label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | La Fundación Software Libre América Latina o FSF América Latina (en anglès Free Software Foundation Latin America o la seva sigla FSFLA) és una organització no governamental sense finalitat de lucre, l'objectiu de la qual és promoure i defensar l'ús i desenvolupament de programari lliure, i el dret de les persones a usar, estudiar, copiar, modificar i redistribuir programari. La fundació és independent de les altres fundacions de programari lliure com la Free Software Foundation. En comptes d'estar en una estructura jeràrquica, operen com organitzacions germanes en una xarxa. |
Informàtica | ExPASy és un portal de recursos de bioinformàtica operat per l'Institut Suís de Bioinformàtica (SIB). És un portal extensible i integratiu des del qual es pot accedir a molts recursos científics, bases de dades i eines de software de diferents àrees de ciències de la vida, com ara la proteòmica, genòmica, filogènia/evolució, biologia de sistemes, genètica de poblacions, etc. Els recursos individuals (bases de dades, eines de software basades en web i descarregables) estan allotjades de manera descentralitzada per diferents grups del SIB i institucions col·laboradores. Originalment, ExPASy s'anomenava ExPASy (Expert Protein Analysis System) i actuava com a servidor de proteòmica per analitzar seqüències i estructures de proteïnes i electroforesi en gel bidimensional.ExPASy was the first website of the life sciences. A data de 2007, ExPASy havia estat consultat 1.000 milions de vegades des de la seva instal·laciço l'1 d'agost de 1993. |
Sociologia | La intocabilitat és un concepte derivat del sistema social de castes, que consisteix a considerar un determinat grup humà com a "impur" i, per tant, "intocable". Aquesta visió és especialment arrelada en l'hinduisme, tot i que també existeixen conceptes similars en altres cultures. A diferència de l'apartheid o el racisme, la intocabilitat existeix entre individus d'un mateix color de pell, ètnia o religió, i pot donar-se entre individus alhora marginats per les classes superiors. Si bé la intocabilitat parteix de creences espirituals i religioses que consideren respectar un determinat "ordre natural" del món, en la pràctica genera i manté un estat de discriminació, marginació, pobresa, analfabetisme i violència estructurals i sistèmiques, i com en moltes altres exclusions socials, les dones i els nens en són sovint els més perjudicats. La lluita institucional contra aquest fenomen és manifestament insuficient per l'arrelament profund del concepte en les mentalitats. |
Filosofia | El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.Per una altra banda, el terme també ha estat utilitzat per parlar de la cosa en-si, és a dir, l'existència pura independentment de qualsevol representació.En la filosofia de Plató representa una especie intel·ligible o idea que indica tot allò que no pot ser percebut en el món tangible i la qual només es pot arribar mitjançant la raó. El noümen és el concepte fundamental de la metafísica de Plató, és a dir, el món de les idees.La cosa en si mateixa, fora de la seva relació amb la nostra manera d'intuirla o percebra-la; no és objecte dels nostres sentits, ni per tant del nostre coneixement. Per Kant no cab un coneixement de la realitat noümènica però és possible accedir aquesta realitat mitjançant la moral. Per exemple, tot i que només puguem conèixer'ns a nosaltres mateixos com éssers sotmès a la casualitat dominant en l'àmbit dels fenòmens, a saber, com no lliures, hem de presentar-nos també com lliures si volem acceptar la possibilitat d'una conducta sotmesa a l'imperatiu categòric, és a dir una conducta moral. |
Sociologia | El rol és el conjunt de funcions, pautes, comportaments i drets definits social i culturalment que una societat determinada espera que una persona (actor social) complisca d'acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït. Sociològicament, els rols dels individus s'assignen a unes determinades classes socials i s'espera que actuïn dintre d'uns paràmetres prèviament establerts per la mateixa societat que els ha assimilat com usos i costums propis. El rol social té sentit en un grup on hi ha membres de diversos estatus socials jerarquitzats, uns de rang superior i altres de rang inferior, i a cada estatus correspon un rol, és a dir, un determinat comportament, en presència d'altres. Segons això, un rol és aquell comportament que s'espera que ha de tenir un individu respecte a la posició social que ocupa a la totalitat de d'una societat, establint-se unes jerarquies que s'anomenen estratificacions socials amb diferents categories o nivells, anomenats estrats.Diferents autors han definit el concepte rol de diferent manera. Peter Berger va definir el rol "una resposta tipificada a una expectativa igualment tipificada". Per a Francesc Núñez és el comportament que, en una societat determinada, cal esperar d'una persona en relació amb un estatus determinat, el paper que li pertoca i li ha estat assignat, el comportament que s'espera d'un individu que ocupa una determinada posició social, una mena de constrenyiment normatiu al qual s'ha de sotmetre i l'encarnació de les institucions en l'experiència humana sense sentir la seva coacció. |
Sociologia | Big Society (en català, gran societat) va ser el reclam del manifest electoral del Partit Conservador (Regne Unit) l'any 2010. Formà part del programa legislatiu acord de coalició Partit Conservador–Liberal Democrat Coalition. El propòsit és "crear un clima que porti al poder població local i comunitats, construint una gran societat que "prendrà el poder arreu des de la política i ho lliurarà al poble". L'opinió està dividida com si es tractés d'una política d'entesa. |
Física | A un material paramagnètic, la magnetització del material és (aproximadament) directament proporcional al camp magnètic aplicat externament. Si el material s'escalfa, aquesta proporcionalitat es redueix: per a un camp extern donat, la magnetització és (aproximadament) inversament proporcional a la temperatura. Aquest fet constitueix la llei de Curie: M = C ⋅ B T , {\displaystyle \mathbf {M} =C\cdot {\frac {\mathbf {B} }{T}},} on M {\displaystyle \mathbf {M} } és la magnetització resultant. B {\displaystyle \mathbf {B} } és el camp magnètic, mesurat en teslas T {\displaystyle T} és la temperatura absoluta, mesurada en kèlvins C {\displaystyle C} és la constant de Curie i el seu valor depèn del material.Aquesta relació va ser descoberta experimentalment (ajustant els resultats a un model endevinat correctament) per Pierre Curie. Només és vàlida a altes temperatures o per a camps magnètics dèbils. Tal com les derivacions de sota mostren, la magnetització satura en els límits de baixes temperatures o camps magnètics forts. |
Ecologia | El Bosque El Nixticuil és un bosc primari situat al Nord-oest de la Zona Metropolitana de Guadalajara, específicament en el municipi mexicà de Zapopan, i és considerat bosc urbà a causa del seu colindancia amb l'urbs del municipi en constant creixement. presenta en la seva majoria roure, alzina i plantacions de pi. Formava part d'un bosc major ja desaparegut de més de 27.000 hectàrees i rep el nom d'un promontori natural anomenat El Nixticuil que es troba en la zona. |
Objectes astronòmics | HD 96167 b és un planeta extrasolar situat aproximadament a 274 anys llum en la constel·lació de la Copa, orbitant l'estrella de tipus G i magnitud aparent 8 HD 96167. És un gegant gasós que orbita a 1,3 ua en una òrbita extremadament el·líptica. Va ser descobert el 17 d'abril del 2009. |
Televisió | Walter Schirra (12 de març de 1923 – 3 de maig de 2007) va ser un pilot de la Marina dels Estats Units i astronauta dels programes Mercury, Gemini i Apollo. Va passar un total de 295 hores i 15 minuts a l'espai. |
Història | Domici Antígon (llatí: Domitius Antigonus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 235 i el 236 dC fou governador de la província de Mèsia Inferior. |
Art | Els patrons entrellaçats islàmics són patrons de línies i formes que tradicionalment han dominat l'art islàmic. Es poden dividir en dos tipus: l'arabesc, que utilitza corbes i elements basats en les plantes, i el girih, que utilitza majoritàriament formes geomètriques amb línies rectes o corbes regulars. Els dos grups es van originar a partir dels patrons entrellaçats de l'Imperi Romà d'Orient i l'art copte. La seva propietat de recobrir el pla de forma tessel·lada amb figures de diferent complexitat i diversos patrons geomètrics ha despertat interès a Occident, no només en artesans i altres artistes incloent M. C. Escher, o en historiadors com Eva Baer, sinó també a matemàtics i físics com Peter James Lu i Paul Steinhardt, que al 2007 van afirmar que les rajoles del santuari de Darb-e Imam a Isfahan podrien generar patrons quasi-periòdics com la tessel·lació de Penrose. Moltes de les tècniques de disseny utilitzades originàriament són desconegudes, així que alguns matemàtics han descrit formes de recrear-les, per exemple utilitzant la tècnica de polígons en contacte de Hankin. |
Telecomunicacions | Shoshana Zuboff és escriptora i psicòloga, autora dels llibres In the Age of the Smart Machine: The Future of Work and Power i The Support Economy: Why Corporations Are Failing Individuals and the Next Episode of Capitalism, escrit a quatre mans amb James Maxmin. El seu llibre força posterior The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power sintetitza temes que havia tractat amb anterioritat: la revolució digital, l'evolució del capitalisme, el naixement històric de la individualitat psicològica i les condicions que requereix el desenvolupament humà. En el conjunt de l'obra de Zuboff tenen origen un bon nombre de neologismes i conceptes encunyats per ella: "capitalisme de vigilància", "divisió educativa en la societat", "economies d'acció", "els mitjans de modificació de comportament", "civilització de la informació", "treball mediat per ordinador", la dialèctica automat/informat, "abstracció de treball" i "individualització del consum". Es va doctorar en psicologia social a la Universitat Harvard després de llicenciar-se en filosofia a la Universitat de Chicago. Zuboff va entrar a l'Escola de Negocis Harvard, on va ocupar la càtedra Charles Edward Wilson d'Administració d'Empreses i esdevingué una de les primeres dones que va ocupar un càrrec a la facultat de Negocis de Harvard. Entre 2014 i 2015 va ser professora associada al Berkman Klein Center for Internet and Society i a la Harvard Law School. |
Ètica | Pro-vida (en anglès pro-life) és la posició ètica i política que afirma la defensa del dret humà a la vida, siguin quines siguin les circumstàncies, defensada per diverses associacions i corrents de pensament. Des de la perspectiva d'aquestes associacions, la vida humana comença des del moment de la concepció, de manera que les diferents fases per les que es passen com el zigot, l'embrió i el fetus es consideren com a persones humanes. Per aquesta raó, se solen oposar a pràctiques com l'eutanàsia, la clonació humana, les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries (no amb les adultes) i, particularment, amb l'avortament induït. En la qüestió de la interrupció de l'embaràs, la perspectiva pro-vida es troba enfrontada amb els moviments pro-avortament. La major controvèrsia entre aquestes dues postures rau en quin és el punt d'inici de la vida humana. |
Ràdio | Radio Minuto va ser una cadena de ràdio privada espanyola creada en 1978, formada per 19 emissores en Freqüència Modulada, absorbides pel Grupo PRISA en 1983 i reconvertides en M80 Radio en fusionar-se amb Radio 80 Serie Oro el gener de 1993. El seu presentador Marcelino Rodríguez de Castro va guanyar un dels Premis Ondas 1985 de la ràdio. |
Mitologia | Un atrapa-somnis o caçador de somnis és un adminicle fet a mà, la base és un cercle fabricat tradicionalment amb fusta de salze, amb una xarxa fluixa en el seu interior i decorat amb diversos objectes (comunament plomes). Segons la creença popular, la seva funció consisteix a filtrar els somnis de les persones, deixant passar només els somnis i visions positives, els somnis que no recordes són els que baixen lentament per les plomes. els malsons es queden atrapades en el compte (pedra) i l'endemà al matí es cremen amb la llum del dia perquè no es compleixin. Els atrapa-somnis es van originar en la nació nativa nord-americana de Ojibwa. Durant el moviment Pa-Indi en la dècada dels 60 i 70 van ser adoptats pels natius nord-americans de diferents pobles. Fins i tot, van arribar a ser vistos com un símbol d'identificació de la cultura nativa, però, altres nadius nord-americans els consideren com una cosa xaró i molt comercial, en ser fets i comercialitzats per estranys sense major consciència sobre el seu funcionament. Tradicionalment, els Ojibwa construïen els atrapa-somnis lligant fils al voltant d'una argolla circular o amb forma de llàgrima, resultant una xarxa similar a una teranyina. L'atrapa-somnis, penjat sobre la capçalera del llit, sovint es fa servir com a encanteri per protegir els nens dels malsons i de les visions malignes. Els Ojibwa creien que un atrapa-somnis filtrava els somnis de les persones: els "bons somnis" passen pel centre cap a la persona que dorm. Els malsons són capturats en la malla i s'esvaeixen amb el primer raig de llum de l'alba. El també anomenat caçador de somnis es va fer molt popular fora del poble Ojibwa i de les tribus pa-indígenes. En l'actualitat, són fabricats, exhibits i venuts per alguns individus i grups artesans de tot el món, molt pocs dels quals segueix el procés de energització tradicional d'aquest adminicle. |
Física | La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic. Mesura la curvatura d'un espai buit en el qual no hi ha cap camp gravitatori.Albert Einstein pensava que vivíem en un univers estàtic. En intentar escriure les equacions de la relativitat general, es va trobar amb un problema: si només existís la gravetat, totes les coses de l'Univers es col·lapsarien en un punt, potser un forat negre. Òbviament, l'Univers real no era així i semblava estable així que Einstein va afegir un altre terme a la seva teoria per contrarestar la gravetat a fi que les seves equacions fossin correctes. Amb el temps va considerar que la introducció d'aquesta constant «antigravitatòria» havia estat el seu error més greu i la va deixar de fer servir, tal com van fer altres físics. El terme va ser conservat però se li va atorgar un valor zero per descartar-lo.A la dècada de 1990, dos grups d'astrònoms que dibuixaven un mapa de les supernoves llunyanes van descobrir un patró que suggeria que l'expansió de l'Univers no era constant, com deia la llei de Hubble, sinó que patia una acceleració. Aquest fet va sorprendre la comunitat cosmològica i encara avui es discuteix. Els resultats aportats pels estudis de les supernoves encaixaven amb les equacions d'Einstein, però només després de passar el valor de Λ de zero a 0,7. Un altre cop calia una nova força repulsiva que contrarestés la gravetat, aquest terme d'energia negativa es va batejar amb el nom d'energia fosca.Finalment, Edwin Hubble trobà indicis que moltes de les anomenades, en aquell temps, nebuloses eren objectes exteriors a la Via Làctia, i com aquesta, galàxies molt extenses i que, segons la hipòtesi del mateix Hubble, s'allunyaven de la nostra galàxia a una velocitat que augmentava amb la distància. |
Ciències polítiques | Jorge Riechmann Fernández (Madrid, 24 de març de 1962) és un poeta, traductor, assagista, matemàtic, filòsof, ecologista i doctor en ciències polítiques espanyol. Com a autor d'una extensa obra poètica, està vinculat amb el grup de poetes de la poesia de la consciència. |
Telecomunicacions | Es denomina sistema d'edició no lineal en la terminologia del vídeo i sistema de muntatge no lineal en la terminologia del cinema el sistema d'edició pel qual es pot ampliar o reduir qualsevol seqüència sense alterar ni danyar les seqüències o quadres posteriors. SI a més es pot accedir a qualsevol punt del material brut instantàniament, sense recórrer les preses prèvies, es denomina Sistema d'edició no lineal d'accés aleatori. A vegades és considerat equivalent en l'àmbit de l'àudio/video al processament de textos, per la qual cosa també es denomina edició de vídeo en desktop en l'àmbit dels consumidors (Evans, 2006, p. 14). L'edició lineal va ser el primer sistema d'edició que es va usar en difondre's els sistemes de vídeo, però les seves limitacions van fer que aquest sistema fos substituït pel sistema d'edició no lineal a partir de la dècada dels 80. Amb la millora informàtica, els algorismes de compressió i els enregistraments digitals van anar fent aparèixer successives generacions de sistemes no lineals basats primer en cintes de vídeo, després en discos làser i més tard en diferents generacions de discos magnètics. Amb les successives millores també es va buscar abaratir el procés d'edició proporcionant subproductes intermedis com la cinta de visionat, llista de decisions d'edició (EDL per les seves sigles en anglès) o llista de tall de negatiu; fins que les últimes generacions ja aconseguien realitzar el procés complet. |
Arquitectura | Un equipament, en urbanisme, és qualsevol àmbit espacial o territorial, com pot ser un terreny, un solar, un edifici o part d'un edifici, que estigui vinculat al conjunt d'activitats humanes d'interès públic, social o comunitari necessàries per al correcte funcionament d'una ciutat, un municipi, un barri o un polígon de nova urbanització. Així mateix, en l'ordenació del territori o la planificació regional, el mateix mot designa qualsevol àmbit o espai vinculat al conjunt de funcions i activitats similars referides al corresponent nivell o escala territorial. En la legislació i el planejament urbanístic, el mot «equipament» s'aplica, sobretot als terrenys que en qualsevol classe de sòl s'han habilitat o es reserven per realitzar les activitats esmentades.Malgrat compartir la definició anterior, s'exclouen del concepte d'«equipament» els següents àmbits espacials: Tots els que pertanyen al sistema de comunicacions, com els ports, els aeroports, el sistema ferroviari, les carreteres, autovies, autopistes i vies urbanes de qualsevol tipus, tots ells amb els corresponents annexos com: aparcaments, àrees de servei, estacions, terminals, etc. i àmbits de protecció.Tots els que pertanyen al sistema urbanístic d'espais lliures públics com els parcs forestals, els parcs i jardins urbans, els espais per a l'esbarjo, el lleure i l'esport, i també els parcs arqueològics declarats com a tals.Els equipaments formen part de l'estructura orgànica del territori, ja que es defineixen com a sistemes generals dependents del corresponent nivell de servei o gestió.Els equipaments poden ser públics o privats en funció de la seva titularitat. Per als equipaments de nova creació, la titularitat la determina el planejament urbanístic general (PGOU) o, si escau, un pla especial urbanístic format i aprovat a l'efecte. Per als equipaments de titularitat pública són vàlides totes les formes de gestió que preveu la legislació aplicable, inclosa la gestió privada mitjançant concurs públic o concessió administrativa, etc. |
Informàtica | En l'arquitectura d'ordinadors, 16 bits és un adjectiu usat per descriure enters, adreces de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins a 16 bits (2 octets) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de CPU i ALU basades en registres, bus d'adreces o bus de dades d'aquest ample. Igual que en les videoconsoles, es denominen 16 bits a una sèrie d'ordinadors que tenien en comú usar processadors de 16 bits. |
Història | Hèctor Villalba i Chirivella (Almussafes, Ribera Baixa, 1954) és un expolític i professor d'institut valencià. Fou president de les Corts Valencianes entre 1997 i 1999, i president d'Unió Valenciana en el mateix període, partit del qual és cofundador. |
Telecomunicacions | GMSK és l'acrònim de Gaussian minimum Shift Keying i és el tipus de modulació utilitzat en GSM. Es pot dir que aquest tipus de modulació deriva de la modulació MSK. Funciona de la següent manera: Es passen les dades moduladores a través d'un filtre gaussià de pre-modulació, el que estabilitza les variacions de les freqüències instantànies a través del temps, i redueix els lòbuls laterals en l'espectre transmès. El grau del filtre és expressat multiplicant l'amplada de banda de 3dB del filtre pel període de transmissió de bit. Per exemple BT. Valors de BT baixos introdueixen alts nivells ISI i això resulta en una baixa de potència fixa o un nivell d'error irreductible. |
Art | Un fruitori és la persona o grup de persones que gaudeix o a qui va destinada una obra d'art. El fruitori pot ser una persona, un senyor feudal, una família, una comunitat vilatana, ciutanada o parroquial o un monestir o convent. L'obra artística és encarregada per un comitent i realitzada per un artista o un taller o un grup de constructors. De vegades el comitent i el fruitori poden coincidir, però no és necessari. Sol ocórrer en el cas que l'obra d'art sigui una joia, un anell, un segell o una arqueta. En canvi, en el cas de catedrals i edificis públics, per exemple, el fruitori engloba una comunitat molt més gran de persones. Cal sempre tenir presents tres elements bàsics; el comitent, l'artista i el fruitori; per a conèixer plenament una obra d'art, és a dir, incloent el seu valor històric i social, i no només l'estil artístic. |
Matemàtiques | La Société Mathématique de France és la principal societat professional de matemàtics francesos. La societat va ser fundada l'any 1872 per Émile Lemoine i és una de les societats matemàtiques més antigues que existeixen. |
Física | La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró. Aquest valor coincideix, amb signe contrari, amb la càrrega elèctrica d'un protó, tot i que actualment no se sap perquè, ja que es tracta de dos tipus de partícules elementals diferents: l'electró és un tipus de leptó mentre que el protó és un hadró (tres quarks «enganxats») format per dues partícules amb càrrega positiva i una de negativa. Es defineix com a la mínima càrrega elèctrica possible i es representa amb el símbol e. El concepte de càrrega elèctrica elemental va néixer quan encara no existia la teoria dels quarks. Així, corresponia a la càrrega elèctrica més petita que podia existir, que coincidia amb la càrrega elèctrica de les partícules elementals més petites, i carregades elèctricament, que es coneixien. Tots els barions i mesons tenen càrregues elèctriques enteres, múltiple de la càrrega elèctrica elemental, que es considera indivisible. Segons la teoria de quarks però, els barions estan formats per un quark i el seu antiquark i els mesons per tres quarks. Perquè el protó tingui la càrrega elemental una possibilitat seria que cada quark que el compon pugui tenir una càrrega menor a aquesta. Aquesta teoria postula que els quarks i antiquarks tindrien càrregues elèctriques d'un o dos terços de l'elemental, el que s'anomena càrrega semientera o també càrrega fraccional. Tanmateix això resta una teoria que mai s'ha provat i ningú fins ara ha estat capaç de detectar una càrrega fraccional aïllada ni, per exemple, a l'experiment de la gota d'oli. |
Ecologia | Els boscos de muntanya de l'Amèrica Central són un bioma que formen una ecoregió de boscos tropicals i subtropicals humits, tal com es defineix pel Fons Mundial per la Natura, i es troba a l'Amèrica Central i es troba en situació vulnerable. Els boscos de muntanya de l'Amèrica Central consisteixen en clapes de bosc situades en altituds que van des 1800-4000 m, en els cims i vessants de les muntanyes més altes de l'Amèrica Central, al sud de Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures i al nord de Nicaragua. L'ecoregió té una superfície de 13.200 km². L'ecoregió té un clima temperat, amb nivells relativament alts de precipitacions. |
Cultura popular | En informàtica, un apunt (en anglès post) és un text que un internauta publica en un fòrum, un blog o una xarxa social. Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o emoticones, sons, vídeos, hipervincles, o altres arxius associats. Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d'aquest concepte, entre d'altresː aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, article quan el text té una certa especialització i extensió. La llargada, el grau d'especialització i el format d'aquest tipus de textos és molt variable especialment en els blogs. Segons el context, també poden ser adequades denominacions comː aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, article quan el text té una certa especialització i extensió. que són canals de comunicació molt oberts. Fer un apunt, penjar un apunt o publicar un apunt fa referència a l'acció de publicar una d'aquestes intervencions. |
Matemàtiques | A continuació es presenta una llista dels matemàtics grecs més destacats de l'època clàssica. |
Televisió | La XLII edició dels premis Antena de Oro 2014 es va celebrar el 22 de novembre de 2014 al Gran Casino d'Aranjuez, amb presentació de Sandra Golpe, Juan Ignacio Ocaña, Marta Reyero, Leticia Iglesias i Ana Belén Roy. |
Sociologia | Un arader o aladrer és una persona que té com a ofici fer arades o aladres. És una professió ja documentada a Lleida al segle xv. |
Física | En física, la fricció dinàmica és la força de fricció d'una superfície a un cos quan aquest ja ha iniciat el moviment. Pot ser anomenada també fricció cinètica, fregament dinàmic i fregament cinètic. El seu valor és igual al producte de la força normal de la superfície cap al cos pel coeficient cinètic/dinàmic que varia segons la naturalesa dels materials que contacten. Això s'expressa amb la fórmula següent: FF = μC×FN |
Sociologia | El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa. A mitjan segle xv, a Barcelona, hi havia nou gerrers. |
Telecomunicacions | Viber és una aplicació per a Windows, Mac OS X, iOS, Android, Windows Phone, Blackberry, Nokia, Bada i Firefox que permet als usuaris fer trucades gratuïtes de telèfon i enviar missatges de text gratis a qualsevol persona que tingui l'aplicació instal·lada. Viber funciona en xarxes 3G i WiFi. Alguns mitjans han alertat sobre els riscos en l'ús de Viber a causa del poc respecte del dret a la privadesa dels seus usuaris, ja que, per exemple, Viber emmagatzema la informació sobre els contactes de l'usuari. No obstant això, és possible sol·licitar a Viber l'eliminació d'aquesta informació, encara que l'eliminació real de les dades personals evidentment queda a voluntat de l'empresa i sense que l'usuari la verifiqui. La plataforma de Viber actualment compta amb una base de dades de 200 milions d'usuaris actius, segons declaracions del seu fundador Talmon Marco. |
Enginyeria | Asana és una eina web i aplicació mòbil dissenyades per ajudar a les persones i equips de treball a organitzar, fer seguiment, i gestionar la seva feina. És desenvolupat per l'empresa del mateix nom. (Asana, Inc.). Es basa en els mètodes de treball col·laboratiu anomenats àgils. Va ser fundada el 2008 pel cofundador de Facebook, Dustin Moskovitz, i l'enginyer exGoogle i exFacebook, Justin Rosenstein, que van treballar en la millora de la productivitat dels empleats de Facebook. El producte es va llançar comercialment a l'abril de 2012. Al desembre de 2018, l'empresa tenia un valor de 1.500 milions de dòlars. |
Estris | L'esborrador de tinta o esborratinta és un retolador de punta fina amb el qual es poden efectuar correccions en textos escrits amb tinta (majorment blava). Aquest consta generalment de dos costats: d'un costat està la punta esborradora (que ve en tres estils: 850 B, 850 F, i 258 M), i de l'altre costat un retolador color blau real amb el qual es pot efectuar la correcció. La 850 B és una punta gruixuda que pot esborrar lletres senceres, mentre que la 850 F és una fina punta per a esborrar lletres per traços. La 258 M és una punta multi-propòsit dissenyada amb un angle per a diferents quantitats de cobertura. |
Química | El pKa és la força que tenen les molècules de dissociar-se (és el logaritme negatiu de la constant de dissociació d'un àcid dèbil). p K a = − log K a {\displaystyle {\mbox{p}}K_{a}=-\log K_{a}\,} Una manera convenient d'expressar la relativa fortalesa d'un àcid és mitjançant el valor del seu pKa, que permet veure d'una manera senzilla en canvis petits de pKa els canvis del variacions grans de Ka. Valors petits de pKa equivalen a valors grans de Ka (constant de dissociació) i, a mesura que el pKa decreix, la fortalesa de l'àcid augmenta. Un àcid serà més fort com més petit és el seu pKa i en una base passa al revés, que és més forta com més gran és el seu pKa. Aquestes constants de dissociació no són fixes, depenen d'altres variables. Per exemple, la constant de dissociació canvia a temperatures diferents. No obstant això, manté el seu valor a la mateixa temperatura, davant de canvis de la concentració d'alguna de les espècies o fins i tot davant l'acció d'un catalitzador. |
Filosofia | En teoria crítica i desconstrucció, falogocentrisme és un neologisme encunyat per Jacques Derrida (i explicat en el seu text La farmàcia de Plató) i utilitzat avui en lingüística i sociologia, que fa referència al privilegi del masculí en la construcció del significat. El terme prioritza, com és conegut en la seva filosofia, la importància donada culturalment a la parla sobre l'escriptura i aquest fet és, per Derrida, part del falocentrisme. Ha estat fonamental per a treballs literari-filosòfics sobre el tema dels gèneres. La desconstrucció és considerada com a filosofia de les indeterminacions i per tant aporètica, oposada així a una altra apodíctica. Derrida utilitza per a aquesta última manera de fer filosofia el terme també conegut de logocentrisme. Pròpiament, Derrida intenta exposar que el que avui ha esdevingut com a assumpte o problema de gèneres ha estat històricament una generalització del gènere masculí: aquesta assimilació històrica, no eximeix de coerció, està expressada en l'encolat que el filòsof fa entre falocentrisme i logocentrisme, amb el resultat de "falogocentrisme". El feminisme ha compartit aquesta terminologia del filosofo algerià, per exemple en el cas de Catherine Clément i Hélène Cixous a The Newly Born Woman (La dona nounada, 1975). En aquestes teòriques apareixen figures retòriques semblants a les de colonització territorial que ara s'atribueixen al gènere femení. Wayne Borody, professor de filosofia de la Nipissing University, no acorda amb les postures radicals tals com les de les feministes de dalt, considerant que el terme ha simplificat la història occidental. Un exemple seria el que en la cultura occidental, més enllà de la qüestió de gèneres, han tingut prevalescència idees aporètiques, tant en la religió, com en la filosofia i la ciència. Per a Borody l'argument falogocèntric funciona de la mateixa manera que una metanarrativa, sostenint una actitud maniquea que s'assembla a la dels colonitzadors del Nou Món quan anomenaven a les cultures natives "salvatges". (Vegeu Fletxa del temps) |
Arquitectura | El Límit Atterberg és la mesura bàsica dels continguts d'aigua d'un sòl: el seu límit de consistència, límit plàstic, i límit líquid. Depenent del seu contingut d'aigua, una porció de terra pot ser en un dels següents quatre estats: sòlid, semisòlid, plàstic i líquid. En cada estat, la consistència i el comportament del terra determinen consegüentment les seves propietats en enginyeria. Així, el llindar entre cada estat es pot definir basant-se en un canvi en el comportament del terra. Els límits d'Atterberg poden usar-se per distingir entre llims i argila, i per distingir entre els seus diferents tipus. Aquests paràmetres van ser creats per l'investigador suec Albert Mauritz Atterberg (1846-1916) els quals varen ser refinats per Arthur Casagrande posteriorment. |
Humor | Brütal Legend és un videojoc d'acció, aventura i estratègia desenvolupat per Double Fine Productions i publicat per Electronic Arts. És una idea original de Tim Schafer i un joc no lineal. En un principi, el joc anava a ser publicat per Vivendi, però amb la fusió amb Activision, fou rebutjat el projecte. Electronic Arts té pensat traure el joc per a Wii. |
Fiscalitat | El principi de progressivitat, en dret tributari i hisenda pública, implica que el tipus de gravamen es funció creixent de la base imposable: açò és, a mesura que creix la capacitat econòmica dels subjectes, creix el porcentatge de la seua riquesa o del seu ingrès que l'Estat exigeix en forma de tribut. El principio de progressivitat i el de proporcionalitat són diferents. En un tribut proporcional, la taxa de gravamen es manté fixa: per tant, el deute tributari creix solament en la mesura que ho fa la capacitat econòmica. D'altra banda, en un tribut progressiu creix la taxa de gravamen al augmentar l'ingrés brut o la capacitat econòmica, normalment amb el límit del principi de no confiscatorietat.La progressivitat fiscal uneix a la funció recaptatòria altres com la de redistribució de la renda.En el cas espanyol, la Constitució del 1978 estableix que el sistema tributari espanyol ha de seguir aquest principi. |
Agricultura | L'erinosi és una malaltia dels ceps produïda per la picadura de l'Eriophes vitis, un àcar de cos allargat que pica els pàmpols. En el lloc de la picada apareix una inflamació rugosa. |
Astronàutica | El Vinci és un motor de coet criogènic de l'Agència Espacial Europea en desenvolupament. Està dissenyat per impulsar el nou tram superior de l'Ariane 6 i serà el primer motor de tram superior criogènic reencenible europeu, augmentant la capacitat del coet a GTO a 12 t. Les instal·lacions de fabricació d'aquest motor es troben a Vernon (França). |
Conflictes | La Guerra gòtica (367-369) fou un conflicte que tingué lloc entre els anys 367 i 369, enfrontant les tropes de l'Imperi Romà i els Gots que habitaven al nord de la província romana de Mèsia, més enllà del Danubi. L'emperador Valent organitzà les campanyes militars com a càstig pel suport que els reis gots havien ofert a l'usurpador Procopi |
Estris | La bancada és una peça generalment metàl·lica que fa de suport a un conjunt d'elements, ja siguin mecànics o elèctrics.En les màquina eina la bancada realitza dues funcions principals. La primera és suportar la resta d'elements que conformaran la màquina, i alhora donar rigidesa al conjunt. En segon lloc, caldrà que absorbeixi les vibracions generades pel procés, i que no es volen transmetre a terra. |
Geografia | El Gráfelli és una muntanya de 856 metres, situada a l'Illa d'Eysturoy de les Fèroe. És el segon punt més alt de l'arxipèlag després del Slættaratindur (880). El Gráfelli és una de les deu muntanyes de les Illes Fèroe que superen els 800 metres d'altitud. El Slættaratindur es troba just enfront del Gráfelli, al sud-oest. La depressió que separa les dues muntanyes, a 640 metres d'altitud, s'anomena Bláaberg. |
Psicologia | En psicologia, la hiperbúlia defineix una alteració de l'activitat voluntària, i més concretament de la seva fase preliminar, on apareix pertorbat el desig o la decisió de dur a terme una acció establint-se una «voluntat exagerada d'obrar»Tot acte voluntari, en la seva complexitat, comprèn dues parts fonamentals: la primera és el període d'elaboració conscient de l'acte, des de la iniciació del desig fins a la decisió voluntària. Anomenada acció implícita o conació. La segona correspon a l'execució de l'acte o acció explícita. Dins les alteracions en l'acció implícita de l'acte voluntari, i des d'un punt de vista quantitatiu, s'estableixen tres categories: l'abúlia (pèrdua o afebliment de la voluntat), hipobúlia (feblesa o debilitació de la voluntat) i la hiperbúlia. Aquesta última es caracteritza per un augment de l'activitat voluntària, amb el qual s'obté major eficàcia i rendiment en les accions. Així considerada, la hiperbúlia és normal i caracteritza els subjectes emprenedors i lluitadors. La hiperbúlia només és patològica quan engendra actes inadequats a les normes de convivència: a l'excitació maníaca, i en els delirants. |
Ètica | La Federación Estatal de Foros por la Memoria és una organització espanyola de esquerres i oberta fundada en 2002 que té per objectiu la localització, senyalització i excavació de fosses comunes per a retornar les restes mortals dels caiguts a les famílies que així ho desitgin, l'ajuda i el reconeixement a expresos, represaliats, exiliats, excombatents, exguerrillers i als seus familiars, així com l'organització d'actes de divulgació i homenatges a tots els que van sofrir a conseqüència del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, per a la recuperació de la memòria per a arribar a la veritat de l'ocorregut i que la societat "pugui mirar al futur sense complexos i sense més mentides".El 2012 va rebre el Premi Especial de la Unión de Actores y Actrices. |
Història | La Dinastia Borgonya fou un llinatge de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1139 fins a l'any 1383; el Regne de Castella des de 1127 fins a l'any 1369, així com al Regne de Lleó durant els anys en què se separà del Regne de Castella. Tot i que les dues famílies regnants no tenen vincles entre si, ja que la primera prové de la regió de Borgonya i la segona de la històrica regió del Franc Comtat, ambdues al Regne de França, sí que comparteixen el mateix nom. |
Enginyeria | Els mesuradors de figura de soroll són uns equips electrònics dissenyats per mesurar la figura de soroll d'un dispositiu sota prova. Necessiten un generador de soroll per muntar el circuit de prova. Basen el càlcul de la figura de soroll en el factor I, que és el quocient del resultat de la potència a la sortida del dispositiu prova amb el generador de soroll a la seva entrada o sense. |
Arquitectura | Un carrer de vianants és aquell espai urbà on el trànsit vehicular està prohibit, prevalent la circulació de vianants.Es troba principalment en els grans centres urbans. Els carrers de vianants solen ser, sovint, les vies comercials i de serveis de les ciutats. Encara que el seu ús està reservat als vianants, sovint també s'hi permet circular a les bicicletes. |
Ciència-ficció | Stanisław Herman Lem (12 de setembre de 1921 - 27 de març de 2006) fou un escriptor polonès de ciència-ficció. Traduït a 37 llengües i amb més de 10.000.000 d'exemplars venuts. La seva obra de més èxit és Solaris. |
Ràdio | L'oscil·lador Colpitts és un circuit electrònic basat en un oscil·lador LC dissenyat per Edwin H. Colpitts. Es tracta d'un oscil·lador d'alta freqüència que ha d'obtenir a la seva sortida un senyal de freqüència determinada sense que hi hagi una entrada. L'oscil·lador Colpitts és un tipus d'oscil·lador el qual és molt utilitzat en generadors de freqüència d'alta qualitat i s'usa principalment per obtenir freqüència per sobre d'1 MHz. La seva estabilitat és superior a la de l'oscil·lador Hartley. Per poder aconseguir l'oscil·lació aquest circuit s'utilitza un divisor de tensió format per dos condensadors: C1 i C2. De la unió d'aquests Capacitor surt una connexió a terra. D'aquesta manera la tensió en els terminals superior de C1 i inferior de C2 tindran tensions oposades. La realimentació positiva s'obté del terminal inferior de C2 i és portada a la base del transistor a través d'una resistenciay un condensador La bobina L2 (Bobina de xoc) s'utilitza per evitar que el senyal altern pas a la font Vcc Aquest oscil·lador s'utilitza per bandes de VHF (Very High Frecuency), freqüències que van de 30 MHz a 300 MHz. A aquestes freqüències seria molt difícil utilitzar l'oscil·lador Hartley pel fet que les bobines a utilitzar serien molt petites. La freqüència d'oscil·lació d'aquest tipus d'oscil·lador està donada per: F o = 1 2 π L C {\displaystyle F_{o}={\frac {1}{2\pi {\sqrt {LC}}}}} on: C = C 1 C 2 C 1 + C 2 {\displaystyle C={\frac {C_{1}C_{2}}{C_{1}+C_{2}}}} L = L 1 {\displaystyle L=L_{1}} Notes: - R1 pot ser un resistor variable (potenciòmetre) per ajustar la magnitud del senyal de la sortida que es realimenta a l'entrada. |
Física | En transmissió de calor, la difusivitat tèrmica (notació: α {\displaystyle \alpha \,} , també s'empren sovint les notacions κ {\displaystyle \kappa } , D {\displaystyle D} , i k {\displaystyle k} ) és la relació entre la conductivitat tèrmica i la capacitat tèrmica volumètrica. α = k ρ c p {\displaystyle \alpha ={k \over {\rho c_{p}}}} on: k {\displaystyle k\,} : conductivitat tèrmica (Unitats SI : W/(m K) ) ρ c p {\displaystyle \rho c_{p}\,} : capacitat tèrmica volumètrica (unitats SI: J/(m³K) ) ρ {\displaystyle \rho \,} : densitat (unitats SI: kg/(m³) ) c p {\displaystyle c_{p}\,} : Calor específica (SI units : J/(kg K) ) Les unitats en SI per a la difusivitat tèrmica són m²/s. Les substàncies amb una elevada difusivitat ajusten ràpidament la seva temperatura a la del seu ambient, ja que condueixen ràpidament la calor en relació al seu 'nucli' tèrmic. La difusivitat tèrmica de l'aire a 300 K és 0.000024 m²/s. |
Ètica | L'eudemonisme és una doctrina ètica que considera la felicitat com el bé suprem i alhora la finalitat última de qualsevol acció moral. Hom considera que hi ha dos tipus d'eudemonismes: L'eudemonisme subjectiu, com ara l'epicureisme i l'utilitarisme, els quals consideren que el fi últim de les accions no són els plaers violents i puntuals, les quals poden tenir, a més a més, conseqüències doloroses, sinó els plaers que apaivaguen l'ànima. L'eudemonisme objectiu, postulat per Aristòtil, amb el qual el fi últim no és pas el plaer personal, sinó la realització d'un bé objectiu.S'ha considerat eudemonisme l'hedonisme, la doctrina estoica i també l'utilitarisme. Totes aquestes doctrines basen les seves normes morals en la realització plena de la felicitat, entesa com a estat de plenitud i harmonia de l'ànima, diferent del plaer i que es pot presentar de manera personal, com a Demòcrit, Sòcrates, Aristòtil, Aristip i l'escola cirenaica, l'estoïcisme o el neoplatonisme, o bé de manera col·lectiva, com es va establir a partir de David Hume. Entre els eudemonistes cal destacar-ne Aristòtil, qui afirmava que per arribar a la felicitat calia actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal (béns físics i materials), una part racional (ment) i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades. Aristòtil menciona que per arribar a la vida bona, a la vida contemplativa, cal comportar-se bé, posseir el coneixement necessari per poder practicar les virtuts i adquirir l'hàbit de comportar-se d'acord amb les virtuts. També és necessari considerar el judici de l'home prudent per escollir quina acció és més virtuosa; d'aquí que la prudència sigui la clau de totes les virtuts.Els seguidors d'aquesta teoria ètica afirmaven que no es pot ser sempre plenament feliç. Els eudemonistes pensaven que el plaer era un complement de la felicitat. La proposta principal de l'eudemonisme és "el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per obrar". Però aquesta teoria no està gaire ben fonamentada, perque allò que fa feliç algú no fa feliç els altres, així que això deixaria de ser un bon acte, que és en principi del que es tracta de cercar amb un camí cap a la felicitat. |
Lingüística | Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si. En sentit estricte, una família de llengües és una unitat filogenètica, és a dir, tots els seus membres deriven d'un ancestre comú. Si la llengua comuna no està provada sinó solament reconstruïda, es parla de protollengua. Les llengües filles d'un mateix idioma comparteixen certs trets que no poden explicar-se simplement per atzar o per contactes amb altres llengües i són justament aquestes característiques compartides les que han permès reconstruir la protollengua de les famílies sense testimonis escrits. Si la influència mútua per proximitat a l'espai pot retre compte dels trets comuns, es parla d'àrea lingüística. Segons com es comptabilitzin les llengües i les agrupacions que s'acceptin varia el nombre de famílies lingüístiques considerades, que l'Ethnologue limita a 142. Si es compten les llengües aïllades com a famílies independents (entenent que són les restes úniques de grups abans existents), la xifra augmenta a més de 400. |
Física | La Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) és una societat científica espanyola dedicada al desenvolupament i divulgació de la Física, tant en el seu aspecte de ciència pura com en les seves aplicacions. Té el seu origen en 1980 després de l'escissió de la Reial Societat Espanyola de Física i Química que va ser fundada en 1903. La RSEF és membre de la Societat Europea de Física (European Physical Society, EPS), una organització sense ànim de lucre, fundada en 1968, que promou l'intercanvi d'idees entre físics i la cooperació entre societats científiques i tècniques europees en el camp de la física, i de la Federació Iberoamericana de Societats de Física. La RSEF és un col·lectiu estructurat en 15 seccions locals i en 23 grups especialitzats que abasten les diferents àrees de la Física. Alguns d'aquests grups especialitzats són compartits amb la Real Sociedad Española de Química. |
Ràdio | Ena freqüència intermèdia (FI) és aquella freqüència que en els aparells de ràdio que fan servir el principi superheterodí s'obté de la barreja del senyal sintonitzada a antena amb una freqüència variable generada localment en el mateix aparell mitjançant un oscil·lador local (OL) i que guarda amb ella una diferència constant. Aquesta diferència entre les dues freqüències és precisament la freqüència intermèdia. En els receptors de ràdio convencionals el valor de la freqüència intermèdia és normalment 455 o 470 kHz, en els receptors de modulació d'amplitud (AM) i de 10,7 MHz als de modulació de freqüència (FM), encara que en aparells més sofisticats, els anomenats de doble conversió, s'utilitza un segon valor de FI més petit. En els receptors de televisió del sistema PAL emprat a Alemanya, Espanya i altres països, la FI és de 38,9 MHz La utilitat de l'ocupació d'una freqüència intermèdia rau en el fet que tots els circuits sintonitzats existents a partir de l'etapa en què s'efectua la barreja, treballen a una freqüència fixa (la de la FI) i per tant són més fàcils d'ajustar. D'aquesta manera es millora la selectivitat i es facilita el disseny de les etapes amplificadores. Si no es fes servir la freqüència intermèdia, caldria dissenyar circuits sintonitzadors que tinguessin al mateix temps una gran selectivitat i un gran rang de selecció de freqüències d'actuació, una mica difícil i car d'aconseguir. |
Sociologia | La imaginació sociològica (The Sociological Imagination) és un llibre escrit pel sociòleg americà Charles Wright Mills el 1959. Es tracta d'una obra en què l'autor examina quina és la manera com les ciències socials haurien de ser exercides. El llibre va ser traduït al català el 1987 per Joan Estruch. De forma més aviat àcida, La imaginació sociològica critica la sociologia americana, especialment aquella que s'estava desenvolupant als prestigiosos departaments de sociologia de les universitats americanes. Mills anhelava una sociologia més humanista que enllacés les dimensions social, personal i històrica de la vida quotidiana. La imaginació sociològica que Mills tenia al cap era una nova manera de mirar el món que veia tot de lligams entre les qüestions públiques i els problemes individuals. Segons Mills, la raó última de ser de la sociologia, en l'expressió imaginació sociològica, hauria de permetre "assolir una comprensió lúcida del que succeeix al món i del que s'hi pot esdevenir": El primer fruit d'aquesta imaginació (i la primera lliçó de la ciència social que la personifica) és la idea segons la qual l'individu tan sols pot comprendre la seva pròpia experiència i mesurar el seu destí si sap situar-se en el seu temps; tan sols pot saber quines són les seves possibilitats si pren consciència de les possibilitats de tots aquells que comparteixen la seva mateixa situació. La lliçó és terrible segons com, i segons com esplèndida. Potser no sabem fins on arriba la capacitat humana per a l'esforç suprem o per a la degradació deliberada, per al dolor o per a la joia, per al plaer de la brutalitat o l'exquisidesa de la raó. Però el que sí que sabem a hores d'ara és fins a quin punt són elàstics els límits de la «natura humana». Sabem prou bé que, de generació en generació, tot individu viu en una societat determinada; que la seva vida és una biografia, i que aquesta biografia és viscuda en una seqüència històrica determinada. Pel sol fet de viure tot individu contribueix, poc o molt, a configurar aquesta societat i la seva història, tot i que ell mateix sigui un producte de la seva societat, empès per la seva història. La imaginació sociològica ens fa capaços de copsar la història i la biografia, i llurs interrelacions en el si de la societat. En això consisteixen tant la seva tasca com l'esperança que suscita." Segons Mills, el sociòleg no hauria d'acceptar de fer el paper del rei-savi, ni tan sols el de conseller del rei -és a dir, d'acceptar de posar-se al servei del poder establert-, abdicant de la seva autonomia moral i de la seva racionalitat, sinó que hi ha un tercer camí:El tercer camí pel qual pot tirar el científic social que creu en el valor de la raó i en el seu paper en els afers humans és prou conegut, ni que siguin ben pocs els qui de debò s'hi apunten. És el camí que consisteix a preservar la pròpia independència, a fer la feina i a triar-se els problemes, i a fer aquest treball tant de cara als «reis» com de cara al «públic». Es tracta, per tant, d'una concepció de la ciència social com una mena de servei d'informació de caràcter públic, preocupat pels problemes col·lectius i individuals, i per les grans tendències estructurals subjacents als uns i als altres [...]." |
Ciència militar | Una zona desmilitaritzada en termes militars (les sigles en anglès són: DMZ) és una zona, normalment una frontera entre dos o més forces militars (o aliànces), on no està permesa l'activitat militar, normalment establerta per un tractat de pau, armistici o altres acords bilaterals o multilaterals. Sovint la zona desmilitaritzada es troba sobre una línia de control i forma de facto una frontera internacional. Per causa que són perilloses les construccions i l'activitat humana és mínima moltes d'aquestes zones s'han convertit involuntàriament en reserva de vida salvatge. |
Agricultura | El sorgo bicolor (Sorghum bicolor), normalment anomenat melca o simplement sorgo, és una espècie de planta herbàcia anual de la família de les poàcies. Es classifica com a mill. Es fa servir com a aliment per a animals i persones (majoritàriament a Àfrica i Àsia). Així mateix, és utilitzat com a fenc i per produir midó, alcohol i glucosa. Les seves inflorescències s'aprofiten per fer-ne escombres.Aquesta espècie es conrea com a cereal, a diferència d'altres espècies de sorgo, que es destinen a pastura. Es tracta del quart cereal més important del món, darrere del blat, l'arròs i el blat de moro. Es conrea a gairebé tota la regió tropical àrida i semiàrida.Aquesta espècie de sorgo es va originar al nord d'Àfrica i actualment es cultiva molt a les regions tropicals i subtropicals del món. S. bicolor típicament és una planta anual, però alguns cultivars són perennes. Pot arribar a fer 4 metres d'alçada. El seu gra és petit anant de 3 a 4 mm de diàmetre. Els sorgos dolços són cultivars que es cultiven principalment per les seves fulles; són de mida més reduïda que les varietats de gra.S. bicolor és l'espècie que es cultiva del gènere Sorghum. |
Geologia | Museu Geològic del Seminari de Barcelona (MGSB) és un museu que té com a objecte d'estudi la paleontologia, principalment d'invertebrats. Fou fundat el 1874 per Jaume Almera i Comas i depenia del Seminari Conciliar de Barcelona. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de la província de Barcelona i des del 1951 també rep suport econòmic del CSIC. Compta amb una biblioteca amb 13.000 títols, una col·lecció de més de 90.000 fòssils, un laboratori i un arxiu històric. El 1994 es creà l'associació Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona /AMGS) per tal de col·laborar en la difusió del museu. Edita la revista Batalleria. Té la seu al carrer Diputació 231 de Barcelona. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi. |
Jocs | Frozen Charlotte (de l'anglès, Charlotte gelada) és el nom pel qual es coneix a una nina xinesa específica fabricada des d'aproximadament 1850 fins al 1920. Popular durant l'època victoriana, el nom d'aquesta nina prové d'una balada popular estatunidenca basada en el poema A Corpse Going to a Ball, obra de Seba Smith, el qual relata la història d'una jove anomenada Charlotte que es va negar a portar posat un abric durant un passeig en trineu perquè no volia que el seu bonic vestit quedés ocult, el que va provocar que la petita morís congelada durant el trajecte.Les nines Frozen Charlotte van ser molt populars als Estats Units d'Amèrica des de finals de segle xix fins a començaments del segle xx, sent la major part fabricades a Alemanya. |
Biblioteconomia | La bebeteca és un servei d'atenció especial per a infants (de 0 a 6 anys) que consta d'un espai i un fons de llibres, elegits segons les necessitats dels usuaris més menuts i dels seus pares, el préstec d'aquests llibres, converses periòdiques sobre el seu ús i sobre els contes, assessorament i una atenció constants per part dels professionals de la biblioteca cap als usuaris. Es pot incloure com una secció més de la biblioteca, o bé, oferir-se des de fora d'aquesta mitjançant organitzacions professionals tals com col·legis, l'administració pública, etc. |
Lingüística | La història de la llengua anglesa s'origina a partir dels dialectes anglofrisons portats a la Gran Bretanya per tribus invasores germàniques des de diversos llocs del que actualment és el nord-oest d'Alemanya i els Països Baixos. Inicialment l'antic anglès Old English, era un grup de dialectes diversos que reflectia els orígens variats dels regnes anglosaxons d'Anglaterra. Un d'aquests dialectes el saxó occidental tardà, Late West Saxon, eventualment esdevingué el dominant. L'original idioma anglès antic, Old English language, aleshores va ser influït per dues onades posteriors d'invasions: la primera per parlants de la branca escandinava de la família lingüística germànica, que conquerí i colonitzà part de la Gran Bretanya als segles VIII i IX; la segona per la conquesta normanda d'Anglaterra al segle xi, els invasors parlaven antic normand, Old Norman que finalment es va desenvolupar en la varietat d'anglès anomenat anglo-normand, Anglo-Norman language. Aquestes dues invasions van fer que la llengua anglesa fos "mesclada" en determinat grau. La cohabitació amb els escandinaus va donar lloc a una significativa simplificació gramatical i un enriquiment del vocabulari dels llenguatges anglo-frisons nucli de l'anglès; l'ocupació normanda més tardana va donar lloc a empeltar dins del nucli germànic una capa més elaborada de paraules de les llengües romàniques (llengües basades en el llatí). La influència normanda va entrar a l'anglès en gran part a través de la cort, els tribunals i el govern. Així l'anglès es desenvolupà com un idioma de préstecs lingüístics de gran flexibilitat donant lloc a un vocabulari molt gran i variat. |
Filologia | Caplletra, o amb el subtítol Caplletra. Revista Internacional de Filologia, és una revista internacional de filologia, que està editada i publicada per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i Publicacions de l'Abadia de Montserrat (PAM).‘Caplletra’, que va aparèixer per primera vegada l'any 1986, a partir d'una iniciativa de l'Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de València, va néixer amb la intenció d'esdevenir una plataforma científica de caràcter periòdic per a la difusió internacional de la recerca filològica sobre aspectes relacionats, directament o indirectament, amb la llengua, literatura i cultura pròpies del País Valencià, prestant una especial atenció especial a la filologia catalana i adreçada a tots els investigadors en aquestes matèries. Compta amb un consell assessor integrat per especialistes d'altres universitats espanyoles, britàniques, canadenques i nord-americanes. La revista, fundada i dirigida inicialment per Antoni Ferrando i Francès (1986-2001), ha estat dirigida successivament per Rafael Alemany Ferrer (2001-2003), Joan J. Ponsoda i Sanmartín (2003-2004), Vicent Simbor Roig (2004-2010), Maria Josep Cuenca Ordinyana (2010-2012) i Maria Josep Marín (2012-2016) Actualment, està codirigida per Vicent Josep Escartí i Soriano i Eulàlia Miralles. La revista té una periodicitat semestral, publicant-se a la primavera i a la tardor. Els tres primers publicats van ser de tipus miscel·lani, amb inclusió de ressenyes de llibres, mentre que els següents van tenir un caràcter monogràfic, sense incloure ressenyes. Els exemplars monogràfics, sempre coordinats per un o més responsables, han estat dedicats al tractament d'aspectes diversos dels àmbits lingüístic i literari. A partir de l'any 2000 la revista torna a incloure un apartat de ressenyes, i a partir del 2004 cada exemplar compaginarà un apartat de miscel·lània, amb un de monogràfics i un tercer de ressenyes. Així, combinarà una sèrie d'articles encomanats a especialistes de relleu amb una secció de treballs monogràfics sobre una temàtica determinada, i novament incorporarà recensions crítiques de llibres. Pel que fa a l'edició electrònica de la revista aquesta es presenta a través de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, on es poden consultar els articles quan han passat cinc anys des de la seva publicació en suport de paper. El 2016, tot coincidint amb el trentè aniversari, Caplletra va completar la seva digitalització i transformació en una revista d'accés obert, lliure i gratuït per als usuaris, mitjançant la pàgina web "www.revistacaplletra.com", la plataforma OJS de la Universitat de València de revistes científiques i la seva inclusió en plataformes, catàlegs de referència i bases de dades científiques i multidisciplinàries. Així, podem accedir a través del repositori de les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o des de la base de dades Dialnet es poden consultar també els darrers articles apareguts. Amb aquests canvis la revista ha anat adaptant-se a les exigències de les revistes de màxima qualificació acadèmica. Actualment Caplletra s'ha convertit un instrument de difusió fonamental en la investigació sobre llengua i literatura en l'àmbit català i internacional, i en un referent obligat en els estudis sobre filologia catalana. |
Ciència militar | El corvus era una arma de la marina de guerra romana destinada a l'abordatge. Segons diu Polibi, el cònsol Gai Duili va inventar mecanisme per assaltar les naus enemigues. Era un màstil de set metres col·locat en la proa del vaixell una mica inclinat cap endavant. Amb dues politges, i en el mig d'una corda que passava per la primera, es podia aixecar o baixar un pont llevador que es movia cap endalt i cap avall per mitjà d'un petit trinquet. Aquest estava subjecte, i per una segona politja passava una altra corda, en l'extrem de la qual hi havia lligat un contrapès que queia al vaixell enemic, perforant la coberta i subjectant el vaixell. Quan l'arpó o el piló s'encadenava als vaixells enemics i els dos costats s'ajuntaven els soldats romans saltaven a l'abordatge. Els primers soldats que passaven col·locaven els seus escuts com a protecció als costats de la barana. La resta de soldats podien travessar el vaixell sota resguard. Després de les Guerres Púniques i la Batalla del Cap Ecnomus al 256 aC, ja no es va tornar a utilitzar aquest invent, deixant de ser mencionat a les fonts clàssiques, degut principalment a la major perícia en altres tècniques de combat i també perquè el corvus feia perdre estabilitat als vaixells quan hi havia una tempesta. |
Psicologia | Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient. Molts dels comportaments són comuns a la majoria d'individus d'una espècie. Tradicionalment s'ha dit que els animals són els éssers que tenen comportament, si bé alguns vegetals fan moviments que poden ser caracteritzats com a comportament. Per extensió, el terme pot aplicar-se a tots els éssers vius. Un comportament pot ser voluntari o no, innat o adquirit mitjançant la socialització. S'inicia amb la presència d'estímuls com per exemple canvis al seu entorn, variacions en el medi interior o l'actitud dels altres éssers vius. Depèn de l'acció del sistema nerviós i del sistema endocrí, i com més complexos són aquests, més varietat de comportaments presenta l'espècie en qüestió. Les disciplines que estudien la conducta són l'etologia per als éssers vius en general i en el cas dels humans, la psicologia. |
Telecomunicacions | El telèfon cortesia és un telèfon que es troba en Terminals d'Aeroports, grans estacions de tren, vestíbuls d'hotels i altres sales d'espera on hi ha molts viatgers, que s'utilitza per transmetre missatges a una persona específica.Existeixen altres telèfons que també poden rebre el nom de "telèfons de cortesia". Solen estar situats en llocs públics o semi-públics i poden ser usats per a fer trucades externes. |
Psicologia | La teoria de l'aprenentatge social o TAS és la teoria on les persones aprenen noves conductes mitjançant el reforç o càstig, o mitjançant l'aprenentatge observacional dels factors socials del seu entorn. Si les persones veuen conseqüències desitjables i positives en la conducta observada, és més probable que la imitin, prenguin com a model i adoptin. |
Biblioteconomia | El Biblioburro és una biblioteca itinerant que dona servei als municipis del Departament de Magdalena, Colòmbia. Fundat l'any 1997 pel professor colombià Luis Soriano, el biblioburro transporta i distribueix els llibres mitjançant dos rucs, Alfa i Beto. |
Festivals | Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint. Era un dels quatre grans festivals grecs, i encara que inferior als Jocs Olímpics, superava en esplendor als Jocs Nemeus i als Pítics. Un recinte sagrat envoltat de pins on hi havia el temple de Posidó, divinitat a la que es dedicaven els Jocs, i que estava situat a la part més estreta de l'istme de Corint, envoltava l'escenari. Segons Pausànies hi havia un teatre i un estadi de marbre blanc, però no parla de l'hipòdrom, que potser ja s'havia enrunat quan va visitar aquell lloc. A l'època de l'emperador Adrià, es van restaurar diversos edificis com ara el καταλύσεις ("katalyseis") o allotjament pels atletes que participaven als Jocs des de totes les parts del món conegut, i l'anomenada "casa de les tries", on es probable que es determinés l'admissibilitat dels candidats a participar-hi. També hi havia un gimnàs pels entrenaments i diversos temples. |
Biblioteconomia | El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, creada el 13 de juny de 1985 a partir de l'aprovació de la Llei 10/1985 de creació del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. El seu àmbit territorial és tota Catalunya i agrupa a tots els professionals de l'àmbit de la Biblioteconomia, la Documentació i la Informació que hi exerceixen. |
Cronometria | Un rellotge en temps real (en anglès, real-time clock, RTC), és un rellotge d'un ordinador inclòs en un circuit integrat, que comptabilitza l'hora actual. Encara que el terme normalment es refereix a dispositius presents en ordinadors personals, servidors i sistemes encastats, els RTCs estan presents en la majoria dels aparells electrònics que necessiten guardar el temps exacte. |
Física | En dinàmica de fluids, l'arrossegament és la força que actua en el sentit contrari del moviment relatiu d'un objecte que es mou respecte al fluid que l'envolta. Pot haver-hi arrossegament entre dues capes (o superfícies) de fluids o una superfície fluida i una de sòlida. A diferència d'altres forces de resistència, com ara la fricció, que pràcticament no depenen de la velocitat, les forces d'arrossegament hi tenen una relació directa. La força d'arrossegament és proporcional a la velocitat en un flux laminar i proporcional a la velocitat elevada al quadrat en un flux turbulent. Tot i que, en última instància, la causa de l'arrossegament és el fregament viscós, l'arrossegament turbulent és independent de la viscositat. |
Química | En la química, un parell d'electrons o un parell Lewis consta de dos electrons que ocupen el mateix orbital molecular però que tenen spins oposats. El concepte de parell d'electrons va ser introduït el 1916 per Gilbert N. Lewis. Com que els electrons són fermions, el principi d'exclusió de Pauli prohibeix que aquestes partícules tinguin exactament els mateixos nombres quàntics. Per tant, l'única forma d'ocupar el mateix orbital, és a dir, tenir el mateix nombre quàntic orbital, és diferir en el nombre quàntic de spin. Això limita el nombre d'electrons en el mateix orbital a exactament dos. L'emparellament de girs és sovint energèticament favorable i, per tant, els parells d'electrons tenen un paper molt important en química. Poden formar un enllaç químic entre dos àtoms, o poden aparèixer com un parell solitari d'electrons de valència. També omplen els nuclis del nucli central d'un àtom. A causa que els girs es vinculen, el moment magnètic dels electrons es cancel·la i la contribució de la parella a les propietats magnètiques serà, en general, un de diamagnètic. Encara que es pot observar una forta tendència a parellar electrons en química, també és possible que els electrons es produeixin com a electrons no aparellats. En el cas de la unió metàl·lica, els moments magnètics també compensen en gran manera, però la unió és més comuna, de manera que no es poden distingir entre parells individuals. Un cas molt especial de formació de parells d'electrons es produeix en superconductivitat: la formació de parells de Cooper. |
Ecologia | Praderies, sabanes i matollars temperats és un tipus de bioma amb una vegetació predominant d'herba i/o arbusts. El clima és temperat i de semi-àrid a subhumit. Temperatura: estació càlida i sovint amb una estació freda a l'hivern: Sòl: fèrtil en nutrients Plantes: herba; arbres o arbusts Animals: grossos, de pastura; ocellsLes estepes o praderies d'herbes baixes apareixen en climes semi-àrids. Les praderes d'herbes altes apareixen en zones més plujoses per exemple Les Pampes humides. En zones de bosc que s'ha tallat pels humans apareixen bruguerars (ericàcies) en zones àcides i pastures. Són producte de l'activitat humana no pas del clima. A la sabana hi ha herbes i arbres però aquests no formen un bosc. |
Cultura popular | Giufà, Giuca o Vardiello, aquest últim a la Campània -es troba a Lo cunto de li cunti de Giambattista Basile-, és un personatge de ficció en la tradició oral popular de Sicília i judeocastellà. |
Jocs | Rocket League és un videojoc futurista desenvolupat per Psyonix que combina el futbol amb els cotxes aplicant físiques. Va sortir al mercat el 7 de juliol de 2015 per a Microsoft Windows i Play Station 4, i més endavant per a Xbox One, macOS, Linux, i Nintendo Switch. |
Ciències de la salut | En epidemiologia, endèmia (del francès, endémie, i aquest del grec, ἔνδημος , transliterat éndēmos , «del territori propi») és un terme utilitzat per fer referència a un procés patològic que es manté de forma estacionària en una població o zona geogràfica determinada durant períodes prolongats. Es pot tractar de malalties infeccioses o no infeccioses, ja que el vocable pot usar-se per a diversos patiments o condicions fisiològiques. La malaltia es manté en una població d'hostes d'una regió geogràfica determinada al llarg del temps (anys) en un nivell estable, incloent variacions estacionals. El grau d'endèmia d'una malaltia es classifica segons la intensitat de la transmissió: Hipoendèmica: vol dir que la transmissió de la malaltia és mínima i els seus efectes no són importants. Mesoendèmica: vol dir que la malaltia s'estableix en comunitats petites. La intensitat de la transmissió és variable, segons les circumstàncies locals. Hiperendèmica: vol dir que la intensitat de transmissió de la malaltia en l'àrea de referència és persistent però temporal. La immunitat resulta insuficient per prevenir els efectes de la malaltia. Holoendèmica: vol dir que la malaltia té un alt grau d'intensitat. La seva transmissió és perenne, amb distribució geogràfica àmplia, com a resultat d'una resposta immune en els diferents grups etaris, en particular els adults.Per ordre d'importància pel que fa al grau d'extensió d'una malaltia o el nombre de persones afectades es parla d'endèmia, epidèmia i pandèmia (aquesta última quan afecta més d'un continent). Són exemples de malalties endèmiques la malària en certs països tropicals o càlids d'Amèrica, Sud-est asiàtic i Àfrica, la malaltia de Chagas, el dengue, la febre groga, i la tos ferina, entre d'altres. |
Filosofia | Panta rei (del grec Πάντα ῥεῖ) és un concepte atribuït per Plató al filòsof presocràtic Heràclit que esquematitza la seva suposada opinió que tot està en canvi continu. |
Arqueologia | Suèssia Pomètia (Suessia Pometia, Σούεσσα Πωμεντιάνη) fou una antiga ciutat del Latium que ja no existia en temps històrics i la situació de la qual és desconeguda. Virgili diu que fou una colònia d'Alba Longa i Diodor de Sicília la relaciona també a la llista de colònies d'aquesta ciutat. Però molt aviat va passar als volscs i fou arrabassada a aquest poble per Tarquí el Superb, el primer romà que va fer la guerra als volscs. Estrabó l'esmenta com a "metròpolis" dels volscs i la presenta com una ciutat opulenta i poderosa, però això podria ser degut a la influència d'anteriors historiadors, ja que segons aquestos amb el botí que el rei romà va fer a la ciutat es va poder construir el temple Capitolí de Roma. Suessia Pometia és esmentada com el lloc on els fills d'Anc Marci es van retirar en exili quan va pujar el tron Servi Tul·li, i encara que també és esmentada la seva retirada a Apiolae (una altra ciutat conquerida per Tarquí) sembla que més aviat fou a Suessia Pometia. A les guerres amb els volscs aparèixer com una ciutat important. Tit Livi l'esmenta com a colònia llatina però podria ser un error. També Livi diu que es va revoltar el 503 aC i fou reconquerida el 502 aC per Espuri Cassi Viscel·lí, i la ciutat fou destruïda i els habitants venuts com esclaus. El 495 aC la ciutat apareix en mans dels volscs, i fou conquerida i saquejada pel cònsol Publi Servili Prisc Estructe. És la darrera vegada que és esmentada. Plini el Vell l'esmenta com una de les ciutats desaparegudes del Latium La seva localització resta per trobar. |
Geografia | L'Escola de Sagres va ser una institució portuguesa del segle XV que tenia l'objectiu d'ensinistrar estudiants de marina per fer de Portugal un regne més poderós i ric. Després d'intervenir en la conquesta de Ceuta, l'infant Enric el Navegant va reunir a la vila de Sagres personalitats científiques i tècniques lligades a la navegació oceànica. Des de 1417, aquesta vila fundada per ell mateix al Cap de São Vicente, va atraure entre altres al personalitats com eö cartògraf mallorquí Jehuda Cresques, procedent d'una família de fabricants de portolans qui crearen obres com el famós Atles Català de 1375 (atribuït a ell i al seu pare Abraham Cresques). Després de la mort d'Enric al 1460, el centre impulsor dels descobriments portuguesos va passar a Lisboa. Des del segle xvi (Damião de Góis), es venen relacionant d'una o altra forma amb aquesta escola els principals descobridors, tant portuguesos, com Vasco da Gama, com d'altres nacionalitats, com Cristòfor Colom. Més que una escola nàutica en el modern concepte de la paraula, Sagres va ser un lloc de reunió de mariners i científics, on intercanviar informació i tècniques, dissenyar mapes, construir vaixells i organitzar expedicions. Segons les cròniques de l'època, cada any dos o tres vaixells partien en expedició. Entre 1444 i 1446, en varen sortir més de quaranta del port i drassana annex (Lagos). El primer historiador a esmentar el concepte d'Escola de Sagres va ser l'anglès Samuel Purchase (segle XVII), tot i que ja abans Damião de Góis apuntava una idea semblant. Els historiadors anglesos i portuguesos posteriors van assentar l'ús del terme. L'efectiva realitat històrica d'aquesta institució és discutida per alguns historiadors, que no troben prou suport al seu funcionament a les cròniques contemporànies, i per això la consideren un mite de la història portuguesa. La diversa condició religiosa (jueus, musulmans, cristians) dels seus integrants, i fins i tot la possibilitat de relacionar remotament amb els mitificats templers, a través de la relació que aquesta orde pogués haver tingut amb l'Orde de Crist a la qual Enric pertanyia, augmenten el to romàntic amb què de vegades es presenta l'Escola. |
Geografia | El Normalnull (NN, "zero normal") va ser la referència per prendre les mesures a nivell del mar respecte del Mar del Nord emprada durant el segle xx. No obstant això, avui en dia és la referència per mesurar les altures geodèsiques en els mapes topogràfics. |
Cultura popular | El bloqueig de la Viquipèdia a Turquia es refereix a la decisió de les autoritats turques, el 29 d'abril de 2017, de bloquejar des de llavors a tot el país l'accés a les versions de la Viquipèdia en tots els idiomes. Les restriccions formen part de la purga política després de l'intent de cop d'Estat el 2016, un recent referèndum constitucional i una censura parcial contra la Viquipèdia els anys anteriors.La noticia inicial la va reportar el grup digital independent Turkey Blocks el matí del 29 d'abril de 2017, advertint de la restricció a l'accés a totes les versions de l'enciclopèdia a Turquia. Reuters i la BBC van comunicar que les autoritats turques havien bloquejat l'accés a la Viquipèdia a Turquia al voltant de les 5:00 UTC. L'Autoritat d'Informació i Tecnologies de Comunicació de Turquia no va donar cap raó oficial i es va limitar a informar que «després d'una anàlisi tècnica i la consideració legal basada en la Llei n. 5651 (sobre Internet), es va prendre una mesura administrativa per a aquest lloc web». Mentre que la Veu d'Amèrica va informar que mitjans turcs van assenyalar que el bloqueig era producte de «continguts relacionats amb el terrorisme».Segons el diari turc Hürriyet, el Govern turc havia sol·licitat a la Viquipèdia la remoció del contingut ofensiu, afegint que el bloqueig podria ser aixecat si la Viquipèdia accedia a les demandes turques. Durant el mateix dia, la «mesura administrativa» va ser reemplaçada per una ordre judicial de la 1a Cort Criminal de Pau d'Ankara, bloquejant l'accés a la Viquipèdia com a «mesura de protecció».El 26 de desembre de 2019, el Tribunal Constitucional de Turquia va pronunciar-se considerant que el blocatge contravenia els drets humans i demanant que aquest s'aixequés, fet que es va dur a terme el dia 16 de gener de 2020, acabant així amb un bloqueig de 991 dies de durada. |
Telecomunicacions | Un aleatoritzador (randomizer en anglès) és un dispositiu que altera el bitstream d'un corrent de dades abans d'ésser transmès. Aquest sistema és molt utilitzat en el món de les telecomunicacions (comunicacions via satèl·lit, ràdio, TDT, etc.). Pot ser col·locat abans o després dels codificadors de protecció contra errors però sempre abans del modulador. Ens equivocaríem al pensar que l'aleatoritzador té res a veure amb encriptació de codis, ja que és una eina per facilitar la sincronització entre emissor (codificador) i receptor (descodificador) en un canal telecomunicació, ja que assegura transicions entre els dos estats lògics (‘0' i ‘1'). Substitueix la seqüència d'entrada en una altra sense eliminar cap tipus d'informació ( fins i tot la no desitjada) i, com a resultat, disminueix la probabilitat d'aparició de cadenes de símbols llargues en el mateix estat lògic. |
Filosofia | Ave Caesar, morituri te salutant (lit. 'Ave Cesar, els qui moriran et saluden') és la frase en llengua llatina que els gladiadors dirigien a l'emperador romà just abans del començament dels jocs de gladiadors. Al llibre De Vita Caesarum de Suetoni, hi apareix la primera referència literària a la frase, malgrat que és escrita d'una manera no exactament igual que la que coneixem: Have imperator, morituri te salutant!. |
Esoterisme | La Societat Thule (en alemany Thule-Gesellschaft), va ser una societat secreta alemanya de caràcter Völkisch, racista i ocultista fundada el 17 d'agost de 1918 per Rudolf von Sebottendorf a Munic. A l'origen era un grup d'estudis etnològics que s'interessava especialment en l'antiguitat germànica i el pangermanisme ari (el seu nom original era Studiengruppe für germanisches Altertum o Grup d'estudi de l'antiguitat alemanya). Els seus mites racistes i ocultistes van inspirar el misticisme i la ideologia nacionalsocialista. Aquesta societat, com altres grups d'aquella època, pretenia trobar una identitat ètnica i històrica per Alemanya, país que només estava unificat des del 1871. Alguns membres provenien de les més altes esferes del partit Nazi, incloent Rudolf Hess i Alfred Rosenberg. Malgrat que Adolf Hitler no en va ser membre, va rebre suport del grup. Un dels membres, Dietrich Eckart, a qui més tard Hitler dedicaria el seu llibre Mein Kampf, l'educà en l'habilitat de parlar en públic.El seu òrgan de premsa era el Münchener Beobachter (l'Observador de Munic), el qual més tard esdevindria el Völkischer Beobachter (l'Observador del Poble). També s'especula que la Societat Thule estava estretament relacionada amb l'Ordre dels Teutons (1912). Va patrocinar al Partit Obrer Alemany (DAP), més tard transformat per Adolf Hitler en el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). |
Informàtica | Una bomba lògica és un programa informàtic maliciós que s'instal·la en un ordinador i roman ocult fins a complir una o més condicions preprogramades per a llavors executar una acció. A diferència d'un virus, una bomba lògica mai més es reprodueix per si sola. Exemples de condicions predeterminades: Dia de la setmana concret. Hora concreta. Pulsació d'una tecla o una seqüència de tecles concreta. Aixecament d'un interface de xarxa concret. Execució d'un arxiu concret.Exemples d'accions: Esborrar la informació del disc dur. Mostrar un missatge. Reproduir una cançó. Enviar un correu electrònic. |
Mitologia | Un gnom és un ésser creat per Paracels al segle xvi. Paracels el va definir com un dels quatre éssers elementals classificant-lo com l'esperit de la terra, al costat de l'ondina, l'ésser elemental de l'aigua, el silf o sílfide, l'esperit elemental de l'aire i la salamandra, l'esperit del foc. Segons això, en Paracels va imaginar els gnoms com a esperits, més semblants, doncs, als nostres follets que no pas als duergs o nans. En Paracels els descriu com a éssers amb una estatura de dos pams (devers 40 cm), molt tímids i, a causa de llur substància ígnia i subtil, capaços de travessar la roca sòlida com si fossin fantasmes, o d'aparèixer com a foc follet. En Paracels els va atribuir la capacitat d'enamorar-se dels humans i ho explicà dient que els gnoms, igual que els altres esperits elementals, no posseïen ànima i intentaven participar de la relació entre l'home i Déu relacionant-se amb els humans. En el tractat cinquè del seu Llibre de les nimfes, silfs, pigmeus i salamandres i els altres esperits en Paracels deixa ben clar que els gnoms i els nans no són pas el mateix, sinó que els nans, que per a ell provenen dels gnoms, són monstres -degeneracions- dels gnoms. El primer moviment de la suite per a piano Quadres d'una exposició (1874) d'en Modest Petròvitx Mússorgski es titula Gnomus ("El Gnom"). Els moviments contínuament canviants del gnom (adés ràpids adés lents) es tradueixen musicalment en un ritme discontinu que avança onomatopeicament, com a estrebades. En la literatura moderna de fantasia procedent dels països anglosaxons (phantasy), el concepte de gnom s'ha convertit en una subespècie de nan. El mot, per tant, no pertany ni a l'antiguitat germànica ni a l'Edat mitjana, sinó a l'època del Renaixement, i les seves arrels són gregues, no pas germàniques: tot i que en Paracels no diu d'on ha tret aquest nom, el més versemblant és que sigui una encunyació seva creuant el grec ἡ γνώμη ‘saviesa, intel·ligència, raó’ o ὁ γνώμων -ώμονος ‘el qui coneix’ i el grec ὁ γηνόμος, γεωνόμος ‘habitant de la terra’. |
Ràdio | La Identificació per Radiofreqüència o RFID (de l'anglès Radio Frequency Identification) és un sistema d'emmagatzematge i recuperació de dades remotes que utilitza targetes identificadores amb lectura sense contacte. Utilitza camps radiomagnètics per a identificar i rastrejar automàticament les etiquetes adherides als objectes. El propòsit principal d'aquesta tecnologia és transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio. Les aplicacions més comunes són com a substitució dels codis de barres i de les targetes magnètiques. |
Biotecnologia | Sara García Alonso (Lleó, 1989) és una biòloga molecular i candidata a astronauta espanyola. El novembre de 2022, va ser seleccionada per l'Agència Espacial Europea en qualitat de reserva, convertint-se en la primera dona espanyola candidata a astronauta. |
Química | El metafosfat, en anglès:metaphosphate, és un oxoanió que té la fórmula empírica PO₃−. l'estructura de lió metafosfat pot ser descrita com essent formada per unitats estructurals de PO₄ en la qual cada unitat comparteix dues cantonades amb l'altra unitat. Això es pot fer de dues maneres: Formació d'un anell, com en el trimetafosfat de la imatge. Formació d'una cadena infinita, amb la mateixa estructura del metavanadat d'amoni |
Llengües | Protoindoiranià és el proto-llenguatge reconstruït de la branca d'idiomes indoiranians de la branca indoeuropea. S'assumeix que els seus parlants vivien durant a finals del tercer mil·lenni aC i sovint es connecten amb l'horitzó arqueològic del principi de l'Andronovo. El protoindoiranià era un idioma centum, probablement separat dels idiomes protoindoeuropeu, del sànscrit vèdic i del Rigveda menys d'un mil·lenni. És l'antecessor dels idiomes indoaris, els idiomes iranians, els idiomes dàrdics i els idiomes del Nuristan. |
Història | Miguel Artola Gallego (Sant Sebastià, País Basc 1923–Madrid, 26 de maig de 2020) va ser un historiador basc. |
Informàtica | El codi spaguetti és un terme pejoratiu per als programes de computació que tenen una estructura de control de flux complexa i incomprensible. El seu nom deriva del fet que aquest tipus de codi font sembla assemblar-se a un plat d'espaguetis, és a dir, un munt de fils intricats i nuats. Tradicionalment se sol associar aquest estil de programació amb llenguatges bàsics i antics, on el flux es controlava mitjançant sentències de control primitives com GOTO i utilitzant números de línia. Un exemple de llenguatge que convidava a l'ús de codi spaghetti és el QBasic de Microsoft en les seves primeres versions. |
Informàtica | ARM Cortex-R és un grup de microprocessadors del tipus RISC de 32 bits llicenciats per l'empresa ARM Holdings. Els nuclis Cortex-R són optimitzats per aplicacions crítiques en seguretat i en temps real (-R). La família -R consta actualment d'ARM Cortex-R4(F), ARM Cortex-R5(F), ARM Cortex-R7(F), ARM Cortex-R8(F), i ARM Cortex-R52(F). |
Física | La nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543) és una nebulosa planetària de la constel·lació de Dragó. Estructuralment, és una de les nebuloses més complexes que es coneixen, i les observacions de gran resolució del telescopi espacial Hubble hi han revelat nusos, raigs de material i marcades estructures en forma d'arc. Fou descoberta el 15 de febrer de 1786 per l'astrònom alemany William Herschel i fou la primera nebulosa l'espectre de la qual fou investigat per primer cop, un treball dut a terme per l'astrònom aficionat William Huggins l'any 1864. La intricada estructura que té podria ser causada per materials ejectats per una binària que acompanya l'estrella central, però fins ara no existeix cap prova directa que demostri que tingui aquest company. Els càlculs d'abundància dels elements químics de la nebulosa també presenten discrepàncies importants entre les mesures obtingudes en dos mètodes diferents, la causa de les quals és incerta. |
Informàtica | L'Instituto Maimónides de Investigación Biomédica de Córdoba (IMIBIC) és un centre de recerca bàsica i aplicada dedicat a la biologia molecular i cel·lular, la biologia estructural i computacional i la química, amb experts en proteòmica, genòmica, bioestadística, espectrometria de massa i microscòpia digital avançada. L'IMIBIC va ser fundat a l'octubre de 2008 per la Junta d'Andalusia i la Universitat de Còrdova. El director científic de l'Institut és Justo Castaño Fuentes.Els objectius de l'IMIBIC són promoure la recerca multidisciplinària d'excel·lència, fomentar la col·laboració entre les entitats locals i els instituts de recerca internacionals, proporcionar una formació d'alt nivell en ciències biomèdiques al personal investigador, estudiants i visitants, promoure la innovació i la transferència de tecnologia i activar un diàleg obert amb el públic a través d'activitats educatives i de divulgació. La missió estratègica final és traslladar els resultats a la clínica.L'IMIBIC és finançat principalment per les Conselleries de Salut i Innovació, Ciència i Empresa de la Junta d'Andalusia, la Universitat de Còrdova i la Fundació Progresso y Salud. Altres fons de finançament addicionals provenen del Ministeri d'Economia i Competitivitat espanyol i de la Unió Europea, mitjançant el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). També rep finançament de projectes concrets d'empreses públiques i/o privades -nacionals i europees-, i de patrocinadors privats. El 2012 va captar 4,95 milions d'euros, el doble que un any abans. |
Cultura popular | L'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples. Els artesans també poden fer produccions seriades (totes iguals), però es diferencien de les industrials perquè les peces artesanals s'elaboren amb les mans, d'una en una, i això fa que l'objecte sigui únic. Fins a la fi del segle xx, d'artesans se'n trobaven arreu, en tots els camps de producció. Però els processos d'industrialització i de la implantació de la societat de consum han fet que aquesta activitat sigui inviable com a modus vivendi. Actualment, els artesans malden per mantenir viu el seu ofici i guanyar-s'hi la vida.Algunes d'aquestes manifestacions artesanals han ultrapassat el marc tradicional del taller i han esdevingut fenòmens de la col·lectivitat. Per això cada vegada s'organitzen més trobades i sessions d'aprenentatge de certes activitats, com ara la de les puntaires o la dels cistellers. En l'art popular, per una altra banda, també es requereix destresa manual a l'hora de construir les obres proposades. En aquest cas, la producció ja no l'anomenem objecte, sinó obra. Les obres artístiques poden ser individuals o col·lectives, permanents o efímeres. L'art popular es manifesta en decoracions de carrers, pessebres, catifes de flors i més, manifestacions que tenen relació amb el cicle de l'any. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.