label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Televisió | Burton Leon Reynolds, Jr. (Lansing, Michigan, Estats Units, 11 de febrer de 1936 - 6 de setembre de 2018), mundialment conegut el nom de Burt Reynolds, fou un actor, director i productor de cinema estatunidenc. Era conegut per papers com Lewis Medlock a Deliverance, Paul Crewe a The Longest Yard, Bo «Bandit» Darville a Smokey and the Bandit, J.J. McClure a The Cannonball Run i Jack Horner a Boogie Nights: Va ser el número u de taquilla entre 1978 i 1982. |
Informàtica | El format Gerber és un tipus de codificació d'imatges 2D en format ASCII i de tipus obert (sense drets d'autor). El format Gerber és un estàndard molt emprat al sector electrònic per a definir els circuits impresos o PCB (capes de coure, capes de soldadura, capes d'informació textual...) Tipus de format Gerber: Gerber X2 Gerber estès o RS-274X Gerber estàndard o RS-274-D (ja està obsoleta)Propietats: Codificació amb caràcters ASCII Descriu una estructura de 2 dimensions que és un circuit imprès o PCBProgramari de codi obert per a visualitzar arxius en format gerber : gerbv [1] |
Llengües | Interglossa (ISO 639-3: igs) és una llengua auxiliar internacional dissenyada pel científic Lancelot Hogben durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta llengua utilitzava el lèxic internacional de les ciències i les tecnologies, principalment termes d'origen grec i llatí, amb la gramàtica simple pròpia d'una llengua aïllant. Interglossa fou publicada l'any 1943 com un esborrany (el títol és: a draft of an auxiliary). Hogben va aplicar principis semàntics per a seleccionar un vocabulari reduït de 880 paraules que en principi bastarien per a la conversa bàsica entre pobles de diferent nacionalitat. Si bé aquest número era ampliable. |
Cultura popular | La vetlleria pronunciat [vetleria], com explica el diccionari Alcover-Moll, és el lloc on es reunien les treballadores de la llatra de la palma a Capdepera. Es diu així perquè es feia a la vetllada. Durant aquestes interessants reunions, era tradicional contar històries i cantar cançons si els participants eren cantadors o sonadors. De vegades també el que feien era desfressar-se, encara que no fos el temps de carnestoltes. Als anys 60 aquest costum tradicional es va perdre a poc a poc, potser per l'arribada del turisme, que proporcionà una nova forma de guanyar doblers i de viure. |
Psicologia | La teoria de l'atribució és una teoria de la psicologia social estudiada sobretot pel psicòleg Fritz Heider en la seua obra de 1958 La psicologia de les relacions interpersonals. Heider la definí com un mètode per a avaluar com la gent percep el seu capteniment i el dels altres. |
Biotecnologia | Clarice Leone Norwood Farrell (Monkland, Ontario, 13 d’abril de 1904 – Toronto, 24 de setembre de 1986) va ser una microbiòloga i bioquímica canadenca que, amb la seva recerca, va contribuir a la producció en massa de la vacuna de la poliomielitis que estava desenvolupant Jonas Salk, de manera que se’n va poder fer el primer gran assaig clínic de la seva eficàcia i seguretat. |
Sociologia | Ciència en acció (publicat l'any 1987) és considerat un clàssic dins la Sociologia del Coneixement Científic. El seu autor és l'antropòleg, filòsof i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa. Latour segueix els principis d'imparcialitat i simetria -característics del Programa Fort i de la Sociologia del Coneixement respectivament- en l'anàlisi de la tecnociència. Fent ús d'una sèrie de principis i regles estableix una separació significativa de la ciència en dos moments: ciència acabada i ciència en procés de controvèrsies (quan no s'han tancat les caixes negres). Aquesta segona versió de la ciència és la que considera interessant per l'estudi del procés col·lectiu de producció de la tecnociència. Estructurat en tres parts de dos capítols cada una i un darrer «Post scriptum», la primera part tracta sobre la retòrica de la ciència, quan els actors que participen en la ciència es convencen i persuadeixen dels resultats. En el capítol «Literatura» analitza la literatura científica com a exemple de retòrica sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors, afirmant que com més complex és un article, és més social, perquè precisa més associacions que el facin creïble. En «Laboratorios» incorpora diverses conceptualitzacions importants en la teoria de l'actor-xarxa: inscripcions, portaveus, proves de resistència, creació de contralaboratoris. En els laboratoris es construeixen les caixes negres de la ciència. També s'afirma que el destí de fets i artefactes científics depèn de l'ús posterior, dels usuaris, del que es dedueix que les característiques d'un artefacte són la conseqüència de l'acció col·lectiva. En la tercera regla del mètode Latour afirma que la clausura d'una contro vèrsia és la causa de la representació de la naturalesa, i no la seva conseqüència, aleshores no es pot recórrer a la naturalesa per explicar la clausura de les controvèrsies. En la segona part «Máquinas» vol mostrar que la fabricació de la tecnociència implica recursos humans i no-humans, sense establir privilegis entre actors, una afirmació polèmica però que ja té antecedents en Durkheim. Latour introdueix el concepte de traducció (tàctiques per sumar esforços, guanyar col·laboradors, en un procés que sempre significa una alteració dels pressupostos inicials), i quins processos intervenen fins a la clausura de la caixa negra. Així oposa al model de difusió existent el model de traducció a través del principi de simetria, que incorpora la col·lectivitat en el procés de clausura de la ciència. Però afirmar que la tecnociència és el resultat de l'esforç col·lectiu és dir que aquesta té una condició invariablement política. En el següent capítol «Los que están dentro salen al exterior» es vol mostrar l'estreta relació entre científics i societat a través de les diverses associacions que intervenen en l'estabilització dels fets de la ciència, i com aquests esdevenen representacions sobre la Societat (la quarta regla del mètode coincideix amb la tercera, només s'ha de substituir la paraula naturalesa per societat). La tercera part «Tribunales de la razón» i «Centros de cálculo» és una crítica a la racionalitat. Segons Latour la tecnociència presenta les propietats d'una xarxa d'associacions que acumula fets en funció d'una divisió artificial entre racionalitat/irracionalitat contribuint a la ‘mobilització del món'. La xarxa, amb la creació de centres de càlcul que integren eines, inscripcions, fórmules, taxonomies i teories, contribueix a la consolidació d'un poderós mecanisme relacional d'assimilació i expansió que condemna la resta del món a la marginalitat, atresorant la prerrogativa sobre la veritat i el coneixement significatiu. En el darrer capítol «Post scriptum» Latour proposa un gir contracopèrnica (més enllà del gir social) que permeti orientar els estudis socials de la ciència amb el retrobament d'una metafísica experimental que inclogui els quasiobjectes, mitjançant la fusió de la realitat natural i social de l'individu en un període a-modern. Es tractaria de l'acceptació d'una ontologia variable entre actors no privilegiats per superar el dualisme kantià. |
Química | Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1884 a la seva tesi doctoral i després en un article el 1887 que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament. La teoria de la dissociació electrolítica es basa en els següents punts: Els electròlits, en dissolució o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament, de manera que la càrrega total sobre els ions positius és igual a la càrrega total sobre els ions negatius; la dissolució en el seu conjunt és neutra. Els ions són els àtoms o grups d'àtoms que formen els radicals dels electròlits, els quals resten immodificats en les substàncies químicament anàlogues (grup SO₄ en els sulfats, grup NO₃ en els nitrats, etc.) La càrrega de l'ió és igual a la seva valència i és negativa (anions) pels no metalls i radicals no metàl·lics i és positiva (cations) pels metalls. Els ions actuen independentment uns dels altres i de les molècules no dissociades i constitueixen partícules distintes amb propietats físiques i químiques característiques. La dissociació d'un electròlit és un procés reversible, ja que els ions originats poden unir-se per formar de nou les molècules del corresponent compost. L'equilibri entre les molècules no dissociades i els ions es desplaça en diluir la dissolució en el sentit d'augmentar la proporció dels ions, ja que aquests estaran més separats i serà més difícil que puguin unir-se per formar novament les molècules; únicament a dilució infinita estaria l'electròlit totalment dissociat.La teoria d'Arrhenius suposa que els ions es comporten independentment com si fossin partícules neutres i, per això, a partir de qualsevol propietat col·ligativa, que és funció del nombre total de partícules, es podria calcular el grau de dissociació de l'electròlit dissolt. De la mateixa manera, si els ions tenen una velocitat característica independent de la concentració, la conductivitat molar dependrà només del nombre d'ions i a partir d'ella podrà calcular-se també el corresponent grau de dissociació. La realitat és una altra, els ions exerceixen intenses forces electroestàtiques no només estre ells sinó també amb les molècules del dissolvent, i això fa que no es compleixen les condicions suposades a la teoria d'Arrhenius. En dissoldre un electròlit en qualsevol dissolvent, les seves molècules xoquen contra el compost i arrabassen ions del reticle cristal·lí, els quals queden enllaçats d'una manera més o menys intensa a les molècules del dissolvent, de caràcter polar o polaritzades, pel camp elèctric exercit per l'ió. Els ions, així solvatats (envoltats per molècules del dissolvent), s'atreuen amb una força menor que en el cristall que depèn de la constant dielèctrica del dissolvent. Les forces interiòniques tendeixen a ordenar els ions en la dissolució de manera anàloga a com hi estan en el cristall però l'agitació tèrmica pertorba extensament aquesta ordenació i dona lloc a una distribució còtica. La dèbil ordenació que resulta determina que cada ió es troba envoltat d'una atmosfera iònica de signe oposat, això és, en un element de volum a una certa distància d'un ió central, per exemple, positiu, existeix per terme mitjà més càrrega negativa que positiva i aquesta densitat de càrrega i el potencial corresponent van disminuint en allunyar-se aquell element de volum de l'ió central. Per donar solució a aquests problemes de la teoria d'Arrhenius els químics Peter Debye i Erich Hückel proposaren una nova teoria. |
Sociologia | Gringo és un terme usat regionalment en alguns països hispanoamericans i al Brasil per fer referència a aquells parlants de llengües europees considerades inintel·ligibles per al parlant hispà. El terme s'ha referit segons l'època i regions a ciutadans de diferents països occidentals no pertanyents a l'àrea cultural ibèrica. |
Geologia | En tectònica de plaques, un límit convergent o destructiu és la línia de xoc entre dues plaques tectòniques. Quan en el límit convergent una de les plaques de la litosfera s'enfonsa per sota de l'altra consumint-se en el mantell, es parla de subducció. Aquest tipus de límits comporta la formació de serralades i està associat a zones d'activitat volcànica i sísmica originades per la fricció de les dues plaques. El punt d'intersecció de les dues plaques s'anomena zona de subducció i és allí on s'acumulen els sediments en una estructura anomenada prisma d'acreció. |
Ecologia | En ecologia, la xilofàgia és un règim alimentari propi d'animals herbívors que consisteix a nodrir-se, principalment o sovint exclusivament, de fusta. Aquesta paraula deriva del grec ξυλοφάγος (xulofagos) "que menja fusta", de ξύλον (xulon) "fusta" i φαγεῖν (fagein) "menjar". Els animals que mengen només fusta morta s'anomenen saproxilòfags. |
Enginyeria | El grafòmetre és un instrument que s'emprava per al mesurament d'angles en operacions topogràfiques. Està format per un semicercle o limbe de coure dividit exactament en 180 parts iguals o «graus», i dos regles graduats de coure, l'un mòbil i l'altre fix. El regle fix forma el diàmetre del semicercle, el regle mòbil o alidada gira respecte al punt mitjà del regle fix que ha de ser a la vegada el centre del semicercle i que serveix per indicar els graus d'obertura de l'angle que es vol mesurar. A cadascun dels extrems dels regles hi ha una pínnula, un petit forat a través de les quals es mira cap a l'objecte emprat per mesurar l'angle (és a dir per fer la marcació): De vegades en lloc de les pínnules porta una ullera per veure amb més detall els objectes a grans distàncies. La base del grafòmetre és d'una sola peça amb tres peus. |
Informàtica | El Premi Donald Ervin Knuth és un premi que s'atorga a tots aquells que realitzen contribucions destacades sobre els fonaments de ciències de la computació. El seu nom es deu al matemàtic Donald Knuth. El Premi Knuth s'atorga cada un any i mig des 1996, i inclou, a més del distintiu, una aportació de 5 mil dòlars. El premi és donat per l'ACM SIGACT ( Association for Computing Machinery s Special Interest Group on Algorithms and Computing Theory) i l'Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE). Les condecoracions es realitzen alternativament al Simpòsium en Teoria de Computació de l'ACM i la Conferència en Fonaments de Ciències de Computació de la IEEE, dues de les conferències més prestigioses en l'àrea de teoria de la computació. Així com el Premi Gödel reconeix als autors d'articles destacats, el Premi Knuth es dona als investigadors per la seva important aportació general a l'àrea. |
Geologia | Una varva és una capa anual de sediment o roca sedimentària. La paraula varva deriva del mot suec varv que inclou significats de revolució, en capes i cercle. El terme va aparèixer per primera vegada el 1862. Primer es va utilitzar per descriure capes de sediments en llacs glaciars però a partir de 1910 es fa servir per a qualsevol capa anual d'origen sedimentari. Les varves serveixen per datar els terrenys i els canvis climàtics dins l'estratigrafia. Les varves de l'estany de Montcortès han estat estudiades per determinar canvis climàtics i de la vegetació durant milers d'anys. |
Astronomia | L'airglow (luminescència del cel nocturn) és una emissió de llum molt feble de l'atmosfera terrestre que fa que el cel nocturn no sigui mai completament fosc. Anders Ångström el va descriure per primera vegada el 1868. L'airglow és el resultat de diferents processos que tenen lloc a l'alta atmosfera, com la recombinació d'ions ionitzats pel Sol durant el dia, la luminescència que provoquen els raigs còsmics en xocar amb les capes altes de l'atmosfera, i la quimioluminescència produïda quan l'oxigen i hidrogen principalment reaccionen amb ions hidroxils a uns centenars de quilòmetres d'alçada. Durant el dia aquesta luminescència no és perceptible a causa de la llum provinent del Sol. L'efecte de l'airglow limita la sensibilitat dels telescopis de longitud d'ona visible situats a la Terra. Aquesta és una de les raons per les quals s'han construït telescopis a l'espai del tipus Hubble que poden observar objectes molt més tènues que els telescopis terrestres de longitud d'ona visible. La luminescència nocturna (airglow), generalment de color blavós, pot arribar a ser prou brillant perquè un observador la pugui percebre. Tot i que l'emissió aiglow és pràcticament uniforme en l'atmosfera, per a un observador terrestre, sembla més brillant a uns 10 graus per sobre de l'horitzó, a causa del fet que com més baix és l'angle de visió més gran és la profunditat de l'atmosfera a través de la qual mirem. Si l'angle és molt baix, això no obstant, l'extinció atmosfèrica redueix la lluentor aparent de l'airglow. Un dels mecanismes que produeix l'airglow és que un àtom d'hidrogen es combina amb un àtom d'oxigen per a formar una molècula d'òxid nítric (NO). En aquest procés s'emet un fotó que pot tenir qualsevol de les diferents longituds d'ona característica de les molècules d'òxid nítric. Hi ha àtoms lliures per aquest procés perquè les molècules de nitrogen (N₂) i oxigen (O₂) es dissocien quan l'energia solar arriba a les capes altes de l'atmosfera, i pot trobar qualsevol per formar NO. Altres molècules que poden crear airglow en l'atmosfera són OH, OI i Nal. La lluentor del cel s'expressa normalment en unitats de magnituds astronòmiques per arcsegon quadrat de cel. |
Telecomunicacions | Una videoinstal·lació o instal·lació videogràfica, en el món de l'art contemporani, és una instal·lació artística basada en la difusió d'un o diversos vídeos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure. S'utilitzen elements del videoart i de les instal·lacions. La videoinstal·lació és un gènere d'art que incorpora el temps i l'espai, que pot incloure elements d'àudio i vídeo, elements de l'escultura i d'altres elements estàtics o dinàmics situats en un espai tridimensional. El seu origen es remunta al naixement del videoart, durant la dècada de 1970. Avui en dia, les videoinstal·lacions són a tot arreu, visibles en una diversitat d'entorns, des de les galeries i museus a un camp expandit que inclou llocs específics de treball, paisatges urbans o industrials. Els formats més coneguts poden utilitzar monitor, projecció, o performance. Hi ha videoinstal·lacions on s'utilitza un circuit tancat de televisió, on càmeres enregistren en directe i les imatges són difoses al mateix temps o en diferit. En són exemples l'obra Time Delay Room de l'artista Dan Graham, o Live-Taped Video Corridor de Bruce Nauman. Al nostre país Antoni Muntadas és un dels pioners de la videoinstal·lació. Una obra seva del 1977 The Last Ten Minutes II (Els últims deu minuts II) difon simultàniament en tres monitors els darrers deu minuts d'imatges de la televisió de la programació d'un mateix dia, a Washington, Kassel (Alemanya) i Moscou. |
Dret | El ban municipal és un document públic que emana de l'administració local. Es troba a Espanya i a Mèxic.Els bans municipals espanyols solament han sigut bans emanats de l'alcalde des del segle xix fins que introduí la novetat la Llei 57/2003, de 16 de desembre, sobre mesures per a la modernització del Govern local, permetent que els regidors puguen dictar bans municipals.Els bans municipals mexicans contemporanis són de policia i bon govern i tenen naturalesa de reglament. |
Informàtica | El Little Man Computer (LMC) és un model educatiu d'ordinador, creat pel Dr. Stuart Madnick en 1965. L'LMC s'utilitza generalment per a l'ensenyament, ja que modela un ordinador senzill amb arquitectura de von Neumann, que té totes les característiques bàsiques d'un ordinador modern. Pot ser programat en codi màquina (però en sistema decimal en lloc de binari) o en codi assemblador. |
Ciències de la salut | Darrere d'aquest nom, s'amaga una part de la fisioteràpia que tracte als símptomes de les malalties respiratòries. Està dedicada principalment, en la prevenció, el tractament, i l'estabilització de les disfuncions o alteracions respiratòries, que el seu objectiu general és millorar la ventilació regional pulmonar, l'intercanvi de gasos, la funció dels músculs respiratoris, la dispnea, la tolerància a l'exercici i la qualitat de vida relacionada amb la salut.Davant d'una infecció respiratòria o una malaltia crònica com l'asma, generalment es troba en la dificultat de respirar i un augment en les secrecions. Les maniobres de fisioteràpia respiratòria (FR) aconseguiran reduir el treball respiratori que estava augmentant, mobilitzar les secrecions que es troben adherides en les parets bronquials i facilitar la seva eliminació, reduint les possibilitats que apareguin en zones de la infecció en l'arbre bronquial (tràquea, bronquis i bronquíols). Per tant, la fisioteràpia respiratòria està constituïda per una sèrie de tècniques i procediments especialitzats de valoració diagnòstica funcional del sistema respiratori i per tècniques d'intervenció terapèutica de desobstrucció de les vies aèries, de reducció respiratòria i de readaptació a l'esforç. |
Astronomia | L'angle de posició (abreviat AP) és mesura astrofísica lligada a l'observació de les estrelles binàries òptiques; es defineix com la distància angular (en graus) de l'estrella secundària de la primària, respecte al pol nord celeste, assumint com a direcció positiva la de l'est. Per extensió, el terme també indica, el camp astronòmic, l'orientació del pla equatorial d'un objecte estès, com una galàxia o una nebulosa. En astronomia representa l'angle mesurat sobre el cantó del disc d'un cos celeste partint del punt nord i seguint en direcció est fins a arribar al punt establert. En topografia els angles de posició es divideixen en dues categories: horitzontals i verticals. Si s'agafa un pla horitzontal i es consideren dues semirectes que són la projecció de dues direccions i una d'elles és fixa, l'angle considerat és aquell que aquesta semirecta ha de recórrer en el sentit horari per sobreposar-se a l'altra; i si la posició fixa coincideix amb un meridià l'angle s'anomenarà azimut. Si es considera un pla vertical, els angles es formen en dues direccions, si una direcció es posa sobre el zenit els angles s'anomenen zenitals, si per contra la direcció és horitzonal, prenen el nom d'inclinació o altura; si la inclinació resulta sobre l'horitzontal, s'anomena angle d'elevació, i si és a sota depressió. |
Arquitectura | Qasr Hammam As-Sarah, Assarah o as-Sarakh —en àrab قصر حمام الصرح, Qaṣr Ḥammām aṣ-Sarḥ, literalment «Castell dels Banys de la Torre», o قصر الحلابات الشرقي, Qaṣr al-Ḥallābāt ax-Xarqī— és un hammam o bany àrab situat a Jordània, a uns dos quilòmetres a l'est del Qasr al-Hallabat. És una de les construccions que formen part dels anomenats castells del desert. El disseny dels banys mostra similituds amb el disseny de Qussayr Amra, un altre dels castells del desert. En l'actualitat, s'estan restaurant molts dels mosaics i escultures que l'adornaven. El disseny consisteix en un apodyterium (vestidor), un tepidari (habitació tèbia) i un caldari (habitació calenta). Fou donat a conèixer el 1905 i 1909 per H. C. Butler. |
Informàtica | El seguiment de dits és una tècnica d'alta resolució utilitzada en el camp de la tecnologia i el processament de la Imatge digital per conèixer quin ha estat el posicionament consecutiu dels dits d'un usuari i poder representar així objectes en 3D, a la pantalla de treball. En conseqüència, la tècnica de seguiment de dits és utilitzada com a eina de la computadora, actuen d'aquesta forma com a perifèric extern de l'ordinador, de la mateixa manera que ho és el teclat i el ratolí. |
Història | Aquesta és una llista de tots els huracans atlàntics de categoria 5 enregistrats, la posició més alta de la classificació de l'escala d'intensitats dels cicló tropical anomenada escala d'huracans de Saffir-Simpson. Les tempestes de Categoria 5 són els huracans més catastròfics que es poden formar, i es generen només aproximadament una vegada cada tres anys de mitjana a l'Atlàntic. Només es va registrar durant les temporades de 1960, 1961, 2005 i 2007, més d'un huracà de Categoria 5 en una mateixa temporada; només en la temporada de 2005 es generaren més de dos huracans de categoria 5, i només la temporada de 2007 que recalà més d'un huracà amb intensitat de categoria 5. |
Filosofia | Giuseppe Di Giacomo és un escriptor i un filòsof italià, destaca sobretot en el camp de l'estètica i pels seus tractats sobre literatura. Autor d'un centenar de publicacions científiques que s'ocupen del vincle entre l'estètica i la literatura, així com la relació entre l'estètica i les arts figuratives, amb especial referència a la cultura modernocontemporània i a problemes actuals com la imatge, la representació, la relació art-vida, la memòria i la noció de testimoniança. |
Ciències de la salut | Un pacient en el llenguatge comú és una persona malalta a la qual atén un metge. En medicina i en general en les ciències de la salut, el pacient és algú que pateix dolor o malestar (moltes malalties causen molèsties diverses, i un gran nombre de pacients també pateixen dolor). En termes sociològics i administratius, pacient és el subjecte que rep els serveis d'un metge o un altre professional de la salut, i es sotmet a un examen, a un tractament o a una intervenció. |
Agricultura | Cayo Lara Moya (Argamasilla de Alba, 29 de gener de 1952) és un polític espanyol, membre del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i 4t coordinador general d'Esquerra Unida (IU) des de desembre de 2008, succeint Gaspar Llamazares. |
Telecomunicacions | Un generador de rellotge és un component electrònic que produeix impulsos amb una determinada freqüència. Es pot tractar de components mecànics, elèctrics, electrònics o de conjunts, que són necessaris per a processament de dades i per a sincronitzar. El generador de rellotge sol servir d'un controlador en una unitat funcional. El generador de rellotge produeix els impulsos en una unitat funcional electrònica com pot ser, per exemple, un sumador. La freqüència de rellotge s'especifica en hertzs. En el cas dels processadors el nombre de rellotge és el valor amb el que s'indica la velocitat de càlcul, com ara 2.000 Hz. El generador de rellotge és sovint un multivibrador corrent. El generador en ordinadors i en rellotges sol ser un oscil·lador de quars. En els automòbils el generador de rellotge per a les llums intermitents sol ser un relé amb un temporitzador. |
Administració | Un alt càrrec (en anglès, high-ranking government official) és la persona que ocupa una feina d'elevada responsabilitat. Són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de Catalunya els secretaris generals i els directors generals. També tenen aquesta consideració altres càrrecs que, per la seva norma de creació, tenen atribuït el rang o categoria de secretari general o director general o s'hi assimilen (com, per exemple, els delegats territorials del Govern o els directors de serveis). |
Sociologia | Female Serial Killers: How and Why Women Become Monsters (Les assassines en sèrie femenines: com i per què les dones es converteixen en monstres) és un llibre que relata la història delictiva real de no ficció de Peter Vronsky, historiador de la justícia criminal. Estudia la història de les assassines en sèrie femenines i els homicidis en sèrie perpetrats per dones i la seva cultura, psicopatologia i investigació des de l'Imperi Romà fins a mitjan 2000.El llibre descriu casos històrics d'assassinat en sèrie perpetrats per dones des de primers casos registrats a l'antiga Roma fins a l'Europa medieval i renaixentista i la Gran Bretanya victoriana i el seu ascens i escalada als Estats Units i al món en l'era postmoderna. La principal afirmació de Vronsky és que les dones assassines en sèrie, tot i que presenten diferents "signatures" forenses dels seus homòlegs, inevitablement maten per les mateixes raons que ho fan els assassins masculins: per poder i control. Segons Vronsky, la principal diferència entre homes i dones assassins en sèrie és que les dones (tret que es relacionin amb un assassí masculí) tendeixen a no agredir sexualment ni mutilar físicament les seves víctimes.Vronsky cita estadístiques que indiquen que gairebé un de cada sis (16 per cent) dels assassins en sèrie detinguts als Estats Units des del 1820 era una dona, que actuava sola o com a parella d'un delinqüent masculí o femení. Vronsky argumenta que, contràriament al que es creu, les dones assassines en sèrie prefereixen assassinar els seus íntims o membres de la família, i dades recents indiquen que actualment les dones assassines en sèrie prefereixen marginalment els desconeguts com a víctimes. Històricament als Estats Units, el 53 per cent de les dones assassines en sèrie havien estat assassinades per una dona adulta i un 32% per una dona jove. |
Ciències de la salut | Es denomina farmaciola un element destinat a contenir els medicaments i utensilis indispensables per a donar els primers auxilis o per a tractar malalties comunes. La disponibilitat d'una farmaciola sol ser prescriptiva en àrees de treball. Generalment es disposa dins d'una capsa o un altre continent capaç de ser transportat, però també s'aplica el terme a una instal·lació fixa situada en una àrea d'atenció a la salut. |
Física | La decantació és una tècnica que permet de separar un sòlid mesclat heterogèniament amb un líquid en el qual és insoluble o bé dos líquids immiscibles de densitat diferent. |
Informàtica | En aquest article es descriuen els fonaments del sistema de colors RGB amb vista a fer-los servir en les pàgines HTML. |
Telecomunicacions | El Nokia N85 és un telèfon mòbil Smartphone produït per la companyia finlandesa Nokia. Anunciat a l'agost de 2008, i que va ser llançat al mercat a l'octubre del mateix any. Parteix de la Serie N de Nokia. Funciona sobre Symbian OS v9.3, 3a generació (S60) Service pack 2, i inclou un teclat doble slider. Entre les múltiples funcions del N85 es barregen, d'una banda, les d'un telèfon i per un altre, un ampli catàleg de funcions multimèdia com càmera fotogràfica i gravadora d'alta resolució (5Mp), jocs interactius, formes de comunicació tipus web, correu electrònic, navegador web en pantalla, connectivitat a xarxes Wi-Fi, missatgeria de text, a més d'un receptor de Sistema de posicionament global integrat, per a poder accedir als satèl·lits de posicionament no es requereix cap maquinari extern. |
Ciències de la salut | El Balneari o Preventori d'Aigües és un complex arquitectònic construït el 1816 a un quilòmetre del nucli d'Aigües, a la província d'Alacant. Les deus termals properes van ser descrites en cròniques romanes i musulmanes, ja que al segle xv van ser concedits salconduits als moriscos. Arqueològicament en espais propers s'hi han localitzat restes iberes. El document més antic conegut és un privilegi signat el 30 de novembre de 1596, donant la propietat de les aigües a la ciutat d'Alacant, que l'ostentarà fins a l'any 1816. |
Telecomunicacions | L'Adquisició de vídeo 3D és tota aquella tècnica destinada a obtenir vídeos generats per produir un efecte de tridimensionalitat. |
Història | Glòria Marcos i Martí (València, 1950) és una política i professora valenciana. |
Ràdio | Radio Caracas Radio (coneguda també com a RCR 750 AM) és l'estació de ràdio existent més antiga de Veneçuela. Transmet en Amplitud Modulada des de Caracas. Forma part d'Empresas 1BC. Radio Caracas Radio és membre de la Societat Llatinoamericana de Radiodifusió (SOLAR) al costat de Radio Cadena Nacional de Colòmbia, Radio Programas del Perú, Radio Panamericana de Bolívia i Radio Quito d'Equador. RCR 750 AM també té convenis amb Radio France Internationale, Radio Exterior de España i la Voz de América. |
Antropologia | Els guanxes, antics habitants de Tenerife (avui comunitat autònoma de les Illes Canàries, a Espanya), momificaven els seus difunts. Aquest costum estava destinat a preservar el cos de la víctima mitjançant tècniques d'embalsamament molt similars a les que es realitzaven en altres civilitzacions antigues. La seva finalitat, vinculada a les seves creences religioses, era protegir el cadàver i també distingir la seva rellevància social. Si bé no s'han trobat mòmies en totes les illes Canàries, va ser a l'illa de Tenerife on va arribar a una més gran perfecció. De fet, investigacions actuals sostenen que la pràctica de la momificació a les illes Canàries es va concentrar exclusivament a l'illa de Tenerife, mentre que en illes com a Gran Canària i La Palma es conservaven més aviat per factors ambientals.Cal ressaltar que la momificació guanxe és en molts aspectes semblant a la practicada pels antics egipcis. Per preservar la corrupció en els cadàvers cuidaven molt el procés, el cos, i sobretot guardaven una especial memòria i honor als difunts. La momificació o merla, com la van anomenar els primers cronistes espanyols de les "illes afortunades" (Canàries), no va ser d'ús general entre la població guanxe, i hi ha diversos processos que mostren certa gradació en la pràctica funerària que correspon a una diferència social i econòmica entre les diferents castes de la seva societat. Lògicament les mòmies dels seus reis (Menceys), eren les que rebien grans cures en la momificació. Els guanxes igual que els antics egipcis, de vegades guardaven les vísceres dels seus reis "Menceys". El Museu de la Naturalesa i l'Home (Museu Arqueològic de Tenerife), a Santa Cruz de Tenerife, exposa algunes d'aquestes mòmies (Mòmia de Sant Andreu), que durant segles van ser objecte de col·leccionisme i curiositat científica a Europa. El Museu de la Natura i l'Home és un referent a nivell mundial pel que fa a conservació de mómies. En una de les sales del Museu Arqueològic Nacional de Madrid s'exposa una mòmia guanxe que actualment és reclamada pel Cabildo de Tenerife, després de formular fa pocs anys a les Canàries una llei perquè es torni el patrimoni canari que es trobi fora de l'arxipèlag.Les restes momificades més antics de les Illes Canàries daten del segle III dC i es van trobar a Tenerife. |
Sociologia | Coalició electoral és una agrupació de partits polítics diferents amb l'objectiu de presentar una candidatura única en un procés electoral, bé sigui en tot el territori de la regió, nació o àrea política, bé en zones determinades. Les coalicions electorals pretenen, amb la unió de diverses formacions, obtenir un millor resultat per una doble via: en primer lloc, mostrant a l'electorat la capacitat d'agrupar entorn d'un candidat o programa comú, els diferents parers; segon, adquirint avantatges dels sistemes electorals (majoritaris o proporcionals) al temps de l'adjudicació d'escons o altres llocs a escollir. Es pretén aconseguir així que els vots dirigits a grups minoritaris que, per separat, no podrien obtenir representació política, se sumen a uns altres. El règim jurídic de les coalicions electorals varia segons els països. En la majoria, en el període anterior al procés electoral, se'ls exigeix, per poder concórrer a la convocatòria amb candidatura pròpia, el lliurament, per part de les diferents direccions dels partits polítics, dels acords pels quals formalitzen la unió i s'inscriuen en un registre creat a aquest efecte davant l'òrgan de l'administració pública designat o l'òrgan electoral judicial. En aquest document ha de constar a més el nom de la coalició, el símbol i les sigles, els grups polítics que la integren i les eleccions a les quals pretenen concórrer. Segons les diferents legislacions, les limitacions per a la creació de coalicions electorals varien. En uns països s'exigeix que el partit polític que s'integri en la coalició no pugui concórrer a la mateixa convocatòria amb les seves pròpies sigles, encara en circumscripcions o districtes electorals on la coalició no es presenti. |
Informàtica | La paleta de colors és el conjunt de colors disponibles, com a part d'un programari o sistema operatiu. Sota Windows, quan la pantalla està en mode de 256 colors, la paleta per defecte, anomenada «paleta del sistema» conté 20 colors reservats per a Windows i 236 altres colors, utilitzables per l'aplicació activa. |
Química | Leo Henryk Sternbach (Opatija, Küstenland, Imperi Austrohongarès, 7 de maig de 1908 - Chapel Hill, Carolina del Nord, Estats Units d'Amèrica, 28 de setembre de 2005) fou un farmacòleg famós per la creació de les benzodiazepines, una mena de tranquil·litzants. |
Matemàtiques | La constant d'Apéry es defineix com el valor de la funció zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3, ζ(3): ζ(3) = 1,20205 69031 59594 28539 97381 61511 44999 ... El nom "constant d'Apéry" prové del fet que el matemàtic francès Roger Apéry demostrà, el 1979, que ζ(3) és irracional. Una expressió per al càlcul de ζ(3), ja coneguda per Euler, és: ζ ( 3 ) = π 2 7 [ 1 − 4 ∑ k = 1 ∞ ζ ( 2 k ) ( 2 k + 1 ) ( 2 k + 2 ) 2 2 k ] {\displaystyle \zeta (3)={\frac {\pi ^{2}}{7}}\left[1-4\sum _{k=1}^{\infty }{\frac {\zeta (2k)}{(2k+1)(2k+2)2^{2k}}}\right]} Cal destacar que la constant d'Apéry apareix en alguns problemes físics. Per exemple, apareix de manera natural en els termes de segon i tercer ordre de la raó giromagnètica de l'electró (el quocient entre el seu moment dipolar magnètic i el seu moment angular). |
Enginyeria | El borofè és un al·lòtrop bidimensional del bor format per capes d'un o dos àtoms de gruix. La seva existència es va predir teòricament a mitjans de la dècada de 1990, i diferents estructures es van confirmar experimentalment el 2015. |
Nàutica | Una embarcació o nau és qualsevol construcció capaç de surar i de desplaçar-se per sobre de l'aigua gràcies a un sistema de propulsió. S'utilitza per al transport de persones o coses i per a desenvolupar activitats com la pesca o esports com la vela o el caiac. Les embarcacions poden ser grans o petites (anomenades, respectivament i de forma genèrica, vaixell i barca), de qualsevol material (fusta, metall, plàstics...) i propulsades per diversos sistemes (tracció humana per rems, vent, motors...). L'aigua sobre la qual es mouen pot ser la de llacs, rius, mars, etc.La invenció de les embarcacions cal situar-la al neolític; les primeres naus que van travessar les aigües eren utilitzades per a la caça i la pesca. Al simple tronc, el degueren seguir les embarcacions fetes amb joncs o canyes. Les piragües més antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueològiques van ser tallades amb eines de pedra a partir de troncs d'arbres resinosos.Les embarcacions han estat presents en la vida dels éssers humans des de ben antic: han estat indispensables per al transport i el comerç, la pesca, les guerres i les conquestes, les grans exploracions, les colonitzacions, la difusió de la cultura, dels coneixements i de les malalties. |
Telecomunicacions | Pepephone és una operadora telefonia del grup MasMovil.Es va crear com empresa de telefonia mòbil el 2007 a Llucmajor. El 2015 tenia més de 475.000 clients de mòbil, més de 40.000 de banda ampla i 64 milions d'euros d'ingressos, amb una plantilla de 22 treballadors.L'empresa fou comprada per 158 milions d'euros per MÁSmóvil el 2016, que d'aquesta manera esdevingué el quart operador espanyol. El 2017 va començar a ofertar també serveis de fibra òptica. |
Festivals | El Tercer Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants va tenir lloc l'any 1951 a Berlín, capital llavors de la República Democràtica Alemanya. Organitzada per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), la tercera edició del festival va aplegar a uns 26.000 joves de 104 països sota el lema "Joventut, uneix-te enfront del perill d'una nova guerra, en pro d'una pau duradora!". El Festival va transcórrer en un període d'intens augment de la tensió entre el Bloc de l'Est i les potències occidentals a causa de la Guerra de Corea, primer conflicte internacional de proporcions des de la Segona Guerra Mundial. A tot el món es recol·lectaven signatures de suport a la Crida d'Estocolm, document llançat pel Consell Mundial de la Pau dirigit a les cinc grans potències, que les exhortava a concertar un tractat de pau. D'altra banda, en els Estats Units imperava el macartisme i a diversos països de l'OTAN es detenia i jutjava a militants pacifistes. La Federació Mundial de la Joventut Democràtica va decidir llavors donar el seu recolzament a la recentment proclamada Alemanya Democràtica per mantenir des de la seva fundació una política conseqüent de pau i per haver extirpat tot el que pogués encoratjar en la seva terra les idees feixistes. El nou Estat socialista havia començat formalment a existir el 7 d'octubre de 1949, amb l'entrada en vigor de la seva Constitució i el traspàs del poder per part de les autoritats soviètiques. |
Agricultura | Una desmotadora és una màquina que s'utilitza per a desmotatge que és l'operació per separar els residus vegetals adherits als flocs de llana i altres teixits després del desgreixatge.La desmotadora més coneguda és la desmotadora de cotó inventada per l'estatunidenc Eli Whitney l'any 1792 que era accionada a mà o per tracció animal. Gràcies a la màquina de Whitney es van poder separar a gran velocitat i de manera més econòmica les fibres el cotó de les seves beines i llavors, que de vegades són enganxatoses. La invenció impulsà la Revolució Industrial però també l'esclavisme. La desmotadora fa servir una pantalla i uns petits ganxos de filferro que empenyien el cotó a través de la pantalla, mentre que uns raspalls eliminen contínuament els fils de cotó solts per evitar embussos. |
Història | Senegàmbia (oficialment la Confederació de la Senegàmbia) fou una confederació formada pels estats africans del Senegal i Gàmbia.Va existir des de l'1 de febrer de 1982 fins al 30 de setembre de 1989. L'acord per constituir la confederació es va signar el 12 de desembre de 1981. La federació estava destinada a fomentar la cooperació entre els dos països, però fou dissolta pel Senegal quan Gàmbia va rebutjar avançar cap a la unió dels dos estats. El nom de la confederació fa referència als noms dels dos estats que la integraven, noms que a la vegada deriven dels rius Senegal i Gàmbia. Senegàmbia va ser també el nom de la colònia britànica que incloïa les dues colònies (el Senegal i Gàmbia) entre el 25 de maig de 1765 i el 30 de gener de 1779, quan el Senegal va tornar a mans franceses. |
Informàtica | Una xarxa de sensors sense fils (sovint abreujat amb l'acrònim anglès, WSN) consisteix en un conjunt de sensors autònoms distribuïts de manera espacial per controlar cooperativament condicions físiques o mediambientals. El desenvolupament de xarxes de sensors sense fils era motivat per aplicacions militars com vigilància de camp de batalla i són ara utilitzats en moltes indústries i àrees d'aplicació civil, incloent-hi control del procés industrial i control, salut de màquines monitoritzades, control d'ambient i hàbitat, aplicacions d'assistència sanitària, a casa automatització, i control de trànsit. |
Informàtica | CompactRISC és una família de microarquitectura produïda per National Semiconductor. Les arquitectures són dissenyades d'acord amb els principis RISC (Reduced Instruction Set Computer), i s'utilitzen principalment en microcontroladors. Les subarquitectures d'aquesta família són els CR16 i CR16C de 16 bits, i el CRX de 32 bits. |
Ciències de la salut | El Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de Sanitat Animal —Comité Permanente de la Cadena Alimentaria y de Sanidad Animal en castellà, Standing Committee on the Food Chain and Animal Health o Comité permanent de la chaîne alimentaire et de la santé animale en francès— assisteix la Comissió Europea per a dur a terme les mesures de seguretat alimentària en els diversos nivells de la cadena alimentària. Va ser instituïda pel Reglament (CE) nº 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell de 28 de gener de 2002, establint els principis generals i les descripcions generals de la legislació alimentària en lloc del Comitè permanent de productes alimentaris, el Comitè Permanent de l'alimentació i el Comitè Veterinari Permanent. Pren algunes missions de la Comissió Permanent de Sanitat Vegetal. |
Agricultura | La verema és la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord). El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per al tipus de vi que es vol produir. Si bé aquest paràmetre és genèricament vàlid per al raïm de taula, en el cas del raïm destinat a la producció vinícola és necessari considerar altres paràmetres per decidir quan és temps de verema. Això pot dependre de: Condicions climàtiques: en augmentar la latitud, el raïm madura més tard. Zona de producció: els raïm de les vinyes exposades al Sud maduren abans que aquelles exposades al Nord; en augmentar l'alçada el raïm madura abans. Tipus de raïm: els ceps de raïm blanc maduren generalment primer que els de raïm negre. Tipus de vi que es vulgui elaborar, determinat per la major o menor presència d'alguns components, tals com: sucres: una major quantitat de sucre augmentarà el grau alcohòlic del vi produït; presentar una justa quantitat de sucre és indispensable per iniciar la fermentació alcohòlica. àcids: les substàncies àcides són necessàries tant per evitar la proliferació de bacteris causants de malalties com per a la conservació successiva del vi. components aromàtics: varien durant la maduració del raïm, contribueixen a determinar les característiques orgàniques del vi. |
Telecomunicacions | En estadística, econometria i processament de senyals, un model autoregressiu (amb acrònim anglès AR) és una representació d'un tipus de procés aleatori; com a tal, s'utilitza per descriure determinats processos que varien en el temps de la naturalesa, l'economia, etc. El model autoregressiu especifica que la variable de sortida depèn linealment dels seus propis valors anteriors i d'un terme estocàstic (un terme imperfectament predictible); per tant, el model té la forma d'una equació de diferència estocàstica (o relació de recurrència que no s'ha de confondre amb l'equació diferencial). Juntament amb el model de mitjana mòbil (MA), és un cas especial i un component clau dels models de sèrie temporal autoregressiva-mitjana mòbil (ARMA) i mitjana mòbil integrada autoregressiva (ARIMA) més generals, que tenen un estocàstic més complicat. estructura; també és un cas especial del model vector autoregressiu (VAR), que consisteix en un sistema de més d'una equació de diferència estocàstica entrellaçada en més d'una variable aleatòria en evolució.Contràriament al model de mitjana mòbil (MA), el model autoregressiu no sempre és estacionari, ja que pot contenir una arrel unitat. La notació A R ( p ) {\displaystyle AR(p)} indica un model autoregressiu d'ordre p . El model AR(p) es defineix com: X t = c + ∑ i = 1 p φ i X t − i + ε t {\displaystyle X_{t}=c+\sum _{i=1}^{p}\varphi _{i}X_{t-i}+\varepsilon _{t}\,} on φ 1 , … , φ p {\displaystyle \varphi _{1},\ldots ,\varphi _{p}} són els paràmetres del model, c {\displaystyle c} és una constant, i ε t {\displaystyle \varepsilon _{t}} és un soroll blanc. Exemple: Valors de borsa consistents de n = 105 mostres que són la clausura dels estocs de Google durant 2-7-2005 a 7-7-2005 (Figura 1) A partir d'aquests valors es pot identificar l'ordre d'un model model autoregressiu tot posant a l'eix de la coordenada X els valors desplaçats en una posició (Figura 2) El resultat s'aproxima a una recta i llavors es pot deduir que és un model autoregressiu de grau 1, AR(1) : X t = φ 1 X t − 1 + ε t {\displaystyle X_{t}=\varphi _{1}X_{t-1}+\varepsilon _{t}} |
Història | Els Ekeleatzí van ser una família de nakharark de l'antiga Armènia, que van governar la comarca d'Ekeleatz, coneguda igualment com a Keltzene. |
Cultura popular | Els noms de casa, també anomenats sobrenoms, són renoms que funcionen com una espècie de cognom no oficial, determinat per la pertinença a una determinada família ("Bargalló", "Crac", "Cerdanyès", etc.). De fet, els cognoms es van originar com a noms de casa que més endavant van oficialitzar-se, és a dir, que els actuals cognoms antigament van ser noms de casa. En general, són ben acceptats per les persones a les quals s'apliquen. Sovint se'ls fa precedir de l'expressió "de cal" o "de ca la" ("de ca la Pia") o només de la preposició "de" ("de la Rita"). Solen provenir d'un malnom, d'un prenom, d'un hipocorístic o d'un cognom -ara desaparegut- d'un avantpassat de la família. |
Psicologia | La creativitat (o també enginy) és la generació o posada en relació d'idees originals i potencialment útils en qualsevol camp, entenent idea no com un concepte intel·lectualitzat sinó en un seny més ampli, podent ésser musical, un moviment corporal o relacionada amb una manera d'entendre l'espai o els colors, per exemple.La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, perquè sovint sorgeix del dubte, de replantejar quelcom de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. |
Indumentària | Encuirar és cobrir alguna cosa amb cuir. El cuir és la pell adobada que s'ha utilitzat àmpliament tant per elaborar objectes d'ús pràctic com artístic. |
Periodisme | Great Moon Hoax (literalment “la gran broma de la lluna”) va ser una notícia falsa publicada en una sèrie de sis articles periodístics apareguts a l'agost de 1835 a The Sun de Nova York, tot informant sobre el descobriment de vida a la lluna. La suposada troballa, atribuïda falsament a l'astrònom britànic John Herschel, que en aquelles dates (desconeixedor de la notícia) estava fent observacions astronòmiques prop de cerca de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), relatava l'existència al satèl·lit de la terra d'oceans, rius, boscos, ramats de bisons i gaseles, aus, castors bípedes i humanoides alats, que haurien estat observats mitjançant el telescopi de més augments construït fins aleshores. Els articles estaven firmats per un inexistent Dr. Andrew Grant. Posteriorment, es van atribuir a Richard Adams Locke, un dels reporters del periòdic, encara que aquest mai va reconèixer públicament la seva participació en la redacció de la notícia. |
Ciències de la salut | Activitat biològica o activitat farmacològica és una expressió que descriu els efectes benèfics o adversos d'una droga o medicina en un organisme viu. Quan la droga és una substància química complexa, aquesta activitat és exercida per l'ingredient actiu o farmacòfor però pot ser modificada pels altres constituents. La toxicitat és el principal tipus d'activitat biològica d'una substància. L'activitat depèn generalment de la dosi i pot tenir efectes que van des de benèfics a adversos segons la dosi. Perquè un material es consideri bioactiu ha de tenir una interacció amb o afectar al teixit cel·lular del cos humà. L'activitat farmacològica es pren per descriure efectes benèfics. En l'estudi de la biomineralització, la bioactivitat sovint significa la formació de fosfat de calci a la superfície dels objectes col·locats en un fluid corporal simulat, que és una solució tampó amb contingut d'ions similars al cos. |
Geologia | La lisoclina és la profunditat per sota de la qual la majoria dels carbonats dels sediments del sòl oceànic es dissolen.En aquest nivell només es queden sense dissoldre els carbonats més resistents, com els foraminífers calcaris, per la qual cosa als sediments encara hi ha restes de carbonats. Existeix un segon nivell, l'anomenat «nivell de compensació de la calcita» o «profunditat de compensació de la calcita» (NCC/PCC, o CCD: de l'anglès Calcite Compensation Depth), més profund, per sota del qual la totalitat dels carbonats es dissolen. |
Humor | Rundkast om kringkasting (coneguda al mon anglosaxó com The Nor-Way to Broadcasting) és un programa d'humor noruec que es va emetre per la Norsk Rikskringkasting el 1976. El programa descriu la història de l'emissió a Noruega de manera humorística. El guió va ser escrit per Jon Skolmen i Trond Kirkvaag. Fou dirigit per Roald Øyen. El programa va ser la contribució de Noruega al Festival Internacional de Montreux (Suïssa), on va guanyar la Rose d'Or, el Premi Chaplin i el Premi de la Premsa. Rundkast és una de les produccions de televisió internacionals més conegudes de Noruega i representa un punt culminant per a la TV noruega en el context de Montreux. |
Ecologia | La crema controlada, contrafoc, o foc tècnic, és una tècnica de supressió i mitigació d'incendis forestals descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món. El foc és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible. La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines). |
Biblioteconomia | La Revista Española de Documentación Científica (REDC) és una publicació trimestral de documentació, informació científica i biblioteconomia, creada el 1917, i editada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Documentació i Informació Científica (SEDIC) i de la Societat Catalana de Documentació i Informació (SOCADI). L'objectiu principal d'aquesta revista és contribuir a la difusió del coneixement entre els investigadors del camp de les Biblioteques i les Ciències de la Informació i els implicats en l'ús d'informació científica, tècnica i estratègica per a la política científica i la presa de decisions.La Revista Espanyola de Documentació Científica és la revista més important en espanyol dedicada a temes d'Informació, Documentació i Biblioteconomia. Recull treballs originals, notícies i experiències en el camp de la Documentació i crítiques de llibres. Inclou també una secció bibliogràfica amb les referències dels treballs publicats en les més importants revistes mundials d'Informació, Documentació i Biblioteconomia. També disposa d'una secció de normes, on apareixen els projectes de normes UNE sobre Documentació, quan es troben en fase d'informació pública. Durant la seva evolució en el temps s'ha observat un augment significatiu d'articles de recerca en la seva darrera etapa, així com una presència considerable i creixent d'estudis bibliomètrics, i també l'ús continuat de tècniques similars per a la recollida i anàlisi de dades. A més, s'ha detectat la consolidació durant els darrers anys de la Biblioteconomia i les Ciències de la Informació com a camp científic.Es tracta d'una revista en accés obert i amb avaluació d'experts externs. Des de l'any 2013 s'edita exclusivament en format electrònic. |
Geografia | Villaluenga de la Vega és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya). Comprèn les pedanies de Barrios de la Vega, Quintanadíez de la Vega i Santa Olaja de la Vega. |
Ciències ambientals | L'economia de les noves centrals nuclears és un tema controvertit, ja que hi ha punts de vista divergents sobre aquest tema, on està en joc l'elecció d'una font d'energia que comporta unes inversions en milers de milions de dòlars. La construcció de les centrals nuclears solen tenir uns alts costos de capital, però no quan estan en funcionament. En els últims anys s'ha produït una desacceleració del creixement de la demanda d'electricitat i el finançament s'ha fet més difícil, el que té un impacte en els grans projectes de centrals nuclears, amb grans costos inicials i els cicles de projectes llargs comporten una gran varietat de riscos. A Europa de l'Est, un seguit de projectes de llarga durada estan lluitant per trobar finançament, en particular Belene a Bulgària i els reactors addicionals de Cernavoda a Romania, i alguns partidaris potencials s'han retirat. On el gas és barat i amb una oferta futura relativament segura i això, per tant, també planteja un problema important per als projectes nuclears.L'anàlisi dels aspectes econòmics de l'energia nuclear ha de tenir en compte que corre amb els riscos de les incerteses futures. Fins ara totes les centrals nuclears en explotació han estat desenvolupades pels monopolis estatals de serveis públics o companyies regulades per l'Estat en les quals molts dels riscos associats als costos de construcció, l'acompliment operatiu, el preu del combustible i altres factors són sufragats pels consumidors en lloc dels proveïdors. Molts països han liberalitzat el mercat de l'electricitat, on aquests riscos, i el risc de competidors emergents més barats amb uns costos de capital que són recuperats abans, porta a una avaluació significativament diferent de l'economia de les noves centrals nuclears.Dos dels quatre EPRs en construcció (a Finlàndia i França) tenen un retard important i un increment substancial del cost. Arran de la catàstrofe nuclear de Fukushima (2011), els costos tendeixen a pujar tant per les centrals nuclears que operen actualment com per a les noves.En 2013, els assessors d'inversions Morningstar, Inc. van concloure que, als països desenvolupats, "els reactors no són una font viable de nova energia". Fins i tot als països desenvolupats, en els que tingui sentit econòmic, les nuclears no són factibles pels "enormes costos, la incertesa política i l'oposició popular". Aquest punt de vista es fa ressò de la declaració de l'expresident executiu de Exelon John Rowe, que va dir en 2012 que les noves centrals nuclears als EUA "no tenen cap sentit en aquest moment" i tampoc poden ser econòmicament viable en un futur proper, a causa dels baixos preus del gas natural al mercat nord-americà. John Quiggin, professor d'economia, va dir que el principal problema de l'opció nuclear és que no és econòmicament viable. Quiggin diu que necessitem ús més eficient de l'energia i una major comercialització d'energies renovables. L'ex-membre de NRC Peter Bradford i el professor Ian Lowe recentment han fet declaracions similars. No obstant això, alguns líders pronuclears i grups de pressió segueixen amb propostes de dissenys nous, però en gran part no provats, com a font de nova energia.La major activitat de construcció de noves centrals s'està produint en els països en desenvolupament com Corea del Sud, Índia i Xina. Xina té 25 reactors en construcció, amb plans per construir-ne més, No obstant això, d'acord amb una unitat d'investigació del govern, la Xina no hauria de construir "massa reactors d'energia nuclear massa ràpidament", a fi d'evitar un dèficit de combustible, i d'equips i treballadors qualificats en centrals nuclears. |
Telecomunicacions | El Nokia N82 és un smartphone anunciat per Nokia el 14 de novembre de 2007. És part de la línia Nseries d'ordinadors multimèdia, i inclou el N-Gage de 2a Generació i el Nokia Music store. El N82 funciona en Symbian OS v9.2, amb la plataforma S60 3rd Edition amb Feature Pack 1. Té càmera de 5 mega-píxels, i és el primer telèfon mòbil Nokia amb flash de Xenon. Aquest telèfon va ser guardonat per l'Associació de la Premsa Tècnica de la Imatge (TIPA) amb el premi al “Millor dispositiu mòbil d'imatge d'Europa 2008″. |
Periodisme | João Tordo (Lisboa, 28 d'agost de 1975) és un escriptor, guionista, traductor, cronista i periodista portuguès. Llicenciat en Filosofia per la Universidade Nova de Lisboa, va viure a Londres i als Estats Units, on estudià Periodisme i Escriptura Creativa, i va treballar com a periodista independent en diversos diaris. Ha publicat diverses novel·les, com O Livro dos Homens Sem Luz (2004), Hotel Memória (2007), As Três Vidas (2009), O Bom Inverno (2010), Anatomia dos Mártires (2011), O Ano Sabático (2013) i Biografia Involuntária dos Amantes (2014).El 2001 va guanyar el Premi Joves Creadors en la categoria de Literatura i, posteriorment, el Premi Literari José Saramago 2009 amb As Três Vidas (2008), havent estat finalista, amb la mateixa novel·la, al Portugal Telecom Prize, el 2011. Amb la novel·la O Bom Inverno, publicada el 2010, va ser finalista del Premi al millor llibre de ficció narrativa de la Societat Autora Portuguesa i del premi Fernando Namora. Com a guionista, ha participat en diverses sèries de televisió, com O Segredo de Miguel Zuzarte, Filhos do Rock i País Irmão, tots elles a la Rádio e Televisão de Portugal (RTP, i en el documental Crónica de uma revolução anunciada (2011).Els seus llibres han estat publicats en diferents països, com França, Alemanya, Itàlia, Brasil, Espanya o Hongria. |
Festivals | Les Festivitats d'Octave és una de les principals celebracions religioses anuals organitzades a Luxemburg. Comença al tercer diumenge després de Pasqua i es tanca amb la «Processó d'octava» al cinquè diumenge després de Pasqua. S'honra a Nostra Senyora de Luxemburg, Maria Mater Jesu, Consolatrix Afflictorum, Patrona Civitatis et Patriae Luxemburgensis. |
Sociologia | Manifest Groc és un manifest signat el març del 1928 per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, i considerat el document literari més conegut de l'avantguardisme català dels anys vint i trenta. Va rebre aquest nom perquè fou reproduït sobre paper de color groc. Dalí en fou el principal redactor i impulsor, i el text hauria estat encara més punyent si Montanyà i Gasch no l'haguessin convençut de rebaixar-ne el to. És escrit en un to agressiu i sarcàstic i es caracteritza per denunciar el noucentisme com a corrent mixtificador de l'hel·lenisme i l'afirmació dels nous corrents avantguardistes lligats al progrés de la tècnica. Es burla dels intel·lectuals catalans dels que, diu, poc els ha servit la Fundació Bernat Metge si acaben confonent la Grècia clàssica amb les "ballarines pseudo-clàssiques", en al·lusió a Àurea de Sarrà. També carrega contra les obres d'Àngel Guimerà i l'Orfeó Català, tot defensant l'esport, el cinema i les obres de Tristan Tzara, André Breton, Giorgio de Chirico, Le Corbusier, Hans Arp o Constantin Brancusi. Fou editat i distribuït pels autors mateixos i assolí una gran difusió tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol. Fou reproduït a diverses revistes avantguardistes i ferotgement criticat als mitjans culturals catalanistes, especialment per Carles Soldevila a La Publicitat. Aquest fet i les circumstàncies polítiques posteriors han provocat que no hagi estat prou conegut. |
Dansa | Vogue, o voguing, és una forma estilitzada i moderna de house dance originada en la dècada de 1980 que va evolucionar a partir de la cultura ball del Harlem de la dècada de 1960. Es va popularitzar quan va aparèixer en la cançó i el vídeoclip de Madonna "Vogue" (1990), i quan es va exhibir en el documental de 1990 Paris Is Burning (que va guanyar el Gran Premi del Jurat en el Festival de Sundance de 1991). En la seva forma moderna, aquesta dansa s'ha convertit en un fenomen global que continua evolucionant tant estilística com demogràficament. |
Televisió | DVB-T (anglès:Digital Video Broadcasting - Terrestrial) és l'estàndard per a la transmissió de televisió digital terrestre creat per l'organització europea DVB. Aquest sistema transmet àudio, vídeo i altres dades a través d'un flux MPEG-2, utilitzant una modulació COFDM. L'estàndard DVB-T comparteix el mateix procés d'aleatorització, protecció externa i interna de dades i codis convolucionals d'entrellaçat que el DVB-S. La diferència fonamental és que, en aquest cas, s'utilitza una modulació COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplexing) amb un total de 1705 (mode 2K) o 8817 portadores (mode 8K). Aquesta modulació permet, mitjançant la utilització de múltiple portadores que dispersen les dades de la trama a transmetre, operar en escenaris amb un elevat índex de senyal multitrajecte. La protecció davant d'aquest tipus d'interferències s'aconsegueix inserint intervals de guarda entre les dades que, eventualment, redueixen la capacitat del canal. Aquesta reducció de la capacitat és menor quan més gran és el nombre de portadores utilitzades. Tot i així, l'augment del nombre de portadores incrementa la complexitat del receptor. El mode 2K està pensat per transmissions simples que cobreixin àrees geogràfiques reduïdes (potències reduïdes) mentre que el mode 8K pot utilitzar-se per àrees geogràfiques extenses una única freqüència portadora per canal, comú a tota la xarxa. La forta protecció del COFDM permet que el sistema pugui operar mantenint la mateixa freqüència portadora a tota una regió geogràfica extensa (coberta per diversos radioenllaços). El receptor interpreta el senyal procedent del radioenllaç més feble com un senyal multitrajecte i pot rebutjar-la. Si els radioenllaços estan molt allunyats, les diferències de temps de recepció poden ser considerables i és necessari augmentar els intervals de guarda entre les dades digitals, perdent certa eficiència en la transmissió. DVB-T ha evolucionat a una versió mòbil com el DVB-H (Handheld) i el DVB-T2, estandarditzat recentment. |
Astronomia | L'estudi de la Lluna es remunta als primers temps de la història humana, en ser el cos celeste del sistema solar més proper a la Terra. |
Jocs | El calitx, també anomenat "calintxe" a algunes comarques, és un joc popular del País Valencià, semblant a la petanca, que es juga amb xapes rodones (normalment de plom) que es llancen des d'una distància d'uns 10 metres per a tombar o apropar-se el màxim possible al calitx (un bastó d'uns 10cm d'alt sobre el qual s'hi col·loquen dues monedes).L'objectiu final del joc és aconseguir que les monedes caiguen del calitx i queden més a prop de les xapes dels jugadors que de l'esmentat calitx. Els jugador seguiran llançant sempre que quede almenys una moneda més a prop del calitx que d'una xapa d'algun jugador. Normalment es juga per parelles, primer llancen els dos jugadors d'una parella, després els dos de l'altra i així successivament fins al final de la partida. Com qualsevol joc popular, el calitx té les seues expressions col·loquials pròpies. Alguns exemples en són: Fer dita: Apropar el màxim possible la xapa al calitx (sense tombar-lo). Descapollar: Tombar el calitx.A Altea (La Marina Baixa) hi ha un "Carrer Calitx". |
Informàtica | El segellat de temps o timestamping és un mecanisme en línia que permet demostrar que una sèrie de dades han existit i no han estat alterades des d'un instant específic en el temps. Aquest protocol es descriu en el RFC 3161 i està en el registre d'estàndards d'Internet. Una autoritat de segellat de temps actua com a tercera part de confiança atestant l'existència d'aquestes dades electròniques en una data i hora concretes. |
Festivals | Lluèrnia és un festival d'instal·lacions efímeres, que tenen el foc i la llum com a protagonistes, que se celebra a Olot a primers de novembre. L'esdeveniment va celebrar la seva primera edició l'any 2012 de la mà del Pim pam pum Foc! companyia de diables i espectacles de carrer, la penya Aoapix (Associació d'olotins amics del porc i del xai) i el Teatre Principal d'Olot.És organitzat per Lluèrnia, associació cultural i vol esdevenir una festa popular i participativa que evoqui els orígens volcànics de l'entorn natural d'Olot i la Garrotxa. Artistes visuals, arquitectes, il·luminadors, escenògrafs, fotògrafs, alumnes d'escoles d'art i disseny, escolars, associacions culturals, i veïns en general, són convidats a participar-hi amb els seus projectes durant les sis hores que dura, des de la posta de sol fins a mitjanit. |
Ràdio | Ca Gomà del Pati és un edifici d'habitatges de la plaça del Pati de Valls (Alt Camp) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. |
Jocs | El joc del milió, o billard electrònic, també conegut per l'anglicisme pinball, és un tipus d'entreteniment on el jugador intenta mantenir unes boles actives per un circuit polsant botons per tal que no caiguin a baix de tot del tauler inclinat. Pot tractar-se d'un joc manual o un videojoc, on llavors la pantalla vertical simula el tauler inclinat de joc. Els botons envien la bola cap a uns obstacles o marcadors que són els que van addicionant punts. Usualment una partida té un nombre limitat de boles consecutives que van afegint puntuacions parcials fins a assolir el resultat final. |
Antropologia | L'American Journal of Physical Anthropology és una revista científica avaluada i publicació oficial de l'American Association of Physical Anthropologists. Fou creada en 1918 per Aleš Hrdlička (Museu Nacional dels Estats Units, ara Museu Nacional d'Història Natural de la Smithsonian Institution ). La publicació cobreix el camp de l'antropologia física, una disciplina que Hrdlička definí en el primer número com a "l'estudi de l'anatomia racial, la fisiologia i la patologia." El Wistar Institute of Anatomy and Biology fou l'editor original. A més dels seus números mensuals, l'associació també publicava dos suplements, el Yearbook of Physical Anthropology i un suplement de compilació. |
Informàtica | Norton Internet Security, desenvolupat por Symantec Corporation, és un programa informàtic que proporciona prevenció i eliminació de malware durant un període de subscripció i utilitza firmes i heurístiques per identificar virus. Altres característiques incloses en el producte són un tallafocs personal, filtre d'spam de correu electrònic i protecció contra phishing. Amb el llançament de la línia 2015 a l'estiu de 2014, Symantec va retirar oficialment Norton Internet Security després de catorze anys com el principal producte de Norton. Es va substituir per Norton Security, una adaptació re-anomenada de la suite de seguretat Norton 360.Symantec va distribuir el producte com una descàrrega, una copia en caixa de Compact Disc (CD) i com a software OEM. Alguns minoristes també el van distribuir en una unitat USB. El primer semestre de 2007, Norton Internet Security tenia una quota de mercat del 61% en la categoria de paquets de seguretat per minoristes als Estats Units. En aquest estudi, els competidors, en termes de quota de mercat, van incloure software de seguretat com Trend Micro i Kaspersky Lab. |
Ètica | Es considera immigració il·legal la migració de persones a través de les fronteres sense atendre els requeriments legals del país de destinació. La persona que es troba en aquesta situació s'anomena immigrant irregular, il·legal, indocumentat o sense papers. |
Química | La nomenclatura química és la manera en que anomenem als compostos químics, en aquest cas, inorgànics. Aquest sistema de nomenclatura agrupa i anomena a aquests compostos, que són diferents dels orgànics. Actualment s'accepten tres sistemes o subsistemes de nomenclatura: El sistema de nomenclatura estequiomètrica o sistemàtic, El sistema de nomenclatura funcional, clàssic o tradicional i El sistema de nomenclatura Stock.Aquests tres sistemes anomenen quasi tots els compostos inorgànics, sent la nomenclatura tradicional més extensa. Té grans ramificacions en el desenvolupament físic i alternatiu i porta a cap diverses interpretacions de les funcions bàsiques de cada element. La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) ha recomanat una sèrie de regles aplicables a la nomenclatura química dels compostos inorgànics; aquestes es coneixen com "El llibre vermell".També existeix una nomenclatura IUPAC per a la química orgànica. Els compostos orgànics són els que contenen carboni, normalment enllaçats amb hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre, bor, fòsfor i alguns halògens. La resta dels compostos es classifiquen com a compostos inorgànics, els més comuns són els minerals. Aquests s'anomenen segons les regles establertes per la IUPAC. Els compostos inorgànics es classifiquen segons la funció química que realitzen i pel nombre d'elements químics que els formen, amb regles de nomenclatura particulars per a cada grup. Una funció química és la tendència d'una substància a reaccionar d'una manera semblant en presència d'una altra. Per exemple, els compostos àcids tenen propietats químiques característiques de la funció àcid, perquè tots ells tenen l'ió d'hidrogen que dona H+ ; i les bases tenen propietats característiques d'aquest grup a causa de l'ió OH-1 present en aquestes molècules i que rep protons. Les principals funcions químiques són: òxids, bases, àcids i sals. |
Dansa | El Pole Dance és una forma d'art escènica, una combinació de dansa i gimnàstica. Existeixen tres categories diferents dins d'aquest esport, el Pole Exotic, Pole Sort i Pole Fitness. El Pole Exotic tracta de ballar sensualment amb una barra vertical i s'utilitza amb freqüència en clubs de striptease. D'altra banda, en el Pole Sport es fa servir una barra similar (barra xinesa) que s'utilitza en el cabaret/circ i en les arts escèniques en un entorn no-eròtic; en aquest context l'estil i moviments són molt diferents. El Pole Fitness es l'última categoria i aquesta es basa en combinar les dues anteriors.Una pràctica avançada d'aquest art escènic requereix certa força, flexibilitat i resistència. En un entorn de club de striptease, al pole dance s'hi realitza sovint menys gimnàstica i es combina amb striptease, Go-Go dancing, i/o lap dancing. Hom pot simplement sostenir-se a la barra, o utilitzar-la per moviments més atlètics, com pujar, gira-se o realitzar capgiraments del cos. La part superior del cos i la força són importants per arribar a tindre una tècnica competent, que requereix temps per desenvolupar-se.El pole dance es considera ara una forma reconeguda d'exercici i pot ser utilitzat com una sessió d'exercicis aeròbics i anaeròbics. S'estan desenvolupant escoles i qualificacions reconegudes a mesura que augmenta en popularitat, amb l'atractiu sexual en general més baix de to. |
Enginyeria | Es diu magnetòmetre als dispositius que serveixen per quantificar en força o direcció del senyal magnètic d'una mostra. N'hi ha de molt senzills, com la balança de Gouy o la balança d'Evans, que mesuren el canvi en pes aparent que es produeix en una mostra en aplicar un camp magnètic (pel moment magnètic que indueix), i també molt sofisticats, com els dotats d'SQUID, que són els més sensibles actualment. El magnetisme varia d'un lloc a l'altre i aquestes variacions en el camp magnètic terrestre (magnetosfera) poden ser causades per la diferent naturalesa de les roques i la interacció entre les partícules carregades del Sol i la magnetosfera d'un planeta. Els magnetòmetres són un component instrumental molt freqüent de les naus espacials que exploren planetes. |
Indumentària | Un fulard (traduït del francès, foulard, 'mocador') és una peça de vestir que es porta com a accessori de moda. És un teixit fi que es porta lligat en el coll o al cap. El fulard d'antany ha estat la lligadura femenina més simple, que tapant parcialment els cabells, ofereix una imatge de pudor i de modèstia. En els anys mil nou-cents seixanta, un creador italià, Emilio Pucci, va fabricar els fulards en seda amb motius de colors vius. El seu exemple va ser seguit ràpidament per nombrosos fabricants: Hermès, Versace, etc. A França, la vila dels fulards de seda és a Lió, amb una indústria local present del segle xvi ençà. André Claude Canova és un dels creadors lionesos de seda que ho continua fent de manera tradicional a ma. La princesa Grace Kelly de Mònaco va ser reconeguda per ser una admiradora d'aquests complements de seda. |
Televisió | Susan O'Neal Stryker (n. 1961) és una historiadora estatunidenca, cineasta i professora d'Estudis de Gènere a l'Institute for LGTB Studies de la Universitat d'Arizona i a la Universitat Yale. |
Astronomia | Celestia és un projecte de codi obert de simulació de l'espai en 3 dimensions. Va ser creat per Chris Laurel i inclou suport per a OpenGL, amb una GUI en GTK i també en Qt. El projecte va ser presentat l'any 2001 sota la llicència GPL. La gran diversitat d'aquest programa proporciona figures com els planetes del sistema solar, satèl·lits, galàxies, també s'inclouen constel·lacions i dades precises sobre les seves coordenades d'ubicació. Actualment hi ha versions per a GNU/Linux, Windows i Mac OS X. |
Filosofia | L'ataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics. L'ataràxia és, per tant, tranquil·litat, serenitat i impertorbabilitat en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments. |
Llengües | La llengua xiulada d'Aas (en occità gascó, lengatge shiulat d'Aas) és una versió xiulada del bearnès de muntanya, variant del gascó, un sistema de comunicació propi de la vila d'Aas al municipi d'Aigas Bonas (Pirineus Atlàntics). És una llengua extinta. A partir del 1930 va perdre vitalitat amb la industrialització de la regió i l'èxode rural. L'últim xiulador va morir el 1999. La topografia i l'aïllament de les valls d'Aussau i d'Aspa fan afavorir-ne el desenvolupament; les valls fan de propagadors d'ones dels senyals xiulats. Els pastors pujaven a l'estiu a les pastures de muntanya i es mantenien en contacte uns amb els altres amb xiulets, així com transmetre les notícies de la vila. Curiosament, cap altra vila de la regió feia servir xiulets i fins i tot desconeixien la seva existència fins que es va començar a estudiar-la en la dècada del 1960. Els senyals xiulats segueixen un sistema sintàctic anàleg a la llengua parlada del bearnès. La llengua xiulada d'Aas es caracteritza per l'entonació de les vocals accentuades. Les vocals no accentuades són xiulades a freqüències diferents, en ordre decreixent: i, e, a, u, o. La e sovint es realitza com una i. Per contra, les vocals accentuades destaquen per l'alta amplitud, un augment en la freqüència i per una durada més llarga que la vocal equivalent no accentuada. Les consonants són xiulades com el xiulet gomerenc amb una modulació que depèn de la vocal de la síl·laba. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, el terme interferència entre símbols (en anglès intersymbol interference, ISI) té els següents significats: En telecomunicació , la interferència entre símbols (ISI) és una forma de distorsió d'un senyal en el qual un símbol interfereix amb símbols posteriors. És un fenomen no desitjat ja que els símbols anteriors té un efecte similar al del soroll , cosa que fa que la comunicació sigui menys fiable. L'extensió / propagació del pols més enllà de l'interval de temps assignat fa que interfereixi amb els polsos / ritmes veïns. ISI és normalment causada per la propagació per trajectes múltiples o resposta de freqüència lineal o no lineal inherent d'un canal que fa que els símbols successius es "desenfoquen" junts. La presència d'ISI en el sistema comporta a errors en el dispositiu de decisió a la sortida del receptor. Per tant, en el disseny dels filtres de transmissió i recepció, l'objecte és minimitzar els efectes de l'ISI, i així enviar les dades digitals al seu destí amb la menor taxa d'error possible. Les formes d'alleujar la interferència entre símbols inclouen equalització adaptativa i codis de correcció d'errors. 1. En un sistema de transmissió digital, la distorsió del senyal rebut es manifesta mitjançant eixamplaments temporals, i el conseqüent solapament, d'impulsos individuals fins al punt que el receptor pot no distingir correctament entre canvis d'estat, per exemple entre elements individuals del senyal. A partir d'un cert llindar, la ISI pot comprometre la integritat de les dades rebudes. La ISI pot ser mesurada mitjançant el diagrama d'ulls. 2. Energia procedent del senyal en un o més intervals de modulació que interfereixen amb la recepció del senyal en un altre interval de modulació. 3. La distorsió causada per l'energia del senyal en un o més intervals, que interfereix amb la recepció del senyal en un altre interval de modulació. Existeixen diverses tècniques en telecomunicacions i emmagatzematge de dades que intenten solucionar el problema de la interferència entre símbols. Algunes tècniques intenten reduir la interferència entre símbols consecutius, com el Gaussian minimum shift keying i altres variants de PSK. Altres tècniques designen símbols que són més resistents a les interferències entre símbols. Baixant la taxa de símbol (bauds), i mantenint la taxa de bit constant (codificant més símbols per bit), es redueix la ISI. Pot ser que el cas extrem sigui el dels sistemes OFDM, en els quals es redueix la taxa de símbol a un per segon o menys. Altres tècniques intenten compensar la ISI. |
Arqueologia | La cultura de Nok va aparèixer a Nigèria durant el primer mil·lenni a.C. i va desaparéixer durant el primer mil·lenni de la nostra era, sense que s'hagi trobat una explicació raonable, potser per alguna epidèmia o per alguna fam. Avui dia, l'estructura social de la cultura de Nok sembla extremadament avançada, considerant la seva situació relativament allunyada d'altres grans cultures, i que la resta de l'Àfrica occidental estava, en aquestes dates, assimilant el Neolític. Aquesta cultura es considera la primera, a excepció d'Egipte, que va fer servir el ferro al continent africà. |
Història | (Galhac, Tarn, 11 d’octubre de 1743 – Llançà, Alt Empordà, 13 de març de 1809) Segon membre de la notable nissaga Cavaillé d’orgueners llenguadocians. Aprengué l’ofici treballant amb el seu oncle Joseph, frare dominicà del convent de Tolosa de Llenguadoc. Tots dos van treballar en la construcció dels orgues de Vinçà (1754), Sant Miquel de Galhac (1755) i el de Santa Maria de la Real, a Perpinyà (1760). A finals de 1765, Joseph viatja a Barcelona amb el seu nebot amb l’encàrrec de construir els orgues de les esglésies de Santa Caterina i de la Mercè. A poc d’iniciar-se els treballs de l’orgue de Santa Caterina, l’oncle torna a Tolosa i deixa el nebot a càrrec de continuar-los.El 12 de febrer de 1767 es casa a església de Santa Maria del Mar amb Francesca Coll i Artimbau, filla d’Onofre Coll, fabricant de sedes local. L’any 1770 retorna a Tolosa amb la família. Allí hi neix el seu primer fill, Domènec Cavaillé-Coll (16 d’abril de 1771)El 1780 mor Francesca i el mateix any Joan Pere es casa amb Marguerite Fabry. El 1785 treballa junt amb el seu fill en la restauració de l’orgue de la col·legiata de Sant Vicenç de Montréal de l’Aude (1781-1785) i en la construcció del de Saint Guilhem-le-Désert (1785-1789), que deixen inacabat a causa de la Revolució Francesa. Precedit pel seu fill, que el 1788 ja s’havia establert a Puigcerdà per a construir l’orgue de església de Santa Maria, el 1789 la família es trasllada a viure a Catalunya.Instal.lats a Puigcerdà, el 17 d’agost de 1790, Joan Pere ofereix a la Junta de Comerç de Barcelona una màquina de filar que podia funcionar a mà, tirada per un cavall o moguda hidraulicament. L’oferta va ser acceptada (1794) i en compensació li van atorgar una pensió anual de 5.000 rals a canvi de supervisar l’instal. lació de les màquines a diversos indrets del país. El 1793 viatja a Sant Joan de les Abadesses per a finalitzar l’orgue iniciat pel seu fill Domènec. Pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona treballa en la restauració dels orgues de Santa Maria del Mar (1796) i en el de la nova església de la Mercè (1798), a Barcelona, i en els de la seu de Vic (1798) i de Tortosa (1799).Amb l’obrador establert a la Granja d’Escarp (Segrià), s’encarrega de la construcció dels orgues de les esglésies de Sant Miquel, a Torroja del Priorat (1798-1799), de la de Mequinensa (1805-1809), de la basílica de Santa Maria, a Castelló d’Empúries (1807) i de l'església de Maials (1808-1809). Actualment, dels orgues construïts o restaurats per Joan Pere i Domènec Cavaillé a Catalunya, només en subsisteixen els de Torroja del Priorat (restaurat) i la cadireta del de Castelló d’Empúries.Entre les seves activitats al marge de l’orgueneria, cal comptar també la seva dedicació a l’explotació d’unes mines de carbó a la Vilella Baixa i a la Granja de l’Escarp, també per encàrrec de la Junta de Comerç (1801).Quan havia iniciat el retorn a la seva Occitània natal, va morir accidentalment a Llançà. |
Llengües | El meroític era una llengua parlada a Mèroe i al Sudan durant el període Meroític (confirmat des del 300 aC) que es va extingir el 400 dC. S'escrivia de dues maneres en l'escriptura meroítica: cursiva meroítica, escrita amb un estil i es feia servir per mantenir constància escrita en general; i jeroglífics meroítics, que es cisellava en pedra o es feia servir per documents reials i religiosos. Gairebé no s'entén a causa de la falta de texts bilingües. La classificació del meroític és incerta a causa de la falta de dades i dificultats en la seva interpretació. Des que l'egiptòleg britànic Francis Llewellyn Griffith va desxifrar l'alfabet meroític el 1911, s'ha proposat que el meroític està relacionat amb les llengües nubianes i llengües similars del fílum niloticosaharià. Claude Rilly, considerat l'especialista mundial en el meroític, és el proponent més recent de la idea niloticosahariana: proposa que és sudanesa oriental, la família niloticosahariana que inclou el nubià (Rilly 2004, 2007, 2012). Rowan (2006, 2011), d'altra banda, remarca que l'inventori de sons i la fonotàctica (els únics aspectes de la llengua que són segurs) són similars als de les llengües afroasiàtiques, i són diferents de les llengües niloticosaharianes. Per exemple, gairebé no s'hi troba la seqüència CVC, on les consonants (C) són ambdues labials o velars. Això és similar a les restriccions de consonants que es troben a la família de llengües afroasiàtiques, suggerint que el meroític podria haver estat una llengua afroasiàtica com l'egipci. El problema no està resolt, i la major part de les classificacions consideren el meroític com a llengua qüestionablement niloticosahariana o com a no classificada (tal com va fer Joseph Greenberg).Finalment, una dinastia beja va conquerir Mèroe durant el segle i, i els escrits tardans en cursiva meroítica podrien representar una llengua criolla nubià-beja. |
Informàtica | En l'arquitectura d'ordinadors AMD64 (x86-64), el mode llarg (en anglès, long mode) és el mode en què una aplicació o sistema operatiu de 64 bits poden accedir a les instruccions i els registres de 64 bits del processador, mentre que els programes de 32 bits i 16 bits s'executen en un sub-mode de compatibilitat. Un processador x86-64 actua de la mateixa manera que un processador IA-32 quan va a mode real o mode protegit, que són sub-modes suportats quan el processador no és en mode llarg. Un bit en el camp dels atributs estesos del CPUID informa programes en els modes real o protegit, si el processador pot anar a mode llarg, cosa que permet que el programa detecti un processador x86-64. Això és similar al bit d'atributs del CPUID que els processadors Intel IA-64 fan servir per permetre que els programes detectin que estan funcionant sota emulació IA-32. |
Geografia | Oltenița(pronunciació en romanès: [olˈtenitsa]) és una ciutat de Muntènia, Romania, al comtat de Călărași, a la riba esquerra del riu Argeș, on les seves aigües desemboquen al Danubi. Oltenița es troba a l'altre costat del Danubi des de la ciutat búlgara de Tutrakan. |
Biblioteconomia | Library Journal és una publicació comercial estatunidenca per a bibliotecaris fundada el 1876 per Melvil Dewey. Aquesta "diari" informa de notícies sobre el món bibliotecari i ofereix articles sobre aspectes de la pràctica professional. També revisa materials i equips relacionats amb la biblioteca. Cada any des de 2008, el Library Journal ha avaluat biblioteques públiques i ha atorgat estrelles en el seu programa de Biblioteques Estrelles (Star Libraries program). La seva "Library Journal Book Review" publica ressenyes de centenars de llibres populars i acadèmics cada mes abans que apareguin a les llibreries. A més a més, la Library Journal té la circulació més alta de qualsevol revista de biblioteconomia, segons Ulrich'saproximadament 100.000.El primer editor del Library Journal va ser Frederick Leypoldt, la companyia del qual es va convertir més tard en RR Bowker. Aquest últim l'any 1985 va ser al seu torn adquirit per Reed International, futur Reed Elsevier. The Library Journal es va continuar publicant fins al 2010, quan es va vendre a Media Source Inc., que ja era propietari del Junior Library Guild i The Horn Book Magazine.Fundat en 1876 per Melvil Dewey, Revista de Biblioteca al principi es va declarar per ser l'"orgue oficial de les associacions de biblioteca d'Amèrica i del Regne Unit." De fet, el títol primigeni de la revista era Revista de Biblioteca americana, encara que "l'americà" va ser tret des del títol després del primer any. Els seus assumptes primerencs enfocats en el creixement i desenvolupament de biblioteques, amb articles de característica per tals autors prominents com R. R. Bowker, Charles Tallador, i Melvil Dewey, i enfocar en catalogant, indexant, i deixant esquemes. En els seus assumptes primerencs, Bowker va parlar catalogant principis; Tallador, creador del Tallador sistema de Classificació Expansiva, va desenvolupar idees seves; i abastant editor Dewey va fer recomanacions per a sistemes de circulació de biblioteca primerencs. Inicialment, Revista de Biblioteca no va revisar llibres llevat que van narrar a bibliotecaris' interessos professionals, però llavors, com ara, la revista va córrer articles en desenvolupament de col·lecció i anuncis des de les editorials que recomanen els seus llibres propers per a biblioteques per adquirir. Els assumptes primerencs de Revista de Biblioteca eren un fòrum per a bibliotecaris durant Canadà, el Regne Unit, i els Estats Units per compartir notícia, discussions de les idees i les pràctiques de les seves biblioteques , i informes d'activitats professionals com aplecs i conferències. Dins un 1878 prospecte, la revista va accentuar la seva importància per notar que biblioteques petites, en particular, podria obtenir l'"experiència costosa i consell pràctic" de les biblioteques més grans. Regular llegir de Revista de Biblioteca, el prospecte declarat, faria "el valor de bibliotecari més a la biblioteca, i el valor de biblioteca més al poble". En les Notes i secció de Consultes, els bibliotecaris van compartir informes de que la seva biblioteca va abastar problemes comuns, i van mantenir un canvi constant de preguntes i respostes sobre autoria i lector aconsellable. Dues seccions prominents, la Bibliografia (compilat per Tallador) i Pseudònims i Antònims (compilat per James L. Whitney), servit com recursos de remissió per a bibliotecaris. L'últim va contenir una llista actual de títols de untitled feines i noms reals d'escriu que era anònim o va utilitzar pseudònims, amb un índex que compila tot d'ells en l'assumpte de desembre. |
Psicologia | El logotip o logotipus (del grec λόγος, paraula, i τύπος, tipus), també conegut com a logo, és un signe gràfic, distintiu o emblema utilitzat per entitats comercials, organitzacions o individus amb l'objectiu de facilitar o promoure el reconeixement públic instantani d'un producte, servei o empresa. Els logotips poden ser figuratius, abstractes, tipogràfics o una combinació d'aquests a través d'una composició d'imatges. (símbols o icones) i / o text que inclogui el nom de l'organització. Quan un logotip només disposa de tipografia rep el nom de monograma. El logotip és un dels elements que constitueixen la identitat gràfica d'una marca corporativa. El logotip s'utilitza per denotar la propietat privada d'un objecte. En alguns casos, comporta una declaració d'autoria o certificació de qualitat. Però l'ús més generalitzat el fan les cases comercials, indicant que aquell producte és d'una companyia. Amb aquest ús la companyia emet un missatge al consumidor d'algunes característiques del producte com la qualitat i el cost. En un logotip es diferencien dues entitats: La imatge: Signe visual gràfic. Aquest signe pot tenir comportaments diferenciats simbòlic (exemple: la creu de la Creu Roja). icònic (exemple: la poma d'Apple). La tipografia: El logotip com a part de la identitat visual d'una empresa o institució, és la representació tipogràfica del nom de la marca (exemple: IBM).La funcionalitat d'un logotip radica en la seva capacitat per a comunicar un missatge, com per exemple "som una empresa responsable" o "aquest producte és d'alta qualitat". Per aconseguir-ho, es requereix l'ús de colors i formes que contribueixin al fet que el públic interpreti el missatge de la forma desitjada. Un logotip, en termes generals, requereix l'apropiat ús de la semiòtica com a eina per a assolir l'adequada comunicació i interpretació del missatge. Així, per exemple, un cercle groc pot interpretar-se com a "sol", "moneda", "ou", "formatge" o altres, mentre que si es troba al costat de la paraula "banc", ambdós elements, el cercle groc i la paraula “banc”, prenen un sol significat: "Institució Bancària". És a dir, el logotip, per representar una entitat o grup de persones, cal que mantingui una congruència semiòtica entre el que s'entén i el que realment busca representar. Alguns elements que poden fer un logotip eficaç. Originalitat: Ha de ser únic i no estar subjecte a confusió amb altres logotips. Funcionalitat: Pot ser utilitzat en diferents contextos i suports mantenint la seva integritat. Escalabilitat: Pot mantenir la seva eficàcia en formats petits i grans, sense que el seu text perdi llegibilitat. Variabilitat: Pot tenir versions en diferents modes de color: monocrom, duotono o colors especials. Transversalitat: Utilitza els principis bàsics de disseny (espai, color, forma, textura i claredat). Representativitat: Representa de forma adequada la marca, el producte, l'empresa o l'organització. |
Ciències de la salut | En medicina alternativa, les sals bioquímiques minerals són productes homeopàtics basats en compostos inorgànics presents en les cèl·lules de l'organisme humà. La teràpia amb sals minerals va ser desenvolupada pel doctor alemany Wilhelm Heinrich Schüßler (1821-1898). |
Televisió | Els Premis Emmy són premis de la televisió als Estats Units, similars als també estatunidencs Premis Peabody de qualitat a la ràdio i televisió, però més enfocats a l'entreteniment. Els Emmy són considerats com l'equivalent televisiu als Premis Oscar i un dels quatre premis més importants en la indústria de l'entreteniment estatunidenc, amb els Grammy (per a la música), els Tony (per al teatre) i els esmentats Oscar per al cinema. Es van atorgar per primera vegada el 1949 per honrar espectacles produïts a la zona de Los Angeles, i en la dècada de 1950 es va convertir en un esdeveniment nacional, i durant les dues dècades següents es va ampliar el premi per honorar altres sectors de la indústria de la televisió.Els premis son concedits per tres organitzacions diferents: L'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències de la Televisió (Academy of Television Arts & Sciences - ATAS), radicada a Los Angeles, concedeix els premis Emmy a nivell nacional per la programació a hores puntes del vespre o "primetime", anomenat Emmy Primetime (en anglès: Primetime Emmy Award o simplement Primetime Emmy). L'Acadèmia Nacional Americana de les Arts i les Ciències de la Televisió (National Academy of Television Arts & Sciences - NATAS), amb seu a Nova York, concedeix els premis Emmy a nivell nacional per la programació durant el dia o "daytime", anomenats els Emmy Daytime (en anglès: Daytime Emmy Award o simplement Daytime Emmy), mentre que la també estatunidenca Acadèmia Internacional de les Arts i les Ciències de la Televisió (International Academy of Television Arts & Sciences - IATAS), que és una subdivisió del NATAS i que també està radicada a Nova York, concedeix els premis Emmy Internacionals, per a programació feta principalment fora dels EUA, però també la feta als EUA però no en llengua anglesa. També hi ha els Emmy Regionals (en anglès: Regional Emmys), que son els premis concedits pels 20 capítols regionals, principalment afiliats a la NATAS, per diferents categories de programació televisiva als EUA. |
Nàutica | El Vicealmirall François-Paul Brueys d'Aigalliers, Comte de Brueys (12 de febrer de 1753, Usès, Gard –1 d'agost de 1798, Badia d'Abukir) va comandar els francesos a la Batalla del Nil, en la qual l'Armada Revolucionària Francesa va ser derrotada per les forces de la Royal Navy britànica comandades per l'Almirall Horatio Nelson. Brueys també va ser un masó dins la lògia La Bonne Foi de Montauban. |
Història | Ahtiašna, Ahtirumna o Ahtiruna fou una ciutat cananea de la qual no se sap gaire cosa a banda del fet que al segle xiii aC la governava Sur-Ašar com a vassall egipci. Sur-Ašar és l'autor de la carta d'Amarna EA 319, adreçada al faraó d'Egipte. El vocabulari emprat en l'epístola situa Ahtiašna al sud de Canaan. L'origen etimològic del nom de la ciutat podria ser el mateix que el d'Atarot, que significa 'corones' i es donava a nuclis situats al cim de túmuls o turons. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.