label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Astronomia | Rubria és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -6.3 ° de latitud nord i 169.51 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 10.27 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Rubria, verge vestal romana. |
Química | El temps de mort tèrmica (TMT) és un paràmetre de l’àmbit de la microbiologia. Defineix el temps necessari per eliminar tots els microorganismes (o tota una població microbiològica d’una espècie concreta) d’una dissolució, suspensió o aliment en una temperatura específica. L’increment de la temperatura fa augmentar la mort tèrmica i per tant també, en el cas dels productes alimentaris, permet allargar la data de consum.El terme fou encunyat per primer cop el 1921 pel químic W.D. Bigelow, en la seva recerca per a l’Associació Nacional d’Envasadors estatunidenca, i provà que el TMT era logarítmic. Depén especialment dels valors D i z a partir de la representació cartesiana de les magnituds del temps i la temperatura.Convé no confondre'l amb el punt de mort tèrmica (PMT), que és la temperatura en la qual s'eliminen o bé tots els microorganismes o bé els d'una espècie concreta d'un entorn i en 10 minuts. El PMT depèn d'aspectes com l'acidesa (pH), la humitat, el medi de cultiu o l'edat cel·lular i presenta heterogeneïtat entre fílums: és relativament baix per a la majoria de bacteris i paràsits (entre els 50 i els 70 ºC), però requereix de temperatures força més elevades en el cas dels fongs i llurs espores (superiors als 100 ºC). |
Arquitectura | El Castell de Fraga és al municipi de Fraga dins de la Franja de Ponent és la ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, que es construí sobre el castell medieval i que al seu torn es va edificar sobre un assentament musulmà, que abans havia estat visigot i romà. Aquesta església era d'estil gòtic i obra de maçoneria amb una sola nau; es conserven quatre arcs apuntats i la majoria de les parets així com alguna porta amb motllures. Al segle xix, durant les guerres carlines, va ser transformada en polvorí per la qual cosa es va envoltar amb una petita muralla de la qual queda alguna resta. Recentment s'han dut a terme treballs de consolidació així com s'han urbanitzat els seus voltants, amb la construcció d'accessos i d'un parc.També ha sigut rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat el 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miguel Viladrich Vila |
Ecologia | En la teoria de l'evolució, el concepte de pressió selectiva designa un fenomen que es tradueix en una evolució de les espècies vivents sotmeses a determinades condicions ambientals. En certa manera, es poden veure aquestes condicions ambientals com una força que empeny l'espècie a transformar-se en una direcció donada, i d'aquí ve el terme «pressió». Es poden distingir dos tipus principals de pressió selectiva: les pressions selectives exercides pels altres éssers vius de l'ecosistema, anomenades "pressions biòtiques" (predadors, paràsits, competidors, etc.) les pressions selectives causades per factors no vivents (com la composició química del medi ambient, la temperatura, etc.), anomenades "pressions abiòtiques".Les condicions de vida extremes dels deserts són un exemple de pressió selectiva abiòtica: per tal de protegir-se de la calor i la deshidratació, les espècies que ocupen aquest nínxol ecològic han desenvolupat, per exemple, mecanismes de regulació de la temperatura interna del cos. Les solucions a les quals han arribat diferents espècies sotmeses a pressions selectives idèntiques a vegades són tan semblants que es parla d'evolució convergent. N'és un exemple el perfil hidrodinàmic molt similar dels taurons i els dofins; mentre que els primers són peixos cartilaginosos, els segons són mamífers marins, però els dos grups d'espècies estan sotmesos a pressions selectives similars que afavoreixen els individus que es mouen de la manera més eficaç al medi aquàtic. A posteriori, les pressions es reflecteixen en les adaptacions que presenta una espècie determinada al llarg de la seva evolució. Tanmateix, cal recordar que són els individus els que estan sotmesos a les pressions selectives, i no pas l'espècie en si, cosa que seria una forma de selecció de grup. De fet, les pressions selectives poden ser interespecífiques, és a dir, entre individus d'una mateixa espècie. És per exemple el cas de la selecció sexual: una pressió selectiva important i relativament estesa entre els vertebrats es manifesta per una tendència dels mascles a augmentar la seva massa corporal, i en efecte els mascles més grans tenen un major èxit reproductiu. Finalment, cal destacar que les múltiples pressions selectives que s'exerceixen sobre els individus d'una espècie poden tenir efectes antagonistes. Per exemple, la selecció sexual afavoreix els paons mascles que tenen una cua exuberants, però la selecció natural, a través de l'amenaça dels predadors, afavoreix els individus més capaços de moure's eficaçment i dissimular-se en el medi. |
Física | La conjectura de protecció cronològica és una hipòtesi afirmada pel físic Stephen Hawking que afirma que les lleis de la física són tals que eviten viatjar en el temps a menys que sigui a escala submicroscopica. La permissibilitat de viatge en el temps és representat matemàticament per l'existència de corbes temporals tancades. La conjectura de protecció cronològica s'ha de distingir de la censura cronològica segons la qual cada corba tipus temps tancat passa a través d'un horitzó d'esdeveniments, el que podria evitar que un observador fes la violació causal. |
Geologia | Un macar o codolar és un terreny, llit o platja, abundant de macs o còdols. El terra està cobert de còdols arrodonits per l'efecte de l'erosió amb el vent i l'aigua. Alguns exemples de macars als Països Catalans són el dels Alocs i el de Cala Macarrà, a la costa nord de Menorca. En aquests dos casos és el mar el que ha anat modelant les pedres que cobreixen la superfície d'ambdues platges. |
Enginyeria | L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits. En l'actualitat la comunitat científica internacional reconeix que és una disciplina autònoma, amb estatut propi i llenguatge específic que estudia els objectes territorials a tota escala, focalitzant-se en la fixació de tota classe de límits. D'aquesta manera produeix documents cartogràfics i infraestructura virtual per a establir plans, cartes i mapes, donant publicitat als límits de la propietat o governamentals. Per tal de complir el seu objectiu, l'agrimensura es nodreix de la topografia, geometria, enginyeria, trigonometria, matemàtiques, física, dret, geomorfologia, edafologia, arquitectura, història, computació, teledetecció. |
Estris | Un tub de microcentrífuga (comunament anomenats "eppendorf", en referència al major manufacturador d'aquests tubs) és un petit contenidor cilíndric de plàstic, amb un fons cònic i típicament una tapa unida al cos del tub per evitar el seu despreniment. Són emprats profusament en biologia molecular i bioquímica no només per a la centrifugació, sinó que, donat el seu baix cost, s'empren sovint com a simples vials contenidors de substàncies químiques. Els tubs estan fabricats de polipropilè, i poden emprar-se a temperatures molt baixes (-20 °C) o amb dissolvents orgànics com el cloroform. La seva mida oscil·la entre els 200 μL i els 2 mL. La capacitat més comunament usada és d'1,5 mL, i d'altra banda els de 200 μl els més emprats per PCR. La desinfecció dels tubs és possible (1 atm, 120 °C, 20 minuts), però donat el seu baix cost i la dificultat de neteja de la superfície de plàstic, els tubs de microcentrífuga són usualment rebutjats després del seu ús. |
Arquitectura | Un xamfrà és un recurs urbanístic que consisteix a unir amb una línia obliqua els costats de les illes en les seves cantonades, eliminant-ne aquestes, amb l'objectiu de millorar la circulació i ampliar les cruïlles, fet que provoca que les parcel·les situades en aquests llocs tinguin circumstàncies físiques especials. El xamfrà és un recurs propi dels eixamples a l'Estat espanyol, com els de Barcelona, la Corunya i Gijón. Destaca la teorització que en va fer Ildefons Cerdà en la seva Teoria General de la Urbanització.També en urbanisme, el xamfrà és un recurs de modulació utilitzat al costat d'altres per variar la planimetria i crear diferents efectes acústics a les ciutats; la diversitat no existiria en carrers totalment homogenis de superfícies planes paral·leles.Igualment, a escala edificatòria, el xamfrà és l'acte d'eliminar les cantonades amb un nou pla oblic als dos originals, perseguint-hi diferents objectius. Per exemple, les peces contemporànies de materials petris com el formigó, principalment escales i pilars, se solen aixamfranar per evitar el dany que les arestes en angle agut podrien produir a les persones pel seu frec o per caigudes eventuals. Per encofrar el formigó creant aquests xamfrans s'utilitzen unes peces anomenades albergínies. |
Informàtica | En informàtica, un buffer múltiple és l'ús de més d'un buffer per a l'emmagatzematge d'un bloc de dades. Si aquestes dades es llegeixen i s'escriuen al mateix temps, un buffer múltiple permet al "lector" obtenir una visió completa de les dades (encara que no estigui actualitzada), en comptes de tenir una versió parcialment actualitzada de les dades que crea l'"escriptor". També es fan servir per evitar la necessitat d'usar RAM de doble port quan els lectors i escriptors són diferents dispositius. |
Cultura popular | El mărțișor és un petit objecte ornamental lligat a un cordill trenat blanc i roig. Forma part d'una tradició present a Romania i alguns països veïns, per la qual durant el mes de març hom regala mărțișori a les dones i xiquetes. Així, com a senyal de benvinguda a la primavera, durant uns dies en porten un a sobre. |
Ètica | La cultura de pau és un conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla als drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones».Amb la fi de la Segona Guerra Mundial es crea l'Organització de les Nacions Unides formada inicialment per 51 països amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Poc després es fa palès l'inici de la cursa d'armes nuclears (el 1949 es realitza el primer assaig nuclear soviètic). El perill de la guerra nuclear i la preocupació per l'ésser humà en clau mundial fan aparèixer a Europa i els Estats Units l'anomenada investigació per la pau. La pau es comença a considerar un valor absolut i la investigació d'aquesta té per finalitat la transformació de la societat internacional en una comunitat global. |
Ràdio | SHOUTcast és una tecnologia que utilitza streaming auditiva freeware, desenvolupada per Nullsoft. SHOUTcast utilitza la codificació MP3 o AAC de contingut auditiu i http (Hyper Text Transfer Protocol) com a protocol (també es pot utilitzar multicast) per a transmetre ràdio per Internet. A diferència de molts llocs web que només ofereixen radio per Internet, SHOUTcast fomenta la creació per part dels seus usuaris de nous servidors de ràdio per Internet gràcies al programari per a servidors que posen a la seva disposició. EL format de sortida és llegit per a múltiples programes client, inclosos els productes Nullsoft Winamp, Apple iTunes i Windows Media Player (A partir de la versió 9) i pot ser integrat en un web a través de l'Flash. Amb aquest programari, qualsevol usuari pot crear i adaptar un servidor per a les seves pròpies necessitats. Per exemple, ràdios que només s'utilitzen en xarxes locals i que consumeixen amplada de banda interna però no d'Internet, poden servir per a realitzar economies en la factura de comunicacions d'empreses i organismes diversos. El catàleg de SHOUTcast conté aproximadament 9 000 servidors de ràdio per Internet, classificats per gènere, amplada de banda de les seves transmissions i pel nombre d'usuaris que l'estan escoltant i que poden servir al mateix temps. |
Pedagogia | L'Animació Sociocultural s'ha consolidat com una metodologia de la intervenció socioeducativa. Accions de pràctica social dirigides a animar, donar vida, posar en relació als individus i a la societat en general, mitjançant la utilització d'instruments que potenciïn l'esforç i la participació social i cultural. El concepte “animació” pot presentar dos significats complementaris l'arrel etimològica dels quals pot ser el de “anima” (donar vida) o el de "animus" (posar en relació).Quan ens referim a l'animació sociocultural, estem fent referència a una pràctica educativa fonamental per al desenvolupament democràtic i sostenible de les comunitats locals, així com per al desenvolupament harmònic de les diferents individualitats que conformen cadascuna d'aquestes comunitats socials.L'animació sociocultural com a pràctica educativa va lligada directament amb les estratègies de canvi i transformació social. Aquest anhel de canvi social, entès com a transformació, millora, o superació de condicionaments i injustícies socials, ha estat una constant en el discurs i la praxi d'animadores i animadors socioculturals.En l'esforç d'aclarir i delimitant els seus marges, Barrado (1982) matisa que la ASC no és una educació mecanicista i culturalista; no és popularització, no és entreteniment; no és la utilització de tècniques, no és política; no és una acció generosa; no és una suma d'accions inconnexes; no és un calendari d'activitats; no és una política institucional asfixiant; no és un trasplantament de models externs i no és una mercantilización.Autors com Ander-Egg, I. Barrado García, J.M. entre d'altres destaquen d'aquesta disciplina que és promotora de valors com el pluralisme, la conscienciació, la llibertat, la democràcia i la participació. |
Telecomunicacions | La modulació d'amplitud en quadratura o QAM és un esquema de modulació multi-nivell, on s'envia informació canviant (modulant) l'amplitud de dos senyals portadors. Aquests dos senyals, habitualment sinusoidals, estan desfasats 90° l'un respecte de l'altre i s'anomenen senyals en quadratura. Com a tot sistema de modulació, QAM envia informació canviant alguns aspectes d'un senyal portador (habitualment sinusoidal), en correspondència a un senyal de dades. En aquest cas es desfasen dos senyals entre ells 90° (en quadratura) i se'n modula l'amplitud d'ambdós, per representar el senyal de dades que volem transmetre. Phase Modulation (PM = Modulació en Fase) i Phase-Shift Keying (PSK) poden ser considerades com a casos especials de QAM, on l'amplitud es manté constant i només es modula la Fase del senyal. Això també pot ser aplicat a la Modulació en Freqüència (FM) i a la Frequency-Shift Keying (FSK), en aquest cas s'haurien de considerar casos especials de modulació en fase. |
Agricultura | L'agricultura del Marroc ocupa el 40% de la població activa marroquina, sent així l'ocupador principal del país. A les seccions plujoses del nord-oest, es pot fer créixer ordi, blat i altres cereals sense necessitat d'irrigació. A la costa atlàntica, on hi ha grans planes, s'hi planten olives, cítrics i vinyes, amb pous artesans com a principals proporcionadors d'aigua. Dels boscs se n'extreu suro, fusta, i altres materials per la construcció. Part de la població de la costa practica la pesca de subsistència. Agadir, Essaouira, El Jadida, i Larache són els principals ports pescadors.La producció agrícola marroquina també consisteix en taronges, tomàquets, patates, olives i oli d'oliva. Els productes agrícoles d'alta qualitat s'acostumen a exportar cap a Europa. El Marroc produeix prou menjar per la consumpció domèstica excepte pels grans, sucre, cafè i te. Més del 40% del consum de grans i farina del Marroc s'importa dels Estats Units i França. El Marroc també produeix una quantitat significativa de haixix il·lícit. És el principal exportador mundial d'aquesta droga, bona part del qual s'envia cap a l'Europa occidental. El comerç de drogues està creixent malgrat s'han fet diverses campanyes per a erradicar-lo.L'agricultura marroquina té problemes estructurals profunds, i és molt sensible a fluctuacions climàtiques i a pressions del mercat. El sector representa aproximadament el 15% del PIB del Marroc, i ocupa gairebé la meitat de la població. El 70% de la gent pobra viu en àrees rurals, que causa un èxode rural massiu cap a les ciutats o la Unió Europea. La indústria agrícola del Marroc tenia una exempció fiscal completa fins al 2013. Molts crítics marroquins deien que els productors rics tenien massa avantatges en no pagar impostos, i que els productors més pobres tenien problemes amb els costs elevats i tenien poc suport de l'Estat. El 2014, dins de la Llei de Finances, es va decidir que les companyies agrícoles amb una facturació superior als 5 milions de dírhams pagarien de forma progressiva l'impost sobre el benefici de les societats. |
Psicologia | La revolució sexual, també coneguda com a alliberament sexual, fou el profund canvi esdevingut durant la segona meitat del segle XX al món occidental pel que fa a la concepció de la moral sexual i el comportament sexual humà en general. Popularment, el terme s'identifica amb una liberalització dels costums i una creixent igualtat entre els sexes a partir dels anys seixanta i setanta. Alguns autors pensen que la revolució no consistí en una major varietat de comportaments sexuals, sinó en la simple acceptació pública d'actituds i pràctiques que abans es consideraven tabú. La revolució sexual fou una fita molt important per al feminisme, ja que reclamaven el que consideraven drets bàsics per a les dones, com l'avortament i la píndola anticonceptiva. Tanmateix, les reivindicacions feministes ja s'havien produït en dècades anteriors, especialment la reivindicació política d'igualtat de drets entre tots els membres de la societat. Uns dels detonants més importants del moviment van ser les publicacions, a partir de les primeries dels anys 50, dels informes de Kinsey i de Masters & Johnson, que van obrir els debats sobre el poder de l'erotisme, van plantejar crítiques i alternatives a la monogàmia, van començar a qüestionar l'orgasme, el masclisme i l'heterosexualitat, i finalment també van encetar el camí cap a l'acceptació de l'homosexualitat. |
Geologia | La saprolita és una roca descomposta i impregnada de matèria orgànica, rica en argila, esmicadissa i terrosa i generalment de colors foscos.La paraula saprolita deriva del grec:σαπρος = pútrid + λιθος = roca. La saprolita és una roca químicament meteoritzada. Es formen en les zones baixes del perfil del sòl i representen una meteorització profunda de la roca mare. En la majoria dels casos el seu color prové dels compostos fèrrics. En les masses continentals entre les latituds 35° N i 35° S s'estenen perfils profundament meteoritzats. Les condicions per a la formació de regolits profundament meteoritzats inclouen un relleu topogràficament moderat prou pla per evitar l'erosió i per permetre la lixiviació. Una segona condició són llargs períodes d'estabilitat tectònica; l'activitat tectònica i el canvi climàtic poden produir erosió. La tercera condició és tenir un clima entre tropical i temperat. Una saprolita poc meteoritzada té la capacitat de produir aigua subterrània. La meteorització profunda de la saprolita causa la formació de molts jaciments supergens de bauxita ferro, or saprolític, coure, urani i minerals pesants en acumulacions residuals. |
Estris | La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan segle xvii. Va ésser l'espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s'inventés el cinema. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. Durant un temps, s'havia considerat Athanasius Kircher com a inventor de l'aparell, qui el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae ('La gran ciència de la llum i la foscor'), però sembla que fins a la segona edició del 1671 no hi ha cap descripció de l'aparell. La primera referència a un giny capaç de projectar imatges seria la d'un manuscrit de Christiaan Huygens, del 1659. Al mateix temps, el matemàtic danès Thomas Rassmussen Walgesten, va començar a desenvolupar prototips de llanternes màgiques, com va fer Huygens, i va adonar-se de les possibilitats tècniques, artístiques i econòmiques de l'invent.L'aparell consistia en una capsa a l'interior de la qual hi havia un focus lluminós i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Aquest aparell, considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic, rebia el nom de llanterna màgica perquè els espectadors del seu moment no en sabien els secrets tècnics i n'atribuïen els efectes a la màgia. |
Informàtica | Sip-and-puff o sip-n-puff (SNP ) és una tecnologia d'assistència que s'utilitza per enviar senyals a un dispositiu mitjançant la pressió de l'aire "xuclant" (inspirant) o "bufant" (exhalant) amb una palla, un tub o una "vareta". " És utilitzat principalment per persones que no tenen l'ús de les seves mans. S'utilitza habitualment per controlar una cadira de rodes motoritzada per part de persones tetraplègiques amb lesions molt elevades a la medul·la espinal o persones amb ELA. |
Informàtica | El concepte de Continu de la Virtualitat o Virtuality Continuum en anglès, va ser definit per primera vegada l'any 1994,per Paul Milgram i Fumio Kishino. El Continu de la Virtualitat és un concepte que serveix per descriure que existeix una escala contínua que oscil·la entre el que es pot definir com a completament virtual, és a dir, una realitat virtual, i allò que és completament real (la Realitat). Així que intenta abastar totes les possibles variacions i composicions d'objectes virtuals i reals. D'esquerra a dreta va augmentant el grau d'estímuls generats per ordinadors. A l'extrem dret es troba el que s'anomena realitat virtual immersiva, on tots els estímuls són generats per ordinador. En canvi, a l'extrem esquerre es troba el que és totalment real, és a dir, persones, objectes, plantes... físiques, que es poden tocar i sentir com estem acostumats a fer-ho en la vida quotidiana. L'àrea compresa entre els dos extrems, on la realitat i la virtualitat es mesclen, es troba el que és conegut com a realitat mixta. És a dir, que consisteix en l'anomenada realitat augmentada, on la virtualitat fa augmentar la realitat (enriqueix la realitat tot introduint objectes virtuals en ella), i l'anomenada virtualitat augmentada, on la realitat augmenta la virtualitat (enriqueix la virtualitat tot introduint objectes reals en ella). |
Cultura popular | El diploma Mestre Artesà és un mèrit que atorga el CCAM (Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya) a un artesana o artesà que ha destacat de manera excepcional en l'exercici de la seua professió, amb una trajectòria professional acreditada. S'atorga nualment i el diploma reconeix per una banda, el mestratge que l'artesà/ana exerceix en el seu ofici i per una altra, la difusió que n'ha fet per mitjà de l'ensenyament. Des del 2006 a més del Diploma, el Mestre artesà rep una insígnia sorgida d'un concurs on participen estudiants de joieria de diverses escoles de Catalunya. Cada any, un recull d'aquestes peces, excepte la guanyadora, formen part d'una exposició itinerant on es podrà veure la feina feta pels artistes. |
Telecomunicacions | Juan Carlos García Cuartango (1960-29 de gener de 2022) fou un enginyer de telecomunicacions i expert en seguretat informàtica espanyol. Es va fer famós a nivell internacional a finals de la dècada de 1990, quan va descobrir un seguit d'errors en els mecanismes de seguretat dels productes de Microsoft. És considerat com un dels millors pèrits de l'estat en aquest tema, i el primer «caçador de forats» de l'Estat Espanyol. Durant uns anys va ser «el flagell de Microsoft». Actualment està al capdavant de l'Institut per a la Seguretat a Internet (Intisec). Cuartango va començar a destapar fallades i vulnerabilitats en la seguretat del programari Microsoft i l'octubre de 1998 va arribar el seu primer gran descobriment, que li va atorgar fama internacionalment. La descoberta en qüestió va ser batejada com «El forat de Cuartango» i consistia en una errada greu al navegador Internet Explorer 4.01, que permetia a un servidor d'Internet llegir i obtenir els arxius locals dels ordinadors dels internautes que visitaven els seus webs. L'arrel del problema rau en el fet que el porta-retalls del sistema no estava protegit. Això feia que un script maliciós pogués enviar el contingut que estigués col·locat al porta-retalls. A més, l'script també podia col·locar al porta-retalls qualsevol arxiu que trobés a l'ordinador en qüestió. Per tant, en resum, «El forat de Cuartango» que denunciava és que, amb el navegador Internet Explorer 4.01, es podia extreure qualsevol fitxer dels ordinadors dels usuaris en aprofitar l'escletxa de seguretat del porta-retalls. Deu mesos més tard Cuartango tornarà a trobar una nova fallada al programari Microsoft, aquesta vegada en Excel d'Office 97, que va batejar «el fill del forat de Cuartango» i la descoberta va fixar la seva reputació a l'internacional. L'enginyer que sempre va voler quedar una actitud col·laborativa es va queixar de la «prepotència» del gegant de la informàtica El 2000 va descobrir un altre forat que permetia instal·lar programari dins aplicacions de Microsoft, sense l'autorització de l'usuari. |
Psicologia | La Societat Catalana de Sexologia (SCS) és una societat acadèmica i entitat de dret públic fundada el 1969, que agrupa a professionals vinculats amb les Ciències de la Salut i propugna un model transdisciplinari de l'exercici de la Sexologia. Desenvolupa les seves activitats en el marc de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.L'impulsor de la Societat Catalana de Sexologia en el si de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears fou el Dr. Martín Garriga Roca, que en una trobada d'intel·lectuals a Poblet sorgi la necessitat de creació d'aquesta Societat, evidenciant el caràcter multidisciplinari de l'estudi de la sexologia, íntimament vinculat amb especialitats com la ginecologia, l'obstetrícia, la urologia, l'endocrinologia, la genètica, la psicologia clínica i la psiquiatria. També destaca les relacions amb l'educació, relacions humanes, sociològiques, jurídiques, religioses i racials. Tot això succeí en un moment històric determinat, caracteritzat per la repressió social i individual, fomentades pel franquisme i la moral de l'època.La Societat Catalana de Sexologia va ser membre fundador de la Societat Mundial de Sexologia (World Association for Sexual Health, WAS) i de la Federación de Sociedades Sexológicas de España (FESS). Entre les activitats de la Societat es troben les sessions clíniques a la seu de l’Acadèmia, l’organització de congressos i jornades o la direcció d'activitats acadèmiques. També ha estat convidada a participar en Jornades i conferències d'altres associacions i federacions sexològiques nacionals i internacionals. Miquel Maresma i Matas és el president de la SCS des del 2019. |
Informàtica | Microsoft DirectX és una continuació d'API per realitzar les tasques relatives sobre temes multimèdia, més específicament a la programació de jocs i vídeo. Es troba la major part del temps sobre plataformes Microsoft (Xbox, sistemes operatius Windows on una versió és instal·lada per defecte), permet l'explotació altes prestacions de les capacitats materials d'un ordinador.Cal destacar que va aparèixer per primera vegada el 1995 sota el nom de "The Game SDK". Per saber la versió de DirectX que tenim instal·lada ens hem de dirigir al menú Inici, clicar sobre "Executar" i escriure "dxdiag" (sense cometes) i prémer enter. |
Ràdio | Karlavagnen és un popular programa de ràdio que s'emet els vespres de dilluns a divendres al canal P4 de Sveriges Radio. Les emissions començaren el 18 de gener del 1993 amb Lisa Syrén com a presentadora juntament amb Bengt Grafstöm.Actualment, el programa s'emet entre les 21:40 i mitjanit amb diferents presentadors: Bosse Pettersson (SR Uppland), Kjell-Peder Johansson (SR Norrbotten), Lisa Syrén (SR Kronoberg), Stina Wollter (SR Uppland) i Marcus Birro (SR Östergötland). El seu nom es deu a un dels asterismes de l'Ossa Major, el Carro Gran. (Karlavagnen en suec). El programa gira al voltant de tertúlies i debats, i els oients poden trucar al programa per participar en les discussions. |
Heràldica | La part superior de l'escut d'armes del Districte de Rhein-Berg mostra la situació geogràfica del districte, prop de la vall de Rin (la banda platejada simbolitza el riu Rin). El símbol prové de l'escut d'armes de l'antiga província prussiana de Renània. A la part esquerra, es creu que les dues barres simbolitzen un castell. Eren usades pel Comtat de Berg cap a l'any 1100. Quan l'any 1225, el Duc de Limburg va adquirir el ducat, va introduir el seu senyal a l'escut: el lleó vermell amb la llengua blava. |
Informàtica | En la teoria de la computació, la complexitat de Kolmogórov és una mesura de la quantitat de recursos computacionals necessaris per poder descriure una certa quantitat d'informació, deu el seu nom a Andréi Kolmogórov. La complexitat de Kolmogórov també es denomina complexitat descriptiva o complexitat de Kolmogoróv-Chaitin, complexitat estocàstica, o entropia algorítmica.Per poder definir la complexitat de Kolmogórov, primer s'ha d'especificar un llenguatge descriptiu per a les seqüències o cadenes. Aquest llenguatge pot basar-se en qualsevol llenguatge de programació com ara Lisp o Pascal. Si P és un programa que genera com sortides seqüències de tipus x, llavors P és una descripció del conjunt de x. La longitud de la descripció és la longitud de P com a seqüència de caràcters. Per determinar la longitud de P, ha d'adonar-se de les longituds de totes les subrutines emprades en P. La longitud de qualsevol nombre enter n que aparegui en el programa P és la quantitat de bits requerits per representar n, això és, log₂n. |
Geografia | Mogi das Cruzes és un municipi brasiler de l'estat de São Paulo, a la Regió Metropolitana de São Paulo, a una distància d'aproximadament 63 km del centre de São Paulo,amb una població de 387.779 habitants (estimada Ibge/2010). Pel que fa a la seva superfície, després de la capital, Mogi das Cruzes és el major municipi amb 725,4 km²;. Té una densitat demogràfica de 512,50 hab/km². És la ciutat natal del futbolista del Paris Saint-Germain, Neymar. |
Fiscalitat | Mossack Fonseca & Co. és un bufet d'advocats de Panamà amb més de 40 oficines a tot el món. Va ser fundat el 1977 per Jurgen Mossack i Ramón Fonseca Mora, i s'especialitza en dret comercial, serveis fiduciaris, assessoria d'inversions i estructures internacionals. L'empresa és una de les set que en conjunt representen més de la meitat de les companyies constituïdes a Panamà. El bufet també alberga a diverses companyies dins de les seves oficines. També ofereix serveis en el camp de la propietat intel·lectual i dret marítim.El 2008 continuà liderant sis empreses de Rami Makhlouf malgrat que aquest havia sigut acusat i sancionat de delictes per Hisenda dels Estats Units d'Amèrica.Des de gener de 2016 el bufet estava sent investigat per possible relació amb l'escàndol Petrobras per la policia del Brasil.La companyia ha estat acusada d'ajudar a ciutadans estrangers a eludir els impostos dels seus respectius països i d'estar involucrada en temes de blanqueig de diners i esquemes d'evasió d'impostos en connexió amb Commerzbank. També ha estat acusada de treballar amb associats de dictadors d'Orient Mitjà i Àfrica, ajudant-los "presumptament " a evadir sancions internacionals. |
Arqueologia | Plimpton 322, és una tauleta d'argila babilònica datada del segle xviii aC. Aquesta tauleta està formada per quinze files i quatre columnes, escrites en xifres cuneïformes. La tauleta conté ternes pitagòriques, fet pel qual podem dir que és una joia de les matemàtiques babilònies. |
Humor | L'empastissada és l'acte de llançar un pastís contra algú. Quan és general i involucra a múltiples persones es parla de guerra de pastissos. L'empastissada es pot portar a terme com una simple broma amistosa, però sovint adquireix dimensió política quan la víctima és un polític, un famós o una autoritat pública. L'empastissada esdevé aleshores un acte de protesta contra les conviccions polítiques de la víctima o contra la seva atribuïda arrogància o vanitat. En general, els autors de l'empastissada persegueixen la ridiculització i/o la humiliació de l'afectat mitjançant el llançament del pastís. L'empastissada s'inscriu en la desobediència civil no violenta i pretén evitar tot dany físic la víctima. Per aquest motiu, tradicionalment el pastís sol ser de crema o massa esponjosa, sense contenir crosta i sense ser recent cuit per evitar cremades. A vegades, el pastís també pot ésser substituït per una plata de nata muntada o de crema d'afaitar, no afectant al resultat de l'acció. Els orígens de l'empastissada o guerra de pastissos es remunten als primers anys de la comèdia slapstick americana de la dècada de 1910. També, als Estats Units és bastant freqüent en actes de recaptació de fons. |
Enginyeria | Un difractòmetre és un aparell de mesura emprat per analitzar l'estructura d'un material a partir del patró de difracció produït quan un raig de radiació o de partícules (com ara els rajos X o els neutrons) interactua amb el material. Consten d'una font de rajos X, un sensor i un suport per a la mostra. |
Geografia | Livada (abans també Șarchiuz, del seu nom hongarès de Sárköz, pronunciació hongaresa: [ˈʃaːrkøz] ); en alemany: Wiesenhaid) és una ciutat del nord-oest de Romania, al comtat de Satu Mare. Va rebre la condició de ciutat el 2006. La ciutat administra tres pobles: Adrian (Adorján), Dumbrava (Meggyesgombás) i Livada Mică (Sárközújlak). |
Biotecnologia | L'enginyeria de bioprocessos és una de les aplicacions que es produeixen com a interacció de les disciplines de la biotecnologia, enginyeria bioquímica, enginyeria química i de l'enginyeria agrònoma, entre altres. Tracta sobre el disseny i desenvolupament d'equips i processos per fabricar productes com els aliments, els farratges, productes farmacèutics, químics, etc. a partir de materials biològics. Dissenya aparells com els bioreactors, estudia les maneres de fer la fermentació, etc. També tracta de diversos processos biotecnològics usats en les indústries. |
Física | La transferència de massa és el moviment net de la massa des d'un lloc, normalment significa un corrent, fase, fracció o component, fins a un altre. La transferència de massa ocorre en molts processos com els d'absorció, evaporació, adsorció, assecatge, precipitació, filtració per membrana, i destil·lació. La transferència de massa es fa servir en diferents disciplines científiques per a diferents processos i mecanismes. Aquest terme es fa servir sovint en enginyeria per als processos físics que impliquen difusió molecular i transport convectiu d'espècies químiques dins sistemes físics. Alguns processos comuns de transferència de massa són l'evaporació de l'aigua des d'una bassa a l'atmosfera, la purificació de la sang en els ronyons i el fetge i la destil·lació de l'alcohol. |
Astronomia | El microscopi de parpelleig o estereocomparador és un instrument utilitzat en l'àmbit de l'astronomia per mesurar moviments o variacions de brillantor en objectes celestes. L'estereocomparador era molt útil per detectar estels, estrelles dobles, asteroides, estrelles variables i el desplaçament de les estrelles.L'instrument és bàsicament un microscopi on se superposen en forma òptica dues plaques fotogràfiques, canviant ràpidament d'unes a altres. D'aquesta manera es poden comparar les dues imatges i detectar diferències entre elles. En l'actualitat l'instrument ha estat reemplaçat per l'ús d'ordinadors que realitzen essencialment la mateixa tasca encara que amb molta més velocitat i precisió. |
Antropologia | Guns, Germs, and Steel: The Fates of Human Societies ('Pistoles, gèrmens i acer: els destins de les societats humanes') és un llibre d'investigació històrica escrit per Jared Diamond, biòleg, fisiòleg i biogeògraf, professor de geografia i fisiologia de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). El llibre es va publicar l'any 1997 i l'any següent va guanyar el Premi Pulitzer i el Premi Aventis al millor llibre de ciència. El juliol de 2005, la cadena de televisió PBS va emetre un documental produït per la National Geographic Society que es basava en aquest llibre. |
Filosofia | Bartomeu Forteza Pujol (Felanitx, Mallorca, 17 de juny de 1939 - Barcelona, Barcelonès, 6 de desembre de 2000) fou un filòsof, investigador, traductor i professor balear. Format a Mallorca, es llicencià en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma el 1962, i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Universitat Gregoriana el 1977, i a la Universitat de Barcelona el 1978. Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes (1993). El 1979 guanyà per oposició la plaça de professor agregat de batxillerat de l'assignatura de filosofia i el 1981 la de catedràtic. El 1999 passà a ser professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, on impartí un curs de doctorat sobre Hobbes. Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes, publicació anual dels Archives de Philosophie. Ha estat traductor i el màxim coneixedor a l'estat espanyol del pensament de l'empirista anglès Thomas Hobbes. Corresponsal a Espanya i Portugal del Butlletin Hobbes, destacà per la seva tesi doctoral L'objectivitat a la filosofia lingüística de Thomas Hobbes, publicada el 1999. Del pensador anglès, en traduí, al castellà, Libertad y necesidad y otros escritos (1991) i, al català, alguns textos que palesen les discrepàncies que mantingué amb Descartes i, pòstumament, de De Corpore (2011). |
Heràldica | El lema nacional és una frase, sovint en la llengua pròpia o en llatí, però de vegades en altres llengües, que un estat o subdivisió d'aquest (província, ciutat, etc.) utilitza en diversos símbols com ara escut, banderes o monedes com a element d'identificació col·lectiva, ja que sol indicar una aspiració del territori o intenta definir les seves característiques essencials. Aquesta pàgina és una recopilació de lemes nacionals dels estats independents del món i les seves subdivisions. Algunes de les traduccions següents manquen de la llengua original i han estat traduïdes de l'anglès. |
Art | Llista no exhaustiva amb el nom dels artistes amb una o més obres en la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) o en els seus fons. La llista està ordenada alfabèticament pel cognom de l'autor. |
Informàtica | La Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) és el centre de referència en els estudis d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser fundada el 1976 per impartir la llicenciatura d'informàtica de la UPC. Les activitats docents van començar el curs 1977-1978, realitzant assignatures de segon i tercer cicle. Al curs 1979-1980 va començar a admetre estudiants de primer cicle. Al curs 1988-1989 es va crear la diplomatura. Actualment, la FIB està situada al Campus Nord, espai que comparteix amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) i amb l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB). |
Indumentària | La corbata és una peça de roba (seda, mussolina, etc.) que es col·loca entorn del coll de la camisa i es nua a la part frontal, de manera que resta un nus al coll, emmarcat pel coll de la camisa, i la resta de la peça en dos faldons que pengen sobre el pit, l'anterior --més ample-- tapant el posterior --més estret--; la funció és decorar coll i pit. La corbata és peça indispensable de la indumentària formal masculina.Al revers de la corbata pot haver-hi una traveta per a passar-hi el faldó posterior i mantenir-lo fix. Amb funcionalitat similar, un complement habitual de la corbata és el passador de corbata, que contribueix a mantenir-la en posició; alternativament s'hi pot punxar una agulla de corbata. La corbata pot ser de color llis o bé estampada, i cal saber combinar-ne bé la coloració amb la de la camisa i la del vestit o conjunt. Quant al teixit, els més tradicionals i cars són la seda i la llana; també n'hi ha de cotó, de lli, de punt, de teixits mixtos, de teixits artificials (materials plàstics, per exemple) i de cuir. |
Astronomia | La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol. L'energia surt del nucli a través de la zona de radiació, per on viatja en forma de radiació electromagnètica. La zona de radiació és tan densa que les ones hi boten i reboten. L'energia pot quedar-hi atrapada durant milions d'anys. |
Informàtica | La microarquitectura K12 és la primera arquitectura customitzable d'AMD basada amb el conjunt d'instruccions ARMv8-A, igual que la seva predecessora, la sèrie A1100 (també coneguda amb el sobrenom de “Seattle”), que també estava basada amb aquest conjunt d'instruccions i utilitzava cores ARM Cortex-A57.La idea seria que constessin d'una arquitectura de 14nm, tot i que això està per determinar. Aquesta microarquitectura se centrarà en àmbits que requereixen altes velocitats i alt rendiment en termes de potència, com ara servidors i sistemes embedded. Actualment està en desenvolupament, i està previst que surti al llarg del 2017, un cop ja hagi sortit l'arquitectura AMD Zen. |
Filosofia | Jikji és el títol abreviat d'un llibre budista coreà imprès l'any 1377 durant la Dinastia Goryeo. El seu títol complet es pot traduir com a «Antologia del monjo Baegun sobre les ensenyances del Gran Mestre sobre la identificació de l'esperit de Buda a través de la pràctica del zen». És el llibre més antic existent al món imprès amb tipus mòbils metàl·lics per cada caràcter. La UNESCO el setembre de 2001, el va incloure al Programa Memòria del món.El Jikji es va publicar l'any 1377 al Temple Heungdeok, 78 anys abans la Bíblia de Johannes Gutenberg impresa durant els anys 1452-1455, amb el mateix procediment. La major part de l'obra s'ha perdut. Actualment només se'n conserva el darrer volum, que és a la divisió de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Nacional de França. Va ser escrit pel monjo budista Baegun (1298-1374, amb el nom budista de Gyeonghan), que va ser monjo superior als temples d'Anguk i Shingwang a Haeju, i va ser publicat en dos volums al temple de Songbulsa (Seongbulsa) l'any 1372. Baegun va morir al Temple de Chwiam a Yeoju l'any 1374. |
Telecomunicacions | TIM S.p.A., abans Telecom Italia S.p.A., és una empresa italiana de telecomunicacions que ofereix serveis de telefonia fixa, telefonia pública, telefonia IP, Internet i televisió per cable (en tecnologia IPTV) a Itàlia i a l'estranger. Va néixer l'any 1964 Società Italiana per l'Esercizio Telefonico p.A., per després canviar el seu nom el 1994.Telecom Italia és propietària de TIM, l'empresa italiana de telefonia fixa i mòbil, que també és present al Brasil i a la República de San Marino. Telecom Italia és també el setè grup econòmic italià per facturació i entre els cinc-cents primers del món. La companyia cotitza a l’índex FTSE MIB de la Borsa Italiana. Proveïdor de serveis del Sistema públic de connectivitat (SPC), Telecom Italia gestiona part de la connectivitat a Internet i Intranet de l'administració pública italiana a l'espera de la presa de control dels proveïdors (Tiscali, BT Italia i Vodafone Italia) adjudicataris de la licitació Consip, en virtut del contracte signat el 2016.A partir del 13 de gener de 2016, la companyia va adoptar la marca TIM unificada, renunciant efectivament a l’antiga marca Telecom Italia, activa des del 1994. |
Aeronàutica | Els flaps són un tipus de dispositiu hipersustentador que es fa servir per augmentar la sustentació que proporcionen les ales d'una aeronau a una determinada velocitat aerodinàmica. Els flaps solen estar instal·lats al caire de sortida de les ales d'una aeronau d'ales fixes. Els flaps es fan servir per obtenir més sustentació en l'enlairament. Els flaps també poden augmentar l'arrossegament durant el vol i, per tant, es retrauen quan no s'estan utilitzant. L'extensió dels flaps de les ales n'augmenta la curvatura i el coeficient de sustentació (la sustentació màxima que pot generar una ala). Això permet que l'aeronau generi la sustentació necessària a una velocitat més baixa en reduir la velocitat d'entrada en pèrdua de l'aeronau i, per tant, la velocitat més baixa a la qual l'aeronau pot volar de manera segura. L'augment de la curvatura també fa que les ales generin un major arrossegament, cosa que pot resultar útil durant l'aproximació i l'aterratge perquè alenteix l'aeronau. En algunes configuracions d'aeronaus, un dels efectes secundaris útils de desplegar els flaps és la reducció de l'angle de capcineig de l'aeronau, que abaixa el morro i, per tant, ofereix al pilot una millor vista de la pista d'aterratge per sobre del morro durant l'aterratge. Tanmateix, en altres configuracions, segons el tipus de flap i la ubicació de les ales, els flaps poden alçar el morro (encabritament) i obstruir la vista de la pista del pilot. Hi ha molts tipus diferents de flaps. L'elecció depèn de la mida, la velocitat i la complexitat de l'aeronau en la qual es fan servir, així com el període en el qual es dissenyà l'aeronau. Els flaps senzills, els flaps de ranures i els flaps de Fowler són els més habituals. Els flaps de Krueger es troben al caire d'atac de les ales i es fan servir en moltes aeronaus de reacció. Els flaps de Fowler, Fairey-Youngman i Gouge augmenten la superfície alar a més de canviar-ne la curvatura. Aquesta major superfície sustentadora redueix la càrrega alar i, per tant, redueix encara més la velocitat d'entrada en pèrdua. Alguns flaps s'instal·len a altres llocs. Els flaps del caire d'atac formen el caire d'atac de les ales i, quan es despleguen, giren cap avall per augmentar la curvatura alar. L'avió de curses de Havilland DH.88 Comet tenia flaps a sota del fuselatge i davant del caire de sortida de les ales. Molts biplans Waco Custom Cabin tenen els flaps a mitja corda, a la part inferior de l'ala superior. |
Heràldica | El sinople, sinoble (del francès sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica. Es correspon amb un verd intens i preferentment fosc. En gravat es representa mitjançant línies en banda, o sigui, diagonals que baixen de dreta a esquerra del camp o figura (això és, d'esquerra a dreta de l'observador).Entre els esmalts heràldics, pertany al grup dels colors, juntament amb el gules (vermell), l'atzur (blau), el sabre (negre) i el porpra. |
Periodisme | Mariona Solé Altimira (1983) és llicenciada en Periodisme per la UAB. Entre el 2016 i 2017 cursa el Màster en Documental de Creació de l'IDEC (Universitat Pompeu Fabra). Des de 2013 es dedica a el muntatge cinematogràfic formant part de l'equip de Carlos Marquès Marcet com ajudant de muntatge a 10.000KM (Goya a direcció novell), Tierra Firme i Els dies que vindran (millor pel·lícula i millor direcció al festival de Màlaga 2019) i de Neus Ballús a El viatge de la Marta. El 2015 munta el seu primer llarg documental, Tierra de Nadie de Rafael Rosal Paz, i s'especialitza en muntatge documental. Ha muntat la sèrie documental Pa'lante d'Aldemar Matias per a TV Brasil (2017), El Rastro Firme de Fernando Gómez Luna (2018, en postproducció) i 918 Gau d'Arantza Santesteban. Té una llarga experiència com muntadora i realitzadora d’audiovisuals. Ha muntat documentals, La América de Trump, de Josep Cuní, espots, Veus que no veus, dirigit per Marta Vergonyós i Alba Cros i produït per La Bonne, vídeos per espectacles en directe, Paella Augmentada, concert performance amb el Niño de Elche sota la direcció de Marc Sempere, i tràilers, Rêve du Mousse, d’Elena Molina. També ha fet d’ajudant de muntatge en projectes cinematogràfics com La gent es mor de Carlos Marqués-Marcet, de pel·lícules per a televisió, Amics per sempre, de Roman Parrado, 13 dies d’octubre de Carlos Marqués-Marcet, i de documentals, Ciutats a contrallum de Francesc Relea, El Jardí de les flors del presseguer, d’Oriol Martínez i Enric Ribes. Actualment treballa com ajudant de muntatge en el project Staff Only de Neus Ballús i és una de les muntadores de Lo de Évole (Producciones del Barrio) en la seva segona temporada. |
Ciència militar | La guerra asimètrica és aquella guerra que es dona entre bel·ligerants el poder militar relatiu dels quals difereix significativament, o l'estratègia o tàctiques dels quals difereixen significativament. La guerra asimètrica pot descriure un conflicte en què els recursos de dos bel·ligerants difereixen en essència i en el combat, interaccionen i tracten d'explotar les debilitats característiques dels altres. Aquests combats impliquen sovint estratègies i tàctiques de guerra no convencional, en les que els combatents més febles intenten utilitzar l'estratègia per compensar les seves mancances en quantitat o qualitat.Aquestes estratègies poden no necessàriament ser militaritzades. Aquesta definició contrasta amb la guerra simètrica, en el qual dos contendents tenen poder i els recursos militars similars i es basen en tàctiques que són similars en general, que difereixen només en detalls i l'execució. El terme també s'utilitza sovint per descriure el que també s'anomena "guerra de guerrilles", "insurgència", "terrorisme", "contrainsurgència", i "contraterrorisme", el conflicte essencialment violent entre un militar formal i un informal, un oponent, menys equipat i recolzat, amb menys recursos humans però resistent. |
Agricultura | La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia. A les terres de parla catalana es conrea en vinyes o vinyars l'espècie Vitis vinifera per a obtenir-ne raïm. Segons l'edat, el cep rep noms diferents: Mallol: cep d'1 any. Estufera: cep de 2 anys o 3 anys. Planta: cep de 4 anys. Forqueta: cep de 5 anys. |
Ciència militar | Un catafracta (del grec κατάφρακτος, katàfraktos) és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment fou utilitzada pels romans durant l'època de l'imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana. Originalment el terme es referia a un tipus d'armadura que cobria el cavaller i el cavall i posteriorment passà a designar aquest tipus de soldat. En una batalla, el paper dels catafractes no era gaire diferent del dels cavallers de l'occident medieval, tot i que diferien en alguns aspectes de l'armament i les tàctiques utilitzades. Les semblances no són sorprenents tractant-se, en ambdós casos, de cavalleria pesant, utilitzada habitualment com a força de xoc per realitzar càrregues en massa contra les formacions enemigues amb l'objectiu de trencar-les. D'altra banda, en l'aspecte social i polític, els catafractes eren simplement soldats d'un exèrcit i el seu paper no tenia res a veure amb el dels cavallers occidentals dins del sistema feudal. Els pobles que en algun moment de la seva història utilitzaren catafractes en els seus exèrcits foren, entre altres, l'Imperi Part, els sàrmates, els armenis, l'Imperi Selèucida, Pèrgam, la Pèrsia sassànida, l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient. En aquest últim s'anomenaven κατάφρακτοι, katàfraktoi. |
Ciències de la salut | La psicologia clínica és la branca de la psicologia que s'ocupa principalment de la diagnosi, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals. Es pot definir globalment com una disciplina que integra coneixement científic, models teòrics i experiència clínica amb l'objectiu de comprendre, prevenir i alleujar les malalties mentals i el malestar psicològic així com promoure la percepció de benestar personal i el desenvolupament personal.Tradicionalment, la psicologia clínica està associada a l'assessorament (counseling en anglès) i a la psicoteràpia, encara que alguns enfocaments moderns consideren una aproximació més eclèctica, incloent una diversitat de tècniques terapèutiques. Habitualment, excepte els que treballen conjuntament amb psiquiatres, els psicòlegs clínics no prescriuen psicofàrmacs (medicaments psicotròpics). A Espanya actualment es requereix una formació sanitària especialitzada, que depèn del Ministeri de Salut, anomenada PIR: Psicòleg/a Intern/a Resident. Per poder arribar a ser Psicòleg/a Especialista en Psicologia Clínica és l'única via possible, consisteix en superar l'examen PIR i realitzar quatre anys de residència en un hospital que són avaluats de forma continua. Els psicòlegs clínics treballen principalment amb un model de pràctica científic, on les problemàtiques clíniques es formulen en termes d'hipòtesis a ser comprovades, a través de la informació recopilada de les trobades amb el pacient/client, que dona compte del seu estat mental. Alguns psicòlegs clínics poden enfocar-se en el maneig clínic de pacients amb dany cerebral, la qual cosa es coneix com a neuropsicologia clínica, la qual implica generalment entrenaments addicionals de les funcions cerebrals compromeses. En l'últim temps, i particularment als Estats Units, s'ha produït una separació cada vegada major entre els psicòlegs que realitzen investigacions acadèmiques en l'àmbit universitari i els psicòlegs clínics especialitzats. Molts psicòlegs acadèmics creuen que els clínics empren teràpies que es basen en teories ja desacreditades o sense proves de suport empíric sobre la seua efectivitat. D'altra banda, els clínics creuen que els acadèmics ignoren l'experiència adquirida pel fet de tractar directament i contínuament amb pacients/clients. Aquests desacords han donat com a resultat la formació de la Societat Americana de Psicologia (American Psychological Society, APS) per part dels psicòlegs dedicats a la investigació, per a distingir-se de l'Associació Americana de Psicologia (American Psychological Asociation, APA). |
Arquitectura | Welthauptstadt Germania (de l'alemany "Capital Mundial Germània") fou el nom que Adolf Hitler va donar al projecte de renovació de la capital d'Alemanya, Berlín, part de la seva visió per al futur d'Alemanya després de la victòria prevista en la Segona Guerra Mundial. Albert Speer, el primer arquitecte del Tercer Reich, dissenyà molts dels plànols per a la reconstrucció de la ciutat; no obstant això, només una petita part de la seva obra es va realitzar abans de la Segona Guerra Mundial. El títol de "Welthauptstadt" va ser escollit perquè en aquell moment es va considerar que l'arquitectura de Berlín era massa provincial i que s'havia de superar la qualitat d'altres capitals del món com Londres, París i especialment Roma, la històrica capital de l'Imperi Romà. Alguns projectes, com la creació d'un gran eix urbà entre l'oest i l'est de la ciutat, que incloïa l'ampliació de Charlottenburger Chaussee (avui Straße des 17. Juni) i posant la Columna de la Victòria al centre, lluny del Reichstag, on era el seu lloc original, van tenir èxit. D'altres, però, com la creació de la Große Halle ("Gran Cúpula"), van haver de ser deixats de banda a causa de la necessitat de destinar el pressupost de l'Estat per a la preparació miliar en l'adveniment de l'inici de la guerra. Un gran nombre dels vells edificis en moltes de les àrees de construcció previstes van ser enderrocats abans de la guerra i finalment els plans es van aturar. |
Telecomunicacions | The Otolith Group és un col·lectiu artístic format a Londres per Anjalika Sagar i Kodwo Eshun el 2002. El nom deriva d'una estructura que es troba de les màcules vestibulars del sàcul (màcula del sàcul) i de l'utricle (màcula de l'utricle). Els otòlits estan situats en el laberint (orella interna) i estableixen el sentit de la gravetat i l'orientació.El treball del grup es relaciona amb els materials d'arxiu, amb el futur i amb les històries sorgides arran de la transnacionalitat. Els projectes del grup inclouen la producció de cinema i curació d'exposicions com a part d'una pràctica integrada amb l'objectiu destinat a "construir una nova cultura del cinema. El grup va ser nominat per al Premi Turner el 2010 pel seu projecte A Long Time Between Suns. |
Física | En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic. La permeabilitat es representa per mitjà de la lletra grega μ. El terme permeabilitat magnètica fou encunyat per Oliver Heaviside el setembre de 1885. En el SI d'unitats es mesura en henrys per metre, o en Newtons per Ampere quadrat. El valor de la constant μ 0 {\displaystyle \mu _{0}} és conegut com a constant magnètica o permeabilitat del buit, i el seu valor és μ 0 {\displaystyle \mu _{0}} = 4π×10−7 N/A². |
Arquitectura | L'intercooler és un intercanviador (radiador) aire-aire o aire-aigua que s'encarrega de refredar l'aire comprimit pel turbocompressor o sobrealimentador d'un motor de combustió interna. Normalment els gasos en comprimir-se adiabàticament (sense cedir calor a l'entorn) s'escalfen, però en el cas del turbo els gasos surten a una temperatura d'uns 90-120 °C. Aquest escalfament és no desitjat, ja que els gasos en escalfar-se perden densitat, amb la qual cosa la massa d'oxigen per unitat de volum disminueix. Això prova que l'eficiència volumètrica del motor dismunueixi i, en conseqüència, ho faci la potència del motor, ja que hi ha menys oxigen per a la combustió. L'intercooler rebaixa la temperatura de l'aire d'admissió a uns 60 °C, i per tant el guany de potència gràcies a ell se situa al voltant del 10-15% respecte a un motor tan sols sobrealimentat (sense intercooler). El més habitual és que els intercooler siguin d'aire-aire, tot i que en alguns casos es té la possibilitat d'afegir un petit raig d'aigua que humiteja l'exterior de l'intercooler per tal que en evaporar-se es refredi i augmenti la potència durant una estona. |
Informàtica | SouthBridge és la part del joc de xips que controla el sistema d'entrada/eixida de dades, el bus d'IDE i en conseqüència, als dispositius d'emmagatzemament, l'àudio i altres busos, com el Bus sèrie universal, el ISA, el port sèrie, el port paral·lel, etc. El seu nom es deu al fet que la seua localització habitual és a la zona sur del conjunt Chipset en la placa mare. |
Televisió | John Harold Kander (18 de març de 1927) és un compositor estatunidenc autor d'un bon nombre de musicals formant equip amb Fred Ebb. Kander va compondre la música per al musical Cabaret, per la qual l'equip Kander and Ebb va guanyar el Premi Tony Premi Tony a la Millor Banda Sonora Original l'any 1967. Kander I Ebb varen rebre el premi Honorífic del Centre Kennedy el desembre de 1998. |
Festivals | Gargar Festival de Murals i Art Rural és un esdeveniment artístic dedicat al muralisme que es realitza des de l'any 2016 a la localitat noguerenca de Penelles, als peus de la serra de Bellmunt-Almenara. |
Dret | El dret positiu és el conjunt de normes jurídiques escrites en un àmbit territorial en què de manera puntual genera polèmica de ser el més normatiu, i que abasta tota la creació jurídica del legislador, mai del passat i només la vigent, no només recollida en forma del que ve sent la llei. El concepte de dret positiu està basat en el positivisme, corrent de pensament jurídic que considera el dret com una creació de l'ésser humà. L'home crea el dret, les lleis (sent aquestes la voluntat del sobirà) creen dret. Al contrari del dret natural, segons el qual el dret era al món prèviament, i l'ésser humà es limitava merament a descobrir-lo i aplicar-lo en tot el sentit de la paraula. En aquest sentit, el dret positiu descansa en la teoria del normativisme (elaboració del teòric del dret Hans Kelsen segle XX), i que estructura al dret segons una jerarquia normativa. Des del punt de vista d'altres escoles de pensament jurídic, que no exclouen l'existència del dret natural o dret diví, el dret positiu seria aquell que emana de les persones, de la societat, i que ha d'obeir als anteriors per ser just i legítim. Així, s'entén el dret positiu com un dret lloc o donat des de l'Estat. El positivisme jurídic es divideix en formalista i sociològic. El primer estudia les formes jurídiques i sorgeix al segle xix amb dues escoles com precursores d'aquest corrent: a França l'Escola Exègesi, i a Alemanya l'Escola Dogmàtica alemanya. Pel que fa al positivisme jurídic de caràcter sociològic, estudia l'impacte del dret positiu en la societat. Les seves escoles precursores són a França l'Escola Social francesa, ia Alemanya el Moviment del Dret Lliure alemany, ambdues del segle XIX-XX. La concepció del positivisme jurídic abasta un sol dret, el que també es coneix com a monisme jurídic: el dret positiu. En canvi, per al iusnaturalisme o dret natural, hi ha dos drets (dualisme jurídic): el dret positiu i el dret natural. Aquest últim es defineix com el conjunt de principi sobre valors superiors als quals podem accedir a través de la capacitat humana i que prevalen sobre el dret positiu i són sempre vàlids. L'origen d'aquesta doctrina és tan antic com el Dret, i pot rastrejar intelectualment des del pas del mite al logos al Grècia Antiga. Els drets positius, en plural, són per tant conceptualment diferents dels drets naturals. |
Dret | Els drets indígenes a la terra són els drets dels pobles indígenes a la terra i als recursos naturals que provinguin de les mateixa ja sigui individualment col·lectivament principalment en països colonitzats. Els drets relacionats amb la terra i els recursos són de fonamental importància pels pobles indígenes per diverses raons, entre elles: la importància religiosa de la terra, l'autodeterminació del propi poble, la identitat i els factors econòmics. La terra és un actiu econòmic important i, en algunes societats indígenes, l'ús de recursos naturals constitueix la base de la seva economia domèstica i les demandes de propietat sobre aquestes es deriva de la necessitat de garantir el seu accés a aquests recursos. La terra també pot ser un important instrument d'herència o un símbol d'estatus social. En moltes societats indígenes, com en els pobles aborígens australians, la terra és una part essencial dels seus sistemes d'espiritualitat i creences. Les reclamacions de terres indígenes s'han abordat amb diversos graus d'èxit a nivell nacional i internacional des del començament mateix de la colonització. Aquestes reclamacions poden basar-se en principis del dret internacional, tractats, el dret comú o les constitucions o lleis nacionals. El títol aborigen (també conegut com títol indígena, títol natiu o altres termes) és una doctrina de dret comú sobre els drets dels pobles indígenes a la tinença consuetudinària després de l'assumpció de la sobirania sota colonialisme. El reconeixement legal i la protecció dels drets a la terra dels indígenes i de la comunitat segueix sent un gran desafiament, i la bretxa entre les terres reconegudes oficialment i les terres mantingudes i administrades és, habitualment, font important de subdesenvolupament, conflicte i degradació ambiental. |
Arquitectura | La casa Vestuari o casa Vestidor se situa enfront de la porta dels Apòstols de la catedral de València, i va ser construïda a principis del segle xvii en estil neoclàssic per l'arquitecte José García, per a servir als magistrats del Tribunal de les Aigües com a lloc de reunió abans d'assistir als judicis que se celebraven en aquesta porta. La seua inauguració data del 1800. |
Agricultura | Tereza Cristina Corrêa da Costa Dias o simplement Tereza Cristina (Campo Grande, 6 de juliol de 1954) és una enginyera agrònoma, empresària i política brasilera afiliada al Partit Progressista. És diputada federal i va ser Ministra d'Agricultura, Ramaderia i Proveïment del Brasil entre 2019 i 2022, en el gabinet de Jair Bolsonaro. |
Dansa | Ballet Shoes és una pel·lícula per a televisió basada en la novel·la de Noel Streatfeild Ballet Shoes, adaptada per Heidi Thomas. La pel·lícula es va estrenar el 26 de desembre de 2007 (Boxing Day en el Regne Unit) per la BBC One. Anteriorment va haver-hi una pel·lícula de Ballet Shoes. El 1975 la BBC va crear una versió dirigida per Timothy Blegui. En la pel·lícula participen algunes estrelles de la saga de Harry Potter com Emma Watson (Pauline Fòssil), Gemma Jones (Dr. Jakes), i Richard Griffiths (professor Gum). |
Pseudociència | El Neocreacionisme és un moviment amb l'objectiu de reafirmar el creacionisme en uns termes amb més probabilitats de ser ben rebut pel públic, els polítics, els educadors i la comunitat científica. El seu objectiu és tornar a emmarcar el debat sobre els orígens de la vida en termes no religiosos i sense apel·lacions a les Escriptures. Té el seu origen en una resposta dels creacionistes a la sentència del cas Edwards contra Aguillard de 1987 del Tribunal Suprem dels Estats Units que diu que el creacionisme és un concepte inherentment religiós i que defendre'l com a correcte o precís en els plans d'estudi de les escoles públiques viola la Clàusula d'Establiment de la Primera Esmena.Una de les seves principals afirmacions és que la ciència ortodoxa aparentment objectiva, basada en el naturalisme, és en realitat una religió dogmàtica atea. Els seus defensors argumenten que el mètode científic exclou certes explicacions dels fenòmens, sobretot quan apunten a elements sobrenaturals, i exclou així efectivament una visió religiosa que contribueix a la comprensió de l'univers. Això condueix a una oposició oberta i sovint hostil al que ells anomenen «darwinisme», que normalment s'entén referit a l'evolució, però que es pot estendre a conceptes com ara l'abiogènesi, l'evolució estel·lar i la teoria del Big Bang. Són organitzacions neocreacionistes conegudes als EUA el Discovery Institute i el seu Center for Science and Culture. Els neocreacionistes encara no han establert una línia reconeguda d'investigació científica i fins ara no tenen legitimitat científica ni acadèmica, fins i tot entre molts acadèmics d'universitats cristianes evangèliques. El neocreacionisme és considerat per Eugenie C. Scott i altres crítics com la forma més exitosa d'irracionalisme. La principal teoria del neocreacionisme és la teoria del disseny intel·ligent. Una segona teoria és l'aparició sobtada que afirma que la primera vida i l'univers van aparèixer bruscament, i que les plantes i els animals van aparèixer de sobte amb formes complexes. |
Llocs ficticis | La sèrie de llibres i pel·lícules de Harry Potter mostra al lector i a l'espectador una relació de localitzacions fictícies que permeten descobrir i entendre l'entorn on es desenvolupa la trama argumental, localitzacions fictícies d'un món màgic, extraordinari però totalment creïble. Aquestes localitzacions es poden classificar en habitatges, escoles, carrers comercials i localitzacions afiliades al govern. En aquesta llista s'esmenten els llocs més coneguts dins de l'univers de Harry Potter, així com les localitzacions reals en què l'autora s'ha inspirat per a la creació de les localitzacions fictícies o els escenaris de filmació per a les pel·lícules de la sèrie. |
Objectes astronòmics | Un grup de galàxies és una agregació de galàxies que comprèn aproximadament 50 o menys membres units gravitacionalment, cadascun almenys tan lluminós com la Via Làctia, (aproximadament 10¹⁰ vegades la lluminositat del nostre sol), les col·leccions de galàxies més grans en primer ordre es diuen cúmuls de galàxies. Els grups i cúmuls de galàxies poden agrupar-se en supercúmuls de galàxies. La Via Làctia és part d'un grup de galàxies, anomenat Grup Local. |
Telecomunicacions | Asterisk és una aplicació de programari lliure (sota llicència GPL) que proporciona funcionalitats d'una central telefònica (PBX). Com qualsevol PBX, es pot connectar un nombre determinat de telèfons per a fer cridades entre si i fins i tot connectar a un proveïdor de VoIP o bé a una RDSI tant bàsics com primaris. Mark Spencer, de Digium, inicialment va crear Asterisk i actualment és el seu principal desenvolupador, juntament amb altres programadors que han contribuït a corregir errors i afegir novetats i funcionalitats. Originalment desenvolupat per al sistema operatiu GNU/Linux, Asterisk actualment també es distribueix en versions per als sistemes operatius BSD, MacOSX, Solaris i Microsoft Windows, encara que la plataforma nativa (GNU/Linux) és la millor suportada de totes. Asterisk inclou moltes característiques anteriorment només disponibles en costosos sistemes propietaris PBX com bústia de veu, conferències, IVR, distribució automàtica de cridades, i moltes altres més. Els usuaris poden crear noves funcionalitats escrivint un dialplan en el llenguatge de script d'Asterisk o afegint mòduls escrits en llenguatge C o en qualsevol altre llenguatge de programació suportat per Linux. Per a connectar telèfons estàndard analògics són necessàries targetes electròniques telefòniques FXS o FXO fabricades per Digium o altres proveïdors, ja que per a connectar el servidor a una línia externa no n'hi ha prou amb un simple mòdem. Potser el més interessant d'Asterisk és que suporta molts protocols VoIP com poden ser SIP, H.323, IAX i MGCP. Asterisk pot interoperar amb terminals IP actuant com un registrador i com gateway entre ambdós. Asterisk es comença a adoptar en alguns entorns corporatius com una gran solució de baix cost juntament amb SER (Sip Express Router). |
Llengües | L'anglès bàsic, també anomenat en anglès Basic English i Simple english és una llengua controlada i construïda basada en la simplificació del vocabulari i la gramàtica de la llengua anglesa natural, elaborat per Charles Kay Ogden i descrit en el seu llibre Basic English: A General Introduction with Rules and Grammar (Anglès bàsic: una introducció amb regles i gramàtica) publicat en 1930.Per a Ogden, aconseguir un bon maneig de l'anglès normal requeriria set anys d'estudi, l'esperanto set mesos i l'anglès bàsic set setmanes. De tal forma l'anglès bàsic s'utilitzaria per companyies que necessiten produir llibres complexos per a ús internacional i per escoles d'idiomes que necessiten ensenyar quelcom d'anglès en un curt període. Per al seu vocabulari reduït de 850 paraules, Ogden va eliminar paraules que podrien dir-se amb altres paraules i frases i va buscar que les paraules foren comunes en qualsevol país de parla anglesa. Va sotmetre el seu conjunt de paraules a un gran nombre de proves i ajustos. Va simplificar també la gramàtica procurant que, així i tot, fos normal per als usuaris que ja parlen anglès. |
Nàutica | Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació. Professió relacionada amb la pesca i el transport marítim. La comunitat marinera té creences pròpies, festes en honor de sants i patrons i un lèxic específic. Durant segles, les poblacions marineres van ser nuclis petits, adaptats a una geografia retallada, sotmesos al flagell de pirates i corsaris. La platja ha estat l'escenari d'una activitat frenètica, s'havien d'adobar xarxes, construir embarcacions, salar el peix o vendre'l a peu de barca. Al llarg del litoral, fins al segle xx, hi havia petites drassanes on treballaven els mestres d'aixa. |
Teologia | Joan Casañas i Guri (Sabadell, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2020) va ser un sacerdot, activista social i escriptor català. |
Periodisme | En el disseny editorial, la maquetació és la composició de text, imatge o altres elements en les pàgines de mitjans impresos i electrònics, com a llibres, diaris i revistes. Estrictament, l'acte de maquetar tan sols es relaciona amb la distribució dels elements en un espai determinat de la pàgina, mentre que el disseny editorial inclou fases més àmplies del procés, des del projecte gràfic, fins als processos de producció denominats preprensa (preparació per a impressió), premsa (impressió) i posprensa (acabats). Tot i això, usualment tot l'aspecte gràfic de l'activitat editorial i periodística es coneix pel terme maquetació. En el cas d'un diari, la maquetació segueix els objectius i línies gràfiques i editorials d'aquest imprès. Les principals línies editorials per a la maquetació d'un diari inclouen la jerarquització dels articles per ordre d'importància. Les consideracions gràfiques inclouen llegibilitat i incorporació balancejada i no-obstructiva dels anuncis publicitaris. L'edició incorpora principis del disseny gràfic que, alhora, és una professió independent o present en llicenciatures relacionades amb el disseny, més enllà de ser una disciplina que fa part del currículum de professions com el periodisme, la publicitat i alguns cursos d'arquitectura a universitats i facultats. Altres termes que serveixen per referir-se al procés de maquetació són: layout, mockup o pasteup. |
Aeronàutica | En aeronàutica, l'aproximació final, també coneguda com a tram final d'aproximació o senda d'aproximació final, és l'últim segment de vol durant el descens de l'aeronau cap a l'aeroport de destinació. |
Antropologia | Sobrenatural és el terme que s'oposa a natural, és a dir, allò que es percep pels nostres sentits i per les nostres construccions abstractes; per la qual cosa, popularment, el terme descriu allò que hom considera que està més enllà de la naturalesa. Allò que és sobrenatural defineix fenòmens que semblen i hom creu reals, però que no es poden explicar científicament, per la seva pròpia naturalesa. |
Astronomia | Dins l'entorn de l'òptica (especialment en telescopis), la coma ( comatic aberration o aberració comatosa d'un sistema òptic) es refereix a l'aberració inherent a determinats sistemes òptics, deguda a alguns defectes de disseny o imperfeccions en les lents o altres components, i que resulta en fonts puntuals fora d'eix, com ara estrelles, que poden aparèixer distorsionades. Concretament, el coma es defineix com una variació en l'augment sobre la pupil·la d'entrada. En sistemes òptics refractius o difractius, especialment aquells que abasten un ampli interval espectral, el coma pot dependre de la longitud d'ona. El coma és una propietat inherent dels telescopis que fan servir un mirall parabòlic. La llum d'una font puntual (com una estrella) al centre del camp s'enfoca perfectament en el punt focal del mirall (no com en els miralls esfèrics, on la llum de les parts externes del mirall enfoquen millor a prop del focus que les parts procedents del centre, fet conegut com aberració esfèrica). No obstant això, quan la font de llum no procedeix del centre del camp (fora d'eix), les diferents parts del mirall no reflecteixen la llum cap al mateix punt. Això dona com a resultat un punt de llum que no està centrat, apareixent en forma de falca. A més desplaçament del centre de l'eix, més notori és aquest efecte. Aquest fet provoca que algunes estrelles apareguin com comes ortogràfiques, d'aquí el nom. Alguns dissenys òptics que intenten minimitzar aquest efecte inclouen el disseny de Schmidt, el de Maksútov i el de Ritchey-Chretien. El coma d'un únic conjunt de lents pot ser minimitzat, fins i tot eliminat, triant la curvatura adequada per al propòsit de l'instrument òptic. Les lents en què s'ha minimitzat tant el coma com l'aberració esfèrica (per a una determinada longitud d'ona) són anomenades lents bestform o aplanàtiques. |
Pedagogia | Kintarō Okamura (japonès: 岡村 金太郎, Okamura Kintarō; 1867-1935) va ser un botànic i pedagog japonès. És autor d'importants estudis sobre les algues. També se'l coneix per l'estudi dels llibres educatius japonesos des de l'era Meiji fins al començament de la Shōwa, i que plasmà en l'edició dels Ohraimono (subtitulats Col·lecció de llibres de text d'educació japonesa moderna per a la gent comuna). |
Sociologia | La derivació lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta). Una paraula pot estar composta d'un lexema i un o més afixos. Es poden afegir els afixos d'un en un, ampliant gradualment la paraula, o en combinació de dos, quan no existeix el mot amb només un dels dos («emblanquinar» de blanc). La derivació permet tenir un lèxic que permet designar nombrosos sentits a partir d'un nombre molt més reduït d'arrels o mots primitius (principi d'economia lingüística). Igualment la derivació és la principal font de noves paraules en moltes llengües.La derivació és semblant a certes formes de flexió, ja que ambdós usarien morfemes afegits a l'arrel per a expressar diferències. No obstant això, la flexió no comporta canvi de referents, sinó que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la derivació es diferencia de a la composició pel fet que els afixos tots sols no tenen un sentit. Per exemple «er» tot sol no significa res, pot indicar el profesional, en fuster, ferrer, o l'arbre en pomer, o el camí per a carros en carrer. |
Psicologia | La ficció en l'art, és la creació de móns i històries imaginàries sobretot la literatura i les arts escèniques i audiovisuals. Aquests mons tenen els seus propis personatges i regles de versemblança, amb un grau variable de realisme, sigui perquè prenen alguns elements de referència de la realitat, sigui perquè la contradiuen o transformen. En l'àmbit audiovisual, la ficció se sol oposar al documental i els seus gèneres derivats. En psicologia, diferenciar la ficció de la realitat és una capacitat que el nen ha d'adquirir progressivament. En psicopatologia una distorsió temporani o permanent d'aquesta capacitat de distingir adequadament la ficció de la realitat, pot ser un símptoma de diversos disturbis mentals (paranoia, psicosi, deliris,…) individuals com de grups (psicosi col·lectiva). La delimitació entre realitat i ficció, no només és una qüestió objectiva, però depèn igualment d'un consens social: el que es veu entre d'altres amb texts sacrats, que per a uns són una descripció de la realitat, per a altres només metàfores i llegendes. Etimològicament, la paraula prové del llatí fictio, derivat del verb fingere que a l'origen significava «modelar la pasta del pà» i ença en sentit figurat «allò que ha estat modelat, inventat, fingit». |
Sociologia | El Kenminsei (県民性, けんみんせい, literalment en català, "el caràcter dels ciutadans de la prefectura", també simplificat com "caràcter prefectural") és un terme que es refereix a les tendències, costums i valors culturals així com estereotips de les prefectures i les regions del Japó. Dins d'aquest terme sociològic no només entra el caràcter dels ciutadans de cada lloc, estereotipat o no, sinó que també s'inclouen dades estadístiques com les despeses o l'èxit educatiu de cada prefectura per a ajudar a crear una imatge més concreta del caràcter i els costums de cada prefectura. El kenminsei no té perquè reflectir la realitat. Algunes fonts occidentals consideren el keniminsei una pseudociència. El kenminsei és un aspecte que desperta singular atenció de molts japonesos i que ha estat objecte d'investigació. |
Arquitectura | Un estil arquitectònic és un conjunt de característiques i elements que fan que un edifici o una altra estructura sigui destacable o històricament identificable. La majoria dels estils d'arquitectura evolucionen, i en molts casos són substituïts amb el temps, a mesura que canvien les modes, la tecnologia, les religions, les creences i els materials avancen, creant noves oportunitats i evolucionant en nous estils. |
Humor | El meme distracted boyfriend (el noi distret) en català) és un meme basat en una fotografia en stock del 2015 del fotògraf barceloní Antonio Guillem. Els usuaris de les xarxes socials van començar a utilitzar la imatge com a meme a principis del 2017 i es va fer viral l'agost del 2017 com a manera de representar diferents formes d'infidelitat. El meme ha inspirat diversos spin-offs i ha rebut aclamacions de la crítica. |
Jocs | La Fallera Calavera és un joc de cartes valencià creat pel denier Enric Aguilar i publicat al març de 2014 després d'un reeixit procés de micromecenatge. Hi poden participar de 2 a 5 jugadors amb una única baralla de 102 cartes. Per a guanyar, un jugador ha de reunir 5 cartes d'ingredient per a poder cuinar una paella. Els participants poden usar qualsevol de les cartes que componen la baralla per aconseguir-ho, perquè cadascuna té funcions específiques indicades en cada targeta. Existixen 27 cartes de tresor, 33 de batalla i 40 especials. Arran de l'èxit del joc de cartes, el febrer de 2015 La Fallera Calavera esdevingué també una novel·la, escrita pel mateix autor del joc, Enric Aguilar, i publicada per Sembra Llibres. En setembre de 2015, Enric Aguilar llançà una nova campanya de micromecenatge per a finançar La Fallera Calavera 2: els ingredients de la discòrdia, una ampliació del joc que afig 52 cartes noves al producte original, a més d'un nou element jugable, la moneda d'humor. El gran èxit del procés desembocà en la publicació en desembre de 2015 de la primera expansió del joc. Amb ella, el nombre de jugadors possibles augmenta a 6. Actualment s'estan realitzant diverses competicions per tot el País Valencià en les quals es regalen cartes extraordinàries. Estes cartes sols es poden aconseguir a través de competicions i concursos, i per ara en són tan sols tres: el Tio Canya, Ausiàs March i una carta dedicada a Ximo Bayo, la qual es podia aconseguir inicialment amb la compra del nou joc d'Enric Aguilar, Alakazum. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o simplement constant de Glaisher, anotada típicament A, és una constant matemàtica relacionada amb la funció K i la funció G de Barnes. La constant apareix en cert nombre de sumatoris i integrals, especialment els relacionats amb la funció gamma i la funció zeta de Riemann. Rep el nom del matemàtic anglès James Whitbread Lee Glaisher i el suís Hermann Kinkelin. |
Psicologia | Hi ha publicitat enganyosa quan «de qualsevol forma, inclosa la presentació, indueix o pot induir a error els seus destinataris, i afectar d'aquesta manera el seu comportament econòmic, o perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor», segons la «Llei general de publicitat» de l'estat Espanyol. No solament sanciona la informació falsa, sinó també la que calla informació essencial, sempre que l'omissió pugui induir a l'error els consumidors. Segons la llei espanyola, és una de les cinc formes de publicitat il·lícita. Aquesta llei transfereix al dret espanyol la directiva europea del 1984 per harmonitzar les lleis i normes sobre la publicitat enganyosa en la Unió Europea.A la Unió Europea, la publicitat és vinculant i forma part del contracte. El consumidor en pot exigir el compliment. En cas que un establiment faci publicitat enganyosa, el consumidor pot presentar una denúncia o es pot fer ajudar per una associació de protecció dels consumidors per organitzar una demanda col·lectiva. L'engany comercial sembla una cosa de tots els temps, el fet que el déu grec Hermes era el patró dels comerciants i dels lladres n'és una expressió amb la típica ironia de l'antiguitat clàssica. Des de la nit dels temps, hi ha casos llegendaris d'estafadors que van abusar la credulitat i la vanitat de consumidors en prometre beneficis estrafolaris segons el vell refrany del renaixement «Al món li agrada ser enganyat». |
Periodisme | J'accuse...!, (en català Jo acuso...!, pronunciat [ʒaˈkyz]) és un article redactat per Émile Zola durant l'afer Dreyfus i publicat al diari L'Aurore del 13 de gener de 1898 en forma d'una carta oberta al President de la República Félix Faure. Zola es va inspirar en part en un informe escrit el 1896 per l'escriptor Bernard Lazare. A la carta, Zola es va dirigir al president de França Félix Faure i va acusar el govern d'antisemitisme i de la presó il·legal d'Alfred Dreyfus, un oficial de l'Estat Major de l'Exèrcit francès, que va ser condemnat a cadena perpètua per espionatge. Zola va assenyalar errors judicials i greu falta de proves. La carta es va imprimir a la portada del diari i va provocar una commoció a França i a l'estranger. Zola va ser processat per difamació i condemnat el 23 de febrer 1898. Per evitar l'empresonament, va fugir a Anglaterra, tornant a casa el juny de 1899. Altres fulletons que proclamen la innocència de Dreyfus són: A Miscarriage of Justice: The Veruth about the Dreyfus Affair ( La veritat sobre la qüestió de Dreyfus ) de Bernard Lazare (novembre de 1896). Com a resultat de la popularitat de la carta, fins i tot al món de parla anglesa, J'accuse! es va convertir en una expressió genèrica comuna d'indignació i acusació contra algú poderós.J'accuse...! apareix dos dies després de l'absolució d'Esterhazy pel consell de guerra (11 gener), que sembla arruïnar totes les esperances alimentades pels partidaris d'una revisió del procés que condemna Dreyfus. Zola hi ataca especialment els generals, els oficials responsables de l'error judicial que va comportar el procés i la condemna, els experts en escriptura culpables d'«informes mentiders i fraudulents. » Qüestiona també els despatxos de l'exèrcit culpables d'una campanya de premsa mentidera, així com els dos consells de guerra dels quals un ha condemnat Dreyfus per una prova que continuava sent secreta, mentre que el segon absolia conscientment un culpable. Sobretot, proclama des del començament la innocència de Dreyfus: «El meu deure és de parlar, no vull ser còmplice. Les meves nits serien sovintejades per l'espectre de l'innocent que expia allà, en la més horrorosa de les tortures, un crim que no ha comès.» El gran interès de l'article de Zola és d'oferir un resum consolidat dels diferents elements que constitueixen els quatre primers anys de l'afer Dreyfus. Arran l'article, nombrosos intel·lectuals signen una petició a favor de la revisió del procés, publicada també per L'Aurore. Entre ells, Anatole France, Georges Courteline, Octave Mirbeau o Claude Monet, les signatures van ser recollides per estudiants o joves escriptors com Marcel Proust. Zola rep nombrosos missatges de suport, però també cartes plenes d'injúries i d'amenaces de caràcter antisemita o xenòfoba (el pare de Zola era un enginyer italià). El segon afer Dreyfus, que apassiona les multituds durant diversos anys, acaba de començar. En conseqüència del seu article, Zola espera un procés davant l'Audiència per tal de fer esclatar la veritat. És jutjat moltes vegades, essent el resultat final d'una banda una condemna a un any de presó i 3000 francs de multa pels seus atacs contra l'estat major (és a dir, amb les despeses, 7555 francs, que Octave Mirbeau paga de la seva butxaca el 8 d'agost 1898), de l'altra banda una condemna a un mes de presó i 1000 francs de multa per la seva denúncia dels tres pseudo-experts, del qual cadascun ha de rebre 10000 francs (és també Octave Mirbeau que obtindrà de Joseph Reinach els 40000 francs que permeten evitar l'embargament dels mobles de Zola). Per escapar a la presó, Zola s'exilia a Anglaterra, on passa onze mesos a l'espera d'una revisió del procés Dreyfus. L'ordre de revisió que retorna Dreyfus davant el consell de guerra de Rennes és feta el 3 de juny de 1899. Zola pot aleshores entrar a França, on publica a L'Aurore l'article Justice en el que es felicita d'aquesta decisió. Però el procés de Rennes afecta molt els dreyfusards, propers a la desesperació, i Zola continua lluitant fins a la seva mort per demanar la rehabilitació d'Alfred Dreyfus. L'article del 13 de gener deu el seu títol, donat per Georges Clemenceau i Ernest Vaughan (director de L'Aurore), al fet que en la seva conclusió, totes les frases comencen per l'expressió J'accuse, repetició suggerida per Bernard Lazare: «(J'accuse) Acuso el tinent-coronel Armand du Paty de Clam d'haver estat l'obrer diabòlic de l'error judicial, inconscientment, vull creure, i d'haver defensat aleshores la seva obra nefasta, d'ençà fa tres anys, per les maquinacions més estrafolàries i més culpables.»«Acuso el general Mercier d'haver estat còmplice, almenys per feblesa d'esperit, d'una de les majors iniquitats del segle.»«Acuso el general Billot d'haver tingut entre les mans les proves segures de la innocència de Dreyfus i d'haver-les amagat, esdevenint culpable d'aquest crim de lesa-humanitat i de lesa-justícia, amb un objectiu polític i per salvar l'estat major compromès.»«Acuso el general de Boisdeffre i el general Gonse d'haver estat còmplices del mateix crim, un sens dubte per passió clerical, l'altre potser per aquest esperit de cos que fa dels despatxos de la guerra un indret inatacable.»«Acuso el general de Pellieux i el comandant Ravary d'haver fet un report malvat, amb informació de la més monstruosa parcialitat, del que tenim, pel que fa al segon, un imperible monument d'ingènua audàcia.»«Acuso els tres experts en cal·ligrafia, els senyors Belhomme, Varinard i Couard, d'haver fet informes mentiders i fraudulents, llevat que un examen mèdic no els declari atesos d'una malaltia de la vista i del judici.»«Acuso els despatxos de la guerra d'haver portat a la premsa, particularment al L'Éclair i a L'Écho de Paris, una campanya abominable, per desorientar l'opinió i cobrir la seva culpa.»«Acuso finalment el primer consell de guerra d'haver violat el dret, condemnant un acusat sobre una prova que continuava sent secreta, i acuso el segon consell de guerra d'haver cobert aquesta il·legalitat, per ordre, cometent al seu torn el crim jurídic d'absoldre conscientment un culpable.» |
Objectes astronòmics | La nebulosa de la quilla (també coneguda com a nebulosa de la Carina, Nebulosa Eta Carinae, o NGC 3372) és una gran nebulosa brillant que envolta alguns cúmuls oberts d'estrelles. Eta Carinae i HD 93129A, són dues de les estrelles més massives i lluminoses de la galàxia Via Làctia. La nebulosa es troba a una distància estimada d'entre 6.500 i 10.000 anys llum de la Terra. Es troba a la constel·lació de la Quilla. La nebulosa conté molts estels de tipus Tipus O. Aquesta nebulosa és una de les regions HII més grans de la Via Làctia. Encara que és quatre vegades més gran i inclús més brillant que la famosa nebulosa d'Orió, la nebulosa de la Quilla no és tan coneguda degut a la seva localització, en l'hemisferi sud. Va ser descoberta per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751–52 des del Cap de Bona Esperança. Dins de la gran nebulosa brillant hi trobem una altra nebulosa al voltant de la mateixa Eta Carinae, es tracta de la nebulosa de l'Homuncle (Homenet) i es creu que va ser expulsada en una enorme explosió el 1841 que va fer que Eta Carinae fóra el segon objecte més brillant del cel durant l'esdeveniment. |
Llengües | Latino sine flexione (llatí sense flexió, abreujat LSF), també anomenat Interlingua de Peano (abreujat IL), és una llengua auxiliar presentada pel matemàtic italià Giuseppe Peano l'any 1903. És una versió simplificada de la llengua llatina, lliure de flexions nominals i verbals: a nivell de vocabulari, utilitza únicament la forma ablativa dels noms i la forma imperativa dels verbs; a nivell de gramàtica, utilitza preferentment partícules gramaticals. Per exemple, la preposició de expressa genitiu; ad expressa datiu. L'esborrany inicial fou publicat a la Rivista di Matematica / Revue de Mathématiques sota el títol Latino sine Flexione, Lingua Auxiliare Internationale. S'argumenta que altres llengües auxiliars són innecessàries, ja que generalment la llengua llatina ja aporta la terminologia científica internacional. L'article comença en llatí clàssic, i gradualment suprimeix les diverses flexions gramaticals, mostrant així l'aplicació pràctica de la idea. |
Ecologia | En ecologia, una pertorbació és una alteració transitòria en un ecosistema, és a dir, tot allò que inicia, interromp o redirigeix el procés de la seva successió o regeneració. El foc, l'acció dels herbívors, la caiguda d'arbres, les inundacions, les llaurades, els esllavissaments, l'activitat volcànica i els atacs d'insectes són algunes de les causes de pertorbacions. |
Ecologia | El moviment antinuclear és un moviment social que s'oposa a diverses tecnologies nuclears. Alguns grups d'acció directa, grups ecologistes i organitzacions professionals s'han identificat amb el moviment tant a nivell local, com nacional, i internacional. Els grups antinuclears més importants inclouen la Campanya per al Desarmament Nuclear, Amics de la Terra, Greenpeace i l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear. L'objectiu inicial del moviment va ser el desarmament nuclear, tot i que des de finals de 1960 l'oposició ha inclòs l'ús de l'energia nuclear. Molts grups antinuclears s'oposen tant a l'energia nuclear com a les armes nuclears. La formació dels partits verds en els anys 1970 i 1980 va ser sovint el resultat directe de la lluita antinuclear.Hi ha hagut moltes manifestacions i protestes antinuclears de grans dimensions. Una de les més grans es va produir al juliol de 1977 a Bilbao, amb unes 200.000 persones. Després de l'accident de Three Mile Island, el 1979, es va celebrar una protesta antinuclear a la ciutat de Nova York, amb la participació de 200.000 persones. El 1981, la major manifestació antinuclear d'Alemanya es va dur a terme per protestar contra la central nuclear de Brokdorf, a l'oest d'Hamburg, prop de 100.000 persones es van trobar cara a cara amb 10.000 agents de policia. La protesta antinuclear més gran va tenir lloc el 12 de juny de 1982, quan un milió de persones es van manifestar a la ciutat de Nova York en contra de les armes nuclears. La protesta de 1983 contra les armes nuclears de Berlín Occidental va aplegar prop de 600.000 participants. Al maig de 1986, arran de la catàstrofe de Txernòbil, s'estima que entre 150.000 i 200.000 persones es van manifestar a Roma per protestar contra el programa nuclear italià. Durant molts anys, després de la catàstrofe de Txernòbil, l'energia nuclear estava fora de l'agenda política en la majoria dels països, i el moviment antinuclear semblava haver guanyat el pols i amb alguns grups antinuclears desmantellats. Però en els anys 2000, arran de les activitats de relacions públiques de la indústria nuclear, els avenços en els dissenys de reactors nuclears, i les preocupacions sobre el canvi climàtic, les qüestions d'energia nuclear va tornar en les discussions de la política energètica d'alguns països. Però l'accident nuclear japonès, el 2011, va sotragar el renaixement de la indústria de l'energia nuclear i va reviure les passions antinuclears a tot el món, posant els governs a la defensiva. A partir del 2011, països com Austràlia, Àustria, Dinamarca, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Portugal, Israel, Malàisia, Nova Zelanda i Noruega continuen oposant-se a l'energia nuclear. Alemanya i Suïssa estan eliminant l'energia nuclear. |
Antropologia | Sha-amun-en-su va ser una cantant egípcia del temple del déu Amon de Karnak, a Tebas, que va viure prop del 750 aC i va morir quan tenia uns 50 anys. El seu cos es conservava en una mòmia dins un taüt que va ser una de les peces d'arqueologia egípcia més visitades del Museu Nacional del Brasil abans de l'incendi que va calcinar el museu el 2018. El nom vol dir "els fèrtils camps d'Amon". |
Geografia | Al Khums (en àrab الخمس, al-Ḫums) és un dels municipis de Líbia i una antiga ciutat romana. Situat al nord occidental del país, a 120 km a l'est de Trípoli. En tenia una població estimada de 202.000 habitants durant el 2009, la població en el cens de 1984 era de 38.174 habitants. Entre 1983 i1995 fou en centre administratiu del Districte Al Khums. A proximitat s'hi troben les ruïnes de la ciutat romana Leptis Magna que durant l'Imperi Romà fou sobretot important sota el patronatge de l'emperador Septimi Sever, fill de la zona que la va desenvolupar. Hi ha diversos monuments que porten el seu nom. |
Psicologia | Numquam duo, semper tres és una locució llatina que significa mai a dos, sempre tres. És una màxima al món monàstic, entre altres dels benedictins i dels jesuites, així com als pensionats catòlics per tal d'evitar relacions homosexuals massa íntimes. Implicava, entre altres, que a les passejades o a la recreació, sempre s'havia de caminar a tres. S'entén que no és pas un precepte que volia promoure les relacions a tres. Partia del principi que una relació a tres sovint és més inestable pel fet que tendeix a evolucionar vers una relació de dos contra un. En aquest cas, l'un, gelós o exclòs, se sentiria més inclinat a denunciar els altres. De manera més positiva: ser igualment amable amb tots, però no massa íntim i amable amb un, i sobretot canviar sempre la composició dels grups de tres.En la psicologia moderna, Jay Haley el 1963 va descriure les interaccions del triangle pervers quan per exemple, en una família es crea una coalició permanent d'un nen amb un dels pares contra l'altre. |
Química | El que segueix és la llista de la duresa dels elements químics. |
Telecomunicacions | O2 (tipografiat com O 2) és una marca global propietat de l'empresa espanyola de telecomunicacions Telefónica. L'empresa utilitza la marca O2 per les seves filials al Regne Unit i Alemanya. Des 2018, també s'utilitza com a marca secundària a Espanya.Anteriorment, totes les sucursals europees de Telefónica estaven gestionades per Telefónica Europe plc, una empresa de telecomunicacions i banda ampla. L'empresa es va crear com un conjunt d'empreses de telecomunicacions de tot el món, conegudes en la segona meitat de la dècada de 1990 com BT Wireless, i un negoci global de dades mòbils conegut llavors com Genie Internet, ambdues subsidiàries de British Telecommunications. Com a part d'una reorganització de Telefónica a 2014, les participacions i operacions de Telefónica Europa es van convertir en subsidiàries directes de la seva matriu: Telefónica SA Telefónica Europe va proporcionar operacions de telefonia mòbil al Regne Unit i Alemanya, i va atorgar llicències de la seva marca a operacions anteriors a Irlanda, República Txeca i Eslovàquia. A més, O2 ha establert una aliança d'empreses amb Tesco Mobile al Regne Unit, Irlanda i Eslovàquia, i la xarxa Tchibo Mobilfunk a Alemanya. |
Telecomunicacions | HD Ràdio és la marca registrada de la companyia iBiquity, qui va desenvolupar l'estàndard de ràdio digital anomenat In-band on-channel (IBOC), una tecnologia que permet a les estacions FM i AM transmetre àudio i dades a través d'un senyal digital emes amb els senyals analògics tradicionals. El contingut en streaming està disponible sense subscripció, però els oients han de dotar-se de receptors compatibles per rebre els senyals digitals. Aquesta tecnologia va ser desenvolupada per la companyia iBiquity Digital, i va ser autoritzat l'any 2002 per la FCC com a mètode de difusió de ràdio digital als Estats Units. HD Ràdio s'emet principalment en diferents països amb més de 1900 estacions de radiodifusió, que cobreixen aproximadament el 84% del territori. |
Ciència militar | El Front Iugoslau, també conegut com la Guerra d'Alliberament Popular Iugoslava (serbocroat: Narodnooslobodilački rat, Народноослободилачки рат; macedònic: Народноослободителна борба, Narodnoosloboditelna borba; eslovè:Narodnoosvobodilna borba o Narodnoosvobodilni boj), va ser un conflicte militar esdevingut a la Iugoslàvia ocupada durant la Segona Guerra Mundial (1941-1945) entre les forces de resistència iugoslaves, principalment els Partisans, i les Potències de l'Eix. L'abril de 1941, el Regne de Iugoslàvia va ser envaït ràpidament per les forces de l'eix, quedant dividit entre Alemanya, Itàlia, Hongria, Bulgària i pels règims-titella de Croàcia i Serbia. Com a conseqüència, es van generar dos moviments de resistència, portant a terme una lluita de guerrilles: els Partisans, moviment republicà sota lideratge comunista, i els Txètniks, milícia monàrquica i nacionalista sèrbia coneguda oficialment com l'"Exèrcit Iugoslau en la Pàtria". Aquestos dos moviments guerrillers, però, prompte van dirigir les seues actuacions l'un contra l'altre. L'Eix va realitzar una sèrie d'ofensives dirigides a destruir els Partisans, cosa que va estar a punt d'ocórrer a l'hivern i primavera de 1943. Malgrat els contratemps, els Partisans van forjar-se un prestigi com a força de batalla, guanyant-se el reconeixement dels Aliats Occidentals, establint la base per a la fundació de l'Estat iugoslau de posguerra. Amb suport en logística, equip, formació, i poder aeri dels Aliats Occidentals, i de les tropes de terra soviètiques durant l'Ofensiva de Belgrad, els Partisans finalment van guanyar el control del país sencer i de les regions fronteres de Trieste i Caríntia. El cost humà de la guerra va ser enorme. El nombre total de víctimes de guerra és disputat, si bé és generalment acceptada la xifra mínima d'un milió de persones. Entre les víctimes s'hi trobava la majoria de la població Jueva del país, part de la qual va morir en camps de concentració (p. ex. Jasenovac i Banjica) comandats pels governs-titella locals. El règim Ústaixa de Croàcia va portar a terme un genocidi contra les poblacions Sèrbies, Jueves i Gitanes de Croàcia, mentre els Txètniks portaven a terme la seua pròpia neteja ètnica en contra del Bosnians i Croats. Els alemanys van portar a terme execucions en massa de civils com a venjança per les activitats de la resistència (com p. ex. la Massacre de Kragujevac). |
Informàtica | Charles Leonard Hamblin (1922 - 14 de maig de 1985) va ser un professor de filosofia, filòsof i científic de la computació australià. Les seves principals contribucions en el camp de la filosofia van ser en l'estudi de les fal·làcies, i en la ciència de la computació, és acordat per la idea de la pila recursiva (o LIFO, de l'acrònim en anglès). Hamblin també va ser el responsable de la introducció (o creació) de la notació polonesa inversa a la dècada del 1950. |
Arquitectura | El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla. A diferència de les escultures exemptes (que s'esculpeixen reproduint el seu relleu o profunditat natural), els relleus estan integrats en un mur, generalment, o en cas de ser art mobiliari, al suport que els emmarca.Els relleus són molt comuns, particularment, com a decoració exterior dels edificis monumentals, com els temples. El fris de l'ordre corinti se sol decorar amb baixos relleus, mentre que l'alt relleu pot veure's als frontons de temples clàssics, com els del Partenó. Els relleus poden usar-se per representar una escena aïllada o ser part d'una seqüència narrativa. Malgrat les limitacions tècniques que imposa la disminució de la tercera dimensió que els és pròpia, el detall amb què s'esculpeixen pot arribar fins a mostrar els detalls de la musculatura. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.