label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | Activision Blizzard, Inc., anteriorment coneguda com a Activision, Inc. (NASDAQ: ATVI) es una empresa nord-americana de videojocs que posseeix Activision i Blizzard Entertainment (Desenvolupadors de World of Warcraft, Diablo i Starcraft entre altres), que, al seu torn, pertanyen al conglomerat Vivendi SA, almenys fins a setembre de 2013, data en la qual Vivendi SA ha anunciat que vendrà la seva participació en la companyia. La companyia és el resultat de la fusió entre Activision i Vivendi Games, acord que es va fer públic el 2 desembre 2007, por un montant total de 18.800 milions de dòlars. El procés de compra va finalitzar el 9 de juliol de 2008. La nova companyia va creure que la fusió de les dues resultaria en "el major i més rendible distribuïdor de videojocs del món". Activision Blizzard "ha liderat les posicions de mercat en totes les categories" de la indústria dels videojocs. Posteriorment, el 25 de juliol de 2013, la companyia va anunciar que torna a ser independent després de comprar la majoria de les accions que la lligaven a Vivendi per una quantitat total de 8.000 milions de dòlars. |
Lingüística | Les llengües jirajaranes o jirajiranes són un grup de llengües extintes que es parlaven a l'oest de Veneçuela, a les regions de Falcón i Lara. Es creu que totes les llengües es van extingir a principis del segle XX. |
Filosofia | La referència és una relació entre certes expressions i allò del que es parla quan es fan servir tals expressions. El segon objecte al qual es refereix el primer s'anomena referent del primer objecte. Les referències poden prendre moltes formes, incloent: un pensament, una percepció sensorial, és a dir, audible (onomatopeies), la percepció visual l'olfactiva, o la tàctil, l'estat emocional, la relació amb altres, la coordinació de l'espai temps, la simbòlica o l'alfanumèrica, un objecte físic o una projecció d'energia. En alguns casos s'utilitzen mètodes per amagar les referències, com ocorre en la criptografia. Alguns dels candidats més naturals a expressions que fan referències són: Els noms propis, com "Alexandre Magne", "Pegàs" o "Homer". Les descripcions definides, com "el tercer planeta a partir del Sol", "el cavall alat" i "l'actual rei de França" Els predicats com "quars", "or" i "tigre" que refereixen a classes naturals. Les expressions com "tu", "jo", "ell", "això" i "aqueix", que en anglès s'anomenen indexicals, i que es caracteritzen pel fet que el seu referent varia depenent del context.El mecanisme pel qual una expressió és capaç de referir és tema d'un profund debat filosòfic. Referència bibliogràfica és un conjunt mínim de dades que permet la identificació d'una publicació o una part d'ella. |
Ciències de la salut | L'optometria és la ciència del camp de les ciències de la salut que estudia i mesura el grau refractiu d'un ull o estructura ocular mitjançant tècniques com l'esquiascopia o retinoscopia. També avalua l'estat de la visió binocular del pacient. |
Física | El Premi Tomalla (en alemany: Tomalla-Preis) és un premi de ciències atorgat per la Fundació Tomalla en la gravetat i la relativitat general. El premi homenatja a Walter Tomalla, comerciant i doctor en enginyeria de Basilea, que en el seu testament de 1982 va fundar la Tomalla Foundation for Gravity Research, destinada a patrocinar investigacions sobre gravitació. La fundació també ofereix beques i altres fons financers per a la investigació sobre la gravitació. |
Matemàtiques | La constant de Brun, B₂, és el valor al qual convergeix la suma dels inversos dels nombres primers bessons: B 2 = ( 1 3 + 1 5 ) + ( 1 5 + 1 7 ) + ( 1 11 + 1 13 ) + ( 1 17 + 1 19 ) + ( 1 29 + 1 31 ) + ⋯ {\displaystyle B_{2}=\left({\frac {1}{3}}+{\frac {1}{5}}\right)+\left({\frac {1}{5}}+{\frac {1}{7}}\right)+\left({\frac {1}{11}}+{\frac {1}{13}}\right)+\left({\frac {1}{17}}+{\frac {1}{19}}\right)+\left({\frac {1}{29}}+{\frac {1}{31}}\right)+\cdots } La convergència de la sèrie fou demostrada el 1919 per Viggo Brun. Aquest fet contrasta amb el fet que la suma dels inversos de tots els nombres primers divergeix. Si la sèrie de Brun fos divergent, demostraria la infinitat dels primers bessons, però com és convergent no permet dir res al repecte. Calculant els primers bessons fins a 1014 (i al mateix temps descobrint l'error FDIV dels Pentium), Thomas Nicely estimà la constant de Brun en 1,902160578. La millor estimació fins al moment present és la de Pascal Sebah i Patrick Demichel publicada el 2002, amb tots els primers bessons fins a 10¹⁶: B₂ ≈ 1,902160583104També existeix la constant de Brun per quartets de primers. Un quartet de primers és una parella de primers bessons separats per 4 unitats (la distància més petita possible). Els primers quartets de primers són (5, 7, 11, 13), (11, 13, 17, 19) i (101, 103, 107, 109). Aquesta constant, B₄, és la suma dels inversos de tots els quartets de primers: B 4 = ( 1 5 + 1 7 + 1 11 + 1 13 ) + ( 1 11 + 1 13 + 1 17 + 1 19 ) + ( 1 101 + 1 103 + 1 107 + 1 109 ) + ⋯ {\displaystyle B_{4}=\left({\frac {1}{5}}+{\frac {1}{7}}+{\frac {1}{11}}+{\frac {1}{13}}\right)+\left({\frac {1}{11}}+{\frac {1}{13}}+{\frac {1}{17}}+{\frac {1}{19}}\right)+\left({\frac {1}{101}}+{\frac {1}{103}}+{\frac {1}{107}}+{\frac {1}{109}}\right)+\cdots } amb un valor de: B₄ = 0,87058 83800 ± 0,00000 00005Aquesta constant no s'ha de confondre amb la constant de Brun per a nombres primers cosins, parelles de primers de la forma (p, p + 4), que també es denota per B₄. |
Informàtica | HyperThreading és una marca registrada de l'empresa Intel per anomenar la seva implementació de la tecnologia Multithreading Simultani també conegut com a SMT. Permet als programes preparats per a executar més d'un fils (multi-threaded) processar en paral·lel dins d'un únic processador, incrementant l'ús de les unitats d'execució del processador. Aquesta tecnologia consisteix a simular dos processadors lògics dins d'un únic processador físic. El resultat és una millora en el rendiment del processador, ja que al simular dos processadors es poden aprofitar millor les unitats de càlcul mantenint ocupades durant un percentatge més gran de temps. Això comporta una millora en la velocitat de les aplicacions que segons Intel és aproximadament d'un 30 per cent. Hyperthreading simula de cara als programes que hi ha dos microprocessadors. El sistema operatiu ha de suportar aquesta tecnologia. Les versions de Windows superiors a Windows 2000 o les de Linux amb nuclis SMP) poden fer servir aquesta tecnologia. Aquesta tecnologia és invisible per al sistema operatiu i els programes. Tot el que es requereix per aprofitar Hyper-Threading és multiprocès simètric (SMP) en suport del sistema operatiu, com processadors lògics apareixen com processadors separats. |
Informàtica | La cerca inversa de DNS o la resolució DNS inversa (rDNS) és la determinació d'un nom de domini que està associat a una determinada adreça IP utilitzant el Sistema de noms de domini (DNS) d'Internet. Exemple en un sistema GNU/Linux: usuari@sistema:~$ host 192.168.30.147 147.30.168.192.in-addr.arpa domain name pointer zeus.exemple.int. En aquest exemple, demanem quin és el nom de la màquina que porta per adreça IP la 192.168.30.147. El servidor de noms ens respon que el seu nom és zeus.exemple.int. Les xarxes d'ordinadors utilitzen el Sistema de Noms de Domini per a determinar l'adreça IP associada a un nom de domini. Aquest procés també es coneix com a resolució de DNS. La cerca de DNS inversa és el procés invers, la resolució d'una adreça IP al nom del domini que té assignat. La base de dades de DNS invers d'Internet té el seu origen a l'adreça i l'àrea d'encaminament de paràmetres (.arpa) del domini de nivell superior d'Internet. IPv4 utilitza el domini in-addr.arpa i IPv6 el ip6.arpa. El procés de resolució inversa d'una adreça IP utilitza el tipus de registre DNS punter (registre PTR). Els documents oficials d'Internet RFC 1033 i RFC 1912, a la seva secció 2.1, especifiquen que «Cada amfitrió accessible a Internet ha de tenir un nom» i que aquests noms han de coincidir amb un registre de punter invers. |
Matemàtiques | El signe de multiplicar, ×, és un símbol matemàtic usat principalment per a denotar la multiplicació de dos nombres. Fou introduït l'any 1631 per William Oughtred. El símbol és similar a la lletra x minúscula, però és completament simètric, i té usos diferents. També és semblant a la creu de Sant Andreu. |
Informàtica | El Phraselator és un traductor de mà altament resistent que permet la traducció automàtica. Ha estat desenvolupat per VoxTec, una empresa contractista militar Marine Acoustics, localitzada a Annapolis (Maryland). |
Jocs | Demon's World és un videojoc d'arcade i plataformes desenvolupat per Toaplan i publicat per Taito el 1989. Es compon de diverse sfases lineals. Armat amb una pistola, el jugador ha de saltar o disparar sobre els fantasmes i monstres que envaeixen cada zona. Al llarg del camí el jugador pot recollir power-ups per canviar l'arma i poder disparar raigs làser, bombes o àdhuc tres bales alhora. El joc comença en una fase ubicada en un establiment oriental, amb diverses begudes espirituoses i criatures del folklore japonès, com karakasa, kappes, Hitotsume-kozō i rokurokubis. En avançar en el joc i canviar de fases, el jugador s'embarca en un vaixell fantasma i, tot seguit, creua el vell oest americà, incloent-hi una ciutat fantasma i un canó, habitats per fantasmes i monstres familiars de la cultura occidental (Frankenstein, Dràcula i fins i tot Jason Voorhees). El final del joc es desenvolupa en un marc medieval amb castells maleïts i masmorres infestades d'armadures embruixades i dracs. |
Geologia | La cova Eirós (també en gallec) és una cova prehistòrica situada a Cancelo, pertanyent a l'ajuntament de Triacastela (Lugo, Galícia). Conté un important jaciment arqueològic del paleolític mitjà amb més de 35.000 anys d'antiguitat. |
Ràdio | Eduardo René Chibás y Ribas (Santiago de Cuba, 15 d'agost de 1907 - L'Havana, 16 d'agost de 1951) fou un periodista i polític cubà, fundador el 1947 del Partit del Poble Cubà (Ortodoxos), més conegut com a Partit Ortodox, caracteritzat pel seu accent en la denúncia de la corrupció que existia per part de membres destacats del Partit Autèntic així com del govern cubà. Entre els joves que ingressaren al Partit Ortodox atrets per la personalitat i les idees de Chibás s'hi trobà l'advocat Fidel Castro, futur líder de la Revolució cubana de 1959 i Primer Ministre de Cuba.Va morir el 16 d'agost de 1951 a l'Havana, dies després d'haver-se disparat al ventre al final del seu programa de ràdio, als quaranta-quatre anys. |
Objectes astronòmics | Adhafera (Zeta del Lleó / ζ Leonis) és un estel de la constel·lació del Lleó. Amb magnitud aparent +3,44 és el setè estel més brillant de la constel·lació. |
Informàtica | Controlador d'automatització programable o PAC (de l'anglès Programmable Automation Controller) és una tecnologia industrial orientada al control, disseny i mesura. El PAC es refereix al conjunt format per un controlador (típicament una CPU), mòduls d'entrades i sortides i un o diversos busos de dades que ho interconnecten tot. És un controlador compacte que combina les característiques i capacitats d'un ordinador amb la d'un típic controlador lògic programable (PLC). El PAC per tant no només proporciona la fiabilitat d'un PLC, sinó també la flexibilitat de tasques i el poder de còmput d'un ordinador. De vegades fins i tot se li afegeix la velocitat i personalització de la microelectrònica amb una FPGA. Els PACs poden utilitzar-se en l'àmbit investigador (prototipatge ràpid de controladors o RCP), però és sobretot en control de màquines i processos industrials, on més s'utilitza. A destacar els següents: múltiples llaços tancats de control independents, adquisició de dades de precisió, anàlisi matemàtica i memòria profunda, monitoratge remot, visió artificial, control de moviment i robòtica, seguretat controlada, etc. Cal dir també que són els més utilitzats en entorns industrials de control de processos, adquisició de dades, equips de control remot, visió artificial i control de moviment. Són capaços de transferir dades des de les màquines que controlen, a altres màquines i components d'un sistema de control en xarxa o de programari d'aplicacions i bases de dades. El PAC fa de nucli d'un sistema d'automatització global i pot integrar múltiples xarxes de bus de camp com RS-485, RS-232, RS-422, CAN, Ethernet / IP, i d'altres. Els PACs es comuniquen usant els protocols de xarxa oberts com TCP / IP, OPC (OLE for process control), SMTP, port sèrie (amb Modbus per exemple), etc., i és compatible amb els privats (CAN, Profibus, etc.). Un exemple clar d'utilització és en un sistema de control d'un procés determinat. L'element controlador és el lloc on es prenen totes les decisions sobre les accions a prendre. Se li pot considerar el "cervell" del sistema. Ha de prendre decisions basades en certes pautes o valors requerits. Els valors establerts són introduïts en el sistema per l'home. Exemples d'aplicació de la tecnologia: Cromosoma artificial obtingut de # P1, investigació genoma huma PAC CT/4, una aeronau de formació bàsica per la companyia Pacific Aeroespacial Codificació d'Àudio de Percepció d'un algorisme de compressió d'àudio Portes i Codi d'Autorització, un identificador únic que els proveïdors de xarxa telefònics subministren a un client així ells poden portar el seu número a una altra xarxaEls PAC combinen el format i duresa del PLC amb la flexibilitat i funcionalitat de programari del PC. Aquestes noves plataformes són ideals per a control sofisticat i registre de dades en ambients "durs". |
Telecomunicacions | L'escàner de llum estructurada és un dispositiu encarregat de capturar la forma i característiques d'un objecte per mitjà de la projecció d'un patró de llum i l'enregistrament en una càmera. |
Circ | Nellie Keeler (Kokomo, 6 d'abril de 1875 - 1903) va ser una artista de circ infantil estatunidenca coneguda com a Litle Queen Mab. |
Informàtica | En informàtica, una plataforma és una estructura, ja sigui de programari o de maquinari, que permet a un programari ésser executat. Les plataformes de programari més famoses són la plataforma Java i la plataforma Microsoft .NET. La plataforma de maquinari més famosa és la combinació de X86 amb els sistemes operatius Windows, Linux o Mac OS X. Viccionari |
Arqueologia | El carboni 14 (símbol 14C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons. . Els altres isòtops de carboni serien el 12, 13 i, el ja esmentat, 14. La seva presència als materials orgànics s'ha utilitzat com a base per al mètode de datació per radiocarboni que s'utilitza en arqueologia, geologia i hidrogeologia. El carboni 14 apareix de manera natural amb una abundància d'un 0.0000000001% del carboni atmosfèric. El seu període de semidesintegració és de 5730±40 anys, i es desintegra transformant-se en nitrogen 14. L'activitat estàndard del radiocarboni és de 14 desintegracions per minut (dpm) per gram de carboni (aproximadament 230 mBq/g). El carboni-14 es produeix a les altes capes de la troposfera i de l'estratosfera. Quan els raigs còsmics entren a l'atmosfera experimenten diverses transformacions que inclouen la producció de neutrons els quals reaccionen com segueix: n + 14N → 14C + ¹HTot i que el radiocarboni es produeix majoritàriament en l'alta atmosfera, es distribueix per tota l'atmosfera i reacciona amb l'oxigen per a formar diòxid de carboni radioactiu el qual es dissol en l'aigua (també en el gel) i penetra en els oceans. El carboni 14 va ser descobert el 27 de febrer de 1940 per Martin Kamen i Sam Ruben a Berkeley. La tècnica de datació per radiocarboni va ser desenvolupada l'any 1949 per Willard Libby i col·legues a la Universitat de Chicago. |
Indumentària | Una bufanda o tapaboques és una peça de roba utilitzada per a mantenir calent el coll. Es fa servir per a protegir el coll del fred, o si hom ja té mal de coll o si es té un refredat. També se la pot anomenar tapacolls. Normalment són fetes de llana, però també es fan servir d'altres tipus de teixit. |
Cultura popular | L'artesania del ferro prové de períodes històrics antiquíssims: el treball més o menys artístic del metall del ferro podem trobar-lo en les restes arqueològiques. La civilització egípcia coneixia el ferro abans de les famoses dinasties, com ho proven els grans de collaret trobats en algun sepulcre; va fer d'aquest material un ús més útil des de la primeria dels seus temps històrics, segons ho manifesten els fragments de ferro trobats al massís de la piràmide de Kheops i en altres de posteriors. Els antics sepulcres de les ciutats mesopotàmiques d'Uruk i Ur, datats d'almenys del s. XVI ae, han conservat diferents i petits objectes de ferro juntament amb diverses eines, que arriben a pesar unes 160 tones, troballa que es va repetir tot i que en menor escala a Nimrud i en altres pobles assiris. D'Àsia aplegà a Europa el coneixement del ferro abans dels temps llegendaris de Grècia, car s'ha descobert en ruïnes de Creta i de Micenes que es remunten a XIII ae i la seua divulgació i ús es degué a la rapidesa del progrés material humà en aquella època. El coneixement del metall en qüestió i de la seua indústria arribà a la península Ibèrica amb els fenicis; la seua divulgació, però, s'atribueix als celtes al s. VI ae, com ho proven les troballes d'armes d'estil celta. L'edat del bronze a Europa no és una època d'absolut desconeixement del ferro, sinó que és un període de més o menys durada, segons les zones, en què estava poc estés l'ús d'aquest metall, ja per ser de més difícil extracció que el coure, o perquè s'altera amb més facilitat que el bronze per l'acció de l'atmosfera i de la terra humida, i a això es deu la desaparició de moltes eines que, sens dubte, ens llegaren les edats prehistòriques. De la combinació del ferro amb una petita quantitat de carboni i amb un convenient tremp s'obté l'acer conegut en data remota, car se n'han trobat fragments de cadenetes en sepultures egípcies que s'atribueixen al s. XVI ae, i consta per les històries antigues la fama que tenien els celtibers a temperar bé l'acer sobretot amb les aigües de Bílbilis (actual Calataiud). La fosa de ferro pròpiament dita o reducció del ferro a estat líquid no es conegué fins al començament del s. XIX amb la invenció dels alts forns, tot i que ja en l'edat antiga s'obtingué ferro semifós. |
Ecologia | En biologia, l'aïllament reproductiu o les barreres a la hibridació són el conjunt de característiques, comportaments i processos fisiològics que impedeixen que els membres de dues espècies diferents puguin creuar o aparellar-se entre si, produir descendència o que la mateixa sigui viable o fèrtil. Aquestes barreres constitueixen una fase indispensable en la formació de noves espècies (especiació), ja que mantenen les característiques pròpies de les mateixes a través del temps pel fet que disminueixen, o directament impedeixen, el flux genètic entre els individus de diferents espècies.S'han proposat diverses classificacions dels mecanismes d'aïllament reproductiu. El zoòleg Ernst Mayr els ha classificat en dues categories àmplies: mecanismes precopulatoris i poscopulatoris. Els primers actuen abans que es pugui produir la fecundació (és a dir, abans de l'aparellament en el cas dels animals o de la pol·linització en el cas de les plantes). Aquests mecanismes precopulatoris, també anomenats «barreres externes a la hibridació», són les separacions físiques en el temps, l'espai, ambients, nínxols ecològics específics i diferències en el comportament que impedeixen l'aparellament o la pol·linizació. Els mecanismes poscopulatoris, o «barreres internes a la hibridació», en canvi, operen a través de la manca d'harmonia entre els sistemes fisiològics, reproductius o citològics dels individus pertanyents a diferents espècies. Els diferents mecanismes d'aïllament reproductiu estan controlats genèticament i s'ha demostrat experimentalment que poden evolucionar tant en espècies amb una distribució geogràfica que se superposa (espècies simpàtriques), o bé, com a resultat de la divergència adaptativa que acompanya l'evolució al·lopàtrica d'aquestes. |
Física | La relativitat Galileana és un principi segons el qual «dos sistemes de referència en moviment relatiu de translació rectilínia uniforme són equivalents des del punt de vista mecànic; és a dir, els experiments mecànics es desenvolupen de la mateixa manera en tots dos, i les lleis de la mecànica són les mateixes». Les lleis de la física són iguals en tots els sistemes de referència inercials. Aquesta idea va ser originalment presentada per Galileo Galilei al seu llibre Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo (1632). Un dels exemples de Galileo per explicar la seva teoria va ser imaginar un vaixell que viatjava a una velocitat constant i en un mar tranquil. Si fem experiments mecànics dins del vaixell —com ara fer oscil·lar un pèndol—, a partir dels resultats que obtinguem, no podrem saber si ens estem movent o no. És a dir, dos observadors movent-se a una velocitat i direcció constants respecte l'altre obtindran els mateixos resultats en tots els experiments mecànics. El terme ‘invariància Galileana’ sol referir a aquest principi aplicat a la mecànica newtoniana, en la qual les longituds i temps no són afectats pel canvi en la velocitat, la qual cosa és descrit matemàticament per una transformació Galileana. |
Ecologia | El bosc de varec és un bioma aquàtic amb gran densitat de l'alga bruna laminarial (varec). Està reconegut com un dels ecosistemes més dinàmics i productius. Les zones petites de varec s'anomenen llits de varec. Els boscos de varec es donen a tot el món en zones costaneres temperades i polars dels oceans. El 2007, també es van trobar en una zona tropical prop de l'Equador.Està format per algues marrons de l'ordre Laminariales, els boscos de varec proporcionen un hàbitat tridimensional únic a organismes marins. Des del segle passat s'han estudiat molt, particularment la dinàmica tròficaTanmateix la influència humana ha contribuït a la seva degradació especialment per sobrepesca i la recollida d'aquestes i altres algues. |
Televisió | Latvijas Televīzija (Televisió letona o LTV) és la televisió pública de Letònia. L'empresa és finançada mitjançant una subvenció del Govern letó (al voltant del 60%), i mostrant anuncis comercials. Si bé, el canvi de LTV a un cànon de finançament ha estat fortament debatut, aquest ha estat constantment rebutjat pel govern. Molts analistes de mitjans creuen que la veritable raó d'aquest rebuig és que el govern es resisteix a perdre el control de LTV, el fons del qual provenen de les subvencions que atorga el govern. LTV comença les seves retransmissions el 6 de novembre de 1954 i es va convertir al sistema de color SÉCAM en 1974. El seu sistema de color canvia a PAL en 1998. La companyia s'uneix a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU) l'1 de gener de 1993. LTV va ser l'amfitrió del Festival d'Eurovisió 2003. LTV opera dos canals: LTV1, en letó i el canal orientat als joves LTV7 (anteriorment anomenat LTV2), en letó i rus. LTV7 transmet a més diversos esdeveniments esportius com les Olimpíades, diferents lligues esportives de Letònia, Jocs Nacionals, l'Eurocopa i la Copa Mundial de la FIFA. Ambdós canals estan disponibles en el satèl·lit Sirius. |
Estris | Una almorratxa o morratxa (de l'àrab al-miįrášš, íd.) és un recipient decorat fet de vidre (però també de terrissa i de vegades de metall) en forma d'ampolla de la qual surten uns petits brocs semblants als d'un setrill d'oli. Es començaren a realitzar al territori català al segle xvi però fou al segle xviii quan es feren més populars. Antigament es feia servir per posar-hi perfum. L'almorratxa és d'origen islàmic, i s'anomena de la mateixa manera en àrab. Aquesta, juntament amb el càntir i el porró, és una de les peces autòctones de Catalunya. Les almorratxes poden presentar decoracions amb fils de lacticini o latticinio helicoidals, amb fils de vidre suspesos de color blau i aplicacions de color blavós en forma de crestes. El dipòsit acostuma a ser de tendència globular, estrangulat a la part inferior, amb quatre brocs verticals atrompetats i tòt central. Al fons d'Art del Museu Deu del Vendrell hi ha una altmorratxa que es feia servir per escampar líquids perfumats o aigua de roses (abans coneguda com a aigua-ros) en danses i altres actes de diades assenyalades. Normalment, l'evolució del ball comportava ruixar el públic amb l'aigua-ros o l'oli de roses i, en alguns indrets, hi havia el costum de trencar l'almorratxa en enllestir el ball. |
Sociologia | La societat de la informació és l'organització d'estructures i relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals basada en la implantació de les noves tecnologies d'informació i comunicació (TIC) en tots aquests camps. Altres autors es refereixen a aquest terme com “societat del coneixement”, “societat cibernètica” o “societat digital”. Aquesta societat es basa també en la digitalització de la informació – que permet transportar-la amb rapidesa, baixos costos i aconseguir una capacitat quasi il·limitada d'emmagatzemament de dades -; en l'enorme influència dels mitjans audiovisuals; en l'expansió de les xarxes telemàtiques; en la robotització dels sistemes de producció i en la mundialització de l'economia (globalització). Llavors, la societat de la informació ja no té com a únic centre el desenvolupament industrial, sinó que busca també, i de vegades de forma prioritària, l'accés a la informació i el seu processament posterior, ja que aquesta és l'activitat que més beneficis genera. Aquesta transformació econòmica amb origen en les tecnologies de la informació ha propiciat, més que cap altra transformació d'aquesta era, el canvi estructural i social que hem viscut en convertir-nos en la “societat de la informació”. |
Informàtica | Vulkan és una interfície de programació d'aplicacions multiplataforma amb poca sobrecàrrega, és un estàndard de codi obert per a gràfics i computació 2D i 3D. Vulkan s'enfoca en aplicacions de gràfics 3D en temps real d'alt rendiment, com ara videojocs i mitjans interactius. En contrast amb les antigues API OpenGL i Direct3D 11, Vulkan té la intenció d'oferir un major rendiment i un ús més equilibrat entre CPU i GPU. Proporciona una API que consumeix menys recursos i ofereix tasques paral·leles per a l'aplicació, comparable a Metal i Direct3D 12. Vulkan fou dissenyat per permetre als desenvolupadors distribuir millor el treball entre múltiples nuclis de CPU. |
Astronomia | El projecte SuperWASP (Wide Angle Search for Planets) (Recerca Gran Angular de Planetes) és una recerca automatitzada de planetes extrasolars a través del mètode de trànsit astronòmic. El seu objectiu final és cobrir tot el firmament, analitzant estrelles de fins a magnitud 15. |
Física | Sin-Itiro Tomonaga o Shinichirō Tomonaga (japonès: 朝永 振一郎, Tomonaga Shin'ichirō) (Tòquio, Japó 1906 - íd. 1979) fou un físic japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 juntament amb Richard Feynman i Julian Schwinger pel seu treball en electrodinàmica quàntica. |
Televisió | Jeremy John Irons (Cowes, Illa de Wight, 19 de setembre de 1948) és un actor de cinema, televisió i teatre anglès. Ha guanyat nombrosos premis en reconeixement a la seva tasca un Oscar, un Tony, un Screen Actors Guild Award, dos premis Emmy, dos Globus d'Or, i un César. |
Mitologia | El Kanteletar és una col·lecció de poesia folklòrica finesa compilada per Elias Lönnrot. És considerat una col·lecció germana del poema èpic finès Kalevala. Els poemes del Kanteletar estan basats en el tetràmetre trocaic, generalment anomenats "mètrica del Kalevala". El nom consta de la paraula de base kantele (un instrument finès semblant a la cítara) i el morfema femení -tar i pot ser aproximadament interpretat com "deessa del kantele" o "filla de la cítara", una classe de musa. |
Conflictes | Les controvèrsies sobre els organismes modificats genèticament (OMG) són disputes sobre l'ús d'aliments i altres productes derivats de cultius modificats genèticament en lloc dels cultius convencionals i altres usos de l'enginyeria genètica en la producció d'aliments. Els conflictes afecten consumidors, agricultors, empreses de biotecnologia, reguladors governamentals, organitzacions no governamentals i científics. Les àrees clau de controvèrsia relacionades amb els aliments elaborats amb organismes modificats genèticament (aliments transgènics) són si aquests aliments s'haurien d'etiquetar, el paper dels reguladors governamentals, l'objectivitat de la investigació i publicació científica, l'efecte en la salut i el medi ambient dels cultius modificats genèticament, l'efecte sobre la resistència als pesticides, l'impacte d'aquests cultius per als agricultors i el paper dels cultius en l'alimentació de la població mundial. A més, els productes derivats d'organismes transgènics tenen un paper important en la producció de combustibles d'etanol i de productes farmacèutics. Preocupen de manera específica temes com ara la barreja de productes elaborats a partir d'organismes modificats genèticament i no modificats genèticament en el subministrament d'aliments, els efectes dels transgènics sobre el medi ambient, el rigor del procés regulador, i la consolidació del control del subministrament d'aliments en empreses que comercialitzen i venen transgènics. En els Estats Units, grups d'interès com el Centre de Seguretat Alimentària, l'Associació de Consumidors de Productes Ecològics, la Unió de Científics Preocupats (Union of Concerned Scientists) i Greenpeace asseguren que no s'han identificat i gestionat adequadament els riscos i han posat en dubte l'objectivitat de les autoritats reguladores. Hi ha un consens científic que els aliments disponibles actualment derivats de cultius transgènics no presenten més risc per a la salut humana que els aliments equivalents convencionals, però que cada aliment derivat d'OMG ha de ser provat cas per cas abans de la seva introducció. No obstant això, fora de la comunitat científica hi ha menys propensió a percebre els aliments transgènics com a segurs tot i que la preocupació està en retrocés ràpid a la Unió Europea. L'estat legal i reglamentari dels aliments transgènics varia segons el país, i alguns països els prohibeixen o els restringeixen, mentre que d'altres els permeten amb diversos graus de regulació. |
Geografia | El Camp de Presoners Chacabuco va ser un camp de concentració xilè per a presos polítics, creat el novembre de 1973, poc després del cop d'estat liderat pel general Augusto Pinochet que va enderrocar el govern de la Unidad Popular de Salvador Allende. |
Arquitectura | Amityville: Un temps per al diable (Amityville: It's about time) és la sisena obra de la saga de terror Amityville. Va ser estrenada directament en vídeo el 1992. Ha estat doblada al català. |
Ètica | La qüestió d'una ètica mundial o ètica global (en alemany Weltethos) es deriva del llibre del professor i teòleg Hans Küng "Responsabilitat Global" (1990), que va ser publicat per primera vegada en anglès en 1991. A partir d'aquí en cooperació amb el Parlament de les Religions del Món, en sorgí la Declaració del II Parlament de les Religions del Món, celebrat a Chicago el 1993, el document Cap a una ètica mundial: una declaració inicial, que pretén establir un marc ètic mundial. Després aquest marc també ha estat impulsat per la Fundació per a una Ètica Global. |
Objectes astronòmics | NGC 246 és una nebulosa planetària en la constel·lació de Cetus, de vegades anomenada nebulosa d'el Esquelet. A causa del seu baix brillantor superficial, es recomana per a la seva observació un cel fosc i la utilització d'un telescopi de diàmetre major o igual a 150 mm. Va ser descoberta en l'any 1785 per William Herschel. A la imatge en fals color presa pel Telescopi Espacial Spitzer es pot veure l'estrella agonitzant al centre, envoltada per un núvol de pols i gas. Aquesta estrella central (HIP 3678) té magnitud visual 12, i té una companya més tènue de magnitud 14-3,8 arcsec. Probablement siguin dues estrelles de la mateixa línia de visió, però hi ha la possibilitat que sigui una veritable estrella binària. Amb el telescopi Spitzer s'ha mesurat la radiació infraroja de la nebulosa i s'ha descobert un anell de material lleugerament descentrat respecte a el nucli de la nube.1 Els gasos expel·lits apareixen de color verd, i l'anell de material expulsat per l'estrella a l'envellir es mostra en color vermell. Es pensa que l'anell està compost principalment per molècules d'hidrogen, expulsat de l'estrella en forma d'àtoms que a l'refredar van formar molècules. |
Jocs | La geocerca o geocaching és un joc a l'aire lliure de cerca de tresors al món real amb l'ajuda de dispositius GPS. Els participants han d'anar a unes coordenades específiques i, un cop al lloc, intentar trobar-hi el geoamagatall (contenidor) amagat per altres jugadors. Es pot jugar tant a la ciutat com en plena natura. Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades al lloc web. |
Física | Aquesta és una llista dels terratrèmols de 2011. Per evitar que aquesta llista creixi precipitadament, només s'inclouen els terratrèmols de magnitud 7 o més, llevat que el terratrèmol hagi causat danys importants o morts. Totes les dates es mostren segons el Temps Universal Coordinat (UTC). |
Arqueologia | L'arqueozoologia és l'estudi de les característiques dels animals que hi havia a èpoques passades i de l'ús que en feien els humans, fet a partir dels ossos trobats durant les excavacions arqueològiques dels jaciments. S'han fet treballs d'aquestes característiques en relació amb el mas "B" de Vilosiu, amb jaciments de Balaguer, etc. |
Informàtica | Un USB Killer és un dispositiu similar a una memòria USB que envia sobretensions d'alt voltatge al dispositiu al qual està connectat, la qual cosa pot danyar els components del maquinari. Els seus fabricants afirmen que el dispositiu va ser dissenyat per provar components per a la protecció contra sobretensions i descàrregues electroestàtiques, no obstant això, hi ha hagut diversos casos d'ús maliciós i el dispositiu no ha estat utilitzat per cap companyia per provar dispositius. El dispositiu s'esmenta sovint en articles que adverteixen als lectors que no connectin memòries USB desconegudes. |
Informàtica | Hut 6 fou, en temps de guerra, una secció del centre governamental britànic de codificació i xifratge (Government Code and Cypher School) a Bletchley Park, encarregat de desxifrar els missatges xifrats de la Màquina Enigma per l'exèrcit alemany i la força aèria alemanya. El Hut 8, en canvi, se centrava en l'Enigma naval. El Hut 6 va ser establert per iniciativa de Gordon Welchman, i va ser posat en marxa inicialment per Welchman i el seu company de Cambridge, el matemàtic John Jeffreys. L'ajudant de Welchman, Stuart Milner-Barry, va succeir-lo com cap de Hut 6 el setembre de 1943, un moment en el qual a la secció hi treballaven 450 persones.Hut 6 estava lligat amb Hut 3, qui s'ocupava de la traducció i anàlisi d'intel·ligència dels desencriptaments en brut proporcionats pel Hut 6. |
Filosofia | Nous (en grec antic νοῦς, intel·lecte o intel·ligència) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat. El seu significat és proper al d'intuïció o sentit comú, ja que descriu una percepció procedent del mental ("ull de la ment") diferent de la percepció que ofereixen els sentits físics. El mot també es pot traduir com a "comprensió" o "ment" i de vegades com a "raó" o "pensament". A més de referir-se a una facultat de la ment humana, aquest concepte filosòfic també s'aplica per a descriure l'origen de l'ordre en la pròpia naturalesa. Viccionari |
Fiscalitat | La hut tax (impost de cabana) fou un impost introduït pels colons britànics al continent d'Àfrica per cabana o per casa. Era pagable de diverses maneres, amb diners, treball agrícola, grans o bestiar, i beneficiava les autoritats colonials de quatre maneres: aconseguien diners; sostenia la moneda (chartalisme); ampliava l'economia de l'ús del líquid, ajudant al seu desenvolupament; i forçava als africans a treballar en l'eocnomia colonial. |
Psicologia | La destresa és l'habilitat que es posseeix per actuar amb eficàcia i rapidesa davant d'un efecte o situació. També pot significar la característica d'alguna cosa o d'algú que és hàbil en algun art o ofici (per exemple la pintura o l'electrònica). La paraula destresa es construeix per substantivació de l'adjectiu «destre». Una persona destra en l'origen de la paraula és una persona el domini resideix en l'ús de la mà dreta. |
Arqueologia | Els tresors del Museu Reial d'Ontàrio (el ROM) a Toronto, Canadà, també anomenats Objectes Icònics (Iconic Objects en anglés), són un grup de setze objectes seleccionats dels sis milions que formen la vasta col·lecció d'objectes que guarda aquesta institució. Foren triats per un grup d'experts per la seua “importància cultural”, la seua “raresa” i la seua “contribució acadèmica internacional”.La col·lecció del ROM reuneix des de figures històriques i obres d'art fins a espècimens biològics i exemplars de la vida contemporània provinents de tot el món. Els seus responsables continuen cercant objectes de diferents fonts per acréixer aquesta col·lecció. La selecció d'aquests Tresors data del 2010, i s'espera adquirir-ne més.Plantilla:Imagen múltiple |
Arquitectura | Gottfried Böhm (Offenbach am Main, 23 de gener de 1920 - Colònia, 9 de juny de 2021) va ser un arquitecte alemany. Naix al si d'una família d'arquitectes. El seu pare, Dominikus Böhm, és conegut per haver construït nombroses esglésies a Alemanya. Després de titular-se el 1946 en l'Institut Tècnic de Munic, estudia escultura en l'Acadèmia de Belles arts d'aquesta ciutat. A partir de 1947 col·labora amb el seu pare fins a la mort d'aquest en 1955. Durant el mateix període, treballa també amb la Societat per a la Reconstrucció de Colònia sota la direcció de Rudolf Schwarz. En 1951 passa sis mesos a Nova York on treballa en l'agència de Cajetan Baumann. Completa la seva estada americana amb un viatge d'estudis a través del país, la qual cosa li dona l'ocasió d'entrevistar-se amb Ludwig Mies Van der Rohe i Walter Gropius pels quals mostra una gran admiració.Va realitzar nombrosos edificis a Alemanya: esglésies, museus, teatres, centres culturals, oficines i allotjaments. En els anys 60 se li considerava com un arquitecte expressionista, encara que més recentment se'l va classificar com post-Bauhaus. Ell mateix prefereix definir-se com un arquitecte que crea "connexions", entre el passat i el que és recent, entre les idees i el món físic, entre un edifici i el seu marc urbà, i això es tradueix en l'elecció de la forma, els materials i el color de les construccions que concep. Molt dels seus projectes els realitza en formigó brut, però a partir del Centre cívic de Bergisch Gladbach, comença a utilitzar nous materials com el vidre i l'acer, un canvi de direcció en l'elecció dels materials, deguda a l'evolució tecnològica. En nombrosos projectes, la seva atenció per a la planificació urbana és evident, com, per exemple, al barri entorn de la catedral de Colònia, a la Plaça Praga a Berlín, en el perímetre entorn del castell de Saarbruecken i al Barri Lingotto a Torí. Va rebre nombrosos premis entre ells el prestigiós Pritzker el 1986. |
Enginyeria | Un mesurador d'ESR és un instrument de mesurament electrònic dissenyat per mesurar valors de resistència baixos, com la resistència sèrie equivalent (ESR) dels condensadors, en general sense necessitat de desconnectar-los del circuit al que estan associats. Un condensador electrolític de tira d'alumini té una ESR relativament alta que augmenta amb l'edat, la temperatura, i l'arrissat del corrent que se li aplica; això pot fer funcionar malament l'equip que ho utilitza. En els equips més vells això tendia a causar brunzits i degradar el funcionament; però en equips moderns, en particular, una font d'alimentació commutada, és molt sensible a la ESR, i un condensador electrolític amb una ESR alta pot ser causa que l'equip deixi de funcionar o fins i tot de la seva destrucció. Aquest tipus de condensadors s'utilitzen molt sovint, ja que tenen una molt alta capacitància per unitat de volum o pes; típicament la capacitància és a partir d'un microfarad, arribant a valors bastant alts. |
Física | La fotoluminescència és la propietat que posseeixen determinats elements al emetre radiació lluminosa (fotons) després d'haver estat sotmesos a estimulació externa. Quan les substàncies fotoluminescents estan exposades a radiacions ultraviolades, emeten llum visible com a resultat d'un simple fenomen d'excitació dels àtoms. Aquests, en ser excitats per la radiació ultraviolada emmagatzemen l'energia que, més tard, en una situació d'absència de llum, van alliberant durant molt de temps mitjançant una llum visible, fins que els àtoms tornen al seu estat inicial. |
Informàtica | En informàtica, SIMD (Single Instruction, Multiple Data) és una tècnica emprada per aconseguir el paral·lelisme a nivell de dades, com en processador vectorial. En primer lloc es va fer popular en supercomputadors de gran escala (contràriament a la parel·lització MIMD), operacions de petita escala SIMD s'han convertit en estesa en maquinari d'ordinadors personals. Avui en dia el terme s'associa quasi exclusivament a aquestes unitats més petites. |
Pedagogia | Aristóbulo Istúriz Almeida (Curiepe, 20 de desembre de 1946 – 27 d'abril de 2021) fou un pedagog i polític veneçolà afrodescendent. Va ser Ministre d'Educació, Cultura i Esports de Veneçuela en el govern d'Hugo Chávez. Mestre d'educació primària, va cursar estudis a l'Institut Experimental de Formació Docent i a l'Institut Pedagògic de Caracas, en l'especialitat d'Història i Ciències Socials. Durant la seva etapa formativa va ser dirigent del moviment estudiantil. També va ser dirigent del Sindicat Unitari del Magisteri (SUMA). |
Informàtica | El format FASTQ és un format de text pla utilitzat per emmagatzemar seqüències biològiques (normalment de nucleòtids) juntament amb llurs puntuacions de qualitat. Tant la lletra de la seqüència com la puntuació de qualitat estan codificades amb un únic caràcter ASCII per brevetat. Va ser dissenyat originalment al Wellcome Trust Sanger Institute per tal d'empaquetar les seqüències FASTA juntament amb les dades de qualitat. Actualment podríem considerar que és l'estàndard de facto per tal d'emmagatzemar dades d'instruments de seqüenciació massiva. |
Festivals | Féile an Phobail (traduïble com a "Festival de la Comunitat"), també conegut com a West Belfast Festival ("Festival del Belfast Occidental"), és un festival de la comunitat irlandesa de la part occidental de Belfast, per a promoure la cultura irlandesa i internacional. El festival té lloc des de 1988 i es realitza tant a dins com als voltants de Falls Road, a Belfast, Irlanda del Nord. |
Astronomia | L'aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, on se la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba –Aurora– i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com a aurora austral. Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s'observen en altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus. El fenomen no es produeix només de manera natural: també es poden reproduir artificialment en un laboratori i apareixen durant les explosions nuclears. |
Art | Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències. Les categories tradicionals dins de les arts inclouen la literatura (poesia, drama, prosa, etc.), les arts visuals (pintura, dibuix, disseny, etc.), les arts gràfiques (pintura, dibuix, disseny, i altres formes expressades en superfícies planes), les arts plàstiques (escultura, modelatge), les arts decoratives (lacats, disseny de mobles, mosaic, etc.), les arts escèniques (teatre, dansa, música), música (com a composició), i arquitectura (sovint incloent el disseny d'interiors).Etimològicament, la paraula art procedeix del llatí ars, artis, i del grec τέχνη (téchne), que significa "tècnica". D'aquí ve que fos usada en l'antiguitat per a referir-se també a oficis com la ferreria, a més de les disciplines com la poesia, la pintura o la música. |
Ciència militar | Un soldat de Crist - en llatí Miles Christi (miles -militar, soldat - i Christi -de Crist-) o és una idea teològica que apareix al llarg de la història del cristianisme i que uneix, aparentment de forma contradictòria, el fet guerrer i el fet espiritual. Una de les primeres referències a aquest concepte apareix al Nou Testament, en una epístola de Pau de Tars (concretament, en l'accepció singular del terme: Miles Christi). Al s.VI, Sant Benet també utilitza termes militars en la seva Regla de vida monàstica.Fins a la fi de l'Imperi Romà, el concepte Milites Christi no representa més que una simple al·legoria religiosa, però amb el pas del temps, alguns soldats romans i també bàrbars assimilaran la fe cristiana, ajuntant així dos mons, el de Déu i el de la mílicia. A partir d'aquí, i sobretot ja en l'edat mitjana, amb l'auge de la cavalleria, es farà una lectura literal del terme Milites Christi. Els cavallers s'avesaran a jurar fidelitat al rei sobre la seva espasa i sobre la Bíblia i lluitaran i mataran en nom de Déu. Sorgiran els ordes militars, que tindran un paper molt actiu en les croades, afavorint la consolidació de la religió cristiana. Entre el s. XI i XIII, sorgeix una relació Església-cavalleria que no sempre serà fàcil. La combinació del furor guerrer es contradiu sovint amb els valors religiosos de bondat i pau, però aviat es trobaran formes d'equilibrar la situació. D'una banda, els eclesiàstics redactaran codis ètics per a dotar d'un mínim comportament moral al soldat en guerra (vegeu el Llibre de l'orde de cavalleria de Llull, per exemple). D'altra banda, els cavallers lluitaran per la causa cristiana, ampliant així els cercles d'influència d'aquesta. A més, molts cops donaran penedits els seus guanys a l'Església, esperant així obtenir el perdó de Déu pels pecats comesos. Sociològicament parlant, els Milites Christi formen part d'un dels pilars del model trinitari de la societat feudal: oratores (qui resa, clergat), bellatores (qui combat, noblesa –aquí encabiríem els Soldats de Crist-) i laboratores (qui treballa, el poble). Amb el naixement de la burgesia comercial i l'empoderament de les monarquies al s. XV, la noblesa cavalleresca entra en declivi. El concepte Milites Christi, doncs, quedarà relegat de nou a l'àmbit purament teòric. |
Pseudociència | Rafael Francisco Payá Pinilla, més conegut com a Rappel (Madrid, 20 d'agost de 1945), és un modista, empresari i personatge recurrent de televisió espanyol que s'autodefineix com a vident. Es caracteritza per la seva estètica extravagant, sempre vestit amb túniques de colors brillants i el pèl recollit amb una coleta o trena. |
Enginyeria | L'Ictineu 3 és un submarí civil, per a ús científic i tècnic, de disseny i construcció catalans, inspirat en els submarins Ictíneo I i Ictíneo II creats per l'emprenedor figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol en la segona meitat del segle xix. Opera sota bandera francesa amb el número de registre MA-933181. |
Informàtica | El teclat Luminae és un perifèric d'entrada de vidre corb personalitzable, creat per Jason Giddings, el qual es va inspirar en els dispositius transparents que apareixen en pel·lícules futuristes. Aquest teclat va ser un projecte finançat pel lloc web de micromecenatge Kickstarter, i fabricat per la companyia tecnològica TransluSense. L'any 2013, va ser presentat al CES, la fira electrònica de consum de Las Vegas, on es poden veure exhibides les innovacions en aquest camp. |
Art | Michael Winner (Hampstead, Londres, Regne Unit, 30 d'octubre de 1935 − Kengsinton, Londres, 21 de gener de 2013) va ser un director de cinema anglès, realitzador de diverses pel·lícules de Charles Bronson durant les dècades dels 70 i 80. |
Indumentària | Una divisa de coll és una peça metàl·lica o de roba, generalment en forma de requadre o de rectangle, que es fixa al coll de la peça superior de l'uniforme militar (o policial) per tal d'indicar el cos, arma o unitat del portador; també es pot usar per a acollir les divises (com en l'exèrcit austrohongarès, i com en l'Exèrcit Roig fins a la restauració del sistema tsarista de divises). Es pot combinar amb el viu del cos, arma o unitat, i modernament, sobretot, amb l'emblema d'aqueixa branca, tot col·locant-lo en l'divisa de coll (aquest darrer sistema combinat era el vigent, per exemple, a les Forces Armades de l'URSS d'ençà 1922, sumant-hi les divises a partir de 1924). També es poden donar divises de coll en roba civil, amb funció decorativa. El català divisa de coll equival a l'anglès collar patch; a l'espanyol parche de cuello; al francès patte de collet; a l'italià mostrina o mostreggiatura; al portuguès aplicação de gola; al romanès petliţă; etc., etc. |
Arqueologia | La Cultura de Txèrniakhov és una cultura arqueològica que va florir entre els segles II i V dC en una àmplia zona de l'actual Ucraïna, Romania i Moldàvia, i parts de Bielorússia. Es creu que la cultura és el resultat d'una barreja cultural multiètnica de les poblacions geto-daciques (incloent-hi els daco-romans romanitzats), sàrmates i gòtiques de la zona. Aquest moviment cultural és identificat per Paul Reinecke com la migració dels gots des de Gothiscandza fins a Oium, però no tots els estudiosos troben proves convincents. |
Informàtica | Spry Framework és un entorn de treball d'Ajax desenvolupat per Adobe Systems, utilitzat en la construcció de Rich Internet Applications. |
Estris | L' ampolla de cervesa és un recipient de vidre que s'ha dissenyat per contenir cervesa, dissenyat perquè la beguda es pugui emmagatzemar durant el major temps possible. Solen emprar vidres de color fosc (verd o marró) per tal de poder evitar les possibles interaccions de la llum solar amb el llúpol. Les ampolles van tenir un gran protagonisme al començament del segle XX (eren fàcils de reciclar), fins que 1960 van patir decadència a causa de l'aparició de llaunes d'alumini. |
Enginyeria | La permeància, en general, és el grau en el qual un material admet el flux de matèria o d'energia. Es denota, normalment per la lletra majúscula cal·ligràfica P: P {\displaystyle {\mathcal {P}}} . |
Geologia | Agradació (geologia, geomorfologia, geografia) és el creixement i augment del gruix de la superfície terrestre per deposició vertical de sediments, que porta a la formació de superfícies planes o preinclinades.(Sin.: terraplenament m. Ant.: degradació2 f.) Generalment, l'agradació és la modificació del relleu de la terra tendent a la formació de superfícies planes per acumulació o deposició de sediments.En ciències de la Terra, s'anomena agradació el creixement de la superfície terrestre per deposició de materials de qualsevol tipus i per qualsevol agent de transport; càrrega sòlida transportada per un corrent d’aigua i dipositada en una plana al·luvial o delta; dipòsits de peu de vessant de materials transportats per l’aigua d’escolament superficial; o materials transportats pel vent: en aggradation; es agradación; fr aggradation. |
Museologia | El Consell Internacional de Museus (en anglès International Council of Museums, sovint abreujat ICOM) és una organització no governamental i sense ànim de lucre creada el 1946, que treballa a nivell internacional i aglutina institucions de caràcter museístic i professionals d'aquest camp. Té com a objectiu principal la conservació, el manteniment i la difusió del patrimoni cultural i natural de la humanitat, present i futur, tangible i intangible. Es finança principalment amb les quotes d'afiliació dels seus socis i amb el suport de diversos organismes governamentals, entre altres institucions. Manté relacions formals amb UNESCO i executa part del seu programa per a museus. Tant les oficines centrals de l'ICOM, com el centre d'informació per a museus de la UNESCO, tenen base a París. L'ICOM gestiona els drets d'explotació del domini d'internet .museum, un domini de nivell superior. Els socis membres de l'ICOM tenen accés gratuït o reduït als museus adherits i reben uns butlletins amb notícies relacionades amb el món dels museus.L'ICOM compta amb comitès internacionals que se centren en determinats tipus de museus (per exemple, museus d'art, museus militars, museus de transport, museus etnogràfics) i els comitès nacionals que representen tots els països membres. Els comitès internacionals es reuneixen anualment, igual que el comitè executiu, mentre que la conferència general de l'ICOM se celebra cada tres anys. La primera reunió es va celebrar a París el 1948. |
Informàtica | Aquest és l'últim tipus de RA (realitat augmentada) que es coneix actualment. És un recurs poc explorat i amb molt potencial per descobrir. El seu principal ús és mostrar informació disponible pels usuaris de telèfons mòbils intel·ligents. Aquestes ulleres o cascs, mostren imatges tant dels llocs físics i socials on es troba el subjecte i integre la informació virtual dins del món físic de l'usuari projectant directament a la retina, a partir d'una pantalla molt pròxima i el sensor gràfic que integren els dispositius. La proximitat aconsegueix que les imatges virtuals visualitzades tinguin un major resultat que les que es poden visualitzar en una pantalla. Com que les ulleres o cascs es troben subjectes el cap els permet seguir els moviments dels usuaris i aconseguir una major integració dels dos ambients. |
Sociologia | L'endura (de l'occità, privació o dejuni) és una pràctica del catarisme que sovint no s'aplica. És una espècie de suïcidi no menyspreable: deixar la vida per amor a Déu.Al segle xiii va succeir que els càtars que odiaven el món i que només tenien uns dies de vida morien de fam després de rebre el consolamentum perquè ja no podien recitar el Parenostre abans de menjar o beure, com exigien les regles del catarisme. Temien tornar al pecat i perdre el benefici del consolamentum. L'endura era consistia en morir de fam o de vegades fred. Mai no ha estat imposat, ni tan sols estimulat pels càtars Perfectes, ja sigui per als fidels o per a ells mateixos. Es va desenvolupar principalment al final del segle xiii al comtat de Foix, sota la influència del pastor càtar Peire Authié. També va ser el moment en què la Inquisició buscava que els càtars, Perfectes o simples, per a condemnar-los a la foguera. |
Informàtica | Fredrik Rosing Bull (Oslo, 25 de desembre, 1882 - 7 de juny, 1925) fou un pioner de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), conegut per inventar i dissenyar algunes de les primeres màquines per a gestionar les targetes perforades. El 1907 acabà els estudis d'enginyeria civil a l'Escola Tècnica de Kristiania (Kristiania Tekniske Skole). El 1916 va ser contractat com a inspector tècnic de la companyia d'assegurances de Storebrand. Allà és on es va interessar per la tecnologia de les targetes perforades amb les quals l'empresa treballava. Hi va assumir la tasca de desenvolupar la pròpia màquina per gestionar-les. El 1919 va obtenir la seva patent, i el 1921, diposava d'un equip de treball que va implantar la seva nova màquina a l'empresa on aleshores treballava, Storebrand. Aquest equip va aportar diverses idees completament noves i més eficaces per a la màquina de Bull, amb el resultat que aquesta fos superior a la màquina tabuladora de Herman Hollerith, precursor d'IBM. Bull va seguir desenvolupant les seves idees. Va millorar la màquina que va tenir un gran èxit a la resta d'Europa. Tràgicament, se li va diagnosticar càncer amb una edat força prematura i va morir el 1925 amb només 42 anys. Després de la seva mort es van vendre les seves patents i el 1931 van constituir les bases per a la fundació de l'empresa francesa Groupe Bull, avui activa més de 100 països. |
Mitologia | Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història. |
Matemàtiques | La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials. Molts mètodes matemàtics han resultat efectius en l'estudi de problemes de física, química, biologia, medicina, ciències socials, administració, enginyeria, economia, finances, ecologia entre altres. La definició no és precisa, ja que, a priori, qualsevol part de la matemàtica podria ser utilitzada en problemes reals; tanmateix una possible diferència és que en matemàtiques aplicades es procura el desenvolupament de la matemàtica "cap a fora", és a dir cap a la resta de les àrees. I en menor grau "cap a dins" és a dir, cap al desenvolupament de les matemàtiques mateixes. Aquest últim seria el cas de les matemàtiques pures. La matemàtica aplicada es fa servir freqüentment en diferents àrees tecnològiques per al modelatge, simulació i optimització de processos o fenòmens. Àrees de la matemàtica que tenen força aplicacions: |
Química | La diamina és una substància orgànica a les molècules de la qual hi ha dos grups de -NH₂ units a un o dos carbonis de radicals d'hidrocarburs. La més senzilla i coneguda és l'etilendiamina, de composició H₂N - CH₂ - CH₂ - NH₂, i que és un líquid d'olor semblant a l'amoníac, i el punt d'ebullició del qual és a 116 °C. Les diamines vicinals (1,2-diamines) són un motiu estructural en molts compostos biològics i s'utilitzen com a lligands en la química de coordinació. |
Ecologia | En meteorologia, un tàlveg és una regió allargada en la qual la pressió atmosfèrica és relativament baixa. Els tàlvegs solen estar associats amb fronts i es poden trobar a la superfície, a una certa altitud i, de vegades, als dos llocs. En la majoria de casos van acompanyats de núvols, ruixats i variacions sobtades de la direcció del vent, especialment després del pas del tàlveg. Aquest fenomen es produeix com a conseqüència de la convergència que fa ascendir l'aire humit darrere de la línia de tàlveg. |
Festivals | ARTS d'Estiu Costa Barcelona és un festival multidisciplinari de referència a Maresme. Se celebra al municipi maresmenc de Pineda de Mar. Fins 2019, també se celebrava a Santa Susanna però l'ajuntament del municipi va decidir no continuar donant-lo suport. Organitzat per l'entitat privada del mateix municipi el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar i en col·laboració amb l'ajuntament de Pineda de Mar (i el de Santa Susanna fins 2019). El certamen se celebra durant l'estiu, les nits de divendres dels mesos de juliol i agost, i programa entre vuit i deu propostes per edició.ARTS d'Estiu Costa Barcelona neix de l'herència deixada pel cicle de concerts Acords d'Estiu, que es va organitzar des de l'any 2000 al 2010 al municipi de Pineda de Mar. Acords d'Estiu va ser una proposta de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Pineda i va oferir una programació musical estable els divendres d'estiu durant 11 anys. A causa de les retallades de pressupost, el consistori va deixar de programar el cicle. És en aquest moment que el Centre Cultural i Recreatiu es posa al capdavant del projecte, fa una revisió artística del festival i proposa un nou model de gestió privada de l'esdeveniment, comptant alhora amb la col·laboració de l'Ajuntament del municipi i la Diputació de Barcelona.L'estiu de l'any 2011 s'estrena el nou festival ARTS d'Estiu Costa Barcelona, que proposa un cartell variat d'artistes i espectacles i dona cabuda a totes les disciplines artístiques a més de les actuacions musicals. Edició rere edició s'ha apostat per augmentar el pressupost del festival i millorar la proposta artística i infraestructural. En la cinquena edició del festival l'any 2015 es van superar els 9.000 espectadors (un creixement de l'assistència d'un 150% respecte a la primera edició). ARTS d'Estiu Costa Barcelona ha estat concebut com un catalitzador de propostes de diferents vessants artístiques alhora que s'aposta per la promoció de la cultura com a dret fonamental a preus assequibles.El festival se celebra a l'Espai Sant Jordi. Situat al centre de Pineda de Mar, un espai a l'aire lliure, versàtil i que permet adaptar-se a l'aforament previst per a cadascun dels espectacles, adequant la quantitat de localitats i la seva disposició en l'espai. El recinte està presidit per un escenari de vint metres de llarg i vuit metres d'ample on tant s'hi han representat impactants espectacles amb escenografia i equipament tècnic de gran escala, i espectacles de petit format. Amb un aforament màxim per a més de 2.000 persones en concerts a peu dret i de fins a 1.300 localitats en format de platea, el Sant Jordi demostra la seva característica de recinte "multiporpouse" a l'aire lliure. |
Sociologia | L'estatus atribuït és l'estatus social d'una persona que se li assigna en néixer o que és assumit involuntàriament en el futur. És una posició que no és ni guanyada ni triada però sí assignada. |
Ràdio | A Look Back At The Nineties va ser una comèdia radiofònica britànica la primera temporada de la qual fou emesa a BBC Radio 4 el 1993. |
Matemàtiques | El rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 10 × 17 polzades (25 × 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Britànic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, però no va ser químicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada és de caràcters hieràtics de l'Imperi Mitjà escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC. |
Química | Les tècniques de bany d'or són diferents mètodes emprats per dipositar una capa prima d'or sobre la superfície d'un altre metall, el més sovint de coure o plata (plata daurada), mitjançant processos químics o electroquímics. Aquestes tècniques inclouen els mètodes utilitzats principalment en la moderna indústria de l'electrònica. Els sistemes tradicionals, sovint utilitzats per a objectes molt més grans, feien servir altres mètodes clàssics de daurat. |
Lingüística | El canvi fonètic «f → h» és un fenomen consistent en el fet que, en certes condicions fonològiques, la f- inicial llatina es convertí en una h- aspirada que després desaparegué en les varietats estàndard del castellà, tot i que se'n conserva la pronunciació per a algunes paraules en diversos dialectes, sobretot en bona part d'Andalusia, Extremadura i Hispanoamèrica (i també es manté en els dialectes orientals de l'asturià, així com en el càntabre i l'extremeny). Aquest canvi fonètic és un dels trets més distintius del castellà entre les llengües romàniques, tot i que també s'ha produït en el gascó i, esporàdicament, en altres dialectes romanços. |
Filosofia | Les nou claus de la modernitat (en francès: Les neuf clés de la modernité) és un llibre del filòsof, politòleg i sociòleg quebequès Jean-Marc Piotte sobre diferents aspectes de la modernitat, aparegut el 2001. En aquest assaig, Piotte cita les claus que permeten comprendre les diferències culturals entre la modernitat i els períodes que la precedeixen són: l'individu és lliure; els individus són iguals; la raó al servei de la passió; el treball abans que la saviesa, l'honor i la pregària; l'amor i no la reproducció; el mercat és més important que la comunitat; un nou tipus d'Estat o democràcia representativa; la nació per sobre de la religió; la religió esdevé un assumpte privat. |
Filosofia | Michał Kazimierz Heller (Tarnów, Polònia, 1936) és actualment professor de filosofia a l'Acadèmia Pontifícia de Teologia de la Cracòvia i degà de la Facultat de Teologia de Tarnów. Des de 1981 és membre associat de l'Observatori Astronòmic Vaticà i des de 1991 pertany a l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències. Nascut al si d'una família profundament creient, Heller i els seus pares hagueren de suportar la dominació alemanya i russa, i foren deportats a Sibèria durant sis anys. Després de tornar a Polònia, quan el fill decidí entrar al seminari, el seu pare va patir diverses persecucions per part de les autoritats. Seria el pare de Heller, enginyer elèctric i mecànic, molt interessat durant tota la seva vida per les qüestions teòriques fonamentals, qui inspiraria l'amor a la ciència al seu fill, influint decisivament en la seva vocació investigadora. Heller va fer el batxillerat a Mościce, estudià a la Universitat Catòlica de Lublin i fou ordenat sacerdot el 1959. És doctor en teologia (1959), filosofia (1965) i física (1966) per aquesta Universitat. Des dels anys seixanta participà en el grup de discussió interdisciplinar promogut per l'arquebisbe de Cracòvia Karol Wojtyła. Malgrat la creixent fama de Heller a Polònia i a l'estranger, no se li va concedir la possibilitat de sortir del país fins a mitjan des anys setanta, moment en què va haver de rebre l'ajuda del seu amic Wojtyła per al finançament dels primers viatges. |
Antropologia | L'Institut Català d'Antropologia és una institució científica dedicada a la recerca i difusió de l'Antropologia a Catalunya. Va néixer l'any 1978 a Barcelona a iniciativa d'un grup d'antropòlegs amb l'objectiu de crear un espai de discussió i aprofundiment de la recerca antropològica, així com per a crear nexes amb la societat i la cultura catalanes. El seu president fou Josep Maria Batista i Roca. Forma part de la Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español (FAAEE) i del World Council of Anthropological Associations. A les seves activitats divulgatives han participat diversos especialistes de renom, entre els quals destaquen Pierre Bonte, Jimmy Fernández, Jonathan Friedman, Maurice Godelier, Mike Gilrenan, tractant temes com les minories ètniques i els grups ètnics, marginació social, societats indígenes americanes i africanes, societats rurals i urbanes, moviments migratoris, metodologia i pensament històric, antropologia i salut, treball i família, estudis de gènere, parentiu i l'etnomusicologia. Pel que fa a les seves publicacions, destaquen els Quaderns, els Quaderns-e, Breus Icaria i ICA-Icària. |
Geografia | Mispà era una ciutat del territori de Benjamí que apareix diverses vegades a la Bíblia. Tot i que s'ha apuntat Nebi Samwil (a uns 8 km al nord-oest de Jerusalem) com a possible identificació, en general es prefereix situar-la en Tell en-Nasbeh (a uns 12 km al nord de Jerusalem). Una interpretació de certes troballes arqueològiques sembla afavorir Tell en-Nasbeh. Per exemple, alguns dels atuells trobats en aquest indret tenen gravades a la nansa el que alguns investigadors creuen que són les lletres m-s-p, possiblement una forma abreujada de Mispà. |
Física | L'heliofísica és una ciència ambiental, que es desenvolupa a camí de la meteorologia i l'astrofísica. Comprèn un conjunt de dades i paradigmes específics de plasmes magnetitzats i neutres a l'heliosfera que interaccionen entre ells i amb els cossos que graviten i les seves atmosferes, és a dir, l'estudi del sistema compost per l'heliosfera solar i els objectes que interaccionen amb ella—principalment, però no exclusivament, les atmosferes planetàries, la corona solar i el medi interestel·lar. L'heliofísica, combina altres disciplines, incloent-hi algunes branques de la física espacial, la física del plasma i la Física solar. Està íntimament relacionada amb l'estudi del temps meteorològic espacial i els fenòmens que l'afecten. L'Heliofísica és una de les quatre divisions de la direcció de missions científiques de la Nasa (ciència planetària, Ciència terrestre, Heliofísica i Astrofísica. La paraula s'utilitza per simplificar el nom de la divisió del Sistema de connexions solars del Sol i de l'anterior divisió de connexions Terra-Sol). La paraula no deixa de ser controvertida, ja que “Helio” significa sol, i per tant, no descriu adequadament la majoria dels propòsits de la ciència L'ús de la paraula heliofísica s'aplicà a l'any internacional de l'heliofísica el 2007-2008. |
Llengües | Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees. L'única llengua preindoeuropea que ha sobreviscut fins ara a la península Ibèrica és la llengua basca. D'algunes de les llengües només queden testificades com substrats lingüístics de les llengües indoeuropees, però, alguns altres (com l'etrusca, minoica, ibèrics, etc.) també han quedat inscripcions, la majoria d'elles de l'edat del bronze. |
Sociologia | La segregació horitzontal és un terme que s’utilitza per referir-se a la concentració de dones i homes en diferents tipus de treballs. La Comissió Europea, en el seu informe de 2009 sobre la segregació de gènere en el mercat laboral, afirma que la segregació horitzontal s'entén com “la sub-representació o sobre-representació d’un determinat grup en ocupacions o sector no ordenat per cap criteri”.La definició de segregació horitzontal de l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball és: “La segregació horitzontal és quan la força laboral d’una indústria o sector específic es compon principalment d’un gènere en particular. [...] Un exemple de segregació horitzontal es pot trobar en la construcció, on els homes construeixen la majoria de la força laboral de la indústria, mentre que la cura de les criatures és quasi exclusivament una ocupació femenina.” |
Lingüística | Les llengües catacaoanes són una família extingida de tres idiomes parlats a la regió de Piura del Perú. Els tres idiomes de la família són: Catacao o Katakao, un cop parlada a la ciutat de Catacaos Colán o Kolán, un cop parlada entre el riu Piura i el riu Chira Chira o Lachira o Tangarará, un cop parlada al llarg del riu Chira. Sense evidències.A Glottolog, les dues llengües evidenciades, Catacao i Colán, se subsumeixen com a dialectes en la llengua tallán. |
Ciències de la salut | Vocalzone Throat Pastilles és una marca de pastilles per la gola, utilitzades per ajudar a mantenir la veu a un parlant o un cantant durant una actuació pública. L'empresa va ser fundada el 1912 per William Lloyd, qui va adaptar una medicina que ja havia creat per l'Enrico Caruso i que va donar forma de pastilla. Després de la mort de Lloyd el 1948, Vocalzone va ser venut a Ernest Jackson el 1955 abans de ser finalment adquirit per Kestrel HealthCare Limited (conegut també com a Kestrel Medical Limited) l'any 1993.Vocalzone va rebre molta atenció després que ho usés Theresa May durant la seva presentació a la conferència del Partit Conservador l'octubre de 2017 on ella va haver de batallar amb el fred. Altres usuaris notables del producte inclouen: Senyor Tom Jones, Derek Jacobi, Hilary Duff, Jme, Frank Turner, James Hetfield, Cristina Scabbia, Nick Holmes, Jerry Només, El Swingle Cantants, Katherine Jenkins, Dionne Warwick, Wendi Peters, Stevie McCrorie, Kelly Jones, Jack Savoretti i Gaz Coombes.El 2017 l'empresa va donar suport a l'empresa britànica The Famous Company, i patrocinà escenaris a diversos festivals del Regne Unit.Els ingredients principals que s'usen per fabricar Vocalzone són: mentol, oli de menta, i tintura de mirra, amb una quantitat petita d'extracte de regalèssia. També es presenta amb sacarosa, glucosa líquida, midó modificat de (tapioca i blat de moro), oli vegetal, cera de carnauba, colorant E153 (carbó vegetal negre, xarop de glucosa, benzoat de sodi E211), i aigua purificada. Vocalzone és un producte vegà, lliure de lactosa i també sense gluten. Hi ha sabors múltiples de les pastilles de Vocalzone, incloent-hi una versió sense sucre, i un Vocalzone amb sabor de te. |
Fiscalitat | Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques. Es tracta d'ingressos de dret públic, regulades, juntament amb els impostos i les contribucions especials, pel dret tributari. S'exigeixen per les administracions públiques (subjecte actiu) i han de ser pagades pels ciutadans o per altres administracions públiques (subjecte passiu) de forma no voluntària, bé per estar obligats a rebre el servei que hi és associat (recollida d'escombraries domiciliàries), bé perquè no hi ha cap altre agent econòmic que presti el servei (una única piscina pública al municipi...). Un altre motiu pot ser l'aprofitament especial de béns de domini públic (vies públiques, espai radioelèctric, rius, costes, ports, etc.). |
Llengües | Eurolang és una llengua artificial internacional creada per Philip Hunt entre 1995 i 1998 per ser un idioma per a la Unió Europea. L'autor especificava com un criteri del disseny que l'idioma havia de ser molt fàcil d'aprendre per als europeus. En contrast amb altres idiomes com l'esperanto, Eurolang inclou moltes paraules prestades directament de l'anglès. Actualment no es coneix cap comunitat de parlants actius d'Eurolang. La pàgina del web de l'autor en què descrivia la llengua ha desaparegut de la xarxa. |
Ciències ambientals | Els atrapa-boires o capta-boires són un sistema per atrapar les gotes d'aigua microscòpiques que conté la boirina. S'usen en regions desèrtiques amb presència de boira, com el desert del Néguev a Israel o el desert d'Atacama a Xile, com també a l'Equador, Guatemala, Perú, Nepal, i alguns països d'Àfrica. |
Sociologia | L'atenció sociosanitària va adreçada a aquells pacients que per les seves característiques comporten un problema social sobreafegit al de la seva patologia. Inclouen bàsicament els grups següents: persones grans, malalts crònics amb dependència i pacients en situació terminal.L'atenció sociosanitària, s'adreça també als malalts amb demència, les cures pal·liatives i l'atenció a les persones amb malaltia crònica evolutiva i tendent a la discapacitat. En definitiva, és un tipus d'assistència adreçat a les persones dependents, no autosuficients a nivell funcional i que requereixen un ajut, vigilància o cura especial. A Catalunya, el Servei Català de la Salut garanteix l'atenció sociosanitària pública a través dels centres sociosanitaris que inclouen diversos recursos d'internament destinats a persones que necessiten una atenció de tipus geriàtrica o psicogeriàtrica. A la vegada, promou el desenvolupament de programes d'atenció sanitària a la gent gran que siguin flexibles, que s'adaptin a les necessitats de la persona i del seu entorn. L'objectiu és la permanència de les persones grans al seu domicili amb la millor qualitat de vida i autonomia possible. |
Informàtica | La IQA, en anglès Image Quality Assessment, és el conjunt de sistemes que tenen com a objectiu l'anàlisi de la qualitat de la imatge a partir de prediccions basades en la resposta del Sistema Visual Humà de manera automàtica, és a dir, sense un avaluador humà present. La finalitat de l'IQA és el disseny d'algoritmes que prediguin una qualitat del senyal concordant amb les mesures MOS(Mean Observer Score). El motiu d'aquesta anàlisi se situa a l'hora de satisfer tres tipus d'aplicacions: Ajustar la qualitat de la imatge a la mida d'un monitor Ser utilitzat com llindar (benchmark) per escollir un algoritme concret per a un sistema de processament d'imatge donat. Per poder ser incorporat a un sistema de processament d'imatge per a optimitzar els algoritmes i els seus paràmetres. |
Història | Yom Tov Assis (Alep, 1942 – Jerusalem, 16 de juny de 2013) va ser un historiador medievalista especialitzat en la història del judaisme a la península Ibèrica. Obté el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem, ciutat on s’havia establert el 1971 després de residir a Líban i Turquia. Segons el curriculum vitae que utilitzava, les principals línies d’investigació de Yom Tov Assis van ser les següents: el rei i els jueus a la Corona d’Aragó; la història econòmica dels jueus a la Corona d’Aragó i Navarra; les activitats científiques dels jueus espanyols; la societat jueva i la vida familiar a l’Espanya medieval; la vida religiosa i cultural dels espanyols i de Provença; les relacions acadèmiques entre els jueus d’una banda i altra dels Pirineus; i la corona, l’Església i els jueus en l’Europa occidental medieval.Més enllà de l’activitat acadèmica, Yom Tov Assis va impulsar publicacions per a la divulgació de la història jueva: Hispania Judaica Series, Magna Press, Jerusalem, o Hispania Judaica Bulletin.Entre altres càrrecs, va ser president de l’Institut Dinur Ben-Zion d’Investigació en Història dels Jueus (1994-97), director de l’Institut d’Estudis Judaics (1997-2001); president acadèmic del Centre d’Estudis Jueus a Rússia El Chai (1998-2007); president acadèmic de l’Institut de Recerca sobre el Patrimoni Jueu Sefardita i Oriental Mizgav Yerushalaim (2005-2006); i president de la Societat d’Estudis Sefardies (2010-13).Segons el professor José Hinojosa Montalvo, la publicació de The Golden age of aragonese jery. Community and society in the Crown of Aragon (1213-1327) va ser “la base per a importants estudis realitzats posteriorment entorn la història de la comunitat jueva”. |
Química | Journal of Materials Chemistry (abreviada J. Mater. Chem.) era una revista científica setmanal avaluada per experts que cobria les aplicacions, propietats i síntesi de nous materials. Va ser establerta el 1991 i publicada per la Royal Society of Chemistry. A finals de 2012, la revista es va dividir en tres revistes independents: Journal of Materials Chemistry A (energia i sostenibilitat), Journal of Materials Chemistry B (biologia i medicina) i Journal of Materials Chemistry C (dispositius òptics, magnètics i electrònics). |
Ciències de la salut | Un nutrient és una substància que un organisme utilitza per sobreviure, créixer i reproduir-se. El requisit per a la ingesta de nutrients en la dieta s'aplica a animals, plantes, fongs i protistes. Els nutrients poden incorporar-se a les cèl·lules amb finalitats metabòliques o excretats per les cèl·lules per crear estructures no cel·lulars, com ara pèl, escates, plomes o exoesquelets. Alguns nutrients es poden convertir metabòlicament en molècules més petites en el procés d’alliberament d’energia, com ara els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes i els productes de fermentació (etanol o vinagre), que condueixen a productes finals d’aigua i diòxid de carboni. Els nutrients poden tenir tres funcions: Funció energètica: Són els glúcids, lípids i proteïnes (secundàries). Aporten a l'organisme l'energia necessària per dur a terme les seves funcions. Funció plàstica: Són les proteïnes i alguns minerals com ara el calci. Aporten a l'organisme els materials que necessita per formar i renovar les estructures corporals. Funció reguladora: Són l'aigua, les vitamines i la majoria de minerals. Aconsegueixen que les reaccions químiques del cos es produeixin en el moment i a la velocitat adequada.Aquesta classificació es fa per tal d'estudiar millor les funcions del nostre cos. El terme 'nutrient' també és aplicat a tots aquells components emprats per espècies vegetals i animals en la seva alimentació i desenvolupament. |
Periodisme | Fernando Múgica Goñi (Pamplona, 7 de juny de 1946 - Madrid, 12 de maig de 2016) va ser un periodista d'investigació espanyol, redactor en cap del diari El Mundo i, també, director del Diario de Noticias de Navarra. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra. Professor de periodisme gràfic del màster de la Universitat CEU San Pablo-El Mundo-Recoletos, va ser l'autor de la sèrie d'investigació de més de trenta capítols titulada «Los agujeros negros del 11-M». Múgica va recórrer el món com a reporter gràfic i literari per a diverses publicacions durant diverses dècades, i va ser testimoni de les principals guerres, revolucions i terratrèmols de l'últim quart del segle xx. Va ser enviat especial de La Gaceta del Norte, director del Diario de Noticias de Navarra i fundador d’El Mundo, en el qual ha treballat com a editor gràfic i redactor en cap de les seccions Crònica, Internacional i Opinió. |
Jocs | Gun Fight, conegut com a Western Gun al Japó i Europa, és una màquina recreativa de tir del 1975 dissenyat per Tomohiro Nishikado, i fabricat per Taito al Japó i Europa i per Midway a l'Amèrica del Nord. Va ser el primer videojoc que va representar el combat humà contra humà, mentre que la versió de Midway també va ser el primer videojoc en usar un microprocessador. Després del llançament de novembre de 1975 a Amèrica del Nord, es van vendre més de 8.000 màquines als Estats Units. Va ser portat a la videoconsola Bally Astrocade com un joc incrustat el 1977 així com diverses plataformes d'ordinadors domèstics.El tema del joc consisteix en dos cowboys del Far West armats amb revòlvers i escalfant-se en un duel. Qui dispara l'altre vaquer guanya el duel. A diferència d'un duel de la vida real, tanmateix, tant els vaquers obtenen nombroses oportunitats de duel per aconseguir punts (un punt per acabar amb èxit). El joc va ser inclòs en el "Hall of Fame" de GameSpy el 2002. |
Estris | Una cambra de buit tèrmic és una cambra de buit en què es controla la radiació tèrmica de l'ambient. Normalment, l'ambient tèrmic s'aconsegueix fent passar líquid sobre fluid sa través de cobertes tèrmiques per aconseguir una temperatura freda, o mitjançant l'aplicació d'una làmpada tèrmica per aconseguir altes temperatures. Les càmeres de buit tèrmic s'utilitzen amb freqüència en les proves de naus espacials o parts d'elles en un entorn espacial simulat. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.