label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Filosofia | Josep Lluís Abad i Bueno (La Vall d'Uixó, 30 de desembre de 1959) és un professor de filosofia d'educació secundària i poeta valencià. Llicenciat en filosofia i ciències de l'educació per la Universitat de València, ha col·laborat en la revista Lunas Rojas i ha conreat la poesia i la narrativa. Membre fundador de El Pont Cooperativa de lletres, associació formada per escriptors de les comarques de Castelló. |
Ciència militar | Un guerrer és una persona que fa de la guerra la seva forma habitual de vida, a diferència d'un soldat (que treballa a l'exèrcit o és enrolat per força però té una vida al marge del combat). Usualment s'aplica el terme a una classe social determinada en cultures bèl·liques. Segons Georges Dumézil és una de les tres divisions bàsiques de tota societat tradicional. Una persona es considera guerrer quan hereta el títol o el guanya per mèrits (com els cavallers medievals). Acostuma a tenir un codi d'honor propi, basat en el valor, en la lleialtat als seus superiors, al seu país o a la seva religió. Tot i que hi ha dones guerreres, els valors es consideren arquetípics de la masculinitat. Sovint els guerrers amb més victòries es consideren herois i són nomenats líders d'altres tropes. Tots ells aspiren a la glòria i ser recordats després de morir en les narracions de l'èpica popular. Alguns exemples de guerrers serien els samurais, els vikings o els mongols. Actualment els guerrers tenen una connotació negativa (un estil de vida basat en l'agressivitat) però són admirats per la seva noblesa i la defensa dels seus ideals. Viccionari |
Física | Taxa d'absorció específica (acrònim anglès SAR Specific absorption rate) és una mesura de la quantitat d'energia absorbida pel cos humà quan està exposat a camps electromagnètics de radiofreqüència. També pot fer referència a altres formes d'energia com per exemple ultrasons. La SAR és definida com a energia per unitats de massa (W/Kg). |
Telecomunicacions | El senyal analògic és aquell que presenta una variació contínua en el temps, és a dir, que a una variació suficientment significativa del temps li correspondrà una variació igualment significativa del valor del senyal (el senyal és continu). Tot senyal variable en el temps, per complicat que sigui, es pot representar en l'àmbit dels seus valors de freqüència. Es pot representar per una funció matemàtica contínua en la qual és variable la seva amplitud i període (representant una dada d'informació) en funció del temps. El procés matemàtic que permet aquesta descomposició s'anomena anàlisi de Fourier. A diferència dels senyals digitals, una petita variació del senyal té significat i no s'atribueix només al soroll. El terme senyal analògic sembla un argot propi de les telecomunicacions, però no és així, ja que també apareix en sistemes mecànics, hidràulics o altres sistemes que utilitzen aquests tipus de senyals. Un altre exemple de senyal analògic és el generat per un usuari en el micròfon del seu telèfon mòbil i que, després de successius processos, és rebut a l'altaveu d'un altre usuari. En la naturalesa, el conjunt de senyals que percebem són analògics, com per exemple la llum, el so, l'energia, etc., són senyals que tenen una variació contínua. Qualsevol informació pot ser transmesa per un senyal analògic, com una resposta a un canvi en els fenòmens físics. Un senyal analògic té una resolució teòricament infinita. A la pràctica, un senyal analògic està subjecte al soroll i a una velocitat de pujada finita. Per tant, en els sistemes, tant analògics com digitals, estan subjectes a limitacions en la resolució. Com que els sistemes analògics es tornen complexes, és difícil detectar quan es produeix una degradació del senyal. Habitualment, un senyal analògic presenta semblança respecte a la informació que transporta. Així doncs, el solc d'un disc de vinil, si l'observem en detall amb l'ajut d'una lupa o microscopi, té la mateixa forma que les ones sonores del so que representa. Per això diem que el disc de vinil és un enregistrament analògic, perquè les ones de pressió en l'aire (so) han donat lloc a unes ondulacions geomètricament semblants en el solc. La cinta de casset és també un registre analògic, ja que les variacions en la intensitat del camp magnètic al llarg de la cinta són una còpia de les variacions de pressió en l'aire (so). Algunes de les magnituds físiques portadores d'un senyal d'aquest tipus són elèctriques com la intensitat, la tensió i la potència, però també poden ser hidràuliques com la pressió, tèrmiques com la temperatura, mecàniques... Precisament el fet de poder transmetre un senyal de forma analògica a partir de magnituds com la pressió, la temperatura o altres magnituds similars ens és molt útil, ja que de vegades és l'única manera de fer-ho. Per exemple en atmosferes on la presència de l'electricitat és massa perillosa, com ara en la majoria de les empreses químiques. Una ona sinodal és un senyal analògic d'una sola freqüència. Els voltatges de la veu i del vídeo són senyals analògics que varien d'acord amb el so o variacions de la llum que corresponen a la informació que s'està transmetent. En llenguatge tècnic, aquests valors mesurats en instants determinats s'anomenen mostres, i l'operació d'obtenir sèries de mostres com l'anterior s'anomena mostreig. |
Telecomunicacions | El Carterfone és un dispositiu inventat per Thomas Carter, que connecta manualment un sistema de ràdio bidireccional al sistema telefònic, permetent a qualsevol persona parlar per ràdio amb un usuari de la xarxa telefònica commutada. Això ho converteix en un predecessor directe de l'autopatch. |
Festivals | El teatre de l'antiga Grècia, és el conjunt d'obres dramàtiques, i d'arts escèniques en general, que es van crear a la cultura de l'antiga Grècia. És una cultura teatral que va florir en l'antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC. Pel que sembla el teatre grec, com a edificació on en una època es representaven les obres teatrals, es va originar en un espai circular a l'aire lliure (orchestra), en el qual s'executaven unes danses. Un lloc de terra llisa i compacta disposat per a la representació de cants corals. Una de les varietats, l'anomenat ditirambe, va ser d'acord amb la tradició, el progenitor de la tragèdia àtica. Tots els grans teatres es van construir a cel obert. |
Filosofia | Un mestre espiritual designa, en filosofia i religió, aquell qui pertanyent a una certa tradició i havent estat iniciat, és considerat capaç de transmetre una doctrina o una pràctica espirituals, ja sigui públicament o a un grup restret d'estudiants. És doncs "aquell qui pot, amb un desinteressament total, guiar el altres pel camí que ell mateix ha recorregut, ajudant-los a passar els obstacles i perills que hi poden trobar i a comprendre les revelacions que apareixeran".El mot 'Mestre', utilitzat en aquest sentit, es troba en hebreu on es diu rabí (Jesús de Natzaret era anomenat 'rabí' o 'mestre' pels seus deixebles); al Japó s'utilitza el mot sensei, que té la connotació de 'germà gran' (aquell qui té més experiència que el deixeble); en hindi hi ha el mot guru que significa 'el qui dissol les tenebres'; en l'islam, i especialment en el sufisme, hi ha el xeic; en el budisme tibetà, el lama. |
Informàtica | DDR4 SDRAM (de les sigles en Anglès Double Data Rate type 4, Synchronous Dynamic Random-Access Memory) és un tipus de memòria de la família de les SDRAM, utilitzades des de la dècada dels 70. |
Geografia | Royal Leamington Spa, també coneguda com a Leamington Spa o simplement Leamington, és una localitat i estació balneària situada a la part central de Warwickshire al sud de Birmingham, (Regne Unit). La seva població era de 39.940 al 2008. La seva principal atracció turística és tot allò relacionat amb les aigües termals i la fundació del lawn tennis. Coneguda antigament com a Leamington Priors, el seu creixement va començar quan es van popularitzar les propietats medicinals de les seves aigües, gràcies a l'acció dels doctors Kerr i Lambe, al darrer quart del s.XVIII. Durant el s XIX, la ciutat va ser una de les que més va créixer a tota Anglaterra i, segons dades de 2011, la seva població era de 49.491 habitants. En estar situada amb prou feines a 12 quilòmetres de la Universitat de Warwick, disposa de nombrosos allotjaments per als estudiants d'aquesta universitat i per això avui dia és coneguda pel seu ambient universitari i juvenil. |
Conflictes | El conflicte de Cabinda és una insurrecció separatista armada protagonitzada pel Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), a la província de Cabinda, contra el govern estatal d'Angola. El conflicte va començar a la dècada dels 60, durant l'era colonial portuguesa. Entre les raons del conflicte armat hi ha el factor econòmic atès que Cabinda és un enclavament ric en petroli, magnesi, fosfats i posseeix boscos. A més, es pot afegir també el factor cultural, ja que el 90% de la població és francòfona. Les arrels del conflicte remunten a l'era colonial portuguesa i a la posterior guerra civil, i té origen en l'exigència de la província ultramarina de Cabinda que hauria d'esdevenir una república independent. El FLEC inicialment va combatre entre els anys 1963 i 1974-1975 contra el govern colonial portuguès. Segons el FLEC, Cabinda mai ha format part integrant d'Angola i no hi posseeix lligams administratius, geogràfics o històrics. Així doncs, després de la Revolució dels Clavells a Portugal, Cabinda fou annexionada mitjançant el Tractat d'Alvor, signat a la regió de l'Algarve, al sud de Portugal, que va permetre la independència d'Angola. |
Ràdio | Osvaldo Moles (Santos, 14 de març de 1913 - São Paulo, 14 de maig de 1967) va ser un escriptor, periodista i locutor de ràdio brasiler. Nascut a Santos el 1913, Moles aviat es va traslladar amb els seus pares a São Paulo. Els seus avantpassats eren immigrants italians.Va conèixer els modernistes i va començar la seva carrera periodística al Diário Nacional. Influenciat pels viatges etnogràfics de Mário de Andrade, va viatjar pel nord-est. De tornada a São Paulo, va escriure per al Correio Paulistano.El 1937 va participar en la fundació de PRG-2 Rádio Tupi a São Paulo i, el 1941, per invitació d'Octávio Gabus Mendes, va començar a treballar a PRB-9 Rádio Record, on va conèixer Adoniran Barbosa i hi va iniciar una gran amistat i un parell de treballs. Així doncs, la premsa de São Paulo els va donar els sobrenoms d'"el milionari creador de programes" a Moles i "el milionari creador de tipus" a Barbosa. Junts van escriure molts textos de cançons, per exemple Tiro ao Álvaro.Es va suïcidar el 1967 i la premsa va silenciar el fet, com era habitual durant la dictadura. Sent una figura de backstage, tot i que molt coneguda a l'època, el silenci de la premsa va contribuir a que la seva obra fos marginada. |
Agricultura | La raspa és una eina de fusteria usada per perfilar la fusta. Consisteix d'una espiga o punta que s'insereix en un mànec, i una barra llarga d'acer estriada. La barra s'assembla a la d'una llima, excepte que té la superfície guarnida de dents triangulars o còniques, més sortints que les estries de la llima pròpiament dita, i serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya, etc., mentre que la llima té més aplicació per als metalls. Són útils per eliminar amb rapidesa la fusta sortint de les superfícies corbes. Hi ha diversos tipus i formes com la semi-circular, la rodona i la plana. |
Matemàtiques | En matemàtiques, especialment en àlgebra lineal, la matriu d'intercanvi és un cas especial de matriu de permutació, en què els elements 1 resideixen a la contradiagonal i tots els altres elements són zero. En altres paraules, és una versió amb les files inverses o les columnes inverses de la matriu identitat. J 2 = ( 0 1 1 0 ) ; J 3 = ( 0 0 1 0 1 0 1 0 0 ) ; J n = ( 0 0 ⋯ 0 0 1 0 0 ⋯ 0 1 0 0 0 ⋯ 1 0 0 ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ ⋮ 0 1 ⋯ 0 0 0 1 0 ⋯ 0 0 0 ) . {\displaystyle J_{2}={\begin{pmatrix}0&1\\1&0\end{pmatrix}};\quad J_{3}={\begin{pmatrix}0&0&1\\0&1&0\\1&0&0\end{pmatrix}};\quad J_{n}={\begin{pmatrix}0&0&\cdots &0&0&1\\0&0&\cdots &0&1&0\\0&0&\cdots &1&0&0\\\vdots &\vdots &&\vdots &\vdots &\vdots \\0&1&\cdots &0&0&0\\1&0&\cdots &0&0&0\end{pmatrix}}.} |
Mitologia | La Poma de la Discòrdia fa referència a un relat de la mitologia grega en el qual la deessa Eris (grec antic: Ἔρις) va llançar aquesta poma daurada al centre del banquet dels déus celebrat pel casament de Peleu i Tetis com a premi a la més bella. Aquest gest va originar una disputa entre Hera, Atena i Afrodita, atès que les tres deesses es creien mereixedores de la Poma Daurada. Aquest encontre es va resoldre en el Judici de Paris, i finalment va desencadenar en la Guerra de Troia. Així, avui dia, la Poma de la Discòrdia acostuma a simbolitzar el nucli d'una baralla menor que podria portar a una discussió major. |
Jocs | El joc o jugar és una activitat física o mental que té com principal fi la diversió o l'entreteniment de qui l'executa. És un entreteniment o un exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants. Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i la interactivitat. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educatiu i contribueixen al desenvolupament i l'equilibri psicològics. Les convencions que regeixen un joc només compten fins que s'acaba l'activitat. El joc evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s'estudiï. Es pot jugar a un dels jocs estructurats existents, però el tema també s'utilitza en sentit ampli, sense cap joc concret definit. És una activitat universal, una constant a totes les cultures que l'ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l'home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d'expressió en pot dependre considerablement l'evolució, el desenvolupament i la maduració. Té una transcendència particular en la vida dels infants que està recollida en l'article 7 de la Declaració dels Drets de l'Infant (1959): «L'infant gaudirà plenament de jocs i d'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.» El joc, sigui adult o infantil, és una activitat voluntària que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi procés. El joc infantil és una activitat molt seriosa en què el nen s'implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o més o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.Etimològicament la paraula joc ve del llatí iocus que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps. El sinònim llatí ludus va donar els derivatius cults lúdic, ludificació, ludoteca... |
Art | La inspiració artística és el desfermament de la creativitat, la idea original d'una obra d'art o el detonant que fa que quelcom es torni estètic. Es pot aplicar per extensió a qualsevol impuls que enceti un procés de creació o difusió de pensaments i emocions, incloent l'esfera religiosa. A l'Antiguitat es creia que la inspiració era el procés pel qual la divinitat entrava en contacte amb l'artista, sigui a través d'entitats específiques, com les muses, a través d'una revelació (com el cas del judaisme i posteriorment el cristianisme) o bé en un estat hipnòtic, de follia o arravatament on l'artista pot copsar l'altre món. Aquesta inspiració permetia assolir l'originalitat, la bellesa en l'expressió, la connexió entre realitats que abans no s'havien ajuntat (com passa a la metàfora) o que estaven ocultes. La psicologia moderna considera que la inspiració és l'ús d'idees que provenen de l'inconscient i de l'experiència prèvia, és a dir, de l'interior del subjecte i no pas d'un ésser diví aliè. Igualment una altra persona o situació pot servir d'inspiració en permetre la connexió entre imatges, paraules, sensacions o records que es poden plasmar a l'obra d'art. En literatura la inspiració és una qualitat prou interessant. A The Making of a Poem, Stephen Spender la situa entre les bàsiques en la construcció d'un poema. Seria la idea lluminosa, aquella que els autors de còmics representarien per mitjà d'una bombeta encesa. Hi ha qui l'associa amb Déu, que guia la mà de l'artista. Hi ha qui creu que l'obra artística és fruit del treball i no és deutora d'una qualitat tan intangible. De fet, el debat, tot i ser obert pel romanticisme, és encara vigent. Però n'hi ha d'altres. Així. la droga o la malaltia, faciliten la tasca creativa? La Generació beat experimentà amb la primera i Virginia Woolf, a On Being Ill, abonà que la segona era una font d'inspiració. |
Sociologia | En ciències socials, la marginació o exclusió és un procés multidimensional, multifactorial i dinàmic que, mitjançant la coacció exercida tant per les institucions com pel conjunt del cos social, genera una situació de precarizació i exclusió econòmic, jurídica, cultural, professional, polític o d'estatus social en un ciutadà / a o segment de la ciutadania,. La marginació pot ser l'efecte de pràctiques explícites de discriminació-que deixen efectivament la classe social o grup social segregat al marge del funcionament social en algun aspecte- o, més indirectament, ser provocada per la deficiència dels procediments que asseguren la integració dels factors socials, garantint-los l'oportunitat de desenvolupar-se plenament. Per tant, l'exclusió social deriva en una marginació o allunyament respecte als drets ciutadans, generant tant una devaluació és estatus social com una estigmatització social. La marginació pot definir-se com segregació social, fins i tot en termes espacials o geogràfics,[1] encara que el terme segregació s'aplica més comunament per a plantejaments polítics de discriminació o intolerància de tipus racial (apartheid), sexual (sexisme), religiós (intolerància religiosa) o ideològic (repressió política). La marginació que comporta l'exclusió social respon a un patró de comportament generat des de la desigualtat social i que es manifesta en l'accés diferencial a béns i serveis, tangibles i intangibles, que la societat valora. Per això, encara que la pauperització econòmica i les disfuncionalitats dels Estats de Benestar solen situar-se com les principals causes d'exclusió social, aquest fenomen pot ser degut a molts altres fenòmens de desprestigi que escapen del marc institucional de la política, per situar-se a nivell de xarxes comunitàries i parentiu. Un altre concepte vinculat amb l'exclusió social és la discriminació marginal. Aquest és un fenomen vinculat amb l'estructura social, i està associat amb retard que s'originen en patrons històrics i desenvolupament d'un territori determinat. Els seus efectes impliquen unes repercussions de tipus cultural, social, educacional, econòmic, entre d'altres. La pobresa pot ser un estat de la marginació i viceversa, encara que el fet que hi hagi una, no necessàriament implica que existeixi l'altra. |
Geologia | El Curacoa és un volcà submarí localitzat al sud dels esculls curacoa al nord de Tonga. Se n'observaren erupcions els anys 1973 i 1979, a partir de dues reixetes de ventilació independents. L'erupció de 1973 va produir una gran bassa de dacita tosca, i va tenir un VEI de 3. |
Filologia | L'Academia Brasileira de Letras és una societat literària brasilera sense ànim de lucre establerta al final del segle xix per un grup de 40 escriptors i poetes inspirats per l'Académie Française. El primer president, Machado de Assis, declarava la seva fundació el 15 de desembre del 1896, amb els estatuts que s'aprovaren el 28 de gener del 1897. El 20 de juliol del mateix any es va formar l'Acadèmia. |
Enginyeria | Els projectes telemàtics són un conjunt d'activitats presentades en format web i accessibles des d'internet, en les quals alumnes i professors utilitzen diverses eines TIC per assolir els objectius previstos per als diferents projectes, a través d'activitats variades, seguint una pauta i una temporització concreta.En els projectes telemàtics es demana compartir el treball de l'alumnat, sense que es produeixin interaccions entre ells, ja que no cal establir cap mena de col·laboració ni amb altres centres ni amb altres grups d'alumnes. Per tant, quan un grup de centres passen a formar part d'un projecte telemàtic, treballen paral·lelament i comparteixen una mateixa tasca i una idea comuna i van agregant les seves aportacions a les de la resta de participants.El portal del projecte proporciona, per tant, un lloc on els mateixos centres pengen les seves produccions o activitats a la xarxa. És molt important però, que abans de començar un projecte telemàtic estiguin ben definits i especificats els seus objectius, i que les activitats didàctiques siguin flexibles. |
Química | L'absorció química és la incorporació d'una substància en un estat en un altre estat diferent. És l'operació unitària que consisteix en la separació d'un o més components d'una mescla gasosa amb l'ajut d'un solvent líquid amb el qual forma dissolució (un solut A, o diversos soluts, s'absorbeixen de la fase gasosa i passen a la líquida). Aquest procés implica una difusió molecular turbulenta o una transferència de massa del solut A a través del gas B, que no es difon i està en repòs, cap a un líquid C, també en repòs. Un exemple és l'absorció d'amoníac A de l'aire B mitjançant aigua líquida C. El procés invers de l'absorció s'anomena empobriment o desabsorció; quan el gas és aire pur i el líquid és aigua pura, el procés s'anomena deshumidificació, la deshumidificació significa extracció de vapor d'aigua de l'aire. |
Estris | Un polvoritzador o atomitzador és un estri que s'empra per a generar una fina polvorització d'un líquid, mitjançant una bomba manual (de pera de goma o d'èmbol), basant-se en l'aspiració deguda a l'efecte Venturi. |
Arqueologia | La datació per potassi-argó, o 40K/40Ar, és un mètode de datació radiomètrica sorgit a la dècada del 1960 i que s'utilitza en geologia i arqueologia per datar roques o cendres volcàniques. Es basa en el principi de la desintegració radioactiva, servint-se que l'isòtop radioactiu potassi-40 (40K) present a les roques volcàniques, desapareix a un ritme conegut en el gas inert argó-40 (40Ar), en un procés que transcorre en un nombre determinat d'anys (1,248 X 109) durant els quals el gas es va concentrant en els cristalls de la roca. Aprofitant aquest ritme i vida mitjana coneguts, el mètode es presta per datar mostres des de 100.000 fins a diversos milers de milions d'anys. El límit per a les mostres més joves s'ha establert per controlar l'error de mesurament per incorporacions d'argó des de l'atmosfera.Es va arribar a un perfeccionament notable d'aquesta tècnica el 1965 mitjançant la radiació de les mostres en un reactor nuclear per transformar el potassi estable K-39 en l'isòtop Ar-39. Aquest mètode es va denominar Ar-40 / Ar-39, un procediment que, encara que bastant més car, és deu vegades més precís, amb una taxa d'error propera a l'1%. |
Astronomia | KStars és un programa per al Linux i altres sistemes operatius, que simula un planetari. Forma part del KDE. És un programari lliure amb llicència GNU. Ofereix una detallada representació gràfica del cel nocturn, des de qualsevol lloc de la Terra, i en qualsevol data. Inclou més de 130.000 estrelles, 13.000 objectes de l'espai profund, les 88 constel·lacions, milers de cometes i asteroides, així com els vuit planetes, el Sol i la Lluna. Per altra banda, ofereix múltiple informació sobre els objectes estel·lars en forma d'hipertext. Permet controlar telescopis i càmeres CCD des del mateix programa. |
Ecologia | El nivell tròfic d’un organisme és la posició que ocupa en una xarxa tròfica. Una cadena alimentària és una successió d’organismes que mengen altres organismes i, al seu torn, es poden menjar ells mateixos. El nivell tròfic d’un organisme és el nombre de passos que fa des de l’inici de la cadena. Una xarxa tròfica comença a nivell tròfic 1 amb productors primaris com ara plantes, es pot traslladar a herbívors a nivell 2, carnívors a nivell 3 o superiors i normalment acaba amb depredadors alfa al nivell 4 o 5. El camí al llarg de la cadena pot formar un flux unidireccional o una "xarxa" alimentària. Les comunitats ecològiques amb més biodiversitat formen camins tròfics més complexos. La paraula tròfic deriva del grec τροφή (trophē) que fa referència a menjar o aliment. |
Biblioteconomia | Pel que fa a la biblioteca d'estiu, és pot denominar amb altres noms com ara; biblioteca a l'aire lliure, biblioteca de platja (biblioplatja), biblioteca de terrassa (biblioterrassa), biblioteca de plaça (biblioplaça), biblioteca de parc (biblioparc) o, biblioteca de piscina (bibliopiscina). Cadascuna de les denominacions suposa una especialització pel que fa als usuaris i a la localització. |
Art | La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.La paraula tessel·la ve del llatí tessellae, que alhora prové del grec τεσσερες, i que significa quatre. En l'antic món grec fou des de molt aviat (finals del segle v aC) molt freqüent l'elaboració de paviment compost per còdols de riu (pedretes erosionades de les vores dels rius) de diferents mides i colors. Amb aquests còdols es feien dibuixos senzills de motius geomètrics. A finals del segle iii aC, les tessel·les van anar substituint els còdols policroms. Les tessel·les són peces de forma cuboide, fetes de diverses roques, com la calcària, el marbre o d'altres materials de vidre o ceràmica, molt curosament elaborades i de diverses mides i formats. Els antics romans ja construïen els mosaics amb aquestes petites peces, d'aquí que també els anomenessin opus tessellatum, tot i que aquesta denominació correspon només a una de les variades modalitats de paviments decorats amb tessel·les que havien desenvolupat. Els tallers de mosaistes dels antics romans estaven compostos per diversos professionals que treballaven en equip: l'operari més destacat era el musivarius, que col·locava les tessel·les sobre una superfície prèviament preparada amb una mà de morter hidràulic anomenada signinum, distribuint-ne els colors i les formes segons el motiu a representar que havia traslladat al paviment el pictor tesselarius, i que prèviament havia dissenyat el pictor imaginarius que era considerat l'artista. |
Física | En relativitat general, la fórmula del quadrupol descriu el ritme d'emissió d'ones gravitacionals d'un sistema de masses a partir del canvi del moment quadrupolar de massa. La fórmula és: h ¯ i j ( t , r ) = 2 G c 4 r I ¨ i j ( t − r / c ) , {\displaystyle {\bar {h}}_{ij}(t,r)={\frac {2G}{c^{4}r}}{\ddot {I}}_{ij}(t-r/c),} on h ¯ i j {\displaystyle {\bar {h}}_{ij}} és la part espacial de la pertorbació de la mètrica (més concretament, de la traça inversa de la pertorbació) és a dir, l'ona gravitacional; I i j {\displaystyle I_{ij}} és el moment quadrupolar de massa i els dos punts simbolitzen una doble derivada temporal.La fórmula va ser obtinguda per primera vegada per Albert Einstein el 1918. Després d'una llarga història de debat sobre la seva correcció física, les observacions de pèrdues d'energia a causa de la radiació gravitacional de PSR B1913+16 (descobert el 1974) van confirmar el resultat, amb un acord de fins al 0,2% el 2005. |
Telecomunicacions | El dispersor o entrellaçador és un bloc que s'utilitza en el codificador Reed-Salomon per tal de protegir el missatge binari dels possibles errors que es poden donar en la transmissió del senyal per a un canal de radiodifusió. Si el nombre d'errors dins d'un paquet de codi excedeix la capacitat del codi de correcció d'errors, no es recupera el codi del paquet original. El dispersor minora aquest problema per remenar símbols de la font a través de diverses paraules de codi, creant així una distribució més uniforme d'errors. L'objectiu del dispersor és protegir els bytes contra errors impulsius distanciant els errors, per tal que el codificador Reed-Salomon tingui els mínims errors en sèrie possibles. Introdueix diferents retards per bytes contigus de manera que a la sortida s'obté un reordenament temporal de bytes. |
Conflictes | L'experiment de la presó de Stanford és un conegut estudi psicològic sobre la influència d'un ambient extrem, la vida a la presó, en les conductes desenvolupades per les persones, dependent dels rols socials que desenvolupaven (captiu, guàrdia). Va ser dut a terme el 1971 per un equip d'investigadors liderat per Philip Zimbardo de la Universitat de Stanford. Es van reclutar voluntaris que exercirien els rols de guàrdies i presoners en una presó fictícia. No obstant això, l'experiment se'ls va anar de les mans i es va cancel·lar en la primera setmana. Les preocupacions ètiques que envolten als experiments famosos sovint estableixen comparacions amb l'experiment de Milgram, que va ser dut a terme el 1963 a la Universitat Yale per Stanley Milgram, un antic amic de Zimbardo. |
Ecologia | La Directiva Hàbitats, legal i formalment Directiva 92/43/CEE, és una directiva de la Unió Europea adoptada el 1992, que té per objecte la conservació, la protecció i la millora de la qualitat del medi ambient, inclosa la conservació dels hàbitats, així com de la fauna i flora silvestres, al territori europeu dels Estats membres al que s'aplica el Tractat. El seu nom complet és Directiva relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. |
Sociologia | En economia, una persona es troba a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.L'indicador més usat per conèixer el nivell d'atur d'una economia o d'un sector de la població és la taxa d'atur, que es calcula dividint el nombre de persones a l'atur per la població activa. Segons l'OIT, el 2018 hi havia al mon 172 milions de persones a l'atur per 202 milions en 2013. La taxa d'atur mundial era del 6,3% en 2021, 5% en 2018, menor al 6% del 2013. La regió amb la taxa més elevada era el nord d'Àfrica, mentre que el sud d'Àsia tenia la taxa més baixa. Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur no és realista. Es considera acceptable que entre un 2% i un 4% de la població activa estigui sense feina, i quan es superen aquestes xifres, es considera un indicador de mala política econòmica, una crisi econòmica, financera o industrial, o una inadequada estructura econòmica. |
Estris | Una taula d'aire o taula òptica és una plataforma que s'utilitza per donar suport als sistemes utilitzats per a experiments d'òptica i d'enginyeria que aconsegueix aïllar el sistema experimental de pertorbacions externes que es transmetin a través del terra i els suports de la superfície de treball. Sovint, les exigències dels experiments acurats en òptica, fan que les vibracions siguin de fraccions de micròmetres, com a màxim. Típicament les taules d'aire són molt pesants i, sovint utilitzen coixinets pneumàtics que actuen com un filtre passa baix a les vibracions. La superfície és típicament d'acer inoxidable amb una reixeta rectangular amb forats roscats. En els sistemes òptics, especialment aquells que involucren la interferometria, l'alineació de cada component ha de ser extremadament precisa, en general d'uns pocs centenars de nanòmetres (és a dir, tan precís com una fracció d'una longitud d'ona). Fins i tot les petites vibracions o tensions en la taula en la qual es disposen els elements podrien dur a errors experimentals. Per tant, cal una taula extremadament rígida que ni es mogui ni es flexioni, fins i tot sota càrregues variables o vibracions. La superfície de la taula també ha de ser bastant plana, per permetre que els muntatges òptics de precisió facin un bon contacte amb el quadre, sense balanceig, i que facilitin un muntatge fàcil del sistema òptic. Les primeres taules òptiques eren fetes de vegades d'una gran llosa molt polida granit o diabasa. Aquests materials són molt densos i rígids, la qual cosa inhibeix la flexió i el moviment de la superfície i millora de l'estabilitat del sistema òptic. Les superfícies poden ser extremadament planes, cosa que és beneficiosa per a l'alineació dels sistemes òptics. Aquestes taules eren molt pesants i costoses, tot i que eren molt eficient a l'hora d'esmorteir les vibracions. El muntatge de components sobre una superfície de granit també és difícil. El granit i la diabasa encara s'utilitzen per a petites superfícies planes de precisió, però les taules d'aire fetes d'aquests materials no són comunament disponibles en l'actualitat. Les taules d'aire modernes es fan típicament de dues làmines (superior i inferior) d'acer, alumini o fibra de carboni, separades per una estructura de gelosia en forma de bresca, que forma una mena de «sandvitx». La superfície generalment té una reixa de forats roscats que permet cargolar-hi els components per ajustar-se al disseny del sistema òptic. Els components també podran unir-se a la superfície d'acer mitjançant bases magnètiques. Sovint, les potes de la taula són amortidors pneumàtics. Per a muntatges més exactes, també s'eviten els moviments de l'aire i els gradients de temperatura a la superfície tancant-ho en una caixa de plàstic transparent, com ara plexiglàs. |
Heràldica | L'escut de Trondheim (Sør-Trøndelag, Noruega) és un dels símbols de la ciutat i el municipi. Fou adoptat pel govern de la ciutat el 1899. És un disseny del 1897, però està inspirat en un segell medieval, documentat per primera vegada el 1344 però probablement més antic. Representa, a l'esquerra, a un bisbe amb bàcul pastoral a la porta d'una església, i a la dreta, un rei amb una balança a la porta d'un castell. L'església i el castell descansen sobre un arc, sota del qual hi ha tres caps masculins. El rei i el bisbe simbolitzen l'estatus de Trondheim com a primera capital de Noruega i residència de l'arquebisbe. La balança podria representar l'equilibri de forces entre el poder monàrquic i l'eclesiàstic, i els tres caps al govern de la ciutat. Totes les figures són de color d'argent, sobre un camp atzur. L'escut està acabat amb una corona mural, també d'argent, de vuit merlets. El segell original també contenia la inscripció en llatí SIGILLVM OMNIVM CIVIVM NIDROSIENSIS civitatis, que es tradueix com El segell dels ciutadans de la ciutat de Nidaros. |
Agricultura | Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de ceps (Vitis vinifera) per a produir raïm de taula o vi. Les plantacions de raïm per a vi eren tradicionalment de secà. Algunes denominacions d'origen van arribar a prohibir-ne el rec. És per aquest motiu que van rebre el nom de «préssecs de vinya» — que, com que no es regaven, tenien un gust més intens— els préssecs de secà. |
Sociologia | El terme anglès backlash és comunament traduït al català com “una resposta negativa en contra de quelcom”. Tanmateix, en el camp més sociològic, el concepte backlash també fa referència a aquell rebuig d'un gran grup de persones en contra d'alguna cosa que ha guanyat popularitat o èxit recentment. Molts ho poden confondre amb el desgrat a una idea, producte o moviment en particular; però realment es refereix a l'aversió a quelcom que s'ha guanyat un lloc en la cultura popular de forma ràpida, imprevista i exponencial.El backlash en la cultura cinematogràfica, serièfila o gamer, té el seu gran detonant en internet: una eina pràcticament usada per tota la població i que ha creat una relació recíproca entre l'anomenat hype i el backlash.El hype no deixa de ser un mot que fa referència a l'excessiva publicitat d'un producte que genera grans expectatives entre els seus compradors. Tant ell com el backlash, són dos elements sociològics que es retroalimenten, és a dir, que la producció d'un acaba generant la de l'altre. Així doncs, es podria dir que la gran afluència d'expectatives per un producte (el hype), pot acabar produint l'efecte contrari en aquell grup de persones que no se sent part del moviment publicitari, o bé que posteriorment no es veu satisfet amb les expectatives generades (el backlash). |
Informàtica | L'Encaminament o Enrutament (en anglès: Routing) és la funció de buscar un camí entre tots els possibles en una xarxa de paquets les topologies dels quals posseeixen una gran connectivitat. Atès que es tracta de trobar la millor ruta possible, el primer serà definir què s'entén per "millor ruta" i en conseqüència quin és la "mètrica" que s'ha d'utilitzar per mesurar-la. L'encaminament en sentit estricte es refereix l'encaminament IP i s'oposa al bridging. L'encaminament assumeix que les adreces de xarxa estan estructurades i que adreces similars impliquen proximitat dins de la xarxa. Les adreces estructurades permeten una sola entrada de taula de rutes per representar la ruta a un grup de dispositius. A les xarxes grans, l'adreçament estructurat (encaminament en sentit estricte) supera a l'adreçament no estructurat (bridging). L'encaminament s'ha convertit en la forma dominant d'adreçament en Internet. El bridging encara s'usa àmpliament a les xarxes d'àrea local. |
Arqueologia | Una àmfora és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments. |
Ciències de la salut | Un monitor de signes vitals, monitor clínic o monitor fisiològic és és un dispositiu o una combinació de dispositius que s'utilitzen per mesurar i controlar els paràmetres vitals d'un pacient. Entre les diverses abreviatures s'utiltzen "monitor de nit", "monitor de pacient", "monitor de dades vitals", "monitor mèdic" o simplement "monitor". Els monitors s'utilitzen principalment com a sistema de control del pacient durant l'anestèsia durant les operacions, amb pacients crítics en cures intensives, durant exàmens amb sedació o amb altres quadres clínics que requereixen un seguiment continu ( monitorització ). Els dispositius mòbils estan disponibles per utilitzar-los amb pacients d'emergència . |
Objectes astronòmics | Aracne és l'asteroide número 407. Va ser descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl (Alemanya), el 13 d'octubre de 1895. Reb el nom pel personatge de la mitologia grega Aracne. |
Psicologia | Jo Jorgensen (1 de maig de 1957) és una acadèmica i activista política estatunidenca. És la nominada del Partit Llibertari a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020. Havia format part de la candidatura de Harry Browne a les eleccions presidencials de 1996 com a candidata a la vicepresidència. També fou la candidata llibertària a les eleccions de 1992 al 4t districte congressional de Carolina del Sud, on rebré 4.286 vots (un 2,2% del total). |
Fiscalitat | Els Tribunals Econòmic-Administratius d'Espanya són òrgans administratius independents de la Administració General de l'Estat, adscrits estructuralment al Ministeri d'Hisenda, que resolen les reclamacions econòmic-administratives, que constitueixen a Espanya un recurs especial per impugnar els actes tributaris davant la pròpia administració que els dicta. També existeixen òrgans econòmic-administratius de resolució a les Comunitats Autònomes i en alguns municipis de gran població, com Madrid, que reben diverses denominacions i no s'enquadren en el Ministeri d'Hisenda, sinó dins de les Administracions Tributàries de les seves respectives administracions territorials, generalment les Conselleries d'Hisenda. |
Aeronàutica | Air Leisure fou una aerolínia xàrter d'Egipte. Tenia la seu al Caire i la seva base principal a l'Aeroport Internacional del Caire. Connectava ciutats asiàtiques, la majoria xineses, amb destinacions turístiques a Egipte. A agost del 2018, dos mesos abans de la suspensió de les seves operacions, la seva flota incloïa tres Airbus A330-200 que havia comprat a Emirates. Anteriorment havia operat tres Airbus A340-200. |
Ètica | Impunitat és una excepció de càstig o fuita de la multa que implica una falta o delicte. En el dret internacional dels drets humans, es refereix a la impossibilitat de portar als violadors dels drets humans davant la justícia i, com a tal, constitueix en si mateixa una negació a les seves víctimes del seu dret a ser reparades. La impunitat és especialment comuna en països que manquen d'una tradició de l'imperi de la llei, pateixen corrupció política o tenen arrelats sistemes de mecenatge polític, o on el poder judicial és feble o les forces de seguretat estan protegides per jurisdiccions especials o immunitats. El Conjunt de principis per a la protecció i la promoció dels drets humans mitjançant la lluita contra la impunitat, promulgat per la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides el 8 de febrer de 2005, defineix la impunitat com: El primer principi del mateix document estableix que: Les comissions de la veritat i reconciliació són freqüentment establertes per nacions que venen sortint de períodes marcats per les violacions als drets humans —cops d'estat, dictadures militars, guerres civils, etc.—– amb la finalitat d'esclarir els esdeveniments del passat. Si bé aquest tipus de mecanismes poden ajudar en el processament final dels crims i el càstig dels culpables, sovint han estat criticats per la perpetuació de la impunitat en permetre que els infractors busquin la protecció en les lleis d'amnistia que hagin estat promulgades. L'objectiu principal de l'Estatut de Roma, constitutiva de la Cort Penal Internacional, que va ser adoptada el 17 de juliol de 1998 i va entrar en vigència l'1 de juliol de 2002, és "posar fi a la impunitat dels autors d'aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims". |
Química | La ChEMBL o ChEMBLdb és una base de dades manualment comissariada química de molècules bioactives amb propietats similars als medicaments. És mantingut per l'European Bioinformatics Institute (EBI) (Institut Europeu de Bioinformàtica), de l'European Molecular Biology Laboratory (EMBL) (Laboratori Europeu de Biologia Molecular), amb seu al Wellcome Trust Genome Campus, Hinxton, Regne Unit. La base de dades, originalment coneguda com a Starlite, ha estat desenvolupada per una companyia de biotecnologia anomenada Inpharmatica Ltd posteriorment adquirida per Galapagos NV. Les dades van ser adquirides per EMBL el 2008 amb un premi de The Wellcome Trust, donant lloc a la creació del grup de quimiogenòmica ChEMBL a l'EMBL-EBI, dirigit per John Overington. |
Psicologia | Publicitat encoberta és el terme que denomina tots els missatges audiovisuals (composts per imatges i sons) emesos sota el llindar de percepció conscient de l'espectador, i que tenen una fi publicitaria d'enviar un missatge amb la intenció comercial de motivar-lo a comprar qualsevol classe de bé, producte o marca. Això també és aplicable a aquells missatges visuals que contenen informació que no es pot observar a simple vista, com per exemple els anuncis d'imatge fixa en revistes il·lustrades o en cartells. En el cas de les imatges en moviment l'ésser humà no és capaç de percebre de manera conscient cadascuna de les imatges que es projecten sobre una pantalla a una cadència de més de 14 imatges per segon. No obstant això el cervell sí que és capaç de percebre-les, de tal manera que qualsevol missatge que s'insereixi per aquest mètode pot ser percebut de forma subconscient, la qual cosa alguns han aprofitat per a afirmar que aquest tipus d'imatges influeixen en la voluntat de l'individu a l'hora de realitzar una determinada activitat (consumir un determinant producte o marca; sentir algun tipus de sensació, plaent o repulsiva; o incitar alguna necessitat: set, fam, terror, etc.). En suma, els estudis més recents en el camp de la publicitat subliminal, finalment han demostrat que si les condicions són les correctes els missatges subliminals funcionen. |
Telecomunicacions | Inter-frame prediction és una tècnica que explota la correlació temporal entre frames consecutius per poder codificar amb el mínim nombre de bits possibles. Per codificar, el que es fa és predir un frame a partir de frames anteriors i/o futurs, aplicant sobre aquests un moviment dictat per uns vectors de moviment. Aquesta tècnica ja es feia servir en anteriors estàndards com MPEG-2. |
Química | Zyklon B era la marca registrada d'un insecticida a base de cianur utilitzat a l'Alemanya Nazi durant l'Holocaust, per assassinar milions de persones, fabricat per la companyia IG Farben, que era la unió de la farmacèutica Bayer i de dues altres companyies alemanyes. També conegut com a Cyclon B, consistia en àcid cianhídric, a més d'un estabilitzador i un component aromàtic d'advertiment. S'emmagatzemava en envasos hermètics; en contacte amb l'aire, produïa àcid cianhídric gasós (HCN). El Zyklon B encara es produïx a la República Txeca sota la marca registrada Uragan D2 per a exterminar insectes i rosegadors. |
Indumentària | La casulla és l'ornament litúrgic que porten els clergues per a la celebració de l'Eucaristia a les esglésies cristianes de tradició occidental que fan servir tots els vestiments, principalment l'Església Catòlica, l'anglicana i les luteranes, així com en algunes parts de l'Església Metodista Unida. A les Esglésies Orientals de ritu bizantí l'equivalent és el phelonion. El vestiment apropiat pel prevere celebrant de la Missa i d'altres accions sagrades directament relacionades amb la Missa és, tret que s'indiqui el contrari, la casulla, que es porta sobre l'alba i l'estola. Igual que l'estola, és del color litúrgic prescrit per a la Missa que se celebra. |
Filosofia | Affectio maritalis és una locució llatina que al·ludeix a la voluntat d'afecte, socors i auxili mutu entre els dos cònjuges durant el matrimoni. En dret, també s'al·ludeix a l'affectio maritalis per justificar que no hi ha obligació de testificar contra el cònjuge o com atenuant o eximent d'encobriment. En alguns ordenaments jurídics, la desaparició d'aquest vincle emocional pot esgrimir-se com motiu de divorci. En la legislació espanyola no cal invocar cap motiu. |
Circ | Joan Català (1978) és un professional de les arts escèniques. Net, fill i germà de ferrers, va entrar en contacte amb el món de les arts escèniques mentre estudiava a l'Escola de la Llotja, el 1994. Es va continuar formant passant per diverses escoles entre 1999 i 2005, entre les qualse destaca Carampa de Madrid, Rogelio Rivel de Barcelona o l'Escola Nacional de circ de Moscou, on es va especialitzar en treballs dels portes i en equilibris acrobàtics. També es va formar com a ballarí contemporani, i va aprendre les tècniques del teatre de gest de la mà de professionals com Mal Pelo, Michel Dellaire, Iñaki Azpillaga, Àngels Margarit, Thomas Hauert o David Zambrano, entre d'altres. Des de 2005 ha col·laborat i actuat amb companyies d'arreu del món, amb les companyies Daraomai, Circus Klezmer, Los 2Play i Cia. Mudances-Angels Margarit.El 2012 va col·laborar amb Eulàlia Ayguadé a l’espectacle Little Me, que es va presentar al festival Salmon el mateix any. El mateix any va presentar el seu propi espectacle, PELAT que seria presentat un any més tard a Fira Tàrrega. Es tracta d'una performance que esborra les fronteres entre la dansa, el circ i el teatre, i que evoluciona amb la interacció de l'espectador. Al llarg dels anys, PELAT s'ha presentat a diversos festivals catalans i internacionals. Es tracta d'un espectacle aparentment bàsic, on, amb un pal de quatre metres i una galleda, genera una complicitat amb els espectadors.El mateix 2013 realitzaria el projecte d'investigació escènica Caída libre amb Iris Heitzinger, i el 2017 va presentar el projecte 5100 amb Roser Tutusaus. Ha col·laborat amb bona part de les institucions escèniques catalanes, com el Festival Sismògraf, el Mercat de les Flors o el Graner, entre d'altresActualment prepara l'espectacle Idiòfona, que s'espera que presenti oficilament el 2023. Es tracta d'un espectacle que és una barreja entre teatre físic, dansa, arts plàstiques i que comptarà amb una activa participació del públic. |
Psicologia | La negació és un mecanisme de defensa, i la primera fase del dol, que consisteix a enfrontar-se als conflictes negant la seva existència, o la seva relació o rellevància amb el subjecte. Es rebutgen aquells aspectes de la realitat que es consideren desagradables. L'individu s'enfronta a conflictes emocionals i amenaces d'origen intern o extern negant-se a reconèixer alguns aspectes dolorosos de la realitat externa o de les experiències subjectives que són manifestos per als altres. El terme negació psicòtica s'empra quan hi ha una total afectació de la capacitat per a captar la realitat. |
Jocs | Subbuteo és un joc, també conegut com a futbol de taula, consistent a recrear un partit de futbol per mitjà d'equips formats per onze jugadors sobre una base convexa o plana, que llisquen sobre una tapet, als quals es copeja amb el dit, amb l'objectiu de marcar gols impulsant la pilota mitjançant l'impacte dels jugadors. |
Psicologia | El desconegut del tercer pis (original: Stranger on the Third Floor) és una pel·lícula negra americana dirigida el 1940 per Boris Ingster. Ha estat doblada al català. |
Arqueologia | La làpida de Lucius Marcius Optatus és una làpida romana de marbre trobada a la riera de Mataró l'any 1814. Actualment forma part de la col·lecció d'arqueologia del Museu de Mataró, i es pot visitar a la mostra permanent Iluro, ciutat romana. Datada d'època d'August, és l'única làpida amb epigrafia on s'esmenta el topònim de la ciutat -ILURONE- amb el qual 'identifica Mataró. A la inscripció, feta en lletra capital, es relacionen els càrrecs i la carrera política (cursus honorum)d'un ambiciós ciutadà iluronès: Lucius Marcius Optatus, que fou regidor (aedil) a Tarraco i després alcalde (duo vir) a Iluro. Posteriorment exercí de prefecte i de tribú, càrrecs que li permeteren accedir a l'ordre dels cavallers, el segon en la jerarquia social romana. Va morir a Orient a l'edat de 36 anys, possiblement l'any 7 aC, abans de completar la seva carrera política. |
Arqueologia | Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager. La campanya d'excavació es va iniciar l'any 1749, durant el regnat de Carles III de Borbó a través de túnels, mentre que per a les investigacions ordenades i sistemàtiques a l'aire lliure va caldre esperar fins al 1950, any a partir del qual fou destacat el treball de l'arqueòleg italià Libero D'Orsi. Més petites que les excavacions arqueològiques de Pompeia i Herculà, permeten observar un aspecte diferent de l'estil de vida dels antics romans. De fet, mentre que els dos primers emplaçaments eren ciutats, Estàbia, després d'un passat com a poble fortificat, durant l'època romana era un lloc de vacances, on es van construir nombroses vil·les residencials decorades amb pintures i embellides amb mobles; tanmateix, no van faltar les vil·les rústiques. Les excavacions arqueològiques només han tret a la llum una petita part de la ciutat antiga (es poden visitar la Vil·la de Sant Marc, la Vil·la d'Ariadna i el segon complex) i s'ha confirmat l'existència d'altres vil·les, com les anomenades del Pastor o d'Ànteros i Heracles, encara parcialment o totalment enterrades, mentre que d'altres són totalment inexplorades; a la zona de l'ager stabianus (com anomenaven els romans el territori en l'època que quedava sota la influència d'Estàbia i que comprenia a més de la ciutat d'Estàbia també els territoris dels actuals municipis de Sant'Antonio Abate, Santa Maria la Carità, Gragnano, Casola di Napoli i Lettere), hi ha una cinquantena d'edificis entre vil·les de repòs (otium) i viles rústiques.El jaciment d'Estàbia registra una mitjana d'uns trenta mil visitants cada any. Per donar un nou impuls turístic al lloc, tant el municipi com diverses fundacions, com la Restoring Ancient Stabiae (RAS), han proposat projectes per a la construcció de un parc arqueològic i d'un museu que pot recollir les obres, el mobiliari i qualsevol altra cosa que es trobin a les excavacions del turó del Varano. Les troballes d'Estàbia es conserven en diversos museus d'arreu del món; les col·leccions més conspicues es troben al Museu Arqueològic d'Estàbia Libero D'Orsi (que va substituir l'anterior Antiquarium stabiano), i al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'any 2016, les excavacions van registrar 60.239 visitants. |
Mitologia | La mitologia o religió guanxe era un cos de creences que constituïen la religió pre-cristiana del poble aborigen guanxe (Illes Canàries, Espanya). Com la mitologia guanxe va ser transmesa i alterada pels conqueridors cristians, les creences, actituds i pràctiques religioses originals no es poden definir amb certesa. És clar, però, que la relativa importància dels diferents déus i dimonis va variar segons les èpoques i els llocs. |
Metodologia | La ciència postnormal (CPN, PNS per les seves sigles en anglès) representa un nou enfocament de l'ús de ciència en qüestions on els "fets son incerts, els valors estan en disputa, els interessos són grans i les decisions urgents". La CPN va ser desenvolupada als 1990s per Silvio Funtowicz i Jerome R. Ravetz. Pot ser considerada com a reacció als estils d'anàlisi basats en risc i anàlisi de cost-benefici prevalents en aquella època, i com una plasmació de conceptes d'una nova "ciència crítica" desenvolupada en treballs anteriors pels mateixos autors. En un treball més recent, la ciència postnormal es descriu com "l'etapa on som avui, on totes les suposicions còmodes sobre ciència, la seva producció i el seu ús, estan en qüestió". |
Art | El Zentangle és una tècnica artística creada en Estats Units per Maria Thomas i Rick Roberts. Els dibuixos fets a partir d'aquesta tècnica són molt amplis i globals. Per això es diu que no cal saber dibuixar, ja que consisteix en traçar patrons repetits i estructurats que acaben formant belles imatges abstractes. Tots els patrons estan basats en signes molt bàsics. Forma part també d'una branca terapèutica com és la meditació. Prové de les paraules Zen (meditació) i tangle (traç, garabat).Per portar a terme aquesta tècnica, els experts recomanen paper Fabriano-Tiepolo i negre de Sakura Pigma micres (qualitat tinta) de plomes. i 25mm. 5mm. Qualsevol imatge que és més gran que un espai de 9 centímetres (3,5) o que no utilitzi tinta negra sobre paper blanc és classificat com a art inspirat per Zentangle (Zentangle Inspirad Art-ZIA).Els avantatges que provoquen aquesta tècnica són molts. Amb aquesta tècnica s'aconsegueix l'absolut descans i pau interior, però també planteja l'autoestima, se sent artista, exercir la concentració, aprenen a prendre decisions i resoldre els problemes que sorgeixen, desfer-se de les tensions i l'ansietat i t'adones que tot té el seu per què. |
Televisió | José Luis López Vázquez de la Torre (Madrid, 11 de març de 1922 - 2 de novembre de 2009) va ser un actor espanyol. |
Química | El número CAS o número de registre CAS (en anglès CAS registry number) és una identificació numèrica única per a compostos químics, polímers, seqüències biològiques, preparats i aliatges. El Chemical Abstracts Service (CAS), que pertany a l'American Chemical Society, assigna aquests identificadors a cada compost químic que ha estat descrit en la literatura. El CAS també manté una base de dades dels compostos químics, coneguda com a registre CAS. Més de 23 milions de compostos estan numerats i catalogats, sense cap ordre aparent, amb aproximadament 4.000 de nous cada dia. Aquesta catalogació facilita la recerca a la base de dades, atès que sovint s'assignen diferents noms per al mateix compost. Gairebé totes les molècules conegudes actualment poden ser trobades pel nombre CAS. Exemples: Aigua – CAS: 7732-18-5 Etanol – CAS: 64-17-5 Àcid acetilsalicílic (Aspirina) – CAS: 50-78-2 Heroïna – CAS: 561-27-3 |
Arqueologia | El Museu Departamental de l'arqueologia Gillot (Ghjlormu) Carcopino es troba en la comuna de Aleria a Còrsega (França) al voltant de 70 quilòmetres de Bastia ia 120 quilòmetres d'Ajaccio. |
Enginyeria | Un skaphe (anomenat també hemispherium) és un instrument grec que permet saber l'hora solar (rellotge solar) i algunes coses més, per exemple, quan és el solstici d'estiu o el d'hivern. Empraven un sistema d'hores temporàries indicades en una superfície esfèrica excavada generalment en pedra. Va ser emprat pel filòsof Eratòstenes per a mesurar el perímetre i el radi de la Terra. |
Sociologia | L'hospitalitat és la liberalitat d'oferir la pròpia llar als hostes, siguin coneguts o no, així com a elements per a la seva comoditat (menjar i beure, lloc per seure o dormir, companyia...) o el bon accoliment que un país fa als estrangers. S'utilitza també com a concepte dins del sector del turisme de pagament.És una virtut preuada a diverses cultures i èpoques, amb predomini a les regions àrabs i orientals i els pobles nòmades i es considera socialment útil perquè ajuda a l'intercanvi entre veïns i assegura un dret futur a un viatger. Quan un home arriba a un poblat passa a ser un hoste i ha de rebre l'hospitalitat que necessiti i els dies que necessiti. |
Arqueologia | En l'arqueologia, motlle de guix fa referència a la tècnica utilitzada en les excavacions arqueològiques del Vesubi per la qual, mitjançant guix o ciment i aigua, va ser possible el 1863 recuperar la forma dels éssers humans i els animals i les plantes objectes víctimes de la erupció del Vesuvi de l'any 79 dC. |
Arquitectura | El celobert, desllunat o montpeller (a les Balears) és un element d'arquitectura en forma de pati central interior dins d'un edifici. Permet les vistes entre les diverses plantes de l'edifici, i facilita l'orientació dins d'aquest. Per la seua disposició, més alta que ampla, permet d'introduir una porció de llum indirecta del sol en l'edifici. D'aquí el seu nom: celobert. La seua disposició ajuda a la ventilació de les estades interiors. |
Cultura popular | La censura d'Internet a la República Popular de la Xina es fa a l'empara de diverses lleis i reglaments administratius que resulten en un conjunt de més de seixanta normatives d'Internet aplicades pel govern de la República Popular de la Xina i pels diversos servidors provincials, tant de propietat estatal com privada. Els esforços del govern per neutralitzar les opinions crítiques a Internet s'han intensificat després que, en els darrers anys, s'han produït una sèrie de protestes de diversa temàtica (contra la corrupció, la contaminació, o fins i tot contra Japó) que tenien en comú el fet d'haver estat convocades per sms, xat i altres mitjans d'Internet. La constitució de les anomenades brigades d'Internet, amb uns 30.000 membres, i el bloqueig de nombroses pàgines web, s'afegeixen a l'exigència de col·laboració amb les autoritats o d'autocensura per part de companyies multinacionals que proveeixen serveis d'Internet a la RPX. Una part important d'aquesta política forma part del Gran Tallafoc. |
Objectes astronòmics | Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.Les dimensions galàctiques van des de les galàxies nanes, amb uns pocs milers (103) d'estels, fins a galàxies immenses que n'acumulen cent bilions (10¹⁴), totes elles orbitant entorn del seu centre de masses. Les galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual, entre les quals hi ha el·líptiques,espiral i irregulars. Tot indica que al centre actiu de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars. El sistema solar, i per tant també el nostre planeta, es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia. L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet. El mot galàxia ve de la paraula grega galactos, que també significa llet. Els diferents materials que constitueixen una galàxia (estels i núvols de gas i pols) estan animats per un moviment de rotació entorn d'un eix amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que n'hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 Kilopàrsec de radi, mentre la seva massa va de 108, i 1012 masses solars. L'espai que hi ha entre els diferents estels d'una galàxia s'anomena espai interestel·lar i pot ser gairebé buit de matèria o bé ocupat pels gasos o la pols d'una nebulosa. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies s'anomena espai intergalàctic i és pràcticament buit de qualsevol mena de matèria. Segons la teoria del Big Bang, l'Univers s'expandeix: les galàxies s'allunyen les unes de les altres, com un pastís que s'infla en posar-lo al forn. A l'Univers hi ha milers de milions de galàxies (una dècima de bilió, en la part observable amb els actuals telescopis, amb els quals actuals podem detectar galàxies situades fins a una distància de deu mil milions d'anys-llum). Les galàxies no es troben distribuïdes uniformement per l'espai sinó que formen agrupacions més o menys nombroses anomenades cúmuls de galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany a un d'aquests cúmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galàxies, entre les quals hi ha també la Galàxia d'Andròmeda. Val a dir que els cúmuls de galàxies es concentren alhora en grans conglomerats anomenats supercúmuls. El nostre grup local és a la part externa d'un supercúmul que comprèn gairebé cinc mil galàxies. Edwin Hubble (encara que Hubble sempre s'estimà més parlar de "nebuloses", mentre que "galàxies" el mot usat per Shapley s'acabà imposant) va ser el primer astrònom que va plantejar l'existència de les galàxies, a les quals va anomenar universos illa, en adonar-se que algunes nebuloses no eren tals, sinó formacions estel·lars molt allunyades. Fins aleshores l'única part coneguda de l'Univers era la Via Làctia. També en va proposar la primera classificació, l'any 1926. |
Història | Tàxila fou una satrapia de l'imperi Aquemènida de Pèrsia. Fou afegida durant el regnat de Darios el Gran, però l'ocupació persa no va durar gaire, car no s'han trobat restes arqueològiques d'exèrcits de l'oest al Panjab, però algunes construccions perses es van descobrir el 2002. |
Humor | El pastafarisme és una religió paròdica creada com a resposta a la decisió del Consell Educatiu de l'Estat de Kansas (en anglès: Kansas State Board of Education) de finals de 2005 que va permetre que s'ensenyés el disseny intel·ligent com una alternativa a la teoria científica de l'evolució. Aquesta decisió va ser revocada a l'agost de 2006.El pastafarisme és fonamentalment una invenció de Bobby Henderson, llicenciat en física per la Universitat Estatal d'Oregon, a fi de demostrar irònicament que no correspon i és equivocat ensenyar el disseny intel·ligent com a teoria científica. Aquesta religió s'ha convertit, des de llavors, en un fenomen d'Internet que reuneix molts «seguidors» del Monstre Volador d'Espagueti (MONESVOL o MEV, abreujat en català; en anglès: FSM o Flying Spaghetti Monster) que s'anomenen a si mateixos «pastafaris» (paròdia del terme rastafaris), i humorísticament proclamen haver estat «tocats pel Seu apèndix tallarinesc» i prediquen la paraula del seu «Senyor Tallarinesc» com la religió veritable. Monstruós Espagueti Volador és la forma ben traduïda, que ja es fa servir habitualment. |
Biblioteconomia | L'Online Computer Library Center, Inc. (OCLC o «Centre de Bibliografia per Ordinador en Línia») és una organització sense ànim de lucre per a desenvolupar serveis de biblioteca informatitzats i de recerca dedicada al propòsit de promoure l'accés a la informació i la reducció de les despeses de la gestió de la informació».Va ser fundada el 1967 com l'Ohio College Library Center. Més de 70.000 biblioteques a 112 països i territoris de tot el món utilitzen els serveis d'OCLC per ubicar, adquirir, catalogar prestar i preservar material bibliotecari. L'organització va ser fundada per Fred Kilgour. La seva seu es troba a Dublin (Ohio) als Estats Units d'Amèrica. L'Online Computer Library Center va adquiir els drets d'autor i de marques associades amb el Sistema de Classificació Decimal Dewey quan va comprar Forest Press el 1988. El 2002 va adquir Netlibrary, el major proveïdor de publicacions i llibres electrònics, un servei que el 2010 va vendre a Ebscl Publishing. També va adquirir la companyia OCLC Pica, una biblioteca i serveis de sistemes d'automatització de l'empresa que té la seu a Leiden als Països Baixos i que passà a anomenar OCLC la fi de l'any de 2007. El juny del 2006, el grup Research Libraries Grup (RLG) es va fusionar amb OCLC. L'11 de gener de 2008, va comprar el programari EZproxy que permet la gestió i el control de l'accés i de l'autentificació dels usuaris de les catàlegs de les biblioteques. |
Dret | En dret, el dol és en un sentit genèric la voluntat deliberada de cometre un acte il·lícit essent conscient de la seva il·licitud (anar de mala fe). En els actes jurídics és la voluntat amb malícia d'enganyar algú o d'incomplir les obligacions contretes. En dret penal designa la intenció de cometre una acció típica prohibida per la llei. En dret civil es refereix a l'acte il·lícit executat conscientment i amb la intenció de causar danys a la persona o als seus drets, a l'incompliment deliberat de les obligacions i, finalment, al vici dels actes voluntaris que consisteix en l'engany maliciós d'una de les parts per part de l'altra per tal de viciar-ne la voluntat. Viccionari |
Geografia | Massa d'Or (també coneguda com a Sa Rata) és una illa situada a 705 metres a llevant del Cap de Creus i inclosa al terme municipal de Cadaqués (l'Alt Empordà). Té una superfície de tan sols 0,7 hectàrees. És el punt més oriental de Catalunya. Està protegida dins del parc natural marítim-terrestre del cap de Creus. |
Astronomia | Un bòlid rasant és un bòlid molt lluminós que frega la Terra penetrant breument l'atmosfera terrestre abans de tornar a l'espai exterior. Si el meteoroide en qüestió comença a fragmentar-se o explota a l'aire, alguns trossos poden caure a la superfície en forma de meteorits. Aquest fenomen es troba a l'origen de les pluges d'estels. En són exemples el Gran Meteor del 1860, el gran bòlid diürn del 1972 i el meteoroide rasant del 13 d'octubre del 1990. |
Ciències polítiques | Raimundo Viejo Viñas (Vigo, 15 d'agost de 1969) és un teòric polític i activista gallec relacionat amb el 15M i moviments socials anteriors. És doctor en ciència política per les universitats de Santiago de Compostel·la i Humboldt de Berlín, i professor associat a la UdG. Abans ha estat professor de les universitats de Chicago, Pompeu Fabra de Barcelona, Lausanne i Santiago de Compostel·la. Ha publicat als periòdics Diagonal, La Directa i Público. Així mateix, ha publicat les seves anàlisis sobre el moviment del 15M en diversos llibres col·lectius. Es pot trobar una síntesi de bona part del seu pensament al volum «La dansa de Medusa». Arran de les eleccions municipals de 2015 va ser regidor d'Educació i Universitats a l'Ajuntament de Barcelona, substituint Gerard Ardanuy i Mata, en representació de Barcelona en Comú. També presideix la Comissió de Govern del districte de Gràcia com a Regidor de Districte. El novembre de 2015 va deixar els seus càrrecs municipals per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 2015 amb la confluència d'esquerres En Comú Podem, de manera que fou substituït com a regidor per Eloi Badia. Fou elegit diputat per Barcelona per a la XI legislatura del Congrés dels Diputats. |
Arquitectura | El Patrimoni del mercuri, Almadén i Idrija és un lloc inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO situat conjuntament a Almadén, Espanya, i Idrija, Eslovènia. |
Geografia | La vegetació mediterrània és la vegetació de les zones amb clima mediterrani de tot el món; ocupen només el 5% de la superfície mundial i s'hi troben, en canvi, el 20% de les plantes vasculars del món. A la conca del Mediterrani la superfície total és de 2.085.292 km², dels quals només 98.009 km² romanen sense pertorbació humana. Prop del 60% de les espècies de la flora mediterrània són endèmiques de la regió mediterrània. La flora de plantes vasculars de la regió de la conca del Mediterrani té unes 24.000 espècies i ocupen un espai de només de 2,3 milions de km², això vol dir que el 10% de les plantes vasculars conegudes es troben a la conca del Mediterrani.En contrast l'Europa no mediterrània ocupa 9 milions de km², però només té 6.000 espècies de plantes vasculars. Per exemple, només el 10% del territori de França està a la conca del Mediterrani però el 66% de les espècies vasculars de França en conjunt es troben a la França mediterrània. |
Multimèdia | Nam June Paik (20 de juliol del 1932, Seül, Sudogwon, Corea del Sud – 29 de gener del 2006, Miami, Florida, Estats Units), fou un compositor i un dels pares del Videoart, de la segona meitat del Segle XX. Als 18 anys, amb l'inici de la Guerra de Corea, va emigrar cap al Japó, on va estudiar estètica occidental, música i història de l'art a la Universitat de Tòquio. Més tard viatjà a Alemanya, on va seguir estudiant música a Munic, després a Colònia i finalment al Conservatori de Freiburg. |
Ètica | La difamació és l'acte de dir mal d'una persona, grup o entitat, cercant de fer mal al seu bon nom o la seva honor, dignitat o reputació. En dret penal és un delicte contra les persones (físiques o morals) i una infracció. A més de ser punible, en dret civil es pot demanar indemnització per als danys morals o materials causats per difamació. En dret es fa de vegades una diferència d'un costat entre l'insult, una agressió verbal sovint impulsiva, emès en una forma efímera, sobretot de forma parlada i de l'altre costat la difamació (en dret anglosaxó libel) per declaracions danyoses en la premsa i altres mitjans de comunicació permanents. Dins dels delictes contra l'honor, el codi penal d'Andorra diferència entre calúmnia, difamació i injúria. La publicitat per qualsevol mitjà pot ser un factor agreujant. El perdó per la persona ofesa posa fi a la responsabilitat criminal. El codi penal de l'Estat espanyol del 1995 només defineix la calúmnia (difundir informació falsa o mentidera) i la injúria (insult) com els dos delictes contra l'honor. En cas de publicitat, el propietari del mitjà comparteix la responsabilitat penal i civil. Per perseguir delictes d'injúria i calúmnia, la llei espanyola requereix que l'ofès presenti una querella. |
Astronomia | S'anomena quadratura astronòmica la configuració d'un planeta exterior tal que el planeta forma amb el Sol un angle de 90° vist des de la Terra. N'hi ha dues: una quadratura oriental i una quadratura occidental. Durant les quadratures el planeta presenta una fase mínima. També rep el nom de quadratura astronòmica la posició de la Lluna en els quarts creixent i minvant. En aquestes, la Lluna forma amb el Sol un angle de 90° vist des de la Terra. En esta configuració, l'instant de marea alta lunar coincideix amb el de marea baixa solar. Com que la primera és més important, el resultat és que es produïx la plenamar més xicoteta. |
Arqueologia | També coneguda com a arqueologia processual. Va ser una escola anglosaxona que va néixer l'any 1958 a partir de la publicació del llibre Method and Theory in American Archeology i que va tenir influència internacional. Els seus màxims exponents van ser Lewis Roberts Binford i David Leonard Clarke. Creien en l'evolucionisme cultural. La comprensió de les causes del canvi cultural en diferents contexts mediambientals i culturals havia de ser el principal objectiu de l'arqueologia. Investiga les raons dels processos adaptatius diferencials. La Nova Arqueologia va néixer per un sentiment de frustració per part dels arqueòlegs de l'època. Defensaven que l'arqueologia havia de ser més antropològica i més científica. L'arqueologia antropològica es basava a trobar explicacions avançant hipòtesis i contrarestar-les a continuació. Creien que l'arqueòleg de camp havia d'involucrar-s'hi més amb el seu treball. |
Arquitectura | La taula o post de vitraller és la planxa de fusta on, degudament preparat, es realitzava tot el procés d'elaboració del vitrall. Sobre la taula, emblanquinada, el vitraller gòtic dibuixava el vitrall a mida natural, amb tots els elements característics del vitrall d'aquella època, ornamentals, arquitectònics, i sobretot, les imatges. sobre la taula, seguint el dibuix traçat. Aquesta superfície servia per a marcar i tallar les peces amb l'ajut d'un ferro roent, peces que un cop pintades i cuites 'emplomarien' seguint les formes del dibuix traçat sobre el tauló. |
Pedagogia | John Allan Clinton Hattie (Timaru, Nova Zelanda, 1950) és professor d'Educació i Director del Melbourne Education Research Institute de la Universitat de Melbourne, Austràlia des de març de 2011. Abans d'això, va ser professor d'Educació a la Universitat d'Auckland. Va llegir la seva tesi doctoral el 1981 a la Universitat de Toronto, titulada Decision Criteria for Determining Unidimensionality (Criteris de decisió per a la determinació de la unidimensionalitat). Els seus interessos investigadors se centren en els indicadors de rendiment i l'avaluació educativa, així com en la mesura de la creativitat, i en els models teòrics d'ensenyament-aprenentatge. Defensa que les metodologies dirigides a la millora de l'aprenentatge es basin en recerques quantitatives, científiques. Abans de passar a la Universitat de Melbourne, Hattie va ser membre del grup assessor independent que aconsella al Ministeri d'Educació de Nova Zelanda sobre els estàndards nacionals de lectura, escriptura i matemàtiques a aplicar als estudiants de primària de tot el país. El 2011 va ser distingit com a membre de l'Ordre del Mèrit de Nova Zelanda en 2011 pels seus serveis a l'educació. |
Aeronàutica | Una aeronau o nau aèria és un vehicle dissenyat per desplaçar-se per l'aire per transportar mercaderies, persones o ambdues coses alhora. Són exemples d'aeronau els globus, avions o helicòpters. S'han de distingir les aeronaus dels objectes que no s'ajuden de l'atmosfera per volar, és a dir, totes les aeronaus depenen de l'existència d'alguna mena d'atmosfera per crear una sustentació prou gran per suportar el seu propi pes. És per això que la majoria de coets o míssils no es consideren aeronaus. L'activitat humana que envolta l'avió s'anomena aviació. Les aeronaus tripulades són controlades per un pilot. Els vehicles no tripulats s'anomenen sovint UAVs (de l'anglès Unmanned Aerial Vehicles). |
Història | Aquesta és una llista de noms d'huracans retirats en l'Atlàntic. Els noms dels huracans tan sols són retirats per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) en una reunió al març, abril o maig de cada any. Aquests huracans que els seus noms han estat retirats tendeixen a ser excepcionalment destructius a les regions que afecta. El procés de retirar els noms d'huracans a l'Atlàntic de forma indefinida es va iniciar oficialment el 1969. Abans de 1969, els noms de tempestes significatives van ser retirats durant deu anys. Des de 1953, una mitjana d'un nom de tempesta ha estat retirat per a cada temporada, encara que moltes temporades (la més recent 2014) no han tingut noms retirats, i unes altres (com la temporada 2005), cinc noms van ser retirats. Els noms són retirats arran d'una petició formulada per un o més dels països afectats per un huracà, al març, abril o maig en la reunió de la OMM. Si bé cap sol·licitud ha estat rebutjada. Tempestes, com l'huracà Gordon de 1994 i l'huracà Hanna de 2008 van causar una gran quantitat de morts i de destrucció, però no obstant això, no es van retirar perquè el principal país afectat (Haití) no ho va sol·licitar. |
Geografia | La Conca de Sichuan (xinès tradicional: 四川盆地, xinès simplificat: 四川盆地) és una regió de terres baixes al sud-oest de la Xina. Malgrat el seu nom històric, aquest no és només sinònim de província de Sichuan, composta per la seva part central i oriental, així com per part de la municipalitat de Chongqing (la qual era, fins a 1997, políticament part de Sichuan). A causa de la seva relativa forma plana i terres fèrtils, és densament poblada amb una població de més de 100 milions de persones. A més de ser una característica geogràfica dominant de la regió, la conca de Sichuan, també constitueix un àmbit cultural que es distingeix pels seus propis i únics costums, cuina, i dialectes. També es coneix com la "Conca Roja". És famosa pel cultiu de l'arròs. També és la principal regió productora de gas de la Xina. |
Química | La llei de Dalton o de les pressions parcials, és deguda a John Dalton, i estableix que la pressió total que exerceix una barreja de gasos és igual a la suma de les pressions parcials que exerceix individualment cadascun dels gasos que componen la barreja. En una barreja de gasos ideals, es defineix la pressió parcial d'un component i, pi, com aquella que exerciria si ocupés ell tot sol el volum de la barreja a la mateixa temperatura, és a dir: p i = n i ⋅ R ⋅ T V {\displaystyle p_{i}={\frac {n_{i}\cdot R\cdot T}{V}}} Aquesta definició té la seva utilitat perquè quan se sumen les pressions parcials de tots els gasos que constitueixen la mescla, s'obté la pressió total que aquesta exerceix: ∑ p i = ∑ n i ⋅ R ⋅ T V = P {\displaystyle \sum p_{i}={\frac {\sum n_{i}\cdot R\cdot T}{V}}=P} Aquesta relació, segons la qual la pressió de la mescla és la suma de les pressions parcials, és l'expressió matemàtica de la Llei de Dalton. |
Informàtica | L'anomenada Llei de Moore és l'observació que el nombre de transistors en un circuit integrat dens (IC en l'acrònim anglès) es duplica aproximadament cada dos anys. La Llei de Moore és una observació i projecció d'una tendència històrica. Més que una llei de la física, és una relació empírica vinculada a l'adquisició d'experiència en la producció de transistors. L'observació porta el nom de Gordon Earle Moore, el cofundador de Fairchild Semiconductor i Intel (i antic conseller delegat d'aquesta última). En un escrit publicat el 19 d'abril de 1965, Moore va plantejar la duplicació anual del nombre de components per circuit integrat i va projectar aquesta taxa exponencial predint que serà d'aplicació almenys durant una dècada més. El 1975, de cara a la següent dècada, va revisar la previsió ajustant-la cada dos anys, que suposa una taxa de creixement anual composta (CAGR en l'acrònim anglès) del 41%. Tot i que Moore no va utilitzar proves empíriques per pronosticar que la tendència històrica continuaria, la seva predicció s'ha mantingut des del 1975 i des de llavors s'ha conegut com una "llei". |
Indumentària | El vestuari és el conjunt de roba d'una persona o grup. El vestuari està subjecte a la moda i és un reflex de la personalitat individual i els codis de pudor i bellesa d'una cultura. També s'anomena vestuari la roba destinada a una obra teatral o fílmica, que contribueix a ambientar l'acció i, juntament amb el maquillatge, caracteritza el personatge i li dona més versemblança. Per a diferenciar-ho, en les arts escèniques i audiovisuals el vestuari es diu "camerino", que també és l'habitació on els actors es canvien. Els dissenyadors del vestuari per a obres de teatre o cinema es diuen figurinistes. Malgrat la similitud de mots, no s'ha de confondre el vestuari amb el vestidor, o sala per a vestir-se, pròpia tant de domicilis privats com de gimnasos i equipaments esportius, i equivalent d'allò que en les botigues de roba s'anomena emprovador. |
Jocs | Nom comú utilitzat pels esportistes i seguidors d'aquest esport. També conegut com a Salvament i socorrisme. A Catalunya, es troba representat per la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme i a Espanya per la Real Federación Española de Salvamento y Socorrismo. També té representació internacional International Lifesaving Society. Es realitzen campionats a nivell local, regional, nacional, europeu i mundial. En proves de piscina i platja. |
Ràdio | La targeta sense contacte (en anglès: contactless smart card) és una targeta intel·ligent que utilitza algun tipus de tecnologia RFID per interactuar amb dispositius compatibles amb aquesta tecnologia que els permet llegir i escriure dades contingudes dins la pròpia targeta. |
Filosofia | El terme naturalisme, del llatí naturalis, el que està d'acord i es deriva de la naturalesa (natura). En filosofia, el naturalisme és la idea que només les lleis i les forces naturals (a diferència de les sobrenaturals o espirituals) operen a l'univers. Els adherents al naturalisme afirmen que les lleis naturals són les úniques regles que regeixen l'estructura i el comportament del món natural i que l'univers canviant és en totes les etapes producte d'aquestes lleis. S'usa sovint per designar realitats diverses, dues de les quals, especialment, han quallat al llarg de la història en dos moviments que s'han designat a si mateixos amb la paraula naturalisme: en primer lloc, totes aquelles concepcions filosòfiques, de molt divers contingut, que tenen com a característica unificadora considerar la natura, quant a totalitat de realitats físiques existents, com el principi únic i absolut de la realitat; és aquest un naturalisme filosòfic, en segon lloc, un moviment estètic, representat sobretot en literatura, que s'ocupa, com a objecte de representació artística, exclusivament de les produccions de la naturalesa, és aquest un naturalisme literarioartístic. |
Estris | La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior. Constituí un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogràfics actuals van heretar la paraula cambra de les antigues cambres obscures. Consisteix en una gran caixa hermèticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior únicament a través d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. Es produeix un efecte igual que el que succeeix quan s'observa a través d'una lent convergent on en aquest cas es projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment, més petita i amb els colors fidels a la realitat. Per tant, això significa que la cambra obscura permet observar en una superfície el reflex dels fenòmens exteriors a la cambra. Cal especificar, però, que les imatges projectades no es poden retenir, són efímeres, ja que són produïdes pels rajos de llum. Posteriorment, l'evolució de la cambra obscura derivarà cap a la fotografia, de manera que ja es podran captar les imatges sobre una emulsió. |
Geologia | El Museu Geològic de la Xina (en xinès: 中国 地质 博物馆), és un museu geològic construït l'any 1916, que compta amb més de 200.000 exemplars. El museu està situat a la zona Xisi de Beijing i es va obrir l'1 d'octubre de 1959. És el museu científic geològic més antic de la Xina. En l'actualitat, el Museu Geològic de la Xina té més de 100.000 mostres geològiques. Molts d'ells són objectes considerats "tresors nacionals", com "el dinosaure gegant de Shandong", el fòssil més complet de dinosaure existent en el món; els fòssils d'aus primitives que es van trobar a l'oest de la província de Liaoning, que té un valor essencial per a la investigació sobre les aus de la zona; els fòssils de dents de Yunnan Yuanmou Man, que canvia l'aparició dels éssers humans a la Xina a un temps molt més primerenc; les perles de pedra, i les decoracions fetes amb ossos desenterrades al lloc de l'home de la cova superior de Zhoukoudian a Beijing; un cristall de cinabri de 237 grams que és conegut com el "Rei de cinabri"; i més de 60 minerals descoberts a la Xina. |
Antropologia | Homo faber és una locució llatina que significa "l'home que fa o fabrica". S'usa principalment en contraposició a Homo sapiens, la denominació biològica de l'espècie humana, locució també llatina que significa "l'home que sap". |
Epidèmies | El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres països del sud i est asiàtic. Abans, els grans estralls epidèmics havien estat la pesta, la febre groga, i la verola, front a la que ja es disposava de vacuna. Durant la segona pandèmia de còlera, la malaltia va arribar a la península Ibèrica a Vigo en 1833 en un vaixell anglès procedent de Portugal. |
Informàtica | La generació de codi és en programació d'ordinadors una de les fases mitjançant la qual un compilador converteix un programa sintàcticament correcte en una sèrie d'instruccions a ser interpretades per una màquina. L'entrada en aquesta fase ve representada, típicament, per un arbre sintàctic, un arbre de sintaxi abstracta, o una representació intermèdia; la maquina destinta pot ser un microprocessador o una màquina abstracta tal com una màquina virtual o un llenguatge intermedi, llegible per un humà. Compiladors més sofisticats realitzen múltiples traduccions en cadena (pipelining) amb la finalitat de poder construir codis per múltiples plataformes i evitar haver de construir totes les capes del compilador. En termes més generals, la generació de codis és usada per construir programes d'una manera automàtica evitant que els programadors hagin d'escriure el codi a mà. La generació de codi pot realitzar-se en temps d'ejecció, temps de càrrega, o temps de compilació. Els compiladors JIT són un exemple de generadors de codis. |
Química | La química combinatòria comprèn mètodes químics sintètics que fan possible la preparació d'un gran nombre (desenes de milers o milions) dels compostos, estructuralment relacionats, en un sol procés. Aquestes biblioteques de compostos es poden fer en forma de mescles, conjunts de compostos individuals o estructures químiques generades pel programari d'ordinador. És especialment comú en CADD (de l'anglès: Computer aided drug design, significat: Disseny de fàrmacs assistit per ordinador) i pot ser realitzat en línia amb un software basat en web, com per exemple el Molinspiration. La química combinatòria es pot utilitzar per a la síntesi de molècules petites i de pèptids. Les estratègies que permeten la identificació dels components útils de les biblioteques són també part de la química combinatòria. Els mètodes utilitzats en la química combinatòria també s'apliquen fora de la química. |
Sociologia | L'Índex Global d'Esclavitud (de l'anglès Global Slavery Index) és un rànquing anual de les condicions d'esclavitud dels estats de tot el món (el 2013 n = 162, el 2014 i 2016 n = 167), publicat per la Walk Free Foundation. El 2013, el primer Índex Global d'Esclavitud, ja va incloure informació sobre la prevalença, vulnerabilitat i les respostes governamentals a nivells dels estats. El 2013 el mateix índex ja es calculà sobre la base d'una mesura combinada de tres factors: La prevalença estimada de l'esclavitud actual per la població (utilitzant fonts de dades primàries i secundàries). Una mesura del matrimonis infantils. Una mesura del tràfic de persones dins i fora de cada estat.El 2014 la metodologia s'actualitza de forma substancial. El 2014 l'Índex Global d'Esclavitud inclou tres punts de dades per a cada estat: estimació de la prevalença d'esclavitud actual, mesures de vulnerabilitat i una avaluació de la força de les respostes donades pel govern. L'índex va ser pioner en l'ús de les enquestes aleatòries en la mostra, representatives a nivell estatal per estimar la prevalença. Això va incloure la posada de set estudis el 2014 i altres 19 a través d'enquestes de Gallup el 2015.L'Índex 2014 inclogué estudis de molts estats amb les seves recomanacions polítiques, incloent: Austràlia, Pakistan, Índia, Brasil, Regne Unit, Estats Units, Qatar i altres. |
Jocs | El llançament de tronc (en anglès: caber tossing) és un esport tradicional escocès en el qual els competidors llancen un tronc anomenat caber. El tronc mesura aproximadament 6 metres d'alçada, pesa al voltant dels 80 quilos, i sol estar fet de fusta de làrix. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.