label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | Una baldufa de mà, Fidget Spinner, o simplement Spinner, és una joguina semblant a un petit dron, feta de plàstic, acer o altres materials i constituïda per un eix central amb dos, tres o més braços, els quals acaben en uns cèrcols amb rodaments. L'objectiu de jugar amb un d'aquests artilugis és aconseguir fer-lo girar el màxim de temps possible emprant els dits, el front, la punta del nas o qualsevol altra part del cos.El 1993, Catherine Hettinger va patentar aquesta joguina que havia inventat i construït per entretenir la seva filla de 7 anys. El 2005, Hettinger va perdre la patent en deixar de pagar els 400$ que se li demanaven pels drets de renovació. Un parell de dècades després, però, l'invent s'ha fet molt popular i es venen milions d'unitats a tot el món. La seva gran popularitat entre els i les escolars ha fet que en alguns col·legis s'hagin arribat a prohibir, ja que es considera que distreuen l'alumnat.En països com EUA o Regne Unit les baldufes de mà s'han comercialitzat com a eines d'ajuda per a pacients amb autisme, dèficit d'atenció, estrès, ansietat o depressió. Tot i que, no hi ha estudis concloents, sembla que aquesta joguina pot ajudar a reduir l'ansietat i a augmentar la capacitat de concentració. |
Mitologia | La mitologia guaraní és aquella dels guaranís, una tribu de Sud-amèrica que es troben a Paraguai i al Perú. És de transmissió completament oral, fet que explica la varietat entre les concepcions dels déus d'una zona a una altra. Jurupari, era una deessa molt important que només els homes podien adorar. Les dones que d'alguna forma coneixien alguna cosa d'aquests ritual eren assassinades. Abaangui era un deu que es va tallar el nas, que va esdevenir la Lluna. El Pombero, o "pomberito", és un elf luxuriós. La Caá-yari, era la propietària o àvia de la Yerba Mate, una esplendorosa deessa rossa, a la que entregaven la seva ànima els homes del "yerbal" per tal d'obtenir els seus favors i el rendiment del seu treball. |
Estris | Una tetera és un recipient on es bull el te o altres infusions com el mate en aigua mitjançant aplicació directa d'una font de calor. Sol ser un atuell de metall, porcellana, pisa o fang, proveïda de tapadora i d'un broc amb colador intern o extern.En aquest tipus de recipient s'hi poden afegir les fulles de te directament, o també tancades dins d'una bossa de te o algun tipus de colador, llavors s'hi afegeix l'aigua i s'espera que l'aigua s'escalfi (o bulli depenent del tipus de te o infusió). Una tetera també és el recipient que s'utilitza per servir el te (després de fer-lo a un altre lloc) o altres infusions en tasses o vasos. |
Llengües | El terme llengües papús designa una extensió geogràfica i no una família lingüística pròpiament dita, ja que es refereix al conjunt d'idiomes parlats al voltant de Nova Guinea i que poden agrupar-se en més de 10 grups genètics diferents. No obstant això, el terme està força estès entre la comunitat científica. L'etimologia de papú sembla que ve d'una paraula que volia dir 'de cabells arrissats', característica de la majoria de parlants. Les gramàtiques són força complexes; en destaca l'ordre subjecte-objecte-verb en l'oració, declinacions en el substantiu i una gran varietat de regles de concordança. Per contra, la seva fonètica, tot i tractar-se de llengües tonals, és molt senzilla. La majoria d'idiomes són pràcticament desconeguts pel món occidental i molts estan en perill d'extinció. |
Física | Una turbobomba és una turbina de gas formada per dos components bàsics: una bomba rotodinàmica i una turbina alimentadora, que sovint estan muntades al mateix eix però que també poden anar engranades. L'objectiu d'una turbobomba és generar un flux de fluid a altra pressió que alimenti una cambra de combustió o un altre dispositiu. Les turbobombes poden ser de dos tipus: una bomba centrífuga, en què el bombament es duu a terme ejectant un fluid a alta velocitat, o una bomba axial, en què l'alternança de pales rotatives i estàtiques augmenta la pressió del fluid gradualment. Les bombes axials tenen un diàmetre reduït però proporcionen un augment de pressió relativament baix, de manera que calen diverses fases de compressió. Les bombes centrífugues són molt més potents però tenen un diàmetre molt més gran. Les turbobombes funcionen de manera molt similar a les turbounitats dels vehicles. Una pressió més elevada del combustible permet el forniment de combustible a cambres de combustió d'alta pressió en motors d'alt rendiment. |
Filosofia | El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium. La paraula és llatina, que significa «quatre vies», i s'utilitza als quatre temes que han estat atribuïts a Boeci o Cassiodor al segle vi. Junts, el trivi i el quadrívium comprenien les set arts liberals (basades en les habilitats del pensament), tan distingides de les arts pràctiques (com la medicina i l'arquitectura). El quadrívium consistia en aritmètica, geometria, música i astronomia. Aquest va seguir el treball preparatori del trivi, que consistia en gramàtica, lògica i retòrica. Al seu torn, el quadrívium va ser considerat el treball preparatori per a l'estudi de la filosofia (de vegades anomenat «art liberal per excel·lència») i la teologia. Va ésser especialment aquesta branca de coneixement la que va rebre més impuls amb els múltiples contactes dels monestirs catalans amb l'islam; un clar exemple es troba en els avançats estudis matemàtics que Gerbert d'Orlhac va portar a terme amb el bisbe Ató de Vic durant la seva estada a Catalunya. A través de l'islam es van conèixer els treballs de Maslama sobre l'astrolabi, l'establiment de les taules astronòmiques, l'ús de les xifres àrabs i del zero i es van ampliar els coneixements sobre àlgebra en el món cristià. Els nous coneixements van facilitar i millorar l'estudi de la geometria, l'aritmètica i l'astronomia en els diferents centres d'ensenyament. |
Arqueologia | Mara Bilquis (Palau de la Reina de Sabà) o Temple d'Auà és un temple sabeu dedicat a Almacà, deïtat principal del sud d'Aràbia i conegut com Senhor d'Auà. |
Geografia | Făurei és una ciutat situada al comtat de Brăila (Romania). Des del 1978 ha estat seu d'un centre de proves ferroviàries. Segons estimació 2012 tenia una població de 4.287 habitants. |
Catàstrofes | L'accident del telefèric Stresa-Mottarone va passar el 23 de maig de 2021. Durant un viatge programat, un telefèric va caure en trencar-se el seu cable tractor quan era a 300 metres del cim de la muntanya de Mottarone, prop del llac Maggiore al nord d'Itàlia. Com a resultat, almenys 14 persones van morir i un nen va resultar ferit greument. El telefèric viatjava entre la ciutat d'Stresa i el cim de la muntanya Mottarone, quan va caure en una zona boscosa, segons el Cos Nacional de Salvament Alpí i Espeleològic, que lidera l'operació de rescat. L'accident és el pitjor desastre d'un telefèric d'Itàlia des de l'accident del telefèric de Cavalese el 1998. |
Química | La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte) és una de les lleis dels gasos. La llei de Boyle, rep el seu nom del naturista irlandès Robert Boyle (1627-1691) que la descobrí el 1662. El físic francès Edme Mariotte (1620-1684) la descobrí de manera independent el 1676, i per tant a vegades s'anomena llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte. La llei anuncia que, per als gasos ideals, si la temperatura (T) és constant, pressió (P) i volum (V) són inversament proporcionals. Matemàticament s'expressaria: P V = k {\displaystyle PV=k\,} on k {\displaystyle k\,} seria constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants. Si augmenta la pressió, el volum disminueix, i si la pressió disminueix, el volum augmenta. Així, no és necessari conèixer el valor exacte de la constant k a l'utilitzar la llei. És per això que s'acostuma a enunciar: P 1 V 1 = P 2 V 2 {\displaystyle \qquad P_{1}V_{1}=P_{2}V_{2}} o P ∗ V = c o n s t a n t {\displaystyle \qquad P*V=constant} Combinant-la juntament amb la llei de Charles i Gay-Lussac i amb la de Graham es pot obtenir la llei dels gasos ideals. En l'experiment per verificar la llei de Boyle, la temperatura s'ha de mantenir constant (variable de control). |
Geografia | El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic. En l'hemisferi nord, es correspon amb el punt de l'horitzó la perpendicular del qual passa per l'Estrella Polar. El seu símbol és N. Segons els lingüistes Grimm el seu nom deriva d'una paraula nòrdica per dir «esquerra», ja que si una persona mira cap al punt on surt el sol, tindrà el nord al cantó esquerre.També hi ha el Pol Nord Magnètic, el qual no coincidix exactament amb el geogràfic. Cap a ell s'orienta l'agulla imantada de la brúixola. En 1831 John Ross el va ubicar a l'Illa del Rei Guillem. Es desplaçava uns quinze quilòmetres per any i actualment se situa a l'Àrtic a una latitud de 80° N., velocitat que ha augmentat des de 1989 a uns seixanta quilòmetre en direcció de Sibèria.Als mapes occidentals, per convenció se situa al damunt. En un plànol se sol indicar el nord amb una petita sageta tota sola o dibuixada enmig d'una brúixola. |
Robòtica | Alien és una pel·lícula de ciència-ficció de l'any 1979 dirigida per Ridley Scott. És la primera part d'una saga de quatre pel·lícules que tenen com a protagonista a Ellen Ripley, interpretada per Sigourney Weaver, que es converteix en la principal oponent d'una sèrie de criatures pertanyents a una raça alienígena, comunament anomenades aliens. Alien es considera la primera pel·lícula important de Hollywood amb una heroïna com a protagonista. El seu impacte cultural va ser tan gran que es van fer novel·les i historietes, basats en la seva història. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.Alien va rebre un gran acolliment per la crítica i un gran èxit de taquilla, rebent un Premi als Millors Efectes Visuals, un Premi Saturn a la Millor Pel·lícula de Ciència-ficció, un Premi Saturn a la Millor Direcció per Ridley Scott i un Premi Saturn a la Millor Actriu de Repartiment per Cartwright, així com moltes altres nominacions. Ha estat molt elogiada en les dècades posteriors, sent introduïda en el Registre Nacional de Cinema de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units en el 2002 per a preservació històrica com una pel·lícula que és "cultural, històrica i estèticament significativa", sent classificada per l'American Film Institute en el 2008 com la setena millor pel·lícula en el gènere de la ciència-ficció. L'èxit de Alien va generar una franquícia de novel·les, còmics, videojocs i joguines, així com tres continuacions i dues preqüeles. També va llançar la carrera de Weaver en donar-li el paper principal de la pel·lícula. La història de les trobades del seu personatge, Ellen Ripley, amb les criatures que donen títol a la saga es va convertir en la temàtica que va impulsar les seqüeles Aliens (1986), Alien 3 (1992) i Alien Resurrection (1997). Les continuacions posteriors Alien vs. Predator (2004) i Aliens vs. Predator: Requiem (2007) van abandonar aquest tema a favor del crossover amb la franquícia Predator. |
Objectes astronòmics | La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães. Inicialment considerada un estel, el 1751 Nicolas-Louis de Lacaille va reconèixer la seva naturalesa de nebulosa. Amb una magnitud aparent de 8, la nebulosa de la Taràntula és un objecte extremadament lluminós, considerant que es troba a uns 170.000 anys llum de distància. La seva lluminositat és tal, que si es trobés a la mateixa distància de la Terra que la nebulosa d'Orió, arribaria a produir ombres. De fet, és la regió de formació estel·lar més activa coneguda dins de les galàxies del Grup Local. En el seu centre, es troba el cúmul estel·lar (~2.5 pc de diàmetre) R136, extraordinàriament compacte, massiu (450.000 vegades més massiu que el Sol), i ric en estels de molt alta massa i lluminositat, que produeix la major part de l'energia que fa visible la nebulosa, i s'estima la seva edat en 1 o 2 milions d'anys i existeix la possibilitat que en el futur s'acabi convertint en un cúmul globular de baixa massa. La supernova més propera observada des de la invenció del telescopi, SN 1987A, va tenir lloc als afores de la nebulosa de la Tarántula. |
Geologia | Un mapa geològic és un mapa que té la intenció especial de mostrar les característiques geològiques. Les roques o estrats geològics es mostren mitjançant colors o símbols per a indicar on estan exposats a la superfície. Les planes i les característiques estructurals com la falles geollògiques els plegaments, les foliacions i les alineacions es mostren amb símbols de ratlles i/o punts per a donar orientacions en tres dimensions. |
Estris | Un clip de papers o pinçafulls (també anomenat pel seu nom original en anglès, Binder clip), és un dispositiu simple que serveix per estrènyer des d'unes poques fins a moltes fulles de paper. Aquest deixa el paper intacte i pot treure ràpida i fàcilment, a diferència de la grapa. Els clip de papers es construeixen amb una tira de xapa d'acer inoxidable plegada amb la forma d'un triangle isòsceles amb un bucle en els extrems. La tensió al llarg de la base del triangle força als dos costats a estar tancats, i els bucles prevenen que les vores tallants d'acer danyin el paper. Els bucles també serveixen per mantenir les dues peces de filferro rígid en el seu lloc, que fan de nansa i permetre que s'obri el fermall. Comparat amb un clip de paper, el fermall agafa-papers és capaç de prémer els fulls de paper d'una forma més segura, i a més és resistent a la corrosió. Hi ha una varietat de mides de fermalls agafa-papers, des de la base d'una mida de 9 mm fins a 50 mm. És habitual que la porció de xapa d'acer estigui pintada de negre, amb els mànecs cromats, encara que també hi ha disponibles una varietat d'esquemes de colors decoratius. La part de xapa d'acer generalment està construïda en acer inoxidable, però també pot estar banyada en níquel, argent o or. |
Telecomunicacions | Iberpac (o Red UNO) va ser la xarxa de dades espanyola X.25 amb commutació de paquets. Estava operada per Telefónica España, l'operador predominant de telecomunicacions espanyol. Iberpac prestava el seu nom a Iberpac Plus i Iberpac Bàsic, els últims serveis de X.25 a Espanya. Iberpac va evolucionar de la Red Especial de Transmisión de Datos (RETD), la primera xarxa pública de dades del món. Creada el 1971, RETD es va basar en ordinadors Univac 418 III d'ús general. Els protocols originals de la Red Secundaria de Alto Nivel (RSAN) per RETD van ser desenvolupats a mida per Telefónica (en aquell moment, CTNE) sota els principis de disseny d'ARPANET. El 1978, el projecte TESYS (Telefónica, SECOINSA i SITRE) va començar el desenvolupament de nodes de commutació de propòsit específic. Alguns dels principis de disseny dels nodes TESYS van ser avançats per al seu temps (multiprocés, protocols de token ring). Per contra, la gran base d'usuaris amb terminals basats en protocols RSAN heretats va alentir l'adopció de X.25, el desenvolupament de productes TESYS i el suport es van dirigir només a CTNE (el que va impedir la propagació de TESYS als mercats internacionals) i les línies de dades a Espanya es van tornar lentes per al seu temps (només hi havia un 2% de línies superiors a 1200 bits/s a Espanya el 1982, comparat amb el 89% a Alemanya Occidental). Canviada de nom com IBERPAC, la xarxa va evolucionar a X.25 en la dècada de 1980, i va ser canviada de nom novament com 'Red UNO' a la dècada de 1990. Les sucursals bancàries i els serveis financers van conformar la principal base d'usuaris. IBERPAC permetre nous serveis de videotex i teletext, tot i que l'adopció va ser molt inferior a la popularitat de serveis similars en altres països, com el Minitel francès. Els serveis basats en protocols RSAN heretats van ser definitivament descartats en 1996. Fins al 31 de desembre de 2015, Red UNO admetia dos serveis X.25 heretats: Iberpac Plus de tarifa plana i Iberpac Bàsic de pagament per ús. Els serveis d'Iberpac estaven dirigits a clients corporatius amb demandes específiques de fiabilitat. |
Dret | Modus vivendi és una locució llatina que designa un preacord entre aquells que acorden discutir o disputar alguna cosa. Modus significa 'mode, manera'. Vivendi és el genitiu del gerundi del verb vivere 'viure'. Per tant, l'expressió vol dir «manera de viure». En l'àmbit de la política i la diplomàcia, un modus vivendi és un instrument que registra un acord internacional de naturalesa temporal o provisional que després serà reemplaçat per un acord d'un caràcter més permanent o detallat, generalment, un tractat. En català, col·loquialment, sol designar l'activitat mitjançant la qual una persona es guanya la vida. |
Mitologia | Un omphalos (literalment "melic", en grec) és un objecte que servia per a enrotllar els pergamins o com a vas votiu per a recordar el concepte mític de melic del món o centre de l'univers. Se sol plasmar com un gerro de pedra o figura similar, on hi ha estampades escenes de la creació del món.Aquestes pedres es col·locaven en indrets especials, com ara Delfos (ciutat), on els grecs veneraven un oracle, o bé Jerusalem, la ciutat santa de les religions monoteistes, considerada el centre espiritual de la Terra. Tenen relació amb el concepte d'axis mundi. |
Objectes astronòmics | Alnilam (Èpsilon d'Orió / ε Orionis / 46 Orionis) és, amb magnitud aparent +1,70, la quarta estrella més brillant de la constel·lació d'Orió. Forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió o ("Les Tres Maries") al costat de Mintaka (δ Orionis) i Alnitak (ζ Orionis), essent l’estel central del cinturó i també la més brillant de les tres, tot i que és la més llunyana (1340 anys llum). El seu nom prové de l'àrab A l'Nizam, «el fil de perles». Alnilam és una supergegant blava de tipus espectral B0Iab, molt massiva (unes 40 masses solars), i extraordinàriament lluminosa: incloent la gran quantitat de radiació ultraviolada emesa per l'estrella, la seva lluminositat equival a 375.000 vegades la lluminositat solar. La seva temperatura superficial és de 25.000 K, tan calenta que il·lumina la nebulosa de reflexió NGC 1990. Un fort vent estel·lar que bufa des de la seva superfície a 2.000 km / s fa que perdi massa a un ritme 20 milions de vegades més gran que el Sol. És una estrella variable polsant irregular de tipus Alfa Cygni, amb una fluctuació en la seva brillantor de 0,1 magnituds. Amb una edat aproximada de només 4 milions d'anys, en el futur es convertirà en una supergegant vermella per després explotar com supernova i deixar una estrella de neutrons com romanent. |
Ciència-ficció | Lorna és una sèrie de còmic de ciència-ficció i erotisme creades el 1979 per Cidoncha, al guió, i Alfonso Azpiri, al dibuix, i desenvolupada posteriorment per l'últim d'ells com a únic autor. |
Geologia | Una cubeta (geologia, geomorfologia) és una depressió relativament petita produïda per diversos efectes com l'esfondrament per falles, el plegament sinforme o braquisinclinal, per causes no tectòniques com el barratge morrènic o la sobreexcavació glacial, o bé per la dissolució càrstica o per la deflació eòlica. També s'anomena cubeta a la depressió sedimentària de petites dimensions. En geografia, una cubeta és una depressió del relleu de forma aproximadament rectangular i de poc fons com la cubeta d'Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) excavada per l’acció glacial. El drenatge en una cubeta és gairebé nul o poc eficient. (sinònim: conca) en: basin; es: cubeta; fr: cuvette.En geologia, també s'anomena cubeta l'estructura geològica amb forma de depressió cap on s'enfonsen (cabussament) les capes. El terme també s'empra per a designar una àrea prou gran on s'hi han acumulat una seqüència de sediments de molta fondària (potència; gruix). En un plec (plegament), els doms (anticlinal) estructurals o estratigràfics i el seu invers, les cubetes (sinclinal), sovint es troben en zones d'interferència de dues orientacions tectòniques. |
Filosofia | Heterotopia és un concepte desenvolupat pel filòsof francès Michel Foucault amb el propòsit de descriure la naturalesa de certs espais culturals, institucionals o discursius que, d'alguna manera, són altres o no hegemònics: pertorbadors, intensos, incompatibles, contradictoris o transformadors. Les heterotopies s'entenen com a mons inserits en un altre, i que fan de mirall a la vegada que d'imatge distorsionada d'allò que es troba fora, de manera que en cert sentit són la materialització de l'utopia, o almenys d'allò imaginari. Foucault fa servir uns quants exemples: vaixells, cementiris, bordells, presons, els jardins de l'antigor, fires o banys turcs, entre d'altres. La noció d'heterotopia rep especial atenció en la seva obra en tres ocasions entre 1966 i 1967. La seva exposició del terme més coneguda té com a context una xerrada que va donar per a un grup d'arquitectes. D'altra banda, la seva primera menció d'aquest concept és al prefaci a L'ordre de les coses, on fa més referència a textos que no pas a espais socioculturals. |
Catàstrofes | El rescat de la cova de Tham Luang és l'esforç que es va dur a terme per tal de rescatar un grup de 12 nens d'entre 11 i 16 anys d'un equip de futbol local que va quedar encallat, juntament amb el seu entrenador auxiliar de 25 anys, a Tham Luang Nang Non (en tailandès: ถ้ำ หลวง นาง นอน; "Gran cova de la dama adormida"), una cova a la província de Chiang Rai, el 23 de juny de 2018. Les fortes pluges van inundar parcialment la cova durant la seva visita. Es va informar de la seva desaparició unes hores més tard, i les operacions de cerca van començar immediatament. Els esforços per localitzar-los van ser obstaculitzats per l'augment dels nivells d'aigua, i no es va poder establir contacte durant més d'una setmana. L'esforç de rescat s'ha estès a una operació massiva, enmig d'una intensa cobertura mediàtica i interès públic. Després de lluitar a través de passos estrets i aigües fangoses, bussos britànics van descobrir les persones desaparegudes, totes elles vives, a una roca elevada a uns 4 quilòmetres de la desembocadura de la cova, el passat 2 de juliol, més de nou dies després de la seva desaparició. Per sortir de la cova, és possible que hagin d'aprendre a nedar o esperar mesos perquè l'aigua de la inundació baixi, al final de la temporada monsónica. Més de 1.000 persones han participat en l'operació de rescat, inclosa la Marina Tailandesa, així com voluntaris, equips i assistència tècnica de diversos països. Saman Gunan, un antic soldat de la Marina Tailandesa de 38 anys, va morir en intentar tornar després de lliurar subministraments d'aire a la cova el 5 de juliol; es va asfixiar i no se'l va poder reviure.Els nens i l'entrenador van ser rescatats durant tres dies, i finalment el 10 de juliol van sortir els últims. A continuació van ser ingressats, després d'estar 17 dies atrapats a la cova, a l'hospital de Chiang Rai. |
Agricultura | Una dalladora, segadora o màquina de segar/dallar és una màquina per al tall d'herba o altres plantes que creixen a terra. En general, la sega es distingeix de la collita o segada, en què utilitza instruments similars, però és el terme tradicional per la collita de conreus de gra, per exemple, amb dalladores i recol·lectores. Una segadora de gespa més petita és emprada per camps d'esports (i camps de lleure) que es diu talladora de gespa o tallagespa sovint és autoamplificada, o també pot ser prou petita per a ser empesa per l'operador. Les talladores de terreny tenen un rodet per a debanar o fulles rotatives. |
Heràldica | La rosa Tudor (de vegades anomenada també rosa anglesa o rosa de la unió) és l'emblema floral heràldic tradicional d'Anglaterra, i agafa el seu nom i orígens de la dinastia Tudor, que va unir la Casa de York i la Casa de Lancaster. La rosa Tudor combina, per tant, els emblemes de les dues cases; és una combinació de la rosa roja de Lancaster i la rosa blanca de York. La rosa Tudor apareix en algunes monedes, per exemple en la moneda de vint penics britànica, així com en l'escut del Regne Unit. |
Estris | Un pulsioxímetre o bé oxímetre de pols, és un aparell mèdic que mesura de manera indirecta la saturació d'oxigen de la sang d'un pacient, no directament a través d'una mostra de sang. Alguns pulsioxímetres poden ser sensibles als canvis en el volum de sang sota la pell, produint un foto-pletismograma. Sovint es connecta el pulsioxímetre a un monitor mèdic perquè el personal de salut pugui veure l'oxigenació d'un pacient en tot moment. La majoria de monitors també mostren la freqüència cardíaca. N'hi ha de portàtils amb piles que permeten fer mesuraments de saturació d'oxigen fora de l'hospital (a qualsevol lloc).El pulsioxímetre original va ser creat per Milliken en la dècada de 1940. El precursor del pulsioxímetre modern actual va ser desenvolupat el 1972, per Takuo Aoyagi de l'empresa Nihon Kohden utilitzant la relació de l'absorció de components del vermell i la de la llum infraroja polsant en el lloc on es pren la mesura. Va ser comercialitzat per Biox el 1981, encara que als Estats Units no va tenir una adopció prou àmplia fins a finals de 1987. |
Informàtica | Una galeta (també coneguda per la seva denominació anglesa cookie) és un fragment d'informació enviat des d'un servidor de pàgines web a un navegador que pot ésser retornada pel navegador en posteriors accessos a aquest servidor. El navegador guarda aquesta informació en forma d'arxiu de text al disc dur del visitant de la pàgina web per tal que certes informacions puguin ser recuperades en posteriors visites. Varen ser utilitzades per primer cop per Lou Montulli, quan treballava a l'empresa Netscape Communications, mentre estudiava les possibilitats del comerç electrònic. Els usos més freqüents són: Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir.Mantenir un seguiment de les compres en una botiga virtual.Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador.Justament per culpa d'aquesta última utilitat, les galetes han estat sovint un tema recurrent en la privacitat a internet. Degut a la informació que guarden, és relativament fàcil fer un seguiment de les operacions de l'usuari repassant les galetes creades, cosa que permet crear un perfil d'usuari que permeti reconèixer les seves preferències. Aquests perfils, malgrat ser anònims (llevat que l'usuari introdueixi voluntàriament informació personal), són considerats per alguns com una vulneració de la privacitat. Diversos països han promogut una legislació específica per intentar evitar que aquest fet afecti a la privadesa de l'usuari. Malgrat això cal destacar que les galetes són únicament fragments d'informació i que per tant no poden esborrar dades, obrir finestres emergents o generar correu brossa, com a vegades s'ha dit. La majoria dels navegadors inclouen l'opció d'acceptar o no galetes de les pàgines web visitades, però la no acceptació d'aquestes pot fer que algunes pàgines web no funcionin correctament. |
Estris | Un tub de Nessler és un tub de laboratori de forma cilíndrica, de fons pla, amb un volum normalitzat i amb un bec que facilita el vessament del contingut. A les parets hi ha una marca del volum nominal de vessament total (generalment 100 ml) i, habitualment, una marca a la meitat del tub (50 ml). El volum total també pot ser de 50 ml. L'altura dels de 100 ml és de 25 cm. El tubs de Nessler s'utilitzen per a l'anàlisi colorimètric. El color de la substància continguda en un tub de Nessler es pot comparar de forma visual amb patrons. Els tubs s'utilitzen sovint per a dur a terme una sèrie de solucions de calibratge de concentracions creixents, que funciona com una escala comparativa. Per minimitzar les diferències en la impressió subjectiva del color de la solució de la substància a analitzar, els tubs d'una sèrie ha de tenir les mateixes característiques. L'observació es pot fer perpendicularment a l'eix del cilindre si la dissolució té molta coloració. Si en té poca, es pot fer una observació des de la part superior seguint la direcció de l'eix de rotació del tub. En l'actualitat, a causa de la propagació d'espectrofotòmetres automatitzats els colorimètrics d'assaig amb l'avaluació visual amb tubs de Nessler s'utilitzen rarament, si bé s'utilitzen, però, com a tub d'assaig o recipient de reacció. Els tubs de Nessler deuen al seu nom al químic alemany Julius Nessler o Julius Neßler (1827-1905) que els dissenyà. |
Mitologia | La llegenda del gall de Barcelos narra la intervenció miraculosa d'un gall mort com a prova d'innocència d'un home erròniament acusat d'un crim. Està associat a la creu del segle xvi que forma part de les restes del Museu Arqueològic i que té les seves cares esculpides amb imatges que descriuen la llegenda. Segons la llegenda, els habitants de Barcelos estaven alarmats feia temps per un crim, del qual no se n'havia descobert l'autor. Un dia aparegué un gallec que semblà sospitós. Les autoritats decidiren empresonar-lo malgrat els seus juraments d'innocència i afirmar que era només de pas en peregrinació a Santiago de Compostel·la, complint una promesa. Condemnat a la forca, l'home demanà que el duguessin en presència del jutge que el condemnà. Concedida l'autorització el dugueren a la residència del magistrat que, en aquell moment, estava celebrant un banquet amb uns amics. El gallec reafirmà la seva innocència i, davant la incredulitat dels presents, assenyalà amb el dit cap el gall rostit que havia damunt la taula i exclamà: “És tan cert que jo sóc innocent com cert és que aquest gall cantarà quan m’enforquin.” El jutge ignorà l'apel·lació, però quan el pelegrí estava sent penjat, el gall rostit s'aixecà damunt la taula i cantà. Comprenent el seu error, el jutge va córrer cap a la forca i descobrí que el pelegrí s'havia salvat gràcies a un nus mal fet. L'home fou immediatament alliberat i continuà el seu camí. Alguns anys més tard, el gallec hauria tornat a Barcelos per esculpir el Cruzeiro do Senhor do Galo en honor de la Verge Maria i a Sant Jaume, monument que es conserva al Museu Arqueològic de Barcelos, situat al Palau dels Comtes de Barcelos. |
Nàutica | El Real Club Victoria fou un antic club de futbol canari de la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria. Actualment es dedica principalment a activitats nàutiques. |
Sociologia | El terme cadenes globals de cures, introduït per la sociòloga nord-americana, Arlie R. Hochschild a l'any 2000, en paraules d'Amaia Orozco, són, “cadenes de dimensions transnacionals que es conformen amb l'objectiu de sostenir quotidianament la vida, i en les quals les llars es transfereixen treballs de cures dels uns aals altres sobre la base d'eixos de poder, entre els quals, és necessari destacar el gènere, la ètnia, la classe social, i el lloc de procedència.” Principalment, respon al " sistema" compost per dones migrants que es dediquen a les feines de cures, bé com a treballadores de la llar, encarregades de la cura de menors i/o majors, o de la gestió de la llar, o bé contractades pel sector públic, per realitzar els diferents tipus de serveis que ofereixen els Estats. |
Nàutica | El Sistema d'Identificació Automàtica o AIS (Automatic Identification System en anglès) és un estàndard automàtic de transmissió de dades, mitjançant ràdio VHF, utilitzat per a millorar la seguretat i eficàcia del transport marítim.Totes les embarcacions amb un desplaçament superior a 500 tones tenen l'obligació d'estar equipats amb emissors d'aquesta tecnologia des de l'any 2004, tot seguint la modificació establerta dins del conveni SOLAS. |
Astronomia | En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari. Pel contrari, el moviment prògrad o moviment directe indica que el cos orbita o rota en el mateix sentit que el seu primari. Tanmateix, els termes retrògrad i prògrad també es poden referir a un altre cos que no sigui el primari, si així s'indica. En el sistema solar, les òrbites al voltant del Sol de tots els planetes i la majoria dels altres objectes (excepte molts dels cometes) són prògrades, és a dir, en el mateix sentit que la rotació del Sol. Així mateix, les rotacions de la majoria de planetes (excepte Venus i Urà (planeta)) també són prògrades. D'altra banda, la majoria de satèl·lits naturals tenen òrbites prògrades respecte els seus planetes. Es creu que tots els satèl·lits retrògrads s'haurien format de manera separada abans de ser capturats pels seus planetes. |
Geografia | El Busto és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Occidental, dins la merindad d'Estella. Limita a l'oest amb Sansol, a l'est amb Los Arcos i al sud amb Torres del Río. El 2020 tenia 54 habitants. |
Aeronàutica | L'aviació de transport regular comercial és una activitat que fan les companyies aèries, ja siguin grans o petites, dedicades al transport aeri sigui de persones, o bé de mercaderies, de manera regular, és a dir amb itinerari. |
Agricultura | Viveros Francisco Ferrer és un grup familiar d'horticultura valencià amb instal·lacions a Xiva i Sevilla. Fundat per l'alaquaser Francisco Ferrer Martí, dedicat al viver en el cultiu i obtenció de noves varietats de roses, essent un dels grans creadors de roses del món. Actualment Viveros Francisco Ferrer i Universal Plantas, és una empresa amb una tradició de més de 70 anys especialitzades en el cultiu, comercialització i assessorament tècnic de plantes de roser. Controla diverses societats hortícoles responsables de la hibridació, la selecció, el cultiu, la venda i la protecció de les espècies desenvolupades o seleccionades entre les espècies del grup. Comercialitzen Obtencions de roses de la casa Meilland, des de l'any 1969, a més dels seus propis obtentors.Va escriure nombrosos articles i dos llibres de renom en el sector ornamental, La protección de rosas en cultivo protegido (1986) i amb Pedro José Salvador Palomo: El rosal. Manual del buen aficionado (1991). Ha produït roses d'altres hibridadors estrangers, a més de portar endavant una important empresa de vivers, de la que han sorgit vint i quatre varietats de roses noves. La saga familiar composta pel fills Francisco, José i Matilde Ferrer Sena, ha seguit la tradició familiar de productors de rosers, en diverses empreses del sector. La rosa del mil·lenari de Sant Feliu (2002), R. 'Barcelona', R. 'Vanessa el Campello', són algunes de les més de 50 creacions. El 2013 van aconseguir quatre varietats noves, entre elles Blasco Ibáñez i George Mustaki. Matilde, com a dissenyadora de roserars, durant els anys 2012 i 2013 va efectuar una remodelació del Roserar Dr. López Rosat als Jardins del Real de la ciutat de València, que ja l'any 1973 va plantar per primera vegada son pare Francisco Ferrer i que commemorava la primera edició internacional del Certamen Iberflora, quedant conformada amb un disseny geomètric dels parterres de cultiu que envolten a una gran font circular. És també presidenta de l'Associació Espanyola de la Rosa. L'any 2013, aconsegueixen el premi a la millor rosa d'Espanya front a 80 varietats en el concurs internacional de l'Ajuntament de Madrid.Disposen d'unes instal·lacions per al conreu i investigació, amb una superfície de més de 40 hectàrees que agrupen els terrenys total de cultiu que posseeixen a Sevilla i València. A més, compten amb modernes instal·lacions per al cultiu protegit, amb tecnologia d'avantguarda per a la producció de plantes de roser amb 8.000 m² coberts entre hivernacles, vivers i cambres frigorífiques. |
Telecomunicacions | DECT (Digital Enhanced Cordless Telecommunications, telecomunicacions sense fils millorades digitalment) és un estàndard ETSI per telèfons sense fil digitals, comunament utilitzat per a propòsits domèstics o corporatius.El DECT també pot ser utilitzat per transmissió de dades sense fil. DECT és com un dispositiu GSM. Una gran diferència entre ambdós sistemes és que el radi d'operació dels aparells DECT és fins a 600metres, mentre que els GSM de 2 a 10 quilòmetres. El DECT va ser desenvolupat per ETSI, però ha estat adoptat per diversos països arreu del món. El DECT és utilitzat en tots els països d'Europa, a més, és usat en la major part d'Àsia, Austràlia i Amèrica del Sud. Amèrica del Nord va estar fora dels límits del DECT durant un temps. |
Astronomia | En astronomia, massa mínima és el càlcul del límit inferior de la massa dels objectes observats, com ara planetes, estrelles, sistemes binaris, nebuloses, i forats negres. La massa mínima és una estadística comunament calculada i àmpliament citada en planetes extrasolars. Com que la majoria dels planetes extrasolars es detecten pel mètode de velocitat radial, que detecta planetes mesurant els canvis en el moviment de les estrelles en la seva línia de visió, no es coneix la inclinació real i la massa real del planeta no es pot calcular. Si es coneix la inclinació, la massa real es pot calcular, eliminant així la utilitat de la massa mínima calculada, mitjançant la següent fórmula: M real = M min sin i {\displaystyle M_{\text{real}}={\frac {M_{\min }}{\sin i}}\,} (On i indica l'angle d'inclinació). En els cossos que orbiten sistemes estel·lars i planetaris extrasolars, una inclinació de 0° o 180° correspon a una òrbita frontal, mentre que una inclinació de 90° correspon a una òrbita lateral. |
Sociologia | El comerç mundial de plata dels segles XVI al XIX entre Amèrica, Europa i la Xina va ser un derivació de l'intercanvi colombí que va tenir un profund efecte sobre l'economia mundial. De fet, molts estudis consideren que el comerç de plata suposa realment l'inici d'una economia global. La historiografia assenyala que la plata "va fer la volta al món i va fer que el món es pogués connectar". Tot i que l'intercanvi de la plata fos global, el seu destí final va ser acabar en mans dels xinesos, ja que la van adoptar com un estandard monetari. A més dels canvis econòmics mundials que va suposar el comerç de la plata, també va posar en marxa una àmplia gamma de transformacions polítiques en l'època moderna. "Les noves mines del món", han conclòs diversos historiadors destacats, "van donar suport a l'imperi espanyol", actuant com a eix vertebrador de l'economia hispànica. Però també van impulsar un comerç global de mercaderies asiàtiques i la difusió mundial de productes com el te. |
Indumentària | El vestit de fallera és la vestimenta o abillament que representa o està relacionat amb la festivitat de les falles i que relaciona les dones vestides amb ell a aquesta festa. Existeixen dos tipus de vestit de fallera diferenciats pel segle en què estan inspirats, el vestit de fallera del segle xviii i el vestit de fallera del segle xix. |
Telecomunicacions | Una guia telefònica és un volum brindat per les empreses telefòniques, ajuntaments, etc., en el qual s'ofereix els números dels abonats al servei telefònic d'una àrea geogràfica determinada, per facilitar el contacte entre els abonats. Disposen al seu torn, de telèfons d'interès públic, com policia, bombers, hospitals, protecció civil, atenció al drogodependent, etc. La primera guia del món va ser publicada el 21 de febrer de 1878 a New Haven, estat de Connecticut, Estats Units, tenia només 50 noms.Al principi s'oferien en forma de llibres amb paper de poca qualitat, per la seva gran tirada i el seu gruix, publicades, en general, anual o bianualment. Es distribueixen també en format electrònic, en principi en CD Rom i en pàgines d'Internet. Les guies contenen per ordre alfabètic els noms, l'adreça postal i el telèfon d'aquells abonats a línies de telèfon que accepten ser publicats a la guia. La participació en la guia telefònica és opcional, sent l'abonat qui decideix la seva participació o no. |
Matemàtiques | Molts creuen que les matemàtiques s'originaren amb els egipcis i babilonis al 2000 ae; però hi ha registres matemàtics de més de 35.000 anys a l'Àfrica Central. Abans de la invenció dels nombres, els primers humans havien de resoldre problemes quotidians, com ara mesurar, quantificar, comparar, classificar, entre altres. Es comptaven els dies del mes, la distribució d'aigua o el nombre d'eines i animals. Una de les primeres maneres de fer comptes fou associar cada objecte que es volia quantificar amb un altre (associació biunívoca). Es podria associar una pedra a cada animal del ramat, per exemple. Una altra manera que va precedir l'escriptura fou marcar pals, pedres i ossos d'animals. El registre més antic d'aquest tipus de compte és l'os de Lebombo. L'objecte s'utilitzà, aproximadament, al 35000 ae i fou trobat, el 1970, a les muntanyes d'Eswatini. Conté una seqüència de 29 marques usades hui en dia per tribus bosquimanes.Als anys 50 es va trobar un objecte encara més interessant. Es tracta de l'os d'Ishango, un artefacte d'uns 20.000 anys d'antiguitat, de 10 cm de llarg, que duu un cristall de quars en un extrem i tres columnes entallades. Aparentment l'objecte s'utilitzava per a escriure, doncs el cristall no es pot separar de l'os. El responsable de la troballa fou l'arqueòleg belga Jean de Heinzelin. Feia excavacions a la República Democràtica del Congo, a la vora del llac Rutanzige. L'os estava ben conservat perquè era enterrat sota la lava d'un volcà. A més del bastó s'hi van trobar altres eines, restes de fauna i fins ossades humanes. Alguns creuen que els pobles de l'època ja es divertien amb la matemàtica i que l'os seria algun tipus de joc aritmètic. Però el 1972, el periodista americà Alexander Marshack suggerí que el bastó seria un calendari lunar. La suma de cada una de les dues darreres columnes dona 60, o siga, dos mesos lunars. La primera columna, amb 48 traços, seria un mes i mig lunar. |
Matemàtiques | Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques. Mentre que les constants físiques depenen de mesures experimentals, les constants matemàtiques no depenen de cap propietat física. Solen ser nombres reals o nombres complexos. |
Arquitectura | A l'antiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.Hi ha discrepàncies entre els estudiosos, sobre si el nom era aquest perquè el cap d'Hermes era el més comú en la majoria d'hermes o per la seva relació etimològica amb la paraula grega ἕρματα (‘bloc de pedra’), doncs originalment no feien cap mena de referència a Hermes. |
Història | Artanes d'Armènia Sofene va ser un dinasta d'Armènia Sofene o Menor de la família dels Zariàdrides. Cyrille Toumanoff considera als reis de Sofene emparentats amb la dinastia dels oròntides i considera a aquest rei com Orontes V, però el fa fill de Mitrobarzanes d'Armènia Sofene, que se suposa fill de Zariadris. No abans del 120 aC i probablement cap al 110 aC, va heretar l'Armènia Sofene. Als primera anys va fer front a diversos atacs per part del regne del Pont. El seu pare hauria mort anys abans i la situació que va seguir no es coneix. Va recuperar Tomisa de Capadòcia per mitjà d'una compra. El seu veí, el regne d'Armènia, Tigranes II, que havia fet un tractat amb els parts, va dirigir la seva atenció sobre la Sofene, aprofitant que Capadòcia (possible aliada de la Sofene) estava molt ocupada en la guerra que mantenia amb el rei Mitridates VI del Pont. Finalment cap a l'any 94 aC el rei Tigranes II d'Armènia va envair el país i Artanes va morir en la lluita. El regne de Sofene va desaparèixer i va ser integrat al regne d'Armènia. |
Informàtica | Una biblioteca de ciències de la salut o biblioteca mèdica està dissenyada per ajudar els metges, als professionals, estudiants i investigadors de la salut, pacients i especialistes en la informació, en la recerca d'informació científica sobre la salut, per tal de millorar, actualitzar o avaluar l'atenció sanitària. Les biblioteques mèdiques es troben típicament en els hospitals, escoles de medicina, en la indústria privada, i en les associacions sanitàries o de metges. Un biblioteca típica de ciències de la salut té accés a MEDLINE, una sèrie de recursos electrònics, impresos i digitals, col·leccions de revistes i llibres de consulta impressos. La influència de l'accés obert i la recerca gratuïta a través de Google i PubMed té un gran impacte en la forma en que operen les biblioteques mèdiques.La Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (National Library of Medicine o NLM) és la biblioteca biomèdica més gran al món, i recull i proporciona accés a algunes de les millors informacions de salut en el món (a causa de la seva vinculació amb els Instituts Nacionals de Salut). La NLM manté nombroses bases de dades mèdiques i genòmiques, fa cerques a través del seu sistema de recerca de Entrez, incloent MEDLINE (PubMed) i l'Online Mendelian Inheritance in Man (OMIM, una base de dades trets i alteracions genètiques). La biblioteca mèdica més gran d'Europa és la Biblioteca Nacional de Medicina d'Alemanya (ZB MED), que també té col·leccions en els camps de la nutrició, l'agricultura i les ciències ambientals. ZB MED opera com el principal proveïdor europeu oficial dels textos complets en resposta a les recerques realitzades en bases de dades bibliogràfiques de la NLM, com PubMed, i també opera els seus propis portals de cerca. |
Filosofia | El principi de la mà invisible és una forma metafòrica encunyada per l'economista escocès Adam Smith. La trobem en diversos dels seus escrits i de forma especial en La Riquesa de les Nacions. La metàfora intenta descriure el mecanisme pel qual un individu que pretén obtenir un benefici personal i que posa el seu esforç en aconseguir-ho, acaba estimulant l'economia de la seva comunitat i millorant el nivell de benestar d'aquesta, sense que això formés part de les seves pretensions inicials. "No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos".Els seus propis interessos són els d'obtenir uns beneficis derivats de les vendes dels seus productes a uns potencials consumidors. Per la seva banda, aquests consumidors veuran satisfetes unes necessitats gràcies a l'interès egoista del carnisser, del cerveser i del forner. Tanmateix, la idea inicial d'aquests no és la de millorar el nivell de benestar de la comunitat sinó simplement la d'obtenir un benefici. "...gestionant aquesta indústria de manera que el seu producte sigui del major valor possible, ell cerca únicament el seu propi benefici, i en això, com en molts altres casos, és dirigit per una mà invisible per assolir una fi que no era part de la seva intenció". |
Indumentària | El Museu Nacional de la Màscara és un museu de la ciutat de San Luis Potosí dedicat al patrimoni cultural del ritual del ball de màscares de Mèxic des d'abans del període hispànic fins al present. Està situat en una mansió de la plaça del Carmen, propietat federal des del 1907 i museu des del 1982. La col·lecció permanent conté unes 1.300 peces, gairebé totes relacionades amb el ball, les màscares i els vestits mexicans. |
Ciències ambientals | El registre instrumental de temperatures mostra les fluctuacions de les temperatures atmosfèriques i dels oceans mesurades per diferents sensors. Tal com es veu a la figura, l'eix X representa el temps i l'eix Y l'anomalia de temperatura en °C. Aquesta 'anomalia' és la diferència de temperatura respecte a una de donada anomenada base, que pot ser la mitjana. En aquesta figura, la mitjana global del període 1961-1990 és utilitzada com aquest valor de base. En l'actualitat, el registre més llarg de temperatura és la sèrie de temperatures d'Anglaterra Central, començat el 1659. El registre més llarg, gairebé global, s'inicià el 1850. |
Geografia | L'altiplà d'Omalós (grec Οροπέδιο Ομαλού) és un altiplà amb una alçada mitjana de 1.250 m a l'illa de Creta, al peu de les Lefka Ori (Muntanyes Blanques), a la Prefectura de Khanià. Al sud d'aquest altiplà comença la famosa Gorja de Samarià, que acaba a la costa sud, a Hàgia Rumeli. |
Cultura popular | El klezmer (en jiddisch: קלעזמער) és un gènere de música asquenazita que té el seu origen en l'Europa Central i Europa de l'Est. Els elements essencials de la tradició inclouen melodies de ball, melodies rituals i improvisacions virtuosístiques interpretades per a ser escoltades; sobretot en casaments i altres celebracions socials. El gènere musical incorpora elements de molts altres gèneres musicals, inclosa la música otomana (especialment grega i romanesa), la música barroca, les danses populars alemanyes i eslaves i la música jueva religiosa. Quan la música va arribar als Estats Units, va perdre alguns dels seus elements rituals tradicionals i va adoptar elements de la big band americana i la música popular. Entre els klezmers d'origen europeu que van popularitzar el gènere als Estats Units als anys 1910 i 1920, hi havia Dave Tarras i Naftule Brandwein, als quals van seguir músics d'origen nord-americà com Max Epstein, Sid Beckerman i Ray Musiker.Després de la destrucció de la vida jueva a l’Europa de l’Est durant l'Holocaust, i una caiguda generalitzada de la popularitat de la música klezmer als Estats Units, la música es va començar a popularitzar de nou a finals de la dècada del 1970 en l’anomenat Klezmer Revival. Durant els anys vuitanta i posteriors, els músics van experimentar amb formes tradicionals i experimentals del gènere, llançant àlbums de fusió que combinaven el gènere amb el jazz, el punk i altres estils. |
Indumentària | Zapatería Práctica fou una revista tècnica adreçada als professionals de la indústria de la sabateria i de les pells adobades, que es va publicar a Igualada entre l'any 1903 i el 1915. |
Filosofia | Carvaka (en sànscrit: चार्वाक; IAST: Cārvāka ), també coneguda com a Lokāyata, és una antiga escola de materialisme indi. Carvaka té el realisme ingenu i l'empirisme com a fonts adequades de coneixement, abraça l'escepticisme filosòfic i rebutja el ritualisme i el sobrenaturalisme. Va ser un sistema de creences molt popular a l'Índia abans de l'aparició de la tradició jainista i budista. Carvaka es classifica com una escola heterodoxa de filosofia índia, i es considera un exemple d'escola atea en la tradició hindú.Brihaspati es coneix tradicionalment com el fundador de la filosofia Carvaka, tot i que alguns erudits ho posen en qüestió. Durant el període de reforma hindú del 600 aC, quan van sorgir el budisme i el jainisme, la filosofia estava ben documentada i oposada a les noves religions. Gran part de la literatura primària Carvaka, els sutres de Barhaspatya, es van perdre a causa de la minva de popularitat o per altres raons desconegudes. Els seus ensenyaments han estat recopilats a partir de la literatura secundària històrica com els que es troben en els xastres, els sutres i la poesia èpica índia, així com en els diàlegs de Siddharta Gautama i de la literatura jainista. No obstant això, hi ha un text que pot pertànyer a la tradició Carvaka, escrit pel filòsof escèptic Jayarāśi Bhaṭṭa, conegut com el Tattvôpaplavasiṁha, que proporciona informació sobre aquesta escola. Un dels principis àmpliament estudiats de la filosofia Carvaka és el rebuig a la inferència com a mitjà per establir coneixements vàlids i universals i veritats metafísiques. En altres paraules, l'epistemologia Carvaka afirma que cada vegada que es dedueix una veritat a partir d'un conjunt d'observacions o veritats, s'ha de reconèixer el dubte, atès que el coneixement inferit és condicional. |
Història | Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960) fou un historiador, escriptor, catedràtic i editor català. Vicens Vives va ser un intel·lectual inquiet i viatger amb contactes arreu, amb el catalanisme interior i amb l'exterior, amb Josep Pla i amb Josep Tarradellas. Sense ser afí a l'Opus Dei tenia amistat amb alguns dels principals intel·lectuals que l'integraven, i el seu nom va arribar a sonar per a ocupar algun càrrec de responsabilitat a Madrid. «Era un home important», sentencia el membre de l'IEC, Antoni Simon i Tarrés. Gràcies a això, Vives va aconseguir tirar endavant la historiografia contemporània.La seva obra d'investigació sobre la història del segle xv a la Corona d'Aragó i sobre la figura de Ferran II és considerada de referència obligada.Va arribar a la política a través de la història, on va trobar l'explicació del seu present. Segons Pla, era "potser l'intel·lectual que se'n féu una idea més completa i directa".En paraules de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, "Vicens tenia la idea d'una Espanya oberta, moderna, esponjosa, capaç de sumar voluntats i d'acceptar un intervencionisme de Catalunya a Espanya. Tot amb la voluntat que Espanya anés endavant i s'evitessin nous episodis traumàtics".El seu fort pragmatisme i una visió integradora li varen permetre accedir a figures de diferents ideologies i ser un "home-pont" entre sensibilitats catalanistes i el règim franquista. Aquesta visió integradora explica els missatges de condol de personatges tan diversos com Joan de Borbó, Josep Tarradellas o el comitè de Barcelona del prohibit PSUC.La seva mort va tallar de sobte una trajectòria política que hauria jugat un rol transcendental a la transició democràtica espanyola optant fins i tot a ser president de la Generalitat. |
Televisió | William Shatner (Mont-real, Quebec, 22 de març de 1931) és un actor, músic, autor i director quebequès. Es va fer famós arreu del món i fins i tot esdevingué una icona cultural per la seva interpretació de James T. Kirk, el capità de la nau Enterprise a la sèrie de televisió de ciència-ficció Star Trek, en els períodes 1966-1969 i 1973-1974, i a set seqüeles cinematogràfiques entre 1979 i 1994. Va escriure una sèrie de llibres sobre les seves experiències fent de Capità Kirk, i també en col·laboració diverses novel·les ambientades a l'univers de Star Trek. Una altra sèrie de novel·les de ciència-ficció seves va ser adaptada per a televisió, mitjà en el qual ha seguit treballant. Ha guanyat dos premis Emmy Award i un Golden Globe Award. |
Mitologia | Sibil·la de Líbia, segons la mitologia grega, és, en alguns casos, la més antiga de les sibil·les. Filla de Zeus i Làmia, disposava del do de la profecia. |
Filosofia | La rebel·lió d'Atles (títol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encongí d'espatlles') és una novel·la de la filòsofa/escriptora russoestatunidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957. Aquesta novel·la fou la darrera obra de ficció d'Ayn Rand, abans de dedicar-se únicament a la filosofia. La novel·la té 645.000 paraules i de 1.000 a 1.368 pàgines, segons edicions; és també una de les novel·les més llargues que mai s'han escrit. |
Geografia | Srivijaya (indonesi: Sriwijaya; malai: Srivijaya) va ser un imperi talassocràtic malai situat a l'illa de Sumatra (a l'actual Indonèsia), que va tenir influència a gran part del sud-est asiàtic. Srivijaya va ser un centre important per a l'expansió del budisme des del segle vii fins al segle xii dC. Srivijaya va ser el primer regne unificat que va dominar gran part del sud-est asiàtic marítim. A causa de la seva ubicació, aquest imperi va desenvolupar una tecnologia complexa utilitzant recursos marítims. A més, la seva economia va anar depenent progressivament de l'auge comercial de la regió, transformant-la així en una economia basada en béns de prestigi.La referència més antiga data del segle vii. Un monjo xinès de la dinastia Tang, Yijing, va escriure que va visitar Srivijaya l'any 671 durant sis mesos. La inscripció més antiga coneguda en la qual apareix el nom Srivijaya també data del segle vii a la inscripció de Kedukan Bukit trobada prop de Palembang, Sumatra, datada el 16 de juny de 682. Entre finals del segle vii i principis del segle xi, Srivijaya es va convertir en un punt hegemònic al sud-est asiàtic. Va estar involucrat en interaccions estretes, sovint rivalitats, amb els veïns Mataram, Khmer i Txampa. El principal interès estranger de Srivijaya va ser fomentar acords comercials lucratius amb la Xina que van durar des de la dinastia Tang fins a la dinastia Song. Srivijaya tenia vincles religiosos, culturals i comercials amb la dinastia Pala budista de Bengala, així com amb el califat islàmic de l'Orient Mitjà. Abans del segle xii, Srivijaya era principalment una organització política terrestre més que una potència marítima, hi havia flotes disponibles, però actuaven com a suport logístic per facilitar la projecció del poder terrestre. En resposta al canvi de l'economia marítima asiàtica, i amenaçada per la pèrdua de les seves possessions, Srivijaya va desenvolupar una estratègia naval per endarrerir el seu declivi. L'estratègia naval de Srivijaya era principalment punitiva; això es va fer per coaccionar els vaixells comercials perquè atraquessin al seu port. Més tard, l'estratègia naval va degenerar a una flota d'incursions.El regne va deixar d'existir al segle xiii a causa de diversos factors, inclosa l'expansió dels imperis javanès Singhasari i Majapahit. Després de la caiguda de Srivijaya, es va oblidar en gran part. No va ser fins al 1918 que l'historiador francès George Cœdès, de l'Escola francesa de l'Extrem Orient, en va destacar formalment l'existència. |
Ecologia | La tundra boscosa és un ecotó que es defineix com la zona de transició entre el bosc i la tundra a grans altituds o latituds. Dins l'ecotó forestal-tundra, l'expansió dels arbres és comunament citat com restringit per la temperatura. Encara que, en moltes regions,l'avançament altitudinal del límit arbori s'ha observat a causa del recent canvi climàtic, la taxa i la magnitud de la resposta són altament variables (Harsch et al., 2009). Aquesta variabilitat està relacionada amb atributs específics del lloc i de les espècies que limiten el reclutament d'arbres i el seu creixement (Lloyd i Fastie 2002; Danby i Hik 2007a),juntament amb la magnitud del canvi climàtic (Panell Intergovernamental sobre el canvi climàtic 2007). La configuració espacial de la tundra boscosa és dinàmica, sovint en resposta als canvis en el clima(Szeicz and MacDonald 1995; LescopSinclair and Payette 1995; Lloyd 2005). En les muntanyes la tundra boscosa apareix en l'estatge subalpí Des d'una perspectiva ecològica, la tundra boscosa és un ecosistema global conegut ja sia com un bioma o com una ecoregió. |
Pseudociència | Raça superior i raça inferior són conceptes lligats al de raça, que s'apliquen atenent a criteris pseudocientífics per diferenciar presumptament races humanes enteses com a superiors o inferiors. Tant entre les civilitzacions històriques com entre les cultures primitives estudiades per l'antropologia, ha estat freqüent la identificació de la comunitat humana pròpia com una raça diferent i superior a les altres comunitats humanes, identificades com a inferiors. Al món contemporani, la major part de les referències a raça superior i races inferiors se centren en el concepte de supremacia racial lligat a la teoria nòrdica sorgida a final del segle xix i la terminologia nazi. |
Esoterisme | La Societat de l'anell va ser el nom pel què es va conèixer la societat secreta Los Amigos de la Constitución, de caràcter polític que va existir a Espanya durant el trienni constitucional (1820-1823), sent els seus membres coneguts com els anilleros.Estava organitzada per Martínez de la Rosa, el comte de Toreno, el duc de Frías i Calatrava i el duc de Anlona, que era el seu president, agrupava a una sèrie d'elements liberals molt moderats, sortits de la maçoneria en la seva major part, que portaven un anell per donar-se a conèixer entre si. El seu programa polític s'orientava cap a una reforma de la constitució en sentit moderat, amb introducció d'un sistema bicameral, sembla que comptaven a obtenir l'aprovació del mateix Ferran VII. El fracàs del cop de força realista de juliol de 1822, va enfonsar als anilleros, juntament amb tot el partit moderat, i foren purgats de l'administració. |
Història | La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòleg, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'Orient després de la mort d'Andrònic III Paleòleg per la tutoria del seu fill de nou anys i successor, Joan V Paleòleg. El ministre en cap d'Andrònic III, Joan Cantacuzè, s'enfrontà a una regència encapçalada per l'emperadriu vídua, Anna de Savoia, el patriarca de Constantinoble, Joan XIV Calecas, i el megaduc, Aleix Apocauc. La guerra polaritzà les classes socials de l'imperi, car l'aristocràcia feia costat a Cantacuzè i les classes baixes i mitjanes donaven suport als regents. Les diferències religioses també foren un factor de pes, encara que en menor mesura, car els defensors de la doctrina mística de l'hesicasme en la controvèrsia hesicasta sovint eren partidaris de Cantacuzè. |
Informàtica | L'enginyeria de requisits és la branca de l'enginyeria del programari que tracta de l'especificació i gestió de requisits d'un sistema tractant d'assolir els objectius de: Conèixer els requisits rellevants del sistema, consensuar-los entre les parts interessades, documentar-los seguint els estàndards establerts, i gestionar-los sistemàticament. Comprendre i documentar els desitjos i les necessitats de les parts interessades. Especificar i gestionar els requisits de manera que es minimitzi el risc de lliurar un sistema que no satisfaci els desitjos i les necessitats de les parts interessades.En terme enginyeria de requisits es va començar a usar als voltants del 1976. Posteriorment, fou incorporat en la terminologia d'estàndards ISO, amb la definició de "funció interdisciplinària que fa de mediadora entre els compradors i els proveïdors d'un producte o servei per tal definir els requisits que ha de satisfer el sistema, programari o servei d'interès". Actualment, a la pràctica, el terme és molt usat per denotar el tractament sistemàtic dels requisits. |
Periodisme | La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms. Destaquen tres pràctiques diferents: competicions amb coloms missatgers, la solta i les competicions per raça. Amb el nom de colombaire, es coneix el mestre del colom; aquest, segueix els moviments dels coloms. Colombaire, derivat de colom amb el sufix d'origen -aire, es crea i popularitza en el segle XVIII, quan en l'ambient de la solta de coloms, i en la lluita entre els partidaris dels coloms missatgers i els coloms amadors, aquests diuen a aquells pejorativament colombaires, contra colombòfils o colombistes. Qui es dedica a criar coloms és el colomer o colomaire, el colombaire és el venedor de coloms i el qui els amolla en el joc de tirar a coloms. El 8 d'octubre de 1944 s'aprova el Reglament pel qual es regirà la colombicultura: d'aquesta manera, es considerava a partir de llavors un nou esport protegit per la llei. |
Psicologia | La llibertat de pensament o la llibertat ideològica o de creença, és la capacitat de cadascú, en la seva consciència, d'adoptar, mantindre, i canviar qualsevol pensament, opinió, ideologia o creença; i, en el seu cas, poder manifestar-ho, cosa que passaria a ser objecte de la llibertat d'expressió, i en el seu àmbit: de la llibertat acadèmica, de la llibertat científica, i de la llibertat artística o llibertat de creació. És considerat un dels principals drets i llibertats, dels considerats drets civils i polítics o drets humans de primera generació. Històricament ha estat vinculada a la llibertat religiosa o de culte, i a la llibertat d'opinió o de premsa. |
Sociologia | L'espectre polític és el conjunt de totes les ideologies polítiques coexistents en un grup social en un instant determinat de la seva història. En un parlament d'un sistema democràtic, per exemple, es solen trobar les opcions polítiques resultat d'una elecció, que és un subconjunt de totes les existents. Es pot descriure en forma de llistat, de descripció redactada, d'esquema o també es pot representar d'altres maneres més visuals, com mitjançant grafs, gràfiques i altres medis. |
Astronàutica | Una òrbita polar heliosíncrona (SSPO, de l'anglès Sun-Synchronous Polar Orbit) és un tipus especial d'òrbita polar que manté fixa la seva orientació respecte al moviment aparent del Sol, és a dir, l'angle entre el pla de l'òrbita i l'eix Terra-Sol resta constant al llarg de tot l'any. Això permet als satèl·lits en aquestes òrbites fotografiar la superfície terrestre amb una il·luminació quasi constant (i així poder comparar fotografies d'un mateix lloc preses a moments diferents). A més, aquesta característica simplifica el disseny dels satèl·lits, ja que orientar les plaques solars envers el Sol esdevé més fàcil. Gairebé tots els satèl·lits d'observació òptica utilitzen una òrbita d'aquest tipus. Com a exemples podem citar Envisat, SPOT, Landsat, Ikonos i molts d'altres. No s'ha de confondre aquest tipus d'òrbita amb una òrbita síncrona al voltant del Sol, anomenada també «òrbita heliosíncrona» per analogia amb l'òrbita geosíncrona. |
Informàtica | Un Video Display Controller (Controlador de pantalla de vídeo) o VCD és un circuit integrat que és l'element principal d'un generador de senyal de vídeo, un dispositiu encarregat de la producció d'un senyal de vídeo en un televisor o sistema de videojoc. Alguns VCDs també generen un senyal de so, però en aquest cas no és la seva funció principal. VCDs s'utilitzaven més sovint als antics ordinadors domèstics dels anys 80, però també en alguns dels primers sistemes de videojocs. El VDC sempre és el principal component de la lògica de generadors de senyal de vídeo, però a vegades també hi ha altres xips que van donar suport, com RAM per a guardar les dades dels píxels, ROM per mantenir les fonts de caràcters, o una mica de lògica discreta, com registres de desplaçament van ser necessaris per construir un sistema complet. En qualsevol cas, és responsabilitat del VDC generar el ritme dels senyals de vídeo necessaris, com els senyals de sincronització horitzontal i vertical, i el senyal d'interval de supressió. Més sovint, el xip VDC està completament integrat en la lògica del sistema informàtic principal, (la seva RAM de vídeo apareix al mapa de memòria de la CPU principal), però de vegades funciona com un coprocessador que pot manipular el contingut de la RAM de vídeo de forma independent. |
Química | L'experiment de Miller i Urey era un experiment que simulava les condicions hipotètiques en què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi). Específicament aquest experiment assajà les hipòtesis (d'Alexander Oparin i J. B. S. Haldane) sobre que les condicions de la Terra primitiva afavorien les reaccions químiques que sintetitzaven compostos orgànics des de precursors inorgànics. Es considera l'experiment clàssic sobre l'origen de la vida i va ser portat a terme l'any 1952 i publicat l'any 1953 per Stanley Miller i Harold Urey de la Universitat de Chicago.Aquest experiment representa la primera comprovació sobre la formació espontània de molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques simples en les condicions ambientals adequades.Després de la mort de Miller, l'any 2007, els científics varen reexaminar els productes conservats de l'experiment original i van veure que en l'experiment original de Miller s'havien produït més de 20 aminoàcids, la qual cosa representa un nombre més gran del que havia informat Miller en el seu moment, i més dels 20 aminoàcids que es presenten de manera natural a la vida. Per altra banda, sembla que la composició de l'atmosfera de la Terra primitiva podria tenir una composició diferent a la del gas usat en l'experiment Miller–Urey. Hi ha proves de grans erupcions volcàniques fa 4.000 milions d'anys enrere, les quals podrien haver alliberat diòxid de carboni, nitrogen, àcid sulfhídric (H₂S), i diòxid de sofre (SO₂) cap a l'atmosfera. Els experiments fent servir aquests gasos afegits als de l'experiment original de Miller–Urey han produït més molècules diferents. |
Objectes astronòmics | Kappa Pegasi és un sistema estel·lar triple, visualment són separables dos: Kappa Pegasi A i Kappa Pegasi B, ambdós estan separats per una distància mitjana angular de 0,235 segons d'arc i un angle de posició de 308º30', descobert per Sherburne W. Burnham en 1880. Ambdós estels orbiten cada 11,6 anys amb un semieix major de 0,4 segons d'arc. La magnitud aparent i conjunta del sistema és de + 4,13, i és en termes absoluts, la més brillant d'ambdós, Kappa Pegasi B. Kappa Pegasi B és al seu torn un sistema binari espectroscòpic, denominats Kappa Pegasi Ba i Bb respectivament i es orbiten entre si en sis dies. Hi ha un quart component conegut com a Kappa Pegasi C, però que no forma part del sistema físic en si, sinó que és la seva posició, obeeix a una qüestió òptica.Tradicionalment, en l'astronomia xinesa rep el nom de Jih, que és el nom que també rep el Sol i que comparteix amb l'estel λ Librae pel seu color groguenc.Jih (Kappa Pegasi B) és un estel subgegant groc de classe espectral F5 IV, és com el nostre Sol, la resta d'estels del sistema, són de classes espectrals posteriors (ataronjades). |
Indumentària | Dòngola és la pell de moltó, cabra o vedella, adobada, que s'utilitza en adoberia per fer sabates. El terme es refereix sobretot a la pell emprada per fer l'empenya de la sabata, i per extensió s'usa també com a sinònim d'empenya (que és la part de la sabata que queda sobre el peu). |
Ciències ambientals | Els Mecanismes d'Aplicació Conjunta(AC) són una de les eines previstes en el Protocol de Kioto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic per tal d'assolir la limitació o reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per part dels països industrialitzats.El mecanisme consisteix en el finançament, per part de països industrialitzats (inclosos a l'Annex I), de projectes que redueixin les emissions en altres països industrialitzats. Els països receptors són països en economies de transició de mercat (com l'Europa Oriental o els que conformaven l'antiga Unió Soviètica), en els quals resulten menys costoses les inversions dutes a terme per a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El país inversor obté crèdits anomenats Unitats de Reducció d'Emissions (URE), que podrà aplicar directament als seus objectius dé reducció i limitació d'emissions. Per altra banda, el país receptor es beneficia de les inversions en tecnologies netes en el seu territori. Els AC poden ser duts a terme per organismes públics o privats. Són una eina que, juntament amb el Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM) i el comerç internacional de drets d'emissió, constitueixen els mecanismes flexibles establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducció i limitació d'emissions dels països de l'annex I. El funcionament del Mecanisme d'Aplicació Conjunta és similar al del Mecanisme de Desenvolupament Net. Per a dur-se a terme, cal que els països industrialitzats compleixin els requisits previstos en el Protocol pel que fa a la presentació d'inventaris precisos d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i registres detallats d'unitats i crèdits d'emissió. Un cop reunits aquests requisits, els països poden realitzar projectes i rebre crèdits des de l'any 2008. |
Química | DrugBank és una base de dades disponible a la Universitat d'Alberta conjuntant en una interfície única tant bioinformàtica com de quimioinformática i que bàsicament proporciona dades sobre fàrmacs. Conté prop de 4.800 entrades, incloent més de 1.480 petites molècules aprovades per la FDA, 128 fármacs biòtics aprovats per la FDA i més de 3.200 fàrmacs experimentals. Addicionalment, conté més de 2.500 seqüències de proteïnes. Cada registre de fàrmac (DrugCard) conté més de 100 camps de dades amb dades sobre l'estructura química i amb dades de la diana terapèutica del fàrmac. Els usuaris poden fer consultes de diferents formes. Està mantinguda per David Wishart i Craig Knox. |
Objectes astronòmics | La Barrera de Pol Sud (SPW de l'anglés The South Pole Wall) és una estructura còsmica massiva formada per una paret gegant de galàxies (un filament galàctic) que s'estén per almenys 1.37 mil milions d'anys llum d'espai i s'hi situada aproximadament a mig milió de milions d'anys llum. La Barrera del Pol Sud compren un angle de 180 graus. La Barrera del Pol Sud es comparable amb la Gran Barrera CfA2 i la Gran Barrera Sloan amb qui es comparable també en mida i morfologia. Aquesta barrera s'hi troba al voltant de la zona d'obscuriment deguda a la pols galàctica. El trobem fent oposició al Supercúmul de Shapley a l'altra banda de la zona d'osbcuriment. A la paret , que separa dos buits galàctics ,s'observa un augment de la densitat de la distribució de galàxies. L'estructura és coincident amb el Pol Sud celestial i és, segons l'equip internacional d'astrònoms que van descobrir la Barrera de Pol Sud, "... La característica contigua més gran en el volum local i comparable a la Gran Barrera Sloan a la meitat de distància ...". La seva descoberta va ser anunciada per Daniel Pomarède de la Universitat París-Saclay i R. Brent Tully i altres col·legues de la Universitat de Hawai en juliol de 2020. Pomarède va explicar: "Es podria preguntar com una estructura tan gran i no tan llunyana va passar desapercebuda. Això es deu a la seva ubicació a una regió del cel que no ha estat completament mesurada i on les observacions directes es veuen obstaculitzades per pedaços en primer pla de pols i núvols galàctics. L'hem trobat gràcies a la seva influència gravitatòria, imprès en les velocitats d'una mostra de galàxies". |
Astronomia | El cometa Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys. És un dels més ben coneguts i més brillants dels cometes de període curt del cinturó de Kuiper. La seva òrbita va ser calculada per primera vegada per l'astrònom Edmund Halley el 1705. Se'l va observar per primera vegada l'any 467 aC. El 1456, el Papa valencià Calixt III segons Bartolome Platina davant la coincidència del pas del cometa amb una avançada dels turcs que van envair els Balcans, va ordenar que es realitzessin pregàries especials, ja que considerava que el cometa era expressió de la ira divina. Tanmateix els registres oficials no recullen aquests fets esmentats per Platina. El 1910 la seva aproximació a la Terra va comportar que la seva cua fregués amb capes superiors de l'atmosfera terrestre. |
Història | La Casa de Romania és la dinastia real que succeeix la branca romanesa de la Casa de Hohenzollern-Sigmaringen que va governar Romania entre 1866 i 1947. La casa reial romanesa era coneguda antigament com a "Casa de Hohenzollern-Sigmaringen". El 10 de maig de 2011, en un context de demandes interposades pels seus familiars i relatius a Alemanya i per temors expressats per alguns que els Hohenzollerns alemanys que poguessin reclamar la successió a la prefectura a la casa reial romanesa, el rei Miquel I de Romania va trencar tots els llaços històrics i dinàstics amb la principesca Casa de Hohenzollern-Sigmaringen, va canviar el nom de la família a "Casa de Romania" i va renunciar a tots els títols conferits a ell i a la seva família pels Hohenzollerns alemanys.La família utilitza el lema Nihil Sine Deo (en català, Res sense Déu). Pau Felip de Hohenzollern s'oposa a la decisió del rei Miguel de trencar els llaços amb la Casa de Hohenzollern. |
Geografia | El llac Mono (en anglès: Mono Lake) és un llac alcalí i hipersalí situat al Comtat de Mono a Califòrnia, Estats Units. Està a 1.944 m d'altitud. Té una superfície de 180 km², una conca de 2.030 km² i un volum de 3.66 km³. La fondària mitjana és de 17 m i la màxima de 48 m. Té un ecosistema excepcionalment productiu i és l'hàbitat de diverses espècies d'ocells amenaçats. |
Enginyeria | El colorímetre és un aparell inventat per Jan Szczepanik que és utilitzat en colorimetria. El colorímetre mesura l'absorbància d'una solució específica i permet determinar la longitud d'ona d'una llum. L'aplicació més habitual del colorímetre és la mesura de la concentració d'una solució, atès que les diferents substàncies químiques absorbeixen diferents longituds d'ona. El principi de funcionament del colorímetre es basa en la llei d'absorció de la llum habitualment coneguda com de llei de Lambert-Beer, que estableix que la concentració d'una solució és proporcional a l'absorbància. En realitat, aquests dos noms provenen de dos autors que mai van arribar a col·laborar junts, ja que els separen un segle. Johann Heinrich Lambert (1728-1777) va realitzar les seves principals contribucions en el camp de la matemàtica i la física i va publicar el 1760 un llibre titulat Photometria, en el qual assenyalava la variació de la intensitat lluminosa en travessar un raig de llum un nombre "m" de capes de cristall que podia considerar-se com una relació exponencial, amb un valor característic ("n") per a cada cristall. En 1852, August Beer (1825-1863) va assenyalar que aquesta llei era aplicable a solucions amb diversa concentració i va definir el coeficient d'absorció, amb el que va establir les bases de la fórmula que segueix essent utilitzada actualment: l n ( I I 0 ) = − k c d {\displaystyle ln\left({\frac {I}{I_{0}}}\right)=-kcd} on: I I 0 {\displaystyle {\frac {I}{I_{0}}}} és la fracció entre les intensitats lluminoses sortint i entrant k {\displaystyle k} és el coeficient d'absorció molecular, característic de la substància absorbent per a la llum d'una determinada freqüència. c {\displaystyle c} és la concentració molecular de la dissolució d {\displaystyle d} és el gruix de la capa absorbent o distància recorreguda pel raig lluminós |
Història | Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).El santuari sempre és fixat al Ager Capenate. Avui hi ha una font a San Oreste, al sud-est de la muntanya que es diu Felonica, i se suposa que fou el lloc on era antigament. San Oreste ocuparia el lloc de l'antiga ciutat.Plini el Vell esmenta Lucus Feroniae entre les colònies d'Etrúria; Ptolemeu, que també l'esmenta com a colònia, la situa al nord-oest d'Etrúria entre l'Arnus i el Macra,que pot ser un error o estar parlant d'una colònia que va portar aquest nom però no era a la rodalia del santuari. El Liber Coloniarum no l'esmenta pas. Hi ha una inscripció que esmenta la Colonia Julia Felix Lucoferonensis però estaria referida a la colònia a la rodalia del santuari, per la qual cosa Ptolemeu estaria en un error. |
Filosofia | El concepte nadiu digital es refereix a una persona que ha crescut en l'era digital, en lloc d'haver adquirit familiaritat amb els sistemes digitals com a adult; en aquest cas se l'hauria de considerar com un immigrant digital. Els dos conceptes (nadiu digital i immigrant digital) es van emprar ja en 1996, com a part de la “Declaració d'Independència del Ciberespai”. Sovint, ambdues nocions (o ambdues valoracions) s'utilitzen en vinculació al concepte de bretxa digital, pel que fa a la diferent capacitat d'ús tecnològic que existeix entre les persones nascudes a partir de 1980 en endavant i les nascudes amb anterioritat.La tecnologia digital va començar a desenvolupar-se amb força al voltant de l'any 1978, i per tant, es considera que els que van néixer després de 1979 i van tenir al seu abast (a les seves cases i/o a establiments d'estudi i de recreació) tant ordinadors com telèfons mòbils, podrien considerar-se natius digitals: un exemple d'això són els nens i els joves que agafen un mòbil, una tableta, o un ordinador, i el fan funcionar de manera intuïtiva, sense necessitat de cap aprenentatge especial ni d'haver rebut cap formació específica prèvia. |
Arqueologia | L'arqueologia de gènere és l'estudi dels rols, les accions, les ideologies i les identitats d'homes i dones i les diferències que existeixen entre ells. Les diferències de gènere no són sinònim d'antagonisme. L'arqueologia neix com una forma d'equilibrar l'interès arqueològic cap als homes i les dones. Es volia demostrar que el paper de les dones no és igual en totes les cultures, fonamentar que la disciplina s'ocupi de les persones i no sols dels objectes. La creació d'una ciència antropològica de gènere es fa evident quan es desenvolupa el moviment feminista mundial. El principal focus d'atenció es va posar en el gènere. N'hi ha tres branques: Una que estudia les desigualtats que han patit les arqueòlogues. Una centrada en les arqueòlogues del passat. Una que tracta d'incorporar la dona en l'arqueologia de les societats del passat. |
Geografia | Un pas de muntanya o port de muntanya, és una ruta transitable per una serralada o per una carena de muntanya. Atès que moltes de les serralades del món han presentat barreres formidables per viatjar, els passos han tingut un paper clau en el comerç, la guerra i la migració humana i animal al llarg de la història. També es pot anomenar pas muntanyec. Les rutes que travessen els ports de muntanya es caracteritzen per tenir traçats molt sinuosos i pendents molt pronunciats, a part la freqüent presència de neu. és la ruta o pas establert a través d'un coll o collada per a creuar una cadena muntanyenca.En els ports, el vent se sol encaixar i sol ser particularment fort, la qual cosa causa un descens d'altitud en les bandes de vegetació. Per aquesta causa resulten abundants en pastures, la qual cosa els fa especialment adequats per a la ramaderia, especialment si es practica alguna manera de trashumancia. |
Ciències polítiques | Andrzej Chodubski (Grabienice Małe, 1 de gener de 1952 - Gdańsk, 6 de juliol de 2017) fou un politòleg polonès, professor de la Universitat de Gdańsk. Fou especialista en el camp de la metodologia de recerca d'estudis polítics, així com membre de la Comissió de Ciències Polítiques de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, amb el rang de vicepresident. El 2001 rebé el Premi Irene i Francesc Skowyrów a la Universitat Catòlica Joan Pau II de Lublin. |
Informàtica | L'e-administració o administració electrònica és qualsevol mecanisme que transformi les oficines tradicionals, convertint els processos en paper en processos electrònics, amb la finalitat de crear una oficina sense papers. Aquesta és una eina que s'utilitza per a millorar la productivitat i simplificació dels diferents processos del dia a dia que es donen en les diferents organitzacions. L'e-Administració arriba tant a les comunicacions internes d'una oficina com a les comunicacions entre oficines de diferents organitzacions. Així mateix, s'anomena justícia electrònica o e-justícia, a l'administració electrònica específica de l'àmbit de l'Administració de Justícia. La justícia electrònica té unes característiques, elements i complexitats específiques que requereixen per a l'e-justícia un tractament diferenciat (Jiménez, 2010).Un dels objectius és la introducció de transparència i responsabilitat per a arribar a un millor e-Govern o govern electrònic dintre de les organitzacions. A Alemanya, per exemple, aquesta iniciativa té un especial interès dins les organitzacions governamentals, on la responsabilitat pública implica una especial preocupació. Per a l'engegada de la e-administració, és necessari canviar la mentalitat tradicional que l'organització és el centre d'atenció, i que passi el client a ser el centre de totes les activitats de l'organització. S'ha d'introduir sistemes transparents de treball, eliminant la dependència específica de persones per a realitzar diferents tasques. L'e-administració s'ha vist impulsada per l'aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació (telèfon, Internet…), facilitant als clients la interacció amb les organitzacions, i als treballadors certa flexibilitat amb les condicions de treball (flexibilitat horària, teletreball, mobilitat…). |
Astronomia | Longina és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 38.95 ° de latitud nord i 22.95 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 17.65 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a Domícia Longina, augusta romana. |
Sociologia | La cooperació internacional és un concepte ampli, que en general fa referència a la desigual relació entre el desenvolupament econòmic de diferents àrees del món, i als fluxos d'ajuda, oficial o no governamental, entre aquestes mateixes regions per pal·liar la pobresa i la desigualtat existents. Es relaciona a conceptes com països desenvolupats i països en vies de desenvolupament, entroncant amb la divisió postcolonial del món pròpia dels anys 50. En l'àmbit acadèmic, el terme sovint s'ha relacionat al desenvolupament econòmic com a tal, encara que en els darrers anys s'ha inserit en una perspectiva més ampla de desenvolupament humà i el creixement sostenible. En aquest sentit, la cooperació procura el desenvolupament no només sobre la base de l'Ajuda Exterior, sinó a diferents aspectes de la governança democràtica, l'atenció sanitària, l'educació, la reducció de la pobresa, la igualtat de gènere i els drets humans. Els projectes de desenvolupament internacional poden basar-se en un cas concret, desenvolupat per una ONG amb l'objectiu de combatre una situació concreta de subdesenvolupament, en intentar pal·liar els efectes d'una situació d'emergència, com pot ser una epidèmia, una situació de fam o l'efecte d'un desastre natural, o en dur a terme una acció transformadora de fons, que intenti revertir aspectes socials i polítics d'una societat. En els últims anys, aquests projectes s'han basat en l'empoderament de les dones, en la construcció d'economies locals i en l'atenció del medi ambient. |
Geografia | La Província de Namangan, amb la capital a Namangan, pertany a l'Estat de l'Uzbekistan i forma part de la Vall de Ferganà. La seva superfície és de 7,900 km² i té una població d'uns 1,862,000 (2005) amb una densitat de 236 hab./km². En aquesta regió succeí el Conflicte de Namangan, l'any 1991 i 1992. És el punt d'unió dels dos rius principals Naryn i el Kara Darya dels quals en sorgeix el Sirdarià un dels dos gran rius de l'Àsia Central. |
Jaciments paleontològics | La Formació de Scollard és una unitat estratigràfica de la conca sedimentària del Canadà occidental que es troba a Alberta, Canadà. La seva edat de deposició és del Cretaci superior al Paleocè inferior. És significativa pel seu registre fòssil i inclou dipòsits de carbó econòmicament en l'Ardley coal zone. |
Química | El clorur de iode o monoclorur de iode, de fórmula ICl {\displaystyle {\ce {ICl}}} , és un compost interhalogenat format mitjançant la combinació de iode i clor i que forma dues estructures cristal·lines diferenciades. |
Televisió | «Primer» (en ucraïnès: Перший, en romanització: Pershyi) és un canal de televisió públic ucraïnès de la Companyia Nacional de Radiodifusió Pública d'Ucraïna, que s'emet amb aquest logotip des del 23 de maig de 2022. El canal de televisió va substituir el canal de televisió estatal, que havia estat emetent des de 1939 amb els logotips "UT" (1951-1972), "UT-1" (1972-1998) i Primera nacional (1998-2015). Com a emissora pública, el canal de televisió parlava amb el logotip "UΛ: Primer" (2015-2022). |
Estris | Staples (NYSE SPLS) és la companyia que més articles d'oficina ven del món. Va ser fundada en 1986 en Brighton, Massachusetts, i té la seua seu en Framingham, Massachusetts. Els seus principals competidors són OfficeMax i Office Depot. |
Aeronàutica | La Força Aèria Estònia (en estonià: Eesti Õhuvägi) és la branca de les Forces Armades d'Estònia la funció de les quals és la vigilància de l'espai aeri d'Estònia. Es troba localitzada a la base aèria de Ämari, i opera amb dos avions Antónov An-2 i quatre helicòpters Robinson R44, a més de dos avions Aero L-39 Albatros arrendats per a missions d'entrenament. A causa que no compta amb capacitat de combat aeri, la defensa aèria d'Estònia, igual que la de Letònia i Lituània, està garantida des del 30 de març de 2004 per l'OTAN, la qual efectua una rotació cada quatre mesos entre els seus estats membres, els quals arribat el seu torn han d'enviar quatre aeronaus a Lituània amb la missió de realitzar el control aeri dels tres països bàltics, en una missió denominada Patrulla Aèria Bàltica (més coneguda per la seva denominació en anglès Baltic Air Policing). Compta amb bateries de defensa aèria equipades amb 100 canons ZU-23-2 i míssils Mistral. El radar primari d'Estònia és un Lockheed Martin TPS-117 que es troba localitzat a Kellavere i està integrat en la xarxa de defensa aèria BaltNet dels països bàltics. La base aèria d'Ämari també alberga un radar analògic de curt abast ASR-8. |
Física | En matemàtiques i física, l'equació de Kadomtsev-Petviashvili, també coneguda com a equació de KP, que duu el nom de Boris Borisovich Kadomtsev i Vladimir Iosifovich Petviashvili que van ser els primers a formular-la, és una equació diferencial en derivades parcials per descriure el moviment d'ona no lineal. L'equació KP s'escriu normalment com: ∂ x ( ∂ t u + u ∂ x u + ϵ 2 ∂ x x x u ) + λ ∂ y y u = 0 {\displaystyle \displaystyle \partial _{x}(\partial _{t}u+u\partial _{x}u+\epsilon ^{2}\partial _{xxx}u)+\lambda \partial _{yy}u=0} on λ = ± 1 {\displaystyle \lambda =\pm 1} La forma anterior mostra que l'equació KP és una generalització a dues dimensions espacials, x i y, de l'equació unidimensional de Korteweg-de Vries (KdV). Perquè sigui físicament significativa, la direcció de propagació de l'ona no ha d'estar gaire allunyada de la direcció x, és a dir, amb variacions lentes de les solucions en la direcció y. Igual que l'equació KdV, l'equació KP és completament integrable. També pot resoldre's utilitzant la transformació de dispersió inversa de forma molt similar a l'equació no lineal de Schrödinger. |
Enginyeria | L'enginyeria del buit s'ocupa dels processos tecnològics, les tècniques i l'equipament que utilitzen el buit o les pressions ultrabaixes per aconseguir més bons resultats que els que s'obtindrien sota la pressió atmosfèrica normal. Les aplicacions més difoses de la tecnologia del buit són: Recobriment amb carbur de crom pirolític (PCC Coating) Manipulació d'objectes mitjançant urpes de buit Vidre antireflector Acoloriment del vidre Impregnació al buit Recobriment al buit Assecat al buitLes màquines de pintar al buit (metal·litzats,vacuum coater) són capaces d'aplicar diferents tipus de recobriments de metall, vidre, plàstic o superfícies de ceràmica i proporcionen millor qualitat, gruix i uniformitat de color que altres mètodes. Les assecadoras al buit estan disponibles en materials delicats i estalvien quantitats significatives d'energia a causa de les baixes temperaturas d'assecat. |
Cultura popular | En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca. Es considera una personificació de la tempesta.És un dels diversos monstres que van sorgir de la unió de Gea i Pontos. El seu pare era Tifó i la seva mare, Equidna. Estava emparentada amb les harpies, l'Esfinx, les gorgones i el Lleó de Nemea.Vivia a la regió de Lícia (Anatòlia, actual Turquia). Va ser criada pel rei de Cària, Amisòdar, i vivia a Patara. Iòbates, el rei de Lícia, ordenà a l'heroi Bel·lerofont, net de Sísif, que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà a l'heroi que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofont trobà Pegàs a Corint, bevent de la font de Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofont el cavalqués i s'elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la, Bel·lerofont havia construït una arma especial: a la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre l'heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.També es deia Quimera, en algunes tradicions, la nàiade siciliana que es va enamorar de Dafnis, i que, engelosida, el va deixar cec. D'altra banda, Homer en parla com a "guardiana" del rei Amisodarus, la qual cosa podria suggerir una tradició alternativa en la qual hagués estat creada deliberadament com a guardiana de fronteres o arma. |
Geografia | El Ducat d'Albany va ser un títol nobiliari que l'ortorgava la casa reial d'Escòcia, emprat de vegades pels fills joves de la família reial escocesa, i després la britànica. El títol va ser creat l'any 1398 per a Robert III d'Escòcia. L'obra de William Shakespeare El Rei Lear inclou un personatge amb aquest nom. El 1425 va deixar d'atorgar-se, a causa d'una traïció del segon duc. El títol va tornar a ser utilitzat el 1458 per Alexander Stewart, i va discontinuar-se després que el seu fill John morís sense descendència el 1536. Va ser de nou creat per a Arthur, el segon fill de Jaume V d'Escòcia. |
Astronomia | Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica. |
Gestió | La Ruta Ho Chi Ming va ser un sistema logístic que s'estenia des de la República Democràtica del Vietnam (el Vietnam del Nord) fins a la República del Vietnam (Vietnam del Sud) a través dels regnes veïns de Laos i Cambodja. El sistema oferia suport, en forma d'homes i material al Front Nacional d'Alliberament del Vietnam del Sud, o derogativement, al Viet Cong i a l'Exèrcit Popular del Vietnam, o Exèrcit Nord-vietnamita, durant la Guerra del Vietnam (1955-1975). No es tractava d'un simple camí, sinó que d'un complex sistema de rutes per camions, passos pel tràfic a peu o en bicicleta o sistemes de transport fluvial. El nom, a partir del president nordvietnamita Ho Chi Minh, té origen nord-americà. Malgrat que transcorria principalment per Laos, els comunistes l'anomenaven el Truong Song, la Ruta Estratègica de Subministraments, després d'un pas muntanyós al Vietnam central. D'acord amb la història oficial de la guerra de l'Agència Nacional de Seguretat americana, el sistema de camins va ser un dels majors èxits de l'enginyeria militar del segle XX. |
Enginyeria | Un nefoscopi és un instrument meteorològic que permet esbrinar, per observació visual, la direcció de moviment dels núvols i la seva velocitat angular.Fou inventat pel pare escolapi italià Filippo Cecchi el 1859.El jesuita Carl Braun va inventar un altre tipus de nefoscopi el 1865. |
Epidèmies | Des de l'inici del 2016 que el brot del virus del Zika ha esdevingut el brot més vast de la història d'Amèrica recent. L'epidèmia comença a estendre el 2015 al Brasil i, posteriorment, a altres països d'Amèrica del Sud, Amèrica Centra i del Carib. El virus de la Zika (ZIKV) és un flavivirus de la mateixa família de la febre groga, el dengue, el virus de l'Oest del Nil. Es transmet a través del mosquit Aedes aegypti.Al mes de gener del 2016, l'Organització Mundial de la Salud (l'OMS) anuncia que probablement el virus s'estengui cap a la resta del continent fins a final d'any i el declara com a emergència global. L'Aedes aegypti és comunament trobat tot al llarg de les Amèriques tropicals i subtropicals, però una altra espècie que també serveix de transmissor, l'Aede albopictus, ara es troba amb més freqüència a la regió dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Els símptomes del virus són febre i erupcions cutànies (febre de Zika). La infecció s'ha associat a casos de microcefàlia en nadons de mares infectades i a alguns casos de síndrome de Guillain-Barré. Diversos països han emès alertes per qui vulgui viatjar en zones afectades. Per exemple, s'estima que el virus s'ha importat als EUA, Dinamarca o Portugal. S'han trobat afectats a Itàlia, Israel, Espanya, Catalunya i Austràlia. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.