label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Teologia | El panenteisme (del grec grec πᾶν (pân) «tots»; ἐν «en»; i θεός (theós) «Déu»; "tot està en déu") és una concepció que considera que tot el cosmos té presència divina. Va sorgir com un matís del panteisme (per part de Karl Christian Friedrich Krause, Vorlesungen über das System der Philosophie, 1828) on aquesta creença afirma que tot és diví i, per tant, Déu és tot, el panenteisme afirma que qualsevol ésser o cos està dins la divinitat, penetrat i amarat d'aquesta força divina que, tanmateix, és més gran que la suma de totes les entitats existents.La majoria de cultes orientals i amerindis són panenteistes. Es relaciona amb l'atribut de l'omnipresència dels déus monoteistes, per la qual cosa molts teòlegs de les religions més esteses tenen una visió panenteista de l'univers. |
Arquitectura | Khírbat al-Màfjar (en àrab خربة المفجر, Ḫirbat al-Mafjar, literalment 'El lloc on l'aigua brolla de la terra'), a nivell local conegut com a Qasr Hixam (en àrab قصر هشام, Qaṣr Hixām, literalment 'palau d'Hixam'), és el nom actual de les ruïnes d'un palau omeia. Es troba a la vora del Wadi Nuwayima, a 5 km al nord de Jericó, a Palestina. Abans de ser palau hauria estat una vila emmurallada que gaudia d'un complex sistema d'irrigació del període romà, aprofitant tres fonts (Ayn al-Sultan, Ayn al-Nuwayima i Ain al-Duyuk). Fou construït vers 743-744 pel futur califa Al-Walid ibn Yazid al final del regnat d'Hixam ibn Abd-al-Màlik (723-743) i inici del seu, i fou inspirat pels banys romans, cobert d'exquisits mosaics i decoració en estuc. Inclou el palau propi, el pati, la casa de banys, la mesquita, una font amb jardins i un recinte de 60 hectàrees amb plantes, animals, mosaics i decoracions del més alt nivell. El palau mateix és un gran edifici quadrat amb entrada monumental i habitacions en dues plantes, a l'entorn d'un gran pati porticat. La sala de bany servia també de sala d'audiències i sala de banquets. Fou explorat per primer cop vers 1881 per Ch. Warren i F. J. Bliss. |
Lingüística | Les llengües dravídiques o grup dravídic formen una família lingüística que agrupa aproximadament 73 llengües parlades principalment al sud de l'Índia i al nord-est de Sri Lanka, però també en algunes zones aïllades del Pakistan i l'Índia oriental i central, així com en parts de Malàisia i Singapur. Uns 250 milions de persones parlen alguna llengua dravídica. |
Teologia | El teocentrisme és un corrent de pensament que suposa que Déu és el centre de l'univers i ho regeix tot, fins i tot les activitats humanes. És una filosofia d'èpoques de molta religiositat, com l'edat mitjana. Usualment dona més importància a la ultratomba que a la vida terrenal. En finalitzar l'Edat Mitjana i començar el Renaixement, el teocentrisme va cedir el pas a l'antropocentrisme. El teocentrisme abasta tot el que existeix, fins i tot la raó científica, ja que tot ho explica per la voluntat divina i mística. Va ser un concepte central en el pensament de principis de l'era cristiana i l'Edat Mitjana, imposat pels reis catòlics, fins al període del Renaixement, al segle xv, quan es va començar a concebre a Déu com un factor però no com a causa única del món. |
Arqueologia | La gerra, ancolla, tina, cadaf, pitxer o pitxell és un got gran de forma panxuda que pot ser de terrissa, vidre o metall, normalment té una nansa encara que també n'hi ha amb dues nanses i una obertura ampla.És un tipus d'atuell molt usat d'ençà de la prehistòria fet d'argila cuita i normalment amb una nansa, les de dues nanses es van començar a usar a comptar de la protohistòria.A Catalunya la gerra i el seu diminutiu, el gerró, servien sobretot per a contenir oli. Hi ha diversos models de boques: De boca rodona. Aquest tipus amb una nansa va ser dels primers utilitzats (després del bol) per beure, estant dels més abundants en arqueologia. De bec. Presenta aquesta gerra un bec per vessar l'aigua o qualsevol altre líquid, realitzat al mateix caire de la boca i la nansa està col·locada al costat oposat per facilitar l'abocament del líquid o beure'l directament. Malgrat ser un model molt comú a l'època neolítica, es continua fabricant amb diversos materials. De boca quadrada. De boca quadrada, existeixen també gots sense nanses, però la pròpiament gerra acostumava a tenir uns 15/20 cm d'altura i amb nansa, els terrissaires acostumen a denominar-la «gerra de pics». Amb coll i dues nanses. Aquest model és molt popular a la terrissa hispano-lusitana, anomenada «alcarraza» a Andalusia i «terrassa» (tarraza en espanyol) a València i la seva utilització era principalment com a contenidor d'aigua. D'una nansa amb vessador o broc. La singularitat d'aquest tipus de gerra es troba a la seva nansa-broc per la que surt el líquid, el que permet de beure a raig, es considera el prototip del càntir o porró. Es troben entre els atuells de la ceràmica cardial. |
Agricultura | L'Agricultura de Cap Verd és una indústria amb molt potencial. L'agricultura ha estat el focus de programes d'ajut del desenvolupament des de la dècada del 1960, però el progrés s'ha frustrat per la sequera, el sobrepasturatge, i els mètodes de cultiu arcaic. Aproximadament el 85–90% de les necessitats alimentàries es cobreixen amb les importacions. El 2004 les importacions agrícoles van suposar 112.8 milions de dòlars. |
Pseudociència | El Dilluns trist —Blue Monday en anglès— és una data senyalada per mitjans de comunicació com la més trista de l'any i que es localitza el tercer dilluns de l'any. Fou una afirmació feta el 2005 per un psicòleg anglès anomenat Cliff Arnall en el marc d'una campanya pagada per una agència de viatges. La data suposadament es basa en una fórmula que considera diversos factors com el clima o la distància amb les festes nadalenques. L'afirmació és àmpliament considerada pseudociència fins i tot pel mateix autor, i ha sigut refutada posteriorment per altres investigadors. A més, la suposada validesa que li dona el fet de ser afirmada per un psicòleg que ha impartit algunes classes a la Universitat de Cardiff (i d'allí que siga citat com un "psicòleg de la Universitat de Cardiff") és desmuntada pel psicòleg Dean Burnett, el qual, a més, considera que és extremadament improbable que la depressió clínica ocórrega a grans grups de persones al mateix temps de l'any, i també considera una falta de respecte als malalts d'aquesta condició en tractar-la com un fenomen temporal quan realment no ho és. |
Història | Ismael Saz Campos (1952) és un historiador espanyol, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de València, especialitzat en el falangisme i la dictadura franquista. Ha conceptualitzat al franquisme com una «dictadura feixistitzada».És autor de títols com Mussolini contra la II República: hostilidad, conspiraciones, intervención (1931-1936) (1986); España contra España: los nacionalismos franquistas (Marcial Pons, 2003), un estudi en el qual analitza el conflicte entre el nacionalisme falangista i el nacionalcatolicisme durant el règim franquista; Fascismo y franquismo (Universitat de València, 2004) i Las caras del franquismo (Comares, 2013). |
Informàtica | Cyberduck és una aplicació client de codi obert d'FTP i SFTP, WebDAV, Rackspace Cloud, Google Docs i Amazon S3 per als sistemes operatius Mac OS X i, des de la versió 4, Windows, editat amb llicència GPL. Cyberduck està escrit en llenguatge Java i fa servir l'interfaç d'usuari Cocoa. Suporta FTP/TLS (FTP segur sobre SSL/TLS), fent servir AUTH TLS així com sincronització de directori. L'usuari interacciona amb el GUI de l'aplicació Cocoa, incloent-hi la transferència de fitxer mitjançant 'arrossega i deixa anar' i les notificacions Growl. A més a més, pot obrir alguns arxius amb editors de text externs. Cyberduck inclou un gestor de preferits i suporta els programes de Mac OS X Keychain i Bonjour networking. Inclou molts idiomes: anglès, txec, francès, finès, alemany, japonès, coreà, noruec, portuguès, eslovac, castellà, xinès (tradicional i simplificat), rus, suec, hongarès, danès, polonès, indonesi, català, gal·lès, tailandès, turc i hebreu. |
Art | Arts mecàniques o arts vulgars es com es van denominar a partir de l'antiguitat clàssica a les arts produïdes mitjançant procediments de moviment del cos físic, enfront de les que eren únicament producte del pensament, "immòbils", les arts liberals. A l'edat mitjana les arts vulgars van ser conegudes com a arts mecàniques. |
Agricultura | Un mas monàstic (usualment anomenat granja monàstica) era un domini perifèric sovint agrícola (i de vegades també dedicat a la ramaderia o a l'explotació forestal) que pertanyia a un monestir i era emprat per a la producció de menjar a la Gran Bretanya, Irlanda o Àustria. A França una granja satèl·lit, sovint una rèplica en escala reduïda de la casa mare, era una doyenné, és a dir, un "deganat" sota la guia local d'un degà. En el context anglès, "grange" sovint és específicament emprada per referir-se al mas envoltat pels seus edificis de granja. A Catalunya, els monestirs cistercencs, com Poblet o Santes Creus, també tenien granges. |
Agricultura | Thomas "Slab" Murphy (en gaèlic irlandès: Tomás Mac Murchaidh) (Ballybinab, Hackballscross, Comtat de Louth, 26 d'agost de 1949) és un agricultor irlandès, que es creu que fou Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA). La seva granja es troba a cavall del comtat d'Armagh i del comtat de Louth, a la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. El desembre de 2015, Murphy va ser declarat culpable de nou delictes d'evasió fiscal després d'una llarga investigació de l'Oficina d'Actius Criminals de la República d'Irlanda. El febrer de 2016, Murphy va ser empresonat per complir una condemna de 18 mesos de presó.Murphy hauria estat un destacat membre de la Brigada del Sud d'Armagh de l'IRA abans de ser elegit Cap de l'Estat Major de l'organització paramilitar irlandesa. Toby Harnden, antic corresponsal del Daily Telegraph, el va esmentar com a planificador de l'emboscada de Warrenpoint del 1979, en la qual van morir 18 soldats britànics, i també va ser presumptament implicat en l'atemptat amb bomba de Mullaghmore el mateix dia, que va matar quatre persones (incloses dues fills i Lluís Mountbatten, primer comte de Mountbatten de Birmània). Murphy va participar en la importació d'armes de Líbia els anys vuitanta, i va ser membre del Consell de l'Exèrcit que va decidir posar fi al seu primer alto el foc amb l'atemptat dels Docklands de 1996, a Londres, que va matar dos homes. |
Arquitectura | Rafael Aranda i Quiles, més conegut com a Rafael Aranda (Olot, Garrotxa 12 de maig de 1961) és un arquitecte català que forma part de l'estudi d'arquitectura RCR Arquitectes, juntament amb Ramon Vilalta i Carme Pigem.Aranda era fill d'una família que va emigrar de Villanueva de Tapia (Màlaga) a la capital de la Garrotxa el 1959. La mare era obrera d'una fàbrica i el pare, un paleta que invertia tots els caps de setmana a construir obres casolanes.En 1987 va obtenir el títol d'Arquitecte por l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. I aquell mateix any es trasllada a Olot on va fundar l'estudi RCR Arquitectes juntament amb Ramon Vilalta i Carme Pigem. El 2017 va rebre el prestigiós Premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura. Juntament amb els seus companys d'estudi des de l'any 1989 és consultor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L'equip ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2005) i diversos premis FAD. Són cavallers de l'Ordre des Arts et des Lettres de la République Française (2008) i membres d'honor de l'American Institute of Architecture (2010) i del Royal Institute of British Architects (2012). Una de les seves darreres obres és el Museu Soulages, a Rodés. Recentment, han guanyat els concursos del museu-taller Mas Miró, a Mont-roig del Camp; la mediateca Waalse Krook, a Gant, i el centre d'art i disseny La Cuisine, a Nègrepelisse. |
Enginyeria | Crumb rubber està compost de cautxú reciclat de pneumàtics de cotxe vells. Durant el procés de reciclatge l'acer n'és extret, deixant el catxú amb una consistència granular. Després es processen amb un granulador amb l'ajuda de cryogenics per reduir la mida de les partícules encara més. Aquestes són classificades per mida i altres criteris, com pot ser color (només negre o blanc i negre). Sovint és utilitzat com a amortitzant per camps de gespa artificial, com el Astroturf.L'ús més gran que té el crumb rubber als estats units és per l'asfalt de goma. S'utilitzen aproximadament 100 milions de kg a l'any, que són aproximadament 12 milions de pneumàtics. Generalment l'asfalt de goma s'utilitza per recobrir terres de parcs infantils, i superfícies per fer esport com pistes d'atletisme. El procés de reciclatge de pneumàtics comença en una gran planta de reciclatge que agafa pneumàtics de qualsevol mida per transformar-lo en crumb rubber. A part de produir un material útil i innovador resol el problema de pneumàtics vells acumulant-se a les deixalleries i als abocadors. |
Jocs | El National Toy Hall of Fame és un rànquing de les joguines més influents de la modernitat que té el museu The National Museum of Play té per mostrar-les situat a Nova York. La llista de joguines incloses, elaborada per experts nord-americans i centrada en aquest mercat, és la següent: Barbie Colors Crayola Erector Set (joc de construcció) Telesketch Frisbee Hula hoop Fitxes Lego Lincoln Logs Bales Monopoly Play-Doh Radio Flyer (tipus de carretó) Patins Ós de peluix Tinkertoy View-Master Io-io Bicicleta Tabes Corda de saltar Mr. Potato Head Molla Slinky Silly Putty Camions Tonka Puzzle Raggedy Ann (nina) Dames Ninots de G.I. Joe Cavallet balancí Scrabble Candy Land (joc de taula) Trens Lionel Caixa de cartró (joc) Pal (joc) Atari 2600 Estel Monopatí Pilota Game Boy |
Indumentària | Les cnèmides (grec antic knêmis) eren un element de protecció de la tíbia que es feien servir durant l'Antiguitat a Grècia. Realitzades a partir de fulles de bronze martellejat i eventualment decorat, aquestes canyelleres eren manufacturades anatòmicament per a cada combatent. Adaptades a la seva morfologia, l'elasticitat del metall les mantenia al seu lloc al voltant de les cames i no necessitaven corretges per fixar-les. Destinades a protegir els tipus de soldat d'infanteria pesant com l'hoplita durant el combat cos a cos, les cnèmidas cobrien el conjunt de la part inferior de la cama, des de l'articulació del turmell fins a sota del genoll i completaven l'armament defensiu constituït per l'aspis, la cuirassa i el casc, no deixant, per tant, cap part del seu cos exposada a l'adversari. Per als hoplites, ciutadans de les tres primeres classes censatàries d'Atenes, les cnèmides havien de ser adquirides com la resta de l'equipament per compte del combatent. A l'edat mitjana, el seu paper va ser substituït per unes d'equivalents, però que rodejaven tota la cama: les gamberes. |
Ecologia | Les Juntas Provinciales de Extinción de Animales Dañinos y Protección de la Caza (també conegudes com a Juntas de extinción de alimañas) (castellà) eren unes institucions creades el 1953 per decret del Ministeri d'Agricultura del govern de la dictadura franquista. Amb l'ànim de protegir els interessos econòmics i productius de les grans caces privades i públiques i en mesura menor la ramaderia dels suposats danys d'animals predadors tota una sèrie d'animals considerats com nocius van ser bandejats. Les juntes recompensaven la gent per lliurar-ne una part del cos o el cos sencer d'un animal considerat perjudicial. Aquesta política té antecedents molt anteriors. Hi ha constància d'una llei del 1542 per Carles V per ordenar la caça al llop i atorgar premis per cada llop matat. Des de la segona meitat del segle xx, científics van adonar-se que aquesta mena de política va conduir a la quasi extensió de moltes espècies, avui dia protegides.Com que els altres animals «nocius» ja eren més rars, el guineu vermell va ser l'enemic número ú. Segons un calcul a una Memòria del 1958, la Junta de Guadalajara, per explicar la utilitat econòmica de la seva feina, estimava els «danys» a la caça d'un guineu, per devorar en un any una mitjana de 26 perdius i 78 conills, una perdua de 1616 pessetes d'aleshores, que serien uns 300 euros per guineu per any del 2016. Només vint províncies va crear la seva junta: Àvila, Badajoz, Càceres, Ciudad Real, Còrdova, Conca, Granada, Guadalajara, Osca, Jaén, Lleó, Lugo, Madrid, Oviedo, Palència, Salamanca, Santander, Sòria, Toledo i Terol. Les d'Alacant, Tarragona i Valladollid eren en constitució el 1961, però mai no esdevindràn efectiues. La funció d'alimañero (castellà per caçador de feristela) era prestigiosa i la seva feina una important font d'ingressos al medi rural d'antany. De 1953 a 1962, les juntes van contribuir a la mort de 1470 llops, 53.754 guineus, 3.479 gats salvatges, 1.207 àguiles daurades o reials, 10.161 milans, 1.038 mussols, 1.339 toixons, 104.966 garses, 91 llúdrigues o 18.733 llangardaixos. Aquest nombre és sotsestimat, les víctimes van ser molt més nombroses, com que tots els animals exterminats no eren registrats i no es comptaven els ous destruïts dels rapinyaires. Indirectament, aquestes mesures van contribuir a la quasi extinció del voltor comú, un carronyaire, que en menjar «animals nocius» enverinats amb estricnina, s'enverinaven els mateixos i no quedava cap animal per acabar la seva feina de neteja de carronyes.Les juntes van ser abolides definitivament el 1968. Des de la fi dels anys 1960 el vent va tornar i es va descobrir el paper essencial d'aquestes espècies per a la biodiversitat i els equilibris entre herbívors i carnívors per als ecosistemes. En l'Espanya tardofranquista, el 1966 es va refusar la creació de noves juntes i la nova Llei de caça del 1970 va abolir qualsevol llista negra d'animals nocius i només autoritzar la caça després un estudi previ amb proves dels danys, i sempre limitada a certes zones i períodes. També s'adonava que tenien un paper útil per controlar la població dels rosegadors, que causaven molts danys al conreu. Així per exemple, un factor en l'actual plaga de senglars és l'extinció del llop, un dels seus principals enemics naturals. Amb el canvi de llei no hi va haver prou per estabilitzar el canvi de mentalitat. La persecució durant segles va deixar traces en l'imaginari col·lectiu, com es pot veure, entre d'altres, en la polèmica que suscita la reintroducció de l'os i del llop al Pirineu. Encara avui els anomenats rainyadors susciten odi i por en l'home, i malgrat el progrés del coneixement del seu paper essencial i la protecció legal, es continua posant ceps i llaços i utilitzant verí. |
Ètica | La gestació per substitució o gestió subrogada és una tècnica de reproducció assistida i que consisteix que una dona gesta un bebè perquè sigui criat per una altra persona. La gestant pot aconseguir l'embaràs via inseminació artificial (amb gàmetes que poden ser del pare o d'un altre donant) o via fecundació in vitro (amb gàmetes que poden ser d'un, els dos o cap dels pares).Des dels inicis com a pràctica comercial a la dècada del 1970, la gestació subrogada suscita fortes controvèrsies ètiques, legals i socials. La pràctica té un ús per part de parelles heterosexuals i parelles homosexuals. |
Geografia | La Tournette (2.351 m) és una muntanya al massís dels Bornes a l'Alta Savoia, França. És la muntanya més alta de les que envolten el llac d'Annecy/Èneci i té una prominència de 1.514 m (sent, doncs, un pic ultra prominent). Per la cara sud-oest, orientada al llac, és possible d'arribar-hi en cotxe fins al Xalet De L'Aulp i des d'aquest punt la cima pot ser assolida en unes 3 hores aproximadament per un camí ben marcat. El terç final de l'ascensió requereix alguns passos de grimpada, però les seccions més delicades estan protegides per cadenes i escales. |
Arquitectura | Caer (pronúncia gal·lesa: [kɑːɨr]; irlandès antic: cair o kair) és un element de topònim en gal·lès que vol dir "plaça forta", "fortalesa", o "ciutadella", a grans trets equivalent als antics termes celtes dun i briga que també designaven fortaleses ("oppidum" per als romans), però aquests sobretot si eren en llocs elevats. El gal·lès té un altre terme específic per a "castell", casualment idèntic al català: castell, que prové del llatí castrum ("post fortificat"). La forma plural d'aquest mot, castra ("campament militar"), esdevingué un sufix habitual en l'anglès antic i produí diversos topònims en les variants -caster, -cester, i -chester.Segons l'actual ortografia gal·lesa, caer s'escriu usualment com a prefix, tot i que antigament fou escrit—particularment en llatí—com a mot separat. Se suposa que el terme deriva del britònic *kagro- i que està relacionat amb cae ("camp, tros de terra clos"). Tot i que els castells de pedra foren introduïts a bastament a Gal·les pels invasors normands, "caer" fou i segueix essent emprat per a descriure també els poblats que nasqueren al voltant d'alguns d'ells. N'és un exemple la fortalesa romana de Caernarfon, coneguda antigament en gal·lès com a Caer Seiont per la seva situació al Seiont; el posterior castell Eduardià i la seva comunitat es diferenciaren com a Caer yn ar Fon ("fortalesa del país del davant d'Anglesey"). Tanmateix, els noms actuals de la fortalesa romana i el castell Eduardià són ara Segontiwm o Castell Caernarfon, mentre que les comunitats mantenen el nom caer. |
Ecologia | L'oligotròfia consisteix que l'ésser viu pot prosperar en un ambient que li ofereix molts baixos nivells de nutrients. Això contrasta amb els organismes copiotròfics que prefereixen els ambients amb gran riquesa d'aliment.Oligotròfic (paraula derivada del grec que significa poc aliment) és un terme de la biologia que s'aplica tant al medi ambient com als éssers vius. Els oligòtrofs es caracteritzen pel seu lent creixement, baixes taxes metabòliques i generalment poblacions de baixa densitat. En els ambients oligotròfics hi ha per tant pocs aliments per a sostenir la vida. Tanmateix els llacs oligotròfics es considera com la situació mediambiental més favorable, ja que un llac eutròfic acostuma a ser el producte de la contaminació antropogènica. Ambients oligotròfics són els sediments del fons marí, les coves, el gel polar, les parts més profundes del sòl, els aqüífers, les aigües oceàniques i els sòls lixiviats. |
Telecomunicacions | AngoSat 1 és un satèl·lit de comunicacions d'òrbita geoestacionària operat per Angosat i construït per l'empresa russa RSC Energia. És el primer satèl·lit de comunicacions d'Angola. El projecte va néixer a partir d'un acord de 2009 entre els governs d'Angola i Rússia i el treball va començar el 2012. Es va suposar que la nau espacial es llançaria amb el satèl·lit Energia 100 en un Zenit-3SL amb SeaLaunch el 2016, tot i que les tensions polítiques seguides per l'annexió de Crimea a Rússia i els problemes legals de SeaLaunch fan que l'ús del llançador ucraïnès fos incert. En conseqüència, el llançament es va traslladar per primera vegada a una configuració Angara A5/Blok DM-03, i finalment a una versió Zenit-3F que està programada per al seu llançament des del cosmòdrom de Baikonur el setembre de 2017. El satèl·lit ha estat finançat per Rosoboronexport amb un préstec de 286,2 milions d'euros. |
Filosofia | El nihilisme (del llatí nihil, 'no-res') és una doctrina filosòfica que nega radicalment la possibilitat del coneixement. Nietzsche ho definia com la «desvalorització dels valors suprems». Per altra part, es consideren nihilistes aquelles persones que no donen crèdit a cap valor absolut i que, a la vegada, donen un sentit pràctic al nihilisme per tal de destruir els antics valors i així construir-ne de nous. Els nihilistes poden creure aquestes tres coses: Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res. Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal com la veiem. Que la realitat no es pot conèixer; per tant, intentar entendre-la seria inútil en la pràctica i sense cap sentit teòric.Tot i això, aquestes definicions de nihilisme són de la primera fase d'aquest, en la qual res no té valor. Seguidament a l'actuació tant a nivell individual com en l'àmbit social del nihilisme, el podem trobar com un mètode per arribar a un fi, és a dir, podem trobar persones que no creuen en l'existència real dels valors, però sí que creuen en la seva utilitat. Per altra part, podem dividir els nihilistes en dos grups: els nihilistes socials, que fan servir el nihilisme com un mètode pràctic per a destruir la societat i crear-ne així una de nova (comunistes i sobretot anarquistes, encara que podem trobar pinzellades de nihilisme fins i tot en el nacionalsocialisme), i els nihilistes individualistes, el màxim representant dels quals és Nietzsche, amb tendència a creure que s'ha d'aniquilar del tot l'antiga moral (són amoralistes en el sentit de la moral establerta) per, així, aconseguir una nova ètica que no refuti l'essència de la vida. |
Aeronàutica | En aquests centres s'ensenya, almenys, enginyeria aeronàutica. Ordenat per estats. |
Enginyeria | El regle d'Ibañez-Saavedra és un instrument geodèsic de mesura de distàncies inventat pel Carlos Ibáñez Ibáñez i Frutos Saavedra Meneses. El formen un regle suport de 4 metres de longitud fet de llautó i embotit dins d'un bastidor de ferro. Dues petites guies de platí en els extrems llisquen sobre la de llautó i actuen com nonius. El primer exemplar d'aquest instrument fou construït a París per la casa Brüner y germans i va ser traslladat a Espanya entre el 22 de maig i el 5 d'octubre. Suposava una pesa de tecnologia molt superior a les de l'època. Per a realitzar una mesura amb aquest aparell calia alinear-se en la base i anar mesurant tram a tram. La seua aportació més important fou la mesura de la base de Madrilejos de la xarxa geodèsica espanyola. En aquest projecte es mesuraven uns 250 m diaris i l'error relatiu final fou de 1 / 5850000 {\displaystyle 1/5850000} .El regle d'Ibañez suposà l'evolució de l'anterior proposta per Carlos Ibáñez qui la patentà en 1865, el regle d'Ibáñez podia mesurar més distància en menor temps i no calia tant personal auxiliar com en el seu avantpassat. El llegat més important d'aquest instrument és la mesura de bases a Suïssa, fet que li va donar fama mundial a l'inventor. També fou utilitzada per a la mesura de bases topogràfiques a Espanya. L'error relatiu d'aquest instrument és 1 / 2200000 {\displaystyle 1/2200000} . |
Objectes astronòmics | Alfa del Burí (α Caeli) és l'estrella més brillant de la [[constel·lació] del Burí]] amb magnitud aparent +4,44. Es troba a 66 anys llum de distància del sistema solar. Alfa Caeli és una estrella binària els components de la qual, separades visualment 6 segons d'arc, són una estrella groga de la seqüència principal i tipus espectral F2V, i una tènue nana roja de magnitud +12,5 i tipus M0.5V. L'estrella groga principal, Alfa Caeli A, té una temperatura efectiva de 7100 K i és 5,2 vegades més lluminosa que el Sol. Amb un ràdio un 50% major que el ràdio solar, els seus paràmetres són similars a η Corvi, encara que a diferència d'aquesta última, Alfa Caeli és una estrella que ha estat poc estudiada. El període de rotació d'ambdues estrelles és també semblant i molt més curt que el del Sol, ja que Alfa Caeli completa un gir cada 1,4 dies -com a màxim-, mentre que el Sol empra 27 dies en fer-lo. |
Humor | Wojak (del polonès Wojak, [vɔjak], que significa "soldat" o "lluitador") és un mem d'Internet. Es tracta d'una imatge representada com un dibuix del gènere de la caricatura (d'estil cartoon) i simple, sovint de traçat negre i que representa un home calb i descarat. S'utilitza per expressar genèricament emocions com la melancolia, el penediment, la solitud o la manca d'esperit crític. |
Administració | Un escabí és un tipus de tribunal de jurat, compost per jutges professionals i per ciutadans llecs designats per sorteig. La posició d'escabí en diferents moments i llocs, va tenir diversos significats: A París al segle XVII, el terme «escabí» designava un magistrat. En l'Antic Règim, el prebost dels comerciants-cap de la municipalitat de París, encarregat de proveir a la ciutat d'obres públiques, la recaptació d'impostos i controlar el comerç fluvial va ser ajudat per quatre escabins. A Lió i Marsella, un escabí corresponia a l'actual regidor d'un ajuntament. A Bèlgica i Luxemburg, en l'actualitat, els escabins són membres representants de l'òrgan col·legiat electe d'un municipi, així com les funcions legislatives i executives, actuant com a auxiliars del burgmestre. |
Objectes astronòmics | IC 469 és una galàxia espiral en la constel·lació de Cefeu. Es caracteritza per un nucli compacte, una forma oval, amb braços laterals perceptibles. |
Sociologia | L'Hermetisme comunitari és una actitud exclusivista i autoreferent per part d'un grup religiós concret que l'allunya dels interessos comuns de la societat de la qual forma part. |
Filosofia | El Lie Zi (Xinès: 列子; Pinyin: liè zĭ; Wade-Giles: Lieh Tzu) és una de les tres obres fonamentals del taoisme filosòfic, juntament amb les més conegudes de Laozi i Zhuangzi. És atribuït a Lie Yukou (Liezi), a qui es considera un personatge llegendari. |
Objectes astronòmics | Alderamin (Alfa Cephei / α Cep / 5 Cep) és una estrella situada a la constel·lació de Cepheus, la seva més brillant, amb magnitud aparent +2,43. El seu nom prové de la contracció de la frase àrab الذرا اليمن að-ðirā 'al-Yaman, la traducció n'és 'el braç dret'. A 49 anys llum de distància del sistema solar, Alderamin és una subgegant blanca de tipus espectral A7IV, amb una temperatura efectiva de 7.600 K. La seva lluminositat és 20 vegades més gran que la del Sol i el seu radi és 2,5 vegades el radi solar. Com altres estrelles similars, és lleugerament variable, amb una oscil·lació en la seva brillantor de 0,06 magnituds; està catalogada com una variable delta scuti. La seva velocitat de rotació és molt alta, d'almenys 246 km/s, i completa un gir en menys de mig dia; aquesta ràpida rotació aparentment inhibiria la diferenciació d'elements químics usualment observada en estrelles d'aquest tipus. Emet una quantitat de radiació X similar a la del Sol, que junt amb altres indicadors suggereix l'existència d'una considerable activitat magnètica, una cosa inesperada (encara que no del tot inusual) en una estrella de tipus A que, a més, és un giratori ràpid. Estrelles d'aquesta massa ja no tenen l'embolcall convectiu profund típic de les estrelles de seqüència principal inferior, i que és el que se suposa que manté el seu camp magnètic intens. A causa de la precessió de la Terra, Alderamin va marcar el pol nord celeste fa uns 20.000 anys i el tornarà a assenyalar cap a l'any 7500 de la nostra era. |
Periodisme | La Redifusió televisiva és la reemissió d'un programa d'una productora de televisió que realitza els seus programes gràcies a un contracte previ amb alguna cadena de televisió, que es reserva en exclusiva els seus drets d'emissió. Una vegada esgotat el primer contracte, normalment s'intentaran obtenir nous beneficis mitjançant la seva llicència a altres cadenes de televisió que cobreixin nous mercats o àrees geogràfiques. Aquest procés es diu sindicació televisiva, i ha permès la popularització mundial de moltes sèries mítiques inicialment creades per a un mercat molt concret, com les emissores nord-americanes de televisió per cable. |
Matemàtiques | La Regla 30 és un autòmat cel·lular binari unidimensional introduït per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva "regla favorita de tots els temps" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificació de Wolfram, la regla 30 és una regla de Classe III, que mostra un comportament aperiòdic i caòtic. Aquesta regla és de particular interès perquè genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els autòmats cel·lulars en general, són la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patró semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'espècie Conus Textile. La Regla 30 també s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i també ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu ús en criptografia. No obstant això, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparació amb altres generadors basats en autòmats cel·lular. La Regla 30 s'anomena així perquè 30 és el codi Wolfram més petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament. |
Telecomunicacions | En matemàtica, la funció sinc o sinus cardinal, denotada per s i n c ( x ) {\displaystyle \mathrm {sinc} (x)\,} , té dues definicions, la normalitzada i la desnormalitzada que es defineixen de la següent manera: En processament digital de senyals i teoria de la informació, la funció sinc normalitzada comunament es defineix com: s i n c n ( x ) = sin ( π x ) π x {\displaystyle \mathrm {sinc} _{n}(x)={\frac {\sin(\pi x)}{\pi x}}} En matemàtica, la històrica funció sinc desnormalitzada , aquesta definida per: s i n c ( x ) = sin ( x ) x {\displaystyle \mathrm {sinc} (x)={\frac {\sin(x)}{x}}} En ambdós casos el valor de la funció té una singularitat evitable en zero, que generalment es redefineix específicament com a igual a 1. La funció sinc és analítica a tot arreu.La funció desnormalitzada és idèntica a la normalitzada excepte pel factor d'escala que falta en l'argument. La funció sinc correspon a la transformada de Fourier d'un pols rectangular, i la transformada inversa de Fourier d'un espectre rectangular és una sinc. |
Història | Llista d'historiadors musulmans, des del sorgiment de l'islam fins al segle xix, que es poden adscriure a la historiografia islàmica clàssica: |
Arquitectura | El terme llatí urbs (-is, femení, del que deriva la paraula "urbs") designa pròpiament a la ciutat llatina per antonomàsia, és a dir, l'espai construït o conjunt d'edificis, carrers i infraestructures; la civitas en sentit estricte, constituïda pels ciutadans que viuen en ella, amb el seu propi límit sagrat, el pomerium, i per tant, consagrada als déus. La presència d'aquest recinte sagrat, la distingeix del oppidum, és a dir, la simple ciutat fortificada, desproveïda de les prerrogatives religioses i polítiques de la urbs. El recinte, originat a partir de la fundació del centre, acompanyada per cerimònies religioses mitjançant les quals es traçava un solc sagrat (pomerium), entorn del qual s'erigien les muralles, delimitava així una àrea interna destinat a la vida civil i una àrea externa, destinada a funcions militars. Dins del pomerium, el ciutadà era realment un cives, amb tots els seus drets i prerrogatives, però amb la prohibició de portar armes, mentre que fora, podia convertir-se en miles, guerrer al servei de la ciutat, amb subjecció a normes més restrictives. La part sacralizada de la ciutat era assignada com a espai per a funcions religioses i polítiques, i per a habitatge. Tampoc s'ha de confondre amb la polis, que designa a una ciutat en sentit ampli, és a dir, la vila i el territori o àrea metropolitana que li està associat. En el sistema de ciutats llatines, les urbs eren ciutats estat amb funcions polítiques i religioses entorn del qual giraven els oppida. Després, amb l'expansió de l'estat romà, va ser Roma la que va assumir el paper de urbs per excel·lència, quant a ciutat primordial de l'Imperi romà. Així, quan s'utilitza amb majúscula, la "Urbs" designa «la ciutat de les ciutats», és a dir, Roma. La Roma antiga comptava amb l'àrea urbana estrictament definida, la Urbs Roma i les àrees rurals adscrites, les Ager Romanus. Amb l'augment de la població de Roma, els seus habitants desbordarien la muralla i el pomerium, per establir-se als voltants. Seria Augusto quan l'any 8 a. C. dividiria la Urbs Roma en catorze regions, que es conservarien durant tot l'Imperi. |
Informàtica | Clustal és un programa d'ordinador àmpliament utilitzat per a l'alineament múltiple de seqüències. que està disponible per a Unix/Linux, Mac OS i Windows, ja sigui en format de línia d'ordres (ClustalW) o amb una interfície gràfica (ClustalX). El programa es pot obtenir del servidor ftp de l'European Bioinformatics Institute o de www.clustal.org. |
Química | La química atmosfèrica és la branca de la química centrada en processos químics dins de l'atmosfera terrestre. La recerca en aquesta àrea és fonamental per millorar la comprensió de la força climàtica, la qualitat de l'aire i les interaccions recíproques entre l'atmosfera i la biosfera. Aquest camp de recerca se situa, per tant, en l{a intersecció de la química amb la física i la biologia, i inclou processos que actuen en escales temporals i espacials per sota dels segons i mm a les que es produeixen a escales de dècades i globals. El camp està evolucionant ràpidament a causa dels avenços en la comprensió fonamental dels processos químics a l'atmosfera, noves innovacions tant en tecnologies de mesurament in situ com en teledetecció i millores en descripcions de processos clau en models numèrics. L'atmosfera terrestre es compon de quatre capes: La troposfera comença a nivell del terra i s'estén aproximadament fins a 16 km. La capa següent és l'estratosfera, que es troba aproximadament a 16-48 km per sobre de la superfície de la Terra. Per sobre de l'estratosfera hi ha la mesosfera (48–97 km per sobre de la superfície de la Terra). Més enllà de la mesosfera hi ha la termosfera.Tot i que cada capa té una composició diferent, la troposfera i l'estratosfera són les capes crítiques als problemes del canvi climàtic. Des de l'inici del desenvolupament industrial i l'augment associat de la crema de combustibles fòssils, els humans han anat alterant la composició i la química de l'atmosfera. Més recentment, la introducció d'halocarburs sintètics també ha tingut un impacte en la composició atmosfèrica. L'atmosfera és una barreja de gasos que inclou al voltant del 78 % de nitrogen i un 21 % d'oxigen a la superfície terrestre. La resta de l'atmosfera propera a la superfície terrestre està formada per diòxid de carboni i quantitats traça d'altres gasos. És l'augment del diòxid de carboni i altres gasos que ha alterat la química atmosfèrica. El diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós són gasos d'efecte hivernacle. L'augment de la concentració a l'atmosfera està contribuint a l'escalfament global. Els gasos amb efecte hivernacle provoquen l'escalfament global absorbint la calor reflectida de la superfície terrestre escalfant així l'atmosfera. El contingut de diòxid de carboni CO 2 {\displaystyle {\ce {CO2}}} de l'atmosfera ha crescut significativament en els últims cinquanta anys com a subproducte de la crema de combustibles fòssils. Des de mitjan del segle XIX s'ha produït un augment del diòxid de carboni atmosfèric del 36 %, amb gairebé la totalitat de l'increment a causa de les activitats humanes. El metà CH 4 {\displaystyle {\ce {CH4}}} es troba de forma natural a l'atmosfera en quantitats traça com a producte de la matèria orgànica en descomposició. La concentració de metà a l'atmosfera ha augmentat fins a un 148 % per sobre del seu nivell d'edat preindustrial. Les fonts de metà antropogèniques inclouen abocadors, gestió del bestiar i processament de gas natural i petroli. L'òxid de dinitrogen N 2 O {\displaystyle {\ce {N2O}}} és un altre gas que es troba de forma natural en quantitats de traça a l'atmosfera. Prové en gran part de fonts agrícoles, però també d'emissions de vehicles. La concentració d'òxid de dinitrogen a l'atmosfera ha augmentat aproximadament un 18 % en els últims 200 anys.A més del diòxid de carboni, el metà i l'òxid de dinitrogen, hi ha traces de gasos totalment humans a l'atmosfera que s'han afegit significativament a l'escalfament global. Els hidrocarburs halogenats, particularment els clorofluorocarbonis (CFC) i els hidroclorofluorocarbonis (HCFCs), es troben en una varietat de productes i substàncies, inclosos els propulsors d'aerosols, dissolvents i refrigerants, i s'alliberen a l'atmosfera a partir d'aquestes fonts. Altres gasos fluorats —com l'hexafluorur de sofre SF 6 {\displaystyle {\ce {SF6}}} que s'ha escapat de les aplicacions en equips d'energia elèctrica i perfluorocarbonis que s'han escapat del processament d'alumini i la fabricació de semiconductors— també es troben en quantitats de traces a l'atmosfera. |
Ràdio | Las dos carátulas és un programa que es transmet per LRA Radio Nacional de l'Argentina (anomenada fins a 1057 Radio del Estado) en forma ininterrompuda des del 9 de juliol de 1950, la qual cosa li converteix en el més antic del món que es continua transmetent en l'actualitat i el que ha romàs en l'aire per major temps. El programa està dedicat a transmetre obres teatrals de tots els gèneres -la comèdia costumista, el gènere crioll, grotesc, la sàtira, la tragèdia- amb la participació d'actors i tècnics de primer nivell. Des de 1998 el programa rep el suport de l' Asociación de Amigos de las Dos Carátulas. |
Sociologia | El passing és la capacitat d'una persona de ser considerada com a membre d'un grup o categoria d'identitat, sovint diferent de la seva, que pot incloure identitat racial, ètnia, casta, classe social, orientació sexual, gènere, religió, edat i/o estat de discapacitat. El passing pot donar lloc a privilegis, recompenses o un augment de l'acceptació social, o servir per fer front a l'estigma. Així, el pas pot servir com una forma d'autoconservació o autoprotecció en casos en què expressar la pròpia identitat real o prèvia pot ser perillós. La superació pot requerir l'acceptació en una comunitat i també pot comportar una baixa temporal o permanent d'una altra comunitat a la qual pertanyia anteriorment una persona. Així, la mort pot provocar la separació del propi jo original, la família, els amics o les experiències de vida prèvies. Tot i que l'aprovació reeixida pot augmenta la seguretat econòmica, la seguretat i evitar l'estigma, pot implicar un peatge emocional. Per mor de negar la identitat anterior, pot provocar depressió o auto-odi.En anglès, el terme és simplement la nominalització del verb to pass en el seu ús fraseal amb per o com, com una falsificació passar per l'article genuí o un impostor que passa per una altra persona. El terme és habitual almenys des de la fi de la dècada de 1920. |
Biotecnologia | La metabolòmica és l'estudi sistemàtica de les empremtes químiques úniques que deixen processos cel·lulars específics; concretament, l'estudi dels seus perfils de metabòlits de molècula petita. El metaboloma representa el conjunt de tots els metabolits d'un organisme biològic, que són els productes finals de la seva expressió gènica. Així doncs, mentre que les dades d'expressió gènica d'ARNm i les anàlisis proteòmiques no donen una visió global del que pot passar dins una cèl·lula, el perfilatge metabòlic pot donar un balanç instantani de la fisiologia de la cèl·lula. Un dels reptes de la biologia de sistemes i la genòmica funcional és integrar la informació proteòmica, transcriptòmica i metabolòmica per a donar una visió més completa dels éssers vius. |
Cultura popular | Saitopólemos (Σαϊτοπόλεμος) és una celebració tradicional que té lugar a les ciutats Kalamata i Messinia a Grècia durant la Pasqua. Sembla una típica festa del foc i de la llum, en la mateixa tradició arquetípica dels balls de diables als Països Catalans o els focs de Pasqua (osterfeuer) als països de tradició germànica. Molts llocs grecs tenen tradicions similars.Unes setmanes abans de Pasqua els joves comencen preparant les seves «saites» una mena de tub omplert d'explosius i altres materials combustibles. Durant la celebració els «saitòlegs» encenen les saites ballen la dansa tradicional zeibekiko. Segons la llegenda, les seves arrels es remunten a la Guerra d'Independència grega de la dècada de 1820, a una batalla que els grecs van tenir contra l'exèrcit del sultà Ibrahim Paixà d'Egipte. Tanmateix, aquesta explicació és més que probablement una llegenda. Al segle xix, durant el ressorgiment romàntic els grecs solien situar l'origen de la majoria dels costums al període de l'ocupació turca (1453-1821). L'argument en contra de l'origen llegendari és el fet que la celebració es realitza durant la setmana per Pasqua, mentre que la majoria dels historiadors coincideixen que els esdeveniments descrits a les cançons tradicionals tracten temes que no es passen a aquesta època de l'any. Durant l'edició de 2019 hi va haver-hi un accident mortal a Kalamata quan un explosiu descontrolat va tocar un operador de càmera. Segons el batlle, va ser el primer accident greu en més de dos cents anys. La tradició és amenaçada, per que certes persones la consideren massa perrillosa, però la població està aficionada a la tradició. Cada any la policia intervé persones amb focs artificials casolans de qualitat dubtosa. |
Ciència-ficció | Els pulp magazines (literalment "revistes de polpa") van ser unes revistes de ficció molt barates, populars entre els anys 20 i els anys 50, i que contenien literatura sovint de caràcter sensacionalista, a vegades de poca qualitat. El terme pulp fiction també es pot referir a llibres en rústica de mercat popular dels anys 1950, que tindria el seu equivalent català en el terme "literatura de cordill". |
Ètica | Els drets civils, segons la terminologia d'origen anglosaxó, són les proteccions i els privilegis de la llibertat personal donades a tots els ciutadans per llei. Els drets civils es distingeixen dels drets humans o els drets naturals en què aquests són drets que les persones tenen, mentre que els drets humans o naturals són drets que molts intel·lectuals creuen que les persones haurien de tenir. Per exemple, el filòsof John Locke (1632-1704) va proposar la teoria que els drets naturals de la vida, la llibertat i la propietat haurien d'emergir com a drets civils i ser protegits per l'estat com un aspecte del contracte social amb els ciutadans. D'altres han dit que els humans adquirim drets com un regal inalienable de Déu o com un do atorgat per la natural abans que cap govern fos mai format. Les lleis que garanteixen els drets civils poden ser escrites, derivades de la tradició o implícites. Als Estats Units i a la majoria de països de l'Europa continental, els drets hi són escrits. Als EUA, per exemple, les lleis que protegeixen els drets civils apareixen a la Constitució, en estatuts federals, en les constitucions i estatuts dels estats i fins i tot en els ajuntaments de comtats i ciutats. Al Regne Unit, en canvi, aquests drets són normalment garantits per tradició i no són posats per escrit en cap llei. Els drets implícits són aquells que un tribunal pot creure que existeixen encara que no estiguin explícitament en la llei escrita o en la tradició, ja que s'interpreta que un dret escrit o costumari ha d'incloure sempre el dret que s'hi implica. Un exemple famós (i polèmic) d'un dret implícit a la Constitució estatunidenca és el dret a la privacitat que la Cort Suprema dels Estats Units trobà al cas de Roe contra Wade. Els estats i els governs locals poden estendre els drets civils més enllà de la constitució, però no poden llevar cap dret que estigui observat per la mateixa constitució americana. Per exemple, en algunes ciutats americanes està prohibit per llei discriminar algú basant-se en la seva orientació sexual, així expandint els drets civils dels homosexuals, en canvi, les ciutats que creen districtes escolars de manera que la planificació de districtes discrimina persones per raons ètniques o racials és considerat anticonstitucional. Els estats normalment mantenen els drets civils per sobre de la llei federal, com per exemple l'article 21 de la constitució de l'estat de Maryland, que diu que en un jurat ha de tenir un veredicte unànime per tal de trobar culpable a algú per un delicte. Exemples de drets i llibertats civils inclouen el dret de protesta pacífica, el dret a la privacitat, el dret a la investigació justa i a un judici en cas de ser sospitós d'un delicte, i els drets generalment més basats en la constitució com el dret al vot, el dret a la llibertat personal, el dret a la vida, el dret a la llibertat de moviment i a les lleis anti-discriminatòries. Amb l'avançament de les societats cap a la redacció de les constitucions formals escrites, alguns dels drets civils més importants foren garantits als ciutadans. Quan aquests foren trobats inadequats, els moviments pels drets civils emergiren com a vehicle per reclamar protecció d'igualtat per a tots els ciutadans i per demanar noves lleis que limitessin els efectes de les discriminacions vigents. Els drets civils poden referir-se, en un sentit, al tractament de tots els ciutadans com a iguals sense discriminació de cap mena, o es pot referir a les lleis que invoquen demandes de llibertat positiva. |
Indumentària | El rebozo és una peça de vestir femenina usada al Mèxic, Amèrica Central i algunes zones d'Amèrica del Sud. De forma rectangular i d'una sola peça, els rebozos fan entre 1,5 m fins a 3 m de longitud, i poden ser fets de cotó, llana, seda o articela. Poden ser usats com a bufandes o a manera de xals. Les dones sovint els usen per a carregar els fills i portar productes al mercat. El seu interval de preu varia de molt econòmics fins a alguns models de milers de pesos. El rebozo és un producte derivat del mestissatge produït per la Conquesta Espanyola. Se sap que els indígenes mexicans n'usaven ja abans de l'arribada dels espanyols, però el mot no apareix en la llengua espanyola sinó fins a l'any 1562. El rebozos confecciona en tot Mèxic, Amèrica Central i alguns països d'Amèrica del Sud, però els rebozos d'Estat de Mèxic, Michoacán, Oaxaca, estat de Querétaro i San Luis Potosí són particularment preats. San Luis Potosí és la llar del poble otomí, gent famosa pels seus teixits, i és a Santa María del Río, Sant Luis Potosí, que es fàbrica el rebozo caramelo, el més car de tots. Cal ressaltar que en l'Estat de Mèxic any rere any té lloc la tradicional fira del rebozo durant el mes de setembre, en què mestres reboceros, guanyadors de diversos guardons a escala nacional es reuneixen al centre del municipi Tenancingo de Degollado per a demostrar llur extraordinari treball a nacionals i estrangers. Les chalinas són llises, sense disseny i d'un sol color. Sovint, els rebozos amb línies verdes, blanques i vermelles s'usen a les Festes Pàtries. Les fotografies d'Agustín Casasola mostren les soldaderas, les dones soldades de la Revolució mexicana, portant rebozos de boleta. Com una peça distintiva mexicana, el rebozo ha estat enalçat en les arts. El rebozo ha estat objecte de cançons i poemes, i Frida Kahlo sovint pintava autoretrats vestida de rebozos. Aquesta peça de vestir va aconseguir una tal importància que al segle xviii es van dictar lleis i regles per a l'elaboració tocant a la grandària, teixit, classe de fil i dibuix. Fins i tot es va adoptar la Verge de les Angoixes com la patrona de la reboceras (artesanes especialitzades en la confecció de rebozos). Tal com altres accessoris, té símbols com el color i l'entreteiximent dels fils que identifiquen l'origen de les persones segons la comunitat que els confecciona i utilitza. També utilitzen aquesta tècnica a Guatemala. Atesa la seva naturalesa folklòrica, el rebozo és usat sovint com a part del vestit típic dels balls mexicans tradicionals i dels balls de marimba guatemalencs. El rebozo no és sol una peça de vestir d'adorn, sinó que també pot ser usat per a carregar els nadons, cosa que aporta molts beneficis tant al bebè com al portador (mare o pare, avui dia el rebozo no és sols d'ús femení puix que, gràcies a la informació dels avantatges del seu ús com a portanadó ergonòmic, alguns homes també n'usen). |
Química | Acounts of Chemical Research (abreviatura Acc. Chem. Res.) és una destacada revista científica que se centra en la publicació d'articles curts, concisos i crítics que ofereixen una visió general de fàcil lectura de la investigació bàsica i les aplicacions en tots els àmbits de la química i la bioquímica. És publicada des del gener del 1968 per l'American Chemical Society. El seu factor d'impacte és molt alt 24,348 el 2013, any en què fou citada 24 348 cops. Ocupa la 4a posició de qualitat de revistes dedicades a la química en general en el rànquing SCImago.A més dels articles curts també publica números especials dedicats a un sol tema destacat. A partir de 2008, els resums tradicionals d'articles foren substituïts per un nou format anomenat Conspectus. Aquest nou tipus resumeixen la investigació proporcionant al lector una mirada més de prop al contingut i al significat d'un article. A través d'aquesta disposició d'una descripció més detallada del contingut de l'article, el Conspectus millora la detectabilitat de l'article pels motors de cerca i l'exposició per a la investigació. |
Art | Luman Reed (1787-1836) fou un comerciant estatunidenc i un important mecenes de les arts. El seu suport als pintors George Whiting Flagg (1816-1897) i Thomas Cole, va ser una contribució molt significativa al desenvolupament de la pintura estatunidenca de principis del segle xix. També va encarregar obres a artistes com Asher Brown Durand.Reed va néixer en una granja a Green River, a una zona que actualment és Austerlitz (Nova York). Va començar la seva carrera empresarial com a empleat d'una botiga al poble de Coxsackie (estat de Nova York), on la seva família vivia (circa 1789), abans de traslladar-se a Nova York el 1815. Allí es va convertir en un dels comerciants més prominents de la ciutat, amb una empresa de Dry Goods a Front Street, que va establir amb diversos socis, l'últim dels quals va ser el també futur mecenes Jonathan Sturges (1802-1874). Amb la seva riquesa, Reed va reunir, en el transcurs de sis anys, una de les primeres i més significatives col·leccions d'art europeu i nord-americà als Estats Units, que va mostrar en una galeria de dues cambres, especialment dissenyada a casa seva a Greenwich Street, al Lower Manhattan.Com a mecenes d'artistes nord-americans contemporanis, tant consagrats com novells, Reed va intentar la creació d'una cultura artística nacional, tan sofisticada i reeixida com l'Europea. A més del seu interès per la pintura de paisatge i del retrat pictòric, Reed també va ser un àvid col·leccionista de pintura de gènere. El 1844, la seva col·lecció va ser adquirida per un grup d'associats a Nova York, amb la intenció de formar una col·lecció pública que, més tard, va esdevenir la New York Gallery of Fine Arts. La col·lecció va ser donada més tard a la New-York Historical Society, l'any 1858. És una de les col·leccions d'art nord-americà més importants de principis del segle xix, y ha sobreviscut intacta fins a l'actualitat. |
Informàtica | El Graph500 és una classificació dels supercomputadors, centrats en les càrregues intensives. El projecte es va anunciar a la Conferència Internacional de Supercomputació el juny de 2010. La primera llista es va publicar a la Conferència de Supercomputació ACM / IEEE el novembre de 2010. Les noves versions de la llista es publiquen dues vegades a l'any. La mètrica de rendiment principal utilitzada per classificar els superordinadors és GTEPS (arestes travessades per giga per segon). Richard Murphy, de Sandia, diu que "L'objectiu del Graph500 és promoure la consciència sobre problemes complexos de dades", en lloc de centrar-se en punts de referència ("Benchmarks") d'ordinadors com HPL (High Performance Linpack), en què es basa TOP500.Malgrat el seu nom, hi havia diversos centenars de sistemes en la qualificació, que van créixer fins a 174 el juny de 2014.L'algorisme i la implementació que va guanyar el campionat es publica en el document titulat "Extreme scale wideth-first search on supercomputers".També hi ha una llista Green Graph 500, que utilitza la mateixa mètrica de rendiment, però classifica segons el rendiment per watt, com Green 500 funciona amb TOP500 (HPL). |
Enginyeria | Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital. Aquesta definició implica el fet que el dispositiu no ha d'estar contínuament connectats a una font d'energia estacionària, o d'altres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament químic (el diari de recàrrega ràpida de les bateries, la recàrrega dels productes químics, i/o neteja/substitució de filtres, exclouria que un dispositiu pugui denominar com a òrgan artificial). Així, una màquina de diàlisi, encara que és un dispositiu de suport vital molt reeixit i críticament important que reemplaça completament les funcions d'un ronyó, no és un òrgan artificial. En aquest moment no hi ha disponible un ronyó artificial eficient i autocontingut. La carrera d'enginyeria biomèdica busca la manufactura d'aquests dispositius per a l'ajuda de la salut comprenent el funcionament del cos humà i utilitzant la tecnologia de què disposem per millorar la salut. S'espera que amb l'ús d'òrgans òrgans artificials es podran curar diverses malalties i fer trasplantaments d'una manera més senzilla i el pacient no haurà d'esperar tant a rebre aquest trasplantament. |
Història | La Societat Catalana d'Estudis Històrics (SCEH) és una societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada el 1946 en la clandestinitat.En foren promotors Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn. En foren presidents honoraris Pompeu Fabra i Josep Puig i Cadafalch. Des dels inicis ja va publicar el Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, revista científica anual; entre 1969 i 1972 va publicar també la revista Estudis d'Història Medieval, en homenatge a Ferran Soldevila. També, entre 1986 i 1993 va editar, en col·laboració amb l'Avenç, la col·lecció Còrsia, dedicada preferentment a la publicació dels textos de seminaris organitzats per la Societat. |
Geografia | Dăbuleni (pronunciat en romanès: [dəbuˈlenʲ]) és una ciutat del comtat de Dolj, a Oltènia (Romania). Va ser declarada ciutat el 2004 (Llei núm. 83/2004). El poble Chiașu és administrat per la ciutat. Dăbuleni és coneguda per les zones de sorra que l'envolten; des dels anys vuitanta, aquestes zones han passat a formar part d'un 800 km² de desert, conegut com el Sàhara oltenès. La ciutat és l'únic lloc d'Europa on existeix un museu dedicat a la sorra. Si la part nord de la ciutat és un desert, la part sud és una zona inundable del Danubi patria pepenilor o patria lubenițelor (la "pàtria dels melons" o "de les síndries"), de la qual els melons de Dăbuleni són famosos a tota Romania. Amb l'aigua bombada des del Danubi, entre 1971 i 1975 es va desenvolupar un esquema de regadiu per a uns 100 quilòmetres quadrats de terra fèrtil al sud d'Oltènia.Dăbuleni està agermanat des del 2014 amb Vaugneray, que es troba a França. |
Mitologia | Mnemea (del grec Μνήμη), segons la mitologia grega, és una de les tres muses antigues. Era la musa de la memòria. |
Matemàtiques | La Medalla Sylvester és una medalla de bronze que la Royal Society lliura amb periodicitat biennal els anys parells -des del 2010, ja que fins al 2009 es concedia cada tres anys-, premiant l'esforç d'una recerca matemàtica. Va ser batejada en honor de James Joseph Sylvester, professor de geometria a la Universitat d'Oxford els anys 1880. El primer guardonat en fou Henri Poincaré el 1901. La medalla s'acompanya d'una dotació econòmica de 2.000 lliures esterlines.El premi està obert a ciutadans de qualsevol país de la Commonwealth o de la República d'Irlanda i també a aquells que n'hagin estat residents habituals i hi hagin treballat, com a mínim, en els 3 anys immediatament anteriors a ser-ne proposats. |
Biblioteconomia | L'Institut per a la Informació Científica (en anglès, Institute for Scientific Information) o ISI va ser fundat el 1960 per Eugene Garfield a Filadelfia. Posteriorment, el 1992, fou adquirit per Thomson i actualment és conegut com a Thomson Reuters ISI, després de la compra de Reuters per part de Thomson el 2008.ISI ofereix serveis de bibliografia. Està particularment especialitzat en l'anàlisi de citació. Manté una base de dades de citacions que cobreix milers de revistes, coneguda com a Science Citation Index (SCI), que és possible consultar en línia a través del servei Web of Science (WOS). Aquesta base de dades permet als investigadors identificar quin article ha estat citat més freqüentment, i qui l'ha citat. ISI també té una publicació anual, el Journal Citation Report, que llista el "factor d'impacte" de cada una de les revistes que controla. Dins de la comunitat científica el factor d'impacte juga un enorme i controvertit paper a determinar el reconeixement atribuït a les publicacions científiques. |
Arquitectura | El Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà és un certamen biennal que vol reconèixer i fomentar la inversió de les administracions públiques en la creació, conservació i millora de l'espai públic urbà, entenent el seu estat com un clar indicador de la salut cívica i democràtica d'Europa. Està organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB, Barcelona) en col·laboració amb la Cité de l'Architecture et du Patrimoine (París), el Nederlands Architectuurinstituut (NAi, Rotterdam), l'Architekturzentrum Wien (Az W, Viena), el Suomen Rakennustaiteen Museu (SRM, Hèlsinki), l'Architecture Foundation (AF, Londres) i al Deutsches Architekturmuseum (Frankfurt). Des de la primera edició, l'any 2000, el premi s'ha convocat amb l'objectiu de ressaltar i difondre les obres més significatives de creació i remodelació d'espais urbans de titularitat pública a tot Europa. Les obres que opten al premi són presentades a concurs per les seves institucions promotores o pels seus autors i la seva naturalesa abasta des de la petita escala d'instal·lacions artístiques efímeres fins a la gran escala d'extenses transformacions urbanístiques. L'àmbit del premi s'estén a tots aquells països que formen part del continent europeu, illes incloses. El Jurat del premi és internacional i està format pels directors de les institucions convocants i/o per reconeguts professionals de prestigi que actuen en la seva representació. El premi té caràcter honorífic i s'atorga conjuntament a la institució promotora de l'obra i als seus autors. Els guanyadors del premi reben una placa commemorativa per ser instal·lada a l'espai públic guardonada, així com el corresponent diploma acreditatiu. Les obres guanyadores, les finalistes i una selecció feta pel jurat es publiquen a l'Arxiu Europeu de l'Espai Públic Urbà, un recull de les millors intervencions presentades al certamen des dels seus orígens. La seva directora és Judit Carrera. |
Administració | Aquesta és una llista de reivindicacions territorials de territoris disputats. Es denominen territoris disputats a aquells territoris terrestres o marítims, sobre els quals dos o més Estats disputen la seva sobirania o no han establert o demarcat les seves límits fronterers. Per regla general estan sota l'administració d'un Estat que no reconeix la reclamació territorial d'un altre Estat, o en menys casos són àrees terrestres o marítimes sobre les quals cap posseeix el control efectiu o només ho té parcialment. S'inclouen també en aquest annex aquells territoris que, havent estat dividits, les parts no es reconeixen mútuament o aquells que pertanyent a un Estat busquen establir-se com a Estats sobirans de ple dret o s'han constituït ja de fet. S'enumeren també territoris que romanen sota ocupació militar d'un altre Estat, àrees arrendades i disputes territorials dormides o congelades. |
Estris | Una manicura és un tractament de bellesa cosmètic per a les ungles i mans que sol realitzar-se a casa o en un saló de bellesa. En una manicura es tallen o llimen les vores de les ungles, es realitzen massatges a les mans i s'aplica esmalt d'ungles. Quan aquest procediment es realitza en els peus, és denominat pedicura. Algunes manicures poden incloure la pintura de dissenys en les ungles o l'aplicació de petites calcomanies o joies d'imitació. Altres tractaments inclouen l'aplicació d'ungles artificials, el que és conegut com a "manicura francesa".La persona que té com a ofici la cura i l'embelliment de les mans i, en especial, la cura i la pintura de les ungles, s'anomena Manicur (en femení manicura). |
Robòtica | Apex (títol original: A.P.E.X.) és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció dirigida per Phillip J. Roth i estrenada l'any 1994. Ha estat doblada al català. |
Art | Barend van der Meer (Haarlem, 1659 – c. 1692/1703) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en natures mortes. Fill de Jan Vermeer van Haarlem, pintor de paisatges, va ser batejat a Haarlem el 20 de març de 1659. Com el seu germà Jan van der Meer II, va ser probablement aprenent del seu pare, però a diferència d'ells Barend es va inclinar a la pintura de natures mortes. El 1681 es va inscriure al gremi de Sant Lluc de Haarlem, on va romandre fins al 1683, any en què va contreure matrimoni i es va mudar a Amsterdam. Allà va residir almenys fins a 1690. A partir d'aquest any no se'n sap res més, d'ell. Només que l'any 1703 ja era mort. |
Enginyeria | Un pont de Wheatstone és un instrument elèctric de mesura inventat per Samuel Hunter Christie el 1832, millorat i popularitzat per Sir Charles Wheatstone a 1843. S'utilitza per mesurar resistències desconegudes mitjançant l'equilibri dels braços del pont. Aquests estan constituïts per quatre resistències que formen un circuit tancat, una de les quals la resistència sota mesura. La Figura 1 següent mostra la disposició elèctrica del circuit i la Figura 2 correspon a la imatge real d'un pont de Wheatstone típic. A la Figura 1 Rx és la resistència el valor volem determinar, R 1 , R₂ i R₃ són resistències de valors coneguts, a més la resistència R₂ és ajustable. Si la relació de les dues resistències del braç conegut (R 1 /R₂) és igual a la relació de les dues del braç desconegut (Rx/R₃), el voltatge entre els dos punts mitjans serà nul i per tant no circularà corrent algun entre aquests dos punts C i B . Per efectuar la mesura el que es fa és variar la resistència R₂ fins a arribar al punt d'equilibri. La detecció de corrent nul es pot fer amb gran precisió mitjançant el galvanòmetre A. La direcció del corrent, en cas de desequilibri, indica si R₂ és massa alta o massa baixa. El valor de la FEM (E) del generador és indiferent i no afecta la mesura. Quan el pont està construït de manera que R₃ és igual a R₂, Rx és igual a R1 en condició d'equilibri. (corrent nul pel galvanòmetre). Així mateix, en condició d'equilibri sempre es compleix que: R x = R 1 × R 3 R 2 {\displaystyle R_{x}={\frac {R_{1}\times R_{3}}{R_{2}}}} Si els valors de R 1 , R₂ i R₃ es coneixen amb molta precisió, el valor de Rx pot ser determinat igualment amb precisió. Petits canvis en el valor de Rx trencaran l'equilibri i seran clarament detectats per la indicació del galvanòmetre. De forma alternativa, si els valors de R 1 , R₂ i R₃ són coneguts i R₂ no és ajustable, el corrent que flueix a través del galvanòmetre pot ser utilitzat per calcular el valor de Rx d'aquesta manera procediment més ràpid que ajustar a zero el corrent a través del mesurador. |
Antropologia | El darrer ancestre comú ximpanzé-humà (conegut per les sigles en anglès CHLCA, per Chimpanzee–human last common ancestor) és el darrer ancestre compartit pels gèneres Homo (humà) i Pan (ximpanzé i bonobo) existents d'Hominini. Per la complexa especiació híbrida, no es pot fer una estimació precisa de l'edat d'aquesta població ancestral. Si bé la «divergència original» entre les poblacions pot haver succeït fa 13 milions d'anys (miocé), la hibridació pot haver continuat fins a fa sols 4 milions d'anys (pliocé). En estudis genètics humans, el CHLCA és útil com a punt d'ancoratge per a calcular les taxes de polimorfisme de nucleòtid únic (SNP en sigles en anglés) en poblacions humanes en què els ximpanzés s'usen com un grup exterior, això és, com l'espècie existent genèticament més semblant a l'Homo sapiens. |
Ètica | Els No-ciutadans són persones de Letònia que no tenen la ciutadania d'aquest país ni de cap altre, però que gaudeixen de certs drets d'acord amb la llei letona, com l'emissió d'un passaport especial. Aproximadament dos terços són ètnicament russos, ciutadans de l'antiga Unió Soviètica que van anar a viure a l'aleshores República Socialista Soviètica de Letònia. Encara que sovint s'assimila aquests ciutadans amb els apàtrides, diferents fonts afirmen que l'estatus que se'ls hi confereix tant a Letònia com a Estònia és únic i no havia existit prèviament en el dret internacional.Alguns d'aquests ciutadans poden accedir a la nacionalitat letona si compleixen certs requisits, i els fills d'aquests que hagin nascut després de la independència de Letònia (21 d'agost de 1991) tenen dret a tenir-la si ho sol·licita almenys un dels pares. |
Pedagogia | El B-Learning (formació combinada, prové de l'anglès blended learning). Consisteix en un procés docent semi-presencial; això significa que un curs donat en aquest format inclourà tant classes presencials com activitats d'aprenentatge virtual. Les classes presencials poden servir de tutoria, per fer activitats orals, per presentar conceptes nous i temes que després es tractaran en línia, per enfortir els lligams del grup o bé com a complement (conferències, activitats que requereixen tallers o materials...). Existeixen evidències d'impacte social de com l'aplicació de models de formació compartida estan permetent la inclusió digital de col·lectius tradicionalment exclosos dels processos de desenvolupament tecnològic. |
Química | La denominació d'immediatament perillós per a la vida o la salut prové d'Immediately Dangerous to Life or Health o IDLH definida pel National Institute for Occupational Safety and Health (Institut Nacional de Seguretat i Salut Ocupacional o NIOSH) com l'exposició a contaminants en l'aire que és "probable que causi la mort o efectes adversos permanents per a la salut de forma immediata o retardada o dificulti escapar d'aquest entorn". Els exemples inclouen el fum o altres gasos tòxics en concentracions prou altes. Es calcula utilitzant la DL50 o la CL50.L'Occupational Safety and Health Administration (Administració de Seguretat i Salut o OSHA) en la regulació (1910.134 (b)) defineix el terme com "una atmosfera que representa una amenaça immediata per la vida, o podria causar efectes adversos a la salut irreversibles, o podria afectar la capacitat d'una persona per escapar d'una atmosfera perillosa". |
Ràdio | Una ràdio de galena és un receptor de ràdio que empra un cristall semiconductor de galena, sulfur de plom(II), que permet captar els senyals de ràdio de AM (des dels 100-500 kHz ona llarga (LW), 500-1500 kHz ona mitjana i ona curta d'alguns MHz). Aquest receptor de ràdio és molt simple. El díode detector (D-1) era constituït per una petita pedra de galena sobre la qual feia contacte un fi fil metàl·lic al qual es denominava “barba” o "bigoti de gat" (catwhisker). Aquest component és l'antecessor immediat dels díodes de germani o silici utilitzats actualment. El funcionament d'aquest receptor, només apte per a la recepció d'AM, és bastant simple. Les ones electromagnètiques que arriben a l'antena generen en aquesta el fenomen de la inducció electromagnètica, una força electromotriu que fa recórrer un corrent per l'enrotllament primari del transformador T-1 i que s'indueix en el secundari, el qual té un condensador variable (CV) en paral·lel. A causa del fenomen de ressonància es produeix un màxim de tensió per la freqüència de ressonància del circuit LC format per l'enrotllament secundari i el condensador variable. El condensador es pot fer variar la freqüència de ressonància del conjunt, fent-la coincidir amb les de les diferents emissores que en cada moment es vol sintonitzar. La resta és senzill, en estar els senyals modulats en amplitud el nivell de l'ona portadora d'alta freqüència variarà en funció del senyal modulador de baixa freqüència (veu, música, etc.) que es transmet, de manera que a la sortida del díode D-1 s'obté una tensió que variarà de la mateixa manera que el modulador i per tant reproducció de la baixa freqüència original, amb el que es pot escoltar en els auriculars. La ràdio de galena rep tota l'energia necessària per a la detecció de les mateixes ones de ràdio, per la qual cosa no requereix una font addicional d'alimentació. Això porta, però, a una baixa intensitat del senyal auditiu, ja que no té amplificació. |
Geografia | Andres Tarand (11 de gener de 1940 a Tallinn) és un polític d'Estònia i antic membre del Parlament Europeu pel Partit Socialdemòcrata, que forma part del Partit Socialista Europeu entre 2004 i 2009. Taranda també es va ocupar com a Primer Ministre d'Estònia des de 1994 fins al 1995. Nascut a Tallin, Taranda va graduar de la Universitat de Tartu amb un títol a la climatologia el 1963. Després de rebre el seu primer grau, continuar els seus estudis a Tartu rebre una segona llicenciatura en geografia, el 1973. Va seguir a realitzar investigacions a Tartu, arribant a ser director de recerca el 1979, fins a 1981. A més de servir com a director de recerca a la Universitat de Tartu, Tarand també ha estat membre de la junta directiva de la universitat, des de 1996, així com el director del Jardí Botànic de Tallinn, a partir de 1988-1990. Taranda també ha estat membre del Parlament d'Estònia des de 1992 fins al 2004. Mentre que en el parlament Taranda va servir com a ministre de Medi Ambient d'Estònia en dues ocasions, 1992 i 1994 i des de 1994 fins a 1995, així com el seu mandat com a primer ministre. Va ser elegit a les Eleccions al Parlament Europeu de 2004. |
Física | La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques. S'inclouen tant les partícules elementals, com les compostes. |
Jocs | Off Road Challenge és un videojoc de curses amb monster trucks per la Nintendo 64, i va ser llançat el 1998. També es va llançar una màquina recreativa amb pedals i marxes per controlar totes les accions del joc. Els nivells que es posa a prova el jugador són normalment de sorra i a vegades s'ha de travessar ciutats. El videojoc té un estil molt semblant al videojoc Cruis'n USA i té la mateixa jugabilitat que el seu predecessor, el Super Off Road: The Baja. El jugador ha de conduir contra altres vehicles off-road a través de diverses superfícies, mentre es va aconseguint nitros i or al llarg de la cursa. |
Geologia | Emil Riebeck (Preußlitz, 11 de juny de 1853 — Feldkirch, 22 de juny de 1885) fou un explorador, mineralogista, etnòleg i naturalista alemany. Era fill de Carl Adolf Riebeck, un magnat industrial. Va viatjar a l'Àfrica del Nord i a Aràbia moltes vegades, i el 1881 va participar amb Georg Schweinfurth a una expedició a Socotra. Viatjà amb Adolf Bastian als turons de Chittagong el 1882. El 1884, va finançar l'expedició de Gottlob Krause al riu Níger, al riu Benue, i al Llac Txad. Riebeck va acumular una col·lecció extensa d'artefactes diversos de l'Àsia oriental, Índia, Aràbia i Àfrica. Per a homenatjar la seva trajectòria, es donà el seu nom a un mineral, la riebeckita. |
Arquitectura | El grup OSA (Sindicat dels arquitectes contemporanis) va ser una associació d'arquitectes del temps de la Unió soviètica que va desenvolupar la seva activitat entre 1925 i 1930. És considerat com el primer grup d'arquitectes constructivistes. Va publicar una revista anomenada SA (per Sovremmennaia Arkhitektura o sigui «arquitectura contemporània»). |
Informàtica | Kensington Computer Products Group és una divisió corporativa d'ACCO Brands, Inc. (localitzada en Redwood Shores, Califòrnia) que ven accessoris per ordinador i perifèrics com ratolins d'ordinador, Teclats d'ordinador, bosses per portàtils, accessoris de l'iPod i fonts d'alimentació. La marca és més coneguda pel Tancament Kensington, un sistema de pes lleuger dissenyat per bloquejar i assegurar els ordinadors portàtils i perifèrics. Altres productes inclouen el Duster II d'aire comprimit. |
Ciències de la salut | La cloració és el procediment de desinfecció d'aigües de consum humà mitjançant l'ús de clor o compostos clorats. Quan es desinfecta amb cloramines, es parla de cloraminació. |
Agricultura | L'arboricultura és branca de l'agricultura que s'ocupa del conreu i l'aprofitament dels vegetals llenyosos.La disciplina inclou l'estudi de la fisiologia vegetal, com els arbres responen al seu medi ambient (pedologia, climatologia) i diferents tècniques de manteniment. L'arboricultor té com a activitat principal l'atenció de diversos arbres com la mida o els tractaments fitosanitaris (resistència a plagues i patògens). També pot funcionar com a selecció. L'arboricultura es distingeix de la silvicultura en el fet que la silvicultura és una producció de massa forestal : la silvicultura gestiona el suport mentre que l'arboricultor gestiona cada arbre individualment. Es podria dir que l'arboricultura és la silvicultura que l'horticultura és l'agricultura. |
Sociologia | La teoria de l'elecció racional, també coneguda com a teoria d'elecció o teoria de l'acció racional, és un marc teòric que és utilitzat per entendre i modelar formalment el comportament social i econòmic. És el principal corrent teòric en la microeconomia i suposa que l'individu o agent tendeix a maximitzar la seva utilitat o benefici i a reduir els costos o riscos. Els individus prefereixen més del que és bo i menys del que els causi mal. També es fa servir en ciències polítiques per interpretar els fenòmens polítics a partir de supòsits bàsics que deriven de principis de l'economia: el comportament dels individus en el sistema polític és similar al dels agents en el mercat, sempre tendeixen a maximitzar la seva utilitat o benefici i a reduir els costos o riscos. Aquesta racionalitat té a veure amb una certa intuïció que porta els individus a optimitzar i millorar les seves condicions. L'actor individual és la unitat d'anàlisi d'aquesta teoria. S'assumeix que tots els individus són egoistes, i tot individu té la capacitat racional, el temps i la independència emocional necessàries per triar la millor línia de conducta des del seu punt de vista. Per tant, tot individu es guia racionalment pel seu interès personal, independentment de la complexitat de l'elecció que hagi de prendre. Això no implica necessàriament que aquests supòsits siguin certs, és a dir, que els individus reals es comportin d'aquesta manera en tot moment. Però se suposa que es pot explicar el comportament observat en un agregat, com un mercat, si suposem que així és, tal com suggereixen Gary S. Becker o Milton Friedman. Aquest corrent també té el seu origen en la sociologia comprensiva de Max Weber. Per a aquest autor, l'estudi de la societat exigeix la construcció de "tipus ideals", és a dir, uns models teòrics que no són necessàriament certs, però que recullen els trets fonamentals del problema que es vol estudiar. L'elecció racional seria un tipus ideal en aquest sentit, ja que si entenem que el que realitza un agent és racional, ja és suficient per explicar la seva acció. Però per a això cal que identifiquem quins són els fins que pretén l'agent, i quins són els mitjans que considera vàlids per a aconseguir tals fins. Això aparta la sociologia comprensiva de les teories més economicistes de l'elecció racional, que suposen que tant els mitjans com els fins són universals, i que les accions varien a causa de variacions en el capital. Anthony Downs va ser el pioner en l'aplicació dels criteris econòmics al comportament electoral. Altres autors que van impulsar aquest corrent dins de la ciència política moderna van ser Mancur Olson, Kenneth Arrow, James M. Buchanan, Raymond Aron, Gordon Tullock i William Ricker. El marxisme analític, a través d'autors com John Roemer o Jon Elster, s'ha esforçat per compatibilitzar el marxisme amb l'elecció racional. La teoria de l'elecció racional comparteix una sèrie de supòsits i aproximacions de l'individualisme metodològic com ara la Teoria de l'elecció pública. |
Informàtica | La sèrie IBM 700/7000 va ser una família de grans sistemes informàtics (ordinadors centrals) fets per l'IBM a través de la dècada del 1950 i començaments dels anys 1960. La sèrie va incloure diverses arquitectures de processadors diferents i incompatibles. Els 700 han utilitzat lògica de vàlvula de buit i es van fer obsolets per la introducció dels 7000 transistoritzats. Els 7000, al seu torn, van ser substituïts pel System/360, que va ser anunciat el 1964. No obstant això, el 360/65, el primer 360 prou poderós per reemplaçar els 7000, no ha estat disponible fins al novembre de 1965. Problemes inicials amb l'OS/360 i l'alt cost de la conversió de programari han mantingut els 7000 en servei durant molts anys després. |
Periodisme | Democracy Now!'' (literalment en català, "Democràcia ara!") és una noticier de redifusió web progressista i sense ànim de lucre que actua en més de 1.250 xarxes de ràdió, televisió, televisió per satèl·lit i televisió per cable a tot el món. El programa de notícies d'una hora guardonat és rebut per periodistes d'investigació Amy Goodman and Juan Gonzalez. La programació està fonamentada totalment en contribucins dels oïdors, televidents i fundacions i no accepta publicitat subscripció corporativa, o finançament governamental.Democracy Now! es va fundar el 19 de febrer de 1996 a WBAI-FM a la ciutat de Nova York per part dels periodistes progressistes Amy Goodman, Juan Gonzalez, Larry Bensky, Salim Muwakkil i Julie Drizin. Originàriament va emetre des de cinc estacions de Pacifica Radio. Goodman és el principal hoste dels programes, amb Juan Gonzalez com freqüent co-hoste. |
Geografia | Pecica (pronunciat en romanès: [ˈPet͡ʃʲ.ka]; en hongarès: Pécska; en alemany: Petschka; en serbi: Печка / Pečka) és una ciutat del comtat d'Arad (Romania). En l'antiguitat era un Dacian fortalesa anomenada Ziridava i avui és un important lloc arqueològic. Situat a 25 quilòmetres d'Arad, va ser declarada ciutat el 2004. El seu territori administratiu s'estén a l'altiplà d'Arad. La ciutat administra tres pobles: Bodrogu Vechi (Óbodrog), Sederhat (Szederhát) i Turnu (Tornya). Segons el cens del 2011 la població de la ciutat compta amb 12.762 habitants. La composició ètnica és la següent: el 62,2% de romanesos, el 28% d'hongaresos, el 8,4% de gitanos, el 0,33% eslovacs, el 0,36% de serbis i el 0,7% són d'altres nacionalitats o no declarades. |
Informàtica | Una ciberviolació o violació virtual fa referència a un acte sexual no consensuat que té lloc en un ciberespai o món virtual. |
Nàutica | El transport fluvial consisteix en el trasllat de productes o passatgers d'uns llocs a altres, a través de rius amb una profunditat adequada. El transport fluvial és una important via de comerç interior, per la qual cosa, en rius amb les infraestructures suficients són molt importants.Va aparèixer en el Neolític i, ja en aquella època, s'utilitzava per a l'intercanvi de productes (per al seu transport). En l'actualitat segueix sent una important via comercial, com per exemple en els rius Mississipí i l'Amazones. Encara que fa unes dècades el transport fluvial va passar per un cert declivi, en l'actualitat s'està intentant habilitar antics rius que van ser importants en la seva època per a fer-los navegables. Existeixen diversos tipus de vaixells depenent del producte que portin o si es dediquen al transport de passatgers. |
Ecologia | El Pla INFOCAT és un pla creat per la Generalitat de Catalunya per fer front a les emergències per incendis forestals, dins de l'àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l'organització i els procediments d'actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades.El Pla INFOCAT inclou la quantificació i localització dins de tot el territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l'anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori i desplegament de mitjans i recursos i localització d'infraestructures de suport per als treballs d'actuació en cas d'emergència. |
Informàtica | Un domini, en xarxes d'ordinadors és el conjunt de computadores connectades en una xarxa informàtica que confien a un dels ordinadors de la xarxa, l'administració dels usuaris i els privilegis que cada un dels usuaris té en aquesta xarxa, i s'identifica amb la part principal d'una adreça en la web que indica l'organització o companyia que administra aquesta pàgina o lloc web. L'espai en xarxa que contenen totes les estacions, i els diferents recursos compartits administrats pel servidor. |
Cultura popular | El peus grans (de l'anglès Bigfoot) o Sasquatch (segons el nom que li donen els pobles indígenes originaris d'Amèrica del Nord) és una criatura mitològica amb l'aspecte del que seria un primat de la família dels homínids.Segons les creences populars, aquesta criatura sol veure's en boscos a elevades altituds, principalment a la regió del Nord-oest del Pacífic a Amèrica del Nord. També s'ha parlat de presumptes albiraments en altres regions, com ara, Florida, Arkansas, Louisiana o Carolina del Nord, on se li ha donat diferents noms: Skunk Ape (mono mofeta), Stink Ape (simio pudent), Florida Bigfoot (Peu Gran de Florida), Swamp Ape (simi del pantà), Myakka Ape (simi de Myakka), Swamp Cabbage Man (home coliflor del pantà), etc. Segons la tradició viuen en zones pantanoses i es caracteritzen per una olor extremadament forta i desagradable.Existeix una subcultura activa d'investigadors afeccionats, interessats en la criptozoologia, que es dediquen a recopilar dades i elaborar conjetures sobre aquest ésser llegendari. La comunitat científica, però, no accepta com a vàlides les suposades proves de la seva existència i el considera un producte de l'imaginari mitològic i del folklore. També s'ha suggerit la possibilitat que, en alguns casos, s'hagin fet identificacions errònies confonent aquesta figura fantàstica amb determinades espècies de primats. Algunes persones de l'àmbit científic, com Jane Goodall, Grover Krantz, Ian Redmond o Jeffrey Meldrum han mostrat curiositat per aquesta criatura i han investigat sobre ella, arribant a la conclusió que no ha existit mai. |
Enginyeria | L'enginyeria del petroli o enginyeria petroliera és la disciplina de l'enginyeria que estudia l'exploració i les activitats de producció del petroli. L'enginyeria del petroli inclou el coneixement d'altres disciplines com ara l'economia, la geologia, la geoquímica, mecànica, física, sismologia, estudi de les plaques tectòniques, termodinàmica i tots els processos de l'extracció, emmagatzematge i refinació del petroli. Les bases de l'enginyeria del petroli es van establir durant la dècada del 1890 a Califòrnia, quan els geòlegs estudiaven la relació entre els jaciments de petroli i les zones d'aigua per tal d'evitar que es barregessin. |
Mitologia | Odin Sphere (オーディンスフィア, , Ōdin Sufia?) és un videojoc d'acció RPG de fantasia amb gràfics en 2D desenvolupat per Vanillaware i localitzat i publicat per Atlus en la PlayStation 2 en el 2007. Conta les entrellaçades històries de cinc protagonistes diferents. Odin Sphere és considerat un successor espiritual d'un joc d'Atlus titulat Princess Crown i agafa alguns conceptes de la mitologia nòrdica. Square Enix llançà el videojoc en Europa el 14 de març del 2008. |
Geologia | En edafologia es denomina roca mare, base rocosa, substrat rocós o horitzó D, la roca consolidada sota les zones recobertes per materials alterats o disgregats, sòls o regolita, de la superfície d'un planeta tel·lúric, en general de la Terra. És l'horitzó basal de l'estructura d'un sòl. Quan la roca mare experimenta la meteorització del subsòl, es forma un saprolita en el seu límit superior: una zona entre la roca inalterada i el sòl de roques fragmentades i meteoritzades no consolidades.La base rocosa d'un sòl es coneix també com a roca matriu i la identificació d'aquesta, amb excavacions, perforacions o per mètodes geofísics, és una tasca important en la majoria dels projectes d'enginyeria civil. |
Arquitectura | El terme Arquitectura prehistòrica a les primeres construccions humanes documentades, que es poden situar en moments prehistòrics. |
Informàtica | En els productes antivirus es coneix com a heurística a les tècniques que fan servir per reconèixer codis maliciosos (virus, cucs, troians, etc.) que no es troben a la base de dades (ja sigui perquè són nous, o per no ser molt divulgats). El terme general implica funcionalitats com detecció a través de signatures genèriques, reconeixement del codi compilat, desassemblar, desempaquetar, entre altres. La seva importància radica en el fet de ser l'única defensa automàtica possible davant l'aparició de nous codis maliciosos dels que no tingui firmes. |
Humor | Dr. Slump (Dr.スランプ, Dokutā Suranpu; pronunciat "Doctor Slump") és un videojoc d'aventures desenvolupat per Natsume i distribuït per Bandai per a la PlayStation original el 18 de març del 1999. El joc està inspirat en el manga Dr. Slump, d'Akira Toriyama, i més concretament en el reboot de la sèrie d'anime del 1997.El videojoc segueix la trama de la sèrie de televisió, i està dividit en capítols. Sols va ser venut al Japó, però el 2021 es va publicar una versió traduïda a l'anglés en internet. |
Sociologia | El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les. A Barcelona ja tenien una confraria pròpia l'any 1331; a mitjan segle xv, n'hi havia vuit. |
Informàtica | SIPP, l'acrònim de Single In-line Pin Package (paquet de pins singulars en línia) o SIP (únic paquet en línia), és un paquet de xips que conté només una fila de pins de connexió. És diferent dels DIP (paquets en línia dual), que tenen dues files de pins connectats. Un SIPP consisteix en un circuit imprés en el que es monten varis xips de memòria RAM, amb una disposició de pins correlativa. Té un total de 30 pins al llarg del circuit, que encaixen amb les ranures o bancs de connexió de memòria de la placa base de l'ordinador, i proporciona vuit bits per mòdul. Va ser utilitzat en sistemes 80286 i van sr reemplaçats per les SIMM, més fàcils d'instal·lar i que proporcionen 8 o 32 bits per mòdul (segons si són de 30 o 72 contactes). |
Agricultura | La producció de cafè a Costa Rica té un paper clau en la història d'aquest país i segueix sent important per a l'economia de Costa Rica. El 2006, el cafè de Costa Rica va ser el tercer producte més important en l'exportació, després de ser el número u d'exportació de cultius comercials durant diverses dècades. El 1997, el sector agrícola empra el 28 per cent de la força laboral i comprèn el 20 per cent del PNB total de Costa Rica. La producció va augmentar i va passar de 158.000 tones (1988) a 168.000 tones el 1992. El cafè de Costa Rica té un alt contingut en cafeïna, i sovint és barrejat amb varietats de qualitat inferior. Les àrees de major creixement són a les províncies de San José, Alajuela, Heredia, Puntarenas i Cartago. |
Geografia | Ludanice (en alemany Ludanitz, en ungarès Nyitraludány) és un poble d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra. El primer de gener del 2014 tenia 1891 habitants. |
Telecomunicacions | AVCHD (Còdec Avançat de Vídeo d'Alta Definició, o en anglès, Advanced Video Coding High Definition) és un format per enregistrar i reproduir vídeo d'alta definició. Va ser desenvolupat conjuntament per Sony i Panasonic, i anunciat el 2006 per a ús en camascopis domèstics d'alta definició. Permet un ampli ventall d'eleccions per a enregistrar mèdia, incloent-hi DVD, discos durs i memòries extraïbles com ara SD/SDHC i les Memory Stick Mark 2 (M2).Sony i Panasonic van traure els seus primers camascopis AVCHD a la tardor de 2006. Els van seguir Canon i JVC amb els seus models domèstics. Les comparacions favorables de l'AVCHD respecte a l'HDV i l'XDCAM EX, van donar una sòlida percepció perquè aquest format tinguera un ús professional. Tal com l'estàndard va evolucionant, Panasonic trau el primer camascopi professional AVCHD a la tardor de 2008, tot seguit de Sony, que fa el propi a principis del 2010. L'AVCHD ha estat dissenyat compatible amb format Blu-ray Disc i pot ser usat per autoria i distribució de vídeo d'alta definició en DVD, encara que no tots els reproductors Blu-ray són compatibles amb els discos AVCHD. L'AVCHD i el seu logotip són marques registrades de Panasonic i Sony. |
Ecologia | La biomassa en l'àmbit de l'ecologia és la quantitat de matèria orgànica que conté un ecosistema o medi determinat. Aquest terme s'ha utilitzat de forma creixent per fer referència a combustibles però el terme s'originà en l'àmbit de l'estudi ecològic dels ecosistemes naturals, per a referir-se a total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema, mesurats com la massa dels mateixos per unitat de volum o superfície. |
Informàtica | El Patch Panel (la traducció més propera seria panell d'interconnexió), és l'element on va a raure un extrem de tots els cables d'un cablejat estructurat d'un edifici, per poder-los inter-connectar. Serveix com un organitzador de les connexions de la xarxa, perquè els elements relacionats de la Xarxa LAN i els equips a connectar-hi puguin ser fàcilment incorporats al sistema i a part als ports de connexió dels equips actius de la xarxa (switch, router. etc.) sense causar-hi cap dany pel constant treball de connectar i desconnectar els seus ports. Els seus panells electrònics utilitzats en algun punt d'una xarxa informàtica o sistema de comunicacions analògic o digital on tots els cables de xarxa acaben. Es pot definir com panells on s'ubiquen els ports d'una xarxa o extrems analògics o digitals d'una xarxa, normalment localitzats en un bastidor o rack de telecomunicacions. Totes les línies d'entrada i sortida dels equips (ordinadors, servidors, impressores, entre altres) tindran la seva connexió a un d'aquests panells. S'utilitzen també en aplicacions d'àudio o comunicacions. |
Arquitectura | El desconstructivisme és una escola arquitectònica que va néixer a la fi dels anys 1980. Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la manipulació de les idees de la superfície de les estructures i, en aparença, de la geometria no euclidiana, (per exemple, formes no rectilínies) que s'empren per distorsionar i dislocar alguns dels principis elementals de l'arquitectura com l'estructura i l'envoltant de l'edifici. L'aparença visual final dels edificis de l'escola desconstructivista es caracteritza per una estimulant impredictibilitat i un caos controlat. Per a alguns autors té la seva base en el moviment teòric-literari també anomenat desconstrucció. Però el nom també deriva del constructivisme rus que va existir durant la dècada de 1920 d'on en reprèn part de la seva inspiració formal. Cal fer notar que el nom que ha quallat per a aquesta escola és precisament amb el prefix de i no amb el prefix des com pel moviment literari.Alguns esdeveniments importants en la història del moviment desconstructivista van ser el concurs internacional del parisenc Parc de la Villette (especialment la participació de Jacques Derrida i Peter Eisenman i el primer premi de Bernard Tschumi), l'exposició de 1988 del Museu d'Art Modern de Nova York Deconstructivist Architecture, organitzada per Philip Johnson i Mark Wigley, i la inauguració el 1989 del Wexner Center For The Arts a Columbus, dissenyat per Peter Eisenman. En l'exposició de Nova York es van exhibir obres de Frank Gehry, Daniel Libeskind, Rem Koolhaas, Peter Eisenman, Zaha Hadid, Coop Himmelb(l)au i Bernard Tschumi. Des de l'esmentada exposició molts dels arquitectes associats al desconstructivisme s'han distanciat del terme. Tanmateix aquesta denominació va quallar i el seu ús actual inclou una tendència general de l'arquitectura contemporània. Originalment, alguns dels arquitectes coneguts com a desconstructivistes estaven influïts per les idees del filòsof francès Jacques Derrida. Eisenman va mantenir una relació personal amb Derrida, però de tota manera va desenvolupar la seva aproximació al disseny arquitectònic molt abans de fer-se desconstructivista. Segons ell, el desconstructivisme s'ha de considerar una extensió del seu interès pel formalisme radical. Alguns seguidors del corrent desconstructivista estaven també influïts per l'experimentació formal i els desequilibris geomètrics dels constructivistes russos. Hi ha referències addicionals al desconstructivisme a diversos moviments del segle XX: la interacció postmodernitat/modernisme, expressionisme, cubisme i l'art contemporani. L'intent del desconstructivisme és alliberar l'arquitectura de les regles modernistes, que els seus seguidors jutgen constrictives, com «la forma segueix a la funció», «la puresa de la forma» i la «veritat dels materials» ("truth on materials"). El desconstructivisme inclou idees de fragmentació, processos no lineals, processos de disseny, geometria no euclidiana, negant polaritats com l'estructura i el recobriment. L'aparença visual dels edificis d'aquest estil es caracteritza per un caos controlat. Molts crítics del desconstructivisme veuen això com un mer exercici formal amb poc significat social. Però exemples com el Museu Guggenheim de Bilbao contradiuen aquesta tesi. |
Sociologia | La Flat Earth Society (en català: "Societat de la Terra plana") és una associació constituïda el 1956 pels Flat-Earthers (en català: "els Terraplanistes") nom que usen per autodenominar-se els seguidors del corrent que creuen que la Terra no és un globus sinó un pla. Afirmen que la Terra és un disc rodejat per una paret de gel. Denuncien que la NASA i altres agències científiques falsifiquen digitalment imatges del globus terraqüi des de l'espai. |
Química | El trihalometà (THMs) és un compost orgànic volàtil derivat estructuralment del metà, en que tres dels quatre àtoms d'hidrogen del metà (CH₄) són substituïts per àtoms d'elements halògens (clor, brom...). La majoria d'aquests compostos es produeixen durant el procés de potabilització de l'aigua per la reacció de la matèria orgànica no tractada, amb l'hipoclorit utilitzat per a desinfectar. Molts trihalometans es consideren perillosos per a la salut i el medi ambient, fins i tot carcinògens. Alguns es fan servir a la indústria com a dissolvents o refrigerants. La presència de trihalometans és especialment preocupant a les zones mediterrànies, on la manca d'aigua obliga a emprar aigües superficials (dels rius) per al consum humà. En estar sovint contaminades per residus orgànics, la desinfecció amb clor feta en el procés de potabilització comporta que la formació de trihalometans pugui ser relativament important. La situació és particularment greu a la conca del Llobregat, de la que beu bona part de Catalunya, per estar les aigües contaminades també amb residus de les mines de potassa, amb un contingut alt de sals bromades: La cloració comporta reaccions químiques en les que es formen trihalometans bromats, malgrat que la desinfecció es fa amb clor. Amb els esforços per millorar el tractament d'aigües residuals i reduir els vessaments les millores sols varen ser discretes. D'altra banda, la desinfecció amb clor ofereix avantatges evidents, i no s'hi pot renunciar sense riscos. Finalment s'ha apreciat una gran millora amb l'entrada en funcionament de la planta dessaladora del Prat el 2009, i de noves tecnologies de filtració a les plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí. |
Ciències de la salut | La hipotèrmia terapèutica és un procediment mèdic per mitjà del qual es disminueix, de manera controlada, la temperatura corporal del pacient a 34 °C +/-2 °C per tal de minimitzar les seqüeles neurològiques de la isquèmia del teixit cerebral. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.