label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Telecomunicacions | El concepte de xarxa fosca o darknet (de l'anglès) és un tipus de xarxa privat i sense transparència. Ha anat evolucionant amb el temps des de la seva definició original creada per uns investigadors de Microsoft. |
Art | L'art tribal o art indígena és l'art visual i la cultura material dels pobles indígenes. També es coneix com a art etnogràfic, o, de forma controvertida, art primitiu. Els arts tribals han estat històricament recollits per antropòlegs occidentals, col·leccionistes provats i museus, particularment museus etnogràfics i museus d'història natural. El terme primitiu s'ha criticat per ser Eurocèntric i pejoratiu. |
Sociologia | En política, polarització és el procés pel qual l'opinió pública es divideix en extrems oposats. També es refereix a les faccions extremes d'un partit polític que guanyen espai o suport dins d'aquest. En qualsevol dels casos, a conseqüència de la polarització, les veus moderades perden poder i influència. |
Pedagogia | Els sistemes de resposta a classe (anglès: Classroom Response Systems) o "sistema de resposta a distància" són un mètode interactiu de votació en el qual l'audiència pot respondre a qüestions llançades pel ponent, qui les recollirà de manera immediata i anònima. Un "sistema de resposta a la classe" (CRS) fa referència a l'ús d'un hardware i d'un software concret amb l'única finalitat de facilitar activitats docents i cercar una millora en el procés d'ensenyament-aprenentatge. En diferents àmbits s'ha emprat el terme "sistema de resposta públic" per a referir-se als CRS, però s'ha declinat aquest ús pel fet de considerar l'alumnat com a membres passius de l'audiència, quan realment el què es pretén és que siguen actius durant tot el procés. El procés consisteix amb el plantejament d'una resposta de resposta múltiple per part del mestre cap a tot l'alumnat mitjançant un projector, un ordinador o simplement en veu alta, si la pregunta ha sigut enregistrada anteriorment al software emprat. En el moment de respondre, cada alumne marcarà la seua resposta mitjançant un transmissor que tindrà a la mà (Clicker, Plicker, etc.), el qual, mitjançant una freqüència, enviarà el senyal al receptor, en aquest cas el software emprat. És aleshores quan el software recull totes les respostes de l'aula i produeix automàticament una gràfica per veure la variació de respostes entre l'alumnat. Aquest sistema comença a emprar-se als anys 60, en classes d'educació superior, fins al seu ús en l'actualitat. |
Història | Tamos (Ταμώς) fou un militar persa. Era nascut a Memfis i fou lloctinent de Jònia sota el sàtrapa Tisafernes de Lídia. El 412 aC es va unir a Astíoc, l'almirall espartà, en l'intent de traslladar als habitants de Clazòmenes a Dafos, la costa continental, fora de l'abast de la flota atenenca. El 411 aC Tisafernes va anar a Aspendos amb la intenció d'ajudar els espartans amb la flota fenícia i va deixar encarregat a Tamos del manteniment de les forces peloponèsies en la seva absència. Més tard Tamos es va posar al servei del sàtrapa Cir el Jove i fou el seu almirall (401 aC); va bloquejar Milet que refusava reconèixer a Cir i mantenia la lleialtat a Tisafernes; després va avançar a l'est amb la flota, i es va reunir amb les forces de terra de Cir a Issos a Cilícia. A la mort de Cir, i l'enfonsament de la seva revolta, Artaxerxes va enviar a Tisafernes a l'Àsia Menor per recuperar el seu govern; Tamos va fugir a Jònia amb els seus tresors i els seus fills, menys un (Glus) i després va embarcar cap a Egipte. El faraó Psamètic el va fer matar junt amb els seus fills per apoderar-se dels seus diners i naus. |
Art | El cloisonné o esmalt alveolat és una tècnica utilitzada per a decorar metalls com el coure, l'or o la plata, mitjançant incrustació de gemmes, vidres, perles, etc., o aplicant esmalts de colors a força de separar-los en compartiments còncaus. Els pobles germànics, i especialment els visigots, solien encastar caboixons i perles en planxes de metall preciós, allotjant-les en alvèols (concavitats). Per a fixar els elements decoratius, ja fora esmalt o un altre element: Primer s'elaborava la xarxa d'alvèols, que es realitzava amb fi fil d'or o plata que en fondre's en el forn deixava la superfície compartimentada. Una vegada obtinguda la base, s'aplicaven esmalts diferents a cada àrea delimitada o es fixaven les gemmes envoltant-les amb fil d'or o plata que, Una vegada en la mufla (forn de baixa temperatura), se soldava i donava solidesa.Mitjançant aquesta tècnica es van realitzar fíbulas, anells, pendents, o les riques corones votives del Tresor de Guarrazar. No obstant això, no es pot parlar en tots els casos de l'encast de joies visigodes de cloisonné en el sentit estricte, ja que hauríem de parlar de champlevé, tècnica molt semblant, però que s'ajuda de clivelles o buits per a fixar millor els elements. El cloisonné és una tècnica molt antiga, utilitzada ja a l'Egipte faraònic i desenvolupada fins i tot a la Xina, on es van decorar bells bronzes i altres metalls. Però no es tracta d'una tècnica morta, ja que es continua usant tant en joieria com en ornamentació industrial, com es comprova en els diversos logotips de cotxes i motos hui dia. ESCUELA DE ARTE TALAVERA DE LA REINA |
Dansa | El twerking és una dansa ballada per a acompanyar la música popular que consisteix en empènyer els malucs en una posició aponada molt baixa. El seu origen se situa en la dansa de Costa d'Ivori makoupa i el perreo llatinoamericà. Als Estats Units es coneix també com a grinding, sinònim també de freak dancing o booty dancing. Pot ser ràpid i agressiu o lent. En qualsevol cas, l'actitud dels participants és ballar com si estiguessin tractant de seduir la parella enmig de la pista de ball amb moviments de maluc i cuixes. |
Informàtica | Medical Subject Headings o MeSH (i que es podria traduir, com «paraules claus de termes mèdics») és un vocabulari controlat en anglès que concerneix la nomenclatura. Es basa en la indexació d'articles sobre ciències de la vida. És una iniciativa de la United States National Library of Medicine (NLM o Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units). La llista MeSH es basa en el sistema MEDLINE/PubMed. MeSH es va introduir el 1960, amb el mateix catàleg d'indexació de la NLM i els encapçalaments de matèria de la publicació trimestral acumulada per l'Index Medicus (edició de 1940) com a precursors. Des del 2007 es va aturar la versió impresa anual i d'ençà és disponible en línia. Es poden fer cerques i descarregar de franc a través de PubMed. Originalment en anglès, MeSH ha estat traduït a altres llengües i permet la recuperació de documents en diferents llengües. |
Física | La birefringència o doble refracció és una propietat de la matèria anisòtropa transparent que consisteix en el desdoblament d'un feix de llum incident en dos feixos polaritzats linealment en direccions perpendiculars entre si com si el material tingués dos índexs de refracció diferents. Tots els materials cristal·lins que no pertanyen al sistema cúbic presenten índexs de refracció diferents en les diferents direccions de propagació dels feixos de llum i de la direcció de vibració del camp elèctric (per convenció, quan parlem de polarització, només es considera el vector camp elèctric; el camp magnètic s'ignora perquè és perpendicular o proporcional al camp elèctric). El fenomen és especialment visible en la calcita, que presenta un rang molt ampli de valors d'índex de refracció (i per tant una elevada birefringència), sobretot en la varietat més transparent anomenada espat d'Islàndia. La birefringència va tenir un paper important en el naixement de les primeres idees sobre el model ondulatori de la llum; precisament, per explicar aquest fenomen Christiaan Huygens va proposar la seva teoria ondulatòria de la llum en el seu Traité de la Lumière del 1690. |
Indumentària | O'Neill és una marca californiana de roba i taules de surf fundada el 1952 a San Francisco per Jack O'Neill (1923-2017). A finals de la dècada es va traslladar a Santa Cruz. Jack O'Neill va inventar el vestit de neoprè i el seu fill Pat la corretja per a la planxa de surf. El logotip de l'empresa simbolitza una onada trencant. El maig de 2007 la propietat de la marca es va vendre a una empresa de capital privat amb seu a Luxemburg. L'empresa produeix vestits de neoprè, roba per a esports aquàtics i de neu i roba de carrer.El 1996, O'Neill va crear l'O'Neill Sea Odyssey, un programa educatiu sobre el medi marí destinat al jovent per a promoure la protecció dels oceans per a les generacions futures i minimitzar l'impacte al nostre planeta. |
Estris | Un compostador és un recipient o dipòsit amb les característiques adequades per realitzar la pràctica del compostatge, és a dir, la transformació dels residus orgànics en compost, a nivell domèstic. Al mercat existeixen nombrosos models de diferents capacitats i formes. Normalment estan fabricats en plàstic, però també n'hi ha de fusta i fins i tot metàl·lics, encara que els de plàstic són els més recomanables, ja que el plàstic no és biodegradable i resisteix millor el pas del temps. |
Ràdio | RTÉ Raidió na Gaeltachta (pron. ˈɾˠadʲiːoː n̪ˠə ˈɡeːɫ̪t̪ˠəxt̪ˠə), abreujat RnaG, és una emissora de radiodifusió pública en gaèlic irlandès propietat de Raidió Teilifís Éireann. Emet en FM a Irlanda i via satèl·lit i per internet. El 2 d'abril de 2012 va celebrar 40 anys. |
Cultura popular | La Caputxeta Vermella és un conte popular europeu del qual existeixen nombroses variants. Ha estat transcrit, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm (Rotkäppchen). Tot i que és considerat un conte infantil, conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme. La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval. |
Enginyeria | Sup’Biotech, també anomenada ISBP, és una Grande école d'enginyeria de França, a Villejuif i Lió, creada el 2003. És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer en biotecnologia i cursus oberts en línia de MOOC. |
Física | Els elements químics que avui coneixem es van anar descobrint a poc a poc al llarg del temps. Antoine Lavoisier, l'any 1789 va descriure 33 elements en la seva obra Tractat elemental de química, i el 1830 se n'havien identificat 55. La majoria, però, es van descobrir durant el segle xix; la llista es va completar al llarg del segle xx, i el 2007 estan identificats 117 elements.Quan va començar a augmentar el nombre d'elements químics coneguts, un dels reptes dels químics va ser classificar-los agrupant els que tenien unes propietats comunes, encara que el criteri de classificació va anar canviant a mesura que es descobrien nous elements. Correspon al rus Dmitri Mendeléiev la "paternitat" de la taula periòdica, tot i que mai va ser guardonat amb el premi Nobel de química, malgrat la gran contribució que va fer a la ciència i la genialitat de predir l'existència d'elements encara no descoberts. El 1906 va quedar-ne segon en la votació, després del químic francès Henri Moissan (1852-1907). Ja no va tenir més oportunitats, perquè va morir abans que es concedís el premi corresponent l'any següent. Hi ha hagut alguna discordança sobre qui mereix ser reconegut com a creador de la taula periòdica, si l'alemany Lothar Meyer (a l'esquerre) o el rus Dmitri Mendeléiev. Treballant independentment, ambdós químics van produir resultats notablement similars i gairebé al mateix temps. Un llibre de text de Meyer, publicat el 1864, incloïa una versió abreviada d'una taula periòdica per classificar els elements. La taula comprenia la meitat dels elements coneguts organitzats segons l'ordre de la seva massa atòmica i mostrava una periodicitat en funció d'aquesta. El 1868, Meyer va construir una taula extensa que lliurà a un col·lega per la seva avaluació. Desgraciadament per a Meyer, la taula de Mendeléiev es va publicar el 1869, un any abans que aparegués la de Meyer. Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (1834-1907), el petit de 17 germans, va néixer en el poble siberià de Tobolsk, on el seu pare era professor de literatura russa i filosofia (a l'esquerre, Mendeléiev el 1904). Mendeléiev no fou considerat un bon estudiant durant la seva joventut, en part a causa de la seva aversió per les llengües clàssiques, que eren un requisit educatiu important en aquell moment, tot i que sí va mostrar destresa per les matemàtiques i la ciència. Després de la mort del seu pare, es traslladà a S. Petersburg per estudiar a la universitat, graduant-se el 1856. Mendeléiev impressionà tant als seus instructors que li fou ofert un lloc per ensenyar química. Després de passar els anys 1859 i 1860 a Alemanya ampliant els seus estudis va retornar al seu lloc de professor, on hi va estar fins al 1890. Durant aquest període va escriure un llibre de text sobre química inorgànica, Principis de Química, del qual se'n van fer tretze edicions (la última el 1947). En aquest llibre organitzava els elements coneguts en famílies que presentaven propietats similars. La primera part del text es consagrà a la química, ben coneguda, dels halògens. Més tard, va començar amb la química dels elements metàl·lics ordenant-los segons el seu poder de combinació: metalls alcalins primer (poder de combinació d'un), els alcalinoterris (dos), etc. No obstant això, era difícil classificar metalls com el coure i el mercuri que, a vegades, presentaven valor 1 i altres vegades 2. Mentre intentava buscar una sortida a aquest dilema, Mendeléiev va trobar relacions entre les propietats i els pesos atòmics dels halògens, els metalls alcalins i els metalls alcalinoterris, concretament en les sèries Cl-K-Ca, Br-Rb-Sr i I-Cs-Ba. En un esforç per generalitzar aquest comportament a altres elements, va crear una fitxa per cada un dels 63 elements coneguts, on presentava el símbol de l'element, el seu pes atòmic i les seves propietats físiques i químiques característiques. Quan Mendeléiev va col·locar les targetes en una taula en ordre creixent de pesos atòmics, disposant-les com en un solitari, va quedar formada la taula periòdica. El 1869 va desenvolupar la llei periòdica i va publicar el seu treball Relació de les Propietats dels Elements i els seus Pesos Atòmics. L'avantatge de la taula de Mendeléiev sobre els intents anteriors de classificació era que no només presentava similituds en petits grups com les tríades, sinó que mostrava similituds en un ampli entramat de relacions verticals, horitzontals i diagonals. En el moment que Mendeléiev va desenvolupar la seva taula periòdica, les masses atòmiques, experimentalment determinades, no sempre eren exactes i va reordenar, de nou, els elements tot i les seves masses acceptades. Per exemple, va canviar el pes del beril·li de 14 a 9. Això va col·locar al beril·li en el Grup 2 a sobre del magnesi, les propietats del qual s'assemblaven més que no pas on s'havia col·locat abans (a sobre del nitrogen). En total, Mendeléiev va haver de moure 17 elements a noves posicions per posar les seves propietats en correlació amb altres elements. Aquests canvis van indicar que hi havia errors en els pesos atòmics acceptats d'alguns elements i es van tornar a fer els càlculs a molts d'ells. No obstant això, després que les correccions foren fetes, alguns elements encara van necessitar ser col·locats en un ordre diferent del que es deduïa dels seus pesos atòmics. A partir dels forats presents en la seva taula, Mendeléiev va predir l'existència i les propietats d'elements desconeguts que anomenà eka-alumini, eka-bor i eka-silici. Més tard es van descobrir el gal·li, l'escandi i el germani coincidint amb les seves prediccions. A més del fet que la taula de Mendeléiev es publicà abans que la de Meyer, el seu treball era més extens, predient l'existència d'altres elements no coneguts en aquell moment. |
Llengües | Llista de llengües planificades |
Filosofia | Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † Paris, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa. Va destacar en els estudis de lògica i en els comentaris a Aristòtil. Va ser defensor del principi de causalitat. Com a autor de treballs teòrics en òptica i mecànica, va formular una noció d'inèrcia intentant explicar el moviment amb la Teoria de l'ímpetu. El seu nom està freqüentment associat amb l'experiment mental conegut com a l'«ase de Buridan». i la paradoxa del pont de Buridan. |
Ràdio | L'RFM és una estació de ràdio portuguesa, fundada el 1987 i que pertany al Grup r/com (que inclou Mega FM, Rádio Renascença i Rádio Sim), i que fou la més escoltada a Portugal (líder absoluta d'audiències segons Marktest) entre el 2001 i el 2012. Es tracta, en el fons, d'una ràdio musical, amb música durant tot el seu horari. |
Informàtica | EMBOSS (acrònim procedent de l'anglès European Molecular Biology Open Programari Suite) és una eina bioinformàtica de codi obert creada per EMBnet (Xarxa Europea de Bioinformàtica), i que s'utilitza especialment en els àmbits de la biologia molecular i la genètica. Es tracta d'un programari versàtil que rep dades en diversos formats i que els analitza de múltiples maneres. Conté una gran varietat d'eines centrades en l'anàlisi d'àcids nucleics i proteïnes. Si bé s'executa en la línia d'ordres, existeixen GUIs que faciliten la seva manipulació sota un entorn gràfic. Els nucli del grup EMBOSS col·labora amb altres grups científics i acadèmics per desenvolupar noves aplicacions requerides per al desenvolupament bioinformàtic. EMBnet tenia aquest origen, basat en diversos nòduls a nivell mundial, la majoria dels quals són els serveis nacionals de bioinformàtica. Els seus inicis es remunta al setembre de 1998, quan es va celebrar el primer taller en què 30 persones d'EMBnet es van reunir a Hinxton per conéixer sobre el projecte i discutir el camí a seguir.El paquet EMBOSS conté una varietat d'aplicacions per a l'alineació de seqüències, la cerca ràpida en bases de dades o la identificació de motius proteïcs (incloent l'anàlisi de dominis), entre altres. Les biblioteques de què consta, AJAX i NUCLEUS, es troben publicades sota la llicència LGPL, mentre que totes les aplicacions ho estan sota la llicència pública general GNU. |
Informàtica | Un tràmit electrònic és l'acció que es realitza mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), tant per part de l'usuari o la usuària en qualitat de persona física o jurídica en relació amb el seu expedient administratiu sense presència física, com per part de l'empleat/ada públic/a en relació amb les accions internes dins l'organització necessàries per donar resposta a un expedient administratiu. |
Enginyeria | Un estalagmòmetre és un aparell de mesura de la tensió superficial. Consta d'un dipòsit connectat a un tub capil·lar pel qual es deixen caure gotes que es pesen. Un cop mesurat el pes, es calcula la tensió superficial segons la llei de Tate. |
Televisió | Ninian Joseph Yule, Jr., més conegut com a Mickey Rooney, (Brooklyn, Nova York, 23 de setembre de 1920 - Los Angeles, 6 d'abril de 2014) va ser un actor, director, productor, guionista i compositor estatunidenc. Va començar la seva carrera als 17 mesos el 1922 i la continua encara el 2009, amb la pel·lícula La nit al Museu. Durant la seva carrera, va guanyar múltiples premis, incloent un Oscar i un Emmy. És conegut principalment pel seu personatge d'Andy Hardy. Rooney té una de les més llargues carreres d'actor de cinema. |
Informàtica | DWG és un format de fitxer informàtic de disseny assistit per ordinador, utilitzat principalment pel programa AutoCAD; producte de la companyia Autodesk. El nom de l'extensió .dwg es va originar de la paraula anglesa " drawing ". Es va limitar a tres caràcters després del punt, per protocols i limitacions del de sistema operatiu MS- Dos. Els arxius DWG no són sempre compatibles entre si, existint nombroses versions d'aquest tipus d'arxiu, aparellades a moltes de les diferents versions del programa AutoCAD, que des de 1982 fins a 2009 ha tret al mercat 23 versions. A causa de l'elevada quota de mercat del programa AutoCAD en la indústria i el disseny, s'ha cobert la necessitat de lectura d'aquest tipus d'arxius per part d'altres programes mitjançant un arxiu d'intercanvi, importació-exportació, conegut com a DXF (Drawing eXchange File), encara que un nombre creixent de programes de CAD estan preparats per operar de forma no nativa amb aquest tipus d'arxius. A causa que aquest format de fitxer s'ha convertit en un estàndard ''de facto'', la Free Programari Foundation ha marcat com a objectiu prioritari la creació de biblioteques LibreDWG, a semblança de les OpenDWG no lliures.Els arxius DWG emmagatzemen la informació de dibuix en tres dimensions de forma vectorial. |
Enginyeria | L'Argos va ser un reactor nuclear experimental per a fins d'investigació i docència d'enginyers. Construït entre els anys 1960 i 1962, s'ubicava al pavelló C de l'edifici de l'ETSEIB, a Barcelona, i es va posar en marxa per primer cop l'any 1963.El reactor va estar en funcionament fins a l'any 1977 quan la Universitat Politècnica de Catalunya va decidir iniciar-ne el procés de desmantellament i clausura, després d'haver format 500 estudiants. Això es va deure a que la Llei de l'Energia Nuclear de l'any 1968 no preveia un règim específic per les instal·lacions nuclears d'investigació i l'Argos no complia amb els requisits.Aprofitant l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992, es va procedir a retirar el combustible del reactor. Un parell d'anys més tard, el 1994, es va presentar el projecte de desmantellament, desenvolupat per la UPC, i el 1996 es va rebre l'autorització per dur-lo a terme. Les obres de desmantellament es van iniciar l'any 2001 i l'abril del 2002 es van acabar. La sol·licitud de clausura es va atorgar pel Ministeri d'Economia d'Espanya el 23 de desembre de l'any 2003. |
Dansa | La kizomba és un gènere musical i un ball que va començar a compondre's entre finals dels anys 70 principis dels anys 80 a Angola. Kizomba vol dir "festa" en kimbundu, una llengua d'Angola. La nova generació de kizomba és influïda pel semba i el kompa de les Antilles Franceses. |
Telecomunicacions | Un encaminador sense fil o router sense fil és un dispositiu que realitza les funcions d'un encaminador, però també inclou les funcions d'un punt d'accés sense fil fil. S'utilitza normalment per a proporcionar accés a Internet o a una xarxa informàtica. No es requereix un enllaç per cable, ja que la connexió es realitza sense fils, a través d'ones de ràdio. Pot funcionar amb LAN cablejada (local area network), amb una LAN sense fil (WLAN), o amb una xarxa mixta cablejada/sense fil, depenent del fabricant i el model. |
Geologia | La Tomba dels Patriarques o cova de Macpelà és considerat com el centre religiós de la ciutat d'Hebron (al cor de l'antiga Judea) al sud-oest de Cisjordània. És un lloc venerat per les religions musulmana i jueva. En el Gènesi, capítol 23, la cova de Macpelà és un indret que Abraham va comprar als hitites per quatre-cents sicles d'argent per així poder-hi enterrar la seva dona Sara que havia mort a Quiriat-Arbà. Quan va morir Abraham, els seus fills Isaac i Ismael l'enterraren aquí amb les restes de la seva dona (Gènesi 25, 7-11). Per als musulmans, el lloc es coneix com la «mesquita d'Ibrahim». L'islam considera Abraham com un profeta que, segons l'Alcorà, construí la Kaaba de La Meca amb el seu fill Ismael. Quan la ciutat d'Hebron estava sota control de l'Imperi Otomà, els jueus no tenien dret a entrar a la tomba, encara que sí que podien resar a l'exterior. En l'època d'Herodes el Gran s'hi construí un monument. Després de la conquesta d'Hebron per Úmar, el monument fou reconvertit en mesquita. Durant les croades, els cristians el transformaren en església. L'any 1994, un colon israelià matà 39 palestins que resaven a la mesquita en el que seria coneguda com la Massacre de la Cova dels Patriarques. |
Filosofia | Jean André Wahl, nascut el 25 de maig 1888 a Marsella i mort el 19 de juny 1974 a París, és un filòsof francès. Va ser professor a la Sorbonne de 1936 a 1967, excepte durant la Segona Guerra mundial. Es va refugiar als Estats Units de 1941 a 1945 (on va ensenyar), havent-hi estat pres en tant que jueu al camp de concentració de Drancy, d'on es va escapar. |
Química | La quimioluminiscència és un fenomen que es produeix en algunes reaccions químiques en què l'energia alliberada no sols s'emet en forma de calor o energia química sinó en forma de llum. Habitualment, en les reaccions de quimioluminiscència s'alliberen molècules en estat excitat (per exemple, oxigen en estat de singlet) que, en baixar a l'estat fonamental (l'estat de triplet en l'exemple de l'oxigen), emeten la diferència d'energia en forma de llum. Les reaccions de quimoluminiscencia són més esteses del que se sol suposar, encara que el rendiment quàntic és habitualment molt baix i, per tant, es requereixen instruments molt potents (fotomultiplicadors) per a detectar-les. Un dels exemples més coneguts n'és l'oxidació dels vapors del fòsfor blanc en l'oxigen, que emet una llum pàl·lida i que ha donat nom a aquest element. Una reacció àmpliament utilitzada en química forense és l'oxidació de luminol amb aigua oxigenada en presència d'un catalitzador de ferro. Aquesta reacció s'utilitza, per exemple, en la detecció de restes de sang, que serveix en aquest cas per a catalitzar. La bioluminescència mostrada per alguns organismes, com ara l'alga marina Noctiluca scintillans, es basa igualment en la quimioluminiscència, encara que s'oxiden altres substàncies que les habitualment utilitzades en el laboratori, p. ex., la luciferina. |
Matemàtiques | Un nombre de Dudeney és un nombre enter que és un cub perfecte, de manera que la suma dels seus dígits dona com a resultat l'arrel cúbica del nombre. El nom deriva de Henry Dudeney, qui va observar l'existència d'aquests números en un dels seus trencaclosques, Root Extraction, en què un professor jubilat de Colney Hatch postula això com a mètode general per a l'extracció de l'arrel. Hi ha molt pocs nombres de Dudeney: 1 = 1 x 1 x 1; 1 = 1 512 = 8 x 8 x 8; 8 = 5 + 1 + 2 4913 = 17 x 17 x 17; 17 = 4 + 9 + 1 + 3 5832 = 18 x 18 x 18; 18 = 5 + 8 + 3 + 2 17576 = 26 x 26 x 26; 26 = 1 + 7 + 5 + 7 + 6 19683 = 27 x 27 x 27; 27 = 1 + 9 + 6 + 8 + 3 |
Geografia | Una metròpoli és una ciutat o àrea urbana molt gran, que actua com a centre econòmic, polític i cultural significatiu per a un país o regió, i un centre important per a connexions regionals o internacionals i comunicacions. La ciutat de Nova York és sovint citada com a paradigma contemporani de metròpoli, exercint un impacte significatiu al comerç global, finances, mitjans de comunicació, art, moda, recerca, tecnologia, educació i diversió i sent àmpliament considerada una de les capitals econòmiques i culturals del món. Originalment, una metròpoli, literalment una "ciutat mare", era la ciutat o estat que colonitzava noves àrees (a partir de l'antiga Grècia. Això fou més tard generalitzat a una ciutat considerada com a centre d'una activitat especifica, o qualsevol ciutat important gran. La paraula ve del grec μήτηρ;, mētēr que significa "mare" i πόλις;, pólis significat "ciutat"/"poblament", que és com es referien les colònies gregues de l'antiguitat a les seves ciutats originals, amb qui retenien connexions de culte, polítiques i culturals. La paraula s'utilitzava en llatí postclàssic per a la ciutat principal d'una província, la seu del govern i, en particular, eclesiàsticament per a la seu d'un bisbe metropolità a qui responien els bisbes sufraganis. Aquest ús equipara la província amb la diòcesi o seu episcopal. En l'ús modern la paraula ha vingut referir-se a una àrea metropolitana, un conjunt de ciutats adjacents i interconnectades, agrupades al voltant d'un centre urbà essencial. En aquest sentit «metropolità» normalment significa "el que abasta la metròpoli sencera" (com en "administració metropolitana"); i oposat a "provincial" o "rural"). En el passat «metròpoli» era la designació per a una ciutat o estat d'origen d'una colònia. Moltes ciutats grans fundades per civilitzacions antigues s'han considerat metròpolis mundials importants dels seus temps a causa de les seves poblacions grans i importància. Algunes d'aquestes metròpolis antigues sobrevivien fins als dies moderns i són entre les ciutats contínuament habitades més velles del món. |
Geografia | Ludwig Friedrich Wilhelm Sophus Friederichsen (Rendsburg, 1 de maig de 1841-Hamburg, 20 d'abril de 1915) va ser un geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i alhora un polític colonial alemany. |
Informàtica | Instruccions per segon (IPS) és una mesura de la velocitat de l'ordinador. Alguns valors exposats d'IPS han representat "pics" en taxes d'execució artificials amb seqüències d'instruccions amb poques branques, mentre que un treball real que consta d'una combinació d'instruccions i d'aplicacions, algunes de les quals tarden més a executar que d'altres. El rendiment de la jerarquia de memoria també afecta notablement al rendiment del processador, a penes una qüestió considerada en els càlculs dels MIPS. A causa d'aquests problemes, els investigadors van crear uns tests estandarditzats com SPECint per mesurar (possiblement) el rendiment efectiu real en les aplicacions utilitzades amb més freqüència. El termes és comunament utilitzat amb l'associació d'un valor numèric com milers d'instruccions per segon (kIPS), milions d'instruccions per segon (MIPS), o milions d'operacions per segon (MOPS). |
Robòtica | Un vehicle autònom, també conegut com a robòtic, o informalment com a sense conductor o autoconduït, és un automòbil autònom capaç d'imitar les capacitats humanes de maneig i control. Com a vehicle autònom és capaç de percebre el mitjà que l'envolta i navegar en conseqüència. El conductor podrà triar la destinació, però no haurà de fer cap operació mecànica del vehicle. Els vehicles autònoms perceben l'entorn mitjançant tècniques complexes com ara làser, radar, lidar, sistema de posicionament global i visió artificial. Els sistemes avançats de control interpreten la informació per identificar la ruta apropiada, així com els obstacles i la senyalització rellevant. Els vehicles autònoms generalment són capaços de recórrer carreteres prèviament programades i requereixen una reproducció cartogràfica del terreny, amb la qual cosa si una ruta no està recollida pel sistema es pot donar el cas que no pugui avançar de forma coherent i normal.Al món hi ha diversos programes actius, però per a la seva implantació definitiva es requereix un ajust de diversos aspectes derivats de la seguretat viària i en matèria d'assegurances. Aquests són alguns dels dubtes que es plantegen sobre una forma de transport que està a prop de ser realitat en pocs anys, segons empreses involucrades en el seu desenvolupament, com Google, Daimler AG, BMW, Renault, Ford o Volvo, així com Bosch o Delphi, en l'àrea de components i electrònica.L'agost de 2016 l'empresa nord-americana filial del MIT va llançar el primer taxi autònom del món a Singapur. |
Ciència-ficció | La teleportació o el teletransport és el trasllat de matèria d'un punt a un altre sense travessar l'espai físic entre ells. El concepte apareix en relats de ciència-ficció així com en alguns fenòmens paranormals. Segons els coneixements actuals de física, la teleportació no és realitzable; tot i així, recentment ha aparegut el concepte de teleportació quàntica, en què es transmet un estat quàntic a distància. |
Arqueologia | La glaciació quaternària, també coneguda com a glaciació del Plistocè o edat de gel actual, designa una sèrie d'esdeveniments glacials separats per períodes interglacials que es van produir durant el període Quaternari, des de fa 2,58 milions d'anys fins al present. Durant aquest període, es van expandir les capes de gel a partir sobretot de l'Antàrtida i Groenlàndia, i en molts altres llocs es van produir capes gelades fluctuants, com la capa de gel laurentina. Els principals efectes d'una era de gel són l'erosió i la deposició de residus sobre grans extensions de terra, la modificació de la xarxa fluvial, la creació de milions de llacs, canvis en el nivell del mar, el desenvolupament de llacs pluvials lluny de les ribes de la mar, ajust isostàtic de l'escorça terrestre i vents excepcionals. Afecta oceans, inundacions i comunitats biològiques. Les pròpies capes de gel, en elevar l'albedo, tenen un important efecte en el refredament del clima. |
Enginyeria | L'Airbus/Rolls-Royce/Siemens E-Fan X és un avió elèctric/híbrid demostrador en curs de desenvolupament per Airbus, Rolls-Royce plc i Siemens. Fou anunciat el 28 de novembre del 2017 i segueix la línia d'anteriors demostradors d'aeronaus elèctriques per complir la Visió Flightpath 2050 de la Comissió Europea per al transport sostenible. Se substituirà un dels quatre turboventiladors Lycoming ALF502 d'un BAe 146 de proves per un motor elèctric de 2 MW de Siemens, adaptat per Rolls-Royce i impulsat pel seu turboeix AE2100, controlat i integrat amb una bateria de 2 t per Airbus. |
Mitologia | Els lestrígons (laestrygones, Λαιστρυγόνες) eren un poble llegendari de gegants esmentat per Homer en l'Odissea, que eren governats per un rei anomenat Lamos o Antífates. Sis dies després d'haver estat rebutjat per Èol, el déu dels vents, Odisseu va arribar al país dels lestrígons. Es va introduir en un port espaiós i segur, on va ancorar la seva flota. Va desembarcar i va enviar dos dels seus companys de reconeixement. Els dos mariners van trobar, a les portes de la ciutat, una noia que anava a buscar aigua, i li van preguntar pel rei d'aquell país. La noia els va portar a casa seva i va avisar el seu pare, Antífates, que va matar un dels mariners i va cridar els seus conciutadans. Tots van córrer cap al port i van llençar enormes pedres contra les naus, que van ser esclafades, excepte la d'Odisseu que va poder fugir. Se'ls situa a Sicília a la regió de Leontins, on hi havia una comarca anomenada Laestrygonii Campi. En temps d'August, la família romana dels Lamiae pretenia derivar del rei Lamus. També se la situa a la regió de Formia, al sud del Laci, en el límit de la Campània. |
Física | International Journal of Modern Physics és una sèrie de revistes de física publicades per World Scientific. |
Ciències polítiques | Howard Zinn (Brooklyn, 24 d'agost de 1922 - Santa Monica, 27 de gener de 2010) va ser un historiador social, politòleg i anarquista estatunidenc. Els seus plantejaments van incorporar idees procedents del marxisme, l'anarquisme i socialisme. Des de la dècada del 1960, va ser un referent dels drets civils i el moviment antibèl·lic als Estats Units. És l'autor de més de 20 llibres, incloent-hi A People's History of the United States (editat en castellà com La otra historia de los Estados Unidos) i Declarations of Independence. |
Enginyeria | École nationale supérieure des mines d'Alès (Mines Alès) va ser creada l'any 1843 pel rei Lluís Felip, sota la tutela del Ministeri d'Economia, Finances i Ocupació francès, és una universitat francesa de tecnologia i enginyeria. A partir de 2012, el seu nom complet va canviar a Ecole Nationale Supérieure des Mines d'Alès. Fundada l'any 1843, aquesta escola es va formar originalment per estudiar la indústria minera. Actualment és una escola d'enginyers a les Grandes écoles de França i del Groupe des écoles des mines.Hi ha programes de grau i màster d'enginyeria de tres anys. |
Psicologia | Spotkanie na Atlantyku (en polonès trobada a l'Atlàntic) és una pel·lícula de thriller psicològic polonesa del 1980 dirigida per Jerzy Kawalerowicz. La pel·lícula es va rodar al vaixell de passatgers TSS Stefan Batory. |
Sociologia | El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa. Aquesta corrent política aglutina una sèrie de doctrines filosòfiques, ètiques i econòmiques que persegueixen el progrés integral de l'individu en un ambient d'igualtat, llibertat i justicia, i es considera que reuneix les forces oposades al conservadorisme. En el progressisme com subespectre polític conflueixen diverses doctrines que provenen del liberalisme i el socialisme democràtic . Els progressistes persegueixen la llibertat personal i la privilegien sobre la llibertat econòmica, per això fomenten reformes progressives socials, econòmiques, polítiques i institucionals amb les quals pretenen aprofundir en la llibertat de l'individu. Així mateix rebutgen la dicotomia esquerra - dreta per considerar-la desfasada. Els progressistes sostenen que la lluita entre les doctrines capitalistes i les socialistes no tenen sentit en el segle XXI després de la caiguda del mur de Berlín. De la mateixa manera certs progressistes argumenten que malgrat el fracàs del sistema socialista i mentre hi hagi desigualtat, les banderes de l'esquerra tindran vigència. El progressisme com a tendència política és pragmàtic i per tant no es troba en l'espectre tradicional esquerra-dreta, és per això que prefereixen l'ús del gràfic de Nolan com a nou espectre polític. No obstant això, al progressisme de vegades se'l sol emmarcar dins de l'espectre de les esquerres, tot i que alguns sectors de la mateixa esquerra busquen desmarcar-se del progressisme. Encara que el terme té precedents de la Revolució francesa, el progressisme contemporani va néixer de les lluites pels drets civils i individuals que donaren vida a moviments socials com el feminisme, l'ecologisme, el laïcisme o la diversitat sexual, entre altres; i és fortament influenciat pel pragmatisme. |
Ciència militar | Una victòria pírrica és aquella que s'aconsegueix mitjançant grans pèrdues en el bàndol guanyador. Tal expressió és emprada en diversos àmbits, a més a més del bèl·lic. El nom de l'expressió prové de Pirros, descendent d'Aquil·les i marit d'Antígona, que fou rei de l'Epir entre el 307 aC i 302 aC. Aquest aconseguí diverses victòries a Heraclea i Asculum davant l'exèrcit romà tot i que va patir un gran nombre de baixes en ambdós enfrontaments. |
Indumentària | La xancleta (castellanisme derivat de xancle) o xoc un tipus de calçat que no té taló o que es duu sempre a retaló i que consta simplement d'una sola i una tira en forma de Y, la qual separa el dit gros dels altres i serveix per a sostenir-se al peu. A diferència de la sandàlia, és oberta per la part del taló i del turmell i, a diferència de la xancla, no té empenya pròpiament dita. De dur les sabates a retaló se'n diu portar-les a xancleta. |
Química | La fórmula estructural d'un compost químic és una representació gràfica de l'estructura molecular, que mostra com s'ordenen o distribueixen espacialment els àtoms. Es mostren els enllaços químics dins la molécula, ja sigui explícitament o implícita. Per tant, aporta més informació que la fórmula molecular o la fórmula desenvolupada. Hi ha tres representacions que es fan servir habitualment en les publicacions: fórmules semidesenvolupades, diagrames de Lewis i en format línia-angle. Altres formats també es fan servir en les bases de dades químiques, com SMILES, InChI i CML. A diferència de les fórmules químiques o els noms químics, les fórmules estructurals subministren una representació de l'estructura molecular. En química girebé sempre es descriu una reacció química o síntesi química usant fórmules estructurals en lloc de noms químics, perquè les fórmules estructurals permeten al químic visualitzar les molècules i els canvis que s'esdevenen. Molts compostos químics existeixen en diferents formes isomèriques, que tenen diferents estructures però la mateixa fórmula química global. Una fórmula estructural indica l'ordenació dels àtoms en l'espai mentre que una fórmula química no ho fa. |
Història | Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original. La possibilitat teòrica d'escriure una obra que resumís una part de tots els coneixements va començar amb la invenció de l'escriptura. Els primers assajos foren molt posteriors, en forma de manuscrits. La impremta va permetre l'edició i la popularització de veritables enciclopèdies. La fotografia i el cinema eixamplaren les possibilitats de les publicacions enciclopèdiques, permetent oferir imatges estàtiques o en moviment. L'actual era digital posa a l'abast de molta gent enciclopèdies antigues o modernes, prèviament editades en paper. I també, i encara més important, l'edició de veritables enciclopèdies digitals amb formats diversos i no subjectes a molts dels condicionants de les tradicionals enciclopèdies de paper. El mot enciclopèdia procedeix del grec kýklos ('cicle') i paidéia ('educació'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introduït en l'accepció actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559). Aquest article presenta una llista, ordenada cronològicament, de diverses enciclopèdies, diccionaris enciclopèdics i obres de caràcter general. Les dates poden ser aproximades. No sempre és possible oferir la data de la primera edició i algunes obres antigues no disposen d'una data concreta. La llista només és representativa, de cap manera exhaustiva. |
Aeronàutica | L'enginyeria aeronàutica és la branca de l'enginyeria que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d'aeronaus, dels aeroports i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars. L'enginyeria aeronàutica també es coneix pel nom d'enginyeria astronàutica, tot i que a vegades aquesta última es refereix només als aparells de l'espai exterior. |
Objectes astronòmics | Ottilia és el nom que rep l'asteroide número 401, situat al cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 16 de març del 1895. |
Estris | Un ratllador, una ratlladora, una rasora (o raora), una raedora o un rall és una eina de cuina utilitzada per a obtenir bocins extremadament petits (ratllar) d'aliments sòlids. Sol ser una peça fina d'acer, si bé a la cuina més antiga n'hi ha de fets amb ceràmica o fusta, o a la més moderna en plàstic, amb una superfície coberta de perforacions consistents, cadascuna, en un sortint, que grata el producte, i un forat, format per l'elevació de la part de material corresponent elevada però que a més pot servir per a separar el ratlladís o ratlladura (l'aliment ratllat, que cau pels forats) de la resta (que roman a la superfície). Els aliments que s'hi solen ratllar són tomàquets, cebes, pa, pela d'alguns cítrics, en especial de la llimona, nou moscada, formatge, etc. però aquests depenen de la cultura gastronòmica de cada lloc. En altres països existeixen ratlladors especials per a patates, trufes, etc. Per a utilitzar-lo, hom posa el ratllador sobre un plat, o un altre objecte que pugui fer la feina de contenidor, i tot seguit hom fa passar diverses vegades l'aliment (que de vegades prèviament s'haurà de rentar, com en el cas de la llimona) sobre la superfície rugosa del ratllador, fent-hi una lleugera pressió. |
Esoterisme | El yarsanisme (kurd: یاڔﮦساﻥ, Yâresân; persa: اهل حق, Ahl-e Haqq, ‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el segle xiv o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq). |
Ciències de la salut | ADME és l'acrònim d'Absorció, Distribució, Metabolització i Excreció, i descriu l'efectivitat d'un compost farmacèutic dins d'un organisme. Els quatre criteris són tots crítics davant de l'èxit del compost com a fàrmac: Absorció Abans que un compost siga biològicament actiu, ha d'entrar dins del corrent circulatori — normalment per via de les superfícies de les mucoses com el tracte digestiu (absorció intestinal). La resposta dins dels òrgans o cèl·lules diana també ha d'estar assegurat. Açò pot ser un seriós problema en barreres naturals com la barrera hematoencefàlica.Distribució S'ha de tenir en compte que el compost és transportat al seu lloc efector, molt sovint per via el corrent circulatori.Metabolització Els compostos han de ser decompostos químicament una vegada hagen realitzat la seua funció o també, en un altre cas, poden acumular-se als teixits i seguir el seu curs natural. En alguns casos les modificacions perquè el compost siga actiu farmacològicament es produeixen dins l'organisme.Excreció Els compostos metabolitzats han de ser expulsats de l'organisme perquè els compostos no s'acumulen en alguns llocs de l'organisme on podria ser seriosament perjudicial.Quan l'alliberament de la substància (d'una coberta protectora, etc.) és considerat, aleshores es parla de LADME. També, de vegades, la toxicitat real o potencial del compost es té en compte (ADME-Tox o ADMET). En química computacional s'intenta predir les qualitats ADME-Tox dels compostos mitjançant mètodes com QSPR / Relació estructura-activitat quantitativa (QSAR). |
Enginyeria | Una solució sòlida és una solució en estat sòlid d'un o més soluts en un solvent. Aquesta mescla és considerada una solució en lloc d'un compost sempre que l'estructura cristal·lina del dissolvent romangui sense canvis en ser substituïts els seus àtoms pels àtoms dels soluts i a més la mescla romangui homogènia. El solut pot incorporar-s'hi dins de l'estructura cristal·lina del dissolvent bé mitjançant substitució, reemplaçant cada partícula del dissolvent per una partícula del solut, o bé de forma intersticial, encaixant-s'hi cada partícula de solut dins de l'espai que hi ha entre partícules del dissolvent. Ambdós tipus de solució sòlida afecten les propietats del material, ja que distorsionen, encara que sigui una mica, l'estructura cristal·lina i perquè pertorben l'homogeneïtat física i elèctrica del material dissolvent. |
Biblioteconomia | Un sistema integrat de gestió de biblioteques (SIGB) és un programari destinat a la gestió informàtica i l'automatització de les diferents activitats necessàries per al funcionament d'una biblioteca (gestió de les col·leccions i dels usuaris, catalogació, circulació, adquisicions, consultes, estadístiques, etc.). Un SIGB es basa generalment en una base de dades relacional, un programari per interaccionar amb aquestes bases de dades, una interfície destinada als professionals i una altra destinada als usuaris.Tradicionalment un SIGB s'organitza en mòduls, com per exemple: adquisicions (comandes, rebudes, facturació dels documents) catalogació (creació de registres a la base de dades) préstec (prestar els documents als usuaris i el seu retorn) publicacions periòdiques (control de les col·leccions de revistes i diaris) el catàleg en línia (interfície per als usuaris) |
Antropologia | El National Museum of the American Indian és un museu dels Estats Units dedicat a la cultura dels pobles indígenes d'Amèrica. Forma part del grup de museus i centres de recerca del Smithsonian Institution. El museu té tres instal·lacions. El National Museum of the American Indian al National Mall a Washington, D.C., obert el 21 de setembre de 2004, a Fourth Street i Independence Avenue, Southwest. El George Gustav Heye Center, un museu permanent, es troba a l'Alexander Hamilton U.S. Custom House a la ciutat de Nova York. El Cultural Resources Center, un centre de recerca i col·leccions, es troba a Suitland, Maryland. Els fonaments de les col·leccions actuals es van reunir per primera vegada a l'antic Museum of the American Indian a la ciutat de Nova York, que es va establir el 1916 i que va passar a formar part del Smithsonian el 1989. |
Matemàtiques | En criptografia, una família de funcions pseudoaleatòries (PRF en anglès) és una col·lecció de funcions computables de manera eficient que emulen un oracle aleatori de la següent manera: cap algorisme eficient pot distingir (amb avantatge significant) entre una funció escollida a l'atzar de la família PRF i un oracle aleatori (una funció les sortides del qual han estat fixades de forma completament aleatòria). Les funcions pseudoaleatòries són una eina primordial per a la construcció de primitives criptogràfiques i en especial esquemes de xifratge segurs. No s'ha de confondre les funcions pseudoaleatòries amb generadors pseudoaleatoris (PRG en anglès). La garantia d'un PRG és que una sortida individual sembla aleatòria si l'entrada ha estat escollida a l'atzar. D'altra banda, la garantia d'una PRF és que totes les seves sortides semblen aleatòries, sense tenir en compte com s'han escollit les entrades, sempre que la funció s'hagi escollit a l'atzar de la família PRF. Una família de funcions pseudoaleatòries es pot construir a partir de qualsevol generador pseudoaleatori utilitzant, per exemple, la construcció de Goldreich, Goldwasser i Micali. |
Ciència militar | L'Operació Moshtarak (Junts en idioma dari) és una ofensiva de la Coalició a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan. Aquesta operació es va iniciar el 13 de febrer de 2010, prenent com a teatre d'operacions al districte de Nad Ali i Lashkargah, sent duta a terme per forces de l'Exèrcit Afganès i de l'Exèrcit Britànic amb suport del Cos de Marines i de l'Exèrcit dels Estats Units. Es presumeix que el principal punt d'ofensiva és la província de Marjah. Van participar un nombre aproximat de 4.000 marines nord-americans, 4.000 soldats britànics i prop de 7.000 elements de diverses nacions com són Afganistan, Canadà, Estònia i Dinamarca. Igualment s'estima que hi ha al voltant de 400 a 1.000 talibans a la zona. |
Informàtica | eIDAS (electronic IDentification, Authentication and trust Services) és un reglament comunitari de la Unió Europea sobre estàndards d'identificació electrònica i serveis de confiança per les transaccions electròniques dins del Mercat Únic Europeu. Es va establir en la EU Regulation 910/2014 del 23 de juliol de 2014 sobre identificació electrònica i deroga la directiva 1999/93/EC del 13 de desembre de 1999.Va ser presentat el 17 de setembre de 2014 i es posà en aplicació l'1 de juliol de 2016 excepte certs articles, els quals són llistats en el seu Article 52. Totes les organitzacions que ofereixen serveis digitals públics en un estat de membre de la UE han de reconèixer aquesta identificació electrònica de tot estats de membre de la UE des del 29 de setembre de 2018. |
Jaciments paleontològics | La Central de Mamuts és un jaciment paleontològic en els terrenys de l'aeroport de Santa Lucía a l'Estat de Mèxic, Mèxic, que conté les restes d'almenys 200 mamuts colombins, així com 25 camells i cinc cavalls. El lloc és la concentració més gran del món de restes de mamut; l'anterior va ser el "Jaciment del Mamut" a Dakota del Sud amb 61 individus. També s'han descobert eines humanes i ossos tallats, la qual cosa suggereix que els humans van utilitzar el lloc per atrapar i matar grans mamífers. Se segueixen trobant més fòssils. L'excavació finalitzarà el 2022, quan es preveu que conclogui la construcció de l'aeroport. |
Jocs | El tangram (xinès tradicional i simplificat:七巧板, pinyin: qīqiǎobǎn, literalment 'set taulers enginyosos') és un joc xinès molt antic que consisteix a formar siluetes de figures amb la totalitat d'una sèrie de peces donades. Les figures formades han de fer servir totes les peces sense encavalcar-les ni sobreposar-les. |
Geografia | Els termes zonal i meridional s'utilitzen per descriure direccions en un globus. Zonal significa "al llarg d'un paral·lel" o "en la direcció est-oest"; mentre que meridional significa "al llarg d'un meridià" o "en la direcció nord-sud". Aquests termes es fan servir sovint en ciències atmosfèriques i ciències de la Terra per descriure fenòmens globals, com "flux de vent meridional", o "temperatura zonal". (Parlant estrictament, zonal significa més que una direcció perquè també implica un grau de localització en la direcció meridional, de manera que el fenomen en qüestió queda localitzat en una zona del planeta.) Per camps vectorials (com la velocitat del vent), el component zonal (o la coordenada x) es denota com a u, mentre que el component meridional (o coordenada y) es denota com a v. El terme, de vegades abreujat com a "Mer.", s'utilitzava antigament en astronomia per indicar la direcció sud al globus celestial, juntament amb septentrional ("Sep.") pel nord, Oriental ("Ori.") per l'est i Occidental ("Occ.") per l'oest. |
Història | Els Martorell eren un llinatge gandienc dels segles xiv i xv, al qual pertanyia, com a figura més destacada, l'autor Joanot Martorell. |
Mitologia | Fedra és una òpera flamenca, estrenada el 1989 i reestrenada el 2010, escrita i dirigida per Miguel Narros i que es basa en el mite de Fedra. La música ha estat composta per Enrique Morente, que també canta en directe a l'obra, i la coreografia de dansa flamenca per Javier Latorre. El personatge protagonista està interpretat el 1989 per Manuela Vargas i el 2010 per Lola Greco. |
Dansa | Bartomeu Ferriol i Boixerans fou un autor català del segle xviii que escriví sobre coreografia.La seva obra més important fou publicada a Nàpols el 1745: Reglas útiles para los aficionados a danzar. D'aquesta obra, el 2008 se'n va presentar un treball d'investigació a la Universitat de València, realitzat per José Vicente Sales i dirigit per Antoni Tordera. |
Llocs ficticis | El món de One Piece és el lloc on transcorren les aventures del manga i l'anime creades per Eiichiro Oda. Aparentment, és un planeta similar a la Terra, amb la particularitat que és un món cobert d'aigua, encara que existeixen una gran quantitat d'illes per tots els oceans d'aquest món. Aquest món està dividit principalment en quatre grans oceans: l'East Blue, el North Blue, el West Blue i el South Blue. Es divideixen entre ells per l'únic continent del món, la Red Line i per altre gran mar, la Grand Line. |
Ciència militar | De la guerra (Vom Kriege) és l'obra més coneguda del militar prussià Carl von Clausewitz, un tractat sobre la filosofia de la guerra i les tàctiques militars escrit al segle xix. Adopta un enfocament proper a la dialèctica i ha estat criticat pel paper atorgat gairebé en exclusiva als estats com a desencadenants de la guerra, oblidant conflictes de menor o major abast territorial. |
Estris | Una safata de forn o plata/plàtera de forn és una safata de metall plana i rectangular que s'utilitza en un forn, tant casolà com de fleca, restaurants o industrials. Sovint es fa servir per coure panets, pastisseria i productes plans com galetes, braços de gitano i pizzes. Aquestes safates, com tots els estris per coure, es poden fabricar amb una gran varietat de materials, però els principals són l'alumini i l'acer inoxidable. La safata més bàsica és una planxa de metall. N'hi ha de mides molt variades, i l'altura de les seves parets és un factor important: les elevades permeten preparar plats amb líquids, com carn amb salsa, i les de parets baixes s'utilitzen com a làmina per a la cocció, com ara per fer panellets.Com s'hi acumula molt el greix quan s'hi cuina, és aconsellable recobrir la safata amb paper sulfuritzat i posar-hi a sobre els ingredients per tal de fer més senzilla la tasca posterior de neteja. |
Mitologia | Una sílfide és una criatura femenina imaginària que habita l'aire dels boscs i els camps. Pertany a la mitologia europea, especialment a la germànica i l'escandinava. Es va donar a conèixer al món sobretot amb el ballet La Sílfide, de 1832, que donava una imatge idealitzada i romàntica d'aquest ésser, que com a geni de l'aire havia de ser molt eteri. Les criatures masculines equivalents són els silfs. Els silfs i les sílfides, al Renaixement, eren criatures màgiques que l'alquimista Paracels havia esmentat com a pertanyents a l'aire, un del que ell anomenava "els quatre elements" (terra, foc, aire i aigua). Al segle xvii, a El Paradís perdut de John Milton apareixen unes sílfides tan aèries que quan es posen entre unes tisores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al segle xix, el ballet La Sílfide la presenta com un ésser volador femení, eteri, gràcil i de gran bellesa, una mica bitxo però sobretot de blanc i representant l'amor impossible d'atrapar. En aquesta època, al romanticisme, és un element sovint representat com una fina columna de vapor o de fum blanc, gairebé imperceptible o fins i tot transparent, en forma d'una noia de gran bellesa, inspiradora i que provoca un enamorament passional, que encarna la llibertat i defuig que hom se li acosti. A la dansa clàssica no només reapareixerà a Les Sílfides (1909) sinó que la imatge aconseguida a La Sílfide es mantindrà, amb poques variacions, a un bon nombre d'espectacles i esdevindrà la típica de la ballarina clàssica que ens ha arribat als nostres dies. Però les sílfides no han estat vistes sempre així. En la cultura popular medieval eren vistes com a gegants que muntaven els núvols més grans i pesats i es desplaçaven amb ells batent unes monstruoses ales de foc vermelles. Hom deia que, de vegades, a l'horitzó, es podia veure el cel taronja o vermellós entre els núvols després d'una pluja, i que en realitat eren aquestes enormes criatures vistes de lluny. També es pensava que si un bon nombre de sílfides es reunia i feia batre les ales, podien provocar grans huracans. |
Geografia | Les àrees metropolitanes dels Països Catalans amb més de 100.000 habitants són setze. D’aquestes, només dues, la de Barcelona i la de Perpinyà, estan reconegudes oficialment i tenen organismes polítics que les representen. De la resta, només una es troba en procés de constituir un organisme de gestió (Girona-Salt), mentre que el procés per a estructurar políticament la realitat metropolitana de les altres és molt incipient. En la majoria dels casos sí que existeix un organisme que gestiona el transport públic o alguns serveis menors, però no s’ha fet el salt cap a institucions més representatives del territori. Les àrees urbanes més importants dels Països Catalans, ordenades per població sónː |
Llocs ficticis | Voyage en Icarie és una novel·la escrita pel filòsof Étienne Cabet i publicada el 1840. S'hi descriu una utopia comunista, els termes de la qual l'autor havia somiat i de seguida va començar a intentar fer realitat redactant una constitució per a una Icària real. Els icarians van ser un moviment utòpic francès, fundat per Étienne Cabet, que va portar els seus seguidors a Amèrica on van establir un grup de comunes igualitàries durant el període de 1848 a 1898. Karl Marx esmenta Voyage en Icarie en una carta de 1843 al seu col·laborador Arnold Ruge, contrastant la «utopia comunista» del llibre amb les condicions reals i pragmàtiques necessàries per a construir el socialisme a l'Alemanya del seu temps. |
Humor | La comèdia romàntica és un gènere del cinema que barreja una trama amorosa amb les convencions de la comèdia. Narra els problemes d'una parella protagonista per acabar junts i feliços, amb possibles subtrames intercalades i períodes de separació o trencament. El seu origen està en les històries amoroses de la Matèria de Bretanya i en la literatura sobre l'amor veritable, així com en el teatre del segle xvii. |
Telecomunicacions | Fibracat és una marca comercial fundada el 2013 de l'empresa manresana de telecomunicacions Altecom que del 1999 ençà ofereix serveis de telefonia fixa i mòbil, i accés a Internet i televisió mitjançant fibra òptica. Es publicita com el primer operador global de telecomunicacions català.L'any 2013, la marca va ser la primera de l'Estat espanyol llançar l'oferta de 1000 Mbps (1Gbps) de baixada per a particulars. D'ençà de juliol de 2014, va començar a exercir d'operador mòbil virtual i actualment té una infraestructura pròpia amb el suport de la xarxa d'Orange allà on no pot oferir servei propi. Va tancar l'exercici del 2018 amb una facturació de 4,4 milions d'euros, sia 30% més que l'any anterior. Va tancar l'any 2018 amb 16.000 clients.L'any 2019 arriba a les principals ciutats catalanes i gran part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la previsió de cobrir la totalitat del territori de Catalunya l'any 2023. El 2018 va obrir la segona botiga a Reus i el 2019 la primera a Girona i Lleida. Va tancar l'exercici 2019 amb una facturació de 6 milions d'euros, un 36% més que l'any anterior, així com amb 55.000 clients.L'any 2020, el Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), va autoritzar l'arrendament de la llicència per a la prestació de serveis de comunicació audiovisual del programa número 4 (EDC4) del canal múltiple de televisió digital terrestre amb cobertura nacional, a favor de Fibracat, del qual l'emissió és totalment en català. El canal Fibracat TV va començar a emetre l'1 de juny de 2020, que lidera l'empresària Meritxell Bautista, cofundadora de Fibracat, un projecte en el que l'empresa ha invertit més d'1 milió d'euros.L'any 2021, l'empresa competidora Avatel, sisena operadora de fibra òptica d'Espanya, adquireix el 100% de les accions d'Altecom i n'assumeix el control, mantenint-se els fundadors en els seus càrrecs executius. |
Història | Pier Gerlofs Donia (Kimswerd, 1480 – Snits, 1520) va ser un guerrer frisi, a més de pirata i rebel. També és conegut pels frisis pel sobrenom "Grutte Pier" (el "Gran Pier"), o per la traducció neerlandesa de "Grote Pier" i "Lange Pier", o, en llatí com a "Pierius Magnus", que fa referència a la seua llegendària grandària i força. Actualment la seua vida està sumida en la llegenda i es basa en una descripció atribuïda al seu contemporani Petrus Thaborita. Un historiador del segle xix, Conrad Busken Huet, va escriure sobre Pier que era: "una torre d'un company tan fort com un bou, de pell fosca, muscles amplis, amb una llarga barba negra i bigoti. Un sincer humorista àcid, que a través de lamentables circumstàncies es va convertir en una horrible bèstia. A part de la venjança personal per la sagnant injustícia que va patir (en 1515) amb l'assassinat dels seus familiars i la destrucció de la seua propietat, es va convertir en un lluitador per la llibertat d'imperenne llegenda." |
Sociologia | El neocolonialisme, és el control i la tutela que segueixen exercint les potències colonials, sobre les seves antigues colònies. La descolonització no va suposar independència econòmica per als països anomenats "subdesenvolupats", sinó que els estats imperialistes es van encarregar d'organitzar l'economia i la política mundial, de manera que es conservés l'explotació colonial. El neocolonialisme seria l'herència del colonialisme històric i alhora, la continuïtat del sistema capitalista globalitzador. Aquesta nova fase, permet seguir amb la submissió (avui en dia sense una ocupació i control directe), sinó més aviat a través de complexes estratègies econòmiques i polítiques. "La tendència profunda del capitalisme s'ha obert camí i avui l'expansió ja no requereix l'annexió de territoris i la seva recer dins de fronteres nacionals. Avui l'expansió capitalista "salta" les fronteres i envaeix els territoris sense necessitat de conquerir i annexió ". (Vidal Villa, 1998) La descolonització que suposadament inaugurava l'aparició de països "lliures i sobirans", va suposar que els territoris colonitzats se sumissin en una situació de dependència econòmica i política més dependent que mai. En un context en què el flux de mercaderies i persones traspassa tots els límits territorials, la divisió entre països centrals i perifèrics ha arribat a la seva màxima expressió. Per assolir l'objectiu de la mundialització del sistema capitalista, les potències han entramat organismes que possibiliten l'hegemonia política, econòmica i militar, d'una manera més subtil que en l'època del colonialisme. Se segueix implantant la ideologia colonitzadora a través del pretext de "missió civilitzadora" o simplement reafirmant la seva posició en les relacions de poder actuals. La inserció dels països "subdesenvolupats" en el mercat mundial té un format perifèric, de manera que tot i la riquesa de recursos naturals que puguin tenir, es troben sumits en una situació de pobresa absoluta. La usurpació de territoris aliens impulsat per fins econòmics i de poder, té conseqüències de tota classe en els països explotats. L'arribada de les multinacionals ha suposat el deteriorament de l'ecosistema per i per a les exportacions massives, de manera que ha estat la naturalesa la que s'ha hagut d'adaptar a l'home. Entre les conseqüències socials, la globalització capitalista ha suposat també la globalització cultural, mutilant les tradicions i maneres de viure autòctons. A la política neocolonialista de les potències imperialistes, s'oposa el moviment d'alliberament nacional recolzat pels països socialistes. "Els països desenvolupats estan en una posició en què poden utilitzar, en el seu benefici i per multitud de canals, els recursos dels països del Tercer Món. Aquest és el fonament de l'ordre econòmic mundial. Als ulls de la majoria de la humanitat es presenta com un ordre tan caduc i injust com el colonialisme del que arrenqueu l'origen i essència. " |
Jocs | L'os de peluix és un os de joguina fet de tela farcida. És una forma tradicional de joguina que representa un os, moltes vegades emprat amb el propòsit d'entretenir als nens. En els últims anys, alguns ossos de peluix s'han convertit en articles de col·lecció molt cars, fins al punt que n'hi ha museus especialitzats arreu del món. |
Administració | Una esfera d'influència és una àrea o regió en la qual una organització o estat exerceix certa classe d'indirecta dominació cultural, econòmica, militar o política. També, en alguns llocs habitats, es parla d'àrea d'influència per designar l'espai en què, per exemple, un comerç o servei té influència sobre localitats o altres zones diferents d'aquella on s'ubiquen. |
Filologia | La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia). El terme originàriament significa 'estimar' (del grec filo-) i 'paraules' (també del grec -logia). En la tradició acadèmica de moltes nacions, el terme "filologia" denota l'estudi d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contexts històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres texts culturals significatius. La filologia abraça així l'estudi de la gramàtica, la retòrica, la història o la interpretació d'autors, així com la tradició crítica associada a una determinada llengua. Aquesta extensa definició s'ha fet estranya avui dia, i la filologia tendeix a referir-se als estudis acadèmics associats a un idioma, agrupant àrees com la fonètica, la morfosintaxi, la dialectologia, la lingüística històrica, etc., en l'estadi de llengua i els diversos períodes de la literatura corresponent. Una branca de la filologia és la lingüística històrica. Algunes similituds entre el sànscrit i les llengües europees foren observades primer en el segle xviii i conduïren al descobriment del protoindoeuropeu. L'interès de la filologia en els idiomes antics aconduí a l'estudi de quins eren en el segle xix els idiomes "exòtics" per la llum que podrien aportar en els problemes per entendre els orígens dels texts més antics. En els Estats Units, l'American Journal of Philology fou fundat el 1880 per Basil Lanneau Gildersleeve, un professor de la Universitat Johns Hopkins. La filologia també inclou anàlisis de texts, l'anomenada crítica textual, que intenta reconstruir el text original perdut que serveix de model a còpies manuscrites posteriors. Per a aconseguir-ho, es basa en els errors de transmissió, en les variants locals i en l'anàlisi exhaustiva tant del text com del seu suport per establir l'arbre genealògic de l'obra. Aquesta branca és el que s'entén com a filologia als països francòfons, que prefereixen usar altres termes per a la resta de disciplines lingüístiques. La filologia no ha tingut gaire interès per als estudiosos xinesos fins i tot al segle xix. |
Ètica | Magnanimitat (derivada de les arrels llatines magn- gran, i anima, ànima, literalment significa gran generositat) és la virtut de ser gran de ment i de cor. Abasta, en general, un rebuig a ser mesquí, una disposició a enfrontar el perill, i el fer accions amb fins nobles. La seua antítesi és la pusil·lanimitat. Tots dos termes van ser encunyats per Aristòtil, qui va dir de la magnanimitat que era "la virtut suprema". El Diccionari de La Llengua Americana de Noah Webster de 1828 defineix Magnanimitat com: MAGNANIM'ITAT, n. [L. magnanimitas; magnus, gran, i animus, ment.] Grandesa d'ànim; que eleva o dignifica l'ànima, que enfronta el perill i els problemes amb tranquil·litat i fermesa, que alça al posseïdor per damunt de la venjança, i el fa delectar-se en actes de benevolència, cosa que li fa menysprear la injustícia i la maldat, i li mou al sacrifici personal, l'interès i la seguretat per a la realització de fets útils i nobles. En la seua Ètica a Nicòmac, Aristòtil la considera la virtut adequada per un gran home, superposant-la respecte a altres virtuts.Edmund Spenser, en La Reina Fada, en té dos cavallers on al·legòricament cadascú representa una virtut; El príncep Artur representa la "magnificència", que generalment es pren com a sinònim de "magnanimitat". El treball incomplet no inclou el llibre del príncep Artur, i el significat no és clar. Demòcrit estableix que "la magnanimitat consisteix a suportar amb mansuetud manca de tacte". Com a adjectiu, el concepte és expressat com "magnànim", ex. "És un home magnànim." Un exemple per referir-se a algú com a magnànim es pot veure en Hrólfs saga kraka on el Rei Hrólfr Kraki canvia el nom d'un servent de la cort de Hott a Hjalti degut al seu descobriment de la força i coratge d'aquest, després que Hjalti es negara a fer befa o matar eixos que prèviament li havien fet burla. Per les seves nobles accions, el rei concedeix el títol de magnànim a Hjalti. Una manera de magnanimitat és la generositat del vencedor amb els vençuts. Per exemple, la magnanimitat, s'ha codificat entre les societats amb la Convenció de Ginebra. El Magnànim genera esforços que poden servir per compensar els danys col·laterals d'una guerra. C. S. Lewis, en el seu llibre L'Abolició de l'Home, es refereix al pit de l'home com la seu de la magnanimitat, o sentiment, amb aquesta magnanimitat treballant d'enllaç entre l'home visceral i cerebral. Lewis afirma que en el seu temps, la negació de les emocions que es troben en l'etern, el sublim, el qual és humiliant com una realitat objectiva, ha donat lloc a "homes sense pit". Winston Churchill té la famosa cita dient "En la Guerra: Resolució. En la derrota: Desafiament. En la Victòria: Magnanimitat. En la pau: Bona Voluntat." |
Astronàutica | Thomas Arthur Reiter (23 de maig de 1958, Frankfurt del Main, Alemanya) és un astronauta de l'ESA retirat i General de Brigada en les Forces Aèries Alemanyes que treballa. actualment com a Director d'Operacions de Vols Espacials Tripulats a l'Agència Espacial Europea (ESA). Fins al 2008, va ser un dels 25 astronautes en termes de temps total a l'espai. Amb la seva dona i els seus dos fills viu a Wahnbek (a prop d'Oldenburg) a la Baixa Saxònia. |
Mitologia | A la mitologia nòrdica, Borr, Burr, Bor o Bur (que en noruec antic significaria "fill" o "el nascut") fou el fill del déu Buri., el marit de la deessa Bestla i el pare dels deus Odin, Vili i Vé. Bor és esmentat en un poema de l'Edda poètica, compilada al segle XIII a partir de material tradicional més primerenc, i a l'Edda prosaica, compilada al segle XIII pel cronista islandès Snorri Sturluson. Els experts han proposat una varietat de teories sobre aquesta figura divinal. |
Geografia | Făget (pronunciació en romanès: [fəˈdʒet], en alemany: Fatschet; en hongarès: Facsád; en serbi: Фагет / Faget) és una ciutat del comtat de Timiș, Banat, a l'oest de Romania, amb una població d'uns 6.500 habitants. El seu nom significa literalment "bosc de faigs" en romanès.La ciutat administra deu pobles: Bătești (Vadpatak), Begheiu Mic (Bázosd), Bichigi (Kisbékés), Brănești (Avasfalva), Bunea Mare (Bunya), Bunea Mică (despoblat), Colonia Mică (Facsádkistelep), Jupânești (Zsupánfalva) Povârgina (Porzson) i Temerești (Temeres). El 2002 comptava amb una població de les següents ètnies: romanesos (6.604), hongaresos (312), alemanys (61), gitanos (14) i serbis (2). La ciutat està situada al centre d’una àrea etno-folklòrica diferent, al costat nord-oest de les muntanyes Poiana Ruscă, a la carretera nacional DN68. La carretera s’estén d'Ilia a Lugoj —i a la línia de ferrocarril CFR 212. |
Estris | Un molinet de pebre és un estri de cuina (i de taula) que permet moldre els grans de pebre proporcionant pebre molt. El pebre molt consta de partícules relativament petites i fàcils de barrejar amb el menjar. |
Matemàtiques | Jusèp Loís Sans Socasau (Betren, Vall d'Aran, 1956) és un polític, professor de matemàtiques i militant occitanista aranès. És conegut sobretot com a activista i divulgador occitanista i director de la política lingüística del Consell General d'Aran. Políticament nacionalista aranès, occitanista i catalanista és president d'Esquerra Republicana Occitana (ÈRO), secció local del partit català Esquerra Republicana. S'ha posicionat a favor del procés independentista català tot demanant el reconeixement de l'aranès i l'occità a Catalunya. Antigament ÈRO va estar en coalició amb CiU al poder d'Aran, amb el síndic Carles Barrera Sánchez. Col·labora amb articles d'opinió en el diari digital Jornalet i des de 2014 presideix l'Institut d'Estudis Aranesi. Ha escrit, també, alguns llibres com Er estudi ena memòria (2007) o Occitan en Catalonha (2008). És casat amb la cantant Lúcia Mas Garcia, i la seva filla Alidé Sans és cantautora occitana. |
Química | L'halogenació de Hell-Volhard-Zelinsky és una reacció orgànica en la qual s'obtenen àcids α-halogenats. |
Ciències de la salut | La càrrega glucèmica (CG) d'un aliment és una mesura que permet calcular la quantitat de menjar necessària per elevar el nivell de glucosa en sang d'una persona després d'un àpat. Una unitat de CG s'aproxima a l'efecte de consumir un gram de glucosa. La CG té en compte la quantitat (o fracció) de carbohidrats que es troba en els aliments, ja que és la quantitat de carbohidrats la que augmentarà els nivells de glucosa a la sang segons l'índex glucèmic (IG). Per exemple, la síndria té un índex glicèmic alt, però una porció típica no conté molts carbohidrats, de manera que la càrrega glicèmica de la porció de la síndria és baixa. Mentre l'IG es defineix per a cada tipus d'aliment, la CG es pot calcular per a qualsevol mida d'una ració en un àpat, d'un àpat complet, o dels els menjars d'un dia sencer. La CG d'una porció d'aliment pot ser calculada com el seu contingut de carbohidrats mesurat en grams (g), multiplicat per l'IG del menjar, i es divideix per 100. Per exemple, la síndria té un IG de 72 (que és alt). Una porció de 100 g de síndria té 5 g de carbohidrats disponibles (ja que conté una gran quantitat d'aigua), el que fa el càlcul de la CG: 5 x 72/100 = 3,6. Un aliment amb un IG de 100 i 10 g de carbohidrats disponibles té una CG de 10 (10 x 100/100 = 10), mentre que un aliment amb 100 g de carbohidrats i un IG de 10 també té un CG de 10 (100 x 10/100 = 10). Per a una porció d'un aliment, un CG superior a 20 es considera alta, una CG d'11 a 19 es considera mitjana, i una CG de 10 o menys es considera baixa. Un estudi de 2007 ha posat en dubte el valor de la utilització de la càrrega glucèmica com a base per als programes de pèrdua de pes. Das et al. van realitzar un estudi sobre 36 adults amb sobrepès, sanes, utilitzant una prova a l'atzar per mesurar l'eficàcia de dues dietes, una amb una CG alta i l'altra amb una CG baixa. L'estudi va concloure que no hi havia diferència estadísticament significativa entre els resultats de les dues dietes.La CG sembla beneficiosa en els programes dietètics dirigits a la síndrome metabòlica, resistència a la insulina, i la pèrdua de pes; alguns estudis han mostrat que provocar pics en els nivells de sucre en sang i, per tant, de la insulina (per tal de disminuir el pic) poden donar lloc a un augment de risc de diabetis. El Shanghai Women's Health Study va arribar a la conclusió que les dones amb dietes que tenien un IG elevat tenien un 21% més de probabilitats de desenvolupar diabetis tipus 2 que les dones amb dietes amb un IG més baix. Resultats similars van ser publicats en el Black Women's Health Study. Un programa de dieta que gestiona la CG pretén evitar els pics sostinguts de sucre en sang i pot ajudar a evitar l'aparició de la diabetis tipus 2. Per als diabètics, la càrrega glucèmica és una eina molt recomanable per al control del sucre a la sang. L'IG va ser inventat el 1981 per Thomas Wolever i David Jenkins de la Universitat de Toronto i és una mesura de què tan ràpid un aliment que conté 25 o 50 grams de carbohidrats eleva els nivells de glucosa en sang. Com que alguns aliments solen tenir un baix contingut de carbohidrats, els investigadors de Harvard van crear la CG, que té en compte la quantitat de carbohidrats en una porció determinada d'un aliment i per tant proporcionaria una mesura més útil. |
Mitologia | El Poema de Manas és el gran poema èpic de tradició oral del poble kirguís. És molt extens (vint cops més llarg que l'Odissea i la Ilíada juntes) i explica les peripècies de l'heroi Manas i els seus descendents i seguidors. Té com a nucli central les batalles contra els seus enemics Kitay i Kalma. |
Televisió | Discovery Science és un canal de televisió per subscripció produït per Discovery Communications. A Llatinoamèrica, Sud-est Asiàtic, Europa i Austràlia es coneix com a Discovery Science. Es caracteritza per transmetre programes de televisió (que van ser emesos anteriorment a Discovery Channel) relacionat amb la ciència cobrint tots els aspectes de la ciència, com l'espai, tecnologia, prehistòria i ciència animal. |
Antropologia | Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral". Històricament, la paraula ha vingut a referir-se a la dispersió de pobles amb arrels comunes, particularment moviment de naturalesa involuntària, com l'expulsió dels jueus d'Orient Mitjà, els africans llevats en la tracta d'esclaus, els xinesos meridionals durant el comerç d'esclaus culis, o els exiliats messenis sota el jou d'Esparta.Recentment els acadèmics distingeixen diferents classes de diàspora basant-se en les seves causes com l'imperialisme, emigracions pel comerç o el treball, o bé per la mena de coherència social en la comunitat de la diàspuora i llurs lligams amb la terra ancestral. Algunes comunitats en diàspora mantenen forts lligams polítics amb el territori ancestral. Altres qualitats que poden ser típiques de moltes diàspores són el desig de retorn, relacions amb altres comunitats en diàspora i manca d'assimilació completa al país hoste. |
Filosofia | Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme. Publicat el 1689 i dividit en quatre llibres, es considera un dels assajos més influents del pensament occidental modern i de gran influència sobre David Hume. |
Ètica | Abdul-Latif Ali al-Mayah (àrab: عبد اللطيف علي المياح, ʿAbd al-Laṭīf ʿAlī al-Mayāḥ) (Bàssora, 1949 o 1950 - 19 de gener de 2004) va ser un professor d'humanitats iraquià, president del Centre d'Estudis i Recerca del Món Àrab a la Universitat Mustansiriya i cap del Centre Bagdad pels Drets Humans. Va ser molt crític amb el Consell de Govern Iraquià, que va ser el govern provisional de l'Iraq de 2003 a 2004 establert per la coalició multinacional dirigida pels EUA que ocupava l'Iraq, després de la invasió de l'Iraq de 2003. Va ser assassinat el 19 de gener de 2004.Abdul-Latif Ali al-Mayah va ensenyar política del món àrab, i es va convertir en el cap del Centre d'Estudis i Recerca del Món Àrab de la Universitat Mustansiriya. Els estudiants i col·legues van dir que era un mestre entusiasta i que usava els seus propis diners per comprar ordinadors per a la seva aula. |
Matemàtiques | Josep Vaquer i Timoner (Maó, Menorca, 1 de juliol 1928 - 24 de març de 2020) fou un matemàtic menorquí.Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona i llicenciar-se en 1954 i obtenir el premi extraordinari, es va doctorar en matemàtiques el 1960 per aquesta universitat i obtingué la Càtedra de Geometria mètrica i Geometria diferencial a la mateixa UB. Treballà al Seminari Matemàtic d'Hamburg, amb el professor Ernest Witt, i a l'Institut Politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial. Col·laborà amb Josep Teixidor i Batlle en la modernització dels mètodes de l'ensenyament de la matemàtica a l'Estat espanyol, amb els cursos explicats a la Universitat de Barcelona des de 1958. D'ençà de l'any 1955 fou professor a la Facultat de Ciències, que més endavant es convertiria en la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic del 1961 fins a la seva jubilació el 1998 i també en fou degà entre els anys 1976 i 1978. A més, entre els anys 1991 i 1995 fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou membre agregat de l'IEC a partir de l'any 1978, i membre numerari d'ençà del 1989 a la Secció de Ciències i Tecnologia, de la qual fou tresorer fins al 1995. Fou també membre fundador de l'Institut Menorquí d'Estudis. Destacà també en l'àmbit de la fe cristiana. Formà part del Secretariat d'Universitaris Cristians i participà en tasques de voluntariat a presons i amb les dones del Raval. |
Història | El terme del Moviment d'independència de l'Índia comprèn un ampli ventall d'organitzacions polítiques, filosofies i moviments que tenien l'objectiu comú d'acabar primer amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i després amb el Raj Britànic, en algunes parts del sud d'Àsia. El moviment d'independència va veure diverses campanyes nacionals i regionals, agitacions i esforços tant de caràcter no-violent com militar. Durant el primer quart del segle XIX, Raja Rammohan Roy va introduir l'educació moderna a l'Índia. Swami Vivekananda va ser el principal arquitecte que projecta profundament la rica cultura de l'Índia cap a l'oest al final del segle XIX. Molts dels líders polítics del país del segle XIX i XX, incloent Mahatma Gandhi i Netaji Subhas Chandra Bose, van ser influenciats pels ensenyaments de Swami Vivekananda. Els primers moviments militants es van organitzar a Bengala, però després va pujar a l'escenari polític un moviment definit en el recentment format Congrés Nacional Indi (en català, CNI), amb eminents líders moderats que buscaven només el seu dret fonamental d'aparèixer en els exàmens de l'administració pública, així com més drets, de naturalesa econòmica, per a la gent de la terra. La primera part del segle XX va veure un enfocament més radical cap a la independència política proposada pels líders, com el Bal Pal Lal i Sri Aurobindo. El nacionalisme militant també va sorgir en les primeres dècades, culminant en el fracàs de la conspiració indoalemana i de la conspiració de Ghadar durant la Primera Guerra Mundial. Les últimes etapes de la lluita per la llibertat de la dècada de 1920 va fer que el CNI adoptés la política de Mohandas Gandhi de la no-violència i la resistència civil, la lluita constitucional de Muhammad Ali Jinnah pels drets de les minories a l'Índia, i diverses altres campanyes. Figures llegendàries com Netaji Subhash Chandra Bose va arribar més tard a adoptar un enfocament militar del moviment, mentre que altres com Swami Saraswati Sahajanand volia tant la llibertat política i com l'econòmica de l'Índia, dels camperols i les masses treballadores. Poetes com Rabindranath Tagore van fer servir la literatura, la poesia i el llenguatge com a eines per a la presa de consciència política. El període de la Segona Guerra Mundial va veure el pic de les campanyes pel moviment Quit Índia (dirigit pel "Mahatma" Gandhi) i l'Exèrcit Nacional Indi, moviment (liderat per Netaji Subhash Chandra Bose) i altres, que comportaren finalment la retirada dels britànics. El treball d'aquests diversos moviments en última instància va portar a la Llei d'Independència de l'Índia de 1947, que va crear els dominis independents de l'Índia i el Pakistan. L'Índia va continuar sent un domini de la Corona fins al 26 de gener de 1950, quan la Constitució de l'Índia va entrar en vigor, establint-se la República de l'Índia; el Pakistan ja era independent des del 1947. El moviment d'independència indi va ser un moviment de masses que abastà diversos sectors de la societat. També es va sotmetre a un procés d'evolució ideològica constant. Malgrat la ideologia bàsica del moviment anticolonial, que va ser recolzada per una visió del desenvolupament econòmic independent del capitalisme, juntament amb una estructura política laica, democràtica, republicana i de llibertats civils. Després de la dècada de 1930, el moviment va adquirir una orientació fortament socialista, a causa de la creixent influència dels elements de l'esquerra del CNI, així com el sorgiment i creixement del Partit Comunista de l'Índia. Per altra banda, i a causa de les polítiques del CNI, s'havia creat la Lliga Musulmana de l'Índia el 1906 per protegir els drets dels musulmans en el subcontinent indi i que presentés una veu musulmana al govern britànic. |
Química | El Tractat Elemental de Química, en francès Traité Élémentaire de Chimie, del químic francès Antoine-Laurent Lavoisier (1743-1794) publicat el 1789, és una de les obres cabdals de la història de la ciència i el llibre més emblemàtic de la història de la química. El seu objectiu era la reforma de l'ensenyament bàsic de la química. Descriu amb tot detall la cultura experimental de la combustió, dels gasos, de la descomposició de l'aigua, de la quantificació de la calor. Presenta instruments científics i experiments que representaren una gran novetat en aquella època. A més, el text referma el gran projecte de Lavoisier de reforma de la nomenclatura química, iniciada uns anys abans amb la publicació del Méthode de Nomenclature Chimique, i que havia de marcar en bona part el llenguatge de la química d'aleshores ençà. |
Ciències ambientals | El Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses és el principal moviment europeu orientat a les autoritats locals i regionals, en el qual aquestes es comprometen voluntàriament a millorar la seva eficiència energètica i augmentar la producció i l'ús d'energia més neta al seu territori. A través d'aquest compromís, els signataris del Pacte tenen la missió de complir i superar l'objectiu de la Unió Europea de reduir les emissions de CO₂ en un 20% per al 2020.Després de l'aprovació, el 2008, del Paquet d'energia i canvi climàtic de la Unió Europea, la Comissió Europea va fundar el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses per tal de donar suport als esforços de les autoritats locals pel que fa a la implementació de polítiques energètiques sostenibles.Degut a les seves característiques excepcionals (el fet de ser l'únic moviment d'aquest tipus que mobilitze als actors locals i regionals entorn del compliment dels objectius de la Unió Europea), les institucions de la Unió Europea presenten el Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses com un model únic de governança multi-nivell. |
Telecomunicacions | La Banda Ka és un rang de freqüències utilitzat en les comunicacions via satèl·lit. El rang de freqüències en les quals opera la banda Ka són les compreses entre els 18 GHz i 31 GHz. Disposa d'un ampli espectre d'ubicacions i les seves longituds d'ona transporten grans quantitats de dades, però són necessaris transmissors molt potents i és sensible a interferències ambientals. Aquesta banda també és utilitzada en alguns models de radar (a Espanya es fa servir tant per radars fixos com mòbils) pels serveis de control de trànsit (tant nacionals com regionals i municipals). Veneçuela, integrarà en el seu primer satèl·lit aquesta nova tecnologia. |
Ecologia | El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia. La trobada d'aquestes partícules amb les molècules de l'alta atmosfera terrestre és l'origen de les aurores polars. S'anomena així en honor del seu descobridor James Van Allen, que amb el seu equip van descriure'l l'any 1958 a partir de les dades proporcionades pels satèl·lits artificials. Els instruments a bord del satèl·lit Sputnik 2 havien mesurat correctament els efectes magnètics d'aquesta zona, però no van ser rebuts i, per tant, divulgats per l'antiga URSS. L'equip de Van Allen sí que ho pogué fer a partir de les mesures efectuades amb els comptadors Geiger embarcats en els satèl·lits de l'Explorer 1 i l'Explorer 3. És una àrea en forma d'anell de superfície toroïdal en la qual gran quantitat de protons i electrons altament energètics s'estan movent en espiral entre els pols magnètics del planeta. Els electrons formen dos cinturons de radiació, mentre que els protons formen un únic cinturó. Dins d'aquestes dues zones circulars, les partícules poden penetrar al voltant d'1 g/cm² d'un blindatge (p. ex., 1 mil·límetre de plom). Per això, s'estructura en dos nivells: El cinturó interior, que està a uns 1.000 km per sobre de la superfície de la Terra i s'estén per sobre dels 5.000 km. El cinturó exterior, que s'estén des d'aproximadament 15.000 km fins als 20.000 km |
Informàtica | La informàtica forense és aquella disciplina que té per objecte la identificació, recollida, adquisició, anàlisi i presentació de les evidències digitals emmagatzemades en suports informàtics i electrònics, sovint amb transcendència judicial.Són els estudis i investigacions orientats a l'obtenció d'una prova informàtica d'aplicació en un assumpte judicial perquè serveixi a un jutge per decidir sobre la culpabilitat o innocència d'una de les parts. Són també els estudis i investigacions usats en assumptes privats per a la recerca de proves i arguments que serveixin a una de les parts en discussió per decantar la discrepància al seu favor. Habitualment es recorre a proves pericials informàtiques en assumptes penals en què la infraestructura informàtica mitjana com eina del delicte, per exemple la pornografia infantil a Internet. Són altres assumptes els delictes contra la propietat privada i intel·lectual, espionatge industrial, protecció de dades personals, fraus o sabotatges. |
Filosofia | El Neoprimitivisme va ser un moviment d'artístic rus que va prendre el seu nom del manifest Neo-primitivizm de l'artista ucraïnès Aleksandr Xevtxenko. En el pamflet de 31 pàgines, Xevtxenko proposa un nou estil de pintura moderna que fusiona elements de Paul Cézanne, del cubisme i del futurisme amb convencions i motius tradicionals d'«art folklòric rus», sobretot de les icones russes i els lubki. |
Telecomunicacions | Una magnetoscopi domèstic, vídeo o VCR (acrònim de l'anglès vídeo cassette recorder) és un dispositiu electromecànic que utilitza una cinta de vídeo extractable per gravar àudio i vídeo d'un senyal de televisió de manera que pugui ser reproduït posteriorment. La majoria de VCR estan equipats amb un sintonitzador de televisió i un temporitzador programable per a l'enregistrament desatès d'un canal de televisió des d'una hora d'inici fins a una hora final, especificades per l'usuari. Aquestes funcions van començar com a temporitzadors mecànics simples, però després es van substituir per temporitzadors digitals múltiples. En models posteriors, els diversos esdeveniments del temporitzador es podien programar mitjançant una interfície de menú mostrat a la pantalla del TV (OSD). Aquesta característica va permetre gravar diversos programes en diferents moments sense cap intervenció dels usuaris i es va convertir en un argument de venda important. |
Telecomunicacions | DVB-RCS2 (Digital Video Broadcasting – Return Channel Satellite 2) és un estàndard de l'Institut Europeu d'Estandards de Telecomunicació (ETSI) dissenyat per DVB que estableix les característiques del canal bidireccional via satèl·lit en les comunicacions de banda ampla per sistemes amb terminals de molt petita obertura (VSAT, very small aperture terminals). Aquestes característiques del DVB-RCS2 presenten una millora respecte a la versió prèvia DVB-RCS. DVB-RCS2 va ser aprovat per DVB l'any 2011 i el 2012 es van afegir les extensions mòbils (DVB-RCS2+M). |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.