label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Agricultura | L'extirpadora és una màquina agrícola emprada en el treball de la terra i que actua tallant-la, sense tombar-la. És un arreu agrícola que disposa d'àncores utilitzat després de l'arada per una preparació del llit de sembra inicial, fent per tant un anivellament del terreny i en el cas de la tècnica de mínim conreu substitueix la llaurada tradicional. L'extirpadora, fornida d'àncores disposades en fileres paral·leles, permet donar la volta dels terrossos i un enterrament parcial de les branques presents en superfície (el percentatge de branques que quedaran en la superfície depèn de la forma de l'extirpadora, tipus de terreny, condicions climàtiques i de la quantitat de residus inicialment sobre el terreny). A la venda hi ha diversos tipus d'extirpadores amb potències que absorbeixen des de poques desenes de cavalls (HP) a més de 300 cavalls, es diferencien per la tipologia de les àncores el seu nombre, etc. Com a alternativa a l'extirpadora es fan servir rascles amb discs i per a feines més profundes l'arada rompedora i l'escarificadora |
Ètica | El Conveni per a la protecció dels Drets Humans i la Dignitat del Ser Humà pel que fa a les aplicacions de la Biologia i la Medicina, conegut també com a Conveni sobre Drets Humans i Biomedicina, o Conveni d'Oviedo, és un tractat impulsat pel Consell d'Europa i que relaciona la bioètica amb la defensa i promoció dels drets humans, especialment en àmbits nous com la biomedicina. Va ser signat l'abril de 1997 a la ciutat d'Oviedo (Espanya). |
Telecomunicacions | L'anàlisi de xarxes organitzatives és un mètode per estudiar la comunicació i les xarxes relacionals-tècniques dins d'una organització formal. Aquesta tècnica permet crear models estadístics i una visualització de les persones, tasques, grups coneixement i recursos del sistema organitzatiu. Està basada en la teoria de xarxes social i més concretament, l'anàlisi de xarxes dinàmiques. És una tendència que està agafant força en el camp de l'Analítica de Persones, especialment en la seva utilització per entendre la diversitat, la inclusió, la innovació, el rendiment dels empleats, així com les motivacions. La tendència en part és deguda a l'increment de la necessitat dels líders d'entendre les relacions que motiven els comportaments i com aquestes impacten les emocions i l'estat d'ànim dels empleats dins l'organització."L'anàlisi de xarxes organitzatives pot proporcionar una radiografia del funcionament d'una organització — un mitjà potent per fer visibles patrons invisibles de flux d'informació i col·laboració en grups estratègicament importants." |
Ecologia | L'aromer (Vachellia farnesiana i, anteriorment, acacia farnesiana, mimosa farnesiana) és una espècie de planta arbustiva que pertany a la família Mimosaceae segons la classificació antiga, o a la família Fabaceae, en la subfamília Mimosoideae, segons la classificació filogenètica. És una acàcia amb inflorescències globuloses i molt perfumada que es troba en les regions tropicals i com a subespontània al País Valencià (especialment a la part del sud). Ha estat inclosa al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores. |
Arquitectura | L'arquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït: des de l'urbanisme, fins al disseny de mobles. És una de les sis belles arts. El professional que desenvolupa aquesta disciplina s'anomena arquitecte: planifica el projecte i sovint dirigeix les obres. Determinats edificis o altres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com a obres d'art, ja que poden ser considerats primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica. El mot «arquitectura» ve del grec αρχ ('cap') i τεκτων ('constructor' o 'fuster'). Així tenim que pels antics grecs l'«arquitecte» era el cap de la construcció i l'arquitectura era la tècnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures; per als antics grecs, el mot τεχνη (tekhní) significa 'art' o 'capacitat [de fer alguna cosa]'.El disseny arquitectònic és impulsat principalment per la manipulació creativa de la massa, l'espai, el volum, la textura, la llum, els materials, els plànols, i els elements pragmàtics, com ara els costos, la construcció i la tecnologia, per tal d'assolir un fi que és estètic, funcional i, sovint, artístic. Això distingeix l'arquitectura de l'enginyeria, la qual s'impulsa principalment per la manipulació creativa dels materials i les formes, en recórrer als principis científics i matemàtics. Diverses civilitzacions històriques sovint són conegudes principalment a través de les seves metes arquitectòniques, així com és el cas de diverses ciutats, regions i cultures. Alguns edificis, com ara les piràmides d'Egipte i el Colosseu romà són símbols culturals, i constitueixen una important baula de la consciència pública. |
Història | El terme historicitat s'empra en filosofia de la història per designar la característica de tot allò que és històric. El concepte s'usa en ciències socials en dos sentits ben diferents: d'una banda allò que és històric s'oposa al que és mític o llegendari. La historicitat es caracteritza pel fet que pot ser testimoniada per documents. Epistemològicament, només hi ha història si hi ha document. En aquest sentit un historiador pot qüestionar la historicitat de la Guerra de Troia, un teòleg pot posar en dubte la historicitat de Jesús o un folklorista pot ironitzar sobre la llegenda d'Eulàlia de Barcelona, per posar uns exemples, en la mesura que són fets poc o mal documentats. En un segon sentit, ontològic, més propi de la filosofia de la historia, la historicitat és una característica pròpia de tots els humans i una condició a priori necessària de la vida humana, en tant que inscrita en el temps. La historicitat constitueix la manera en què els humans es despleguen en el temps i determina la consciència que en tenen. En aquest sentit el debat sobre la historicitat és un element central en l'historicisme. Però mentre l'historicisme habitualment propugna la dependència absoluta del passat respecte al present, la historicitat és dinàmica: la forma com un col·lectiu entén la seva realitat històrica condiciona la seva identitat i es reinterpreta periòdicament. Segons Dilthey (a la Teoria de les concepcions del món): En la historicitat aquest tipus immutable que era l'home desapareix com fos en el procés que és la història. (G.S. VIII, p. 6). |
Matemàtiques | El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC. Juntament amb el papir de Moscou, és el document matemàtic més important de l'antic Egipte. És una còpia realitzada per un escriba anomenat Ahmes, per la qual cosa també se'l coneix com a papir d'Ahmes. Ahmes assegura que el va copiar d'un document anterior de la XII dinastia, al voltant del 1800 aC. Alexander Henry Rhind, un antiquari escocès, el va comprar el 1858 a Luxor (Egipte), d'on li ve el nom. Actualment, es conserva al Museu Britànic de Londres, tot i que alguns fragments són al Museu de Brooklyn de Nova York. El papir fa uns 5 metres de llarg i 33 cm d'ample i està escrit per les dues cares. Consta de 87 problemes escrits en escriptura hieràtica que tracten sobre àlgebra, geometria i trigonometria. En els primers paràgrafs del papir, Ahmes ens assegura que és el: càlcul exacte per a entrar en el coneixement de les coses existents i de tots els obscurs secrets i misteris. |
Química | La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció. |
Estris | Una manta ignífuga és una làmina de material flexible destinada a extingir focs petits per sufocació. Serveix per a aïllar del foc i per a apagar les flames d'una persona o d'un objecte encès.A Espanya han de complir la norma UNE-EN 1869. S'han de mantenir envasades adequadament fins al seu ús. S'hi ha d'indicar la seva caducitat, que no serà major de 20 anys.També es comercialitzen mantes ignífugues per a la protecció personal dels bombers en incendis forestals, envasades en una motxilla. |
Cultura popular | Un braçalet teixit és una peça opcional, un complement per a adornar un o ambdós canells de la persona, però també es poden dur entorn dels turmells, si la llargada d'aquests ho permet.Entre la infinitat de models i dissenys de braçalets que existeixen en una gran part de cultures, les quals poden incloure polseres fetes amb materials rígids, materials mixtos, o polseres fabricades en una forma automatitzada i comercial, es troben unes polseres que són completament teixides a mà. Aquesta particular gamma de polseres és enorme i rica en colors i dissenys. No són dures per ser teixides amb fils, encara que la quantitat de nusos emprats en la seva factura, així com el tipus de fil, com sigui de tancat el teixit i la quantitat de fils amb què es confeccioni, són factors que influeixen les seves propietats finals. Les polseres teixides a mà són obres artesanals, i se'ls arriba a assignar algun simbolisme o significat segons els colors, dissenys, o per raons úniques a la persona que les ha teixit o la persona que les adquireix. Això ha portat al fet que se'ls arribi a conèixer com a braçalets de l'amistat . Al començament aquestes polseres eren teixidesde manera rústica i única, la seva presència i vistositat han fet que es tornin molt populars fins al grau que es comercialitzin i es creïn en major quantitat per a la seva venda. Això ha emmenat el fet que en la major part dels casos es vagin allunyant del detall artístic o complexitat creativa, i hagin esdevingut un producte o mercaderia per a ser trobades en establiments comercials. Un braçalet simple pot ser fet amb dos fils, els quals es lliguen, per exemple amb nus pla (rínxols o quadrats), successivament de manera que es vagi creant el cos de la braçalet. Una braçalet de tres fils, fora de ser una trena, es pot formar fent, amb el mateix fil, dos simples nusos al voltant de cada fil següent, i així consecutivament amb altres fils. Polseres més elaborades són fetes amb més fils, la qual cosa augmenta l'amplada de la braçalet. No hi ha regla que estableixi quants fils s'han d'emprar, ni tampoc que estableixi el disseny o patró a seguir. Un altre aspecte a tenir en compte és el tipus de nus que ha de ser emprat, ja que uns teixits són amb avanç diagonal quan altres són més "horitzontals". El maneig dels fils i nusos poden ser utilitzats per a escriure lletres o mots. |
Circ | El Clandestine Insurgent Rebel Clown Army (acrònim: CIRCA), també anomenat Clown Army o Rebel Clown Army, és un grup antiautoritari d'activistes d'esquerres que utilitza tàctiques de pallasso i no violentes per actuar contra la globalització corporativa, la guerra i altres temes. Fou format a Londres a la tardor de 2003. Actualment la pràctica d'aquestes tàctiques de reivindicació i protesta, iniciades pel grup londinenc, s'estenen arreu del món sota el mateix nom del grup. |
Física | La llei de Faraday és una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme, una de les quatre equacions de Maxwell, també és coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que en un circuit tancat sotmès a l'acció d'un camp magnètic variable, s'hi indueix una força electromotriu (fem) proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic que passa a través del circuit. És a dir, Faraday va trobar que la fem induïda a un circuit tancat o espira és proporcional a la taxa de canvi del flux magnètic que passa a través de l'espira.En llenguatge més senzill, si movem un conductor, com un fil metàl·lic, al llarg d'un camp magnètic es produeix un voltatge. El voltatge resultant és directament proporcional a la velocitat del moviment: movent el conductor al doble de velocitat es produeix el doble de voltatge. El camp magnètic, la direcció del moviment i el voltatge formen angles de 90° entre ells. Sempre que el moviment generi voltatge, la regla de la mà dreta de Fleming descriurà les direccions del moviment, el camp i el corrent creat. Aquesta llei es va obtenir experimentalment, es basa en les observacions experimentals que va fer Michael Faraday el 1831. L'efecte de la inducció també va ser descobert per Joseph Henry més o menys al mateix temps, però Faraday ho va publicar primer. Els principis del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors són a la llei de Faraday. El descobriment sencer de Faraday fou que es pot generar força electromotriu en un cable de tres maneres diferents, movent el cable, movent un imant a prop d'un cable o canviant el corrent a un altre cable proper. |
Ecologia | La matèria orgànica dissolta (MOD) consisteix en tot el conjunt de molècules orgàniques presents a l'aigua en forma dissolta. Aquesta fracció es troba en totes les aigües de sistemes aquàtics naturals, tant marins com d'aigua dolça; i representa un dels majors reservoris de carboni reactiu del planeta.Degut a l'heterogeneïtat de formes químiques que conté, la matèria orgànica dissolta presenta un ventall d'interaccions amb l'ecosistema. D'una banda, té la capacitat de regular el pH i l'alcalinitat de l'aigua, així com la disponibilitat de nutrients i metalls. D'altra banda, representa una font d'energia i de carboni pels microorganismes heterotròfics, el que constitueix la via tròfica coneguda com a bucle microbià. |
Biblioteconomia | El Centre Internacional de Documentació Occitana (CIDO) fou creat a Besiers el 1975 per Paul Brousse, Robèrt Sirc, Jaume Boisgontier i Ives Roqueta, amb suport de l'ajuntament de Besiers i el president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, Jacques Blanc. La seva finalitat era constituir una biblioteca central tant de l'occità com de la cultura occitana. El 1995 va donar el seu fons bibliogràfic a la vila de Besiers. El 1999 es transformà en Centre Interregional de Desenvolupament de l'Occità (CIRDOC), establiment amb vocació d'aplegar totes les regions occitanes i mantenir contactes amb la Vall d'Aran i les Valls Occitanes. |
Informàtica | LBA és l'acrònim de Logical Block Addressing, actualment, el mètode d'adreçament més utilitzat per a discs durs i altres sistemes d'emmagatzemament secundari. |
Circ | El Festival Internacional de Teatre i Circ Ciutat d'Amposta és un festival de teatre i circ que se celebra a Amposta cada any des del 2014. Està impulsat per l'Escola de teatre i circ d'Amposta i coorganitzat amb l'ajuntament amb el suport del Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre. Pretén esdevenir un espai de referència pel teatre i el circ a les Terres de l'Ebre. Des del juny de 2016 forma part de la Plataforma d'Arts de Carrer que agrupa festivals, fires i mostres tot arreu de Catalunya.L'edició del 2016 va comptar amb set espectacles de companyies de quatre nacionalitats diferents. L'edició de 2018, amb un pressupost de 60.000 euros, que va ser la cinquena, va obrir amb una actuació de La Fura dels Baus amb 40 persones suspeses a 40 metres d'altura i incorporava instal·lacions de carrer, tallers i exhibicions de circ. |
Telecomunicacions | Un tiristor és un dispositiu electrònic d'estat sòlid, un rectificador que s'utilitza per a controlar el flux de corrent. Es tracta d'un dispositiu fonamental per al control dels circuits de potència, independentment de si són de corrent continu com de corrent altern, per això són molt utilitzats en la electrònica industrial. És un dispositiu anàleg al tiratró, un tipus de vàlvula electrònica també utilitzat per controlar el corrent, i de vegades se'l coneix com a tiratró sòlid |
Informàtica | Un xip d'ADN (de l'anglès DNA microarrays) és una superfície sòlida a la qual s'uneixen una sèrie de fragments d'ADN. Les superfícies emprades per fixar l'ADN són molt variables i poden ser vidre, plàstic i fins i tot xips de silici. Els arrays d'ADN són tècniques utilitzades per esbrinar l'expressió dels gens, monitoritzant els nivells de milers d'ells de forma simultània. La tecnologia del xip d'ADN és un desenvolupament d'una tècnica molt utilitzada en biologia molecular, el Southern blot. Amb aquesta tecnologia es pot observar de forma gairebé instantània la presència de tots els gens del genoma d'un organisme (genotipatge), de tal manera que solen ser utilitzats per identificar gens que produeixen certes malalties mitjançant la comparació dels nivells d'expressió entre cèl·lules sanes i cèl·lules que estan desenvolupant certs tipus de malalties. |
Telecomunicacions | Orange S.A. (antigament coneguda com a France Télécom S.A.) és la principal companyia de telecomunicacions a França, la tercera més gran d'Europa i una de les més grans del món. Ocupa 180.000 persones (la meitat fora de França) i té 192,7 milions de clients arreu del món (2010). El 2008 el grup va tenir uns beneficis de 53,5 mil milions d'euros. La seva seu és a la plaça d'Alleray al 15è districte de París i el seu CEO és Stéphane Richard. |
Filosofia | En la filosofia clàssica grega, arkhé (del grec ἀρχή : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arkhé va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics. L'estudi de l'arkhé girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (arkhé) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses? |
Conflictes | El sistema cristal·lí trigonal és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia. És seguit per l'estructura molecular de molts minerals, com per exemple en la turmalina o el robí. |
Arquitectura | Els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, coneguts usualment com a Premis FAD, els concedeix l'associació ArquinFAD del Foment de les Arts i del Disseny (FAD) el mes de juny i van dirigits a distingir persones, entitats o institucions que hagin presentat, abans del dia 1 de febrer, obres acabades durant l'any anterior a la península ibèrica i a les Illes Balears i Illes Canàries. Foren establerts l'any 1958 per l'arquitecte Oriol Bohigas, amb l'objectiu d'impulsar els corrents d'avantguarda i reconèixer la qualitat dels nous camins i investigacions aleshores oberts respecte als llenguatges tradicionals. |
Mitologia | L'Arca de l'Aliança (en hebreu modern: ארון הברית; en hebreu antic: אֲרוֹן הַבְּרִית; transliterat: Aron HaBrit) era un objecte sagrat de la tradició jueva, que apareix a la Bíblia; i és present igualment com objecte sagrat a l'Església Ortodoxa Etíop. |
Biblioteconomia | Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 20 de juliol del 1948) és un historiador de l'art, especialitzat en l'edat contemporània. |
Astronomia | (4688) 1980 WF és un asteroide Amor descobert el 29 de novembre de 1980 per Charles T. Kowal en l'Observatori Palomar (Califòrnia, EUA) |
Ciència militar | La reserva d'un exèrcit (o d'unes Forces Armades en general) és el conjunt d'efectius (homes, tropes) que, no formant part de l'exèrcit permanent, però comptant amb un cert grau d'instrucció militar, són mobilitzables per a ampliar les forces de l'exèrcit regular, tot complementant l'exèrcit permanent, en cas de necessitat o urgència. La reserva, juntament amb l'exèrcit permanent, constitueix l'exèrcit regular. Els membres de la reserva són coneguts com a reservistes. La majoria de reservistes són civils en edat militar; però també són reservistes aquells militars retirats per edat (però no donats de baixa), així com aquells militars que han passat a la reserva per decisió pròpia o per imposició administrativa. |
Arquitectura | Balkrishna Vithaldas Doshi (Poona, Índia, 26 d'agost de 1927) és un arquitecte indi. L'any 2018 es converteix en el primer arquitecte indi a rebre el premi Pritzker |
Televisió | Els Pioners del Demà és un Programa de TV per a nens del canal palestí Al-Aqsa TV, que pertany al partit governant Hamàs. Va tindre la seua primera transmissió el 16 d'abril de 2007 i era transmès el divendres. Va ser retirat l'11 de maig de 2007, però posteriorment va ser reemès. |
Informàtica | L'alineament múltiple de seqüències (MSA, per les sigles en anglès) es refereix al procés o resultat d’un alineament de seqüències de tres o més seqüències biològiques, generalment proteïnes, ADN o ARN. En alguns casos, es poden trobar relacions evolutives i inclús l'avantpassat comú. En cas que es vulgui inferir homologia s’ha de recórrer a l'anàlisi filogenètic. Podríem considerar que un MSA és una organització matricial d’un grup de seqüències, en la qual cada fila correspon a una seqüència diferent (per exemple, d’espècies diferents) i cada columna correspon a una posició equivalent en les seqüències. Les representacions visuals de l’alineament mostren les mutacions puntuals (un únic canvi d’aminoàcid o de nucleòtid) que apareixen com diferents caràcters en una mateixa columna, així com les insercions o delecions de fragments, conegudes com a indels, que apareixen com buits a les seqüències.Per dur a terme aquest procés s’usen algorismes computacionals per produir i analitzar els alineaments. La major part dels programes utilitzen mètodes heurístics en canvi d'optimitzacions globals, ja que trobar un alineament global per moltes seqüències és costós a nivell computacional. Per altra banda, les solucions heurístiques no et donen garanties sobre la qualitat de les mateixes i solen estar per sota de la solució òptima. |
Humor | Mim – del grec μίμος i mimus en llatí- designa tant el gènere teatral com l'actor que l'interpreta. Originat a l'antiga Grècia, el mim era un gènere teatral que representava una farsa burlesca, de vegades amb trets dramàtics i representat amb un realisme profund. Quant a la temàtica, sempre es partia d'un fet real de la vida quotidiana amb el qual, més tard, se l'acompanyava d'acudits i fins i tot amb escenes de violència, cosa que aportava cert dramatisme a l'obra. Els trets més distintius d'aquest gènere eren els següents: els mims no portaven màscara, els papers femenins eren representats per dones i hi havia tants mims com personatges eren requerits a l'obra. Són tots aquests trets els que feien del mim un gènere diferent de tots els altres gèneres teatrals nascuts a l'antiga Grècia. |
Astronomia | Numisia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -4.22 ° de latitud nord i 40.64 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 29.94 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 30 de setembre de 2011. fa referència a una verge vestal romana. |
Enginyeria | L'amperímetre de pinça o pinça amperomètrica és un dispositiu elèctric (accessori d'un multímetre o incorporat a ell) que té dues mandíbules que s'obren per permetre situar-la al voltant d'un conductor elèctric, (tancant-se mitjançant l'acció d'una molla). La inserció de la sonda permet mesurar la magnitud del corrent elèctric que passa a través del conductor sota mesura, sense haver de fer contacte físic amb ell, i sense l'inconvenient d'haver d'obrir el circuit en el qual es vol mesurar el corrent emprant un amperímetre clàssic. |
Física | Raymond Davis Jr. (Washington DC, EUA, 1914 - Brookhaven, EUA, 2006) fou un químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002. |
Filosofia | Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill. Els lectors de l'època victoriana la consideraren una obra de gran radicalitat per la seva defensa de la llibertat dels individus respecte de l'estat, tant en els aspectes morals com en els econòmics. Probablement, la idea més important introduïda per Mill en el llibre, i el fonament de la seva noció de llibertat és que "sobre si mateix, sobre el seu cos i la seva ment, l'individu és sobirà". Mill fa aquesta afirmació en contra del que anomena la tirania de la majoria, en la qual les regulacions de l'etiqueta i la moral serveixen el rol de control il·legítim i potencialment perillós. L'obra de Mill pot ser considerada una reacció al control social de la majoria en la seva època. L'anomenat principi del dany (harm principle), un dels principis de llibertat, també és definit en aquest llibre: hom pot fer el que vulgui sempre que no faci mal als altres. Totes les branques del liberalisme, així com d'altres ideologies polítiques, el consideren com un dels seus principis essencials. Tanmateix, allò en què consisteix fer mal als altres no és objecte d'unanimitat. Mill planteja en l'obra la relació dels drets individuals amb la funció i límits de l'estat. |
Geografia | Una ciutat planificada, ciutat de nova planta o localitat planificada és una ciutat creada en un terreny prèviament no urbanitzat, amb un propòsit determinat i d'acord amb un pla urbanístic global. El seu desenvolupament depèn, doncs, d'una decisió administrativa i no del moviment natural de la població.Els historiadors de l'antiguitat van deixar testimoni de la creació de ciutats de nova planta, normalment, ciutats palatines que reflectien la magnificència del monarca, ja que podia disposar d'arquitectes, mestres d'obres, capatassos, obrers i recursos econòmics. A l'Antic Egipte, Akhenaten va ordenar construir la nova ciutat d'Akhetaton (Horitzó d'Aten) a mitjans del segle XIV a. C. Una ciutat palatina de planta reticulada amb barris ordenats, que va ser abandonada després de la seva mort. La construcció de Persèpolis, capital cerimonial de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida, va ser iniciada per Darío I cap a 512 a. C. i destruïda per Alexandre el Gran. La colonització hel·lènica de les costes de la Mediterrània divulga el concepte de planejament urbà ordenat amb carrers ortogonals, el traçat hipodàmic, des del segle V a. C. a les seves noves ciutats. Segles després, la creació de ciutats de nova planta es produeix durant els processos de colonització de noves zones; també sorgeixen ciutats d'aquest tipus quan s'intenta crear un nou centre econòmic, per exemple, Glenrothes (Escòcia), Tres Cantos (Espanya), La Plata (Argentina), Cancún (Mèxic) o Ciudad Guaiana (Veneçuela), o també centres polítics. Així, moltes capitals del món són ciutats planificades: Washington DC (Estats Units), Canberra (Austràlia), Brasília (Brasil), Nova Delhi (Índia), Putrajaya (Malàisia), Belmopan (Belize), Abuja (Nigèria), Islamabad (Pakistan) o Naypyidaw (Myanmar). |
Química | La permeació és el procés amb el qual un producte químic de potencial perillositat passa a través d'un material a nivell molecular. Hi ha un tipus de permeació per separar compostos gasos (vegeu permeació gasosa). |
Cultura popular | NSFW, acrònim de Not Safe For Work ('No apte per al treball'), és un terme d'Internet emprat en àrees de discussió interactives (com ara fòrums, blogs i websites comunitàries) per a assenyalar URLs i hipervincles que poden ser sexualment explícits o contenir àudio malsonant, de manera que l'internauta pugui evitar continguts que poden ser desagradables.NSFW també s'utilitza de vegades per a assenyalar qualsevol material que produeix un so, com ara un joc o un vídeo, per tal d'advertir l'internauta que el soroll pot revelar a les persones del voltant que l'usuari està visualitzant material d'entreteniment en comptes de treballar. |
Arquitectura | La moqueta o encatifat és un element decoratiu consistent en una coberta de tela que s'enganxa sobre el sòl de l'habitatge, de l'oficina, etc. La moqueta és un revestiment tèxtil que a més d'embellir, proporciona un ambient càlid i acollidor a les habitacions en què es col·loca. Fou inventada a Dalton (Geòrgia),Existeix una gran varietat de dissenys i colors de moquetes. Entre els materials en què es fabriquen destaquen els següents:. Les fibres naturals , com la llana o el sisal. Les fibres sintètiques com la poliamida o el polipropilè. Les composicions mixtes de fibres sintètiques i naturals.Des del punt de vista de la seva col·locació, les moquetes poden adquirir-se en rotllos o en llosetes individuals. |
Biblioteconomia | El control d'autoritats, en biblioteconomia i ciències de la informació, és el procés tècnic de mantenir el control d'encapçalaments (noms, títols, col·leccions, matèries) del catàleg d'una biblioteca, mitjançant una llista d'autoritats.El control d'autoritats compleix dues funcions importants: Permet que catalogadors desambigüin noms semblants o idèntics El control d'autoritats és usat per catalogadors per disposar materials que estan lògicament relacionats, encara que es presentin de forma diferent |
Arquitectura | Un Parc de butxaca (pocket park en anglès), o mini parc, és un parc petit accessible per al públic. Els parcs de butxaca són construïts, moltes vegades, en parcel·les urbanes lliures o en petits terrenys irregulars. També poden ser creats com a component de l'ordenança d'espai públic com a requisit per als projectes arquitectònics de grans edificis. Els parcs de butxaca poden ser urbans, suburbans o rurals, situats en espai públic o en terres privades. Tot i ser majoritàriament espais per exercir activitats físiques, alguns estan pensats per ser un espai verd, a l'aire lliure, on poder seure o convertir-se en espai de joc per a infants. Es poden trobar creats al voltant d'un monument o escultura. Dins de les àrees més urbanitzades, com els centres de la ciutat, on el solar és molt car, els parcs de butxaca són l'alternativa per crear nous espais públics sense necessitar una reurbanització de gran escala. A diferència dels parcs grans, els parcs de butxaca algunes vegades es troben ballats per tal de ser tancats quan no són usats. Un estudi elaborat en Greenville, Carolina del Sud, va concloure que l'existència de parcs de butxaca poden augmentar el valor de les cases i ajuda a la millora de la vida social de les cases veïnes. |
Filosofia | S'anomena filosofia oriental un conjunt de maneres de pensar que abasten religions com l'hinduisme i el jainisme, ensenyaments com el taoisme i el budisme, les tècniques del ioga o els koan del Japó i, fins i tot, certes formes de l'islam i del cristianisme. De fet, el terme es defineix més aviat per oposició i es refereix a una agrupació geogràfica més que conceptual, considerant l'Orient en el seu sentit més ampli. Així, i dins d'aquest àmbit geogràfic, és filosofia oriental tot allò que no està dins la filosofia occidental clàssica, que comença a Grècia amb els presocràtics i que suposa un intent racional d'explicar el món. Tanmateix, d'una manera general, es pot dir que el pensament oriental té en comú considerar la raó com una via més per apropar-se a la veritat i no pas l'única. També acostuma a tenir una base oposada al dualisme, ja que considera el cosmos com un tot, incloent-hi l'ésser humà. I, potser el més característic, és un pensament que parteix del tot (sovint traduït pel "no-res") per a arribar al detall, contràriament a la visió filosòfica occidental, en què tradicionalment s'ha seguit la direcció inversa (la qual ha desembocat en el triomf de la ciència com a mètode per a trobar "la veritat"). També és destacable que en aquestes filosofies, en què l'espiritualitat és molt present, en general és inconcebible practicar-les sense un vessant pragmàtic, per mitjà d'una tècnica o en la pròpia vida quotidiana; de fet, llur pretensió és permetre l'experimentació de l'harmonia per tal d'entendre el funcionament del món i poder situar l'existència humana en el seu veritable context. Tot i així, malgrat aquests punts comuns, es poden distingir dos vessants netament diferenciats: el que genera el pensament xinès, molt pragmàtic i que impregnarà tot l'Extrem Orient, i el que sorgeix del pensament de l'Índia, molt més espiritualista. |
Psicologia | 13 (títol original en anglès: 13) és una pel·lícula estatunidenca del 2010, doblada al català i produïda pel director georgià Gela Babluani. És un remake de la seva pròpia pel·lícula 13 Tzameti estrenada el 2005. |
Llengües | El ngangela és una llengua estàndard creada d'una barreja de quatre llengües bantus relacionades que ha estat considerada una de les llengües nacionals d'Angola des del moment en què va reemplaçar el lloc oficial que tenia el mbunda. El ngangela fou creada pel missioner Emil Pearson quan va fer la traducció d'una bíblia que servís per a totes les quatre comunitats lingüístiques. El 1970 fou publicat el diccionari ngangela-anglès. Les quatre llengües mares del ngangela són llengües Chokwe-Luchazis: el luvale, el lucazi, el mbunda i el luimbi. |
Informàtica | Un lector de targetes és un dispositiu d'entrada de dades que llegeix dades d'una targeta com a suport d'emmagatzematge. Històricament, el paper o cartró targetes perforades van ser utilitzats durant es primeres dècades de la indústria dels ordinadors per emmagatzemar informació i programes per als sistemes informàtics, els quals es llegien mitjançant un lector de targetes perforades Els lectors de targetes s'han convertit ulteriorment en uns dispositius electrònics compatibles amb una targeta (normalment de plàstic o de paper), ja sigui amb codi de barres, banda magnètica, circuits integrats o qualsevol altre mitjà d'emmagatzematge. |
Informàtica | David Baker (nascut el 6 d'octubre del 1962 a Seattle, Estats Units) és un bioquímic i biòleg computacional estatunidenc que estudia mètodes per predir l'estructura tridimensional de les proteïnes. És catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington (UW), on és l'investigador en cap del Laboratori Baker, que compta amb més de 30 membres. És un investigador de l'Institut Mèdic Howard Hughes i membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. El Laboratori Baker desenvolupà l'algorisme Rosetta de predicció de l'estructura de les proteïnes ab initio, que s'ha plasmat en un projecte de computació distribuïda, Rosetta@home així com el projecte Foldit.L'objectiu d'aquests projectes és generar models estructurals de complexos proteics i cadenes polipeptídiques individuals. El grup de Baker participa en l'experiment de predicció d'estructures CASP amb mètodes ab initio, on fa servir variants assistides per humans i automatitzades del protocol Rosetta. Se l'ha reconegut pel seu rendiment. |
Química | La Normativa REACH (Registre (R), Avaluació (E), Autorització (A), de Substàncies Químiques (CH)) és el Reglament europeu relatiu al registre, avaluació, autorització i restricció de les substàncies i barreges químiques. El reglament REACH es va aprovar el 18 de desembre de 2006 i va entrar en vigor l'1 de juny de 2008, amb l'objectiu de protegir a les persones i al medi ambient. Aquesta normativa europea és de compliment obligatori per a fabricants, importadors, usuaris intermedis i distribuïdors L'aplicació del Reglament REACH es basa en diversos procediments, que s'apliquen segons la perillositat i el volum de fabricació, importació o ús de cada substància o preparat químic. Aquests procediments són el preregistre, el registre, l'avaluació, l'autorització i les restriccions. |
Pseudociència | La telecinesi és el moviment o distorsió d'objectes amb el poder de la ment, un fet considerat un engany per la majoria de la comunitat científica però que és defensat pels estudiosos de la parapsicologia. La primera menció al terme data d'un escrit de 1890 d'Alexander N. Aksakof. Originàriament, feia menció a moviments causats per éssers sobrenaturals (àngels, dimonis o esperits) però més endavant va passar a significar la modificació conscient de cossos físics sense tocar-los, només amb l'energia sortida del cervell. No hi ha cap experiment acceptat universalment que provi l'existència del fenomen, ja que les proves i observacions o bé no eren replicables o tenien mancances metodològiques que invalidaven les seves conclusions. Els psicòlegs expliquen la creença en la telecinesi per la tendència a buscar patrons explicatius de successos anormals (clustering illusion) o pel que envolta l'espectacle de la màgia, que causa una suspensió de la credulitat. La James Randi Educational Foundation ofereix un premi d'un milió de dòlars a qui pugui demostrar sense dubtes l'existència de la telecinesi o altres activitats similars, fins al moment sense atorgar. |
Jaciments paleontològics | Les Coves de Serinyà és un conjunt de jaciments prehistòrics del Paleolític mitjà i superior situats en unes coves de Serinyà, el Pla de l'Estany, que va ser descobert a mitjans del segle xx. Formen part del conjunt, la cova de l'Arbreda, Mollet I i la cova del Reclau Viver, obertes al públic i unes altres com Mollet II, Mollet III, Cova d'en Pau, Arbreda II i Cau del Roure. Les coves són el resultat per una banda, de la formació del travertí a través de la deposició de carbonat de calci de l'aigua; i per un altre, dels processos que més tard dissoldrien, amb aigua, aquest mateix travertí. El conjunt de coves prehistòriques de Serinyà es troba en el municipi de Serinyà a la comarca catalana del Pla de l'Estany. Les seves coordenades UTM són X: 479181.93 Y: 4667903.14, estan situades a una alçada de 210 msnm. Tot el conjunt ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. La cronologia del jaciment és molt àmplia i compren des del Paleolític mitjà i paleolític superior passant pel neolític antic, neolític mitjà, final, i calcolític fins al bronze final.Al llarg del paleolític fou utilitzat com a refugi per animals, per l'home de neandertal i per l'home modern. Durant el neolític fou utilitzat com a lloc d'enterraments Les restes trobades pertanyen al període del Paleolític mitjà (250.000 BP) i paleolític superior (40.000 BP-9.000 BP). Josep Maria Corominas en va iniciar les excavacions. Dins del jaciment es poden visitar la cova de Reclau Viver, la cova de l'Arbreda i la cova de Mollet. Actualment formen part del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. |
Agricultura | El corc del suro (Coraebus undatus) és una espècie de coleòpter de la família dels buprèstids molt estès a les suredes de Catalunya i de tota la península Ibèrica. Prefereix alzines sureres debilitades per falta de sòl, per la sequera o perquè creixen en pendents forts. |
Televisió | Humans (estilitzat HUM∀NS) és una sèrie de televisió britànico-estatunidenca de ciència-ficció estrenada el juny del 2015 a Channel 4 i AMC. Escrita per l'equip britànic format per Sam Vincent i Jonathan Brackley i basada en la premiada sèrie sueca Real Humans, la sèrie explora l'impacte emocional de difuminar la línia entre els humans i les màquines. La sèrie és una producció conjunta d'AMC, Channel 4 i Kudos. |
Arquitectura | El títol d'Arquitecte del Poble de l'URSS (en rus Народный архитектор СССР, Narodni arkhitèktor SSSR) va ser un títol de distinció soviètic creat per Leonid Bréjnev el 12 d'agost de 1967. Era atorgat per la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS. La seva atribució era feta pel Comitè Estatal de la Construcció de l'URSS, així com per la direcció del Sindicat d'Arquitectes de l'URSS. La denegació de la seva concessió només podia realitzar-se pel Soviet Suprem de l'URSS. Als nomenats "Arquitectes del Poble de l'URSS" se'ls concedia el diploma de la Presidència del Soviet Suprem, així com la insígnia i el certificat corresponents. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1990, mitjançant Decret de la Presidència de la Federació Russa, s'establí el títol d'Arquitecte Meritori de la Federació Russa. Era atorgada pels mèrits especials en el desenvolupament de l'arquitectura soviètica, l'activitat creativa destacada en el camp de l'urbanisme, en la creació dels moderns complexes civils, industrials i rurals, els edificis i les construccions que haguessin rebut el reconeixement nacional. La insígnia penja a la dreta del pit, i s'instal·la pel damunt de la resta de títols i ordes, al costat de la insígnia d'Heroi de la Unió Soviètica. |
Sociologia | La teoria de l'equitat se centra en determinar si la distribució de recursos és justa per a l'individu respecte als altres. L'equitat es mesura comparant la proporció de contribucions (o costos) i beneficis (o recompenses) per cada persona. Considerada una de les teories de justícia, la teoria de l'equitat va desenvolupar-se als anys 60 per J. Stacy Adams, un psicòleg conductista, que va afirmar que els treballadors busquen mantenir l'equitat entre el que aporten a una feina i els resultats que en reben, i resultats dels altres (Adams, 1963). La creença és que les persones valoren el tracte just, que els motiva a mantenir l'equitat amb les relacions amb els companys i organització. L'estructura d'equitat a la feina es basa en la proporció d'entrades i resultats, on les entrades són les contribucions a fer pel treballador per l'organització. |
Lingüística | Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes. |
Química | L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals. Correspon a la unió d'ions de signe oposat per atracció electroestàtica i sempre ve format per un metall (catió) i un no-metall (anió). Quan en l'enllaç iònic apareix aquesta força electroestàtica les substàncies que hi intervenen no formen molècules sinó que constitueixen xarxes cristal·lines iòniques formades per un gran nombre d'anions i cations. La unió entre ions amb càrregues elèctriques oposades constitueix l'enllaç iònic. L'enllaç iònic només es forma quan la diferència d'electronegativitat entre els elements que el componen és elevada, ja que si s'enllacen elements de caràcter metàl·lic amb electronegativitats semblants es produeix un enllaç metàl·lic i els elements no metàl·lics s'uneixen amb enllaços covalents. Les propietats de les substàncies iòniques són les següents: Tenen punts de fusió i ebullició elevats Són durs i fràgils No condueixen el corrent elèctric en estat sòlid, però sí quan es fonen o es dissolen. Són solubles en aigua. Són sòlids a temperatura ordinària. Si els ions de la mateixa càrrega queden a prop, es repel·leixen. Aquesta és la causa que els sòlids iònics es trenquin fàcilment.Els cristalls iònics són fràgils, es trenquen fàcilment: si es fan lliscar unes capes de cristall sobre unes altres, queden a prop ions de la mateixa càrrega, la qual cosa fa que el cristall es trenqui per repulsió electroestàtica. |
Informàtica | LXC (Linux Containers) és una tecnologia de virtualizació en el nivell de sistema operatiu (SO) per a Linux. OpenVZ permet que un servidor físic executi múltiples instàncies de sistemes operatius aïllats, coneguts com a Servidors Privats Virtuals (SPV o VPS en anglès) o Entorns Virtuals (EV). LXC no proveeix d'una màquina virtual, més aviat proveeix d'un entorn virtual que té el seu propi espai de processos i xarxes. És similar a altres tecnologies de virtualizació al nivell de SO com OpenVZ i Linux-VServer, així mateix s'assembla a altres eines de sistemes operatius com FreeBSD jail i Solaris Containers. LXC es basa en la funcionalitat de cgroups del Linux que està disponible des de la versió 2.6.29, desenvolupada com a part de LXC. També es basa en altres funcionalitats d'aïllament d'espai de nombres, que van ser desenvolupades i integrades dins de la línia principal del nucli de Linux. |
Història | Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronològic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle xiii originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i més coneguda, els governants del Ducat de Milà entre 1277 i 1447. Qualsevol vincle entre les dues famílies de Pisa/Gallura i Milà encara no s'ha demostrat. |
Ecologia | L'Ecologia microbiana és la branca de la biologia que estudia la relació dels microorganismes entre ells i amb el seu ambient. Concerneix els tres dominis essencials de vida - Eucariota, Archaea, i Eubacteri - així com els virus. Els microorganismes, per la seva omnipresència, causen impacte en la biosfera sencera. Són presents en virtualment tots els ambients del nostre planeta, incloent-hi alguns dels més extrems, des de llacs àcids a l'oceà més profund, i des d'ambients congelats fins a xemeneies hidrotermals. Els microbis, especialment els bacteris, sovint participen en relacions simbiòtiques (tant positives com negatives) amb altres organismes, i aquestes relacions afecten l'ecosistema. Un exemple d'aquestes simbiosis fonamentals són els cloroplasts, que permeten als eucariotes fotosintètics dur a terme la fotosíntesi. Es considera que els cloroplasts són cianobacteris endosimbionts, un grup de bacteris dels quals es creu que són l'origen de la fotosíntesi aeròbica. Algunes teories manifesten que aquesta invenció coincideix amb un canvi essencial en l'atmosfera de la terra primigènia, des d'una atmosfera que reductora fins a una atmosfera rica en oxigen. Són el nucli de tots els ecosistemes, però el seu paper és cabdal en zones on no hi pot arribar la llum i on la fotosíntesi no pot ser el mitjà bàsic d'obtenir energia. En aquestes zones, els microbis quimiosintètics proporcionen energia i carboni a la resta d'organismes. Uns altres microbis són descomponedors, amb l'habilitat per obtenir nutrient a partir de productes de rebuig d'altres organismes. Aquests microbis juguen un paper vital en els cicles biogeoquímics. El cicle del nitrogen, el cicle del fòsfor i el cicle del carboni depenen tots de microorganismes en un mode o un altre. Per exemple, el nitrogen que constitueix un 78% per l'atmosfera del planeta és "indigerible" per a la majoria dels organismes, i el flux de nitrogen a la biosfera depèn d'un procés microbià anomenat fixació. A causa de l'alta taxa de transferència horitzontal de gens dintre la comunitat microbiana l'ecologia microbiana és també de gran importància en estudis sobre evolució. |
Física | El Teorema d'Earnshaw estableix que un conjunt de càrregues puntuals no es pot mantenir en un estat d'equilibri mecànic estacionari exclusivament per la interacció electroestàtica de les càrregues. Aquest teorema va ser provat per primera vegada pel matemàtic britànic Samuel Earnshaw el 1842. En general fa referència als camps magnètics però, originalment, es va aplicar als camps electroestàtics. S'aplica a les forces de la llei de la inversa del quadrat (forces elèctrica i gravitacional) i, també, a les forces de camp magnètic de materials magnètics i paramagnètics o qualsevol combinació d'aquests (però no als materials diamagnètics). |
Biotecnologia | El lliurament de gens és el procés d'introducció de material genètic estrany, com ara ADN o ARN, a les cèl·lules hostes. El lliurament de gens ha d'arribar al genoma de la cèl·lula hoste per induir l'expressió gènica. Un lliurament de gens amb èxit requereix que el lliurament de gens estranys es mantingui estable dins de la cèl·lula hoste i es pugui integrar al genoma o replicar-lo independentment. Això requereix que es sintetitzi ADN estrany com a part d'un vector, dissenyat per entrar a la cèl·lula hoste desitjada i lliurar el transgè al genoma d'aquesta cèl·lula. Els vectors utilitzats com a mètode per al lliurament de gens es poden dividir en dues categories, virus recombinants i vectors sintètics (virals i no virals). En eucariotes multicel·lulars complexos (més específicament els weissmanistes ), si el transgè s'incorpora a les cèl·lules germinals de l'hoste, la cèl·lula hoste resultant pot passar el transgèn a la seva descendència. Si el transgè s'incorpora a les cèl·lules somàtiques, el transgèn romandrà amb la línia cel·lular somàtica i, per tant, el seu organisme hoste.El lliurament de gens és un pas necessari en la teràpia gènica per a la introducció o silenci d'un gen per promoure un resultat terapèutic en pacients i també té aplicacions en la modificació genètica dels cultius. Hi ha molts mètodes diferents de distribució de gens per a diversos tipus de cèl·lules i teixits. |
Periodisme | Wipo de Borgonya (990/1000 - després de 1048), també conegut com a Wippo, va ser un sacerdot, capellà de la cort, i poeta i biògraf que va néixer a l'àrea de parla alemanya de la Borgonya a l'alta edat mitjana.Va rebre educació en els clàssics i va arribar a l'Alemanya de l'emperador Enric II i fou present en l'elecció de Conrad II, del qual fou el seu capellà de cort, acompanyant-lo en les expedicions contra la Borgonya, el 1033, i els eslaus, el 1035. Escriví la seva biografia en forma de crònica, Gesta Chuonradi II imperatoris ('Fets de l'Emperador Conrad II'), presentant el seu treball al fill de Conrad, Enric III el Negre, en 1046, no gaire després que aquest va ser coronat.Entre els seus altres escrits coneguts destaquen la col·lecció de màximes, Proverbia (escrit en 1027 o 1028) i el Tetralogus Heinrici en rima d'hexàmetre (1040), un panegíric de l'emperador barrejat amb sinceres exhortacions, posant l'accent en què el dret i la llei són els fonaments reals del tron. Va escriure un lament en llatí sobre la mort de Conrad, i es creu va ser l'autor de la famosa seqüència de Pasqua, Victimae paschali laudes. |
Jocs | Saló recreatiu o centre d'oci, entre altres. És el lloc on es troben un conjunt de màquines o jocs, en els quals a canvi d'una determinada quantitat de diners s'obté un temps de joc. Els jocs poden ser de tipus: electrònic, electromecànic o manual. Electrònics: són aparells similars a un ordinador en els quals el joc transcorre en una pantalla i el maneig del joc s'efectua normalment mitjançant una maneta de jocs i botons. Són els dits videojocs de saló o arcades Electromecànics: tenen part mecànica i part elèctrica. Normalment la part elèctrica es basa en electroimants. L'exemple més conegut d'ells és el Pinball. Manuals: són aparells en els quals se mesura l'habilitat del jugador, normalment competint amb altres. Per exemple el futbolí, billar (pool), bowling (pista de bitlles), dards, etc. |
Geologia | Cueva de los Tayos (en espanyol), la «Gruta de les guacharo de les cavernes», és una gruta natural situada sobre el vessant oriental de la serralada dels Andes, a la província de Morona-Santiago a Equador. Sovint és anomenada Cueva de los Tayos de Coangos (el Río Coangos que es troba a proximitat), probablement per distingir-la de les altres grutes a Guacharo de les cavernes amb noms similars. |
Geografia | Piri Reis (Pīrī Re’īs), abans Hājjī Mehmet, fou un almirall, mariner i cartògraf turc otomà, nascut a Gal·lípoli cap al 1470 i decapitat a Egipte el 1554. Deixeble i nebot de Kemal Reis, va començar a aprendre a navegar a dotze anys. Fou un home de gran cultura que parlava, a més del turc, l'àrab, el grec, el castellà i el portuguès. Participà en nombroses guerres contra la república de Venècia entre 1499 i 1502, a més d'altres contra de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i els mamelucs d'Egipte (1523). Assetjà Gibraltar per ordre del soldà otomà, però acabà per acceptar un suborn que li oferiren els assetjats. El governador d'Egipte, Alí Bajà, ho va saber i li requerí explicacions; davant la seva negativa, va ser detingut i condemnat a mort. Tenia més de 80 anys. La seva obra més important fou Kitab-i Bahriye ("Llibre de les Matèries Marines"), un atles nàutic que integra el famós Mapa de Piri Reis, dedicat al soldà Solimà el Magnífic el 1525, recuperat el 1929 i conservat actualment al Museu del Palau de Topkapı a Istanbul. En l'actualitat el seu mapa dels contorns orientals de l'Amèrica del Sud constitueix una icona nacional a Turquia i apareix al revers dels bitllets de deu milions de lires. Suposadament fou dibuixada d'acord amb navegants europeus (potser Colom). Reis va dibuixar un segon mapamundi el 1528, del qual només se'n conserva el fragment corresponent a les costes de l'Amèrica Central i del Nord, que va actualitzar la informació del primer a partir de mapes portuguesos, ja que incloïa els descobriments de Gaspar Corte-Real. Ja hi apareixia la península de Florida i Cuba hi tenia forma d'illa. |
Protestes | La crisi constitucional espanyola de 2017 es refereix al conflicte polític i judicial entre el Govern Espanyol i la Generalitat de Catalunya per la preparació, l'organització i la crida al referèndum sobre la independència de Catalunya durant l'estiu i la tardor de 2017. Aquesta crisi va començar just després de l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la que es coneix com a Llei del Referèndum el 12 de setembre, quan el Tribunal Constitucional va suspendre-la en acceptar el recurs del 8 de setembre del govern espanyol de Mariano Rajoy. Aquesta admissió a tràmit i la suspensió de la llei van anar acompanyades de la suspensió de la llei de transitorietat jurídica i l'acceptació de la petició per tal que el Tribunal advertís més de 1.000 persones del fet que no podien col·laborar amb el referèndum. Aquests avisos incloïen tots els 947 alcaldes catalans i diversos alts càrrecs i directors generals. La resposta del president de la Generalitat Carles Puigdemont va ser la declaració que cap dels tribunals espanyols podrien evitar el referèndum de l'1 d'octubre i que els preparatius continuaven tirant endavant. |
Enginyeria | Un velocímetre és un instrument que mesura el valor de la velocitat instantània d'un vehicle. |
Jocs | Homebrew de Nintendo DS són les aplicacions informàtiques realitzades per aficionats de plataformes de videojocs de Nintendo DS. En altres paraules, plataformes de videojocs que no són típicament programables per usuaris o que fan servir sistemes d'emmagatzemament de Nintendo DS. El terme "homebrew" té relació amb el Homebrew Computer Club. |
Esoterisme | Sílsila (de l'àrab سلسلة, silsila, ‘cadena’, ‘successió’) és un terme islàmic utilitzat sobretot pels sufís per referir-se a la cadena iniciàtica que uneix un mestre amb un altre mestre fins a arribar al profeta Mahoma. Aquesta cadena es transmet únicament a través d'una relació espiritual. Segons el sufisme, el vincle espiritual és més proper, més fort que el vincle de sang, perquè l'ànima constitueix la realitat de l'individu: l'home existeix perquè posseeix una ànima. D'altra banda, el guia espiritual és un guia permanent, justament perquè les ànimes són lligades, independentment del temps i de l'espai. És per això què l'acció de lligar-se a un guia espiritual és primordial i servir-lo passa abans de tota altra cosa. |
Geografia | El Parc Natural de la Serra Irta és una zona protegida que abasta la Serra d'Irta, situada al Baix Maestrat entre Alcossebre al sud i Peníscola al nord. |
Robòtica | ASIMO és un robot humanoide creat per Honda, introduït el 2000, va ser creat per ser una ajuda a la gent. Pel que sembla, la semblança amb el nom d'Isaac Asimov no és més que una coincidència. Amb aspiracions d'ajudar les persones que no tenen una plena mobilitat, ASIMO s'utilitza per animar els joves a estudiar ciències i matemàtiques. En 130 cm d'alçada i 54 kg, ASIMO ha estat dissenyat per operar en entorns del món real, amb la capacitat de caminar o córrer en dos peus a velocitats de fins a 6 km / h. Als EUA, ASIMO és part de l'atracció a Disneyland Innoventions i ha estat presentat en una 15 minuts d'espectacle anomenat "Di" hola "a ASIMO d'Honda" des de juny de 2005. El robot ha fet aparicions públiques en tot el món, incloent-hi el Consumer Electronics Show (CES), el Museu Miraikan i Honda Collection Hall al Japó i el festival Ars Electronica a Àustria. Model de P3 comparat amb ASIMO Honda va començar el desenvolupament de robots humanoides en la dècada de 1980, incloent-hi diversos prototips que van precedir a ASIMO. Va ser objectiu de la companyia per crear un robot que camina, que no només podria adaptar-se i interaccionar en les situacions humanes, sinó també millorar la qualitat de vida. El E0 ser el primer a bípedes (dues potes) model produït com a part de la sèrie E d'Honda, que era una línia experimental de principis dels robots humanoides creats entre 1986 i 1993.Això va ser seguit per la sèrie de robots Honda P produïts a partir de 1993 a 1997, que va incloure el primer autoregulació, robot humanoide caminant amb els moviments cel·lulars. La investigació duta a terme a la E-i P-sèries portar a la creació d'ASIMO. El desenvolupament va començar en Wako Centre Fonamental d'Honda d'Investigacions Tècniques al Japó el 1999 i ASIMO es va donar a conèixer l'octubre de 2000. A diferència dels seus predecessors, ASIMO va ser el primer a incorporar el control de predir el moviment, el que permet una major flexibilitat articular i una més suau, el moviment més humà, com caminar. Introduït l'any 2000, la primera versió de ASIMO ha estat dissenyat per funcionar en un ésser humà medi ambient, cosa que li permetria ajudar millor a les persones en situacions del món real.Des de llavors, diversos models actualitzats s'han produït per millorar les seves capacitats originals de dur a terme tasques de mobilitat d'assistència. Un nou ASIMO es va introduir el 2005, amb un augment de la velocitat corrent a 3,7 quilòmetres per hora, que és el doble de ràpid que el robot original. ASIMO va caure durant un intent de pujar les escales en una presentació a Tòquio el desembre de 2006, però un mes més tard, ASIMO demostrat tasques com ara expulsar una pilota de futbol, córrer i pujar i baixar unes escales al Consumer Electronics Show a Las Vegas, Nevada. El 2007, les tecnologies d'Honda actualització ASIMO d'intel·ligència, el que permet múltiples robots ASIMO per treballar junts en la coordinació. Aquesta versió també va introduir la possibilitat d'un pas al costat quan els éssers humans s'acosten al robot i la possibilitat de tornar a la seva unitat de càrrega en detectar nivells baixos de bateria. |
Sociologia | Res sobre nosaltres sense nosaltres (en llatí: Nihil de nobis, sine nobis) és un eslògan que comunica la idea que cap representant no ha de decidir cap política sense la participació completa i directa dels membres del grup o grups afectats per aquesta política. Això implica grups nacionals, ètnics, amb discapacitat o altres grups que sovint es consideren marginats d'oportunitats polítiques, socials i econòmiques. La dita té els seus orígens en les tradicions polítiques de l'Europa Central. Va ser el lema polític que va ajudar a establir, i traduït vagament al llatí, el nom de la llei constitucional de 1505 de Polònia, Nihil novi, que va transferir per primera vegada l'autoritat governadora del monarca al parlament. Posteriorment, es va convertir en un pseudònim de normes democràtiques. En aquest ús, és molt semblant a una de les consignes més conegudes de la Guerra de la Independència dels Estats Units, «No hi ha taxació sense representació». També és un principi de la llei hongaresa i de la política exterior, i va ser una pedra angular de la política exterior d'entreguerres de Polònia.El terme en la seva forma anglesa (Nothing About Us Without Us) va començar a utilitzar-se en l'activisme dels drets dels discapacitats durant la dècada del 1990. James Charlton relata que va escoltar per primera vegada el terme utilitzat en les converses dels activistes sud-africans pels drets dels discapacitats, Michael Masutha i William Rowland, que alhora havien sentit la frase utilitzada per un activista sense nom de l'Europa de l'Est en una conferència internacional sobre drets de discapacitat internacional. El 1998, Charlton va utilitzar la dita com a títol d'un llibre sobre els drets dels discapacitats. L'activista pels drets dels discapacitats David Werner va usar el mateix títol per a un altre llibre, també publicat el 1998.Des d'aleshores, la dita s'ha traslladar del moviment dels drets dels discapacitats cap a altres grups d'interès, identitats polítiques i moviments populistes. |
Arqueologia | El Museu de Troia és un dels museus de Turquia. És al jaciment arqueològic de Troia. Fou inaugurat al març de 2018 i començà a rebre visitants a l'octubre d'aquest any. |
Psicologia | Cor de mitjanit (títol original: Heart of Midnight) és una pel·lícula de 1988, escrita i dirigida per Matthew Chapman i protagonitzada per Jennifer Jason Leigh. La història se centra en una jove amb un passat problemàtic que té problemes per afrontar la realitat del seu nou entorn. La música original va ser composta per Yanni i és un dels seus primers enregistraments importants. Ha estat doblada al català |
Ètica | El dret a la llibertat d'associació és el dret individual a reunir-se amb altres persones i expressar, defensar i dedicar-se de forma col·lectiva interessos o causes comunes. El dret a associar-se lliurement ha estat inclòs en diverses constitucions estatals i tractats de drets humans. Entre molts d'altres, la Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units, la Carta Canadenca dels Drets i Llibertats i la Convenció Europea de Drets Humans. En el sentit del dret a l'organització per part dels treballadors també està reconeguda a la Declaració Universal dels Drets Humans i les convencions de l'Organització Internacional del Treball, que especifiquen així mateix la protecció dels convenis col·lectius. De vegades es fa servir el terme "llibertat d'associació" per evocar el sentit de llibertat d'assemblea. En particular, aquest darrer terme es fa servir en un context polític tot i que, depenent de qui el faci servir, el seu sentit pot anar estretament lligat. Històricament, no ha estat un dret reconegut fins dates força properes en el temps. En el cas de França i Espanya, no fou reconeguts fins a les darreries del segle xix, en el qual es va atorgar protagonisme a les llibertats mercantils abans que no pas la d'associació. La Revolució Francesa no l'inclogué per tal de no fomentar entitats que es poguessin interpretar de manera separada entre l'individu i l'Estat. Actualment és una llibertat reconeguda internacionalment i recollida a la Declaració Universal dels Drets Humans, si bé alguns països fan servir una formulació negativa en la seva descripció.Actualment, a Espanya està reconegut en l'article 22 de la Constitució espanyola de 1978, si bé en són excloses les instàncies de grups que persegueixen finalitats considerades delictives o que fan servir mitjans il·legals, alhora que són prohibides les associacions secretes i els grups paramilitars. Les associacions han d'estar inscrites en un registre a efectes de publicitat. |
Agricultura | Un pou és un orifici vertical excavat o perforat a la terra. Generalment de forma cilíndrica, se n'acostumen a assegurar les parets amb pedra, ciment o fusta perquè no s'ensorri. Per evitar accidents o l'entrada de cossos estranys, normalment es protegeix l'obertura amb un brocal o barana que l'envolta. Alguns pous s'excaven fins a una profunditat suficient per aconseguir el que es busca, com una reserva d'aigua subterrània o matèries com el petroli (pou petrolífer). Antigament es feien pous per acumular neu, anomenats pous de glaç o neveres. Un avenc és un pou o cova vertical natural. En un riu, un pou és un lloc de més profunditat que la resta de la llera.El forat, excavació o túnel vertical, es sol construir amb desenvolupament i forma cilíndrica -en la majoria dels casos-, se solen assegurar les seves parets amb maó, pedra, ciment o fusta, per evitar el seu deteriorament i ensorrament, que podrien causar el tapament del pou. |
Llocs ficticis | Gallifrey és un planeta fictici en la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who, que és el planeta natal del Doctor i dels Senyors del Temps. Suposadament, està localitzat a la constel·lació de Kasterborous, a les coordenades galàctiques 10-0-11-0-0 i a més de 250 milions d'anys llum de distància de la terra, com s'explica a la pel·lícula de 1996 Dr Who: La pel·lícula. Això el posaria fora de la nostra Via Làctia, que només té uns 80 o 100 mil anys llum de diàmetre. Un emissari dels Senyors del temps va indicar que havia viatjat 29.000 anys llum, cosa que el porta a pensar que aquesta era la distància fins al planeta natal dels Senyors del temps, tot i que generalment es pren com bàsica la xifra determinada a la pel·lícula. Al final de l'especial El dia del Doctor es revela que el planeta fou congelat en el temps i relegat a un univers secundari. Durant la primera dècada de la sèrie de televisió, el nom del planeta del Doctor no va ser revelat, encara que en realitat ho mostressin per primera vegada en els Simulacres de combat (1969), durant el judici del Segon doctor. Finalment el nom apareix per primera vegada al capítol El temps del Guerrer (1973). El Tercer Doctor fou interrogat a punta de pistola per Linx, de l'espècie Sontaran. Quan aquest se'n va donar compte que si fos humà no tindria coneixement d'ells li preguntà: "Quin és el vostre planeta nadiu?" La resposta del Doctor fou: "Gallifrey. Sóc un Senyor del Temps." La posició de Gallifrey a la sèrie moderna (a partir de 2005 en endavant i del novè doctor) s'anà comentant durant les tres primeres temporades modernes. A la primera, s'assenyala que Gallifrey fou destruït juntament a l'imperi Dalek pel Doctor durant la Guerra del temps. Amb tot, no s'anomena el planeta fins a l'especial nadalenc de 2006 La núvia fugitiva. Les imatges del planeta apareixen a un flashback del capítol de la tercera temporada El so dels tambors i va tenir un paper important durant La fi del temps (2009-2010). També apareix a l'episodi El nom del Doctor (2013) i El dia del Doctor (2013). |
Filosofia | Divini Illius Magistri (inici en llatí de la frase que diu «En ser el representant a la Terra d'Aquell Mestre Diví…) és una encíclica escrita pel papa Pius XI, promulgada el 31 de desembre de 1929 sobre el tema de l'educació i l'escolarització. Defineix l'educació com la col·laboració harmònica entre tres entitats, dues de «naturals», la família i la societat civil, i la tercera d'ordre «sobrenatural», l'Església. |
Estris | El matràs de coll de cigne és un aparell inventat per Louis Pasteur al segle xix. Pasteur que volia demostrar amb aquell invent que els brous, sopes, purés… es podrien per culpa dels microorganismes que hi queien, així que va idear el matràs de coll de cigne perquè el seu mecanisme impedia que els microorganismes poguessin entrar dins i generessin la putrefacció. Pasteur va posar damunt d'una taula dos matrassos, tots dos amb el mateix brou, però un dels matrassos es va trencar, fet que va facilitar l'aparició de microorganismes. Al cap d'unes hores va veure que el contingut del matràs trencat estava podrit i el del matràs no trencat encara no; el matràs no trencat es podriria igual, però tardaria molt més a fer-ho. |
Art | Corvetto Artweek és una mostra d'art contemporani que té lloc anualment a Milà al barri de Corvetto a prop del museu d'art Fondazione Prada. |
Ciències de la salut | L'agudesa visual o agudea visual és la característica de la visió que determina la capacitat de detectar, discriminar i reconèixer objectes sobre un fons. La major agudesa visual l’aconseguim amb la visió central, és a dir, quan fixem la imatge que estem mirant just al centre de la màcula (la fòvea). La part de la imatge que no cau sobre la màcula s’anomena visió perifèrica, i no és nítida. Es basa en els següents fonaments: Capacitat de determinar un objecte sobre un fons (mínim distingible). Capacitat de determinar dos punts o línies separats (mínim separable). Capacitat de distingir l'orientació d'un símbol (mínim llegible de sensació). Capacitat de reconèixer lletres o números (mínim llegible veritable). Aquest és important per disminuir al mínim els requeriments cognitius i motors.En òptica optomètrica, per calcular l'agudesa visual d'un pacient el que es fa és sotmetre-ho a un examen en el qual haurà de superar diferents proves visuals. Aquestes es divideixen en dos grans grups: aquelles que tenen en compte la visió de lluny i les que valoren la visió de prop. La màxima agudesa visual central es basa en el concepte anatòmic de separació mínima entre dos punts. Si cada punt estimula un receptor diferent, i aquests receptors no són consecutius, els veurem separats (si els receptors estan junts, els punts es veuran units). Per a la majoria de la gent, aquesta capacitat, anomenada separació mínima, correspon a un angle d’un minut. Els optotips són taules amb lletres, números i/o figures en diferents mides, que serveixen per avaluar l’agudesa visual i la visió dels colors. Per dissenyar-los, s’utilitza aquest concepte de separació mínima. Hi ha diversos paràmetres que hem de tenir en compte a l’hora d’escollir l’optotip a utilitzar, com per exemple el grau d’alfabetització del pacient. El més utilitzat avui en dia és la prova de Snellen. |
Física | El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol. La constant d'Avogadro es pot aplicar a qualsevol entitat elemental: àtoms, molècules, ions, electrons, protons, neutrons, altres partícules, grups d'àtoms, etc. Correspon al nombre d'àtoms o molècules necessari per aplegar una massa o quantitat de matèria equivalent a la massa atòmica relativa o molecular en grams d'aquest material. Per exemple, la massa atòmica relativa del ferro és 55,847; per tant, NA àtoms de ferro tenen una massa de 55,847 grams. El nom de nombre d'Avogadro fou emprat per primer cop en un article del 1909 per part del físic francès Jean Perrin (1870–1942) en el qual el determinava a partir d'unes mesures experimentals del moviment brownià basant-se en una teoria del 1905 del físic alemany Albert Einstein (1879–1955), i en record del científic italià Amedeo Avogadro (1776–1856).La constant d'Avogadro permet establir balanços detallats en els càlculs basats en equacions químiques, a partir de la seva relació amb la unitat de quantitat de substància, el mol: 1 m o l = { N A } particules {\textstyle 1\;\mathrm {mol} =\{N_{\rm {A}}\}\;{\text{particules}}} . És un factor que permet convertir quantitats microscòpiques en quantitats macroscòpiques tant a l'electromagnetisme com a la termodinàmica. Així relaciona la càrrega de l'electró, e {\textstyle e} , microscòpica, amb la càrrega elèctrica macroscòpica mitjançant la relació F = N A ⋅ e {\textstyle F=N_{\rm {A}}\cdot e} , on F {\textstyle F} és la constant de Faraday, connecta la termodinàmica estadística amb la termodinàmica a través de l'expressió R = N A ⋅ k B {\textstyle R=N_{\rm {A}}\cdot k_{\rm {B}}} , on R {\textstyle R} és la constant dels gasos i k B {\textstyle k_{\rm {B}}} la constant de Boltzmann. La constant molar de Planck N A ⋅ h {\textstyle N_{\rm {A}}\cdot h} es pot determinar fàcilment per mesura de la constant de Rydberg R ∞ = α 2 ⋅ M e ⋅ c / ( 2 ⋅ N A ⋅ h ) {\textstyle R_{\infty }=\alpha ^{2}\cdot M_{\rm {e}}\cdot c/(2\cdot N_{\rm {A}}\cdot h)} on α {\textstyle \alpha } és la constant d'estructura fina, M e {\textstyle M_{\rm {e}}} és la massa molar de l'electró, c {\textstyle c} la velocitat de la llum i h {\textstyle h} la constant de Planck, per tant la mesura precisa de la constant d'Avogadro permet determinar amb precisió la constant de Planck. |
Química | Es defineix com moment dipolar químic (μ) a la mida de la intensitat de la força d'atracció entre dos àtoms, és l'expressió de l'asimetria de la càrrega elèctrica en un enllaç químic. Està definit com el producte entre la distància "d" que separa a les càrregues (longitud de l'enllaç) i el valor de les càrregues iguals i oposades en un enllaç químic: μ = q d {\displaystyle {\boldsymbol {\mu }}\,=q\,\mathbf {d} } Usualment es troba expressat en Debyes (1 D = 1 A. 1 ues). El valor de q pot interpretar-se com el grau de compartició de la càrrega, és a dir, segons les diferències d'electronegativitat, que percentatge (100q) de la càrrega compartida per l'enllaç covalent està desplaçada cap a la càrrega en qüestió. Dit d'una altra manera, q representa la part d'un electró que està essent "sentida" de més o de menys por les càrregues en qüestió. |
Filosofia | El món de Sofia (en noruec, Sofies verden, títol original de l'obra), de Jostein Gaarder, és una novel·la que parla del desenvolupament històric de la filosofia en el món occidental. Fou publicada per primer cop l'any 1991. És la novel·la més coneguda escrita per Jostein Gaarder. Es va convertir en un autèntic best-seller, no només a Europa sinó també a tot el món: fou traduïda a 54 idiomes. Usant com a pretext una trama novel·lesca, l'autor fa una guia bàsica sobre la filosofia occidental. Aquesta novel·la, després, va ser feta pel·lícula (també titulada El món de Sofia) el 1999, dirigida per Erik Gustavson, també noruec. |
Sociologia | Emprenedor és una persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial. La paraula prové del llatí prendere. Era usada en documents del Consolat de Mar com acordar o iniciar. |
Història | Juan Pablo Fusi Aizpurúa (Sant Sebastià, 1945) és un historiador basc, centrat fonamentalment en la història d'Espanya contemporània i, especialment, sobre el País Basc i els nacionalismes. |
Història | El càrrec d'Alcalde de Tebes va ser un càrrec funcionarial de l'antic Egipte, que es va establir a partir de l'Imperi Nou. |
Informàtica | En computació, la formiga de Langton és una màquina de Turing bidimensional amb un conjunt de normes molt simple, que tot i això dona lloc a comportaments emergents complexes. La formiga de Langton clàssica opera sobre una graella espacial quadrada, en la que cada cel·la pot tenir un de dos estats (blanca o negra). Va ser inventada per Chris Langton l'any 1986 i la seva universalitat va ser demostrada l'any 2000. La idea ha estat generalitzada de diverses maneres, entre elles turmites que agreguen més estats, normes per afegir més colors, graelles tridimensionals o finites, entre d'altres. |
Mitologia | El gall d'or és una òpera en tres actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladímir Belski, basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin. S'estrenà al Teatre Solodovnikov de Moscou el 24 d'octubre de 1909. Fou l'última de les òperes de Rimski-Kórsakov. Basada en un conte, és una sàtira hàbilment disfressada de la corrupta cort del tsar Nicolau II i els seus incompetents caps militars. L'òpera fou víctima de la censura i la pugna del músic abans de la seva estrena el 1907. |
Biblioteconomia | European Navigator (ENA) va ser l'antic nom de la biblioteca digital de la història de la integració europea i les institucions relacionades. El projecte de recerca està ara en línia a www.cvce.eu, un lloc web dedicat als estudis sobre la integració europea. El projecte fou desenvolupat pel CVCE (Centre Virtuel de la Connaissance sur l'Europe), una empresa pública amb seu a Luxemburg que és recolzada activament pel Ministeri de Cultura, Ensenyament Superior i Recerca. La pàgina web està disponible en anglès i francès, encara que alguns documents estan disponibles en altres idiomes. |
Aeronàutica | Un centre de connexions o també anomenat hub és un aeroport en el qual una aerolínia utilitza com un punt de partida per operar els seus vols. La paraula hub prové de l'anglès hub and spoke, el qual fa referència a un model de transport aeri equivalent als radis d'una roda de bicicleta: tots els moviments dels radis tenen relació amb el centre; és a dir, totes les freqüències que opera l'aerolínia parteixen des d'un aeroport, el qual tenen en comú totes les seves línies. Algunes aerolínies utilitzen un sol centre de connexions tot i que, moltes companyies utilitzen diferents aeroports. Normalment aquests mateixos aeroports utilitzats com a hubs per al transport de passatgers, ho solen ser també per al transport de mercaderies de la mateixa aerolínia. Alguns exemples serien: Aeroport de Barcelona - el Prat utilitzat per Vueling Aeroport Internacional de Singapur-Changi utilitzat per Singapore Airlines Aeroport Internacional Ministro Pistarini utilitzat per Aerolíneas Argentinas Aeroport de Frankfurt utitlitzat per Lufthansa Aeroport de Madrid-Barajas utilitzat per Iberia Aeroport Internacional Lester B. Pearson utilitzat per Air Canada Aeroport de París-Charles de Gaulle utilitzat per Air France Aeroport Internacional John F. Kennedy utilitzat per American Airlines Aeroport d'Amsterdam-Schiphol utilitzat per KLM Aeroport Internacional Atatürk utilitzat per Turkish Airlines Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson utilitzat per Delta Air Lines Aeroport Internacional de Tòquio utilitzat per Japan Airlines Aeroport Internacional de Dubai utilitzat per Emirates Aeroport de Roma-Fiumicino utilitzat per Alitalia Aeroport Internacional El Dorado utilitzat per Avianca |
Periodisme | Carlos Monsiváis Aceves (Ciutat de Mèxic, 4 de maig de 1938 - 19 de juny de 2010) fou un escriptor i periodista mexicà, cronista de la Ciutat de Mèxic. Va estudiar en la Facultat d'Economia i en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i teologia en el Seminari Teològic Presbiterià de Mèxic. Des de molt jove va col·laborar en suplements culturals i mitjans periodístics mexicans. Gran part del seu treball el va publicar en periòdics, revistes, suplements, setmanaris i un altre tipus de fonts hemerogràfiques. Va col·laborar en diaris mexicans com a Novedades, El Día, Excélsior, Uno Más Uno, La Jornada, El Universal, Proceso, la revista Siempre!, Eros, Personas, Nexos, Letras Libres, Este País, entre altres. Va ser editorialista de diversos mitjans de comunicació. Va ser secretari de redacció en les revistes Medio Siglo (de 1956 a 1958) i Estaciones (de 1957 a 1959) i director del suplement «La cultura en México» de la revista Siempre! (entre 1972 i 1987). Va dirigir la col·lecció de discos Voz Viva de México, de la UNAM. Les seves posicions polítiques i la seva perspectiva crítica el van portar, des de l'inici de la seva carrera periodística, a adonar-se de tots aquells fenòmens literaris, socials i culturals que implicaven un desacatament a l'autoritarisme, a l'ordre establert i al conservadorisme. D'aquí el seu interès en el moviment estudiantil de 1968, els ídols populars (El Santo, Cantinflas), el moviment feminista, les figures contestatàries d'esquerra i els personatges o esdeveniments que en algun sentit implicaven un avanç de les idees progressistes i un rebuig a tota posició autoritària. Va promoure els drets de les minories socials, l'educació pública i la lectura. Va recolzar obertament la lluita per la diversitat sexual i els drets dels animals. Va ser un ferm partidari de la despenalització de l'avortament i va lluitar en contra de la tauromàquia, cosa que li va generar molts detractors en els sectors conservadors. Un altre dels seus interessos va ser el cinema mexicà. Va escriure múltiples assajos i acostaments al tema (el llibre Rostros del cine mexicano, per exemple) i va dirigir per més de deu anys el programa El cine y la crítica de Radio UNAM. A més, va participar com a actor en diverses pel·lícules mexicanes, entre les quals es troben Un alma pura de Juan Ibáñez, Tajimara de Juan José Gurrola, En este pueblo no hay ladrones d'Alberto Isaac, Los caifanes de Juan Ibáñez, Las visitaciones del diablo d'Alberto Isaac, Zapata de Felipe Cazals i La guerrera vengadora 2 de Raúl Fernández Jr.. Va ser cèlebre l'afecte de Carlos Monsiváis pels gats: a la seva casa vivien un total de tretze gats. Els metges que el van atendre van confirmar que la seva malaltia (la fibrosis pulmonar) no va tenir res a veure amb el fet que convisqués amb tantes mascotes. Va crear, juntament amb Claudia Vásquez Lozano, l'organització civil Gatos Olvidados, que ella presideix.Carlos Monsiváis va ser internat l'1 d'abril de 2010 a l'àrea de teràpia intensiva de l'Institut Nacional de Ciències Mèdiques i Nutrició Salvador Zubirán, a causa d'una fibrosi pulmonar. Finalment, el 19 de juny de 2010 la Secretaria de Salut va comunicar el seu decés a causa d'una insuficiència respiratòria. El seu fèretre va estar exposat en el Palau de Belles Arts de Mèxic. Com a reconeixement al seu suport a la lluita de les minories sexuals, es va col·locar la bandera LGBT sobre el taüt. |
Estris | El Bioskop és un aparell òptic utilitzat per a reproduir i projectar imatges en moviment (acoblat a una llanterna màgica). Va ser inventat per Max Skladanowsky a qui s'atribueix la invenció del cine, atès que va fer la primera projecció abans que els germans Lumière el 1895. |
Informàtica | La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un mitjà de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació. Aquesta topologia necessita tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa. |
Arquitectura | Nervi o nervadura és un element constructiu d'arquitectura format per un segment d'arc —tipus motllura— sortint de l'intradós d'una volta. Es va utilitzar a partir del segle xii en desenvolupar-se la volta nervada o de creueria. En utilitzar aquests nervis, es concentren les càrregues a llocs puntuals d'assentament, permetent recolzar-se sobre columnes en lloc del mateix mur. Això resultarà a la possibilitat d'obrir grans vànols als murs que permeten una més gran lleugeresa i lluminositat als edificis. |
Informàtica | El VT100 és un terminal de vídeo fabricat originalment per Digital Equipment Corporation (DEC). Es va convertir en el sistema estàndard de sèrie per als emuladors de terminal. Va ser introduïda l'agost de 1978 com a continuació de la seva predecessora, la VT52, connectant amb el seu ordinador local mitjançant línia sèrie usant el conjunt de seqüències i caràcters ASCII (tcc seqüències d'escapament) estandarditzat per ANSI. La VT100 va ser també la primera terminal digital a incorporar renderitzadors gràfiques (Blinking, bolding, reverse vídeo, i underlining) així com una display configurable a 80 o 132 columnes. Tota la configuració de la VT100 es duia a terme usant displays interactius presentats a la pantalla. Les dades de la configuració s'emmagatzemaven en una memòria no-volàtil que posseïa la terminal. |
Ciència militar | La metralla són els fragments de qualsevol projectil (cal no confondre-ho amb fragments d'explosius convencionals). En 1784 el tinent d'artilleria anglès Henry Shrapnel va idear un mètode per provocar-la. Al principi l'invent consistia en una esfera metàl·lica que contenia una petita quantitat d'explosiu, petits balins de plom (als que es va anomenar Shrapnel) i una metxa perquè explotés en l'aire sobre les tropes enemigues. L'esfera va ser substituïda per projectils cilíndrics que van ser molt usats durant la Primera Guerra Mundial. L'eficàcia de la metralla impedia la constitució de grans formacions de batalla i va afavorir la guerra de trinxeres característica d'aquesta contesa. Els projectils de fragmentació (bombes, foc de morter i granades) van provar la seva eficàcia després d'aquesta guerra, de manera que el disseny primitiu es va deixar de fer servir. |
Informàtica | Les visites virtuals són una manera fàcil, divertida i interactiva de veure un espai en totes les direccions movent el ratolí, mitjançant les "fotografies panoràmiques esfèriques", que permeten observar l'espai fotografiat en 360ºx180º. Això significa tot al voltant més amunt i a baix, com si s'estigués en el lloc.Les visites virtuals o tours virtuals poden arribar a convertir-se en les seccions més visitades de qualsevol pàgina web, a causa del gran atractiu visual i l'alt nivell d'interactivitat. La visita virtual haurà de tenir com a objectiu augmentar notablement la permanència de l'usuari a la pàgina, i en conseqüència, la seva atracció i interès pel lloc fotografiat. No obstant, tot això depèn de molts altres factors, per la qual cosa no n'hi ha prou amb ser 'visita virtual' per a aconseguir l'objectiu.En una visita virtual l'usuari percep l'espai esfèric amb una vista totalment versemblant i natural -tal com seria en la realitat- des de qualsevol ordinador amb accés a Internet. Aquest n'és el gran atractiu, el de convidar al navegant amb la possibilitat de realitzar una visita virtual al lloc, amb la sensació de ser-hi realment.Són una forma de publicitat altament efectiva i atractiva per als usuaris. L'ús d'aquesta tecnologia interactiva pot augmentar notablement el nombre de visites a una pàgina, però factors com el temps de càrrega de la visita, poden repercutir negativament en les visites de la pàgina. |
Estris | Un plomall, plomell, plomer, plomissall , espolsador o espolseta - sovint usat en plural - (que pot ser un drap, tros de pell o aplec de llenques de roba o de pell) és una eina utilitzada per a la neteja general i la neteja domèstica. Generalment consisteix en un mànec i un extrem al qual s'han fixat plomes naturals o artificials, que formen un ventall tridimensional que permet de llevar la pols dels mobles, netejar amb suavitat, fins i tot els racons estrets. És particularment útil per a llevar la pols de les superfícies.Alguns dels plomalls moderns estan proveïts d'un mànec telescòpic, que els fa especialment pràctics per a esteranyinar (llevar les teranyines) i eliminar la pols en llocs de mal abastar, alts o de difícil accés. |
Informàtica | PSoC o Programable System on Chip és la denominació comercial d'una família de microcontroladors programables desenvolupada per Cypress Semiconductor el 2002. Aquesta tecnologia de microcontrolador incorpora tot un sistema configurable dins d'un únic xip. Comprèn una matriu configurable de funcions analògiques, solapada amb una altra de funcions digitals que proveeixen al sistema de la capacitat d'assignar qualsevol funció a qualsevol terminal del circuit integrat, cosa que confereix una gran versatilitat al dispositiu. |
Telecomunicacions | La petjada o empremta digital (no confondre amb el rastre que deixen els dits quan es toca una cosa) és el rastre de l'activitat d'una persona en l'ús d'Internet. Aquest rastre ve donat per la informació que els navegadors deixen en els webs que es visiten, la informació recollida per les galetes (cookies en anglès) que els llocs web deixen a l'ordinador, el registre de les accions i moviments que es fa en visitar un lloc web (portal, botiga digital, etc.) o les adreces IP que assignen els proveïdors d'accés a Internet. Els navegadors, en el seu diàleg amb els llocs web per a adquirir i formar les pàgines en la nostra pantalla, obtenen i emmagatzemen dades sobre el navegador i l'ordinador que es fa servir. Aquestes dades es poden tractar i els responsables d'un lloc web poden, amb els serveis d'estadístiques de webs, saber una mica més qui els ha visitat. Aquesta informació permet una millor segmentació més o menys anònima dels visitants a les webs, però creuada amb altres informacions com la que es pugui recuperar de les galetes, les dades de la targeta de crèdit, compres anteriors, compres en altres webs, o pàgines visitades anteriorment, pot arribar a formar perfils força complets sense el coneixement ni el permís de l'internauta. Aquesta intrusió a la intimitat comença a ser vista com un problema que per una banda s'intenta reduir amb lleis sobre el dret a l'oblit i la protecció de dades de caràcter personal i per l'altra conscienciant als internautes de la importància de fer servir aplicacions i adquirir hàbits de navegació per Internet per augmentar la privadesa. |
Matemàtiques | En matemàtiques, l'error d'arrodoniment és aquell que indica si l'arrodoniment realitzat és correcte o no. L'arrodoniment consisteix a eliminar les xifres decimals d'un ordre d'unitats determinat, tenint en compte que si la primera xifra decimal eliminada és igual o superior a 5, sumem 1 a la darrera xifra decimal que mantenim, i si la primera xifra decimal eliminada és inferior a 5, mantenim la darrera xifra. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.