label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Biotecnologia | Els efectes no específics de les vacunes (també anomenats "efectes heteròlegs" o "efectes fora de l'objectiu") són efectes que van més enllà dels efectes protectors específics contra les malalties a les que estan destinades, i que poden ser molt beneficiosos augmentant la protecció contra altres infeccions. Això s'ha demostrat amb dues vacunes vives atenuades, la vacuna BCG i la vacuna contra el xarampió, mitjançant múltiples assaigs controlats aleatoritzats. Teòricament, els efectes inespecífics de les vacunes podrien ser perjudicials, augmentant la mortalitat general malgrat proporcionar protecció contra les malalties destinades. Tot i que els estudis observacionals suggereixen que la vacuna contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina (DTP) podria ser perjudicial, aquests estudis presenten un alt risc de biaix i no han pogut replicar-se quan els duen a terme grups independents.Les investigacions en curs suggereixen que els efectes inespecífics de les vacunes poden dependre de la vacuna, del calendari de vacunació i del sexe del nadó. Per exemple, una hipòtesi (i sols una hipòtesi) suggereix que totes les vacunes vives atenuades reduirien la mortalitat més del que s'explica mitjançant la prevenció de les infeccions a les que estan destinades, mentre que totes les vacunes inactivades podrien augmentar la mortalitat global malgrat proporcionar protecció contra la malaltia de destí. Aquests efectes podrien ser de llarga durada, almenys fins al moment en què s'administra un nou tipus de vacuna. Els efectes inespecífics podrien ser molt acusats, amb efectes significatius sobre la mortalitat i la morbiditat generals. En una situació amb immunitat de grup contra la malaltia de destí, els efectes inespecífics podrien ser més importants per a la salut general que els efectes específics de la vacuna.Els efectes inespecífics no s'han de confondre amb els efectes secundaris de les vacunes (com ara reaccions locals al lloc de la vacunació o reaccions generals com febre, mal de cap o erupcions cutànies, que solen resoldre en dies o setmanes o, en casos rars, anafilaxi). Més aviat, els efectes no específics representarien una forma d'immunomodulació general, amb conseqüències importants per a la capacitat del sistema immunitari per afrontar reptes posteriors. Podria ser que milions de morts infantils en països de renda baixa podrien prevenir-se cada any si es tinguessin en compte els efectes no específics de les vacunes en els programes de vacunació. |
Telecomunicacions | La torre de telecomunicacions de Girona, popularment coneguda com a "Pirulí" és una torre de telecomunicacions que es pot observar des de molts llocs de Girona. Instal·lada a la zona de les Pedreres, entre la zona de Font de la Pólvora i el Polvorí, va començar a ser construïda l'agost de 1990. El setembre de 1991 ja estava enllestida i va ser inaugurada pel ministre Borrell el dia 25 de gener de 1992. La inversió de Telefònica d'Espanya va ser de 700 milions de pessetes (4.200.000 d'euros) (25 milions pel terreny) i, en paraules del ministre, s'havia convertit "en un dels punts més avançats del país en infraestructura de comunicacions". |
Agricultura | Escavallar és llevar cavalls de les vergues (sarments) dels ceps. Els cavalls són els ulls o rebrots que surten a la redolta d'un cep, i que, si abunden, els han d'aclarir perquè xuclen massa la redolta. La feina d'escavallar sol incloure també, al mateix fer, aclarir els pàmpols que han sortit entre el raïm i el naixement de la verga i els que tapen massa els raïms i que, en dificultar-ne l'orejament i l'assolellament, en dificulten també la maduració i afavoreixen les malures. Com podar, és una feina que cal fer manualment car, abans de llevar cavalls i pàmpols sobrers, el vinyater ha de valorar l'estat de cada cep. La mecanització de la viticultura n'ha fet una feina cada cop més rara, substituïda per l'acció de les retalladores mecàniques i l'aplicació de productes fitosanitaris preventius. |
Informàtica | L'ACTIC, Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, és el certificat que acredita les competències en tecnologies de la informació i de la comunicació que la Generalitat de Catalunya va posar en marxa l'any 2009. Permet a qualsevol persona de més de 16 anys, després de superar una prova d’avaluació, obtenir un certificat emès per la Generalitat que acredita les seves competències digitals, enteses com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència. |
Química | Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers. Els monòmers estan fets fonamentalment, d'àtoms de carboni i d'hidrogen. La paraula monòmer procedeix del grec -mono (un) i mer (part). La unió de pocs monòmers, generalment menys de 10, formen els oligòmers, que poden ser dímers, trímers, tetràmers, pentàmers... Exemples de monòmers: La glucosa és el monòmer del midó. Els aminoàcids son els monòmers de les proteïnes. Els nucleòtids son els monòmers dels àcids nucleics.En la fabricació de plàstic com el polietilè o el polipropilè s'utilitzen monòmers per a unir l'etilè o propile, segons sigui el cas. |
Catàstrofes | La gran fam grega és el període de fam i manca d'accés als aliments de la població de Grècia durant els anys 1941-1944 arran de l'ocupació del territori durant la segona guerra mundial per part de les potències de l'Eix i el bloqueig conseqüent per part de les tropes aliades. Més de 300000 persones van morir de desnutrició durant aquests anys de crisi humanitària. Els alemanys van imposar un control ferri de la producció, destinada a mantenir l'exèrcit, amb unes càrregues equivalents al 113,7% de la riquesa nacional l'any 1942 Això va portar al col·lapse de les estructures productives, altes quotes d'atur i escassedat de productes bàsics per als grecs. A causa del bloqueig naval, els grecs no podien tampoc importar aliments. En uns mesos els morts s'acumulaven als carrers d'Atenes, molt més castigada que les viles camperoles. L'alerta internacional i la pressió dels emigrats grecs (diàspora grega) va permetre l'entrada temporals de vaixells turcs amb blat el 1942, una ajuda que no va beneficiar determinades zones del país, ja que els alemany impedien el seu repartiment per por d'ajudar la resistència grega. Els episodis de fam aguda van continuar fins a la retirada de les tropes d'ocupació. |
Arquitectura | Shigeru Ban (坂 茂, , Ban Shigeru?) (Tòquio, 1957) és un arquitecte japonés. |
Astronomia | La distància zenital, angle zenital o coaltura és la distància angular d'un astre fins al zenit. És l'angle complementari a l'altura. Distància zenital = 90°- altura. |
Pedagogia | Eloísa García Etchegoyhen (Montevideo, 8 de juliol de 1921 - Montevideo, 29 de gener de 1996) va ser una escriptora, educadora i activista pionera en els drets dels discapacitats uruguaiana. No només va crear les primeres instal·lacions educatives a l'Uruguai per ensenyar a persones amb discapacitat, sinó que va desenvolupar programes d'inserció laboral i grups de suport als pares per ajudar els nens a integrar-se més en la societat. Va dirigir una formació dirigida per a professors i psicòlegs que va conduir a la creació de programes de recerca sobre la causa del retard mental i va dirigir una campanya de sensibilització pública per fomentar l'acceptació dels discapacitats per part de les seves famílies i comunitats. Va començar la primera escola per a estudiants amb discapacitats múltiples i va començar la primera escola preescolar per a l'avaluació primerenca i la intervenció de nens amb discapacitat a l'Uruguai. Va portar els Special Olympics a l'Uruguai i va treballar a tota l'Amèrica Llatina i el Carib per a polítiques inclusives per a ciutadans amb discapacitat. |
Telecomunicacions | La telefoto, telefotografia o foto cablejada consisteix en l'enviament d'imatges per mitjà del telègraf o del telèfon. La Western Union va transmetre la seva primera fotografia a mediatinta el 1921. AT&T va prosseguir el 1924, i la RCA va enviar una radiofoto a 1926. L'Associated Press va emprendre el seu servei de telefoto a 1935, i va crear el seu propi segell sota el nom de AP Wirephoto des de 1963 fins al 2004. La primera foto transmesa per cable mostrava l'accident d'una avioneta a les muntanyes Adirondack de Nova York. Des del punt de vista tecnològic i comercial, la telefoto va ser hereva del Telediàgraf de 1895, obra d'Ernest A. Hummel, que havia aconseguit transmetre imatges escanejades amb mètodes elèctrics per un enllaç dedicat que comunicava el New York Herald amb el Chicago Times Herald, el St Louis Republic, el Boston Herald, i el Philadelphia Inquirer. El belinògraf d'Édouard Belin de 1913, que escanejava la imatge per mitjà d'una fotocel·la per transmetre-la a través de la línia telefònica, va establir les bases del servei de telefoto d'AT&T. A Europa va existir un servei similar, conegut amb el nom de Belin. |
Objectes astronòmics | A una distància d'aproximadament 62,0+5.9−5.5 Mal (19.0+1.8−1.7 Mpc), el Cúmul del Forn és el segon cúmul de galàxies en 100 milions d'anys llum, essent més petit que el Cúmul de la Verge. Es troba principalment a la constel·lació del Forn i pot estar associat amb el Grup d'Eridà. Tot i que petit, dintre del que són els cúmuls de galàcies, el Cúmul del Forn és una font valuosa d'informació sobre l'evolució d'aquests cúmuls, mostrant els efectes de la fusió d'un subgrup en un grup principal, que al seu torn aporta pistes sobre la superestructura associada de galàxies. Al centre del cúmul hi ha NGC 1399. Altres membres del cúmul són: NGC 1427A i NGC 1404. |
Indumentària | Jōe o Jo-e (浄衣) (de vegades traduït del japonès com «drap pur») és una indumentària japonesa per persones que assisteixen a cerimònies i activitats religioses, normalment relacionades amb el budisme i el xintoisme. El jōe és essencialment un kariginu blanc, un vestit de caça tradicional usat pels nobles durant el període Heian. La peça sol ser de color blanc o groc i està feta de lli o de seda, en funció del seu tipus i ús. No només els sacerdots budistes i xintoistes utilitzen el jōe en rituals, sinó també els laics (com per exemple, quan participen en pelegrinacions com la pelegrinació de Shikoku). El sacerdot xinto que porta el jōe està vestit amb un barret anomenat tate-eboshi, una túnica exterior anomenada jōe pròpiament dit, una roba exterior anomenada jōe no sodegukuri no o, una indumentària anomenada hitoe, pantalons globus anomenats sashinuki o nubakama, i una faixa anomenada jōe no ate-obi. Pot portar un bastó ritual anomenat haraegushi (祓串) o un altre anomenat shaku (笏) (com el de la fotografia). |
Dret | Una moció de censura és una proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l'objectiu de reprovar l'acció del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d'alternatiu. |
Física | En la història de ciència, l'univers-màquina compara l'univers amb un rellotge mecànic. Fa tic-tac al llarg del temps, com una màquina perfecta, amb els seus engranatges governats per les lleis físiques, essent cada aspecte de la màquina previsible. |
Televisió | Laura Linney (Nova York, 5 de febrer de 1964) és una actriu estatunidenca. |
Geografia | El Vysoká és una muntanya de 754 metres situada als Petits Carpats, és el segon punt més alt de la serralada. Situada prop de Kuchyňa, té molt bona vista sobre la serralada, Tribeč, Považský Inovec i Podunajská pahorkatina. |
Cultura popular | El Leviatan (en hebreu: לִוְיָתָן, Livyatan, Liwyāṯān, "cargolat") és un monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, que sovint és identificat amb Satanàs. El terme Leviatan s'ha tornat a fer servir sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions. El Leviatan és mencionat en cinc ocasions a l'Antic Testament. La més extensa és la dels capítols 41 i 42 del Llibre de Job, on es descriu el monstre amb detall. Se sol representar com un drac marí de gran força i dimensions que es recargola sobre ell mateix. Té una dentadura "terrorífica" i les seves escates semblen fileres d'escuts, una al costat de l'altra i dures com la pedra. Com que al Llibre de Job tant el leviatan com el Behemot són descrits acompanyats d'altres animals reals, com lleons, isards i corbs, alguns estudiosos han plantejat que també fossin criatures existents. L'animal que s'ha intentat equiparar amb el Leviatan és el cocodril, que també és un animal aquàtic, amb escates i gran dentadura, tot i que en hebreu modern simplement significa "balena". També, a Job 41:10 es diu que els ulls del Leviatan són com "pupil·les de l'aurora", la qual cosa podria referir-se a la imatge dels ulls del cocodril sortint de l'aigua abans de la resta del cos. El problema més gran amb aquesta interpretació és que al mateix capítol de Job el Leviatan escup foc per la boca com un drac, i que en altres capítols de la Bíblia se li atribueixen característiques més fantasioses (com per exemple la de tenir diversos caps). A més, el Leviatan es pot interpretar també com el mar mateix. Alguns erudits ho han entès com una referència bíblica metafòrica dels temibles animals marins que terroritzaren el regne d'Israel. Uns altres el comparen amb Tiamat i altres monstres similars que van representar el mar com a enemic dels Déus, en mites de cultures properes. |
Arquitectura | Un corral és un petit recinte tancat per acollir-hi animals domèstics. Els més comuns solen ser els destinats a porcs, vaques, ovelles i gallines. També se solen denominar corrals els recintes més amplis i sense sostre on s'alberguen cavalls o toros. Fins a la creació de les grans ciutats a causa de l'èxode rural, era molt comú que cada família tingués un corral prop del seu habitatge, on es produïen ous, llet i carn per al consum propi. Romanen elements comuns en el medi rural. Els corrals a la zona mediterrània solien estar fets de pedra seca. |
Geografia | Les muntanyes Leaota es troben al centre de Romania, al nord de la ciutat de Târgovişte. Formen part del grup dels Carpats meridionals de les muntanyes dels Carpats, i tenen com a veïns les muntanyes Bucegi a l'est i Piatra Craiului a l'oest.El pic piramidal Leaota de 2.133 metres s'alça en una terra magnífica de boscos d'avets densos, animals salvatges, pocs pastors errants i gairebé cap turista. |
Astronomia | Fonteia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -51.07 ° de latitud nord i 295.28 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 20.61 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012, i fa referència a una verge vestal romana. |
Arqueologia | L'arqueologia submarina o subaquàtica és una branca de l'arqueologia que estudia el passat a partir de les restes materials d'origen humà trobades en mars o llacs, principalment restes de naufragis, però també ports o poblacions que han quedat submergides per causes diverses. |
Informàtica | Un monitor monocrom és un tipus de monitor d'ordinador que va ser molt comú en els inicis de la computació, des de la dècada dels 60 a la dels 80, abans que els monitors de color fossin populars. Encara segueixen utilitzant en alguns sistemes computeritzats de caixes registradores, entre altres aplicacions. Al contrari que els monitors de color, que visualitzen text i gràfics en múltiples colors a través de l'ús d'intensitats alternatives de fòsfors vermells, verds i blaus, els monitors moncroms només tenen un color de fòsfor (mono = un, crom = color). Tots els textos i gràfics es visualitzen en aquest color. Alguns monitors tenen la capacitat de variar la brillantor de píxels individuals, creant d'aquesta manera la il·lusió de profunditat i color, exactament igual que un televisor en blanc i negre. Els monitors monocrom estan disponibles en tres colors: si s'usa el fòsfor P1, la pantalla és monocroma verd. Si es fa servir el fòsfor P3, la pantalla és monocroma ambre. Si es fa servir el fòsfor P4, la pantalla és monocroma blanca, aquest és el mateix fòsfor usat en els primers televisors. S'ha dit que les pantalles ambre són millors ergonòmicament, específicament reduint la vista cansada, però aquestes afirmacions sembla que tenen poc fonament científic.Els monitors monocrom, píxel per píxel, produeixen text i imatges més definides que els monitors CRT de color. Això és perquè en un monitor monocrom, cada píxel es crea a partir d'un punt de fòsfor, localitzat al centre del píxel, mentre que en un monitor en color, cada píxel es crea a partir de tres punts de fòsfor (un vermell, altre blau i un altre verd), i cap d'ells està al centre del píxel. Els monitors monocrom es van usar en gairebé tots els terminals i segueixen usant àmpliament en aplicacions basades en text com màquines registradores computeritzades i sistemes de punt de venda per la seva major definició i la seva major llegibilitat. El problema dels monitors monocrom és la seva facilitat de cremat de pantalla (d'aquí l'ús i nombre de salvapantalles) a causa del fet que els llumins usats són d'intensitat molt alta. Un altre efecte de l'alta intensitat dels llumins és l'anomenat com "ghosting", on una luminescència dels continguts de la pantalla es pot seguir veient després que la pantalla es troba esborrat. Això té un cert lloc a la cultura popular, com s'evidencia en diverses pel·lícules com Matrix. |
Dansa | L'SSV Ulm 1846, nom complet Schwimm- und Sportverein Ulm 1846 e.V., és un club de poliesportiu alemany de la ciutat d'Ulm a l'estat de Baden-Württemberg. Disposa de més de vint seccions. |
Teologia | La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors. |
Filosofia | Vincent Peillon (Suresnes, 7 de juliol de 1960 à Suresnes) és un polític socialista i professor de filosofia francès. |
Ecologia | La landa és una zona de vegetació de tipus matollar pròpia de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes. La landa espontània creix en zones en què l'estrès natural no permet que es formin boscs, com per exemple damunt de la línia arbòria i al costat de les torberes altes. La major part de les landes atlàntiques són paisatges culturals conseqüència de l'agricultura i la ramaderia, i de l'extracció del pa d'herba com a fertilitzant, com a succedani de la palla als estables i com a material de construcció. Des de la fi del segle xix la mecanització de l'agricultura, la reforestació, l'ús de fertilitzants, l'èxode rural i la urbanització van fer desaparèixer moltes landes, poc interessants perquè eren terres pobres sense gaire rendiment. Tot i això, sense intervenció humana o pasturatge intensiu, el paisatge de la majoria de les landes desapareixeria també i la natura evolucionaria vers ecosistemes més complexos (pastures, boscs) des que la capa d'humus comença a desenvolupar-se. La majoria de les landes que subsisteixen són parcs naturals que només es mantenen per una gestió meticulosa. Els ramats de xais reintroduïts mantenen l'equilibri fràgil de la vegetació, però per conservar —o recrear— el biòtop típic cal també organitzar incendis controlats i segar. Quan després d'uns anys, la capa d'humus ateny més de tres centímetres, la molínia comença embrostant la bruguera, la bruguerola i la gatosa, seguida per petits arbres i arbusts pioners. Aleshores esdevé indispensable rascar el terra fins a la capa mineral i endur-se el rascat.A la landa seca creix principalment bruguerola i Deschampsia flexuosa. Hi proliferen també líquens com Cladonia rangiferina i altres cladònies. Els arbusts més freqüents són la ginesta i el ginebre comú. A les landes humides creix bruc, Molínia caerulea, herba de la gota, murta de Brabant, Gentiana pneumonanthe i Narthecium ossifragum.Els mamífers més freqüents són el conill, la llebre, diversos ratolins i guineus. Ocells típics són el gall de cua forcada, l'enganyapastors, el bitxac comú, la piula dels arbres, l'alosa vulgar i el botxí septentrional. A les àrees més humides habiten amfibis com la granota camperola, la granota roja i el gripau corredor. Pel que fa als rèptils, la landa és habitada pel llangardaix pirinenc, la sargantana vivípara, el vidriol, la colobra llisa, la serp de collaret i l'escurçó europeu. Vegeu també: Bàlec |
Química | L'àcid pangàmic, també anomenat vitamina B15, és un derivat de l'àcid glucurònic amb 8 grups metílics, per tant és un aminoderivat del glucurònic. |
Biotecnologia | Un biomaterial és qualsevol matèria, superfície o construcció artificial que interacciona amb sistemes biològics. L'estudi dels biomaterials s'anomena ciència dels biomaterials i compta amb 50 anys d'antiguitat. S'ha experimentat al llarg de tota la història, amb moltes empreses invertint-hi. La ciència dels biomaterials engloba elements de la medicina, biologia, química, enginyeria dels teixits i ciència dels materials. Existeixen tècniques d'impressió 3D de teixits amb finalitats terapèutiques (tractar, augmentar, reparar o substituir una funció del teixit del cos) o bé amb finalitats de diagnòstic. |
Objectes astronòmics | Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) és la tercera estrella més brillant de la constelació de Pegàs després de Enif (ε Pegasi) i Scheat (β Pegasi). És una de les quatre estrelles que formen l'asterisme del quadrat del Pegàs. L'origen del seu nom pot ser la paraula àrab مركب Markab, "la cadira del cavall", o bé pot provenir d'una mala transcripció de Mankib, de la frase àrab منكب الفر Mankib al-Faras, "l'espatlla del cavall" (referit a Pegàs). Markab és una estrella blanca-blavosa de la seqüència principal - gegant segons altres fonts- de tipus espectral B9 situada a 140 anys llum de Sistema Solar. Amb una temperatura superficial de 10.500 K, el seu radi és 4,3 vegades el radi solar. Considerant una significativa quantitat d'energia emesa en l'ultraviolat per ser una estrella calenta, la seva lluminositat equival a 205 sols.Amb una massa lleugerament superior a 3 masses solars, Markab encara trencada a gran velocitat, completant un gir en menys d'un dia i mig. Està finalitzant el seu evolució estel·lar dins de la seqüència principal, és a dir, està acabant -si no ho ha fet ja la combustió d'hidrogen per començar la combustió de l'heli, etapa en la qual s'expandirà i refredarà alentint el seu rotació, es convertirà en una gegant taronja no gaire diferent de com és avui Kornephoros (β Herculis). |
Ciència militar | Una ofensiva és una operació militar que, a través d'una acció agressiva de les forces armades pretén conquerir o destruir les posicions de l'enemic. Les ofensives es duen a terme en gran part com un mitjà per assegurar tenir la iniciativa en un enfrontament entre oponents. Es poden fer per terra, mar o aire. Una ofensiva estratègica consisteix en ofensives operatives simultànies, en tàndem o per fases que pretenen assolir objectius operatius específics que, finalment, condueixen a l'assoliment d'un objectiu estratègic, normalment una derrota completa de l'oposició, però també la destrucció d'una força enemiga important o l'ocupació estratègica. territori important, com l' operació ofensiva estratègica de Manxúria.Qualsevol ofensiva estratègica és un derivat d'una combinació de factors com ara la doctrina militar nacional, l'experiència militar passada i l'anàlisi de les circumstàncies sociopolítiques, econòmiques i militars. |
Antropologia | Els nyangatom, també anomenats inyangatom o donyiro són un petit poble indígena de pastors seminòmades, format per uns 14.000 individus, que viuen al sud-oest d'Etiòpia i al sud-est de Sudan del Sud a una part especialment inhòspita del Triangle d'Ilemi.Els seus veïns, gairebé tots hostils, com per exemple els suri i els turkana a la Vall del Omo, els anomen despectivament «bume», que es tradueix com “els que fan mala olor”. L'economia dels nyangatom es basa en la ramaderia i la agricultura, ja que son principalment pastors de vaques, ovelles i cabres però també cultiven sorgo, mill i blat de moro al llarg de les vores dels rius. A la seva alimentació també tenen lloc la mel silvestre i la carn de cocodril, que cacen amb uns arpons a bord d'unes rudimentàries piragües excavades al tronc d'un arbre.La seva llengua és una de les llengües nilótiques de l'est, emparentada amb les llengües karimojong, jie i teso d'Uganda, Toposa i Turkana. Aquestes llengües conformen el grup de llengües teso-turkanas. Els nyangatom, igual que altres pobles indígenes de la zona, estan en perill de ser desplaçats per la construcció de la presa Gibe III. També es veuen amenaçats amb l'expulsió per la creació del Parc Nacional de l'Omo, que els convertiria en habitants il·legals de la seva pròpia terra. |
Ràdio | Radio Nacional Argentina és una cadena de ràdio argentina que pertany a l'empresa estatal Radio y Televisión Argentina. Està composta per 50 emissores que es distribueixen per tot el territori del país, i n'és la capçalera LRA1 Radio Nacional Buenos Aires. Els programes de ràdio se centren en notícies nacionals, la cultura i la història, entre altres coses. L'emissió de música inclou tot tipus de cançons argentines (principalment folklore, tango i rock argentí). A part dels principals programes de notícies i espectacles culturals, LRA també transmet els partits de futbol nacionals i la participació d'altres atletes argentins en esdeveniments com els Jocs Olímpics o la Copa del Món de Futbol. |
Matemàtiques | Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar". L'expressió era molt utilitzada a la filosofia escolàstica però avui s'utilitza principalment en matemàtiques per indicar que una demostració ha conclòs reeixidament. Es tracta de la traducció de l'expressió grega ὅπερ ἔδει δεῖξαι (oper edei deixai), feta servir ja per molts matemàtics antics com Euclides o Arquimedes entre d'altres. Actualment és habitual, especialment en publicacions tècniques i escrits d'ordinador, utilitzar el símbol del quadrat omplert (■) com a marca de finalització. De vegades també s'utilitza el símbol del quadrat buit (□) o dues barres de divisió (//), tot i que és menys habitual. Cal no confondre Q.E.D. amb l'abreviació anglesa de quantum electrodynamics (electrodinàmica quàntica). Unicode facilita els caràcters U+25A0 (■), i U+25A1 (□). Més encara, Unicode indica que el quadrat omplert (■), com a símbol matemàtic, significa "Fi de la prova" (en anglès "End of proof"), o també "Q.E.D.". |
Humor | La Frikipedia, l'«enciclopèdia extremadament seriosa» o l'«enciclopèdia inútil», és la versió paròdica de la Viquipèdia en castellà. Va tenir més de 10.000 articles abans el seu tancament, els quals estan sota la llicència de documentació lliure de GNU. A principis de l'any 2006 el responsable de La Frikipedia va decidir tancar la web després d'una denúncia per part de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Després d'un acord amb la SGAE, La Frikipedia va obrir de nou el seu lloc el 26 de febrer però sense esmentar l'entitat en les seves pàgines.L'1 de gener de 2016, La Frikipedia anuncià el seu tancament definitiu. |
Pedagogia | Montserrat Pujol Vilarnau (Tiana, 1941) és una mestra i pedagoga de l’escola pública Manuel de Falla, que fou receptora d’alumnes provinents de les Escoles Pies de Pekín al Camp de la Bota i que va deixar d’existir a l’any 1972. Posteriorment treballà com a docent a l’escola Jacinto Benabente de nova creació al barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs (sota la direcció de Mercè Pinyol).Va impulsar (junt a Paco Garcia de Haro) el projecte "La lletra entra participant" (en castellà "La letra participando entra"), que tenia la finalitat de contribuir a l'alfabetització de la població del barri de La Mina, i a partir del qual es va redactar el Manifest sobre l’alfabetització a La Mina. Al 1981 va organitzar, de nou al barri de La Mina i també amb Paco Garcia de Haro, el primer ‘Seminari Interregional sobre Alfabetització’ amb el títol «Analfabetisme i desenvolupament comunitari». Al 2013 se li concedí el Premi Ciutat de Sant Adrià en l'àmbit de cultura. |
Arquitectura | L'arquitectura copta és l'arquitectura dels coptes, que conformaven la majoria dels cristians a Egipte.Les esglésies coptes podien configurar grans catedrals com la l'ortodoxa copta de Sant Marc, fins a petits temples en zones rurals. Molts monestirs antics com el de Sant Antoni, el més antic del món, encara sobreviuen. Antigues esglésies com l'església Penjant del barri copte del Caire contenen un gran valor històric per a l'Església copta. |
Ètica | La Conferència Mundial sobre Drets Humans va ser organitzada per les Nacions Unides i es va celebrar a Viena, Àustria, del 14 al 25 de juny de 1993. Va ser la primera conferència sobre els drets humans celebrada des de la fi de la Guerra Freda. El principal resultat de la conferència va ser la Declaració i programa d'acció de Viena. Hi van assistir representants de 171 nacions i 800 ONG, amb uns 7.000 participants en total. 9 Això va convertir aquesta conferència mundial ne la reunió més gran sobre els drets humans. Va ser organitzada per John Pace, expert en drets humans. Hi va haver moltes discussions abans de la conferència pel que fa al que es podia i el que no es podia dir. Les normes que es van adoptar manifestaven que no es podien esmentar països o llocs específics en què s'estigués tenint lloc abusos dels drets humans, incloent aquells que estaven involucrats en conflictes actuals com Bòsnia i Hercegovina, Angola i Libèria, i aquells subjectes a crítica constant sobre els drets humans, com la Xina i Cuba. Per tant, els abusos dels drets humans es discutirien només de manera general, fet que va portar al The New York Times a afirmar que la conferència estava tenint lloc "en un ambient estranyament tret de la realitat". Concretament, que la Guerra de Bòsnia continués només a una hora de vol de Viena va testificar radicalment que la cooperació internacional no havia arribat a bon port.Tot i les normes, les organitzacions i els manifestants que es trobaven a la conferència no van tenir problema a esmentar abusos específics que tenien lloc al voltant del món. Molts d'aquests manifestants i organitzacions mostraven nombroses fotografies, cadascuna més cruel que l'anterior, en què es podien veure les atrocitats realitzades. Una persona preocupada per la situació del Front Polisario al Sàhara Occidental va afirmar que "és difícil fer-se notar". La conferència va tractar el tema dels drets humans de manera àmplia, posant especial èmfasi a recalcar els drets de la dona, els drets dels pobles indígenes i els drets de les minories, entre altres, en el context dels drets econòmics i polítics universals. Els drets de la dona en particular van tenir una forta i notable presència dins la conferència.Es va produir una línia divisòria quan les nacions occidentals van proclamar un significat universal per als drets humans, en contraposició a aquelles nacions que van defensar que els drets humans havien d'interpretar-se de manera diferent en les cultures no occidentals i que intentaven imposar una definició universal que equivalia a interferir en els seus assumptes interiors. Aquest últim grup de nacions estava liderat per la Xina, Síria i l'Iran, i també incloïa diverses nacions asiàtiques com Singapur, Malàisia, Indonèsia i Vietnam. Durant el dia inaugural de la conferència, el secretari d'Estat dels Estats Units, Warren Christopher, va manifestar la seva opinió en contra d'aquesta idea, dient que "no podem permetre que el relativisme cultural es converteixi en l'últim refugi de la repressió". La que havia estat membre de la Cambra de representants dels Estats Units i candidata a vicepresidenta, Geraldine Ferraro, va assistir a la conferència com a delegada substituta dels Estats Unidos, i va ser una de les assistents més interessades en els drets de la dona.Tot i les pressions de la República Popular de la Xina, el catorzè Dalai Lama va poder donar un discurs sobre les responsabilitats humanes. |
Geografia | Kiomboi és una zona administrativa al districte de Kongwa, Regió de Singida, Tanzània. Segons el cens de 2002, té una població total de 22.289 habitants. |
Astronomia | L'època besseliana, anomenada així en honor del matemàtic i astrònom alemany Friedrich Bessel, és una època basada l'any besselià, que és un any tropical mesurat en el punt on la longitud del Sol és exactament 280º. Des de 1984, l'època besseliana ha estat substituïda per l'època juliana. L'època estàndard actual és J2000.0, que és una època juliana.Les èpoques besselianes són calculades d'acord amb: B = 1900.0 + (dia julià − 2415020.31352) / 365.242198781L'època estàndard que va ser usada abans de l'actual època estàndard (J2000.0) va ser B1950.0, una època besseliana. |
Dret | L'arbitratge és una forma alternativa de resolució de conflictes fora dels tribunals judicials. Es treballa per resoldre la controvèrsia amb una o més persones (els 'àrbitres', 'àrbitres' o ' tribunal arbitral '), que dicta el 'laude arbitral'. Una decisió o laude arbitral és legalment vinculant per ambdues parts i executiva davant dels tribunals, tret que totes les parts hagin estipulat que el procés i la decisió arbitral no és vinculant.L'arbitratge s'utilitza sovint per a la resolució de disputes comercials, especialment en el context de transaccions comercials internacionals. En alguns països l'arbitratge també s'utilitza amb freqüència en assumptes de consum i ocupació, on l'arbitratge pot ser obligatori per les condicions laborals o contractes comercials i pot incloure una renúncia al dret de presentar una demanda col·lectiva. L'arbitratge obligatori de consum i ocupació s'ha de distingir de l'arbitratge consensuat, especialment l'arbitratge comercial. Hi ha drets limitats de revisió i apel·lació de laudes arbitrals. L'arbitratge no és el mateix que els procediments judicials, tot i que en algunes jurisdiccions, els procediments judicials de vegades s'anomenen arbitratges, la resolució alternativa de disputes (ADR), la determinació pericial, o la mediació, que és una forma de negociació d'acords facilitada per una tercera part neutral. |
Pedagogia | Allan Owens és un professor, investigador i pedagog teatral especialitzat en l'ús de les arts escèniques en contextos organitzacionals interculturals i socials. En particular els seus "pretextos dramàtics" són un dels pilars, junt amb el teatre de l'oprimit del teatre social a fins del segle XX i al segle XXI. Owens proposa pautes per a crear i improvisar obres dramàtiques amb fins socials i educatious (aprenentatge escolar de llengües i a la secundària totes les matèries en general). Els seus pretextos, i mètodes en general, s'apliquen al teatre en empreses privades i organitzacions en general, la interculturalitat de les arts escèniques i l'ús d'aquestes en entorns informals per a desenvolupar l'interès social i polític en els joves. A Espanya és conegut sobretot per la seva feina a les presons. |
Art | L'art generatiu és el nom d'aquelles obres d'art digital creades per mitjans informàtics a partir d'uns paràmetres variables establerts per l'artista. Es tracta d'obres creades automàticament per mitjà d'un programari particular, on l'artista és l'autor de la idea i de les regles de producció, però no de l'execució material de la tasca, perquè aquesta la duu a terme l'ordinador.L'art generatiu és un subgènere de l'art digital que sol ser utilitzat en la música electrònica, en la literatura cut – up i en l'art fractal. L'art generatiu s'ha expressat de diferents maneres i disciplines, atès que qualsevol informació és susceptible de convertir-se en codi binari i de produir diferents resultats després d'haver estat transformades per algoritmes. És una forma contemporània de creació artística, la qual no necessàriament l'obra d'art o el producte final està en el centre, sinó el procés de creació i les idees subjacents. Es requereix que el creador de l'obra tingui un alt grau de coneixement matemàtic, una capacitat d'imatge i una complexa tecnologia de disseny.L'art generatiu s'inscriu en la tradició, en la qual el desenvolupament de tècniques i noves formes de producció és molt difícil de separar. |
Dret | El Butlletí de l'Índia és un diari públic i un document legal autoritzat del Govern de l'Índia, publicat setmanalment pel Departament de Publicacions, Ministeri d'Habitatge i Afers Urbans. Com a diari públic, el Butlletí imprimeix avisos oficials del govern. És de contingut autèntic, exacte i estrictament d'acord amb les polítiques i decisions del Govern. El butlletí està imprès pel Govern de l'Índia Press.Els butlletins ordinaris es publiquen regularment setmanalment un dia determinat de la setmana, mentre que els Butlletins extraordinaris es publiquen cada dia segons la urgència dels assumptes a notificar. |
Pedagogia | Sarala Devi Chaudhurani (nascuda Sarala Ghosal, Jorasanko, Calcuta, 9 de setembre de 1872 - Kolkata, 18 d'agost de 1945) va ser una pedagoga i activista política índia, que va fundar Bharat Stree Mahamandal a Allahabad el 1910, la primera organització de dones a l'Índia. Un dels objectius principals de l'organització era promoure l'educació femenina i per això va obrir diverses oficines a Lahore (aleshores part de l'Índia no dividida), Prayagraj, Delhi, Karachi, Amritsar, Hyderabad, Kanpur, Bankura, Hazaribagh, Midnapur i Calcuta per millorar la situació de les dones a tota l'Índia. |
Periodisme | Lleó d'Òstia (Leo Ostiensis) o Lleó de Marsi (Leo Marsicanus) (Marsica, 1046 – Òstia, 1115) fou un noble i monjo de Montecassino cap al 1061, i cardenal italià del segle xii.A Montecassino, feu amistat amb Desiderio de Benevent, el posterior papa Víctor III, i va ser a ell a qui Lleó va dedicar, essent bibliotecari, la seva obra més famosa com a historiador i cronista: el Chronicon monasterii Casinensis, normalment anomenada Crònica de Montecassino. El cronista depèn en gran manera del treball anterior d'Amat, però també de les tradicions orals i d'altres arxius. Lleó la va acabar al 1075, i va continuada amb altres bibliotecaris monàstics com Pere el Diaca. El 1088, el papa Urbà II el va nomenar cardenal diaca, i el 1101, el papa Pasqual II el va promoure cardenal bisbe d'Òstia. El 1105 fou nomenat cardenal bisbe de Velletri fins a la seva mort. |
Matemàtiques | Kurt Schütte (14 d'octubre de 1909, Salzwedel - 18 d'agost de 1998, Munic) fou un matemàtic alemany que treballà en la teoria de la demostració i en l'anàlisi ordinal. L'ordinal de Feferman-Schüttte, que demostrà ser l'ordinal precís d'impredicativitat, porta el seu nom com a homenatge. |
Història | El Maglemosià és una cultura del mesolític provinent de l'oest de Sjælland, l'illa més grossa de Dinamarca. La seva cronologia va des del 6.800 al 5000 aC, s'han trobat assentaments humans d'aquest període establerts en zones pantanoses. La població estava bàsicament formada per pastors i caçadors que disposaven d'una indústria lítica, bàsicament micròlits, usualment de sílex. També realitzaven diferents instruments amb ossos com per exemple arpons, hams o destrals. |
Jocs | Piu Xaliu és un joc que es jugava en el segle xix a Menorca, i consta de tres parts: Piu Xaliu, Vola Vola i Tim Tam. Al principi es reunien els membres d'una família al voltant d'una taula. Cada un dels participants col·loca el seu dit índex sobre la taula, i la persona que dirigeix el joc diu "Piu". Els jugadors han d'aixecar el seu dit un instant, per col·locar-lo seguidament tal com es trobava abans. El director de joc segueix dient "Xaliu, xaloc, qui està bé, que no's mog" (qui estigui bé, que no es mogui), fent coincidir l'acció d'aixecar el seu índex amb les darreres paraules formulades. No obstant això, els altres han d'abstenir-se d'imitar el seu moviment, de forma que qui aixequi el dit queda eliminat. En la segona part, el mestre de cerimònies torna a col·locar el seu dit, juntament amb els jugadors restants, els quals l'hauran de treure successivament només quan es faci referència a animals voladors. Així, qui no compleixi amb aquesta norma, serà eliminat. Està clar, doncs, que si el director del joc diu "Vola vola mocador" no haurà de fer-se res, mentre qui si es diu "Vola vola ocell" sí que haurà d'aixecar-se el dit. Al final quedarà un nombre de jugadors que seguiran actius, amb la qual cosa es donarà començament a la tercera fase, en la que consisteix pròpiament el joc, sota la direcció del mateix mestre de cerimònies. Aquest efectua un senyal a l'esquena dels jugadors, al mateix temps que diu: "Tim tam. Guerra dam. Estisoretes. Bon panxó. Ui de bou. Tayadó. Ma plana. Pota d'aze. Que vols?" Si el preguntat no encerta amb el senyal, es repeteix aquesta fins que algú ho encerti, i dirà: "Estisoreta quesis dit. San Pere hauria texid. Emb es cavallet a n'es did. Tim tam." Seguint-se així fins que tots hagin encertat amb el senyal que se l'hi hagués fet a l'esquena. Si es desitja continuar el joc, aquest s'inicia un cop més amb Piu Xaliu. |
Química | La teoria dels tipus és una antiga teoria de la química orgànica que es desenvolupà a mitjans del segle xix i és considerada la precursora immediata de l'actual teoria estructural dels compostos orgànics. El punt de partida d'aquesta teoria fou el treball de Jean-Baptiste Dumas, i posteriorment de les observacions, quasi simultànies, del químic francès Charles Adolphe Würtz (1817-1884) i de l'alemany August Wilhelm von Hofmann (1818-1892), que l'amoníac i l'anilina es combinen amb els halogenurs d'alquil, donant compostos en els quals indubtablement l'hidrogen situat en aquells compostos sobre l'àtom de nitrogen és reemplaçat més o menys completament per grups alquil. Però aquests productes segueixen donant reaccions alcalines conservant les propietats de l'amoníac i de l'anilina. L'explicació que donà Würtz és que tots aquests compostos pertanyen al tipus amoníac, una família de compostos amb característiques semblants. A aquest tipus Alexander William Williamson hi afegí el tipus aigua en comprovar que en un assaig per alquilar l'etanol, en forma d'etanol, amb halogenur d'alquil, es produeixen èters. Així es descobriren les relacions entre alcohols i èters, ja que són productes de la substitució per grups alquil de l'hidrogen de l'aigua. Finalment el químic alemany Friedrich August Kekulé (1829-1896) introduí el tipus metà. |
Sociologia | El llenguatge animal és l'eina de comunicació pròpia dels animals. Al segle XX es van estudiar amb detall els sistemes de comunicació i interacció social de nombrosos animals. Això va portar a descobrir que moltes de les característiques presents en les llengües naturals humanes també eren presents en el llenguatge animal. No obstant això un petit nombre de característiques semblen exclusives d'animals concrets i no comuns a la totalitat d'ells o a grups. |
Geografia | Hässelby és un barri de l'oest de la ciutat d'Estocolm (Suècia). Forma part del districte (stadsdelsområde, en suec) de Hässelby-Vällingby i té una població de 36.568 habitants (2015). |
Història | Els Ibn Makula foren una família noble persa que va tenir un paper destacat a Bagdad al segle xi. Entre els seus membres destaquen: Abu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, jurista Abu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwàyhida Abu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwàyhida Abu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula, tradicionalista i genealogista Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula, visir buwàyhida |
Esoterisme | Goði o godi (del nòrdic antic: (pl.) goðar, (f.) Gyðja) és un terme que identifica un sacerdot i cabdill tribal a l'Escandinàvia precristiana. El bisbe arrià Ulfilas esmenta el terme en el seu Codex argenteus en idioma gòtic com a gudja, i l'equipara a sacerdot, però en nòrdic antic gyðja correspon només al sacerdoci femení en la seva forma gòtica.A Escandinàvia, sobreviuen testimonis en idioma protonòrdic de la forma gudija en pedres rúniques com la catalogada N KJ65 O a la rundata, i en nòrdic antic a la pedra rúnica de Glavendrup (DR 209) i pedra rúnica d'Helnæs (DR190), ambdues de Dinamarca. Hi ha alguns llocs, com Gudby a Södermanland, Suècia, l'origen dels quals probablement està vinculat als godi.No hi ha altres testimonis històrics llevat d'Islàndia en què el qualificatiu goðar hagi tingut un significat propi. El perfil dels goðar apareix en les sagues nòrdiques com a cap visible, religiós, polític i judicial, en la seva zona d'influència, districte (nòrdic antic: goðorð). El goði, però, no era un cap territorial; més aviat era líder de diversos grups d'interès que contínuament feien plets o negociaven per afavorir el seu estatus. A la Islàndia precristiana, els temples pagans pertanyien i eren mantinguts de manera privada per un hofgoði o sacerdot del temple. Van ser part important en el sistema polític islandès, fins i tot molt després de la introducció del cristianisme. El seu nombre, il·limitat en un principi, es va fixar més tard cap a l'any 964 en tres per cada districte judicial, nombre que es va incrementar en els primers anys del segle xi. La jerarquia d'un goðorð era hereditària i comprometia el clan familiar, encara que no necessàriament havia de passar al fill primogènit. El goðorð podia ser comprat, compartit i fins i tot regalat.Aquesta autoritat va desaparèixer cap al 1262, quan l'Estat Lliure d'Islàndia es va incorporar a la corona de Noruega. |
Art | Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient. La diversitat de l'art preromànic reflecteix la fragmentació en diversos regnes del que havia estat l'Imperi Romà d'Occident. El seu marc cronològic comprèn des de la caiguda de Roma, l'any 476, fins a l'aparició de l'art romanic, al segle xi, L'art romànic es veu, en bona part, com la superació d'aquesta fase de fragmentació de les cultures artístiques europees al començament de l'edat mitjana. Aquest conjunt de manifestacions artístiques medievals d'entre els segles V i XI no reben una denominació de conjunt que les englobi sota algun denominador comú si no que atesa la seva diversitat es defineixen, simplement, pel fet de ser anteriors a l'aparició del romànic. Això és justament el que vol dir la paraula preromànic. Així doncs, l'art preromànic no agrupa una forma artística particular, sinó que més aviat constitueix una realitat imprecisa i diversa estèticament, que designa qualsevol manifestació artística que precedeixi temporalment l'art romànic i que sigui posterior al període clàssic romà en els seus territoris. Tampoc no és una denominació aplicable a una àrea geogràfica determinada, sinó que es fa extensiva a l'art d'Europa occidental en general. Així doncs, el terme preromànic s'aplica, generalment, al període històric de l'alta edat mitjana comprès entre mitjans del segle v (caiguda de l'Imperi Romà d'Occident) i començament del segle xi (expansió del romànic) i, pel que fa a l'aspecte estilístic, a l'art ostrogot, longobard, carolingi, otonià, etc.Pel que fa a l'arquitectura, la ruralització, l'empobriment generalitzat, la inseguretat política i la manca de demanda artística donà com a resultat uns edificis pobres, de dimensions reduïdes, inspirats en l'art paleocristià del baix Imperi romà, els materials dels quals, tot sovint, s'obtingueren de la destrucció de monuments romans preexistents. Pel que fa a l'art de les imatges, gairebé desaparegué, llevat de les miniatures. Del pas dels visigots per la península Ibèrica (segles V a VIII), resten una sèrie d'esglésies petites construïdes amb carreus regulars i amb arcs de ferradura (com San Pedro de Nave a Zamora, San Juan de Baños a Palència i Santa Comba de Bande a Ourense). Del pas dels ostrogots per l'actual Itàlia, ha restat el mausoleu de Teodoric, a Ravenna, i del renaixement carolingi en dona testimoniatge la capella Palatina d'Aquisgrà, inspirada en models romans d'Orient. L'art de la imatge és ben representat per la miniatura dels manuscrits litúrgics o dels llibres sagrats, com ho són el llibre de Lindisfarne, el de Durrow i el de Kells. A la península Ibèrica, el preromànic inclouria l'art visigòtic, l'art asturià, l'art mossàrab o l'art de repoblació. Pel que fa a l'art preromànic a Catalunya, destaca la miniatura dels beats mossàrabs del segle x, que són comentaris al llibre de l'Apocalipsi. Particularment interessant és el Beatus de Girona. A més, apareix anteriorment al romànic pròpiament dit una arquitectura que pot considerar-se la seva antecessora en les formes i en les tècniques i que, per diferenciar-la de la preromànica entesa en sentit ampli, s'ha denominat, seguint els suggeriments de Puig i Cadafalch, primer romànic. |
Estris | El fil dental o seda dental és un fil format per fins filaments de niló o plàstic (normalment tefló o polietilè) que s'utilitza per retirar les restes de menjar i la placa dental situada entre les dents. El fil es passa entre cada parella de dents i es fa córrer avant i enrere així com amunt i avall, tenint especial cura prop de la geniva. Això combinat amb un bon raspallat de dents prevé infeccions de les genives, l'halitosi i la càries dental. Ocasionalment la seda dental va protegida per una capa de cera. |
Ecologia | Alexander Fernando Pacheco (Joliet, agost de 1958) és un activista a favor dels drets dels animals estatunidenc. És el cofundador i antic president de People for the Ethical Treatment of Animals (PETA), fundador de l'organització All American Animals, membre de l'assessoria de la Societat de Conservació Sea Shepherd, i el creador de 1-800-Save-a-Pet.com.Pacheco va atreure l'atenció pública per primera vegada a 1981, pel seu paper, junt amb Ingrid Newkirk, en la qual cosa es coneixeria com el cas de les mones de Silver Spring, una campanya per salvar disset macacos d'una sèrie d'experiments duts a terme en l'Institut per a la Investigació Biològica a Silver Spring, Maryland. Oliver Stone va escriure que la campanya política per salvar les mones va provocar el naixement del moviment a favor dels drets dels animals als Estats Units. |
Antropologia | L'humà de Tollund és el cadàver momificat d'un home del segle iv aC, i es creu que pertany a algun dels pobles escandinaus de l'edat de ferro preromana. Va ser descobert el dia 6 de maig de l'any 1950 per Viggo i Emil Højgaard, dos pagesos de la petita localitat de Tollund, que es van trobar el cos surant en una torbera pantanosa quan es disposaven a extreure'n carbó, a la península de Jutlàndia, concretament a la localitat de Silkeborg, a Dinamarca. En un principi, els dos pagesos danesos van pensar que es tractava del cos d'un jove estudiant que havia desaparegut per la zona per aquelles dates i van avisar la policia que, al mateix temps, va realitzar gestions per tal que l'arqueòleg i director general de museus i antiguitats i del Museu Nacional de Copenhaguen, Peter Vilheim Glob (1911-1985), examinés la mòmia. L'humà de Tollund es va trobar en bon estat de conservació, per la protecció natural que li oferia el fet d'haver quedat enterrat dins d'una torbera, encara que actualment només es conserva el cap de l'individu, els dos peus i un dit, que li van ser tallats per millorar la conservació, ja que en l'època del seu descobriment no s'utilitzaven les tècniques apropiades per a la seva conservació completa. El cos es troba emmagatzemat al Museu de Silkeborg. |
Telecomunicacions | L'H.264/MPEG-4 AVC és el nou estàndard de compressió de vídeo digital desenvolupat conjuntament pel Grup d'Experts en Codificació de Vídeo (VCEG) de la ITU-T i el Grups d'Experts en Imatges en Moviment (MPEG) de l'ISO/IEC. A part d'utilitzar algorismes de codificació eficients, les especificacions de l'H.264/AVC defineixen una sèrie d'eines per a combatre els errors en transmissió. La més innovadora és l'anomenada Ordenació flexible dels macroblocs ('FMO, Flexible Macroblock Ordering) que es descriu tot seguit en aquest article. Una de les característiques noves que s'ha introduït en l'estàndard H.264/AVC és la possibilitat de dividir la imatge en regions anomenades grups de slices. Cada grup de slices es pot dividir alhora en diverses slices; així doncs, hem de definir el terme slice com a seqüència de macroblocs dins del mateix grup de slices que es processa en ordre d'escanejat (d'esquerra a dreta i de dalt a baix) dins del conjunt de macroblocs del grup. Un slice sempre es pot descodificar de forma independent. El FMO consisteix a decidir a quin slice pertany cada macrobloc de la imatge. Cada macrobloc s'assigna lliurement a un grup de slices mitjançant un MBAmap (mapa de situació dels macroblocs) que consisteix en un número d'identificació per a cada macrobloc de la imatge que especifica a quin grup de slice pertany cada macrobloc. El nombre de grups de slices per a cada imatge està limitat a 8 per tal de no complicar excessivament els esquemes de situació de macroblocs. Si desactivem el FMO, les imatges estaran formades per una sola slice amb els macroblocs en ordre d'escanejat. L'ús de FMO és compatible amb qualsevol tipus de predicció inter-frame. Amb aquesta tècnica podem corregir errors amb molta facilitat explotant la redundància (teoria del senyal) espacial de les imatges. Una bona idea és triar els grups de slices de manera que cap macrobloc i qualsevol veí seu siguin del mateix grup. Així doncs, si una slice es perd durant la transmissió, és molt més fàcil reconstruir els blocs perduts amb la informació dels blocs veïns. Hem de tenir en compte les característiques de transmissió d'aquestes slices: cada slice es transmet independentment en unitats anomenades paquets, i cada paquet conté a la seva capçalera la informació necessària per a descodificar-se independentment dels altres paquets (tenint en compte que les imatges utilitzades com a referència són idèntiques en el codificador i descodificador). Utilitzant FMO conjuntament amb mètodes avançats de correcció d'errors es pot mantenir la qualitat visual tot i tenir taxes de pèrdues de paquets de fins al 10%. |
Ecologia | Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament. Les fumaroles hidrotermals normalment són prop de llocs actius volcànicament, zones on les plaques tectòniques es mouen, conques oceàniques i punts calents. Les fumaroles hidrotermals són comunes localment perquè la Terra és geològicament activa i, a més, té gran quantitat d'aigua a la superfície i dins l'escorça. La fumarola hidrotermal comprèn fonts calentes, fumaroles i guèisers. Sota el mar, poden formar xemeneies mineralitzants. Les zones amb fumaroles hidrotermals són més productives biològicament que la resta del mar que l'envolta; sovint hostatja comunitats complexes alimentades per les substàncies químiques dissoltes. Els bacteris i els arqueus quimiosintètics (que no fan la fotosíntesi) en formen la base de la cadena tròfica i hi ha diversos organismes com ara cucs tubulars gegants, cloïsses, pagellides i crustacis. S'especula que hi ha fumaroles hidrotermals al satèl·lit de Júpiter Europa i potser havien existit a Mart. |
Psicologia | Play Misty for Me és una pel·lícula nord-americana de terror psicològic dirigida el 1971 per Clint Eastwood i protagonitzada per ell mateix, amb Jessica Walter en el paper de coprotagonista. Va ser la primera pel·lícula de Clint Eastwood com a director. La banda sonora va ser composta per Dee Barton. Play Misty for Me va ser un èxit comercial, recaptant més de deu milions i mig de dòlars. En els Premis Globus d'Or de 1972, Jessica Walter va ser candidata al premi a la millor actriu, sent finalment Jane Fonda qui el va guanyar pel seu paper en la pel·lícula Klute, d'Alan J. Pakula. |
Geologia | Els àrids o granulats són matèries primeres minerals extretes de la terra per a ser utilitzades, després de processos de trituració i classificació, en diversos sectors. |
Televisió | DVB-H i Radiodifusió multimèdia digital (DMB) fan referència a dos estàndards de difusió de televisió mòbil. La combinació dels serveis aportats per la TV digital i per la telefonia mòbil representa la nova generació de televisió, el següent pas lògic en la seva evolució tant pels usuaris com pels operadors. |
Arquitectura | El bastió de Theresia (en romanès: Bastionul Theresia), que rep el nom de l'emperadriu austríaca Maria Teresa, és la peça més gran conservada de muralla de la fortalesa austríaco-hongaresa de Timișoara. Ocupa unes 1,7 hectàrees del centre de la ciutat. Va ser construït entre 1732 i 1734. Avui s'utilitza com a passatge, però també acull espais comercials, restaurants, bars, una discoteca i una biblioteca, i dues exposicions permanents del Museu del Banat, la Tecnologia de la Informació i la Comunicació "Violí – una passió per la vida", i la Vila Museu Etnogràfic. El bastió està inclòs a la llista de monuments històrics del comtat de Timiș amb el codi de classificació TM-II-mA-06103.03. |
Enginyeria | The Engineer és una revista de divulgació tècnica amb seu a Londres on hom pot trobar els darrers avenços en enginyeria i tecnologia tant al Regne Unit com internacionals. Fou fundada el gener de 1856 i es troba entre les publicacions professionals més antigues del món. The Engineer se centra sobretot en noves tecnologies lligades a les energies alternatives i la millora de les fonts energètiques tradicionals, a avanços en bioenginyera, aviació, enginyeria naval, comunicacions, defensa o producció. També s'hi pot trobar una gran secció d'ofertes de treball per enginyers així com informació sobre convencions i cursos de formació. El fundador fou Edward Charles Healey, un emprenedor i enginyer amb interessos financers als ferrocarrils. El diari publicava cròniques i explicava la gran quantitat de millores tècniques durant el gran desenvolupament en l'època victoriana. Abans de la fi del segle xix, The Engineer havia cobert fites com ara el procés Bessemer per la fabricació d'acer, la invenció del telèfon o la llum per part de Thomas Edison. Durant el següent segle i mig The Engineer reflectí no només la ràpida evolució de la tecnologia, sinó també la història de Gran Bretanya. Per exemple, en els primers anys fou testimoni de gran quantitat de projectes duts a terme per l'Imperi Britànic. Durant la Segona Guerra Mundial, la revista es va centrar en el paper dels enginyers en la lluita contra el Nazis, per exemple amb el motor Rolls-Royce Merlin desenvolupat per donar potència a l'avió de combat Supermarine Spitfire, de la Royal Air Force Al llarg de la seua vida, la revista ha narrat altres esdeveniments com ara l'enfonsament del Titanic, l'arribada de la televisió, el llançament del Spútnik, la cooperació anglo-francesa en el Concorde. |
Jocs | "Pokémon Sol i Lluna" (Pokémon Sun and Moon en anglès; ポ ケ ッ ト モ ン ス タ ー サ ン i ポ ケ ッ ト モ ン ス タ ー ム ー ン, "Poketto Monsutā Sant & Poketto Monsutā Mun" en japonès) són dos videojocs per a la consola Nintendo 3DS. Va ser publicat el 18 de novembre de 2016 al Japó i als Estats Units, i el 23 d'aquest mateix mes a Europa. Van ser anunciats en el Pokémon Direct del dia 26 de febrer de 2016. Els jocs estan disponibles en japonès, anglès, alemany, espanyol, francès, italià, coreà i, per primera vegada, Xinès tradicional i xinès simplificat. A més, els jocs tenen compabilitat amb els seus precedents: "Pokémon Rubi Omega i Zafiro Alfa" i "Pokémon X Y". També són compatibles amb el "Pokébank". |
Llengües | Louis de Beaufront (París, 3 d'octubre de 1855 - Thézy-Glimont, 8 de gener de 1935), el veritable nom del qual era Louis Chevreux (3 d'octubre de 1855 - 8 de gener de 1935) va ser de summa importància en el desenvolupament de l'anat, una llengua auxiliar internacional. Beaufront va ser al principi un apassionat defensor de l'esperanto i va ser un dels principals responsables de la seva primerenca difusió a Europa occidental així com un dels primers francesos a parlar-ho. Beaufront va descobrir l'esperanto per primera vegada en 1888 i en 1889 va fundar la Société Pour la Propagation de l'Espéranto (SPPE). En 1900 va escriure el seu Commentaire sur la grammaire espéranto. Va ser triat per a representar l'esperanto sense modificacions davant el Comitè de la Delegació per a l'Adopció d'una Llengua Internacional, acudint a les trobades del Comitè de la Delegació a l'octubre de 1907. Mentre representava de manera ostensible l'esperanto davant de la comissió, secretament va ser el segon autor juntament amb Louis Couturat del projecte ido que va impressionar al Comitè de la Delegació i va portar a la reforma de l'esperanto per part del Comissió Permanent del Comitè. Les cartes que es guarden en el Departament del Museu de Llengües Planejades i Esperanto a Viena mostren que va negar qualsevol coautoria de l'ido. Més tard, Beaufront va ser un proponent de l'ido i va escriure la influent gramàtica del idioma: Kompleta Gramatiko Detaloza, publicada en 1925. La seva personalitat era única. Deia ser un marquès, i també que la seva àvia era anglesa, però no existeixen evidències de les seves afirmacions. Apareix com un personatge en la novel·la de Joseph Skibell, A Curable Romantic, publicada en 2010. |
Jocs | La lluita d'al·ligàtor és una atracció, que més tard ha evolucionat en esport, que va començar com una expedició de caça dels nadius americans. S'ha descrit com a "tècniques de captura d'al·ligàtor". |
Cultura popular | Un secret a veus (en anglès open secret) és un concepte o idea que és "oficialment" secret o restringit en el coneixement general però és de fet àmpliament conegut; o es refereix a alguna cosa que és àmpliament coneguda i considerada certa però que cap de les persones més íntimament concernides amb la qüestió estan disposades a reconèixer-la en públic. |
Pedagogia | Les plataformes virtuals didàctiques es consideren programes que engloben diferents tipus d'eines destinades a finalitats docents. Són sistemes de gestió d'aprenentatge que permeten distribuir i controlar diferents continguts i recursos educatius, utilitzant com a base un entorn compartit de col·laboració. Busquen representar l'acció educativa en el seu conjunt a través d'una sèrie d'eines i recursos didàctics que ofereixen el suport tecnològic necessari, tant a docents com a alumnes, per portar a la pràctica les diferents fases del procés d'ensenyament-aprenentatge a través d'Internet.Aquestes plataformes poden utilitzar-se per gestionar de manera integral formacions a distància o com un complement de la docència presencial, encara que, cada vegada més, s'empren també per crear espais de discussió i treball per a grups de recerca o per a posar en funcionament comunitats virtuals i xarxes d'aprenentatge entorn a temes d'interès comú. Les plataformes virtuals didàctiques faciliten els processos educatius entre l'alumnat i l'equip docent, de forma sincrònica i/o asincrònica. |
Física | La dispersió de la llum és un fenomen que es produeix quan un raig de llum composta es refracta en algun medi (per exemple un prisma): queden separats els seus colors constituents; deixant, però, ben sentat, que (per convenció) a la llum que procedeix del sol l'anomenem llum blanca, quan en realitat és una barreja de llums de diferents colors.La causa que es produeixi la dispersió és que l'índex de refracció disminueix quan augmenta la longitud d'ona, de manera que les longituds d'ona més llargues (vermell) es desvien menys que les curtes (blau). En realitat, el que passa és que, depenent del material de què es trobi constituït el medi com a definició geomètrica per defecte (prisma), la llum que prové del primer mitjà (aire per exemple) amb una velocitat concreta passa al segon medi (prisma) i se'n produeix una refracció i, amb això, una desviació en la direcció de la llum. Aquesta llum és blanca a causa de la suma dels pigments lumínics provinents de la font lluminosa (Sol), cada un d'ells té una freqüència diferent i la variació en la direcció de la llum és proporcional a aquesta. D'aquesta manera, la llum blanca, després de travessar el segon medi i tornar al primer, es descompon en un espectre continu de llums pigmentades que oscil·len entre el vermell (freqüència inferior) i el violat (freqüència més alta de la llum visible). |
Esoterisme | Qutb (àrab: قطب, quṭb, ‘eix’, ‘pol’) és un mot àrab que fa referència als moviments celestes i es fa servir com un terme astronòmic o bé com a símbol espiritual, amb el significat de ‘mestre espiritual’. En el sufisme, un qutb és l'ésser humà perfecte, al-insān al-kāmil, que porta la «santa jerarquia», és a dir que indica el grau màxim en la jerarquia sufí. En aquest sentit, en el sufisme es pot donar aquest títol al fundador d'una confraria. Només hi ha un qutb per època i és un líder espiritual infal·lible que només és revelat a un petit grup de místics seleccionats. |
Filosofia | Antípatre de Tars （grec antic: Ἀντίπατρος, llatí: Antipater) fou un filòsof estoic grec deixeble i successor de Diògenes de Babilònia i mestre de Paneci de Rodes. Plutarc en parla com un dels principals estoics, juntament amb Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip de Soli. Ciceró remarca la seva agudesa. De la seva vida no se sap res. Les poques cites existents de les seves doctrines filosòfiques no són prou per atribuir-li una gran reputació, si no fos per les opinions posteriors. Sembla que va prendre el lideratge en les discussions entre la seva pròpia escola i l'Acadèmia, encara que es diu que, com que no podia rebatre les argumentacions dels seus oponents, es va limitar a escriure; per això Plutarc l'anomena καλαμοβόας ('el que crida escrivint'). Segurament va escriure un tractat sobre els déus, i dos llibres sobre endevinació, un tema comú entre els estoics, on demostrava la veritat de la ciència del coneixement i la benevolència de la divinitat. Deia que els somnis eren premonicions del futur, i va recopilar anècdotes sobre aquest tema atribuïdes a Sòcrates. Segons Estobeu, Antípatre deia que el destí era un déu, encara que no està clar què volia dir realment. Ateneu de Nàucratis li atribueix un tractat titulat Περὶ Δεισιδαιμονίας ('sobre les supersticions'). |
Cultura popular | La cibercultura és la cultura que ha sorgit d'Internet. Comprèn tant les formes culturals convencionals que aprofiten el ciberespai com a mitjà de difusió com les noves formes de creació i de difusió que fa possible Internet. Té precedents en l'automatització del segle xx i les xarxes socials creades per internet, així com en determinades obres de ciència-ficció. |
Pseudociència | La zooteràpia o teràpia assistida amb animals (TAA), en anglès Animal-assisted therapy (AAT), és una activitat on la missió és seleccionar, entrenar i certificar animals, amb la finalitat que actuïn com a suport en tractaments i teràpies per a pacients de totes les edats, amb malalties que els debiliten i els afecten en el pla social, emocional i cognitiu. No hi ha base científica per al tractament de l'autisme o malalties mentals.L'ús de mascotes com a ajudants de teràpies convencionals es remunta a 1792 a Anglaterra, on es va tractar malalts mentals. Posteriorment, el 1867, els animals de companyia intervenen en el tractament d'epilèptics a Alemanya. El 1944, la Creu Roja Americana organitza, al Centre per Convalescents de la Força Aèria de Nova York, el primer programa terapèutic de rehabilitació dels aviadors. Actualment, les espècies més utilitzades són gossos, gats, cavalls, aus, conills i dofins. |
Física | La teoria clàssica de nucleació (TCN) és el model teòric més comú utilitzat per estudiar quantitativament la cinètica de nucleació.La nucleació és el primer pas en la formació espontània d'una nova fase termodinàmica o estructura, començant des d'un estat de metaestabilitat. La cinètica de formació de la nova fase, sovint, és dominada per la nucleació, tal que el temps de nucleació determina quant temps trigarà la nova fase a aparèixer. Aquest temps de nucleació pot variar en ordres de magnitud, des de temps pràcticament menyspreables fins a temps molt grans, més enllà de les escales de temps de la durada dels experiments. Un dels objectius principals de la teoria clàssica de nucleació és explicar i quantificar aquesta gran variació. |
Ciència militar | Els Set Clàssics Militars (Xinès simplificat: 武经七书; Xinès tradicional: 武經七書; pinyin: Wǔjīngqīshū; Wade-Giles: Wu ching ch'i shu) són set importants textos militars de l'antiga Xina. Els textos van ser canonitzats sota aquest nom al segle xi de l'era cristiana, i des de l'època de la dinastia Song es van incloure en la majoria de les enciclopèdies militars. |
Ètica | Els Deu Manaments o el Decàleg són un conjunt de lleis religioses i morals de les religions abrahàmiques, donades per Déu als israelites a una muntanya referida com el Mont Sinaí o l'Horeb. La Bíblia ho descriu com que van ser dits per Déu a aquells que estaven presents al Sinaí i posteriorment com escrits pel dit de Déu en dues taules de pedra, que Déu donà a Moisès. Els manaments estan registrats a Èxode 20:2-17 i Deuteronomi 5:6-21. La paraula «decàleg» prové del grec δέκα λόγοι o dekalogoi (deu paraules), la traducció de l'hebreu rabínic עשרת הדברות, Asséret ha-Dibbrot, i de l'hebreu bíblic עשרת הדברים, Asséret ha-Devarim, que signifiquen ‘deu pronunciacions’, la qual cosa basa la seva divisió en 10 parts. Els Deu Manaments identifiquen la seva font com el Senyor, qui dirigí l'Èxode; els prohibí tenir d'altres déus davant d'Ell i fer ídols; amenaça amb el càstig aquells que el neguen i promet amor per a aquells que l'estimen; prohibeix la blasfèmia del seu nom; demana observar el Sàbat i honrar els pares; prohibeix l'assassinat, l'adulteri, el furt, el fals testimoni o cobejar els béns d'un altre. L'esquema de dividir els passatges en 10 unitats varia sensiblement entre les religions i les denominacions, així com la seva traducció, interpretació i significat. |
Informàtica | En la teoria de la computació, la funció de Sudan és un exemple d'una funció recursiva, però no primitiva recursiva. Això també és cert per la més coneguda funció d'Ackermann. La funció de Sudan va ser la primera funció que va publicar aquesta propietat. Va ser descoberta (i publicada) el 1927 per Gabriel Sudan, un matemàtic romanès que era estudiant de David Hilbert. |
Indumentària | La butxaca és una petita cavitat amb folre incorporada a una peça de vestir, a una cartera, etc., que serveix per a desar-hi objectes personals, com les claus, els diners o papers; també compleix una funció decorativa. Pot estar oberta per la part superior; o tancada amb un botó o una cremallera; o coberta per una tapeta de manera que no en caigui el contingut (i llavors tancar amb botó). La butxaca de pantaló, de jaqueta, etc., acostuma de ser prop del maluc, per poder arribar-hi còmodament amb les mans; però modernament també és habitual de dur butxaques al pit i a la part posterior dels pantalons. La butxaca procedeix de la bossa que es duia penjant i que tenia finalitat anàloga; en incorporar-se a la roba sorgí la butxaca pròpiament dita. |
Estris | Un raspall, espalmador (o espolseta al Rosselló) és un utensili consistent en un mànec i una base, sobre la qual es fixen cerres o altres elements flexibles aptes per a raspallar. N'hi ha diverses menes, diferenciades pels materials i per l'ús a què es destinen. |
Circ | The Circus (El circ) és una pel·lícula muda de 1928 dirigida per Charles Chaplin. |
Física | L'equació de convecció-difusió (també anomenada equació d'advecció-difusió) és una equació diferencial en derivades parcials que descriu el transport de la densitat d'un solut en un solvent degut a la seva difusió i advecció. L'equació és aplicable tant per la densitat de massa del solut (concentració) com per la densitat d'energia tèrmica per tal d'estudiar la variació de concentració de solut i temperatura en un sistema, respectivament. |
Ciència militar | La paraula panòplia significa 'col·lecció d'armes'. Aquesta paraula ve del grec πανοπλία, panhoplon, composta per pan ('tot'), i hoplon ('armes en general' o 'escut'). Teòricament, la paraula significaria un 'recull de totes les armes'. Una panòplia és una vestimenta composta per l'armadura, en el cas de l'hoplita està composta per l'aspis (escut), la cuirassa (Thorax), la ventrera (epibraxiōníon), el casc (Koris), la musclera (paramēridion), la gambera (knemis), la turmellera (episphýrion), la protecció de l'avantbraç (epipēkhýon), la protecció del peu (epipodíon) juntament amb l'espasa (xiphos) i la llança (dory). La panòplia de l'hoplita podia arribar a pesar uns 35 kg. Aplicat a les armadures de dates més tardanes, la panòplia no s'usa fins a la fi del segle xvi i primeria del segle xvii, per a referir-se a la indumentària de blindatge per a cobrir tot el cos. Com que la panòplia és un conjunt de diversos elements, aquesta paraula ara significa també 'qualsevol col·lecció impressionant'. |
Agricultura | Les ciències agràries son un ampli camp multidisciplinari de la biologia que engloba les parts de les ciències exactes, naturals, econòmiques i socials que s'utilitzen en la pràctica i la comprensió de l'agricultura. Els professionals de la ciència agrària s'anomenen científics agrícoles o agricultors. Els camps o disciplines relacionades son biotecnologia agrícola, química agrícola, diversificació agrícola, ensenyament agrícola, economia agrària, enginyeria agrícola, geografia agrícola, filosofia agrícola, màrqueting agrícola, ciència del sòl agrícola, agroecologia, agrofísica, ciència animal (cria d'animals, Ramaderia, alimentació animal), gestió de la granja, agronomia (botànica, ecologia teòrica de la producció, agricultura de precisió, horticultura, millora vegetal, adob), aqüicultura, enginyeria biològica, enginyeria genètica, nematologia, microbiologia, patologia vegetal, gestió de pastures, ciències ambientals, entomologia, ciència dels aliments, alimentació humana, regadiu i gestió de l'aigua, edafologia, agrologia, gestió de residus, gestió de les males herbes. |
Filosofia | El Conciliabulum (sinònims en llatí de conciliable, conciliables) és una paraula llatina que significa literalment lloc de reunió. En la història de l'Església Catòlica, s'aplica amb freqüència com un diminutiu de les reunions dels bisbes o cardenals que no comptaven amb el reconeixement de Concilis de l'Església, ja siguessin reunions regional o sínodes. Un exemple és el Conciliabulum de Pisa de 1511 on es van reunir a Pisa sota l'auspici del rei Luis XII de França una representació de cardenals, en oposició al Papa Juli II i sota prohibició expressa d'aquest. |
Enginyeria | Un vehicle elèctric de bateria (abreujat "VEB") és un vehicle elèctric impulsat per un motor elèctric que és alimentat per unes bateries. Històricament les bateries han tingut alts costos de fabricació, pes, temps de recàrrega amb escassa vida útil i autonomia, la qual cosa ha limitat l'adopció massiva de vehicles elèctrics de bateria. Els avançaments tecnològics actuals en bateries han resolt alguns d'aquests problemes, per la qual cosa molts models s'han prototipat recentment i se n'ha anunciat la producció d'un bon grapat en el futur. Toyota, Profunda, Ford i General Motors van produir VEB en la dècada del 1990 per complir amb el mandat relatiu a vehicles de zero emissions de la Junta de Recursos de l'Aire de Califòrnia (Anglès: California Air Resources Board -CARB-), que ha estat ajustat i modificat posteriorment per CARB.El sector dels vehicles de passatgers està en creixement i planteja excel·lents oportunitats, principalment perquè les grans empreses del sector automobilístic se n'han mantingut al marge i han concentrat els seus esforços en les tecnologies híbrides. Només ara comencen a dedicar recursos als vehicles elèctrics, veient el mercat que estan creant petites empreses que han nascut gràcies a la veta de mercat descuidada per les grans empreses del sector. La gran majoria d'aquestes petites empreses ha creat petits vehicles elèctrics de poc pes per poder aprovar les homologacions europees. Algunes marques són REVA, Think, DILIXI. Altres empreses ja existents al mercat des de fa anys són a Itàlia, on tant Piaggio com el seu principal competidor, Faam, venen quantitats importants a les empreses de transport i els ajuntaments. Famm disposa ara de vehicles de bateries de liti que donen una autonomia excel·lent de fins a 130 km i una possibilitat de càrrega de més de 1500 kg. Això fa possible l'ús d'un vehicle ecològic als ajuntaments en la recollida d'escombraries i també a les empreses courier (com DHL, Seur, etc.). L'Ajuntament de Barcelona ja disposa de 20 camions elèctrics que recullen les escombraries al barri Gòtic. L'empresa que distribueix la gamma FAAM a Espanya i Portugal és DILIXI. En els últims 12 mesos hi ha hagut canvis importants en el sector. De sobte el mercat europeu s'ha despertat i tant nous distribuïdors com nous fabricadors estan apareixent. Els principals fabricants segueixen sent els Italians, amb marques com la ja indicada Faam, Micro-Vett (empresa que es dedica a crear solucions elèctriques per als vehicles industrials pel Grup Fiat), BredaMenarinibus (fabricant d'autobusos, incloent-hi un model elèctric, i part del grup industrial Finmeccanica), VEM srl i Technobus. L'empresa Dilixi acaba de llançar al mercat tant la gamma Micro-Vett com Bredamenarini amb una presentació a Madrid del model elèctric Doblò i a Figueres de l'autobús ZEUS, el primer autobús elèctric a arribar a Catalunya. L'autobús té fins a 120 km. d'autonomia i demostra que, avui dia, el vehicle elèctric és una opció realista per a moltes de les necessitats de transport. |
Televisió | Endemol és una companyia de producció televisiva amb base als Països Baixos, pertanyent a Mediaset, Goldman Sachs i John de Mol amb subsidiaris i aliances d'empreses a 23 països, incloent el Regne Unit, Estats Units, Argentina, Mèxic, Espanya, Itàlia, Alemanya, Polònia i els Països Baixos, així com en diversos països de Llatinoamèrica, l'Índia, Sud-àfrica i Austràlia. |
Art | El wabi-sabi (en kanji: 侘寂) és una categoria estètica japonesa que fa referència a aquelles coses que tenen un acabat rústic, a tot allò que és incomplet, no permanent i imperfecte. Està fonamentat en els preceptes zen de la simplicitat, humilitat, naturalitat, melangia, etc. Aquesta estètica sorgeix de la cerimònia del te japonesa. És l'estètica dels objectes que envelleixen, fets amb materials orgànics i que amb el pas del temps tenen vida pròpia. Formen part del wabi-sabi el metall rovellat, el cànem, la ceràmica, la fusta i tot allò que mostra el pas del temps. |
Televisió | La televisió mitjançant el protocol IP (de l'anglès Internet Protocol Television, IPTV) és un sistema de distribució de continguts audiovisuals per la difusió de TV, Vídeo sota Demanda (Video on Demand) i altres serveis multimèdia a través d'una xarxa IP segura i de banda ampla gestionada per un operador. IPTV sovint se subministra conjuntament amb els serveis mencionats de Video sota Demanda, i pot incloure també funcionalitats d'accés a Internet i serveis de veu (VoIP). Aquest conjunt de serveis és el que es coneix com a Triple Play i que normalment subministra el mateix operador fent ús de la mateixa infraestructura. En afegir-se serveis mòbils (wireless) s'anomena Quadruple Play. IPTV, doncs, no solament permet veure continguts de vídeo sobre Internet. La tecnologia IPTV ofereix grans oportunitats a les empreses de telecomunicacions per competir amb les proveïdores de serveis mitjançant cable. Per les proveïdores de serveis tradicionals, Triple Play s'implementa mitjançant una combinació de tecnologies de fibra òptica i DSL (Digital Subscriber Loop) fins als terminals. Els operadors de cable utilitzen una arquitectura similar basada en l'Híbrid Fibra Coure però utilitzant el cable coaxial en comptes del cable de parells trenats pels enllaços dins de l'última milla.El servei d'IPTV generalment l'ofereix un proveïdor de banda ampla utilitzant una infraestructura tancada de xarxa. Aquest servei competeix amb l'entrega de contingut públic de TV a Internet, conegut com a TV sobre Internet o Internet TV. L'IPTV descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla. Es tracta de contingut televisiu que en lloc de ser transmès via els tradicionals formats i cables, es fa arribar a l'espectador a través de les tecnologies més avançades utilitzades en xarxes d'ordinadors. Durant els pròxims anys, s'espera un creixement de l'IPTV a un ritme vertiginós tenint en compte que la banda ampla arriba en l'actualitat a més de 100 milions de llars a tot el món. Les empreses de telecomunicacions més importants (AT&T, etc.) veuen IPTV com una nova oportunitat de negoci dins dels mercats existents i com una mesura defensiva contra la invasió de les empreses de cable convencionals. |
Objectes astronòmics | Gliese 674 b és un exoplaneta que orbita Gliese 674. És un planeta de massa subneptuniana o sub-uraniana gasós o rocós. Orbita a una distància molt a prop de les 0,039 ua de la seva estrella, i el període orbital és només de 4,6938 dies. Aquest planeta té una excentricitat similar a la de Mercuri (e=0,2). El descobriment del planeta fou anunciat el 7 de gener de 2007 usant l'espectrògraf HARPS muntat en el telescopi de 3,6 metres de l'Observatori Europeu Austral (ESO) a la Silla, Xile. |
Geografia | El Camp de Rieucros fou un camp de concentració en uns turons boscosos vora l'antic seminari de Mende al departament occità de la Losera, que funcionar de gener de 1939 a febrer de 1942. El primer ministre Édouard Daladier va establir el camp per decret el 21 de gener de 1939 per aïllar membres de les Brigades Internacionals de la societat francesa després de la derrota de la Segona República Espanyola i als posteriors exiliats, conegut com la retirada , en la Guerra Civil Espanyola. Altres "homes estrangers sospitosos i indesitjables", de vegades acusats de crims de dret comú, també hi van ser internats. Després de l'entrada de França a la Segona Guerra Mundial, les autoritats van traslladar els homes al camp de Vernet i hi van començar a internar "sospitoses i indesitjables dones estrangeres" a l'octubre de 1939. Després de la Batalla de França, Rieucros va quedar a la zona sud desocupada i el règim de Vichy va assumir el control del camp de autoritats de la Tercera República Francesa. Al febrer de 1942, les autoritats van transferir tota la població del campament de dones i nens al campament de Brens. |
Pedagogia | L'orientació acadèmica i professional és un procés que es desenvolupa durant tota l'educació secundària amb especial atenció en els moments en què l'alumnat ha d'escollir matèries optatives i en aquells moments en els quals l'elecció entre diferents opcions pot condicionar en gran manera el futur acadèmic i professional dels estudiants.A Catalunya les activitats d'orientació s'emmarquen dins el Pla d'Acció Tutorial. I cada centre ha de concretar els objectius i activitats que es duen a terme en relació a l'orientació acadèmica i professional dels alumnes. |
Sociologia | L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme. Pot ser conservadorisme, autoritarisme, totalitarisme i en general qualsevol filosofia que s'oposa a les llibertats de l'individu. Hi ha grosso modo dues grans tendències: l'antiliberalisme filosòfic i l'antiliberalisme econòmic. |
Geologia | La zaratita és un mineral de níquel de la classe dels carbonats que rep el seu nom del terme castellà Zárate. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zaratita pertany a "05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita. |
Estris | Una palla o canya és un estri utilitzat per xuclar begudes. La forma més comunament utilitzada arreu del món consisteix en un canonet d'aproximadament un pam de llarg, generalment de plàstic o polietilè, recte o en forma d'acordió a la part superior, per la qual surt el líquid. Les palles van ser inicialment ofertes al mercat com una opció per reduir el risc de contraure una malaltia si es bevia directament de recipients, gots i tasses que no estaven en condicions prou higièniques. El nom de palla o canya, en català, fa referència a la seva forma cilíndrica i allargada. |
Astronomia | Verona Rupes és un accident geogràfic de la superfície de Miranda, satèl·lit natural del planeta Urà. Els barrancs s'anomenen rupes en llenguatge astrogeològic. El seu nom prové de la tragèdia de William Shakespeare, Romeu i Julieta. S'ha estimat que el barranc té una altitud de 5 a 10 km, cosa que en fa el penya-segat més alt del sistema solar.La seva formació pot ser deguda a una destrucció i posterior acreció de Miranda, o per moviments tectònics de l'escorça gelada del satèl·lit.La sonda Voyager 2 prengué fotografies d'aquest accident geogràfic durant el seu sobrevol de Miranda l'any 1986. |
Dansa | La ballata és una obra musical de ball, popular entre el segle xiii i el segle xv, que a poc a poc ha perdut aquest caràcter. La seva utilització com a cançó és posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot monòdica. La ballata, monòdica o polifònica té una estructura poètico-musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetició final de la tornada (ABbaA). |
Art | Alexandre Defaux (Bercy, 1826 – París, 1900) va ser un pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística. Va estudiar amb Jean-Baptiste Camille Corot, i com ell se l'ha inscrit a l'Escola de Barbizon, notant-se en ell la influència d'altres membres de l'escola, com Théodore Rousseau i Narcisse Díaz de la Peña. Després de la seva primera contribució al Saló de París en 1859, va exposar allí regularment fins a la seva mort. El seu Forêt de Fontainebleau, presentat fora de concurs al Saló de 1880, va ser adquirit per l'Estat. En 1881 va rebre la Legió d'Honor; i en 1900 la medalla d'or de l'Exposició Universal. Va tenir per alumne a Charles Edouard Frère (1837 - 1894), fill de Pierre Edouard Frère (1819 - 1886), el fundador de l'Escola d'Ecouen. |
Catàstrofes | La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor, va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara). Mentre que, en general, es parla de la fam a Ucraïna com a part de les fams a Rússia i l'URSS, que van afectar diverses regions de l'URSS, el terme Holodomor s'usa específicament per als esdeveniments que van ocórrer als territoris poblats pels ucraïnesos. La majoria d'estudiosos moderns estan d'acord que la fam va ser causada per les polítiques governamentals de la Unió Soviètica sota Stalin, i no per causes naturals. L'Holodomor també fa referència, de vegades, al genocidi ucraïnès [1] [2] [3] [4], la qual cosa implicaria una enginyeria social soviètica dirigida a destruir la nació ucraïnesa com a factor polític i com a entitat social. Mentre que els historiadors continuen sense posar-se d'acord en si les polítiques que van dur a l'Holodomor cauen en la definició legal de genocidi, Espanya i deu estats més l'han reconegut com a tal. El 28 de novembre del 2006, el Parlament d'Ucraïna va aprovar una proposta de llei segons la qual la fam forçada de l'època soviètica va ser un acte de genocidi contra el poble ucraïnès. |
Teologia | El terme Frashokereti (en avèstic Frashōkereti, «fer meravelles» o «rehabilitació [de l'existència]») correspon al terme en persa mitjà Frashgird, usat per a denominar el Judici Final o el dia final de l'existència de la humanitat. El terme avèstic deriva de l'expressió «fer esplèndida l'existència.» El concepte és escatològic i soteriològic i, ja present en els Gāthās, es basa en la doctrina zoroastriana. Amb aquest concepte Zarathushtra va abolir la ideologia arcaica del cicle còsmic i de l'etern retorn modelat per arquetips atemporals. Introduir així una concepció lineal del temps còsmic, una innovació en el pensament religiós que va tenir una enorme influència en la història espiritual posterior de la humanitat. Segons la seva doctrina, l'esdeveniment final es completarà no per un ritual cosmogònic sinó per la voluntat del creador: la resurrecció del cos i l'últim judici són aspectes essencials i significatius del Frashōkereti. En els Gāthās es considera que el Frashōkereti està a prop, però més tard el zoroastrisme va desenvolupar una doctrina escatològica que la situa més enllà en el temps, dins del concepte d'un «Gran Any» dividit en tres períodes, cadascun d'un mil·lenni de durada i cadascun començant amb l'arribada d'un Saoshyant, salvador nascut de la llavor de Zarathushtra. L'últim d'aquests serà el Saoshyant per excel·lència, el creador del Frashōkereti final. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.