha esdevingut un exemple per a les generacions circenses següents. |
Ciències ambientals | El consens científic sobre el canvi climàtic és el consens assolit entre els científics pel que fa a l'extensió de l'escalfament global que s'està produint, les seves causes, i les seves probables conseqüències. El consens científic és que el clima de la Terra s'està escalfant sense cap dubte, i que és extremadament probable (amb una probabilitat superior al 95%) que aquest escalfament sigui causat per l'acció dels éssers humans. És probable que això es derivi principalment d'un augment de les concentracions de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera, així com la deforestació i la crema de combustibles fòssils, parcialment afectat per l'augment dels aerosols provocat per l'home; amb un efecte molt reduït dels canvis naturals.Aquesta opinió científica s'expressa en informes de síntesi, a través d'organismes científics de naturalesa nacional o internacional, i per enquestes d'opinió entre els científics dedicats a l'estudi del clima. Científics a títol individual, universitats, i laboratoris contribueixen al consens científic global a través de l'avaluació de les seves publicacions, i les àrees de l'acord col·lectiu i la certesa es resumeixen en aquests informes i enquestes. Les acadèmies i societats nacionals i internacionals han avaluat l'opinió científica actual sobre l'escalfament global. Aquestes valoracions són sovint compatible amb les conclusions del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic. El Quart informe de l'IPCC va indicar: L'escalfament climàtic és unívoc, així com les evidències sobre l'augment de les temperatures temperatures en l'aire i els oceans, el desglaç de capes de neu i gel, i l'augment del nivell de mar global mitjà. La major part de l'escalfament global des de la meitat del segle XX molt probablement ha estat causat per l'activitat humana. Els beneficis i costos del canvi climàtic per la societat humana variarà àmpliament segons els indrets. Alguns dels efectes a les regions temperades i polars seran positius i en qualsevol altre lloc seran negatius. En general, els efectes seran probablement més negatius si l'escalfament no s'atura o és més ràpid. L'evidència publicada indica que els costos del canvi climàtic probablement seran significatius i créixer en el temps. La resiliència de molts ecosistemes probablement serà superada durant aquest segle per una combinació sense precedents del canvi climàtic, esdeveniments associats (com inundacions, sequera, incendis forestals, insectes, i acidificació de l'oceà) i altres elements globals (com el canví d'ús de la terra, la contaminació, la fragmentació dels sistemes naturals, o la sobreexplotació de recursos).Algunes organitzacions científiques han recomanat polítiques específiques als governs, i la ciència pot tenir un paper donant informació i una resposta eficaç al canvi climàtic. Les decisions polítiques, tanmateix, podrien d'incloure judicis de valor i per tant no formen part del consens científic. Cap organització científica nacional o internacional manté una opinió formal que dissenteixi de qualsevol d'aquests punts. L'última organització científica en posar en dubte el canvi climàtic va ser l'Associació americana dels Geòlegs del Petroli, que el 2007 van actualitzar el seu punt de vista. Altres organitzacions, principalment les que focalitzen la seva atenció en la geologia, també aquells enfocant damunt geologia, també sostenen posicions no compromeses. |
Psicologia | El cigne negre (títol original en anglès Black Swan) és una pel·lícula nord-americana de suspens psicològic dirigida l'any 2010 per Darren Aronofsky. Està protagonitzada per Natalie Portman, Vincent Cassel, Mila Kunis i Winona Ryder. Natalie Portman va guanyar l'Oscar, el Globus d'Or i el premi de l'Associació de Crítics i Guionistes nord-americans per la seva actuació en aquest film. A més a més, la pel·lícula va obtenir nominacions als BAFTA, als Globus d'Or i als premis Oscar en la categoria de millor pel·lícula. Aronofsky va concebre la premissa en connectar la seva visió d'El llac dels cignes amb un guió incomplet sobre actors reemplaçants i la noció de ser assetjat per un doble. El director també va considerar El cigne negre com una peça acompanyant del seu film anterior El lluitador. Portman i Aronofsky van discutir el projecte per primera vegada l'any 2000 i després d'un curt compromís amb Universal Studios, El cigne negre va ser produïda a Nova York el 2009 sota Fox Searchlight Pictures. Portman i Kunis van tenir entrenament de ballet durant mesos. Figures notables del món de la dansa van participar en la producció de la presentació del ballet. La cinta es va presentar com l'obertura del 67è Festival Internacional de Cinema de Venècia l'1 de setembre de 2010. La pel·lícula va tenir un llançament limitat l'1 de desembre del 2010. |
Ciència militar | El Pla Schlieffen era el pla estratègic global dels estats majors alemanys de final del segle xix i començament del xx per a un possible enfrontament contra França a l'oest i contra Rússia a l'est, que aprofitava les esperades diferències en la capacitat de mobilització d'ambdós països. Dissenyat per Alfred Graf von Schlieffen l'any 1905, en una versió modificada per Helmuth von Moltke, fou el pla estratègic que utilitzà Alemanya en esclatar la Primera Guerra Mundial i que malgrat els èxits inicials que dugueren les tropes alemanyes a pocs quilòmetres de París, fracassà en l'objectiu d'aconseguir una victòria ràpida i decisiva a l'oest.La idea bàsica del pla era aconseguir una victòria ràpida a l'oest, en un màxim de 6 setmanes, per després transferir tropes al front oriental, on la lentitud de mobilització russa permetria aguantar l'atac rus durant aquestes 6 setmanes. Per aconseguir una ràpida victòria a l'oest, el pla preveia una ràpida mobilització de la majoria de tropes alemanyes a la frontera occidental i, obviant la neutralitat de Luxemburg i Bèlgica, penetrar a través de Bèlgica pel nord de França, amb un ràpid moviment de tota l'ala dreta de l'exèrcit alemany, mentre l'ala esquerra es mantenia a la defensiva a la zona dels Vosges i d'Alsàcia i Lorena. El moviment de l'ala dreta havia de superar el Sena i París pel flanc esquerre francès i arribar a envoltar la capital francesa pel sud, atrapant el gruix de l'exèrcit francès entre París i la frontera alemanya. Von Schlieffen no va trigar a trobar problemes. L'exèrcit alemany hauria d'estendre's cap al nord amb una potent ala dreta, però sense afeblir el centre i l'esquerra, ja que s'hi esperava l'atac francès principal. Per a això li faltaven divisions i homes. No podia esperar que l'exèrcit regular (el qual es manté en èpoques de pau) pogués assumir un front tan llarg. Però se li va ocórrer una solució innovadora: usar els reservistes. Els reservistes eren considerats soldats mediocres i únicament aptes per a labors d'ocupació i rereguarda no pas per a la lluita però Schlieffen va decidir sumar-los al front. Així va poder mantenir una ala dreta potent i el centre i l'esquerra prou fortes com per a detenir l'atac francès. Un dels punts més importants del pla era que sumava dos enemics més als alemanys: els belgues i els britànics. Creia, amb encert, que els britànics no podrien enviar gaires divisions fins força dies després. Pel que fa als belgues preveia que oposarien una resistència simbòlica i poc eficient. Aquí es va equivocar. Això va trencar els plans alemanys i va ser una causa que el pla no funcionés. Els alemanys necessitaven els ferrocarrils i ponts belgues per a transportar homes i material al front. Amb la resistència belga i les línies de ferrocarril, els ponts i altres infraestructures destruïts, els soldats alemanys van haver de fer a peu tot el trajecte fins a París mentre se'ls acabaven les provisions i municions. A més, moltes divisions es van haver de quedar enrere fent front als belgues que s'havien refugiat a Anvers, debilitant així la dreta alemanya. Això va contribuir a superioritat numèrica dels aliats al Marne. |
Televisió | WWE Armageddon va ser un esdeveniment anual i un programa de pagament per visió (PPV) produït per l'empresa de lluita lliure professional WWE. Armageddon va ser incorporat a la programació de PPV de la WWE al desembre de 1999, reemplaçant l'esdeveniment anomenat Capital Carnage. Aquest, ja havia substituït la línia d'esdeveniments anomenats WWF In Your House, els quals van desaparèixer definitivament l'any 1999. Armageddon es va celebrar anualment des de 1999, fins a l'any 2008, quan va ser reemplaçat per un nou espectacle, el qual incloïa lluites de taules, escales i cadires. Fins al 2008, Armageddon es va celebrar cada desembre a excepció de l'any 2001. Aquell any, l'esdeveniment Vengeance va substituir Armageddon, ja que es pensava que el nom de l'espectacle era inapropiat després dels atacs de l'11 de setembre. El 2002, Armageddon, però, es va reprendre i Vengeance va ser traslladat al mes de juliol.Fins al 2003 l'esdeveniment va ser exclusiu de la marca RAW, del 2004 fins al 2006 va passar a mans de SmackDown, i a partir del 2007, Armageddon va ser un esdeveniment que va deixar de ser exclusiu d'una marca per abastar lluites de totes les marques (RAW, Smackdown! i ECW). |
Sociologia | L'ocupació de les persones amb autisme és un problema social recent. Aquestes persones experimenten una de les taxes d'ocupació més baixes entre els treballadors amb discapacitat, i entre el 76 i el 90% d'ells es trobaven a l'atur a Europa el 2014. La majoria de persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) volen tenir feina i tenen la capacitat, com es pot veure amb autistes que han tingut èxit en les seves carreres. Les persones autistes han estat durant molt de temps mantingudes en institucions especialitzades, i la majoria d'ells depenen de la seva família. Generalment, els adults autistes es traslladen a llocs de treball poc qualificats, discontinus i a temps parcial sense tenir en compte els seus desitjos i aspiracions. Les persones no-verbals tenen menys perspectives. Hi ha potencialment disponibles una gran varietat de carreres i de llocs de treball, tot i que els llocs de treball que requereixen poques relacions humanes són molt privilegiades i associades amb l'èxit. Sectors com la intel·ligència i el processament de la informació en l'àmbit militar, l'hostaleria i la restauració, la traducció i redacció, la informàtica, l'art, l'artesania, la mecànica, o la natura (com l'agricultura i la ramaderia), són particularment buscades, ja que s'adapten millor. Els problemes trobats en l'accés a l'ocupació i en la mateixa 'ocupació tenen diverses explicacions. En general, està relacionat amb la mala comunicació entre els ocupadors i els treballadors autistes, que es deriven principalment de les dificultats trobades per les persones autistes per comprendre les relacions socials, i administrar la hipersensibilitat sensorial i la intolerància dels empresaris cap a aquestes particularitats, a més de la discapacitat intel·lectual. Les freqüents discriminacions de contractació tanquen l'accés al mercat laboral a les persones amb autisme, que sovint són víctimes d'una organització de treball inadequada. Es poden implementar diverses mesures per solucionar aquestes dificultats, inclòs el suport a l'ocupació i l'adaptació de les condicions de treball en termes de sensibilitat sensorial i horaris. Algunes empreses practiquen discriminacions positives, especialment en el camp de les tecnologies de la informació, una àrea en què els autistes d'alt funcionament es veuen com un actiu en termes de competitivitat. |
Periodisme | Guillermo Cervera (Madrid, 1968) és un fotoperiodista independent amb més de 18 anys d'experiència en la documentació dels conflictes armats i els problemes socials per a la premsa internacional. La seva trajectòria professional comença al diari El Mundo el 1989 i, des de llavors, la seva feina l'ha portat des de la primera línia de Bòsnia el 1993 als recents aixecaments a Líbia i el Caire el 2011; dels campaments de rebels al Txad a fotografiar la guerra de bandes a Caracas (Veneçuela) o el grup separatista dels Tigres Tàmils durant la guerra civil de Sri Lanka. El 2008 va viatjar per primera vegada a l'Afganistan, país envaït per l'OTAN el 2001 i que estava patint en aquell moment un ressorgiment alarmant de la insurgència talibana. De llavors ençà, Guillermo Cervera ha visitat Kabul unes vuit vegades i la seva tasca s'ha desenvolupat principalment a la regió de Peshawar, on treballa en projectes a llarg termini sobre la vida quotidiana dels talibans i la força econòmica del mercat d'armes occidentals. El 2013 el Palau de la Virreina li va dedicar una exposició titulada Bye bye Kabul.En data 3 d'abril de 2014 va inaugurar una exposició a la Sala Ciutat de Barcelona, de fotografies capturades als usuaris de diferents Museus observant obres d'art. Així, i fins a un total de 40 obres, apareixen retratades persones als Museus Macba, Miró, Zoologia de Barcelona, o el Metropolitan de Nova York, El Museu del Prado i el Reina Sofia de Madrid, el Louvre de París i el Guggenheim de Bilbao. |
Dret | El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat d'imperium. Són exemples de disciplines jurídiques incloses dins el concepte genèric de Dret Públic el Dret Penal, el Dret Constitucional, el Dret Financer i Tributari o el Dret Administratiu. Regula les relacions entre l'Estat i els ciutadans. |
Ciència militar | El Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM) va ser l'agència d'intel·ligència que va existir en la zona revoltada durant la Guerra Civil espanyola i durant els primers temps de la Dictadura franquista. Durant la contesa va jugar un important paper en l'establiment de la "cinquena columna" a la zona republicana. |
Geografia | La serra d'Espuña és un parc regional de Múrcia situat entre els municipis d'Alhama de Múrcia, Totana, Aledo i Mula. Pertany a la Serralada Bètica i es troba en el seu extrem més oriental, dins de la conca del Segura. El Parc Regional de la Serra d'Espuña té una superfície de 17.804 hectàrees i de més de 25.000 comptant-hi tot el conjunt muntanyós. L'any 1931, la serra d'Espuña va ser declarada d'interès cultural i el 1992 es va incloure en la llista de parcs regionals. La serra d'Espuña es considera Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Lloc d'Importància Comunitària (LIC). Entre els seus ambients destaquen els boscos, els barrancs, els rierols i les fonts, els cims i els cultius. |
Estris | La bossa de plàstic és un objecte quotidià utilitzat per transportar petites quantitats de mercaderies. Va ser introduïda en l'ús domèstic a la dècada del 1970 i ràpidament es van popularitzar, especialment a través de la seva distribució gratuïta als supermercats i botigues. També són una de les formes més comunes d'empaquetar les escombraries domèstiques i, mitjançant la seva decoració amb els símbols de les marques, constitueixen una forma barata de publicitat per a les botigues que les distribueixen. Les bosses de plàstic poden estar fetes de polietilè de baixa densitat, polietilè lineal, polietilè d'alta densitat o de polipropilè, polímers de plàstic no biodegradable, amb gruix variable entre 18 i 30 micròmetres. Anualment, circulen a tot el món entre 500.000 i 1.000 milions d'aquests objectes. Hi ha diferents tipus de bosses de plàstic segons la seva funció: si és per transportar mercaderies des d'un supermercat, per exemple, es denomina bossa de tipus samarreta, per la forma de les nanses; és una bossa econòmica i amb poc material, feta de polietilè d'alta densitat, que pot transportar regularment 12 quilos de queviures. Un altre tipus de bossa de plàstic pot ser una bossa on s'envasen aliments altament higroscòpics, com farina, galetes o pasta, que és una laminació de polipropilè que permet protegir els productes de la humitat. Altres tipus de bossa protegeixen de l'acció de l'oxigen en els aliments altament sensibles, com la carn vermella, aliments amb alt contingut de greixos, etc. Hi ha bosses de plàstic per a contenir líquids, ja siguin begudes com la llet, o productes com maionesa, melmelades, sucs frescos de fruita, vins, o salses per a menjar ràpid, que utilitzen una tecnologia anomenada bag-in-box. Un altre tipus de bossa de plàstic que s'utilitza per exemple per a fer paquets industrials de sucre o patates de fins a 50 quilos i que faciliten la seva protecció i transport a altres mercats. Hi ha bosses de plàstic especials per coure dins d'elles els aliments, denominades en anglès boil-in-bag, on s'envasa l'aliment cru o semicuit, per exemple llet per fer un formatge, pernils, mortadel·les i arròs. Existeixen també bosses de plàstic adequades per protegir aliments a llarg termini envasant-los al buit. En general el procés de fabricació d'una bossa de plàstic inclou l'extrusió de la resina, ja sigui per mètode de bufat o per mitjà d'un dau, la impressió pot ser pel mètode de flexografia o de rotogravat (també gravat en relleu), pot haver un procés d'envernissat o laminació amb una altra capa de plàstic, i finalment el procés de soldat o segellat es fa per mitjà de calor i pressió. És una indústria gran a escala mundial que permet la conservació i transport d'aliments, reconeixement de marques, protecció al consumidor de marques pirates o empreses sense referències, de contaminació d'agents externs, de preservació de les qualitats nutritives i organolèptiques dels aliments, etc. De la quantitat de petroli que s'extreu a tot el món, només el 5% s'utilitza per a la indústria del plàstic, d'aquesta la major part s'usa per parts d'automòbils com motllures, interiors, taulers, etc., Un altre tipus de productes com telèfons, interiors de nevera, gabinets de televisió, etc. Una altra proporció molt alta la representen les ampolles de refresc, begudes, líquids, etc. Només una mínima part d'aquest total s'utilitza per fabricar bosses de plàstic. |
Estris | Un tallaplomes o trempaplomes, són termes emprats per a definir un ganivet petit, en particular els que es feien servir antigament per a tallar les plomes d'escriure. Hi ha diversos tipus de tallaplomes de diferents grandàries, n'hi ha uns que són plegables i que la fulla en certs models es pot blocar una cop oberta, que reben el nom de navalles.Encara que actualment "tallaplomes" sol ser sinònim de navalla de butxaca, a l'origen i com ho diu el nom, els tallaplomes eren utilitzats per a aprimar i "treure punta" a les plomes d'au, preparant-les per a fer-les servir com a plomes per a escriure i, més tard, per a reparar-les o tornar a treure'ls punta. No necessàriament tenien fulles plegables, sinó que s'assemblaven a un escalpel puix que tenien una fulla curta i fixa al cap d'un mànec llarg. |
Estris | El tap és una peça de suro, de fusta, de cautxú, de plàstic o de vidre, generalment troncocònica, que, introduïda o adaptada a la boca d'un recipient de boca relativament estreta o d'un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l'exterior. És dit sobrecopa o (sobrecop) quan és la tapadora d'una copa o d'un got. Els taps de les ampolles de vi poden ser sintètics o, el tradicional tap, de suro. El sintètic és fet de materials barats i fa que el preu de l'ampolla de vi baixi una mica. El de suro és més car, però conserva millor el vi, preservant-ne la qualitat. |
Ciències de la salut | El disseny de l'estudi clínic, en anglès: Clinical study design, és la formulació de proves i experiments en la recerca mèdica i epidemiològica, de vegades conegudes com a proves clíniques (clinical trial). Moltes de les consideracions estan compartides pel més general disseny d'experiments però aquí n'hi ha d'altres com la confidencialitat i l'ètica. Quan s'escull un disseny d'estudi s'han de tenir en compte molts factors i els biaixos que els poden afectar. Pot ocórrer una fal·làcia ecològica quan les conclusions sobre els individus s'extreuen d'anàlisis en dades agrupades que poden sobreestimar el grau d'associació entre les variables. |
Jocs | Andreas Seyfarth (Munic, 6 de novembre de 1962) és un autor de jocs de taula d'estil europeu (eurogames), conegut fonamentalment com a creador del joc Puerto Rico, que ha arribat a assolir la sisena posició en el rànquing de BoardGameGeek. L'any 2002, aquest mateix joc va obtenir el prestigiós premi Deutscher Spiele Preis. Seyfarth també ha rebut dues vegades el premi Spiel des Jahres: el 1994 per Manhattan i el 2006 per Thurn und Taxis, aquest últim guanyador també de Meeples' Choice Award d'aquell mateix any. |
Enginyeria | L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu net Jean Doceul (1980-2003).Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica. |
Química | Sydney Edward Wright (Waverley, Sydney, Nova Gal·les del Sud, 3 de juny de 1914 - Drummoyne, Sydney, Nova Gal·les del Sud, 7 d'octubre de 1966) va ser un químic, farmacèutic, professor universitari i pacifista australià. |
Televisió | Una Pantalla Electroluminescent (ELDs) és un tipus de pantalla plana creada intercalant (com un sandwich) una capa de material electroluminescent com l'arsenur de gal·li (GaAs) entre dues capes conductores. Quan circula el corrent, la capa de material emet radiació en forma de llum visible. L'electroluminescència (EL) és un fenomen òptic i elèctric on un material emet llum com a resposta a un corrent elèctric que passa a través d'ell, o a un camp elèctric extern de força suficient. |
Subsets and Splits