label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia | Otto Kirchheimer (alemany: [ˈkɪɐ̯çˌhaɪmɐ]) (Heilbronn, 11 de novembre de 1905 – Washington, 22 de novembre de 1965) va ser un jurista i politòleg alemany. Va participar de l'Escola de Frankfurt amb treballs sobre l'Estat i els Partits polítics.Va néixer en el si d'una família jueva i entre 1912 i 1924 va estudiar a Heilbronn, Heidelberg i Ettenheim. A continuació es va matricular en Dret i sociologia a Munic, Colònia, Berlín i Bonn. El 1928 es va doctorar cum laude per la Universitat de Bonn amb un treball sobre Carl Schmitt i la teoria política del socialisme i el bolxevisme. A Bonn, Kirchheimer era considerat uns dels estudiants favorits de Schmitt. En la seva joventut Kirchheimer era conegut per les seves conviccions socialistes conviccions i més tard va ser membre del Partit Socialdemòcrata. De 1930 a 1933 Kirchheimer va treballar en la revista socialdemòcrata Die Gesellschaft (La Societat) i com a professor de ciències polítiques. Entre 1932 i 1933 també va treballar com a advocat a Berlín. Durant el període de la República de Weimar el jove Kirchheimer va analitzar la relació entre l'estructura social i la constitució causant certa polémitca. Gran part del debat va ser causat pel seu assaig Weimar und was dann? Entstehung und Gegenwart der Weimarer Verfassung (Després de Weimar, què? Origen i present de la Constitució de Weimar) publicat a Berlín 1930 i on Kirchheimer descriu que amb la Constitució de Weimar com a base l'estat no és viable. |
Física | Una llei empírica és un raonament de causa i efecte sobre un determinat tipus d'esdeveniments basada en l'observació directa del comportament del sistema estudiat a l'hora de modificar els factors que en condicionen l'estat. És pròpia de les ciències observacionals basades en sistemes altament perdibles on les variables que afecten al succés són una o molt poques. No és gaire habitual, perquè en ciències biològiques i socials on difícilment es poden descriure i identificar totes les variables que afecten el sistema estudiat, però és força habitual en les ciències experimentals on les variables sota observació poden ser controlades i modificades per l'experimentador que observa el comportament del sistema. La majoria de lleis d'aquest tipus pertanyen als camps de la física i la química. La física, com totes les ciències empíriques, es fonamenta en la convicció que existeix una realitat material independent que podem conèixer, que podem descriure, explicar-ne el comportament i actuar en ella. Es tracta d'un axioma de caràcter metafísic que assumeix una connotació realista, essent abandonat totalment el materialisme extrem vuitcentista que sobreviu avui en dia d'una manera molt menys ingènua, i que té un paper important en el progrés de la ciència. S'assumeix que el nostre coneixement de la natura prové únicament de l'observació. Galileu, sostenia la necessitat de la raó, sigui per elaborar l'observació, sigui per guiar noves observacions. Sabia molt bé que el sol raonament, sense el suport de l'observació, podia conduir a afirmacions no verificables i per tant sense sentit. La batalla contra la falsedat del sistema, purament pensat i desenvolupat sense confirmació de tipus observacional, fou el leitmotiv de la seva vida. En el curs de l'observació s'obtenen descripcions d'objectes i altres fenòmens que no varien en el temps ni l'espai, que poden esdevenir canviats per observacions diverses i en les quals tot es troba en ordre. Això significa que, si les dades dels observatoris concorden, l'objecte observat i el seu comportament són invariables respecte al temps i a l'espai. Per exemple, un observador a Catalunya i un a la Xina descriuen de la mateixa manera el comportament d'una roca que cau a terra, amb diferències molt petites, insignificants, quan canviem la forma, dimensions i pes de la roca, si està a la riba del mar o en una muntanya... La repetició de tals observacions des de molts observatoris, en molts ambients diversos molt llunyans i en un temps diferent, contribueix a donar credibilitat a la idea que el comportament observat és absolutament invariable i llavors podem afirmar que sempre i on sigui que succeeixi la mateixa cosa, tindrem la mateixa situació. La invariabilitat respecte a la translació en el temps i en l'espai té un caràcter encara més fonamental de l'observació, que juntament amb altres variacions són essencials perquè l'home pugui conèixer el comportament de la natura: de fet, si la roca caigués de manera diferent un dia que un altre, o si estigués llençada per dues persones diferents, una davant de l'altra, ens trobaríem en un món aleatori, del qual no seria possible saber-ne res ni aconseguir un acord entre els observadors. La invariabilitat dels fenòmens i de la seva descripció feta per observadors diversos, disposats de la manera que sigui en el temps i l'espai o almenys entre certs límits, fa que el moviment d'un respecte de l'altre sigui una precondició essencial del coneixement. El consens en la descripció assegura la sinceritat dels nostres sentits i dels instruments de esura utilitzats, considerats una prolongació del sistema sensorial. Tals observacions condueixen a formular generalitzacions, les quals anomenem lleis empíriques. Un exemple trivial: l'herba freca és verda. Suposant que anteriorment hem definit el concepte d'herba, frescor i verd, hi ha un acord general que verifica aquesta afirmació, i quan algú parla d'un prat, podem verificar que és cert. En el context de l'empirisme "cert" significa essencialment verificable i que no està en contrast amb altres observacions. Les lleis poden tenir simplement un caràcter qualitatiu, com el cas anteriorment esmentat, que deixa espai a no poca ambigüitat. Tots sabem que existeixen molts verds i per un coneixement més delimitat haurem de trobar la manera de definir les diverses tonalitats del color, el que requereix algunes mesures. Després de les lleis qualitatives tenim les comparatives. Es tracta de lleis semiquantitatives, ja que necessitem alguna anàlisi quantitativa, alguna mesura. Per exemple, dir que un bloc de suro sura millor que un bloc idèntic de llenya dura, necessitem una mesura de la immersió dels dos blocs... Amb lleis similars no s'arriba gaire lluny en el camp de la física, però són molt importants en les ciències biomèdiques: per exemple, el sistema de classificació dels vegetals es basa únicament en fets qualitatius i comparatius. Les lleis més importants per les ciències pures són les lleis quantitatives. Aquestes estableixen relacions quantitatives entre les magnituds mesurades en el curs de l'observació, com ara la llei de la caiguda lliure dels objectes de Galileu, segons la qual el temps de la caiguda és proporcional a l'arrel quadrada de l'altura de la qual cau una massa qualsevol. Aquestes lleis s'obtenen a partir de l'observació, correlacionant amb els mètodes oportuns la mesura efectuada, tot i que la majoria de les vegades estan obtingudes també gràcies a coneixements anteriors, utilitzant procediments lògico-matemàtics. |
Jocs | Robert Abbott (2 de març de 1933 – 20 de febrer de 2018) fou un creador de jocs i informàtic estatunidenc. Tot i que inicià la seva vida laboral com a programador informàtic amb el llenguatge d'assemblador IBM 360, a partir de la dècada de 1950 es dedicà a la creació de jocs i, després, de laberints lògics.Les seves creacions més populars són la variant dels escacs anomenada Ultima (o escacs barrocs), els joc de tauler Epaminondas i Confusion i, especialment, el joc de cartes Eleusis, popularitzat per Martin Gardner i que ha aparegut en diversos reculls de jocs de cartes, com ara Hoyle's Rules of Games i New Rules for Classic Games entre d'altres. L'any 1963, Abbott va publicar un llibre amb les regles d'uns quants dels seus jocs de cartes més destacats i d'Ultima, titulat Abbott's New Card Games. Abbott també va ser el creador dels laberints lògics, el primer dels quals va aparèixer a la columna «Mathematical Games» de Martin Gardner en el número d'octubre de 1962 de Scientific American. |
Telecomunicacions | Dins l'entorn de les telecomunicacions el terme Dúplex s'empra per a definir un sistema que és capaç de mantenir una comunicació bidireccional, enviant i rebent missatges de forma simultània.La capacitat de transmetre en mode dúplex està condicionada per diversos nivells: Medi físic (capaç de transmetre en els dos sentits) Sistema de transmissió (capaç d'enviar i rebre alhora) Protocol o norma de comunicació emprat pels equips terminals. AAtenent a la capacitat de transmetre sencera o parcialment en manera dúplex, podem distingir tres categories de comunicacions o sistemes: dúplex, semidúplex i símplex. |
Telecomunicacions | Una subportadora és una banda lateral d'una ona portadora de radiofreqüència, que es modula per enviar informació addicional. Alguns exemples inclouen el subministrament de color en un sistema de televisió en blanc i negre o el subministrament d'estèreo en una emissió de ràdio monofònica. No hi ha cap diferència física entre un portador i un subportador; el "sub" implica que s'ha derivat d'una portadora, que ha estat modulada en amplitud per un senyal constant i té una relació de freqüència constant amb ella.La transmissió estèreo es fa possible mitjançant l'ús d'una subportadora a les estacions de ràdio FM, que pren el canal esquerre i "retreu" el canal dret d'ell — bàsicament connectant els cables del canal dret cap enrere (invertint la polaritat) i després unint l'esquerra i la inversa. dret. El resultat es modula amb la portadora AM suprimida, més correctament anomenada modulació de suma i diferència o SDM, a 38 kHz al senyal FM, que s'uneix a una modulació del 2% amb l'àudio mono esquerre + dret (que oscil·la entre 50 Hz ~ 15 kHz). El to pilot de 19 kHz també s'afegeix a una modulació del 9% per activar les ràdios per descodificar la subportadora estèreo, fent que FM estèreo sigui totalment compatible amb mono. Una vegada que el receptor demodula els senyals L+R i L − R, afegeix els dos senyals ([L+R] + [L − R] = 2L) per obtenir el canal esquerre i resta ([L+R] − [L − R] = 2R) per obtenir el canal correcte. En lloc de tenir un oscil·lador local, el to pilot de 19 kHz proporciona un senyal de referència en fase utilitzat per reconstruir l'ona portadora que falta a partir del senyal de 38 kHz. |
Art | Bian Shoumin (en xinès tradicional: 邊壽民; en xinès simplificat: 边寿民; en pinyin: Biān Shòu mín1684–1752), amb el nom de cortesia Yigong o Shoumin, amb el nom artístic de Weijian Laoren, va ser un pintor xinès de renom de la Dinastia Qing. Nadiu de Shanyang (en l'actualitat Huai'an), ell va ser un dels "Vuit Excèntrics de Yangzhou". |
Estris | Les pinces de laboratori són un tipus de subjecció ajustable, normalment de metall, que forma part de l'equipament de laboratori, mitjançant la qual es poden sustentar diferents objectes de vidre (embut de laboratori, bureta…) o realitzar muntatges més elaborats. Es subjecten a través d'una doble nou a un peu o suport de laboratori o, en cas de muntatges més complexos (línia de Schlenk), a una armadura o reixeta fixa. |
Ciència militar | Un civil és, per oposició a un militar, una persona que no és membre d'un exèrcit. D'una manera general, el terme civil designa tot allò que es refereix als no-militars en general i als ciutadans en particular. És així com es parla d'aviació civil; de protecció civil, conjunt dels mitjans que apunten a la protecció dels civils en temps de pau com a guerra; d'estat civil, un mode de comprovació dels principals fets relatius a l'estat de les persones (pares, data i lloc de naixement, etc.); de dret civil, un conjunt de lleis que regeixen els drets i deures de cadascun; o fins i tot de guerra civil, una guerra que enfronta els ciutadans d'un mateix país |
Geografia | Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus, tant estacions d'esquí alpí com nòrdic, ordenades alfabèticament per regió o país. |
Ciències ambientals | Un Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) és un pla municipal d'eficiència energètica i energies renovables. És el primer compromís dels Ajuntaments que s'adhereixen al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses de la Comissió Europea. El seu objectiu és reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en més d'un 20% pel 2020. Cal tenir-lo desenvolupat en el període d'un any a partir de l'adhesió al Pacte. |
Ciències polítiques | La seguretat ciutadana és l'acció integrada que desenvolupa l'Estat amb la col·laboració de la ciutadania i d'altres organitzacions de bé públic, destinada a assegurar la convivència pacífica, l'erradicació de la violència, l'ús pacífic i ordenat de vies i d'espais públics i, en general, evitar la comissió de delictes i faltes contra les persones i contra llurs béns.En termes generals, per seguretat ciutadana s'entén el conjunt d'accions democràtiques a favor de la seguretat dels habitants i dels seus béns, i ajustades al dret de cada país. De fet, el repte actual és harmonitzar l'exercici dels Drets Humans de cada un amb les diferents polítiques en matèria de seguretat ciutadana dels estats. Per exemple, l'Organització dels Estats Americans planteja que de vegades s'apliquen polítiques que s'han demostrat ineficaces com augmentar les penes, la reducció de garanties processals o mesures per aplicar el dret penal a menors d'edat; que poden derivar en moviments paramilitars o parapolicials quan l'Estat no és capaç de reaccionar d'una forma eficaç contra la violència i el delicte, i per tant la situació s'agreuja. |
Sociologia | L'emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional). El dia internacional de l'emigració és el 18 de desembre. Es distingeix del turisme perquè l'emigració suposa fixar la residència en un altre indret, encara que sigui amb previsió temporal. Les raons que empenyen a les persones a emigrar dels seus països acostumen a ser complexes i diverses i es distingeixen de les causes immediates que precipiten la decisió de deixar el país. Actualment, els països que registren més emigració acostumen a ser els pertanyents al denominat Tercer Món. Alguns d'ells reben una font d'ingressos important de les remesses que envien els emigrats als seus familiars. |
Jocs | Lego és una línia de joguines de construcció plàstica, fabricada pel Grup Lego, una empresa privada establerta a Dinamarca. El producte més conegut del Grup Lego, Lego, consisteix en vàries peces intercanviables de colors, simulant ser maons de plàstic que acompanyen una extensa varietat d'engranatges i figuretes. Les peces Lego poden ser reunides i connectades dins moltes maneres de construir objectes, incloent vehicles, edificis, i robots laborables. Qualsevol cosa construïda pot ser agafada a part un altre cop, i les peces es poden reutilitzar per fer coses noves.El Grup Lego va començar a fabricar aquests maons de joguina el 1949. S'han fet pel·lícules, jocs, competicions i parcs d'atraccions sota la marca de Lego. A data de juliol de 2015, s'han fabricat més de 600 mil milions de peces de Lego.El febrer de 2015, Lego va superar Ferrari com a marca comercial mundial més potent, arribant al lloc 378 del rànquing. El 2021 es troben a la posició 366. |
Agricultura | El garrot de lligar garbes, lligador de garbes o senzillament garrot, és una eina de fusta que facilitava la feina de fer vencills (lligalls fets amb brins de cereal) per a lligar garbes (feixos d'espigues tallades i lligades) en temps de sega.Els garrots solen ser de fusta de boix, amb forma més o menys punxeguda, lleugerament corbada, i secció rodona. Normalment, tenen uns 30-35 centímetres de llarg.Al Pallars, era costum que els fadrins els decoressin i els regalessin a les seves estimades. A més a més de musicar-les amb la navalla, a voltes hi feien dibuixos profunds que omplien amb estany fos. |
Gestió | La rendibilitat empresarial és el resultat de l'empresa que relaciona els beneficis amb les inversions i els recursos propis. L'anàlisi de la rendibilitat indica si l'activitat de l'empresa és eficient. En relacionar les variables: benefici, vendes, actiu i recursos propis, s'obtenen indicadors de rendibilitat econòmica i rendibilitat financera. L'efecte del palanquejament és una variable que influeix a la rendibilitat. |
Història | Albizzi o Albizi era una important família florentina. El fundador va ser Raimondino, d'origen alemany, arribat a Itàlia a finals del segle xii i establert a Arezzo, d'on els seus descendents posteriorment van passar a Florència. Els Albizzi, rics mercaders de llana, i caps d'una facció dels güelfs van ostentar molt de poder i els màxims càrrecs ciutadans sobretot durant el segle xiv. Com a membres de la facció Güelfa es van oposar a Corso Donati i a la tirania del Duc d'Atenes i van mantenir llargues escaramusses amb la família Ricci. Van ser apartats del poder amb la revolta dels Ciompi, el 1378, i van retornar a la vida política de Florència amb Maso de Albizzi,gonfaloniere de justícia, succeït pel seu fill Rinaldo el 1417. |
Protestes | El segrest i assassinat de Mohamed Abu Khdeir, un adolescent palestí, es va produir la matinada del 2 de juliol de 2014, un dia després de l'enterrament de tres adolescents israelians desapareguts el 12 de juny. El jove va ser obligat a pujar a un cotxe en un carrer de Jerusalem Est. La seva família va denunciar immediatament el fet a la policia d'Israel. La policia va trobar el cos carbonitzat a Givat Shaul al Bosc de Jerusalem al cap de poc temps. Els resultats preliminars de l'autòpsia van suggerir que va ser colpejat i cremat viu.La policia israeliana va considerar diversos motius del seu assassinat. L'evidència preliminar indicava que probablement va ser un atac en venjança pel segrest i assassinat dels adolescents israelians. El diumenge 6 de juliol, la policia va posar sota custòdia a sis sospitosos jueus per a interrogar-los, i va afirmar que ells creien que l'assassinat l'havien probablement dut a terme «terroristes» com a venjança. Un d'ells va confessar ràpidament, incriminant als altres, alguns d'ells menors d'edat, i van ser posats en presó preventiva durant 8 dies. Un dia més tard, tres havien confessat i escenificat l'assassinat en l'escena del crim.El dia que els sospitosos van ser detinguts, la família d'una de les víctimes israelianes, els Fraenkels, i la família d'Abu Khdeir van parlar per telèfon i es van consolar mútuament. Els Fraenkels van dir que entenien la magnitud de la pèrdua i que s'oposaven a qualsevol acte de violència, ja sigui fet per jueus o àrabs.El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va enviar el seu condol a la família del jove assassinat, i va declarar que «no hi ha lloc per a aquest tipus d'assassinats en la nostra societat». L'assassinat va ser condemnat també per les famílies dels tres joves israelians assassinats. |
Química | El model Dewar–Chatt–Duncanson és un model en química organometàl·lica que explica el tipus d'enllaç químic entre un alquè i un metall (complex π) en certs compostos organometàl·lics. El model és anomenat després que Michael J. S. Dewar, Joseph Chatt i L. A. Duncanson.L'alquè àcid π dona densitat electrònica en un orbital "d" del metall a partir de la simetria π de l'Orbital molecular entre els àtoms de carboni. El metall retrodona electrons a partir d'un orbital d ple diferent a l'Orbital d'antienllaç. Tots dos efectes tendeixen a reduir l'ordre d'enllaç carboni-carboni, conduint a una distància C-C elongada i la disminució de la seva freqüència vibracional. En la sal de Zeise, K[PtCl3C2H4)].H2O, la longitud de vincle C-C ha augmentat a 134 picometres de 133 pm en l'etilè. En el compost de níquel Ni(CH2CH2)(PPh3)2, el valor és 143 pm. La interacció també causa que els àtoms de carboni es "rehibrideixen", de sp2 a sp3, el que està indicat per la flexió dels àtoms d'hidrogen en l'etilè en direcció oposada al metall. Els càlculs in silico mostren que el 75% de l'energia d'enllaç es deu a la donació directa, i el 25% a la retrodonació. Aquest model és una manifestació específica del model més general de retrodonació π. |
Art | El llapis de greix, és una eina d'escriptura fet de pigments i de cera vegetal o mineral. S'hi pot afegir sabó o una altra substància emulsionadora per fer la soluble a l'aigua.Es fa amb una base de cera vegetal o mineral, acolorida endurida i serveix per marcar en superfícies dures, brillants, i no poroses com porcellana, vidre, pedra, plàstic, ceràmica i altres superfícies envernissades, lacades o polides, així com el paper brillant fet utilitzat en impressió fotogràfica (particularment per fulls de contacte). Es feien en aplicacions tècniques des la fi del segle xvii i des de mitjan segle xx també per a creacions artístiques. El nombre de colors n'és limitat i l'alt contingut en plom implica un risc de salut.Segons una llegenda popular en la carrera espacial entre els Estats Units i l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, els competidors es van adonar de la necessitat de trobar una eina amb la qual els astronautes poguessin escriure en estat d'ingravidesa. Els americans van dissenyar un bolígraf que era una autèntica proesa tecnològica però molt cara. Els russos ans al contrari van utilitzar un senzill llapis de greix. |
Biblioteconomia | L'anàlisi de citacions és un mètode comú de la bibliometria. Fa servir les citacions en les publicacions científiques per establir enllaços i relacions temàtiques entre els treballs dels acadèmics. Pot definir-se com «l'estudi de la freqüència i dels patrons de cites en articles i llibres».Per a l'ús d'una anàlisi de citacions es requereix una base de dades relacional que relacioni la bibliografia d'un document amb els textos originals de cada citació. Actualment això es fa mitjançant consultes a bases de dades electròniques que indexen les citacions automàticament. Les bases de dades i els seus motors de cerca més coneguts són: Web of Science Google Scholar Scopus Scirus CiteSeer ArXiv Scielo WebCite GetCITED PubMED MEDLINE ParaCite Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Citebase Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine.Aquestes bases de dades estableixen regles per incloure una publicació. Aquests requeriments acostumen a ser que publiquin de manera periòdica i regular, i que publiquin recerca original i siguin avaluat per experts. |
Història | Arundangi fou una antiga fortalesa que es troba a l'estat de Tamil Nadu. Pertanyia als cola al segle xv quan fou ocupada pels pandya i annexionada als seus dominis. Part del virregnat de Madura al segle xvi va acabar formant part de Tanjore. El 1646 fou cedida per Raghunath Teva, però Tanjore la va recuperar per tractat. En una guerra posterior fou altre cop capturada el 1698. Pertanyia després al fill del setupati Kilawan de Ramnad (Marava), mort el 1710, i va canviar de mans diverses vegades fins que Tanjore la va adquirir definitivament el 1749. |
Física | Sobre l'equilibri de les substàncies heterogènies (en anglès: On the Equilibrium of heterogeneous Substances), conegut comunament com a Equilibri, és una publicació de 300 pàgines escrita per l'enginyer matemàtic nord-americà Josiah Willard Gibbs. És un dels documents fonamentals de la termodinàmica, juntament amb el document de 1882 del físic alemany Hermann von Helmholtz, Termodinàmica dels processos químics (en alemany Thermodynamik chemischer Vorgänge). Ambdós publicacions formen el fonament de la termodinàmica química, així com una gran part de la fisicoquímica.Equilibri de Gibbs va marcar el principi de la termodinàmica química mitjançant la integració dels fenòmens químics, físics, elèctrics i electromagnètics en un sistema coherent. Va introduir conceptes com el potencial químic, la regla de les fases i altres, que formen la base de la química física moderna. L'escriptor nord-americà Bill Bryson descriu Equilibri com el principi de la termodinàmica.Equilibri va ser publicat originalment en una relativament desconeguda revista nord-americana, Transaccions of the Connecticut Academy, en diverses parts, durant els anys 1875-1878 tot i que habitualment se cita 1876 com l'any clau. L'obra es va mantenir gairebé desconeguda fins que va ser traduïda a l'alemany per Wilhelm Ostwald i al francès per Henry Louis Le Châtelier. |
Informàtica | El VRD (acrònim anglès de Virtual Retinal Display) és un Monitor virtual. Es va inventar a la Universitat de Washington al laboratori de tecnologia d'interfície humana (HIT) el 1991. El desenvolupament d'aquesta tecnologia es va iniciar el novembre de 1993, amb l'objectiu de produir un monitor virtual a tot color, amb un gran camp visual, una alta resolució, alta brillantor i baix cost. Actualment, l'empresa Microvision Inc té la llicència exclusiva de comercialització d'aquesta tecnologia. El VRD té moltes aplicacions potencials, des de monitors incorporats en cascos per a aplicacions militars o aeroespacials fins a aplicacions a la medicina. El VRD projecta un feix de llum modulat (des d'una font electrònica) directament a la retina de l'ull, produint una imatge a trames. L'usuari té la sensació d'estar veient la imatge com si un monitor hi flotés davant d'ell. En realitat, però, la imatge se situa a la retina del seu ull, no en cap monitor. La qualitat d'aquesta imatge és excel·lent, pot ser a tot color, compta amb un amplíssim camp de visió i no té parpelleig d'imatge. Utilitzant la tecnologia es pot arribar a construir un monitor amb les següents característiques: Molt petit i lleuger, fins i tot per incorporar-se en unes ulleres Ample camp de visió superior a 120° Alta resolució molt propera a la visió humana Imatge a tot color amb una resolució superior als monitors estàndards Brillantor suficient per utilitats a exteriors Baix consum Monitor estèreo amb modulació de profunditat |
Agricultura | Hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) o hidrocultiu és un mètode de conreu plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap mena de terra.Les plantes terrestres poden créixer amb les seves arrels en un medi constituït per solucions químiques de nutrients minerals només si ho fan en un medi inert com, per exemple, el que proporcionen la perlita, grava, llana de fibra de roca, o la fibra de coco. En aquesta mena de cultius no cal un sòl, l'aigua es reutilitza en gran part, és possible controlar els nivells de nutrició completament cosa que significa un menor cost, No hi ha contaminació provocada pels nutrients, són més fàcils de controlar les plagues i malalties, ja que els contenidors es poden moure, es pot cultivar en llocs on de forma tradicional no seria possible. Per altra banda, les condicions hidropòniques del medi (la presència de fertilitzants i l'alta humitat) estimulen el creixement de Salmonella. També, per l'alta humitat, pot facilitar la proliferació del fong verticillium, nociu per a les plàntules. A més les diferents plantes requereixen concentracions de nutrients i o sistemes de fertilització diferents. |
Telecomunicacions | Charlie bit my finger - again! (en anglès «en Charlie mossega el meu dit - de nou! ») més simplement conegut com a Charlie bit my finger o Charlie bit me, és un vídeo viral d'Internet de l'any 2007 famós per haver sigut el vídeo més vist de YouTube de tots els temps.En aquest clip de només 56 segons, surten dos germans anglesos, de tres anys i d'un. En el vídeo, el més menut, Charlie, mossega el dit del seu germà gran, Harry. El pare dels nens va penjar el vídeo a la xarxa el maig del 2007. El vídeo és un exemple de com, a Internet, petites ximpleries poden trobar una gran quantitat de propagació viral sense voler. Tot i que el vídeo és profà, va donar a aquesta família anglesa molta atenció de part dels mitjans. Alguns de molt prestigiosos, com ara el Wall Street Journal, el Daily Mail o la revista Time. Però no només a la família Davies Carr li va aportar una gran atenció mediàtica, sinó també un ingrés financer a través de la participació en els ingressos per publicitat de YouTube. |
Informàtica | En informàtica, una especificació és una definició formal o semi-formal d'un sistema informàtic ja sigui un programa informàtic, un component de programari, una llibreria o qualsevol altre tipus de programari. Poden existir múltiples implementacions per a una especificació concreta. Per exemple una mateixa especificació pot estar implementada en diferents llenguatges de programació. Sovint les especificacions són estàndards. Per exemple, els navegadors web contenen diferents implementacions d'estàndards definits pel consorci WWW. En programació orientada a objectes les especificacions (que normalment es realitzen mitjançant interfícies) defineixen les signatures dels mètodes, serveis o funcionalitats que ha d'oferir una classe i la descripció de cada un d'aquests mètodes. La descripció de cada mètode sol contenir precondicions i postcondicions. |
Pedagogia | Abbotsholme School, fou una escola anglesa fundada l'any 1889 per Cecil Reddie, que va ser la primera de les escoles noves angleses. |
Biotecnologia | L'electroforesi en gel bidimensional, abreujat com a electroforesi en 2D, és una forma d'electroforesi en gel generalment utilitzada per analitzar proteïnes. Les mescles de proteïnes són separades per diferents propietats i en dues dimensions en aquests gels 2D. La tècnica va ser introduïda per primera vegada de forma independent per O'Farrell i Klose en 1975. |
Objectes astronòmics | HD 43848 és una estrella de tipus G de magnitud 9, situada a aproximadament 121 anys llum en la constel·lació de Coloma. És una estrella més petita i menys massiva que el Sol. El 29 d'octubre del 2008 s'hi va descobrir una nana marró de 25 masses jovianes. El descobriment el va fer CORALIE juntament amb ls planetes (HD 143361 b i HD 48265 b). Aquest nana marró orbita a 3,4 ua i necessita 6,5 anys per a donar la volta a l'astre en una òrbita com excèntrica. |
Heràldica | El gonfanoner o gamfaroner o gamfanoner és un alferes o portaestendard i, en certes ciutats italianes (especialment a Florència), va donar nom, durant l'edat mitjana i el Renaixement, a un càrrec municipal. |
Informàtica | En diversos tipus d'equips electrònics, un cartutx es pot referir com a mètode per inserir quelcom, en el qual, té de fita, fer funcionar el seu contingut. Un cartutx pot ser una forma d'executar diversos programes en un computador. Aquest sistema es va popularitzar amb els primers computadors domèstics, com el Commodore 64, on s'incloïa un port especial per a la connexió de cartutxos amb programes en una memòria ROM. L'avantatge dels cartutxos sobre altres mitjans és la disponibilitat instantània, sense temps de càrrega, i la seva major resistència als danys. Des dels primers anys 80 fins als últims 90, totes les consoles de videojocs funcionaven amb cartutxos. Quan la tecnologia en CD va començar a ser usada com emmagatzemament de dades, la majoria de les companyies van deixar d'usar els cartutxos i van passar als CD, ja que aquests últims eren molt més barats i tenien una capacitat major. Nintendo va resistir en solitari, i no va crear un sistema basat en discs òptics fins a diversos anys després, en el seu lloc va optar per fabricar la seva consola de "pròxima generació" basada en cartutxos, la Nintendo 64. Aquesta actuació va ser qüestionada per molts empleats, que sostenien que els jocs en cartutx no podrien arribar a ser tan grans o complexos com els jocs en CD de les consoles de la competència com la Sony PlayStation. Les conseqüències econòmiques que va sofrir la companyia a conseqüència de la seva gosadia van marcar la fi de les consoles de cartutxos; de fet, el següent llançament de Nintendo, la GameCube, va presentar un format basat en DVD. No obstant això, les consoles de butxaca, entre les quals Nintendo gaudeix pràcticament d'un monopoli, van continuar utilitzant cartutxos fins al llançament de la Nintendo DS (que usa un format especial de memory card) i la PlayStation Portable (que usa el format Universal Media Disc). La consola híbrida Nintendo Switch també utilitza cartutxos per emmagatzemar els seus videojocs. |
Química | Això és la llista dels 159 isòmers de l'undecà. |
Arqueologia | William Gowland (1842 –1922) va ser un enginyer de mines anglès que va fer treball arqueològic a Stonehenge i al Japó.Gowland va assistir als Royal College of Chemistry i el Royal School of Mines a South Kensington, especialitzant-se en la metal·lúrgia. El 1872, va ser reclutat pel govern Meiji del Japó com a conseller estranger d'enginyeria (o-yatoi gaikokujin). El 1883, va ser premiat amb l'Ordre del Sol Naixent. Va fer la primera ascensió coneguda a diversos pics dels Alps japonesos pels quals Gowland va encunyar aquest nom i que va ser publicat el 1888 per Basil Hall Chamberlain en la seva Japan Guide. Aquest nom va ser popularitzat per Walter Weston.Com arqueòleg al Japó, Gowland va treballar científicament el període kofun i la regió Kinki.Va ser membre de la Royal Society i molts dels obkectes que va portar del Japó estan actualment al Museu Britànic. Gowland també va col·leccionar pintures d'estil Nihonga. |
Ciència militar | Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab غزوة, ḡazwa, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí. Practicades pels beduïns d'Aràbia en temps de Mahoma, la finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat. |
Agricultura | En agricultura es denomina sembradora a una màquina destinada a sembrar, antigament es solia fer amb una mena de sínia arrossegada per cavalleries, però en l'actualitat són arrossegades per un tractor que també mou el mecanisme interior.La sembradora va ser "reinventada" el 1701 per l'agricultor Jethro Tull. La majoria d'aquestes màquines, davant dels tubs pels que es distribueixen els grans, porten unes reixes que van obrint el solc en què es dipositen, i uns rodets o grades que els cobreixen després de terra. Existeixen diversos tipus: A rajolí Monogra Adequades per realitzar la sembra havent llaurat prèviament la terra Sembradores per sembra directa Amb calaix per llavor, sense calaix, amb calaix per llavor més calaix per fertilitzant, etc. |
Estris | Un matràs és un piló de fusta de forma cilíndrica i d'uns vint centímetres de gruixa, reforçat amb cercles de ferro i utilitzat en les construccions de pedra en sec. La part superior de l'eina, molt més prima, fa de mànec. La seva finalitat és pitjar les pedres d'un empedrat. |
Física | L'equació de Starling, formulada el 1896, pel fisiòleg britànic Ernest Starling, il·lustra el rol de les forces hidroestàtiques i oncòtiques (anomenades també forces de Starling) en el moviment del flux a través de les membranes capil·lars. Permet predir la pressió de filtració neta per a un determinat líquid en els capil·lars. D'acord amb l'equació de Starling, el moviment del fluid depèn de sis variables: Pressió hidroestàtica capil·lar (Pc) Pressió hidroestàtica intersticial (Pi) Coeficient de reflexió, (R), un valor que és índex de l'eficàcia de la paret capil·lar per a impedir el pas de proteïnes i que, en condicions normals, s'admet que és igual a 1, la qual cosa significa que és totalment impermeable a aquestes i en situacions patològiques inferior a 1, fins a aconseguir el valor 0 quan pot ser travessat per elles sense dificultat. Pressió oncòtica capil·lar (πc) Pressió oncòtica intersticial (πi) Coeficient de filtració (Kf), expressa la permeabilitat de la paret capil·lar per als líquidsTotes les pressions són mesurades en mil·límetres de mercuri (mm Hg), i el coeficient de filtració es mesura en mil·lilitres per minut per mil·límetres de mercuri (ml·min-1·mm Hg-1). L'equació de Starling es descriu de la manera següent: Q = K f ( [ P c − P i ] − R [ π c − π i ] ) {\displaystyle \ Q=K_{f}([P_{c}-P_{i}]-R[\pi _{c}-\pi _{i}])} Per exemple: Pressió hidroestàtica arteriolar (Pc)=37 mmHg Pressió hidroestàtica venular (Pc)= 17 mmHgSegons l'equació, P(Q)arteriolar=(37-0)+(0-25)=11 i P(Q) venular= (17-0)+(0-25)= -9. La filtració és per això major que la reabsorció. La diferència és recuperada per al torrent circulatori pel sistema limfàtic. La solució a l'equació és el flux d'aigua des dels capil·lars a l'interstici (Q). Si és positiu, el flux tendirà a deixar el capil·lar (filtració). Si és negatiu, el flux tendirà a entrar al capil·lar (absorció). Aquesta equació té un important nombre d'implicacions fisiològiques, especialment quan els processos patològics alteren de forma considerable una o més d'aquestes variables. |
Arquitectura | La basílica de Cuadonga (oficialment Basílica de Santa María la Real de Covadonga) és un edifici religiós d'Astúries, al santuari de Cuadonga, concejo de Cangas d'Onís. Fou planejada quan un antic temple (a tocar de la Santa Cova de Cuadonga) va ser destruït per un incendi el 1777; es va planificar un edifici monumental i es van demanar donatius arreu d'Espanya. Els canonges volien restaurar l'antic temple i s'hi van oposar sense sort. Ventura Rodríguez va fer un disseny clàssic que mai es va portar a terme i fou substituït per un projecte neomedievalista de l'alemany Roberto Frassinelli, que el va dibuixar però al no ser arquitecte va haver de cedir la direcció a l'arquitecte valencià Frederic Aparici i Soriano. El rei Alfons XII va influir decisivament en l'inici i l'acabament de l'obra construïda en estil neoromànic i íntegrament en pedra calcària rosa entre 1877 i 1901. |
Sociologia | The Age of Surveillance Capitalism: The Fight for a Human Future at the New Frontier of Power (en català, L'era del capitalisme de vigilància: la lluita per un futur humà a la nova frontera del poder) és un llibre de no-ficció del 2019 de la professora Shoshana Zuboff que analitza el desenvolupament d'empreses digitals com Google i Amazon i suggereix que els seus models de negoci representen una nova forma d'acumulació capitalista que ella anomena "capitalisme de vigilància".Mentre el capitalisme industrial explotava i controlava la naturalesa amb conseqüències devastadores, el capitalisme de vigilància explota i controla la naturalesa humana amb un ordre totalitari com a punt final del desenvolupament. |
Filosofia | Una ètica cosmocentrista sosté que l'estat natural del nostre univers hauria de ser preservat, sense intents humans per terraformar planetes per l'habitabilitat humana. Això ha estat anomenat com una forma d'antihumanisme pels seus oponents. No s'ha de confondre amb Kosmocentrisme, amb "K" majúscula, que descriu un nivell de consciència (en el model d'egocentrisme i etnocentrisme). |
Psicologia | La cara del terror (títol original en anglès: The Astronaut's Wife) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Rand Ravich, estrenada el 1999. Ha estat doblada al català. |
Ciència militar | Els Pottawatomie Rifles ("Rifles de Pottawatomie") van ser un grup d'uns cent abolicionistes (o "free state") dels pobladors de Kansas dels comtats de Franklin i Anderson, tots dos al llarg del Pottawatomie Creek. La banda es va formar a la tardor de 1855, durant el període conegut com a Bleeding Kansas, com una milícia armada per contrarestar la presència del creixent proesclavisme (una afluència d'homes coneguda com a "Border Ruffians") a la zona i al llarg de la frontera de Missouri, i en resposta al saqueig de la localitat de Lawrence. Liderat pel fill de John Brown, John Brown Jr., els homes del Pottawatomie Rifles van participar en bona part de la violència del Bleeding Kansas, inclosa la Batalla d'Osawatomie i la massacre de Pottawatomie. |
Agricultura | José Alberto «Pepe» Mujica Cordano (Montevideo, 20 de maig de 1935) és un agricultor i polític uruguaià, senador pel Front Ampli i va ser el 40è president de la República entre 2010 i 2015 en guanyar les eleccions presidencials del 2009. La figura del president Mujica va despertar l'interès mundial per la seva excentricitat, el seu estil de vida humil i senzill i per haver renunciat al seu sou presidencial i destinar el 90% del seu salari a causes benèfiques. Conegut popularment com el «president més pobre del món», Mujica ha estat una figura d'inspiració per a altres polítics de l'àmbit internacional. Les seves propostes de legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, la despenalització de l'avortament, la legalització del consum i producció controlada del cànnabis i l'acceptació de convictes de Guantánamo no han passat desapercebudes i alguns mitjans de comunicació i de premsa com The Economist van nomenar l'Uruguai com el país de l'any 2013. |
Matemàtiques | Salvador López Arnal (Barcelona, 1954) és un filòsof, activista, escriptor i editor català. És membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra. És autor de nombrosos treballs sobre Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey. Col·labora habitualment a mitjans alternatius com El Viejo Topo, Rebelion.org, Espai Marx i Sin Permiso.Va començar a militar als 16 anys en els nuclis de l'esquerra comunista a Catalunya. Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Barcelona a principis dels anys 1970. Havia militat en les Plataformes Anticapitalistes del seu barri, el Besòs. A la facultat va militar al Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) i en fou un dels responsables a la universitat. Hi va deixar de militar «quan van emprendre el que anomenaven "lluita armada" a principis de 1975». Posteriorment va militar en el Moviment Comunista d'Espanya durant diversos anys, fins al referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN el 1986. També va militar durant poc temps a l'Organització Revolucionària dels Treballadors i més tard, cap a finals dels anys 1980 a Iniciativa per Catalunya (IC) a Santa Coloma de Gramenet on va treballar durant 35 anys fent classes a l'Institut d'Educació Secundària Puig Castellar i a la Universitat Nacional d'Educació a Distància. Després de separar-se d'IC va passar a formar part des de la seva fundació d'Esquerra Unida i Alternativa on va militar amb Paco Fernández Buey. |
Fiscalitat | Un paradís fiscal corporatiu (o paradís fiscal per a empreses) és una jurisdicció atractiva per a les empreses multinacionals (un paradís fiscal -o refugi financer- per a empreses) per establir-hi filials o incorporar-hi la seu (ja sigui alguna de regional o la principal), principalment a causa de règims fiscals favorables (no només el tipus impositiu principal), i/o lleis de secret favorables (com ara evitar regulacions o divulgar esquemes fiscals), i/o règims reguladors favorables (com ara lleis febles de protecció de dades o d'ocupació). Els paradisos fiscals corporatius moderns (com Irlanda, Països Baixos i Singapur) difereixen dels paradisos fiscals corporatius tradicionals (com ara Bermudes, Illes Caiman i Jersey) en la seva capacitat de mantenir el compliment de l'OCDE, mentre que s'utilitzen eines BEPS basades en la llista de propietat intel·lectual de l'OCDE; i eines BEPS basades en el deute, que no arxiven comptes públics, per permetre a la corporació evitar impostos, no només al paradís corporatiu, sinó a tots els països operatius que tenen tractats fiscals amb el refugi. Mentre que el tipus d'impost sobre una societat "principal" als paradisos corporatius sempre està per sobre de zero (per exemple, als Països Baixos està al 25%, Regne Unit al 19%, Singapur al 17% i Irlanda al 12,5%), el tipus impositiu "efectiu" aplicat a la multinacional, ajustat amb les eines BEPS, és molt a prop de zero. Les estimacions dels impostos anuals perduts als paradisos corporatius oscil·len entre 100 i 250 milions de dòlars. Per augmentar la respectabilitat i l'accés als tractats fiscals, alguns paradisos com Singapur i Irlanda requereixen que les empreses tinguin una “presència substancial”, equivalent a un “impost d'ocupació”, d'aproximadament del 2-3% dels beneficis protegits a través del refugi (si aquesta "presència" és real, en llocs de treball, etc. es redueix l'impost). A les llistes dels paradisos corporatius de les "connexions Orbis" de CORPNET, indiquen els Països Baixos, EUA, Suïssa, Irlanda i Singapur com a paradisos fiscals corporatius més importants del món. En el "quantum de fons" de Zucman Irlanda ocupa el paradís fiscal més gran a nivell mundial. A les proves de proxy, Irlanda és el principal destinatari de les inversions fiscals dels Estats Units (el mateix EUA és el tercer, els Països Baixos és el cinquè). La eina doble BEPS irlandès té l'obtenció de la quantitat més gran d'efectius corporatius no gravats de la història. Luxemburg i Hong Kong i la "tríada" del Carib (Illes Verges Britàniques-Illes Caiman-Illes Bermudes) tenen elements de paradisos fiscals corporatius, però també de paradisos fiscals tradicionals. A diferència dels paradisos fiscals tradicionals, els paradisos fiscals corporatius moderns rebutgen tenir res a veure amb taxes impositives efectives gairebé nul·les, per la necessitat d'incentivar les jurisdiccions a contractar tractats bilaterals que acceptin les eines BEPS del refugi. CORPNET mostra que cada paradís fiscal corporatiu està fortament relacionat amb paradisos fiscals tradicionals específics (a través d'una eina addicional "BEPS" posterior, com el "doble irlandès", el "sandvitx holandès" i el "malta únic"). Els paradisos fiscals corporatius es promouen com a "economies del coneixement" i la propietat intel·lectual com a actiu de la "nova economia", més que ser una eina de gestió d'impostos (BEPS) com a activitat principal. Aquesta respectabilitat percebuda anima les empreses a utilitzar paradisos com a seus regionals (per exemple, Google, Apple i Facebook utilitzen Irlanda, els països de l'EMEA utilitzen Luxemburg i Singapur; els de l'APAC utilitzen Hong Kong/Taiwan; cap utilitza la "tríada" del Carib com a seu. Els paradisos corporatius més petits compleixen la definició del FMI d'un centre financer fora de mar, ja que els fluxos de comptabilitat no gravats de les eines BEPS distorsionen artificialment les estadístiques econòmiques del refugi (per exemple, l'economia del leprechaun d'Irlanda en el PIB, la proporció del 70% a Luxemburg del RNB/PIB, la majoria dels deu principals paradisos fiscals es troben a la llista de dels primers 15 refugis fiscals per PIB per capita). La distorsió pot provocar un excés de palanquejament en l'economia del paradís (i bombolles immobiliàries), fent-los propensos a cicles de crèdit severs. |
Matemàtiques | En matemàtiques, una seqüència Somos és una seqüència de nombres definits per una certa relació de recurrència. Van ser descobertes pel matemàtic Michael Somos. Com que la seva recurrència definitòria inclou divisions, es podria esperar que els termes de la seqüència fossin fraccions, però moltes seqüències Somos tenen la propietat de que tots els seus valors són enters. |
Física | La radiació difusa és la part de la radiació solar global que és dispersada o reflectida pels components de l'atmosfera terrestre.Quan la radiació solar travessa l'atmosfera una part de l'energia radiant queda atenuada per dispersió i una altra part per absorció. Les dues modifiquen la distribució espectral de la radiació incident respecte la emesa. Una part d'aquesta radiació difusa torna a l'espai i una part arriba a terra. La radiació que arriba a terra directament en la direcció del vector Terra-sol s'anomena radiació directa.La radiació reflectida és, com el seu nom indica, la reflectida per la superfície terrestre. La quantitat de radiació depèn del coeficient de reflexió de la superfície, també anomenat albedo. La dispersió pot suposar un 10% d'atenuació de l'energia de la radiació global en dies assolellats, però en els dies ennuvolats, en els quals la radiació directa és molt baixa, la radiació difusa pot arribar a ser la totalitat de la incident. |
Televisió | DR, anteriorment Danmarks Radio, és la corporació de radiodifusió pública de Dinamarca. Va ser fundada en 1925 i actualment és l'empresa de mitjans de comunicació més gran del país. La seva programació és de servei públic: gestiona vuit emissores de ràdio (quatre en freqüència modulada), sis canals de televisió, serveis informatius i un lloc web. DR és un dels membres fundadors de la Unió Europea de Radiodifusió, creada el 12 de febrer de 1950. També forma part de l'associació escandinava Nordvision. |
Antropologia | Fetitxisme (del llatí, facticius, «artificial», i portuguès feitiço, «magia», «mania»; i del francès fétiche) és la devoció cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme és una forma de creença o pràctica religiosa en la qual es considera que certs objectes tenen poders màgics o sobrenaturals i que protegeixen el portador o les persones de les forces naturals. Els amulets també són considerats fetitxes. |
Ecologia | El Moviment d'Esquerra-Verd (en islandès:Vinstrihreyfingin - Grænt Framboð) és un partit polític d'esquerra, socialista, ecologista, feminista i ecosocialista d'Islàndia. Va ser fundat en 1999 per alguns membres de l'Alþingi que no van aprovar la fusió dels partits d'esquerra islandesos en l'Aliança Socialdemòcrata. El Moviment d'Esquerra-Verd es focalitza en els valors socialistes, feministes i ecologistes, i també en un reforçament de la democràcia del país mitjançant una participació més directa de la població. El partit es va oposar a la participació d'Islàndia en l'OTAN, i també a la invasions estatunidenques d'Afganistan i Iraq. El partit també rebutja la participació d'Islàndia en la Unió Europea i dona suport la causa palestina a l'Orient Mitjà. Assenyala a més com necessària la integració i adaptació dels immigrants a la societat islandesa. És part de l'Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica (NGLA), i té prop de 3000 membres. El líder del partit és Steingrímur Sigfússon, qui és membre del parlament. S'oposen al fet que Brussel·les imposi quotes a la seva pesca. |
Aeronàutica | El Servei Aeri de l'Exèrcit del Nepal és una branca de les Forces Armades del Nepal. Encara que Nepal no té una força aèria fixa, posseeix diversos avions dins del seu exèrcit, també conegut com l'Ala d'Aire de l'Exèrcit de Nepal. Es va formar el 1960, però es va convertir en una unitat de força aèria el 1979, sent avui dia una part de l'exèrcit. Té capacitats limitades de combat, ja que només uns pocs helicòpters poden ser armats. L'objectiu principal d'aquest element de vol és el transport, l'ús de paracaigudistes i assistència en cas d'una emergència (per exemple, desastres naturals). A part que la 11.ª Brigada del país ha establert un vol VIP de l'aeroport de Tribhuvan, majoritàriament els avions estan estacionats a Katmandú, Surkhet i Dipayal.De 1996 a 2006, el país va entaular una guerra civil contra els rebels maoistes que s'esforçaven per enderrocar la monarquia constitucional i establir una república. Els seus atacs van augmentar des de la massacre de la Família Reial el 2001. Aquest desenvolupament va portar a la necessitat d'helicòpters armats. Diversos tipus d'avions han entrat en servei com MI-17s, M28 Skytruck, HAL Lancer i HAL Dhruv. El Regne Unit ha lliurat dos Britten-Norman Islanders i dues MI-17 sense cap càrrec. Xina va decidir subministrar un MA-60 (un derivat del I-7). Nepal també ha comprat helicòpters HAL Cheetah i HAL Chetak. Al novembre de 2014, l'Índia va donar un HAL Dhruv com a part d'un pacte estratègic. No obstant això, la Força Aèria no disposa d'un nombre suficient de unitats. |
Arquitectura | L'arquitectura moderna és un terme molt ample que designa el conjunt de corrents o estils de l'arquitectura que s'han desenvolupat al llarg del segle xx a tot el món. L'arquitectura moderna s'ha caracteritzat per la simplificació de les formes, l'absència d'ornament, i la renúncia conscient a la composició acadèmica clàssica, la qual fou substituïda per una estètica amb referència a les diverses tendències de l'art modern com el cubisme, l'expressionisme, el neoplasticisme, el futurisme i altres; però és sobretot, l'ús dels nous materials com el ferro i el formigó armat i l'aplicació de les tecnologies associades, el fet determinant que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis o els espais per a la vida i activitat humana. Les característiques de l'arquitectura moderna van ser descrites per l'arquitecte Bruno Taut en el seu Llibre «Die neue baukunst in Europa und Amerika» («La nova arquitectura d'Europa i Amèrica»), Stuttgart, 1929 amb els següents enunciats: La primera exigència de cada edifici és assolir la millor utilitat possible. Els materials i el sistema constructiu emprats han d'estar completament subordinats a aquesta exigència primària. La bellesa consisteix en la relació directa entre l'edifici i la finalitat, en l'ús racional dels materials i en l'elegància del sistema constructiu. L'estètica de la nova arquitectura no reconeix cap separació entre façana i planta, entre carrer o pati, entre davant o darrere. Cap detall val per ell mateix, sinó com a part necessària del conjunt. No creiem que una cosa tingui un aspecte lleig i, malgrat tot, funcioni bé. El que funciona bé, és bell. De la mateixa manera que les parts, en les seves relacions recíproques expressen la unitat de l'edifici, també la casa es relaciona amb els edificis que l'envolten. La casa és el producte d'una disposició col·lectiva i social. La repetició no s'ha de considerar com un inconvenient que s'hagi d'evitar, sinó que, al contrari, constitueix el mitjà més important d'expressió artística. A exigències uniformes, edificis uniformes. La singularitat resta reservada per a les exigències singulars, és a dir, sobretot pels edificis d'importància general i social. L'Arquitectura del Moviment Modern és un concepte propi de la crítica i de la historiografia de l'arquitectura moderna, té un significat històric i conceptual més ample que els períodes de l'arquitectura racionalista o de l'arquitectura orgànica, ja que comprèn tots els corrents, moviments i tendències que des de mitjans del segle xix tendeixen a la renovació de les característiques, dels propòsits i dels principis de l'arquitectura. L'arquitectura moderna sorgeix a partir dels canvis tècnics, socials i culturals vinculats a la revolució industrial. Els teòrics del Moviment Modern cerquen les arrels històriques de l'arquitectura moderna en un ample preludi, una etapa a cavall dels segles xviii i xix, en la qual diferents sectors culturals o de l'activitat econòmica i de la vida política i social comencen a copsar i a definir les conseqüències constructives i urbanístiques de la revolució industrial. En avançar el segle xix, una sèrie d'innovacions i propostes en diferents camps relacionats, entre d'altres amb la construcció, l'administració pública i la indústria conflueixen en l'exigència de la seva mútua integració. L'arquitectura moderna neix a la dècada dels 1860 a Anglaterra, quan William Morris impulsa el moviment dels «Arts and Crafts», com a reacció contra el mal gust que domina la producció en massa d'objectes per part de la indústria, propugnant el retorn als oficis i al medievalisme gòtic en l'arquitectura. Morris va escriure: En paral·lel, les teories higienistes juntament amb els moviments del «socialisme utòpic» senten els fonaments de la urbanística moderna. Amb el canvi de segle, un nou estil en l'arquitectura i el disseny triomfa a Europa, és «l'Art Nouveau», també anomenat «Liberty», «Sezession», «Jugendstil», «Modernisme», etc., que fou un estil que es contraposà, però no arribà a imposar-se, a l'academicisme imperant. L'«Art Nouveau» trenca amb els esquemes acadèmics tot imposant l'ús del ferro en l'arquitectura. Fins llavors, el ferro fou un material associat a les construccions dels enginyers que varen tenir un gran èxit amb la Torre Eiffel i la Galerie des Machines de l'Exposició Universal de París (1889). L'«Art Nouveau» doblega i entortolliga el ferro en cintes primes que fan tota mena de formes o figuracions i el posa en les sales de les cases i en les façanes dels edificis com la «Maison du Peuple» de Brussel·les obra de l'arquitecte Victor Horta. La història de l'arquitectura moderna registra la transició d'alguns arquitectes representatius de l'«Art Nouveau», com Henry van de Velde, així com altres de la «Seccession» vienesa com Josef Hoffmann vers les posicions pròximes a les de l'arquitecte austríac Adolf Loos amb la qual cosa s'inicia una nova etapa, l'arquitectura moderna, un estil nou que trenca amb tot el que hi ha. El primer període de l'arquitectura moderna s'inicia en els anys immediatament anteriors a la Primera guerra mundial quan l'experiència del moviment «Arts and Crafts» va ser recollida i reelaborada en el moviment del «Werkbund» a Alemanya al qual s'adhereixen Hoffmann i van de Velde, aquest últim va ser el primer director de l'escola Bauhaus a la ciutat de Weimar. Walter Gropius, un dels arquitectes del «Werkbund» va dirigir, la Bauhaus a partir del 1919 primer a Weimar i posteriorment a Dessau. La segona etapa de l'arquitectura moderna, l'arquitectura racionalista, comença en aquells anys de la postguerra i s'estendrà per Europa fins a la Segona guerra mundial. Els arquitectes compromesos amb el moviment le Corbusier, Mies van der Rohe, Alvar Aalto i el mateix Walter Gropius, juntament amb altres entre els quals hi ha els arquitectes catalans del GATCPAC, funden els congressos internacionals d'arquitectura moderna (CIAM) per difondre'n els principis i les experiències. A l'altre costat de l'Atlàntic, des de mitjans del segle xix se succeeixen les innovacions en els camps de la construcció i l'urbanisme que protagonitzen la industrialització i l'ocupació del territori sota l'empenta d'un capitalisme sense concessions. La colonització de la frontera Oest, l'expansió de la indústria així com l'acollida massiva d'ingents onades d'immigrants, són la base d'una tradició cultural pròpia dels Estats Units d'Amèrica. Un nou i revolucionari sistema de construcció, la «balloon frame», concebuda perquè qualsevol pugui construir-se la pròpia casa amb poc utillatge, subministrà la tecnologia necessària per colonitzar «l'Oest» als «pioners». Però no tot és liberalisme als EUA, car fou a la ciutat de Nova York on l'urbanista Frederick L. Olmsted projecta el Central Park a l'illa de Manhattan, traient a l'especulació immobiliària una gran extensió de terrenys. Olmsted projectà també el sistema de parcs metropolitans de la ciutat de Boston. Amb els edificis industrials que s'arrengleren al llarg del riu Missouri o del llac Michigan s'inicià el desenvolupament de la construcció en alçada amb estructura de ferro i obra de fàbrica que culminarà en els gratacels de «l'Escola de Chicago», els quals desenvolupen una nova tipologia d'edificis d'oficines o comercials. Simultàniament es desenvolupa una arquitectura residencial per a les classes mitjanes feta amb fusta i pedra, derivada de la «balloon frame», la qual constitueix el preludi de les «Prarie Hauses (cases de la pradera)» de l'arquitecte Frank Lloyd Wright. En mig d'aquesta sèrie innovadora, l'arquitecte nord-americà Louis Henri Sullivan, amb estudi a Chicago on s'inicià Wright, reflexionà sobre llur propi treball i escrigué la famosa cita «form follows function (la forma segueix la funció)» que es convertirà, al llarg del segle xx, en el crit de combat i el lema de la nova arquitectura. El moviment modern continua durant la segona postguerra desenvolupant-se a Europa a cavall de les tasques de reconstrucció. En el pla teòric, les aportacions de l'anomenada arquitectura orgànica, una tendència inspirada en l'obra de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright amb Alvar Aalto i Arne Jacobsen com a representants destacats, s'oposaven a l'anomenat «Estil Internacional» inspirat en l'obra de le Corbusier que postulava una ortodòxia «funcionalista» segons la «Carta d'Atenes» (i la famosa cita de Louis Henri Sullivan) així com l'absoluta puresa de la composició i els detalls la qual cosa, a la vegada, s'inspirava en l'obra de Mies. La cita de Taut, a l'inici d'aquest article, constitueix una síntesi teòrica de l'«Estil Internacional», que tingué una molt ampla difusió als Estats Units, Europa i Amèrica del Sud. El moviment modern entrà en crisi a finals dels anys 50 del segle xx, quan es formulen una sèrie de crítiques molt severes als excessos de l'«Estil Internacional» i a l'urbanisme derivat de la «Carta d'Atenes». Un conjunt de tendències que s'auto reivindiquen com a continuadores del Moviment Modern protagonitzen l'arquitectura, des dels anys 60 fins a l'actualitat. |
Ecologia | El neutralisme és una relació biològica, entre dues espècies o poblacions que interactuen, en la qual cap dels individus rep benefici ni perjudici.El neutralisme pur és molt poc probable o impossible de provar. Al tractar les complexes xarxes d'interaccions presentades pels ecosistemes, pot ser difícil afirmar amb certesa que no hi ha absolutament cap competència o benefici entre cap de les espècies. Atès que el neutralisme pur és rar o inexistent, aquest terme sovint s'aplica a situacions on les interaccions són poc més que insignificants o menyspreables. Un exemple de neutralisme és la relació entre els Lactobacillus i els Streptococcus, els primers sent uns bacteris gram-positius importants de la flora intestinal, i els segons també són bacteris gram-positius, i en l'humà és causant d'una sèrie de patologies, com amigdalitis, meningitis, pneumònia, etc. Però, quan els dos gèneres bacterians es troben coexistint en el mateix hàbitat (l'humà), la presència d'una d'elles no té efecte sobre l'altra i viceversa. |
Astronomia | L'Epitome Astronomiae Copernicanae era un llibre d'astronomia influent en el model heliocèntric publicat per Johannes Kepler durant el període 1617 a 1621. Contenia en particular, la primera versió impresa de la seva tercera llei del moviment planetari. L'obra va ser concebuda com un llibre de text, i la primera part va ser escrita pel 1615. Dividit en set llibres, l'Epitome cobreix gran part del pensament abans de Kepler, així com les seves posicions posteriors en la física, la metafísica i arquetips. En el Llibre IV va donar suport al principi copernicà. El llibre V proporciona les matemàtiques que sustenten punts de vista de Kepler. Kepler va escriure i va publicar aquesta obra en paral·lel amb la seva Harmonices Mundi (1619), l'últim llibre V a VII van aparèixer el 1621. |
Antropologia | Antrozoologia (també coneguda com a estudis animals humans-no humans, o HAS) és l'estudi de la interacció entre els humans i altres animals. És un camp científic modern i interdisciplinari i s'ensolapa amb un gran nombre d'altres disciplines, incloent l'antropologia, etologia, medicina, psicologia, medicina veterinària i la zoologia. Gràcies a l'estudi combinat de tantes disciplines s'han pogut observar, per exemple, els beneficis de l'enllaç dels animals i les relacions socials de la infància contribuint a l'empatia i la responsabilitat. Un enfocament principal de la recerca antrozoològica és quantificar els efectes positius de les relacions humanes-animals i l'estudi de les seves interaccions.Antrozoologia pot definir com és la relació segons la comesa de cada espècie pel que fa a l'individu i la societat. |
Lingüística | El grafisme és l'expressió de pensament mitjançant símbols materials. El grafisme inicia sobre el 30000 aC, no com una representació de la realitat, sinó com una abstracció que gira al voltant de continguts màgics/religiosos. Aquest grafisme inicial, evolucionarà cap a una forma d'escriptura constituïda per una transposició simbòlica, no copiant la realitat. |
Sociologia | Els estudiants de la Bíblia o també les filles de la Torre és el nom amb què s'anomenen els grups cristians restauracionistes sorgits de les ensenyances del pastor Charles Taze Russell. Aquests moviments estan generalment organitzats al voltant d'una revista, una persona, o les dues coses a la vegada. Les revistes són el mitjà de comunicació i de cohesió del grup i són normalment, l'òrgan de discussió central. La majoria dels grups publica llibres, un nombre elevat de fulletons, tractats, vídeos i mitjans d'àudio. Practiquen la lectura i l'estudi regular de la Bíblia. Utilitzen els sis volums dels "Estudis de les Escriptures", escrits per Russell. No s'han de confondre amb els Testimonis de Jehovà, ja que no hi tenen cap vinculació, encara que "l'Associació d'Estudiants de la Bíblia" fou el nom amb què foren coneguts els actuals Testimonis de Jehová fins a l'any 1931. Aquest grup deriva dels membres que s'oposaren al Jutge Joseph Rutherford, després de la mort de Russell, qui el succeí amb molta controvèrsia, aquest membres van ser fidels a les creences de Russell. |
Arqueologia | Una ofrena és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals o un do ofert a la divinitat per aplacar-la. Aquests objectes són una característica de societats modernes i antigues, i solien fer-se per guanyar-se el favor de forces sobrenaturals, com testifiquen les fonts històriques grega i romana, si bé actes semblants es continuen fent en l'actualitat, com per exemple als pous dels desitjos. En les religions d'inspiració cristiana, el pa i el vi per a l'eucaristia formen l'ofrena.A Europa, les primeres ofrenes votives daten del neolític, amb tresors de destrals polides, i arriben al seu cim a l'acabament de l'edat de bronze. Estris valuosos com ara espases i puntes de llança eren aparentment enterrats o més comunament llançats en masses d'aigua o torberes, de manera que no poguessin ser recuperats. Sovint, tots els objectes trobats en un tresor apareixen trencats. Vegeu també: Exvot, Pinax, i Ofrena de Flors |
Ràdio | Galei Tsahal o Galei Tzahal (hebreu: גלי צה"ל) coneguda a Israel pel seu acrònim Galatz (hebreu: גל"צ), és una xarxa de ràdio nacional israeliana que opera les Forces de Defensa d'Israel. L'emissora emet notícies, música, reportatges sobre trànsit i programes educatius al públic en general, així com revistes d'entreteniment i notícies militars per a soldats. a xarxa té una estació principal i una emissora germana, Galgalatz (hebreu: גלגל"צ), que emet música i reportatges de trànsit en hebreu les 24 hores del dia. El personal inclou tant soldats com civils. A partir de desembre de 2013, aquesta emissora ja no es va emetre a través d'ona curta cap a Europa: encara hi ha un flux de reproducció en temps real a Internet. |
Antropologia | El crani de Dali o home de Dali ((xinès): 大荔人, pinyin: Dàlìrén) és el fòssil d'un crani d'home jove, ben conservat, descobert el 1978 a Tianshuigou, prop del poblat de Jiefang, 30 km al nord de la ciutat de Dali, prefectura de Weinan, província de Shaanxi, República Popular de la Xina. |
Geografia | El camp d'Omarska fou un camp de concentració de l'Exèrcit dels serbis de Bòsnia (VRS), a Omarska, un poble miner prop de Prijedor, al nord de Bòsnia i Hercegovina, establert l'any 1992 durant la Guerra de Bòsnia. La regió de Prijedor va ser l'escenari d'una de les pitjors matances de neteja ètnica contra bosnians i croats de la guerra. El camp d'Omarska va reunir fins a 6000 interns, que van suportar condicions de vida deplorables, i on molts van ser víctimes de tortures, violacions i assassinats. |
Geografia | Llista d'especialitats del camp 54 (Geografia) de la Nomenclatura de la UNESCO: |
Astronomia | El sistema ticònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del segle xvi, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolemeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth i Paul Wittich. Un model geo-heliocèntric similar va ser proposat anteriorment per Nilakantha Somayaji de l'Escola de Kerala.Aquest model és essencialment geocèntric, amb la Terra com el centre de l'univers, i els estels, el Sol i la Lluna girant al voltant d'est, mentre que els altres cinc planetes coneguts llavors (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) giren al voltant del Sol. Es pot observar que en el sistema de Brahe els moviments dels planetes i del Sol relatius a la Terra són, mitjançant un canvi de coordenades, matemàticament equivalents als moviments en el sistema heliocèntric de Copèrnic. A més a més, el model de Brahe aconseguia encaixar millor la informació disponible, en concordança a com es pensava que el món es comportava. |
Indumentària | Una turmellera és una peça de vestir que es posa al voltant del turmell per a protegir o immobilitzar-lo i permetre que es curi. Les turmelleres serveixen per immobilitzar l'articulació i proporcionen calor i compressió als ossos. Són habituals en processos de rehabilitació de lesions que afecten el turmell. Normalment estan fabricades amb teixits semi-rígids de niló o neoprè i ajustades al turmell mitjançant un velcro, que ajuda a aconseguir l'objectiu de permetre una mobilitat limitada del peu. Per millorar la seva fixació poden abastar part del peu cenyint al voltant del mateix. En els casos més greus, incorporen unes platinas metàl·liques per immobilitzar encara més l'articulació. |
Epidèmies | Aquest article és una llista d'epidèmies de malalties infeccioses. No s'inclouen malalties generalitzades i cròniques, com ara malalties del cor i al·lèrgies, si no es creu que siguin infeccioses. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la constant de Heath-Brown-Moroz, anotada C, és una constant definida com: C = ∏ p ( 1 − 1 p ) 7 ( 1 + 7 p + 1 p 2 ) {\displaystyle C=\prod _{p}\left(1-{\frac {1}{p}}\right)^{7}\left(1+{\frac {7p+1}{p^{2}}}\right)} on els valors de p són nombres primers. Rep aquest nom en honor dels matemàtics Roger Heath-Brown i Boris Moroz. El valor de la constant és: C ≈ 0 , 0013176411548531 {\displaystyle C\approx 0,0013176411548531} Aquesta constant forma part d'una estimació asimptòtica per la distribució de punts racionals (els punts d'una funció en què imatge i antiimatge és un nombre racional) d'una alçada delimitada per la superfície cúbica X03=X1X₂X₃. Sigui H un nombre real positiu i N(H) el nombre de solucions de a l'equació X03=X1X₂X₃ amb tots els Xi enters positius menors o iguals a H i primers entre si (amb mcd igual a 1). Llavors: N ( H ) = C ⋅ H ( log H ) 6 4 × 6 ! + O ( H ( log H ) 5 ) . {\displaystyle N(H)=C\cdot {\frac {H(\log H)^{6}}{4\times 6!}}+O(H(\log H)^{5}).} |
Història | Hareket Ordusu fou l'exèrcit enviat des de Salònica el 17 d'abril de 1909 a les ordres de Mahmud Şevket Paşa per reprimir la revolta contrarevolucionària del 1r cos d'exèrcit d'Istanbul. Van arribar a la capital el 23 d'abril i van dominar la ciutat l'endemà. El nom vol dir literalment "Exèrcit d'Acció". |
Biotecnologia | Un ARN missatger amb nucleòsids modificats (ARNmod, o en anglès modRNA) és un ARN missatger (ARNm) sintètic en el qual alguns nucleòsids són substituïts per altres nucleòsids modificats naturalment o per anàlegs de nucleòsids sintètics. L'ARNmod s'utilitza per induir la producció d'una proteïna desitjada en determinades cèl·lules. Una aplicació important és el desenvolupament de vacunes d'ARNm, les primeres de les quals van ser aprovades com a vacunes contra la COVID-19 (per exemple, la vacuna de Pfizer–BioNTech i la vacuna de Moderna). L'ARNm es produeix sintetitzant una cadena d'àcid ribonucleic (ARN) a partir de blocs de construcció de nucleòtids segons una plantilla d'àcid desoxiribonucleic (ADN), un procés que s'anomena transcripció. Quan els blocs de construcció proporcionats a l'ARN polimerasa inclouen nucleòsids no estàndards com la pseudouridina, - en lloc dels nucleòsids d'adenosina, citidina, guanosina i uridina estàndard -, l'ARNm resultant es descriu com a modificat per nucleòsids.La producció de proteïnes s'inicia amb l'assemblatge de ribosomes sobre l'ARNm, que serveix després com a pla per a la síntesi de proteïnes especificant la seqüència d'aminoàcids basada en el codi genètic en el procés de biosíntesi de proteïnes anomenat traducció. |
Ètica | Ali Salem o Ali Salim (àrab: على سالم, ʿAlī Sālim, ˈʕæli ˈsæːlem) (el Caire, 24 de febrer de 1936 - Gizeh, 22 de setembre de 2015) va ser un dramaturg, escriptor i comentarista polític egipci, conegut per la seva controvertida proposta de cooperació amb Israel. Los Angeles Times el va qualificar una vegada com «un home gran i fort conegut per la seva intel·ligència satírica.»Des de l'estrena de la seva primera obra el 1965, va escriure 25 obres de teatre i quinze llibres. Una de les més conegudes, L'escola de trobadors, debutà el 1971 i presentava una classe de nens esvalotadors transformada per un mestre motivador. Ls seves obres El fantasma d'Heliòpolis, La comèdia d'Èdip, L'home que va enganyar als àngels i El bufet s'han convertit en «clàssics del teatre egipci.» Les obres de Salem sovint inclouen crítiques al·legòriques de la política egípcia amb una forta vena d'humor i sàtira.El 1994 va escriure un llibre titulat El meu viatge cap a Israel sobre un viatge que el va portar al país per satisfer la seva curiositat al respecte després de la signatura dels Acords d'Oslo. Més tard va afirmar que el viatge no era «un viatge d'amor, sinó un intent seriós de desfer-se de l'odi. L'odi ens impedeix conèixer la realitat com és.» Va passar 23 nits a Israel i va concloure que «una veritable cooperació entre les dues nacions hauria de ser possible.» Tot i que el llibre va vendre més de 60.000 còpies, un best-seller en els estàndards egipcis, va provocar una gran polèmica i Salem va ser posteriorment condemnat a l'ostracisme per la comunitat intel·lectual egípcia i expulsat del Sindicat d'Escriptors com a resultat de la seva «propaganda.» No va estrenar cap obra ni guió de pel·lícula produïda a Egipte després de la publicació del llibre, tot i que va continuar aportant columnes a mitjans de comunicació estrangers com Al Hayat. Les memòries de Salem foren adaptades posteriorment per Ari Roth en l'obra Ali Salem Drives to Israel, que va tenir la seva estrena mundial als Estats Units l'any 2005.En 2008 va guanyar els 50.000 dòlars del Premi al Coratge Civil de la Train Foundation en reconeixement a la seva oposició a l'extremisme islàmic i el seu suport a la cooperació amb Israel. També va obtenir un doctorat honorífic a la Universitat Ben-Gurion del Negev en 2005.Va morir el 22 de setembre de 2015 després d'una llarga malaltia. |
Dansa | L'hora o horo (en búlgar: "хоро", en macedoni: "or", en grec: "χορός", en romanès "horă", en turc "hora", en albanesa "vall" i en hebreu הורה horah) és un tipus de ball tradicional col·lectiu originari de l'est d'Europa i típic del folklore dels Balcans, de Romania, de Moldàvia i també fins i tot d'Israel, el tret dels quals més característic consisteix en un gran cercle obert o tancat. L'hora es balla encara aquesta dansa en noces o grans festivitats populars als pobles; de vegades pot contemplar-se també per televisió. Incorpora elements que també s'observen en la dansa debka àrab. Aquest ball, de to alegre, s'executa entrecreuant els braços o mans en rondes formades per nombrosos ballarins que giren en sentit horari. L'hora es balla en rotllana tancada. Tot i així, pot obrir-se i avançar en línia, la qual cosa reuneix a tota l'assemblea. Els ballarins i ballarines se sostenen per la mà, caminant diagonalment, cap endavant o cap enrere, mentre giren en cercle, en principi a la dreta. Els participants del ball canten la cançó acompanyats pels músics. Els instruments que tradicionalment acompanyen una hora són el címbal hongarès, l'acordió, el violí, la viola, el contrabaix, el saxofon, la trompeta i la flauta de pan. L'hora ha estat adoptada pels jueus d'origen balcànic d'Israel com el seu ball tradicional i es va fer molt popular en la dècada de 1950, per exemple per a les festes de Benei Mitzvá, entre unes altres. |
Telecomunicacions | La Disponibilitat Selectiva (SA en el seu acrònim anglès) és una degradació intencionada del senyal GPS per tal d'evitar l'excessiva precisió dels receptors GPS comercials moderns. Inicialment el sistema NAVSTAR-GPS va ser dissenyat i desenvolupat per a aplicacions militars. A fi d'impedir que el sistema fos utilitzat amb fins no pacífics per enemics dels Estats Units (guiatge de míssils fonamentalment) el Departament de Defensa nord-americà, encarregat del seu manteniment i precisió, va optar per degradar intencionadament el senyal que emeten els satèl·lits de la constel·lació NAVSTAR, afectant a usuaris civils que accedissin a la tecnologia de manera comercial a partir d'aquest moment.La limitació de la seva exactitud es va dur a terme incorporant errors aleatoris en el senyal, és a dir, que els receptors civils (no els militars) estarien subjectes a una degradació de la precisió, en funció de les circumstàncies geoestratègiques i geopolítiques del moment, quedant regulada pel Programa de Disponibilitat Selectiva o SA (Selective Availability). Aquesta degradació del senyal es va realitzar de dues maneres: Fent variar el rellotge del satèl·lit. Truncant les dades enviades per les efemèrides (camí i òrbita d'un satèl·lit)Amb això s'aconseguia degradar el UERE fins a 37,5 metres, limitant la precisió horitzontal a uns valors d'entre 15-100 metres i 156 metres en la vertical en els models civils. Els receptors militars dels Estats Units i els seus aliats no es veien afectats al poder decodificar aquest error fins a la precisió inicial del sistema (UERE = 66,6 m).El desenvolupament de noves tècniques que corregien aquests desfasaments, com l'ús combinat del sistema NAVSTAR nord-americà i el GLONASS rus o la utilització de sistemes de correcció de senyals com el DGPS o el SBAS que permeten estimar l'error induït, així com la concepció de nous Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (Galileu europeu), i la dependència cada vegada més gran del GPS, per part de la població civil, va fer que la Disponibilitat Selectiva fos eliminada el 2 de maig de 2000 per ordre del president Bill Clinton. Tot i que els EUA van reiterar el 2005 que el senyal no seria degradat un altre cop, l'error nominal en el càlcul de la posició dels receptors GPS, que com s'ha assenyalat pot augmentar fins als 100 m, es pot introduir de nou, quan el "Departament de Defensa" d'aquest país ho estimi oportú, tornant a activar la Disponibilitat Selectiva. |
Ecologia | Un registre d'infermeria és un arbre caigut que a mesura que es degrada, ofereix la facilitació ecològica a les plàntules. Les definicions més àmplies inclouen proporcionar ombra o suport a altres plantes. d'un registre d'infermeria ofereix a una planta de planter (com s'ha indicat per Daniel Mathews) són: l'aigua, el gruix de la molsa, la fullaraca, les micorrizes, la protecció contra malalties, els nutrients, i la llum solar. Recents investigacions sobre els patògens del sòl suggereix que en algunes comunitats forestals, els patògens hostils a un arbre en particular espècies semblen reunir-se en els voltants d'aquesta espècie, hi ha un creixement de les plàntules grau d'inhibició. Per tant, els registres d'infermeria poden proporcionar cert grau de protecció enfront d'aquests patògens, promovent així una més gran supervivència de les plàntules. |
Enginyeria | Fundat el 2003, l'Institut national des sciences appliquées de Strasbourg, també anomenat INSA Strasbourg, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Estrasburg i inclou el Campus Universitat d'Estrasburg.L'INSA Strasbourg és un establiment públic d'ensenyament superior i de recerca tècnica. L'escola lliura els títols següents: Diploma d'enginyer de l'INSA Strasbourg (Màstere Ingénieur INSA Strasbourg) Diploma de màster de recerca i doctorat Mastère spécialisé |
Periodisme | Bild (estilitzat com a BILD, conegut col·loquialment i abans oficialment com a Bild-Zeitung) és un diari sensacionalista alemany publicat de dilluns a dissabte. Es tracta del diari de major tirada d'Alemanya. El diari, publicat per Axel Springer des del 24 de juny del 1952, fou el diari de major tirada d'Europa durant molt de temps. |
Astronomia | L'astronomia maia forma part d'una tradició més àmplia. Entre els pobles mesoamericans, l'observació dels astres era de vital importància per al desenvolupament de la vida material i espiritual compartida per les altres societats de Mesoamèrica, tot i que conté certes característiques que la fan única. Una d'aquestes, la més representativa, és l'ús del calendari de Compte Llarg, pel qual els maies del període clàssic pogueren fer càlculs de més llarg termini.Els maies feren càlculs exactes dels períodes sinòdics de Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Calcularen amb exactitud, els períodes de la Lluna, el Sol i d'estels com les Plèiades, als quals anomenaren Tzab-ek (estrela cascavell) i marcava els inicis de festes rituals. El Tzol'kin de 260 dies és un dels calendaris més enigmàtics quant al seu origen: alguns diuen que es basa en una aproximació a la gestació humana, i altres autors el relacionen amb cicles d'astres visibles des de la Terra. També hi ha una hipòtesi formulada pel geògraf Vincent Malmstrom en què en determina l'origen pels cicles del Sol pel zenit de la regió sud de l'estat mexicà de Chiapas (Izapa) i de la nació de Guatemala a uns 15º nord, on els mateixos dies (29 d'abril el primer i 13 d'agost el segon) tenen un interval de 260 dies entre l'un i l'altre. La Via Làctia era una part important de la seua cosmologia, l'anomenaven Wakah Chan i la relacionaven amb Xibalba; fins i tot els Kiche' de Guatemala encara l'anomenen Xibalba bé camí al inframon. Tenien un Zodíac, basat en l'eclíptica, que és el pas del Sol per les constel·lacions fixes: es troba en l'Estela 10 de Tikal i la 1 de Xultún, tots dos jaciments a la zona de Petén, a Guatemala, i també en el Còdex Grolier. Els coneixements astronòmics maies eren propis de la classe sacerdotal, però tot el poble els respectava i conduïa la seva vida d'acord amb les seues prediccions. Molt d'aquest coneixement perdurà encara després de la conquesta espanyola, i es practicava en la clandestinitat i, després, es barrejà amb els rituals de la vida diària del poble maia, i molts en continuen vigents en l'actualitat.Els sacerdots coneixien els moviments dels cossos celestes i podien predir-ne els eclipsis, i el curs del planeta Venus vist des de la Terra. Això els donava un poder especial sobre el poble, que els considerava íntimament lligats a les deïtats.Moltes de les deïtats rebien diferents noms i poders, per exemple a Venus l'anomenaven els maies Ah-Chicum-Ek', el gran estel del matí, i Xux ek, l'estrela vespa. Estrela es diu en maia "ek" i és també el cognom de moltes persones de la regió maia. Dels còdexs maies coneguts, el de Dresden és essencialment un tractat d'astronomia. En conclusió, els maies foren reconeguts pels seus escrits, l'arquitectura i les seues obres d'art, els càlculs matemàtics, plens de simbolismes i les representacions fantàstiques sobre el passat, present i el futur de la seua societat. |
Sociologia | En els estudis postcolonials i en la teoria crítica, el terme subaltern designa les poblacions colonials que es troben socialment, políticament i geogràficament fora de la jerarquia del poder d'una colònia i de la pàtria metropolitana de l'imperi. Al descriure l'hegemonia cultural com a història popular, Antonio Gramsci va encunyar el terme subaltern per identificar els grups socials exclosos i desplaçats de les institucions socioeconòmiques de la societat per negar les seves veus polítiques. Els termes estudis subalterns i subalterns van entrar en el vocabulari del postcolonialisme a través de les obres del grup d'Estudis Subalterns d'historiadors que exploraven el paper d'actors polítics dels homes i les dones que constitueixen la població de masses, en lloc de tornar a explorar l'actor polític. de les elits socials i econòmiques de la història de l'Índia.Com a mètode d'investigació i anàlisi del paper polític de les poblacions subalternes, la teoria de la història de Marx presenta la història colonial des de la perspectiva del proletariat, en la qual el qui i el què de les classes social es determina a través de les relacions econòmiques en el si de la societat. Des dels anys setanta, el terme subaltern denota els pobles colonitzats del subcontinent indi, i la història imperial explicada des de baix, des de la perspectiva dels pobles colonitzats, més que no des de la perspectiva dels colonitzadors d'Europa occidental. En els anys vuitanta, el mètode d'investigació històrica dels Estudis Subalterns es va aplicar a la historiografia sud-asiàtica. Com a element del discurs teòric, el concepte del subaltern es va originar com a mètode eurocèntric d'investigació històrica per a l'estudi dels pobles no occidentals (d'Àfrica, Àsia i Orient Mitjà) i la seva relació amb Europa occidental com a centre del món. Així els estudis subalterns es van convertir en el model d'investigació històrica de l'experiència del colonialisme del subaltern al subcontinent indi. |
Telecomunicacions | Iliad és un grup francès de telecomunicacions fundat per Xavier Niel el 1991 i presidit per Thomas Reynaud des del 2018. Està present a França, Itàlia, el Marroc i Polònia. L'any 2014, va generar el 61% dels seus ingressos a partir d'internet fix (Gratis, etc.) i el 39% de la telefonia mòbil (Free mobile, etc.). El 2021 aconsegueix una facturació de 7.600 milions d'euros, dels quals un terç fora de França.Iliad és el sisè grup europeu de telecomunicacions amb 42 milions d'abonats a través de les seves filials a França, Itàlia i Polònia, després de l'adquisició de l'operador polonès Play el 20207 i del proveïdor de serveis d'Internet UPC Polònia el 2021. |
Informàtica | Keybase és un directori de claus de xifrat que assigna les identitats a mitjans de comunicació socials a les claus de xifratge (incloses, però no limitades a claus PGP ) de manera auditable públicament. A més, ofereix un sistema d'emmagatzematge de xat al núvol i xifrat de punt a punt, anomenat Keybase Chat i el sistema de fitxers Keybase respectivament. Els fitxers col·locats a la part pública del sistema de fitxers es publiquen des d'un punt final públic, i localment des d'un sistema de fitxers muntat pel client Keybase.Keybase admet la connexió pública de les identitats de Twitter, GitHub, Reddit, Hacker News i Mastodon, inclosos llocs web i dominis sota el control, a claus de xifratge. També admet adreces de moneders com Bitcoin, Zcash i Stellar. Keybase ha donat suport a les identitats de Coinbase des del llançament públic inicial, però va deixar de fer-ho el 17 de març de 2017 quan Coinbase va acabar amb les pàgines de pagament públic. En general, Keybase permet integrar qualsevol servei amb identitats públiques amb Keybase.El 7 de maig de 2020 s'anunciaria l'adquisició de Keybase per part de Zoom per tal de millorar la seguretat de les transmissions de vídeo d'aquesta última. Keybase aportaria l'encriptació de punt a punt a la plataforma de comunicació per vídeo de Zoom. Fins llavors Zoom oferia als seus usuaris encriptació dels continguts utilitzant l'estàndard AES-GCM amb claus de 256 bits. Aquestes claus però eren generades als servidors de Zoom. Amb l'adquisició de Keybase es proposaria oferir encriptació de punt a punt a tots els comptes de pagament, i que els propis usuaris registrats es creessin les identitats públiques criptogràfiques que es guardarien en un repositori de la xarxa de Zoom i que servirien per restablir les relacions entre participants a les converses. Una clau compartida simètrica i efímera es generaria a l'aparell del client, i aquesta clau seria distribuïda entre els altres clients connectats, conjuntament amb parells de claus assimètriques entre ells. EL secret criptogràfic es mantindria en el control de l'usuari, i només aquest decidiria amb qui les comparteig d'entre els usuaris participants a les converses. |
Dansa | El sirtaki és una dansa grega que, malgrat l'opinió popular, no és pròpiament una de les danses tradicionals gregues sinó que va ser creada pel coreògraf Giorgios Provias per a la pel·lícula de 1964 Zorba the Greek. És una mescla de les versions ràpides i lentes del ball grec anomenat hasapiko (χασάπικος) acompanyada per la música de Míkis Theodorakis. Un fet distintiu notable d'aquesta música és que el seu tempo s'accelera progressivament, el seu ritme passa del compàs 4/4 al 2/4. La paraula sirtáki prové del grec syrtos, (de σύρω (τον χορό) que designa un grup tradicinal de danses gregues amb un estil particular oposat al pidikhtos. El sirtaki es balla en un cercle obert o en línia amb les mans sobre les espatlles dels veïns. El Sirtaki és una de les atraccions culturals de Grècia i de les tavernes d'estil grec de tot el món. |
Història | Irene Castells i Oliván (Hellín, Albacete de 1943 - 29 de maig de 2019) va ser una historiadora i professora universitària que exercí com a tal a Catalunya.Ha estat professora d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre associat de l'Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona. Especialista en història europea del període 1789-1848. En la seva recerca, s'ha centrat en l'estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya. |
Art | El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte. Es tracta d'un jonc palustre de la família de les ciperàcies que s'utilitza com a aliment, per a fabricar objectes de cistelleria, cordes, bena, roba, embarcacions; en ser cremat com a planta aromàtica, i la seva arrel s'utilitza com a llenya sent la seva funció principal l'elaboració del suport dels antics manuscrits, anomenat també papir (del grec papyrus). |
Ecologia | La lluita antiurani a Osona va ser un ampli moviment popular que s'oposà al projecte d'extreure urani entre el 1979 i el 1982. Format per ajuntaments, grups polítics i ecologistes, entitats i associacions de tota mena, el moviment va aconseguir aturar les investigacions. |
Física | En física, la massa inercial o massa inerta és una mesura de la resistència d'una massa al canvi de velocitat en relació amb un sistema de referència inercial. En física clàssica, la massa inercial de partícules puntuals es defineix mitjançant la següent equació: m i a i 1 = m 1 a 1 i {\displaystyle m_{i}a_{i1}=m_{1}a_{1i}\,} on la partícula «un» es pren com la unitat ( m 1 = 1 {\displaystyle m_{1}=1\,} ); m i {\displaystyle m_{i}\,} és la massa inercial de la partícula i {\displaystyle i\,} ; a i 1 {\displaystyle a_{i1}\,} és l'acceleració inicial de la partícula i {\displaystyle i\,} , en la direcció de la partícula i {\displaystyle i\,} cap a la partícula 1 {\displaystyle 1\,} , en un volum ocupat només per partícules i {\displaystyle i\,} i 1 {\displaystyle 1\,} , on ambdues partícules estan inicialment en repòs i a una distància unitat. No hi ha forces externes, tot i que les partícules exerceixen força les unes en les altres. |
Filosofia | La Campanya Bus Ateu (en anglès: Atheist Bus Campaign) és la denominació d'una campanya promocional empresa en suport del lliurepensament i l'ateisme, i caracteritzada per la difusió de l'eslògan: «Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la teva vida», ideada i anunciada el juny de 2008 per la periodista britànica Ariane Sherine, i l'ús dels suports publicitaris dels autobusos i altres mitjans de transport públic. La iniciativa, que en un principi només era pensada per la ciutat de Londres, ha assolit una major difusió gràcies a l'impuls de diverses organitzacions, sent estesa no solament a altres ciutats del Regne Unit, sinó també a nivell internacional. |
Estris | Un atuell d'enterrament és un recipient de ceràmica usat per a guardar les restes d'un difunt després d'incinerar-lo. Es descriu com a gran atuell de boca ampla, coll curt o sense coll, ventre esfèric ampli (segellat amb tapadora). S'utilitzaren en soterrars cerimonials de diverses cultures prehistòriques,[2] i poden associar-se o complementar-se amb processos funeraris com els anomenats camps d'urnes, el desenvolupament dels quals se situa a Europa entre el final de l'edat del bronze i l'inici de l'edat del ferro. Morfològicament presenten l'aspecte d'una tenalla o les antigues pitos de la cultura mediterrània,[5][6] tot i que els seus usos funeraris són comuns en molt diverses cultures i llocs del planeta. |
Art | Les torques de Leekfrith (de l'anglès Leekfrith torcs) són quatre torques d'or de l'Edat del Ferro trobades per buscadors de metall com a hobby el desembre de 2016 en un camp a Leekfrith, al nord de Staffordshire, Anglaterra. La troballa consisteix en tres torques de coll i una polsera més petita trobades gairebé juntes. L'examen arqueològic posterior de la zona no va poder descobrir més objectes. Les torques estan en exhibició al Potteries Museum & Art Gallery a Hanley de l'1 al 22 de març de 2017. |
Geologia | Una zona de cisalla, zona de cisallament o banda de cisallament, és una superfície de discontinuïtat estructural molt important en l'escorça i el mantell superior de la Terra. Es forma com a resposta a les deformacions no homogènies a les zones planars o curviplanars afectades per esforços importants. Els blocs d'intervenció (corticals) queden relativament poc afectats per la deformació. A causa del moviment de cisalla del medi més rígid que l'envolta, es pot induir un component rotacional no coaxial a la zona de cisallament. Com que la superfície de discontinuïtat sol passar per un ampli rang de profunditat, es produeixen una gran varietat de tipus de roca diferents amb les seves estructures característiques. |
Circ | El Festival Internacional de Pallasses d'Andorra (FIPA) és un certamen creat per Pepa Plana i Tortell Poltrona per promoure la presència femenina en les arts escèniques i en especial en el món de la comicitat, on constataven la manca de pallasses.La celebració del festival, a Andorra la Vella, va tenir una periodicitat bianual des del 2001 fins al 2009, i al llarg d'aquests anys hi van participar companyies arribades d'arreu –Suïssa, França, Espanya, Brasil, Argentina, Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Polònia...–, que actuaven al Teatre Comunal, al Centre de Congressos del Comú d'Andorra, el Centre Cultural del Comú a Sant Julià de Llòria o als mateixos carrers de la ciutat. Després de cinc edicions la seva celebració es va veure interrompuda.A l'estela del festival, únic fins aleshores al món, havien anat apareixent arreu altres trobades de característiques similars: Clownin Festival de Viena, Red Pearl Women Clown Festival de Hèlsinki, o Festival Esse Monte de Mulher Palhaça de Río… O bé altres a Recife, Brasília, Barcelona (Almacen) o Sant Esteve de Palautordera (Circ Cric). |
Estris | Un embalatge, envasament o envàs (castellanisme) és un recipient o embolcall que serveix per a rebre productes i transportar-los; també s'empra el terme per a designar la disciplina o art del seu disseny. Unes altres funcions pròpies de l'empaquetatge són de protegir el contingut, informar sobre les seves condicions d'utilització, requisits legals, composició, ingredients, etc. i promocionar el producte mitjançant grafismes. A la botiga, l'embalatge pot ajudar a vendre la mercaderia mitjançant el seu disseny gràfic i estructural.L'empaquetatge explora multitud de qüestions relacionades amb el disseny dels envasos: del seu paper dins de l'estratègia d'una marca, fins als materials usats en la seva fabricació. A més a més, analitza cada component gràfic estructural, disposició, i jerarquia de la informació, fotografies i acabats, tant de forma aïllada, com en la seva relació amb altres elements. Podríem dir, i de fet ho és, que és un terme comercial, i el seu significat va més enllà de la relació amb el producte i el seu envàs. Així mateix, mostra com els dissenyadors busquen noves solucions a les necessitats dels seus clients, prenent les tècniques de disseny del producte part fonamental en el procés. |
Psicologia | El fetitxisme travestista és un tipus de fetitxisme sexual que consisteix l'obtenció plaer sexual gràcies al contacte i vestiment de roba característica de l'altre sexe, en especial roba interior sexy. Aquesta roba és el que actua com a fetitxe. Són homes i en general heterosexuals o, molt menys freqüenment, bisexuals.La majoria d'homes que tenen aquesta inclinació sexual estan casats i tenen fills, i la practiquen amb absoluta privacitat però també existeix una minoria que se'n pot servir per provocar. En general, el fet de vestir-se de dona per a obtenir una satisfacció eròtica no té cap relació amb dubtes sobre la seva identitat sexual; els excita vestir-se de dones perquè els agraden les dones. Els casats però, solen tenir sentiments de culpabilitat i elevada ansietat pel fet de portar a terme aquesta pràctica, i alguns arriben a purgar, és a dir, a desfer-se de la seva col·lecció de prendes femenines, de tant en tant a causa d'això, tot i que normalment la recomencen. La majoria de fetitxistes travestistes es vesteixen amb roba similar a la que en seu imaginari porten les prostitutes, o bé de l'estil de prostitutes que han vist o coneixen. De vegades es fan fotografies portant aquestes peces de roba. No és una pràctica que equivalgui ni tingui en general res a veure amb l'homosexualitat, bisexualitat, transexualitat ni transgènere. Tampoc s'ha de confondre amb el travestisme, fora de l'objectiu fetitxista, com a eina de les arts escèniques o com a corrent de moda. |
Sociologia | Els eivissencs i les eivissenques (singular: eivissenc, eivissenca) són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa. Comparteixen llengua i cultura amb els menorquins, mallorquins, catalans i altres pobles catalanòfons. Representen l'1% de la població total dels Països Catalans i un 11,42% de la de les Illes Balears. |
Antropologia | Ulus fou una divisió del poble mongol abans de la seva unificació per Genguis Khan. Segons Vladimirtsov, la paraula ulus té un doble sentit: el de tribu i el de petita nació; però el mateix Vladimirtsov utilitza el nom ulus en el sentit de nació i reserva per tribu la paraula irgen, i ulus-irgen el d'estat.Aquestos ulus o tribus o nacions eren independents entre elles, i sovint es feien la guerra, a més de lluitar contra els veïns, especialment els tàtars. |
Mitologia | La mitologia bàltica és el conjunt de creences i ritus dels bàltics que s'origina a la prehistòria (derivada de la religió protoindoeuropea) i continua, barrejant-se i assimilant-se amb el cristianisme, fins a l'inici de l'edat moderna. Les fonts per al seu coneixement són indirectes: supervivència de càntics i festes al folclore popular, les cròniques dels missioners, les restes arqueològiques i les cròniques de pobles veïns, com ara els germànics i russos, històries del foklore, estudis etimològics i la mitologia comparada.Les divinitats del panteó bàltic es poden dividir en tres branques, que representen l'expansió i l'extensió geogràfica dels pobles bàltics des del seu origen fins a l'edat mitjana. Així, existeixen divinitats prutenes, lituanes i letones. Moltes d'elles són variants locals de la mateixa figura però existeixen déus específics de cada poble. La mitologia bàltica destaca pel paper atorgat als animals i altres elements naturals en la seva adoració, ja que les figures de l'entorn apareixen divinitzades i se'ls ret culte a través de sacrificis, monuments i festivals. El foc ocupava un rol fonamental com a agent de canvi, de mort i de vida i per això cremava de forma permanent als temples antics bàltics. Dievas és el déu del cel brillant. És el déu principal sobre el qual hi ha divinitats menors.La seua cosmologia consisteix en un arbre còsmic, coronat per símbols del cosmos i que té el tronc vigilat per cavalls i serps.Segons aquestes religions, quan un èsser humà mor, sobreviuen el vele (que viatja a la regió dels morts) i el siela (principi vital que roman a la regió dels vius i es reanima en animals o plantes). |
Llocs ficticis | La Via Làctia en l'univers fictici de Star Trek, és la Galaxia on ocorren tots els fets, i on s'origina la raça humana. Pràcticament mai han sortit de la galàxia perquè l'única espècie coneguda capaç de viatjar fora de la galàxia són els Q. La Via Làctia a Star Trek es divideix en quatre quadrants, cada un d'ells amb característiques molt diferents: |
Jocs | La brisca (brìscula en sicilià, brìšcula o brišc en napolità, briškula en croat i montenegrí, brisca en castellà, briska en euskera, bisca en portuguès, briškola en eslovè, bixkla en maltès, skembeel en libi) és un joc de cartes de dos a quatre jugadors popular a diversos països, com Croàcia, Puerto Rico, Espanya, Portugal, o a Itàlia. El joc es juga amb una baralla espanyola de 40 o 48 cartes. En moltes contrades el joc es denomina bescambrilla o escambrilla. |
Telecomunicacions | Hutchison Drei Austria GmbH (abans Hutchison 3G Austria GmbH), més simplement coneguda com Drei Austria o 3 Austria, és una empresa de telecomunicacions austríaca amb seu a Viena i és una filial de CK Hutchison Holdings. Segons la companyia, el 2019 tenia 3,8 milions de clients. |
Geografia | Els istrians (llatí: Istriani) foren un poble d'origen traci que vivia a la regió de la desembocadura del Danubi, on s'havien establert per comerciar riu amunt. La seva ciutat principal d'Istros era una colònia de Milet. Segons l'historiador romà Justí, a mitjans del segle iv aC el rei escita Atees forjà una aliança contra els istrians amb Filip II de Macedònia, però aquesta identificació és probablement errònia i el més versemblant és que els enemics d'Atees fossin els tribal·lis. |
Lingüística | L'idioma protosapiens es refereix a una conjectura d'idioma per certes teories basades en la hipòtesi monogenètica. D'acord amb aquestes teories, hauria existit un antic idioma (parcialment reconstruïble pels mètodes de la lingüística històrica) que seria l'antecessor comú més recent de tots els idiomes humans, i per tant hauria estat l'origen de les llengües (idiomes) de la humanitat. No obstant això, altres autors han expressat dubtes sobre la possibilitat de reconstruir un idioma per a una profunditat temporal molt superior a 5.000 anys. |
Història | Ibercalafell és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en l'època ibèrica fundat per estudiants i arqueòlegs l'any 2000. És una entitat pionera en l'educació en el patrimoni arqueològic de Catalunya i d'Espanya. L'entitat ha dut a terme investigacions acadèmiques sobre la investigació arqueològica i ha participat en jornades de reconstrucció històrica com la Ruta dels Ibers que organitza el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret, Palamós i Lloret, mostres organitzades pel Museu Arqueològic del Puig des Molins d'Eivissa, o el festival Tàrraco Viva. |
Geografia | Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli. Va viatjar per l'Imperi Otomà i altres territoris, i va deixar narracions amb moltes dades dels llocs visitats. Els seus primers viatges foren pel mateix Istanbul, on prenia notes del que veia, sobre edificis, mercats, costums, i cultura. El primer viatge fora, el va fer el 1640, i va seguir durant quaranta anys. La relació dels seus viatges va formar una obra en deu volums anomenada Seyahatname ('Llibre dels viatges'). L'obra és considerada una bona guia per a conèixer els aspectes socials de l'imperi al segle xvii. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.