label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Arquitectura | En urbanisme, per brusselització (francès: brixellisation, holandès: verbrusseling) s'entén la "construcció indiscriminada i despreocupada d'edificis alts i moderns a barris gentrificats" i que ha esdevingut sinònim de "desenvolupament i remodelació urbana indiscriminada". La idea s'aplica a qualsevol lloc que tingui un patró de desenvolupament tan descontrolat com el de Brussel·les els anys seixanta i setanta, resultat d'una manca de restriccions urbanístiques i l'actitud laissez-faire de les autoritats de la ciutat envers el planejament urbanístic. |
Jocs | És una modificació del joc Grand Theft Auto V que et permet crear un personatge i tenir una història i vida a ‘’Los Santos’’ als Estats Units (EE.UU). Totes les persones han de seguir el seu “rol” en el joc. El GTA V Roleplay té beneficis com relacionar-te, socialitzar-te i aprendre molts conceptes i coses noves. En els darrers mesos molts streamers i youtubers han estat provant i jugant al Roleplay i tenen opinions molt positives. |
Arqueologia | Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia). Als segles viii i ix ja hi havia una primera fortalesa al marge dret, que controlava el gual que travessava el riu i pertanyia a una població de la cultura Sàltovo-Maiaki. Després de la seva destrucció, el kagan khàzar demanà a l'emperador romà d'Orient Teòfil (r. 829–842) que li construís la plaça forta de Sarkel. Cap al 833, l'espatarocandidat Petrones Camàter viatjà al Tanais (Don) i erigí al marge esquerre una fortalesa de maons cuits amb un morter fet de petites closques del riu. Hi havia una rotació anual de la guarnició de 300 homes de Sarkel.Les seves ruïnes tenen un perímetre rectangular de 193,5 × 133,3 m, mentre que les seves muralles feien 3,75 m de gruix. Les efígies dels maons difereixen de les tradicionals utilitzades a l'Imperi Romà d'Orient. Les restes arqueològiques indiquen que la fortalesa caigué en desús unes dècades després de la seva construcció i esdevingué una població normal i corrent. La plaça forta fou destruïda per Sviatoslav I de Kíev (r. 945–972), però l'assentament perdurà fins a l'atac de Vladímir II Monòmac (r. 1073–1125) el 1116/1117. Al segle x, Ibn Khurradàdhbih esmentà la fortalesa en un text sobre un cap khàzar que vivia al Don i cobrava un impost d'una desena part als mercaders russos. |
Geologia | El Parc Nacional de les Cavernes de Carlsbad (Carlsbad Caverns National Park) és un jaciment arqueològic prehistòric que es troba a les Muntanyes Guadalupe al sud-est de Nou Mèxic als Estats Units. El parc va ser creat per a preservar la caverna Carlsbad i altres cavernes més petites sorgides al Permià. El parc comprèn 83 coves independents incloent la Cova Lechuguilla, la cova calcària més profunda i la tercera en longitud dels Estats Units, amb 489 metres de profunditat. La caverna de Carlsbad conté una de les cambres subterrànies més profundes del món. Es pot accedir a ella tant individualment com en visites guiades durant tot l'any. Els visitants poden accedir a la cova a través de la seva entrada principal o a través d'un ascensor, pel qual ha d'abandonar la cova tothom. Carlsbad va ser primer un monument nacional, establert per proclamació del president Calvin Coolidge el 25 d'octubre de 1923. El Congrés el va fer parc nacional el 14 de maig de 1930. El 6 de desembre de 1995 la UNESCO el declarà Patrimoni de la Humanitat. Aproximadament dos terços del parc han estat declarats zona salvatge (Wilderness Area) per a evitar així qualsevol canvi en l'hàbitat. El parc està obert durant tot l'any excepte el dia de Nadal, però la majoria de visitants arriben durant els mesos d'estiu així com durant els caps de setmana i altres vacances. Gener és el mes amb menys visites i el major nombre de visitants arriben durant el cap de setmana posterior al dia de la Independència dels Estats Units. L'entrada al parc es fa a través de l'autopista federal 62/180 aproximadament a 29 quilòmetres al sud de la localitat de Carlsbad. |
Física | Riccardo Giacconi (Gènova, Itàlia, 1931 – 9 de desembre de 2018) fou un astrofísic i professor universitari estatunidenc d'origen italià, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2002. |
Metodologia | L'Índex R-word és un índex que The Economist ha anat calculant durant anys i que mesura la probabilitat d'una recessió relacionant-la amb el nombre de vegades que aquesta paraula apareix al Washington Post i al New York Times en un trimestre. |
Història | La història de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en períodes històrics. Les dates poden variar depenent dels historiadors, i en tot cas mai són talls perfectament definibles en el temps sinó que dilueixen els seus inicis i acabaments en els períodes anterior i posterior. |
Filologia | Aquest és un petit glossari de termes nàutics utilitzats pels mariners i per l'entorn nàutic. |
Geografia | Seini (en alemany: Leuchtenburg; en hongarès: Szinérváralja) és una ciutat del comtat de Maramureș (Romania). Administra dos pobles, Săbișa (Kissebespatak) i Viile Apei (Apahegy). Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. Segons estimació 2012 comptava amb una població de 10.364 habitants. |
Sociologia | Koro-pok-guru, també escrit koropokkuru, korobokkuru, o koropokkur, són una raça de gent xicoteta en el folklore Ainu. El nom és tradicionalment analitzat com un a compost del tripartit kor o koro ("planta petasita"), pok ("baix, per sota de"), i kur o kuru ("person") i s'interpreta que pot significar "gent sota les fulles d'una planta petasita" en l'idioma Ainu. |
Matemàtiques | Henry Briggs (Warley Wood, 1561 - Oxford, 26 de gener de 1631), matemàtic anglès notable pel canvi de logaritmes de Napier en els logaritmes de Briggs, populars per facilitar els càlculs en numeració decimal abans de la computació. |
Astronàutica | L'RP-1 (de l'anglès Rocket Propellant-1, "Propel·lent de Coets-1"; o alternativament Refined Petroleum-1, "Petroli Refinat-1") és una forma molt refinada de querosè amb un aspecte similar al combustible de jet, que s'utilitza com a combustible de coets. Tot i que té un impuls específic inferior al de l'hidrogen líquid (LH₂), l'RP-1 és més barat, es pot emmagatzemar a temperatura ambient, representa un risc d'explosió molt menor i és molt més dens. En termes de volum, l'RP-1 és molt més potent que l'LH₂ i la combinació LOX/RP-1 té una densitat d'Isp molt superior a la del LOX/LH2. L'RP-1 només té una part dels efectes tòxics i carcinogènics de la hidrazina, un altre combustible líquid a temperatura ambient. Així doncs, els combustibles a base de querosè són més pràctics per moltes aplicacions. |
Estris | En urologia, un catèter de Foley (anomenat així per Frederic Foley, que va produir el disseny original el 1929) és un tub flexible que un professional sanitari passa per la uretra i cap a la bufeta per drenar l'orina. És el tipus més comú de catèter urinari permanent. El tub té dos canals (o vies) separats que recorren la seva longitud. Una via, oberta als dos extrems, drena l'orina a una bossa de recollida. L'altre té una vàlvula a l'extrem exterior i es connecta a un globus a la punta interior. El globus s'infla amb aigua estèril quan es troba dins de la bufeta per evitar que llisqui i s'escapi d'on s'ha col·locat. Els fabricants solen produir catèters Foley amb silicona o làtex natural recobert. Els recobriments inclouen politetrafluoroetilè, hidrogel o un elastòmer de silici: les diferents propietats d'aquests recobriments superficials determinen si el catèter és adequat per a una durada de 28 dies o 3 mesos. Els catèters de Foley només s'han d'utilitzar quan estigui indicat, ja que l'ús augmenta el risc d'infecció del tracte urinari associada al catèter i altres efectes adversos. |
Ciències de la salut | El Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica ha estat lliurat anualment des de 1946 a persones vives que hagin fet contribucions a la ciència mèdica. Està administrada per la Fundació Lasker, fundada pel pioner de la publicitat Albert Lasker i la seva esposa Mary Woodward Lasker (després convertits en activistes de la medicina). Els premis de vegades són anomenats els "Nobel d'Amèrica." Els quatre principals premis són: Premi Albert Lasker per Investigació Mèdica Bàsica Premi Albert Lasker per Investigació Mèdica Clínica Premi Mary Woodard Lasker per Servei Públic (rebatejat en el 2000 com a Premi Albert Lasker per Servei Públic) Premi Especial Albert Lasker (1994-) |
Objectes astronòmics | 83 del Lleó (83 Leonis) és un estel binari a la Constel·lació del Lleó, situada al sud de Duhr (δ Leonis), oest de Zavijava (β Virginis) i est d'α Sextantis. El sistema, conegut també com Struve 1540 AB , es troba a 58 anys llum de distància de la Terra. Es coneixen dos planetes extrasolars al voltant d'una de les components del sistema. 83 del Lleó és una binària àmplia les components de la qual, separades visualment 28 segons d'arc, s'hi troben a unes 720 ua de distància entre si i s'hi mouen en una òrbita excèntrica (ε = 0,46) que completen en uns 32.000 anys. Un tercer estel a 90,3 segons d'arc sembla que no és una companya real i simplement està en la mateixa línia de visió. 83 del Lleó A (HD 99491), l'estel principal, és una subgegant groga-taronja de tipus espectral G6/8-K0IV de magnitud aparent +6,49. El seu radi és 1,9 vegades major que el radi solar, amb una lluminositat del 66% de la que té el Sol. La seua metal·licitat és entre 1,2 i 2,3 vegades major que la solar. 83 del Lleó B (HD 99492) és una nana taronja —encara que també poguera ser una subgegant— de tipus K2V-IV i magnitud +7,57. Amb un radi equivalent al 88% del radi solar, la seva lluminositat és només el 24% de la del Sol, i la seva massa el 88% de la massa solar. |
Periodisme | La Native American Journalists Association (NAJA) amb seu a Norman (Oklahoma) al campus de la Universitat d'Oklahoma, és una organització dedicada a donar suport als amerindis dels Estats Units en periodisme. |
Lingüística | Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia Central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat. Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià. |
Dansa | El danzón és un ball lent i romàntic (desplaçat posteriorment pel bolero) en què els balladors han de saber presentar-se davant de la parella, marcar cada quatre compassos i respectar l'estructura del ball. Neix a Cuba al final del segle xix i el primer tema compost per a aquest ball ha estat atribuït a Miguel Failde i s'estrenà a Matanzas amb el nom de "Las alturas de Simpson" (1879). José Urfé es va acreditar, durant la primera dècada del segle xx, com a creador de l'estructura més coneguda del danzón, incloent-hi les parts cantades. L'atractiva sonoritat de cornetí i la cadència de la melodia convertí aquest ritme en l'atracció social de l'època. L'èxit el portà fins a Mèxic, i al final dels anys 20 diversos músics van treballar en la seua renovació. Com a ball lent i romàntic, acabà cedint el lloc al bolero. |
Biotecnologia | La purificació de proteïnes és una sèrie de processos encaminats a aïllar un sol tipus de proteïna d'una mescla complexa. La purificació de la proteïna és vital per la caracterització de la seva funció, estructura i interaccions de la proteïna que interessi. El material de partida normalment és un teixit biològic o un cultiu microbià. Els diversos passos en el procés de purificació poden alliberar la proteïna de la matriu que la confina, separar les parts de proteïna i de no proteïna de la mescal, i finalment separar la proteïna desitjada de totes les altres proteïnes. La separació d'una proteïna de totes les altres és típicament l'aspecte que dona més feina de la purificació de proteïnes. Els passos de la separació poden explotar les diferències en (per exemple) la mida de les proteïnes, les propietats físico-químiques, l'afinitat d'enllaç i l'activitat biològica. La purificació pot ser preparadora o analítica. Les purificacions preparadores tenen la intenció de produir grans quantitats de proteïnes per a un ús posteriro. Entre els exemples hi ha la preparació comercial d'enzims (comper exemple la lactasa) o la insulina en biofarmàcia. La purificació analítica produeix una quantitat relativament petita de proteïna per a una gran varietat deproòsits científics o d'anàlisi. La pepsina i ureasa van ser les primeres proteïnes purificades. |
Astronàutica | L'STS-4 fou una missió del transbordador espacial de la NASA utilitzant el transbordador espacial Columbia.m que fou llançat el 27 de juny del 1982. Fou la quarta missió del transbordador espacial, i també la quarta pel transbordador espacial Columbia. |
Geografia | La Badia de Saleh (en indonesi Teluk Saleh) és la badia més gran de l'illa de Sumbawa, Indonèsia, situada aproximadament a la part central-nord. Fa 86 kilòmetres de llarg i 36 kilòmetres d'ample. A la desembocadura de la Badia de Saleh hi ha un illot anomenat Moyo, que es va formar en un procés geològic de fa uns 25.000 anys en el qual la Badia de Saleh va aparèixer com una conca de mar. |
Dret | Hús-brenna (del nòrdic antic: cremar la casa; també hús-bruni) era una manera de prendre's la justícia unilateralment amb l'incendi intencionat cap a un rival, la seua família i béns durant conflictes polítics o revenges amb l'únic objectiu d'assassinar, en l'edat mitjana escandinava. Per cometre aquest acte, un grup d'atacants incendiaven la casa on residia l'oponent, a vegades apilant fusta, arbusts i altres materials combustibles a l'exterior d'un habitatge i li calaven foc. Normalment solien envoltar la casa per prevenir que ningú en pogués escapar, tot i que les sagues nòrdiques informen que no era estrany permetre a dones, ancians i menors que n'isqueren per salvar la vida. |
Geografia | Zygmunt Gloger (3 de novembre de 1845, Kàmianets-Podilski, Confederació de Polònia i Lituània - 16 d'agost de 1910, Varsòvia, Polònia) fou un historiador, arqueòleg, geògraf i etnògraf polonès, portador de l'escut d'armes de Wilczekosy II de Prússia. Fou el fundador de la Societat Turística de Polònia (PTTK).Gloger estigué sota la influència professional d'historiadors i geògrafs com Julian Bartoszewicz, Józef Ignacy Krasicki i Wincenty Pol. Durant els últims anys de la Confederació de Polònia i Lituània, viatjà al llarg del país, on coincidí amb diversos acadèmics europeus. Com a fundador de la PTTK, en la seva última voluntat donà el seu treball a l'organització etnogràfica, a la biblioteca pública de Varsòvia i al Museu d'Indústria i Agricultura. Entre les seves obres més destacades hi ha l’Encyklopedia staropolska ilustrowana (1900-1903) considerada avui dia el llibre més important de la cultura polonesolituana. El 1869 escrigué Obchody weselne i el 1892 Pieśni ludu, Księga rzeczy polskich. |
Teologia | L'anticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món. És citat amb aquest nom únicament per l'evangelista Joan, tot i que sant Pau apòstol també en fa referència com «un seductor o impostor que fa apostatar els creients i impedeix als qui encara no ho són d'abraçar la fe». |
Telecomunicacions | L'espectre eixamplat per salt de freqüència (de l'anglès Frequency hopping Spread Spectrum o FHSS) és una tècnica de modulació en espectre eixamplat en què el senyal s'emet sobre una sèrie de radiofreqüències aparentment aleatòries, saltant de freqüència en freqüència sincrònicament amb el transmissor. El seu principal desavantatge és el seua baixa amplada de banda. Els receptors no autoritzats escoltaran un senyal inintel·ligible. Si intentés interceptar el senyal, només s'aconseguiria per a uns pocs bits. |
Ciències de la salut | La impressió 3D d'aliments consisteix en un procés robotitzat i controlat digitalment amb el qual és possible construir productes alimentaris capa per capa. Per portar-ho a terme, es fa ús d'una impressora en 3D a partir de la qual escollim una recepta que tingui disponible dintre del seu mecanisme informàtic o en creem una de pròpia.Aquesta tecnologia ha iniciat una nova etapa en la indústria alimentària que permet noves possibilitats com ara el disseny d'aliments complexes per satisfer les necessitats individuals de salut i activitat física, àpats personalitats i una producció en massa. El seu creixement ha estat possible gràcies a la demanda en el disseny d'aliments i nutrició personalitzada, ampliació del material alimentari disponible i simplificació de la cadena de subministrament i processament a l'hora de sintetitzar un plat. |
Dansa | La xica dels cabells blancs (xinès simplificat: 白毛女, pinyin: Bái Máo Nǚ) és una òpera i ballet xinés creada el 1945 per Yan Jinxuan sobre un llibret escrit per He Jingzhi i Ding Yi. La versió de ballet va ser estrenada el 1965 al Shanghai Dance Academy. Entre les seues intèrprets, hi ha la famosa soprano Guo Lanying. També es va enregistrar una pel·lícula en blanc-i-negre, realitzada l'any 1950 per Wang Bing i Shui Hua. En la versió cinematogràfica, l'heroïna és venuda pel seu pare al terratinent, és violada i pareix un xiquet que mor a la muntanya, escenes que no es troben a l'òpera revolucionària. És considerada una obra mestra del Realisme socialista, i va ser realitzada a l'estudi de cinema de Changchun. Durant la Revolució cultural, baix l'autoritat de Jiang Qing, última esposa de Mao Zedong, només huit obres podien ser representades, entre les quals sols es trobaven dos ballets, El destacament femení roig i La xica dels cabells blancs. Irònicament, es prohibiria la versió cinematogràfica sobretot per la trama semi-fantàstica i el seu enfocament romàntic, en detriment de la lluita de les classes. |
Art | El fan art ('art dels fans') és l'art creat per fans d'una obra de ficció basant-se en els seus personatges o conceptes. En general, aquest art no és ni encarregat ni promocionat pels autors de les obres originals. La major part del fan art consisteix en obres pictòriques, però també són relativament comunes les obres literàries. En moltes jurisdiccions encara no s'ha aclarit com encaixa el fan art en el dret d'autor, especialment quan no es duu a terme amb ànim de lucre. Algunes obres originalment concebudes com a fan art han acabat desenvolupant el seu propi univers. N'és un exemple la novel·la Cinquanta ombres d'en Grey, que inicialment era fan art literari de la saga Crepuscle. |
Astronomia | Jonathan's Space Report (JSR) és un butlletí sobre l'era espacial. És escrit per Jonathan McDowell, on és un astrofísic de la Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. L'agenda s'actualitza a mesura del temps lliure que disposi McDowell, però tracta de publicar dos temes cada mes. Va començar el 1989, el butlletí informa sobre els últims llançaments espacials, les activitats de l'Estació Espacial Internacional i desenvolupaments de naus espacials. De vegades l'informe de McDowell corregeix els llocs web oficials de la NASA, o proporciona dades addicionals sobre els llançaments classificats que no estan disponibles en altres llocs. Projectes associats al lloc web JSR són: Un catàleg de tots els satèl·lits geoestacionaris i les seves posicions actuals Un llistat dels intents de llançament de satèl·lits Una referència creuada entre el nombre de catàleg i la designació internacional de satèl·lits artificialsMcDowell ha fet campanya per tot els Estats Units per al compliment de la Convenció sobre el registre d'objectes de l'espai exterior de l'ONU (1975) i la Resolució 1721B de l'ONU (1961). |
Agricultura | El Codi Internacional de Nomenclatura per a Plantes Cultivades (International Code of Nomenclature for Cultivated Plants, ICNCP, Cultivated Plant Code) regula els noms dels cultivars (plantes originades o seleccionades principalment per les activitats humanes intencionades). Aquests són, en la majoria, plantes amb noms dins les categories de cultivar, Grup i grex, les categories segons el Codi de Plantes cultivades (com s'especifica al Cultivated Plant Code del 2009). |
Lingüística | Un acte de parla, en pragmàtica, és una locució emprada com a unitat funcional de comunicació en llengua oral, és a dir, quan el parlant intervé en el seu entorn mitjançant l'ús de paraules: per informar, incitar, preguntar, convèncer, etc. |
Història | Miquelets de Girona és una associació de reconstrucció històrica de la ciuat de Girona fundada l'any 2011. Des dels seus inicis, l'entitat recrea el Terç de Miquelets de Girona que combaté durant la Guerra del Francès (1808-1814). Per altra banda, des de l'any 2013, recrea també el regiment de Sant Narcís que combaté durant el període conegut com la guerra dels catalans (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. L'entitat ha participat en nombroses recreacions de batalles i fets històrics arreu de Catalunya i també fora de l'àmbit català, com per exemple la recreació de la batalla d'Almansa de 1707. |
Informàtica | En informàtica, execució fora d'ordre és un paradgima que es fa servir a la majoria de microprocessadors d'alt rendiment per a fer servir els cicles d'instrucció que d'altra forma serien desaprofitats, fent més lenta l'execució dels programes. |
Objectes astronòmics | Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de grup) fins a alguns milers. Els cúmuls de galàxies s'integren, a vegades, en estructures més amples, anomenades supercúmuls (Grans estructures galàctiques). Aquestes agrupacions galàctiques són superestructures còsmiques formades per milers de galàxies. La matèria bariònica de l'univers visible es distribueix al llarg d'estructures colossals que reben el nom de filaments o murs segons la seva forma i queden gran quantitat de regions buides sense gairebé matèria lluminosa, anomenades buits. Aquestes estructures estan formades per milers d'agregats de galàxies de diferents formes i mides. Aquestes grans macroestructures són les més recents en la història de l'Univers. Aquestes estructures es mantenen cohesionades per la força de la gravetat, però l'expansió accelerada del cosmos podria acabar imposant-se, si és que no ho ha fet ja, i detenir l'acumulació de matèria. Les distintes agrupacions de galàxies que conformen l'Univers s'anomenen grups, cúmuls i supercúmuls, segons la seva mida i nombre de galàxies que contenen. N'hi ha des de petits grups amb una desena de galàxies fins a grans cúmuls de milers de galàxies. Els supercúmuls són estructures més complexes, formades per centenars o milers de cúmuls galàctics interreaccionant gravitatòriament entre si. |
Enginyeria | Un KPI (key performance indicator), conegut també com a indicador clau o mesurador d'acompliment o indicador clau de rendiment és una mesura del nivell de l'acompliment d'un procés. El valor de l'indicador està directament relacionat amb un objectiu fixat per endavant i normalment s'expressa en valors percentuals. Els KPI tenen com a objectius principals mesurar el nivell de servei, fer un diagnòstic de la situació, comunicar i informar sobre la situació i els objectius, motivar els equips responsables del compliment dels objectius reflectits en el KPI i, en general, avaluar qualsevol progrés de manera constant. De moment només hi ha un estàndard desenvolupat, aplicat al manteniment industrial: la norma EN 15341:2008 "Manteniment. Indicadors clau de rendiment del manteniment". Un KPI es dissenya per mostrar com és el progrés en un procés o producte en concret, per la qual cosa és un indicador de rendiment. Hi ha KPI per a diverses àrees d'una empresa: compres, logística, vendes, servei al client, etc. Les grans companyies disposen de KPI que mostren si les accions desenvolupades estan donant els seus fruits o si, per contra, no es progressa com s'esperava.Els indicadors clau d'acompliment són mesuraments financers o no financers utilitzats per quantificar el grau de compliment dels objectius; reflecteixen el rendiment d'una organització i generalment es recullen en el seu pla estratègic. Aquests KPI s'utilitzen en intel·ligència de negocis per reflectir l'estat actual d'un negoci i definir una línia d'acció futura. L'acte de monitorar els indicadors clau d'acompliment en temps real es coneix com a «monitoratge d'activitat de negoci». Els indicadors de rendiment s'utilitzen normalment per valorar activitats complicades de mesurar, com els beneficis de desenvolupaments capdavanters, el compromís dels empleats, el servei o la satisfacció. Els KPI solen anar lligats amb l'estratègia de l'organització (exemplificada en les tècniques com la del quadre de comandament integral). Els KPI són vehicles de comunicació: permeten que els executius d'alt nivell comuniquin la missió empresarial o la visió de l'empresa als nivells jeràrquics més baixos, involucrant directament tots els col·laboradors en la realització dels objectius estratègics de l'empresa. |
Agricultura | Anarsia és un gènere d'arnes lepidòpteres dins la família Gelechiidae. Alguns dels seus membres són plagues dels conreus agrícoles. |
Astronàutica | L'anomalia mitjana (símbol M {\displaystyle M\,} ) és un dels elements orbitals. S'utilitza per a especificar la posició d'un cos celeste en la seva òrbita. Es defineix com la fracció del període orbital que ha transcorregut des de l'últim pas de l'objecte pel periàpside, expressat com un angle. |
Física | Progress of Theoretical and Experimental Physics (PTEP) és una revista científica avaluada per experts de periodicitat mensual, publicada per l'Oxford University Press en nom de la Societat de Física del Japó. Va ser establerta com a Progress of Theoretical Physics el juliol de 1946 per Hideki Yukawa i va canviar al seu nom actual el gener de 2013. Progress of Theoretical and Experimental Physics forma part de la iniciativa d'accés obert SCOAP3. |
Jocs | La Santa Casa de Misericórdia (en portuguès, Santa Casa da Misericórdia) és una institució portuguesa que dona tractament i suport a malalts i discapacitats, fundada el 15 d'agost de 1498 a Lisboa. És una entitat per a fins humanitaris, establerta amb el compromís de la Misericòrdia de Lisboa, inspirat en l'exemple de caritat Frei Miguel Contreiras i patrocinat per la reina Elionor de Viseu, esposa de Joan II de Portugal. Es declara ser una confraria laica i catòlica i treballa a través de 14 Obres de Misericòrdia (7 de caràcter espiritual: ensenyar als humils, donar-los bons consells, castigar els que fan mal, consolar els tristos, perdonar els delictes, patir pacientment, resar per la vida i per al difunt; i 7 d'una naturalesa corporal: visitar els malalts i empresonats, alliberar captius, vestir als nus, alimentar els famolencs i els que pateixen set, refugiar els viatgers i enterrar els morts. Actualment és l'ONG que treballa més antiga del món, si no la primera. No està supervisat ni per l'Església ni per l'Estat. Aquesta germandat, meitat noble i meitat plebs, va crea un vista més sensible del món, el que va resultar en un nombre creixent de Cases de la Misericòrdia en tot Portugal i pel món; després de la Santa Casa de Misericòrdia de Lisboa, es van crear organitzacions similars a moltes altres ciutats i pobles de Portugal i de l'antic Imperi Portuguès, com Brasil, Macau i fins i tot a Nagasaki (Japó). L'Estat portuguès va concedir a aquesta institució el dret de monopolitzar el joc a Portugal, com Euromillones. |
Astronàutica | L'A-7 és un motor de coet utilitzat en el coet Mercury-Redstone a diversos vols de finals del 1960 i principis del 1961, incloent-hi el vol del primer estatunidenc a l'espai, Alan Shepard. Aquest motor dissenyat per Rocketdyne era un derivat directe del motor A-6 dels míssils balístics Redstone. Els enginyers es decantaren per l'ús d'alcohol etílic com a propergol en lloc d'hidina, un combustible més potent, car l'alta toxicitat d'aquesta última podia haver representat un perill pels astronautes. El motor no era prou potent per posar la nau en òrbita, de manera que tots els vols del coet Mercury-Redstone foren suborbitals. |
Informàtica | Un micro data center (MDC) és un data center més petit o modular que, generalment, té les mateixes característiques que els data centers tradicionals, però que s'utilitza per a resoldre problemes diferents que en els tradicionals. Mentre que la mida pot variar des d'un rack a un contenidor, un micro data center pot incloure uns 4 servidors en un sol rack de 19 polzades, així com sistemes de seguretat, tant a nivell físic com informàtic, sistemes de refrigeració i sistemes de protecció i d'extinció d'incendis. Els micro data centers estan pensats per a poder ser ràpidament desplegats tant a l'interior d'instal·lacions com a l'exterior, o fins i tot, en llocs abruptes. La seva mida, versatilitat i capacitat de ser connectat de forma plug and play els fa ideals per a ser utilitzats en localitzacions remotes o de forma temporal en zones de risc. |
Telecomunicacions | El Nokia 6620 és un smartphone de la Serie 60 (DCT4, quarta generació) llançat en l'any 2004. Usa el sistema operatiu Symbian OS 7 sobre un maquinari basat en un joc de xips OMAP 1510, a una velocitat de 150 MHz, un processador ARM925T, d'altes prestacions, que en la seua època ho va convertir en un telèfon mòbil, molt apte per a tot tipus d'aplicacions multimèdia. Va ser un llançament posterior al model 6600, que Nokia va orientar al mercat nord-americà i canadenc, el qual disposava de funcions més avançades que el seu antecessor, a més d'estar orientat a les comunicacions empresarials alhora que a la diversió casolana. Conté major memòria interna que qualsevol model anterior, arribant a 12 megaoctets de RAM, a més de tenir suport per a targetes d'expansió Targeta Secure Digital/MultiMedia Card. |
Biotecnologia | 23andMe és una empresa de l'àmbit de la genomica i la biotecnologia amb seu a Mountain View, a Califòrnia. El seu nom fa referència als 23 parells de cromosomes que té una cèl·lula normal humana. La seva activitat de recollida i anàlisi genètica a partir de la saliva, va ser considerada invenció de l'any de la revista Time el 2008. El 2013 la Food and Drug Administration americana (FDA) va ordenar a 23andMe interrompre la comercialització del seu servei de recollida i anàlisi de genoma personalitzat (PGS) fins que no n'obtingués la reglamentació necessària. |
Filosofia | El problema de la justificació de la deducció és el problema de la filosofia de la lògica sobre com justificar els mètodes deductius propis de les ciències formals, suposant que necessiten ser justificats. En 1895, Lewis Carroll va publicar un breu assaig titulat El que la tortuga li va dir a Aquil·les , on per mitjà d'un diàleg entre aquests dos personatges, exposa un problema en la justificació de la deducció. Carroll observa que per a acceptar la veritat d'una conclusió basant-se en un argument deductiu, cal acceptar tant la veritat de les premisses com la validesa de l'argument. No obstant això, la validesa de l'argument pot alhora ser considerada una premissa addicional, que per tant ha sumar-se a les premisses que ja tenia. Però això genera un nou argument, diferent a l'anterior, amb n + 1 premisses, i si es vol acceptar la conclusió original d'acord amb aquest nou argument, aleshores s'ha d'acceptar que el nou argument amb n + 1 premisses és vàlid. Però acceptar això, una altra vegada, és introduir una nova premissa, que genera un argument amb n + 2 premisses, diferent a l'anterior. I així ad infinitum . En un article de 1976, Susan Haack revela diversos paral·lelismes entre el problema de la justificació de la deducció, i el problema de la inducció. Segons Haack, tant la inducció com la deducció es poden justificar tant deductivament com inductivament. En el cas de la inducció, una justificació deductiva resultaria massa forta , perquè mostraria que sempre que les premisses siguin vertaderes, la conclusió també ho serà, i una justificació inductiva resultaria circular . Anàlogament, en el cas de la deducció, una justificació inductiva resultaria massa feble , perquè mostraria que gairebé sempre que les premisses siguin vertaderes, la conclusió també ho serà, mentre que una justificació deductiva resultaria circular .Paul Boghossian, en el seu treball titulat Knowledge of Logic , esmenta un altre possible camí de justificació per a la deducció: el camí no inferencial, segons el qual és possible una cosa així com una intuïció racional de la veritat de les bases de la deducció (Boghossian es refereix en particular al modus ponens). Aquest camí, diu, encara que ha estat històricament influent, sembla més un nom per al problema que una solució real del problema. |
Objectes astronòmics | X de la Taula (X Mensae) és una estrella tipus M situada a la constel·lació de la Taula, a uns 2.250 anys llum del Sol. Té una magnitud visual aparent d'aproximadament 11,4. |
Arquitectura | La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc. |
Ciències ambientals | La captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CEDC) és el conjunt de processos que capturen diòxid de carboni (CO₂) i que el fixen o emmagatzemen. L'objectiu és evitar que el CO₂, un dels principals gasos amb efecte d'hivernacle (GEH), s'escapi a l'atmosfera terrestre.Amb la mera reducció de les emissions no n'hi ha prou per frenar el canvi climàtic, sinó que calen tecnologies netes per treure CO₂ i altres GEH de l'atmosfera a gran escala. En aquest context, es parla de produir «emissions negatives», que podrien contribuir a assolir els objectius de l'Acord de París. Les tecnologies encara se'n troben en fase d'experimentació i tenen un cost econòmic molt elevat.Hi ha dues estratègies possibles i complementàries per realitzar la CEDC: d'un costat intervenir per a fomentar o accelerar el processos naturals de fixació i d'una altra costat les solucions industrials. En lloc de CEDC, de vegades es fa servir la sigla CCS, dels termes anglesos carbon capture and storage o carbon capture and sequestration. |
Ecologia | Gastón Guzmán Huerta (Xalapa, 1932- ibídem, 12 de gener de 2016) va ser un micòleg, curador i antropòleg mexicà. Se'l considera referència obligada a nivell mundial en l'estudi del gènere de fongs Psilocybe. |
Dret | El Fajing o Clàssic de les lleis o Cànon de les lleis (xinès tradicional: 法经, xinès simplificat: 法经, pinyin: 'Fǎ Jīng') és un treball atribuït a Li Kui, un erudit legalista que va viure a l'Estat de Wei durant el període dels Regnes Combatents de la història xinesa (475-220 aC). És el primer cànon jurídic definitiu de l'antiga Xina i va esdevenir la base de totes les obres legals posteriors. |
Agricultura | Sclerotinia cinerea és un patogen de les plantes, i és l'agent que causa la podridura marró dels fruiters de pinyol. A diferència de la Sclerotinia fructigena, ataca tots els òrgans de les plantes: branques, fulles, flors i fruits. La seva forma conidica és la Monilia cinerea o Monilia laxa. |
Geografia | Konso (també conegut com a Karati) és una ciutat al riu Sagan al sud-oest d'Etiòpia. El centre administratiu del woreda especial de Konso de les Nacions del Sud, Nacionalitats i Pobles Meridionals, amb una altura de 1.650 metres. També se l'anomena Pakawle per alguns dels habitants veïns. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2011. |
Ecologia | La regla de Bergmann és una regla establerta per Karl Christian Bergmann el 1847 que diu que els animals que s'adapten al fred tendeixen a ser més grans que els que viuen en climes calorosos. Això no sempre és així, per exemple, entre els humans, els esquimals són petits mentre que els watusi africans tenen gran estatura.Aquesta regla, enunciada al segle xix, està emmarcada en els estudis d'adaptació evolutiva de les espècies al fred i a la calor i està, doncs, relacionada amb l'endotèrmia o control de la temperatura corporal. En el cas particular dels humans (que és ben sabut que mantenen una temperatura corporal d'uns trenta-set graus Celsius) l'estudi és més complex perquè, a més d'aquesta capacitat biològica respecte al clima natural, hi intervenen factors culturals que disminueixen els efectes d'aquest al cos, incloent-hi per exemple l'obtenció de vestits i habitatges i l'ús de tecnologies de climatització artificial, començant pel foc.Si no es consideren els aspectes culturals, la calor interna del cos es perd a través de les superfícies de contacte amb l'exterior, és a dir, majoritàriament a través de la pell, tot i que també, per exemple, en molt menor grau per la respiració, en fer entrar aire fred de l'exterior, i també en ingerir aigua o aliments freds. El fet que la superfície de contacte amb l'exterior sigui la causa més important d'intercanvi d'energia, és a dir, de pèrdua de calor (o de guany, en climes on la temperatura és major a 37 °C), implica que la forma del cos n'és un factor determinant. La forma que menys superfície té és l'esfera, això vol dir que un cos esfèric pot conservar més fàcilment la seva temperatura que un cos amb una altra forma però del mateix volum, amb temperatura corporal i de l'exterior indèntiques. Per exemple, els esquimals tendeixen a ser rodanxons i amb extremitats curtes. De fet, respecte a això, existeix una altra regla, anomenada regla d'Allen, del 1877, que diu que les formes adaptades al fred tenen extremitats més curtes, tot i que no esmenta els casos d'adaptació a la calor extrema. La forma dels humans i altres animals que viuen en climes on les temperatures són properes a la seva temperatura corporal, és a dir, més properes a 37 °C per al cas dels humans, no necessita adaptar-se tant a la "poca superfície de contacte" com aquelles dels qui viuen en climes, freds o calorosos, molt allunyats d'aquesta. Perquè hi hagi poca superfície de contacte, Allen es va fixar en la forma mentre que Bergmann ho va fer en una altra cosa paradoxal, la mida. Una mateixa forma, una esfera, per exemple, té menys superfície si és petita que si és gran. En tenir menys superfície de contacte del cos amb el medi, hi ha menys superfície per a difondre la calor i, segons Bergmann i la seva regla, això explica que la mida, el volum i, per tant, la massa dels éssers millor adaptats al fred extrem siguin menors que els de la mateixa forma (per exemple, forma "humana") que viuen en climes de temperatures més properes a la del seu cos. Però, a més de l'intercanvi energètic, cal tenir en compte la generació d'energia, i un cos major en conté menys que un de menor. Sembla, doncs, que cal fer un balanç entre què és el que prima més, el volum gran, més energètic amb qualsevol forma, o la superfície de contacte petita, que transmet menys energia. El que ocorre és que ambdós no són contradictoris, i que en qualsevol forma (una esfera, una "forma humana", etc.), si dividim el volum entre la superfície de contacte, el resultat és major com més gran sigui aquesta. Bergmann va establir en la seva regla que això ocorria en les espècies vives qua autoregulen la temperatura del seu cos, és a dir que, a més diferència de temperatura entre el cos de l'animal i el medi, que per a ell era "clima més fred", l'adaptació al medi es traduïa en una mida més gran de l'animal. El 1961, Newman va fer un estudi estadístic del qual va concloure que, en efecte, el pes i l'estatura dels humans tenia correlació positiva amb les temperatures fredes (majors a més fred, de 37 °C cap avall), tot i que no estava tan clara per als casos de temperatures calentes (majors a més calor, quan la temperatura ambient és superior a 37 °C). |
Geografia | La placa de la Mar de Salomó és una microplaca tectònica de la litosfera de la Terra. La seva superfície és de 0,00317 estereoradiants. Normalment està associada amb la placa australiana. És a l'oest de l'oceà Pacífic, i ocupa una petita part de la Mar de Salomó, de la qual agafa el seu nom. La placa de la Mar de Salomó està en contacte amb les plaques Bismarck Nord, Bismarck Sud, Woodlark i la placa del Pacífic. Les seves fronteres amb altres plaques estan formades per la fossa de Bougainville, a la costa sud de les illes de Nova Bretanya i de Bougainville. El desplaçament de la placa de la Mar de Salomó es produeix a una velocitat d'1,48° per milió d'anys en un pol d'Euler situat a 19°53' de latitud nord i 135°02' de longitud est (referència: placa del Pacífic). |
Nàutica | La Força naval salvadorenca (FNS) és una de les tres branques permanents en què es divideixen les Forces armades de la República de El Salvador. El seu comandament és exercit pel Cap de l'Estat Major General de la Força naval. La institució es va fundar el 12 d'octubre del 1952, i va iniciar les seves operacions amb 50 efectius, entre oficials i mariners. |
Estris | Una terrina és un atuell de fang vidriat (terracota, en francès terre cuite) amb els costats verticals i una tapa que ajusta fermament, de forma rectangular o oval, usat en la cuina. Les versions modernes també es fabriquen en ferro colat esmaltat.Per extensió, el terme també al·ludeix a l'aliment preparat i servit en una terrina, principalment carn de caça o cérvol, formatge de cap de porc i patés. Si es premsa i refreda, tallant-se en rodanxes per servir-la, una terrina es converteix en paté, que Julia Child va definir com «un pastís de carn fred de luxe». |
Informàtica | Un bot conversacional és un programa que simula mantenir una conversa amb un ésser humà. Habitualment, la conversa s'estableix a través d'un teclat, encara que també hi ha models que disposen d'una interfície d'usuari multimèdia. Més recentment, alguns comencen a utilitzar programes convertidors de text a so, dotant de major realisme a la interacció amb l'usuari. Per establir una conversa s'han d'utilitzar frases fàcilment comprensibles i que siguin coherents, encara que la majoria dels bots conversacionals no aconsegueixen comprendre-les del tot. En el seu lloc, tenen en compte les paraules o frases de l'interlocutor, que els permetran utilitzar una sèrie de respostes preparades per endavant. Així, el bot és capaç de seguir una conversa amb més o menys lògica, però sense saber realment de què està parlant. |
Cronometria | El volant regulador és un dispositiu estabilitzador utilitzat en rellotges mecànics, que funciona de forma anàloga a un pèndol en un rellotge de pèndol. És una roda amb un gir ponderat d'anada i tornada, que torna a la seva posició inicial mitjançant una molla espiral. Aquest procés està regulat per un escapament, que transforma el moviment rotatiu del tren d'engranatges en impulsos cap al volant compensador. Cada gir del volant (anomenat "tic") permet que el sistema d'engranatges avanci una magnitud fixa, tot movent les busques cap endavant. La combinació de la massa de la roda i l'elasticitat del ressort manté constant el temps entre cada canvi de posició o "marca".Des de la seva invenció el segle xiv fins a la invenció del rellotge de quars el 1970, pràcticament tots els dispositius portàtils de cronometratge han utilitzat alguna forma de volant regulador. |
Festivals | La 56a Mostra Internacional de Cinema de Venècia es va celebrar entre l'1 i l'11 de setembre de 1999. La Mostra va obrir amb la pel·lícula Eyes Wide Shut i el Lleó d'Or fou atorgat a Yi ge dou bu neng shao de Zhang Yimou. |
Ètica | La tecnoètica o ètica de la tecnologia és és un àmbit de l'ètica aplicada que estudia les qüestions ètiques específiques de l'era de la tecnologia i especialment aborda la prolemàtica que es produeix en la transició a una societat en què els ordinadors personals i els dispositius informàtics permeten la transferència ràpida i senzilla d'informació. En tant que disciplina filosòfica reflexiona sobre la valoració moral dels fins i usos de la tècnica i la ciència. La ciència pura és, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicació que és dels coneixements científics, pot ser utilitzada amb finalitats contràries als interessos de la Humanitat. D'aquí la necessitat de la tecnoètica. La tecnoètica ha estat una preocupació de filòsofs com Hans Jonas, que s'ha preocupat per com l'ús inadequat de la tecnologia por generar conseqüències no desitjades. Aquest camp de l'ètica és molt present en els estudis de Carl Mitcham i Mario Bunge a nivell espanyol, també ha estat molt relacionada amb la bioètica. Podem considerar com a tecnoètica un mitjà de protecció per la tecnologia envers la mala utilització d'aquesta, per d'aquesta manera poder garantir un ús que beneficiï a la societat. Degut al creixement exponencial de la interacció entre les tecnologies i la societat en àmbits com la política o l'educació, és necessària una guia que limiti les pràctiques humanes. |
Estris | El cernos era un vas ritual d'ofrenes que s'utilitzava durant l'època grega i ibèrica per fer libacions amb líquids com ara vi, aigua, oli, llet o mel, en funció de la disponibilitat i de la divinitat a qui s'adreçava el ritual. Els cernos sovint són formats per una base de ceràmica de forma anular, amb l'interior buit, a la qual s'afegeixen diversos vasets, destinats a rebre les ofrenes, que es comuniquen amb la base a través d'un forat situat al fons. Es tracta de representacions en miniatura de peces que formaven part del parament de la llar, en aquest cas tres hídries amb dues nanses horitzontals i una de vertical. També són freqüents les miniatures de craters o, més rarament, de representacions zoomorfes, antropomorfes o de motius vegetals. Tant la base com els vasets anaven decorats amb motius pintats de diversos colors. La troballa de nombrosos cernos a Emporion permet suposar l'existència d'una àrea de culte vinculada, probablement, a l'activitat marinera o als cultes a divinitats femenines com Demèter i Cora. |
Ciència-ficció | La Convenció anual nacional japonesa de ciència-ficció (Nihon SF Taikai o 日本SF大会, en japonès) és una convenció de ciència-ficció anual que se celebra al Japó. Cada una d'aquestes convencions és oficialment l'enèsima Nihon SF Taikai (第N回日本SF大会), però són més popularment conegudes pels sobrenoms oficials que se'ls dona en funció de la seva ubicació, per exemple, TOKON (quan es va celebrar a Tòquio) o DAICON (quan se celebra a Osaka). Cada any, el Nihon SF Taikai atrau entre 1.000 i 1.500 fans de ciència-ficció. Esdeveniments en la convenció inclouen taules rodones, conferències, lectures, projeccions, festes, jocs, concerts i un espai per a la venda de llibres rars, revistes i altres articles relacionats amb la ciència-ficció. Un cert nombre de premis es concedeixen en la convenció, en particular el Premi Seiun per a la millor ciència-ficció de l'any, votat pels assistents a la convenció.Fora del Japó, el Nihon SF Taikai és més famós per l'animació per a la cerimònia d'obertura de Daicon IV, que va ser produïda pels animadors que més tard es van constituir Gainax. El vídeo d'obertura de Daicon IV presenta una noia vestida de «conilleta de Playboy» amb cameos de moltes pel·lícules i històries de ciència-ficció. El vídeo d'obertura de Daicon IV és una marca distintiva de la cultura otaku i ha aparegut en moltes obres d'art i programes de televisió relacionades amb l'otaku, en particular FLCL i Densha Otoko. |
Catàstrofes | Una allau, llau o llavei (a l'Alt Pallars i Ribagorça) és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya. Metafòricament, la paraula també és utilitzada per descriure una acumulació de fets en un moment determinat.Les allaus de neu són de dimensions variables. N'hi ha de grans dimensions, que arriben fins al fons de les valls després de recórrer centenars de metres, o quilòmetres, i d'altres de petites dimensions, que poden avançar algunes desenes de metres. Fins i tot una d'aquestes allaus petites té la capacitat de causar-li la mort a una persona. |
Arquitectura | Frank Gehry, nascut amb el nom de Frank Owen Goldberg (Toronto, 28 de febrer de 1929) és un arquitecte i dissenyador estatunidenc nascut al Canadà. Alguns dels seus edificis, inclosa la seva residència privada a Santa Monica, Califòrnia, s'han convertit en atraccions de renom mundial. Les seves obres foren considerades de les més importants de l'arquitectura contemporània a la World Architecture Survey de 2010, fet que portà a Vanity Fair a anomenar-lo «l'arquitecte més important de la nostra època» i destaca per obres com el Museu Guggenheim de Bilbao. |
Psicologia | La bretxa de l'orgasme, bretxa del plaer, o bretxa orgàsmica, és un fenomen social que fa referència a la disparitat general entre homes i dones heterosexuals en termes de satisfacció sexual, més concretament, la freqüència desigual en l'assoliment de l'orgasme durant les trobades sexuals. Actualment, en tots els grups demogràfics que s'han estudiat, les dones reporten la freqüència més baixa d'arribar a l'orgasme durant les trobades sexuals amb homes. Els investigadors especulen que hi ha múltiples factors que poden contribuir a la bretxa de l'orgasme. La investigadora de la bretxa d'orgasme Laurie Mintz argumenta que la raó principal d'aquesta forma de desigualtat de gènere es deu a "la nostra ignorància cultural del clítoris" i que és habitual "etiquetar malament els genitals de les dones per la part (la vagina) que dóna als homes, però no les dones, orgasmes fiables". |
Geografia | Els països àrabs o el Món Àrab (العالم العربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est. Eixos països estan doncs escampats per Àsia sud-occidental i Àfrica sobretot del nord. En conjunt tenen una població de 422 milions d'habitants a principis de 2013, amb més de la meitat per sota dels 25 anys. Tots eixos països tenen una forta identificació amb l'islam, tot i que la zona no es defineix en termes religiosos, sinó més aviat ètnics: el que hom ha anomenat «la nació àrab». Molts dels països tenen extenses reserves de petroli, nivells moderats d'alfabetització i una gran disparitat entre classes socials. Les fronteres dels diversos estats foren traçades per les potències colonials europees als segles xix i xx. Sovint es tracta de línies rectes dibuixades damunt un mapa sense haver tingut en consideració les característiques geogràfiques i demogràfiques del territori, i en especial l'estructura sovint tribal de la societat. El nacionalisme àrab va sorgir durant la segona meitat del segle xix, junt amb altres nacionalismes en el si de l'Imperi Otomà. Després de la Segona Guerra Mundial, es va produir un moviment anomenat panarabisme que aspirava a unir tots els països àrabs en una sola entitat política i que es va canalitzar en part mitjançant la Lliga Àrab, que s'havia creat el 1945. Només Síria, l'Iraq, Egipte i el Iemen del Nord van experimentar una unificació de curta durada. Les divisions colonials històriques i l'extensió geogràfica foren les raons principals del fracàs del panarabisme. El nacionalisme àrab també va tenir la seva força a la regió a mitjan segle xx i formava part de l'ideari de diversos líders egipcis, algerians, libis, siris i iraquians. Destacats nacionalistes àrabs foren Gamal Abdel Nasser (Egipte), Ahmed Ben Bella (Algèria), Hafez al-Assad i Bashar al-Assad (Síria), Moammar al-Qadhafi (Líbia) i Mehdi Ben Barka (Marroc). Els diversos països àrabs mantenen forts lligams entre ells. Ara bé, les diferents identitats nacionals s'han anat veient enfortides per les distintes realitats polítiques durant els últims 60 anys, amb la qual cosa cada cop és menys factible l'assoliment d'una única nació àrab. Les protestes populars per tot el Món Àrab de finals de 2010 i inicis de 2011 estigueren dirigides contra els Governs i la corrupció política associada, a més d'expressar l'exigència de millors oportunitats econòmiques i major llibertat política. L'expressió "Món Árab" és refusada usualment per aquells que viuen a la regió i no es consideren àrabs ells mateixos, com és el cas amb pobles no semítics tals com els berebers i els kurds. Al cap i a la fi, l'anomenada expressió assumeix que tota la regió és àrab en la seua identitat, població i orígens, mentre que en realitat el territori originari dels àrabs és la península aràbiga. El terme és a més refusat per algunes minories semítiques indígenes tal com els jueus ashkenazim, sephardim i mizrahim, i també per caldeus, assiris i siríacs, ja que viuen des de temps anteriors als àrabs en llocs tals com Iraq, Palestina i Síria. |
Psicologia | La síndrome del Vietnam és un terme propi de la política dels Estats Units que fa referència a l'aversió pública a les implicacions militars dels Estats Units d'Amèrica (EUA) després de la polèmica interior sobre la Guerra del Vietnam (1959-1975). Des de principis dels anys 1970, la suma de l'opinió pública contrària a la guerra, de la reticència a desplegar tropes terrestres a l'estranger i d'imposar el reclutament obligatori, són percebuts com símptomes de la síndrome del Vietnam. La «síndrome del Vietnam» representa el fet que la major part de la ciutadania, de tarannà pacifista, no entén que hi hagi raons per la guerra, la mort i la tortura, ni perquè s'ha d'anar pel món torturant, matant i bombardejant. |
Química | Les superfícies superhidrofòbiques són altament hidròfobes, és a dir, extremadament difícils d'humitejar. L'angle de contacte d'una gota d'aigua és superior a 150° i l'angle d'histèresi de l'angle de lliscament/contacte és menor que 10°. Això també es coneix com l'efecte lotus, a causa que es presenta en les fulles de la superhidrofòbica planta del lotus. |
Ètica | In dubio abstine és una locució llatina que significa «en cas de dubte val més no fer res i abstenir-se de prendre una decisió». És parent i contrària a la locució in dubio libertas «en cas de dubte pots fer el que vulguis i tens la llibertat». En dret és molt prop del principi del dret in dubio pro reo, quan no hi ha proves pertinents de la culpa, no s'ha de condemnar el reu o la presumpció d'innocència. En medicina s'apropa del primum non nocere, en cas de dubte, s'ha de preocupar-se abans de tot a no noure. Són dues dites que romanen molt actuals a la medicina. És un principi que té els seus arels a l'estoïcisme. Tot i que a la medicina moderna, un cert activisme sense límits s'oposa al vell principi de l'abstinència: no es para el tractament, mentrestant no s'ha assajat tot el que condueix a reprotxos d'acarnissament terapèutic. |
Geologia | Una escletxa, escletlla, esquerda, badall o trenc és una obertura irregular entre dues peces mal encaixades. És també l'espai buit que separa dues parts d'un objecte, una massa o una superfície trencada. |
Ciències de la salut | La quantitat d'ingestió diària recomanada (en anglès: Reference Daily Intake, RDI) és el nivell d'ingestió diari de nutrients que es considera suficient per als requeriments del 97–98% d'individus sans en els Estats Units (lloc on es va desenvolupar aquest sistema però també es fa servir en altres llocs). El RDI es fa servir per determinar el Valor diari (Daily Value, DV) dels aliments que s'imprimeix en les etiquetes dels aliments dels Estats Units, on està regulat per la Food and Drug Administration (FDA), i també al Canadà i Austràlia. El RDI està basat en el més antic Recommended Dietary Allowance (RDA) de 1968. |
Geografia | IBGE (Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística) és una fundació pública de l'administració federal del Brasil. Té atribucions lligades a les geociències i estadístiques socials, demogràfiques i econòmiques que inclou els censos. |
Objectes astronòmics | Eta de l'Ossa Menor (η Ursae Minoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Menor. De magnitud aparent +4,95, s'hi troba a 97 anys llum del sistema solar. Se l'anomena de vegades Anwar al Farkadain, d'origen àrab, significa «el més brillant dels dos vedells», en contraposició a Alifa al Farkadain, «el més tènue dels dos vedells», denominació que rep l'estel ζ Ursae Minoris. Curiosament Alifa al Farkadain és més brillant que Anwar al Farkadain. Aquesta última és també coneguda pel nom d'Alasco.Anwar al Farkadain és una estrella nana blanc-groga de tipus espectral F5V —no gaire diferent del Sol— encara que més calent que ell, amb una temperatura de 6.400 k. La seva lluminositat, equivalent a 7,4 sols, és major del que caldria esperar per a un estel del seu tipus espectral i temperatura, cosa per la qual hom pensa que està propera a convertir-se en una subgegant, és a dir, un estel que ha finalitzat la combustió de l'hidrogen. Amb un diàmetre dues vegades major que el del Sol, la seva massa s'estima al voltant de 1,4 masses solars.A diferència del Sol, la velocitat de rotació del qual és de 2 km/s, Anwar al Farkaidan té una velocitat de rotació molt major, d'almenys 76 km/s, emprant menys de 1,4 dies a completar una volta, temps molt menor que el període de rotació solar d'aproximadament 27 dies. |
Ciències de la salut | L'alimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua. La presa és capturada mitjançant estructures anatòmiques que el separen del seu medi. Hom anomena sovint a aquests animals amb el nom de filtradors o suspensívors, per bé que els termes s'usen de forma indistinta, el terme filtrador sol fer referència a animals que cerquen activament els llocs d'alimentació, mentre que els suspensívors acostumen a viure fixats sobre el substrat en llocs amb forts corrents i que és l'aigua la que passa a través d'ells, cosa que implica una major «passivitat» en la recerca d'aliment. Per aquest motiu, l'alimentació per filtració és típica d'organismes bentònics i, sovint, sèssils. Els filtradors poden tenir un paper important en la clarificació de l'aigua. |
Història | Els Vilamarí foren un llinatge de la noblesa catalana medieval possiblement oriünd del poble de Vilamarí (Pla de l'Estany). Documentats a partir de finals del segle xi, la seva descendència s'extingí a Catalunya en el segle xvi, si bé continuà a Itàlia. |
Agricultura | Metarhizium anisopliae, anteriorment conegut com a Entomophthora anisopliae (basiònim), és un fong que creix naturalment en els sòls de tot el món i causa malalties n diversos grups d'insectes tot actuant com un parasitoide. Es va aïllar primer en el coleòpter Anisoplia austriaca, d'on prové el seu epítet específic. Es fa servir com un insecticida biològic. |
Filosofia | Kant va ser el filòsof que va reivindicar per primera vegada la necessitat d'una ètica formal. Segons aquest autor, només una ètica d'aquestes característiques podria ser universal i garantir l'autonomia moral pròpia d'un ésser lliure i racional com és l'ésser humà. La llei o norma moral, ha de ser la raó humana la que s'ha de donar a ella mateixa una llei. Si la raó legisla sobre ella mateixa, la llei serà universal, ja que serà vàlida per a tot ésser racional. Aquesta llei, que estableix com hem d'actuar per a fer-ho correctament, tan sols és expresable mitjançant imperatius (mandats) categòrics (incondicionats). Un imperatiu hipotètic expressa una norma que només té validesa com a mitjà per a assolir una finalitat. Per exemple, l'imperatiu “no mengis en excés” expressa una norma que només té sentit si la nostra finalitat és la salut. En canvi, no té sentit si pensem que la finalitat humana és viure de forma plaent sense escatimar. L'imperatiu categòric que formula Kant és: “actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma universal”. Fixa’t que aquest imperatiu no depèn de cap finalitat i, a més, no ens diu què hem de fer, sinó que serveix de criteri per a saber quines normes són morals i quines no. L'imperatiu categòric diu que només aquelles normes que siguin universalitzables seran realment normes morals. |
Art | L'art provençal és l'art desenvolupat a Provença (Occitània) i presenta certes característiques de l'antiguitat romana. Es va desenvolupar entre els segles XII i xvii. Forma part de l'art occità. La major diferència entre l'art de la Provença i el de Llenguadoc és que a l'arquitectura romànica d'aquest segon hi ha major infuència lombarda. L'arquitectura provençal romànica està fortament inspirada de l'època grecoromana i es manifesta sobretot en edificis religiosos: capelles, esglésies, abadies, catedrals, etc. Sembla que algunes esglésies situades al camí de Sant Jaume tenen, com altres d'occitanes que també s'hi troben, algunes influències de l'arquitectura religiosa romànica de Catalunya i la península Ibèrica, pel que fa a detalls morescs als arcs de volta, concretament es troben arcs de volta poliglobats (amb uns quants arcs de mig punt en relleu com a decoració, envoltant l'arc de mig punt principal), com per exemple a la capella de Saint-Marcellin de Boulbon, o fins i tot a l'església de Nostra senyora de la Pietat de Saignon hom pot veure veritables arcs amb tres lòbuls de mig punt. A Provença hi ha tres abadies d'estil cistercenc, la transició entre el romànic i el gòtic: l'abadia de Senhanca, la de Silvacana i la de Tourounet. Tenen façada i claustre purament romànics i l'estil cistercenc es manifesta als arcs. |
Ràdio | Rai Radio 3 (radio tre) és un canal de ràdio italià operat per l'emissora estatal pública RAI i especialitzat en cultura i música clàssica. Actualment està dirigida per Marino Sinibaldi.Fundat l'1 d'octubre de 1950 com a Terzo programma està basat llunyanament en el BBC Third Programme, establert el 1946. Va adoptar el seu nom actual el 1976. |
Agricultura | Un cultiu parany és aquell que es cultiva per atraure als fitòfags del cultiu principal, i pel qual té una major preferència. Aquesta estratègia té com a finalitat manipular els mecanismes que utilitza l'insecte fitòfag per a trobar hostes i la seua preferència per aquests.L'ús efectiu d'un conreu parany requereix que els insectes que estan concentrats en aquests cultius siguen destruïts abans que es reproduïsquen i es dispersen a altres plantes, ja siga per aspersió o cultiu. Els cultius parany poden estar intercalats amb el cultiu principal, encara que la majoria de vegades estan sembrades en el perímetre del camp on es troba el cultiu principal. En alguns casos, els cultius parany i el cultiu principal són la mateixa espècie sol que el cultiu parany és sembrat amb antelació. Sovint quan una població plaga es torna més abundant en una espècie cultivada que en una altra, s'assumeix incorrectament que la que té una major població de fitòfags és la que funciona com a cultiu parany. Per a poder ser un cultiu parany, l'espècie de planta ha d'allunyar a les plagues del cultiu principal, resultant en un nombre poblacional menor del fitòfag en el cultiu principal comparat amb la manca del cultiu parany. L'alfals s'ha utilitzat com a cultiu parany per a allunyar a la xinxa Lygus hesperus dels cultius principals de cotó i maduixes. Tanmateix, l'alfals ha de ser acuradament manejat amb insecticides, una aspiradora d'insectes o mitjançant talls rutinaris per a previndre que les poblacions de la xinxa augmenten i migren al cultiu de cotó o de maduixes. També, a Florida, la col farratgera ha sigut utilitzada com a cultiu parany per a controlar les poblacions de l'arna dors de diamant (Plutella xylostella). |
Filologia | La Academia de la Lengua Maya (ALM, en maia U Molay ah Maya Than Ti Yucalpetén) és una institució mexicana creada en Mérida, Yucatán, l'any de 1937, a iniciativa del reconegut maianista Alfredo Barrera Vásquez amb la finalitat de la preservació de la llengua maia. Van ser membres fundadors de l'Acadèmia, entre altres, el mateix Barrera Vásquez, Antonio Mediz Bolio, qui va ser declarat més tard president honorari, Ermilo Solís Alcalá, Raúl Sobrino Campos i Santiago Méndez Espadas. En l'actualitat l'ALM funciona dins de l'estructura de l'Institut de Cultura de Yucatán, dependència del govern de l'estat de Yucatán, amb seu a la Ciutat de Mèrida. |
Agricultura | L'oïdi de les cucurbitàcies (Podosphaera fusca també Podosphaera xanthii) és un fong patogen de les plantes cucurbitàcies (cogombre, meló…). Es combat amb sofre i altres fungicides. |
Heràldica | El gules és el color vermell en heràldica. Per tradició, no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople. La tonalitat que la Societat Catalana d'Heràldica recomana, segons la codificació Pantone, és Super Warm Red U. El 1638, Silvestre da Pietrasanta va estipular que el color de gules havia de representar-se amb línies verticals quan no fos possible fer ús de colors. D'entre els esmalts heràldics, pertany al grup dels colors, juntament amb l'atzur (blau), el sable (negre), el sinople (verd) i el porpra. |
Filosofia | Josep Ferrater Mora (Barcelona, 30 d'octubre de 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991) fou un filòsof i assagista català. És el filòsof català més destacat del segle xx. El seu llegat és una obra molt sòlida caracteritzada per haver integrat les diverses perspectives filosòfiques vigents. |
Humor | El Roast és un format de comèdia en que humoristes es reuneix per a criticar en públic el protagonista del xou, en un format còmic. La traducció literal de roast de l'anglès seria "rostit", en el sentit que qualsevol a qui es fa burla d'aquesta manera es considera que l'han "torrat". El convidat d'honor del xou és sotmès a bromes a costa seva, amb la finalitat de divertir el públic més ampli de l'esdeveniment. Aquests esdeveniments tenen la intenció d'honorar una persona específica d'una manera única. A més de les bromes i la comèdia d'insults, aquests esdeveniments també poden implicar elogis i homenatges genuïns. La implicació és que el roast és capaç de prendre les bromes amb bon humor i no com a crítiques o insults seriosos. L'individu està envoltat d'amics, aficionats i simpatitzants, que també poden rebre el mateix tracte durant el xou. L'amfitrió de l'esdeveniment s'anomena "roastmaster". Hi ha una tradició paral·lela en alguns països, en què s'espera que l'amfitrió d'esdeveniments formals, com ara cerimònies de premis i sopars anuals, es burlin amb bon humor dels assistents a l'esdeveniment. En alguns casos, això ha causat controvèrsia quan l'amfitrió es considera massa insultat. També hi ha un concepte de roast a les xarxes socials d'Internet, on una persona demana als altres que es burlin d'ell, generalment posant una foto seva. Tot i que se sol·licita la burla, aquesta activitat també ha causat controvèrsia, i alguns la consideren una forma de ciberassetjament.[4][5] Encara més controvertida és la pràctica d'insultar els altres per obtenir un efecte còmic, que alguns s'han referit com a roast, encara que els còmics han subratllat que un rostit veritable requereix el consentiment de l'objectiu. El 1949, el New York Friars Club va celebrar el seu primer rostit, amb Maurice Chevalier com a convidat d'honor. |
Art | L'art públic, o art civil, és una noció artística que engloba diferents tipus d'obres d'art dissenyades per a ser exposades en un espai públic generalment exterior accessible a tothom. Per als artistes implica una forma de treball específica per la interacció de l'obra amb l'emplaçament, la repercussió en la societat i la col·laboració amb l'administració o el propietari de l'espai públic. La modalitat tradicional és l'escultura pública però pot incloure arts aplicades al mobiliari urbà, elements d'arquitectura o manifestacions creatives d'arts visuals. |
Sociologia | El Manifest Debian és una declaració d'intencions del projecte Debian, escrit pel seu fundador, el gener de 1994, amb el mateix esperit del "Manifest GNU" de Richard Stallman, escrit una dècada abans. El text va ser revisat el juny d'aquell mateix any. |
Història | Els batíades (dinastia batíada) era una dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC. Va tenir vuit reis a més d'un usurpador de la família reial i un desè rei (el darrer) que va exercir breument fora de la ciutat fins a la seva mort. Segons Heròdot, va prendre el nom del seu primer rei Batos I, que va fundar la ciutat de Cirene.Els reis batíades de Cirenaica van ser: Batos I Arcesilau I Batos II Eudamó Arcesilau II el cruel Batos III Arcesilau III Batos IV el bell Arcesilau IVL'usurpador portava per nom Learcos, probablement germà d'Arcesilau II, que es va proclamar breument rei entre aquest i Batos III. Un descendent famós dels batíades va ser l'escriptor i poeta Cal·límac de Cirene. |
Geografia | Psira (grec Ψείρα [psíra], literalment polls (paràsits)) és una petita illa grega deshabitada al nord-est de Creta, al Golf de Mirabello. Segons les excavacions arqueològiques, l'illa va ser habitada des de la prehistòria i els assentaments de l'època minoica van ser destruïts per l'erupció de Thera. |
Aeronàutica | L'Skycar és el nom d'un cotxe creat per l'inventor Paul Moller per poder volar. Disposa d'elements d'un avió, i en alguns dels seus dissenys més avançats podia transportar fins a quatre passatgers. Les característiques del seu ús han fet que el seu inventor el nombrés com un cotxe volador.Vers 2016 cap dels models prototip ha estat capaç d'enlairar-se.L'empresa nord-americana Moller International fa anys que està treballant en el transport aeri personal. L'Skycar és un cotxe que té la peculiaritat d'enlairar-se i aterrar de forma vertical. Aquest vehicle és capaç d'arribar a una velocitat de més de 600 kilòmetres per hora i, també, pot viatjar tant per aire com per terra però, en aquesta última modalitat, l'Skycar no supera la velocitat pròpia de qualsevol altre cotxe.De moment, per poder conduir aquest vehicle, es requereix la llicència per a pilot privat, però s'està treballant en un mecanisme de control que podria automatitzar les maniobres d'enlairament i aterratge, llavors no seria necessari tenir una formació superior que la del típic permís de conducció de turismes. El preu de l'Skycar ronda els 400.000 dòlars americans. |
Psicologia | La transducció sensorial és un procés neurofisiològic en el qual es produeix una interacció física entre el medi i l'organisme. És el procés pel qual l'energia del medi es converteix en estímul o senyal per a l'organisme en forma d'energia electroquímica. L'estímul és considerat l'input que rep el subjecte.En fisiologia, la transducció és la conversió d'un estímul sensorial a un altre. En aquest cas, es transformen en senyals elèctrics per tal que el cervell pugui obtenir informació sobre la localització, la durada, la intensitat i la modalitat dels estímuls rebuts. Aquesta senyal electrica es tracta de potencials generadors i potencials receptors, que esdevindràn en potencials d'acció. La distinció entre potencials es fa segons si la cèl·lula que envía la descàrrega es una cèl·lula somàtica/neurona especialitzada (potencial receptor) o una neurona (potencial generador). |
Química | La sorbosa és una cetosa que és un sucre monosacàrid. Té una dolçor equivalent al de la sacarosa (sucre de taula). La producció comercial de la vitamina C (àcid ascòrbic) sovint es fa a partir de la sorbosa. A la natura es troba en forma de l'isòmer levogir (l-sorbosa). En el laboratori es pot obtenir a partir del d-sorbitol usant el bacteri Gluconobacter oxydans o espècies d'Acetobacter. Tot i tenir una estructura molt semblant a la de la d-fructosa, hi ha molt pocs treballs que descriguin transformacions senzilles de l-sorbosa, a part del seu ús per a la síntesi de vitamina C i d'alguns sucres rars, com ara la d-tagatosa i l'l-iditol. Tanmateix, té un gran potencial per a la síntesi de compostos orgànics. |
Ràdio | Onda Madrid és una emissora de ràdio pública de la Comunitat de Madrid, Espanya. La cadena es troba integrada en Radio Televisión Madrid, la cinquena empresa de radiotelevisió autonòmica creada des de l'aparició de la radiodifusió regional. Afiliada a la FORTA des del seu naixement, és una emissora de ràdio pública que pertany en exclusiva al govern autonòmic. Va començar la seva emissió el 18 de febrer de 1985 a dos quarts de set del matí amb una entrevista realitzada pel director de la cadena, Jorge Martínez Reverte al llavors president de la Comunitat de Madrid, Joaquín Leguina. Oficialment, la inauguració de la ràdio va tenir lloc l'1 de març de 1985 durant una festa que es va celebrar al Palau de Congressos de Madrid. Des de sempre, en la seva programació han predominat els programes informatius, orientats cap a la població de la regió i espais esportius. |
Informàtica | El model de desenvolupament en cascada en el context de l'enginyeria de programari és un procés de disseny seqüencial, d'ús freqüent en els processos de desenvolupament de programari, en què el progrés flueix constantment cap avall (com una cascada) a través de les fases de concepció, iniciació, anàlisi, disseny, construcció, proves, producció/realització, i manteniment. Aquest enfocament metodològic ordena rigorosament les etapes del cicle de vida del programari, de tal manera que l'inici de cada etapa ha d'esperar la finalització de la immediatament anterior. Un exemple d'una metodologia de desenvolupament en cascada és seguir aquests passos: Anàlisi de requisits, Disseny del Sistema, Disseny del Programa, Codificació, Proves, Implantació i Manteniment. D'aquesta manera, qualsevol error de disseny detectat en l'etapa de prova condueix necessàriament al redisseny i nova programació del codi afectat, augmentant els costos del desenvolupament. La paraula cascada suggereix, mitjançant la metàfora de la força de la gravetat, l'esforç necessari per introduir un canvi en les fases més avançades d'un projecte. Si bé ha estat àmpliament criticat des de l'àmbit acadèmic i la indústria, segueix sent el paradigma més seguit avui dia. |
Astronomia | L'espai intergalàctic és l'espai físic entre galàxies. Generalment sense pols i runes, l'espai intergalàctic està molt a prop del buit total. Algunes teories suposen la densitat mitjana de l'univers com l'equivalent a un àtom d'hidrogen per metre cúbic. Això no obstant, la densitat de l'univers clarament no és uniforme; varia des d'una densitat relativament alta a galàxies (fins i tot una densitat molt alta en estructures dins d'aquestes, com planetes, estrelles, i forats negres) a condicions d'enormes buits la densitat és molt inferior a la mitjana de l'univers. La temperatura és només de 2,73 K. La missió COBE de la NASA va mesurar una temperatura de 2,725 ± 0,002 K. En cúmuls de galàxies rics com el de Virgo, l'espai intergalàctic està ocupat per un gas molt rarificat i a elevades temperatures, detectable gràcies a la seva emissió de raigs X. |
Estris | El rentadits o torcadits és, d'ençà de l'Antiguitat, un recipient petit, individual, de vidre o de pisa, que conté aigua perfumada, generalment tèbia, o unes rodelles de llimona en què els convidats es mullen els dits per a netejar-los. Es posen a disposició en els restaurants quan es serveix fruits de mar, crustacis (o peix), perquè se solen escloscar amb els dits, així com amb espàrrecs i carxofes quan la mestressa de la casa convida els seus hostes a menjar-los amb els dits. En restauració els rentadits es col·loquen a la dreta del plat quan l'aliment s'ha gairebé consumit i es retiren immediatament després del seu ús, quan els comensals ja s'han rentat les puntes dels dits, amb rapiditat i sense ostentació. A l'època romana, a part dels àpats que es prenen amb una cullera (sopa), el menjar s'afagava amb els dits i es portava a la boca. Els servents estaven presents per a presentar tasses petites plenes d'aigua perfumada i un tovalló per a eixugar els dits. No s'ha de confondre una tovalloleta rentadits o simplement tovalleta humida. |
Astronomia | La pista de Hayashi és un camí que agafen les protoestrelles en el diagrama de Hertzsprung-Russell després que el núvol protoestel·lar hagi arribat aproximadament a l'equilibri hidroestàtic. Al1961 Chūshirō Hayashi mostrà que hi ha un mínim de temperatura efectiva (equivalent, un límit en la banda dreta del diagrama H-R) més fred que l'equilibri hidroestàtic no pot mantenir; aquest límit correspon a una temperatura sobre els 4000 K. Els núvols protoestel·lar més freds es contrauran i s'escalfaran fins a arribar al límit de Hayashi. Un cop al límit, una protoestrella continuarà contraient-se en l'escala temporal Kelvin-Helmholtz, però la seva temperatura efectiva no s'incrementaria més, ja que romandria al límit de Hayashi. Ja que la pista de Hayashi és quasi una línia vertical en el diagrama H-R. Les estrelles en el límit de Hayashi boundary són completament convectives: Això és perquè són fredes i altament opaques, de manera que el transport d'energia radioactiva no és eficient, i conseqüentment té uns gradients de temperatura interns grans. Les estrelles amb masses <0.5 masses solars romanen en la pista de Hayashi (són totalment convectives) a través del seu estadi de pre-seqüència, unint-se a la seqüència principal al final de la pista de Hayashi. Per a estrelles amb masses > 0.5 de la massa solar, la pista de Hayashi acaba, i comença la pista Henyey, quan la temperatura interna de l'estrella puja prou perquè l'opacitat central caigui i el transpost d'energia radioactiva és més eficient que el transport convectiu: La lluminositat més baixa en la pista de Hayashi per a una estrella de massa donada és llavors la lluminositat més baixa a la que encara és completament convectiva. La convecció en la pista de Hayashi vol dir que les estrelles arribaran a la seqüència principal amb una composició força homogènia |
Ràdio | S'anomena Transceptor casolà o Transceptor de construcció casolana als equips d'emissió/recepció de ràdio construïts pels radioaficionats mateixos. |
Arquitectura | Renzo Piano (Gènova, 1937), és un arquitecte italià. Guanyador del Premi Pritzker i un dels arquitectes més prolífics de les últimes tres dècades. Va estudiar la il·luminació natural per mitjà del sostre en algunes fàbriques d'Olivetti i creà el pavelló de la Indústria italiana a Osaka (1970). El seu taller d'arquitectura (Renzo Piano Buiding Worshop) té la seu als afores de Gènova |
Aeronàutica | Aviation Week & Space Technology, sovint abreujat a Aviation Week o AW&ST, és la revista insígnia d'Aviation Week Network. Es tracta d'una revista setmanal editada en format imprès i digital. Tracta sobre el sector aeroespacial, de la defensa i de l'aviació i se centra en la tecnologia aeroespacial. És coneguda pels seus contactes en el si de les forces armades dels Estats Units i organitzacions industrials. |
Agricultura | Un fitosanitari és un producte destinat a la protecció de conreus. La seva acció permet l'adequat desenvolupament sanitari de vegetals que es produeixen amb fins alimentaris o industrials. Els fitosanitaris poden ser d'origen sintètic o biològic. Es classifiquen d'acord amb la malesa, malaltia o plaga contra la qual estan destinats. Els herbicides controlen les espècies vegetals que envaeixen els cultius, els insecticides controlen els insectes perjudicials, els acaricides, fungicides i bactericides es destinen a combatre àcars, fongs i malalties bacterianes respectivament. No inclou vacunes, medicaments, antibiòtics, d'ús humà o veterinari, o agents utilitzats en controls biològics. Es tracta de productes que són verins útils, formats per: una matèria activa (activitat contra el patogen), productes inerts sense activitat biològica (donen volum al producte), coadjuvants (productes que milloren les propietats fisico-químiques), i additius (que poden ser adherents, emulgents, colorants, repulsius). Aquest verins útils, compleixen la doble tasca de controlar malalties endèmiques transmeses per vectors per animals transmissors o depredadors i asseguren una major producció d'aliments. El seu ús indiscriminat i no controlat pot provocar efectes tòxics per l'home i el seu ambient. En conseqüència, l'estat aplica els mecanismes necessaris perquè només puguin comercialitzar-se productes fitosanitaris útils i eficaços per combatre plagues i alhora no tinguin altres riscos, per a poder-se vendre, el fitosanitari ha d'estar autoritzat prèviament i inscrit al Registre Oficial de Productes Fitosanitaris. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.