label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Filosofia | Dugald Stewart (22 novembre 1753 - 11 juny 1828) és un filòsof escocès, nascut a Edimburg. El seu pare, Matthew Stewart (1715 - 1785), va ser professor de matemàtiques a la universitat d'Edimburg (1747 - 1772). Fou el primer biògraf d'Adam Smith (Riquesa de les nacions) |
Nàutica | El bou és la denominació que rep una tècnica de pesca i també la barca que s'hi fa servir. L'art consisteix en dues peces de xarxa llargues, les bandes, que porten cordes amb flotadors a la part superior i ploms a la part inferior perquè l'art quedi obert verticalment. Les bandes van lligades per baix a la boca o gola, d'un sac de fons cec, el cóp. També és de xarxa. La corda superior de la boca és més curta que la inferior perquè així el peix no s'escapi per dalt. Pesquen a una profunditat de 50 m fins a 800 m. Es calen durant el dia. Les barques amb cinc a nou homes cadascuna, surten a les set del matí i tornen abans de les sis de la tarda. Quan arriben al calador (triat pel patró) deixen anar l'art, subjectats per dos cables molt llargs i resistents que pengen de la barca i van units a les portes, dues planxes, que fan que la xarxa s'obri horitzontalment perquè el peix pugui entrar. Van arrossegant aquesta xarxa pel fons marí, el cóp es va omplint, recollint, tot allò que ocupa la superfície bentònica; la pesca resulta poc selectiva i entren a la gola de la xarxa tota mena d'organismes. Una vegada s'ha acabat el bol, es lleva l'art, es deixa el peix a coberta i els mariners el trien i el posen en caixes. Es desestimen una colla d'organismes sense valor comercial que es llencen per la borda, és la morralla. Solen fer dos o tres bols. S'agafa tota mena de peix i altres animals: gambes, escamarlans, calamars, capellans, polps, llúceres o maires, lluços, raps, bruixes, crancs de sopa... |
Informàtica | La fabricació assistida per ordinador (FAO), també coneguda com a CAM (Computer Aided Manufacturing), implica l'ús d'ordinadors i tecnologia de càlcul per ajudar en totes les fases de la fabricació d'un producte, incloent la planificació del procés i la producció, mecanitzat, administració i control de qualitat, amb una mínima intervenció humana. Forma part de les tecnologies assistides per ordinador. Degut als seus avantatges, es combina el disseny assistit per ordinador (CAD) i la fabricació assistida per ordinador (CAM) en els sistemes CAD/CAM. Aquesta combinació permet la transferència d'informació des de l'etapa de disseny a l'etapa de planificació per la fabricació d'un producte, sense necessitat de tornar a capturar manualment les dades geomètriques de la peça. |
Agricultura | La ravenissa comuna (Diplotaxis erucoides) és una planta de la família de les brassicàcies. Aquesta planta es coneix popularment amb el nom de "ravenissa", un nom genèric que inclou diverses espècies d'herbes. Noms derivats d'aquest són ravenissa blanca, ravanell, ravenell, ravenell blanc, ravenís, ravenissa blanca, ravenissa borda i ravenisses. Entre altres noms cal mencionar caps blancs, cardet, citró, citró blanc, citrons, ervianes, eruga silvestre, flor blanca, herbes blanques, ruca i morritort. La ravenissa comuna és una planta herbàcia anual o bianual que pot atènyer 50 cm d'alçada. Té les tiges erectes. Fulles inferiors lobulades, peciolades i disposades en roseta, les superiors alternes i sèssils. Flors de fins a 1,5 cm de diàmetre amb pètals blancs. Els fruits són síliqües de fins a 4 cm de longitud. Es distribueix per les regions properes al Mediterrani i en els Països Catalans a les terres de conreu de la terra baixa, no es troba per sobre de 1.000 metres d'altitud. És una de les herbes més abundants durant la tardor i l'hivern als camps de conreu del Mediterrani occidental. Pot estar en flor en qualsevol època de l'any i ocupa les parcel·les completament quan la terra ha estat remoguda. És una de les principals herbes en camps d'ametllers i com que es tracta d'una planta molt melífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a cercar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que en fa baixar el rendiment. El seu control és relativament fàcil, és afectada per un gran nombre d'herbicides. La seva presència massiva es limita a l'època freda de l'any de la tardor a les acaballes de l'hivern. Les fulles s'utilitzaven, si més no a Occitània, per a fer una sopa que no tenia pas bona reputació, en la qual reemplaçaven la col, amb patates, pastanagues, porros i un floc d'api; n'hi ha que i posaven també el garró (lo saborum). |
Ciències de la salut | La infermeria espacial és l'especialitat d'infermeria que estudia com els impactes dels viatges espacials afecten els patrons de resposta humana. Igual que en la medicina espacial, l'especialitat també contribueix al coneixement sobre les cures d'infermeria dels pacients terrestres. |
Ètica | El Protocol de la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles sobre els Drets de les Dones a l'Àfrica, més conegut com a Protocol de Maputo, és un instrument internacional de drets humans establert per la Unió Africana que va entrar en vigor l'any 2005. Garanteix drets de les dones, inclòs el dret a participar en el procés polític, a la igualtat social i política amb els homes, una millor autonomia en les seves decisions sobre salut reproductiva i la fi de la mutilació genital femenina. Va ser adoptat per la Unió Africana a Maputo, Moçambic, l'any 2003 en forma de protocol a la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles (adoptada el 1981, promulgada el 1986). |
Ecologia | El terme ecologia del paisatge va ser creat per Carl Troll l'any 1939. Es defineix com l'estudi de la variació espacial en els paisatges a escales diferents incloent les causes biofísiques i socials i les conseqüències de l'heterogeneïtat ecopàisagística. És una branca científica necessàriament interdisciplinar. Els principals objectes d'interès de l'ecologia del paisatge són: El repartiment espacial i l'estructura dels paisatges; Relació entre estructura i processos a qualsevol escala; Relació entre activitat humana i estructura del paisatge, els processos i el canvi ; Els efectes d'escala i de les pertorbacions (antròpiques o naturals). |
Telecomunicacions | La Codificació de Vídeo Escalable (en anglès Scalable Video Coding, coneguda per l'acrònim SVC), és el nom de l'extensió de l'annex G de l'estàndard de compressió de vídeo H.264/MPEG-4 AVC. L'SVC normalitza la codificació d'un flux de bits de vídeo d'alta qualitat que també conté una o més cadenes de bits de subconjunt. Un flux de bits de vídeo subconjunt s'obté descartant paquets de vídeo des del vídeo més gran, per reduir l'amplada de banda requerida, per al flux de bits subconjunt. El flux de bits pot representar un subconjunt de baixa resolució espacial (una pantalla més petita), una menor resolució temporal (baixa velocitat de quadre), o una menor qualitat del senyal de vídeo. L'H.264/MPEG-4 AVC ha estat desenvolupat conjuntament per l'ITU-T i l'ISO/IEC JTC 1. Aquests dos grups van crear el Joint Video Team (JVT) per desenvolupar l'estàndard H.264/MPEG-4 AVC. |
Geografia | Llista de d'illes d'Escòcia: Escòcia té nombroses illes i l'illa major forma part de la part septentrional de l'illa de la Gran Bretanya. L'oficina del General Register Office for Scotland defineix una illa com "una massa de terra envoltada per l'aigua, separada de la part principal d'Escòcia (from the Scottish mainland)", i aquesta definició no inclou illes enllaçades per ponts, i altres enginys humans. Escòcia té unes 790 illes fora de la costa (offshore islands), la majoria de les quals es poden situar en quatre grups: Shetland, Orkney, i les Hèbrides, subdividides en les Inner Hebrides i les Outer Hebrides. També hi ha grups d'illes en el Firth de Clyde, Firth de Forth, i Solway Firth, i nombroses illetes en masses d'aigües dolces d'Escòcia incloent Loch Lomond i Loch Maree. L'illa més gran és Lewis and Harris que fa 2.179 km², i hi ha unes 200 illes més extenses de 40 hectàrees. D'entre elles són ben conegudes, malgrat ser petites, Staffa i les Flannan Isles. Unes 94 illes escoceses estan permanentment habitades, de les quals 89 són illes fora de la costa i entre els anys 2001 i 2011 la població total de les illes escoceses ha crescut un 4% fins a arribar a 103.702 habitants. |
Geologia | La progradació és una manera de deposició dels sediments, que es realitza quan en temps successius s'asseuen a part superposada cossos sedimentaris a més i més distància de la posició pel que fa a la font dels mateixos sediments. |
Telecomunicacions | El soroll blanc és un senyal aleatori (procés estocàstic) que es caracteritza pel fet que els seus valors de senyal en dos instants de temps diferents no guarden correlació estadística. Com a conseqüència, la seva densitat espectral de potència (PSD, Power Spectral Density) és una constant, és a dir que la seva gràfica és plana. Això significa que el senyal conté totes les freqüències i totes elles tenen la mateixa potència. El mateix fenomen ocorre amb la llum blanca i per això rep aquest nom. Si la PSD no és plana, llavors es diu que el soroll està "acolorit" (correlacionat). Segons la forma que tingui la gràfica de la PSD del soroll, és a dir que predominen freqüències per sobre d'altres, es defineixen diferents colors. |
Nàutica | D'acord amb la mitologia grega, Argos (grec antic: Ἄργος) és l'heroi epònim del vaixell Argo. Es deia que havia construït la nau amb ajuda d'Atena, i que els acompanyà en la seua aventura a la recerca del velló d'or.En realitat, moltes de tradicions consideren que el constructor del vaixell fou Argos, el fill de Frixos. Com que en la tradició d'Apol·loni de Rodes aquest Argos s'incorpora a mitjana expedició, no podia ser el constructor del vaixell, i així degué néixer aquest altre personatge, que era considerat fill d'Arèstor (com, d'altra banda, es deia d'Argos Panoptes), de Pòlib i Argea o d'Hèstor. |
Dansa | SenZaTemPo és una companyia de dansa-teatre creada als anys 90 per Inés Boza i Carles Mallol. Actualment i des de 2002 està dirigida per Inés Boza en solitari. La companyia és cofundadora i resident La Caldera, un Centre de Creació de Dansa i Arts Escèniques Contemporànies a Barcelona que va rebre el Premi Nacional de Dansa de Catalunya en 2006. L'origen de la companyia van ser uns tallers que entre 1986 i 1989 van impartir a Granada Janusz Subicz i Nazareth Panadero, uns membres de la companyia de Pina Bausch. En 1991, Inés Boza i Carles Mallol van presentar per primera vegada a Barcelona una peça seva en solitari, Senza Tempo, espectacle que va donar nom a la companyia.De la seva obra destaquen la Trilogia de l'aigua, composta per Capritx (1994), amb la qual TV3 va realitzar una videodansa a Barcelona titulat Capritx als terrats, Viatge a través de l'aigua (1998) i Zahories (2000); Peixos a les butxaques (2002); i El jardí inexistent (2004), presentat al Teatre Nacional de Catalunya. |
Sociologia | Un friqui (de l'anglès freak, 'monstre, ésser deformat'), mitjançant l'espanyol friqui o friki és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobretot amb la informàtica, les pel·lícules i sèries de ciència-ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a gosu. Al conjunt dels friquis o seguidors de la cultura friqui se'l sol denominar fandom. En català, tot i que col·loquialment s'usa el term friqui, aquest encara no és reconegut pel Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ni és recollit a la Gran Enciclopèdia Catalana, sí que és reconegut per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. |
Geografia | Tavush (armeni Տավուշի մարզ; [tɑˈvuʃ] (?·pàg.)) és una província situada al nord-est d'Armènia, la capital de la qual és Idjevan. Té frontera amb Geòrgia i l'Azerbaidjan. |
Sociologia | Els ainis són una ètnia de nòmades amb el seu idioma propi (aini) que viuen en a l'oest de la Xina. Són un poble turquès, però que la influència que varen rebre dels perses va ser tan important que la majoria de vocabulari que fan servir prové del persa tot i fer servir una base gramatical uigur. Per això es considera que és una llengua híbrida. |
Nàutica | Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenencs van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponès. |
Ciència-ficció | La ciència-ficció militar és un subgènere de la ciència-ficció en literatura, còmics, pel·lícules i videojocs on es fa servir tecnologia pròpia de la ciència-ficció, principalment armament, per motius militars. Els personatges principals acostumen a ser membres d'una organització militar implicada en alguna activitat militar, que, de vegades, pot ocórrer a l'espai exterior o en altres planetes. Una descripció detallada del conflicte, les tàctiques i armament que s'hi empren, i el paper d'un servei militar i dels membres individuals són trets típics d'una obra de ciència-ficció militar. Les històries acostumen a fer servir conflictes de la Terra del passat o actuals, amb els països sent reemplaçats per planetes o galàxies de característiques similars, els cuirassats passant a ser naus espacials i amb certs esdeveniments canviat per tal que l'autor pugui extrapolar el que ha ocorregut. |
Cultura popular | Barghest és el nom d'un gos de la mitologia britànica que actua com a monstre llegendari. Se'l representa com un gos fantasma enorme, de color negre i llargues urpes que apareix a les ciutats del nord d'Anglaterra per atacar les persones. Apareix en contes per fer por i en obres literàries, com a Les Bruixes de Roald Dahl o a Dràcula de Bram Stoker. La seva popularitat l'ha convertit en un personatge de videojocs, com la saga Final Fantasy. Barghest és una variació d'una figura present en diverses cultures, la del gos que simbolitza la mort o el diable, d'aquí el seu color negre, associat a la nit, el mal i la mort. Podria tenir una arrel comuna amb Cèrber, el guardià del regne dels morts. A part de les illes britàniques, es troba especialment en països centre-americans. |
Heràldica | L'argent és un esmalt argentat usat en heràldica. L'or i l'argent són els esmalts heràldics que s'anomenen metalls. S'acostuma a representar de color blanc o gris clar i, en alguns casos, color argent, argentat. Als gravats es representa per l'absència de qualsevol traç o marca. La tonalitat d'argentat que la Societat Catalana d'Heràldica recomana segons el sistema internacional Pantone és 877 U. |
Ètica | Els drets humans a Abkhàzia són garantits pel Capítol II de la seva constitució, que fa referència a l'adhesió de Abkhàzia a la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11). Tanmateix, Abkhàzia no és un estat membre de l'ONU i no és part de tractats de drets humans de l'ONU, a diferència de Geòrgia, la sobirania sobre Abkhàzia de la qual és reconeguda internacionalment per la major part de la comunitat internacional. La mateixa Constitució només permet que les persones d'origen ètnic abkhaz siguin president d'Abkhàzia (article 49, traducció de les paraules abans esmentades, s'utilitza el terme "nacionalitat abkhaz", però, per als ciutadans, s'utilitza un altre terme: "ciutadà de la República d'Abkhàzia", com en l'article 38). A més, en el text de la Constitució en la paraula cooficial russa национальность s'utilitza clarament l'origen ètnic.) Als anys noranta, a Abkhàzia es va produir la neteja ètnica dels georgians a Abkhàzia; molts georgians ètnics romanen desplaçats fins avui dia. Freedom House va classificar Abkhàzia com "en part lliure", anomenant corrupció, problemes en el sistema legal i el problema de refugiats georgià no resolt com a principals problemes de drets humans. |
Telecomunicacions | MPEG (Moving Picture Experts Group - Grup d'experts en imatges en moviment) era originàriament un grup encarregat del desenvolupament de normes de codificació per a àudio i vídeo. Va ser format pel Comitè Tècnic per a la Tecnologia de la Informació ISO/IEC JTC 1, de l'ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització). Des de la seva primera reunió el 1988, l'MPEG ha crescut fins a incloure 350 membres de diferents indústries i universitats. La designació oficial del MPEG és ISO/IEC JTC1/SC29 /WG11. L'MPEG ha normalitzat diversos formats de compressió i normes auxiliars. |
Ciències ambientals | Per impacte ambiental s'entén l'efecte que produeix una determinada acció humana sobre el medi ambient en els seus diversos aspectes. Les accions humanes, motivades per la consecució de diverses finalitats, provoquen efectes col·laterals sobre el medi natural o social. Mentre els efectes perseguits solen ser positius, els efectes secundaris poden ser positius o, el que és més el cas, negatius. El terme impacte ambiental s'utilitza en dos camps diferenciats, tot i que relacionats entre si: l'àmbit científico-tècnic i el jurídico-administratiu. El primer ha donat lloc al desenvolupament de metodologies per a la identificació i la valoració dels impactes ambientals, compreses en el procés que es coneix com a Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA); el segon ha produït tota una sèrie de normes i lleis que obliguen a la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i ofereixen l'oportunitat que un determinat projecte pugui ser modificat o rebutjat a causa de les seves conseqüències ambientals. Aquest rebuig o modificació es produeix al llarg del procediment administratiu de l'avaluació d'impacte. Gràcies a les avaluacions d'impacte, s'estudien i prediuen algunes de les conseqüències ambientals que ocasiona una determinada acció, de manera a poder evitar-les, atenuar-les o compensar-les. L'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) constitueix el document bàsic pel procés d'Avaluació d'Impacte Ambiental. |
Televisió | La llista de guardonats de la XLIV edició dels premis Antena de Oro 2016 va ser anunciada el 7 d'octubre de 2016. L'entrega va tenir lloc el 19 de novembre de 2016 al Gran Casino d'Aranjuez. |
Sociologia | La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones. Al món hi ha moltes desigualtats, degudes a causes històriques, geogràfiques o econòmiques. Per a la Generalitat de Catalunya, l'equilibri entre el reconeixement de la diversitat i el deure de garantir la igualtat obliga a definir orientacions d'actuació. Primer, cal garantir una fluida relació entre l'estructura formal (l'administració, les institucions i els poders polítics) i les confessions religioses, per exemple; en segon lloc, cal compartir un marc comú de drets i de deures pel conjunt d'organitzacions, d'agents socials i d'individus. En aquest procés de gestió de la pluralitat es fa imprescindible la definició i concreció d'un marc que garanteixi la llibertat individual i col·lectiva en els diferents àmbits d'interacció (el treball, l'escola, els serveis de salut, el barri, etc.), amb l'única limitació de la protecció dels drets fonamentals per a totes les persones. |
Telecomunicacions | Un cibercafè, cafè d'Internet, ciberlocal o simplement ciber és un lloc comercial que permet, per mitjà d'un pagament determinat, o en alguns casos de manera gratuïta (en la majoria d'aquests casos, les cibersales gratuïtes pertanyen a organismes de l'estat o a organitzacions no lucratives) obtenir per un temps establert accés a la navegació a Internet i a altres serveis de la xarxa com missatgeria instantània, correu electrònic, videoconferència o Veu per IP, a més a més pot fer-se ús d'aplicacions d'oficina, software d'edició d'imatges i utilitats de programari. En aquests llocs també és molt freqüent comptar amb serveis d'impressió de documents, escànner, enregistrament de CD o DVD, lectors de memòries per a càmeres fotogràfiques i una varietat de perifèrics que no són d'ús comú domèstic. Els cibercafès han contribuït de forma considerable a la massificació d'Internet, en especial en comunitats on els alts costos per tenir accés a la tecnologia dificulten que la gent tingui la possibilitat de comptar amb Internet a les seves llars. |
Teologia | El Segon Llibre d'Henoc (normalment abreujat com 2 Henoc, i conegut també com a Henoc eslau o Els secrets d'Henoc) i "El Llibre dels Secrets d'Henoc II" és un text apocal·líptic pseudoepígraf de data incerta i autoria desconeguda. |
Filosofia | La modernitat tardana o modernitat líquida és la caracterització de les societats globals de l'autodenominat "primer món" d'avui dia, entesa com la continuació (o desenvolupament) de la modernitat independentment del paradigma ideològic de la postmodernitat, amb el que conviu. Presentada amb l'expressió modernitat líquida pel sociòleg Zygmunt Bauman, la modernitat tardana està marcada per les economies capitalistes globals amb la seva privatització creixent de serveis i per la revolució de la informació on, en una era de canvi i moviment constant, l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai. |
Estris | S'anomena setrill greixador a un recipient que conté oli que s'utilitza per greixar màquines o eines. |
Antropologia | Homo pampeanus (home de la pampa), segons la hipòtesi del científic argentí Florentino Amegino (1854-1911), va ser la primera espècie d'home originària d'Amèrica del Sud i que posteriorment va poblar tot el planeta. Va exposar aquesta hipòtesi al Primer Congrés Internacional Americanista celebrat a París el 1879. |
Història | Nicèfor Comnè (grec: Νικηφόρος Κομνηνός, Nikiforos Komninós; nascut cap al 970 i mort després del 1026/1027) fou un líder militar de l'Imperi Romà d'Orient durant els regnats de Basili II (r. 976-1025) i Constantí VIII (r. 1025-1028). Fou governador de la regió armènia de Baspracània (Vaspurakan) i és un dels primers membres documentats de la família Comnè, que acabaria ocupant el tron entre el 1081 i el 1185. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, el component espectral és qualsevol de les ones que es troben fora de l'interval de freqüències assignades a un senyal. Qualsevol forma d'ona es pot desmuntar en els seus components espectrals mitjançant l'anàlisi de Fourier o la transformada de Fourier. Per tant, la longitud d'una pulsació està determinada pels seus complexos components espectrals, que inclouen no només les seves intensitats relatives, sinó també les posicions relatives (fase espectral) d'aquests components espectrals. |
Ciència militar | La revolta Abushiri és el nom que hom dona a una insurrecció protagonitzada els anys 1888-1889 per àrabs i població suahili de les àrees de la costa africana oriental que havia estat donada (sota protesta) a l'Imperi Alemany pel Soldà de Zanzíbar el 1888. Fou finalment sufocada per un bloqueig angloalemany de la costa. |
Geografia | Lovaina (antigament Lavania en català, en neerlandès: Leuven, en francès: Louvain, en alemany: Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província belga del Brabant Flamenc, en la confluència dels rius Dijle i Voer. |
Estris | Una sucrera és un recipient destinat a contenir i servir sucre. Acostuma a tenir una o dues anses, una tapadora i una cullera que queda atrapada entre la tapa i el recipient. Alguns models van sense cullera perquè disposen d'un dosificador en forma de broc que proporciona la mida d'una cullerada cada cop que es capgira. |
Art | La pintura digital és la tècnica emprada per crear un objecte artístic de manera digital mitjançant l'ús de programari gràfic. Aquesta tècnica adapta els mitjans tradicionals per crear una pintura (normalment aplicada sobre suports tradicionals) adaptada a un mitjà digital, amb l'ajut de programaris que entren en funcionament a partir de processadors industrials o màquines d'oficina. Així doncs, la pintura digital es defineix com la utilització de la computació gràfica per generar pintures virtuals. L'avantatge que existeix en el camp virtual és que es pot disposar de molts instruments i/o eines que no existeixen de forma real, és a dir, fora de la computadora, donant-li així a les obres digitals un aspecte i comportament diferent al de les fetes amb mitjans tradicionals. |
Art | El moviment Arts and Crafts va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives. Va néixer a Gran Bretanya al voltant de 1860 i es desenvolupà fins a la I Guerra mundial. Ja des del començament es va estendre a l'Europa continental i Nord-amèrica, arribant finalment a emergir al Japó com a moviment Mingei. Moviment amb una clara base ideològica, va sorgir com a resposta als efectes de l'expansió de la industrialització establerta a l'època victoriana. El seu màxim ideòleg va ser l'artista i escriptor William Morris (1834-1896), que va beure de les idees del teòric de l'art John Ruskin (1819-1900) i de l'arquitecte Augustus Pugin (1812-1852). Va prendre el seu nom de l'Arts and Crafts Exhibition Society, fundada a Londres el 1887. Va donar lloc al "modernismo" a Espanya, "Art Nouveau" a França, "Jugendstil" a Alemanya i "Sezessionstil" a Àustria. |
Objectes astronòmics | És un estel a la constel·lació del Pegàs de magnitud 2,8 (el 4t més brillant de la constel·lació) forma part de l'asterisme del quadrat de pegàs. També s'anomena γ Pegasi, 88 Pegasi o HIP 1067. En aquest estel convergeixen dues línies de la constel·lació de pegàs, una provinent de Markab (α Pegasi) i una altra provinent d'un estel actualment assignat a Andròmeda, Sirrah (α Andromedae). |
Sociologia | El Projecte Cumulus va ser una iniciativa dels anys 50 del Govern del Regne Unit per investigar la manipulació del clima, en particular a través d'experiments de sembra de núvols. Es coneixia internament, fent broma, com a Operation Witch Doctor (Operació Doctor Brúixa), el projecte va estar operatiu entre 1949 i 1952. |
Art | L'art ciborg és un moviment artístic que va començar els anys 2000 a la Gran Bretanya. Es basa en la creació i addició de nous sentits al cos humà via implants cibernètics i en la creació d'obres artístiques a través de nous sentits.Les obres d'art ciborg estan creades per artistes ciborg; artistes els sentits dels quals han estat voluntàriament modificats o afegits a través d'implants cibernètics. Entre els primers artistes del moviment hi ha Neil Harbisson, que pot percebre ultravioletes i infrarojos a través d'una antena implantada al cap, i Moon Ribas que pot percebre terratrèmols i llunatrèmols a través d'implants dins els seus peus. Manel De Aguas, amb implants que li permeten percebre amb precisió les propietats del clima: nivells de pressió, temperatura i humitat. Joe Dekni, amb implants a les galtes que li permeten ecolocalitzar-se mitjançant sensors infrarojos. Pau Prats - creador d'un sistema que li permet percebre els nivells de ultravioleta que arriben a la seva pell. Alex Garcia, amb un sensor al pit que li permet percebre els nivells de qualitat de l'are del seu voltant. Kai Landre - músic amb el sentit de rajos còsmics compost per dos implants per a poder escoltar les partícules provinents de l'espai. |
Televisió | 25 TV és un canal de televisió privat del Barcelonès que ofereix continguts, programes i cinema porno en català i castellà. Segons el Baròmetre de la comunicació i la cultura, 25 TV va ser la segona televisió local més vista l'any 2010. |
Aeronàutica | El Pratt & Whitney PW4000 és una família de motors d'aviació turboventiladors d'alt índex de derivació amb un empenyiment nominal que varia entre 230 i 441 kN. Fou construït com el successor dels motors de la sèrie JT9D i ha trobat una aplicació molt més àmplia que el seu predecessor. El PW4000 fou el primer turboventilador d'alt índex de derivació comercial dissenyat amb un sistema FADEC Dual. |
Mitologia | La catàbasi o descens a l'inframón (grec antic: κατάβασις, del κατὰ "sota" i βαίνω "anar") és un episodi recurrent en la mitologia, l'èpica i la biografia dels herois. Suposa un viatge per al protagonista que li atorga un coneixement superior, no solament de la vida sinó de la mort i el que la segueix, així com una prova de la seva força (ja que torna a la vida després d'aquesta visita). És un mitema clàssic, és a dir, una unitat d'estudi de la mitologia comparada i forma part del monomite. Es relaciona fortament amb la idea de la resurrecció En algunes obres literàries es produeix una catàbasi simbòlica, com en les aventures del Quixot o La plaça del Diamant, que és una derivació del mite inicial. Personatges que experimenten una catàbasi: Osiris Ixtar i els mites derivats de la seva història, incloent-hi la història de Persèfone Dumuzi Jesús Hèracles Orfeu Dionís Atis (déu) Teseu Psique Odisseu Enees Enkidu Gilgamesh Hunahpú i Ixbalanqué Dant Bàlder Mahoma Izanagi Llàtzer de Betània Dioscurs Lemminkäinen |
Cultura popular | Les estrenes són un regal, generalment diners, que per Nadal reben sobretot els xiquets de part de familiars o pròxims. Per regla general les estrenes es donen el dia de Nadal, però hi ha costum, si hom no ha pogut recollir-les, d'allargar-se al dia 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve i durant totes les festes. Al País Valencià també es coneix amb l'expressió "anar a besar les mans" en referència al costum antic d'anar els xiquets a casa els padrins de bateig, avis i altres parents a felicitar-los per Nadal i a arreplegar les estrenes. En eixa visita es tenia costum de besar les mans dels parents per a felicitar-los i en senyal d'agraïment. La tradició sembla tenir origen en els temps en què els actuals territoris de parla catalana romanien sota el poder de l'Imperi Romà, i el mot prové de la deessa sabina Strènia. L'origen de les estrenes deriva dels regals augurals –strenae– que els romans es feien per les calendes de gener. A Catalunya consten des del segle xiv. Eren típiques les dels serenos, fanalers, carters, escombriaires... Avui serien estrenes els lots d'empresa, la paga doble, les paneres, les nadales o 'christmas' i la loteria de Nadal (1763). |
Filosofia | Walden, o la vida als boscos (títol original: Walden; or, Life in the woods) és un relat basat en fets reals de l'escriptor i pensador Henry David Thoreau. Publicat el 1854, conta la vida que Thoreau va passar en una cabana durant dos anys, dos mesos i dos dies, al bosc que pertanyia al seu amic i mentor Ralph Waldo Emerson, davant l'estany de Walden (Walden Pond), no lluny dels seus amics i de la seva família, que residien a Concord, a Massachusetts. Walden està escrit de manera que el temps sembla que dura només un any, i en què destaquen els canvis d'estacions.No és ni una novel·la ni una veritable autobiografia, sinó una crítica del món occidental; cada capítol aborda un aspecte de la humanitat sota l'estil del pamflet o de l'elogi. Dedica també l'atenció a la mateixa naturalesa de l'estany de Walden, descrivint els animals i la manera com la gent el considera en resposta al seu aïllament, tot desprenent-ne conclusions filosòfiques. Aquests llargs passatges en relació amb la natura han estat sovint interpretats com a part de l'ensenyament que transcendentalistes com Thoreau o Emerson predicaven. Més d'un segle més tard, Walden continua sent una peça important d'un cert moviment de tornada a la natura, ens proposa un itinerari ètic que afecta a com ens relacionem amb el nostre entorn, per assolir una vida sostenible. |
Agricultura | L'agricultura a l'Azerbaidjan és la branca de l'economia d'aquest país que està especialitzada principalment, atesos els seus recursos naturals, en viticultura, sericicultura, ramaderia, olericultura i jardineria. Els seus principals cultius industrials són de nicotiana, cotó i te, que representen més de la meitat de tota la producció, i les fruites cítriques i els vegetals representen un 30% addicional. |
Arquitectura | Una cuculla, cucurulla, cucurull o agulla és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una torre, campanar o església a manera de coronament.La forma de les cuculles pot variar en funció dels diferents estils arquitectònics, i tenir forma piramidal, cònica o bulbosa i acabar en forma de fletxa aguda, destacant el seu ús en el gòtic en el qual es converteixen en la culminació visual del temple i símbol d'acostament a Déu. Simbòlicament, les cuculles tenen dues funcions. La primera és la de proclamar una potència militar. Una torre, amb les seves reminiscències de la punta de llança, fa l'efecte de fortalesa. El segon és arribar cap al cel. La unió de cel i esperança de l'agulla és una de les raons per la seva associació amb els edificis religiosos. Una torre d'una església o catedral no era tan sols un símbol de pietat, sovint era vista com un símbol de la riquesa i el prestigi dels qui encarregaven la construcció. Les cuculles es troben a les esglésies cristianes, com un ornament arquitectònic, on coronen i de vegades reemplacen al campanar. Les cuculles també són comuns i notables en estructures en solitari, en forma d'obeliscs. En els moviments modernistes del segle xx, torres d'oficines en forma de torres obeliscs, en són exemples. Alguns edificis famosos, com el Space Needle a Seattle, Washington, utilitzen la cuculla com un testimoni del poder civil i d'esperança, en el cas d'aquest exemple, és també una referència a la participació de Seattle en el sector aeroespacial. |
Física | La llei de Titius-Bode, de vegades denominada incorrectament llei de Bode, relaciona la distància d'un planeta al Sol amb el nombre d'ordre del planeta mitjançant una regla simple. Matemàticament es tracta d'una successió que facilita la distància d'un planeta al Sol. Es tracta d'una relació purament numèrica i que no sembla tenir cap relació intrínseca amb les propietats físiques del sistema solar. La llei original, descoberta al segle xviii, es pot expressar com a = n + 4 10 {\displaystyle a={\frac {n+4}{10}}} on n = 0, 3, 6, 12, 24, 48, ... amb cada valor de n dues vegades el valor anterior i on a representa el semieix major de l'òrbita. És a dir, formem la successió: 0, 3, 6, 12, 24, 48, 96, ...Ara afegim 4 unitats a la successió anterior: 4, 7, 10, 16, 28, 52, 100, ...Dividim per 10 la successió anterior: 0,4; 0,7; 1; 1,6; 2,8; 5,2; 10,0; ...En aquella època només es coneixien els planetes clàssics Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter i Saturn que disten del Sol: 0,38; 0,72; 1; 1,52; 5,2; 9,54 |
Enginyeria | Un enginyer o enginyera és una persona professional de l'enginyeria i que per tant es dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, la tecnologia i l'enginy en un context social i ambiental específic real i amb uns recursos determinats. Poden dissenyar materials, estructures, espais, serveis, productes i sistemes tot tenint en consideració múltiples aspectes com per exemple la funcionalitat, la seguretat i el cost econòmic. La paraula «enginyer» deriva de les arrels llatines ingeniare ('planejar', 'elaborar', 'idear', 'arreglar') i ingenium ('intel·ligència', 'creativitat').Els enginyers i les enginyeres tenen amplis coneixements de ciències pures i de ciències aplicades, i el seu treball en recerca i desenvolupament és diferent que el que duen a terme els científics, els quals fan recerca bàsica. La seva feina forma l'enllaç entre les descobertes científics i les seves aplicacions subseqüents a les necessitats humanes i la qualitat de vida. |
Art | Tadeusz Makowski (21 de gener de 1882 - 1 de novembre de 1932) va ser un prominent pintor polonès actiu a França durant la major part de la seva vida. Va néixer a Oświęcim. Makowski va assistir a l'Acadèmia de Belles Arts de Cracòvia. Va estudiar amb Jan Stanisławski i Józef Mehoffer. El 1909, va partir cap a París. Makowski començar com a paisatgista, però després va canviar cap al Postimpressionisme i cubisme. No obstant això, ell és sens dubte el més famós per les seves pintures de paisatges rurals. Va conèixer Pablo Picasso, de qui fou un bon amic. |
Història | Katia Acín Monrás (Osca, 15 d'octubre de 1923 - Pamplona, 14 de desembre de 2004), va ser una artista plàstica que va treballar el gravat, la pintura i l'escultura. Era filla de l'humanista, pedagog i també pintor, Ramón Acín Aquilué, qui va inculcar-li el gust per l'art. Però no seria fins al final de la seva vida que va decidir desenvolupar la seva activitat artística. |
Química | El Substrat Alcalí Dispers (DAS de l'anglès Disperse Alkaline Substrate), és un mètode de descontaminació d'aigües amb problemes de metalls pesants. El substrat alcalí dispers va ser testat inicialment a les aigües contaminades de la Faixa Pirítica Ibèrica. El substrat consisteix en un substrat inert, format per estelles de fusta, barrejades amb material alcalí de mida fina (generalment sorra calcària). Això permet una precipitació mineral que generalment fixa els metalls contaminants dins de la seva estructura. |
Ecologia | La dinàmica de poblacions és el camp de les ciències naturals que estudia els canvis que experimenten les poblacions biològiques quant a grandària, dimensions físiques dels seus membres, estructura d'edat, sexe i altres paràmetres que les defineixen, així com els factors que causen aquests canvis i els mecanismes mitjançant els quals tenen lloc. La dinàmica de poblacions és l'objectiu principal de la biologia matemàtica i de l'ecologia de poblacions. Té gran importància en la gestió dels recursos biològics, en l'avaluació de conseqüències ambientals de les accions humanes i en camps de recerca mèdica relacionats amb les infeccions i la dinàmica de les poblacions cel·lulars. |
Geologia | Una falla transformant o límit transformant és la vora del desplaçament lateral d'una placa tectònica respecte a una altra. La seva presència és notable gràcies a les discontinuïtats del terreny. Aquest tipus de falles connecten les dorsals oceàniques o simplement acomoden el desplaçament entre plaques continentals que es mouen en sentit horitzontal. La falla transformant més important és la falla de San Andreas, a Califòrnia (EUA). |
Arquitectura | Francisco Almenar Quinzá (València, 1876 - 1936) fou un arquitecte valencià. Fou un arquitecte al servei de l'Estat que va projectar algunes obres importants de la ciutat de València, entre les quals destaquen el Pavelló per a l'Agricultura i el Pavelló per a la Indústria de l'Exposició Regional que va tenir lloc el 1909 a València. També és autor del Teatre Martí i del Gran Teatre, ambdós desapareguts, de l'Església de Sant Joan i Sant Vicent i de la casa Ernest Ferrer. Va dirigir les obres de l'Església dels Dominics situada al carrer Ciril Amorós de València, executant el projecte de Joaquín María Arnau Miramón mort abans que l'església es construïra. Va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Soci del València Club de Futbol, va ser l'arquitecte responsable de la construcció de l'Estadi de Mestalla. El 3 de novembre de 1935 va ser nomenat president del club, substituint a Adolfo Royo, després del mandat provisional, durant un mes, de Lluís Casanova. No obstant això, Almenar va morir quatre mesos després d'accedir al càrrec, el 7 de març de 1936 i Lluís Casanova va assumir, de nou, la presidència del club. |
Informàtica | Un pirata informàtic és una persona que s'introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure'n un profit. El pirata es distingeix del furoner (anglès hacker), una persona apassionada d'informàtica que, entre altres habilitats, pot fer l'intrús sense ànim de profit o de perjudicar. Ambdós poden utilitzar les mateixes tècniques i aptituds, però ho fan amb una motivació diferent. Empren la mateixa tecnologia, però mutatis mutandis se'ls podria comparar als tiradors: els pirates informàtics fan servir les seves armes per a fins criminals i els furoners serien aleshores els tiradors esportius, que només volen ensenyar llur destresa. De vegades es fa servir la paraula anglesa cracker. No se l'ha de confondre amb el verb angles «crack» que significa trencar un codi secret de l'enemic, o el cracker, un ofici militar indispensable en temps de guerra, que en temps d'informàtica s'ha eixamplat amb la cerca de cracks informàtics. Segons Ralph D. Clifford, el pirata informàtic o cracker vol accedir de manera il·legal a un ordenador o una xarxa informàtica per cometre un segon crim, com ara destruir informació dins d'aquest sistema.El pirateig informàtic toca moltes formes diferents. Hi ha joves curiosos que no s'adonen de les conseqüències. Hi ha periodistes sensacionalistes que per accions de pirateig i escoltes telefòniques van infringir al dret de privadesa. Uns dels casos més espectaculars va ser el tancament del diari britànic News of the World, després de 168 anys d'història, acusat de pirateig. O encara activistes religioses integristes o mers criminals tradicionals que fan robatoris en adaptar-se a la tecnologia moderna i per les quals el pirateig reemplaça informàticament el furt brutal o físic amb menys violència i menys danys als objectes robats. Una banda anglesa va especialitzar-se a robar cotxes de luxe en interceptar el senyal electrònic de tancament de les portes i en copiar la clau electònica des de l'ordinador de bord. Procurar-se dades de comptes bancaris o targetes de crèdit ja ha esdevingut un clàssic de la cibercriminalitat. |
Festivals | La Teofania (en grec antic θεοφάνια) era un festival celebrat a Delfos segons Heròdot, que se celebrava el dia 7 del mes Bysius, segons el calendari de Delfos, que correspondria al mes de març. Plutarc diu que era l'aniversari del naixement d'Apol·lo, i era el dia establert per consultar l'oracle. La mateixa paraula, Teofania, s'usa per indicar la manifestació de la deïtat, i l'Església catòlica l'aplicava fins al segle IV per significar Nadal. La divinitat manifestada a Delfos era Apol·lo, i l'època de l'any tenia a veure amb l'inici de la primavera, indicat pel renaixement del déu de la llum. Plutarc diu també que al calendari de Delfos els tres mesos d'hivern estaven dedicats a Dionís i els set restants a Apol·lo. No es coneixen amb detall les cerimònies que se celebraven, però se sap que hi havia una processó on es portaven branques de llorer, tal com s'havia de fer quan s'anava a consultar l'oracle. També es feien ofrenes, acompanyades d'oracions. Una festa consistia am l'ofrena d'uns pastissos anomenats φθοίς ("Phthoís") i es feien libacions amb vi. Heròdot parla d'una ofrena a Delfos que consistia en un llaç de plata on es recollien 600 àmfores, probablement producte de les ofrenes de les libacions. |
Astronomia | (10633) Akimasa és un asteroide del cinturó principal d'asteroides. Va ser-hi descobert el 20 de febrer del 1998 a l'Observatori d'Ondřejov per Petr Pravec. Presenta una òrbita caracteritzada per un semieix major de 2,46 ua, una excentricitat de 0,09 i una inclinació orbital de 7,2° pel que fa a l'eclíptica. |
Ràdio | Estirando el chicle és un podcast espanyol d'humor, que s'emet setmanalment els divendres per Podium Podcast, i posteriorment a Spotify, Apple Podcast i Ivoox. També està disponible en vídeo els diumenges a través del canal del programa a YouTube. Està conduït per les humoristes Carolina Iglesias i Victoria Martín. |
Telecomunicacions | El moviment 6B4T (xinès simplificat: 6B4T运动, pinyin: 6B4T yùndòng) és un moviment feminista radical de la Xina, fortament relacionat amb el moviment 4B de Corea del Sud. Nascut a internet, les integrants s'organitzen en oposició al sexisme i les estructures patriarcals. Un aspecte notable del moviment 6B4T és el compromís de les seues seguidores de no casar-se mai amb homes, no tindre relacions sexuals heterosexuals, ni tindre fills.El moviment 4B va nàixer a Corea del Sud pel volts del 2019, inspirat parcialment en la novel·la Kim Ji-young, nascuda el 1982. Popularitzat en xarxes, les propostes del moviment s'escamparen de Corea del Sud a la Xina.El moviment 6B4T està relacionat amb la proposta sud-coreana, on també també es renuncia al sexe, la criança dels fills, les cites i el matrimoni amb homes. Amb el temps s'afegiren nous punts al programa, i es canvià l'abreviatura original coreana, amb una nova on "6B" es refereix als mateixos quatre manaments del moviment 4B, així com a no comprar productes sexistes (비소비) i donar suport a les companyes fadrines que practiquen el moviment (비돕비), mentre que "4T" es refereix a rebutjar estàndards estrictes de bellesa (탈코르셋), representacions hipersexuals de dones a la cultura otaku japonesa (탈오타쿠), religió (탈종교) i cultura ídol (탈아이돌).Després de creuar des de Corea del Sud, a la xarxa social xinesa Douban es va començar a parlar del moviment, que atrau seguidores especialment joves i educades.Tot i que representen un element marginal del moviment feminista de la Xina, el 2021 6B4T va rebre una atenció significativa dels censors del govern xinés, fet que provocà una major atenció mediàtica tant a la Xina com a nivell internacional. L'abril d'aquell any, diversos grups de Douban afiliats al moviment van ser tancats per contingut relacionat amb "extremisme, política radical i ideologies", i la frase "6B4T" també va ser prohibida a la plataforma. |
Biotecnologia | La modificació gènica dirigida (o més llarg, estratègia de reemplaçament basada en la recombinació homòloga, gene targeting en anglès) és una tècnica genètica que utilitza la recombinació homòloga per modificar un gen endogen. El mètode es pot utilitzar per eliminar un gen, eliminar exons, afegir un gen i modificar parelles de bases individuals (introduir mutacions puntuals). L'orientació gènica pot ser permanent o condicional. Les condicionals poden ser, per exemple, per un temps específic durant el desenvolupament/vida de l'organisme o limitat a un teixit específic. La modificació gènica dirigida requereix la creació d'un vector específic per a cada gen d'interès. Tot i això, es pot utilitzar per a qualsevol gen, independentment de l'activitat transcripcional o de la mida del gen. |
Indumentària | Hitaikakushi (en kanji: 額 隠 i en hiragana: ひ た い か く し) és un una peça de roba triangular que en el folklore japonès solen cofar uns éssers mitològics coneguts com a yūrei. |
Geografia | La norma ISO 3166-1 defineix uns codis per als estats i territoris dependents reconeguts per les Nacions Unides. Hi ha tres tipus de codis: ISO 3166-1 alfa-2, codis de dues lletres. ISO 3166-1 alfa-3, codis de tres lletres. ISO 3166-1 numèric, codi de tres xifres utilitzat per les Nacions Unides.Altres normes que se'n deriven són: IANA ccTLD (de l'anglès Country Code Top Level Domain), codis de domini de primer nivell a Internet. ISO 4217, codis de tres lletres de les unitats monetàries. ISO 3166-2, codis de les subdivisions administratives. ISO 3166-3, codis de quatre lletres formats a partir dels codis desassignats. NUTS, nomenclatura de la Unió Europea. |
Art | L'expressió profil perdu o profil fuyant, en pintura o en escultura és la representació d'una persona d'esquena, amb la cara lleugerament girada cap al costat, de manera que tres quartes parts de la part posterior del cap romanen amagades, i el seu perfil és "perdut". Apel·les de Colofó és considerat com un dels primers pintors a haver fet aquest tipus de representació. |
Geografia | Grandrû és una població i comuna francesa, en la regió dels Alts de França, departament de l'Oise, en el districte de Compiègne i cantó de Noyon. |
Telecomunicacions | La protecció contra errors o FEC (Forward Error Correction en anglès), és una tècnica utilitzada en telecomunicacions per simular un canal de transmissió quasi lliure d'errors en canals de radiodifusió, que són medis hostils on existeix un alt risc d'error deguts a conseqüència del soroll o la distorsió introduïts pel medi com per les no linealitats en el mateix sistema de transmissió. Això és equivalent a dir que, gràcies a aquesta tècnica, podem assegurar que el senyal obtingut al final del procés serà igual (o pràcticament igual) a l'enviat des de l'emissor. De la mateixa manera, la protecció contra errors és un d'entre els diversos elements que formen el procés de la radiodifusió digital. La tècnica consisteix en una sèrie de modificacions sobre el senyal principal (les dades útils) abans de ser transmès que, un cop arriba al receptor alterat pel soroll del canal, són decodificades i ajuden a detectar els errors i, per tant, a minimitzar a gran escala la taxa d'errors per bit. Aquestes modificacions es duen a terme en un ordre determinat i a nivells de profunditat diferents. De manera que al receptor es segueix l'ordre invers per descodificar i anar corregint errors fins a les capes superiors on, eventualment, disposarem del senyal original enviat per l'emissor. A grans trets, les modificacions consisteixen en dos conceptes, on s'aprofundirà més endavant: Sincronisme alt entre emissor i receptor. Redundància a nivells de byte i de bit.Tots dos ajuden a reduir la taxa d'errors de bit (BER) en recepció. |
Història | Ibn Sasra fou una família de notables de Damasc que va aportar diversos personatges a la història i cultura: Ali ibn Husayn Abu l-Hasan, tradicionalista mort el 1074 Abu l-Barakat Mahfuz ibn Abi Muhammad al-Hasan (1063-1151), cadi. Abu l-Ghanaim Hibat Allah ibn Mahfuz, cadi mort el 1168. Abbu l-Mawahib al-Hasan ibn Hibat Allah (1142-1190), escriptor tradicionalista.. Abu l-Kasim al-Husayn ibn Hibat Allah (1135-1229) tradicionalista. Amin al-Din Abu l-Ghanaim Salim ibn al-Hasan (1181-1240). Djamal al-Din Abu Ishak Ibrahim ibn Abd al-Rahman ibn Salim, nazir al-dawawin mameluc de Damasc i muhtasib, mort el 1294. Abu l-Ghanaim Salim ibn Muhammad ibn Salim (1246-1299), cadi i wazir al-dawawin. Nadjm al-Din Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad ibn Salim (1257-1323), cadi i gran cadi, tradicionalista i jurista. |
Física | Henning Sirringhaus és un físic britànic especialista en dispositius semiconductors, microelectrònica i optoelectrònica. Graduat en física obtingué un Ph.D. a l'Escola Politècnica Federal de Zuric. El 1995 i 1996 va realitzar una recerca post-doctoral a la Universitat de Princeton. Sirringhaus és professor de la Universitat de Cambridge i realitza recerques sobre espintrònica i de gir i foto-física de [[Semiconductor orgànic |semiconductors orgànics]], així com dels semiconductors inorgànics en solucions processables. El 2003 va guanyar el premi Mullard; el 2009 va ser designat com fellowship de la Royal Society i 2013 va obtenir la Medalla Hughes pel seu desenvolupament pioner dels processos d'impressió d'injecció de tinta per a dispositius semiconductors orgànics, i la millora dramàtica del seu funcionament i l'eficiència. |
Objectes astronòmics | (914) Palisana és un asteroide que s'hi troba al cinturó d'asteroides descobert el 4 de juliol de 1919 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, a Alemanya. El van anomenar Palisana, en honor de l'astrònom austríac Johann Palisa (1848-1925). |
Arquitectura | El cimaci (de llatí cimacium i aquest del grec κύμα, 'ona') és una motllura corba amb forma de S (és a dir, dos semicercles), amb funció tant estètica com estructural, que s'ha utilitzat en l'arquitectura clàssica fins al segle xix, quan els nous materials (acer i formigó) van generar una nova arquitectura que no es basava en els cànons clàssics. Actualment, els cimacis s'utilitzen en obres de restauració en monuments, o bé en treballs d'ebenisteria. En l'ús general, s'entén aquell conjunt de motllures que serveix per a coronar un element arquitectònic, com un pedestal o una mènsula, com a sinònim del terme coronació.En l'arquitectura de l'antiga Grècia i de l'antiga Roma es deia avenc i constituïa l'element terminal de la cornisa (amb una motllura), sovint enriquida amb perforacions per permetre l'evacuació de l'aigua de pluja des de la coberta. Aquestes perforacions es denominen trencaaigües, i solien estar decorades amb caps de lleó. L'avenc també estava adornat amb palmetes i altres elements decoratius. El cimaci constituïa l'element més característic de l'ordre utilitzat en l'arquitectura romànica, ja que normalment els capitells no es basaven en l'ordre clàssic. En lloc del prim àbac utilitzat en l'ordre clàssic, es posava un gruix cimaci tallat, que feia d'àbac i de cimaci al mateix temps, i que servia per a descarregar sobre el capitell les tensions provocades en els arcs. |
Agricultura | L'hórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls. Consta d'una càmera d'emmagatzematge oblonga, estreta i permeable al pas de l'aire, separada del sòl per evitar l'entrada d'humitat i animals. A Galícia conviuen tres tipologies bàsiques d'hórreo: el tipus gallec (també anomenat «gallec-portuguès»), el tipus asturià i l'hórreo de vares, menys elaborat i que comprèn petits graners portàtils lleugers, fets de materials vegetals. Al nord-est de Galícia i a l'occident d'Astúries és fàcil trobar hórreos del tipus gallec i del tipus asturià en el mateix lloc, encara que amb diferent denominació. L'origen del terme hórreo ens remet al llatí horreum, que designava a un edifici en el qual es guardaven fruits del camp, especialment el gra. La primera representació gràfica d'una sitja ens remunta fins al segle xiii, a les Cantigas de Santa Maria, atribuïdes a Alfonso X el Savi. En els seus inicis, l'ús dels graners aeris a Galícia va unit al cultiu del mill, que ja es practicava a la cultura dels castros, cultiu que va perdurar durant l'edat mitjana i que va ser posteriorment substituït pel blat de moro a partir de la seva arribada a Europa al segle xvii. El pa era l'aliment fonamental de la població, i amb la introducció del blat de moro l'increment de la producció de cereal panificable va millorar les condicions de vida de la gent del camp, així com les rendes de la terra, principalment en forma de delmes pagats en diverses espècies a senyors seglars, molts d'ells gentilhomes rurals intermediaris de senyors eclesiàstics en la percepció de les rendes i els grans hórreos se situaven en les proximitats de les esglésies i cases rectorals. El 1973 s'aprova un decret de protecció per part de l'estat espanyol de tots els hórreos i cabazos antics existents a Galícia i Astúries, que intentava tallar les conseqüències de l'abandonament de la manera de vida rural i la pèrdua d'ús dels hórreos. Algun dels hórreos gallecs tenen la consideració de Monument històric-artístic, com el de la rectoria de Santa Comba de Carnota, construït el 1768, o l'agrupació d'hórreos de Combarro. El hórreo més llarg de Galícia és el d'Araño (Rianxo) amb 37,05 m de longitud, el més alt s'eleva fins als vuit metres i mig, l'Horrea de més capacitat es troba a Poio, i té un volum interior de 123,25 m³ i se sosté sobre 51 peus, i encara que tradicionalment són de planta rectangular, hi ha hórreos quadrats, rodons, en forma d'ela i fins i tot un d'octogonal, a A Fonsagrada. Es calcula que a 2004 havia al voltant de 30.000 hórreos, encara que el seu nombre decreix amb rapidesa. |
Psicologia | L'efecte mirall és un concepte creat pel psicòleg Bronfenbrenner (1961) per a anomenar un fenomen perceptiu intergrupal. Fa referència a la percepció etnocèntrica de la realitat que tenen moltes persones. Així, quan hi ha dos grups humans contraposats, els membres de cadascun tendeixen a percebre's a si mateixos amb les característiques de l'altre grup invertides. És a dir, així com veuen en ells mateixos unes característiques positives, veuen en els altres les característiques negatives equivalents. |
Ciència militar | Un sentinella és un guàrdia o guaita militar situat en un lloc d'observació per a protegir un lloc, instal·lacions, material o persones, descobrint qualsevol persona en els voltants; franquejant el pas als portadors d'una clau, impedint els altres i donant l'alarma en cas d'atac o qualsevol altra eventualitat. En la legislació militar espanyola es considera sentinelles aquells militars de la guàrdia que romanen en llocs fixos (usualment en garites) o realitzen curts itineraris de vigilància, en solitari o en grup, però sempre de cara a l'exterior i amb llicència per a l'ús immediat de la seva arma reglamentària en defensa de les ordres rebudes i en defensa del seu lloc. Aquesta normativa destria els sentinelles dels simples vigilants, amb funcions fonamentalment de règim interior, i que tan sols tenen autoritzat l'ús de l'arma en defensa pròpia. Unes altres legislacions militars contenen regulacions substancialment similars. L'etimologia del mot ha estat objecte d'una gran controvèrsia. El terme original sembla l'italià «sentinella», adaptat al francès com a «Sentinelle» (el terme militar modern en francès és «factionnaire», com en alemany és «Fachmann»), i a l'anglès com «sentinel». Per al vocable italià s'ha suggerit l'origen en el verb «sentire» (sentir, percebre), però hi ha objeccions filològiques a aquesta hipòtesi, i és més plausible la relació amb sentina (sentina, el dipòsit inferior de deixalles i aigües residuals d'un vaixell, figuradament «el més baix, immundícia»). Si es deixa a part l'origen italià, segons concorden la major part de les autoritats, el terme francès suggereix una adequada formació com a diminutiu de «sentier» (sender), del llatí semita, significant apropiadament 'l'avantguarda del guaita'. El mot francès «senteret» (una forma de «sentier») hauria originat el mot anglès «sentry». |
Arquitectura | Ana Bassat, graduada en arquitectura per l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l'any 1993 i sòcia fundadora de l'estudi d'arquitectura b720 fermín Vázquez arquitectes des de 1997, és sòcia de l'ArquinFAD (Associació pel foment de les arts i el disseny). Ana Bassat s'encarrega de l'organització, metodologia, recursos i gestió econòmica de la firma, liderant el creixement i l'expansió internacional. |
Psicologia | Les diabòliques (Les Diaboliques en el seu títol original en francès) és un thriller de l'any 1955 dirigit per Henri-Georges Clouzot i protagonitzat per Simone Signoret i Véra Clouzot. |
Psicologia | Persecution (també estrenada com a Sheba, The Terror of Sheba i The Graveyard) és una pel·lícula britànica de terror psicològic de 1974 dirigida per Don Chaffey, produïda per Kevin Francis i protagonitzada per Lana Turner, Ralph Bates, Olga Georges-Picot, Trevor Howard i Suzan Farmer. La pel·lícula es va estrenar als Estats Units com a Sheba i The Terror of Sheba i posteriorment es va retitular The Graveyard per a l'estrena de VHS als anys vuitanta. Els slogans promocionals de la pel·lícula són: Avís: aquesta pel·lícula NO és per als curiosos L'horror d'una ment retorçada! Ara és el torn del David d'aconseguir-se... i té un tracte molt especial per a la seva mare. |
Pedagogia | L'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona fou una escola que va oferir formació a educadors a les comarques gironines entre 1986 i 1994. L'Escola va ser fruit d'una iniciativa i una promoció privades però amb una clara voluntat de servei públic. El naixement de l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona el 1986, partia d'una opció decidida d'oferir una formació específica sense titulació oficial dins d'un procés reivindicatiu d'una formació universitària. El Reial decret 168/2004, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a la declaració de l'equivalència entre determinats títols en matèria d'educació social i el títol oficial de Diplomat en educació social, títol regulat pel Reial decret 1420/1991, de 30 d'agost, recollia entre els centres que havien cursat formacions susceptibles d'acollir-se a aquest procés a l'Escola d'Educadors Especialitzats de Girona, que durant 8 anys, de 1986 a 1994, va oferir la formació d'Educador/a Especialitzat. |
Astronomia | La càmera de Schmidt, o comunament dit el telescopi de Schmidt, és una càmera astronòmica dissenyada per a proveir amplis rangs de vista amb aberracions limitades. Altres dissenys similars són la càmera de Wright i el telescopi Lurie-Houghton |
Arquitectura | L' Addizione Erculea és una gran obra urbanística que va tenir lloc a Ferrara entre finals del segle XV i començaments del segle xvi, la primera de la seva classe en Europa. Va ser encarregada a l'arquitecte Biagio Rossetti pel Duc de Ferrara Hèrcules I d'Este (del qual agafa el nom) el 1484 després del setge de Ferrara per part de la República de Venècia. La seva funció principal era expandir l'àrea de ciutat i alhora reforçar el sistema de muralles defensives. L'obra, que va ser realitzada entre 1492 i 1510, exaltava el prestigi de la cort dels Este i la situava a nivell de les corts europees més importants. Consta de dues artèries principals que connectaven les àrees vitals de la nova Addizione: Una llarga avinguda que va de Sud a Nord i connectava el Castello Estense amb la Porta degli Angeli a la muralla (l'actual Corso Ercole I d'Este). Una via d'est a oest que connecta dues portes a les muralles, l'anomenada via Equinozi (ara dividida en Corso Biagio Rossetti, Corso Porta Mare i Corso Porta Po.Les dues artèries es creuen en el famós "Quadrivio degli Angeli", on es troben el Palazzo dei Diamanti, el Palazzo Turchi di Bagno i el Palazzo Prosperi-Sacrati. El projecte urbanístic així dibuixat ha romàs fins avui sense alteracions en la seva lògica i racionalitat moderna. El 1995 va suposar que la UNESCO reconegués el centre històric de Ferrara i l'incorporés a la llista de Patrimoni de la humanitat com a exemple de ciutat dissenyada en el Renaixement, i que conserva el seu centre històric intacte que fa de Ferrara la primera ciutat moderna d'Europa. |
Ecologia | La política verda és una ideologia política que té l'objectiu de crear una societat sostenible basada en l'ecologisme, el liberalisme social i la democràcia de base. Aquestes polítiques varen començar a agafar forma al món occidental als anys setanta; des d'aquell moment els partits polítics verds han desenvolupat i s'han establert en molts països arreu del món, i han aconseguit alguns èxits electorals. El terme polític Verd, traducció de l'alemany Grün, va ser encunyat per die Grünen, un partit polític verd format a finals dels anys setanta. El terme ecologia política és fet servir a vegades a Europa i en cercles acadèmics. Els partidaris de la política verda, anomenats Verds, comparteixen moltes idees amb l'ecologia, la conservació del planeta, l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. A més dels punts democràtics i ecològics, la política verda es preocupa de les llibertats civils, la justícia social, la no-violència i tendeix a donar suport al progressisme social. No obstant això, mentre la ideologia verda s'expandeix, apareixen altres moviments verds associats a la dreta política en forma de conservadorisme verd i ecocapitalisme. La ideologia verda té connexions amb altres ideologies polítiques ecocèntriques, incloent l'ecosocialisme, l'ecoanarquisme, l'ecofeministme i l'ecofeixisme, però decidir si aquestes polítiques són verdes o no és un tema de debat. |
Informàtica | La Bernoulli Box (o simplement Bernoulli ) és un dispositiu extraïble d'emmagatzematge massiu dissenyat i comercialitzat per Iomega el 1983. Va ser el seu primer producte popular. El desenvolupament va començar el 1980 i els va costar dos anys. El prototip Alpha-10, de 8 polzades i 10 MB de capacitat és presentat en 1982La unitat gira un disc de Politereftalat d'etilè biaxial orientat (boPET) a unes 3.000 revolucions per minut, 1 micròmetre sobre un cap magnètic lectura-escriptura, utilitzant el Principi de Bernoulli. Cada disc està contingut en un cartutx plàstic de 136 mm d'ample, 140 mm de llarg i 9 mm de gruix, amb una aparença externa semblant a un disquet de 3,5 polzades. Els discs Bernoulli es van fabricar amb les següents capacitats: 35 MB, 44 MB, 65 MB, 90 MB (finals de la dècada de 1980), 105 MB, 150 MB, i en 1994, 230 MB. Hi ha quatre tipus d'unitats, agrupats per la seva màxima capacitat de lectura: 44 MB, 90 MB, 150 MB, i 230 MB. La interfície és habitualment SCSI. Els discs tenen un interruptor per activar/desactivar la protecció contra escriptura. Les Bernoulli box originals tenien una capacitat de 5, 10, i 20 MB. Tenien una mida de 210 mm per 275 mm. Les unitats lectograbadoras eren com a unitats internes que podien fixar-se en qualsevol badia de disc de 5,25 polzades, o com a unitats externes amb una o dues lectores en una caixa autocontinguda amb la seva pròpia font d'alimentació connectada l'ordinador host mitjançant un cable extern SCSI. La Bernoulli Box és el precursor directe d'un altre dels productes més populars de Iomega, el Iomega Zip, introduït el 1994, que usava una tecnologia similar. |
Telecomunicacions | Open Mobile Alliance (OMA) és una organització que desenvolupa estàndards oberts per a la indústria de telefonia mòbil. Més concisament, OMA és dissenyada per a ésser el centre d'investigació i desenvolupament d'especificacions de serveis mòbils, impulsant la creació de serveis interoperables a través de regions, operadors i terminals mòbils orientada per les necessitats de l'usuari. Amb l'objectiu de fer créixer el mercat mòbil, les empreses que recolzen l'OMA treballaran per estimular la utilització i el desenvolupament ràpid i ampli de gran varietat d'informació mòbil millorada, de comunicació i de serveis d'entreteniment nous. OMA inclou tots els elements essencials de la cadena de valor de la tecnologia sense fils, i contribueix a la disponibilitat oportuna de plataformes de servei mòbil. OMA és el focus del desenvolupament d'aquestes especificacions, les quals recolzen la creació de serveis mòbils interoperables d'extrem a extrem. OMA controla arquitectures de serveis i interfícies obertes que són independents de les xarxes i plataformes utilitzades. Al vincular les activitats d'un gran nombre d'organitzacions, l'Open Mobile Alliance pot plantar cara a les zones que anteriorment quedaven fora de l'abast de les organitzacions existents, així com relacionar aquells treballs que podien haver sigut prèviament duplicats per múltiples organitzacions. |
Jocs | Ubongo és un joc de taula del dissenyador de jocs polonés Grzegorz Rejchtman. Llançat originalment a Suècia per l'editorial Kärnan com sota la marca Pyramidens Portar va guanyar el 2003 el premi Årets spel en 2003. El joc va ser llançat més tard a Alemanya el 2005 sota el nom Ubongo per l'editor Ubongo i va aconseguir el 4t lloc en el concurs de jocs de taula alemany i va ser finalista del Premi Internacional de jocs. El joc está pensat per 2 a 4 jugadors de més de 8 anys i és tarda entre 20 i 30 minuts en fer una partida. Ubongo és un joc de trencaclosques abstracte, amb un disseny que recorda a una barreja entre el Tangram i el Tetris; inclou una versió simplificada amb menys peces, 3 i una avançada amb 4. Ubongo està pensat com un joc per a tota la família, ja que simplicitat de la seva mecànica permet entretenir tant a nens com a aduls. |
Antropologia | El més enllà o l'altra vida és la realitat que està fora del món físic o perceptible amb els sentits. Segons les creences personals, aquest altre món pot ser un univers paral·lel, una esfera immaterial on habiten els esperits o bé un món diferent, previst per l'escatologia religiosa, on va a parar l'ànima de la persona un cop morta (aquest altre món religiós sovint està dividit en un Paradís on va l'ànima del just i un Infern on va l'ànima pecadora, tot i que poden haver-hi variants). Al més enllà els cossos són pura energia i es poden comunicar amb els éssers humans iniciats a través d'algun acte sobrenatural. Igualment, els vius poden albirar el contingut d'aquest més enllà amb la meditació, la pregària, recitacions de paraules màgiques i mantres o encanteris, segons el ritual prescrit per cada creença. |
Sociologia | La metrosexualitat és un neologisme derivat de metropolità i heterosexual creat el 1994 per Mark Simpson. El terme descriu un home, especialment d'una cultura urbana, en una societat postindustrial i capitalista, que gasta molt temps i diners en cuidar la seva aparença física. Malgrat que el terme s'encunya en un article de 1994, fou a principis de la dècada dels 2000 que esdevingué popular. El mateix Simpson identificà l'any 2002 el futbolista David Beckham com el prototip d'home metrosexual alhora que considerava que el terme s'apropava al narcisisme. Spornosexual és un neologisme compost a partir de les paraules sport (en anglès esport), porno i metrosexual. El terme vindria a definir una evolució del concepte metrosexual. El periodista britànic Mark Simpson, el mateix que havia definit com a metrosexuals fa 20 anys aquells homes que es cuidaven en un món on això sonava molt nou, és l'autor d'aquest nou terme bàrbar. Vindria a definir la nova generació d'homes que “va al gimnàs durant el dia, veu pornografia per la nit i és metrosexual” alhora. El fet d'afegir-hi aquest nou ingredient, com és la pornografía, és sobretot, segon publicava el mateix autor, pel fet que la joventut masculina actual està molt marcada per les imatges pornogràfiques que gràcies a internet han anat estenent la pràctica entre els joves. Així un home spornosexual no busca anar al gimnàs per posar-se quadra simplement, però combina l'esport, l'estètica i cosmètica, procurant de tenir un cos sa, però atractiu a l'hora, com el d'un meterosexual, apropant-se a aquest desig que provoquen els actors pornogràfics. Sent una evolució del metrosexual, l'spornosexual també reconeix la seva part femenina i, per tant, assumeix plenament aquesta voluntat d'agradar físicament, sigui depilant-se, posant-se cremes,...La übersexualitat (über, de l'alemany, sobre, més enllà de) és aquell que cuida de la seva aparença sense apropar-se als extrems: metrosexual o retrosexual, és a dir, és un punt intermedi d'aquests dos neologismes. El terme neix de l'americà publicista Maria Salzman. |
Antropologia | Trencar l'enfit, conegut també com a passar la cinta, medir la cinta o passar la llista, és un ritual de medicina popular màgico-religiosa practicat ancestralment al País Valencià per a curar o alleugerir l'enfit, empatx o indigestió. Es pot enquadrar en l'àmbit del curanderisme menor o domèstic, atés que les persones iniciades en el ritual, generalment dones, pertanyen a l'entorn familiar o veïnal sense tindre caràcter professional. El ritual de trencar l'enfit el du a terme una persona experta que mesura el nivell de l'enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per a fer el mesurament, el pacient aguanta un extrem del mocador o cinta a l'altura de l'estómac i la medidora, situada a l'extrem oposat, mesura tres voltes la distància a colzes, al mateix temps que se senya i resa una oració secreta en veu baixa. Esta oració només es pot transmetre en dia sagrat, normalment Dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la mà de la medidora arriba a una altura superior a l'estómac, queda establit el diagnòstic. En este cas, es continua mesurant tres voltes durant tres dies consecutius fins a resoldre la malaltia, la qual cosa ocorre quan el mesurament assoleix de nou el punt on el pacient sosté el mocador. |
Química | En química, l'estereoselectivitat és la formació preferent d'un estereoisòmer per davant de tots els possibles. Pot ser parcial, on la formació d'un estereoisòmer està afavorida sobre la resta, o pot ser total, quan només es forma un estereoisòmer dels possibles. Es parla de diastereoselectivitat quan els estereoisòmers són diastereòmers i de enantioselectivitat quan són enantiòmers. La diastereoselectivitat o enantioselectivitat d'una reacció, quan són dos els possibles estereoisòmers resultants, es quantifica, respectivament, mitjançant l'excés diastereomèric o l'excés enantiomèric: Excés diastereomèric o enantiomèric (d.i. o i.i.) = (% majoritari) − (% minoritari), expressat en %. |
Geografia | Roșiorii de Vede (pronunciació en romanès: [roʃiˌorij de ˈvede]; de vegades Roșiori de Vede o, en versions antigues, Rușii de Vede) és una ciutat del comtat de Teleorman (Romania). Situada a la regió de Muntenia, és una de les ciutats més antigues del país. Es va esmentar per primera vegada en un document que es remunta al 1385, quan la ciutat va ser visitada per dos pelegrins alemanys que tornaven de Jerusalem i es van aturar uns dies en una ciutat que van anomenar Russenart.Diverses personalitats romaneses van néixer a la ciutat i als voltants de la ciutat, com Iulian Miu, Radu Grămăticu, Alexandru Depărățeanu, Gala Galaction, Petru Bellu, Zaharia Stancu i Marin Preda. Segons estimació 2012 comptava amb una població de 32.006 habitants. |
Geografia | La Vall d'Ordesa és una vall glacial dels Pirineus. Està situada al Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb (Aragó) i està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta vall va originar la creació del Parc nacional d'Ordesa el 16 d'agost de 1918. Anys més tard, en 1982, seria ampliat per a crear el Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut incloent el massís de Mont Perdut, el Canyó d'Añisclo, les Goles d'Escuaín i la capçalera de la vall de Pineta. |
Arquitectura | La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església. També és el lloc on els sacerdots es revesteixen abans i després de les funcions litúrgiques. Normalment la sagristia estava a càrrec d'un sagristà i era el lloc on habitualment es guardaven els registres parroquials. |
Filosofia | L'eudaimonia (en grec εὐδαιμονία) és un mot grec per designar prosperitat, bona fortuna, riquesa o felicitat. En els contexts filosòfics, aquest mot s'ha traduït tradicionalment per felicitat. Aristòtil escrigué que tots estan d'acord que l'eudaimonia és el principal bé per als éssers humans, però hi ha una considerable diferència d'opinió quant al que consisteix eudaimonia. Aristòtil estigué d'acord en què la virtut és una condició necessària per a l'eudaimonia, però sostingué que no era prou. Per la seva part, l'eudaimonia s'aplica més apropiadament no a cap moment particular de la vida d'una persona, sinó a una vida plena que ha estat ben viscuda. Mentre que la virtut és necessària per a una vida així, també argumentà que certs béns no morals poden contribuir a l'eudaimonia o restar-li per la seva absència. Aristòtil defensava un estàndard objectiu de felicitat humana basat en el seu realisme metafísic. A Ètica a Nicòmac argumentà que l'excel·lència humana ha d'interpretar-se en termes del que ordinàriament caracteritza la vida humana. Aquest argument es basa clarament en la seva doctrina de la causalitat, segons la qual qualsevol membre d'una espècie natural es caracteritza per quatre causes: una causa formal, una causa material, una causa eficient i una causa final. La funció humana es troba en l'activitat de les nostres facultats racionals, particularment la saviesa pràctica i l'aprenentatge i això conforma l'excel·lència humana, que està objectivament determinada a l'ús de les facultats racionals d'un mateix per aplicar amb èxit les regles generals de la vida virtuosa a situacions particulars que requereixen una deliberació moral. |
Cultura popular | FOAF (Friend of a friend, «amic d'un amic» en anglès) és un vocabulari RDF que permet descriure persones i les relacions que s'estableixen entre elles. És una aplicació de l'anomenada Web semàntica. |
Cultura popular | La situació del català a Internet és, generalment, bona, i la seva presència a la xarxa és més alta de la que pertocaria per una llengua que té aproximadament deu milions de parlants. Pel que fa al nombre de parlants, el català es troba en el 75è lloc mundial, mentre que pel que fa a presència a Internet ocupa els llocs entre el 10è i el 20è. Dels deu llocs web més visitats de la xarxa, sis tenen versió en català (Google, Facebook, YouTube, Viquipèdia, Windows Live i Twitter) i quatre no en tenen (Yahoo!, Baidu, QQ i LinkedIn; d'aquests quatre, dos d'ells –Baidu i QQ– són llocs web xinesos).El WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics) publica mensualment el Baròmetre de l'ús del català a Internet, el qual repassa l'evolució de la situació de la llengua catalana a Internet. Per exemple, el seu resum (setembre de 2013) destaca que els sectors on la implantació del català a la xarxa és major són les universitats, el teatre i dansa, les fires i salons, els vins i caves, l'església, els portals d'Internet i la música; per altra banda, els sectors on el català té menys presència són els dels laboratoris, farmàcia i química, els electrodomèstics i la fotografia, la neteja, perfumeria, cosmètica i drogueria i, finalment, els automòbils i motocicletes.El domini .cat (gestionat per la Fundació puntCat), fou el primer domini de primer nivell genèric d'Internet que la ICANN atorgà a una comunitat lingüística i cultural. A mitjan 2011 va superar els 50.000 dominis registrats. |
Psicologia | La motivació informativa és l'acció que anima a dirigir l'activitat humana a interaccionar amb la informació. Cada persona es mou per motivacions diferents, per això la motivació informativa pot explicar la raó de per què, davant d'una mateixa possibilitat d'accés a la informació, cada persona pot tenir diferents conductes i comportaments. Algunes motivacions informatives sorgeixen intencionadament a partir dels interessos particulars que fan que una persona cerqui informació per a resoldre i donar resposta a aquests interessos inicials, però també hi ha una motivació informativa que respon i està relacionada amb l'inconscient. Per tant, la motivació informativa prové d'una necessitat conscient i/o inconscient d'informació. |
Sociologia | Benestar és l'estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Benestar o benestança és la situació en la qual es troben satisfetes les necessitats de la vida.L'increment o manteniment del benestar és un dels objectius de la promoció de la salut. El benestar individual és un concepte vincul·lat al de qualitat de vida, ja que està relacionat amb la satisfacció de les necessitats (materials, espirituals, etc.) de la vida diària de les persones. En aquest sentit, és un concepte més subjectiu que no pas objectiu que remet a altres maneres de definir-lo: Benestar individual equival a comoditat, abundància de les coses necessàries per a viure a gust. Benestar individual equival a satisfacció, tranquil·litat d'esperit.En el pla objectiu, el benestar és un concepte que remet a les esperances o expectatives de les persones en un present determinat, en què la qualitat de vida pot ser quantificada mesurant en quin grau es compleixen els «...requisits de felicitat de la gent -és a dir, aquells requisits que són una condició necessària (encara que no suficient) de la felicitat- aquells sense els quals cap membre de l'espècie humana pot ser feliç.». Benestar social és la prestació d'un nivell mínim de benestar i suport social per a tota la ciutadania. Als països més desenvolupats, és en gran manera el benestar proporcionat per l'Administració pública. Estat del benestar: «...és un concepte de govern en la qual l'estat té un paper fonamental en la protecció i promoció dels drets econòmics i el benestar social dels seus ciutadans. Es basa en els principis d'igualtat d'oportunitats, de distribució equitativa de la riquesa i de responsabilitat pública envers els qui no poden acollir-se a les disposicions mínimes per a una vida digna. És un terme genèric que pot abastar una gran varietat de formes d'organització econòmica i social.» Economia del benestar: és la branca de les ciències econòmiques i polítiques que es preocupa de qüestions relatives a l'eficiència econòmica i al benestar social. |
Arquitectura | El rerecor és l'element de separació, sovint decorat, que separa el cor de la resta de la nau, vist des del costat d'aquesta. |
Ciència militar | L'atac envoltant o maniobra de flanc és una tàctica militar ofensiva, l'objectiu de la qual és eludir les ales de les posicions enemigues, atacant els flancs (costats) o la part del darrere. |
Circ | El monocicle o unicicle és un vehicle d'una sola roda, amb pedals com els d'una bicicleta. És requisit per a tot monociclista tenir un bon equilibri i domini del centre de gravetat. Es diu del monocicle que és un dels invents més útils per a la ciutat, ja que la seva reduïda grandària el fa molt apte per als ciutadans que viuen en pisos, per la seva senzillesa a l'hora de guardar-lo i es pot usar com a mitjà de transport ràpid i lleuger. Així mateix, aquest mitjà de transport i d'oci ha servit des de fa temps com a font d'ingressos per diversa gent a través de demostracions de carrer. Una de les varietats del monocicle són els girafes, que es caracteritzen pel fet que tenen molta més alçada que un corrent: 1,50 m, 2 m i més. |
Objectes astronòmics | SMACS J0723.3-7327 és un cúmul de galàxies dins de la constel·lació meridional de Volans (RA/Dec = 110,8375, -73,4391667). És un tros de cel visible des de l'hemisferi sud de la Terra i sovint visitat pel Hubble i altres telescopis a la recerca del passat profund. Va ser l'objectiu de la primera imatge a tot color que va ser presentada pel telescopi espacial James Webb, capturada amb NIRCam. Ha estat observat prèviament pel telescopi espacial Hubble com a part del Southern Massive Cluster Survey (SMACS), així com Planck i Chandra. |
Estris | Un butiròmetre és un aparell de laboratori dissenyat per a determinar la riquesa en greix de la llet i els seus derivats. El mot butiròmetre és un mot compost de la forma prefixada del mot grec boútyron, "mantega" i de la forma sufixada del mot grec métron, "mesura". En el butiròmetre s'empra el mètode de Gerber, inventat el 1892 pel químic suís Niklaus Gerber. La llet és tractada amb àcid sulfúric concentrat, el qual la descompon en xerigot i greix; per centrifugació se separa el greix, la quantitat del qual és indicada directament en un tub graduat. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.