label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Història | Bohtan també Buhtan, Bokhti, era un principat kurd medieval en l'Imperi Otomà centrat en la ciutat de Jazirah ibn 'Omar (moderna Cizre també coneguda com a Cizîra Botan (Jazira Botan) al sud-est d'Anatòlia. Els Bohtanis eren una branca antiga i prominent dels kurds que es creien descendents de Khàlid ibn al-Walid. El yazidisme va esdevenir la religió oficial de Jazira al segle xiv. |
Televisió | Rai 2 és la segona cadena de televisió de la Radiotelevisione Italiana (Rai) (juntament amb Rai 1, Rai 3, Rai 4 i Rai 5). Es va fundar el 4 de novembre de 1961 com Secondo Programma (Segon programa) i, el 1975, va passar a dir-se Rete 2. El 1982 passa a la seua denominació actual, Rai Due. juvanile 14 30 font Rai |
Telecomunicacions | El ciberassetjament és un fenomen relativament nou, però això no implica que els delictes que es puguin cometre a través de la xarxa no estiguin tipificats en el Codi Penal. |
Biblioteconomia | Un descriptor visual descriu les característiques visuals dels continguts disposats en imatges i vídeos. Descriuen característiques elementals com la forma, color, la textura i el moviment, entre altres. Com a conseqüència de les noves tecnologies de comunicació i l'ús massiu d'Internet a la societat, la quantitat d'informació audiovisual disponible en format digital està arribant a xifres realment espectaculars. És per aquest motiu que ha estat necessari dissenyar un sistema que ens permeti descriure el contingut de diversos tipus d'informació multimèdia, per poder-los buscar i classificar. Els encarregats de descriure el contingut són els anomenats descriptors audiovisuals. Aquests tenen un bon coneixement dels objectes i fets presents en un vídeo, imatge o àudio i permeten buscar els continguts d'una manera ràpida i eficient. Aquest sistema es pot comparar amb els buscadors de contingut textual. És cert que amb un ordinador és relativament senzill trobar text, però en canvi, és molt més complicat trobar parts concretes d'àudio i vídeo. Imaginem algú buscant una escena d'una persona feliç. La felicitat és un sentiment i no és evident la descripció de la seva forma, color i textura a les imatges. La descripció del contingut audiovisual no és una tasca trivial i és essencial per a la utilització eficaç d'aquest tipus de fitxers. El sistema estandardització per excel·lència que explota els descriptors audiovisuals és el MPEG-7 (Motion Picture Expert Group - 7). |
Sociologia | Visir de la Cúpula (turc otomà: Kubbe Veziri) fou el nom donat pels otomans als membres del diwan imperial que es reunien diversos matins a la setmana a la sala de la Cúpula (així anomenada per ser una sala coberta amb cúpula) del palau de Topkapı a Istanbul. Aquestos visirs eren els kadiaskers de Rumèlia i Anatòlia, el cadi d'Istanbul, el deferdar, el nishandji, els agha dels geníssers, el comandant de la cavalleria i el Kapudan Paixà. |
Ciències de la salut | Els bioelements o elements biogènics són els elements químics presents en els éssers vius. Si s'analitza químicament la matèria viva es troba que està constituïda per uns setanta elements, gairebé tots els elements estables que hi ha a la Terra, tret dels gasos nobles; això no obstant, al voltant del 99% de la massa de la majoria de les cèl·lules està constituïda per quatre elements, carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), nitrogen (N), que són molt més abundants a la matèria viva que a l'escorça terrestre. |
Humor | El riure pasqual o riure de Pasqua (en llatí: risus paschalis) fa referència al costum d'alguns predicadors, en països de llengua alemanya (on s'anomena Osterlachen o Ostergelächter), documentat ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle xvi i posteriors, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, en la missa del Diumenge de Glòria, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal.Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, dins de la litúrgia, per part de l'oficiant, va continuar, a vegades amb variants, també en altres països europeus, com és el cas del Sermó de s'Enganalla, de Llucmajor. |
Aeronàutica | Un avió d'abastament és un avió utilitzat per l'abastament en vol d'altres aeronaus. |
Química | El procés de Claus és el procés més habitual per a la transformació de l'àcid sulfhídric, a fi d'obtenir sofre elemental. Fou inventat el 1883 pel químic Carl Friedrich Claus. |
Arquitectura | En arquitectura, un floró és un petit element decoratiu de pedra que es troba sobretot en edificis medievals, especialment durant l'estil gòtic. Situat generalment en llocs alts com a part integrant dels elements que accentuen la verticalitat, el floró corona de manera aïllada els pinacles o gablets. Aquest element, tal com indica el seu nom, és la representació estilitzada d'una flor (per exemple la flor de lis) i està compost per un element central vertical voltat de quatre fulles o pètals que s'obren cap enfora i que, en conjunt, formen una planta i un alçat cruciformes. Els florons també poden sobresortir un per sobre d'un altre. També s'anomena floró l'ornament pintat o esculpit en forma de gran flor que es col·loca al centre d'un sostre, en una clau de volta, etc. |
Telecomunicacions | El vídeo interactiu és un gènere de videoclip pensat per ser visionat a través d'internet que permet a l'espectador la manipulació de les imatges. El paper actiu de l'espectador en aquest gènere provoca una experiència personalitzada i un gran nombre de possibles resultats finals. Des d'un punt de vista audiovisual, suposa un canvi en la manera de construir el significat de l'obra perquè la peça no depèn exclusivament de la sincronització entre so i imatge que proposa el realitzador, sinó que també de la que proposa l'espectador. Les primeres mostres sorgeixen l'any 2007 i el gènere es popularitza gràcies a artistes i grups com Bob Dylan, Arcade Fire, Pharrell Williams o OK Go. Els avenços tecnològics com els llenguatges HTML5 i WebGL han aconseguit portar l'experiència interactiva als dispositius portàtils. |
Enginyeria | Un gasòmetre és un aparell dissenyat per a mesurar volums de gasos. L'enginyer militar Jean Baptiste Meusnier i el constructor d'instruments Pierre Mégnié dissenyaren el primer gasòmetre per a Antoine Laurent Lavoisier el 1784, que l'emprà per a mesurar els volums del gasos produïts en reaccions químiques. |
Fiscalitat | La corba de Laffer representa la relació existent entre els ingressos fiscals i els tipus impositius, mostrant com varia la recaptació fiscal en modificar els tipus impositius. Va ser difosa per l'economista Arthur Laffer, encara que cinc segles abans l'economista nord-africà Ibn Khaldun ja havia teoritzat sobre la relació entre els tipus impositius i la recaptació, i també John Maynard Keynes uns pocs anys abans. La corba representa els ingressos fiscals en relació amb el tipus impositiu. Si el tipus impositiu és zero, els ingressos fiscals seran també nuls. Si per contra els tipus impositius són del 100% els ingressos fiscals també s'anul·laran, ja que ningú oferiria ni demanaria el bé en qüestió. Per tant, entre aquests dos punts extrems, els ingressos en funció del tipus primer augmentaran per a continuació disminuir fins a arribar a zero. |
Telecomunicacions | Una línia de retard digital és un element discret en teoria de filtres digitals, que permet que un senyal es retardi en un nombre de mostres. Si el retard és un múltiple enter de mostres, les línies de retard digital s'implementen sovint com a buffers circulars. Això significa que els retards enters es poden calcular de manera molt eficient. El retard en una mostra s'expressa com a z − 1 {\displaystyle z^{-1}} i els retards de N {\displaystyle N} mostres s'expressen com a z − N {\displaystyle z^{-N}} degut al paper que juga la Transformada Z en la descripció d'estructures de filtres digitals. Si el retard no és un enter d'una mostra, s'apliquen filtres addicionals per compensar la fracció de retard diferent d'un enter. Per tant les línies de retard amb retard no enter s'anomenen línies de retard fraccional.Les línies de retard digital són blocs de construcció que s'utilitzen molt sovint en mètodes per simular acústica de la sala, instruments musicals i efectes d'àudio digital. La síntesi digital de guies d'ona mostra com les línies de retard digital poden utilitzar-se com a mètodes de síntesi sonora per a diversos instruments musicals com ara instruments de corda i instruments de vent. |
Astronomia | La fulguració solar de 1859, també coneguda com a la fulguració de Carrington, va ser la tempesta solar més potent registrada a la història, i la interacció més violenta que mai s'hagi registrat entre l'activitat solar i la Terra. A partir del 28 d'agost, es van observar aurores que arribaven al sud fins al Carib. Sembla que aquestes aurores també van ser observades a l'hemisferi sud, essent anomenades, per tant aurores australs. El pic d'intensitat va ser l'1 i 2 de setembre, i va causar la caiguda dels sistemes de telègraf a tota Europa i Amèrica del Nord. Segons els estudis de mostres de gel, aquest tipus de tempesta solar es dona cada 500 anys aproximadament. Els primers indicis d'aquest incident es van detectar a partir del 28 d'agost de 1859 quan per tota Amèrica del Nord es van veure aurores boreals. Es van veure intenses cortines de llum, des de Maine fins a Florida, àdhuc a Cuba els capitans de vaixells van registrar als quaderns de bitàcola l'aparició de llums rogenques a prop del zenit, també es van observar aurores en zones de baixa latitud, com a Roma, L'Havana i les illes Hawaii, entre d'altres. A les Illes Balears hi trobam referències al Diario de Menorca del diumenge 4 de setembre: A causa d'aquest incident els cables del telègraf, invent que havia començat a funcionar el 1843 als Estats Units, van patir talls i curtcircuits que van provocar nombrosos incendis, tant a Europa com a Amèrica del Nord.El dia 28 d'agost van aparèixer nombroses taques solars, i entre els dies 28 d'agost i 2 de setembre es van declarar nombroses àrees amb fulguracions. L'1 de setembre el Sol emeté una immensa flamarada, amb una àrea de fulguració associada que durant un minut va emetre el doble d'energia del que és habitual. Només disset hores i quaranta minuts després, l'ejecció va arribar a la Terra amb partícules de càrrega magnètica molt intensa. El camp magnètic terrestre es va deformar completament i això va permetre l'entrada de partícules solars fins a l'alta atmosfera, on van provocar extenses aurores boreals i interrupcions en les xarxes del telègraf, que encara era molt rudimentari. |
Agricultura | Yeoman és un terme anglès per referir-se a pagesos terratinents durant l'Edat Mitjana d'Anglaterra que tenien una bona posició econòmica. Més tard el terme es va estendre a arrendataris i petits terratinents. El terme i el concepte d'origen és similar a l'original en rus kulak. En l'escala social els yeomen es trobaven una mica per sota dels Gentry i per sobre de la de propietari d'una casa. Yeoman era també un lloc dins la noblesa anglesa amb títols com Yeoman of the Chamber, Yeoman of the Crown, Yeoman Usher, i King's Yeoman. En l'ús britànic modern, yeoman pot referir-se específicament a un membre de la reserva militar anomenada un yeomanry, similar a militia); un membre dels Yeomen of the Guard o Yeomen Warders de la Torre de Londres un funcionari de la Royal Household al Castell de Windsor, com el Yeoman of the Cellar un suboficial de la Royal Corps of Signals en el British Army, un lloc aconseguit després de completar un curs tècnic de 14 mesos.En la United States Navy i United States Coast Guard, un yeoman és una classificació normalment amb ocupacions burocràtiques o administratives. |
Ecologia | L'extinció de l'Holocè, de vegades anomenada la Sisena extinció, és un nom proposat per descriure l'extinció de les espècies que s'ha produït durant l'actual època de l'Holocè (des del voltant de l'any 10.000 abans de la nostra era), deguda principalment a l'activitat humana. El gran nombre d'extincions abasten nombroses famílies de plantes i animals, incloent mamífers, ocells, amfibis, rèptils i artròpodes. Encara que s'hagin documentat 875 extincions entre el 1500 i el per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la gran majoria estan indocumentades. D'acord amb la teoria de les espècies de la zona i sobre la base de l'estimació del límit superior, la taxa actual d'extinció pot ser de fins a 140.000 espècies per any.L'extinció de l'Holocè inclou la desaparició dels grans mamífers coneguts com a megafauna, que va començar fa entre 9.000 i 13.000 anys, al final de l'última glaciació. Això pot haver estat a causa de l'extinció del mamut que havia mantingut les pastures que es van convertir en boscos de bedolls sense els mamuts. El nou bosc i els incendis forestals resultants poden haver induït el canvi climàtic. Aquestes desaparicions podrien ser el resultat de la proliferació dels humans moderns que van portar al canvi climàtic. Aquestes extincions, que es produeixen prop del límit Plistocè-Holocè, es refereixen a vegades com l'extinció del Quaternari. L'extinció de l'Holocè continua al segle xxi. No hi ha un acord general sobre la conveniència de considerar això com simplement una part de l'Extinció del Quaternari, o simplement una conseqüència dels canvis causats per l'home. Només durant aquesta part més recent de l'extinció també les plantes han patit grans pèrdues. En general, l'extinció de l'Holocè es pot caracteritzar per la presència de la humanitat. |
Astronomia | Les esferes celestes, o cossos celestes, foren objectes fonamentals dels models cosmològics estudiats per Plató, Èudox de Cnidos, Aristòtil, Claudi Ptolemeu, Nicolau Copèrnic i altres. En aquests models celestes, els moviments aparents de les estreles fixes i dels planetes s'explicaven tractant-los com a objectes incrustats en unes esferes giratòries, fetes d'un cinqué element eteri transparent (èter), com joies fixades en orbes. Com que es creia que les estreles fixes no canviaven de posició entre si, s'argumentava que havien de ser en la superfície d'una sola esfera estrelada.En el coneixement modern, les òrbites dels planetes es veuen com trajectòries d'aquests planetes a través de l'espai. Els pensadors antics i medievals, tanmateix, consideraven que els cossos celestes eren grans esferes de matèria enrarida inscrites l'una dins de l'altra, en contacte total amb l'esfera superior i la inferior. Quan els erudits aplicaven els epicicles de Ptolemeu, suposaven que cada esfera planetària era prou gruixuda com per encabir-los. En combinar aquest model d'esferes amb observacions astronòmiques, els antics astrònoms calcularen els que es convertiren en valors acceptats en aquest moment per a les distàncies al Sol (uns 4 milions de milles), als altres planetes i a la vora de l'univers (al voltant de 73 milions de milles). Les distàncies del model d'esferes inscrites al Sol i als planetes difereixen molt dels mesuraments actuals, i ara se sap que la grandària de l'univers observable és inconcebiblement gran i possiblement infinita.Segons Albert Van Helden, des del 1250 fins al segle xvii, pràcticament tots els europeus estaven familiaritzats amb el model de Ptolemeu de les esferes. Fins i tot després d'adoptar el model heliocèntric de l'univers de Copèrnic, s'introduïren noves versions de la teoria de les esferes, amb el Sol al centre i els planetes seguint la seqüència: Mercuri, Venus, Terra-Lluna, Mart, Júpiter i Saturn. La creença tradicional en la teoria de les esferes no sobrevisqué a la revolució científica. A començament del segle xvii, Kepler continuava parlant d'esferes celestes, tot i que no considerava que els planetes fossen duts per les esferes, sinó que es movien en els camins el·líptics descrits per les seues lleis del moviment planetari. A la fi del segle xvii, les teories gregues i medievals sobre el moviment dels objectes terrestres i celestes se substituïren per la llei de Newton de la gravitació universal i la mecànica newtoniana, que explicaven com les lleis de Kepler sorgien de l'atracció gravitacional entre els cossos. |
Jocs | Eleusis és un joc de cartes creat per Robert Abbott el 1956, i popularitzat per Martin Gardner a la seva columna mensual de la revista Scientific American. En el joc un dels jugadors inventa secretament una regla de col·locació de cartes, que determina quina carta pot situar-se a continuació d'una altra i la resta de jugadors ha d'intentar determinar quina és aquesta regla. A la dècada de 1970 Abbot millorà el joc amb la versió coneguda com a The New Eleusis, que és la que es juga habitualment. |
Astronomia | Acta Astronomica és una revista científica trimestral revisada per parells sobre astronomia i astrofísica. Va ser fundada el 1925 per l'astrònom polonès Tadeusz Banatxiewicz. Inicialment, la revista publicava articles en llatí, posteriorment en anglès, francès i alemany, com a idiomes permesos a la revista. Actualment, tots els articles es publiquen en anglès. La revista està publicada per la Fundació Polonesa d'Astronomia Nicholas Copernicus i els redactors en cap són M. Jaroszyński i Andrzej Udalski (Universitat de Varsòvia). Aquesta revista és indexada en el Current Contents/Física, Química i Ciències de la Terra, la Science Citation Index Expanded, i Scopus. Segons el Journal Citation Reports, la revista té al 2019 un factor d'impacte de 2.063. |
Metodologia | El biaix de publicació és el que es produeix en no publicar tot allò que podria ser publicat, per diferents factors. No sempre aquest biaix és inherentment dolent, així, per exemple, no publicar mentides és sovint un biaix desitjable; però no ens referirem a això. El que sí que és el biaix de publicació problemàtic, i molt discutit, és la tendència dels investigadors, editors, i companyies farmacèutiques per gestionar la comunicació dels resultats experimentals que donin resultats positius (és a dir, mostrant un troballa significativa) de forma diferent dels resultats que siguin negatius (és a dir, que donin suport a la hipòtesi nul·la) o no concloents, el que porta a un biaix erroni en la literatura general publicada. Això és en general un biaix que apunta a informar dels resultats significatius, tot i que els estudis amb resultats significatius no semblen superiors als estudis amb un resultat nul pel que fa a la qualitat del disseny. S'ha comprovat que els resultats estadísticament significatius tenen tres vegades més probabilitats de ser publicats que els documents que afirmen que tenen un resultat nul. També s'ha trobat que la raó més comuna per la manca de publicació és degut al fet que l'investigador es nega a presentar els resultats per a la publicació (a causa de la pèrdua d'interès de l'investigador en el tema, el seu prejudici que els altres investigadors no estaran interessats en els resultats nuls, etc.), això subratlla el paper dels investigadors en els fenòmens de biaix de publicació.En un esforç per disminuir aquest problema, algunes revistes mèdiques importants requereixen el registre de l'assaig abans que comenci, perquè uns resultats desfavorables no amaguin la seva publicació. Existeixen diversos d'aquests registres, però els investigadors no en són conscients. A més, els intents d'identificar estudis no publicats han demostrat ser molt difícils i sovint insatisfactoris. Una altra estratègia suggerida per una metanàlisi és la prudència en l'ús d'assaigs clínics petits i no controlats per la seva alta susceptibilitat de mostrar errors i biaixos. |
Enginyeria | Una bicicleta elèctrica o pedelec és un tipus de vehicle elèctric. És compost per una bicicleta a la qual se li ha acoblat un motor elèctric per ajudar-la en el seu avanç. L'energia és subministrada per una bateria que es recarrega a la xarxa elèctrica. La seva autonomia sol oscil·lar entre els 25 i els 50 km. A la Unió Europea, legalment tenen la consideració de bicicletes a efectes de circulació, sempre que: Només proporcionin assistència mentre es pedaleja (no poden tenir accelerador). El motor es desconnecti a partir de 25 km/h. La seva potència no sigui superior a 250 W.La resta de les bicicletes elèctriques són considerades en la categoria de ciclomotor elèctric, i requereixen llicència de conducció i assegurança específica d'accidents. És bastant comú que les bicicletes elèctriques siguin també plegables, ja que com aquestes el seu ús és majoritàriament urbà. Són els vehicles elèctrics més assequibles. |
Informàtica | DSA (acrònim de Digital Signature Algorithm, en català Algorisme de Signatura digital) és un estàndard del Govern Federal dels Estats Units d'Amèrica o FIPS per a signatures digitals. Va ser un Algorisme proposat per l'Institut Nacional de Normes i Tecnologia dels Estats Units a l'agost de 1991 per a l'ús en el seu Digital Signature Standard (DSS), en català Estàndard de Signatura Digital, especificat en el FIPS 186 el 1993. Hi ha hagut quatre revisions des del seu llançament: FIPS 186-1 el 1996, FIPS 186-2 el 2000, FIPS 186-3 el 2009, i FIPS 186-4 el 2013.Aquest algorisme com el seu nom ho indica, serveix per signar i no per xifrar informació. Un desavantatge d'aquest algorisme és que requereix molt més temps de còmput que RSA. |
Agricultura | Phytophthora ramorum és un patogen de les plantes, és un oomicet que causa la mort sobtada dels roures (sudden oak death (SOD)). Els seus efectes devastadors es presenten a Califòrnia, Oregon i a Europa. Els símptomes inclouen xancres als troncs, defoliació i en molts caos la mort de l'arbre. P. ramorum també infecta moltes altres espècies de plantes com Rhododendron, Viburnum, i Pieris. Les espores del fong es poden ransmetre per l'aigua de la pluja. P. ramorum va ser citat per primera vegada el 1995 potser a partir de la introducció d'espècies exòtiques. Hi ha molt pocs mecanismes de control de la malaltia. |
Estris | Un pany és un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir així el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que és una peça de metall, normalment d'acer.En l'actualitat, a part dels panys mecànics, n'hi ha altres d'electro-mecànics o electrònics, en els quals la clau és substituïda per una targeta de plàstic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que és un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, portàtil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sinó que a més ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo. En l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mecàniques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusió per Internet de tècniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades però avui accessible a tota mena de delinqüents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per això la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electrònics, amb el sistema BlueChip o similar. D'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra és superat -en termes de factibilitat de violació- pels anomenats panys de doble paleta. Els panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'últim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat. L'art de fabricar, reparar o instal·lar panys és la serralleria. El manyà o serraller és el qui fabrica o instal·la panys. |
Mitologia | Un nuberu és un personatge mitològic que forma part de la mitologia asturiana, però també és present a la mitologia càntabra, gallega i del nord de Castella. Segons la zona, els nuberus són coneguts per noms ben diferents com ñuberus, nubeiros, renuveros, nubleros ó nubreiros. A Somiedo, Cangas del Narcea, Tineo i a San Antolín de Ibias, i per als vaqueiros de alzada, se'ls coneix com a renubeirus, i se'ls descriu com a homes socarrimats que acompanyen les bruixes. Als aprenents de bruixot, de petita alçada, que volen convertir-se en nuberus se'ls anomena escolars o escolares. A Astúries també reben el nom de Xuan o Juan Cabritu. Als nuberus se'ls atribueix el poder de controlar el temps atmosfèric, les pluges, la boira i els núvols. |
Ciències de la salut | Una lent tòrica és una lent amb diferent potència òptica i distància focal en dues orientacions perpendiculars entre si. Una de les superfícies de la lent es forma com a superfície "límit" d'un tor de revolució (vegeu el gràfic de la dreta), mentre que l'altra és en general esfèrica. Les lents tòriques s'utilitzen principalment en ulleres, lents de contacte o en una lent intraocular, per corregir l'astigmatisme. |
Festivals | Un festival és un esdeveniment, celebració, o conjunt de manifestacions artístiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir caràcter periòdic. |
Psicologia | L'autocontrol o l'autoregulació en psicologia humana és l'aptitud de controlar els impulsos d'expressar sentiments, emocions i opinions per tal d'adaptar-se al context social i les regles formals i informals. També comprèn la capacitat a dir no a una satisfacció a curt termini per a realitzar un objectiu a llarg termini.Sense la capacitat de regular els propis impulsos, molt comportament dirigit a atènyer un objectiu seria impossible. Un nivell sa d'autocontrol és un factor crucial per conduir una vida feliç, saludable i productiva indispensable per funcionar en la societat. L'equilibri entre expressió (cedir a un impuls) i supressió (no cedir) és subtil: massa control pot crear persones rígides i frustrades, massa poc control pot conduir comportaments que meten en perill un mateix o altri. Sacrificar uns plaers per atènyer un objectiu llunyà (per exemple la carrera professional, la vida eterna, una casa propia…) pot ser una frustració dolorosa quan amb el temps la persona s'adona que el sacrifici no ha servit per a res o que l'objectiu era massa ambiciós.Les regles formals i informals no són absolutes: depenen del context històric i social, de l'edat de la persona, dels costums del grup, de la situació particular. A més, canvien amb el temps. L'educació ensenya a la canalla com descodificar el context per poder jutjar quin comportament s'ha de controlar en quin context. Un autocontrol ben desenvolupat és particularment important en el control d'impulsos agressius, addiccions o avaluació d'un risc. L'autocontrol, o la pèrdua de l'autocontrol, és influenciat per molts factors: medicaments, drogues, salut general, cansament, personalitat, degeneració cerebral, edat, intel·ligència, trastorns psicològics, comportament dels altres… No és una qüestió senzilla de «força de voluntat», és un fenomen complex al qual interactuen factors psicològics, genètics, (neuro)fisiològics i socials.Segons certes teories, l'autocontrol ha de menester esforç i com qualsevol esforç, engendra fatiga. Aquest model força/fatiga seria complex i com en l'esforç esportiu intel·lectual, factors com motivació, exhortació, exercici hi tindrien un paper. Hi ha una hipòtesi segons la qual la fatiga, sigui muscular o d'autocontrol, seria un problema d'esgotament de glucosa o glicogen. Però la recerca ha mostrat que el model metafòric del dipòsit buit que n'hi ha prou d'omplir és massa simplista. Ja el 1900 el psicòleg Edward Thorndike va ser un dels primers per descriure la ment com una bateria recarregable i un segle després encara no s'ha pogut provar aquesta hipòtesi. Però aquesta teoria respon al sentiment subjectiu de l'humà que a certs moments se sent, «com si» el dipòsit fos buit. |
Estris | Un cigarrer és una capsa o estoig per a guardar-hi o portar-hi cigars. El cigarrer és un envàs pla en el qual es conserven els cigarrets ordenats amatents per al seu ús. Sol consistir en una caixa metàl·lica de dues peces que s'obrin en frontissa quedant els cigarrets alineats en una fila en cadascuna de les tapes subjectes per una molla o barra metàl·lica. El cigarrer va sorgir quan es va començar a comercialitzar el tabac embullat. Anteriorment, quan es venia el tabac picat d'una banda i el paper de fumar per l'altre, el tabac es transportava en bosses de cuir. Posteriorment, es va usar la tabaquera per ala mateixa fi i finalment, la petaca. Com el tabac va seguir embullant-se a mà per alguns consumidors, el cigarrer no va assolir un èxit tan ampli com les anteriors. En comercialitzar-se les cigarretes en paquets, el cigarrer ha passat a tenir un ús testimonial. Segons el poder adquisitiu de l'amo, els cigarrers estaven confeccionades amb materials nobles com or, plata o nacre o més humils com fusta, pell o tela. En tractar-se d'objectes metàl·lics sovint personalitzats amb gravats i, de vegades, adornats amb joies, els cigarrers són articles cobejats pels col·leccionistes. |
Història | Parparra o Barbarra fou una ciutat hitita, situada al límit del país dels kashka, propera a la fortalesa d'Almina, restablerta pel rei Subiluliuma I. El gal kuš Hannutti hi fou atacat pels kashka, que aprofitaren un brot de malaltia que afectava l'exèrcit hitita per llançar una ofensiva, però foren vençuts. |
Humor | André van Duin, pseudònim de Marinus Adrianus Kyvon, (Rotterdam, 20 de febrer de 1947) és un artista de revista neerlandès, comediant, cantant, actor, director, presentador, escriptor i productor. El 1977 va guanyar el Gouden Harp, el premi més prestigios de la cançó lleugera neerlandesa. |
Ecologia | La llista de les espècies invasores és un compilació de quatre llistes: la llista de les cent espècies invasores més nocives del món, determinada per la UICN, la llista dels cent espècies invasores més nocives d'Europa, determinada pel projecte europeu Daisie, les espècies invasores decretades per la llei espanyola del 2011 i l'estudi de les espècies invasores de Catalunya pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Aquest estudi no és normatiu, però descriu la situació de fet a Catalunya.Les diferències entre les llistes s'expliquen pel fet que la nocivitat d'una espècie depèn del context. Per exemple, el conill de bosc que l'IUCN considera com una de les espècies més nocives, no és gaire nociu a Europa occidental on és originari i on la seva població es controla per la presència d'enemics naturals. També s'ha de tenir compte de la capacitat d'adaptació d'espècies que segons les circumstàncies canviants, poden evolucionar de normal vers invasores. Com per exemple el senglar o l'os rentador, selvatges d'origen, que es van adaptar a l'home i proliferar a l'hàbitat urbà. Un exemple en sentit oposat és el gat feréstec, que prolifera en col·laboració amb l'humà que el nodreix, i que amenaça l'avifauna. Com el mostra l'exemple dels gats, el cost del control pot ser elevat i s'estima entre 2,6 i 4,6 milions d'euros anuals per a la sola Província de Girona.Les espècies invasores d'Espanya, reprenen la llista de les espècies que el Govern d'Espanya va inscriure al Catàleg espanyol d'espècies invasores l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret. Aquest decret és normatiu i prohibeix la introducció al medi natural de l'estat així com la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula l'estratègia de prevenció i erradicació i les sancions en cas de contravenció.S'ha d'insistir en la diferència entre espècie exòtica i espècie invasora. La primera categoria només indica una espècie importada, al·lòctona, la segona una espècie, que pel context (absència d'enemics naturals, fertilitat superior a la de les espècies locals, capacitat d'adaptatció a un canvi d'hàbitat…) esdevé una amenaça per a la flora i fauna locals i la biodiversitat. |
Telecomunicacions | NIDS (Network Intrusion Detection System), Sistema de detecció d'intrusos en una Xarxa. És un tipus de Sistema de detecció d'intrusos. Cerca detectar anomalies que iniciïn un risc potencial, tals com a atacs de denegació de servei, escaneadores de ports o intents d'entrar en un ordinador, analitzant el tràfic a la xarxa en temps real. Per a això, analitza tots els paquets, buscant en ells patrons sospitosos. Els NIDS no només vigilen el tràfic entrant, sinó també el sortint o el tràfic local, ja que alguns atacs podrien ser iniciats des del propi sistema protegit. Malgrat la vigilància, la seva influència en el tràfic és gairebé nul·la. Perquè els NIDS siguin efectius, han de ser actualitzats periòdicament. En cas de detectar un atac contra el sistema, pot prendre mesures protectores. Un aspecte negatiu dels NIDS actuals és la seva complicació a l'hora d'obtenir les opcions de configuració òptimes per a la seva execució. D'una altra manera, obtindrem massa falsos positius (falses alarmes, amb gran quantitat d'informació que després un administrador haurà de processar) o passarà sense advertir certs atacs. El camp dels IDS i la seva versió per a xarxa NIDS està actualment en activa recerca en diverses universitats com Columbia University i empreses de seguretat. |
Telecomunicacions | Google Hangouts és una aplicació de missatgeria instantània i servei de veu per a mòbils de Google.Es va crear per a substituir Google Talk, Google+ Messenger i Google+ Hangouts, unificant tots aquests serveis en una única aplicació. Hangouts va ser anunciat el 15 de maig de 2013 a l'esdeveniment Google I/O per Vic Gundotra mentre feia la seva presentació sobre la nova imatge de Google+. Aquell mateix dia també es va anunciar que estaria disponible per a Android, iOS i Web (a través de Chrome i Google+). El 9 de març de 2017, Google va anunciar que evolucionaria Hangouts en dos productes: Hangouts Meet i Hangouts Chat. Hangouts Meet es concentraria en videoconferències i Hangouts Chat se centraria en la missatgeria instantània. |
Filosofia | El Discurs del Mètode és la principal obra del filòsof René Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència. Es va publicar de forma anònima a Leiden (República de les Set Províncies Unides), l'any 1637. Consistia, en realitat, en el pròleg de tres assajos: Diòptrica, Meteoros i Geometria; agrupats sota el títol conjunt d'Assaigs filosòfics. Descartes va titular aquesta obra Discurs del mètode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirigí a Marin Mersenne li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenció d'ensenyar, sinó de parlar. Amb això Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que conté aquesta obra i a més a més escapa d'una possible condemna eclesiàstica com li havia passat poc abans a Galileu amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades. |
Psicologia | La contrapublicitat (o antipublicitat) és una crítica a la publicitat realitzada mitjançant la modificació dels continguts dels seus missatges. Consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat, sobretot la provinent de multinacionals i grans indústries o empreses. S'apodera de les tècniques publicitàries convencionals per invertir els seus significats i oposar-se obertament al màrqueting amb la intenció de delatar i exposar les seves intencions ocultes. Aquest tipus d'imatges, generalment anònimes, es difonen per la xarxa creant el contrapunt a les campanyes comercials i cercant la reflexió dels espectadors sobre conceptes com el consumisme, el capitalisme o l'explotació laboral. Els formats típics en la contrapublicitat són molt semblants (o iguals) als de la publicitat tradicional, és a dir emprant l'ús de dissenys digitals, cartells, vídeos virals o GIF's. |
Art | Una jerarquia de gèneres és qualsevol formalització que ordena segons el seu valor o categoria diferents tipus de gèneres artístics. Les jerarquies més conegudes són sustentades per les acadèmies europees entre el segle xvii i l'edat moderna, en els gèneres pictòrics va tenir preponderància la jerarquia proposada per l'Acadèmia francesa que ocupava un paper central en l'art acadèmic. L'any 1667, André Félibien historiògraf, arquitecte i teoric del classicisme francès en un pròleg de les Conferències de l'Acadèmia codifica la pintura clàssica, per temes pictòrics: "la història, el retrat, el paisatge, els mars, les flors i els fruits". Reproduïm aquí en francès de l'època: "Celui qui fait parfaitement des païsages est au-dessus d'un autre qui ne fait que des fruits, des fleurs ou des coquilles. Celui qui peint des animaux vivans est plus estimable que ceux qui ne représentent que des choses mortes & sans mouvement; & comme la figure de l'homme est le plus parfait ouvrage de Dieu sur la Terre, il est certain aussi que celui qui se rend l'imitateur de Dieu en peignant des figures humaines, est beaucoup plus excellent que tous les autres ... un Peintre qui ne fait que des portraits, n'a pas encore cette haute perfection de l'Art, & ne peut prétendre à l'honneur que reçoivent les plus sçavans. Il faut pour cela passer d'une seule figure à la représentation de plusieurs ensemble; il faut traiter l'histoire & la fable; il faut représenter de grandes actions comme les historiens, ou des sujets agréables comme les Poëtes; & montant encore plus haut, il faut par des compositions allégoriques, sçavoir couvrir sous le voile de la fable les vertus des grands hommes, & les mystères les plus relevez." Aquesta jerarquia sobretot tenia sentit per a l'Acadèmia. Els particulars es preocupaven bàsicament de fer pintar el seu retrat. El públic prestarà cada cop menys atenció a les normes acadèmiques, i al segle xix, el paisatge triomfarà, fins i tot en les comandes d'Estat. El 1850, el "paisatge campestre" (escena natural que suscita una emoció a l'artista, i aquest vol transmetre a l'espectador) es torna preponderant en relació amb "paisatge heroic" (en el qual es desenvolupa una escena històrica o mitològica). Basant-se en aquella jerarquia classifiquem de més noble a menys els següents gèneres: Pintura d'història Pintura de gènere Retrat Paisatge Natura morta |
Antropologia | La cultura animal és la cultura dels éssers vius o que tenen pensament, i concretament dels animals, incloent des de la més simple a la més complexa. |
Televisió | Adam Darius (10 de maig de 1930, Nova York) és un ballarí estatunidenc, mim, escriptor i coreògraf. Com a intèrpret, s'ha presentat en més de 80 països al llarg de sis continents. Com a escriptor, ha publicat 13 llibres i escrit 21 obres de teatre.En un programa dedicat a la seva carrera, el Servei Mundial de la BBC ho va descriure com «un dels talents més excepcionals del segle 20».Adam Darius actualment viu a Hèlsinki, Finlàndia. |
Psicologia | Els anuncis classificats són anuncis que es publiquen a la premsa escrita (diaris o revistes) i en mitjans digitals per oferir i demandar productes i serveis. |
Història | Els clans escocesos (del gaèlic clann, "família"), donen un sentit d'identitat i l'ascendència comú a la gent en Escòcia i les seves relacions a tot el món, amb una estructura formal de Caps de Clan reconeguda pel tribunal del Lord Lió, Rei d'Armes, que actua com una autoritat sobre les qüestions d'heràldica i escuts d'armes. Cada clan té el seu propi patró de tartà, generalment es remunta al segle xix, i els membres del clan poden utilitzar faldilles, cobrellits, faixes, corbates, bufandes o altres articles de roba fet del tartan apropiat com un símbol de pertinença i com un uniforme, si escau. |
Agricultura | L'oïdi de la pomera (Podosphaera leucotricha) és un fong patogen principalment de la pomera. |
Psicologia | L'emmotllament és un paradigma condicionant que es fa servir principalment en l'anàlisi experimental de la conducta. El mètode usat és el reforç diferencial d'aproximacions successives. Va ser introduït per B.F. Skinner amb coloms i més tard estès amb gossos, dofins, humans i altres especies. En l'emmotllament, la forma d'una resposta existent canvia gradualment durant les diverses proves que es realitzen envers un subjecte reforçant certs segments del comportament. La explicació de Skinner sobre l'emmotllament és la següent: |
Astronomia | El sistema astronòmic proposat per Claudi Ptolemeu fou un model geomètric emprat per a explicar variacions a la velocitat i direcció del moviment aparent de la Lluna, Sol, i els planetes proposat ja per Apol·loni de Perge al final del segle Segle III aC. En particular explicava la retrogradació dels cinc planetes coneguts a l'època. A més, també oferia una explicació dels canvis en la distància aparent (la lluminositat) d'aquests planetes amb la terra. Hom suposava que el planeta es movia sobre un petit cercle, l'epicicle (literalment: sobre un cercle), que al seu torn girava sobre un cercle més gran anomenat deferent. Ambdós cercles giraven en rotació en sentit est i eren aproximadament paral·lels al pla d'òrbita del Sol (Eclíptica). |
Televisió | Mary Louise Streep (Basking Ridge, Summit, 22 de juny de 1949) és una actriu estatunidenca. Va començar a actuar amb grups teatrals d'aficionats a les universitats de Vassar i Yale. Va debutar al cinema amb Julia (1977), una pel·lícula de Fred Zinnemann. Després va actuar a pel·lícules com El caçador (1978) de Michael Cimino, Manhattan (1979) de Woody Allen. Té tres òscars per la seva actuació en els films Kramer contra Kramer (1979), La decisió de la Sophie (1982) d'Alan J. Pakula i La dama de ferro (2011). |
Geografia | Aquesta és una llista dels territoris que van formar part de l'Imperi Portuguès ordenats alfabèticament. |
Psicologia | L'última trucada (títol original en anglès: The call) és una pel·lícula estatunidenca del 2013, de gènere thriller psicològic dirigida per Brad Anderson i protagonitzada per Halle Berry, Abigail Breslin, Michael Eklund i Morris Chestnut.Participà en la Secció Oficial de Fantàstic Especials en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2013 Estrenada als Estats Units el 15 de març de 2013. |
Informàtica | ZMODEM és un protocol de transferència d'arxius amb control i recuperació d'errors. Va ser desenvolupat per Chuck Forsberg. Es va convertir en el protocol més popular a les BBS. La seva taxa de transferència és a prop del protocol YMODEM-G. Com YMODEM-G, ZMODEM no espera confirmació positiva per cada bloc de dades transmeses, però envia els blocs en ràpida successió. Si una transferència ZMODEM falla o és anul·lada, la transferència es pot reprendre més tard i les dades transmeses anteriorment no són pas reexpedides.En una terminal Unix, l'ordres sz (per enviar) i rz (per rebre) permeten gestionar el ZMODEM. |
Psicologia | L'actitud o atitud és l'estat de disposició corporal, nerviosa i mental d'un individu o d'un grup que exerceix un influx dinàmic o orientador sobre les respostes a les situacions en què es troba i els objectes i subjectes amb què es relaciona. Per a alguns té a veure amb l'experiència prèvia. Representa la intenció i el fet de "voler", front a l'acció, que seria el fet de "fer". |
Filosofia | En la filosofia clàssica l'escepticisme és un corrent filosòfic basat en el dubte, representat en l'escola de Pirró d'Elis, qui deia que «no afirmava res, només opinava». L'escepticisme es diferencia del negacionisme per exigir evidència objectiva a les afirmacions, i en cas d'haver-hi tal evidència, acceptar-la, en tant que el negacionisme qüestiona o rebutja les evidències. |
Antropologia | L'horda era originalment la tenda de campanya del cap d'un grup nòmada i al seu centre administratiu i militar. Deriva del turc ordu, del que va passar al rus ordá i després al polonès horda. Va passar a les llengües europees al segle xvi. L'horda en tant que tenda, servia no sols de residència al cap, sinó de mesquita o església, d'harem i de lloc de govern i comandament, i es transportava allà on anava el cap seguint els costums estacionals. Més tard, a mesura que va avançar la sedentarització, les tendes van ser substituïdes per palaus permanents (Vella Sarai, Tabriz, Sultaniyya, Karakorum, Khanbalik o Pequín i altres). Encara que de fet l'horda en el seu sistema antic de tenda havia desaparegut al segle xvii, els tàtars de Crimea el van mantenir fins al segle xviii i els turcmans fins al XIX. |
Història | Aquest és un recull dels Estats existents als diferents continents del planeta segons les Edats històriques |
Dret | La tutela és la institució principal en la protecció de les persones incapacitades, a les quals ha d'assegurar la protecció, l'administració i guarda de drets i béns. Normalment, és l'autoritat conferida a una persona física o jurídica, anomenada tutor, per a tenir cura d'una persona i els seus béns, per ésser menor d'edat o haver estat declarat incapaç. Les funcions que se li confereixen són: atenció personal, administració dels seus béns, representació legal. |
Sociologia | Convivència és qualsevol situació en què dues o més persones majors d'edat, sense un matrimoni (o casades però separades de fet), comparteixen un mateix habitatge. Poden ser una parella de fet, estar unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.Als Països Catalans (Espanya) el concepte de convivència d'ajuda mútua fa part del dret civil després de l'any 2000. La situació amb parelles de no casats s'ha diversificats als darrers anys. Per a les unions de convivència homosexual i de caràcter estable, puguin també — després de 2005— aplicar per canviar-ho fins al matrimoni. |
Telecomunicacions | LoRaWAN és una especificació de xarxa sense fils de llarg abast i de baix consum (LPWAN) proposada per la LoRa Alliance pel desenvolupament de la Internet de les coses. Aquesta especificació es basa en la modulació LoRa de l'empresa Semtech (via adquisició de l'empresa Cycleo). |
Química | Els polímers sintètics son un tipus de materials sovint identificats simplement com a "plàstics", entre els quals s'inclouen el polietilè i el niló. No obstant això, la majoria d'ells poden ser classificats en almenys tres categories principals: termoplàstics, termoestables i elastòmers. No es limiten a tenir xarxes troncals de carboni, elements com el silici formen els materials coneguts, com les silicones. Els polímers de coordinació poden contenir una varietat de metalls a la columna vertebral, amb la presència d'enllaços no covalents. Els polímers fets per l'home s'utilitzen en una àmplia gamma d'aplicacions: envasos d'aliments, paper, pel·lícules, fibres, tubs, canonades, etc. La indústria de la cura personal també utilitza polímers per ajudar en la textura dels productes, la unió, i la retenció d'humitat (per exemple, en gel de cabell i en condicionadors). |
Cronometria | Un pèndol de segons o pèndol reial (el va definir la Royal Society), és un pèndol que té un període de dos segons (d'aquí el nom); un segon per l'oscil·lació d'anada (en un sentit) i un segon per l'oscil·lació de tornada (en el sentit contrari). En la gravetat estàndard la seva longitud és de 0,994 m. Aquesta longitud va ser mesurada (en toeses) per Marin Mersenne el 1644. En 1660, la Royal Society va proposar la seva adopció com la unitat estàndard de longitud. El 1675 Tito Livi Burattini va proposar que se li donés el nom de "Meter" (mesurador). El 1790, un any abans que el metre fos finalment definit sobre la base d'un quadrant de meridià terrestre, Talleyrand va proposar que el metre fos la longitud del pèndol de segons, a una latitud de 45°.El 1670 el pèndol de segons va ser utilitzat per William Clemente, en la seva versió millorada del rellotge de pèndol original de Christian Huygens, creant un rellotge de paret que podia marcar segons.El 1855 la iarda britànica es va definir com una fracció de la longitud del pèndol de segons. |
Química | La revista Journal of Physical Chemistry A és una revista científica que informa sobre la recerca en la química de les molècules - incloent les seves dinàmiques, espectroscòpia, quinètica, estructura, unió, i química quàntica. És publicada setmanalment per la American Chemical Society. Fins a l'any 1997 el títol era simplement Journal of Physical Chemistry. Degut al constant increment en la quantitat d'investigacions dutes a terme en l'àrea, l'any 1997 la revista es va dividir en dos parts, Journal of Physical Chemistry A (dedicada a la química física molecular teòrica i experimental) i Journal of Physical Chemistry B (estat sòlid, matèria tova, líquids, etc.). A partir de l'any 2007, la darrera es va dividir novament, amb la revista Journal of Physical Chemistry C siguent dedicada a les àrees de nanotecnologia, electrònica molecular i d'altres temes relacionats. |
Biotecnologia | BioNTech (/ˈbaɪ.ɒn.ˌtɛk/) és una empresa biotecnològica alemanya dedicada al desenvolupament i fabricació d'immunoteràpies actives per a un enfocament específic del pacient en el tractament de malalties greus. Desenvolupa candidats farmacèutics basats en l'ARN missatger (ARNm) per utilitzar-los com a immunoteràpies contra el càncer individualitzades, com a vacunes contra malalties infeccioses i com a teràpies de reemplaçament de proteïnes per a malalties rares, i també desenvolupa teràpia cel·lular, nous anticossos i immunomoduladors de molècules petites com a opcions de tractament per al càncer. La companyia ha desenvolupat fàrmacs per a persones individualitzadament basat en l'ARNm administrat intravenosament en la immunoteràpia del càncer basada en ARNm, ja en assaigs clínics i establint el seu propi procés de fabricació.El 2020, el candidat principal de la companyia de vacuna contra la COVID-19, BNT162, va participar en assaigs clínics de fase III als Estats Units. |
Robòtica | Astro Boy és una pel·lícula d'animació basada en la popular sèrie de manga i anime del mateix nom d'Osamu Tezuka. Aquesta és la tercera pel·lícula d'animació produïda pels estudis d'Imagi Animation, productora de TMNT el 2007 i de Gatchaman, que es va estrenar el 2009. |
Sociologia | Pels documentals dirigits i produïts per Peter Joseph, vegeu ZeitgeistZeitgeist és una expressió en alemany (Zeit significa «temps» i Geist «esperit») que es refereix a l'«esperit del temps» o «esperit de l'època». La paraula Zeitgeist s'usa per descriure la situació cultural, intel·lectual, ètica, espiritual o política general dins una nació o grups més específics, així com la direcció moral i sociocultural d'una era. |
Art | Tā moko és un dibuix permanent al cos i la cara dels maoris, el poble indígena de Nova Zelanda. És diferent del tradicional tatuatge, ja què la pell es tallada per un uhi (cisell) en lloc de perforar-se. Això deixa la pell amb ranures en lloc d'una superfície llisa.El capità James Cook va escriure en 1769: Els tohunga-tā-moko (o tatuadors) es consideren tapu o, excepcionalment, inviolables i sagrats.A la utilització tradicional aquestes marques tenien un significat. Per exemple: la fulla de falguera de doble cara, sol representar que qui porta la marca és un guerrer. |
Arquitectura | En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics. Al llarg de la història s'han fet servir per diferents cultures i adoptant diferents aspectes: Els més antics es troben a l'antic Egipte de la primera meitat del segle iii aC. Més endavant es troben en l'arquitectura grega, també es van fer servir en les construccions del cristianisme i en l'arquitectura islàmica. |
Dansa | Ginger Rogers (Independence, 16 de juliol de 1911 - Rancho Mirage, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·lícules, encara que els seus papers més recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una sèrie de deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versàtil perquè tant podia interpretar drama com comèdia. La seva mare de fort caràcter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escènics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Després arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'èxit és tan gran que directament ja comença a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO serà un punt clau en la seva vida professional, és allà on comença a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogràfic més famós de tots els temps. Es va casar cinc vegades. Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgué l'Oscar d'interpretació, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retirà el 1969. |
Geologia | La 'foiba' de Basovizza és una foiba o cavitat càrstica que es troba a la localitat de Basovizza, una pedania de Trieste, en la zona nord-est de l'altiplà del Carso, a 377 metres sobre el nivell del mar. En aquesta foiba varen ser llançats, per part dels partisans iugoslaus, un nombre indeterminat de persones, durant el període de l'ocupació iugoslava de Trieste. En record de totes les víctimes de la massacre es va col·locar un monument a proximitat d'aquest indret. El 1992, el president de la República Italiana, Oscar Luigi Scalfaro, va declarar el pou monument nacional. L'anomenada "Foiba de Basovizza" és en origen un pou miner, però el maig de 1945 va esdevenir un lloc d'execucions sumàries per a presoners, militars, policies i civils, de part dels partisans comunistes de Tito, fins aleshores destinats a camps de concentració d'Eslovènia i, finalment, assassinats a Basovizza. |
Objectes astronòmics | V838 de l'Unicorn (V838 Monocerotis) és una estrella extremadament brillant, de tipus dubtós, situada a la constel·lació de l'Unicorn. Proposada com la més misteriosa estrella de la Via Làctia en poc temps es convertí en una de les estrelles més brillants de la nostra galàxia. La seva explosió començà al voltant de l'1 de gener de 2002 i fou descoberta el 6 de gener de 2002. Es creia en un principi que era un tipus familiar de la clàssica nova, però els astrònoms aviat s'adonaren que en canvi, V838 Mon podia ser una classe d'estrella totalment diferent. Les observacions indiquen que V838 Mon és un sistema binari en què una de les estrelles d'alguna manera es transforma, durant un període de mesos, a partir d'una estrella petita i poc lluminosa una mica més calenta que el Sol, en una estrella supergegant altament lluminosa i freda, desafiant el coneixement convencional de l'evolució i els cicles estel·lars. En la imatge de la dreta, una de la sèrie enregistrada pel telescopi espacial Hubble, la feble V838 Mon està envoltada per una nebulosa en expansió. Però la nebulosa és de fet una sèrie de reflexos de llum en les closques de pols no observades anteriorment, de fins a anys-llum de diàmetre. Les complexes closques prèviament expulsades, reflecteixen la llum mentre les travessa l'ona expansiva de l'explosió de V838 Mon. Els astrònoms preveuen que els reflexos des de la coberta exterior de pols continuaran sent visibles fins aproximadament el 2010. Segons algunes suposicions V838 Mon estaria aproximadament a 20.000 anys de llum del sistema solar. La forma del reflex de llum dista molt de ser esfèrica. En tots els punts del reflex actualment visibles, la llum ha viatjat el mateix temps de V838 Mon a la pols i llavors a la Terra. Així la forma és d'un el·lipsoide extremadament llarg, sent gairebé parabòlic amb V838 Mon al seu focus. La llargada del camí de V838 Mon–pols–Terra està augmentant a la velocitat de la llum, i el reflex visible està retrocedint simultàniament tant des de V838 Mon com des de la Terra. La designació V838 Monocerotis significa «838a estrella variable de Monoceros (l'Unicorn)». |
Geografia | Nine Mile és un barri de la parròquia Saint Ann Parish, Jamaica, a uns quilòmetres al sud de Brown City. És famós per ser la bressola del llegendari pacifista i cantant de reggae, Bob Marley. La casa pairal del cantant va ser declarada patrimoni nacional pel govern jamaicà. S'hi ha construït els mausoleus de Bob Marley, de la seva mare i del seu germanastre, que és gestionat per les descendents del cantant. Hi ha visites guiades per la seva casa amb guies rasta. Tot a vora hi ha el mont Zion Rock on el cantant solia meditar i la roca «coixí» on es va descansar i que és mencionada a la canció Talking Blues. |
Biotecnologia | Fort Detrick és una important instal·lació militar als Estats Units. Es troba a Frederick al Maryland i es va establir el 1931 . Històricament, fou una base del programa d'armes biològiques americanes fins a l'any 1969. Actualment, és un centre d'investigació biomèdica protegint un laboratori P4, així com la seu general i principal laboratori del USAMRIID. És la principal empresa del Comtat de Frederick.De 1943 a 1969, Fort Detrick va ser utilitzat per al desenvolupament i proves d'armes biològiques. Més endavant, es va dedicar a investigar substàncies perilloses de cara a la defensa. S'ha argumentat que fins i tot després de 1969 s'hi han produït armes biològiques. |
Estris | Tetra Pak és una empresa sueca especialitzada en la fabricació d'embalatges i de maquinària per envasar begudes, sobretot llet, fundada pel Dr Ruben Rausing. Aquests envasos es venen a tot el món. |
Mitologia | La mitologia lituana és un exemple de mitologia bàltica desenvolupada pel poble lituà al llarg dels segles. |
Filologia | L'Acadèmia de Llengua Catalana, també coneguda per l'Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, fou una acadèmia fundada el 16 de gener de 1891 pel jesuïta Lluís Ignasi Fiter. Era d'ideologia mariana i molt conservadora.De primer en aquesta institució hi convergiren prohoms com Prat de la Riba, Josep Torras i Bages o Josep Puig i Cadafalch. Més tard s'hi integraren figures literàries com Josep Carner, Josep M. López-Picó, Jaume Bofill i Mates. Als anys 50 l'acadèmia va agafar un impuls renovat i un nou rol, ja que diversos dels seus membres d'aquell temps foren personatges importants de l'oposició democràtica catalanista a la dictadura franquista: l'abat Escarré, Jaume Vicens i Vives, Raimon Galí, Jordi Pujol, Josep Benet, Josep Espar i Ticó, Lluís Maria Sunyer o Jaume Casajoana. |
Història | Euríel (grec antic: Εὐρύηλος, Euríelos) era una fortalesa de Siracusa construïda pel tirà Dionís I i actualment situada al barri d'Epípoles. Les seves ruïnes encara es conserven. |
Biblioteconomia | Ramon d'Alòs-Moner i de Dou (Barcelona, 13 de juny de 1885 – íd. 9 de febrer de 1939) fou un erudit i bibliotecari historiador de la cultura. Fill de Lluís Ferran d'Alòs i Martí nascut a Madrid i Gertrudis de Dou i Moner de Barcelona. |
Història | La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. Aquest article presenta una visió general que en resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la Terra, i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El Big Bang i l'origen de l'Univers, es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari. |
Arqueologia | Els Gegants de Mont'e Prama, en sard Zigàntes de Mont'e Prama, són un conjunt d'escultures exemptes nuràgiques. Fragmentades en nombrosos trossos, foren trobades casualment durant uns treballs agrícoles al març del 1974 a la localitat de Mont’e Prama, a Crabas, en la Sardenya centreoccidental. Les estàtues són esculpides en gres i tenen una alçada que varia entre els dos i dos metres i mig. Després de quatre campanyes d'excavació efectuades entre el 1975 i el 1979, els 5.178 fragments trobats –entre els quals 15 caps, 27 busts, 176 fragments de braços, 143 fragments de cames, 784 fragments d'escut– foren guardats als magatzems del Museu Arqueològic Nacional de Càller durant trenta anys, mentre que algunes de les parts més importants foren exposades al mateix museu. Juntament amb les estàtues i els models de nurag, es trobaren diversos betils, un tipus de pedres considerades com a demora d'una divinitat del tipus «oragiana», generalment associats a les tombes de gegants. Amb la destinació de fons, l'any 2005, per part del Ministeri de Cultura italià i el govern de Sardenya, s'inicià la restauració de les estàtues. Es van recompondre trenta-vuit escultures: cinc arquers, quatre guerrers, setze púgils i tretze models de nurags. L'any 2011, els gegants restaurats foren repartits entre els museus de Càller i Crabas, on els presenten al gran públic. Aquest mateix any, es van reprendre les excavacions arqueològiques. A més d'estàtues a pocs metres sota el terra, es van descobrir una gran construcció i un tercer gegant. És considerat com la descoberta arqueològica a la conca mediterrània més important dels darreres cinquanta anys.Depenent de les teories, la datació dels Kolossoi –nom amb què els anomenava l'arqueòleg Giovanni Lilliu– oscil·la entre els segles IX-VIII aC, o fins i tot segle X aC, hipòtesi que els situaria entre les estàtues exemptes més antigues de la conca mediterrània, anteriors als curos de l'antiga Grècia. |
Sociologia | Rafel "Rafa" Xambó i Olmos (Algemesí, 1954) és un escriptor, músic i sociòleg valencià. Ha estat membre del consell d'administració de RTVV a proposta del grup parlamentari Compromís des del 2011 fins al tancament RTVV.A més de nombrosos llibres i articles divulgatius sobre la seva professió, la sociologia, Rafa Xambó enceta el registre literari amb El Riu dels ulls (2013), una obra a mig camí entre la novel·la, l'assaig i l'autobiografia. La seva escriptura transmet una clara voluntat comunicativa d'arribar al lector, exposant la pròpia experiència de manera descarnada, directa i sense ornaments. |
Periodisme | Els Newsgames són un gènere de videojocs que intenten d'aplicar els principis periodístics a la creació d'un joc. Existeixen diverses categories, incloent temes d'actualitat, documentals, simulacions de sistemes, trencaclosques i jocs de preguntes. Aquest gènere de joc generalment es basa en conceptes reals, problemes, o històries, però els jocs també poden ser una representació híbrida de la investigació original, oferint als jugadors una experiència de ficció basada en les fonts del món real. També poden ser considerats com l'equivalent de videojocs de caricatures polítiques. D'acord amb Newsgames: Journalism at Play, escrit pels innovadors newsgame Ian Bogost, Simon Ferrari i Bobby Schweizer, els autors defineixen com Newsgames "un terme que dona nom a un ampli cos de treball produït en la intersecció dels videojocs i el periodisme". Això inclou una sèrie de subcategories que se submergeixen en diferents formes d'incorporar elements de joc en el treball periodístic, ja siguin de llarga durada, jocs notícies-documentals (JFK Reloaded, Darfur is Dying), infografies interactives (Budget Hero), o jocs de trencaclosques basat en concursos (Scoople). |
Ciències polítiques | Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit. Cal destacar dins la península Ibèrica els respectius furs dels territoris de la Corona d'Aragó i el Regne de Navarra. Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb què regir la comunitat, donats normalment pel monarca, malgrat que no únicament, a les persones que habitaven un poble. Com a resultat el consell del poble era depenent del seu senyor. El primer fur va ser atorgat al comte Ferran González de Castrojeriz durant la dècada del 940. Els furs serien el sistema més utilitzat per repoblar Navarra i més tard Aragó. Del segle xiii endavant no es van concedir més furs atès que la pressió demogràfica havia desaparegut i van ser ideats altres mitjans per colonitzar les terres conquerides. Els furs, que passaren de ser lleis locals a territorials, van perdurar fins al segle xviii als regnes d'Aragó, València i a Catalunya, i fins al segle xix al Regne de Navarra i les regions feudals de Castella. L'abolició dels furs a Navarra seria una de les causes de les Guerres carlines. A Castella, les disputes quant al sistema van ser importants durant la guerra contra Carles I. |
Televisió | Ten oorlog (A la guerra) és un programa informatiu de televisió del qual es va emetre la primera temporada el 2013 al canal de televisió flamenc Eén de la VRT. Va ser un dels programes que va proporcionar la VRT amb motiu del centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial. El programa anava acompanyat d'un llibre del mateix nom, publicat per De Bezige Bij, i d'una exposició el 2013 al museu Camps de Flandes d'Ieper que va ajudar a esbossar el rerefons històric del programa. Ten Oorlog van guanyar el primer premi al Fòrum Creatiu d'Eurovisió 2013 a Berlín. El fòrum proporciona als membres de la Unió Europea de Radiodifusió un fòrum per intercanviar idees i formats de televisió amb èxit. Es van projectar tot tipus de gèneres. Es van premiar els set millors formats nous. Ten oorlog en fou considerat el millor. A més, el programa va ser nomenat el millor programa de televisió del 2013 per Focus Knack. La primera temporada del programa es va emetre entre el 8 d'abril i el 3 de juny de 2013 i va ser realitzada per la productora De chinezen. El programa es va tornar a emetre l'estiu del 2014. A la tardor del 2015, va seguir una segona temporada sobre la Segona Guerra Mundial. |
Sociologia | Un estanyer és un menestral que té com a ofici treballar l'estany. A Barcelona, els estanyers, que feien plats, safates, canelobres o mesures, foren dels primers a establir un reglament de llur ofici.L'adobacossis o adobacossis-i-ribells/gibrells, adobador, adobet, cordador d'olles, espelletaburros, estanyaire, fifonaire, lligador, adobapaelles, paellero (cast. lañero) és qui té per ofici d'adobar els cossis, gibrells o altres atuells de terrissa trencats, unint els tests amb trossos de filferro passats i doblegats de manera que els tests quedin ben afegits i cloguin bé. |
Psicologia | La psicologia és una branca de la ciència que estudia els fenòmens i les operacions psíquiques, és a dir, és l'estudi científic de la conducta humana i l'experiència de com els éssers vius i inclús els animals pensen, senten, experimenten, aprenen i s'adapten al seu entorn.La psicologia criminal és un tipus de psicologia que s'encarrega de l'estudi del comportament i dels processos mentals de l'individu que ha comès un delicte. Aquesta branca de la psicologia intenta comprendre el perquè, les motivacions i els mecanismes que condueixen a una persona a delinquir. En definitiva, el que vol és entendre el fenomen de la criminalitat en l'àmbit social.En el camp de la psicologia criminal no només s'estudia la ment dels criminals, sinó que també es fan anàlisis de la situació del fet criminal. Per tant, aquest tipus de psicologia, a part d'estudiar el delinqüent i la situació del fet, també intenta prevenir el delicte mitjançant tractaments als delinqüents i fent menys vulnerables a les víctimes. Actualment la psicologia criminal s'ha separat d'altres branques com la psicologia legal (estudia els principals fenòmens psicològics relacionats amb el procés judicial (testimoni, memòria ...)), la psicologia policial (dedicada a l'estudi dels fenòmens que afecten els cossos de policia i ajudar en la investigació criminal) o la psicologia forense. |
Jocs | Simon Says (en català, "En Simó diu") és un joc infantil per a tres o més jugadors. Un jugador assumeix el paper de "Simon" i emet instruccions (sovint accions físiques, com "salta" o "treu la llengua") a la resta de jugadors, que només les han de seguir si l'acció ve precedida de "Simon says". Els jugadors són eliminats del joc si segueixen accions no precedides immediatament per la frase, o si no són capaços de seguir una instrucció que comenci per "Simon says". Qui actua com a Simon ha de donar les ordres amb lleugeresa, i la resta de jugadors les han d'obeir —si cal— ràpidament. El que sovint importa en el joc és la capacitat de distingir entre comandes genuïnes i errònies, més que l'acció física; en la majoria de casos, només cal intentar l'acció. Així, aquest joc ensenya a les criatures la importància d'escoltar i frenar els seus comportaments a través de comandes senzilles.L'objectiu del jugador que actua com a Simon és eliminar la resta de jugadors tan ràpid com sigui possible; el jugador de la partida és el darrer jugador que ha seguit correctament totes les comandes. Tanmateix, ocasionalment, els últims jugadors poden quedar eliminats alhora, fet que resulta en què Simon guanyi. En alguna versió del joc, el Simon pot passar el càrrec a un altre jugador. El joc ha arrelat a la cultura popular, amb nombroses referències en pel·lícules, música i literatura. |
Matemàtiques | Llista d'especialitats del camp 12 (Matemàtiques) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Informàtica | OpenACC (open accelerators) és una interfície de programació d'aplicacions per computació paral·lela, sorgida al 2012, desenvolupada per Cray, CAPS, Nvidia i PGI, pensada per simplificar la programació paral·lela en sistemes CPU/GPU heterogenis. OpenACC consisteix en un conjunt de directives de compilador, rutines de biblioteques i variables d'entorn que permet al programador crear aplicacions capaces d'utilitzar acceleradors (una GPU és un accelerador) sense necessitat de manejar-los explícitament.És el programador el que identifica procions del codi les quals es poden accelerar, proporcionant certa informació al compilador perquè aquest generi el codi font. Té una sèrie de membres actuals entre els quals AMD, CRAY, NVIDIA i ORNL destaquen com permanents. |
Ràdio | Romain-Octave Pelletier II (Quebec, 26 d'agost de 1904 - 11 de gener de 1968) va ser un crític musical quebequès, productor musical i violinista. |
Aeronàutica | United Airlines és un aerolínia nord-americana que té el seu centre de connexió principal a Chicago, Illinois, als Estats Units. Hubs / Aeroports principals: Chicago O'Hare (ORD), Denver (DEN), San Francisco (SFO), Washington D.C. Dulles (IAD) i Los Angeles (LAX). United Airlines ha passat per una època difícil, perquè després dels Atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, United i American Airlines van perdre molts diners, ja que van ser les aerolínies amb avions segrestats per a atacar el World Trade Center. És membre de la Star Alliance. |
Arquitectura | Una estufa designa un aparell de calefacció tancat que consta d'una cambra de combustió per a fusta o carbó. |
Agricultura | El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums. Antany, era una operació molt intensiva en mà d'obra i força animal, que s'havia de fer com més aviat millor després del segar. S'executava en un lloc pla i net, dedicat a l'operació: l'era. Per a batre, o fer sortir els grans del boll, s'utilitzen diferents eines: colpint les garbes damunt un banc dedicat, amb batolla, amb corrons de pedra o fusta estirats per animals, el trill… Avui en dia, les màquines recol·lectores fan el segar i el batre en una sola operació. Com es veu a la iconografia medieval, la batolla, una de les eines tradicionals servia també com a arma de pagesos, que no en tenien gaire de més elaborades, reemplaçava la maça amb cadenes en les batalles. Com el batre reeixit significava la fi de la collita, era l'ocasió de moltes festes populars, que encara s'organitzen en l'actualitat en molts vilatges amb evocacions dels oficis d'antany o amb demostracions de maquinària històrica. Va inspirar moltes cançons populars, com per exemple la Cançó de Batre del grup valencià Al Tall. o en aquesta cançó eliminatòria de les Balears: |
Mitologia | Hau-Maka o Haumaka és un personatge de la mitologia de Pasqua que hauria indicat a l'ariki Hotu Matu'a que el seu destí era viatjar a l'Illa de Pasqua. |
Llocs ficticis | San Fierro és una ciutat fictícia del videojoc Grand Theft Auto: San Andreas, basada en San Francisco (Califòrnia). Està situada al nord-oest de l'estat de San Andreas. Es caracteritza pels seus carrers amb grans desnivells, per ser l'única ciutat amb tramvia, i per acollir bandes criminals asiàtiques i hispanes. Personatges com Wu Zi Mu, Zero, T-Bone Méndez o Jizzy són originaris d'aquesta metròpoli. |
Ràdio | L'oscil·lador Pierce és un oscil·lador en el qual el circuit ressonant LC és reemplaçat per un cristall de quars, X a la figura. El model d'un cristall de quars pot descriure per un circuit equivalent, compost de la connexió en paral·lel entre: una inductància L, al seu torn en sèrie amb una resistència R i un condensador C1, i un condensador C2El cristall de quars té un factor Q (factor de mèrit o factor de qualitat) summament elevat. Amb ell es poden obtenir freqüències estables de l'ordre de les parts per millón.Sus principals avantatges radiquen en la seva capacitat de treball en altes freqüències ia mantenir estable la seva freqüència de treball. |
Objectes astronòmics | RT del Cotxer (RT Aurigae) és una estrella de la constel·lació del Cotxer. Es tracta d'una estrella supergegant blanca-groga de tipus F amb una magnitud aparent mitjana de +5.75. Es troba a unas 1561 anys llum aproximadament de la Terra. Està classificació com a estrella variable cefeida. La seva lluentor varia des de la magnitud +5.00 a la +5.82 amb un període de 3,73 dies. |
Agricultura | El corc de les flors de la pomera (Anthonomus pomorum) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. La larva «destruheix las flors de las pomeras» i en mesura minor de les pereres. En cas d'infecció massiva poden reduir considerablement el nombre de fruites. |
Heràldica | En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent. Les zones definides es troben en un mateix pla, ja que es consideren situades l'una al costat de l'altra, a diferència de les càrregues, que sempre estan sobreposades damunt el camper o una altra càrrega, o damunt una partició. N'hi ha de diverses menes: les particions iguals (o regulars, o principals), les particions desiguals (o irregulars) i les particions extraordinàries. La partició en què hi intervé més d'una línia se sol anomenar repartició. |
Física | L'antiagrupament de fotons es refereix generalment a un camp de llum amb fotons més espaiats que un camp làser coherent, una signatura sent senyals als detectors adequats que estan anticorrelacionats. Més específicament, pot referir-se a la distribució subpoissoniana de detecció de fotons, és a dir, una distribució de nombres de fotons per a la qual la variància és menor que la mitjana. Un estat coherent, com emès per un làser molt per sobre del llindar, té distribucions poissonianes que produeixen un espaiat aleatori entre els fotons; mentre que un camp de llum tèrmica té distribucions superpoissonianes i produeix un espai de fotons agrupat. En el cas tèrmic (agrupat), el nombre de fluctuacions és més gran que un estat coherent; per a una font antiagrupament són més petites. |
Geologia | La col·lisió continental és un procés de la tectònica de plaques pel qual dues plaques tectòniques continentals entren en contacte a causa de les forces tectòniques que les empenyen. Generalment, les plaques tectòniques consten de regions oceàniques i continentals, i la col·lisió continental ocorre quan la part continental d'una placa queda totalment sota l'altra. La col·lisió continental pot llavors donar lloc a una subducció d'un continent sota un altre. La col·lisió continental dona lloc a orogènesis mitjançant l'apilament de material de l'escorça terrestre. La major part de l'orogènia Alpina, que va formar els Pirineus, els Alps, els Carpats, Zagros i l'Himàlaia entre d'altres, es deu a la col·lisió entre Àfrica i Europa i entre Índia i Àsia durant els últims 60 milions d'anys. |
Psicologia | En la publicitat i les arts gràfiques, un tríptic és un fullet informatiu doblegat en tres parts, normalment la seva grandària és d'una fulla de paper mida carta. A la cara de davant, conté la informació de l'esdeveniment i institució que ho organitza i les dates, en el centre de la fulla hi ha els convidats especials, el contingut de conferències, horaris, ponents, recessos, dades de la inauguració i clausura, en la part posterior es posen les dades per a la inscripció i informes. Pot incloure textos i imatges de suport, organitzant la informació de manera clara sobre un tema. A causa de la seva mida i disseny, permet tenir un major impacte entre la població a la qual va destinada. Quan es parla de tríptics, es fa referència en general a obres d'art, ja que aquest format va ser molt característic en l'Edat Mitjana (en la qual la idea de la Trinitat Cristiana coincidia a la perfecció amb el format triple). En aquest sentit, moltes obres d'art de l'època van ser fetes en taules de fusta, de marfil o de metall amb diferents dissenys, gravats i relleus. La bellesa i delicadesa d'aquestes obres les va tornar altament populars i reconegudes independentment de la seva mida (podent-se trobar algunes en miniatura i altres dignes de decorar salons sencers). |
Cultura popular | Zakea Dolphin Mangoaela (Hohobeng, Cap de Bona Esperança, febrer de 1883 - 25 d'octubre de 1963) fou un escriptor i folklorista sud-africà. Té diverses obres en sesotho i una gramàtica en anglès d'aquest idioma. Va créixer a Lesotho (anomenat Basutoland llavors) i va assistir al Basutoland Training College, on es va fer mestre. És considerat un dels escriptors més importants de la literatura sud-africana. |
Periodisme | L'alfabetització mediàtica o educació en comunicació correspon al procés d'accedir, analitzar, avaluar i crear missatges dels mitjans de comunicació en una varietat ampla de formes. Utilitza un model basat en la recerca que anima els ciutadans a qüestionar-se sobre el que miren, veuen i llegeixen als mitjans. L'educació i l'alfabetització en mitjans de comunicació proporciona eines per ajudar la ciutadania a analitzar críticament missatges amb l'objectiu de detectar propaganda, censura i prejudicis en els mitjans, entre altres coses. L'alfabetització en mitjans de comunicació aspira a permetre que tothom sigui un creador hàbil i productor de missatges de mitjans de comunicació, que els faciliten una comprensió pel que fa a les possibilitats i limitacions de cada medi. El propòsit de l'alfabetització mediàtica o educació en comunicació ha de transformar el procés de consum de mitjans de comunicació en un procés actiu i crític. En definitiva, doncs, busca dotar l'alumnat del coneixement crític sobre els mitjans de comunicació en general i aconseguir així que tinguin sobre els mitjans la mateixa mirada crítica i reflexiva que sobre altres actes disciplines comunicatives com per exemple la literatura perquè s'entén que els mitjans audiovisuals tenen tanta o més influència que els escrits.Alguns mitjans de comunicació, com la televisió pública catalana, també han volgut contribuir a l'Educació en Comunicació. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.