label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | Céčka (singular:céčko) eren joguines de plàstic de Txecoslovàquia populars en els anys 1980 i 1990, utilitzats anteriorment com a penjolls d'una porta.La intenció inicial era usar els Céčka com a sivelles de roba de dona, però va ser un fracàs. El següent intent va ser per utilitzar-los com a peces de penjolls de porta, però això no va tenir tampoc èxit. L'interès real, que va néixer entre els nens de Txecoslovàquia, es va conèixer com a Céčková horečka («febre Céčka»). A partir de 1984, es van convertir els Céčka en materials de considerable valor (per als nens) quasi a l'instant. La forma bàsica és una lletra C.Les peces de plàstic es poden encadenar, i també es van utilitzar en diversos jocs, per exemple, un de similar a llançar monedes. També va inspirar a Michal David la cançó Céčka, sbírá Céčka. Céčka també s'esmenta dues vegades a la cançó Pochodové cvičení pel cantant i compositor xtec Slávek Janoušek. |
Jocs | Els jocs de festa, altrament conegut com a joc de socialització, són un tipus de jocs pensats per ser jugats en equips com a part d'una festa, basat en interaccions ràpides i breus que tenen un costat competitiu o còmic. Aquests tenen el seu equivalent en la informàtica i són anomenats videojocs de festa; poden basar-se en jocs de taula populars o creats específicament per a consola. Els diferents jocs generen sovint una atmosfera diferent de manera que el joc de taula pot servir per a trencar el gel (destensar l'ambient) o per a donar forma a una festa. Com a tal, els jocs de festa tenen per objectiu barrejar jugadors d'habilitat variada i rarament són eliminatoris. Els jocs estan pensats per ser jugats socialment i estan dissenyats perquè siguin fàcils d'aprendre per als nous jugadors.Els videojocs de festa més populars són: SingStar, versió del karaoke Buzz!, joc de preguntes Guitar Hero, on es tracta de seguir cançons amb una guitarra Mario Party, conjunt de minijocs |
Arquitectura | The Fountainhead és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre dirigida per King Vidor, produïda per la companyia cinematogràfica Warner Bros., basada en la novel·la The Fountainhead de l'autora Ayn Rand, qui va escriure el propi guió del film. La pel·lícula va ser protagonitzada per Gary Cooper, Patricia Neal, Raymond Massey i Kent Smith, i va ser estrenada el 21 de juny de 1949.La història parla del jove arquitecte Howard Roark a qui centenars de companyies rebutgen les seves idees arquitectòniques per ser massa "modernes" i no seguir l'estil clàssic arquitectònic. La idea principal del film pretén reivindicar la individualitat de la persona envers el col·lectivisme social que controla la indústria. Així com presenta un debat filosòfic sobre els valors de l'esperit humà i la lluita interna sobre seguir els propis principis o rendir-se a la crua societat.Ayn Rand volia que els dissenys arquitectònics que apareixen a la pel·lícula fossin fets per Frank Lloyd Wright, l'arquitecte real que inspira parcialment a l'arquitecte de ficció, Howard Roark. Lloyd Wright demanava tants diners pels seus dissenys que els estudis van vetar aquesta possibilitat. |
Pedagogia | Josefa Toledo de Aguerri o Josefa Emilia Toledo Murillo (Juigalpa, 21 d'abril de 1866 - Managua, 27 d'abril de 1962) va ser una feminista, escriptora i pedagoga reformista nicaragüenca. |
Indumentària | La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit. Es vesteix sobre el roquet o el sobrepellís com a part de l'hàbit coral per part del clergat de l'Església Catòlica, entre ells el Papa, els Cardenals, els bisbes, abats, canonges i els superiors religiosos. Acostumava a haver una petita caputxa a la part posterior de la musseta dels bisbes i cardenals, però s'abandonà a partir de Pau VI. La caputxa, però, va mantenir-se a la musseta de certs canonges i abats, així com a les papals. |
Jocs | La Electronic Entertainment Expo, comunament anomenat E3, és un esdeveniment comercial principal per a la indústria dels videojocs. Presentat per l'associació Entertainment Software Association (ESA), és utilitzat per molts desenvolupadors, publicadors i fabricants de maquinari i accessoris per introduir i anunciar els propers jocs i mercaderies relacionades amb el joc als minoristes i als membres de la premsa. L'esdeveniment de l'E3 inclou formalment un pis d'exposició per a desenvolupadors, editors i fabricants per mostrar títols i productes que es vendran durant el proper any. A pocs dies de l'esdeveniment, els editors de jocs i fabricants de maquinari més grans duran a terme una conferència de premsa d'una hora per esbossar les seves ofertes que estaran en exhibició i que anunciaran nous jocs i productes. L'E3 és considerada la major exposició de videojocs de l'any a Amèrica del Nord. L'E3 era anteriorment un esdeveniment només per a la indústria; els individus que volien assistir van ser requerits per l'ESA per verificar una connexió professional a la indústria del videojoc. Amb l'auge del flux de dades multimèdia, es va començar a transmetre unes conferències de premsa al públic per augmentar la seva visibilitat. El 2017, l'E3 es va obrir al públic per primera vegada, i va publicar 15.000 passis per a aquells que volguessin assistir.L'E3 sol celebrar-se a final de maig o principi de juny al centre d'exposicions Los Angeles Convention Center (LACC) a Los Angeles; l'esdeveniment més recent es va celebrar del 13 al 15 de juny de 2017. L'espectacle del 2018 està programat per al 12 i 14 de juny. |
Estris | La falca, tascó o cuny és una màquina simple consistent en una peça prismàtica de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut. Tècnicament és un doble pla inclinat portàtil. Serveix per a esberlar o dividir cossos sòlids, per a ajustar o estrènyer un amb un altre, per a calçar-los o per a omplir algun badall o buit. El funcionament de la falca respon al mateix principi que el del pla inclinat. En moure's en la direcció del seu extrem esmolat, el tascó genera grans forces en sentit perpendicular a la direcció del moviment. Aquestes són les forces que s'aprofiten per separar objectes, o per generar fricció i mantenir la falca fixa als objectes amb què està en contacte. |
Multimèdia | Easy Catalan és un projecte i una entitat sense ànim de lucre, nascut el 2018, que forma part del projecte internacional Easy Languages, una iniciativa que es dedica a la creació de material audiovisual en línia per donar suport a l'aprenentatge de llengües com anglès, francès, alemany, espanyol, rus, portuguès, àrab, polonès, mandarí, entre altres. Als vídeos s'hi poden veure entrevistes al carrer amb parlants reals perquè el seu lema en anglès és “learning languages from the streets”. Tots els episodis es produeixen en idiomes locals i contenen subtítols tant en l'idioma original com en anglès.Actualment publiquen un vídeo al mes. El primer dilluns de cada mes. Intercalen vídeos d'entrevistes per ensenyar el català parlat al carrer i vídeos més didàctics (Super Easy) per a tots aquells que comencen a aprendre català des de zero. En tots els vídeos hi ha els subtítols en català i la traducció a l'anglès. Aquest és el format que presenten tots els vídeos d'Easy Languages. A més a més, a la caixa de descripció del vídeo sempre hi ha una explicació del tema que tracten, així com la correcció de petits errors que apareixen entre parèntesis o claudàtors als subtítols. Actualment, Easy Catalan és present a tres xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter. |
Informàtica | La revolució informàtica és un període d'avanços tecnològics, que abasta des de mitjans del segle xx fins a l'actualitat (tot i que encara no es reconeix oficialment, però es parla d'ella). La revolució informàtica està ara en el punt on hi havia la revolució industrial en la dècada de 1820. Es dedueix que la màquina de vapor va ser per a la primera revolució industrial, el que la ordinador ha estat per a la revolució informàtica, és a dir el detonant i símbol del període. Avui en dia tothom creu que no hi ha res en la història econòmica que hagi progressat de manera més ràpida, i que hagi tingut un major impacte, que la revolució informàtica. La Llei de Moore afirma que el preu de l'element bàsic de la revolució informàtica, el microxip, cau 50 % cada 18 mesos. El mateix que va passar amb els productes la manufactura es va mecanitzar a la primera revolució industrial. La revolució informàtica, així com la revolució industrial, ha canviat tots els aspectes de la vida diària, avui no es pot imaginar la vida sense tecnologia. La revolució informàtica va començar amb la invenció de l'televisor i el telèfon. Un dels grans impactes causats per la revolució tecnològica és que va revolucionar la vida diària i el mercat laboral, fent les coses summament més fàcils. |
Cultura popular | Del Temps y del Instant és un àlbum de 2005 produït en SACD, per Hybrid Recording, per Jordi Savall i la seva família, e fet participar esposa Montserrat Figueras, els fills Arianna i Ferran, i amb la participació de Pedro Estevan. |
Matemàtiques | El mesolabi és un instrument o aparell, creat per Eratòstenes. Es tracta d'una espècie d'àbac que serveix per establir mitjanes i proporcions; permetia inserir dos mitjans proporcionals entre dos valors donats. Es pot considerar com una de les primeres calculadores de la història.El mateix Eratòstenes va considerar molt important aquesta invenció, fins al punt de regalar un exemplar d'ell, amb un text adjunt en què s'explicava el seu ús, a un temple com a ofrena votiva.6 A més, va informar personalment, mitjançant una carta, d'aquest descobriment al rei Ptolemeu III. |
Heràldica | En heràldica, una perla és una peça ordinària en forma de Y que resulta de la unió d'un xebró revessat i la meitat inferior del pal. Quan es representa a l'inrevés s'anomena perla revessada. Els perfils de la perla es poden trobar modificats, i llavors tenim una perla agusada, una perla bretessada, una perla engrelada, una perla ondada, etc. S'anomenen en perla les figures allargades que estan col·locades en la direcció pròpia de la perla, i per tant també poden estar en perla revessada. Un escut pot estar també tercejat en perla (o tercejat en perla revessada) quan està dividit en tres parts mitjançant tres línies que formen una perla. |
Biblioteconomia | Estudis d'usuaris són un dels principals camps de recerca de l'estudi del comportament informacional. Generalment s'inscriuen en l'àmbit de la Biblioteconomia i de la Informació i Documentació. Un dels objectius principals dels estudis d'usuaris és el comportament de les persones en la seva relació amb la informació. Analitzen els hàbits i les pràctiques dels usuaris i també el seu grau de satisfacció envers la qualitat dels serveis de les unitats d'informació, com ara biblioteques, arxius i centres de documentació. La satisfacció dels usuaris constitueix una de les prioritats de les unitats d'informació. D'aquí la importància dels estudis d'usuaris, ja que l'anàlisi del seu comportament i de les seves valoracions serviran de base per tal de planificar o millorar els serveis que ofereixen les unitats informació. Es tracta d'un tipus d'investigació que utilitza mètodes tant quantitatius (recollida de dades) i qualitatius (interpretació de les dades, elaboració de conclusions). A més del seu caràcter interdisciplinari, la rellevància dels estudis d'usuaris rau en el fet que s'aborden des de la perspectiva de l'experiència l'usuari en un context informacional determinat. |
Jocs | BlazBlue: Calamity Trigger és un videojoc de lluita en 2D creat per Arc System Works (creadors de la sèrie de Guilty Gear), llançat per a màquines Arcade en la novembre del 2008 en el Japó, i Amèrica del Nord. El joc corre en la placa Arcade Taito Type X2, en pantalla panoràmica de 16:9 amb una resolució nativa de 768p. Va ser llançat per les consoles: PlayStation 3 i Xbox 360 al Japó, el 25 de juny del 2009. Una translació per a PC fou llençada en agost del 2010. L'eixida de les versions de PlayStation 3 i XBox 360 per a Europa fou en abril del 2010, en aquesta ocasió sense el subtítol de Calamity Trigger. Una translació per a la PlayStation Portable dita: BlazBlue Portable (ブレイブルー ポータブル, , Bureiburū Pōtaburu?), va ser anunciada pel seu llançament en febrer del 2010 al Japó. També va ser anunciada una seqüela dita: BlazBlue: Continuum Shift (ブレイブルー コンティニュアム シフト, , Bureiburū: Kontinyuamu Shifuto?) amb els seues respectius llançaments per a Arcade, PlayStation 3, i Xbox 360. |
Química | L'anodització és un tractament superficial de protecció aplicable a peces d'alumini i altres metalls o aliatges consistent en la creació d'una capa d'òxid superficial més gran que la que es formaria naturalment. L'anodització permet obtenir una capa protectora contra la corrosió i augmenta la duresa superficial. Les peces a anoditzar actuen com a ànodes d'un circuit elèctric en el procés d'anodització. El metall anoditzable més conegut és l'alumini (i els seus aliatges). Les peces d'alumini exposades a l'aire atmosfèric formen una capa protectora natural d'òxid d'alumini (alúmina). L'anodització permet augmentar considerablement el gruix d'aquesta capa protectora. A més de l'alumini hi ha altres metalls anodizables: titani, zinc, magnesi, niobi i tàntal. L'anodització industrial fou emprada per primer cop l'any 1923 per a protegir peces de duralumini destinades a hidroavions. El procés es basava en l'àcid cròmic i es va anomenar procés de Bengough-Stuart. L'any 1927 Gower i O'Brien patentaren un sistema basat en l'àcid sulfúric. Aquell procés basat en l'àcid sulfúric com a electròlit es va popularitzar i encara és un dels més difosos en l'actualitat. |
Pseudociència | Sagen Ishizuka (japonès: 石塚 左玄, Ishizuka Sagen) (4 de febrer del 1850 - 17 d'octubre del 1909) va ser un metge japonès creador d'un sistema terapèutic basat únicament en l'alimentació, que més endavant seria la base de la macrobiòtica. |
Cronometria | Aquesta és una cronologia de la història de la medicina i la tecnologia mèdica . |
Enginyeria | Es denomina comburent la substància que participa en la combustió. El comburent oxida el combustible i aquest redueix el comburent. Així doncs, el comburent és l'agent oxidant (es redueix) mentre que el combustible és el reductor (s'oxida). Un comburent típic és l'aire o l'oxigen contingut en aquest, de totes maneres també té altres compostos químics que poden obrar com a comburents com és el cas del fluor (F₂) o en menor mesura el clor (Cl₂). Aquest terme s'usa per extensió a qualsevol mitjà en el qual és possible la ignició o combustió, essent un dels costats del diagrama d'Ostwald. Com per exemple: Pólvora dins d'un cartutx, fluor... |
Fiscalitat | El sistema de finançament autonòmic d'Espanya és el conjunt de recursos financers que té cada administració autonòmica de l'Estat Espanyol per a exercir les seues competències segons obliga la Constitució Espanyola del 1978 (article 156.1), seguint els principis de solidaritat (que sol anomenar-se solidaritat interterritorial) i coordinant-se amb el Ministeri d'Hisenda d'Espanya. El sistema de finançament autonòmic espanyol és una part del sistema tributari espanyol.López Casasnovas constata que el sistema de finançament autonòmic espanyol no constitueix un sistema fiscal federal. El sistema de finançament autonòmic està condicionat per l'organització territorial. |
Telecomunicacions | El vídeo és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen fitxers d'imatges en moviment. La paraula "vídeo" es fa servir amb molta freqüència per a referir-se als diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals. Es pot trobar vídeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vídeo analògiques (VHS, Betamax). Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos. El mot català "vídeo" en llatí, i accentuat a la e, vol dir "veig". La tecnologia del vídeo va ser desenvolupada per primera vegada pels sistemes de la televisió, però ha derivat en molts formats per tal de permetre la gravació de vídeo dels consumidors i que també pugui ser vist a través d'Internet. En alguns països també se l'anomena vídeo a una gravació d'imatges i de so en cinta magnètica o en disc òptic, tot i que amb l'aparició d'aquests últims, aquest terme generalment s'identifica amb les gravacions anteriors amb cinta magnètica; del tipus VHS, Betamax. Actualment molts vídeos es pengen en llocs web, com per exemple YouTube, que conté diferents tipus de reproduccions. Inicialment el senyal de vídeo està format per un nombre de línies agrupades en diversos quadres i aquests, a la vegada, dividits en dos camps duen la informació de llum i color de la imatge. El nombre de línies, quadres i la forma de dur la informació del color depèn de l'estàndard de televisió concret. En l'actualitat hi ha multitud d'estàndards diferents, especialment en l'àmbit informàtic. |
Periodisme | El periodisme col·laboratiu és una forma de periodisme realitzat per un conjunt de persones, esdevingudes en comunicadors organitzats en xarxa, per crear informació i distribuir-la entre ells i a tercers, a través de la web. S'aconsegueix d'aquesta manera construir un mitjà alternatiu d'informació. |
Química | La fluoxetina és una substància química que es pot utilitzar com a fàrmac, al tractament contra la depressió, o bé com a droga d'abús. Es comercialitza, sota recepta mèdica, com a medicament genèric o amb el nom comercial de Prozac®. La fluoxetina actua normalitzant el funcionament dels neurotransmissors, principalment sobre la serotonina, és doncs el que es diu un inhibidor selectiu de la recaptació de serotonina, grup al qual també pertanyen la fluvoxamina, la paroxetina, la sertralina, el citalopram, l'escitalopram, la clomipramina i la mirtazapina. |
Astronomia | L'estudi de l'eclíptica profunda (Deep Ecliptic Survey, DES) és un projecte per a trobar objectes del Cinturó de Kuiper usant les instal·lacions de l'Observatori Nacional d'Astronomia Òptica (National Optical Astronomy Observatory, NOAO). L'investigador principal és Bob Millis. De 1998 fins a 2003 l'estudi va abastar 550 graus quadrats amb sensibilitat de 22.5. S'estima que el 50% dels objectes d'aquesta magnitud ja s'han trobat. L'estudi també ha establert la superfície mitjana del cinturó de Kuiper i ha introduït noves definicions formals de les classes dinàmiques dels objectes del cinturó de Kuiper. |
Psicologia | L'informe Kinsey va ser el resultat d'un estudi científic publicat en dos llibres Comportament sexual de l'home (1948) i Comportament sexual de la dona (1953) per Alfred C. Kinsey. L'èquip de Kinseu va intervistar més de 20.000 homes i dones, amb un sistema de completa confidencialitat, en què responien un qüestionari anònim. Va reeixir crear una base de dades que descrivia el comportament sexual en l'ésser humà. Va generar gran sorpresa, el 1948, en traure a la llum comportaments que fins llavors havien romàs en la més estricta intimitat i dels quals no es parlava ni en la comunitat científica ni en la societat. Ajudà a bandejar mites i evidencià que conductes que fins llavors les autoritats morals (església, cos medical i polític) prohibien i consideraven com marginals, malalts o immorals, eren en els fets comunes en una gran part de la població, com per exemple la masturbació tant femenina com masculina, l'homosexualitat i bisexualitat o l'iniciació sexual a l'edat primerenca, fora i molt avant del matrimoni. El que més repercussió ha tingut fins a l'actualitat és la divisió en graus de la tendència sexual, en la qual entre l'homosexualitat i l'heterosexualitat exclusives es van constatar una sèrie de graus de bisexualitat, considerats vàlids per a molts investigadors fins avui i que foren nous en el moment. L'estudi va establir una escala de 7 graus entre heterosexualitat exclusiva i homosexualitat exclusiva. L'estudi va demostrar que un gran part de la població és defineix en algun grau com bisexual. Per exemple, que el 60% dels homes i el 33% de les dones interrogades van mencionar que van participar almenys una vegada en un acte homosexual des dels 16 anys i que, almenys un terç dels homes, han arribat a l'orgasme amb un altre home. La definició de contacte sexual de l'informe Kinsey és bastant àmplia i inclou els petons als llavis, els petons profunds en la boca, tocaments en el cos, masturbacions i sexe oral, fins a la penetració vaginal o anal.Aquest informe provoca controvèrsies, entre d'altres en l'època franquista durant la qual psiquiatres afins al règim van fer tot per destruir aquesta recerca científica que va arribar a constatacions no conformes amb la ideologia del règim i la doctrina antixexual de l'església nacionalcatòlica.Kinsey va morir el 1956 als 62 anys i va deixar el Kinsey Institute for Sex Research com un llegat a la investigació sexual. |
Enginyeria | Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó. |
Mitologia | La mitologia letona és un conjunt de creences paganes del poble letó reconstruïdes a partir de proves escrites i materials folklòrics. Està estretament relacionada amb la mitologia bàltica. |
Humor | Els problemes d'escacs humorístics són puzles d'escacs en què s'usa l'humor com a primera o segona característica. Tot i que molts del problemes d'escacs, com altres formes creatives, són apreciats pel seu nivell artístic (Grimshaw, Novotny, i Lacny), els problemes d'escacs humorístics són divertits per tenir un gir conceptual poc habitual. En alguns casos, el compositor juga amb trucs per evitar que es resolgui satisfactòriament amb l'anàlisi típic d'un escaquista normal. En altres casos, l'humor en aquests problemes deriva d'una posició final inusual. A diferència dels puzles ordinaris, els problemes d'escacs humorístics poden implicar una solució que viola la lògica interna o les regles del joc. |
Geografia | Vicovu de Sus (pronunciació en romanès: [ˌVikovu de ˈsus]; en alemany: Ober Wikow) és una ciutat del nord del comtat de Suceava, a la frontera amb Ucraïna. Es troba a la regió històrica de Bucovina. La ciutat administra un poble, Bivolărie. |
Ciència militar | El gel balístic és un material usat per l'FBI o la policia per imitar la carn humana en proves de balística. Pel fet que està compost en la seva major part per aigua, pot reproduir gairebé a la perfecció el teixit viu, ja sigui perforant amb armes blanques, sent blanc de trets, o resistint a grans descàrregues elèctriques d'alt voltatge. També en sèries de documentals científics ja ha fet servir aquest material, per exemple en Mythbusters, A càmera lenta, o documentals sobre armes. |
Pedagogia | L'educació especial és l'educació específicament destinada a alumnes amb necessitats educatives considerades especials, o diferents, a causa de superdotació intel·lectual o discapacitats psíquiques, físiques o sensorials, incloent totes les actuacions encaminades a compensar aquestes necessitats. Es pot fer en escoles ordinàries o específiques (centre d'educació especial). |
Agricultura | El barrinador europeu del moresc (o del blat de moro, panís o dacsa), Ostrinia nubilalis, és una plaga dels cereals particularment del moresc. És un lepidòpter nadiu d'Europa que abans de l'arribada del blat de moro infestava el mill. També s'ha estès a l'Amèrica del Nord, des del 1917. El blat de moro encara immadur no es veu pas afectat pel barrinador, gràcies a les defenses naturals en aquest estadi de creixement. El barrinador ataca les plantes més madures en cordar túnels dins la tija del blat de moro, que fan que la planta es trenqui i caigui a terra. Per combatre'l amb control biològic es fan servir himenòpters del gènere Trichogramma que el parasiten. S'han igualment desenvolupat varietats transgèniques del tipus Bt corn que tenen el genoma modificat per l'nclusió d'un gen del bacteri Bacillus thuringiensis ssp. kurstaki. Aquesta varietat produeix una toxina que mata específicament el barrinador i no afecta altres espècies. |
Filosofia | La Fonamentació de la metafísica dels costums (en alemany: Grundlegung zur Metaphysik der Sitten), és el primer dels treballs de maduresa d'Immanuel Kant en filosofia moral publicat el 1785 essent un dels més influents en el seu àmbit d'estudi. Kant concep la seva investigació com un treball d'ètiques fonamentals que obre el camí per a futures investigacions a l'explicar els conceptes centrals i els principis d'una teoria moral, mostrant que aquests són normatius per a agents racionals. Kant aspira a revelar els principis fonamentals de la moralitat i mostrar que són aplicables per nosaltres. En el text, Kant argumenta que una acció moral està determinada pel caràcter del principi pel qual una persona decideix actuar, és a dir, un principi estrictament pur o a priori (sense continguts empírics o a posteriori). Per aquesta raó, l'ètica kantiana pren una postura contrària a les teories teleològiques morals que dominaven la filosofia moral en l'època que escrivia. En aquesta obra Kant busca desenvolupar el sistema de tota la moralitat, podent-se considerar com l'«edifici de la moralitat». La base de l'obra és aconseguir l'estudi de la moralitat pura, deixant de banda qualsevol principi empíric i assentant la moralitat en la bona voluntat, que seria l'únic principi autònom i sense restriccions, ja que remet a la llei moral que dicta la raó pura pràctica. |
Festivals | El Festival del Còmic d'Angulema (en francès Festival international de la bande dessinée d'Angoulême) és el segon festival de còmics més gran d'Europa i el tercer més gran del món després del Lucca Comics & Games i el Comiket. Ha tingut lloc al mes de gener cada any des del 1974 quan fou fundat per Francis Groux, Jean Mardikian, i Claude Moliterni a Angulema, França. Té més de 200.000 visitants cada any, uns 800 dels quals són periodistes i entre 6.000 i 7.000 són professionals. El festival té lloc arreu de la ciutat i es divideix en diverses àrees no connectades entre elles directament.Des del 2003 el Govern de Corea del Sud hi tingué participació oficial.Des del 2007, el festival compta amb un gat fer (en francès Le Fauve) com a mascota. La va crear Lewis Trondheim, guanyador del gran premi del festival del 2006. A partir del 2008 els guanyadors dels premis del festival reben figuretes amb el gat fer com a premis, sent la del premi al Millor àlbum banyada en or.A l'edició de 2014 hi hagué una controvèrsia per l'exposició d'uns manhwa demanats pel govern sud-coreà sobre les dones de confort. Un autor japonès revisionista exposà un manga narrant fets contraris. |
Pedagogia | La lectura i l'escriptura són dos processos estretament relacionats que des d'una visió constructivista de l'aprenentatge han de tenir una finalitat comuna: la construcció i la interpretació de significats. Cal transmetre als alumnes el veritable valor funcional de saber llegir i escriure, el qual no és cap altre que comunicar-se i interaccionar amb l'entorn. Cal deixar de banda aquelles activitats que plantegen la lectoescriptura com una simple activitat de l'escola. Tal com han posat de manifest Teberosky i Ferreiro, els alumnes arriben a l'escola amb un ampli bagatge de coneixements sobre llengua, saben imitar l'acte de llegir i escriure, saben que té una funcionalitat, etc. Els docents han d'aprofitar aquest bagatge que porten els alumnes per tal d'acompanyar-los en el camí d'aprenentatge de la lectoescriptura, el qual no és un procés arbitrari, sinó que segueix diverses etapes consecutives que el porten a la fita final. La primera d'aquestes etapes és la que podem anomenar etapa de les escriptures presil·làbiques.Durant aquesta etapa els alumnes encara no han descobert el valor de les lletres, simplement imiten als adults. Per llegir es valen de les imatges que acompanyen al text, i per escriure utilitzen dibuixos, gargots i lletres conegudes per a ells, per exemple les del seu nom, ja que per a ells és molt significatiu. Una vegada superada aquesta fase, comença a haver-hi una correspondència entre allò que el nen diu i allò que escriu, tot i que encara no escriu tots els sons de la paraula, sinó que escriu una grafia per cada síl·laba, normalment les vocals, tot i que hi ha alumnes que escriuen les consonants. Així doncs, per escriure "CADIRA" el nen escriuria "AIA". Aquesta és l'etapa que podem anomenar de les escriptures sil·làbiques. Posteriorment, començarà a escriure més d'una grafia per a cada síl·laba, fins que progressivament hi haurà una total correspondència entre els sons i les paraules escrites. Cal dir que no hi ha una edat per passar per aquestes fases, cada alumne segueix el seu ritme d'aprenentatge, per tal dins l'aula és molt important que es respectin els ritmes de treball. |
Història | Jaume Cardoner Nogué (Barcelona, 1891 - Reus, 1954) va ser un professor i periodista català, catedràtic a l'Institut de Reus. Professor de geografia i història, va treure oposicions a l'Institut de Reus. El 1923 es va casar amb Isabel Rodés Quer, d'una família de l'alta burgesia reusenca. Va ser secretari de l'Institut i va col·laborar en diverses publicacions locals, especialment a El Heraldo de Reus i a la Revista del Centro de Lectura abans de la guerra civil. A Badalona, el 1919, havia fundat la revista Joventut, una publicació literària i humorística. Vinculat amb la dreta franquista, va ser delegat de cultura de la Falange, organització a la que s'havia vinculat el 1936 i de la que en va ser inspector. Va ser també secretari local del Movimiento. Va escriure un guió literari-radiofònic que va fer imprimir, titulat José Martí Folguera en su intimidad poética (1950) i un estudi biogràfic de la Prelada Quer, familiar per part de la seva dona. Va escriure regularment al Setmanari Reus i al Diario Español de Tarragona. Va ser regidor de cultura a l'Ajuntament de Reus el 1943. Nomenat cronista municipal i arxiver, va acabar de traspassar els fons anteriors a 1900 que encara restaven a l'Arxiu Administratiu i va crear un arxiu fotogràfic (1952). La figura de cronista municipal va desaparèixer amb la seva mort el 1954. |
Estris | Una panera és un recipient destinat a desar o transportar pa o servir-lo a taula. La panera de cuina permet desar el pa en barra i ser tapada tot deixant passar l'aire de forma que el pa no s'estovi. La panera de taula és més petita i permet servir el pa tallat en llesques. La panera de forn, paner o panistre és un cistell tradicionalment de vímet que permet acomodar diverses barres de pa per al seu transport o emmagatzemament. Viccionari |
Ecologia | S'anomenen comunitats permanents a les comunitats vegetals típiques de la vegetació azonal. El nom es deu al fet que amb el temps no evolucionen, i no segueixen la lògica de la successió vegetal que les portaria a la comunitat climàcica. Aquest dinamisme només el presenta la vegetació zonal. |
Robòtica | Brazil és una pel·lícula britànica de ciència-ficció de 1985 dirigida per Terry Gilliam i protagonitzada per Jonathan Pryce, Kim Greist, Ian Holm, Bob Hoskins i Robert De Niro. La història transcorre en un món distòpic, inspirat sobretot en la novel·la 1984 de George Orwell, encara que incorpora amplis traços d'humor sec i satíric al to del film. El títol del film és un terme pres de la famosa cançó Aquarela do Brasil, escrita pel compositor Ary Barroso el 1939, i la traducció del qual en anglès s'escriu amb "z" al final. La pel·lícula va obtenir dues nominacions als Oscar, un per a la millor direcció artística i un altre per al millor guió original. Va ser inclosa a la llista de les 100 millors pel·lícules de la història de la revista Time i ocupa el lloc número 83 a la llista de les millors pel·lícules de la història de la publicació Empire. És considerada una pel·lícula de culte, i un clàssic tant del gènere com en la filmografia de Gilliam.El director Terry Gilliam es va referir a aquesta pel·lícula com la segona en una "trilogia de la imaginació", formada per Time Bandits (1981) i Les aventures del Baró Munchausen (1989). Les tres mantenen com a tema comú la lluita per la imaginació i la llibertat de pensament en un món que s'oposa a aquestes idees. A més, la temàtica és presentada a través de l'òptica de cadascun dels protagonistes dels films esmentats, abastant des de la mirada d'un nen (Time Bandits) a la d'un adult (Brazil) i acabant amb la d'un home d'edat avançada (Les aventures del Baró Munchausen). |
Filosofia | La Lliga d'Ateus Militants (en rus Союз воинствующих безбожников Soyuz voinstvuyushchikh bezbozhnikov) va ser una organització atea i antireligiosa de l'URSS que va existir entre 1921 i 1947. L'entitat va arribar a assolir els 3,5 milions d'afiliats, els quals es dedicaven a intentar convèncer i perseguir les persones del seu entorn que sabessin creients. Primerament s'hi van unir treballadors no qualificats desitjosos de congraciar-se amb el Partit Comunista, però posteriorment la seva influència va estendre's i van participar de les seves activitats persones de diferents condicions i orígens ètnics. El seu màxim òrgan d'expressió era el diari Bezbozhnik, que significa "Sense Déu", i que va ser concebut com un instrument de propaganda i formació interna dels afiliats. Es considerava que qualsevol manifestació religiosa era enemiga del socialisme i que per tant calia erradicar el culte i perseguir els religiosos perquè no propaguessin la seva fe. Inicialment es va optar per la reeducació dels creients, però a partir de la dècada de 1930 es va acceptar la violència com a manera legítima de fer-los cessar en les pràctiques religioses, fins i tot si comportava la "destrucció de vides humanes", com es va aprovar en un congrés de l'entitat.La Lliga d'Ateus Militants va preparar material propagandístic que difonia per escoles, associacions juvenils, fàbriques i altres entitats afins al règim. En diversos opuscles s'animava a acabar amb la religió amb els mitjans disponibles, lluny de la línia del primer marxisme que considerava que l'educació de la gent en el socialisme faria morir per si sola la religió. Des del govern es va dictaminar que era positiu que els membres del Komsomol ho fossin també de la Lliga, perquè els joves podien delatar les pràctiques secretes religioses dels seus familiars. Els comitès locals podien demanar a la Lliga que tanqués els temples i llocs de culte de la seva comunitat si una majoria de la població hi donava suport. Això va provocar la destrucció d'esglésies i altres monuments lligats a la religió, si bé d'altres es van conservar per respecte a la història per pressions veïnals. Igualment es va dur a terme una campanya per a la retirada de les icones de les llars particulars, fet que va provocar un fort rebuig social. Quan els nazis van envair l'URSS van permetre la reobertura dels temples, als quals acudiren en massa els creients, contradient les estadístiques prèvies de la Lliga sobre el seu èxit en l'erradicació de la fe entre el poble soviètic. Els aliats van pressionar Ióssif Stalin perquè aturés la seva persecució a la religió, amb l'amenaça de no ajudar-lo en la seva lluita contra els alemanys, ja que no volien que els nazis fossin vistos pels russos com els llibertadors que els permetien expressar la seva fe. Per això Stalin va ordenar el desmantellament de la Lliga d'Ateus Militants i després de la guerra, malgrat l'ateisme continuava sent una doctrina oficial, no la va reconstituir. |
Teologia | La genealogia episcopal és la disciplina historiogràfica en si a l'Església que s'ocupa de reconstruir i dictar l'origen, la descendència i el vincle entre consagrador i consagrat, en el sagrament de la ordenació episcopal. Aquesta disciplina es basa en la doctrina teològica cristiana de la successió apostòlica, que afirma la transmissió d'autoritat i poders dels apòstols als successors, els bisbes, a través del ritu de la consagració. Quan un bisbe consagra un altre bisbe, entre els dos s'estableix una lligam jeràrquic anàleg a aquell entre pare i fill. |
Filosofia | Nou ateisme és el terme que fa referència a un moviment dins d'ateisme al segle xxi. El nou ateisme és un moviment molt crític amb la religió. Estableix que l'ateisme, basat en el fort avanç científic en els últims anys, ha arribat a un punt segons el qual ha de deixar de tenir una actitud tan acomodatícia amb la religió, la superstició i el fanatisme religiós com ha vingut tenint fins ara i que ha estat estesa pels moviments seculars i alguns moviments ateus.Segons la cadena CNN, el que els nous ateus comparteixen és la idea que la religió no hauria simplement ser tolerada, sinó portada a l'anàlisi i crítica mitjançant arguments racionals, allà on la seva influència creix. Apareix el novembre de 2006 a la revista Wired i s'aplica, algunes vegades de forma pejorativa, a la sèrie de sis supervendes de cinc autors que van aparèixer en el període 2004-2008. Aquests autors són Sam Harris, Daniel C. Dennett, Richard Dawkins, Victor J. Stenger i Christopher Hitchens. La representació de Harris, Dawkins, Dennett i Hitchens ha estat també anomenada " els quatre genets ", a partir d'un debat en 2007. |
Aeronàutica | La Coberta NACA és un tipus de carenat aeronàutic usat per perfilar els motors en estrella en el seu ús sobre els avions, i que fou desenvolupat per la NACA en 1927. La seva principal virtut resideix en la disminució de la resistència aerodinàmica, i a la vegada, el seu desenvolupament i instal·lació, reporta guanys sobre el consum de combustible. |
Teologia | Polèmica és la pràctica dels contendents religiosos, filosòfics, o polítics. Com a tal, un text polèmic sobre un tema sovint està escrit específicament per impugnar o refutar una posició o una teoria o si no una opinió generalitzada que es vol atacar. La paraula prové del grec polemikos (πολεμικως), que vol dir hostil (en un entorn bèl·lic -polemos ⇒ guerra). L'antònim d'una polèmica és una apologia. La polèmica era una antiga disciplina militar que ensenyava la manera de defensar o atacar un territori. El periodisme polèmic era comú a l'Europa continental quan les lleis de difamació no eren estrictes. Hi ha altres accepcions de la paraula. Polèmica és també una branca de la teologia, en relació amb la història o la conducta amb controvèrsia dels eclesiàstics. És també el Programa de Suport a la Recerca de Biblioteques "Pamflet i polèmica: pamflets com a guia per a les controvèrsies dels segles 17 al 19", coadministrat per la Universitat de St Andrews, la Universitat d'Aberdeen, i la Universitat de Lampeter de Gal·les, que ha recollit i col·locat milers de pamflets a la web per a un estudi de la retòrica de la polèmica. Plató va utilitzar un personatge anomenat Polemarchus a la República de Plató com un vehicle que permetia impulsar un debat ètic. |
Geologia | Peștera Muierilor, o Peștera Muierii (en romanès vol dir "La cova de les dones" o "La cova de la dona"), és un elaborat sistema de coves situat a la comuna de Baia de Fier, al comtat de Gorj (Romania). Conté abundants restes d'ós rupestres, a més d'un crani humà. El crani data de 30.150 ± 800, cosa que indica una edat absoluta entre 40.000 i 30.000 BP. Es va descobrir el 1952. Juntament amb restes similars trobades a la cova de Cioclovina (des del ca. 29.000 BP), es troben entre els humans moderns més antics de la prehistòria romanesa. El crani humà és el d'una dona amb trets humans anatòmicament evidents, que inclouen un front alt, mandíbula petita i una petita cresta superciliar. Malgrat l'alta volta cranial, l'os occipital forma una cúpula diferent, un tret normalment associat als neandertals. Els ossos facials en gran part intactes indiquen una dona amb "trets accidentats". Aquest mosaic de trets presenta miralls que es troben a la troballa Peștera cu Oase, que indica una possible barreja neandertal o trets generalment robusts (arcaics) (o tots dos). La data inicial fa que la troballa es pugui fer referència al primer grup de troballes de cromanyons. Sobre la base de la datació per radiocarboni i també l'anàlisi en el context arqueològic, alguns investigadors van plantejar la hipòtesi de l'associació d'aquests ossos amb cromanyons i la cultura arqueològica de l'aurinyacià. Altres esmenten la possibilitat que aquestes troballes poguessin pertànyer a una determinada cultura regional dels Carpats meridionals, del període del paleolític mitjà final i paleolític superior inicial. |
Fiscalitat | La sobirania fiscal és una forma d'exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a una administració que hom considera legítima en comptes de fer-ho a una administració considerada il·legítima. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n'hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d'inversions, etc.) i n'hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d'empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.). |
Estris | Una rotlle de paper cuina és realitzat amb paper espès i absorbent que, una vegada tallat o separat del rotlle, s'usa com tovalló, eixugamà o drapet multiús. Poden ser blancs, o amb dibuixos i ornaments en relleu (per a augmentar-ne la superfície d'absorció) o amb colors. |
Periodisme | Enguerrand de Monstrelet (c. 1400 – 20 de juliol de 1453) va ser un cronista francès. Va néixer a la Picardie, molt probablement en una família de la noblesa menor. |
Sociologia | La teoria de l'actor-xarxa, traducció de l'expressió anglesa actor-network theory, és un mètode i teoria social contemporània immersa en el constructivisme social desenvolupada, a partir de la dècada del 1980 per Michael Callon, Bruno Latour i John Law, entre altres autors. Una de les seves característiques més rellevants és el trencament amb els postulats de la sociologia moderna o sociologia del social, que atribuïa el poder d'aglutinant social a les institucions. En la teoria de l'actor-xarxa els actors d'allò social tenen la característica d'ésser materialment heterogenis, és a dir, poden ser humans o no-humans, i per tant molt diversos. La confluència dels diferents actors i les relacions i mediacions que s'estableixen entre ells permetran, o no, enfortir i consolidar la xarxa. Originalment, la teoria, influenciada per la sociologia del coneixement científic i el seu Programa Fort i conceptualitzada com a sociologia de la traducció, sociologia de les associacions o sociologia de la innovació, neix de l'estudi social de la ciència. En un principi, el focus d'atenció era la vida al laboratori, per tant, els mediadors eren producte de la tècnica o de les innovacions tècniques. Inicialment, Latour i Callon s'interessen sobretot a les condicions de producció dels fets científics al laboratori. L'important és estudiar el procés científic mentre s'està fent i, per això, els estudiosos es valen de dos recursos en els seus treballs de camp: els estudis de laboratoris i els estudis de controvèrsies. La conceptualització de la teoria, però, va evolucionar fins a considerar els mediadors com a objectes ideals o simbòlics, permetent d'aquesta manera realitzar també anàlisis epistemològiques. Per tant, posicionada en la sociologia crítica, el factor diferenciador amb altres sociologies rau en el tracte que la Teoria del Actor-Xarxa dona als actors amb l'objectiu de fer de la sociologia una ciència empírica que, en essència, estudií les controvèrsies sobre les associacions d'objectes heterogenis. Latour i Callon preferien la denominació "sociologia de la traducció" a causa de les interferències que el terme xarxa pot crear amb el cos conceptual de la teoria. Per a Latour allò important en la teoria no són els nòduls de la xarxa, que hom tendeix a considerar en el terme "actor-xarxa"; aquests nòduls no existeixen com a tal. La xarxa, segons Latour, "no és la cosa, és la representació de la cosa·, per tant, allò important en la teoria són les associacions, és a dir, allò que uniria els nòduls de la xarxa. Aquests enllaços i els mediadors que permeten els enllaços són el centre del món social, no l'agent, la persona, el membre o el participant." Per tal de poder utilitzar aquesta teoria com a eina crítica cal estar familiaritzat, per una banda, amb una sèrie de conceptes clau o infrallenguatge que componen la teoria, i per altra banda, cal conèixer la seva metodologia analítica. Per tant, s'hauran de conèixer conceptes, com a actor o actant, xarxa, actor-xarxa, mediador, intermediari, caixa negra o traducció. Per a la part metodològica haurem d'aprendre a desplegar controvèrsies, seguir-ne la seva estabilització i veure com aquesta dona un nou sentit al fet de formar part del col·lectiu. |
Química | Un químic és un científic especialitzat en la química. Llista de químics famosos: |
Arquitectura | Oscar Niemeyer (Rio de Janeiro, 15 de desembre de 1907 - Rio de Janeiro, 5 de desembre de 2012) va ser un arquitecte brasiler, considerat una de les figures més rellevants en el desenvolupament de l'arquitectura moderna. Niemeyer va ser famós pels projectes que va dur a terme a la nova capital del seu país, Brasília. També va ser membre de l'equip que va dissenyar la seu de les Nacions Unides a Nova York. El franco-suís Le Corbusier va ser la seva gran inspiració. La seva investigació sobre les possibilitats del formigó com a material de construcció va ser molt influent en l'arquitectura de finals de segle.Va estudiar a l'Escola Nacional de Belles Arts on, durant el tercer curs, va coincidir amb Lúcio Costa, qui seria un gran company seu. La seva primera gran obra va ser el projecte de planejament urbà a Pampulha, un suburbi de Belo Horizonte, on va treballar amb l'enginyer Joaquim Cardozo. A Pampulha va erigir l'església de Sant Francesc d'Assís, que va rebre un gran reconeixement dins i fora de les fronteres brasileres. Això el va dur a treballar en projectes per tot el món i a donar master class a universitats com Yale o Harvard. L'any 1956, el president de la República, Juscelino Kubitschek, va triar-lo per realitzar el projecte dels edificis públics més importants de la nova capital: el Congrés Nacional del Brasil, el Palau de l'Alvorada, el Palau del Planalto, l'edifici del Tribunal Federal Suprem i la catedral de Brasília, tots enllestits abans d'inaugurar la ciutat el 1960. Arran d'aquest treball, va ser designat com director del departament d'arquitectura de la Universitat de Brasília i membre honorari de l'Institut Americà d'Arquitectes. Degut a la seva ideologia d'esquerres i la militància al Partit Comunista Brasiler, Niemeyer va haver de deixar el país després del cop militar de 1964 i marxar a París, on va obrir un despatx. No va retornar al seu país fins que va acabar la dictadura, el 1985. De l'etapa següent, destaquen els edificis del Museu d'Art Contemporani de Niterói (1996), el Museu Oscar Niemeyer de Curitiba (2002) o la Ciutat Administrativa de Minas Gerais, a Belo Horizonte (2010). Oscar Niemeyer va morir a l'edat de 104 anys, mantenint-se en actiu fins als seus últims dies. En les seves memòries, va escriure: |
Ciències de la salut | Els fitoquímics són compostos químics, com el carotè, que es troben de manera natural en les plantes. Aquest terme es fa servir generalment per referir-se a aquells productes químics que poden afectar la salut, però no s'han establert encara com a nutrient essencial. Mentre que hi ha suport científic i dels governs per recomanar consumir en la dieta fruita i verdura, només hi ha una evidència limitada en els beneficis per la salut dels fitoquímics |
Sociologia | L'etnocentrisme temporal, també conegut com a etnocentrisme històric, planteja la idea de la superioritat d'una cultura concreta, respecte a les altres cultures, i, fins i tot, dels altres períodes històrics de la pròpia cultura (de vegades, inclosos els temps futurs). Aquesta idea és expressada, de forma crítica per Jacques Derrida, i estaria relacionada amb el concepte de la fi de la història proposat per Francis Fukuyama.Aquesta visió, com tota forma d'etnocentrisme, planteja la possibilitat de la superioritat de certes respostes culturals respecte als altres fets culturals, fet negat per Claude Lévi-Strauss i presentat com a possible origen de l'imperialisme per Jacques Derrida. L'etnocentrisme temporal tindria el seu contrapunt en el relativisme cultural, que planteja la no existència de superioritat de cap comportament cultural, per sobre dels altres. |
Enginyeria | Un pulsímetre, pulsòmetre o monitor de ritme cardíac és un dispositiu que permet a un usuari mesurar la seva freqüència cardíaca en temps real, per un estudi més detallat posterior (vegeu Electrocardiograma). Els models primitius tenien una cinta al pit amb uns elèctrodes en contacte amb la pell per controlar electrònicament les pulsacions del cor. Si bé aquests models encara existeixen, les versions modernes solen constar de dos elements: un transmissor de cinta al pit i un receptor de canell o telèfon mòbil, que normalment és a la vegada rellotge i telèfon.Al principi amb les tires de plàstic era necessari l'ús d'aigua o algun líquid per obtenir un bon rendiment. Més tard, s'utilitzà un teixit intel·ligent conductor (Polar, Textronics, Zephyr, Equivital) amb uns microprocessadors que analitzen el senyal per determinar la freqüència cardíaca (Polar, Zephyr, Equivital, Sanitas). També, hi ha disponibles versions sense cinta, però no tenen algunes de les funcions del disseny original. Els models més avançats, mesuren a més a més la variabilitat del ritme cardíac, l'activitat i la freqüència respiratòria per avaluar paràmetres relatius a l'aptitud del subjecte. Alguns dels nous monitors han substituït les cintes de plàstic per sensors de tela, per comoditat o per a integrar-los amb la roba. La nova tecnologia de "roba intel·ligent" permet eliminar la necessitat de les corretges elàstiques que subjecten el transmissor amb elèctrodes integrats en contacte amb el pit. En els models més antics, quan es detecta un batec del cor es transmet un senyal de ràdio, que el receptor utilitza per determinar la freqüència cardíaca. Aquest senyal pot ser un simple pols de ràdio o un únic senyal codificat des de la corretja del pit, (com ara Bluetooth, ANT, o d'un altre enllaç de ràdio de baixa potència); la codificació impedeix que un altre usuari proper amb un transmissor semblant rebi el senyal (efecte conegut com a diafonia, un tipus d'interferència). Les versions més recents inclouen un microprocessador que supervisa contínuament l'electrocardiograma i calcula la freqüència cardíaca, i altres paràmetres. que poden incloure acceleròmetres que detectin la velocitat i la distància, eliminant la necessitat de portar dispositius en els peus. |
Periodisme | Le Soir (en català El Vespre) és un diari belga de format berlinès. Fou fundat el 1887 per Emile Rossel. És l'únic diari belga que des de l'inici, mai no va afiliar-se a una única tendència política, com era de costum al segle xix, o cada publicació era catòlica, liberal o socialista, i que sengles tractaven fins als anys 1980 les notícies amb una interpretació estrictament conforme a la ideologia i quasi tots estaven parcialment finançats pel partit polític o el sindicat propietari.Le Soir és el diari francòfon més popular de Bèlgica. Durant l'ocupació nazi fou vist com un diari col·laboracionista, però és vist com a socialment més progressista i obertament federalista en l'apartat polític, comparat amb els seus competidors principals La Libre Belgique, a l'origen un diari catòlic i La Dernière Heure d'obediència liberal. Amb la secularització i l'emancipació progressiva de la societat belga, els diaris van secularitzar-se també o desaparèixer, com que una tutela ideològica massa explícita era passat de moda. |
Ràdio | Iñaki Gabilondo Pujol (Sant Sebastià, 19 d'octubre de 1942) és un periodista basc. |
Ciències de la salut | La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria) per distingir el concepte de ciència i pràctica amb el concepte de lloc. Aquesta definició és la més universal i clàssica que se solapa amb el concepte de Farmàcia Galènica (Galè va ser un metge romà del segle II expert a preparar medicaments). A partir del segle xx la gran preparadora de medicaments és la indústria farmacèutica i no ja tant els farmacèutics a nivell individual (per descomptat els farmacèutics coordinen i investiguen la formulació i preparació de medicaments en les grans empreses farmacèutiques). És a dir, si abans tot farmacèutic era galènic per definició actualment ja no és així. Avui dia, la farmàcia és una àrea de les ciències de la salut, que estudia la procedència, naturalesa, propietats i tècniques de preparació de medicaments per al seu correcte aprofitament terapèutic així com l'efecte de l'organisme sobre els medicaments i el dels medicaments sobre l'organisme (és a dir, té un triple component químic-biològic-clínic). Recentment es considera també pràctica de la farmàcia aconsellar al pacient pel que fa a la seva medicació i assessorar als metges o altres professionals sobre els medicaments i la seva utilització (farmàcia clínica i atenció farmacèutica). Els farmacèutics col·laboren amb els químics, els bioquímics i els farmacòlegs per descobrir i desenvolupar compostos químics (i biològics) amb valor terapèutic. A més, cada vegada amb més freqüència es demana consell a la comunitat de farmacèutics en matèria d'higiene i salut pública. |
Catàstrofes | El 7 de març de 2021 es van produir una cadena d'explosions en una caserna de Bata, la ciutat més poblada de Guinea Equatorial continental. Almenys 108 persones van morir durant les explosions i altres 615 van resultar ferides. Les explosions van causar importants danys als voltants de la caserna Mondong Nkuantoma. El president Teodoro Obiang Nguema va atribuir les explosions a la manipulació negligent de dinamita en la base militar. |
Objectes astronòmics | Un litosiderit, també conegut com a sideròlit o meteorit mixt, són un tipus de meteorit que tenen la mateixa proporció de metall de ferro (Fe) i níquel (Ni) i de roques silicatades. Representen un 1,5% dels meteorits que cauen a la Terra i un 1,8% de la massa total de meteorits. Es creu que els materials que es troben al límit entre el nucli i el mantell terrestre poden assemblar-se als litosiderits, encara que no hi ha proves directes que corroborin aquesta afirmació.Hom els classifica d'acord amb les proporcions existents de ferro i silicats, i també tenint en compte la natura d'aquests darrers, que solen ésser principalment piroxens i olivina. N'hi ha de dos tipus: els mesosiderits, en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens; les pal·lasites, en què l'olivina és el component principal.Tot i així, hi ha certs tipus de meteorits classificats dins dels meteorits fèrrics i dels meteorits rocosos que, per la proporció que presenten de metalls i silicats, podrien considerar-se litosiderits, com són els siderofirs, les lodranites i les bencubbinites. |
Ecologia | La mirmecofília, terme derivat del grec que literalment vol dir amor a les formigues, s'aplica a les associacions positives entre diverses espècies d'organismes, com les plantes, artròpodes i fongs, i les formigues. La mirmecofília és un mutualisme biològic i en termes més generals també fa referència al comensalisme i fins i tot el parasitisme. S'estima que hi ha unes 10.000 espècies de formigues (Formicidae), amb la major biodiversitat als tròpics. Les formigues en molts ambients controlen la riquesa i estructura dels artròpodes en ser els seus principals depredadors. La majoria de les relacions mirmecòfiles són oportunistes, sense especialitzar i facultatives (volent dir que les dues espècies són capaces de sobreviure sense la interacció) però un mutualisme obligat s'ha observat també en moltes espècies. |
Informàtica | La memòria normal , a informàtica, són els primers 640 kilobytes de memòria a ordinadors IBM PC i compatibles. Anteriorment a especificacions com Expanded Memory Specification (EMS), Extended Memory Specification (XMS), i High Memory Area (HMA), les aplicacions de mode real només podien utilitzar aquesta part de la memòria. Fins i tot quan la memòria estesa és present, les aplicacions de manera real han de ser especialment programades per a usar-la, implementant un sistema complex de relacions ( overlays ) utilitzant memòria paginada, per tant, moltes aplicacions continuar utilitzant només memòria normal. |
Dret | Tres votacions de caràcter federal van tenir lloc a Suïssa durant el 2019. Les votacions es van dur a terme el 10 de febrer i el 19 de maig. Cada votació va ser anunciada amb quatre mesos d'antelació per l'organisme responsable de coordinar-les, la Cancelleria Federal. Degut a la convocatòria d'eleccions federals del 20 d'octubre els referèndums programats pendents per novembre es van aplaçar al 2020. |
Indumentària | Un uniforme de beisbol és un tipus d'uniforme que utilitzen els jugadors del beisbol. La majoria dels uniformes de beisbol porten impresos en la part del darrere els noms i els números dels jugadors que els utilitzen. Les parts que componen un uniforme de beisbol són les samarretes, pantalons, sabatilles, mitges, gorres i guant. La majoria dels uniformes posseeixen diversos logotips i colors per distingir els equips. Els uniformes permeten distingir els dos equips. En 1849 els Knickerbockers de Nova York, va ser el primer equip a utilitzar uniformes per jugar a beisbol. En l'actualitat, la venda de rèpliques d'uniformes i productes derivats són una important font d'ingressos per als equips de les grans lligues. |
Filologia | El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC) és un diccionari especialitzat del llatí medieval emprat als territoris corresponents al domini lingüístic del català entre els anys 800 i 1100, publicat des del 1960 pel grup de filologia llatina medieval de la Institució Milà i Fontanals del CSIC sota la direcció de Marià Bassols de Climent i Joan Bastardas i Parera. El director actual és Pere J. Quetglas Nicolau. Aquesta labor s'integra en el projecte europeu de la Unió Acadèmica Internacional que té per objecte la publicació del Novum Glossarium Mediae Latinitatis, diccionari europeu de llatí medieval conegut com a Nouveau Du Cange.La seva pretensió és posar a l'abast de filòlegs, lingüistes, historiadors, juristes i de tota persona interessada per l'Edat Mitjana el lèxic llatí específic que presenten els textos escrits a Catalunya des del segle IX fins al XII. És finançat pel Ministeri de Cultura d'Espanya, pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat i per la Generalitat de Catalunya. El 2006 se n'havien publicat 12 fascicles (A-D, F i G). El diccionari recull els mots llatins i romànics documentats en fonts arxivístiques i literàries catalanes de l'any 800 al 1100. Els articles del diccionari consten del lema amb les formes i variants en què apareix, el derivat català actual (si existeix), l'etimologia, el significat, els testimonis documentals per ordre cronològic, i, si cal, un comentari adient. La gran riquesa documental d'aquest recull el fa d'un gran interès no tan sols per a lingüistes, sinó també per a historiadors, juristes i estudiosos de la literatura.L'any 2012 es presentà el Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT), projecte desenvolupat pel CSIC i la Universitat de Barcelona, que permet la consulta per internet de la base de dades textual a partir de la qual es redacta el Glossarium. L'any 2021, es va publicar la primera versió del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae digital (ISSN: 2696-841X; e-NIPO, 833-21-181-8). |
Arquitectura | European Architecture Students Assembly (EASA) es fa fundar l'any 1981 per estudiants d'arquitectura com Geoff Haslam i Richard Murphy amb una aproximació al concepte de Winterschool, que organitza esdeveniments similars per estudiants d'arquitectura anglesos. EASA es realitza cada estiu en un país diferent del continent, amb una durada aproximada de dues setmanes. S'organitza per estudiants d'arquitectura per a estudiants d'arquitectura i s'opera amb el concepte d'una cooperativa. Durant la tardor se celebra l'INCM (Intermediate National Contact Meeting), on es decideix la localització de l'EASA amb un any i mig d'antelació Normalment. Normalment són uns 500 estudiants el que es vinculen en tallers, exhibicions, conferències i activitats socials enllaçats a un tema principal. Aquests esdeveniments els organitzen una combinació d'estudiants i graduats que enfoquen les seves activitats amb més o menys potència amb l'arquitectura. L'esdeveniment es finança amb la quota d'assistència (que varia segons l'any), beques i patrocinadors; tot organitzat per l'equip del país amfitrió. EASA té poca, sinó cap, estructura formal i cada esdeveniment organitzat és únic. Un sistema de National Contacts (NCs) s'encarrega que cada edició tingui una bona organització. Els NCs són qui es reuneixen en gran part anualment a l'INCM per debatre sobre l'anterior EASA i planejar el pròxim. Cada any hi participen estudiants de 40 o més països europeus. Tot i que en assemblees recents hi ha participat estudiants d'Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica. |
Agricultura | Una adobadora, o escampadora d'adobs, és una maquinària agrícola que es fa servir per escampar adobs o bé llavors, calç, sorra, etc. |
Ciència militar | El terme profunditat estratègica designa, en la literatura militar i per a un exèrcit determinat, la distància que separa les línies de front (o llocs de batalla) dels principals centres industrials, ciutats capitals i altres concentracions de població o de producció militar.En termes de profunditat estratègica, el comandament militar ha d'avaluar la vulnerabilitat d'aquests objectius com a part d'un atac llampec o preventiu o com a part d'un atac planejat, i avaluar per a un exèrcit donat, les possibilitats de retirada en el seu propi territori, per exemple amb la finalitat d'encaixar un atac inicial i per permetre la preparació d'una contraofensiva el més lluny possible dels centres de poder i de producció. |
Ciències de la salut | El Codex Alimentarius austriacus va ser establert el 1891 per la comissió comercial austríaca de l'Imperi Austrohongarès com un grup d'estàndards i descripcions descrivint una gran varietat d'aliments i productes alimentaris.El còdex consta de tres volums, que van ser finalitzats entre 1910 i 1917 per O. Dafert. S'emprava nornalment com una referència per molts tribunals en el món germànic per determinar la identitat i qualitat d'aliments específics. No va ser integrat en les lleis austríaques sobre alimentació fins a 1975. En el seu temps, va ser un treball exemplar sobre els aliments. Com a tal, va esdevenir el model del posterior Codex Alimentarius Europeus que va ser el precursor del Codex Alimentarius. Aquest últim és l'actual codex internacional per a aliments elaborat col·laborativament en el marc de la FAO i l'OMS. |
Ràdio | Radio Lawaaipapegaai (en català, Ràdio Lloro Sorollós) va ser un programa de ràdio per a nens, que va ser emès per l'emissora neerlandesa AVRO. Va ser el successor del programa Kleutertje listen (1946-1975) i es va emetre de 1976 a 1978. El programa de ràdio va ser un èxit que es va convertir en un programa de televisió anomenat Studio Lawaaipapegaai (posteriorment De Lawaaipapegaai presenteert: "Papelagaaiwaai"). També va ser transmès per AVRO de 1978 a 1982.Lawaaipapegaai era presentat per Wieteke van Dort, juntament amb Burny Bos i amb Joop Stokkermans al piano. Les lletres erenescrites per Burny Bos i la música de Joop Stokkermans. El irector del programa de televisió era Henk Renou. |
Festivals | La 48 edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 21 i el 30 de setembre de 2000. L'assistència d'espectadors es va situar en els 200.000, i l'esdeveniment va ser cobert per prop de 1.300 periodistes de 500 mitjans de comunicació de tot el món. A manera d'inici dels actes commemoratius del 50 aniversari, celebrat en la edició de 2002, es va organitzar una exposició amb fotografies històriques de les 48 edicions del certamen. Aquesta va ser l'última edició de Diego Galán en la direcció del Festival, passant a formar part del comitè assessor de l'organització. la gala inaugural, presentada per l'actriu Marta Belaustegui i la presentadora Edurne Ormazabal va durar només mitja hora i es va suspendre la festa posterior a causa de l'assassinat del regidor del PP de Sant Adrià de Besòs José Luis Ruiz Casado a mans d'ETA. |
Informàtica | Una base de dades de gestió de la configuració o BDGC (en anglès configuration management database o abreujat CMDB) és una base de dades que conté detalls rellevants de cada element de configuració i de la relació entre ells, incloent-hi l'equip físic, programari i la relació entre incidències, problemes, canvis i altres dades del servei de les tecnologies de la informació.La BDGC és un repositori d'informació on es relacionen tots els components d'un sistema d'informació, ja siguin hardware, software, documentació, etc. Tot i que els departaments de la tecnologia de la informació han utilitzat repositoris similars durant molt temps, el terme anglès CMDB prové de la Biblioteca d'Infraestructura de Tecnologies de la Informació (ITIL). En el context de l'ITIL, la BDGC representa la configuració autoritzada de tots els elements significants de l'entorn de les tecnologies de la informació. El seu propòsit principal és ajudar a l'organització a entendre les relacions entre tots els elements i mantenir el seguiment de les seves configuracions. La BDGC és un component fonamental del procés de gestió de la configuració de l'ITIL. La implantació d'una BDGC sovint implica la integració amb altres sistemes, com la gestió d'actius. Un factor clau de l'èxit aconseguit en les implantacions de BDGC és la seva capacitat de descobriment automàtic d'actius i els seus canvis. |
Jocs | La morra és un joc que consisteix a encertar el nombre de dits mostrats entre dos jugadors. Es tracta d'un joc de societat molt conegut des de l'antiguitat en diversos països i que pot procedir del costum de comptar amb els dits. |
Filosofia | Escola de Filosofia de Barcelona és un grup de filòsofs catalans, vinculats a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona i que escriuen indistintament en català o en castellà. El nom va aparèixer per primer cop a l'exili de Mèxic en una publicació del filòsof d'origen asturià i recriat a València José Gaos a "Filosofia mexicana de nuestros dias" (1954). Gaos la contraposava a l'Escola de Madrid, etiqueta encunyada per Julián Marías i caracteritzada per l'adhesió a l'obra de José Ortega y Gasset, que comparteixen Manuel García Morente, Xavier Zubiri, María Zambrano i el mateix Gaos). Tant l'Escola de Madrid com l'Escola de Barcelona comparteixen, però, l'esperit de la Institución Libre de Enseñanza, que en el cas català es concreta en el mestratge de Manuel Bartolomé Cossio. L'expressió 'Escola de Barcelona' es feu d'ús corrent a partir de la recepció de l'obra d'Eduard Nicol i Franciscà i especialment del seu article ‘La Escuela de Barcelona' publicada dins "El problema de la filosofia hispana" (1961). Nicol presenta l'Escola com «una variedad de doctrinas que prospera en una comunidad de afinidades», en la mesura que per a ell no té data de fundació precisa, ni un cap dominant, però correspon a una sensibilitat molt concreta de caràcter realista i empíric. Segons Eduard Nicol, la manera de fer filosofia de l'Escola de Barcelona es caracteritza pels següents trets: sentit de la realitat i igual oposició a la reducció de la filosofia a mera teoria abstacta o a simple norma de vida, oposició al verbalisme; una certa inclinació pel sentit comú (en un sentit molt ampli de l'expressió); desconfiança envers la mera lluentor i sentit de la continuïtat històrica.(1961), pp. 164-205). |
Enginyeria | Enfilament de missió és l'expansió d'un projecte o missió més enllà dels seus objectius originals, sovint després de tenir èxit inicial. L'ús del terme sovint implica una certa desaprovació dels nous objectius adoptats per part de l'usuari. El enfilament de missió és habitualment considerat indesitjable a causa del camí perillòs que suposa que cada èxit assolit doni lloc a nous objectius més ambiciosos, fins que arribi un error final i sovint catastròfic. El terme va ser originalment aplicat exclusivament a operacions militars, però recentment ha estat aplicat a diversos camps, principalment al creixement de les burocràcies. |
Cronometria | Pulsar és una marca de rellotges i actualment una divisió de Seiko Watch Corporation of America (SCA). Pulsar va ser el primer rellotge digital electrònic del món. Avui els rellotges Pulsar són majoritàriament analògics i utilitzen els mateixos moviments a Seikos com el moviment cronògraf de quars 7T62. |
Arquitectura | José Oubrerie, (9 de novembre de 1932, Nantes) és un arquitecte francès que fou l'assistent de Le Corbusier i un antic col·laborador de l'agència Corbu. És professor d'arquitectura a la Knowlton School of Architecture de la Universitat Estatal d'Ohio, a Columbus. |
Festivals | La Panatenea (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Polias, protectora de la ciutat. També és coneguda com a Jocs Panatenaics. |
Ecologia | La vegetació azonal és la vegetació que apareix dins la mateixa zona bioclimàtica, no sent-hi en principi esperable, a causa d'alguna alteració puntual que esdevé crucial i que caracteritza la comunitat vegetal que s'hi assenta. La vegetació zonal és la flora esperable i dominant d'un territori, ja que ve determinada per la climatologia general, que és el factor més important que determina la naturalesa de les comunitats vegetals. Tanmateix, en el cas excepcional de l'existència de factors ambientals locals extrems (generalment edàfics), aquests prenen preponderància sobre l'efecte de la climatologia general. En l'ecologia de les plantes, aleshores el clima té un paper secundari i això dona lloc a l'aparició d'una flora diferent i peculiar, anomenada vegetació azonal. Les comunitats que es desprenen d'aquest tipus de flora s'anomenen «comunitats permanents». |
Informàtica | Build és una conferència anual organitzat per Microsoft, dirigit cap a programari i desenvolupador web utilitzant Windows, Windows Phone, Microsoft Azure i altres tecnologies de Microsoft. Realitzat per primera vegada en 2011, serveix com un successor per als esdeveniments anteriors per a desenvolupadors de Microsoft, la Professional Developers Conference (Un esdeveniment poc freqüent que cobria el desenvolupament de programari per al sistema operatiu Windows) i la MIX (Que abastava desenvolupament web centrat al voltant de la tecnologia de Microsoft, com ara Silverlight i ASP.net). |
Telecomunicacions | Un dispositiu semiconductor és un component electrònic que empra les propietats electròniques dels materials semiconductors, principalment del silici, el germani i l'arsenur de gal·li, així com dels semiconductors orgànics. Els dispositius semiconductors han reemplaçat als dispositius termoiònics ( tubs de buit) en la majoria de les aplicacions. Usen conducció electrònica en estat sòlid, com diferent de l'estat gasós o de l'emissió termoiònica en un gran buit. |
Biblioteconomia | Montserrat Sebastià Salat (Barcelona, 1957 - Barcelona, 5 de febrer de 2014) va ser una bibliotecària i professora universitària catalana.Començà la seva activitat professional el 1974, com auxiliar a les biblioteques públiques Lesseps i Sant Pau. Tres anys després, es diplomà a l'Escola de Bibliologia i el 1982 es llicencià en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona. La seva memoria de llicenciatura, dirigida per Mary Nash, anunciava un conjunt d'interessos científics que no abandonaria mai: els sistemes d'organització del coneixement i la història social; després s'hi sumarien les tecnologies de la informació. La memòria esmentada fou l'inici d'una recerca que culminà l'any 1988 amb la publicació Thesaurus d'història social de la dona, un macroprojecte de creació d'una infraestructura bibliogràfica i documental que posa les bases per a la investigació històrica de la dona a Catalunya, recollint monografies publicades entre 1800 i 1939. Sota la direcció de la mateixa Nash va participar en l'elaboració de “Més enllá del silenci: Les dones a la História de Catalunya”, una obra col·lectiva realitzada per un equip de setze historiadores, que ofereix una visió de conjunt de la història de les dones a Catalunya. El 1996 presentà la tesi doctoral La Tecnologia de la Informació com a àrea disciplinària en el disseny del currículum de formació de professionals i d'usuaris de la documentació i de la informació. Un cop diplomada continuà treballant a la Biblioteca de Sant Pau i poc després, a la de la Guineueta; la seva activitat com a bibliotecària acabà en la direcció de la biblioteca de l'Escola Superior d'Agricultura. També treballà com a documentalista al Centre d'Investigació Històrica de la Dona (CIHD) i al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI). El 1982 inicià la tasca docent a l'Escola de Bibliologia i, des de llavors, contribuí a la formació de molts professionals de la informació i la documentació. Estigué vinculada a la docència en tots els ensenyaments relacionats amb les biblioteques: la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació, la llicenciatura de Documentació, el grau d'Informació i Documentació, el màster de Gestió de Continguts Digitals i els cursos de doctorat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Durant un breu període, 1983-1986, fou també cap d'estudis de la Diplomatura. El seu mestratge ha estat reconegut pels seus alumnes, que la triaren com a directora de les seves tesis doctorals i per diferents universitats i col·lectius bibliotecaris d'arreu d'Espanya que sovint la convidaren a impartir cursos i seminaris de la seva especialitat. Les línies de recerca de Montserrat Sebastià es relacionaren amb l'ecologia de la informació, la gestió de continguts digitals, els sistemes de recuperació de la informació i, especialment, amb els sistemes d'informació digital aplicats a les Humanitats i al Patrimoni. Això la va portar a participar en grups de recerca com ara ArsMagna i DIDPATRI —fusionats després en ARCONPATRI— o amb el grup ACROPOLIS de la Universidad Carlos III de Madrid. En morir, liderava el projecte d'investigació La memoria histórica y las Brigadas Internacionales: diseño de un sistema digital para la transferencia de conocimiento sobre el patrimonio histórico español, que tenia com a l'objectiu digitalitzar la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, i en especial dels brigadistes. Al llarg dels dos últims anys de la seva vida lluità contra una greu malaltia que, finalment, no pogué superar. |
Geografia | La Neogeografía (Nova geografia) és un neologisme que conviu amb diverses denominacions utilitzades per ressenyar la presència i la rellevància de l'ús de la cartografia a Internet. Es compon d'un conjunt de tècniques i eines que queden excloses de l'àmbit del Sistema d'Informació Geogràfica (GIS). |
Filosofia | Emmanuel Levinas (a vegades escrit amb l'ortografia obsoleta Lévinas) (Kaunas, Imperi Rus, actualment Lituània, 12 de gener de 1906 - París, 25 de desembre de 1995) va ser un important filòsof i escriptor. El magisteri de Levinas va permetre la difusió de la fenomenologia alemanya a França. A la manera de Paul Ricoeur i Jules Lasalle, Levinas va consagrar la seva vida i la seva obra a la reconstrucció del pensament ètic després de la Segona Guerra Mundial. Natural de l’actual Lituània, va desenvolupar el seu treball sobretot a França i Itàlia, amb breus estades intel·lectuals a Àustria. És conegut pels seus treballs relacionats amb la fenomenologia, l'existencialisme, l'ètica, l'ontologia i la filosofia jueva. |
Pedagogia | Kees Boeke, oficialment Cornelis Kees Boeke, (Alkmaar, Holanda, 25 de setembre de 1884 – Amsterdam, 3 de juliol de 1966) fou un pedagog holandès, quàquer i impulsor del moviment pacifista. |
Matemàtiques | Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior. La relació de proporció més utilitzada és 10. Per exemple, es diu que dos nombres difereixen en 3 ordres de magnitud si un és 1000 vegades més gran que l'altre. L'ús més estès per descriure els ordres de magnitud és mitjançant la notació científica i les potències de deu. Una forma de classificar els objectes del món físic és per la seva mida. A la taula següent les diferents quantitats s'han posat de manera que quedin a la mateixa línia. |
Arqueologia | L'estudi de l'ADN antic, que s'empra en paleogenètica, utilitza la reacció en cadena de la polimerasa PCR, permetent estudiar registres moleculars d'ADN que siguin prou antics, podent realitzar seqüenciadors i estudiar la seva composició. Les restes d'ADN del fòssil més antic que es coneix (que han pogut ser recuperats i llegits) pertanyen als neandertals i no sobrepassant els 50.000 anys. Un dels seus usos han estat les anàlisis comparatives d'ADN que conclouen que al nostre genoma no hi ha herència neandertal. |
Art | La Biennal Hispanoamericana d'Art (Bienal Hispanoamericana de Arte, en castellà) fou un certamen internacional d'art contemporani, organitzat per l'Instituto de Cultura Hispánica. En total es van celebrar tres edicions: a l'any 1951 a Madrid, a l'any 1954 a l'Havana (Cuba) i a l'any 1955 a Barcelona. L'objectiu era doble: proposar un replantejament dels valors artístics antics envers una nova modernitat i fer gala d'una Espanya aparentment oberta, malgrat la falta de drets i llibertats franquistes. Tots tres certàmens estaven oberts als artistes espanyols, a més d' altres artistes de països amb vincles hispans. Les Biennals es van dividir en quatre seccions: Arquitectura i Urbanisme, Escultura, Pintura, Dibuix i Gravat i Arts Decoratives, si bé aquesta darrera secció es va introduir a partir de la segona edició. |
Dret | El límit de velocitat és la velocitat permesa per la llei a la carretera. Es pot tractar de límits màxims (que poden ser variables), mínims o inexistents. Sovint s'indica el límit de velocitat per mitjà d'un senyal de trànsit. Els límits de velocitat solen ser fixats pels cossos legislatius dels governs nacionals o provincials i són controlats per la policia nacional i regional i/o els organismes judicials. El primer límit de velocitat màxima fou introduït al Regne Unit el 1860: 16 km/h. Entre el 2005 i el 2010, el límit de velocitat senyalitzat més alt era de 160 km/h a Abu Dhabi, però el 2011 fou reduït a 140 km/h. Tanmateix, algunes carreteres no tenen límit de velocitat per a certs tipus de vehicles. Les més conegudes són les Autobahnen alemanyes, en què els conductors d'automòbil no tenen una velocitat màxima determinada. |
Estris | Un davantal és una peça de vestir que generalment cobreix el davant del cos per a resguardar el vestit. És una peça que cobreix la cintura i la faldilla, de vegades també el pit, i que penja de les espatlles amb tirants i se sol cordar darrere fent un nus o llaçada amb dues vetes. El davantal pot tenir butxaques. La falda del davantal pot ser molt curta, fins a sota els malucs o pot arribar fins als turmells, però els tradicionals i encara ara els més habituals solen arribar uns dits més amunt dels genolls. A Eivissa i Formentera, per exemple, el davantal tradicional és llarg. |
Mitologia | Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrab تمّوز, tammūz; en accadi duʾzu, dūzu; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deesses Belili i Bilulu. Es va casar amb Inanna, la deessa de l'amor i de la guerra, identificada amb el planeta Venus. Sembla que van confluir dues divinitats diferents en aquesta figura per això se'l representa com un pescador o un pastor. En tot cas, és el déu de la fertilitat i el creixement. Va protagonitzar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida (sembla haver influït en el mite de Demèter). Els ritus que celebraven aquests esdeveniment van tenir força acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una setmana durant el solstici d'estiu. Aquesta tradició va penetrar fins i tot entre els jueus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte). |
Estris | Una engrapadora o grapadora és una màquina eina que s'utilitza per unir fulls de paper, plàstic o làmines de fusta col·locant una grapa a través dels elements que s'han d'unir. La grapa és una peça de metall normalment ferro que té els seus dos extrems doblegats i punxeguts. |
Informàtica | Hyper Search és un motor de cerca basat en l'anàlisi d'enllaços creat per l'investigador italià Massimo Marchiori. |
Ciència militar | La guerra cuirassada en la guerra moderna s'entén com la utilització dels vehicles blindats de combat com un component central dels mètodes de guerra. |
Informàtica | La Signatura Electrònica a Catalunya es regula per la llei 59/2003 de 19 de desembre i a Catalunya és competència de l'Agència Catalana de Certificació o CATCert, tot i que la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (FNMT) de l'estat espanyol també pot emetre certificats. |
Biblioteconomia | José Arias Ordoñez (Pamplona, Departament de Santander, Colòmbia, 8 de gener de 1940 - Bogotá, 11 de juny de 2020) va ser un bibliotecòleg, bibliotecari i professor universitari colombià, especialista en Ciències de la Informació i un dels pioners de la bibliotecologia llatinoamericana.Llicenciat per l'Escola Interamericana de bibliotecologia de la Universitat d'Antioquia el 1964, i amb un postgrau en Documentació Científica el 1970, ja el 1967 començà la seva experiència docent com a professor de cursos de capacitació per a bibliotecaris del Ministeri d'Educació. Més endavant, el 1973 exercí la docència a la biblioteca "Luis Ángel Arango", i entre 1975 i 1997 també exercí com a professor de la carrera de bibliotecologia a la Pontifícia Universitat Javeriana. A més, en el seu exercici professional, entre 1965 i 1967 fou bibliotecari del Centro Interamericano de Vivienda y Planeamiento, i entre 1967 i 1968 director de la biblioteca del Seminario Conciliar de Bogotá. També fou assessor a diverses biblioteques universitàries i coordinà centres de documentació i catàlegs col·lectius. A més col·laborà amb la UNESCO en diversos projectes bibliotecaris. I assessorà també a l'Organització d'Estats Americans.Ha estat membre i ocupat diversos càrrecs en múltiples associacions professionals. Concretament, ocupà la presidència del Col·legi Colombià de Bibliotecaris entre 1972 i 1974, la de l'Associació Colombiana de Bibliotecaris el 1973, la de la Federació Internacional de Documentació per a Amèrica Llatina entre 1976 i 1981 i la de l'Associació Colombiana d'Informàtica el 1987. També ha participat en nombroses conferències, com a ponent i com a organitzador. I ha estat autor de diversos articles especialitzats en Ciències de la Informació. |
Arquitectura | Es denomina arquitectura rupestre (del llatí rupes, 'roca'), les construccions excavades o esculpides en coves, grutes o parets rocoses, per les civilitzacions antigues.Tot i que en sentit estricte el terme rupestre està lligat a les operacions en pedra o roca, l'arquitectura rupestre s'emparenta amb aquelles arquitectures produïdes per substracció (en contraposició a les arquitectures creades per addició o "construïdes"), motiu pel qual no és estrany veure aquest terme associat a les anomenades arquitectures excavades, subterrànies o troglodítiques. Les arquitectures excavades en roca han sorgit arreu del món amb usos tan variats com ciutats, cases, aljubs, sitges, temples o tombes. Les primeres manifestacions se'n remunten a la prehistòria, i mantenen una producció significativa fins a l'edat mitjana.L'arquitectura rupestre sorgeix en aquelles zones on abunda la pedra tova, com el cas del tuf volcànic (Capadòcia, Turquia), el gres (Petra, Jordània; o les ciutats Anasazi als Estats Units), o també fins i tot la pedra calcària o basàltica. En terrenys més disgregats també han sorgit sovint arquitectures excavades o enterrades, especialment en climes molt càlids, a la recerca d'ambients més frescos per a l'habitatge, i amb més freqüència encara com a magatzem d'aliments. Aquestes últimes arquitectures, però, com que no estan excavades en roca pura, necessiten una subestructura o algun tipus de parament o material separador o sustentador del terreny, és a dir, com que estan construïdes en lloc d'esculpides, no pertanyen estrictament a l'àmbit rupestre. També se sol englobar dins de l'arquitectura rupestre l'anomenada arquitectura monolítica, terme utilitzat per a designar les obres d'arquitectura resultants del tallat d'una única pedra, a manera d'escultures habitables. Algunes obres rupestres han estat qualificades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: com ara Hal Saflieni, Cerveteri i Tarquínia, Bamian, Göreme, Ivànovo, Geghard, Longmen, Yungang, Ajantā, Ellora o Fort de Samaipata (considerat la major obra d'arquitectura rupestre del món). |
Pedagogia | L'agroecologia escolar és una transposició didàctica (una reconstrucció escolar) de l'agroecologia, i d'aquesta pren algunes característiques com el fet de ser pluriepistemològica. La versió escolar s'ha considerat, en la tesi doctoral de Llerena i Espinet (2015), una transdisciplina pluriepistemològica i sistèmica que promou una praxi que cerca la participació de l'alumnat i resta de personal de la comunitat escolar en el sistema alimentari escolar. Amb aquesta participació es pretén transformar aquest sistema alimentari escolar (amb criteris ambientals, socials, de proximitat, etc.) amb l'objectiu d'aprendre. Transdisciplina. L'agroecologia escolar té moltes dimensions (tal com l'agroecologia segons Sevilla Guzmán i Soler), Llerena i Espinet consideren les dimensions científica, tecnològica i social. Pluriepistemològica. Els mateixos autors consideren que, igual que l'agroecologia, són diverses les epistemologies que informen l'agroecologia escolar: la ciència, les veus tradicionals (indígenes, neo-indígenes o populars) i la veu del moviment social. Sistèmica. També es considera que el sistema alimentari escolar és el seu espai d'acció i els àmbits de treball el productiu (amb l'espai privilegiat de l'hort escolar ecològic), el de transformació de l'aliment (amb la cuina com a espai privilegiat) i el del consum (amb el menjador escolar ecològic com a espai privilegiat).La finalitat de l'agroecologia escolar pot entendre's com la recuperació de la població (escolar i comunitària) de la seva participació en el sistema escolar, que ha estat i està sent profundament modificat per la Revolució Verda,de manera que hom pugui decidir sobre la seva alimentació a partir de criteris socials, ambientals i polítics, més enllà d'interessos del sector alimentari. Aquesta proposta educativa pertany a l'univers de l'educació ambiental, així com al de l'educació pel desenvolupament, especialment de l'acció educativa que té per objectiu promoure la sobirania alimentària. L'interès de desenvolupar aquesta proposta és el d'impulsar i renovar l'educació ambiental a partir d'un referent crític, l'agroecologia, com proposa l'escenari socio-crític de l'educació ambiental que plantegen Mogensen i Mayer o els corrents crítics recollits per Sauvé. El sistema alimentari escolar és un àmbit de gestió escolar que l'agroecologia escolar proposa considerar-lo una oportunitat per aprendre transformant. Es tracta també d'una proposta de col·laboració entre l'escola i la comunitat, de manera que es promogui el desenvolupament escolar i comunitari en el que participin actors com ara alumnat, professorat, famílies, pagesia, personal de cuina i menjador, institucions, etc. Es tracta d'un camp de recerca educativa en el que Rekondo i Espinet plantegen un desenvolupament de la competència ecociutadana. Ho fan a través d'una innovació educativa sobre la presa de decisions de l'alumnat a l'hort, a propòsit del sistema de reg. |
Astronomia | L'Indi (Indus) és una constel·lació de l'hemisferi sud. La regió que cobreix, prop del Pol Sud celeste, és relativament pobra en estrelles i poques són visibles per l'ull nu. |
Televisió | Gordon Cameron Jackson, OBE (Glasgow, 19 de desembre de 1923 – Londres, 15 de gener de 1990) va ser un actor escocès, conegut principalment pels seus papers d'Angus Hudson a Upstairs, Downstairs i de George Cowley, cap del CI5, a The Professionals. També va interpretar al tinent de vol Andrew MacDonald, "Intel·ligència", a The Great Escape. |
Filologia | La primera mutació consonàntica és una modificació fonètica que afectà les consonants oclusives del proto-indoeuropeu a les llengües germàniques (per això és sovint coneguda pel seu nom en alemany: erste germanische Lautverschiebung) i l'armeni. Hom situa el procés al voltant del segle v aC. Les seves modificacions són descrites per les lleis de Grimm i de Verner (de fet, sovint s'assimila a la primera d'aquestes, en ser-ne la segona un simple refinament que n'explica algunes excepcions). D'entre les llengües germàniques, certs dialectes meridionals de la branca occidental patiren encara una nova modificació fonètica que hom anomenà segona mutació consonàntica, tot donant lloc a l'alt-alemany (base de l'alemany estàndard). |
Ecologia | L'Acord per a la conservació de petits cetacis del mar Bàltic, Atlàntic nord-est, mar d'Irlanda i mar del Nord (ASCOBANS segons la sigla en anglès) és un acord regional per a la protecció dels petits cetacis. Fou conclòs sota els auspicis de la Convenció sobre les Espècies Migratòries del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA-UNEP), també coneguda com a Convenció de Bonn, el setembre del 1991 i entrà en vigor el març del 1994. L'acord inicial només cobria el mar del nod i el mar bàltic. El febrer del 2008 entrà en vigor una extensió de l'acord fins al golf de Cadis. L'acord cobreix totes les espècies d'odontocets dins el seu àmbit geogràfic tret del catxalot.Com que els cetacis sòn un ordre migratori per definició un segon acord va estendre la protecció des del juny 2001 sobre la conservació dels cetacis del mar Negre, el mar Mediterrani i la zona atlàntica contiguacial, que coïncideix parcialment amb la zona d'aquest acord. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.