label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Informàtica | Un texel, o texture element (també texture pixel), és la unitat fonamental d'espai de textura, feta servir en gràfics d'ordinador. Les textures són representades per arrays de texels, d'igual forma que les imatges (en anglès pictures) són representades per arrays de pixels. En la texturització d'una superfície 3D, un procés anomenat texture mapping posa els texels als pixels apropiats en la imatge resultant. En ordinadors moderns, aquesta operació és portada a terme a la targeta gràfica. Quan es demana que un texel no estigui a una posició entera, s'aplica el texture filtering (filtratge de textures). |
Ecologia | El Premi Ramon Margalef d'Ecologia és un premi creat l'any 2004 per la Generalitat de Catalunya en honor d'un dels principals investigadors en aquest camp, el professor Ramon Margalef i López. El premi, de caràcter internacional, vol reconèixer les carreres científiques excepcionals o els descobriments en el camp de l'ecologia que hagin contribuït al progrés significatiu del coneixement o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. El guardó té una dotació econòmica (actualment de 80.000 euros) i una escultura única i simbòlica en memòria de Ramon Margalef que representa una microalga anomenada Picarola margalefii. |
Administració | El dipòsit legal és l'obligació, imposada per llei o per alguna altra norma administrativa, de dipositar un o més exemplars de les publicacions editades al país a, com a mínim, una biblioteca. El dipòsit legal, tant referit a la producció editorial tradicional com si es parla de publicacions electròniques, té com a finalitat la recopilació, preservació i conservació del patrimoni cultural i intel·lectual de cada país per tal de posar-lo a disposició dels ciutadans. Es tracta, doncs, d'un mitjà que garanteix la conservació de tota la producció editorial i que assegura als ciutadans d'avui, i a les generacions futures, l'accés al llegat intel·lectual amb fins d'informació i investigació. És tot un repte preservar el patrimoni digital però tard o d'hora, tota institució haurà d'enfrontar-se a aquest gran repte.En l'actualitat (abril de 2015) la redacció del Reial Decret que ha de regular el Dipòsit legal electrònic està en fase d'esborrany. |
Lingüística | El gaèlic escocès o gaèlic escocés, també anomenat Erse o Gàidhlig, i pronunciat [ˈkaːlikʲ] (a diferència del gaèlic, o Gaeilge [ˈgeːlʲɟə], parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà. L'expulsió forçada dels camperols escocesos per part de grans propietaris del camp en el segle xix explica l'expansió de la llengua fins al Canadà. S'estima que el nombre de parlants és d'uns 58.500 a Escòcia i de 500 a 1.000 a Nova Escòcia. Tot i això, la llengua és reconeguda pel Regne Unit com una llengua pròpia d'Escòcia segons la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, ha rebut l'estatus de llengua oficial d'Escòcia, juntament amb l'scots, i es troba al mateix nivell que l'anglès segons la Llei de la llengua gaèlica, aprovada pel Parlament escocès el 21 d'abril del 2005. D'altra banda, l'any 1999 el Govern escocès aprovà la creació d'un sistema educatiu amb el gaèlic com a llengua vehicular en l'ensenyament. A partir d'aleshores, hi ha hagut un increment en el nombre d'alumnes que l'aprenen a l'escola o com a llengua vehicular en l'educació primària i secundària, fins a arribar al 0,44% del total de l'alumnat del sistema escocès d'ensenyament per al curs 2013-2014.El gaèlic escocès, igual que el gaèlic irlandès i el manx, pertany a la branca goidèlica de les llengües cèltiques. Si bé el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès tenen un lligam molt estret, van començar a divergir a partir del segle v, ja que l'escocès es va enriquir gràcies als bescanvis lingüístics amb altres pobles del nord de l'illa de la Gran Bretanya. |
Ràdio | Cidade FM és una emissora portuguesa de radiofórmula que emet essencialment música destinada a la franja juvenil de la població. La ràdio, propietat del Grup MCR i PRISA, centra la seva programació en els tops musicals internacionals i del país. La cadena és avui dia la ràdio més escoltada pels joves portuguesos entre els 15 i els 24 anys. |
Geografia | Kowloon (xinès tradicional: 九龍, pinyin: Jiǔlóng) és una àrea urbana a Hong Kong, que comprèn la península de Kowloon i New Kowloon. Fa frontera amb l'estret de Lei Yue Mun a l'est, i l'illa de Mei Foo a l'oest, amb Tate's Cairn i la Roca de Lleó al nord, i amb el Port de Victòria al sud. Tenia una població de 2.108.419 habitants i una densitat de població de 43.033 h/km2 el 2011. Kowloon està situat cap al nord de l'illa de Hong Kong. L'àrea de la península és d'aproximadament 47 km2 o 18,1 mi2. Juntament amb l'illa de Hong Kong, conté un 48% de la població total de Hong Kong. |
Indumentària | Les Moon Boots són un tipus de calçat creat a principis dels anys 1970 per l'empresa Tecnica Group de Giavera del Montello, Itàlia. Es van convertir en una icona del disseny i de la moda durant la dècada de 1980s. La bota és construída amb una sola de goma i coberta de Nylon de color, fent servir escuma de poliuretà. Tecnica va registrar mundialment la marca Moon Boot® el 1978. El 2010 encara es venien tot i que al mercat hi ha moltes imitacions. Des de 2011 es fabriquen a Ucraïna a un ritme de 700.000 unitats per any. |
Periodisme | Tecnologies trencades (o Broken Technologies) és un concepte que serveix per designar aquelles tecnologies que per diferents motius deixen d'utilitzar-se i són substituïdes per noves eines, invencions i formes aplicades pels usuaris en l'àmbit de les relacions i interaccions dels individus amb les diverses tecnologies. Aquest terme va ser encunyat per primera vegada pel filòsof i historiador de les ciències humanes de la Universitat de Lund Fernando Flores Morador en la seva obra Enciclopèdia de les tecnologies trencades: l'humanista com a enginyer, on defineix la tecnologia com:"Aquella activitat dirigida a la satisfacció dels desitjos humans destinats a produir canvis en el món material que: o bé no aconsegueixen satisfer aquests desitjos o bé, no produeixen canvis en el món material, o ambdues coses simultàniament[...]. Quan les màquines i eines produeixen un resultat de nivell inferior a el del cos humà, o quan ho fan d'una manerasuperior, però inferior a el nivell d'altres eines o màquines, diem que són tecnologies trencades. Podem fer servir aquestcriteri per definir operacionalment el que distingeix a una tecnologia plena d'una trencada. " (Flores: 2011: 16). |
Esoterisme | Wonderland és una comunitat secreta i aïllada de Catalunya, formada per unes 200 persones que formen una xarxa que viu al marge de la societat i barreja tradicions xamàniques amb elements litúrgics catalans. |
Enginyeria | Un electroscopi és un instrument que permet determinar la presència de càrregues elèctriques i el seu signe. Un electroscopi senzill consisteix en una vareta metàl·lica vertical que té una boleta a la part superior i a l'extrem oposat dues làmines d'or molt primes. La vareta és suspesa a la part superior d'una caixa de vidre transparent amb una armadura de metall en contacte amb el terra. En apropar un objecte electritzat a l'esfera, la vareta s'electrifica i les làmines carregades amb el mateix signe que l'objecte es repelen, sent la seva divergència una mesura de la quantitat de càrrega que han rebut. La força de repulsió electroestàtica s'equilibra amb el pes de les fulles. Si l'objecte s'allunya de l'esfera, les làmines, en perdre la polarització, tornen a la seva posició normal. Quan un electroscopi es carrega amb un signe conegut, es pot determinar el tipus de càrrega elèctrica d'un objecte aproximant-lo a l'esfera. Si les làmines se separen significa que l'objecte està carregat amb el mateix tipus de càrrega que l'electroscopi. En cas contrari, si se ajunten, l'objecte i l'electroscopi tenen càrregues de signes oposats. Un electroscopi carregat perd gradualment la seva càrrega degut a la conductivitat elèctrica de l'aire produïda pel seu contingut en ions. Per això la velocitat amb la que es carrega un electroscopi en presència d'un camp elèctric o es descarrega pot ser utilitzada per mesurar la densitat de ions en l'aire ambient. Per aquest motiu, l'electroscopi es pot utilitzar per mesurar la radiació de fons deguda a la presència de materials radioactius. El primer electroscopi va ser creat pel metge anglès William Gilbert per realitzar els seus experiments amb càrregues electroestàtiques. Actualment aquest instrument no és més que una curiositat de museu, donant lloc a millors instruments electrònics. |
Ràdio | La XEW-AM, també coneguda pel seu nom comercial W Radio, és una estació de ràdio localitzada en la Ciutat de Mèxic. És una de les estacions més antigues de Mèxic, començant a transmetre a partir de 1930. Transmet en els 900 kHz de la banda d'Amplitud Modulada amb 100,000 watts de potència, canal lliure internacional. Des de 2006, transmet la seva programació simultàniament amb l'estació XEW-FM als 96.9 MHz en Freqüència Modulada. Compta amb 26 estacions afiliades dins del país. |
Ecologia | La laurisilva és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs. Aquest bioma és característic de la franja oriental dels continents asiàtic i americà i d'algunes illes, com Nova Zelanda, Les Canàries o Madeira. La varietat d'espècies no és gaire elevada, però la vegetació és densa i de difícil accés. Els arbres, de fulles grans i força endurides, poden arribar a 50 m d'altària i varien segons la regió on són. Hi ha alzines, magnòlies, llorers o coníferes i alguna mena de faig perennifoli que es pot trobar a Nova Zelanda. Els boscos de laurisilva de Madeira i el Parc Nacional de Garajonay de La Gomera a les Illes Canàries han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. |
Objectes astronòmics | Abell 400 és un cúmul de galàxies que conté a la galàxia NGC 1128 amb dos forats negres supermasius en espiral cap a una fusió. Aquests dos forats negres supermasius estan continguts en NGC 1128, la galàxia, els dolls de microones de ràdio, el gas productor de rajos X i la font de ràdio resultant es coneixen com a 3C 75. La font de rajos X 2A 0252+060 (1H 0253+058, XRS 02522+060) pot ser una porció addicional o una més d'Abell 400.S'estima que els forats negres estan separats per 25000 anys llum i, per tant, trigaran milions d'anys a col·lisionar. Si els dos forats negres supermasius es fusionen, formaran un sol forat negre súper supermasiu. |
Història | La negació del genocidi ruandès és l'afirmació que el genocidi de Ruanda no va succeir de la forma o en la mesura descrita pels acadèmics. El genocidi de Ruanda és reconegut àmpliament pels erudits en el tema com un dels genocidis moderns més grans, ja que les fonts apunten que la magnitud i el nombre de morts és una prova clara del pla sistemàtic i organitzat d'eliminar les víctimes. La negació del genocidi ruandès és un crim a Ruanda. |
Circ | El malabarisme és una habilitat física, realitzada per un malabarista, que implica la manipulació d'objectes per a l'esbarjo, l'entreteniment, l'art o l'esport. L'activitat, en el seu sentit més estricte, consisteix a llençar, atrapar i tornar a llençar objectes de manera continuada. Els malabars poden manipular un objecte o molts objectes al mateix temps, la majoria de vegades amb una o dues mans, però també possible amb els peus. Els malabaristes sovint es refereixen als objectes que fan malabars com a props o accessoris. Els accessoris més comuns són les pilotes, les maces o les anelles. Alguns malabaristes utilitzen objectes més dramàtics com ara ganivets, torxes de foc o motoserres. El terme malabarisme també pot referir-se habitualment a altres habilitats de manipulació basades en accessoris, com ara el diàbolo, els plats, els pals del diable, el poi, les caixes de cigars, els malabars de contacte, el cèrcol, el io-io i el barret. |
Telecomunicacions | Google i les seues empreses filials, tals com YouTube, han eliminat o omès informació dels seus servicis per complir amb les seues polítiques d'empresa, amb les exigències legals, i amb les lleis de censura dels governs.Nombrosos governs han demanat a Google que censure el que es publica. El 2012, Google va dictaminar a favor de més de la meitat de les sol·licituds que es van rebre mitjançant ordres judicials i tocades telefòniques. No s'inclou la Xina i l'Iran que havien bloquejat completament el seu lloc web. |
Física | Federico García Moliner (Borriana, País Valencià, 1930) és un físic i professor universitari valencià. |
Geologia | La senarmontita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del mineralogista H. de Sénarmont. L'any 2015 va ser reanomenada, passant el seu nom original (en anglès) de dir-se senarmontite a sénarmontite.Segons la classificació de Nickel-Strunz, la senarmontita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita. |
Lingüística | Juli Rufinià, (en llatí Julius Rufinianus) va ser un retòric llatí de data incerta.Era l'autor d'un tractat anomenat De Figuris Sententiarum et Elocutionis, que va ser publicat per primer cop per Beat Romà (Basilea, any 1521) i es troba a la Rhetores Antiqui Latini de Piteu (París, 1599). Va inspirar-se de l'obra d'Àquila Romà com a font, del qual va completar el compendi amb elements d'altres escriptors, la majoria dels exemples provenen de Ciceró, també cita Plaute, Terenci, Cecili, Enni Gai Lucili, Horaci, Cató i Juli Cèsar. |
Periodisme | Rodulfus Glaber o Raül Glaber (985–1047) va ser un monjo i cronista francès del segle xi. |
Agricultura | L'Escola dels agricultors o Nongjia (xinès tradicional: 農家, xinès simplificat: 农家, pinyin: nóngjiā), corrent també anomenat "agriculturalisme", va ser una de les primeres filosofies agràries que va advocar pel comunalisme i la igualtat camperoles. Es va desenvolupar durant el període històric xinès conegut com 'dels reialmes combatents' (475 aC i 221 aC). Aquesta filosofia es basa en la idea que la societat humana s'ha originat amb el desenvolupament de l'agricultura i que, per tant, les benestar social hauria de basar-se en la "prosperitat natural de les persones de la granja".Els partidaris d'aquesta escola creien que el govern ideal, seguint el model del govern semi-mític de Shennong, hauria d'estar dirigit per un rei benèvol que treballaria al costat dels pagesos en els camps de conreu. El rei agriculturalista no seria pagat pel govern a través dels seus tresors; els seus mitjans de subsistència derivarien dels beneficis que guanyés treballant al camp. A diferència dels confucianistes, els agriculturalistes no creien en la divisió del treball, argumentant que les polítiques econòmiques d'un país s'han de basar en una autosuficiència igualitària. També defensaven que els preus dels productes similars havien de ser fixos, independentment de les diferències de qualitat i de la demanda, i que els sous havien de ser iguals per a tothom, independentment dels serveis oferts. |
Astronomia | El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris). Messier es dedicava a la recerca de cometes i la presència d'objectes difusos fixos en el cel resultava un problema en aquesta recerca, ja que es podien confondre amb cometes. Per aquest motiu, va decidir recopilar una llista de posicions d'objectes difusos fixos per a evitar confondre'ls amb possibles cometes. Els diferents objectes es coneixen pel seu número en el catàleg i es corresponen amb objectes de molt diferent tipus com ara galàxies, nebuloses o cúmuls d'estrelles. La galàxia d'Andròmeda, per exemple, és l'objecte M31 del catàleg Messier. Atès que Messier vivia a França, la llista conté únicament objectes de l'hemisferi nord. La primera edició del catàleg contenia tan sols 45 objectes (M1 a M45). La llista total d'objectes inclou 110 objectes amb (M1 a M110). El catàleg final va ser publicat el 1781. Molts d'aquests objectes segueixen sent coneguts pel seu número del catàleg Messier. Alguns són més coneguts pel seu nom del catàleg NGC (New General Cataloge). |
Art | Pseudo-Longí o Longí (en grec: Λογγίνος) és el nom convencional que es dona a l'autor del tractat Περὶ ὕψους (Sobre el sublim), centrat en el concepte estètic de sublim, en especial en la literatura. Longí o Pseudo-Longí (el seu nom real és desconegut) era un professor de retòrica o crític literari que visqué probablement entre el segle III aC i el segle i. Tan sols se'n coneix la seva obra Sobre el sublim. Sobre el sublim és una de les principals obres de crítica literària de l'antiguitat clàssica, junt amb la Poètica d'Aristòtil. En aquesta, Longí analitza les obres i les classifica com a bons o dolents exemples d'escriptura. En general, promou una elevació de l'estil i l'eliminació de tota simplicitat, tendint per tant al "sublim", una bellesa extrema que produeix una pèrdua de la racionalitat i una identificació total amb el procés creatiu de l'artista i un gran plaer estètic. El sublim pot ser tan purament bell que produeix dolor en lloc de plaer. Segons Longí, hi ha cinc vies per a assolir la sublimitat: grans pensaments, emocions fortes, certes figures de parla i de pensament, dicció noble i disposició digna de les paraules. L'autoria del tractat és bastant dubtosa. Al manuscrit conservat (Parisinus Graecus 2036), l'encapçalament indica "Dionysius o Longinus", inscripció probablement d'un copista medieval, que fou mal interpretada com a "Dionysius Longinus". Quan es preparà una edició del text s'atribuí erròniament a Dionís Cassi Longí (213-273). Com l'anotació original inclou el nom "Dionís", alguns l'han atribuït a Dionís d'Halicarnàs, autor del segle i. Pot ser que el text, en realitat, no sigui de cap d'aquests autors, sinó d'un autor desconegut de l'Imperi Romà, probablement del segle i. Altres noms proposats com a possibles autors del tractat són Hermàgores (un rètor que visqué a Roma durant el segle i), Eli Teo (autor d'una obra que té molts punts en comú amb Sobre el sublim) i Pompeu Gèminus. Sobre el sublim fou traduït al francès i publicat el 1674 per Nicolas Boileau-Despreaux (Tractat del sublim o de les meravelles en l'oratòria), tenint molta repercussió i influint en moltes obres sobre estètica al segle xviii, principalment en l'obra d'autors com Joseph Addison, Edmund Burke, Immanuel Kant, Johann Christoph Friedrich Schiller, Arthur Schopenhauer, Victor Hugo, etc. També influí l'art, especialment al romanticisme, com es pot percebre en l'obra de Caspar David Friedrich, Joseph Mallord William Turner, Hubert Robert, etc. |
Informàtica | L'expressió primitiu geomètric en gràfics d'ordinador i sistemes CAD és utilitzada en diversos sentits, amb el significat comú d'objectes geomètrics bàsics que el sistema pot manejar (dissenyar, emmagatzemar). De vegades les subrutines que dibuixen els objectes corresponents també són anomenades «primitius geomètrics». Els més «primitius» dels primitius són el punt i el segment de línia recta, quins eren tots els gràfics vectorials originals que els sistemes gràfics van tenir. En la geometria sòlida constructiva, primitius són formes geomètriques senzilles com el cub, cilindre, esfera, con, piràmide o torus. Sistemes informàtics moderns de gràfics 2D poden operar amb primitius que són línies (segments de línies rectes, cercles i corbes més complicades), així com formes (caixes, polígons arbitraris, cercles).Un conjunt comú de primitius en dues dimensions inclou línies, punts i polígons, encara que algunes persones prefereixen considerar als triangles primitius, perquè tots els polígons es poden construir des de triangles. Tots els altres elements gràfics són construïts a partir d'aquests primitius. En tres dimensions, els triangles o polígons col·locats en l'espai tridimensional es poden utilitzar com primitius per a modelar formes 3D més complexes. En alguns casos, corbes (com corbes de Bézier, cercles, etc.) es poden ser considerades primitius; en altres casos, les corbes són formes complexes creades de moltes formes rectes, primitives. |
Geologia | La glaciació de Riss fou període climàtic glacial de la Terra que s'estengué aproximadament del 200.000 aC al 125.000 aC. Es tractà d'un període glacial conegut als Alps, i anàloga a les glaciacions de Wolston (Anglaterra), d'Illinois (Estats Units), i del Warthe i del Saale al nord d'Europa. |
Geografia | São Pedro e São Paulo (en portuguès: arquipélago de São Pedro e São Paulo, antigament denominat Penedos de São Pedro e São Paulo) és un arxipèlag format per un conjunt de petites illes rocoses que se situen a la part central de l'oceà Atlàntic] equatorial, a 870 km de l'arxipèlag de Fernando de Noronha i 1.010 km de Natal en el litoral americà. Està adscrit a l'estat de Pernambuco. Les seves coordenades geogràfiques són 00° 55′ 08″ N, 29° 20′ 35″ O. |
Objectes astronòmics | Mizar (Zeta de l'Ossa Major / ζ Ursae MAjoris) és una estrella de la constel·lació Ossa Major i és la segona estrella des del final del mànec del Cullerot. El seu nom tradicional és un mot que prové de l'àrab ميزر mi'zar, que significa "cintura" o "faixa". Mizar és de la magnitud aparent 2,27 i del tipus A1 V. Si tenim bona vista, podem veure una companya feble just a l'est, anomenada Alcor o 80 Ursae Majoris. Aquestes dues estrelles sovint són anomenades "el cavall i el genet", i l'habilitat per veure la segona es considera tradicionalment una prova de bona vista. Les dues estrelles són a més d'un quart d'any llum l'una de l'altra, tot i que el seu moviment propi mostra que es mouen juntes. Encara no se sap si formen un autèntic sistema estel·lar binari, i no pas una binària òptica, com es creu actualment. Sembla que els antics hebreus donaven a aquesta estrella el nom de Kos, que significa "la copa", perquè l'associaven amb l'arcàngel Gabriel, que porta la copa de la salvació humana.Amb la invenció del telescopi i de l'espectroscòpia es van descobrir més components. Mizar, un objectiu bell i fàcil de resoldre, va ser la primera binària telescòpica descoberta, molt probablement a càrrec de Benedetto Castelli, que va demanar a Galileo Galilei que l'observàs l'any 1617. Galileu va deixar una descripció detallada de l'estrella doble. Més tard, cap al 1650, Giovanni Battista Riccioli va escriure que Mizar es mostrava com a doble. La secundària Mizar B és de magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i és a unes 380 ua de la primària. Aquestes dues estrelles s'hi estan milers d'anys per voltar l'una entorn de l'altra. Mizar A esdevingué la primera binària espectroscòpica a ser descoberta; ho va fer Pickering, l'any 1889. Totes dues components són unes 35 vegades més brillants que el Sol, i volten una entorn de l'altra en uns vint dies. Més tard es va descobrir que Mizar B també era una binària espectroscòpica. L'any 1996, els components de la binària Mizar A van ser representats en molt alta resolució usant el Prototip d'Interferòmetre Òptic de l'Armada dels Estats Units. El sistema complet de cinc estrelles és a uns 78 anys llum del nostre Sol. Els components són membres del Grup d'estrelles de l'Ossa Major, un grup d'estrelles en la major part dispers que comparteixen un origen comú, com es dedueix del seu moviment propi. |
Filosofia | Un efecte és una conseqüència causal d'una acció o un agent, que és causa de l'efecte. L'efecte pot ser alhora causa d'altres efectes, un cas particular n'és l'efecte en cadena. És a dir, que una acció o fenomen és efecte si es mira des del punt de vista de la causalitat respecte a un altre que l'ha produït o ha contribuït a fer que es produeixi. Les relacions entre causes i efectes han estat estudiats a la filosofia (Aristòtil, Hume i molts altres) i també a la ciència i l'enginyeria, des del control estadístic de processos a modelitzacions de tota mena, estudis AMFE, causa-efecte i altres eines d'Ishikawa, cerques de correlacions entre variables o situacions, demostracions o no de causalitats i casualitats, aleatorietats, etc.Una mateixa causa pot tenir diversos efectes, tots alhora o respectius, segons circumstàncies o altres factors. Un mateix efecte pot ser conseqüència de més d'una causa o conjunt de causes. Les relacions entre causa i efecte són la base de les demostracions matemàtiques. A la física és fonamental la distinció entre efectes reversibles i irreversibles. A la filosofia són importants especialment a corrents com el determinisme, el mecanicisme i l'empirisme, i també a la filosofia clàssica del mètode científic newtonià. En medicina i psicologia, un medicament o tractament és efectiu, o sigui, "té efecte", quan produeix un canvi en l'individu que el segueix. De vegades, a les proves cal que algunes persones o animals no segueixin el tractament per a comparar-les amb les que sí ho fan. Pot ser que prenguin un fals medicament, o substància neutra, que per exemple contingui només expedient. En aquest cas, de vegades ha passat que el medicament neutre tingui un efecte mesurable, que podria ser d'origen psicològic, i que és conegut amb el nom d'efecte placebo. |
Ciències de la salut | Sofrologia és una paraula que deriva del grec σῶς / SOS ("saludable"), φρήν / PHREN ("ment"), i -λογία / -logia ("estudi/ciència"), La sofrologia és l'estudi de la consciència en harmonia; una filosofia de la salut feta d'exercicis físics i mentals pràctics per tal de preparar la ment en un cos centrat. Aquest mètode va ser desenvolupat a la dècada de 1960 pel Professor Alfonso Caycedo, un neuropsiquiatra colombià. Ell més tard va dir que: "La sofrologia és aprendre a viure". |
Indumentària | L'art plomari és la pràctica d'elaborar arranjaments personals amb plomes d'aus d'acord amb les espècies i tradicions que es troben en cada regió. Aquest tipus d'art està present a cultures d'arreu del món. El terme té molt a veure amb l'art dels antics pobladors d'Amèrica, ja que és en aquest continent on es presenta major riquesa i varietat de treballs per la varietat cultural i d'espècies amb la qual va ser possible elaborar tota mena de tocats i plomalls. |
Enginyeria | Un vehicle de mobilitat és un equipament d'ajuda a la mobilitat equivalent a una cadira de rodes però amb una forma semblant a un carret de golf. Sovint se'l coneix com a moto elèctrica o escúter elèctric. |
Ràdio | Radio ECCA és una emissora de Gran Canària amb vocació de centre educatiu-formatiu radiofònic dedicat, en principi, a la alfabetització d'adults. |
Física | En física, una llei de l'invers del quadrat és qualsevol llei física que postula que la intensitat d'una magnitud física és inversament proporcional al quadrat de la distància des de la font de dita magnitud. En altres paraules, la intensitat de radiació d'una font lluminos disminueix de manera inversament proporcional al quadrat de la seva distància respecte al focus lluminós. En forma d'equació: intensitat ∝ 1 distància 2 {\displaystyle {\mbox{intensitat}}\ \propto \ {\frac {1}{{\mbox{distància}}^{2}}}\,} La llei de Newton de la gravitació universal segueix una llei de l'invers del quadrat, i també ho fan diversos fenòmens elèctrics, magnètics, lluminosos, de la radiació, etc. |
Sociologia | L'outing consisteix a revelar públicament que una persona famosa o amb una posició destacada és LGBT sense el seu consentiment. Abans del segle xx, l'outing s'havia emprat principalment per eliminar adversaris sota l'acusació d'homosexualitat. Tanmateix, el moviment per l'alliberament homosexual va començar a usar-lo com a estratègia per denunciar polítiques homòfobes. Ha rebut nombroses crítiques per considerar que suposa una ingerència a la vida privada. |
Dret | La competència judicial internacional és la concreta assignació de l'exercici de la potestat jurisdiccional sobre una disputa de caràcter internacional als tribunals i autoritats públiques d'un Estat. Les normes de competència judicial internacional determinen quins litigis, i d'acord amb quins criteris i principis, els òrgans jurisdiccionals i les autoritats públiques d'un Estat poden entrar a conèixer dels litigis i qüestions derivats de situacions privades internacionals. |
Festivals | El Quart Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants va tenir lloc durant agost de 1953 a Bucarest, capital de la llavors República Popular de Romania. Organitzada per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD), la quarta edició del seu festival va reunir a prop de 30.000 joves representants de 111 països sota el lema "No! Nostra generació ja no servirà a la mort i la destrucció!" La IV edició del Festival va tenir per objecte principal denunciar l'ona anticomunista que es vivia per aquest estiu boreal de 1953, amb la Guerra Freda en un dels seus punts més àlgids. En la República Federal Alemanya havia estat crivellat Philipp Müller, militant comunista i delegat a l'edició anterior del FMJE i menys de dos mesos abans de començar la quarta edició, al juny de 1953, havien estat executats en la cadira elèctrica Ethel i Julius Rosenberg, acusats d'espionatge comunista. El context internacional també era tibant; la Guerra de Corea no havia arribat a la seva fi i a Vietnam i Algèria es lliuraven guerres d'Independència contra l'ocupació francesa. En aquest marc el Festival i els seus preparatius es van convertir en poderoses manifestacions contra la guerra, precisament en un país on s'estima que al voltant de 140.000 persones van perdre la vida combatent a l'Alemanya nazi. |
Enginyeria | El piròmetre de Wedgwood és un instrument de mesura per calibrar la calor d'un producte del forn, o qualsevol altre mitjà de producció de calor significativa. Va ser inventat per l'empresari Josiah Wedgwood, avi matern de Charles Darwin i avi patern de la seva esposa Emma Wedgwood. L'objectiu de Wedgwood era d'avaluar la calor produïda als forns refractaris de la seva empresa de porcellana i de Faiança. Per a això, es posa sobre la placa de llautó el piròmetre, graduat de 0 a 240, un cilindre d'argila dessecat, a continuació es posa el cilindre en un cresol refractari que s'instal·la al forn per avaluar. El grau de retracció del cilindre dona la temperatura del forn. La correspondència amb altres escales comunes seria de 72,2225 °C, 130 °F o 57,778 °Ré per un grau de l'escala de Wedgwood. |
Festivals | La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica. En les principals ciutats gregues, i en particular en els ports, emprava una proporció significativa de la població i representaven una activitat econòmica important. Estava lluny de ser clandestina; les ciutats no la prohibien i existien bordells a plena llum del dia que operaven sense cap restricció. Un dels eixos al voltant dels quals es va desenvolupar la societat de l'antiga Grècia va ser el de «ciutadà» (un membre de la ciutat), com els únics beneficiaris dels drets i de les llibertats civils. Només es convertien en ciutadans en nens nascuts dins del matrimoni entre un ciutadà i una dona lliure, filla d'un ciutadà. Això requeria una regulació i un control estricte de la societat sobre les relacions entre homes i dones. Els antics grecs es van veure obligats a abandonar la poligàmia i adoptar un model social estrictament monògam. Es van regular els aspectes jurídics sobre l'adulteri, el matrimoni i els drets dels infants nascuts dins del matrimoni. Per habilitar les necessitats fisiològiques dels ciutadans sense afectar el funcionament de la comunitat, les ciutats gregues van tolerar l'aparició i existència de la prostitució com a fenomen social, però de forma marginal, pel bon funcionament de la vida urbana. En Atenes, s'atribueix al mateix legislador llegendari Soló la creació de bordells estatals (dicterion) per a moderar els preus. Malgrat que la prostitució afectava de manera desigual als dos sexes, les dones de totes les edats i homes joves es prostituïen per a una clientela principalment masculina. |
Cultura popular | El turisme gastronòmic és una forma de fer turisme en la qual la gastronomia del país visitat és part de l'activitat preponderant durant la seva visita. El turisme gastronòmic és una opció no només dirigida a persones treballen amb l'art del bon menjar, com ara xefs o gourmets, més aviat està enfocat a tota mena de gent disposada a experimentar una nova experiència culinària. Les activitats del turisme gastronòmic no se centren només en l'assistència a restaurants on es serveixin plats tradicionals, sinó que inclou aspectes com visites de mercats, botigues de productes alimentaris locals, visites a cases dels vilatans, participació en festes locals, etc. L'objectiu d'aquest tipus de turisme és a més de visitar, descobrir nous sabors i preparacions culinàries. |
Antropologia | Els chitty són un grup específic del poble tàmil emigrat a Malacca i Singapur, coneguts també com a indis peranakans en contraposició als peranakan (xinesos dels Estrets). La seva població actual s'estima en unes dos mil persones. Parlen un malai deformat amb inclusió de moltes paraules tàmils, però la majoria ha perdut l'habilitat de parlar fluidament el tàmil. Els seus orígens es troben en comerciants tàmils de Panai (Tamil Nadu) establerts a Malacca abans del segle xv. Es van barrejar amb malais i xinesos; al caure el sultanat de Malacca es van tallar els contactes de la comunitat amb Tamil Nadu. Sota administració portuguesa, holandesa i britànica van anar adoptant costums locals, com evidència el temple de Sri Poyatha Moorthi Temple, construït el 1781 per Thavinayagar Chitty, líder aleshores de la comunitat Chitty, amb autorització dels holandesos. El seu principal assentament és Kampung Tujuh a la vora del Jalan Gajah Berang, habitada també per xinesos i malais. Una part de la comunitat va emigrar al segle xix i xx a altres llocs, però principalment a Singapur. La seva identitat ètnica està a punt de desaparèixer i la majoria han estat assimilats per indis, xinesos o malais. |
Epidèmies | El 1870 va tenir lloc a Barcelona un brot epidèmic de febre groga. |
Dret | Una organització sense ànim de lucre (OSAL) o organització no lucrativa (ONL) és una organització que té com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials. N'hi ha que actuen en camps tan diversos com l'art, la caritat, l'educació, la llengua, la política o la recerca científica.Tot i que les organitzacions sense ànim de lucre no actuen per generar beneficis econòmics, poden necessitar generar ingressos per a finançar llurs activitats. No obstant això, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d'entitats públiques o privades, en el darrer cas, depenent del país i la legislació, poden ser deduïbles en impostos. La majoria d'organitzacions no governamentals (ONG) són també organitzacions sense ànim de lucre. Una bona part de les organitzacions sense ànim de lucre, configuren l'anomenat Tercer sector, que gestiona els programes i/o serveis que atenen les necessitats socials de les persones o grups més vulnerables. En aquest sentit, les seves actuacions formen part dels programes de serveis socials. |
Agricultura | Clorosi, en botànica, és la condició en la qual les fulles no produeixen prou clorofil·la. Com que la clorofil·la és la responsable del color verd de les fulles, les fulles cloròtiques són pàl·lides, grogues o groc-blanquinoses. La planta afectada pot acabar morint per no poder produir carbohidrats, però el mutant ppi2 albí d'Arabidopsis thaliana és viable si rep sacarosa exògena. La clorosi pot ser causada per manca de llum i aleshores se'n diu etiolació (plantes etiolades) La clorosi fèrrica en les plantes és la manifestació d'una deficiència en ferro. Hi ha clorosi provocada per la deficiència en altres elements com per exemple el magnesi. En fruiters conreats en terres molt calcàries s'hi observa sovint clorosi: en cítrics, presseguers sobre el peu de la mateixa espècie, en pereres empeltades en algunes seleccions de codonyer i en l'olivera varietat arbequina, entre moltes altres. També poden resultar afectades per clorosi les fragues o maduixes. En canvi, d'altres plantes o varietats són molt resistents a la deficiència de ferro, com ara l'ametller i la figuera. Si bé la majoria de les terres tenen prou ferro per a subvenir les necessitats de les plantes, el problema acostuma a ser que en sòls alcalins, amb un pH elevat, el ferro no es troba en una forma química assimilable. Hi ha dues estratègies per a posar-hi remei. La primera seria seleccionar varietats o portaempelts capaces d'absorbir el ferro en condicions altament alcalines i la segona utilitzar adobs especials com els quelats de ferro. Aquesta última solució resulta molt cara, atès que de quelats se n'ha d'aplicar cada any; per això és preferible la primera, que realment resol el problema definitivament. |
Informàtica | La consola del sistema, consola root, consola de l'operador o simplement consola és el dispositiu d'entrada i visualització de text per als missatges d'administració del sistema, especialment els del BIOS o el carregador d'arrencada, el nucli, des del sistema d'inici i des de el syslog . És un dispositiu físic format per un teclat i una pantalla, i tradicionalment és un terminal de text, però també pot ser un terminal gràfic . Les consoles del sistema estan generalitzades com terminals d'ordinador, que són abstractes respectivament per consoles virtuals i emuladors de terminals . Avui dia, la comunicació amb les consoles del sistema es fa generalment de manera abstracta, a través dels fluxos estàndard ( stdin, stdout i stderr ), però pot haver-hi interfícies específiques del sistema, per exemple les utilitzades pel nucli del sistema. |
Psicologia | El més petit de tots és una figura creada per l'escultor Miquel Paredes l'any 1937 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Jaume Miravitlles, president i ideòleg de l'oficina de propaganda, la va tenir uns dies sobre la taula, fins que se li va acudir la idea de «la mascota de la revolució». Per batejar-lo, van sortir noms com Patufet, Jordi, Menut o El nen català, fins que un dia, mentre el periodista Emili Granier cantussejava la cançó «Els tres tambors», Miravitlles va pensar que podia anomenar-se com el protagonista. El 2 de febrer de 1937, Miravitlles va entregar el primer exemplar produït de l'estatueta al president Companys i a la plana major del Govern de la Generalitat.La seva finalitat era simbolitzar la lluita antifeixista del catalanisme popular durant la Guerra Civil espanyola i se la titulà «la mascota de la revolució». La figura representa un nen que avança vestit amb una granota d'obrer -vestimenta característica dels milicians-, barret frigi, amb una senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat, que crida a lluitar contra els facciosos. La figura, amb un funcional estoig i una peanya de fusta, es venia a tres pessetes per a recaptar fons per a les milícies mobilitzades al Front d'Aragó. Encara que en la versió original el noiet protagonista aixecava una senyera (que va ser, de llarg, la més venuda, amb 60.000 exemplars), l'equip del comissariat va ser prou hàbil per convertir-lo en una imatge integradora de totes les sensibilitats de l'antifeixisme. Així, també es podia adquirir personalitzat amb altres estendards, com la bandera tricolor republicana, la bandera roja amb la falç i el martell o l'ensenya roja i negra anarcosindicalista. De la cançó popular «Els tres tambors», el poeta Pere Quart en feu una versió per acompanyar la imatge d'El més petit de tots que va ser enregistrada en un disc de 78 rpm pel cèlebre tenor Emili Vendrell. El mateix any, la dibuixant Lola Anglada redactà i il·lustrà un conte sobre la figura. El volum es va editar en quatre llengües –català, castellà, francès i anglès–, i Anglada ens presenta El més petit de tots com un «bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres» que passeja amunt i avall, trobant grups de milicians, pagerols feinejant, marrecs que es barallen o fills de papà burgesos egoistes, i per tot arreu predicant la bona nova de la revolució com un nunci angelical laic. |
Matemàtiques | Els Éléments de mathématique (Elements de matemàtica) són un tractat monumental de la ciència matemàtica signat pel col·lectiu N. Bourbaki, escrit originalment en francès, i que en l'actualitat es compon d'onze llibres que sumen més de 60 capítols, amb més de 7.000 pàgines. Els Elements s'emmirallen en l'abstracció i l'interès creixent per l'anàlisi d'esquemes de pensament més amplis i generals, característics de la matemàtica del segon terç del segle xx. L'obra intenta fonamentar i desenvolupar les grans teories bàsiques de la matemàtica. |
Catàstrofes | El desastre de la latrina d'Erfurt va ser un esdeveniment que va ocórrer a Erfurt, al Ducat de Turíngia al 1184. Un cert nombre de nobles del Sacre Imperi Romanogermànic estava reunit en una habitació de l'Església de Sant Pere, quan el seu pes va fer que el terra col·lapsés a la latrina de sota del celler, fet que va provocar que dotzenes de nobles s'ofeguessin en excrement líquid. Pel cap baix, 60 persones van morir en l'accident. |
Física | Hideki Yukawa (japonès: 湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears. |
Circ | El Circ de Maxenci (Circus Maxentius, en llatí) fou un circ romà creat al principi del segle IV per l'emperador Maxenci. Avui dia la construcció està en ruïnes, i és un dels circs romans millor conservats. Els murs de l'exterior encara segueixen dempeus, i els voltants de la spina encara es conserven. És fora de població, a tres milles de la Via Àpia, on l'emperador va construir-hi un gran complex al 311 aC: el circ, però també un palau i un gran mausoleu pel seu fill Ròmul. Estava reservat a la família imperial i als íntims, i només aforava uns 10.000 espectadors (en comparació als 150 000 del Circ Màxim). Fet amb maons, la pista tenia 503 metres i al mig, la spina de 283 metres. Per guarnir la spina, Maxenci va col·locar un gran obelisc provinent del Temple d'Isis, que es traslladà a l'Estadi de Domicià, l'actual Piazza Navona. |
Geografia | Un khor és un entrant d'aigua que forma com un riu o un conjunt de passos marítims cap a l'interior, que es produeix molt sovint a les costes dels Emirats Àrabs Units. Algunes ciutats prenen el nom d'un khor: Khor Fakkan, Khor Kalba, mentre en d'altres el khor porta el nom de la ciutat com Ajman o Dubai. |
Televisió | Peter Falk (Nova York, 16 de setembre del 1927 − Beverly Hills, 23 de juny de 2011), de nom complet Peter Michael Falk, fou un actor, productor, director i guionista estatunidenc, conegut sobretot per haver encarnat el tinent Colombo en la sèrie de televisió Columbo. |
Humor | Un jump scare o salt per esglai (sovint escurçat com jumpscare) és una tècnica que s'utilitza sovint en pel·lícules de terror, atraccions embruixades, videojocs i crits d'Internet, destinat a espantar el públic sorprenent-los amb un canvi brusc d'imatge o d'esdeveniment, habitualment ocorregut amb un so aterridor, majoritàriament crit. Comú al cinema des dels anys 80, els jump scare han estat descrits com “un dels blocs bàsics més importants de les pel·lícules de terror”. Els jump scares poden sorprendre l'espectador apareixent en un moment de la pel·lícula on la banda sonora és tranquil·la i l'espectador no espera que passi res alarmant, o pot suposar un salt sobtat per a un llarg període de suspens.Alguns crítics han descrit els esglais com una manera mandrosa d'espantar els espectadors, i creuen que el gènere de terror ha sofert una davallada en els darrers anys després d'una confiança excessiva en aquest recurs, establint-ho com a tòpic de pel·lícules de terror modernes. |
Biotecnologia | Sydney Brenner CH FRS (Germiston, Gauteng, Sud-àfrica, 13 de gener de 1927 - Singapur, 5 d'abril de 2019) fou un biòleg sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2002. |
Biblioteconomia | Journal of Documentation (1945- ) és una revista acadèmica, arbitrada amb sistema doble-cec, que cobreix el camp científic de la informació i documentació. Publica treballs de recerca empírica o experimental, així com treballs teòrics sobre conceptes, models, marcs, i aproximacions epistemològiques sobre la disciplina. Journal of Documentation cobreix els àmbits professionals o acadèmics relacionats amb el fenomen de la informació registrada, tal com la publicació va manifestar en el primer número publicat: "The Oxford English dictionary defines a document as 'something written which furnishes evidence or information upon any subject', and documentation as the 'preparation or use of documentary evidence and authorities'. In other words, anything in which knowledge is recorded is a document, and documentation is any process which serves to make a document available to the seeker after knowledge. This process will be the chief concern of the Journal of documentation." Entre d'altres, i a banda de biblioteconomia, informació i documentació, podríem esmentar: gestió del coneixement, organització del coneixement, comportament informacional, recuperació d'informació, i alfabetització digital. S'adreça principalment a una audiència formada per professors, investigadors i professionals relacionats amb l'avaluació i la innovació. Va començar a publicar-se el 1945 i des de l'any 2000 es publica cada dos mesos. Actualment l'editor en cap és David Bawden (City University London) i l'empresa editoria és Emerald Group Publishing. |
Enginyeria | El manòmetre (del gr. μανός, lleuger i μέτρον, mesura) és un aparell de mesura de la pressió d'un fluid contingut en un recipient tancat. Es distingeixen dos tipus de manòmetres, segons s'utilitzin per a mesurar la pressió de líquids o de gasos. A diferència dels baròmetres, que mesuren la pressió absoluta respecte al buit, els manòmetres mesuren una pressió relativa, diferencial, o pressió manomètrica, generalment una sobrepressió (o depressió) respecte de la pressió atmosfèrica. Per a petites diferències de pressió, s'empra un manòmetre que consisteix en un tub en forma d'U amb un extrem connectat al recipient que conté el fluid i l'altre extrem obert a l'atmosfera. El tub conté un líquid, com aigua, oli o mercuri, i la diferència entre els nivells del líquid en ambdues branques indica la diferència entre la pressió del recipient i la pressió atmosfèrica local. |
Ciències ambientals | Andorra també s'ha vist afectada pel canvi climàtic. Si bé el govern andorrà ha trigat en prendre consciència i promulgar accions vers l'aturada de l'escalfament global, el cert és que alguna mesura s'ha pres, començant pel Pla Engega que promociona l'ús de cotxes ecològics. També s'han de destacar altres punts, com el sorgiment d'un partit eco-socialista a Andorra o les polèmiques derivades de la gestió del forn incinerador. El 68,6% de l'aigua que s'utilitzava al país l'any 2012 es destinava a la creació d'electricitat. L'any 2005 l'aigua dita de qualitat “bona” no arribava a un 50%. S'estima que del 1950 al 2010 a Andorra la temperatura havia augmentat en mitjana de 0,2 °C i aquesta tendència havia incrementat amb més força les últimes dues dècades. A Andorra cada persona acumula aproximativament uns 384 quilos de brossa l'any. |
Telecomunicacions | La modulació per densitat de pols o PDM (de l'anglès, Pulse Density Modulation), és utilitzat en la representació i conversió de senyals analògics al domini digital (i a l'inrevés). Al contrari que la modulació PCM, l'amplitud d'un senyal no es codifica assignant uns valors d'amplitud segons els nivells de quantificació, sinó que en el PDM, l'amplitud es representa amb densitats o nombre de polsos en funció del temps i l'amplitud del senyal origen. Una aplicació fonamental per aquest tipus de modulació la trobem en la tecnologia SACD (Super Audio CD), desenvolupat per Sony i Philips Electronics l'any 1999. Aquesta tecnologia d'àudio d'alta definició, utilitza complexos sistemes de conversió, codificació,... tals com la Modulació Sigma-Delta i la codificació Direct Stream Digital (DSD) basats en PDM. El PWD (Modulació per amplada de pols), seria un cas especial del PDM, on tots els polsos corresponents a una mostra són contigus en el senyal digital. |
Història | Els biessis (grec antic: Βίεσσοι, Víessoi; llatí: Biessi) foren un poble de Sarmàcia a la part nord dels Carpats, a l'oest dels Tagris. Ocuparen probablement la regió de la ciutat actual de Biecz a Galítzia. |
Estris | Un aparell de punt de fusió és un instrument científic utilitzat per determinar el punt de fusió d'una substància.Tot i que els dissenys exteriors d'aquests instruments poden variar molt el mètode emprat és el mateix. Una mostra es diposita dins d'un tub capil·lar tancat que es col·loca a l'aparell. La mostra s'escalfa, ja sigui per un escalfador o un bany d'oli, i quan la temperatura augmenta s'observa el canvi de fase de sòlid a líquid que es produeix. S'ha d'enregistrar la temperatura de canvi de fase inicial i final, el qual s'empra per fer una mitjana i obtenir el punt de fusió de la mostra examinada. L'interval de temperatures de fusió permet determinar la puresa de la substància, a menors intervals major puresa. |
Psicologia | La noia del tren (títol original en anglès: The Girl on the Train) és un thriller psicològic estatunidenc del 2016, dirigit per Tate Taylor i protagonitzat per Emily Blunt, Haley Bennett i Rebecca Ferguson, basat en la novel·la homònima de Paula Hawkins, amb guió d’Erin Cressida Wilson. La pel·lícula ha estat doblada al català. |
Ciències de la salut | La dosi diària definida (DDD) és un terme usat en farmacologia que expressa la quantitat mitjana administrada diàriament d'un determinat principi actiu, expressada en unitats de massa, en la seva indicació clínica principal en adults, prèviament determinada. La DDD fou adoptada com a unitat de mesura per l'Anatomical Therapeutic Chemical Classification de l'Organització Mundial de la Salut en la seva Classificació ATC dels medicaments. Aquest sistema assigna un codi a cada principi actiu (o associació de principis actius) i estableix un valor de DDD per a cada un, cosa que permet mesurar el consum dels diferents medicaments d'una manera racional i realitzar comparacions entre diferents àmbits. La utilització de l'indicador "cost dividit pel número de DDD" en gestió clínica permet detectar diferències en l'eficiència pel que fa a la selecció dels medicaments. Permet conèixer l'efecte de desplaçament extern, entre principis actius sotmesos a preu de referència i principis actius no sotmesos a preus de referència, però també l'efecte de desplaçament intern entre els mateixos principis actius sotmesos a preus de referència, tenint en compte sempre la possible diferència en l'eficiència dels principis actius sotmesos a preu de referència dins de cada grup farmacològic. |
Geografia | MENA és un acrònim en anglès (Middle East and North Africa) per referir-se a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica, regió qure ha estat també anomenada Gran Orient Mitjà. L'acrònim es fa servir sovint en entorns acadèmics, geopolítica, planificació militar, planificació de mitjans de comunicació com a regió retransmesa, i llenguatge empresarial. Això és així pels lligams culturals, econòmics i mediambientals dels països que integren aquesta regió. |
Mitologia | El Wendigo (també conegut com a windigo o witiko) és una criatura o esperit propi de la mitologia dels indis algonquins del nord dels EUA i el Canadà, que es creia que habitava en els boscos més septentrionals i profunds del continent americà. Aparentment és una personificació de la crida atàvica -i la fascinació propera a la bogeria- que els boscos profunds i la naturalesa més salvatge provoca en els humans i, en la seva faceta més fosca, un mite per a explicar la bèstia en la qual es pot convertir un ser humà quan fa cas d'aquesta crida. Aquest mite podria estar relacionat amb històries dels pobles indis sobre casos de canibalisme per a sobreviure als crus hiverns d'aquestes dures zones del continent. En psiquiatria s'ha considerat la psicosi per wendigo com un cas de psicosi particular i pròpia d'una cultura (en aquest cas l'amerindia).El Wendigo es personifica unes vegades com el vent sobre les copes dels arbres o com un esperit, altres com un ésser molsós que habita en la profunditat del bosc, altres com una terrible criatura meitat bèstia meitat home. El Wendigo "crida" a les seves preses pel seu nom, i quan aquestes senten la seva crida no poden evitar de córrer cap a les profunditats del bosc i perdre's per sempre. |
Geografia | Els Saladars del Guadalentí és un Espai Natural Protegit de Múrcia. Es troba en el centre de la regió, prop del riu Guadalentí, a l'altura dels termes municipals de Alhama de Murcia i Totana. És una extensa plana al·luvial de caràcter salí. La seua humitat, de tipus continental, difereix de la imatge típica que es té d'una zona humida, pel que se'ls ha classificat com criptohumedals. També posseeix una zona esteparia amb estepes salines el que fa de la zona un hàbitat ideal per a aus de tipus estepari, com l'arpellot cendrós. Malgrat que resulte paradoxal que troba un subsòl humit i alhora la superfície siga estepàrica, existeix una dependència entre ambdós subsistemes a través de processos d'evapotranspiració. |
Nàutica | Una coberta és cada una de les superfícies d'un vaixell que el divideixen horitzontalment i fan la funció de sòl. L'espai entre dues cobertes s'anomena entrepont o entrecoberta. |
Conflictes | La Insurgència naxalita és un conflicte armat, actualment en curs, que enfronta els grups rebels naxalites, amb el Govern de l'Índia i les seves forces de seguretat. La insurgència va començar com una revolta camperola, a la vila de Naxalbari, l'any 1967, i actualment s'ha escampat per una gran àrea al centre i al sud-est del país, al llarg d'una zona coneguda amb el nom de Corredor Vermell. L'any 2006, el Primer ministre Manmohan Singh va declarar que els rebels maoístes naxalites representaven el més gran desafiament per a la seguretat interna que mai havia afrontat l'Índia. L'any 2009, el primer ministre va dir que el país estava perdent la batalla contra els rebels maoístes. Els naxalites esperan ser recolzats per les poblacions rurals més pobres, especialment els intocables, els dalits i el adivasis. Els naxalites ataquen freqüentment a la policial rural, i als operaris del govern, ja que ells diuen que duen a terme una lluita pel dret a llaurar les seves terres, per tenir una vida millor, i per tenir més llocs de treball pels treballadors agrícoles i pels pobres, i volen seguir una estratègia de revolta rural semblant a una Guerra popular de llarga durada contra el Govern central. El membre del Govern de l'Índia, el Ministre d'afers interns G.K. Pillai, reconeix que hi ha reclamacions legítimes sobre l'accés de la població local a les terres forestals, a la producció i distribució dels beneficis de la mineria i les centrals hidroelèctriques, però diu tanmateix que l'objectiu real dels naxalites és establir un estat maoista a l'Índia. |
Ètica | La consciència és el sentiment i certesa internes d'estar actuant bé o malament segons els paràmetres fixats per l'ètica. Segons la religió, la consciència prové de l'ànima, que jutja les pròpies accions i fa sentir remordiments en el cas de desviar-se de la norma moral, mentre que per a la ciència la consciència és part de l'activitat avaluadora ordinària del subjecte, que sempre qualifica els actes i esdeveniments segons diversos criteris, entre els quals es troba la moral. Aquesta facultat sembla localitzar-se en el còrtex prefrontal del cervell. Per a Sigmund Freud, és part del superjò, un component de la ment creat per la socialització que fa que cada individu interioritzi uns codis de conducta que asseguren la cohesió del grup. El superjò o consciència reprimeix amb emocions negatives aquells comportaments suggerits per l'allò o l'instint que s'allunyen de l'esperat. |
Física | Els raigs X i electrons són de naturalesa electrònica i interfereixen amb l'entorn electrònic. Hi ha elements amb poca escorça i per tant hidrògens i àtoms molt lleugers no es poden determinar amb les tècniques de difracció de raigs X o amb difracció d'electrons. L'alternativa és utilitzar projectils que impactin sobre els nuclis i per això es va desenvolupar la difracció de neutrons . Els neutrons cauen dins el camp del nucli i incideixen sobre objectius nuclears, i és per això que és una tècnica utilitzada principalment per físics. |
Jocs | Mario Bros. (マリオブラザーズ, , Mario Burazāzu?, lit. Germans Mario) és un videojoc d'arcade desenvolupat per Nintendo l'any 1983. Va ser creat per Shigeru Miyamoto. Ha estat presentat com un minijoc de la sèrie de Super Mario Advance i altres jocs. Mario Bros. ha estat rellançat per a Wii, Nintendo 3DS i Wii U en els serveis de Consola Virtual al Japó, l'Amèrica del Nord, Europa i Austràlia. Va ser la tercera aparició de Mario, i la primera que apareix amb el seu nom definitiu, ja que a Donkey Kong (1981) apareixia sota el pseudònim de Jumpman (‘saltador’). En el joc, Mario és retratat com un llauner ítaloestatunidenc que, juntament amb el seu germà menor Luigi, ha de derrotar a les criatures que han vingut dels embornals sota Nova York. El joc se centra en la seva exterminació, voltejant-los sobre les seves esquenes i donar-los cops de peu. Les versions originals de Mario Bros. –la versió d'arcade i la versió de Family Computer/Nintendo Entertainment System (FC/NES)– van ser rebudes positivament pels crítics. |
Física | Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física. Com es confirma també per diverses mesures estàndards, com ara el factor d'impacte dels Journal Citation Reports i l'índex-h per a revistes proposat per Google Scholar, tant físics com altres científics consideren Physical Review Letters com una de les revistes més prestigioses del camp de la física.PRL es publica com una revista impresa i en format electrònic, tant en línia com en CD-ROM. El seu objectiu és la ràpida difusió de resultats significatius, o notables, en recerca fonamental en tots els temes relacionats amb tots els camps de la física. Això s'aconsegueix mitjançant la ràpida publicació d'informes breus, anomenat «cartes» (en anglès, letters). Els treballs es publiquen i queden disponibles electrònicament un article a la vegada. En publicar-se d'aquesta manera, l'article està disponible per a ser citat per altres treballs. El nou editor principal és Pierre Meystre. El cap de redacció és Reinhardt B. Schuhmann. |
Jocs | Hi ha moltes variants de pòquer, però tret que s'especifiqui a les regles de la variant que es jugui, les mans es valoren fent servir el conjunt tradicional de mans de cinc cartes. Aquestes són, en ordre descendent de més a menys valorades: A més, a les variants de pòquer que accepten comodins també pot aparèixer el repòquer (per exemple, J-J-J-J-Comodí), quatre cartes iguals i un comodí. Probabilitat aprox. 0.0005% |
Enginyeria | L'École centrale de Nantes, també anomenada EC-Nantes, va ser fundada el 1919, és una grande école d’enginyeria de França. Està situada a Nantes, França.L’École Centrale de Nantes és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'escola lliura: el diploma d'enginyer de École Centrale de Nantes (Màster Ingénieur Centralien de Nantes) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé. |
Enginyeria | Una escala mecànica o elèctrica és un dispositiu de transport, que consisteix en una escala inclinada, amb esglaons que es mouen cap amunt o cap avall, mantenint la mateixa "geometria relativa" entre ells i també amb un passamà de cautchú, mentre es mouen respecte al que els envolta. Es molt habitual el seu ús en centres comercials, grans edificis, aeroports, estacions de tren i metro, etc. |
Astronomia | Neptú va ser predit matemàticament abans de ser directament observat, per Urbain Le Verrier. Les observacions telescòpiques que van confirmar l'existència d'un nou planeta van ser fetes a la nit del 23 de setembre de 1846 i el matí del 25, a l'Observatori de Berlín per l'astrònom Johann Gottfried Galle (assistit per Heinrich D'Arrest), treballant sobre la base dels càlculs de Le Verrier. Va ser una confirmació de la teoria gravitacional newtoniana, i un moment sensacional per a la ciència del segle xix. El descobriment de Neptú va provocar el descobriment del seu satèl·lit Tritó per William Lassell només disset dies després. |
Geografia | La Vanera o Llavanera és un riu de la Cerdanya. Discorre en el seu primer tram per l'Alta Cerdanya, de la Catalunya del Nord, on travessa els termes comunals de Vallcebollera, Oceja i Palau de Cerdanya, per entrar tot seguit en el terme de Puigcerdà, on antigament separava els termes, ara integrats en el de Puigcerdà, d'Age i Vilallobent, i, encara abans d'abocar-se en el Segre, separa en un breu tram els termes de Puigcerdà i de Fontanals de Cerdanya, en l'antic terme de Queixans. |
Psicologia | Un deliri es defineix normalment com una creença fixada falsa i es fa servir en el llenguatge comú per a descriure una creença que es falsa o fantasiosa. En psiquiatria, la definició és necessàriament més precisa i implica que la creença és psicopatològica (el resultat d'una malaltia o procés malaltís). Com a patologia és diferent d'una creença basada en informació falsa o incompleta o certs efectes de la percepció que es podrien anomenar amb més propietat com a apercepció o il·lusió. Els deliris succeeixen típicament en el context de malalties mentals o neurològiques, tot i que no estan lligats a cap malaltia en particular i es troben en el context de molts estats patològics (físics i mentals). De tota manera, són d'especial importància en els trastorns psicòtics i particularment en l'esquizofrènia. |
Geografia | El Lavedan és un parçan de Bigorra, a la Gascunya. Administrativament pertany al departament francès dels Alts Pirineus (Occitània) i la seva vila principal és Lorda, important centre de pelegrinatge pel Catolicisme. Va ser un vescomtat, el vescomtat de Lavedan d'el qual en fou el primer vescomte Maurió (mort vers el 940), fill del comte Llop I de Bigorra. La primitiva capital fou Castèllobon.El Lavedan, també anomenat Valls de les Gaves, és una regió muntanyenca incloent set valls ubicades aigües amunt de la ciutat de Lorda. Les valls que componen la regió són: la Vall Surguèra, que aplega les comunes de Segús, Aspin de Lorda, Aussen, Aumets i Biger; l'Extrem de Castèllobon, que aplega les comunes de Juncalàs, Geu, Gèr, Luganhan, Sent Criac, Ostèr, Berberust e Liars, Ordins e Còth d'Ossan, Gèrms, Sheust, Gasòst i Ordon; l'Extrem de Salas, que aplega Argilèrs, Aisac e Òst, Agòs e Vidalòs, Ausons, Salas d'Argilèrs, Cèra de Salas i Gès d'Argilèrs; la Vall d'Azun, que ho fa d'Arrens e Marçós, Aucun, Galhagòs, Arcisans Dessús, Arràs, Shirèish, Bun, Estanh, Arbiost i Herrèra; el Davant-Aiga, que té les comunes de Preishac, Bòr e Silhen, Sent Pastors, Airòs e Arboish, Bièr e Bòrdas, Artalens e Soïn, Biucens i Vilalonca; la Plana al·luvial de Sent Savin, amb les comunes de Sent Savin, Laurs e Balanhans, Adast, Pèirahita e Nestalàs, Solon, Us, Cauterets i Arcisans Devath; i la Vall de Varètja, que aplega les de Lus e Sent Sauvaire, Sassís, Sasòs, Grust, Saligòs, Shèsa, Biscòs, Esquiesa e Cèra, Estèrra, Vielar, Bèthpuei, Varètja, Serç, Biei i Gavarnia i Gèdra. Geogràficament, la comarca correspon a la conca de la gave de Pau aigües amunt de Lorda, incloses les valls dels seus afluents, la gave de Gavarnia, la gave de Cauterets i la gave d'Azun. Limita al nord amb el País de Nai i el País de Tarba, al sud amb la frontera espanyola, a l'est amb l'Alt Ador i la Vall d'Aura, i a l'oest amb la Vall d'Aussau. |
Sociologia | Un drapaire és la persona que recicla i reutilitza materials de rebuig per al seu posterior aprofitament i comercialització.El seu origen està vinculat amb els draps de teixit, antigament molt més cars de produir, i que es tornaven a teixir o es reconvertien en altres peces si feia falta per a poder-se usar més vegades. Tot i així el concepte de drapaire pot fer referència a qualsevol tipus de feina que inclogui la recollida de residus com a mitjà de vida. Entre els més apreciats, a part de teles, s'hi troba el paper i el cartró, el vidre, tot tipus de metalls, més conegut com a ferralla, i més recentment, els productes electrònics. En la cultura popular sovint s'ha relacionat l'ofici de drapaire amb la figura fantàstica de l'home del sac tal com recull Joan Manuel Serrat a la seva cançó El drapaire. |
Química | La llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton és una llei ponderal de la química enunciada el 1802 pel científic anglès John Dalton segons la qual les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters simples.Fou deduïda per John Dalton (1766-1844), i no descoberta experimentalment, en el decurs del seu programa d'establiment de la teoria atòmica. A partir d'uns supòsits sobre l'existència i propietats dels àtoms, Dalton deduí que havia de complir-se aquesta llei, que apareix en un article que llegí el 1802 i publicà el 1805. La comprovació experimental la realitzà estudiant les proporcions en què es combinen el nitrogen i l'oxigen per a donar òxids de nitrogen. En concret estudià els tres òxids de nitrogen que ell coneixia: N 2 O {\displaystyle {\ce {N2O}}} , NO {\displaystyle {\ce {NO}}} i NO 2 {\displaystyle {\ce {NO2}}} (monòxid de dinitrogen, monòxid de nitrogen i diòxid de nitrogen respectivament). Les proporcions d'oxigen per a una massa igual de nitrogen són en aquests òxids: 1/2/4, una relació de nombres enters i simples. Un exemple més senzill hom el troba en els dos òxids de coure, que tenen un 79,89% de coure l'òxid de coure(II) i un 88,82% de coure l'òxid de coure(I), que equivalen a 3,973 g de coure per gram d'oxigen en el primer cas i 7,945 g de coure per gram d'oxigen en el segon. La relació entre ambdues quantitats és d'1:2 com s'expressa actualment amb les fórmules d'aquests composts, CuO {\displaystyle {\ce {CuO}}} i Cu 2 O {\displaystyle {\ce {Cu_2O}}} respectivament, derivades de la teoria atòmica. |
Sociologia | La macrosociologia és una perspectiva de la sociologia que emfatitza l'anàlisi de sistemes socials i de població a gran escala. Està centrada principalment al nivell de l'estructura social i, sovint, arriba al nivell d'abstracció teòrica. És la contrapart de la microsociologia, que se centra en l'essència de l'individu social. La macrosociologia també cobreix a les persones, a les famílies i a altres aspectes constituients de la societat, però sempre ho fa en relació a un sistema social, la majoria dels quals formen part. La macrosociologia també pot ser l'anàlisi de grans grups socials (per exemple una ciutat o l'Església). Les poblacions d'humans són considerades una societat en la mesura que és políticament autònom i els seus membres participen en una àmplia gamma d'activitats de cooperació. Per exemple, aquesta definició es pot aplicar a la població d'Alemanya de ser una societat, però la gent de parla alemanya a si mateixos podrien considerar-se una societat per ser dispersa en diversos països. La macrosociologia estudia tendències en l'àmbit social ampli que poden aplicar-se posteriorment a les característiques més petites de la societat. Per diferenciar bé, la macrosociologia estudia temes com la guerra, el patiment de les nacions del Tercer Món, la pobresa i la privació de l'entorn, mentre que la microsociologia analitza temes com el paper de la dona, la naturalesa de la família i la migració. |
Psicologia | La Publicitat Above The Line, ATL (acrònim de les inicials angleses), també anomenat Publicitat sobre la línia, és una forma de publicitat segons el tipus de suport emprat. Fonamentalment, consisteix en la contractació d’espai en els mitjans de comunicació convencionals, tals com lels cartells gegants al carrer, la televisió, la ràdio… |
Matemàtiques | Un semiplà en la geometria euclidiana és el conjunt de punts de l'espai formats per una recta continguda en un pla, anomenada vora o marge del semiplà i tots els d'una de les dues regions en què queda dividit el pla per la recta. Els dos semiplans en què es divideix un pla per una mateixa recta continguda en aquest pla s'anomenen semiplans oposats. Vegeu també: semirecta |
Periodisme | George Anthony Weller, més conegut com a George Weller (Boston, Massachusetts, 1907 - San Felipe Circeo, Itàlia, 19 de desembre de 2002) va ser un novel·lista i dramaturg estatunidenc que va guanyar el Premi Pulitzer treballant per a The New York Times i Chicago Daily News. Fou també l'expresident de l'editorial de The Harvard Crimson. Va ser el primer corresponsal occidental en arribar a Nagasaki (Japó) després del bombardeig atòmic de la ciutat el 9 d'agost de 1945 per part dels Estats Units; entrà al país fent-se passar per coronel el 6 de setembre d'aquell any. |
Objectes astronòmics | (339) Dorothea és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 25 de setembre de 1892 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està nomenat en honor de l'astrònoma nord-americana Dorothea Klumpke Roberts (1861-1943). Forma part de la família asteroidal d'Eos. |
Objectes astronòmics | AE del Cotxer (AE Aurigae) és una estrella fugitiva (runaway star en anglès) a la constel·lació del Cotxer (Auriga). AE Aurigae és una estrella blava de la seqüència principal del tipus O amb una humil magnitud aparent de +5,99. Està classificada coma una variable del tipus Orió i el seu esclat varia irregularment entre les magnituds de +5,78 i +6,08. Està aproximadament a 1.460 anys llum de la Terra. |
Astronomia | Occia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -14.65 ° de latitud nord i 169.32 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 7.34 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012. fa referència a Òccia, una verge vestal romana. |
Física | L'equació de Tsiolkovski o equació del coet ideal descriu el moviment de vehicles que segueixen el principi bàsic d'un coet: un dispositiu que aplicar-se a si mateix acceleració (un empenyiment) mitjançant l'expulsió de part de la seva massa a altes velocitats i moure's mitjançant la conservació de la quantitat de moviment. L'equació relaciona el delta-v (el màxim increment de velocitat d'un coet si no actua cap altra força externa) amb l'impuls específic (velocitat dels gasos a la sortida respecte al coet) i les masses inicial i final del coet. L'expressió de Tsiolkovski expressa que per a qualsevol maniobra o viatge que inclogui maniobres: Δ v = v e ln m 0 m 1 {\displaystyle \Delta v=v_{\text{e}}\ln {\frac {m_{0}}{m_{1}}}} on: m 0 {\displaystyle m_{0}} és la massa total inicial, incluint el propergol, m 1 {\displaystyle m_{1}} és la massa final sense propergol, també anomenat massa seca. v e {\displaystyle v_{\text{e}}} és la velocitat dels gasos a la sortida respecte al coet, Δ v {\displaystyle \Delta v\ } és delta-v - el màxim canvi de velocitat del vehicle (sense que actuiin forces externes), ln {\displaystyle \ln } és la funció del logaritme natural.L'equació rep el nom del científic rus Konstantín Tsiolkovski que la va trobar i publicar independentment en el seu treball de 1903. L'equació havia estat trobada abans pel matemàtic britànic William Moore. |
Matemàtiques | En càlcul infinitesimal es diu que una funció real és derivable en a quan el límit f ′ ( a ) = lim h → 0 f ( a + h ) − f ( a ) h {\displaystyle f'(a)=\lim _{h\to 0}{f(a+h)-f(a) \over h}} existeix i és finit. Si la funció és derivable en tot el seu domini de definició, llavors direm que la funció és derivable. Denotarem amb f ′ ( x ) {\displaystyle f'(x)} a la funció derivada. |
Conflictes | Aleksandr Dmitrenko (Moscou, 5 de gener de 1988) (en rus: Александр Дмитренко) és un empresari i activista social rus i instal·lat a Barcelona des del 2004. Dirigeix l'empresa Nave Magna de lloguer, venda i organització de viatges en iots de luxe, és president de l'associació d'empresaris russocatalans anomenada "RussCat" i és ambaixador de la Cambra de Comerç i Indústria de Barcelona a la Federació Russa.En 2021, Dmitrenko va ser objecte d'acusacions públiques i infundades dels mitjans de comunicació espanyols d'"espiar per Rússia" dels mitjans de comunicació espanyols i The New York Times. Dmitrenko va negar les acusacions i es va considerar un «cap de turc de conspiracions paranoiques que pretenen cobrir amb una cortina de fum altres problemes greus de la societat política catalana i espanyola». |
Informàtica | La micromemòria ROM conté una seqüència de microinstruccions, cadascuna de les quals activen uns o altres elements de la U.P. i de la U.C. mitjançant senyals de control. Cada instrucció màquina ha de ser traduïda a un conjunt de microinstruccions. El microprograma emmagatzemat en aquesta ROM conté totes i cadascuna de les seqüències corresponents a cada una de les instruccions màquina executables per la CPU. |
Lingüística | L'instint del llenguatge (títol original en anglès The Language Instinct) és un llibre d'Steven Pinker publicat el 1994. És una obra divulgativa on es defensa la tesi segons la qual els humans neixen amb una capacitat innata per al llenguatge. Reprèn els objectius de Noam Chomsky, és a dir, que el llenguatge humà deriva d'una gramàtica universal, però s'allunya de l'escepticisme de Chomsky quant al fet que la teoria de l'evolució pot explicar l'instint del llenguatge. |
Agricultura | L'Institut Internacional d'Investigació sobre Polítiques Alimentàries (IFPRI) és un centre internacional d'investigació agrícola fundat al començament de la dècada dels 70 per millorar la comprensió de les polítiques agrícoles i alimentàries dels països, bo i promovent l'adopció d'innovacions de tecnologia agrícola. L'IFPRI cerca també comprendre més bé el paper del desenvolupament agrícola i rural en el desenvolupament general d'un país, a més de buscar solucions sostenibles per posar fi a la fam i a la pobresa.L'IFPRI és part d'una xarxa d'instituts internacionals d'investigació finançat en part pel Grup Consultiu per a la Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), que és finançat per governs, companyies, fundacions privades i el Banc Mundial. |
Psicologia | La sexologia és un conjunt de coneixements que estudien la conducta sexual humana, els mecanismes fisiològics que la fan possible, els trastorns sexuals i el seu tractament i l'educació de la sexualitat. És una ciència multidisciplinària perquè hi ha moltes àrees del coneixement que n'estudien parts, com l'antropologia, el dret, la biologia, la filosofia, diverses ciències de la salut, com la medicina i la psicologia, entre d'altres que, almenys, hi tenen referències. Una persona amb amplis coneixements de sexologia sovint s'anomena sexòleg o sexòloga, però aquesta denominació hauria de reservar-se per les persones capacitades per fer teràpia sexual, perquè amb la titulació en medicina o en psicologia i els màsters de postgrau en molts països o també amb la llicenciatura específica en sexologia d'altres, són les persones més capacitades per tenir una àmplia visió de conjunt de la sexualitat humana i les úniques que poden diagnosticar i tractar qualsevol disfunció sexual. |
Dansa | Susanne Linke (Lüneburg, 1944) és una ballarina i coreògrafa de dansa contemporània, considerada una de les pioneres i desenvolupadores de la dansa-teatre. Va començar a estudiar dansa l'any 1964 amb Mary Wigman. En 1967 va continuar la seva formació a la Folkwang-Hochschule d'Essen amb Pina Bausch. De 1970 a 1973 va formar part del Folkwang Studio, sota la direcció de Pina Bausch, al començament com a ballarina i també començant a crear les seves pròpies coreografies. Va dirigir algunes gires internacionals de les seves coreografies i de 1975 a 1985 va dirigir el Folkwang Tanzstudio. Ha treballat de coreògrafa per companyies com la José Limón Company de Nova York, el grup de recerca coreogràfica de l'Òpera de París (GRCOP) i el Nederlands Dans Theater. Ha estat directora de dansa-teatre al Theater Bremen, i cofundadora i directora del Choreographisches Zentrum d'Essen. Ha creat diverses companyies de dansa pròpies. |
Arquitectura | En l'arquitectura iraniana, banna'i (persa: بنائی, «tècnica del constructor») és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes. Aquesta tècnica es va originar a Síria i l'Iraq el segle viii, i va madurar en l'època seljúcida i timúrida, ja que es va estendre a l'Iran, Anatòlia i l'Àsia Central. Si el disseny fet amb maons està en relleu, es coneix com a hazarbaf (persa: هزارباف; hazar «mil» i baf «teixits») en referència a l'aspecte entreteixit dels maons. |
Estris | L'obreampolles, obridor, destapador, descapsulador és un estri utilitzat per obrir ampolles retirant el tap corona. El principi de l'obreampolles consisteix en un ressalt que s'insereix a la base de la xapa a manera de falca i un mànec amb el qual s'exerceix una acció de palanca per a retirar-la. Per la seva gran utilitat, constitueix un objecte habitual de regal i de marxandatge, per exemple, per envasadors de begudaes que insereixen la seva logotip o imatge al mànec. Entre els diferents tipus d'obreampolles, es poden destacar: L'obreampolles de mànec curt, molt propi de l'hostaleria, ja que es pot transportar a la butxaca. El seu moviment és d'enrere cap endavant exigint un més gran esforç i habilitat que els de mànec llarg. També és dit obridor descapsulador quan és plegable combinat amb un llevataps o integrat en una navalla suïssa. L'obreampolles amb cap arrodonit: el moviment d'obertura és de davant cap enrere. De vegades, es combina amb un llevataps d'ales. L'obreampolles adossat a una paret o integrat en un recipient que s'utilitza per a replegar les xapes.El procés de segellatge per tap corona i conseqüentment els obreampolles per a obrir-lo, va ser inventat el 1891 pel nord-americà William Painter (1838 -1906) que va associar una placa de metall i una capa de suro per a fer el tap corona per estampació. La necessitat de suro per al nou tap va fer que els empresaris surers empordanesos Artur i Josep Mundet i Carbó, Josep Torres i José Combalía instal·lats als Estats Units es beneficiessin molt del nou producte. |
Arquitectura | L'ARIP (àrea rural d'interès paisatgístic) és, juntament amb l'ANEI i l'AAPI, una de les tres categories de sòl rústic protegit que estableix la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protección de les Illes Balears (LEN). |
Mitologia | En mitologia nòrdica, Sköll és un llop, fill de Fenrir. Es dedica a empaitar el Sol per intentar menjar-lo. Paral·lelament, el seu germà bessó Hati empaita la lluna. Al Ragnarök (la fi del món) tots dos assoliran el seu objectiu. |
Sociologia | La Lliga Mundial per a la Reforma Sexual sobre Bases Científiques (nom complet en alemany: Weltliga für Sexualreform auf sexualwissenschaftlicher Grundlage; en anglès, World league for sexual reform on scientific basis) va ser una associació creada el 1928, en el marc del congrés sobre la reforma sexual realitzat a Copenhaguen. LEls directors de la lliga van ser l'alemany Magnus Hirschfeld, el britànic Havelock Ellis i el suís Auguste Forel. |
Biotecnologia | ZMapp és un medicament experimental biofarmacèutic comprèn tres anticossos monoclonals humanitzats en desenvolupament com a tractament per a la febre hemorràgica de l'Ebola. El medicament va ser provat per primera vegada en éssers humans durant el brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 i va ser acreditat com ajudar a salvar vides, però no ha estat sotmès a un assaig clínic aleatoritzat per demostrar la seva seguretat o la seva eficàcia. El 2016, un estudi clínic va determinar que ZMapp era ineficaç contra l'Ebola en comparació amb altres dos tractaments. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.