label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Telecomunicacions | La protecció tèrmica (o protector tèrmic) és el sistema o dispositiu de seguretat elèctrica que interromp el corrent elèctric a través d'un dispositiu que és sobreescalfat a una temperatura especifica. Aquests dispositius poden ser d'un sol ús o es poden restablir manualment o automàticament. |
Indumentària | La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra. La portaven i els nois dels dos sexes, i també els magistrats tant a Roma com a les colònies i municipis, els sacerdots i les persones ocupades en ritus sagrats o pregàries. Els que tenien dret a la toga pretexta tenien el ius togae praetextae habendae, i eren en especial els dictadors, els cònsols, els pretors (que l'havien de portar per condemnar a mort), els àugurs, els decemviri sacris facundis, els edils, els triumvirs epulons, els senadors els dies de festivals, els magistrats dels col·legis i els magistrats dels vicus quan celebraven jocs. No se sap del cert si hi tenien dret els tribuns de la plebs, els censors i els qüestors, encara que sembla que no la podien portar, segons es dedueix de Plutarc. Portar la toga pretexta era una distinció, i enterraven amb aquest vestit a tots els magistrats curuls i als dictadors, diu Titus Livi.No tots els sacerdots la portaven, només el flamen dialis, els pontífex, els epulons, els àugurs i els germans Arvales. La toga praetexta pulla (negra i porpra) es portava a la celebració d'un funeral, i també per indicar alguna mena de situació privada dolenta, per exemple quan una persona era destituïda del seu càrrec, i en moments de tribulació pública, com una mena de manifestació popular.. La pretexta hauria estat adoptada dels etruscs per Tul·li Hostili, que la va convertir en la vestimenta reial i després va passar als alts magistrats de la república. També Hostili va introduir la toga picta, un mantell de porpra coberta amb brodats d'or. Plini el Vell esmenta la toga regia undulata (brodada amb línies ondulades) que va portar Servi Tul·li, que diu que es conservava al temple de la Fortuna. Tant la toga pretexta com la toga pulla la va concedir Tarquini Prisc als nois joves (de 14 anys), quan a la guerra mataven un enemic amb les seves mans. Després es va estendre als joves fins la toga viril la substituïa. Les noies portaven la toga pretexta fins al seu matrimoni. |
Història | Per la comunitat tribal àrab Utbi, vegeu UtubUtbi (nisba al-Utbí) fou el nom d'una família alguns dels membres de la qual van servir com a visirs dels samànides i va donar també un historiador destacat; altres membres menys coneguts foren secretaris dels samànides i els primers gaznèvides (segles X i XI). Eren d'ascendència àrab, d'un Utba establert al Khurasan, que no ha estat identificat. |
Dret | La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.La insaculació permet reduir al mínim el fraccionisme, ja que no hi ha cap sentit fer promeses per guanyar-se sobre les circumscripcions clau si s'haguessin de triar per sorteig, mentre que les eleccions, en canvi, ho fomenten. En l'antiga democràcia atenenca, l'ordenació era el mètode tradicional i primari per nomenar funcionaris polítics, i el seu ús era considerat com una característica principal de la democràcia.Fou emprat, a la darreria de l'edat mitjana per a procedir a l'elecció de càrrecs en els governs municipals, en les confraries o gremis, en els consolats i en la Diputació del General del Principat de Catalunya. Els noms dels candidats -establerts prèviament- eren ficats en un sac (insaculats) i eren trets a l'atzar, sovint per un infant de menys de set anys. Avui en dia, la classificació s'utilitza habitualment per seleccionar jurats potencials en sistemes jurídics basats en dret comú i de vegades s'utilitza per formar grups ciutadans amb poder polític assessor ( jurats de ciutadans o assemblees de ciutadans ). |
Informàtica | Samer Hassan (Madrid, 1982) és un científic informàtic, activista i investigador, centrat en l'ús de tecnologies descentralitzades per donar suport a la col·laboració basada en els comuns. És professor titular de la Universitat Complutense de Madrid (Espanya) i professor vinculat a el Berkman Klein Center for Internet & Society de la Universitat de Harvard. Ha rebut una beca ERC de 1,5 M € amb el projecte P2P Models, per investigar organitzacions autònomes descentralitzades basades en blockchain per a l'economia col·laborativa. |
Informàtica | Diversos models de microordinadors poden funcionar amb alguna versió o derivació del sistema operatiu de disc CP/M. Els ordinadors de vuit bits que funcionaven amb el CP/M 80 es van construir al voltant d'un Intel 8080/8085, Zilog Z80, o una CPU compatible (per a CP/M-80). El CP/M 86 funcionava amb un Intel 8086 i 8088. Alguns equips eren adequats de fàbrica per al CP/M. Altres necessitaven modificacions de maquinari, com una expansió o modificació de la memòria, nova arrencada de memòria ROMs, o l'addició d'una unitat de disquet. Alguns microordinadors famosos que utilitzaven processadors no compatibles amb el CP/M havien d'afegir el Z80 o processadors compatibles, per permetre el seu ús, com també la substitució del teclat mantenint la base de la màquina, els perifèrics i, de vegades la pantalla de vídeo i la memòria. A continuació hi ha una llista alfabètica d'alguns dels equips que executen el CP/M. |
Ràdio | Kim Sønderholm (més conegut com a Kim S. Andersen o Kim Andersen) és un actor danès, productor de cinema i locutor de ràdio. Als 12 anys, Kim estava familiaritzat amb el negoci dels mitjans. Va començar com un co-presentador en la ràdio local del seu poble, Århus a Dinamarca. Just després d'uns quants programes, li van donar el seu propi programa de DJ cada setmana. Unes quantes vegades Kim va sortir en la ràdio nacional danesa. Durant aquest temps, ell també va protagonitzar curts de publicitat tant en ràdio com en televisió. Quan la ràdio local tub que tancar, ell es va dedicar a escriure per a un parell de revistes, tant en edicions escrites com en edicions per Internet, en molts casos relacionades amb el cinema. Des d'aquest moment va estar protagonitzant petits curts fins que li van acceptar en el Theaterschool el 1998, on, durant la seva estada, ell i un company d'estudis van escriure manuscrits per a menys de tres pel·lícules. Després de graduar-se en el 2001, es va anar a Copenhaguen, on li van oferir un paper secundari en “Klatret” (2002), ("Catch That Girl"), i des d'aquest moment les coses han tirat endavant. El 2004 va produir i va protagonitzar en la pel·lícula “Brutal Incasso” (2005) que escrigué durant la seva estada en l'escola de teatre. El 2006 va dirigir el seu primer curtmetratge "Mental Distortion" (la qual en part estava basada en The horror Vault (2008)). A més de l'adreça d'ambdues pel·lícules, ell també va protagonitzar el personatge principal i ambdues pel·lícules van ser acabades a la fi de 2007. |
Ciències de la salut | La Fundació Oswaldo Cruz (en portuguès Fundação Oswaldo Cruz, també coneguda amb l'acrònim Fiocruz) és una institució d'investigació i desenvolupament en ciències biològiques que té la seu a Rio de Janeiro, Brasil, considerada una de les principals institucions mundials d'investigació en salut pública. Va ser creada en 1900, pel cèlebre sanitarista Oswaldo Cruz, i és la institució més important de ciència i tecnologia en salut d'Amèrica Llatina, i un referent en investigacions en l'àrea de la salut pública. |
Ètica | Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, ja sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés. Encara que l'abast del terme difereix entre els diferents països, alguns exemples de les llibertats civils inclouen la protecció contra la tortura o la desaparició forçada, la llibertat de consciència, la llibertat de premsa, la llibertat de culte, llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, el dret a la seguretat i a la intimitat, el dret a la igualtat de tracte davant la llei i el degut procés, el dret a un judici just i el dret a la vida. Altres llibertats civils inclouen el dret a la propietat, el dret a defensar-se i el dret a la integritat corporal. Dins de les distincions entre les llibertats civils i altres tipus de llibertat, hi ha distincions entre llibertat positiva/drets positius i llibertat negativa/drets negatius. |
Filosofia | La quidditat, traducció al català del llatí quidditas (provinent del pronom interrogatiu quid 'què'), és en filosofia emprat en l'escolàstica medieval per Sant Tomàs d'Aquino al segle XIII com a sinònim d'essència o naturalesa. Per això, que la quidditat sigui l'essència derivada de la definició pròpia de les coses, ço és, la resposta al quid, al què, dels éssers, el que constitueix el seu ésser amb independència de la seva existència: En aquest sentit, el filòsof dominic l'empra en substitució de l'expressió d'Aristòtil «el que cada cosa és» (τό τί ήν είναι), i per adequar el terme àrab mahiya (ماهية) emprat pel seu comentador Avicenna. Diferenciant així l'existència de l'essència, donant al seu terme quidditat la segona accepció. Al pensament tomista, l'essència i l'existència es diferencien en tots els éssers contingents, és a dir, el que poden ser o no ser, en termes teològics: tot ésser creat. Així doncs, segons el pensador dominic, només en Déu la seva essència és el mateix que l'existència: En la llista d'errors que es trobarien a les obres d'Antonio Rosmini, la Congregació de la doctrina de la Fe menciona que el filòsof sostenia que la quidditat de l'ens finit seria el seu límit (a diferència de l'infinit la quidditat del qual és la seva mateixa entitat). Així introduiria una definició negativa per a la quidditat dels ens, la qua cosa aniria contra la doctrina catòlica. |
Informàtica | En programació orientada a objectes hi ha dues nocions de Delegació relacionades. La més comuna es refereix a una característica dels llenguatges de programació per despatxar crides als mètodes, definida per Lieberman a la seva memòria del 1986 En la seva accepció original, es refereix a un objecte que depèn d'un altre per oferir una determinada funcionalitat.És interessant que malgrat que la delegació està força estesa, són pocs els llenguatges de programació que l'ofereixen com a alternativa al mecanisme d'herència estàtic. El llenguatge de programació Self incorpora aquesta noció amb els seus encaixos per a pares que són mudables i es fan servir en cerca de mètodes en autocrides. |
Biblioteconomia | Greenstone és un conjunt de programes per crear i distribuir col·leccions de biblioteques digitals a Internet o en CD-ROM. És un programari lliure, multilingüe publicat sota els termes de la llicència GNU GPL. Greenstone està produïda per New Zealand Digital Library Project de la Universitat de Waikato, i ha sigut desenvolupat i distribuït en cooperació amb la UNESCO i l'ONG Human de Bèlgica. |
Indumentària | Un viu és un rivet (una franja diferent del conjunt en el color o en el material) que ornamenta la vora d'una peça de vestir (per exemple, l'entorn del coll o la terminació d'una faldilla), recobreix la costura dels pantalons, etc. Se n'usen en la indumentària civil i en els uniformes militars i policials, així com en els de guàrdies de seguretat de companyies privades. El català viu equival a l'anglès piping; a l'espanyol vivo o ribete; al francès passepoil; a l'italià filetto; al portuguès vivo; al romanès paspoal; etc., etc. En particular, els vius de color han tingut, i en part conserven, un paper molt important en la uniformologia militar com a indicació del cos, arma o unitat del portador mitjançant el color. Des d'antic se n'havien usat en la indumentària militar. Emperò, és en la segona meitat del segle XIX que, en cerca de mètodes més discrets d'indicar la branca, els vius de color s'independitzen com a sistema estructurat i predominant, estilització substitutòria del previ sistema de colors contrastants de coll, solapes, punys, gires dels faldons, etc. Els vius de color podien enrivetar només el coll de la peça superior i les muscleres, o també les vores frontals i/o laterals, les tapetes de les butxaques, etc.; també eren habituals en les lligadures i com a franja dels pantalons. El sistema de vius de color, d'ús pràcticament universal, fou coetani del sistema d'aplicacions de coll, amb què és combinable. També és combinable amb el sistema, més discret, de simples emblemes, predominant des d'inicis del segle XX. En l'actualitat els vius de color, en aquells exèrcits que encara n'usen, es reserven per a uniformes de gala i de passeig. Els cossos policials, en canvi, en continuen fent ús abundós. |
Telecomunicacions | Wireshark és un programari lliure i de codi obert amb la funcionalitat d'analitzador de paquets de xarxes de comunicació. Wireshark s'empra per a solucionar problemes en xarxes, desenvolupament i anàlisi de programari i tasques educatives. Originàriament s'anomenava Ethereal i va ser reanomenat Wireshark el maig del 2006 per causes comercials. |
Ètica | L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial. |
Agricultura | La Fira de Sant Josep, reconeguda com a Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, és una fira agrícola anual que se celebra cada mes de març a la capital del Pla d'Urgell, Mollerussa, des de l'any 1872, considerada una de les més importants d'Espanya. |
Psicologia | En psicoanàlisi, la paraula preconscient s'aplica a pensaments que són inconscients en un moment en particular, però que no estan reprimits i que per tant poden esdevenir conscients. |
Ciències de la salut | La semivida d'eliminació, vida mitjana d'eliminació, o més senzillament semivida o vida mitjana (d'un fàrmac o substància), en farmacologia i en medicina, és el temps necessari perquè el cos elimini la meitat de la concentració plasmàtica d'una substància administrada. S'anota com a t 1 2 {\displaystyle t_{1 \over 2}\,} . El concepte s'utilitza per mesurar l'eliminació de substàncies com metabòlits, fàrmacs i molècules de senyalització del cos. Típicament, la semivida biològica es refereix a la neteja natural del cos a través de la funció del fetge i mitjançant l'excreció de la substància mesurada pels ronyons i els intestins. Aquest concepte s'utilitza quan la taxa d'eliminació és aproximadament exponencial.En un context mèdic, la semivida descriu explícitament el temps que triga la concentració plasmàtica en sang d'una substància a reduir a la meitat (vida mitjana plasmàtica) el seu estat estable quan circula per la totalitat de la sang d'un organisme. Aquest mesurament és útil en medicina i farmacologia perquè ajuda a determinar quant de medicament cal prendre i amb quina freqüència cal prendre'l si es necessita constantment una quantitat mitjana. En canvi, l'estabilitat d'una substància directa en plasma es descriu amb l'estabilitat plasmàtica que és essencial per assegurar una anàlisi precisa dels fàrmacs al plasma i per al descobriment de fàrmacs. La relació entre les semivides biològica i plasmàtica d'una substància pot ser complexa depenent de la substància en qüestió, a causa de factors que inclouen l'acumulació de teixits (unió a proteïnes), metabòlits actius i interaccions amb els receptors. |
Art | Jacob Peter Gowy o Gouwi (fl. 1632 – 1661) va ser un pintor barroc flamenc. Actiu a Anvers entre 1632 i 1654, va ser deixeble de Paul van Overbeeck i va col·laborar amb Rubens en l'extensa sèrie d'il·lustracions de les Metamorfosis d'Ovidi pintada per encàrrec de Felip IV amb destinació a la Torre de la Parada. Per al pavelló de caça proper a Madrid, i sobre esbossos de Rubens interpretats amb el mateix sentit del color del mestre, Gowy es va encarregar de portar al llenç, entre 1635 i 1637, La caiguda d'Ícar i Hipomenes i Atalanta, conservats ambdós al Museu del Prado. El 1644, possiblement a Anglaterra, va retratar a Henry van Craenhals i a l'alquimista hongarès Johannes Huniades, segons testimonien els gravats que Václav Hollar va fer a partir d'ells. Cap a 1650-1660, Frans van den Wyngaerde va gravar sobre una composició de Gowy i per les seves Quatre heures du jour, el Migdia, representat en una dama malenconiosa i un cavaller que busca distreure-la tocant una serenata. |
Geografia | El Veyron és un riu del cantó de Vaud, en Suïssa i un afluent del Venoge, i també un afluent indirecte del Roine a través del llac Léman. El Veyron pren la seva font a Bière en el cantó de Vaud i flueix fins a Ferreyres, on desemboca en el Venoge, al lloc dit la Tine de Conflens. El Veyron es deia li Voirons el 1257. |
Televisió | NTV (en ciríl·lic HTB) és una cadena de televisió russa disponible a nivell nacional. Fundada el 1993, va ser una de les pioneres a la televisió privada de Rússia. Des de l'any 2001 pertany a Gazprom. La seva programació és de caràcter generalista, amb una forta presència de programes de caràcter informatiu. |
Sociologia | Segons Karl Marx, la classe alta representaria la classe dominant, aquella que té la propietat del capital i dels mitjans de producció, per tant, dominen la producció material, alhora que també dominen la producció de les idees i pensaments del moment. |
Filosofia | L'argument del no-cognitivisme teològic es basa en el fet que el llenguatge religiós, i concretament paraules com "Déu", no tenen significat cognoscible. Alguns pensadors ho proposen com una manera de demostrar la inexistència d'una cosa anomenada "Déu". I unes vegades és considerat com a sinònim d'ignosticisme. |
Lingüística | El text predictiu és un tipus de text que té com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per do considerat profètic. Hi ha textos predictius orals, que apareixen en programes radiofònics o televisius i textos predictius escrits. En tots dos casos, els més freqüents són la previsió meteorològica i els horòscops, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l'economia, la possibilitat de moviments sísmics o d'erupció de volcans, el canvi climàtic... lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant. |
Art | Michaël Borremans (Geraardsbergen, 1963) és un pintor belga resident a Gant influït per artistes com Édouard Manet, Degas o Diego Velázquez. Va estudiar fotografia a la Hogeschool voor Kunst en Wetenschappen Sint-Lucas, però als anys 1990 es va passar a la pintura. Ha col·laborat a més amb altres projectes artístics com la portada del disc Vantage Point del grup dEUS i als últims anys, ha emprès treballs en tres dimensions. |
Geologia | La matriu d'una roca és la massa de material de gra més fi en la qual els grans més grossos, cristalls o clasts estan integrats. La matriu d'una roca ígnia consta de cristalls de gra fi sovint microscòpics en la qual els cristalls més grossos (fenocristalls) estan integrats. Aquesta textura pòrfiritica indica un refredament en molts estadis del magma. Per exemple l'andesita porfirítica tindrà grans fenocristalls de plagioclasa en una matriu de gra fi. També a Àfrica del Sud els diamants sovint s'extreuen d'una matriu meteoritzada d la roca similar a l'argila anomenada kimberlita altrament dita "yellow ground". La matriu de les roques sedimentàries és un material de gra més fi, com l'argila o el llim, en la qual s'integren grans més grossos o clasts. També es fa servir el nom de matriu per descriure la roca on s'integren els fòssils. |
Televisió | La Televisió Digital Terrestre (TDT) és el sistema vigent actualment a l'estat espanyol per a la difusió de la televisió. |
Astronomia | Agenor és l'asteroide número 1873. Va ser descobert per l'astrònom Cornelis Johannes van Houten des de l'observatori de Monte Palomar (Estats Units), el 25 de març de 1971. La seva designació provisional era 1971 FH. Es tracta d'un troià de Júpiter. |
Nàutica | La Batalla de Salamina — en grec Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda. |
Telecomunicacions | SES S.A. és una companyia internacional propietària i operadora de satèl·lits de telecomunicacions amb seu en Betzdorf, Luxemburg i està llistada a la Borsa de Luxemburg i Euronext Paris sota el símbol SESG. És part dels índexs LuxX Index, CAC Next 20 i Euronext 100.SES és la segona major operadora de satèl·lits de telecomunicacions per ingressos i opera una flota de 50 satèl·lits geoestacionaris, sent capaç d'abastar al 99% de la població mundial. Aquests satèl·lits ofereixen serveis de comunicació satel·litària a empreses i agències governamentals, i transmet canals de televisió i ràdio a audiències a tot el món. Fins al setembre de 2011, transmet més de 5.900 canals a 245 milions de llars al voltant del món.L'1 de març de 1985 va ser fundada originalment com a Société Européenne des Satellites, posteriorment el 2001 la companyia va ser redenominada SES Global i el 2006 va ser revertida a SES.SES és un dels líders del mercat mundial de serveis de comunicacions per satèl·lit i pionera en molts desenvolupaments importants de la indústria. SES va ser pionera en transmissions directe a la llar, emissions FTA, co-ubicació satel·litària, transmissió digital i televisió d'alta definició. |
Biotecnologia | L'heterosi o vigor híbrid és un fenomen genètic que provoca que els descendents de dues races animals o varietats agrícoles siguin més sanes i resistents i amb capacitat de sobreviure que els seus progenitors. Aquest fet podria semblar paradoxal, ja que els programes de selecció genètica que a més han donat bons resultats en la millora d'espècies tenen com a finalitat la selecció d'al·lels de manera que els més bons quedin fixats en homozigosi. El resultat visible és explicat per dos motius bàsics: Els al·lels defectuosos són estadísticament en més freqüència recessius i a través de la hibridació s'emparellen amb altres al·lels que els eclipsen. Una varietat més gran de gens -i una hibridació perfecta ideal donaria la màxima possible- en un mateix organisme dona més versatilitat i capacitat d'actuació front al medi a aquest.Aquest fenomen genètic ha estat emprat sobretot en agricultura de manera que s'encreuen varietats amb una alta homozigosi de llavors obtenint una descendència molt més vigorosa i que aporta majors guanys als agricultors. Com que els descendents d'aquestes plantes ja no serien tan heterozigotes com les llavors plantades ofertes per empreses en lloc de replantar la collita el que se sol fer és comprar-ne de noves completament híbrides, ja que surt econòmicament a compte. Aquest fet és amb freqüència recordat com a argument contra els que creuen que els cultius transgènics lliguen massa els pagesos a les empreses, ja que aquesta mena de relació es dona des d'inicis del segle xx encara que els empreses fossin altres. |
Sociologia | L'envelliment o senescència és el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen a conseqüència de l'acció del temps sobre els éssers vius, que suposa una disminució de la capacitat d'adaptació en cada un dels òrgans, aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents lesius (noxes) que incideixen en l'individu. L'envelliment dels organismes i particularment el nostre com espècie humana, ha estat motiu de preocupació des de fa anys. Desxifrar el secret de l'envelliment amb èxit depèn de comprendre els patrons i els fonaments biològics dels canvis cognitius i de comportament al llarg de l'edat adulta. Aquesta tasca és inseparable de la comprensió del funcionament del cervell.La nostra expectativa de vida ha augmentat significativament en els darrers anys i aquest fet ha augmentat el problema dels efectes de l'envelliment. Amb l'envelliment, comença una sèrie de processos de deteriorament gradual d'òrgans i les seves funcions associades. Moltes malalties, com certs tipus de demència, malalties articulars, cardíaques i alguns tipus de càncer han estat associats al procés d'envelliment. Per aquest motiu la recerca a nivell cel·lular d'aquest procés ha rebut especial atenció. Una de les troballes rellevants és que les cèl·lules normals estan programades per a un nombre determinat de rondes divisional. Cada cromosoma té en els seus extrems una sèrie de seqüències altament repetitives i no codificants anomenades telòmers. A causa del mecanismes de replicació de les cèl·lules d'ADN, aquests telòmers es van escurçant amb les successives divisions. Això es veu atenuat per l'existència d'un enzim anomenat telomerasa que realitza la determinació telomèrica del procés replicatiu. Tanmateix, l'activitat de la telomerasa no és suficient i aquest escurçament progressiu dels telòmers cromosòmics, quan arriba a un cert nivell, aparentment activa mecanismes genètics que condueixen a la mort cel·lular. Per aquesta raó s'ha associat aquest escurçament del telòmer amb el procés d'envelliment cel·lular. D'aquesta manera, la llargària dels telòmers represantaria una mena de rellotge genètic que determinaria el temps de vida de les cèl·lules. Internacionalment, el 1984 es va admetre per conveni que vell és tota persona major de 65 anys, edat coincident amb la jubilació. |
Astronomia | En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste. Va ser descobert en el 1718 per Edmund Halley, quan es va fixar que les posicions de Sírius, Arcturus i Aldebaran s'apartaven més de mig grau de les que mesurà Hiparc aproximadament 1.850 anys abans. S'expressa en graus sexagesimals per unitat de temps; normalment, però, es fa servir el submúltiple de mil·lisegon d'arc/any (mas/a). A primera vista, les estrelles semblen ocupar una posició fixa sobre l'esfera celeste. Això significa que formarien sempre els mateixos asterismes i que, per exemple, l'Ossa Major tindria exactament la mateixa aparença d'aquí a un segle. Això no és exacte: observacions precises i extenses en el temps mostren que les constel·lacions canvien lentament de forma i que les estrelles es desplacen les unes respecte a les altres. És per això que aquest moviment és qualificat de propi, ja que representa realment el moviment de cadascuna de les estrelles i s'oposa al moviment impropi que afecta les coordenades de totes les estrelles en la mateixa mesura, i és causat pels moviments de precessió dels equinoccis i de nutació de l'eix de rotació de la Terra, així com per l'aberració de la llum. Només el moviment propi correspon a un moviment real de les estrelles. L'estrella de Barnard té el moviment propi més elevat de totes les estrelles: 10,3 segons d'arc anualment, és a dir, que recorre el cel un angle igual al diàmetre aparent de la Lluna (1/2°) en 180 anys. Un moviment propi elevat és, generalment, una forta indicació de la proximitat de l'estrella en qüestió; per exemple, l'estrella de Barnard és la segona estrella més a prop de nosaltres, si es considera el sistema Alfa Centauri com un conjunt. Els moviments propis de milions d'estrelles han estat consignats en el catàleg Tycho. L'any 2005, es va mesurar per primer cop el moviment propi d'una galàxia exterior a la Via Làctia, la galàxia del Triangle. |
Arqueologia | L'arqueobotànica, en el context de la investigació arqueològica, es refereix a la disciplina que enfoca l'estudi de les interrelacions de les poblacions humanes antigues amb el món vegetal. S'ocupa de la recuperació i estudi de les restes de vegetals amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'ambient, l'economia i la cronologia absoluta de les societats del passat.L'arqueobotànica inclou, també, les anàlisis realitzades en dipòsits naturals (torberes, llacs, fons marí, etc.) i que poden correlacionar-se amb els obtinguts en jaciments arqueològics per mitjà de dates radiomètriques o relatives.Les seves branques més importants són l'antracologia o estudi dels carbons, l'estudi de les fustes, la paleocarpologia o estudi de fruites i llavors, la palinologia o estudi del pol·len, i l'estudi dels fitòlits o components minerals de les plantes. |
Psicologia | L'abnegació és una forma de renúncia o abandonament d'un mateix pel bé comunitari. És considerada una virtut en algunes religions, com per exemple la cristiana, en l'àmbit militar (referit als soldats), i en algunes activitats, com per exemple en alguns esports col·lectius, com el ciclisme, depenent de la filosofia de l'entrenador. Està relacionada amb l'autosacrifici i l'obediència. Alguns crítics mantenen que l'abnegació és una forma de portar l'individu a la infravaloració i l'autoodi.Es considera també un concepte bíblic (que apareix a Mt 16, 24ss; cf. Tit 2, 12), i que enuncia un requisit de la imitació de Crist. |
Objectes astronòmics | HD 76700 b és un exoplaneta que el 2002 es va descobrir que orbita l'estrella HD 76700. El planeta és un gegant gasós d'una massa un cinquè la de Júpiter. Orbita molt a prop de la seva estrella mare i completa una òrbita en menys de quatre dies. |
Ecologia | El Lauretum és la zona fitoclimàtica més càlida dins l'esquema de classificació de zones fitoclimàtiques de Mayr-Pavari i pren el seu nom del llorer, Laurus nobilis,. Aquesta zona en climes mediterranis s'estén des de la zona litoral fins a la muntanya mitjana baixa amb una altitud màxima que va davallant a mesura que augmenta la latitud. Aquesta zona està subdividida en tres tipus, corresponents als diferents règims pluviomètrics: el primer tipus és el que té pluges distribuïdes de manera uniforme al llarg de l'any, el segons tipus té secada a l'estiu, el tercer tipus no té secada a l'estiu. Una segona subdivisió, combinada amb la primera, individualitza tres subzones, sobre la base del règim tèrmic: |
Biblioteconomia | Lligall. Revista catalana d'Arxivística és l'anuari de l'Associació d'Arxivers - Gestors de documents de Catalunya. És una de les dues publicacions de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, juntament amb el seu Butlletí. La revista, que es publica en català, recull debats i aportacions sobre la teoria i la pràctica de l'arxivística i la gestió documental. Cada número inclou un dossier monogràfic, dedicat a un tema d'interès general, al costat d'altres seccions que s'ocupen de la història arxivística, la innovació o d'entrevistes a professionals vinculats amb el sector, enquestes, recursos web, formació, ressenyes bibliogràfiques, així com, informació de l'AAC. Es va començar a editar el 1988, Des d'aleshores ha tingut una periodicitat irregular, normalment amb caràcter semestral o anual. La revista ha estat un referent pel que fa a l'organització i la formació dels professionals de l'arxivística a Catalunya i és també una plataforma que serveix per analitzar l'estat de la qüestió catalana sobre informàtica i arxius, ocupant-se de la publicació de treballs sobre automatització, com els que fan referència a les ponències presentades a les IV Jornades d'Arxivística de Catalunya. Pel que fa a la procedència de les participacions, més d'un 53% d'aquestes provenen de l'àmbit català i al voltant del 30% són estrangeres.Lligall és una de les revistes de biblioteconomia i documentació citades per ISI. A més de a Dialnet, Lligall està recollida a les bases de dades ISOC-CSIC, BEDOC, DATATHEKE i DOIS. La revista es troba valorada per CIRC (Clasificación Integrada de Revistas Científicas) dins del grup C i per CARHUS+ 2014 dins del Grup D. |
Agricultura | El melilot (Melilotus officinalis) és una mala herba però també hi ha varietats conreades com a farratgeres. |
Informàtica | Un beta tester és, en argot informàtic, un usuari de programari en els que alguns aspectes del seu desenvolupament estan pendents d'acabar de dissenyar-se i comprovar-ne el seu funcionament òptim, però que encara no són completament estables. Els beta testers usen els seus coneixements informàtics i el seu temps per detectar errors en el programari i així poder informar d'aquests perquè els desenvolupadors els corregeixin o corregir-los ells mateixos. Algunes companyies els contracten per assegurar-se que els seus programes funcionaran el millor possible al mercat. Un altre tipus de beta testers són els que treballen desinteressadament oferint suport i ajut a la comunitat GNU. Generalment el betatester comparteix una certa afinitat amb l'eina posada a prova en qüestió, d'allà l'entusiasme per provar-la, verificar noves funcionalitats i detectar anomalies darrere millorar el desenvolupament de l'eina en qüestió. |
Informàtica | Un port paral·lel és un tipus d'interfície trobat en ordinadors (personal i altres) per connectar diversos perifèrics. És també conegut com a port d'impressora o port Centronics. L'estàndard IEEE 1284 defineix la versió bidireccional del port. Abans de l'adveniment de l'USB, el port paral·lel fou adaptat per accedir a diversos dispositius diferents de la impressora. Probablement un d'aquests primers dispositius va ser el «dongle», una clau electrònica per prevenció de còpies de programari. Les unitats Zip i els escàners van ser les primeres implementacions, i foren seguides per mòdems externs, targetes de so, webcams, joysticks, discs durs externs i unitats de CD-ROM. El cable paral·lel és el connector físic entre el port paral·lel i el dispositiu perifèric. En un port paral·lel hi haurà una sèrie de bits de control en vies a part que aniran en ambdós sentits per camins diferents. La contraposició al port paral·lel hi ha el port sèrie que envia les dades bit a bit pel mateix fil, en canvi en el port paral·lel els bits viatgen junts amb paquets d'un byte |
Mitologia | L'oracle de Nechung és l'oracle oficial de l'estat de Tibet, i un dels oracles d'estat de l'antic Tibet. El mèdium era l'abat del monestir de Nechung. El govern tibetà en l'exili ha recreat aquest monestir a Dharamsala (Índia), prop de la residència del XIV dalai-lama. El mèdium de Nechung té el rang de viceministre i se'l consulta almenys amb motiu de l'Any Nou tibetà.Des del 4 de setembre de 1987, el 17è Kuten és Thubten Ngodup, nascut el 1957 a Phari (Tibet). L'anterior va ser Lobsang Jigmé, mèdium des de 1945 fins al 1984, que l'any 1947 va anunciar les dificultats derivades per al Tibet per l'arribada del règim comunista a la Xina i va aconsellar l'exili del XIV dalai-lama el 1959. |
Telecomunicacions | Un galvanòmetre balístic és un tipus de galvanòmetre sensible; un cas particular del galvanòmetre de mirall. A diferència d'un galvanòmetre que mesura el corrent, la part mòbil té un gran moment d'inèrcia, cosa que li dona un llarg període d'oscil·lació. És realment un integrador que mesura la quantitat de càrrega descarregada a través d'ell, durant un cert temps. Pot ser tant del tipus de bobina mòbil com del tipus d'imant mòbil. |
Química | La química supramolecular és la branca de la química que estudia els sistemes formats per un nombre discret de molècules lligades entre si per interaccions no covalents, com són l'enllaç d'hidrogen, les interaccions π-π, catió-π, anió-π, metall-lligand, etc. Es tracta d'una branca de la química que transcendeix la química de l'enllaç covalent i permet construir acoblaments moleculars a escala nanomètrica. Aquesta línia d'investigació va encaminada a l'obtenció d'estructures supramoleculars funcionals. Aquestes estructures són capaces de canviar les seves propietats (longitud, forma, color ...) en funció d'un estímul exterior (fotoquímic, elèctric, un canvi de pH ...). Es tracta de predir quina estructura tindrà una supermolècula formada per agregació de molècules més petites, és a dir, saber quin tipus d'arquitectura adoptarà en funció de les característiques geomètriques, de les forces que actuaran en el seu acoblament i de la connectivitat covalent present en cada un dels components. L'objectiu de la química supramolecular és dissenyar molècules, vertaders dispositius moleculars generadors de senyals (fotònics, electrònics o iònics) capaces d'organitzar-se, reconèixer, comunicar-se, replicar-se o regular-se talment com ho fan els sistemes biològics. |
Física | La Medalla Albert Einstein és un premi lliurat per la Societat Albert Einstein a la ciutat suïssa de Berna des de l'any 1979. El premi és lliurat a el premi es lliura anualment a científics que hagin fet "descobertes, treballs o publicacions relacionades amb Albert Einstein". |
Geografia | Bocas del Toro és un arxipèlag situat a l'est de Panamà. Una de les illes que el formen és Cayo Zapatillas, una petita illa amb una platja d'aigües cristal·lines i coral meravellós. A Bocas del Toro es poden veure moltes espècies d'animals: estels de mar, granotes diminutes... a més d'un espectacular fons marí. |
Telecomunicacions | ETSI EN 301 893 és una norma europea de telecomunicacions publicada per l'ETSI. És una normativa que aplica a les comunicacions de xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 5 GHz. Exemples de protocols que incorporen la norma ETSI EN 301 893 són els IEEE 802.11a, IEEE 802.11n i IEEE 802.11ac. Exemples de productes que han de verificar la normativa ETSI EN 301 893 són routers, punts d'accés i tot tupus ordinadors que implementin els protocols anterior. La darrera versió de la norma es pot esbrinar aquí. |
Antropologia | La biologia humana és una ciència interdisciplinària que inclou els camps de la biologia, l'antropologia biològica, l'arqueologia, la nutrició i la medicina, i se centra en els humans; està estretament relacionada amb la biologia de primats i amb altres camps. Els seus inicis se situen amb la creació del departament biologia humana l'any 1970 a la Universitat de Stanford. |
Història | Hecatòmnides o dinastia hecatòmnida era una dinastia de sàtrapes de Cària que va governar el país al segle iv aC. Els caris van pertànyer al regne de Lídia i després de la conquesta persa del regne van ser subjectes de l'Imperi de Cir II el gran. Darios I el Gran va incloure el país a la primera satrapia amb Lícia i altres. El 499 aC van participar en la revolta de Jònia i van resistir al perses. Després de la conquesta de Milet per Pèrsia el 494 aC les ciutats càries es van sotmetre. Els perses van establir un govern dirigit per un sàtrapa i un sub sàtrapa que de fet van esdevenir independents. Cap a l'any 395 aC va ser nomenat sàtrapa Hecatompos (o Hecatomnos), un governant local, que va donar nom a la dinastia que durant el segle IV aC havia de regir Cària. Artaxerxes II de Pèrsia va estar en guerra contra els cadusis i els egipcis i això va afavorir l'autonomia cària i Hecatompos va començar a actuar com a sobirà independent. Dominava Milet en el marc del seu govern, el que li donava un cert poder i accés a la cultura grega; encara que fascinat per l'hel·lenisme, es va mantenir lleial a Pèrsia El 377 aC a la mort d'Hecatomnos, el va succeir el seu fill Mausol. En aquell moment els perses lliuraven l'anomenada guerra cadúsia i estaven també en guerra a Egipte. Mausol va romandre lleial i va combatre a Ariobarzanes de Dascilios, el sàtrapa rebel de la Frígia Hel·lespòntica (vers 365 aC), però després de la guerra, el 363 aC, va participar en la revolta general dels sàtrapes de l'Àsia Menor (Mausol, Orontes, Autofradates de Lídia, i Datames, aliats a Nectabeu I d'Egipte). Tot i la derrota dels rebels, Mausol va saber conservar Cària, però va haver de permetre la instal·lació d'una guarnició persa a Halicarnàs, on havia establert la seva nova capital. Mausol, tot i respectar els déus perses i grecs, conservà la religió nacional dels caris com abans havia fet el seu pare. El 357 aC va ajudar els aliats d'Atenes revoltats, com Quios, Kos, Rodes i Bizanci, que es van convertir en els seus aliats. Les ciutats gregues de Cària també disposaven d'una completa autonomia. Mausol estava casat amb la seva germana (segurament germanastra) Artemísia II, que a la seva mort el va succeir i va regnar dos anys. Va fer construir el Mausoleu d'Halicarnàs que es va acabar després de la seva mort l'any 351 aC. El tron va passar al seu germà Idrieu, casat igualment amb una germana (germanastra ben segur) de nom Ada de Cària. Idrieu va morir el 344 aC i la seva dona Ada el va succeir, però el seu germà Pixòdar la va enderrocar circa el 341 aC. Ada es va mantenir a Alinda i alguna altra ciutat. Pixòdar va morir el 335 aC i el va succeir el seu gendre, un noble persa de nom Orontobates, casat amb la seva filla. Durant el seu regnat, el rei Artaxerxes III de Pèrsia havia dominat Egipte i podia limitar l'autonomia de Cària, cosa que finalment va passar el 335 aC. L'any 334 aC Alexandre el Gran va conquerir Cària. Ada li va oferir una aliança i Alexandre la va reconèixer com a sàtrapa i li va retornar el govern (potser l'any 333 aC) que va conservar fins a la seva mort el 326 aC. Amb Ada va acabar la dinastia.L'any 323 aC Cària va ser donada a Asandre, un dels generals macedonis, segons diuen Diodor de Sicília i Foci. |
Arquitectura | El trespol pot designar diverses parts d'un edifici: El paviment o terra d'una estança, d'una planta d'un edifici. El sostre d'una estança. Cavitat delimitada pel sostre del pis superior d'un habitatge i la teulada: golfa. Part superior d'un habitatge, a l'aire lliure, destinat normalment a estendre-hi la roba per a eixugar-la o assolellar-la: terrat. Coberta vegetal d'una cabana o edificació rústica. |
Cronometria | En els rellotges i en altres dispositius mecànics, el mecanisme d'escapament, o simplement escapament, és un dispositiu utilitzat per a regular el moviment rotacional dels pinyons i les busques, mitjançant el moviment oscil·latori d'un pèndol (o d'un volant).És la font del característic tic tac que produeixen els rellotges mecànics. A cada oscil·lació s'allibera una dent de la roda d'escapament i això fa que el mecanisme del rellotge es mogui a impulsos successius i a una velocitat mitjana constant (isocronisme del pèndol).L'escapament regula l'element que s'empra com a base de temps, usualment un pèndol o un volant compensador. L'energia rotacional s'obté d'un pes o d'un ressort enrotllat que fan girar l'engranatge primari. Sense l'escapament, el mecanisme complet perdria energia descontroladament. L'escapament, controlat pel moviment periòdic del pèndol o del volant, regula el moviment del conjunt, permetent l'escapament d'una quantitat fixa amb cada oscil·lació. |
Ètica | . La Declaració dels Drets de l'Infant, també coneguda a Declaració de Ginebra sobre els Drets de l'Infant, és un document internacional que promou els drets de l'infant. La va redactar Eglantyne Jebb i la va adoptar la Societat de les Nacions l'any 1924. Les Nacions Unides van adoptar el text l'any 1959. |
Astronomia | Portia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 2.19 ° de latitud nord i 192.43 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 11.44 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 fa referència a Pòrcia Cató, noble romana. |
Agricultura | Anthonomus grandis és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. Fa uns 6 mil·límetres de llargada i s'alimenta de les gemmes i les flors del cotoner. Es creu que és originari d'Amèrica Central i que es va desplaçar als Estats Units des de Mèxic a totes les zones on es conrea el cotó dels Estats Unints (Cotton Belt). A partir de finals del segle XX va esdevenir també un greu problema a Amèrica del Sud. Des de 1978 hi ha un programa d'erradicació d'aquest insecte (Boll Weevil Eradication Program) als Estats Units que ha permès tornar a cultivar el cotoner en moltes regions dels Estats Units. |
Sociologia | La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Aquesta deixa constància en la constitució que li cedeix el poder a l'estat. Ara el rei esdevé un representant ideològic sorgit de la teoria política liberal, que pot remuntar-se a Locke i Montesquieu (finals del segle xvii a Anglaterra, segle xviii a França). Fa pertànyer la sobirania a la nació, una entitat abstracta i única, vinculada normalment a un espai físic (la "terra pàtria"), a la qual pertanyen els ciutadans presents tant com els passats i futurs, i es defineix com a superior als individus que la componen. El mateix concepte de ciutadà (subjecte de drets, en igualtat de drets amb els altres membres de la nació, i no súbdit o objecte passiu de pertinença a una entitat política que se li imposa) està associat al principi de sobirania nacional. En la teoria clàssica, la sobirania nacional es tradueix en un règim representatiu, perquè la nació no pot governar-se a si mateixa directament (ni tan sols en els sistemes de democràcia directa, donada la impossibilitat de reunir, de fet, la "nació sencera"). La simple majoria del poble (concepte també difús, però més equivalent al conjunt dels habitants d'una nació) no és necessàriament la voluntat de la nació, si aquesta és superior als ciutadans individuals. En prendre el cos civil com un cos polític organitzat, amb vida pròpia i necessitats comunes, s'encunya el terme sobirania nacional en la Revolució Francesa (1789), esqueixant l'individu de la capacitat individual de decisió i portant-la al cos nacional. En els debats previs, va ser notable l'aportació de l'abat Sieyès amb el seu pamflet Què és el tercer estat, en què identificava els interessos d'aquest (el tercer estat, o sigui, els no privilegiats; en la pràctica, la burgesia), amb els de la nació francesa. La formulació que es va encunyar en l'article 3 de la Declaració dels Drets Humans i del Ciutadà va determinar que "tota sobirania resideix essencialment en la nació". Així, la sobirania nacional es concebrà com una, indivisible i inalienable, que no es pot confondre amb els individus que la conformen. En perfilar així el concepte, l'individu és part de la nació, però aquesta és un tot que no el representa directament. No serà, doncs, automàtica l'aplicació del sufragi universal igual per a tots i amb poder de decisió, tal com es pretendrà amb el concepte de sobirania popular. En la concepció restringida de sobirania nacional, el vot no és un dret de l'individu, sinó que aquesta funció serà reservada per als que reuneixin la dignitat suficient, generalment unida a la riquesa personal (per entendre que estaran més identificats amb els interessos de la nació) i, per tant, es justifica el sufragi censatari. |
Enginyeria | Un sistema acotat consisteix a referir els problemes de l'espai en un únic pla de projecció. Una altra definició, és que és un sistema de projecció en el qual s'utilitza una única projecció (projecció horitzontal) i la falta de l'altra es resol anotant la coordenada al costat d'aquesta projecció. Té el seu origen a la representació de terrenys, i aquesta continua sent avui en dia la seva major aplicació. Aquest sistema només utilitza un pla de projecció, completant-lo amb les cotes o altures de punts o línies. El seu principal avantatge sobre els altres sistemes és la possibilitat de representar superfícies de formes molt irregulars, com les d'un terreny. Només s'utilitza en un pla de projecció, però, pràcticament sempre s'acaba complementant amb una segona projecció de perfil. Gràcies a aquesta projecció auxiliar és possible representar o determinar elements que amb només una projecció seria molt complicat o impossible. |
Geografia | Vetas és un municipi del departament de Santander, Colòmbia i forma part de la Província de Soto. És un dels municipis més antics de Santander, puix la seua fundació -ocasionada per la seua riquesa aurífera- se realitzà en l'etapa inicial de la colonització. |
Objectes astronòmics | 1 del Llangardaix (1 Lacertae) és una estrella en la constel·lació de Lacerta —el llangardaix— situada prop del límit amb Pegàs. Amb una magnitud aparent de +4,13, és la segona estrella més brillant de la constel·lació després d'α Lacertae. S'hi troba a una distància aproximada de 627 anys llum respecte al Sistema Solar. 1 del Llangardaix és una gegant o gegant lluminosa taronja de tipus espectral K3II-III amb una temperatura efectiva entre 4260 y 4350 K. El seu diàmetre és 51 vegades més gran que el del Sol i brilla amb una lluminositat 3500 cops superior a la lluminositat solar. Considerada una gegant pobre en metalls, el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = -0,12, comparable al d'Alphard (α Hydrae), estrella de característiques molt semblants. Gira sobre si mateixa amb una velocitat projectada de 3,6 km/s, encara que un altre estudi eleva aquesta xifra fins a 7,6 km/s.Encara que inicialment es pensava que 1 del Llangardaix podia ser una estrella variable, posteriors estudis descarten aquesta variabilitat. |
Telecomunicacions | Un Adaptador per Telèfon Analògic, (en anglès analog telephone adapter), o ATA és un dispositiu que permet connectar un o més telèfons analògics corrents, a un o més sistemes telefònic digital com ara una xarxa VOIP. |
Arquitectura | Un passamà és un accessori semblant a un petit raïl, dissenyat per ser agafat amb la mà i proporcionar estabilitat o suport a les persones. És un element de subjecció i guia per a les mans a una alçada adequada per ser agafat pels usuaris. Els passamans generalment estan dissenyats en forma de varetes, petits raïls o llistons. Els materials més comuns són: metall, fusta, materials a base de fusta o plàstic. Els passamans es fan servir com ajuda per pujar o baixar escales fins i tot en escales mecàniques per evitar caigudes. Poden estar suportats per algun tipus de post (balustre) formant la part superior d'una barana (barana) o bé muntats directament a la paret. |
Astronomia | Orbit@home és un projecte de computació distribuïda basada en BOINC de la Planetary Science Institute. S'utilitza l'Orbit Reconstruction, Simulation and Analysis estructura per optimitzar les estratègies de cerca que s'utilitzen per trobar els objectes propers a la Terra. El 4 de març de 2008, Orbit@home va completar la instal·lació del seu nou servidor i s'obria oficialment als nous membres. L'11 d'abril de 2008, Orbit@home va llançar una versió per a Windows del seu client. El 16 de febrer de 2013, el projecte es va aturar per falta de subvencions. No obstant això, el 23 de juliol de 2013, es va seleccionar el projecte orbit@home per al finançament pel programa d'Observació d'Objectes Propers a la Terra de la NASA. Segons el lloc web és per reprendre les operacions en algun moment de 2014 o 2015. |
Arquitectura | El llindar és la part inferior de l'obertura d'una porta, sovint exterior. Damunt d'ell s'aixequen els dos brancals o muntants sobre els que descansa la llinda. És un element molt comú en l'arquitectura popular de masies i capelles rurals. |
Filosofia | Franco Lombardi (Nàpols, 28 de juny de 1906 - Roma, 9 de setembre de 1989) va ser un filòsof italià.El 1949 va exercir com a professor d'història de la filosofia i posteriorment, el 1956, de filosofia moral a la Universitat de Roma La Sapienza, on va defensar un humanisme criticonaturalista. Fou soci de l'Accademia Nazionale dei Lincei. Va realitzar diversos estudis sobre alguns filòsofs, entre els quals Kant, Marx, Feuerbach o Kierkegaard. Precisament el 1936 va escriure la primera gran monografia italiana completa d'aquest darrer pensador. Entre les seves obres més destacades es troben Il concetto della libertà (1947) i La posizione dell'uomo nell'universo (1963), entre moltes altres obres. Va fundar el 1962 i va dirigir la revista De Homine. |
Ecologia | Un parany fotogràfic o càmera trampa és una càmera automàtica que s'utilitza per a capturar fotografies o vídeos d'animals salvatges. S'instal·la en un lloc on s'espera que animals d'interès passin pel camp visual. Quan un sensor de moviment o infraroig detecta la presència d'animals s'activa un mecanisme que pren una foto. Després de cert temps, el propietari hi acudeix per revisar la càmera i recollir els arxius d'imatge. Les càmeres de parany són una eina important en la recerca d'animals rars, tímids o nocturns. En termes generals, aquesta tecnologia no interfereix amb els animals salvatges, però el llum de flaix pot espantar alguns animals. Per aquesta causa, en una mateixa càmera hi ha sensor de llum visible per fotografia diürna i sensor de llum infraroja per fotografia nocturna. |
Art | L'art nabateu és l'art que cultivaren els nabateus del nord d'Aràbia, un antic poble arameu l'època de major esplendor del qual abasta des del s. iv ae a l'i de. Els nabateus eren coneguts per les seues terrisses pintades en ceràmica fina, que acabaren dispersant-se en el món grecoromà, així com per les contribucions a l'escultura i l'arquitectura nabatea. L'art nabateu és àmpliament conegut pels jaciments arqueològics de Petra, específicament els monuments d'Al Khazneh i Deir. |
Geografia | Mustafà ibn Abd Allah, també Hadjji Khalifa, de malnom Katib Çelebi fou un historiador bibliògraf i geògraf, el principal del segle xvii a l'Imperi Otomà, nascut a Istanbul el 7 de febrer de 1609 i mort sobtadament el 6 d'octubre de 1657. Va escriure nombroses obres com a mínim vint-i-dos títols són esmentats a l'Enciclopèdia de l'Islam. |
Física | Un agent de floculació (o floculant) és una substància química que s'empra per a eliminar sòlids en suspensió dins de líquids. L'agent indueix un procés de floculacióː els sòlids s'ajunten formant flocs, els quals o bé precipiten al fons del líquid o bé hi suren a la seva superfície, sent possible aleshores recollir-los i eliminar-los. |
Història | La nissaga Burés varen ser uns empresaris tèxtils d'origen manresà que iniciaren les seves activitats a Sant Joan de Vilatorrada el 1862 fins a la liquidació de la societat el 1992, cinc generacions més tard. |
Filosofia | René Guénon (Blois, 25 de novembre de 1886 - el Caire, 7 de gener del 1951) (també anomenat Abd-al-Wahid Yahya després d'iniciar-se al sufisme) va ser un filòsof i metafísic francès conegut pels seus escrits de caràcter espiritual i esotèric, i com a divulgador del pensament oriental. La seva obra va modificar substancialment la percepció de l'esoterisme a Occident a partir de la segona meitat del segle XX i va tenir una profunda influència en escriptors tan diversos com Mircea Eliade, Raymond Queneau o André Breton. Igualment se l'associa amb Ananda Coomaraswamy, un altre gran metafísic del segle xx.Guénon contraposava les civilitzacions que s'han mantingut fidels a "l'esperit tradicional" i que, segons ell, "només en queden representants a Orient", al conjunt de la civilització moderna, que considerava com a "desviada". Així, es proposava ser un "transmissor" de certs aspectes de les doctrines metafísiques d'Orient que definia com a "universals" (és a dir, presents com a rerefons dels diversos corrents de pensament, des del taoisme fins al sufisme, passant per l'hinduisme) considerant-los com a essencialment "no individuals", connectats a un coneixement superior "directe i immediat", que ell anomenava la "intuïció intel·lectual". Va publicar disset llibres en francès (també va contribuir en àrab a la revista El Maarifa) i pòstumament van aparèixer deu col·leccions d'articles seus. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes. |
Geografia | Xu Xiake —en xinès: 徐霞客; en pinyin: Xú Xiákè— (5 de gener de 1587 - 8 de març de 1641), nascut amb el nom de Xu Hongzu (徐弘祖), nom de cortesia Zhenzhi (振之), va ser un escriptor de viatges i geògraf de la Dinastia Ming (1368–1644), conegut pel seu tractat, i caracteritzat per la valentia i la humilitat. Va viatjar per la Xina durant més de trenta anys, documentant extensament els viatges (recopilat després de mort en Diaris de viatge de Xu Xiake, i traduïts per Ding Wenjiang 丁文江). L'obra de Xu es troba en la categoria de vella literatura xinesa de viatges (游记文化学 yóujì wénxué), que usava narrativa i prosa per retratar les experiències de viatge. |
Història | Calacene o Calaquene fou un districte de Mesopotàmia, a la regió de Nínive. Feia frontera amb Adiabene a l'oest. El seu nom se suposa derivat de Calac, una ciutat primaveral llegendària assíria. |
Geografia | Una pabordia és una administració depenent d'una catedral o d'un monestir que s'encarregava d'administrar un grup de béns i propietats. En els grans monestirs, era una casa monàstica petita i equivalia a un títol inferior al de priorat. Alguns exemples són les pabordies de Castellterçol o les de Caselles, dependents del monestir de Santa Maria de l'Estany, i les pabordies d'Age (Cerdanya) i de Palau (Osona) del monestir de Ripoll.A les catedrals es van crear pabordies al segle xii. Sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l'any. Cada paborde cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i tenia l'obligació de mantenir els canonges durant el mes que li corresponia. |
Pedagogia | Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis de disseny curricular basat en la recerca en l'aprenentatge de les ciències, incloent la neurociència cognitiva, que guia el desenvolupament d'entorns flexibles d'aprenentatge que poden donar resposta a les diferències d'aprenentatge individual. El Disseny Universal per a l'Aprenentatge ajuda a avançar cap a un model obert que permeti la participació i l'aprenentatge a tothom. Aquest conjunt de pautes va ser dissenyat pel i ja fa anys que s'estan aplicant als Estats Units i a altres països. El marc del DUA va ser definit per primera vegada per David H. Rose, de l'Escola d'Educació de Harvard i el Center for Applied Special Technology (CAST) als anys 90. Reconeix que la manera d'aprendre de cada persona pot ser singular, i promou la creació del currículum tenint present les següents pautes: Múltiples mitjans de representació per proporcionar als alumnes diverses maneres d'adquirir informació i coneixement, Múltiples mitjans d'expressió per proporcionar als alumnes alternatives per demostrar què saben, i Múltiples mitjans de compromís per copsar l'interès dels alumnes, els desafia apropiadament, i motivar-los per aprendre.El DUA i les seves pautes ja fa anys que s'estan aplicant als Estats Units i a altres països. El currículum, segons defineix DUA, té quatre parts: objectius instructionals, mètodes, materials, i valoracions. DUA té la intenció d'incrementar l'accessibilitat a l'aprenentatge en casos de discapacitat física, cognitiva, intel·lectual, i barreres organitzatives d'aprenentatge, així com d'altres obstacles. Els Principis DUA també tenen present la implementació de pràctiques inclusives dins de l'aula. |
Filosofia | La filosofia de l'absurd proclama que qualsevol esforç humà per trobar un sentit a l'univers acabarà fracassant de manera irremeiable. L'esforç esdevindrà absurd perquè aquest sentit, almenys pel que fa a l'ésser humà, no existeix. La filosofia de l'absurd es caracteritza així pel seu escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existència. És una filosofia que va lligada a l'existencialisme, tot i que no se l'hauria de confondre amb aquest. Les seves arrels es troben en el filòsof danès del segle XIX Søren Kierkegaard, si bé com a concepte va néixer del moviment existencialista, quan el filòsof i escriptor francès Albert Camus va trencar amb aquesta línia de pensament i va publicar el manuscrit El mite de Sísif. La destrucció provocada per la Segona Guerra mundial va generar un ambient social que va estimular els punts de vista de l'absurd i en va permetre el seu desenvolupament, de forma especial a la devastada França. |
Periodisme | Un redactor en cap, o editor en cap, és el líder editorial d'una mitjà de comunicació, que té la responsabilitat final de totes les operacions i polítiques seguides pel mitjà. El redactor en cap encapçala tots els departaments de l'organització i és el responsable de delegar les tasques i gestionar el seu equip. El terme s'utilitza sovint en els diaris, revistes, anuaris i informatius de televisió. Algunes publicacions no tenen la figura del redactor en cap per a tot el mitjà, com ara The New York Times, que té un editor executiu per a les pàgines de notícies i un editor de la pàgina editorial per a les pàgines d'opinió. El terme també s'aplica a les revistes acadèmiques, on l'editor en cap decideix si es publicarà un article entregat. Aquesta decisió la pren l'editor en cap després de l'avaluació d'experts. Les responsabilitats més habituals dels redactors en cap són: Verificar els fets, l'ortografia, la gramàtica, l'estil i el disseny de la pàgina i les fotos Denegar els articles que semblen plagiats, escrits per un negre, publicats en altres llocs, o de poc interès per als lectors Editar el contingut Contribuir als articles d'editorial Motivar i desenvolupar l'equip editorial Assegurar-se que l'esborrany final és complet i no hi ha cap omissió Tractar les queixes dels lectors i responsabilitzar-se de possibles controvèrsies després d'haver publicat Per a llibres o revistes, comprovar les citacions i examinar les referències |
Informàtica | Els inicis de la història dels llenguatges de programació es remunten a l'any 1800. Va ser en aquest any, aproximadament, quan Babbage va crear una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials, però els seus treballs són coneguts gràcies a Ada Lovelace (filla de Lord Byron) que va ser la seva col·laboradora. Ada Byron és considerada la primera persona que es va iniciar en la programació, ja que va dissenyar les primeres instruccions que havia de realitzar la màquina analítica. Molt més tard i en el seu honor, es va posar el nom d'ADA a un llenguatge de programació. Però no és en realitat fins al 1945, Konrad Zuse va desenvolupar el Plankalkul (Pla de Càlcul) que es definiria com el primer llenguatge de programació algorítmic per formulació de problemes de naturalesa general. Els primers programes considerats com a tals es van desenvolupar per l'EDSAC el 1949, es van crear llibreries de programes curts anomenats sub-rutines. El 1957 es crea el MATH-MATIC, un compilador comercial per l'UNIVAC, i el FLOW-MATIC que és el primer llenguatge pel processament de la informació. El mateix any neix un dels llenguatges més coneguts, el FORTRAN (Formula Translation) que realitzava operacions repetitives a través d'interaccions (loops). El 1960 neix el COBOL (Common Bussines Oriented Language) que encara s'utilitza actualment. I es crea també el LISP (List Processor) per al desenvolupament de la Intel·ligència Artificial. A partir d'aquí neixen els antecedents de programació més coneguts: BASIC (1964), Simula (1965), i el LOGO (1967). Alguns dels llenguatges de programació d'avui són molt utilitzats en el món informàtic des de fa molts anys, és el cas de C++ que, nascut l'any 1985, es va convertir en l'estàndard de la programació orientada a objectes, i barreja les capacitats de C amb les possibilitats de manipulació d'objectes de Simula. És un llenguatge robust però complex. El seu fort és l'ús de classes que són variacions de la informació definides per l'usuari i actualment una de les eines de la programació més importants. I finalment de JAVA. És fill de C++, va néixer com OAK el 1992, però es va donar a conèixer amb el seu nom actual el 1993. Es va convertir en bandera de la WWW en integrar la funcionalitat de C++ eliminant els seus problemes, adaptar-se a qualsevol plataforma i sent menys complex. Actualment podem parlar de molts tipus de llenguatges de programació, i hi ha també diferents formes de classificació. Tenint en compte aquesta estructura jerarquitzada, es poden classificar segons el seu nivell jeràrquic en primera generació (de màquina), segona generació (Ensamblador), tercera generació (d'alt nivell) i quarta generació. (Vegeu Classificació dels llenguatges de programació) |
Jocs | El V-Cube 7 és la versió de 7x7x7 del cub de Rubik. Va ser inventat per Panagiotis Verds i és produït per la seva companyia Verdes Innovations SA.Té 218 petites peces i 1.95×10160 combinacions. Posseeix una forma lleugerament curvada ja que un cub perfecte de 7x7x7 o major tindria les seves arestes totalment exposades en girar una capa en 45°, provocant que aquestes caiguessin. Una solució diferent a aquest problema, adoptada per altres fabricants, és fer les capes exteriors més gruixudes que la resta.El rècord mundial del cub de 7x7x7 en velocitat pertany al nord-americà Max Park, qui el va resoldre al CubingUSA Nationals 2019 (a Baltimor, Maryland, Estats Units) en un temps de 1.40.89. Amb aquest cub, també es competeix en modalitat de mitjana, on s'ha de resoldre tres cops per finalment obtenir la mitjana dels tres temps obtinguts. El rècord en aquesta modalitat, va ser aconseguit al WCA World Championship 2019 també per Max Park, qui va obtenir una mitjana de 1.50.10, després de realitzar els següents temps: 1.44.02, 1.50.94 i 1.55.33 minuts. |
Nàutica | La Batalla d'Egusa, lliurada el 10 de març del 241 aC, va ser la batalla naval final lliurada entre la flota de Cartago, dirigida per Hannó el Gran, i la de la República de Roma, encapçalada per Gai Lutaci Catul, durant la Primera Guerra Púnica. El resultat va ser una victòria romana que va obligar a finalitzar el conflicte, amb l'avantatge de Roma. |
Art | L'art d'Oceania és un conglomerat d'estils, tècniques i tradicions que reflecteixen les distintes cultures que ocupen aquest continent, marcades per la seva insularitat, que ha provocat un gran nombre de senyes culturals en les diverses illes i arxipèlags, que durant molt de temps estigueren aïllats del món exterior. Des de l'època prehistòrica es van desenvolupar diverses cultures, producte de les diverses onades de migracions dels pobladors primitius. Abans de l'arribada de l'humà occidental que suposarà un nou tipus de mestissatge, es distingien, i encara es distingeixen, tres grups ètnics principals: els aborígens australians primitius, els papús, principalment presents a Nova Guinea i els arxipèlags propers, i els descendents dels austronesis, presents a Oceania Propera i Oceania Llunyana, incloent Micronèsia, dels quals procedeixen els pobles polinèsics que habiten dins del gran triangle polinèsic (Hawaii, Rapa Nui, Nova Zelanda). Cada ètnia generà diverses i variades civilitzacions als arxipèlags aïllats que formen el continent oceànic. L'art oceànic es caracteritza per la seva temàtica generalment religiosa i per un tractament realista en les seves representacions figuratives, un cert caràcter magicosimbòlic i una estilització i esquematització geomètrica de les formes, arribant de vegades al simple signe. |
Ecologia | Resiliència en ecologia és la capacitat d'un ecosistema per a respondre a una pertorbació biològica o a una alteració biològica, resistint els danys i recuperant-se ràpidament. Aquestes pertorbacions poden incloure esdeveniments estocàstics com són els incendis, inundacions, tempestes de vent, explosions de poblacions d'insectes i activitats humanes com la desforestació i la introducció d'espècies exòtiques d'animals o plantes. Alteracions de suficient magnitud o durada poden afectar profundament l'ecosistema i pot forçar un ecosistema per a arribar a un llindar a partir del qual predomini un diferent règim dels processos i estructures. Les activitats humanes poden afectar la resiliència d'un ecosistema, com són la reducció de la biodiversitat, l'explotació dels recursos naturals, contaminació, ús de la terra i canvi climàtic antropogènic, que són causes del règim de canvi en els ecosistemes, sovint en condicions menys desitjables i degradades. |
Televisió | Samuel Atkinson Waterston anomenat Sam Waterston, (Cambridge, Massachusetts (Estats Units), 15 de novembre de 1940) és un actor i productor estatunidenc. Interpret regular dels films de Woody Allen, obté una nominació als Oscars a la categoria millor actor amb el seu personatge de periodista a Els crits del silenci de Roland Joffé (1984). És igualment conegut pel seu paper del fiscal Jack McCoy a la sèrie televisada americana Law & Order. |
Festivals | El 52è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 12 al 23 de maig de 1999. El director de cinema, actor i escriptor canadenc David Cronenberg fou el president del Jurat. La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula franco-belga Rosetta de Jean-Pierre i Luc Dardenne.El festival va obrir amb The Barber of Siberia, dirigida per Nikita Mikhalkov i va tancar amb An Ideal Husband, dirigida per Oliver Parker. Kristin Scott Thomas va ser la mestressa de cerimònies. |
Mitologia | En la mitologia persa Mashya i Mashyoi són el primer humà i la primera humana respectivament nascuts de la llavor de Gayomart quan va ser tocat per la pluja que Ahura Mazda va enviar per apaivagar la sequera que Ahriman havia provocat. Primer veneraven la figura d'Ahura Mazda extasiats per la seva creació, però després s'enfosquiren i veneraren Ahriman com si fos el seu creador. Llavors Ahura Mazda, en la seva bondat, va permetre que els homes tinguessin llibertat per triar si triaven la via del bé o del mal. Tot i així, sempre són més ben aventurats els que han triat el bé. |
Art | La Col·lecció Gelonch Viladegut és una col·lecció privada de gravats i de llibres d'art, resultat de l'obra del lleidatà Antoni Gelonch i Viladegut (1956), membre honorari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. És una col·lecció extensa i amb peces de gran qualitat i significació, considerada com una de les més importants d'Europa. |
Geografia | Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.Geogràficament, el territori és una parcel·la de la superfície terrestre en la qual exerceix sobirania. Aquest territori està constituït per tres porcions bé diferenciades. Malgrat ser una definició espacial té fortes connotacions culturals. D'aquesta manera, s'associa territori a la zona d'actuació d'un determinat grup humà o animal. Això duu a la confusió generalitzada del concepte territori a causa de la pressió argumental capitalista i il·lustrada. L'"argument" que defineix al territori respecte als altres és l'ús o l'activitat, no la propietat. Per exemple, es parla del territori pertanyent a una nació, regió o província. En realitat aquest territori no és seu, però a causa d'uns acords amb les poblacions veïnes ha aconseguit gaudir del seu ús per un determinat període històric però no és suficient per a determinar la seva propietat total. El territori és també d'altres agents vius o inertes. Si allunyant-nos del concepte de nació, imaginéssim el territori de la música clàssica, es podrien definir una sèrie d'espais (teatres, sales d'assajos, botigues) on un grup social determinat exerciria un ús del mateix sense ostentar la seva propietat. De la mateixa forma amb el territori d'altres éssers vius (animals i plantes) i inertes, territori és l'espai on aquests desenvolupen la seva activitat. Aquesta activitat o ús és el que diferencia a territori de paisatge. El paisatge defineix una zona de característiques geogràfiques similars. El territori no té per què tenir aquestes similituds. Sense descartar les activitats d'altres agents sobre el territori, predomina l'acció humana sobre aquest. Les poblacions desenvolupen les seves activitats donant un ús al territori i condicionant la seva transformació en funció de l'ús. |
Geografia | La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del segle xx de nombroses zones de protecció, detallades a continuació. |
Sociologia | Ana Giménez Adelantado (Castelló de la Plana, 5 de març de 1962) és professora de sociologia a la Universitat Jaume I.Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i l'any 1994 es va doctorar en Ciències Polítiques i Sociologia en la Universitat Complutense de Madrid. Per a l'elaboració de la seua tesi doctoral El grupo étnico en el medio urbano. Gitanos en la ciudad va viure 400 dies amb comunitats gitanes a Àvila, on el terra era el sostre del cementeri i s'arribava a temperatures de 20º sota zero. Per aquesta recerca va rebre el Premi Marqués de Lozoya.Ha publicat articles i diversos capítols de llibres, ha dictat conferències, i ha presentat ponències en diferents congressos. És membre de diverses associacions gitanes, i intenta explicar com és la realitat de la societat gitana. Entre els projectes d'investigació que ha dirigit hi ha Opre Roma, un estudi a nivell europeu sobre la infància gitana.L'any 2010 rebia la Distinció de la Generalitat Valenciana. |
Esoterisme | Nicolas Camille Flammarion (Montigny-le-Roi, 26 de febrer de 1842 - Juvisy-sur-Orge, 3 de juny de 1925) va ser un astrònom i escriptor francès. Es va casar amb Gabrielle Renaudot, també astrònoma. Fou un autor prolífic amb més de cinquanta títols publicats, incloent-hi obres de divulgació científica sobre astronomia, diverses novel·les pioneres notables de ciència-ficció i unes quants obres sobre l'espiritisme i temes relacionats. També va publicar la revista L'Astronomie, a partir de 1882. Va mantenir un observatori privat a Juvisy-sur-Orge, França. |
Nàutica | El Reial Club Nàutic de Barcelona (RCNB) és un club nàutic de la ciutat de Barcelona i un dels clubs esportius més antics d'Espanya. Va ser fundat l'any 1876 amb el nom de Club Català de Regates.Es troba a un extrem del Port de Barcelona. Disposa d'unes instal·lacions de bona qualitat, i compta amb un Port esportiu, un local social i una escola de navegació. El restaurant del RCNB té uns finestrals amb una bona vista del port i normalment està obert per al gran públic. El port esportiu té 175 amarratges, 20 dels quals són de lloguer mentre que la resta són de propietat privada. En sintonia amb la companyia catalana de perfumeria i moda Puig, el Club Nàutic organitza anualment a aigües de Barcelona una regata denominada Puig Vela Clàssic. La principal particularitat de la regata és que està reservada per a embarcacions clàssiques i tradicionals. La regata és una de les més importants per a velers clàssics de totes les que se celebren arreu. |
Gestió | Costos o costos fixos són aquells costos que no són sensibles a canvis petits en els nivells d'activitat, sinó que romanen invariables davant d'aquests canvis. Per exemple, el pagament del lloguer de l'edifici, el salari del gerent i dels treballadors fixos, l'impost sobre activitats econòmiques, etc., són costos fixos. L'antítesi dels costos fixos són els costos variables. La diferenciació entre costos fixos i variables és essencial a fi d'obtenir informació apta per a la presa de decisions basades en costos. Se sol relacionar els costos fixos amb l'estructura productiva, per això s'anomenen també costos d'estructura i s'empren en l'elaboració d'informes sobre el grau d'ús d'aquesta estructura. En general, els costos fixos s'afronten de forma periòdica: un cop l'any, un cop al mes, una vegada al dia, etc., de manera que també reben el nom de costos periòdics. |
Estris | La broca (xeire o xaire és un castellanisme) és un utensili que s'empra per a afilar el tall dels ganivets o d'altres elements tallants de característiques similars. La seva utilització és de normal aplicació en la llar, però sobretot és molt corrent el seu ús (gairebé diari) per carnissers i altres oficis que utilitzen freqüèntment ganivets, falcilles o falçons. L'equivalent per als fusters, sabaters o basters és el trinxet o falcilla. |
Psicologia | L'escala de valors de Schwartz rep aquest nom pel seu creador, Shalom H. Schwartz, un psicòleg social que va estudiar els valors, actituds i necessitats universals latents de l'ésser humà en societat. |
Filosofia | Francesc Lladó Rotger (Sóller, 1950) és un mestre i historiador balear. Va néixer a Sóller l'any 1950. El 1973 organitza la Primera Campanya de Mallorquí a Sóller i el 1974 funda la delegació de l'OCB. Director de Colònies d'Estiu (1975) exercí a Can Tàpera i Alcúdia. Mestre d'escola des de 1975, va ser organitzador i professor de les Escoles d'Estiu de Mallorca de 1980, 81 i 82. L'any 1990 es llicencia en Filosofia a la Universitat de les Illes Balears on es doctorà amb una tesi sobre la vida, l'obra i el pensament de Miquel Ferrà (2000). Ha tengut cura de l'edició dels llibres de Ferrà "Articles i assaigs" (1991) i "El doctor Zero i jo" (1992). Autor del treball "L'amistat entre Miquel Ferrà i Maria-Antònia Salvà" (1997). El 2009 va publicar "El pont de la mar blava. Vida i obra de Miquel Ferrà". Ha publicat articles a les revistes Lluc, Estudis Baleàrics, s'Esclop, Randa, Els Marges, El Mirall, Eivissa, Cala Murta, etc. Ha estat professor de filosofia a l'ensenyament mitjà, compaginant aquesta tasca amb la investigació al voltant de la figura i l'època de Miquel Ferrà. |
Sociologia | L'antipositivisme és una teoria que busca distingir la metodologia de les ciències socials de la de les ciències experimentals i que considera erroni aplicar el mètode científic i l'empirisme com a únics apropaments a una qüestió. Els seus defensors rebutgen el positivisme excessiu per ser massa simplificador i no adient per a un camp on l'acció humana té un paper cabdal, amb la seva dosi d'atzar i on el context determina les dades. Per tant no es poden predir conductes individuals o socials amb la mateixa exactitud que fenòmens naturals, el que cal fer és intentar entendre-les en el seu marc. |
Biblioteconomia | Paul Marie Ghislain Otlet (Brussel·les, 23 d'agost de 1868 — 10 de desembre de 1944) fou, juntament amb Henri La Fontaine, el creador de la Classificació Decimal Universal o CDU. És considerat el pare de la ciència de la informació, que ell anomenava “documentació”. |
Ciències polítiques | Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) és un politòleg i historiador espanyol. Com a catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, és considerat un especialista en la cultura política contemporània d'Espanya.Nascut a Madrid el 1949, va llicenciar-se en Sociologia i en Ciències de la Informació i doctorar-se cum laude en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat Complutense de Madrid, institució on va esdevenir professor del Departament de Ciència Política i de l'Administració. Va aciençar política espanyola contemporània a la Universitat de Nova York, i cultura i civilització hispàniques a Harvard. Membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat com a coordinador o autor en publicacions especialitzades, ha estat redactor assessor dels documentals Espanya en guerra, 1936-1939.Autor prolífic en la seva investigació sobre la Segona República Espanyola, Guerra Civil, revisionisme, franquisme o transició entre d'altres temes afins, es poden destacar les seves obres Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil (1984 i 1986); Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil española (1990); Franco «Caudillo»: Mito y realidad (1995 i 1996); Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999); Franco, el César Superlativo (2005) o Anti-Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España (2008)., Revisionismo y política. Pío Moa revisitado (Foca. Madrid, 2008), La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. (Siglo XXI. Madrid, 2017), El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 (Tecnos. Madrid, 2021) Com a editor i autor, ha dedicat a l'historiador Manuel Tuñón de Lara el escrits Manuel Tuñón de Lara. El compromiso por la Historia. Su vida y su obra (1993) i Tuñón de Lara y la Historiografía Española (1999).Reig Tapia, del qual s'ha assenyalat un «propòsit general polemista i combatiu», va criticar entre els anys 1979 i 1986 la metodologia i els escrits de l'autor Jesús María Salas Larrazábal sobre les víctimes de la guerra civil. Ha estat crític també amb l'oblit al què hauria estat sotmès el passat immediat d'Espanya durant la democràcia, que hauria gaudit de l'anuència de l'esquerra a la fi d'afavorir un consens durant la Transició. Ha estat, a més a més, un dels crítics més actius de l'autor Pío Moa. |
Periodisme | Radio Rebelde és una emissora de ràdio cubana, fundada el 24 de febrer de 1958 pel comandant cubà-argentí Ernesto «Che» Guevara a Sierra Mestra. |
Filosofia | L'ateisme de valors cristians o ateisme cristià és una ideologia que rebutja el Déu del cristianisme, però segueix els ensenyaments de Jesús. En aquesta ideologia, les històries de Jesús estan relacionades amb la vida moderna, però no han de ser preses literalment mentre que Déu és només un símbol. |
Matemàtiques | En aprenentatge automàtic, l'optimització bayesiana és una estratègia de disseny seqüencial per a l'optimització global de funcions matemàtiques, les quals compleixen una sèrie de criteris com: El cost computacional de la seva avaluació és molt elevat. Funcions objectiu tractades com a caixes negres, i per tant, no es disposa de cap informació sobre les seves derivades. L'avaluació de la funció objectiu pot èsser sorollosa.Aquest tipus de problemes apareixen sovint en camps com la simulació de fenòmens de molt variada tipologia o en el camp de la intel·ligència artificial. |
Mitologia | En la mitologia asteca Huehueteotl és un déu del foc (o déu vell). |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.