label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geologia | En hidrologia, una gorga també anomenada mulla, és una àrea d'un curs d'aigua (d'un riu o d'un rierol), que es caracteritza per un pendent poc profund, un nivell d'aigua més elevat que el llit del rierol, amb una velocitat més baixa de l'aigua, és a dir la profunditat de l'aigua és superior a la mitjana del curs del que forma part i la seva velocitat és inferior a la mitjana. Les gorgues estan sovint delimitades per un mur de desguàs natural a la part alta del curs d'aigua o de vegades per dos, un a la part alta i un altre aigües avall. |
Informàtica | El Swiss-Prot és una base de dades biològica de seqüència de proteïnes. Va ser creada el 1986 per Amos Bairoch durant la seva tesi doctoral i desenvolupada per l'Institut Suis de Bioinformàtica i l'Institut Europeu de Bioinformàtica. La característica principal de Swiss-Prot és que les proteïnes que es troben emmagatzemades en aquesta base de dades tenen un alt nivell d'anotació. Això significa que es coneix la seva estructura tridimensional, la funció, les modificacions post-traduccionals, variant, etc. El 2002 es va crear el consorci UniProt, sent una col·laboració entre Swiss Institut of Bioinformatics, el European Bioinfarmatics Institut (EBI) i el Protein Information Resource (PIR). Swiss-Prot junt amb TrEMBL (que és d'anotació automàtica) es van unir amb la Protein Information Resource (PIR) per produir la UniProt Knowledgebase, el catàleg de proteïnes més important del món. |
Ciència militar | La guerra urbana és un tipus de guerra moderna duta a terme en àrees urbanes, com a pobles i ciutats. Com a referent, la guerra conduïda a centres poblats abans del segle xx, és generalment considerada com a guerra de setge. |
Cultura popular | Una estudiantina és una germandat d'estudiants universitaris pròpia d'Espanya, Portugal, els Països Baixos, Amèrica central o Amèrica del sud, que duen una combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals del folklore europeu i hispanoamericà, fent ús generalment de cordòfons. Els seus orígens no queden clarament determinats. Segons alguns el seu origen serien els antics sopistes i pícars antics (segles XV o XVI), segons d'altres es troben en els mateixos continuadors de la tradició goliarda: els estudiants pobres (segle xiii) que recaptaven fons amb la seva habilitat musical.Essent una tradició lligada a les universitats, les estudiantines mantenen vives les tradicions del segle xiii. |
Objectes astronòmics | Gamma² de l'Escaire (γ² Normae) és un estel a la constel·lació de l'Escaire. Al costat de Gamma1 Normae (γ1 Nor) comparteixen la denominació de Bayer Gamma, encara que són estels totalment independents. Gamma² Normae es troba a 128 anys llum de distància de la Terra, mentre que Gamma1 Normae està unes onze vegades més allunyada, a 1440 anys llum. Gamma² Normae, amb magnitud aparent +4,01, és l'estel més brillant de la constel·lació. Gamma² de l'Escaire és una geganta groga de tipus espectral G8III i 4735 K de temperatura. Brilla amb una lluminositat equivalent a 45 sols, té un diàmetre 10 vegades major que el del Sol i una massa entre 2 i 2,5 vegades la massa solar. La seva edat està compresa entre 600 i 1400 milions d'anys, en funció del que hagi avançat en la seva evolució. La seva velocitat de rotació projectada és de 12 km/s, implicant un període de rotació igual o inferior a 41 dies.Una estrella de magnitud +10 —catalogada com a companya binària de Gamma² de l'Escaire— sembla no estar unida a ella de forma gravitacional, essent només un estel situat en la mateixa línia de visió. La separació visual entre ambdues estrelles era de 25 segons d'arc l'any 1834 mentre que l'any 1959 havia augmentat a 45 segons d'arc. |
Jocs | Xarranca o sambori és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu coix. |
Periodisme | Llop el Protoespatari (o en llatí, Lupus Protospatarius Barensis) va ser el reputat autor del Rerum in Regno Neapolitano Gestarum Breve Chronicon, una precisa història del Mezzogiorno italià que va des de l'any 805 al 1102. Li ha estat reconeguda aquesta autoria només des del segle xvii.Llop, juntament amb altres cronistes bariotes, els autors anònims d'Annales Barensis i d'Anonymi Barensis Chronicon, empraren uns antics annals perduts de Bari que narraven successos fins al 1051. Guillem d'Apúlia sembla haver usat aquests mateixos annals com fonts la seva obra. Llop el Protoespatari també va usar els annals perduts de Matera. Potser el més característic de l'obra de Llop és la forma de datar la seva cronologia: els seus anys comencen en setembre, pel que situa esdeveniments succeïts al final d'un any determinat al començament de l'any següent. |
Informàtica | Crisi del programari era un terme que es va emprar als inicis de la informàtica. El terme s'emprava per a descriure l'impacte que generava l'increment de la capacitat de computació i la complexitat dels problemes que aquest fet permetia resoldre. En síntesi, fa referència a la dificultat per a escriure programari correcte, entenedor i formalment verificable. L'origen de les crisis de programari són la complexitat, les expectatives i el canvi. El terme "crisi de programari" el van encunyar alguns dels assistents a la primera conferència d'enginyeria del programari de l'OTAN, l'any 1968 a Garmisch, Alemanya. El terme es pot trobar per primer cop al discurs de 1972 de l'Edsger Dijkstra a l'ACM Turing Award: Les causes de les crisis de programari estaven relacionades amb la complexitat del maquinari i del procés de desenvolupament del programari. Les crisis es manifestaven de molt diverses formes: Projectes que excedien el pressupost. Projectes que excedien els terminis marcats. Programari que molt poc eficient. Programari de baixa qualitat. Programari que no complia els requeriments definits. Projectes que eren impossibles de gestionar i amb un codi difícil de mantenir. Programari que no es va arribar a publicar mai.Molts dels problemes del programari eren causats per la creixent complexitat del maquinari. En el seu assaig, en Dijkstra va indicar que els ordinadors moderns, de la seva època, "personificaven uns defectes tan seriosos que [ell] sentia que d'una sola tacada s'endarreria deu anys el progrés de la informàtica". També creia que s'ignorava massa sovint la influència del maquinari sobre el programari. Al llarg de les dècades s'han desenvolupat diversos processos i metodologies a fi de millorar la gestió de la qualitat del programari, amb diferents nivell d'èxit. Tot i això, és comunament admès que no s'ha trobat cap solució definitiva que eviti els excessos i errors dels projectes en tots els casos. Generalment, els projectes de programari són llargs, complicats, amb poques especificacions i inclouen aspectes poc coneguts, sent especialment vulnerables als problemes grans i no previstos. |
Geografia | Pogoanele (pronunciació en romanès: [poˈɡo̯anele]) és una ciutat al sud-est del comtat de Buzău, Muntènia (Romania). La ciutat administra un poble, Căldărăști. Pogoanele va ser declarada ciutat l'abril de 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. Es troba a la part sud-central del comtat, al mig de la plana de Bărăgan, a uns 40 quilòmetres de Buzău, la seu del comtat. La travessa la carretera DN2C, que va de Buzău a Slobozia. L'estació de ferrocarril (3 km del centre de la ciutat) es troba a la línia CFR que uneix Urziceni i Făurei. Segons estimació 2012 comptava amb una població de 7.829 habitants.Entre els fills il·lustres de la ciutat hi ha el Ion A. Rădulescu-Pogoneanu i l'Ilie Stan. |
Matemàtiques | A les matemàtiques hi ha diverses demostracions amb contradiccions òbvies. Tot i que les demostracions són errònies, els errors són subtils. Aquestes fal·làcies són considerades simples curiositats, però poden ser utilitzades per il·lustrar la importància del rigor en aquesta àrea. |
Informàtica | En informàtica, el Model d'Actors és un model de concurrència amb comunicació per pas de missatges (sense compartir memòria) que té com a primitiva principal els executables anomenats actors.En resposta a un missatge rebut, un actor pot crear més actors, passar-los missatges, i modificar el seu estat per determinar com tractarà els propers missatges. Una implementació del model d'Actors és la que incorpora el sistema concurrent del llenguatge Erlang. |
Heràldica | L'Escut de les Illes Fèroe s'ha documentat en una cadira del segle xv localitzada a Kirkjubøur, una població de l'Illa Streymoy. Posteriorment, el símbol del carner s'ha utilitzat com segell del Løgting, que llavors era el terme que es referia al tribunal de justícia de les illes. Aquest escut va deixar d'utilitzar-se a l'abolir-se el Løgting el 1816 i malgrat que va ser restablit el 1852 no es va recuperar. Després de la concessió d'autonomia a les Illes Fèroe després de la II Guerra Mundial es va recuperar el 1948 el símbol del carner a iniciativa del govern de les illes. La versió actual de l'escut es va aprovar l'1 d'abril de 2004, el seu disseny és més semblant al símbol del carner trobat a Kirkjubøur que la versió anterior. |
Telecomunicacions | Mòbilcat fou un operador mòbil virtual català llançat el 2013 i amb seu a la Selva del Camp, que va operar en el mercat de telefonia mòbil. Va pertànyer a la societat limitada Telecomunicaciones Mediterranea Baix Camp. Va ofereir servei de telefonia mòbil i dades amb sistema de prepagament per a números nous o de portabilitat. Tota la seva comunicació amb l'usuari es realitzava en llengua catalana, tant la comunicació escrita com l'atenció al client. La seva activitat mitjançant informació a Twitter va parar el 2015. |
Biblioteconomia | El Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular (CDRCTP), és un centre de documentació creat l'any 1983, que forma part del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural.Amb la creació d'aquest Centre, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumia l'acord unànimement adoptat en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (Barcelona-1981/Girona-1982). Es buscava crear una estructura integradora, dedicada a fer i a fomentar la recerca en el camp de la cultura tradicional i popular i a formar un arxiu d'abast nacional amb tota mena de documentació especialitzada, escrita i audiovisual. Inicialment, el Centre formava part de la Direcció General de Difusió Cultural. A partir de l'any 1988, però, amb la reforma del Departament de Cultura, va quedar adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural.El Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular té com a objectius la recerca, inventari, conservació i difusió del patrimoni etnogràfic de Catalunya. En la seva denominació s'engloben tres entitats diferenciades: la Biblioteca de Patrimoni Etnològic, l'Arxiu de Patrimoni Etnològic i la Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC). Com a centre de documentació s'adreça a un públic especialitzat amb unes necessitats d'informació molt específiques, el qual està format en la seva majoria per investigadors en folklore i etnologia, experts o col·leccionistes en imatgeria popular, etnomusicòlegs, historiadors, antropòlegs i altres perfils d'investigadors relacionats. La Biblioteca del CDRCTP recull més de 9000 documents estructurats en llibres, beques, premis nacionals d'etnologia Joan Amades, fulletons, catàlegs i biografies, un fons multimèdia i l'hemeroteca, amb més de cent revistes. |
Informàtica | A l'entorn de la informàtica, un botó és una metàfora comuna utilitzada a les interfícies gràfiques (que reben el nom d'entorns GUI) amb objectiu símil al d'un botó corrent. Els botons solen ser representats com rectangles que tenen dintre una llegenda o icona, generalment amb efecte de relleu. També hi ha el radiobutton que és rodó amb un punt al mig. |
Telecomunicacions | Un component electrònic és un dispositiu destinat a ésser connectat amb altres i que poden realitzar unes o diverses funcions electròniques. En general estan combinats en circuits destinats a controlar i aprofitar els senyals elèctrics. Es diferencien del component que només és elèctric, com podria ser el cas d'una bombeta, en què aquesta només aprofiten el flux del corrent elèctric. Els components en electrònica són de tipus molt diversos i a més un esquema electrònic previ defineix el seu muntatge. La física dels components és la branca científica que s'ocupa de la concepció i estudi dels components electrònics i està connectada amb ciències fonamentals com la física de l'estat sòlid i la química. |
Arquitectura | Forns de llenya, són els forns que utilitzen llenya per a crear escalfor, perquè funcionin cal fer d'alguna manera la Recollida de llenya.Hi ha dos tipus de forn de llenya: "forns de negre" i "forns de blanc". Forn de Negre: s'escalfen amb llenya en una cambra i el menjar es cuina en aquesta mateixa cambra, al costat del foc mentre s'està encara en curs, o en la cambra calenta després que es consumeixi la llenya i el carbó restant s'escombra al costat.Forn de Blanc: són els que s'escalfen per transferència de calor des d'una cambra de combustió separada i la trajectòria dels gasos de combustió, de manera que el forn romantm "blanc". Mentre que el forn tradicional de llenya és un forn de maçoneria, forns d'aquests tipus també poden ser construïts de tova (utilitzada generalment en la base que subjectava el que seria la cambra de combustió), o fins i tot de ferro fos.Els forns de llenya són diferents dels forns econòmics (o cuines econòmiques), que utilitzen igualment la fusta per al seu funcionament però funcionen escalfant una superfície de ferro fos en la majoria de casos per a transmetre l'escalfor a les olles o paelles per tal de dur a terme la cocció, com en el cas del gas o l'electricitat que s'utilitza avui en dia. |
Lingüística | XT9 és un sistema de predicció i correcció de text per a dispositius mòbils amb teclats complets en lloc del teclat 3x4 en telèfons antics. Va ser originalment desenvolupat per Tegic Communications , ara part de Nuance Communications. Va ser creat per a dispositius amb estil, però ara també s'utilitza per a dispositius de pantalla tàctil. És successor de T9 , un popular algorisme de text predictiu per a telèfons mòbils amb només teclat numèric. |
Pseudociència | La telepatia (del grec τῆλε tēle, «lluny» i παθέειν pathéein, 'patir, experimentar') és la capacitat de comunicar informació directament entre dues ments, sense ajuda del llenguatge ni de cap dispositiu extern. És un fenomen paranormal considerat pseudociència per la majoria d'estudiosos, ja que no ha pogut ser demostrada aplicant el mètode científic. |
Telecomunicacions | Iridium és una constel·lació de 66 satèl·lits de comunicacions que giren al voltant de la Terra en 6 òrbites baixes LEO a una alçada aproximada de 781 km de la terra i una inclinació de 86.4°. Cadascuna de les 6 òrbites consta d'11 satèl·lits equidistants entre si. Els satèl·lits triguen 100 minuts a fer la volta al món de pol a pol. Actualment, és propietat i és operada per l'empresa Iridium Communications. La constel·lació Iridium va ser dissenyada per Motorola per proveir serveis de Serveis Satel·litaris Mòbils (SSM) amb cobertura global. El seu nom prové de l'element Iridi (Iridium en anglès) el qual té un nombre atòmic de 77, equivalent al nombre de satèl·lits que incloïa la constel·lació en el seu disseny original. Aquest servei està prohibit per raons polítiques a Corea del Nord i Sri Lanka. El sistema té com a objectiu proveir comunicació de veu i dades utilitzant dispositius portables en àrees fora de cobertura dels sistemes de comunicació tradicional com telefonia fixa o mòbil. El sistema va ser posat en funcionament l'1 de novembre de 1998 i va fer fallida el 13 d'agost de 1999. Aquesta fallida va ser deguda en gran part a l'elevat cost dels terminals mòbils, 3.500,00 USD aproximadament i del servei en si, aproximadament de 7 USD per minut. Els preus dels telèfons mòbils terrestres, considerablement més barats, i l'aparició dels acords d'itinerància per al sistema GSM, durant la dècada que va portar la construcció del Iridium, va equiparar al sistema GSM amb una de les principals avantatges d'Iridium: cobertura global en àrees urbanes. Un altre fet que va contribuir a la fallida d'Iridium va ser la seva incapacitat per proveir serveis de dades d'alta velocitat, ja que la constel·lació de satèl·lits va ser dissenyada essencialment per a comunicacions de veu. Actualment Iridium ofereix comunicacions de dades de 2,4 Kbps nadius i un sistema de connexió a internet que emula 10 Kbps, la qual cosa limita les possibles aplicacions, per la qual cosa el fa servir, sobretot, per a l'enviament i recepció de correus electrònics a format de text. Actualment les solucions d'Iridium, que va ser comprada i rellançada per nous socis, s'utilitzen activament en mercats verticals com els petroliers, miners, ecoturisme i militar. Després dels successos de l'11 de setembre de 2001 els organismes de seguretat Estats Units utilitzen solucions Iridium com el seu sistema preferit de telecomunicacions satelitales mòbils de veu. Només la Força Aèria dels Estats Units compta actualment amb més de 25.000 terminals actives. El 2010, el preu del telèfon satelital Iridium més modern i únic en producció, l'Iridium 9555, és d'aproximadament 1.500,00 USD en els Estats Units. El cost per minut de comunicació és d'aproximadament 1,30 USD. El cost per minut és independent del país en què s'originin o acabin les trucades. No hi ha càrrecs per itinerància. Iridium compta amb un sistema d'enviament i recepció de missatges de text que permet rebre fins a 150 missatges de fins a 160 caràcters gratuïts per mes. Els telèfons Iridium 9505A i el nou 9555 poden també enviar e-mails directament utilitzant el teclat numèric. El cost de cada email enviat, que poden tenir un màxim de 160 caràcters és d'aproximadament 0,60 USD. Iridium va llançar l'any 2009 el servei OpenPort, orientat principalment al segment marítim, el qual permet transmissions de dades de fins a 128 kbps amb cobertura global. El cost actual de la terminal Openport és aproximadament 5.500,00 USD i el cost de transmissió / recepció de dades aproximadament 5,00 USD x Megabyte. A la fi de l'any 2009 Iridium tenia ja venudes 1000 terminals Openport. El 12 setembre 2011 Iridium comunicar oficialment que va sobrepassar els 500000 usuaris a tot el món. |
Arquitectura | Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió. Inicialment, indicava els barris on s'obligava a viure els jueus i se'ls confinava de nit. Avui dia, però, l'ús del terme es fa extensiu a qualsevol àrea on la població que hi viu pateix alguna mena d'exclusió o marginació, especialment aquelles àrees urbanes econòmica i socialment degradades. Un gueto també és un espai on hi poden anar certes persones que poden resultar molestes a les altres per alguna qüestió.Així, hi va haver el gueto de Varsòvia on foren concentrats els jueus, per tenir posteriorment més fàcil la tasca d'eliminar-los físicament; també hi va haver el gueto o guetos de Sud-àfrica, on es concentrava la gent negra. Habitualment els guetos disposen de pocs serveis o aquests són nuls o deficients. Solen estar en llocs apartats o de difícil accés. Segurament això està en consonància amb la percepció negativa o amb una mena de càstig de la resta de la societat. |
Biblioteconomia | Recursos, descripció i accés, més coneguda com a RDA (en anglès Resource Description and Access) és la nova norma de catalogació que es va donar a conèixer el juny de 2010, que proporciona instruccions i directrius sobre la formulació de les dades bibliogràfiques. Previst per a l'ús de les biblioteques i organitzacions culturals afins, com museus i arxius, RDA substituirà les Regles angloamericanes de catalogació 2a edició (AACR2), l'estàndard vigent per a les biblioteques anglosaxones des de 1978. La Biblioteca de Catalunya tradueix RDA Resource description and access com a RDA Recursos, descripció i accés. |
Història | Tangáxoan I va ser cazonci de l'imperi purépetxa i pare de Tangaxoán II (qui va rendir l'imperi davant l'arribada de Cristóbal de Olid).Era nebot de Tariácuri (emperador que va dividir l'imperi entre el seu fill i els seus nebots, tal és el cas). En arribar l'emperador asteca Axayàcatl per a conquistar als purépetxa sorgeix la consolidació d'aquests tres imperis de nou quedant com un sol durant la guerra contra els asteques per mantenir la independència dels purépetxa. |
Arqueologia | Letocetum és una antiga ruïna d'un poblat romà. Fou un important lloc militar i estació de proveïment prop de la cruïlla de la carretera de Watling, una carretera militar romana entre North Wales i el carrer Icknield (o Ryknild), actual carretera A38. Les ruïnes són al llogaret de Wall, Staffordshire, Anglaterra. Pertany al National Trust, amb el nom "Letocetum Roman Baths Web & Museum" (Termes Romanes & Museu de Letocetum). L'English Heritage el preserva amb el nom de "Wall Roman Web".Els romans arribaren a Letocetum l'any 50 per establir una fortalesa durant els primers anys de la invasió romana de Britània. El territori no podia suportar grans quantitats de soldats i Letocetum, en una important cruïlla, es va fer una estació de proveïment en gran escala. L'assentament va anar creixent amb successius balnearis i mansio construïdes per servir els viatgers oficials, així com la creixent població civil. Es coneix principalment per les excavacions detallades de 1912-13, centrades en els banys públics i la mansio, però hi ha evidència d'un assentament important amb una possible basílica, temples i un amfiteatre. Les restes visibles hui són les pedres del balneari i de la mansio, construïdes després que Letocetum deixà de tenir una funció militar. L'assentament arribà a l'auge durant el segon i tercer segles i llavors ocupava entre 8,1 hectàrees (81.000 metres quadrats) i 12 (120.000 m2). A la darreria del segle III, la ciutat s'allotjà dintre les altes parets defensives al camí de Watling. Si Letocetum va tenir una mica d'importància en època romana, després passa a Lichfield, que està situada a 2,5 o 5 quilòmetres al nord-est. Després que els romans marxassen, a l'inici del segle V, l'assentament entra en declivi. La vila de Wall emergí en l'àrea que en temps passats ocupava Letocetum. |
Periodisme | Anselm de Lieja o Anselmus Leodiensis (nascut 1015-1017, mort a Lieja el 1056) és un cronista del principat de Lieja.Va néixer d'una família noble probablement a Colònia, on va estudiar al col·legi de la catedral. Ja canonge, va arribar a Lieja el 1041 on va ser nomenat degà del capítol de la Catedral de Sant Llambert. Era un bon amic del príncep-bisbe Wazon (980-1048). Va morir a principis de l'any 1056. La seva crònica coneguda com Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium (gests dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja) es considera una de les millores d'aquesta època, tant per les seves qualitats literàries com pel valor històric, sobretot en la seva descripció de la història contemporània. Continua en la tradició d'Heriger de Lobbes (mort el 1007) que va escriure la biografia dels primers vint-i-set bisbes de Lieja fins a Remacle. La seva padrina, la comtessa Ida, abadessa de Santa Cecília de Colònia el va encarregar de continuar aquesta obra que comença amb la vida de Teodard de Maastricht i acaba amb el mateix Wazon. La seva obra es caracteritza per un estil clar que palesa una intel·ligència crítica, favorable a reformes de l'església. Obra Gesta episcoporum Tungrensium, Traiectensium et Leodiensium [Consulta: 4 febrer 2018]. Arxivat 2017-11-07 a Wayback Machine. L'edició del manuscrit de Köpke del 1846 comença sent obsoleta: l'editor no va utilitzar ni la còpia trobada a l'Abadia d'Averbode, ni la de Daniel Raymundi del 1606, ni tampoc va fer servir totes les variacions del manuscrit d'Aulne de la fi del segle xii, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Lieja. |
Llengües | L'ús de llengües híbrides en la literatura medieval és un dels fenòmens literaris més peculiars de la baixa edat mitjana, consistent en la redacció de textos en llengües híbrides, és a dir, textos que barrejaven dues llengües diferenciades de l'època. Cal interpretar aquest hibridisme no tant des d'una perspectiva lingüística sinó literària. S'utilitzen intencionadament barreges d'idiomes perquè cadascun d'ells està associat a un gènere literari determinat. Per al trobador català Ramon Vidal de Besalú, la llengua d'oïl (francès) és més avinent per a romanços i pastorel·les i la llengua d'oc (occità), per a cançons i sirventesos. Segons Dante Alighieri, l'oïl és més adient per a la litúrgia i les gestes èpiques i l'oc per a la poesia. |
Geografia | S'anomena ultramar a un país o un lloc que està de l'altre costat del mar, prenent com a referència el punt des del qual es parla. Al llibre Gran conquista de Ultramar, datat del segle xiii, es troba una referència ascendent del mot «ultramar». Al segle XIV també s'aplicava a les navegacions amb les Índies del mar de les Índies, l'antic nom de l'oceà Índic. És, doncs, una paraula de caràcter genèric o universal, com «Índies», terme popularitzat pels viatges de Marco Polo. |
Conflictes | L'Expedició llibertadora del Perú va ser una força militar amfíbia creada el 1820 pel govern de Xile, amb la missió d'independitzar el Perú de l'Imperi Espanyol i afermar tant la seua sobirania com la de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Per a dur-ho a terme, el 5 de febrer de 1819 va ser signat un tractat entre Xile i les Províncies Unides. La força expedicionària seria organitzada pel govern de Xile i els costos havien de ser reintegrats pel futur govern independent del Perú. Bernardo O'Higgins, com a director suprem de Xile, va nomenar el general argentí José de San Martín cap de l'exèrcit i el marí escocés Thomas Cochrane comandant de la flota naval. D'aquesta manera, l'«Exèrcit Libertador del Perú», denominat així per decret suprem del Congrés de Xile el 19 de maig de 1820, era l'Exèrcit Unit Llibertador de Xile, una força combinada d'unitats de l'Exèrcit de Xile juntament amb les de l'Exèrcit dels Andes. Posteriorment, una vegada desembarcats, amb la reunió d'aquest exèrcit expedicionari, provinent de Valparaíso, amb les unitats noves creades de l'Exèrcit del Perú es va donar origen a l'Exèrcit Unit Llibertador del Perú. |
Filosofia | En filosofia, la lògica tradicional, també coneguda com a lògica sil·logística o lògica aristotèlica, és un nom fluix per a una aproximació a la lògica que va començar amb Aristòtil i que es va desenvolupar a l'antiguitat principalment pels seus seguidors, els peripatètics, però que va caure en gran manera en decadència al segle III dC. La lògica del terme revifada a l'època medieval, primer en la lògica islàmica per Alrabrab al segle X, i més tard a l'Europa cristiana del segle XII amb l'arribada de la nova lògica, i va romandre dominant fins a l'aparició de la lògica moderna de predicats a finals del segle XIX. Aquesta entrada és una introducció al terme lògica necessària per entendre els textos de filosofia escrits abans que fos substituït com a sistema lògic formal per lògica de predicat. Els lectors que no coneixen la terminologia i les idees bàsiques de la lògica de termes poden tenir dificultats per comprendre aquests textos, perquè els seus autors solien conèixer el terme lògica. |
Teologia | Maitreya és, segons el budisme, el futur Buda, o més exactament bodhisattva (en la tradició mahayana) que els budistes creuen que apareixerà a la terra per assolir la completa il·luminació i ensenyar el pur i veritable dharma. El Buda Maitreya serà el successor de Siddhartha Gautama, el Buda històric. L'aparició de Maitreya coincidiria amb la desaparició o oblit del dharma transmès i predicat per Siddhartha Gautama. Es prediu que Maitreya assolirà el Bodhi en menys d'un any. La seva aparició es caracteritzaria per una sèrie d'esdeveniments físics. Es prediu que els oceans minvaran, permetent que Maitreya els travessi lliurement. Maitreya també permetrà desvetllar el veritable dharma a la gent, permetent la creació d'un nou món. Això també significaria el final del "temps mitjà" on els humans actualment resideixen. Alguns dels esdeveniments que seguirien a l'aparició del segon Buda inclouen el final a la mort, guerra, fam i malaltia i la protecció d'una nova societat de tolerància i amor. Mentre moltes persones es van proclamar com a Maitreya durant els anys després de la mort del primer Buda, cap va ser oficialment reconegut pels budistes. Segons les escriptures budistes, Maitreya vindrà dos mil cinc-cents anys després del Nirvana del Buddha Sakyamuni. A I-Kuan Tao, es creu que Maitreya ja ha aparegut sobre la terra. Maitreya i Miroku són el mateix per aquests practicants, cosa que obre un nou significat a certs productes arribats del Japó: el conegut anime Inuyasha és un d'ells, en el qual un monjo anomenat Miroku ajuda a salvar el món japonès feudal.Maitreya és de vegades comparable, encara que no completament, al segon adveniment en altres religions: L'aparició de Kalki, la forma final de Vixnu a l'hinduisme. El retorn de Jesús al cristianisme. Saoshyant al zoroastrisme. El messies del judaisme. El mahdí en l'islam. |
Física | En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai. Cada eix d'aquest espai correspon a una variable o grau de llibertat del sistema. Cal no confondre el terme amb «diagrama de fases», que s'acostuma a reservar per a les representacions de les diverses fases d'un sistema termodinàmic. L'espai de fases queda definit pel conjunt de variables que descriuen els graus de llibertat. Cada punt de l'espai correspon a un estat del sistema, i la seva evolució, en forma de trajectòria, dona una imatge gràfica del que està passant. La dimensió de l'espai de fases coincideix amb el nombre de graus de llibertat del sistema i, per tant, amb la seva dimensionalitat dinàmica. |
Geologia | Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis. Lauràsia es va dividir, de seguida, en Euràsia i Laurèntia (formada principalment per Amèrica del Nord). |
Objectes astronòmics | En astronomia, els buits són els espais entre filaments, l'estructura de major escala a l'univers (tan sols per darrere dels LQG), que conté molt poques o cap galàxia. Va ser descobert per primera vegada el 1978 durant un estudi pioner dut a terme per Stephen Gregory i Laird A. Thompson en el Kitt Peak National Observatory. Els buits tenen normalment un diàmetre que va des d'11 a 150 Mpc; particularment, ens referim als buits grans, definits per l'absència de rics supercúmuls, com superbuits. Els buits que es troben en entorns d'alta densitat són més petits que els situats als espais de baixa densitat de l'univers.Els buits es van formar a causa de l'oscil·lació acústica de barions en el big bang, a causa del col·lapse de masses seguit d'implosions de matèria comprimida de barions. L'exterior dels buits és el que queda dels xocs frontals que es van ocasionar a causa d'aquest procés. El desacoblament de la matèria respecte a la radiació quan l'univers es va tornar transparent "va congelar" els buits i els xocs frontals. |
Enginyeria | Un sonòmetre és un aparell electrònic que mesura la pressió del so, habitualment en el rang audible per l'orella humana, la qual se sol expressar en la unitat de mesura de decibels. Normativament, se sol entendre com a sonòmetre l'aparell de mesura que compleix amb les especificacions de la norma estandarditzada: - UNE-EN 61672 Electroacústica. Sonómetros. Així, els sonòmetres són instruments destinats a la mesura dels nivells de pressió sonora ponderats en freqüència i en temps. Generalment, un sonòmetre es basa en l'ús d'un transductor (dispositiu capaç de transformar energia d'un tipus en una altra), mitjançant el qual els senyals acústics (pressió sonora) són transformats en senyals elèctrics proporcionals als primers. Els senyals elèctrics obtinguts són processats dins del mateix equip, a fi d'obtenir, les dades en temps real en un dispositiu de presentació de resultats o pantalla, o bé, per emmagatzemar-los o transmetre'ls a un altre dispositiu en el qual es completi el procés. D'acord amb la norma esmentada, els sonòmetres es poden classificar en: - sonòmetres convencionals, els quals mesuren nivells de so amb ponderació temporal exponencial, - sonòmetres integradors mitjanadors, els quals mesuren els nivells de so mitjanats en el temps i, - sonòmetres integradors, els quals mesuren els nivells d'exposició sonora. |
Pedagogia | El Títol d'Especialització Didàctica (TED) d'Espanya permet als titulats universitaris ser professors d'Educació Secundària, de Formació Professional de grau superior i d'educació especial.En el curs 2006/07, el CAP no va arribar a ser substituït pel TED tal com estava previst a la LOCE (2002), ja que, després del canvi de Govern el 2004, el PSOE va paralitzar la reforma. Amb l'aprovació de la LOE (2006), està en l'aire la regulació de la nova formació pedagògica i didàctica que serà adoptada i que substituirà el CAP. |
Física | El Model Estàndard Supersimètric Mínim (MESM o MSSM per les seves inicials en anglès) és una extensió del Model Estàndard que implementa la supersimetria. El MESM és el mínim model supersimètric donat que inclou només "el mínim nombre de nous estats de partícules i d'interaccions consistents amb la fenomenologia". La supersimetria emparella bosons i fermions, de manera que cada partícula del Model Estàndard té una partícula supersimétrica corresponent (superparella) encara no descoberta. El descobriment d'aquestes superpartícules suposaria una troballa similar al descobriment de les partícules que formen la matèria fosca, podria donar evidència empírica d'una Teoria de la gran unificació i ajudar a escatir si la teoria de cordes descriu realment la natura. El fracàs a l'hora de trobar evidencies de la sipersimetria per part del Gran Col·lisionador d'Hadrons fa que la comunitat científica es plantegi abandonar aquest camp teòric. |
Biotecnologia | L'Institut americà d'Enginyers Químics (AIChE) és una organització professional creada l'any 1908 amb el propòsit d'establir l'enginyeria química com una professió independent de químics i enginyers mecànics. Compta amb vora 45.000 membres de 100 països de tot el món. |
Química | El punt isoelèctric (pI) és el pH en el qual una molècula té càrrega elèctrica neutra. És una característica molt important per separar una biomolècula (com aminoàcids, pèptids i àcid nucleic) en una dissolució aquosa fent que passi de manera diferenciada a un líquid orgànic, només en aquell pH en concret en què es pot dissoldre. Aquest procés bioquímic s'anomena extracció líquid-líquid. |
Mitologia | Faridun (pehlevi Feredun o Fredun antic iranià Thraetaona) fou un dels reis mítics de l'Iran esmentats a l'Avesta. El primers rei fou Yima, vençut i mort per Azhi-Dahaka el qual al seu torn fou vençut i mort per Afridum (esmentat també com Thraetaona) fill d'Athwya, un sacerdot. Un rei va repartir el seu imperi entre tres fills un dels quals Iradj fou assassinat pels altres dos i va deixar una filla amb la que Thraetaona es va casar per engendrar al venjador del pare. |
Circ | El pallasso malèfic és un personatge de la cultura contemporània que exagera els trets dels pallassos típics per subvertir-los i convertir-los en quelcom que fa por (coulrofòbia). Així, un assassí, un lladre o un monstre pot agafar la disfressa d'un pallasso, com succeeix a pel·lícules de terror. Apareix igualment en novel·les, com It de Stephen King i als còmics, com la figura del Joker, antagonista de Batman. Les primeres aparicions dels personatge daten de finals de segle XIX però no va ser fins a la generalització de la cultura audiovisual que va esdevenir una figura arquetípica. El fet d'associar característiques negatives a un personatge que pretén estar lligat a l'humor i la bondat prové de dues característiques de la seva aparença física: el gran somriure, que s'assembla al del diable si ensenya les dents, i el maquillatge exagerat, que oculta la vertadera identitat i permet desconfiar de la persona. |
Lingüística | La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica. Els períodes en què es pot dividir aquesta història són el naixement del castellà, el castellà medieval pur, el castellà clàssic identificat amb l'edat moderna i el castellà modern per a designar els canvis introduïts d'ençà el segle xviii. A diferència d'altres idiomes, les principals innovacions es van produir en les primeres etapes de la formació de la llengua. |
Sociologia | La interculturalitat és el procés d’interacció entre cultures diferents i diverses (on totes menys una solen ser fruit de la immigració) que conviuen en un mateix territori. El que defensa l’interculturalisme és el fet de valorar totes les cultures per igual, la igualtat real entre aquestes i la importància que s’interrelacionin en tot moment a través del diàleg, la integració, el respecte i la bona convivència. Tenir una actitud intercultural significa ser conscients que dins una comunitat conviuen diferents cultures i per tant, això implica un enriquiment mutu. Segons la UNESCO, la interculturalitat és entesa com totes aquelles relacions evolutives entre diferents grups culturals, la interacció equitativa de diverses cultures i la possibilitat de crear noves expressions culturals compartides, així doncs, el repte més important és ser capaços de dissenyar i implementar noves estratègies de gestió de la diversitat. Tot el que s'ha anomenat anteriorment, dona capacitat a un procés de comunicació intercultural el qual comporta una interacció entre diferents valors, normes de comportament i formes de percebre la realitat. Aquesta interacció dona lloc a una necessitat de desenvolupar competències interculturals, ja que si no fos així, les diferències interculturals derivarien a motius de conflicte com a causa dels diferents valors. És molt important tenir present l'article 2 de la Declaració Universal de Drets Humans, el qual diu:«Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició». |
Ciència militar | TIA (Total Information Awareness) és un sistema de recerca intel·ligent desenvolupat per la DARPA, capaç de generar informació creuada des de diferents àmbits i potencialment capaç de contestar a les nostres necessitats. Es compon d'una sèrie de programes que comparen nombrosos patrons de comportament amb comportaments d'individus i avalua si el context suggereix que es tracten de terroristes. Es tracta d'un sistema de coneixement total de la informació. |
Pseudociència | Visió remota és la capacitat psíquica de rebre informació o impressions d'un esdeveniment, persona, objecte o lloc que es trobin a gran distància. És considerada com una forma de percepció extrasensorial. El terme es va donar a conèixer durant els anys setanta pels físics Harold Puthoff i Russell Targ per separar-ho de la clarividència. Fins avui, no existeix evidència científica que recolzi l'existència de la visió remota, per la qual cosa és vist per la comunitat científica com una pseudociència. Una gran varietat d'estudis científics han estat duts a terme. Alguns, experiments menys sofisticats, van produir resultats positius però tenien falles que comprometien la seva validesa. Cap experiment actual ha portat als mateixos resultats positius en condicions apropiades. Això va portar a la comunitat científica, juntament amb la falta d'una teoria que expliqués com funciona la visió remota, a negar el fenomen completament. La visió remota va ser popularitzada durant els anys noranta per la desclasificasión de documents relacionats al Projecte Stargate, dut a terme pel govern dels Estats Units. El projecte va ser un programa de recerca de capacitats paranormales que va començar el 1975 pel potencial militar dels fenòmens psíquics. El programa va ser clausurat en 1995 en fracassar a produir resultats útils. Desafortunadament, la informació donada pels psíquics era tan vaga que mai es va utilitzar en cap operació d'intel·ligència. |
Humor | Woke Baby és un meme la imatge del qual mostra una nena sostenint una pancarta dibuixada per ella mateixa amb retoladors de colors sobre un tros de cartró. La imatge fou fotografiada per Jenny Sowry la mare de la nena el 21 de gener de 2017, en una Marxa de les Dones (2017 Women's March) celebrada a Charlotte (Carolina del Nord), i en aquesta apareix el pare Sam sostenint la seva filla de 22 mesos que sosté ella un cartell amb gargots de colors. La nena havia estat veient els seus pares elaborant pancartes i decidí també fer-ne una ella amb retoladors de colors sobre un tros de cartró. La mare publicà la foto a Facebook junt amb els hashtags #inherownwords #shespeaksforherself. Shawn Lent, una antiga companya de feina i amiga de Sowry compartí aquella fotografia també, i acabà circulant mundialment per Internet i convertint-se en meme per la seva aparent frescor, originalitat i sentit artístic, donant nom al meme conegut com a #WokeBaby.Segons explicaren els seus pares dies abans havien estat parlant als seus fills sobre la importància de la marxa, sobretot al seu fill de 9 anys amb qui havien vist la pel·lícula Selma i llegit el llibre Gracie for President, cosa que els portà a mantenir una conversa sobre les dones i la igualtat de drets. Així que decidiren que assistir a la Marxa de les dones d'aquell any 2017 seria una bona demostració i experiència, i també s'animaren a elaborar pancartes amb missatges com "All people are equal" (totes les persones són iguals) per dur-les a l'esdeveniment.Quan estaven asseguts al terra del menjador acabant d'elaborar les pancartes, es fixaren en la filla de 22 mesos, i llavors el fill gran preguntà si la seva germana petita podria també dur una pancarta i què hauria de dir-hi. Varen estar pensant-hi quan la mare Sowry es fixà que la seva filla estava ja guixant un tros de cartró amb uns retoladors de colors. Van veure que aquells gargots expressaven de forma clara el que la filla petita volia dir així que aquella seria la seva pancarta. La filla de 22 mesos també semblà estar-hi d'acord perquè tot seguit agafà el tros de cartró i s'anà movent per la casa sostenint-lo amb els braços amunt demostrant que allò era el que volia portar el dia de la marxa.El dia de la marxa la família es dirigí a l'esdeveniment i la mare faria la foto a la seva filla amb la pancarta. La foto llavors la publicaria a Facebook, i la seva amiga Shawn Lent la compartiria al seu mur també però amb el missatge "best sign of the day". La fotografia llavors es convertiria en viral rebent més de 12.000 m'agrades i 20.000 comparticions. Al passar a Twitter aquesta es convertiria en meme rebent el nom i hashtag de #WokeBaby. Els dies posteriors nombroses personalitats compartirien la imatge des de JK Rowling a Gwyneth Paltrow, i també molts artistes en feren noves versions de la icònica imatge, així com aparegué també a programes de televisió com Midnight with Chris Hardwick. |
Objectes astronòmics | HD 10180 és una estrella semblant al Sol a la constel·lació d'Hidra Mascle que destaca pel seu gran sistema planetari. Des del seu descobriment, almenys set planetes, i possiblement fins a nou, s'han observat en òrbita. És el major sistema d'exoplanetes conegut en termes del total de planetes confirmats (significativament més gran que els titulars de registres anteriors, Kepler-11 i 55 Cancri) i possiblement el més gran de tots els sistemes planetaris coneguts, inclòs el Sistema Solar. |
Astronomia | Stefano Sposetti (22 de desembre de 1958) és un astrònom amateur suís i un descobridor prolífic de planetes menors. Viu a Gnosca, en la part de parla italiana de Suïssa en els Alps Lepontins, on es troba l'Observatori Astronòmic de Gnosca. |
Arqueologia | Oplontis era una ciutat prop de Pompeia i Herculà que durant l'Imperi Romà va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del Vesuvi de l'any 79. Les seves restes són al mig de l'actual ciutat de Torre Annunziata (Nàpols), a la regió de la Campània. L'any 1997 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat com a part de l'anomenat «Recinte arqueològic de Pompeia, Herculà i Torre Annunziata». El nom d'Oplontis és probable que es refereixi als banys de l'àrea de Punta Oncino, però avui el nom s'utilitza per designar el grup de vil·les de la moderna ciutat de Torre Annunziata. Durant molt temps, l'existència de l'antiga Oplontis havia constituït una mena de misteri. En absència de testimonis directes i concrets, els especialistes només comptaven amb algunes referències geogràfiques i cartogràfiques, entre les quals destaca la indicació continguda a la Tabula Peutingeriana. Oplontis apareixia assenyalada prop de la costa, entre Herculà i Pompeia, amb un edifici de forma quadrada flanquejat per dues torres, utilitzant un símbol que al mapa representa molts centres de la regió de la Campània.Es tracta probablement d'un suburbi semiurbà de Pompeia amb habitatges de segona residència per a l'otium, o bé de cases confiscades als samnites pel sistema de la deductio després de la guerra social que va tenir lloc l'any 90 aC i ocupades per colons romans.A mitjan segle xviii va començar l'excavació de Pompeia seguint criteris poc respectuosos. Un segle més tard, el 1839-1840 va començar l'exploració a la zona d'Oplontis i, en descobrir-hi les primeres restes, es van poder confirmar les referències que se'n tenien. Aquestes restes eren d'unes termes que foren anomenades «Termes Nunziante». Es va poder comprovar que aquesta mateixa àrea ja havia estat explorada a l'època de Carles III, si bé amb un caràcter més espoliador que no recuperador. Però no va ser fins a la dècada del 1960 que es varen fer les excavacions i el descobriment de la Vil·la Popea. Els resultats d'investigacions recents permeten vincular Oplontis a la família dels Calpurni Pisó, prestigiosa família aliada de Pompeu Magne. |
Jocs | Super Contra (スーパー魂斗羅, , Sūpā Kontora?) és un videojoc desenvolupat i distribuït per la companyia Konami el 1988 per al sistema arcade, és la seqüela del joc original Contra després fou llançat en el sistema casolà Nintendo Entertainment System sota el nom de Super C i mantenint la censura a Europa sota el nom de Probotector II: Return of the Evil Forces el nom de Super C fou posat degut al fet que no fera al·lusió o fóra confós amb l'escàndol Iran-Contra a causa d'açò el títol fou retallat en la versió americana. |
Astronomia | Un transitori astronòmic és un esdeveniment o fenomen que succeeix que pot tenir una duració de segons, dies, setmanes o anys. Aquesta durada contrasta amb el temps astronòmic, a l'escala dels milions d'anys (o milers de milions d'anys) que es l'escala de temps en la qual les galàxies evolucionen o viuen les estrelles. Normalment es fa servir l'expressió transitori astronòmic per esdeveniments violents a l'espai profund, com l'explosió de supernoves, esclats de raig gamma, trànsits, lents gravitatòries, esdeveniment de disrupció de marea i des del 2015, ones gravitacionals. |
Jocs | El roller derby és un esport de contacte originari dels Estats Units basat en el patinatge sobre rodes i format al voltant d'una pista oval. Es juga amb dos equips de 5 persones majoritàriament femenines. El joc consisteix en diversos enfrontaments anomenats “jams” on cada equip escull un jugador (“el jammer”) que anota punts per passar en voltes els membres de l'equip contrari. La resta de membres intenten ajudar-lo obstaculitzant els altres membres contraris. Actualment hi ha més de 1.250 lligues a tot el món, però encara és poc conegut en molts llocs. |
Cultura popular | Josep Verdaguer i Portet (Tavèrnoles, Osona, 19 de novembre de 1920 - Vic, Osona, 9 de setembre de 1995) va ser un músic tradicional conegut amb el sobrenom de Roviretes o Pep Roviretes.Flabiolaire i cantant de corrandes nascut al mas Roviretes de Savassona, al cor de les Guilleries. Iniciat en l'ofici de pagès i al treball al bosc, tal com el seu pare, començà ben aviat a tocar, i amb tretze anys ho va fer al santuari de la Mare de Déu del Coll d'Osor. S'hi aficionà veient de petit com tocava el seu pare. Entre els anys 1937 i el 1945, entre la guerra civil i un llarg servei militar, va haver de restringir molt aquesta afició. En una primera etapa com a flabiolaire, comença a actuar en balls de poble, a Cantonigròs, Rupit, Montdois, Tavertet, Susqueda, Querós, Sant Andreu de Bancells, Sant Miquel de Cladells, Joanetes, Espinelves, Viladrau, Sant Sadurní d'Osormort, Vilanova de Sau, Tavèrnoles, Savassona, Folgueroles, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes, entre molts altres indrets. També durant aquesta primera època toca a diversos indrets acompanyant les trobades de gegants. Així, a Manlleu, a Vic, Centelles i Roda de Ter. Els indrets d'actuació acompanyant les corrandes de Pasqua eren Sant Bartomeu del Grau, Tavertet, Savassona, Sant Sadurní d'Osormort i Granollers de la Plana. També anava a tocar a la Missa del Gall, amb cançons de Nadal i durant l'adoració del moltó al poble de Tavertet. A partir de 1960, però, gairebé va abandonar aquesta activitat i no la va reprendre fins que, el 1982, seguint el prec dels organitzadors de Trobades de músics tradicionals, que saben de la seva existència a partir d'un treball de camp del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona (GRFO), reprengué aquest art, i des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d'Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada d'Acordionistes del Pirineu i en molts altres festivals. Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d'Osona. Té editats: Ball de flabiol (1987, LP amb Carles Mas) i Música de tradició oral a Catalunya (Volum 1: 1991; Volum 2: 1992, dos discs compactes publicats pel Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya). |
Jocs | L'slime és una massa viscosa que es pot fer de moltes maneres diferents és a dir que no hi ha normes. En principi els primers slimes es deien blandiblubs però ara s'ha modernitzat i es diu slime, tot i que no esta gaire aprovat pels experts, ja que porta components no adequats per les persones, en aquest cas nens, que l'utilitzen bastant. El slime de l'edició original era una substància gelatinosa constituïda principalment per goma guar de color verd vinguda en un pot de plàstic de dimensions d'una llauna. |
Informàtica | El codi Aiken és un dels BCD (sigles de l'anglès Binary-coded decimal, decimal codificat en binari) més emprats. Taula del codi d'Aiken: Aquesta taula és diferent a la representació dels dígits en codi 2421, ja que aquest últim permet diverses representacions diferents per als dígits 2, 3, 4, 5, 6 i 7. |
Història | Els Sacirera, o Çacirera (La Cirera), cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del comtat d'Urgell, concretament de la zona de Cervera i la seva rodalia. Tingueren el senyoriu del castell de Montcortès. Aquesta nissaga la tenim referenciada a la comarca de la Segarra, ja que prové del llogarret de la Cirera (municipi de Llorac, Conca de Barberà). Una llegenda sobre un bandoler que robava als rics per donar-ho als pobres, parla d'un tal Bord Sacirera que vivia a Tarroja de Segarra. |
Art | La Dovella de Ripoll és una escultura (talla en pedra) de 52,5 x 34,5 x 26 cm procedent de l'antic monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll (el Ripollès), la qual es troba actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. |
Indumentària | La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna. Consistia en una mena de sobrevesta o toga folgada que es vestia sobre les altres peces, sovint acompanyada del caperó. Tenia versió femenina, el gramalló, dut sobre la gonella. Era una peça relativament habitual, car la vestí el rei Pere el Gran per passar desapercebut quan es dirigia al desafiament de Bordeus, segons consta a la Crònica de Ramon Muntaner. El teixits i colors lluïts a les gramalles eren força diversos i a vegades eren folrades a l'interior amb pells o teles. Es vestia a sobre de totes les peces i n'hi havia algunes que eren de pluja. Usualment l'ús d'aquesta vestimenta era associada al dol o alguns actes solemnes.En particular, la gramalla (generalment carmesí) era la vestimenta oficial dels consellers de Barcelona i dels jurats de València, així com dels membres del Gran i General Consell mallorquí; d'aquesta manera esdevingué símbol de la dignitat municipal. Per aquest mateix motiu fou abolida per Felip V d'Espanya arran dels decrets de Nova Planta, alhora que el nou règim borbònic la imposava com a uniforme dels subalterns municipals, amb manifesta voluntat d'escarni.Arran la revolució liberal, l'Ajuntament de Barcelona abolí la gramalla en rescabalament de la humiliació col·lectiva. En canvi, continuà en ús entre els macers de tot de municipis valencians fins ben avançat el segle xx. |
Informàtica | En comptabilitat LIFO (Last In First Out) és un mètode per registrar el valor d'un inventari. Es fa servir si ens trobem amb moltes unitats o lots de productes de forma que és molt difícil identificar-los individualment. Aquest mètode suposa que la darrera unitat de producte entrada en magatzem serà, per contra, la primera a sortir a efectes d'inventari. Aquest mètode és el contrari que el FIFO (First In First Out). El LIFO es va començar a ulitzar després de la segona guerra mundial. El va implementar el govern dels Estats Units a l'economia nipona amb el pla Marshall. |
Objectes astronòmics | Tau de la Balena f és un exoplaneta confirmat que pot estar orbitant a la vora de l'estrella de característiques similars al sol Tau de la Balena a una distància d'11,905 anys llum del sol. És el cinquè planeta des de Tau de la Balena en el sistema, el planeta més exterior del sistema descobert fins al 2012. És notable per la seva predita habitabilitat i propietats similars a la Terra, amb un Earth Similarity Index de 0,71 i una òrbita que el col·loca en la zona habitable de Tau Ceti. |
Història | Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals. Generalment aquests grups socials escollien democràticament els magistrats i els oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'Assemblea Tribal Romana. Això no obstant, algunes tribus tenien més poder que altres, en el sentit que posseïen més autonomia o estaven més ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma. |
Telecomunicacions | El teorema de Kennelly (o transformació estrella-triangle, de vegades escrit Y-Δ), anomenat així en homenatge a Arthur Edwin Kennelly, permet simplificar un circuit elèctric ja estiga en forma d'estrella o de triangle. (No confondre la transformació estrella-triangle amb un transformador estrella-triangle que és un dispositiu que transfoma corrent trifàsic sense neutre en corrent trifàsic amb neutre. Normalment s'utilitzen tres transformadors independents per a tal efecte). |
Arquitectura | Una finestra de llanceta és una finestra alta i estreta amb un arc apuntat a la part superior. Va adquirir el nom de "llanceta" per la seva semblança a una llança. Aquest motiu arquitectònic és típic de l'església gòtica del primer període. Les finestres de llanceta poden aparèixer de manera individual, aparellades sota un sol motlle, o agrupades en un nombre senar amb la finestra més alta al centre. El motiu arquitectònic va aparèixer per primera vegada en el període del gòtic francès primerenc (c. 1140-1200), i més tard en el període anglès de l'arquitectura gòtica (1200-1275). La característica de la finestra de llanceta era tan habitual que aquesta època es coneixia de vegades com el "període de llanceta".El terme "finestra de llanceta" s'aplica correctament a finestres de forma austera, sense traceria. Les finestres aparellades de vegades es veien coronades per una senzilla obertura, com ara un tall de trèvol de quatre fulles en la placa de la traceria. Aquesta forma va donar pas al fet que el traçat més lluminós i decorat de la finestra fos més adornat. |
Biotecnologia | Bioiberica es una companyia biotecnològica que desenvolupa biomolècules per a la indústria farmacèutica, veterinària i agrícola. Creada el 1975, està participada pel grup alemany Saria Industries i inversors locals. El 2015 va facturar 246.800.000 d'euros, i el 73% s'exportava a més de vuitanta països. El mateix any juntament amb La Fundació FC Barcelona i la Fundació Leitat, va investigar les lesions esportives de múscul, tendó i lligaments.El 2016, tenia 358 treballadors i plantes de procés de matèries primeres en Estats Units, Brasil, Polònia, Itàlia i Espanya (Toledo), i dos centres d'excel·lència, a la seu de Palafolls i a Vilafranca del Penedès. El 2016, produïa el 20% de l'anticoagulant heparina que s'utilitza en el món i que s'obté de la mucosa intestinal del porc. Tambe produïa Condroitín Sulfat, per l'artrosi, que s'obté dels cartílags de la tràquea bovina. I utilitza crestes de gall com a font d'àcid hialurònic. |
Gestió | El saber fer (en anglès, know how, i en francès savoir faire, forma coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia i de coneixement en general per mitjà de l'experiència. En els últims temps, s'ha començat a utilitzar habitualment en l'àmbit del comerç internacional per denominar als coneixements preexistents, no sempre acadèmics, que inclouen tècniques, informació secreta, teories i fins i tot dades privades —com a clients o proveïdors—. El saber fer té una directa relació amb l'experiència, és a dir la pràctica perllongada que proporciona coneixement i habilitat en l'elaboració o disseny d'un projecte i que es poden reutilitzar al moment de realitzar altres projectes semblants o d'afinitat al mateix. El saber fer descriu l'habilitat amb què compta una persona o organització per a desenvolupar les seves funcions, tant productives com de serveis, com per exemple àrees de comptabilitat i recursos humans, entre d'altres. S'acostuma a transmetre oralment dintre d'una entitat, tot i que responent a criteris d'excelència i qualitat total, per poder mantenir el coneixement per part de l'empresa o organització independentment de conservar o no els seus treballadors. No obstant això, cada vegada es fan més esforços per a intentar plasmar-ho en llibres blancs, manuals, guies i altres tipus de documentació interna. Recentment, l'administració pública també està adoptant aquest sistema per millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió administrativa pública, i convertir-lo en un actiu de l'administració pública. |
Agricultura | La llei del mínim o simplement Llei de Liebig és un principi de la fertilització en agricultura, va ser popularitzada per Justus von Liebig partint de la formulació que en va fer Carl Sprengel el 1828. Aquest concepte primer va ser aplicat a l'agricultura on es va trobar que un increment dels nutrients per sobre de les necessitats ja no incrementava el creixement vegetal. S'havia de tenir en compte el nutrient limitant. Es va expressar amb un aforisme: La disponibilitat del nutrient més abundant en el sòl és tan disponible com la disponibilitat del nutrient menys abundant en el sòl. Segons Liebig la llei del mínim es pot expressar amb la imatge d'una bóta en la qual la fusta més curta limita la capacitat d'emmagatzemar un líquid. La llei del mínim s'ha ampliat a altres camps com els ecosistemes on el creixement d'un organisme és dependent d'un gran nombre de factors i el que està en menor quantitat limita els altres. Per exemple en l'equació de sota el creixement de la població O {\displaystyle O} està en funció del mínim dels tres termes de Michaelis-Menten representat per factors limitants I {\displaystyle I} , N {\displaystyle N} i P {\displaystyle P} . d O d t = m i n ( I k I + I , N k N + N , P k P + P ) {\displaystyle {\frac {dO}{dt}}=min\left({\frac {I}{k_{I}+I}},{\frac {N}{k_{N}+N}},{\frac {P}{k_{P}+P}}\right)} Això està limitat a situacions on les condicions són estables i les interaccions estretament controlades. |
Indumentària | La pell girada o serratge és la part interior del cuir, és a dir, el cuir quan se li ha tret la part més exterior, anomenada pell-flor. La pell girada pot tenir a l'interior la pell-flor (la part que al cuir és a l'exterior) o bé aquesta pot haver estat tallada. El cuir es pot tallar en diferents capes, de gruixos variables, per obtenir una capa de pell-flor i una o diverses de serratge. Aquest pot seguir un procés d'adob o d'envellutament per a obtenir resultats diferents. |
Humor | Un acudit és una petita narració o una sèrie curta de paraules, fruit de la imaginació, que pot ser parlada o escrita, i que té la intenció de fer riure l'oient o el lector. Normalment persegueix una finalitat humorística, tanmateix hi ha acudits amb connotacions polítiques, rivalitats esportives, etc. Hom diu que hi ha acudits «bons» i acudits «dolents», depenent de l'efecte final causat. Molts cops això és influenciat directament per la manera com es presenta l'acudit, és a dir, com s'explica l'acudit. En canvi, una broma, consisteix a crear una situació còmica a partir d'una persona, una situació o un esdeveniment reals, mentre que un gag difereix de l'acudit en el fet que l'humor no és verbal, sinó visual (per exemple llançar un pastís de nata a la cara d'algú). |
Art | L'apuntador o consueta és la persona que treballa amb una companyia de teatre i es dedica a ajudar els actors en una funció a dir les frases que no recorden en el moment en què les han de dir. L'apuntador es col·loca en el coverol o en un racó de l'escenari, on el públic no el pugui veure, amb el text de l'obra a mà. Alguns teatres no disposen de coverol i l'apuntador se situa als bastidors. Sempre ha d'estar pendent de tot, seguint en tot moment el text a mesura que els actors el van dient, i alhora fixar-se en el que fan els actors per poder-se adonar eficientment del moment en què han d'actuar. |
Televisió | Vinicius para Crianças - Arca de Noé va ser un programa de televisió brasiler dirigit per Evaldo Rui, basat en l'àlbum A Arca de Noé de Vinicius de Moraes. Amb la direcció general de Augusto César Vannucci el musical fou emès originalment el 10 d'octubre de 1980 a Rede Globo. Va ser el primer programa de la televisió brasilera en guanyar um premi Emmy. |
Geografia | Aquesta és una llista de micronacions que són documentades online o per documentació escrita, i que tenen alguna forma d'interacció amb el món real. Aquestes entitats no estan reconegudes com a estats sobirans. |
Televisió | Hugh Michael Jackman (Sydney, 12 d'octubre de 1968) és un actor i productor de cinema australià. Va estudiar periodisme a la Universitat de Tecnologia de Sydney. Després de la seva graduació va estudiar art dramàtic a l'Acadèmia d'Art de Western Austràlia, i immediatament va obtenir un paper a la sèrie de TV de l'ABC Corelli.Ha fet diverses interpretacions, i ha participat cantant en l'obra La Bella i la Bèstia. Més tard, en les obres Oklahoma! i en una producció de Sunset Boulevard. És el famós Wolverine de la trilogia X-Men, paper que l'ha convertit en un dels actors més cotitzats. Després de rodar Van Helsing, va estar un any interpretant en Peter Allen a Broadway en l'obra musical The Boy From Oz que li va valer un Tony com a millor actor. Ha presentat tres vegades seguides els premis Tony, guanyant un Emmy (premis de la televisió nord-americana) al millor presentador. El 2009 va presentar la gala dels Oscars. Ha estat nominat en la categoria de millor actor masculí per la pel·lícula Les Misérables en els premis Oscars del 2013. Ha format la seva pròpia productora de cinema per a pel·lícules i sèries independents. Està casat amb l'actriu australiana Deborra-Lee Furness i té dos fills.El 2012 va rebre el Premi Tony Especial, i l'any següent el Globus d'Or al millor actor musical o còmic i el Donostia al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Aquell mateix any va comunicar que s'havia estat tractant d'un càncer de pell. |
Geografia | Piotr (Petr) Petrovitx Semiónov (Semenov)-Tian-Xanski (en rus: Пётр Петрович Семёнов-Тян-Шанский), (2 de gener de 1827 - 26 de febrer de 1914) fou un geògraf i estadístic rus que va dirigir la Societat Geogràfica Russa durant més de 40 anys. Piotr Semenov havia nascut en una família noble, i estudià a la Universitat de Sant Petersburg. Juntament amb Fiódor Dostoievski assistia a les reunions del "Cercle Petrashevsky" (un grup de reunió de discussió literària promogut per intel·lectuals progressistes de St. Petersburg). Durant els 1850 va anar a estudiar geografia a Berlín sota Alexander Humboldt i Karl Ritter, els textos dels quals va traduir al rus. A suggeriment de Humboldt, Semenov va decidir d'explorar les desconegudes muntanyes de Tian Shan. Durant el 1856, va partir de Barnaül en la seva primera expedició, passant a través del Massís de l'Altai, i visitant l'Issik Kul. Durant el 1857 va tornar cap a Tian Shan, i va explorar l'interior de la serralada. Semenov fou el primer europeu a gaudir de la vista des de Tengri Tag, i el bonic i colossal cim de Khan Tengri. Un dels seus descobriments més interessants va consistir a desmentir les primeres teories de Humboldt sobre l'origen suposadament volcànic de Tian Shan, en tant que en Semenov no va trobar cap prova d'activitat volcànica en aquestes muntanyes. L'any següent, va publicar la primera descripció sistemàtica de Tian Shan. La reputació d'aquesta obra fou tal, que mig segle més tard Nicolau II de Rússia va donar-li permís per afegir les paraules "Tian-Xanski" (és a dir, "de Tian Shan") al seu cognom. Semenov es va interessar també per l'estadística i es va esforçar per l'avença d'aquesta disciplina a Rússia. Fou responsable del Comitè Central per l'Estadística entre 1864 i 1874, quan es va transformar en el Comitè d'Estadística del Ministeri de l'Interior, del qual en fou director fins al 1891. Fou principalment degut als seus esforços que es va poder fer, el 1897, el primer cens de l'Imperi Rus. El mateix any, fou nomenat membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus. Durant les seves freqüents visites a Suïssa, Itàlia, i França, en Semenov — un home d'una fortuna considerable — va adquirir una col·lecció de pintura de mestres neerlandesos, que actualment pertany a l'Ermitage, museu on la donà el 1910. Tenia també una col·lecció d'insectes que vorejava els 700.000 espècimens. Semenov fou membre de 53 societats científiques i va dirigir la Societat Geogràfia Russa des de 1873 fins a la seva mort, fent servir la seva posició per impulsar l'exploració de l'Àsia, tasca a la qual impulsà Nikolai Przhevalsky i Pyotr Kozlov. Les memòries de Semenov foren publicades després de la seva mort en quatre volums. Alguns dels seus descendents, com per exemple el seu fill Andrei Semiónov-Tian-Xanski, varen continuar la seva tasca i esdevingueren científics rellevants. |
Sociologia | Un present (o presentalla), un do (donació o donatiu), una ofrena o oferta (també s'empren regal i obsequi dos castellanismes) és la transferència de diners o objectes sense demanar res a canvi; en extensió es pot dir qualsevol cosa que torni l'altra persona més feliç o menys trista, especialment com un favor, incloent-hi el perdó i l'amabilitat, encara que l'altre no sigui amable. Algunes situacions freqüents en què es produeix aquesta transferència són: Quan alguna persona té més que l'altre. Quan ha arribat quelcom dolent a altri. Expressió d'amor o d'amistat. Expressió de gratitud per un present anteriorment rebut (contradó). Costum, a vegades (normalment celebracions) com: Un aniversari – Aquell qui fa anys és beneficiat amb pastís i presents. El Dia del Pare – El pare rep presents. El Dia de la Mare – La mare rep presents. Nadal – La gent bescanvia presents (molts cops acostuma a ser el Tió el proveïdor d'aquests). Un casament – La parella rep presents i proveeix de menjar. Un funeral – Els visitants porten flors, els familiars del mort donen menjar i beure després de la cerimònia. Un naixement – El nounat rep presents. El fet d'aprovar un examen – L'estudiant rep presents. Proveir de menjar o begudes algun convitat a casa. Donar begudes d'un celler. |
Art | Hugo von Tschudi (1851–1911) va ser un historiador de l'art austríac que es va nacionalitzar suís. També va col·leccionar obres de pintura de l'impressionisme Tschudi comprà la controvertida obra de Gauguin "El Naixement de Crist" que va desagradar particularment al Kaiser Guillem II. Tschudi, com a director de la Galeria Nacional de Berlín, va penjar aquesta obra al museu i, aviat, el Kaiser el va fer dimitir, però, tanmateix, li va donar el lloc de director de la Neue Pinakothek de Munich a on se'n va emportar aquella obra de Gauguin, i encara hi continua estant. Entre 1905 i 1914 va comprar obres mestres de l'Impressionisme i el Postimpressionisme per a la col·lecció estatal bàvara de Munich. |
Biotecnologia | El Biohidrogen és H₂ que és produït biològicament. Hi ha un alt interès en aquesta tecnologia perquè H₂ és un combustible net i pot ser produït de certes classes de biomassa.Molts reptes caracteritzen aquesta tecnologia, incloent aquells intrínsec a H₂, com emmagatzematge i transport d'un gas no condensable. L'hidrogen que produeixen els organismes estan contaminats amb O₂. Així doncs la producció d'H₂ és sovint baixa. |
Fiscalitat | El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa. Avui dia és àmpliament tipificat com a delicte en les legislacions estatals pels països signants de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 4) i consisteix habitualment a transportar persones com a mercaderies, dins els processos de migració o pel seu ús als camps de l'esclavatge i/o la prostitució forçada. A diferència del viatge voluntari, el tràfic implica l'amenaça o condicions penoses en el periple i a l'arribada. La UNODC, una agència de l'ONU, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de dòlars l'any, xifra multiplicada per set pels governs europeus i encara més alta per a les ONG. El tràfic de persones afecta les capes més pobres dels països en desenvolupament o dones i nens d'arreu segrestats o enganyats. Sovint, es relaciona amb bandes de delinqüència organitzada que mantenen diversos negocis il·legals, com ara el tràfic de drogues. La major part del tràfic de persones es refereix a l'ús de dones com a prostitutes forçades (més del 60%). Aquestes es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves famílies incapaces de mantenir-les o casades a distància, dones segrestades o immigrants forçades a treballar com a prostitutes per pagar deutes. A continuació, segueix el tràfic de nens (un 20% del total) per a la seva explotació sexual, laboral o en processos d'adopció il·legals. Aquests nens poden ser també venuts per les seves famílies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o víctimes de conflictes armats. Un estudi demostrà la presència del trastorn per estrès postraumàtic complex sense diferència de sexe en les víctimes del tràfic humà. |
Llengües | L'Europanto és una llengua artificial creada el 1996 per Diego Marani, un traductor del Consell de la Unió Europea a Brussel·les. El seu mateix creador l'ha definida com una broma lingüística, dotada d'un vocabulari que és una barreja de paraules preses de moltes llengües europees, sobretot de l'anglès, el francès, l'italià, l'alemany, i el castellà, amb ocasionalment també alguna paraula holandesa, danesa o grega. Marani va crear l'Europanto en resposta a la predominança de l'anglès; es tracta d'una imitació del comportament de les persones que estan aprenent una nova llengua, que típicament tendeixen a afegir paraules i frases de la pròpia llengua per expressar més clarament el que volen dir (o intentar-ho). Marani va escriure regularment sobre la llengua en columnes de diaris i fins i tot va publicar una novel·la en aquesta llengua. Des de 2005 no ha fet cap activitat per promoure-la. |
Història | Els Bhonsle (també Bhonsla) foren una família reial maratha, d'origen compartit amb els Chatrapati (la branca de Shivaji). Per la seva història vegeu Nagpur i la biografia de cada sobirà. |
Història | El clan Ashikaga (足利氏, , Ashikaga-shi?) fou un important clan japonès que es va establir en el shogunat Ashikaga i va obtenir el poder del shogunat durant l'era Muromachi per més de dos-cents anys. Va ser una branca del clan Minamoto i molts clans es derivaren d'aquest incloent el clan Hosokawa, el clan Imagawa, el clan Kira, el clan Shiba i el clan Isshiki. |
Antropologia | La migració humana és el moviment de les persones d'un lloc a un altre de manera temporal o permanent. El moviment és sovint de distàncies llargues i d'un país a un altre, però la migració interna també és possible, i de fet és la forma dominant de migració. La migració pot ser d'individus, unitats familiars o grups grans. Els moviments nòmades normalment no es consideren migratoris perquè no hi ha intenció d'establir-se en un determinat indret sinó que sovint és un moviment estacional. Només uns quants pobles nòmades han retingut aquesta forma d'estil de vida en temps moderns. Tampoc es consideren migracions els moviments provisionals de persones per a viatjar, fer turisme o peregrinacions, ja que no hi ha intenció de romandre al lloc on es va. Les migracions han tingut lloc des de l'inici de la humanitat (migracions humanes prehistòriques) i continuen a l'actualitat. |
Matemàtiques | La notació posicional és un sistema de numeració en el qual cada dígit té un valor diferent depenent de la seva posició relativa. Queda definida per la base, que és el nombre de dígits necessaris per escriure qualsevol nombre (comptant el zero). El mode que s'utilitza habitualment és el sistema decimal (base 10), necessitant deu dígits diferents, el valor en ordre creixent és: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9. Per als nombres escrits en sistemes de bases menors s'usen els dígits de menys valor; per als escrits amb bases grans s'utilitzen lletres per als dígits més grans que 9 (0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, A, B, C...). |
Astronomia | A continuació figura una llista de cràters amb sistemes de marques radials. A les taules següents s'inclou una relació amb les coordenades i el diàmetre de cada cràter. |
Psicologia | El trastorn d'ansietat per separació (TAS) és un trastorn d'ansietat en què un individu experimenta ansietat excessiva al separar-se de casa i/o de persones amb qui l'individu té un fort lligam emocional (per exemple un progenitor, un cuidador, o un altre significatiu). És més freqüent en nens petits, normalment entre els sis i set mesos i els tres anys, tot i que pot manifestar-se patològicament en nens més grans, adolescents i adults. L'ansietat de separació és una part natural del procés de desenvolupament. A diferència del TAS (caracteritzat per una ansietat excessiva), l'ansietat de separació normal indica avenços saludables en la maduració cognitiva d'un nen i no s'hauria de considerar un problema de conducta en el desenvolupament.Segons l' Associació Americana de Psiquiatria (APA), el trastorn d'ansietat per separació és una mostra excessiva de por i angoixa davant de situacions de separació de la llar i/o d'una persona específica. L'ansietat que s'expressa és atípica tenint en compte del nivell i edat de desenvolupament esperats. La gravetat dels símptomes va des de la inquietud anticipativa fins a la plena ansietat de la separació.El TAS pot provocar efectes negatius significatius en els àmbits del funcionament social i emocional, de la vida familiar i de la salut física de l'individu afectat. La durada d'aquest problema ha de persistir almenys quatre setmanes i ha de presentar-se abans dels divuit anys per ser diagnosticat de TAS infantil, tot i que també es pot diagnosticar en adults amb una durada típica de sis mesos segons s'especifica al DSM-5. |
Dansa | L'escola bolera o ball de palillos (castanyoles) és una dansa desenvolupada paral·lelament a la dansa clàssica a partir de balls i danses tradicionals professionalitzats i, com la dansa clàssica, estilitzats i adaptats a grans espectacles a escenaris. La gran eclosió al desenvolupament de la seva tècnica va coincidir amb la de la dansa clàssica, al barroc (segle xviii) i al romanticisme (segle XIX). En aquesta època les seves coreografies eren habituals als espectacles d'òpera i teatre a tot Europa. L'escola bolera actualment forma, amb l'escola flamenca i els balls tradicionals, la dansa espanyola. Va arribar a la seva màxima esplendor durant el segle xix, època a la qual, als Països Catalans, formava part de la formació habitual dels ballarins clàssics. De fet en aquella època era fàcil referir-se a ella com a dansa clàssica espanyola, i anomenar dansa clàssica italiana, clàssica francesa, clàssica italiana i francesa o fins i tot, clàssica estrangera, al que avui coneixem com a dansa clàssica a seques. Els representants catalans en són exponents internacionals de referència.L'escola bolera inclou tant balls de sabata (sabatilles de caràcter) com balls que s'interpreten amb sabatilla de dansa clàssica de mitja punta. La indumentària més clàssica i tradicional és la barroca, que es portava als Països Catalans i Espanya al segle xviii: les dones porten faldilles amples i cos encotillat mentre que els homes duen pantalons fins a sota el genoll, mitges i faixa. Aquesta és coneguda internacionalment a través de les pintures de Goya, cosa que ha fet que l'escola bolera es conegui també popularment com a danses goyesques. Algunes de les característiques més típiques de l'escola bolera són el cambré (col·locació del tors vertical, però lleugerament inclinat cap enrere a partir de les espatlles) i el braceig.Ballarins, coreògrafs i mestres destacats són Marià Camprubí, Dolors Serral, Joan Camprubí, Manuela García; Manuela Perea, La Nena, Antonio Ruiz Soler, Pilar López, Aida Gómez, Emma Maleras, Consol Grau, José de Udaeta, etc. |
Sociologia | Termes bàsics del color o BCT (per les sigles angleses de Basic Color Terms) és la teoria formulada per Brent Berlin i Paul Kay, segons la qual hi ha unes categories comunes en l'espècie humana per a identificar els colors que corresponen a uns termes bàsics comuns en les diverses llengües. Segons aquesta teoria, les llengües evolucionen en diferents estadis des d'una col·lecció de termes simples a una de més extensa, segons uns mateixos paràmetres. Des de la seva formulació, el 1969, aquesta teoria ha guiat el treball de diversos investigadors coordinats per la World Color Survey (WCS). A partir de la dècada de 1990, la teoria i els mètodes utilitzats per a sostenir-la van començar a ser qüestionats des de l'antropologia cultural. |
Dret | El Fiscal General d'Ucraïna ucraïnès: Генеральний прокурор України Heneralni prokuror Ukraïini, encapçala el sistema del Ministeri Públic als tribunals d'Ucraïna, mitjançant un organisme conegut com a Fiscalia General d'Ucraïna, ucraïnès: Генеральна прокуратура України Heneralna prokuratura Ukraïini. |
Física | En física i enginyeria, el cabal màssic és la massa d'una substància que travessa una certa superfície per unitat de temps. La seva unitat de mesura és el quilogram per segon (kg·s-1 en unitats del Sistema Internacional). El símbol que se sol utilitzar és m ˙ {\displaystyle {\dot {m}}} («m punt»), encara que de vegades s'utilitza μ («mu»). El cabal màssic es defineix pel límit següent: m ˙ = lim Δ t → 0 Δ m Δ t = d m d t {\displaystyle {\dot {m}}=\lim \limits _{\Delta t\rightarrow 0}{\frac {\Delta m}{\Delta t}}={\frac {{\rm {d}}m}{{\rm {d}}t}}} És a dir, el flux d'una massa m a través d'una superfície per unitat de temps t. El punt sobre la m respon a la notació de Newton per la derivada respecte al temps. Com que la massa és una magnitud escalar, el cabal màssic (la derivada de la massa respecte al temps) també és una magnitud escalar. El canvi de massa és la quantitat que travessa després de travessar la frontera per una certa duració de temps, i no pas simplement la quantitat inicial de massa a la frontera menys la quantitat final de massa a la frontera, ja que el canvi de massa que travessa una superfície per un flux estable seria zero. |
Física | Un orbitrap és un tipus d'espectròmetre de massa inventat per Aleksandr Makàrov. Consisteix en un elèctrode exterior amb forma de barril i un elèctrode interior coaxial amb forma de fus que forma un camp electroestàtic amb distribució potencial quadro-logarítmica. |
Química | Chemische Annalen für die Freunde der Naturlehre, Arzneygelährtheit, Haushaltungskunst und Manufacturen, habitualment anomenat només com Chemische Annalen o com Crell's Annalen fou la primera revista científica dedicada exclusivament a la química que es publicà. El seu fundador fou l'alemany Lorenz Florenz Friedrich von Crell (1744–1816), professor de medicina a la Universitat de Helmstedt. El primer volum aparegué el 1778 i el darrer el 1804, quan entrà en competició amb la revista de química de Scherrer. |
Agricultura | Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs. És un instrument agrícola que permet de cavar solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra, com per exemple, l'adequació de l'estructura física del sòl, l'aeració o la destrucció de males herbes; sol ésser tirat per bèsties o per un tractor. |
Geografia | Oltza Zendea (en basc, cooficialment en castellà Cendea de Olza) és un municipi de Navarra. Té 1.535 habitants i 40,7 km² d'extensió. Està compost per diverses localitats constituïdes en consells: Arazuri, Artazcoz, Asiain, Ibero, Izcue, Izu, Lizasoain, Olza i Ororbia. La capital és Ororbia, que està situada a uns 10 km de Pamplona. |
Astronomia | L'ocultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador. Comparat amb els trànsits astronòmics i els eclipsis, es diu que ocorre una ocultació quan l'objecte més proper sembla més gran i amaga completament l'objecte més distant. En canvi, la paraula trànsit es refereix als casos on l'objecte més proper sembla més petit en la seva grandària aparent que l'objecte més distant, com el trànsit de Mercuri o Venus per davant del disc solar. La paraula eclipsi generalment es refereix a aquests casos on un objecte es mou dintre de l'ombra d'un altre. Cadascun d'aquests tres esdeveniments és l'efecte visible d'una conjunció. Cada vegada que ocorre una ocultació, també ocorre un eclipsi. Considera un «eclipsi» de Sol per la Lluna, vist des de la Terra. En aquest esdeveniment, la Lluna es mou físicament entre la Terra i el Sol, impedint veure una porció o tot el brillant disc solar. Encara que a aquest fenomen s'anomena normalment «eclipsi», aquest és un terme equivocat, perquè la Lluna no està eclipsant el Sol; en canvi la Lluna està ocultant el Sol. Quan la Lluna oculta el Sol, projecta una petita ombra en la superfície de la Terra, i per tant l'ombra de la Lluna eclipsa parcialment la Terra. Així, l'anomenat «eclipsi solar» consisteix, de fet, en (i) una ocultació del Sol per la Lluna, vist des de la Terra, i (ii) un eclipsi parcial de la Terra per l'ombra de la Lluna. En canvi, un «eclipsi» de la Lluna és de fet un eclipsi real: la Lluna es mou dintre de l'ombra projectada cap a l'espai per la Terra, i es diu que està eclipsada per l'ombra de la Terra. Vist des de la superfície de la Lluna, la Terra passa directament entre la Lluna i el Sol, d'aquesta manera bloquejant o ocultant el Sol vist des d'un observador hipotètic lunar. De nou, cada eclipsi suposa també una ocultació. |
Astronomia | Veneneia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -9.72 ° de latitud nord i 356.02 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 400 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Veneneia, una de les primeres verges vestals romanes. |
Televisió | John D. Carmack (nascut el 20 d'agost de 1970 a Roeland Park, Kansas) és un programador de videojocs i enginyer aeroespacial i realitat virtual. Ell va cofundar Id Software. Carmack era el cap de programació dels videojocs de id Commander Keen, Wolfenstein 3D, Doom, Quake, Rage i les seves continuacions. Carmack és més conegut per les seves innovacions en gràfics de 3D, com el seu famós algoritme Carmack's Reverse pel volum d'ombres, i també és un entusiasta dels coets i fundador i enginyer cap d'Armadillo Aerospace. L'agost de 2013, Carmack va prendre la posició de CTO a Oculus VR. |
Arquitectura | La loggia, o llotja, és un element arquitectònic utilitzat sobretot en l'arquitectura italiana del segle xvii. Funciona a manera de galeria o pòrtic i està obert íntegrament per almenys un dels seus costats i sostingut per columnes i arcs. Es pot trobar tant a nivell del sòl com també a nivells més elevats. La loggia es podia localitzar a la part davantera o lateral d'un edifici i no estava destinada a l'entrada, sinó que s'usava com a sala exterior.Des de principis de l'Edat Mitjana, gairebé tots els municipis italians tenien una loggia en arc de mig punt oberta a la seva plaça principal, que servia de símbol de justícia i govern comunals i com a escenari de cerimònies ciutadanes. |
Química | Els fenols, en química orgànica, són compostos que consten d'un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, el més simple dels quals és el fenol (C₆H₅OH). Són verinosos i càustics, i habitualment es presenten en forma sòlida cristal·lina i amb una olor picant característica. A la natura, els fenols es troben agrupats en monofenols i polifenols. Són, en gran part, responsables del color de les flors i es poden obtenir de forma industrial del quitrà, del carbó o de la fusta. De forma sintètica provenen de la fusió de sals d'àcids arilsulfònics, hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques i també d'altres substàncies. |
Enginyeria | L'enginyeria inversa és el procés d'analitzar quelcom en detall (un accessori mecànic, un component elèctric, programari informàtic, etc.) amb la fi de determinar com està fet, què el fa funcionar i com ha estat fabricat, amb la intenció de construir un nou enginy o aplicació que faci exactament el mateix que el dispositiu examinat, però sense copiar res de l'original. Aquest mètode és denominat enginyeria inversa perquè inverteix el procés natural de l'enginyeria, que consisteix a utilitzar dades tècniques i plantejar idees per a aconseguir un resultat final adequat. En l'enginyeria inversa es parteix d'un producte acabat per a indagar sobre el seu funcionament intern. |
Heràldica | La banda, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior destre (és a dir, esquerre per al qui el mira) fins al cantó inferior sinistre (és a dir, dret), i delimitada per dues línies paral·leles. Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de bandes (la quantitat de bandes cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la banda ordinària, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen cotisses. La banda aprimada al màxim s'anomena bastó (si, a més a més, és abscís i reduït a la cinquena part de la seva longitud, s'anomena travessa en banda) i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina). |
Objectes astronòmics | Gryphia és el nom que rep l'asteroide número 496, situat al cinturó d'asteroides. Fou descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 25 d'octubre de 1902. |
Estris | El contenidor a prova de nens o envasos CR són embalatges especials utilitzats per reduir el risc que els nens ingereixin materials perillosos. Això sovint s'aconsegueix mitjançant l'ús d'un tap de seguretat especial. Es requereix per reglament per a medicaments amb recepta, medicaments sense recepta, dispositius de cigarrets electrònics que contenen nicotina o envasos de recanvi que poden contenir nicotina EUTPD 36.7 pesticides i productes químics domèstics. En algunes jurisdiccions, els envasos unitaris, com ara els blisters, també estan regulats per a la seguretat dels nens.La Comissió de Seguretat dels Productes de Consum dels Estats Units ha declarat en un comunicat de premsa que "No hi ha envasos a prova de nens. Per tant, no hauríeu de pensar en l'embalatge com la vostra línia principal de defensa. Més aviat, hauríeu de pensar en els envasos, fins i tot en els envasos a prova de nens, com a darrera línia de defensa." |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.