label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia | Chișineu-Criș (en hongarès: Kisjenő) és una ciutat del comtat d'Arad, Crișana (Romania). |
Química | El difosfat (antigament pirofosfat) és l'anió P 2 O 7 4 − {\displaystyle {\ce {P2O7^{4-}}}} que prové de l'àcid difosfòric, H 4 P 2 O 7 {\displaystyle {\ce {H4P2O7}}} . Els difosfats s'obtenen escalfant fosfats, per la qual cosa l'anomenaven pirofosfat, ja que el prefix “piro-” deriva del grec i significa “foc” en aquest context. Els difosfats són bons agents complementaris i tenen molts usos en la indústria química. La paraula difosfat és també el nom dels èsters formats per la condensació de compostos fosforilats biològicament mitjançant un fosfat inorgànic o per un difosfat de dimetilal·lil. Aquesta unió també es refereix a unions altament energètiques dels fosfats. Els difosfats són importants en la indústria bioquímica. L'anió P₂O₇4- s'abrevia PPi i és format per la hidròlisi d'ATP cap a AMP en les cèl·lules. ATP → AMP + PPiPer exemple, quan un nucleòtid s'incorpora en un ADN en elongació o un filament d'ARN mitjançant una polimerasa, el difosfat (PPi) és alliberat. La pirofosforòlisi és la reacció inversa de la polimerització, en la qual el difosfat reacciona amb el 3'-nucleotidmonofosfat (NMP o dNMP), el qual és agafat de l'oligonucleòtid per alliberar el trifosfat corresponent (dNTP procedent d'ADN, o bé NTP procedent d'ARN). L'anió difosfat té l'estructura P₂O₇4- i és un àcid anhídrid del fosfat. És inestable en solució aquosa i s'hidrolitza poc en fosfat orgànic: P₂O₇4− + H₂O → 2 HPO₄2−o bé abreujat: PPi + H₂O → 2 PiAquesta hidròlisi cap a fosfat inorgànic deixa la unió d'ATP cap a AMP i PPi de forma irreversible, i les reaccions bioquímiques relacionades amb aquesta hidròlisi també són irreversibles. Des del punt de vista de l'alta energia del fosfat, la hidròlisi de l'ATP cap a AMP i PPI requereix dos fosfats altament energètics, així com la reacció d'AMP a ATP requerirà dues reaccions de fosforilació. AMP + ATP → 2 ADP 2 ADP + 2 Pi → 2 ATPLa síntesi de difosfat de tetraetil va ser descrita per Philip de Clermount l'any 1854 en un reunió de l'Acadèmia Francesa de Ciències. |
Química | A New System of Chemical Philosophy, en català Un Nou Sistema de Filosofia Química és un llibre del químic anglès John Dalton (1766-1844), publicat a Manchester en dos volums entre 1808 i 1827, on s'exposa la primera teoria atòmica moderna. En aquesta obra, Dalton recupera la teoria atòmica de la matèria dels antics grecs. Considera que tota la matèria es compon d'àtoms indestructibles i indivisibles, que els diferents elements químics tenen diferents masses atòmiques i que aquests àtoms es mantenen sense canvis durant els processos químics. La idea clau de les masses atòmiques permet donar una explicació quantitativa de les reaccions químiques. El seu concepte d'"àtom" i d'"element químic" és d'importància fonamental, ja que proporciona un nou model de la realitat. També hi figura una de les primeres representacions de l'estructura molecular, en què els àtoms d'una molècula estan disposats en l'espai d'una manera específica, i permet formular les lleis relatives a combinació d'elements químics i proporciona representacions esquemàtiques de diverses combinacions possibles dels àtoms. Dels les vuit pàgines de figures la 4a és especialment significativa, ja que dona símbols per als àtoms dels diversos elements i els seus compostos. |
Arquitectura | La ventilació és la introducció intencionada d'aire exterior en un espai. La ventilació s'utilitza principalment per controlar la qualitat de l'aire interior diluint i desplaçant els contaminants interiors; també es pot utilitzar per controlar la temperatura interior, la humitat i el moviment de l'aire per beneficiar el confort higrotèrmic, la satisfacció amb altres aspectes de l'entorn interior o altres objectius. La introducció intencionada d'aire exterior se sol classificar com a ventilació mecànica, ventilació natural o ventilació en mode mixt (ventilació híbrida). La ventilació mecànica és el flux intencionat d'aire exterior impulsat per un ventilador cap a un edifici. Els sistemes de ventilació mecànica poden incloure ventiladors de subministrament (que empenyen aire exterior a un edifici), ventiladors d'escapament (que extreuen aire de l'edifici i, per tant, provoquen un flux de ventilació igual a l'edifici), o una combinació d'ambdós. La ventilació mecànica és sovint proporcionada per equips que també s'utilitzen per escalfar i refredar un espai.La ventilació natural és el flux passiu intencionat d'aire exterior cap a un edifici a través d'obertures previstes (com persianes, portes i finestres). La ventilació natural no requereix sistemes mecànics per moure l'aire exterior. En lloc d'això, es basa completament en fenòmens físics passius, com la pressió del vent o l'efecte de pila. Les obertures de ventilació natural poden ser fixes o ajustables. Les obertures ajustables es poden controlar automàticament (automatitzades), controlades pels ocupants (operables) o una combinació de totes dues.Els sistemes de ventilació de mode mixt utilitzen processos tant mecànics com naturals. Els components mecànics i naturals es poden utilitzar al mateix temps, en diferents moments del dia o en diferents estacions de l'any. Atès que el flux de ventilació natural depèn de les condicions ambientals, no sempre proporciona una quantitat adequada de ventilació. En aquest cas, es poden utilitzar sistemes mecànics per complementar o regular el flux natural. |
Art | La caiguda d'Ícar (al principi titulat Les forces de vida i d'esperit que triomfen per sobre del mal o senzillament el Mural de la UNESCO) és un mural fet per Pablo Picasso. Està fet amb 40 rajoles de caoba pintades, cobrant una superfície de 90 metres quadrats, fet que el converteix en l'obra més gran de Picasso. Va ser encarregat per l'edifici de la seu central de la UNESCO a París i va ser inaugurat el 29 de març de 1958. |
Art | Frontis és la part davantera d'un moble. |
Robòtica | Hans Moravec (30 de novembre de 1948, Kautzen, Àustria) és un investigador en robòtica de la Carnegie Mellon University. És conegut pels seus escrits sobre robòtica, intel·ligència artificial, i en general sobre l'impacte de la tecnologia en la societat. Hom el considera un futuròleg que ha publicat diversos articles des de l'òptica del transhumanisme. En la seva tasca com a enginyer Moravec ha desenvolupat diverses tècniques de visió artificial. El seu propi cognom dona nom a una espècie d'éssers sentidors anomenats moravecs dins de la tetralogia de ficció Ilió/Olymp de Dan Simmons. Aquests éssers són l'evolució dels robots que va enviar la humanitat per explorar el Sistema Solar exterior, i compten amb característiques humanoides (com la passió per l'art i alguns òrgans funcionals), robòtiques (com ara braços, cossos blindats o actuadors), i cibernètiques (com ara cervells ampliats). |
Cultura popular | Momijigari (紅葉狩, Momijigari?), del japonès momiji (紅葉, momiji?), "fulles vermelles" o "arbre d'auró", i kari (狩り, kari?), "caçar", és la tradició japonesa d'anar a veure les fulles que s'han tornat vermelles a la tardor. L'auró japonès (Acer palmatum) és un dels paisatges més bonics de tardor al Japó. N'hi ha una gran varietat, de totes mides i colors, i això fa que durant la tardor els boscos japonesos s'omplin d'una gran varietat de colors. El Momijigari és un esdeveniment nacional, una autèntica festa, tal com passa amb el Hanami, festa de la primavera quan floreixen els cirerers. El costum d'anar a veure el canvi de colors dels aurons s'inicia en l'antiguitat a la Cort de Kioto, concretament a l'època Edo (1600-1868) i es va popularitzar fins a convertir-se en una festa d'identitat nacional, present en totes les arts plàstiques, en la literatura i en la vida quotidiana dels japonesos. Evidentment va lligat a la filosofia Zen, al gran amor per la natura i a la contemplació. |
Telecomunicacions | A les matemàtiques i processament de senyals, la transformada Z converteix un senyal que estigui definit en el domini de temps discret (que és una seqüència de nombres reals) en una representació en el domini de la freqüència complexa. El nom de transformada Z ve de la variable del domini, així com es podria anomenar "Transformada S" a la Transformada de Laplace. Un nom més adequat per a la transformada Z podria ser "Transformada de Laurent", ja que està basada en la sèrie de Laurent. La transformada Z és als senyals de temps discret el mateix que Laplace als senyals de temps continu. |
Multimèdia | CDex És un programari lliure per Extracció d'Àudio Digital de CD d'Àudio (el que es coneix com a ripejar CD) i conversió de format de l'àudio per Microsoft Windows. Converteix pistes de CDDA d'un CD a arxius de so d'ordinador estàndards, com WAV, Mp3, o Ogg Vorbis. CDex es distribuïa com a programari lliure sota els termes del GNU Llicència Pública General (GPL); tanmateix, tot i que la pàgina web reclama que això és encara el cas, cap codi font ha estat alliberat des del 2005. Iniciat per Albert L. Faber, ara és desenvolupat i mantingut per Georgy Berdyshev. CDex és capaç de convertir àudio de CD a diversos formats incloent-hi WAV, Vorbis, Mp3 (utilitzant el codificador LAME), VQF, Musepack, APE, i molts altres. A partir de la versió 1.70b2 es pot codificar en format FLAC de forma nativa, però per la versió 1.51 FLAC o d'altres codecs es pot fer servir un codificador extern. Per comoditat, dona suport CD-Text per afegir de forma fàcil, els noms de cançons, artistes, àlbums a les pistes extretes dels CDs. També pot identificar (la majoria) de CDs d'àudio mitjançant una base de dades en línia (freedb). També inclou cdparanoia per una lectura de CD robusta. Es considera CDex És considerat per ser molt configurable i relativament fàcil d'utilitzar. |
Mitologia | La mitologia creek és la mitologia pròpia del poble indígena creek que originalment habitava el sud-est dels Estats Units; també s'anomenen muskogee (en muskogi: mvskoke [məskoke]), que és el nom pel qual s'identifiquen en l'actualitat. Els muscogees moderns viuen principalment en els estats d'Oklahoma, Alabama, Geòrgia, i Florida; el seu idioma és el muskogi. Els seminola són parents dels muscogee i també parlen el mateix idioma. Els creeks són considerats una de les cinc tribus civilitzades. Després de la guerra creek molts d'ells van escapar a Florida per crear la tribu seminola. Els creek eren probablement descendents dels pobles de la cultura del Mississipí, que vivien al llarg del riu Tennessee. |
Ètica | Pres de consciència (referit internacionalment com a POC per les sigles de l'original anglès prisoner of conscience) és un terme referit a qualsevol persona empresonada per la seva raça, religió, ètnia, idioma, orientació sexual o creences. La principal diferència amb el concepte més ampli de pres polític és que en queden explícitament excloses les persones que hagin defensat o practicat la violència per a l'assoliment dels seus objectius. Fou creat a principis dels anys seixanta pel grup de pressió pels drets humans Amnistia Internacional. Actualment l'ús del concepte s'ha estès més enllà d'aquesta organització i sovint s'utilitza com a sinònim de pres polític, per oposició a pres comú. Atès que cap Estat, incloent-hi les dictadures o els estats semidemocràtics o autoritaris, no reconeix l'existència d'aquesta mena de discriminacions, la figura és absent de totes les legislacions i de tots els codis penals. |
Matemàtiques | Un decimal és una fracció de la desena part d'un nombre enter. |
Arquitectura | La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major. En algunes esglésies la capçalera és el lloc on se situa el cor. |
Biblioteconomia | El Centre de Documentació Marítima és un centre de documentació dedicat a la temàtica marítima, conformat pel conjunt de documentació especialitzada format pels fons documentals del Museu Marítim de Barcelona i el Centre de Documentació de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Es tracta d'un equipament cultural que té com a finalitat col·leccionar i recuperar, ordenar i classificar, seleccionar i difondre informació referida a temàtica marítima continguda en les fonts documentals, i posar-la al servei de l'usuari.Al seu torn, el "Centre de Documentació del Port de Barcelona" té per objectiu satisfer les necessitats documentals dels treballadors i directius de l'Autoritat Portuària de Barcelona i difondre la cultura marítima portuària.El "Centre de Documentació Marítima" està estructurat i organitzat en cinc grans apartats: la Biblioteca, l'Hemeroteca, el Fons cartogràfic, el Fons d'imatges i l'Arxiu històric. La biblioteca, que fou inaugurada el 1942, aplega els fons de l'Institut Nàutic Mediterrani (1929-1936) i del Museu Marítim de Barcelona, i està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l'entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural. L'hemeroteca complementa la informació de la biblioteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim. El fons cartogràfic està constituït a partir de donacions i compres i té dues grans seccions: la col·lecció de cartografia nàutica i la col·lecció de plànols de vaixells. La primera comprèn més de dues mil cartes nàutiques i atles geogràfics i nàutics impresos des del segle XVII fins a l'actualitat. Destaquen les obres de Vicente Tofiño de San Miguel, Gilles Robert de Vaugondy i M. Bellin. La col·lecció de plànols de vaixells procedeix de companyies navilieres, com, per exemple, l'empresa Nuevo Vulcano de Barcelona, i de particulars relacionats amb la construcció naval. Els plànols més antics que es poden trobar es remunten al segle xviii, i els més notables són els de l'Ictineu de Narcís Monturiol. El fons d'imatges està format per fotografies, les més antigues de les quals són de l'inici del segle xx, i per audiovisuals, que procedeixen del Port de Barcelona, de la Filmoteca de Catalunya, del NO-DO i de l'Autoritat Portuària de Barcelona. L'arxiu històric té dues grans seccions: l'arxiu històric del Museu Marítim, que aplega la documentació generada pel Museu Marítim, per fons d'empreses com ara la Compañía Trasatlántica Española i per fons personals com els de Ferran Arranz, Josep Maria Gavaldà, Josep Carrogio, Joan Soldevila Cantó i Enric Cubas i l'arxiu històric del Port de Barcelona; i l'arxiu històric del Port de Barcelona, que conté la documentació de la Junta d'Obres del Port de Barcelona i permet conèixer l'evolució del port des del 1869 fins a l'actualitat. El Centre de Documentació Marítima disposa, a més a més, d'un conjunt de bases de dades molt complet. A banda, també té com a objectiu prioritari convidar institucions afins a unir-se al projecte, sumant els fons documentals procedents d'altres institucions, en concepte de dipòsit, donació o qualsevol altra fórmula que s'estipuli entre les parts. |
Informàtica | HIDS, Sistema de detecció d'intrusos en un Host. Cerca detectar anomalies que indiquen un risc potencial, revisant les activitats en la màquina (host). Pot prendre mesures protectores. És un tipus de Sistema de detecció d'intrusos.Les funcions d'aquest tipus de programari són molt similars a les dels IDS. Configuracions típiques permeten diversos HIDS repartits per la xarxa que envien els seus resultats a un servidor centralitzat que els analitzarà a la recerca dels riscos i alertes abans esmentats. Est va ser el primer tipus de programari de detecció d'intrusos que es va dissenyar, sent l'objectiu original el Mainframe, on la interacció exterior era infreqüent. |
Fiscalitat | La llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea és una llista que inclou països i territoris o regions on certs impostos o comissions són escassos o inexistents, fet que implica que moltes empreses i individus amb elevat poder adquisitiu s'estableixin en aquests. Llista completa dels països o territoris considerats paradisos fiscals de la Unió Europea. Principat d'Andorra Antilles Holandeses Aruba Emirat de l'Estat de Bahrain Sultanat de Brunei República de Chipre Unió dels Emirats Àrabs Units Gibraltar Hong-Kong Anguilla Antigua i Barbuda Les Bahames Barbados Bermudes Illes Caimans Illes Cook República de Dominica Granada Fiji Illes de Guernsey i de Jersey (Illes de Canal) Jamaica República de Malta Illes Malvines Illa de Man Illes Marianes Maurici Montserrat República de Naurú Illes Salomó Saint Vincent i les Grenadines Santa Llúcia República de Trinitat i Tobago Illes Turks i Caicos República de Vanuatu Illes Verges Britàniques Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica Regne Haiximita de Jordània República Libanesa República de Liberia Principat de Liechtenstein Gran Ducat de Luxemburg, pel que fa a les rendes percebudes per les societats a què es refereix el paràgraf 1 del Protocol annex al Conveni, per evitar la doble imposició, de 3 de juny de 1986 Macau Principat de Mònaco Sultanat d'Oman República de Panamá República de San Marino República de Seychelles República de Singapur |
Biotecnologia | Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans. La definició que dona l'OMS per a vacuna és «qualsevol preparació destinada a crear immunitat contra una malaltia estimulant la producció d'anticossos. Pot tractar-se, per exemple, d'una suspensió de microorganismes morts o atenuats, o de productes o derivats de microorganismes. El mètode més habitual per administrar els vaccins és la injecció, encara que algunes s'administren amb un vaporitzador nasal o oral.»Aquesta preparació, una vegada introduïda en l'organisme, indueix una resposta immunitària específica contra el microorganisme patogen injectat. L'objectiu és de crear, a conseqüència d'aquesta resposta de defensa, una certa memòria immunitària.Un cop s'administra la vacuna, té lloc el procés següent dins de l'organisme: Activació de les cèl·lules presentadores d'antígens per iniciar el processament antigènic. Activació de limfòcits T (immunitat cel·lular) i B (immunitat humoral) amb la formació d'una gran quantitat de cèl·lules de memòria. Reconeixement de múltiples epítops per part dels limfòcits T. Persistència dels antígens als teixits limfoides, on els limfòcits B de memòria continuen produint anticossos al llarg del temps.La vacuna ideal hauria de ser: de fàcil administració, de fàcil conservació, que indueixi una resposta llarga i duradora davant d'un gran nombre d'agents infectius, que no afecti els anticossos maternals, que no engendri animals portadors, i que permeti de discriminar entre vaccinats i infectats. |
Geografia | Dumbrăveni (abans de 1945 Ibașfalău; en alemany: Elisabethstadt; en Dialecte saxó: Eppeschdorf; hongarès: Erzsébetváros) és una ciutat al nord del comtat de Sibiu, al centre de Transsilvània, al centre de Romania. La ciutat administra dos pobles, Ernea (Ehrgang; Argung; Szászernye) i Șaroș pe Târnave (Scharosch; Šuerš; Szászsáros). Dumbrăveni es troba a la vora del riu Târnava Mare, 20 km (12 mi) a l'est de la ciutat de Mediaș, la segona ciutat més gran del comtat, i 77 km (48 mi) al nord-est de Sibiu, la seu del comtat. Es troba a l' altiplà de Transsilvània, a la frontera amb el comtat de Mureș, a mig camí entre Mediaș i Sighișoara.La ciutat la travessa la la carretera nacional DN14 que connecta Sibiu amb Sighișoara per la seva vora sud. També hi ha una estació de tren que dóna servei a la línia 300 de la xarxa CFR, que connecta Bucarest amb la frontera hongaresa prop d'Oradea. El jaciment de gas Șaroș està situat al territori de Dumbrăveni. Segons el cens del 2011, el 71,1% dels habitants eren romanesos, el 18,4% gitanos, el 9,2% hongaresos i l'1% alemanys. |
Geologia | La strengita és un mineral de la classe dels fosfats que rep el seu nom de l'alemany J.A.Streng (1830-1897). Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'strengita pertany a "08.CD: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, amb proporció RO₄:H₂O = 1:2" juntament amb els següents minerals: kolbeckita, metavariscita, fosfosiderita, mansfieldita, escorodita, variscita, yanomamita, parascorodita, ludlamita, sterlinghil·lita i rollandita. |
Filosofia | Eduard Batlle i Pomar (Lleida, 1974) és un poeta, filòsof i antropòleg català que viu a Castelldans. |
Ecologia | Un vehicle híbrid elèctric és un vehicle elèctric de propulsió alternativa que combina l'ús d'un motor mogut per energia elèctrica provinent de bateries i un motor de combustió interna. Els models més recents i usats es basen en patents de l'enginyer Víctor Wouk, anomenat el "Pare del cotxe híbrid". A nivell mundial el 2009 ja circulaven més de 2,5 milions de vehicles híbrids elèctrics lleugers, liderats pels Estats Units —amb 1,6 milions—, seguit pel Japó (més de 640.000) i Europa (més de 235 mil). A nivell mundial, els models híbrids fabricats per Toyota Motor Corporation van sobrepassar la marca històrica de 2 milions de vehicles venuts a l'agost de 2009, que és seguida per Honda Motor Co. Ltd amb més de 300 mil híbrids venuts fins al gener de 2009, i Ford Motor Company, amb més de 122.000 híbrids venuts fins a finals de 2009. |
Arquitectura | Un Multiplicador d'aire o multiplicador de flux Coandă és un tipus de ventilador que bufa l'aire a través d'un anell sense pales externes. Els seus pales estan ocultes a la base. El primer concepte va ser creat per Toshiba en 1981. Dyson afirma que els seus ventiladors sense aspes produeixen un flux d'aire més constant i fort que els ventiladors tradicionals. |
Informàtica | Un escriptori web o webtop és un entorn d'escriptori incrustat en un navegador web o en una aplicació client similar. Un Webtop integra aplicacions web, serveis web, aplicacions client-servidor, servidors d'aplicacions, i aplicacions en el client local en un entorn d'escriptori usant la metàfora de l'escriptori. Els escriptoris web proporcionen una interfície gràfica d'usuari similar a la de Windows, Mac OS o de sistemes Unix i Linux. Es tracta d'un escriptori virtual que s'executa en un navegador web. En un webtop les aplicacions, dades, arxius, configuració, opcions i privilegis d'accés, es troben de forma remota a la xarxa. Gran part de la informàtica es porta a terme de forma remota. El navegador s'usa principalment per a finalitats de visualització i d'entrada. Els termes "escriptori web" i "webtop" són diferents dels del sistema operatiu web, un sistema operatiu en xarxa com TinyOS o un sistema operatiu distribuït com Inferno. En l'ús popular, l'escriptori web, es relaciona a vegades incorrectament com a sistemes operatius web, o simplement WebOS. Exemples de Webtop són EyeOS, universeOS i Oneye. |
Informàtica | Logoport és un programari de traducció assistida per ordinador que utilitza una memòria de traducció emmagatzemada a una base de dades central en línia. Aquesta memòria de traducció proporciona als traductors unitats de traducció anteriors similars en les quals es basen les noves traduccions. La configuració i les traduccions anteriors de la base de dades central, que pot contenir una immensa quantitat de paraules i oracions, poden utilitzar-se per realitzar la traducció a partir de les frases prèviament traduïdes. És un programa patentat propietat de l'empresa de localització Lionbridge. |
Agricultura | El míldiu (de l'anglès mildew) és una malaltia produïda per fongs. Ataca a les fulles, a la tija i a les fruites i produeix una pèrdua del seu color. Es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs, que apareixen a conseqüència del seu creixement. |
Geografia | Ytterby és un poble a l'illa de Resarö, a l'Arxipèlag d'Estocolm, a Suècia. Pertany a la municipalitat de Vaxholm. El poble és famós per la mina d'Ytterby, on es van descobrir algunes terres rares. Entre elles es troben els elements químics erbi, terbi, iterbi, i itri, tots ells nomenats en homenatge al poble, el gadolini (nomenat en homenatge al professor finlandès Johan Gadolin), l'holmi (pel nom llatí d'Estocolm), i el tuli (de "Thule", nom antic d'Escandinàvia). El 1989 l'ASM International society instal·là una placa a l'antiga entrada de la mina. |
Química | A continuació es mostra la llista de coeficients de dilatació tèrmica dels elements. Tots els valors estan referits a 25 °C (298 K), excepte que s'indiqui el contrari. |
Història | Annelies Marie Frank, coneguda com a Anne Frank (Frankfurt del Main, Alemanya, 12 de juny de 1929 - Bergen-Belsen, Alemanya, febrer o març de 1945), fou una adolescent alemanya jueva nascuda a Frankfurt del Main a Alemanya. És autora d'El diari d'Anne Frank, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.Amb l'arribada al poder d'Adolf Hitler, el mes de gener de 1933, la família marxà de Frankfurt a Amsterdam amb la intenció d'escapar de les persecucions nazis. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus s'intensificaren i la seva família s'amagà, el juliol de 1942, en una cambra secreta condicionada, a la part del darrere, de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el moment d'amagar-se, Anne tenia tretze anys. Després de dos anys a la casa del darrere, el grup fou traït i deportat als camps d'extermini nazis. Set mesos després de la seva detenció i alguns dies després de la defunció de la seva germana Margot, Anne moria del tifus al camp de Bergen-Belsen. En acabar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol Het Achterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942-1 Augustus 1944 (La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944). El diari l'hi van regalar a Anne pel seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al 1r d'agost de 1944. Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust. |
Filologia | L'Acadèmia de la Llengua i Literatura Persa és la institució encarregada de regular el persa des de 1935. Els seus fundadors van ser Mohammad Ali Foroughi i Ali Asghar Hekmat. Els acadèmics procedeixen de l'Iran, Tadjikistan, Afganistan i l'Uzbekistan i estan encarregats de fer recerca sobre la literatura i les tradicions perses, vetllar per l'ortografia de l'idioma i la seva adaptació a les exigències canviants de cada moment històric. |
Pseudociència | Luz Amparo Cuevas Arteseros (1931-2012) va ser una suposada vident catòlica espanyola. Amparo Cuevas va prendre rellevància a partir del 14 juny de 1981 quan va afirmar que se li havia aparegut la Verge dels Dolors a la finca de Prado Nuevo al municipi madrileny de El Escorial. Arran d'aquestes declaracions va sorgir un moviment religiós que ha mobilitzat milers de persones que van al lloc de les suposades aparicions marianes. Es va anomenar "vident de l'Escorial" en referència al municipi on Amparo va afirmar que s'havien produït les aparicions. Aquestes aparicions encara no han estat reconegudes per l'Església Catòlica i han creat polèmica que ha arribat fins als tribunals. Tot el que a partir de 1981 va sorgir al voltant d'aquests fets ha estat qualificat per alguns «secta i negoci destructiu». |
Pedagogia | André de Gouveia (o Gouvéa) (Béja,1497- Coïmbra 9 de juny de 1548) fou un humanista i pedagog portuguès vinculat al Renaixement francès. |
Telecomunicacions | La modulació de freqüència de pols (amb acrònim anglès PFM) és un mètode de modulació per representar un senyal analògic utilitzant només dos nivells (1 i 0). És anàloga a la modulació d'amplada de pols (PWM), en què la magnitud d'un senyal analògic es codifica en el cicle de treball d'una ona quadrada. A diferència del PWM, en el qual l'amplada dels polsos quadrats es varia a una freqüència constant, PFM fixa l'amplada dels polsos quadrats mentre varia la freqüència. En altres paraules, la freqüència del tren de polsos es varia d'acord amb l'amplitud instantània del senyal modulant a intervals de mostreig. L'amplitud i l'amplada dels polsos es mantenen constants.PFM és un mètode per codificar senyals analògics en trens de polsos quadrats i, per tant, té una gran varietat d'aplicacions. Hi ha dificultats pràctiques en el disseny de l'electrònica quan es treballa amb freqüències no fixes, com ara els efectes de la línia de transmissió en la disposició de la placa i la selecció de components magnètics, de manera que, en general, es prefereix el mode PWM. Tanmateix, hi ha casos selectes en què el mode PFM és avantatjós. El mode PFM és una tècnica comuna per augmentar l'eficiència de la commutació de convertidors DC-DC reduïts (convertidors buck) quan condueixen càrregues lleugeres. |
Heràldica | L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals). El seu blasonament, per tant, és el següent: escut quarterat: 1r i 4t quarters d'or, quatre pals de gules; 2n i 3r quarters d'atzur, un castell d'argent damunt ones i amb una palmera a dalt. L'escut està timbrat amb una corona reial nua amb una rata pinyada de sable (negra) amb les ales obertes. La forma de l'escut és caironada (forma típica dels escuts municipals de soca catalana). La corona reial indica que fou capital del Regne de Mallorca. Els pals indiquen la vinculació a la dinastia catalana. El castell damunt ones representa un regne damunt la mar, representat pel castell reial de l'Almudaina de Palma. La palmera damunt el castell és un afegit humanista, fet al segle xv quan es relaciona la ciutat de Mallorca amb la Palma romana, es tracta doncs d'un símbol parlant. La rata pinyada és una evolució de l'empresa o divisa de la víbria o Drac Alat utilitzada com a cimera reial des de Pere el Cerimoniós i fins a Carles I, per tant, com a senyal de la casa reial aragonesa és redundant amb els Quatre Pals. |
Periodisme | El còmic periodístic és un gènere del còmic de no-ficció i una forma de periodisme mitjançant les formes del còmic.El periodisme en còmic combina el periodisme interpretatiu (que mescla informació i opinió) i el discurs del còmic (que combina el llenguatge lingüístic i el llenguatge pictòric).Rocco Versaci explica que el còmic periodístic és menys probable de manipular la veracitat del missatge per la marginalitat del mitjà. |
Informàtica | La videovigilància IP és una tecnologia de vigilància visual que combina els beneficis analògics dels tradicionals CCTV (Closed Circuit Television) amb els avantatges digitals de les xarxes de comunicació IP (Internet Protocol), tot permetent la supervisió local i/o remota d'imatges i àudio així com el tractament digital de les imatges, per a aplicacions com el reconeixement de matrícules o el reconeixement facial, entre d'altres. Aquesta tecnologia resulta més senzilla i econòmica que un CCTV, ja que aprofita la xarxa informàtica empresarial, és a dir, el mateix cablejat que s'utilitza per a la comunicació de dades, accés a Internet o correu electrònic, sense necessitat de comptar amb una infraestructura de cablejat coaxial específica per a la xarxa de videovigilància. La majoria de les instal·lacions més modernes estan canviant la tecnologia analògica a favor de la videovigilància IP, donada la seva versatilitat, funcionalitat, senzillesa i optimització de les infraestructures existents en la companyia. Entre els avanços més destacats dels últims anys, a més de les capacitats sense fils que eliminen, i fins i tot l'estesa de cablejat, trobem l'alta resolució d'imatges que ofereixen les càmeres megapíxel (1,3 megapíxels), la inclusió de sistemes d'intel·ligència per al tractament de vídeo i la gestió d'esdeveniments o comptadors digitals. És possible capturar un vídeo i emmagatzemar-ho a pocs fotogrames per segon o activar l'enregistrament només en determinades circumstàncies ja sigui per la detecció de moviments en una zona determinada o per franges horàries. La millora de la resolució va acompanyada d'elevades taxes de compressió per tal d'evitar alts consums d'ample de banda i espai d'emmagatzematge, amb estàndards com l'H.264, que simplifiquen significativament l'emmagatzematge en els NVR (Network Video Recorders) o servidors de vídeo respecte a altres formats com el vídeo Motion JPEG, MPEG-4. Aquests avenços tecnològics van propiciar que assessories com IP Video Market, al seu informe de ‘Video Surveillance Market Size and Forecast Guide 2010’, estimessin que el mercat de la videovigilància IP superaria al de la CCTV (analògic) entre 2010 i 2012, amb un creixement d'un 200%. |
Informàtica | El vídeo 180°, o VR180, és un nou format de realitat virtual que es limita a oferir un camp de visió de 180°, a diferència dels 360° que ofereix el vídeo 360°. Aquesta proposta d'experiència inmersiva va ser presentada per Google l'any 2017, amb la idea que no sempre interessa oferir una perspectiva de 360° de tot el que passa a l'escena, i en alguns casos un camp de visió de 180° ja permet una correcte experiència immersiva. Per tant, només es pot gaudir d'imatge mirant frontalment, i no d'allò que es trobaria darrere de l'usuari. |
Informàtica | Bitextor és una aplicació lliure de codi obert que té com a objectiu la generació de memòries de traducció a partir de llocs web multilingües, que són utilitzats com a corpus base. Bitextor ha estat publicat sota llicència GNU GPL v2. L'aplicació descarrega tots els fitxers HTML del lloc web indicat per l'usuari. Aleshores, realitza un preprocessament per a convertir-los a un format coherent i adequat per a les següents etapes. Seguidament, s'hi aplica un conjunt d'heurístiques (principalment basades en l'estructura d'etiquetes HTML i la longitud de les cadenes de text) per a fer parelles de fitxers que seran considerats com a candidats a contenir el mateix text en diferents idiomes. A partir d'aquests candidats, es generen les memòries de traducció en format TMX mitjançant la llibreria LibTagAligner, que utilitza les etiquetes HTML i la longitud dels blocs de text (també) per a realitzar l'alineament. L'objectiu d'aquesta eina és el de facilitar l'obtenció de corpus multilingüe a partir d'Internet. Bitextor va ser desenvolupat, en un principi, per a facilitar el procés d'entrenament d'aplicacions de traducció automàtica i, concretament, la de la plataforma Apertium. |
Aeronàutica | El codi d'aeroports IATA és un codi de tres lletres el qual designa a cada aeroport del món. Aquests codis són decidits per l'Associació Internacional del Transport Aeri o també anomenada IATA (abreviat de l'anglès International Air Transport Association). Els codis no són únics: 323 dels aproximadament 20.000 codis són utilitzats per més d'un aeroport. Les lletres mostrades clarament en les etiquetes de l'equipatge utilitzades en les taules d'embarcament dels aeroports és una mostra de l'ús d'aquests codis. La seva confecció es realitza prenent, com a primera opció, tres lletres del nom de la ciutat a la qual l'aeroport serveix (Frankfurt=FRA), però no tenen per què ser les tres primeres lletres (Barcelona=BCN) ni és necessari utilitzar la inicial del nom de la ciutat. A Espanya, els aeroports gestionats per Aena Aeropuertos segueixen aquesta regla general: Alacant-ALC, Almeria-LEI, Badajoz-BJZ, Barcelona-BCN, Bilbao-BIO, Burgos-RGS, Córdoba-ODB, Girona-GRO, Ibiza-IBZ, Arrecife-ACE, Las Palmas de Gran Canària-LPA, León-LEN, Madrid-MAD, Màlaga-AGP, Mahón-MAH, Múrcia-San Javier-MJV, Oviedo-OVD, Pamplona-PNA, Reus-REU, Santander-SDR, València-VLC, Valladolid-VLL, Valverde-VDE, Vigo-VGO, Vitòria-VIT, i Zaragoza-ZAZ. |
Matemàtiques | En teoria de la probabilitat, s'anomena Distribució de Cauchy amb paràmetres x 0 , γ {\displaystyle \ x_{0},\,\gamma } i es denota per C ( x 0 , γ ) {\displaystyle {\mathcal {C}}(x_{0},\gamma )} (on x 0 ∈ R {\displaystyle x_{0}\in \mathbb {R} } i γ ∈ ] 0 , + ∞ [ {\displaystyle \gamma \in \,]0,\,+\infty [\,} ) la distribució definida per la funció de densitat de probabilitat següent : f ( x ) = 1 π γ ( x − x 0 ) 2 + γ 2 , x ∈ R . {\displaystyle f(x)={\frac {1}{\pi }}\,{\frac {\gamma }{(x-x_{0})^{2}+\gamma ^{2}}},\ x\in \mathbb {R} .} Quan x 0 = 0 {\displaystyle x_{0}=0} , aleshores es diu que tenim una distribució de Cauchy centrada en l'origen . |
Mitologia | La lluna com a divinitat és una figura constant en les mitologies d'arreu del món. El culte a la lluna és constant des de la prehistòria, s'han trobat petits ídols amb forma de lluna (a vegades barrejat amb el culte al brau, per les banyes) de l'edat del bronze. |
Festivals | Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment a la tropa sagrada tebana, però aquesta no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o homosexuals entre els militars dels exèrcits grecs. Eren freqüentment utilitzades tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar, com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra. Ja es poden veure indicis d'aquesta classe de pràctiques en la Ilíada d'Homer, per exemple en la relació entre els herois Aquil·les i Pàtrocle. Tant els historiadors moderns com els antics grecs consideren els relats homèrics com un model a l'antiga Grècia. Encara que Homer no descriu explícitament una relació sexual entre dos homes en cap de les seves obres molts grecs interpretaven la relació entre Aquil·les i Pàtrocle com a amorosa, perquè la parella posa èmfasi a lluitar junts per sobre d'anar amb la seva tribu i per la desmesurada reacció d'Aquil·les davant la mort de Pàtrocle. Malgrat l'exemple anterior la relació típica descrita per molts altres escriptors prenia la forma de relació pederasta, i les relacions entre homes d'edat equivalent eren més rares. |
Psicologia | El trastorn de conversió, o trastorn de símptomes neurològics funcionals, és una categoria diagnòstica utilitzada en alguns sistemes de classificació psiquiàtrica. De vegades s'aplica a pacients que presenten símptomes neurològics, com ara entumiment, ceguesa, paràlisi o convulsions, que no són consistents amb una causa orgànica ben establerta, i que causen angoixa important. Es creu que aquests símptomes sorgeixen com a resposta a situacions estressants que afecten la salut mental d'un pacient o a una condició de salut mental permanent com la depressió. El trastorn de conversió es manté en el DSM-5, però amb el subtítol de trastorn de símptomes neurològics funcionals. Els nous criteris cobreixen el mateix rang de símptomes, però eliminen els requisits de la presència d'un estressor psicològic. ICD-10 classifica el trastorn de conversió com un trastorn dissociatiu mentre que el DSM-V el classifica com un trastorn de símptomes somàtics. La teoria del trastorn de conversió prové de l'antic Egipte i antigament era conegut com a histèria i ceguesa histèrica. El concepte de trastorn de conversió va cobrar protagonisme a finals del segle xix, quan Jean-Martin Charcot, Sigmund Freud i el Pierre Janet van centrar els seus estudis sobre el tema. Abans dels seus estudis, sovint es creia que les persones amb histèria simulaven la malaltia. El terme "conversió" té els seus orígens en la doctrina de Freud sobre la qual l'ansietat es "converteix" en símptomes físics. |
Ciències de la salut | En farmacologia, els agonistes parcials són fàrmacs que s'uneixen i activen un receptor donat, però que tenen només una eficàcia parcial en el receptor respecte a un agonista complet. També poden ser considerats lligands que mostren els dos efectes, l'agonista i l'antagonista - quan un agonista complet i un agonista parcial són presents al mateix temps, l'agonista parcial actua com un antagonista competitiu, competint amb l'agonista complet per a l'ocupació del receptor i produint una disminució neta en l'activació del receptor que s'observa sols amb l'agonista complet. Clínicament, els agonistes parcials poden ser utilitzats per activar receptors per donar una resposta submàxima desitjada quan no hi ha quantitats endògenes adequades del lligant, o poden reduir la sobreestimulació dels receptors quan hi ha quantitats excessives del lligand.Alguns fàrmacs comuns que actualment han estat classificats com agonistes parcials en certs receptors inclouen la buspirona, aripiprazol, buprenorfina, i desmetilclozapina. Exemples de lligands que activen el receptor gamma activat pel proliferador de peroxisomes (PPAR-gamma) com agonistes parcials són honokiol i falcarindiol. |
Sociologia | La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA [ber'ɣuɲo̞]), i de vegades lo vergonhament ([berˌɣuɲo̞'men]) en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat. Així doncs, aquestes pràctiques les va patir la major part de la població francesa, tant occitanoparlants com catalanoparlants, corsos, bascs, bretons, etc. La vergonha era i és practicada amb la intenció que hom se senti avergonyit de la pròpia llengua materna si no és el francès. Per a aconseguir el fet es promou l'exclusió, la humiliació i l'ostracisme a l'escola, reforçats per l'absència de mitjans de comunicació en la llengua «minoritària». Aquest intent de genocidi lingüístic ha estat promogut per diferents homes de poder i polítics francesos, des de Francesc I de França (Edicte de Villers-Cotterêts) fins a Nicolas Sarközy de Nagy-Bocsa. |
Objectes astronòmics | Eta de l'Hidra Femella (η Hydrae) és un estel a la constel·lació de l'Hidra Femella de magnitud aparent +4,30. D'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, s'hi troba a 586 anys llum (180 parsecs) respecte al sistema solar. No té nom propi habitual, si bé va rebre, per part d'Ulugh Beg, el nom de Min al Azʽal, «pertanyents a la zona deshabitada», juntament amb δ Hydrae, ε Hydrae, ζ Hydrae, ρ Hydrae i Al Minliar al Shuja (σ Hydrae). |
Física | L'homosfera és la capa de l'atmosfera de la Terra en la qual els seus components químics estan barrejats de manera homogènia. La causa principal d'aquest estat uniforme és que el recorregut lliure mig entre molècules és negligible en comparació amb la magnitud del moviment d'advecció de l'aire. Els gasos no se separen segons el seu pes molecular perquè el moviment d'advecció barreja l'atmosfera constantment. L'homosfera comença a la superfície de la Terra, s'estén fins a una altitud d'aproximadament 80 km i se subdivideix en troposfera, estratosfera i mesosfera. L'homosfera es troba a sota de l'heterosfera, que s'estratifica segons el pes molecular dels gasos que la constitueixen. |
Arqueologia | Khaled al-Asaad (àrab: خالد الأسعد, Ḫālid al-Asʿad) (Palmira, 1 de gener de 1932 – Palmira, 18 d'agost de 2015) fou un arqueòleg sirià, encarregat durant més de 40 anys de la direcció del jaciment de Palmira, a Síria. El maig de 2015, en el context de la Guerra civil siriana, Palmira va caure sota control del grup armat Estat Islàmic, fet que provocà la captura del reputat arqueòleg. Khaled al-Asaad fou executat per Estat Islàmic el 18 d'agost d'aquell mateix any.Nascut a Palmira el 1932, al-Asaad es va fer càrrec de la direcció del jaciment arqueològic entre 1963 i 2003, moment en què es va jubilar. Entre altres projectes, va col·laborar amb la UNESCO i la Comissió Europea en temes relacionats amb Palmira. Els descobriments més importants en què participà foren la descoberta de la intersecció més gran de la ciutat, així com de tombes diverses al voltant de les restes arqueològiques. Davant els anuncis de l'arribada de les tropes d'Estat Islàmic, va ajudar a evacuar les peces més rellevants del museu del jaciment. A més de les seves tasques de direcció, al-Asaad va escriure més de 20 llibres relacionats amb Palmira i la Ruta de la Seda; també era expert en arameu, idioma del qual en va traduir diversos textos fins al 2011. Al llarg de la seva vida rebé honors a França, Polònia i Tunísia. |
Lingüística | Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons. El conjunt de lletres usades en una llengua formen el seu alfabet. Les lletres s'ordenen de manera fixa (ordre alfabètic) i cadascuna rep un nom que la diferencia de la resta. En determinats alfabets o codis, a més a més, tenen un valor numèric assignat. Aquest és el cas dels números romans i les lletres d'altres sistemes d'escriptura. Els signes de cert sistemes d'escriptura, especialment aquells més antics no són lletres sinó que són anomenats sil·labaris (si descriuen una síl·laba) o logogrames (si reflecteixen una paraula). Per extensió, el tipus de lletra designa les convencions de l'escriptura, i així es parla de lletra cursiva, majúscula, etc., o fins i tot es pot dir que una persona té bona o mala lletra, referint-se a la cal·ligrafia. Les lletres són compostes per traços executats segons un ordre força constant, però que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles. La relació entre so i lletra pot ser unívoca, però en la majoria d'idiomes no existeix una correspondència perfecta entre so de la parla i la grafia que el representa, per això l'ortografia dicta les normes amb què s'ha d'escriure cada llengua. Quan s'usen dues o més lletres per a escriure un únic so es parla de dígraf. |
Geografia | Zăbala (en hongarès: Zabola, pronunciació en romanès [ˈZɒbolɒ]) és una comuna al comtat de Covasna (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània. |
Ecologia | L'olivarda (Dittrichia viscosa, abans Inula viscosa) és una planta de la família Asteraceae. |
Pseudociència | El misteri de la llum tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre pels vitralls de l'antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345, fent que així es posés fi a l'entredit que passava sobre la ciutat que havia estat excomunicada pel bisbe de Vic a causa del pas de la séquia de Manresa per terres del bisbat. La séquia canalitzà aigua del Llobregat des de Balsareny fins a Manresa i amb la seva construcció es va acabar l'escassetat d'aigua que patia la ciutat. |
Antropologia | Per a l'obra de Charles Darwin vegeu L'origen de l'home. Per a altres usos d'aquest terme vegeu Evolució humana. L'origen de l'home o antropogènesi, referit a l'origen o començament de l'espècie humana actual, remet a dues perspectives molt diferents. Antigament i durant la major part de la història de la humanitat, la visió mítica i religiosa, l'antropogènica, fou la més acceptada —tot i no tenir proves físiques—, i concebeix, en general, l'origen de l'home com un acte de voluntat d'un o diversos déus. No obstant, gràcies al desenvolupament de la ciència es va produir un canvi de visió i actualment el punt de vista universalment acceptat és la visió científica que situa l'espècie humana com una més en l'evolució biològica dels organismes vius de la Terra, tot i que els detalls d'aquest origen i evolució són encara objecte d'estudi i d'investigació constant de les múltiples disciplines científiques partícipes. |
Psicologia | Barton Fink és una pel·lícula estatunidenca dirigida pels germans Coen, estrenada el 1991. És la seva quarta pel·lícula, i ha estat doblada al català. |
Catàstrofes | La matinada del 31 d'octubre a l'1 de novembre de 2012 hi hagué un accident al pavelló Madrid Arena, propietat de l'Ajuntament de Madrid, en què van morir cinc noies durant una macrofesta de Halloween protagonitzada pel DJ Steve Aoki. Rocío Oña, Cristina Arce i Katia Esteban, totes de 18 anys, van morir aquella mateixa nit al recinte, mentre que la menor Belén Langdon de 17 anys i Maria Teresa Alonso de 20 anys ho van fer a l'hospital una i quatre setmanes més tard respectivament. La causa fou l'asfíxia, després de formar-se un tap a les sortides del recinte.Arran d'aquest succés van sortir a la llum múltiples irregularitats entre l'empresa promotora de la macrofesta Diviertt i l'Ajuntament de Madrid governat aquell any pel Partit Popular amb Ana Botella d'alcaldessa, si bé la causa fonamental de la tragèdia va ser l'excés d'aforament i l'obertura d'un porta de càrrega que, en ésser utilitzada sobtadament per milers de joves a causa de l'actuació d'Aoki, va saturar la pista central i els seus passadissos d'evacuació, provocant en un d'ells l'allau que, poc abans de les quatre de la matí, acabaria amb la vida de les cinc joves. El principal acusat pel cas és Miguel Ángel Flores, empresari d'esdeveniments i amo de l'empresa Diviertt, promotora de la macrofesta, si bé també se li atribueix una gran responsabilitat a l'empresa Seguriber, que, contractada per l'Ajuntament, gestionava aquesta nit la seguretat al recinte. Als voltants del Madrid Arena va haver també un enorme macrobotellón que no va ser controlat per la Policia Municipal. Els serveis sanitaris al pavelló eren pràcticament inexistents.L'Ajuntament de Madrid va celebrar una Comissió d'Investigació sobre el cas i les conclusions van ser aprovades amb el vot en solitari del PP, i els nos del PSOE, Esquerra Unida i UPyD. Prèviament, Esquerra Unida va decidir no participar en aquesta Comissió en entendre que seria inútil. El Partit Popular va vetar la compareixença de l'alcaldessa en la investigació interna, així com la compareixença de diversos tècnics i funcionaris municipals sol·licitada per PSOE i UPyD.L'alcaldessa Ana Botella també va contractar a un bufet d'advocats privat per personar-se en l'acusació particular del cas, tot i comptar amb l'Assessoria Jurídica pròpia de l'Ajuntament. |
Filosofia | En teologia cristiana es coneixen com a Atributs divins aquelles propietats o qualitats de la naturalesa divina conegudes per la ment humana. L'escolàstica els anomenava noms divins. Exemples d'aquests conceptes són la misericòrdia, l'infinitat, l'omnipotència, l'omnisciència, l'eternitat o la perfecció. |
Dansa | Una antístrofa (ἀντιστροφή), "tornar cap enrere") és la porció d'una oda de la dansa coral grega en el seu moviment de tornada de l'oest a l'est, en resposta a l'estrofa, que es cantava anant de l'est a l'oest. La paraula està composta d’ὰντὶ«en sentit oposat», i στροφὴ, «volta, gir». Està seguida per un cant tercer que és l'epode. |
Ciència-ficció | Elia Barceló (Elda, 29 de gener de 1957) és una escriptora valenciana. Treballa com a professora de literatura hispànica a la Universitat d'Innsbruck (Àustria). És considerada una de les escriptores de ciència-ficció més importants en llengua castellana. El jurat que li concedí el 2020 el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil destacava «la prosa fluida i madura, la trama perfectament encaixada, i uns personatges que evolucionen al llarg de la història, dotats d'una profunditat que els fa creïbles». |
Geografia | Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí (àrab: ياقوت بن عععبد الله الحموي الرومي, Yāqūt b. ʿAbd Allāh al-Ḥamawī ar-Rūmī), més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic. Havia estat esclau, d'aquí que usés la nisba ar-Rumí, ‘el Romà’, pel seu origen romà d'Orient. Per fer oblidar la seva condició d'esclau, va adoptar una genealogia i es va prendre el nom de Xihab-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ()àrab: شهاب الدين أبو عبد الله ياقوت بن عبد الله الحموي, essent al-Hamawí la nisba d'una persona d'Hama. |
Dret | La prova diabòlica o prova inquisitorial, basada en l'expressió llatina probatio diabolica, és una expressió de l'àmbit del dret que descriu la pràctica d'exigir una prova d'un fet negatiu i, per tant, impossible.En una probatio diabolica l'interpel·lat haurà de demostrar, per exemple, que una cosa no ha passat, la inexistència d'alguna cosa, o la seva pròpia innocència en un procés judicial, quan el correcte segons el Dret modern és que la càrrega de la prova correspon a qui afirma o manté alguna cosa, a qui acusa. Sota aquesta contextualització del Dret modern, algunes fonts acadèmiques indiquen que la prova diabòlica és un exercici pedant i inútil conseqüència de la burocràcia del poder judicial. En el cas del Dret a la propietat, s'afirma que aquesta prova atorga un perjudici addicional al demandant respecte el posseïdor, que ja es troba molt beneficiat de per si per la llei. |
Objectes astronòmics | Gliese 179 b (també conegut com a HIP 22627 b i GJ 179 b) és un planeta extrasolar que orbita l'estel de tipus M de la seqüència principal Gliese 179, localitzat aproximadament a 40 anys llum, a la constel·lació d'Orió. Aquest planeta té una massa similar a la de Júpiter i triga 6,4 anys a completar el seu període orbital, amb un semieix major de 2,45 ua. Va ser descobert mitjançant el mètode de la velocitat radial el 13 de novembre de 2009, usant en telescopi Keck, juntament amb altres 5 planetes. |
Indumentària | Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.Aquest ornament, quan es portava a la túnica, era fet d'una manera molt senzilla. Normalment es brodava o teixia a la mateixa peça, i de vegades tenia un color escarlata o porpra sobre un fons blanc. De vegades semblava que fossin fulles brodades, o volutes a imitació de les usades a l'arquitectura, segons Ovidi. Les persones elegants portaven unes tires de porpra entreteixides amb fil d'or, i Plutarc diu que amb aquesta mena de limbus es va vestir una vegada Demetri Poliorcetes. També Virgili parla d'una bufanda enriquida amb or a la Eneida. Una tira ornamental que envoltava les temples o la cintura també s'anomenava limbus. Més tard, del limbus se'n va dir lorum, i els vestits que portaven una ratlla o més d'una s'anomenaven monolores, dilores, trilores, etc. Els fabricants de limbi eren anomenats limbolarii.Segons el Diccionari català-valencià-balear l'actual paraula llimbs, que no s'usa en singular en català, deriva del limbus, un lloc entre el cel i l'infern on en alguns períodes l'església catòlica havia determinat que anaven els innocents que morien sense batejar. |
Antropologia | Un cache de paranyer o cache de tramper, és un tipus d'amagatall temporal, utilitzat d'antuvi per pobles primitius, que fou utilitzat, entre altres, pels trampers del nord del continent americà amb la finalitat d'amagar-hi, dissimulant-los, els aliments per a tota la campanya, o bé emmagatzemar-hi les pells recollides preparant el viatge de tornada cap a la civilització, etc.. Aquest hàbit, derivat probablement de l'emmagatzematge animal, existia des del Neolític en les civilitzacions antigues de caçadors-recol·lectors, ras i curt, existia també entre els indis americans quan els trampers van arribar als seus campaments. |
Agricultura | Xiloporosi és una malaltia que presenten els cítrics. Aquesta malaltia es manifesta a l'interior de l'escorça d'un l'arbre en forma de protuberàncies de color marró a la punta. En un estat més avançat, es pot observar unes taques de color groc a l'interior, que es corresponen amb una coloració marró fosc a la fusta i a l'interior de l'escorça on apareix simultàniament una exsudació gomosa. Al final, l'escorça es torna negra, es clivella i cau. També, la fusta s'escata i les branques es mustien a poc a poc. Al final, l'arbre mor. |
Agricultura | El cotonet (Planococcus citri) és una espècie d'hemípter pseudocòccid de distribució cosmopolita que pot esdevindre en plaga de cítrics i d'altres ornamentals i conreus. |
Ciències de la salut | En veterinària, una epizoòtia (del grec, επί, per sobre i ζώο, animal) és una malaltia infecto-contagiosa dels animals que determina un augment notable i relativament ràpid de nombrosos casos en una regió o territori determinat. El seu terme equivalent en Medicina és epidèmia. El terme epizoòtia està caient gradualment en desús, ja que en l'actualitat es prefereix el terme epidèmia. El control de les epizoòties es du a terme per l'Oficina Internacional de les Epizoòties (OIE), creada el 1924 i amb seu a París. |
Art | Iole Antunes de Freitas (Belo Horizonte, Minas Gerais, 1945) és una escultora brasilera, gravadora de marbre i artista d'instal·lació. Nascuda a Belo Horizonte, anà a viure a Rio de Janeiro en la seva joventut i va estudiar a l'Escola de Disseny Industrial (ESDI) a la Universitat de l'Estat de Rio de Janeiro entre 1964 i 1965. Durant la dècada de l'any 1970 va treballar a Milà com a dissenyadora a Olivetti al costat de l'arquitecte Hans von Klier. Va començar a desenvolupar i exhibir el seu treball de 1973, treballant amb fotografia experimental i Super 8. El seu tema més destacat era la representació del cos. També va presentar una exposició a Milà. En 1975 va participar en la novena Biennal de París. Durant la dècada de 1980 va tornar a Brasil, adoptant l'escultura com el seu mitjà d'expressió artístic. Utilitza materials com a cable, teixit, acer, coure, pedra i aigua per crear els seus treballs. El 1986 va rebre la beca Fulbright-Capes que atorga el MoMA a Nova York. Posteriorment dirigiria l'Institut Nacional de Belles Arts Funarte de 1987 a 1989. Va rebre la Bolsa Vitae d'Arts Plàstiques el 1991. És professora d'escultura a l'Escola d'Artes Visuais Parc Lage.Els seus treballs poden ser trobats en el Museu d'Art Contemporani de Rio Grande do Sul, el Museu d'Art Modern Rio de Janeiro, el Museu de São Paulo d'Art Modern, el Museu Nacional de Belles arts i el Museu d'Art de Pampulha. El seu treball per a Casa Daros "Para que servem como paredes museu?", va estar premiat per la història de coberta del 90è número de la revista ArtNexus. Ella considera a Cézanne, Degas, Picasso i Tatlin entre les seves principals influències. |
Cultura popular | El Piuixén (del Mapudungun "Assecar la gent") és una criatura de la mitologia maputxe que s'alimenta de sang. Aquest terme també designa al ratpenat comú (Desmodus rotundus), fet que fa viable que la llegenda s'inspiri en aquest animal. |
Cultura popular | El Behemot (en hebreu: בהמות, בְהֵמוֹת Behemot, B'hemot) és una criatura que apareix al Llibre de Job, a l'Antic Testament. És un animal herbívor de grans dimensions i força, que junt amb el Leviatan són presentats com els animals més poderosos de la creació. L'origen de la paraula podria ser la forma plural de בהמה (bəhēmāh ("animal")). Podria tractar-se d'un cas de pluralis excellentiae, un recurs hebreu per expressar grandesa pluralitzant un nom, indicant així que el Behemot és el més gran dels animals. De forma metafòrica, el nom s'ha fet servir per designar entitats extremadament grans o poderoses. El text del Llibre de Job que hi fa referència (Job 40:15,24) és el següent: Fixa't en el monstre behemot; igual que tu és criatura meva; menja l'herba com el bou. Quina força té als lloms, quin vigor en els músculs del seu ventre! Alça la cua estesa, com un cedre, té els nervis de les cuixes ben trenats. Els seus ossos són canons de bronze, i ferro forjat les costelles. És l'obra mestra de Déu, i només jo, que l'he fet, el domino. Les muntanyes li forneixen la pastura, els animals feréstecs juguen al seu voltant. S'alça dins els lotus espinosos i s'amaga als canyissars dels aiguamolls. Els lotus espinosos li fan ombra i l'envolten els salzes del torrent. Si la riuada l'envesteix, no s'hi amoïna, no es mou ni amb l'aigua fins al musell. Però algú se li enfrontarà i el capturarà, li travessarà els narius amb uns argolla! |
Aeronàutica | Flight International, també coneguda com a Flight, és una publicació setmanal d'abast mundial sobre l'espai aeri, publicada a Anglaterra. Fundada l'any 1909 com "Una revista dedicada als interessos, la pràctica i el progrés de la locomoció aèria i el transport" és la revista de notícies d'aviació més antiga del món publicada de forma contínua. Amb un equip de periodistes i corresponsals per tot el món, proveeix una cobertura global de la producció a l'espai aeri i les operacions d'aviació en àrees de transport aeri, negoci de l'aviació, defensa, aviació general i vols espacials. Algunes de les característiques de la revista són les il·lustracions retallables d'avions, proves de vol de nous avions, informes de serveis i anàlisis sector per sector.Reed Business Information Ltd, una empresa subsidiària de RELX Group, publica Flight International. Jane's Information Group i Aviation Week són algun dels seus competidors. A mitjans de la dècada de 1920, va incorporar una publicació relacionada, The Aircraft Engineer & Airships. Alguns dels seus antics editors i contribuïdors són Bill Gunston i John W. R. Taylor. |
Estris | Un pitos, o pithos (del grec πίθος), és una gerra gran de forma ovoïdal i panxuda que s'utilitzava per conservar-hi en teoria qualsevol cosa però, sobretot, cereals i oli. Fabricats la gran majoria de ceràmica, amb una decoració tosca, podien ser de gran grossària i també d'una altura superior a la humana. Atuell típic de la civilització minoica, se'n van trobar desenes entre les restes del Palau de Cnossos o al jaciment d'Akrotiri (Santorí), però també al jaciment submarí d'Uluburun, per la qual cosa es pot certificar que també es feia servir per al transport de mercaderies. Amb aquest nom també es coneixen els grans vasos ceràmics utilitzats pels fenicis per a l'emmagatzematge i transport de mercaderies. Són de forma esfèrica o ovoide, amb la boca ampla, i poden portar de dues a quatre nanses, geminades i de secció circular. La seva decoració és variada i inclou des de bandes pintades amb engalba vermella, emmarcades en línies negres, fins a simples línies horitzontals de color negre. Tant el tipus de decoració com la seva forma es van difondre ràpidament entre els poblats indígenes mediterranis. Els pitos van esdevenir uns atuells molt comuns als poblats fenicis; també es van utilitzar a les necròpolis per dipositar-hi les restes calcinades dels éssers difunts. També l'antiga cultura ibèrica d'El Argar usava pitos com a forma de sepultura en la fase B (1500-1300 aC). |
Matemàtiques | La matemàtica inca —o matemàtica de Tawantinsuyu— fa referència al conjunt de coneixements numèrics i geomètrics i als instruments desenvolupats i usats en la nació dels inques abans de l'arribada dels espanyols. Es pot caracteritzar, principalment, per la seva capacitat de càlcul en l'àmbit econòmic. Els quipus i yupanes són mostra de la importància que va aconseguir l'aritmètica en l'administració estatal incaica. Això es va plasmar en una aritmètica senzilla però efectiva, per a finalitats comptables, basada en el sistema decimal; van conèixer el zero, i van dominar l'addició, la resta, la multiplicació i la divisió. Va tenir un caràcter eminentment aplicable a tasques de gestió, d'estadística i de mesurament. Lluny de l'esbós euclidià de la matemàtica com un corpus deductiu. Apta i útil per a les necessitats d'una administració centralitzada.D'altra banda, la construcció de camins, canals i monuments, així com el traçat de ciutats i fortaleses, va exigir el desenvolupament d'una geometria pràctica, que va ser indispensable per a la mesura de longituds i superfícies, a més del disseny arquitectònic. Tots plegats van desenvolupar importants sistemes de mesura de longitud i capacitat, els quals van prendre parts del cos humà com a referència. A més a més, utilitzaren objectes adequats o accions que permetien apreciar el resultat d'una altra manera, però pertinent i efectiva. |
Filologia | La filologia gallega és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua gallega i la literatura gallega. Aquest grau ofereix una formació literària i lingüística relacionada amb la història gallega i el seu context. S'imparteix a Galícia (a les Universitats de la Corunya, Santiago de Compostel·la i Vigo). També hi ha una oferta de llengua gallega, mínors i titulacions d'estudis gallecs en universitats estatals i internacionals. Està molt relacionada amb la filologia portuguesa. |
Astronàutica | En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta. En particular, especialment en les ciències de l'espai (astronomia, astrofísica i astronàutica), hom s'acostuma a referir als camins recorreguts pels cossos celestes sota influència de la gravetat.Dos cossos en mútua atracció gravitatòria descriuen òrbites el·líptiques, parabòliques o hiperbòliques seguint les lleis de Kepler, que es poden derivar a partir de la llei de la gravitació de Newton. |
Televisió | Worf, interpretat per Michael Dorn, és un personatge fictici de la sèrie Star Trek: La nova generació i Star Trek: Deep Space Nine, i també és de la pel·lícula Star Trek VII: Generations. Worf és el primer personatge klingon principal a aparèixer a Star Trek, i ha aparegut en més capítols de Star Trek que qualsevol altre personatge. Juntament amb Miles O'Brien, és un dels dos únics personatges a ser habituals en més d'una sèrie de Star Trek. |
Ètica | Conflicte d'interessos és la situació que es pot donar a la comunitat científica, entitats privades, l'administració pública o a la política on les relacions d'una persona o entitat responsable amb altres són sospitoses d'influir amb un biaix sobre la seua actuació professional. La persona que és conscient d'un conflicte d'interessos té un deure d'abstenció.En el cas dels responsables d'investigacions científiques (siga un autor, siga la institució a la qual pertany l'autor, siga un revisor, siga un editor) té relacions que són raonablement sospitoses d'influir negativament en la fiabilitat dels resultats, la interpretació o les conclusions de les investigacions científiques. En el cas de la política, un càrrec públic és raonablement sospitós d'actuar de manera que no està d'acord amb la finalitat del seu càrrec sota una influència a causa de les seues relacions personals amb altres persones o institucions. En l'administració la presència de tal conflicte, i la no abstinència del funcionari, jutge,… pot ser una raó d'invalidar una decisió. La prova d'una existència de conflicte d'interessos no declarada pot ser el motiu d'anul·lació d'un judici per una instància superior. Els interessos que entren en conflicte són els interessos privats (els que es tenen com a persona) i els interessos públics (els que busquen el bé de la societat per damunt dels individus particulars) i els interessos generals (allò que convé a la majoria i a uns interessos egoistes particulars). |
Ràdio | Ràdio Web MACBA, RWM, és una ràdio en línia que explora el pensament contemporani, la música experimental, l'art radiofònic, i l'art sonor, amb un servei de subscripció de podcast. És un projecte del MACBA. Serveix com a eina per documentar el present continu del museu, tot entrevistant a diverses personalitats que hi passen pel centre, entre els quals destaquen Michel Feher, Mark Fisher, Franco Berardi, Ann Demeester, Judith Butler, Rick Prelinger, Suely Rolnik, Michael Baldwin, Mel Ramsden, Allan Sekula, Seth Siegelaub, Esther Ferrer, Oyeronke Oyewumi, Laura Mulvey, Griselda Pollock, Fefa Vila, Oyeronke Oyewumi, Kenneth Goldsmith, Fareed Armaly, Stuart Bailey, Will Holder, Guy Schraenen, Muntadas, María Ruido, etc. Així mateix, RWM ha iniciat línies d'investigació pròpia que surten de les tesis exposades al Museu com ara la reflexió sobre la ràdio com a mitjà en si mateix (una anàlisi de John Cage i les diferents formes que va utilitzar la ràdio, entre altres exemples), la recuperació de materials inèdits d'artistes presents a la col·lecció del museus (com els treballs de ràdio de Juan Muñoz), o la documentació de diversos moviments artístics relacionats amb la música, com Fluxus o Tropicalia.Paral·lelament, ha desenvolupat línies de programació pròpia, com l'exploració de la música generativa, el col·leccionisme sonor o l'apropiacionisme sonor. |
Antropologia | El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa. No obstant això, s'han elaborat proposicions acceptades amplament, per organitzacions internacionals importants com ara les Nacions Unides, l'Organització Internacional del Treball i el Banc Mundial. D'aquestes definicions, una definició contemporània de "poble indígena" té diversos criteris que tenen com a propòsit incloure als grups culturals (i llurs descendents) que tenen una continuïtat històrica o una associació amb una regió en particular, una secció d'una regió, o que, en temps antics o actualment habiten una regió que: abans de ser colonitzada o annexada; o al costat d'altres grups culturals durant la formació d'una nació-estat; o de manera independent o aïllada de la influència de la nació-estat que declara tenir-ne control governamental;i que, a més han mantingut, almenys en part, les seves característiques lingüístiques, culturals i socials/organitzacionals distintives, i en fer-ho, romanen diferenciats, en cert grau, de la resta de les poblacions que l'envolten i de la cultura dominant de la nació-estat.Als criteris que s'han esmentat abans, generalment s'hi inclou: pobles que s'autoidentifiquen com a poble indígena, i els reconeguts com a tals per altres grups.Altres termes relacionats per referir-se als grups indígenes són: aborígens, pobles natius, primers pobles, quart món, primeres nacions i pobles autòctons. El terme "pobles indígenes" es prefereix als altres, com a terme neutral quan els altres termes han adquirit una connotació negativa o pejorativa per causa del seu ús en el passat. El terme "pobles indígenes" és el terme promogut per les Nacions Unides i les seves organitzacions subsidiàries. |
Arquitectura | L'estil brâncovenesc /brɨŋkovenesk/, també conegut com a renaixement valac i renaixement romanès, és un estil artístic i arquitectònic que va evolucionar durant l'administració del príncep Constantin Brâncoveanu a finals del segle XVII i principis del XVIII.Brâncoveanu va ser administrador del Principat de Valàquia (entre 1688 i 1714) sota els senyors de l'Imperi Otomà, un aristòcrata extremadament ric i un constructor de bells palaus i esglésies. |
Sociologia | Un cap, superior, encarregat, supervisor o director és algú que en una jerarquia té autoritat sobre algú altre per ser considerat en aquesta en un grau, rang, importància o valor més alt. Implica doncs que hagi elements o persones inferiors i subordinats al superior, que l'han d'obeir pel fet de la seva categoria al sistema jeràrquic i no per raons de prestigi o reputació guanyada, empatia o amor de qualsevol mena. El superior té privilegis, com per exemple la llibertat total de decisió. Segons el tipus, el superior té poder militar, executiu, religiós, emocional o d'altres menes sobre els subordinats que han de dependre d'ell. El superior pot ser sobirà, és a dir que està al capdamunt de la jerarquia, com per exemple un cap d'Estat, un emperador, un rei feudal o el Papa a l'Església, o estar en el que es coneix com un "rang intermedi" o "comandament intermedi", és a dir, que té subordinats i alhora està subordinat a un altre, com per exemple un capità militar o un bisbe. Les organitzacions no necessiten caps i superiors, només les organitzacions verticals basades en jerarquies que categoritzen en superiors i subordinats inferiors. A les organitzacions horitzontals, per exemple, tots els elements tenen el mateix valor i cap està sotmès a altre. Anàlogament, les persones a les civilitzacions poden organitzar-se de diferents maneres, un exemple de govern sense castes o elits superiors és la democràcia directa. |
Geografia | Jimbolia (pronunciació en romanès: [ʒimˈboli.a]) és una ciutat del comtat de Timiș, al Banat (Romania). |
Telecomunicacions | So Different... and Yet, 1980 és una obra d'art enregistrada per James Coleman el 1980 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del MACBA. Aquesta va ser la primera obra de Coleman en què va utilitzar imatges de vídeo. |
Informàtica | La revista estatunidenca Byte, fundada per Wayne Green el 1975, va ser una de les més influents publicacions sobre ordinadors personals des de la segona meitat de la dècada de 1970 i a través dels anys 1980, per compte de la seva àmplia cobertura editorial. Mentre moltes revistes de l'època s'havien dedicat a la plataforma MS-DOS o a l'Apple Macintosh, principalment des del punt de vista de l'usuari corporatiu, la Byte cobria el desenvolupament en tot el camp dels "microordinadors i programari", i algunes vegades incloïa reportatges aprofundits sobre altres camps de la computació, tals com superordinadors i computació d'alta fiabilitat. |
Ètica | Fàtima Djarra Sani (Guinea Bissau, 1968) és integradora social, mediadora intercultural i activista contra l'ablació. Treballa en Metges del Món com intermediadora amb la comunitat africana. |
Dansa | El passepied és una dansa cortesana francesa, i és un ball ràpid. Durant el període barroc a França, aquesta dansa s'utilitzava exclusivament per ballar, en canvi a Itàlia acostumava a ser el final d'una simfonia instrumental. A finals del període barroc va ser utilitzat també a les suites orquestrals. |
Astronomia | Teia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -2.76 ° de latitud nord i 61.82 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 6.69 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Teia Euphrosyne Ruffina, verge vestal romana. |
Dansa | El cinema musical és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, encara que no sempre sigui el cas. El cinema musical va ser un desenvolupament natural del teatre musical i va aparèixer així que el cinema va esdevenir sonor: The Jazz Singer (1927, Estats Units), considerada la primera pel·lícula parcialment sonora, va ser alhora la primera pel·lícula musical de la història; el 1931, el primer film sonor xinès va ser igualment un musical, La cantant Hong Midan, de Hong Sen, i el mateix any va estrenar-se Alam Ara, d'Ardeshir Irani a l'Índia, país on aquest gènere es cultivarà sense interrupció fins a l'actualitat. |
Astronomia | El transitori astronòmic 2017fgo (AT 2117gfo) va ser un transitori astronòmic descobert el 17 d'agost de 2017, que corresponia a la font d'ones gravitacionals GW170817 i la font d'esclat de raigs gamma GRB 170817A. Primer va ser anomenat Swope Supernova Survey 2017a (SSS17a) pels descobridors, del "Swope Supernova Survey"; va ser reanomenat com a AT 2017gfo per la Unió Astronòmica Internacional. |
Astronomia | Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste. Com que la latitud celeste pot ser diferent, els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincideixen, passant un per damunt de l'altre. La Lluna es troba en conjunció amb el Sol quan passa entre ell i la Terra, és a dir, en la Lluna nova. Si les latituds no són gaire diferents, és a dir, si la Lluna està prop dels nodes de la seua òrbita, hi haurà un eclipsi de sol.Els planetes interiors (Mercuri i Venus es troben en conjunció inferior quan passen entre el Sol i la Terra, llavors el planeta es troba a la mínima distància de la Terra i presenta el seu major diàmetre i la seua cara no il·luminada.Si els planetes no tenen una latitud gaire gran (estan prop de l'eclíptica o prop del node de la seua òrbita) llavors pot haver-hi un trànsit d'aquests planetes pel disc solar. Els planetes interiors estan en conjunció superior quan és el Sol el que està situat entre ells i el planeta Terra. Estan llavors a la màxima distància de la Terra i presenten el seu diàmetre més petit i la seua cara totalment il·luminada. Són difícils d'observar perquè en trobar-se prop del Sol ixen i es ponen amb ell. Els planetes exteriors a l'òrbita de la Terra (la resta) només poden trobar-se en conjunció superior, que es denomina simplement conjunció, perquè el planeta no pot passar entre el Sol i la Terra. Quan la conjunció es dona entre els dos planetes més grans del Sistema solar (Júpiter i Saturn), s'anomena gran conjunció, fenomen que té lloc cada 20 anys de mitjana. És una de les conjuncions més espectaculars i pot ser observable a ull nu. Una de les conjuncions recents més significatives es va produir el 5 de maig del 2000, quan els planetes Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn van estar pràcticament alineats amb el Sol. A més, la Lluna també es trobava quasi alineada entre la Terra i el Sol.No ha de confondre's amb oposició, que és quan la Terra passa entre el Sol i el planeta exterior. |
Jocs | Un "weet-weet" és una joguina llancívola dels aborígens australians. |
Lingüística | Linguamón – Casa de les Llengües fou un consorci format el 2005 per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures (Ajuntament de Barcelona), que tenia encomanada la tasca d'acostar el món de les llengües als ciutadans, fer viure la riquesa lingüística de manera positiva a la societat, crear consciència per a la sostenibilitat de la diversitat lingüística i difondre les grans possibilitats que ofereixen les llengües i les seves comunitats. |
Ecologia | Una metacomunitat ecològica és un conjunt de comunitats connectades mitjançant la dispersió de les espècies constituents, les quals potencialment mantenen múltiples interaccions entre elles. El terme es deriva del camp de l'ecologia de comunitats, la qual estudia principalment els patrons de distribució i abundància de les espècies, i les seues interaccions. Hi ha quatre marcs teòrics, o temes unificadors, que descriuen els mecanismes específics útils per predir determinats patrons de les comunitats reals. Aquests són els marcs de la dinàmica de pedaços, l'ordenament d'espècies, la dinàmica font-embornal (o efectes de massa) i el model neutre. La dinàmica de pedaços descriu la composició d'espècies entre fragments múltiples idèntics, tals com illes, i emfasitza els compromisos entre la colonització i la competència. Els models d'ordenament d'espècies descriuen la variació d'abundància i composició d'espècies dins la metacomunitat com causada per les respostes de cada espècie individual a l'heterogeneïtat ambiental, de manera que certes condicions locals poden afavorir a algunes espècie però no altres. Aquest model representa les teories clàssiques centrades en el nínxol de G. Evelyn Hutchinson i Robert MacArthur. Els models de font-embornal descriuen un marc en el qual la dispersió i l'heterogeneïtat ambiental interaccionen per determinar l'abundància i composició local i regional. Aquest marc es deriva de l'ecologia de metapoblacions que descriu les dinàmiques de font-embornal al nivell de la població. Finalment, la perspectiva neutra descriu un marc on les espècies són essencialment equivalents en les seues habilitats competitives i dispersives, i la composició i l'abundància local i regional són determinades principalment per processos d'estocasticitat demogràfica i limitació dispersiva. La perspectiva neutra es va popularitzar recentment per Stephen Hubbell gràcies a la seua teoria neutra unificada de la biodiversitat. |
Astronomia | Àlbia és un cràter sobre la superfície de (4) Vesta, situat amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -27.27º de latitud nord i 79.58 º de longitud est. Fa un diàmetre de 5.79 km. El nom va ser fet oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 i fa referència a Àlbia Dominica. una patrícia romana, esposa de l'emperador Valent. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la constant de Feller-Tornier CFT és la densitat del conjunt de tots els nombres enters que tenen un nombre parell de factors primers (comptats per multiplicitats). Porta el nom de William Feller (1906–1970) i Erhard Tornier (1894–1982). C FT = 1 2 + ( 1 2 ∏ n = 1 ∞ ( 1 − 2 p n 2 ) ) = 1 2 ( 1 + ∏ n = 1 ∞ ( 1 − 2 p n 2 ) ) = 1 2 ( 1 + 1 ζ ( 2 ) ∏ n = 1 ∞ ( 1 − 1 p n 2 − 1 ) ) = 1 2 + 3 π 2 ∏ n = 1 ∞ ( 1 − 1 p n 2 − 1 ) = 0.661317 … {\displaystyle {\begin{aligned}C_{\text{FT}}&={1 \over 2}+\left({1 \over 2}\prod _{n=1}^{\infty }\left(1-{2 \over p_{n}^{2}}\right)\right)\\[4pt]&={{1} \over {2}}\left(1+\prod _{n=1}^{\infty }\left(1-{{2} \over {p_{n}^{2}}}\right)\right)\\[4pt]&={1 \over 2}\left(1+{{1} \over {\zeta (2)}}\prod _{n=1}^{\infty }\left(1-{{1} \over {p_{n}^{2}-1}}\right)\right)\\[4pt]&={1 \over 2}+{{3} \over {\pi ^{2}}}\prod _{n=1}^{\infty }\left(1-{{1} \over {p_{n}^{2}-1}}\right)=0.661317\ldots \end{aligned}}} (successió A065493 a l'OEIS) |
Televisió | NPS (Nederlandse Programma Stichting) va ser una fundació de ràdio i televisió fundada pel govern holandès. En el sistema de radiodifusió pública neerlandès, les emissores –en el context holandès, les associacions d'oients i espectadors– no tenen estacions pròpies, sinó que es distribueixen temps a les tres televisions públiques i vuit cadenes de ràdio públiques en relació amb la mesyra de les seves respectives membres. La NPS, però, no té cap membre. Va ser creada el 28 d'abril de 1994 arran d'una divisió de les responsabilitats del Nederlandse Omroep Stichting (NOS). El NPS va assumir la cultura, la informació, les minories i la programació juvenil del NOS, permetent a NOS concentrar-se en el seu paper de proporcionar notícies imparcials. L'1 de setembre de 2010, la NPS es va fusionar amb Teleac i RVU en NTR. |
Astronomia | L'European Astronomical Society (EAS) o Societat Astronòmica Europea, és una societat científica, fundada sota el Codi Civil Suís el 1990, com una associació per contribuir i promoure l'avanç de l'astronomia a Europa, i per tractar assumptes astronòmics a nivell europeu. És una societat d'astrònoms professionals individuals, i tots els astrònoms europeus poden ser membres independentment del seu camp de treball o país de treball o d'origen. La societat ofereix un fòrum de debat sobre tots els aspectes del desenvolupament astronòmic a Europa, i és l'organització que representa els interessos dels astrònoms en les discussions dels esdeveniments d'àmbit europeu. El President de la Societat és Thierry Courvoisier (Suïssa). Els membres del Consell de l'EAS són, Serena Viti (Regne Unit) - secretària, Anne Dutrey (França) - Tresorera, Roger Davies (Regne Unit) - Vicepresident, Maria Kontizas (Grècia) - Vicepresidenta, Mike Bode (Regne Unit), João Fernandes (Portugal), Johan Knappen (Espanya), Francesco Palla (Itàlia), Juri Poutanen (Finlàndia) i Vassilis Charmandaris (Grècia) - Editors del Butlletí. |
Antropologia | Una mòmia és tot cadàver conservat que no està en estat de descomposició. D'acord amb aquesta definició caben en la categoria de mòmies tots els cossos morts preparats i utilitzats amb finalitats didàctiques o no en estudis anatòmics en medicina humana i veterinària, els esquelets i els animals sencers preparats per a estudi o exhibició per mitjà de tècniques taxidèrmiques. Existeixen regions i llocs que per les seves característiques de sequedat extrema, fredor, alcalinitat, aïllament de la intempèrie, dels microorganismes i especialment dels insectes, causen que un cadàver es momifiqui en lloc de corrompre's i es degradi per complet, com succeeix normalment en gairebé qualsevol part de la biosfera terrestre. Alguns exemples de mòmies naturals són: Ötzi, un habitant dels Alps italians de l'edat de Bronze. Les mòmies de Guanajuato, Mèxic. L'home de Tollund La dona de HuldremoseNo obstant això, la noció de mòmia més reconeguda per la gent és la d'un cadàver embalsamat o preparat amb la intenció específica de conservar-lo el major temps possible, usualment per raons religioses. No és una coincidència que sigui així, ja que els cadàvers molt rares vegades resten incorruptes per si sols, degut al fet que les condicions per a la seva conservació natural són fortuïtes i escasses, mentre que, d'altra banda, les cultures humanes han donat en diverses ocasions al llarg de la història una molt alta importància a la conservació de les despulles, com a part dels seus ritus i costums mortuoris. Alguns exemples de mòmies cerimonials són: Mòmia egípcia. Mòmies guanxes. Mòmia inca, un gran nombre a la serralada dels Andes del Perú, Xile i l'Argentina. Mòmia tibetana. Mòmies dels pantans.Les pel·lícules i llibres de terror han usat la figura de la mòmia per fer por, com tota criatura que torna d'entre els morts. |
Arquitectura | ActarBirkhäuser va ser la primera editorial de llibres d'arquitectura del món. El grup incloïa dues marques editorials: d'una banda, Editorial ACTAR, amb seu a Barcelona i Nova York, és una prestigiosa editorial de llibres d'arquitectura, disseny gràfic i art contemporani; d'altra banda, Birkhäuser, que fou comprada per la primera en 2009, amb seus a Basilea i Berlín, és l'editorial més antiga d'Europa d'arquitectura i disseny i una reconeguda marca en tot el món. |
Enginyeria | L'escuma contra incendis és una escuma específica per a l'extinció d'incendis. La seva funció és refredar i cobrir el combustible, evitant el seu contacte amb l'oxigen, donant lloc a la supressió de la combustió. És un agent extintor consistent en un agregat estable de petites bombolles de menor densitat que els combustibles líquids sobre els quals s'aplica, format per la mescla d'un escumant i d'aire, que té la propietat de cobrir i adherir-se a superfícies verticals i horitzontals i que, en fluir lliurement per una superfície incendiada, forma una capa resistent i contínua que l'aïlla de l'aire i que impossibilita la sortida de vapors volàtils combustibles a l'atmosfera. |
Lingüística | La glotocronologia és la tècnica que permet datar l'existència d'una llengua i ajudar el comparatisme per reconstruir la seva filiació. Es basa en la comparació de vocabulari bàsic, ja que el seu creador, Morris Swadesh, considerava que un 14% dels seus components canviaven cada 1.000 anys. La tècnica ha rebut nombroses crítiques perquè cada llengua té un patró diferent al de la resta i no totes les paraules de la llista Swadesh són igual d'estables o bàsiques, però tot i així s'ha usat per a establir grans períodes històrics en el canvi lèxic que es produeix en les llengües. Les llengües indoeuropees presenten ancestres de 7.000 anys, les llengües dravídiques de 40 segles i les na-dené d'uns 50 segles. Per a les llengües d'Àfrica l'aplicació del mètode se'ns presenta disicultós a causa del desconeixement per part dels lingüístes de molts dels idiomes que es parlen al continent, però s'han arribat a estimar antiguitats superiors als 10.000 anys en llengües de la família nigerocongolesa, per exemple. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.