label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Llengües | Nihali o nahali (erròniament anomenat de vegades kalto), és una llengua aïllada a l'Índia central a Maharashtra i Madhya Pradesh, conservada només per unes dos mil persones la major part de les quals viuen al Melghat. Ètnicament els nihals són uns cinc mil però molts han oblidat la seva llengua. El nihali té aportacions indoàries, dravídiques i mundes, però el llenguatge propi no està emparentat a cap llengua. El 25% de les seves paraules estan agafades del munda korku, un 20% del dravídic i un 20% del marathi. Als segles xviii i xix apareixen com a lladres de ramats; el 1800 una expedició d'un dels feudataris mogols va posar fi a la seva independència tribal; vivien al sud del Tapti, especialment a Tembi al districte de Nimar (avui a Madhya Pradesh) i al Melghat a Maharashtra. |
Ecologia | Els camèfits són una de les formes vitals de Raunkjaer. Són plantes en que les parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Són plantes de gran resistència, ja que combinen els avantatges de les formes vitals de mida petita i les de mida més grossa (faneròfits). En efecte, poder presentar certa protecció de les seves gemmes contra les inclemències exteriors: en ambients freds, les gemmes es veuen protegides del fred exterior pel mantell nival, en altres ambients també protegeixen les gemmes cobrint-les de catafil·les, fulles mortes, o per un hàbit molt compacte de la planta i una baixa transpiració. D'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixença o reproducció, com s'esdevé en formes vitals més petites (geòfits, teròfits o hemicriptòfits), les fa encara més resistents que aquestes. Són típiques de les estepes, zones àrides, ambients molt freds (com la tundra, alta muntanya o zones continentals). Es divideixen en 8 categories segons el seu hàbit: Camèfits fruticosos: Mates llenyoses de tiges erectes o ascendents. En són un clar exemple la farigola o l'aspró. Camèfits sufruticosos: Mates de tiges més o menys erectes o ascendents, de tiges llenyoses només a la base. En són un exemple la botja d'escombres, el malrubí blanc o l'espígol. Camèfits reptants: Quan les plantes desenvolupen les tiges damunt del terra. En són un exemple la rèvola o la verònica. Camèfits suculents: Plantes que presenten òrgans engruixits per l'acumulació d'aigua. En són un exemple les crassulàcies o cactàcies. Camèfits pulvinulars o en coixinet: Plantes que desenvolupa mates de tiges densament atapeïdes de manera que la mata adopta una forma de coixí. En són un exemple l'eriçó o el gatovell. Camèfits enfiladissos o escandents: Plantes enfiladisses que necessiten d'un suport per desenvolupar-se. N'és un exemple la corretjola borda o el seneci enfiladís. Camèfits espartoides o cespitosos: Plantes que formen denses tofes de tiges folioses. En són un exemple moltes espècies de gramínies com el càrritx o el llistó, algunes ciperàcies o liliàcies (Aphyllantes monspessulana) Camèfits en espatllera: Plantes llenyoses que formen catifes de petites tiges folioses densament entrellaçades. En són un exemple la rosa de roca o el Salze nan. |
Enginyeria | l’Institut Mines-Télécom, també anomenada IMT, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.L’IMT és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé Executive MBA MOOC. |
Filosofia | El problema de Molyneux és un experiment mental plantejat per William Molyneux. El filòsof es pregunta si un cec que reconegués les formes amb el tacte podria reconèixer-les amb la vista si de sobte la recobrés. Amb aquest experiment sorgeixen problemes com què vol dir el coneixement o la manca de connexió entre dades dels diferents sentits, encara que es considerin com un bloc, l'experiència, des de l'empirisme. L'experiment va donar lloc a hipòtesis similars, com el de «l'habitació de Mary» referit al color. Formulat al segle xvii, el problema de Molyneux va ser citat per John Locke, Denis Diderot o George Berkeley, entre altres pensadors notables. |
Ciència militar | Els Contres o la contra (escurçament de contrarevolucionaris o contrarevolució) és el nom donat als diferents grups insurgents oposats al govern del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), al poder a Nicaragua des de la derogació, el juliol de 1979, del govern del dictador Anastasio Somoza Debayle. Encara que el moviment de la Contra agrupava diferents organitzacions amb objectius diversos i poca unitat ideològica, la Força Democràtica de Nicaragua, FDN, era la seva facció més important. El 1987 pràcticament totes les branques que formaven la contrarevolució es van unir, almenys nominalment, en la Resistència Nicaragüenca. No formen pas un grup monolític, sinó una combinació de tres elements diferents de la societat nicaragüenca. El seu líder principal era el coronel Enrique Bermúdez. El paper dels Estats Units en l'existència de les contres va ser provat per la Cort Internacional de Justícia el 1984 que va revelar que el govern dels Estats Units sota la presidència de Ronald Reagan entrenava, armava, finançava i proveïa els contres, principalment a través de la CIA. Precisament, l'escàndol Iran-Contra es va desencadenar pel fet que EUA venia armes a Iran per finançar les contres. |
Física | La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra. En termes d'equacions d'ona el patró d'interferència és un estat que depèn de l'amplitud i fase de totes les ones que contribueixen. Encara que el fenomen d'ona d'interferència és molt general, les aplicacions de la interferometria es poden utilitzar en una gran varietat de camps, incloent-hi astronomia, fibres òptiques, òptica, metrologia, estudis de mecànica quàntica com interferometria de neutrons i interferometria de neutrins i interferometria de teoria de cordes. |
Telecomunicacions | En electrònica, control de potència, és una selecció intel·ligent de potència transmesa en un sistema de comunicacions, amb l'objectiu d'aconseguir màximes prestacions en el sistema. El terme "màximes prestacions" fa referència a optimitzar paràmetres com per exemple velocitat de transmissió, capacitat del canal, cobertura o vida de la xarxa. El control de potència s'empra en xarxes celulars, xarxes de sensors, xarxes sense fils i mòdems DSL. |
Cultura popular | Una furgoteca o camió de cuina sobre rodes és un servei de restauració que es fa en un vehicle especialment equipat per a cuinar i servir menjar al carrer. En la denominació catalana s'ha optat per camió, tot i que es pot tractar de qualsevol altre tipus de vehicle, com una camioneta, caravana, furgoneta, etc. Hi ha les paraules gastrobús i tecabús, totes alternatives per al mot anglès food truck. Es fan servir a qualsevol lloc on hi hagi demanda, com fires, festes majors, esdeveniments esportius, zones empresarials o bases militars.És un vehicle condicionat per elaborar i vendre menjar al carrer. En alguns, com les camionetes de gelats, es preparen aliments congelats o precuinats; altres disposen de cuines a bord que permeten fer plats més elaborats.Per norma general, el camió de cuina sobre rodes està associat amb diferents tipus de menjar ràpid com hamburgueses, frankfurts, tacos o xurros, entre altres. Certes tenen una tradició més que centenària, com les dues furgoteques davant del Belfort de Bruges, que hi venen patates fregides des de 1897, molt anteriors a l'anglicisme de moda dels food trucks. No obstant això, en els darrers temps alguns cuiners de Califòrnia, als Estats Units, van canviar el concepte cap a restaurants itinerants amb plats més elaborats. Des de llavors han sorgit opcions que ofereixen plats gourmet i una àmplia varietat d'especialitats, la qual cosa ha incrementat la popularitat d'aquest tipus de serveis.Als Països Catalans, el 2017 es va organitzar la primera «fira de furgoteques» a Salt, amb uns trenta camions. Segons el diari Ara són vehicles amables, basats en una estètica simpàtica, fresca i creativa. Han nascut com un divertiment, però l'acceptació ha convertit el fenomen en un gran negoci. |
Ràdio | Radio Voz és una cadena espanyola d'emissores radiofòniques pertanyent al periòdic La Voz de Galicia, durant alguns anys amb emissió nacional, que actualment només emet de forma independent en Galícia. Va iniciar les seves emissions nacionals el 12 de desembre de 1994. |
Ètica | El maltractament a les dones és tot acte o accident, únic o repetit, que per acció o omissió provoca dany físic o psicològic a una dona pel fet ser-ho, sigui per una parella, un familiar o qualsevol altra persona. Les Nacions Unides consideren que "el maltractament a les dones és el crim més nombrós del món".El maltractament psicològic a una dona es considera una forma de violència de gènere. Alguns exemples en són la degradació de la dona, la cosificació, sobrecarregar-la de responsabilitats emocionals, privar-la de satisfer demandes bàsiques, provocar en ella por i una distorsió de la realitat. |
Enginyeria | La viscoelasticitat és la propietat dels materials que presenten característiques viscoses i elàstiques quan es deformen. Els materials viscosos, com l'aigua, resisteixen el flux de cisallament i es tensionen linealment amb el temps quan es tensionen. Els materials elàstics es tensen amb pressió i tornen immediatament al seu estat original una vegada que es deixen de tensionar. Els materials viscoelàstics tenen elements d'ambdues propietats i, com a tal, presenten una tensió que depèn del temps. Mentre que l'elasticitat acostuma a ser resultat de l'enllaç químic que s'estén i es cristal·litza en un sòlid ordenat, la viscositat és el resultat de la difusió d'àtoms o molècules en un material sòlid amorf. |
Art | La Biennal de Venècia (Biennale di Venezia, en italià) és una institució sense ànim de lucre subvencionada per l'Estat italià. És una de les institucions culturals més importants al món. El seu nom s'ha fet servir sempre com a sinònim de l'Exposició Internacional d'Art de Venècia; entre les més antigues, importants i prestigioses mostres internacionals d'art contemporani del món. El nom "Biennale" deriva de la freqüència biennal dels seus esdeveniments (amb l'excepció del Festival Internacional de Cinema de Venècia, nascut l'any 1932, amb freqüència anual). Tant l'Exposició Internacional d'Art de Venecia com el Festival Internacional de Cinema de Venècia són els primers i més antics esdeveniments del seu gènere. La Biennal de Venècia també celebra: la Exposició Internacional d'Arquitectura de Venècia; el Festival de Teatre de Venècia; el Festival de Dansa Contemporània de Venècia i el Festival de Música Contemporània de Venècia. |
Dansa | La sarabanda és un dels balls de la belle danse o dansa barroca. A partir del segle xix passa a ser considerada com un dels precedents dels balls de saló. També es diu així la música instrumental barroca amb què es ballava aquesta, que és un dels moviments estàndards -juntament amb l'allemande, la courante i la giga- de la sèrie de músiques per ballar dansa barroca. |
Geografia | Fundata és un poble al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania). A partir del 16 de juliol de 1973, el poble de Fundata (Brașov), juntament amb altres 13 localitats, es declara, experimentalment, com a poble d’interès turístic. |
Objectes astronòmics | Kappa de la Corona Boreal (κ Coronae Borealis) és un estel a la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +4,82. El 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar al voltant d'aquest estel. Situada a 99 anys llum del sistema solar, Kappa Coronae Borealis és una estrella subgegant taronja de tipus espectral K1IVa amb una temperatura superficial de 4.844 ± 25 K i una lluminositat equivalent a 14 sols. Posseeix una metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— semblant a la del Sol ([Fe/H] = +0,07). Amb una massa 1,8 vegades major que la massa solar, en el passat va ser una estrella blanca de la seqüència principal. En esgotar el seu hidrogen intern, ha començat a evolucionar cap a una veritable estrella gegant, sent el seu radi actual 4,7 vegades més gran que el radi solar. La seva edat aproximada és de 2.500 milions d'anys. |
Mitologia | El gambutzí o gambosí és, segons la mitologia catalana i valenciana, una mena d'homenet, un ésser o animal imaginari que s'utilitza en diverses regions de la península Ibèrica per gastar diverses bromes, tant a nens com a caçadors o pescadors novells. La més habitual consisteix a convèncer el novell que el gambutzí és un animal esquiu que només pot caçar-se de nit d'estada. A les terres de l'Ebre, un gambutzí és un ésser imaginari sense definició que s'utilitza per enganyar als nens i deixar-los perplexos. Aquesta llegenda depèn molt de la distribució geogràfica i n'existeixen diverses variacions, els agrada apropar-se al nuclis poblats per observar a la gent del poble i imitar els seus gestos i accions. També acostumen a apropar-se a zones d'acampada o zones amb fons i taules per dinar. Quan troben algú, se'n burlen. Uns diuen que tenen cua, altres que udolen i ballen a la lluna plena; i altres els consideren donyets malcreguts i capritxosos. El terme fou recollit per Joan Amades al Costumari Català de 1950. |
Telecomunicacions | Un commutador en xarxa (en anglès: network switch) és un aparell de xarxes que permet connectar equips en una xarxa. A diferència dels concentradors, per cada paquet que hi arriba, el commutador l'envia només al seu destí. |
Filosofia | El punt de vista és la posició, consideració o actitud que sobre un fet, subjecte o qüestió té una determinada persona o entitat a causa del seu propi biaix cognitiu subjectiu, indisociable a ella. També s'usa, com a sinònim, perspectiva i, especialment en el context artístic, mirada. Aquesta expressió figurativa existeix a diverses llengües i està referenciada per escrit des de 1760. Des de la perspectiva de la filosofia i les ciències socials, existeixen models de punts de vista, com el punt de vista "neutral" (o neutralitat), el punt de vista natural i el punt de vista múltiple. D'altra banda, des de les arts, l'humor i la creació (innovació, disseny, tecnologia) en general, les persones s'esmeren a oferir noves mirades, perspectives i punts de vista del món, real o fictici. Els infants són un exemple de persones que canvien el punt de vista lliurement, devant de les situacions que es van presentant. |
Aeronàutica | Eujet fou una companyia aèria irlandesa que va fer fallida el 2005. Aquesta empresa havia realitzat vols des de Girona a Kent (aeroport situat al sud-est de Londres). |
Art | Pieter Teyler van der Hulst (Haarlem, 25 de març del 1702 – ibídem, 8 d'abril del 1778) fou un ric comerciant i banquer holandès que va morir sense descendència, deixant un llegat de dos milions de florins neerlandesos per a l'estudi i difusió de la religió, les arts i les ciències a la seva ciutat natal, portant a la creació del Museu Teyler. La seva aportació, a més, va anar destinada a la fundació del Teylers Hofje en nom seu i va fer importants donacions a la comunitat mennonita, doctrina que ell seguia. |
Arquitectura | L'urbanista és una persona que s'ocupa de l'urbanisme, és a dir qui planifica els establiments humans per dissenyar una disposició harmoniosa de les ciutats i dels pobles. Per a la Société française des urbanistes (SFU), la professió d'urbanista és d'institució recent, ja que va néixer i s'ha desenvolupat en el transcurs del segle xx. És una professió moderna, oberta al seu temps i els altres mitjans professionals. És possible exercir-la havent seguit els estudis universitaris adients. No és, contràriament a altres, protegida per un dispositiu corporativista, limitant-la per la creació d'un ordre professional o numerus clausus. |
Agricultura | Aphytis melinus és un himenòpter pertanyent a la família dels afelínids. Ha sigut introduït a la majoria de les zones on es cultiven cítrics, a l'Estat espanyol des de 1976, inicialment per controlar el poll roig (Chrysomphalus dictyospermi) i posteriorment per al control del poll roig de Califòrnia (Aonidiella aurantii). Aquesta espècie ha desplaçat parcialment a algunes de les espècies autòctones del mateix gènere. |
Informàtica | El modding consisteix en la modificació estètica o funcional de qualsevol cosa (programari inclòs). No obstant això, la paraula modding se sol usar freqüentment per a les modificacions realitzades a un ordinador o a elements relacionats, com són els perifèrics, accessoris i fins i tot mobles que l'envolten. A tot el qui practica el modding se l'anomena "modder". |
Jocs | El SingStar és un videojoc per a les consoles PlayStation 2 i PlayStation 3 que simula un karaoke que utilitza l'entonació de la veu per calcular les puntuacions. Durant les cançons, a la pantalla hi surt de fons el videoclip de la cançó i unes barres horitzontals que representen el to amb el que s'ha de cantar la cançó i serveix per guiar els concursants. Segons el nivell de dificultat, les barres són més o menys estretes per exigir un nivell més alt d'afinació. La lletra surt a sota de les pantalles. La compatibilitat amb la càmera Eye Toy permet, en lloc de veure el videoclip de la cançó, veure's mentre cantes i gravar-se. Hi ha diverses categories en base de les seves puntuacions. La més baixa és "Sin oído" mentre que la més alta és "Singstar". Les puntuacions van de 0 a 10000. |
Filosofia | Victoria Camps i Cervera (Barcelona, 21 de febrer de 1941) és una filòsofa i professora catedràtica catalana. És catedràtica de Filosofia moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona.Va cursar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en 1975 amb la tesi La dimensión pragmática del lenguaje. Ha ocupat el lloc de vicerectora, professora i catedràtica d'ètica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en els comitès ètics de l'Hospital del Mar, de l'Hospital de la Vall d'Hebron i de la Fundació Esteve de Barcelona, i fou presidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya. Fora de l'àmbit universitari, va ser senadora pel PSC-PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1993, participant en la candidatura com a independent. Durant aquest temps va presidir la Comissió d'Estudi de continguts televisius del Senat. En l'actualitat és membre del Comitè de Bioètica d'Espanya, presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas i membre del Consell de Redacció de les revistes Isegoría (de l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques) i Letra Internacional. Entre les seves obres es destaquen: La imaginación ética, Virtudes públicas, El siglo de las mujeres, El gobierno de las emociones i Breve historia de la ética. Es considera una de tants filòsofs hereus de José Luis López Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant-ne la seva exclusió; la convicció en l'Estat del benestar com un valor a defensar enfront de la concepció liberal que pretén reduir l'Estat al mínim; una activa defensora de la democràcia participativa i d'una ètica que contribueixi a la formació de la ciutadania. En el seu treball en la Comissió d'Estudi del Senat sobre els continguts televisius va defensar la televisió pública com un escenari d'imparcialitat, sense ser els portaveus del govern de torn, que és el que en la realitat tendeixen a ser. Quant als mitjans de comunicació privats, ha advocat per una major transparència respecte a la titularitat dels mateixos i els poders econòmics que els sustenten. El 1996 formà part dels signants dels manifests del Foro Babel. L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.El 2008 rebé el Premi Internacional Menéndez Pelayo «pel seu magisteri filosòfic i la influència moral del seu pensament tant a Espanya com a Amèrica». |
Agricultura | La micropropagació és la pràctica de multiplicar ràpidament material vegetal per a donar moltes plantes que en procedeixin fent servir els mètodes moderns de cultiu tissular de plantes.La micropropagació es fa servir per multiplicar plantes noves com són aquelles que han estat geneticament modificades o bé plantes obtingudes pels mètodes convencionals clàssics. També es fa servir la micropropagació per obtenir un nombre suficient de plàntules d'una planta que no fa llavors o no respongui bé a la reproducció vegetativa. |
Filosofia | «Si un arbre cau al bosc i no hi ha ningú, fa soroll?» és un kōan budista i un experiment mental filosòfic que genera interrogants respecte a la observació i el coneixement de la realitat. |
Cultura popular | El cinocèfal és un monstre que té forma humana i cap de gos i es troba present a diferents cultures. La paraula prové del grec κύων kýon «gos» i κεφαλήkephalḗ «cap».El seu origen es troba al déu egipci Anubis, que posteriorment va adquirir un caràcter molt negatiu com la majoria de divinitats paganes al cristianisme. El cinocèfal apareix a diversos bestiaris medievals com una criatura realment existent que devora homes. L'excepció és Cristòfor de Lícia, un sant representat en la iconografia oriental com a cinocèfal. Apareix novament als viatges de Marco Polo i a diverses llegendes saxones per decaure amb l'avançament de l'Edat Moderna. S'ha relacionat aquest monstre amb l'home llop. En anatomia la cinocefàlia és una malformació congènita en què el cap s'assembla al d'un gos. |
Enginyeria | Les explosions de pols es produeixen per un conjunt de fines partícules de pols, especialment de la pols de carbó, però també per pols d'altres materials com la pols de cereals emmagatzemats en sitges o altres llocs tancats. La pols de carbó es pot crear durant l'extracció, el transport o el maneig mecànic del carbó. La pols de carbó són altament inflamables i es troben durant les explotacions de les mines de carbó. Les partícules de carbó en suspensió en l'aire són la causa d'explosions i es creu que aquesta va ser la causa de la catàstrofe de Courrières ocorreguda a principi del segle XX i que va matar a 1099 persones. Les tècniques modernes d'extraccions mecàniques del carbó, aparegudes a partir de la dècada de 1930, usant el martell picador van augmentar la producció de pols de carbó i al mateix temps la pols de carbó és l'origen de la malaltia professional de la silicosi. Un dels principals riscos està relacionat amb l'estat de partícula fina: en efecte, el carbó necessita la presència d'aire per cremar i en partícula fina la pols presenta una gran superfície de contacte amb l'aire (vegeu superfície específica). |
Cronometria | John Whitehurst FRS (10 d'abril de 1713 - 18 de febrer de 1788), nascut a Cheshire, Anglaterra, fou un rellotger i científic anglès, i va fer importants contribucions primerenques a la geologia. Va ser un membre influent de la Societat Lunar. |
Sociologia | The Affluent Society (en anglès, "La societat pròspera") és un llibre escrit el 1958 per l'economista de Harvard John Kenneth Galbraith. El llibre intentava perfilar amb claredat la manera en què els Estats Units dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial estaven esdevenint pròspers en el sector privat però romanien pobres en el sector públic, amb una manca d'infraestructures socials i físiques, i perpetuant la desigualtat econòmica. El llibre provocà un gran debat públic al seu temps, i és àmpliament recordat per la popularització per part de Galbraith del terme "saviesa convencional". Moltes de les mateixes idees foren posteriorment ampliades i polides al llibre del 1967 de Galbraith, El nou estat industrial. |
Jocs | Un joc de miniatures, de vegades anomenat joc de guerra de miniatures, és un tipus de joc de guerra que incorpora miniatures com a components principals del joc, que se solen situar en un tauler amb escenografia, normalment una maqueta o un diorama. Com tants altres jocs de guerra, se'l pot considerar un joc de simulació, generalment sobre combat tàctic. Els orígens de l'afició començaren al voltant del segle xx, amb la publicació les regles de guerra naval de Fred T. Jane i Little Wars de H. G. Wells el 1913. El 1929 es publicà un llibre similar, titulat Shambattle: How to Play with Toy Soldiers, per Harry Dowdall i Joseph Gleason. La comercialització de productes exclusius pels jugadors de jocs de miniatures es remunta als anys 50 amb els esforços de Jack Scruby. Després, els anys 60 i 70 els jocs de miniatures de fantasia i ciència-ficció cresqueren com a alternativa als jocs que estaven ambientats en conflictes històrics; tot seguit, emergiren companyies que s'hi dedicaven com ara Games Workshop, Spartan Games, Battlefront, Foundry, Warlord Games i Privateer Press. |
Jocs | Bruno Faidutti (23 d'octubre de 1961) és un historiador i sociòleg resident a França, conegut per ser creador de jocs de taula. Bruno Faidutti ha estudiat dret, economia, sociologia i història. És doctor en història, amb una tesi sobre la representació dels unicornis a l'art i la literatura des de l'edat mitjana. Ara és professor d'economia i ciències socials a París. Com a jugador ho ha tastat tot, des dels jocs de rol fins al pòquer, passant per tota classe de jocs de societat, del més ximple al més complex. Com a autor de jocs és el més prolífic i més conegut de França. Concilia amb mà de mestre l'elegància de regles i el tempo del joc amb el caos i l'humor, sempre partint de la interacció entre els jugadors. Sempre que pot, treballa en col·laboració amb altres autors europeus o americans. D'entre els més de setanta jocs que ha publicat des de 1983, es poden destacar Ciudadelas (2002) i el recent Mascarade (2013). |
Psicologia | Un al·lucinogen, psiquedèlic (o psicodèlic) o psicotomimètic és un tipus de psicòtrop que indueix al·lucinacions, alteracions de les percepcions, de la coherència del pensament i de la regularitat de l'estat d'ànim, però sense confusió mental persistent o trastorns de la memòria. A més, sovint produeix una modificació del to afectiu, generalment vers l'eufòria, i a continuació un seguit d'alteracions perceptives, especialment visuals. Aquestes modificacions psíquiques són sempre transitòries i els seus efectes reversibles. Els substantius psiquedèlia o psicodèlia no es troben en les obres lexicogràfiques, però sí que hi són els adjectius corresponents psiquedèlic i psicodèlic. L Els efectes dels al·lucinògens són clarament diferents dels estimulants com la cocaïna o les amfetamines, encara que augmenten també la vigilància o l'activitat. Normalment, els al·lucinògens no són addictius, contràriament als estimulants, però l'ús d'aquest tipus de substàncies va relacionat amb la ingesta d'altres substàncies que sí que ho són. |
Mitologia | Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis. En un ambient polític que propugnava l'increment de l'autoritarisme reial els constitucionalistes aragonesos inventaren la llegenda d'un regne que hauria existit a l'alt Aragó amb capital L'Aïnsa. Aquest mític regne es basava en l'històric Comtat de Sobrarb i segons la llegenda hauria tingut els primers furs; un cop aprovats, els aragonesos escolliren un rei, al qual obligaren a jurar els furs. La màxima que resumia aquesta ideologia constitucionalista es resumeix en la frase: «En Aragón antes fueron leyes, que reyes». Segons aquests imaginaris furs, el jurament que es feia quan el rei era escollit era el següent: |
Ecologia | Les emanacions fredes són un bioma aquàtic del sòl del del fons del mar on s'emetem sulfurs d'hidrògen, metà i altres hidrocarburs. Sovint hi viuen organismes endèmics. En reaccionar el metà amb l'aigua de mar es formen roques carbonatades i esculls i aquestes reaccions depenen de l'activitat de bacteris. |
Telecomunicacions | El senyal digital és un tipus de senyal generat per alguna mena de fenomen electromagnètic, en el qual cada signe que codifica el contingut del senyal pot ser analitzat en termes d'algunes magnituds que representen valors discrets, en lloc de valors dins d'un cert rang. Per exemple, l'interruptor de la llum només pot prendre dos valors o estats: obert o tancat, o la mateixa làmpada: encesa o apagada. Això no significa que el senyal físicament sigui discret, ja que els camps electromagnètics solen ser continus, sinó que en general existeix una forma de discretitzar-la unívocament. Els sistemes digitals, com per exemple l'ordinador, usen lògica de dos estats representats per dos nivells de tensió elèctrica, un d'alt, H i un altre de baix, L (de High i Low, respectivament, en anglès). Per abstracció, aquests estats se substitueixen per zeros i uns, cosa que facilita l'aplicació de la lògica i l'aritmètica binària. Si el nivell alt es representa per 1 i el baix per 0, hom parla de lògica positiva i en cas contrari de lògica negativa. Un senyal digital és aquell que presenta una variació discontinua en el temps, i que només pot adquirir valors discrets. La seva forma característica és àmpliament reconeguda: el senyal bàsic és una ona quadrada (polsos) i la representació es realitza respecte al domini del temps. Referit a un aparell o instrument de mesura, diem que és digital quan el resultat de la mesura es representa en un visualitzador mitjançant nombres (dígits) en lloc de fer-ho mitjançant la posició d'una agulla, o qualsevol altre indicador, en una escala. |
Ciències de la salut | Es coneix com a frau alimentari el conjunt de pràctiques il·lícites (intencionades o involuntàries) per part de certs comerciants a l'hora de produir o vendre un producte. Aquestes pràctiques tenen com a objectiu enganyar el consumidor fent passar un producte alimentari per un de qualitat superior, ja sigui canviant l'etiquetatge o no complint amb la legislació vigent. |
Ciències de la salut | La teràpia vaginal és la fisioteràpia específica per a prevenir i recuperar els efectes a la musculatura i teixits pelvians i vaginals, sobredilatats a causa de l'embaràs i del part. Consta de teràpia manual i exercicis educatius, sovint ajudats per grans boles terapèutiques, a les quals la dona s'hi seu, i per les esferes intravaginals, dues boles, una gran i una petita, que la dona ha d'introduir-se a la vagina. Aquesta teràpia s'ofereix gratuïtament a la Catalunya Nord (en França en general) però, tot i que existeix, a Espanya cal accedir-hi per la via privada.Tot i que en principi la teràpia vaginal va néixer per a dones al seu postpart, actualment la fan també dones embarassades, ja que s'ha vist que és beneficiós per a preparar el cos i a més disminueix dolors i molèsties del part, mares recents però també dones que descobreixen amb molta posterioritat que de fet fa anys que tenen un problema de pelvis.Alguns dels mètodes utilitzats són l'estirament manual de la musculatura interna de la vagina, i ensenyament de tècniques de contracció i relaxació dels teixits uterins són alguns dels mètodes amb els quals les terapeutes restableixen el to del perineu. Un dels recursos clàssics que indueixen aquesta combinació de contracció-relaxació uterina són les esferes intravaginals. |
Mitologia | El sant Greal (també Graal, Grial, Gresal) és un objecte llegendari que apareix en moltes obres narratives medievals, especialment en les novel·les artúriques. És quelcom d'indefinit que el Rei Artús i els seus cavallers han de trobar i que, en un moment donat, s'identifica amb el Sant Calze. En resulta la barreja entre un mite germànic antic i la simbologia cristiana el que dona la llegenda següent: el Sant Calze va recollir la sang de la crucifixió de Jesucrist (recollida per Josep d'Arimatea) i a més, segons algunes versions, era el mateix calze emprat per Jesucrist en l'Últim Sopar. Com que la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí podria venir el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona; així, aquell que begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat. A més, només els dignes aconsegueixen veure'l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d'un mateix que pocs superen. El sant Greal és un dels temes centrals de l'òpera de Wagner Parsifal. Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta Tirant lo Blanc sobre l'elmet. Segons diu la tradició, el rei Martí I l'Humà, n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la corona d'Aragó, concretament a la seu de València. |
Història | Wei (xinès tradicional: 魏, xinès simplificat: 魏, pinyin: Wèi) va ser un estat de l'ètnia Dingling que existí durant el període específic dels Setze Regnes de la Xina, de 388 a 392. El seu fundador Zhai Liao havia estat vacil·lant entre ser un vassall dels Yan posteriors, els Yan Occidental, o la Dinastia Jin (265-420), i en 388, Viccionari |
Geologia | El límit Cretaci-Paleogen (K-Pg), anteriorment conegut com a límit Cretaci-Terciari (K-T), és una signatura geològica, generalment una banda prima de roca. K, la primera lletra de la paraula alemanya Kreide ('creta'), és l'abreviació tradicional per a referir-se al Cretaci, mentre que Pg ho és del Paleogen. El límit K–Pg marca el final del Cretaci, l'últim període del Mesozoic, i l'inici del Paleogen, el primer període del Cenozoic. Se li sol atribuir una edat d'uns 66 milions d'anys (Ma), que la datació radiomètrica ha situat en 66,043 ± 0,011 Ma.El límit s'associa amb l'extinció del Cretaci-Terciari, una extinció massiva que provocà la desaparició de la majoria d'espècies del Mesozoic, incloent-hi tots els dinosaures tret dels ocells. Hi ha una base de proves sòlida que indica que l'extinció coincidí amb l'impacte d'un gran meteorit que es creu el responsable de la formació del cràter de Chicxulub. Es creu que aquesta col·lisió fou el desencadenant de l'extinció. |
Ètica | Fèlix Genover fou monjo bernadí a Poblet, natural de Figueres. Va ser catedràtic de teologia a la universitat de Lleida i molt instruït en lletres divines i humanes: després prior de les Franqueses, i abat de Poblet. Va publicar un tom en foli amb el títol «Selectae Disputationes in theologiam moralem. Succinta praeclara ac Perutilis cujusdam peculiaris difficultatis circa sacrificii missae applicationem ocurrentis dissert. Ilerdae 1700» en foli. Va deixar manuscrit «Tractatus de praeceptis decalogi juxta mentem D. Thomae». Un altre amb el títol «Tortura torturae», acabat d'escriure l'1 de febrer de 1717 poc abans de la seva mort, que versa sobre els inconvenients de donar turments als reus per a aclarir la veritat. |
Geologia | L Enginyeria Geològica és la branca de l'Enginyeria que aborda la resolució de problemes relacionats amb la interacció directa i indirecta, de l'home amb el medi geològic, entenent aquest com el suport de les activitats humanes. |
Matemàtiques | En geometria, una hèlix o hèlice (del llatí helix, -ĭcis, i aquest del grec ἕλιξ, -ικος, «espiral») és un tipus de corba suau en l'espai tridimensional. Es caracteritza pel fet que la tangent en qualsevol punt produeix un angle constant amb una línia fixa anomenada eix. Exemples d'hèlices són les molles i les baranes de les escales de cargol. Una hèlix "plena" (per exemple una rampa espiral) s'anomena helicoide. Les hèlices són importants en la biologia donat que la molècula de l'ADN està formada per una doble hèlix i moltes proteïnes tenen estructures helicoidals conegudes com a hèlixs alfa. |
Filologia | Un logion (en grec : λόγιον), en plural logia (λόγια), és, a l'antiga Grècia, una paraula d'inspiració divina o sagrada. Tant en la tradició del Judaisme hel·lenístic com del cristianisme, el terme és sinònim de « Paraula del Senyor ». Des del segle xix, els exegetes del Nou Testament empren aquesta paraula d'una manera quasi exclusiva en el cas de les « dites » de Jesús de Natzaret. Aquests logia ocupen un lloc central en la recerca del Jesús històric perquè ho han tractat a la gènesi dels Evangelis canònics, en particular els sinòptics. La Font Q definida per la teoria de les dues fonts seria en efecte un recull de logia (sentències) de Jesús utilitzades per Mateu i Lluc. La naturalesa d'aquestes logia és en debat des de Pàpies de Hieràpolis però també des del descobriment de l'Evangeli apòcrif de Tomàs. |
Protestes | Le Balai Citoyen («L'escombra ciutadana») és un moviment social sorgit a Burkina Faso d'oposició política al dictador Blaise Compaoré. Va ser fundat l'estiu de 2013 per dos artistes i activistes, el músic de reggae i presentador de ràdio Sams'K Le Jah, i el raper i actor Serge Bambara, més conegut pel seu nom artístic «Smockey». Junts van organitzar diverses accions de protesta durant el 2014, inclosa una reunió conjunta amb 30 partits de l'oposició, que el 31 de maig de 2014 va aplegar més de 35.000 persones a l'estadi 4 d'agost d'Ouagadougou. |
Ètica | El Premi Olof Palme és un premi anual guardonat per un èxit destacat en l'esperit d'Olof Palme. El Premi està format per un diploma i 100.000 dòlars EUA. El premi va ser creat el febrer de 1987 i és atorgat pel Olof Palmes minnesfond för internationell förståelse och gemensam säkerhet, un fons que va ser establert per la família d'Olof Palme i el Partit Socialdemòcrata Suec en honor de la memòria d'Olof Palme. |
Protestes | El 6 de maig de 2021 es van iniciar una sèrie d'enfrontaments entre policia israeliana, recolzada per colons israelians, i palestins per una decisió del Tribunal Suprem d'Israel sobre els desallotjaments de palestins a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est. Coincidint amb les festes de Nit del Destí (Laylat al-Qadr) i el Dia de Jerusalem (Yom Yeruixalàyim), els enfrontaments van resultar amb més de 300 persones ferides, la majoria civils palestins. Els enfrontaments van provocar un endarreriment de la sentència de més de 30 dies per tal d'intentar reduir les tensions, segons el fiscal general d'Israel Avichai Mandelblit.El 9 de maig, la policia israeliana va assaltar la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem, espai sagrat per als musulmans, minuts abans de l'inici d'una manifestació de l'extrema dreta nacionalista jueva que més tard seria cancel·lada. Com a resposta, els dies 10 i 11 de maig, Hamàs i Gihad Islàmic van llançar 480 coets a territori israelià, segons l'Exèrcit d'Israel, que van arribar a cases i una escola, matant dos civils israelians i ferint almenys 70 persones més. Israel va respondre amb atacs aeris a Gaza en l'anomenada Operació Guardià de les Muralles i, segons els funcionaris de Gaza, almenys 30 palestins van reesultar morts, inclosos deu nens, i 203 més van resultar ferits. Segons l'Exèrcit d'Israel, almenys quinze dels morts eren membres de Hamàs i la resta van morir pel mateix llançament de coets palestins. L'11 de maig, els atacs aeris israelians van demolir un edifici residencial de 13 pisos a Gaza.Israel i Hamàs van acordar un alto al foc a partir de les 2 de la matinada del 21 de maig. |
Química | La piròlisi és la descomposició tèrmica de materials a temperatures elevades en una atmosfera inerta. Implica un canvi de composició química. La paraula es va encunyar a partir dels morfemes derivats del grec pyro "foc" i lysis "separar". La piròlisi s’utilitza sovint en el tractament de materials orgànics. És un dels processos implicats en la carbonització de la fusta. En general, la piròlisi de substàncies orgàniques produeix productes volàtils i deixa carbó, un residu sòlid ric en carboni. La piròlisi extrema, que deixa sobretot carboni com a residu, s’anomena carbonització. La piròlisi es considera el primer pas en els processos de gasificació o combustió.El procés s’utilitza molt a la indústria química, per exemple, per produir etilè, moltes formes de carboni i altres productes químics a partir del petroli, el carbó i fins i tot la fusta, per produir coc a partir del carbó. S'utilitza també en la conversió de gas natural (principalment metà) en hidrogen gas no contaminant i carbó sòlid no contaminant, iniciant la producció en volum industrial. Les aplicacions ideals de la piròlisi convertirien la biomassa en gas de síntesi i carbonet, els residus de plàstic tornarien a ser oli utilitzable o els residus en substàncies d’eliminació segura. |
Filosofia | Un trop és la substitució d'una expressió per una altra amb el sentit figurat. Es tracta d'un terme propi de la retòrica que prové del grec τρόπος, trops, que significava «direcció». En aquest sentit, el trop és el canvi de direcció d'una expressió que es desvia del seu contingut original per a adoptar un altre contingut. En llatí, el terme es va adaptar com a tropus. L'ús dels trops és un constituent principal de l'ornatus retòric, una de les qualitats de la elocutio. El nombre i la identitat dels trops ha variat al llarg de la història de la retòrica, entre els previstos més habitualment hi ha la metàfora, l'al·legoria, la hipèrbole, la metonímia, la sinècdoque, l'antonomàsia, l'èmfasi, la ironia, etc. La retòrica clàssica constava d'un tractat anomenat De tropis on s'estudiava l'ús de les paraules en un sentit diferent de l'habitual. Els trops ocupen un lloc important en el llenguatge literari, especialment en la poesia lírica, encara que no exclusivament: poden trobar-se també en el llenguatge col·loquial. |
Arquitectura | Manuelí fou un estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre finals del segle xv i començaments del xvi, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal. L'estil aporta poques novetats estructurals, en ser bàsicament ornamental. Sobre una base gòtic flamígera, s'hi sobreposen elements renaixentistes i d'influència oriental, amb una densa ornamentació que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic. Per aquesta raó, edificis d'estil gòtic isabelí presenten decoració manuelina, com és el cas de la basílica de Santa Maria la Major de Pontevedra, on destaquen les cresteries típicament manuelines. És una variació portuguesa de l'estil gòtic final, així com de l'art lusomorisc o mudèjar, marcat per una sistematització de motius iconogràfics propis, de gran port, simbolitzant el poder regi. Va incorporar, més tard, ornamentacions del Renaixement italià. El terme manuelí va ser creat per Francisco Adolfo Varnhagen en el seu Notícia Histórica e Descriptiva do Mosteiro de Belém de 1842. L'estil es va desenvolupar en una època propícia de l'economia portuguesa i va deixar marques en tot el territori nacional. En destaquen com a monuments més representatius: Monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Diogo de Boitaca i João de Castilho, en el qual destaquen les capelas imperfeitas i el claustre. Monestir dels Jerònims de Belém, obra també de Diogo de Boitaca i João de Castilho. Convent de Crist, a Tomar, de Diego de Arruda i João de Castilho. Torre de Belém de Francisco de Arruda. Església de l'antic convent de Jesús, de Diogo de Boitaca.En un estil neomanuelí, destaca l'Hotel palau de Buçaco, de finals del segle xix. |
Art | Escola cretenca o escola de Creta va ser una important escola pictòrica, coneguda també amb el nom d'escola post-bizantina, moviment que va florir en l'Illa de Creta mentre estava sota el control de la República de Venècia entre 1204 i 1669. Gràcies a aquesta situació política, i en particular després de la caiguda de Constantinoble, va ser el principal centre artístic cristià de cultura grega entre els segles XV i el XVII. En aquest ambient es va desenvolupar un particular estil pictòric que va estar influït tant per la tradició com pels moviments de rerefons romà d'Orient i llatí. L'artista més gran d'aquesta escola va ser El Greco, qui després de fer els primers passos en aquest ambient, aviat va deixar l'illa per establir-se en Venècia i més tard al Regne de Castella abandonant així progressivament la seva empremta inicial. |
Objectes astronòmics | Un objecte estel·lar jove és un estel en els primers estadis d'evolució. A la literatura científica escrita en anglès apareix amb l'acrònimYSO (young stellar object). Aquesta classe la constitueixen dos grups d'objectes: les protoestrelles i les estrelles pre-seqüència principal. Algunes vegades se les diferencia per rang de massa: objectes estel·lars joves massius (en anglès: massiveYSO o MYSO), de massa intermèdia (en anglès: intermediate-mass YSO), de massa petita (en anglès: low-mass YSO) i nanes marrones. Els objectes estel·lars joves són usualment classificats usant un criteri basat en el pendent de la seva distribució espectral d'energia, introduïda per Lada i Wilking. En basar-se en els intervals de valors de l'índex espectral α {\displaystyle \alpha \,} els dos científics proposen tres classes (I, II i III) α = d log ( ν F ν ) d log ( ν ) {\displaystyle \alpha ={\frac {d\log(\nu F_{\nu })}{d\log(\nu )}}} . Aquí ν {\displaystyle \nu \,} és la freqüència, F ν {\displaystyle F_{\nu }} és la densitat de flux. L'índex α {\displaystyle \alpha \,} es calcula en l'interval de longitud d'ona 2.2-20 μ m {\displaystyle {\mu }m} (regió de l'infraroig proper i mig). Posteriorment, el 1994, es va afegir una quarta classe de fonts amb espectre pla. El 1993 es discubriren els objectes de Classe 0, objectes amb emissió intensa en el rang submil·limètric, però febles en els λ < 10 μ m {\displaystyle {\lambda }<10{\mu }m} Class 0: fonts indetectables en λ < 20 μ m {\displaystyle {\lambda }<20{\mu }m} Class I: fonts amb α > 0.3 {\displaystyle {\alpha }>0.3} Espectre pla: fonts amb 0.3 > α > − 0.3 {\displaystyle 0.3>{\alpha }>-0.3} Class II: fonts amb − 0.3 > α > − 1.6 {\displaystyle -0.3>{\alpha }>-1.6} Class III: fonts amb α < − 1.6 {\displaystyle {\alpha }<-1.6} Aquest esquema de classificació reflecteix grollerament una seqüència evolutiva. Els astrònoms creuen que moltes de les fonts immersa en la pols còsmica de Classe 0 evolucionen cap a l'estat de Classe I dissipant el seu embolcall circumestel·lar. De mica en mica, arriben a ser òpticament detectables en la línia de naixement estel·lar com estrelles de pre-seqüència principal. Els objectes estel·lars joves estan relacionats a altres fenomenologies associades a la formació d'estrelles: dolls de gas circumestel·lars, fluxos de gas bipolars, màsers astrofísics, objectes de Herbig-Haro, discs protoplanetaris i discs circumestel·lar |
Epidèmies | El juny de 2019, un brot de síndrome d'encefalitis aguda (acute encephalitis syndrome, AES) es va produir al districte de Muzaffarpur i als districtes contigus de l'estat de Bihar (Índia), enmig d'una onada de calor a la regió, resultant morts més de 100 nens, principalment per hipoglucèmia. |
Telecomunicacions | L'accés a Internet connecta terminals d'ordinador, ordinadors, dispositius mòbils, i xarxes informàtiques individuals a Internet, permetent als usuaris l'accés als seus serveis, com són l'email i el World Wide Web. Els proveïdors d'Internet (Internet service provider o ISP en anglès) ofereixen accés a Internet a través de diverses tecnologies d'un ample rang de velocitat de senyalització de dades (velocitats). L'ús del consumidor d'Internet es va fer popular a través connexions per línia commutada (dial-up Internet access en anglès) en la dècada de 1990. A la primera dècada del segle xxi, molts consumidors de les nacions desenvolupades van utilitzar tecnologies d'accés a Internet de banda ampla més ràpides. En 2014 la banda ampla era omnipresent a tot el món, amb una velocitat de connexió mitjana global superior a 4 Mbit/s. |
Humor | El virgo de Visanteta és una pel·lícula dirigida per Vicente Escrivá inspirada en el sainet homònim escrit per Josep Bernat i Baldoví el 1845. Quan s'estrenà (l'any 1979), es va fer molt popular, i continua sent un mite de l'imaginari col·lectiu valencià. N'hi hagué una segona part, anomenada Visanteta, estate queta. |
Filosofia | L'aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal, filòsof, matemàtic i físic francès. Suposa que els humans aposten amb les seves vides si Déu existeix o no. Pascal argumenta que una persona racional hauria de viure com si Déu existís, i buscar creure en Déu. Si Déu no existeix, aquesta persona només tindrà una pèrdua finita (alguns plaers, riquesa, etc.), mentre que opta a tenir un guany infinit (representat per l'eternitat en el Paradís) i evita tenir una pèrdua infinita (l'eternitat a l'Infern).L'aposta de Pascal estava basada en la idea del Déu cristià, tot i que hi ha arguments similars en altres tradicions religioses. L'aposta original estava descrita a la secció 233 del llibre Pensées ("Pensaments", publicat pòstumament). Aquestes notes anteriorment no publicades es van ordenar per formar un tractat incomplet sobre l'apologètica cristiana. A nivell històric, l'aposta de Pascal va ser trencadora, ja que va explorar territori nou en teoria de probabilitat, va marcar el primer ús formal de teoria de decisions i va anticipar filosofies posteriors com l'existencialisme, el pragmatisme i el voluntarisme. |
Filosofia | La rigor és una condició de rigidesa. La rigor, sovint, és un procés d'adheriment absolut a certes restriccions, o la pràctica de mantenir la coherència estricta amb certs paràmetres predefinits. Aquestes restriccions poden ser imposades al medi ambient, com ara "les rigors de la fam"; lògicament impost, com ara proves matemàtiques que ha de mantenir respostes coherents ; o socialment imposada, com ara el procés de definició de l'ètica i el dret. |
Geografia | Călărași (pronunciació en romanès: [kələˈraʃʲ], la capital del comtat de Călărași a la regió de Muntènia, es troba al sud-est de Romania, a la riba del Danubi al costat de la comuna Borcea, a uns 12 quilòmetres de la frontera amb Bulgària 125 quilòmetres de Bucarest. La ciutat és un centre industrial de fusta i paper, processament d'aliments, fabricació de vidre, tèxtils, producció d'equips mèdics i indústria pesant, l'últim representat per les siderúrgiques de Călărași. La ciutat es coneix col·loquialment com a "Capșa provinciei" (la Capșa de les províncies). |
Pseudociència | El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i del llatí ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el significat de pretesament científic, i la pseudociència seria la suma de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic.Els qui utilitzen aquest terme -especialment els adherents a l'escepticisme científic- parteixen de la convicció següent: es poden distingir tres classes de coneixements: aquells científics -obtinguts segons el mètode científic-, aquells empírics -deguts a l'experiència- i aquells tradicionals -allò que hom coneix, que ha estat sempre així i sempre serà així-. La ciència es basa en les proves -els indicis no són proves definitives-, els experiments, l'observació, la cerca de la relació causa-efecte, i el principi de la falsabilitat. La falsabilitat consisteix en el fet que un experiment o una observació pot ser repetit per qualsevol científic arreu del món, i segons el mètode científic que s'apliqui, s'obtindrà sempre el mateix resultat. D'aquesta manera, es poden acceptar o rebutjar els teoremes o proposicions d'una teoria. Quan noves observacions o experiments donen resultats que s'adeqüen més a la teoria, s'han de canviar els teoremes o fer-ne de nous, ampliant la teoria.Així, sovint, es taxen d'aquesta denominació disciplines i fenòmens com: l'alquímia, l'astrologia, el biomagnetisme (que en un context d'ús curatiu poc científic fou antigament anomenat magnetisme animal, i cal diferenciar dit terme de les tècniques diagnòstiques actuals que fan servir els camps magnètics generats pel cos, com ara la magnetoencefalografia, la magnetocardiografia fetal o la magnetomiografia uterina), la grafologia, l'homeopatia, la numerologia, la parapsicologia, la quiromància, la radioestèsia, la telepatia, la telecinesi, la ufologia, etc. No és fàcil distingir entre ciència i pseudociència. Alguns mètodes utilitzats en certes branques considerades com a científiques no estan d'acord del tot amb els principis del mètode, per exemple: les mostres per quotes a la sociologia no respecten, almenys per complet, el principis d'aleatorietat, car l'elecció d'un element de la quota exclou automàticament, o inclou necessàriament, altres elements de l'univers dins la mostra. Igualment, les ciències de l'educació en conjunt han estat tractades de pseudociència, considerant que no hi cap metodologia prou vàlida científicament per a treure conclusions en aquest domini. D'altres, com per exemple el filòsof austríac Karl Popper, han considerat com a pseudociències el darwinisme, l'historicisme, la psicoanàlisi i el marxisme. Un nombre creixent d'especialistes considera les teories conspiratives una forma de pseudociència social, puix que la gran majoria són versions simplificades i maniquees de la realitat basades en relacions causals no provades. |
Geografia | Per regió de l'Oresund s'entenen dos conceptes geogràfics: d'una banda la regió metropolitana de l'Oresund, que és una conurbació binacional a banda i banda de l'estret de l'Oresund, els focus principals del qual són les ciutats de Copenhaguen (Dinamarca) i Malmö (Suècia). Per altra banda existeix la Regió de l'Oresund (Øresundsregionen en danès i Öresundsregionen en suec), que és una regió geo-econòmica entre ambdós països i que inclou a la regió metropolitana en els seus termes. |
Informàtica | Naomi Wu (30 d'agost de 1994) també coneguda com Sexy Cyborg, és un maker xinesa de bricolatge i personalitat d'Internet. Com a defensora de les dones en STEM, transhumanisme, maquinari de codi obert i modificació corporal, intenta desafiar els estereotips de gènere i tecnologia amb un personatge públic extravagant, utilitzant l'objectivació de la seva aparença per inspirar les dones. |
Telecomunicacions | TIA/EIA-568 és un conjunt d'estàndards de telecomunicació creats per la Telecommunications Industry Association (TIA). La norma s'adreça als cablejats d'edificis comercials per a productes i serveis de telecomunicacions. |
Heràldica | El camper o camp és, en heràldica, la superfície interior i total d'un escut, on es posen les particions i les càrregues. En el blasonament o descripció heràldica dels escuts, l'esmalt del camper és el primer element a què es fa referència, si bé la paraula "camper" es pot ometre per sobreentesa, pràctica que segueix la Generalitat de Catalunya en els escuts. Així, el blasonament de l'escut de Catalunya és, segons aquesta pràctica, el següent: "d'or, quatre pals de gules", que significa que dins un camper d'or hi figuren quatre pals de gules. |
Telecomunicacions | En telecomunicacions, el factor de soroll o figura de soroll ( F {\displaystyle F} ) és la mesura en què es degrada la relació senyal/soroll (SNR) d'un senyal de ràdiofreqüència (RF), en travessar els diferents components electrònics actius d'un sistema receptor de comunicacions. Concretament, F {\displaystyle F} es defineix com la relació del soroll tèrmic a l'entrada, entre el soroll tèrmic a la sortida del dispositiu. Es pot entendre doncs F {\displaystyle F} com l'aportació del mateix dispositiu al soroll tèrmic. Normalment el factor de soroll F {\displaystyle F} es calcula com: F = S N R i n S N R o u t {\displaystyle F={\frac {{SNR}_{in}}{{SNR}_{out}}}} En ser els valors de soroll i senyal expressats normalment en escala logarítmica (dB), el factor de soroll serà: F [ d B ] = S N R i n [ d B ] − S N R o u t [ d B ] = 10 ⋅ log F {\displaystyle F[dB]={SNR}_{in}[dB]-{SNR}_{out}[dB]=10\cdot \log F} Per calcular el factor de soroll equivalent d'una sèrie de dispositius en cascada, es fa servir la Fórmula de Friis: F = F 1 + F 2 − 1 G 1 + F 3 − 1 G 1 G 2 + F 4 − 1 G 1 G 2 G 3 + ⋯ + F n − 1 G 1 G 2 G 3 ⋯ G n − 1 , {\displaystyle F=F_{1}+{\frac {F_{2}-1}{G_{1}}}+{\frac {F_{3}-1}{G_{1}G_{2}}}+{\frac {F_{4}-1}{G_{1}G_{2}G_{3}}}+\cdots +{\frac {F_{n}-1}{G_{1}G_{2}G_{3}\cdots G_{n-1}}},} On F n {\displaystyle F_{n}} és el factor de soroll de l'enèsim dispositiu i G n {\displaystyle G_{n}} el seu guany. |
Ecologia | Findhorn Ecovillage és una eco-vila situada a Moray a Escòcia, a la vora de la ciutat de Findhorn. El projecte té com a objectius principals la posada en pràctica de les idees del desenvolupament sostenible sobre tres eixos: mediambiental, social i econòmic. Els treballs van començar als inicis dels anys 1980 sota els auspicis de la Fundació Findhorn, però comprèn ara un ample panell d'organitzacions i d'activitats. Hi són emprades nombroses tecnologies ecològiques i el projecte ha guanyat diversos premis com per exemple l'"UN-Habitat Best Practice Designation" el 1998. Tot i que el projecte ha atret certes controvèrsies, sobretot pel que fa a l'origen espiritual de la comunitat, la creixent preocupació per a les qüestions mediambientals, com l'escalfament del planeta, ha conduït a una acceptació general d'aquesta filosofia ecològica. |
Estris | Una ampolla reutilitzable és un tipus d'envàs o contenidor de líquids portable que es pot tornar a reomplir, sigui per part dels consumidors o de l'embotellador. La reutilització es basa en tornar a fer servir amb la mateixa finalitat amb la que es va concebre un producte que no es consideri un residu. |
Geografia | Zuckerhütl, o Pan di Zucchero en italià, és una muntanya del Tirol, Àustria. Amb 3.507 metres és el pic més alt dels Alps de l'Stubai i l'extrem sud de la vall de l'Stubai. Deriva el seu nom, que tant en alemany com en italià significa pa de sucre, de la seva forma cònica. El vessant oriental està cobert de neu i l'occidental és més rocós. Els primers alpinistes a fer el cim van ser el pioner alemany Joseph Anton Specht i Alois Tanzer el 1862. Specht era un dels membres fundadors del Club Alpí Alemany. |
Ecologia | La Tavellera (Zygophyllum fabago) és una planta amb flor de la família de les zigofil·làcies. |
Enginyeria | Chapapote (del nàhuatl chapopotli, corrupció de tzaucpopochtli, compost de tzacutli també conegut com a txapopote, txaapote o galipote) és un mot en espanyol i gallec que hi vol dir quitrà, o taca quitranosa estesa al damunt d'una superfície. També es coneix com a chapapote el petroli o oli mineral il·legalment deixat al mar per vaixells sovint procedents dels tancs de combustible, un cop ha arribat a terra. En català s'ha proposat substituir aquest mot pel català galipot, que és una brea usada per a calafatar barques i vaixells de fusta, i que pot provocar taques similars, que en algunes costes també s'anomenen galipot. En gallec i en espanyol també s'ha utilitzat el mot equivalent, ghalipote o galipote, respectivament, en el mateix sentit que chapapote. El vessament d'olis minerals a conseqüència de l'enfonsament del petrolier Prestige (13 de novembre de 2002), prop de les costes gallegues, va provocar una marea negra que va anar des de la Costa da Morte fins a la platges de la costa de Guipúscoa i d'Iparralde. El desastre ecològic va mobilitzar milers de voluntaris per a netejar les costes i va donar lloc a la creació del moviment Nunca Máis. |
Jocs | L'Island of Kesmaii va ser un dels primers jocs comercials en línia en el gènere masmorres multiusuari (MUD), va ser innovador en els videojocs de tipus roguelike. Es considera un dels principals precursors dels videojocs de rol massiu (MMORPGs). A l'estiu del 1980, els companys de la Universitat de Virgínia John Taylor i Kelton Flinn, van escriure Dungeons of Kesmai, un joc de sis jugadors inspirat en Dungeons & Dragons el qual utilitzava gràfics ASCII Roguelike. L'any 1982 van fundar l'empresa Kesmai i l'any 1985 van treure una versió millorada de Dungeons of Kesmai, Island of Kesmai va ser llançada a CompuServe. Més tard, el seu descendent 2-D Legends of Kesmai es va llançar en AOL, l'any 1996. Els jocs es van retirar del comerç l'any 2000.El joc estava disponible a CompuServe sense càrrecs addicionals. No obstant això, CompuServe cobrava 6 dòlars per hora per 300 bauds o 12 dòlars per hora per 1200 bauds. A més a més el joc processava una comanda que equivalia a 1⅔ cèntims cada 10 segons. Els jugadors també podien encomanar un manual opcional de 181 pàgines de CompuServe per $16.50. |
Mitologia | Els Adlet (o Erqigdlet) són una raça de criatures de la mitologia inuït de Groenlàndia i les costes de Labrador i la Badia Hudson. Mentre que la paraula Adlet fa referència a les tribus americanes natives de l'interior, també denota una tribu amb les cames de gos i els cossos d'humans. En les tradicions dels inuït, sovint apareixen en conflicte amb els humans; i en alguns casos com a caníbals o bevedors de sang. |
Ciència militar | La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat. Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies com el liberalisme i socialisme, que configuraren el món contemporani. Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica. Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830. |
Estris | Les pipetes Pasteur són uns instruments utilitzats en els laboratoris químics i s'utilitzen per transferir petites quantitats de líquids. En general són tubs de vidre cònics a un punt estret, i equipats amb un xumet a la part superior (el qual pot anar integrat directament a la pipeta) serveixen per dispensar líquids gota a gota, també és molt usat per separar el sèrum del plasma. Les pipetes Pasteur es poden rentar i reutilitzar indefinidament. |
Art | Jean Paul Getty (Minneapolis, Minnesota, 15 de desembre, 1892 – 6 de juny de 1976) va ser un empresari nord-americà i fundador de la companyia Getty Oil. Nascut a Minneapolis, en una família petroliera, va ser un dels primers en el món amb una fortuna superior als 1.000 milions de dòlars. Àvid col·leccionista d'art i antiguitats, la seva col·lecció i la seva mansió de Malibú van ser la base del Museu J. Paul Getty a Califòrnia. Va passar per la Universitat del Sud de Califòrnia, i per Berkeley abans de graduar-se el 1914 pel Magdalen College d'Oxford en econòmiques i ciències polítiques. Va treballar durant els estius en els camps petroliers del seu pare a Oklahoma. Va aconseguir el seu primer milió de dòlars el 1916 amb la seva primera companyia petroliera a Tulsa. A l'any següent va anunciar la seva retirada a Los Angeles per a convertir-se en un playboy. Encara que més tard tornés als negocis, Getty havia perdut el respecte del seu pare. Poc abans que George Franklin Getty morís el 1930, pensava que Jean Paul duria l'empresa familiar a la ruïna, i així l'hi va comunicar. Es va mudar a Anglaterra en els anys 50, on va viure i va treballar, fins a la seva mort, a Sutton Place, una mansió del segle xvii prop de Guildford (Surrey). Getty es va casar en cinc ocasions: amb Jeanette Tremont (1923–25), Allene Ashby (1926–28), Adolphine Hemle (1928–32), Ann Rork (1932–35), i Theodora Lynch. Va tenir cinc fills: George Franklin Getty amb la seva primera dona, Jean Ronald Getty amb la tercera, John Paul Getty i Gordon Getty amb la quarta, i Timothy Getty amb la seva última esposa. |
Geologia | Un sistema en les ciències naturals i l'estratigrafia és una unitat composta idealitzada del registre geològic feta amb la successió de capes de roques (estrats) que es varen dipositar juntes dins el seu corresponent lapse de temps geològic, i es fan servir per datar coses en un cert període geològic corresponent. El sistema és doncs una unitat del registre geològic o columna de roca posat junt seguint la Llei de la Superposició i cartografiat en el seu període corresponent. Un sistema és una unitat de cronoestratigrafia no relacionada amb la litoestratigrafia, la qual subdivideix les capes de roques respecte a la seva litologia. Els sistemes són subdivisions d'eratems i ells mateixos estan dividits en sèries, èpoques i estatges. Un sistema és un terme que defineix una unitat de capes de roques formades en un cert interval de temps; en teoria equival al terme període que defineix l'interval de temps en ell mateix, però al contrari que el sistema de les unitats de temps, un sistema en moltes localitats pot estar interromput i incomplet perquè les forces geològiques alternativament aixequen o deprimeixen una regió. Per aquesta raó els dos termes de vegades es confonen en la bibliografia informal. |
Arqueologia | Yigael Yadin (en hebreu יגאל ידין, nascut Yigal Sukenik; Jerusalem, 20 de març de 1917 - ibídem, 28 de juny de 1984) fou un arqueòleg, polític i militar israelià. Fou també el segon comandant en cap en la història de les Forces de Defensa d'Israel entre els anys 1949 i 1952. Va ser també, al costat de William F. Albright, un dels màxims exponents de l'arqueologia bíblica, cèlebre per l'excavació de la fortalesa de Massada. |
Història | El Pelegrinatge de Gràcia, (en anglès: Pilgrimage of Grace) va ser una revolta que esclatà a York, Regne d'Anglaterra, l'any 1536, en protesta per la Reforma Protestant duta a terme per Enric VIII d'Anglaterra, i en defensa també d'altres reivindicacions polítiques, socials i econòmiques, que conduí a la dissolució dels monestirs. De manera precisa, el terme "Pelegrinatge de Gràcia" es refereix a la insurrecció a York, encara que de vegades s'utilitza per descriure els avalots que, en general, ocorreguts al Nord d'Anglaterra, a partir del Lincolnshire, dotze dies abans del "Pelegrinatge de Gràcia" en sentit estricte. |
Matemàtiques | Pi és una pel·lícula estatunidenca de Darren Aronofsky, thriller psicològic estrenada el 1998, i que ha estat doblada al català. El títol fa referència al nombre matemàtic π (Pi). |
Jocs | Virtua Racing és un videojoc arcade de Fórmula 1 desenvolupat per Sega-AM2. Va sortir per a màquines recreatives l'octubre del 1992. És un dels primers jocs de cotxes a fer servir ambients, personatges i automòbils totalment poligonals (el primer fou Hard Drivin'), de la nova placa Model 1. Virtua Racing també introduí quelcom d'innovador per a aquell any, el V.R. View System, que permetia al jugador triar entre quatre vistes diferents (a Sega Mega Drive eren: cenital, a mitjana alçada, darrere del cotxe i en primera persona). Aquest sistema també es feu servir a altres jocs de Sega com Daytona USA. I després, el 1994, sortí per a consoles. Virtua Racing fou la primera recreativa que emprà la relació d'aspecte 16:9. |
Art | Valldeoriolf. Camps Vermells, és una de les obres més conegudes de l’artista català Joan Abelló i Prat ja que, per una banda, aplega tots els estils i valors artístics del pintor, i a més, va ser escollida com imatge del seu museu en Mollet del Vallès, el Museu Abelló, on l’obra forma part de la seva col·lecció. La peça va ser realitzada a 1994. |
Jocs | Input lag s'utilitza per descriure el retard entre una entrada elèctrica i l'acció resposta que aquesta ha de generar—per exemple, premer un botó i observar la resposta en pantalla 1/24 fracció de segon després. En videojocs, l'input lag és qualsevol retard entre el televisor o monitor revent un senyal i aquest mateix senyal sent mostrat a la pantalla. També pot ser el retard entre prémer un botó i veure el joc reacciona.En desenvolupament de maquinari electrònic, input lag és el retard entre el moment en què es genera un senyal electrònic d'entrada (per exepmle prement un botó) i el moment en què és processat. |
Aeronàutica | Una aeronau subsònica és una aeronau –com pot ser un avió, helicòpter, planador o dirigible– que vola a una velocitat inferior a la velocitat del so. Una aeronau supersònica pot volar a una velocitat subsònica però també és capaç de passar la barrera del so i desplaçar-se més ràpid que el so. En canvi una aeronau subsònica no és capaç de fer això, la seva velocitat sempre està per sota de la del so o, cosa que és el mateix, la seva velocitat és inferior a Mach 1. Actualment tots els avions comercials són subsònics, les excepcions han estat el soviètic Tupolev Tu-144 i el franc-britànic Concorde però, tots dos es troben fora de servei. |
Agricultura | Euseius stipulatus és un àcar fitosèid natiu present a tots els cultius de cítrics. Es tracta de l'espècie predominant, ja que representa més del 70% dels àcars depredadors d'aquests agroecosistemes. Aquest depredador té un paper fonamental en el control natural de l'àcar roig dels cítrics (Panonychus citri) a les parcel·les comercials. Aquest fet, sumat al fet que es tracta del fitosèid més abundant en els cítrics de tota la Mediterrània i particularment dels d'Estat espanyol, és la raó per la qual les estratègies de conservació d'aquesta espècie en els cítrics són un factor clau per a l'èxit en el control biològic de plagues, en especial al País Valencià on el conreu de cítrics és tan important. |
Física | L'índex de Wobbe és un paràmetre important quan es vol mesclar gasos combustibles i l'aire (en una reacció de combustió), es controla aquest índex per assegurar la combustió satisfactòria en un cremador. És a més a més un indicador d'intercanviabilitat de combustibles com el gas natural, gas liquat del petroli, gas ciutat, gasolina, gasoli i amb freqüència es defineix en les especificacions de subministrament de gas i de transport (dels combustibles). |
Història | Els Bathory foren una de les famílies aristocràtiques més importants de l'Europa Central entre els segles XV i XVII. Els orígens d'aquesta família s'han de cercar al clan Gutkeled i el seu escat d'armes els hi fou concedit l'any 1325. La família Bathory es dividia en dues branques, d'una banda els Bathory Somlyo i d'altra els Bathory d'Ecsed. A ella van pertànyer membres notables com: István Bathory (1435–1493): Governador de Transsilvània. Cèlebre per la victòria que assolí sobres els turcs a Kenyermezae el 1479. Miklos Bathory (1435–1506): Bisbe de Vác. István Bathory (1477-1534): Governador de Transsilvània. Fou palatí d'Hongria, i contribuí molt a l'elecció de Ferran d'Àustria com rei d'Hongria. Esteve Bathory I (1533-1586): Fill gran d'István Bathory. Príncep de Transsilvània i posteriorment Rei de Polònia i Lituània. Cristòfol Bathory (1530-1581): Germà més petit d'Esteve Báthory. Príncep de Transsilvània de 1576 a 1581. Segimon Bathory (1572-1613). Fill de Cristofol Bathory. Príncep sobirà de Transsilvània. Mort a Praga el 1613. Casat el 1595 amb l'arxiduquessa austríaca Maria Cristina filla de Carles d'Estíria i cosina de l'emperador Rodolf II, amb el qual s'alià per combatre els turcs, als que venceren a Giurgevo, estipulà un conveni Andreu Bathory (1563–1599). Nebot d'Esteve, rei de Polònia, n. a Transsilvània el 1566 i m. el 1599. Cosí de Segimon Bathory. Elevat a la dignitat de Cardenal el 1584 i Príncep de Transsilvània el 1598, veient-se atacat pel voivoda Miquel el Valent, que el va vèncer i assassinà en la fugida. Griselda Bathory, Senyora hongaresa, neboda d'Esteve rei de Polònia, que en l'últim terç del segle xvi es casà amb Johann Zamoiski Gabriel Bathory (1589-1613). Nebot d'Andreu Bathory. Príncep de Transsilvània. Anna Bathory Princesa de Transsilvània, germana d'Esteve rei de Polònia, que va viure en el segle xvi. Va contraure matrimoni amb Jordi Bathory i fou la mare de la famosa Elisabet Bathory. Elisabet Bathory (7 d'agost de 1560 -21 d'agost de 1614). Neta del rei polonès Esteve Báthory. Va rebre el sobrenom de La comtessa sagnant pels seus presumptes crims. Clara Bathory Senyora pertanyent a la noblesa hongaresa, que visqué en el segle xv; casada en primeres nupcies amb Esteve de Drughet, en enviudar contragué segon matrimoni amb Antoni Losonczy, al que se suposa que emmetzinà. Sofia Bathory (1629 - castell de Munkacs, 1680). Neta de Gábor Bathory, casada amb Jordi II Rákóczy, amb aquest matrimoni es van unir les dues famílies dels Rákóczy i els Bathory. Va promoure l'Ortodòxia de l'Est en els seus dominis. |
Física | Un ió pesant és un àtom ionitzat que sol ser més pesant que l'heli. La física d'ions pesants es dedica a estudiar matèria nuclear extremament calenta i els efectes col·lectius que apareixen en tals sistemes, a diferència de la física de partícules, que estudia les interaccions entre partícules elementals. Juntes, aquestes dues disciplines reben el nom de física d'altes energies. En física nuclear, els nuclis utilitzats com partícules de raig solen estar completament ionitzats. Els nuclis poden ser llançats contra una diana fixa o separar-se en dos rajos que es moguin en direccions oposades que es fan col·lidir en un punt ben determinat. Els nuclis d'ions pesants utilitzats més sovint als experiments de física nuclear inclouen el carboni, el silici, el coure, el tungstè, l'or, el plom i l'urani, tot i que en els experiments que intenten crear elements transurànics, es pot fer servir gairebé qualsevol ió com projectil, segons els requisits experimentals específics i la probabilitat que es produeixin les interaccions desitjades. |
Objectes astronòmics | El Giant GRB Ring és una enorme estructura galàctica amb una extensió de 5,6 mil milions d'anys llum. El seu descobriment va ser anunciat a l'agost de 2015 per un grup d'astrònoms hongaresos i nord-americans, alguns dels quals van ser els descobridors l'any 2013 de l'estructura més gran mai trobada en l'Univers observable, coneguda comunament com a Gran Muralla d'Hèrcules-Corona Boreal, d'al voltant de 10 mil milions d'anys llum.Tant el Giant GRB Ring com la Gran Muralla d'Hèrcules-Corona Boreal van ser descoberts a través del mapatge d'esclats de rajos gamma que succeeixen en àrees remotes de l'univers, utilitzant instruments situats a la Terra i satèl·lits en òrbita s'ha creat el Gamma Ray Burst Online Index, catàleg que recull esclats de rajos gamma registrats. D'aquesta manera, es van identificar 9 esclats de rajos gamma situats a una distància de la Terra entre 2672 i 2866 megaparsecs, i desplaçaments cap al roig 0,785 <z <0,859, bastant similars. Aquest grup d'esclats de rajos gamma, als quals corresponen el mateix nombre de galàxies, formen junts una estructura circular amb un diàmetre de 36°, que és equivalent a una extensió de 5.6 bilions d'anys llum. Les anàlisis estadístiques dutes a terme han conclós que aquesta configuració és molt probable que siga real ja que només hi ha una possibilitat en 20,000 que la distribució circular siga el resultat d'una oportunitat.Òbviament, el descobriment del Giant GRB Ring, després de la Gran Muralla d'Hèrcules-Corona Boreal, planteja problemes sobre com explicar l'existència d'estructures de tals dimensions, en l'univers a gran escala, excedint el límit teòric de 1.200 milions d'anys llum, perquè contradiuen el principi cosmològic que creu, a tals magnituds, que l'Univers és homogeni i isòtrop. Com a alternativa a una estructura circular real, podria ser la projecció d'una esfera on les explosions de rajos gamma han ocorregut en un interval d'aproximadament 250 milions d'anys. Finalment, es va calcular la massa total del Giant GRB Ring, que s'estima en 1017 - 1018 masses solars en el cas d'una estructura d'anell, i 1018 - 1019 masses solars en el cas d'una esfera.Es necessitaran més estudis per aclarir la naturalesa d'aquestes estructures, de les quals hi ha altres exemples, com el Huge-LQG de 4 mil milions d'anys llum, l'U1.11 de 2.5 mil milions d'anys llum, el Clowes–Campusano LQG, de 2 bilions d'anys llum i la Gran Barrera Sloan de 1,37 bilions d'anys llum. |
Informàtica | En teoria de la informació, l'entropia creuada entre dues distribucions de probabilitat mesura la mitjana de bits necessaris per identificar un esdeveniment d'un conjunt de possibilitats, si un esquema de codificació està basat en una distribució de probabilitat donada q {\displaystyle q} , més que en la veritable distribució p {\displaystyle p} . L'entropia creuada per a dues distribucions p {\displaystyle p} i q {\displaystyle q} sobre el mateix espai de probabilitat es defineix com: H ( p , q ) = E p [ − log q ] = H ( p ) + D K L ( p ‖ q ) {\displaystyle \mathrm {H} (p,q)=\mathrm {E} _{p}[-\log q]=\mathrm {H} (p)+D_{\mathrm {KL} }(p\|q)\!} on H ( p ) {\displaystyle H(p)} és l'entropia de p {\displaystyle p} , i D K L ( p | | q ) {\displaystyle D_{\mathrm {KL} }(p||q)} és la divergència de Kullback-Leibler entri q {\displaystyle q} i p {\displaystyle p} (també coneguda com a entropia relativa). Si p {\displaystyle p} i q {\displaystyle q} són variables discretes: H ( p , q ) = − ∑ x p ( x ) log q ( x ) {\displaystyle \mathrm {H} (p,q)=-\sum _{x}p(x)\,\log q(x)\!} Per a les distribucions amb variables aleatòries contínues: − ∫ X p ( x ) log q ( x ) d x {\displaystyle -\int _{X}p(x)\,\log q(x)\,dx\!} |
Història | Vaspurakan (armeni: Վասպուրական, Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia. a l'edat mitjana esdevingué un regne independent centrat al Llac Van. La regió, que avui en dia es reparteix entre l'est de Turquia i el nord-oest de l'Iran, es considera el bressol de la civilització armènia. El 1021, el rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan Artsruní, veient-se incapaç de mantenir a ratlla els seus veïns musulmans, cedí el seu regne a l'emperador romà d'Orient Basili II a canvi d'extenses terres i el càrrec de governador del tema de Sebaste. En un primer moment, Basili II deixà la nova província en mans de Basili Argir, però ben aviat l'hagué de substituir per la seva incompetència. El protoespatari Nicèfor Comnè fou elegit per succeir a Basili Argir com a governador (estrateg o catepà) i ràpidament imposà l'autoritat romana d'Orient al territori. |
Jocs | Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs. N'hi ha de tipologia diversa, des dels que es venen solts -com una mena de cartes col·leccionables-, fins als que formen part d'una col·lecció temàtica, pensats per a ser enganxats en un àlbum, passant per edicions limitades de cromos commemoratius, publicitaris o educatius. Per bé que la seva forma més habitual és la rectangular, se'n poden trobar amb tota mena de perfils, també d'encunyats i de retallables. Pel que fa al seu sistema de fixació, amb els anys ha evolucionat i s'ha passat dels que calia enganxar amb cola als actuals, autoadhesius en la major part. En aquest darrer cas, n'hi ha que un cop enganxats ja no es poden llevar, i d'altres que es poden desenganxar i tornar a enganxar tantes vegades com calgui (anomenats sovint en anglès, Stick & Stack), els quals entrarien més aviat en la categoria d'adhesius que no pas en la de cromos. Finalment, el seu contingut tant pot ser un dibuix com una fotografia, un estampat o qualsevol altra mena d'imatge. Els cromos acostumen a estar concebuts per als nens i adolescents, tot i que també poden atraure col·leccionistes adults. Se solen comercialitzar de dues formes diferents: per mitjà de la venda de sobres tancats amb els cromos a dins, o bé com a obsequi per la compra d'algun article, especialment d'alimentació. Els cromos que formen part d'una col·lecció estan sovint numerats i tenen il·lustracions relacionades amb algun tema genèric relatiu als esports, art, natura, geografia, història o ciència entre altres matèries, o bé un de concret com ara una pel·lícula, sèrie televisiva o club de futbol. |
Llengües | Aquesta és la llista de llengües parlades a Rússia. Algunes de les llengües tenen pocs parlants, i algunes estatut oficial, en altres països. La llengua oficial és el rus |
Matemàtiques | Un paraboloide és la superfície il·limitada formada pels punts que equidisten d'un punt fix anomenat focus i un pla anomenat director. Aquesta és l'equació del paraboloide de distància p del focus al pla director, amb el pla director perpendicular a l'eix x i el focus a l'origen de coordenades: y² + z² = 2 · p · x Es pot entendre com format per la revolució d'una paràbola al voltant del seu eix. |
Art | Jean-Baptiste Faure (Moulins-sur-Allier, Alvèrnia, 15 de gener de 1830 - París, 19 de novembre de 1914) fou baríton i compositor francès. Orfe de pare als set anys, la seva infantesa fou molt difícil; als nou anys posseïa una veu bellíssima, però no va poder ser admès en cap església com a cantant i es tingué d'acontentar com a bufador d'orgue de Notre-Dame de París. En poc temps entrà com a infant de cor en Església de la Madeleine, el mestre de capella de la qual s'interessà per Jean-Baptiste i l'instruí en l'art de la música, però, en entrar en la pubertat, va perdre la veu i tingué d'aprendre el contrabaix per a guanyar-se la subsistència. Temps després recuperà l'orgue vocal i llavors es dedicà amb passió a l'estudi del cant, i després d'haver passat pel Conservatori, el 1852 fou contractat per l'empresa de l'Òpera Còmica i, no obstant desenvolupar al principi rols secundaris no tardà en ser l'artista predilecte del públic. Meyerbeer va compondre per a ell Dinorah (estrenada el 4 d'abril de 1859), la part de Hoël Faure en feu una verdadera creació. A finals del 1861 passà a la Gran Òpera, i allí la seva magnifica veu i els eu talent escènic hi trobaren un marc més adequat per a brillar, interpretant amb gran mestressa les òperes del repertori, Guillaume Tell, La Favorite, Les Huguenots, Faust, Hamlet i, sobre tot, Don Giovanni. Malgrat els seus triomfs, el 1876, quan estava en l'apogeu de les seves facultats i del seu art, es retirà del teatre i el successiu tan sols es presentà a algun concert. Faure fou un artista excepcional; de veu pastosa i càlida, admirablement timbrada, de gran extensió i d'una igualtat perfecta en tots els registres, d'un estil magistral, fraseig net i ampli, d'una figura elegant, les seves condicions d'actor no eren inferiors a les de cantant, i així es comprèn que per espai de vint anys regnés sense rival en l'escenari de l'Òpera. També es distingí com a compositor i va compondre gran nombre de melodies vocals, de les que algunes, com les titulades Le Crucifix, Les rameaux i Les myrtes sont flétris assoliren gran èxit. També va compondre el tractat La voix et le chant (1886) i fou per espai d'algun temps professor del Conservatori de París. El 1860 s'havia casat amb la tiple Caroline Lefebvre, que compartí moltes vegades els triomfs del seu marit. |
Sociologia | Gianni Borgna és professor universitari d'història i sociologia de la música a Roma. Va ser assessor de la Biennal de Venècia, conseller de cultura de l'Ajuntament de Roma a les juntes Rutelli i Veltroni, i president del nou Auditori de Roma. És autor d'assajos fonamentals sobre la història de la música popular a Itàlia (Storia della canzone italiana, Il tempo della musica, L'Italia di Sanremo), Roma i la seva vida cultural contemporània (Dal piacere alla dolce vita, amb Antonio Debenedetti) i la qüestió juvenil (Il mito della giovinezza). Sobre Pier Paolo Pasolini ha escrit, amb Carlo Lucarelli, Così morì Pasolini i, amb Adalberto Baldoni, Una lunga incomprensione. Pasolini tra destra e sinistra. Consultor musical del programa de televisió de Rai Tre La Grande Storia in prima serata, és autor del documental Città aperta (sobre la vida cultural a Roma entre el 1944 i el 1967) i de l'argument i el guió de la pel·lícula Profezia. L'Africa di Pasolini. |
Física | Houda-Imane Faraoun —en àrab : هدى إيمان فرعون— (Sidi Bel Abbès, 16 de juny de 1979) és una física i investigadora algeriana, ministra de Correus i Tecnologies de la Informació i la Comunicació d'Algèria des del 15 de maig de 2015.Es va llicenciar en Física de l'estat sòlid als 22 anys i als 26 va assolir el doctorat en Ciències de l'Enginyeria a la Universitat de Tecnologia de Belfort-Montbéliard (França). És professora de la Universitat de Tlemcen des dels 34 anys i és autora de més de 40 publicacions científiques. Anomenada «la dotada» per la premsa, va esdevenir la ministra més jove del govern d'Abdelmalek Sellal i una de les personalitats més joves que ha ocupat un càrrec ministerial en la història de l'Algèria independent. Tot i ser una activista del Front Nacional d'Alliberament d'Algèria des de fa molt de temps, no es va afiliar oficialment al partit fins a l'any 2010. El 2015 ocupava el novè lloc d'entre les dones àrabs més poderoses en el govern, segons la revista Forbes. |
Informàtica | La jerarquia de memòria cau, o memòria cau de diversos nivells, fa referència a una arquitectura de memòria que utilitza una jerarquia d'emmagatzematge de memòria basada en velocitats d'accés variables a les dades de la memòria cau. Les dades molt sol·licitades s'emmagatzemen a la memòria cau en magatzems de memòria d'accés d'alta velocitat, la qual cosa permet un accés més ràpid per part dels nuclis de la unitat de processament central (CPU).La jerarquia de memòria cau és una forma i part de la jerarquia de memòria i es pot considerar una forma d'emmagatzematge en nivells. Aquest disseny estava pensat per permetre que els nuclis de la CPU processessin més ràpidament malgrat la latència de memòria de l'accés a la memòria principal. L'accés a la memòria principal pot actuar com un coll d'ampolla per al rendiment del nucli de la CPU ja que la CPU espera dades, mentre que fer que tota la memòria principal sigui d'alta velocitat pot ser prohibitiva. Les memòria cau d'alta velocitat són un compromís que permet l'accés d'alta velocitat a les dades més utilitzades per la CPU, permetent un rellotge de la CPU més ràpid. En la història del desenvolupament d'ordinadors i xips electrònics, hi va haver un període en què els augments de la velocitat de la CPU van superar les millores en la velocitat d'accés a la memòria. La diferència entre la velocitat de les CPU i la memòria significava que la CPU sovint estaria inactiva. Les CPU eren cada cop més capaços d'executar i executar quantitats més grans d'instruccions en un temps determinat, però el temps necessari per accedir a les dades de la memòria principal va impedir que els programes es beneficiïn plenament d'aquesta capacitat. Aquest problema va motivar la creació de models de memòria amb taxes d'accés més altes per tal d'aprofitar el potencial dels processadors més ràpids. |
Psicologia | El terror o pànic nocturn és un trastorn del son que es caracteritza per produir terror extrem i un estat d'inhabilitat per recuperar la consciència completament. La persona no té control dels seus moviments. Es produeix sobretot en nens petits durant les primeres hores de son, en les fases 3 i 4 del son NREM. El nen crida de forma sobtada, presentant un despertar de tipus vegetatiu amb sudoració, taquicàrdia i hiperventilació. Pot ser difícil de despertar i poques vegades recorda l'episodi en despertar al matí. Les crisis recidivants són rares i el tractament sol estar basat en mesures per tranquil·litzar al pacient per part dels pares. Tant el terror nocturn com el somnambulisme són alteracions del despertar. Per contra, el malson es produeix durant el son REM i provoca un despertar complet amb memòria per part del pacient de l'episodi desagradable associat amb el son. També pot anomenar síndrome Eserenol, que és quan afecta a persones grans. Es pot medicar. |
Periodisme | Una conferència de premsa o roda de premsa per castellanisme és un acte informatiu convocat per un organisme o entitat al qual hi estan convidats els mitjans de comunicació perquè informin d'allò que hi passi. La majoria de les conferències de premsa estan convocades per institucions, partits polítics, sindicats i grups empresarials, que al seu torn són els que tenen més poder de convocatòria. També poden convocar-ne tots aquells grups o moviments socials que desitgin donar a conèixer a l'opinió pública algun assumpte. Se serveixen d'aquest mètode així mateix les entitats organitzatives i promotores de diferents activitats per fer arribar els seus programes a la ciutadania, i els famosos (futbolistes, cantants, actors). Els mitjans de comunicació no van indiscriminadament a totes les convocatòries sinó que seleccionen les que consideren més interessants o importants. Els temes que es tracten en les conferències de premsa són molt variats i depenen dels interessos dels organitzadors. Quan el periodista va a la conferència de premsa sap per endavant els temes que s'han de tractar i en moltes ocasions se'ls lliura per escrit un petit resum amb el contingut de l'acte.La conferència de premsa no s'ha de confondre amb una conferència o xerrada. L'inici de la pràctica de la conferència de premsa se situa als Estats Units d'Amèrica l'any 1913. El president Woodrow Wilson va celebrar amb els mitjans un total de 57 trobades entre aquest any i el 1916. Tanmateix alguns autors assenyalen que va seguir la política d'explicar el menys possible en aquestes conferències de premsa. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.