label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Física | Un físic és un científic especialitzat en la física. A continuació es mostra una llista de físics rellevants. A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z |
Art | L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la dissonància.Una estètica determinada, es dona quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modes, referències o certes convencions pròpies de l'obra artística de l'escola concreta (p. ex. l'estètica del minimalisme). La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten el 1750. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües. Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals: L'estètica és una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals: la veritat, el bé, la bellesa. És una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell. L'estètica és també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim: Plató amb la teoria del reflex de l'inintel·ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinòmia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc.Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per la humanitat i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art. |
Filosofia | La filosofia pràctica és aquella filosofia que emfatitza les relacions entre el pensament, l'acció humana i els seus efectes; principalment l'ètica i la filosofia política. Es presta a més, per posar en pràctica allò que s'ha après o, que s'ha estudiat anteriorment en la filosofia teòrica, centrada en els estudis dels fets teòrics. La filosofia pràctica pot prendre diferents formes, incloent la pràctica reflexiva d'alguna tècnica, el pensament filosòfic personal, o la conselleria filosòfica, que s'ha relacionat d'alguna manera amb el coaching. |
Art | Serguei Ivànovitx Sxukin (rus: Серге́й Ива́нович Щу́кин) (27 de maig de 1854, Moscou – 10 de gener de 1936, París) va ser un home de negocis rus que va esdevenir col·leccionista d'obres d'art, principalment franceses, dels estils Impressionista i Postimpressionista, a partir d'una estada seva a París l'any 1897, quan comprà el seu primer Monet. Entre 1902 i 1904 va comprar les primeres obres de Degas; va conèixer al "marchand" Ambroise Vollard a qui va comprar obres de Cèzane i Gauguin.Va arribar a comprar 258 pintures que decoraven les parets del seu palau de Moscou. El 1914, Shchukin era propietari de 13 Monets, incloent el famós Femme au jardin (Dona al jardí) i les versions del "Picnic", tres Renoir, vuit Cézanne, incloent el famós "Carnival" (Mardi Gras), quatre Van Gogh, setze Gauguin del seu període de Tahití, Henri Rousseau, setze Derain, vuit Albert Marquet… Sxukin va ser particularment notable per la seva associació amb Matisse, qui decorà la seva mansió i creà la pintura titulada La Danse especialment per a Sxukin.La seva col·lecció inclou més de 50 obres de Pablo Picasso, a qui va conèixer a Bateau-Lavoir mitjançant Matisse, amb obres dels períodes blau (1901-1905) rosa (1905-1906), "africà" (1907-1908) i cubista (1909-1914). Les primeres les va adquirir el 1908 i els anys 1912-1914 va ampliar la col·lecció de l'època cubista amb 30 obres més.L'any 1909 Sxukin obrí els diumenges la seva casa per al públic general presentant l'avantguarda francesa als moscovites Després de la revolució russa de 1917, el nou govern s'apropià de la col·lecció de Sxukin i aquest escapà a París. La seva antiga mansió va passar a ser el “Museu Estatal del Nou Art Occidental” (Государственный Музей нового западного искусствa, secció I), la secció II pertanyia a la col·lecció d'Ivan Morozov. Finalment (1928), les dues seccions es van fusionar i exposar a l'antiga mansió d'Ivan Morozov mansion a Prechistenka, 21. L'any 1948 aquest Museu estatal va ser tancat per decret Stalin per considerar-lo burgés, cosmopolita i d'obres d'art mal orientades. Les dues col·leccions van ser dividides a l'atzar entre el “Museu Puxquin de Belles Arts “ i el Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg. |
Estris | Un collader, una collada, un fustegal o fusteguer és una eina formada per una barra de fusta un poc corbada i amb una mossa a cada cap, que, col·locada al coll, serveix per a carregar galledes d'aigua o altres càrregues a cada cap,. |
Sociologia | Una llista negra és una llista de persones, institucions o coses que han de ser rebutjades, discriminades, prohibides o perseguides.N'hi ha de dos tipus: llistes més o menys tècniques i llistes discriminatòries. En la primera categoria és troben productes o productors problemàtics com per exemple la llista de les companyies aéries poc fiables o la de paradisos fiscals editades per la Comissió Europea. En la segona categoria s'hi llisten tota mena de grups per discriminar per qualsevol raó. Poden ser llistes publicades o privades. Entre les llistes publicades famoses hi ha per exemple la llista dels artistes suspectes de simpaties amb el comunisme sota el maccarthisme (1950-1956) als Estats Units o el Sil·labus dels Errors, un llista d'idees modernistes que l'Església catòlica considera com nocives així com el seu Índex dels llibres prohibits (1559-1966). A una llista negra informal o privada per exemple, governs amb tendències autocràtiques posen els periodistes non grata pel règim qua non són convidats a conferències de premsa. Durant el franquisme, hi havia diverses llistes negres, de les quals la llista policial del 1969 amb els noms de més quatre cents catalans sospitoses de ser «filocomunista, catalano-separatista, democrata cristià o socialista.» va ser publicada el 2012. La dictadura militar argentina (1976-1983) va tenir la seva llista d'intel·lectuals perillosos. També hi ha empreses que fan llistes negres de sindicalistes.En la tecnologia de la informació la llista negra, en argot black list, s'utilitza per a programari que crea més o menys automàticament llistes de dominis o adreces electròniques pels quals l'usuari no vol ser contactat per exemple per ser conegut com a font de correu brossa, no ser adequat per a nens per a empleats al lloc de feina; o encara per impedir que un ordenador distant intervingui i faci canvis a un ordenador local. Quan es tracta d'una llista positiva s'utilitza el terme llista blanca. Tot i això, el que és una llista blanca per ú, pot ser una llista negra per altri, com per exemple va ser el cas de la Llista dels graciats per déu, que reunia els artistes reconeguts pels seus mèrits pel Partit Nazi a Alemanya. Al cas d'espècies amenaçades es parla de la Llista Vermella de la UICN. Així a Espanya, moltes espècies que a mitjans del segle XX encara es trobaven a la llista negra de les Juntas Provinciales de Extinción de Animales Dañinos avui han passat a la Llista Vermella. |
Humor | Una tragicomèdia és una obra dramàtica en la que s'hi barregen els elements tràgics i còmics. També és coneguda com a peça, perquè es sembla a aquest terme, generalment en aquests, estan sintetitzades les característiques d'una classe social. Pot trobar-se-la classificada com a gènere psicològic. A la Grècia clàssica, el drama satíric o la tragicomèdia solia tractar un tema llegendari, tot i que amb efectes còmics protagonitzats, fonamentalment, pel cor. Els déus i deesses no intervenien en la vida dels homes i podia haver-hi més d'una acció al mateix temps. Es troba a mig camí entre la tragèdia i la comèdia: no s'eviten les situacions còmiques, però tampoc el desenllaç tràgic. |
Telecomunicacions | Una central de commutació és el lloc, utilitzat per l'empresa de telefonia, on s'allotja l'equip de commutació i la resta d'equips necessaris per a la gestió de trucades telefòniques realitzant connexions i transmissions d'informació de veu. En aquest lloc acaben les línies dels abonats, els enllaços de les altres centrals, i quan en necessari els circuits interurbans, necessaris per a la connexió amb altres poblacions. |
Heràldica | La carnació és, en heràldica, l'esmalt neutre que vol representar el color natural de la pell del cos humà.Actualment, en el món de l'heràldica se'n desaconsella l'ús. En el sistema hexadecimal, és el color #FEC3AC. |
Telecomunicacions | Film vs Digital fa referència a la comparació entre dos mètodes de captació. Aquest concepte es porta estudiant en diferents camps científics i artístics des de l'aparició de la primera Càmera digital el 1975 de la mà de Kodak. Es vol arribar a la conclusió: Quin dels dos sistemes de captació es millor? La captació digital o la captació orgànica? |
Sociologia | El cinema polític és aquell que tracta temes polítics, unes vegades per a suscitar la reflexió o per denunciar injustícies sobre problemes polítics o socials i altres vegades per adoctrinar, i en tot cas estem parlant més de propaganda o de cinema revolucionari que de cinema polític. |
Biblioteconomia | Ellen Tise (8 de novembre de 1947) és una bibliotecària sud-africana, presidenta de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteca i Institucions (IFLA) de 2009 a 2011, sota el lema "Biblioteques per l'accés al coneixement" (en anglès "Libraries Driving Access to Knowledge (A2K)"). El seu treball s'ha enfocat en les associacions bibliotecàries i en l'accés obert promogut des del sector bibliotecari. |
Ciències de la salut | El Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal és un dia internacional, que es commemora cada 12 de desembre. És l'aniversari de la primera resolució unànime de les Nacions Unides on es demana als països que brindin atenció mèdica assequible i de qualitat a totes les persones i a tot arreu. La cobertura universal de salut s'ha inclòs als nous Objectius de desenvolupament sostenible adoptats per les Nacions Unides. La Salut Universal significa que totes les persones tinguin accés, sense cap discriminació, a serveis integrals de qualitat, quan i on els necessiten, sense exposar-les a dificultats financeres. El 6 de desembre de 2017 l'Assemblea General de les Nacions Unides a través de la Resolució A/72/L.27 proclama el 12 de desembre Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal. |
Agricultura | El cuartillo (en català petricó) és una mesura castellana per a líquids. Equivalia a 0,512 litres i era la quarta part d'un azumbre. Fins molt després de la implantació del Sistema mètric decimal, es va seguir utilitzant el nom per la mesura de mig litre.També s'utilitzava una mesura agrària similar en algunes parts d'Espanya, especialment per als cereals. A Castella, equivalia a aproximadament 1,15 litres. La mida real canviava segons les regions i, fins i tot, les localitats. Quatre cuartillos feien un celemín. No s'ha de confondre amb la cuartilla, quarta part d'una fanega. A La Manxa i per als líquids, como el vi, llet, oli, s'utilitzava el (cuartillo), equivalent a la quarta part d'un litre, també s'utilitzava la panilla, preferentment per a mesurar l'oli. Era equivalent a mig cuartillo,(0´129). |
Química | El radi de van der Waals és la meitat de la mínima distància que separa els nuclis de dos àtoms adjacents no enllaçats. |
Esoterisme | Les tigresses blanques és una controvertida societat secreta taoista formada per dones, que tenien com a objectiu preservar i, fins i tot, restaurar la joventut i aconseguir la il·luminació mitjançant el sexe, que seria una font d'energia potent, la més forta. El seu nom es deu al tigre asiàtic de color blanc, escàs i solitari, ja que les tigresses no tenien perquè tenir parella estable. Valerie Tasso va intentar esbrinar si en l'actualitat existien tigresses blanques, però només va trobar la pista de l'escriptora nord-americana d'origen xinès, Jade Lee, que ha escrit una novel·la eròtica.La Tigressa Blanca busca la immortalitat però aquest concepte varia segons les diferents escoles taoistes. Unes es refereixen a la immortalitat quan el cos es manté mentre la persona ho considera necessari. Unes altres, la consideren quan l'esperit i la consciència romanen intactes en el moment de la mort per la qual cosa es pot dirigir el “jo” a paradisos immortals. En sentit, més pràctic quan es viu més de cent anys amb bona salut (“mantenir-se jove en la vellesa”). El concepte que té la Tigressa Blanca de la immortalitat és viure molts anys amb un aspecte físic jove, salut òptima i consciència lúcida tota la vida.Hsi Lai és un nord-americà, malgrat que alguns crítics del seu llibre “Enseñanzas sexuales de la tigresa blanca”, es refereixen a l'autor pensant-se que és una dona. No es coneix cap imatge d Hsi Lau. Alguns opinen, malgrat saber xinès, no és d'origen asiàtic., fins i tot, s'ha insinuat que pot ser un cas amb paral·lelismes al de Lobsang Rampa. La font d'informació els antecedents de les Tigresses és un llibre “Hsi Wang Mu Nan Tsin” (Els preuats secrets de la Reina Mare d'Occident sobre com absorbir l'energia sexual masculina) copiat a mà per Chin Huá l'any 1748. La transcriptora va viure durant la dinastia Qing (pàg40). Gao Xingjian en el seu llibre “La muntanya de l'Ànima “(capítol 14) menciona que el Tigre Blanc representa una dona molt atractiva de la qual és molt difícil escapar si t'atrapa. |
Multimèdia | Les pàgines web de streaming són plataformes web que es dediquen al subministrament de dades en temps real. La paraula streaming es refereix a una transmissió contínua on, a través d'una xarxa d'ordinadors, l'usuari pot consumir el producte al mateix temps que es descarrega. Aquesta tecnologia funciona mitjançant un búfer de dades que va emmagatzemant el material de la transmissió a l'estació de l'usuari per poder-lo reproduir al mateix temps. Els materials més comuns que es pugen i es transmeten en aquests dominis, són arxius d'àudio i vídeo. El contingut generat per usuaris o cedit per empreses, pot tenir la finalitat d'interacció amb l'audiència, si és d'una transmissió sense ànim de lucre, o d'establir un model de negoci que converteixi la transmissió del contingut en un potencial benefici. Cada plataforma de streaming té un públic objectiu que condiciona la temàtica dels seus vídeos. Poden especialitzar-se en videojocs, com ara TwitchTV Arxivat 2014-03-19 a Wayback Machine., esports, com LiveTV o també en diverses temàtiques com ara JustinTV o Youtube. Tanmateix, el paper que poden desenvolupar els usuaris en cada web és diferent. No totes les webs dedicades a l'streaming permeten el contingut dels usuaris. Depenent de l'audiència potencial que es vulgui captar, les plataformes poden optar només per la retransmissió d'esteveniments gràcies l'obtenció convènis, o també poden crear un equilibri entre la tranmissió d'esteveniments puntuals i el patrocini d'usuaris que hagin aconseguit fer-se un lloc amb el seu canal. |
Art | La pintura de gènere, també anomenada pintura costumista o pintura de costums, intenta descriure escenes quotidianes de la vida diària mitjançant el retrat de gent del carrer enfeinada en tasques ordinàries. Aquestes descripcions poden ser realistes, imaginades, o idealitzades per l'artista. Per la seva temàtica familiar i sentimental, les pintures de gènere sovint han resultat ser populars entre la burgesia o la classe mitjana. Es consolida com gènere pictòric als Països Baixos el segle xvii com a reivindicació nacionalista que glorifica la cultura holandesa davant l'ocupació espanyola. Al segle xix a Itàlia recorda, en particular, dels més grans exponents de la pintura de gènere Antonio Rotta i Vincenzo Petrocelli. |
Història | Els Banu Jahir (àrab: بنو جهير, Banū Jahīr) o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida. El primer membre destacat fou Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Jahir, conegut com a Fakhr-ad-Dawla, d'una família rica de Mossul dedicada al comerç i favorable als emirs Banu Uqayl de Mossul. El 1050, mort l'emir Kirwash, Abu-Nasr Muhàmmad es va traslladar a Alep on va arribar a visir del mirdàsida Thamal Muïzz-ad-Dawla i el 1054 va arribar a visir del marwànida Nasr-ad-Dawla de Mayyafarikin (mort el 1061). El 1061, les lluites entre els fills de Nasr-ad-Dawla, el van aconsellar aprofitar el moment en què el califa necessitava un visir que fos acceptable pel sultà seljúcida, per optar al càrrec i fou nomenat. Durant mig segle ell i la família van conservar el càrrec. Fakhr-ad-Dawla fou visir fins al 1078, excepte un breu període d'unes setze setmanes el 1068. El 1078 va caure en desgràcia però al cap de poc fou substituït pel seu fill Amid-ad-Dawla, que fou proper del visir seljúcida Nidham-al-Mulk, amistat concretada en el casament d'Amid-ad-Dawla amb una filla de Nidham-al-Mulk, que va morir vers el 1078, i després amb una neboda de la seva dona difunta. A la meitat del regnat de Màlik-Xah I (1072-1092), el 1083, el califa al-Muqtadí (1075-1094) que es volia desfer de la tutela seljúcida, el va destituir i va nomenar visir a Abu-Xujà Rudhrawari. Llavors va obtenir de Màlik-Xah tropes per conquerir l'emirat marwànida; el marwànida va obtenir el suport de l'uqaylida Muslim de Mossul, mentre que el general seljúcida Ortuk no li donava el suport esperat. Amid-ad-Dawla va poder conquerir Mayyafarikin, Amida i altres fortaleses de Diyar Bakr, després de setges i finalment la guerra es va acabar el 1085, però impopular i després de malgastar en un any el tresor marwànida, fou destituït per Màlik-Xah (1086). Finalment el 1089 va rebre altre cop la província mentre que el seu pare Fakhr-ad-Dawla rebia de Màlik-Xah el govern de Mossul que l'acabava de conquerir als uqàylides. Fakhr-ad-Dawla va morir en aquesta ciutat el 1090. El 1091 el visir seljúcida Nidham-al-Mulk va aconseguir fer restablir a Amid-ad-Dawla com visir abbàssida càrrec que va conservar fins al 1100, deixant al front del govern del Diyar Bakr el seu germà al-Kafi Dhaïm ar-Ruassà Abu-l-Qàssim Alí (i després el va succeir el seu fill Ibn al-Kafi). El 1094 Tutuix I, germà de Màlik-Xah I, es va apoderar de Diyar Bakr. Al-Kafi va ser nomenat visir del Diyar Bakr però revocat poc després i el territori es va repartir entre diversos caps turcmans. Amid-ad-Dawla, deposat el 1100 per orde del sultà Barkyaruq, fou empresonat i va morir al cap de poc a la presó, el mateix any 1100. El seu germà al-Kafi fou visir del califa al-Mustánsir del 1102 al 1106 i del 1108 al 1113. Encara un altre membre de la família, Nidham-ad-Din Abu-Nasr al-Mudhàffar ibn Muhàmmad ibn Jahir, fou visir del 1140 al 1146. Fou el darrer membre rellevant de la família. |
Geografia | Un vlei / fleɪ / (pronunciació en afrikaans: [flɛi]) és un llac menor poc profund, majoritàriament de naturalesa estacional o intermitent. Fins i tot es podria referir a estanys estacionals o taques pantanoses on es reprodueixen granotes i habitants de pantans similars. Normalment, els vleis varien en la seva extensió, o fins i tot en presència o absència d’aigua, segons la pluja o la sequedat de la temporada. En termes de salinitat de l'aigua, els vleis poden ser d'aigua dolça, salada o salobre. Amb el pas del temps, un vlei pot degradar-se en una salina o argila, com el Dead Vlei o el Sossusvlei. |
Dret | El dret col·laboratiu és un mètode de resolució alternativa de conflictes (un ADR), Aquest mètode va sorgir al 1990 als Estats Units de la iniciativa de Stuart Webb, un advocat de família de Minneapolis, que estava fart del sistema de confrontació que presidia els litigis jurisdiccionals amb el referent omnipresent dels jutges, de les construccions tèrboles d'alguns lletrats, i de la presència passiva i sovint estupefacta dels clients, -malgrat que el conflicte els afectava a ells directament-. Webb estava determinat a abandonar la seva professió i tancar el despatx (tot i que li funcionava molt bé) quan va tenir una idea. Calia resoldre els conflictes a quatre bandes, amb la presència constructiva dels clients en tot moment. I calia incorporar un incentiu clar perquè els advocats s'involucressin en aquest escenari de cooperació: en cas de no arribar als acords necessaris, els advocats s'havien de comprometre a no representar els clients en el procés contenciós sobre l'assumpte. La idea va quallar amb rapidesa i el 2000 es va constituir la International Academy of Collaborative Professionals (IACP). Cal tenir present aquesta associació, perquè els seus integrants han dissenyat els estàndards de funcionament del procediment col·laboratiu i els continguts formatius dels advocats que volen esdevenir “col·laboratius”. Des del primer moment ha existit una obsessió per la formació, com a millor garantia de l'èxit de la figura. |
Informàtica | MakeHuman és un programa de tractament d'imatges 3D que genera humanoides paramètrics; similar al Poser o al DAZ Studio, però sota llicència GPL i disponible per a Linux a més de Windows i Mac OS X. Està escrit en C++ i per a renderitzat necessita l'Aqsis. |
Informàtica | En l'enginyeria del programari el terme anomenat fases de desenvolupament s'utilitza per a expressar com ha progressat el desenvolupament d'un programari i quant de desenvolupament pot requerir. Cada versió important d'un producte passa generalment a través d'una etapa en què s'agreguen les noves característiques (etapa alfa), després una etapa on s'eliminen errors activament (etapa beta), i finalment una etapa on s'han tret tots els bugs importants (etapa estable). Les etapes intermèdies també poden ser reconegudes. Les etapes es poden anunciar i regular formalment pels desenvolupadors del producte, però els termes s'utilitzen de vegades de manera informal per descriure l'estat d'un producte. Normalment moltes companyies fan servir noms en clau per a les versions abans del llançament d'un producte, encara que el producte i les característiques reals són rarament secretes. En el desenvolupament de programari lliure és normal usar la terminologia numèrica major.menor.micro, on cada terme té un significat específic: major: Són les noves característiques de gran abast i, per tant, excepcionals. Només es considerarà un canvi en el nombre major quan hi hagi certes incompatibilitats de programari que així ho requereixin. Els canvis no tenen un període fixat i acostumen a durar força temps amb el mateix nombre. menor: Són els nombres que canvien en incorporar noves funcions a un determinat programari. Els canvis s'acostumen a produir cada 18 mesos a partir de la branca en desenvolupament. micro: Són les noves versions en què es corregeixen els errors del nombre micro anterior. El període de cada un sol ser d'uns 6 mesos, tot i que és fàcil que canviï més sovint per la correcció d'errors. Són les versions emprades en la branca de manteniment. |
Ciències polítiques | Melibea Obono (Afaetom, Evinayong, 27 de novembre de 1982) és una escriptora, politòloga i activista LGTBI equatoguineana d'ètnia fang, i una investigadora de temes de dona i gènere a l'Àfrica. |
Indumentària | El terme talla fa referència a l'alçada i el número del calcer. Hi ha una Norma UNE - EN 13402 -1-2-3, Designació de Talles per Teixits. Així mateix, per a les sabates hi ha una Norma UNE 59850: 1998, Calçats: Designació de talles. Característiques fonamentals del sistema continental. |
Informàtica | La memòria principal o primària (MP), també anomenada memòria central, és la part de la memòria d'un ordinador on s'emmagatzemen temporalment les dades i els programes que la unitat central de processament (CPU) està processant o ha de processar en un moment determinat. Està formada per blocs de circuits integrats o xips capaços d'emmagatzemar informació digital, és a dir, valors binaris; a aquests blocs hi té accés el microprocessador de l'ordinador. La MP es comunica amb el microprocessador de la CPU mitjançant el bus d'adreces. L'amplada d'aquest bus determina la capacitat del microprocessador per al direccionament d'adreces en memòria. La MP és el nucli del subsistema de memòria d'ordinador, i té una capacitat menor d'emmagatzematge que la memòria secundària, però una velocitat milions de vegades superior. |
Art | L'estridentisme és un moviment artístic mexicà d'avantguarda interdisciplinari compost de poetes, escriptors, músics i pintors que va ser fundat a Mèxic pel poeta Manuel Maples Arce el 31 de desembre de 1921 a Jalapa, amb el manifest Actual nº1 per part del poeta Manuel Maples Arce. L'estridentisme - estridentismo en castellà - només va tenir uns dotze anys de durada. A aquest moviment artístic s'hi van afegir Arqueles Vela, Germán List Arzubide, Salvador Gallardo, Germán Cueto, Fernando Leal, Fermín Revueltas, Ramón Alva de la Canal, Luis Quintanilla i Leopoldo Méndez, que van constituir el grup estridentista pròpiament dit. A més, un grup d'altres artistes van estar lligats en diverses circumstàncies al moviment i poden ser considerats, en diversos graus, estridentistes: Jean Charlot, Tina Modotti, Gastón Dinner, Armando Zegrí, Humberto Rivas Panedas, Luis Ordaz Rocha, Xavier Icaza, Diego Rivera, Silvestre i Fermín Revueltas. L'any 1925, els principals estridentistes s'establiren a Jalapa (que en les seves obres l'anomenarien Estridentópolis) on van realitzar un colossal treball editorial, cultural i educatiu, col·laborant amb la fundació de la Universitat de Veracruz sota els auspicis del governador de l'Estat de Veracruz Heriberto Jara, fins que va ser destituït pel govern federal pel fet d'haver defensat els obrers de les companyies petolíferes dels Estats Units i el Regne Unit. Sense aquest protector, el grup estridentistaes va dissoldre el 1927. Els estridentistes es van apropiar les expressions de la cultura popular de Mèxic en la dècada de 1920 i van assimilar les influències de les avantguardes com el futurisme, el cubisme i el dadaïsme. El seu eclectisme va permetre una simbiosi original entre totes les tendències d'avantguarda i a més desenvolupar una dimensió social derivada de la Revolució mexicana. Els pintors d'aquest moviment - Fermin Revueltas, Leopoldo Mendez, Ramon Alval de La Canal… -, reclamen com els futuristes italians, rapidesa, colors llampants, cosmopolitisme i maquinisme. |
Ecologia | Els ecosistemes d'aigua dolça són masses d'aigua com ara rius, llacs, o pantans. Es diferencien dels ecosistemes marins en el fet que aquests tenen una alta concentració de sals. La quantitat, variacions i regularitat de les aigües d'un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els ecosistemes d'aigua dolça poden ser classificats basant-se en aquestes diferències. |
Filosofia | La ficció filosòfica es refereix a les obres de ficció en les quals una part significativa del contingut està dedicat a la discussió de problemàtiques que se solen abordar fent ús de la filosofia discursiva. Aquest tipus de material pot incloure temes com la funció i el paper de la societat, el propòsit de la vida, l'ètica o la moral, el paper de l'art en la vida humana i el rol de l'experiència o la raó en el desenvolupament del coneixement. No deixa de ser un concepte difícil de definir per a determinar quina obra de ficció és filosòfica i quina no. Així mateix, a aquest gènere pertanyen les anomenades «novel·les d'idees», incloent-hi una proporció significativa de gèneres com la ciència-ficció, la ficció utòpica i distòpica, la novel·la lírica i el Bildungsroman. El modus operandi sol fer ús primerament d'una història normal per llavors començar simplement a explicar les parts difícils o fosques de la vida humana. La narrativa existencialista n'és un subgènere.A Espanya, la Generació del 98 cultivà, a principis del segle xx, la novel·la filosòfica. La novel·la Der Mann ohne Eigenschaften (L'home sense atributs), escrita per Robert Musil entre 1930 i 1942, és considerada una fita a la novel·la filosòfica.Les novel·les filosòfiques per a xiquets, un gènere de la literatura infantil, ha paregut a la segona meitat del segle XX i s'ha incorporat al currículum escolar. Ha destacat el model de Matthew Lipman, caracteritzat per: No mostrar gerga filosòfica ni anomenar cap filòsof. Arguments trivials, que solen ser situats a una escola. Apareixen xiquets dialogant en llenguatge totalment col·loquial. Estructura temàtica intuïtiva.També hi ha ficció filosòfica per a xiquets on no hi ha diàleg filosòfic de manera directa, solen ser històries de fantasia o ciència-ficció i solen centrar-se en un sol tema filosòfic.A les obres de ficció filosòfica hi ha el problema de poder confondre les idees genuïnes de l'autor amb les que solament volia imputar als personatges. |
Esoterisme | Maria de Naglowska (1883–1936) fou una ocultista, mística, escriptora, periodista, i poeta russa que va escriure i ensenyar sobre pràctiques rituals de màgia sexual i que es trobava molt connectada amb el moviment surrealista parisenc. Entre 1932 i 1935 va establir i va dirigir una societat ocultista coneguda com Confrerie de la Flèche d'Or (Fraternitat de la Fletxa Daurada) a París. Les lliçons ocultistes que impartia Naglowska se centraven en el que va anomenar "Tercer Terme de la Trinitat", en la qual l'Esperit Sant del cristianisme clàssic és reconegut com la divinitat femenina. Les seves pràctiques tenien com a objectiu la reconciliació de les forces de la llum i de la foscor dins naturalesa a través de la unió del masculí i femení, revelant el poder espiritual i transformador del sexe. |
Art | Pendant és un terme utilitzat en la bibliografia d'art, especialment en l'expressió «formar pendant», per designar una parella de peces (de quadres, escultures o fins i tot obres d'arts decoratives, com rellotges o canelobres) que es realitzen expressament per a ser exhibides conjuntament en un espai adequat (per exemple, flanquejant una porta o formant simetria en una estada o sobre un aparador). Habitualment tenen les mateixes o similars dimensions i proporcions i es refereixen al mateix tema artístic. No s'ha de confondre pendant amb el terme «penjant» (traduïble en anglès i francès per pendant o pendentif). |
Informàtica | En informàtica, un dispositiu d'entrada és un aparell utilitzat per proporcionar dades i senyals de control a un sistema de processament d'informació, com ara un ordinador o un aparell d'informació. Alguns exemples de dispositius d'entrada inclouen teclats, ratolí, escàners, càmeres, joysticks i micròfons.Els dispositius d'entrada es poden classificar en funció de: modalitat d'entrada (per exemple, moviment mecànic, àudio, visual, etc. ) si l'entrada és discreta (p. ex., prémer una tecla) o contínua (p. ex., la posició d'un ratolí, tot i que està digitalitzada en una quantitat discreta, és prou ràpida per ser considerada contínua) el nombre de graus de llibertat implicats (per exemple, ratolins tradicionals bidimensionals o navegadors tridimensionals dissenyats per a aplicacions CAD) |
Cultura popular | El gos negre és un monstre recurrent en diverses mitologies, sempre associat a un fantasma que apareix de nit i ataca les víctimes, en llegendes properes a les dels homes llop i altres bèsties similars. L'exemple més famós és el gos Barghest, de la cultura britànica. Rep el nom de Gwyllgi en gaèlic, Huay Chivo i Perro Negro a Sud-amèrica i Dip a Pratdip. Acostuma a representar-se amb els ulls brillants o vermells, el color del diable i de la sang, ja que l'origen sembla una encarnació del dimoni en un animal errant. El gos dels Baskerville del relat d'Arthur Conan Doyle és una adaptació del gos negre mitològic. |
Cultura popular | La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tot Espanya i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als comiats de quintos o per acompanyar les faenes del camp. |
Periodisme | En aquest nom japonès, el cognom és Ō.Ō no Yasumaro (太安万侶, m. 11 d'agost de 723) va ser un noble, cortesà i cronista japonès del període Nara, famós per ser el compilador del Kojiki, la crònica més antiga del Japó. |
Cronometria | El quars automàtic és un terme universal que descriu moviments de rellotge que combinen un mecanisme de rotor de bobina automàtica (tal com s'utilitza en rellotges mecànics automàtics) que genera electricitat però amb un cristall de quars piezoelèctric com a element de cronometratge. Aquests moviments tenen com a objectiu proporcionar els avantatges del quars sense les molèsties i l'impacte ambiental de les bateries. Diversos fabricants utilitzen aquesta tècnica. |
Arqueologia | El mínim de Dalton fou un període de baixa activitat solar que durà de 1790 a 1830. Pren el nom del meteoròleg britànic John Dalton. Com el mínim de Maunder i el mínim de Spörer, el mínim de Dalton coincidí amb un període de temperatura global per sota de la mitjana. Durant aquest període hi hagué una variació de temperatura d'aproximadament 1 °C. La causa exacta de la temperatura més baixa del normal durant aquest període no se sap completament. Alguns estudis han suggerit que l'augment de vulcanisme fou en gran part responsable del refredament.Durant l'any sense estiu, al 1816 i durant el mínim de Dalton, la raó principal per a les temperatures fredes d'aquest any fou la colossal erupció del mont Tambora a Indonèsia, una de les dues més grans erupcions dels últims 2.000 anys. |
Pedagogia | El concepte d'objecte d'aprenentatge, de l'anglès learning object, s'ha popularitzat per a fer referència als recursos per a l'aprenentatge que es preparen per a reutilitzar-los. Aquesta preparació la poden fer els mateixos autors del recurs, però també pot ser una adaptació de recursos previs per a fer-los més reutilitzables. Un objecte d'aprenentatge és un recurs digital preparat especialment per a formar part de cursos o altres experiències formatives. Un exemple senzill d'això és el d'una pàgina web que explica com es resolen equacions de primer grau [1]. Un altre de més complex pot incloure activitats interactives amb sons, orientades a fer que els més petits apreciïn la música clàssica i s'hi introdueixin [2]. No obstant això, hi ha alguna cosa més que el simple propòsit educatiu que fa que un determinat recurs web es consideri un objecte d'aprenentatge: l'orientació a reutilitzar-lo. Un objecte d'aprenentatge és: Una entitat informativa digital desenvolupada per a la generació de coneixement, habilitats i actituds que té sentit en funció de les necessitats del subjecte i que es correspon amb la realitat."Un recurs digital que pot ser reutilitzat per a ajudar en l'aprenentatge.""Una entitat, digital o no digital, que pot ser usada per a l'aprenentatge, educació o entrenament""Fragments interactius de e-learning, orientats a la Web i dissenyats per a explicar un objectiu d'aprenentatge independent""Una entitat digital, autocontenible i reutilitzable, amb un clar propòsit educatiu, constituït per almenys tres components interns editables: continguts, activitats d'aprenentatge i elements de contextualització. A manera de complement, els objectes d'aprenentatge cal que tinguen una estructura (externa) d'informació que facilite la seua identificació, emmagatzemament i recuperació: les metadades"(Chiappe, Segovia, & Rincon, 2007). |
Ciència-ficció | El terme humanoide es refereix a qualsevol ésser l'estructura corporal del qual s'assembla a la d'un ésser humà. |
Agricultura | Abhayavapi (Singalès: අභයවාපි) o generalment Abhaya Wewa (Singalès: අභය වැව) és una reserva d'aigua que va construir el rei Pandukabhaya que va governat a Anuradhapura del 437 aC al 367 aC, després de construir la ciutat. La reserva és coneguda avui popularment com Basawakkulama (Singalès: බසවක්කුලම) que no és el nom original. |
Agricultura | L'escarabat del tabac (Lasioderma serricorne) és un petit coleòpter de la família dels ptínids, i del gènere Lasioderma. És molt semblant al corc del pa (Stegobium paniceum), però és més petit que aquest (entre 2 i 3 mm) i presenta unes antenes completament serrades. |
Química | La substitució electròfila aromàtica (SEAr) és una reacció orgànica en la qual un àtom (generalment, hidrogen) unit a un sistema aromàtic és substituït per un grup electròfil. Aquesta reacció, la més important de les substitucions electròfiles és molt important en química orgànica, tant en la indústria com en el laboratori. Ar-H + E+ → Ar-E + H+On Ar és una molècula aromàtica i E+ és un àtom o molècula electròfila. |
Lingüística | El desxiframent és un conjunt de tècniques d'anàlisi de codis que permet conèixer i interpretar tota o part de la informació expressada mitjançant un codi desconegut (és a dir, un codi les regles de codificació convencionals són desconegudes). El procés és diferent al de descodificació ja que en aquest cas generalment hi ha un conjunt de regles explícites o implícites que permeten interpretar el codi. El desxiframent inclouria el descobriment d'aquestes regles de descodificació per obtenir missatges amb sentit a partir de codis desconeguts. El cas més comú de desxiframent es refereix a codis lingüístics, que es coneix com a desxiframent lingüístic. El desxiframent comparteix alguns trets comuns amb el criptoanàlisi convencional. El terme desxiframent apareix sobretot en lingüística i criptografia, encara que també en genètica (en particular als treballs relacionats amb el genoma o ADN de les espècies vives). |
Circ | Dima Nashawi (1980) és una artista i activista pels drets dels nens siriana resident a Beirut, ha fet d'il·lustradora i pallassa i ha fundat el projecte d'Iniciativa de Memòria de la Cultura Siriana (MISC). Des de 2001 ha fet dissenys gràfics i còmics; el 2010 va fer la seva primera exposició de suport als refugiats sota el paraigua de l'ACNUR i la segona en 2011 per donar suport als nens amb càncer sota el patrocini de l'ONG siriana Basma. El febrer de 2014 es va unir a Clown Me In (CMI), amb el qual va actuar fent de pallasso al carrer amb el nom artístic Nseet ("jo vaig oblidar" en àrab), fins que el setembre de 2015 marxà a Londres per fer un màster en arts i gestió cultural a la King’s College University. El febrer de 2017 tornà a Beirut i es reincorporà a CMI.El seu personatge de pallasso tracta sarcàsticament amb la seva memòria a curt termini per difondre riure i alegria durant les seves actuacions. En 2018 fou inclosa a la llista 100 Women BBC. |
Informàtica | La Radeon R800 sèries és una gamma de targetes gràfiques que van aparèixer el 10 de setembre. Han estat creades per AMD graphics products division. |
Sociologia | La cançó de l'estiu és aquella o aquelles cançons comercials que més impacte mediàtic causen en la societat durant els mesos d'estiu. Solen tractar-se de cançons amb tornades enganxoses, molt ballables, i són les més difoses amb diferència en tots els mitjans de comunicació audiovisual, així com en bars i discoteques. No existeix cap organisme que les designi oficialment; les cançons de l'estiu són denominades com a tals pels mitjans de comunicació. |
Història | Tulikhu o Tuli fou una regió del sud-oest del llac Sevan que fou derrotada militarment pel rei d'Urartu Sarduri II (753 aC-735 aC) quan n'era rei Sinalibi. |
Biblioteconomia | La Digital Library Federation (DLF) és una organització creada l'any 1995 per un conjunt de biblioteques universitàries, concretament 12, per la Commission on Preservation and Access (CPA), per la Biblioteca Pública de Nova York, U.S. Library of Congress i U.S. National Archives and Records Administration. Amb l'objectiu que els seus propis membres puguin investigar i desenvolupar bones pràctiques a través d'una xarxa internacional de biblioteques digitals. |
Dansa | El balboa és un ball de swing que va sorgir al Sud de Califòrnia als anys vint com a resultat de les pistes saturades de gent a la platja de Newport. Els moviments son curts i ràpids, de manera que no es necessita molt d'espai per a ballar. Normalment es balla en posició tancada i amb música de tempo ràpid. El nom del ball ve de la zona dels EUA on es va inventar: la península de Balboa.Després de la Segona Guerra Mundial aquest ball va anar quedant en l'oblit, fins que als anys vuitanta fou redescobert i popularitzat novament de la mà dels ballarins Sylvia Sykes y Jonathan Bixby. Actualment el Balboa és un estil practicat en molts països, i se celebren tallers i festivals a nivell internacional.Hi ha dos tipus de Balboa: el Balboa i el Bal swing. |
Sociologia | La recerca de tendències, també anomenada investigació de tendències (en anglès: coolhunting) consisteix a detectar i predir futures tendències del mercat per anticipar-se i adaptar marques, publicitat i productes. La professió es diu cercatendències o, segons la tendència endèmica al món del màrqueting de trobar l'anglès més cool, s'utilitza sovint coolhunter.És un camp del màrqueting que serveix a orientar les companyies productores per a adaptar el seu assortiment al gust del dia. Destaca sobretot la seva aplicació a la moda. És un tema que figura al programa de moltes escoles superiors de disseny o de moda. Els cercatendències usen l'observació al carrer, a festes i trobades, fan enquestes de mercat, es mouen per les xarxes socials i fòrums i estan al dia de les diferents publicacions especialitzades per tal de diagnosticar l'estat del dia dels seus clients. Internet és el mitjà de difusió bàsic de les seves troballes, a través de blocs i pàgines especialitzades. Aquests blocs, als seu torn, incideixen en el procés de disseny, producció i comercialització de la indumentària i els complements, i esdevenen una alternativa a l'observació al carrer.També existeixen cercadors virtuals a internet, que de manera automatitzada, assagen pronosticar els termes que es faran servir més al futur immediat. És una eina pensada per ajudar els anunciants. |
Cultura popular | Un brindis és l'acte de beure a la salut d'algú, o en alguna celebració, sovint fent xocar les copes i pronunciant unes paraules de bon desig, agraïment o salutació. El ritual sol ser col·lectiu, amb un cerimonial formal o en situacions informals. |
Història | Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català. |
Psicologia | L'assimilació (del llatí ad = cap a, vers + similis = semblant) és un concepte psicològic introduït per Jean Piaget per explicar la manera per la qual les persones integren nous elements als seus esquemes mentals preexistents, explicant el creixement o canvi quantitatius d'aquest. |
Administració | El Fons de Garantia Salarial (FOGASA) és un organisme públic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials d'Espanya que té com a funció garantir als treballadors la percepció dels salaris, en cas d'insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors de l'empresa i amb caràcter subsidiari. Es va crear a la dècada de 1970 i està regulat pel que disposa l'article 33 de l'Estatut dels treballadors. |
Dansa | La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir bé com a forma d'expressió, bé com a interacció social, o bé pot estar present en actes espirituals o en altres tipus d'actuacions artístiques. L'ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l'antiguitat. Per a identificar què és dansa, cal tenir en compte factors socials, culturals, estètics o artístics, i varia des de la dansa tradicional més popular a la considerada més sofisticada i culta, com per exemple el ballet. La dansa pot ser participativa, social o representada per a una audiència, amb moviments que no comporten cap significat, com passa en la majoria dels balls europeus, o bé pot tenir moviments i gestos d'un sistema simbòlic de significats, com passa en les danses asiàtiques, mentre que les danses africanes sovint tenen una funcionalitat interpretativa de l'entorn. En qualsevol cas, les danses donen forma a idees, emocions o conten una història. Les danses populars estan enllaçades amb les arrels històriques dels pobles, puix totes les societats humanes han desenvolupat alguna mena de dansa característica. Per exemple, en el folklore dels Països Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota en moltes zones de la península Ibèrica. Altres danses són la dansa clàssica a Europa, la dansa del ventre a Àfrica i Orient, les danses gitanes de l'Índia fins a la península Ibèrica (flamenc, etc.), els diferents balls de saló (vals, tango, lindy-hop, etc.), la dansa espanyola, la dansa contemporània, les danses urbanes, etc. Totes les danses, de tots els estils, al capdavall, tenen característiques comunes, com el moviment del cos i l'expressivitat, així com consideracions físiques humanes i universals. Cal recordar que la dansa és un llenguatge més antic que la llengua i una de les arts més antigues. |
Telecomunicacions | Adamo Telecom, legalment Adamo Telecom Ibèria, S.A.O., és un proveïdor de serveis d'internet per fibra òptica en modalitat FTTH, telefonia fixa i telefonia mòbil que opera a Espanya sobre xarxa pròpia i en determinades zones a través de xarxes neutres. Va ser el primer operador a oferir 100 Mbps i, més endavant, el primer a oferir una amplada de banda fins a 1.000 Mbps. Des de febrer de 2017 és propietat del fons d'inversió EQT. |
Informàtica | Criptoespai és la denominació per al ciberespai xifrat que garanteix l'anonimat de l'usuari mitjançant l'ocultació de l'adreça IP o de la informació. Exemples de criptoespais són les xarxes Freenet, I2P, VPN. |
Informàtica | Shannon Leitz (San Diego) és enginyera en seguretat de la informació i líder de DevSecOps de Intuit on és la responsable d'establir i conduir l'estratègia de seguretat del núvol de l'empresa. Anteriorment, va treballar per ServiceNow i Sony on va dirigir l'enginyeria de seguretat. Lietz posseeix una llicenciatura en ciències biològiques pel Mount Saint Mary's College de Los Angeles.En 2014, Leitz va rebre el Premi Scott Cook per desenvolupar un innovador Programa de Seguretat en el Núvol que permet protegir les dades sensibles en AWS. |
Astronomia | Des de la seva fundació el 1911, l'Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables (de l'anglès American Association of Variable Star Observers, AAVSO) ha coordinat, recollit, valorat, analitzat, publicat i arxivat observacions d'estrelles variables en gran manera les observacions formulades pels astrònoms aficionats i fa que els registres a disposició dels astrònoms professionals, investigadors i educadors. Aquests registres estableixen corbes de llum que representen la variació de brillantor d'una estrella en el temps. Donat que els astrònoms professionals no tenen el temps o els recursos per controlar totes les estrelles variables, l'astronomia és una de les poques ciències on els aficionats poden fer una veritable contribució a la investigació científica. La base de dades internacional de l'AAVSO compta actualment amb més de 12 milions d'estrelles variables amb estimacions que es remunten a més de 100 anys. Rep anualment més de 500.000 observacions d'uns 2.000 observadors professionals i aficionats. L'AAVSO també és molt activa en l'educació i la difusió al públic. Se celebren periòdicament tallers de formació ciutadana per a la ciència i la publicació de documents amb els aficionats com coautors. Va ser pionera en el modern model de professionals i aficionats que treballen al costat un de l'altre com a membres de l'equip que fa l'anàlisi de les dades, en contraposició amb el vell model dels professionals com a mentors dels aficionats que simplement proporcionen assistència d'observació. Així mateix, l'AAVSO ha desenvolupat la pràctica del currículum en Astrofísica (amb el suport de la National Science Foundation). La directora de l'AAVSO durant moltes dècades va ser Janet Mattei, qui va morir el març de 2004 de leucèmia. L'AAVSO va estar ubicada al Harvard College Observatory de 1911 a 1956, llavors va passar al voltant de Cambridge, abans de comprar el seu primer edifici el 1985 – El Centre de Dades i Recerca Astronòmic Clinton B. Ford. El 2007, l'AAVSO comprà i es traslladà als recentment desocupats locals de la revista Cel i Telescopi. |
Arquitectura | Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula. Equipada amb finestres i vidrieres, posada sobre un edifici per a aclarir l'interior prop del sostre. |
Objectes astronòmics | Shaula (Lambda Scorpii / λ Sco / 35 Sco) és una estrella situada a la constel·lació d'Scorpius («L'Escorpí»). Malgrat la seva designació Bayer «Lambda» (sisena lletra de l'alfabet grec) és, després d'Antares (α Scorpii), el segon punt més brillant de la constel. El seu nom prové de l'àrab الشولاءaš-šawlā ', «l'agulló». Shaula apareix visualment com una estrella múltiple amb tres components: λ Scorpii A, de magnitud aparent +1,62, λ Scorpii A a una distància de 42 segons d'arc, i λ Scorpi C, a una distància de 95 segons d'arc d'A Es desconeix si les components B i C estan físicament associades a A. Lambda Scorpii A és, al seu torn, un sistema estel·lar triple. El component principal, Shaula A o Shaula Aa, està catalogada com una subgegant blau de tipus espectral B2IV i una temperatura superficial de 25.000 K. El seu radi és 6,2 vegades més gran que el solar i la seva massa equival a unes 11 masses solars, paràmetres més en concordança amb una estrella de seqüència principal i no amb una subgegant. És a més una estrella variable polsant de tipus Beta Cephei amb dos períodes superposats de 0,2137 i 0,1069 dies. Shaula Aa òrbita cada 2,96 anys al voltant de l'estrella principal, a una separació mitjana real de 5,7 unitats astronòmiques (ua). Se la pot considerar una versió menor de Shaula A; el seu radi és 5,4 vegades el solar i la seva massa és 8 vegades la del Sol. Amb una temperatura superficial de 21.000 K, és 5.000 vegades més lluminosa que el SolEl tercera component, anomenada Shaula Ab, té un període orbital al voltant de Shaula Aa de només 5,9525 dies, en una òrbita excèntrica -malgrat la seva proximitat que fa que la separació entre les dues estrelles varia entre 0,11 i 0,19 ua. Amb una massa estimada 1,8 vegades més gran que la massa solar, Shaula Ab pot ser una estrella de neutrons, una nana blanca massiva o, potser amb més probabilitat, una estrella T Tauri encara en formació, donada la joventut del sistema, que és inferior als 15 milions d'anys.Tot i que el satèl·lit Hipparcos va situar Shaula a 700 anys llum de distància de la Terra, observacions més recents suggereixen que la distància pot ser de només 365 anys llum, pràcticament la meitat del valor anterior. |
Objectes astronòmics | Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular. |
Pedagogia | El comportament informacional col·laboratiu és una conducta diferent del comportament informacional individual, exhibida per dues o més persones que cooperen de forma conjunta per assolir un objectiu comú relacionat amb la cerca d'informació. Està definit pel fet que les persones identifiquen, cerquen, avaluen, sintetitzen informació de forma compartida (interaccionen) i l'usen d'acord amb les necessitats d'informació inicials, alhora que generen coneixement col·lectiu. |
Metodologia | La verificació és l'acció de comprovar a partir d'un criteri determinat que un procés, un experiment, un principi teòric, etc., és prou exacte i veraç. El terme verificació prové del llatí verificare, que vol dir "presentar com vertader". És la comprovació de la veritat d'una hipòtesi científica empírica. En un sentit ampli, consisteix en el procés de buscar proves que recolzin la veritat d'una hipòtesi. En el mètode hipotèic deductiu, i en sentit més restringit, és el procés de confirmació d'una hipòtesi o d'una conseqüència lògica deduïda d'ella, amb la intenció de determinar la veritat d'aquesta. |
Informàtica | La British Computer Society (BCS, The Chartered Institute for IT:) és una institució i col·legi professional del Regne Unit, que representa els avanços en la tecnologia de la informació. Es va establir en 1957 a Londres, i és el col·legi professional sobre computació més gran del Regne Unit, abans era conegut com a British Computer Society. Té al voltant de 70.000 membres en uns 100 països, està registrat com una organització no governamental sense ànim de lucre, va ser registrada per decret real britànic en 1984. Els seus objectius són promoure l'estudi i aplicació de tecnologia de les comunicacions i la tecnologia informàtica i per avançar en el coneixement de l'educació en les TIC en benefici dels professionals i el públic en general.BCS és una entitat membre del Consell d'Enginyeria del Regne Unit, i per tant és responsable de la regulació de les TIC i els camps de ciències de la computació en el Regne Unit. Les enquestes de conjuntura és també un membre del Consell de la European Professional Informatics Societies (CEPIS). Les principals oficines administratives estan en Swindon, a l'oest de Londres, encara que té oficines també en el Nord i Centre de Londres, i en altres ciutats britàniques Manchester, Birmingham, Leicester, Newcastle upon Tyne, Belfast, Edimburg, Aberdeen, Glasgow i una trentena d'altres ciutats. A més té seus en altres països més enllà del Regne Unitcom Bèlgica, Suïssa, Grècia, Estats Units, Canadà, Pakistan o les Illes Maurici. |
Ètica | El Temple Satànic (The Satanic Temple) és una organització religiosa no teista i organització no governamental dedicada a l'activisme polític i cultural amb seu a Salem, Massachusetts. Part del moviment del satanisme simbòlic o «laveyà» que veu a la figura de Satanàs, no com un ésser real o existent, sinó com a símbol contracultural de rebel·lia i llibertat, però que es diferencia de l'Església de Satan de LaVey pel seu activisme polític i la seva posició ideològica més a l'esquerra, promovent idees humanistes i socioliberals . Gran part del seu activisme es mou entorn de la separació entre l'Església i l'Estat, el racionalisme, l'escepticisme, els drets humans i els drets de les minories. Se l'ha designat també com una paròdia religiosa. Ha presentat diverses demandes davant els tribunals per a fomentar ja sigui la secularitat del govern o bé la inclusió de totes les comunitats religioses. També s'han oposat fermament al càstig corporal en nens iniciant una campanya contra l'abús infantil, contra la discriminació cap a la comunitat LGBT i cap als musulmans. Steve Hill, membre de l'organització i candidat al Senat Estatal de Califòrnia pel Partit Demòcrata és el primer polític obertament satanista del qual es té notícia. Va rebre cobertura mediàtica al novembre de 2015 quan es va oferir a brindar protecció voluntària a qualsevol musulmà que se sentís temorós de represàlies violentes arran dels atemptats de París.El Temple Satànic es va distanciar de les posicions més a la dreta pròpies de l'Església de Satán fonamentades en el nietzscheanisme i el Darwinisme social acollint idees de l'humanisme i el liberalisme cultural situant-se més a l'esquerra de l'espectre. Tampoc comparteix les creences sobrenaturals i esotèriques del laveyanisme. El grup dóna suport al dret de la dona a l'avortament i a l'educació laica. |
Psicologia | The skulls. Societat secreta (títol original en anglès: The Skulls) és un thriller psicològic estatunidenc de l'any 2000 protagonitzat per Joshua Jackson, Paul Walker i Leslie Bibb, i dirigit per Rob Cohen. El seu argument està basat en algunes de les teories de conspiració que envolten la societat estudiantil Skull & Bones de Yale. La pel·lícula va ser molt criticada, però prou reeixida per generar dues seqüeles directes en vídeo, The Skulls II, dirigida per Joe Chappelle i protagonitzada per Robin Dunne, Ashley Lyn Cafagna i The Skulls 3, amb Clare Kramer com la primera dona membre de la societat. Ha estat doblada al català. |
Dret | Una autoritat unitària (en anglès: Unitary authority) és un tipus d'autoritat responsable de totes les funcions del govern local dins de l'àrea que la mateixa cobreix, o que porta a terme funcions addicionals que en la major part del país són generalment realitzades pel govern nacional o per un govern subnacional de major nivell. Les autoritats unitàries típiques cobreixen àrees urbanes prou grans per funcionar independentment d'un comtat o un altre tipus d'administració regional. De vegades consisteixen d'entitats subnacionals que es distingeixen de les altres al seu país pel fet que dins de les primeres no existeix un nivell inferior d'administració, a diferència del que succeeix en les últimes. |
Arquitectura | Koku Konu (Lagos, Nigèria, 19??) és arquitecte, teòric i comissari. Va estudiar al Canterbury College of Art. Actualment és director de DKR Associates i de la Creative Intelligence Agency a Lagos, que promou la creativitat en el camp de l'arquitectura i l'urbanisme. Entre els seus projectes, destaquen Lagos 2000, una proposta de regeneració urbana pel centre d'aquesta ciutat i What is all the fss about? Eurotour 2000, un tour artístic, arquitectònic i cultural a través de sis països europeus. |
Nàutica | Un taxímetre (en anglès Pelorus, el pilot d'Annibal) és, en la navegació marítima, una eina de referència per mantenir el rumb d'un vaixell al mar. Es tracta d'una "brúixola simplificada" sense element director, muntada adequadament i amb alidades per permetre l'observació de marcatges relatius. |
Festivals | La Muga Caula es una trobada de poesia d'acció i performance que s'hi fa a Les Escaules.Les Escaules Destaca pel seu nucli històric compacte i les restes arquitectòniques medievals que s'hi troben. Es troba prop de la riba dreta del riu Muga, sobre un turó i prop del torrent de la Caula, que forma el magnífic Salt de la Caula i les gorgues de la Caula. Cada any, s'hi fa una trobada de poesia d'acció i performance anomenada "La Muga Caula".Una trobada internacional de poesia d'acció i performance, commemorant una visita de Marcel Duchamp al Salt de la Caula, aquesta visita va quedar documentada en una fotografia. Des de llavores la Muga Caula ha esdevingut un punt de trobada i d'intercanvi artístic. Les activitats començaran el divendres i s'allargaran fins al diumenge al matí, hi trobareu un munt d'artistes que ens mostraran el resultat de les seves recerques. |
Astronomia | Els observatoris astronòmics són llocs utilitzats per a l'observació d'esdeveniments celestes. Els codis d'observatoris són assignats pel Minor Planet Center (un servei de la Unió Astronòmica Internacional) per al seu ús en la catalogació de les observacions astromètriques dels objectes del sistema solar. La següent és una llista dels codis observatoris (les parts en cursiva no són part de la llista UAI; s'han afegit en diacrítics): |
Pseudociència | Seth C. Kalichman és un psicòleg comunitàri i professor de psicologia social a la Universitat de Connecticut, que investiga VIH / SIDA prevenció i cura. Kalichman és el director del projecte de recerca i educació sud-est del VIH / SIDA a Atlanta, Geòrgia i Ciutat del Cap, Sud-àfrica; l'editor de la revista AIDS and Behavior ; i l'autor de "la negació de la SIDA: Teories de la conspiració, Pseudociència, and Tragedia humana", un examen del negacionisme del VIH / SIDA. Kalichman va passar un any infiltrant-se en els grups de negacionisme del VIH. Argumenta que el negacionisme sol ser una estratègia d'afrontament i que els seguidors sovint són anti-governs, antiestabliment i propensos a la distorsió cognitiva; diu que els líders del negacionisme presenten un trastorn paranoic de la personalitat. Va començar a investigar el denialisme després de llegir el treball de Nicoli Nattrass. |
Enginyeria | La mare del vinagre és un biofilm gruixut i d'aspecte carnós que es produeix al final de la fermentació del vinagre. Està generada a partir del creixement de diverses espècies de bacteris de l'àcid acètic, com ara Acetobacter i Gluconobacter, en els compostos nitrogenats del vinagre.La seva aparició està lligada a la fermentació acètica que succeeix a la fermentació alcohòlica de diverses begudes alcohòliques. Així doncs, la mare del vinagre sorgeix quan el vi o la sidra es piquen i agreixen, canviant-ne significativament les propietats organolèptiques prèvies.La mare del vinagre procedent de vinagre de poma i de magrana és força acídic, d'aproximadament pH 3 (més que el propi vinagre). L'augment en la temperatura de fermentació de la sidra d'aquestes dues fruites per sobre del rang entre els 15 °C i els 25 °C afavoreix el creixement bacterià i la sedimentació de mares del vinagre. |
Ciències de la salut | La medicina herbal, herbologia o "herbalisme" és l'estudi i ús de les propietats medicinals de les plantes. De vegades l'abast de l'herbologia s'amplia per incloure els fongs i els productes de les abelles com també el minerals dietètics, les closques dels animals i certes altres parts dels animals. La farmacognòsia és l'estudi de totes les medicines que deriven de fonts naturals. Les plantes tenen la capacitat de sintetitzar una gran varietat de compostos químics que tenen importants funcions biològiques per a elles i les defensen de l'atac dels seus depredadors. Molts d'aquests fitoquímics tenen efectes beneficiosos quan els humans els consumeixen i poden ser usats per al tractament de les malalties dels humans. Com a mínim s'han aïllat 12.000 d'aquests compostos, un nombre que s'estima que és menor del 10% del total. Les medicines no difereixen gaire de les drogues mèdiques convencionals en termes del seu funcionament.L'etnobotànica esudia l'ús humà tradicional de les plantes i és una manera efectiva de descobrir noves medicines. Molts dels fàrmacs actualment disponibles pels metges tenen una llarga història com remeis herbològics i entre ells s'inclouen l'aspirina, digitalis, quinina, i l'opi. L'OMS (World Health Organization) estima que el 80% de la població d'alguns països d'Àsia o Àfrica utilitzen l'herbologia per alguns aspectes bàsics del manteniment de la salut. A Europa i Estats Units el seu ús s'ha incrementat molt en els darrers anys. |
Sociologia | El voluntariat és el conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a dur a terme una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a canvi. Els voluntaris efectuen un servei de tipus cívic o social com a compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona. A Catalunya, el voluntariat havia estat reconegut i definit per la llei 25/1991, de creació de l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), derogada l'any 2004. En el seu article 2 s'hi deia: "s'entén per voluntariat el conjunt de les persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona." Tot seguit també es definia les entitats de voluntariat, tot indicant que s'entén per entitat de voluntariat l'entitat que té per objectiu de treballar per als altres en la millora de la qualitat de vida, que és integrada majoritàriament per voluntaris i que constitueix una organització autònoma sense afany de lucre. A nivell de la Generalitat de Catalunya la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família és qui s'encarrega de coordinar i impulsar en matèria de voluntariat. Més enllà de les definicions legals i des d'un punt de vista més centrat en valors, els materials de divulgació del mateix INCAVOL i altres autors permetrien definir el voluntari com aquell que: Actua a favor dels altres o de la comunitat en general. És solidari i compromès amb l'entorn, la comunitat i la societat. Estableix per pròpia voluntat i des de la plena llibertat un compromís d'actuació. És sensible a les mancances i necessitats de la societat i l'entorn enteses com un global. Decideix des de la convicció personal passar a l'acció. És actiu, dinàmic, emprenedor, responsable, i disposat a assumir compromisos. Actua coordinadament en el marc d'una organització. Dona sense esperar res a canvi.A Catalunya hi ha moltes persones que fan accions de voluntariat però aquest servei pot ser molt divers. Hi ha, a tall d'exemple, qui opta per una acció de tipus social i disposa el seu temps per ajudar a persones grans que viuen soles o persones que pateixen alguna mancança, alguns col·laboren a regenerar el medi ambient, altres promouen formes de participació sociocultural… Són accions molt diverses i segur que qualsevol persona pot trobar la que s'adeqüi més a les seves possibilitats o a la seva pròpia opció. |
Cultura popular | Els emojis (絵文字(えもじ), , "pictograma"?) són utilitzats com les emoticones principalment en converses de text a través de telèfons intel·ligents. Encara que originalment es trobaven només disponibles al Japó, diversos emojis han estat incorporats a l'estàndard Unicode, permetent així una àmplia disponibilitat. Com a resultat d'això, els telèfons intel·ligents, com els iPhone, Android i Windows Phone, són capaços de mostrar emojis sense requerir ser part d'un operador de telefonia japonès. També es troben disponibles en serveis de correu electrònic, com Gmail, i en aplicacions de missatgeria instantània, com Whatsapp o aMSN. |
Geografia | En aquesta llista de gentilicis es donen les formes de gentilici en català de les comarques de Catalunya i dels estats i capitals del món. |
Sociologia | Un cantereller o cantirer era un menestral que tenia l'ofici de fer càntirs i vendre'ls. A Lleida era un ofici sobretot en mans de membres de la comunitat musulmana. Altres menestrals que treballaven la terrissa eren els ollers, els rajolers, etc., especialitzats a fer olles o rajoles. |
Geografia | El Triangle de les Bermudes, també conegut com el Triangle del Diable, és una regió situada a la part occidental del nord de l'Oceà Atlàntic (una àrea oceànica de prop de 4.000.000 km²). Aquesta zona defineix un triangle imaginari amb Puerto Rico, les illes Bermudes i l'extrem sud de la península de Florida als seus vèrtexs. El Triangle és mundialment conegut pels nombrosos casos de desaparicions d'avions i de vaixells en circumstàncies misterioses i estranyes sense explicació o lògica aparent. La cultura popular ha atribuït aquestes desaparicions a causes paranormals. A la meitat del segle xx diversos escriptors van publicar nombrosos articles sobre la presumpta perillositat de la zona en què especulaven sobre les possibles causes dels enfonsaments de les naus perdudes i utilitzaven una sèrie de conceptes sobrenaturals per explicar els fets del Triangle, cosa que el va fer famós. No obstant això, les estadístiques de la Guàrdia Costera dels Estats Units no indiquen que en aquesta zona hi hagi més desaparicions de vaixells ni avions que en altres zones de trànsit similar. Alguns dels incidents relacionats amb desaparicions de vaixells, d'aeronaus i de tripulacions que han quedat sense resoldre, han servit de base per a una varietat d'obres literàries, pel·lícules i pàgines d'Internet, que n'han desenvolupat les històries més inversemblants. |
Sociologia | El tintorer era un menestral que tenia l'ofici de tenyir les matèries tèxtils (hi havia tintorers de draps de llana i tintorers de seda). A Barcelona, els darrers segles medievals, ja pertanyien a una confraria; a mitjan segle xv, hi havia deu tintorers de llana. També els trobem documentats en altres poblacions, com Manresa, Igualada o Reus. |
Art | Un tetramorf (del grec τετρα, tetra, ‘quatre’, i μορφη, morfe, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements. La més estesa d'aquestes representacions és la cristiana, que identifica els quatre elements amb els Quatre Evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.Les fonts d'aquesta iconografia cristiana es remunten a l'Antic Testament, al llibre del profeta Ezequiel el qual descriu en una de les seves visions quatre criatures alades d'aparença humana, una amb la cara d'home, l'altra amb la cara semblant a un lleó, la següent amb aspecte de toro i l'última amb aspecte d'àguila (Ez 1:5-14). Al Nou Testament un passatge del llibre de l'Apocalipsi (Ap 4:6-9) i al Vell Testament un del Llibre d'Ezequiel (Ez 1:4-12) descriuen quatre éssers que envolten el tron del Pantocràtor: «Als quatre costats del tron hi havia quatre vivents plens d'ulls, que miraven endavant i endarrere. 7 El primer vivent era semblant a un lleó; el segon, a un toro; el tercer tenia aspecte d'home, i el quart era semblant a una àguila en ple vol. 8 Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron.»［Ap 1:6-8］A partir de les interpretacions de Sant Ireneu (segle ii) i de Sant Jeroni (segles IV-V) en el seu comentari al llibre d'Ezequiel, aquests quatre éssers vivents han estat identificats amb els autors dels quatre evangelis canònics: L'àngel, o l'home alat s'associa a Mateu, ja que el seu Evangeli comença fent un repàs a la genealogia de Crist, el Fill de l'Home. Representa també l'amor diví, enviat als humans amb els seus àngels (missatgers) El lleó s'identifica amb Marc (evangelista), perquè el seu Evangeli comença parlant de Joan Baptista, Veu que clama al desert, l'esmentada veu seria com la del lleó, un animal que s'associa també la força i la noblesa, atributs de Jesús El bou seria Lluc, ja que el seu Evangeli comença parlant del sacrifici que va fer Zacaries a Déu i, en el bestiari popular, el bou és el signe del sacrifici. L'àliga ha estat associada a la figura de Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic dels quatre i per tant el que s'eleva sobre els altres en saviesa.El tetramorf és un tema molt habitual en l'art cristià, especialment en el d'època medieval, romànic i gòtic. Rarament es representa de forma autònoma, si no que habitualment es troba envoltant la representació de la Maiestas Domini en llocs preeminents de les portades de les esglésies, absis, cúpules, altars, llibres manuscrits, etc. També és habitual trobar-lo als quatre extrems dels braços de les creus monumentals o d'argenteria, complementant simbòlicament la representació de Crist crucificat. El Tetramorf en el Llibre de Durrow (Trinity College) |
Història | El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments que van aparèixer als Estats Units d'Amèrica (especialment als estats del sud, entre els quals Mississippi, Alabama, Arkansas i Geòrgia hi destaquen) amb l'objectiu de prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i restablir el seu dret a vot. L'aparició de l'eslògan del Black Power ('Poder Negre'), que va durar aproximadament des del 1966 al 1975, va ampliar els objectius del moviment pels drets civils en incloure la dignitat ètnica, l'autosuficiència econòmica i política, i la llibertat davant l'opressió dels blancs americans. El moviment es va caracteritzar per grans campanyes de resistència civil. Entre 1955 i 1968, els actes de protesta no-violenta i la desobediència civil van produir situacions de crisi entre els activistes i les autoritats governamentals. Els governs federal, estatals i locals, empreses i comunitats, sovint havien de respondre immediatament a aquestes situacions que van posar en relleu les desigualtats que les enfrontaven amb els afroamericans. Formes de protesta i/o desobediència civil van incloure boicots, com l'exitós boicot als autobusos de Montgomery (1955-1956) a Alabama, segudes com ara la influent seguda de Greensboro (1960) a Carolina del Nord; marxes, com les marxes de Selma a Montgomery (1965) a Alabama, i una àmplia gamma d'altres activitats no violentes. Van destacar els èxits legislatius durant aquesta fase del moviment de drets civils, que van ser l'aprovació de la Civil Rights Act ('Llei de Drets Civils') del 1964, que prohibeix la discriminació basada en "ètnia, color, religió, o origen nacional", en les pràctiques d'ocupació i serveis públics, la Voting Rights Act ('Llei de Drets Electorals') del 1965, que va restaurar i protegir els drets de vot, la Immigration and Nationality Services Act ('Llei de Serveis d'Immigració i Nacionalitat') del 1965, que dramàticament va obrir l'entrada als EUA als immigrants que no fossin els tradicionals grups europeus, i la Fair Housing Act ('Llei d'Habitatge Just') del 1968, que va prohibir la discriminació en la venda o lloguer de l'habitatge. |
Dansa | La quadrilla és una dansa de saló hereva de l'antiga contradansa francesa del segle xviii que va estar en voga des del principi del segle xix fins a la Primera Guerra Mundial. Probablement va prendre el seu nom del fet que es ballava amb els dansaires formant un quadrat. El terme "quadrilla" té diversos significats. En el camp de la dansa correspon a dos conceptes diferents. – Sota l'Imperi i la Restauració francesos, essencialment, però també sota el Segon Imperi, podia designar una coreografia apresa per un nombre definit de participants i executat al mig d'un ball a manera d'intermedi (per exemple la quadrilla dels Inques, ballada al ball de l'11 de febrer de 1812 a les Teuleries, o la quadrilla de Maria Stuart ballada amb ocasió d'un ball a la residència de la duquessa de Berry, a les Teuleries, el 2 de març de 1829, o també la quadrilla de les abelles, ballada també a les Teuleries, el març de 1863). Aquest tipus d'entreteniment destacava sobretot per la riquesa i originalitat dels vestits. Segons la reina Hortènsia, «una quadrilla de societat havia de basar-se únicament en l'esclat i l'elegància dels vestits, el bon gust de les danses i la perfecció del conjunt. » (Memòries, París, 1927, tom II, p. 138). – Per extensió, el mot designa la dansa de saló per excel·lència en la França del segle xix, formada per una suite de cinc danses: le pantalon - el pantaló l'été - l'estiu la poule - la gallina la pastourelle (ou la trénis) - la pastora la finale (ou la saint-simonienne) - finalEn francès, segons el diccionari Grand Larousse del segle XIX (1866-1877), el mot «no ha fet més que substituir el terme de contradansa, que no s'utilitza des de fa gairebé 40 anys, però l'un i l'altre signifiquen exactament la mateixa cosa». Fins al voltant de 1840 es parlava de «quadrilla de contradanses»; el 1847, Cellarius, en la seua Danse des salons utilitza el terme de «quadrilla francesa» que per aquella època semblava haver-se imposat definitivament. La quadrilla va eixir directament de la contradansa francesa tal com es ballava al segle xviii. En el seu Répertoire des bals (1762) La Cuisse indicava que una contradansa es ballava nou vegades, tot formant una mena de tornada que s'alternava amb nou "entrades" diferents (grand rotllana, molinet de les dames, molinet dels cavallers, allemande, etc.). Vers la fi del segle hom es va cansar de repetir nou vegades la mateixa contradansa i van aparèixer els popurris que, tot i que conservaven les nou entrades, col·locaven en lloc de la tornada nou contradanses diferents de les del repertori conegut. La quadrilla de contradanses que es va popularitzar sota el Consolat i el Primer Imperi, gaudia de la mateixa estructura, però aviat les entrades van der deixades de banda, deixant lloc a vuit compassos d'introducció, durant els quals no es ballava, i que precedien cada dansa. Al principi no estava definit ni el nombre de contradanses ni quines d'elles s'incloïen, però aviat el seu nombre es va fixar en cinc. Mentre que les tres primeres esdevenien gairebé canòniques amb, per ordre, el pantaló, l'estiu i la gallina; la quarta va trigar més a imposar-se i durant molt de temps la pastora i la trénis van competir-hi. Entre 1840 i 1850, la pastora va triomfar definitivament. La cinquena o final no era inicialment més que una represa de la dansa de l'estiu, emmarcada en chassés encreuats. Després de la introducció del galop a França, vers 1825, la dansa final sovint va ser substituïda per un galop, o saint-simonienne. La quadrilla francesa podia ser ballada per quatre parelles que formaven un quadrat, o per dues parelles, l'una de cara a l'altra, formant un quadre; a partir d'ací, les altres parelles es repartien, segons les dimensions de la sala, en una o més dobles línies. Dansada durant més d'un segle, la quadrilla francesa va evolucionar significativament al llarg de la seua història. Nascuda quan els « beaux danseurs » dominaven l'escena, inicialment incloïa figures de dansa complicades que permetien lluir-se als dansaires amb passos de cavaller sol, traversés o balancés en les diferents danses. Vers 1840 la quadrilla ja no es dansava, més aviat es marxava, com constata Cellarius amb desil·lusió: «Els cavallers [...] es limiten bàsicament a caminar, quasi sempre amb indiferència i sense preocupar-se pel compàs» (La Danse des salons, 1847). Vet ací la descripció bàsica de la quadrilla francesa segons Brunet (1839) : Pantaló : Cadena anglesa; Balancé; Tour de main; Cadena de dames; Demi-promenade; Semi cadena anglesa. Estiu : En avant-deux; Cap enrere; Chassé a la dreta; Chassé a l'esquerra; Traversé; Chassé a la dreta; Chassé a l'esquerra; Retraversé; Demi-Balancé; Tour de main. Gallina : Traversé; Retraversé; Balancé; Demi-promenade; En avant-deux; Dos-à-dos; En avant-quatre; Semi cadena anglesa. Pastourelle : Cavaller endavant amb la seua dama; Una altra vegada endavant; En avant-trois; Una altra vegada avant-trois; Cavaller sol; Cavaller sol cavalier seul; Demi-rond; Demi-chaîne anglaise. Trénis (« pas que alterna amb la pastora ») : Cavaller endavant amb la seua dama; Una altra vegada en avant; Traversé les trois; Retraversé les trois; Balancé; Tour de main. Galopade (« Pas final de la contradansa ») : Rond du galop; Cavaller endavant i endarrere amb la seua dama; Una altra vegada endavant i canvi de dama en traversé; Cadena de dames; Endavant i endarrere amb les dames vis-à-vis; Una altra vegada endavant i reprende la seua dama en traversé.Ben aviat, la música inicialment composta per a les danses de la quadrilla va ser reemplaçada per noves composicions adaptades a les danses preexistents. A banda de música original, es va escampar el costum de traure melodies de les òperes i els ballets de moda, que s'adaptaven a la dansa preestablerta. D'aquesta manera, òperes, operetes o ballets com ara Guillaume Tell, Les Huguenots, Don Carlos, Le Postillon de Lonjumeau, La Belle Hélène, La Fille de madame Angot, Coppélia, Faust o Carmen van proporcionar melodies a la quadrilla, necessitada d'una renovació constant. Els compositors francesos de quadrilles més notables van ser sota el Primer Imperi : Louis-Julien Clarchies (1769-1814) sota la Restauració : Hubert Collinet (1797-1867) i Henry Lemoine (1786-1854) sota la Monarquia de Juliol : Jean-Baptiste Tolbecque (1797-1869), Louis-Antoine Jullien (1818-1860) i Philippe Musard (1792-1859), el « Napoleó de la quadrilla » sota el Segon Imperi : Isaac Strauss (1806-1888), l'« Strauss de París » sota la Tercera República : Olivier Métra (1830-1889).A partir del Segon Imperi van començar a aparèixer noves quadrilles que alternaven, en el transcurs del ball, amb la quadrilla francesa. L'única que es va imposar realment va ser la quadrilla dels llancers, apareguda vers 1856; estava formada per cinc danses (calaixos, línies, salutacions, visites, llancers) i va ser dansada fins a la Segona Guerra Mundial. La quadrilla del príncep imperial, la quadrilla de les variétés parisenques, la quadrilla de les dames, la quadrilla russa van ser altres de les quadrilles aparegudes sota el Segon Imperi. Totes requereixen músiques especials. Durant els anys 1870 es van crear diverses quadrilles que podien ballar-se amb la música de qualsevol quadrilla francesa, com ara el polo, la quadrilla americana (1879) i fins i tot el triangle, quadrilla per a tres parelles. En el transcurs d'un ball els dansaires podien ballar amb la mateixa música una o altra d'aquestes quadrilles, i fins i tot barrejar les danses pertanyents a les diferents quadrilles. A les acaballes del segle, sembla que la quadrilla americana reemplaçava sovint l'antiga quadrilla francesa, si no en els balls oficials, almenys sí en els privats. Per altra banda, la quadrilla francesa va patir, en el marc dels balls públics, una transformació radical. Les diferents danses es van simplificar fins al punt que no consistien més que en una sèrie d’avant-deux i de traversés durant els quals els cavallers i les dames podien improvisar alguns passos lliures. Aquesta transformació de la quadrilla es va designar amb els noms de chahut o cancan. Nascut en el balls d'estudiants del Quartier latin, el cancan es va estendre a tots els balls públics parisencs. Sota el Segon Imperi esdevingué una de les atraccions per als visitants estrangers. |
Geografia | Franceville (o Masuku) és una de les quatre ciutats més grans del Gabon. Se situa a una altura de 332 metres a la riba del riu Mpassa. Va créixer entorn d'un poblat anomenat Masuku, quan Pierre Savorgnan de Brazza el va triar per a allotjar-hi antics esclaus, i en va canviar el nom, el 1880.A la ciutat hi destaquen l'església de Sant Hilari (de 1899), una gran estàtua d'Omar Bongo i un institut d'investigació científica. L'aeroport es troba 20km a l'oest, a Muengué. El president de Gabon Omar Bongo fou enterrat a Franceville el 18 de juny de 2009. |
Arquitectura | Sant Martí de la Vansa és una església situada a Sorribes de la Vansa, al municipi de La Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. |
Arqueologia | La cultura de les tombes de llosa és una cultura arqueològica dels mongols de la baixa edat del bronze i de l'alta edat del ferro. Segons diverses fonts, data d'entre el 1300 ae i el 300 ae. La cultura de les tombes de llosa es va produir en l'ala oriental d'un enorme món euroasiàtic nòmada que, a la primeria del mil·lenni I ae, formava una civilització coneguda com a escitosiberiana. El tipus antropològic era predominantment mongol, els nouvinguts occidentals de la zona de Tuvà i del nord-oest de Mongòlia eren caucàsics.L'origen de la cultura de les tombes de llosa no es coneix amb certesa. La decoració i la forma dels objectes de bronze i, en particular, la tecnologia i els mètodes estilístics emprats en la fabricació de bronzes artístics trobats a les tombes de llosa han dut els estudiosos a atribuir-ne almenys alguns al període Karassuk. Alhora, sembla que aquesta cultura comparteix alguns trets amb la cultura de Karassuk del sud de Sibèria (vegeu aquest enllaç: 1). |
Enginyeria | Una cel·la de rosada és un higròmetre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables elèctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un aïllant i amb una metxa humitejada amb una solució aquosa que conté un excés de clorur de liti, un potencial elèctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a través de la solució de clorur de liti, que eleva la temperatura de la solució fins que la seva pressió de vapor està en equilibri amb la de l'aire ambient. A mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducció a través dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la solució salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la solució de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri). A l'interior del nucli de la cel·la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resistència elèctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una referència, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada. |
Aeronàutica | Afriqiyah Airways, és una aerolínia propietat de l'Estat libi. Té la seu a Janzur i la seva base principal a l'Aeroport Internacional de Trípoli. A abril del 2019, la seva flota incloïa dos Airbus A319-100, cinc Airbus A320-200, un Airbus A330-300 i un avió de càrrega Airbus A300-600RF. L'aerolínia s'ha reconstruït des del final de la guerra civil líbia i actualment opera vols a més de 25 països, a més de vols interns a Líbia. |
Ciències de la salut | Una reacció adversa a medicaments (RAM) o simplement reacció adversa és un efecte no desitjat que es produeix en un pacient en ser tractat amb un o diversos medicaments. Se sol denominar també efecte secundari.Les reaccions adverses es classifiquen en: Esperades o tipus A, quan la reacció es produeix pel mateix efecte farmacològic del medicament, però exagerat. Inesperades o tipus B, quan és una reacció poca comuna no relacionada amb l'efecte farmacològic i que es produeix per una susceptibilitat particular del pacient al fàrmac. Exemples: reacció al·lèrgica a penicil·lina o leucopènia produïda per clozapina.També es poden classificar en lleus o tolerables i en greus, fins i tot letals. La farmacovigilància consisteix a recollir, classificar i elaborar la informació sobre les reaccions adverses als medicaments. Hi participen totes les persones implicades en l'ús del medicament: El pacient, qui ha de comunicar al metge tractant les molèsties que sent amb l'administració del medicament. Tant el metge com altres professionals de la salut, qui han de comunicar els possibles esdeveniments adversos; a Catalunya a través de la targeta groga. La indústria farmacèutica, la qual ha de fer un seguiment de la seguretat dels medicaments que elabora, comunicant a les autoritats de salut els RAM detectats. Els organismes públics específics: a nivell d'Espanya l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), a nivell d'Europa l'Agència Europea de Medicaments (EMEA), a nivell dels EUA la Food and Drug Administration (FDA), etc. |
Enginyeria | Dins l'àmbit de la gestió, la gestió de projectes és l'activitat de planificar, organitzar, motivar i controlar recursos, procediments i protocols per tal d'aconseguir un objectiu específic, com pugui ser realitzar un projecte dintre d'unes restriccions d'abast, qualitat, temps i cost. Un projecte és un esforç temporal assumit per a crear un producte, resultat o servei únic, que porta canvis beneficiosos o valor afegit. Aquesta propietat de ser un esforç temporal i únic contrasta amb els processos, o operacions, que són treballs que es fan permanentment o semi-permanentment per a crear un mateix producte o servei de forma permanent, o repetida. La gestió d'aquests dos sistemes és sovint molt diferent i requereix habilitats tècniques i estratègies de gestió diferents, cosa que explica la necessitat del desenvolupament diferenciat de la gestió de projectes. El primer repte de la gestió de projectes és estar segur de què un projecte serà entregat dintre de les restriccions definides. El segon repte és la ubicació i integració òptima dels recursos necessaris (diners, persones, materials, energia, espai, subministraments, qualitat, comunicació, etc.) per a assolir els objectius predefinits. |
Periodisme | Els mitjans de comunicació social o mitjans socials que conformen les xarxes socials són tecnologies interactives que faciliten la creació i l' intercanvi d'informació, idees, interessos i altres formes d'expressió a través de comunitats i xarxes virtuals. Tot i que definir els mitjans de comunicació social no és fàcil a causa de la varietat de serveis de comunicació social autònoms i integrats disponibles actualment, hi ha algunes característiques comunes: Els mitjans de comunicació social són aplicacions interactives basades en Internet Web 2.0. El contingut generat per l'usuari, com ara publicacions de text o comentaris, fotos o vídeos digitals, i dades generades a través de totes les interaccions en línia, és l'element vital dels mitjans de comunicació socials. Els usuaris creen perfils específics del servei per al lloc web o l'aplicació que l'organització de xarxes socials dissenya i manté. Els mitjans de comunicació social ajuden al desenvolupament de xarxes socials en línia connectant el perfil d'un usuari amb el d'altres individus o grups. El terme social pel que fa als mitjans suggereix que les plataformes estan centrades en l'usuari i permeten l'activitat comunitària. Com a tal, els mitjans de comunicació social es poden veure com a facilitadors o potenciadors en línia de xarxes humanes: pàgines web o individus que milloren la connectivitat social.Els usuaris solen accedir als serveis de comunicació social a través d'aplicacions web en ordinadors de sobretaula o serveis de descàrrega que ofereixen funcionalitats de mitjans de comunicació socialals seus dispositius mòbils (p. ex., telèfons intel·ligents i tauletes). A mesura que els usuaris participen amb aquests serveis electrònics, creen plataformes altament interactives que les persones, les comunitats i les organitzacions poden compartir, co-crear, discutir, participar i modificar el contingut generat per l'usuari o publicat en línia. A més, els mitjans de comunicació social s'utilitzen per documentar records del passat, conèixer i explorar esdeveniments, anunciar-se i formar amistats juntament amb el creixement d'idees a partir de la creació de blocs, podcasts, vídeos i llocs de jocs. Aquesta relació canviant entre els humans i la tecnologia és el focus del camp emergent dels autoestudis tecnològics. Alguns dels llocs web dels mitjans de comunicació social més populars, amb més de 100 milions d'usuaris registrats, inclouen Facebook (i el seu Facebook Messenger associat), TikTok, WeChat, Instagram, QZone, Weibo, Twitter, Tumblr, Baidu Tieba i LinkedIn. Segons la interpretació, altres plataformes populars que de vegades s'anomenen serveis de xarxes socials inclouen YouTube, QQ, Quora, Telegram, WhatsApp, Signal, LINE, Snapchat, Pinterest, Viber, Reddit, Discord, VK, Microsoft Teams i més. Els wikis són exemples de creació de contingut col·laboratiu. Els mitjans de comunicació social es diferencien dels mitjans tradicionals (per exemple, revistes i diaris impresos, televisió i emissions de ràdio) en molts aspectes, com ara qualitat, abast, freqüència, usabilitat, rellevància i permanència. A més, els mitjans de comunicació social operen en un sistema de transmissió dialògic, és a dir, moltes fonts a molts receptors, mentre que els mitjans de comunicació tradicionals operen sota un model de transmissió monologic (és a dir, una font a molts receptors). Per exemple, un diari es fa arribar a molts subscriptors i una emissora de ràdio emet els mateixos programes a tota una ciutat.Des de l'expansió dramàtica d'Internet, els mitjans digitals es poden utilitzar per representar o identificar una cultura. Estudiar de quina manera la retòrica que existeix a l'entorn digital s'ha convertit en un nou procés crucial per a molts estudiosos. Estudiosos han observat una àmplia gamma d'impactes positius i negatius quan es tracta de l'ús de les xarxes socials. Les xarxes socials poden ajudar a millorar la sensació de connexió d'un individu amb comunitats reals o en línia i poden ser una eina de comunicació (o màrqueting) eficaç per a corporacions, empresaris, organitzacions sense ànim de lucre, grups de defensa, partits polítics i governs. Els observadors també han vist que hi ha hagut un augment dels moviments socials que utilitzen les xarxes socials com a eina de comunicació i organització de reivindicacions polítiques. |
Llengües | El proto-mixezoque és una llengua que els estudiosos del llenguatge i els historiadors de Mesoamèrica creuen que van parlar els habitants de l'Istme de Mèxic durant el període formatiu inicial (c. 2000-1200 aC). Les evidències d'aquesta llengua proto-mixezoque són limitades i els investigadors han reconstruït només una petita quantitat del seu vocabulari, unes 450 paraules. |
Ètica | L'ètica animal és un terme utilitzat en l'acadèmia per anomenar la branca de l'ètica que estudia les relacions entre els animals humans i no-humans, la consideració moral dels animals no-humans i com els animals no-humans haurien de ser tractats. Aquest àmbit d'estudi inclou els drets dels animals, el benestar animal, les lleis relacionades amb els animals no-humans, l'especisme, la cognició animal, la protecció de les espècies, el sofriment dels animals salvatges, l'estatus moral dels animals no-humans, el concepte de personalitat en no-humans, l'antropocentrisme, la història de l'ús dels animals, i les teories de la justícia. Diverses aproximacions teòriques s'han proposat per estudiar aquest àmbit d'estudi, d'acord amb les diferents teories actualment defensades en la filosofia moral i política. |
Ciència militar | El terme càmera PTZ té dos usos dins la indústria dels productes de seguretat de video i vigilància. En primer lloc, és un acrònim de "pan-tilt-zoom" i pot referir-se només a les característiques de les càmeres de vigilància específiques. En segon lloc, «càmeres PTZ» també pot descriure tota una categoria de càmeres amb seguiment automàtic, en què el so, el moviment, els canvis en la petjada de calor -o una combinació d'aquests factors- activa la càmera, l'enfocament i canvis en el camp de visió |
Geografia | Aquesta és la llista de ciutats del Perú ordenada per població. |
Astronomia | L'efecte d'oposició (de vegades conegut com el pic d'oposició o efecte Seeliger) és l'abrillantat d'una superfície rugosa, o un objecte amb moltes partícules, quan s'il·lumina directament des del darrere de l'observador. El terme és més àmpliament utilitzat en astronomia, on en general es refereix a un notable augment sobtat en la brillantor d'un cos celestial com un planeta, lluna, o cometa com el seu angle de fase de l'observació s'aproxima a zero. Es diu així perquè la llum reflectida des de la Lluna i Mart apareix significativament més brillant que el predit per simple reflectància de Lambert en oposició astronòmica. S'han proposat dos mecanismes físics d'aquest fenomen observacional: la ocultació d'ombra i la retrodispersió coherent. |
Geografia | Els Llacs Mavora estan localitzats a l'Illa del Sud de Nova Zelanda. Són dos llacs anomenats Mavora Nord i Mavora Sud. L'àrea té un càmping rudimentari i és mantinguda pel Departament de Conservació de Nova Zelanda. Allà es van rodar algunes escenes de la pel·lícula El senyor dels anells: Les dues torres, del director neozelandès Peter Jackson, concretament aquelles que corresponien amb els límits del bosc de Fangorn, on els rohirrim ataquen un grup d'orcs que porten presoners als hobbits Merry i Pippin. |
Psicologia | La psicologia de la Gestalt [alemany: g̊əˈʃʷtaltʿ] és un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle xx, i els seus exponents més reconeguts han estat els teòrics Max Wertheimer, Wolfgang Köhler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. És important distingir-la de la Teràpia Gestalt, teràpia exponent del corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dècada de 1960. El terme Gestalt prové de l'alemany i va ser introduït en psicologia per primera vegada per Christian Von Ehrenfels. No té una traducció única, encara que s'entén generalment com a 'forma'. No obstant això, també podria traduir-se com a 'figura', 'configuració' i, fins i tot, 'estructura' o 'creació'. Segons aquest corrent, la ment configura, mitjançant certes lleis, els elements que li arriben a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes). En l'experiència del medi ambient, aquesta configuració té un caràcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests últims per si sols no podria portar-nos, per tant, a la comprensió del funcionament mental. Aquest plantejament s'il·lustra amb l'enunciat: "el tot és més que la suma de les parts", amb el qual s'ha identificat més sovint aquesta escola psicològica. Amb aquest axioma s'intenta explicar que l'organització bàsica de tot el que percebem està en relació amb la figura en la qual ens concentrem, que al mateix temps és part d'un fons més ampli, en què hi ha altre formes. En altres paraules, tot el que percebem és molt més que la informació que arriba als sentits. Durant la dècada del 1930 es van estendre les crítiques cap a la Gestalt, i entre aquestes destaca la realitzada per la psicologia de la Ganzheit, dirigida per Felix Krueger. |
Sociologia | Woke és un terme d'origen estatunidenc que fa referència a un estat de consciència sobre les diferents desigualtats i opressions socials i lligat a les polítiques progressistes i de la identitat. Amb la seva extensió ha adquirit un matís irònic o pejoratiu entre determinats sectors, tant entre els conservadors com entre els crítics que hi veuen una forma de pensament únic i de censura. La paraula nasqué lligada al moviment afroamericà pels drets civils com un eslògan que instava a romandre desperts i alerta davant la injustícia i es va popularitzar amb el moviment Black Lives Matter. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.