label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geologia | La placa somali és una placa tectònica de la litosfera del planeta Terra. La seva superfície és de 0,47192 estereoradiants. Està generalment associada a la placa africana. Cobreix l'est de l'Àfrica i l'oest de l'oceà Índic incloent-hi Madagascar, les Seychelles, les Comores, les Mascarenyes i l'arxipèlag de Socotra. La placa somali està en contacte amb les plaques africana, antàrtica, australiana, índia i aràbiga. Les seves fronteres amb les altres plaques són constituïdes de rifts al seu límit oest, constituint el conjunt de la Gran Vall del Rift. A la banda est el seu límit el conformen la Dorsal Central Índia i la Dorsal Sud-oest Índia a la seva vora sud-est. El desplaçament de la placa somali es fa a una velocitat de rotació de 0,9783° per milió d'anys segons un pol d'Euler situat a 58°79' de latitud nord i 81°64' de longitud oest (referència: placa pacífica). La placa somali s'ha creat a partir de la placa africana quan se n'ha separat de resultes de l'obertura de la Gran Vall del Rift africà en el transcurs del Miocè. Aquesta fractura ha generat diversos llacs i volcans, entre ells el Kilimanjaro (el punt més elevat de l'Àfrica). Es creu que, a llarg termini, la placa se separarà per complet per formar un subcontinent a la manera del Subcontinent indi. |
Objectes astronòmics | Èpsilon de l'Escaire (ε Normae) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Escaire. De magnitud aparent +4,52, és el segon més brillant en la constel·lació després de γ² de l'Escaire. S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 530 anys llum del sistema solar. L'estel principal d'Èpsilon de l'Escaire és un estel de la seqüència principal blanc-blavós de tipus espectral B4V o B3V. Amb una temperatura superficial de 18.700 K, la seva lluminositat bolomètrica —en tot l'espectre electromagnètic— és 2.384 vegades superior a la del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 165 km/s. Té una massa estimada de 6,4 - 6,9 masses solars —encara que una altra font li assigna un valor superior de 8,7 masses solars—, sent l'edat aproximada del sistema 50 milions d'anys.Èpsilon de l'Escaire constitueix un sistema estel·lar triple. En primera instància, és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 3,2617 dies. S'estima que la massa d'aquesta companya estel·lar pot ser 3,8 vegades major que la del Sol. L'excentricitat de la seva òrbita és ε = 0,13. Completa el sistema un tercer estel (HD 147970) la separació visual del qual respecte a la binària és de 22,8 segons d'arc. De tipus espectral B9V, la seva massa és 3,8 vegades major que la del Sol. Empra més de 100.000 anys a completar una òrbita. |
Llengües | El russenorsk és una llengua pidgin formada a partir d'elements russos i noruecs (d'aquí el seu nom) i que va sorgir al segle xviii com a via de comunicació comercial entre compradors russos i pescadors noruecs. Destaca entre altres pidgins per ser un pont entre llengües de la mateixa família i usada per una sola classe social, al contrari del que passa amb molt pidgins africans. La base gramatical prové del noruec, mentre que entre el vocabulari, bastant limitat a camps semàntics relacionats amb l'Àrtic, combina paraules de les dues llengües i préstecs d'altres idiomes. Posseeix sufixos flexius únics i una fonètica simplificada que elimina els sons no presents en alguna de les dues llengües mare. |
Geografia | Băneasa (pronunciació en romanès: [bəˈne̯a.sa], nom històric: Parachioi, en turc: Paraköy) és una comuna al comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania). Va ocupar el rang de ciutat entre el 10 d'abril de 2004 i el 17 de gener de 2019, quan va ser reclassificat després d'un referèndum local celebrat l'onze de juny de 2017. |
Antropologia | L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.Estudia l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportaments socials al llarg del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de l'espècie humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. La paraula prové del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i el sufix -logia derivat de λόγος, lógos, 'doctrina, coneixement'.Hi ha dues grans branques d'esta ciència. La primera és l'antropologia cultural o social, que estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'esta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols. Concretament, l'antropologia cultural s'encavalca amb l'etnologia, la diferència amb la qual deriva, en bona part, de l'epistemologia anglosaxona; mentre que l'antropologia social ve a ser una branca de la sociologia. La segona gran branca és l'antropologia física o biològica, que estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura. Una tercera branca, l'antropologia criminal, hui es considera una pseudociència cancel·lada. |
Art | Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua. |
Psicologia | La imatge corporativa és una construcció cultural realitzada per una organització per dirigir la percepció que la societat té sobre aquesta. És una “imatge” generalment acceptada del que una companyia “significa”. La creació d'aquesta imatge és un exercici en la direcció de la percepció d'aquesta. És creada sobretot per experts de màrqueting que utilitzen les relacions públiques i altres formes de promoció per suggerir un quadre mental al públic: típicament una imatge corporativa es dissenya per ser atractiva al públic, de manera que la companyia pugui provocar un interès entre els consumidors, generi riquesa de marca i faciliti així les vendes del producte.La imatge d'una corporació no és creada únicament per la companyia sinó que hi ha altres factors que contribueixen a crear-la com poden ser els mitjans de comunicació, els periodistes, els sindicats, les organitzacions mediambientals i altres ONG. La imatge corporativa relaciona com una empresa, organització o entitat es presenta i com és vista des de fora.En la creació de la imatge d'una empresa no intervé només la companyia també hi contribueixen (mitjans de comunicació, sindicats…). La dissenyen experts en màrqueting i comunicació. Aquesta imatge corporativa consisteix en l'agrupació del símbol, el logotip i el color, de manera que es crea un sistema de senyals propi. |
Ciència militar | La plaça Tahrir o plaça de l'Alliberament —en àrab ميدان التحرير, maydān at-Taḥrīr— és la plaça pública més gran del centre urbà del Caire, Egipte. La plaça va ser anomenada originalment "Midan Ismailia", després del mandat del virrei Ismail, que va promoure el nou disseny del centre urbà del Caire. Després de la Revolució egípcia de 1952, que transformà a Egipte d'una monarquia constitucional en una república, van canviar el nom de la plaça per "Midan Tahrir" o plaça de l'Alliberament. |
Estris | Un tub de combustió és un reactor químic fabricat en vidre pirex, quars o ceràmica, molt resistent a altes temperatures, ja que s'ha d'escalfar, obert en els dos extrems, en el qual s'introdueix una substància que es vol fer reaccionar amb oxigen (combustió) o un altre gas, el qual circula de manera contínua per dins del tub. |
Informàtica | L'Enhanced Graphics Adapter (EGA), o l'«adaptador gràfic millorat», és un vell estàndard de visualització gràfica. Es troba en termes de funcionalitats entre el CGA i el VGA i designa també tres modes gràfiques (dits modes gràfiques EGA): el 320×200 en 16 colors fixos, el 640×200 en 16 colors fixos i el 640×350 en 16 colors entre 64.Introduït l'octubre de 1984 per IBM per al seu nou ordinador personal PC/AT, l'EGA és parcialment compatible amb el CGA, i pot mostrar una imatge de 16 colors en 640×350 píxels. Les targetes gràfiques EGA van incloure una ROM de 16 kilobytes d'extensió al BIOS, i un generador d'adreces Motorola MC6845.En 640×350, cadascun dels 16 colors pot ser definit per un color RGB, a través d'un mecanisme de paleta. Cada color pot ser escollit entre 64 (dos bits per píxel per al vermell, el verd, i el blau). També hi ha les modes gràfiques EGA 16 colors del CGA 640×200 i 320×200; en aquest cas només els 16 colors CGA/RGBI són llavors disponibles. Les targetes gràfiques EGA són parcialment compatibles amb les modes gràfiques CGA. Les targetes EGA poden acceptar un monitor MDA a través de ponts a la targeta. Només el mode 640×350 està llavors disponible en aquest cas. L'estàndard EGA es va tornar obsolet per la introducció del VGA per IBM l'abril de 1987, a la gamma d'ordinadors PS/2. |
Agricultura | La mujada era una unitat de mesura agrària d'àrea d'origen romà ("modiata" en llatí, equivalent a 100 per 100 peus romans), usada -especialment pels pagesos- al Barcelonès, el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat. Es dividia en 2 quarteres, o 4 quartans, o 5 quintanes, o 16 mundines, o 64 picotins de sembradura. El seu valor era de 25 per 25 destres quadrats, equivalentment 45 per 45 canes quadrades, és a dir, 4.896,5 m². Per tant, la mujada equivalia a un quadrat de 90 passes de costat. Aquesta mesura reflecteix aproximadament la quantitat de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia. |
Lingüística | Un pangrama (del grec: παν γραμμα, 'totes les lletres') o frase holoalfabètica és una frase o sintagma amb sentit complet que té totes les lletres de l'alfabet d'una llengua. S'usen sobretot en tipografia, per a mostrar tots els tipus de grafies d'una font, provar equips, desenvolupar habilitats amb l'escriptura, cal·ligrafia o tecleig i com a joc de paraules. Les condicions per fer un bon pangrama és que la construcció sigui versemblant i com més curta millor, per evitar les repeticions de lletres al màxim. En cert sentit, el pangrama és l'oposat al lipograma, on la intenció és ometre una o més lletres. Un exemple de pangrama en català és: «Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!». Aquest pangrama conté els 26 caràcters bàsics de l'alfabet llatí i la ce trencada, però, no pas l'ela geminada ni cap vocal accentuada o amb dièresi. Un altre exemple que sí que conté vocals accentuades, ela geminada, ce trencada i dièresi és: «El fal·laç pingüí zoòfob menja un yg d'haixix, roques i kiwis covats». El pangrama en anglès més conegut és «The quick brown fox jumps over the lazy dog». S'ha usat des d'almenys el segle xix i fou usat per Western Union per a provar el aparells de comunicació Telex / TWX. Actualment s'usa en programes informàtics (principalment el visors de lletres del MS Windows) per a mostrar tipus de lletra a l'ordinador. Existeixen pangrames en qualsevol llengua que usi un sistema alfabètic per a escriure. Un exemple de pangrama en alemany és «Victor jagt zwölf Boxkämpfer quer über den großen Sylter Deich», que conté totes les lletres, incloent-hi les vocals amb umlaut (ä, ö, ü) i la ß. S'ha usat des d'abans del 1800. |
Dret | Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics. Procedeix dels temps de l'antiga Roma i ha evolucionat en els països de parla hispana per a referir-se a càrrecs administratius o, especialment, judicials. La seva principal funció és la de jutjar i fer executar allò jutjat. Han de ser independents (que no siguin influïts per un altre poder) i imparcials (sense vinculació amb les parts pertanyents al cas). |
Arquitectura | El Premi Pritzker d'arquitectura va ser creat el 1979 per la fundació nord-americana Hyatt. Es lliura anualment a un arquitecte en vida de qualsevol país, que hagi mostrat a través dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com a arquitecte i hagi contribuït amb elles a l'enriquiment de la humanitat. El premi anual de 100.000 dòlars té un clar paral·lelisme amb el Premi Nobel, tant per la seva importància i repercussió, com per la forma en que es decideix el guanyador. La cerimònia de lliurament del guardó es realitza en diferents llocs del món. |
Ecologia | Ecofisiologia (del grec οἶκος, oikos, "casa"; φύσις, physis, "natura, origen"; i λογία logi) o fisiologia del medi ambient és una disciplina de la biologia que estudia l'adaptació de la fisiologia d'un organisme a les condicions mediambientals. Està estretament relacionada amb la fisiologia comparada i la fisiologia evolutiva. |
Astronomia | Herennia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -69.91 ° de latitud nord i -74.93 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 22.33 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a Herpennia que va ser una dama romana esposa de l'emperador Deci. |
Ciències polítiques | Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada. |
Química | Una reacció pericíclica és aquella reacció orgànica en la qual l'estat de transició de la molècula té una geometria cíclica i la reacció progressa de forma concertada. Les reaccions pericícliques són normalment reaccions de rearranjament. |
Objectes astronòmics | Una estrella variable cataclísmica o estel variable cataclísmic és un estel que experimenta increments sobtats de lluentor i després torna a un estat inactiu. Inicialment aquest tipus d'estels s'anomenaren noves, ja que els esclats de lluentor visibles a ull nu eren precedits d'un estat inactiu, la qual cosa feia pensar que era un nou estel en el cel. Aquests estels estan formats per dues components; un estel nan blanc primari, i un estel secundari que transfereix massa. Els estels estan tan a prop que la gravetat del nan blanc distorsiona la secundària, i li acreta matèria. Per això, l'estel secundari es coneix com a estel donant. La matèria que cau, normalment rica en hidrogen, forma en la majoria dels casos un disc d'acreció al voltant del nan blanc. Sovint s'ha detectar emissions de raigs X i UV en el disc d'acreció. El disc d'acreció és propens a patir inestabilitats que el porten a un esclat de nova nana, quan una porció del material del disc cau en el nan blanc ; l'esclat cataclísmic ocorre quan la densitat i la temperatura al fons de la capa d'hidrogen acumulada s'eleva prou com per produir les reaccions de fusió nuclear, les quals converteixen la capa d'hidrogen en heli. Si el procés d'acreció continua prou temps per portar el nan blanc prop del límit de Chandrasekhar, l'increment de la densitat interior pot encendre la fusió del carboni fugitiu i desencadenar una explosió de supernova tipus Ia, que destruiria completament el nan blanc. |
Objectes astronòmics | 47 de l'Ossa Major d (47 Ursae Majoris d) és un planeta extrasolar que es troba a aproximadament 46 anys-llum de la Terra a la constel·lació de l'Ossa Major El planeta va ser descobert en un període llarg al voltant de l'estrella 47 Ursae Majoris. És actualment el planeta més exterior conegut al seu sistema planetari. La seva òrbita dura 38 anys i la planeta té una massa com a mínim 1,64 vegades la de Júpiter. És el planeta amb el període més llarg descobert amb l'espectroscòpia Doppler. L'evidència del planeta va ser descoberta utilitzant el periodegrama Bayesian Kepler el març de 2010. |
Filosofia | Es diu defecte en filosofia a la manca de les qualitats pròpies i naturals d'una cosa o de qualsevulla imperfecció natural o moral. No és la sola manca d'una qualitat o perfecció o el grau limitat de posseir-la, sinó aquestes mateixes negacions quan afecten un subjecte, la naturalesa concreta del qual requeria aquesta qualitat o perfecció o un grau superior. Aquesta idea és la que etimològicament expressa la paraula, atès que es deriva del verb llatí deficere 'faltar' o del verb fallere 'enganyar'; en tots dos casos indica privació d'una qualitat necessària, l'absència de la qual fa que la cosa sigui deficient, incompleta, irregular o imperfecta. Tot i que sinònim en el llenguatge ordinari les veus defecte, imperfecció, vici i falta no ho són en fet de veritat; la imperfecció es troba en els objectes de per si complets i tot i excel·lents i en què no apareix defecte per tal concepte; és defecte que manqui un braç al cos humà, però no d'altra banda ben conformat, és imperfecció que no siguin iguals tots dos braços; el defecte, per tant, és més profund que la imperfecció. Altrament, el vici encareix el defecte i tendeix com corrompre i desordenar tot l'ésser, en la falta es connota el defecte d'alguna manera causat per un agent moral. Cf. Tomàs d'Aquino Summa Theologiae I. q. 12, a. 4; q. 49, a. 1; II. II. q. 33, a. 4, Quaest. disp., De malo, q. 16, a. 5; De veritate, 1. 11, a.; Poujol; Dictionn. des facult. intell. et affect. de l'anime (París, 1863). Els defectes reben diverses denominacions segons es pot veure a Sant Tomàs a la Summa Theologiae, III, q. 14 i 15: poden ser físics i morals, corporals o espirituals, estàtics i dinàmics, ço és, que afecten els éssers en si o en les seves operacions o funcions. |
Art | Heide Hatry (Sindelfingen, Alemanya, 12 de juny de 1965) és una artista neoconceptual d'origen alemany resident a Nova York, que també realitza tasques com a editora i comissària artística. La seva obra, sovint vinculada amb la corporalitat o construïda amb materials orgànics com carn o òrgans d'animals, ha provocat controvèrsia i ha estat considerada terrorífica, repulsiva o sensacionalista per alguns crítics, mentre que uns altres l'han qualificada com a "provocadora imaginativa", "una força de la natura..., una artista i humanista que fa una abnegada contribució a la vida", els treballs de la qual provoquen una "reacció semblant a la d'haver presenciat un assassinat". La seva obra manté semblances conceptuals (i materials) amb la de Joseph Beuys, Damien Hirst, Dieter Roth, Jana Sterbak i Louise Bourgeois. |
Estris | La cantimplora o carabassa és un tipus de recipient que s'utilitza per a dur beguda per a consum humà, sovint per part d'excursionistes, campistes, militars i treballadors del camp. Normalment té anelles o un altre mitjà de subjecció per a dur-la penjada de l'espatlla o a la cintura, així com un aïllant tèrmic per a mantenir la temperatura alta del beure en temps calorós, ja sigui recobrint el recipient o mitjançant cambra d'aire. Alguns tipus de cantimplora porten acoblat un estri per a beure, que pot ser un got (a voltes una tassa), sobre el tap, o bé una gaveta, a la base. Entre les cantimplores primigènies destaquen les que eren fetes amb una carbassa a la qual es feia un forat de sortida i s'eixugaven al foc. Així mateix, a l'Antiguitat ja eren conegudes les bótes de cuir i els recipients metàl·lics. També foren molt utilitzades les bótes de cuir, però tenen l'inconvenient que es fan malbé i fins i tot arriben a inutilitzar si no es fan servir, a més que solen comunicar al líquid que conté el gust de la pega negra que revesteix interiorment el cuir.Més tard, van sorgir les cantimplores de vidre, material que preservava més bé les propietats de la beguda. Habitualment es portaven en cistells de vímet o eren cobertes amb tela i es tancaven amb taps de suro, però tenien l'inconvenient de la fragilitat del recipient. Entre els dissenys de mitjans del segle xx van proliferar les cantimplores de metall com ara llauna, acer inoxidable o alumini, amb tap de rosca que sovint se subjectava al recipient mitjançant una cadena o corretja per a evitar-ne la pèrdua. Fou una millora envers les cantimplores de vidre, però encara eren freqüents les fugues per forats que s'hi feien, per exemple en caure a terra o en topar amb roques escarpades. Entre els dissenys actuals és freqüent l'ús de plàstics, especialment polietilè i policarbonat. Generalment són materials tan lleugers com els seus equivalents de metall, o més, i són més fiables davant fuites, fins i tot quan cauen o són tractades severament. Vegeu també: Bot (recipient), termos, càntir, ampolla, i porró |
Arquitectura | El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església. Tradicionalment el nàrtex era una part de l'edifici, però no es considerava part del temple. Era una àrea interior separada de la nau per una pantalla o barana, o bé una estructura externa com un porxo. La funció del nàrtex era allotjar a les persones «no admissibles per al culte», especialment catecúmens i penitents, per tal que poguessin sentir i seguir el servei religiós sense entrar al temple. El nàrtex sovint disposava d'una pica baptismal de manera que els infants es poguessin batejar abans d'ingressar a la nau. Així mateix, al nàrtex o galilea és on generalment hi havia tombes de personatges importants, pràctica que fou seguida fins al segle xiv, quan es permeteren els enterraments a l'interior de l'església. Reformes posteriors varen eliminar aquest requisit d'exclusió dels serveis a les persones que no fossin membres de ple dret de la congregació. Els arquitectes d'esglésies continuaven, això no obstant, construint un espai abans de l'entrada de la nau. Aquest espai es pot anomenar vestíbul interior (si és arquitectònicament part de l'estructura de la nau) o un porxo (si és una estructura oberta i externa). |
Ètica | La lògica deòntica és un tipus de lògica modal utilitzada per analitzar formalment les normes o les proposicions que tracten sobre les normes. |
Arquitectura | L'arquitectura de Madagascar és única a l'Àfrica i presenta una gran semblança amb les tradicions i mètodes de construcció de la zona sud de Borneo d'on es creu que havien emigrat els primers habitants de Madagascar. A l'illa, així com a la regió de Kalimantan Meridional de Borneo, la majoria de les cases tradicionals presenten una forma rectangular i no rodona amb sostres inclinats i punxeguts recolzats en un pilar central. Les diferències en els materials predominants de construcció tradicionals serveixen de base per a gran part de la diversitat dins l'arquitectura malgaixa. Els materials vegetals disponibles localment van ser els primers en ser utilitzats i segueixen sent els més freqüents entre les comunitats tradicionals. En les zones intermediàries entre les Terres altes centrals i les zones costaneres humides es van desenvolupar variacions híbrides que utilitzen cob i pals. La construcció amb fusta va disminuir a mesura que la població humana en creixement va destruir grans franges de selva verge tallant i cremant arbres en benefici de l'agricultura i la pastura dels zebús i, amb el pas del temps, les cases d'aquest material van esdevenir un privilegi de la classe noble en certes comunitats tal com s'exemplifica en les cases de la noblesa merina del segle xix del Regne de Madagascar. Les comunitats zafimaniry dels boscos de les muntanyes centrals són l'únic grup ètnic malgaix que ha conservat les tradicions arquitectòniques originals de l'illa; la seva cultura en el treball de la fusta va ser incorporada a la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO l'any 2003. L'ús de la pedra com a material de construcció estava tradicionalment limitat a la construcció de tombes, característica important del paisatge cultural a Madagascar a causa de la posició prominent ocupada pels ancestres en la cosmologia malgaix. A l'illa van aparèixer diverses tradicions dins l'arquitectura funerària: entre els mahafaly de la costa sud-oest a la part de dalt de les tombes es troben apilats cranis de zebús sacrificats i aloalos molt treballats, mentre que entre els merines els aristòcrates construïen una petita casa de fusta a la part de dalt de la tomba per simbolitzar la seva posició social i proporcionar un espai terrenal per allotjar els esperits dels seus avantpassats. Els estils tradicionals d'arquitectura de Madagascar s'han vist afectats els darrers dos-cents anys per la creixent influència dels estils europeus. Durant el regnat de la reina Ranavalona II (1868-1883) va començar a introduir-se la construcció amb maó principalment a partir de models dels missioners de la Societat Missionera de Londres. La influència estrangera es va estendre encara més després del col·lapse de la monarquia i la colonització francesa de l'illa el 1896. La modernització durant les últimes dècades del segle xx i principis del xxi ha portat especialment a les Terres altes a l'abandonament de certes normes relacionades amb l'orientació externa, el disseny intern de les cases i l'ús de determinats materials de construcció habituals, i entre la població amb cert nivell econòmic han anat guanyant en popularitat els materials i les tècniques de construcció estrangeres com la utilització del formigó, vidre o ferro forjat, en detriment de les pràctiques tradicionals. |
Informàtica | En l'arquitectura informàtica, sencers de 32 bits, adreces de memòria, o altres unitats de dades són les que són com a màxim 32 bits (4 octets) d'ample. També, les arquitectures de CPU i ALU de 32 bits són les que es basen en registres, busos d'adreces, o busos de dades d'aquella mida. 32 bits és també un terme donat a una generació d'ordinadors en la qual els processadors de 32 bits eren la norma.La gamma de valors sencers que es poden emmagatzemar en 32 bits és 0 al 4.294.967.295 o −2.147.483.648 al 2.147.483.647 utilitzant la codificació de complement a dos. Per això, un processador amb adreces de memòria de 32 bits pot accedir directament a 4 GB de memòria adreçable.Els busos d'adreces externes i busos de dades són sovint més amples que 32 bits però aquests dos s'emmagatzemen i es manipulen internament en el processador com quantitats de 32 bits. Per exemple, el processador Pentium Pro és una UCP de 32 bits, però el bus d'adreces extern és 36 bits d'ample i el bus de dades extern és 64 bits d'ample.Processadors de 32 bits prominents inclouen l'IBM System/360, el DEC VAX, l'arquitectura ARM i la sèrie Intel 80386. El Motorola 68000 és de vegades descrit com a microprocessador de 32 bits perquè els seus registres eren 32 bits d'ample, però té només una ALU de 16 bits.En fotografies/imatges digitals, 32 bits es pot referir a imatges de color veritable de 24 bits amb un canal alfa de 8 bits.Un format de fitxer de 32 bits és un format d'arxiu binari per al qual cada informació elemental es defineix en 32 bits (o 4 bytes). Un exemple de tal format és l'Enhanced Metafile Format. |
Lingüística | En una escriptura de dreta a esquerra o de dalt a baix (comunament abreujat com right to left o abreviat RTL), l'escriptura comença des de la dreta de la pàgina i contínua cap a l'esquerra. Alguns exemples d'escriptura de dreta a esquerra són: L'escriptura àrab: usada pels àrabs, perses, urdus i diversos altres idiomes. L'alfabet hebreu: usat pels hebreus, jueus i algunes altres llengües jueves. L'alfabet siríac: usat per una varietat d'idiomes siríacs. Thaana: usada pels dhivehis. L'alfabet N'Ko: usat per diversos parlants d'idiomes d'Àfrica. L'alfabet samarità: relacionat properament a l'hebreu, usat en els escrits samaritanos. L'alfabet mandeo: relacionat properament al siríac, usat en els idiomes mandeos. L'alfabet imperial arameu: antic, molt relacionat a hebreu i fenici. L'alfabet fenici: antic, relacionat properament a l'hebreu i imperial arameu. L'alfabet brego: antic; en alguns textos aquesta d'esquerra a dreta o bustrofedon. El sil·labari xipriota. El kharosthi: una escriptura antiga de l'Índia. El sudàrab antic. L'alfabet avèstic. L'escriptura pahlavi. L'alfabet antic turc. El idioma umbre - un idioma extint Itàlic antigament parlat pels umbres a l'antiga regió italiana d'Umbria.De dreta a esquerra pot referir-se a escriptures com la xinesa, japonesa i coreana. Els textos de dreta a esquerra i de dalt a baix coincideixen amb el programari de consum comú. Freqüentment aquest suport ha de ser explícitament habilitat. Per utilitzar text de dreta a esquerra amb text d'esquerra a dreta, vegeu text bidireccional. D'altra banda, en el present, el maneig del text cap avall és incomplet. Per exemple, en HTML no existeix suport per a ell i per simular-ho són necessàries taules. No obstant això, en el nivell 3 de CSS s'inclou una propietat de «manera d'escriptura», que pugues renderitzar tategaki quan es dona el valor «tb-rl». La compatibilitat és millor en els processadors de text. |
Museologia | Un “museu virtual” és un museu, o una part d'un museu, que es caracteritza per l'ús de mitjans computacionals per mostrar, preservar, estudiar, reconstruir i divulgar el patrimoni material o immaterial de la humanitat. Aquest tipus de museu s'integra perfectament dins de la definició que el ICOM (Consell Internacional de Museus) estableix per a la paraula Museu. |
Ciències polítiques | Carles Boix i Serra (Barcelona, 1962) és un professor universitari de ciències polítiques de la Universitat de Princeton, als Estats Units. El 1995 va rebre el doctorat per la Universitat Harvard i fou assessor del Banc Mundial i del Banc Interamericà de Desenvolupament. És membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències des de l'octubre de 2010 i més endavant va rebre el premi Fundació de Catalunya Oberta 2012. És membre fundador del Col·lectiu Wilson i col·labora amb una columna d'opinió al diari Ara. El setembre de 2015 va signar un manifest de científics a favors de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. |
Filologia | Aquesta pàgina conté els termes d'ús comú en els escacs en ordre alfabètic. Hi ha tant termes oficials del reglament dels escacs, com conceptes desenvolupats per la teoria dels escacs, així com termes freqüents d'argot en català. |
Mitologia | Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans. Segons de quina religió es tracti, els àngels són esperits, déus o encarnacions del creador. Per les tradicions transmeses per l'Antic Testament i el Nou Testament els àngels són missatgers de Déu, les funcions dels quals inclouen la protecció i el guiatge dels éssers humans, així com dur a terme certes tasques de Déu per a ajudar-lo. En l'art, els àngels són sovint representats amb ales, reflectint les descripcions de la Bíblia hebrea. L'estudi teològic dels àngels s'anomena angelologia. |
Estris | El guix o clarió (pres del castellà clarión i aquest del francès crayon) és una mescla d'argila blanca i de greda que, preparada en barretes, s'usa per a escriure en la taulassa o tauler (pissarra) i, polvoritzada, per a netejar els metalls. La mescla de cendra i aigua ha estat utilitzada com a pintura per diverses cultures mesoamericanes. Sol dir-se també així el compost de guix que s'usa en el joc de billar per a fregar els tacs a fi que no rellisquen quan hom colpeix les boles. El guix s'elabora generalment mesclant guix amb aigua i alguns altres materials tals com caolí, greda, colorants, i es vessa dins d'un motlle especial. Una vegada que s'ha mesclat, es treu del motlle i s'asseca. |
Astronomia | Una fàcula (del llatí facula, ‘falla o torxa encesa’, plural faculae) és un terme que en astronomia i nomenclatura planetària s'usa per designar punts brillants a estrelles, planetes o al Sol.Les fàcules solars són cadascuna de les parts més brillants que s'observen en la superfície del Sol, la fotosfera o la cromosfera. Són el resultat de camps magnètics intensos i sovint estan associades a les taques solars. Són més visibles en el limbe del disc solar i en les zones de longitud d'ona curta. Les fàcules fotosfèriques consisteixen en una sèrie de punts de llum de diàmetre d'uns 200 km. Les raons per les quals semblen brillants al voltant de la fotosfera continuen sent incertes, encara que sembla probable que el fenomen sigui causat per una diferència de pressió i, per tant, de la densitat dels materials magnètics en els tubs que surten de la superfície solar. L'aparició d'una fàcula, sovint, prediu una més intensa activitat en taques o brillantors. D'altra banda, aquests fenòmens, encara que de manera successiva, s'exhauriran abans que la fàcula es dissipi; la vida mitjana d'una fàcula és bastant llarga, al voltant de 100 dies, amb descensos significatius en la brillantor.Les fàcules s'observen amb més facilitat a les capes exteriors del disc solar, on la brillantor de fons és menor; també estan presents a la corona, que s'anomena corona de condensació. També s'observen a la cromosfera (la capa atmosfèrica més baixa i, per tant, més lluminosa). Les Cererian faculae (els punts brillants de Ceres) es creu que poden ser el resultat de l'expulsió de gasos actual o passada, potser degut a volcanisme o activitat cometària.La sonda Cassini-Huygens va identificar faculae a Tità. |
Humor | Krokodil (rus: "Крокодил", "cocodril") va ser una revista satírica publicada a la Unió Soviètica i fundada el 1922. En aquella època, a l'URSS s'hi publicaven un gran nombre de revistes satíriques, com Zanoza i Prozhektor. Després d'una campanya política, englobada en la Nova Política Econòmica, que buscava difamar la "sàtira burgesa", seguida de prohibicions de revistes considerades "alienes", vers l'any 1930 només "Krokodil" romania com a única revista satírica de tota la Unió Soviètica. La importància de la sàtira per al sistema Soviètic queda especialment clara comparant els destins de la publicació "oficialista" Krokodil i el tràgic destí del grup literari OBERIU i els escriptors que el componien, com Daniïl Kharms, Aleksandr Vvedenski, Nikolai Oleinikov, etc. Krokodil va ser l'única publicació a la que se li permetia satiritzar figures polítiques i esdeveniments d'actualitat. La revista reflectia posicions ideològiques oficials en tots els aspectes de la vida política i social. Temes típics i segurs per satiritzar en l'era soviètica eren la manca d'iniciativa i imaginació promoguda per l'estil d'un buròcrata mitjà soviètic, i els problemes que produïen a la feina els treballadors soviètics quan bevien. A banda d'això Krokodil també satiritzava els esdeveniments claus de la política interna i internacional, des d'acusacions a Trotski i els trotskistes de ser "espies" i "enemics del poble" durant els anys 30 fins a atacs contra "el revengisme alemany Occidental","l'imperialisme americà" i dels seus "satèl·lits", el "colonialisme", etc. Fins al començament de la "reorganització" la sàtira de la revista es mantingué extremadament agressiva i de caràcter rancorós. Krokodil també i atacava diversos grups polítics, ètnics i religiosos que presumptament s'oposaven al sistema soviètic, mostrant col·laboracions antisemites Entre els col·laboradors més notables de la publicació, hi trobem Vladímir Maiakovski, Borís Iefímov, Kukriniksi i Iuli Ganf. Revistes similars existiren en altres repúbliques soviètiques, p. ex. Perets' (Перець, "pebre") en la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Vojik (Вожык,"eriçó") en la República Socialista Soviètica de Bielorússia, Muistum (Муштум, "puny") a Uzbekistan, Šluota ("Escombra") a la RSS Lituana, i Txalkan (Чалкан, "ortiga") al Kirguizistan; però també a altres estats del bloc soviètic, p. ex. Стършел ("Vespa") a Bulgària, Eulenspiegel a Alemanya Oriental (Urzică,"l'ortiga") a Romania i Dikobraz ("porc-espí") a Txecoslovàquia. També inspirà la xinesa Manhua. Entre les composicions vocals de Dmitri Xostakóvitx, qui és conegut pel seu caràcter satíric, hi ha 5 Romanços sobre texts de Krokodil Magazine (1965), què és una sàtira de la revista satírica. |
Psicologia | El bovarisme, en termes psicològics, consisteix en una alteració del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no és. Aquest terme psicològic l'introduí Jules de Gaultier, i prové de la novel·la Madame Bovary. |
Dansa | La samba és una de les formes musicals d'arrels africanes més populars del Brasil. Les arrels de la samba es remunten a l'Àfrica, principalment Angola. La paraula és i ritual probablement originari del nom angoleny semba, un ritme religiós centenari. No s'ha de confondre la samba amb la zamba, un estil musical de Riu de la Plata totalment diferent. La samba probablement va sorgir a Bahia, on fins avui guarda tota una tocada i ritmes propis i, amb la transferència de gran quantitat d'esclaus per a les plantacions de cafè a l'estat de Rio, a aquest va guanyar nous contorns, instruments i història propis, de tal manera que, com un gènere musical, apunten el seu sorgiment al començament del segle xx, a la ciutat de Rio de Janeiro (la capital brasilera d'aleshores). El ritme és una sintesi del maxixe, del lundú i de la modinha. El terme «escola de samba» és originari d'aquest període de formació del gènere, va ser adoptant per grans grups de sambistes en un intent de guanyar acceptació per a les seves manifestacions artístiques; el «morro» era el terreny on la samba naixia i l'escola donava als músics un sentit de legitimitat i organització que permetia trencar amb les barreres socials. La samba-amaxixado Pelo telefone, de domini públic però registrat per Donga i Mauro Almeida, és considerat el primer enregistrament, encara que Bahiano i Ernesto Nazaré haguessin enregistrat per a la Casa Édison ja el 1903. El seu gran èxit va portar el gènere més enllà dels morros. Als 1930, uns músics liderats per Ismael Silva van fundar, al veïnat del barri d'Estácio de Sá, la primera escola, Deixa Falar. Van transformar el gènere perquè s'adeqües millor a la desfilada de carnaval. En aquella mateixa època, un personatge va ser molt important per a la popularització de la samba: Noel Rosa. Noel és responsable de la unió de la samba del morro amb el de l'asfalt. És considerat el primer cronista da música popular brasilera. Llavors, la ràdio va difondre la popularitat de la samba per tot el país i, amb el suport del president Getúlio Vargas va guanyar status de música oficial del Brasil. Als anys següents, l'art es va desenvolupar en diverses direccions, de la samba canção a les bateries d'escoles de samba. Un dels nous estils va ser la bossa nova, creada per membres de la classe mitjana, entre ells João Gilberto i Antonio Carlos Jobim. Als anys seixanta del segle passat, els músics de la bossa nova van iniciar un moviment de rescat dels grans mestres de la samba. Molts artistes van ser descoberts pel gran públic del moment. Noms com Cartola, Nélson Cavaquinho, Zé Keti e Clementina de Jesus van gravar els seus primers discos. Als setanta la samba se sentia molt a les ràdios. Compositors i cantants com Martinho da Vila, Bezerra da Silva, Clara Nunes i Beth Carvalho dominaven les llistes d'èxits. Al començament dels vuitanta, després d'un període d'oblit, on les ràdios eren dominades per la música de discoteca i pel rock brasiler, la samba va reaparèixer a l'escenari brasiler amb un nou moviment, anomenat «pagode». Nascut als suburbis carioques, el pagode era una samba renovada, que utilitzava nous instruments, com el banjo i el tam-tam i un llenguatge més popular. Els noms més famosos van ser Zeca Pagodinho, Almir Guineto, Grupo Fundo de Quintal, Jorge Aragão i Jovelina Pérola Negra. Actualment, la samba és un dels gèneres musicals més populars al Brasil. |
Jocs | Un anell volador és un anell de plàstic amb una de les cares lleugerament corbada i un disseny especialment aerodinàmic que permet que planegi quan és llençat de la forma adequada. Fou desenvolupat per l'empresa Aerobie® en dos formats, el de 10 polzades (Sprint), que es pot observar a la foto, i el de 13 polzades (Pro). |
Ecologia | La panerola oriental (Blatta orientalis) es una espècie d'insecte de l'ordre dels blatodeus, molt comuna a les llars humanes. Mesura uns 2,5 cm de llarg en la seva maduresa. Tenen un color que van del marró fosc al negre i té un cos brillant. Presenta dimorfisme sexual; els mascles tenen dues ales llargues i de color marró que cobreixen la major part del seu cos, que és més estret que el de la femella. Malgrat tot, ni el mascle ni la femella poden volar. La seva reproducció es fa mitjançant la posta d'ooteques. |
Heràldica | El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles. Quan és únic, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de pals (la quantitat de pals cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que el pal ordinari, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen verguetes. El pal aprimat al màxim s'anomena filet de pal i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina). |
Cultura popular | Omegle és un lloc web dedicat al xat en línia lliure que permet socialitzar amb persones de tot el món sense necessitat de registrar-se. El lloc va ser creat per Leif K. Brooks quan tenia divuit anys als Estats Units, i es va llançar el 25 de març de 2009. |
Informàtica | William Maxwell Newman (Comberton, 21 de maig de 1939 - Cambridge, 11 de juny de 2019) va ser un científic informàtic britànic. Amb altres al Centre de Recerca Xerox Palo Alto en la dècada del 1970, Newman va demostrar els avantatges del ràster (mapa de bits) primera tecnologia de pantalla desplegada a Xerox Alto, desenvolupant programes interactius per produir il·lustracions i dibuixos. Amb Bob Sproull és coautor del primer important textbook en gràfics interactius d'ordinador. Més tard Newman va contribuir al camp de la interacció humà–ordinador, publicant diversos articles i un llibre que és una aproximació de l'enginyeria al disseny de sistemes interactius. Va ser professor honorari a l'University College de Londres i es va convertir en un membre de l'acadèmia CHI el 2004. |
Filosofia | El sentit comú és "la consciència del sentir", segons el Diccionari de Filosofia de Josep Ferrater Mora. No respon a cap òrgan sensible específic, sinó que es tracta d'una funció intel·lectual que unifica tots els altres sentits; com a tal, permet discriminar i comparar les dades sensibles, percebre i ordenar sensacions constituint així l'eina que fa possible fonamentar la consciència sobre la realitat sensible i donar una estructura a la imaginació. Aquest concepte, que en català és sovint associat al seny, té una llarga tradició en filosofia, que ja fou emprat per Aristòtil al De Anima (III, I, 425 a 14 i ss). |
Cultura popular | En informàtica, l'etiqueta (en anglès, Netiquette, contracció de les paraules angleses "network etiquette", «bones maneres a la xarxa») és un conjunt de regles que haurien de seguir els usuaris de la xarxa (de qualsevol de les famílies de serveis: correu electrònic, pàgines web, grups de notícies, llistes de discussions...) per facilitar la comprensió del que escriuen i la circulació de la informació per la Xarxa. Exemples, entre els més coneguts (per al correu electrònic): No s'ha d'escriure una paraula o un text en majúscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu). No s'ha de reenviar mai a altres persones extractes del text d'un correu electrònic que s'hagi rebut a títol personal. Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els està esperant) a un correu electrònic. No s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir (error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris). Es pot utilitzar l'opció CCO (amb còpia oculta) per afegir moltes adreces sense fer-les visibles per a tots els destinataris.No hi ha ningú que controli la xarxa, per tant no hi cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, és la mateixa comunitat d'usuaris qui fa pressió per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles són esteses de manera gairebé universal, d'altres s'utilitzen només en comunitats o projectes determinats. |
Mitologia | Lāčplēsis és un poema èpic escrit pel poeta letó Andrejs Pumpurs entre 1872 i 1887 basat en llegendes i mites locals. Ambientat en el segle xii durant la Croada Livoniana i el procés de cristianització del país, es tracta del poema èpic nacional de Letònia.El poema narra la vida de l'heroi Lāčplēsis, escollit pels déus per a guiar el seu poble. El seu nom significa "l'estripador d'ossos", ja que, de jove, quan era el fill adoptiu del senyor de Lielvārde, va matar un os arrancant-li les mandíbules amb les mans nues. Es personifica en el poble letó disposat a lluitar contra els seus opressors. |
Geografia | Guanzhong (xinès tradicional: 關中, xinès simplificat: 关中, pinyin: guānzhōng, literalment 'pas, centre'), o Plana Guanzhong, és una regió històrica de la Xina corresponent a la vall inferior del riu Wei. Es diu Guanzhong o "dins dels passos" per distingir-la de Guandong o "a l'est del pas", és a dir, la Plana del Nord de la Xina. La Plana del Nord de la Xina està vorejada a l'oest per les muntanyes. El riu Groc passa a través de les muntanyes pel Pas de Hangu, que separa Guanzhong de Guandong. |
Química | La reformació amb vapor (de l'anglès steam reforming) és un mètode per a produir hidrogen, monòxid de carboni o altres productes útils a partir d'hidrocarburs combustibles com el gas natural. Això s'aconsegueix en un dispositiu de processament anomenat reformador que reacciona al vapor a alta temperatura amb el combustible fòssil. Aquest procés requereix una gran quantitat d'energia i, en el cas d'alguns combustibles, es necessita una remoció de continguts de sofre i altres impureses. Aquest procés té un rendiment de 65%, i en el cas que el gas natural contingui sofre, tal element ha de ser eliminat mitjançant la dessulfuració. El vapor reformador de metà és àmpliament utilitzat en la indústria per a fer hidrogen. També hi ha interès en el desenvolupament d'unitats molt més petites basades en tecnologia similar per produir hidrogen com a matèria primera per a cèl·lules de combustible. Les unitats de reforma amb vapor a petita escala per subministrar piles de combustible són actualment objecte de recerca i desenvolupament, que normalment impliquen la reforma del metanol, però també s'estan considerant altres combustibles com el propà, gasolina, autogàs, gasoli, i etanol. |
Agricultura | La dalladora lligadora, també coneguda originalment com a dalladora lligadora de cànem, és una dalladora mecànica que a més de tallar les mies permet lligar-les i formar gavelles automàticament, estalviant el treball manual i aconseguint un alt rendiment en cultius com el blat, el sègol, el sèsam, el cotó o l'arròs, entre altres. La lligadora és bàsicament una implementació acoblada al xassís de la dalladora la funció de la qual és la de formar garbes i descarregar-les en el terra, ja nuades. La descàrrega s'efectua entre les rodes de la màquina, la qual cosa fa necessari l'alçat dels eixos de les rodes, unides d'aquesta manera per un pont realçat. D'ací el nom de "dalladora a pont" donat al model 622 i a altres inspirats en ell. Açò mateix explica també el descentrament de la direcció i del selló, situats al costat esquerre de la màquina en el sentit de la marxa per a deixar el pas lliure a les gavelles que la màquina va dipositant en el sòl. |
Cultura popular | Cançó insígnia o cançó de signatura (de l'anglès signature song) és una o més cançons que popularment s'associen a un sol cantant o grup, tot i que poden tenir una col·lecció il·limitada de cançons. Poden ser resultat de la identificació espontània del públic, i/o una estratègia de màrqueting desenvolupada per la indústria musical per promocionar els artistes, vendre els seus discos i formar un grup de fans.Una cançó insígnia és fixa dins el repertori de molts artistes, i les trien per interpretar-les en cada concert en què actuen. Els programes de màrqueting de les companyies discogràfiques i les expectatives dels fans per aquestes cançons insígnia de vegades comporten dificultat pels artistes per poder interpretar altres tipus de música. Dos exemples famosos d'aquest fenomen són el pèssim tracte que Ricky Nelson va rebre dels seus fans al Madison Square Garden el 1971 i la baralla pública de Merle Haggard amb Capitol Records per llançar el seu àlbum tribut a Bob Wills després de l'èxit de Okie from Muskogee el 1969. Aquest terme no és generalment aplicat als one-hit wonder, és a dir, a artistes que són identificats per una única cançó reeixida, ja que la resta de les seves cançons no van tenir èxit. |
Química | La temperatura crítica, Tc d'un material és la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matèria líquid i gasós. A mesura que s'acosta la temperatura crítica, les propietats de l'estat líquid i gasós esdevenen les mateixes. Per sobre de la temperatura crítica, només existeix un estat. La pressió crítica és la pressió del vapor a la temperatura crítica. El volum molar crític és el volum d'un mol de material que es troba a la temperatura i pressió crítiques. En diagrames que mostren propietats termodinàmiques d'una certa substància, el punt que es troba a la temperatura i pressió crítiques s'anomena el punt crític de la substància. Les propietats crítiques varien entre els diferents materials, tal com en el cas del punt de fusió i el punt d'ebullició. Les propietats crítiques per moltes de les substàncies pures són fàcils de trobar en obres científiques. En canvi, trobar les de compostos és bastant més difícil. Per a les substàncies pures, hi ha un punt d'inflexió en la isoterma crítica en un esquema d'ordinador. Això vol dir que al punt crític: ( ∂ P ∂ V ) T = ( ∂ 2 P ∂ V 2 ) T = 0 {\displaystyle \left({\frac {\partial P}{\partial V}}\right)_{T}=\left({\frac {\partial ^{2}P}{\partial V^{2}}}\right)_{T}=0} Aquesta relació pot ser utilitzada per a avaluar dos paràmetres per una equació d'estat segons les propietats crítiques. A vegades, un conjunt de propietats reduïdes es defineixen segons les propietats crítiques: T r = T / T c {\displaystyle T_{r}=T/T_{c}} P r = P / P c {\displaystyle P_{r}=P/P_{c}} V r = V / V c {\displaystyle V_{r}=V/V_{c}} El principi d'estats corresponents indica que substàncies a la mateixa temperatura i pressió reduïdes tenen volums igualment reduïts. Aquesta relació és aproximadament certa per moltes substàncies, però es torna més i més errada amb grans valors de Pr. Dos líquids mesclables, com l'aigua i l'oli, també tindran una temperatura i pressió crítiques en què les dues fases estaran dissoltes. |
Lingüística | El Grau Superior de Coneixements de Valencià és un certificat de llengua catalana al nivell C2 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües. L'atorga la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, l'Escola Oficial d'Idiomes (amb el nom d’Aptitud de Valencià) i les universitats del País Valencià (la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Miguel Hernández i la Universitat Jaume I) després d'una prova de nivell realitzada al mateix centre. Tot i que la prova varia lleugerament d'estructura segons l'ens examinador, sempre examina l'aptitud lingüística segons els següents criteris: Domini oral i escrit del valencià.Coneixement de nivell superior de lingüística.Domini de l'estructura fonètica, morfosintàctica i lèxica del valencià.Per tal d'avaluar aquests coneixements, l'examen de la Junta es divideix en quatre àrees: 1 Comprensió i lèxic 10% 2 Expressió escrita 30% 3 Domini pràctic del sistema lingüístic 30% 4 Expressió oral 30%En la pràctica, la prova es fa en dues sessions. La primera consta de les parts 1 i 2, i és necessari traure un 40% de puntuació per passar a la segona part, que es realitza dues setmanes després. Globalment és necessari traure un 60% per aprovar el Grau Superior. |
Astronomia | El Catàleg de Galàxies Principals (PGC) original és un catàleg astronòmic publicat el 1989 que conté la informació principal (morfologia, magnitud, ascensió recta, declinació i velocitat radial) de 73.197 galàxies. Fou compilat per G. Paturel i L. Bottinelli de la Universitat de Lyon i L. Gouguenheim del Observatori de París. |
Jocs | Road Fighter és un videojoc de carreres produït per Konami i llançat en els arcades el 1984. Fou el primer joc de carreres desenvolupat per aquesta companyia. L'objectiu és arribar a la meta sense xocar les actuacions que apareixen ni quedar-se sense gasolina. Es pot obtenir un poc de combustible colpejant cert tipus d'acte que apareix un parell de vegades en cada nivell. Road Fighter posseeix dues seqüeles: Midnight Run: Road Fighter 2 de 1995 i Winding Heat de 1996. Si un roman sense xocar durant un llarg temps en cada carrera apareixerà SuperK que dona uns punts extra El joc fou posteriorment llançat per a ordinadors MSX el 1985, i per a el Nintendo Entertainment System al Japó i Europa a fins de la dècada del vuitanta, conservant el mateix format de l'original. |
Matemàtiques | Jean-Pierre Serre (Bages de Rosselló, 15 de setembre del 1926) és un dels matemàtics més importants del segle xx. Els seus camps de treball són la geometria algebraica, la teoria de nombres i la topologia. Entre els nombrosos premis que ha rebut, destaquen la Medalla Fields (1954) i el Premi Abel (2003). Fou també nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l'any 2004. |
Geografia | Riepenwand és una muntanya de 2.774 msnm de les Kalkkögel, als Alps de l'Stubai (Tirol, Àustria). És d'especial importància per a l'escalada. |
Geologia | Fredrik Vilhelm Svenonius (Karlslund, Gammelstad, 25 d'abril de 1852 − 5 de març de 1928) va ser un geòleg suec. Fill de Carl Wilhelm Svenonius i Brita Johanna Sundström, va tenir fins a 10 fills. |
Psicologia | Regression és una pel·lícula hispano-canadenca-estatunidenca de thriller i terror psicològic estrenada el 2 d'octubre del 2015. Va ser escrita i dirigida per Alejandro Amenábar i està protagonitzada per Ethan Hawke, Emma Watson i David Thewlis. |
Seguretat laboral | L'empunyadura en esgrima és el cilindre (o forma semblant) que segueix la línia de la fulla i que és el punt de prensió de l'arma. És diferent per a dretans i esquerrans. En l'empunyadura francesa, és l'únic element. El conjunt de peces que conformen el mànec del floret, espasa i sabre. L'arma està composta per l'empunyadura, el pom i la cassoleta L'empunyadura o puny antigament tenia una sèrie d'ornaments i elements de suport que permetre una més bona gestió de les armes. És en aquest aspecte que hi ha hagut més canvis i milloraments. El pom no existeix en la majoria dels models comuns d'empunyadura, i només en alguns empunyadures d'estil francès, que consta d'una petita bola està en el cable equilibri que fa contrapès perquè sigui més fàcil de mantenir l'equilibri de l'arma. La cassoleta és una pantalla, en general metall, utilitzada per a protegir la mà del tirador. La cassoleta de l'espasa té forma d'U i es diferencia de la de la mà dreta de Maniche. L'interior de la cassoleta està recobert per una tela encoixinada, per protegir els dits. |
Informàtica | Sharp Zaurus és una PDA (Personal Digital Assistant) elaborada per Sharp Corporation. El nom deriva del sufix aplicat als noms dels dinosaures, i simbolitza força. |
Història | Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. En part van ser una extensió dels conflictes que varen esclatar amb motiu de la Revolució Francesa, i que es varen perllongar al llarg de tot el Primer Imperi Francès. No hi ha un consens sobre el moment exacte en què aquestes varen començar. Hi ha un sector dels historiadors que considera que varen començar quan Napoleó va arribar al poder a França el novembre de 1799, mentre que d'altres defensen que han de situar-se al període bèl·lic entre 1799 i 1802 en el context de les Guerres de la Revolució Francesa, i més concretament en la declaració de guerra entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa l'any 1803, que prèviament havia estat precedit per un breu període de pau arran de la signatura del Tractat d'Amiens l'any 1802. Les Guerres Napoleòniques varen finalitzar el 20 de novembre de 1815, després de la derrota final de Napoleó a la Batalla de Waterloo i de la signatura del segon Tractat de París de l'any 1815. |
Ràdio | Euskalerria Irratia és una emissora de ràdio en basc de la Comunitat Foral de Navarra que emet des del 7 de novembre de 1988 des de Pamplona. Va ser la primera en què ho feia íntegrament en aquesta llengua en aquest territori i en l'actualitat l'única que ho fa en l'Àrea Metropolitana de Pamplona. Segueix sense tenir la seva llicència malgrat emetre des de 1988. |
Filologia | El Rat für deutsche Rechtschreibung (RdR; "Consell de l'ortografia alemanya") és el principal òrgan internacional regulador de la llengua alemanya. Amb seu a Mannheim, Alemanya, el RdR es va formar l'any 2004 com a successor del Zwischenstaatliche Kommission für deutsche Rechtschreibung ("Comissió intergovernamental de l'ortografia alemanya") per tal que constés tant de partidaris com de detractors de la Reforma de l'ortografia alemanya del 1996 (i les consegüents reformes). Actualment la RdR està formada per 39 membres dels següents estats i regions: Alemanya: 18 consellers Àustria: 9 consellers Suïssa: 9 consellers Plantilla:Country data South Tyrol Província de Bolzano-Bozen - Sud-Tirol (Itàlia): 1 conseller Comunitat Germanòfona de Bèlgica: 1 conseller Liechtenstein: 1 consellerTot i tenir l'alemany com una de les seves llengües oficials, Luxemburg, que no es va implicar en la concepció de la reforma el 1996, no forma part del consell. El govern de Luxemburg va adoptar unilateralment la reforma i, atesa la seva eficiència, és ben acceptada pels professors del país. Segons el diari més important del ducat, el Luxemburger Wort, Luxemburg no es considera a si mateix un estat germanòfon (l'única llengua nacional és el luxemburguès i per tant no té dret de formar part del consell. No obstant això, resulta interessant posar en relleu, que Luxemburg participa en la Francofonia i té membres a l'Académie française, si bé el francès disposa del mateix estatus que l'alemany.El president de la Gesellschaft für deutsche Sprache és membre del consell. L'any 2003, la RdR, la GfdS, el Goethe-Institut i l'Institut de la Llengua Alemanya, van fundar el Consell de Llengua Alemanya (Deutscher Sprachrat) a la qual es va unir posteriorment el Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic (DAAD). |
Jocs | Mega Twins, conegut Japó i Europa com Chiki Chiki Boys (チキチキボーイズ, , Chiki Chiki Bōizu?), és un joc d'arcade del 1990 desenvolupat i publicat per Capcom. |
Humor | Un premi Darwin és un premi irònic que pren el nom del creador de la teoria de l'evolució Charles Darwin. Es basa en el supòsit que la humanitat millora genèticament quan certes persones pateixen accidents, morts o esterilitzacions per un error absurd. El premi només es dona en aquelles històries que es poden demostrar que han passat de veritat. |
Informàtica | La computació paral·lela és una forma de computació en la qual molts càlculs es fan simultàniament, operant sobre el principi que sovint es poden dividir problemes grans en altres de més petits, els quals llavors es poden solucionar concurrentment ("en paral·lel"). Hi ha unes quantes formes diferents de computació paral·lela: a nivell de bit, nivell d'instrucció, dades, i paral·lelisme de tasca. El paral·lelisme s'ha emprat durant molts anys, principalment en la computació d'alt rendiment, però l'interès en això ha augmentat últimament a causa de les restriccions físiques que eviten l'escalat de freqüència. Com què el consum de potència (i consegüentment la generació de calentor) per ordinadors s'ha convertit en una preocupació durant els darrers anys, la computació paral·lela s'ha convertit en el paradigma dominant en l'arquitectura informàtica, principalment en forma de processadors multi nucli.Els ordinadors paral·lels es poden classificar aproximadament segons el nivell en el qual el maquinari dona suport al paral·lelisme -amb ordinadors multi-nucli i els ordinadors multiprocessador que tenen elements de processament múltiples dins d'una única màquina, mentre que els clústers, MPPs, i els grids utilitzen ordinadors múltiples per fer feina en la mateixa tasca. Les arquitectures informàtiques paral·leles especialitzades s'utilitzen a vegades al costat de processadors tradicionals, per accelerar tasques específiques. Els programes informàtics paral·lels són més difícils d'escriure que els seqüencials, perquè la concurrència introdueix unes quantes classes noves d'errors de programari potencials, dels quals les condicions de carrera són les més comunes. La comunicació i sincronització entre les subtasques diferents són típicament un dels obstacles més grans per aconseguir el bon rendiment d'un programa paral·lel. El guany de velocitat d'un programa com a resultat de la paral·lelització és governat per la llei d'Amdahl. |
Ciència-ficció | La guerra dels mons (The War of the Worlds en anglès) és una novel·la de ciència-ficció escrita per H. G. Wells i publicada per primera vegada el 1898, que descriu una invasió marciana a la Terra. És la primera descripció coneguda d'una invasió alienígena de la Terra, i ha tingut una notable influència sobre les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea. De la novel·la de Wells, se n'han fet moltes adaptacions a diferents medis: pel·lícules, programes de ràdio, videojocs, còmics i sèries de televisió. |
Psicologia | La intel·ligència espacial és la intel·ligència més bàsica de les descrites a la Teoria de les intel·ligències múltiples, ja que procedeix dels mecanismes d'orientació ancestrals. Aquest tipus d'intel·ligència es relaciona amb la capacitat que té l'individu davant aspectes com el color, la línia, la forma, la figura, l'espai, i la relació que existeix entre ells. És a més a més la capacitat que té una persona per a processar informació en tres dimensions.Les competències intel·lectuals bàsiques són percebre la realitat, apreciant mides, direccions i relacions espacials; reproduir mentalment objectes que s'han observat, reconèixer el mateix objecte en diferents circumstàncies (la imatge queda tan fixa que l'individu és capaç d'identificar-, independentment del lloc, posició o situació en què l'objecte es trobi), anticipar-se a les conseqüències de canvis espacials, i avançar i imaginar o suposar com pot variar un objecte que pateix algun tipus de canvi; descriure coincidències o similituds entre objectes que llueixen diferents; identificar aspectes comuns o diferents en els objectes que es troben al voltant de l'individu, i tenir un sentit comú de la direcció. |
Dret | El pluralisme jurídic és el coexistència en un mateix espai territorial i temporal de dos o més ordenaments jurídics superposats. És un fenomen estudiat per la filosofia del dret. |
Enginyeria | Les resines sintètiques són materials amb una característica d'interès similar a les resines naturals de plantes: són líquids viscosos que són capaços d'endurir permanentment. Per altra banda, químicament són molt diferents dels diversos compostos resinosos secretats per les plantes (vegeu resina per a la discussió dels productes naturals).Existeixen diversos tipus de sintètics. Alguns estan fabricats per esterificació o ensabonat de compostos orgànics. Altres són plàstics termoestables en què s'aplica la "resina" al reactiu o al producte, o a ambdues coses. La "resina" es pot aplicar a un dels dos monòmers en un copolímer (l'altre és anomenat un "enduridor", com en les resines epoxi). Per a aquells plàstics termoestables que requereixen només un monòmer, el monòmer de compost és la "resina". Per exemple, el metacrilat de metil líquid sovint s'anomena la "resina" o "resina colada" mentre està en estat líquid, abans que es polimeritza i "fixa". Després de l'ajust, el PMMA resultant se li canvia sovint al nom a vidre acrílic, o "acrílic". (Aquest és el mateix material anomenat plexiglàs i Lucite). |
Indumentària | La pilota de vaqueta és la mena de pilota emprada per jugar a les modalitats d'Escala i corda, Galotxa i Raspall, de la Pilota valenciana. El nom de vaqueta ve per estar feta de pell de bou, és, doncs, de color negre (que emmarroneix a mesura que es gasta), i així contrasta amb el blanc dels trinquets o dels carrers artificials. |
Ciències de la salut | El distanciament social (o distanciació social), o més adequadament distanciament (físic) de seguretat o (senzillament) distanciament físic, el terme de és un tipus de mesures no mèdiques, amb motiu de frenar la propagació d'una malaltia contagiosa en una població. L'objectiu de la distància social és reduir els contactes entre persones infectades i no infectades, minimitzar la transmissió de la infecció i finalment la mortalitat d'aquesta infecció. Una acció similar és la quarantena, però aquesta normalment només afecta un grup menor i no un grup llarg o tota una població. |
Biblioteconomia | L'estil APA és l'estàndard elaborat per l'Associació Americana de Psicologia que els autors utilitzen al moment de presentar els seus documents o textos per a les revistes publicades per l'entitat. Es va desenvolupar per ajudar a la comprensió de lectura en les ciències socials i del comportament, per a major claredat de la comunicació, i per «expressar les idees amb un mínim de distracció i un màxim de precisió».El manual de publicacions de l'APA conté directrius per a tots els aspectes relacionats amb la redacció, especialment en les ciències socials, des de la determinació de l'autoria fins a la construcció d'un quadre per evitar el plagi, i per a la precisió en les referències bibliogràfiques. El model s'ha estès a través del món i és un dels preferits per molts autors i institucions. És utilitzat freqüentment per a les cites a textos en un article, llibre, Internet i altres formes de documents; de fet, moltes revistes científiques ho prenen com a únic vàlid per a la creació de cites i bibliografies en publicacions. L'estil APA és l'estil utilitzat en l'elaboració dels articles de Viquipèdia. |
Filosofia | El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat. Per exemple en el judici "la neu és blanca", la ment afirma que la blancor convé a la neu. En l'àmbit moral, el judici de valor tracta de discernir i resoldre un conflicte, sempre tendint a propugnar el bo i condemnar el dolent, des d'una actitud raonable. Viccionari |
Astronomia | Urbinia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -27.19 ° de latitud nord i 69.4 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 24.25 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 30 de setembre de 2011 fa referència a Urbinia, verge vestal romana. |
Geografia | Aquesta és una llista de les aglomeracions urbanes més grans d'Amèrica del Nord. Inclou les 50 aglomeracions urbanes més poblades. |
Matemàtiques | La matemàtica xinesa és la matemàtica desenvolupada al llarg de la història de la Xina. La matemàtica xinesa va ser independent de la matemàtica desenvolupada per grecs, asiàtics, egipcis i babilonis. Només a partir de la expansió de l'Islam els contactes entre Occident i la Xina es van fer prou intensos perquè s'establís una influència de la matemàtica desenvolupada a la Xina sobre la matemàtica coneguda a Occident. Per aquesta raó s'ha d'admetre que fins ben entrat el segle XVII, existia una cultura matemàtica pròpiament xinesa, el coneixement es basa en antics inscripcions, manuscrits i fins i tot llibres.Les primeres matemàtiques a la Xina daten de la Dinastia Shang ( [[Segle xvii aC|1600]] - 1046 a. C.) i consisteixen en nombres marcats en una closca de tortuga. Aquests nombres van ser representats mitjançant una notació decimal. Per exemple, el nombre 123 s'escrivia, de dalt a baix, com el símbol per a l'1 seguit de l'símbol per 100, després el símbol pel 2 seguit del símbol per a 10 i, finalment, el símbol per al 3. Aquest era el sistema de numeració més avançat en el seu temps i permetia fer càlculs per utilitzar amb el suanpan o l'àbac xinès. La data d'invenció del suanpan no es coneix amb certesa, però la menció escrita més antiga data del 190 d. C., en Notes suplementàries sobre l'Art de les Xifres, de Xu Yue.Des del segle III a. C. els xinesos van donar una original demostració del teorema de Pitàgores, van calcular el nombre π per aproximació i van resoldre sobre el tauler de dames les equacions de primer grau. No obstant això, l'ús del zero no va aparèixer fins al segle VII de la nostra era. Durant els segles XII i XIII el àlgebra xinesa va aconseguir un brillant esplendor. Fins i tot després que les matemàtiques europees comencessin a florir durant el Renaixement, les matemàtiques xineses i europees van mantenir tradicions separades, amb un significatiu declivi de les xineses, fins que missioners jesuïtes com Matteo Ricci van intercanviar les idees matemàtiques entre les dues cultures entre els segles xvi i xviii. |
Administració | In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex. seminaris, catedrals, oficials de la cúria). Aquest tipus d'unions poden ser temporals a causa de qüestions circumstancials, mentre que en altres casos poden donar-se com a pas intermedi cap a una unió de les estructures de les diòcesis sense que cap quedi dissolta en l'altra segon el principi aeque principaliter. Equivalentment, el bisbe d'Osma Juan de Soria († 1246) emprà la fórmula «In persona regis» a la seva crònica Chronica latina regum Castellae quan els regnes de Lleó i Castella tornaren a unire-se en la persona de Ferran III de Castella després d'haver-se separat en temps d'Alfons VII de Lleó i Castella l'Emperador: «Unita sunt ergo duo regna in persona regis nostri, que in morte Imperatoris fuerant separata». |
Ètica | Un assalt o agressió és l'acte d'infligir un dany físic o contacte físic no desitjat a una persona o, en algunes definicions legals específiques, una amenaça o intent de cometre una acció d'aquest tipus. És alhora un delicte i un dany i, per tant, pot donar lloc a un procés penal, responsabilitat civil o ambdues coses. El delicte de lesions en Dret penal, és un delicte que consisteix a causar una o diverses lesions a una persona de manera que es menyscabi la seva integritat corporal, la seva salut física o fins i tot la seva salut mental. És un dels delictes més habituals, ja que protegeix un dels béns jurídics més reconeguts, com és la integritat corporal de les persones. És un delicte la pena del qual està relacionada directament amb el mal causat a la víctima. A major gravetat del mal la pena és major. Si la gravetat de la lesió produeix la mort a la víctima llavors el delicte deixa de ser de lesions, i es converteix en homicidi. El delicte de lesions pot causar-se tant per dol com per culpa (normalment per culpa greu), si bé la pena que s'imposa a cadascun d'aquests dos casos és diferent. Tradicionalment, els sistemes legals de dret consuetudinari tenien definicions separades per a assalt i agressió. Quan s'observa aquesta distinció, agressió es refereix al contacte corporal real, mentre que assalt es refereix a una amenaça creïble o intent de causar agressió. Algunes jurisdiccions van combinar els dos delictes en assalt i agressió, que després es va denominar "assalt". El resultat és que en moltes d'aquestes jurisdiccions, assalt ha adquirit una definició que està més en línia amb la definició tradicional d'agressió. Els sistemes legals del dret civil i la llei escocesa mai han distingit l'assalt de l'agressió. Els sistemes legals generalment reconeixen que les agressions poden variar molt en quan a la seva severitat. Als Estats Units, un assalt es pot acusar com un delicte menor o un delicte major. A Anglaterra, Gal·les i Austràlia, es pot acusar com a agressió comuna, agressió que ocasiona mal corporal real (ABH) o mal corporal greu (GBH). el Canadà també té un sistema de tres nivells: assalt, assalt que causa mal corporal i assalt agreujat. En general, existeixen càrrecs separats per agressió sexual, renyina i agressió a un oficial de policia. L'assalt pot superposar-se amb un intent de delicte; per exemple, un assalt pot ser acusat com a intent d'assassinat si es va fer amb la intenció de matar. |
Pseudociència | La Llei de Murphy és una forma còmica i majoritàriament fictícia d'explicar els infortunis en tot tipus d'àmbits que, a grans trets, es basa en l'adagi següent: Aquesta frase, que denota una actitud "pessimista", resignada i burleta alhora davant esdeveniments futurs, seria aplicable a tota mena de situacions, des de les més banals de la vida quotidiana fins a d'altres més transcendents. |
Sociologia | Es coneix com a vagabund o rodamón una persona ociosa o gandula que camina errant d'una part a una altra, sense tenir ofici ni domicili determinat. És una imatge típica de la novela picaresca que ha donat molts vagabunds murris que no tenen res a veure amb els sense sostre que viuen avui a les grans ciutats. Els vagabunds es caracteritzen, i és el tret que més els diferencia dels sense sostre, pel fet que contínuament estan viatjant, i que per aquest motiu no tenen una llar fixa. A l'Índia els vagabunds són venerats i respectats per la població, com renunciants de la vida mundana dels sadhu deambulen per les ciutats o els boscos a la recerca de l'alliberament. L'abat Pierre (1912 - 2007) va ser un religiós francès que va fundar l'Orde d'Emaús, dedicada als que no tenen llar. |
Filosofia | Violacions de guerra fa referència a les violacions comeses pels soldats, altres combatents o civils durant els conflictes armats o les guerres, o durant una ocupació militar, que es distingeixen de les agressions sexuals i violacions comeses entre les pròpies tropes durant el servei militar. També cobreix les situacions en les quals les dones es veuen obligades a exercir la prostitució o esclavitud sexual per una potencia ocupant, com en el cas de les dones de consol japoneses durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra i els conflictes armats, la violació s'utilitza sovint com a mitjà d'una guerra psicològica amb la finalitat d'humiliar l'enemic i minar la seva moral. Les violacions de guerra són, sovint, sistemàtiques i exhaustives, i els líders militars en realitat poden fins i tot incentivar als seus soldats cap a la violació de civils. Les violacions de guerra poden ocórrer en una varietat de situacions, incloses l'esclavitud sexual institucionalitzada, les violacions de guerra associades a batalles específiques o massacres i els actes individuals o aïllats de violència sexual. Les violacions de guerra també poden incloure la violació en grup i la violació amb objectes. Partint d'una pràctica generalitzada i sistemàtica, la violació i l'esclavitud sexual, són ara reconeguts per la Convenció de Ginebra com crims de lesa humanitat I crims de guerra. La violació també està ara reconeguda com un element del delicte de genocidi, comès amb la intenció de destruir, en tot o en part, a un grup específic. No obstant això, la violació segueix sent generalitzada a les zones de conflicte. |
Periodisme | Ekkehard d'Aura, en llatí: Ekkehardus Uraugiensis, (? – mort el 1126) fou un monjo benedictí i cronista, que participà en la croada del 1101. |
Robòtica | Blaise Bontems (1814 - 1881) va ser inicialment un fabricant de rellotges que al llarg de la seva vida es va especialitzar en la manufactura d'ocells autòmats. Bontems va millorar els principis dels ocells cantaires desenvolupats per Pierre Jaquet-Droz al segle xviii. Gràcies a la perfecció en la reproducció del cant, la fàbrica que havia fundat l'any 1849 esdevindria la més gran i famosa del món fins a mitjans del segle xx. La dinastia continuà amb el seu fill Charles Jules i el seu net Lucien fins que finalment Bontems Ch & Co va ser adquirida per l'empresa suïssa Reuge el 1960. |
Ciència-ficció | El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica. En aquesta línia hiperbòlica, el gènere conjectura sobre els temps venidors, encara que també suggereix la presència activa de vida extraterrestre i fins i tot idea possibilitats científiques inexplorades en el temps contemporani. |
Arquitectura | La golfa (usualment usat en plural, les golfes) és el nivell més alt de l'habitatge, un sostre fals situat directament sota la teulada, d'una casa de pagès. Aqueix espai és destinat a guardar-hi herba i serveix també per a dormir-hi els mossos, car és fresc a l'estiu i molt calent a l'hivern. Disposa d'obertures per a airejar, sovint aquestes obertures prenen forma d'arquacions. S'hi solia accedir de fora estant amb una escala de fusta accessòria, de manera que, llevant-la, aquesta peça romangués isolada i inaccessible. Són de significat afí encara entresolat (sostret o terrabastall: cambra dividida parcialment o totalment per un sostre) o sostremort (part d'un edifici entre el sostre del nivell superior i la teulada o coberta, o antosta quan és per a mals endreços) i mansarda (apartament sota un sostre inclinat). A pagès s'utilitzen sovint com a magatzem (especialment herba de farratge), per a eixugar roba i diversos aliments (patates, hortalisses, blat de moro). Les golfes poden contenir alguna cambra. |
Enginyeria | Microsoft Project és un programa de la suite Microsoft Office utilitzat per a la gestió de projectes. Microsoft Project (o MSP) és un programari d'administració de projectes dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per Microsoft per assistir administradors de projectes en el desenvolupament de plans, assignació de recursos a tasques, donar seguiment al progrés, administrar pressupost i analitzar càrregues de treball. El programari Microsoft Office Project en totes les seves versions (la versió 2010 és la més recent) és útil per a la gestió de projectes, aplicant procediments descrits en el PMBOK (Management Body of Knowledge) del PMI (Project Management Institute). |
Administració | El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme ; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2016 tenia 139.407 batejats d'un total de 3.976.435 habitants. Actualment està regida pel bisbe Markus Bernt Eidsvig, C.R.S.A. |
Història | Avis és el nom amb el qual els fills designen el pare i la mare de llurs pares, essent respectivament anomenats avi i àvia. El nom infantil és iaio i iaia (o jai(o) i jaia) però s'empra en família aquest terme, i al País Valencià iaios és el terme d'ús general. Els avis són part important de la família extensa o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un paper fort enla cura i la criança dels els nens. Això ha tendit a desaparèixer en el desenvolupament de la família nuclear. Als nostres dies, el paper dels avis, quan la major part de tots dos pares treballen, és tot sovint de prendre cura dels seus nets. Ajuden a mantenir la història familiar oral, acostumen a ser els qui conten als nets tradicions i jocs antics i també donen un cop de mà com a reforç escolar. La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de l'àvia es vincula amb «la funció de la transmissió del coneixement generacional, del passat, els orígens», alhora que, com que tenen una relació amb els nets menys tibada per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els seus pares, els avis estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostenir els seus nets de vegades que els seus pares no poden fer-ho...», d'aquesta manera fan un paper essencial al procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de la identitat. En els casos en els quals els pares no poden fer-se càrrec adequadament dels seus fills, els avis poden tenir el paper de mantenidors o tutors, per això d'ençà del 1998 l'ONG «Missatgers de la Pau» celebra cada 26 de juliol el Dia de l'avi. Hi ha «Monuments als avis», com el que s'ha col·locat al jardí de l'antic Convent de les Monges de Riba-roja de Túria (València). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella d'avis que dona a beure al seu net amb un càntir. Té unes dimensions similars a la figura humana per tal ser realista i colpidor. És d'acer patinable, un material recobert d'una capa d'òxid superficial que el protegeix i el fa especialment adequat per a ser a l'exterior. |
Biblioteconomia | La Bibliometria es podria definir d'entrada com l'estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius. Però va més enllà del que es podria considerar com una estadística bibliogràfica. Amb més precisió, la Bibliometria es defineix com l'anàlisi estadística i sociomètrica de la bibliografia científica mitjançant l'ús de models matemàtics, basant-se en l'estudi de la mida, creixement i distribució de la bibliografia científica i en l'estudi de l'estructura i dinàmica social que la produeixen i la utilitzen. El seu camp d'actuació sol ser el de la Informació i Documentació. La Bibliometria se centra essencialment en el càlcul i anàlisi d'allò que és quantificable en la producció i consum de la informació científica. Amb aquesta finalitat es sustenta en les anomenades lleis bibliomètriques, que intenten reflectir el comportament estadístic regular que s'observa en la producció científica. I mitjançant mètodes com l'ànalisi d'ús i sobretot l'anàlisi de citacions, genera els anomenats indicadors bibliomètrics per mesurar el fenomen social de l'activitat científica. Aquests indicadors resulten ser determinants per mesurar la repercussió d'un article o d'una revista científica i alhora per avaluar l'activitat investigadora d'un autor, d'una unitat, d'una institució o d'un país. |
Arqueologia | El mínim de Spörer és un període de baixa activitat solar què va durar des del 1420 al 1570 (alguns diuen que del 1450 al 1550). Va ocórrer abans del descobriment de les taques solars i es va descobrir pel canvi en la proporció de carboni-13 en els anells dels arbres que guarda una forta correlació amb l'activitat solar. Rep el seu nom de l'astrònom alemany Gustav Spörer. Com el mínim de Maunder, el mínim de Spörer va coincidir a la Terra amb un clima més fred que la mitjana. El mecanisme pel qual l'activitat solar produïx el canvi climàtic no es coneix encara. Per als detalls en l'activitat solar veure: variació solar. |
Sociologia | La mà cornuda és un gest de mans amb un significat vulgar en la majoria dels països mediterranis, i una varietat de significats i usos en altres països. |
Llengües | Judeoamazic és el nom donat a les varietats de la llengua amaziga parlades tradicionalment per les comunitats jueves de certes parts del centre i del sud del Marroc. Són unes varietats enteses per la majoria dels habitants de la zona que parlen tamazight (Galant-Pernet i cols. 1970:14) i es distingeixen per l'ús de manlleus de l'hebreu i per la pronuncicació de š com s (com a molts de dialectes judeoaràbics del Marroc). |
Història | Un enregistrament o gravació és un procediment que permet la fixació i l'emmagatzematge d'una informació qualsevol en un suport material adequat, per a la seva conservació i la seva reproducció en un moment determinat. En informàtica, l'enregistrament es refereix a l'element d'un fitxer que d'acord amb una convenció es correspon amb una part concreta de la informació. Així, en aquest cas es refereix al resultat del procés, també denominat "enregistrament".Segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l'aparell reproductor poden existir diversos tipus d'enregistraments. Si ens fixem en el tipus d'informació a enregistrar, aleshores, si es tracta de so, es pot emprar el disc fonogràfic, el disc compacte, el fil magnètic o la cinta magnètica. Si es tracta d'enregistrar una imatge, llavors se sol utilitzar la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió. Pel que fa a la informàtica, l'enregistrament de dades i senyals es fa mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics i discs òptics. I segons el procediment emprat, l'enregistrament pot ser mecànic, a base d'un solc espiral o per perforacions fetes seguint un cert codi, magnètic (això passa amb el magnetòfon o el videògraf) i òptic. Una altra manera de classificar els enregistraments seria tenint en compte les distintes necessitats d'utilització de la informació enregistrada i la diversitat dels aparells emprats per a la seva reproducció, segons quines siguin les possibilitats d'accés a la informació enregistrada. Aleshores es podria considerar l'enregistrament d'accés manual o bé automàtic. També es pot distingir entre enregistrament analògic o digital. |
Geografia | Miercurea Nirajului (en hongarès: Nyárádszereda [ˈƝaːraːt.sɛrɛdɒ]) és una ciutat del comtat de Mureș (Romania). Es troba a la terra de Székely, una regió etno-cultural a l'est de Transsilvània. Els pobles següents són administrats per la ciutat: Beu / Székelybő Dumitreștii / Demeterfalva Laureni / Kisszentlőrinc Moșuni / Székelymoson Șardu Nirajului / Székelysárd Tâmpa / Székelytompa Veța / VeceLa ciutat és el lloc del jaciment de gas de Miercurea Nirajului. |
Antropologia | Els khemshili (també khemshin) és un grup armeni convertit a l'islam al segle XVIII, quan vivia a Turquia. Vivien fins al segle XX a les ribes dels rius Firtim i Karadere i avui dia es pot dir que han estat assimilats pels turcs. El 1926 n'hi havia 629 que vivien a la República Socialista Soviètica d'Armènia però foren deportats a l'Àsia Central el 1944 amb els karapkapakh d'Armènia i els meskhetis; els kemshili i karakapakhs foren llavors classificats com a meskhetis. Una vegada rehabilitats el 1967 van ser considerats àzeris però no van poder tornar i viuen a l'Uzbekistan. Actualment són uns 1400. |
Física | En física i astronomia, H-alfa, també escrita Hα, és una línia espectral vermella creada per l'hidrogen amb una longitud d'ona de 6562,8 Å. Segons el Model atòmic de Bohr, els electrons existeixen en nivell d'energia quàntica al voltant del nucli de l'àtom. Aquests nivells d'energia es descriuen pel nombre quàntic principal n = 1, 2, 3, ... . Els electrons podrien tan sols existir en aquests estats, i només podrien transitat entre aquests estats. El conjunt de transicions des de n ≥ 3 a n = 2 s'anomena Sèries de Balmer i els seus membres s'anomenen seqüencialment utilitzant lletres de l'alfabet grec. n = 3 a n = 2 s'anomena Balmer-alfa o H-alfa, n = 4 a n = 2 s'anomena H-beta, n = 5 a n = 2 s'anomena H-gamma, etc.Per a les sèries de Lyman la nomenclatura és la següent: n = 2 a n = 1 s'anomena Lyman-alfa, n = 3 a n = 1 s'anomena Lyman-beta, etc.H-alfa té una longitud d'ona de 6562,81 Å, és visible en la part vermella de l'espectre electromagnètic, i és la manera més fàcil per als astrònoms d'estudiar el contingut d'hidrogen ionitzat contingut en un núvol de gas. Com que pràcticament li cal tant energia per a excitar l'àtom d'hidrogen des de n = 1 a n = 3 com la necessària per a ionitzar l'àtom d'hidrogen, la probabilitat que un àtom s'exciti a n = 3 sense ser extret de l'àtom és molt petita. En canvi, després de ser ionitzat, l'electró i el protó es recombinen per formar un nou àtom d'hidrogen. Al nou àtom, l'electró pot començar en qualsevol nivell d'energia, i per tant precipitar-se a l'estat inferior (n = 1), emetent otons a cada transició. Aproximadament la meitat del temps, aquest precipitació inclourà la transició n = 3 a n = 2 i l'àtom emetrà llum H-alfa. Per tant, la línia H-alfa succeeix quan l'hidrogen s'ionitza. Les línies H-alfa se saturen (autoabsorció) relativament fàcilment perquè l'hidrogen és el component primari de les nebuloses, per això mentre pot indicar la forma i l'extensió de la nebulosa, no es pot usat per a determinar la massa del núvol. En canvi, les molècules com el diòxid de carboni, monòxid de carboni, formaldehid, amoníac o acetonitril s'usen normalment per a determinar la massa d'un núvol. |
Astronomia | Vettenia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 6.92 ° de latitud nord i 231.43 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 18.89 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 fa referència a Veneneia, una verge vestal romana. |
Sociologia | Una noia de calendari (pin-up, en el terme original anglès) és una persona cèlebre la imatge de la qual apareix reproduïda massivament en diversos formats que la fan arribar a tots els públics. L'expressió anglesa pin-up significa el que es penja a la pared, com ara un pòster. Les noies de calendari poden ser actrius porno, models de moda o actrius, entre altres. |
Química | L'altrosa és un monosacàrid que no es troba a la natura. És soluble en l'aigua i pràcticament insoluble en metanol. Tanmateix la L-altrosa s'ha aïllat en el bacteri Butyrivibrio fibrisolvens. L'altrosa és un epímer C-3 de la manosa. |
Filosofia | S'anomena xactisme (en sànscrit शाक्तं Śāktaṃ, "doctrina de la deessa") a un conjunt de cultes hindús que conceben la divinitat suprema com a femenina, sota diverses formes, amb la denominació comuna de Xacti. Aquesta visió també penetrà al segle x el budisme mahayana. Els texts religiosos referents a aquests cultes són anomenats Śaktagama o Tantra.El xactisme està estretament relacionat amb el tantrisme. El ritual xacta està impregnat d’un sagrat eròtic: la unió exemplar de Xiva i el seu Xacti es reprodueix en la unió sexual realitzada d’acord amb regles de culte precises, considerant-se així com una veneració de Xacti. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.