label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | La renderització no foto-realista, en anglès non-photorealistic rendering (NPR), és una àrea de la infografia en què es persegueix l'expressivitat i la comunicació per damunt del foto-realisme del model. Hi ha diverses motivacions per generar imatges que no persegueixen simular la realitat. Primordialment es defuig l'aspecte fred o asèptic de la representació. En el món de les arts sovint es persegueix transportar sentiments a l'espectador, les caricatures o els dibuixos animats en són exemples clars. Els serveis d'un artista sovint s'utilitzen per crear una representació estilitzada del disseny. Per altra banda l'abstracció afavoreix la claredat, hi ha manuals científics que prefereixen un dibuix a una fotografia per posar èmfasi en allò que es pretén explicar. |
Química | La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies. Segons ella: Un àcid és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar una parella d'electrons. Una base és tota substància que pot cedir una parella d'electrons. |
Química | La Medalla Liebig (en alemany Liebig-Denkmünze) són un premi atorgat per la societat científica Verein Deutscher Chemiker (Societat de Químics d'Alemanya) des del 1903, any de la seva creació, i després per la Gesellschaft Deutscher Chemiker. Fou creat el 12 de maig de 1903 en la celebració del centenari del naixement de Justus von Liebig i premia als investigadors destacats en el camp de la química. |
Història | Els Apahuní (en armeni Ապահունիներ) van ser una important família de nakharark d'Armènia que governaven la regió d'Apahunik a la vall alta del Arsànies, regió que més tard es va anomenar Tauruberan (Turuberan). La tradició històrica afirma la seva grandesa i l'origen hàikida (descendents del mític ancestre armeni Haik) en comú amb les cases de Beznuní, de Manavazian i d'Orduni, que significava probablement un origen reial urartià. Moisès de Khoren diu que van obtenir el títol de nakharark en temps de Vologès II (178-198). Eren una família poderosa, i podien aportar al rei fins a 1.000 cavallers. Quan es va establir el cristianisme a Armènia tenien el seu propi bisbat. Un membre destacats de la família va ser Manedj cap a l'any 430 i figura als esdeveniments de l'any 451, col·laborant amb Vasak de Siunia a la revolta de Vardan II Mamikonian contra el rei Yezdegerd II. També es parla de la dinastia per fets dels anys 505 i 555. Artavasdes, Vistam, Hemaiak i Manuel Apahuní, que governaren junts, van portar el títol de nakharark cap a l'any 600. Durant el segle vii van quedar sotmesos a la dinastia dels Reixtuní. Se'ls esmenta per darrera vegada a mitjans del segle ix, quan, havent estat desposseïts pels emirs Qaysites de Manazkert, es van veure obligats a instal·lar-se a Vaspurakan i acceptar la sobirania dels Artsruní. |
Astronomia | Luna 1959A (sèrie E-1A) fou el sisè intent soviètic d'enviar una missió espacial no tripulada a la Lluna. Fou llançada el 16 de juny del 1959 per un coet SL-3/A-1. Era una nau d'impacte, dissenyada per col·lidir amb la Lluna. El seu disseny era similar al de Luna 2. |
Arquitectura | Wilhelm Cordes (Wilhelmsburg, 1840 - Hamburg, 1914) fou un arquitecte i director del cementiri d'Ohlsdorf de la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. Ix d'una família d'agricultors i de moliners de Wilhelmsburg, aleshores al Regne de Hannover. Va rebre una formació de fuster i després va estudiar arquitectura a l'Escola Politècnica de Hannover. Des del 1874 va treballar a la gerència de les obres públiques de la ciutat d'Hamburg, sota la direcció de l'arquitecte Franz Andreas Meyer.De 1877 a 1879 va ser director de les obres del cementiri d'Ohlsdorf, que la ciutat d'Hamburg va crear per tal de poder evacuar els cementiris a l'entorn de les esglésies del centre històric, al mig de la ciutat creixent, a la qual l'espai urbanitzable feia falta. Va dissenyar el cementiri com un parc, però també la majoria dels edificis: les capelles funeràries 2 a 8, l'edifici administratiu i la torre d'aigua. Al prefaci del primer guia del cementiri publicat el 1897 va escriure: Va ser sebollit al “seu” cementiri a un sepulcre difícil de trobar, gairebé cobert de rododendres. |
Química | Un indicador metal·locròmic (també anomenat indicador complexomètric) és un colorant ió-cròmic, és a dir, que canvia el seu color en presència de certs ions de forma definitiva. Aquests indicadors formen un complex feble amb els ions de la dissolució el qual té un color diferent a quan no es forma el complex (quan no està unit a l'ió). Aquesta característica els fa útils per a la quantificació de cations de metalls en diferentes medis. Aquests tipus d'indicadors també són coneguts com a indicadors pM. |
Sociologia | Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós. A la societat feudal, la cort era el centre de govern, com ho era la residència del monarca, i la vida social i política sovint estaven completament barrejades. A l'Europa del Renaixement, els cortesans van tenir un paper importantíssim a la societat de classe alta. Com que en aquella època era normal que les parelles reials duessin vides separades (normalment casant-se amb l'únic objectiu de preservar les línies sanguínees i garantir les aliances polítiques), tant homes com dones sovint cercaven satisfacció i companyia entre les persones que vivien a la cort. De fet, el verb «cortejar», o «fer la cort», originalment volia dir «ser o residir a la cort», més endavant va voler dir «comportar-se com un cortesà», i després «donar atencions amoroses a algú». La companya més íntima d'un governant s'anomenava la preferida. Com a resultat, en els usos del Renaixement la paraula italiana cortigiana, femení de cortigiano (cortesà), va acabar referint-se a «l'amant del governant», i després a una dona de moral lliure, ben educada i independent, finalment una artesana educada per al ball i el cant, especialment si estava associada amb homes rics, poderosos o de classe alta que proporcionaven luxe i estatus a canvi de companyia.La figura masculina comparable a la cortesana era l'italià cicisbeo o el francès chevalier servant. Realment sembla que la figura del chevalier servant (lit. 'cavaller servent', escorta de la senyora) d'una senyora casada era prou comuna a Europa fins al segle xviii.Avui, el terme cortesana ha passat a ser un eufemisme per designar una acompanyant o una prostituta, especialment la que atreu clients rics. |
Indumentària | Aquestes sabatilles esportives, conegudes amb els noms d'"All Star de Chuck Taylor", "Converse All Star", "Converse" o "All Star", les produeix la marca Converse i estan fetes de tela i de cautxú. La primera producció va veure la llum l'any 1917 amb el nom de "All Star" amb la intenció de trobar l'èxit en el mercat de bambes de bàsquet. Chuck Taylor, jugador de bàsquet i representant de Converse, va introduir millores en el disseny i durant els anys vint va passar a ser portaveu de la marca. |
Ciències de la salut | L'índex cintura/maluc és la relació que resulta de dividir el perímetre de la cintura d'una persona pel perímetre del seu maluc. Els estudis indiquen que una relació entre cintura i maluc superior a 1.0 en homes ia 0,9 en dones està associada a un augment en la probabilitat de contraure diverses malalties (diabetis, malalties coronàries, tensió arterial, entre altres). L'índex s'obté mesurant el perímetre de la cintura a l'altura de l'última costella flotant, i el perímetre màxim del maluc a nivell dels glutis. ICC = c i n t u r a ( c m ) m a l u c ( c m ) {\displaystyle {\mbox{ICC}}={\frac {cintura(cm)}{maluc(cm)}}} interpretació: ICC = 0,71-0,84 normal per a dones. ICC = 0,78-0,94 normal per a homes. Valors majors: Síndrome androide (cos de poma). Valors menors: Síndrome ginecoide (cos de pera). |
Agricultura | L'anellament, en botànica, és el procediment pel qual d'un arbre o arbust es treu un anell sencer de l'escorça, o en alguns casos de l'escorça i el floema, del tronc o d'una branca. De vegades en lloc de treure un anell es fa una lligadura ben estreta. Aquesta operació de treure un anell es pot fer amb una navalla d'empeltar. Es fa servir en fructicultura, viticultura, especialment en cítrics, fruiters de llavor, fruiters de pinyol i en altres per millorar-ne la mida dels fruits, el quallat i la qualitat. També es fa servir en espècies forestals. No sempre l'anellament es pot substituir per altres tècniques o l'ús de reguladors de creixement. Si es treu un anell sencer que arribi fins al xilema la branca o tot l'arbre (si es fa en un tronc) morirà, ja que no es pot regenerar per sota la incisió. Aquest és un sistema per matar fàcilment una planta. Els factors que el limiten aquesta operació agronòmica és el desconeixement del calendari òptim per efectuar-la per a cada espècie i la por de fer mal a l'arbre. Ja Teofrast parla de l'anellat de les branques per promoure la floració i els fruits. Albertus Magnus també el descriu. I la Maison rustique ho fa l'any 1616 El mateix William Shakespeare ho esmenta: “(We) at time of year do wound the bark, the skin of our fruit trees...(Nosaltres quan és el temps ferim l'escorça, la pell dels nostres arbres fruiters) (Ricard II, Acte III, Escena IV). Tant els animals herbívors com els ocells poden provocar l'anellament en arbres en el seu procés normal d'alimentació. A Amèrica del nord els microrosegadors són propensos a fer mal als arbres amb aquest sistema. Els senglars que es graten repetidament en el tronc dels arbres poden causar la seva mort si ho fan a tot el voltant de l'arbre. |
Informàtica | La predicció d'acoblament proteïna-proteïna, que en el context de la bioinformàtica sol denominar-se simplement com a acoblament proteïna-proteïna, és la determinació de l'estructura molecular de complexos formats per dues o més proteïnes sense mesurar-la experimentalment. L'estudi de l'acoblament proteïna-proteïna fou estimulat pel ràpid increment a la dècada del 1990 de les estructures de proteïnes disponibles i ha estat sota investigació intensiva des d'aleshores. Moltes proteïnes que romanen relativament rígides en la formació del complex poden ser acoblades actualment amb èxit. Hi ha mètodes en desenvolupament per manejar casos en els quals la conformació interna d'una o més parts canvia de manera substancial. L'acoblament proteïna-proteïna no es refereix, en general, a la descripció de la trajectòria seguida pels components durant la formació del complex; l'únic objectiu de l'acoblament és l'estat final del complex. Com que l'ús natural del terme "acoblament" pot suggerir guia al llarg d'una trajectòria, "acoblament proteïna-proteïna" podria ser considerada com una denominació equivocada, de la mateixa manera que la freqüent absència del terme "predicció" en el seu ús pot fer creure en un enfocament químic i experimental del concepte en lloc del càlcul algorítmic que és. |
Estris | L'Organització Panamericana de la Salut i l'Organització Mundial de la Salut conviden a celebrar el 15 d'octubre el Dia Mundial de la Neteja de Mans. |
Arqueologia | El capitell de les sirenes és un capitell del segle XII del monestir de Sant Pere de Galligants, a la ciutat de Girona. Es troba a la galeria oest del claustre (capitell 39). El capitell té quatre sirenes, una per cada cara. Estan representades amb una doble cua que sostenen amb les mans. Aquesta cua doble, més enllà dels simbolismes que a vegades se li ha volgut buscar i que possiblement tingui, és una forma d'omplir l'espai del capitell. La representació d'aquest capitell és la sirena-peix, amb cos de dona i cua de peix. El seu origen es remunta als tritons i les nereides, les divinitats marines amb cos humà i cua de peix. No s'ha de confondre amb la sirena clàssica, amb el cos d'ocell i cap de dona. |
Matemàtiques | En matemàtica, una separatriu és el límit fronterer que separa dos comportaments en una equació diferencial. |
Astronomia | El Premi Harold Clayton Urey és atorgat anualment per la Divisió de Ciències Planetàries de l'American Astronomical Society. El premi reconeix i encoratja els èxits destacats en ciència planetària per part d'un jove científic. El premi porta el nom de Harold Clayton Urey. |
Ciències de la salut | La síndrome d'adaptació a l'espai (o en anglès Space adaptation syndrome, SAS), o també malaltia espacial, és una condició experimentada per al voltant de la meitat dels viatgers espacials durant l'adaptació a la ingravidesa. Es relaciona amb el mareig del viatger, ja que el sistema vestibular s'adapta a la ingravidesa. |
Art | John Marcellus Huston (Nevada, Missouri 5 d'agost de 1906–Middletown, Rhode Island, 28 d'agost de 1987) fou un guionista, director de cinema i actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre. |
Sociologia | Una medalla d'or és la medalla més valuosa que es concedeix com a recompensa per grans assoliments en camps no militars, com per exemple en els esports (en els Jocs Olímpics). Des del segle XVIII, les medalles d'or s'han concedit en camps com l'art (per exemple, la medalla de l'Acadèmia Real Danesa), normalment com una manera simbòlica de premiar econòmicament els estudiants destacats. Altres vegades, però, s'ofereix únicament pel prestigi de rebre el premi. Diverses organitzacions (com la UNESCO) reben sovint medalles d'or provinents de societats acadèmiques. Tot i que la majoria de medalles d'or són de xapat d'or, en alguns casos són fetes d'or sòlid, com la Medalla Lorentz i la medalla dels Premis Nobel. |
Ecologia | Resilvestrar (terme original en anglès rewilding, no confondre amb el concepte bioquímic de renaturalizatció) és una concepció de la conservació del medi ambient a gran escala, destinada a restaurar, retornar a un estat proper a l'original (previ a la intervenció humana) i protegir els processos naturals i els nuclis silvestres, proporcionant connectivitat ecològica entre les diverses zones que conformen els espais, protegint o reintroduint grans depredadors i espècies clau per augmentar la biodiversitat i aconseguir l'autoregulació dels ecosistemes. Els projectes de resilvestrat poden requerir restauració ecològica o enginyeria de terres silvestres, particularment per a restaurar la connectivitat entre àrees protegides i reintroduir depredadors als llocs dels quals han estat extingits. |
Arquitectura | Un tub de llum , conducte de llum o conducte solar és un dispositiu tubular amb la pared interior reflectant, destinat a transmetre llum natural o artificial des d'un punt fins a un altre. |
Mitologia | Víctor Gebhardt i Coll (Barcelona, 28 d'agost de 1830 - Barcelona, 16 de març de 1894) fou un historiador català. Fill de Felip Gebhart i Antònia Coll. Cursà la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà com a advocat el 1853. El 1867 fou nomenat secretari de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona i després desenvolupà un alt càrrec en el de Tarragona a Barcelona i França. Va pertànyer a les Acadèmies de Jurisprudència i Legislació, de Bones Lletres i de Belles Arts de Barcelona, i fou corresponent de la Real Academia de la Historia, secretari de la Junta del Conservatori de Música i Declamació del Liceu d'Isabel II, secretari dels Jocs Florals de Barcelona el 1865 i mantenidor el 1866 i un dels fundadors de l'Associació de Catòlics de Barcelona (1870). Malgrat que no va ser polític militant, professà idees carlines, sent empresonat i deportat a Mallorca. Col·laborà a El Correo Catalán i altres diaris i fou redactor del Diario de Barcelona, en el que va estar encarregat de la secció estrangera. |
Filosofia | El tractament talibà de la dona està basat en el sexisme (masclisme) i la misogínia amb les dones per part dels talibans durant l'Emirat Islàmic de l'Afganistan. El seu objectiu era crear "un entorn segur on la castedat i la dignitat de la dona pugui tornar a ser sagrada", aplicant una interpretació extrema de les creences del paixtuwali sobre la vida a la purdah.Les dones afganeses eren forçades a portar el burca en públic en tot moment perquè, segons un portaveu talibà, "la cara d'una dona és una font de corrupció" pels homes no relacionats amb ella. Era una segregació sistemàtica que es pot anomenar apartheid de gènere, on no es permetia treballar a les dones, ni rebre educació a partir dels vint anys, i fins llavors només podien estudiar l'Alcorà.Les dones que volien rebre educació havien d'assistir a escoles clandestines, on s'exposaven a morir executades si les descobrien. No podien rebre atenció mèdica per part de facultatius masculins, excepte si les acompanyava un home. Algunes van rebre assots públics i fins i tot se'ls hi va aplicar la pena de mort per haver violat les lleis dels talibans. Els talibans permetien en alguns casos el matrimoni de nenes menors de 16 anys. Amnistia Internacional va informar que el 80% dels matrimonis afganesos van ser forçats. |
Dansa | La roda cubana és una modalitat de ball, dins de la salsa, que es balla en grup. Tal com indica el seu nom les parelles de ball s'han de col·locar en forma de roda al voltant de la pista. Una de les persones del grup és l'encarregada de cantar les figures i tots alhora les han d'anar executant. Les figures que es ballen són similars a les que es balla en modalitat de parella però amb petites modificacions, ja que la roda gairebé sempre està en moviment, pots estar ballant amb la teva parella o amb les altres, segons sigui la direcció de la roda. |
Jocs | Gilet, també Gile, Gillet, és un joc de cartes d' atzar italià del segle XVI que probablement és anterior al joc de Primero. Rabelais, el 1534, li dona un lloc privilegiat a la seva llista de jocs jugats per Gargantua, i Cardano, el 1564, el descriu com Geleus, de la paraula Geleo, que significa "ho tinc". |
Estris | Un dictàfon és un dispositiu d'enregistrament de so usat comunament per gravar un discurs que més tard s'ha de reproduir o mecanografiar-se. Originalment una marca registrada (Dictaphone) per la Columbia Graphophone Company el 1907 -que va obligar a Edison Records a comercialitzar la seva versió sota el nom Ediphone -, el nom es va convertir en el terme genèric per al·ludir a aquests dispositius, especialment a les versions històriques que usaven cilindres fonogràfics com a mitjà d'enregistrament, la qual cosa va ser comú des de finals del segle xix fins a la primera meitat del segle xx, quan els discs de vinil els van substituir. |
Dansa | La dansa lliure és un moviment artístic sorgit a la fi del segle xix a Europa. Inspirat en la investigació de François Delsarte, la dansa lliure trenca amb les normes acadèmiques del ballet clàssic i advoca per un retorn a l'experiència sensorial del moviment tot experimentant amb la gravetat, la respiració, el ritme, la tensió-relaxació, etc. Es considera el punt de partida de la dansa moderna i de la dansa contemporània. Entre els pioners de la dansa lliure trobem: Loïe Fuller Isadora Duncan Ruth Saint Denis François Malkovsky |
Dret | Un amicus curiae (amic de la cort o amic del tribunal) és una expressió llatina utilitzada per referir-se a presentacions realitzades per tercers aliens a un litigi, que ofereixen voluntàriament la seva opinió enfront d'algun punt de dret o un altre aspecte relacionat, per col·laborar amb el tribunal en la resolució de la matèria objecte del procés. La informació proporcionada pot consistir en un escrit amb una opinió legal, un testimoni no sol·licitat per cap part o un informe en dret sobre la matèria del cas. La decisió sobre l'admissibilitat d'un amicus curiae queda, generalment, lliurada a l'arbitri del respectiu tribunal. Els antecedents més remots de la figura de l'amicus curiae es troben a l'antiga Roma. Al començament del segle ix, aquesta institució de dret romà, s'hauria anat incorporant a la pràctica judicial d'Anglaterra. Des d'Anglaterra es va estendre als diversos països de tradició anglosaxona, esdevenint un element característic del common law per resoldre causes d'interès públic, en què es presenten posicions molt polèmiques o controvertides. Actualment aquesta figura s'ha estès més enllà del dret anglosaxó, primer als òrgans internacionals de protecció dels drets humans (comissions i tribunals internacionals) i, a partir d'aquestes pràctiques de Dret internacional, s'ha incorporat en països que abans no l'acollien (especialment de Dret continental). |
Ètica | El Country Reports on Human Rights Practices del Departament d'Estat dels Estats Units per a São Tomé i Príncipe afirma que en general el govern respecta els drets humans dels seus ciutadans, malgrat alguns problemes en unes poques àrees. São Tomé i Príncipe era un dels 11 estats de l'Àfrica Subsahariana qualificat com a "lliure" a l'enquesta Freedom in the World 2006 publicada anualment per Freedom House, una organització pro-democràcia que monitora els drets polítics, les llibertats civils i la llibertat de premsa arreu del món. En una escala de l'1 (més lliure) al 7 (menys lliure), São Tomé ha rebut un 2 tant pels drets polítics com per les llibertats civils. |
Arquitectura | Adolfo Natalini (Pistoia, Toscana, 10 de maig de 1941 - Florència, Toscana, 23 de gener de 2020) va ser un arquitecte, dissenyador i professor universitari italià.Estudià arquitectura a Florència i el mateix any de la seva graduació, el 1966, fundà amb uns amics el Superstudio, lloc d'experiment i d'avantguarda on un grup de radicals florentins es proposa Natalini va ser un dels fundadors de Superstudio, juntament amb Cristiano Toraldo, iniciant l'anomenada “arquitectura radical”, una de les avantguardes més significatives dels anys seixanta i setanta. A partir del 1979 va iniciar la seva pròpia activitat independent, treballant en projectes per a centres històrics a Itàlia i a Europa, i el 1991 va iniciar l'activitat de Natalini architetti, treballant en una ampliació del Museo dell'Opera del Duomo de Florència. Considerat un dels representants de l'arquitectura radical, exercí com a professor de la facultat d'Arquitectura de Florència, i participà en concursos i obres en ciutats com Frankfurt del Main, Jerusalem, Mannheim, Parma, Bolonya i Florència, on desenvolupà una arquitectura basada en la història, el temps, la memòria i l'"esperit del lloc". Els seus dissenys arquitectònics s'emmarquen dins del corrent Arquitectura postmoderna.Ex-professor titular de la facultat d'arquitectura de Florència, també va ser membre honorari de la Bda (Bund Deutscher Architekten) i del Faia (Institut d'arquitectes americans honorari), acadèmic de l'Acadèmia de les Arts del Dibuix de Florència, de l'Acadèmia de Belles Arts de Carrara i l'Acadèmia de San Luca.Entre els seus treballs hi ha els projectes per al R”merberg de Frankfurt i per al Mur de les Lamentacions de Jerusalem, el banc Alzate Brianza, el centre de comptabilitat elèctrica Zola Predosa, la casa de Saalgasse a Frankfurt, el Teatro della Compagnia de Florència. Amb Natalini Architetti, treballà en la reconstrucció del Waagstraat a Groningen, el museu Opificio delle Pietre Dure de Florència, el Dorotheenhof a la Manetstrasse de Leipzig, el Muzenplein a La Haia, el centre comercial Campi Bisenzio, el centre universitari Novoli a Florència, Boscotondo a Helmond, el Centre Universitari de Porta Tufi a Siena, Het Eiland a Zwolle, Haverlej a Den Bosch, el Museo dell'Opera del Duomo i el projecte del Nou Uffizi a Florència. |
Filosofia | La Muqàddima o Al-muqàddima (en àrab المقدّمة, al-Muqaddima, literalment ‘La Introducció’), més coneguda a Occident com Els prolegòmens, és una obra d'Ibn Khaldun escrita en 1377 com a prefaci del seu primer llibre d'història mundial. No obstant, ja en vida de l'autor, va ser considerada com una obra independent, de caràcter enciclopèdic, que engloba el conjunt dels coneixements del segle xiv: la filosofia, la història, l'economia, la sociologia, la política, l'urbanisme, la medicina i fins i tot el desenvolupament sostenible. Ibn Khaldun es va valer per a això de totes les fonts escrites de l'època: greco-llatines, romanes d'Orient i musulmanes. Molts pensadors moderns la veuen com una de les primeres obres de sociologia. |
Filosofia | La font, traducció de l'anglès The Fountainhead, és una novel·la de l'escriptora russa nacionalitzada estatunidenca Ayn Rand editada el 1943. El títol es basa en una manifestació de l'autora, una individualista radical i nietzscheana: ”man's ego is the fountainhead of human progress” (“l'ego de l'home és la font del progrés humà”). Un jove editor (de Bobbs-Merrill) va valorar positivament el manuscrit i el llibre va sortir publicat el 15 d'abril de 1943 als Estats Units. D'aquesta obra es va fer una adaptació cinematogràfica el 1949, dirigida per King Vidor i protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal. |
Psicologia | Llista d'especialitats del camp 61 (Psicologia) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Ecologia | El New Forest (en català "Bosc Nou") és una zona al sud d'Anglaterra que inclou grans extensions de pastures, bruguerars i boscs antics, que es troben a l'àrea altament poblada del sud-est d'Anglaterra. L'hàbitat que forma el New Forest cobreix el sud-oest de Hampshire i part del sud de Wiltshire. La porció que comprèn el Parc Nacional de New Forest està situat a Hampshire, encara que també hi ha alguna part de territori a Wiltshire. Addicionalment el districte de New Forest és una subdivisió de Hampshire que abasta la majoria del bosc, i algunes zones veïnes. Hi ha diverses petites poblacions disperses a la zona. El punt més elevat del New Forest és Piper's Wait, a l'oest de Bramshaw. El seu cim es troba a 125 metres sobre el nivell del mar. |
Arquitectura | Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d'una porció delimitada de terreny. La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat. El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra. Ha tingut una gran importància des de l'antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat. Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d'èpoques molt antigues. |
Jocs | Virtual Console (o "Consola Virtual") és un servei de Nintendo per a la consola Wii, per a Nintendo 3DS i per a la nova Wii U. |
Estris | L'interferòmetre de Michelson és un interferòmetre dissenyat pel nord-americà Albert Abraham Michelson (1852-1931) el 1881 per a fer estudis sobre la velocitat de la llum. Mitjançant un divisor de feix, un feix de llum s'hi divideix en dos feixos perpendiculars. Cadascun d'ells es reflecteix en un mirall després de recórrer una certa distància i torna per recombinar-se amb l'altre donant lloc a una interferència d'ones. Depenent de l'aplicació particular els dos camins poden ser de diferents longituds o incloure materials òptics o components sota prova. |
Cultura popular | La neutralitat de la xarxa es considera un dels principis fonamentals d'Internet, el qual es basa en l'exclusió de tota discriminació en funció de l'origen, la destinació o el contingut de la informació tramesa a través de la xarxa. Tim Wu, professor de dret a la Universitat de Colúmbia a Nova York, va popularitzar el concepte de neutralitat a la xarxa en un article aparegut el 2003 i amb el títol de Network Neutrality, Broadband Discrimination. Cal dir que els equipaments tècnics que formen part de la xarxa d'Internet ja permeten ara mateix una gestió discriminatòria del trànsit. Així doncs, la discussió avui en dia se centraria a determinar si aquest principi cal que estigui com a dret garantit a les diferents legislacions. |
Informàtica | La interacció persona-ordinador o IPO és el conjunt dels mecanismes que permeten la relació entre un ordinador i l'usuari. L'estudi de l'IPO és una disciplina que estudia aquesta interracció i cerca millorar l'ergonomia i la productivitat i les maneres que aquesta influeix en les persones, les organitzacions i la societat. Aspira a millorar el confort i la seguretat així com reduir els errors. S'estudia tant el disseny del programari com del maquinari i s'observa de manera sistemàtica el procés entre l'humà i l'ordenador. És un estudi de natura multidisciplinària, com que la qualitat de l'interacció depèn de factors de psicològia, enginieria, ergonomia, lingüística, informàtica, disseny, biologia, neurofisiologia… Un concepte clau de l'IPO és l'estudi de l'usabilitat o el «grau d'eficàcia, eficiència i satisfacció amb què usuaris específics poden aconseguir objectius específics, en contextos d'ús específics» segons la definició de l'Organització Internacional per a la Normalització. Aquest no és pas un atribut universal: el producte ha de ser «usable» per al grup d'usuaris als quals es destinat: per exemple, els criteris per a un telèfon mòbil destinat a tothom seràn diferents d'una interfície d'assistència a intervencions quirúrgiques en un hospital. És un criteri empíric que es pot mesurar. També és un criteri que evoluciona amb el temps. |
Filosofia | El dualisme cartesià va ser un moviment intel·lectual suscitat pel pensament de René Descartis (Cartesius) especialment en els segles xvii i xviii, encara que té diverses prolongacions en aquests segles i en els posteriors. En vida de Descartes ja va ser gran la repercussió de la seva obra en l'ambient intel·lectual i fins i tot cultural i social de França i també dels Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i Anglaterra, discutint-se i polemitzant-se sobre les seves idees i de la seva forma de concebre els problemes filosòfics. Segons Descartes, l'ésser humà és un compost de substància pensant i substància extensa. Influències del racionalisme cartesià es troben en diversos pensadors que van elaborar algun sistema propi, com Spinoza, Leibniz, Kant, en gran part en l'idealisme posterior que culmina en Hegel, en l'empirisme de Locke, etc. Els considerats com a cartesians pròpiament dits són aquells pensadors que es van centrar més en alguns dels temes plantejats per Descartes, sobretot en la seva divisió dualista de les substàncies en «extenses» i «pensants», i que van ser difusores i continuadors de la seva obra i de les seves conclusions, convertint-la en sistema que Descartes no havia arribat a elaborar del tot. Leibniz els va acusar d'estèrils, perquè en general no dirigien la seva recerca cap a ciències experimentals com la Física, la Medicina, les Matemàtiques, sinó cap a problemes metafísics com el dualisme entre "res cogitans" i "res extensa" i la interacció entre ambdues substàncies, el valor del coneixement, la naturalesa de les idees, el mecanicisme del res extens i la metodologia cartesiana. La polèmica va estar barrejada amb les qüestions religioses i teològiques implicades i amb els aferrissats debats entre jesuïtes, jansenistas i oratorianos sobre tot això. El dualisme cartesià és la separació de substàncies que va fer René Descartes les quals denominà: cos i ànima. Ànima.- Per a Descartes és la que té la capacitat de destriar entre el bé i el mal, juga el paper del que ara anomenem “ment”. Cos.- Està determinat per l'ambient i es redueix a lleis mecàniques. |
Arqueologia | El Museu Nacional Etrusc, en italià: Museo Nazionale Etrusco di Villa Giulia (també existeix a Marzabotto el Museo Nazionale Etrusco di Marzabotto) és un museu de Roma dedicat a la civilització etrusca. Des del segle XX està situat a la Villa Giulia a l'adreça piazzale di Villa Giulia, 9. Aquest museu és propietat del MIBACT, i des del desembre de 2014 forma part dels 43 museus del Polo Museale del Lazio. |
Geografia | L'estat d'Oregon, localitzat al nord-oest dels Estats Units d'Amèrica, s'organitza en 36 comtats. |
Robòtica | Bee-Bot és un robot creat per la companyia estadounidenca Terrapin dissenyat específicament per ser usat per infants d'edats primerenques, principalment a partir de 2 anys. Aquesta companyia és considerada com una de les companyies especialitzades en LOGO més antigues del món. El robot té aspecte d'abella i el seu disseny permet introduir els infants en la seqüenciació, l'experimentació, la lògica i la resolució de problemes des d'una vessant lúdica. A més, els infants desenvolupen la lectoescriptura, la psicomotricitat fina, Té en el llom una sèrie de botons (controls) mitjançant els quals els infants poden programar la seqüència desitjada que ha de seguir el robot. Aquests botons són els següents: davant, darrere, esquerra, dreta, esborrar, pausa i inici. D'aquesta manera, aquest, pot realitzar diferents activitats. La mateixa companyia ofereix un conjunt de materials i una proposta de currículum per tal de poder utilitzar Bee-Bot en l'àmbit escolar. A més, nombroses escoles, organitzacions i empreses desenvolupen les seves pròpies propostes educatives. A més, molts centres educatius disposen del robot o la seva aplicació per a tauletes. |
Arqueologia | Gran hivern de 1709, també conegut a Anglaterra com a Great Frost i a França com a Le Grand Hiver, va ser un hivern excepcionalment fred a Europa a finals de 1708 i inicis de 1709. Va ser l'hivern més fred a Europa dels darrers 500 anys. Aquest fred intens es va produir dins del període conegut com a Mínim de Maunder, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol. William Derham va registrar una mínima de -12°C la nit del 5 de gener de 1709 a Upminster, prop de Londres, i va ser la mesura més baixa des que havia iniciat el seu registre el 1697. Altres observadors meteorològics d'Europa també van inscriure als seus registres mínimes de fins a 15 sota zero. Derham escrigué a Philosophical Transactions "crec que la Gelada va ser la més gran (si no més universal) que cap altra que hi hagi hagut en la Memòria de l'Home".La campanya russa de Carles XII, durant la Gran Guerra del Nord, va ser debilitada notablement per aquest hivern fred degut a les gebrades i les tempestes sobtades que causaren la mort de milers de soldats suecs en les successives ofensives; en una sola nit fora del campament van provocar la mort d'almenys 2.000 persones. En el bàndol rus, les baixes pel clima foren menors perquè estaven millor preparats per un clima advers d'aquestes característiques i perquè es mantenien reclosos cautelosament en el seus camps.França també es va veure particularment afectada per aquesta adversitat climàtica que dugué a una forta fam que s'estima que provocà la mort de 600.000 persones ja a finals de 1710. Hi ha historiadors contemporanis nacionalistes que sostenen que no hi hagué morts a causa de la fam al Regne de França el 1709, sinó que moriren en ser temps de guerra.El projecte Millennium de la Unió Europea s'ha interessat en aquest hivern inusual perquè els climatòlegs contemporanis no han estat capaços encara de correlacionar les causes conegudes del clima fred a Europa amb els patrons meteorològics documentats el 1709. Segons el climatòleg de la Universitat de Sunderland, Dennis Wheeler, "alguna cosa inusual sembla que va passar llavors". |
Astronomia | L'atmosfera de Júpiter és l'atmosfera planetària de major grandària de tot el sistema solar. Està composta principalment per hidrogen molecular i heli en una proporció comparable amb la d'una estrella; també es troben presents altres substàncies químics, encara que en petites quantitats, com ara el metà, amoníac, àcid sulfhídric i aigua. Encara que la presència d'aquest últim compost no s'ha pogut observar de forma directa, es creu que resideix en les capes més profundes de l'atmosfera. L'abundància d'oxigen, nitrogen, sofre i gasos nobles en l'atmosfera de Júpiter supera els valors trobats en les estrelles en una proporció propera al 3:1. L'atmosfera joviana no té un límit inferior definit i gradualment es transforma en l'interior líquid del planeta. Les capes atmosfèriques són, d'inferior a superior, la troposfera, l'estratosfera, la termosfera i l'exosfera. Cada capa té un gradient tèrmic característic. La capa inferior, la troposfera, posseeix un complicat sistema de núvols i bromes, compostes per estrats d'amoníac, hidrosulfur d'amoni i aigua. Els núvols d'amoníac superiors que són visibles a la «superfície» de Júpiter es troben organitzats en una dotzena de bandes zonals paral·leles a l'equador, que estan delimitades per forts corrents atmosfèrics (vents) coneguts com a corrents en jet. Les bandes s'alternen en colors: a les bandes fosques se'ls anomena cinturons, mentre que clar i ras se les denomina zones. Les zones, que són més fredes, corresponen als corrents d'aire ascendent, mentre que els cinturons assenyalen els corrents descendents. Es creu que el color més clar de les zones es deu a la presència de gel d'amoníac, no obstant, no es coneix amb exactitud la raó del color més fosc dels cinturons. L'origen de l'estructura en bandes i dels jets d'aire no s'ha pogut determinar, encara que existeixen dos models teòrics. El primer model sosté que hi ha fenòmens en la superfície que recobreixen un interior estable. Segons un altre model, les bandes i els jets d'aire són simplement una manifestació del flux d'hidrogen molecular en el mantell de Júpiter, que estaria organitzat en un cert nombre de cilindres.L'atmosfera de Júpiter mostra una àmplia gamma de fenòmens actius, inclosa la inestabilitat de les bandes, vòrtex (ciclons i anticiclons), tempestes i llamps. Els vòrtexs es manifesten en enormes taques (ovalades) de color vermell, blanc o marró. Les dues taques més grans són la Gran Taca Vermella i la Petita Taca Vermella (també conegut com a Oval BA); aquestes i la majoria de les altres taques són de característiques anticiclòniques. Els anticiclons més petits solen ser blancs. Es creu que els vòrtexs són estructures relativament poc profundes, que no superen diversos centenars de quilòmetres. La gran taca vermella, que se situa en l'hemisferi sud, és el vòrtex més gran conegut en tot el sistema solar. La seva grandària és tal que podria encabir diversos planetes de la grandària de la Terra, i ha existit durant almenys tres-cents anys. La petita taca vermella, que es troba al sud de la gran, té una magnitud equivalent a un terç de l'anterior i es va formar l'any 2000 arran de la combinació de tres ovals blancs.Júpiter presenta tempestes poderoses, sempre acompanyades per llamps. Aquestes tempestes són un producte de la convecció humida en l'atmosfera relacionada amb l'evaporació i condensació de l'aigua. Aquests llocs presenten forts moviments ascendents d'aire que produeixen la formació de núvols brillants i densos. En general, les tempestes es formen a la regió dels cinturons. En Júpiter els llamps són molt més poderosos que a la Terra, però, són menys freqüents i el seu nivell mitjà d'activitat és comparable al terrestre. |
Química | La revolució química, també anomenada primera revolució química, indica la reformulació de la química basada en la llei de conservació de la massa i la teoria de combustió de l'oxigen. Se centra en la tasca del químic francès Antoine Laurent Lavoisier, considerat el pare de la química moderna. El 20 de febrer de 1773, Lavoisier va escriure: «La importància de l'objectiu que em va impulsar a realitzar tot aquest treball és que em semblà destinat a provocar una revolució en... la química. Una immensa sèrie d'experiments queden per fer». Quan va escriure aquestes paraules al seu quadern de laboratori, estava a punt de canviar per sempre la pràctica i els conceptes de la química.Diversos factors van portar a aquesta revolució, com la prova que l'aire no és un element, sinó que es compon de diversos gasos diferents. Químics com Henry Cavendish i Joseph Priestley van realitzar experiments importants per demostrar aquests fets. Lavoisier també va traduir l'argot arcaic i les tècniques de química en un llenguatge més accessible a les masses. Això va donar lloc a major interès públic en l'aprenentatge i la pràctica de la química. En descriure la tasca de reinventar la nomenclatura química, Lavoisier va dir: L'anomenada revolució química va començar amb la publicació de Lavoisier el 1789 del Traité Élémentaire de Chimie. A partir d'aquesta publicació i d'altres subsegüents, Lavoisier va explicar la composició de l'aire i l'aigua i va encunyar el terme oxigen. També va explicar la teoria de la combustió i va eliminar la teoria del flogist amb les seves opinions sobre teoria del calòric. El Traité incorpora nocions d'una «nova química» i descriu els experiments i el raonament que va portar a cada conclusió. Globalment, el Traité de Lavoisier va fer per a la química el que el Principia de Newton va fer per a la física. Jöns Jacob Berzelius, contemporani de Lavoisier, també va proposar una abreviatura simplificada per descriure els compostos químics basats en la teoria de John Dalton de pesos atòmics. Durant la revolució química, els químics moderns van refutar hipòtesis dels grecs antics acceptades fins llavors. Per exemple, els químics van començar a afirmar que totes les estructures químiques es componen per més de quatre elements clàssics o els vuit elements dels alquimistes medievals. L'alquimista angloirlandès Robert Boyle va establir les bases per a la revolució química, amb la seva filosofia mecànica corpuscular, que al seu torn es va basar en gran manera en la teoria corpuscular alquímica i en el mètode experimental, que es remunta a pseudo-Geber. |
Mitologia | Izanagi juntament amb la seva germana i esposa Izanami, en el xintoisme, són déus creadors del món.El seu primer fill fou Ebisu, déu dels pescadors, que fou abandonat en un bot en veure que feia tres anys que no creixia. Del seu barret va néixer el raïm i de la seva pinta el bambú. Després de rentar-se en una font es va fregar l'ull dret i va crear a Tsukuyomi, déu de la lluna, l'ull esquerre i va crear a Amaterasu deessa del sol i en netejar-se el nas va crear a Susanowo, déu de la tempesta; entre aquestes tres divinitats es repartiran l'univers. Izanami va morir després de donar llum al déu del foc, a qui Izanagui va executar ple de ràbia i dolor. Llavors va descendir al reialme dels morts per intentar reviure la seva dona, però aquesta havia menjat allà i aquest fet la feia part de l'inframón i, per tant, la resurrecció era impossible. Mentre la seva dona regna a la terra de l'obscuritat, ell regna a la dels vius i s'encarrega que sempre hi apareguin més humans dels que s'endú la seva dona. |
Ciències de la salut | L'índex glucèmic o índex glicèmic o índex atropologic, (en anglès:glycemic index o glycaemic index, abreujat GI) és una mesura dels efectes dels hidrats de carboni, altrament dit glúcids, en el nivell de sucres en la sang. Els hidrats de carboni que es descomponen ràpidament durant la digestió i alliberen glucosa ràpidament dins del torrent sanguini tenen un alt índex glucèmic. Aquest concepte va ser desenvolupat pel Doctor David J. Jenkins i col·laboradors. el 1980–1981 a la Universitat de Toronto en la seva recerca per trobar quins aliments eren els millors per les persones afectades de diabetis mellitus. Un menor índex glucèmic suggereix taxes més baixes de digestió i absorció dels aliments amb hidrats de carboni i també pot indicar una major extracció des del fetge i la perifèria dels productes de la digestió d'hidrats de carboni. Un resposta glucèmica més baixa normalment equival a una demanda d'insulina més baixa, però no sempre, i podria millorar a llarg termini el control de la glucosa a la sang. i dels lípids de la sang. L'índex d'insulina també és útil i proporciona una mesura directa de la resposta de la insulina dels aliments. L'índex glucèmic d'un aliment es defineix com l'àrea sota les dues hores de la corba de la resposta de la glucosa de la sang que segueix a la ingestió d'una porció fixa de carbohidrats (normalment 50 g). L'àrea de la corba de la mostra d'aliment es divideix per l'àrea estàndard (ja sigui glucosa o pa blanc) i multiplicada per 100. La mitjana de l'índex glucèmic es calcula per les dades recollides de 10 subjectes humans. Tant l'estàndard com la prova d'aliment han de tenir una quantitat igual de carbohidrat disponible. El resultat dona un rànquing relatiu per a cada aliment testat.El mètode usa la glucosa com a aliment de referència assignant-li un índex de 100 per definició, si es fa servir el pa blanc com a referència aproximadament s'assigna un índex 100 al pa i 140 a la glucosa. |
Astronomia | Plancia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 63.63 ° de latitud nord i 348.14 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 18.48 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 fa referència a Plancia Magna, una noble romana. |
Geografia | Edom (hebreu: אֱדוֹם) o Idumea (grec antic: Ἰδουμαία; llatí: Idūmaea) fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est. Va formar el regne d'Edom des d'aproximadament el segle XI aC fins al segle iii aC. Edom fou anomenat Udumi o Udumu pels assiris. Eusebi i Sant Jeroni donen a les muntanyes el nom de Mont Seir i el suposen el lloc on va viure Esaú i els seus descendents. |
Agricultura | El mal del plom parasitari és una malaltia de les plantes produïdes pel fong basidiomicet Chondrostereum purpureum (sinònim: Stereum purpureum). El mal del plom parasitari es diferencia del mal del plom causat per les altes temperatures de l'estiu. El mal del plom parasitari també s'anomena mal del plom precoç. Afecta a plantes llenyoses, principalment els fruiters de la família rosàcia especialment del gènere Prunus (albercoquer, cirerer presseguer, prunera, etc.), per això els cirerers i pruneres s'esporguen a l'estiu en lloc de fer-ho a l'hivern quan les ferides de l'esporga poden ser entrada d'aquest i altres fongs. A més dels fruiters el mal de plom parasitari també ataca moltes altres espècies d'arbres de fulla plana (altres del gènerePrunus, pomera, perera, salze, pollancre, auró, roure, plataner, om, lilà, i molts altres). Ocasionalment també afecte les conífers (avet, Picea, Thuja, ...). |
Filosofia | José Luis López-Aranguren Jiménez (Àvila, 9 de juny de 1909 - Madrid, 17 d'abril de 1996) fou un filòsof, assagista i professor espanyol. |
Heràldica | En heràldica, un lema és un mot o una frase sintètica que acompanya una divisa. |
Història | Luci Flavi Honorat Lucilià (llatí: Lucius Flavius Honoratus Lucilianus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 236 i el 238 dC fou governador de la província de Mèsia Inferior. |
Ciències polítiques | Thomas Crombie Schelling (Oakland, 14 d'abril de 1921 - Bethesda, 13 de desembre de 2016) fou un economista i professor universitari estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 2005. |
Química | El sulfit de sodi (antigament sulfit sòdic) és un compost incolor, producte de la reacció de l'àcid sulfurós amb hidròxid de sodi. En aigua es dissol amb reacció lleugerament bàsica. És lleugerament higroscòpic. El sulfit de sodi s'oxida fàcilment per convertir-se en sulfat de sodi (Na₂SO₄). Per aquesta raó també decolora una dissolució àcida de permanganat de potassi: 2 KMnO₄ + 5 Na₂SO₃ + 3 H₂SO₄ → K₂SO₄ + 2 MnSO₄ + 5 Na₂SO₄ + 3 H₂O |
Sociologia | Culpar la víctima és un fenomen de psicologia social que de vegades pot observar-se al cas d'uns crims o d'una agressió contra una persona quan el perpetrador (o la policia o la justícia) atribueix la culpa a la víctima, que, als seus ulls ella mateixa va suscitar l'acte i per això és responsable per les transgressions que va patir. Pot ser una estratègia dels advocats de la defensa per tal de minimitzar la responsabilitat del culpable. L'estudi de la victimologia busca mitigar la percepció de les víctimes com a responsables.La frase "culpar la víctima" va ser creada per William Ryan en el seu clàssic Blaming the Victim, una crítica de l'obra de 1965 de Daniel Patrick Moynihan, The Negro Family: The Case for National Action, més conegut com l'Informe Moynihan. El llibre de Moynihan resumia les seves teories sobre la formació de guetos i la pobresa intergeneracional. La crítica de Ryan mostrava les teories de Moynihan com intents subtils (i no tan subtils) de desviar la responsabilitat de la pobresa de factors socials estructurals a les conductes i patrons culturals dels pobres. La frase va ser ràpidament adoptada pels defensors de les víctimes de crims, en particular les víctimes de violació acusades d'afavorir la seva victimització, encara que el seu ús és conceptualment diferent de la crítica sociològica desenvolupada per Ryan. Diversos estudis han demostrat que existeix una major tendència a culpar a les víctimes de la violació que a les víctimes de robatori en els casos en què víctimes i delinqüents es coneixen entre si. En aquest cas, l'argument de la culpa de la víctima també és a la base de tesis sexistes. S'observa entre d'altres en casos de violació quan un perpetrador invoca que ell no és responsable del crim, sinó que va ser, per exemple, la manera de vestir-se de la víctima que va provocar que no va poder dominar els seus impulsos. Hi ha molts exemples documentats en què aquest argument va conduir a l'absolució del perpetrador. Segons la psicòloga Maria José Dúaz Aguado «en tots els fenòmens de violència es tendeix a culpar la víctima i això s'ha de corregir.» Culpar la víctima dels fracassos de l'abusador és un dels comportaments que sovint acompanya l'abús emocional.Als països de parla catalana, culpar la víctima va ser l'actitud de la Guardia Civil, de la defensa i del diari castellanista Las Provincias després que Guillem Agulló fóra atacat i matat per una banda de neonazis. Pel fet de portar un cosit al braç «Nazis Fora», una part de l'opinió pública va considerar-lo com a responsable de la seva pròpia mort. La Guardia Civil va tractar de minimitzar l'esdeveniment com una mera baralla entre joves que havia acabat malament. |
Informàtica | HMMER és un paquet de programari lliure utilitzat per a l'anàlisi de seqüències creat per Sean Eddy. El seu ús general és la identificació de seqüències homòlogues de proteïnes o nucleòtids. La cerca es basa en la comparació de perfils HMM contra una seqüència o base de dades de seqüències. Els perfils HMM es construeixen a partir d'un alineament múltiple de seqüències mitjançant el programa hmmbuild dins el paquet HMMER. La implementació del perfil HMM utilitzada a HMMER es basa en el treball de Krogh i coautors. HMMER és compatible amb els principals sistemes operatius, incloent diferents versions de Linux, Windows i Mac OS. HMMER és l'eina principal en què es basen bases de dades com Pfam i InterPro. |
Biotecnologia | L'ovella Dolly (5 de juliol de 1996 – 14 de febrer del 2003) va ser el primer mamífer a ser clonat satisfactòriament a partir d'una cèl·lula adulta. Va ser clonada a l'Institut Roslin d'Escòcia on hi va viure fins que va morir als sis anys. El seu naixement va ser anunciat el 22 de febrer de 1997. L'ovella va ser originalment anomenada amb el codi "6LL3". El nom "Dolly" prové d'un suggeriment per part dels professionals que van col·laborar en la concepció en honor de Dolly Parton i als seus pits, ja que va ser clonada a partir d'una glàndula mamària d'ovella adulta. La tècnica es va fer famosa, ja que el seu naixement es devia a una transferència nuclear de cèl·lula somàtica, en la qual és inserit un nucli en un oòcit denucleat que és fusionat i esdevé un embrió. Quan la Dolly va ser clonada a partir d'una ovella de sis anys de vida va ser el centre de molta controvèrsia que encara perdura fins avui. El 9 d'abril del 2003 el seu cos dissecat va ser col·locat al Museu Reial d'Edimburg, un dels Museus Nacionals d'Escòcia. |
Mitologia | La Delicà de Gandia és una llegenda coneguda en tot el País Valencià, els orígens de la qual se situen a la ciutat valenciana de Gandia. D'acord amb alguns estudis publicats, aquests fets van tenir lloc en 1498 i la jove implicada va ser Inés de Catani, d'origen Llombard. |
Informàtica | Aquí hi trobareu la llista i informació de moltes de les versions de Microsoft Windows, un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft. |
Biotecnologia | Un gen suïcida és un material genètic manipulat en laboratori amb la finalitat d'induir la mort cel·lular (apoptosi). S'utilitza en la teràpia gènica del càncer. En aquests casos, el gen suïcida s'injecta en algunes cèl·lules canceroses amb la finalitat de sensibilitzar-les a un fàrmac exogen que d'altra manera els resulta innocu, així en exposar les cèl·lules al fàrmac, aquestes reaccionen produint una toxina que ocasiona la mort cel·lular. |
Aeronàutica | Les superfícies de control són totes aquelles parts de l'avió que tenen la funció d'ajudar al pilot a modificar l'orientació i posició de l'aeronau. Podem distingir entre superfícies de control primàries i secundàries. |
Sociologia | L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles. Es un concepte parent amb colonialisme i imperialisme. A Europa durant l'antic règim a més de la força militar, s'utilitzaven els casaments estratègics per reunir territoris, un fet que, quan no hi havia hereu, va provocar guerres successòries. Després de la revolució francesa, només quedava la força militar com a eina de política expansionista. Com altres parts d'Europa, la història de la península ibèrica és caracteritzada pels conflictes entre les polítiques expansionistes dels àrabs, castellans, portuguesos, francesos, catalans, aragonesos… |
Enginyeria | La tribologia és la ciència que estudia la fricció, el desgast i la lubricació de superfícies en contacte. El terme deriva de la paraula grega tribos, "fregar", i és usat universalment des de finals del segle xx. Per a entendre a la tribologia es requereix coneixements de física, de química i de la tecnologia de materials. Les tasques de l'especialista en tribologia (tribòleg) són les de reduir la fricció i desgast per a conservar i reduir energia, assolir moviments més ràpids i precisos, incrementar la productivitat i reduir el manteniment. |
Arqueologia | L'excavació arqueològica és un mètode arqueològic que permet recollir dades sobre un determinat jaciment arqueològic. Es tracta d'un mètode destructiu, ja que tot i recollir objectes, es perd l'estructura i la disposició durant aquest procés. Per tant, se sol recollir en un registre acurat en el moment de retirar els materials del jaciment. Tot allò que no es registri en el moment de l'excavació no prodà ser tornat a analitzar en un futur. |
Psicologia | La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís. Intimitat representa la comunicació oberta, la confiança en la parella, la comprensió i la felicitat d'estar junts. El component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, finalment, el compromís es divideix en dos: a curt termini, que és reconèixer que s'estima una persona; i a llarg termini, que és la determinació de mantenir aquest amor. Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més. |
Geografia | Le Bourg-d'Oisans és un municipi de França, situat al departament de la Isèra i la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. |
Telecomunicacions | Un diagrama de Bode és un exemple de la utilització de les escales logarítmiques en la representació de les corbes de resposta freqüencial d'un sistema. És una eina molt utilitzada en l'anàlisi de circuits en electrònica, sent fonamental per al disseny i anàlisi de filtres i amplificadors. Normalment consta de dues gràfiques separades, una que correspon a la magnitud d'aquesta funció i una altra que correspon amb la fase. Rep el seu nom del científic que el va desenvolupar, Hendrik Wade Bode.És una eina molt utilitzada en l'anàlisi de circuits en l'electrònica, i és fonamental per al disseny i anàlisi de filtres i amplificadors. Els diagrames de Bode són molts utilitzats en l'enginyeria de control, ja que permeten representar la magnitud i la fase de la funció de transferència d'un sistema, sigui aquest elèctric, mecànic... El seu ús es justifica en la simplicitat amb què permeten, atenent la forma del diagrama, sintonitzar diferents controladors i perquè permeten, en un reduït espai, representar un ampli espectre de freqüències. En la teoria de control, ni la fase ni l'argument estan acotades excepte per característiques pròpies del sistema. El diagrama de magnitud de Bode dibuixa el mòdul de la funció de transferència (guany) en decibels en funció de la freqüència (o la freqüència angular) en escala logarítmica. Se sol emprar en processament de senyal per mostrar la resposta en freqüència d'un sistema lineal i invariant en el temps. El diagrama de fase de Bode representa la fase de la funció de transferència en funció de la freqüència (o freqüència angular) en escala logarítmica. Es pot donar en graus o en radiants i permet avaluar el desplaçament en fase d'un senyal a la sortida del sistema respecte a l'entrada per a una freqüència determinada. Per exemple, tenim un senyal Asin(ωt) a l'entrada del sistema i assumim que el sistema atenua per un factor x i desplaça en fase −Φ. En aquest cas, la sortida del sistema serà (A/x) sin(ωt − Φ). Generalment, aquest desfassament és funció de la freqüència (Φ= Φ(f)); aquesta dependència és el que ens mostra el Bode. En sistemes elèctrics aquesta fase haurà d'estar acotada entre -90° i 90°. La resposta en amplitud i en fase dels diagrames de Bode no poden, en general, canviar-se independentment: canviar el guany implica canviar també el desfasament i viceversa. En sistemes de fase mínima (aquells que tant el seu sistema invers com ells mateixos són causals i estables) se'n pot obtenir un a partir de l'altre mitjançant la transformada de Hilbert. A més de les propietats de les escales logarítmiques, els diagrames de Bode presenten alguns avantatges addicionals sobre les corbes en escala lineal, com són: En els diagrames de Bode, les corbes presenten diversos trams amb una tendència asimptòtica cap a simples rectes.En aquests diagrames es veu clarament la influència dels pols i els zeros de la funció de transferència en la resposta obtinguda.A tall d'exemple, es presenten els diagrames de Bode d'un filtre passabaix i d'un filtre passabanda. |
Filosofia | Summum bonum és una expressió introduïda per Ciceró utilitzada en la filosofia, sobretot en la filosofia medieval i en la filosofia de Immanuel Kant, per descriure el fi únic i últim que l'ésser humà ha de perseguir. El summum bonum és generalment considerat com un fi en si mateix, al mateix temps que conté tota la resta dels béns. A la filosofia cristiana, el bé més elevat se defineix generalment com la vida dels justos, la vida que duien en la comunió amb Déu i d'acord amb els preceptes de Déu. El concepte, així com les conseqüències filosòfiques i teològiques extretes de l'existència d'un supòsit més o menys definint el summun bonum, podria remuntar-se a les primeres formes de monoteisme: per exemple el zoroastrisme i el judaisme. En el món occidental, el concepte va ser introduït pels filòsofs neoplatònics, i es descriu com una característica del Déu cristià per Sant Agustí: A De natura boni (escrit al voltant de l'any 399) Agustí nega l'existència positiva de la maldat absoluta, descriu un món amb Déu com el bé suprem en el centre i defineix diferents graus de maldat com les diferents etapes de la llunyania sobre aquest centre. |
Sociologia | El llenguatge religiós és el tipus de llenguatge usat per referir-se a Déu, la fe o altres fenòmens religiosos. Forma part de la teologia i de la filosofia de la religió i constitueix una varietat específica de la llengua comuna, ja que aquesta sovint no és suficient per donar compte d'afers que per definició queden fora de l'abast de l'experiència de l'ésser humà. Per això el llenguatge religiós sovint usa recursos específics per intentar apropar el significat de conceptes abstractes. D'una banda usa la via negativa: explica el que no és per tractar d'aproximar-se a allò inefable. D'altra banda pot emprar l'analogia, la metàfora o la paràbola per simplificar aquests conceptes. |
Psicologia | I'm Thinking of Ending Things és un thriller psicològic dels Estats Units de 2020 dirigit i escrit per Charlie Kaufman. Està basat en la novel·la del mateix nom d'Iain Reid i la protagonitzen Jesse Plemons, Jessie Buckley, Toni Collette i David Thewlis. I'm Thinking of Ending Things es va estrenar als cinemes dels Estats Units de manera limitada el 28 d'agost de 2020 i a Netflix el 4 de setembre de 2020. |
Ràdio | Antena fractal és una antena que empra les formes fractals per a maximitzar la distància o el perímetre amb el qual pot rebre o transmetreen un volum donat. Les antenes fractals són molt compactes i tenen una gran amplada de banda (multibanda). Sóm emprades en telefonia cel·lular i comunicacions de microones. |
Fiscalitat | L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003. Fou el projecte més important del govern del Pacte de Progrés de Francesc Antich a les Illes Balears, i va ésser promogut pel conseller de turisme d'aquell govern, Celestí Alomar. S'aprovà pel Parlament de les Illes Balears el 10 d'abril de 2001. Consistí en un impost que pagaven les persones que pernoctaven als establiments hotelers de les Illes Balears que s'havia d'usar per millorar el medi ambient que el turisme anava degradant. Topà amb l'oposició frontal dels hotelers i del Partit Popular de les Illes Balears.Es derogà al mateix Parlament de les Illes Balears el 22 d'octubre de 2003, poc després del retorn al govern de Jaume Matas després de les eleccions autonòmiques de 2003. |
Informàtica | La renderització basada en la física, Physically Based Rendering (PBR), és un conjunt de mètodes per a definir materials i renderitzar-los. Aquests tenen en comú que es caracteritzen per la precisió en què se simula la interacció de la llum amb els materials. Alhora que han deixat enrere antigues maneres de renderitzar. Amb PBR, s'aconsegueixen resultats foto-realistes, incloent-hi la representació de materials difícils de representar com els vidres. Independentment de la tipologia d'il·luminació de l'escena, s'aconsegueixen resultats acurats i versemblants.El concepte també és conegut com a Physically Based Shading (PBS). Depenent de l'aspecte del flux de treball en què es posa èmfasi es fa servir una expressió o l'altra, PBS per a la definició dels materials PBR es refereix a la renderització i la il·luminació. |
Psicologia | The Bad Seed és un thriller estatunidenc dirigit per Mervyn LeRoy i estrenat el 1956. Està basada en la història del mateix nom de Maxwell Anderson, que alhora està basada en la novel·la de William March de 1954, The Bad Seed. L'obra va ser adaptada per John Lee Mahin pel guió de la pel·lícula. La protagonitzen Nancy Kelly, Patty McCormack, Henry Jones, Eileen Heckart, Evelyn Varden, William Hopper, Paul Fix, Joan Croydon i Jesse White. |
Jocs | Mace: The Dark Age és un videojoc de lluita publicat per Atari en màquines arcade el 1997 i portat per Midway a la Nintendo 64 el 1997. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, un acoblador acústic és un dispositiu d'interfície per a acoblar senyals elèctrics per mitjans acústics, normalment en mode full duplex des d'un aparell telefònic. L'enllaç s'aconsegueix a través de la conversió dels senyals elèctrics de la línia telefònica en so i reconvertint el so en els senyals elèctrics necessaris per al terminal final, com ara un teletip, en lloc de fer-ho a través d'una connexió elèctrica directa |
Objectes astronòmics | GSC 02620-00648 és una estrella doble en la constel·lació d'Hèrcules. El més brillant de la parella és una estrella d'una magnitud de 12 que es va localitzar a uns 1400 anys llum de la Terra. Aquesta estrella és aproximadament 1,18 vegades més massiva que el Sol. |
Arquitectura | El metabolisme (メタボリズム, metaborizumu o shinchintaisha (新陳代謝) va ser un moviment arquitectònic japonès de postguerra que va fusionar idees sobre megaestructures arquitectòniques amb les de creixement biològic orgànic. Va tenir la seva primera exposició internacional durant la reunió del Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna de 1959 i les seves idees van ser provades provisionalment per alumnes de Kenzō Tange de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Durant la preparació per a la Conferència Mundial de Disseny de Tòquio de 1960, un grup de joves arquitectes i dissenyadors, entre ells Kiyonori Kikutake, Kisho Kurokawa i Fumihiko Maki, van preparar la publicació del Manifest metabolista influïts per les teories marxistes i els processos biològics. Aquest manifest era una sèrie de quatre assaigs titulats «Ocean City», «Space City», «Towards Group Form» i «Material and Man», i també contenia dissenys per a grans ciutats que suraven als oceans i torres de càpsules connectades. Tot i que la Conferència Mundial de Disseny va donar visibilitat als metabolistes en l'escenari internacional, les seves idees van romandre en gran part en el pla teòric. Es van construir alguns edificis individuals més petits que empraven els principis del metabolisme com ara el Yamanashi Broadcasting and Press Center de Tange i la Torre Càpsula Nakagin de Kurokawa. La major concentració del seu treball es va trobar a l'Exposició Universal de 1970 a Osaka, on Tange va ser responsable de la planificació general de l'espai, mentre que Kikutake i Kurokawa van dissenyar-hi els pavellons. Després de la crisi del petroli de 1973, els metabolistes van reorientar la seva labor del Japó cap a l'Àfrica i l'Orient Mitjà. |
Aeronàutica | AirTanker, nom comercial d'AirTanker Services, és una aerolínia xàrter britànica que opera vols amb avions cisterna que estan a la reserva. El 2008, el Ministeri de Defensa del Regne Unit signà el contracte del Future Strategic Tanker Aircraft (FSTA) amb AirTanker per oferir a la Royal Air Force (RAF) serveis de transport aeri i abastament en vol. A més de donar suport a la RAF, Air Tanker és titular d'una llicència operativa de Tipus A de l'Autoritat d'Aviació Civil del Regne Unit per transportar passatgers, mercaderies i correu en aeronaus de 20 seients o més. |
Estris | L'escovilló és un raspall petit, de forma cilíndrica, amb un mànec llarg, emprat per a netejar l'interior d'un tub o cavitat.En els laboratoris s'empren per netejar tubs d'assaig, matrassos aforats, buretes i altres recipients amb colls estrets. També s'utilitzen per a tocs medicinals, amb una bola de cotó fixada a l'extrem, com els bastonets per a orelles, i faciliten l'aplicació local de petites quantitats de substàncies medicinals. En l'àmbit militar, s'empren escovillons per netejar les ànimes dels canons de les armes de foc. |
Agricultura | Un graner és un magatzem de cereal i menjar animal. S'acostumen a construir en llocs allunyats de l'amenaça de petits depredadors, com ratolins o ocells. Són molt semblants a les sitges. Els graners més antics es feien de terrissa. |
Història | Els Abekhian van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca d'Abeleanq a l'Airarat. El territori estava situat a la riba esquerra de l'Araxes. Moisès de Khoren els assigna un origen no haykida i diu que la seva funció hereditària consistia en ser Mestres dels Graners de l'Armènia Major fins al temps del mític rei Vologases o Vologès II (Valarshak o Valarsaces) que va regnar del 197 al 216. No obstant esmenta a un Abejean que seria d'època artàxida. Faust de Bizanci no coneixia aquesta dinastia. La branca com a tal s'hauria originat al segle iv d'una branca dels Kamsarakan. Gazrik i Arten Abekhian van prendre part a la revolta de l'any 451 contra l'Imperi Sassànida. S'esmenten per darrer cop el 555. |
Art | El Mail Art (MA) o Art Postal (AP) és un moviment planetari d'intercanvi i comunicació a través del correu postal. Però una correspondència artística entregada a mà (hand delivery) també es pot considerar MA. |
Teologia | L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans. Cada religió té la seva pròpia visió escatològica; hi ha diverses referències escatològiques en la mitologia egípcia, grega, romana i escandinava, en les que es creu en l'existència del Judici Final, el cel i l'infern. Pel que fa a les grans religions, l'escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món (zoroastrisme), del regne messiànic (judaisme), de la vinguda del regne de Déu (cristianisme) o del paradís (islam). |
Física | Rabia Salihu Sa'id (21 d'abril de 1963) el seu cognom també s'escriu Said, i Saeed. és una física nigeriana, professora de física atmosfèrica i de meteorologia espacial, i investigadora en la Universitat de Bayero Kano. Realitza investigacions en atmosfèrica i física espacial, física de partícules, i electrònica. Sa'id és defensora i mentora de les joves científiques en la Fundació Visiola i en Cos de Pau; va ser cofundadora de l'Associació de Dones Físiques de Nigèria. És defensora i mentora de l'educació en Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (STEM) i és facilitadora del Programa de Ciutadans Actius del British Council. Sai'd ha rebut beques de l'Institut de Física Aplicada de Berna, Suïssa i de la Fundació Ford i ha estat becària de l'Institut Científic Africà (ASI). Al 2015, va rebre el Premi de la Fundació Elsevier per a Dones Científiques en el Món a Desenvolupament. També va ser reconeguda el 2015 pel British Council pel seu treball comunitari, i per la BBC com a part de la seva sèrie 100 Women (BBC). |
Estris | Els aparells dentals semiamovibles o semiremovibles serveixen a la correcció de les males posicions de les mandíbules (ortopèdia dento-facial) i de les dents (ortodòncia). |
Art | The Book of Veles és una obra fotoperiodista Jonas Bendiksen, un fotògraf noruec de la agència Magnum, que va ser presentada el 2021. En l'obra, Bendiksen explora dues històries entrellaçades: La primera és la història de la ciutat de Veles, a Macedònia del Nord, on uns adolescents afectats per l'alta desocupació juvenil, van crear articles de notícies falses que van ser vistos per milions de nord-americans en les eleccions presidencials de l'any 2016. La segona és la història d'"El llibre de Veles", un suposat text antic sobre un déu eslau precristià anomenat Veles, el déu del "caos i l'engany", per a qui va ser anomenada la ciutat. Amb l'obra, Bendiksen va demostrar com fàcilment es pot enganyar els professionals i el públic en general i deteriorar de cop la credibilitat del fotoperiodisme i la fotografia documental.El 17 de setembre de 2021, Bendiksen va concedir una entrevista al lloc oficial de Magnum, en la qual va revelar que l'obra era una estafa i un engany basat en fotografies creades i manipulades digitalment i textos creats per un sistema d'intel·ligència artificial . |
Agricultura | La producció de cafè a Indonèsia representa la quarta producció, per països, de tot el món. El cafè es començà a produir a l'època colonial neerlandesa i ha jugat un paper important a un país que té unes condicions ideals pel conreu del cafè. El cafè i l'agricultura en general, han causat la destrucció de zones silvestres del bosc tropical plujós. Indonèsia va produir 420.000 tones de cafè el 2007. D'aquesta quantitat 271.000 tones van ser exportades i 148.000 tones van ser consumides en el mercat interior. De les exportacions el 25% són de Coffea arabica i la resta són de Coffea canephora. En general, els cafès d'Indonèsia fets amb cafè Arabica tenen baixa acidesa i un cos fort, cosa que el fan ideal per a ser mesclat amb els cafès alts en acidesa d'Amèrica central i de l'Est d'Àfrica. El governador neerlandès a Malabar (Índia) envia llavors de cafè del Iemen (Coffea arabica) al governador neerlandès de Batavia (actualment Jakarta) el 1699. Les plantes van créixer i el 1711 hi va haver les primeres exportacions de cafè de Java a Europa per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Indonèsia va ser el primer lloc fora d'Aràbia i Etiòpia on es va cultivar àmpliament el cafè. |
Enginyeria | L'adhesiu sensible a la pressió ( PSA, autoadhesiu) és un tipus d' adhesiu no reactiu que forma un enllaç quan s'aplica pressió per unir l'adhesiu amb una superfície. No es necessita dissolvent, aigua o calor per activar l'adhesiu. S'utilitza en cintes sensibles a la pressió, etiquetes, punts de cola, adhesius, blocs de notes adhesives, adorns d'automòbils i una gran varietat d'altres productes. Com indica el nom "sensible a la pressió", el grau d'unió està influenciat per la quantitat de pressió que s'utilitza per aplicar l'adhesiu a la superfície. Els factors de la superfície com la suavitat, l'energia superficial, l'eliminació de contaminants, etc. també són importants per a una unió adequada. Els PSA solen estar dissenyats per formar un enllaç i mantenir-se correctament a temperatura ambient. Els PSA normalment redueixen o perden la seva adherència a baixes temperatures i redueixen la seva capacitat de retenció de cisalla a altes temperatures; es fabriquen adhesius especials per funcionar a altes o baixes temperatures. |
Cultura popular | Interfado. Festival Internacional de Fado de Catalunya és un festival de música dedicat al fado que es celebra al mes d'octubre a la ciutat de Lleida des del 2012.De la mà de l'Orfeó Lleidatà, La Paeria i el Consolat de Portugal, i sota la direcció artística de Carolina Blàvia, pretén donar a conèixer les noves formes d'expressió d'aquesta música tradicional de la mà de fadistes portuguesos i no portuguesos que han elegit el camí de la investigació i la fusió amb altres estils. |
Ràdio | Radioscopie és un programa de ràdio cultural creat per Jacques Chancel el 5 d'octubre de 1968 i que fou transmès per France Inter tots els dies feiners entre les 17 i les 18 hores fins al 1982, després de 1988 fins al 5 de gener de 1990. El programa en què Jacques Chancel parlava amb els convidats era especialment conegut i la majoria de les personalitats de l'època van estar en antena. En total, hi va haver 2.878 emissions L'estiu de 2015 France Inter va reemetre les Radioscopies els dies de la setmana a les 23h. |
Ciències de la salut | L'etiopatogènia, de formació etimològica "() + (path (o) - πάθος gr. 'Patiment' o 'sentiment') + (géneia- γένεια gr. 'Naixement', 'procés de formació')" és l'origen o causa del desenvolupament d'una patologia. El terme etiopatogènesi (Etiologia + Patogènesi) fa referència a les causes i mecanismes de com es produeix una malaltia concreta. En la història de la medicina el coneixement de la patologia ha augmentat i s'ha enriquit amb les aportacions de diferents "mentalitats". Entre elles trobem l'etiopatogènia, introduïda per Koch i Pasteur. Aquests consideraven que l'important en una malaltia era la seva causa, afirmant que si podíem combatre aquestes causes la malaltia no sorgiria. Es comença així a estudiar més en profunditat als agents patògens externs, com són els microorganismes ... Viccionari |
Televisió | Sjónvarp Føroya [ˈʃœnvaɻp ˈfœɹja] (SvF) és el canal de televisió públic de les Illes Fèroe. Pertany al grup Kringvarp Føroya i emet per a tot l'arxipèlag. La seva programació està formada per noticiaris, dibuixos animats, sèries, magazines i documentals. SvF emet principalment en feroès, una llengua pertanyent a la branca occidental de les llengües escandinaves i parlada per poc menys de 80.000 persones. És membre associat de la xarxa Nordvision, que reuneix els canals de televisió públics escandinaus. |
Astronomia | Un Equatorium (plural, Equatoria ; en català, Equatori) és un instrument astronòmic utilitzat per trobar les posicions del sol, la lluna i els planetes a l'horitzó del lloc sense l'ús explícit d'extensos càlculs astronòmics, només mitjançant un model geomètric per a representar la posició d'un objecte celeste. |
Mitologia | Al folklore finès un Etiäinen és un esperit invocat per un xaman o per una persona en gran perill. Tant pot aparèixer on el xamán vol com trobar a la persona que té un lligam afectiu més gran amb el convocador. Generalment podrà donar un missatge, però estranyament amb gaire detall. Un Etiäinen també és una premonició: algú pot, per exemple, veure o sentir un membre de la família o un invitat arribar abans que realment arribi. L'Etiäinen sempre imita a la perfecció el que passarà quan la persona real arribi. Una explicació per això és que quan algú està esperant algú altre, la imaginació pot convertir els sons de per exemple un gat o del vent en el soroll de la persona arribant de manera que ens ho faci veure així, i una vegada aquesta persona arriba, recordem la memòria del Etiäinen i creiem que és una premonició en haver sentit el que passaria. Si ningú ve, el possible Etiäinen és oblidat. |
Història | Els Banu Wahb foren una família de funcionaris i visirs dels abbàssides dels segles IX i X. Eren originaris de Wasit i d'origen cristià nestorià encara que es proclamaven d'origen àrab i de la tribu Balharith de Nadjran al Iemen. Els personatges principals foren: Abu-Ayyub Sulayman ibn Wahb Ubayd-Al·lah ibn Sulayman Abu-l-Hussayn al-Qàssim ibn Ubayd-Al·lah Al-Hussayn ibn al-Qàssim Muhàmmad ibn al-Qàssim |
Arquitectura | L'Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit al pas del segle xix al xx a la ciutat de Chicago. Va ser pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials i dels primers gratacels. L'Escola de Chicago és fonamental per a la història de la construcció a Amèrica i per a la teoria de l'arquitectura en l'últim terç del segle xix. |
Arquitectura | La urbanització és el fenomen del creixement de les zones urbanes a conseqüència del desenvolupament de la societat i de l'expansió dels modes de vida urbans. Les Nacions Unides van predit que el 2008 la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes. El 2018 ja eren 55 % i les previsions per a 2050 són de 68%. La urbanització està estretament vinculada a la modernització, la industrialització i el procés sociològic de la racionalització. La urbanització pot descriure una situació específica en un temps establert, és a dir, la proporció de la població total o l'àrea en ciutats o pobles, o el terme per descriure l'augment d'aquesta proporció en el temps. Pel que la urbanització termini pot representar el nivell de relació urbana a la població en general, o pot representar la velocitat a la qual la proporció urbana va en augment. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.