label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències ambientals | An Inconvenient Truth és una pel·lícula documental de 2006 sobre el canvi climàtic, dirigida per Davis Guggenheim, i presentada per l'ex-vicepresident dels Estats Units Al Gore. La preestrena es va fer al Festival de Cinema de Sundance de 2006, i l'estrena oficial a Ciutat de Nova York i Los Angeles el 24 de maig del mateix any. Paral·lelament, la novel·la escrita pel mateix Gore, Una veritat incòmoda: La crisi planetària de l'escalfament global i com afrontar-la, assolí el número 1 de la llista de llibres de no-ficció del New York Times el 2 de juliol següent.Mesos després, el 21 de novembre, la companyia Paramount Home Entertainment va treure al mercat la versió en DVD. El documental ha estat guardonat amb l'Oscar al millor documental i a la millor cançó original, aquest últim pel tema I Need To Wake Up de Melissa Etheridge.Ha arribat a guanyar 49 milions de dòlars de les taquilles d'arreu del món, convertint-se en la quarta pel·lícula documental amb majors ingressos als Estats Units (en valors nominals, des de 1982 fins a l'actualitat), després de Fahrenheit 9/11 (de Michael Moore), La Marche de l'empereur (de Luc Jacquet), i Sicko (també de Michael Moore). |
Història | La dinastia asturlleonesa fou la família regnant dels regnes d'Astúries, Lleó, i a partir de cert moment també del de Galícia, des del 739 al 1037. |
Biblioteconomia | Teresa Mañà Terré (Barcelona, 1954) és una bibliotecària i professora jubilada de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona entre 1993 i 2020 (abans ho havia estat de l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, predecessora de la Facultat), on ha impartit assignatures sobre biblioteques escolars i història de les biblioteques públiques a Catalunya als segles XIX i XX. Des del 1992 fins al 2022 ha estat responsable de la secció de llibre infantil de la revista Serra d’Or. Entre les seves publicacions destaca el llibre Les biblioteques populars de la Mancomunitat 1915-1925 (2007), fruit de la seva tesi doctoral, Les biblioteques populars a través dels seus Anuaris: 1922-1936 (2001) i, darrerament, Les biblioteques, un projecte d'èxit? Una mirada cent anys després (2014). Ha estat assessora per a l'àmbit de biblioteques populars en l'exposició L‘inici del demà. Mancomunitat de Catalunya 100 anys (CCCB, 2014) i comissària de l'exposició BiblioTec. Cent anys d'estudis i professió bibliotecària a Catalunya (Palau Robert, febrer-maig 2015). Ha estat coordinadora del grup de recerca consolidat “BIBES: biblioteques, educació i societat” (2017 SGR 00520). Forma part de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès des del 2021. |
Ciència militar | Els Helmschmied d'Augsburg van ser una de les més prestigioses famílies de ferrers de l'Europa tardomedieval, destacant com a artesans experts en la fabricació d'armadures. El seu nom, de vegades escrit Helmschmid, significa literalment ferrer d'elms. Els membres més coneguts de la família van ser Lorenz Helmschmied (en actiu des de 1467, mort el 1515), Kolman Helmschmied (1471–1532) i Desiderius Helmschmied (1513–1579).Els Helmschmied van fabricar armadures per a Felip II, monarca de l'Imperi espanyol, per a l'alta noblesa del Sacre Imperi Romanogermànic, incloent-hi l'Emperador, per als arxiducs d'Àustria i el Tirol, així com altres clients rics i poderosos de l'època. Van competir per la fama, el prestigi i el patrocini de la noblesa amb les altres dues famílies d'artesans fabricants d'armadures més conegudes i prestigioses de l'època a Europa, els Seusenhofer d'Innsbruck (Àustria) i els Missaglia de Milà. |
Robòtica | Pinotxo 3000 (títol original en anglès: Pinocchio 3000, també P3K, Pinocchio the Robot) és una pel·lícula d'animació franco-canadenco-hispano-alemanya de 2004, dirigida per Daniel Robichaud. Ha estat doblada al català. |
Agricultura | Els eumenins o vespes terrissaires (Eumeninae) són un grup de vespes de distribució cosmopolita actualment tractades com una subfamília de Vespidae, però anteriorment considerades com una família separada, Eumenidae. |
Astronomia | David Dunlap Observatory Catalogue, conegut com a DDO o A Catalogue of Dwarf Galaxies, és un catàleg astronòmic de galàxies nanes que va ser publicat el 1959 (i més tard ampliat el 1966) per Sidney van den Bergh. |
Agricultura | Una gaia o vela és un tros de terra normalment llarguer i d'angles desiguals (de forma triangular, trapezoïdal o no quadrangular), sobrer o comprès entre camps de forma més regular. Les veles també poden ser porcions de terreny situades a diferents nivells d'altura. Generalment aquestes porcions de terreny són de conreu. També és habitual localitzar-hi cursos d'aigua com síquies, torrents i aigua embassada. A Mallorca és molt habitual la forma "vela" i apareix en una multitud de topònims com, per exemple, ses veles de Son Comelles (Montuïri) o ses veles de Son Trobat (Algaida). |
Física | Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza. Més informalment, la dimensió es pot definir com el nombre de coordenades que es necessiten per expecificar la posició d'un punt qualsevol que forma part de l'element it. Per exemple, un paper o una pissarra, si considerem que el gruix no és important, podem pensar-los com a objectes de dues dimensions: l'alçada i l'amplada. Si el gruix ens interessa, caldrà tenir en compte també el gruix o profunditat. En general, considerem que les coses amb volum (persones, animals, etc.) tenen tres dimensions, les planes (dibuixos animats o de còmics, etc.) en tenen dues, les rectes una i els punts no tenen cap dimensió. Cal tenir en compte que la dimensió d'un element depèn de la dimensió de l'espai en el qual es troba. Per exemple, una roca al fons del mar, en un món tridimensional, té tres dimensions, però en un món de dues dimensions (per exemple, si en fem un dibuix) en té només dues. Un peix, al mar, podria passar nedant per sobre de la roca o pel costat però al dibuix només per un dels dos, segons si el dibuix està vist des de dalt (llavors pot fer voltes al voltant, però no passar per sobre) o de costat, com si estem drets al fons del mar (llavors, no podria passar per davant ni per darrere, només per damunt de la roca). |
Sociologia | L'antropofàgia és l'habitud d'humans de menjar carn humana. La paraula prové del grec Άνθρωπος, anthropos, «humà», i φαγία, phagia «acció de menjar». En certes societats humanes primitives tenia per finalitat adquirir algunes de les qualitats –intel·ligència, vista, rapidesa, força, etc– de l’individu sacrificat. Quasi sempre feia part d'un ritual particular i no de la dieta normal. En la mitologia grega, un dels famosos treballs d'Hèracles va ser robar les eugues de Diomedes, les quals eren antropòfagues. En la societat moderna és extremament rara, sigui en casos de follia, sigui en casos d'extrema necessitat en què està en joc la pròpia supervivència.S'ha de distingir dels animals carnívors que mengen altres animals o humans, segons llur capacitat de caça. No hi ha cap carnívor que menja per se humans. |
Objectes astronòmics | Amneris és l'asteroide número 871. Va ser descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 14 de maig de 1917. La seva designació alternativa és 1917 BY. |
Història | Les guerres de religió són conflictes on la religió divideix els bàndols enfrontats. De vegades reben el nom de guerra santa per part dels combatents. Inclou les croades, el gihad, la guerra justa o d'alliberament i altres pugnes històriques amb denominacions similars i un dels focus de tensió més persistents: la guerra entre Israel i Palestina. |
Història | Els Jarls de Møre (nòrdic antic: Mørejarl) va ser una dinastia de poderosos cabdills vikings de l'època de la unificació de Noruega per mà i obra del rei Harald I. Rognvald Eysteinsson (Ragnvald Øysteinsson Mørejarl), era amic íntim del rei Harald, va ser un dels primers jarls de Møre.Noruega, durant l'Era vikinga va estar dividida en petits regnes independents governats per cabdills que governaven els territoris, competien per la supremacia a la mar i per la influència política, i buscaven aliances o el control damunt d'altres famílies reals, bé fos de forma voluntària o forçada. Aquestes circumstàncies provocaren períodes turbulents i vides heroiques com es recull a la saga Heimskringla de l'escaldo islandès Snorri Sturluson durant el segle xiii. El rei Harald I va tenir la capacitat política i militar d'unificar-los quasi tots després de guanyar la batalla de Hafrsfjord l'any 872, tot i que les conseqüències posteriors obligaren a dividir el regne de nou entre els seus fills i altres jarls. Els territori dels jarls de Møre va ser principalment els que actualment corresponen als districtes de Sunnmøre, Nordmøre i en algun moment històric Romsdal.Els Jarls de Møre van ser: Rognvald Eysteinsson Thorir Rögnvaldarson1 |
Aeronàutica | El HMS Implacable va ser un portaavions de la classe Implacable de la Royal Navy. |
Química | El límit d'exposició permissible (LEP) és un límit legal als Estats Units per a l'exposició d'un empleat a una substància química o a un agent físic. Per als productes químics, la regulació de substàncies químiques s'expressa generalment en parts per milió (ppm) o, de vegades, en mil·ligrams per metre cúbic (mg/m3). Les unitats de mesura per als agents físics com el soroll són específics per a l'agent. Els límits d'exposició permissibles són establerts per l'Occupational Safety and Health Administration (OSHA). La majoria dels LEP de l'OSHA es van publicar poc després de l'adopció de la llei Occupational Safety and Health (Seguretat Ocupacional i Salut o OSH) de 1970, i no s'han actualitzat des de llavors. La Secció 6(a) de la llei OSH atorga a l'agència l'autoritat per adoptar les normes federals existents o les normes de consens nacional com a normes aplicables per l'OSHA. La majoria dels LEP continguts en les taules Z de 29 CFR 1910.1000 van ser adoptades des de la Walsh-Healy Public Contracts Act (Llei de Contractes Públics Walsh-Healy) com a estàndards federals per a la indústria general existent. Aquests, al seu torn, s'havien adoptat a partir dels Threshold Limit Values (valors límits dels llindars o TLV®) de 1968 de l'American Conference of Governmental Industrial Hygienists (Conferència Americana d'Higienistes Industrials Governamentals o ACGIH®). |
Informàtica | En informàtica, el planificador (en anglès, scheduler), és un component funcional molt important dels sistemes operatius multitasca i multiprocés i essencial en els sistemes operatius en temps real. El planificador assigna treball als recursos del sistema. El treball poden ser elements virtual com processos, fils d'execució o flux de dades, el treball és planificat i assignat a recursos hardware com per exemple processadors, enllaços de telecomunicacions, targetes d'expansió. El planificador porta a terme la planificació l'activitat. Els planificadors usualment estan implementats per mantenir ocupats tots els recursos de l'ordinador (com en el balanç de càrrega), permeten que múltiples usuaris comparteixen els recursos del sistema de manera efectiva o per obtenir una qualitat de servei objectiva. La planificació és una part fonamental per la informàtica i una part intrínseca del model d'execució en un sistema informàtic. El concepte de planificació fa possible l'existència de sistemes multitasca amb una sola unitat de processament (CPU). |
Humor | Andrés Fajngold (Buenos Aires, Argentina, 1980) és un còmic, humorista i monologuista de stand-up comedy argentí. D'orígens jueu i polonès, a Buenos Aires estudià publicitat i treballà en una agència de promocions com a redactor. Posteriorment, passà a treballar en una ONG, fins que després de diverses peripècies personals, es traslladà a Barcelona on viu des de l'any 2005. A Barcelona, Fajngold, amb el seu vessant de còmic i la seva comèdia transgressora, valenta i irreverent, s'ha convertit en una de les estrelles del programa nocturn Zona Franca, de TV3. Les seves converses absurdes i completament arítmiques amb Joel Díaz han captivat a l'audiència. El juliol del 2022 va participar en la primera edició del 'OFF Cruïlla Comedy', dins de l'oferta de comedia del 'Festival Cruïlla Barcelona', al Teatre Golem's. I aquest mateix any també va tenir actuacions al 'Pub Mediterráneo', dins dels monòlegs còmics que que acull habitualment. Els etembre de 2022 també participà en el ‘La Llama Fest’, el primer festival de comèdia alternativa de Barcelona. L'any 2019 ja havia participat en el primer 'Roast Battle' que es feia a Barcelona, un invent americà a mode de batalles d'insults i guerres d'humiliacions, versió del clàssic 'Roast' del Comedy Central, on una personalitat encaixa els insults còmics d'un grup de convidats, un format que s'estén pels escenaris, després que el 2018 s'estrenés al Comedy Central. |
Geografia | Henricus Glareanus també, Heinrich Loris, Loriti, Loretti, o simplement Glareanus (Mollis, Glarus, juny de 1488 - Friburg de Brisgòvia, 28 de març de 1563) va ser un teòric de la música, poeta i humanista suís. |
Ecologia | El nècton és el conjunt d'organismes pelàgics que neden activament. La majoria dels organismes del nècton són peixos, però també hi ha rèptils (tortugues…), cnidaris (meduses), cefalòpodes (sípies i calamars…) i també mamífers com els dofins i les balenes. Una gran part de les espècies del nècton són nerítiques (viuen a les aigües que cobreixen la plataforma continental), però també n'hi ha d'oceàniques (habiten sobre els talussos continentals). El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis són diferents: Epipelàgic (0 - 200 metres) Mesopelàgic (200 - 1.000 m) Batipelàgic (més de 1.000 m).Entre els peixos epipelàgics, hi ha una sèrie d'espècies de mida petita i de vida curta amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton. La sardina i el seitó que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquest tipus de peixos. El sorell i el verat també pertanyen a aquest grup. El peix més gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de deu metres de longitud i es considera inofensiu. Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària i es caracteritza per perfils de gran perfecció d'hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són exemples d'aquest segon grup de peixos. Als medis mesopelàgics i batipelàgics, el menjar és escàs i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits amb òrgans sensorials molt desenvolupats i òrgans lluminosos que tenen funcions no gaire conegudes. Entre aquests peixos, alguns s'alimenten de zooplàncton i d'altres són depredadors d'altres peixos. |
Informàtica | L'StingRay és un capturador IMSI (Identitat d'Abonat Mòbil Internacional), un dispositiu de vigilància de telèfons cel·lulars molt polèmic, fabricat per la Harris Corporation. Inicialment desenvolupat per a ús militar i dels serveis d'intel·ligència, l'StingRay i d'altres dispositius similars fets per Harris, tenen una gran implantació a les forces de seguretat locals i estatals, arreu dels Estats Units d'Amèrica. La seva popularitat ha causat que s'utilitzi la denominació Stingray com a nom genèric per a descriure aquesta mena de dispositius. |
Heràldica | Zazpiak bat en basc significa 'set en una' o bé 'les set [en fan] una' (zazpi=7, bat=1), i s'empra com a lema per a referir-se a la unitat dels set territoris d'Euskal Herria (el poble i el territori de la llengua basc) País Basc en una sola pàtria. L'expressió també designa l'escut que representa aquesta mateixa idea. |
Objectes astronòmics | Theta del Cotxer (θ Aurigae) és una estrella binària de la constel·lació del Cotxer. Està a uns 173 anys-llum de la Terra. Els noms propis, rarament usats, per referir-se a Theta Aurigae inclouen el nom llatí Bogardus, i també el nom àrab Maha-sim o Mahasim, que són variants del nom àrab Al-Mi'sam que significa "el puny" i que s'usa per referir-se indistintament a Eta Aurigae i a Theta Aurigae. L'estrella primària, θ Aurigae A, és una blanca del tipus A de les nanes de la seqüència principal amb una magnitud aparent de +2,7. La seva companya, θ Aurigae B, és una groga del tipus G de les nanes de la seqüència principal amb una magnitud aparent de +7,2. Les dues estrelles estan separades 3,5 segons angulars. Una tercera estrella de l'onzena magnitud θ Aurigae C, es troba a 49 arcsegons de les anteriors, i és una companya òptica. La magnitud aparent combinada mitjana del sistema és +2,65 però el primari és una estrella variable del tipus Variable Alpha² Canum Venaticorum per la qual cosa l'esclat del sistema varia de la magnitud +2,62 a +2,70 amb un període d'1,37 dies. |
Biotecnologia | Els nanotubs són estructures tubulars de carboni de diàmetre de l'ordre del nanòmetre. Actualment s'estudien activament a causa de les possibles aplicacions que se'n poden derivar per desenvolupar tecnologia a l'escala nanomètrica i aprofitar els fenòmens quàntics. En química, es denominen nanotubs les estructures tubulars amb un diàmetre de l'ordre del nanòmetre. Hi ha nanotubs de molts materials, com ara silici o nitrur de bor però, generalment, el terme s'aplica als nanotubs de carboni. Els nanotubs de carboni són una forma al·lotròpica del carboni, com el diamant, el grafit o els ful·lerens. La seva estructura es pot considerar procedent d'una làmina de grafit enrotllada sobre si mateixa. Depenent del grau d'enrotllament, i la manera com es conforma la làmina original, el resultat pot portar a nanotubs de diferent diàmetre i geometria interna. Aquests tubs, conformats com si els extrems d'un foli s'unissin pels extrems formant un canut, s'anomenen nanotubs monocapa o de paret simple. Hi ha, també, nanotubs l'estructura s'assembla a la d'una sèrie de tubs concèntrics, inclosos uns dins dels altres, a manera de nines matrioixca si, lògicament, de diàmetres creixents des del centre a la perifèria. Aquests són els nanotubs multicapa. Es coneixen derivats en els quals el tub està tancat per mitja esfera de ful·lerè, i altres que no estan tancats. Estan sent estudiats activament, com els fulerens, pel seu interès fonamental per a la química i per les seves aplicacions tecnològiques. És, per exemple, el primer material conegut per la humanitat capaç, en teoria, de sustentar indefinidament el seu propi pes suspès sobre el nostre planeta, una condició necessària per a la construcció d'un ascensor espacial. |
Sociologia | El Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Afers Indis, BIA) és una agència del govern federal dels Estats Units adscrita al Departament de l'Interior dels Estats Units. És responsable de l'administració i gestió dels 225.000 km² de la terra posseïda en fideïcomís pels Estats Units per als Amerindis dels Estats Units, tribus ameríndies i nadius d'Alaska. La BIA és una de les dues oficines de la competència de la Subsecretaría d'Afers Indis: la BIA i l'Oficina d'Educació Índia, que proporciona serveis educatius a aproximadament 48.000 amerindis americans. Les responsabilitats de la BIA havien inclòs proveir els serveis de salut als amerindis i nadius d'Alaska. En 1954 aquesta funció fou ttarnsferida al Departament de Salut, Educació i Benestar, ara conegut com a Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units,on ha romàs fins als nostres dies com el Servei Amerindi de Salut. |
Informàtica | Radware és un proveïdor de balanç de càrrega i serveis de seguretat informàtica per bases de dades.La seu central corporativa de Radware es troba a Mahwah, Nova Jersey, (EUA). La seva seu internacional es troba en la ciutat de Tel Aviv, Israel. La companyia també té oficines en la ciutat de Xangai, en la República Popular de la Xina. Radware és membre del grup d'empreses Rad, i les seves accions cotitzen en l'índex borsari NASDAQ.Radware va ser fundada el 1997. L'empresari Roy Zisapel és el president de la companyia i el director de l'empresa. En 1999 la companyia va tenir una oferta pública inicial i va ser inclosa a l'índex borsari de NASDAQ.Roy Zisapel és el propietari del 3,4% per cent del capital de l'empresa. El seu pare, Yehuda Zisapel, és el major accionista, amb un percentatge del 15% per cent del capital. |
Sociologia | S'anomenen nadius digitals les persones que han nascut durant o després de la generalització de l'ús dels ordinadors i les xarxes. Depenent de l'autor, aquestes persones es poden considerar les nascudes després de 1980 o les nascudes al segle XXI. En tot cas, el nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions. En aquest sentit, es remarca la capacitat d'adaptació instintiva dels éssers humans. Per oposició, les persones que no són nadius digitals s'anomenen immigrants digitals. Aquestes denominacions van ser encunyades per Marc Prensky, tot i que d'altres autors ho referencien de diferent forma (NML). En el terreny educatiu, l'anomenada teoria dels nadius digitals diu que aquest canvi radical en les habilitats tècniques i en l'ús i processament de la informació comportarà un canvi de gran importància en les preferències d'aprenentatge, que requerirà un canvi i reforma a fons dels programes educatius. |
Història | Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions. |
Cultura popular | The Million Dollar Homepage (en català, La pàgina d'inici del milió de dòlars) és un lloc web ideat l'any 2005 per Alex Tew, un estudiant de Wiltshire (Regne Unit), amb l'objectiu de recaptar diners per finançar-se els estudis universitaris. La pàgina d'inici consisteix en un milió de píxels ordenats en una quadrícula de 1000 × 1000; els enllaços que hi ha van ser venuts a 1 dòlar el píxel, en blocs de 10 × 10. Els compradors d'aquests blocs van proporcionar una imatge, un URL al qual apuntaven els seus enllaços i un eslògan per mostrar quan els visitants passessin el cursor per sobre l'enllaç. L'objectiu inicial era vendre tots els píxels i, per tant, recaptar un milió de dòlars. The Wall Street Journal va indicar que aquest lloc web va ser la font d'inspiració d'altres llocs web de publicitat per píxel.Llançat el 26 d'agost de 2005, el lloc web va esdevenir un fenomen d'Internet: va arribar a estar al lloc 127 del rànquing de tràfic web d'Alexa. El dia 1 de gener de 2006 els últims 1.000 píxels es van posar a la venda a eBay: la subhasta va acabar l'11 de gener amb una oferta vencedora de 38.100 dòlars. La recaptació final del lloc web va ser, doncs, d'1.037.100 dòlars. Durant aquesta subhasta de 2006, el lloc web va rebre diversos atacs de denegació de servei els quals van obligar a tancar-lo durant una setmana per poder-ne millorar els sistemes de seguretat. El Federal Bureau of Investigation i el Wiltshire Constabulary van investigar l'atac i l'intent d'extorsió. |
Geologia | La Candelaria és un jaciment arqueològic a l'estat de Coahuila de Zaragoza (Mèxic). Aquesta cova fou emprada pels pobladors nòmades del lloc com a cementeri. Les primeres recerques a la cova de La Candelaria s'efectuaren al 1953 i va haver-n'hi una temporada posterior al 1954. Com a resultat d'aquestes expedicions, se'n recuperaren molts materials que han estat protegits per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH). Les troballes de la cova de La Candelaria són interessants per la gran quantitat de tèxtils que s'hi trobaren, que constitueixen una de les fonts de dades més importants que es coneixen sobre les cultures nòmades d'Aridoamèrica. D'acord amb els investigadors del jaciment, l'estil dels teixits és molt semblant a les produccions dels basketmakers, tot i que l'absència d'eines com el propulsor dificulten la identificació dels ocupants de la La Candelaria amb aquestes tribus. Els ocupants de la cova tenien per costum enterrar els morts en embalums que contenien no sols el cadàver, sinó adorns corporals fets amb fibres naturals, cuir, petxines i plomes, així com altres peces de vestit i calçat. Tot s'embolcallava en una manta teixida de cotó o iuca, i lligada amb cordills. La major part dels embalums de la cova de la Candelaria es trobaren incomplets, havien estat oberts temps abans, potser per saquejadors. Un dels cranis adornats trobats al lloc es troba en exposició a la sala Nord de Mèxic del Museu Nacional d'Antropologia de la ciutat de Mèxic. |
Psicologia | Tension and Trauma Releasing Exercises (TRE) és un mètode desenvolupat per David Berceli (* 19 de desembre de 1953) que consisteix en exercicis d'alliberament de tensió i trauma amb l'esperança de poder curar experiències traumàtiques, trastorn d'estrès posttraumàtic (PTSD) i estrès sever. Berceli és un bioenergètic, psicoterapeuta, massatgista, teòleg i treballador social nord-americà. |
Història | Siam era un regne al centre del sud-est asiàtic, que comprenia els territoris del que avui és Tailàndia, Cambodja i Laos. Segons diverses fonts la capital del Regne de Siam va ser Ayutthaya des del segle xvi fins al segle xviii. Bangkok, la nova capital, va ser anomenada posteriorment Siam. Entre el 24 i el 27 juny del 1932, el govern de Siam va canviar oficialment el nom del país a Tailàndia. Suposadament la gent no local hauria anomenat Siam al que era el Regne d'Ayutthaya, quan els habitants locals ja s'identificaven a si mateixos com a tais. Fonts xineses també en diuen Xian, o Luo Xian Guo. Viccionari |
Història | Joan Comnè (grec: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient. Fou domèstic de les escoles durant el breu regnat del seu germà gran, Isaac I Comnè (r. 1057-1059). Després de l'abdicació d'Isaac i l'ascens de Constantí X Ducas al tron, Joan es retirà de la vida pública fins a la seva mort el 1067. A través del seu fill Aleix I Comnè, que esdevingué emperador el 1081, fou el progenitor de la dinastia Comnè, que governà l'Imperi Romà d'Orient entre el 1081 i el 1185 i l'Imperi de Trebisonda entre el 1204 i el 1461. |
Arquitectura | Millennium Tower és un gratacel de 60 plantes i 285 metres (935 peus) situat en Dubai, Unió dels Emirats Àrabs. Va ser inaugurat en 2006 i és d'ús residencial. L'edifici conté 301 apartaments de tres habitacions i 106 apartaments amb dos dormitoris. Situat al costat de la torre es troba un estacionament de 10 plantes amb 471 estacionaments. |
Filosofia | El providencialisme és la creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment. Pot, a més a més, ser descrit com la convicció que el poder de Déu (o Divina providència), és tan completa que l'home no pot igualar la potència divina, ni comprendre la integritat del seu projecte. Un altre aspecte del providencialisme és la convicció que el pla de Déu sobrepassa tot control humà, i que, de vegades, allò es pot expressar per esdeveniments aparentment nefastos sobrevenint a bones persones. Pot igualment ser comprès com la convicció que, tot el que sobrevé, ho és per al més gran bé. El providencialisme va ser objecte de nombroses discussions en els cercles europeus que intentaven justificar l'imperialisme, al segle xix, atès que els sofriments causats per la conquesta europea era justificat pels motius de la persecució del pla de Déu i de la difusió del cristianisme als països llunyans. |
Ràdio | Radio Palermo va ser una emissora de ràdio situada en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, República Argentina, que emetia en les freqüències modulades FM 94.7, FM 93.9 i, exclusivament per Internet, en el seu canal Palerm Sports. La programació estava íntegrament integrada per programes de producció independent. Els tres canals transmetien les 24 hores a través d'Internet en virtut d'un acord realitzat amb Cienradios, el portal de ràdios més gran de Llatinoamèrica. Al començament de 2015 inicia el seu propi canal multimèdia a partir d'un conveni amb YouTube i gràcies a la instal·lació de programari que incorpora vídeo a les transmissions. Radio Palermo es convertia, així, en la primera radio per a produccions independents a brindar aquest servei. En la primera setmana del mes de desembre de 2018 es concreta la venda de la societat FM del Barrio SRL titular de les freqüències 94.7 i 93.9 mes l'edifici del carrer Emilio Ravignani 1732 al titular del Sindicato Único de Trabajadores de Renta y Horizontal (SUTERH), Víctor Santa María, qui el primer dia de l'any 2019 es fa càrrec de l'emissora on des del mes de febrer del mateix any llança l'emissora esportiva Radio Club 94.7 amb el periodista Gonzalo Bonadeo com a figura principal. |
Art | La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles. És un dels trets tardans de la pubertat. Apareix amb més o menys abundància depenent de la raça. Hi ha cultures que la consideren preceptiva, com els sikhs o alguns corrents musulmans.Quan es deixa el pèl solament al mentó es diu barbeta o barbó.També es pot referir a les vores sense tallar d'un paper manual o d'un llibre tallat manualment. |
Pedagogia | Un Entorn virtual multiusuari educatiu és un tipus de comunitat en línia en què els usuaris interactuen en una simulació d'un entorn físic (basat o no en la realitat) mitjançant personatges anomenats avatars i on poden manipular objectes virtuals. L'ús educatiu dels MUVE es basa en la idea d'aconseguir una immersió més gran en les activitats per a l'aprenentatge, així com una major motivació per part dels estudiants. L'ús dels MUVE en l'educació es fonamenta en tres teories: el constructivisme, la teoria experiencial, i en la cognició distribuïda. Des dels començaments dels entorns virtuals aplicats a l'educació s'ha anat avançant en les possibilitats educatives d'una tecnologia cada vegada més avançada. Partint de l'aprenentatge distribuït que permetien els SGA es va passar a un aprenentatge molt col·laboratiu basat en el Web 2.0 i l'aprenentatge mòbil. El desenvolupament de mons virtuals ha permès en els últims temps explorar les possibilitats de l'aprenentatge immersiu, i crear un aprenentatge electrònic (e-learning) en tres dimensions. La peça clau d'aquest nou enfocament són els entorns virtuals multiusuari. A més d'una major immersió i motivació en l'aprenentatge, els MUVE també promouen l'aprenentatge social i col·laboratiu, així com l'aprenentatge realista i contextualitzat. Un món virtual és un tipus de MUVE de caràcter persistent i disponible de manera continuada a llarg termini. SecondLife és un exemple d'un món virtual que ha estat utilitzat per a experiències educatives concretes. També podem trobar molts altres MUVEs dissenyats específicament amb finalitats educatives, com Whyville o Quest Atlantis. |
Ètica | Llibertat negativa és aquella que es defineix per la no-coacció externa a l'individu que desitgi realitzar un curs d'acció determinat, és a dir, l'individu A que pretén dur a terme una acció X és lliure si, i només si, no existeix un Y tal que impedeixi que A realitzi X. No ha de confondre's l'adjectiu negatiu en sentit pessimista, sinó estrictament en el sentit lògic relatiu a la negació. Aquest concepte definitori és predominant en la filosofia moral anglesa i americana, mentre que la filosofia continental europea ha tendit a donar trets positius a la llibertat. La interpretació convencional acceptada de la llibertat negativa pertany a Isaiah Berlin, que defineix també el concepte de llibertat positiva, pensador liberal del segle xx, que defineix que l'ordre polític només ha de pretendre protegir els seus ciutadans i defensar les seves llibertats, procurant la igual llibertat, ja que la felicitat i la igualtat en altres àmbits són assumptes completament voluntaris i de responsabilitat individual. |
Física | Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física. Molts d'aquests problemes no són independents, estan relacionats entre si, i la resposta a un d'ells segurament implicaria la resposta a altres. Alguns problemes són teòrics, és a dir, que les teories existents semblen incapaces d'explicar algun fenomen observat o un resultat experimental. Altres són experimentals, és a dir, que hi ha una dificultat per crear un experiment per provar una teoria proposada, o per investigar un fenomen minuciosament, o bé que no hi ha proves experimentals que confirmin (o desmenteixin) una teoria. |
Matemàtiques | Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo o bé Kangourou sans Frontières) és una competició preuniversitària de matemàtiques que s'organitza en més de 30 països, amb l'objectiu d'acostar les matemàtiques als més joves i intentar despertar el seu interès a través dels problemes. La competició es porta a terme anualment el mes de març. Segons l'opinió dels organitzadors, les competències que es posen a prova en el Cangur són una combinació entre la lògica i les matemàtiques, no únicament el coneixement de fórmules. |
Física | L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps. Si bé en la seva concepció original és geomètricament «pla», matemàticament és peculiar, ja que el temps es comporta com una coordenada espacial però amb valors en els nombres imaginaris. La teoria de la relativitat general del 1915 introduí l'efecte de la gravitació, la qual cosa suposa que l'espaitemps de Minkowski no és pla, sinó que està corbat. El teixit espaitemps és un element cosmològic introduït per Albert Einstein l'any 1915 en la seva teoria de la relativitat general. Aquest concepte de teixit espaitemps suposa que tot l'univers està format per un teixit elàstic que aparentment és pla, tot i que quan rep una càrrega d'energia i massa es deforma, i crea al seu voltant el camp gravitatori d'aquell cos. Aquest descobriment d'Einstein va superar la concepció newtoniana d'un univers rígid i pla. |
Administració | El bisbat de Vicebsk (bielorús: Віцебскай дыяцэзіі, llatí: Dioecesis Vitebscensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bielorússia, sufragània de l'arquebisbat de Minsk-Mahilëŭ. Al 2017 tenia 170.000 batejats sobre una població de 1.433.600 habitants. Actualment està regida pel bisbe Aleh Butkevich. |
Indumentària | Una perruca (al País Valencià, també peluca) és una lligadura que imita una cabellera humana. |
Filosofia | Hans Siggaard Jensen (Viborg, Dinamarca, 14 de juliol de 1947) és un professor de filosofia de la ciència i director del Centre de Recerca Educativa de la Universitat d'Aarhus (Campus de Copenhagen). Ha impartit, a la Universitat de Copenhagen, cursos d'epistemologia i de filosofia de l'educació (1972-1974) i de filosofia de la ciència (1974-1976). Va ser professor associat de la Universitat d'Aalborg (1976-1978), on va impartir cursos de filosofia de la tecnologia i cursos de teoria de l'educació, de la qual en va ser degà. Va ser professor de la Copenhagen Business School (1987-2001) i director del programa de doctorat de l'escola. Va crear el Learning Lab Denmark (2001) en la nova Danish University of Education. El 1991 va ser el principal impulsor de l'European Doctoral Programme Association in Management and Business Administration, de la qual n'ha sigut el president durant una dècada. Ha estat assessor de la Comunitat Europea en temes d'educació a distància i política científica i també assessor i president de comissions del Govern de Dinamarca i de la Nordic Research Academy. El 21 de novembre de 2013, a proposta de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE-URL) la Universitat Ramon Llull li va concedir el títol de Doctor honoris causa. |
Psicologia | Juan Valdez és un personatge de ficció que ha aparegut en anuncis de la Federació Nacional de Productors de Cafè de Colòmbia des de 1958, representant un granger de cafè colombià. Els anuncis van ser dissenyats per l'agència de publicitat Doyle Dane Bernbach, amb l'objectiu de distingir el cafè colombià100% del cafè barrejat amb grans d'altres països. Normalment apareix amb la seva mula Conchita, portant sacs de grans de cafè. Ha esdevingut una icona per a Colòmbia i per al cafè en general, i l'aspecte icònic de Juan Valdez és freqüentment imitat o parodiat a la televisió i altres mitjans de comunicació. El personatge Juan Valdez s'utilitza com a marca d'ingredients, per denominar específicament grans de cafè que només es cultiven i es cullen a Colòmbia. Una part de la campanya publicitària inclou convèncer els consumidors que hi ha beneficis específics dels grans de cafè cultivats i collits colombians, "com ara que els components del sòl, l'altitud, les varietats i els mètodes de recol·lecció creen bon sabor". La Federació Nacional de Productors de Cafè de Colòmbia és propietat i controlada íntegrament pels productors de cafè colombians (cafeteros) que sumen més de 500.000 persones. |
Informàtica | JSON Web Token (JWT) és un estàndard obert per l'intercanvi de testimonis d'autenticació (tokens) en arquitectures client-servidor. Es fa en format JSON, en un entorn web, de forma segura i per verificar la identitat o el rol de l'usuari a la part client. Per exemple, un client s'identifica com administrador en la seva interacció amb el servidor, que genera un testimoni, que és enviat al client. En endavant, el client el podrà enviar en totes les comunicacions per provar que efectivament, té drets d'administrador. Els successius cops que el servidor el rep, mirarà al seu repositori de testimonis per comprovar amb quin rol ha de tractar la invocació. |
Telecomunicacions | Un videolit és una càpsula audiovisual que s'articula a partir d'un text literari i que s'inclou en les estratègies d'aprenentatge actiu a través d'un projecte de creació. S'interpreta com un vídeo breu que expressa de manera artística un text literari, concretament el més habitual acostuma a ser del gènere poètic. Tot i que parteix d'una base literària, la peça beu de les altres arts per a crear una barreja entre la mirada subjectiva del creador i combinar imatges, text, sons, grafies... etc. Elaborar un videolit és, doncs, crear un vídeo experimental, de dos a quatre minuts, amb un llenguatge artístic (imatges, icones, símbols, melodies i efectes sonors…) i un llenguatge textual (veus narratives, cançons, grafies, escrits). Poden crear-se sobre poemes, narracions i peces teatrals, però cal destacar que el gènere més utilitzat és la poesia. N'és un exemple clar "Television" una obra de Todd Alcott dirigida per Skip Blumberg. |
Ràdio | Rádio Moçambique és l'emissora estatal de radiodifusió de Moçambic. |
Ecologia | L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris. Va ocórrer en un curt període fa aproximadament 66 milions d'anys. A excepció de diverses espècies ectotermes pertanyents a ecosistemes aquàtics, com la tortuga llaüt i els cocodrils, no va sobreviure cap tetràpode de més de 25 kg. Va marcar el final del període cretàcic i de tot el Mesozoic, introduint al seu torn l'inici de l'era del cenozoic que ha durat fins avui. En estratigrafia l'extinció K-Pg està marcada per una capa fina de sediment anomenada límit K-Pg, que es pot apreciar a les roques marines i terrestres d'arreu del món. L'argila del límit presenta alts nivells d'iridi, un metall rar en l'escorça terrestre però abundant als asteroides.Actualment es creu que la raó principal de l'extinció K-Pg, proposada per un equip de científics liderat per Luis Walter Álvarez, va ser l'impacte d'un meteorit (un cometa massiu o un asteroide) fa 66 milions d'anys. Els efectes subsegüents foren catastròfics, entre els quals un hivern perenne que impedí a les plantes i al plàncton fer la fotosíntesi. La hipòtesi del meteorit, també coneguda com a hipòtesi d'Álvarez, va guanyar força quan es va descobrir el cràter de Chicxulub al golf de Mèxic a principis dels anys 90, que va proporcionar proves concloents que el límit K-Pg es devia a l'impacte d'un meteorit. El fet que les extincions datin de l'època de l'impacte suggereix que l'extinció K-Pg va ser causada pel meteorit. Pot ser que l'esdeveniment es veiés accelerat per la creació dels trapps del Dècan. Tanmateix, alguns científics mantenen que l'extinció va ser causada o exacerbada per altres factors, com ara erupcions volcàniques, un canvi climàtic o un canvi del nivell del mar, juntament o separada. Tot i això, segons Salvador Moyà; l'extinció dels dinosaures hagués estat igualment inevitable tenint en compte l'ecosistema fràgil i canviant en el qual vivien, és a dir, el meteorit no fou l’únic responsable. Tots els éssers vius que formaven aquest ecosistema cada vegada tenien relacions més especialitzades entre ells, formant una dependència entre si. Això va provocar que aquest meteorit alterés i produís extincions en cadena.Un gran nombre d'espècies va perir durant l'extinció K-Pg. Les víctimes més conegudes són els dinosaures; emperò, l'extinció també va destruir una plètora d'altres organismes terrestres, entre els quals certs mamífers, pterosaures, ocells, rèptils, insectes i plantes. Als oceans, s'extingiren els plesiosaures i els rèptils marins gegants (mosasaures) i minvà el nombre de peixos, taurons, mol·luscs (especialment els ammonits, que s'extingiren) i moltes espècies de plàncton. S'estima la desaparició de prop d'un 75% de les espècies del planeta. Aquesta devastació d'espècimens va suposar oportunitats evolutives: alguns grups van experimentar radiacions adaptatives, divergint en noves formes i espècies per omplir els nínxols ecològics buits. Els mamífers en particular es diversificaren durant el Paleogen, cap a noves formes com els cavalls, les balenes, els ratpenats i els primats. També radiaren els ocells, els peixos i possiblement els rèptils. |
Art | El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs. Està escrit en llengua holandesa per Karel van Mander, que va ésser un artista flamenc, poeta i historiador de l'art, conegut com el “Vasari Holandès”, ja que aquesta obra està influïda pel tractat de l'artista italià. També s'ha traduït el títol com El llibre dels pintors holandesos, alemanys i flamencs. La primera edició del llibre es va publicar l'any 1604 a Alkmaar. |
Ètica | El Protocol de Protecció de les Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans a Catalunya és un document que té per objecte establir les pautes d'actuació per la detecció, identificació, assistència i protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans, afavorir la coordinació de les institucions implicades en aquests processos i definir els mecanismes de relació entre les diferents administracions amb responsabilitats en la matèria, així com en els processos de comunicació i cooperació amb organitzacions i entitats amb experiència acreditada en l'assistència a les víctimes de tràfic, particularment, aquelles que proporcionen una assistència de caràcter integral i participen en els programes de les administracions públiques per a l'assistència i protecció de les mateixes en l'àmbit territorial de Catalunya.El protocol estableix una atenció especial en la fase preventiva, que portaran a terme les diferents institucions a través de mesures de conscienciació i informació, i també en la fase de recuperació i reparació a les víctimes, en què es donarà una atenció especial a les estrangeres i als menors. L'acord també preveu que les administracions i entitats signants donin ajuda psicològica, sanitària, sociolaboral i de suport jurídic a les víctimes, per contribuir a la seva reinserció social.El Protocol es va signar el 17 d'octubre de 2013 i va entrar en vigor l'endemà de la signatura amb una durada indefinida. Compromet a tots els signataris al compromís per col·laborar en l'aplicació del Protocol i vetllar per la protecció de les víctimes de tràfic d'éssers humans. Les entitats que signaren el document foren la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Fiscalia General de l'Estat, el Consell General del Poder Judicial, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya i el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.El Protocol es divideix en tres parts: un Manifest inicial que consta de 4 punts on s'exposa de manera extensa el marc general del Tràfic d'Éssers Humans i es contextualitza en l'àmbit territorial de Catalunya; uns Acords on en 14 punts es defineix plenament i es dota de contingut el Protocol; i 5 annexos on s'incouen diversos documents relacionats tant amb drets específics de les Víctimes de Tràfic d'Éssers Humans com els recursos disponibles per les víctimes en el marc del Tràfic d'Éssers Humans a Catalunya. |
Informàtica | El Bus d'Instal·lació Europeu (EIB o EIBus) és un sistema domòtic basat en un bus de dades. Inicialment va ser conegut amb el nom de Instabus, laboratoris on va ser dissenyat. A diferència de X10, que fa servir la xarxa elèctrica i altres sistemes per ràdio freqüència, aquest protocol fa servir el seu propi cablejat, el que obliga a instal·lar les conduccions adequades a la llar. Porta més de 20 anys al mercat, comercialitzat per diverses empreses, principalment alemanyes. Des del 1999, la Konnex Association ha fusionat aquest bus amb BatiBUS i EHS per a crear KNX, sistema més avançat que intentarà substituir-lo. |
Matemàtiques | Opera Mathematica és el títol abreujat d'un llibre sobre matemàtica del qual és autor Francisci Vietae (François Viète). També hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612). El títol sencer és Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita. El 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne. En aquesta obra Vieta dona a l'àlgebra uns fonaments tan sòlids com els de la geometria. Ell va crear la primera àlgebra simbòlica en fer això no va dubtar a dir que amb aquesta nova àlgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere). Vieta va ser el primer matemàtic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'àlgebra ja no estaria més limitada a establir regles. Vieta marcà el final de l'àlgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin) |
Indumentària | La Indumentària de la dècada de 1980 a Gran Bretanya, els Estats Units, Europa i Austràlia tenia un fort èmfasi en la roba cara i accessoris de moda. Tendia a ser molt brillant i vívida en aparença. Les dones van expressar una imatge de riquesa i èxit a través d'una brillant bijuteria, com grans arracades d'imitació d'or, collarets de perles i roba coberta amb lluentons i diamants. La moda punk va començar com una reacció contra el moviment hippie de les últimes dècades i els valors materialistes de la dècada actual. La primera meitat de la dècada va ser relativament suau en comparació amb la segona meitat, que és quan l'icònic esquema de colors dels anys vuitanta es va fer popular. El cabell de la dècada de 1980 era en general voluminós, arrissat, cardat i molt estilitzat. Els programes de televisió com Dynasty van ajudar a popularitzar el volum elevat i la imatge glamorossa associada amb ell. Les dones de la dècada de 1980 portaven maquillatge brillant i pesat. La moda quotidiana dels anys 80 consistia en llavis de color clar, pestanyes fosques i grosses, i coloret rosat o vermell —també conegut com a rubor—. |
Física | En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.Hi ha quatre forces fonamentals que són les responsables de tots els fenòmens físics observats a l'univers: Força nuclear feble, també anomenada senzillament força feble o interacció dèbil. Força electromagnètica. Força nuclear forta, també anomenada senzillament força forta o interacció forta. Força gravitatòria. |
Astronomia | El Premi Fred Whipple, establerta el 1989 per la Secció de Ciències planetàries de la Unió Americana de Geofísica, es presenta a una persona que contribueix de manera destacada al camp de la ciència planetària. El premi va ser creat en honor de Fred Whipple. El Premi Whipple inclou l'oportunitat de presentar una conferència convidada durant la Reunió de Tardor de la Unió Americana de Geofísica. |
Arqueologia | La temperatura més alta registrada a la terra són 56'7°C, mesurats al Furnace Creek Ranch al desert de la Vall de la Mort (Califòrnia) el 10 de juliol de 1913. Les temperatures més altes mai registrades han estat mesurades amb tres mètodes diferents: aire, superfície i satèl·lit. El primer mètode (aire) és utilitzat com a mesura estàndard i és considerat per l'Organització Meteorològica Mundial, OMM (entre d'altres entitats, com el Guinness World Records) per a definir el rècord oficial. Tanmateix, la mesura del rècord ha estat subjecte de controvèrsia pel que fa a diversos factors condicionants mediambientals. El rècord anterior durant noranta anys fou una mesura de temperatura de 57'8 °C feta a Líbia que va ser qüestionada el 2012. Aquest darrer fet ha aixecat dubtes sobre la legitimitat del rècord actual i, d'ençà, l'OMM ha declarat estar disposada a obrir una investigació sobre la mesura de 1913 encara que tots els "elements d'evidència disponibles" indiquen la seva validesa. Tot i que existeixen reports de temperatures més altes mitjançant mesures d'aire, cap d'aquests mai ha estat verificat (veure Taula a sota). Altres mesures fetes de superfície i via satèl·lit també han donat lectures més altes, però són menys fiables i tampoc verificades. |
Ecologia | Esclerofil·le, paraula derivada del grec σκληρός ('dur') i φύλλον ('fulla'), és la denominació que rep un tipus de vegetació que té les fulles dures i els entrenusos (la distància entre les fulles en el brot) curts. Arbres esclerofil·les típics són l'alzina i l'olivera, i entre els arbusts els garrics i els aladerns. Si bé en general les plantes esclerofil·les són de fulla persistent, esclerofil·le i de fulla persistent no són sinònims. Les plantes esclerofil·les apareixen a tot el món però són més comunes a Austràlia i la conca del Mediterrani, ja que són plantes particularment adaptades a climes amb sequedat estacional. Són presents també en la vegetació de tipus mediterrani de Califòrnia, centre de Xile i a la província del Cap a Sud-àfrica. |
Història | L'incident del Sismik entre Grècia i Turquia es produí al febrer-març 1987, quan el vaixell de sondeig sísmic turc RV MTA Sismik 1 es disposava a entrar en aigües gregues. El conflicte es va disparar quan el govern grec va anunciar que voldria nacionalitzar la North Aegean Petroleum Company per començar operacions de perforació a la recerca de petroli en la part més contestada de la plataforma continental egea.El conflicte es va acabar quan el primer ministre turc Turgut Ozal, sota pressió dels Estats Units i altre nacions membres de l'Otan, va ordenar que el vaixell de sondeig sísmic eviti les aigües disputades per ambdós països. |
Arquitectura | Un cup és una construcció amb forma de pou, feta normalment amb carreus escairats, sovint amb una planta circular, situada al costat del molí, de vegades al final de la bassa. Era destinat a aconseguir augmentar la pressió de l'aigua que entra al carcabà. Trobem els primers esments de molins amb cup al segle xii. |
Geologia | Doggerland va ser una zona de terra, que ara es troba enfonsada a la part sud del mar del Nord, que connectava Gran Bretanya amb l'Europa continental durant i després de l'últim període glacial. Entre els anys 6.500 i 6.200 a.C es va anar inundant gradualment per la pujada del nivell del mar. Les prospeccions geològiques suggereixen que anava des de la costa est britànica fins als Països Baixos i les costes occidentals d'Alemanya i la península de Jutlàndia. Va ser probablement un hàbitat ric, amb presència humana durant el període mesolític, encara que gradualment es va anar convertint en una sèrie d'illes baixes, fins que va quedar destruïda definitivament, potser a causa d'un tsunami provocat pel lliscament de Storegga.El potencial arqueològic de la zona s'havia discutit per primera vegada a principis del segle xx, però l'interès es va intensificar l'any 1931 quan un pesquer d'arrossegament que treballava entre els bancs de sorra de la zona va treure'n una punta esmolada feta de banya que datava de l'època quan a la zona hi havia tundra. Altres vaixells han recuperat restes de mamuts, lleons i altres animals terrestres, i petites mostres d'eines i armes prehistòriques.Doggerland s'anomena així pel banc Dogger, que al seu torn s'anomena així per un tipus de pesquers neerlandesos del segle xvii. |
Enginyeria | Fundada en 1917, l’Institut d'optique Graduate School, també anomenada SupOptique, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Palaiseau, França : Campus Universitat París-Saclay a Palaiseau.SupOptique és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de SupOptique (Màster Ingénieur SupOptique) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé. |
Mitologia | En la mitologia asteca, Mictlancihuatl era una deessa asteca que, juntament amb el seu marit Mictlantecuhtli, regia els inferns. |
Telecomunicacions | En el processament del senyal i la teoria del control, la resposta a l'impuls, o funció de resposta a l'impuls (amb acrònim anglès IRF), d'un sistema dinàmic és la seva sortida quan es presenta un senyal d'entrada breu, anomenat impuls (δ(t)). De manera més general, una resposta d'impuls és la reacció de qualsevol sistema dinàmic en resposta a algun canvi extern. En ambdós casos, la resposta a l'impuls descriu la reacció del sistema en funció del temps (o possiblement en funció d'alguna altra variable independent que parametritzi el comportament dinàmic del sistema). En tots aquests casos, el sistema dinàmic i la seva resposta als impulsos poden ser objectes físics reals, o poden ser sistemes matemàtics d'equacions que descriuen aquests objectes. Com que la funció d'impuls conté totes les freqüències (vegeu la transformada de Fourier de la funció delta de Dirac, que mostra l'amplada de banda de freqüència infinita que té la funció delta de Dirac), la resposta d'impuls defineix la resposta d'un sistema lineal invariant en el temps per a totes les freqüències.Matemàticament, com es descriu l'impuls depèn de si el sistema es modela en temps discret o continu . L'impuls es pot modelar com una funció delta de Dirac per a sistemes de temps continu, o com el delta de Kronecker per a sistemes de temps discret . El delta de Dirac representa el cas límit d'un pols fet molt curt en el temps mantenint la seva àrea o integral (donant així un pic infinitament alt). Tot i que això és impossible en qualsevol sistema real, és una idealització útil. En la teoria de l'anàlisi de Fourier, aquest impuls comprèn porcions iguals de totes les possibles freqüències d'excitació, cosa que el converteix en una sonda de prova convenient.Per determinar una sortida directament en el domini del temps requereix la convolució de l'entrada amb la resposta d'impuls. Quan es coneixen la funció de transferència i la transformada de Laplace de l'entrada, aquesta convolució pot ser més complicada que l'alternativa de multiplicar dues funcions en el domini de la freqüència. |
Telecomunicacions | Google Hacking, també anomenada Google dorking, és una tècnica informàtica que es basa en utilitzar el cercador de Google i altres aplicacions de Google amb la finalitat de trobar forats de seguretat dins la configuració i el codi utilitzats en els llocs webs. |
Heràldica | L'escut de la ciutat de Berlín ve definit per la següent descripció heràldica, inclosa a la Llei de símbols del Lander de Berlín, aprovada pel govern federal a 13 de maig de 1954: En un camper d'argent, un os rampant de sable armat i amb llengua de gules. Al timbre, una corona d'or decorada amb vuit flors del mateix metall, cinc de les quals són vistes. L'origen d'aquest escut és, encara avui dia, desconegut. Tot i així, és probable que la seva adopció sigui un homenatge al duc Albert I de Brandenburg, conegut popularment com l'os. Hom també afirma que aquest escut podria fer referència a la primera meitat del nom de la ciutat en alemany: Bär, traduït com a os. L'escut fou emprat com a símbol de Berlín Occidental des de la seva aprovació fins a la reunificació alemanya de 1990. Des de llavors, aquestes han esdevingut les armes de la ciutat reunificada. |
Psicologia | La memòria de l'assassí (original: De zaak alzheimer) és una pel·lícula belga, dirigida per Erik Van Looy el 2003, i protagonitzada per Jan Decleir i Werner De Smedt, adaptació d'una novel·la del belga Jef Geeraerts. Per explicar les intrigues, xarxes i interessos de l'obra de Geeraerts, el realitzador Erik Van Looy va haver de donar la volta al seu argument sense deixar de costat la fixació de l'escriptor pel que és visual i plàstic i mantenint l'ambient sociopolític de l'original. L'ambigua relació que mantenen Vincke i Ledda, dos personatges amb fins molt diferents però que han de col·laborar entre ells, un per acabar amb el crim i l'altre per evitar que la seva malaltia li porti a cometre seriosos errors, centra el desenvolupament de la cinta, una pel·lícula que la crítica de Bèlgica ja ha qualificat com molt més que un thriller. Ha estat doblada al català. |
Història | Els Cluet foren un llinatge català, probablement d'origen occità. La família Cluet, establerta a la vila urgellenca d'Agramunt, té probablement els seus orígens en la immigració occitana dels inicis de l'edat moderna. Joan Cluet, igual que bona part dels seus compatriotes arribats a Catalunya, treballà com a mestre de cases. El seu fill Joan Cluet i Estany (1637-1661), enfrontat al seu pare, es traslladà a Oliana (Alt Urgell) per regentar l'adrogueria local i es casà amb Margarida Puig i Moles. Aquest matrimoni reportà al llinatge la baronia de Sant Cristòfol de la Donzell. El territori de la baronia constituí un dels nuclis agregats el 1840 per formar l'actual municipi de la Baronia de Rialb, al nord-est de la comarca de la Noguera. A finals del segle XV era a mans dels canonges de Castellbò, que en 1685 vengueren els seus llocs i jurisdicció civil i criminal a Joan Puig i Moles, noble d'Oliana, el qual transmeté la baronia per herència el 1697 al seu nebot Joan Francesc Cluet. Al llarg del segle xviii, els Cluet portaren la vida pròpia de la petita noblesa i dels hisendats, compatible amb la pràctica de la medicina (Josep Antoni Cluet i Vilella, 1764-1834) i amb la participació política en el regiment de l'Ajuntament d'Oliana. Josep Maria Cluet i de Suñer s'establí a Barcelona, administrant el seu patrimoni a Oliana a través de procuradors, i el seu fill Gaietà Cluet i Balda, comandant d'infanteria d'idees progressistes, emprengué la carrera militar durant els anys convulsos de les primeres carlinades i enllaçà el seu llinatge amb el dels Abadal de Vic, ciutat on residí la família entre 1854 i 1874. En retornar a la capital, s'establí al carrer Sèneca de la vila de Gràcia. El seu fill, Ricard Cluet i d'Abadal entrà com a empleat a la Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona el 1881 i hi treballà durant cinquanta anys. Mitjançant el seu matrimoni amb Amàlia Garcia i Creus, la família agregà al seu patrimoni el dels Garcia procedents de Villaprovedo (Palència). En fou hereu el metge pediatre Josep Cluet i Garcia. |
Sociologia | Es coneix com a pigall la persona o l'animal que guia, dirigeix o acompanya a qui necessita d'ajuda per desplaçar-se (com per exemple un cec). El terme s'utilitza per a designar un "lazarillo" tant en català com en altres llengües de la península, |
Art | Étant donnés (1er la cascada / 2n el gas d'enllumenat, en francès 1° la chute d'eau / 2° le gaz d'éclairage ) és l'última gran obra d'art de Marcel Duchamp, que va sorprendre la majoria del món de l'art; creien que havia deixat l'art pels escacs gairebé 25 anys abans. Es tracta d'una instal·lació, visible només a través d'un parell d'espiells (un per cada ull) en una vella porta de fusta. En mirar-hi es pot contemplar un gran forat en una paret de maons i, a l'altre costat, el cos d'una dona nua tombada de cap per amunt sobre un munt de branques. Té la cara oculta pels seus cabells i està oberta de cames mostrant el seu sexe rasurat a l'espectador; té una mà alçada cap el centre de l'escena, amb la qual sosté en l'aire un llum de gas contra el fons d'un paisatge campestre. El llum de gas està encès, i un joc de llums acuradament disposats il·lumina l'escena. Duchamp treballà en secret en la peça entre el 1946 i el 1966 al seu estudi de Greenwich Village. Es compon d'una antiga porta de fusta, maons, vellut, branquillons, una escultura femenina feta de pergamí, vidre, linòleum, un assortiment de llums, un paisatge compost d'elements pintats a mà i fotografiats i un motor elèctric situat en una llauna de galetes que fa girar un disc perforat. L'escultora Maria Martins, núvia de Duchamp entre 1946 i 1951, serví de model per la figura femenina de l'obra, mentre que la seva segona esposa, Alexina (Teeny), serví de model pel braç de la figura. Duchamp preparà un "Manual d'Instruccions" en una carpeta de 4 anelles explicant i il·lustrant com muntar i desmuntar la peça. La peça fou creada amb la intenció que s'exhibís al Museu d'Art de Filadèlfia. Anne d'Harnoncourt, que llavors n'era una jove conservadora, i futura directora del museu, va orquestrar l'adquisició i transferència de la peça a Filadèlfia. D'acord amb els desitjos de l'artista, no va ser fins al 1969, després de la mort de Duchamp el 1968, que el museu va revelar el quadre a la llum pública. |
Informàtica | Christine Anne Orengo (22 de juny de 1955) és catedràtica de bioinformàtica a l'Escola Universitària de Londres, (University College of London) i ha estat àmpliament reconeguda pel seu treball en estructures de proteïnes, particularment en la creació de la base de dades CATH; un catàleg disponible públicament que proporciona informació sobre les relacions evolutives dels dominis de proteïnes. Orengo també és la primera dona presidenta de la Societat Internacional de Biologia Computacional (International Society for Computational Biology, ISCB). |
Estris | L'escala francesa o escala de Charrière (pronunciada en anglès com French) és una mesura que s'utilitza per expressar el calibre de diferents instruments mèdics tubulars incloent sondes i catèters..Existeixen múltiples tipus de sondes que difereixen quant al calibre, forma, material, nombre de vies i mecanisme de retenció: Quant al calibre, es proporciona segons l'escala francesa. L'escala francesa s'abreuja Ch, CH, Fr, FR o simplement F al costat del valor del diàmetre del catèter. Equival aproximadament a dividir el valor del diàmetre en Frenchs per 3 per obtenir el valor que correspon en mil·límetres. A mesura que augmenta el valor, augmenta el diàmetre del catèter. |
Epidèmies | Les epidèmies de febre groga a Buenos Aires (malaltia transmesa pel mosquit Aedes aegypti) van tenir lloc en els anys 1852, 1858, 1870 i 1871 a Buenos Aires (Argentina). La suscitada en aquest últim any va ser un desastre que va matar aproximadament al 8% dels portenys: en una ciutat on normalment el nombre de defuncions diaris no arribava a 20, hi va haver dies en què van morir més de 500 persones, i es va poder comptabilitzar un total aproximat de 14.000 morts per aquesta causa, la majoria immigrants italians, espanyols, francesos i de altres parts d'Europa.En nombroses ocasions la malaltia havia arribat a Buenos Aires en els vaixells que arribaven des de la costa de Brasil, on era endèmica. No obstant això, l'epidèmia de 1871 es creu que hauria provingut d'Assumpció del Paraguai, portada pels soldats argentins que tornaven de la Guerra de la Triple Aliança; ja que prèviament s'havia propagat a la ciutat de Corrientes. En el seu pitjor moment, la població portenya es va reduir a menys de la tercera part, a causa de l'èxode dels que van abandonar la ciutat per intentar escapar del flagell.Algunes de les principals causes de la propagació d'aquesta malaltia, transmesa pel mosquit Aedes aegypti, van ser: la provisió insuficient d'aigua potable; la contaminació de l'aigua superficial i subterrània per les deixalles humans; el clima càlid i humit a l'estiu; l'amuntegament en què vivien, sense que es prenguessin mesures sanitàries per a ells, especialment durant l'epidèmia de 1871, els immigrants europeus de baix nivell higiènic que ingressaven en forma incessant a la zona més meridional de la ciutat; els saladeros que contaminaven el Riachuelo (límit sud de la ciutat), el farciment de terrenys baixos amb residus, i els rierols (anomenats «zanjones») que recorrien la ciutat infectats pel que la població llançava en ells.L'epidèmcia de 1871 va fer prendre consciència a les autoritats de la urgent necessitat de millorar les condicions d'higiene de la ciutat, d'establir una xarxa de distribució d'aigua potable i de construir clavegueram i desguassos. Un testimoni d'aquesta catàstrofe, de nom Mardoqueo (Mordejai) Navarro, va escriure el 9 d'abril, la següent descripció en el seu diari personal: |
Cultura popular | El terme resposta sensorial meridiana autònoma (RSMA; en anglès, ASMR) és un neologisme que fa referència a un fenomen biològic caracteritzat per una agradable sensació de formigueig que se sent usualment al cap, cuir cabellut o regions perifèriques del cos com a resposta a diversos estímuls visuals, auditius i cognitius. Aquest fenomen es va anar fent conegut a través de la cibercultura, és a dir, a través de blogs i videoblogs. |
Agricultura | El pugó del gira-sol (Aphis helianthi) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae. |
Periodisme | Pedro Fernández del Pulgar (1621-1697) va ser un religiós castellà, cronista major d'Índies de 1686 a1697. El seu nomenament va venir en previsió de la mort del seu antecessor Antonio de Solís. Era sacerdot i autor de diversos escrits de temàtica religiosa i de poca qualitat literària. Va acabar ocupant el càrrec de cronista major d'Índies el 1686, amb 65 anys, però va assumir la tasca de continuar aquesta obra, però només va acabar fent una ampliació cronològica de continguts fins a 1584. Va tenir bona voluntat, tenacitat i capacitat de treball, de fet va arribar a escriure 2.800 pàgines amb tot de lletra atapeïda. A més, va fer altres obres voluminoses de tema històric, de poca qualitat literària. Destaquen les següents: El Sigalión, o Chitón de los cronicones fabulosos y supuestos que se han publicado en España desde el año 1594 con títulos de historiadores antiguos Trofeos gloriosos de los Reyes Católicos de España conseguidos en la justa conquista de América Historia del origen de la América o Indias Occidentales Descripción de Filipinas y de las Molucas e historia del archipiélago maluco, desde su descubrimiento hasta el tiempo presente Historia general de la Florida |
Pseudociència | Peter Kolosimo (pseudònim de Pier Domenico Colosimo, Mòdena, 15 de desembre de 1922 - Milà, 23 de març de 1984), va ser un escriptor i periodista italià. Destacat divulgador científic, és considerat un dels fundadors de l'astroarqueologia, juntament amb Erich von Däniken. Es va llicenciar a Alemanya en filologia moderna. Es va proposar estudiar els orígens de la civilització amb teories no acceptades per la comunitat científica, particularment amb la teoria dels antics astronautes. Va sostenir que l'home és només la baula d'una cadena evolutiva iniciada en alguns lloc del Cosmos i continuada després a la Terra. Va recopilar nombrosos casos amb els quals, segons les seves tesis, quedaria demostrada la intervenció extraterrestre en diferents moments de la història. De mare nord-americana, Kolosimo dominava a la perfecció l'italià, l'alemany i l'anglès. Nascut a Mòdena, va viure la major part de la seva vida a Bolzano. El 1969 va obtenir el Premi Bancarella pel seu llibre Non è terrestre [No és terrestre]. Va ser director de l'Associació d'Estudis Prehistòrics d'Itàlia. Els seus llibres han estat traduïts a l'alemany, anglès, castellà, finès, francès, japonès, rus i xinès. |
Cultura popular | Un exvot o presentalla és un objecte que hom ofereix a una divinitat o ésser mitològic en compliment d'un vot o promesa (prometença), o bé en acció de gràcies per algun benefici rebut. Al cristianisme se solen oferir a Jesucrist, a la Verge o a un sant. Antigament era molt freqüent veure exvots penjant de les parets i els sostres de les esglésies i ermites, especialment d'aquelles on hi havia alguna imatge que gaudia de molta devoció popular. Ja en les civilitzacions prehistòriques i del món antic un exvot era un objecte presentat com a ofrena votiva als déus, que s'acostumava a dipositar en santuaris i llocs de culte. Aquesta tradició antiga va ser assumida i continuada pel cristianisme. |
Catàstrofes | Un accident és un esdeveniment o circumstància incidental, innecessari i mai planificat ni intencionat. Sol implicar unes conseqüències negatives que es podrien haver evitat si, prèviament, hom hagués pogut identificar-ne les causes i les hagués corregit oportunament. La prevenció és el conjunt de mesures que s'orienten a intentar evitar els accidents (o disminuir-ne el risc, si més no). Els accidents de tipologia més comuna (automobilístic, aeri, laboral, nuclear, el risc d'incendi, etc.) s'investiguen per tal d'evitar-los tant com sigui possible en el futur. Aquesta mena d'anàlisis no serveix de res, tanmateix, en aquells accidents que s'esdevenen sense causes predictibles, sinó que poden ocórrer senzillament per atzar. |
Psicologia | Helen Bradford Thompson Woolley (11 de juny de 1874 - 24 de desembre de 1947) fou una psicòloga americana, pionera en els estudis de gènere i sobre el benestar i l'educació dels nens i nenes. Gràcies al seu alt rendiment acadèmic va poder guanyar una beca per estudiar psicologia a la Universitat de Chicago. Al llarg de la seva carrera, Woolley va escriure i va publicar tres llibres i al voltant de cinquanta articles sobre temes molt diversos, sempre en relació amb la psicologia, la filosofia i/o la neurologia. |
Jocs | Arkham Horror és un joc de taula dissenyat per Richard Launius, publicat originalment el 1987 per Chaosium, i revisat recentment per Fantasy Flight Games a 2007 (a Espanya per Edge Entertainment). En ambdues edicions, els jugadors adopten el paper d'investigadors a la ciutat fictícia d'Arkham, situada a Massachusetts per H.P. Lovecraft en els seus relats. En el transcurs del joc, aquests s'enfronten a l'aparició de monstres i l'obertura de "portals" a mons estranys. L'objectiu del joc consisteix a, evitant o lluitant amb aquestes criatures i introduint-se en els portals per explorar-los i poder tancar-los, evitar l'aparició d'un poderós ser extraterrestre que destrueixi la ciutat i el món. |
Filosofia | Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres, freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons Georges Dumézil aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de Plató o en els grups socials occidentals.La dialèctica també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents d'història de la filosofia com els de Hegel (tesi/antítesi/síntesi) o August Comte.El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'edat moderna. La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge. |
Indumentària | Es coneix com a Plomall de Moctezuma un quetzalapanecáyotl o tocat de plomes de quetzal enfilades en or i pedres precioses que actualment es troba al Museu Etnogràfic de Viena, Àustria, que segons la tradició va pertànyer al tlatoani Moctezuma Xocoyotzin (1466-1520), tot i que no hi ha certesa històrica d'això, ni autenticitat de la seva antiguitat. Fins i tot que sigui un abillament pel cap ha estat qüestionat. Al llarg de diversos segles la peça ha canviat de propietaris en diverses ocasions fins a arribar a Viena. Durant el segle xx va ser part d'una campanya nacionalista promoguda des del govern mexicà per exaltar com una peça que havia de ser tornada a Mèxic, on hi ha una rèplica al Museu Nacional d'Antropologia de la Ciutat de Mèxic, que tot i les investigacions actuals se segueix presentant com a tal. |
Ètica | Els drets humans a Cap Verd són protegits en la en la constitució nacional. L'Informe de Drets Humans per 2009 del Departament d'Estat dels Estats Units destaca que en general el govern respecta els drets bàsics dels ciutadans, però mostra preocupacions en certes àrees, com ara les condicions de reclusió, el procediment legal i la discriminació. |
Arquitectura | En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores. El seu nom prové d'Atles, el qual s'encarrega d'aguantar la cúpula celeste en la mitologia grega. Els atlants, a diferència de les cariàtides, solen tenir els braços apujats per representar l'esforç que suposa aguantar el pès. L'ús d'atlant no sols es limità a les antigues Roma i Grècia, sinó que també es feu servir en èpoques posteriors com ara el Renaixement, el barroc, el rococó, el classicisme així com en el neoclassicisme historicista del segle xix, fortament influenciat pel manierisme. Com les cariàtides, els atlants també provenen de les hermes. |
Geologia | Les coves de Mogao (莫高窟) formen un sistema de 492 temples prop de Dunhuang, a la província de Gansu a la Xina, al marge del desert de Gobi. Són igualment conegudes amb el nom de coves dels Mil Budes, o coves de Dunhuang. Estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987. |
Informàtica | Un processador multinucli és aquell que combina dos o més unitats de processament independents, anomenades cores o nuclis. Cadascuna d'aquestes unitats llegeix i executa instruccions CPU ordinàries —com ara add, move o branch—, amb l'avantatge que el processador multinucli permet executar-ne diverses alhora, en nuclis separats, augmentant així la velocitat dels programes que fan ús del multithreading o d'altres tècniques de computació en paral·lel. Els fabricants solen integrar els nuclis en un únic dau de circuit integrat, conegut com a xip multiprocessador, o bé en múltiples daus d'un mateix encapsulat. Actualment, en la majoria d'equips personals, s'usen microprocessadors multinucli. Un processador multinucli implementa el multiprocessament en un sol paquet físic. Els nuclis poden tenir més o menys grau d'acoblament; per exemple, poden compartir o no compartir la memòria cau, i poden implementar mètodes de comunicació entre nuclis o de memòria compartida. Els busos, els anells, les malles i els commutadors de barres creuades són algunes de les tipologies de xarxa usades per a la interconnexió de nuclis. Els sistemes multinucli homogenis estan formats per nuclis idèntics entre ells, mentre que els heterogenis estan formats per nuclis no idèntics —per exemple, big.LITTLE té nuclis heterogenis que comparteixen el mateix repertori d'instruccions, mentre que els AMD Fusion no el comparteixen—. Igual que els processadors d'un sol nucli, els processadors multinucli poden implementar arquitectures de tipus vectorial, superescalar, VLIW o multithreading. Els processadors multinucli tenen aplicacions molt diverses: s'usen en equips d'ús general, en sistemes incrustats, en GPUs, o com a processadors de xarxa o de senyals digitals. La millora en el rendiment fruit de la utilització d'un processador multinucli depèn en gran manera dels algoritmes de software utilitzats, així com de la implementació que se'n fa. Com descriu la llei d'Ambdahl, els guanys estan limitats per la fracció del software que es pot executar simultàniament en paral·lel en diferents nuclis del processador. En el millor dels casos, els problemes perfectament paral·lels poden experimentar millores en el rendiment amb factors propers al nombre de nuclis, o fins i tot més si podem separar el problema en suficients parts com perquè càpiga a la caché de cada nucli, evitant així l'ús de la memòria ordinària, molt més lenta. Tanmateix, en la majoria de casos, l'acceleració no és tan alta tret que els programadors inverteixin un volum de temps prohibitiu a reformular tot el problema. A dia d'avui, la paral·lelització de programari és un important tema d'investigació en procés. |
Física | Yoichiro Nambu (japonès: 南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008. |
Art | El somiador —Der Träumer (alemany)— és un quadre del pintor Caspar David Friedrich, realitzat en 1835, que es troba en l'Ermitage de Sant Petersburg, Rússia. Realitzat cinc anys abans de la seva mort, el quadre representa a un personatge solitari enmig de les ruïnes del Monestir d'Oybin, símbol del perible i transitori. Friedrich aconsegueix transmetre gran misticisme per mitjà d'una llum pròpia del crepuscle que inunda tot el llenç. L'obra sembla reflectir l'esperit de solitud i malenconia que va haver d'embargar a l'autor davant la proximitat de la seva pròpia mort. Aquesta obra es pot incloure entre les denominades pintures crepusculars qualificades com les pintures de l'esperit per excel·lència. |
Jocs | Mario & Sonic at the Rio 2016 Olympic Games, a Espanya promocionat com a Mario & Sonic en los Juegos Olímpicos - Rio 2016, és un videojoc d'esports per a la Nintendo 3DS, per a la Wii U i per a màquina recreativa que uneix personatges de les sagues de Mario i Sega per participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2016. |
Ciències de la salut | El Regiment de sanitat per al rei d'Aragó (en llatí Regimen sanitatis ad regem Aragonum) és una obra mèdica medieval de caràcter preventiu escrita en llatí per Arnau de Vilanova entre 1305 i 1308, en la qual s'establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d'Aragó. Malgrat que estava destinat a una persona determinada, es va convertir en una de les obres més famoses d'aquest autor. |
Arquitectura | Una vorada és una filera de blocs de pedra o de formigó que forma la vora d'una vorera i que defineix el límit entre aquesta i la calçada, en un carrer o una carretera. És com un esglaó entre ambdues superfícies que evita que tant l'aigua com els vehicles envaeixin la vorera. També es col·loquen vorades en les línies de contacte amb altres superfícies: gespa, sorra, interior i exterior de recintes, etc. |
Matemàtiques | En teoria de grafs, el teorema de De Bruijn-Erdős, demostrat per Nicolaas Govert de Bruijn i Paul Erdős el 1951, estableix que, per a cada graf infinit G i enter finit k, es pot acolorir G amb k colors (de manera que cap parell de vèrtexs adjacents tingui el mateix color) si i només si tots els seus subgrafs finits es poden acolorir amb k colors. És a dir, cada graf k-crític (és a dir, cada graf que requereix k colors però per al qual tots els subgrafs requereixen un nombre menor de colors) ha de tenir un nombre finit de vèrtexs. |
Filologia | La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, i que avui forma part de l'Institut Cambó i té com a finalitat no sols el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans, sinó també la de crear al llarg dels temps generacions d'humanistes. |
Sociologia | El Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi se celebra cada 10 de setembre amb l'objectiu de conscienciar la població que «el suïcidi es pot prevenir». Aquest esdeveniment és promogut, des del 2003, per l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (IASP), amb la col·laboració de la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons l'OMS, «la prevenció del suïcidi és una necessitat que no s'ha abordat de forma adequada a nivell mundial degut bàsicament a la manca de sensibilització sobre la importància d'aquest problema i al tabú que l'envolta i que impedeix que se'n parli obertament». També alerta que «cada 40 segons una persona acaba amb la seva vida i que, amb 800.000 casos cada any, el suïcidi ja és la causa principal de defunció no natural entre la població mundial d'entre 15 i 29 anys. La taxa s'ha quadruplicat en aquesta franja d'edat des del 1980». |
Geografia | Victoria (pronunciat en romanès: [vikˈtori.a]; en alemany: Viktoriastadt; en hongarès: Viktóriaváros) és una ciutat a la part occidental del comtat de Brașov, Transsilvània, Romania, a prop de les muntanyes Făgăraș. Segons el cens del 2011 tenia una població de 7.067 habitants.El 1939, l'estat romanès va signar un contracte amb l'empresa alemanya Ferrostaal d'Essen per construir una fàbrica (anomenada "Ucea") al lloc de l'actual Victoria. El contracte es va cancel·lar després que Romania declarés la guerra a Alemanya el 1944, durant la Segona Guerra Mundial. L'edifici de la ciutat va començar el 1949 i tenia els noms provisionals de "Colonia Ucea" i "Ucea Roșie" (Ucea vermella), que es va canviar el novembre de 1954 per Victoria. |
Televisió | Money Money és un concurs de televisió produït per Gestmusic que s'emet a Cuatro de dilluns a divendres de 19,20 a 20,25h. Està presentat per en Josep Lobató. |
Agricultura | Sovkhoz (rus: совхоз, acrònim de советское хозяйство, soviètskoie khoziaistvo, 'granja soviètica') és el terme utilitzat per denominar les explotacions agrícoles que a la Unió Soviètica no tenien caràcter cooperatiu (kolkhoz), sinó que depenien directament de l'Estat. Encara que hi ha precedents en l'època de Lenin, es va començar a posar de manera forçada i ràpida amb la col·lectivització de Stalin el 1929. Aquest va ordenar reunir tota la terra, les eines de conreu, el bestiar i tot bé d'interès econòmic al voltant dels sovkhozos i els kolkhozos i els pagesos no s'ho van prendre amb simpatia, cosa que va provocar revoltes a les quals Stalin va respondre augmentant les requises de gra, necessàries per comprar maquinària moderna, i enviant entre 15 i 20 milions de persones al gulag, que segons Arxipèlag Gulag va fer que morissin al voltant de la meitat dels enviats. Els que es van quedar van haver de fer front, de fet, a una gran fam coneguda a Ucraïna com Holodomor, tot i que va afectar tota l'URSS. Nikita Khrusxov va canviar la política agrària de Stalin: va donar més autonomia al sovkhoz per cultivar el que volguessin i en va reduir la mida tan exagerada, i va canviar els plans que se seguien –sota el comandament de Stalin– de reduir els sovkhozos i augmentar-ne l'extensió. També va impulsar la colonització de terres verges a Ucraïna. Els plans agrícoles van ser un fracàs total, fins al punt que l'estat va haver d'importar molts aliments dels Estats Units. Això va ser aprofitat pels seus enemics per destituir-lo el 1964. La baixa productivitat d'aquestes organitzacions col·lectives va ser el principal motiu de l'escassetat d'aliments a l'URSS. |
Antropologia | La Branca Daurada: un estudi sobre màgia i religió és una obra d'estudi comparatiu de mitologia i religió de l'antropòleg escocès James George Frazer. Va ser publicada per primer cop el 1890 en dos volums, la segona versió va augmentar a dotze volums i després l'autor va resumir-la en un volum el 1922, que correspon a la versió que sovint és publicada. |
Enginyeria | Un turbidímetre és un tipus de nefelòmetre i està basat en un colorímetre o espectrofotòmetre adaptat per al mesurament de la terbolesa d'una suspensió en aigua a partir de la diferència de la seva transmitància amb la del dissolvent. La tècnica analítica emprada s'anomena turbidimetria. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.