label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències polítiques | Medet Txokanovitx Sadirkulov (kirguís: Медет Садыркулов) (Kemin District, 13 de desembre de 1953 - 13 de març de 2009) va ser un politòleg i polític kirguís i excap de gabinet dels presidents Askar Akáiev i Kurmanbek Bakiev. També va ser ambaixador del Kirguizistan a l'Iran del 2000 al 2005. |
Geologia | La història de la geologia estudia el desenvolupament al llarg de la història de la geologia com a ciència —que avui s'ocupa de la composició, estructura, història i evolució de les capes internes i externes de la Terra i dels processos que la conformen—. La geologia, com a ciència de la Terra, comparteix tronc comú amb moltes disciplines que s'han disgregat d'ella, o compartit camp, com la paleontologia, la vulcanologia, la sismologia o la geomorfologia i per això, part de la seva història és comuna amb aquestes i algunes branques més de la ciència. Alguns dels fenòmens geològics més visibles —terratrèmols, volcans i erosió— així com alguns temes del seu estudi —roques, minerals, menes i metalls, pedres precioses, fòssils—han interessat a la humanitat des de sempre. El primer vestigi de tal interès és una pintura mural que mostra una erupció volcànica en el Neolític a Çatal Hüyük (Turquia) que data del mil·lenni VI a VI aC. L'antiguitat es va preocupar poc de la geologia, i quan ho va fer els seus escrits amb prou feines van tenir influència directa sobre la fundació de la geologia moderna. L'estudi de la matèria física de la Terra es remunta als antics grecs, que coneixien l'erosió i el transport fluvial de sediments, i els coneixements dels quals compendia Teofrast (372-287 aC) en l'obra Peri lithon [Sobre les roques]. En l'època romana, Plini el Vell va escriure detalladament sobre els molts minerals i metalls que s'utilitzaven en la pràctica, i va assenyalar correctament l'origen de l'ambre. Alguns estudiosos actuals, com Fielding H. Garrison, opinen que la geologia moderna va començar al món islàmic medieval, quan la noció de capa apareix explícitament durant el període àrab clàssic i de forma més clara a la Xina, encara que aquestes contribucions tampoc van influir en el naixement de la geologia moderna. Abu al-Rayhan al-Biruni (973-1048) va ser un dels primers geòlegs musulmans, els treballs dels quals comprenen els primers escrits sobre la geologia de l'Índia, amb la hipòtesi que el subcontinent indi va ser una vegada un mar. L'erudit islàmic Avicenna (981-1037) va proposar una explicació detallada de la formació de les muntanyes, l'origen dels terratrèmols, i altres temes centrals de la geologia moderna, que proporcionen una base essencial per al posterior desenvolupament d'aquesta ciència. A la Xina, l'erudit Shen Kuo (1031-1095) va formular una hipòtesi per al procés de formació de la Terra, i basant-se en la seva observació de les petxines dels animals fòssils en un estrat geològic en una muntanya a centenars de quilòmetres del mar, va aconseguir inferir que la Terra s'hauria format per l'erosió de les muntanyes i per la deposició de sediments. La mateixa situació va continuar a Europa durant l'edat mitjana i el Renaixement, sense que sorgís cap paradigma, i estant els estudiosos dividits sobre la important qüestió de l'origen dels fòssils. Durant els primers segles d'exploració europea es va iniciar una etapa de coneixements molt més detallats dels continents i oceans. Els exploradors espanyols i portuguesos van acumular, per exemple, un detallat coneixement del camp magnètic terrestre i en 1596, Abraham Ortelius va albirar ja la hipòtesi de la deriva continental, precursora de la teoria de la tectònica de plaques, comparant els perfils de les costes de Sud-amèrica i d'Àfrica.Richard de Bury (1287-1345), en un llibre titulat Philobiblon o Filobiblión [L'amor als llibres], va utilitzar per primera vegada el terme geologia, o ciència terrenal. No obstant això, no sembla que el terme fos usat per definir una ciència l'objecte de la qual d'estudi anés la Terra, sinó més aviat el terme ciència terrenal apareix per oposició al final de teologia o altres termes amb connotacions espirituals. El naturalista italià Ulisse Aldrovandi (1522-1605) va usar per primera vegada la paraula geologia amb un sentit proper al que té avui, en un manuscrit trobat després de la seva mort. Va considerar la geologia com la ciència que s'ocupava de l'estudi dels fòssils, però cal tenir en compte que el terme fòssil incloïa també en aquesta època els minerals i les roques. Posteriorment, l'any 1657 va aparèixer un treball de Mickel Pederson Eschilt, escrit en danès, i titulat Geologia Norwegica, en el qual estudiava un terratrèmol que va afectar la part meridional de Noruega. L'any 1661, Robert Lovell (1630-1690), va escriure una Universal History of Minerals [Història Universal dels Minerals], una de les parts de la qual va denominar amb el nom llatinitzat de Geologia. Després aquesta paraula va ser usada per Fabrizio Sessa l'any 1687, en el seu treball titulat Geologia -nella quale es spiega che la Terre e non le Stelle influisca né suaoi corpi terrestre, afirmant que «la geologia és veritablement la que parla de la Terra i de les seves influències». Erasmus Warren, l'any 1690, va publicar un llibre titulat Geologia or a Discourse concerning the Earth before the Deluge [Geologia, o un discurs concernent a la Terra abans del diluvi]; no obstant això, el terme «Geologia» apareix solament en el títol de l'obra, no trobant-se després en el text. La paraula Geologia va ser establerta definitivament com un terme d'ús general en 1778 per Jean-André Deluc (1727-1817) i en 1779 per Horace-Bénédict de Saussure (1740-1799). El naixement de la geologia occidental moderna és difícil de datar: Descartes, va ser el primer a publicar una «teoria de la Terra» l'any 1644; Nicolás Steno (1638-1686) va publicar l'any 1669 un llibre de 76 pàgines que descrivia els principis fonamentals de l'estratigrafia, el principi de superposició d'estrats, el principi de l'horitzontalitat original, i el principi de la continuïtat lateral; l'any 1721, Henri Gautier, inspector de carreteres i ponts, va publicar Nouvelles conjectures sur le globe de la terre, où l'on fait voir de quelle manière la terre se détruit journellement, pour pouvoir changer à l'avenir de figure.... [Noves conjectures sobre el globus de la terra, on es fa veure de quina manera la terra es destrueix diàriament, per poder canviar en el futur de figura ...]. James Hutton, sovint vist com el primer geòleg modern, va presentar l'any 1785 un document titulat Theory of the Earth, with Proofs and Illustrations per a la Societat Reial d'Edimburg. En la seva ponència, explicava la seva teoria que la Terra devia ser molt més antiga del que se suposava, amb la finalitat de tenir el temps suficient perquè les muntanyes poguessin haver estat erosionades i perquè els sediments aconseguissin formar noves roques en el fons del mar, i aquests al seu torn afloressin a la superfície per poder convertir-se en terra seca. Hutton va publicar una versió en dos volums de les seves idees l'any 1795. Els seguidors de Hutton van ser coneguts com plutonistes perquè creien que algunes roques es van formar per vulcanisme, que és la deposició de lava dels volcans, a diferència dels neptunistes, que creien que totes les roques s'havien format en el si d'un gran oceà el nivell del qual hauria disminuït gradualment amb el temps. William Smith (1769-1839) va dibuixar alguns dels primers mapes geològics i va començar el procés d'ordenar cronològicament els estrats rocosos mitjançant l'estudi dels fòssils continguts en ells, fundant, juntament amb Georges Cuvier i Alexandre Brongniart, la bioestratigrafia en els anys 1800. Charles Lyell va publicar el seu famós llibre Principis de geologia l'any 1830. El llibre, que va influir en el pensament de Charles Darwin, va promoure amb èxit la doctrina d el'uniformisme. Aquesta teoria afirma que els processos geològics que han ocorregut al llarg de la història de la Terra, encara s'estan produint en l'actualitat. Per contra, el catastrofisme és la teoria que indica que les característiques de la Terra es van formar en diferents esdeveniments individuals, catastròfics, i que la terra es va mantenir sense canvis a partir de llavors. Encara que Hutton va creure en el uniformisme, la idea no fou àmpliament acceptada al moment. En la dècada de 1750, la geologia encara no estava fundada com una ciència, però en la dècada de 1830 sí que ja estava definitivament establerta i tenia les seves pròpies societats científiques i publicacions científiques. Gran part de la geologia del segle XIX va girar entorn de la qüestió de l'edat exacta de la Terra. Les estimacions variaven enormement d'uns pocs centenars de milers, a milers de milions d'anys. Al segle XX, la datació radiomètrica va permetre que l'edat de la Terra s'estimés en aproximadament 2 milions d'anys. La consciència d'aquesta enorme quantitat de temps va obrir la porta a noves teories sobre els processos que van donar forma al planeta. Avui dia se sap que la Terra té aproximadament 4.500 mil·lions d'anys. Els avanços més importants en la geologia del segle XX han estat el desenvolupament de la teoria de la tectònica de plaques en la dècada de 1960, i el refinament de les estimacions de l'edat del planeta. La teoria de la tectònica de plaques — que va sorgir a partir de dues observacions geològiques per separat, l'expansió del fons oceànic i la deriva continental — va revolucionar completament les ciències de la Terra. |
Història | La família Del Carretto, d'origen aleramici, fou una nissaga senyorial d'Itàlia dividida en diverses branques, que foren senyors feudals amb títol de marquès, de la costa de Ligúria de Ponent i del Piemont del sud o Baix Piemont. El fundador de la dinastia va ser Enric del Vasto, fill de Bonifaci del Vasto, senyor de l'oest de Ligúria i del Piemont meridional. Encara que Enric sovint és anomenat Enric I del Carretto, sembla que ell mateix mai hauria utilitzar aquest nom. |
Ecologia | Acacia salicina és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que es distribueix pel centre i est d'Austràlia. És un arbre que es troba sobre sòls ben drenats, dispersos, especialment en sòls al llarg de cursos d'aigua. És una espècie que s'usa per a la jardineria i la fabricació de mobles. Les llavors en són comestibles i la seva escorça conté tanins. Ha estat inclosa al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. |
Ciències ambientals | Les mesures del nivell del mar mostren que l'augment del nivell del mar mundial actual va començar a principis del segle XX. Entre el 1900 i el 2017, la mitjana mundial del nivell del mar va augmentar entre 16 i 21 cm. Les dades més precises recollides a partir de mesures de radar per satèl·lit revelen un augment accelerat de 7,5 cm des del 1993 al 2017, per a una velocitat mitjana de 31 mm per dècada. Aquesta acceleració es deu principalment al canvi climàtic, que inclou l'escalfament dels oceans i la fusió de les capes de gel i les glaceres. Entre 1993 i 2018, la dilatació tèrmica de l'aigua va contribuir en un 42% a l'augment del nivell del mar; el desglaç de les glaceres un 21%; Groenlàndia un 15%; i l'Antàrtida un 8%. Els científics del clima esperen que la taxa s'acceleri encara més durant el segle XXI, i les últimes mesures diuen que el nivell del mar està augmentant actualment 3,6 mm per any. Projectar el nivell del mar futur és un repte, a causa de la complexitat de molts aspectes del sistema climàtic i als retards en les reaccions del nivell del mar als canvis de temperatura de la Terra. A mesura que la investigació climàtica sobre els nivells del mar passat i present condueix a models informàtics millorats, les projeccions han augmentat constantment. El 2007, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va projectar una estimació de gamma alta de 60 cm fins al 2099, però el seu informe de 2014 va elevar l'estimació a uns 90 cm. Diversos estudis posteriors han conclòs que un augment global del nivell del mar de 200 a 270 cm aquest segle és "físicament plausible". Una estimació conservadora de les projeccions a llarg termini és que cada grau Celsius d'augment de la temperatura provoca un augment del nivell del mar d'aproximadament 2,3 m durant un període de dos mil·lennis (2.000 anys): un exemple d'inèrcia climàtica. El febrer de 2021, un article publicat a Ocean Science va suggerir que les projeccions anteriors per a l'augment del nivell del mar global per al 2100 informades per l'IPCC probablement eren conservadores, i que el nivell del mar augmentarà més del que s'esperava anteriorment.El nivell del mar no augmentarà uniformement a tot arreu de la Terra, i fins i tot baixarà lleugerament en alguns llocs, com l'Àrtic. Els factors locals inclouen efectes tectònics i enfonsament de la terra, marees, corrents i tempestes. L'augment del nivell del mar pot afectar considerablement les poblacions humanes a les regions costaneres i insulars. S'esperen inundacions costaneres generalitzades amb diversos graus d'escalfament sostinguts durant mil·lennis. Altres efectes són les onades de tempesta més altes i tsunamis més perillosos, el desplaçament de poblacions, la pèrdua i degradació de terres agrícoles i els danys a les ciutats. Els entorns naturals com els ecosistemes marins també es veuen afectats, amb peixos, ocells i plantes que perden parts del seu hàbitat.Les societats poden adaptar-se a l'augment del nivell del mar de tres maneres diferents: implementar una retirada gestionada, adaptar-se al canvi costaner o protegir-se de l'augment del nivell del mar mitjançant pràctiques de construcció dura com els murs costaners o enfocaments suaus com la rehabilitació de les dunes i les reposicions de la sorra de les platges. De vegades aquestes estratègies d'adaptació van de la mà, però en altres ocasions s'han de prendre decisions entre diferents estratègies. Per a alguns entorns humans, com les anomenades ciutats que s'enfonsen, l'adaptació a l'augment del nivell del mar es pot veure agreujada per altres problemes ambientals, com ara l'subsidència. Els ecosistemes naturals s'adapten normalment a l'augment del nivell del mar desplaçant-se terra endins; tanmateix, potser no sempre ho podran fer, a causa de barreres naturals o artificials. |
Gestió | El control de qualitat és el conjunt de programes, tècniques i accions que es realitzen, ja siguin a través d'anàlisis, assaigs o altres eines de control de gestió disponibles per tal de detectar defectes existents en productes, processos o serveis. Un cop recollida tota la informació possible, el control de qualitat es basa en l'anàlisi i interpretació de dades per assegurar que els productes o serveis finals estiguin dissenyats i es produeixin per tal de satisfer els requisits i especificacions demandades per tots els usuaris, i no només l'usuari final. Els assaigs es fan sobre mostres, quan s'usen objectes sencers, o provetes extretes d'una mostra més gran. A partir del moment en què l'oferta supera la demanda és quan el terme "qualitat" pren protagonisme davant la producció, ja que el client té on escollir. Cal destacar el procés d'autocontrol, el control per part dels operadors de les peces fabricades, que fomenta la sensació de responsabilitat, obté una millora de la qualitat i una disminució dels costos. |
Enginyeria | Un pacòmetre, mesurador de recobriment o pachòmetre a l'argot d'enginyeria civil (derivat de pachometer, del grec antic παχος pachos, 'gruix', i μέτρον metron, 'mesura'), o paquímetre emprat en oftalmologia (derivat de pachymeter, del grec antic παχύς pachys, 'gruixut', i μέτρον metron, 'mesura'), és un dispositiu utilitzat per determinar el gruix d'un vidre, d'un paper, o d'una estructura de formigó armat. En aquest darrer context, com "mesurador de recobriment" permet localitzar les barres de l'armadura d'una estructura i precisar el gruix del recobriment de formigó mitjançant la mesura de la pertorbació d'un camp magnètic generat a la superfície del formigó. |
Sociologia | L'anglocentrisme és una actitud etnocèntrica que descriu, estudia o avalua qualsevol fenomen des de l'òptica d'Anglaterra, en sentit estricte, o del món angloamericà, anglosaxó o de parla anglesa en sentit ample. |
Informàtica | En informàtica, un directori és una i eina de cerca o agrupació d'arxius de dades, segons qualsevol criteri que decideixi l'usuari. Tècnicament el directori emmagatzema informació sobre els arxius que conté, com els atributs dels arxius o on es troben físicament en el dispositiu d'emmagatzematge. És sovint visualment presentat com una taula.Dins l'entorn gràfic dels sistemes operatius moderns, el directori es denomina metafòricament carpeta, i de fet es representa amb una icona amb aquesta figura. Aquesta imatge s'associa amb l'ambient administratiu de qualsevol oficina, on la carpeta de cartró emmagatzema les fulles de paper (representant els arxius de dades) d'un expedient. |
Agricultura | Una granja és un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia. És la unitat bàsica de l'agricultura, destinada a la producció i administració de la collita o a la cria d'aviram i de bestiar. Més específicament la granja pot designar només el lloc o edifici destinat a la cria d'animals. En el sentit de l'explotació agrària tradicional constituïda per una casa de camp amb diverses dependències, de la qual depenen els boscos, les pastures i les terres de conreu de la propietat, és anomenada mas a Catalunya i al País Valencià; alqueria, també al País Valencià i a Balears; possessió, a Mallorca; o lloc, a Menorca. Segons les regions, la granja pot tenir una activitat diversificada en el sector agrari i ramader, o bé estar més o menys especialitzada en un sector particular: els cereals, la vinya (viticultura), els arbres fruiters, productes de l'hort (horticultura), etc. Quan la granja transforma i comercialitza els seus propis productes, com ara formatges, productes làctics, aviram, ous, embotits, fruites i hortalisses, confitura, vi, llana..., parlem de «productes de granja». La comercialització d'aquests productes, per regla general, segueix un circuit curt (venda a la granja mateix, al mercat o al comerç local). Viccionari |
Biblioteconomia | La Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona és un centre educatiu que imparteix els ensenyaments superiors relacionats amb la biblioteconomia, la documentació, la comunicació audiovisual i les disciplines relacionades amb l'obtenció, gestió i difusió de la informació i de documents. Està ubicada a Barcelona, al carrer Melcior de Palau, número 140, al barri de Sants. Va ser creada el 1999, com a continuació de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, que havia funcionat des de 1997. Totes dues eren organismes integrats a la Universitat de Barcelona. Aquests centres, però, eren els successors d'una entitat que, fundada el 1915 i adscrita a la Universitat de Barcelona des de 1982, impartia els ensenyaments superiors de biblioteconomia, documentació i arxivística. La present Facultat és, per tant, continuadora de la primera Escola de Bibliotecàries de 1915, esdevenint el centre superior de formació de bibliotecaris més antic del món en actiu.A principis del curs 2019-2020, la facultat ha passat a anomenar-se Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals. |
Informàtica | Entrez (Global Query Cross-Database Search System) és un motor de cerca federada que permet accedir a la base de dades del National Center for Biotechnology Information (NCBI o Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica). El NCBI és una part de la United States National Library of Medicine (NLM o Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica), així com un departament dels National Institutes of Health (NIH o Instituts Nacionals de Salut) del govern dels Estats Units. |
Informàtica | L'ACE va ser un disseny per a ordinador primerenc amb capacitat per emmagatzemar programes produït per Alan Turing, per invitació de John R. Womersley, superintendent de la Divisió de Matemàtiques del Laboratori Nacional de Física (NPL). L'ús de la paraula engine es va utilitzar en homenatge a Charles Babbage i les seves màquina diferencial i màquina analítica. El disseny tècnic de Turing de la Proposed Electronic Calculator va ser el producte del seu treball teòric el 1936 "On Computable Numbers" i la seva experiència durant la guerra a Bletchley Park, on els ordinadors Colossus havien tingut èxit en trencar els codis militars alemanys. En el seu article de 1936, Turing va descriure la seva idea com una "màquina de computació universal", però ara es coneix com la màquina de Turing universal. El 19 febrer 1946 Turing va presentar un document detallat al Comitè Executiu del Laboratori Nacional de Física (NPL) , donant el primer disseny raonablement complet d'un ordinador amb programa emmagatzemat. No obstant això, a causa de l'estricta i llarga durada del secretisme al voltant del treball de Bletchley Park, no li era permèsestava (a causa de la Official Secrets Acts) d'explicar que sabia que les seves idees podrien ser implementats en un dispositiu electrònic. El disseny de l'EDVAC presentat en el document Firts Date of a Report on the EDVAC el 30 de juny de 1945, per John von Neumann, que coneixia el treball teòric de Turing, va rebre molta publicitat, malgrat el seu caràcter incomplet i la manca qüestionable d'atribució de les fonts d'algunes de les idees. L'informe de Turing sobre l'ACE va ser escrit a finals de 1945 i va incloure diagrames de circuits lògics detallats i una estimació de les despeses d'11.200 £. En la seva opinió, la velocitat i la mida de la memòria eren crucials i va proposar una memòria d'alta velocitat del que avui es consideraria de 25 kilobytes, accedint a una velocitat d'1 MHz. L'ACE va implementar subrutines, mentre que l'EDVAC no ho va fer. Un alre element que l'ACE incorporava respecte l'EDVA va ser l'ús de les Abbreviated Computer Instructions, una primera forma de llenguatge de programació. Inicialment, estava previst que Tommy Flowers, l'enginyer de la Post Office Research Station de Dollis Hill, al nord de Londres, i responsable de la construcció del Colossus, construís també l'ACE, però a causa del secretisme al voltant dels seus èxits en temps de guerra i la pressió de treball de post-guerra, això no va ser possible. |
Astronomia | Coelia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 0.33 ° de latitud nord i 241.4 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 14.06 de diàmetre. El nom fa referència a Coelia Concordia l'última verge vestal romana i l'última Vestalis Maxima (vestal principal) després del tancament del temple de Vesta el 391 (m. 406 d.C.), i va ser adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. |
Geografia | Chessy (també anomenat Chessy-les-Mines) és un municipi francès, situat al departament del Roine i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 1.529 habitants. |
Telecomunicacions | El Àrea de Radiodifusió Europea està definida per la Unió Internacional de Telecomunicacions com: L'"Àrea de Radiodifusió Europea" està limitada a l'oest pel límit occidental de la Regió 1, a l'est pel meridià 40° Est respecte al de Greenwich i al sud pel paral·lel 30° Nord que inclou la part nord de Aràbia Saudita i la part dels països que voregen amb el mediterrani dins d'aquests límits. Addicionalment, Armènia, l'Azerbaidjan, Geòrgia i les parts dels territoris de l'Iraq, Jordània, República Àrab Síria, Turquia i Ucraïna, situades fora dels límits a dalt, estan inclosos a l'Àrea de Radiodifusió Europea.L'Àrea de Radiodifusió Europea inclou territori fora de Europa i exclou territori que és part d'Europa. El Kazakhstan Occidental està parcialment localitzat a Europa, però està fora de l'Àrea de Radiodifusió Europea. Els límits de l'Àrea de Radiodifusió Europea tenen el seu origen a les regions ateses i unides per cables de telègraf en el segle XIX i principis del xx. L'Àrea de Radiodifusió Europea és part de la definició d'elegibilitat com a membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusió i per tant, de la participació al Festival de la Cançó d'Eurovisió. |
Psicologia | El mecanisme de defensa és una estratègia que utilitza el subjecte davant d'informació o successos adversos que poden alterar l'equilibri de la seva ment. Segons la teoria de Freud, s'activen per part del jo per frenar dos impulsos de l'inconscient en conflicte o per suavitzar la pressió del superjo. Aquests mecanismes poden alterar la visió de la realitat per fer-la més plaent per a l'individu. |
Enginyeria | El Nònius o Vernier és un mecanisme que permet augmentar la precisió a l'hora de mesurar distàncies o altres magnituds. Fa servir una escala secundària per indicar en aquesta escala, amb més aproximació, quan la mesura es troba entre dues marques de l'escala principal. En la seva forma actual va ser inventat pel matemàtic francés Pierre Vernier (1580-1637). El Nònius o vernier és una segona escala auxiliar que té algun instrument de mesura, que permet apreciar una mesura amb més precisió al complementar les divisions del regle o escala principal de l'instrument de mesura. |
Humor | Les Luthiers són un grup humorístic i musical argentí, molt popular també en altres països com Xile, Espanya, Colòmbia, Mèxic, l'Uruguai i Veneçuela. Fou creat el 1967 per Gerardo Masana. Els seus espectacles normalment giren al voltant de la vida del compositor fictici Johann Sebastian Mastropiero i de les seues obres, compositor més proper a la patafísica que a la història. La formació ha anat variant, amb un mínim de quatre membres i un màxim de set, amb la notòria participació del músic Ernesto Acher. El maig de 2017 foren guardonats amb el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats. |
Aeronàutica | En aviació, un ascens és l'operació que consisteix a augmentar l'altitud d'una aeronau. És igualment la fase d'un vol típic (la «fase d'ascens» o «ascens inicial») que segueix l'enlairament i precedeix el creuer. Durant la fase d'ascens, l'altitud augmenta fins a un nivell predeterminat. |
Televisió | Viatges insòlits (originalment en neerlandès, Reizen Waes) és un programa de televisió belga produït per la productora de televisió De Mensen. El programa està presentat pel periodista Tom Waes i s'emet a Eén des del 3 de setembre de 2013. Des del 28 de març de 2014, la sèrie també s'emet a Nederland 3 al VPRO. El 29 de setembre de 2019 es va estrenar el doblatge en català al canal 33.Al programa, Tom Waes viatja per països i zones que els turistes sovint eviten a causa dels disturbis, desastres naturals o altres perills. Waes també fa un viatge de descoberta per altres àmbits, tot buscant històries interessants. |
Sociologia | Els costums de l'antic Egipte, la rutina diària dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, derivaven de les seves necessitats i els beneficis de l'agricultura. Heròdot afirmava: "Egipte és un do del Nil", i est va impregnar tots els aspectes de la vida, inclosa la religió. A la riba del Nil es va consumar la revolució tecnològica del neolític, recol·lectant, domesticant animals i practicant la ramaderia. L'observació d'una major producció de gramínies sobre el llim de les crescudes, els va portar a crear un sistema de regadiu, la qual cosa va portar l'organització d'una economia d'emmagatzematge que al seu torn va contribuir al desenvolupament de les ciències i les arts: Escriptura, per administrar els recursos, Geometria, per calcular desnivells en les séquies i mesurar les superfícies, Àlgebra, per distribuir correctament els cabals, Meteorologia, per predir les crescudes del riu, Astronomia, i amb ella el calendari, per anunciar-les i organitzar el treball. |
Astronomia | Aladin Sky Atlas és un atles del cel realitzat mitjançant un programari interactiu que permet a l'usuari visualitzar les imatges astronòmiques digitalitzades, superposar a aquestes les entrades dels catàlegs o bases de dades astronòmiques i accedir de forma interactiva a la base de dades SIMBAD, al servei VizieR i a altres arxius de totes les fonts conegudes en aquest camp. És una aplicació integrada en el CDS ("Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg"), que va ser creada l'any 1999. Des de llavors, s'ha convertit en un portal VO ("Observatori Virtual") àmpliament utilitzat per astrònoms i professionals, capaç d'afrontar reptes com la localització de dades d'interès, l'accés a bases de dades distribuïdes, l'exploració i la visualització de dades en diverses longituds d'ona. Aladin es desenvolupada i mantinguda pel Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg (CDS) i lliurada amb llicència GNU GPL v3.El compliment de les normes existents en VO, la interconnexió amb uns altres, la visualització, eines d'anàlisis, i la capacitat de comparar fàcilment les dades heterogènies, són temes clau que li permeten ser una eina d'exploració de dades i integració d'alt abast. El programa està disponible en tres modalitats: Una aplicació Java independent, en versions (Windows, Mac i Linux) descarregables i immediatament executables. Una interfície mitjançant un applet de Java, executable en la pròpia web. Una vista prèvia simple.La pàgina posseeix un complet elenc de tutorials, tant d'Aladin Sky Atles, com de la base de dades SIMBAD, del servei de catàlegs VizieR i del CDS al complet. L'ús d'Aladin necessita una lectura prèvia de les instruccions encara que, una vegada sabut de què es tracta, és molt simple i intuïtiu. Bàsicament, l'operativa amb el programa consisteix en: En primer lloc, triar un catàleg d'imatges, a gust de l'usuari. En segon lloc, triar un objecte celeste d'aquest catàleg, denominant-ho bé per les seves coordenades (Ascensió Recta i Declinació) o pel seu "nom". Per identificar l'objecte valen els objectes Messier amb el seu codi M-nn (la "galàxia de Andrómeda" es cataloga en aquest com M31, per exemple). A continuació, cal indicar en el formulari l'angle que abastarà aquest objecte, en graus i minuts d'arc. Una vegada fet això, es fa la petició al servidor i aquest retorna totes les fotografies que disposa. Seleccionem les que ens vengen bé per al nostre treball i les demanem. L'aplicació les rep i les disposa en capes. A partir d'aquest moment, Aladin es comporta com un programa de tractament d'imatges 2D, permetent múltiples operacions amb aquestes imatges (superposició, combinat, filtrat, tractament RGB, ampliació, reducció, etc...) inclosa l'exportació final de la imatge en diversos formats de sortida (JPEG, BMP, GIF, etc...). Quant als filtres, Aladin disposa d'un complet sistema de filtrat configurable per l'usuari. Es poden combinar imatges de diferents catàlegs (Aladin + Simbad, per exemple) i superposar-les, canviant les propietats de cadascuna d'elles de forma independent de les altres, a fi d'obtenir la imatge final desitjada per l'usuari. Una vegada es tenen les imatges a l'àrea de treball, l'usuari pot identificar els objectes astronòmics (estels, nebuloses, etc...) punxant amb el ratolí sobre ells i obtenint les seves dades del catàleg. Punxant sobre aquestes dades, és fàcil saltar al servidor de dades, que mostrarà els mateixos detalladament. Aladin disposa de manera multi-vista, podent presentar diverses vistes del treball simultàniament en la finestra. Permet realitzar nous calibratges, reintroduint les coordenades sobre les fotografies. Permet crear scripts executables en finestres de tipus comandament.Aladin és més que un simple Atles del Cel. Sota la direcció i coordinació del CDS, aquesta aplicació integra els següents mòduls: Els catàlegs VizieR. L'aplicació SIMBAD, d'objectes astronòmics. Un diccionari de nomenclatura. Bibliografia. L'aplicació AstroGlu. Les Pàgines Grogues que contenen la Star#s Family i AstroWeb. |
Objectes astronòmics | 61 de la Verge d és un planeta extrasolar que orbita l'estrella de tipus G 61 de la Verge, localitzat aproximadament a 27 anys llum en la constel·lació de la Verge. Aquest planeta té una massa 22,9 vegades la de la Terra i triga 123 dies a completar el seu període orbital, sent el seu semieix major d'aproximadament 0,47 ua. Aquest planeta va ser descobert el 14 de desembre de 2009 usant el mètode de la velocitat radial i el telescopi Keck. És probable que sigui un gegant gasós com Urà o Neptú.En 2012 la seva existència no ha estat confirmada per altres mètodes com HARPS. |
Astronomia | La nit polar s'esdevé quan la nit dura més de 24 hores. Això només passa dins del cercle polar àrtic i antàrtic. El fenomen oposat, quan el sol està per sobre de l'horitzó durant un temps llarg (durant les 24 hores del dia) s'anomena dia polar, o sol de mitjanit. En altres planetes del sistema solar també hi ha nit polar i sol de mitjanit. On s'ha estudiat més les implicacions d'aquest fenomen, a part de la mateixa terra, és a Mart.Un error molt comú és el de pensar que en tots els llocs on hi ha el sol de mitjanit, el dia més curt és totalment fosc. Això no sempre és cert a causa del crepuscle. En els llocs molt propers als pols geogràfics de la Terra sí que la foscor és total, però en les zones properes als cercles polars àrtic o antàrtic hi ha sol de mitjanit, però no pas nit polar. De fet, les regions polars acostumen a rebre més llum de crepuscle al llarg de l'any que les zones situades més a prop de l'equador. A les regions dins dels cercles polars, la durada del moment en el qual el sol està per sota de l'horitzó varia des de 20 hores just en el cercle polar àrtic i cercle polar antàrtic, a 179 dies en els pols geogràfics de la Terra. Tanmateix, no tot aquest temps rep la classificació de nit polar, ja que hi pot haver molta llum solar per motiu de la refracció. A més, es diu que el temps que el sol roman sobre l'horitzó és de 186 dies (enfront dels 179). Aquesta asimetria en el nombre de dies es deu al fet que el temps en què el sol està parcialment sobre l'horitzó es considera com temps de dia. |
Matemàtiques | Marguerite Lehr (Baltimore, 22 d'octubre de 1898 -14 de desembre de 1987) va ser una matemàtica estatunidenca que va estudiar geometria algebraica, l'humanisme en les matemàtiques i educació matemàtica. |
Geografia | Langkawi (malai : Langkawi Permata Kedah ) és un arxipèlag de 99 illes (i cinc temporals a marea baixa) situat al mar d'Andaman, a 30 km al nord-oest de Malàisia, a l'Estat del Kedah. L'arxipèlag té una gran importància geològica. El Tour de Langkawi és una cursa ciclista, organitzada a l'arxipèlag. També acull l'escola de vol CAE Global Academy Langkawi. |
Estris | Un lixiviador és un aparell de laboratori emprat per a lixiviar. És un tub, lleugerament cònic, amb una boca de càrrega a la part superior, la més ampla, i una aixeta a la part inferior de sortida del lixiviat. N'hi ha de vidre, de metall, per a líquids volàtils, en calent, etc. |
Objectes astronòmics | Pi de la Taula (π Mensae) és una estrella de la constel·lació de la Taula de magnitud aparent +5,65. A només 10º del pol sud celeste, és la desena estrella més brillant de la constel·lació. El 2001 es va anunciar el descobriment d'un planeta orbitant al voltant d'aquesta estrella.Pi de la Taula és una nana groga de tipus espectral G0V o G1V, encara que també ha estat catalogada com a estrella subgegant. Amb una temperatura de 5.996 K, la lluminositat és un 49% superior a la del Sol i el seu radi és un 14% més gran que el radi solar. La seva metal·licitat és elevada, com a la major part de les estrelles on s'han detectat planetes, encara que només un 23% més gran que la del Sol Pi Mensae ocupa l'últim lloc entre els 100 objectius prioritaris del Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la recerca de planetes terrestres que puguin albergar vida. |
Administració | L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua. Les ciutats agermanades tenen alguna característica en comú i es comprometen a millorar la coneixença mútua i l'ajuda bilateral. La carta fundacional del que avui és la Federació Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com La idea va sorgir després de la Segona Guerra Mundial dintre del procés d'integració europea, i avui compta amb el suport de la Unió Europea. La primera població a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesa Coventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Unió Soviètica. A fi de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Varsòvia. A partir de la dècada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperació pel desenvolupament del Tercer Món en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud. |
Ecologia | Claude Combes (Perpinyà, 22 de juliol de 1935 - Perpinyà, 8 de juliol de 2021) o Claudi Combes fou un biòleg parasitòleg rossellonès que influí amb el seu mestratge, especialment en el camp de la teoria de les interaccions duradores, en diverses generacions d'ecòlegs francesos formats als anys 90. |
Objectes astronòmics | Kochab (Beta de l'Ossa Menor / Beta Ursae Minoris) és l'estrella beta de la constel·lació de l'Ossa Menor. És una gegant taronja K-4 situada a 129 anys llum de la Terra. El seu nom prové de l'àrab الكوكب (al-Kaukab o al-kokab, L'estrella). El nom complet que els antics astrònoms àrabs donaven a aquesta estrella era Al Kaukab l'Shamaliyy, que significa 'L'estrella del nord', ja que en el seu temps era l'estrella més propera al nord celeste. A Kochab juntament amb Pherkad, se les anomena «Les Guardianes del Pol», doncs cada nit dibuixen un cercle entorn a Polaris (α Ursae Minoris), l'Estel Polar. |
Agricultura | Els canals de reg tenen la funció de conduir l'aigua des de la captació fins al camp de regadiu on serà aplicat als conreus. Són obres d'enginyeria importants, que han de ser curosament dissenyades per no provocar Impacte ambiental i perquè hi hagi la menor despesa possible d'aigua. Estan vinculats a les característiques del terreny, generalment en segueixen aproximadament les corbes de nivell, davallant suaument cap a cotes més baixes, donant-li un pendent descendent, perquè l'aigua flueixi més ràpidament i no es perdi tant de líquid. La construcció del conjunt dels canals de reg és una de las parts més significatives en el cost de la inversió inicial del sistema de reg, per tant és molt important tenir-ne cura. Les dimensions dels canals de reg són molt variades, i van des de grans canals per a transportar desenes de m³/s, els anomenats canals principals, fins petits canals amb capacitat per a uns pocs l/s, són els anomenats canals de camp. |
Enginyeria | La Panzerwurfmine (abreviat a PWM) era una granada antitanc que consistia en una càrrega buida. La granada es llançava a mà i era molt utilitzada per les tropes terrestres de la Luftwaffe i els especialistes de la Wehrmacht i Waffen SS en tasques antitancs. Aquesta arma va ser dissenyada i produïda a l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. |
Història | Les batalles més destacades de la guerra del Peloponès foren: Batalla de Sibota Batalla de Potidea Batalla de Calcis Batalla de Naupacte (429 aC) Batalla de Tanagra (426 aC) Batalla d'Olpes Batalla de Pilos Batalla d'Esfactèria Batalla de Dèlion Batalla d'Amfípolis Setge de Siracusa (413 aC) Batalla de Mantinea (418 aC) Batalla de Sime Batalla de Cinossema Batalla d'Abidos Batalla naval de Cízic Batalla de Nòtion Batalla naval de les Arginuses Batalla d'Egospòtam |
Epidèmies | La gran plaga de Londres va ser un brot de pesta que va esclatar a Londres entre els anys 1665 i 1666 i que va causar més de 100.000 morts (gairebé una quarta part de la població de la ciutat). |
Fiscalitat | El règim tributari de Ceuta i Melilla es caracteritza per ser diferent al general de la resta d'Espanya per la seua situació geogràfica. Al igual que les Illes Canàries, té un règim de franquícia aduanera. El seu règim especial de les dos ciutats prové de la seua infraestructura socioeconòmica, no de drets històrics. |
Dret | Una mesura cautelar és un instrument legal en forma d'ordre judicial especial que obliga una de les parts en un procediment a fer o a abstenir-se d'actes específics. "Quan un tribunal empra el recurs extraordinari d'ordre cautelar, dirigeix la conducta d'una part, i ho fa amb el suport dels seus plens poders coercitius". Una part que es nega o incompleix una mesura cautelar podria enfrontar-se a sancions penals o civils, incloses possibles sancions monetàries i fins i tot presó. També poden ser acusats de desacatament al tribunal. Les contramesures són mesures cautelars que frenen o inverteixen l'execució d'una altra mesura cautelar. La mesura cautelar la sol demanar una part en un procés contenciós administratiu, i un exemple de mesura cautelar habitual és la suspensió de l'acte administratiu. |
Antropologia | L'escala de Bennett ha estat usada per mesurar les actituds personals envers la diversitat cultural. Va ser creada per Milton Bennett, qui li va donar nom. El grau més baix indica la negació de tota diferència, usualment per desconeixement d'altres cultures o per una visió massa estereotipada de pràctiques de diferents comunitats. Quan hom esdevé conscient de l'existència de les diferències, pot passar a la fase defensiva, on es practica un etnocentrisme absolut que considera la pròpia cultura com a superior a totes les altres. Posteriorment es passen a analitzar els punts comuns, de manera que es minimitzen i relativitzen les diferències, concebudes com a molt menors comparades amb allò universal de l'ésser humà. Una anàlisi més a fons permet situar-se a la fase de tolerància, quan es constaten les diferències culturals i es desitja saber més de les altres cultures, sense que es transformi la pròpia. Si el contacte amb individus d'altres comunitats és freqüent, es pot aprendre a adaptar la conducta a les exigències de la diversitat cultural per garantir una millor comunicació. El darrer estadi correspon a una cultura híbrida, on el subjecte pot comprendre les diferències i adaptar-s'hi sense judicis de valor negatius, un estadi necessari per a la interculturalitat. |
Psicologia | Las Arenas és un cartell publicitari de Josep Renau, realitzat l'any 1932 per al Balneari Les Arenes. El cartell combina l'art déco amb influències del constructivisme rus, i suposa un ús pioner de l'aerògraf.És una obra influent de l'artista, i ha sigut revisitada per Paco Bascuñán en la cartelleria de la parada de FGV Les Arenes, i artistes internacionals com Mads Berg. |
Informàtica | CGI redirigeix aquí; vegeu CGI (desambiguació) per a altres significats.Les imatges generades per ordinador (CGI de l'anglès computer-generated imagery), són el resultat de l'aplicació de la infografia i més específicament, dels gràfics 3D generats per ordinador en l'art, els videojocs, les pel·lícules, els programes i anuncis de la televisió, els simuladors i la simulació en general, i també en els mitjans impresos. Les escenes visuals poden ser dinàmiques o estàtiques. Els videojocs acostumen a utilitzar els gràfics realitzats per ordinador en temps real (rarament tractat com CGI), però també poden incloure "escenes de cort preelaborats" i introduccions de pel·lícules que serien aplicacions CGI típiques, anomenades Full motion video o per les seves sigles FMV. En el cinema i la televisió, el CGI és sovint emprat perquè és, per a certes situacions, més barat que utilitzar mètodes físics, com la construcció de miniatures complicades per a creació d'efectes o lloguer de molt vestuari per a escenes de multituds de persones, i per això permet la creació d'imatges que no serien factibles de cap altra manera. Això també pot permetre que un artista produeixi el contingut sense l'ús d'actors o altres donants al projecte. |
Informàtica | Girls Who Code és una organització sense ànim de lucre, nascuda el 2012, que té com a objectiu donar suport i augmentar el nombre de dones dins la informàtica, dotant a les noies joves de les habilitats informàtiques necessàries per perseguir les oportunitats del segle XXI. L'organització treballa per trencar amb la diferència d'ocupació de gènere en la tecnologia i per canviar la imatge estereotípica del programador. Acullen també un programa d’immersió estiuenca de set setmanes (Summer Immersion Program), un programa de campus de dues setmanes especialitzat, clubs extraescolars, i una sèrie best-selling de 13 llibres de l'editorial Penguin Books publicats pel New York Times. |
Biblioteconomia | Una biobibliografía és, en sentit estricte, una obra que recull la vida i dels escrits d'un autor. Es tracta, en realitat, d'una obra de referència en la qual es combinen dades biogràfiques i bibliografia. Pot tenir diferents formatsː breus entrades biogràfiques amb un llistat d'obres escrites pels biografiats o assajos biogràfics més llargs amb una llista de treballs escrits per i sobre el biografiat al final de cada entrada. Quan són referides a escriptors, les biobibliografies poden incloure també anàlisis crítiques. |
Geografia | Potcoava és una ciutat del comtat d'Olt, Muntènia (Romania). La ciutat administra quatre pobles: Potcoava-Fălcoeni, Sinești, Trufinești i Valea Merilor. Segons el cens de 2011, Potcoava té 5743 habitants, mentre que el 2002 tenia 6111 habitants. La majoria de la població la formen romanesos (87,65%), amb una minoria de gitanos (7,23%); el 5,08% de la població no declara el seu origen ètnic. La majoria dels habitants són de religió cristiana ortodoxa romanesa (93,47%). |
Informàtica | Un generador de claus (en anglès keygen, contracció de key generator) és un petit programa que genera claus de producte (product key) o números de sèrie (serial number) per al programari. Els generadors de claus són produïts per grups de craqueig, i són disponibles en diverses webs pirates. Normalment els keygens són fitxers executables (en format *. exe) que s'executen sense necessitat de ser instal·lats, en ser executats generen un codi perquè un determinat programa de programari de pagament en la seva versió de prova (Shareware) pugui oferir els continguts complets del programa. En alguns països, l'ús d'un keygen per activar el programari és il·legal. Cal ressaltar que qualsevol d'aquests programes keygen o també els cracks són potencialment perillosos, ja que solen portar virus, és a dir, en el cas de ser legal el seu ús, és millor vigilar la seva execució i verificar bé la seva descàrrega des d'una pàgina de confiança. El primer keygen que va aparèixer a la xarxa va ser l'any 1985 quan acabat estaven apareixent els ordinadors i Internet, el seu creador va ser Irving Chang i el programa a desbloquejar era un simple joc que era previ pagament (El joc era una màquina de casino, tragamonedas en el seu nom vulgar). |
Arquitectura | La Forma Urbis (en llatí, 'mapa de la ciutat'), també anomenada Forma Urbis Severiana o Forma Urbis Marmorea, és un mapa de marbre de l'antiga Roma creat durant el regnat de l'emperador Septimi Sever entre el 203 i el 211 dC. |
Geografia | Territori lucèntic és un dels territoris fisiogràfics del País Valencià. El seu nom prové de Lucentum (Alacant) està situat a l'extrenm sud del país i el seu clima és el més càlid i àrid dels Països Catalans. La seva flora és rica però la vegetació, a causa de l'escassedat de les precipitacions, no domina el paisatge. |
Enginyeria | El quitrà o alquitrà és una substància bituminosa, greixosa, fosca i d'olor forta que s'obté de la destil·lació destructiva del carbó (quitrà de carbó), la fusta (quitrà de fusta) i altres materials vegetals o carbonacis. Químicament és una mescla complexa de milers de substàncies orgàniques de color negrós i de consistència viscosa que està constituïda per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques. La paraula quitrà prové del mot àrab qiṭrân, la qual té el mateix significat i deriva del verb qáṭṭar, que significa destil·lar. Productes minerals semblants al quitrà poden ser produïts a partir d'hidrocarburs fòssils, incloent el petroli. També poden ser obtinguts a partir d'altres formes de matèria orgànica com la torba. El quitrà d'hulla es produeix a partir del carbó com a subproducte de la producció del carbó de coc. El quitrà sol rebre el nom de la matèria orgànica de la qual és obtingut, i així es parla de quitrà d'hulla, quitrà de lignit, quitrà de fusta, quitrà de faig, quitrà d'ossos o animal, etc. Els quitrans de punt de fusió més alt s'anomenen brea i es fan servir en la fabricació d'impermeabilitzants per a cobertes i aglomerats de carbó. |
Cultura popular | La llei de Poe, anomenada en honor del seu autor, Nathan Poe, és un adagi d'Internet que reflecteix la idea que, sense una clara indicació de la intenció de l'autor, resulta difícil o fins i tot impossible determinar la diferència entre una expressió d'extremisme autèntica i una paròdia de l'extremisme. |
Cultura popular | La censura d'Internet és la limitació de l'accés a la informació disponible a través d'aquesta xarxa, realitzada generalment pels estats, i en contra dels drets humans. De fet, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans fa que l'accés a la informació sigui un dret innegable, alguns estats semblen disposats a regular Internet de la mateixa manera com fan amb altres mitjans de comunicació. Els problemes legals que planteja la censura d'Internet són similars als de la censura convencional. Hi ha, però, la diferència que les fronteres estatals són permeables a Internet: residents en un país que prohibeixi certes informacions poden trobar-les en llocs web allotjats fora del seu país. La censura total d'informacions a Internet és extremadament difícil (o impossible) d'aconseguir, a causa de la naturalesa distributiva de la xarxa. El pseudoanonimat i els paradisos de dades, com ara Freenet, permeten una llibertat d'expressió incondicional, ja que la tecnologia garanteix que el material no pot ser eliminat i fa que l'autor de qualsevol informació sigui impossible de rastrejar. |
Filologia | L'Acadèmia de la Llengua Hebrea (en hebreu, הַאֲקָדֶמְיָה לַלָּשׁוֹן הַעִבְרִית, ha-aqadémya la-laixon ha-ivrit), instituïda per la Kenésset el 1953 com a institució superior per a la llengua hebrea, defineix la normativa per a la gramàtica, l'ortografia, els neologismes, les regles de transliteració oficial i la puntuació diacrítica de l'hebreu, basant-se en el desenvolupament històric de l'idioma. L'Acadèmia és la successora del Comitè per a la Llengua Hebrea, creat per Eliezer Ben-Yehuda el 1889. Amb seu a Jerusalem, actualment és integrada per 23 membres, entre els quals hi ha lingüistes, professors d'estudis judaics i bíblics, així com ara catedràtics d'altres disciplines, poetes, escriptors i traductors, entre d'altres. Està situada en el campus Givat Ram de la Universitat Hebrea de Jerusalem.Les decisions i normes de l'Acadèmia en matèria lingüística, lèxica i idiomàtica són de caràcter obligatori per a tots els assumptes oficials d'Israel. |
Lingüística | The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes. D'elles, 7.102 són classificades com a vives i 367 són classificades com extingides. Fins a la 16a edició en 2009, la publicació editava un volum imprès. Ethnologue proporciona informació sobre el nombre de parlants, la ubicació, dialectes, filiació lingüística, la disponibilitat d'edicions de la Bíblia en cada llengua i dialecte descrits, i una estimació de la viabilitat lingüística mitjançant l'Escala Gradual Ampliada d'Interrupció Intergeneracional (EGIDS).La publicació és força respectada i àmpliament utilitzada pels lingüistes. Des de desembre de 2015, els usuaris que en refereixen a més de set pàgines al mes estan obligats a pagar subscripció. |
Lingüística | La lingüística generativa agrupa un conjunt de teories desenvolupades a partir dels anys 1950 pel lingüista americà Noam Chomsky. S'oposa alhora al conductisme i a l'estructuralisme.La teoria generativa es distingeix de les altres tradicions perquè fa la distinció competència / prestació, que distingeix la capacitat lingüística de l'acte de la paraula. Així, segons aquesta orientació, cada locutor posseeix un «òrgan lingüístic especialitzat» (« Language Acquisition Device ») que permet l'anàlisi i la producció de les estructures complexes que formen el discurs. En Altres Paraules, cada llengua forma una estructura observable, resultat d'un sistema innat universalment compartit. A partir d'aquí correspon a la lingüística generativa, comprendre l'estructura i el comportament d'aquest sistema.De fet, segons Chomsky, l'objectiu de la lingüística és definir els paràmetres de variació entre les llengües, ja que segons el seu enfocament, la variació lingüística no és un fet de l'atzar. Al si d'aquest enfocament, es troben la teoria estàndard (TS), la teoria estàndard extensa (TSE) i la teoria minimalista, que encara està d'actualitat. Contràriament a certes idees, el marc de la teoria generativa sobrepassa l'estudi del sistema sintàctic: comprèn tot el procés lingüístic. El fet que la majoria de treballs pertanyen a l'àmbit sintàctic es pot explicar arran d'una tria metodològica, ja que es pensa que aquest àmbit resulta més fàcil a aïllar dels altres fenòmens cognitius. |
Mitologia | Surtur, Surt o Surtr és, segons la mitologia nòrdica, un jötun una mena de gegant, no pas per la talla, però sí per la força sobrehumana, que resideix a Muspell. Apareix mencionat a l'Edda poètica i a l'Edda prosaica com un dels protagonistes del Ragnarök on, brandant la seva espasa lluminosa, anirà a la guerra contra els ǽsir i s'enfrontarà a Freyr, el déu de la fertilitat. |
Arquitectura | Un òcul (del llatí oculus, 'ull') és una obertura central a la part superior d'una cúpula. En arquitectura designa també una obertura o finestra de forma circular o ovalada, i sol ser sinònim d'ull de bou. La seva funció és la de proporcionar il·luminació. També pot usar-se de forma exclusivament decorativa. S'utilitza per definir l'obertura circular central existent a la cúpula del Panteó de Roma. En aquest cas la seva funció era alleugerir el pes de la cúpula i alhora deixar entrar l'aire i la llum. Les finestres circulars també es troben en basíliques i esglésies cristianes. En l'art romànic s'utilitzava per fer entrar una mica de llum per les parets tan gruixudes.En arqueologia, amb aquest nom es coneixen determinats motius geomètrics trobats a l'art prehistòric de l'Europa occidental. Sol referir-se a un parell de marques circulars o espirals que se solen interpretar com a ulls. Apareixen en ceràmiques, estàtues i megàlits. Poden representar la mirada d'un déu o una deessa i va ser un element especialment comú durant el període Neolític. |
Arquitectura | La mesquita de Qaytbey o Kwawand Asla-Bey és una mesquita a el Faium construïda sobre columnes probablement faraòniques de Kiman Faris. Fou construïda pel soldà mameluc Qaybey vers el 1490 en honor de la mare del seu successor Muhammad IV (1496-1498). L'aigua del Bahr Yusef (Canal de Josep) facilita l'ablació a un lloc estratègic a l'interior del temple. Té un gran minbar de Somàlia amb fusta tallada i incrustacions d'ivori. |
Ciències de la salut | El Centre de Regulació Genòmica (CRG) és un centre de recerca bàsica creat al desembre de 2000 per iniciativa del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Constituït jurídicament com una fundació sense ànim de lucre compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i del Departament de Salut, així com de la Universitat Pompeu Fabra, i del Ministeri de Ciència i Innovació. Basat en un model no funcionarial d'organització de la investigació, fet que el fa un centre únic a Espanya, l'objectiu del CRG és promoure la investigació bàsica en biomedicina i, concretament, en els àmbits de la genòmica i la proteòmica. Els caps de grup del CRG són reclutats a nivell internacional, reben ajuda del centre per al funcionament dels seus grups, i són avaluats periòdicament per un Consell Científic Assessor extern format per 12 líders mundials en les distintes àrees. El resultat de les avaluacions condiciona el futur dels científics del CRG. El 2015 passa a ser part del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), creat el mateix any per agrupar centres d'excel·lència en recerca de diferents camps. |
Psicologia | La resolució de problemes consisteix a fer servir mètodes genèrics o ad hoc, d'una manera ordenada, per tal de trobar solucions als problemes. Algunes de les tècniques per a resoldre problemes s'han desenvolupat i usat en intel·ligència artificial, informàtica, enginyeria, matemàtica, o medicina estan relacionades amb les tècniques de resoldre problemes mentals estudiades en la psicologia. |
Enginyeria | La balança de Kibble o balança de watt és un instrument de mesura de masses electromecànic que mesura la massa d'un objecte de forma molt precisa mitjançant la mesura de la força d'un corrent elèctric dintre d'un camp magnètic i d'una tensió elèctrica induïda en un conductor en moviment dintre d'un camp magnètic. El disseny d'aquest tipus de balança fou ideat el 1975 per Bryan Peter Kibble del National Physical Laboratory (NPL) del Regne Unit. La primera balança, anomenada Mark I, fou construïda pel mateix Kibble i per Ian Robinson. D'altres centres de metrologia estan desenvolupant-ne amb l'objectiu de proporcionar una nova definició de la unitat de massa, el quilogram, sobre la base d'unitats electròniques. L'any 2016, a la vint-i-dosena reunió del Comitè Consultiu per les Unitats, del Comitè Internacional de Pesos i Mesures, es va decidir que la balança de watt passaria a denominar-se balança de Kibble en honor del seu inventor.Les magnituds elèctriques a la balança de watt es mesuren utilitzant els efectes quàntics macroscòpics: l'efecte Josephson per a la tensió elèctrica, i l'efecte Hall quàntic per a la resistència elèctrica. Aquests dos efectes vinculen, de manera diferent, aquestes magnituds elèctriques a dues constants fonamentals: la càrrega elèctrica elemental, e {\textstyle e} , i la constant de Planck, h {\textstyle h} . La balança de watt pot mesurar la unitat SI d'energia elèctrica i, mitjançant l'ús dels efectes de Josephson i Hall quàntic, determinar la constant de Planck, en termes de les unitats bàsiques del SI de massa, longitud i temps. |
Història | Els wuffingas, uffingas o wuffings fou la dinastia governant a Ànglia de l'Est, el regne anglosaxó que avui correspon als comtats anglesos de Norfolk i Suffolk. Els Wuffingas van agafar el seu nom de Wuffa, un dels primers reis. Res és sabut dels membres de la dinastia abans de Rædwald, qui governà aproximadament del 599 al 624. Les invasions vikings del segle ix van destruir els monestirs del regne i amb ells molts documents relacionats amb el govern dels Wuffingas. El darrer dels wuffingas fou el rei Ælfwald, qui va morir el 749 i que va ser succeït per reis de llinatge desconegut. |
Llengües | El dialecte de Wuxi (xinès simplificat: 无锡话; xinès tradicional: 無錫話; Pinyin: Wúxī huà; Wu: mu1 sik1 wo3; dialecte de Wuxi: [vu˨˨˧ siɪʔ˦ ɦu˨]) és un dialecte de la llengua wu. És parlat a la ciutat de Wuxi a la província de Jiangsu (Xina). Té moltes semblances amb el xangainès i amb el dialecte de Suzhou. Hi ha intercomprensió amb el dialecte de Changzhou, amb el qual té una estreta relació, però en canvi no amb el mandarí, la llengua oficial de la Xina. |
Ecologia | L'olivardó o salvió (Dittrichia graveolens, abans Inula graveolens) és una planta anual de la família Asteraceae. L'olivarda (Dittrichia viscosa) és una espècie molt semblant però de port més gran amb les flors i les fulles més grans. Les espècies del gènere Ínula són totes molt similars a les del gènere Dittrichia. |
Indumentària | El casc amb ales és una icona de determinats déus o herois que apareix a la pintura i escultura relacionada amb la mitologia romana i celta. L'origen rau a les representacions del déu grec Hermes, que va passar al romà Mercuri, qui va popularitzar aquest motiu (les ales podien estar també a les sabates) amb el sentit de velocitat i moviment, com esqueia a un déu missatger. A partir del romanticisme es va associar al poble gal (com prova la simplificació d'Astèrix, que recull la imatge més estereotipada d'aquest poble). Històricament s'han trobat alguns cascs amb ales d'ús real i no iconogràfic on les ales estan fetes amb animals guerrers per transmetre la seva força al portador. Aquests cascs, però, tenien sovint un caràcter cerimonial. |
Ètica | L'ètica aplicada fa referència a l'aplicació pràctica de consideracions morals. És l'ètica respecte a les accions del món real i les seves consideracions morals en les àrees de la vida privada i pública, les professions, la salut, la tecnologia, el dret i el lideratge. Per exemple, la comunitat de bioètica s'ocupa d'identificar l'enfocament correcte de les qüestions morals en les ciències de la vida, com l'eutanàsia, l'assignació de recursos sanitaris escassos o l'ús d'embrions humans en la recerca. L'ètica ambiental s'ocupa de qüestions ecològiques com la responsabilitat del govern i les corporacions de netejar la contaminació. L'ètica empresarial inclou qüestions sobre els deures o el deure dels "informadors" envers el públic en general o la seva lleialtat als seus empresaris.L'ètica aplicada ha ampliat l'estudi de l'ètica més enllà dels àmbits del discurs filosòfic acadèmic. El camp de l'ètica aplicada, tal com apareix avui, va sorgir del debat sobre els ràpids avenços mèdics i tecnològics a principis dels anys setanta i ara s'ha establert com una subdisciplina de la filosofia moral. Tanmateix, l'ètica aplicada és, per la seva pròpia naturalesa, una assignatura multiprofessional perquè requereix una comprensió especialitzada dels possibles problemes ètics en camps com la medicina, els negocis o les tecnologies de la informació. Avui en dia, els codis ètics de conducta existeixen en gairebé totes les professions.Un enfocament d'ètica aplicada a l'examen de dilemes morals pot adoptar moltes formes diferents, però un dels enfocaments més influents i utilitzats en bioètica i ètica de la salut és l'enfocament de quatre principis desenvolupat per Tom Beauchamp i James Childress. L'enfocament dels quatre principis, denominat comunament principisme, implica la consideració i l'aplicació de quatre principis ètics prima facie: autonomia, no maleficència, beneficència i justícia. |
Enginyeria | El desnivell (Geografia, Cartografia, Topografia) és la diferència d'altures entre dos punts. Diferència de nivell o d'altures entre dos punts de la superfície terrestre, és a dir la diferència entre dues alçàries. Per tal de calcular el desnivell entre dos punts representats - generalment per coordenades geogràfiques - en un mapa o carta topogràfica, cal fer una resta entre les cotes o altituds respectives. Per exemple, entre la font (naixement) i la desembocadura d'un riu o entre el nivell del mar (riba) i el cim d'una muntanya: A1 - A₂ = D (A1: altitud punt 1; A₂: altitud punt 2; D: desnivell). El mot desnivell és emprat per descriure la manca de nivell d'un terreny inclinat o amb pendent i també la Inclinació ascendent o descendent del terreny. |
Art | El sulfur d'estany(IV) o disulfur d'estany, SnS₂, és un producte químic. En el seu estat cristal·lí està compost de fulletes daurades que brillen com l'or. A Occident va arribar a l'edat mitjana, vers el segle xiv. A causa del seu aspecte daurat es va conèixer amb el nom llatí d'aurum musivum o aurum mosaicum. S'utilitzava principalment per escriure en lletres daurades o per il·luminar manuscrits. També s'ha utilitzat per donar color daurat a marcs en fusta o a objectes de guix. S'utilitza des de temps molt antics com a ingredient de la medicina ayurvèdica amb el nom sànscrit de suvarnavanga. |
Jocs | L'Angry Words, anteriorment conegut com a Apalabrados i actualment com a Aworded, és un videojoc d'entreteniment dissenyat per a telèfons intel·ligents i tauletes, per a les plataformes Android i iOS, i també per a la xarxa social Facebook. Compta amb uns sis milions d'usuaris a tot el món, el 80% d'ells residents a l'Estat espanyol, i més de set milions de baixades.La mecànica del joc és molt similar al joc de tauler Scrabble, però l'Angry Words només permet partides de 2 jugadors, 1 contra 1. L'objectiu del joc és acumular més punts que l'adversari al final de la partida. Els punts s'aconsegueixen col·locant, en torns consecutius, mots sobre el tauler, formant una graella, de manera que els mots nous enllacin amb els mots jugats en torns anteriors. El videojoc està disponible en diversos idiomes: català, anglès, castellà, italià, francès, alemany, suec, holandès i portuguès (entre d'altres). Els jugadors poden jugar en qualsevol idioma, sense importar l'idioma que utilitzen en el seu dispositiu. A Catalunya, el primer idioma utilitzat és el castellà, seguit del català, el francès i l'italià.Així mateix, els diccionaris per a cada idioma es basen en els diccionaris oberts, amb la possibilitat que l'usuari suggereixi més paraules per afegir-hi. En el cas de la llengua catalana, està basat en el Diccionari informatitzat de l'Scrabble en català, de Joan Montané.El joc permet interacció entre usuaris a través d'un xat i de tocs d'avís. |
Dret | La derogació, en dret, és el procediment a través del qual es deixa sense vigència a una disposició normativa, ja sigui de rang de llei o inferior. La derogació és, per tant, l'acció contrària a la promulgació. En general es pot dir que el poder legislatiu o els organismes, encarregats de realitzar els canvis en les lleis o normes, tenen poder per promulgar-les i ultimar-les. Per tant, el poder legislatiu pot promulgar i derogar normes amb rang de llei, igual que el poder executiu pot promulgar i derogar normes amb rang reglamentari. No obstant això, també existeix en alguns ordenaments jurídics la figura del legislador negatiu, que consisteix en un òrgan que té la capacitat de derogar normes, però no de promulgar-les. Seria el cas d'un tribunal constitucional pel que fa a aquelles lleis que entengui que vulneren la constitució vigent al país. La derogació pot ser expressa o tàcita. Derogació expressa és aquella en la qual una norma derogatòria cita de forma expressa aquelles normes que són derogades per ella. D'una major seguretat jurídica, encara que a vegades pot produir-se algun oblit per part de l'òrgan que promulga la norma. Derogació tàcita és aquella en la qual deroga, de forma tàcita, a totes aquelles normes anteriors a aquesta i el contingut de la qual sigui contrari a la norma recentment promulgada. És una fórmula bastant utilitzada i que porta a la pràctica legislativa el principi jurídic de lex posterior derogat anterior (la llei posterior deroga a l'anterior). |
Astronomia | L'Atlas Coelestis és un catàleg astronòmic basat en observacions fetes pel primer astrònom reial, John Flamsteed, i publicat pòstumament el 1729.L'«Atlas» - el més gran que mai s'havia publicat - conté 26 mapes de les principals constel·lacions visibles des de Greenwich, amb dibuixos fets en estil rococó per James Thornhill. També s'hi presenten dos planisferis dissenyats per Abraham Sharp. |
Geologia | Un delta fluvial, o simplement delta, és un accident geogràfic que consisteix en una acumulació de sediments, o cos sedimentari, que es forma en una àrea de la boca d'un curs d'aigua que transporta sediments i clasts d'una conca hidrogràfica amb una massa d'aigua relativament estacionària. Segons on la conca desguassa les seves aigües (mar o llac), es pot tenir un delta marí o un delta lacustre. El terme «delta» prové de la forma triangular que molts cossos sedimentaris d'aquest tipus formen sobre el terreny (semblant a la quarta lletra de l'alfabet grec, Δ).El delta és el contrari de l'estuari. |
Cultura popular | EncroChat era una xarxa de comunicacions i un proveïdor de servei presumptament utilitzat per membres de grups de delinqüents per organitzar activitats criminals. Al juny i juliol del 2020, la policia es va infiltrar en la xarxa EncroChat durant una investigació que va abastar tot Europa. Una font no identificada associada amb EncroChat va informar que la companyia cessaria operacions a causa d'aquella operació policial. |
Enginyeria | IEC 62196 és una normativa internacional (creada per l'IEC) que especifica un rang de connectors i tipus de càrrega de vehicles elèctrics. IEC 62196 consisteix en diverses parts, la tercera part va ser publicada el 2014 i la quarta part s'ha iniciat a especificar el 2015. La darrera versió de la norma es pot esbrinar aquí. |
Jocs | Braid és un videojoc de plataformes i trencaclosques, desenvolupat per Number None, Inc. El joc va ser originalment llançat a l'agost de 2008 per al servei Xbox Live Arcade de Xbox 360. Els ports s'han desenvolupat per a Microsoft Windows a l'abril de 2009, OS X al maig de 2009, la PlayStation 3 al novembre de 2009, i Linux al desembre de 2010. En el joc, Tim, el protagonista, intenta rescatar una princesa d'un monstre. De tant en tant, diversos textos expliquen qui és en Tim, com se sent i les seves motivacions. El joc compta amb aspectes tradicionals del gènere de plataformes i el jugador progressa mitjançant la recerca i muntatge de peces de trencaclosques. |
Biotecnologia | El vedolizumab és un anticòs monoclonal utilitzat per a tractar la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn (malalties inflamatòries intestinals). El seu mecanisme d'acció es basa en la inhibició de la integrina α4β7. El llinatge cel·lular en el qual es basa aquest medicament fou creat per un equip d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts (Boston) i el fàrmac fou desenvolupat clínicament per l'empresa Millennium Pharmaceuticals, filial de Takeda. |
Telecomunicacions | Una passarel·la residencial és un dispositiu que connecta les infraestructures de telecomunicacions (dades, control, automatització, etc.) d'una llar digital a internet, combinant les funcions d'encaminador, hub, mòdem, parafoc i servidor d'aplicacions d'entretenimient com vídeo o àudio sota demanda, telefonia per internet o de telecontrol domòtic. Les passarel·les residencials disposen d'arquitectures modulars basades en estàndards com el X10, l'EIB o el LonWorks, i s'ha establert un estandard, l'OSGi (Open Serive Gateway Initiative) basat en arquitectura JAVA i interfícies d'aplicacions en API (Interfícies de Programació d'Aplicacions), que independentment del proveïdor permetrien de prestar suport a les aplicacions desenvolupades pels diversos fabricants, de manera que no caldrien canvis de plataforma per a l'evolució de les aplicacions. |
Psicologia | Nieve negra és una pel·lícula hispanoargentina de suspens, coescrita i dirigida per Martín Hodara, qui va ser ajudant de direcció de la pel·lícula Nueve reinas. Va ser filmada als Pirineus catalans i andorrans, si bé l'acció se situa a la Patagònia. La pel·lícula va rebre crítiques positives i va aconseguir 700 mil espectadors en els seus dos mesos a la cartellera. |
Objectes astronòmics | (807) Ceraskia és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 18 d'abril de 1915 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està nomenat en honor de l'astrònom rus Vítold Tseraski (1849-1925). Forma part de la família asteroidal d'Eos. |
Estris | Un dessecador és un estri de laboratori de química que s'empra per dessecar de substàncies sòlides, quan són inestables pel que fa a la temperatura. És generalment fet d'un recipient de vidre que es pot tancar hermèticament. Els volums dels dessecadors normalment van d'un fins als catorze litres. Modernament, s'utilitzen també estufes de buit que permeten treballar a baixa temperatura.Els dessecadors constent de dues parts: un recipient i una tapadora. El recipient està dividit en una part inferior on es diposita una substància higroscòpica o dessecant. El més emprat és el clorur de calci, però també se n'empren d'altres: perclorat de magnesi, pentaòxid de fòsfor, sulfat de calci semihidratat o drierita, òxid de bari, òxid de calci, òxid d'alumini, gel de sílice, carbur de calci, àcid sulfúric) i una part superior on es diposita, damunt una superfície de porcellana foradada, la mostra. L'aigua que s'evapora de la mostra és absorbida per l'agent dessecador que l'elimina de l'atmosfera interior del dessecador. Això provoca que se segueixi evaporant aigua de la mostra perquè no aconsegueix la saturació i, conseqüentment, que la substància que hom vol dessecar perdi la humitat.Per augmentar l'eficàcia dels dessecadors alguns duen a la tapadora una clau que permet fer el buit a l'interior del dessecador. Si bé els dessecadors tradicionalment s'han fabricat de vidre també es poden trobar dessecadors fabricats en materials plàstics o metàl·lics, principalment alumini, que als avantatges de la seva lleugeresa i duració uneixen les d'una major conductivitat tèrmica que permet economitzar temps a l'hora de refredar les substàncies i els gresols fins a la temperatura ambient. |
Estris | Una corda és un element format per fibres tèxtils torçades o trenades únicament en sentit longitudinal, a fi de confeccionar peces resistents i flexibles del gruix desitjat i qualsevol llargada. Les fibres poden ser naturals: cànem, lli, llana, cotó, seda i d'altres o artificials a partir de derivats plàstics, principalment niló i perló. Si les cordes són constituïdes de fibres metàl·liques (acer, coure, alumini) reben el nom de cables. El seu ús bàsic és lligar de forma permanent o temporal un o diversos elements entre si o amb d'altres (a partir de fer nusos). També tenen usos derivats com poden ser els treballs de tracció, de suspensió vertical i el traçat de línies rectes. S'utilitza en treballs d'alçada per assegurar o prevenir la caiguda d'objectes o persones. També en esports relacionats amb el muntanyisme per assegurar els seus practicants o per fer descensos en ràpel. En aquesta activitat el seu ús ha determinat l'adopció de la paraula cordada per definir un grup d'alpinistes que progressen junts. La corda és utilitzada com eina per l'home des dels principis de la seva existència amb un gran ventall d'usos, essent el corders la persona que té com a ofici fer cordes. És utilitzada també per molts animals irracionals i un bon nombre d'aquests poden –igual que l'home- confeccionar-la o produir-la a la mesura exacta de les seves necessitats. Per tal que pugui ser utilitzada, però, la corda s'ha de poder lligar i això s'aconsegueix mitjançant els nusos. D'aquests n'hi ha molts. Cada aplicació de corda té els nusos adients. La combinació d'aquests amb la corda dona a aquesta eina la versatilitat que l'hi coneixem. Reben el nom de cordes –sense ser-ho pròpiament- els cables vibràtils dels instruments musicals cordòfons, que entren en vibració en ser percudides com en el cas del piano, fregades com en el violí, o pinçades o polsades com succeeix amb la guitarra. Reben també el nom de cordes els grups de persones lligats per una afinitat determinada o interessos comuns. Les expressions "corda" i "donar corda" a un rellotge o un mecanisme accionat per peses o una molla venen de l'època dels rellotges mecànics accionats per peses penjades d'una corda. El descens de la pesa (o peses) per acció de la gravetat es transmetia a un corró que accionava el rellotge. Donar corda significava cargolar novament la corda desenroscada del corró per a permetre el funcionament continuat del mecanisme. L'operació de tensar la molla en rellotges accionats per molles va conservar l'expressió. |
Telecomunicacions | Una trucada telefònica (en valencià, tocada telefònica) és l'operació de posada en connexió entre una persona amb un telèfon i el seu destinatari. Després del marcatge del número de telèfon d'aquest últim en el teclat del dispositiu emissor de la trucada, sona un timbre o una melodia en el telèfon de destinació fins que l'individu en qüestió despenja acceptant la trucada. Llavors pot començar la conversa telefònica, que sol començar amb una salutació o, si es desconeix la identitat de qui truca, amb preguntes com ara "Digui?" o "Qui és?". A més del mètode tradicional de fer una trucada telefònica, les noves tecnologies permeten altres maneres de realitar trucades telefòniques, com ara el marcatge per veu o Veu per IP, o fins i tot la realització de trucades amb dispositius diferents del telèfon tradicional, com ara un ordinador o una tauleta tàctil, utilitzant programes o aplicacions com ara Skype, Zoom o Jitsi.Les trucades telefòniques són un mercat per als operadors de telefonia, que en general ofereixen la possibilitat de subscripcions als seus serveis (servei de telefònic). En general es carreguen al compte del client en funció de la durada, la situació del receptor de la trucada (la distància) o les característiques especials del número marcat (número gratuït o de pagament), podent tenir una política de preus especial. Les trucades telefòniques que el receptor no ha respost o despenjat i que queden enregistrades en el dispositiu mòbil reben el nom de trucades perdudes (en valencià, tocades perdudes). |
Informàtica | CartoDB és una plataforma de programari com a servei (SaaS) que proporciona GIS i eines per fer mapes i mostrar-los en navegadors web. CartoDB Els usuaris poden utilitzar la plataforma lliure de l'empresa o crear una instància pròpia del programari, de codi obert. CartoDB és ofert com un servei freemium, on els comptes són lliures fins a una certa mida. Per comptes més grans, el servei té un cost determinat. La seva primera beta es va publicar el setembre de 2011 durant el FOSS4G a Denver i es va publicar oficialment a Where2.0 l'abril de 2012. Des de 2014 CartoDB és una empresa independent. L'empresa va aixecar 7$ milions d'un consorci d'inversors el setembre de 2014. El mateix mes de 2015, CartoDB va rebre un 23 milions de dòlars en un finançament de capital de tipus B, liderada per Accel Partners. |
Filosofia | L'escala de la natura, scala naturæ, gran cadena de la vida o gran cadena de l'ésser, és una idea recurrent en la història de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contínua i progressiva, començant pel més senzill fins a arribar al més complex, que normalment s'identifica amb l'home. |
Telecomunicacions | En matemàtica aplicada, i més particularment en teoria del senyal, la transformada discreta de Fourier o transformada de Fourier discreta, a vegades denotada per l'acrònim DFT de l'anglès discrete Fourier transform, és un tipus de transformada discreta usat en el processament del senyal digital, anàleg a la transformada de Fourier per al processament del senyal analògic. |
Astronomia | (3975) Verdi és un petit asteroide del cinturó principal d'asteroides. Va ser descobert el 1982 per Freimut Börngen. El seu nom ve donat en honor de Giuseppe Verdi. |
Pseudociència | Émile Boirac (Guelma, Algèria francesa, 26 d'agost de 1851 - Dijon, 20 de setembre de 1917) va ser un filòsof, parapsicòleg i esperantista francès. És recordat per la creació del terme déjà vu que va aparèixer per primer cop el 1876 en una carta al director a la revista Revue philosophique i posteriorment al seu llibre L'Avenir des Sciences Psychiques, on també defineix la metagnomia, el coneixement adquirit sense l'ús dels sentits, el que avui es coneix com a percepció extrasensorial. Com a filòsof, la seva principal obra va ser la seva tesi de doctorat La Idea del Fenomen. En ella, l'autor dialoga amb les teories dels filòsofs Renouvier i Fouilée sobre la substància i la realitat del món exterior des del punt de vista de l'idealisme. A més, Boirac va ser un pioner de la interdisciplinarietat. El seu propòsit era contribuir a eixamplar els dominis del coneixement. Estudiava els fets sense prejudicis, apartant-se així de les categories preestablertes. Per aquest motiu, formulà sempre les seves conclusions de manera que poguessin ser científicament comprovades. Boirac es preguntava si els fets psíquics podien explicar-se per mitjà de les lleis de la psicologia general i s'inclinava a afirmar que aquests fets revesteixen un caràcter especial, sui generis, i impliquen l'existència i l'activitat de l'esperit com un principi diferent del pensament conscient.El 1898 va ser nomenat rector de la Universitat de Grenoble, on va crear l'institut electrotècnic d'aquesta ciutat. Posteriorment, el 1902 va ser també rector de la Universitat de Dijon. També va formar part del Consell de Consulta de la Sociedad Magnetológica Argentina, que havia estat fundada per l'espiritista paraguaià Ovidio Rebaudi. En aquest Consell hi havia altres figures de la ciència del moment, com Charles Richet (Premi Nobel de Medicina), César de Vesme, Enrico Morselli o Théodore Flournoy. També va formar part del grup d'investigadors que van portar a terme experiments amb la mèdium Eusapia Palladino.Com a esperantista, Boirac va ser un gran promotor d'aquesta llengua auxiliar internacional, que havia conegut a Dijon mitjançant el professor i matemàtic Charles Méray. Va ser el president del primer Congrés Universal d'Esperanto, celebrat a la localitat francesa de Boulogne-sur-Mer entre el 7 i el 12 d'agost de 1905. Com a mostra del reconeixement dels seus coneixements lingüístics, va ser escollit per Zamenhof com a president de la Lingva Komitato. Des d'allà va defensar fermament els principis del Fundamento dels atacs dels defensors de l'ido. El 1912 va fundar, juntament amb Camille Chaigneau l'associació mundial d'esperantistes espiritistes. També va presidir la l'Akademio de Esperanto. |
Aeronàutica | La Força Aèria Letona (en letó: Latvijas Gaisa spēki ) és la branca de les Forces Armades de Letònia la funció de la qual és la vigilància de l'espai aeri de Letònia. Va ser establerta el 1992. Perquè no compta amb capacitat de combat aeri, la defensa aèria de Letònia, igual que la d'Estònia i Lituània, està garantida des del 30 de març de 2004 per l'OTAN, la qual efectua una rotació cada quatre mesos entre els seus estats membres, els quals arribat el seu torn han d'enviar quatre aeronaus a Lituània amb la missió de realitzar el control aeri dels tres països bàltics, en una missió denominada Patrulla Aèria Bàltica (més coneguda per la seva denominació en anglès Baltic Air Policing). |
Ràdio | Parlar per parlar va ser un program de ràdio de Ràdio Barcelona centrat en la participació dels oients a través del telèfon. Actualment s'emet la versió en castellà, anomenada Hablar por hablar, a les matinades de la Cadena SER. El programa va ser creat per la periodista Gemma Nierga a Ràdio Barcelona l'any 1990, qui el va conduir durant tota la primera etapa en català, com també a l'edició en castellà entre 1994 i 1997. El maig de 2008 el programa va tornar a emetre's en català de nou a través de les emissores SER Catalunya. La presentadora va ser Raquel Aturia, qui el va dirigir fins al seu darrer programa, el juny de 2014. El programa s'emetia a la mateixa hora que la versió en castellà, així que els oients podien escollir entre sentir la versió catalana a la FM o la castellana a través de l'ona mitjana i el DAB. |
Indumentària | La indumentària romana d'Orient engloba el conjunt de vestits, tèxtils i ornats que van definir la forma de vestir des dels segles IV al VI a l'Imperi Romà d'Orient. La cort imperial va utilitzar el vestit com un element d'ostentació, classe i poder, amb una iconografia molt definida. Existia una indumentària específica per a les cerimònies règies, el vestit imperial, del qual es conserven nombroses representacions en les arts decoratives del moment. Això ha estat vital per fer un estudi més detallat dels teixits i complements emprats. La seda romana d'Orient va emergir com el teixit associat a les classes superiors. |
Metodologia | La Prova anecdòtica en el context científic i judicial es denomina als fets que, podent ser certs o no, són utilitzats per arribar a conclusions que no poden ser deduïdes d'ells. Aquesta fallida del procés deductiu es pot produir bé per la falta de coneixement dels detalls, que impedeix rebutjar hipòtesis alternatives, o per no ser generalizables als supòsits que proposa la conclusió. És una fal·làcia lògica sovint utilitzada pels defensors de pseudociencias, medicines alternatives i fenòmens religiosos. |
Telecomunicacions | La jerarquia digital plesiòcrona, coneguda com a PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy) és una tecnologia utilitzada a les telecomunicacions, tradicionalment en telefonia, que permet enviar dades sobre un mateix medi (ja sigui cable coaxial, ràdio o microones) utilitzant tècniques de multiplexació per divisió de temps i equips digitals de transmissió. Molts equips basats en la jerarquia PDH estan sent reemplaçats pels de la jerarquia digital síncrona, coneguda també com a SDH, a causa de les majors capacitats de transmissió i a les seves millors condicions per a l'operació i manteniment centralitzat. El terme plesiòcron prové del grec antic plesio, que significa a prop, i chronos, temps. Es refereixen al fet que a les xarxes PDH no existeix un únic senyal comú de sincronisme sobre el qual es regeix tots els elements de la xarxa, si no que les diferents parts de la xarxa estan quasi, encara que no perfectament, sincronitzades. La jerarquia PDH utilitza tècniques de multiplexació per temps TDMA (Time Division Multiple Acces) i permet la transmissió de corrents de dades entre dos punts que nominalment ho fan a la mateixa velocitat, però permetent petites variacions sobre el seu valor nominal. Així, aquesta jerarquia permet que dos rellotges que treballen a la mateixa velocitat, però que no tenen cap enllaç de sincronisme entre ells, puguin treballar conjuntament. Aquest patró jeràrquic es va desenvolupar amb l'objectiu de reduir el cost dels sistemes de transmissió. Es va veure la necessitat de multiplexar diversos senyals primaris per a obtenir un senyal de velocitat superior. Es va fer servir una tècnica d'entrellaçat de bit, en lloc d'entrellaçat de byte, i un funcionament plesiòcron per donar lloc al que es va denominar jerarquia digital plesiòcrona (PDH). |
Física | A física, una equació de moviment és una equació diferencial que caracteritza com és l'evolució temporal d'un sistema físic. Aquesta equació relaciona la derivada temporal d'una o diverses variables que caracteritzen l'estat físic del sistema, amb altres magnituds físiques que provoquen el canvi en el sistema. |
Astronàutica | L'RD-170 (РД-170, Ракетный Двигатель-170, Motor de coet-170) és el motor de coet a combustible líquid més potent del món. Aquest motor a bipropel·lent crema l'equivalent rus de combustible RP-1 amb oxidant LOX en quatre cambres de combustió, subministrats per una única turbobomba en un cicle de combustió esglaonada. Fou dissenyat i produït per NPO Energomaix, i originalment se l'utilitzà amb el vehicle de llançament Enérguia. |
Filosofia | Francesc Estapoll (Palma, Mallorca, 1641 - Maó, 19 d'abril de 1718) fou un franciscà, catedràtic de filosofia escotista i regent d'estudis de la Universitat Lul·liana de Mallorca.Amb quinze anys vestí l'hàbit franciscà al Convent de Sant Francesc d'Assís de la seva ciutat natal. Després que el 1692 fos designat catedràtic de Prima -càrrec que conservà fins a 1702- i el 1693 es gradués com a catedràtic de Teologia, va exercir com a professor a la Universitat Lul·liana de Mallorca i fou seguidor del pensament escotista. Durant alguns anys també fou regent d'estudis. Com a conseqüència dels seus grans coneixements i en reconeixement als serveis prestats a l'Orde, el Pare General el nomenà lector jubilat amb la dignitat de Pare de província. També fou qualificador del Sant Ofici. El 1718 moria al Convent de Maó. Entre la seva obra es troben, inèdits, diversos tractats filosòfics en llatí. |
Aeronàutica | Això és una llista de les aeronaus més grans. L'Agència Europea de Seguretat Aèria (EASA) defineix un avió gran com "un avió amb una massa màxima d'enlairament de més de 5.700 quilograms o un helicòpter multimotor."La Federal Aviation Administration dels EUA defineix una aeronau de grans dimensions com qualsevol aeronau amb un certificat de pes màxim d'enlairament de més de 5,7 tones. |
Robòtica | La Federació Internacional de Robòtica (en anglès, International Federation of Robotics) és una organització paraigua sense ànim de lucre creada en 1987 amb l'objectiu de fomentar, reforçar i protegir la indústria robòtica arreu del món. La seu d'esta organització es troba a Frankfurt, Alemanya. |
Cultura popular | La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics. El procés de la teixidura pot ser de dos tipus: artesanal i industrial. Per al tissatge hi ha un conjunt de fils disposats, longitudinalment -en el sentit de la llargària de la peça teixida paral·lels al voraviu- anomenats ordit, amb uns altres fils que es passen en sentit transversal constitueixen la trama. El tissatge és un procés pel qual es va passant el fil de la trama, creuant-hi els fils de l'ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llançadora d'un costat a l'altra. Així, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix, la tela. Així, s'aconsegueix finalment el teixit, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix. |
Psicologia | La reflexologia és un corrent de la psicologia iniciat al començament del segle xx pels fisiòlegs russos Ivan Petrovič Pavlov i Vladimir Mikhajlovič Bekhterev, a partir d’experiències en psicologia animal.Aspira a explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós. Considera que el comportament pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com ara inhibició, excitació i inducció, sia positiva o negativa. |
Ràdio | A. J. Stevens & Co. Ltd fou inicialment un fabricant britànic d'automòbils i motocicletes, actiu entre el 1909 i el 1931. L'empresa original, fundada per Joe Stevens a Wolverhampton, Anglaterra, feu fallida i fou adquirida pels germans Colley, propietaris de Matchless. Des d'aleshores i fins al 1969, la marca AJS es continuà fent servir en motocicletes de quatre temps fabricades per Matchless, Associated Motorcycles i Norton-Villiers. Un cop els drets de la marca tornaren a canviar de propietaris el 1974, aparegueren motocicletes AJS de motocròs amb motors de dos temps de mitjana cilindrada. Actualment, es fabriquen diverses motocicletes de carretera de petita cilindrada sota la marca AJS. L'antiga AJS tenia 117 rècords mundials de motociclisme. |
Geologia | Una esquerda o crebassa és una obertura natural, profunda i allargada en una glacera. Es produeix pel desplaçament de la massa glacial sobre uns fons irregular i també per les diferents velocitats de desplaçament del glaç de la glacera, que llisca més de pressa a les parts centrals que a les parts que freguen amb el terra o els costats de la vall. Poden tenir entre uns pocs metres i fins a una mica més de cinquanta, ja que per sota –i a causa de la relativa plasticitat de la glacera- l'enorme pressió de la massa gelada les obstrueix. És freqüent que noves nevades sobre la glacera puguin colgar l'esquerda, totalment o bé només en la superfície, donant lloc en aquest cas als ponts de neu, de gruix i solidesa variable i que representen un dels perills objectius en la pràctica de l'alpinisme. |
Heràldica | L'escut d'armes de Madeira, establert pel decret regional de 1991, consta d'un camper de color blau, amb una solapa d'or carregada amb la creu de l'Orde de Crist (idèntic a la bandera de Madeira), rematat per un casc daurat, similar al que s'atribueix al rei Joan I de Portugal, per haver ha estat el monarca que va determinar l'assentament de l'arxipèlag. Com a armes s'utilitza el casc d'or folrat en vermell; i com a timbre, una esfera armil·lar daurada, per la seva relació amb els descobriments i amb el rei Manuel I de Portugal. Tot ell recolzat per dos lleons marins, en homenatge a aquests mamífers que es van trobar els primers pobladors en arribar a l'illa, així com en l'esforç realitzat per a la seva preservació ecològica. Sota l'escut d'armes hi ha el lema regional en portuguès amb la frase "DAS ILHAS AS MAIS BELAS E LIVRES" ("De les illes, la més bonica i lliure"). |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.