label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Arquitectura | La disciplina urbanística és el conjunt de mesures, previstes en normes administratives però també penals, per protegir i fer complir l'ordenament urbanístic, és a dir, la regulació establerta de l'ordenació del territori i l'urbanisme. En sentit estricte, fa referència a l'exercici de tres concretes potestats administratives: la inspecció urbanística, la restauració de la legalitat (física o jurídica) infringida, i la potestat sancionadora. En sentit més ampli, engloba també la potestat d'intervenció administrativa en l'activitat urbanística mitjançant la tècnica de les autoritzacions i llicències prèvies per als actes d'edificació. D'entre els diversos aspectes de l'urbanisme, la disciplina urbanística és el més jurídic de tots, ja que les seves manifestacions fins i tot connecten amb el Dret penal. |
Festivals | La pintura de l'antiga Grècia és el conjunt de l'obra artística plàstica produïda dins el món hel·lènic. |
Informàtica | L'anàlisi de requisits, en enginyeria de sistemes i enginyeria de software, comprèn aquelles tasques que determinen les necessitats o condicions que un producte nou o modificat ha de complir, tenint en compte els possibles conflictes de requisits entre diversos stakeholders (o interessats), com a beneficiaris o usuaris. |
Psicologia | El remordiment és el sentiment de culpa que hom experimenta pel dany, patiment o dolor que ha causat, o no evitat, a altres persones o per haver realitzat actes contraris al seu codi moral. Aquest sentiment neix de la consciència, que es forma a través dels judicis dels altres sobre els actes i de la imitació dels preceptes del propi grup cultural. El psicòpata es caracteritza justament per aquesta manca de dolor, per això pot ferir les altres persones sense veure-se’n afectat. El grau de la presència social dels remordiments ajuda a distingir entre cultures de la vergonya i cultures de la culpa. |
Art | Stephen Glenn "Steve" Martin (Waco, Texas, 14 d'agost de 1945) és un actor, comediant, escriptor, productor, músic i compositor estatunidenc. |
Sociologia | El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals. En virtut d'això, el positivisme considera la metafísica i la teologia com a sistemes de coneixement imperfectes i inadequats. |
Administració | El bisbat de Pinar del Río (castellà: Diócesis de Pinar del Río ; llatí: Dioecesis Pinetensis ad Flumen) és una seu de l'Església Catòlica a Cuba, sufragània de l'arquebisbat de Sant Cristòfor de l'Habana. El 2013 tenia 814.200 batejats sobre una població d'1.005.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Jorge Enrique Serpa Pérez. |
Cultura popular | El clivellat (francès craquelé, italià crettatura) és un fenomen de deteriorament comú en pintures antigues. Consisteix en l'aparició d'esquerdes, que en els casos més greus arriben a fragmentar la capa de pintura i desembocar en el seu despreniment. Aquest signe d'envelliment se sol imitar en mobles i pintures per donar-los aparença antiga. |
Geografia | Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims. Els Prepirineus no són només un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda dels Pirineus, sinó un conjunt de serres, enmig de les quals hi ha valls, abunden els congosts, els rius i les collades. |
Ciències de la salut | L'enranciment és la descomposició química dels greixos, olis i altres lípids (aquesta degradació també té lloc en el tallament de fluids fet mecànicament). Quan aquest procés té lloc en els aliments, en poden resultar olors i gustos indesitjats. Tanmateix en alguns casos, els gustos poden ser desitjats (com en els formatges envellits). En les carns processades, aquests sabors es coneixen en conjunt com gust sobre escalfat ("warmed over flavor")". L'enranciment també pot ser en detriment del valor nutritiu de l'aliment. Algunes vitamines són altament sensibles a la degradació. |
Art | Marten van Valckenborch (Lovaina, 1534 -Frankfurt del Main, 1612), va ser un pintor renaixentista flamenc especialitzat en la pintura de paisatge. Documentalment apareix registrat a Mechelen entre 1559 i 1563, a Anvers en 1565, Aquisgrà en 1566 i 1573; de nou a Anvers en 1584 i 1585, i per fi a Frankfurt del Meno de 1586 fins a la seva mort en 1612.Segons Karel van Mander es va formar com a pintor a Mechelen, que era coneguda com a centre de la pintura a l'oli i especialment de la pintura de paisatge. De religió protestant, en ocasió de la Beeldenstorm, o fúria iconoclasta estesa pels Països Baixos l'estiu de 1566, va abandonar la ciutat amb el seu germà Lucas i va viatjar a Lieja i Aquisgrà seguint el curs del riu Mosa, pintant les vistes de la vall. Amb la rebel·lió de Guillem el Taciturn va retornar als Països Baixos, on es va dedicar a la pintura de petites obres de fàcil venda. Més endavant es va traslladar a Frankfurt del Mein, on va tenir dos fills que es dedicarien també a la pintura. |
Jaciments paleontològics | El jaciment icnològic de Vizcota és un jaciment al terme municipal d'Alpont (Província de València, Espanya) format al Cretaci inferior. Una única estructura circular d'uns 50 cm de diàmetre, atribuïble a la trepitjada d'un dinosaure sauròpode (impressió del peu). La icnita presenta un anell extern format per deformació plàstica del sediment original. La icnita és sobre el sostre d'un canal de gres que presenta esquerdes de retracció. Forma part d'una alternança de sorres i argiles vermelles i grises. El gres es disposa segons cossos discrets de geometria acanalada. Corresponen a un medi ambient de delta fluvial. La icnita es troba sobre el sostre d'un canal de gres, lleument diaclasat, parcialment cobert de graves, i sobre el qual s'ha desenvolupat una incipient vegetació. La icnita es troba ben conservada. La cavitat que constitueix la petjada es troba parcialment emplena per dipòsits de sorres i graves. |
Ecologia | El Rainbow Warrior (a vegades anomenat Rainbow Warrior III) és un veler motoritzat dissenyat específicament per a Greenpeace que l'opera i utilitza en missions de protesta i educació ambiental així com per a investigacions científiques. Compta amb un disseny avançat i múltiples característiques que el fan respectuós amb el medi ambient, com per exemple la seva propulsió principal a vela. Va ser botat el 14 d'octubre de 2011 i és el substitut de l'anterior Rainbow Warrior. |
Arquitectura | L'interiorisme o disseny d'interiors és el disseny i decoració d'espais interiors. Les persones que s'hi dediquen professionalment són interioristes. Es pot considerar una branca de l'arquitectura i una de les arts aplicades. Té en compte l'espai en ell mateix, els materials, la construcció, la funcionabilitat, l'habitabilitat si s'escau, els objectes i la seva distribució, etc. L'any 2001, la Federació Espanyola d'Entitats per a la Promoció del Disseny va considerar que el disseny és un sector econòmic i que el disseny d'interiors n'és una de les seves especialitats. Segons una enquesta feta a mil empreses espanyoles de més de vint treballadors dels sectors potencials consumidors de disseny, en 2005, la contractació n'era d'un 14'6% a l'interiorisme. |
Arqueologia | El màxim tardiglaciar (en anglès: Late Glacial Maximum, Late GM) d'aproximadament 13.000-10.000 anys enrere es defineix principalment per l'escalfament dels climes en l'hemisferi nord causat per una desglaciació accelerada que segueix al Darrer màxim glacial (25.000-13.000 anys enrere). Les poblacions humanes van iniciar la repoblació, des dels seus refugis de les zones glaciades abandonades durant el període del darrer màxim glacial. |
Sociologia | Heinz Dieterich Steffan (Rotenburg an der Wümme, Baixa Saxònia, 1943) és un sociòleg i politòleg alemany resident a Mèxic. Conegut pel seu compromís polític des de posicions d'esquerres i socialistes, ha escrit nombrosos assaigs, col·labora amb incomptables publicacions i fou assessor del president veneçolà Hugo Chávez. |
Ètica | El monoteisme ètic és un sistema de creença que es va desenvolupar a la Terra d'Israel, on l'adoració i culte exclusius al seu Déu Elohim van portar al seu reconeixement com l'únic i veritable. El monoteisme ètic sol definir-se en contraposició al monoteisme filosòfic. Es preocupa menys amb la unitat numèrica de Déu, que amb un compromís conscient amb el culte a un sol Déu. La fe trobada en el Tanakh (la Bíblia Jueva, de l'acrònim en hebreu: תַּנַךְ) és més pràctica que teòrica; Les dimensions ètiques per a la naturalesa de Déu es recalquen en la Torà i els Nevi'im (profetes jueus), tant en la seva justícia inherent, com en les exigències morals i ètiques del poble jueu. |
Astronomia | En astronomia l'índex de població (r) descriu la distribució de la brillantor dels meteors d'un mateix eixam. Els cossos que formen una pluja de meteors tenen diferents mides, com més gran sigui un meteorit, major és la brillantor que provoca quan entra a l'atmosfera de la Terra. L'índex de població quantifica aquesta relació exponencial entre el nombre de meteors i la seva lluentor. Matemàticament es representa com a N t = ∑ m = − 3 m = 6 n ( − 3 ) ⋅ P m ⋅ r 3 + m {\displaystyle Nt=\sum _{m=-3}^{m=6}n(-3)\cdot Pm\cdot r^{3+m}} on N t {\displaystyle Nt} és el nombre total de meteors observats, N ( m ) {\displaystyle N(m)} és el nombre de meteors d'una magnitud determinada per ( m {\displaystyle m} ), P ( m ) {\displaystyle P(m)} és el factor de probabilitat d'una magnitud determinada, n (−3) {\displaystyle n{\text{(−3)}}} és el nombre real de meteors de magnitud -3 presents en el camp de visió i r {\displaystyle r} és l'índex de població |
Antropologia | El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit. El seu significat, segons diferents cultures, seria el de contribuir a la manutenció de la mateixa promesa o contribuir a les càrregues matrimonials. En qualsevol cas, el dot s'atorga a l'home, que l'administra durant la durada del matrimoni, i de produir-se el repudi, la separació o el divorci hauria de tornar-lo."Dot" té altres significats: és una qualitat que la natura pot haver donat a algú, i que dona un cert prestigi; i l'aportació que fa una noia quan entra en un monestir com a monja.En algunes cultures, el dot forma part d'un bescanvi de riqueses entre les famílies contraents, acompanyat d'un cert pagament del xicot o la seva família a la família de la promesa, denominat donació voluntària. Aquest pagament és força freqüent en algunes cultures africanes, mentre que el dot seria més propi de l'Àsia del Sud i algunes societats europees. En estats com ara l'Índia, Pakistan, Bangladesh, el Nepal o Sri Lanka, és la promesa qui ha de pagar un dot a la família del nuvi. Encara que en aquests països asiàtics es prohibiria expressament el dot a mitjan segle XX -a l'Índia s'il·legalitzà el 1961-, aquesta pràctica continua sent prou comuna i de vegades ha suscitat problemes quan no poden satisfer-se les exigències del marit, cosa que ocasiona maltractament o també uxoricidis, o altres tipus d'assassinats.En algunes regions d'Europa s'ha conservat la tradició de l'aixovar, que antigament consistia en el conjunt d'estris, mobles i robes aportat per la família de la núvia i que avui també pot fer-se extensible a la família del promès. En l'Imperi nou de l'Antic Egipte existien tres tipus de contracte matrimonial, en dos dels quals la dona aporta diner (dot) al matrimoni per la seva manutenció, donant-li el marit a canvi una quantitat anual de gra i diners. En el tercer tipus de contracte la dona pot reclamar la quantitat aportada. A l'antic Palestina són els pares del futur marit, o ell mateix si era adult i lliure, els qui paguen als pares de la futura dona el mohar. En altres cultures, com els pobles germànics de l'edat mitjana, apareix un fenomen marital denominat Morgengabe, que consistia en un pagament del promès a la família de la núvia. El mahr és un fenomen semblant al Morgengabe germànic, però en la cultura islàmica, que s'esmenta a l'Alcorà al versicle 4:4: "doni el promès el pagament a la núvia d'un cert import de diners, joies o béns immobles". |
Ecologia | En ecologia, hom entén el terme explotació com un tipus de relació interespecífica que es duu a terme per la interacció de diverses espècies. En aquest tipus de relació interespecífica una de les espècies resulta beneficiada a costa de l'altra. L'explotació es produïx freqüentment en casos de mutualisme, com ara el de les flors i els seus animals pol·linitzadors o entre els fongs i les plantes. No obstant és important fer servir el terme no com un tipus de relació sinó com un tipus de comportament. Alguns exemples són alguns insectes i aus que es dediquen a l'anomenat "robatori de nèctar", en el qual les espècies explotadores agafen pol·len sense pol·linitzar la planta. Generalment aquestes espècies són molt semblants a les espècies pol·linitzadores de veritat. També trobem les plantes mico-heteròtrofes o paràsites (com les del gènere Monotropa) que extreuen nutrients dels fongs gràcies a les micorrizes sense aportar res als fongs. Aquestes plantes parasitàries actuen com a explotadores de les micorrizes. Un altre exemple és la cucut, que pon els ous en el niu d'altres ocells perquè l'altra espècie alimenti les seves cries. |
Aeronàutica | El Hispano Aviación HA-500 Alacrán (castellà per alacrà) fou un projecte d'avió bimotor d'atac a terra desenvolupat per Hispano Aviación S.A. durant els anys 60. El disseny era prou revolucionari per l'època amb gran bodega d'armament i capacitat STOL. No obstant això, la conjuntura política de l'Estat espanyol forçà que l'aparell fóra rebutjat afavorint la compra d'avions americans com ara el F-5. |
Sociologia | El Kawawii, també conegut per la veu seppuku (切腹) o hara-kiri (escrit amb els mateixos caràcters, però en diferent ordre: 腹切), és el terme japonès emprat per a denominar un suïcidi ritual consistent en obrir-se el ventre d'un tall. En japonès hara-kiri no es fa servir comunament, ja que tal terme és considerat vulgar i grotesc. Era una pràctica comuna entre els samurais, que consideraven la seva vida com un lliurament a l'honor de morir gloriosament, rebutjant qualsevol mena de mort natural. Per això, abans de veure la seva vida deshonrada per un delicte o falta, recorrien a aquest acte per donar-se mort (tal com signifiquen aquestes paraules, hara-kiri: «tallar el ventre»). La pràctica de suïcidi per mitjà del seppuku per ordre d'un amo és coneguda com a oibara (追腹 o 追い腹) o junshi (殉死); el ritual és similar. |
Aeronàutica | La Força Aèria Argentina (FAA) (en castellà: Fuerza Aérea Argentina ) és el component aeri de les Forces Armades Argentines. El personal de la FAA en l'any 2007 era de 21.560 persones entre homes i dones. D'aquest total 14.606 eren militars i 6.854 eren civils. Dels 14.606 militars que formaven la força en aquesta data hi havia: 2.497 oficials, 9.394 sotsoficials i 1718 soldats voluntaris. L'actual Cap de la FAA és el General de Brigada Mario Miguel Callejo. |
Jocs | Bella és una empresa francesa especialitzada en la fabricació de nines que va estar activa de 1946 a 1984. |
Biotecnologia | La inseminació artificial (IA) és el procés biotecnològic pel qual els espermatozoides es posen en el tracte reproductiu d'una dona o femella amb el propòsit que quedi embarassada. En l'espècie humana la IA s'utilitza com una tècnica tant per tractar la infertilitat com per permetre l'embaràs sense tenir parella gràcies, en aquest segon cas, a un donant d'esperma. En aquest cas la mare també ho és des del punt de vista genètic i el donant n'és genèticament el pare. En aquest procediment l'esperma fresc, recentment ejaculat, o bé una esperma descongelada és col·locada en la cèrvix (inseminació intracervical) o en l'úter (inseminació intrauterina) amb mitjans artificials. Les tècniques modernes de la inseminació artificial en humans van ser desenvolupades primer en la ramaderia, sembla que ja els sumeris aplicaven aquestes tècniques en ovelles i ases (els seus dos tipus de ramats principals). Els àrabs ja practicaven la inseminació artificial en els seus ramats de cavalls al segle xiv. |
Humor | La comèdia de la Restauració (en anglès, Restoration comedy) és el nom que reben les comèdies angleses escrites i interpretades durant el període de la Restauració des de 1660 fins a 1700. Després que les representacions públiques es prohibissin durant 18 anys per les autoritats puritanes, la reobertura dels teatres el 1660 va significar el renéixer del teatre anglès. La comèdia de la Restauració és famosa pel seu caràcter sexual explícit, una característica propugnada pel rei Carles II (1660–1685) personalment i pel caràcter aristocràtic i llibertí de la seva cort. El públic, compost per classes socials diverses, inclou tant aristòcrates, com els seus criats i els seus paràsits, i un important segment de classe mitjana. A aquests afeccionats al teatre, els agradaven les comèdies escrites amb tòpics d'última hora, amb trames molt populoses i precipitades per la introducció de les primeres actrius professionals, i per l'auge dels primers actors considerats com a celebritats. Aquest període es coneix la primera dramaturga femenina, Aphra Behn. |
Informàtica | Pivot Stickfigure Animator, habitualment anomenat "Pivot", és una aplicació gratuïta per a Windows, que permet als usuaris crear animacions amb figures de pal i guardar-les en format GIF. Les animacions es poden emprar en pàgines web i també es poden convertir en un vídeo utilitzant altres programes, com per exemple Windows Movie Maker. Pivot ofereix una interfície senzilla i fàcil d’utilitzar, amb poques característiques. Utilitza una longitud fixa dels "pals", per garantir la coherència de mida durant l'animació, una cosa que no ha sigut tan senzilla de recrear en altres programes d'animació professionals com Autodesk Maya o Macromedia Flash. Pivot és molt conegut ja que les animacions que s'hi han creat són vistes a YouTube i altres plataformes d'streaming i xarxes socials. Les animacions inclouen bàsicament vídeos musicals, combat i humor. |
Agricultura | AGRICOLA (AGRICultural OnLine Access) és una base de dades en línia creada i mantinguda per la Biblioteca Nacional Agrícola dels Estats Units del Departament d'Agricultura dels Estats Units. També proporciona accés públic a informació sobre agricultura i camps afins. |
Psicologia | El jingle és un efecte sonor curt que consisteix només en un eslògan o una melodia. És l'element principal de la puntuació radiofònica. Poden complir diferents funcions i es poden classificar en diversos tipus. Els més importants són: Jingle de programa. Usat per identificar un determinat programa. Jingle ID. És com un document d'identitat i serveix per identificar l'emissora.L'eficàcia d'un jingle és essencial perquè s'ha d'imprimir en la memòria de qui ho escolta. Per aquesta raó ha de ser clar, curt i fàcilment identificable, per poder-se distingir aviat. A la vegada, els jingles són importants perquè són part de la construcció del format radiofònic: també sintetitzen l'estil i l'ànima de l'emissora. Per totes aquestes raons, la creació dels jingles és confiada a professionals i és fruit d'estratègies de mercat i creativitats diferents. |
Llengües | Lingwa de Planeta (també abreviat com a Lidepla o LdP) és una llengua auxiliar planificada, el desenvolupament del qual començà el 2006 a Sant Petersburg, Rússia, per un equip liderat per Dmitri Ivanov. Lidepla està basat en les llengües més parlades del món: alemany, anglès, àrab, espanyol, francès, hindi, italià, portuguès, rus i xinès; entre d'altres. |
Lingüística | Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora. En conjunt són unes llengües que destaquen pels seus grans i complexes sistemes de consonants. Alguns lingüistes les emparenten amb les llengües caucàsiques del nord-oest. |
Art | La Torca de Burela és la més gran de les torques trobades a Galícia. La va trobar per casualitat l'any 1945 un agricultor al poble de castro de Burela, al lloc de Chao de Castro (parròquia i comtat de Burela, Lugo), i inicialment s'havia considerat que era l'ansa d'un calder. No obstant això, es tracta d'una torca, una mena de collaret característic de períodes de l'edat antiga que es podria datar entre els segles III i II aC. |
Ètica | Llista d'especialitats del camp 71 (Ètica) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Ecologia | La recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de l'energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges. L'aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment, l'administració s'encarrega de gestionar. |
Metodologia | El mètode clínic és el mètode científic aplicat a la pràctica clínica per excel·lència. Té com a objectiu, des del seguiment d’una metodologia més flexible que estricta, el seguiment d’un individu (des d’una estructura més ideogràfica o individualitzada) amb algun desajust d'origen extern o intern, en la majoria dels casos, per a solucionar-lo (cura) i d’altres pocs, per augmentar més la salut (promoció de la salut). |
Informàtica | Simulació molecular o modelat molecular és un terme complex que fa referència a una sèrie de mètodes teòrics i tècniques computacionals per a modelar o mimetitzar el comportament de les molècules. Aquestes tècniques són emprades en els camps de la química computacional, la biologia computacional i la ciència de materials per tal d'estudiar sistemes moleculars que comprenen des de petits sistemes químics fins a grans molècules biològiques i compostos de materials. També s'utilitza en el disseny de nous materials i de fàrmacs. Els càlculs més senzills poden realitzar-se a mà, però inevitablement els ordinadors són necessaris per portar a terme el modelat molecular de qualsevol sistema d'una mida raonable. El tret comú de les tècniques de modelat molecular és la descripció a nivell atòmic dels sistemes moleculars; el mínim nivell d'informació és a escala d'àtoms individuals (o de petits grups d'àtoms) més baix. Aquest fet contrasta amb la química quàntica (també coneguda com a càlcul de l'estructura electrònica), en la qual els electrons són explícitament considerats. L'avantatge del modelat molecular és el fet que redueix la complexitat del sistema, fent així possible realitzar simulacions de sistemes d'un nombre molt més elevat de partícules (àtoms). |
Filosofia | Felice Battaglia (Palmi, Reggio di Calabria, 23 de maig de 1902 - Bolonya, 28 de març de 1977) va ser un filòsof, escriptor i professor universitari italià. Exercí de professor a la Universitat de Siena i a la Universitat de Bolonya, de la qual també fou rector. Fou soci de l'Accademia Nazionale dei Lincei des de 1965. S'ocupà d'estudis històrics relacionats amb l'experiència jurídica i política, per després interessar-se sobretot en la investigació teòrica segons els principis de l'espiritualisme cristià. Feu una anàlisi i una crítica de l'idealisme de Giovanni Gentile i de Benedetto Croce i del subjectivisme historicista i s'orientà vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts. |
Enginyeria | Un regulador de tensió (a vegades traduït de l'anglès com regulador de voltatge) és un circuit electrònic dissenyat amb l'objectiu de protegir aparells elèctrics i electrònics delicats de variacions de diferència de potencial (tensió/voltatge), descàrregues elèctriques i "soroll" existent al corrent altern de la distribució elèctrica. Els reguladors de tensió estan presents en les fonts d'alimentació de corrent continu regulades, la missió és la de proporcionar una diferència de potencial constant a la seva sortida. Un regulador de tensió eleva o disminueix "automàticament" el corrent perquè el voltatge sigui estable, és a dir, perquè el flux de voltatge arribi a un aparell sense irregularitats. Això, a diferència d'un "supressor de pics" el qual només evita els sobre voltatges sobtats (pics). Un regulador de voltatge pot o no incloure un supressor de pics. |
Objectes astronòmics | Eta del Gall Dindi (η Pavonis) és una estrella en la constel·lació del Gall Dindi. Posseeix una ascensió recta de 17h 45m 44.00s i una declinació de −64° 43′ 25.4″. La seva magnitud aparent és igual a 3.61. Considerant la seva distància de 371 anys-llum en relació a la Terra, la seva magnitud absoluta és igual a 1.41. Pertinany a la classe espectral K1III. |
Psicologia | En l'àrea de la psicologia, la teoria del tret explicatiu del capteniment humà suposa l'existència de característiques estables en l'estructura de la personalitat individual. Així, la personalitat està formada per una jerarquia de característiques estables que determinen, expliquen i, fins permeten predir el capteniment individual en la mesura en què guien la manera en què cada persona pensa i interpreta la realitat. |
Enginyeria | Un potenciòmetre és un component electrònic, un tipus de resistència variable que acostuma a utilitzar-se com a divisor de tensió. Hi ha una forma de potenciòmetre que s'utilitza com un instrument per mesurar la tensió elèctrica. El potenciòmetre original és un tipus de pont del circuit per a mesurar voltatges. La paraula es deriva de "voltatge potencial" i "potencial" era utilitzat per a referir-se a "força". El potenciòmetre original es divideix en quatre classes: El potenciòmetre de resistència constant. El potenciòmetre de corrent constant. El potenciòmetre microvolt. El potenciòmetre termoparell.S'utilitza per mesurar voltatges per sota d'1,5 V. En aquest circuit, la tensió desconeguda està connectada a través d'una secció de filferro de la resistència, els extrems de la qual estan connectats amb una cel·la electroquímica estàndard que proporciona un corrent constant a través del filferro, llavors es connecta a través d'una secció de longitud variable del filferro de la resistència utilitzant un contacte que llisca. El contacte que llisca es mou fins que cap corrent flueixi dins o fora de la cel·la estàndard, segons l'indicador per un galvanòmetre en sèrie amb força electromotriu (FEM) desconeguda. El voltatge a través de la secció seleccionada del filferro és llavors igual al voltatge desconegut. Tot el que queda és calcular el voltatge desconegut del corrent i de la fracció de la longitud del filferro de la resistència que va ser connectat amb la FEM desconeguda. El galvanòmetre no necessita ser calibrat, ja que la seva única funció és llegir zero. Quan llegeix zero, no es treu cap corrent de la força electromotriu desconeguda i així que la lectura és independent de la resistència interna de la font. |
Arquitectura | El paper pintat és un tipus de paper que s'utilitza com a revestiment en la decoració d'interiors i es col·loca sobre les parets d'una habitació cobrint-les totalment o parcialment. Consisteix una superfície de paper estampada o llisa que s'enganxa a les parets. Sol consistir en dissenys uniformes com ratlles o quadres o motius que es repeteixen de manera que es pugui col·locar un rotlle al costat de l'altre mantenint l'harmonia visual. Actualment, el paper pintat torna a estar d'actualitat. Després d'un ús indiscriminat durant les dècades dels anys 60, 70 i 80, i superada la seva davallada de la dècada dels 90, als darrers anys el paper pintat ha recuperat espai en la decoració d'interiors i ho ha fet per la porta gran. A banda d'estar present als habitatges, on s'ha utilitzat tradicionalment com a element decoratiu, ara és freqüent veure'l en molts edificis de negocis. Així, establiments comercials, oficines, hotels o botigues dels més diversos productes i serveis han tendit a decorar els seus interiors amb paper pintat. A més, en molts d'aquests espais s'observa que el seu emplaçament també ha canviat, perquè si abans decorava totes les parets per igual, ara sovint s'utilitza per empaperar més selectivament (només una paret, dues, o una paret i un sostre...) entre les moltes combinacions possibles. |
Astronomia | Astronomia nova és un llibre escrit per Johannes Kepler (1571–1630), matemàtic imperial entre 1601 i 1612, el 1609 en què apareixen els resultats de les seves investigacions al llarg més de cinc anys a Praga sobre el moviment dels planetes i en particular sobre el moviment aparent de Mart. En aquest llibre es presenten les dues primeres lleis de Kepler del moviment planetari, cosa que va suposar un canvi transcendental en l'astronomia, trencant amb una tradició de dos mil anys. El llibre fou imprès el 1609 en llatí, a Heidelberg, Ducat de Württemberg (no figura el nom de l'editorial ni de l'editor), i està dedicat a l'emperador Rodolf II (1552–1612) del Sacre Imperi Romanogermànic. Consta de 337 pàgines i setanta capítols repartits en cinc parts. Les dimensions de les pàgines del llibre són d'uns 24 cm d'ample i uns 37 cm d'alt. El títol complet és Astronomia Nova ΑΙΤΙΟΛΟΓΗΤΟΣ seu physica coelestis, tradita commentariis de motibus stellæ Martis ex observationibus G.V. Tychonis Brahe (Astronomia nova justificada o física celeste, transmesa a partir de les notes sobre els moviments de l'estrella Mart a partir de les observacions de G.V. Tycho Brahe).El llibre, de fort contingut matemàtic, es basa en les observacions de l'astrònom danès Tycho Brahe (1546–1601), que precedí a Kepler com a matemàtic imperial a Praga. El seu títol vol dir "Astronomia nova basada en causes, o física celeste", i això indica ja una altra novetat radical de l'obra: per primera vegada sorgeix la idea de combinar física i astronomia a la manera del que anomenem mecànica celeste. De fet, tota la investigació de Kepler va estar guiada per la idea que el Sol és l'origen de forces que mouen els planetes en les seves òrbites, i que augmenten o disminueixen amb la distància Sol-planeta.Kepler no exposa en el llibre les seves idees metòdicament, com un llibre de text; les descriu en l'ordre en què se li acudiren, inclosos tots els errors, desviacions i paranys en què havia caigut. Astronomia nova està escrita en un estil poc acadèmic, barroc, personal, íntim i sovint exasperant. Però és una extraordinària revelació de la manera com treballa una ment creadora. Està estructurat en cinc parts. A la primera es discuteixen els models planetaris proposats fins aleshores (el model geocèntric ptolemaic, el model heliocèntric copernicà i el model intermedi proposat per Tycho Brahe) i es demostra que són equivalents davant les dades de l'astronomia de posició. En les altres parts elabora diversos models detallats per l'òrbita de Mart, demostrant que no n'hi ha prou amb modificacions de detall dels models tradicionals (basats en deferents i epicicles) per a explicar les observacions de Brahe. Finalment, troba un model plenament satisfactori per a l'òrbita de Mart amb una el·lipse que té al Sol en un dels seus focus (primera llei); ja abans havia establert la segona llei de Kepler: el moviment planetari no és uniforme, però segueix una regularitat estricta, de manera que els planetes escombren àrees iguals en temps iguals. Immediatament, Kepler planteja, per analogia, que els altres planetes s'ajustaran a les dues lleis. Amb aquesta contribució, per primera vegada, l'astronomia copernicana es va situar molt per sobre de tots els sistemes anteriors. Kepler tornaria a explicar tot això, de manera molt detallada, a un epítom. D'altra banda, la tercera llei de Kepler seria presentada en la seva obra Harmonices Mundi el 1619. |
Història | Pierre Amine Gemayel (àrab: بيار أمين الجميل, Biyār Amīn al-Jumayyil, pronunciat en àrab estàndard Biyar Amín al-Jumàyyil), també conegut com a Pierre Gemayel Jr, Pierre Amine o Pierre Gemayel, (Bikfaya, 24 de setembre de 1972 - Beirut, 21 de novembre de 2006) fou un polític libanès de religió cristiana maronita, militant del Partit de les Falanges Libaneses i ministre d'Indústria del Líban entre 2005 i 2006. Fou la setzena figura pública antisiriana assassinada al Líban en dos anys. |
Festivals | Eàcia fou un festival que celebraven els eginetes (de l'illa d'Egina) en honor d'Èac, que va ser rei del país. No se'n coneixen detalls. Només se sap que el guanyador d'uns jocs que es feien per l'ocasió, consagrava el seu trofeu al temple d'Eacos. |
Pedagogia | Una cacera del tresor és un recurs educatiu amb possibilitats didàctiques i competencials que es pot utilitzar en totes les àrees i nivells educatius. Consisteix a desenvolupar una unitat didàctica o un nucli d'activitat concret utilitzant les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement a l'aula. A més, aconsegueixen despertar l'interès de l'alumnat i permeten treballar diferents continguts segons el ritme d'aprenentatge de cada alumne. |
Biblioteconomia | Les passarel·les temàtiques (també anomenades directoris analítics, agències avaluadores o directoris temàtics) són sistemes d'informació que seleccionen, descriuen i classifiquen recursos web aplicant criteris propis de la biblioteconomia i documentació, com les classificacions disciplinàries o els llenguatges controlats. Són un tipus de directori web.L'objectiu d'aquests directoris és el d'estalviar temps a l'usuari investigador perquè no el perda avaluant la qualitat dels recursos web. Per això s'utilitzen sobretot en serveis de referència virtual. |
Objectes astronòmics | NGC 6946 és una galàxia espiral que es troba aproximadament a 22 milions d'anys llum de distància (5.5 megaparsecs segons SIMBAD) en el límit de les constel·lacions de Cefeu i Cigne. Pertany també al Catàleg Caldwell. Apareix vista de front, sent la seva magnitud aparent 9,6. Va ser descoberta per William Herschel el 9 de setembre de 1798. NGC 6946 apareix enfosquida per matèria interestel·lar de la Via Làctia, ja que està bastant propera al plànol galàctic. Deu supernoves s'han observat en aquesta galàxia: SN 1917A, SN 1939C, SN 1948B, SN 1968D, SN 1969P, SN 1980K, SN 2002hh i SN 2004et. Per això també és coneguda com a Galàxia dels Focs Artificials. No obstant això, és el naixement d'estels en la galàxia i no l'aparició de supernoves el que confereix a NGC 6946 la seva colorida aparença. A causa de raons no completament enteses (pel que sembla, interaccions gravitatòries passades amb altres galàxies i la presència d'una barra al seu centre), experimenta un índex més alt de formació estel·lar que totes les grans galàxies del nostre entorn, i a més no només és una de les galàxies de brot estel·lar més properes —contenint per exemple un supercúmul estel·lar amb una massa estimada en entre 500 mil i 2 milions de masses solars— sinó també una galàxia molt rica en hidrogen neutre i hidrogen molecular. El pròdig naixement d'estels eventualment comporta a un major nombre d'explosions de supernoves.Igual que M101, aquesta galàxia de bulb galàctic petit sembla mancar d'un forat negre supermassiu al seu centre. NGC 6946 ha estat inclosa a l'Atlas of Peculiar Galaxies de Halton Arp amb el número Arp 29, sent considerada allà "una galàxia amb un braç espiral ben definit". |
Ètica | Homo sacer (expressió llatina que significa «home sagrat») és un estatus que prové del dret romà arcaic: es tracta d'una persona que és exclosa, a qui qualsevol pot matar sense que es consideri homicidi (qui occidit parricidi no damnatur), però que no pot ésser l'objecte d'un sacrifici humà en el marc d'una cerimònia religiosa (neque fas est eum immolari). Aquesta persona no disposa ja de cap dret cívic. En el seu tractat De Verborum Significatione (Sobre el significat de les paraules), Sext Pompeu Fest, sota la rúbrica Sacer mons, després de la referència al Mont sagrat que els plebeus varen consagrar a Júpiter en el moment de la seva secessió, indica: "Però hom anomena home sagrat (homo sacer) a l'home a qui el poble ha jutjat per raó d'un crim; no està permès sacrificar-lo, però qui el mati no serà condemnat per homicidi, ja que en la primera llei tribunícia es preveu: «Si algú mata un individu que sigui sagrat d'acord amb aquest plebiscit, no serà considerat homicida». D'aquí que s'acostumi a anomenar sagrat a l'home dolent o impur."Es tracta, amb el ritual primari del sacrifici, d'un dels elements fundadors del pensament màgic-ritualista que sorgeix en la història de Roma. |
Biotecnologia | La tècnica de la MLPA (multiplex ligation-dependent probe amplification) és una tècnica similar a la PCR múltiple que, fent servir un únic parell d'encebadors, permet dur a terme l'amplificació de múltiples seqüències diana d'ADN. Es tracta d'un mètode ràpid, fiable, efectiu i de baix cost, amb aplicacions a diferents àmbits, com ara la genètica o la medicina. La baixa quantitat d'ADN necessària per dur a terme la MLPA (20ng d'ADN humà, l'equivalent a 3.000 cèl·lules) fa que es pugui dur a terme en un considerable nombre d'ocasions. |
Art | Jan Snellinck (Mechelen, 1548 o 1549 – Anvers, 1 d'octubre de 1638) va ser un pintor flamenc, que va destacar fonamentalment com a col·leccionista i marxant d'art, sent un dels més importants del mercat artístic de començaments del segle xvii a Europa. Un dels seus principals deixebles va ser Abraham Janssens. Segons Arnold Houbraken, va ser ignorat per Karel van Mander (el Vasari del Nord) malgrat ser un pintor notable de Malinas, reconegut entre els seus contemporanis per les seves pintures de batalles i escenes heroiques, amb un bon acolliment entre la reialesa i el clergat. |
Televisió | Belva Davis (nascuda amb el nom de Belvagene Melton; 13 d'octubre de 1932 a Monroe (Louisiana)) és una periodista de ràdio i televisió afroamericana estatunidenca. Es considera la primera reportera negra de la Costa Oest dels EUA. Ha guanyat vuit Premis Emmy i ha estat reconeguda per les associacions de dones estatunidenques de la ràdio i la televisió i de l'associació de periodistes negres. El 1957 va començar a escriure en articles de revistes. Al cap de pocs anys, va començar a ser reportera de ràdio i televisió. Com a reportera, va cobrir molts esdeveniments importants sobre raça, gènere i política. Abans que es retirés el 2012 va tenir el seu propi programa. |
Pedagogia | L'educació de persones adultes (EPA) designa la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el seu contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, tant si prolonguen o reemplacen l'educació inicial dispensada a les escoles i universitats, i en forma d'aprenentatge professional, mitjançant els quals, les persones considerades com a adultes per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral de l'home i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent.L'EPA com a pràctica social va esdevenir com a resposta de necessitats en concret i, per tant, el seu creixement sol estar caracteritzat per restes d'activitats i no per una expansió continua. Avui dia, els canvis tecnològics i la necessitat de formar a les persones per conduir-les a noves carreres exerceixen una gran influència en l'àmbit de l'educació de persones adultes a Europa. |
Biblioteconomia | CODEN - d'acord amb la norma ASTM E250 - és un codi alfanumèric bibliogràfic de sis caràcters, que ofereix concisa, única i inequívoca identificació dels títols de publicacions seriades i no seriades de totes les àrees temàtiques. El CODEN esdevingué un sistema particularment comú en la comunitat científica com un sistema de cites periòdiques esmentada tècnicament —així com en la química— relacionada amb les publicacions i com una eina de cerca en molts de catàlegs bibliogràfics. |
Història | El Càrtel del Golf és un càrtel de la droga mexicà amb base a Matamoros, Tamaulipas. El càrtel és present en 13 amb importants àrees d'operació a les ciutats de Nuevo Laredo, Miguel Alemán, Reynosa i Matamoros en l'estat del nord Tamaulipas. A principis de la dècada de 2010 es van enfrontar amb Los Zetas. |
Pedagogia | Estàndard és un conjunt d'especificacions tècniques documentades que regulen l'elaboració d'un procés o la fabricació d'un producte. Quan es tracta, en particular, de normalitzar l'elaboració d'un producte, com és el cas de la tecnologia educativa, l'objectiu de l'estandardització és la interoperabilitat entre articles (recursos) construïts per diferents fabricadors. |
Arqueologia | El Tambor de Pejeng (també tambor de tipus Pejeng) és una mena de tambor de l'edat de bronze que es va produir a tot l'arxipèlag d'Indonèsia entre el segle I i II. Són un dels millors exemples de treball de metalls d'Indonèsia. [1] Un altre exemplar de tambors Pejeng de l'Edat de Bronze, és l'antiga Lluna de Pejeng, el tambor de bronze més gran del món, la qual cosa indica l'avenç de la tècnica de foneria de metalls i el comerç actiu a l'arxipèlag en el primer mil·lenni després de Crist. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, i particularment a enginyeria de teletrànsit, la qualitat d'un servei de veu s'especifica per dues mesures: el grau de servei i la qualitat de servei. El grau de servei és la probabilitat que una trucada en un grup de circuits sigui bloquejada o demorada en un temps superior a l'especificat, expressada com una fracció vulgar o una fracció decimal. Aquesta probabilitat sempre fa referència a l'hora carregada quan la intensitat de trànsit és la més gran. El grau de servei es pot veure independentment des de la perspectiva de les trucades entrants en vers les trucades sortints, i no és necessàriament igual en ambdues direccions o entre parelles diferents de font-destí. |
Agricultura | La Plotia agraria va ser una antiga llei romana de data incerta que pel que se sap ratificava la llei Flavia agraria. Cal incloure-la entre les lleis agràries. És coneguda únicament per una carta de Ciceró que en fa esment. |
Història | La Revolució del 5 d'octubre de 1910 va suposar la proclamació de la Primera República Portuguesa i va posar fi a la monarquia del rei Manuel II. Entre les causes de la revolució se citen la subjugació del país als interessos colonials britànics, les despeses de la família reial, el poder de l'església, la inestabilitat política i social, el sistema d'alternança dels dos partits en el poder (progressistes i regeneradors), la dictadura de João Franco i en general la incapacitat d'acompanyar l'evolució dels temps i adaptar-se a la modernitat. Aquests factors conduïren a un procés d'erosió de la monarquía portuguesa del qual els defensors de la república, especialment el Partit Republicà, van saber treure el màxim profit. El Partit Republicà es presentava com l'únic amb un programa capaç de tornar al país el prestigi perdut i posar a Portugal en el camí del progrés. Després de l'oposició de l'exèrcit a combatre els prop de dos mil soldats i mariners rebels entre els dies 3 i 4 d'octubre de 1910, la república es va proclamar a les 9.00 h de l'endemà al balcó de l'Ajuntament de Lisboa. Després de la revolució, un govern provisional liderat per Teófilo Braga va dirigir el país fins al naixement de la Primera República amb l'aprovació de la Constitució de 1911. L'arribada de la república va implicar, entre altres coses, la substitució dels símbols nacionals: l'himne nacional i la bandera. |
Geologia | Una cova marina o cova litoral és un tipus de cova formada per l'acció erosiva de les aigües marines sobre el litoral. Se'n poden trobar arreu del món, incloent-hi coves marines relictes situades a territoris que actualment es troben terra endins, però anteriorment estaven a la costa. De fet, algunes de les coves marines més grans del món es troben a la costa de Noruega, però 30 metres o més per sobre del nivell del mar actual. |
Objectes astronòmics | Menkalinan (Beta del Cotxer / β Aurigae) és una estrella banca subgegant aproximadament a 85 anys-llum a la constel·lació del Cotxer. El nom Menkalinan és una forma més curta de la paraula àrab منكب ذي العنان mankib ðī-l-‘inān 'espatla del que porta les regnes'. Beta Aurigae és una estrella de classe A no molt diferent de Vega, Denebola, o Sírius. El seu color seria blanc amb un tint blau. Beta Aurigae és també una estrella subgegant, la qual cosa significa que s'està deixant de cremar hidrogen per començar a cremar heli i esdevenint a poc a poc una estrella gegant com Aldebaran. Beta Aurigae és de fet un sistema estel·lar triple. Beta Aurigae A és una subgegant blanca, com també ho és Beta Aurigae B, de la mateixa massa i radi que A. Beta Aurigae AB és una binària eclipsant espectroscòpica, i la seva magnitud aparent varia amb un període de 3,96004 dies entre +1,85 i +1,93, com que cada 47,5 hores una de les estrelles eclipsa a l'altre des de la perspectiva de la Terra. La tercera estrella, Beta Aurigae C, és una nana vermella d'una magnitud molt allunyada d'aquella que és visible per l'ull nu. Està a unes 330 ua del parell AB. Hom creu que Beta Aurigae és un membre de l'associació estel·lar de l'Ossa Major. |
Química | La taula de més avall conté una llista de benzodiazepines comunament prescrites, llurs característiques farmacològiques bàsiques -com la semivida i la dosi equivalent entre benzodiazepines- llurs marques registrades i usos principals. La semivida és el temps mitjà que pren reduir a la meitat la concentració màxima en sang de la droga, eliminada per diverses vies. «Pic de concentració plasmàtica» fa referència a quan ocorren els nivells màxims de la droga en sang després de l'administració d'una dosi. Les benzodiazepines generalment comparteixen les mateixes propietats farmacològiques, tals com ansiolític, sedant, hipnòtic, relaxant muscular, amnèsic i antiepilèptic, però alguna diferència en la potència de certs efectes pot existir-hi entre els membres de la família química. Algunes benzodiazepines produeixen metabolits actius. Els metabolits actius són produïts quan el cos d'una persona metabolitza el principi actiu en components que comparteixen un perfil farmacològic similar al del compost original i són per tant rellevants al moment de calcular quant temps van a durar els efectes farmacològics. Les benzodiazepines d'acció prolongada amb metabòlits actius d'acció prolongada com el diazepam són prescrits sovint per la suspensió d'alcohol o benzodiazepines, també per aconseguir nivells de dosis constants al llarg del dia que evitin l'ansietat.Per al tractament de l'insomni sovint es prefereix l'ús de benzodiazepines d'acció curta a causa del seu menor efecte residual. |
Ecologia | Els països megadiversos són 16 països del món que constitueixen menys del 10% de la superfície emergida de la Terra, però que agrupen més del 70% de la biodiversitat terrestre. La majoria d'aquests països es troben entre els tròpics. El 2002, es van reunir a Cancun, Mèxic, els representants de dotze d'aquests països i van signar una declaració per crear una organització per a la cooperació en la preservació i el desenvolupament i l'ús sostenible i responsable dels ecosistemes i la biodiversitat de les regions. Els països megadiversos són: |
Objectes astronòmics | El Buit de Microscopi és un buit—una regió més o menys rectangular de relativament espai buit, delimitada per làmines incompletes de galàxies d'altres buits de l'hemisferi celeste sud. S'hi troba dins dels límits de la constel·lació del Microscopi. Va ser descobert i anomenat per l'astrònom sud-africà Tony Fairall el 1984. |
Geografia | Aquesta és una llista de townlands del comtat de Kilkenny ordenable per diversos paràmetres. Hi ha aproximadament 1.600 townlands al comtat de Kilkenny a la República d'Irlanda. |
Sociologia | Una comuna (la rural) és un grup de persones que viuen en comunitat inspirant-se en les teories del socialisme utòpic i de l'anarquisme. Van fructificar durant la dècada dels 60 quan, arran del moviment hippie, els joves del món occidental van assajar-la com a alternativa al model social imperant. |
Filosofia | El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. El projecte de l'obra té com a objectiu general identificar les relacions entre llenguatge i realitat, així com definir els límits de la ciència. Està reconegut com una obra filosòfica rellevant del segle xx. G. E. Moore va suggerir el títol en llatí de l'obra com a homenatge al Tractatus Theologico-Politicus de Baruch Spinoza. |
Informàtica | Els sistemes informàtics Small Form Factor (SFF) o MiniPC, són més petits que les minitorres tradicionals. Els SFFs inclouen PCs cub, PCs de la mida d'un llibre i Home Theater PCs (HTPC) en miniatura. SFF es referia originalment a sistemes més petits que el MicroATX. L'acrònim SFF s'utilitza per contrast amb termes per a sistemes més grans, com ara «minitorres» i «sobretaules».L'acrònim SFF originalment significava «Shuttle Form Factor», que descriu els ordinadors personals de la mida d'una caixa de sabates amb dos ranures d'expansió, fabricats per Shuttle Inc.. El significat de SFF ha evolucionat per a incloure altres dissenys de PCs similars, de marques com AOpen i First International Computer, amb la paraula Small («Petit») reemplaçant la paraula Shuttle.L'expressió «factor de forma petit» no es refereix a factors de forma estàndard, com ho fa la frase «factor de forma d'ordinador». Factors de forma informàtics s'estableixen normes per les dimensions físiques de components del sistema informàtic (per exemple, components d'IBM PC compatibles) per assegurar-se que són intercanviables, independentment del proveïdor o de la generació de la tecnologia. A causa del fet que SFFs com ara miniordinadors i Home Theater PCs utilitzen plaques mare de propietat i altres components sense les mides estàndard de la indústria, «factor de forma», tècnicament és un nom inadequat. Dissenyats per reduir al mínim el volum espacial, SFFs generalment es mesuren en litres. La frase «factor de forma petit» no inclou tradicionalment petits sistemes de computació, com sistemes incrustats o mòbils. No obstant això, «factor de forma petit» no té una definició normativa i, en conseqüència, és objecte d'apropiació indeguda com una paraula de moda, a causa de la seva creixent popularitat. Els fabricants sovint proporcionen definicions que s'autoserveixen. |
Arquitectura | Adolphe Appia (Ginebra, 1 de setembre de 1862 - Nyon, 29 de febrer de 1928) fou un escenògraf i decorador suís, pioner en las teories del teatre modern, sent un dels més grans innovadors de l'escenografia moderna.Fill d'un metge ginebrí, co-fundador del Comitè dels Cinc, futur Comitè Internacional de la Creu Roja, Appia estudià música a Ginebra, en particular, amb Hugo de Senger. De 1882 a 1886, freqüentà els conservatoris de París, Leipzig i Dresden, i descobrí els drames wagnerians a Bayreuth, com Parsifal el 1882. Afirmà els seus gusts i prengué consciència de la necessitat de reformar el teatre. A Vevey practicà el disseny industrial i artístic. Adolphe Appia ha estat considerat una persona avançada al seu temps que va canviar la manera d'entendre el teatre. |
Estris | La bola d'escriure (nom original en danès Skrivekugle) és la primera màquina d'escriure fabricada en sèrie del món. Va ser desenvolupada el 1865 pel pastor danès Hans Rasmus Johann Malling Hansen (1835-1890) i patentada el 1870. El Museu de la Tècnica de l'Empordà en conserva un dels rars exemplars conservat en bon estat. No només és una de les màquines mes cares en l'actualitat, valorada en desenes de milers d'euros, sinó també, des del punt de vista de l'estètica industrial, una de les més estètiques. El filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un dels primers a utilitzar aquesta eina, que el va ajudar el 1872 quan, quasi cec, ja no podia escriure a la mà. |
Ciència militar | La guerra submarina intensificada, és una forma de guerra submarina practicada per Alemanya en els primers mesos de 1916, que representa un compromís polític alemany entre les regles de dret de captura (De Iure Praedae), reconegudes internacionalment (i que van fer pràcticament ineficaços als submarins com a atacants de vaixells mercants) i la guerra submarina a ultrança (en la qual els submarins enfonsaven vaixells mercants que operaven en zones de guerra designades i sense previ avís, i sense preveure la seguretat dels passatgers o de la tripulació). Alemanya va abandonar aquesta pràctica al maig de 1916 a causa de la pressió política dels Estats Units d'Amèrica que va sorgir després d'una sèrie d'incidents, sobretot l'atac del vaixell Sussex. |
Química | La fotoquímica és l'estudi de les transformacions químiques provocades o catalitzades per l'emissió o absorció de llum visible o radiació ultra violeta. Són induïdes principalment per una intensa radiació solar i tenen un paper molt important en la naturalesa i el destí final d'una espècie determinada a l'atmosfera. El primer pas en un procés fotoquímic és l'activació d'una molècula per absorció d'una única unitat d'energia fotoquímica, la qual es troba caracteritzada per un determinada freqüència. Aquesta unitat d'energia s'anomena quàntum de llum. E = h ν {\displaystyle E=h\nu \,} Una molècula que es troba en el seu estat fonamental (no excitada) pot absorbir un quàntum de llum de forma que es produeix una transició electrònica i la molècula passa a un estat de major energia (estat excitat). Una molècula excitada és molt més reactiva. Les reaccions posteriors a l'absorció del fotó de llum són determinants per la manera en què aquesta perd l'excés d'energia. Anomenarem procés primari a aquell en què els productes de la reacció es formen directament a partir de l'estat excitat. Un exemple de procés primari en seria la fluorescència. Un procés secundari serà aquell en què el producte s'origina a partir de l'intermedi que es forma directament de l'estadi excitat. La fotosíntesi en seria un clar exemple. Cal tenir en compte que durant la desactivació de l'estat excitat de la molècula un gran nombre de processos estan en competència amb la formació de productes fotoquímics. |
Telecomunicacions | El disc de marcar és un dispositiu mecànic de què estan dotats determinats tipus de telèfons antics per a la Marcació per impulsos. |
Enginyeria | Segons la IUPAC, un material mesoporós és aquell que conté porus amb diàmetres compresos entre els 2 i els 50 nm. En el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus: Materials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres. Materials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres. Materials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Els materials mesoporosos típics inclouen òxids de silici i alumini, així com òxids de metalls de transició com el niobi, tàntal, titani, zirconi, ceri i estany. Tot i això, el material mesoporós més destacat és el carbó mesoporós, que s'usa en diverses aplicacions d'emmagatzament d'energia. El carbó actiu també pot tenir una estructura mesoporosa, així com microporosa, depenent de les condicions en que es sintetitzi. |
Dret | Una ordenança és un tipus de norma jurídica, que s'inclou dins dels reglaments, i que es caracteritza per estar subordinada a la llei. El terme prové de la paraula ordre, pel que es refereix a un mandat que ha estat emès per qui té la potestat per exigir el seu compliment. Per aquest motiu, el terme ordenança també significa mandat. Segons els diferents ordenaments jurídics, les ordenances poden provenir de diferents autoritats. Entre altres exemples, es troben: Ordenança local, que és dictada per un ens local ajuntament, municipalitat o la seva màxima autoritat (alcalde o president municipal), per a la gestió del municipi o comuna. Ordenança militar, que és dictada per una autoritat militar per a regular el règim de les tropes. |
Ecologia | Les snottites són colònies de bacteris extremòfils que pengen de les parets i els sostres de coves, de manera similar a petites estalactites. El seu nom ve de la paraula col·loquial anglesa per a moc nasal snot. Els estudis genètics d'aquestes colònies mostren que contenen bacteris i també arqueobacteris del grup dels Thermoplasmales.Els bacteris obtenen la seva energia per quimiosíntesi a partir de compostos del sofre, com ara l'àcid sulfhídric H₂S i de l'aigua calenta que degota des de dalt. Produeixen àcid sulfúric i com a conseqüència els seus productes de rebuig són molt àcids, amb un pH pròxim a 0, similar a l'àcid de les bateries.Les snottites han estat estudiades per les investigadores Diana Northup i Penny Boston en l'ambient tòxic d'una cova de sofre anomenada Cueva de Villa Luz a Tabasco, Mèxic. El terme original en anglès "snottite" va ser encunyat per Jim Pisarowicz. |
Psicologia | Zulo és una pel·lícula espanyola de thriller psicològic de baix pressupost del 2006, el primer llargmetratge dirigit per Carlos Martín Ferrera, qui n'és també autor de la història. Va ser rodada durant tot un any, de manera que es pot veure clarament la degradació física del protagonista. El 95% de la pel·lícula està gravada a l'interior d'un pou de 2,80 metres de diàmetre per 6 metres d'altura. Pretén fer una reflexió sobre la llibertat, la tortura i la supervivència de "qualsevol" ésser humà tancat en una realitat.Ha estat doblada al català. |
Objectes astronòmics | Kapteyn c és un planeta extrasolar que orbita l'estrella nana roja de Kapteyn, situada a uns 12,7 anys llum del planeta Terra. El Kapteyn c té un període orbital de 121 dies i una massa de 7,0 masses terrestres. Va ser descobert gràcies als mesuraments Doppler fets amb HARPS, HIRES i PFS. |
Agricultura | Els agroquímics són aquelles substàncies i preparats usats en agricultura i ramaderia que provenen de les indústries de síntesi química, per a millorar la productivitat de les explotacions agrícoles. Un gran nombre d'ells són tòxics i la seva acumulació massiva pot comportar riscos significatius per al medi ambient i per a la salut, en particular en el cas de vertits accidentals. Per això en alguns països el seu ús està estrictament regulat el seu ús. Segons Agrow, en 2007 l'empresa que més va vendre productes agroquímics industrials va ser Bayer CropScience, seguida per Syngenta, BASF, Dow Agrosciences, Monsanto i DuPont. |
Filosofia | Daniel Clement Dennett (nascut el 28 de març de 1942 a Boston, EUA) és un filòsof nord-americà. És un dels filòsofs de la ciència més destacats en l'àmbit de les ciències cognitives especialment en l'estudi de la intel·ligència artificial i la teoria de mems. També són significatives les seves aportacions sobre la importància actual del darwinisme. Dirigeix el Centre d'Estudis Cognitius de la Universitat de Tufts, on és catedràtic de filosofia. Des de 1987 és membre de l'American Academy of Arts and Sciences. |
Psicologia | La coprolàlia (de les paraules gregues κόπρος, que significa 'excrements', i λαλία, 'balbucejar') és una tendència patològica a proferir obscenitats. És una característica ocasional, poc freqüent, dels pacients de la síndrome de Tourette. Aquesta tendència se circumscriu a les paraules i frases culturalment considerades tabús, o inadequades en les relacions socials. En la síndrome de Tourette, la coprolàlia compulsiva pot ser del tot incontrolable, perquè es tracta d'un trastorn desinhibidor. La incapacitat de controlar la vocalització pot provocar una degradació de la vida social i laboral. Aquest símptoma afecta menys del 10% de pacients amb la síndrome, però atrau més l'atenció que cap d'altre. Igual que l'esquizofrènia, el símptoma apareix habitualment com un clinomorfisme; és a dir: com una alteració o intensificació d'una malaltia amb l'objectiu de produir efectes dramàtics. En el cas de la coprolàlia, el llenguatge obscè compulsiu està típicament i clinomòrficament relacionat amb el patiment d'aquesta síndrome. A alguns pacients se'ls tracta a base d'injectar-los toxina botulínica al costat de les cordes vocals. Això no impedeix la parla, però produeix una paràlisi parcial que ajuda a controlar el volum dels exabruptes. |
Enginyeria | Un vectoscopi és un instrument de mesura utilitzat en televisió per veure i mesurar la component de color del senyal de vídeo. El monitor vectorscopi és en realitat un oscil·loscopi especialitzat en la representació de la part de crominància del senyal de vídeo. La crominància, o senyal de color, és la part del senyal de vídeo en què es codifica la informació de color. Aquesta informació té dos paràmetres, un és la quantitat de color, o saturació i un altre és el tipus del color, o tint ( hue en anglès). Tant en el sistema PAL com l'NTSC aquests dos paràmetres es codifiquen sobre un mateix senyal mitjançant una modulació en quadratura. Aquest senyal rep el nom de portadora de color i es modula en amplitud amb a informació de la saturació i en fase amb la informació del tint. El resultat és un vector que té per mòdul la saturació i per argument el tint (és a dir el tipus de color, vermell, groc ...) Per a la seva representació s'utilitza el vectorscopi, que ve a ser un oscil·loscopi treballant en representació X - Y (és a dir sense base de temps). El senyal s'aplica al canal vertical i a l'horitzontal s'hi aplica el senyal de diferència de color. El resultat és una sèrie de vectors que tenen com a origen el centre de la pantalla i on el seu mòdul coincideix amb la saturació i l'argument amb el tint del senyal aplicat. La caràtula d'aquest instrument ve marcada normalment amb unes caselles per a la ubicació dels vectors corresponents al senyal de barres de color. Aquestes caselles són de dos mides diferents corresponent, el més petit, a una tolerància del 5% i el més gran a una del 10%. També està representat el sincronisme de color per als dos estàndards de barres més comunes, del 75% i del 100%. El vectoscopi sol tenir canals d'entrada i una sèrie de funcions per a la sincronització de la croma, bé amb si mateixa o amb un senyal de referència. És normal que l'instrument inclogui una sèrie de funcions i característiques que serveixen per a realitzar una sèrie de mesures estàndard sobre el senyal de vídeo com el guany diferencial i la fase diferencial. És corrent trobar aquest instrument en combinació amb el monitor forma d'ona. Senyal de televisió. La seva base de temps està dissenyada per adaptar-se als temps típics d'aquest senyal i veure les parts d'interès del senyal d'una forma fàcil i senzilla. |
Dret | Suzanne Basdevant o Suzanne Basdevant-Bastid (15 d'agost de 1906, Rennes - 2 de març de 1995, París) fou professora de dret francès i especialista del dret internacional públic durant trenta anys. El̟egida membre de l'Acadèmia de les Ciències Morals i Polítiques l'any 1971, en va ser la presidenta l'any 1982. Va ser jutgessa del Tribunal Internacional de Justícia, la primera dona a convertir-se en professora de dret a França i la primera dona a formar part de l'Institut de França, la societat erudita més prestigiosa del país. |
Cultura popular | Terrània és la fira ceràmica que des de 2003 es realitza cada any a Montblanc. Tot i crear-se a partir de la iniciativa dels ceramistes locals, està oberta a ceramistes d'arreu del món i cada any hi ha representacions d'altres països. A més d'un mercat de ceràmica on es troben els mateixos artistes, el programa inclou activitats lúdiques, en especial pels infants, i demostracions (torn, modelat, raku, etc.). |
Geografia | Baia de Aramă és una petita ciutat romanesa situada al comtat de Mehedinți, a la regió històrica d'Oltènia, amb una població de 5.349 habitants. El riu Brebina travessa la ciutat. Es poden trobar algunes ruïnes dàcies a la ciutat, així com el monestir de Baia de Aramă del segle XVII. El nom de la ciutat significa "mina de coure", cosa que suggereix que Baia d'Aramă va arribar a ser una ciutat important per la mineria de coure. No obstant això, amb el pas dels anys, moltes de les mines de la ciutat han tancat, deixant aproximadament la meitat de la ciutat a l'atur. La ciutat administra vuit pobles: Bratilovu, Brebina, Dealu Mare, Mărășești, Negoești, Pistrița, Stănești i Titerlești. Segons el cens realitzat el 2011, la població de Baia de Aramă ascendeix a 5.349 habitants, per sota del cens anterior del 2002, quan es van registrar 5.648 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (85,51%), amb una minoria de gitanos (9,98%). Per al 4,47% de la població, se'n desconeix l’ètnia. |
Geografia | Kíssamos (grec: Κίσσαμος ['kisamos] o ['cisamos]) és una població i capital del municipi del mateix nom al nord-oest de l'illa de Creta, a la província històrica de Kíssamos, a la prefectura de Khanià. La població de Kíssamos té el nom oficial Kastelli-Kissamou ([kas'teʎi cisa'mu]) i sovint se l'anomena simplement com Kastelli pel castell venecià que hi havia. Ara és un port amb línies regulars de transbordadors amb el Peloponès via Citera (Kythera en grec). Hi ha un museu arqueològic, amb troballes arqueològiques de l'antic port romà de Polyrrhenia. El municipi inclou la península de Gramvousa i els illots adjacents Grambusa amb la seva impressionant fortalesa, i Agria Grambusa; l'illot de Pontikonisi més a l'oest; i els pobles de Sfinari, Koukounaras, Polirinia, Platanes, Lousakia, Sirikari, Kallergiania i Kalathena. |
Robòtica | L''àcid polilàctic, PLA, és un termoplàstic rígid que pot ser semicristal·lí o amorf, depenent de la puresa del caràcter del polímer. L'àcid (L)-làctic i l’àcid (D)-làctic actuen com a comonòmers en altres polímers com el PET (polietilè tereftalat). El PLA és un polímer que té les mateixes utilitats que el PET i també del PP. Aquest pot ser el polímer amb el rang d’aplicacions més gran degut a la seva característica a poder ser, cristal·litzat per deformació, modificat per impacte, copolimeritzat i processat en la majoria de processos de polimerització. Se li pot donar forma de films transparents, fibra, ampolles i altres productes, com el PET. La modificació del PLA afegint additius o plastificants és un repte per als científics de polímers d’arreu, ja que com que el rang de temperatures on es mou és baix; i la fragilitat, la seva aplicació al mercat és limitada, tot i que molt dispersa. El PLA també té unes excel·lents característiques organolèptiques i és perfecte per a fer envasos que continguin menjar, sense perjudicar el menjar ni a les persones. L’àcid làctic està fet amb un procés de fermentació fent recursos renovables 100%. El polímer es degradarà ràpidament en el medi ambient i aquests tenen una molt baixa toxicitat, ja que la majoria es converteix en aigua i CO2. El PLA pot ser preparat per condensació d’àcid làctic i per ring opening del dímer làctic cíclic. Com que la condensació directa és una reacció d’equilibri, hi ha dificultats a l’hora d’eliminar les aigües a les fases finals de la polimerització, generalment limitant el pes molecular. Cargill Dow LLC ha inventat un procés de baix cost continu per a la producció de polímers basats en àcid làctic. El procés combina els beneficis mediambientals i econòmics de sintetitzar ambdós làctids i el PLA en el punt de fusió més be que una solució i, per primera vegada, prové un commodity comercialment viable i biodegradable fet amb recursos renovables. El procés comença amb l’àcid làctic produït per la fermentació de dextrosa, seguit d’una reacció de condensació contínua d’àcid làctic aquós per produir un pre-polímer PLA de baix pes molecular. Després, els oligòmers de baix pes molecular són convertits en una mescla d’estereoisòmers làctids fent servir un catalitzador per millorar el grau de puresa i la reacció de ciclació. La mescla de làctid és purificada per una destil·lació al buit. Finalment, el PLA de gran pes molecular és produït fent servir un catalitzador d’estany, fent una polimerització ring-opening quan està fos, eliminant completament l’ús dels dissolvents (cars i dolents pel medi ambient). Després que la polimerització està completa, qualsevol monòmer que no hagi reaccionat s’elimina amb el buit i es reenvia al principi del procés. |
Agricultura | Apuleia agraria va ser una llei establerta a proposta d'Apuleu Saturní, tribú de la plebs el 652 de la fundació de Roma (101 aC), sota els cònsols Gai Mari i Luci Valeri Flac, que repartia les terres de la Gàl·lia que pogués sotmetre el cònsol Màrius; la llei també establia que el Senat Romà hauria d'aprovar en quinze dies tot el que el poble hagués votat, i en cas contrari podrien ser expulsats del senat i haurien de pagar una multa de 480 asos. |
Dret | Schutzhaft o detenció protectiva va ser un concepte jurídic alemany que permetia privar de llibertat qualsevol persona sense incriminació ni intervenció de l'autoritat judicial i per un temps indeterminat, com a mesura per a «protegir la societat» o l'«imperi». Tot i que ja existia durant l'Imperi Alemany és sobretot coneguda per l'abús que en van fer els agents de la Gestapo durant el nazisme per empresonar durant mesos i anys amb total arbitrarietat i assassinar desenes de milers de persones (oponents al règim, «asocials», intel·lectuals…) als camps de concentració. En pocs mesos després del cop d'estat del 1932, després de cada ona de repressió li calia al parti nazi una xarxa de camps i presons improvisades, que van organitzar en fàbriques abandonades, monestirs, presons o magatzems. La Schutzhaft com a possible intervenció policial va ser decretada per la «Llei sobre la detenció i la limitació del permís de residència per causa de l'estat de Guerra i l'estat de Setge» del 4 de desembre del 1916 per Guillem II de Prússia després de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Va servir al govern militar a l'inici - Rosa Luxemburg en va ser una de les víctimes més famoses - però vers la fi del conflicte ja no servia gaire: allà on l'agitació política havia fracassat, l'austeritat i les múltiples carències vers la fi del conflicte van aixecar les masses populars. Després de la guerra i sota el govern del ministre socialista Gustav Noske (1868-1946) la Schutzhaft va continuar sent utilitzada, entre d'altres contre els vaguistes a la Regió del Ruhr. Tot i això, hi havia una certa basi jurídica i el nombre de detinguts quedava limitat. Això va canviar dràsticament, quan el president Hindenburg va decretar el 28 de febrer del 1933 el Decret de l'Incendi del Reichstag, del qual el nom oficial era Decret sobre la protecció del Poble i de l'Estat amb l'ànim de «prevenir accions violents de comunistes que metin en perill l'estat». D'un tret de ploma, es va suprimir la majoria dels drets fonamentals com: la interdicció de limitar la llibertat personal, la inviolabilitat de la casa, el secret postal i telecomunicatiu, la llibertat d'expressió, la llibertat d'assemblea i d'associació, el dret a la propietat. El decret va acordar a la gestapo el dret de prendre en detenció protectiva qualsevol persona considerada com una amenaça social o política. La Sturmabteilung (SA) i el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys no podien conduir una persona en detenció protectiva, les formalitats administratives sempre havien de ser fetes per la Gestapo. La bona col·laboració entre aquestes tres organitzacions feixistes va fer que aquesta formalitat mai no va ser un obstacle a la detenció massiva d'oponents. Fins al 1939, la gran majoria dels detinguts sota aquest estatut eren de nacionalitat alemanya. El Decret de l'Incendi del Reichstag i la detenció protectiva van ser abolits després de la guerra el 9 de maig del 1945. |
Psicologia | Un orgasme anal és un clímax sexual (orgasme) en un home o dona a través de l'estimulació anal, a partir de la inserció d'un dit, penis o joguina sexual. Alguns homes i algunes dones, no tots, són capaços d'arribar a l'orgasme anal, com a resultat d'un clímax sexual complet. En els homes, l'estimulació de la pròstata per una altra persona i possiblement l'estimulació addicional del penis per algú altre poden dur a l'orgasme. En les dones, l'estimulació dels extrems dels nervis a la cavitat vaginal (que són molt a prop de l'anus), pel penis d'algú altre i una possible estimulació manual addicional del clítoris, poden dur a l'orgasme. En tots dos sexes el plaer pot venir dels extrems dels nervis del voltant de l'entrada de l'anus. A més, el contacte oral amb l'anus pot ser una font de plaer sense haver de recórrer a l'estimulació de la pròstata o el clítoris. L'orgasme anal no té res a veure amb l'orgasme de pròstata, tot i que sovint es confonen. |
Conflictes | Nariman Celâl (Navoiy, 27 d'abril de 1980) és un polític ucraïnès tàrtar de Crimea, professor, politòleg i periodista. És el vicepresident del Congrés del Poble Tàtar de Crimea (des de 2013). El 1989 es va traslladar a Crimea. El 2005 es va graduar a la Universitat d'Odessa en Ciències Polítiques. des que Rússia annexionà Crimea el 2014, el president del Congrés del Poble Tàtar, Mustafa Abdülcemil, van tenir prohibida l'entrada a la seva terra natal, la qual cosa, Celâl esdevingué de facto el president de l'organisme.A principis de setembre de 2021, Celâl fou detingut juntament una cinquantena d'activistes tàrtars de Crimea en una batuda del Servei Federal de Seguretat (FSB). La defensora del poble ucraïnesa, Liudmila Denissova, va assegurar que foren «introduïts en autobusos a la força i colpejats i portats a diferents comissaries de Crimea temporalment ocupada, on estan sent interrogats sense presència d'advocats». Els governs d'Ucraïna, Turquia i la República Txeca van criticar la detenció i van demanar l'alliberament de tots els detinguts. |
Lingüística | Les llengües taikadai, llengües kadai o llengües kradai, són una família de llengües de l'Àsia del sud-est continental i del sud de la Xina. |
Conflictes | El Cop d'Estat Francès de 2 de desembre de 1851 (en francès: Coup d'État du 2 décembre 1851) va ser un auto-Cop d'Estat posat en escena pel Príncep Louis-Napoléon Bonaparte (en aquell moment era el president de la Segona República francesa), que va acabar en la dissolució de l'Assemblea Nacional Francesa, i el subsequent re-establiment de l'Imperi Francès, l'any següent. Louis-Napoléon, nebot de Napoléon Bonaparte, davant la perspectiva d'haver de deixar el càrrec el 1852, va organitzar el cop d'Estat per tal de romandre en el càrrec i implementar el seu programa de reformes, incloent el restabliment del sufragi universal (anteriorment abolit). Les seves decisions i l'extensió del seu mandat durant 10 anys van ser aprovades popularment pel referèndum francès constitucional de 1851. Només un any més tard, el príncep-president va reclamar el tron del seu oncle a títol d'Emperador dels francesos sota el nom de Napoleó III. |
Periodisme | Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. És conegut per una única obra, que és també un dels primers productes de la llengua vernacla de Nàpols: una "petita" crònica marcada per una empremta peculiaríssima dintre de l'escena literària vulgar del quatrocento, no només el napolità. Amb una escriptura lligada a una dimensió més aviat oral, De Rosa, encara que contigua a la cort de la Corona d'Aragó, destaca clarament l'enorme distància que separa la seva crònica popular d'altres formes més literàries, vinculades de manera inseparable a l'escriptura, madurada dins l'entorn cultural i humanístic de la cort napolitana.La qualitat del seu treball ha rebut diversos judicis de valor positius. Fou molt estimat per. Benedetto Croce, que el va anomenar "simpàtic i vell conversador", una figura típica d'aquells criats que, amb un llenguatge hiperbòlic, "traslladen a ells mateixos la importància dels seus mestres". Loise De Rosa és fins i tot referit com el més gran autor napolità de l'època per Gianfranco Contini, que el considera superior no només a Masuccio Salernitano, sinó també a Jacopo Sannazaro.L'extrema proximitat del seu llenguatge a l'ús oral, amb l'absència gairebé completa de mediació i artificis literaris, fa que l'obra de De Rosa, a més a més, sigui un document molt important per al coneixement i la història de la llengua napolitana.. |
Química | La Federació Internacional de Química Clínica i Medicina de Laboratori o Federació Internacional de Química Clínica i Ciències de Laboratori Clínic (o IFCC, per l'abreviació de la denominació en anglès International Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine) és una organització global que promou els camps de la química clínica i la medicina de laboratori. Es va establir el 1952 com a Associació Internacional de Bioquímics Clínics per organitzar les diferents societats nacionals d'aquests camps. L'organització pretén transcendir els límits del camp de la química clínica i la medicina de laboratori, construir la professionalitat dels membres a tot el món, difondre informació sobre les "millors pràctiques" a diversos nivells de tecnologia i desenvolupament econòmic, proporcionar un fòrum d'estandardització i traçabilitat, per millorar el nivell científic i la qualitat del diagnòstic i la teràpia dels pacients. Els membres de la IFCC inclouen 88 societats nacionals i estan associades a 5 federacions regionals, 49 membres corporatius i 9 membres afiliats que representen a 45.000 especialistes en medicina de laboratori a tot el món. |
Dret | Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional. La seva autoritat principal és pronunciar-se sobre si les lleis que s'impugnen són inconstitucionals, és a dir, si entren en conflicte amb els drets establerts per una constitució. |
Arquitectura | Corps de logis, també anomenat corps principal, és un terme emprat en arquitectura per a designar el cos principal o central d'un edifici tradicional. En l'arquitectura residencial tradicional, el logis és la part dels edificis que inclou els apartaments dels propietaris, espais privats composts de diferents habitacions on es recloïen: tenien una funció molt especialitzada (per exemple, els boudoirs o cambres de bany), mentre que les peces comunes eren tenien un ús més polivalent. A les residències importants, el corps de logis conté tots els apartaments i les sales principals, inclosos menjadors, salons i cambres (sales de reunió). Les sales més elegants dels castells, cases pairals i palaus solen estar a la primera planta (el piano nobile). La façana d'aquest cos és la principal perquè conté l'entrada principal. Se sol tractar amb cura perquè aporta la identitat de l'edifici i s'hi troba l'avant-corps que simulen a voltes gablets que acaben amb trams transversals coronats per frontons, i arrière-corps, lleus trets que remarquen sovint les finestres. En funció de l'estil dels edificis, des de l'edat mitjana se n'afegien sovint ales (cos de l'edifici perllongat del corps de logis o pendicular a aquest, en general de manera simètrica) a les extremitats i se'n destacava el cos central per distingir-lo, sobretot els que tenen un lleu ressalt i finestres decorades amb motius decoratius o caps humans (mascarons). Les ales també se'n poden perllongar cap enrere, i corresponen tant a les dependències com a les galeries.Quan el conjunt conté una plaça enceclada d'edificis destinada a recepcions, amb el corps de logis al fons, aquesta plaça es denomina cour d'honneur. El jardí se'n sol situar al darrere. Aquesta disposició ha conduït a la forma de l'espai teatral anomenada entre cour et jardin ('entre pati i jardí'). La major part dels edificis d'arquitectura clàssica europea tenen un corps de logis (palau de Versalles, Palazzo Pitti...), així com els castells medievals. |
Llengües | El kotava ( pronúncia (?·pàg.)) és una llengua auxiliar planificada creada per Staren Fetcey el 1978. |
Sociologia | Movember (contracció en anglès de moustache, bigoti, i November, novembre) és un esdeveniment anual en el qual els homes es deixen créixer el bigoti durant el mes de novembre. La intenció és conscienciar sobre temes de salut de l'home com ara el càncer de pròstata, el càncer de testicle, la depressió masculina, etc.També es recapten diners per ajudar dins de cada país a una o més institucions referents temes de salut masculina.El Movember va ser celebrat per primera vegada a Austràlia l'any 2003 quan un grup de joves de Melbourne van tenir la idea de deixar-se créixer el bigoti per donar suport a un amic afectat de càncer de pròstata. Des de l'any 2004, la Fundació Movember va començar a recaptar fons per destinar-los a la lluita contra el càncer de pròstata. Aquesta fundació ha estat triada els anys 2011 i 2012 com una de les 100 ONG més notables pel Global JournalA partir de 2007, l'esdeveniment va començar a realitzar-se també a Canadà, Espanya, Estats Units i Regne Unit. A cada un d'aquests països, es recapten diners destinats a una o més associacions per investigar sobre temes de salut dels homes.Avui dia hi ha diversos països participants; l'any 2010 s'aconseguiren 447.000 participants i es recaptaren més de 52 milions d'euros destinats íntegrament a fundacions contra el càncer de pròstata i salut masculina. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.