label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia | Una infraestructura de dades espacials o IDE és un conjunt de recursos destinats a facilitar i promoure la compartició i el consum eficient de dades espacials o geogràfiques en format digital. En un sentit més ampli, aquesta infraestructura inclou les tecnologies, estratègies, estàndards, recursos humans i activitats necessàries per a adquirir, distribuir, utilitzar i mantenir les dades espacials. |
Jaciments paleontològics | El jaciment Anna és un jaciment paleontològic, anomenat així en honor a la primera filla del descobridor, el geòleg Ramon Ortí i Ortells, nascut al mateix poble on es troba. El jaciment se sitúa al terme municipal de la Vil·la de Cinctorres, comarca dels Ports, al nord de Castelló País Valencià). Es troba molt prop del poble, al costat de l'ermita de la Verge de Gràcia. Conté fòssils de dinosaures de fa uns 115 milions d'anys d'antiguitat, pertanyents per tant al Cretaci Inferior. Les restes de dinosaures oposats principalment pertanyen a iguanodòntids, animals herbívors dels quals s'han trobat restes de dents, part d'una mandíbula, vèrtebres, una tíbia i una fíbula. Aquests animals eren d'una talla mitjana superior a la de la resta de iguanodòntids del centre d'Europa. També s'han trobat fòssils de dents i vèrtebres de dues espècies d'animals carnívors del grup dels teròpodes, com l'espinosaure. |
Informàtica | L'estenotípia és un mètode mecanitzat d'escriptura ràpida que necessita un teclat anomenat màquina d'estenotípia . Amb aquest aparell es poden executar pulsacions prement una o més tecles al mateix temps. Hi ha diversos sistemes d'estenotípia, que bàsicament es divideixen en manuals, informatitzades i un tipus híbrid amb els 2 sistemes. L'escriptura resultant mostra lletres alfabètiques en caràcters d'impremta sobre una tira de paper o sobre un mitjà d'emmagatzematge de dades. També el resultat es pot veure en un ordinador mitjançant la connexió de la màquina amb un cable sèrie, veient-les frases en un editor de text especial. Aquesta seria l'estenotípia informatitzada, que és la més usada actualment. Aquestes últimes permeten l'enregistrament digital del text i del so. |
Física | La filtració és una operació mecànica o física que, basant-se en la mida diferent de les partícules, permet separar mescles heterogènies (sòlid-líquid) mitjançant filtres. El líquid és capaç de travessar el filtre, el qual reté les partícules de sòlid. Es fa passar el líquid a través d'un paper especial, anomenat paper de filtre. El paper de filtre és una mena de tamís, amb uns orificis molt petits que permeten el pas dels líquids però que impedeixen el pas dels sòlids. El líquid que travessa el filtre s'anomena filtrat, i el sòlid que ha quedat retingut pel filtre s'anomena residu. De filtres n'hi ha de molts tipus. Industrialment s'empren els de sorra, els de premsa, els de banda, els de disc, tambor i '''els multimedia'''. Cadascun d'aquests tipus també té moltes variants. Al laboratori, la filtració es duu a terme mitjançant embuts i paper de filtre. En lloc del paper de filtre també es poden fer servir porcellanes més o menys poroses o llana de vidre. La filtració, tant al laboratori com industrialment, es pot accelerar amb el buit i també amb la pressió. Si es filtra atmosfèricament s'utilitza embut i paper de filtre. Si es fa al buit, s'empra un embut especial anomenat embut de Büchner i un matràs Erlenmeyer de tubuladora lateral, anomenat matràs Kitasato, per on es fa el buit. El buit es pot produir mitjançant una trompa especial per on fem passar l'aigua de l'aixeta a una certa velocitat, o amb bombes de buit, que estalvien aigua però que tenen un cost superior. El romanent en el filtre que dificulta el pas del fluid s'anomena tortó. |
Antropologia | Disparidades. Revista de Antropología (DRA), fins al 2018 anomenada Revista de Dialectología y Tradiciones Populares (RDTP), és una revista científica d'antropologia editada i publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, fundada el 1944.Es la més antiga de les publicacions periòdiques espanyoles dedicades a l'antropologia cultural i al folklore. Des que va començar a publicar-se pel Consell Superior d'Investigacions Científiques el 1944, s'ha mantingut fins avui de forma ininterrompuda. Encara que ha tingut diferents periodicitats, des de l'any 1993 es publica semestralment.La RDTP va ser creada per Vicente García de Diego en la «Sección de Tradiciones Populares» de l'"Instituto Antonio de Nebrija de Filología Clásica", del CSIC) a Madrid, el juny de 1944. En un primer moment va néixer amb el títol de Revista de Tradiciones Populares, que es modificà en 1945, segons acord del CSIC, pel de Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, buscant destacar la importància de les normes i sentits dialectals, que només es recollien accidentalment, com un element accessori de la cultura popular. La primera època de la publicació va estar caracteritzada per la representació la investigació basada en un concepte socialment conservador de la tradició i la cultura popular. L'any 1978 s'inaugura una segona etapa amb la direcció de Julio Caro Baroja i l'obertura metodològica i disciplinar a les noves tendències de l'antropologia cultural. Finalment, a partir de l'any 2019, la Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, buscant adequar-se a les necessitats temàtiques i editorials de l'època, canvia el seu nom pel de "Disparidades. Revista de Antropología". Els articles que publica actualment la revista tenen a veure, majoritàriament, amb les tendències i preocupacions més recents de l'antropologia social i cultural del segle xxi, el que suposa una discordança fàcilment constatable amb el nom clàssic amb el qual ha estat coneguda anteriorment la revista. La continuïtat en la numeració de la revista, amb el nou mom, que arranca el 2019 a partir del fascicle LXXIV (1), expressa el desig de continuïtat amb el projecte editorial originari i les seves successives transformacions.Entre els anys 1944 i 1977 la revista fou dirigida pel seu fundador Vicente García de Diego. Julio Caro Baroja asumí la direcció des del 1978 fins al seu decés, el 1995. Des de l'any 1996 la direcció recaigué sobre Concha Casado Lobato. Antonio Cea Gutiérrez ha estat un altre dels directors de la revista. L'actual director, des del 2015, és Pedro Tomé Martín. El 1995 li fou atorgat el «Premio Nacional de Antropología», per l'Asociación Cultura Viva.Disparidades. Revista de Antropología manté en tots els números la secció d'«Articles d'investigació» i en fascicles alterns les de «Temes emergents» i «Cartografies». A més, inclou seccions no fixes com «En poques paraules», «Fonts i testimonis», «En terra de ningú» i «Notes de llibres». La revista Disparidades. Revista de Antropología es troba indexada a la Web of Science: Arts & Humanities Citation Index (A&HCI) y Current Contents - Arts & Humanities; SCOPUS, CWTS Leiden Ranking (Journal indicators), ERIH Plus, REDIB y DOAJ. Des de l'any 2005, des del mateix moment de la seva publicació, la revista facilita l'accés lliure sense restriccions a tot el seu contingut a través de la seva edició electrònica. |
Geografia | Abu-l-Qàssim Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah (àrab: أبو القاسم عبيد الله بن عبد الله, Abū l-Qāsim ʿUbayd Allāh b. ʿAbd Allāh), més conegut com a Ibn Khurradàdhbih (àrab: ابن خرداذبه, Ibn Ḫurradāḏbih), fou un dels més antics geògrafs que va escriure en àrab, si bé era originari del Khurasan (Pèrsia), nascut vers 820/826 i mort vers 885/912. Va créixer a Bagdad. Va escriure nou obres, de les quals es conserven quatre. |
Informàtica | Un dissipador tèrmic és un element físic, sense parts mòbils, destinat a eliminar l'excés de calor de qualsevol element. El seu funcionament es basa en la segona llei de la termodinàmica, transferint a l'aire la calor de la part calenta que es desitja dissipar. Aquest procés es propicia augmentant la superfície de contacte amb l'aire permetent així una eliminació més ràpida de la calor excedent. |
Jocs | El zoograscopi és un artefacte compost per un peu de fusta tornejada que dona pas a una caixa senzilla, normalment feta amb fusta, a l'interior de la qual es disposaven gravats de petit format, proveïda d'una lent. El model podia variar quant a les seves dimensions, a les seves opcions binoculars o monoculars, així com el fet d'allotjar al seu interior diverses vistes que avançaven automàticament, amb la combinació de vistes simples i estereoscòpiques o amb la incorporació de diferents tipus d'il·luminació a l'interior de l'aparell. Al mirar a través de la lent s'obtindrà una imatge tridimensional. Aquest aparell és originari de Gran Bretanya, utilitzat als seus inicis sobretot en àmbit familiar i actualment conegut també com a reflectoscopi i visor òptic, va tenir la seva major difusió a finals del segle xviii i segle xix. |
Ecologia | La fredeluga, cogullada/cucullada marina, merita, animal fred, somiafreds, n(y)ivit, judia al País Valencià o jua i juia (de prat) a les Balears (Vanellus vanellus) és un ocell limícola d'hàbits terrestres que s'observa a partir de l'època de pas i roman als Països Catalans durant el període hivernenc. Pertany al gènere de les fredelugues (Vanellus) i a la família dels caràdrids (Charadriidae). |
Història | Els parmecamps (llatí: parmaecampi) foren un poble del sud de Germània entre les muntanyes Abnoba i el Danubi, corresponen al modern districte de Cham (Baviera). |
Geologia | En aquesta llista de roques ígnies s'enumeren alfabèticament un total de 211 roques ígnies, entre les quals n'hi ha tant de volcàniques com de plutòniques. Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques ígnies de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques ígnies. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en els diagrames per a classificar les roques ígnies: QAPF (tant per a volcàniques com per a plutòniques); diagrames de peridotites; diagrames de melilities; roques ultramàfiques, etc. A les roques que apareixen en aquests diagrames s'hi han afegit les principals varietats i noms mnemònics (els principals que apareixien a la llista de Mindat). També s'han afegit les principals roques monomineràliques, formades majoritàriament per un sol mineral (biotitita, cromitita, etc.); les roques formades per processos específics (diatectita, eutectita, etc.). Les principals roques de la llista són aquelles que apareixen en els diagrames (aproximadament el 75% de la llista); les altres corresponen als diferents tipus citats anteriorment. A la llista, a cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames i els minerals que la formen. Els diagrames utilitzats són principalment el diagrama TAS i aquells proposats per Streckeisen. En els diferents diagrames, els camps amb color corresponen al camp que ocupa la roca en qüestió segons la seva composició química o mineralògica. Els diagrames QAPF (romboèdrics) on s'empra el color groc corresponen a les roques plutòniques, mentre que als que s'utilitza el color vermell corresponen a les roques volcàniques. Els diagrames on s'utilitza el color verd o marró són els corresponents a la classificació de les roques ultramàfiques; aquells pintats en aiguamarina corresponen a la classificació de les carbonatites i a la classificació de les roques piroclàstiques; els diagrames pintats de blau marí corresponen a la classificació de les melilitites; els de color taronja corresponen a la classificació de les melilitolites; finalment, els diagrames on s'usa el color rosa corresponen a diagrames TAS. Vegeu-ne alguns exemples: |
Art | Joe Brainard (1942-1994) va ser un artista polifacètic i escriptor estatunidenc. Des de ben petit va mostrar un talent artístic, guanyant gairebé tots els concurs d'art en què va participar. S'instal·là a Nova York el 1961, seguint els seus amics de l'institut Ron Padgett, Dick Gallup i Ted Berrigan, amb els quals havien fundat la revista d'art i literatura The White Dove Review. El 1964 Brainard ja havia fet la seva primera exposició individual i es movia en els ambients de l'expressionisme abstracte de l'Escola de Nova York i d'altres pintors reconeguts com Andy Warhol i Jasper Johns. A banda de quadres pictòrics i collages, Brainard va fer decorats i vestuaris teatrals, cobertes d'un gran nombre de llibres de poesia i revistes. La seva obra s'exposa, entre d'altres, al MoMA, el Metropolitan Museum of Art i el Whitney Museum de Nova York, i en nombroses col·leccions privades. Entre els seus escrits hi ha memòries, diaris i assaigs breus. L'Avenç va publicar el 2010 el seu llibre Me'n recordo, en traducció de Màrius Serra.” |
Telecomunicacions | La banda ultraampla (amb acrònim anglès UWB, banda ultra ampla, banda ultra ampla i ultrabanda) és una tecnologia de ràdio que pot utilitzar un nivell d'energia molt baix per a comunicacions d'abast curt i gran amplada de banda en una gran part de l'espectre de ràdio. UWB té aplicacions tradicionals en imatges de radar no cooperatives. Les aplicacions més recents tenen com a objectiu la recollida de dades del sensor, la localització precisa i el seguiment. El suport UWB va començar a aparèixer als telèfons intel·ligents de gamma alta el 2019. La banda ultraampla és una tecnologia per transmetre informació a través d'una amplada de banda ampla (>500 MHz). Això permet la transmissió d'una gran quantitat d'energia del senyal sense interferir amb la transmissió convencional de banda estreta i d'ones portadores a la mateixa banda de freqüència. Els límits regulatoris de molts països permeten aquest ús eficient de l'ample de banda de ràdio i permeten la connectivitat sense fils de xarxa d'àrea personal (PAN) d'alta velocitat de dades, aplicacions de baixa velocitat de dades d'abast més llarg i la coexistència transparent de radar i imatges. sistemes amb sistemes de comunicacions existents. La banda ultraampla es coneixia anteriorment com a ràdio de pols, però la FCC i el Sector de Radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU-R) defineixen actualment UWB com una transmissió d'antena per a la qual l'amplada de banda del senyal emès supera el menor de 500 MHz o 20% de la freqüència del centre aritmètic. Així, els sistemes basats en polsos, on cada pols transmès ocupa l'amplada de banda UWB (o un agregat d'almenys 500 MHz d'una portadora de banda estreta; per exemple, la multiplexació per divisió de freqüència ortogonal (OFDM): pot accedir a l'espectre UWB. Una diferència significativa entre les transmissions de ràdio convencionals i la UWB és que els sistemes convencionals transmeten informació variant el nivell de potència, la freqüència i/o la fase d'una ona sinusoïdal. Les transmissions UWB transmeten informació generant energia de ràdio a intervals de temps específics i ocupant un gran ample de banda, permetent així la posició del pols o la modulació del temps. La informació també es pot modular en senyals UWB (polsos) codificant la polaritat del pols, la seva amplitud i/o utilitzant polsos ortogonals. Els polsos UWB es poden enviar esporàdicament a freqüències de pols relativament baixes per suportar la modulació del temps o de la posició, però també es poden enviar a velocitats fins a la inversa de l'amplada de banda del pols UWB. Els sistemes Pulse-UWB s'han demostrat a velocitats de pols de canal superiors a 1.300 milions de polsos per segon utilitzant un flux continu de polsos UWB (Continuous Pulse UWB o C-UWB), alhora que admeten taxes de dades codificades de correcció d'errors directes superiors a 675 Mbit/s.UWB és útil per a sistemes de localització en temps real, i les seves capacitats de precisió i baixa potència el fan molt adequat per a entorns sensibles a la radiofreqüència, com ara hospitals. La part UWB es basa en l' estàndard IEEE 802.15.4.z. |
Epidèmies | La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient. Els investigadors han sospitat que podria haver estat la verola, o el xarampió, però la veritable causa encara era indeterminada. L'epidèmia va poder haver cobrat la vida d'un emperador romà, Luci Aureli Ver, que va morir el 169 i va ser el corregent de Marc Aureli, el nom de la família del qual, Antoní, s'ha associat amb l'epidèmia. La malaltia es va manifestar novament nou anys més tard, d'acord amb l'historiador romà Cassi Dió (155-235), causant fins a 2.000 morts al dia a Roma, una quarta part dels afectats, donant a la malaltia una taxa de mortalitat a la ratlla del 25%. La malaltia va arribar a matar com un terç de la població en algunes zones i va devastar l'exèrcit romà.Les fonts antigues estan d'acord que l'epidèmia va aparèixer per primera vegada durant el setge romà de Selèucia del Tigris a l'hivern del 165-166.l llarg del Rin. Eutropi afirma que una gran població va morir per tot l'imperi.Rafe de Crespigny especula que la plaga va poder també haver esclatat durant la Dinastia Han de la Xina abans del 166, tenint en compte els avisos de plagues als registres xinesos de les Vint-i-quatre històries. Aquesta plaga va tenir un impacte en la cultura i la literatura romana, i va poder afectat greument les relacions comercials indo-romanes a l'Oceà Índic. |
Astronàutica | L'RS-84 és un motor de coet dissenyat per Rocketdyne dins el marc de l'Space Launch Initiative dels Estats Units. El motor mai no fou completat, sinó que fou cancel·lat el 2004. Si hagués estat completat, hauria estat el primer motor de coet estatunidenc de combustió esglaonada alimentat amb un hidrocarbur. A la dècada del 1980, la Unió Soviètica ja havia desenvolupat un motor d'hidrocarbur reutilitzable pel seu coet Enérguia, anomenat RD-170. |
Sociologia | Un bellwether és una paraula anglesa per a indicar qualsevol entitat en un àmbit donat que serveix per crear o influir en les tendències o presagiar esdeveniments futurs. Deriva de la paraula bellewether que significa «esqueller», el cap de bestiar que porta l'esquella i serveix de guia al ramat. Els moviments del ramat es podien intuir en escoltar la campana, fins i tot abans que el ramat estigués a la vista. En sociologia, el terme s'aplica en el sentit actiu a una persona o grup de persones que tendeixen a crear, influència o establir tendències. |
Agricultura | Tilletia és un gènere de fongs basidiomicets dins la família Tilletiaceae. Tant la família com el gènere reben el nom en honor de Mathieu Tillet Les espècies d'aquest gènere fitopatogen afecten diverses herbes poàcies Tilletia indica i Tilletia horrida, ataquen el blat i l'arròs respectivament i els seus danys tenen gran importància econòmica. Aquest gènere conté unes 175 espècies. |
Objectes astronòmics | Un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, però que a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la. Si bé no s'han pogut trobar a l'espai, se suposa que dins de la solució matemàtica proposta per Schwarzschild el 1916 «l'astre fosc» tindria una anatomia que integraria un forat negre, un forat de cuc i un forat blanc. En tot cas el concepte més seriós d'aquests objectes va néixer dels treballs independents dels matemàtics Ígor Nóvikov i Yuval Ne'eman a la dècada dels 60, ja que hi havia importants buits respecte al que succeïa amb la informació física d'un astre després de col·lapsar. En un principi, es pensava que simplement desapareixia, que arribava a un punt d'espai nul on un cop perdut la seva identitat material i química, deixava l'espai per «sempre», caient en un infinit vòrtex. |
Informàtica | La desambiguació lèxica, anomenada en anglès part-of-speech tagging, consisteix a obtindre la categoria gramatical de cadascuna de les paraules que formen un text, eliminant l'ambigüitat que puguen tindre determinades paraules (al poder pertànyer a més d'una categoria gramatical). A l'hora d'assignar una categoria gramatical a una paraula podem fer-ho bansant-nos únicament en eixa paraula, o utilitzant informació del context (depenent del mètode, emprarem la informació de les paraules veïnes o de tota la frase, paràgraf o text). |
Llengües | La llengua de signes moçambiquesa (portuguès Língua de Sinais Moçambicana) és la principal llengua de les persones sordes de Moçambic. Es va informar que tenia "alguna variació dialectal", i que era parlada almenys a les tres ciutats més grans de Maputo, Beira i Nampula. A partir de 1999, s'han realitzat esforços per la seva la normalització. La LSM no es basa en la llengua de signes portuguesa o en el seu cas de la llengua de signes americana, però a part d'això, el seu origen no és registrat. Hi ha una associació per sords, l' Associacao de Surdos de Mocambique (ASUMO). Està ajudant a l'elaboració d'un diccionari de signes en febrer de 2013 amb el Centre d'Estudis Africanes i la Universitat Eduardo Mondlane de Maputo. |
Televisió | DVB 3D-TV serà el nou estàndard que sortirà parcialment a finals de 2010 que determinarà les tècniques i procediments per enviar un senyal de vídeo en 3 dimensions sobre els actuals estàndards de transmissió de DVB (Cable, Terrestre or Satèl·lit). Actualment només existeixen uns 'Requeiment comercials' per als radiodifusors de 3D TV i els fabricants de receptors de TV, però no hi ha informació tècnica dins aquest plec. Actualment la tecnologia de televisió 3D està encara en les seves primeres passes en relació a l'estandardització d'aquesta, per ara els majors mercats de 3D estan als cinemes i venda de continguts en Blu-ray disc, ambdós amb sistemes estreroscòpics, però en un futur pròxim el 3D es veurà estès a la difusió. Per mes endavant ja es parla de la implantació de la Free viewpoint television, cosa que suposa la necessitat de nous estàndards de codificació i transmissió. |
Ciència militar | La Societat d'Estudis Militars (SEM) fou una agrupació clandestina i de caràcter paramilitar, fundada a Barcelona el 1924 per militants d'Acció Catalana. La presidia Lluís Nicolau d'Olwer i n'era secretari Ferran Cuito i Canals. Miquel Arcàngel Baltà i Botta en fou el cap i l'instructor i mantenia contactes amb Francesc Macià i Estat Català. Les classes, teòriques i pràctiques, es feien a l'edifici de l'Ateneu Barcelonès i es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa de l'escola de Saint-Cyr. Un altre assessor principal fou Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris, entre ells el socialista Josep Rovira i Canals, els nacionalista Carles Pi i Sunyer i els futurs militants d'Estat Català Miquel Ferrer Sanxis, Manuel González Alba, Abelard Tona i Nadalmai, Àngel Morera, i altres. També i hi col·laboraven Pau Vila, Cèsar August Jordana i Mayans, Ferran Soldevila i Zubiburu i Alfons Maseras i Galtés.La seva finalitat era formar els nuclis del comandament d'un futur exèrcit català. Fou descoberta el 1925 per la policia de Miguel Primo de Rivera. Baltà i d'altres foren empresonats i molts se n'anaren a l'exili. La causa dels futurs guerrillers independentistes fou sobreseguda per por d'un escàndol polític. Els que restaren a l'interior continuaren sota el patrocini de Josep Maria Batista i Roca fins al 1929 i s'integraren a Bandera Negra o bé a ORMICA. |
Cronometria | El rellotge de quars és un rellotge electrònic que es caracteritza per tenir una base de temps digital, amb un oscil·lador controlat per un cristall de quars que serveix per generar els impulsos necessaris a intervals regulars que permetran la mesura del temps. El quars es talla habitualment en forma de làmina i s'introdueix en un cilindre metàl·lic. Aquest té per funció la protecció del mineral. Perquè vibri el cristall de quars, ha de ser alimentat per un camp elèctric oscil·lant generat per un circuit electrònic. L'electricitat necessària per activar el quars la subninistra una petita pila elèctrica que es munta a l'interior de la caixa del rellotge. Això és el que el diferencia d'altres rellotges (rellotge de pèndol, rellotge d'aigua, rellotge de sorra, etc.), on el pas del temps es regula per mitjans físics o mecànics. El quars fa el paper de regulador i estabilitzador de la freqüència de l'impuls que servirà finalment per donar una mesura del temps. La vibració de la làmina produïda pel circuit genera un senyal elèctric de la mateixa freqüència. Aquesta nova ona realimenta el circuit electrònic, corregint les desviacions de freqüència que es poguessin produir respecte al seu valor nominal. La freqüència natural d'oscil·lació d'un cristall de quars depèn tant de la seva forma com de la seva mida i ambdues coses poden ser seleccionades pel fabricant. És d'assenyalar que els rellotges de quars, encara que als anys 70 els de baix cost tenien una esfera digital, progressivament es van anar fabricant i popularitzant els mecanismes capaços de mostrar una esfera analògica (amb busques) a baix cost. També hi ha models híbrids amb esfera digital i analògica a la vegada. |
Ciència militar | Senyor de la guerra és un terme, traduït literalment de l'anglès 'warlord', que serveix per fer referència a una persona amb poder que té de facto el control militar d'una àrea, gràcies a un grup de forces armades lleials al senyor de la guerra, i no a l'autoritat central. És a dir, un cabdill, capitost o cap guerriller. També pot referir-se a algú que segueix l'ideal que la guerra és necessària, i que té els mitjans i l'autoritat per declarar-ne una. La paraula té una forta connotació que la persona exercita un poder molt més gran del que el seu títol o rang oficial (si és que en té) li permeten legítimament. La diferència principal respecte al feudalisme és que aleshores el líder militar local podia tenir una gran autonomia i un exèrcit personal (igual com el senyor de la guerra), però la seva legitimitat encara derivava de la seva lleialtat personal o formal a una autoritat central. |
Geografia | Novaci és una ciutat del comtat de Gorj, Oltènia, Romania, situada als contraforts de les muntanyes Parâng, al riu Gilort. Administra quatre pobles: Bercești, Hirișești, Pociovaliștea i Sitești. Segons estimació 2012 comptava amb una població de 6.165 habitants.El riu dividia tradicionalment l'assentament olteni de Novacii Români de Novacii Străini, poblat principalment per pastors que venien de les muntanyes, des del comtat de Sibiu a Transsilvània. Les diferències entre els dos segments de la ciutat són evidents en l'arquitectura vernacla tradicional: les tanques baixes d'Oltènia són substituïdes per portes altes i patis amagats al Novacii Străini. La població ha anat disminuint constantment des dels anys noranta, principalment a causa de la migració de joves habitants amb educació a ciutats més grans. A només 12 quilòmetres de Novaci, passant per la carretera Transalpina (DN67C), es troba Rânca (1.600 m d'altitud), l'estació romanesa de recent desenvolupament envoltada de cims muntanyosos i d'una bellesa enorme. Des d'aquest lloc s'obté una vista del pic Parângu Mare i quan fa bon temps es pot veure el pic Peleaga de les muntanyes de Retezat. A l'hivern hi ha dues pistes d'esquí de dificultat baixa i mitjana. |
Aeronàutica | En aviació, una regió d'informació de vol, (o FIR de l'anglès flight information region és una regió determinada de l'espai aeri en la qual es proporcionen un servei d'informació de vol i un servei d'alertes (ALRS). És la major divisió regular de l'espai aeri en ús en l'actualitat. Les FIR han existit des de 1947 com a mínim.Cada porció de l'atmosfera pertany a una FIR específica. L'espai aeri dels països més petits està envoltada per una sola FIR; l'espai aeri dels països més grans es subdivideix en una sèrie de FIR regionals.Algunes FIR abasten l'espai aeri territorial de diversos països. L'espai aeri oceànic es divideix en regions d'informació oceàniques i es delega a una autoritat de control que voreja aquella regió. La divisió entre les autoritats es fa per acord internacional a través de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI). No hi ha una mida estàndard per a les FIR - és una qüestió de conveniència administrativa del país en qüestió. En alguns casos hi ha una divisió vertical de la FIR, en aquest cas la part inferior roman nomenada com a tal, mentre que l'espai aeri per sobre es diu regió d'informació superior (habitualment coneguda pel seu nom en anglès Upper Information Region (UIR). Un servei d'informació i un servei d'alerta són els nivells bàsics de serveis de trànsit aeri, que proporcionen informació pertinent per a la realització segura i eficaç dels vols i alerten les autoritats competents si una aeronau es troba en perill. Aquests estan disponibles per a totes les aeronaus a través d'una FIR. Els nivells més alts de serveis de trànsit aeri i serveis d'assessorament i de control poden estar disponibles dins de certes parts de l'espai aeri dins d'un FIR, d'acord amb la classificació OACI de la part de l'espai aeri (pel que fa a la reglamentació nacional), i l'existència d'una autoritat degudament equipada per proporcionar aquests serveis. |
Informàtica | La memòria cau, o memòria cache (en francès i anglès), és una memòria d'alta velocitat instal·lada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar immediatament i aquelles que són llegides amb més freqüència. Aquesta memòria augmenta notòriament la velocitat de funcionament de l'ordinador. En el moment que el microprocessador necessita una dada, la va a buscar a aquesta memòria ultra-ràpida; en el cas que no la trobés, la buscaria a la memòria RAM; finalment, en cas que tampoc la trobés allà i el sistema operatiu suportés memòria virtual, accediria al disc dur. S'ha de tenir en compte que la memòria RAM és aproximadament unes 10 vegades més lenta, per la qual cosa el microprocessador podria quedar bloquejat si intentés extreure totes les dades directament de la RAM. També existeix el concepte de nivells de memòria cau. Cadascun dels nivells posseeix una memòria cau. Així doncs, quan el processador necessita una dada, la buscarà al primer nivell de memòria cau, si no la troba la buscarà en el següent nivell, i així successivament fins que la trobi. El primer nivell de memòria cau és menut però molt ràpid, el segon és més gran però més lent i així successivament. En l'actualitat, els processadors comercials incorporen fins a dos nivells de memòria cau, però n'hi ha destinats per a servidors que en porten fins a tres. |
Mitologia | La mitologia europea o folklore europeu es refereix al folklore del continent europeu, especialment estudiat d'una manera comparativa. Òbviament, no existeix una únca cultura europea, però no obstant, la història comuna de cristiandat durant l'edat mitjana i l'Edat moderna ha resultat en que diverses tradicions siguin compartides entre les cultures ètniques o regionals d'Europa. Se sol utilitzar la concepció més ampla de mitologia indoeuropea.Això concerneix notablement les tradicions comunes basades en la mitologia cristiana, com els aspectes més comuns del Nadal,, els regals de Nadal, o costums associats al Dia de les Ànimes.A més a més, hi ha diversos gestos i pràctiques apotropaiques trobades en parts grans d'Europa, com picar fusta (o ferro) o creuar els dits. |
Art | Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899. Els responsables d'aquesta publicació foren tres personalitats fonamentals del modernisme català: Pere Romeu, Ramon Casas i Miquel Utrillo. La iniciativa de la revista fou de Pere Romeu, Ramon Casas s'encarregà de la direcció artística, i Miquel Utrillo de la direcció literària. Per a aquests dos últims personatges, Quatre Gats significà el punt de trobada d'una productiva col·laboració que continuaria en les revistes Pèl i Ploma i Forma. Quatre Gats fou una obra col·lectiva, dins les pàgines de la qual aparegueren texts i il·lustracions d'artistes i escriptors significatius del modernisme català, de manera que esdevingué un important referent del moviment. |
Geografia | Qaa (àrab: القاع), El Qaa, Al Qaa o Maixarih al-Qaa és una vila de la governació de la Beqaa, Líban. Té una població principalment greco-catòlica. |
Enginyeria | El niquelat consisteix en aplicar una capa de níquel a la superfície d'un objecte. La finalitat, generalment, és millorar la resistència a la corrosió, o per qüestions decoratives o com a base per a altres revestiments galvanoplàstics. |
Nàutica | Una nomenclatura de vaixells antics que reculli els diferents noms de les naus i embarcacions menors pot ser útil en estudis històrics i literaris relacionats amb la nàutica. En les cròniques de guerres, batalles navals i altres fets marítims s'esmenten sovint embarcacions amb termes que no són del domini popular. Disposar d'una relació centralitzada pot resultar pràctic per a persones interessades en el tema. |
Astronàutica | L'RD-0124 és un motor de coet que crema oxigen líquid i querosè en un cicle de combustió esglaonada. Els motors RD-0124 s'utilitzen en el Soiuz-2.1b. També es farà servir una versió modificada del coet en la futura família de coets Angarà. L'RD-0124 és desenvolupat per l'Oficina de Disseny Khimavtomatiki. |
Arquitectura | Fritz Schumacher (Bremen, 1869 - Hamburg, 1947) fou un arquitecte, urbanista i professor que principalment va ser actiu a Hamburg a Alemanya. El 1908 va ser nomenat director de la gerència de la construcció de la ciutat. El llavors burgmestre Johann Georg Mönckeberg va optar per a un perfil d'arquitecte-artista abans que un gestor. Tot i que va construir a Munic, Leipzig i Dresden, és la ciutat d'Hamburg la que va impremtar més amb centenars d'escoles, edificis de despatxos, piscines, hospitals, el seu disseny urbanístic de barris i de places públiques, ponts... tot arreu. Va introduir l'estil de la nova objectivitat. Al barri de Veddel es troba un conjunt quasi intacte segons les seves concepcions urbanístiques a l'entorn d'una plaça central amb l'escola popular com a peça mestre. Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf. |
Estris | L'autoclau és un dispositiu que serveix per esterilitzar material mèdic o de laboratori, utilitza vapor d'aigua a alta pressió i temperatura, evitant amb les altes pressions que l'aigua arribi a bullir tot i la seva alta temperatura. El fonament de l'autoclau és que desnaturalitza les proteïnes dels microorganismes per la pressió i la temperatura, tot i que recentment s'ha arribat a saber d'alguns microorganismes, com ara els prions, que poden suportar les temperatures de l'autoclau. Les autoclaus funcionen permetent l'entrada o generació de vapor d'aigua però restringint la seva sortida, fins a obtenir una pressió interna de 103 kPa, la qual cosa provoca que el vapor arribi a una temperatura de 121 graus Celsius. Un temps típic d'esterilització a aquesta temperatura i pressió és de 15-20 minuts. Les autoclaus més modernes permeten realitzar processos a majors temperatures i pressions, amb cicles estàndards a 134 °C a 200 kPa durant 5 minuts per a esterilitzar material metàl·lic; arriben fins i tot a realitzar cicles de buit per a accelerar l'assecament del material esterilitzat. |
Química | El procés Frasch és un mètode per extreure sofre de dipòsits subterranis. És l'únic mètode econòmic de recuperació de sofre a partir de dipòsits elementals. La major part del sofre del món es va obtenir d'aquesta manera fins a finals del segle XX quan el sofre recuperat de fonts de petroli i gas es va convertir en el sistema comú (vegeu el procés de Claus). En el procés Frasch es bomba aigua sobreescalfada en el dipòsit de sofre, el sofre es fon i s'extreuinjectant aire comprimit. El procés Frasch és capaç de produir sofre d'un alt grau de puresa. |
Antropologia | El Potlatch és una cerimònia practicada pels pobles indígenes de la costa del Pacífic al nord-oest d'Amèrica del Nord, tant als Estats Units com a la Colúmbia Britànica del Canadà. Entre aquests pobles trobem els: haida, tlingit, tsimshian, salish, nuu-chah-nulth, i kwakiutl (Kwakwaka'wakw). El Potlatch, vigent fins al segle xx, pren la forma de festí cerimonial per al qual s'utilitza carn de foca o salmó. En aquest festí s'observen les relacions jeràrquiques entre els grups, que es reforcen mitjançant l'intercanvi de regals i altres cerimònies. L'amfitrió mostra la seva riquesa i importància regalant les seves possessions, volent donar a entendre que en té tantes que pot permetre's fer tants regals. Durant la cerimònia es creen o es reforcen les relacions jeràrquiques entre els diversos grups gràcies a l'intercanvi de dons i altres rituals. Amb el Potlatch els individus del mateix estatus social distribueixen o fan una cursa per destruir una gran quantitat de béns per afirmar públicament el mateix rang o per reconquerir-lo en el cas que l'hagués perdut. El Potlatch és un exemple de l'economia del do teoritzada per Mauss (1924), en què els amfitrions demostren la seva riquesa i importància gràcies a la distribució de les seves propietats, i empenyen així els participants a bescanviar-los quan realitzaran el seu Potlatch. Encara que aquest tipus d'intercanvi sigui practicat universalment, la nostra pràctica de pagar la beguda als amics n'és un, el Potlatch ha esdevingut l'exemple més conegut d'aquest tipus de fenomen. Al principi el Potlatch servia per a celebrar esdeveniments importants de la vida de la família amfitriona, com pot ser el naixement d'un fill. L'aparició dels productes industrials dins de les societats indígenes americanes provocà una sobredimensió de les pràctiques del Potlatch durant els segles XVIII i xix. Alguns grups com els kwakiutl, prenien el Potlatch com una competició extremada. En molts casos els béns distribuïts eren destruïts després d'haver estat rebuts; el Potlatch era de fet un mecanisme amb el qual es fabricaven objectes fora del procés productiu, aquells béns que si haguessen continuat dins, haurien provocat una alteració del sistema i conseqüentment haurien provocat una alteració de l'estructura de les relacions de poder de la comunitat. A la fi del segle xix, les autoritats del Canadà i dels Estats Units van il·legalitzar la pràctica del Potlatch; aquest fet es produí sota la influència missionera i dels agents governamentals, que la consideraven una tradició inútil, improductiva i que incentivava la despesa fútil, lluny de la visió de l'ètica protestant del treball. Malgrat la prohibició, les pràctiques de Potlatch han continuat realitzant-se de manera clandestina. Molts indígenes americans han realitzat peticions i mobilitzacions als seus governs per canviar la legislació contra una tradició que comparen al Nadal cristià, ocasió en què es fa festa amb els amics i es produeix un intercanvi de regals sense "sentit". Les lleis anti-Potlatch mai no han estat abolides, però durant el segle xx la persecució d'aquesta pràctica s'ha debilitat molt. Actualment les persones continuen realitzant les cerimònies del Potlatch, que tornen a ser un element central de la vida de la comunitat. El motiu de la seva realització pot variar depenent de les tradicions de cada grup ètnic. Aquesta pràctica continua tenint una gran fascinació dins el camp dels recercadors socials i els escriptors, i al mateix temps ha esdevingut també un model dels moviments open source i altres moviments socials. |
Ciències de la salut | Les esferes intravaginals o boles intravaginals, popularment conegudes com a boles xineses, és un element de fisioteràpia vaginal que serveix per a ajudar les dones a recuperar el to muscular pelvià perdut especialment a l'embaràs i el part, o de vegades també per altres causes.A Catalunya només es podien comprar als sex-shops però des del maig de 2010 es pot comprar també a les farmàcies un model dissenyat per l'empresa biomèdica catalana Masterfarm.No s'han de confondre amb les anomenades esferes xineses, dues boles de metall de la mida d'un puny, semblants a dues boles de petanca, que serveixen per a fer-les girar de dues en dues a la palma d'una sola mà. |
Psicologia | El método és una pel·lícula hispano-argentino-italiana dirigida l'any 2005 per Marcelo Piñeyro, adaptació de la peça de teatre de l'autor català Jordi Galceran, El mètode Grönholm (2003). |
Pedagogia | María Díaz García (1982) és una educadora social i política espanyola de Podem, diputada a la novena legislatura de les Corts de Castella-la Manxa. Nascuda el 1982 i resident a Toledo, té orígens albacetenys. Pedagoga i educadora social, va ser inclosa al número 2 de la llista de Podem a la circumscripció de Toledo per a les eleccions a les Corts de Castella-la Manxa de 2015, encapçalada per José García Molina, però no va resultar elegida diputada. Secretària d'Organització de Podem a Castella-la Manxa, després de l'entrada de García Molina al govern de Castella-la Manxa, com a vicepresident segon del govern regional i la seva renúncia a l'acta de parlamentari el 2017, Díaz es va convertir en diputada de la novena legislatura el 10 d'agost de l'any esmentat. També va ser triada vicepresidenta primera de la cambra. |
Història | Els Batlló van ser una nissaga d'industrials tèxtils d'origen olotí durant el segle xix i la primera meitat del xx a Catalunya. |
Psicologia | Les Habilitats Socials segons - Vicente E. Caballo (1986) - són aquelles conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtenir una resposta positiva dels altres. Aquestes conductes s'aprenen, es poden millorar mitjançant la pràctica: l'entrenament en habilitats socials millora la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres. Aquesta millora proporciona satisfacció i aquesta porta a un augment de la freqüència de les conductes interpersonals, que a la vegada serveix d'entrenament i s'acaba per mecanitzar les estratègies apreses convertint-les en hàbits de conducta consolidada. La falta d'habilitats socials, per contra, afecta negativament a l'autoestima, i genera ansietat, falta de confiança i inhibició social, la qual cosa forma un cercle tancat: menys pràctica → menys habilitat → menys satisfacció → menys pràctica... Una conducta socialment hàbil és el mateix que l'assertivitat: és fer allò que es pensa sincerament i que es considera just però respectant els drets dels altres. Hi ha dues formes de manca d'assertivitat: per excés (agressivitat) o per defecte (passivitat). L'objectiu de l'aprenentatge de les habilitats socials és aconseguir que les persones diguin el que pensen sense deixar de respectar als que pensen diferent, que no es facin els forts amb els dèbils, ni dèbils amb els forts sinó que mantinguin sempre una fortalesa serena davant la incoherència, la immadures i l'egoisme d'altres persones. |
Ciències de la salut | El Butlletí del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona era un butlletí publicat per l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, entre l'any 1931 i 1933 a Tarragona. La seva periodicitat era mensual. Revista apolítica, destinada als metges col·legiats, que tenia com objectiu la defensa dels interessos del cos de professionals. |
Jocs | Cap nen sense joguina és una campanya solidària de recollida de joguines per a nenes i nens de famílies sense recursos de la ciutat de Barcelona. Se celebra la nit de Reis des de 1967, impulsada per Ràdio Barcelona i el Casino l'Aliança del Poblenou. Els dies abans de la vigília de Reis els ciutadans porten joguines noves als estudis de Ràdio Barcelona, al carrer Casp. La nit i matinada del 5 al 6 de gener, l'emissora SER Catalunya emet una marató radiofònica on subhasta objectes cedits per famosos. En els darrers anys, la responsable de conduir aquest programa de ràdio és la locutora Rosa Badia. Els ingressos generats serveixen per a completar els lots de joguines que es lliuraran, amb la col·laboració del Reis d'Orient, abans que comenci la nova jornada. |
Catàstrofes | Un desastre, calamitat o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la dinàmica natural del planeta Terra, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una determinada àrea geogràfica i en un moment donat. Fa referència a enormes pèrdues humanes i materials ocasionades per esdeveniments o fenòmens com els terratrèmols, inundacions, esllavissades de terra, desforestació, contaminació ambiental i altres. Fenòmens naturals, com la pluja o el vent, es converteixen en desastre natural quan superen un límit o llindar de normalitat, i són mesurats habitualment a través d'uns determinats paràmetres, que varien en funció del tipus de fenomen. Per exemple, existeix l'escala de Richter per als moviments sísmics o l'escala Saffir-Simpson per als huracans. No obstant això, molts dels fenòmens que coneixem com a catàstrofes o desastres naturals són causats per l'acció humana, o bé les seves conseqüències s'agreugen a causa d'aquesta acció de l'ésser humà. Aquests fenòmens causats per les activitats humanes s'anomenen antròpics i en aquest grup s'inclouen els incendis forestals i els accidents industrials i tecnològics. Els danys provocats per un desastre natural es poden amplificar a causa d'una mala planificació dels assentaments humans, la manca o poca adequació de mesures de seguretat, de plans d'emergència i de sistemes d'alerta; aquests altres factors també intervenen d'una manera, a vegades, difícil d'avaluar. Sense una bona planificació i organització institucional que es preocupi de reduir el risc col·lectiu de desastres, aquests poden desencadenar altres esdeveniments. Un exemple clàssic són els terratrèmols, que poden esfondrar edificis i altres tipus d'infraestructures, deixant atrapades a persones entre la runa i trencant canonades de gas que poden incendiar i cremar els ferits sota les ruïnes. L'activitat humana en àrees amb alta probabilitat de desastres naturals està classificada catalogada amb la denominació d'alt risc. Zones d'alt risc sense els recursos necessaris ni amb mesures apropiades per respondre al desastre natural o reduir els seus efectes negatius, es denominen zones d'alta vulnerabilitat. Alguns dels principals instituts que especialitzats en catàstrofes naturals són l'International Institute for Applied Systems Analysis (IIASA) d'Àustria, el ProVention Consortium, l'Earth Institute de la Universitat de Colúmbia, el Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED) a Mèxic, i la Universitat de Kobe al Japó, així com organismes de l'ONU com el OCHA (Cooperació per Ajut Humanitari), l'ISDR (Estratègia Internacional per la Reducció de Desastres), així com oficines especials en el Banc Mundial, la CEPAL i el BID. El Dia Internacional per a la reducció dels desastres naturals és el 8 d'octubre. |
Química | Helvetica Chimica Acta (abreviatura Helv. Chim. Acta) és una destacada revista científica dedicada a la química. Fou fundada el 1918 per la Schweizerische Chemische Gesellschaft, la Societat Suïssa de Química, i és publicada en l'actualitat per l'editorial Wiley-VHCA AG amb seu a Zuric. El seu factor d'impacte fou d' 2,164 el 2020. Helvetica Chimica Acta publica resultats de recerques originals, teòriques o experimentals especialment en totes les àrees de la química, posant èmfasi en el caràcter multidisciplinari de la revista incloent, però no limitat, a la química orgànica, inorgànica, física, tècnica i analítica,. |
Geologia | La dorsal Pacífic-Antàrtica és un límit divergent de plaques tectòniques situada al fons del sud de l'oceà Pacífic, separant la placa pacífica de la placa antàrtica. |
Indumentària | Un Escarolat és un coll o gorgera, independent del vestit, d'unes característiques especials. Es va usar a Espanya al segle xvi i va arribar la seva moda fins al regnat de Felip IV -segle XVII-. És de grans proporcions i oculta tot el coll de la persona, deixant treure el cap per sobre. Es confeccionava amb teixit de lli molt fi o punta de coixí prisat en ones i emmidonat, sempre de color blanc encara que hi va haver una època en què es va posar de moda donar-li un lleu tint d'anyil. Se subjectava amb unes barilles de metall de manera que per darrere quedés aixecat. Aquesta peça de roba era comuna a homes i dones. Els grans mestres de la pintura com l'espanyol Juan Pantoja de la Cruz van deixar en els seus retrats de personatges un bon testimoni de l'existència d'aquests colls. |
Art | Per crear un escrit en qualsevol època de la història han concorregut normalment tres tipus de materials d'escriptura: Làmina o superfície sobre la qual s'escriu. Plomes o estilets , amb els quals es tracen els signes i figures. Tintes o colors que s'apliquen a la superfície. |
Informàtica | L'OSSTMM (Open Source Security Testing Methodology Manual) és un protocol d'auditoria de seguretat a tots els nivells. Comprèn seguretat lògica i física. Analitza Xarxes, Telefonia, Presència, bases de dades, Servidors... Ha estat encapçalada per en Pete Herzog, un nord-americà expert en seguretat i resident a Barcelona. La OSSTMM és fruit d'un grup d'experts en seguretat de tot el món. És un dels principals protocols d'auditoria i és disponible a http://www.isecom.org/osstmm/ Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine.. Metodologia per a la realització d'una auditoria de seguretat: http://www.isecom.org/osstmm/ Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine. |
Telecomunicacions | El soroll gaussià és aquell soroll que té una funció de densitat de probabilitat igual a la de la distribució normal, que també es coneix com a distribució gaussiana. En altres paraules, els valors que pot prendre el soroll segueixen una distribució gaussiana. La funció de densitat de probabilitat p {\displaystyle p} d'una variable aleatòria gaussiana z {\displaystyle z} ve donada per: p G ( z ) = 1 σ 2 π e − ( z − μ ) 2 2 σ 2 {\displaystyle p_{G}(z)={\frac {1}{\sigma {\sqrt {2\pi }}}}e^{-{\frac {(z-\mu )^{2}}{2\sigma ^{2}}}}} on z {\displaystyle z} representa el nivell gris, μ {\displaystyle \mu } el valor mitjana i σ {\displaystyle \sigma } és la desviació estàndard.Un cas especial és el soroll blanc gaussià, en què els valors del soroll en dos instants de temps són idènticament distribuïdes i estadísticament independents (i per tant no correlades). En l'assaig i modelatge de canals de comunicacions, el soroll gaussià s'utilitza com a soroll blanc additiu per generar soroll additiu blanc gaussià. En telecomunicacions i xarxes informàtiques, els canals de comunicacions poden ser afectats per soroll gaussià de banda ampla provenint de moltes fonts naturals, com ara les vibracions tèrmiques d'àtoms en els conductors (anomenat soroll tèrmic o soroll de Johnson-Nyquist), soroll de dispar, radiació del cos negre de la terra i d'altres objectes calents, i d'objectes astronòmics com el sol. |
Història | Çapanoğlu abans Čapan-oghlu, Čapar-oghlu o Djabbar-oghlu foren una dinastia de senyors autònoms de Bozok, d'origen turcman. Van governar els sandjaks de Bozok (Yozgat), Kayseri, Amasya, Ankara, Niğde, i a la cim del seu poder fins i tot Tars. El primer membre conegut és Ahmed Pasha, mutasarrif de Bozok, destituït el 1764/1765 per la Porta. Li va succeir el seu fill Mustafà Bey, assassinat per la seva guàrdia el 1782. Va pujar al poder el seu germà Suleyman Bey, el més poderós dels membres de la família que va morir el 1814. A la seva mort els seus dominis van retornar a l'autoritat directa de la Porta. Membres de la família van ocupar després alts càrrecs polítics i militars. Entre d'altres Ahmet Fuat Çapanoğlu (1932-2099), valí de Bitlis o Cevat Çapanoğlu (1906), valí de Çankırı i Çorum. |
Art | L'art i la cultura clàssiques són un conjunt de conceptes culturals de la civilització occidental que identifiquen com clàssic allò grecoromà. Incloent en l'àmbit de la literatura -la literatura clàssica o grecoromana-, les diferents formes de la literatura grega i la literatura llatina (com la poesia, el teatre, la història la—historiografia clàssica— i la filosofia —filosofia grega, filosofia hel·lenística—); i en l'àmbit de l'art -l'art clàssic o grecoromà- considerat de forma àmplia (no només les anomenades belles arts -escultura clàssica, arquitectura clàssica-, sinó també totes les arts menors, estenent-se de vegades a tota la cultura material). En canvi, l'ús del concepte pintura clàssica, per l'escassedat de restes antigues de Grècia i Roma, s'estén a les produccions pictòriques del Renaixement clàssic, el classicisme del segle xvii o l'academicisme posterior; en el context cronològic de l'art contemporani s'oposa estilísticament al concepte d'art modern. A la música, els conceptes de música clàssica (equivalent al de música culta) o classicisme musical (l' estil de finals del XVIII i inicis del XIX, que segueix al barroc i precedeix al romanticisme) no es refereixen en cap cas a la música de l'antiguitat. Entesa com a civilització, també formen part de la civilització clàssica o grecoromana els altres trets de la seva cultura, creències (mitologia clàssica —mitologia grega, mitologia romana—) i fins i tot la seva vida quotidiana (Costums de l'Antiga Grècia, Costums de l'Antiga Roma), així com la seva economia, societat i organització política, militar i religiosa (religió grega, religió romana), especialment les institucions gregues i les institucions romanes. Els límits temporals de l'antiguitat clàssica no són exactes i van aproximadament del segle viii aC al segle v; o bé incloent des de la civilització minoica i la civilització micènica). Personalitzant en dos autors, la cultura clásica inclouria des d'Homer fins a Luci Apuleu; i fixant-se en dues obres, des del palau de Cnosos fins a la Columna de Trajà. Els seus limits en l'espai són els del món grecoromà. A Grècia, es reserva el nom de període clàssic a allò que rep el nom de segle de Pèricles (de mitjans del segle V a.C. a mitjans del segle iv aC, en canvi en el cas de Roma es fa el mateix des dels darrers segles de la República Romana segle ii aC fins als primers segles de l'Imperi Romà, amb els Antonins segle ii de la nostra era. En la periodització de l'Art antic, específicament per a l'art occidental, s'acostuma a identificar el període pre-clàssic (civilitzacions de l'Antic Orient Proper), el període clàssic (art grec i romà) i el període post-clàssic (art de l'Antiguitat Tardana: tardoromà, paleocristià i romà d'Orient). |
Agricultura | El corc del pa (Stegobium paniceum) és un petit coleòpter de la família dels ptínids que en la seva fase adulta fa uns tres mil·límetres, i és d'un color marró cafè. És l'únic representant del gènere Stegobium. Habita sobretot en climes càlids, i s'alimenta bàsicament de pa, farina i altres derivats del blat, tot i que se'l pot trobar infestant qualsevol altre tipus d'aliments. No s'ha de confondre amb l'escarabat del tabac (Lasioderma serricorne) que és una mica més petit, i té les antenes serrades, mentre que l'escarabat del pa les té llises acabades en tres segments més grans que la resta. |
Psicologia | Egosintònic és un terme psicològic que es refereix als comportaments, valors i sentiments que estan en harmonia o són acceptables per a les necessitats i objectius de l'ego o jo, i són coherents amb els ideals de la seva autoimatge (per exemple, impulsos).Egodistònic per contra, es refereix als pensaments, valors, sentiments i conductes (per exemple, somnis, compulsions, desitjos, etc.) que estan en conflicte o que són dissonants amb les necessitats i objectius de l'ego, o en conflicte amb els ideals del seu autoimatge (en certa literatura s'utilitza el terme "alienació del jo"). |
Arquitectura | Un tub capil·lar és una conducció de fluid molt estreta i de petita secció circular. El seu nom s'origina per la similitud amb el gruix del cabell. És en aquests tubs en què es manifesten els fenòmens de capil·laritat. Poden estar fets de diferents materials: vidre, coure, aliatges metàl·lics, etc., En funció del seu ús o aplicació. |
Enginyeria | La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic. En els metalls, la plasticitat s'explica en termes de desplaçaments irreversibles de dislocacions. |
Nàutica | Un creuer és un viatge de plaer realitzat en un vaixell de passatgers. Un creuer (o vaixell de creuer) també és el nom que reben les embarcacions de passatgers destinades a aquests viatges recreatius i turístics. Aquest terme també designa el servei d'aquesta mena de viatges en vaixell i la indústria que els ofereix i gestiona. |
Agricultura | El hide, de vegades anomenat carucate, era una unitat de mesura de superfície que es va utilitzar a l'Anglaterra medieval (segles vi–xvi). El hide es va definir en relació amb el rendiment productiu i el potencial fiscal d'una terra, en lloc de les seves dimensions exactes. Això dona aproximadament una superfície de 24 a 49 hectàrees, depenent de la fertilitat de la terra (60 a 120 acres antics).El hide era la superfície de terra considerada com necessària per a subvenir a les necessitats alimentàries anuals d'una llar, una vegada conreada. Cinc hides havien de proveir un soldat armat en els períodes de guerra.Deu hides formaven un tithing, deu tithing formaven un hundred (o centenar), i els hundreds eren agrupats per formar un comtat (shire). |
Matemàtiques | La matemàtica pura és l'estudi de les ciències matemàtiques per si mateixes, és a dir, un estudi que no vingui motivat per les qüestions de caràcter pràctic on es pugui aplicar. Generalment demana rigor i abstracció, com a requisits per a tractar qüestions de bellesa matemàtica. Des del segle xviii se la reconeix com una categoria de l'activitat matemàtica, de vegades sota les denominacions de matemàtiques especulatives, abstractes o fonamentals, i com a contraposició a la matemàtica aplicada. |
Geologia | Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge. Durant la prehistòria les persones vivien en coves de manera temporal o permanent. Igualment fugitius i eremites han usat les coves com a refugi al llarg de la història, atès el seu aïllament dels nuclis urbans.Si bé en una cova predomina el component horitzontal, un avenc és una cavitat on predomina el component vertical. Una cavitat més aviat petita, on penetra la llum natural, es diu balma. L'espeleologia és la ciència que estudia les coves. També rep aquest nom l'exploració de les coves i els avencs, ja sigui amb finalitat científica o esportiva. |
Agricultura | Corpinnat és una marca col·lectiva de la Unió Europea creada per l'Associació de Viticultors i Elaborador Corpinnat (AVEC), l'abril de 2018. La marca aplega cellers productors de vins escumosos de qualitat i va néixer per distingir els escumosos elaborats per mètode tradicional al cor del Penedès. Els fundadors volen diferenciar-se dels productes de massa i promoure la viticultura sostenible amb varietats autòctones.Als sis cellers fundadors, es van afegir a més Mas Candí, Huguet-Can Feixes, Júlia Bernet i Can Descregut i van decidir el gener de 2019 d'abandonar la denominació d'origen Cava. Col·laboren amb la Denominació d'Origen Penedès, des de la secció d'escumosos Clàssic Penedès, per una nova denominació d'origen de vins escumosos del Penedès. Es van distanciar de la política de baix preus dels tres grans grups del cava industrial, que «posa en perill el futur de centenars de famílies i del territori».L'ús de la marca Corpinnat se circumscriu a cellers elaboradors de vi escumós que cultiven les vinyes dins de la delimitació territorial establerta per l'AVEC i que compleixen els compromisos per raó social recollits al reglament d'ús: Collita manual Viticultura ecològica certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Utilització de varietats històriques de la regió vitivinícola del Penedès. Vinificació íntegra a la propietat. Criances en ampolla superiors a 18 mesos. Contractes de llarga durada i preu mínim garantit al viticultor per als cellers que adquireixin raïm a tercers.El reglament d'ús de Corpinnat delimita la producció dels vins escumosos un territori que abraça una superfície de 997 quilòmetres quadrats i que inclou 46 municipis de les següents comarques: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Alt Camp, Tarragonès, Baix Llobregat i Anoia. |
Mitologia | Daeva (daēuua, daāua, daeva) és el terme en idioma avèstic per a designar un tipus particular d'entitat sobrenatural amb característiques desagradables. En els Gathas, els textos més antics de l'Avesta o llibre sagrat del zoroastrisme, els daevas són "déus dolents" o "falsos déus". Aquest significat és evident en el persa antic del segle v aC. Per l'Avesta primitiu, els daevas són criatures nocives que promouen el caos i el desordre. En la tradició posterior i en el folklore, són personificacions de tots els mals imaginables. |
Periodisme | Albert Chillón (L'Hospitalet de Llobregat, 1960) és escriptor, assagista i professor de teoria de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es considera deixeble de José María Valverde, que va escriure el pròleg al seu llibre Literatura y periodismo (1999). Professor titular de la UAB des del 1991, Albert Chillón és també el director del màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats a la mateixa universitat. Una de les seves línies principals d'investigació és l'estudi de la comunicació mediàtica des d'una òptica antropològica i filosòfica. Dins d'aquesta línia ha publicat converses i escrits en diverses publicacions i mitjans de comunicació, com La Vanguardia o El País, en col·laboració amb Lluís Duch, Doctor en Teologia, antropòleg i monjo de Montserrat. En aquest sentit, cal destacar el llibre La condición ambigua. Diálogos con Lluís Duch (2011), on es recullen una sèrie de converses mantingudes entre Chillón i Duch.Per altra banda, Albert Chillón s'ha especialitzat en l'estudi comparat de les relacions entre la cultura literària i la cultura mediàtica, principalment la periodística. En aquest àmbit ha publicat Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas (1999) i La literatura de fets (1993). Com a novel·lista, és autor del llibre El horizonte ayer (2009) publicat per Luces de Gálibo. |
Ecologia | Herba dels cantors, herba de Sant Albert, erisimó, llúcia, te de canonge o Sisimbri oficinal (Sisymbrium officinale) és una espècie de planta de la família de les brassicàcies. |
Arqueologia | Una alquenona és un tipus de cetona molt resistent a la degradació amb diferent nombre de dobles enllaços. A la naturalesa solem trobar-les amb 36, 37 i 38 àtoms de carboni i solen ser produïdes pels organismes que constitueixen el fitoplàncton. Un exemple d'alquenona seria la heptatriaconta-[15E,22E]-dien-2-ona, que és produïda per un cocolitofòrid anomenat Emiliana huxleyi. Les alquenones presents en l'ambient marí són emprades com a biomarcadors per tal d'obtenir, mitjançant la seva concentració, informació sobre la temperatura superficial de l'aigua en el moment en què va viure l'organisme que la va sintetitzar. Això és degut al fet que els cocolitofòrids sintetitzen un tipus d'alquenona o un altre depenent de la temperatura del medi en què viu. La relació entre les diferents alquenones i la temperatura superficial de l'aigua ve donada per: U k 37 = 0.0033 S S T + 0.043 {\displaystyle Uk37=0.0033SST+0.043} On Uk37 és un índex que relaciona les diferents alquenones i la temperatura del mar en superfície. Això permet conèixer la temperatura de l'oceà en altres temps perquè van ser atrapades al sediment marí. |
Arquitectura | Un carreró o carrer estret és un petit carrer normalment només apte per vianants que es troba a les zones urbanes que solen estar enmig o darrere dels edificis. Un cul-de-sac o atzucac també és un carreró, però sense sortida. A les ciutats i pobles més grans d'Europa, els carrerons són sovint allò que queda d'una xarxa de carrers medievals, d'un barri antic dins d'un entorn urbà. En grans nuclis urbans, els carrerons van ser construïts per permetre serveis com els lliuraments de carbó per la part posterior de les cases. Els carrerons poden ser pavimentats, o fins i tot simplement de terra. |
Arquitectura | El piló és una construcció massissa, amb forma de piràmide truncada, de quatre cares, a manera de murs gruixuts, i que, erigida per parelles, flanqueja l'entrada principal dels temples de l'antic Egipte; en l'espai deixat entre ambdós, hi ha la porta d'accés.Segons la magnitud i importància del temple, poden anar precedits d'un dromos, o passeig d'esfinxs, dos obeliscs, estàtues, i estendards. Després d'aquests, generalment hi ha un gran pati descobert, de vegades porticat en diversos costats. Tot i que són construccions massisses, solen albergar passatges i escales per al seu manteniment. Estan rematats per una gola a la part superior. Els paraments es decoraven amb baixos relleus policromats que narraven fites dels faraons o temes mitològics.Els més monumentals i de més grans dimensions es troben a Karnak, erigits a partir de l'Imperi Nou. |
Ecologia | La lleterola de camp o lleterola (Euphorbia falcata) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae, plantes conegudes en català generalment com a "lletereses". |
Psicologia | Les pràctiques sexuals taoistes (xinès simplificat: 房中术, xinès tradicional: 房中術, pinyin: fángzhōngshù, literalment 'l'art xinès de l'alcova': 房中术, : 房中術, : , ), són ancestrals pràctiques desenvolupades a l'antiga Xina referides literàriament com "la unió de l'energia" o "la unió de les essències". Els practicants suposaven que duent a terme determinades tècniques de les arts sexuals podrien gaudir de bona salut i major longevitat. |
Estris | El pot de Dorchester és un gerro o vas de zinc i plata extret d'una roca sòlida a Dorchester (Massachusetts) el 1851. La troballa va ser publicada al Scientific American de juny de 1851. L'objecte es va extreure d'una roca conglomerada (un tipus de roca sedimentària) trobada a 15 peus per sota de la superfície de Meeting House Hill, a Dorchester. El recipient, de forma acampanada, tenia motius florals incrustats en plata. |
Història | Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual. Pertany a Sàpiens sccl, empresa cooperativa que forma part del grup SOM. Es distribueix a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià.Sàpiens té per objectiu divulgar la història dels Països Catalans i del món. Els seus articles normalment abracen des de la prehistòria fins a l'edat contemporània, i tracten una àmplia varietat temàtica que inclou, entre d'altres, política, cultura, economia, natura, gastronomia i ciència. La revista porta a terme investigacions per aportar dades a fets històrics poc coneguts o ignorats de la història dels Països Catalans. Cada número compta amb la col·laboració de persones de l'àmbit acadèmic, tant escrivint articles com assessorant als periodistes. Segons l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), durant el 2007 Sàpiens va tenir un tiratge mitjà de 31.199 exemplars i una mitjana de vendes de 21.395 exemplars. El 2009, tanmateix, li donava un tiratge mitjà de 30.312 i una difusió de 19.864.Per la seva banda, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la fundació Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, en la seva segona onada de 2009 (març 2008-febrer 2009) va donar a Sàpiens 93.000 lectors mensuals de mitjana al Principat de Catalunya. |
Ciència militar | La guerra terrestre compren aquelles operacions militars que es produeixen primordialment a la superfície dels continents, diferenciant-se de la guerra naval -als mars i oceans- i la guerra aèria, que es produeix a l'espai aeri. No obstant això en les guerres contemporànies les unitats de combat dels diferents àmbits poden actuar conjuntament, com per exemple el bombardeig de posicions terrestres per part de vaixells de guerra o l'atac a unitats blindades dels helicòpters de combat. Respecte a l'àmbit terrestre en els exèrcits moderns engloben tres tipologies principals d'unitats de combat: la infanteria, les unitats blindades i l'artilleria. |
Dansa | Liza May Minnelli (Los Angeles, Califòrnia, 12 de març de 1946) és una cantant i actriu estatunidenca, filla del segon matrimoni de l'actriu Judy Garland amb el director de cinema Vincente Minnelli. El cognom Minnelli, d'origen italià, acostuma a figurar a la llengua anglesa només amb una n: Minelli. També coneguda com "la núvia dels Estats Units", va aconseguir fama en 1972 gràcies a la pel·lícula Cabaret, amb la qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu. És molt coneguda pel seu treball en espectacles en viu, tant comèdies musicals com recitals, amb els quals ha guanyat tres Premis Tony de Broadway, un d'ells Especial. També ha guanyat un Emmy, dos Globus d'Or, un BAFTA britànic i un Grammy Legend Award, juntament amb molts altres honors i premis. El juliol de 2011 va ser condecorada amb la Legió d'Honor pel govern francès. Liza Minnelli és una dels pocs artistes que han guanyat els quatre principals premis nord-americans de cinema, televisió, música i teatre: l'Oscar, l'Emmy, el Grammy i el Tony. |
Astronomia | La designació formal dels planetes menors és una combinació de nom i nombre supervisat pel Minor Planet Center, una branca de la Unió Astronòmica Internacional (UAI). S'usen per designar planetes nans i cossos petits del sistema solar com els asteroides, però no per a designar els cometes. S'assigna un cop l'òrbita de l'objecte està definida; no està relacionada amb la designació provisional que s'assigna automàticament quan es descobreix un nou objecte. Aquesta designació consta de dues parts: un nombre, històricament assignat aproximadament en ordre de descobriment, i actualment, un cop s'ha assegurat la seva òrbita per quatre oposicions ben observades, juntament amb un nom, o triat pel descobridor, o la designació provisional.La sintaxi és doncs, (nombre) Nom, per exemple (90377) Sedna o (55636) 2002 TX300. Actualment, se solen eliminar sovint els parèntesis, així seria 90377 Sedna, segons la preferència de l'astrònom o la publicació. En la pràctica, no obstant, per qualsevol objecte ben conegut el nombre és majoritàriament una entrada de catàleg, i el nom o la designació provisional s'usa en lloc de la designació formal: Sedna, 2002 TX300. Per objectes poc usuals, come els asteroides propers a la Terra, la numeració se sol assignar després de tres o inclús només dues oposicions.La convenció per als satèl·lits dels planetes menors, com per exemple la designació formal (87) Sylvia I Romulus del satèl·lit asteroide Romulus, és una extensió de la designació amb nombres romans que s'ha utilitzat per als satèl·lits dels planetes des de temps de Galileu. Els cometes també es designen pel Minor Planet Center, però usant una sistema de catalogació diferent. |
Agricultura | Venturia inaequalis és un fong ascomicet que causa la malaltia del motejat, mota o ronya de les pomeres. Afecta fulles, borrons i fruits i no tant a la fusta. Aquesta malaltia rarament mata l'arbre però produeix reduccions en el rendiment i afecta molt l'aspecte i la qualitat de la fruita. |
Circ | El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber. Contenia una petita pista per a fer curses i diversos edificis i monuments. Va ser dissenyada o manada construir per Gaius Flaminius Nepos l'any 221. |
Psicologia | Els models psicològics de l'agressivitat són els models que intenten explicar la conducta agressiva. Aquesta conducta ha estat llargament estudiada per molts autors, sense que cap d'ells hagi aconseguit trobar una definició prou encertada del fenomen delinqüent. |
Informàtica | El processament de fluxos és un paradigma de programació computacional, equivalent a la programacio amb flux de dades, processament de flux d'esdeveniments, i programació reactiva, que permet a algunes aplicacions explotar més fàcilment una forma limitada de processament paral·lel. Tals aplicacions poden utilitzar unitats computacionals múltiples, com les FPUs en un GPU o field programmable gate arrays (FPGAs), sense una assignació de control explicita, sincronització, o comunicació entre les unitats. El paradigma de processament de fluxos simplifica la paral·lelització del programari i maquinari amb la restricció de la computació paral·lela que es pot realitzar. Donada una seqüència de dades (stream), una sèrie d'operacions (funcions del nucli), s'aplican a cada element de la seqüència. El flux uniforme, on un nucli de la funció s'aplica a tots els elements del flux, és típic. Les funcions del nucli solen ser en canonada, i la memòria local del chip és reutilitzada per a minimitzar l'amplada de banda de la memòria externa. Des del nucli i el flux d'abstraccions exposen les dependències de dades, les eines de compilació poden automatitzar completament i optimitzar les tasques de gestio del chip. El processament de fluxos pot utilitzar algorismes marcadors, per exemple, per al llançament de DMAs en temps d'execució, quan les dependències són conegudes. L'eliminació de l'administrador de DMA manual redueix la complexitat programari , i l'eliminació de les caches de maquinari redueix la quantitat d'area no dedicada a unitats computacionals com les ALUs. Durant la dècada de 1980 el flux de processament va ser explorat en programació de flux de dades. Un exemple és el llenguatje SISAL (Corrents d'Iteració en una Sola Assignació de Llengua). |
Mitologia | L'oracle del Faune, fou un oracle de gran antiguitat de territori romà, que suposadament donava les respostes del déu Faune (Faunus) en vers. Aquest oracle es donava en dues coves, una anomenada Albunea propera a Tibur, vora el lloc on profetitzava la Sibil·la Albunea o Sibil·la Tiburtina, i una altra a l'Aventí. Els que consultaven l'oracle feien sacrificis als déus després de purificar-se amb aigua d'una font propera i el seu cos tocat per les branques d'un arbre sagrat. Havia de vestir de manera molt senzilla i sense joies. El consultant s'ajeia damunt de les pells dels animals que havia ofert en sacrifici, normalment ovelles, i esperava la resposta de Faune. Rebia la revelació mentre dormia, en visió o en conversa directa amb el déu. Virgili explica el ritual quan el rei Latinus va a consultar l'oracle al saber que s'acostava Eneas per saber el destí del seu poble i per veure amb qui casaria la seva filla Lavínia. |
Lingüística | Llista d'especialitats del camp 57 (Lingüística) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Ciència militar | El tanc va ser una solució a la problemàtica de poder continuar avançant mentre s'està sota el foc enemic. La idea d'utilitzar algun tipus de construcció mòbil com a protecció és també una idea antiga. Els grecs van construir grans torres de setges denominades Helepolis. Els assiris tenien barreres mòbils per als seus arquers. L'Imperi Romà tenia torres amb armadura amb rodes i armades amb catapultes. Els polonesos i els txecs van construir vagons de guerra blindats amb metall en l'edat mitjana. Leonardo da Vinci va dissenyar vehicles d'atac amb rodes propulsats per homes. La majoria d'aquestes idees antigues se centraven en el setge, on les tàctiques més comunes de maniobres i formació tenien un impacte menor. Els avenços tecnològics de la Revolució industrial van amenaçar de convertir totes les guerres en un setge de grans proporcions; això es coneixeria com a guerra de trinxeres. Els trens blindats podien portar gran pes però només a aquells llocs on disposaven de rails. Els avions podien atacar amb relativa facilitat línies de defensa, però no podien prendre o defensar el terreny per si mateixos. Els cotxes blindats, construïts per primera vegada pels britànics, van provar ser estris en la guerra però no eren gaire bons per travessar terrenys complicats com trinxeres. La principal limitació era la pobra relació entre l'àrea de superfície de les rodes en contacte amb el terra i el pes del vehicle. Els britànics van solucionar aquest problema utilitzant diverses tecnologies per crear un nou tipus d'arma. Van combinar les cadenes d'eruga, armes muntades en torretes i blindatge a prova de bales. Van denominar aquest nou vehicle com a tanc. |
Informàtica | La gestió digital del color és un tractament de les imatges digitals que permet mantenir-ne els color en algun perifèric (monitor, impressores, impremta). El principi general, comú a les diverses tecnologies de gestió digital del color, consisteix a assignar a cada perifèric (càmera fotogràfica, escàner, monitor, impressora) un anomenat perfil de color ICC que n'indica les característiques cromàtiques. Els perfils els poden realitzar els fabricants o els usuaris mateixos, que han de crear-los mitjançant programes especials i instruments especials (colorímetres i espectrofotòmetres). A cada imatge produïda per un escàner o una càmera fotogràfica digital hi ha associat el perfil de color del perifèric que associa al coordinat del perifèric (RGB) el coordinat cromàtic relatiu (XYZ o Lab). Quan la imatge s'envia a un monitor o a una impressora el sistema de gestió del color calcula una conversió del color entre el perfil de la imatge i el perfil del perifèric de sortida de manera que el coordinat colorimètric dels colors d'entrada corresponguin al coordinat colorimètric del perifèric de sortida. D'aquesta manera els colors originals i els de la imatge impresa o visualitzada coincideixen. Hi ha dues tecnologies principals obertes a la gestió digital del color: la de l'International Color Consortium (ICC) i la d'Adobe PostScript, anomenada PostScript Color Management (PCM). En el sistemes operatius Mac OS i Mac OS X la gestió del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ColorSync. En els sistems operatius Microsoft Windows la gestió del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ICM. |
Administració | Un formulari és una pàgina amb espais buits que han de ser emplenats amb alguna finalitat, concebut pel matemàtic i inventor Charles Babbage.També defineix un conjunt d'objectes i procediments que s'utilitzen com a disseny de presentació a l'usuari, i el terme també és utilitzat en informàtica per referir-se al conjunt de camps sol·licitats per un determinat programa, els quals s'emmagatzemaran per al seu posterior ús o manipulació. Un formulari també és un compendi de fórmules matemàtiques o d'altres ciències, pertanyents a una o diverses categories, que serveix de guia o recordatori per al moment d'aplicar-les com per exemple per càlculs trigonomètrics, conversions entre xifres expressades en diferents unitats de mesura, moviments, forces, pesos, volums, potències elèctriques, etc. |
Pseudociència | En l'àmbit de la parapsicologia o de l'espiritualitat l'aura és un camp energètic de radiació lluminosa multicolor que envolta les persones o els objectes com un halo i que seria invisible per a la majoria de persones. Com passa amb els fenòmens paranormals, no hi ha cap evidència d'existència de l'aura. |
Telecomunicacions | La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat. Alguns exemples típics són la reflexió de la llum, del so i de les ones d'aigua. La llei de la reflexió postula que, per una reflexió especular, l'angle en el qual l'ona incideix la superfície de reflexió (angle d'incidència, αi) equival a l'angle en el qual és reflectida (angle de reflexió, αr). A més a més, la velocitat de propagació és la mateixa abans i després de la reflexió de l'ona.En acústica, la reflexió causa el fenomen de l'eco i es fa servir en el sistema del sonar. En geologia, la reflexió és important en l'estudi de les ones sísmiques. També es pot observar en molts tipus d'ones electromagnètiques i, evidentment, en la llum visible. La reflexió de VHF i freqüències elevades és important pel funcionament de la transmissió per ràdio i pels radars. Els miralls presenten reflexió especular. El fenomen de la refracció, en canvi, consisteix també en un canvi de direcció de propagació però, a diferència de la reflexió, també contempla el canvi de medi. |
Indumentària | Una ballarina és una sabata femenina tancada i de punta arrodonida, sovint plana, que de vegades té un taló molt prim o bé no en té cap. És una sabata inspirada de les ballarines que utilitzen les ballarines de dansa clàssica. |
Enginyeria | École des Ponts ParisTech (originàriament anomenada École Nationale des Ponts et Chaussées o ENPC, o a França simplement coneguda com a Ponts) és una institució educativa i de recerca científica de nivell universitari. Va ser fundada l'any 1747, i és l'escola d'enginyeria més antiga d'Europa. És una de les prestigioses Grandes Écoles de França. Té uns 1200 estuduants La seva seu és a Champs-sur-Marne i Marne-la-Vallée (un suburbi de París) i és un membre de ParisTech (Institut de Tecnologia de París). |
Física | El sentit d'una línia, trajectòria, moviment, direcció o d'un vector és el que defineix l'inici i el final d'aquests. Per exemple, d'un moviment circular, podem dir que gira en el sentit de les agulles del rellotge (sentit horari) o en el contrari (sentit antihorari). O un tren que enllaci Barcelona amb Mataró pot anar cap a Mataró, en sentit a Mataró, o cap a Barcelona, en sentit a Barcelona. Noteu que el sentit, d'un lloc a l'altre, no implica necessàriament que la trajectòria es faci complerta: per exemple, es pot agafar un tren Barcelona-Mataró, en sentit Mataró, però aturar-se a Badalona. En matemàtiques, ciències, tecnologia i enginyeria el sentit sovint s'aplica a eixos de coordenades i a vectors, és a dir, tot el que tingui "fletxes", sent el sentit el que indica la punta de la fletxa. Se sol considerar que la fletxa apunta el sentit "normal", cap "endavant", indicant cap a on es vol anar o es tendeix a anar, mentre que l'altra extrem del vector o "fletxa", el que no té "punta", indica cap a on està l'origen o inici. Per això, formalment, en matemàtiques, ciències i tecnologia se sol considerar, per conveni, que anar seguint la fletxa, cap a la punta, és "sentit positiu" mentre que anar-hi en contra seria "sentit negatiu". El signe positiu (+) o negatiu (-) en les direccions es representa amb la forma de fletxa de la punta d'un vector.Cal no confondre sentit amb direcció, ja que les direccions assenyalen una trajectòria i contenen ambdós sentits. |
Sociologia | En sociologia, una superdona (en anglès, superwoman) o supermamà és una dona occidental que treballa dur per gestionar múltiples funcions com la de treballadora, una mestressa de casa, una voluntària, una estudiant o altres ocupacions que requereixen molt de temps. La noció de "superdona" difereix de la de " dona de carrera " en què aquesta última inclou habitualment el sacrifici de la vida familiar a favor de la carrera professional, mentre que una superdona s'esforça per sobresortir en tots dos.Una sèrie d'altres termes es deriven de "superdona", com ara la síndrome de la superwoman, la pressió de la superwoman (una pressió sobre una superdona perquè funcioni bé en els seus múltiples papers), i el complex de superwoman (l'expectativa de que una superdona pot i ha de fer-ho tot). Marjorie Hansen Shaevitz va titular el seu llibre The Superwoman Syndrome el 1984. |
Ciència-ficció | Amazing Stories va ser una revista de ciència-ficció i space opera que va llançar el seu primer número a l'abril de 1926, editada per Experimenter Publishing, propietat d'Hugo Gernsback, des d'aleshores i gairebé ininterrumpidament durant vuitanta anys. Va ajudar a definir el subgènere de ficció pulp. Alguns dels escriptors i escriptores habituals als primers números van ser John W. Campbell, Isaac Asimov, Howard Fast, Ursula K. Le Guin, Roger Zelazny i Thomas M. Disch. Després dels anys vint del segle XX ja rarament va ser infuent en el seu gènere. Va començar com a revista de format Bedsheet. El 1933 va canviar a format pulp. L'edició final, en 2005, es va distribuir només en format PDF. |
Circ | La hipotètica existència d'un amfiteatre romà a Barcelona ha estat formulada en un treball de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera, amb una planta de forma oval desenvolupada al voltant de l'actual església de Santa Maria del Mar. Ara bé, més recentment, Luis Conde Moragues ha publicat una segona hipòtesi, en què proposa ubicar l'amfiteatre al voltant de l'església de Santa Maria del Pi, a l'altra banda de l'antiga Bàrcino. Conde empra alguns dels arguments de Sales per a sustentar la seva proposta, però no cita la tesi que pretén desplaçar. No ha d'estranyar que, de rebot, s'hagi volgut veure indicis d'un hipotètic circ precisament a la zona del Born. |
Ciències de la salut | En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.El terme sovint es refereix específicament als triglicèrids (èsters triples de glicerol ), que són els components principals dels olis vegetals i del teixit adipós dels animals on s'emmagatzemen. També es pot referir als triglicèrids sòlids o semisòlids a temperatura ambient, excloent així els olis. El terme també es pot utilitzar de manera més àmplia com a sinònim de lípid: qualsevol substància biològicament rellevant, composta de carboni, hidrogen i oxigen, insoluble en aigua, però soluble en dissolvents no polars. En aquest sentit, a més dels triglicèrids, el terme inclouria altres tipus de compostos com monoglicèrids i diglicèrids, fosfolípids (com la lecitina ), esterols (com el colesterol ), ceres (com la cera d’abella), i greixos lliures d'àcids, que solen estar presents en la dieta humana en quantitats més petites.Els greixos són un dels tres principals grups de macronutrients de la dieta humana, juntament amb els hidrats de carboni i les proteïnes, i un dels components principals dels productes alimentaris habituals com la llet, la mantega, el sèu (llard de remugant), el saïm (llard de porc), la cansalada i els olis de cuina. Són una important font d’ energia alimentària per a molts animals, i tenen importants funcions estructurals i metabòliques, en la majoria dels éssers vius, en l'emmagatzemament d’energia, la impermeabilització i l'aïllament tèrmic. El cos humà pot produir el greix que necessita a partir d’altres ingredients alimentaris, excepte alguns àcids grassos essencials que s’han d’incloure a la dieta. Els greixos dietètics també són portadors d’alguns ingredients de sabor i aroma i vitamines que són liposolubles. |
Ciències de la salut | Un excipient és aquella matèria que, inclosa en les formes galèniques, s'afegeix a les substàncies medicinals o a les seves associacions per a servir-les de vehicle, possibilitar la seva preparació i estabilitat, modificar les seves propietats organolèptiques o determinar les propietats fisicoquímiques del medicament i la seva biodisponibilitat. |
Química | En química organometàl·lica, l'equilibri de Schlenk és un equilibri químic denominat així en honor del seu descobridor, Wilhelm Schlenk. Aquest equilibri es dona en solucions de reactius de Grignard. 2 RMgX ← → {\displaystyle {\overrightarrow {\leftarrow }}} MgX₂ + MgR₂El procés descrit és un equilibri entre dos equivalents d'un halogenur d'alquil o arilmagnesi a l'esquerra de l'equació, i a la dreta, un equivalent de compost de dialquilmagnesi o diarilmagnesi i una sal d'halogenur de magnesi. Els halogenurs d'organomagnesi en solució també formen dímers i oligòmers superiors, especialment en concentracions altes. Els clorurs d'alquilmagnesi en èter existeixen com a dímers.La posició de l'equilibri està influenciada per la naturalesa del solvent, pels substituents d'alquil o aril i per la temperatura. Se sap que el centre de magnesi en els reactius de Grignard es coordina típicament amb dues molècules d'èter, tals com l'èter dietílic o tetrahidrofurà (THF). En conseqüència, se'ls descriu amb major exactitud com si tinguessin la fórmula RMgXL₂, on L és un èter. En presència de monoèters, l'equilibri típicament afavoreix l'halogenur d'alquilmagnesi o arilmagnesi. No obstant això, l'addició de dioxà a tals solucions condueix a una precipitació selectiva del dihalogenur MgX₂(dioxà), desplaçant l'equilibri completament al costat dret de l'equació. Els compostos de dialquilmagnesi són agents alquilants més potents i són populars en la síntesi de compostos organometàl·lics. |
Física | El Laboratori Cavendish és el nom que rep el Departament de Física de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra. Té una extraordinària història de descobriments i innovació en el camps de la Física des de la seva obertura en 1874. Deu el seu nom a William Cavendish, VII duc de Devonshire (1808-1891), parent llunyà de Henry Cavendish (1731-1810), que aportà els fons per a la construcció del primer edifici.El Departament de Física és part de la Facultat de Física i Química, que és un element important de l'Escola de Ciències Físiques, una de les sis escoles acadèmiques de la Universitat. El Departament està dirigit pel Cap de Departament que normalment ocupa el seu càrrec durant cinc anys. Hi ha dos caps adjunts acadèmics del Departament: un és responsable de les finances i els recursos, i l'altre de l'educació. L'activitat de recerca s'organitza en una sèrie de grups de recerca. Cadascun nomena el seu propi cap.A principis del segle XXI hi havia unes 900 persones que treballaven a temps complet en el Laboratori. Entre elles hi havia unes 65 persones que formaven el professorat, unes 20 eren personal tècnic (administradors, informàtics i personal tècnic), unes 120 eren personal de suport, unes 150 eren investigadors post-doctorals i unes 360 estudiants de postgrau. |
Robòtica | En electrònica un autòmat és un sistema seqüencial, encara que a vegades la paraula és utilitzada també per referir-se a un robot. Pot definir-se com un equip electrònic programable en llenguatge no informàtic i dissenyat per controlar, en temps real i en ambient industrial, processos seqüencials. No obstant això, la ràpida evolució dels autòmats fa que aquesta definició no estigui tancada. |
Història | La Dinastia Normanda és el nom amb què es coneix la nissaga de monarques que regnà a Anglaterra després de la conquesta normanda (1066) i fins a l'arribada al poder de la Dinastia Plantagenet el 1154. |
Astronomia | Els mars lunars (en llatí mare, plural maria, abr. ME) són grans planes basàltiques, que es troben a la Lluna i que es formaren amb antigues erupcions volcàniques. Els primers astrònoms els donaren el nom de «mars» per l'aspecte que ofereixen vists des de la Terra. A causa de la seva composició rica en ferro, reflecteixen menys llum que els altiplans lunars, i per tant tenen un aspecte més fosc. Els mars cobreixen un 16% de la superfície lunar, especialment a la cara visible de la Lluna. Els pocs mars que hi ha a la cara oculta són molt més petits, i es troben majoritàriament en cràters molt grans on no hi tingueren lloc gaire inundacions. La nomenclatura usada tradicionalment per la Lluna inclou també un «oceà» (oceanus), així com «llacs» (lacus), «pantans» (palus) i «badies» (sinus). Aquests últims són més petits que els mars, però tenen la mateixa naturalesa i les mateixes característiques. |
Estris | Un ríton o rhyton (en grec «ῥυτόν», rhyta en plural) és un recipient de l'Antiguitat usat per beure, o bé per vessar un líquid en alguna cerimònia com la libació. La seva morfologia evoluciona des de formes similars a la banya o el cap d'animal, fins a un tipus d'àmfora amb una nansa semicircular. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.