label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Enginyeria | Una enganxina és un tipus d' etiqueta : un tros de paper imprès, plàstic, vinil o un altre material amb adhesiu sensible a la pressió temporal o permanent en una cara. Es pot utilitzar per a la decoració o amb finalitats funcionals, segons la situació. Les enganxines poden tenir moltes formes i mides diferents i també varien molt en color i disseny. Sovint s'adhereixen a articles com carmanyoles, carpetes, taquilles, quaderns, parets, cotxes, finestres, que s'utilitzen com a etiquetes de nom, etc. El terme " preu de l'enganxina " es refereix a la pràctica històrica d'adherir una enganxina gran a la finestra d'un cotxe nou indicant el seu preu base, opcions, despeses d'enviament, etc... (a partir del qual sovint es sol negociar un descompte). |
Psicologia | La psique és el conjunt de pensaments, emocions i processos de la ment que constitueixen la personalitat de l'individu, usualment en oposició a allò físic o corporal. Aquesta concepció, que divideix els fenòmens entre psíquics i físics, parteix del dualisme filosòfic, però en l'actualitat té nombrosos detractors, ja que ha estat provada la influència mútua entre els dos tipus de processos: allò mental condiciona l'estat físic (com, per exemple, la somatització d'un problema) i a la inversa (com, per exemple, la manca de determinades vitamines agreuja la tristesa). La psique és el principal estudi de la psicologia i, segons el corrent d'anàlisi, pot equivaler a la ment o ser-ne una part concreta. En la tradició religiosa, sovint s'equipara a l'ànima o esperit, sempre a diferència del cos. |
Llengües | Vafsi (en tati: ووسی, vowsi) és un dialecte de la llengua tati parlada al poble de Vafs i als seus voltants a Markazi província d'Iran. |
Televisió | Sir Brian Denis Cox, CBE (Dundee, Escòcia, 1 de juny de 1946) és un actor escocès guanyador d'un premi Emmy. És conegut pel seu treball amb la Royal Shakespeare Company, on va aconseguir un gran reconeixement pel seu retrat de El Rei Lear. |
Televisió | IPDC són les sigles d'Internet Protocol Datacast. És el nom que rep el sistema de radiodifusió que permet emetre tota mena de contingut digital a telèfons mòbils basat en mecanismes IP millorats per fer més eficient la distribució i recepció d'aquest tipus de dades. Cal dir que encara està en període de desenvolupament, no està implantat al mercat, tot i estar ben definit. Les especificacions per IPDC són les que permetran que el sistema comercial de televisió mòbil es desplegui per tot el territori i es basen en el protocol d'Internet. El sistema està dissenyat per ser utilitzat amb la capa física de DVB-H però també accepta DVB-SH (anglès). Concretament, IPDC descriu a quins serveis podem accedir des del nostre aparell mòbil, com es rebrà aquesta informació, una descripció del contingut i com la informació està protegida. Una característica important és que el sistema IPDC crea una xarxa híbrida que aprofita la unidireccionalitat, gran capacitat i àrea de cobertura que permet l'estàndard DVB-H, i el canal establert pels sistemes de telefonia mòbil, més restringit pel que fa a àrea i capacitat però amb l'avantatge de ser bidireccional. IPDC és la unió entre aquests dos canals de comunicacions que permetrà que cooperin entre ells d'una manera eficient per oferir nous serveis als usuaris. |
Televisió | La SCI (Eslava Canal Internacional, (anglès) Slavonic Channel International, (rus) Международный Славянский Канал, (ucraïnès) Міжнародний Слов'янський Канал) és una emissora de televisió ucraïnesa, propietat de l'"Ivanenko V. V.". |
Dansa | Ballerina (títol original en anglès: Ballerina) és una pel·lícula franco-canadenca de 2016, codirigida per Eric Summer i Éric Warin. Es tracta d'una pel·lícula d'aventures i d'animació en 3D en llengua anglesa que gira al voltant del ball i els musicals. El guió, escrit per Summer, Carol Noble i Laurent Zeitoun, amb música de Klaus Badelt, ens presenta una noia òrfena i pobra que somnia en ser ballarina i té la possibilitat de fer una audició a la reconeguda escola del Ballet de l'Òpera Nacional de París. Aquesta pel·lícula s'ha doblat al català.Elle Fanning, Dane DeHaan, Maddie Ziegler i Carly Rae Jepsen donen veu als personatges principals a la versió original. Es va estrenar als cinemes de França i Regne Unit el desembre de 2016 i s'estrenarà als Estats Units el 21 d'abril de 2017 amb el títol Leap!. A Catalunya es va estrenar el 27 de gener de 2017. |
Indumentària | El tapaboques, conegut també incorrectament com a braga o per la marca registrada Buff, és un peça de vestir tubular multifuncional sense costures feta amb microfibres que, amb diferents modalitats, es pot utilitzar com a lligadura, bufanda, mocador, mocador pirata, gorra, màscara, diadema, canellera, cinta de cua, cinta de front, passamuntanyes, tapaboques i altres variacions. Original Buff SA, empresa catalana amb seu a Igualada, confecciona tapaboques multi-ús des de l'any 1992. El procés de manufactura té lloc en un teler especial tubular per fer peces de vestir sense costures. |
Informàtica | Hypermedia as the Engine of Application State (HATEOAS) és una categoria dintre de l'estil arquitectònic de programació REST consistent en substituir parts de la informació representada per enllaços, de manera que l'aplicació que descarrega la informació pot, des de ni tan sols saber manegar l'estructura d'aquesta informació, fins a descarregar-la posteriorment i tractar-la.El principal avantatge és que l'aplicació client i l'aplicació servidor poden evolucionar de forma independent. Això és perquè, sense tocar l'estructura de la informació, podem enviar per cada element una llista de parells etiqueta-URL i fer-la créixer des del servidor. El client sempre entendrà l'estructura de la llista i només anirà a buscar informacions que són per ell conegudes. |
Biblioteconomia | El catàleg col·lectiu reuneix en un únic entorn i ordre els registres bibliogràfics de diverses biblioteques unides amb una finalitat en comú. És l'instrument central que permet el compartiment de recursos bibliogràfics dels membres de la xarxa en la qual s'insereix, i alhora facilita la interconnexió amb altres xarxes, ampliant així l'abast de l'accés a la informació i als documents a nivell mundial. Es poden classificar segons la cobertura, en nacional, internacional o regional. |
Física | La Medalla i Premi Nevill Mott és un premi atorgat per l'Institut de Física del Regne Unit. Fou establert el 1997 gràcies a una donació de la família Nevill Mott. Nevill Francis Mott va ser un important físic teòric britànic expert en matèria condensada guanyador del premi Nobel de Física el 1977. El premi s'atorga per recerca assenyalada en física de la matèria condensada o en física de materials, i consisteix en una medalla de plata i un premi de 1000£. |
Televisió | Freeview és la marca donada a la plataforma de televisió digital terrestre a Austràlia. El seu objectiu és dur a tots els difusors lliures-a-l'aire (FTA), a una plataforma de màrqueting coherent per competir contra la televisió per subscripció, en particular, Foxtel, i coincideix amb l'ampliació a tres canals digitals per a cada xarxa de TLC (FTA). Freeview posarà èmfasi en les seves cadenes membres de -15 canals lliures en l'aire-, produirà i ampliarà una guia electrònica de programes (EPG) - i també certificarà televisors, set-top boxes i gravadors de vídeo personals (PVR) que responguen als seus requeriments. La marca TDT de Freeview es va llançar el novembre de 2008 amb els anuncis teaser prometent 15 canals en el 2009. La nova primera cadena "Freeview" va començar el 26 de març del 2009 amb el canal d'esports One del Network Ten. A més la seva publicitat va començar el 26 d'abril del 2009, amb els primers dispositius TDT certificats n'hi havent als minoristes des de maig del 2009. Freeview has estat criticada com ambigua i lleugera en els detalls, amb la crítica sobre que la certificació n'és més com una restricció de dispositius que permeten ells.L'emissió simultània de la Network Ten d'One tant en alta com definició estàndard és criticat per alguns per ser com un sol canal, sense contingut diferenciat. La seva presentació també va significar que la programació no esportiva de la Network Ten no seria emesa ja en alta definició.La certificació Freeview inclourà almenys dues fases, a la fase 1 els dispositius TDT no requeriran tindre la funció de la tecnologia MHEG-5, Freeview es proposa utilitzar-la per recolzar la seva guia de programació electrònica. |
Física | Les variables conjugades són parells de variables definides matemàticament de tal manera que esdevenen transformades de Fourier duals l'una de l'altra, o d'una manera més general, estan relacionades mitjançant la dualitat de Pontryagin. Les relacions de dualitat menen naturalment a una incertesa en física anomenada principi d'incertesa de Heisenberg. En termes matemàtics, les variables conjugades són part d'una base simplèctica, i el principi d'incertesa correspon a la forma simplèctica. |
Agricultura | La pansificació és el procés pel qual el raïm obté la concentració màxima de sucres a causa de la deshidratació de la pansa. El mot "pansa" prové del participi del verb llatí "pando", que significa "estendre" (en aquest cas, estendre al sol). |
Conflictes | El triangle dramàtic de Karpman, o simplement triangle dramàtic, és un model de joc psicològic entre dues persones descrit en 1972 per Stephen Karpman. Els jocs psicològics en general s'estudien a l'anàlisi transaccional, que és una escola de psicologia, amb l'objectiu de mirar d'entendre millor els conflictes de relació interpersonals. Les persones que entren en jocs psicològics en general, i en qualsevol dels rols del triangle dramàtic en particular, ho fan sempre per a demanar afecte. En general una persona entra al joc sense adonar-se i actua sense voler en contra dels seus propis interessos a causa de pors, traumes, conflictes interns, pressions socials sumades a una baixa autoestima i baixa autovalorització, una educació emocional inadient o altres causes. Impedeix les relacions d'intimitat. La persona no actua des del seu "jo" adult, cosa que sovint fa que senti, de vegades a posteriori, que no es comporta sent ell mateix. Per a sortir del joc el primer que cal és adonar-se que s'és en un joc i identificar el rol que s'ocupa. Analitzar què es vol realment, que sol ser amor, afecte o intimitat, o de vegades reconeixement, i demanar-ho de manera directa, des del "jo" adult. Per a això, cal actuar malgrat la por i atrevir-se a demanar col·laboració de l'altra persona, preguntar qui té el problema i quin és exactament, comunicar el que s'interpreta de cada acció de l'altre i com et fa sentir, evitar insultos i desqualificacions, evitar jutjar la persona (jutjar l'acció) i sobretot evitar les respostes automàtiques. Algunes persones prefereixen començar a resoldre el conflicte per a través de l'escritura, per a ordenar idees i evitar automatismes, o fer servir una tercera persona neutra com a mediador. |
Ciència militar | Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial. Més tard va fundar la Cinquena República Francesa el 1958 i va servir com el seu primer President 1959-1969. A França, és conegut com a Général de Gaulle o simplement Le Général, o pels seus detractors com "La Gran Zora".Va ser un veterà de la Primera Guerra Mundial, que als anys 1920 i 1930, havia sortit a la llum com a defensor de la guerra amb blindats i de l'aviació militar, que considerava un mitjà per trencar l'estancament de la guerra de trinxeres. Durant la Segona Guerra Mundial, va assolir el rang temporal de general de Brigada, liderant un dels pocs contraatacs de blindats amb èxit de 1940 Caiguda de França, per a organitzar, a continuació, les Forces Franceses Lliures amb els funcionaris francesos exiliats a Anglaterra. Abans d'escapar a Anglaterra, va fer un famós discurs per ràdio el juny de 1940, exhortant al poble francès a resistir a l'Alemanya nazi. Després de l'alliberament de França el 1944, De Gaulle es va convertir en Primer Ministre del govern provisional Francès. Encara que es va retirar de la política el 1946, a causa dels conflictes polítics, va retornar al poder amb el suport militar arran de la crisi de maig 1958. De Gaulle va dirigir la redacció d'una nova constitució per a la fundació de la Cinquena República, i va ser elegit president de França.Com a president, Charles de Gaulle va posar fi al caos polític i la violència que va precedir el seu retorn al poder. Encara que al principi van donar suport al govern francès a Algèria, es va decidir per una polèmica concessió de la independència del país, posant fi a una guerra costosa i impopular, però deixant a França dividida. Va renovar la moneda el gener de 1960 per controlar la inflació i va promocionar el creixement industrial. De Gaulle, va supervisar el desenvolupament d'armes atòmiques i va promoure una política exterior pan-europea, tractant de disminuir la influència anglosaxona dels EUA i el Regne Unit, va retirar França del comandament de l'OTAN, es va oposar a l'entrada de la Gran Bretanya a la Comunitat Europea i va reconèixer la Xina comunista. Durant el seu mandat, de Gaulle, també s'enfrontà a la controvèrsia i l'oposició política dels comunistes i els socialistes, i a l'onada de protestes del maig del 1968. De Gaulle es va retirar el 1969, però va seguir sent el líder més influent en la història moderna de França. Era fill d'un mestre d'escola i s'educà en una família molt catòlica. Era descendent d'aristòcrates procedents de Normandia i Borgonya, i un oncle seu fou un famós estudiós celtista. Llegí Maurice Barrès, Henri Bergson i Charles Péguy. Del 1908 al 1912 estudià a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr i fou destinat al 33è regiment d'infanteria, on va romandre sota les ordres de Henri Philippe Pétain. |
Aeronàutica | L'entreteniment a bord (també conegut pel nom anglès in-flight entertainment, IFE), es refereix a les opcions d'entreteniment en un vol. Les opcions inclouen mapes en vídeo, entreteniment en àudio, programes, pel·lícules, televisió, jocs i Internet per Wi-Fi. |
Telecomunicacions | Flip xip és una tecnologia d'encaix per circuits integrats a més d'una forma de presència i muntatge per xips de silici.Com a mètode de muntatge, elimina la necessitat de màquines de soldadura de precisió i permet el muntatge de moltes peces a la vegada. Com a mètode de dimensions per xips, redueix la mida del circuit integrat a la mínima expressió, convertint-lo en una petita peça de silici amb diminutes connexions elèctriques. Convencionalment se soldades petits fils a uns punts de connexió en el perímetre del xip, permetent el flux de corrent entre els pins i els circuits elèctrics en el silici. El xip es pegava amb els seus components actius cap per amunt de manera que en alguns circuits integrats com les memòries UV-EPROM és possible veure l'arranjament de components de silici i els fils que el connecten. És una tècnica d'ús estès per a la construcció de microprocessadors, processadors gràfics per a targetes de vídeo, integrats de xipset. En alguns circuits integrats construïts amb aquesta tècnica, el xip de silici queda exposat de manera que pot ser refredat de manera més eficient. |
Heràldica | El vaire, o vair, és un folre emprat per l'heràldica, format per quatre tires horitzontals d'unes peces en forma de campanetes, alternativament d'argent i d'atzur, i capiculades. El vaire reprodueix l'anomenat petit gris, la pell d'un esquirol de Sibèria, de ventre blanc i esquena d'un gris blavós. Al vaire (fig. 1), les bases de les peces d'atzur d'una tira es corresponen amb les de les peces revessades d'argent de la immediata inferior. A més a més, la primera tira comença per una mitjana campaneta d'argent, la segona per mitjana campaneta d'atzur, i així successivament. Si té més tires i peces del que és habitual s'anomena vaire menut, i si en té menys i de més grosses es coneix com a vaire gran o beffroi. Hi ha moltes variants del vaire, tant per la disposició de les peces com per la utilització d'altres esmalts: Al vaire en punta (fig. 2), les campanetes del mateix esmalt estan disposades en pal les unes sota les altres, amb la punta de l'una que toca el centre de la base de l'altra. Al contravaire (fig. 3), la base de metall de les peces d'una tira està disposada contra la base de metall de les peces de la immediata inferior, i la base de color contra la de color. Al vaire revessat (fig. 4), les peces de color estan dirigides cap a la punta de l'escut, és a dir a l'inrevés que al vaire, que miren amunt. Al vaire ondat (fig. 7), les peces de les tires segona i quarta s'han capgirat i les que tenen el mateix esmalt han quedat unides sense solució de continuïtat, fent una mena d'ondes rectilínies. El vairat (fig. 5) és un vaire amb altres esmalts diferents de l'argent i l'atzur. Pot adoptar també les altres tipologies anteriors (vairat en punta, vairat revessat, contravairat –fig. 6–, etc.).El disseny del vaire tal com és ara amb les campanetes és relativament recent, per la qual cosa també es coneix com a vaire modern. El vaire antic, o vaire d'ondes, fou molt usat a Catalunya, i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades. Quan les tires del vaire antic eren verticals s'anomenava vaire antic en pal. El vairat d'ondes el podem veure, per exemple, a l'escut de Girona. |
Sociologia | Les teories de la conspiració de l'assassinat de Robert F. Kennedy, senador americà assassinat el 5 de juny de 1968, relaten les teories menys acceptades sobre com es va produir el tiroteig a l'Ambassador Hotel a Los Angeles, Califòrnia. La teoria principal, i la més acceptada, és que fou el palestí Sirhan Sirhan qui disparà a Kennedy. D'altres teories, però, consideren la possibilitat que hi hagués un segon atacant, que s'hi hagués implicat la CIA o que haguessin intervingut d'altres persones. |
Astronomia | L'atmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste. El terme atmosfera va ser creat pel neollatí al segle xvii com atmosphaera a partir del grec: ἀτμός [atmos] 'vapor' i σφαῖρα [sphaira] 'esfera'; és una capa de gasos que pot envoltar un cos celeste de massa suficient, i que es manté en el seu lloc per la gravetat del cos. Una atmosfera pot ser retinguda per més temps si la gravetat és alta i la temperatura és baixa. Alguns planetes consten principalment de diversos gasos, però només la seva capa externa és la seva atmosfera.El terme atmosfera estel·lar descriu la regió exterior d'una estrella i típicament inclou la porció que comença des de la fotosfera opaca cap enfora. Les estrelles amb temperatures relativament baixes poden formar molècules compostes en la seva atmosfera externa. L'atmosfera terrestre té oxigen, que és usat per la majoria dels organismes per a la respiració, i diòxid de carboni que fan servir les plantes, algues i cianobacteris per a la fotosíntesi; també protegeix els organismes vius dels danys genètics per la radiació ultraviolada de la llum solar. La seva composició actual és el producte de milers de milions d'anys de modificació bioquímica de la paleoatmosfera per part dels organismes vius. |
Informàtica | Windows Live Mesh anteriorment conegut com a Windows Live Sync o Windows Live FolderShare era una aplicació gratuïta de Microsoft dissenyada per permetre la compartició i la sincronització de fitxers i carpetes entre dos o més ordinadors amb el sistema operatiu Windows o Mac OS X. El sistema era similar a les carpetes compartides de Windows Live Messenger. L'empresa que originalment va desenvolupar l'aplicació era ByteTaxi Inc, però el 3 de novembre del 2005 el servei va ser adquirit per Microsoft per tal d'incrementar les funcionalitats dels serveis oferts per Windows Live. Microsoft va tancar l'aplicació en febrer de 2013. |
Indumentària | La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud. Es portava enrotllada al voltant del cos, generalment col·locada sobre una túnica. La toga estava feta de llana gruixuda, i la túnica que es duia a sota era generalment de lli. Els rics la portaven de llana molt fina i blanca llevat dels casos de dol, i els pobres de llana basta i fosca. Els cònsols, els pretors i els que celebraven un triomf la usaven amb vores de diversos colors i de vegades amb brodats d'or. Quan estaven de dol o durant els períodes de calamitat pública els romans canviaven la toga blanca per una de color negre o gris intens. Tots els ciutadans romans usaven la toga, a excepció dels criminals que havien estat condemnats. En la major part de la història de Roma, la toga va ser usada exclusivament per homes, mentre que les dones usaven la stola, un vestit prisat i llarg fins als peus, que es portava a sobre d'una túnica interior (tunica íntima). Generalment tenia mànigues, encara que ocasionalment se sostenia amb tirants. Segons Varró la paraula derivava de teges (flassada, mantell), perquè cobria tot el cos. Inicialment es portava sola sense túnica. El seu origen no està clar: algunes fonts diuen que procedia del Regne de Lídia, però probablement era d'origen etrusc. La toga caracteritzava als romans que eren anomenats togati (togats) o gens togata. Inicialment s'utilitzava només a la ciutat de Roma i el seu ús estava prohibit als exiliats i als estrangers; però progressivament el seu ús es va fer general i es portava amb la lacerna, però encara era característica de les classes superiors a les corts de justícia, al teatre, o als jocs, ja que la veien com una distinció d'honor, i en tot cas, en època imperial, es duia quan l'emperador era present. Sota Alexandre Sever no es podia anar convidat a la seva taula sense portar toga. La seva forma era arrodonida, potser semicircular segons Dionís d'Halicarnàs. Quintilià i Tertul·lià parlen de la manera de dur la toga, que ja era més complexa, i de la forma en què la porten les estàtues romanes. Quintilià diu que les primeres togues no tenien "sinus" (pit) i després que el van tenir però curt. Tertul·lià contrasta la simplicitat del pal·li (pallio) amb la complicació de la toga. El color de la toga dels homes (toga virilis) era generalment blanc i s'anomenava vestimentum puriter, en oposició a pretexta (praetexta). Es concedia una toga blanca brillant als candidats a magistratures (toga candida). Als festivals es duien togues blanques, i probablement aquest va ser el seu primer ús, però després es va generalitzar. La toga s'havia de mantenir blanca i neta per part de qui la portava i quan això es descuidava era coneguda com a toga sordida (i els que la portaven sordidati). La toga sòrdida la portaven els acusats. La toga pulla de color negre es portava durant les celebracions privades de dol i algunes vegades per persones de les classes inferiors. La toga picta, de color púrpura i amb brodats d'or, era la més magnificent de les que s'usaven durant la República, i era portada pels generals en la celebració del triomf al damunt d'una túnica palmata, i durant l'Imperi l'usaven els cònsols, que acostumaven a portar també, a partir del segle ii, la túnica palmata a sota, i els pretors quan celebraven els jocs, toga que també s'anomenava en aquella circumstància toga capitolina. La toga pretexta tenia unes característiques específiques i no la podia portar tothom. La toga trabea estava ornamentada amb franges horitzontals de color escarlata brillant i amb una franja de color porpra. Era una forma molt antiga de toga que van portat els Salii. N'hi havia de ters tipus: una de color porpra per celebrar els ritus sagrats, una de porpra i blanc consagrada als déus, i una de porpra i safrà pels àugurs. La van portar els primer reis romans i la portaven també els llatins. Més tard la van portar els cònsols; els equites tenien dret al seu ús en algunes solemnitats; finalment va ser el vestit per excel·lència dels emperadors, i el primer que la va portar va ser Juli Cèsar. La toga estava feta generalment de llana. Hi havia exemplars gruixuts i altres de fins: els primers anomenats toga densa, pinguis o hirta. Una altra toga, la pexa, era oposada a la trita o rasa que s'utilitzava a l'estiu. La seda era poc utilitzada. Inicialment la toga l'usaven els homes i les dones però amb el temps les dones van usar la stola i la toga quedava limitada a algunes dones, solteres, o que s'havien divorciat per adulteri. El seu ús era principalment per les classes altes i les baixes usaven togues menys cares. En guerra la toga era substituïda pel sagum (togatus és oposat a miles). Els soldats usaven toga, però mai en temps de guerra o no com a vestit ordinari. La toga també s'usava per cobrir-se per dormir. |
Ciències de la salut | La quantitat diària recomanada (abreujat com CDRi en anglès Dietary Reference Intake DRI) és, en nutrició,la dosi mínima que s'ha de consumir d'un nutrient per a mantenir-se sa. Representen la quantitat suficient de diferents nutrients (macronutrients:proteïnes, lípids, glúcids i micronutrients (vitamines, minerals i oligoelements) necessaris per assegurar la cobertura de la totalitat de necessitats fisiològiques de cada ésser humà evitant tota carència alimentària. Són avaluats a partir de dades científiques i responent a regles fixades (per exemple a nivell europeu). Es calculen en funció de la necessitat nutricional mitjana mesurada sobre un grup d'individus. L'origen d'aquestes recomanacions està en la Segona Guerra Mundial amb la necessitat dels Estats Units, d'establir la influència de la nutrició en la defensa del país |
Conflictes | El conflicte del Caixmir fa referència a la disputa territorial entre l'Índia i el Pakistan sobre la regió de Caixmir (que juntament amb les regions de Jammu i Ladakh forma part de l'estat indi de Jammu i Caixmir, situat a l'extrem nord-oest del subcontinent indi), i entre l'Índia i la Xina sobre la regió de Ladakh d'aquest estat indi. L'Índia reclama tot l'antic estat principesc Dogra de Jammu i Caixmir i actualment administra aproximadament la meitat de la regió, incloent-hi la major part de Jammu, Caixmir, Ladakh i les glaceres de Siachen. La pretensió de l'Índia és disputada pel Pakistan que controla un terç de Caixmir, la major part d'Azad Kashmir i les zones del nord de Gilgit i Baltistan. La regió del Caixmir sota control xinès és coneguda com a Aksai Chin. A més, la Xina també controla l'espai Trans-Karakoram, també conegut com la vall de Shaksam, que li va ser cedida pel Pakistan el 1963. La postura oficial de l'Índia és que el Caixmir és una "part integrant" de l'Índia, mentre que la posició oficial del Pakistan és que el Caixmir és un territori en disputa, l'estatus definitiu del qual només pot ser determinat pel poble del Caixmir. L'Índia i el Pakistan han lluitat en tres guerres pel territori de Caixmir: en 1947, 1965 i 1999. L'Índia i la Xina s'han enfrontat una vegada el 1962 pel control d'Aksai Chin, així com per l'estat nord-est indi d'Arunachal Pradesh. Índia i Pakistan també han participat en diverses escaramusses sobre la glacera de Siachen. Des de la dècada del 1990, l'estat indi de Jammu i Caixmir s'ha vist afectat per la confrontació entre els separatistes del Caixmir, inclosos els militants que Índia assegura que reben suport del Pakistan, i les Forces Armades del Pakistan, la qual cosa ha causat milers de morts. |
Antropologia | Els sacrificis humans en l'Amèrica precolombina va ser una pràctica religiosa que es realitzava en el context de certs cultes dels pobles indígenes d'Amèrica. Està documentat tant pels còdexs com la iconografia precolombina en general. Encara que els casos més coneguts són els corresponents a l'àrea mesoamericana, la seva existència està provada també en l'incari i altres parts del continent. La pràctica del sacrifici humà en les religions indígenes va ser una qüestió condemnada pels europeus a la seva arribada a Amèrica en el segle xvi. El corrent majoritari i més acceptat en la historiografia i l'arqueologia d'Amèrica no nega l'existència d'aquestes pràctiques. Encara que hi ha els qui suggereixen que aquesta pràctica és una llegenda d'origen etnocèntric europeu. La veritat és que hi ha abundants evidències arqueològiques i històriques que la recolzen. Un punt d'acord entre ambdues postures és que el sacrifici humà ha de ser entès en el seu context històric i cultural, i no de manera sensacionalista, especialment pel fet que sacrificis humans va haver-hi en altres parts del món, no sols entre els pobles indígenes precolombins. |
Geografia | La corografia, o geografia corogràfica, (del grec χvρα, khŏros, 'país' o 'comarca') és la part de la geografia que estudia i descriu un país amb especial èmfasi en la toponímia, els trets físics característics, la història i l'activitat humana. El corògraf estudia la toponímia; la situació, els límits i l'extensió de la regió; els fets físics i climàtics; i la comunitat humana, les seves activitats, la seva història i els seus costums. Els grecs (Homer, Heròdot i Estrabó) van ser els primers de seguir aquest enfocament en les narracions i mapes del seu país i de les terres pròximes. Les fonts d'informació s'alimenten dels periples (viatges marítims i descripció del litoral), periegesis (itineraris terrestres) i la cartografia, centrats en l'àrea de l'ecumene o conjunt de terres circumdants habitades. El coneixement del país i de les seves possibilitats econòmiques era fonamental de cara a l'ocupació o a l'establiment de relacions comercials. Té un component subjectiu, amb una tendència a la valoració dels fets humans i amb una estreta relació amb la història. Heròdot, que fa unes notables descripcions de Grècia, Babilònia i Egipte, és considerat com el pare de la història. Els romans i els àrabs van seguir aquesta tendència, però és durant l'era de l'exploració del Renaixement que es va reforçar la corografia, amb la descripció de les noves terres i incorporant aspectes etnogràfics, polítics i econòmics. Els mateixos descobridors i exploradors, o els seus acompanyants, fan de cronistes amb l'aportació de dades sobre països desconeguts. Les obres d'abast universal van prendre el nom de cosmografies. Aquest enfocament geogràfic ha perdurat d'alguna manera en la pedagogia de la geografia fins als nostres dies. Amb l'escola geogràfica francesa de Paul Vidal de la Blache, va adquirir un caràcter més científic com a geografia regional. Un exemple de l'esquema corogràfic es troba en la Bíblia, en parlar de la terra promesa als hebreus: |
Aeronàutica | El zepelí LZ 126, més tard ZR-3 "USS Los Angeles" al servei de la Marina dels EUA, va ésser una aeronau construïda entre 1923 i 1924 a Friedrichshafen. Es considerada com l'aeronau rígida de més èxit a Amèrica. A Alemanya va rebre el sobrenom d'"Amerikaluftschiff" (aeronau d'Amèrica) o "Reparationsluftschiff" (aeronau reparació). |
Arqueologia | Estàbia o Estàbies (en llatí, Stabia o Stabiae; en grec, Στάβιαι) fou una ciutat de Campània, al peu de les muntanyes Lactarius a uns 6 km al sud de Pompeia i a un o dos km de la mar. Apareix esmentada per primer a la guerra social (90 aC) quan fou ocupada pel general samnita C. Papius (90 aC) però reconquerida per Sul·la (89 aC) i destruïda. No fou reconstruïda i va romandre un llogaret que és esmentat només per Plini el Vell. El 63 va patir un terratrèmol de certa importància que va afectar també a Pompeia. Els romans rics hi van construir viles, i entre ells Pomponianus, l'amic de Plini el vell. Aquest es va refugiar a la vila del seu amic durant l'erupció del Vesuvi l'any 79 i va morir allí ofegat pels gasos i colgat per la cendra. La ciutat fou destruïda per l'erupció però menys completament que Pompeia i Herculà, de manera que va tornar a ser habitada però no va arribar mai a adquirir importància. El seu nom s'ha conservat a la moderna Castellammare di Stabia, a la vora de l'antiga ciutat. |
Psicologia | La Demoiselle d'honneur és una pel·lícula franco-alemanya dirigida per Claude Chabrol i estrenada el 2004. |
Art | El calze d'Ardagh és un calze elaborat al s. VIII en època de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana. Es troba exposada de manera permanent al Museu Nacional d'Irlanda de Dublín. El calze, el trobaren dos joves anomenats Jim Quinn i Paddy Flanagan l'any 1868, amb una tassa de bronze i quatre fíbules ornamentals, mentre cavaven en un camp de creïlles proper a un rath (mur de pedra d'una fortificació) anomenat Reerasta, a la localitat d'Ardagh, al comtat de Limerick, Irlanda. El calze i les altres peces trobades estaven ocultes únicament per una llosa de pedra, per la qual cosa tot sembla indicar que la persona que els enterrà volia recuperar-les poc de temps després que haguessen estat enterrades. |
Enginyeria | Un calibrador de tap és una eina d'inspecció utilitzada per comprovar si un forat d'una peça compleix les toleràncies permeses. En la comprovació d'una peça hi ha dues proves; i l'acceptació de la peça implica que tingui passi un prova i no passi l'altre. Aquest procés és una part del control de qualitat que s'utilitza en la indústria de fabricació per assegurar que es puguin canviar parts entre processos, o fins i tot entre fabricants diferents. Un calibrador de tap és una eina de mesura que no retorna una mida en el sentit convencional, però en canvi retorna un estat. L'estat pot ser acceptable (la peça és dins de tolerància i es pot utilitzar) o és inacceptable (ha de ser rebutjat). Aquestes eines d'inspecció s'ajusten bé per l'ús a l'àrea de producció de la fàbrica, ja que per usar-les eficaçment exigeixen poca habilitat o interpretació i a més tenen poques, si n'hi ha, parts mòbils que puguin ser fetes malbé. Aquests calibres són anomenats com calibradors de tap, ja que s'utilitzen per verificar forats. Normalment estan formats per parts estàndards, on la porció de calibre és intercanviable per unes altres peces de calibre i el cos utilitza el principi de pinces per aguantar els calibres fermament. Per utilitzar aquest estil de calibre, primer s'introdueix l'extrem més petit al forat a verificar i depenent del resultat d'aquella prova, es prova l'altre extrem. A la imatge de la dreta, el primer calibre és un calibre de rosca interna que es cargola a la rosca que es vol comprovar. L'extrem etiquetat com passa hauria de roscar plenament i l'extrem no passa no hauria de roscar. La imatge de sota és un calibrador de tap que s'utilitza per comprovar la mida d'un forat, l'extrem verd és el passa, el vermell és el no passa. La tolerància del forat que comprova aquest calibre és 0,30 mm on la mida més petita del forat és 12,60 mm i la mida més gran és 12,90 mm, totes les mides fora d'aquesta gamma serien fora de tolerància. Això es pot expressar en de diferents formes, tres possibilitats poden ser: 12,75 mm +/- 0. 15 mm 12,60 mm +0,30 -0,00 12,90 mm +0,00 -0,30 |
Informàtica | Un fitxer de text pla (en anglès plain text ) és el que està compost únicament per text sense format, només caràcters. Aquests caràcters es poden codificar de diferents maneres depenent de la llengua usada. Alguns dels sistemes de codificació més usats són: ASCII, ISO-8859-1 o Llatí-1, Unicode, etc. Se'ls coneix també com a fitxers de text simple, per mancar d'informació destinada a generar formats (negretes, subratllats, cursives, mida, etc.) i tipus de lletra (per exemple, Arial, Times, Courier, etc.). El terme text pla prové d'una traducció literal del terme anglès plain text. Les aplicacions destinades a l'escriptura i modificació d'arxius de text s'anomenen editors de text. |
Sociologia | La autonomia responsable és una administració o un sistema d'organització (per a aconseguir la realització de coses) en el qual un individu o un grup social té autonomia volitiva per a decidir què fer, però sent responsable del resultat de la decisió, pot ser cridat `cap regla', o més aviat, cap regla externa. L'existència de la responsabilitat fa l'autonomia responsable similar a l'anarquia en el seu sentit d'autoorganització política; l'autonomia responsable requereix límits bé definits en els quals cap adreça externa pot ingressar, com poden ser agendes programàtiques amb obligacions o metes a complir, terminis, entre altres. L'autonomia responsable, és juntament amb la jerarquia i la heterarquia, una de les 3 formes de "fer la coses" segons la teoria de la triarquia. |
Aeronàutica | Es denomina cua o empenatge a la part posterior d'un avió on (en les configuracions clàssiques) solen estar situats l'estabilitzador horitzontal (encarregat de controlar el picat de l'avió emprant el Timó de profunditat) i l'estabilitzador vertical (encarregat de controlar la guinyada de l'avió usant el Timó de direcció). La importància aerodinàmica de la cua és elevada, ja que la seva manera defineix el tipus de despreniment que ens podem trobar a l'avió a la zona posterior, els dos fabricants principals d'avions comercials (Boeing i Airbus) tenen concepcions de cua diferents. En configuracions no clàssiques (com la configuració canard) podem no trobar l'estructura de cua descrita anteriorment. Hi ha avions que poden arribar a tenir un doble fuselatge a la zona de la cua, o configuracions en T o en U. |
Estris | Una llauna o llanda, pot (de conserva), conserva, albúrnia o búrnia és qualsevol envàs metàl·lic de forma genèrica. La llauna és un envàs opac i resistent adequat per a embolcallar-hi líquids i productes de conserva. Els materials més emprats en la seva fabricació són l'alumini i la llauna (acer dolç laminat estanyat, resistent a l'oxidació). |
Telecomunicacions | Som Connexió és una cooperativa de telecomunicacions sense ànim de lucre, nascuda l'any 2014 a Catalunya, que té per objectiu avançar cap a una sobirania d'infraestructures i serveis de telecomunicacions, basant-se en principis ètics, socials i col·laboratius. La cooperativa és la suma de dos col·lectius independents: Eticom, creada en el laboratori-incubadora de projectes Gats del Prat, i Som Connexió, una plataforma originària de Rubí. Va ser fundada a partir d'uns 300 socis, que incloïen membres de la cooperativa d'energia verda Som Energia, amb l'ànim de replicar el model d'aquesta cooperativa en el camp de les telecomunicacions, i postular-se com una alternativa a les grans operadores. Des de l'any 2015 ofereix serveis de telefonia mòbil (a través de l'arrendament de la xarxa d'Orange Espanya), telefonia fixa i internet a tot l'Estat Espanyol convertint-se així en la primera cooperativa de l'estat espanyol en oferir telefonia mòbil. Actualment, la seva seu es troba al Prat de Llobregat, i a finals de 2018, la cooperativa tenia 15 treballadors, 4.606 socis, 306 entitats sòcies o patrones i 14 voluntaris, assolint una facturació anual de 1.129.852 €. Els socis de Som Connexió fan una aportació inicial de capital social de 100 € i tenen dret a decidir a les assemblees que la cooperativa celebra periòdicament. La cooperativa participa habitualment en iniciatives en favor de la sobirania tecnològica com el Mobile Social Congress, el TecnoFESC o ereuse.org. El 2018 Som Connexió va ser guardonada amb un dels premis Reconeixements Coopcat, atorgats per la Confederació de Cooperatives de Catalunya. |
Matemàtiques | El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques. El govern noruec va crear el premi l'any 2002, coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel, i es va atorgar per primera vegada l'any 2003. Els objectius del premi són augmentar la consideració de les matemàtiques en la societat i estimular l'interès dels joves per les matemàtiques. La recompensa econòmica per al guanyador és de 6 milions de corones noruegues, uns 770.000 €, semblant a la del Premi Nobel. Juntament amb la Medalla Fields, el Premi Abel és el guardó més important en el camp de les matemàtiques, i de fet es considera que és el «premi Nobel dels matemàtics». |
Arqueologia | La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d'akros, 'situat a dalt de tot', i polis, 'ciutat') i literalment significa "ciutat alta". L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants. Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació. El mot acropòli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem, la Bratislava cèltica, moltes de l'Àsia Menor, o fins i tot Castle Hill, el turó del Castell d'Edimburg). L'exemple més famós d'acròpolis és la d'Atenes, que, per motius històrics i artístics i pels famosos edificis que s'hi van erigir, és coneguda generalment com l'Acròpoli, ras i curt, sense cap mena de qualificació posterior. A causa del seu estil clàssic grecoromà, les ruïnes de la Gran Església de Pedra de la Missió de San Juan de Capistrano (a Califòrnia) han estat anomenades l'Acròpoli d'Amèrica. En altres parts del món s'han desenvolupat altres noms per a les ciutadelles o alcàssers alts, que sovint reforçava el seu sentit de lloc fortificat. A la Itàlia central, molts petits municipis rurals encara s'apinyen a la base d'una fortificació anomenada la Rocca. |
Ràdio | Toni Soler i Guasch (Figueres, 4 de juny de 1965) és un periodista, productor de televisió i escriptor català. És el creador del programa de TV3 Polònia, en antena des de l'any 2006, i actualment presenta al mateix canal l'espai satíric diari Està passant. Escriu regularment al diari Ara, dirigeix la publicació d'història El Món d'Ahir i ha publicat una dotzena de llibres de gèneres diversos. |
Informàtica | El CD Video (sovint abreujat CDV o CD-V) és un format híbrid que combina les tecnologies del disc compacte i el laserdisc. Els discs CD-V tenen la mateixa mida que un CD però es diferencien d'aquests últims pel seu color daurat. Contenen vint minuts d'àudio en format CD i cinc minuts de vídeo en format laserdisc. La pistes d'àudio es poden escoltar en qualsevol reproductor de CD, mentre que per reproduir la pista de vídeo és necessari un reproductor de laserdisc compatible amb CD-V. |
Biblioteconomia | Actualment, a Catalunya hi ha 12 bibliobusos en funcionament, 10 gestionats per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i els altres 2 pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Atenen a municipis d'arreu del territori amb una població entre 300 i 3.000 habitants que no disposen d'una biblioteca estable i donen el servei propi d'una biblioteca pública. |
Periodisme | Un circ mediàtic és una metàfora col·loquial utilitzada per descriure un esdeveniment amb una cobertura mediàtica que es percep com excesiva o desproporcionada en relació a la importància dels fets explicats. Aquest pot incloure un nombre excessiu de periodistes en el lloc dels fets, una gran quantitat de notícies publicades o retransmeses i una gran promoció o propaganda. El terme va ser creat com una crítica als mitjans de comunicació, i és emprada generalment de forma negativa, comparant-los metafòricament amb un circ. Ús del terme en aquest sentit es va fer comú en la dècada de 1970. Octuvre i diverses plataformes periodístiques pretenen fer front a aquest recurs sensacionalista. |
Ciències ambientals | CompTox Chemicals Dashboard és una base de dades en línia d’accés lliure creada i mantinguda per l'Environmental Protection Agency (Agència de Protecció Ambiental dels EUA o EPA). La base de dades proporciona accés a diversos tipus de dades incloent propietats fisicoquímiques, destinació i transport ambiental, exposició, ús, toxicitat in vivo i bioassaig in vitro. L’EPA i altres científics utilitzen les dades i models inclosos dins del Dashboard per ajudar a identificar productes químics que necessiten més proves i reduir l’ús d’animals en proves químiques. El Dashboard també s’utilitza per proporcionar accés públic a la informació dels plans d’acció de l’EPA, per exemple, al voltant de substàncies alquilants perfluorades.Originalment titulat Chemistry Dashboard, la primera versió es va publicar el 2016. La darrera versió de la base de dades (versió 3.0.5) conté dades recollides manualment per a més de 875.000 productes químics i incorpora les darreres dades generades del programa de cribratge de gran rendiment, l'EPA's Toxicity Forecaster (ToxCast). El Chemical Dashboard incorpora dades de diverses bases de dades EPA anteriors en un paquet, incloent el ToxCast Dashboard, The Endocrine Disruption Screening Program (EDSP) Dashboard i la Chemical and Products Database (CPDat). |
Filosofia | L'existencialisme ateu és una mena d'existencialisme que difereix clarament de les obres existencialistes cristianes de Søren Kierkegaard, i es desenvolupa des d'un punt de vista ateu.La filosofia de Søren Kierkegaard proveeix la fundació teòrica de l'existencialisme al s. XIX. L'existencialisme ateu comença a ser reconegut després de la publicació, el 1943, de L'ésser i el no-res de Jean-Paul Sartre, que hi al·ludeix en la seua obra L'existencialisme és un humanisme, de 1946. Sartre havia escrit abans indirectament sobre l'existencialisme ateu (p. ex.: La nàusea (1938) i les narracions de la seua col·lecció de 1939 El mur). Albert Camus (amb El mite de Sísif) i Simone de Beauvoir també escrigueren des d'una perspectiva existencialista atea. |
Robòtica | El Túpolev Tu-123, també conegut com a Yastreb-1 o DBR-1, va ser el primer dron de reconeixement de llarg abast supersònic de la Unió Soviètica. Es va dissenyar a partir d'un míssil de creuer de la dècada dels 50, el Tu-121, per recollir informació estratègica durant la Guerra Freda.El DBR-1 es llançava des d'un camió, sense necessitar infraestructura, i explorava seguint una ruta programada. Un cop fet el reconeixement retornava cap a territori aliat, a on s'ejectava el morro reutilitzable amb la informació i s'estavellava la resta de l'aparell. El fuselatge estava impulsat per un turboreactor Tumanskiy KR15-300, que li permetia assolir una velocitat de 2.700 km/h i alçades de fins a 23 km. Des d'aquesta altura podia fer fotografies de grans extensions, localitzant forces enemigues, passant desapercebut. Introduït el 1964, els Yastreb-1 eren operats per la Força Aèria Soviètica i dirigits pel GRU. Tot i que les missions que van dur a terme són desconegudes, s'especula que van ser capaços d'espiar la Xina i diferents estats de l'OTAN. Finalment, el Tu-123 es va retirar a principis dels 80, ja que els MiG-25 eren capaços de dur a terme missions similars, a més a més d'ofensives, i el cost era molt menor, ja que el vehicle es podia fer servir múltiples vegades. |
Agricultura | Xanthomonas és un gènere de Proteobacteris, molts dels quals causen malalties a les plantes. La majoria de les varietats de Xanthomonas estan disponibles a la National Collection of Plant Pathogenic Bacteria (NCPPB) del regne unit i altres col·leccions internacionals de cultius com la ICMP a Nova Zelanda, CFBP a frança i VKM a Rússia. També a M.T.C.C. d'Índia. |
Lingüística | Les llengües txukotkokamtxatkianes formen un grup de llengües de Sibèria que es considera una família lingüística independent que potser descendeix del nostràtic o està emparentada amb les llengües esquimoaleutianes (hi ha controvèrsia entre els filòlegs sobre el seu estatus). La família inclou cinc llengües conegudes: el txuktxi (la de més parlants), el koriak, l'alutor, el kerek (extinta probablement a finals del segle XX) i la llengua itelmen, la més allunyada de la resta. Des de 1775 també se les ha anomenades llengües Luoravetlan (o Luorawetlan). Aquesta és una de les denominacions de l'idioma Txuktxi, així que pot ser preferible per a la família el derivat llengües luoravetlàniques. Aquestes llengües s'escriuen en alfabet ciríl·lic per influència del rus. Diferencien entre gènere animat i no animat i tenen un ordre canònic de subjecte-verb-objecte, si bé el verb pot posposar-se en determinades construccions. El verb tendeix a acumular els complements en una sola paraula amb morfemes i distingeix el subjecte segons si una oració és transitiva o manca de complement directe |
Química | Una sèrie galvànica (o sèrie electropotencial) determina la noblesa d'un metall o d'un semimetall. Quan dos metalls se submergeixen en un electròlit, i són sotmesos a un corrent elèctric, el menys noble (base) patirà corrosió galvànica. La taxa de corrosió serà determinada per l'electròlit i la seva diferència de noblesa. La diferència pot ser mesurada en potencial voltaic. La reacció galvànica és el principi en el que es basen les piles. |
Geografia | El Comtat de Kaufman és un comtat localitzat en l'estat de Texas, Estats Units. En el 2000 la població va ser de 71.313 habitants. La capital es troba en la ciutat de Kaufman. Aquest comtat és part del Dallas/Fort Worth Metroplex i es troba al sud-est del Comtat de Dallas. El Comtat de Kaufman va ser nomenat per David Spangler Kaufman, el primer congressista jueu de Texas. |
Geologia | La voltaïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la voltaïta. Rep el seu nom del físic italià A.G. Volta (1745-1827). Segons la classificació de Nickel-Strunz, la voltaïta pertany a "07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: krausita, tamarugita, kalinita, mendozita, lonecreekita, alum-(K), alum-(Na), tschermigita, lanmuchangita, zincovoltaïta, pertlikita, amoniomagnesiovoltaïta, kröhnkita, ferrinatrita, goldichita, löweïta, blödita, niquelblödita, changoïta, zincblödita, leonita, mereiterita, boussingaultita, cianocroïta, mohrita, niquelboussingaultita, picromerita, polihalita, leightonita, amarillita, konyaïta i wattevil·lita. |
Astronomia | L'asteroide (5261) Eureka es va descobrir en l'Observatori de Monte Palomar el 20 de juny de 1990 i va resultar ser el primer asteroide troià conegut de Mart que ocupa el punt de Lagrange L5 de Mart. La seva distància que varia només 0,3 ua durant cada revolució (amb una tendència secular, de distància d'1.5-1.8 UA al voltant de 1850 a 1.3-1.6 UA cap al 2400). Les distàncies mínimes a la Terra, Venus i Júpiter són 0.5, 0.8 i 3.5 UA, respectivament. La integració numèrica a llarg termini efectuades per Kimmo A. Innanen i Seppo Mikkola demostren que l'òrbita és estable per a un temps de diversos milions d'anys. Des de llavors, s'han identificat altres Troians de Mart; a saber 1999 UJ7 en el punt L 4 i 1998 VF31 del 2001 DH47 del 2001 FG24, i 2001 FR127 en el punt L 5 . Els asteroides coorbitals 1998 QH56 i 1998 SD4 no es consideren com a Troians perquè no són estables i seran allunyats per la gravitació de Mart en els pròxims 500.000 anys. Això no obstant, a partir de 2005, el Minor Planet Center no reconeix oficialment cap asteroide troià de Mart:" a la llum d'algunes especulacions recents poc fidedignes d'un grup de discussió Yahoo d'astronomia". L'espectre en l'infraroig per a este asteroide és típic d'un asteroide tipus A, i l'espectre visual és consistent amb una forma evolucionada de condrita anomenada angrite. Un asteroide de color roig, amb un moderat albedo. L'asteroide ha d'haver estat en esta òrbita estable del punt de Lagrange L5 de Mart durant la major part de la història del Sistema solar. |
Arquitectura | Les comissions insulars d'urbanisme són els òrgans col·legiats mitjançant els quals els consells insulars exerceixen gran part (no totes) de les seves competències en matèria d'urbanisme, en especial les referides a l'aprovació definitiva dels planejaments urbanístics municipals. En els darrers temps, han servit també com a òrgans decisoris en qüestions d'ordenació del territori o fins i tot de patrimoni històric. |
Enginyeria | Un sifó és una eina o una instal·lació hidràulica que aplica el principi dels vasos comunicants per transferir o mantenir un líquid. Segons les necessitats, es tracta d'un tub rígid o flexible en forma de U o de U invertida, que connecta dos vasos. El Principi de Bernoulli permet de calcular la velocitat de la transferència i el desnivell maximal. |
Circ | Laugh, Clown, Laugh és una pel·lícula muda estatunidenca dirigida per Herbert Brenon, estrenada el 1928. |
Informàtica | Llegenda: Persistència de les 4 llibertats: No = no persisteixen | * = persistència de les 4 llibertats per a les modificacions de codi | ** = persistència de les 4 llibertats per a les addicions de codiNivell de permissivitat: No = gens permissiu | * = permissivitat al voltant del codi del programari | ** = permissivitat a nivell del codi mateixCopyleft: (++) = copyleft fort | (+) = copyleft feble |
Psicologia | La síndrome d'esgotament professional, també anomenada síndrome de burnout, és un patiment que a grans trets consistiria en la presència d'una resposta perllongada d'estrès en l'organisme davant els factors estressants emocionals i interpersonals que es presenten a la feina, que inclou fatiga crònica, ineficàcia i negació del que ha passat.La Síndrome de Burnout no es troba reconegut en el DSM 2 tot i que sí que és esmentat breument en la Classificació internacional de malalties sota el codi Z 73.0, 3 però dins de l'apartat associat a "problemes relacionats amb el maneig de les dificultats de la vida". Cal indicar, això sí, que en alguns països europeus als pacients amb Burnout se'ls diagnostica amb la síndrome de Neurastènia (ICD-10, codi F 48.0) sempre que els seus símptomes estiguin associats al treball, en concordança amb la lògica de plantejaments presents en algunes investigacions, que la vinculen amb la Síndrome de Burnout, considerant, per tant, com una forma de malaltia mental. |
Cultura popular | Matthew "Matt" Harding (27 de setembre de 1976) és un americà de Westport (Connecticut) que inicià un viatge al voltant del món després de treballar en la indústria del videojoc a Brisbane, Austràlia. Mentre viatjava demanava a altra gent que el gravessin ballant davant d'edificis importants, escenes de carrer i paisatges naturals. Amb aquestes escenes va montar un vídeo al que afegí música de "Sweet Lullaby" (Nature's Dancing 7" Mix), de Deep Forest. Actualment viu a Seattle, Estat de Washington (Estats Units). El primer vídeo va fer-se popular l'any 2005, dos anys després que fes el viatge i el penjés. Aquest cridà l'atenció de la marca de xiclets Stride que li oferí pagar-li un segon viatge a canvi de què en fes un vídeo del mateix estil i amb la marca discretament incorporada a algunes escenes. El tercer vídeo fou proposta directa d'en Matt a l'empresa de xiclets, els mostrà centenars de correus electrònics que li oferien ballar acompanyat. El vídeo fou penjat el 20 de juny de 2008 a YouTube. |
Teologia | La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli. És el sagrament que perfecciona la gràcia baptismal fent-se forts en la fe i fent-se soldats i apòstols de Crist. Començà en el dia de pentecosta. Habitualment la confirmació es fa en els nens d'entre 13-18 atès que en aquestes edats estan capacitats per rebre aquest sagrament. No és un sagrament de segona categoria, com molta gent diu, perquè perfecciona la gràcia.Se celebra la tornada de Jesús |
Enginyeria | En topografia i orografia, l'isolament (o aïllament) d'un cim és la distància al punt més proper de la mateixa alçada. Simbolitza el radi de dominància, on el cim en qüestió és el punt més elevat. Dona una mesura de la importància del cim en relació als del seu entorn, i en aquest sentit s'utilitza en contextos similars a la prominència, encara que tenen significats diferents. L'isolament també es pot calcular per a illes i turons petits, no només per als cims de muntanyes importants, i fins i tot per cims submergits. |
Astronomia | Uranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del segle xvii. Aquest treball va ser publicat per primera vegada a Augsburg, Alemanya, el 1603, per Christophorus Mangus, sota el títol Uranometria: omnium asterismorum continens schemata, nova methodo delineata, aereis laminis expressa ('Uranometria, que conté les cartes de totes les constel·lacions, delineades usant un nou mètode i gravades en plaques de coure'). El nom Uranometria deriva del mot grec de la musa dels cels, Urània, i oυρανός (uranós), terme grec que significa 'cel'. Literalment, uranometria significa 'mesurament del cel'. Aquest va ser el primer planisferi que cobria tota l'esfera celeste, amb un total de 51 pàgines, que van ser originàriament gravades en plaques de coure per Alexander Mair (1562 i 1617). Les primeres 48 en representaven les 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu (publicades en l'Almagest, obra del segle ii); la pàgina 49 introduïa 12 constel·lacions noves, delineades per a l'hemisferi sud celeste (regió a la qual Ptolemeu no va tenir accés des de la seva ubicació), i les restants en contenien dos planisferis, retolats com a Synopsis coeli superioris borea ('Vista de l'hemisferi nord') i Synopsis coeli inferioris austrina ('Vista de l'hemisferi sud'). Cada placa inclou una retícula per a determinar la posició de cada estrella amb precisió de fraccions de grau. Les posicions utilitzades per Bayer van ser extretes del catàleg ampliat de l'astrònom danès Tycho Brahe, que incloïa 1.005 estrelles. Aquest catàleg circulava en forma manuscrita des de 1598, i estava disponible de forma gràfica en els globus celestes de Petrus Plancius, Jodocus Hondius i William Blaeu. A més, va ser publicat en forma de taula per primera vegada en el treball de Johannes Kepler, Tabulae Rudolphinae ('Taules rudolfines', 1627). L'ús del catàleg de Brahe va oferir major precisió que el de Ptolemeu, que era una miqueta més limitat. El total d'estrelles incloses en Uranometria va ascendir a 1.200, cosa que indica que el treball de Brahe no en va ser l'única font. Bayer va prendre les posicions de les estrelles de l'hemisferi sud del catàleg del navegant holandès Pieter Dirkszoon Keyser, que havia corregit les observacions anteriors d'Amerigo Vespucci i Andrea Corsali, així com els informes de Pedro de Medina. Del treball de Keyser, Bayer va adoptar dotze constel·lacions: Apus, l'au del paradís Tucana, el tucà Grus, la grua Phoenix, l'au fènix Dorado, el peix daurat Volans, el Peix volador Hydrus, l'hidra mascle Chamaeleon, el camaleó Musca, la mosca Triangulum Australe, el triangle del Sud Indus, l'indi americà Pavo, el gall dindiEncara que Uranometria incloïa més estrelles que qualsevol altre catàleg anterior, el nombre exacte està en disputa, car no totes les estrelles de les plaques estan identificades. Les estrelles de cada constel·lació estan sobreposades a una imatge gravada del tema de la constel·lació. Per raons desconegudes, moltes d'aquestes corresponen a figures humanes dibuixades d'esquena a l'observador, com si estiguessin mirant cap a la Terra. Aquesta peculiaritat va causar una certa confusió quant al significat dels noms d'algunes estrelles. Per exemple, l'etimologia d'alguns noms es referien específicament al "muscle dret", però es veuen en posició equivocada en les il·lustracions de la Uranometria. Uranometria va introduir la designació de Bayer, en ús encara avui dia. També va introduir diverses constel·lacions modernes. |
Informàtica | La signatura electrònica és una signatura digital que s'ha emmagatzemat en un suport maquinari, mentre que la signatura digital es pot emmagatzemar tant en suports maquinari com programari. La signatura electrònica reconeguda té el mateix valor legal que la signatura manuscrita. Malgrat l'ús indistint que se sol fer dels termes signatura electrònica i signatura digital, entre els professionals del tema es fa una clara diferenciació entre aquests.De fet es podria dir que una signatura electrònica és una signatura realitzada per mitjans electrònics. És a dir, és aquella signatura realitzada mitjançant codis que poden ser caràcters (per exemple, el PIN), codis digitalitzats de part del nostre cos (per exemple, la signatura biomètrica) i també pot ser realitzat per codis complexos (per exemple, la signatura digital).La signatura electrònica és aquella que es realitza sobre un document o missatge electrònic, ja que és impossible realitzar-lo en forma manuscrita o hològrafa. Com signar un correu electrònic? La resposta seria que des del moment que us heu introduït al vostre correu electrònic ja esteu habilitat per signar doncs ja vas posar el teu codi, pin o contrasenya. La signatura en general i també la signatura electrònica és aquella que compleix bàsicament dues funcions: - No repudi: Identificar plenament a la persona de manera indubtable i fefaent. De la mateixa manera, aquesta persona no es pot desdir del contingut signat. - Autenticitat: Com que el document o missatge està signat, es pot garantir que la informació no ha estat modificada. |
Agricultura | Cornelia agraria va ser el nom d'una llei de l'antiga Roma, que va establir el dictador Luci Corneli Sul·la. Aquesta llei determinava la privació de la ciutadania de molts habitants d'Etrúria i Latium, especialment a Volaterrae i Faesulae. Van conservar únicament el dret de comercium, i bona part de les seves terres van ser expropiades per l'estat i donades als colons militars veterans de l'exèrcit de Sul·la. També es declaraven Ager publicus, de domini públic, les terres dels proscrits, que igualment van ser entregades als veterans. |
Dret | El repartiment d'indis va ser un sistema de treball semiforçat imposat pels espanyols en diversos llocs d'Amèrica, des de finals del segle xvi fins a principis del XIX. De vegades es confon amb la comanda. |
Robòtica | RoboCop és una pel·lícula estatunidenca de 1987, de gènere ciència-ficció i acció, dirigida per Paul Verhoeven i protagonitzada per Peter Weller, Nancy Allen, Donen O'Herlihy, Ronny Coix, Kurtwood Smith, Miguel Ferrer en els papers principals. El film, que va ser un èxit de cartellera, va proporcionar a Verhoeven reconeixement a Hollywood. La banda sonora va ser composta per Basil Poledouris. RoboCop tracta temes més amplis com la manipulació mediàtica, la resurrecció, la gentrificació, la corrupció política, la privatització, el capitalisme, la masculinitat i la naturalesa humana. Va rebre crítiques positives i va ser considerada una de les millors pel·lícules de l'any 1987, començant una franquícia que inclou: dues seqüeles, una sèrie de televisió, una mini-sèrie, dues sèries animades, videojocs, diverses adaptacions en còmic i diversos articles amb imatges del personatge. La pel·lícula va ser produïda amb un pressupost relativament baix de 13 milions de dòlars. Ha estat doblada al català |
Astronomia | El Grup d'Estudis Astronòmics (GEA) és una associació sense ànim de lucre que es dedica a l'observació, l'estudi i la divulgació astronòmica que va ser fundada el 1984. Fou fundat per un reduït nombre de persones, la majoria provinents de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, que volien prioritzar l'estudi de les dades obtingudes per davant de la divulgació dels descobriments. Un dels artífex fou Josep Maria Gómez Forrellad, d'amplis coneixements en la matèria. El fet de disposar de temps li permeté posar en relació els coneixements d'observadors experimentats, així com físics, enginyers, matemàtics i informàtics, amb l'objectiu de treballar en equip obtenint observacions, desenvolupant instrumental, amb tasques burocràtiques i elaborant programari per a convergir en noves descobertes. A partir del 1993 les troballes es dispararen.La xarxa d'observatoris dels membres del GEA s'escampa per Mollet, Piera, Sampsor, Seva, Tàrrega, Figueres, l'Ametlla del Vallès, Monegrillo, entre d'altres. El formen telescopis de més de 40 cm de diàmetre amb muntures i motoritzacions desenvolupades ad hoc pel mateix grup. A destacar el Cassegrain de 60 cm de l'observatori Esteve Duran, a Seva, durant molts anys el major telescopi de Catalunya i operat per Enrique Garcia Melendo. |
Astronomia | Asmaa Boujibar (àrab: أسماء بوجيبار) (Casablanca, 1984) és una geofísica marroquina. És la primera dona marroquina en ingresar a la NASA. |
Humor | Sam va lentín és un meme d'internet creat a partir de l'any 2011. Està inspirat en la pel·lícula El senyor dels anells: Les dos torres, i mostra dos personatges de la pel·lícula: Sam i Frodo Saquet. El meme es feu popular a l'internet hispanoparlant a partir de l'any 2011 com a joc de paraules amb la festivitat de Sant Valentí i el fet que el personatge de Sam caminara més a espai que Frodo, per la qual cosa es feia el joc de paraules que el personatge caminava lentament (va lentín, en una forma col·loquial del castellà original).El meme es compartia massivament de cara al dia de Sant Valentí, i amb el temps esdevingué un referent en si, per la qual cosa, els internautes compartien les seues pròpies versions del meme, on variaven alguns dels elements del missatge original. L'any 2021, l'actor que interpretava Samseny a la pel·lícula original, Sean Astin, va fer una broma al respecte a Twitter. |
Informàtica | Un model o patró, a vegades també referit amb l'hispanisme plantilla és un dispositiu d'interfície que sol proporcionar una separació entre la forma o estructura i el contingut, és un mitjà o aparell o sistema, que permet guiar, portar, o construir un disseny o esquema predefinit. Un model agilitza el treball de reproducció o de moltes còpies idèntiques o gairebé idèntiques (que no ha de ser tan elaborat, sofisticat o personal). Si es vol un treball més refinat, més creatiu, el model no és sinó un punt de partida, un exemple, una idea aproximada del que es vol fer. Els models, com a norma general, poden ser utilitzats per persones o per sistemes automatitzats. Es fan servir models en tots els terrenys de la indústria i de la tecnologia. Un model pot servir com a mostra base d'una diversitat sobre la qual comparteixen elements comuns (patró) i que en si és el que constitueix el model. En relació amb l'edició o composició de textos o d'imatges, es compon de caixes i de línies, amb unes mides i uns marges, per a facilitar l'escriptura d'articles o cartes, amb títols, fotos i diagrames. En relació amb la mecànica, pot tenir una forma específica quant als angles i a les mesures, tal que col·locant les parts constituents a lloc permet un acoblament calibrat i uniforme i identificar-ne la manca d'elements. |
Geografia | Les Basses d'Alpicat és una Entitat Singular de població de 879 habitants als afores de Lleida, El Segrià, famosa per tenir un parc municipal on hi havia un càmping i les piscines més grans de la ciutat. Aquestes instal·lacions van tenir molta importància als anys 60 i 70, però tancaren el 2003. Una pista d'atletisme i una zona de barbacoes són les úniques instal·lacions encara en actiu. |
Sociologia | Una empresa multinacional (o, menys sovint, empresa transnacional) és una gran empresa que opera en diversos països. Generalment, té una única imatge de marca. Solen tenir la seu en un país fortament industrialitzat. Són fruit de la globalització de l'economia, que rebaixa o suprimeix els aranzels i es basa en un bon sistema de transport. També diem que una multinacional és una societat mercantil o industrial, els interessos i les activitats de la qual estan establerts en diversos països. La majoria de les companyies més grans i influents de l'època moderna són empreses de capital obert (sota la forma de societat anònima), i estan incloses en el Forbes Global 2000. Les empreses multinacionals són objecte de crítiques per no tenir estàndards ètics. També s'han associat a paradisos fiscals per a multinacionals i a les activitats d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis. |
Jocs | Minecraft Earth és un videojoc sandbox de realitat augmentada desenvolupat per Mojang Studios i publicat per Xbox Game Studios. És una sèrie derivada del videojoc Minecraft, es va anunciar per primera vegada el maig de 2019 i està disponible a Android, iOS, i iPadOS. El joc és free-to-play i es va llançar per primera vegada amb accés anticipat l'octubre del 2019. |
Aeronàutica | El HMS Ark Royal (91) va ser un portaavions de la Royal Navy, que va servir durant la Segona Guerra Mundial. Dissenyat el 1934 d'acord amb les restriccions del Tractat Naval de Washington, l'Ark Royal va ser construït per la Cammell Laird and Company, Ltd. a Birkenhead, Anglaterra, i comissionat el 1938, era un portaavions de coberta correguda, buc i coberta completament integrats, semblant al de la classe Illustrious, el fi disseny hidrodinàmic del qual el permetia assolir els 31 nusos amb els seus 102.000 hp. Dissenyat per portar un gran nombre d'avions, tenia dos nivells d'hangars. Al servir en un moment en què s'inicià l'ús extensiu del poder aeri naval, diverses tàctiques de portaavions es van desenvolupar i refinar a bord seu. No se'l va dotar mai de ràdar, però si que disposava d'un radiofar tipus 72. L'Ark Royal participà alguns dels teatres navals més actius de la II Guerra Mundial. Participà en les primeres missions de patrulla antisubmarina de la guerra, anotant-se l'enfonsament d'un U-boot. Va participar en l'octubre de 1939 en la cacera del cuirassat de butxaca alemany Admiral Graf Spee i a la campanya de Noruega el 1940, juntament amb el HMS Glorious, on els seus grups aeris formats per s'apuntaren diversos èxits. Al març de 1940 participà en la recerca dels creuers Scharnhorst i Gneisenau, mentre que portaven a terme l'operació Berlín, a les ordres de l'almirall Günther Lütjens; i en la que un dels avions del Ark Royal aconseguí localitzar els vaixells alemanys, però a causa d'un defecte en el sistema de ràdio no va poder donar una ràpida comunicació de la troballa, encara que això altera els plans alemanys, fent que es dirigeixin al port francès de Brest. Al maig de 1941 participà en l'anomenada cacera del cuirassat alemany Bismarck, en la que els seus avions s'anotaren dos impactes sobre el cuirassat alemany i en la que se salvà de ser atacat pel U-556 per manca de torpedes. Va ser bombardejat sense èxit per l'aviació italiana durant la batalla del cap Spartivento. L'Ark Royal va sobreviure a diversos atacs i va adquirir una reputació de "vaixell afortunat". Els alemanys van informar en diverses ocasions que l'havien enfonsat. El 13 de novembre de 1941 va ser atacat pel U-81, de Friedrich Guggenberger, mentre que retornava a l'illa de Malta i, després d'una lenta agonia de 12 hores en la que es realitzen ingents esforços per salvar-lo, el 14 de novembre de 1941 s'enfonsà davant la costa de Manilva, Málaga (Espanya). La tripulació va poder ser rescatada pels destructors HMS Ashanti y HMS Legion. Només es va perdre una vida per l'explosió del torpede que l'enfonsà. La seva pèrdua va ser objecte de severes investigacions, car els inspectors volien saber com és que s'havia pogut enfonsat, donats els esforços realitzats per salvar-lo i portar-lo fins a la base naval de Gibraltar. Van trobar diversos defectes de disseny que van contribuir a la pèrdua, els quals van ser rectificats en els dissenys posteriors. Les seves restes van ser descobertes per un equip de la BBC al desembre del 2002, aproximadament a 30 milles nàutiques (56 km) de Gibraltar. |
Informàtica | El govern electrònic és aquell que aplicant i usant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aspira a la millora de la prestació de serveis, a la participació ciutadana i a la transformació de les relacions internes i externes. És a dir, implica participació i relacions bidireccionals. El govern electrònic també es coneix com a e-govern i engloba des de la Administració electrònica a la democràcia electrònica.Govern electrònic també és conegut com govern digital, govern online o govern connectat. En 2014 la OCDE emprava el terme govern digital i el diferenciava de govern electrònic, diferenciant-lo de l'administració electrònica en la recomanació que feia per a la Xarxa d'Administració electrònica del Comitè de Governació Pública. Diversos governs han començat a utilitzar el terme govern digital per a una àmplia gamma de serveis que impliquen tecnologia contemporània, com ara el big data, l'automatització o l'anàlisi predictiva. |
Televisió | Petro Vlahos - Πέτρος Βλάχος en grec - (20 d'agost del 1916 – 10 de febrer del 2013) fou un enginyer i inventor estatunidenc, considerat un dels científics i tècnics pioners que van innovar el moviment i les indústries televisives i cinematogràfiques. Va estar constantment desenvolupant solucions que van permetre i estan permetent l'aparició de molts èxits de taquilla. Se'l recorda principalment per crear el procés de composició electrònica de pantalla blava, que redefineix el processament del color conegut com a "bluescreening" o, alternativament "greenscreening" (en el cas d'utilitzar un croma verd) per tal de solucionar problemes de transparència, suavitzat de vores o l'anomenat "color spill" (vessament de color) a l'hora d'inserir un croma simple, i combinar tot això amb la tecnologia de la càmera amb tecnologia de control del moviment per crear una presa moderna d'efectes especials. Aquesta tecnologia permet als editors en postproducció eliminar digitalment la imatge de l'actor que treballa davant el fons blau o verd i inserir-lo en qualsevol fons digital prèviament generat amb ordinador. Per totes les seves contribucions va ser guardonat amb múltiples Oscars i fins i tot un Premi Emmy. |
Estris | Un tub d'assaig és un element del material de laboratori que consisteix en un tub estret i llarg de vidre, obert per l'extrem superior i amb l'extrem inferior tancat i de forma arrodonida. S'utilitza als laboratoris per contenir petites mostres líquides (encara que poden estar en altres fases), realitzar reaccions a petita escala, etc. Els tubs d'assaig estan disponibles en diverses longituds i amplàries per servir a múltiples necessitats. Són utilitzats típicament pels químics per conservar mostres discretes múltiples dels materials, generalment líquids, durant procediments i experiments químics, i estan dissenyats per permetre la calefacció fàcil d'aquestes mostres. Sovint, els tubs de prova es construeixen de vidres resistents tals com el vidre borosilicatat. Això els permet sotmetre'ls directament a una flama, com la d'un bec de Bunsen. |
Ecologia | La corologia és la part de la biogeografia que s'ocupa d'estudiar la distribució geogràfica dels organismes i de la determinació d'una sèrie de corotips comuns a molts d'ells. |
Filosofia | Kaarlo Pentti Linkola (Hèlsinki, 7 de desembre del 1932 - 5 d'abril de 2020) fou un seguidor de l'ecologia profunda finès i sovint presentat com un dels pensadors principals de l'anomenat ecofeixisme. Al llarg de la seva vida va fer èmfasi en l'austeritat i durant molt de temps va treballar de pescador. Linkola acusava l'ésser humà de la contínua degradació de l'entorn. Estava a favor de la disminució ràpida de la població humana (havent defensat postures genocides o eugenèsiques) per tal de reduir la sobrepoblació. Igualment, estava a favor de la desindustrializació i en contra de la democràcia, a la qual s'hi referia com a «religió de la mort», que considerava agent del capitalisme i del consumisme. Considerava que els defensors del creixement econòmic ignoren els subtils efectes destructius que les polítiques de lliure mercat han tingut durant els darrers dos segles. |
Física | L' equació de Klein-Gordon o equació KG deu el seu nom a Oskar Klein i Walter Gordon, i és l'equació que descriu un camp escalar lliure a teoria quàntica de camps. |
Química | La fórmula empírica o fórmula mínima, d'un compost químic en química, expressa la proporció més simple on estan presents els àtoms de cada element químic que formen un compost químic. Una fórmula empírica no fa referència a l'isomerisme, estructura o el nombre absolut d'àtoms. La fórmula empírica es fa servir com a estàndard per la majoria dels compostos iònics, com el clorur de calci (CaCl₂), i per les macromolècules, com el diòxid de silici (SiO₂). El terme empírica es refereix al procés d'anàlisi elemental, una tècnica d'anàlisi química que es fa servir per determinar la quantitat relativa de cadascun dels elements en un compost químic. És la representació més senzilla d'un compost químic. Pot coincidir o no amb la fórmula molecular En contrast, la fórmula molecular identifica el nombre de cada tipus d'àtom dins la molècula, i la fórmula estructural també mostra l'estructura de la molècula. |
Informàtica | Un entorn de treball per a aplicacions web és una estructura de programari dissenyada per a donar suport al desenvolupament de llocs web dinàmics, aplicacions web i serveis web. L'estructura del programari intenta reduir l'excés de baixada associats amb activitats comunes usades en desenvolupament web. Per exemple, molts entorns de treball (informàtica) proporcionen llibreries per a l'accés a bases de dades, estructures per a plantilles i gestió de sessions, i amb freqüència faciliten la reutilització de codi. |
Periodisme | El larguero és un programa esportiu radiofònic espanyol, dedicat en la seva majoria al futbol, que s'emet a la Cadena SER tots els dies, a partir de la mitjanit. El seu director i presentador principal és Manu Carreño. El programa és presentat els divendres i dissabtes per Yago de Vega. El programa va començar les seves emissions el 1989 enfocat a un públic jove, i des de 1995 és el líder d'audiència a la seva franja horària. |
Catàstrofes | Un naufragi és l'accident d'un vaixell en ruta que li impedeix navegar, i que pot acabar amb l'enfonsament de la nau. Les causes més freqüents són els xocs amb elements naturals - com ara esculls (roques a flor d'aigua o just per sota de la superfície), bancs de sorra, costes de difícil navegació amb corrents perillosos, o icebergs-, o a causa del mal temps (boira, tempesta) o altres raons, l'atac humà, incendis, inundacions (resultant de tempestes o altre), o defectes de fabricació. Alguns dels naufragis més famosos són: RMS Titanic, un transatlàntic de luxe que va acabar amb més de 1500 morts i que va inspirar diverses pel·lícules. L'Orient, vaixell de Napoleó. Armenia, vaixell-hospital soviètic enfonsat pels alemanys en 1941. El naufragi que dona inici a Els Viatges de Gulliver. MV Doña Paz, ferry que va cremar-se amb més de 4000 morts, la xifra més alta en temps de pau. HMS Victoria, que va enfonsar-se en xocar accidentalment amb un vaixell aliat el 1893. USS Maine, que va suposar l'inici de la guerra Hispano-estatunidenca. Andrea Gail, naufragi que va inspirar el film The Perfect Storm. Rainbow Warrior, de l'ONG Greenpeace. RMS Lusitania, nau britànica enfonsada pels alemanys amb més de 1000 morts. Patria, vaixell francès que transportava jueus i que va naufragar en rebre una bomba alemanya. Accident del Costa Concordia Maria Assumpta, el veler de fusta en actiu més antic del món en el moment del seu naufragi; en Dret es pren com a exemple de "negligència greu" |
Llocs ficticis | Molins de Dalt (en francès, Moulinsart) és una localitat fictícia a la sèrie de còmics Les aventures de Tintín, del dibuixant belga Hergé. S'hi troba el castell del Molí, finca on viu el capità Haddock. Molins de Dalt sembla una vila gran, ja que compta amb comerços (la carnisseria Sensòs, la lleteria Lactas) i diversos serveis públics, com una comissaria de policia, un abocador (a Les joies de la Castafiore), una estació de tren (a Les 7 boles de cristall) i una línia d'autobús. El castell del Molí és una còpia de la secció central del Castell de Cheverny, una finca de França. Hergé va eliminar intencionadament les ales de l'edifici al·legant que al capità Haddock li correspon una bonica residència, però no pas un habitatge majestuós.El nom original del castell en francès, château de Moulinsart, prové de Sart-Moulin, un poble a prop de Braine-l'Alleud, Bèlgica. El castell del molí apareix per primera vegada a El secret de l'Unicorn com a residència dels antagonistes de la història, els germans Ocell. Al final de El tresor de Rackham el Roig, el professor Tornassol compra la finca, que havia estat construïda per un avantpassat del capità Haddock. A la capella de la mansió s'hi troba el tresor que busquen en Tintín i companyia. Durant els anys següents, el castell del Molí es converteix en la llar del capità Haddock i del professor Tornassol. A més, a Les joies de la Castafiore tota l'acció transcorre al castell i a la rodalia. A Tintín al país de l'or negre, en Silvestre Tornassol destrueix part del castell mentre intenta trobar un antídot d'un producte que converteix la gasolina en un explosiu. |
Química | El catalitzador d'Adams és un catalitzador que s'utilitza a baixes pressions en síntesi orgànica. La seva fórmula és PtO₂. La seva reactivitat enfront dels diferents grups funcionals orgànics és la següent: carbonil >> olefina > derivat halogenat > aromàtic. |
Objectes astronòmics | El Gran Quadrant de Pegàs o Quadrat de Pegàs és un asterisme (o pseudoconstel·lació) visible durant la tardor de l'hemisferi nord. Forma part dels anomenats "asterismes estacionals" juntament amb el Triangle d'estiu, l'Hexàgon hivernal i el Diamant de Virgo que apareix a la primavera. L'asterisme està format per Markab (α Pegasi), Scheat (β Pegasi), γ Pegasi i Alpheratz (α Andromedae). La figura també és útil com a apuntadora per a alguns objectes celestes d'importància: així, si se segueix l'eix que uneix α Pegasi amb α Andromedae, en direcció d'aquesta última, es pot arribar a la gran galàxia d'Andròmeda M31, mentre que per l'altre costat s'arriba al cúmul M15. Si s'estén l'eix que uneix β Pegasi amb α Andromedae 2 vegades, s'arriba a M33, la galàxia del Triangle. Per la seva proximitat a l'equador celeste (que és una projecció de l'equador terrestre) és fàcilment recognoscible en la major part de la Terra, exceptuant latituds més enllà dels 45° sud. Aquesta figura és perfectament visible en el cel des de setembre fins a novembre. |
Matemàtiques | En matemàtiques, un teorema d'existència és un teorema amb un enunciat que comença amb la frase 'existeix(en)...', o més generalment 'per a tot x, y, ...existeix(en)...'. Això, en termes més formals de lògica simbòlica, és un teorema amb un enunciat que involucra el quantificador existencial. Molts teoremes no ho fan explícitament, com és usual en el llenguatge matemàtic estàndard: per exemple, l'enunciat que la funció sinus és una funció contínua, o qualsevol teorema escrit en la notació O. Una controvèrsia que data dels inicis del segle XX concerneix el tema de teoremes d'existència purs, i l'acusació relacionada que en admetre'ls les matemàtiques traeixen les seves responsabilitats d'aplicació concreta. El punt de vista matemàtic és que els mètodes abstractes tenen un gran abast, major que el de l'anàlisi numèrica. |
Informàtica | La seguretat de la informació és el conjunt de mesures preventives, reactives i correctives de les organitzacions i dels sistemes tecnològics que permeten protegir la informació buscant mantenir la confidencialitat, la disponibilitat i integritat d'aquesta. El concepte de seguretat de la informació no ha de ser confós amb el de seguretat informàtica, ja que aquest últim només s'encarrega de la seguretat en el mig informàtic, però la informació pot trobar-se en diferents mitjans o formes, i no solament en mitjans informàtics. Per a l'home com a individu, la seguretat de la informació té un efecte significatiu respecte al seu privadesa, la que pot cobrar diferents dimensions depenent de la cultura d'aquest. El camp de la seguretat de la informació ha crescut i evolucionat considerablement a partir de la Segona Guerra Mundial, convertint-se en una carrera acreditada a nivell mundial. Aquest camp ofereix moltes àrees d'especialització, inclosos l'auditoria de sistemes d'informació, planificació de la continuïtat del negoci, ciència forense digital i administració de sistemes de gestió de seguretat, entre altres. |
Dret | Quid pro quo (del llatí, literalment «quid en lloc de quo») quiproquo en llatí medieval, és una locució llatina que significa «substituir una cosa per una altra». Actualment, i per influència de l'anglès, molt sovint l'expressió quid pro quo es fa servir en el sentit de et dono si em dones, quan no té aquest significat. En aquest cas caldria fer servir l'expressió do ut des, explicada més avall. És una expressió que originalment es referia a la confusió produïda en usar el pronom interrogatiu / indefinit singular de gènere neutre quid (en cas nominatiu) en lloc d'usar quo (en cas ablatiu). El sentit original de la locució és, doncs, l'acte de cometre un error gramatical. Amb posterioritat es va estendre el seu ús per a indicar un error conceptual, o la confusió entre persones de gran semblança. Al teatre, i des de l'època romana, es converteix en un recurs dramàtic per crear situacions d'humor i conflicte que es produeixen per la confusió entre un personatge i un altre, o entre un objecte i un altre. És la base, per exemple, de l'argument de Menaechmus, de Plaute, en què dos germans separats des de la infantesa coincideixen en Epidamno (en l'antiga Grècia; actualment Durrës, Albània) sense que ells sàpiguen de la seva mútua existència, creant-se tota classe de malentesos. Aquesta obra és una possible adaptació de Els Iguals, de Posídip, i al seu torn va donar lloc a una altra adaptació al segle xvi, La comèdia dels errors, de William Shakespeare. |
Geografia | Sarepta (grec antic: Σάρεφθα, Sàreftha) és una ciutat esmentada a l'Antic Testament (Zarephath) que estava al territori de Sidó, famosa en la història del profeta Elies. |
Nàutica | La Marina Soviètica fou el braç naval de les Forces Armades Soviètiques. Tingué diverses denominacions al llarg del temps: Flota Roja Obrera i Camperola, RKKF (Рабоче-Крестьянский Красный Флот, РККФ) en 1918-1924 i 1937-1946; Forces Navals, VMS (Военно-Морские Силы, ВМС) en 1924-1937 i novament en 1950-1953; i Flota Naval de l'URSS, VMF SSSR (Военно-морской флот CCCP, ВМФ СССР, literalment 'Forces Militars Navals de l'URSS') en 1946-1950 i 1953-1991. La Marina Soviètica hauria estat intrumental en qualsevol rol del Pacte de Varsòvia en una guerra amb l'OTAN, quan hauria hagut de detenir els combois navals que portessin reforços a través de l'Atlàntic cap al teatre de l'Europa Occidental. Tal conflicte no tingué lloc, però no obstant això, la Marina Soviètica encara veié una acció considerable durant la Guerra Freda. En el moment del seu apogeu, va ser la segona potència militar marítima del món, amb 1.742 navilis de combat, amfibis i de suport, representant 3.525.050 tones, contra 523 navilis de combat, amfibis i de suport i 4.142.830 tones de la Marina dels Estats Units d'Amèrica a l'1 de novembre de 1985, i una de les branques més potents de les Forces Armades Soviètiques. La Marina Soviètica estava dividida en diverses flotes principals: la Flota Soviètica del Nord Bandera Roja, la Flota Soviètica de l'Oceà Pacífic, la Flota del Mar Negre i la Flota Bàltica. La Flotilla del Caspi era una formació semiindependent, administrativament sota l'administració de la Flota del Mar Negre; mentre que l'Esquadró Soviètic de l'Oceà Índic retirà les seves unitats i estava sota la jurisdicció de la Flota del Pacífic. Altres components incloïen l'Aviació Naval, la Infanteria de Marina Soviètica i l'Artilleria Costanera. La Marina Soviètica va ser reformada a la Marina Russa amb la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. |
Objectes astronòmics | Cygnus OB2 12 és una de les estrelles més lluminoses conegudes. Aquesta estrella hipergegant blava situada a la constel·lació del Cigne, considerada per alguns autors com una estrella variable blau lluminosa (LBV), a una distància de 1700 parsecs té una magnitud absoluta visual de -10,6 i una magnitud bolomètrica de -12,2, cosa que equival a una lluminositat de 6 milions de vegades la del Sol. L'estudi d'aquesta estrella és difícil per la forta pèrdua de brillantor que pateix a causa del material expulsat en diverses erupcions i a la presència de pols interestel·lar entre ella i nosaltres, en cas de no existir, seria probablement la més brillant de la constel·lació Aquesta estrella pertany a la jove i massiva associació estel·lar Cygnus OB2, que és considerada per alguns autors un cúmul globular jove. |
Filosofia | El Vijñāna Bhairava Tantra -विज्ञान भैरव तन्त्र, en sànscrit- és un text clau de l'escola Trika del Caixmir emmarcada dins del corrent espiritual del xivaisme. Presentat com un diàleg entre el deu Xiva i la seva consort Devi o Xacti. Exposa breument 112 mètodes de meditació o tècniques de concentració (Dhāraṇās). Aquests inclouen diverses variants, com ara prendre consciència de la respiració (vipassana), la concentració en diversos centres del cos, la consciència no-dual, la yapa, la imaginació i la visualització o bé la contemplació mitjançant cadascun dels sentits. Un requisit previ per a practicar amb èxit qualsevol de les 112 pràctiques és conèixer bé quin és el mètode més adequat per a cada practicant.El text és un capítol del Rudrayamala Tantra, un agama bhairava. Devi, la deessa, demana a en Xiva que li reveli l'essència del camí cap a la realització més elevada de la realitat. Xiva respon mitjançant la descripció de 112 maneres d'arribar a l'universal i transcendent estat de consciència. Apareixen referències d'aquests mètodes en la literatura del xivaisme de Caixmir, fet que demostra la seva importància dins l'escola monista de la filosofia xivaista de Caixmir. El text reapareix el 1918 inclòs dins el Kashmir Series of Text and Studies (‘’KSTS'’). El Kashmir Series es publicà en dos volums, el primer amb comentaris de Kshemaraja i Shivopadhyaya i el segon anomenat Kaumadi, amb comentaris d'Ananda Bhatta. Va ser introduït a Occident pel Swami Lakshman Joo. Entre els seus col·laboradors occidentals, hi trobem en Miguel Serrano i en Paul Reps. Aquest últim va ampliar la difusió del Vijñāna Bhairava Tantra mitjançant una traducció a l'anglès dins el seu popular llibre Zen Flesh, Zen Bones, que serví de tema d'un voluminós comentari d'Osho. Des de llavors, se n'han realitzat regularment altres traduccions i comentaris. |
Enginyeria | Un nefelòmetre és un aparell de mesura emprat en nefelometria que consta essencialment d'una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric. Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol. A l'atmosfera terrestre les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols. La paraula nefelòmetre s'ha format amb la unió del prefix nefelo-, que prové del grec nephele, que significa boira, i del sufix -metre, que significa mesurar.L'aparell que mesura partícules suspeses en un líquid o un gas col·loidals mitjançant un feix de llum que travessa el contenidor de la mostra i un detector que se sol disposar a 90°. Així doncs, la intensitat de llum que arriba al detector varia en funció de la quantitat de partícules que reflecteixin la llum a 90° i de les propietats d'aquestes com ara la forma, el color i la reflectivitat. Els nefelòmetres es calibren amb una partícula coneguda i el valor trobat es corregeix amb factors K per compensar el color de la pols mesurada. Aquest factor es determina per comparació amb aire de l'ambient. |
Sociologia | El moler era un menestral que tenia l'ofici de fer moles. A Barcelona, els molers feien les moles amb pedra treta de la muntanya de Montjuïc. Segons un cens, en el segle xv hi havia una vintena de molers al carrer de les Moles, a Barcelona. |
Dansa | Fama (en anglès Fame) és una pel·lícula de drama musical estatunidenc de 1980 dirigida per Alan Parker, i escrita per Christopher Gore. Ha estat doblada al català.La pel·lícula va recaptar $21.2 milions a Amèrica del Nord contra un pressupost de producció de $8.5 milions. Va rebre una resposta mixta dels crítics que van elogiar la música, però van criticar el to dramàtic, el ritme i la direcció. La pel·lícula va rebre diversos premis i nominacions, inclosos dos Premis Oscar per Millor Cançó Original ("Fame") i Millor Banda Sonora Original (Michael Gore), i un Globus d'Or a la millor cançó original ("Fame"). El seu èxit va donar lloc a una franquícia de mitjans que abasta diverses sèries de televisió, musicals i un remake llançat en 2009. |
Estris | El rentat nasal és una pràctica d'higiene personal en la qual es renta la cavitat nasal per eliminar els mocs i les restes del nas i dels sinus, per tal de millorar la respiració nasal. La pràctica és beneficiosa amb efectes secundaris menors. El rentat nasal també es pot referir a l'ús d'esprais nasals salins o nebulitzadors per humitejar les membranes mucoses. |
Filosofia | L'Ars (mot llatí que significa "art"), Ars combinatoria o Art lul·liana consisteix en un sistema filosòfic, impulsat i creat per Ramon Llull, amb l'objectiu de permetre demostrar, a través de l'argumentació filosòfica racional, la veritat del cristianisme als infidels mitjançant tècniques racionals de notació simbòlica i diagrames combinatoris. Llull escrigué diverses variants i simplificacions d'aquest sistema filosòfic com són l'Ars magna (1276), l'Art demostrativa (1283), l'Ars inventiva (1289) i l'Art breu (1308), entre d'altres. Intentant plasmar les 16 figures de la seva Art. |
Filosofia | Kumba Ialá Embaló o Kumba Yalá Embaló (Bula, Guinea Portuguesa, 15 de març de 1953 - Bissau, 4 d'abril de 2014) fou un polític de Guinea Bissau, president de la República de Guinea Bissau. Va assumir el càrrec el 17 de febrer de 2000 i va romandre en aquell fins a ser deposat per un cop d'estat militar el 14 de setembre de 2003. Des de 2008 Ialá és musulmà adoptant el nom Mohamed Ialá Embaló, encara que prèviament havia estat catòlic, i d'origen balanta. |
Història | Marc Léopold Benjamin Bloch (Lió, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.