label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Jocs | L'envit és una aposta estratègica consistent en augmentar la posta inicial durant el transcurs d'una partida. Quan un jugador fa un envit obliga a la resta de jugadors a igualar aquesta nova quantitat arriscada. Qualsevol jugador que no estigui disposat a igualar l'envit queda exclòs de la partida, i perd tot el que hagi apostat fins aleshores. |
Astronomia | La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra. Fou deduïda teòricament a partir de la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein i comprovada experimentalment per l'astrofísic belga Georges Lemaître el 1927 i redescoberta experimentalment el 1929 per l'astrònom estatunidenc Edwin Hubble. És un dels fonaments de la teoria del Big Bang que explica el naixement de l'univers en una gran explosió i la seva posterior expansió. Matemàticament s'expressa com: on: v {\displaystyle v} és la velocitat radial de les galàxies observades des de la Terra en Mpc/s (1 Mpc = 1 milió de parsecs, 1 pc = 3,26 anys llum). H 0 {\displaystyle H_{0}} és la constant de Hubble, que es considera actualment que té un valor de 70 ± 2 km/s/Mpc. d {\displaystyle d} és la distància que ens separa de la galàxia estudiada mesurada en Mpc. A Viena el 31 d’agost de 2018 a la 30a Assemblea General de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), constituïda per més 13 500 membres de tot el món, s'aprovà canviar el nom de la coneguda fins aleshores com a «llei de Hubble» per «llei de Hubble-Lemaître», en honor de George Lemaître, pare del Big Bang, per reconèixer el fet d'haver estat el primer a descobrir-la, malgrat que aquest fet restà desconegut per gran part dels científics durant dècades. |
Sociologia | La bifòbia és la por, la discriminació o l'odi cap a la bisexualitat i les persones bisexuals com a individus. No inclou necessàriament l'homofòbia ni l'heterofòbia, perquè hi ha estereotips específics per als bisexuals. Pot adoptar la forma de negació que la bisexualitat sigui una autèntica orientació sexual o d'estereotips negatius sobre les persones que són bisexuals (com les creences que són promiscues o deshonestes). Altres formes de bifòbia inclouen l'esborrament bisexual.La FELGTB la defineix com el conjunt de sentiments, comportaments i actituds negatives envers les persones bisexuals, i és fins i tot força habitual que es donin casos de bifòbia interioritzada, en els quals les persones bisexuals acaben interioritzant els prejudicis que reben per part de la societat, fet que influeix de manera negativa en l'acceptació de la pròpia orientació sexual. |
Arquitectura | Piet Blom (8 de febrer de 1934, Amsterdam - 8 de juny de 1999, Dinamarca) fou un arquitecte neerlandès molt conegut per les seves cases cúbiques («Kubuswoningen») construïdes a Helmond cap a mitjans de 1970, així com a Rotterdam a principis dels anys 1980. Va estudiar a l'acadèmia d'arquitectes d'Amsterdam com a alumne d'Aldo van Eyck. És representant de l'estructuralisme arquitectònic. |
Circ | En malabarisme, els transposicionals són una manera de modelitzar matemàticament els llançaments. Els transposicionals es basen en la idea que el temps entre cada llançament resta constant, cosa que permet preveure el nombre de llançaments que tindrem el temps de fer abans que una bola, per exemple, torni a caure. |
Administració | Secretari per a l'Almirallat en anglès: Parliamentary and Financial Secretary to the Admiralty o Parliamentary and Financial Secretary to the Board of Admiralty va ser un càrrec a la Junta d'Almirallat i oficial civil de la Royal Navy britànica. En general, es va complir per un membre de les reunions del Consell d'Almirallat fins a 1929, va ser diputat al Primer Senyor de l'Almirallat al Parlament, va ser principalment responsable de totes les propostes de Comptes Navals, Estimacions, Despeses, Finances i Despeses de 1625 a 1959. |
Història | La llista de fallides de deute sobirà indica els estats del món, i l'any, que van ser incapaços de fer front a les seves obligacions financeres dins dels terminis pactats. Aquestes fallides inclouen: Un fallida del deute sobirà, on un govern suspèn el reemborsament del deute públic. Un pla de reestructuració del deute on el govern, d'acord amb altres països o unilateralment, redueix els seus reemborsaments de deute. Assistència del Fons Monetari Internacional o d'altres fonts financeres internacionals a un estat.Els deutes podrien ser amb fonts privades dins d'un país, amb inversors estrangers, o amb d'altres països. La taula següent recull fallides de deute sobirà i reestructuració de deute d'estats d'ençà 1557.Els estats del món amb major nombre de fallides sónː Espanya (18 fallides), Equador i Veneçuela (11 fallides), Mèxic i Brasil (10 fallides), Argentina, Perú i Xile (9 fallides). |
Jocs | El Pictionary és un joc de tauler del subtipus "de societat", on diverses persones competeixen dividides en equips per endevinar el màxim possible de paraules a partir de dibuixos i avançar fins a la meta.En el Pictionray original, en cada torn es llança el dau i la sort determina la categoria de la paraula a endevinar. Un membre de l'equip ha de dibuixar aquesta paraula perquè la resta de companys l'encerti abans que s'esgoti el temps que marca un rellotge de sorra. Les categories són: O (objecte), A (acció) P (persona, ésser o lloc) D (dificultat) i TJ, on competeixen tots els equips alhora i guanya el torn qui endevina abans la paraula. No es permet dibuixar símbols, números o lletres. El que dibuixa no pot parlar o fer cap gest que ajudi els seus companys. Han sorgit diverses variants, tant de jocs de tauler com on-line, cosa que demostra la popularitat del joc. |
Arqueologia | La carpologia és l'estudi de les llavors trobades en jaciments arqueològics. Bàsicament permet de saber quines eren les plantes conreades o silvestres en l'època estudiada. Els treballs paleocarpològics sobre l'edat mitjana central més importants fets fins ara són els relacionats amb els jaciments de l'Esquerda de Roda de Ter i de Solibernat. Al graner de l'Esquerda hom trobà nombroses llavors d'erb, d'ordi, de veces, de civada, de blat (Triticum dicoccum, Triticum aestivum-compactum), etc., destinades a l'alimentació dels animals i de les persones.La paleocarpologia és la ciència que s'encarrega de l'estudi de les llavors fòssils. La paleocarpologia ofereix informació molt important sobre els diferents cicles de canvi climàtic associats al desenvolupament de la història. |
Estris | El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment. Els binocles són coneguts també com a prismàtics en la parla quotidiana. Els prismàtics posseeixen un parell de tubs. Cada tub conté una sèrie de lents i un prisma, que amplia la imatge per a cada ull i això provoca la estereoscòpia. |
Art | La Marededéu de Boixadors és una escultura d'alabastre provinent de Boixadors, comarca de l'Anoia, realitzada entre el 1350 i el 1370. Conserva restes de policromia. |
Geografia | Les muntanyes Gurghiu (en romanès: Munții Gurghiu, en hongarès: Görgény) són una serralada de les muntanyes Căliman-Harghita dels Carpats orientals, Romania, a la regió de Transsilvània. Tenen una superfície de 581,76 km². Les muntanyes són relativament baixes, però ben arbrades i naturals boniques. Són coneguts per l’abundància de vida salvatge, inclosos els cérvols, els senglars, els llops i els óssos. El cim més alt, Vârful Saca Mare, és de 1.776 m. Els pics més destacats inclouen el pic Amza, de 1.695 m, pic Saca Mică a 1.731 m, i Fâncelu a 1.684 m. Les precipitacions mitjanes són d’uns 1.200 mm i temperatura mitjana 4 °C. Les muntanyes Gurghiu formen part de la cadena muntanyosa volcànica a la banda occidental dels Carpats orientals. Al nord, el riu Mureș els separa de les muntanyes Călimani. Al sud hi ha les muntanyes Harghita i la vall del riu Târnava. Les muntanyes es van formar durant un període d'activitat volcànica entre fa 9,4 i 5,4 milions d'anys, començant pel nord i movent-se cap al sud. |
Astronomia | Karl Ludwig Harding (29 de setembre de 1765 - 31 d'agost de 1834) fou un astrònom alemany notable per haver descobert l'asteroide 3 Juno. A part de Juno, també descobrí tres cometes i publicà l'obra Atlas novus coelestis amb 120.000 estrelles catalogades. El cràter Harding a la Lluna fou anomenat així en el seu honor, i també l'asteroide 2003 Harding. |
Informàtica | Aquest article és sobre la paraula llista utilitzada en el context de la informàtica. Per altres usos, vegeu Llista (desambiguació).En informàtica, una llista és una estructura de dades seqüencial que conté una col·lecció d'elements ordenats. Una llista es diferencia d'altres estructures de dades com la pila o la cua en què a diferència d'aquestes s'hi pot modificar qualsevol element de la llista i no només algun dels extrems. En el context de la programació orientada a objectes, una llista es defineix com una instància d'un tipus abstracte de dades (TAD) i formalitza el concepte d'una col·lecció ordenada d'entitats o objectes. Una llista és un contenidor seqüencial. Les operacions habituals que ha d'implementar una llista són: Les habituals dels contenidors (vegeu l'article contenidor): Una operació per comprovar quan una llista està buida. Una operació per obtenir el nombre d'elements de la llista Un mètode que retorni un objecte de tipus iteradorLes específiques d'una llista: Un constructor que crea una llista buida Una operació per afegir un element abans o després d'una posició concreta Una operació per eliminar un element abans o després d'una posició concreta Una operació que ens permeti recórrer la llistaOperacions opcionals: Una operació per afegir un element al principi Una operació per afegir un element al final Una operació per afegir un element després d'una posició concreta Una operació per afegir un element abans d'una posició concreta Una operació per eliminar un element al principi Una operació per eliminar un element al final Una operació per eliminar un element després d'una posició concreta Una operació per eliminar un element abans d'una posició concreta Una operació per reemplaçar un element per un altre Una operació per intercanviar un element per un altre Una operació per obtenir el primer component de la llista. Una operació (sovint anomenada cua) per obtenir una llista formada per tots els elements de la llista excepte el primerHi ha dos aproximacions a l'hora d'implementar una llista, utilitzant un vector o utilitzant una llista encadenada. Un altre nom utilitzat sovint per a llista és seqüència. Aquest mot emfatitza la idea d'ordre. |
Enginyeria | Charly Schmukler (7 d'octubre de 1968) és un enginyer de so de cinema i televisió. |
Física | Al model de Bohr de l'estructura de l'àtom, exposada per Niels Bohr el 1913, els electrons orbiten al voltant del nucli atòmic. Aquest model diu que els electrons només orbiten a certes distàncies del nucli, que depenen de la seva energia. A l'àtom més simple, el d'hidrogen, hi ha un únic electró, la distància entre el nucli i l'òrbita possible més petita, la de menor energia, de l'electró és anomenada radi de Bohr. D'acord amb el CODATA, el radi de Bohr tindria un valor de 5,291772108(18)x 10−11 m (és a dir, aproximadament 53 pm (picòmetres) o 0,53 àngstroms). El nombre que hi ha entre parèntesis (18) indica la incertesa dels darrers dígits. Aquest valor pot ser expressat en termes d'altres constants físiques: a 0 = 4 π ϵ 0 ℏ 2 m e e 2 = ℏ m e c α {\displaystyle a_{0}={\frac {4\pi \epsilon _{0}\hbar ^{2}}{m_{e}e^{2}}}={\frac {\hbar }{m_{e}c\alpha }}} on ϵ 0 {\displaystyle \epsilon _{0}\ } és la permitivitat al buit ℏ {\displaystyle \hbar \ } és la constant de Planck m e {\displaystyle m_{e}\ } és la massa en repòs de l'electró, e {\displaystyle e\ } és la càrrega elemental c {\displaystyle c\ } és la velocitat de la llum al buit α {\displaystyle \alpha \ } és la constant d'estructura fina.Tot i que el model de Bohr no descriu correctament l'àtom, el radi de Bohr conserva el seu valor com una mesura característica del núvol d'electrons a la descripció de l'àtom segons la mecànica quàntica. Així el radi de Bohr és utilitzat habitualment com una unitat en física atòmica, vegeu unitats atòmiques. Cal fer notar que la definició del radi de Bohr no inclou l'efecte de la massa reduïda, per tant, en un model més precís on l'efecte de la massa reduïda sigui inclòs, el radi de Bohr no seria igual al radi orbital de l'electró d'un àtom d'hidrogen. Això es fa per conveniència: la definició de més amunt del radi de Bohr apareix en equacions relacionades amb àtoms diferents del d'hidrogen, on la correcció de la massa reduïda és diferent. Si utilitzessim la definició del radi de Bhor que inclou la massa reduïda de l'hidrogen, per altres àtoms seria necessari d'incloure unes correccions molt més complexes a les seves equacions. El radi de Bohr de l'electró és una d'un grup de tres unitats de longitud interrelacionades, les altres dues són la longitud d'ona de Compton de l'electró λ e {\displaystyle \lambda _{e}\ } i el radi clàssic de l'electró o radi de Compton r e {\displaystyle r_{e}\ } . El radi de Bohr es defineix a partir de la massa de l'electró m e {\displaystyle m_{e}} , la constant de Planck ℏ {\displaystyle \hbar \ } i la càrrega de l'electró e {\displaystyle e\ } . La longitud d'ona de Compton es defineix a partir de m e {\displaystyle m_{e}\ } , ℏ {\displaystyle \hbar \ } i la velocitat de la llum c {\displaystyle c\ } . El radi clàssic de l'electró es defineix a partir de m e {\displaystyle m_{e}\ } , c {\displaystyle c\ } i e {\displaystyle e\ } . Cadascuna d'aquestes tres longituds es pot escriure en termes d'una altra utilitzant la constant d'estructura fina α {\displaystyle \alpha \ } : r e = α λ e 2 π = α 2 a 0 {\displaystyle r_{e}={\frac {\alpha \lambda _{e}}{2\pi }}=\alpha ^{2}a_{0}} Si s'inclou l'efecte de la massa reduïda, el radi de Bohr vindria donat per l'equació: a 0 ∗ = λ p + λ e 2 π α {\displaystyle \ a_{0}^{*}\ ={\frac {\lambda _{p}+\lambda _{e}}{2\pi \alpha }}} ,on λ p {\displaystyle \lambda _{p}\ } és la longitud d'ona de Compton del protó. λ e {\displaystyle \lambda _{e}\ } és la longitud d'ona de Compton de l'electró. α {\displaystyle \alpha \ } és la constant d'estructura fina.A l'equació anterior, l'efecte de la massa reduïda és considerat utilitzant la longitud d'ona de Compton per a l'lectró i per al protó. |
Conflictes | L'Expedició del Nord (xinès tradicional: 北伐, xinès simplificat: 北伐, pinyin: běi fá), va ser una campanya militar dirigida pel Kuomintang (KMT) des de 1926 a 1928. El principal objectiu era unificar Xina sota l'estàndard del Kuomintang acabant amb els governs dels senyors de la guerra locals. Això va conduir a la desaparició del govern de Beiyang i la reunificació xinesa de 1928. |
Astronomia | El Cànon de Ptolemeu és una llista de reis amb les seves dates de regnat usat en l'edat antiga pels astrònoms com una manera de registrar fenòmens astronòmics, com els eclipsis. La llista va ser conservada i publicada per Claudi Ptolemeu, pel que se li ha anomenat el "Cànon de Ptolemeu". És bastant precisa, i una de les fonts més importants a l'hora de fixar la cronologia absoluta de l'antic orient. El Cànon és hereu d'anteriors llistes babilòniques. S'hi relacionen els reis de Babilònia des de 747 aC fins a la caiguda de Babilònia en mans dels perses en 539 aC. Segueix amb els monarques perses des de 538 aC fins a 332 aC. Des d'aquest punt, la llista va ser continuada pels astrònoms grecs d'Alexandria que van enumerar als monarques macedonis des de 331 aC fins a 305 aC, continuant amb els Ptolomeus des de 304 aC fins a 30 aC i finalment amb els emperadors romans des de 29 aC fins al 160. El Cànon és una llista anual. Solament esmenta reis el regnat dels quals es va estendre durant més d'un any i solament esmenta un monarca per any, pel que en els anys amb diferents reis solament esmenta a un d'ells. Els dos períodes en els quals no s'esmenta cap rei, corresponen als períodes en els quals Sennàquerib, rei d'Assíria, va tenir el control de Babilònia. El seu nom no s'esmenta a causa de l'odi dels babilonis per un rei que destruí la seva ciutat el 689 aC. |
Televisió | Samsung Gear VR és un dispositiu de realitat virtual Head-mounted display desenvolupat per Samsung Electronics en col·laboració amb Oculus VR. |
Història | Els zariàdrides foren la dinastia que va governar l'Armènia Sofene a partir de l'any 200 aC. El rei selèucida Antíoc va nomenar un estrateg de nom Zariadris per a l'Armènia Sofene o Menor, que es va fer independent el 188 aC i assolí el títol reial amb consentiment del Senat romà, i fundant la dinastia dels zariàdrides. Zariadris va morir vers el 160 aC i el va succeir el seu germà Mitrobuzanes o Merujan que va governar al tomb de trenta anys. El successor de Mitrobuzanes va ser probablement Artan o Artanes. Vers el 94 aC l'Armènia Sofene fou atacada per Tigranes II d'Armènia el Gran i el rei Artanes va morir a la lluita acabant la dinastia. El regne de Sofene fou incorporat al regne d'Armènia (Gran Armènia). |
Jocs | El dòmino o dominó és un joc de taula en què hi juguen dos o tres jugadors individualment, o quatre jugadors individualment o per parelles. Es basa en un joc de 28 fitxes rectangulars amb un costat pla i llis i l'altre sovint amb un botó central que sobresurt i que permet, amb la fitxa cara cap avall, remenar-les amb facilitat. Una de les cares d'aquestes fitxes està dividida en dues parts d'igual dimensió. En cada una d'aquestes parts hi pot haver des de zero fins a sis punts. Cap de les combinacions es repeteix en tot el joc. |
Geologia | La Medalla Wollaston és un premi científic en la geologia, el premi més alt concedit per la Societat Geològica de Londres (Societat Geològica de Londres). La medalla porta el de William Hyde Wollaston (famós químic anglès del segle xviii), inicialment estava feta de pal·ladi, un metall descobert per Wollaston. |
Ciències polítiques | La política comparada és un subcamp de la Ciència Política, caracteritzada per una aproximació empírica basada en el «mètode comparatiu». De fet, la política comparada no té un focus substantiu en si mateixa, sinó més aviat un de metodològic: s'enfoca en el com, però no especifica el què de l'anàlisi. La política comparada no està definida per l'objecte que estudia, sinó més aviat pel mètode que aplica a l'estudi de fenòmens polítics. Quan s'aplica a camps específics d'estudi, la política comparada pot prendre altres noms, com ara Govern comparatiu (l'estudi comparatiu de formes de govern) o Política exterior comparada (que compara la política exterior de diferents estats per establir connexions empíriques generals entre les característiques de l'Estat i les característiques de la seva política exterior). |
Art | La Biennal d'Art Contemporani Català, amb 18 edicions fins al 2012, és la biennal d'art contemporani més antiga de l'estat espanyol. Va néixer a Sant Cugat del Vallès l'any 1977 i amb els anys, s'ha convertit en un referent molt representatiu de l'art nascut amb la democràcia. Alguns del noms més coneguts actualment, a nivell nacional i internacional, han tingut en la biennal una primera plataforma de difusió de la seva creativitat, Tom Carr, Pep Agut, Ignasi Aballí, Susanna Solano, Perejaume… són alguns dels artistes reconeguts, que avui formen part de la història d'aquesta biennal.Per a la seva edició de 2012, després de revisar 115 dossiers, el jurat ha seleccionat l'aportació plàstica dels artistes següents que viuen i treballen a Catalunya: Lúa Coderch, Loretta Firmani, Ayuko Hoshino, Laura López Balza, Clàudia Pagès Rabal, Francesc Ruiz Abad, Joan Saló Armengol, Sergi Serra Mir i Mireia Terrado Lozano. |
Lingüística | Aquesta pàgina conté una llista de les preposicions llatines. Les preposicions llatines requereixen que el nom al que precedeixen tingui un cas acusatiu o ablatiu, tot i que de vegades pot precedir un cas genitiu. En general, cada preposició apareix amb un sol cas. Algunes «preposicions dobles» prenen acusatiu o ablatiu depenent del sentit que tingui el sintagma preposicional. |
Objectes astronòmics | BL del Llangardaix és un galàxia activa (AGN) associada a una potent radiofont que s'hi troba a la constel·lació del Llangardaix. Inicialment va ser catalogada com a estel variable irregular per l'astrònom Cuno Hoffmeister en la dècada de 1920, rebent una designació d'estel variable el 1941. En la dècada de 1970 es va descobrir que el nucli actiu de BL del Llangardaix estava incrustat en una galàxia el·líptica de lluentor tènue, la llum de la qual normalment estava eclipsada pel nucli. La magnitud aparent de BL del Llangardaix varia entre 12,5 i 17 en períodes curts de temps. Històricament, s'han observat variacions de més de 5 magnituds en intervals curts. D'altra banda, s'ha estudiat microvariabilitat en temps molt curts, menys d'1 hora, detectant-se variacions d'1 magnitud. Situada a uns 1000 milions d'anys llum de la Via Làctia, BL Lacertae s'allunya de nosaltres a 20.000 km/s. BL del Llangardaix dona nom a un tipus de blàzar anomenats Objectes BL Lacertae o simplement Objectes BL Lac. Es caracteritzen per un espectre òptic desproveït punt de línies d'absorció com de les amples línies d'emissió característiques dels quàsars. |
Dret | El Dret soviètic, també conegut de vegades com Dret socialista, fou el Dret desenvolupat a la Unió Soviètica després de la Revolució d'Octubre de 1917. Molts països socialistes van adoptar versions modificades del sistema jurídic soviètic després de la Segona Guerra Mundial, incloent-hi la República Popular de Mongòlia, la República Popular de la Xina, els països del Pacte de Varsòvia a Europa de l'Est, Cuba i el Vietnam. El sistema jurídic soviètic considera la llei com un braç de la política i els tribunals com agències del govern. El sistema va ser dissenyat per protegir l'Estat de l'acció de l'individu, en lloc de protegir l'individu de l'actuació de l'Estat. Les agències de la policia secreta soviètica van rebre amplis poders extrajudicials. |
Objectes astronòmics | El Carro Gran o, simplement, el Carro, és el nom amb el qual es coneix l'asterisme format pels set estels més brillants de la constel·lació de l'Ossa Major. Aquest asterisme és molt conegut i rep diferents noms en diferents cultures a causa del fet que aquesta agrupació permet trobar l'estel del Nord que es troba a l'Ossa Menor. |
Enginyeria | Un interruptor centrífug és un interruptor elèctric que funciona amb la força centrífuga creada des d'un eix de rotació, el més comú és que sigui d'un motor elèctric o d'un motor de gasolina. L'interruptor es dissenya per activar o per desactivar en funció de la velocitat rotatòria de l'eix. Un dels usos comuns dels interruptors centrífugs és amb motors monofàsics o bifàsics d'inducció. Aquí, l'interruptor s'utilitza per desconnectar la bobina d'arrencada quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal. En aquest cas, l'interruptor centrífug consisteix en pesos muntats en l'eix del motor i portats a prop de l'eix per la força del ressort. A la resta, les palanques unides als pesos pressionen amb una lleu fricció una placa no conductora contra un conjunt de contactes elèctrics muntats a la coberta del motor, tancant els contactes i connectant la bobina a la font d'energia. Quan el motor s'aproximi a la seva velocitat de funcionament normal, la força centrífuga supera la força del ressort i els pesos oscil·laran/balancejar cap a fora, aixecant la placa lluny dels contactes elèctrics. Això permet que els contactes s'obrin i es desconnecti la bobina d'arrencada de la font d'energia, el motor llavors continua funcionant únicament amb el corrent de la seva bobina de treball. Els motors que fan servir un interruptor centrífug així, fan un soroll/clic diferent quan comencen i quan s'aturen, com quan l'interruptor centrífug s'obre i es tanca. |
Jaciments paleontològics | Un jaciment paleontològic o fossilífer és una zona en què els estrats geològics són especialment rics en fòssils i altres evidències del passat biològic. La disciplina que estudia la formació dels jaciments de fòssils és la part de la paleontologia anomenada tafonomia. Des del moment en què un jaciment fossilífer és tècnicament accessible als paleontòlegs esdevé un jaciment paleontològic. Els jaciments són les fonts principals de fòssils per als paleontòlegs, que hi poden organitzar excavacions per extreure'n fòssils. Per a alguns jaciments amb una especial qualitat dels seus fòssils o amb un elevat nombre de restes se sol utilitzar el terme fossil-lagerstätte (de l'alemany Fossillagerstätte, «jaciment de fòssils»).Alguns jaciments famosos per la seva riquesa són: Atapuerca, Espanya Cova de l'Aragó a Talteüll, França Jaciment de Bernissart, Bèlgica Esquistos de Burgess, Canadà Esquistos de Maotianshan, República Popular de la Xina Formació Anacleto, Argentina Formació Barun Goyot, Mongòlia Formació Hell Creek, Estats Units Fumanya, Catalunya Jaciment de Messel, Alemanya Jurassic Coast, Regne Unit Laetoli, Tanzània Pous del Ranxo de la Brea, Estats Units Dinosaures de Coll de Nargó |
Geografia | El Louštín és una muntanya de 537 metres situada al Džbán, República Txeca. |
Química | En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula. En aquesta teoria, cada molècula té un grup d'orbitals moleculars, i s'assumeix que la funció d'ona ψf de l'orbital molecular està escrita com una simple suma entre els n orbitals atòmics constituents χi, d'acord amb la següent equació: ψ j = ∑ i = 1 n c i j χ i {\displaystyle \psi _{j}=\sum _{i=1}^{n}c_{ij}\chi _{i}} Els coeficients cij poden ser determinats numèricament per substitució d'aquesta equació per la de Schrödinger i l'aplicació del principi variacional. Aquest mètode s'anomena combinació lineal d'òrbites atòmiques i s'utilitza en la química computacional. Una transformació unitària addicional pot ser aplicada en el sistema per accelerar la convergència en algunes combinacions computacionals. La teoria dels orbitals moleculars ha estat vista com a competidora de la teoria de l'enllaç de valència en els anys 30, però es va descobrir després que els dos mètodes estan íntimament relacionats i que quan són estesos són equivalents. |
Esoterisme | La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic i/o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada Bruixa. La bruixeria és considerada o bé una qualitat innata (a mena de do) o que pot ser adquirida a través d'un pacte amb el diable. La bruixeria es considera un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, el control de la meteorologia, els vols nocturns, les malediccions, la missa negra i les reunions de l'aquelarre o del sàbat. El sàbat era un festí que se celebrava, com el nom indica, els dissabtes al vespre. En aquestes celebracions no hi faltava el menjar, la música i el que s'anomenava el bacium sub cauda (petó sota la cua) que feien les bruixes al diable. Aquest es diu que era encarnat per un boc (mascle de la cabra) i aquest mantenia relacions amb les bruixes assistents a l'aquelarre. Algunes teories associen la bruixeria europea amb antigues religions paganes de la fertilitat, encara que cap d'aquestes ha pogut ser demostrada. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els megàlits. Les bruixes tenen una gran importància en el folklore de moltes cultures, i són part de la cultura popular. Si bé aquest és el concepte més freqüent del terme bruixa, del segle xx ençà el terme ha estat reivindicat per sectes ocultistes i religions neopaganes, com la Wicca. La bruixeria és considerada una forma d'espiritisme. Un ús més detallat del terme s'empra per designar, en determinades societats, els mags o xamans. |
Humor | Alexis Valdés Gutiérrez (l'Havana, 16 d'agost de 1963) és un actor, cineasta, humorista, guionista, monologuista, productor, compositor i intèrpret cubà.Fill de l'actor humorístic cubà Leonel Valdés (m. 2010) i una professora, després de llicenciar-se en enginyeria i portar deu anys actuant en Cuba, s'instal·la en Espanya en la dècada dels 90 on es fa conegut gràcies a les seves intervencions en programes com El club de la comedia. En 2005, actua, dirigeix i produeix la seva primera pel·lícula Un rey en La Habana. Actualment resideix a Miami (Estats Units). Està casat amb Claudia Valdés, una actriu que sovint col·labora amb ella, i amb la qual va tenir una filla el 2018, Lucía. |
Informàtica | En informàtica, un Quadtree (o arbre quaternari) és un tipus d'arbre d'estructura de dades utilitzat en sistemes de simulació de partícules. La seva funció és reduir el cost computacional requerit al comprovar en tot moment i per cada partícula la posició de totes les altres partícules de la graella. Per fer-ho, l'algorisme divideix la graella en quatre regions o quadrants rectangulars (tot i que existeixen variants amb altres quantitats i mides) i cadascuna de les regions és tractada com una graella sencera, de manera recursiva, fins a assolir el nombre de partícules màxim per quadrant que busquem. D'aquesta manera, per cada partícula llavors es comprova la posició de les partícules d'aquell quadrant i no de tota la graella, estalviant així la part més feixuga de la computació. El seu cost computacional és O(n log n) on n és el nombre total de partícules, mentre que sense l'algorisme el cost és d'O(n²), molt més elevat. |
Ecologia | Els Epífits (del grec έπί, sobre i φύτόνepi, planta) o plantes epífites, són qualsevol planta que creix sobre un altre vegetal usant-ho solament com a suport, però que no el parasita; són una de les sis subdivisions de les formes vitals de Raunkjaer. Aquestes plantes són anomenades de vegades «plantes aèries», ja que no arrelen sobre el sòl. No obstant això, existeixen moltes espècies d'algues, incloent les marines, que són epífites sobre altres espècies aquàtiques (marines o aquàtiques angiospermes). Les epífites utilitzen la fotosíntesi per a proveir-se d'energia i (les que no són aquàtiques) obtenen humitat de l'aire o de la pluja que es diposita sobre la superfície del seu amfitrió. Les arrels poden desenvolupar-se primàriament per adhesió i les estructures especialitzades (com les esquames i copes) són les que recullen i mantenen la humitat. Les plantes epífites no parasiten al seu amfitrió, sinó que creixen independentment obtenint únicament suport físic. L'avantatge més evident respecte a altres herbes restringides a la terra és que reben més llum en els ombrívols ecosistemes boscosos i es mantenen lluny dels herbívors. No obstant això poden desenvolupar-se amb tanta densitat que arriben a danyar la planta amfitriona. Les epífites més conegudes inclouen les molses (Bryum, Hypnum, Hedwigia, entre altres), els líquens, les orquídies, les falgueres i les bromèlies (com la coneguda Tillandsia), encara que es poden trobar en tots els grups principals del regne vegetal. Les acumulacions de grans epífites es donen més abundantment en les selves humides tropicals i boscos temperats plujosos, però tant líquens com molses es troben en qualsevol entorn amb arbres. A les nostres latituds no són comunes les espècies de plantes superiors epífites, tanmateix existeix algun exemple com el polipodi, un geòfit que ocasionalment pot ser epífit. |
Astronomia | SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar. En té cura el Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg (CDS), França. SIMBAD fou creada per combinar el Catàleg d'Identificacions Estel·lars (Catalog of Stellar Identifications, CSI) amb l'Índex Bibliogràfic d'estrelles (Bibliographic Star Index) existent a Meudon, centre informàtic creat el 1979, expandit posteriorment amb fonts addicionals d'altres catàlegs i bibliografia científica. La primera versió interactiva, coneguda com a versió 2, va estar disponible el 1981. La versió 3, desenvolupada en llenguatge C i carregada en aparells UNIX a l'observatori de Strasbourg, va ser presentada el 1990. La caiguda del 2006 suposà el llançament de la versió 4 de la base de dades, actualment guardada en PostgresQL, i amb el programari de suport, escrit actualment completament en Java. El 14 de juny de 2007, SIMBAD conté informació de 3.824.195 objectes amb 11.200.785 noms, i 209.451 referències bibliogràfiques i 5.455.841 citacions bibliogràfiques. L'asteroide (4692) SIMBAD (1983 VM₇ rebé el seu nom. |
Robòtica | Dragonfly és una missió de la NASA i sonda espacial, que enviarà una aeronau d'ala giratòria robòtica a la superfície de Tità, la lluna més gran de Saturn. La missió estudiarà la química prebiòtica i l'habitabilitat planetària. Realitzarà enlairaments i aterratges verticals (VTOL) per moure’s entre llocs d’exploració.Tità és únic per tenir una química rica en carboni, complexa i diversa a la superfície d’un satèl·lit dominat per gel d’aigua amb un oceà d’aigua interior, cosa que el converteix en un objectiu prioritari per a l'astrobiologia i els estudis sobre l'origen de la vida. La missió es va proposar l’abril de 2017 al programa New Frontiers de la NASA pel Laboratori de Física Aplicada (APL) Johns Hopkins i va ser seleccionada com una de les dues finalistes (de dotze propostes) el desembre de 2017, per a perfeccionar encara més el concepte de la missió. El 27 de juny de 2019, Dragonfly va ser seleccionada per convertir-se en la quarta missió del programa New Frontiers. Està previst que s'enlaire el 2027 i aterre a Tità el desembre del 2034. |
Física | La pluja radioactiva designa la radiació produïda per l'explosió d'una arma nuclear. Aquesta radiació, semblant a una pols però invisible a ull nu, està formada per partícules radioactives produïdes en l'explosió nuclear que s'estenen a l'atmosfera creant una contaminació radioactiva de l'aire, que condueix a una contaminació de la cadena alimentària al caure sobre la superfície de la Terra, amb la qual cosa els aliments esdevenen radiotòxics. Hi ha diferents tipus de pluja radioactiva depenent de l'abast de la contaminació, així es podria parlar de pluja local o de pluja a nivell planetari (globalització). Hi ha una àmplia varietat d'efectes sobre els éssers vius que poden variar des de la mort ràpida després d'una exposició d'alta intensitat, a pràcticament cap efecte significatiu visible durant un període variable depenent de la intensitat de l'exposició. També s'han descrit efectes nocius en la fertilitat i s'ha relacionat amb mutacions genètiques. |
Sociologia | Una mare és la femella que pareix un animal o pon l'ou del que sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida. També s'anomena mare la que assumeix aquest rol de cuidadora encara que no en sigui la progenitora biològica. El terme s'aplica als animals però per extensió es pot parlar d'altres regnes o fins i tot d'idees i objectes (en el sentit d'engendradora o protectora). Un ús específic és quan s'aplica la paraula a la monja superior d'un convent. |
Esoterisme | El sufisme o tassàwwuf (àrab: تصوف, taṣawwuf; persa: صوفیگری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor. Aquesta mística té per finalitat última accedir a la «presència» i el coneixement de Déu directament, i no per mitjà de les normes i formulismes establerts per la llei islàmica. Per això, l'islam oficial no l'ha encoratjat mai en excés. A partir de l'Iraq al segle viii, i de Bagdad i del Caire al segle ix, el sufisme s'estengué per tot el món islàmic, des de l'Iran fins al Màgrib i l'Àndalus, i des d'Anatòlia fins a l'Índia i l'Àsia Central. Des de l'aparició del terme, al segon segle de l'hègira, aquest ha englobat diferents manifestacions d'espiritualitat, com certes formes d'ascetisme (zuhd) o de fervor religiós (ubbad), certs ordes militars místics de cavalleria (futuwa) i de les ràbites (ribat), la gnosi (irfan), el sufisme popular i de veneració pels sants (morabits), i també una espiritualitat sense cap manifestació externa (malamiyya). Malgrat la desconfiança dels garants de l'ortodòxia religiosa, el sufisme ha arribat a ser considerat com una més de les ciències tradicionals islàmiques, amb què s'ha interrelacionat sovint, com la filosofia islàmica (fàlsafa), la jurisprudència (fiqh), la teologia (kàlam), la cosmovisió (aqida) o l'exegesi alcorànica (tafsir). |
Dret | Elisabeth Mann Borgese (Munic, 24 d'abril de 1918 - Sankt Moritz, 8 de febrer de 2002) Elisabeth Veronika Mann Borgese, va ser una experta reconeguda internacionalment en dret i polítiques marítimes i en la protecció del medi ambient. Anomenada "la mare dels oceans", ha rebut l'Orde del Canadà i premis dels governs d'Àustria, Xina, Colòmbia, Alemanya, les Nacions Unides i la Unió Mundial per a la Conservació.Elisabeth Mann era filla de l'autor alemany Thomas Mann i de la seva dona, Katia Mann. Nascuda a Alemanya, a causa de l'ascens del partit nazi es va convertir en ciutadana primer de Txecoslovàquia, després dels Estats Units d'Amèrica i, finalment, del Canadà. Elisabeth Mann Borgese va treballar com a investigadora sènior al Centre for the Study of Democratic Institutions de Santa Bàrbara, Califòrnia, i com a professora universitària a la Universitat Dalhousie de Halifax, Nova Escòcia, Canadà. Es va convertir en una defensora de la cooperació internacional i del govern mundial. El 1968 va ser una de les membres fundadores i durant molt de temps l’única membre femenina del Club de Roma. El 1970 va organitzar la primera conferència internacional sobre dret del mar, "Pacem in Maribus" ("Pau als oceans"), a Malta, i va fundar el 1972 l'Institut Internacional de l'Oceà (IOI) a la Royal University of Malta. Del 1973 al 1982, Mann Borgese va ajudar a desenvolupar la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (UNCLOS). També va ajudar a establir el Tribunal Internacional per al Dret del Mar. |
Dansa | Les castanyoles, castanyetes o postisses són un instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces de fusta o d'os, de forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses.Els noms de castanyoles o castanyetes deriven del fruit del castanyer (Castanea sativa), per la semblança de la seva forma amb la d'una castanya. La majoria de llengües europees tenen un nom semblant: castanhetas (portuguès i occità), castagnettes (francès), castagnette (italià), castanets (anglès), Castagnetten (alemany).El nom de postisses és usual en certes localitats valencianes. |
Geografia | La cartografia crítica, cartografia ciutadana o contracartografia és un conjunt de noves pràctiques cartogràfiques i crítiques teòriques basades en la teoria crítica. Es diferencia de la cartografia acadèmica en què vincula el coneixement geogràfic amb el poder, i així, esdevé política.Des de la mort, el 1991, de J.B Harley, professor de Geografia de la Universitat de Wisconsin a Milwaukee, el camp de la cartografia han sorgit teories que identifiquen l'escriptura de mapes com una qüestió social i com a l'expressió de poder i coneixement. Les principals figures que han recollit els punts de vista de Harley són Denis Cosgrove, Denis Wood, Jeremy Crampton, Krygier John i Kevin St. Martin. Els mapes, ara, són vistos com a possibles llocs de poder i coneixement. Són fonts de coneixement de la geografia, dels llocs i de les persones. |
Geografia | La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona. El sufix toponímic -ona apareix sovint al Principat de Catalunya i a Occitània (i en molt menor mesura també al nord de la península itàlica, l'Aragó, i al País Basc). Etimològicament, molts dels topònims actuals catalans i occitans amb el sufix -ona tenien un nom original pre-romà acabat en -o que ha evolucionat en -ona per via de l'acusatiu llatí -onem, comː Barkéno (ibèric) > Barcino (llatí) - Barcinonem > Barcelona; Tàrraco - Tarraconem > Tarragona. De manera similar, en el cas de la península itàlica, moltes de les terminacions -ona corresponen a la llatinització de noms pre-romans, com per exemple del sufix etrusc -u, -unː Curtun > Cortona, Vescu > Vescona, Veru > Verona.Un altre possible origen etimològic dels topònims acabats amb -ona seria el sufix preindoeuropeu "onno", "onna" que vol dir 'aigua', per a indicar un lloc on hi ha molta aigua o per on flueix l'aigua. Aquest seria el cas de topònims de la Vall d'Aosta com Créta d'Hone (Tchahtéyón), Verdona (Oyace), Vessona (Bionaz) i potser fins i tot Aoulna (Saint-Marcel) o, al Piemont, el torrent de Viona, que marca en part la frontera entre els territoris de Biella i del Canavese. Aquesta teoria podria explicar el fet que molts dels noms dels (sub)afluents del riu Garona continguin el sufix -ona (Ambrona, Aurona, Autona, Barguelona, Eigadona, Gardona, Gimona, Lansona, Larona, Lauterona, Marquessona, Mullona, Ona, Sasona, Saudrona, Sellona, Tartarona, Tessona…). En català, part dels noms de lloc acabats en -ona provenen del superlatiu femení d'un substantiu anterior, p. ex. Falguera > Falguerona, Riera > Rierona, o de la versió femenina de noms acabats en -o, p. ex. Baró > Barona, Miró > Mirona,... Molts dels noms de lloc del Principat llistats a sota han estat extrets del "Nomenclàtor oficial de toponímia major" de la Generalitat. El llistat inclou els noms de tots els municipis dels Països Catalans (excepte els termes de Cabanabona, Costabona, Riu de Bona, Serrabona, Vallbona, Vallibona; Llocnou de la Corona; o Mata-rodona i Vila-rodona on el sufix és "bona", "corona" i "rodona" respectivament) així com la majoria de l'Occitània, però no és una llista exhaustiva pel que fa a topònims diferents dels municipals. Noms de lloc que acaben amb les paraules "bona", "corona", "dona", "Ramona", "redona", "rodona", "segona", "Simona" han estat exclosos. No hi ha cap nom de municipi a les Illes, ni al País Valencià (a part de Xixona, i Vallbona i Vallibona mencionats amunt) que acabi en -ona. |
Dansa | La pavana és una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originària possiblement de Pàdua i que va estar de moda en molts països durant tot el segle xvi. En llocs i moments diversos va adoptar altres noms com pavan, paven, pavin, pavian, pavine, pavyn, padovana i paduana. Tot i que no hi ha una certesa total que l'origen del nom es degui al gentilici de la ciutat italiana, sí que està fora de dubte el seu origen italià. Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d'introducció a altres danses, sovint la gallarda i en menys ocasions el saltarello, amb els quals contrastava tant en tempo com en mètrica. Acostumen a estar escrites en compàs de 2/2, normalment segueix una estructura o forma A,A1, B,B1, C,C1. Tant pot portar un acompanyament homofònic com contrapunttístic. D'acord amb Thoinot Arbeau, sovint s'acompanyava amb un tambor interpretant un patró rítmic constant consistent en negra-corxera-corxera. Pavana "Belle qui tiens ma vie" de Pierre Attaignant (?·pàg.) Apareix en molts manuals de dansa a Anglaterra, França i Itàlia. Com a gènere musical va sobreviure alguns segles després que la dansa caigués en desús a finals del Renaixement, especialment en la forma de tombeau, especialment cultivada a França al segle xviii. A la cort de Lluís XIV, habitualment la pavana anava seguida d'una courante. En el tractat de Thoinot Arbeau sembla una dansa per ser ballada per moltes parelles alhora, en processó, amb possible introducció de variants o ornamentacions per part dels balladors "On peut également continuer à avancer sur la deuxième partie, parcourant ainsi la salle en cortège de couples" (Arbeau 1967, 59–66). En canvi, en els manuals italians, la pavana sovint és una dansa força més complicada, per a una sola parella, seguida de la gallarda i altres seccions. Sovint, les peces musicals més modernes que porten el nom de pavana tenen algun tipus de perfil que recorda d'alguna manera o altra l'antigor. En són exemples: La Pavane de Gabriel Fauré (1887). La Pavana per a una infanta difunta de Maurice Ravel (1899). La "Pavane: She's So Fine" (1994) del John's Book of Alleged Dances, de John Coolidge Adams. El quart moviment de la suite "The Fall of the House of Usher" de l'àlbum de rock progressiu Tales of Mystery and Imagination de The Alan Parsons Project (1976). Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de gitanes i de la dansa de Castellterçol. A la Catalunya Nova hi ha diferents modalitats de balls de bastons que duen aquest nom. Els investigadors la situen entre els precedents del que a partir del segle xix acabarà configurant el nou ball de societat (juntament amb la volta italiana i la sarabanda espanyola). |
Matemàtiques | PlanetMath és una enciclopèdia lliure i col·laborativa en línia de matemàtiques. Posa l'èmfasi en la revisió per part dels experts, el rigor, la pedagogia, el contingut enllaçat i guiat per la comunitat. El projecte es localitza a la Biblioteca Digital d'Investigació tecnològica de Virgínia. PlanetMath es va iniciar quan la popular enciclopèdia MathWorld fou suspesa temporalment per ordre de la cort nord-americana, com a resultat de la demanda de CRC Press en contra del seu autor Eric Weisstein i la companyia Wolfram Research. PlanetMath utilitza la mateixa llicència GFDL que la Viquipèdia. Quan un autor crea un article, pot decidir atorgar drets d'escriptura a altres individus o grups d'individus. Tot el contingut s'escriu amb LaTeX. L'usuari pot escollir entre crear els enllaços de forma automàtica o permetre que el sistema converteixi certes paraules en enllaços que apunten a altres articles. Cada article es classifica d'acord amb el sistema de classificació de l'American Mathematical Society. Els usuaris poden agregar errors, discussions o bé missatges als articles. També existeix un sistema de missatgeria entre usuaris. El programari que executa PlanetMath es diu Noösphere, està escrit en Perl i funciona amb el servidor HTTP Apache del Linux i té llicència BSD. |
Ecologia | BioRitme és un festival musical que se celebra anualment, durant els mesos d'estiu, i en els darrers anys durant el mes d'agost, des de l'any 2013, al municipi de Vilanova de Sau, al voltant del Pantà de Sau, a un recinte situat a la Casa Colònies Can Mateu de la Fundació Catalana de l'Esplai (Fundesplai).El festival de música BioRitme, a més de les accions estrictament musicals, amb un cartell ple de grups coneguts, també programa un conjunt d'activitats paral·leles centrades en la consciència ecològica i en altres temes d'actualitat, relacionades amb la consciència i l'activisme com tallers, zona de chill out, zona infantil, terapeutes, ONG i associacions, turisme rural, piragüisme, bioconstrucció, energies renovables, teatre, zona de malabars i circ.Alguns dels grups participants en l'edició de 2019 foren SFDK, Oques Grasses, Tribade rap, Adala, La Sra. Tomasa, els holandesos Zep and friends, Ebri Knight, Roba Estesa, Auxili i Tremenda Jauría i La Sra. Tomasa. |
Ecologia | Una formació vegetal, comunitat de plantes (de vegades dita fitocenosi) és una col·lecció d'espècies de plantes dins una unitat geogràfica designada, la qual forma un tros relativament uniforme que es pot distingir dels trossos veïns amb diferents tipus de vegetació. Els components de cada comunitat vegetal es veuen influïts pel tipus de sòl, la topografia, el clima i la pertorbació humana. En molts casos hi ha diversos tipus de sòl dins d'una fitocenosi donada.L'expressió formació vegetal és del tipus biològic, expressa l'estructura d'una comunitat. S'empra, amb la intenció d'interpretar els organismes, com a expressió d'un procés d'adaptació a determinades condicions de vida. Una comunitat forestal inclou el dosser, o capa d'arbres superior, així com el sotabosc, subdividit en capa d'arbustos, capa d'herba, i algunes vegades també la capa de molsa. En alguns casos de boscos complexs també hi ha un capa inferior d'arbres ben definida. |
Química | El VX és un compost químic sintètic extremadament tòxic de la classe dels organofosfats, concretament un tiofosfonat. A la classe d'agents nerviosos, es va desenvolupar per a ús militar en la guerra química després de la traducció de descobriments anteriors de toxicitat d'organofosfats en la investigació de pesticides. En la seva forma pura, el VX és un líquid greixós, relativament no volàtil, de color ambre. A causa de la seva baixa volatilitat, el VX persisteix en entorns on està dispers.VX és l'abreviatura d'«agent verinós X», és un dels agents nerviosos més coneguts i va ser descobert per primera vegada a Porton Down, a Anglaterra, a principis dels anys 50, basat en la investigació feta per primera vegada per Gerhard Schrader, un químic que treballava per a IG Farben a Alemanya durant la dècada de 1930. Ara, una de les sèries V més àmplies d'agents, es classifiquen com a agents nerviosos i s'han utilitzat com a arma química en diversos atacs mortals registrats. Les morts per VX es produeixen amb l'exposició a desenes de quantitats de mil·ligrams per inhalació o absorció a través de la pell; Per tant, el VX és més potent que el sarín, un altre agent nerviós amb un mecanisme d'acció similar. En aquesta exposició, aquests agents alteren greument la senyalització electroquímica del cos entre el sistema nerviós i el muscular, cosa que provoca un bloqueig neuromuscular prolongat, una paràlisi flàccida de tots els músculs del cos, inclòs el diafragma, i la mort per asfixia. |
Enginyeria | El rugosímetre és un dispositiu dotat d'un palpador de diamant que, desplaçant una certa longitud sobre el material, és capaç d'ampliar el relleu de crestes i forats que presenta una superfície real i que no pot ser observada per l'ull humà. Els rugosímetres poden oferir la lectura de la rugositat directa en una pantalla o indicar-la en un document gràfic. Addicionalment, aquest aparell també pot determinar una sèrie de paràmetres que aporten el valor numèric de la rugositat d'acord amb les regles de normalització a les que aquest tipus de sistema està basat. Per determinar aquests paràmetres, definits com a Ra o Rz, el mateix equip divideix el seu recorregut en sis parts: la primera etapa s'utilitza per a la presa de referències i la correcció de curvatures mentre que les altres cinc realitzen les mesures. Les rugositats dels materials, per molt polides que estiguin, presenten sempre un cert grau de rugositat que ha de ser valorat, ja que pot influir en nombrosos processos, com per exemple en la capacitat d'adhesió de les pintures. |
Ecologia | La sinecologia és una branca de l'ecologia s'ocupa de la biocenosi, és a dir, les comunitats de moltes espècies d'animals, plantes i microorganismes. El terme "sinecologia" va ser proposada pel botànic suís C. Schröter i aprovat pel Congrés Internacional de Botànica de Brussel·les el 1910 per designar el conjunt de coneixements relatius a les comunitats de plantes, o fitocenosis. Per tant, sinecologia originalment era un sinònim de fitocenologia. La majoria de fitocenòlegs finalment consideraren la sinecologia simplement com a part de fitocenologia abraçant l'estudi ecològic de fitocenosis. És la ciència que estudia en comú totes les relacions entre les comunitats biològiques i entre els ecosistemes de la terra. És l'estudi de les comunitats, és a dir, medis ambientals individuals i les relacions entre les espècies que hi viuen. |
Mitologia | Un nan de jardí és una representació d'un gnom o d'un nan sota la forma d'una estàtua de poca altura que sol portar un barret vermell punxegut, usada per decorar el jardí. Creats a Alemanya el segle xix, els nans de jardí es van expandir a altres països d'Europa en els anys 1840 i van esdevenir especialment populars a França i Gran Bretanya. El terme "nan de jardí" ("garden gnome" en anglès) pot haver provingut del terme "Gnomen-Figuren" (figura en miniatura), usat en el catàleg original alemany. Van tenir un ressorgiment en popularitat en els anys 30 arran de la pel·lícula de dibuixos animats La Blancaneu i els set nans i van tornar a reviure en els anys 70. |
Química | La lixosa, en anglès:Lyxose, és una aldopentosa — un monosacàrid que conté cinc àtoms de carboni i inclou un grup funcional aldehid. Té la fórmula química C₅H10O₅. La lixosa es produeix rarament en la natura; `per exemple és un component del glicolípids bacterians. |
Humor | Els acudits de violes són acudits sobre violes i violistes. Es creu que els acudits de violes van aparèixer al segle xviii, quan les violes sovint tocaven veus senzilles i, per tant, quedaven relegades a músics de menys habilitat.L'origen de molts d'aquests acudits es podria remuntar a una història d'Itàlia de principis del segle xvii, tot i tractar-se d'una història real: El violinista Francesco Geminiani va arribar a Londres el 1714, com molts altres músics expatriats que van anar a Anglaterra a finals del segle xvii i principi del segle xviii… De jove, Geminiani havia estat nomenat cap de l'orquestra a Nàpols, on segons l'historiador musical anglès Charles Burney portava un temps tan salvatge i inestable que en comptes de regular i dirigir el grup, provocava una gran confusió, i va ser degradat a tocar la viola. Els acudits de violes s'expliquen de maneres molt diferents, algunes de les quals només són comprensibles per músics o persones amb coneixements musicals, mentre que d'altres no requereixen cap coneixement especialitzat. Alguns acudits es burlen de la pròpia viola, d'altres es burlen dels violistes, i alguns van en sentit contrari: acudits sobre músics que fan acudits de violes. |
Ciència militar | El fusell First Model 1916 Newton era un fusell de forrellat dissenyat per Charles Newton, que es va començar a produir en 1916. Es van produir un total de 4.000 unitats, de les quals, un 62% (aproximadament uns 2.500) utilitzaven la munició .256 Newton, i la resta utilitzaven diversos tipus de munició, predominant el 30-06 entre aquest 38% restant. Abans que Newton comencés la producció del First Model, havia produït alguns canons(per la companyia Marlin) en .256 Newton per a ser venuts i/o instal·lats en fusells Springfield. Aquests fusells amb el canó de .256 Newton es van començar a conèixer com a Newton-Springfield per alguns col·leccionistes. Amb alguns canons que havien sobrat, Newton va començar la producció del 1916. Els canons del .256 que havia produït Marlin tenien una forma quadrada, i no segmentada, com solien tenir els canons del 1916 que utilitzaven el .256 Newton. |
Química | El potencial de reducció s'utilitza per determinar el potencial electroquímic o el potencial d'un elèctrode d'una cel·la electroquímica o d'una cel·la galvànica. Aquests potencials de reducció venen donats en volts respecte d'un elèctrode estàndard d'hidrògen. Els valors dels potencials estàndards de reducció que es presenten a la taula han estat presos a una temperatura de 298 K, una pressió de 100 KPa i en una solució aquosa amb una concentració d'1 mol. |
Agricultura | El podriment sec (dita també podriment cúbic bru, podriment bru o podriment vermell), descrit per l'oxímoron anglès dry rot, és una malaltia fúngica causada per microfongs que destrueixen la cel·lulosa i les hemicel·luloses de la fusta (salvant la lignina). És un dels tipus de podridura de la fusta que ataca els materials llenyosos exposats a l'aire, a diferència de la podridura tova, que ataca els que estan molt impregnats de aigua. |
Agricultura | El pugó verd dels cítrics (Aphis spiraecola, abans A. citricola) és una espècie polífaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae que s'alimenta de la saba de rosàcies, solanàcies, brassicàcies, asteràcies, apiàcies i rutàcies (cítrics). A més, està documentat que és el vector de 17 virus vegetals. El mot aphis és una paraula llatina que significa poll.; i spiraecola és mot compost per spirae (espiral, enrotllament) i colere (viure). A causa de l'enrotllament de les fulles que produeixen les colònies. |
Jocs | Europa Universalis IV és un videojoc d'estratègia de la sèrie Europa Universalis, desenvolupat per Paradox Development Studio i publicat per Paradox Interactive. El joc va ésser publicat el 13 d'agost del 2013.Es tracta d'un joc d'estratègia on els jugadors controlen una nació des de la baixa edat mitjana fins a l'Edat moderna (des del 1444 fins al 1821 AD), duent a terme comerç, diplomàcia, colonització i guerra. |
Geografia | Villota del Páramo és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya). Inclou les pedanies d'Acera de la Vega, San Andrés de la Regla i Villosilla de la Vega. |
Arquitectura | Una entrefinestra és: la part d'una paret, d'un envà comprès entre dues obertures o buits, dues portes-finestres, pilar que suporta en el seu mig la llinda d'un portal o d'una finestra (Vegeu Mainell). per extensió, el panell de fusteria que adorna la part superior d'una placa de llar de foc. tota part de fusteria que serveix a revestir l'espai que es troba entre dues finestres, sigui que hi hagi o no una placa; es dona també aquest nom a tots els parquets de plaques. per metonímia, un quadre que serveix a decorar aquesta part de la paret, mal il·luminada, i pejorativament un quadre que no mereix de ser ben il·luminat. |
Telecomunicacions | Una tarifa plana és aquella en la qual una companyia que ofereix un servei cobra una quantitat fixa, independentment de la quantitat de temps o flux que s'utilitzi. Generalment s'empra en telecomunicacions, però es pot emprar en altres serveis. |
Astronomia | El Centre d'Astrobiologia (CAB) és un centre espanyol d'investigació en astrobiologia, dependent tant de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) com del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Té dues seus, una principal al campus de l'INTA, a Torrejón de Ardoz (Madrid), a 20 km a nord-est de la capital, i una altra secundària en el Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC). És el primer centre d'investigació no nord-americà associat a la NASA Astrobiology Institute (NAI), dependent de la NASA. El CAB va ser distingit com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu en la convocatòria de 2017 de el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, destinada a reconèixer l'excel·lència en estructures organitzatives d'investigació. |
Conflictes | La guerra de Kurukshetra, també anomenada Guerra del Mahabharata, és un conflicte armat descrit en l'èpica índia Mahabharata. El conflicte va sorgir d'una lluita de successió dinàstica entre dos grups de cosins, el Kauraves i Pandaves, pel tron de Hastinapura en un regne indi anomenat Kuru. Va implicar un número dels regnes antics que van participar com aliats dels grups rivals. La ubicació dels combats és descrit com el Kurukshetra a l'estat modern de Haryana. Malgrat referir-se només a un període de a aquests divuit dies, la narrativa forma més d'un quart del llibre, suggerint la seva importància relativa dins de l'èpica, la qual en general s'estén per dècades de guerres familiars. La narrativa descriu batalles individuals i morts de diversos herois d'ambdós costats, formacions militars, diplomàcia de guerra, reunions i discussions entre els personatges i les armes van utilitzar. Els capítols (parvas) tractant la guerra (capítols sis a deu) són considerats entre el més vells de tot el Mahabharata. La historicitat de la guerra queda subjecta a discussions erudites. Alguns intents han estat fets per assignar una data històrica a la guerra de Kurukshetra. La tradició popular considera que la guerra marca la transició al quart període del Kaliyuga (l'època del vici o del dimoni) i així la data el 3102 aC. |
Administració | Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.Els microestats tenen una important influència relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat té un vot. Alguns exemples propers són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg. No s'han de confondre els microestats amb les micronacions, que no són reconegudes com a estats sobirans. Els territoris, tot i amb sobirania plena, com les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats. El microestat sobirà més petit és la Ciutat del Vaticà, que el 2003 tenia 911 ciutadans i una superfície de només 0,44 quilòmetres quadrats. En realitat només ocupa un barri antic amb alguns edificis i parcs al centre de Roma (Itàlia). Potser és el país més inusual amb govern propi, exèrcit, missions diplomàtiques, però sense població nativa permanent (la ciutadania només es concedeix a les persones que treballen al Vaticà i a les seves missions a l'estranger). A Roma, Itàlia, l'Orde Sobirà i Militar de Malta —que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani— és una entitat efectiva no territorial sobirana que podria ser també considerat un microestat: la seva sobirania és reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplomàtiques, però, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no té cap base territorial substancial. Ni el Vaticà ni l'Orde Sobirà i Militar de Malta són membres de les Nacions Unides, si bé tots dos hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a "estat no membre", amb el nom atípic de Santa Seu, i el segon, com a "altra entitat". Molts dels estats classificats entre els 30 més petits del món, tenen algunes característiques comunes. La majoria són microestats europeus o les petites illes del Carib, el Pacífic Sud i l'oceà Índic (la majoria de les antigues colònies d’ultramar van guanyar la seva independència a la segona meitat del segle XX). [...] Cal tenir en compte que hi ha territoris dependents i oficialment no reconeguts com a estats, com Puerto Rico que és una part dels EUA, o Bermudes que és el territori britànic d'ultramar. |
Ciència-ficció | Wang Yao [en xinès: 王瑶, transliterat en pinyin: Wáng Yao] (Xi'an, província de Shaanxi, Xina, juny de 1984), coneguda amb el pseudònim Xia Jia (en xinès: 夏笳, transliterat en pinyin: Xià Jiā), és una escriptora xinesa de ciència-ficció i fantasia. Després d'obtenir el seu doctorat en literatura comparada i literatura universal en el departament de xinès de la Universitat de Pequín en 2014, és actualment professora de literatura xinesa a la Universitat de Xi'an Jiaotong. Les obres curtes de ficció de Xia Jia han guanyat cinc premis Galaxy de ciència-ficció xinesa i sis premis Nebula xinesos de ciència-ficció i fantasia. Una de les seves històries curtes va rebre una menció d'honor en els Premis de Traducció de Ciència Ficció i Fantasia. Les seves històries han estat publicades a Nature, Clarkesworld, Year's Best SF, SF Magazine i en la influent revista xinesa de ciència-ficció Science Fiction World. A més dels escrits en xinès i anglès, els seus treballs han estat traduïts al txec, a l'italià, al japonès i al polonès. |
Robòtica | La nanorobòtica és el camp de les tecnologies emergents que crea màquines o robots els components dels quals estan o són propers a escala nanomètrica (10^−9 metres). D'una forma més específica, la nanorobòtica es refereix a l'enginyeria nanotecnològica del disseny i construcció de nanorobots, tenint aquests dispositius una grandària de 0,1 a 10 micròmetres i estan construïts amb components de nanoescala o moleculars. També han estat utilitzades les denominacions de nanobots, nanoides, nanites, nanomàquines o nanomites per descriure a aquests dispositius que actualment es troben en recerca i desenvolupament.En la seva majoria les nanomàquines es troben en fase de recerca i desenvolupament, però s'han provat algunes màquines moleculars i nanomotores primitives. Un exemple d'això és un sensor que té un interruptor d'aproximadament 1,5 nanòmetres d'ample, capaç d'explicar molècules específiques en una mostra química. Les primeres aplicacions útils de les nanomàquines podrien donar-se a la tecnologia mèdica, aquests dispositius podrien ser usats per identificar i destruir cèl·lules cancerígenas. Una altra aplicació potencial és la detecció de químics tòxics, i en el mesurament de les seves concentracions, en l'ambient. La Universitat Rice ha demostrat un acte d'una sola molècula desenvolupat mitjançant un procés químic i que inclou l'ús de buckyballs com a rodes. Es conduït controlant la temperatura ambient i posicionant la punta d'un microscopi d'efecte túnel. Una altra definició diu que és un robot que permet interaccions precises amb objectes de grandària nanomètrica, o pot manipular amb resolució nanomètrica. Aquests dispositius estan més relacionats amb la microscòpia o amb microscopi de sonda d'escombratge, en vegada descriure als nanorobots com una màquina molecular. Seguint amb la definició de microscòpia fins i tot amb grans aparells com un microscopi de força atòmica que poden ser considerats com a instruments nanorobòtics quan són configurats per realitzar nanomanipulacions. Des d'aquesta perspectiva, robots de macroescala o microrobots que es poden moure amb precisió nanomètrica també pot ser considerat com nanorobots. |
Història | Lluís Navarro i Miralles (Larraix, 1934) és un professor universitari i dinamitzador cultural català. Fill d'emigrats al protectorat espanyol al Marroc, estudià primària i batxillerat al Col·legi dels Germans Maristes de Tarragona. Entre 1956 i 1959 estudià dret i magisteri i, entre 1963 i 1967, cursà Geografia i Història. El 1972 elaborà la tesi doctoral sobre la guerra del Marroc. Des de 1971, s'integrà a l'equip docent de la delegació de la Facultat de Lletres, més tard Universitat Rovira i Virgili, on va ser molts anys director de l'Àrea d'Història Moderna. Lluís Navarro va organitzà diversos congressos i seminaris i impulsà la creació de l'hemeroteca de la Caixa de Tarragona i l'Arxiu Històric del Port. Es jubilà el 2004 i el 17 de desembre de 2008 impartí la seva última classe magistral a l'edifici de la plaça de la Imperial Tàrraco. Ha escrit en diverses publicacions, com Universitas Tarraconensis, el Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Estudis Altafullencs, Estudis Històrics i documents dels Arxius de Protocols, Pedralbes, Quaderns d'Història Tarraconense o Revista de Historia Económica. El 2005 publicà amb Jordi Blay Boqué Guia de Bonastre (Diputació) i el mateix any coordinà amb Francesc Olivé el IV volum de Valls i la seva història (Institut d'Estudis Vallencs). |
Ecologia | Una regió florística o fitocorion, en fitogeografia, és una zona geogràfica relativament uniforme respecte a la composició de les espècies de plantes. Les regions florístiques adjacents normalment no tenen una frontera estricta, sinó més aviat una transició suau on moltes espècies de les dues zones es solapen. |
Telecomunicacions | El coeficient de transmissió s'utilitza en física i en enginyeria elèctrica quan es consideren medis amb discontinuïtats en propagació d'ones. El coeficient de transmissió descriu l'amplitud (o la intensitat) d'una ona transmesa respecte a l'ona incident. El coeficient de transmissió està estretament relacionat amb el coeficient de reflexió.Diferents camps de la ciència tenen diferents aplicacions per a aquest terme. |
Art | Estilema és un terme que es fa servir ocasionalment per definir els trets o constants característics de l'estil d'un autor determinat. També se'n diu habitualment tret d'estil. En lingüística, és un element formal o lingüístic que distingeix la manera d'escriure d'un autor (l'anomenat usus scribendi), la manera particular en què és escrita una obra, com en el cas de l'èpica, en què els estilemes no canvien i molts cops són recurrents, o en l'estil de la poesia popular i d'altres gèneres literaris. En art, es refereix a les característiques distintives que poden definir l'obra d'un pintor, escultor o arquitecte, o el conjunt de trets distintius d'un període estilístic –per exemple els estilemes del romànic, del gòtic, etc.–, o bé els trets distintius peculiars d'un estil local –per exemple els estilemes del romànic llombard, etc.– o d'un moviment pictòric. En les arts menors, l'estilema és allò que identifica els trets distintius d'un estil decoratiu en un moment històric precís: els estilemes de l'«estil arcaic» en la ceràmica baixmedieval, per exemple. En música, fa referència als signes distintius de les obres musicals o dels músics. Actualment es fa servir també en l'àmbit del disseny industrial, on és més adient que el terme més habitual estil, per indicar els trets característics d'una línia productiva determinada. |
Teologia | El "Llibre de la Vaca Sagrada" o "Llibre de la Vaca Celestial" és un text de l'antic Egipte que probablement es va originar durant el període d'Amarna i, en part, descriu les raons de l'estat imperfecte del món com a resultat de la rebel·lió de la humanitat contra el suprem déu del sol Ra. El càstig diví va ser infligit per la deessa Athor. Els supervivents d'aquest càstig pateixen per la separació de Ra, que ara residirà al cel a la part posterior de la vaca celestial Nut. Amb aquesta "caiguda", el sofriment i la mort van entrar al món. És la fracturació dins la unitat original de la creació. |
Circ | El Circo Price va ser un circ fundat en 1853 pel écuyer irlandès Thomas Price, i instal·lat al passeig de Recoletos de la ciutat de Madrid i traslladat en 1880 a la plaça del Rey, ocupant el solar en el qual havien estat el Circo Olímpico i després el Teatro del Circo. L'antic Teatre-Circ de Price va ser demolit en 1970. El març de 2007, l'Ajuntament de Madrid li va donar aquest nom al nou centre cultural de la ronda d'Atocha, que inclou un circ estable |
Telecomunicacions | CCIR és l'acrònim de Comité Consultiu Internacional de Radiocomunicació - The International Radio Consultative Committee (anglès)- Comité Consultatif International des Radiocommunications (francès), antic nom del comité de normalització de les radiocomunicacions a la UIT ara conegut com a UIT-R. El Sector de Radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT-R), o Radiocommunication Sector of the International Telecommunication Union (ITU-R), és la part de l'organisme internacional UIT referent a les radiocomunicacions encarregat de: fer estudis tècnics, donar resposta a les qüestions pràctiques, i oferir recomanacions tècniques. |
Pedagogia | En l'àmbit de la salut mental, l'esquizofàsia o parla embarbussada és un llenguatge confús i sovint repetitiu, simotomàtic de diverses malalties mentals. La paraula «esquizofàsia» va ser creada el 1913 per Emil Kraepelin per designar un estat esquizofrènic on el trastorn del llenguatge és un precursor. Generalment s'associa amb una presentació maníaca del trastorn afectiu bipolar i altres símptomes de malalties mentals greus, com la psicosi i l'esquizofrènia. Es caracteritza per un ús aparentment confús de paraules sense significat o relació aparent vinculades a elles. En aquest context, es considera un símptoma d'un trastorn formal del pensament. En alguns casos, l'esquizofàsia pot ser un signe d'esquizofrènia asimptomàtica; per exemple, la pregunta «Per què la gent creu en Déu?» pot provocar una resposta formada per una sèrie de paraules associades comunament amb la religió o la pregària, però sense cap mena de respecte a les regles lingüístiques. La esquizofàsia s'ha de contrastar amb un altre símptoma d'alteració cognitiva i lliscament cognitiu que implica certs arranjaments idiosincràtics de paraules. Amb aquest símptoma, el llenguatge pot o no ser gramaticalment correcte depenent de la gravetat de la malaltia i dels mecanismes particulars que han patit la malaltia. Els codis de diagnòstic del DSM-V no codifiquen específicament per aquest trastorn, tot i que ho inclouen com un símptoma sota el diagnòstic d'esquizofrènia. |
Història | Juan Manuel Sánchez Gordillo (Marinaleda, 5 de febrer de 1952) és un polític, sindicalista i professor d'història andalús, dirigent polític del Col·lectiu d'Unitat dels Treballadors - Bloc Andalús d'Esquerres (CUT-BAI) i d'Esquerra Unida (IU), així com sindical del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC). |
Sociologia | Els aspectes socials de la teoria de l'evolució han estat considerables. A mesura que l'explicació científica de la diversitat de la vida es desenvolupava, moltes vegades substituïa explicacions alternatives, algunes de les quals ben arrelades. Com que la teoria de l'evolució inclou una explicació de l'origen de la humanitat, tingué un impacte profund sobre les societats humanes. Alguns s'oposaren vigorosament a l'acceptació de l'explicació científica, degut principalment a les seves implicacions religioses (per exemple, pel seu rebuig implícit d'una "creació especial" dels éssers humans, com ho descriu la Bíblia). Això ha provocat una intensa controvèrsia creació-evolució a l'educació pública, principalment als Estats Units. |
Telecomunicacions | La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen. Aquesta descomposició resultant és una funció complexa, el valor absolut de la qual representa la quantitat de cada freqüència present en la funció original, i l'argument complex de la qual és el desfasament de la sinusoide bàsica en aquella freqüència. Si bé l'aplicació de la transformada de Fourier no es limita només a funcions temporals, el domini de la funció original se sol anomenar domini temporal. La transformada és anomenada domini freqüencial. El terme transformada de Fourier fa referència tant a la representació en el domini freqüencial com a l'operació matemàtica que associa el domini freqüencial a una funció temporal. La transformada de Fourier gaudeix d'una sèrie de propietats de continuïtat que garanteixen que pot estendre's a espais de funcions majors i fins i tot a espais de distribucions temperades. A més, té una multitud d'aplicacions en moltes àrees de la ciència i enginyeria: la física, la teoria dels nombres, la combinatòria, el processament de senyals (electrònica), la teoria de la probabilitat, l'estadística, l'òptica, la propagació d'ones i altres àrees. La branca de la matemàtica que estudia la transformada de Fourier i les seves generalitzacions és denominada anàlisi harmònica. |
Objectes astronòmics | La gravetat superficial, g, d'un objecte astronòmic és l'acceleració gravitatòria que s'experimenta a la seva superfície. Es pot considerar la gravetat superficial com la gravetat que experimenta una partícula hipotètica que es trobi molt a prop de la superfície de l'objecte i que, per no distorsionar el sistema, tingui una massa negligible. La gravetat superficial es mesura en unitats d'acceleració, que, en el SI, són els metres per segon al quadrat. També es pot expressar com a múltiple de la gravetat estàndard de la Terra, g = 9,80665 m/s². En astrofísica, la gravetat superficial es pot expressar com a log g, que s'obté expressant primer la gravetat en unitats cegesimals, on la unitat d'acceleració són centímetres per segon al quadrat, i llavors fent-ne el logaritme en base 10. |
Agricultura | La United Farm Workers of America (o Camperols Units d'Amèrica) (UFWA) és un sindicat creat a partir de la fusió de dos grups, l'Agricultural Workers Organizing Committee (o Comitè Organitzador de Treballadors Agrícoles) (AWOC), dirigida per l'organitzador filipí Larry ltliong, i la National Farm Workers Association (o Associació Nacional de Camperols) (NFWA), dirigida per César Chávez. Aquesta unió va canviar des d'una organització de drets dels treballadors, que ajudava als treballadors immigrants a obtenir una assegurança d'atur, a una unió de treballadors agrícoles, de la nit al dia, quan la National Farm Workers Association (NFWA) es va declarar en vaga en suport dels camperols filipins en la seva majoria treballadors agrícoles del Agricultural Workers Organizing Committee (AWOC), dirigida per Larry ltliong a Delano, Califòrnia, que havia iniciat una vaga del raïm el 8 de setembre de 1965. La NFWA i l'AWOC, reconeixent els seus objectius i mètodes comuns, i adonant-se dels punts forts de la formació de la coalició, formaren conjuntament la United Farm Workers Organizing Committee (o Comitè Organitzador dels Camperols Units) el 22 d'agost de 1966.Aquesta organització es va convertir en la United Farm Workers i va posar en marxa un boicot del raïm de taula que, després de cinc anys de lluita, finalment va guanyar un contracte amb els productors principals del raïm a Califòrnia. |
Jocs | El capitalista (també conegut com a El president) és un joc de cartes que es juga habitualment amb una baralla de cartes espanyola, tot i que també s'hi pot jugar amb una baralla francesa adaptant el valor de les cartes. Es poden fer servir comodins o no; en cas que s'utilitzin, tenen el valor que el jugador desitgi. És un joc per a entre 2 i 10 jugadors, tot i que és aconsellable que hi juguin com a mínim 3 persones. Si hi juguen més de 6 persones, caldrà fer servir dues baralles. Es comença el joc repartint totes les cartes entre els jugadors. L'objectiu del joc és ser el primer a quedar-se sense cartes. El valor de les cartes, de major a menor, és el següent: dosos, asos, reis, cavalls, sotes, i les numerades, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3. Un jugador comença tirant una carta, parella, trio o quartet (normalment les de valor més baix, ja que són les que costa més treure), i els següents jugadors, per ordre, han d'anar tirant cartes de valor superior a les que s'han jugat, respectant el nombre de cartes que s'ha jugat. És a dir, si la primera persona treu una parella de quatres, la següent només pot jugar una parella, i que ha de ser com a mínim de cincs (tot i que podria ser, per exemple, una parella de sets). Quan un jugador fa una tirada i ningú més després d'ell juga per superar les cartes, aleshores les cartes es retiren i aquest jugador és el que comença la següent ronda. Aquest procés es repeteix fins que els jugadors es queden sense cartes. En acabar la partida, el primer que ha guanyat rep el nom de "President" o "Capitalista", el segon "Vicepresident", el penúltim "Semicul" o "Vicemenjamerda", i l'últim "Cul" o "Menjamerda". Un cop repartides les cartes per a la següent partida, i abans de començar a jugar, el "Cul" li ha de donar les seves dues millors cartes al "President", que li dona a ell les dues pitjors. El semicul i el vicepresident fan el mateix, però només intercanviant-se una carta. |
Química | La nomenclatura química és el conjunt de normes per tal de generar els noms pels diferents compostos químics de forma sistemàtica. La nomenclatura química (del llatí nomenclatūra) és un conjunt de regles o fórmules que s'utilitzen per anomenar tots els elements i els compostos químics. Actualment la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, en anglès International Union of Pure and Applied Chemistry) és la màxima autoritat en matèria de nomenclatura química, la qual s'encarrega d'establir les regles corresponents; posteriorment, s'adapten a cada llengua. El conjunt de normes es pot trobar en dues publicacions, conegudes com a Blue Book i Red Book. En altres publicacions similars, es poden trobar els estàndards per a la utilització de símbols per quantitats físiques (Green Book) i definicions de paraules tècniques utilitzades en química (Gold Book). Atès que cada especialitat dins de l'àrea necessita una nomenclatura especifica, el catàleg de llibres publicats és extens. |
Cronometria | El rellotge mecànic, és aquell fet íntegrament amb peces mecàniques sense intervindre altres elements, com per exemple l'aigua com a regulador. Va ser potser l'avanç més important en la història de la mesura del temps, es va iniciar amb la introducció de rellotges mecànics amb engranatges, que es van començar a veure a mitjan segle xii a les torres de les esglésies. Tenien peses com a mecanismes d'accionament que penjaven d'una corda enrotllada sobre un cilindre; en descendir el pes, la corda es desenrotllava i feia girar un cilindre connectat a un engranatge i les manetes. |
Mitologia | La mitologia egípcia és la pròpia de la religió que es va practicar durant mil·lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme. Déus i llocs de la mitologia egípcia: |
Geografia | El Congrés Geogràfic Italià és una reunió d'estudiosos acadèmics a nivell italià que es duu a terme cada tres o quatre anys des del 1892 en endavant. En el congrés es discuteixen argument de geografia, entesa en el sentit més ampli possible. El Primer Congrés Geogràfic Italià es va organitzar a Gènova, coincidint amb la celebració de la Cambra centenària del Descobriment d'Amèrica: el desenvolupament de la ciutat derivava de l'intent de celebrar amb ella al navegant Cristòfol Colom, malgrat les moltes polèmiques sobre el seu origen i nacionalitat. Entre els organitzadors, s'ha d'esmentar al marquès Giacomo Doria, que fins al 1891 era sindaco de Gènova, i que des de l'any 1891 fins a l'any 1900 va ser president de la Societat Geogràfica Italiana. La continuïtat del Congrés es va interrompre per la Primera Guerra Mundial; es van reprendre durant el Feixisme, també pel favor amb el qual el règim guardava a determinats sectors d'investigació (per exemple la geografia colonial, les bonificacions, la industrialització) però es va interrompre de nou amb la Segona Guerra Mundial. Alguns geògrafs d'entre els més destacats, com Roberto Almagià, van ser apartats de l'ensenyament universitari per ser d'origen jueu després de l'any 1938; per aquest motiu, el Congrés de Bolonya de l'any 1947 es va caracteritzar per un clima d'ensenyament de l'heri dicebamus. |
Ciència-ficció | V, titulada en català Els visitants, és una sèrie de televisió estatunidenca de ciència-ficció que es va estrenar a la cadena ABC el 3 de novembre de 2009. Es tracta d'una versió actual de la minisèrie V emesa entre 1984 i 1985 i creada per Kenneth Johnson. Els productors executius són Scott Peters (creador d'Els 4400), Jace Hall, Steve Pearlman i Jeffrey Bell. Els quatre primers episodis de V es van emetre el novembre de 2009 i la segona part a partir de març de 2010 als Estats Units. La sèrie ha estat doblada al català i emesa per Televisió de Catalunya. La primera temporada de la sèrie fou emesa per primera vegada per TV3 l'any 2010, i la segona temporada va ser emesa l'any 2011 pel canal 3XL. |
Ètica | El materialisme, en el context individual, és la importància que una persona atribueix a l'adquisició i consum de béns materials. L'ús del terme materialista per descriure la personalitat d'un individu o d'una societat tendeix a tenir una connotació negativa o crítica. Sovint s'associa amb un sistema de valors que considera que l'estatus social està determinat per la riquesa (veure consum conspicu), així com la creença que les possessions poden proporcionar felicitat. L'ecologisme es pot considerar una orientació competencial al materialisme.També es pot considerar aquest materialisme com una forma pragmàtica d'interès personal il·lustrat basat en una comprensió prudent del caràcter de l'economia i de la societat que estan orientades al mercat. Tanmateix, els estudis han trobat que també s'associa amb comportament i depressió autodestructius. |
Filosofia | Gabrielle Venora Petito (19 de març de 1999 – c. 30 d'agost de 2021) fou una dona americana que va desaparèixer entre el 27 i el 30 d'agost de 2021, mentre feia vida en una furgoneta i viatjava a través dels Estats Units amb el seu promès Brian Christopher Laundrie. El cas agafà notorietat quan Laundrie va retornar de Wyoming a Florida sol cap a l’1 de setembre amb la seva furgoneta Ford Transit Connecta del 2012, rebutjant parlar sobre els rumors al voltant de Petito. Les restes de Gabrielle van ser trobades al bosc de Bridger–Teton National Forest a Wyoming el 19 de setembre de 2021, on els resultats preliminars de l'autòpsia van determinar que la seva mort era per homicidi.Els assumptes de la parella reben un gran focus d'atenció pública a causa de la quantitat d'àudio i documentació de vídeo i informació logística sobre els seus viatges, incloent-hi el seu propi intercanvi de correus, una gravacuó de vídeo de càmera dels cossos policials en que es veia una disputa domèstica de la parella, enregistraments de trucades al telèfon d'emergències 911 i tot d'observacions als seus comptes en plataformes de mitjans de comunicació socials.Després que Laundrie va ser posat sota sospita i subjecte d'interès en el cas, els seus pares van dir que va anar senderisme en una reserva forestal el 14 de setembre, i que no se l'havia vist de llavors ençà. El 22 de setembre de 2021, l'Agència Federal d'Investigació (FBI) va emetre una ordre d'arrest per Laundrie amb els càrrecs de frau en una targeta de dèbit després que fes retirades de diners del banc utilitzant la targeta d'algú altre. |
Art | L'aspecte físic, aparença o imatge que projecta qualsevol persona, com a tal és una construcció cultural determinada tant per la càrrega genètica, l'edat, l'estil de vida i, sobretot, pels abillaments (p. ex.: indumentària, tatuatges, pentinat… ). Els éssers humans són extremadament sensibles a l'aparença física, pròpia o dels altres. L'aparença esdevé per antonomàsia una manera ràpida de tipificar mitjançant prejudicis la pertinença d'una persona a un determinat grup social, el seu atractiu físic o fins i tot el seu estat de salut o d'ànim. |
Televisió | Dead Set, a Espanya titulada Dead Set: Muerte en Directo, és una sèrie de televisió anglesa de terror. Creada per l'escriptor anglès Charlie Brooker, fou nominada pels premis BAFTA el 2009. La sèrie rodada a la casa del Gran Hermano britànic, va ser estrenada al canal E4 el 27 d'octubre de 2008. Els cinc episodis amb què consta la sèrie van ser emesos en cinc nits consecutives. A Espanya es va emetre el 25 de juliol de 2009 en el Canal+ i el 15 de desembre en el canal Cuatro. |
Arqueologia | Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology (Palaeogeogr. Palaeoclimatol. Palaeoecol.) és una revista científica revisada per experts que publica estudis multidisciplinaris i articles de revisió en l'àmbit de la geologia paleoambiental. Els seus redactors són T. J. Algeo, H. Falcon-Lang, P. Hesse, I. Montanez, J. Pike i S. Xie. Fou fundada el 1965 i actualment és publicada per Elsevier. Els seus resums són indexats a les següents bases de dades: Segons Journal Citation Reports, el 2020 tenia un factor d'impacte de 3,318. |
Humor | "All your base are belong to us" (Totes les vostres base són ens pertanyen (sic), sovint abreujat com "All your base", "AYBABTU" o "AYB" és una frase en Engrish que va esdevenir un mem, un fenomen d'Internet. El text prové de l'escena inicial de la versió europea per a Sega Mega Drive del videojoc Zero Wing, publicat l'any 1991 per l'empresa desenvolupadora Toaplan, el qual presentava una traducció molt pobra de la versió original, que era en japonès. El mem va sorgir arran d'una animació GIF que presentava el text d'obertura del videojoc, el qual va començar a fer-se famós al fòrum Something Awful. |
Art | La Revista de Filología Española (RFE) és una revista científica espanyola sobre filologia, que va ser fundada el 1914 per Ramón Menéndez Pidal.La Revista de Filologia Espanyola amb una periodicitat semestral, acull treballs de filologia espanyola, i proporciona la informació bibliogràfica relacionada amb els seus continguts que apareix en les revistes rebudes a la Biblioteca Tomás Navarro Tomás (CSIC). Es tracta d'una revista avaluada per experts externs, escrita fonamentalment en castellà, malgrat que admet articles en altres llengües romàniques, amb l'aprovació de Consell de Redacció.La Revista de Filologia Espanyola, que està indexada en la Web of Science, SCOPUS, CWTS Leiden Rànquing, ERIH Plus, REDIB i DOAJ, facilita l'accés sense restriccions a tot el seu contingut des del moment de la publicació. |
Arquitectura | La traceria és el treball decoratiu en pedra (també de vegades en fusta) compost per elements geomètrics i utilitzat en arquitectura, especialment a les grans obres de l'arquitectura gòtica. Aquest ornament pot subdividir obertures (com en les rosasses) en forma d'espai perforat, o revestir àrees amb formes en relleu tal com ho trobem a les decoracions de finestres, arcs, a ornamentar voltes, gablets i pinacles o per a cobrir superfícies planes com ara panells (de cor per exemple) o parets. |
Llengües | Llengua de signes de Mardin és una llengua de signes de Turquia. Sigui al principi parlat en la ciutat de Mardin, datant enrere com a mínim cinc generacions en una família estesa sola. Tots els parlants ara viuen en Esmirna o Istanbul, i la generació més jove ha canviat a Llengua de signes turca. |
Agricultura | Abispa és un gènere de vespa terrissaire que està distribuït a Australàsia. Inclou l'espècie Abispa ephippium, coneguda col·loquialment en anglès com "Australian hornet". |
Informàtica | Un gestor de fitxers o gestor d'arxius és un programa informàtic que facilita la interacció amb el sistema de fitxers. Típicament permet realitzar operacions bàsiques com ara: accés, canvi de nom, còpia, eliminació, etc. La major part dels gestors de fitxers actuals disposa d'una interfície gràfica semblant a la dels navegadors web, facilitant la navegació entre els diversos directoris i arxius. També poden incorporar altres funcions, com la cerca, la previsualització d'imatges o documents i la reproducció d'arxius multimèdia. |
Antropologia | El Dia Internacional de la Fraternitat Humana és un dia internacional, reconegut per la Assemblea General de les Nacions Unides, que se celebra el 4 de febrer, segons va acordar en la reunió del 21 de desembre de 2020 a través de la resolució 75/20012, per tal de promoure la tolerància cultural i religiosa. Amb aquesta resolució, que va ser proposada per Egipte i els Emirats Àrabs Units, les Nacions Unides convidaven tots els seus estats membres i altres organitzacions internacionals a commemorar anualment el Dia Internacional de la Fraternitat Humana el 4 de febrer.Des que es va celebrar per primera vegada el 4 de febrer del 20217, el Dia Internacional de la Fraternitat Humana ha rebut suport de diferents líders mundials. El Papa Francesc, el xeic Ahmed al-Tayeb, Gran Imant d'Al-Azhar; i el president dels Estats Units, Joe Biden, han secundat la iniciativa. |
Informàtica | L'emmagatzematge secundari, memòria secundària, memòria auxiliar o memòria externa és el conjunt de dispositius i suports d'emmagatzematge, que conformen el subsistema de memòria d'un ordinador, al costat de la memòria principal. També anomenat perifèric d'emmagatzematge. No s'han de confondre els "dispositius d'emmagatzematge de dades" amb els "suports d'emmagatzematge", ja que els primers són els aparells que llegeixen o escriuen les dades emmagatzemades en els suports. La memòria secundària és un tipus d'emmagatzematge massiu i permanent (no volàtil), que a diferència de la memòria RAM (volàtil), té major capacitat d'emmagatzematge que la memòria principal, encara que és més lenta que aquesta. El procés de transferència de dades amb un equip informàtic se l'anomena "procés de lectura". El procés de transferència de dades des de l'ordinador cap a l'emmagatzematge es denomina "procés d'escriptura". Per a emmagatzemar informació s'usen principalment tres tecnologies: Magnètica (ex. disc dur, disquet, cintes magnètiques); Òptica (ex. CD, DVD, etc.) Alguns dispositius combinen ambdues tecnologies, és a dir, són dispositius d'emmagatzematge híbrids, per ex., discs Zip. Tecnologia Flash (targetes de memòries flash)L'emmagatzematge secundari és una forma permanent, massiva i necessària per guardar les dades. Aquesta forma garanteix la permanència de dades a falta del subministrament continu d'energia, però l'accés a la informació ("dades") és més lent que en el cas d'una memòria primària. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.