label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Estris | Una xarxa (del llatí: rete) és un instrument consistent en una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un llaç o un nus en les seves interseccions, fent que resulti un teixit amb grans espais oberts entre els fils. La seva principal característica és la capacitat de retenir objectes sòlids segons la seva mida mentre que permet el pas de fluids o altres objectes més petits que la pròpia malla. És un instrument amb un llarg recorregut entre els usats per l'ésser humà al llarg de la història. La malla pot estar feta de diversos materials. Les xarxes estan documentades des del 8300 aC Tradicionalment, s'han fet servir teixits animals o vegetals, generalment ja entrellaçats formant cordes, encara que actualment s'utilitzen també teixits sintètics com el niló o metalls com l'acer quan es necessita que aguanti esforços molt més grans. Per analogia es parla de xarxa social per referir-se al grup humà on els membres estan relacionats com els nodes d'una xarxa física. |
Enginyeria | Un amperímetre és un instrument de mesura que s'usa per quantificar el flux de corrent elèctric en un circuit. Els corrents elèctrics són mesurats en ampers, d'aquí el seu nom. El disseny previ fou el galvanòmetre, que es basa en la desviació magnètica. Quan un corrent passa per la seva bobina, aquesta es mou dins d'un camp magnètic. S'intenta minimitzar la caiguda de tensió en la bobina per disminuir al màxim la resistència. Si un galvanòmetre se sobreescalfa, poden cremar-se les diminutes espires del seu bobinat. Per mesurar grans corrents s'acobla en paral·lel una resistència al galvanòmetre, o s'empren transformadors de mesura. D'aquesta manera per l'aparell només passa una fracció mínima de corrent. Els dissenys moderns usen un conversor analògic-digital (ADC) per mesurar el voltatge d'una resistència. Un microcontrolador llig l'ADC i fa els càlculs pertinents per traure el corrent que passa per la resistència. |
Cultura popular | La ranxera és un tipus de música tradicional mexicana, en què els cantants s'acompanyen amb guitarres, violins, un contrabaix (o més aviat un guitarró mexicà de sis cordes) i acordions. Encara que sovint s'associa amb la música mariatxi que es va originar a Jalisco durant l'època post-revolucionària, la música ranxera té un caràcter més popular i és interpretada per molts grups de música contemporanis coneguts a Mèxic com a norteños o duranguenses. La música ranxera es va original com a símbol de la nova consciència nacional i del folklore mexicà que va emergir arran de la Revolució Mexicana i en contraposició als estils i gustos europeus de la burgesia i l'aristocràcia de l'època. Els temes de la música ranxera al llarg de la història han estat el patriotisme, l'amor i la naturalesa. Aquest tipus de música es coneix com a "ranxera" atès que es va originar als ranxos del Mèxic rural. Els ritmes són 3/4, 2/4 o 4/4 (influències del vals popular, la polca i el bolero respectivament). La majoria de les cançons estan escrites en una tonalitat major i contenen una introducció, estrofes i una tornada, així com una secció instrumental. A més dels instrumentes tradicionals, la música ranxera sovint inclou trompetes i trompetess. El patró musical de la música ranxera és a/b/a/b. Probablement el compositor i cantant més famós de la música ranxera és Vicente Fernández; altres compositors importants són Felipe Valdez i Antonio Aguilar. |
Matemàtiques | Vivienne Lucille Malone-Mayes (1932–1995) era una matemàtica i professora afroamericana. |
Filosofia | Francesc Alcayde Vilar (València, 30 de juny de 1889 - València, 1973) va ser un filòsof valencià. L'any 1921 va ingressar al cos de catedràtics d'Universitat en la disciplina de lògica fonamental. Després de passar per les universitats de Santiago de Compostel·la, Saragossa, Salamanca i Granada va ser catedràtic de la Universitat de València. Va ser signatari de les Normes de Castelló (1932) i membre de la comissió valenciana promotora del Diccionari Català-Valencià-Balear. La seua tasca com a investigador va centrar-se en l'estudi de la psicologia de les emocions i en la figura del filòsof valencia Joan Lluís Vives. |
Astronomia | El Premi Lalande és un guardó d'astronomia que fou concedit per l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1802 fins al 1970. Posteriorment fou unit amb el premi de la fundació Benjamin Valz (Premi Lalande-Benjamin Valz concedit fins al 1996) i posteriorment amb altres fundacions el 1997, a partir de llarvors es creà la Grande Médaille de l'acadèmia francesa de les ciències. El 1801, alguns anys abans de la seva mort el 1807, Joseph Jérôme Lefrançois de Lalande feu una donació perquè l'acadèmia francesa de les ciències tingués els mitjans per concedir cada any un premi a la persona que hagi fet l'observació més curiosa o la memòria més útil al progrés de l'astronomia, a França o a l'estranger". |
Jaciments paleontològics | Els jaciments de Fumanya són unes superfícies de marga i de calcària margosa que limiten parcialment tot un seguit d'explotacions de carbó a cel obert localitzades a la base de la serra d'Ensija, a 1.550 metres d'altitud, dins dels municipis de Fígols i de Vallcebre (Berguedà, Barcelona). L'extensió total d'aquestes parets de roca és d'uns 35.000 m² i conserven al voltant de 3.000 petjades i uns 50 rastres definits de titanosaure, a més a més de fòssils de plantes i d'invertebrats. Es tracta d'uns jaciments únics a Europa per les seves característiques (edat, tipus de rastre, dinosaure productor del rastre, quantitat de petjades i exposició). Els jaciments de Torotoro i Cal Orcko (Bolívia) són els únics de la resta del món que es poden comparar amb els jaciments berguedans. L'any 2005, els jaciments de Fumanya van ser incoats com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya. Finalment, l'any 2014, van ser declarats sota aquesta categoria de protecció. |
Matemàtiques | En matemàtiques, un espai és un conjunt amb alguna estructura afegida. Els espais matemàtics sovint formen una jerarquia, és a dir, un espai pot heretar totes les característiques d'un espai. Per exemple, tots els espais prehilbertians (és a dir espais vectorials amb producte escalar) també són espais vectorials normats, perquè el producte escalar provoca una norma en l'espai prehilbertià tal que: ‖ x ‖ = ⟨ x , x ⟩ . {\displaystyle \|x\|={\sqrt {\langle x,x\rangle }}.} |
Geologia | La diferenciació magmàtica o segmentació és l'evolució de diferents roques ígnies a partir d'un magma parental comú. Aquest terme també s'usa per a descriure processos que generen heterogeneïtats (diferents fraccions) en un magma i, un cop el magma es refreda, aquestes fraccions es conserven. El terme diferenciació magmàtica s'usa de manera convenient per a explicar l'origen de les seqüències de roques volcàniques amb diferències sistemàtiques en la composició però que s'han emès des d'un mateix volcà, així com moltes variacions sistemàtiques que es poden donar en intrusions en capes. El terme diferenciació magmàtica també pot ser descrit com el procés pel qual, a partir d'un magma inicialment homogeni s'escindeixen magmes de composició químicament i mineralògica diferents, cadascun dels quals pot evolucionar amb independència.En molts casos aquesta diferenciació és causada per la cristal·lització fraccionada del magma, amb una concentració independent de les fraccions cristal·litzades del magma que roman encara fluid; també hi poden intervenir l'assimilació i els desplaçaments de la matèria. Alguns exemples de diferenciació magmàtica, com ara la intrusió de Skaergaard (est de Groenlàndia), mostren un canvi gradual en la composició dels minerals segons les temperatures de cristal·lització. |
Ràdio | Una radionovel·la és un tipus de producció artística que s'emet via ràdio i que es va començar a crear a principis del segle xx. Una de les radionovel·les o radioteatre més destacades és quan Orson Welles fa fer un muntatge llegint La guerra dels mons per la ràdio. |
Arquitectura | El disseny urbà tracta tant del procés de dissenyar i donar forma a les característiques físiques de les ciutats i dels espais regionals, com del disseny social i altres qüestions a gran escala. En definitiva, vincular els camps de l'arquitectura així com la planificació per organitzar millor l'espai físic i els entorns comunitaris. Alguns focus importants del disseny urbà inclouen el seu impacte històric, els canvis de paradigma, la seva naturalesa interdisciplinària i els problemes relacionats amb el disseny urbà. |
Ràdio | La Sotana és un programa d'humor irreverent sobre el Barça i el món del futbol que s'emet setmanalment en format radiofònic. El programa, d'una hora de durada, està produït i moderat pel gironí Andreu Juanola, amb els comentaris de Manel Vidal Boix, Joel Díaz i Modgi, i amb Enric Gusó com a tècnic de so. |
Filosofia | El terme indeterminabilitat és un concepte de la filosofia estètica desenvolupat per Juan Benítez Jamchen que es recolza en el temperament intermedi de Friedrich Schiller i que sorgeix de la necessitat de repassar els conceptes de la determinabilitat schilleriana i de crear una estètica que puga assegurar el seu propi exercici subjectiu. L'autor defineix l'estètica de la indeterminabilitat com: "aquell corrent de la filosofia estètica on, des dels àmbits subjectius kantians i intersubjectius hursselians, se situen aquells espais temperats necessaris que obren les fronteres dels propis patrons de la mateixa estètica, permetent que intervinga la realitat esdevinguda que es determina o estableix, així com que aquesta tinga la qualitat mateixa de la seua subjectivitat, sense que puguen arribar a ser deterministes o objectivistes, per l'exercici propi d'algun patró, que és la tendència, fins i tot estètica, de tot pensament." El significat semàntic de la indeterminabilitat és: la qualitat d'allò indeterminable, o conjunt de característiques que fan que una cosa siga indeterminable. Allò que és indeterminable és una cosa que pot ser indeterminada, per la qual cosa és allò que tendeix a la indeterminació però no està encara completament indeterminat. |
Antropologia | La Somatologia és l'estudi fisiològic i anatòmic del cos humà i el dels primats en general i és una branca de l'antropologia. La somatologia estudia el cos humà i dels altres primats i les relacions que aquest estableix amb el medi ambient i la cultura, així com l'estructura del cos i els diferents ambients on viuen o han viscut. La somatologia com a professió és multidisciplinària i en aquest cas és una de les ciències de la salut i de l'estètica que tracta duna varietat de condicions de cos i pell d'una manera holística. |
Ciències de la salut | Un complement dietètic (també conegut com a complement alimentari, i erròniament conegut com a suplement alimentari o suplement nutricional per la influència de l'anglès, nutritional supplement), és una preparació que tracta de complementar la dieta i proporcionar una millor nutrició amb la ingesta de diferents nutrients com ara les vitamines, minerals dietètics, fibra, àcids grassos o aminoàcids, que poden mancar o no ser consumits en quantitats suficients en la dieta d'una persona. No s'administren com a aliment principal, no han de poder substituir a una dieta saludable i no són productes utilitzats per prevenir, tractar ni curar cap malaltiaTots ells han de trobar-se etiquetats on s'inclouen advertències i consells a seguir i, tot i que, la regulació no és àmplia, el consumidor ha de tenir en compte que poden presentar tant beneficis com riscos. Segons la llei DSHEA (the Dietary Supplement Health and Education Act of 1994), els complements dietètics també estan regulats per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès). Aquesta agència no té la mateixa autoritat que té sobre els medicaments receptats, ja que no pot aprovar la seguretat ni l'eficàcia ni l'etiquetatge dels complements dietètics abans que es comercialitzin. Si la FDA té coneixements sobre possibles problemes amb un complement dietètic, els pot fer saber, fins al punt de retirar-lo del mercat.És responsabilitat de l'empresa fabricant, de l'importador i del distribuidor garantir la seguretat del complement dietètic i que no infringeixin la llei. Un cop comercialitzat, a Espanya, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) podrà controlar el seu ús al territori.No es necessita una recepta mèdica per a comprar complements dietètics, però sí que és recomanable consultar a un profesional de la salut com un metge o un nutricionista, a causa de les interaccions que poden tenir amb fàrmacs, de les possibles reaccions adverses produïdes o pels excipients utilitzats per administrar-los sent aquests comprimits, càpsules, líquids o pols. També en el cas de dones embarassades o lactants o si es pretén donar-los a nens. A Espanya no es requereix l'autorització per vendre complements dietètics, però sí que per tal de facilitar el seu control, s'ha de comunicar a les autoritats competents la seva comercialització enviant un exemplar de l'etiqueta del producte, les modificacions posteriors d'aquest i també, quan es s'aturi la seva venda. A més, l'empresa que vulgui comercialitzar amb ells ha d'estar inscrita en el Registre General Sanitari d'Empreses Alimentàries i Aliments (RGSEAA) encara que el número amb el qual s'identifica no cal que estigui indicat en l'etiqueta.Es venen en botigues de comestibles, botigues de productes dietètics, herboristeries, en farmàcies i en parafarmàcies. Comprar complements dietètics en pàgines desconegudes d'internet suposa un risc. |
Psicologia | Psicologia Funcional o funcionalisme es refereix a una corrent filosófica i psicológica que considera la vida mental i el comportament en termes d'adaptació activa a l'ambient per part de la persona. Com a tal, va proporcionar les bases generals pel desenvolupament de teories psicològiques que, tot i això, no faciliten per si mateixes la seva verificació mitjançant experiments controlats i psicologia aplicada. El funcionalisme va sorgir als Estats Units a finals del segle XIX com una alternativa al estructuralisme. Tot i que el funcionalisme mai es va convertir en una escola formal, es va construir sobre la base de les preocupacions de l'estructuralisme per l'anatomia de la ment i va conduir a enfocar l'atenció sobre les funcions de la ment. El moviment es va interessar, doncs, principalment en les aplicacions pràctiques de la recerca. |
Teologia | Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina. El terme és utilitzat habitualment en referència a la doctrina cristiana, i en especial als manuals de catequesi catòlics. Malgrat tot, segons l'expert Norman DeWitt, els primers cristians es van apropiar d'aquesta pràctica dels epicuris, l'escola filosòfica fundada per Epicur, qui havia donat instruccions per mantenir resums dels seus ensenyaments per facilitar l'aprenentatge.Els catecismes de les diverses branques del cristianisme són manuals de doctrina sovint en forma de pregunta i resposta per facilitar-ne la memorització, un format que també ha estat utilitzat en contexts no religiosos. El catecisme de l'església catòlica, en particular, està dividit en quatre parts: Primera – Professió de la fe. Segona – La celebració del misteri cristià. Tercera – La vida en Crist. Quarta – Oració cristiana.Al seu torn, cadascuna d'aquestes parts es divideix en seccions i articles, que corresponen a més de 2.766 preguntes i respostes. |
Estris | Un esprai, aerosol, vaporitzador o esquitxador és un dispositiu format per un recipient on s'emmagatzema un líquid o una pols, acoblat a un sistema de propulsió que permet d'expulsar aquest líquid en forma d'aerosol (reduït a gotes molt fines). El mecanisme d'expulsió pot ser activat mecànicament (manxa, bomba) o mitjançant un gas propel·lent contingut a pressió. En qualsevol cas el líquid és expulsat del recipient mitjançant el canvi de pressió. Els esprais acostumen a fer unes partícules de mida relativament grossa que es dipositen ràpidament sobre les superfícies propenques. Per a fabricar aerosols de mida microscòpica es fan servir nebulitzadors, que permeten de produir gotes microscòpiques. Un dels usos és en aplicacions via màquines polvoritzadores, on aquest s'utilitza per a aplicacions fitosanitàries. També s'usa per a aplicar pintura o productes de neteja. En general per a perfumeria es parla d'atomitzador. |
Cronometria | Un rellotge de caixa alta o rellotge d'armari és un rellotge alt de pèndol amb el mecanisme muntat a l'interior d'una mena d'armari (o caixa alta). Els rellotges d'aquest tipus solien tenir 1,8-2,4 metres d'altura, i sovint tenien una elaborada ornamentació tallada a la part alta, que envoltava i emmarcava l'esfera del rellotge. El seu invent s'atribueix al rellotger anglès William Clement que el desenvolupà el 1670. Fins a principis del segle xx, els rellotges de pèndol eren la tecnologia de cronometratge més precisa del món, i van servir d'estàndards de temps per a les llars i les empreses per la seva gran precisió. Avui dia es conserven principalment pel seu valor decoratiu i antic. |
Ciència militar | Una ovació (del llatí ovatio) és un aplaudiment en un espectacle públic. L'antiga ovació a Roma era l'equivalent a un triomf menor. Es distingia del triomf perquè el que obtenia una ovació no entrava a la ciutat en carro estirat per quatre cavalls, sinó que entrava a peu; el vestit que portava era la toga pretexta (en el triomf vestimenta daurada); els cabells estaven coberts per corona de mirtal (ovulis corona) i no de llorer i no portava ceptre a la mà; la processó no estava precedida per heralds amb trompeta ni encapçalada pel senat i acompanyada de les tropes victorioses, i anaven només uns flautistes i cavallers i plebeus generalment sense soldats. La cerimònia acabava amb el sacrifici d'una cabra i no d'un bou. El nom d'ovació derivaria del tipus d'animal que se sacrificava (oví). En temps més tardans, a partir del segle i aC, el que obtenia ovació entrava a la ciutat en cavall. L'ovació es concedia quan encara que s'obtenia un avantatge sobre l'enemic no s'obtenia una victòria definitiva, o quan la victòria era obtinguda amb poc esforç i sang o si les hostilitats no havien estat regularment proclamades o no s'acabaven del tot; també s'obtenia ovació quan l'enemic era de classe baixa com esclaus revoltats. Cras quan va derrotar a Espàrtac va rebre una ovació, però per concessió especial del senat va poder portar corona de llorer. La primera ovació es va fer el 503 aC pel cònsol Publi Postumi Tubert. |
Informàtica | El cuc Morris va ser el primer exemplar de malware autorreplicable que va afectar a Internet (llavors s'anomenava ARPANET). El 2 de novembre de 1988, aproximadament 6.000 dels 60.000 servidors connectats a la xarxa van ser infectats per aquest cuc informàtic, el que va motivar que es creés un Equip de Resposta davant Emergències Informàtiques (CERT, per les sigles en anglès) en resposta a les necessitats exposades durant l'incident. |
Jocs | Abril Gené Capriles, més coneguda a la xarxa com Abby o LittleRagerGirl (Palma, 28 de desembre del 2000), és una streamer mallorquina. És una de les principals creadores de contingut d’Espanya a la plataforma Twitch, on compta amb més de 550.000 seguidors (novembre de 2022). També té un canal a Youtube amb més de 127.000 suscriptors. Ha participat en diversos esdeveniments competitius i, des de finals del 2020, forma part de Giants Gaming, l'equip d’e-sports patrocinat per Vodafone. |
Història | Otó d'Eberstein (nascut el […] – Mort a […] el […]) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX. Eixia de la casa dels comtes d'Eberstein. El 1238, a la mort de Joan d'Eppes, hi havia dos pretendents a la seu del principat bisbal de Lieja: Otó d'Eberstein, prebost del capítol d'Aquisgrà i Guillem de Savoia. Tot i que el capítol va elegir Guillem el 22 de juny de 1938, en plena lluita de les Investidures l'emperador Frederic II va donar el seu suport a Otó d'Eberstein que va ser entronitzat pel seu fill Conrad IV i confirmat per Conrad d'Hochstaden, arquebisbe de Colònia l'1 de novembre del mateix any. Poc després es va posar en dubte la legalitat d'aquesta nomenació. Van seguir aldarulls tot arreu el país de Lieja. Durant l'enquesta que el papa Gregori IX va prescriure, Otó va ocupar la seu. Al 29 de maig de 1239 el papa va confirmar la nominació de Guillem. L'emperador va continuar a sostenir Otto d'Eberstein i impedir a l'arquebisbe de Colònia de nomenar Guillem. L'única solució per Guillem de Savoia va ser fer camí cap a Lieja i prendre el poder el mateix. Al final d'octubre o a l'inici de novembre del mateix any, va anar-se'n de Roma. Entre Viterbo i Brescia va posar-se malalt i morir.El 20 de juny de 1239 el papa va excomunicar l'emperador. Otó d'Eberstein, que mai no va ser príncep bisbe de iure, va mantenir el seu poder de facto al principat de Lieja fins que Robert I de Thourotte va ser ordenat príncep-bisbe el 26 de desembre de 1240 |
Filosofia | Paul Ricoeur (Valença, 27 de febrer de 1913 - Châtenay-Malabry, 20 de maig de 2005) va ser un filòsof i antropòleg francès conegut pel seu intent de combinar la descripció fenomenològica amb la interpretació hermenèutica. Va ser precursor del corrent interpretatiu de principis de la dècada del 1970. És el creador del concepte de filòsofs de la sospita per definir el pensament filosòfic de Karl Marx, Nietzsche i Freud. Al costat d'altres autors com Gadamer va promoure una tensió a la filosofia que fins avui dia encara és vigent. En el punt més baix de la seva popularitat i desencantat de la seva vida a França, el 1970 Ricœur es va traslladar a la Universitat de Chicago on romandria fins a l'any 1985. Gràcies a aquest canvi Ricœur es va familiaritzar amb la filosofia americana i les ciències socials, convertint-se en un dels pocs pensadors igualment còmodes amb el món intel·lectual de parla francesa, alemanya i anglesa. |
Ràdio | Renaldo José Ottolina Pinto (Valencia, Veneçuela, 11 de desembre de 1928 - Tanaguarenas, Estat Vargas, 16 de març de 1978), va ser un narrador, locutor, animador i productor de programes de ràdio i televisió, publicista, corredor de cotxes i polític veneçolà, va ser un pioner en molts aspectes de la publicitat, la comunicació social i la producció televisiva a Veneçuela. |
Ciència militar | Una armeria és un lloc on es guarden o es venen diferents tipus d'armes, particularment armes de foc. A les armeries comercials s'hi poden comprar armes de foc (llargues i curtes), així com d'altres tipus, per exemple les armes blanques de tall o punxants. També s'hi pot comprar qualsevol tipus de munició de la utilitzada per al tir esportiu, per a la caça o, en casos especials, per a la defensa. A part de comptar amb els permisos normals de què han de disposar totes les botigues, les armeries han de tenir una llicència específica expedida per la policia, tenint en compte el perill potencial dels béns que s'hi venen. |
Art | L'estil Jelling és una fase de la decoració vikinga zoomòrfica del segle x. El nom prové d'un conjunt d'objectes de Jelling, Dinamarca, entre els quals hi havia les grans esteles rúniques de Jelling, d'Harald Blåtand, però després aquestes es catalogaren en l'estil Mammen. L'estil es caracteritza per l'aparició de: Figures d'animals molt estilitzades, sovint amb cossos allargats en forma de S, sempre representades de perfil; també hi apareixen persones. Les figures tenen projeccions de formes vegetals (rissos, fulles) i decoracions transversals. Figures geomètriques (cercles, espirals, triangles).L'ornamentació de formes animals de l'època vikinga es cataloga en aquests períodes successius: Oseberg, Borrei, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes. |
Jocs | Michael Schacht (Wiesbaden, Alemanya, 1964) és un creador de jocs premiat amb un Spiel des Jahres. Entre els seus jocs més coneguts destaquen Zooloretto (derivat del precedent Coloretto), Isis & Osiris, Gods, Taxi, Frankenstein o Hispaniola. La majoria d'ells es basen en la gestió de recursos i l'habilitat al voltant d'un tema (un zoo, un vaixell, un temple....). Abans de dedicar-se a la creació de jocs va treballar com a dissenyador gràfic. |
Informàtica | OpenVPN és una solució de connectivitat obtinguda a partir de programari: SSL (Secure Sockets Layer) VPN Virtual Private Network (xarxa virtual privada), OpenVPN ofereix connectivitat punt a punt amb validació jeràrquica d'usuaris i host connectats remotament, és una molt bona opció en tecnologies Wi-Fi (xarxes sense fils «IEEE 802.11») i permet utilitzar una gran configuració, entre les quals hi ha el balanç de càrrega. Està publicat sota la llicència GPL, de programari lliure. |
Geologia | La placa aràbiga és una placa tectònica que ocupa la Península Aràbiga i part del Pròxim Orient. La seva superfície és de 0'120 82 estereoradiants (5.000.000 km²).Amb més detall, cobreix: la totalitat de la península aràbiga i de Mesopotàmia i el sud-est d'Anatòlia; l'est de la Mar Roja i la Depressió d'Afar; el nord del Golf d'Aden, el nord-oest del Mar d'Aràbia i el Golf Pèrsic.A certes zones de Turquia, on es troba el límit entre aquesta placa i l'eurasiàtica, es produeixen freqüents terratrèmols. En temps recents –dins una escala geològica–, la separació d'aquesta placa i la placa africana va crear el Rift del Mar Roig, que va ser ocupat per la Mar Roja.Les plaques limítrofes són: Al nord, la placa eurasiàtica Al sur, la placa africana A l'est, la placa índia i la placa eurasiàtica A l'oest, la placa africana i la placa eurasiàtica |
Lingüística | Open Language Archives Community (OLAC) és una iniciativa per crear un mitjà unificat de la recerca de bases de dades en línia de recursos lingüístics per a investigació lingüística. La informació sobre els recursos s'emmagatzemen en format XML per facilitar la seva recerca. L'OLAC ser fundada el 2000.L'OLAC assessora sobre les millors pràctiques en el llenguatge d'arxivat, i treballa per promoure la interoperabilitat entre els arxius lingüístics.El conjunt de metadades OLAC es basa en el conjunt complet de metadades Dublin Core termes DCMT, però el format permet l'ús d'extensions per expressar qualificadors específics de la comunitat. Sovint és contrastada amb IMDI (Iniciativa de Metadades ISLE). |
Filosofia | Problemes de gènere (en anglès: Gender trouble. Feminism and the subversion of identity) és un llibre publicat el 1990 per la filòsofa Judith Butler que es considera un dels texts fundacionals de la teoria queer i del feminisme postmodern i postestructuralista.Enquadrat en els debats de la tercera onada de feminisme, duu a terme una aproximació interdisciplinària (que pren en compte la teoria feminista, la filosofia postestructuralista, la psicoanàlisi i la teoria literària) a la polèmica sobre el gènere a la fi del s. XX, iniciant tot un seguit d'estudis que senten les primeres bases de la teoria performativa del gènere.Butler, en el seu llibre i en la seua obra en general, assenyala la diferenciació entre «sexe» (mascle-femella) i «gènere» (home-dona), proposa la idea que el «sexe és a la natura el que gènere és a la cultura» i planteja que tant un com l'altre són constructes socioculturals del discurs i en els seus actes performatius. |
Art | La poètica és l'estudi i teorització de l'estil literari o narratologia de qualsevol creació artística, en qualsevol gènere. Pot estudiar un art en general, com per exemple la poètica de la dansa, o l'estil i manera de fer particular d'un corrent, un moviment, un autor o fins i tot una època o una obra d'art determinada. |
Antropologia | Un culte és un grup social que es defineix per les seves creences religioses, espirituals o filosòfiques inusuals o pel seu interès comú en una personalitat, objecte o objectiu particular. Aquest sentit del terme és controvertit, ja que té definicions divergents tant en la cultura popular com en l' àmbit acadèmic, i també ha estat una font contínua de controvèrsia entre els estudiosos de diversos camps d'estudi. La paraula "culte" se sol considerar pejorativa. Un sentit més antic de la paraula culte implica un conjunt de pràctiques de devoció religiosa que són convencionals dins de la seva cultura, estan relacionades amb una figura particular i sovint s'associen a un lloc concret. Les referències al "culte" d'un sant catòlic en particular, o al culte imperial de l'antiga Roma, per exemple, utilitzen aquest sentit de la paraula. Tot i que el sentit literal i original de la paraula es manté en ús, al segle XIX va sorgir un sentit derivat de "devoció excessiva". A partir dels anys 30, els cultes es van convertir en objecte d'estudi sociològic en el context de l'estudi del comportament religiós. Des dels anys 40, el moviment contraculte cristià s'ha oposat a algunes sectes i nous moviments religiosos, etiquetant-los com a "cultes" a causa de les seves creences poc ortodoxes. Des dels anys setanta, el moviment secular anticulte es va oposar a certs grups i, en reacció als actes de violència comesos per alguns dels seus membres, els ha acusat sovint de practicar el control mental. Els acadèmics i els mitjans de comunicació han discutit algunes de les reivindicacions i accions dels moviments anticulte, provocant una nova controvèrsia pública. Les classificacions sociològiques dels moviments religiosos poden identificar un culte com un grup social amb creences i pràctiques socialment desviades o novedoses encara que sovint no és clar. Altres investigadors presenten una imatge menys organitzada dels cultes, dient que sorgeixen espontàniament al voltant de noves creences i pràctiques. Els grups etiquetats com a "cultes" varien des de grups locals amb pocs seguidors fins a organitzacions internacionals amb milions de persones adherides. |
Telecomunicacions | El terme 16K −també conegut per 8640p, 16K UHD, 16K Ultra HD, 16K Ultra High Definition, Quad Ultra HD, Quad UHD, 16K QUHD, 16K Quad Ultra High Definition o UHDTV-3− es refereix a una resolució de pantalla que té 15360 píxels horitzontals per 8640 píxels verticals, és a dir, un total de 132,7 megapíxels. Té quatre vegades més píxels que una resolució de 8K, 16 vegades més píxels que una resolució 4K i 64 vegades més píxels que una resolució de 1080p.Actualment, les resolucions 16K es poden executar en configuracions de diversos monitors amb AMD Eyefinity o NVIDIA Surround. |
Geografia | Zlatna (en alemany: Klein-Schlatten, Kleinschlatten, Goldenmarkt; en hongarès: Zalatna; en llatí: Ampellum) és una ciutat del comtat d'Alba, al centre de Transsilvània (Romania). Té una població de 8.226 habitants. |
Ciència militar | Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia. |
Informàtica | La memòria virtual és un sistema de gestió de la memòria dins el sistema operatiu dels ordinadors que ofereix als programes la impressió que la memòria que fan servir té adreces continuades, mentre que en realitat la memòria pot estar físicament fragmentada o fins i tot sobrepassar la memòria física i desar-se en emmagatzemament secundari (normalment disc dur). Els sistemes que usen aquesta tècnica fan més fàcil la programació de grans aplicacions i permeten un ús més eficient de la memòria real (normalment memòria RAM). Cal remarcar que, en contra de la creença popular, la memòria virtual no és només utilitzar espai de disc per augmentar la quantitat de memòria física del sistema. L'extensió de la memòria és una conseqüència normal d'usar tècniques de memòria virtual, però es podria fer per altres mitjans, com ara tècniques d'overlay o d'intercanvi (swapping) de programes sencers a la memòria secundària quan aquests estan inactius. El que defineix la memòria virtual és que redefineix l'espai d'adreces amb adreces de memòria contigües, fent creure als programes que disposen de grans blocs de memòria continua quan en realitat aquestes posicions de memòria poden estar físicament escampades. Això també possibilita que un procés estigui només carregat parcialment (resident) a la memòria principal. Amb aquest sistema a la suma dels espais lògics dels processos s'hi pot sumar la quantitat de memòria física global del sistema. També permet executar processos que necessitin més memòria de la disponible. Per dur a terme l'extensió de memòria, s'estableix una política per decidir quan i quines pàgines de memòria es copien a disc (normalment les que fa temps que no s'utilitzen), per deixar lloc a noves pàgines que s'hagin de carregar a la memòria principal. En cas que el processador necessiti accedir a alguna pàgina que sigui emmagatzemada al disc dur el sistema la torna a carregar a la memòria principal. Tots els sistemes operatius moderns utilitzen sistemes de memòria virtual. En canvi, els sistemes encastats i sistemes especials que necessiten temps de resposta molt ràpids no empren memòria virtual. |
Enginyeria | Una nanopartícula o nanoesfera en nanotecnologia és un material que té les tres dimensions amb una mida similar compresa entre els 1 i 100 nanòmetres. Tot i això el terme és sovint utilitzat per partícules amb mides inferiors al micròmetre (1000nm). Pel que fa al límit inferior, partícules més petites s'anomenen cúmuls d'àtoms o atom clusters. Les nanopartícules es diferèncien dels materials tridimensionals o bulk perquè la seva petita mida provoca que proporcionalment una gran quantitat dels seus àtoms es trobin a la superfície, donant lloc a propietats fisicoquímiques molt diferents, com la possibilitat de trobar-se en dispersions col·loidals, o de tenir determinades propietats optiques, elèctriques o magnètiques. També es poden distingir d'altres nanomaterials per la seva dimensionalitat. Una nanovara (nanorod en anglès) té les tres dimensions en la nanoescala, però és anisotropica, és a dir, en té una amb una mida significativament superior. Un nanocable o nanotub només té dues dimensions en la nanoescala, i finalment una nanolàmina només en té una. Com que la seva mida és molt més petita que la llum visible (400-700 nm), les nanopartícules no es poden veure amb un microscopi òptic, requerint l'ús de microscopis electrònics com el SEM o el TEM. Per aquest mateix motiu les dispersions de nanopartícules poden ser transparents. Les nanopartícules ocorren naturalment en la natura i són objectes d'estudi de diversos camps científics tals com la química, la física, la geologia o la biologia. Com que estan a la frontera entre els materials tridimensionals i les estructures atòmiques o moleculars, sovint mostren fenòmens inèdits en ambdues escales. Són un component important de la pol·lució ambiental, i ingredients clau en productes industrials com pintures, plàstics, metalls i ceràmiques. La producció de nanopartícules amb determinades propietats és una branca important de la nanotecnologia. |
Lingüística | El text teatral o text dramàtic és en les arts escèniques el conjunt de paraules i frases que poden aparéixer, directament en llenguatge verbal, en un espectacle. El text pot ser pla o en forma de diàleg, en poesia o prosa, pot ser dit en directe pels personatges que estan a escena, aparéixer en forma de veu en off, en un suport audiovisual o en forma escrita de diverses maneres, a l'escenografia, en subtítols, en fulletons o material de suport, etc. El text pot ser d'un o més autors, escollit pel director o els intèrprets de la companyia, que també en poden ser els creadors. Una obra teatral pot tenir text o no tenir-ne. Altres elements dramàtics, a més del text, són el gest, el moviment, els desplaçaments, la música i altres efectes sonors, els objectes, l'espai escènic, el vestuari, l'escenografia i la il·luminació, per exemple. Des del punt de vista de la literatura, el text teatral se n'ha considerat un gènere, tot i que al contrari que la prosa, per exemple, ha estat estudiat únicament com una petita "incrustació, amb prou feines". El fet que l'obra només adquireixi plena vigència en la representació determina a més el caràcter distintiu de l'escriptura dramàtica respecte a altres gèneres literaris. La majoria dels grans dramaturgs de tots els temps, des dels clàssics grecs a figures del renaixement i del barroc com William Shakespeare, Molière i Pedro Calderón de la Barca, o més modernament Bertolt Brecht, van basar les seves creacions en un coneixement directe i profund dels recursos escènics i interpretatius. Sovint els estudis teòrics teatrals han separat el text teatral del conjunt de l'espectacle, sent parts d'estudis filosòfics, filològics, semiòtics, antropològics o sociològics, per exemple. |
Astronomia | Harmonices mundi (L'harmonia dels mons, 1619) és un llibre escrit per l'astònom Johannes Kepler (1571–1630) a la ciutat de Linz. El llibre conté la primera formulació de la tercera llei del moviment planetari. Harmonices Mundi és un ampli i ambiciós intent per fondre en una sola obra el que avui són dominis amb tècniques pròpies i distanciades entre si: la geometria (Llibres I i II), la música (Llibre III), l'astrologia (Llibre IV) i l'astronomia (Llibre V). La mirada kepleriana les fon i homologa sota els arquetips creats per un déu que és, alhora, dissenyador de polígons, sòlids i figures (geòmetra), instaurador de les raons i proporcions harmòniques (músic) i, finalment, responsable tant de les variacions del món sublunar (astròleg) com dels orbes celestes (astrònom).A Harmonices mundi Kepler intenta explicar els moviments planetaris amb base a un model geomètric de proporcions entre diferents políedres relacionant aquests amb escales musicals. En aquesta obra mostra els seus intents de fixar les òrbites dels planetes a l'interior de políedres perfectes, o sòlids platònics, tal com havia fet en una obra anterior, Misterium Cosmographicum. Per gran decepció seva la teoria mai va funcionar i després d'haver exposat en llargues pàgines en aquesta obra l'abandona finalment mostrant que és incompatible amb les observacions i les lleis del moviment planetari deduïdes a Astronomia Nova. Kepler va intentar descriure aquests moviments postulant una força similar al magnetisme que ell pensava emanava del Sol. Kepler va exposar en aquesta obra la seva teoria que cada planeta produeix un to musical durant el seu moviment de revolució al voltant del Sol i que la freqüència del to varia amb la velocitat angular dels planetes. Alguns planetes produeixen notes musicals constants: per exemple la Terra només varia un semitò amb una proporció de 16:15 (o equivalentment la diferència entre una nota mi i un fa entre el seu afeli i seu periheli) i Venus varia en un interval més reduït de 25:24. Kepler explica el seu raonament per deduir el reduït espai de tons propi de cada planeta en termes esotèrics. En moments molt poc freqüents tots els planetes podrien tocar junts en perfecta concordança. Kepler va proposar que això podria haver passat una única vegada en la història, potser en el moment de la creació. En un llibre anterior Astronomia nova, Kepler havia escrit les dues primeres lleis del moviment planetari. La tercera llei, que indica que el cub de la distància mitjana del planeta al Sol és proporcional al quadrat del seu període orbital, apareixia per primera vegada en el capítol 5 d'aquest llibre després d'una llarga discussió en astrologia. |
Enginyeria | Els metamaterials (del grec meta, més enllà) són “estructures dissenyades expressament a una escala menor que la longitud d'ona de la llum per tal de controlar-ne la propagació i assolir propietats físiques impossibles d'aconseguir de qualsevol altra forma” (per exemple, magnetisme a altes freqüències). Tot i que es tracta d'un terme completament nou i que ha estat definit de maneres molt diverses, hi ha dues característiques que tots els investigadors tenen presents a l'hora de fer-ho: Els metamaterials són materials dissenyats pels humans, per tal que la seva resposta a les ones electromagnètiques sigui la desitjada Les propietats dels metamaterials no es poden trobar a la naturalesa. És a dir, tot i estar formats habitualment per metalls o elements dielèctrics, no actuen com cap d'ells.Habitualment aquestes noves propietats es deuen a la realització d'alteracions en l'estructura, normalment periòdiques, i no a canvis en la seva composició. Així doncs, estan constituïts per petites inhomogeneïtats que o bé formen per si soles el metamaterial o que es col·loquen dins seu, com és el cas dels cristalls fotònics. Tot plegat, es fa amb la intenció d'obtenir alteracions que es puguin observar a escala macroscòpica. Així, a diferència de com ho fan amb la resta de materials, el comportament de les ones electromagnètiques en ells no es deu a la seva estructura atòmica, sinó que ho fa tota l'estructura. Fent servir materials com l'or (entre d'altres) col·locats de certes maneres i amb certes formes, els investigadors han aconseguit poder ser capaços de decidir quin recorregut adoptarà la llum a través del material: les ones electromagnètiques deixen de respondre als àtoms per fer-ho a l'estructura dissenyada per l'investigador. A més a més, cal senyalar que, tot i no ser en realitat homogeni, la llum actua com si ho fos perquè, tal com ja s'ha indicat, les desigualtats són a una escala més petita que no pas la longitud d'ona de les ones electromagnètiques corresponents. Quant als seus usos, recentment els objectius dels científics s'han centrat en el fet que, si es dissenyen correctament, els metamaterials poden ser capaços d'aconseguir índexs de refracció negatius. Qualsevol material que podem trobar a la naturalesa tindrà tant una permitivitat com una permeabilitat positives (o, com a mínim, una de les dues) i, per tant, en actuar-hi a sobre una ona electromagnètica, aquesta es propagarà sense quasi cap pèrdua. En canvi, quan en un material ambdues presenten un signe diferent, es pot observar que o bé el camp magnètic o l'elèctric queden diluïts, ja que l'índex de refracció es pot obtenir resultat del producte n=±√με i, si un dels dos valors és negatiu, n∈R ∄ (és a dir, n no pertany al conjunt de nombres reals i, per tant, a la pràctica no “existeix”). Si tant la permitivitat com la permeabilitat fossin negatives, fet que tan sols es pot aconseguir fent ús de metamaterials es podria arribar a observar que, a diferència del que acostuma a ocórrer, la direcció de propagació de l'ona electromagnètica seria diferent de la direcció que du l'energia i això implicaria, entre d'altres, la possibilitat de crear un medi amb un índex de refracció negatiu. |
Teologia | Harmagedon o Harmaguedon, és un mot que prové de l'hebreu i significa "muntanya de Meguidó". Apareix a l'Apocalipsi 16:16, que diu: Els van reunir, doncs, al lloc que en hebreu s'anomena Harmagedon. Harmagedon és un lloc simbòlic (una muntanya: har) on s'apleguen els reis de la terra per preparar-se per a la batalla final contra Déu, que segons algunes creences són convocats pels dimonis. El terme també s'utilitza en un sentit genèric per referir-se a qualsevol escenari relacionat amb la fi del món. |
Televisió | Allitälli va ser un programa d'entreteniment d'esquetxs creat per Yleisradio el 1971, protagonitzat per Heikki Kinnunen i Leo Lastumäki. Després van continuar cooperant en diversos espectacles fins al 1976. Originalment el programa fou dissenyar per ser un musical que Kinnunen co-presentaria amb Lasse Mårtenson, però la idea fou abandonada perquè Mårtenson era més músic que no pas actor. Lastumäki, que s'havia donat a conèixer a la sèrie Ilkamat, va ser el segon intèrpret. Altres actors del programa Pirjo Viitanen i Olavi Ahonen, així com un cantant convidat a cada episodi. Es van representar un total de 16 episodis, dels quals 13 foren en blanc i negre i tres en color. El programa fou dirigit i produït per Pertti Reponen i Vesa Tālio. Els guionistes foren Kari Kyrönseppä (pseudònim d'Erkki Tolkku), Raimo Meltti i el muntatgista Jouni Lompolo (pseudònim de Laina Pultti). Un dels inspiradors del programa va ser la sèrie britànica Broaden Your Mind (1968-1969). Una versió internacional del desè episodi del programa va guanyar la rosa de bronze a la Rose d'Or de Montreux (Suïssa) el 1972. El músic convidat en aquest episodi va ser M. A. Numminen, qui va interpretar l'ària de Giuseppe Verdi La donna è mobile. Després del premi a Montreux, el programa també es va vendre a l'estranger. |
Pseudociència | Joseph Banks Rhine ( 29 de setembre de 1895 – 20 de febrer de 1980 ), generalment conegut com JB Rhine, va ser un botànic nord-americà que va establir la parapsicologia com una branca de la psicologia . Juntament amb Zener va inventar les cartes Zener. Va fundar el laboratori de parapsicologia de la Universitat de Duke, la Journal of Parapsychology ( Revista de parapsicologia ), la Foundation for Research on the Nature of Man ( Fundació per a la investigació sobre la naturalesa de l'home ) i la Parapsychological Association ( Associació parapsicològica ). Rhine va escriure les obres Extrasensory Perception ( Percepció extrasensorial ) i Parapsychology: Frontier Science of the Mind ( Parapsicologia. Ciència fronterera de la ment ). |
Informàtica | NuBus és un bus paral·lel de 32 bits, desenvolupat originalment al MIT com a part del projecte d'estacions de treball NuMachine. La primera implementació completa del NuBus i NuMachine va ser feta a través de Western Digital per a la seva NuMachine, i per a les màquines «LMI-Lambda» de Lisp Machines Inc. El NuBus es va incorporar més tard en els productes de Texas Instruments (Explorer), Apple Computer i NeXT. Va ser reemplaçat pel bus PCI a finals del 1995. |
Televisió | Peter Rudolf de Vries (neerlandès: Peter R. de Vries) (Aalsmeer, 14 de novembre de 1956 - Amsterdam, 15 de juliol de 2021) va ser un periodista d'investigació neerlandès. El seu programa de televisió Peter R. de Vries, misdaadverslaggever (Reporter del crim) (1995−2012) tractà grans casos mediàtics i aconseguí grans audiències a la televisió neerlandesa. El 2005, va crear el seu propi partit polític que es va dissoldre poc després. Especialitzat en el crim organitzat, el 6 de juliol de 2021 va rebre diversos trets després de sortir dels estudis del programa RTL Boulevard, a Amsterdam, on havia aparegut com a convidat. Va ser traslladat a l'hospital en estat greu, i va morir degut a les ferides nou dies més tard.De Vries va créixer a Amstelveen, en una família protestant reformista. El seu pare, Wouter de Vries, era director de la fàbrica de pólvora Muiden Chemie. Va cursar estudis secundaris (Havo) a Amsterdam-Buitenveldert. Va fer el seu servei militar entre 1976 i 1977, essent membre de la junta de l'Associació General de Soldats Holandesos (AVNM) durant el mateix període. El març de 1978, De Vries va començar a treballar com a periodista a De Telegraaf, a la redacció de La Haia. Al cap d'un any va ser traslladat a la redacció d'Amsterdam i després es va especialitzar en la denúncia de delictes. De Vries va marxar de De Telegraaf el 1987 i es va convertir en redactor en cap de la revista setmanal Aktueel. Va convertir aquest setmanari en una revista sobre el crim i va oferir una recompensa de cent mil florins en el cas de la nena desapareguda Nymphe Poolman. També va treballar al programa de televisió Crime Time de Jaap Jongbloed. Des de 1991, De Vries exercí de periodista independent especialitzat en l'àmbit criminal. Escriu per, entre altres, a Algemeen Dagblad i al setmanari Panorama. De Vries va ser conegut sobretot pel seu programa de televisió Peter R. de Vries, reporter del crim, que es va emetre des d'octubre de 1995 fins a juny de 2012. En aquest programa va tractar casos relacionats amb la delinqüència, com ara casos d'assassinat i violació, frau i pornografia infantil. En diverses ocasions el programa va contribuir a la troballa d’autors, a l'alliberament d'innocents (per exemple, a l'assassinat del parc Schiedammer i al cas de l'assassinat de Putten) i al rastreig d’esdeveniments. Des que De Vries va deixar el seu programa, participava regularment en tertúlies, inclosos RTL Late Night, Pauw i RTL Boulevard. |
Fiscalitat | L'impost sobre les estades en establiments turístics, també conegut com a taxa turística, és un impost que grava l'estada o gaudiment del servei d'allotjament de les persones en els establiments i equipaments turístics, que s'aplica en alguns països, ciutats o zones turístiques. A Catalunya és un dels impostos propis de la Generalitat de Catalunya, creat el 20 de març de 2012, amb la Llei 5/2012 del Parlament de Catalunya, i desenvolupat en dos reglaments. Es va començar a aplicar l'1 de novembre de 2012. L'objectiu de l'impost és obtenir recursos per a nodrir l'anomenat Fons de foment del turisme, creat per finançar polítiques de promoció, preservació i desenvolupament de les infraestructures i les activitats turístiques. |
Sociologia | Una ciutat global o ciutat del món (s'arriba a trobar ciutat alfa o ciutat-centre) és un concepte promogut pel departament de geografia de la Universitat de Loughborough (Anglaterra), que postula que la globalització pot ser dividida en termes de llocs geogràfics estratègics que veuen la creació, facilitació o elaboració del liberalisme a escala global. La "ciutat global" reuneix els elements que permeten actuar directament i tangiblement en els afers mundials o globals a més d'influenciar sobre la societat, incloent-hi les influències en la cultura i en la política. Són un model molt antic lligat al comerç. Es troben des de l'Antiguitat fins a l'actualitat. A Europa llevat de l'Edat Mitjana se n'han construït una mica per tot el continent. Es troben en l'origen del capitalisme modern i han permès bastir imperis a tot el món. La ciutat del món és un nucli urbà cosmopolita, on hi circula el poder polític, els lobbies mundials i el comerç de tot el planeta. Generen la riquesa del planeta i permeten tenir un poder creixent sobre poblacions alienes al país que les acull. El concepte, però, és d'ús recent. Sorgeix arran de la liberalització formulada entre els Estats Units i el Regne Unit a la dècada dels 90 del segle xx. |
Psicologia | El somriure és l'expressió facial associada a sentiments com l'alegria, la satisfacció o la felicitat. Es caracteritza per aixecar les comissures dels llavis, de manera que formin una corba en forma d'U. Segons els investigadors, quan el somriure és espontani es mouen també els músculs dels costats dels ulls, mentre que si és fruit de la cortesia o el fingiment només es mou la boca. Un somriure ampli pot mostrar les dents, un gest que en la majoria d'animals és signe d'amenaça però no entre els humans. Si va acompanyat de so, es parla de riure, sovint considerat un grau més de plaer. El somriure és innat, ja que s'ha apreciat en nadons molt petits però la freqüència de somriures depèn de la personalitat, dels codis culturals per expressar emocions i de les experiències viscudes. Viccionari |
Física | L'analitzador de masses quadripolar (en anglès quadrupole mass analyser o QMS) és un analitzador de massa utilitzat en espectrometria de massa, també conegut com a espectròmetre de massa de transmissió quadripolar, filtre de massa quadripolar, o quadrupol. Tal com indica el nom, l'analitzador de masses quadripolar consisteix en quatre varetes cilíndriques, disposades en paral·lel a entre elles. En un espectròmetre de massa el quadrupol és el component de l'instrument responsable per filtrar ions de la mostra, en funció de la seva proporció massa-càrrega (m/z). Els ions són separats en el quadrupol segons l'estabilitat de les trajectòries dels ions en els camps elèctrics oscil·lants que són aplicats a les varetes. |
Informàtica | Els semitons (Halftone) són una tècnica reprogràfica que simula imatges amb tons continus a través de l'ús de punts, variant tant la mida com l'espaiat, generant així un efecte com de degradat. “Semitò” també es pot utilitzar per fer referència específicament a la imatge que es produeix amb aquest procés.Mentre les imatges amb tons continus contenen una gama infinita de colors i grisos, el procés dels semitons redueix les reproduccions visuals en una imatge que s'imprimeix amb només un color de tinta, en punts de diferent mida (modulació d'amplitud) o amb diferent separació entre ells (modulació de freqüència). Aquesta reproducció depèn d'una il·lusió òptica bàsica: els petits punts dels semitons es converteixen en tons més suaus a l'ull humà. A nivell microscòpic, la pel·lícula fotogràfica desenvolupada en blanc i negre també consisteix en només dos colors, i no en una gama infinita de tons continus. Només com a color fotogràfic evolucionat amb l'addició de filtres i capes de pel·lícula, la impressió en color va ser feta possible gràcies a la repetició del procés dels semitons per cada color subtractiu —utilitzant el que més comunament s'anomena “model de color CMYK”. La propietat semi-opaca de la tinta permet als punts dels semitons de diferents colors la creació d'un altre efecte òptic —una imatge a tot color. |
Ecologia | L'Operació Breakthrough va ser un esforç internacional per alliberar tres balenes grises del cap de gel àrtic al mar de Beaufort prop de Punta Barrow a l'estat estatunidenc d'Alaska el 1988. La situació de les balenes va generar una atenció mediàtica que va conduir a la col·laboració de diversos governs i organitzacions per alliberar-los. La balena més jove va morir durant l'esforç i es desconeix si les altres dues balenes van sobreviure. |
Cultura popular | Un Sockpuppet (o titella) és un terme despectiu per a una identitat falsa utilitzada amb fins fraudulents dins d'una comunitat d'internet.En els casos més simples, un titella defensa o lloa al seu titellaire. El que tenen en comú no és que es limiti a publicar alguna cosa sota un pseudònim, sinó amagar la veritable motivació que hi ha darrere de l'opinió expressada. |
Geologia | La Cova d'Orlovača és un lloc arqueològic localitzat al turó d'Orlovača, Opština Pale, Republika Srpska (Bòsnia i Hercegovina). Amb una longitud estimada de 2.500 metres, és una de les coves visitables més importants dels Balcans. Hi ha restes d'ossos (Ursus spelaeus) amb una antiguitat de 16.000 anys. |
Telecomunicacions | Els senyals de fum són aquells que s'utilitzen per a la comunicació entre àrees vastes i despoblades i que es fan mitjançant fogueres. És un dels mitjans de comunicació a distància més antics. Aquests senyals permetien comunicar missatges complexos i codificats per endavant entre talaies o llocs de vigilància; un dels usos era advertir d'albiraments enemics.Es van fer famosos gràcies a la seva representació en els westerns on els indis d'Amèrica del Nord els utilitzaven. |
Humor | El monòleg o "comèdia verbal" (en anglès, stand-up comedy) és un estil còmic que un humorista realitza davant d'una audiència en directe, generalment parlant-hi directament. L'artista es coneix comunament com a "monologuista". En la comèdia verbal, l'humorista generalment explica una sèrie d'històries d'humor, acudits i frases enginyoses normalment en forma de monòleg, número o actuació. Alguns còmics utilitzen accessoris, música o trucs de màgia per millorar els seus espectacles. La comèdia verbal es realitza sovint en clubs de comèdia, bars, discoteques i teatres. Fora de l'actuació en directe, la comèdia verbal sovint es distribueix comercialment a través de la televisió, DVD, CD i internet. |
Psicologia | La racionalització és un mecanisme de defensa que consisteix a justificar les accions (generalment les del mateix subjecte) de tal manera que eviten la censura. Es tendeix a donar amb això una «explicació lògica» als sentiments, pensaments o conductes que d'una altra manera provocarien ansietat o sentiments d'inferioritat o de culpa; d'aquesta manera una racionalització o un transformar en pseudoraonable quelcom que pot facilitar actituds negatives siguen per al mateix subjecte o per al seu proïsme. Un exemple és el cas d'una persona que empra humor càustic en una relació interpersonal, i ho justifica interpretant-lo com "joc" o "diversió", i no com una crítica o actitud agressiva. És important fer notar que, per a ser considerada racionalització, el subjecte ha de creure en la solidesa del seu argument, no utilitzant-lo com una simple excusa o engany conscient. |
Art | L'artista faller és l'ofici que s'encarrega de la creació de les Falles. És un professional amb un conjunt d'habilitats les quals fan possible la producció de les obres d'art efímeres i satíriques que es planten cada any a moltes localitats del País Valencià i més enllà dins de la celebració de la festa coneguda com les Falles. Entre aquestes destreses s'inclouen l'escultura, la pintura, l'arquitectura, la fusteria i el domini de tècniques artesanals com la manipulació del cartró pedra, la cera o el suro blanc.Habitualment disposen d'un espai conegut com a obrador o taller faller on durant tot l'any desenvolupen els ninots, remats i grans volums que formen la Falla i que es veuran al carrer en Març. A més de la part purament artesanal moltes d'aquestes instal·lacions disposen d'estudis on l'artista pensa i dissenya donant com a resultat l'esbós de la Falla, primera aproximació del que després evolucionarà i es definirà amb major detall al llarg de l'exercici.A més de dedicar-se a la realització de cadafals fallers, l'artista faller també rep encàrrecs per fer decorats per a pel·lícules, fires i parcs d'atraccions, aparadors comercials, escenografies teatrals i treballs artístics diversos. |
Astronomia | Hugh Percy Wilkins (1896 - 1960) fou un astrònom gal·lès aficionat, especialista en l'observació lunar. Fou molt conegut per haver realitzat un dels mapes més detallats de la Lluna, molt de temps abans que comencés l'època espacial amb el Programa Apol·lo. Aquest catàleg lunar tenia un diàmetre estimat de 7,6 metres. Va estar a càrrec de la direcció de la British Astronomical Association. El seu nom apareix a la cartografia lunar assignat al cràter Wilkins, de 45 km de diàmetre. Juntament amb l'astrònom i selenògraf català Antoni Paluzie i Borrell, va fundar el juliol de 1956 la Societat Lunar Internacional -ILAS- (International Lunar Astronomical Society), amb seus a Barcelona i Bewleyheath (Anglaterra). Amb Patrick Moore fou autor de The Moon mapa cartogràfic de la Lluna, publicat el 1955. |
Agricultura | Cirsium és un gènere de plantes amb flor de la família Asteraceae. La paraula 'Cirsium' prové del grec antic kirsos que significa 'vena inflamada', car tradicionalment s'utilitzaven com a remei medicinal casolà contra la inflamació de les venes. Hi ha unes 150 espècies del gènere "Cirsium" a tot el món. Són plantes perennes. Es diferencien d'altres tipus de card (Carduus, Silybum i Onopordum) perquè tenen una mena de pels plomosos als aquenis. Els altres gèneres tenen un Papus de pilositats simples, sense branques. Una gran part de les espècies es consideren mala herba. Algunes es cultiven com a planta decorativa per cert tipus de jardins i també per atreure papallones. D'altres com Cirsium oleraceum són comestibles. |
Televisió | La XXV Edició dels Premis Antena de Oro,concedits en 1997 encara que corresponents a 1996 es va celebrar a Benalmádena el 26 d'abril de 1997, amb presentació d'Irma Soriano i Miguel Ángel García i els guardonats van ser els següents: |
Art | Aquesta és una llista de fotògrafs rellevants, endreçada alfabèticament. Especialitats fotogràfiques: art: artística arq: arquitectura doc: documental ero: eròtica, nu, BDSM esp: esportiva fp: fotoperiodisme gue: guerra int: interiors mod: moda nat: natura pai: paisatge pic: pictorialista pub: publicitària ret: retrat |
Biotecnologia | La pegilació és el procés de fixació o amalgama tan covalent com no covalent de cadenes polimèriques de polietilenglicol (PEG) a molècules i macroestructures, com ara un fàrmac o proteïna terapèutica, que es descriu després com a pegilat o pegilada.La pegilació s'aconsegueix rutinàriament mitjançant la incubació d'un derivat reactiu de PEG amb la molècula diana. La fixació covalent de PEG a un fàrmac o proteïna terapèutica pot "emmascarar" l'agent al sistema immunitari de l'hoste (reduint la immunogenicitat i l'antigenicitat), i augmentar la seva mida hidrodinàmica (mida en solució), la qual cosa allarga el seu temps circulatori reduint l'aclariment renal. La pegilació també pot proporcionar solubilitat en aigua a medicaments i proteïnes hidrofòbiques. Després d'haver demostrat els seus avantatges farmacològics i la seva acceptabilitat, la tecnologia de pegilació és el fonament d'una indústria creixent de milions de dòlars. |
Agricultura | Heterodera glycines, o el nematode de la soia, en anglès:soybean cyst nematode (SCN),és un nematode fitopatogen que infesta la soia (Glycine max) a tot el món. Aquest nematde infesta les arrels i les femelles finalment esdevenen un cist. Enre els símptomes de la infestació hi ha la clorosi de les fulles i tiges, necrosi radicular, pèrdua de rendiment agrícola de les llavors i supressió del creixement de les arrels i els brots |
Sociologia | Els skoptsí (en rus, скопцы (en singular); скопец (en plural); «eunuc») eren una secta dins del moviment del cristianisme espiritual més gran de l'Imperi Rus, més coneguda per practicar la castració dels homes i la mastectomia de les dones d'acord amb la seva ensenyaments contra la luxúria sexual. El terme és un terme descriptiu utilitzat per l'Església Ortodoxa Russa oficial. El moviment va sorgir a finals del segle xviii. Va assolir el cim de la seva popularitat a principis del segle xx, amb fins a 100.000 membres, malgrat la persecució del govern imperial. Malgrat la severa repressió sota la Unió Soviètica, un quants grups petits van perseverar fins al segle xxi. |
Ràdio | Debora Patta (Zimbàbue, 13 de juliol de 1964) és una periodista, presentadora de televisió i locutora de ràdio sud-africana. La seva família és d'origen italià, de la ciutat calabresa de Praia a Mare.Nascuda a Zimbàbue el 1964, es va mudar amb la seva mare a Sud-àfrica després de la separació dels pares. Es va graduar en ciències socials i humanitats a la Universitat de Ciutat del Cap el 1984. S'ha iniciat en els anys 80 per a la BBC i Ràdio 702. També ha treballat per a la televisió en línia e.tv e eNCA. A la televisió, ha entrevistat a diverses figures públiques entre elles Ximon Peres, Oprah Winfrey, Nelson Mandela i Thabo Mbeki.El 7 de maig de 2013 deixà e.tv i eNCA para buscar altres oportunitats de treballA l'octubre de 2013 retornà a Ràdio 702 |
Ètica | La calúmnia consisteix a imputar un delicte a una persona tot i tenir coneixement que és una falsedat. |
Física | L'efecte Primakoff (deu el seu nom a Henry Primakoff) és la producció resonant de mesons pseudoescalars neutres per fotons altament energètics interactuant amb un nucli atòmic. Es podria explicar com el procés contrari a la desintegració del mesó en dos fotons. L'efecte Primakoff s'utilitza per mesurar l'amplitud de la desintegració dels mesons neutres. També es pot produir als estels, i ser un mecanisme de producció de partícules hipotètiques com l'axió. Aquest efecte fou predit per conduir les propietat òptiques del buit quàntic en presència de camps magnètics forts. |
Història | Sarawa fou una plaça forta establerta pels hitites al regne vassall de Mira i Kuwaliya després de la seva conquesta d'Arzawa. S'ha suggerit que es podria trobar a les faldes septentrionals del mont Tmol, actualment conegut com a Bozdağlar. |
Televisió | David Shore (London, Ontàrio, 3 de juliol del 1959) és un advocat i escriptor canadenc. |
Jocs | Lost Odyssey és un Videojoc de rol desenvolupat per Mistwalker, conjuntament amb Feelplus, per a Xbox 360. És la segona obra de Mistwalker, essent Blue Dragon la primera i Archaic Sealed Heat la tercera. Empresa liderada per Hironobu Sakaguchi qui va ser director de tots els Final Fantasy fins a la desena entrega, així com de la pel·lícula Final Fantasy: La força interior. L'encarregat de la banda sonora s'hi troba l'artista Nobuo Uematsu que també és el creador de les melodies de la mítica saga de Square. Els somnis, explicats durant el transcurs del joc, estan a càrrec de Kiyoshi Shigematsu i el disseny dels personatges de mans del prestigiós mangaka Takehiko Inoue, creador de Vagabond i Slam Dunk. |
Filologia | El Consell de la llengua polonesa (Rada Języka Polskiego en polonès) és l'òrgan oficial de regulació de la llengua polonesa. Es va formar el 9 de setembre del 1996 com una comissió de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, gràcies a la llei promulgada pel parlament polonès ("Llei sobre la llengua polonesa", "Ustawa o języku polskim" del 7/10/1999). El consell està constituït per 36 membres, que inclouen lingüistes, científics i altres especialistes (com ara en dret, història de l'art, informàtica, medicina o física). Les tasques responsabilitat del consell són: Anàlisi i avaluació de les condicions de la llengua i encarregat d'aconsellar l'estat pel que fa a la política lingüística Promoció del coneixement sobre el polonès, les seves variacions, estàndards i criteris d'avaluació del seu ús, organització de discussions i conferències amb aquest objectiu Presa de decisions en disputes sobre elements de la llengua (vocabulari, gramàtica, ortografia, puntuació i sintaxi) Establiment de normes per l'ortografia i puntuació Recerca de solucions per a l'ús del polonès en ciència i tecnologia (sobretot en disciplines emergents) Avaluació dels noms de nous productes comercials i serveis Tenir cura de la cultura lingüística a les escoles de polonès Donar la seva opinió sobre noms d'infants no estandarditzats Correcció i revisió de textos publicats pels mitjans de comunicació i l'administració públicaEntre els més eminents membres actuals del consell hi trobem: Andrzej Blikle Jerzy Bralczyk Jan Miodek Tadeusz Konwicki Jerzy Bartmiński Krystyna Bochenek |
Arquitectura | Lacaton & Vassal és un estudi d'arquitectura francès compost per Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal i fundat en 1987 a París. Desenvolupen una obra centrada principalment en la relació entre la forma, la funció i l'economia. Atorguen especial importància a la manera de vida contemporània cercant crear espais confortables per als usuaris a través d'aquesta relació. Es caracteritzen també per fer ús de la innovació tecnològica i materials com el policarbonat per aconseguir construir espais més amplis.El seu treball ha estat exposat tant de forma individual com a col·lectiva, coincidint amb altres arquitectes de renom com Anna Heringer, Fran Silvestre o Aires Mateus. Així mateix, han estat premiats amb el Gran Premi Nacional d'Arquitectura que atorga el govern francès en 1999, el Premi de la Ciutat de Madrid en 2006 o el Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Bordeus en 2008, entre altres. El 2021 han estat guardonats amb el prestigiós premi Pritzker. |
Física | En relativitat especial, el con de llum designa les trajectòries que descriu la llum en l'espaitemps de Minkowski a partir d'un esdeveniment, o retrospectivament per arribar a un observador. Aquestes trajectòries estan distribuïdes sobre una superfície cònica de quatre dimensions que té l'eix del temps com a eix de simetria. Si l'espai es mesura en segons-llum i el temps en segons, el con tindrà un pendent de 45°, perquè la llum viatjarà a la distància d'un segon-llum durant un segon. Com que la relativitat especial requereix que la velocitat de la llum sigui igual a qualsevol sistema inercial de referència, tots els observadors tindran un con de llum amb el mateix angle de 45°, el que segueix la transformació de Lorentz. Quan s'observa un con de llum en un esquema espaitemps, es pot veure com les partícules massives segueixen un camí situat íntegrament a l'interior del con, mentre que les partícules sense massa (que es mouen a la velocitat de la llum) tenen una trajectòria tangent a la seva superfície. |
Agricultura | L'esclopet o esclopí és un estri de fusta, semblant a un esclop petit. Els segadors l'utilitzaven per a protegir els dits de la mà esquerra mentre manejaven la falç amb la mà dreta. Sense l'esclopet, fora fàcil tallar-se amb l'esmolada falç després de llargues hores segant. A més a més, l'esclopet allarga un xic la mà, i permet d'agafar un nombre major d'espigues a la vegada. Per aquesta raó sol ser acabat en punta.Segons la mida d'aquesta eina, protegia els quatre dits de la mà esquerra o només tres (el dit índex quedava fora); solia anar lligat al canell amb una corda o una corretja de cuir, i duia un forat prop de la punta perquè respirés la mà. Se solia fer de fusta de freixe o faig. |
Ètica | La insubmissió és el rebuig a integrar-se, per acció o per omissió, en una determinada organització, o a complir determinat requisit que li és exigit a un ciutadà, normalment des de l'Estat, emparant-se en raons de consciència. Sol definir-se com insubmís a aquell que es nega a participar en el servei militar obligatori, si bé hi ha altres formes d'insubmissió, com ara l'objecció fiscal a les despeses militars.La insubmissió és una forma de desobediència civil, i els seus motius poden ser diversos: filosòfics, polítics, pacifistes, antimilitaristes, religiosos o ètics. Abans del reconeixement de l'objecció de consciència, el refús del servei militar solia estar castigada amb penes de presó en aquells països en què el servei és obligatori. Existeix en alguns d'aquests països una prestació substitutiva del servei militar, de caràcter social, en la qual molts insubmisos es neguen a participar. |
Ecologia | La dispersió biològica es refereix al desplaçament d'una espècie des d'una població o d'un organisme. A través del simple trasllat d'un hàbitat a un altre, la dispersió d'un individu té conseqüències no només en la seva condició física, sinó també en la dinàmica i genètica de poblacions, i en la distribució d'espècies. La comprensió de la dispersió i les seves conseqüències tant per a les estratègies evolutives a nivell d'espècie, com per als processos a nivell d'ecosistema, requereix la comprensió del tipus, la distribució i els mecanismes implicats en la dispersió d'una determinada espècie. La dispersió biològica pot ser contrastada amb la geodispersió, que és la barreja de poblacions (o del biota complet) prèviament aïllades, després de l'erosió de barreres geogràfiques per la dispersió o el flux gènic. |
Indumentària | Guadamassil (en castellà guadamecil, guadamecí o guadamací) és cuir pintat o gravat amb dibuixos estampats, en cas de tenir la superfície daurada o platejada s'anomena guadamassil brocat. Sorgeix a l'edat mitjana, a la ciutat nord-africana de Gadames, però a través de Còrdova, primer centre de fabricació (al qual s'afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona), va ser exportat a la resta d'Europa. Alguns artesans guadamassilers usen el terme exclusivament per al cuir metal·litzat amb or o plata, però d'altres l'accepten per a tota mena de cuir policromat i gravat. Va ser utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc., per a entapissar parets d'estances i per a l'enquadernació de llibres. Va rebre la influència de diferents estils artístics i assoleix el màxim apogeu als s. XVI i XVII. |
Mitologia | Els dinka són un grup ètnic nilòtic del sud del Sudan. El déu suprem creador en la mitologia dinka és Juok (també anomenat Jok, Juong, Dyok); és present en tota la creació i controla el destí de cada humà, planta i animal de la Terra. El terme "Jok" també fa referència a un grup d'esperits ancestrals. Denka és el déu celestial de la pluja i la fertilitat. La seva mare és Abuk, la deessa patrona de la jardineria i totes les dones, presentada per una serp. Nyalitch és un déu celestial de la pluja i governant dels esperits. |
Jocs | Bullet time (traduït de l'anglès, Temps bala o Efecte bala) és un concepte introduït recentment en el cinema i videojocs actuals. Consisteix en un extremat alentiment del temps per a permetre veure moviments o successos molt veloços (com el recorregut d'una bala). També és usat per a crear efectes dramàtics, com en la pel·lícula Matrix. L'Efecte bala està creat a partir d'una sèrie de càmeres col·locades cadascuna apuntant un plànol diferent i amb escàs espai entre elles. Són fotografiades amb molt poca diferència temporal (desenes de segon) i en ser reproduïdes a 24 fotogrames per segon s'aconsegueix la sensació. |
Festivals | Dèlia (en grec antic Δήλια) era el nom d'una sèrie de festivals celebrats a l'illa de Delos, al centre de l'amfictionia anomenada de Delos que incloïa les illes Cíclades i la propera costa de Jònia. Aquesta amfictionia sembla que es va constituir inicialment amb el propòsit d'adorar col·lectivament al θεὸς πατρῷος ("Zeós patrós", Pare Zeus) dels jonis, que es creia que havia nascut a Delos. Era un festival molt antic i ja en parla l'Himne homèric a Apol·lo. Se celebrava cada cinc anys, els dies 6 i 7 del mes de Thargelion, els aniversaris d'Apol·lo i Àrtemis. Els membres de l'amfictionia es reunien a Delos amb vestits llargs, amb les seves dones i fills i adoraven al déu amb exercicis gimnàstics i concursos musicals i danses. Els atenencs hi participaven antigament. Els habitants de Delos eren els cuiners pels que assistien al festival. Amb el pas del temps les festes es van deixar de celebrar i van ser restaurades pels atenencs després de l'olimpíada 88, quan van purificar l'illa i van recuperar les antigues tradicions. S'hi van afegir curses de cavalls que mai abans no hi havien tingut lloc. Després de la restauració, Atenes va tenir la part principal a les celebracions i un atenenc n'era el president, el ἀρχιθέωρος (Arquiteòria) segons Plutarc, que tenia la supervisió de les activitats al temple. Hi havia també una Dèlia menor, que se celebrava cada any, probablement el dia 6 de Thargelion, i en aquesta ocasió els atenesos enviaven el θεωρίς (Zeorís), la nau sagrada que portava els pelegrins, i que el sacerdot d'Apol·lo guarnia amb llorer. L'ambaixada es deia θεωρία (assistència a les festivitats) i els que navegaven cap a l'illa eren els θεωροί (els enviats al festival). Abans de marxar oferien un sacrifici a Marató per obtenir un viatge feliç. Segons Xenofont i Plató, durant l'absència del vaixell, la ciutat d'Atenes es purificava i no es permetia cap execució. La llegenda explicava que aquesta Dèlia l'havia instituït Teseu, i que la nau amb la que va viatjar va ser reparada moltes vegades i es va reutilitzar al menys fins al temps de Demetri de Falèron al segle IV aC. |
Nàutica | En acústica una sirena és un aparell generador de sons mitjançant les interrupcions periòdiques d'una corrent d'aire, o vapor, per un o més discs amb forats situats formant un cercle. La sirena emet un so de freqüència igual al producte del nombre d'orificis pel de revolucions. La sirena de Cagniard de la Tour (1819) és un aparell que utilitza l'aire comprimit i amb un mecanisme semblant a una turbina. Les sirenes eren usades a les locomotores de vapor i a les naus per fer senyals, i també a les fàbriques per indicar l'entrada i la sortida, i també a les investigacions acústiques. En l'actualitat, segle xxi, hom diu sirena a qualsevol dispositiu electrònic que produeix un so semblant al de la sirena mecànica, i que es fa servir com a senyal pels bombers, ambulàncies, policia... Fou inventada per l'escocès John Robison abans de 1799. |
Geografia | Bongouanou és un dels 58 departaments i una ciutat de Costa d'Ivori. És la capital de la regió de Moronou. |
Geologia | La gruta de Patsos en grec:Σπήλαιο του Αγίου Αντωνίου (de vegades Gruta de Sant Antoni (Ayios Antonis), o Cova d'Hermes Kranaios) és una cova de Creta, a Grècia. Es troba en la unitat perifèrica de Réthimno, a uns 15 km al nord-est de Spili. La gruta de Patsos és en el costat oest del mont Ida. Una inscripció trobada a la cova mostra que el lloc va ser utilitzat com un santuari d'Hermes Kranaios a l'Antiguitat. El culte d'Hermes Kranaios s'explica per la presència de dues fonts que mantenen una temperatura constant per passar a través de la neu a la gorja del gelat riu Patsos. S'han trobat representacions de deïtats, com el Dèu guerrer o smiting god i del dèu siri Reshef figures d'animals i humanes de bronze i terracota, algunes amb motius pintats a partir del final de la civilització minoica, així com ofrenes variades. També es van trobar dos parells de banyes sagrades i diferents gerros romans als camps veïns. |
Ciència militar | El concepte enemic és l'expressió radical de l'enemistat, l'antagonisme exacerbat o el desacord extrem, innegociable i intolerant entre ens socials, polítics, religiosos, etc. Es considera enemic a una persona o grup de persones, que s'oposen a un altre grup de persones ja sigui per les seves idees, pensaments, activitats o per motius polítics radicals com ara envair un altre país per la captura dels seus Recursos naturals. En el cas de la Declaració de guerra es considera com a enemic a les forces armades d'un altre país i, depenent de les regles d'enfrontament, als seus civils com hostils. Quan es captura a un enemic del bàndol contrari se li podria considerar presoner de guerra i el qual ha de ser tractat, d'acord amb els Convencions de Ginebra si els bàndols estan subscrits. A la Segona Guerra Mundial, el Japó imperial no es va adherir a les convencions de Ginebra i va realitzar innombrables actes de barbàrie en contra dels seus presoners de guerra, especialment a aquells nàufrags d'embarcacions enfonsades per l'arma de submarins com és el cas del I-26 i el I-8. Els civils enemics no van córrer millor sort com és el cas de la Batalla de l'Illa Wake en què es van executar a 98 civils i militars el 1943. Tampoc van escapar a aquestes pràctiques contràries a la convenció de Ginebra, Alemanya, EUA ni Anglaterra. En el cas de l'Alemanya nazi, aquesta recórrer als presoners russos per massacrar directament a les borses, en experiments amb armes biològiques, experiments en condicions extremes o gaseamiento en camps de concentració. Paradoxalment, es van donar casos de cooperació simbiòtica entre enemics, com és el cas del presoner rus que va accedir a cooperar amb els alemanys fins i tot en passar-se de bàndol, se'ls va cridar HiWi. En les guerres civils, els enemics del bàndol perdedor o antagonista no estan emparats ni per la llei ni convencions, pel que són més cruents els tractes entre connacionals. Viccionari |
Geografia | El neoruralisme és un fenomen de migració des de les àrees urbanes a zones rurals, iniciat a la dècada dels anys 1960 a Europa occidental i Amèrica del Nord a l'abric, en un principi, dels moviments contraculturals del maig del 1968. Aquesta emigració no té causes econòmiques sinó la recerca d'entorns lliures, tranquils, menys contaminats i amb una certa qualitat paisatgística. A la dècada de 1980 s'inicia un altre retorn rural. Aquesta vegada amb una convicció que la vida al camp és millor que a les ciutats. Encara que les persones que exerceixen aquesta emigració són de tipologia molt variada, destaquen gent jove, amb fills i que provenen d'àrees urbanes i desitgen viure en el camp. Es poden classificar en cinc grups: Persones amb poc interès en les activitats agràries que s'aïllen de la població rural local. Gent amb escàs interès en les activitats agràries però que realitza als pobles propers les mateixes tasques que faria a les zones urbanes d'origen. El seu principal interès a l'hora de viure al camp és estar a prop de la natura. Persones amb actituds similars al grup 2 però amb la diferència que aquestes tenen interès per integrar-se en la vida social de la localitat rural. Individus atrets per la vida rural que exerceixen activitats de caràcter rural sense pretensió de rendibilitat. Persones amb fortes intencions de desenvolupar una vida rural i que practiquen una activitat agrària, artesanal o de serveis amb el desig de trobar una rendibilitat comercial. Molts governs han promogut amb polítiques el desenvolupament de noves activitats orientades al sector rural, millora d'habitatges i infraestructures, que afavoreixin l'assentament de gent jove, el rellançament de l'economia rural i impedeixi la despoblació que pateixen algunes àrees rurals. En algunes zones aquest moviment neorural ha originat un cert fre al despoblament i una recuperació econòmica. La relació entre els grups locals i els nous veïns neorurals pot passar d'haver en un principi una certa reacció de rebuig per part de la població local que finalment els nous habitants siguin el grup que impulsi les accions econòmiques i socials de la comunitat rural. Les noves activitats rurals sorgides del turisme rural, artesania, agricultura ecològica, agroturisme, turisme esportiu o cultural, així com el suport que donen les noves tecnologies ( principalment Internet) a la deslocalització de certes activitats terciàries, afavoreixen aquest nou neoruralisme i un desenvolupament sostenible a espais rurals en decadència. |
Esoterisme | El Katipunan fou una societat secreta fundada a les Filipines per Andrés Bonifacio, llur objectiu principal era alliberar el país dels colonitzadors espanyols. El Katipunan conegut és realment un acrónim del nom oficial en tagal: Kataas-taasang, Kagalang-galangang Katipunan ng mga Anak ng Bayan —traduït com a 'Suprema i Venerable Associació dels Fills del Poble'-. El Katipunan també és conegut per les seves sigles, KKK (no confondre amb el Ku Klux Klan). Katipunan és un terme que vol dir la societat, la paraula arrel del tagalo és tipon, que significa recol·lectar. El Katipunan va ser fundat després de la detenció dels membres principals de La Lliga Filipina, organització fundada pel Dr. José Rizal i de la qual Andrés Bonifacio va ser membre. Els membres del Katipunan estaven lligats per un jurament que havier de mantenir en secret. L'últim pas de la iniciació com a membre consistia a escriure en un llibre el seu nom amb la seva pròpia sang. |
Jocs | En pel·lícules i vídeos, imatge real (en anglès: live action) és un terme utilitzat per a referir-se a treballs on actuen actors reals, a diferència del cinema d'animació. El live action sol ser la norma en pel·lícules i video, pel que el concepte pot resultar superflu. No obstant això, és una distinció important en treballs on normalment s'esperaria una animació, com en pel·lícules animades, un videojoc, o on el treball és adaptat de dibuixos animats, com Els Picapedra o com sol ocórrer amb sèries de manga o anime dutes a la pantalla per actors reals. Un exemple de pel·lícules manga utilitzant live-action és Dragonball Evolution (2009), que és l'adaptació en imatge real de la sèrie de dibuixos animats Dragon Ball (1984-1995).El terme és també utilitzat en el món de l'animació per a referir-se a personatges que no són dibuixos. Com per exemple, la pel·lícula Qui ha enredat en Roger Rabbit? on humans i dibuixos coexistien, els personatges live action són els actors "reals" com Bob Hoskins, a diferència dels "actors" animats, com el mateix Roger Rabbit. En els jocs de rol, live-action es refereix a jocs en on els jugadors interpreten físicament a un personatge, com en una producció teatral, a diferència d'asseure's al voltant d'un tauler i simplement descriure les accions que els seus personatges prenen. |
Mitologia | Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i la mitologia hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes. També va ser coneguda pel nom d'Astarte pels fenicis i Inana pels sumeris. És l'antecessora de Venus. S'associa a un estel de cinc puntes o pentacle. És considerada com una deessa "vagina", és a dir, destructora alhora que atraient, (un arquetip present en totes les cultures, similar al de Kali, entre d'altres). A Babilònia, rebé el nom d'Annunitum, que derivava d'Inanna-annunitum (Ixtar Annunitum, Ixtar la Barallosa). Els reis d'Accàdia la invocaven en les seves inscripcions; després, el qualificatiu va esdevenir deïtat separada i fou una dea guerrera en l'èpica de Naram-Sin d'Accàdia. Va tenir un temple a Kisurra, però el seu culte fou establert a Sippar (on fou la deïtat tutelar), Nippur, Uruk i Ur. En aquesta darrera, va tenir un temple anomenat E-ulmash i fou coneguda com a Ulmasitum. El seu culte incloïa prostitució ritual, especialment a Nínive, i va ser un dels més estesos per la zona, amb multitud de santuaris i documents que en parlen. Els reis representaven anualment un ritu que simulava el seu matrimoni sagrat. Es creu que els diàlegs d'aquesta cerimònia van inspirar el Càntic dels Càntics de la Bíblia. Alguns dels símbols iconogràfics que l'acompanyaven són l'estel (sovint de vuit puntes), la roseta, els coloms i els lleons. Va descendir a l'inframón a la recerca de la seva germana, en un altre motiu arquetípic model de Persèfone. El seu amant predilecte és Tammuz, si bé en va tenir molts (un que la va refusar va ser l'heroi Guilgameix). Carl Gustav Jung la va triar com a símbol del procés final d'individuació. |
Televisió | Vanessa Redgrave CBE (Londres, 30 de gener de 1937) és una actriu anglesa, guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or. |
Ciències de la salut | El virus de Schmallenberg (SBV) és un virus que va aparèixer a Europa el 18 de novembre de 2011, que afecta principalment a remugants provocant malalties congènites i mortalitat als fetus. El nom va ser acordat el 2012 i prové del nom de la ciutat alemanya (Schmallenberg) d'on es van extreure les primeres mostres positives.Està classificat dins el gènere de virus Orthobunyavirus (dins la família Bunyaviridae) i està estretament relacionat amb els virus Shamonda i Akabane.Segons l'últim informe de la EFSA de maig del 2013 s'havia detectat a 22 països: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Holanda, Polònia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, Suïssa, Noruega i Croàcia.La transmissió principal sembla associada a insectes Nematocera (Culicoides) com a vectors, però també és important la transmissió transplacentaria o vertical que acaba afectant els fetus. Contràriament, la transmissió directe entre animals no ha estat demostrada, i tampoc presenta zoonosis.Té un període d'incubació i de virèmia curts d'entre 2 i 5 dies i d'entre 1 i 5 dies respectivament. En adults sol ser asimptomàtica tot i que en un percentatge baix d'animals pot provocar diarrees, febre i disminució en la producció de llet. La morbiditat en els ramats pot arribar a ser alta situant-se habitualment entre el 20% i el 70%.Les espècies susceptibles són bàsicament remugants d'entre els quals cal destacar bovins, ovins i caprins domèstics, ja que aquests han estat molt estudiats i s'ha demostrat la seva susceptibilitat amb inoculacions experimentals. També s'ha trobat presència antigènica o el virus directament en alpaques, búfals, bisons, ants, cérvols, iacs, gos, camell, cavalls i llames. |
Llocs ficticis | Springfield és el poble de ficció en el qual resideixen Els Simpson, família protagonista de la sèrie homònima de televisió. Existeixen desenes de ciutats amb aquest nom al llarg dels Estats Units; en la sèrie són recurrents els gags referent a això, donat que en cap moment s'explicita en quin Estat es troba Springfield. En la seva major part, està format per cases unifamiliars, formant una gran quadrícula de carrers que es tallen en angle recte. Tota l'energia elèctrica de la ciutat és proveïda per la central nuclear. Alguns dels llocs que més apareixen en la sèrie: El Kwik-e-mart (supermercat 24 hores) d'Apu Nahasapeemapetilon. La central nuclear d'en Montgomery Burns. L'Escola Primària de Springfield. La taverna de Moe. L'estàtua de Jebediah Springfield. L'ajuntament. La casa dels Simpson. La casa dels Flanders. L'església protestant L'hospital. La boleraEntre els curiosos atractius turístics que apareixen a Springfield al llarg de la sèrie cap destacar: El cabaret, Casa de Varietats o bordell (es podia visitar fins que Marge Simpson ho intentés esfondrar). El monorail. ("Marge contra el Monorrail") El llimoner que el mateix Jebediah Springfield va plantar. Les lletres gegants blanques amb el nom de la ciutat, a l'estil Hollywood. Casino Mr. Burns. El cremador de pneumàtics usats. El bulevard del port. Un pou sense fons. Barris de minories ètniques, com ara jueus, italians o russos. |
Informàtica | La llista de control d'accés (ACL o access control list en anglès) és un concepte de seguretat informàtica utilitzat per a fer complir la separació de privilegis. Això significa donar o no uns privilegis a un objecte determinat que està realitzant una consulta. Les ACL permeten controlar el flux del trànsit a equips de xarxes, com ara encaminadors i commutadors. El seu principal objectiu és filtrar trànsit, permetent o denegant el tràfic de xarxa d'acord amb alguna condició. No obstant això, també tenen usos addicionals, com per exemple, distingir "trànsit interessant" (trànsit prou important com per activar o mantenir una connexió) en XDSI. El motiu pel qual sol gestionar-se en una classe o sistema separat i no en cadascuna de les parts que pretenen associar-se a permisos és per seguir les regles SOLID, en aquest cas la S (Principi de responsabilitat única), la qual cosa et permet fins i tot escalar millor. S'assemblaria a un sistema de control d'accessos físic típic d'un edifici, on aquesta part està centralitzada en un lloc. Aquest lloc només necessita saber dues coses: Qui ets (per exemple un ID d'una targeta, el teu id d'usuari) i que vols fer. Ell et respon si tens permís de fer-ho o no. Amb aquest enfocament aquest mateix sistema no només pot ser utilitzat per accedir a llocs si no per a qualsevol cosa que necessiti separar-se de persones que poden i no poden fer coses, per exemple: accedir a una pàgina o secció, publicar un comentari, fer una amistat, enviar un correu, ... |
Física | La cosmologia cíclica conforme (CCC) és un model cosmològic dins el marc de la relativitat general que fou proposat pel físic teòric sir Roger Penrose. En la CCC, l'univers passa per cicles infinits, amb la futura infinitat de tipus temps de cada iteració prèvia, identificada com la singularitat gravitatòria del big bang de la iteració següent. Penrose descriu aquesta teoria en la seva obra del 2010, Cycles of Time: An Extraordinary New View of the Universe. La geometria de l'univers té un paper clau en la teoria de Penrose. |
Telecomunicacions | Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a nivell de negocis. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres. Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst. |
Agricultura | Penicillium expansum és un dels fongs més importants que podreixen les pomes després de ser collide. Aquest patogen de les plantes es pot aïllar també en moltes altres plantes hoste incloent maduixeres, tomàquets, moresc i arròs. Aquest fong floridura produeix patulina que és unmetabolit carcinogènic, una neurotoxina perjudicial en el suc de poma i altres derivats de la poma. És una de les espècie de Penicillium que fa més temps que es coneixen i és ubiqua als sòls. En les pomes els colors que tenen les lesions per aquest fong són de color marró clar en les varietats verdes i grogues i de color marró fosc en les varietats de color vermell o d'un altre color fosc. Les varietats particularment susceptibles són les McIntosh, Golden Supreme, i Golden delicious.En les cireres són particularment sensibles les varietats primerenques incloent Navalinda i Burlat. Both sweet and sour cherry varieties are affected by P.expansum. |
Física | L'acceleració angular és el canvi que experimenta la velocitat angular per unitat de temps. Es denota per la lletra grega alfa α. Així com la velocitat angular, l'acceleració angular té caràcter vectorial. S'expressa en radians per segon al quadrat, s-2,, ja que el radian és adimensional. |
Periodisme | Bernat Mallol (?, segle xiv — Santes Creus, Baix Camp, 1428) va ser un cronista català del segle xiv.Va ser un monjo de Santes Creus. És autor d'una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d'un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus. Va destacar per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós. La tradició oral de la llegenda va quedar fixada per ell i per escrit al monestir cistercenc de Santes Creus, lloc de sepultura de Galceran de Pinósi recollit en el còdex 459 de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid, que prové de Santes Creus. |
Física | L'Institut de Física Corpuscular (IFIC) és un centre d'investigació del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i de la Universitat de València dedicat a la recerca experimental i teòrica de la física de partícules, la física nuclear, la cosmologia, la física d'astropartícules i la física mèdica. Es troba localitzat al parc científic de la Universitat de València, a la ciutat de Burjassot.Ocupà el quinzè lloc de 80 posicions al rànquing mundial Biblioranking fundamental physics del 2018 quant a aportació a la física fonamental, sent el primer centre de l'Estat Espanyol. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.