label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | El touchball és un esport entre 2 i 10 (més o meys) en el qual consisteix en no deixar caure una pilota de paper o de sorra petita, donant-li cops amb tot el cos. Però només tens tres tocs com a màxim. Al començament tots teniu un nombre determinats de vides, i cada cop que a algú li caigui la pilota se li resta una vida. I així contínuament, fins que quedin dues persones, que fan una final entre ells fins que només quedi un. Aquest és el guanyador. Hi ha vegades que hi ha la polèmica ja que hi ha conflictes per saber qui ha de ser eliminat. En aquest cas, competeixen les persones que han pogut perdre en aquella ronda i el qui perdi se li resta una vida. Els demès continuen. Per començar ha jugar s'han de posar en cercle totes les persones que volen jugar. Un saca i el joc ja ha començat. Has d'evitar que la pilota caigui al terra donant-li amb les mans, peus, cap, etc. |
Astronomia | Selenographia, sive Lunae descriptio (Selenografia, o una descripció de la Lluna) és una obra cabdal de Johannes Hevelius impresa l'any 1647. En el seu tractat, Hevelius medità sobre les diferències entre la seva pròpia obra i la de Galileo Galilei. Hevelius remarcà que la qualitat de les representacions lunars de Galileo a Sidereus Nuncius (1610) deixaven una mica que desitjar. Selenographia fou dedicada al rei Wladyslaw IV i, juntament amb l'obra de Riccioli i Grimaldi Almagestum Novum, esdevingué el treball estàndard sobre la Lluna per més d'un segle. Quatre còpies de l'obra han sobreviscut: són guardades a la Biblioteca Nacional de França, a la biblioteca de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, a la Stillman Drake Collection de la Thomas Fisher Rare Books Liberary de la Universitat de Toronto i a la Biblioteca Gunnerus de la Universitat Noruega de Ciència i Teconologia de Trondheim. |
Filosofia | La Incoherència de la Incoherència (en àrab Tahafut al-Tahafut, en llatí Destructio destructionis) és l'obra més coneguda del filòsof Averrois. El llibre se centra en la relació entre filosofia i fe, en oposició a La destrucció dels filòsofs del seu contemporani Al-Ghazalí. Averrois considerava que totes dues vies no són oposades ni separades sinó que hi ha una única veritat, accessible des d'ambdós camins que, tot i que autònoms, hi arriben. Defensor de la doctrina aristotèlica, reclama que és compatible amb l'islam. |
Filosofia | La Crítica de la Raó pràctica és el segon dels textos fonamentals d'Immanuel Kant, publicat l'any 1788 a Riga, on exposa les seves idees en el terreny de l'ètica. Juntament amb la Crítica de la raó pura, és una de les obres clau del pensament kantià. |
Aeronàutica | El sistema FIDO (sigles de Fog Investigation and Dispersal Operation, o tambéː "Fog Intense Dispersal Operation"), en castellà "Operació de Dispersió de Boira Intensa" va ser un sistema utilitzat per dispersar la "boira" i la "boira sopa de pèsols" (Boirum dens) d'un aeròdrom de manera que una aeronau pogués aterrar sense incidents. El dispositiu va ser desenvolupat per Arthur Hartley per a les estacions de bombarders de la RAF britànica, permetent l'aterratge de les aeronaus que tornaven de les incursions sobre Alemanya, en condicions de poca visibilitat mitjançant uns cremadors que generaven unes parets de flames verticals a banda i banda de la pista d'aterratge. Quan la boira impedia aterrar a les aeronaus Aliades de localitzar que no podien veure les pistes d'aterratge aterrar, eren desviats als aeròdroms equipats amb el sistema FIDO.El sistema FIDO va ser desenvolupat en el departament d'enginyeria química de la Universitat de Birmingham, Regne Unit, durant la Segona Guerra mundial. La invenció del FIDO s'atribueix formalment al Dr. John David Main-Smith, un ex-resident de Birmingham & Principal Oficial Científic del departament de Química del "Royal Aircraft Establishment" en Farnborough, Hants, i com a cortesia la patent (595,907) va ser compartida amb el cap del departament Dr. Ramsbottom com era costum en aquestes dates. " És difícil per al modern resident de Regne Unit (2008) entendre com eren les boires de la Segona Guerra mundial. No es podia veure la mà al final d'un braç estirat. El Clean Air Act va millorar molt les boires en el Regne Unit", comenta B Main-Smith. |
Informàtica | En àlgebra lineal, una aplicació lineal es pot representar mitjançant una matriu. Si T {\displaystyle T} és una transformació lineal que representa una aplicació de R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} sobre R m {\displaystyle \mathbb {R} ^{m}} i x → {\displaystyle {\vec {x}}} és un vector columna amb n {\displaystyle n} components, llavors T ( x → ) = A x → {\displaystyle T({\vec {x}})=\mathbf {A} {\vec {x}}} per a una matriu A {\displaystyle A} de dimensió m × n {\displaystyle m\times n} , denominada matriu de transformació de T {\displaystyle T} . Ha de tenir-se en compte que A {\displaystyle A} té m {\displaystyle m} files i n {\displaystyle n} columnes, mentre que la transformació T {\displaystyle T} és R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} de R m {\displaystyle \mathbb {R} ^{m}} . Alguns autors emplean expressions alternatives de matrius de transformació que utilitzen vectors fila en lloc de vectors columna, però es tracta d'una circumstància merament formal. |
Arquitectura | Una piscina és una construcció artificial destinada a nedar o practicar-hi esports relacionats amb l'aigua. Les dimensions d'aquesta poden ser molt variables: la més gran és la mida olímpica, de 50 metres. Pot estar formada per diferents elements: metalls, plàstics o formigó. La paraula piscina prové del llatí i originalment s'utilitzava per designar pous per peixos d'aigua dolça o salada.Actualment les piscines han experimentat un canvi tecnològic significatiu, sobretot en la depuració. S'utilitzen derivats del clor per a mantenir-les netes, i es controla el seu pH i en algunes ocasions inclòs la temperatura (vegeu la secció «Elements per la cura» per a més informació). |
Mitologia | Els déus germànics estan dividits entre els llinatges dels Æsir i el dels Vanir, i de vegades alguns Jötun també en formen part, per tant, la línia divisòria entre aquests tres grups és, a vegades, poc clara. No obstant això, normalment s'accepta que els Æsir (entre els quals es troben els déus Odin, Thor i Týr) eren déus guerrers mentre els Vanir (Njord, Freya i Frey) eren déus de la fertilitat. Diversos grups d'éssers de la mitologia escandinava, com els elfs, el gnoms i els Jötun tenien déus menors, petits cultes i lloc sagrats dedicats exclusivament a ells tot i no formar part d'un dels dos llinatges divins: Ægir, Sobirà del mar i déu dels aspectes benignes d'aquest. Esposa:Ran Anðrimnir, Xef dels déus. Astrild, Deessa menor de l'amor. Baldr (Phol), Déu de la bellesa, la innocència i de la pau. Esposa: Nanna Bor, Pare d'Odin, Vili i Ve. Esposa: Bestla Bragi (Brego), Déus de la poesia. Esposa: Iðunn Buri, El primer déu i pare de Bor Byggvir, Déu menor de la cervesa. Esposa: Beyla Dagr, Deú del dia, fill de Delling i Nótt Delling, Déu de l'albada i para de Dagr amb la deessa Nótt Eir, Deessa de la curació. Elli, Deessa de la vellesa. Forseti (Forasizo), Déu de la justícia, la pau i la veritat. Fill de Baldr i Nanna Freia (Frowa), Deessa de l'amor, la sexualitat i la fertilitat. Marit: Ódr Freyr (Fro Ing), Déu de la fertilitat. Esposa: Gerd Frigg (Frick), Deessa del matrimoni i la maternitat. Marit: Odin] Fulla Gefjun Haenir Hel (Hellia), Sobirana del Helheim, el món subterrani nòrdic. Heimdall (Iring, Rigr), Guardià de l'Ásgard, el món dels déus del llinatge del Æsir Hermod (Hermut) Hlin Hödr Hönir Holler Huldra Iðunn, Deessa de la joventut, portadora de les pomes que permeten que els déus sobrevisqui fins al Ragnarök. Marit: Bragi Jord (Erda), Deessa de la terra. Mare de Thor Kvasir Laga Lofn Loki, Déu del foc i la malícia. Esposa: Sigyn Magni Mani Miming Mimir (Mime) Modi Nanna, muller de Baldr i mare de Forseti Nerthus, deessa esmentada per Tacitus. El seu nom té relació amb Njord Njord Nótt, deessa de la nit, filla de Narvi i mare d'Aud, Jord i Dagr, els pares dels quals són Naglfari, Annar i Delling respectivament. Odin (Wodan), Sobirà dels Æsir. Déu de la saviesa i la guerra. Esposa: Frigg Óttar Ran, Deessa dels aspectes malignes del mar i guardiana dels ofegats. Marit: Ægir) Saga, una Asynjur o Aesir femella Sif, Una Ásynja de la qual es creu que ajuda a fer créixer el camps. Marit: Thor Sigyn, Esposa de Loki, al qual li dona dos fills, Vali i Narvi Sjöfn Skírnir Snotra Sunna Thor (Donar), Déu de la força i el tro. Esposa: Sif Þrúðr Týr Ullr (Wulder) Vali Var (Wara) Ve Un dels tres déus de la creació. Germà d'Odin i Vili Vidar Vili Un dels tres déus de la creació. Germà d'Odin i Ve Vor |
Telecomunicacions | Dynamic Source Routing (amb acrònim DSR) és un protocol d'enrutament per a xarxes sense fils en malla. DSR es basa en rutes d'origen en comptes de taules de rutes. DSR va ser creat per la universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh i va aparèixer a la recomanació RFC 4728 del IETF el 2007. |
Estris | Un paraigua (col·loquialment, paraigües) o parapluja és un estri portàtil utilitzat per a protegir-se de la pluja. Està format per una superfície convexa de plàstic o altre material similar, que està agafada a unes barnilles articulades a l'extrem d'un bastó i al voltant d'aquest que acaba en un mànec adequat per a portar el paraigua amb una mà. Les barnilles permeten de plegar el paraigua quan no plou o s'està a aixopluc.Un paraigua tancat pot servir de bastó, encara que també hi ha versions de butxaca que tenen barnilles doblement articulades que, un cop aquest plegat, es redueix l'objecte entorn d'un pam de llargada. Aquest mateix estri, per a protegir-se del sol, s'anomena ombrel·la o para-sol. L'ús de grans para-sols a la platja, fixats a la sorra, és relativament modern. |
Telecomunicacions | L'efecte pinta (en anglès, "combing effect") apareix quan els objectes que es mostren per pantalla es mouen a gran velocitat. Es visualitzen imatges consecutives en les que es produeix un canvi substancial. Les línies, és a dir els camps entrellaçats, estan poc correlacionats: l'entrellaçat no és correcte. Com es mostra en la imatge de la dreta, la part que no té canvis bruscs de velocitat (el fons) no pateix aquest efecte, al contrari que la silueta de la noia (la qual abandona l'habitació a tota velocitat), que sí que el pateix. Per evitar aquest efecte, una solució és utilitzar un filtre desentrellaçador per representar les línies una a una, i fer una exploració progressiva línia a línia de tota la imatge evitant així l'entrellaçat. Això solucionaria el problema però implicaria que la freqüència fos major (el doble) i per tant augmentaria l'amplada de banda. Una altra solució és descartar un dels dos camps (parell o imparell) i després fer una interpolació per a completar la informació eliminada. |
Biotecnologia | Els cosmidis són uns tipus de vectors de clonació. Realment un cosmidi consisteix en un plasmidi al qual se li han afegit uns segments del genoma d'un bacteriòfag, el fag λ. |
Administració | El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg. El 2013 tenia 863.286 batejats d'un total d'1.213.255 habitants. Actualment està regida pel bisbe Wilhelm Krautwaschl. |
Cultura popular | En anglès, elephant in the room («elefant a la sala») és una expressió metafòrica que fa referència a una veritat evident que és ignorada o que passa inadvertida. També s'aplica a un problema o risc obvi que ningú no vol discutir, o un cas de pensament de grup que ningú no vol encarar.Es basa en la idea que seria impossible passar per alt la presència d'un elefant en una habitació i, per tant, que tots els que són dins fingeixen que l'elefant no hi és i han decidit defugir l'enorme problema que implica. Així, la sociologia i psicologia de la repressió també opera en una escala macro. |
Sociologia | Un ballester era un menestral que tenia com a ofici fer ballestes i vendre-les. Als segles xiv i xv, treballaven ballesters a Barcelona (a mitjan segle xv, n'hi havia nou), Lleida, Girona, etc. |
Geologia | L'anatèxia (paraula formada a partir d'arrels gregues i llatines que significa fondre) en geologia, es refereix a la fusió diferencial o parcial d'una roca, especialment durant la formació de roques metamòrfiques com ara les migmatites. |
Telecomunicacions | Un senyal continu o senyal en el temps-discret és un senyal que pot expressar com una funció el domini es troba en el conjunt dels nombres reals, i normalment és el temps. La funció del temps no ha de ser necessàriament una funció contínua.El senyal és definit sobre un domini que pot ser o no finit, sobre el qual a cada possible valor del domini li correspon un únic valor del senyal. La continuïtat de la variable del temps implica que el valor del senyal pot precisar per a qualsevol punt arbitrari del temps pertanyent al domini.Un exemple típic d'un senyal continu són: Les piles elèctriques f ( t ) = sin ( t ) , t ∈ R {\displaystyle f(t)=\sin(t),\quad t\in \mathbb {R} } El mateix exemple amb durada finita podria ser: f ( t ) = sin ( t ) , t ∈ [ − π , π ] {\displaystyle f(t)=\sin(t),\quad t\in [-\pi ,\pi ]} i f ( t ) = 0 {\displaystyle \quad f(t)=0} per a qualsevol altre valor de t {\displaystyle \quad t} . El valor d'un senyal de durada finita (o infinita) pot o no ser finit. Per exemple, f ( t ) = 1 t , t ∈ [ 0 , 1 ] {\displaystyle f(t)={\frac {1}{t}},\quad t\in [0,1]} i f ( t ) = 0 {\displaystyle \quad f(t)=0} per a qualsevol altre valor de t {\displaystyle \quad t} , és un senyal de durada finita però pren un valor infinit per t = 0 {\displaystyle t=0\,} . En moltes disciplines s'estableix per conveni que un senyal continu ha de tenir sempre valors finits, el que té sentit sobretot en el cas dels senyals físics. En determinats casos, les singularitats infinites són acceptables sempre que el senyal sigui integrable en un interval finit. Per exemple, el senyal definit per t − 1 {\displaystyle t^{-1}} no és integrable en l'interval temporal ( − 1 , 1 ) {\displaystyle (-1,1)} , mentre que t − 2 {\displaystyle t^{-2}} sí que ho és. Un senyal analògic és continu per naturalesa. Els senyals discrets utilitzats en el processament digital de senyals, es poden obtenir mitjançant el mostreig i la quantització de senyals continus. Un senyal continu també es pot definir sobre una variable independent diferent al temps. Una d'elles és l'espai, i és particularment útil en el processament d'imatges, on s'utilitzen dues dimensions espacials. |
Protestes | La manifestació per un finançament just fou una manifestació unitària d'associacions, entitats, sindicats i partits polítics valencians per a instar el Govern d'Espanya a millorar el finançament del País Valencià. L'acte tingué lloc dissabte 18 de novembre de 2017 a València: la marxa eixí a les 6 de la vesprada de l'esplanada del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat pel carrer Guillem de Castro en direcció a l'Institut Valencià d'Art Modern i, pel carrer Blanqueries, fins a les Torres de Serrans, on es llegí el manifest; es manifestaren unes seixanta mil persones segons els organitzadors. |
Informàtica | En el camp de la simulació molecular, l'acoblament molecular (o docking) és un mètode que prediu l'orientació i la conformació preferida que adopta una molècula en interaccionar amb una altra. L'acoblament es fa servir freqüentment per predir com una molècula petita s'uneix de forma no covalent a una proteïna i també l'afinitat i l'activitat de la molècula petita. Per aquesta utilitat, l'acoblament molecular té un paper molt important en la indústria farmacèutica com a eina per a desenvolupar un disseny racional de molècules actives. |
Geologia | La tenacitat és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se. Segons la tenacitat, els minerals es divideixen en sis grups, de grau més petit a més gran: fràgil, mal·leable, sèctil, dúctil, flexible i elàstic. Els materials tenaços són capaços d'absorbir molta energia cinètica de l'objecte que provoca el xoc i la transformen en deformació plàstica o elàstica, evitant el trencament. Els materials fràgils es trenquen sense deformació quan són sotmesos a un xoc i no absorbeixen energia cinètica. En ciència de materials, la tenacitat és l'energia de deformació total que és capaç d'absorbir o acumular un material abans d'arribar a la ruptura en condicions d'impacte, per acumulació de dislocacions. Es deu principalment al grau de cohesió entre molècules. En mineralogia la tenacitat és la resistència que oposa un mineral o un altre material a ser trencat, molt, doblegat, estripat o suprimit. Cal notar que per a un material viscoelàstic aquesta energia dependria de l'evolució de velocitat deformació, mentre que a materials elastoplàstics és independent d'ells. |
Jocs | Cruis'n World és un videojoc llançat l'any 1996 als Països Catalans i la resta d'Europa per N64 que és la continuació del videojoc de curses recreatiu de 1994 anomenat Cruis'n USA. Com diu en el títol, el Cruis'n World involucra als jugadors en fer curses de cotxes contra contrincants en diverses pistes del món. El videojoc té característiques del Cruis'n USA. Una nova característica és la de les acrobàcies. També han posat diversos obstacles, i giravolts tancats. Si es fa l'acrobàcia de volar amb el vehicle, el joc dona al jugador segons extra de temps. El joc també proporciona petites propulsions per anar més ràpid del normal. El videojoc va ser llançat per la Nintendo 64 el 1998, sent així el millor joc de la saga Cruis'n. |
Art | Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra. Des de la pau de Constantí I el Gran es van fer comuns els cementiris a l'aire lliure, tancats amb murs als afores de les poblacions i al costat d'una església o basílica. Consistien els sepulcres en caixes d'una o diverses peces o en nínxols formats amb material de maçoneria i coberts amb una llosa, que se situaven al mur del cementiri o sota terra. Els més sumptuosos es col·locaven exempts sobre un pedestal, o adherits al mur exterior de l'església i es disposaven en forma de caixa o pila rectangular de marbre, ricament esculpida a la seva cara frontal exterior, i algunes vegades també en els laterals, amb símbols cristians i temes bíblics, costum que ja s'havia introduït a les catacumbes pels volts del segle iii, i que va ser més comú amb la pau constantiniana.Amb freqüència, figuren entre els relleus alguns motius arquitectònics en els quals s'adverteix l'estil romà de l'època de decadència. Quan s'esculpien poques figures, era freqüent omplir els espais intermedis amb l'ornament dels estrígiles o estries corbes en S (inversa o recta), copiat dels sarcòfags pagans. Des de finals del segle v va cessar a Roma el costum d'esculpir figures als sepulcres, limitant-se l'ornamentació a símbols cristians i dibuixos diferents. Al Regne Visigòtic de Toledo seguia encara al segle vii. També es disposaven els sepulcres amb obra de fàbrica sobre el terra en forma semblant als loculi de les catacumbes, semblant lleixes de biblioteques. Els sepulcres tenien sempre plana la seva coberta als primers segles, però des del segle v va començar a usar-se arquejada i a partir del segle viii, es va disposar com una teulada a dues aigües o vessants. Alguns dels esmentats sepulcres estaven interiorment dividits en compartiments per contenir-ne dos o més difunts, anomenant-se bisomos o trisomos, etc., com consta per inscripcions i, de vegades, el revelen les figures o retrats dels personatges allà dipositats, esculpides en relleu sobre una cara del sepulcre. Igual pràctica van seguir els gentils abans dels cristians. Són cèlebres pels seus bonics relleus els que s'exhibeixen al Vaticà i en altres llocs de Roma, així com els d'Arle (França) i les antigues esglésies de Ravenna (Itàlia), entre d'altres. Al cementiri de Pisa (Piazza dei Miracoli) van ser recopilats al llarg dels segles gairebé un centenar. |
Estris | El Filtre Mosaic de Bayer és un filtre matricial de color que determina el color primari (RGB) de cada cel·la del fotosensor (CCD o APS). El seu nom el deu al seu inventor, el Doctor Bryce E. Bayer de l'empresa Eastman Kodak. La distribució de colors en el sensor que aplica el Filtre Bayer no és igualment proporcional als tres colors primaris RGB, sinó que és de 25% Vermell (R), 50% Verd (G) i 25% Blau (B) donant més importància al color verd per raons físiques del Sistema Visual Humà, ja que els humans som més sensibles a les components freqüencials properes als tons verds. En Bryce Bayer anomena a les cel·les verdes del fotosensor els elements sensitius a la luminància, i les cel·les roges i blaves els elements sensitius a la crominància. Podríem pensar que si necessitem obtenir tres components de color (RGB) per cada píxel, necessitaríem tres sensors, un per cada component. La motivació principal d'utilitzar el Filtre Mosaic de Bayer és la d'obtenir la imatge en color amb un únic sensor + un Filtre Mosaic de Bayer. Aquestes cel·les o elements seran els píxels finals de la imatge després d'un procés de demosaicing que es basarà en interpolacions entre els valors dels elements resultants del filtre Bayer. |
Sociologia | Tradicionalment la sociologia de la ciència estudia la ciència com a institució social, on els seus membres (els científics) actuen sota unes pautes determinades. Per una banda, centra el seu estudi en els valors, regles i pautes de comportament que organitzen l'acció individuals i col·lectiva de la comunitat científica. Per altra banda, s'interessa per les relacions que pot establir la ciència amb altres institucions socials, com l'estat, l'exèrcit o la indústria. |
Conflictes | La insurrecció jihadista de Nigèria és el conflicte armat entre grups militars islàmics jihadistes i el govern de Nigèria. Es tracta d'un fenomen social recent que contraposa el fanatisme islàmic i el govern central nigerià, el primer d'aquests actors, pretenent la imposició de la xària a tots els estats de Nigèria i de majoria no musulmana, mentre que el segon dels actors, en pretén la lluita contra, considerant-ne un "avançament nefest de la violència anticristiana".Segons alguns relats, la violència hauria mort més de 15 mil persones, i diversos milions haurien estat desallotjats per la devastació de ciutats degut als afrontaments. D'acord amb un estudi demogràfic sobre religió a Nigèria, els musulmans formen un 50% de la població. La comunitat musulmana resideix principalment al nord del país. La majoria de musulmans de Nigèria són sunnites. Els cristians són el segon grup religiós amb un 48,2% de població estimada. Són predominants al centre i sud del país, mentre que prop de l'1,4% de la població restant segueix altres religions.El conflicte resideix doncs en la voluntat d'imposició de la xària, que ja s'aplica en 12 estats del nord d'ençà el 1999 i 2000. Els darrers anys el conflicte sectari ha vingut intensificant-se. D'entre els grups que promouen aquesta situació en destaca Boko Haram que controla vint ciutats del nord-est de Nigèria, on hi comet atrocitats vers cristians, segrestant noies i dones, participant, fins i tot, en el comerç d'éssers humans.Segons que podia explicar l'any 2014 el The Washingtong Post, el govern nigerià estaria perdent el control del nord-est del país i no demostraria una verdadera voluntat de lluitar-hi en contra. Tanmateix, el 2015 segons que n'informa la premsa, l'exèrcit nigerià hauria reprès una bona part de la regió del nord-est del país. Aquest fet transforma el conflicte en un enfrontament entre guerrilles i contra-revolucionaris.En la guerra l'estat nigerià combat amb Camerun, el Txad i Níger, però rep també suport dels EUA, Benin, el Regne Unit, França, la Xina, l'Iran i Israel. La part contrària rep el suport de l'Estat Islàmic. |
Arqueologia | Els tres fragments de pedra trobats al jaciment ibèric de Ca n'Oliver, situat en un turó de la Serralada Litoral Catalana del complex de Collserola, van ser recuperats rere les obres de l'eixamplament del carrer de València al barri de Montflorit de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Aquestes peces corresponen, segurament, a dues escultures zoomorfes de lleó diferents, en què dues de les quals (la núm. 1 i la núm. 3) formen part d'una mateixa figura i la núm. 2, d'una altra. Les seves datacions s'han atribuït al període de fase 1 d'ocupació de l'assentament laietà, el qual comprèn els anys 525-425 aC (segles VI i V aC), i es dedueix pel seu caràcter simbòlic d'animal protector de tombes que l'emplaçament original podria haver estat la necròpolis del poblat.Dels ibers s'han trobat nombroses representacions escultòriques d'animals, les més abundants de les quals són: els cànids (gossos i llops), els bòvids, les feres, els èquids, els animals fantàstics, les aus i els ovicaprins. El lleó, que se situaria dins del grup de les feres, és una bèstia que no es troba enlloc de la península ibèrica i per això es creu que la població de llavors va tenir influències del món fenici i grec, els quals van introduir-lo durant l'etapa en què van estar en aquesta zona. |
Física | El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter. Desenvolupa la concordança amb la teoria del big bang, que explica les observacions còsmiques realitzades sobre la radiació de fons de microones, així com observacions sobre l'estructura a gran escala de l'univers i les supernoves; tot això aporta coneixement a l'explicació de l'acceleració de l'expansió de l'univers. És el model conegut més simple i del qual es poden destacar tres grans característiques: Λ (lambda), indica la constant cosmològica com a part d'un terme de l'energia fosca que permet conèixer el valor actual de l'acceleració de l'expansió de l'univers. La constant cosmològica es descriu en termes de Ω Λ {\displaystyle \Omega _{\Lambda }} , que és la fracció de la densitat de l'energia d'un univers pla. En l'actualitat, és Ω Λ {\displaystyle \Omega _{\Lambda }} 0.74, és a dir, que té un valor del 74% de la densitat d'energia de l'univers actual. La matèria fosca freda és el model en què la matèria fosca es descriu com a freda, és a dir, no termalitzada, no barònica, sense l'existència de col·lisions. Aquest component s'encarrega del 26% de la densitat de l'energia actual de l'univers. El 4% restant és tota la matèria i energia que componen els àtoms i els fotons, que són els elements que construeixen els planetes, les estrelles, i els núvols de gas. El model assumeix un espectre de l'escala d'invariància de les pertorbacions primordials i un univers sense curvatura espacial. També assumeix que no té cap topologia observable, de manera que l'univers és molt més gran que l'horitzó de partícula observable. Es donen prediccions d'inflació còsmica.Aquestes són les suposicions més simples per a un model cosmològic consistent; tanmateix, ΛCDM és tan sols un model. Els cosmòlegs anticipen que totes aquestes presumpcions no seran conegudes amb exactitud fins que no es tingui més coneixement sobre la física fonamental. Particularment, la inflació còsmica prediu una curvatura espacial en el nivell de 10−4 a 10−5. També seria sorprenent que la temperatura de la matèria fosca fos zero absolut. D'altra banda, ΛCDM no explica res sobre l'origen de la matèria fosca, de l'energia fosca i de l'espectre de l'escala d'invariància de les pertorbacions primordials de la curvatura; en aquest sentit, és simplement un exercici de "parametrització" útil de la ignorància. Malgrat que actualment (2011) existeix el consens que és el model que descriu millor el naixement i evolució de l'univers i de les seves estructures (com, per exemple, les galàxies o els cúmul de galàxies), alguns autors han descrit que presenta problemes fonamentals. Alguns d'aquests problemes han estat presentats pels cosmòlegs Pavel Kroupa o Tom Shanks. |
Agricultura | La forca és una eina amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos. Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca. Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental. També es fabrica amb fusta de pi.A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga que té una altra utilitat, la de remoure la terra. Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs. |
Gestió | El Pressupost General de l'Entitat Local és la previsió de despeses i ingressos d'una ens local. En el cas espanyol, està regulat per la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (LRHL). |
Telecomunicacions | PRISM és un programari secret de control d'internet i de les telecomunicacions del govern dels Estats Units. És l'acrònim de Planning Tool for Resource Integration, Synchronization, and Management“, i significa prisma en anglès. Va ser desenvolupat per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) en el marc d'un programa de vigilància global anomenat Stellar Wind (literalment: vent estel·lar).L'impacte global del programa va ser denunciat el juny de 2013 pel revelador Edward Snowden als diaris The Washington Post i The Guardian. Prism compta amb la col·laboració de Microsoft (inclou l'Skype), Google (inclou el YouTube), Facebook, Yahoo!, Apple, AOL i Paltalk. Els partidaris del programa hi veien una eina necessària en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat. Els oponents hi viuen un pas més en direcció d’un món feliç huxleyà al qual l'estat controla tota la vida privada i qüestionen la participació, parcial o total, voluntària o forçada de gegants de la telemàtica. Organismes de protecció dels drets civils denuncien que les dades i actes ciutadans innocents, sense cap sospita legítima es controlen i dubten de la seva legalitat. El 2013, el director de la Informació nacional James R. Clapper, va confirmar que el govern dels Estats Units recollia des de feia sis anys les dades personals de tots els que no són ciutadans americans, en la cerca de prevenció d'actes de terrorisme. Seria una aplicació legal de la llei sobre la vigilància d'informacions estrangeres i l'acció seria, doncs, legal. El president Barack Obama va confirmar el 7 de juny: «El que teniu són dos programaris autoritzats a l'inici pel parlament i dels quals l'autorització va ser reiterada.» |
Indumentària | Ruth E. Carter ( Springfield, Estats Units 1960 ) és una dissenyadora de vestuari estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar i col·laboradora habitual d'Spike Lee. |
Biblioteconomia | El PBCore (Public Broadcasting Metadata Dictionary Project) és un esquema de metadades d'ús lliure, creat específicament per als continguts d'àudio i de vídeo. Aquest programari el va finançar la Corporació per a la Difusió Pública (Corporation for Public Broadcasting) dels Estats Units d'Amèrica per tal que el poguessin utilitzar els proveïdors de televisió, ràdio i web, per a descriure i utilitzar els continguts multimèdia i amb la finalitat de facilitar la recuperació i compartició d'aquests recursos entre col·legues, institucions, socis de producció, particulars, etc. |
Ciència-ficció | Un portal espaciotemporal, porta estel·lar o portal multidimensional (en anglès: space-time portal) és un concepte que té el seu origen en la literatura fictícia tot i que també s'ha estès en el cinema i en la ciència. Aquest concepte és sovint usat en les novel·les i pel·lícules de ciència-ficció, també en teories de l'Univers o en àmbits d'astronomia, astrobiologia o física quàntica. Un portal espaciotemporal consisteix en un portal —no sempre amb una estructura visible— que consta d'una obertura en l'espai-temps i que sovint permet viatjar a espais i temps diferents a l'instant i el lloc en els quals s'ha accedit al portal. En el cinema i la literatura també, les anomenades màquines del temps obririen un portal d'aquests per tal de poder realitzar un viatge en el temps, malgrat viatjar en el temps, aquestes màquines normalment només obririen portals temporals, ja que se suposa que viatgen al mateix lloc. També hi ha portals unidimensionals en l'espai, aquests portals el que farien seria tan sols un trasllat espacial (anar del punt X a un punt Y; on X i Y no són iguals) mantenint el mateix temps que l'inicial abans d'entrar al portal. Els avenços de la ciència en l'actualitat permeteren que la NASA descobrís l'existència d'uns tipus de portals com aquests que s'usen en la ciència-ficció, als quals anomenà punts-X (X-points) o regions de difusió d'electrons (electron diffusion regions), i que són —segons el físic de la Universitat d'Iowa Jack Scudder— «llocs on el camp magnètic de la Terra es connecta al camp magnètic del Sol, creant un camí ininterromput que va des del nostre propi planeta a l'atmosfera del sol a 93 milions de milles de distància». |
Enginyeria | Un vúmetre és un dispositiu indicador en equips d'àudio per mostrar el nivell de senyal en unitats de volum, de vegades és també anomenat indicador de volum. Consta d'un instrument de bobina mòbil d'un tipus determinat, alimentat per mitjà d'un rectificador d'ona completa que s'alimenta al seu torn de la línia mitjançant una resistència en sèrie. No necessita més font d'energia per al seu funcionament que el senyal d'entrada. El vúmetre va ser dissenyat no per mesurar el senyal, sinó perquè els usuaris tinguessin una referència o objectiu de 0 VU, algunes vegades anomenat 100% o 0 decibels, per la qual cosa no és important que el dispositiu no sigui lineal i imprecís per a nivells baixos. En efecte, l'escala va de -20 VU a +3 VU, amb -3 VU just al mig. |
Indumentària | Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara. La paraula en català «màscara» provindria segons una teoria del mot àrab مسخرة [ˈmas.xa.ra] potser via l'italià maschera, amb el significat de ridícul o bufó, segons Meyer-Lübke.Les màscares, al costat de la disfressa, jugaven un paper clau en aquest joc anònim en què tothom era igual i ningú sabia qui era qui. La família gaudeix desfilant pels carrers disfressats, es gasten bromes i tot està permès. Una de les millors alternatives per gaudir d'aquest Carnaval en família és que tots els membres es disfressin de la mateixa temàtica. Per exemple, els Picapedra, la família Addams, els Simpson, els increïbles, d'animals, d'indis i forasters, lladres i policies, entre d'altres. La família sencera disfressada s'ho passarà d'allò més bé en aquesta gran festa. |
Física | La precipitació fraccionada o precipitació selectiva en la química és un mètode de separació en la qual dos o més ions en dissolució, tots ells són capaços de precipitar amb un reactiu comú, se separen mitjançant aquest reactiu; un ió precipita mentre que l'altre o els altres, amb propietats similars, romanen en dissolució. Per tant la precipitació es pot fer de manera successiva i esglaonadament. La condició principal per a una bona precipitació fraccionada és que hi hagi una diferència significativa en les solubilitats de les substàncies que s'hagin de separar. La clau d'aquesta tècnica és l'addició lenta (per exemple amb una bureta d'una dissolució concentrada del reactiu, que fa precipitar, a la dissolució on ha de produir-se la precipitació. A partir dels productes de solubilitat és possible predir quin dels ions precipita primer i, si aquesta precipitació és completa, quan comença a precipitar el segon. Dit d'una altra manera, és possible deduir si es poden separar quantitativament dos ions per precipitació fraccionada. Es parla de precipitació fraccionada quan han precipitat el 99,9% dels ions d'una espècie química abans que comenci a precipitar la següent. |
Pedagogia | Classe intel·ligent (smart classroom en anglès) és un espai on la tecnologia omnipresent ajuda en el procés d'aprenentatge d'una manera discreta, social i col·laborativa. Està dissenyat a partir d'un procés de codisseny que articula la dimensió pedagògica amb la dimensió digital. Es fonamenta en evidències científiques que emergeixen de la investigació. Aquests espais permeten l'aprenentatge a partir del benestar de totes les persones que l'habiten i responen a qualsevol necessitat pedagògica, possibilitant una experiència d'aprenentatge satisfactòria i un desenvolupament integral de l'alumnat.És un tipus d'educació influït per les noves formes de treballar i aprendre en el segle xxi, resultat de la irrupció d'Internet i les Tecnologies de la informació i la comunicació. Això fa que les escoles hagin de repensar la forma d'aprendre i treballar quines habilitats són necessàries per afavorir aquest aprenentatge. D'aquesta necessitat neix un recull d'habilitats comunament conegudes com les habilitats per al segle xxi.Però aquest canvi de paradigma educatiu no només fa referència a metodologies. Fa també que s'hagi de pensar com és l'entorn on es produeixen els aprenentatges de forma que modifiqui el paper dels docents, les relacions entre l'alumnat, les tasques, la forma d'avaluar i els mitjans disponibles, Viñals i Cuenca (2016) remarquen que la construcció del coneixement s'ha de donar en “entorns informals, flexibles, rics en eines de comunicació, segurs, simples, connectats i on hi hagi tolerància a l'experimentació i l'error”.D'aquest concepte sorgeix el terme classe intel·ligent, són aules amb unes característiques determinades nascudes d'aquest plantejament pedagògic. Aquests espais estan dotats d'un ventall de tecnologies educatives i connexió a Internet on l'alumnat serà l'artífex del seu propi aprenentatge i el professorat es convertirà en un guia. Pearlman (2010) proposa que aquesta nova forma d'entendre els espais d'aprenentatge sigui el final d'un procés que comenci per repensar l'aprenentatge i les habilitats necessàries, la pedagogia i el currículum, la forma d'avaluar i la tecnologia necessària per fer-ho.En la mateixa línia, des del Smart classroom Project fan referència a tres dimensions (pedagògica, ambiental i digital) que qualsevol classe intel·ligent hauria de tenir en compte, però la investigació sobre l'espai d'aprenentatge ha de considerar com a dimensió principal, la pedagògica. Això vol dir que l'espai i la seva configuració i disseny (dimensió ambiental) ha de respondre a la intencionalitat pedagògica. L'espai també ha de respondre i permetre una integració invisible de la tecnologia, i al mateix temps, aquesta integració també ha de respondre sempre a una determinada intencionalitat educativa.Segons Bautista i Borges, les classes intel·ligents comporten una sèrie d'avantatges relacionats amb la motivació, la creativitat i la creació d'un ambient que promou l'aprenentatge. Tanmateix, assenyalen alguns desavantatges en aquest tipus d'aules lligats a les possibles distraccions, la manca de promoció d'habilitats socials, la necessitat de recursos econòmics per remodelar l'aula i la indispensable formació dels docents.El concepte està en constant evolució. Hi ha experiències i recerca arreu del món on pedagogs, tecnòlegs i arquitectes treballen plegats per tal de donar resposta a les necessitats que es plantegen a les aules. A Catalunya hi ha una recerca sobre aquest tema impulsada per un equip interuniversitari i on participen diferents centres educatius del país. |
Geografia | Xaraixkarus: шара́шка, (de vegades xarajka, rus: шарáжкаo xaraga, rus: шара́га, plural xaraixki, rus: шара́шки) és un nom informal pels laboratoris secrets de recerca i desenvolupament del sistema de camps de treball gulag soviètic. Etimològicament, la paraula xaraixka es deriva de l'expressió d'argot rus xaràixkina kontora ("L'oficina xaraixka", que al seu torn procedeix del terme d'argot xaraga (шарага) per referir-se a una banda de lladres. En tot cas, es tracta un terme irònic i despectiu per denotar una organització poc organitzada i improvisada. El nom oficial era OKB (ОКБ), Опытное конструкторское бюро, que es pot traduir com a 'Oficina Tècnica Experimental'. Els científics i enginyers en una xaraixka eren presoners recollits de diversos camps i presons, assignats per treballar en tasques científiques i tecnològiques per a l'estat. Les condicions de vida eren en general molt millors que en un campament mitjà de la taigà, sobretot tenint en compte l'absència de treballs forçats. Els resultats de la recerca en xaraixki es van publicar en general sota els noms de destacats científics soviètics, sense donar crèdit als veritables autors, els noms dels quals han estat freqüentment oblidats. Alguns dels brillants científics i enginyers empresonats en xaraixki van ser posats en llibertat durant i després de Segona Guerra Mundial, continuaren carreres independents i esdevingueren famosos, com ara Léon Theremin. |
Jocs | El Pong (o Tele-pong) és un videojoc creat per l'empresa Atari i comercialitzat en màquines recreatives per primera vegada el 29 de novembre de 1972. Va ser un dels primers videojocs d'arcade i un dels primers videojocs comercials per a màquines recreatives. El joc és una adaptació del tennis de taula a la pantalla de televisió. El nom PONG amb majúscules, és una marca registrada per Atari, mentre el terme pong, fa referència al tipus de joc de pilota i bastons. Va ser creat per l'enginyer informàtic estatunidenc Allan Alcorn com un exercici d'entrenament encarregat pel cofundador d'Atari Nolan Bushnell, però Bushnell i el cofundador d'Atari Ted Dabney van quedar sorpresos per la qualitat del treball d'Alcorn i van decidir comercialitzar-lo. Bushnell va basar el concepte del joc en un de ping-pong electrònic i el va incloure a la Magnavox Odyssey, la primera videoconsola domèstica. Com a resposta, Magnavox va demandar posteriorment Atari per infracció de patents. Pong va ser el primer videojoc amb èxit comercial, i va impulsar la indústria dels videojocs juntament amb Magnavox Odyssey. Poc després del seu llançament, diverses empreses van començar a produir jocs que l'imitaven. Aviat, però, els competidors d'Atari van llançar nous tipus de videojocs que es desviaven del format original de Pong, un fet que va portar Atari a animar el seu personal a anar més enllà del Pong per a produir jocs més innovadors. Atari va llançar diverses seqüeles de Pong que es basen en el joc original afegint noves funcions. Durant la campanya de Nadal de 1975, Atari va llançar una versió casolana de Pong exclusivament a través de les botigues Sears. La versió domèstica també va ser un èxit comercial i va generar nombrosos clons. El joc es va refer en nombroses plataformes portàtils i domèstiques després del seu llançament. |
Ecologia | Unidá és una federació de partits formada per Izquierda Asturiana, militants provinents de Andecha Astur (després d'una divisió en el partit que es manté en els jutjats), i pels partits locals Andecha por Carreño, Asturianistes por Nava i Asturianistes por Piloña, a més està formant una sèrie de formacions locals ja amb el nom de Unidá com Unidá-Avilés o Unidá-Uviéu. Aquesta organització és de caràcter nacionalista asturiana, d'esquerra i ecologista, per a les eleccions autonòmiques i municipals de maig de 2007 es va presentar com coalició amb altre partit més, Los Verdes-Grupu Verde que abandonaria la formació mesos després. La coalició es constituïa definitvamente a l'abril de 2007. En el mateix mes presenten oficialment al seu candidat a la Junta General, el reconegut escriptor i psiquiatre Ignaciu Llope. Així mateix, marquen les línies generals del seu acord programàtic, que incloïen la defensa de la llengua, cultura i identitat asturiana; la lluita contra la crisi econòmica i laboral que sofreix Astúries, així com la corrupció en certs nivells i els atemptats ecològics que creuen que provoca el govern actual; i, en general, la implantació d'un nou model de desenvolupament territorial, a partir d'un Estatut d'Autonomia nou que suposi una ampliació important en comparació de l'actual, i que consideren imprescindible, a més d'una aposta per una opció que de continuïtat a una unitat que creuen que el nacionalisme asturià d'esquerra necessitava des de feia anys. Els seus resultats en les autonòmiques de 2007 van ser modests, si bé es va tractar dels més alts en la història del nacionalisme d'esquerra a Astúries, amb 4.119 vots (0,7%). Mentre, en les municipals, la coalició, gràcies a les seves agrupacions locals, va obtenir quatre regidors: dos a Nava (Asturianistes por Nava), un a Carreño (Andecha por Carreño) i un altre a Piloña (IAS-Asturianistes), on un pacte de govern va atorgar a més a la formació tres regidories i la tinença d'ajuntament. Aquests també són els millors resultats mai obtinguts per una opció política d'aquest tipus. |
Sociologia | Barbara E. Adam (3 de maig de 1945) és una sociòloga i acadèmica britànica retirada. Està especialitzada en teoria social particularment en referència al temps. Des de 1988 fins a la seva jubilació al 2011, va ensenyar a la Universitat de Cardiff; va ser nomenada Professora de Sociologia al 1999. Va ser editora fundadora de la revista científica Time & Society. |
Lingüística | L'Alaska Native Language Center (ANLC), establert el 1972 a Fairbanks, Alaska, és un centre de recerca centrat en la investigació i documentació de les llengües nadiues d'Alaska. Publica gramàtiques, diccionaris, col·leccions de folklore i materials d'investigació, així com d'allotjament d'un extens arxiu de material escrit en relació amb llengües esquimals, atapascanes septentrionals i altres emparentades. El Centre proporciona capacitació, materials i consulta per als docents, investigadors i altres persones que treballen amb llengües nadiues d'Alaska. És estretament vinculada a l'Alaska Native Language Program i ofereix graus en yup'ik central i inupiaq a la Universitat d'Alaska Fairbanks, i treballa cap a la documentació i la preservació d'aquestes llengües. |
Biblioteconomia | El concepte gestió d'informació personal (GIP) (en anglès, Personal Information Management, PIM) pertany a dos àmbits diferents, un com a disciplina i l'altre com una activitat. |
Art | Història de la crítica d'art (Storia della critica d'arte en italià o History of Art Crticism en anglès) és un llibre escrit pel crític i historiador de l'art Lionello Venturi. Publicat per primera vegada als Estats Units el 1936 i posteriorment en francès el 1938, el llibre pretén ser, segons Rosario Assunto, "una historia de las ideas estéticas que han condicionado las valoraciones del arte" des de l'antiguitat fins al segle xx. |
Filosofia | En la retòrica clàssica la parresia era una manera de «parlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar així». El terme prové del grec παρρησία parrhēsía (παν = tot + ρησις/ρημα = locució, discurs) que significa literalment «dir-ho tot» i, per extensió, «parlar lliurement». Implica no només la llibertat d'expressió sinó l'obligació de parlar amb la veritat per al bé comú, àdhuc davant d'un perill individual. Segons explica el filòsof francès Michel Foucault, aquesta paraula del grec antic té tres formes diferents: Parrhesia és un substantiu, que significa "lliure d'expressió"; Parrhesiazomai és un verb, que significa "fer servir la parrhesia"; i Parrhesiastes és un substantiu, que vol dir aquell que utilitza parrhesia, o "aquell que diu la veritat".El terme apareix per primer cop a la literatura grega emprat per Eurípides, i es pot trobar en textos grecs antics de finals del segle V a.C. fins al segle V d.C. Implica no només llibertat d'expressió, sinó l'obligació de dir la veritat pel bé comú, fins i tot a risc de posar la vida o la reputació personal en perill. |
Ecologia | Bosc temperat és un bosc de la zona de clima temperat. Creixen en regions en les quals hi ha quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern (a diferència dels climes tropicals que en tenen dos: temporada de sequera i període de pluges), i s'anomenen temperats perquè el clima de les zones que ocupen no és ni massa càlid ni massa fred (zones d'Europa, franja oriental de la Xina i els Estats Units, Sud-amèrica i Austràlia). Aquests boscos es corresponen amb les concentracions forestals formades a l'hemisferi nord i sud, o en regions temperades.Les característiques principals inclouen: fulles amples, arbres grans i alts i sense vegetació estacional. Els boscos temperats poden estar més distingit dels patrons del clima i les característiques geogràfiques que afavoreixen el predomini de certes classes d'arbres. En boscos temperats de coníferes, predominen coníferes sempre verdes, mentre que en els boscos temperats de frondoses, existeix una distribució més equitativa entre els arbres de fulla perenne i de fulla caduca. Els boscos temperats caducifolis, un subgrup dels boscos temperats de frondoses, estan formats per arbres que perden les fulles cada any. Finalment, els boscos temperats humits solen tenir fortes pluges i humitat densa. A la regió temperada, els hiverns són suaus i les pluges són moderades. Els boscos contenen arbres, matolls i arbust. La majoria d'arbres són caducifolis, que perden les seves fulles durant la tardor. En algunes àrees, els arbres de fulla caduca són reemplaçats per coníferes. Els arbres principals que proliferen en aquests boscos són els roures, els freixes, els aurons, els bedolls, faigs, pollancres, oms i els pins. En moltes àrees, els boscos han estat talats per donar pas al cultiu. Arbres de fusta dura de fulla perenne que són àmpliament espaiats i es troben a la regió mediterrània són l'alzina surera, l'olivera, el roure i el pi pinyoner. |
Psicologia | La xarxa social a Internet, malgrat afavorir les relacions socials, poden comportar riscos. En els últims anys, han suposat tota una revolució en la forma d'entendre les relacions socials humanes i a hores d'ara continuen essent un fenomen amb el qual estem aprenent a conviure i que clarament ens aporta avantatges, però també inconvenients. Segons el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, alguns d'aquests riscos van lligats directament a la xarxa mateixa i no els podem preveure, com relacionar-se amb persones desconegudes o trobar continguts no adients. Però n'hi ha d'altres que depenen de la utilització que en facin els/les nois/es. A continuació, esmentem alguns dels riscos més importants que poden trobar els joves en l'ús de les xarxes a Internet: De vegades participen en xarxes socials falsificant les dades sobre la seva edat. En aquests entorns poden conèixer persones no adequades. A les xarxes socials és fàcil crear un perfil amb dades personals falses. Si els vostres fills es relacionen amb persones desconegudes poden ser enganyats. Quan comparteixen informació a Internet perden el control sobre aquesta informació perquè no poden saber a quanta gent arribarà i tampoc la poden “eliminar”. Molts adolescents no gestionen bé els permisos i autoritzacions perquè altres usuaris vegin les seves dades, fotos, comentaris... i perden totalment la seva privacitat. De vegades els joves publiquen informació, dades personals i hàbits de la família (adreces, telèfons, horaris, escola, espais de lleure...) que poden arribar a comportar riscos de robatoris a casa, assetjament, xantatge… Cada vegada els adolescents tenen més aviat ordinador i telèfon mòbil per connectar-se a xarxes socials. En aquestes edats, encara no són prou conscients dels perills que poden comportar i les precaucions que cal adoptar. A més a més, aquests dispositius estan substituint els ordinadors convencionals, per la qual cosa heu de fer un seguiment més acurat de l'ús que en fan. De vegades els infants i joves no tenen connexió permanent a Internet al seu mòbil i es connecten a les xarxes socials a través de Wi-Fi públiques i gratuïtes. Aquestes connexions són menys segures perquè els poden prendre dades personals, traspassar virus informàtics, etc. De vegades els joves passen moltes hores connectats i deixen de fer altres activitats, com quedar amb els amics, fer esport, estudiar..., cosa que pot comportar l'aïllament i la dependència a les xarxes. Un mal ús d'Internet i de les xarxes socials, en casos molt extrems, pot comportar ansietat, depressió, aïllament, trastorns de la son... Poden ser víctimes o agressors dels seus propis amics i companys de classe (fotografies manipulades o vexatòries, comentaris grollers...). Les xarxes socials permeten l'anonimat, que de vegades és aprofitat per tenir conductes inadequades. A més a més, el fet de no veure la víctima fa que els agressors no s'adonin del mal que estan provocant. En aquest sentit, els infants i/o joves pordien arribar a ser tant víctimes com agressors de ciberassatjament. Alguns joves, com a joc, envien fotografies als amics en situacions compromeses, sense pensar en l'ús que es pot fer de la seva imatge personal i els problemes que els podria comportar en un futur, ja que deixen de tenir control sobre les fotografies publicades, que queden a la xarxa durant molt de temps. Cal advertir-los que, en cas que el seu ordinador tingui una càmera web incorporada, persones desconegudes la poden activar amb determinats programes i envair la seva intimitat sense que ells se n'adonin.No obstant això, el risc més important que poden tenir els adolescents a les xarxes socials és la despreocupació o ignorància que de vegades mostren davant dels perills de la xarxa. |
Televisió | Suryoyo Sat (en siríac: ܣܘܪܝܝܐ ܣܬ) és una cadena de televisió en arameu (siríac) transmès per satèl·lit des de Södertälje, Suècia. Va ser establert el 2006 per la Syriac Universal Alliance i les seves federacions afiliades. El centre principal es troba a Södertälje, Suècia, però un altre centre s'ha obert recentment a Gütersloh, Alemanya. S'emet el canal en 82 països i els seus espectadors es distribueixen a tot el món. Suryoyo Sat té com a objectiu proporcionar una varietat de programes interessants, emocionants i informatives, proposant, entre d'altres, els debats periòdics sobre la cultura, la història, la religió i la societat. Avui en dia, les emissions de Suryoyo Sat, incloent diaris, debats, tertúlies, programes per a nens, principalment en arameu. Però no només en el dialecte siríac occidental, anomenat "Turoyo", sinó també en altres idiomes parlats pels arameus (àrab, kurd, turc i l'adopció de les llengües com el suec, l'alemany, el neerlandès, l'anglès i el francès. Els espectadors són principalment arameus (sirians) de tots els continents, però també hi ha altres persones de l'Orient Mitjà.Suryoyo Sat vol arribar a tots els qui puguin tenir un interès a veure el canal. Tothom hauria de tenir l'oportunitat d'accedir a la informació i la varietat de la seva llengua materna, sense importar on visqui. Suryoyo Sat pretén fer veure el món des d'una perspectiva diferent. Com a espectador, és possible participar en el que està succeint a d'un nivell local, nacional i internacional. Actualment, la gran majoria dels programes de radiodifusió són produïts per la mateixa cadena. Però es preveu en el futur, comprar i vendre programes per oferir una difusió diària d'alta qualitat. |
Ecologia | Paul Franklin Watson (Toronto, 2 de desembre de 1950) és un activista mediambiental canadenc, fundador de la Sea Shepherd Conservation Society, un grup d'acció directa centrat en la conservació marina. També ha escrit diverses obres en anglès sobre defensa mediambiental.Watson es va unir a una protesta del Sierra Club contra les proves nuclears l'any 1969. Fou membre precoç i influent de Greenpeace. Publicacions com The New York Times o el The New Yorker l'acrediten com un dels fundadors de Greenpeace, però l'organització nega la reclamació. Watson va advocar per una estratègia d'acció directa que entrava en conflicte amb la interpretació de Greenpeace de la no-violència, va ser expulsat de la junta directiva el 1977, i posteriorment va deixar l'organització. Aquest mateix any, va formar la Sea Shepherd Conservation Society. L'organització és el tema ambiental d'un reality show, Whale Wars. Promou el veganisme, i una visió del món biocèntrica, en lloc d'antropocèntrica.Algunes de les seves accions han comportat responsabilitats legals denunciades per les autoritats de països com Estats Units, Canadà, Noruega, Costa Rica i Japó. Va ser detingut a Alemanya al maig de 2012, en una circular vermella de la Interpol demanant la seva detenció per permetre una sol·licitud d'extradició de Costa Rica. Una segona circular vermella va ser emesa el 14 de setembre de 2012, aquesta vegada a petició del Japó.Després de romandre en el mar durant 15 mesos, va tornar a Los Angeles a finals d'octubre de 2013, passant per la duana "sense ser detingut". El 6 de novembre de 2013 es va presentar davant d'un tribunal d'apel·lacions dels Estats Units afirmant que ni ell ni la Sea Shepherd van violar una ordre de 2012 que exigia la llibertat de caça dels baleners. Malgrat que els Estats Units és membre signatari de la Interpol, Watson no ha estat mai detingut per la seva extradició al Japó o Costa Rica. Viu a Vermont escrivint llibres. |
Psicologia | El col·leccionista d'ossos (títol original en anglès: The Bone Collector) és una pel·lícula de 1999 dirigida per Phillip Noyce, basada en la novel·la de Jeffery Deaver. Ha estat doblada al català. |
Història | La revolta del Prayer Brook (o revolta del Llibre de l'Oració Comuna) és una revolta popular que va tenir lloc a Cornualla al Regne Unit l'any 1549 per motius religiosos. La revolta cal emmarcar-la en la sèrie de guerres de religió a l'Europa de l'època moderna. El Llibre de l'oració comuna (LOC) és el llibre fundacional d'oració de l'Església d'Anglaterra (i de la Comunió Anglicana). És un dels instruments de la Reforma Anglicana. El rei Eduard VI la va introduir com a eina per tal de canviar l'església anglesa cap a una forma més protestant, fet que va comportar que s'abandonés els llibres litúrgics en llatí. El canvi va ser impopular, sobretot a les zones particularment catòliques. La revolta va ser simplement fruit d'un cúmul de situacions creades pel rei: destrucció de monestirs, tancament del Col·legi de Glasney... La introducció del Llibre de l'oració comuna va ser simplement el got que va vessar el vas. |
Heràldica | El gonfanó o gamfanó o gamfaró del germànic fràncic gundfano, compost de gund (‘combat’) i fano (‘bandera’), era, a l'edat mitjana, una bandera o estendard usat com a insígnia de guerra. Al nord d'Itàlia es coneix amb aquest nom, en italià gonfalone o confalone, una bandera o estendard llarg, de vegades acabat en una o dues puntes, o amb diverses serpentines, i suspès d'un pal travesser. Va ser adoptat originàriament per les comunes medievals italianes i, més tard, pels gremis, corporacions i districtes locals. A causa d'aquest ús, les trobades d'una comunitat o veïnat local de Florència, en origen nomenats gonfaloniere (gonfanoner en català), van cedir finalment el seu nom a aquestes banderes o estendards. Pot ser dissenyat com una insígnia o escut d'armes, o ornamentar-se amb un disseny vistós. Actualment cada comune italiana té un gonfanó lluint el seu escut d'armes. El gonfanó ha estat usat des de fa molt de temps a cerimònies eclesiàstiques i processons. L'ombrellino o umbraculum, un símbol papal, és nomenat sovint gonfalone pels italians perquè acostuma a representar-se sobre un gonfanó. |
Lingüística | El sofer és un escriba jueu especialitzat en la còpia i ornamentació dels textos sagrats. Existeix una associació, la Vaad Mishmereth STaM, que qualifica els sofers professionals de manera que puguin respectar totes les lleis que envolten el tracte amb els llibres a part d'un bon domini de la cal·ligrafia. |
Química | En bioquímica, els centres d'unió o llocs d'enllaç (en anglès: binding site) és una regió d'una proteïna, ADN o ARN on una altra molècula o ió específics formen un enllaç químic. Hi ha un equilibri químic entre els lligands no enllaçats i els lligands enllaçats. Els llocs d'enllaç són sovint components importants per a poder caracteritzar una biomolècula. Sobre les proteïnes, els llocs d'enllaç de vegades poden reconèixer altres proteïnes. Els centres d'unió també mostren especificitat química (el mesurament dels tipus de lligands que poden unir-se al centre), i afinitat química (el mesurament de la força dels enllaços químics). Un tipus més específic de lloc d'enllaç és el centre d'unió del factor de transcripció, present a l'ADN. |
Fiscalitat | Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública. Es calcula com el quocient de la suma d'impostos (directes i indirectes) més cotitzacions socials respecte al Producte Interior Brut. Es diferencia de la pressió tributària pel fet que aquesta última no inclou les cotitzacions socials. L'economia clàssica i neoclàssica associa una alta pressió fiscal amb una baixa competitivitat d'aquesta economia, però aquesta associació s'ha demostrat que no és sempre certa, ja que trobem economies, com per exemple Finlàndia, amb una alta pressió fiscal i que, això no obstant, encapçalen les llistes de les economies més competitives i, d'altra banda, economies com la nord-americana que malgrat tenir una pressió fiscal molt baixa són poc competitives. Des de mitjans dels anys noranta als països de l'OCDE la pressió fiscal s'ha estabilitzat al voltant del 36% després d'un augment de més de 10 punts en els últims quaranta anys del segle xx. Els països europeus tradicionalment han tingut una pressió fiscal més elevada, associada també a una major despesa pública i especialment a la creació i consolidació de l'estat del benestar i actualment se situa per sobre del 40% (si bé amb l'ampliació a l'Europa dels 25 la mitjana dismuneix, ja que els països de l'Europa central i oriental presenten una pressió fiscal molt baixa). Des de l'any 2000, s'ha observat una disminució en el creixement de la pressió fiscal i sobretot una importància cada cop més gran de les cotitzacions socials en detriment de la imposició personal en la composició dels ingressos públics. |
Química | Els catalitzadors de Grubbs són un conjunt de complexos de ruteni emprats com a catalitzadors en reaccions de metàtesi d'olefines. Van ser sintetitzats i descrits per primera vegada l'any 1992 pel químic nord-americà Robert H. Grubbs. |
Heràldica | El blasó (mot derivat del verb alemany blasen, 'tocar el corn') era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripció) del seu escut d'armes i la relació dels seus títols nobiliaris segons les regles de l'heràldica. A través d'aquest origen, el terme ha passat a indicar en el llenguatge modern un dibuix simbòlic que respecta les regles heràldiques i que representa la noblesa d'una família o d'una ciutat. El terme blasó, doncs, actualment és usat com a sinònim d'escut i, per extensió, de ciència heràldica i de tot el que fa referència a la noblesa. |
Jocs | Una calcomania (gal·licisme de decalcomania) consisteix en una imatge que, mitjançant l'aplicació d'aigua, es transfereix del suport original a una altra superfície on queda adherida. A Veneçuela i d'altres països hom anomena "calcomania" els autoadhesius (figures autoadhesives que no requereixen l'ús d'aigua conegudes en anglès com a "stickers").Durant dècades, els nens han trobat gran diversió en enganxar les calcomanies a qualsevol part del seu cos (mans, braços, peus) o a qualsevol altre objecte al seu abast (rajoles de la cuina o del bany, quaderns, estoigs, etc.). En l'actualitat, s'ha fet abús del terme anglès adhesiu per referir-se al mateix objecte. Així mateix, ja no és necessari el contacte amb l'aigua per obtenir la propietat adherent. Les calcomanies es distribueixen sobre un suport de paper o cartolina, que cal retirar una vegada humitejat. Les scolorides imatges que les formen estan tractades amb trementina, matèria que possibilita que s'enganxin. Les calcomanies es poden comprar per plecs o aconseguir com a regal promocional dins d'un producte destinat als nens: pastisseria, patates fregides, xiclets, etc. Amb menor difusió avui dia, van tenir gran èxit a Espanya en les dècades de 1960 i 1970, en què es van comercialitzar plecs de les més variades temàtiques: educatius (parts del cos, animals), vehicles (trens, cotxes, avions), esportius (jugadors de futbol), culturals (personatges populars), fruites, flors, motius decoratius, banderes, etc. |
Matemàtiques | En matemàtiques recreatives, la seqüència de Kolakoski, a vegades també descrita com la seqüència d'Oldenburger-Kolakoski, és una seqüència infinita de símbols {1, 2} corresponent a la seqüència de longituds d'execució en la seva pròpia codificació de longitud d'execució. Rep el nom del matemàtic William Kolakoski, qui la va descriure l'any 1965, però anteriorment havia estat comentada per Rufus Oldenburger el 1939. |
Informàtica | SentinelOne és una empresa emergent de ciberseguretat amb seu a Mountain View (Califòrnia). L'empresa va ser fundada l'any 2013 per Tomer Weingarten, Almog Cohen i Ehud ("Udi") Shamir. Weingarten actua com a conseller delegat de la companyia. I Nicholas Warner és el CEO de la companyia. La companyia té aproximadament 970 empleats i oficines a Mountain View, Boston, Tòquio i Tel-Aviv. L'empresa utilitza l'aprenentatge automàtic per supervisar ordinadors personals, dispositius IoT i càrregues de treball al núvol. La seva plataforma fa servir un model heurístic, concretament la seva IA de comportament patentada. A més, l'empresa té la certificació AV-TEST.El 9 de febrer de 2022, SentinelOne anuncià que després d'una llarga recerca havia aconseguit identificar un grup anomenat ModifiedElephant, que operava des del 2012 i que era "responsable d'atacs dirigits a activistes dels drets humans, defensors dels drets humans, acadèmics i advocats a tota l'Índia amb l'objectiu de plantar proves digitals incriminatòries". |
Arquitectura | El dret a la ciutat és una idea apareguda durant la segona meitat del segle XX que defensa la realització i producció social de la ciutat des dels principis de la justícia social, la igualtat, la democràcia i la sostenibilitat. Més concretament, l'espai urbà emergeix com un escenari on localitzar de forma efectiva els drets humans reconeguts en tractats internacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans, així com agendes internacionals del desenvolupament com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, al mateix temps que es fa front a una dimensió de problemes urbans que aquests plantejaments no han tractat amb tanta freqüència, com ara les causes i les conseqüències de l'exclusió socio-espacial, la privatizació dels espais públics o la mercantilització de la vida urbana. D'altra banda, aquest concepte es indestriable de la noció de la democràcia participativa, on els habitants de l'espai urbà són protagonistes de la governança sense cap tipus d'exclusió, no només mitjançant la participació en institucions de govern, sinó generant de forma efectiva dinàmiques de producció social de l'espai en alternativa al mercat. L'origen teòric del terme es troba en l'escola estructuralista francesa, i més concretament en l'aportació del filòsof marxista Henri Lefebvre, qui el va desenvolupar als anys 60 com “la demanda d'un accés transformat i renovat a la vida urbana”. Sorgit com una reacció col·lectiva a l'impacte negatiu patit per les ciutats en el marc econòmic del capitalisme, la idea del dret a la ciutat ha estat entesa des de ben aviat com un concepte militant i fortament orientat a la pràctica, el que també ha portat a una certa divisió en la seva conceptualització i desenvolupament efectiu. En qualsevol cas, i des dels anys noranta, un bon nombre de moviments populars han reivindicat el dret a la ciutat en el marc de les seves lluites, com els habitants de cabanes Abahlali baseMjondolo a Sud-àfrica, el Right to the City Alliance als Estats Units, o el moviment Recht auf Stadt, una xarxa d'okupes, llogaters i artistes d'Hamburg. Altrament, nombrosos governs locals i nacionals han incorporat el dret a la ciutat com a punt de referència per la seva acció en matèria de drets, com ara l'Estatut Urbà de 2001 del Brasil, que va introduir el dret a la ciutat dins de la llei federal del país, el Pla Barcelona Ciutat de Drets promogut al 2016 per l'Ajuntament de Barcelona o la Constitució Política de la Ciutat de Mèxic del 2017. Val a dir, a més a més, que en els darrers anys el dret a la ciutat també ha avançat en el seu reconeixement internacional, amb la primera menció per part de les Nacions Unides en el document final de la Nova Agenda Urbana d'Habitat (Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans). Al setembre del mateix 2016, Ciutats i Governs Locals Units, organització que agrupa la majoria dels governs locals i regionals del món, també va reconèixer el Dret a la Ciutat com a part de la seva agenda política. |
Gestió | Els Objectius i resultats clau (OKR per les seves sigles en anglès Objectives and key results) és un marc d'establiment d'objectius per definir i fer-ne el seguiment i els seus resultats. El fan servir les persones per aconseguir creixement i millora en els diferents àmbits de la vida: personal, laboral, econòmic, professional, etc. Els OKR es diferencien d'eines de productivitat com les llistes de tasques perquè els segons són accions, mentre que els primers són els resultats obtinguts per aquestes accions. |
Psicologia | Case 39 és una pel·lícula estatunidenca de Christian Alvart estrenada el 2009. |
Enginyeria | En la microfabricació, l'oxidació tèrmica és una manera de produir una fina capa d'òxid (generalment diòxid de silici ) a la superfície d'una oblia. La tècnica obliga un agent oxidant a difondre's a l'oblia a alta temperatura i reaccionar amb ella. El model de Deal-Grove prediu sovint la taxa de creixement de l'òxid. L'oxidació tèrmica es pot aplicar a diferents materials, però més comunament implica l'oxidació de substrats de silici per produir diòxid de silici. |
Cultura popular | La cuina regional és la cuina característica de regions nacionals, estatals o locals. Les cuines regionals poden variar segons la disponibilitat i el comerç d'aliments, els climes variats, les tradicions i pràctiques de cocció i les diferències culturals. Una definició habitual es basa en la cuina tradicional: "Una cuina tradicional és una tradició coherent de preparació d'aliments que sorgeix de la vida quotidiana i de les cuines d'un poble durant un període prolongat en una regió específica d'un país o un país específic, i que, quan es localitza, té notables diferències amb la cuina del país en general." Les tradicions, costums i ingredients regionals en la preparació d'aliments es combinen sovint per crear plats únics en una determinada regió. Les cuines regionals s'anomenen sovint amb les àrees geogràfiques o regions d'on provenen, com per exemple la cuina mediterrània. |
Heràldica | En heràldica, un armíger és una persona amb dret a utilitzar un escut d'armes. El mot "armíger" prové del llatí armigĕru i vol dir literalment "aquell qui duu les armes". Durant l'edat mitjana, el mot es referia l'escuder que assistia un cavaller, i que duia físicament les armes Actualment, el terme armíger s'utilitza principalment en l'heràldica, en alguns països, com Canadà, Irlanda, Espanya i Regne Unit on l'heràldica es regula per lleis i institucions específiques. Una persona pot tenir aquest dret, ja sigui en demostrar una descendència agnàtica d'una persona amb dret a dur un escut d'armes, o en virtut d'una concessió d'armes a ell mateix. Compartir-hi el cognom no és suficient. |
Jaciments paleontològics | El jaciment paleontològic d'Icnites del Coll de Jou es localitza dins el terme municipal de Saldes (Berguedà, Barcelona). Es troba en una única àrea, orientada al sud de la muntanya del Pollegó inferior (2.400 m d'altitud), al Massís del Pedraforca. Aquesta àrea s'estén alguns metres a l'oest del Torrent de Cal Ninot (Saldes) i queda limitada, a l'est, per l'inici de la Solana de Capdevila. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.El jaciment de Coll de Jou té una extensió aproximada entre 50 i 70 m2 i fou descobert l'agost de l'any 2002 per Bernat Vila, de l'Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell. Es tracta d'una paret vertical, al final d'una explotació minera de lignit, on es poden veure una vintena d'icnites de dinosaure. Al jaciment se li atribueix una edat geològica del Campanià-Maastrichtià, en el Cretaci superior.La qualitat i abundància d'aquestes restes fòssils, així com el seu estat de conservació, han merescut ser incloses en l'expedient de "Yacimientos de icnitas de Dinosauro de la Península Ibérica", candidat a ser declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial.Es tracta d'un dels jaciments més importants amb restes de dinosaures, que reuneix els valors següents:Excepcionalitat i rellevància de les restes conservades, que permet l'aproximació del que degué constituir la vida en el Cretaci.Intel·ligibilitat i capacitat de museïtzació, ja que per les característiques de les restes abans esmentades i la mateixa naturalesa del jaciment pot oferir un important potencial didàctic en un entorn paisatgístic d'alts valors naturals. |
Geologia | Un peneplà o peneplana (del llatí paene = quasi, i plana), designa una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivellacions producte d'una perllongada erosió i de la coalescencia de conques hidrogràfiques. És un conjunt de tàlvegs i interfluvis d'escàs desnivell respecte de les valls, amb alguns relleus residuals al llarg de la conca dels rius. El peneplà seria, per tant, el resultat de l'última etapa del cicle geogràfic produïda per les aigües hidrogràfiques. Aquest concepte va ser desenvolupat pels primers geomorfòlegs: William Morris Davis i Walther Penck a principis del segle xx. La utilització d'aquest terme implica la noció, actualment motiu de serioses objeccions, d'una orogènesi a la qual haja succeït una perllongada fase d'estabilitat tectònica sense rejoveniment del relleu que haguera permès el normal desenvolupament del cicle geogràfic. |
Estris | El comptafils és una lupa especialitzada que fou ideada per a verificar el nombre de fils de la trama i de l'ordit que entraven en un petit quadrat determinat de teixit (antigament de mitja polzada de costat; actualment de 20x20 mm). En l'actualitat també es fa servir en tasques que requereixen distingir detalls de petites dimensions: en tipografia, verificació de píxels, fotografia, impressió, etc. Un comptafils està format per una lupa de gran augment (típicament de 10 augments, x10) i una estructura plegable (constituïda per tres elements articulats) que suporta la lupa i permet situar-la a la distància òptima de lectura. A la base de l'instrument hi ha una escala graduada (en mm en països que segueixen el sistema mètric decimal, o en fraccions de polzada). |
Telecomunicacions | El vídeo digital és una representació d'imatges visuals en moviment en forma de dades digitals codificades; a diferència del vídeo analògic, que representa imatges visuals en moviment amb senyals analògics. El vídeo digital comprèn unes sèries d'imatges digitals presentades en successions ràpides. En contraposició, una de les claus dels mètodes analògics, les pel·lícules en moviment, fa servir una sèrie de fotografies projectades en una successió ràpida. Els arxius de pel·lícules estàndards com els de 16 mm i 35 mm enregistren a 24 captures per segon. El vídeo digital va ser introduït al mercat al 1986 amb el format Sony D1, que enregistrava una definició estàndard de component de vídeo sense comprimir en comptes del la forma de banda alta analògica que havien estat vulgars fins aleshores. El vídeo digital es pot copiar sense perdre qualitat. En canvi, quan es copien les fonts analògiques, aquestes experimenten una generació de pèrdues. El vídeo digital també es pot emmagatzemar en discs durs o mitjançant streamings a Internet per a usuaris finals que visualitzen el contingut a un ordinador d'escriptori o una smart TV. A la vida quotidiana podem trobar contingut com ara programes de televisió i pel·lícules que també inclouen banda sonora en àudio digital. |
Arqueologia | Un fitòlit és una partícula microscòpica de sílice amorfa (òpal) que precipita dins els teixits de determinats vegetals. Les famílies botàniques que formen aquestes precipitacions de sílice són Poaceae, Araceae, Cyperaceae, Pinaceae i Musaceae principalment. En la família cactàcia es poden formar fitòlits d'oxalat de calci. Les plantes vives absorbeixen la sílice del sòl i un cop mortes aquestes concrecions passen al sòl. Es fan servir en arqueologia i geologia principalment Els fitòlits són extremadament resistents a la descomposició i per tant són microfòssils que a vegades permeten saber el tàxon específic de la planta on es van formar i serveixen per conèixer els tipus de plantes que han existit en un lloc determinat en temps passats. En els excrements fossilitzats dels dinosaures s'han trobat fitòlits d'herbes que han demostrat que les herbes monocotiledònies van aparèixer molt abans del que es pensava. Per obtenir els fitòlits cal eliminar la matèria orgànica oxidar la mostra i obtenir el residu sec a 500ªC. Posteriorment cal observar la mostra en un microscopi òptic. |
Festivals | Blanc! o Blanc Festival és un festival anual de disseny gràfic nascut l'any 2009 a Vilanova i la Geltrú, ha esdevingut una trobada de referència del sector professional del disseny gràfic. Té com objectiu de fer cabuda en el disseny emergent i en l'aprenentatge, creant així sinergies entre el públic, els professionals i les empreses assistents.Compta amb cinc edicions anuals en les quals durant dos dies es realitzen conferències, classes magistrals, exposicions i tallers sobre disseny gràfic i temes relacionats (construcció de marca, tipografia, disseny editorial, gràfics animats, vídeo, projectes, il·lustració, interactius, disseny web, etc.). La notorietat d'aquest esdeveniment recau en la unió de dissenyadors gràfics i gent en formació per generar relacions i viure una experiència que transcendeix de la formalitat dels congressos, conferències o trobades professionals. Any rere any, Blanc ha comptat amb la participació d'estudis de disseny i dissenyadors com Alex Trochut, Doubleyou, Dvein, Eumogràfic, Folch Studio, Arts Gràfiques Orient, Inocuo, Kotoc, Mucho, Multitouch-Barcelona, Raúl Goñi, *S,C,P,F, Summa y Vasava, Base Lab (Joancalres Casasín), Bendita Gloria, Boolab, Brosmind Studio, Bisgràfic, Ladyssenyadora, Device, Gif Me i Forma & Co. |
Ciència militar | El suport aeri proper o CAS, sigles de l'anglès Close Air Support, consisteix a dur a terme atacs amb una aeronau contra elements hostils propers a tropes aliades.La proximitat depèn de la situació, així no hi ha cap distància específica d'ús, però és un procés molt complex que requereix un alt grau de preparació, tant per part dels pilots com de la infanteria. Es pot emprar defensivament o ofensiva i, tot i ser un element tàctic, s'ha de preparar a escala operacional.Usat adequadament, amb una bona preparació, equipament i telecomunicacions, el suport aeri pot esdevenir un dels principals recursos de la infanteria al camp de batalla que pot amenaçar l'artilleria o els tancs enemics. Per aquest motiu s'han dissenyat diferents bombarders, avions d'atac a terra i helicòpters d'atac específicament per donar suport aeri proper com l'AC-130, el Sukhoi Su-25 o l'Eurocopter Tiger. |
Objectes astronòmics | Un estel circumpolar és aquell que mai no es pon sota l'horitzó de l'observador. És a dir, aquelles estreles que pel fet d'estar molt prop del pol descriuen un cercle complet al seu voltant sense tallar l'horitzó, motiu pel qual són sempre visibles. El nombre d'objectes circumpolars visibles augmenta amb la latitud. Als Països Catalans són circumpolars diverses constel·lacions com l'Ossa Major, l'Ossa Menor, Dragó, Cefeu i Cassiopea. Un estel és circumpolar si la seva declinació és més gran que la colatitud del lloc. És a dir: Per una latitud de +40° seran circumpolars tots els estels que tinguin una declinació més gran de +50°, per una latitud de -24° seran circumpolars tots els estels amb una declinació més gran de -66°. Per analogia, si el que coneixem és la declinació de l'estel, tindrem que per una declinació de +78° serà circumpolar en totes les latituds superiors a +12°. Per a un observador situat al pol Nord són circumpolars totes les estreles que estiguen en l'hemisferi nord, és a dir per "dalt" de l'equador, parlant amb precisió, les que tenen declinació positiva. Per a un observador situat en l'equador totes les estreles ixen i es ponen, i no veu estreles circumpolars. Per a un observador situat a 40º de latitud són circumpolars totes les estreles que disten menys de 40º del pol nord. Els egipcis coneixien les estreles circumpolars, que van designar com a estreles que no coneixen la fatiga i també estreles que no coneixen la destrucció. S'identificaven els cels del nord amb una regió on no podia existir la mort, el país on es gaudia d'una vida eterna i feliç. La resta de les estreles, inclosos el sol i els planetes, descriuen només part d'un cercle, i tallen l'horitzó en dos punts: l'ortus i l'ocàs. |
Estris | Un catèter de baló és un tipus de catèter "suau" amb un "globus" inflable a la seva punta que s'utilitza durant un procediment de cateterisme per ampliar una obertura o un pas estret dins del cos. El catèter amb el baló desinflat es posiciona, s'infla per fer el procediment necessari i es desinfla de nou per tal de retirar-lo. Alguns usos comuns inclouen: angioplàstia coronària, mitjançant cateterisme cardíac salpingoplàstia, mitjançant cateterisme uterí pieloplàstia per l'estenosi pieloureteral, mitjançant cateterisme transvesical cistoscòpic. |
Psicologia | La síndrome FOMO és la patologia psicològica produïda per la por a quedar-se fora del món tecnològic o a no desenvolupar-se al mateix ritme que la tecnologia. Alguns exemples en serien l'ansietat per no tenir l'últim model de mòbil que acaba de sortir al mercat, no estar al dia d'alguna tendència de la comunitat virtual, no conèixer alguna campanya viral, etc.FOMO és un acrònim que prové de les inicials angleses fear of missing out (en català, «por a perdre's alguna cosa» o «por de quedar-se sense»). En el llibre de Macarena Berlín, Háblame bajito, es defineix com «un trastorn produït per l'avenç de la tecnologia i la quantitat d'opcions que se'ns presenten a les persones d'avui en dia». |
Conflictes | La Guerra anglo-nord-americana també coneguda com a Guerra anglo-americana o Guerra del 1812 va ser una guerra que va enfrontar els Estats Units contra el Regne Unit i les seves colònies canadenques, que van lluitar entre 1812 i 1815 per terra i mar. Els Estats Units van declarar la guerra al Regne Unit el 18 de juny de 1812. |
Ràdio | Theo van Gogh (23 de juliol, 1957 - 2 de novembre, de 2004) fou un columnista, escriptor, actor, productor, i director cinematogràfic holandès. Era el besnet de Theo van Gogh, germà del pintor Vincent van Gogh. Van Gogh treballà amb l'escriptora d'origen somali Ayaan Hirsi Ali per produir la pel·lícula Submission, que era crítica amb el tractament de les dones a l'islam. El 2 de novembre de 2004 fou assassinat per Mohammed Bouyeri, un musulmà holandès marroquí. L'última pel·lícula que completà abans de la seva mort, 06/05, és una versió fictícia de l'assassinat del polític Pim Fortuyn. |
Heràldica | L'atzur és el color blau en heràldica. Es tracta d'un blau intens, que pot arribar a ser blau marí. En el gravat, es representa mitjançant línies horitzontals que cobreixen la superfície del camp o de la figura.El mot «atzur» és d'origen persa i arribà al català a través de l'italià.Una mostra del color atzur: |
Filosofia | Mortimer Adler (Nova York, 28 de desembre de 1902 - Palo Alto, 28 de juny de 2001) va ser un filòsof estatunidenc i divulgador cultural. Encarregat durant anys de l'equip de redacció de l'Encyclopædia Britannica, va editar els Great Books of the Western World, un compendi dels llibres del saber i la literatura més famosos al llarg de la història. Va treballar com a professor a la Universitat de Chicago, especialitzat en jurisprudència. Va proposar que l'educació literària i cultural es basés en llistats dels anomenats gran llibres, que són els que reuneixen tres condicions: parlen de problemes universals o rellevants per al lector, es poden rellegir des de diferents òptiques per la mateixa o diverses persones, es considera rellevant o canònic. Dins d'aquesta llista, per tant, se situen els anomenats clàssics. Diverses universitats van incloure la lectura d'aquestes llistes com a part del seu programa acadèmic. |
Història | La família Carreras comprèn quatre generacions d'impressors que des del 1860 fins al 1952 treballaren ininterrompudament a la ciutat de Girona. La seva activitat es va iniciar amb l'adquisició de la impremta de Melitó Suñer, la qual, al seu torn, havia incorporat material de les dues principals branques d'impressors gironins del segle xviii: els Bro i els Oliva. L'adquisició de materials d'antigues impremtes era usual entre els impressors. Al llarg de gairebé cent anys d'activitat i en sis emplaçaments diferents dins la mateixa ciutat de Girona (c. Ballesteries, c. de la Força, Pujada de Sant Martí, c. Ciutadans, c. Nou i Carretera de Barcelona) el fons de xilografies de la Tipografia Carreras es va mantenir íntegre com a material de treball fins al tancament de l'empresa. El seu fons va ser adquirit el 1986 per la Diputació de Girona i es conserva actualment al Museu d'Art de Girona, on es va fer una exposició monogràfica la tardor de 2015.Primera generació: Tomàs Carreras i Roca (Barcelona ca.1817- Girona 10 de gener de 1886 casat amb Maria Mas i Tusquets. Segona generació: Tomàs Carreras i Mas (Figueres ca.1854) casat amb Concepció Artau i Barnoya (Girona 1856) filla de Joan Artau i Barrera propietari de l' Antiga Sala Odeon. Tercera generació: Joan Carreras i Artau (Girona 1884) casat amb Angels Furest Tapis (Girona 1891). Foren germans seus Tomàs Carreras i Artau i Joaquim Carreras i Artau. Quarta generació: Jordi Carreras i Furest que tanca el negoci al 1952. |
Televisió | Michael Douglas (New Brunswick, Nova Jersey, 25 de setembre de 1944) és un actor i productor estatunidenc guanyador d'un premi Oscar. És fill del famós actor Kirk Douglas, i el seu germà Joel és productor. Douglas començà la seva llarga carrera a la sèrie de televisió, The Streets of San Francisco des de 1972 fins a 1976. |
Estris | Un oleòmetre és un areòmetre dissenyat per a determinar la densitat dels olis o dels líquids oleaginosos. Són coneguts els oleòmetres de Lefevre i de Laurot. |
Lingüística | La lingüística sincrònica s'ocupa d'estudiar i descriure els fenòmens relatius a un idioma en un moment determinat de la seva evolució, a diferència de la lingüística diacrònica, que estudia els canvis que ha patit la llengua al llarg del temps. La distinció va ser formulada per Ferdinand de Saussure. Forma part de la lingüística general i pot comprendre tots els nivells de la llengua: des de la fonètica a la pragmàtica, passant per tots els components gramaticals i semàntics. La majoria d'anàlisis responen a aquest plantejament. |
Sociologia | Franz Leopold Neumann (Katowice, 23 de maig de 1900 – Visp, 2 de setembre de 1954) va ser un activista polític, advocat i escriptor alemany, adscrit al corrent de pensament marxista de l'Escola de Frankfurt. Durant el seu exili, davant l'arribada al poder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys de Hitler, es va convertir en un teòric polític reconegut per les seves anàlisis teòriques i crítiques sobre el Nazisme en la seva obra de 1942 Behemoth: L'estructura i la pràctica del Nacional Socialisme. Neumann és considerat com un dels fundadors de la ciència política moderna a la República Federal d'Alemanya. El 1948 Neumann va esdevenir professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Colúmbia, i va ajudar a establir la Universitat Lliure de Berlín. Als Estats Units d'Amèrica, Neumann va ser molt apreciat a la Universitat de Colúmbia i va exercir un paper important en els intents de la Fundació Rockefeller per reforçar la teoria política com un component de ciències polítiques en universitats nord-americanes. Ha publicat diversos articles que es deriven dels seus intents de desenvolupar una teoria democràtica moderna d'acord amb els canvis polítics i socials. Si bé aquest projecte segueix sent inconcluyente, va contribuir amb importants estudis sobre els conceptes de la dictadura, el poder i la llibertat. |
Química | El carboni negre és una forma impura de carboni produïda durant la combustió incompleta de combustibles fòssils, fusta (amb la formació de sutge) o biomassa. És present als aerosols, els sediments i els sòls. |
Jocs | El mus és un joc de cartes molt jugat a Espanya, França i Hispanoamèrica . Originari al País Basc, és un joc de competició que es sol jugar de forma general a Espanya ien clubs o cercles especials, anomenats peñas en castellà. |
Informàtica | En molts sistemes operatius, el superusuari, o root, és un compte especial d'usuari que s'utilitza per a l'administració del sistema. Molts dels sistemes operatius més antics en equips destinats a l'ús personal i domèstic, incloent MS-DOS i Windows 9x, no tenen el concepte de diversos comptes; així, no tenen un compte administratiu separat: qualsevol persona que utilitzi el sistema hi té total accés. La separació de privilegis d'administració de privilegis d'usuari normal va fer un sistema operatiu més resistents als virus i altres malwares, i la manca d'aquesta separació en aquests sistemes operatius s'ha esmentat com una important font de la seva inseguretat. No obstant això, requerir que un usuari va validar el seu estat de root per fer tasques administratives simples pot ser inconvenient, perquè l'administrador està obligat a introduir diverses vegades les seves credencials d'accés. |
Esoterisme | Marie Anne Adelaide Lenormand (Alençon, França, 1772 – París, 1843) va ser una endevina professional francesa, de gran fama durant el període napoleònic. A França se la considera com la principal cartomant de tots els temps, ja que va tenir una gran influència en l'auge d'aquesta pràctica en el segle XVIII. |
Matemàtiques | Un Sangaku és una tauleta de fusta amb figures geomètriques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als déus o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japonès. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku conté entre 1 i 10 problemes, i cada problema està format de la següent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geomètriques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha). Els seus primer estudiosos en el segle xx, van ser els matemàtics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi. |
Jocs | Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48. Aquests solen ser unes estampes rectangulars —la major part del temps— fetes de cartó, que tenen un dibuix per una cara i certs objectes en l'altra o un nombre de figures variable. Les recerques assenyalen que els naips, i per tant la baralla, van ser creats al segle xii a la Xina, i que van arribar a Europa d'Orient introduïts pels àrabs cristianitzats a Catalunya i després van passar a Itàlia durant el regnat de Pere el Gran. Existeixen diferents tipus de baralles, cada regió o país posseeix les seves pròpies, algunes de més conegudes que les altres, com per exemple la baralla anglesa, francesa o de Tarot. El primer esment que es fa d'un joc de naips és a Barcelona, el 1310 pel Consell de Cent, per tant ja existien anteriorment. Generalment, els jocs requereixen una baralla completa. Per a certs jocs cal apartar les cartes que no s'utilitzen —Durak, Pinacle— i en alguns altres cal que s'utilitzin dos o tres jocs de baralles —Canastra—. |
Química | Els orbitals de tipus Slater (en anglès Slater-type orbitals, STO) són funcions emprades com a orbitals atòmics en el mètode d'orbitals moleculars com a combinació lineal d'orbitals atòmics. Van ser introduïts el 1930 pel físic nord-americà John C. Slater.A diferència dels orbitals hidrogenoides de Schrödinger, els STO no tenen nodes radials (com tampoc els orbitals gaussians). |
Ecologia | Els boscos muntanyosos de Chiapas formen una ecoregió que pertany al bioma dels boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits, segons la definició del Fons Mundial per la Natura. S'estén al sud de Mèxic i inclou la selva dels Chimalapas a Oaxaca i Sierra Madre de Chiapas fins al nord-oest de Guatemala. L'ecoregió inclou els més grans boscos nuvolosos no pertorbats de Mèxic i Amèrica Central, i cobreix una àrea de 2.070 km². L'ecoregió està amenaçada principalment per l'expansió agrícola i l'avanç dels assentaments humans. |
Jocs | El burro és un joc de cartes de baralla espanyola que consisteix a aconseguir 4 cartes del mateix índex. |
Agricultura | Els fulgoroïdeus (Fulgoroidea) són una superfamília d'hemípters l'única de l'infraordre Fulgoromorpha. Es diferencien d'altres homòpters per la seva vena anal en forma de "Y" i les antenes amb tres segments. Produeixen un tipus de cera.Els fulgoroïdeus són sovints vectors de malalties de les plantes especialment el fitoplasma que viuen en el floema de les plantes i que es transmet pels fulgoroïdeus quan s'alimenten.Hi ha registres fòssils d'aquests insectes al període Lutecià a Colorado (Estats Units). |
Història | Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista. És probablement més conegut pel seu treball històric sobre els moviments radicals britànics del pas del segle xviii al segle xix, en particular, pel seu llibre sobre The Making of the English Working Class (La formació de la classe obrera a Anglaterra) (1963). Autor de destacades biografies, com la de William Morris (1955) i, a títol pòstum, la de William Blake (1993), va ser alhora un prolífic periodista i assagista. Va publicar també una novel·la de ciència-ficció i una col·lecció de poesia. Fou membre del Partit Comunista Britànic i un dels intel·lectuals destacats del Partit durant els anys de la post-guerra mundial, però el va abandonar el 1956 degut a l'oposició a la invasió soviètica d'Hongria. Després va ocupar un paper clau en la configuració de la nova esquerra (New Left) a Gran Bretanya des de 1958. Des d'una posició independent d'esquerra socialista al marge de l'ortodòxia soviètica i partint d'un marxisme britànic de to heterogeni i separat de la resta de tendències europees, va elaborar una anàlisi pròpia que s'inscriu dins el socialisme humanista: subratllava la pluralitat per sobre dels blocs de classes, amb un gir antropocèntric. Crític irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels líders més destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa dels 80. |
Geografia | Nihonmatsu (二 本 松 市, Nihonmatsu-shi?) És una ciutat localitzada a la prefectura de Fukushima, Japó. El juny de 2019 tenia una població de 55.620 habitants i una densitat de població de 161 persones per. La seva àrea total és de 344,42 km². |
Art | Font és una obra d'art atribuïda a Marcel Duchamp. L'any 1917 va intentar exposar un urinari en una mostra organitzada per la Societat d'Artistes Independents de Nova York, el va titular Font (Fountain) i el va signar com a «R. Mutt». És una peça readymade, (també objecte trobat, del francès objet trouvé) l'art realitzat mitjançant l'ús d'objectes ja existents que normalment no es consideren artístics. Amb aquesta obra, Duchamp va iniciar una autèntica revolució al món de l'art (introduint l'avantguardisme) en demostrar que qualsevol objecte mundà podia considerar-se una obra d'art si l'artista el treia del seu context original (en aquest cas, un bany) i el situava en un nou context adequat -una galeria o un museu- i la declarava com a tal. A més, l'obra ha estat interpretada d'infinitat de maneres, fins i tot com a òrgans sexuals femenins. Les bases de la mostra d'art a la qual Duchamp va presentar la peça establia que totes les obres serien acceptades, però la Font va ser rebutjada i retirada ràpidament. La peça original s'ha perdut, encara que va ser documentada pel fotògraf i reconegut galerista Alfred Stieglitz, la qual cosa va significar un recolzament per a l'obra i el seu autor. A partir de la fotografia es van poder realitzar rèpliques per encàrrec de Duchamp en la dècada de 1960, de les quals 15 estan ara en exhibició en diferents museus. L'obra és considerada com una fita important en l'art del segle xx. |
Geografia | El riu Jerea és un dels afluents principals del riu Ebre amb una longitud de 45 quilòmetres. El Jerea també rep el nom de Losa perquè neix a la Vall de Losa. A 4 quilòmetres del naixement del riu Nela (també afluent de l'Ebre). Neix en els primers 100 quilòmetres del riu Ebre El Jerea travessa diferents localitats com Quincoces de Yuso, San Pantaleón, Quintanilla la Ojada, Pedrosa de Tobalina, Cadiñanos i Palazuelos de Cuesta Urria. Té només un afluent anomenat Nabón. |
Matemàtiques | Dins el camp de processament de senyal, un filtre digital biquad és un filtre recursiu i linear de segon ordre, que conté dos pols i dos zeros. El terme "biquad" és l'abreviació de "biquadràtic", que es refereix al fet que la funció de transferència del filtre en el domini Z és la relació de proporcionalitat entre dues funcions de segon grau: H ( z ) = b 0 + b 1 z − 1 + b 2 z − 2 a 0 + a 1 z − 1 + a 2 z − 2 {\displaystyle \ H(z)={\frac {b_{0}+b_{1}z^{-1}+b_{2}z^{-2}}{a_{0}+a_{1}z^{-1}+a_{2}z^{-2}}}} És habitual la normalització dels coeficients tal que a 0 = 1 {\displaystyle a_{0}=1} : H ( z ) = b 0 + b 1 z − 1 + b 2 z − 2 1 + a 1 z − 1 + a 2 z − 2 {\displaystyle \ H(z)={\frac {b_{0}+b_{1}z^{-1}+b_{2}z^{-2}}{1+a_{1}z^{-1}+a_{2}z^{-2}}}} Els filtres biquad sovint s'utilitzen per evitar inestabilitats en filtres IIR. Els filtres IIR d'ordres elevats poden presentar inestabilitats degudes a la quantificació dels seus coeficients. Això no sol afectar els filtres de primer o segon ordre; és per aquest motiu que els filtres d'ordres superiors s'implementen a base de fer combinacions en cascada d'estructures biquad en sèrie (i filtres de primer ordre si és necessari). Un filtre biquad serà estable si els seus dos pols es mantenen dins el cercle unitat. En general, aquesta condició és vàlida per a tots els filtres. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.