label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciència militar | Un obriülls o llavor d'espinac (en llatí tribulus ferreus), és una arma simple formada per quatre o més pues metàl·liques afilades d'uns pocs centímetres de llarg, disposades en forma de tetraedre, de tal manera que en deixar-la caure a terra, una de les pues sempre apunta cap amunt, mentre les altres formen la base. S'escampen sobre el terreny, habitualment en gran quantitat, per obstruir l'avanç de cavalls, camells, elefants de guerra o soldats d'infanteria. En temps moderns s'han fet servir contra els pneumàtics dels vehicles. Comparteix la seva forma i el seu nom amb l'obriülls Tribulus terrestris (Zygophyllaceae), que també té unes pues afilades poden danyar els peus. També es pot comparar a la Centaurea calcitrapa , el nom en llatí calcitrapa significa "trampa per a peus" (cf. francès chausse-trappe infra). Al Japó es coneixen com a makibishi o tetsubishi. A l'Argentina, Xile i Uruguai hom els coneix popularment com a "Miguelitos". |
Matemàtiques | Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del segle xix a la necròpoli de Memfis, Saqqara. |
Mitologia | Meletea (del grec Μελέτη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues. |
Sociologia | Valac és el nom donat als naturals de Valàquia o a les coses relatives a aquesta regió. La població de Valàquia és majoritàriament d'origen llatí, però també amb aportacions germàniques, gregues, eslaves i turques. Avui dia és un gentilici regional gairebé fora d'ús. El nom valac fou donat pels pobles germànics als habitants llatinitzats de Valàquia i es va estendre després a la població resultant de les successives barreges. Els turcs durant el temps que van governar a Valàquia deien al país (i als habitants al nord del Danubi), Eflak. No s'han de confondre amb els cutzovalacs o arumans de Grècia, o amb els vlacs, un altre nom dels arumans principalment de Macedònia i Bulgària. |
Història | El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle xix i s'anà situant al poder al llarg del segle xx, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes. |
Astronàutica | Dnepropetrovsk Spútnik (en ciríl·lic: Днепропетровские Спутник), també coneguda simplement com DS, és el nom d'una sèrie de satèl·lits artificials llançats per la Unió Soviètica entre 1961 i 1982. Els satèl·lits de la sèrie DS van ser utilitzats en varietat de missions, incloent investigacions científiques i tecnològiques, com el seu ús com a objectius de radar. En total es van llançar 182 satèl·lits DS mitjançant coets Kosmos.El primer satèl·lit DS va ser llançat en el vol inaugural del coet Kosmos-2I el 27 d'octubre de 1971. No va arribar a arribar a òrbita a causa d'una fallada en un component del coet. Un segon intent també va fracassar a causa d'una fallada en la segona etapa del coet llançador. El tercer intent va tenir èxit, després d'això el satèl·lit DS en òrbita va passar a ser denominat Cosmos 1. La designació Cosmos es va aplicar a tots els satèl·lits DS excepte als quals no van arribar a arribar a òrbita i a uns pocs llançats sota el programa Intercosmos.L'últim satèl·lit DS, Cosmos 1375, va ser llançat a bord d'un Kosmos-3M el 6 de juny de 1982. Es va tractar d'un satèl·lit usat com a objectiu per a una arma anti-satèl·lit. |
Estris | Un setrill, també anomenat oliera i olier, és un recipient destinat a contenir i servir oli. És una petita ampolla de fons pla amb un coll estret. Els setrills sovint tenen un llavi integral o broc, i també poden tenir una nansa. A diferència d'una garrafa petita, un setrill sol tenir algun tipus de tap o tapa. Es poden fer setrills de diversos materials, de vidre, de ceràmica, d'acer inoxidable, etc.. El model més popular té una nansa i dos brocs, un broc gruixut per omplir-lo i un broc prim per amanir. El broc gros pot anar protegit amb un tap de suro amb un petit trau o canaló per deixar passar l'aire; així s'evita la formació del buit en el moment de servir. |
Astronomia | Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau. El primer va ser dissenyat per Isaac Newton al voltant del 1670 amb l'objectiu d'evitar l'aberració cromàtica que pateixen els telescopis refractors (més tard aquest problema es va resoldre fent servir lents acromàtiques). Però sí que pateixen d'altres aberracions òptiques. Aquest tipus de telescopi és potser el més utilitzat pels aficionats a l'astronomia amateur. Els telescopis reflectors per a aficionats de més diàmetre arriben fins als 300mm o 350mm. Els telescopis en l'àmbit científic professional (observatoris, en òrbita al voltant de la Terra...) tenen un diàmetre entre 2 m i 9-10. El 2001 es comptaven 49 telescopis amb un diàmetre superior a 2 metres. Tots els telescopis reflectors tenen, a més del mirall còncau que fa d'objectiu (anomenat mirall primari), un segon mirall (anomenat mirall secundari) per desviar la llum cap a un costat o cap enrere de forma que la puguem observar o detectar amb algun aparell, un ocular normalment. En funció del tipus i la combinació de miralls primari i secundari, els reflectors es poden classificar de la següent forma: Telescopi newtonià (o Newton) Telescopi Gregory Telescopi Cassegrain Telescopi Ritchey-Chrétien |
Geografia | Issoudun (Essaudun en occità) és una comuna francesa del departament de l'Indre, de la regió de Centre-Vall del Loira. |
Matemàtiques | La constant matemàtica e és la base dels logaritmes naturals, és l'únic nombre el logaritme natural del qual és 1. És considerat el nombre per excel·lència del càlcul de la mateixa manera que el nombre π {\displaystyle \pi } ho és de la geometria. El nombre e s'anomena a vegades constant d'Euler, en honor del matemàtic suís Leonhard Euler i també constant de Napier, en honor del matemàtic escocès John Napier que va introduir els logaritmes. El número e té una importància eminent en matemàtiques al costat de 0, 1, π i i. Els cinc apareixen en una formulació de la identitat d'Euler i tenen un paper important i recurrent en les matemàtiques. Igual que la constant π, e és irracional (és a dir, no es pot representar com una proporció de nombres enters) i transcendental (és a dir, no és una arrel de cap polinomi diferent de zero amb coeficients racionals). És un nombre irracional i transcendent; les primeres xifres de la seva expressió decimal il·limitada són 2,7182818284590. És un nombre present en múltiples camps de la ciència i la tècnica. Intervé, per exemple en el càlcul de la velocitat de buidatge d'un dipòsit d'aigua, en el gir d'un penell enfront d'una ràfega de vent o el moviment del sistema amortidor d'un automòbil. |
Objectes astronòmics | Megaira és el nom que rep l'Asteroide número 464 del cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Max Wolf el 9 de gener del 1901 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, a Heidelberg (Alemanya). El seu nom provisional era 1901 FV. |
Televisió | OBN (abreviatura d'Open Broadcast Network) és un canal de televisió de Bòsnia i Hercegovina. Es va posar en marxa l'any 1996 després del final de la Guerra Civil per iniciativa de l'OHR (Oficina de l'Alt Representant) per oferir una alternativa als canals nacionalistes existents. |
Objectes astronòmics | Tea és el nom que rep l'Asteroide número 453 del cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Auguste Charlois el 22 de febrer del 1900 des de l'observatori de Niça (França). Pertany a la Família Flora d'asteroides. |
Estris | Un pòstit, groguet o nota adhesiva és un petit full de paper adhesiu de diverses dimensions, formes i colors. Es fan servir per escriure notes recordatòries i enganxar-les després en qualsevol tipus de superfície, sense deixar traces quan es treu. El mot prové de la marca registrada «Post-It®», propietat de la companyia estatunidenca Minnesota Mining and Manufacturing Company, més coneguda com a 3M.S'en fabriquen de diverses dimensions, formes i colors, encara el post-it emblemàtic és de color groc. A la part del darrere tenen una franja adhesiva que es pot enganxar i desenganxa a qualsevol classe de suport sense deteriorar-lo. Es venen en paquets de diversos fulls enganxats entre si. El Centre de Terminologia de Catalunya recull tant la denominació comercial Post-It com la més neutra nota adhesiva. Més original tot i que encara minoritari és el terme groguet, (pel típic color groc més habitual d'aquestes notes adhesives), enganxina, recordatori són altres variants encara no generalitzats. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals proposa l'ortografia normalitzada «pòstit», plural «pòstits», sota influència del castellà col·loquial també anomenat pòsit. |
Química | El simbolisme de Lewis és una forma senzilla de simbolitzar l'estructura electrònica i l'enllaç en una molècula covalent. Cada electró de valència es representa mitjançant un punt, o cada parell d'electrons mitjançant una línia. Per dibuixar una estructura de Lewis correcta cal seguir els següents passos: 1. Es dibuixa l'esquelet molecular (símbols dels elements distribuïts en el paper d'acord amb la connectivitat). 2. Es compten el nombre total d'electrons de valència (s'ha de tenir en compte la possible càrrega neta de l'espècie). 3. Es distribueixen els electrons tenint en compte la regla de l'octet. Els àtoms individuals es combinaran tendint a tenir completa l'última capa d'electrons, és a dir, a adquirir la configuració electrònica del gas noble més pròxim. Per aconseguir que es compleixi la regla de l'octet pot ser necessari utilitzar enllaços múltiples. Normalment, en molècules orgàniques, el carboni forma 4 enllaços, el nitrogen 3, l'oxigen 2 i l'hidrogen i els halogens 1. El nombre d'enllaços ( senzills o combinats en forma d'enllaços dobles o triples) que normalment forma un element és la seva valència. Així, el carboni és tetravalent, el nitrogen trivalent, l'oxigen divalent i l'hidrogen i els hal·lògens monovalents. |
Ecologia | Aphanomyces astaci és una espècie d'oomicet patogen que provoca una infecció letal en els crancs de riu europeus. A Nord-amèrica, el lloc d'origen d'aquest eucariota, rarament causa mortalitat. Tot i que la malaltia ha estat present a Europa des de fa 150 anys, encara no s'ha observat l'aparició de crancs resistents contra aquesta espècie invasora, que figura a la llista dels 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.Com que els crancs de riu americans són els portadors d'A. astaci, una mesura per evitar la propagació de la malaltia és no introduir aquesta espècie a nous trams de riu. Alguns llocs, com l'Aragó, intenten evitar-ho prohibint la venda de crancs americans vius. Com que algunes espècies, incloent-hi els crancs de riu americans, resisteixen un cert temps a fora de l'aigua, també es recomana matar-los en el moment de pescar-los per evitar que s'escapin a altres masses d'aigua on encara no hagi arribat la malaltia. Als trams de riu on es puguin pescar crancs com el cranc de riu americà o el cranc senyal també es recomana desinfectar tots els utensilis de pesca per evitar la propagació de l'afanomicosi. Una mesura que ha demostrat ser eficaç per evitar l'avenç de poblacions de crancs al·lòctons a nous trams de riu és la construcció de dics de contenció. |
Ecologia | Un piròfit és una planta que és afavorida pels incendis. L'estratègia dels piròfits consisteix a aprofitar la destrucció de la resta de vegetals per brotar o germinar sense competència per la llum, per l'aigua i pels nutrients - tant els que ja eren presents en el sòl com els que eren retinguts a la biomassa de la vegetació i s'han alliberat en forma de cendres. Per això han de tenir parts resistents al foc, capaces de desenvolupar-se de nou després de l'incendi: bé gemmes protegides de les altes temperatures per una escorça gruixuda i aïllant o per la terra (subterrànies o a la base de la soca), bé llavors poc combustibles. A vegades posseeixen fruits que esclaten amb la calor del foc, escampant amb força les llavors, de forma que el foc facilita la dispersió de les granes i la colonització de nou terreny. Algunes espècies tenen llavors amb closca dura i resistent, que no facilita la germinació en condicions normals, però que s'altera sota l'efecte de les altes temperatures. Així, el mateix incendi que elimina la competència indueix simultàniament la germinació de les llavors que hi havia, latents, a terra. Un gran nombre de piròfits alliberen substàncies aromàtiques, molt inflamables, amb la qual cosa afavoreixen la difusió del foc del qual es beneficien. Els piròfits són típics de la vegetació dels climes de tipus mediterrani i són part del mecanisme de rejoveniment dels boscos d'aquest àmbit mitjançant el cicle: bosc de planifolis vell - foc - brolla - pineda - bosc de planifolis jove. |
Geologia | La petrologia ígnia és l'estudi de les roques ígnies-aquelles que s'han format a partir del magma. Com a branca de la geologia la petrologia ígnia està estretament relacionada amb la vulcanologia, tectonofísica, i la petrologia en general. L'estudi modern de les roques ígnies utilitza diverses tècniques, algunes d'elles desenvolupades en els àmbits de la química, la física o altres ciències de la terra. Els estudis de Petrografia, cristal·lografia i isotòpic són mètodes comuns utilitzats en la petrologia ígnia. |
Sociologia | La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat. En la lingüística sota una terminologia estructural, és la realització que un parlant individual fa, en un instant de temps determinat, de la llengua. Per tant s'oposa al concepte general de llengua, pel seu caràcter lliure i creatiu, i alhora individual, mentre que la llengua és un acte social, distinció sorgida dels treballs de Ferdinand de Saussure. Més específicament, la parla és la selecció associativa d'imatges acústiques i conceptes que el parlant coneix i l'acte voluntari d'articulació. |
Periodisme | Un mitjà de comunicació de masses (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per a tenir una audiència el més nombrosa possible, en general mirant de maximitzar aquest paràmetre i no optimitzar-lo. És el nom que rep la interacció entre un emissor únic (o comunicador) i un receptor massiu (o audiència), un grup nombrós de persones que compleixi simultàniament amb tres condicions: ser gran, ser heterogeni i ser anònim. Els mitjans de comunicació de masses són només instruments de la comunicació de masses i no l'acte comunicatiu en si. Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920. La massa dels mitjans de comunicació és una col·lecció diversificada de mitjans tecnologies que arriben a una gran audiència a través de la comunicació de masses. Les tecnologies a través del qual es porta a terme aquesta comunicació inclouen una varietat de punts de venda. La comunicació de masses és aquella comunicació en la qual els missatges són transmesos públicament, utilitzant medis tècnics, indirectament i unilateralment. Aquesta comunicació provoca que ens dirigim a un públic dispers o col·lectiu. Per tant, aquesta comunicació crea un imaginari col·lectiu que provoca que tota la població tingui una mateixa idea sobre el que les masses volen que establim, creant un estereotip del qual ha de ser. Així doncs, la indústria cultural genera un imaginari col·lectiu que resideix en la nostra ment, convivint amb una part real, i aquesta part imaginària de la qual ens nodrim i a la qual volem aspirar molt sovint associem amb els estereotips que volem arribar a aconseguir. |
Geologia | Sir Johann Franz Julius von Haast (1 de maig de 1822, Bonn, Regne de Prússia – 16 d'agost de 1887) va ser un geòleg prussià. Es feia dir Sir Julius von Haast. Els seus primers estudis els va realitzar entre la seua ciutat natal i Colònia. Després va ingressar en la universitat de Bonn, en la qual va estudiar geologia i mineralogia. En 1858 va viatjar a Nova Zelanda, per a esbrinar si les condicions de la colònia eren adequades per a rebre immigrants alemanys. Llavors va conèixer Ferdinand von Hochstetter, i el va ajudar amb la investigació geològica preliminar que havia iniciat. |
Ciència militar | Al-Zafir era un míssil balístic de curt abast de propulsor líquid desenvolupat per Eugen Sänger en la instal·lació de llançament de proves i míssils balístics Jabal Hamzah per a Egipte. La seva longitud era de 6,1 m, diàmetre de 0,61 m, abast de 376 km i càrrega útil de 500 kg. Va ser cancel·lat el 1962. |
Indumentària | Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parament emprat a la litúrgia cristiana. El simbolisme dels colors serveix per subratllar les característiques d'un temps determinat de l'any litúrgic, destacar una festa o una fira determinada del calendari, o una ocasió especial. |
Agricultura | Marie-Anne Libert (Malmedy, 7 d'abril de 1782 - Malmedy, 14 de gener de 1865) va ser una botànica i micòloga belga i una de les primeres dones fitopatòlogues. De vegades el seu nom es troba com "Anne-Marie Libert". |
Agricultura | La cotxinilla acanalada (Icerya purchasi) és una cotxinilla que s'alimenta de la saba de diverses plantes llenyoses, especialment dels cítrics i dels ornamentals Pittosporum. Es va identificar primer a Nova Zelanda l'any 1878 on era una plaga de la mimosa espinosa. Actualment es troba arreu del món on es cultivin els cítrics. |
Administració | La cúria diocesana és una entitat formada per persones al servei del bisbe, a qui ajuden en el govern de tota la diòcesi, en especial en l'organització de la pastoral i en l'exercici de les funcions judicials. La seva estructura s'ha mantengut poc alterada des de l'edat mitjana, encara que amb el Concili Vaticà II (1962-65) va perdre part de les seves funcions administratives per adquirir una major orientació pastoral. La integren diferents membres administratius (canceller-secretari, arxiver, notari, examinadors sinodals i rectors consultors) i judicials (jutges sinodals i pro-sinodals i els altres membres dels tribunals. Aquestes cúries podien exercir jurisdicció feudal sobre els territoris que li corresponien. En el cas de l'illa de Mallorca, com a producte del Repartiment dut a terme pel rei Jaume I, varen aparèixer diferents cúries eclesiàstiques (Cúria del Pariatge, Cúria de la Porció Temporal de l'Església de Mallorca, Cúria del Paborde de Tarragona, etc.), que sovint exercien les seves funcions de manera compartida amb el poder reial. |
Informàtica | Black Girls CODE (BGC) és una organització sense ànim de lucre que se centra a proporcionar educació tecnològica a les noies afroamericanes. Kimberly Bryant, enginyera elèctrica que havia treballat en biotecnologia durant més de 20 anys, va fundar Black Girls Code el 2011 per rectificar la subrepresentació de les dones i les nenes afroamericanes a la indústria tecnològica. L’organització ofereix ensenyaments de programació, codificació i creació d’aplicacions per a llocs web, robots i dispositius mòbils, amb l’objectiu de proporcionar als joves afroamericans les habilitats necessàries per ocupar algunes de les 4 milions d'ocupacions informàtiques disponibles als EUA el 2020. |
Arquitectura | El teulat de metall és un tipus de teulada fet amb peces de metall. És molt emprat al centre d'Europa, especialment en edificis emblemàtics: esglésies, palaus, universitats, gratacels, etc. Un dels inconvenients és el soroll que se sent quan plou força, però és valorat per la seva durabilitat i per contribuir en l'eficiència energètica de l'edifici. El primer metall de la història que es va fer servir per aquesta finalitat va ser el coure, però en època moderna es prefereixen altres metalls: l'alumini, el zinc, l'acer, l'estany. A diferència del teulat de teules tradicional, els de metall es poden instal·lar en cobertes amb qualsevol grau d'inclinació, fins i tot en llocs verticals, com a recobriment de façanes. |
Robòtica | El Samsung SGR-A1 és un robot militar centinela sur-coreà dissenyat per a reemplaçar en la funció de vigilància a les tropes que actualment exerceixen tal funció en la zona desmilitaritzada entre Corea del Nord i Corea del Sud. És un sistema estacionari creat per Samsung Techwin, la filial de defensa de l'empresa Samsung. |
Arquitectura | Alejandro Gastón Aravena Mori (Santiago de Xile, 22 de juny de 1967) és un arquitecte xilè graduat per la Universitat Catòlica de Xile el 1992. Entre 2009 i 2015 va ser membre del jurat del Premi Pritzker i fou nomenat International Fellow of the Royal Institute of British Architects. L'any 2016 Aravena fou premiat amb el Premi Pritzker, reconegut com el Nobel de la seva especialitat. |
Geografia | Kitab al-istibsar és una obra geogràfica anònima (títol complet Kitab al-istibsar fi adjaib al-amsar). L'autor se suposa que fou un marroquí que vivia a la segona meitat del segle xii. L'obra descriu la Meca i Medina, i dona algunes referència d'Egipte, Magrib i Bilad al-Sudan. Fou traduïda per A. von Kremer (publicada a Viena 1852) i millor per E. Fagnan (Constantina, 1900). |
Museologia | Te Umanibong o museu Cultural de Kiribati és un museu a Bikenibeu, a Tarawa, Kiribati. Mostra tota mena d'objectes de significat històric i cultural pel país. |
Astronomia | La història de la investigació dels esclats de raigs gamma va començar amb la detecció serendipitada d'un esclat de raigs gamma (GRB) el 2 de juliol de 1967 pels satèl·lits americans Vela. Després que aquests satèl·lits detectessin quinze GRBs més, Ray Klebesadel del Los Alamos National Laboratory va publicar el primer article sobre el tema, Observations of Gamma-Ray Bursts of Cosmic Origin. A mesura que es va realitzar més i més investigació sobre aquests misteriosos esdeveniments, centenars de models s'han desenvolupat en un intent per explicar els seus orígens. |
Ciència militar | La guerra de trinxeres o guerra de posicions és un tipus de guerra en la qual els exèrcits combatents mantenen línies estàtiques de fortificacions excavades a terra i enfrontades a una distància relativament propera, anomenades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revolució a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagués alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions. Hi va haver períodes de guerra de trinxeres durant la Guerra de Crimea (1853-1856), durant la Guerra Civil Americana (1861-1865) i durant la Guerra Russojaponesa de 1904-1905, però va arribar al seu màxim exponent al front occidental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). |
Aeronàutica | El McDonnell Douglas MD-90 és un avió de passatgers d'abast curt-mitjà i de fuselatge estret fabricat per McDonnell Douglas. Fou desenvolupat a partir de la família d'avions MD-80, dels quals es diferencia per tenir el fuselatge més llarg i per estar equipat amb motors IAE V2500, més eficients. L'MD-90, que pot transportar fins a 172 passatgers, entrà en servei el 1995 amb Delta Air Lines, que a setembre del 2019 també era l'última aerolínia amb aquest avió a la seva flota. |
Història | El Programa de beques per la indemnització dels bòxers (Xinès: 庚子賠款獎學金; pinyin: Gēngzǐ Péikuǎn Jiǎngxuéjīn) va ser un programa de beques finançat amb els fons d'indemnització de la Rebel·lió dels Bòxers pagats als Estats Units, el programa permetia a estudiants de la Xina estudiar als Estats Units. Ha estat denominat "el programa més important per a l'educació de xinesos als Estats Units i el que millors conseqüències i èxit ha tingut a la Xina en estudis a l'estranger durant el segle XX". |
Objectes astronòmics | Ksi² Canis Majoris (ξ² CMa / 5 Canis Majoris / HD 46933) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,53. Comparteix la denominació de Bayer «Ksi» amb l'estel ξ¹ Ksi¹ Canis Majoris, els separats visualment 51 minuts d'arc. Físicament no hi estan relacionades, estant Ksi² Canis Majoris situat a 413 anys llum del sistema solar, mentre que Xi¹ Canis Majoris hi és tres vegades més allunyat. Ksi² Canis Majoris és una estrella blanca catalogada com a gegant de tipus espectral A0III o com a estrella blanca de la seqüència principal de tipus A0 V. Els seus paràmetres de grandària, amb un radi 6,5 vegades major que el radi solar, i de lluminositat, 257 vegades superior a la del Sol, semblen ajustar-se millor als d'un estel gegant; comparativament és 5 vegades més lluminós que 109 Virginis, estel també de tipus A0 i de la seqüència principal.Ksi² Canis Majoris és un estel considerablement més calent que el Sol, amb una temperatura efectiva de 9.105 K. La seva velocitat de rotació, 138 km/s, és 65 vegades major que la solar. |
Ràdio | Ràdio Montecarlo (RMC), és una ràdio generalista amb vocació nacional amb seu en París, l'àrea de la qual de radiodifusió és França i Mònaco. L'emissora va ser fundada l'1 de juliol de 1943 en Montecarlo i durant sis dècades va ser la ràdio nacional del Principat de Mònaco, si bé l'accionista majoritari era l'estat francès a través de SOFIRAD. En estar assentada al principat, es va convertir en una de les «ràdios perifèriques» que va poder sortejar el monopoli de la radiodifusió pública francesa, primer amb cobertura en la Costa Blava i des de 1974 en tot el territori gal gràcies a un potent emissor. Després d'aconseguir les seves majors cotes de popularitat en la dècada de 1980, la legalització de les ràdios privades va motivar un descens d'oïdors i el SOFIRAD, cada vegada amb majors problemes econòmics, va posar a la venda la seva participació el 1998.A la fi del 2000, el grup NextRadioTV va adquirir la pràctica totalitat de RMC, mentre que Mònaco es va quedar una participació testimonial, i va traslladar la seu a la capital francesa. El 22 de gener de 2001 es va estrenar una nova programació basada en tres pilars: informació, talk-shows i esports. Gràcies a les retransmissions esportives i a una major interactivitat amb els oïdors, RMC va augmentar la seva popularitat entre el públic. Actualment és la ràdio líder entre els majors de 50 anys i la quarta emissora amb més audiència de França per darrere de RTL, France Inter i Europe 1.Per RMC han passat alguns dels presentadors més coneguts de la ràdio francesa com Zappy Max, Jean-Pierre Foucault, Francis Blanche, Pierre Lescure, Patrick Sébastien i Jean-Claude Bourret.Ràdio Montexarlo va ser un dels fundadors de la Unió Europea de Radiodifusió el 1950. L'actual RMC continua formant part d'aquesta organització gràcies a l'acció minoritària del Principat de Mònaco, que inclou a l'emissora dins del Groupement de Radiodiffusion monégasque. |
Periodisme | El consum mediàtic o dieta mediàtica és el conjunt d'informació i mitjans de comunicació d'entreteniment que consumeix una persona o un grup de persones. Inclou activitats com la interacció amb els nous mitjans, la lectura de llibres i revistes, el visionat de televisió o cinema o el simple fet d'escoltar la ràdio. Un consumidor de mitjans de comunicació actiu ha de ser capaç d'usar escepticisme i judici per entendre i qüestionar-se la informació que rep. |
Filosofia | Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic. Un cràter de la Lluna porta el seu nom. |
Història | Karahna fou una ciutat del sud-est de Hattusa, a la Terra Alta Hitita, conquerida pels kashkes de la ciutat hegemònica de Pishuru vers el 1300 aC. Correspon a la ciutat turca de Sulusaray. |
Gestió | Es coneix com cadena de subministrament un sistema d'activitats, d’organitzacions, persones, informació i recursos implicats en el subministrament d’un producte o servei a un consumidor, en el món del comerç. Les activitats de la cadena de subministrament de productes impliquen la transformació de recursos naturals, matèries primeres i components en un producte acabat i el seu lliurament al client final. Els productes d'una cadena de subministrament sofisticada, ja siguin tangibles o intangibles, poden entrar a una altra cadena de subministrament en qualsevol punt on el valor residual sigui reciclable. Les cadenes de subministrament enllacen les cadenes de valor. Els «proveïdors de primer nivell» subministren directament al client (pel seu negoci o pel seu consum final); els de segon nivell són proveïdors als del primer nivell, etc. |
Biotecnologia | Descobriment dirigit basat en fragments —en anglès fragment-based lead discovery (FBLD)— també conegut com a descobriment de fàrmacs basat en fragments —fragment-based drug discovery (FBDD) és un mètode utilitzat per trobar compostos com a part del procés de descoberta de fàrmacs. Esta basat en la identificació de fragments químics petits, els quals poden lligar només feblement a l'objectiu biològic, i llavors fer-los créixer o combinar-los per produir un compost amb una afinitat més alta. FBLD pot ser comparat amb alt-throughput exploració (HTS). En HTS, biblioteques fins i tot amb milions de compostos, amb pesos moleculars al voltant de 500 Da, son avaluades, i les seves afinitats nanomolars són buscades. Per contrast, en la fase primerenca de FBLD, biblioteques amb uns milers de compostos amb pesos moleculars al voltant de 200 Da poden ser avaluades, i les seves afinitats poden ser considerades útils. |
Telecomunicacions | En un telèfon, el microtelèfon és un dispositiu on van instal·lats un micròfon i un auricular, que l'usuari sostén entre l'orella i la boca per poder parlar per un extrem i escoltar el so de la línia per l'altre extrem. Els microtelèfons d'avui dia generalment comprenen tant l'auricular com el micròfon i, alguns models fins i tot el disc de marcar. En els primers telèfons, en canvi, el micròfon estava muntat directament sobre el propi telèfon, que sovint es fixava a la paret a una altura convenient per poder parlar, o estava a l'extrem superior d'una mena de canelobre. Els auriculars dels telèfons rebien el nom de receptors, un terme que s'aplica sovint als microtelèfons d'avui dia. |
Filosofia | Àstika (en sànscrit: आस्तिक) és un adjectiu que significa "creient en la tradició vèdica" i en sentit figurat "ortodox". És un concepte que descriu les escoles tradicionals de pensament hindú que accepten els vedes com a Text sagrat. Per contraposició nàstika (नास्तिक) significa "no creient especialment de l'autoritat dels vedes" i en sentit figurat "heterodox" si no reconeixen els vedes . Per aquesta definició, nyāyá, vaiśeṣika, sāṃkhya, ioga, mīmāṃsā i vedānta es classifiquen com a escoles àstika, mentre que cārvāka, ājīvika, el jainisme i el budisme es consideren nàstika. |
Administració | Una míntaqa (àrab: منطقة, minṭaqa; en plural مناطق, manāṭiq) és una divisió administrativa de primer nivell a l'Aràbia Saudita, el Txad i Israel i un terme per a una divisió administrativa de segon nivell en altres països àrabs. Literalment significa ‘cinturó’, però per extensió s'empra per a ‘àrea’, ‘zona’, ‘regió’, ‘territori’, ‘contrada’, així com per a ‘districte’, ‘circumscripció’, ‘província’ i fins i tot per a ‘barri’ o ‘país’. |
Cultura popular | Els malnoms, també anomenats motius, són renoms que funcionen com a noms no oficials que equivalen a un prenom, és a dir, s'apliquen a una sola persona, i no pas per motius de pertinença a una determinada família (com passava amb el nom de casa); és a dir, que s'han tret per a un individu en concret. En general, són mal acceptats per l'interessat, a vegades fins i tot pot passar que es consideri insultat si se li diu a la cara, i és per això que el malnom només es fa servir quan no hi és: algunes persones no arriben a saber mai que se'ls aplica un determinat malnom. Hi ha casos en què el malnom es transmet als fills, i esdevé, aleshores, un nom de casa. |
Jocs | Fer sopetes (o fer sopes), fer granotes/ranetes (o fer la rana), fer la rateta, fer peixos, jugar a fer peixets, fer passeres, fer rigalets, fer lliscar o llançar passanelles és un joc que consisteix a llançar macs plans (dits passanelles que es troben en les cales i lluquets a Valldemossa) horitzontalment per a fer-los botar en salts successius lliscant damunt la superfície de l'aigua (d'un riu, d'un estany o de la mar). L'objectiu és d'arribar a fer fer al palet un màximum de rebots. S'han de triar els còdols com més minsos possible i d'una mida suficient perquè llançant-los a flor d'aigua no s'enfonsin a causa de llur pes i rebotin mantes vegades damunt la superfície aquosa. A l'Alguer, a l'estiu la mainada solia fer sopes mirant d'encertar-ne el nombre de salts: l'un deia Quant de pans se menja el rei?, a què responien els altres: Tres, quatre, etc. |
Arqueologia | L'anomenat Bronze Carriazo és una de les obres artístiques més conegudes de la civilització tartèssia. És una placa de 15,3 x 9,5 cm, realitzada en bronze, que devia formar part d'un fermall. Està datat a l'entorn del 625-525 ae.Se sap que aparegué a prop de Sevilla, tot i que el trobà casualment l'arqueòleg Juan de Mata Carriazo i Arroquia en un mercat ambulant d'antiguitats de la capital sevillana als anys 50. És una representació de la dea fenícia Astarte, tot i que amb el pentinat típic de la dea egípcia Athor, però sense les orelles de vaca tan característiques d'aquesta deïtat. Astarte apareix representada en el bronze amb túnica de mànigues curtes ornada de lliris, i acompanyada per dos torsos d'aus les ales de les quals s'uneixen sobre el cap de la dea.La part posterior és llisa, tret d'una gruixuda anella posada en vertical a manera d'agafador. Dels set forats situats a la part inferior en penjaven campanetes, tal com s'ha vist en altres arreus semblants. A les dues mans, la dea porta dos sistres esquemàtics que semblen dues copes o lotus. Si les aus aquàtiques indiquen el seu domini sobre una part de la natura, tindríem ací una dea local de les marjals i rieres, assimilada a Athor i Astarte, tot i que diferent de les advocacions orientals, en què no es coneixen paral·lels per a aquesta iconografia. Aquest conjunt de dea amb aus i plantes aquàtiques és una versió peculiar que degué ser creada per antics artistes gaditans.En l'actualitat, la peça es troba al Museu Arqueològic de Sevilla. |
Objectes astronòmics | La galàxia Baby Boom és una galàxia d'esclat d'estrelles ubicada a 12,2 mil milions d'anys llum de distància. Descoberta pel telescopi espacial Spitzer de la NASA del Centre de Ciències de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, és notable per ser la galàxia més brillant amb brot estel·lar de l'univers, amb una brillantor que és considerada una mesura extrema de la seva taxa de formació estel·lar. La galàxia Baby Boom ha sigut anomenada "la màquina estel·lar extrema", ja que es veu produint estrelles a una velocitat sorprenent de fins a 4.000 estrelles per any. La Via Làctia en què resideix la Terra produeix una mitjana de només 10 estrelles per any. |
Mitologia | Ōkami (大神, Ōkami? trad. lit: «Gran deïtat» o «gran esperit»; també significa «llop» si s'escriu com 狼) és un videojoc d'acció-aventura desenvolupat per Clover Studio i publicat per Capcom, que fou tret al mercat per a consola PlayStation 2 en 2006 al Japó i Estats Units, i en 2007 a Europa i Austràlia. Després del tancament de Clover, entre 2008 i 2009 es va treure una versió per Nintendo Wii desenvolupada per Ready at Dawn Studios, TOSE i Capcom, i a finals de 2012 Capcom estrenà una adaptació en alta definició per la PlayStation 3, que va produir en associació amb l'empresa japonesa independent HexaDrive.El joc ha estat molt ben rebut per la crítica en ambdues plataformes donat el seu únic estil gràfic, mesclant els traços dels tradicionals dibuixos japonesos, un desenvolupament molt similar a The Legend of Zelda: Twilight Princess amb una bella trama basada en la llegenda del déu del Sol Amateratsu Omikami (d'aquí deriva Okami) i una banda sonora inconfusible que mescla les melodies populars amb l'èpica d'un joc d'aquestes proporcions. |
Enginyeria | Un drosòmetre (del grec δρόσος, drosos, rosada + μέτρον, metron, mesurar) és un aparell meteorològic per a mesurar la quantitat de rosada formada per unitat de temps per unitat de superfície. |
Art | Una sanefa és un dibuix ornamental al qual és repeteixen uns motius abstractes o florals per emmarcar un element arquitectural, un element figuratiu (mosàic, dibuix, pintura mural…) o un text. La paraula pové de l'àrab [șanifa] que significa vora, voraviu. |
Estris | Un molinet d'espècies és un estri de cuina elaborat de fusta, plàstic o metall amb forma de molí, emprat també en la taula dels comensals, emprat per esmicolar i repartir algunes espècies en els plats. S'empra freqüentment amb aquelles espècies en forma de baia, com ara el pebre negre, encara que es pot emprar també per a moldre sal comuna. Aquest instrument permet mantenir el més preservat possible l'aroma de les espècies. Quan es mol una espècie aquesta comença a perdre sabor i aroma, i és per aquesta raó que el molinet no només és útil per a esmicolar les espècies, sinó que compleix la missió de recipient conservador, protegint al mateix temps de la llum i la calor. |
Química | La teofil·lina és un alcaloide de la família metilxantina, la mateixa a què pertanyen la cafeïna i la teobromina, estimulants del sistema nerviós central i broncodilatadors. Es troba de manera natural al te negre i al te verd. La teofil·lina és especialment diurètica: ajuda a l'eliminació de líquids a través de l'orina. Fon a 272 °C. El nom químic (IUPAC) és 1,3 dimetilxantina. El principal efecte és la dilatació general dels vasos perifèrics, broncodilatació (usada per tractar l'asma), estimulació del còrtex cerebral, sensació d'escalfor a la pell i pesadesa de cames i braços. En països industrialitzats, l'adveniment dels glucocorticoides per inhalació, els agonistes de receptors beta adrenèrgics i els fàrmacs modificadors de leucotriè han disminuït notablement l'amplitud de l'ús de la teofil·lina. |
Dansa | Step Up és una pel·lícula romàntica orientada també cap al musical, dirigida per Anne Fletcher i protagonitzada per Channing Tatum (Tyler Gage) i Jenna Dewan (Nora Clark). La pel·lícula explica la vida artística i personal del dos protagonistes. Nora és una bona ballarina d'una famosa escola de ball, al contrari que Tyler, que és un ballarí del carrer. Per situacions de la vida, Tyler acaba a l'escola de Nora i encara que al principi no vulguin, acaben treballant junts en un projecte molt important que canviarà les seves vides. La continuació d'aquesta pel·lícula es titula Step Up 2 The Streets, també coneguda a Espanya com Street Dance, estrenada el 14 de febrer de 2008. |
Sociologia | El neoludisme és una ideologia oposada al desenvolupament de la revolució digital, a la intel·ligència artificial i a tot avanç científic que es recolzi en la informàtica. Encara que va aparèixer en l'última dècada del segle xx, és un moviment que manté les seves arrels en el ludisme i en diverses filosofies i creences que centren la reflexió antropològica en posicionaments radicalment crítics cap a la tecnologia i la seva inserció en el mitjà sociopolític.Les idees més radicals d'aquest moviment es basen en el manifest de Theodore Kaczynski (Unabomber),on es declara l'alienació de la humanitat sota el poder de la tècnica, especialment en el tractament de la informació a través de computadors. Aquest moviment pretén desencadenar un debat profund sobre el futur productiu de l'home i la seva relació amb les tècniques computacionals aplicades. Actualment i amb aquesta mateixa base ideològica, grups de pirates informàtics afirmen estar disposats a atacar les xarxes d'informació d'àrees estratègiques de l'economia, societat, política i sanitat com a forma activa de protesta o com un intent de cridar l'atenció de la població sobre el perill que corre en ser dominada pel control exhaustiu de la informació a través dels nous mitjans tècnics. |
Geografia | Lower Mainland (Continent Baix o Inferior) és la conurbació de l'Àrea Metropolitana de Vancouver, la qual comprèn tot el Districte Regional del Gran Vancouver i les ciutats de Chilliwak i Abbotsford i els districtes de Mission, Agassiz i Hope en el Districte Regional de Fraser Valley. En 2000, Statistique Canada, va registrar una població de 2.209.080 habitants, dels quals 1.986.965 habitants corresponien al Districte Regional del Gran Vancouver; i, 222,115 habitants eren del Districte Regional de Fraser Valley. |
Ciència militar | L'exèrcit de terra (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar") és el component terrestre de qualsevol exèrcit, en contraposició amb la força aèria o exèrcit de l'aire i a l'armada o marina militar. |
Antropologia | El funcionalisme estructural és un sistema teòric d'anàlisi antropològica i sociològica orientat a l'estudi de les relacions entre l'activitat social i el sistema social. Desenvolupat principalment per Alfred Radcliffe-Brown, a Gran Bretanya, i Talcott Parsons, als Estats Units, aquesta escola d'anàlisi va dominar l'antropologia social en els països de llengua anglesa durant la primera part del segle xx. Els treballs de camp dels funcionalistes estructurals es van fer principalment en societats poc desenvolupades tecnològicament, principalment africanes. Una de les crítiques principals va ser que els investigadors d'aquest corrent van eliminar tota referència a la influència del colonialisme en les societats preses com a model, i que a més resulta estàtic i no té en compte els canvis que s'hi produeixen. Com a resposta el funcionalisme estructural britànic s'acostà més als models proposats per l'antropologia marxista o l'anomenada teoria de l'acció. Malgrat que hi ha moltes divergències teòriques entre els seus membres, tots mantenen la visió estable i harmònica de la societat que va presentar Radcliffe-Brown. |
Enginyeria | Un crioscopi, o criòmetre és un instrument que serveix per mesurar la temperatura d'inici de congelació d'una dissolució. |
Geologia | Una illa volcànica és una illa que té un origen volcànic. El terme s'utilitza en oposició a les illes de corall que tenen per origen la sedimentació. Els dos tipus d'illes s'acostumen a trobar a prop les unes de les altres, especialment a l'Oceà Pacífic. Volcà submarí que ha crescut prou per arribar a emergir de la mar (o bé d’un gran llac), o que ho ha fet per d’altres causes: epirogènesi, eustatisme o d'altres. (en island volcano, volcanic island; es isla volcánica; fr île volcanique) |
Agricultura | La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. |
Ciències de la salut | La farmacovigilància és la ciència i les activitats relacionades amb la detecció, recol·lecció, registre, avaluació i comprensió sistemàtica de les reaccions adverses als medicaments, amb la finalitat de determinar possible causalitat, freqüència d'aparició i gravetat, per a així poder establir mesures preventives que asseguren l'ús racional del medicament.S'entén per reacció adversa a medicament (RAM) qualsevol resposta que és nociva, no cercada i que apareix en la dosi habitualment utilitzada en l'ésser humà per a la profilaxi, diagnòstic o tractament d'una malaltia o per a la modificació d'alguna funció fisiològica. L'aparició d'una reacció adversa pot significar una lleu molèstia per al pacient, o pot ser tan greu que requerisca una modificació del tractament. La farmacovigilància permet conèixer els efectes adversos dels medicaments quan s'utilitzen en un nombre elevat de persones. Recentment, les seves preocupacions s'han ampliat per incloure: Remeis herbaris Medicaments tradicionals i complementaris Productes sanguinis Biològica Aparells mèdics Vacunes.Molts altres temes també són rellevants per a la farmacovigilància: Medicaments de baixa qualitat Errors de medicació Manca d'informes d'eficàcia Ús de medicaments per a indicacions no aprovades i per a les quals no existeix una base científica adequada Informes de casos d’intoxicacions agudes i cròniques Avaluació de la mortalitat per drogues Abús i ús indegut de medicaments Interaccions adverses de medicaments amb productes químics, altres medicaments i aliments.Aquesta farmacovigilància es realitza perquè el pacient té el dret a conèixer els beneficis i els riscos del medicament que està rebent, tot professional de la salut ha de conèixer les RAM més comunes i les interaccions dels medicaments que prescriuen, dispensen i administren i perquè la indústria farmacèutica ha de conèixer la seguretat a llarg termini del medicament que fabrica. En resum, els objectius específics de la farmacovigilància són: Millorar l'atenció i la seguretat dels pacients en relació amb l'ús de medicaments i totes les intervencions mèdiques i paramèdiques, Millorar la seguretat i la salut públiques en relació amb l’ús de medicaments, Contribuir a l'avaluació del benefici, el dany, l'eficàcia i el risc dels medicaments, fomentant el seu ús segur, racional i més eficaç (inclòs el cost-efectiu), i Promoure la comprensió, l'educació i la formació clínica en farmacovigilància i la seva comunicació eficaç amb el públic.En la farmacovigilància hi participen totes les persones implicades en l'ús del medicament: El pacient, qui ha de comunicar al metge tractant les molèsties que sent amb l'administració del medicament. Tant el metge com altres professionals de la salut, qui han de comunicar els possibles esdeveniments adversos; a Catalunya, a més dels professionals sanitaris, també ho pot fer qualsevol ciutadà a través de la targeta groga. La indústria farmacèutica, la qual ha de fer un seguiment de la seguretat dels medicaments que elabora, comunicant a les autoritats de salut els RAM detectats. Els organismes públics específics: en l'àmbit d'Espanya l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), en l'àmbit d'Europa l'Agència Europea de Medicaments (EMEA), en l'àmbit dels EUA la Food and Drug Administration (FDA), etc. |
Llengües | El judeopersa és la llengua neopersa escrita en caràcters hebreus. El juedeo persa es dona principalment en l'àmbit de la literatura especialment a partir del segle xiii, tot i que hi ha documents judeoperses del segle VIII o a tot tardar del segle ix, especialment a Pèrsia i l'Àsia Central (Bukharà i en menor mesura Samarcanda) i al segle xix a Jerusalem quan els jueus d'Àsia central hi van emigrar. |
Filologia | L'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, rarament anomenada Acadèmia de la Llengua Balear, és una entitat privada de les Illes Balears fundada el desembre del 1992. Creada a imitació de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, es caracteritza per promoure unes normes ortogràfiques pròpies per al català balear i s'emmarca, doncs, dins del gonellisme.Alguns partits polítics balears han arreplegat en algun moment en els programes electorals l'oficialització de les normes lingüístiques propostes per l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, entre els quals hi ha Clau de Mallorca o Unió d'es Pobble Baléà, aquest últim creat el 1997 per la mateixa institució. També s'hi associa el Grup d’Acció Baléà, que en reivindica i ensenya l'ortografia.El 1993, va organitzar el I Congrés de Filología Baléà. Després, l'acadèmia va presentar una gramàtica el desembre del 2005 en què pretenia reunir les mallorquines del segle XX i anteriors, però basant-se sobretot en la de Juan José Amengual del 1835.El president de l'acadèmia actualment és el filòleg mallorquí Juan Vanrell Nadal. N'és membre d'un inici Mikèl Garàu Rosselló, a més de vicepresident. |
Multimèdia | Un paper de cameo o aparició cameo (sovint escurçat a només cameo) és una aparició breu d'una persona coneguda en una obra artística, com pel·lícules, jocs de vídeo i televisió. Aquest paper no necessita ser omplert per un actor: són normals les aparicions curtes de directors de cinema, polítics, atletes, músics o altres celebritats. Aquests papers són generalment petits, i la majoria ni parlen. El director Alfred Hitchcock va gaudir introduint-se, sovint com a personatge passiu, en escenes de les seves pel·lícules. El mot «cameo» és un neologisme manllevat de l'anglès. Com que s'ha incorporat de poc en el lèxic català, són molts els parlants que tenen consciència de l'origen forà del mot i per això en el registre escrit sovint el veiem imprès bé en cursiva, bé entre cometes, senyal inequívoca que el mot encara no és percebut del tot com a formant part del lèxic català. Altres conceptes de cameo inclouen personatges de videojoc d'un altre «univers fictici» apareixent en un altre videojoc. |
Ciències de la salut | L'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA) és una agència de la Unió Europea (UE) que analitza i difon la situació de les drogues i les toxicomanies a la Unió Europea. |
Art | L'aniconisme és la pràctica o creença d'evitar o defugir les imatges d'éssers divins, profetes i d'altres personatges religiosos respectats o, en altres manifestacions, d'éssers humans o éssers vius. El terme "no icònic" també es pot utilitzar per descriure l'absència de representacions gràfiques en un sistema particular de creences, sense importar si existeix o no un reglament que les prohibeixi. La mateixa paraula deriva del grec εικων (icon "imatge") amb el prefix privatiu α- i el sufix -ισμος (ismos, que denota un camp semàntic). |
Informàtica | Els colors monocromàtics són tots els colors (tonalitats) d'un sol matís o to. Els esquemes de color monocromàtics es deriven d'un sol color base que és estesa mitjançant l'ús de tonalitats clares i fosques del mateix color. Les tonalitats clares (tints en anglès) s'aconsegueixen afegint blanc i les tonalitats fosques s'aconsegueix (shades i tones en anglès) afegint negre o gris. Els esquemes de color monocromàtics proporcionen oportunitats en l'art i les comunicacions visuals ja que permeten un major rang de contrast de tons que pot ser usat per atreure la moral, crear enfocament i ajudar a la llegibilitat. L'ús del color monocromàtic proporciona una forta sensació de cohesió visual i pot ajudar a l'objectiu de la comunicació a través de l'ús de les connotacions del color. L'absència relativa de contrastos de to pot ser compensada mitjançant variacions en to i l'addició de textures.Monocromàtic significa, segons la ciència, constar d'una sola longitud d'ona de llum o una altra radiació (els làsers, per exemple, normalment produeixen llum monocromàtica), també tenir o aparentar només un color (en contraposició a policromático). Això vol dir que segons la ciència les imatges monocromàtiques certes només poden ser creades estrictament d'ombres d'un color que s'acosta al negre.Així i tot, monocromàtic també posseeix un altre significat proper a les paraules “avorrit” o “incolor”, la qual cosa de vegades porta a crear un disseny compost de les tonalitats de color veritablement monocromàtiques (un to esvaint-se cap a negre), i de colors creats a partir d'aquest to però esvaint-se a blanc. Aquest disseny no hauria de ser anomenat monocromàtic en un significat estrictament científic. |
Circ | Moira Orfei, (21 de desembre de 1931 ― 15 de novembre de 2015), nom de naixement Miranda Orfei, va ser una artista de circ i actriu de cinema i televisió italiana. Filla de Violetta Arata i Riccardo Orfei. Va contreure matrimoni amb Walter Nones des de 1961, va ser mare de Stefano Nones, Lara Nones i Zoia Orfei. |
Esoterisme | El neopaganisme uràlic consisteix en un conjunt de moviments contemporanis que busquen reviure o revitalitzar les religions ètniques dels pobles uràlics. Aquest renaixement es va produir a partir de les dècades de 1980 i 1990, després del col·lapse de la Unió Soviètica i paral·lelament a la reaparició del sentiment ètnic i cultural dels pobles uràlics de Rússia, Estònia i Finlàndia. De fet, els moviments neopagans a Finlàndia i Estònia tenen arrels molt més antigues, datades des de principis del segle XX. Entre els pobles uràlics del Districte Federal del Volga, a Rússia (els finesos del Volga i els udmurts), l'acadèmic Victor Schnirelmann ha observat dos patrons de desenvolupament del neopaganisme: la reactivació de rituals autèntics i cerimònies d'adoració a les regions agrícoles, i el desenvolupament de doctrines sistematitzades entre els sectors urbans intel·lectuals que rebutgen l'Església Ortodoxa Russa, considerada una religió estrangera. El 2001 es va fundar la Comunió Uràlica, organització que cerca la cooperació entre les diferents institucions que promouen les religions indígenes uràliques. |
Ciència-ficció | Saga és una sèrie de còmics de ciència-ficció i fantasia èpica escrita per Brian K. Vaughan i il·lustrada per Fiona Staples, publicada mensualment per Image Comics amb un gran èxit de vendes. La sèrie està fortament influenciada per Star Wars i es basa en les idees que Vaughan va tenir de nen i sent pare. Es representa un matrimoni, Alana i Marko, d'unes races extraterrestres llargament en guerra, i que van fugir de les autoritats dels dos bàndols de la guerra galàctica que lluitaven per tenir cura de la seva filla, Hazel, que neix al començament de la sèrie i que de tant en tant narra la sèrie com un adult. La sèrie és reconeguda pel seu retrat de la diversitat ètnica, sexual i social, i el seu tractament de la guerra.La sèrie ha tingut gran acceptació de la crítica i és un dels còmics publicats, receptora de nombrosos premis, incloent diversos premis Eisner i Harvey i el 2013 el Premi Hugo a la millor història gràfica. |
Administració | El bisbat de David (castellà: diócesis de David, llatí: Dioecesis Davidensis) és una seu de l'Església Catòlica a Panamà, sufragània de l'arquebisbat de Panamà. El 2006 tenia 351.000 batejats sobre una població de 396.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal José Luis Lacunza Maestrojuán, O.A.R. |
Matemàtiques | La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història. La paraula matemàtiques prové del grec μάθημα (máthema) que significa ciència, coneixement o aprenentatge; μαθηματικός (mathematikós) que significa apassionat del coneixement. Avui, el terme es refereix a una part concreta del coneixement —l'estudi rigorós i deductiu de la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi. Mentre quasi totes les cultures usen les matemàtiques a un nivell bàsic (comptar i mesurar), al llarg dels temps, han sigut relativament poques les que han realitzat nous avenços en la ciència. Abans de l'edat moderna i de la globalització del coneixement, els nous coneixements en matemàtiques es varen produir en zones locals. Els textos matemàtics més antics són de l'antic Egipte durant l'època de l'Imperi mitjà vora el 2000-1800 aC (papir de Berlín), Mesopotàmia al voltant del 1900-1700 aC (Plimpton 322), i l'Antiga Índia als anys 800-600 aC (Sulba Sutras). Tots aquests documents tracten sobre el teorema de Pitàgores, que sembla el desenvolupament matemàtic més antic i estès després de l'aritmètica i geometria elementals. L'antiga Grècia i les cultures hel·lèniques d'Egipte, Mesopotàmia i la ciutat de Siracusa varen ampliar enormement el coneixement matemàtic. Matemàtics jainistes varen contribuir des del segle iv aC al segle II dC, mentre que la Dinastia Han de la Xina va contribuir amb el Manual de l'illa del mar i Els nou capítols de les arts matemàtiques (九章算术) del segle ii aC al segle ii. Els matemàtics hindús a partir del segle v i els matemàtics islàmics a partir del segle ix varen realitzar noves aportacions a les matemàtiques. Un fet remarcable de la història de les matemàtiques occidentals és l'estancament que varen patir durant segles. No va ser fins al Renaixement a Itàlia (segle xvi) juntament amb nous descobriments científics que es varen fer noves aportacions a ritme exponencial que duren fins al dia d'avui. Matemàtics d'arreu del món han contribuït a la matemàtica moderna. |
Cultura popular | L'Escola de Puntaires de Barcelona és una institució que es dedica a l'estudi i a l'ensenyament de les tècniques de coixí i d’agulla. Segueix la tasca iniciada a la dècada dels anys trenta per Antònia i Montserrat Raventós, dues germanes que van recuperar tècniques perdudes dels puntaires, tot fent recerca a l'Arxiu Històric de la Ciutat. L'escola té un doble vessant: preservar les tècniques antigues i alhora continuar innovant en aquest camp a través de la formació.Un bon exemple d’això és la ‘Punta de Barcelona’, un disseny únic creat per les germanes Raventós que combina randes i puntes d’agulla. La punta va néixer arran de l'encàrrec de confeccionar les tovalles de l’altar de la Catedral de Barcelona durant el Congrés Eucarístic del 1952. El resultat va ser un treball de grans dimensions, ple de motius al·legòrics a la història de Barcelona, que no s’assemblava a cap altra punta feta fins aleshores.Actualment l'Escola de Puntaires de Barcelona, situada al carrer de Sant Erasme, ofereix tota mena de cursos monogràfics, tallers i activitats relacionades amb l'estil tradicional català. També participa activament en diverses trobades de puntaires, sobretot en les que es fan a Barcelona per les festes de la Mercè o per Santa Eulàlia. |
Telecomunicacions | E-Plus era un operador de telecomunicacions mòbil en Alemanya. Amb 15.0 milions de subscriptors el 2007, E-Plus era el tercer operador mòbil més gran d'Alemanya, després de T-Mobile (30.7 milions de subscriptors) i de Vodafone (30.4 milions de subscriptors). Pertanyia al grup neerlandès KPN fins que l'octubre de va ser adquirida per Telefónica Deutschland Holding. Van concedir a la companyia la primera llicència DCS-1800 (GSM-1800 retitulat posterior) d'Alemanya el 1993. Un terme de la llicència era que cap altre operador de xarxa mòbil podria ser iniciat en el termini de tres anys del començament de la xarxa. |
Televisió | La influència dels mitjans de comunicació de masses és, en l'estudi dels mitjans de comunicació de masses, la sociologia, la sociologia digital, la psicologia de mitjans i la teoria de la comunicació, la influència i els efectes dels mitjans en la cultura de masses i, per tant, en els pensaments, actituds i comportaments de la societat, tant si es tracta de mitjans escrits, televisats o orals, ja que arriben a una gran audiència. Els mitjans de comunicació de masses o mass media (canals utilitzats per distribuir informació a una àmplia quantitat de persones, sense cap intent de personalització) tenen un paper essencial a l'hora de modelar la cultura contemporània i són un element essencial per a l'estudi d'aquesta cultura.La influència dels mitjans de masses i/o «l'efecte dels mitjans» (the media effect) afecta diferents aspectes de la vida humana com ara les opinions i creences individuals, l'opció electoral i la ideologia política, o el biaix de desconeixement en un determinat camp o tema específic (a causa de les informacions falses). La influència dels mitjans ha anat evolucionant i augmentant al llarg dels anys. Atès que a influència dels mitjans en el desenvolupament psicosocial i cognitiu dels infants és forta, és important la seva no sobreexposició i proporcionar-los orientació sobre l'ús adequat dels mitjans (ja sigui la televisió, la ràdio, els videojocs o internet). L'evolució dels mitjans de masses creix en paral·lel a la seva crítica, sobretot en temps de canvi on apareixen noves formes de periodisme, nous formats de mitjans, nous mercats i noves maneres d'abordar els mercats dels mitjans i les noves tecnologies.La influència dels mitjans és la conseqüència directa dels missatges mediàtics, és a dir, és la resposta i la força real exercida pels missatges mediàtics. Com a resultat es pot produir un canvi o reforç en les creences i pensaments individuals i col·lectius. Aquesta és la base de la teoria de l'aprenentatge social: mostra com algú pot canviar la seva manera de ser o la seva manera de fer les coses en veure com les fa una altra persona. Un exemple seria el següent, una persona fa una publicació a una xarxa social sobre la seva visió política. Més tard veu que una amistat seva discrepa en el que ell pensa. Pot passar que aquella persona canviï la seva opinió per no sentir-se diferent respecte del seu amic. Moltes persones confien en les xarxes socials i les consideren fonts vàlides sobre l'actualitat. Els efectes dels mitjans són efectes mesurables que sorgeixen arran de la influència dels mitjans o dels missatges mediàtics. El fet que un missatge mediàtic tingui efectes sobre una determinada audiència depèn de diversos factors com la demografia de l'audiència o les característiques psicològiques. Els efectes I conseqüències poden ser positius o negatius, bruscos o graduals, de curta o llarga durada. Així i tot, no tots els efectes produeixen canvis; fins i tot, alguns mitjans enforteixen creences existents o potencien la reflexió. Els investigadors examinen una audiència després de l'exposició als mitjans per a poder detectar canvis en la cognició, les creences les actituds, així com els efectes emocionals, fisiològics i de comportament.Hi ha diversos estudis acadèmics que aborden els mitjans i els seus efectes definits com «l'impacte social, cultural i psicològic de la comunicació a través dels mitjans de comunicació». Elizabeth Perse va afirmar que els investigadors dels mitjans de comunicació s'encarreguen d'estudiar com controlar, millorar o mitigar l'impacte dels mitjans de comunicació sobre els individus i la societat. Annie Lang va assenyalar que els investigadors dels efectes dels mitjans estudien «quins tipus de contingut i quin tipus de mitjà afecten quines persones i en quines situacions». Marshall McLuhan va destacar en la seva teoria de l'ecologia dels mitjans que «el mitjà és el missatge». |
Història | Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya. Els jaciments arqueològics de l'actual Catalunya conformen un patrimoni vast i extens al llarg de la història. N'hi ha de prehistòrics, ibèrics, grecs, púnics, romans, visigòtics, medievals, moderns i contemporanis. |
Enginyeria | El filferro (o fil de ferro) és un fil constituït per algun material de ferro o d'acer dolç. Té una gran flexibilitat i tenacitat, i es fabrica mitjançant trefilatge. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut . Entre les moltes utilitats que té, en el món de la construcció, s'utilitza per a relligar les barres d'armadures que després són recobertes pel formigó i formen part de l'estructura de les edificacions. |
Art | Edward Calvert (1799 - 1883) fou un pintor i gravador anglès. Després d'haver passat cinc anys a la marina, l'any 1820 començà a estudiar art a Plymouth i després a Londres, etapa en la qual entrà en contacte amb Fuseli, Samuel Palmer, que va ser amic seu durant tota la vida, i Linnell, que el va presentar a William Blake. Es va convertir en un dels Ancients i sota la influència de Blake la seva imaginació, igual que la dels altres membres del grup, es va inflamar d'un fervor poètic que va ser incapaç de sobreviure a la mort del seu mestre. La diminuta aquarel·la La ciutat visionària (Londres, Museu Britànic) és potser la millor de les obres visionàries que produí durant aquest període. en l'etapa final de la seva carrera es va dedicar a pintar principalment olis sobre paper, i després d'haver visitat Grècia, l'any 1844, va generar un arcadianisme sentimental pseudohel·lènic. |
Ràdio | El Greenwich Time Signal (abreujat com GTS ), popularment conegut com The Pips ( Els "pip"s ), són una sèrie de tons breus audibles que marquen el temps en les transmissions de la BBC Radio al final de cada hora. L'ús d'aquests senyals també s'ha difós a altres emissores a nivell mundial. |
Química | Un agent nerviós o gas nerviós és una classe de compost orgànic químic que conté àcid fosfòric (organofosfats) capaç de col·lapsar el mecanisme mitjançant el qual el sistema nerviós envia missatges als òrgans del cos. Aquest col·lapse és causat pel bloqueig d'un enzim (Acetilcolinesterasa) que normalment disminueix l'activitat de l'acetilcolina que és un neurotransmissor; quan es bloqueja aquest enzim augmenta de manera descontrolada l'activitat de l'acetilcolina, la qual origina espasmes musculars que poden causar la mort. Com armes químiques els agents nerviosos estan classificats com arma de destrucció massiva per les Nacions Unides d'acord amb la Resolució 687 i la seva producció i emmagatzematge està prohibit per la Convenció sobre Armes Químiques de 1993, convenció que es va fer oficial el 29 d'abril de 1997. |
Humor | Shaik Khaja Hassan (15 d'agost de 1951 - 21 de novembre de 2020), conegut popularment pel seu pseudònim Devi Priya o Devipriya , va ser un poeta i periodista d'Índia de llengua telugu conegut per la seva sàtira política. Va rebre el Premi Sahitya Akademi de 2017 per la seva obra Gaali Rangu (Color del vent). Algunes de les seves obres famoses van ser Adhyakshaa Mannichandi (Perdoni'm, President), Gareebi Geetaalu (Cançons de la pobresa), i Amma Chettu Chepa Chiluka (Mare, Arbre, Peix i Lloro). |
Llocs ficticis | Metropolis és una ciutat fictícia que apareix en les historietes de DC Comics, i és la llar de Superman. La primera aparició de Metròpolis va ser en Action Comics núm 16, el 1939. El co-creador i artista original deSuperman, Joe Shuster, va modelar la línia de cel barrejant Toronto, on ell va néixer i va viure fins als deu anys, i Cleveland, on va viure després i va conèixer Jerry Siegel a la secundària. Després d'això, però, es va convertir en una analogia de la Ciutat de Nova York.La ciutat real de Metròpolis, Illinois, s'ha proclamat a si mateixa com "La llar de Superman" i celebren el seu "heroi local" de cada forma com poden. Una de les seves formes de celebrar inclou una enorme estàtua seva, un petit museu de Superman, un festival anual Superman, i el seu diari localThe Metropolis Planet, un nom inspirat pel major diari a la Metròpolis fictícia: el Daily Planet. Una versió de la ciutat ha aparegut en els còmics, com una ciutat que els seus ciutadans idolatren l'heroi que viu a la seva ciutat "germana". |
Filologia | L'Association Guillaume Budé és una associació francesa (société savante) reconeguda d'interès públic, que té per objectiu la difusió de les humanitats. Fou batejada així en homenatge a l'humanista del segle xvi Guillaume Budé. Fundada l'any 1917 per quatre reconeguts universitaris i filòlegs francesos, Maurici Croiset, Paul Mazon i Alfred Ernout, l'associació té per objectiu principal l'edició científica d'autors grecs i llatins.). L'any 1919 començà a publicar la « col·lecció de les Universitats de França » (CUF), els volums de la qual són més coneguts sota el nom familiar de « Budé ». A continuació creà una editorial, anomenada Belles Lettres. El seu perímetre d'activitat sobrepassa ràpidament la l'antiguitat greco-llatina, ja que s'interessa igualment per la literatura romana d'Orient i pels autors medievals de llengua llatina. El 1923 s'afegeix a les seves activitats la publicació d'un butlletí trimestral. L'arquitecte incansable d'aquesta empresa ambiciosa fou l'hel·lenista Paul Mazon, qui acumulà fins al 1939 les funcions de Secretari general de l'Associació, Director de la Col·lecció de les Universitats de França i de President del Consell d'Administració de les Belles Lettres. Sobre la coberta dels volums de la sèrie llatina figura la lloba romana del Museus Capitolins, mentre que en la dels volums de la sèrie grega hi figura l'òliba d'Atena La col·lecció té com a propòsit editar tots els textos grecs i llatins fins a mitjans del segle vi, amb una traducció francesa inèdita, una introducció, les notes aclaridores i un aparat crític. L'associació és membre fundador de la Federació internacional de les associacions d'estudis clàssics (1948). |
Psicologia | La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte. Encara que el missatge contingui informació verídica, és possible que sigui partidària, ja que no presenta un quadre complet i equilibrat de l'objecte en qüestió. L'ús primari prové dels contexts comercial i polític, i es refereix generalment als esforços patrocinats per governs o partits. De manera oposada al subministrament d'informació lliure i imparcial, la propaganda, en el sentit més bàsic, presenta informació parcial o esbiaixada per influir en una audiència. Sovint presenta fets de manera selectiva i n'omet d'altres deliberadament per sostenir una conclusió, o utilitza missatges controlats per produir una resposta emocional més que racional, respecte de la informació presentada. L'efecte desitjat és un canvi en l'actitud d'una audiència determinada sobre assumptes polítics, religiosos o comercials. La propaganda, per tant, pot ser utilitzada com una «arma de guerra» en la lluita ideològica o comercial. La fi de la propaganda política és augmentar el suport (o el rebuig) a una certa posició, abans que presentar simplement aquesta posició. L'objectiu de la propaganda és l'opinió de la gent, no la seva informació. Degut a això, la informació transmesa presentada sovint amb una alta càrrega emocional, apel·lant de manera comuna a sentiments patriòtics. En anglès, la paraula propaganda sol tenir fortes connotacions negatives (i també polítiques). No és necessàriament així en altres llengües, i l'ús del terme pot portar a malentesos. Per exemple, al Brasil i alguns països de parla hispana, especialment a Amèrica del Sud, propaganda usualment significa la forma més comuna de manipulació de la informació: la publicitat. En realitat la propaganda intenta modificar la voluntat amb intenció política mentre la publicitat té uns objectius, to i estètica diferents. La propaganda repercuteix generalment a les emocions més que no pas a l'intel·lecte. Comparteix tècniques amb la publicitat i el sector de les relacions públiques. Habitualment la propaganda té un caire pejoratiu quan concerneix el món de la política i la difusió de mentides com a veritats. O, si més no, "mitges veritats". El problema rau quan s'utilitzen tècniques de la propaganda política per comercialitzar productes o serveis. |
Pedagogia | Tal com diu Elena Barberá, el mPortafoli és la versió mòbil d'un portafolis digital, emprant el propi telèfon mòbil per al desenvolupament dels continguts del portafoli.Segons l'autora citada, el concepte de mPortafoli s'utilitza en l'actualitat al món de les finances i de l'empresa. Barberà considera previsible que, en breu, serà incorporat al món educatiu. D'aquesta manera podem afirmar que l'ús del telèfon mòbil està altament estès i un avantatge és que és transporta fàcilment. |
Estris | Una vareta, vareta d'agitació o vareta agitadora, és un fi cilindre massís de vidre que serveix per a remenar dissolucions, per barrejar productes químics i líquids en un laboratori. |
Arqueologia | La Dilettante Society o Dilettanti (Societat de diletants) és una societat d'homes de la noblesa i acadèmics que esponsoritza l'estudi de l'art antic grec i romà i la creació de noves obres d'aquest estil. Es creu que es va fundar a Londres el 1734 per un grup de persones que havien fet el Grand Tour.L'any 1743 Horace Walpole en condemnà la seva afectació i els va descriure com un club de borratxos que havien estat a ItàliaAquesta societat aviat va ser rica mitjançant un sistema de contribucions dels seus membres per a fer expedicins arqueològiques A partir de 1740 la societat donà el seu suport a l'òpera italiana. Va finançar l'arqueologia amb Richard Chandler, William Pars i Nicholas Revett, els resultats es publicaren a Ionian Antiquities, una gran influència pel neoclassicisme britànic. |
Agricultura | Una quartera, també botiga del forment o botiga del blat, era un edifici públic on antigament es venien cereals i llegums. El mot ha estat particularment viu a les Balears. |
Astronomia | Spacewatch és un projecte de la Universitat d'Arizona especialitzat en la recerca de planetes menors, incloent diversos tipus d'asteroides i estels. El director del projecte és Robert S. McMillan Spacewatch va descobrir una lluna de Júpiter, ara anomenada Callirrhoe, que originalment va ser considerada per error com un asteroide. Altres notables descobriments han estat (5145) Pholus, (20000) Varuna, 1998 KY26, (35396) 1997 XF11, i (48639) 1995 TL8. El projecte ha assolit redescubrir l'asteroide (719) Albert i ha trobat l'estel periòdic 125P/Spacewatch. |
Sociologia | Com a valor social, la igualtat de les sorts és una noció complexa. El terme igualtat és, en efecte, polysémic, i doncs assumpte a interpretació. L'objectivitat a la definició donada en aquest article serà doncs relativa. Anotem igualment l'ambigüitat del terme sort, posats al plural en aquesta expressió. |
Informàtica | Anàlisi de dades es refereix a l'ús de mètodes d'anàlisi estadístics adequats per analitzar grans quantitats de dades recollides, resumir-les, comprendre-les i digerir-les, per tal de maximitzar el desenvolupament de les funcions de dades i exercir el paper de les dades. La base matemàtica de l'anàlisi de dades es va establir a principis del segle xx, però no va ser fins a l'arribada dels ordinadors que es podien fer operacions reals i es va promoure l'anàlisi de dades. L'anàlisi de dades és la ciència que s'encarrega d'examinar un conjunt de dades amb el propòsit de treure conclusions sobre la informació per poder prendre decisions, o simplement ampliar els coneixements sobre diversos temes. Al principi de segle 21, moltes organitzacions fan servir l'anàlisi de dades per treure conclusions i decidir accions a implementar. Cal esmentar que la ciència també usa l'anàlisi de dades per comprovar o descartar teories o models existents. |
Sociologia | El consum col·laboratiu, de l'anglès Collaborative Consumption, és l'actual canvi cultural i socioeconòmic en els hàbits de consum caracteritzats per la migració d'un escenari de consum individualitzat cap a nous models d'intercanvi, ús compartit, permuta o lloguer d'objectes i serveis, potenciat per les xarxes socials i les plataformes d'igual a igual. El consum col·laboratiu fa referència a la manera tradicional de compartir, intercanviar, prestar i llogar redefinida a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació així com de les noves maneres de mesurar la reputació de les persones. El terme fou mencionat per primer cop per Ray Algar en un article del mateix nom publicat al butlletí Leisure Report l'abril del 2007. El concepte de consum col·laboratiu va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre "What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption".Rachel Botsman, coautora del llibre, va fer una presentació sobre el consum col·laboratiu a la conferència TEDxSydney al maig del 2010.Segons l'informe del World Economic Forum "Collaboration in Cities: From Sharing to ‘Sharing Economy’", els sectors clau del consum col·laboratiu són: |
Ciències ambientals | L'hidrat de metà o clatrat de metà és un clatrat on majoritàriament el metà ocupa les cavitats que formen les molècules d'aigua. Per tant, és un cas especial dels hidrats de gas format per metà, que són els que més abunden en estat natural. |
Història | Els Bonaccosi fou una família italiana de Màntua que van ostentar el títol de prínceps del Sacre Imperi. El seu origen fou Tomo Bonacolsi, a través del seu fill Saraceno, el fill d'aquest Corradino, i el fill d'aquest Pinamonte, que fou l'ancestre dels Bonacossi. |
Psicologia | La teoria ERG o Teoria de Clayton Alderfer és una teoria del camp de la psicologia que planteja una revisió de la teoria de les necessitats de Maslow, consistent en l'agrupació de les necessitats humanes en les tres categories: existència, relació i creixement (growth, en anglès). La revisió va ser planteja pel psicòleg neerlandès Clayton Alderfer a començament dels anys 1970. |
Geologia | Un hivern volcànic és una baixada de la temperatura provocada per cendra volcànica i gotes d'àcid sulfúric, degudes a una forta erupció volcànica, presents en l'atmosfera i reflectint els raigs del Sol. |
Ètica | En ètica, es defineix la Regla d'Or com el principi de: tracta els altres com tu voldries que ells et tractessin. Aquesta frase apareix a l'evangeli de Mateu 7:12, però se'l considera un principi tan vell com la humanitat i, per tant, anterior al cristianisme. De fet, aquest principi es pot trobar en totes les cultures i societats i, amb algunes comptades excepcions, és el comú denominador de tots els codis de la moral i les religions. La Regla d'Or no s'ha de confondre pas amb la idea d'ull per ull i dent per dent de la justícia recíproca. La Regla d'Or es refereix no pas a reparació d'ofenses sinó a tractar els altres amb el mateix respecte i consideració amb què hom vulgui ser tractat. La regla d'or és sens dubte la base més essencial per al concepte modern de drets humans, en el qual cada individu té el dret per un tracte just, i una responsabilitat recíproca per garantir la justícia per als altres. Un element clau de la regla d'or és que una persona que intenta viure amb aquesta regla tracta a totes les persones amb consideració, no només als membres del seu propi grup. La Regla d'Or té les seves arrels en una àmplia gamma de cultures del món, i és un estàndard d'ús de les diferents cultures per a resoldre conflictes.La Regla d'Or té una llarga història, i un gran nombre de prominents figures religioses i filòsofs han replantejat el seu recíproc, la naturalesa bilateral de diverses maneres (no limitada a les formes anteriors). Com un concepte, la Regla d'Or té una història que és molt anterior al mateix terme "Regla d'Or" (o "Llei d'Or", com se li va anomenar des de la dècada de 1670). |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.