label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Enginyeria | Un solenoide (del grec, «Solen», 'tub', 'conducte', i «eidos», 'en forma de' ) és un dispositiu físic capaç de crear un camp magnètic summament uniforme i intens en el seu interior, i molt feble a l'exterior. Té forma de bobina cilíndrica i consta d'un fil conductor aïllat i enrotllat segons una hèlix, formant un cilindre d'una llargària, normalment superior al diàmetre. André-Marie Ampère va inventar el 1820 el nom de solenoide, en un experiment que feia amb corrents circulars. |
Ciències de la salut | La nutrició animal es dedica a l'estudi de l'alimentació dels animals. Normalment per a la seva cria per a ús humà, encara que també s'utilitza per recuperar animals salvatges protegits. A la cria amb fins econòmics, a més de conservar la salut de l'animal el coneixement de la nutrició animal té efectes desitjables. Des de la maximització de conversió d'aliment que se li subministra a l'animal de carn, llet o un altre producte que es desitgi obtenir fins al grau d'impacte que produeixen els animals en l'ambient (per exemple l'emissió de metà produïda pels remugants depèn molt de la seva alimentació). |
Protestes | La vaga general catalana de 2017 (també coneguda com a vaga 8-N) fou una vaga general convocada a Catalunya el dimecres 8 de novembre de 2017 per la Intersindical-CSC en protesta per la «regressió de drets socials», la precarietat laboral i el reial decret-llei 15/2017 aprovat pel Govern espanyol, que facilità el trasllat d'empreses establertes a Catalunya a altres comunitats autònomes. Segons algunes fonts va ser la vaga general amb més talls viaris i ferroviaris de Catalunya i la mobilització va ser superada només per la vaga del 3 d'octubre del mateix any. |
Filosofia | Willard van Orman Quine (Akron, 25 de juny de 1908 - Boston, 25 de desembre de 2000), filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement. Nascut a Akron (Ohio), va ser educat en l'Oberlin College i en la Universitat Harvard, on va ser deixeble de Whitehead i d'on va arribar a ser professor el 1936, també va fer estudis a Viena, Varsòvia i Praga. Va morir el 25 de desembre de 2000 a Boston. Segons Quine, la manera que l'individu usa el llenguatge determina quina classe de coses està compromès a dir que existeixen. A més, la justificació per a parlar d'una manera en lloc d'una altra, igual que la justificació d'adoptar un sistema conceptual i no altre, és per a Quine una manifestació absolutament pragmàtica. |
Objectes astronòmics | HD 104067 b (també coneguda com a HIP 58451 b) és un planeta extrasolar que gira al voltant de la nana taronja HD 104067, situada a aproximadament 68 anys llum en la constel·lació del Corb. Aquest planeta té com a mínim una sisena part de la massa de Júpiter i triga una setena part d'un d'any en orbitar l'estella, que es troba a 0,26 ua. Tanmateix i a diferència de la majoria de la resta, la seva excentricitat no és coneguda. Tampoc ho és la seva inclinació. Aquest planeta va ser descobert per HARPS el 19 d'octubre del 2009, juntament amb altres 29 planetes. També és el primer planeta a ser descobert en aquesta constel·lació. |
Antropologia | Krišjānis Barons (31 d'octubre de 1835, Strutele - 8 de març de 1923, Riga, Letònia) fou un folklorista letó. És conegut com un autor de daines (cançons tradicionals letones), que va anar recollint entre el 1894 i el 1915 en sis volums que incloïen 217.996 cançons tradicionals. El seu retrat apareix als bitllets de 100 lats com a homenatge. |
Química | Un procés químic és un conjunt d'operacions química sobre físiques ordenades a la transformació d'unes matèries inicials en productes finals diferents. Un producte és diferent d'un altre quan tingui diferent composició, estigui en un estat diferent o hagin canviat les seves condicions. En la descripció general de qualsevol procés químic existeixen diferents operacions involucrades. Unes porten inherents diverses reaccions químiques. En canvi altres passos són merament físics, és a dir, sense reaccions químiques presents. Podem dir que qualsevol procés químic que es pugui dissenyar consta d'una sèrie d'operacions físiques i químiques. Cadascuna d'aquestes operacions és una operació unitària dins del procés global. |
Biblioteconomia | La Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche (LIBER), en català Associació de Biblioteques Europees de Recerca, és una associació professional de biblioteques de recerca nacionals i universitàries a Europa que es va crear el 1971. A partir de 2018 la seva filiació inclou unes 400 organitzacions. Funciona com una fundació holandesa, amb seu a la Biblioteca Koninklijke de La Haya, sota el Codi Civil Suís. Reuneix biblioteques i institucions de cooperació en el camp de la documentació. Es troba sota la protecció del Consell d'Europa amb el qual està en contacte directe. A nivell internacional, s'adhereix a l'IFLA.L'origen de LIBER va sorgir a partir d'una reunió de 1968 de la Federació Internacional d'Associacions de Biblioteques. Entre els seus fundadors va ser el bibliotecari suís Jean-Pierre Clavel.La catalana Agnès Ponsati Obiols va ser nomenada el juliol de 2017 membre de la Junta Directiva de LIBER. |
Geografia | Una sèrie de llocs, sobretot en l'hemisferi occidental, porten el nom de Colom, recordant-nos que va ser el primer europeu a fer que el Nou Món fos àmpliament conegut pels europeus. Colúmbia Britànica, província del Canadà. Colòmbia, país de Sud-amèrica. Colombo, antiga capital de Sri Lanka. Colin, Panamà, ciutat Colón, província de Panamà. Columbia (Maryland), un lloc designat pel cens. Columbia (Missouri), ciutat Columbia, capital de Carolina del Sud. Colombo, municipi brasiler i de la ciutat en l'estat de Paranà, Brasil. Columbus (Geòrgia), ciutat Columbus (Indiana), ciutat Columbus (Mississipí), ciutat Columbus (Wisconsin), ciutat Columbus (Ohio), Districte de Colúmbia, Washington DC Colombian County (Ohio) Colombian (Ohio), ciutat Comtat de Columbia, comtat de l'estat de Pennsilvània Columbus Circle, districte de la ciutat de Nova York. |
Cultura popular | Menjar per a emportar és un terme que es refereix generalment al menjar servit en un restaurant per a ser consumit fora d'ell. El restaurant pot no oferir servei de taula. El concepte va nàixer íntimament lligat al menjar ràpid, però empreses noves com Just Eat el van ampliar a tota mena de menjars, des de las cuina tradicional fins a la cuina postmoderna, passant per les cuines ètniques. |
Informàtica | L'efecte fantasma és un error gràfic que es produeix en les pantalles TFT amb un temps de resposta llarg. El temps de resposta d'una pantalla TFT és el temps que triga un píxel a passar de negre (actiu) a blanc (inactiu). Com més petit és el temps de resposta, menys grisos (transicions) són perceptibles per l'ull humà. Quan es representa una imatge amb objectes en moviment en una pantalla amb temps de resposta superior a 12,5 ms (aproximadament, ja que pot variar per cada fabricant segons la qualitat dels materials utilitzats), pot passar que els píxels que es troben al voltant de l'objecte que s'està movent triguin prou a canviar de lluminositat perquè es creï una sensació d'"estela" a l'ull humà. En les pantalles CRT no es produeix aquest efecte perquè encara que el temps de resposta pugui ser fins i tot major, tota la imatge s'actualitza cada vegada que el flux d'electrons arriba a la pantalla; passa el mateix amb les pantalles de plasma. Depenent del tipus de dades que s'estiguin visualitzant, de la velocitat del moviment, i de la velocitat a la qual s'estigui refrescant la pantalla (que és baixa en tots els TFTS), aquest efecte es farà més o menys notori, però recentment s'han anat introduint tecnologies de compensació del temps de resposta o RTC (Response Time Compensation), que intenten pal·liar (i en alguns casos fins a fer desaparèixer) aquest efecte. Quan l'efecte es fa molt notable, l'ull humà es pot cansar molt, i la persona pot arribar fins i tot a marejar-se. No s'ha de confondre aquest efecte amb el lag d'entrada que tenen alguns monitors LCD, consistent en un lag o retard entre el senyal que entra al monitor i el senyal que mostra el monitor. |
Estris | Un tallador, capolador, post o taula de trinxar, és un objecte de la vaixella tradicional, de fang o de fusta, usat preferentment per a tallar i capolar el producte de la matança del porc. Morfològicament són diferents els talladors ceràmics, recipients sense anses, de fons pla o lleugerament còncau, del tallador de fusta, en general rodó, gruixut, pla i amb un ressalt al centre. |
Art | Morris Ketchum Jesup (21 de juny de 1830 – 22 de gener de 1908), va ser un banquer i filantrop estatunidenc. Va ser el president de l'American Museum of Natural History. |
Biotecnologia | La hibridació d'àcids nucleics (ADN o ARN) és un procés químic pel qual es combinen dues cadenes antiparal·leles d'àcids nucleics i amb seqüències de bases complementàries, en una única molècula de doble cadena, que pren l'estructura de doble hèlix, on les bases nitrogenades queden ocultes a l'interior. Això fa que si irradiem la mostra amb la longitud d'ona a la qual absorbeixen aquestes bases (260 nm), l'absorció d'energia serà molt menor si la cadena és doble que si es tracta de la cadena senzilla, ja que en aquesta última els dobles enllaços de les bases nitrogenades, que són les que capten l'energia, estan totalment exposats a la font emissora d'energia. Els nucleòtids s'uniran amb els seus complementaris sota condicions normals: A = T; A = U; C ≡ G; G ≡ C; T = A o U = AAixí que dues cadenes perfectament complementàries s'uniran l'una a l'altra ràpidament. Per contra, a causa de les diferents geometries dels nucleòtids, una simple variació de les parelles anteriors porta a inconsistències entre les cadenes i dificultarà la unió. El procés d'hibridació es pot revertir simplement escalfant la solució que conté a la molècula. El percentatge de GC dins de la cadena condiciona la temperatura d'alineament i de desnaturalització, ja que G s'uneix a C mitjançant tres ponts d'hidrogen i A s'uneix a U o T mitjançant dos ponts d'hidrogen, per tant, i atès que es requereix més energia per trencar tres enllaços que per trencar dos, aquesta energia es tradueix en una major temperatura. El% GC no és igual per a totes les espècies, és més, el% GC és diferent fins i tot entre l'ADN nuclear i l'ADN mitocondrial, el que ens dona força joc en els protocols d'extracció d'ADN, segons que tipus anem a estudiar i això és important, entre altres motius perquè hi ha malalties genètiques degudes a mutacions en l'ADNmt. En biologia molecular experimentalment es duen a terme dos tipus diferents d'hibridació: Tipus transferència Southern, per a unions ADN-ADN i tipus transferència Northern, per a unions ADN-ARN. Procediment experimentalL'hèlix de doble cadena (ADN) és separada mitjançant un procés físic (calor) o químic (amb una base forta, com la sosa càustica), això trenca els enllaços per pont d'hidrogen que mantenen units els dos filaments de l'ADN. Les dues filaments complementaris se separen, l'ADN es desnaturalitza. Una mostra de cadenes simples (o desnaturalitzades) es barreja amb una altra mostra de cadenes simples. La mostra combinada es refreda lentament, les molècules senzilles es van aparellant per les zones complementàries (més estables termodinàmica ment) i es va formant una nova molècula hibridadaLa velocitat d'hibridació és un indicatiu de la similitud genètica entre les dues mostres, el percentatge de similitud genòmica i la velocitat d'hibridació és directament proporcional. |
Física | Ernst Florenz Friedrich Chladni (pronunciació en alemany: [ˈɛʁnst ˈfloːʁɛns ˈfʁiːdʁɪç ˈkladnɪ]; Wittenberg, 30 de novembre de 1756 - Breslau, 3 d'abril de 1827), fou un físic i músic alemany. La seva obra més important, per la qual és sovint etiquetat com a "pare de l'acústica", inclou la recerca en plaques vibrants ("figures acústiques de Chladni") i el càlcul de la velocitat del so per a diferents gasos. També emprengué estudis pioners en relació als meteorits. |
Arqueologia | El cílix grec de peu baix és una obra que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb el número de registre 3.220. És una copa grega àtica amb dues nanses planes, de ceràmica de vernís negre dels segles V-IV aC. Va ser trobat al jaciment íber de Darró (Vilanova i la Geltrú), tipològicament és un Lamboglia 42A / Morel 4271 (Núm. inventari 3220 B.M.V.B).Aquest tipus apareix molt sovint en els poblats ibèrics entre l'any 450 aC i el 350 aC. S'identifica culturalment amb el moment àlgid del desenvolupament de la cultura ibèrica, que correspon al període de més força del comerç grec a la península Ibèrica. Dins d'aquesta tipologia de cílix de peu baix, es poden diferenciar dos grups : I. El conegut com de classe «Delicada», amb cos de poc fondo, llavis extern recta, motllura interna, decorats amb figures roges. Finals del segle V aC. i el II. Similar a l'anterior, però amb el llavis exterior còncau i sense decoració interna. Només sol presentar un, o dos cercles concèntrics en vernís blanc. Principis del segle IV aC.És similar als trobats a Hoya de Santa Ana (Albacete), Alorda Park (Calafell) i al tipus Sparkes 471 de l'Àgora d'Atenes. |
Ciències ambientals | Els efectes de l'escalfament global inclouen canvis de gran abast i duradors al medi ambient, els ecosistemes i les societats humanes provocats directament o indirecta per les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle dels éssers humans. Així mateix, inclou els canvis econòmics i socials relacionats amb un món més calent. Molts dels impactes físics de l'escalfament global ja es poden veure, incloent-hi fenòmens meteorològics extrems, el retrocés de les glaceres, canvis en la cronologia d'esdeveniments estacionals p. ex. floració avançada de les plantes), la pujada del nivell del mar i la disminució del gel marí àrtic. L'impacte futur de l'escalfament global depèn de l'èxit amb el qual els estats apliquin mesures de mitigació i redueixin les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. L'acidificació dels oceans no és una conseqüència de l'escalfament global, sinó que tenen una causa comuna: l'augment del diòxid de carboni atmosfèric. El canvi climàtic també s'ha fet sentir en els ecosistemes i els éssers humans. Juntament amb la variabilitat climàtica, ha empitjorat la inseguretat alimentària a molts llocs i ha augmentat la pressió sobre el subministrament d'aigua dolça. En combinació amb fenòmens meteorològics extrems, això perjudica la salut humana. Les temperatures creixents són una amenaça per al desenvolupament pels seus efectes negatius en el creixement econòmic als països en vies de desenvolupament. L'impacte social també dependrà dels esforços per preparar-se i adaptar-se. L'escalfament global ja contribueix a les migracions massives en diferents parts del món.Les polítiques a curt termini contra el canvi climàtic tenen un efecte significatiu sobre els seus impactes a llarg termini. Unes polítiques de mitigació estrictes podrien aconseguir limitar l'escalfament global (el 2100) a uns 2 °C o menys en comparació amb els nivells preindustrials. Sense aquestes mesures, l'augment de la demanda energètica i l'ús generalitzat de combustibles fòssils podria conduir a un escalfament global d'aproximadament 4 °C. Un escalfament global de major magnitud requeriria un major esforç d'adaptació i augmentaria el risc d'impactes negatius. |
Cultura popular | Flood és un mot provinent de l'anglès que vol dir, literalment, "inundació" o "ofec". Quan s'empra aquesta paraula en l'àmbit informàtic, es sol fer referència a una repetició sistemàtica i desmesurada d'algun missatge a la xarxa en un curt període. Hi ha diverses definicions del que es podria entendre com a flood. Normalment s'aplica a l'enviament constant, massiu, i en un temps relativament curt, d'informació a una persona per tal d'aconseguir-ne la saturació i que, a l'hora de respondre, superi el límit del servidor, i aquest l'expulsi. En l'actualitat, però, s'acostuma a fer ús d'aquesta paraula referint-nos a un fòrum. Fer flood en un fòrum, significa escriure missatges (posts) d'una manera repetitiva i seguida. S'acostuma a fer per a aconseguir augmentar el nombre de missatges escrits que té cada persona en aquell fòrum, però també és habitual que usuaris inexperts i novells facin flood sense ser-ne conscients. Podem també denominar flood tots aquells missatges que no tenen res a veure amb el tema tractat o que se n'han anat desviant. Això és bastant habitual, sobretot als fòrums de discussió, on d'un tema es va a parar a un altre. Viccionari |
Ciències polítiques | Atilio A. Borón (Buenos Aires, 1 de juliol de 1943) és un politòleg i sociòleg argentí, doctorat en Ciència Política per la Universitat Harvard. És autor de diversos llibres de ciència social i filosofia amb orientació marxista i amb una aposta política clara de compromís amb el socialisme per a Amèrica Llatina. Actualment és professor de Teoria Política i Social, a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Buenos Aires des de 1986, investigador superior del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) i director del Programa Llatinoamericà d'Educació a Distància en Ciències Socials (PLED). També treballa com a columnista en diversos mitjans i conferenciant, entre d'altres, del Fòrum Nacional d'Educació pel Canvi Social, que es realitza anualment a la Trobada Nacional d'Estudiants d'Organitzacions de Base (ENEOB) de l'Argentina. És un destacat intel·lectual que ha tingut sempre un compromís polític clar i que posseeix una vasta trajectòria acadèmica, sent secretari executiu del Consell Llatinoamericà de Ciències Socials (CLACSO) del 1997 al 2006, màxim escalafó al que pot aspirar un científic social a Amèrica Llatina. L'any 2004 li va ser conferit el premi honorífic d'assaig Ezequiel Martínez Estrada de la Casa de las Américas pel seu llibre Imperio e Imperialismo. El 17 de juliol de 2009 va rebre el Premi Internacional UNESCO-José Martí. |
Ràdio | Kulturradio és una emissora de ràdio pública alemanya amb seu a Berlín, dedicada a la música clàssica i a la cultura. És propietat de Rundfunk Berlin-Brandenburg (RBB), una organització de radiodifusió pública dels länder de Berlín i de Brandenburg. La seva difusió es fa per freqüència modulada. És el resultat de la fusió de Radio 3 (pertanyent a l'ORB, antiga organització de radiodifusió de Brandenburg) i Radio Kultur (propietat de SFB, antiga organització de radiodifusió per a Berlín Occidental i després de Berlín). De fet, l'ORB i l'SBB s'han fusionat. El 6 de maig de 2019 va canviar el seu nom a rbbKultur. |
Agricultura | L'artefacte de Kingoodie és un clau incrustat en una pedra trobat el 1844 a Kingoodie Quarry, Escòcia. |
Ciència militar | Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla. La tàctica s'ha de distingir de l'estratègia militar, que té a veure amb el pla general i els mitjans per a obtenir un resultat a llarg termini i l'art operacional, que és l'etapa intermèdia en què l'objectiu és convertir l'estratègia en tàctica. Contràriament, la tàctica se centra en la petita escala, és a dir, es limita al camp de batalla.Fins al segle xix, l'estratègia militar es limitava en molts aspectes a la tàctica, és a dir, en la millor manera de manejar les unitats sobre el camp de batalla durant el combat a camp obert. Tanmateix, en el pensament militar d'avui en dia, hom distingeix perfectament les tàctiques de l'estratègia general de la guerra, incorporant l'ús de les forces que operen en situacions de combat diverses. |
Estris | Una cartera és un petit objecte (generalment de la mida d'una butxaca) utilitzat per a guardar i portar targetes de crèdit, bitllets, carnets i altres articles com ara resguards, tiquets, etc. Són plegables i disposen de diversos compartiments per introduir i localitzar amb facilitat aquests documents.Les carteres es fan generalment de cuir o de materials plàstics com PVC. Les carteres s'associen generalment als homes, però moltes dones també porten carteres, generalment d'un estil diferent als homes. Les carteres dels homes generalment es caracteritzen per cabre en una butxaca, mentre que la majoria de les de les dones es dissenyen per ser portades dins d'una bossa més gran comptant amb més compartiments com, per exemple, un per monedes. Els objectes que s'utilitzen per portar només monedes es denominen moneders. |
Ràdio | W Radio Colombia és una estació de ràdio colombiana de programació general que pertany a Grupo Prisa com a filial de Caracol Radio. Va començar en 1973 com a estació contemporània d'adults Caracol estéreo. És part del sistema W Radi, amb xarxes a Mèxic, els Estats Units, Panamà i Xile. L'estació és més coneguda per l'informatiu matutí "La W", presentat per Yamit Palacio, Julio Sánchez Cristo, Alberto Casas Santamaría, Félix de Bedout i Juan Pablo Calvás. Des del migdia la línia editorial de notícies està a càrrec de la periodista colombiana Adriana Alvarez Uribe, amb el suport de tot l'equip de periodistes nacionals i internacionals. |
Estris | Una espremedora és un estri de cuina que permet separar el suc dels cítrics (taronges, llimones, mandarines, aranges i similars) mitjançant la pressió. La pràctica d'esprémer el suc dels cítrics és tan antiga com el seu conreu. Hi ha referències literàries prou representatives. Jaume Roig, en la seva obra Espill, aconsellava: |
Arquitectura | Ulrike Engel, llicenciada en història de l'art i arquitectura a les universitats Martín-Luther-University (Saale) i Technical University (Berlín). Urike ha col·laborat en nombrosos projectes arquitectònics a Berlín i Budapest. Entre el 2000 i el 2006 ha participat en diverses excavacions arqueològiques a Itàlia, Grècia i el Iemen; ha dut a terme projectes d'enginyeria, aviació i creació d'espai en condicions extremes. Al setembre del 2006 va pronunciar la conferència Terrorism and urban structures a Manchester, al Center for Sustainable Urban and Regional Futures. |
Indumentària | Salomon Group és una empresa francesa de fabricació de roba esportiva amb seu a Annecy. Va ser fundada l'any 1947 per François Salomon al cor dels Alps francesos en un taller de fabricació de material d'esquí. Salomon Group forma part d'Amer Sports, propietat des del 2019 del grup xinès ANTA Sports, amb marques germanes com Wilson, Atomic, Sports Tracker, Suunto, Precor i Arc'teryx. Actualment, Salomon fabrica productes per a tot el món de diversos esports a l'aire lliure com ara trail running, senderisme, escalada, raids d'aventura, esquí i surf de neu. |
Telecomunicacions | El WiMAX ("Worldwide Interoperability for Microwave Access", en català "inter-operabilitat mundial per accés per microones") és una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils. |
Televisió | Kurdistan 24 (K24) (en kurd: کوردستان ٢٤) és un canal kurd de televisió amb seu a Arbela, a l'Iraq, amb delegacions a Washington, DC i Colònia (Alemanya), Alemanya. Va començar a emetre a el 31 d'octubre de 2015, amb programes de televisió que es transmeten en els dialectes sorani i kurd del nord, com també en anglès i turc. Té per objectiu oferir notícies les 24 hores del dia a tot el món per "transformar el panorama dels mitjans del Kurdistan". La cadena de televisió cobreix esdeveniments a tota l'àrea metropolitana del Kurdistan i ofereix anàlisis sobre temes rellevants en la regió. A més de les notícies polítiques, informa de temes culturals i esportius de les quatre regions del Kurdistan. El web ofereix notícies en línia en kurd i anglès i cobreix notícies del Kurdistan i l'Orient Mitjà. A més, proporciona cobertura de la cultura, l'esport i l'economia al Kurdistan i al món. El lloc web també ofereix una secció d'entrevistes originals, així com transcripcions d'entrevistes que després que es retransmeten per televisió. També emeten per ràdio. |
Física | El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista. La seva importància en totes aquestes es deu al fet que està relacionada amb les simetries rotacionals dels sistemes físics. Sota certes condicions de simetria rotacional dels sistemes, és una magnitud que es manté constant en el temps a mesura que el sistema evoluciona, la qual cosa dona lloc a una llei de conservació coneguda com a llei de conservació del moment angular. Aquesta magnitud té, respecte a les rotacions, un paper anàleg al moment lineal en les translacions. També s'anomena moment cinètic, però per influència de l'anglès angular momentum avui són freqüents moment angular i altres variants com quantitat de moviment angular o ímpetu angular. |
Objectes astronòmics | S2 (també anomenada S0-2) és el nom d'un estel a la constel·lació del Sagitari. És una de les més brillants de l'anomenat cúmul estel·lar-S, compost pels estels més propers a la radiofont Sagitari A*, amb òrbites molt excèntriques i inclinades. |
Humor | Vovan, rus: Вован, també conegut com a Vovan222, pseudònim Vladímir Krasnov, rus: Владимир Краснов, nom real Vladimir Kuznetsov, rus: Владимир Кузнецов, (territori de Krasnodar, 1986) és un locutor de ràdio rus, conegut per realitzar bromes telefòniques.Forma un duet amb Aleksei Stoliarov, coneguts pels pseudònims de Vovan i Lexus. Ambdos han realitzat moltes bromes a personatges famosos. El 2015 van assolir la fama mundial en fer creure a Elton John que estava parlant amb Vladímir Putin. Igualment, el 2016 es van fer passar pel president d'Ucraïna, Petrò Poroixenko, tot enganyant la pilot Nadia Sàvtxenko i al president turc Recep Tayyip Erdoğan.El 2017 es feren passar pel primer ministre ucrainés, Volodímir Gróisman, davant de la congressista estatunidenca Maxime Waters, i també enganyaren la directora de la Unió Europea de Radiodifusió. El novembre del mateix any es feren passar pel Ministre de Defensa de Letònia, Raimonds Bergmanis, tot fent creure a l'homòloga espanyola, María Dolores de Cospedal, que Carles Puigdemont era realment un espia rus anomenat Cipollino, que el 50% dels turistes russos a Barcelona eren espies del Kremlin i que Rússia planejava crear un escenari com el del Conflicte del Donbass a Catalunya.El 2022, van realitzar una broma a l'alcalde de la Madrid, José Luis Martínez-Almeida, en què fent-se passar per regidors de Kiev en una videoconferència en anglès, van arrencar-li compromisos com ara deportar el refugiats ucraïnesos al front de guerra o «castigar els bastards russos». |
Cultura popular | Desfolca't és un festival de música folk que se celebra a Calaf des de l'any 1992. En la seva primera edició fou una trobada d'acordionistes amb la finalitat de potenciar l'acordió diatònic i ha anat evolucionant fins a arribar al seu format actual, canviant el seu nom de Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf a desfolca't en 2009, i incloent concerts de música tradicional, tallers i espectacles per a tots els públics en bars, al carrer i a les places. L'edició de 2020 es va suspendre a causa de la pandèmia per coronavirus de 2020 a Catalunya. |
Indumentària | La bena (o banda) de vestir és una llarga tira de roba --anàloga a la bena sanitària-- emprada específicament per a embolicar la part inferior de la cama, de poc més avall del genoll fins als turmells, amb el triple objectiu de reforçar la cama, de protegir-la del fred i de la humitat i, quan és usada amb pantalons, d'impedir que les botes (tan curtes) se'n surtin en fer moviments bruscos durant l'acció. La bena té, doncs, la mateixa funció que la polaina. En aquesta accepció, el mot català bena equival a l'anglès puttee; a l'espanyol venda o banda; al francès bande molletière; a l'italià fascia mollettiera; etc. Aquest ús de les benes com a peça de vestir és tradicional a l'Indostan entre civils i militars. L'exèrcit britànic les introduí al món euròpid, on s'han emprat, essencialment, com a peça reglamentària del vestuari militar; es pot dir que com a substitut barat de les botes altes. Durant la primera meitat del segle xx, i sota l'exemple britànic, les benes de vestir foren d'ús habitual en nombrosos exèrcits del món, sobretot per a la tropa, i en combinació amb botes de mitja canya i pantalons o calçons. Mentrestant, hom tendia a reservar les tradicionals polaines per a l'oficialitat, les tropes de cavalleria, etc., quan no duien botes altes. Els calçons de tropa, en particular, foren dissenyats expressament --segons sembla-- per a ésser duts amb benes. En efecte: amb calçons curts, o bé molt arrapats, les benes no són tan susceptibles de fer arrugues, les quals, a banda de resultar incòmodes, podien provocar molèsties físiques, irritacions cutànies, etc. Tot i això, hi hagué exèrcits que optaren per usar les benes sobre pantalons llargs, preexistents o no; per exemple, el mateix exèrcit britànic, introductor de les benes a Europa; i l'exèrcit italià durant la Primera Guerra Mundial. En canvi, i en el mateix període, tant l'exèrcit francès com l'austro-hongarès passaren dels pantalons llargs als calçons tot just en adoptar les benes (1914-1915). Usualment, les benes emprades pels exèrcits euròpids no eren pas benes sanitàries, ni tampoc roba esquinçada, sinó un producte específicament dissenyat a aquest fi i fabricat industrialment; se servien embolicades i duien incorporada una cinta de cotó amb què mantenir-les fixes un cop s'havien col·locat. La manera de col·locar les benes estava força estandarditzada internacionalment, però tot i així hi havia usos peculiars: l'exèrcit romanès les duia per dins de les botes, de manera que aquestes es veien en la totalitat, i les benes en sobresortien un bon tros; l'exèrcit japonès les col·locava al revés que els altres, de manera que les tires creuades quedaven a la vista en comptes de restar amagades per la resta de la bena. La utilitat pràctica de les benes és qüestió debatuda. Segons algunes fonts, complien perfectament amb la comesa. Segons d'altres, els combatents les detestaven: qüestions estètiques a banda, sembla que era fàcil prémer-les massa i que entrebanquessin els moviments, o deixar-les massa fluixes i que caiguessin al pitjor moment; en les condicions de la guerra de trinxeres, es carregaven de fang i aigua i encara els transmetien a bota i pantalons... Durant la segona postguerra mundial les benes foren desplaçades de l'ús militar, conjuntament amb els calçons, arran de l'adopció de pantalons llargs de campanya del nou tipus britànico-estatunidenc, combinats, simplement, amb botes de mitja canya més funcionals. |
Telecomunicacions | Xarxa Oberta de Catalunya és una empresa de Tradia (Grup Cellnex) que actua com a operador de telecomunicacions a Catalunya. Va crear-se el 2010 per desenvolupar la concessió administrativa de connectar amb fibra òptica les principals seus corporatives de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre i, posteriorment, a diverses poblacions catalanes, amb cobertura de fibra tant per a serveis d'autoprestació de la Generalitat com per a oferir l'excedent de la connectivitat amb fibra al mercat majorista.L'operador va començar la seva activitat amb la signatura del contracte d'explotació amb la Generalitat de Catalunya Els socis inicials del projecte van ser Imagina Media Audiovisual S.L. i Axia NetMedia. El grup canadenc Axia NetMedia es va vendre el seu 35% de l'empresa Xarxa Oberta de Catalunya, SL al Grup Imagina. El 2018 Tradia, companyia del Grup Cellnex, tanca un acord amb Imagina Media Audiovisual (Grup Mediapro) pel qual passa a controlar i gestionar el 100% de Xarxa Oberta de Catalunya. |
Circ | L'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) és una entitat que aglutina els professionals del circ de Catalunya. És interlocutor amb les administracions i promou la formació, producció i professionalització del sector. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura. L'entitat es creà el desembre del 2004 en unes Jornades sobre Circ Memorial Joan Armengol celebrades a l'Ateneu Popular de Nou Barris. El va precedir Associació de Circ de Catalunya (ACC), que es va fundar el 1991 i va estar activa fins al 1998. El 2005 va instaurar el Premi Nacional de Circ, emmarcat en els Premis Nacionals de Cultura, que fins al 2013 va fomentar el reconeixement del circ com a art escènica. En depèn La Central del Circ - Fàbrica de Creació de Circ de Barcelona, un espai per a la creació d'espectacles de circ que posa a disposició de l'artista recursos per a l'entrenament, assaig, creació, investigació i formació continuada. Situada al Parc del Fòrum de Barcelona, amb una superfície de més de 3.000 m², La Central del Circ acompanya el i la professional en totes les àrees i fases del seu treball, des de l'entrenament quotidià o la cessió d'espais i material fins a l'assessorament per a la creació i producció d'espectacles de circ. La Central del Circ és una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona amb el suport de la Generalitat de Catalunya.Circat és una iniciativa de l'entitat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (DC) i l'Institut Ramon Llull (IRL). El seu objectiu és ser una eina on poder trobar recursos per a la internacionalització del circ català. |
Història | Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del segle XIII fins a començaments del XVI. El seu membre més antic fou Varano, ciutadà de Camerino. Accorambone apareix abans del 1254 i el seu net, Rodolf, va estar casat amb la filla de Fidesmido di Pietro, senyor de Urbisaglia, amb la que va tenir un fill, Fidesmido, que fou senyor de Urbisaglia i podestà de Florència el 1327 i va morir després del 1330. Va tenir tres fills, dels quals Jordi, fou podestà de San Severino el 1351, i fou l'origen de la branca polonesa de la família sorgida de l'emigració en temps d'Esteve Bathory. Germà d'Accorambone era Gentile I, que el 1259 fou capità de guerra de Camerino i des 1266 senyor de fet de Camerino, Roca Contrada i San Ginesio i podestà de Camerino (1266) i de San Ginesio (1269). Fou comte de la Campanya romana el 1282 i va morir el 1284. Es va casar amb Altoruccia d'Altino, filla del comte Suppo d'Altino El seu fill Rodolf I fou comte de la Campanya romana el 1284, títol que va transferir a Esteve Colonna el 1290. Fou senyor de facto de Camerino, Rocca Contrada i San Ginesio el 1284 al 1326, Capità del Popolo a Lucca el 1284, Capità del Popolo a Camerino el 1289, Capità del Popolo de Perúgia el 1292, Capità del Popolo de Pistoia el 1294, Capità del Popolo de Florència el 1296, Capità del Popolo de Bolonya el 1297, Podestà de San Ginesio el 1299, Podestà de Rocca Contrada 1301 i marques de la Marca d'Ancona el 1309. Va morir el 1316 i de la seva dona Galeota va tenir cinc fills: El primer Joan, que fou podestà a San Ginesio del 1328 a 1340 i va morir el 1344; Joan va deixar un fill, Rodolf, que fou capità de Custodia de Florència el 1342. El segon, Nucció, fou Podestà de San Ginesio el 1314, Capità de Guerra de Perúgia el 1318, Governador de Nocera el 1319, i Podestà de Macerata el 1320; va morir al setge de Recanati el 1322. El tercer, Berard, fou arxidiaca de la catedral de Camerino el 1300 i podestà de San Ginesio el 1313, i va morir el 1317. El quart fou Segimon i el cinquè Ismanduccio (aquest darrer es va casar amb Imilzia di Rovellone, filla del comte Gentile I di Rovellone, senyor de Castelletta, Precicchie, Avoltore, Frontale i Isola). Berard I, germà de Rodolf I, fou senyor de facto de Camerino i San Ginesio des del 1316, Capità del Popolo de Camerino el 1288, Capità del Popolo de Perúgia el 1289, Capità del Popolo de Pistoia el 1294, Capità del Popolo de Florència el 1296, Capità del Popolo de Bolonya el 1297, Podestà de Macerata el 1316, i Podestà de San Ginesio 1300. Va morir el març de 1329. La seva dona Emma li va sobreviure fins al 1336. Gentile II era fill de Berard I, i fou el primer senyor sobirà i vicari pontifici de Camerino nomenat el 1332 i confirmat el 1342. Fou abans podestà de Florència el 1312, i de San Ginesio (1329,1330 i 1331). Va morir el 1355. Va deixar un fill de nom Berard II que va morir el 1350, deixant un fill Rodolf II que fou senyor i vicari de Camerino el 1355. Fou també senyor sobirà i vicari Pontifici de Tolentino i de San Ginesio (novembre de 1355), senyor de Isnardo dal luglio (1356, adquirida als Brunforte), senyor sobirà de Macerata, Amandola, Civitanova i Penna San Giovanni (abril de 1376), i Senyor de Fabriano (1376). Anteriorment fou capità de Custodia de Florència el 1342, Capità de les milícies de Camerino a la conquesta d'Esmirna el 1345, capità de la flota del rei de Nàpols des el 1351, virrei dels Abruzzos el 1351, Podestà de Penna San Giovanni el 1354, Gonfanoner de l'Església (abril de 1355), Capità General de la flota de Florència (juliol de 1362 fins al març de 1363), Capità General de la flota de Perúgia (novembre del 1363), Capità del Popolo de Florència (1370), Capità General de la Lliga Antipontifícia (juliol del 1370), Capità General de la flota Pontifícia des el 1377. Va morir a Tolentino el novembre de 1384. Estava casat amb Camilla Chiavelli, filla de Finuccio Chiavelli, senyor de Fabriano i va deixar dos fills, Gentile i Elisabetta. El seu germà Joan I fou anomenat "Spaccaferro", fou Podestà de San Ginesio el 1350, i fou creat comte pel Papa Gregori XI el 1376. Podestà de Visso el 1379. Fou després senyor i vicari de Camerino des el 1384, senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit junt amb son germà), Senyor de Macerata, Montolmo, Civitanova, Amandola i Penna San Giovanni des el 1384. El 1385 va cedir el govern a son germà Gentile III. Va morir a Sentino el 1387, i fou enterrat a l'església de Sant'Angelo del Morone. Estava casat amb India della Scala, filla del comte Nuccio della Scala, Comte de Truschia. Va deixar dos fills, Luca i Ciondolina, i un bastard, conegut com a Niccoló, que fou canonge a Tolentino. Gentile III fou Senador de Roma el 1362 i el 1367, Podestà de Lucca el 1375, Senyor i Vicari Pontifici de Tolentino i San Ginesio des el 1377 (investit amb son germà), senyor i vicari de Camerino des el 1385, senyor de Macerata i Amandola (fins al febrer del 1386), Senyor de Civitanova fins al març del 1386, Senyor de Montolmo el 1388 (va perdre la senyoria el març de 1388 però la va recuperar ràpidament), Senyor de Cerreto d'Esi el 1388 (la va cedir a l'església). El 1390 va perdre les seves possessions però fou investit el novembre de 1393 com a Vicari Pontifici de la senyories de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio (Treia), Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto (Potenza Picena), Cerreto i Ponte; el gener del 1394 va rebre també la senyoria de Macerata. Va morir el 1399. Estava casat amb Teodora Salimbeni filla d'un patrici de Siena. El va succeir el seu fill Rodolf II, podestà de Macerata el 1385, que fou senyor i Vicari Pontifici di Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Aamandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto i Ponte des el 1399, Senyor i Vicari Pontifici de Penna San Giovanni i de Civitanova des el 1404, Senyor de Macerata el 1399, Senyor de Montefortino el 1406 (Investit pel Papa), Senyor de Smerillo el juny del 1409, governador de Cortona pel Rei de Nàpols (juny de 1409), Prior de la Comuna de Spoleto (juny de 1414) i senyor de Beroide l'agost de 1414. Va morir a Beldiletto el 2 de maig de 1424. Suposadament va deixar 64 fills legítims i il·legítims dels quals 54 van arribar a adults. Va estar casat amb Elisabetta Malatesta, filla de Pandolf II Malatesta, senyor de Pesaro, i de Paola Orsini; amb Costança Smeducci della Scala, filla de Bartolomeo Smeducci della Scala, senyor de San Severino; i amb Cima, filla de Giovanni Cima, senyor de Cingoli. El seu fill Gentile IV Pandolf conegut com a Piergentile, el va succeir. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte des el 1424 juntament amb son germà Berard III. El 1430 va dividir els béns feudals del vicariat de Camerino amb son germà i va conservar Sefro, Montalto, Col di Pietra, Serravalle, Serramula, Tufo, Monte San Polo, Castel San Venanzio, Pieve Bovigliana, Acquacanina, San Maroto, Costa Feori, Col di Monte, Bolvello, Isola, Rocca Mattei, Fiugni i Monastero dell'Isola. Va morir el juliol de 1434 a mans del poble de Camerino. Es va casar tres cops: amb Partenope Tomacelli, amb Sveva d'Aquino, filla de Berard II d'Aquino, Comte de Loreto, i d'Orsolina de Yels, Comtessa de Satriano; i amb Costança della Scala, filla del Comte Robert della Scala, senyor de Schito, Rotorscio i de Vittoria. Va deixar dues filles de la seva tercera dona: Orsolina i Antònia. El seu germà Berard III, senyor de Belmonte Piceno, Monte San Pietrangeli, Sant'Elpidi, Monteleone, Montottone i Monte Giberto des l'agost del 1407, senyor de Passignano, Isola Maggiore, Isola Polvese, Monte Gualando i Vernazzano dal luglio el 1416, senyor de Montegiorgio i Recanati des l'octubre del 1416. Fou senyor i vicari Pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte juntament amb son germà, i després del repartiment del 1430 va rebre Santa Maria d'Alto Cielo, Caldarola, Rocchetta, Fiordimonte, Muccia, Crispiero, Agolla, Bolognola, Antico, Valcaldara i Casavecchia. Fou general de la flota reial de Nàpols el 1408 i ambaixador del rei de Nàpols a Hongria (juliol de 1412). Va morir a mans del poble de Tolentino el 12 de juliol de 1434 i fou enterrat a la Catedral de San Catervo de Tolentino. Es va casar el 1409 amb Viviana Trinci, filla de Ugolino III Trinci, Senyor de Foligno, i de Costança Orsini. Va deixar set fills:. Rodolf Angel, Joan Venanci, Ladislau, Gian Filippo, Bartolomeo, Ansovino, i Bernardina, quasi tots morts en l'aixecament popular del juliol del 1434. Berard III i Gentile IV tenien molts germans: Venanzio (premort), Constança (coneguda per Belfiore), Tora, Venanzia, Bianca, (anomenada Brància), Gerolama, Piacentina, Guglielma i Joan, entre altres que després veurem. Joan fou senyor i vicari de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte el 1424 juntament amb els seus dos germans i el 1430 quan es van dividir els béns va rebre Pioraco, Casapalombo, Statte, Precanestro, Elcito, Valle Sant'Angelo, Torricchio, Castel Raimondo, Prefoglio, Copogna, Fiagni, Pieve Torina, Pieve Favera, Frontillo, Valle di Ea i Giove. Fou capità de la flota del Papa el 1424, Capità de la flota de duc de Milà (gener del 1426), Capità de la flota de Florència (juliol de 1426), i capità de la flota de Venècia (abril 1427). Fou assassinat el 1434. Es va casar amb Cornèlia Orsini i després amb Bartolomea Smeducci, i d'aquesta va tenir a Juli Cèsar I. Altres germans foren Piergentile, Rinaldo (mort el 1407), Ansovino (+1407), Ercole (+ després de 1410), Luca (+ després de 1403) Antoni (monjo), Nicolina (+ 1429), Antònia o Ansovina (+1423), Venere, Plautilla (+ després de 1409) i Lívia (+ després de 1420). El primer, Piergentile o Pier Gentile I, fou senyor i vicari pontifici de Camerino, Tolentino, San Ginesio, Montecchio, Belforte del Chienti, Visso, Amandola, Sarnano, Monte San Martino, Gualdo Cattaneo, Montesanto, Cerreto, Penna San Giovanni, Civitanova, Montefortino i Ponte, juntament amb tres germans més, el 1424, i a la partició del 1430 va rebre Fiordimonte, Borgiano, Vestitgnano, Degnano, Fiastra, Gagliole, Sorti, Corvesano, Colpolino, Massa, Gelagna i Rocca di Majo. Fou executat el 6 de setembre de 1433. Va deixar un fill de la seva dona Elisabetta Malatesta, anomenat Rodolf IV. Rodolf IV fou senyor i vicari de Camerino el 1444 amb son cosí Juli Cèsar, investit pel Papa Nicolau V el 1447. Va morir a Camerino el 1464. Del seu enllaç amb Camil·la d'Este va deixar tres fills, Nicola Maria, Pier Gentile i Ercole I Varano, el darrer dels quals fou fet duc de Camerino el 1535 però deposat el 1539 i va renunciar als drets el 1542. Juli Cèsar, fill de Joan, fou senyor i vicari pontifici de Camerino des el 1444 junt amb Rodolf IV, que fou investit pel Papa Nicolau V el 1447 i confirmat el maig del 1468. Fou deposat el setembre de 1502. Fou capità de l'exèrcit a Siena, als Estats Pontificis, a Rímini, a Nàpols, i a Venècia i lloctinent Pontifici a la marca d'Ancona (1482, renovat el 1488); fou governador de Romanya per Venècia el 1484. Fou estrangulat per ordre de Cèsar Borja el 9 d'octubre de 1502. Es va casar amb Joana Malatesta, filla de Segimon Pandolf Malatesta de Rímini, i va deixar dos fills, Camil·la i Venanzio. Aquest darrer fou el pare de Segimon que el 1521 va ocupar Camerino amb ajut del duc d'Urbino però no va ser mai investit pel Papa, i va perdre el poder el 1522. Fou assassinat a Roma el 22 de juny de 1552. Els seus descendents foren patricis a Venècia. El seu germà Joan Maria fou senyor i vicari pontifici de Camerino el 1503, i va rebre el títol de duc per butlla pontifícia el 1515 amb jurisdicció sobre tota la vall del Nera. Senyor i Vicari Pontifici de Cerreto, Civitanova i Sassoferrato del 1515 al 1522; senyor i vicari pontifici de Senigallia, San Lorenzo in Campo i Montefalco del 1519 al 1522; Prefecte de Roma del 1520 al 1522; i almirall de l'Església el 1521. Fou deposat per son germà el 1521, però restablert el 1522 i confirmat amb dret hereditari per la filla el 2 de maig de 1524. Va morir a Camerino, de pesta el 19 d'agost de 1527. Estava casat amb Caterina Cibo, filla de Franceschetto Cibo, comte de Ferentillo. El va succeir la seva filla Júlia sota tutela de la mare. Fou deposada el 1535. Es va casar el 1534 amb Guidobald II della Rovere, duc d'Urbino. |
Física | La fletxa del temps és un concepte físic que intenta explicar les raons per les quals notem el pas del temps. Es trifurca en diferents versions: la fletxa del temps termodinàmica, la fletxa del temps cosmològica i la fletxa del temps psicològica. |
Història | Wuling de Zhao - en xinès simplificat: 赵武灵王 - (340 aC - 295 aC, regnà entre el 325 aC i el 299 aC) va regnar en l'Estat de Zhao durant el període dels Regnes Combatents. El seu regnat va ser famós per un important esdeveniment: les reformes consistents en "Vestir uniforme de bàrbars i usar la cavalleria en batalla" (en xinès simplificat: 胡服骑射; en xinès tradicional: 胡服騎射). Probablement fill de Zhao Suhou (Marquès Su de Zhao, xinès simplificat: 赵肃侯), el Rei Wuling de Zhao va ascendir al tron en el 325 aC, a mitjà camí en l'era dels Regnes Combatents (els historiadors xinesos denominen així el període entre el 481 aC i 221 aC El seu regnat va coincidir amb l'aparició de diverses altres figures notables en el Regnes Combatents. Durant els primers anys del seu regnat el Regne de Zhao va ser constantment assetjats pels Donghu (xinès simplificat: 东胡), els Linhu (xinès simplificat i tradicional: 林胡), els Liufan (en xinès simplificat: 楼烦) i els Xiongnu (xinès simplificat i tradicional: 匈奴), totes tribus errants. Açò podria haver estat d'inspiració per a les seves reformes posteriors. En el 307 aC Wuling comença les seves reformes, sobretot militars. Es van concentrar en fer de la força militar molt més adaptable a la lluites de les batalles. |
Ecologia | La panerola rossa o alemanya (Blatella germanica) és una espècie d'insecte blatodeu de la família Blattellidae de distribució cosmopolita i freqüent a les llars de Catalunya, on es una plaga difícil d'erradicar. |
Geografia | Nous Territoris (abreujat a NT o N.T.) és una de les tres principals regions de Hong Kong, juntament amb l'illa de Hong Kong i la península Kowloon. Històricament, és la regió descrita en la Convenció per l'Extensió del Territori de Hong Kong. D'acord amb això els territoris abasten l'àrea continental del nord de Boundary Street de la península de Kowloon i el sud del riu Sham Chun que és la frontera interior entre Hong Kong i la Xina continental, així com per unes 200 illes allunyades incloent l'illa Lantau, l'illa Lamma, Cheung Chau, i Peng Chau en el territori de Hong Kong. |
Agricultura | Aemilia de terminis va ser una antiga llei romana de data desconeguda que establia els límits dels municipis i colònies. Pel seu nom va haver de ser proposada per algun magistrat de la gens Emília (Aemilia). |
Informàtica | La norma PC 99 la componen un conjunt d'especificacions per als PC desenvolupades per Intel i Microsoft el 1998. El seu objectiu va ser fomentar l'estandardització del maquinari de PC per tal d'ajudar a la compatibilitat de Windows. Va definir les especificacions mínimes de maquinari per als diferents tipus de PC (ex. oficina, entreteniment) que, en aquell temps eren, per a un PC d'entreteniment: CPU de 300 MHz amb RAM de 64 MiB. La norma va descoratjar fortament l'ús de maquinari no plug-and-play (en particular els "slots" ISA) i va recomanar l'ús de l'USB. |
Ràdio | Colorín ColorRadio va ser una emissora de ràdio de Caracol Radio i va ser la primera emissora dedicada al públic infantil.No sols comptava amb cançons de tota mena de gènere que els agraden als nens, també s'escoltaven contes de Disney, biografies de música clàssica, etc. Va ser creada l'11 de maig de 1992 durant la crisi energètica de Colòmbia per Adriana Giraldo i María Isabel Murillo i començava a les 6.00 AM. Tenia com a locutor Mario Ruiz, qui també feien les veus d'alguns personatges com El Perro Perroberto, El Oso Motoso, La Vaca Clarabella, Pillo muñeco intergalactico, El Monstruo Fangoso, Rita la cotorrita, Los viejos Inocencio y Bonifacio, Juanpiés el Gusanito Ciempiés, entre altres. També hi participaren com a locutors: Tachi Neira, Martha Lucía Gómez, Dora Luz Moreno, Manuel Otálora, Andrés López Giraldo, Diana Marcela Tinjaca, Martha Lucía Gómez i Fredy González.L'emissora comptava amb seccions com TOP 10, TOP 20 (els caps de setmana), Alo Colorín ColorRadio, Mis Canciones Preferidas, ABC Radio, Sal y Pimienta i La Rock-ola Colorín. Els oïdors també jugaven en l'emissora a Al caer en la nota, La gallina cacaraca, Adivina el Personaje, Corre que te pillo i De la habana viene un barco. Comptava una secció els dijous a la tarda sobre els clàssics del rock amb Manolo Bellon. L'emissora tancava amb una secció anomenada Dulces Sueños a les 10:00 PM. Fou guardonada amb un dels Premis Ondas 1992.L'11 de desembre de 2006, l'emissora va sortir de l'aire per que la seva freqüència va ser comprada per una comunitat protestant (Manantial de Vida Eterna). Significava que l'emissora s'escoltaria únicament per Internet fins a sortir definitivament en 2013 després de 21 anys. |
Informàtica | En Informàtica, MISD (Multiple Instruction, Single Data) és un tipus d'arquitectura de computació distribuïda on diverses unitats funcionals realitzen diferents operacions sobre les mateixes dades. Arquitectures segmentades pertanyen a aquest tipus, encara que un purista podria dir que les dades són diferents després de la transformació per cadascuna de les etapes en el pipeline. Poden ser considerades que pertanyen a aquest tipus els ordinadors tolerants a errades que executen les mateixes instruccions redundants en ordre de detectar i emmascarar errades, en una forma coneguda com a replicació de tasques. No existeixen molts exemples d'aquesta arquitectura, com MIMD i SIMD sovint són més apropiats per a les tècniques de dades paral·leles comuns. En concret, permeten l'ampliació i una millora de la utilització de recursos computacionals que no MISD. Alguns sostenen que una systolic array és un exemple d'estructura MISD. |
Telecomunicacions | El bucle de corrent, interfície TTY o interfície de bucle de corrent (anglès: 20-mA current loop interface) és la interfície sèrie més antiga i relativament senzilla a nivell tècnic. Funciona de manera asíncrona i normalment utilitza un bucle de corrent de 20mA. Per tant, també s'anomena. El terme TTY és una abreviatura del terme anglès "Teletypewriter" o "Teletype" per a telex, derivat del nom de l'empresa Teletype Corporation, Inc., una empresa nord -americana que va ser el principal desenvolupador i fabricant dominant al mercat en el segment de telex. durant dècades. La interfície TTY es va transferir posteriorment des de l'enginyeria de comunicacions al sector informàtic com a interfície a dispositius perifèrics econòmics per a l'entrada i sortida de dades. La interfície es va estendre especialment amb èxit allà on es requereix un aïllament galvànic dels dispositius acoblats. Encara avui s'utilitza en alguns dispositius de control en tecnologia de mesura, control i regulació, principalment per connectar impressores de registre. La interfície no està estandarditzada, però en gran part es gestiona de manera uniforme com un estàndard de la indústria. |
Matemàtiques | En anàlisi matemàtica la desigualtat de Hölder és una desigualtat important entre integrals i una eina indispensable per a l'estudi d'espais L p {\displaystyle L^{p}} . Sigui ( S , Σ , μ ) {\displaystyle (S,\Sigma ,\mu )} un espai de mesura i siguin p {\displaystyle p} i q {\displaystyle q} dos nombres reals, amb 1 ≤ p , q ≤ ∞ {\displaystyle 1\leq p,q\leq \infty } i tals que 1 p + 1 q = 1 {\displaystyle {1 \over p}+{1 \over q}=1} . Llavors, la desigualtat de Hölder afirma que per tot parell de funcions f ∈ L p ( S ) {\displaystyle f\in L^{p}(S)} i g ∈ L q ( S ) {\displaystyle g\in L^{q}(S)} es compleix que ‖ f g ‖ 1 ≤ ‖ f ‖ p ‖ g ‖ q {\displaystyle \|fg\|_{1}\leq \|f\|_{p}\|g\|_{q}} , o, de manera més explícita, que ∫ S f g d μ ≤ ( ∫ S | f | p d μ ) 1 / p ( ∫ S | g | q d μ ) 1 / q {\displaystyle \int _{S}fg\ d\mu \leq (\int _{S}|f|^{p}\ d\mu )^{1/p}(\int _{S}|g|^{q}\ d\mu )^{1/q}} . En el cas p = q = 2 {\displaystyle p=q=2} és coneguda com a desigualtat de Cauchy-Schwarz. |
Televisió | La XV Edició dels Premis Antena de Oro, concedits per la Federació d'Associacions de Professionals de Ràdio i Televisió el 25 de juny de 1985 i que no es concedien des del 1974, va guardonar: |
Arqueologia | Haji-Tarkhan (de vegades Hashtar Khan, Actarxan o Astrakhan, persa: حاجیترخان Hajji-Tarkhan; rus: Астрахань Àstrakhan) fou una ciutat medieval a la vora del Volga, a la riba dreta, a uns 12 km al nord de la moderna Àstrakhan. És esmentada per primer cop el 1333 i en el segle xiv i XV fou un dels principals centres comercials i polítics de la Gran Horda. Fou saquejada per Tamerlà el 1395. Vers 1460/1465 va esdevenir capital del Kanat d'Àstrakhan fundat per Mahmud Khan. El 1547 fou conquerida pel Kanat de Crimea. El 1556 fou assetjada i cremada per Ivan el Terrible. |
Agricultura | La resistència a plaguicides és el fenomen de l'adaptació de la població d'una plaga davant un plaguicida que resulta en la disminució de la susceptibilitat a aquest producte químic. En altres paraules, les plagues desenvolupen una resistència a un producte químic a través de la selecció natural:els organismes més resistents seran els que sobreviuran i passaran els seus trets genètics a la seva descendència.Els fabricants de plaguicides tendeixen a preferir una definició que depèn de la fallada d'un producte en una situació real ,de vegades anomenada resistència de camp.La resistència a plaguicides s'està incrementant amb el pas dels anys. Unes 500 espècies de plagues hab desenvolupat resistències a algun plaguicida. Altres fonts diuen que són 1.000 espècies des de 1945.Rachel Carson va predir aquest fenomen en el seu llibre de 1962 book Primavera silenciosa. |
Televisió | La hora chanante és un programa d'humor que es va emetre a Espanya a la cadena Paramount Comedy per cable/satèl·lit. Es componia de diverses seccions, amb peces curtes (esquetxos) i animacions, caracteritzades per l'humor absurd i surrealista. D'emissió mensual, s'estrenaba programa el primer diumenge de cada mes a Paramount Comedy. En l'actualitat s'emeten repeticions i esquetxos solts repartits per la programació del canal. A la cadena de televisió Localia també es van emetre reposicions depenent de la programació en cada comunitat i també es va emetre pel canal MTV Espanya. |
Mitologia | Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC. Hom la considera la deessa sumèria de la libido, la guerra i, en el seu aspecte astral, se la identifica amb el planeta Venus. Sembla ser l'antecessora de moltes divinitats similars, com Ixtar, Venus o Afrodita. Va descendir a l'infern o inframón, essent el primer relat conegut d'una catàbasi. |
Química | El dietilestilbestrol (DES) és un estrogen sintètic utilitzat durant anys per a disminuir el risc d'avortament en dones prenyades i per a tractar problemes de pròstata, als Estats Units d'Amèrica i altres països. El medicament va causar danys greus a la salut de les filles de les dones que ho van consumir durant l'embaràs. Aquest dany té un llarg període de latència, a causa del fet que es manifesta quan les filles arriben a la pubertat. Açò va dificultar la prova de la identitat dels fabricants que havien fabricat l'estrogen consumit per les mares respectives. El Tribunal Superior de Califòrnia va condemnar diversos laboratoris que havien fabricat DES a indemnitzar les víctimes en proporció a la seua respectiva quota de mercat (cas Sindell). El cas també es va plantejar als Països Baixos. |
Astronàutica | L'argument del periàpside (símbol ω {\displaystyle \omega \,} ) és un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'òrbita d'un cos celeste. És l'angle que va des del node ascendent fins al periàpside, mesurat en el pla orbital de l'objecte i en el seu sentit de moviment. Per a òrbites equatorials, en les que no hi ha node ascendent, i per a òrbites circulars, que no tenen periastre, està indefinit. Per a objectes que orbiten el Sol, s'anomena argument del periheli i per a objectes que orbiten la Terra, argument del perigeu. |
Enginyeria | Una brida de tubs, brida de mànegues, o també abraçadora- ibídem, (en anglès: Jubilee clip), és un dispositiu, amb forma d'argolla, que s'utilitza per connectar i segellar un tub o mànega sobre qualsevol tipus d' accessori. |
Astronomia | En astronomia, la correcció bolomètrica és una correcció que s'ha de fer a la magnitud absoluta d'un objecte per tal de convertir la magnitud aparent d'un objecte en la seva magnitud bolomètrica. Matemàticament s'expressa com: B C = M b − M v {\displaystyle BC=M_{b}-M_{v}\!\,} La correcció bolomètrica és gran tant per estrelles de tipus primerenques (calentes) com per les de tipus tardanes (fredes). Les primeres perquè una part substancial de la radiació produïda és en l'ultraviolat, la segona perquè una gran part és en l'infraroig. Per estrelles com el nostre sol, la correcció és només marginal perquè el Sol irradia la major part de la seva energia en la gamma de longitud d'ona visual. L'escala de correcció bolomètrica es fixa per la magnitud absoluta del Sol i una magnitud bolomètrica adoptada pel Sol. L'elecció de la magnitud absoluta solar adoptada, la correcció bolomètrica, i la magnitud bolomètrica absoluta no són arbitràries, encara que algunes referències clàssiques han tabulat valors mútuament incompatibles per aquestes quantitats. L'escala bolomètrica ha variat històricament; així, la correcció bolomètrica del Sol ha variat en la banda V de magnitud -0.19 to -0.07. Com el Sol és també una estrella variable, i hi ha petites diferències en els valors de la lluminositat solar adoptada (encara que a nivells molt subtils), el 1999 dues comissions de la UAI (Comissions 25: Polarimetria i fotometria estel·lar, i Comissió 36: Teoria de les atmosferes estel·lars) coincidiren en separar la definició de correcció i magnitud bolomètrica de la variable solar. El 1999 la UAI defineix que la magnitud bolomètrica absoluta zero es correlaciona a la lluminositat bolomètrica de 3,055e28 Watts. Es va seleccionar aquesta lluminositat com a punt zero per l'escala de magnitud bolomètrica absoluta de manera que la lluminositat solar (3.842e26 Watts) correspongués a la magnitud bolomètrica absoluta de 4,75 (el valor més usat pels astrònoms). Com el Sol té una magnitud V aparent de -26,75, i una magnitud V absoluta de 4,82, llavors l'escala de magnitud bolomètrica de la UAI implica que la correcció bolomètrica per al Sol (amb una temperatura efectiva de 5778 K) és de magnitud -0,07. La nova definició de la UAI significa que els models teòrics d'evolució per les estrelles poden definir la lluentor en termes de magnitud absoluta i bolomètrica en una escala lligada a una quantitat física (la lluminositat punt zero de 3,055e28 Watts) en comptes de la del Sol (la qual és intrínsecament variable, i hi ha incerteses sistemàtiques en el valor de la constant de flux solar mesurades a 1 AU). Seguidament es mostra un subconjunt d'una taula de Kaler (p. 263) amb una llista de la correcció bolomètrica per a una rang d'estrelles. La taula completa es pot consultar a les referències. |
Lingüística | L'escriptura ideogràfica és la representació de les paraules mitjançant un caràcter o conjunt de caràcters que representen una idea. Està derivada de la pictografia. Ambdues estan molt relacionades, però, històricament, l'escriptura ideogràfica és posterior en el temps.Cada símbol té un significat únic. D'aquesta manera, el sol podria ser representat com "#" i la lluna com ")" com a exemple; els caràcters xinesos i els kanji japonesos són ideogràfics.L'escriptura ideogràfica fa servir ideogrames, que són un tipus de logograma que poden representar un objecte, una relació abstracta o bé una idea. En certs tipus d'escriptura, com la xinesa, la japonesa o la nsibidi, determinats símbols representen paraules o idees completes, la qual cosa vol dir que la seva escriptura està basada en ideogrames o idees gràfiques. Els ideogrames solen formar-se per la combinació de pictogrames, caràcters que indiquen una idea mitjançant la seva representació gràfica. Per exemple, en l'escriptura xinesa, el pictograma 人 (pronunciat ren) significa 'persona' i és una representació deformada del perfil d'un ésser humà. Basant-se en això, l'ideograma 囚 (qiú) representa una persona dins d'un requadre, i significa 'presoner'. Altres exemples semblants són 木 (mu), que significa 'arbre', ja que en representa la forma, i 林 (lin) en què es dibuixen dos arbres i s'interpreta en català com a 'bosc'. |
Ciència militar | Sunzi (Mestre Sun; en xinès: 孫子, en pinyin: Sūn Zǐ, en Wade-Giles: Sun Tzu) (544 aC - 496 aC) fou un pensador de l'àmbit daoista i versemblantment un militar autor de L'Art de la guerra, un antic llibre xinès sobre estratègia militar (la major part, però, no referent directament a tàctiques militars). |
Conflictes | L'incident de Honnō-ji (本能寺 の 変, Honnō-ji no Hen) es refereix al seppuku forçat el 21 juny 1582 del dàimio japonès Oda Nobunaga a mans del samurai i general Akechi Mitsuhide al temple Honnō a Kyoto, acabant amb la recerca de Nobunaga de consolidar i unificar el país sota la seva autoritat. |
Física | Quan un cos canvia la seva posició diem que està en moviment. El cos que es troba en moviment respecte del sistema de referència s'anomena mòbil puntual, massa puntual, punt material o partícula en moviment. El mòbil el consideram com un punt, la forma i les dimensions són irrellevants per estudiar el moviment. L'únic que volem analitzar són les posicions, la seva velocitat i la seva trajectòria. El mòbil puntual es troba en el camp de la cinemàtica. Òbviament no existeix físicament cap sòlid que realment estigui format per un sol punt. Aquesta simplificació es pot fer si només interessa estudiar aquest desplaçament general, sense tenir en compte els de les parts del cos entre elles. El punt de referència sol ser el centre de gravetat o, en el cas de vehicles, un punt del xassís. Per exemple, si volem estudiar la velocitat d'una poma que cau de l'arbre i no interessa el moviment de rotació que fa sobre ella mateixa mentre va caient. O també de vegades quan el desplaçament és "molt gran" en comparació amb la mida del cos. Per exemple, si estudiem la trajectòria que fa un avió en anar de València a Estocolm, en realitat la d'una punta d'una ala és diferent de la punta de la cua, pot ser que justament estudiem aquesta diferència però, si no és el cas, podem considerar que tots els punts són iguals i es mouen, per exemple, amb el centre de gravetat o la punta del morro. |
Ciència militar | Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament. Cada un prova de superar l'altre pel que fa a capacitat de les armes o el seu nombre. A més, l'augment dels efectius de l'exèrcit així com la seva efectivitat o capacitat de mobilització en són també característiques. Sovint porten associades curses tecnològiques i/o econòmiques. La idea que guia aquesta cursa és que si un país disposa d'una capacitat militar molt superior a la del seu rival, aquest darrer no gosarà mai atacar-lo perquè això suposaria perdre l'eventual guerra que seguiria. |
Sociologia | El síndrome d'Ottinger és un terme utilitzat per la comunicació política per fer referència a un candidat a unes eleccions aparenta el que no és realment per tenir el suport dels electors.El terme és utilitzat per primer cop per l'acadèmic francès Philippe J. Maarek en 1992 a Communication et marketing de l’homme politique. Maarek explica el cas d'un congressista estatunidenc anomenat Richard Ottinger que era candidat en les eleccions al Senat de 1976 per l'estat de Nova York. Va ser assessorat perquè construís una imatge d'acord amb les expectatives dels electors, però sense cap programa polític amb contingut real. Tot i que la campanya fou existosa pel candidat, no va saber defensar-se de les preguntes i crítiques dels seus dos rivals en un debat, la imatge de firmesa que s'havia construït durant la campanya va esvair completament i va perdre les eleccions. Tot i que el nom de síndrome és en referència de Richard Ottinger, en la realitat, no figurava pas com a candidat a les eleccions al Senat per l'estat de Nova York de 1976 i es creu que fou una equivocació d'en Philippe. |
Sociologia | La xenofòbia (del grec fobos, "por", i xenos, "forasters" o "estrangers") és l'animadversió cap a persones o cultures diferents, o considerades com a estrangeres. És el contrari de l'al·lofília. Segons la UNESCO, els significats dels termes "xenofòbia" i "racisme" sovint se superposen, però tenen significats diferents: La xenofòbia se sol basar en aspectes de cultura (s'oposa, per tant a la interculturalitat), religió (en les nostres societats, les més habituals són la islamofòbia), la cristianofòbia , etc. El racisme es basa únicament en la raça, l'etnicitat i ascendència.Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX la xenofòbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del món, tot i que no és un fenomen d'origen estrictament ideològic. |
Llocs ficticis | En la mitologia japonesa, Onoroko (オノゴロ島) és la primera illa de la terra creada per Izanagi i Izanami remenant l'oceà amb una llança amb pedres precioses fins que va quallar. Tots dos hi van construir a sobre una casa amb una columna al mig que és el pilar del món. La parella la va envoltar i en trobar-se es van prometre en matrimoni. És on van tenir a Hiruko. |
Estris | Un cristal·litzador és un recipient de vidre de base ampla i poca alçada. Permet cristal·litzar substàncies. També es pot usar com contenidor. La seva forma afavoreix una més ràpida evaporació del líquid dissolvent de la substància. |
Televisió | El caçador de cocodrils fou un programa documental televisiu conduït per Steve Irwin que tractava sobre tot tipus d'animals salvatges, principalment de cocodrils. Als Països Catalans fou emès fins a l'abril de 2006 per TV3 i el Canal 33 de Televisió de Catalunya. |
Pseudociència | L'anàlisi d'estrès de veu ( VSA ) i l'anàlisi d'estrès de veu de ordinador ( CVSA ) són ambdues, com tecnologies pseudocientífiques que diuen poder descobrir la mentida mesurant l'estrès de la veu. El CVSA enregistra la veu humana mitjançant un micròfon, i la tecnologia es basa en el principi que el contingut no verbal i de baixa freqüència de la veu transmet informació sobre l'estat fisiològic i psicològic de la persona que està parlant. S'utilitza habitualment en entorns d'investigació, la tecnologia pot diferenciar si hi ha estrès o no hi ha en les respostes a certs estímuls (per exemple, certes preguntes plantejades), considerant un estrès alt en el timbre de la veu com indicació d'una mentida. A la década dels 70, es van arribar a vendre aparells (des de 250$ fins a 4000$) que connectats al telèfon asseguraven poder detectar si la persona amb qui parlaves mentia o no, contrastant respostes innòcues amb respostes crítiques. |
Telecomunicacions | Un telescopi robòtic és un telescopi astronòmic amb el seu sistema detector que pot fer observacions astronòmiques de forma automàtica, sense intervenció humana. En disciplines astronòmiques, un telescopi es qualifica com robòtic si és capaç de fer aquestes observacions sense ser operat per un ésser humà, encara que precisi un operador per iniciar les observacions al principi de la nit, o per acabar-les en arribar el matí. Un telescopi robòtic és diferent d'un telescopi remot, encara que n'hi ha que poden ser al mateix temps ambdues coses (robòtic i remot), com és el cas dels quatre Telescopis de La Sagra, que són robòtics però controlats des de l'Observatori Astronòmic de Mallorca que descarrega diàriament les dades des de Mallorca per internet, per processar-les amb sofisticats algorismes concebuts "in house" que van permetre detectar l'asteroide 2012 DA14, entre altres milers.A part dels telescopis robòtics de l'Observatori Astronòmic de Mallorca, hi ha els famosos telescopis robòtics dels programes LINEAR i NEAT, que han trobat moltes estrelles i cossos menors. Aquests telescopis s'han utilitzat en astronomia en particular per a la detecció i el descobriment de planetoides, que podrien col·lidir amb la Terra. A l'entorn militar, el telescopi robòtic s'utilitza per identificar i controlar els satèl·lits artificials. |
Arquitectura | Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega, on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses. Antigament s'hi trobava també l'estatge del cavallerís, dels mossos de quadra, cotxers i altres dependents.Tant com el cavall tenia un paper per al transport, les cavallerisses eren ineludibles als castells, les masies, les casernes, les postes dels albergs i altres llocs estratègics, tant a les ciutats com a l'entorn rural. Segons les necessitats se'n feien de l'estable més senzill, una galeria columnada oberta fins a veritables palaus. De fet, quan els castells van perdre la seva funció defensiva per quedar sobretot edificis representatius, el parc i la cavallerissa, elements que els convidats veien des del castell, havien d'impressionar com proves del poder del castlà. Arquitectònicament van arribar a ser un component de disseny des de mitjans del segle xviii. A les corts el cavallerís reial (anomenat cavallerís major a la cort de Castella) era una de les funcions més importants i en l'ordre protocol·lari sovint el segon o el tercer després del príncep o comte. Era el cap de tota una sèrie d'equips d'oficials i els seus servents: sots-cavallerís, ensinistrador, carrosser, cotxer, mestre seller, ferrador, farratger, palafrener, veterinari, pintor, secretari... La qualitat de l'allotjament de tota aquesta plantilla a la cavallerissa seguia la jerarquia: d'un palauet per al cavallerís en cap a la planta noble damunt l'entrada principal fins a la mera pallissa per als criats. |
Circ | I Clowns és una pel·lícula franco-italiana-alemanya dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1971. |
Telecomunicacions | La compressió per ondetes és un mètode que s'utilitza en alguns algorismes de compressió amb pèrdues d'àudio, imatge i vídeo. Es basa en l'aplicació de la transformada discreta d'ondeta (en anglès : "Discrete Wavelet Transform" (DWT)) per obtenir els coeficients necessaris per al procés de quantificació de l'algorisme de compressió. |
Física | Les figures de Chladni o patrons de Chladni són uns patrons de repartiments de material sòlid conseqüència de moviments vibratoris de la superfície sobre la qual descansa. Un dels assoliments més coneguts de Chladni va ser inventar una tècnica per mostrar els diferents modes de vibració sobre una superfície rígida. Quan ressona, una placa o membrana es divideix en regions que vibren en direccions oposades, delimitades per línies on no es produeix cap vibració (línies nodals). Chladni va repetir els experiments pioners de Robert Hooke que, el 8 de juliol de 1680, havia observat els patrons nodals associats a les vibracions de les plaques de vidre. Hooke va passar un arc de violí per la vora d'un plat cobert de farina i va veure com emergeixen els patrons nodals.La tècnica de Chladni, publicada per primera vegada el 1787 al seu llibre Entdeckungen über die Theorie des Klanges ("Descobriments en la teoria del so"), consistia a dibuixar un arc sobre una peça de metall la superfície del qual estava lleugerament coberta de sorra. La placa es va inclinar fins que va arribar a la ressonància, quan la vibració fa que la sorra es mogui i es concentri al llarg de les línies nodals on la superfície està quieta, delimitant les línies nodals. Els patrons formats per aquestes línies són el que ara s'anomenen figures de Chladni. També es poden trobar patrons nodals similars assemblant materials a microescala sobre ones de Faraday.Chladni havia visitat l'Acadèmia de París el 1808 i havia demostrat els patrons de vibració davant un públic que incloïa no només els principals científics francesos sinó el mateix Napoleó; Napoleó va establir un premi a la millor explicació matemàtica. La resposta de Sophie Germain, tot i que va ser rebutjada per defectes, va ser l'única entrada amb l'enfocament correcte.Les variacions d'aquesta tècnica encara s'utilitzen habitualment en el disseny i la construcció d'instruments acústics com violins, guitarres i violoncels. Des del segle xx, s'ha tornat més habitual col·locar un altaveu impulsat per un generador de senyal electrònic sobre o sota la placa per aconseguir una freqüència ajustable més precisa. En mecànica quàntica, se sap que les figures de Chladni ("patrons nodals") estan relacionades amb les solucions de l'equació de Schrödinger per a àtoms d'un electró, i les matemàtiques que les descriuen van ser utilitzades per Erwin Schrödinger per arribar a la comprensió dels orbitals electrònics. |
Geografia | Clarence Town és una ciutat de les Bahames. Se situa a Long Island. Clarence Town és la capital de Long Island i té una població d'aproximadament 350 persones. Disposa d'un port esportiu, dos restaurants, així com el centre de govern, on hi arriba el vaixell de correu setmanalment. També compta amb una petita botiga, benzinera i un petit bar, així com una estació de policia, oficina de correus i un centre comunitari. Hi ha dues esglésies a Clarence Town, ambdues dissenyades per John Hawes, i que són d'aparença similar degut a les seves torres bessones. Una d'elles és l'Església Anglicana/Episcopal, anomenada Església Anglicana de St Paul. L'altra és la catòlica, anomenada de Sant Pere i Sant Pau. |
Llengües | El protobantu és el nom de la llengua hipotètica de la qual descendeixen totes les llengües bantus. Aquest idioma es parlava a la zona de l'actual Camerún fa uns 3000 anys, quan va començar la separació dels grups bantus en dues branques que van migrar en direccions diferents i el protobantu va separar-se d'altres llengües bantoides. Alguns estudiosos, tanmateix, consideren que és un cas de polifiletisme i que no hi havia una llengua única sino un grup d'idiomes propers que, a manca de documents, han fet pensar als comparatistes en un origen comú. Es creu que el sistema de fonemes del protobantu era força reduït, amb preponderància dels sons oclusius en les consonants i set vocals diferents. Es tractava d'una llengua tonal amb un sistema nominal de classes que construïa els sintagmes amb cinc tipus diferents de concordança. S'han identificat diferents prefixos (19) i un centenar de paraules de vocabulari quotidià, però encara resta molta feina comparativa per poder descriure el lèxic d'aquesta llengua. |
Sociologia | La sociologia de la família és una branca de la sociologia, en la qual investigadors i acadèmics avaluen l'estructura familiar com una institució social i unitat de socialització des de diverses perspectives sociològiques. Es pot veure com un exemple de relacions socials i dinàmiques de grup modelades. Entre els pressupòsits bàsics del camp d'estudi hi ha la universalitat de la família, la variació inevitable de les formes familiars, i la necessitat de la família per integrar els individus als àmbits socials.La sociologia familiar s'ocupa generalment de la formació, manteniment, creixement i dissolució dels llaços de parentiu i s'expressa comunament en la investigació sobre el festeig i matrimoni, criança dels infants, ajustament marital i divorci.Entre altres, té en compte els aspectes demogràfics, ideològics i de classe social. |
Ecologia | Tineola és un gènere d'arnes de la família Tineidae. |
Història | Francesc Bonamusa i Gaspà (Barcelona, 1947), historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vicerector (1980-86) i és catedràtic des del 1983. És autor d'El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1977) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d'història social. |
Telecomunicacions | El teorema de mostratge de Nyquist-Shannon, també conegut com a teorema de mostratge de Whittaker-Nyquist-Kotelnikov-Shannon, criteri de Nyquist o teorema de Nyquist, és un teorema fonamental de la teoria de la informació, d'especial interès en les telecomunicacions. Aquest teorema va ser formulat en forma de conjectura per primer cop per Harry Nyquist l'any 1928 (Certain topics in telegraph transmission theory), i va ser demostrat formalment per Claude E. Shannon l'any 1949 (Communication in the presence of noise). La intenció del suec Harry Nyquist en formular aquest teorema era la d'obtenir una enregistrament digital de qualitat i també es pot conèixer amb el nom de condició de Nyquist. Si es fa un mostreig a un baix valor, hi ha una possibilitat que el senyal original no estigui únicament definit pel nostre senyal mostrejat. Si això passa, no es té cap garantia que el senyal estigui correctament reconstruït. Per aquest motiu es va crear el teorema de Nyquist, que diu el següent: |
Ètica | El premi Gwangju pels Drets Humans és un premi concedit per la Fundació Memorial del 18 de maig de Corea del Sud per reconèixer "individus, grups o institucions a Corea i l'estranger que han contribuït a promoure i avançar els drets humans, la democràcia i la pau a través del seu treball." El premi té com a objectiu commemorar l'esperit del Moviment de Democratització Gwangju (maig de 1980) (també conegut com a "518" per començar el 18 de maig) en què els ciutadans prodemocràtics van lluitar contra soldats en protesta pel regna militar de Chun Doo-hwan. Segons s'explica el lloc web de l'organització, "Gwangju va rebre una valuosa ajuda dels altres mentre feia la lluita per examinar la veritat darrere de l'aixecament del 18 de maig, i mentre s'esforçava per desenvolupar una veritable democràcia. En resposta, volem donar-li alguna cosa a aquells que donaven suport a la nostra causa de la pau i la democràcia." Des de 2011 el premi consistia en un importe en metàl·lic de 50,000dòlars dels Estats Units. |
Sociologia | L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, al·ludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (auctoritas). La potestas es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.El concepte d'autoritat en política va lligat al de poder i dominació; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que Jean-Jacques Rousseau anomena «contracte social»). Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari; la carismàtica en què un grup segueix «lliurement» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei.L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat. |
Esoterisme | Els alumbrados o "enllumenats" van ser una secta herètica present a Espanya entre 1510 i 1530 i va profetitzar la unió entre l'home i Déu, basades en l'axioma "l'amor de Déu en l'home i Déu". Deixar anar completament a l'amor diví, l'home és impecabilitat, és a dir, la impossibilitat de pecar. És enllumenats derivats l'eliminació de qualsevol mediació (de Crist, l'església, els sagraments), i la desaparició de qualsevol norma relativa a la conducta. Viccionari |
Informàtica | Programari incrustat (embedded software), és aquell programari que corre dins d'un sistema incrustat (embedded system). En general, i donat la naturalesa dels sistemes on s'inclouen, aquest software acostuma a funcionar de forma autònoma, amb cap o molt poca intervenció humana, interactuant amb l'entorn físic o informàtic. Aquests sistemes autònoms poden ser aïllats, tot i que són també poden ser connectats a través d'una xarxa. Aquests sistemes estan subjectes a restriccions funcionals que impliquen la seva definició, la seva robustesa, el seu disseny, la seva capacitat per complir una tasca amb recursos específics sovint associades a sancions temporals o del seu consum d'energia.Amb la difusió massiva de sensors i actuadors electrònics, els sistemes complexos es beneficien d'una instrumentació important. Els intercanvis d'informació amb l'exterior i la capacitat d'adaptació d'aquests sistemes a l'entorn requereixen un control estricte sobre el bon funcionament d'aquests sistemes amb mòduls flexibles, autocarregables i autoconfigurables. Els sistemes incrustats o programari encastat han de posseir doncs propietats, a nivell local, ja que aquests sistemes autònoms han de suportar sols a sol·licituds imprevisibles del seu entorn. |
Ecologia | El subàrtic és una regió de l'hemisferi nord que es troba just al sud de l'àrtic autèntic i cobreix gran part d'Alaska, el Canadà, el sud de Groenlàndia, el nord d'Escandinàvia, Sibèria, el nord de Mongòlia i part de la província xinesa de Heilongjiang. Generalment, les regions subàrtiques es troben a entre 50°N i 70°N de latitud, segons el clima local. |
Antropologia | Emreli (Imrali o Emrali) fou una tribu turcmana del Turkmenistan. Eren nòmades que vivien a les estepes a l'est de la mar Càspia, i es van instal·lar al Khurasan persa el segle xvi, a la regió de Gurgan; expulsats al segle xviii per la tribu tekke o tekin van emigrar al nord es van instal·lar a Khivà a la regió de Hudjayl entre 1803 i 1827, i es van fer feudataris del kan. Sota els russos i soviètics van esdevenir sedentaris. Modernament viuen a Iyali a l'oest de Tashawz, entre els goklens i el čowdor al nord i els yomud al sud. Alguns viuen a Aşgabat (Askhabad). |
Fiscalitat | L'auditoria fiscal és el procés sistemàtic d'obtenir i avaluar les proves amb caràcter tributari que estiguin adequades als principis i normes comptables generalment acceptades |
Jocs | El cub Soma és un trencaclosques geomètric, amb set peces diferents formades amb cubs que s'han d'unir per tal de crear un cub més gran. |
Matemàtiques | En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables. Aquestes identitats són útils quan cal simplificar expressions en què intervenen funcions trigonomètriques. Una aplicació important és la integració de funcions no trigonomètriques: un truc habitual és començar per fer servir la integració per canvi de variable amb una funció trigonomètrica i llavors simplificar la integral resultant amb una identitat trigonomètrica. En aquest article es llisten aquestes identitats, per a la seva demostració vegeu demostració de les identitats trigonomètriques |
Estris | Un cendrer és un recipient destinat a recollir la cendra de les cigarretes així com a extingir i recollir els filtres de tabac. El cendrer ha estat durant dècades un objecte habitual en els habitatges, els centres de treball i els llocs d'oci. Podem distingir dos tipus de cendrers: Els de sobretaula. Els destinats a zones comunes com recepcions, sales d'espera o llocs a l'aire lliure. |
Ètica | La moral d'amos i esclaus (en alemany: Herren- und Sklavenmoral) és un tema central de les obres de Friedrich Nietzsche, especialment en el primer assaig del seu llibre Sobre la genealogia de la moral. Nietzsche argumenta que hi ha dos tipus fonamentals de moral: la "moral dels amos" i la "moral dels esclaus". La moral dels amos valora l'orgull i el poder, mentre que la moral dels esclaus valora la bondat, l'empatia i la simpatia. La moral de l'amo jutja les accions com a bones o dolentes (per exemple, les virtuts clàssiques de l'home noble versus els vicis de la xusma), a diferència de la moral dels esclaus, que jutja per una escala de bones o dolentes intencions (per exemple, virtuts i vicis cristians, deontologia kantiana). Per a Nietzsche, una moral és inseparable de la cultura que la valora, és a dir, la llengua, els codis, les pràctiques, les narracions i les institucions de cada cultura estan formades per la lluita entre aquestes dues estructures morals. |
Dret | El normativisme és una teoria del Dret desenvolupada per Hans Kelsen, que pretén "despullar-se" de qualsevol pensament ideològic, i que estableix un sistema jurídic basat en la Jerarquia de normes.Aquest normativisme jurídic reduiria l'Estat a un conjunt de relacions jurídiques: l'Estat i el dret són idèntics. L'Estat és considerat en aquesta teoria com un ordre coercitiu idèntic al "Dret". L'Estat no quedaria resumit un simple ordre jurídic, és més que això, no solament l'ordre de dret legítim i sobirà.S'oposa a Hans Kelsen i el seu normativisme, i a Schmitt i el decisionisme. |
Ecologia | La tanarida o herba remuguera (Tanacetum vulgare) és una planta herbàcia perenne de la família de les compostes, aromàtica, de tiges erectes, fulles amb segments dentats i capítols grocs agrupats en corimbes, que tenen propietats antihelmíntiques, pròpia dels herbassars que voregen camps i camins, sobretot a muntanya. La tanarida (Tanacetum vulgare) també es coneix amb altres noms en català com: herba cuquera, herba de les sangs, herba dels constipats, herba dels verms, herba tana, talarida, tanacet. Les seves fulles joves són consumides a Europa central i Anglaterra en forma d'espècie per condimentar nombrosos productes de rebosteria. Les flors seques o fresques són un element decoratiu força utilitzat. Les fulles seques constitueixen un eficaç repel·lent per insectes. |
Història | María Xesús Pato Díaz, més coneguda com a Chus Pato, nascuda a Ourense el 29 d'agost del 1955, és una escriptora, acadèmica i activista política gallega, una de les veus més representatives de la poesia gallega contemporània i autora de diversos poemaris, ja aplegats en els primers volums de la seva Poesía reunida.Cap de llista habitual de la Frente Popular Galega (partit polític comunista i independentista) per la província d'Ourense, forma part d'agrupacions tant literàries (PEN Clube de Galicia) com politicosocials (Redes Escarlata). El setembre de 2017 va ingressar com a acadèmica de la Reial Acadèmia Galega.Exerceix com a professora d'Educació Secundària (Geografia i Història) a l'IES Ramón Mª Aller Ulloa de Lalín. |
Jocs | Un dau és un objecte amb forma geomètrica en la que cada cara hi ha un número imprès. Es fa servir en jocs per obtenir un número a l'atzar segons les lleis de la probabilitat. El més comú té forma d'hexaedre, però també n'hi ha amb altre nombre de cares, usats especialment en el joc de rol o alguns jocs de taula. La seva mecànica és simple: N'hi ha prou en llençar el dau sobre una superfície plana i considerar el valor imprès a la cara que quedi en posició superior com a resultat. Tipus de daus: Moneda (2 cares): No és un dau en si, però popularment és emprat per obtenir resultats d'1 o 2 Tetràedre (4 cares): Com que no se li pot considerar que té una cara en concret en posició superior, aleshores el resultat és aquell que el seu nombre està imprès paral·lelament a la base. Cub o Hexàedre (6 cares): El més comú és un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un número de l'1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set. Octàedre (8 cares) Trapezòedre pentagonal (10 cares) Dodecàedre (12 cares) Icosàedre (20 cares) Dau de cent (100 cares): Raresa només adquirible a botigues especialitzades. Té tantes cares que fa difícil la seva manipulació i la lectura del resultat. Popularment es prefereix substituir-ho per dos daus de deu cares i diferenciats pel color. En aquest cas un dels daus adopta la funció de desenes i l'altre d'unitats.Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llançament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen els tipus de daus. Es fa referència, bàsicament, a les cares que té el dau,precedit per la consonant "d" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a "d12"), si a més es vol fer referència a la quantitat, l'afegiríem davant la "d". A més es pot utilitzar l'abreviatura com a element matemàtic i regir-lo per les seves lleis. Per exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: "3d8-2". Els daus descendeixen de les tabes asiàtiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula àrab per designar "nombre". Des dels inicis apareixen referències a daus trucats i a trampes en el seu ús. Si s'usen els daus amb propòsits d'endevinació, es parla d'un tipus de cleromància. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir símbols gravats en les seves cares i poden usar-se en combinació amb altres fonts (per exemple per triar la pàgina que s'ha de llegir d'un llibre màgic). |
Astronomia | Placidia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 20.9 ° de latitud nord i 283.12 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 14.75 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014 fa referència a Gal·la Placídia, una noble romana. |
Jocs | El Pinacle és un joc de cartes basat en realitzar combinacions que va sorgir a Espanya, encara que simultàniament va aparèixer a Itàlia on es denomina pinnacol, el joc va sorgir a la dècada dels 1940. Probablement deriva d'un joc anglès o alemany portat als Estats Units al segle XIX. Semblant al remigi i similars, les combinacions de cartes possibles són escales o sèries de cartes iguals. El joc és per a 4 jugadors que jugaran en 2 parelles i es juga amb 2 baralles americanes de 52 cartes més dues jokers cadascuna, per a un total de 108 cartes. |
Agricultura | La blima, brima o brimat és una malura de la vinya consistent en l'avortament de la flor del cep, quasi sempre a causa de les pluges o d'humitats, la qual provoca una escassedat de grans. |
Física | Jocelyn Bell Burnell (Belfast, Irlanda, 15 de juliol del 1943) és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu director de tesi, Antony Hewish. Es va doctorar a la Universitat de Cambridge. |
Història | Cristòfol Lledó (Barcelona, 1632 – 1692) fou conseller en cap del Consell de Cent de la Ciutat durant tres mandats: el 1678, el 1683 i el 1687. Cristòfol Lledó provenia d'una família de mercaders de Barcelona. Malgrat això, va anar escalant posició social en accedir a la carrera militar i participar en els permanents conflictes bèl·lics de la segona meitat del segle xvii. El 1643 va participar en l'ajuda a Girona enviada per la ciutat de Barcelona i hi ascendí a capità d'infanteria. El seu darrer ascens va ésser al càrrec de mestre del camp d'infanteria amb plaça al costat del capità general. El 1678 fou elegit conseller en cap de Barcelona per primer cop, dirigint la defensa de la ciutat contra els vaixells de guerra francesos que l'atacaren. Tornà a ser escollit el 1683. El seu tercer mandat, el 1687, va coincidir amb l'esclat de la Revolta dels Barretines, en la que va fer costat al virrei Leganés, a diferència de la Generalitat que va prendre partit pels pagesos. |
Història | L'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (en bosnià i serbocroat: Armija Republike Bosne i Hercegovine, ARBiH) era la força militar de la República de Bòsnia i Hercegovina, creada pel Govern de Bòsnia i Hercegovina el 1992, després de l'esclat de la guerra de Bòsnia. Després del final de la guerra, i la signatura dels Acords de Dayton el 1995, va ser transformat en l'Exèrcit de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. A partir de 2005 es va integrar en les Forces Armades de Bòsnia i Hercegovina (OSBIH). |
Telecomunicacions | Eutelsat (European Telecommunications Satellite Organization) és una empresa francesa amb seu a París fundada el 1977, que opera 24 satèl·lits de comunicacions sota els noms Hot Bird, Atlantic Bird, EUROBIRD i Eutelsat. Aquests satèl·lits s'usen per a emetre unes 2.500 cadenes de televisió i altres 1000 de ràdio a més de 164 milions de llars. També ofereixen serveis de comunicació per a televisions, xarxes corporatives, telefonia mòbil, connectivitat backbone d'Internet i aplicacions de banda ampla amb accés terrestre, marítim i en vol. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.