label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Periodisme | El periodisme científic és una disciplina periodística especialitzada en la transmissió d'informació sobre ciència i tecnologia en mitjans de comunicació de masses, de manera entenedora per al comú de la gent. Contribueix a la divulgació científica, com ara ho fan altres mitjans: enciclopèdies, llibres de vulgarització, conferències, programes televisius… El periodisme científic ha d'obeir els mateixos objectius, mètodes, valors, interessos i ètica del periodisme en general. És una eina fonamental per acostar el coneixement científic a la ciutadania. |
Ecologia | La reserva de la biosfera és una àrea geogràfica representativa dels diferents hàbitats del planeta, abraçant tant ecosistemes terrestres com marítims, que forma part del Programa l'home i la biosfera (MAB), iniciat per la UNESCO el 1970 amb l'objectiu de conciliar la conservació i l'ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Aquestes reserves de la biosfera estan reconegudes internacionalment, encara que romanen sota la sobirania dels seus respectius països, i no estan cobertes ni protegides per cap tractat internacional. Se seleccionen pel seu interès científic, basant-se en una sèrie de criteris que determinen si un espai s'inclou en el programa. La funció principal d'aquests espais és òbviament la conservació i protecció de la biodiversitat. No obstant això, també es persegueix el desenvolupament econòmic i humà d'aquestes zones, així com la investigació, l'educació i l'intercanvi d'informació entre les diferents reserves, que formen una Xarxa mundial de reserves de la biosfera. Aquesta xarxa fou establerta el 1995 en la Conferència Internacional sobre les Reserves de la Biosfera realitzada a la ciutat de Sevilla i va rebre l'any 2001 el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. L'any 2013, hi havia 621 reserves de la biosfera en 117 països diferents, incloent 12 transfronterers. |
Arqueologia | La cultura de Keros-Siros és sovint considerada com l'apogeu de la civilització ciclàdica. El seu nom prové de la petita illa de Keros, de l'arxipèlag de les Cíclades, actualment deserta i situada al sud de Naxos, i de l'illa de Siros. És més coneguda que la de Grotta-Pelos i la de Filakopí. Els assentaments de la cultura Keros-Silos eren més grans, estaven millor organitzats, millor planificats i millor construïts. Estaven emplaçats a la vora del mar. Els illencs obtenien una part dels seus aliments, però també eren comerciants que navegaven. Les planes litorals oferien aigua potable i possibilitats agrícoles. Es coneixen alguns establiments humans en indrets fortificats en altures (Kastri a Siros, Panormos a Naxos o el cim de la muntanya Cintos a Delos), tot i que de vegades les cases es construïren fora de les muralles. La metal·lúrgia hi estava molt estesa. La ceràmica i l'escultura estaven molt desenvolupades i inspiraven les cultures veïnes.L'assentament era molt diferent als que hi havia llavors a Creta: sense palaus monumentals, però amb cases de pedra amb bigues de fusta i teulades de brancatge. Les necròpolis se'n construïren a la rodalia dels pobles. Les tombes eren prou semblants a les de la cultura Grotta-Pelos, però de grandària major, i servien a vegades de sepultures múltiples, en diversos pisos. En canvi, els objectes trobats a les tombes difereixen del període precedent esmentat.Els cèlebres ídols ciclàdics s'han trobat sovint en aquestes sepultures, tot i que no exclusivament. A més, només una petita part d'aquestes contenien ídols de marbre. Les ofrenes funeràries eren variades: estatuetes ciclàdiques, però també vasos de marbre, joies de bronze o d'argent, articles de tocador, tubs amb pigments. A Amorgós, a la fi del període, aparegueren armes a les sepultures.La ceràmica Keros-Siros era molt abundant, amb formes com més va més variades, i per primera volta amb decoracions pintades, i no sols incises. La forma més estesa era la «salsera», forma típicament ciclàdica en origen i que influencià notablement les ceràmiques del continent. Fou també l'època en què les "paelles" (la funció de les quals continua sent un misteri) tenien una decoració molt elaborada. Els vasos zoomorfs eren també característics d'aquest període.Els ídols ciclàdics Keros-Siros són considerats el tipus «canònic», les convencions del qual evolucionaren poc en cinc segles. N'hi ha, però, excepcions: l'Arpista de Keros, grups i algunes figures masculines. El tipus canònic consistia en una figura femenina estilitzada i geomètrica, de braços plegats sobre el ventre, el dret sobre l'esquerre. N'hi ha moltes hipòtesis sobre el seu significat: nina (però no s'han trobat en tombes infantils), substituta d'esposa per als homes solters, objectes de culte o senyals d'estatus social. Cap hipòtesi ha pogut encara ser descartada o acceptada. |
Geologia | L'antre Corici (Κορυκιο Αντρον) és una cova de Grècia. És en un vessant de la muntanya Parnàs, a 3 km al nord-oest de Delfos, i consta d'una sèrie de cavitats, la primera de les quals fa 60 m de fondària, 30 d'ample i 12 d'alt, i té nombroses estalactites. El nom grec actual d'aquesta cova és Sarantavli ('quaranta estances'). En la mitologia grega, la cova agafà el nom de la nimfa Corícia (Κωρύκια), que va tenir amb Apol·lo un fill anomenat Licor. Pel nom de Licor, que també és un dels antics de Delfos, es va dir la cova Licorea, igual que la ciutat. En aquesta cova es refugiaren els habitants de Delfos durant la invasió persa. Ha seguit servint de refugi en cas de guerra fins a l'actualitat. N'hi ha inscripcions en honor del déu Pan i les nimfes. |
Estris | Els molls, mordasses o ferros (amb les variants populars i dialectals almolls, aumolls, esmolls, armolls, molles, esmolles, armolles) són una eina composta per dues peces, generalment de ferro forjat, unides per un rebló. Serveixen per a manipular brases o atiar el foc sense cremar-se. Juntament amb l'atiador és un dels estris de foc més comuns. |
Ciència militar | Un broquer (a vegades broquell) és un escut petit, de ferro o d'acer, i més comunament de fusta, cobert de pell girada o cuiro i amb la vora guarnida de ferro, que té al centre una cassoleta del mateix metall, buida perquè la mà pugui empunyar l'embrazadura o maneta, col·locada per dins. Aquella formava a l'exterior la broca, d'on segons Clouard (Memòria de l'Acadèmia de la Història) procedeix el nom d'aquesta arma defensiva. Altres autors pretenen derivar-lo del llatí bū[c]cula («boqueta», «galta», «visera del casc»), amb la paraula es designava la boca oberta de la cara o mascaró que solien posar els romans en el centre de l'escut. En general, va ser utilitzat durant l'edat mitjana i el Renaixement, consistint en una pobra protecció enfront de les armes llancívoles, com sagetes, però útil per desviar el cop d'una espasa o d'una maça. Hi havia dues formes documentades de broquers medievals. El primer, era un simple escut rodó amb la embrazadura directament darrere del centre amb una varietat de superfícies i gruixos. Podien tenir sortints a la part superior i inferior, com es descriu al manual de Hans Talhoffer (esgrimista medieval alemany), o amb anells tancats, com en un exemplar de la Col·lecció Wallace. La segona forma principal era la d'un rectangle corrugat com suggereix Achille Marozzo en el seu Opera Nova. El MS I.33, considerat el primer manual de combat amb armes (entorn de l'any 1300), conté la primera descripció d'un sistema de combat combinat de broquer i espasa. |
Periodisme | Guilhèm de Puèglaurenç (en llatí Guillelmus de Podio Laurenti, traduït en francès com a Guillaume de Puylaurens), (Tolosa? c.1200-c.1274) va ser un religiós occità i cronista en llatí del segle XIIIe. És l'autor d'una història de la Croada albigesa i el catarisme. |
Geografia | Les muntanyes Lăpuș (en romanès: Munții Lăpușului, en hongarès: Lápos-hegység) són un grup de muntanyes dels Carpats orientals, situat a les regions del nord de Romania de Maramureș i Bucovina. L'elevació màxima d'aquestes muntanyes és d'uns 1.800 m i un riu també amb el nom Lăpuş travessa la vall. |
Llocs ficticis | És una de les ciutats del joc de rol en línia massiu World of Warcraft que pertany a l'empresa Blizzard Entertaintment. Pertany a la facció de l'Aliança, i és la capital del regne de Khaz Modan, on està governada pel Consell del Tres Martells i seu de la raça dels Nans. Es tracta d'un gran centre social i de comerç, sobretot de mineria i ferreria. |
Arquitectura | Un inuyarai (japonès: 犬矢来; lit. 'desfer-se del gos') és un element arquitectònic que serveix com a barrera sota dels ràfecs a les cases tradicionals japoneses de Kyoto (machiya). |
Ràdio | En aquest nom xinès, el cognom és Au Yeung.Craig Au Yeung Ying Chai (xinès: 歐陽應霽; Hong Kong, 1961) és un autor de còmics, dissenyador gràfic, discjòquei, filòsof, productor de ràdio, presentador de televisió, director creatiu, i crític de còmics hongkonguès. És fill del reconegut pintor Naizhan Au Yeung. A més a més, és el fundador de la revista de renom Cockroach, que reuneix artistes tant del seu país natal com de Taiwan i de la Xina continental. |
Humor | En aquest nom coreà, el cognom és Hong.Hong Seok-cheon (coreà: 홍석천) (Cheongyang County, 3 de febrer de 1971) és un actor, personalitat televisiva, restaurador sud-coreà i membre del dissolt Partit Democràtic del Treball de Corea del Sud. Va causar una gran controvèrsia al seu país quan va sortir de l'armari com a gai en 2000, i continua sent la celebritat obertament gai més destacada de Corea. |
Geografia | Aquesta és la Llista dels municipis de la Vall d'Aosta per ordre de codi ISTAT, amb el codi postal i els noms en arpità i en francès. |
Física | Les propietats organolèptiques són el conjunt de descripcions de les característiques físiques que té la matèria en general, com per exemple el seu gust, textura, olor, color. Totes aquestes sensacions produeixen en menjar una sensació agradable o desagradable. · ....Les propietats organolèptiques d'un aliment són les que es poden percebre pels òrgans dels sentits, com ara el color, l'aroma, el tast o la textura.En algunes ocasions aquestes propietats són utilitzades per distingir un aliment fresc d'un descompost. En alguns restaurants o diversos negocis d'aliments, són usades aquestes propietats per detectar els ingredients o productes. També es qualifiquen en el tast o anàlisi sensorial de l'oli d'oliva verge. Segons aquest resultat, l'oli d'oliva verge podrà rebre la qualificació d'extra o, al contrari, ser descartat per al consum directe i enviat a les refineries. |
Telecomunicacions | El protocol MGCP (o Media Gateway Control Protocol) s'usa per a sistemes de VoIP. Tot i que no és un estàndard, el protocol MGCP està definit a l'IETF com a RFC 3435. MGCP és un protocol intern usat com un sistema distribuït que es veu en el món exterior com un sol gateway VoIP. Aquest sistema està compost d'un Agent de Trucada, un Media Gateway (MG) encarregat de realitzar la conversió de senyals entre circuits i paquets i un gateway de senyalització o Signaling Gateway (SG) quan es connecta a la xarxa telefònica bàsica. El protocol estàndard de l'IETF que realitza les mateixes funcions que el MGCP (tot i que no tant estès com aquest) és el Megaco, definit a RFC 3015. MGCP és un protocol client-servidor, usat pels proveïdors de telefonia per tal de tenir un major control sobre subscriptors, a diferència del protocol SIP o del H.323 que són protocols port a port. Tot i així, MGCP i SIP poden combinar-se en alguns casos. |
Informàtica | Un tipus de dada enter en informàtica és un tipus de dada que pot representar un subconjunt finit dels nombres enters. El nombre més gran que pot representar depèn de la grandària de l'espai usat per la dada i la possibilitat (o no) de representar nombres negatius. Els tipus de dada sencer disponibles i la seva grandària depenen del llenguatge de programació usat així com l'arquitectura en qüestió. Per exemple, si per emmagatzemar un nombre enter disposem de 4 bytes de memòria es té que: 4 Bytes = 4⋅8 = 32 bits Amb 32 bits es poden representar 232 = 4294967296 valors: * Només positius (sencers sense signe): del 0 al 4294967295 * Positius i negatius (sencers amb signe): del -2147483648 al 2147483647 |
Cultura popular | El fruit de l'arbre del pa (Artocarpus altilis) és processat de manera característica pels diferents pobles de la Polinèsia per a la seva conservació. Dues tècniques són compartides per la majoria d'aquests pobles, que aquí hom defineix segons el seu nom en llengua tahitiana: OpioEs tracta d'una tècnica de preparació en la qual els fruits es cuinen en una ahima'a, un forn de cocció per afogament tradicional de Tahití, durant 48 hores. Després, els fruits cuinats s'enterren en uns forats fets al costat de l'ahima'a per emmagatzemar-los durant setmanes, tot evitant la putrefacció del fruit. MahiEs tracta d'una tècnica de cocció basada en la fermentació d'una pastat de fruits del pa. Aquests, en ésser madurs, són pelats, tallats a trossos i dipositats en una sitja al terra d'uns 25 dm³, amb fulles de llimoner que la revesteixen per separar els trossos de fruit del pa de la terra. En omplir-la, cal aixafar els trossos tot saltant-hi al damunt. En acabat es cobreix de fulles de llimoner i es tapa amb pedres i terra. Un cop fermentats després d'un període, s'extreuen de la sitja i es fan boles de la pasta fermentada. Aquesta pasta fermentada es pot conservar durant un any sencer. Les boles es poden embolicar en unes fulles i coure a l'ahima'a. Aquesta preparació alimentària pot provocar diarrees o cefalees. S'usava per combatre la fam i per disposar de reserves d'aliment en cas d'escassesa però actualment aquesta pràctica s'ha abandonat. |
Astronàutica | En astrodinàmica, una òrbita de Lissajous és una trajectòria tridimensional i quasi periòdica que un cos pot seguir al voltant d'un punt de Lagrange. S'anomenen òrbites de Lissajous a causa de la seva similitud amb les corbes de Lissajous, estudiades per Jules Antoine Lissajous el 1857. Aquest tipus d'òrbites formen part d'un conjunt més gran d'òrbites al voltant de punts de Lagrange entre les quals s'inclouen les òrbites de Liapunov i les òrbites d'halo. Les òrbites de Lissajous es poden caracteritzar amb tan sols dos paràmetres. Generalment s'escullen l'amplitud fora del pla de l'òrbita dels dos cossos majors, i una de les dues amplituds en el pla. L'altra amplitud queda ja determinada per les dues anteriors. A la pràctica, qualsevol òrbita al voltant dels punts lagrangianos L1, L2 o L3 és dinàmicament inestable, la qual cosa significa que les petites desviacions de l'equilibri creixen amb el temps. Com a resultat, les naus espacials en aquestes òrbites puntuals lagrangianes han d'utilitzar els seus sistemes de propulsió per mantenir l'estació orbital. Tot i que no són perfectament estables, un modest esforç de manteniment de l'estació manté una nau espacial en l'òrbita desitjada de Lissajous durant molt de temps. En absència d'altres influències, les òrbites al voltant dels punts lagrangianos L4 i L5 són dinàmicament estables sempre que la relació de les masses dels dos objectes principals sigui superior a uns 25. La dinàmica natural manté la nau espacial (o cos celeste natural) a les proximitats del punt Lagrangiano sense utilitzar un sistema de propulsió, fins i tot quan està lleugerament pertorbada per l'equilibri.[3] Tanmateix, aquestes òrbites poden ser desestabilitzades per altres objectes massius propers. Per exemple, les òrbites al voltant dels punts L4 i L5 del sistema Terra-Lluna poden durar només uns quants milions d'anys en comptes de milers de milions a causa de les pertorbacions dels planetes. |
Mitologia | En la mitologia escandinava, l'Yggdrasil és un immens freixe perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d'avui. Ja que Yggr és un dels noms del déu Odin, n'hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a "el cavall (drasill) de l'Odin", obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un *Yggjardrasill o un *Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis i ja que en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l'existència d'un arbre mític semblant que és designat com a roure. En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr ‘teix’. El constituent, segons això, fóra la continuació del mot germànic īxʷaz (masc.), īxʷō (fem.) “teix”, a partir d'un doblet amb canvi gramatical *ĭɣʷja-. Segons en Schröder, doncs, l'arbre hauria estat originàriament un teix. En tot cas, la seva condició "d'arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica. Els nou mons s'anomenen de la següent manera: Asgard (Regne dels Aesir, els déus i deesses guerrers), Vanaheim (Regne dels Vanir, déus i deesses de la natura), Midgard (Regne dels humans), Alfheim (Regne dels elfs i de la llum), Jontunheim (Regne dels gegants), Nidavellir (Regne dels nans), Muspelhiem (Regne dels gegants de foc i dels dimonis), Niflheim (Regne del gel), Helheim (Regne dels morts deshonrosos). |
Astronomia | La interacció de galàxies (col·lisió de galàxies) és el resultat de la pertorbació de la gravetat d'una galàxia sobre una altra. Un exemple d'interacció menor és una galàxia satèl·lit pertorbant el braç espiral de la galàxia primària. Un exemple de pertorbació major seria una col·lisió galàctica. |
Heràldica | Un foguer és una peça d'alt contingut de carboni o aliatge d'acer amb la que s'aconsegueix fer saltar espurnes colpejant-la amb un tros de sílex.En els foguers moderns, els sílexs naturals generalment ja no s'utilitzen i han deixat pas als anomenats sílexs artificials fets d'aliatges de ferroceri. |
Mitologia | Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) és una òpera en tres actes, amb música de Richard Strauss i llibret del seu col·laborador durant anys, el poeta Hugo von Hofmannsthal. En l'estrena de l'obra a Viena, l'any 1919, dirigida per Franz Schalk, tant la crítica com el públic la van acollir fredament, sobretot pel que feia al llibret de Hofmannsthal, complicat i carregat de simbolisme. Avui dia, és considerada com una de les òperes més aconseguides de Strauss, tot i que no es representa gaire sovint. L'obra més densa i complexa sorgida de la col·laboració entre Richard Strauss i Hugo von Hofmannsthal, explica la història d'un esperit que necessita convertir-se en humà per evitar que el seu marit, l'Emperador, es converteixi en pedra en el termini de tres dies. La perversa Nodrissa de l'Emperadriu la convenç perquè robi l'ombra, que és el símbol de fertilitat i d'humanitat, a la dona d'un tintorer pobre. |
Filosofia | El pensament feble és un concepte encunyat per Gianni Vattimo propi de la postmodernitat que defensa un relativisme enfront de la caiguda de la ideologia anterior ("forta") i el perpetu canvi, que provoca manca de certesa, agreujada pel xoc cultural constant. El pensament feble no creu en la metafísica, permet la interpretació divergent d'un mateix fenomen i eleva la consideració del sentit comú, el sentir popular i els moviments socials davant els partits polítics. Rebutja l'existència d'un únic paradigma explicatiu de la realitat i es mou en l'eclecticisme entre els pensadors contemporanis. Situa l'individu en el centre, però l'entén com un ésser en permanent construcció. |
Agricultura | La digitalització ha canviat progressiva i radicalment el sector agrícola a l'Àfrica, i podria ser clau per l'erradicació de la pobresa mitjançant la modernització de l'agricultura a petita escala, gràcies a projectes innovadors i a l'intercanvi de coneixements. Segons organitzacions com la ONG Solidaridad Network, o el Banc Mundial, creuen que les tecnologies digitals podrien crear llocs de feina per joves al sector agricultor, promovent l'activitat econòmica i millorant la seguretat alimentària. |
Geografia | Un departament (en francès: département, en castellà: departamento) és una administració i subdivisió política de molts països. Com una unitat territorial, el departament es va utilitzar per primera vegada per la Revolució Francesa, on els governs, pel que sembla, volien remarcar que cada territori era simplement una subdivisió administrativa de la nació unida sobirana. El terme «departament», en altres contextos, significa una subdivisió administrativa d'una organització més gran. Aquest intent de restar importància a la identitat política local contrasta fortament amb els països que es divideixen en «estats» – la qual cosa implica la sobirania local. Avui dia, els departaments poden existir amb una assemblea representativa i executiva o sense. |
Enginyeria | L'Hyperloop és un mitjà de transport d'alta velocitat hipotètic, proposat per Elon Musk, inventor i fundador de SpaceX. Musk concep el sistema com un "cinquè mitjà" de transport, una alternativa als vaixells, avions, automòbils i trens. En teoria, el sistema seria capaç de viatjar des del centre de la ciutat de Los Angeles al centre de la ciutat de Sant Francisco en menys de 35 minuts, és a dir, 563 km a més de 1100 km/h.Musk va anunciar per primera vegada l’Hyperloop el juliol de 2012, en l'esdeveniment PandoDaily que va tenir lloc en Santa Monica, Califòrnia.El setembre del 2012 Musk va comparar el sistema amb un Concorde terrestre i amb un encreuament entre un Concorde i un canó de rail, encara que assenyalant que no necessitava raïls. Musk va estimar que el cost del Hyperloop entre Sant Francisco i Los Angeles seria d'uns sis mil milions de dòlars, una trentena part del cost del Tren d'Alta Velocitat de Califòrnia que ha estat proposat per donar servei entre ambdues ciutats. Musk ha comentat que l’Hyperloop no és un tren que circula per un tub on s'ha fet el buit (Vactrain). El 12 d'agost de 2013 Elon Musk va presentar un document de 57 pàgines que descriu el projecte, en el qual s'incloïa un pressupost estimat de 6000 milions de dòlars per a la versió que transporta només passatgers, mentre que la versió que transporta tant passatgers com cotxes va ser pressupostada amb 7000 milions de dòlars. Aquests costos projectats han estat posats en dubte per enginyers de transport i altres, qui mantenen que aquestes xifres són poc realistes atès el nivell de construcció necessari i la quantitat de tecnologia que no ha estat provada mai abans. |
Nàutica | Un navilier o empresa naviliera és la figura representant del vaixell al port on es troba. A l'estat espanyol està regulat per la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de ports de l'Estat i de la marina mercant, és defineix com tota aquella persona física o jurídica que, utilitzant vaixells mercants propis o aliens, es dedica a explotar-los, fins i tot quan això no constitueix la seva activitat principal, sota qualsevol modalitat admesa pels usos internacionals. |
Estris | Un comptador Coulter és un aparell per comptar i dimensionar partícules suspeses en electròlits. El principi Coulter i el comptador Coulter que es basa en ell és el terme comercial per a la tècnica coneguda com a detecció de polsos resistius o detecció de zones elèctriques. Un comptador típic de Coulter té un o més microcanals que separen dues cambres que contenen solucions d'electròlits. A mesura que les partícules o cèl·lules que contenen fluids passen a través de cada microcanal, cada partícula provoca un breu canvi en la resistència elèctrica del líquid. El comptador detecta aquests canvis en la resistència elèctrica.El principi de Coulter estableix que les partícules travessades per un orifici, concurrents amb un corrent elèctric, produeixen un canvi d'impedància que és proporcional al volum de la partícula que travessa l'orifici. Aquest pols en impedància prové del desplaçament de l'electròlit provocat per la partícula. El principi Coulter va rebre el nom del seu inventor, Wallace H. Coulter. El principi ha tingut èxit comercial a la indústria mèdica, especialment en hematologia, on es pot aplicar per comptar i dimensionar les diferents cèl·lules que formen la sang sencera. Les cèl·lules, al ser partícules poc conductores, alteren la secció transversal efectiva del microcanal conductor. Si aquestes partícules són menys conductores que el medi líquid circumdant, la resistència elèctrica a través del canal augmenta, fent que el corrent elèctric que passa pel canal disminueixi breument. En controlar aquests polsos en corrent elèctric, es pot comptar el nombre de partícules per a un volum determinat de fluid. La mida del canvi de corrent elèctric està relacionada amb la mida de la partícula, la qual cosa permet mesurar una distribució de mida de partícula, que es pot correlacionar amb la mobilitat, la càrrega superficial i la concentració de les partícules. El comptador Coulter és un component vital del laboratori hospitalari actual. La seva funció principal és l'anàlisi ràpida i precisa dels recomptes sanguinis complets (sovint anomenat CBC). El CBC s'utilitza per determinar el nombre o la proporció de glòbuls blancs i vermells del cos. Anteriorment, aquest procediment consistia a preparar un frotis de sang perifèrica i comptar manualment cada tipus de cèl·lula sota un microscopi, un procés que normalment durava mitja hora.Els comptadors de coulter tenen una gran varietat d'aplicacions, com ara pintura, ceràmica, vidre, metalls fosos i fabricació d'aliments. També s'utilitzen habitualment per al control de qualitat. Un comptador Coulter va tenir un paper important en el desenvolupament del primer classificador de cèl·lules, i va participar en els primers dies del desenvolupament de la citometria de flux. Encara avui, alguns citòmetres de flux utilitzen el principi Coulter per proporcionar informació molt precisa sobre la mida i el recompte de cèl·lules. |
Arquitectura | La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards. Bàsicament amb funcions ornamentals. |
Matemàtiques | Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al segle IV dC al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental. Els matemàtics grecs van viure en les ciutats esteses sobre la Mediterrània Oriental sencera, d'Itàlia al nord d'Àfrica, però estaven units per la cultura i la llengua. Les matemàtiques gregues del període posterior a Alexandre el Gran de vegades s'anomenen matemàtiques hel·lenístiques. El mot "matemàtiques" en si mateix es deriva del grec antic μάθημα (mathema), que significa "tema d'instrucció". |
Estris | La cartutxera és una bossa o capsa, annexa a un cinturó, a una cingla o a una canana, que té per funció emmagatzemar i transportar cartutxos i, alhora, tenir-los a l'abast de la mà còmodament; generalment té una tapeta que la manté closa mentre no cal accedir-hi. La cartutxera pot ser part integrant de la peça que la subjecta (com en moltes cananes) o de què penja (com en força cingles tradicionals); o, més sovint, pot ser una peça separada que s'hi fixa mitjançant botons, anelles, pinces, etc. El català cartutxera equival a l'anglès ammunition pouch i cartridge pouch (o, antigament, cartridge box); a l'espanyol cartuchera; al francès cartouchière (antigament giberne); a l'italià giberna; al portuguès cartucheira (antigament patrona) i al romanès cartuşieră. |
Geografia | Lipova (pronunciat en romanès: [ˈLipova] ; Alemany i hongarès : Lippa ; Serbi : Липова, Lipova ; Turc : Lipva) és una ciutat de Romania, al comtat d'Arad, situada a la regió del Banat a l'oest de Transsilvània. Es troba a una distància de 34 A km d'Arad, la capital del comtat, a la zona de contacte del riu Mureș amb les muntanyes Zărand, l'altiplà occidental i els turons de Lipova. Administra dos pobles, Radna (Máriaradna) i Șoimoș (Solymosvár), i la seva superfície total és de 134,6 km quadrats. El primer registre escrit de la ciutat es remunta a 1315 amb el nom de Lipwa. El 1324 es va esmentar l'assentament com a castellanus de Lypua, topònim que reflecteix el seu caràcter reforçat d'aquella època. Segons el cens del 2011 la població de la ciutat era de 9648 habitants. Els grups ètnics eren: 94% romanesos, 2,89% hongaresos, 1,47% gitanos, 1,27% alemanys, 0,07% eslovacs, 0,18% ucraïnesos i 0,1% d'altres nacionalitats o no declarades. |
Indumentària | Geta (下 駄) és el nom d'un tipus de calçat tradicional japonès. Consta d'una taula principal (dai) i dos «dents» (ha) que suporten tot el pes. Solen estar construïdes en fusta i la seva adherència té la típica forma de xancletes. Es diu que les xancletes estan inspirades originalment en les geta japoneses. |
Mitologia | Urashima Tarō (浦島 太郎, Urashima Tarō?) és una llegenda japonesa sobre un pescador que rescata una tortuga i és recompensat per açò amb una visita al Ryūgū-jō, el palau del Ryūjin, el Déu Drac, sota la mar. Allí se n'està per tres dies, i al retornar al seu poble es troba amb si mateix 300 anys en el futur. |
Nàutica | La batalla del Golf de Morbihan o, simplement, batalla de Morbihan, lluitada el juny del 56 aC a la costa de l'actual departament bretó de Morbihan (Ar Mor-Bihan), va ser la primera batalla naval combatuda a l'Atlàntic Nord. |
Informàtica | Un arxiu README conté informació sobre altres arxius en un directori. És una forma de documentació de programari, usualment en un arxiu de text pla anomenat READ.ME, README.TXT, README.md (per a un arxiu Markdown), README.1ST o README. De vegades, en català (i sobretot en els anys 90) pot venir traduït com llegeix-me.txt. El nom de l'arxiu és generalment escrit en majúscules. En els sistemes Unix-like , generalment els noms s'escriuen en minúscula, i això fa que en un llistat d'arxius surti primer el fitxer README. |
Jocs | Pedra, paper, tisores, també conegut al Japó com a janken, és un joc de mans a què acostumen a jugar els infants. Normalment s'utilitza com a mètode de selecció (com també es podria fer tirant els daus, per exemple) i així triar una persona de manera aleatòria per a algun propòsit, encara que, a diferència de la selecció aleatòria, s'hi pot jugar amb habilitat si el joc es fa molt repetidament, perquè un dels jugadors pot reconèixer la tàctica no aleatòria de l'oponent. El joc consisteix a mostrar alhora tots dos jugadors una mà que tenien amagada, la qual ha de formar una de les tres figures que diu el títol del joc: la pedra se simbolitza amb el puny tancat, el paper amb la mà oberta i les tisores amb dos dits aixecats. Les tisores tallen (i guanyen) el paper del contrari, el paper embolica (i guanya) la pedra rival i la pedra esclafa les tisores. Normalment es fa durar el joc fins a les tres o cinc victòries, prèviament acordades. La cantarella o senyal que dona pas als moviments depèn de les variants locals. Existeix un campionat internacional del joc, que combina la psicologia de l'adversari i l'atzar, que se celebra a Toronto des del 2002. |
Telecomunicacions | YPbPr (també trobat com a "Y/Pb/Pr", "YPrPb", "PrPbY", "B-Y R-Y Y" o "PbPrY") és l'acrònim que designa els components de l'espai de color RGB emprats en el tractament del senyal de vídeo; en particular, referits als cables components de vídeo. YPbPr és la versió de senyal analògic de l'espai de color YCbCr; ambdues són numèricament equivalents, però mentre YPbPr s'utilitza en electrònica analògica, YCbCr està pensada per a vídeo digital. Per tal de fer més planera la seva pronúncia, se sol al·ludir al terme YPbPr com a "Yipper" cables. YPbPr s'obté a partir del senyal de vídeo RGB, que es divideix en tres components: Y, Pb y Pr: Y transporta la informació de luminància (brillantor). Pb transporta la diferència entre el component blau i el de luminància (B - Y). Pr transporta la diferència entre el component vermell i el de luminància (R - Y). |
Objectes astronòmics | El Supercúmul Perseu-Peixos (SCL 40) és una de les estructures més grans conegudes en l'univers. Fins i tot a una distància de 250 milions d'anys llum, aquesta cadena de cúmul de galàxies s'estén més de 40° a través del cel d'hivern boreal. En la constel·lació de Perseu i la constel·lació de Peixos el supercúmul és una de les dues concentracions dominants de galàxies en l'univers proper (dins de l'esfera de 300 milions d'anys llum), que se situa al llarg del plànol de la Via Làctia. Aquest supercúmul també limita amb un buit important, el Buit de Taure. És part integrant de la Cadena Perseu-Pegàs, una de les 5 parts del Complex de Supercúmuls Peixos-Balena. Els principals cúmuls del supercúmul de Perseu-Peixos són el Abell 262, Abell 347 i Abell 246. |
Arquitectura | MVRDV és una firma d'arquitectura i urbanisme dels Països Baixos fundada el 1993. Les sigles són les inicials dels cognoms dels tres arquitectes fundadors Winy Maas (1959), Jacob van Rijs (1964) i Nathalie de Vries (1965) |
Heràldica | Un lambel és un moble heràldic generalment posat al cap de l'escut i sovint emprat com a brisura. La paraula «lambel» és un terme francès derivat d'un antic mot gal, «label», que designava un manat de cintes que decoraven el casc de l'armadura. |
Arquitectura | La bruixa de la Catedral de Girona és una gàrgola gòtica de la primera meitat del segle xiv que representa una dona amb la boca ben oberta, vestida amb un llarg vestit i tocat, que sosté un rotlle de pergamí a les mans amb una inscripció. Els dies de pluja serveix com a canonada de desguàs de l'aigua. La bruixa de la catedral es pot veure des del passeig Arqueològic a l'exterior de l'absis de la catedral, i just a l'angle de la torre de Carlemany.En el 2012, el XVI Premi Nèstor Luján de novel·la històrica va ser concedit a l'obra 'La bruixa de pedra' de l'escriptor Miquel Fañanàs, basada en la llegenda d'aquesta gàrgola. |
Humor | Els Chuck Norris Facts (en anglès, 'fets de Chuck Norris') són un conjunt de frases humorístiques sobre aquest actor americà, especialista en arts marcials. Aquestes bromes són majoritàriament aforismes humorístics que li atribueixen qualitats sobrehumanes fins a l'extrem. Intenten crear una caricatura al voltant dels herois ultra-forts i virils que en Norris ha interpretat sovint al cinema o a la tele, en particular en els films d'acció dels anys 1980. |
Cronometria | Un nocturlabi o rellotge d'estels és un instrument utilitzat per a determinar el temps en funció de la posició d'una determinada estrella en el cel nocturn. A vegades anomenat "nocturnum horologium" ('instrument de temps per a la nit') o nocturlabi, està estretament relacionat amb el rellotge de Sol. Un nocturlabi és típicament un instrument nàutic. Conèixer el temps és important en el pilotatge per al càlcul de les marees i alguns nocturlabis incorporen gràfics de marees per als ports importants. El nocturlabi fou esmentat per primera vegada per Martín Cortés de Albacar en el seu Arte de navegar, publicat el 1551. A la fi del segle xiii, Ramon Llull descriu un instrument semblant al nocturlabi en el seu llibre Opera Omnia, amb nom d'astrolabium nocturnum i sphæra horarum noctis. |
Arquitectura | El façadisme és la pràctica arquitectònica consistent a demolir l'interior d'un immoble antic, tot deixant-hi en peu només la façana exterior, amb la intenció d'aixecar un immoble nou darrere seu, en general més gran i amb profundes alteracions tipològiques, volumètriques, estructurals i constructives respecte de l'original. El façadisme és vist pels uns com una pràctica discutible, atesa la dissociació que provoca entre l'antiga pell exterior d'edifici i el seu nou interior i, per d'altres, com una solució de compromís entre la voluntat de preservar un edifici d'interès històric o estètic i la intenció de demolir-lo arran d'interessos immobiliaris. Tot sovint, el façadisme té el seu origen en el nivell de protecció de què gaudeixen alguns immobles, la qual cosa en fa una pràctica indefugible per als promotors immobiliaris. En referència al façadisme, la UNESCO ha declarat que:Com a principi general, la proporció i el disseny han d'encaixar dins del tipus particular d'arquitectura i de patró històric, mentre que eliminar el nucli d'una construcció digna de protecció ("façadisme") no constitueix un mitjà adequat d'intervenció estructural. En alguns casos, el façadisme pot respondre al fet que l'interior d'un edifici hagi restat inutilitzable com a conseqüència d'un fet fortuït com ara un incendi. El façadisme és una pràctica habitual en l'arquitectura postmoderna, arribant al seu punt culminant durant la segona meitat del segle xx, en especial durants les dècades del 1980 i del 1990. |
Indumentària | Helen Rose (Chicago, Illinois, 2 de febrer de 1904 - Palm Springs, Califòrnia, 9 de novembre de 1985) fou una dissenyadora de roba estatunidenca, guanyadora de dos premis Oscar.Va estudiar a la Chicago Academy of Fine Arts i el 1929 es va traslladar a la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) on dissenyà els vestits dels "Ice Follies", un grup d'artistes còmics sobre gel. A la dècada del 1940 inicià la seva col·laboració amb la productora 20th Century Fox, que durà 2 anys, i posteriorment entrà a treballar a la productora Metro-Goldwyn-Mayer, convertint-se en la seva cap a la destitució del seu cap Adrian Adolph Greenberg. Al llarg de la seva carrera guanyà dos premis Oscar al millor vestuari per The Bad and the Beautiful l'any 1952 i per I'll Cry Tomorrow el 1955. Els seus dissenys de vestit de núvia marcaren una època i fou l'encarregada de realitzar els vestits de casament d'Elizabeth Taylor l'any 1950 pel seu casament amb Conrad Hilton Jr. i posteriorment pel de Grace Kelly l'any 1956 pel seu casament amb Rainier de Mònaco. A la dècada de 1960 abandonà l'estudi i obrí la seva pròpia botiga i es dedicà a escriure llibres sobre el món del disseny. |
Arqueologia | El tresor de Guarrazar és un tresor d'orfebreria visigoda compost per corones i creus que diversos reis visigots de Toledo van oferir com a exvot. Va ser trobat l'any 1858 al jaciment arqueològic de l'horta de Guarrazar, a la localitat de Castella - la Manxa de Guadamur; prop de Toledo. Avui dia, les peces estan repartides entre el Museu de Cluny, a París, l'Acadèmia del Palau Reial de Madrid, i el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, també a Madrid. |
Telecomunicacions | La direcció del feix és una tècnica per canviar la direcció del lòbul principal d'un diagrama de radiació d'un transmissor o receptor d'energia. En els sistemes de ràdio i radar, la direcció del feix es pot aconseguir canviant els elements de l'antena o canviant les fases relatives dels senyals de RF que condueixen els elements. Darrerament, la direcció del feix està jugant un paper important en la comunicació 5G a causa de la naturalesa quasi òptica de les freqüències 5G. En acústica, la direcció del feix s'utilitza per dirigir l'àudio dels altaveus a un lloc específic de l'àrea d'escolta. Això es fa canviant la magnitud i la fase de dos o més altaveus instal·lats en una columna on el so combinat s'afegeix i es cancel·la a la posició requerida. Comercialment, aquest tipus de disposició d'altaveus es coneix com line array. Aquesta tècnica ha existit des de fa molts anys, però des de l'aparició de la moderna tecnologia de processament de senyals digitals, ara hi ha molts productes disponibles comercialment al mercat. La direcció del feix i el control de directivitat mitjançant DSP van ser pioners a principis dels anys 90 per Duran Audio, que va llançar una tecnologia anomenada DDC (Digital Directivity Control).En els sistemes òptics, la direcció del feix es pot aconseguir canviant l'índex de refracció del medi a través del qual es transmet el feix o mitjançant l'ús de miralls, prismes, lents o reixes de difracció giratòries. Alguns exemples d'enfocaments de direcció de feix òptic inclouen cardans mecànics basats en miralls o unitats directores de feix, mecanismes galvanòmetres que giren miralls, prismes Risley, antenes de matriu de fase, òptiques de matriu en fase i sistemes microelectromecànics (MEMS) que utilitzen micromiralls. |
Periodisme | Rukhshana Media és una organització periodística de dones afganeses creada el novembre del 2020 en memòria de Rukhshana, una jove apedregada fins a la mort l'any 2015 a la província de Ghor. |
Història | Els al-Àhdal o Mahàdila foren una família de sàyyids que visqueren al sud-oest de la península Aràbiga, descendents del sisè imam alida Jàfar as-Sàdiq. Els principals membres de la família foren: Hussayn ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad Badr-ad-Din (Quhriyya, 1377-Abyat Hussayn, 1451) Hussayn ibn as-Siddiq ibn Hussayn, net de l'anterior (Abyat Hussayn, 1446-Aden, 1497) Tàhir ibn Hussayn ibn Abd-ar-Rahman Jamal-ad-Din (Muràwaa, 1508-Zabid, 1590), jurista i tradicionista Muhàmmad ibn Tàhir Hàtim ibn Àhmad ibn Mussa ibn Abi-l-Qàssim ibn Muhàmmad (?-al-Mukha (Mocca), 1604), sufí i erudit Abu-Bakr ibn Abi-l-Qàssim ibn Àhmad (1576-1626) Abd-ar-Rahman ibn Sulayman (?-1835) |
Geografia | Bumbești-Jiu (pronunciació en romanès: [bumˌbeʃtʲ ˈʒiw]) és una ciutat del comtat de Gorj, Oltènia, Romania, al riu Jiu. Administra quatre pobles: Curtișoara, Lăzărești, Pleșa i Tetila. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. La ciutat compta amb el monestir de Lainici, el monestir de Vișina (construït el 1418) i un "Museu del Poble". Segons el cens del 2011, la població de Bumbești-Jiu ascendeix a 8.932 habitants, per sota del cens anterior del 2002, quan es van registrar 10.617 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (92,58%), amb una minoria de gitanos (3,64%). Per al 3,57% de la població, es desconeix l’ètnia. Des del punt de vista confessional, la majoria dels habitants són ortodoxos (95,06%). Per al 3,57% de la població, no es coneix l’afiliació confessional. |
Química | Organometallics (abreviatura Organometallics) és una important revista científica dedicada a la química inorgànica, publicada des del 1982 per l'American Chemical Society. El seu factor d'impacte és 4,126 el 2014, any en què fou citada 41.998 cops. Ocupa la 5a posició de qualitat de revistes dedicades a la química inorgànica en el rànquing SCImago, i la 15a en la categoria de química orgànica.Aquesta revista està dedicada a la publicació de treballs de recerca en els camps més actius de la química dels compostos organometàl·lics, inorgànics, orgànics i resta de materials químics. S'hi publiquen articles, comunicacions, mini-comentaris i notes detall dels mecanismes de síntesi, estructura, d'unió, de reactivitat química i de reacció, i aplicacions dels compostos organometàl·lics i organometal·loidals. També inclou la síntesi orgànica i polímers, processos catalítics, i aspectes sintètics de ciència dels materials i la química de l'estat sòlid. Organometàl·lics també publica la correspondència entre autors, que els ofereix una oportunitat perquè puguin comentar els treballs d'altres investigadors. |
Arqueologia | La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques. En els tres casos s'analitzen les proporcions d'un isòtop pare i un isòtop fill dels quals es coneix la seva semivida.La datació per carboni basada en la desintegració de l'isòtop de carboni 14 és comunament utilitzada per a datació de restes orgàniques relativament recents. L'isòtop utilitzat depèn de l'antiguitat de les roques o restes que es vulguin datar. Per exemple, per restes orgàniques de fins a 60.000 anys s'usa el carboni-14, però per roques de milions d'anys es fan servir altres isòtops de semivida més llarga.Altres mètodes de datació radiomètrica són: Argó-argó (Ar-Ar) Iode-xenó (I-Xe) Lantà-bari (La-Ba) Plom-plom (Pb-Pb) Luteci-hafni (Dll-Hf) Neó-neó (Ne-Ne) Potassi-argó (K-Ar) Reni-osmi (Re-Os) Urani-plom-heli (U-Pb-He) Urani-urani (U-U) |
Ciències de la salut | La donació del cos a la ciència consisteix en la cessió d’un cos perquè després de la mort es destini a la docència o a la recerca biomèdica. Els cossos donats s’utilitzen principalment en investigació i educació mèdica. S'utilitzen en classes d'anatomia macroscòpica o topogràfica, anatomia quirúrgica i per a fomentar la formació mèdica. Durant anys, només les escoles de medicina acceptaven la donació de cossos, però actualment algunes organitzacions privades també n’accepten. Depenent del motiu particular pel qual un projecte necessita la donació de cossos, pot ser que es demanin cossos amb unes especificacions determinades. La donació del cos a la ciència és important per a poder entendre millor el cos humà i fer avançar la ciència. Normalment donar el cos a la ciència és gratuït; sovint, però, les organitzacions a càrrec de les donacions assumeixen el cost de la cremació o la inhumació un cop el cadàver donat ha complert el seu propòsit i es retorna a la família per a que l'enterri. Qualsevol persona que desitgi donar el seu cos pot fer-ho a través d'un programa de donació voluntària. De vegades pot ser necessari que el donant hagi de signar uns acords abans de morir amb la facultat de medicina local, la universitat o el programa de donació del cos escollit. A qualsevol persona que sol·liciti un formulari de consentiment se li proporcionarà informació sobre les polítiques i els procediments que es duran a terme després que el donant potencial hagi mort. La donació del cos a la ciència encara és poc freqüent. En un intent per augmentar aquest tipus de donacions, molts països han establert programes i normatives que regulen la donació de cadàvers o de parts del cos. Per exemple, en alguns estats dels Estats Units per a programes de base acadèmica, una persona ha de prendre la decisió de donar les seves restes per voluntat pròpia abans de morir; la decisió no la pot prendre un advocat. Si una persona decideix no donar el seu cos sencer o no pot fer-ho, hi ha altres formes de donació mitjançant les quals encara es pot contribuir a la ciència després de la mort, com la donació d’òrgans o la donació de teixits. |
Història | Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília ) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya. És aquesta una nissaga molt vinculada a la corona reial catalana.Se sap que els Cruïlles van arribar a Sicília durant el període de dominació catalana, després que el rei català Pere el Gran creà el Regne de Sicilia, a partir de les Vespres Sicilianes. Aquesta conquesta de Sicília fou exclusivament catalana, atès que el regne d'Aragó no hi va participar. Els Cruïlles catalans van obtenir amplis feus a la Vall de Noto, especialment entre Lentini i Vizzini . Amb Pere el Cerimoniós, la nissaga siciliana dels Cruïlles va tenir un paper destacat a mitjans del segle XIV dC gràcies a l'almirall català Gilabert de Cruïlles, que a més de ser nomenat pel rei cap de l'exèrcit també fou un important diplomàtic.Una altra important personalitat d'aquesta nissaga catalana fou Berenguer de Cruïlles, nascut a Peratallada, Catalunya, el 1310 i mort a Barcelona, Catalunya, el 1362, que fou fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada i de Gueraua de Cabrera. Aquest personatge fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer President de la Generalitat de Catalunya (1359–1362). Pel que fa a la branca siciliana de la família, l'any 1402, Giovanni (Jaume) de Cruïlles fou nomenat governador de Messina. En aquest període, una branca de la família es va traslladar a Palerm, obtenint terres com a feu sobre les quals ara es troba el districte de Palerm de Niccolò Amato di Sciacca . Els Cruïlles o Cruyllas de Sicília, a més a més, foren barons de Francofonte. El 1396 obtingueren la baronia de Calatabiano (Catalabiano, en català), atorgada a un Berenguer de Cruïlles que fou virrei de Sicília l'any 1391, a més de camarlenc reial. Amb Gerard de Queralt, Berenguer fou ambaixador dels Martini (Martí) el 1391, a la cort catalana.El darrer dels Cruyllas o Cruïlles de Sicília fou Giobanni (Jaume) de Cruïlles, fill de Berenguer de Cruïlles. Una vegada extingida la nissaga, el títol nobiliari passa a la família dels Montcada i després a la dels Gravina. Quan Girolamo Gravina, IV baró de Palagonia, l'any 1531 es va casar amb la Comtessa Moncada Cruyllas (Montcada Cruïlles), la darrera hereva de la família, els Gravina-Cruilla, van esdevenir propietaris d'un gran patrimoni territorial. Van ser reconeguts amb el títol de prínceps de Palagonia. Al segle xviii dC, s'edificà l'actual Palazzo Gravina Cruyllas, seu actual del Museu Cívic Bellini i del Museu Emilio Greco de Catània. A la Capella del Sagrament, de la Catedral de Catània, hi ha un important monument a la família Cruïlles, datat del segle xviii dC. |
Estris | El paper de tornassol és un dels indicadors de pH més coneguts. Es presenta normalment en una solució o tintura violada, es torna de color roig-taronja en contacte amb compostos àcids, per sota d'un índex de pH de 4,5 i s'enfosqueig només lleugerament amb substàncies alcalines (per sobre d'un pH de 8,5), raó per la qual de vegades es fa servir tornassol al qual se li ha afegit àcid clorhídric per identificar bases químiques. El seu ús ha davallat en els darrers anys pel perfeccionament de l'indicador universal i de la fenolftaleïna. L'ús de les substàncies i papers indicadors de l'acidesa o de l'alcalinitat ha disminuit dràsticament degut a l'aparició dels aparells medidors del pH, és a dir dels pH-metre. A més de per comprovar el pH, el tornassol es fa servir molt en pintura i forma part de la mescla d'indicadors universals donant més diferència de color entre solucions neutres i àcides. |
Matemàtiques | Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3. Una equació de tercer grau amb una incògnita és una equació que es pot posar sota la forma canònica: a x 3 + b x 2 + c x + d = 0 {\displaystyle ax^{3}+bx^{2}+cx+d=0\,} ,on a, b, c i d (a ≠ 0) són nombres que pertanyen a un cos, habitualment a R o a C. El mètode de resolució de l'equació cúbica fou publicat per primera vegada l'any 1545 pel matemàtic llombard Gerolamo Cardano. La solució es troba seguint dos passos. Primer es fa un canvi de variable per a eliminar el terme en x 2 {\displaystyle x^{2}} . Després es descompon la variable en la suma de dues que són arrels d'una equació de segon grau. Eliminació del terme de grau 2 o x 2 {\displaystyle x^{2}} Es fa el canvi de variable x = y − b / 3 a {\displaystyle x=y-b/3a} Amb això l'equació queda de la forma: y 3 + p y + q = 0 {\displaystyle y^{3}+py+q=0} Descomposició de la variable y Es fa y = u + v {\displaystyle y=u+v} Amb això queda: u 3 + v 3 + ( 3 u v + p ) ( u + v ) + q = 0 {\displaystyle u^{3}+v^{3}+(3uv+p)(u+v)+q=0} Això afegeix un grau de llibertat al problema que permet de resoldre'l perquè es pot imposar una restricció als valors de u i v de tal forma que es fa que siguin arrels d'una equació de segon grau. Imposant que 3 u v + p = 0 {\displaystyle 3uv+p=0} es té que u 3 + v 3 = − q {\displaystyle u^{3}+v^{3}=-q} Ara u 3 {\displaystyle u^{3}} i v 3 {\displaystyle v^{3}} són dos nombres dels quals se'n sap la seva suma i també el seu producte, ja que ha de ser u 3 v 3 = − p 3 / 3 3 {\displaystyle u^{3}v^{3}=-p^{3}/3^{3}} per tant són les arrels de l'equació de segon grau: x 2 + q x − p 3 / 27 = 0 {\displaystyle x^{2}+qx-p^{3}/27=0} Resolent aquesta equació s'obtenen u 3 {\displaystyle u^{3}} i v 3 {\displaystyle v^{3}} Extraient les tres arrels cúbiques de cada un i sumant-les, s'obtenen els valors de y {\displaystyle y} I desfent el canvi de variable s'obté el valor de x {\displaystyle x} el resultat final és: x = − q 2 + q 2 4 + p 3 27 2 3 + − q 2 − q 2 4 + p 3 27 2 3 − b 3 a {\displaystyle x={\sqrt[{3}]{{\frac {-q}{2}}+{\sqrt[{2}]{{\frac {q^{2}}{4}}+{\frac {p^{3}}{27}}}}}}+{\sqrt[{3}]{{\frac {-q}{2}}-{\sqrt[{2}]{{\frac {q^{2}}{4}}+{\frac {p^{3}}{27}}}}}}-{\frac {b}{3a}}} Els càlculs cal fer-los emprant nombres complexos. Les calculadores i fulls de càlcul que només donen resultats de les arrels quadrades i cúbiques en nombres reals no obtenen el resultat correcte. D'altra banda, algunes de les equacions de tercer grau també es poden resoldre pel mètode de Ruffini. |
Sociologia | La discriminació institucionalitzada o discriminació institucional és el tracte injust i discriminatori d'un individu o grup per una societat i les seves institucions. Es trata d'un biaix intencionat o involuntari basat en creences estereotipades (com ara sexistes o racistes) compartides per la majoria d'una societat.Tal discriminació es codifica en els procediments administratius, polítiques, lleis o objectius de les pròpies institucions. Entre els efectes de la discriminació institucional hi ha majors índexs de suïcidi, de pobresa o d'accés a la salut entre la població afectada. |
Agricultura | La FAO estima que en l'actualitat només 30 cultius proporcionen el 95% de les necessitats energètiquees de l'ésser humà i quatre d'ells (arròs,blat, dacsa i patates) en proporcionen el 60%. Es calcula que el nombre de varietats diferents d'arròs són més de 100.000. Als Andes es cultiven localment 175 varietats de patates. |
Informàtica | Infonomia o gestió de la informació és un neologisme recent que es refereix a la gestió de la informació. Pretén convertir-se en la interrelació entre les "organitzacions", per una banda, i la "informació", per l'altra. Les persones que utilitzen el terme Infonomia el descriuen com una disciplina emergent, involucrant diverses disciplines. |
Filosofia | Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona. |
Teologia | La pneumatologia, mot que prové del grec πνεῦμα, 'esperit, baf, vent' i λογία 'estudi' és la ciència que estudia la interacció entre Déu i l'home mitjançant l'Esperit Sant. |
Arquitectura | S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura. Es col·loca oberta tant a l'exterior com a l'interior dels edificis i compleix una funció principalment ornamental. Quan la seva finalitat és religiosa es pot anomenar capelleta. La fornícula generalment es troba a una altura intermèdia del mur. La seva base és una superfície plana on es diposita l'element escultòric i la part superior es remata amb mig casquet esfèric, que de vegades adopta la forma d'una petxina. |
Agricultura | El creixen (Nasturtium officinale W. T. Aiton) és una planta de la família Brassicaceae (o de les crucíferes). La planta silvestre creix en abundància a la major part dels rierols i corrents frescos poc profunds d'Europa i Àsia d'on és originària. En el Principat es troba àmpliament difosa. D'Europa i Àsia s'ha anat estenent per altres continents i, actualment, podem trobar-la a Amèrica del Nord i a Amèrica del Sud, o al Carib. A partir del segle xix es va introduir el seu cultiu en horts i el seu ús com a planta cultivada ha anat augmentant a poc a poc. El creixen, en català, també es coneix amb els noms de caputxina, morritort d'aigua, creixenera, créixens vers, créixec, greixes, morritort, ravenell d'aigua o entre altres.El nom Nasturtium prové del llatí nasus= "nas" i tortus="tort" a causa de l'olor picant de la planta que irritava el nas i officinale indica que la planta s'utilitzava en farmàcia. |
Informàtica | El terme kudos deriva del grec κῦδος kŷdos ("gloria" o "reconeixement", habitualment adquirida en batalles, indica un reconeixement positiu per la pròpia acció. El terme va entrar dins l'argot universitari britànic a principis del segle xviii. En anglès, com en grec, «kudos» s'escriu tant en singular com en plural igual, però habitualment s'expressa en plural: «She received many kudos for her work», és a dir «ella va rebre molts kudos pel seu treball». S'usa bastant en aplicacions mòbils que registren activitats esportives compartides, i els usuaris assignen kudos als reptes, carreres, activitats que un company fa. És el símil per activitats esportives del m'agrada de Facebook o Instagram. |
Objectes astronòmics | Kappa de Capricorn (κ Capricorni) és un estel a la Constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,74. Al costat de Nashira (γ Capricorni), Deneb Algedi (δ Capricorni), ε Capricorni i altres estels d'Aquari i de la constel·lació dels Peixos, a la Xina formaven Luy Pei Chen, «el camp atrinxerat».Kappa de Capricorn és una gegant groga de tipus espectral G8III amb una temperatura efectiva de 5.033 - 5.038 K. És 87 vegades més lluminosa que el Sol i, com la major part dels estels del nostre entorn, és un estel del disc fi. El seu radi, calculat mitjançant models teòrics, és 12 vegades més gran que el radi solar, mentre que la mesura directa del seu diàmetre angular en una ocultació lunar (1,80 ± 0,30 mil·lisegons d'arc) dona un radi 17 vegades major que el del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 3,7 km/s.Kappa de Capricorn exhibeix una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— notablement inferior a la del Sol ([Fe/H] = -0,43), pràcticament un terç de la del nostre estel. Té una massa estimada de gairebé tres masses solars i una edat entre 340 i 560 milions d'anys. S'hi troba a 294 anys llum (90 parsecs) de distància del sistema solar. |
Catàstrofes | La fam de Ruzagayura va ser una gran fam que es va produir en el mandat belga de Ruanda-Urundi (actualment Ruanda i Burundi) durant la Segona Guerra Mundial. Va provocar una gran quantitat de morts i una enorme migració de població fora del territori i al veí Congo Belga i les seves zones circumdants. La fam es considera que va començar a l'octubre de 1943 i va acabar el desembre de 1944.La causa principal de la fam va ser diversos períodes perllongats de sequera a la regió a principis de 1943. Tanmateix, el problema es va veure agreujat pels intents de les autoritats colonials d'enviar productes agrícoles al Congo belga com a part de l'esforç de guerra aliat en la Segona Guerra Mundial.L'administració colonial, juntament amb missioners cristians, va començar a transportar menjar a un punt de subministrament a Usumbura. El rei ruandès Mutara III Rudahigwa va enviar ajuda a la regió afectada.En el moment que va acabar la fam, el desembre de 1944, entre 36.000 i 50,000 persones (entre un cinquè i un terç de la població regional total) van morir de fam al territori. Alguns centenars de milers d'habitants van emigrar de Ruanda-Urundi, majoritàriament al Congo belga, però també a la Uganda britànica. La migració també va servir per crear una major inestabilitat política a les zones afectades per l'afluència massiva de ruandesos. |
Agricultura | Corc o corcó són els noms comuns de diverses espècies nocives, els trets comuns de les quals és que per nodrir-se, roseguen el seu hoste des de l'interior, de vegades fins a destruir-lo i que porten una vida amagada. Són de diverses espècies i són considerats com a plagues. La majoria dels corcs són erugues i larves de lepidòpters i coleòpters, però també els mol·luscs xilòfags del gènere Teredo, dels quals el més conegut és el corc marí. El concepte no es correspon amb cap grup de la taxonomia linneana dels éssers vius, el tret comú és la vida amagada i els danys a l'hostessa causat dès de l'interior. Els corcs poden crear danys en l'hàbitat humà, com per exemple els diferents corcs de la fusta que, en ser xilòfags, destrueixen mobles, entramats de teulades, escultures. En l'agricultura, quasi cada espècie té el seu corc, el que explica la frase feta balear «Cada fava té el seu corc, i de vegades dos» que significa que tothom té defectes.Hi ha el corc de les pomes i les peres (Cydia pomonella), el corc del raïm (Lobesia botrana) que constitueix una plaga a la vinya, encara que també pot viure sobre altres espècies o el corc del suro (Coraebus undatus). El control dels corcs mitjançant pesticides químics s'ha comprovat problemàtic car els residus poden ser nocius per a l'home. De més, la majoria de les larves són de difícil accés en viure amagades al fons dels túnels o altres amagatalls que roseguen dintre del seu hoste, on són invulnerables pels verins químics. Mentrestant que les larves fan la seva acció destructiva durant un terme llarg que pot cobrir fins a quatre anys, l'estadi d'imago, al qual són realment vulnerables, és força efímer. La tècnica de confusió sexual amb trampes que atreuen amb feromones els adults mascles i impedeixen la fertilització de les femelles sembla prometedora en la lluita contra certs corcs. |
Ciència militar | La rodella és un escut lenticular d'uns 50-60 cm de diàmetre, que va fixat al braç mitjançant corretges i una nansa. És propi dels infants en formació de combat i també s'usa en els duels. El seu ús a través del temps és constant: des de l'edat antiga (exèrcit romà i contemporanis) fins a l'edat moderna (segle xvii). S'utilitzava sobretot per a lluitar amb espasa (de qualsevol tipologia «lleugera», incloent-hi l'«espasa de punta i tall», en anglès sidesword). Estan construïdes en fusta de 0,5 cm. (més l'entelat) o en acer d'1 mm nervat o amb reforços de 1,5 mm. El seu pes ronda el quilo. Com anècdota, al segle xvii es van fabricar rodelles antibales (de 5 kg de pes) i rodelles de canons (rodelles amb pistoles incrustades), etc. Etimològicament, aquesta paraula tenia un ús ancestral en occità provençal (rodella). |
Arqueologia | El Museu Arqueològic d'Aidone és un museu que guarda objectes des de l'època prehistòrica; es troba a Aidone, a la província d'Enna (Sicília); és al convent dels Caputxins, adjunt a l'església del mateix nom. L'inauguraren al 1984 i conserva les troballes de més de trenta anys d'excavacions a Morgàntia, ordenades seguint criteris cronològics i temàtics. |
Cronometria | William Cranch Bond (Falmouth, Maine, 9 de setembre, 1789 – 29 de gener, 1859), fou un astrònom estatunidenc i el primer director del Harvard College Observatory. |
Dret | El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans. El concepte de dret natural s'oposa al de dret positiu, que és el conjunt de normes legalment vigents. Les doctrines que defensen, en major o menor grau, la superioritat del dret natural sobre el dret positiu reben el nom de jusnaturalistes, oposades a les doctrines positivistes que neguen la superioritat del dret natural o fins i tot neguen que el dret natural es pugui considerar un tipus de dret (l'únic dret seria el dret positiu).El jusnaturalisme, que és una tradició jurídica que s'enquadra dins de la Filosofia del Dret, segons el jurista italià Norberto Bobbio es caracteritza pel dualisme jurídic (reconeix l'existència d'un dret natural i un dret positiu, i la supremacia del primer sobre el segon) i la seva fonamentació es troba (segons el context històric) en un ens abstracte "natural" i "superior" a la voluntat de les persones - ja sigui la physis grega, Déu o la raó humana. El terme Ius Naturale, o dret natural, procedeix de les expressions llatines Ius (Dret, lloc de Dret) i Naturale (del natural). Va ser encunyat per Ciceró al definir-lo com "una llei veritable que consisteix en la recta raó, conforme a la naturalesa". El contingut del dret natural, o sigui, quins són els principis superiors que regeixen la vida humana, són un reflex de la moral de cada societat, considerada com a norma jurídica. Això fa que, encara que el dret natural pretengui ser únic, universal i immutable, en cada autor i en cada moment trobem concrecions diferents i oposades del dret natural. Així, per exemple, per Aristòtil l'esclavitud era una institució del dret natural mentre que per John Locke ho era la llibertat.La tradició jusnaturalista s'estén des del segle V a. de C. fins a la seva decadència en el segle xix, amb el que s'han succeït nombroses tesis i doctrines, fins i tot totalment diferents entre elles. En la teoria del dret natural, tota persona adquireix els seus drets naturals en néixer, aquests serien per tant inherents i es fonamentarien en la dignitat de la persona, drets que una societat jurídicament organitzada haurà de sempre respectar en el funcionament de l'Estat social i democràtic de Dret. Els drets naturals són universals i inalienables, encara que no sempre absoluts, ja que de vegades poden col·lidir amb altres drets de la mateixa naturalesa. En l'evolució històrica d'aquests drets, primer es va parlar de drets naturals, posteriorment de drets humans a partir de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 i finalment de drets fonamentals des del procés constitucionalista, és a dir quan aquests drets es van incorporant a les constitucions dels Estats, especialment ja en la segona meitat del segle xx; d'aquesta manera, els principis del dret natural s'incorporen al dret positiu. La Declaració universal dels drets humans de 1948 és eclèctica i utilitza indistintament els termes drets naturals i drets humans. Un cas important en què es va donar al dret natural transcendència jurídica va ser el dels judicis de Nuremberg, perquè en el moment en què havien estat realitzats, els crims contra la humanitat comesos pels líders nazis no estaven prohibits pel dret positiu, ja que no hi havia cap norma vigent a Alemanya ni al dret internacional que els prohibís, però aquests actes eren clarament injustos. Aleshores, als criminals nazis se'ls va jutjar amb normes fonamentades en el dret natural, perquè una aplicació estricta del dret positiu hagués deixat impunes aquest crims. |
Informàtica | PHP-Nuke és un sistema automatitzat de notícies en el languatge de programació PHP que utilitza bases de dades, especialment dissenyat per a ser usat en Intranets i Internet. L'administrador té control total de la web. Per a utilitzar PHP-Nuke es necessita un ordinador, un servidor de bases de dades compatible amb SQL (altament provat amb MySQL), un servidor HTTP Apache, una versió de 4.0 o superior de PHP instal·lada i funcionant. PHP-Nuke i totes les eines per a utilitzar-lo estan disponibles sota la llicència GPL, pel que són gratuïts i totalment adaptables a les necessitats del lloc. PHP-Nuke és un SGC, com PostNuke (Derivat d'una versió de PHP-Nuke) o Drupal. Destaca la possibilitat d'incorporar-li una gran quantitat de mòduls capaços de realitzar diverses tasques tals com la gestió de descàrregues, fòrums de discussió, botigues de comerç electrònic, etc. |
Dret | El certificat és un tipus de text administratiu emprat per constatar un fet determinat. En el procés de sol·licitud d'un lloc de treball, especialment quan es tracta d'una institució oficial, els certificats són fonamentals per demostrar la formació i l'experiència. És un tipus de text que es produeix normalment a instàncies de qui el rep, per part d'una persona amb prou autoritat dins de la institució per establir que les afirmacions que s'inclouen al document són certes. Si hi arriba a haver alguna irregularitat o falsedat en allò que s'ha declarat, pot ser objecte d'una sanció administrativa. |
Geografia | Nonglard és un municipi francès situat al departament de l'Alta Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps Forma part de la comunitat de l'aglomeració d'Annecy. |
Ciència militar | Una mira telescòpica tèrmica o visor telescòpic d'infraroigs, és un aparell d'observació que combina una mira telescòpica i una càmera termogràfica compacta. Es poden muntar sobre una varietat d'armes petites, així com sobre algunes armes més pesades.Igual que en els sensors regulars, els visors d'infraroigs poden funcionar en una foscor total. L'abast tèrmic pot ser molt útil en llocs amb neu, ja que l'extrema diferència de temperatures entre la neu i una font de calor (com ara el cos humà) crea un alt contrast visual entre ambdós. Això facilita la localització de qualsevol font de calor contrastant-la amb el fons de temperatura més baixa. |
Informàtica | En els sistemes digitals, la informació que s'està processant es presenta en forma binària, per actuar sobre el mitjà extern, ha de ser convertida a un valor de tensió analògica capaç de ser processada per un sistema electrònic com a element accionador. Un exemple és la reproducció de música gravada en un disc compacte (CD). Per reproduir la música gravada en el disc compacte, ha de ser convertida en un senyal analògic i aquesta ser aplicada als altaveus, que convertiran els senyals analògics a través dels seus moviments mecànics en senyal audible. |
Estris | Un Beçull, Beçulla, Caçull o Covat és un recipient fet amb escorça d'arbre que serveix per beure aigua o escalfar-hi líquids. Era emprat sobretot pels pastors. Al Pallars, es fabricava amb escorça de bedoll (de fet, el nom beçull és derivat de beç, 'bedoll'), però al Port del Comte es feia amb la segona escorça del pi. L'ús principal d'aquest estri era de beure aigua de les fonts; o bé hom en duia un quan anava a la muntanya, o en deixava un vora cada font perquè servís a qualsevol que passés. També s'emprava per fer bullir la llet o escalfar-hi d'altres líquids. Hom deia que l'escorça de bedoll donava bon gust a l'aigua, i que la de pi donava un gust agradable de resina a la llet. Malgrat l'escorça de bedoll s'encén fàcilment en estat sec, si es deixa en remull una hora o més es pot posar sobre el foc sense que es cremi. Els covats d'escorça de pi es feien bullir directament a sobre de les brases, o amb una llosa de pissarra o pedra calcària entre el recipient i el foc. Cal dir que un dels avantatges principals d'aquest estri és la seva lleugeresa; és molt menys feixuc que un cassó de metall. A més a més, es pot fabricar fàcilment un cop a muntanya sempre que s'hi trobin bedolls o pins.El mot caçull també pot fer referència a un estri semblant, un got fet amb una tira d'escorça de bedoll cargolada, en forma de paperina. |
Astronomia | Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC. Fou un astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic grec. |
Química | La pintura en pols o pintura electroestàtica («Powder Coating» en anglès) és un tipus de recobriment que s'aplica com a fluid de pols seca, que sol ser utilitzat per crear un acabat dur que és més resistent que la pintura convencional. El procés es porta a terme en instal·lacions equipades que proporcionin un forn de curat, cabines per a l'aplicació amb pistoles electroestàtiques i en general una cadena de transport aeri, on es pengen les parts, que solen ser electrodomèstics, extrusions d'alumini, parts d'automòbils i bicicletes, i es cobreixen amb una pintura en «pols» (també anomenada laminació). S'aconsegueixen excel·lents resultats tant pel que fa a l'acabat com al segellat hermètic. Té una àmplia aplicació en la indústria manufacturera; de fet, des d'un punt de vista qualitatiu, és més fàcil d'aplicar, i des d'un punt de vista ecològic, no crea cap problema per als operadors i el medi ambient. Es pot aplicar a materials com ara l'acer, alumini i metalls galvanitzats. Amb els colorants es poden obtenir tots els matisos de color, fins i tot la gamma de RAL. |
Sociologia | El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència. En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu, i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,[4] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure. |
Geografia | El Montsec d'Estall es troba a l'oest de la Serra del Montsec. És més petit i menys alt que el Montsec d'Ares o que el Montsec de Rúbies. Pertany a la comarca aragonesa de la Baixa Ribagorça.Queda separat del Montsec d'Ares per la Noguera Ribagorçana, formant el congost de Mont-rebei. El seu pic més alt és lo Graller de 1.329 metres. |
Geografia | L'American Geographical Society (AGS) o Societat Geogràfica Americana és una organització de geògrafs professionals fundada l'any 1851 a la ciutat de Nova York. La majoria dels seus membres són dels Estats Units però n'hi ha de molts altres països. Aquesta societat impulsa activitats que augmentin el coneixement geogràfic i el presenta i interpreta no només per ús dels geògrafs sinó també dels polítics. És la més antiga organització geogràfica d'àmbit de tots els Estats Units. En els seus més de 150 anys d'existència s'ha interessat especialment per l'Àrtic, Antàrtic i l'Amèrica llatina. En les seves expedicions científiques es requereix que hi hagi resultats científics tangibles. La van fundar 31 novaiorquesos que eren filantrops acabalats, historiadors i editors. Entre ells hi havia George Folsom, Henry Grinnell, Henry Varnum Poor, Hiram Barney, Alexander Isaac Cotheal, Henry Evelyn Pierrepont, S. De Witt Bloodgood, John Romeyn Brodhead, Joshua Leavitt i Archibald Russell. De seguida van organitzar una expedició polar per petició de Lady Franklin per a buscar el seu marit i els seus companys perduts en l'Expedició de Franklin. La Societat no va estar completament establerta fins al 7 de desembre de 1854.Aquesta societat primer es va dir American Geographical and Statistical Society. L'any 1871, va treure la menció “and Statistical” i va passar a dir-se American Geographical Society.Després de la Primera Guerra Mundial, la societat va fer un esforç per completar la cartografia de la "Hispanic America" com a part d'un treball internacional de cartografiar tot el món a escala 1:1,000,000. |
Arquitectura | L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quadrant d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l'altar formant capelles.Quan un o diversos absis es troben en una posició secundària o són de dimensions reduïdes respecte a un altre del mateix edifici, hom parla d'absidioles. En aquest cas es poden disposar dins del conjunt edilici de moltes maneres, com ara obertes en forma radial al voltant d'un deambulatori. Des de l'edicte de Milà les basíliques són edificis destinats al culte cristià, i els absis han servit per situar el presbiteri i l'altar en diversos estils arquitectònics com el romànic, el gòtic i el barroc.La paraula absis prové del llatí absis, que al seu torn prové del grec ἀψίς (apsís), el significat del qual és el d'arc o volta. En els temples romans l'absis era una fornícula en la qual s'allotjava l'estàtua d'una deïtat. També es va donar després aquesta denominació a les exedres de les basíliques romanes, és a dir, a uns espais de planta semicircular dotats de seients recolzats per l'interior del mur del recinte entre els quals es trobava la butaca del magistrat president. Davant seu se situava a vegades un altar per fer ofrenes i sacrificis. La Basílica Ulpia de Trajà pot ser un bon exemple d'això, amb els seus dos absis, un a cada extrem de la nau principal i una exedra independent. Els temples paleocristians es van construir seguint les pautes de la basílica romana i van incorporar l'absis com un element habitual de la seva arquitectura. S'hi integraven el presbiteri i l'altar. En els actes litúrgics, els clergues o preveres ocupaven els setials que en els absis romans corresponien a les tribunes, mentre que el bisbe s'acomodava a la butaca presidencial davant l'altar. Encara que a l'edat mitjana es van difondre altres models de planta eclesiàstica aliens a la basilical, com la de creu llatina, però no solament es va mantenir sinó que es va generalitzar l'ús de l'absis en les seves variades formes i disposicions, fins al punt de tenir-se per un dels components més característics de l'arquitectura romana d'Orient, romànica i gòtica. Normalment l'absis és de planta semicircular, però no és estrany trobar-ne d'altres formes geomètriques, abunden el de planta quadrada o rectangular i el poligonal de major nombre de costats, com l'octogonal o dodecagonal. La coberta, també en general, és voltada en quart d'esfera o forn, sense descartar altres formes de volta, com la galleda en el cas de planta poligonal, o la d'aresta. La disposició típica de l'absis és la que el situa a l'extrem oriental o capçalera de la nau central, sobresortint a l'exterior. S'ha de tenir en compte que, tret de comptades excepcions, els temples cristians s'han orientat sempre segons un eix est-oest (l'anomenat "eix litúrgic"), estant la capçalera a orient i la façana principal d'accés al front oposat, a occident. Quan hi ha més d'una nau és freqüent que es rematin amb un absis, a més de la sala central, cadascuna de les laterals. En aquests casos, els absis secundaris són de menor diàmetre i alçada que el central. Un cas menys freqüent però no insòlit és el dels absis adossats al transsepte. Unes vegades es col·loquen com a rematada de cadascun dels seus extrems; altres vegades, oberts a manera de capelles a la banda est i distribuïts simètricament respecte a la nau. El mateix absis principal, quan té dimensions suficients, pot anar lobulat amb una sèrie d'absis menors, també anomenats absidioles, que formen una corona de nínxols o petites capelles absidals en el seu contorn. En particular, a l'absis central poden unir-se altres dos absis complementaris per formar un conjunt que es coneix com a «absis tricònquid». Com a norma, en la qual caben excepcions, els absis presenten en el seu alçat dues parts ben diferenciades: la inferior constituïda per un sòcol cec, i una altra superior, separada o no d'aquella per una imposta que recorre horitzontalment tot el mur, en la qual s'obre un nombre imparell de finestres, de les quals la central es disposa axialment en relació amb la nau. De vegades, a l'exterior s'adossen columnes encapitellades de fust circular que s'aixequen fins al ràfec de la coberta i divideixen el parament en trams verticals. |
Ciències polítiques | Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics. Abasta l'estudi de l'estructura (i els canvis d'aquesta estructura) i dels processos de govern - o qualsevol mena de sistema equivalent d'organització humana que mira d'assegurar seguretat, justícia i drets civils. L'expressió de ciències polítiques fou encunyada l'any 1880 per Herbert Baxter Adams (1850-1901), professor d'Història a la Universitat Johns Hopkins. La ciència política és, segons escrivia, la teoria i la pràctica de la política i la descripció i anàlisi dels sistemes polítics i del comportament polític. Els científics, homes i dones, de les ciències polítiques poden estudiar institucions com és ara empreses, sindicats, esglésies o altres organitzacions l'estructura de les quals i processos tinguen influència sobre un govern, en complexitat i interconnexió. Existix dins la ciència política tota una discussió sobre l'objecte d'estudi d'aquesta disciplina que, per als uns, és l'estat i, per alguns altres més, el poder. La primera posició restringix l'objecte d'estudi a la ciència política en quant a una definició més escurçada. La posició majoritària entre els politòlegs, homes i dones, segons en Maurice Duverger (1917-2014), és la visió més àmplia de la definició i que té com a objecte d'estudi la ciència política i el poder. En tant que disciplina de les ciències socials, abraça diversos camps, com ara la teoria, la filosofia política, els sistemes polítics, alhora que mira de definir conceptes com ara ideologia, teoria dels jocs, etc. En aquest sentit també recorre a disciplines auxiliars com ara l'economia, la geopolítica, la geografia política, el dret, la religió, la lingüística, etc. Es diversifica i tot amb les relacions internacionals, la política comparada, etc. Les ciències polítiques empren classes variades de metodologia. Els abordatges de la disciplina inclouen la filosofia política clàssica, l'estructuralisme, el racionalisme, el pluralisme, etc. En tant que ciència social, les ciències polítiques fan ús de mètodes i tècniques que poden aplegar una recerca qualitativa i quantitativa a partir de fonts primàries (ex.: documents històrics, registres oficials, etc) o secundàries (ex.: articles acadèmics o de premsa, estadístiques, estudis de casos, construcció de models, etc). No contrastant que l'estudi de la política haja estat practicat des de bell antuvi a Occident com a mínim des de la Grècia antiga, així com a la Xina antiga, de la qual en tenim tractats sobre política, les ciències polítiques enteses en un sentit contemporani, neixen immensament més avant, fet que la diferencia de la filosofia política, la política econòmica i històrica, entre altres més camps del coneixement, l'objecte d'estudi dels quals seria determinar normatives d'allò que és concep com a estat. L'historiador i catedràtic estatunidenc Herbert Baxter Adams és considerat el pare d'aquest nou camp de recerca científica. L'any 1870 va publicar Johns Hopkins Studies in Historical and Political Science, la primera obra d'estudi a fer ús del concepte. Els experts, dones i homes, en ciències polítiques reben el nom de politòlegs. |
Arqueologia | Trabajos de Prehistoria (TP) és una revista científica espanyola creada el 1960 especialitzada en temes de prehistòria i arqueologia.Es tracta d'una revista adscrita al Departament de Prehistòria de l'Institut d'Història del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) des de la seva fundació pel professor, arqueòleg i prehistoriador Martín Almagro Basch en 1960. Fins a 1968 va tenir forma de sèrie monogràfica i, entre aquesta data i 1993, d'anuari. A partir de 1994 es converteix en l'única publicació semestral de la seva especialitat editada a la Península Ibèrica. La seva aparició ininterrompuda al costat del seu caràcter general i la qualitat del seu contingut, l'han situat en una posició preeminent en el panorama peninsular i competitiva en el panorama internacional. És una revista especialitzada de consulta imprescindible per a tots aquells interessats en conèixer l'estat de la qüestió sobre la prehistòria i protohistòria de la Península Ibèrica.Dona prioritat principalment als articles de síntesi, els estudis interdisciplinaris, els treballs de teoria i metodologia, i s'interessa pels enfocaments més innovadors d'aquesta disciplina que es troba en contínua evolució. S'ocupa també de les preocupacions dels prehistoriadors lligades amb la gestió del patrimoni arqueològic. A més, conté una secció especial de ressenyes i crònica científica.Trabajos de prehistoria és una revista amb avaluació d'experts, que es troba indexada a la Web of Science (Thomson-ISI) A&HCI, SSCI i JCR, i SCOPUS. És la primera revista espanyola de l'àrea d'Arqueologia amb un factor d'impacte JCR. |
Telecomunicacions | El diagrama d'ull o patró d'ull és un mètode utilitzat per a l'anàlisi del comportament dels enllaços de transmissió. Permet analitzar les formes d'ona dels polsos que es propaguen en un enllaç de comunicacions, per aconseguir observar les seves formes, desfasaments, nivells de soroll, potències dels senyals... i amb això avaluar la distorsió del canal (ISI), la severitat del soroll o interferència i els errors de sincronisme en el receptor. |
Seguretat laboral | El suspensori és un tipus de calçotet dissenyat a per protegir els genitals masculins durant activitats vigoroses o esportives. El suspensori típic consisteix en una banda elastizada a la cintura amb una bossa de suport on posar els genitals i dues tires, que, partint de la base de la bossa, van l'una cap al costat esquerre i l'altra al dret. En algunes variants del suspensori, la bossa pot tenir un lloc on posar una coquilla per a protegir els testicles o el penis.El seu nom en anglès és jockstrap (en referència al seu origen esportiu i a les tires laterals que el caracteritzen). L'origen d'aquesta peça es troba en la indumentària esportiva; la seva funció principal és de mantenir els genitals per a afavorir la comoditat en el moviment en alguns esports. |
Festivals | Demètria (en grec antic δημητρία) era un festival anyal que els atenencs van establir l'any 307 aC en honor de Demetri Poliorcetes que junt amb el seu pare Antígon el Borni van ser consagrats amb el títol de "déus salvadors". Se celebrava cada any al mes de Munychion que des de llavors va rebre el nom de Demetrion o Demetrias. Un sacerdot servia el seu altar i dirigia la processó i els sacrificis i els jocs que se celebraven, segons diuen Diodor de Sicília i Plutarc. Per honorar encara més a Demetri, els atenencs van canviar el nom de les Dionísia, les festes dedicades a Dionís pel de Demètria, ja que al jove príncep li agradava que el comparessin amb Dionís. |
Dret | Una sanció, en dret i definició legal, és una pena o altre mitjà d'execució utilitzat per proporcionar incentius per a l'obediència a la llei, o amb normes i reglaments.Les sancions penals poden prendre la forma de càstig greu, com la pena corporal o la pena capital, l'empresonament o multes severes. En el context del dret civil, les sancions solen ser multes monetàries, imposades contra una part d'una demanda o el seu advocat, per violar les normes de procediment o per abusar del procés judicial. La sanció més severa en una demanda civil és l'acomiadament involuntari, amb prejudicis, de la causa d'acció d'una part que queixa, o de la resposta del partit que respon. Això té l'efecte de decidir tota l'acció contra la part sancionada sense recurs, excepte en el grau en què es pot permetre un recurs o judici a causa d'un error reversible. Com a substantiu, el terme s'utilitza normalment en la forma plural, encara que només es refereix a un únic esdeveniment: si un jutge multa a una part, no es diu que imposa una sanció, sinó que imposa sancions. Un jutge pot sancionar una part durant un procediment legal, pel qual s'insinua que imposa sancions. Al sistema judicial federal dels Estats Units, uns certs tipus de conducta són sancionables en virtut de l'article 11 del Reglament Federal de Procediment Civil. Per contra i de vegades confusa, la paraula es pot utilitzar per donar a entendre "aprovació", especialment en un sentit oficial. "La llei sanciona aquest comportament" implicaria que el comportament parlat gaudeix de l'aprovació específica de la llei.Per sancionar és necessari arribar a un acord jurídic. La paraula deriva de sanctus, per fer sant. Un acord legal o sanció imposa aprovacions, normes, directrius i sancions a la conducta. |
Física | En magnetohidrodinàmica, l'equació de Grad-Shafranov (H. Grad i H. Rubin (1958); Vitalii Dmitrievich Shafranov (1966)) és l'equació d’equilibri ideal per a un plasma bidimensional, per exemple el plasma toroidal simètric a l'eix en un tokamak. Aquesta equació adopta la mateixa forma que l'equació de Hicks des de la dinàmica de fluids. Aquesta equació és una equació el·líptica en derivades parcials bidimensional i no lineal obtinguda de la reducció de les equacions ideals de la magnetohidrodinàmica a dues dimensions, sovint per al cas de toroïdals simètrics a l'eix (com per exemple, en un tokamak). Si prenem ( r , θ , z ) {\displaystyle (r,\theta ,z)} com a coordenades cilíndriques, la funció de flux ψ {\displaystyle \psi } es regeix per l'equació ∂ 2 ψ ∂ r 2 − 1 r ∂ ψ ∂ r + ∂ 2 ψ ∂ z 2 = − μ 0 r 2 d p d ψ − 1 2 d F 2 d ψ , {\displaystyle {\frac {\partial ^{2}\psi }{\partial r^{2}}}-{\frac {1}{r}}{\frac {\partial \psi }{\partial r}}+{\frac {\partial ^{2}\psi }{\partial z^{2}}}=-\mu _{0}r^{2}{\frac {dp}{d\psi }}-{\frac {1}{2}}{\frac {dF^{2}}{d\psi }},} on μ 0 {\displaystyle \mu _{0}} és la permeabilitat magnètica, p ( ψ ) {\displaystyle p(\psi )} és la pressió, F ( ψ ) = r B ϕ {\displaystyle F(\psi )=rB_{\phi }} , i el camp magnètic i el corrent són, respectivament, donats per B → = 1 r ∇ ψ × e ^ θ + F r e ^ θ , μ 0 J → = 1 r d F d ψ ∇ ψ × e ^ θ − [ ∂ ∂ r ( 1 r ∂ ψ ∂ r ) + 1 r ∂ 2 ψ ∂ z 2 ] e ^ θ . {\displaystyle {\begin{aligned}{\vec {B}}&={\frac {1}{r}}\nabla \psi \times {\hat {e}}_{\theta }+{\frac {F}{r}}{\hat {e}}_{\theta },\\\mu _{0}{\vec {J}}&={\frac {1}{r}}{\frac {dF}{d\psi }}\nabla \psi \times {\hat {e}}_{\theta }-\left[{\frac {\partial }{\partial r}}\left({\frac {1}{r}}{\frac {\partial \psi }{\partial r}}\right)+{\frac {1}{r}}{\frac {\partial ^{2}\psi }{\partial z^{2}}}\right]{\hat {e}}_{\theta }.\end{aligned}}} La naturalesa de l'equilibri, ja sigui un tokamak, un tros de camp invertit, etc. està determinada en gran manera per les eleccions de les dues funcions F ( ψ ) {\displaystyle F(\psi )} i p ( ψ ) {\displaystyle p(\psi )} així com les condicions límit. |
Cultura popular | La Teoria 90-9-1 és una teoria formulada el 2006 per Jakob Nielsen. També rep el nom de Desigualtat Participativa. Estipula que tot lloc que requereix la col·laboració d'una comunitat per al seu funcionament, pateix una desigualtat en aquesta participació, la qual es representa per, aproximadament, les següents proporcions: El 90% dels usuaris són “espectadors”. Es dediquen a observar, però mai aporten contingut. El 9% dels usuaris contribueix ocasionalment i de manera puntual. Aproximadament el 10% de les participacions són aportades per aquest segment dels usuaris. L'1% dels usuaris s'atribueix més del 90 % de les participacions i d'altres activitats del sistema. Aquest 1% rep el nom de “superusuaris” (Heavy Contributors), ja que la seva activitat supera àmpliament la de la resta d'integrants de la comunitat. |
Geologia | La cova de Milarepa o cova Namkading és una cova on el gran asceta budista Milarepa passà 24 anys de la seua vida al segle xi. Es troba a 11 km al nord de la ciutat de Nyalam, al Tibet. Conta la llegenda que Milarepa renuncià a tots els luxes i s'enclaustrà en una cova per practicar l'austeritat, concentració i meditació, menjant només que herbes de les rodalies que li portaven els seus deixebles. Pel que sembla, al cap d'uns anys, Milarepa adquirí el to verdós dels seus aliments. Va transmetre els seus principals ensenyaments del Mahamudra, la percepció sense esforç de la vacuïtat de la ment i dels elements externs, i arribà a l'estat de Buda, així com els sis iogues de Naropa, amb especial èmfasi en la pràctica de la “calor psíquica”, la qual cosa li va permetre viure sobre la neu vestint sols una prima tunica de cotó. Perfeccionà la meditació fins a aconseguir nivells de consciència que li permetien realitzar actes miraculosos. El més notable dels fets sorprenents que se li atribueixen és el d'haver aixecat el sostre de la seua cova i part de la muntanya Tara empenyent-lo sense més ajut que la força de les mans. Deixà els dos peus impresos en la roca i va realitzar el fet extremament poc comú del cos d'arc de Sant Martí en morir. La cova, la mantenen com un santuari dos monjos; guarden una estàtua de Milarepa dins d'una urna de cristall. Els treballs de restauració dins la cova i el monestir, els feren artistes i artesans de Nepal, i foren finançats pel govern xinés en la dècada de 1970. També hi ha una cova relacionada amb Milarepa a Nepal, a Annapurna, a aproximadament 4.000 metres als afores de Manang. Es creu que aquesta cova nepalesa fou on visqué Milarepa durant la seua estada al nord de l'actual Nepal. |
Estris | Una xeringa (del grec syrinx, "tub") és un producte sanitari que consisteix en un èmbol inserit en un tub (cos), el qual té una petita punta oberta en un dels seus extrems (con) que pot acoblar-se a una agulla o a una via tubular. Les xeringues són utilitzades per introduir petites quantitats de gasos o líquids en àrees inaccessibles. Normalment, se l'omple introduint l'agulla en el líquid i estirant l'èmbol. A continuació, amb l'agulla cap amunt es pressiona l'èmbol per expulsar les bombolles d'aire que hagin quedat i posteriorment s'introdueix l'agulla i s'expulsa el líquid pressionant l'èmbol. Els cons de connexió poden ser centrals o excèntrics i els més habituals són de tipus Luer, Luer-lock (roscat) o catèter. El procés d'administrar una substància amb una xeringa s'anomena injecció. Heró d'Alexandria descriu a la secció 57 del tractat Pneumàtica un aparell compost d'un tub buit amb un extrem estret i un pistó en el seu interior que permet succionar o injectar líquids i li dona el nom de pyoulcos, ja que serveix per treure les acumulacions de pus.Cels, a la seva obra De Medicina (segle I dC), menciona l'ús de xeringues per extreure cossos estranys o taps de cerumen del conducte auditiu, irrigar fístules o netejar ferides.Al segle x dC, el metge de Mossul Ammar ibn Ali al-Mawsili dissenyà un tub metàl·lic buit per travessar l'escleròtica i operar les cataractes emprant la succió. Als seus escrits va descriure altres instruments similars de coure, acer o vidre; sent considerat per alguns autors el creador de la primera xeringa amb agulla plenament funcional.L'inventor australià Charles Rothauser va introduir al mercat les primeres xeringues de plàstic, fetes de polietilè, l'any 1949. Aquest material havia de ser esterilitzat químicament, ja que els mètodes tèrmics estovaven el producte. Això augmentava significativament el preu de les xeringues. Dos anys més tard canvià el material de fabricació inicial pel polipropilè, que aguantava bé l'escalfor, i obtingué un gran èxit comercial. A principis dels anys 60, Colin Murdoch (1929–2008), un veterinari i farmacèutic de Nova Zelanda ideà les xeringues-dard, concebudes per administrar a distància medicaments tranquil·litzants als animals en ser disparades amb armes curtes o llargues específicament modificades. Per injectar substàncies terapèutiques duals, com ara el factor VIII i el seu dissolvent (fàrmacs antihemofílics), s'han dissenyat models específics de xeringues amb doble cambra. Per tal d'impossibilitar la reutilització del material i evitar el risc de punxades accidentals en procediments de venipunció complicats, existeixen xeringues de doble cambra amb agulla retràctil. Es fabriquen diferents tipus de xeringues autoaspirants especialment dissenyades per l'anestèsia local o regional, sovint emprades en cirurgia bucal.Les primeres xeringues d'ús únic i amb medicació precarregada s'utilitzaren de forma massiva durant la Segona Guerra Mundial, en resposta a la urgent necessitat als camps de batalla d'una gran quantitat de medicacions parenterals de fàcil transport i administració ràpida. Bona part d'elles estaven formades per un tub de metall tou, similar al d'alguns adhesius de cianoacrilat actuals, que contenia el fàrmac (el qual s'injectava al pressionar el tub) i una agulla. Destacaren les syrettes de morfina de l'empresa Squibb. A la dècada de 1980, Rhône-Poulenc i Sanofi crearen les xeringues d'insulina precarregades, un dispositiu que facilita molt el tractament de la diabetis mellitus tipus 1. Avui dia, són molts els productes terapèutics que fan servir aquest tipus de xeringa (metotrexat, adrenalina, heparina, àcid hialurònic, etc.).Les xeringues també serveixen per extreure determinats fluids o teixits corporals, com ara sang o moll d'os, en procediments diagnòstics (adquisició de mostres per venipunció) o terapèutics (trasplantament de cèl·lules mare hematopoiètiques, per exemple). En aquests casos, moltes vegades es fan servir xeringues de 15-20 ml amb una solució heparínica salina i agulles de forats laterals múltiples. |
Periodisme | La manipulació als mitjans de comunicació és... Els mitjans de comunicació són el fil conductor que s'encarrega de transmetre algun tipus d'informació. També existeixen els mitjans de comunicació de masses, que són els encarregats de dirigir-se a un gran nombre de persones. Un exemple de mitjà de comunicació de masses és la premsa. Bàsicament, són l'emissor dels fets que ocorren arreu del món per tal d'informar les persones, fins i tot aquelles que viuen lluny. Els mitjans de comunicació poden ser públics o privats. Els públics són finançats per l'Estat i els privats són finançats per empreses privades, com el seu nom indica. Un exemple de les grans cadenes de transmissió d'informació públiques al nostre país són Televisión Española i TV3, i les privades més conegudes són Telecinco, La Sexta, Cuatro i Antena 3. El fet que els mitjans de comunicació puguin ser privats o públic atrau moltes crítiques. El problema que crea el fet que la informació sigui donada per mitjans de comunicació privats pot donar a pensar que la informació que donen pot haver estat manipulada. Darrerament, arran de grans esdeveniments ocorreguts a Catalunya, la societat ha observat una gran diferència entre les informacions brindades pels mitjans. S'han publicat continguts molt diferents i versions molt distorsionades de la realitat en gran quantitat dels informatius que existeixen. Història La història dels mitjans de comunicació es pot dir que no té edat, ja que sempre ha existit la necessitat bàsica de comunicar-se amb l'entorn. Un dels referents més antics del periodisme són els actes públics que s'utilitzaven a la ciutat de Roma per comunicar actes de la ciutat. Es pot dir que el responsable de la revolució dels mitjans de comunicació fou Johannes Gutenberg, inventor de la impremta mòbil, que va ser el fet desencadenant de l'augment de producció de llibres en sèrie i la posterior democratització del coneixement. |
Dret | Ipso facto és una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.En l'àmbit jurídic civil, es considera oposada a l'expressió ipso iure que es pot traduir com «pel dret» o de «ple dret». A més, en l'àmbit jurídic, l'expressió ipso facto serveix per a referir-se a una conseqüència jurídica que s'ha produït automàticament en virtut d'un fet o acte. Se l'ha de distingir d'un altre automatisme jurídic ex officio que és la conseqüència d'una funció i no pas d'un acte de la persona. Exemple: el president de França és ex officio copríncep d'Andorra, quan dimiteix com president ipso facto ja no és copríncep. |
Geografia | Brad (pronunciació en romanès: [brad]; en hongarès: Brád; en alemany: Tannenhof) és una ciutat del comtat de Hunedoara a la regió de Transsilvània de Romania. El seu nom prové de la paraula romanesa brad, "avet". |
Objectes astronòmics | 59 de la Verge (59 Virginis) és una estrella de tipus espectral G, localitzada a la constel·lació de la Verge a aproximadament 57 anys llum de la Terra. |
Filosofia | L'Haskalà o il·lustració jueva (en hebreu: השכלה, "il·lustració, "educació", de sekhel, "intel·lecte", "ment") va ser un moviment filosòfic i reivindicatiu del jueus europeus els segles XVIII i xix. Defensava l'adopció de les valors de la Il·lustració, advocant per una millor integració dels jueus dins la societat europea i una major educació en estudis seculars, l'idioma hebreu i la història dels jueus. En aquest sentit, va marcar l'inici d'un major compromís dels jueus europeus amb el món secular, donant peu als primers moviments polítics jueus de la modernitat i la lluita per l'emancipació jueva. La divisió moderna de la comunitat asquenazita en diferents moviments religiosos o denominacions, especialment als EUA i Europa, va començar històricament com a reacció a l'Haskalà. L'"Haskalà primerenca" va néixer en diferents llocs d'Europa, com Galítsia, prop de Lviv (Ucraïna), a la regió històrica de Podíl·lia (Ucraïna) o al voltant de Xklow (Bielorússia), principalment a la segona meitat del segle xvii. L'anomenada "Haskalà de Berlín", que es nodrí de les bases assentades per la primerenca, va néixer més tard (a partir del 1780) a Alemanya, on es desenvolupà fonamentalment al voltant de la figura de Moisès Mendelssohn (1729–1786), màxim exponent de la filosofia jueva a l'edat moderna, però també a les figures d'Aaron Halle-Wolfssohn (1754–1835) i Josef Perl (1773–1839). Els defensors d'aquest corrent s'anomenaven els maskilim (משכילים, els "il·lustrats"). |
Ciències ambientals | Kivalina o Kivalliñiq en Inupiaq és una població al comtat Northwest Arctic Borough d'Alaska als Estats Units d'Amèrica. El 2010 tenia 374 habitants; tres menys que el 2000.Es troba a una illa amenaçada per la pujada del nivell del mar deguda al canvi climàtic i l'erosió de la costa. Segons les prediccions científiques, podria ser submergida pel mar vers 2025. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.