label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Matemàtiques | Paul Georg Funk (14 d'abril de 1886, Viena - 3 de juny de 1969, Viena) va ser un matemàtic austríac que es va dedicar a la geometria i al càlcul de variacions, pel qual és més conegut i sobre el que va escriure l'obra de referènciaVariationsrechnung und ihre Anwendung in Physik und Technik (Grundlehren der Mathematischen Wissenschaften, Springer-Verlag, 1962). Paul Funk era el fill d'un director de banc suplent i va anar a l'institut a Baden bei Wien i a Gmunden. Va estudiar matemàtiques i física a Tübingen, Viena i Göttingen, on va fer el doctorat amb David Hilbert l'any 1911. La seva tesi duia per títol Über Flächen mit lauter geschlossenen geodätischen Linien. L'any 1915 va fer oposicions per una càtedra a l'escola superior tècnica de Praga amb un treball sobre harmònics esfèrics, allà esdevingué professor adjunt l'any 1921 i professor el 1927. Amb l'ocupació de Txecoslovàquia l'any 1939, va perdre la seva plaça i fou deportat el 1944 a Theresienstadt, d'on va ser alliberat l'any 1945. El 1945 va ser destinat com a professor a la Universitat Tècnica de Viena. Quan, a la dècada de 1960, es va intentar elegir l'electrotècnic Heinrich Sequenz en diverses ocasions com a membre de l'Acadèmia austríaca de les ciències, Funk va presentar-hi persistentment peticions i objeccions en contra. |
Geologia | El Geoparc de la Costa Basca, és un geoparc localitzat al nord d'Espanya, al País Basc, que abasta la franja costanera de la Mar Cantàbrica fins a les estriacions de les muntanyes basques dels municipis de Zumaia, Deva i Mutriku. Està integrat a la Xarxa global de Geoparcs de la Unesco des del 2010 i administrat pels tres ajuntaments implicats. |
Informàtica | ARM Cortex-M és un grup de microprocessadors (-M) del tipus RISC de 32 bits llicenciats per l'empresa ARM Holdings. Aquest nuclis consisteixen en Cortex-M0, Cortex-M0+, Cortex-M1, Cortex-M3, Cotex-M4(F), Cortex-M7(F), Cortex-M23, Cortex-M33(F). L'opció (F) significa que el nucli implementa una unitat de procès de nombre en coma flotant o FPU. |
Nàutica | La Marina de Somalilàndia és la branca naval de les Forces Armades de Somalilàndia. Es va formar el 1993 amb les restes del material naval de l'exèrcit de Somàlia trobat principalment a Berbera el 1991 que no inclogueren cap vaixell de guerra. El seu equipament fins a l'actualitat és molt reduït degut a la prioritat de les forces de terra, i a la manca de necessitat real d'una marina militar. |
Geologia | L'abrasió en geologia és el gratat mecànic d'una superfície de roca per la fricció entre les roques i les partícules en moviment durant el seu transport a càrrec del vent, una glacera, les onades, la gravetat, les aigües en moviment ràpid o l'erosió. Després de la fricció, el moviment de les partícules trenquen i debiliten els residus des del costat de la roca. Aquestes partícules poden quedar dissoltes en l'aigua. La intensitat de l'abrasió depèn de la duresa, la concentració.la velocitat i la massa de les partícules en moviment. |
Estris | Un premsa-alls és un estri de cuina dissenyat per aixafar alls sobre un tamís de petits forats, la forma és molt similar a la d'unes pinces acabades en una mena de pistó o cavitat on es col·loquen els grans d'all. La premsa empra la pressió d'una palanca de primer grau per aixafar els alls sobre una superfície amb petites perforacions. |
Ecologia | La caritat bacteriana és un fenomen biològic en què una població de bacteris sotmesos a l'acció d'un antibiòtic, una petita proporció de bacteris resistents excretin una substància que ajuda els no resistents a sobreviure. |
Pedagogia | Montserrat Juvanteny i Juvanteny (Joanetes, 1944) és una educadora social i activista catalana pels drets de la infància. Ha creat la Fundació Concepció Juvanteny per la defensa dels drets de la infància i és presidenta de l'Associació Asteroide B-612 que gestiona tres centres d'acollida i diverses iniciatives de protecció i acolliment d'infants. El 2019 va guanyar la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca. |
Filosofia | Necropolítica és un concepte filosòfic que fa referència a l'ús del poder social i polític per a dictar com algunes persones poden viure i com algunes han de morir, és a dir, en la distribució desigual de l'oportunitat de viure i de morir en el sistema capitalista actual. |
Enginyeria | En optimització i teoria de grafs, el teorema de flux màxim tall mínim postula que en una xarxa de flux, la quantitat màxima de flux que pot passar d'una font fins a un pou és igual a la capacitat mínima que necessitem treure-li a la xarxa perquè no pugui passar més flux de la font al pou. El teorema de flux màxim tall mínim és un cas especial del teorema de dualitat i pot derivar-se en el teorema de Menger i el teorema de König-Egerváry. |
Informàtica | L'algorisme Tomasulo és un algorisme de maquinari desenvolupat el 1967 per Robert Tomasulo d'IBM. Permet que instruccions seqüencials que normalment es quedarien retingudes per certes dependències s'executin no seqüencialement (execució fora d'ordre). Va ser implementat per primer cop per la unitat de coma flotant del computador IBM System/360 model 91. Aquest algorisme es diferencia de l'algorisme marcador en el fet que fa servir reanomenament de registres. On el marcador resol riscos Write-after-Write (WAW) i Write-after-Read (WAR) retenint, el reanomenament de registres permet continuar el processament d'instruccions. L'algorisme Tomasulo també fa servir un bus de dades comú (CDB), en el que els valors calculats són emesos a totes les estacions reserva que poden necessitar-los. Això també permet executar paral·lelament instruccions que amb marcador podrien ser retingudes. Robert Tomasulo va rebre el Premi Eckert-Mauchly en 1997 pel seu algorisme. |
Art | Louise Elisabeth Andrae (Leipzig, 3 d'agost de 1876 - Dresden, 14 de desembre de 1945) va ser una pintora alemanya.Després d'estudiar amb Adolf Thamm a Dresden i amb Hans von Volkmann a Karlsruhe, va fixar la seva residència a Dresden, encara que va realitzar estades freqüents a Hiddensee. El seu quadre Sonnenflecken va ser escollit el 1906 per la Großi Berliner Kunstausstellung. Juntament amb Clara Arnheim, Elisabeth Büchsel i altres artistes als cercles Malweiber i Hiddensoer Künstlerinnenbund, va formar part d'un grup d'artistes que exposaven normalment en la Blaue Scheune de Vitte.També es van exhibir les seves obres a la Kunstkaten de Dresden i a Berlín. La col·lecció de la ciutat de Dresden va adquirir la seva obra Neustädter Markt. Estilísticament va pertànyer al modernisme alemany i al simbolisme. Va ser molt coneguda pels seus murals de Babilònia, Assur, Uruk o Yazılıkaya exposats al Vorderasiatisches Museum Berlin. El seu germà, Walter Andrae, va ser director del Vorderasiatisches Museum Berlin que forma part dels Museus Estatals de Berlín. |
Indumentària | Birkenstock és una empresa alemanya especialitzada en la fabricació de sandàlies de cuir i altra mena de calcer. Té la seu principal al Districte de Neuwied al nord de Renània-Palatinat. Les seves sandàlies destaquen per la forma contornejada que s'adapta a la forma del peu.La marca Birkenstock remunta les seves arrels a l'alemany Johann Adam Birkenstock, registrat el 1774 com un sabater en els arxius de l'església local. El 1897 el net de Johann Konrad Birkenstock, va desenvolupar la primera plantilla contornejada per a ús dels sabaters en la producció de calçat personalitzat. El 1902 Konrad va desenvolupar el primer suport flexible per a la seva inserció en les sabates fetes a fàbrica. El 1964 Karl Birkenstock va fer servir aquesta plantilla en la producció de sabates, dissenyant d'aquest manera el prototip original de la sandàlia Birkenstock. Des de 1967 aquestes sabates s'han exportat arreu del món. El 2013 Heidi Klum dissenya calçat per Birkenstock, i també ho han fet Stella McCartney, Giambattista Valli o Phoebe Philo. |
Filosofia | El cientisme, conegut també com a cientificisme o cientifisme, és la pretensió que totes les ciències, naturals i socials, haurien de basar-se en el mètode científic, tal com s'aplica en les ciències experimentals. Coincideix en part amb els postulats del positivisme.En un sentit pejoratiu, es refereix a una imitació servil de l'estil i els mètodes propis de les ciències de la natura, feta en l'àmbit de les ciències humanes; com si a aquestes se'ls exigís aquest servilisme, sota pena de no ser científiques. L'aspecte de científica, o el sotmetiment a la temàtica científica, se li exigeix en especial, en aquest context, a la filosofia. Parteix del supòsit que no hi ha un autèntic coneixement fora de la ciència i que aquesta és l'única via per acostar-se a la veritat. Sol sorgir d'un racionalisme excessiu que intenta explicar tota la realitat des dels supòsits de la ciència. |
Objectes astronòmics | HD 23127 b és un exoplaneta gegant gasós que orbita l'estrella HD 23127 a la distància de 2,29 UA, necessitant 3,32 anys per a completar una òrbita. L'òrbita és molt excèntrica, un dels anomenats "júpiters excèntrics". A l'àpside, la distància és 1,28 UA, posant-se a l'extrem exterior de la zona habitable, i a l'apsis, la distància és de 3,30 UA. La massa és com a mínim 1,37 cops la de Júpiter. Només se'n coneix la massa mínima, ja que la inclinació no és coneguda. |
Psicologia | Una alosa és una persona que s'aixeca prest els matins i que se'n va a dormir prest els vespres. L'alosa (l'ocell) és una au bàsicament diürna, cosa que explica l'ús d'aquest mot per a les persones que dormen de les 22:00 h a les 06:00 h aproximadament. Aquestes persones estan molt ben adaptades per al torn de dia. El concepte oposat és el del mussol, aquella persona que està desperta fins tard i se sent més desperta els vespres. Un altre nom que reben les aloses són gent A (en contraposició al noms dels musssols, gent B). Els acadèmics usen els termes matutí (morningness) i vespertí (eveningness).Els estudis sobre la prevalença de cada un dels comportaments o de cronotips intermedis han usat tradicionalment diferents criteris i, per tant, arriben a diferents conclusions. En alguns casos, la pregunta és "a quina hora t'aixeques?" i en d'altres, la pregunta s'assembla més a "a quina hora prefereixes aixecar-te?". Una enquesta del 2004 a 400 persones arribà a la conclusió que hi ha aproximadament un 15% d'aloses, un 25% de mussols i un 60% de casos intermedis. |
Nàutica | La Batalla de Mionessos es va lliurar l'any 190 aC, durant la guerra Romano-Síria entre Roma i Antíoc III el gran. La batalla es va lliurar entre la flota de l'Imperi Selèucida i la marina romana que tenia com a aliada la flota de Rodes. Luci Emili Regil, pretor aquell any, dirigia la flota romana i als selèucides els dirigia Polixènides. Polixènides va atacar els romans que havien sortit a la mar des del port de sota el promontori de Mionès, i els romans i els rodis van resistir un primer assalt i es van situar en ordre de batalla. La flota ròdia va situar-se al flanc drt dels romans, evitant que Polixènides els pogués rodejar, i es va haver de retirar quan ja havia perdut la meitat de la seva flota, 42 naus, i va marxar amb la resta cap a Efes. La victòria va facilitar el domini de la mar Egea per part dels romans. Emili Règul va obtenir un triomf per aquesta batalla al tornar a Roma l'any 189 aC. |
Cultura popular | Els bastons perforats, també anomenats erròniament bastons de comandament per una teoria inicialment proposada per explicar-ne la funció, són objectes d'art propis de la prehistòria europea. Els bastons perforats trobats fins hui a Europa se situen entre el 23000 ae (durant l'aurinyacià) i el 12000 ae (durant el magdalenià). El terme «bastó de comandament» (traduït del francés bâton de commandement) s'ha utilitzat pels arqueòlegs del segle xx, però es basa en una funció hipotètica que mai s'ha demostrat. Amb el temps, el terme «bastó perforat» (del francés bâton percé) ha reemplaçat tots els altres termes emprats fins llavors perquè es basa en la simple descripció d'una propietat física i per tant no implica la possibilitat d'error referent a una funció hipotètica. Els bastons perforats de la prehistòria trobats fins a l'actualitat estan tots tallats en banya de cérvid, sobretot de ren. Des de la segona meitat del s. XX se n'han proposat algunes teories sobre l'ús, tot i que els estudis més recents tendeixen a un consens científic segons el qual els bastons perforats podien haver tingut dues funcions: Els bastons de forat perpendicular eren mànecs amb què feien girar volants d'inèrcia i, utilitzats a la manera d'una filosa manual, permetien fabricar cordes amb crineres de cavalls prehistòrics. Els bastons de forat oblic s'usaven com a frens manuals fent passar, per darrere de la cintura però també pel forat del fre, cordes ja fabricades mitjançant el mètode anteriorment esmentat, tot això amb l'objectiu de detenir animals salvatges capturats amb llaços o xàrcies, com ho suggereix un gran nombre d'escenes de caça representades en pintures rupestres de l'època. |
Objectes astronòmics | LP 768-500 és la designació d'una estrella descoberta per Wilhelm J. Luyten en la seva recerca d'estrelles d'alt moviment, pròpia de les dècades de 1950 i 1960. Es tracta d'una estrella nana blanca de la constel·lació de Cetus, i va ser descoberta en novembre de 1963. És una de les estrelles més petites i més denses conegudes, amb un diàmetre calculat de 1.400 km aprox. Una altra de les estrelles més petites (amb exclusió de les estrelles de neutrons) és LP 327-16, també descoberta per Luyten en maig del 1962 a Minneapolis, amb un diàmetre estimat de 1.700 km (la meitat de la mida de la Lluna). Aquesta estrella dèbil té un moviment propi anual d'1,18"/ any. RA a 188° (angle de posició). A causa de la seva grandària increïblement petita i de les masses, 768-500 LP té una densitat de 18.000 tones per centímetre cúbic. |
Filosofia | Janna Thompson, nascuda com a Janna Lea Thompson (1942) és una filòsofa i professora universitària australiana. Experta en filosofia política, va estudiar filosofia a la Universitat d'Oxford i anys més tard va ser professora visitant a la càtedra Humphrey en Feminisme Modern a la Universitat de Waterloo, al Canadà. Ha exercit com a professora a la Universitat La Trobe de Melbourne.Thompson és especialista en ètica del medi ambient, feminisme, justícia global i comunitarisme. Va guanyar el premi Eureka Prize for Research in Ethics el 2006 pel seu llibre Taking Responsability for the Past: Reparation and Historical Injustice (2002). També ha escrit altres llibres com Discourse and Knowledge: Defense of a Collectivist Ethics (1998) i Intergenerational Justice: Rights and Responsabilities in an Intergenerational Polity (2009). |
Geografia | Salcea és una ciutat del comtat de Suceava, a la regió de Moldàvia Occidental , al nord de Romania, amb una població de 9.015 habitants. Administra quatre pobles: Mereni, Plopeni, Prelipca i Văratec. Salcea va ser declarada ciutat el 2004. La ciutat es troba a uns 9,5 quilòmetres a l'est de Suceava i és més coneguda per l'aeroport de Suceava situat a prop. |
Dansa | El slide és una dansa folklòrica de la música tradicional irlandesa, coneguda també com a simple gig. Va guanyar popularitat per primera vegada a Irlanda del segle XVI i a parts de Gran Bretanya.En realitat és un dels tres tipus bàsics de giga. Sol estructurar-se en un compàs de 6/8 i, ocasionalment, de 12/8. El nom slide deriva del moviment dels ballarins al lliscar els seus peus ("lliscar" és "slide" en anglès). La diferència fonamental amb la giga doble consisteix que en la slide predomina la seqüència negra - corxera en cada part del compàs, mentre que en la giga és predominant el trio de corxeres. |
Física | Les equacions de Navier-Stokes reben el seu nom de Claude-Louis Navier i George Gabriel Stokes. Es tracta d'un conjunt d'equacions en derivades parcials no lineals que descriuen el moviment d'un fluid. Aquestes equacions governen l'atmosfera terrestre, els corrents oceànics i el flux al voltant de vehicles o projectils i, en general, qualsevol fenomen en el que s'involucrin fluids newtonians. Aquestes equacions s'obtenen aplicant els principis de conservació de la mecànica i la termodinàmica a un volum fluid. Fent això s'obté l'anomenada formulació integral de les equacions. Per arribar a la seva formulació diferencial es manipulen aplicant certes consideracions, principalment aquella en què els esforços tangencials guarden una relació lineal amb el gradient de velocitat (llei de viscositat de Newton), obtenint d'aquesta manera la formulació diferencial que generalment és més útil per la resolució dels problemes que es plantegen en la mecànica de fluids. Com ja s'ha dit, les equacions de Navier-Stokes són un conjunt d'equacions en derivades parcials no lineals. No es disposa d'una solució general per a aquest conjunt d'equacions, i excepte certs tipus de flux i situacions molt concretes no és possible trobar una solució analítica; el qual en moltes ocasions hem de recórrer a l'anàlisi numèrica per determinar una solució aproximada. A la branca de la mecànica de fluids que s'ocupa de l'obtenció d'aquestes solucions mitjançant l'ordinador s'anomena dinàmica de fluids computacional (CFD, del seu acrònim anglosaxó Computational Fluid Dynamics ). |
Fiscalitat | El Règim Especial de les Illes Balears, o simplement REB, és el règim jurídic que pretén dotar les illes d'un tractament fiscal que, tot reconeixent la insularitat, faciliti la competitivitat de l'economia balear i millori el finançament de les institucions locals, insulars i d'àmbit balear. |
Dansa | El funaná (pronunciat [funɐˈna]) és un gènere musical i de dansa originari de Cap Verd. Funaná és un estil de música basat en l'acordió. És, potser, la forma més alegre de la música de Cap Verd. El ritme el proporciona el ferrinho, de la mateixa manera que l'ús de washboards en el zydeco, la serra a la música ripsaw caribenya, i el güiro en la música subsahariana i en la música llatina i precolombina. |
Estris | La cinta americana, coneguda també com a cinta de tela, cinta platejata, és una mena de cinta adhesiva que es caracteritza per afegir una malla o filat de fibres naturals o sintètiques semblant a una bena com a reforç. El resultat és una cinta fàcil de tallar amb les mans, més forta i resistent a la tracció i pressió que altres cintes i que té múltiples usos. Se sol presentar en rotllos molt més amples que els de altres cintes adhesives. El costat adhesiu és sempre de color blanc. El costat no adhesiu normalment és gris metàl·lic, encara que es pot trobar en negre i es comercialitzen en menor mesura altres colors. S'utilitza a tallers, embarcacions, produccions audiovisuals, construcció, indústria automobilística, etc. Es pot usar per unir o reparar tubs flexibles, tapar estrips en robes, tendes de campanya i veles de vaixell, fixar canonades provisionalment, etc. Encara que no s'usa com a cinta aïllant, els professionals elèctrics, de vegades la utilitzen per fixar cables temporalment. És molt comú el seu ús en realitzacions audiovisuals (televisió, cinema, ràdio, teatre, concerts, etc). Existeixen versions especials per a ús aeroespacial i militar. El seu ús està també molt estès al món dels esports de motor. Un clar exemple és en les carreres de motos, utilitzada sobre el radiador de refrigeració per adequar la temperatura de funcionament del motor d'aquesta, a les condicions climatològiques. |
Arqueologia | L'exhumació és una excavació que té la missió de rescatar un cos que es trobava enterrat, això no obstant, es considera un sacrilegi per la majoria de les cultures que enterren els seus morts sota terra. No obstant això sovint hi ha un nombre de circumstàncies en les quals es tolera l'exhumació. Si un individu ha mort sota circumstàncies sospitoses, la branca que investiga el cas (ex. Agència de policia) pot exhumar el cos per determinar la causa de la seva mort. Un cos pot ser exhumat de manera que pugui ser enterrat en una altra part.Després de cert temps: Molts cementiris tenen un nombre limitat de terrenys en els quals enterrar els morts. Una vegada que tots els terrenys es troben plens, el contingut de les tombes més velles es mou típicament a una ossera per acomodar més cossos. Els arqueòlegs utilitzen les exhumacions per trobar restes humanes que permeten comprendre millor a l'evolució humana o calcular una cronologia. Permet a les agències de construcció aclarir antics cementiris per alguna nova infraestructura.Amb freqüència les cultures tenen diversos tabús sobre l'exhumació. Aquestes diferències donen lloc a conflictes on, per exemple, les empreses de construcció han tingut moltes diferències a l'hora de fer una excavació en un lloc considerat sagrat o protegit cultural i religiosament. En el folklore i la mitologia, l'exhumació també s'ha associat amb freqüència a l'exercici de ritus sobrenaturals. |
Informàtica | La següent és una llista de sistemes operatius llançats per Apple. |
Química | La llei d'acció de masses postula que en un equilibri químic el producte de les concentracions de les espècies reactives és constant. Sigui l'equació química següent on dos reactius A i B amb els corresponents coeficients estequiomètrics α i β reaccionen per donar els productes de la reacció C i D, amb els coeficients estequiomètrics γ i δ corresponents, segons una reacció química reversible que queda en equilibri químic: α A + β B γ C + δ D en aquest cas l'expressió matemàtica de la llei d'acció de masses és: K = [ C ] γ [ D ] δ [ A ] α [ B ] β {\displaystyle K={\frac {[C]^{\gamma }[D]^{\delta }}{[A]^{\alpha }[B]^{\beta }}}} Aquesta definició és d'ús general si bé no és completament certa, ja que només es compleix si en lloc de les concentracions s'empren les activitats de les espècies presents a la reacció química. L'expressió més general en funció de les activitats, ai, de cada component, de i=1 fins a n, i dels seus respectius coeficients estequiomètrics, νi (positius pels productes de la reacció i negatius pels reactius) s'expressa així: K = ∏ i = 1 n a i ν i {\displaystyle K=\prod _{i=1}^{n}a_{i}^{{\nu }_{i}}} Les concentracions es poden expressar en molaritat, molalitat, fracció molar, pressió en el cas de gasos, etc. i s'obtenen constants K diferents però relacionades. La constant K s'anomena constant d'equilibri i es pot relacionar amb l'energia de Gibbs de la reacció estàndard mitjançant l'equació: Δ G r 0 = − R T ln K {\displaystyle \Delta G_{r}^{0}=-RT\ln K} on R és la constant dels gasos i T la temperatura absoluta. L'expressió de la llei d'acció de masses va ser proposada per primera vegada el 1864 pels químics noruecs Cato Maximilian Guldberg i Peter Waage, seguint les idees del químic francès Claude Louis Berthollet sobre la reversibilitat de les reaccions químiques. |
Art | Un fotògraf (del grec φωτός, 'llum'; γράφος, 'escriptor') és aquella persona l'activitat artística de la qual o ocupació consisteix a prendre fotografies mitjançant l'ús d'una càmera o d'un altre dispositiu capaç d'emmagatzemar una rèplica bidimensional de la realitat. |
Telecomunicacions | OpenTherm (amb acrònim OT) és un protocol de comunicacions estàndard utilitzat en sistemes de calefacció central per a la comunicació entre una caldera de calefacció central i un controlador termostàtic. Com a estàndard, OpenTherm és independent de qualsevol fabricant. En principi, un controlador del fabricant A es pot utilitzar per controlar una caldera del fabricant B. Tanmateix, els controladors i les calderes OpenTherm no sempre funcionen correctament junts. L'estàndard OpenTherm inclou una sèrie de funcions opcionals i alguns dispositius poden incloure funcions específiques del fabricant. La presència o absència d'aquestes funcions pot afectar la compatibilitat amb altres dispositius OpenTherm.OpenTherm es va fundar l'any 1996 perquè diversos fabricants necessitaven un sistema de comunicació senzill d'utilitzar entre el controlador d'habitació i la caldera. Havia de funcionar, com els controladors existents, sobre els dos cables existents, no sensibles a la polaritat, sense l'ús de bateries. Per una lliura britànica, Honeywell va vendre la primera especificació a l'Associació OpenTherm el novembre de 1996. Poc després van aparèixer els primers productes al mercat. L'any 2008 l'Associació havia crescut fins als 42 membres i ha actualitzat i millorat regularment les especificacions. A més, l'Associació també és activa fent lobby pels interessos dels seus membres i també està present en exposicions com l'ISH (Frankfurt) i la Mostra Convegno (Milà). El 2006, l'associació compta amb 53 membres d'arreu del món.La comunicació és digital i bidireccional entre el controlador (mestre) i la caldera (esclau). Es poden transferir diverses ordres i tipus d'informació; tanmateix, l'ordre més bàsic és establir la temperatura objectiu de l'aigua de la caldera. OpenTherm fa ús d'un cable tradicional de 2 fils sense trenar entre el controlador i la caldera. OpenTherm no és sensible a la polaritat: els cables es poden intercanviar. La longitud màxima del cablejat és de 50 m fins a una resistència màxima de 2 x 5 ohms. Per a la compatibilitat amb els controladors termostàtics de commutació tradicionals, OpenTherm va especificar que si els dos cables estan connectats entre si, la caldera s'encendrà. |
Gestió | La Gran Dimissió (en anglès, "Great Resignation" o "Big Quit") fa referència a la tendència actual que els empleats deixin voluntàriament la seva feina, des de la primavera 2021 fins a l'actualitat, com a reacció a la pandèmia de COVID-19. El terme la Gran dimissió va ser encunyat probablement per Anthony Klotz, un professor d'administració a la Mays Business School de la Universitat de Texas A&M. |
Arquitectura | El mínbar (àrab: منبر, minbar, plural منابر, manābir) és una trona o plataforma elevada emprada a les mesquites, a la qual s'accedeix per unes escales, i des de la qual es fan els anuncis solemnes a la comunitat musulmana o des d'on es pronuncien els sermons. Fou introduït des de l'època del Profeta. El nom probablement derivi de l'arrel nbr ('estar a dalt'). El mínbar més antic del món es troba a la gran mesquita de Kairuan, a Tunísia. |
Ecologia | Guillem Mateu i Mateu (Caimari, Selva 1930- 21 de març de 2015) fou un investigador, biòleg, oceanògraf i professor de micropaleontologia mallorquí. El 1966 es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona. Del 1967 al 1995 treballà per a l'Institut Nacional d'Oceanografia. Des de 1978, tenia plaça de professor associat de micropaleontologia a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va ser l'iniciador a Espanya de l'aplicació dels foraminífers com a indicadors biològics de la contaminació marítima. Fou president de la Societat d'Història Natural de les Balears (1968-1981). Publicà nombrosos treballs sobre la sistemàtica, ecologia i geocronologia dels foraminífers. Fou l'autor de diversos articles publicats a revistes, com Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, Cuadernos de Geografía, Publicaciones Instituto Biología Aplicada i Revista Española de Micropaleontología. Era acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears i de la New York Academy Ciences; membre de la Societat Catalana de Biologia (1996), de la Societat Espanyola de Paleontologia i del comitè avaluador de Ciències Marines i Biologia de Brussel·les. El 2003 va rebre el Premi Ramon Llull. |
Antropologia | Un ritu (del llatí ritus) és un conjunt de cerimònies presents en qualsevol tipus de culte, que indiquen la manera de celebrar un acte o festa. És ritus tota activitat quotidiana quan és "sagrada" per a la persona que la fa, en el sentit que li dona importància i presència mental o plena consciència. Per extensió, ho és en certes activitats de cultes; religiosos, màgics o d'altre tipus; que impliquen presència mental i, si hi ha públic, física, i que amb el temps han acabat acumulant tradicions i normes, escrites o no, que poden incloure un cert tipus d'actitud, de vestuari, ornamentació, disposició de les persones, moviments, algunes accions, el seu ordre i la manera d'executar-les, per exemple, és a dir, una certa dramatúrgia i una posada en escena. Els més antics es considera que són les primeres arts escèniques, predecessors del teatre i la dansa actuals.Pot tractar-se d'un acte religiós o cerimonial repetit invariablement, d'acord amb unes normes estrictes. Els ritus són les celebracions dels mites, per tant, no se'n poden entendre separadament. Tenen un caràcter simbòlic, expressió del contingut dels mites. La celebració dels ritus (ritual) pot consistir en festes i cerimònies, de caràcter més o menys solemne, segons pautes que estableix, per exemple, la tradició o l'autoritat religiosa. |
Antropologia | El domini del foc pels primers humans fou un punt d'inflexió en l'evolució humana i en l'evolució cultural que permeté proliferar les poblacions d'espècies humanes a causa de la incorporació a la dieta d'aliments cuits amb proteïnes i carbohidrats, l'expansió de l'activitat humana durant la nit i protegir-los dels depredadors. |
Ecologia | L'Autoecologia s'encarrega de l'estudi de les adaptacions d'una espècie als factors abiòtics. L'Autoecologia en termes simples pot ser considerada com l'ecologia de l'individu, és a dir, l'ecologia pròpia, la que un mateix porta al cap. L'objectiu de l'Autoecologia és un sol: L'individu, per tant s'enfoca principalment en tres qüestions d'alta importància, que són: L'hàbitat L'adaptació El nínxol |
Ciència-ficció | Thea Beckman (Rotterdam, 23 de juliol de 1924 - Bunnik, 5 de maig de 2004) fou una escriptora neerlandesa de literatura infantil i juvenil. |
Biotecnologia | L'electroporació o electropermeabilizació és un procediment on s'augmenta la conductivitat elèctrica i la permeabilitat de la membrana plasmàtica cel·lular aplicant externament un camp elèctric. És habitual en biologia molecular com a forma d'introducció de diferents substàncies en cèl·lules, com per exemple sondes moleculars, un fàrmac que pot canviar les funcions cel·lulars o un fragment d'ADN codificant, com pot ser un plasmidi. Quan el voltatge que travessa una membrana plasmàtica excedeix la seva rigidesa dielèctrica es formen porus. Si la força del camp elèctric aplicat i/ o la durada de l'exposició a aquest es trien apropiadament, els porus formats pels pols elèctric se segellen després d'un curt període, durant el qual els compostos extracel·lulars tenen l'oportunitat d'entrar a la cèl·lula. No obstant això, una exposició excessiva de cèl·lules vives a camps elèctrics pot causar apoptosi i/o necrosi, processos que provoquen la mort cel·lular. En biologia molecular, el procés d'electroporació es fa servir habitualment per a la transformació de bacteris, llevats i protoplasts vegetals, a més de membranes lipídiques, els bacteris també tenen una paret cel·lular compostes de peptidoglicà i els seus derivats. No obstant això, les parets són poroses per naturalesa i només actuen com cuirasses que protegeixen la cèl·lula d'impactes ambientals severs. Si els bacteris i els plasmidis es barregen, els plasmidis poden transferir a l'interior de les cèl·lules després de l'electroporació. En aquest procés solen emprar centenars de volts, que travessen una distància de diversos mil·límetres. A continuació, les cèl·lules han de ser manipulades amb cura fins que tenen l'oportunitat de dividir, produint noves cèl·lules que contindran còpies del plasmidi. Aquest procés és aproximadament deu vegades més efectiu que la transformació per mètodes químics. Aquest procediment és també altament eficient per a la introducció de gens externs en cèl·lules en cultiu, especialment en les de mamífers. Per exemple, s'usa en el procés de producció de ratolinsknockout, així com en el tractament de tumors, teràpia gènica i teràpies basades en cèl·lules. Aquest procés d'introduir àcids nucleics externs en cèl·lules eucariotes s'anomena transfecció. |
Humor | Sant Roro o Sant Rorro és un sant fictici esmentat a diverses cançons de taverna del Folklore valencià, en forma de paròdia de goigs.Es té constància de l'existència del Romanç de Sant Roro des de la segona meitat del segle xix, sent possiblement originari de l'Horta de València, i cantat des de la Plana de Castelló a la Vall d'Albaida i la Safor. Es considera que les versions de Vila-real i Llutxent, que són les que han estat publicades, són les dos versions bàsiques del romanç, que en cada localitat té les seues pròpies variacions. A Quatretonda la canten les dones quan treballaven la vinya. Ha estat interpretat per Al Tall i Pep Gimeno Botifarra.A Alcàntera de Xúquer existeix la Processó de Sant Roro, definit com el Sant patró dels borratxos, puteros i malfaeners. La processó té una representació del sant que és cremada en finalitzar-ne esta, i se celebra abans de les festes patronals. |
Informàtica | En programació orientada a objectes, el principi open/closed diu que "les entitats de software (classes, mòduls, funcions, etc.) haurien d'estar obertes a l'extensió, però tancades a la modificació"; això vol dir que el comportament d'aquesta entitat pot ser modificat sense alterar el seu codi font. Això és especialment valuós en un entorn de producció, on els canvis al codi font poden requerir revisions de codi, tests d'unitat, i altres procediments similars per a qualificar-lo per al seu ús en un producte: el codi que acompleix aquest principi no canvia quan és estès, i per tant no necessita aquest esforç. El nom Open/Closed Principle s'ha fet servir de dues formes. Ambdués fan servir l'herència per a resoldre el dilema aparent, però les finalitats, tècniques, i resultats són diferents. |
Art | Han Nefkens (Rotterdam, Països Baixos, 1954) és un escriptor i col·leccionista d'art. Nascut a Rotterdam el 1954, Nefkens va estudiar periodisme a França i els Estats Units. Posteriorment va treballar com a corresponsal de ràdio a Mèxic durant onze anys. El 1987 va descobrir que era seropositiu. L'any 2001 va començar la Col·lecció HF, una col·lecció d'art contemporani que es compon de fotografies, vídeos, instal·lacions i pintures de, entre d'altres, Jeff Wall, Sam Taylor-Wood, Bill Viola, Pipilotti Rist, Shirin Neshat i Felix Gonzalez-Torres. Una de les particularitats de Nefkens és que deposita aquestes obres com a préstecs a llarg termini als museus dels Països Baixos i de l'estranger, incloent el Centraal Museum a Utrecht, el Museu Boijmans Van Beuningen i el FRAC Nord-Pas de Calais, a Dunkerque. L'any 2006 va crear la Fundació Art Aids, institució que utilitza l'art per tal d'augmentar la consciència sobre el VIH i millorar la vida de les persones que viuen amb el VIH. Aquesta fundació ha col·laborat en dues ocasions amb la barcelonina Fundació Joan Miró, la primera vegada en ocasió de l'exposició de Pipilotti Rist i la segona organitzant You're not alone.El 2011 va crear, juntament amb el MACBA, un nou premi artístic internacional, amb caràcter bienal, dotat amb 50.000 euros. |
Ecologia | Un remolí de foc, també anomenat tornado de foc, és un rar fenomen en el qual el foc, normalment al mig d'un incendi forestal i sota certes condicions (depenent de la temperatura de l'aire i els corrents), adquireix una vorticitat vertical i forma un remolí o una columna d'aire d'orientació vertical semblant a un tornado. |
Geografia | Aquesta entrada presenta una llista de les 50 subdivisions i territoris dependents subestatals més grans en termes de superfície (incloent-hi zones aquàtiquesː llacs, rius…), ordenada per quilòmetres quadrats. |
Biotecnologia | Les sondes TaqMan són sondes d'hidròlisi dissenyades per augmentar l'especificitat de la PCR quantitativa. El mètode va ser informat per primera vegada el 1991 per l'investigador Kary Mullis de Cetus Corporation, i la tecnologia va ser posteriorment desenvolupada per Hoffmann-La Roche per a assaigs diagnòstics i per Applied Biosystems (que ara forma part de Thermo Fisher Scientific) per a aplicacions de recerca. El principi de la sonda TaqMan es basa en l'activitat exonucleasa 5´-3´ de la polimerasa Taq per tallar una sonda de doble marca durant la hibridació a la seqüència objectiu complementària i la detecció basada en el fluoròfor. Com en altres mètodes quantitatius de PCR, el senyal de fluorescència resultant permet mesures quantitatives de l'acumulació del producte durant les etapes exponencials de la PCR; no obstant això, la sonda TaqMan augmenta significativament l'especificitat de la detecció. Les sondes TaqMan van rebre el nom del videojoc Pac-Man (Taq Polymerasa + PacMan = TaqMan), ja que el seu mecanisme es basa en el principi Pac-Man. |
Art | Crítica és la persona, generalment escriptora, que es dedica a produir assaigs sobre l'art, la filosofia, la literatura, la política o qualsevol faceta de la vida coetània. Aquests assajos, que poden estar publicats en un bloc, un diari, una revista especialitzada, recollits en un llibre o qualsevol altra publicació, són crítiques. La crítica se sol especialitzar segons les diverses disciplines de coneixement, tècnica o art, existint així, per exemple, la crítica literària, la d'art, la de gastronomia, la de cinema o la d'arts escèniques (teatral, musical…), entre d'altres. Crítics famosos catalans inclouen els escriptors Eugeni d'Ors i Josep Pla. L'origen de la paraula "crític" és del llatí criticus, del grec kritikos (κρίτικος), que vol dir "ell que pot discernir o jutjar". Així, els crítics critiquen, és a dir, descriuen, elaboren, discernen, jutgen, debaten, polemitzen, i expliquen. Viccionari |
Història | Tritantecmes (Tritantaechmes, Τριτανταίχμης), fill d'Artabazos, fou un sàtrapa persa. Fou sàtrapa de Babilònia al segle v aC. L'esmenta Heròdot. |
Astronàutica | Una òrbita terrestre baixa (OTB o LEO, de l'anglès Low Earth Orbit) és una òrbita per a satèl·lits artificials amb una altura sobre el nivell del mar a l'apogeu compresa entre 200 i 2.000 km. Els límits s'estableixen de forma arbitrària, però es basen en els següents aspectes físics: Límit inferior (~ 200 km): Correspon a l'altitud en què la densitat atmosfèrica és prou feble com per poder posar un objecte en òrbita sense que aquest sigui frenat ràpidament pel fregament. També és l'altitud generalment admesa com el començament de l'espai exterior. La densitat atmosfèrica disminueix d'una forma gradual amb l'altitud des de la superfície fins al buit de l'espai, cosa que fa que la definició no sigui gens precisa. A més, la capacitat de posar un satèl·lit en òrbita a una altitud amb fort fregament atmosfèric depèn també de factors tecnològics (coet llançador, satèl·lit, etc.). Límit superior (~ 2.000 km): Correspon al límit inferior del primer cinturó de Van Allen. Aquest cinturó de protons i electrons altament energètics dificulta el funcionament i redueix la vida útil dels components electrònics del satèl·lit. No és en absolut un límit infranquejable, però la majoria de satèl·lits eviten de passar per aquests cinturons a fi d'estalviar possibles avaries. La radiació també és perjudicial per als astronautes si aquests hi són exposats durant llargs períodes. Com en el cas del límit inferior, la definició no és precisa, ja que el canvi en el nivell de radiació és gradual.La velocitat orbital de les òrbites baixes es troba al voltant de 7 km/s (uns 25.000 km/h, que correspon a una volta a la Terra en uns 90 minuts). Trobem satel·lits en òrbites baixes de tota classe d'inclinació, amb una excentricitat que en general acostuma a ser petita. Les més utilitzades, però, són les òrbites amb una inclinació propera a 90°. És el tipus d'òrbita baixa que hom anomena òrbita polar. Les òrbites baixes ofereixen força avantatges. Són les òrbites en les quals és més fàcil situar un satèl·lit (ja que es requereix menys energia) i la proximitat de la Terra les fa ideals per posar-hi satèl·lits d'observació. A més, estan ben protegides pel camp magnètic terrestre i el nivell de radiació és baix. És per això que són, de llarg, les òrbites més utilitzades. Només els satèl·lits de navegació i molts dels satèl·lits de comunicacions i satèl·lits meteorològics no les utilitzen perquè els requeriments de les seves missions respectives no ho permeten. El baix nivell de radiació i la facilitat d'accés fan que actualment (2005) totes les naus espacials tripulades (que són força grans i pesades i no ofereixen molta protecció als seus ocupants contra les radiacions) només s'utilitzin en òrbita baixa. L'Estació Espacial Internacional o el Transbordador Espacial operen sempre d'aquesta zona (a 360 km aproximadament). Les òrbites baixes també presenten inconvenients. Aquests són en bona part deguts al fet que la proximitat de la Terra fa que encara quedin restes d'atmosfera a aquestes altures. Per bé que la densitat de l'aire és minúscula, és suficient per fer perdre altitud als satèl·lits a causa del fregament. Per exemple, a 650 km un satèl·lit perd 3 km d'altitud per any. A més, el que queda d'atmosfera no és aire ordinari, sinó àtoms excitats i força reactius que acaben corroent la superfície dels satèl·lits. Un altre inconvenient important és la proliferació de la deixalla espacial. Aquests objectes (satèl·lits i restes de coets fora d'ús i petites peces i eines perdudes pels astronautes) i les partícules que desprenen poden entrar en col·lisió amb els objectes que es troben en òrbita baixa. Com que la velocitat relativa pot ser molt elevada (fins a 15 km/s en un xoc frontal) fins i tot petites deixalles poden inutilitzar un satèl·lit o posar en perill la vida dels tripulants d'una nau espacial. El 24 de juliol de 1996, el microsatèl·lit militar francès Cerise fou el primer satèl·lit conegut que va patir una col·lisió amb una deixalla espacial, concretament amb les restes de la tercera etapa d'un coet Ariane que havia explotat uns anys abans. El satèl·lit va patir greus danys però va poder continuar la seva missió. |
Estris | Un abaixallengües o depressor lingual és una eina emprada en medicina per baixar la llengua dels pacients i així poder-ne mirar la boca i el coll. N'hi ha de fusta i de plàstic, aquests últims generalment blancs i alguns cops impregnats de líquids que els donen un gust que ajudi en la col·laboració del pacient. Són molt importants en pediatria, on amb els nens molt petits no és possible comptar amb la seva col·laboració per procedir en l'examinació. Són productes sanitaris i han de complir la normativa europea portant el símbol CE per la seva comercialització. |
Enginyeria | El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein. És un sòlid semblant al cotó, o un líquid gelatinós lleugerament groc o incolor amb olor d'èter. S'empra en l'elaboració d'explosius, propulsors per a coets, cel·luloide (base transparent per a les emulsions de les pel·lícules fotogràfiques) i com matèria primera en l'elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars. Reaccions químiques amb les quals l'àcid nítric converteix la cel·lulosa en nictrocel·luosa i aigua (l'àcid sulfúric hi actua com a catalitzador): 3HNO₃+ C₆H10O₅ → C₆H₇(NO₂)₃O₅ + 3H₂O |
Agricultura | Els conreus de cobertora són el conreus que es planten principalment per a gestionar la fertilitat del sòl, la seva qualitat, la seva humitat, males herbes, plagues malalties, biodiversitat i vida silvestre en l'agroecosistema (Lu et al. 2000), els sistemes ecològics gestionats i en gran manera formats pels humans amb diverses intensitats per produir aliment o fibra. Els conreus de cobertora són d'interès en l'agricultura sostenible, ja que molts d'ells milloren la sostenibilitat de l'agroecosistema i poden indirectament millorar la qualitat dels ecosistemes naturals veïns. |
Cultura popular | Noces de plata o noces d'argent és el nom amb el qual es coneix el vint-i-cinquè aniversari d'un casament. Després venen les noces d'or (50 anys), les noces de diamant (60 anys) i les noces de platí (75 anys). |
Sociologia | La sociologia del llenguatge estudia les relacions entre llengua i societat des d'una perspectiva macrosocial, això és, a partir d'una visió del context general. És, per tant, una subdisciplina de la sociolingüística que es complementa amb l'estudi microsocial, això és, de situacions concretes, propi de la sociologia de la interacció. |
Enginyeria | Un Aeròmetre és un instrument dissenyat per a mesurar la densitat (o altres paràmetres) de l'aire i d'alguns gasos.El terme aeròmetre (o Ärometer, del grec clàssic ἀήρ -aer "aire" i μέτρον -métron "mesura, escala") es refereix a diversos tipus de dispositius per a la definició o mesura dels gasos. Els instruments designats amb aquest nom poden servir per trobar: la densitat, el flux, la quantitat o algun altre paràmetre, de l'aire o d'un gas determinat.Un altre instrument anomenat areòmetre (del grec antic ἀραιός -araiós "lleuger" i μέτρον -métron "mesura"), també conegut com a hidròmetre, que s'utilitza per mesurar la densitat dels líquids, sovint es confon amb el terme aeròmetre definit en el present article. |
Geografia | Illa Sant Climent és la més meridional de les illes del Illes Santa Bàrbara de Califòrnia. Propietat i operada per la Marina dels Estats Units d'Amèrica, i forma part del Comtat de Los Angeles. Definida per l'Oficina del Cens dels Estats Units com el Bloc 2 del grup Censal 5991 del Comtat de Los Angeles (Califòrnia), té 21 milles nàutiques (39 quilòmetres) de llarg i té una superfície de 147,13 quilòmetres quadrats (56, 81 milles quadrades). L'illa està deshabitada oficialment segons el cens dels EUA l'any 2000. La ciutat de Sant Climent al Comtat d'Orange (Califòrnia), deu el seu nom a l'illa. El primer europeu a albirar les illes va ser el portuguès Juan Rodríguez Cabrillo en 1542, qui la va cridar Victòria. El seu nom va ser canviat per l'explorador espanyol Sebastián Vizcaíno, qui la va visitar el 23 de novembre 1602 el dia de Sant Climent. |
Geologia | Terra vegetal és, d'una banda, la part superior d'un sòl i, per extensió, la denominació d'un substrat vegetal per ser usat en horticultura i jardineria. Sovint es refereix simplement a la part de la terra biològicament més activa que se separa en una obra pública per a una posterior reconstrucció ambiental. En el cas de referir-se a una part d'un sòl, és una denominació antiga i no gaire adequada, ja que els vegetals constitueixen només una part de l'horitzó d'un sòl, i el concepte més correcte i el que s'utilitza científicament és humus. En el cas dels substrats, terra vegetal és una denominació comercial molt àmplia i poc precisa, ja que no clarifica l'origen ni la composició del producte. Generalment, les diferents legislacions estableixen quines característiques fisicoquímiques (humitat,pH, matèria orgànica, etc.) haurien de figurar com a informació en la venda d'un substrat. |
Biblioteconomia | Ernest Abadal i Falgueras (Sallent, Bages, 28 de juny de 1962) és un professor i investigador de la Universitat de Barcelona, va ser degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació entre 2012 i 2018, i és un dels especialistes principals pel que fa a l'accés obert a la ciència a l'Estat espanyol, coordinador de diverses xarxes de recerca universitària. És vicerector de Personal Docent i Investigador a la Universitat de Barcelona des de 2021. Com a professor de l'àrea d'Informació i Documentació i catedràtic de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona ha estat l'investigador principal de diversos projectes del Plan Nacional I+D+I sobre accés obert a la ciència a Espanya i és coordinador de la Xarxa Temàtica sobre dades de recerca Maredata. També és coordinador del Grup de Recerca Consolidat «Cultura i continguts digitals», reconegut per la Generalitat de Catalunya. Com a especialista en Open Access, i especialment en l'accés obert a la ciència, ha participat en jornades i conferències nacionals i internacionals. Ha coordinat el grup de treball d'Accés Obert a la Ciència que estudia el desenvolupament de l'accés obert a Espanya. Aquest projecte ha donat resultats com MELIBEA, un directori de polítiques d'accés obert, i DULCINEA que identifica polítiques editorials de revistes científiques espanyoles en relació amb l'accés obert.És autor de nombrosos articles de recerca i de diversos llibres, com ara Sistemas y servicios de información digital (Trea, 2001), Gestión de proyectos en información y documentación (Trea, 2004), Bases de datos documentales: características, funciones y métodos (amb Lluís Codina, Síntesis, 2005), Prensa digital y bibliotecas (amb Javier Guallar, Trea, 2009), Acceso abierto a la ciencia (UOC, 2012). També és un dels directors i impulsors del projecte Blok de BiD, fundat el 2010, on professionals del món de la informació i la documentació ressenyen informes d'organismes internacionals com ara l'ALA, l'Associació de Biblioteques Universitàries i de Recerca) (ACRL), la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), Ithaka, JISC, NMC o el Centre de Bibliografia per Ordinador en Línia (OCLC, Online Computer Library Center), entre altres.Com a degà, va recollir la Creu de Sant Jordi l'any 2015 atorgada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació «per la continuïtat d'uns estudis ben implicats en la transformació d'una professió que ha sabut adaptar-se a les necessitats de la societat». |
Ètica | Un camp de treball és una instal·lació de detenció simplificada on els interns són obligats a treballar en treballs forçats. Els camps de treball tenen molts aspectes en comú amb l'esclavatge i les presons. Les condicions als camps de treball difereixen àmpliament depenent dels operadors. |
Geologia | La zeunerita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'autunita. Rep el seu nom del físic alemany Gustav Anton Zeuner (1828-1907). És un mineral radioactiu. |
Agricultura | Entrada, en agricultura, és un terme utilitzat per expressar una aportació o un canvi de l'exterior a l'interior en un sistema o procès agrícola que queda modificat de manera activa. En general es refereix als diferents productes aportats a les terres i als conreus, el terme comprèn fertilitzants; millorants agrícoles de les propietats físiques i químiques del sòl, com són la sorra, la torba o la calç; agroquímics; activadors i retardants de la creixença vegetal (fitohormones); i llavors, que són a la vegada una producció agrícola i un útil de producció. Des d'un punt de vista més econòmic que tècnic, les entrades designen tots els productes necessaris per al funcionament de l'explotació agrícola que s'han d'adquirir en el mercat exterior. Així s'afegeixen el material i els equipaments, el combustible necessari perquè funcionin els aliments pels animals no produïts en la granja, els medicaments i serveis veterinaris, etc. Viccionari |
Jocs | Mecànica de joc es construeix de les regles o els mètodes van dissenyar per interacció amb l'estat de joc, per això proporciona jugabilitat. Tota mecànica d'ús dels jocs; tanmateix, les teories i els estils difereixen tan a la seva importància definitiva al joc. En general, el procés i estudi de disseny de joc, o Ludologia, és esforços per venir amunt amb mecànica de joc que permet per les persones que juguen un joc per tenir un comprometent, però no necessàriament diversió, experiència. El rellotge de sorra també s'utilitza en molts casos per a limitar la durada dels torns de joc, permetent una partida més fluïda i donant temps als jugadors per planificar les seves accions. |
Telecomunicacions | La Unió Europea de Radiodifusió (UER), European Broadcasting Union (EBU) (anglès), Union Européenne de Ràdio-Télévision (francès) és una organització internacional de radiodifusors de servei públic. La Unió Europea de Radiodifusió no té cap relació amb la Unió Europea. La seva seu es troba a Ginebra (Suïssa) i opera sota les lleis d'aquest país. Entre les seves funcions, la UER organitza intercanvis de programes, estimula i coordina les coproduccions, negocia els drets de difusió de retransmissions, participa en el desenvolupament de noves tecnologies i presta nombrosos serveis complementaris. Gestiona dues xarxes globals de comunicació: Euroràdio (ràdio) i Eurovisió (televisió). Va ser fundada el 12 de febrer de 1950 per 23 radiodifusores d'Europa Occidental i la conca del Mediterrani. En l'actualitat compta amb 73 membres actius de 56 països d'Europa, conca mediterrània i Àsia Occidental, així com 45 membres associats de 25 països a la resta del món. Col·labora estretament amb organitzacions internacionals similars, com ara la Unió de Radiodifusió d'Àsia-Pacífic (ABU) o l'Organización de Telecomunicaciones de Iberoamérica (OTI). La Unió Europea de Radiodifusió (UER) està formada per organitzacions de radiodifusió (ràdio, televisió i multimèdia), tant entitats públiques com a mitjans privats amb obligacions de servei públic. Els seus membres actius estan dins de l'Àrea de Radiodifusió Europea (que abasta a Europa, la conca de la Mediterrània i Àsia Occidental), o són membres del Consell d'Europa. mentre que els membres associats es troben fora d'ella. Per ser un membre actiu es requereix a més complir unes condicions i estar al corrent de pagament. La UER va ser fundada el 12 de febrer de 1950 a una reunió celebrada a Torquay, Devon (Regne Unit). A ella van assistir 23 organitzacions de radiodifusió que procedien d'Europa Occidental, Iugoslàvia, Turquia i els estats africans d'Egipte, el Líban i Tunísia. La nova associació pretenia millorar el servei de ràdio i televisió mitjançant la col·laboració, l'assistència tècnica, l'intercanvi de continguts i la defensa conjunta dels seus interessos. La seva contrapart va ser l'Organització Internacional de Ràdio i Televisió, vigent a Europa de l'Est i que va existir des de 1946 fins a 1993, quan va ser absorbida per la UER. Resumeix la seva tasca de la següent manera:Creiem que els mitjans de comunicació de servei públic són la pedra angular de la societat democràtica, i nosaltres som la seva veu representativa. Oferim als mitjans uns serveis de primera categoria i un centre per a l'aprenentatge i l'intercanvi del coneixement. Operem les xarxes Eurovisió, el primer distribuïdor i productor de continguts de qualitat en el sector, i Euroradio, la major xarxa d'intercanvi de notícies i música del món.Les retransmissions de la UER comencen i acaben amb una sintonia, la introducció instrumental del «Te Deum» de Marc-Antoine Charpentier. |
Psicologia | La Mindfulness-based stress reduction (MBSR) que es podria traduir per Reducció de l'estrès basat en l'atenció plena és un programa basat en l'atenció plena o Mindfulness dissenyat inicialment per a ajudar les persones amb dolor i una sèrie de condicions i problemes de la vida que eren difícils de tractar en un hospital. El programa fou desenvolupat per Jon Kabat-Zinn al centre mèdic de la Universitat de Massachusetts, que utilitza una combinació de meditació conscient, consciència corporal i ioga per ajudar a la gent a ser més conscient. En els últims anys, la meditació ha estat objecte d'investigació clínica controlada. Aquesta investigació suggereix que pot tenir efectes beneficiosos, incloent-hi la reducció de l'estrès, la relaxació, i millores en la qualitat de vida, però això no ajuda a prevenir o curar la malaltia. Mentre que la MBSR té les seves arrels en ensenyaments espirituals (budisme), el programa en si és secular.El MBSR ha estat descrit com "un programa de grup que se centra en l'adquisició progressiva de la consciència conscient, de l'atenció plena". El programa MBSR és un taller de vuit setmanes impartit per instructors certificats que implica reunions setmanals de grup, tasques (a fer a casa), i la instrucció en tres tècniques formals: la meditació conscient, l'exploració del cos i postures de ioga senzilles. L'atenció en el mateix cos és la primera tècnica mindfulness que s'ensenya durant les primeres quatre setmanes del taller, i implica mantenir-se tranquil·lament assegut amb l'esquena dreta i se centra l'atenció en diverses regions del cos, començant pels dits dels peus i pujant lentament cap a la part superior de la cap.Andrés Martin Asuero és considerat com un dels introductors d'aquest programa a Espanya el 2004. |
Filosofia | El coneixement a priori és el coneixement que es dona sense necessitat de contacte sensorial amb l'objecte. El terme prové de Kant i s'aplica a aquells conceptes fruit de la raó, que es dedueixen i refuten mitjançant la lògica i no per l'experiència. Conté una sèrie de veritats universals (no depenen de les circumstàncies) i necessàries (no poden ser d'una altra manera perquè són exigides per la ment). El corrent crític afirma que no es pot produir un coneixement a priori perquè sempre es parteix de l'experiència prèvia, fins i tot per aprendre a raonar o deduir proposicions. Argumenta que un ésser humà privat de tots els sentits, sense cap contacte amb el món exterior, no podria tenir cap mena de coneixement. Per contra alguns científics creuen que hi ha una sèrie de coneixements que són innats a l'individu i que s'activen quan són necessaris perquè responen a l'estructura de la mateixa ment humana. El generativisme aplica aquesta idea al llenguatge. |
Cultura popular | Grassroots és una forma d'associació, constituït pels membres d'una comunitat. Implica que la creació del moviment i el suport del grup és natural i espontània, destacant les diferències amb comunitats promogudes per les estructures de poder. Als Estats Units, on hi tenen el seu origen, els moviments Grassroots existeixen a nivell local, amb voluntaris en la comunitat que donen el seu temps per recolzar un partit polític local que més tard donarà suport a un partit a nivell nacional. Per exemple, un moviment d'aquest tipus anima a registrar votants per a un partit polític determinat. |
Enginyeria | Una bateria de tracció és una bateria elèctrica que impulsa el moviment d'un vehicle elèctric o híbrid elèctric . Es distingeix de la bateria d'arrencada que permet alimentar el motor d'arrencada i l'equipament elèctric del vehicle. Les bateries de tracció més utilitzades actualment són les de ions de liti i per a la unió dels seus components sol utilitzar-se la soldadura per raig làser .Es tracta d'una tecnologia que es pot utilitzar en combinació amb l' electricitat renovable per optimitzar la xarxa elèctrica ( V2G ). Una bateria dun vehicle pot rebre electricitat de la xarxa o pot aportar electricitat a la xarxa. Tant la recepció com l'aportació poden ser gestionats per un programari que optimitza aquest procés, depenent de tot un seguit de paràmetres, entre els quals destaca sobretot l'horari d'ús del vehicle i la distància que cal recórrer. És un handicap que molts automobilistes estaran disposats a suportar si això els suposa beneficis monetaris, ja que es podrà adquirir energia quan és més barata (a la nit) i es podrà vendre quan és més cara (durant el dia). |
Antropologia | Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat. Aquest avantpassat pot ser real o no: pot no haver existit i ser un personatge mitològic, o pot haver existit però no ser avantpassat de tots els membres de la tribu, però aquests membres sí que ho consideren així. Sembla que les primeres tribus van aparèixer al neolític i, posteriorment, amb l'associació de diferents tribus van sorgir les primeres civilitzacions. La forma de govern pot variar, però el més habitual és que sigui algun tipus de gerontocràcia, normalment un consell d'ancians, i gairebé sempre patriarcal. Això no obstant, es poden donar casos de monarquia electiva o d'oligarquia. Tradicionalment s'havia considerat una part important del concepte el fet que els seus membres tinguessin cultures homogènies, pràctiques semblants, o reconeguessin els mateixos líders. El 1972, però, Morton Fried va publicar el seu estudi The Notion of Tribe (La noció de tribu), on mostrava exemples de tribus que no complien aquests suposats requisits. La seva conclusió va ser que la tribu es caracteritza per la seva fluïdesa i relaxació en els límits, i que és una formació social molt dinàmica. |
Física | Carl Johan Masreliez (Estocolm 15 abril 1939), és un físic teòric, inventor i empresari. Va sortir de Suècia el 1967 per treballar com a enginyer de la investigació i ara és ciutadà americà que viu a prop de Seattle, Washington. En els 70 va ser un important contribuïdor al desenvolupament de la teoria de control com el teorema de Masreliez. A partir de 1995 porta lliurat amb menys èxit a la cosmologia física. |
Dansa | Tap dancing (títol original: Tap) és un pel·lícula dramàtica musical estatunidenca dirigida i escrita per Nick Castle, estrenada l'any 1989 als Estats Units. Posa en escena un home, interpretat per Gregory Hines, que surt de la presó. Llavors, prova de refer la seva vida tornant al seu antic club de claqué. Allà, troba els seus vells amics, que tenen un pla per ell. Ha estat doblada al català.Rodada a Nova York , Tap és la quarta realització de Nick Castle, després de T.A.G.: El joc de l'assassinat (1982), Starfighter (1984) i El Cap als núvols (The Boy Who Could Fly) (1986). |
Història | Maximiano García Venero (Santander, 1907- Madrid, 1975) va ser biògraf, assagista, historiador i periodista. |
Aeronàutica | El Pratt & Whitney JT8D és una família de motors d'aviació turboventiladors de baix índex de derivació amb un empenyiment nominal que varia entre 62 i 77 kN. Entrà en servei el febrer del 1963 amb el vol inaugural del Boeing 727. Era una modificació del turboreactor Pratt & Whitney J52, emprat en l'avió d'atac a terra A-6 Intruder, de la Marina dels Estats Units. Els vuit models que formen la família estàndard JT8D es fan servir com a propulsors en el Boeing 727, el Boeing 737-100/200, el McDonnell Douglas DC-9 i el McDonnell Douglas MD-80. El Volvo RM8 n'és una versió equipada amb postcremador fabricada sota llicència a Suècia per al caça Saab 37 Viggen. Pratt & Whitney també en ven versions estàtiques que s'utilitzen com a generador elèctric o per a la propulsió de vaixells, denominades FT8. El 2020, com a resultat de la pandèmia de COVID-19, Delta Air Lines es convertí en l'última gran aerolínia a retirar els seus avions equipats amb motors JT8D, superats pel rendiment, l'eficiència i les propietats acústiques de motors més moderns. |
Química | El procés Leblanc va ser un dels primers processos industrials per a la producció de cendra de sosa (carbonat de sodi) utilitzat durant tot el segle xix, va ser anomenat així pel seu inventor, Nicolas Leblanc. Aquest procés constava de dues etapes: producció de sulfat de sodi a partir de clorur de sodi, seguidament es feia reaccionar sulfat de sodi amb carbó i carbonat de calci per produir carbonat de sodi. El procés va caure gradualment en desús i va ser substituït pel procés Solvay, més econòmic i menys contaminant. |
Ciències de la salut | El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó. És un 80 % de les proteïnes del blat, composta principalment de gliadina i glutenina. El gluten és responsable de l'elasticitat de la massa de farina així com la consistència elàstica i esponjosa del pa i masses enfornades. És present en aliments com el pa, farines, pastissos, galetes i begudes fermentades, entre d'altres. El gluten es pot obtenir a partir de la farina de blat, ordi, sègol i civada, rentant el midó. Per a això es forma una massa de farina i aigua, que després es renta amb aigua fins que l'aigua ix neta. Per a usos químics (no alimentaris) és preferible usar una solució salina. El producte resultant tindrà una textura enganxosa i fibrosa, semblant a la del xiclet. Quan està cuit, el gluten té una consistència ferma i pren un poc del gust del brou on es cuina. Aquesta propietat fa que sigui apreciat com a substitut de la carn a les cuines vegetarianes i budista. Al forn, el gluten és el responsable que els gasos de la fermentació es quedin retinguts a dins de la massa, i fa que pugi. Després de la cocció, la coagulació del gluten fa que el panellet no es desinfli a la cuina, s'utilitza per a donar-li consistència als aliments. En la cuina japonesa i xinesa s'utilitza el seitan, una preparació a base de gluten cuinat amb salsa de soia i algues kombu. Encara que el gluten es troba a la majoria dels cereals (blat, ordi o sègol) i els seus derivats, hi ha cereals lliures de gluten: arròs, dacsa, blat negre o fajol, mill i cereals andins com la quinoa i l'amarant. Tampoc no contenen gluten la soia ni les llavors de gira-sol. La civada conté quantitats petites de gluten, per tant no n'han de prendre ni al·lèrgics ni intolerants. La paraula prové del mot llatí gluten, glutinis que significa cola, engrut i que es torna a trobar en paraules com aglutinar, conglutinar i glutinós. |
Geologia | L'acció perllongada de l'erosió en les serralades i en els massissos antics ocasiona el que es denomina en Geomorfologia (i també en Geologia i en Ciències de la Terra), una inversió del relleu, procés en el qual, a través d'un llarg període, s'origina un desgast major i més accelerat de les parts que originalment estaven més elevades i, per contra, una erosió molt menor i més lenta a les zones que al principi estaven més baixes. |
Jocs | Un io-io de paper és una joguina relativament senzilla consistent en un bastonet de secció circular i una llarga banda de paper enrotllada a un dels seus extrems. L'amplària de la banda de paper és més curta que el bastonet, permetent agafar la joguina amb una mà. |
Informàtica | Microcodi o microprograma és el nom d'una sèrie d'instruccions o estructures de dades implicats en la implementació de llenguatge màquina de nivell més alt en molts processadors, especialment els microprogramats. Microcodi està emmagatzemat en una memòria que és d'accés molt ràpid. Quan una instrucció de nivell de màquina ha de ser executada, el microcodi indica al processador quins circuits electrònics han de ser utilitzats. Quan s'ha dissenyat un nou processador, un enginyer també escriu el microcodi per a les instruccions de llenguatge màquina. Això s'anomena microprogramació, i el codi resultant s'anomena un microprograma. El concepte de microprogramació va ser desenvolupat per Maurice Wilkes el 1951, utilitzant una matriu de díodes com l'element de memòria.En els primers processadors, cada instrucció era cablejada (hard-wired). Això té diversos inconvenients, el més obvi és que la correcció d'un error en el disseny del processador significa que el processador necessita ser reemplaçat. |
Jocs | Un speedrun és jugar a un videojoc amb la intenció de completar la història principal en el menor temps possible. Al voltant d'aquest fenomen s'ha creat una gran competició entre jugadors d'aconseguir un temps millor que els altres, encara que sigui per pocs segons. Per aconseguir aquest objectiu, és molt comuna la utilització de “glitches” o errors de programació que es troben el joc, els quals els jugadors aprenen a manipular i utilitzen a favor. Aquesta utilització de glitches, que s'utilitzen, per exemple, per permetre al jugador saltar- se una certa part del joc i així poder estalviar segons o minuts, moltes vegades crea controvèrsia si haurien d'utilitzar-se o no, però com que es consideren part del joc original i no calen eines externes per fer-ho, es deixen utilitzar. Els speedrunners normalment segueixen una ruta molt diferent a la que seguiria un jugador normal a l'hora de completar el joc. Els speedrunners debaten sobre quina seria la ruta més òptima per seguir a l'hora de completar els nivells, l'aprenen i fan els seus intents. Després estan els glitches prèviament mencionats, dels quals intenten abusar el màxim possible al speedrun, i es tenen en compte totes les parts que poden saltar-se amb aquests glitches a l'hora de fer la ruta del joc perque pugui ser el més curta possible. És gràcies a tot això que un joc que un jugador trigaria més de 10 hores en completar, es pot completar en minuts. Normalment un speedrun es fa del joc sencer, encara que també existeixen els anomenats Individual Levels (IL), que tenen com a intenció només completar un únic nivell del joc, encara que no solen ser tan jugats i els jugadors els utilitzen com a pràctica. Molts dels speedrunners d'un mateix joc es solen agrupar en comunitats i utilitzen fòrums, pàgines, o aplicacions de comunicació (com Discord) per comunicar-se, reunir-se, debatre i compartir coneixements del joc. |
Jocs | Hi ha hagut quatre adaptacions de pinball de la franquícia de cinema de Parc Juràssic: una màquina física realitzada per Data East el mateix any que va arribar la pel·lícula. La segona fou The Lost World, de Sega el 1997, que es basa en la segona pel·lícula de la sèrie, una taula virtual desenvolupada per Zen Studios en el 25è aniversari de la franquícia i una nova taula física fabricada per Stern Pinball un any després. Les quatre taules es comporten de manera diferent. |
Informàtica | L'Association for Computing Machinery (ACM) és una societat científica internacional dedicada a la informàtica. Es va fundar el 1947 i és la més gran del món del seu tipus. És una associació sense ànim de lucre. El 2011, tenia més de 100.000 socis. La seu central és a la ciutat de Nova York. |
Geologia | Les pedres sarsen són blocs d'arenisca que es troben en el Regne Unit a Salisbury Plain i Marlborough Downs a Wiltshire; a Kent i en petites quantitats a Berkshire, Essex, Oxfordshire, Dorset i Hampshire. Són les restes postglacials d'una capa de silici cenozoic que una vegada va cobrir gran part del sud d'Anglaterra: una roca densa i dura creada a partir de sorra unida per un ciment de sílice, la qual cosa la converteix en una espècie d'arenisca silicificada. Es creu que això es va formar durant la meteorització del Neogen en el Quaternari, per la silicificació dels sediments del Grup Lambeth del Paleocè Superior com a resultat de la lixiviació àcida.La paraula «sarsen» és un escurçament de «pedra Saracen», la qual va sorgir en el dialecte Wiltshire. Saracen era un nom comú per als musulmans, i va arribar a ser utilitzada per tot el que no es considera cristià, fos musulmà, pagà cèltic o un altre. |
Mitologia | La Sierra de la Plata ("muntanya plena de metall de plata") va ser una llegendària idea de tresors de plata que es creia hi havia a l'interior de Sud-amèrica. La llegenda s'alimentava per l'ús d'objectes de plata que els castellans veien als pobles originaris de la regió. La llegenda estava associada amb la del rei Blanc. Al segle XVI l'estuari dels rius Uruguai i Paraná era anomenat pels espanyols i portuguesos riu de la Plata, el qualificatiu "de la Plata" era pel fet que els indis asseguraven que remuntant el seu curs arribarien a la Serra de la Plata. D'aquesta manera es va iniciar l'exploració i colonització de la conca de la Plata, de la mà de Pedro de Mendoza i altres adelantados.Mai hi va haver cap prova de ser realitat tal muntanya rica en vetes de plata. El més proper al mite és el famós Cerro Rico de Potosí, a Bolívia. La República Argentina va prendre el seu nom del vocable llatí per plata, argentum. |
Química | Anhidre com a terme general és una substància que no conté aigua. Per obtenir la forma anhidra d'una substància hi ha diversos procediments. |
Ecologia | Un sistema està en equilibri ecològic quan la relació d'interdependència entre els elements -vius i inerts- que el componen fa possible l'existència, transformació i desenvolupament dels éssers vius que el componen. Com a sistema o ambient entenem un conjunt tancat d'elements naturals i artificials, inclosos els induïts per l'home, en el qual existeixen uns organismes vius determinats -inclòs l'home- que interaccionen en un espai i temps també determinats. Si aquest ambient no està en equilibri ecològic, està en desequilibri ecològic, la qual cosa vol dir que alguna alteració entre les relacions dels elements que el componen afecta negativament l'existència, desenvolupament o transformació d'algun dels éssers vius. |
Ecologia | En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres. |
Aeronàutica | ETOPS (acrònim anglès d'Extended Operations, anteriorment d'Extended-range Twin-engine Operation Performance Standards) és un estàndard de l'Organització de l'Aviació Civil Internacional que permet que els dissenys moderns d'avions bimotors puguin operar rutes en les quals, en algun moment, l'aeronau es trobi a més de 60 minuts de distància d'un aeròdrom adequat. Això permet que avions com els Boeing 757, 767, 737, 777, 787 i 747 (únic quadrimotor certificat per a ETOPS, exclusivament el model -8), així com els Airbus A300, A310, A318, A319, A320, A321, A330 i A350 puguin realitzar rutes de llarga distància, especialment aquelles que sobrevolen deserts, oceans o les regions polars, que antigament estaven prohibides per als bimotors. Als països de parla anglesa s'ha arribat a fer broma sobre el significat d'ETOPS, convertint-lo de fet en un retroacrònim en substituir el seu significat per Engines Turn Or Passengers Swim ('[o] els motors funcionen o els passatgers neden'). |
Ciències de la salut | La Substància medicinal és tota matèria, qualsevol que sigui el seu origen -humà, animal, vegetal, químic o d'un altre tipus- a la que se li atribueix una activitat apropiada per a constituir un medicament.Se sol utilitzar com a sinònim principi actiu, diferenciant-se així d'excipient i dels dissolvents emprats en la fabricació d'ambdós. Es contraposa a nom comercial, ja que el principi actiu té una denominació que és de domini públic. |
Jocs | El Koi koi és un joc de cartes que es juga amb la baralla "hanafuda" (joc de les flors). Poden jugar dues persones. És un joc de "pesca", en el que es fan parelles, combinant les cartes de la mà amb les cartes exposades sobre la taula. En aquest joc no es té en compte la puntuació de cada carta si no el seu tipus. |
Dansa | La cumbé és una dansa popular de la zona de Bata, en l'antiga Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), i és l'antecessora de la cúmbia. |
Sociologia | La sociofísica és una branca recent de la física interdisciplinària que empra mètodes i conceptes de la física de sistemes complexos per estudiar les interacciones col·lectives en societats. No es tracta d'una mera aplicació de mètodes quantitatius o matemàtics, sinó d'una concepció a part dels fenòmens socials com propietats emergents d'un conjunt d'individus que interaccionen entre ells per produir noves conductes que no es poden reduir a l'estudi dels seus components aïllats. Ja que es tracta d'una disciplina i un punt de vista nous encara és molt rudimentària i de moment se centra en la recerca de patrons generals en les conductes socials. A mesura que progressi el desenvolupament de la teoria i la interacció entre físics, matemàtics i sociòlegs, s'espera que la interacció desenvolupi i porti a la pràctica experiments adequats per aquests processos o que proveeixi formes de contrastar les idees, els models i les teories creats. Actualment l'exploració inicial fa referència tant a societats humanes com a formigues, primats, criatures digitals, robots o ordinadors. La sociofísica està relacionada amb l'econofísica, que s'ocupa específicament de fenòmens econòmics. Un dels exemples més coneguts de la sociofísica és l'estudi molt precís de l'anomenada onada en els estadis de futbol. |
Enginyeria | El Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica de l'Índia (en anglès Great Trigonometric Survey) va ser un projecte de l'organisme Survey of India del Govern Britànic de l'Índia, dedicat a explorar i cartografiar el país, en aquell moment colònia Britànica. Va ser iniciat a començaments del segle xix i va durar gairebé tot el segle. Fou dirigit en les etapes inicials per William Lambton, i posteriorment per George Everest. Entre els molts èxits del projecte hi ha la demarcació del territori britànic de l'Índia, i la localització i mesurament de les muntanyes més altes de l'Himàlaia: Everest, K2, i Kanchenjunga. L'enquesta va tenir, també, un impacte científic enorme, ja que era responsable del primer mesurament exacte d'una secció d'arc d'un paral·lel terrestre i el mesurament de l'anomalia geodèsica de la Terra. |
Ètica | L'atemptat de Sants, també conegut com el cas dels lladres del pou, va ser un sonat cas de segrest succeït a la vila de Sants el 1848, durant el qual els segrestats van ser amagats en un pou d'una casa de Badalona. El cas va acabar amb l'alliberament dels segrestats i, posteriorment, la detenció de 22 persones i l'execució d'alguns dels detinguts. El fet es va produir durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849), en un context de profunda crisi econòmica i social; eren molt habituals els robatoris i el malestar social estava generalitzat, i d'acord amb l'origen social dels perpetradors, el cas dels lladres del pou no deixa de ser un exemple de la situació del període. El 1848 un grup d'homes va segrestar cinc propietaris a la vila de Sants, entre ells Joan Cros, vinculat a la fàbrica química Cros. Els segrestats van ser retinguts uns dies en un pou d'una casa de Badalona, concretament al número 28 del carrer Busquets (avui Agustí Montal), fet pel qual als segrestadors se'ls coneix com a «lladres del pou». Finalment, van ser alliberats a canvi d'un rescat, tanmateix, ben aviat, la policia va descobrir els segrestadors. Van ser detingudes fins a un total de 22 persones relacionades amb el cas. Els acusats van ser jutjats en consell de guerra, i alguns dels implicats van ser condemnats a mort i executats el mes de maig a Sants, Barcelona i Badalona. |
Sociologia | Una de les primeres escoles criminològiques va ser l'escola clàssica (finals del s. XVIII). El seu punt central era buscar un millor funcionament del Dret Penal. Precisament per aquest motiu, s'ha discutit si l'escola clàssica pot ser considerada una escola criminològica, ja que té com a principal atenció un millorament del Dret Penal. L'Escola Clàssica, parteix del fet que la persona és molt racional, pot i sap triar accions determinades i per tant la persona es mou en funció del dolor i plaer, és a dir, busquen un major plaer i un mínim càstig. Els autors més rellevants d'aquesta escola van ser Beccaria i Bentham. Els autors d'aquesta escola, consideraven que la gent no delinquiría si se li amenaçava amb una pena adequada. Van buscar un sistema de penes preventiu. Les principals idees de Beccaria són: La fi de les penes és protegir l'ordre social, evitant la realització d'infraccions La pena és eficaç per evitar la comissió de delictes perquè el plaer i el dolor són els motors de l'acció humana L'home és capaç de raonar preferint evitar la pena. Les penes s'han d'imposar amb celeritat, han de ser precises, han de ser severes.Per aquest motiu, a l'hora d'imposar penes, s'han de complir les següents característiques: * Celeritat: no ha de passar molt de temps a l'hora d'imposar la pena, ja que la persona, durant tot aquest temps pot haver canviat tant personalment com la seva vida externa. Per tant, la pena és útil quan es fa el moment adequat. * Severa: la severitat no implica reducció de delictes. El factor que realment redueix és la certesa. * Certesa: passi el que passi, trobin el procediment o la resposta adequada, tan judicialment o familiarment, independentment del càstig. Les principals idees de Bentham són: La pena és un mal que es justifica per evitar un mal major; La pena ha de ser preventiva; La pena ha de ser útilTambé dir que la prevenció per Bentham pot ser: - Individual: afecta a l'autor del delicte; - General: afecta la comunitat que presència el càstig del delicte. - El càstig ha de ser útil per prevenir el delicte A contraposició, per Bentham, el càstig aquesta injustificat quan: És infundat (comportament no és socialment lesiu, o tot i haver-se generat un mal s'ha superat per un benestar social). És ineficaç (no pot prevenir el dany) Quan el càstig és improductiu o massa costós (genera més mal) Quan el càstig és innecessari (penes alternatives).Dins de la prevenció mitjançant sancions es poden dur a terme les següents distincions (però totes mitjançant l'aplicació del dret penal): La prevenció general negativa, d'acord amb la qual les penes i la seva aplicació fan que els individus s'abstinguin de cometre delictes per por a les mateixes. La prevenció general positiva, segons la qual les penes el que fan és reforçar la confiança dels ciutadans en la vigència de les normes. La prevenció especial negativa, que afirma que, quan a un subjecte que ha delinquit se li imposa una pena, en el futur tendirà a respectar més la llei, ja que ja ha patit els rigors d'una sanció i coneix millor que abans els riscos que afronta. La prevenció especial positiva, per a la qual l'aplicació d'una sanció afavoreix la rehabilitació o resocialització d'un delinqüent.OBJECTIUS: Reduir la victimització. Importància a la víctima L'objectiu cap al delinqüent, no solament és venjança sinó que també és intentar evitar la reincidència i aquest factor no es fa només augmentant la severitat. Reduir els actes delictius i alhora augmentar la rehabilitacióTEORIES CONTINUADORAS DE L'ESCOLA CLÀSSICA: Teoria de l'elecció racional Teoria de les activitats rutinàries Teoria d'estils de vida.Conclusió: Per tant veiem que tenim dues vies per reduir el delicte. Fomentar el càstig i intimidar o bé fomentar la confiança, educació i socialització. Totes a través del dret penal. Les idees de l'escola clàssica van tenir una important repercussió en l'elaboració dels Codis Penals de finals del s. XVIII i inicis del XIX, especialment en la separació entre delicte i moral. |
Objectes astronòmics | Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat. Hi ha dos tipus de cúmuls estel·lars: cúmuls globulars i cúmuls oberts. Els cúmuls globulars són agrupacions denses de centenars o milers d'estrelles velles, mentre que els cúmuls oberts contenen generalment uns pocs centenars d'estrelles molt joves. Els cúmuls oberts són trencats o disgregats al llarg del temps per la seva interacció gravitatòria amb núvols moleculars en el seu moviment per la galàxia, mentre que els cúmuls globulars, més densos, són més estables de cara a la seva disgregació. Els cúmuls oberts disgregats evolucionen amb la majoria dels seus membres seguint moviments semblants, constituint una associació estel·lar o un grup en moviment. Els cúmuls estel·lars ajuden a comprendre l'evolució estel·lar perquè són estrelles formades en la mateixa època a partir del material d'un núvol molecular. També representen un important pas en la determinació de l'escala de l'univers. Alguns dels cúmuls més propers poden utilitzar-se per a mesurar les seves distàncies absolutes per mitjà de la tècnica del paral·laxi. El diagrama de Hertzsprung-Russell d'aquests cúmuls pot, llavors, representar-se amb els valors de lluminositat absoluta. Els diagrames similars de cúmuls en què la seva distància no és coneguda poden ser comparats amb els de distància calibrada, estimant, amb això, la distància que els separa de nosaltres. |
Ciències de la salut | Pere Felip Monlau i Roca (castellà: Pedro Felipe Monlau y Roca) (Barcelona, 29 de juny de 1808 - Madrid, 16 de febrer de 1871), fou un doctor en medicina, higienista i humanista. |
Química | El diclorodifluorometà o freó anomenat també freó-12, R12, Arcton 6, Frigen 12, o CFC-12, és un gas incolor, no corrosiu i inflamable de fórmula molecular CCl₂F2. |
Jocs | Un pentòmino és una figura geomètrica plana de tipus poliòmino formada per cinc quadrats units pels costats. S'anomenen amb lletres de l'abecedari i només n'hi ha 12 de diferents, ja que els pentòminos que s'obtenen per simetria axial o rotació no es consideren. Considerant reflexions n'hi ha 18, i si s'hi inclouen les rotacions llavors n'hi ha 63 de diferents.La paraula té origen grec πέντε (pente, cinc) i el (-omino) de dòmino. En castellà s'anomena pentominó, i en francès i anglès pentomino. Els trencaclosques d'ompliment d'una graella mitjançant pentòminos són populars en matemàtiques recreatives. Cadascun dels dotze pentòminos satisfà el criteri de Conway, és a dir, és capaç d'omplir el pla. De fet, cada pentòmino pot omplir el pla sense ser reflectit. |
Periodisme | Abu-Yala Hamza ibn Àssad ibn Alí ibn Muhàmmad at-Tamimí —àrab: أأبو يعلى حمزة بن أسد بن عليّ بن محمد التميمي, Abū Yaʿlà Ḥamza b. Asad b. ʿAlī b. Muḥammad at-Tamīmī—, més conegut com a Ibn al-Qalanissí —àrab: ابن القَلانسي, Ibn al-Qalānisī— (Damasc, c.1071-18 de març de 1160) fou un cronista en llengua àrab i home d'estat que visqué a Damasc durant el segle xii. Tal indica la seva nisba, pertanyia a la tribu dels Banu Tamim, la qual cosa el situà en una situació preeminent, a la seva ciutat. Rebé una bona educació, centrada en estudis de literatura, teologia i lleis. Treballà primer com a secretari i després com a cap de l'administració estatal a Damasc, coneguda com a diwan ar-rassàïl. També fou nomenat, dues vegades, raïs de la ciutat, un càrrec que equivaldria al d'alcalde. Escriví un llibre titulat Dhayl tarikh Dimaixq o Al-mudhàyyal fi-tarikh Dimaixq (Continuació de la història de Damasc) que cobreix el període entre l'any 1056 i l'any de la seva mort, 1160. Format per dues parts de límits poc clars, la primera, de la qual se n'han perdut les primeres pagines, cobreix la joventut de l'autor i està basada en fonts d'arxiu siris i egipcis així com en cròniques menors. Tradicionalment aquesta part s'havia considerat molt influenciada per la Història de Bagdad de Hilal as-Sabi, però ara es creu que no ho seria tant. La resta de l'obra, tot i que també empra informació d'arxiu, pren la informació bé de la seva pròpia experiència o de persones que li explicaren, de primera mà, els episodis que hi narra. En aquest sentit, l'obra, que no té pretensions literàries, ens forneix una narració personal de la vida sociopolítica de Damasc i la regió de Síria i Palestina que, si bé no està exempta de parcialitat, és extraordinàriament vívida, sobretot en comparació amb la resta de la historiografia àrab de l'època. També és especialment interessant perquè és un dels pocs textos que narra la Primera Croada des del punt de vista d'un coetani, tot explicant les conseqüències que va tenir des de la perspectiva d'un musulmà. A més, el llibre fou la font, gairebé exclusiva, del que molts autors posteriors com Ibn al-Athir, Sibt ibn al-Jawzí o Abu-Xama van explicar sobre aquest període i aquesta regió a les seves obres. |
Psicologia | La neurosi és una categoria obsoleta que es va fer servir per un grup de trastorns neurològics, psíquics o psiquiàtrics. També es fan servir variants psiconeurosi o trastorn neuròtic.És un terme poc precís per a qualsevol patiment mental sense base corporal que no impedeix la persona funcionar en la vida diària, però amb una angoixa pronunciada. El terme era un resum de diversos trastorns físics, fisiològics i mentals: ansietat, fòbies, conducta obessiva-compulsiva, pànic, tremolor…. Tradicionalment se la diferenciava de la psicosi que és l'estadi quan la persona ja no pot funcionar en la comunitat.Les actuals classificacions dels trastorns mentals que pretenen ser descriptives i ateorètiques tendeixen a rebutjar-ne l'ús. El 1994 el terme va ser eliminat de la quarta edició del ‘Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals’ (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) per manca de precisió. El DSM-IV trastorns anteriorment anomenats neurosis es descriuen ara en una sèrie de categories descriptives molt més específiques com ansietat, depressió, obsessió… i basades en dades empíriques i amb un màxim de consens internacional per poder aplicar-lo en altres cultures. La 5a edició DSM-5 de 2013 continua en el mateix sentit. Col·loquialment l'adjectiu ‘neuròtic’ es fa encara servir per descriure un trastorn lleuger o comportament anòmal. |
Ciències de la salut | Llista d'especialitats del camp 32 (Ciències de la salut) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Art | Leo Stein (1872 – 1947) va ser un col·leccionista d'arti crític d'art estatunidenc. Era el germà gran de Gertrude Stein. Estudià a la Harvard University a Cambridge, Massachusetts, durant dos anys. Es va graduar a la Johns Hopkins University de Bachelor of Arts el 1898. Stein va passar anys vivint a París amb la seva germana. L'any 1914, es van separar pel resentiment de Leo per la relació de Gertrude amb Alice B. Toklas. Stein tornà als Estats Units per a treballar com periodista, però finalment s'assentà a Florència amb el seu amor Nina Auzias i es van casar el 1921.Stein morí de càncer el 1947. Auzias es suïcidà dos anys després. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.