label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Arqueologia | Israel Finkelstein (nascut el 1949 a Pétah Tiqvà, Israel), és un arqueòleg i acadèmic jueu. En l'actualitat és professor d'Arqueologia (Edat de Bronze i Edat del Ferro) a la Universitat de Tel Aviv i és també el codirector de les excavacions a Meguidó al nord d'Israel. Anteriorment va exercir com a Director de l'Institut d'Arqueologia Sonia i Marco Nadler de la Universitat de Tel Aviv 1996-2002. El 2005 va rebre el Premi Dan David. Nascut a Pétah Tiqvà, va completar els seus estudis a la Universitat de Tel Aviv, per escriure la seva tesi doctoral sobre les excavacions d'Izbet Sartah, pel que va ser també el director de camp. Finkelstein i Neil Asher Silbermann són els autors de l'obra "La Bíblia desenterrada: una nova visió arqueològica de l'antic Israel i dels orígens dels seus textos sagrats", i de "David i Salomó: a la recerca dels reis sagrats de la Bíblia i de les arrels de la tradició occidental". |
Informàtica | Els programaris simuladors de circuits electrònics de caràcter gratuït : |
Informàtica | L'accés seqüencial, en ciències de la computació, és el fet que un grup d'elements és accedit en un predeterminat ordre seqüencial (un registre alhora). L'accés seqüencial és de vegades l'única forma d'accedir a les dades, per exemple en una cinta de casset. També pot ser el mètode d'accés triat, per simplement processar una seqüència de dades en ordre. Una estructura de dades és d'accés seqüencial si només podem accedir als valors continguts en un determinat ordre. L'exemple trivial, és la llista enllaçada. |
Arquitectura | El funcionalisme, en arquitectura, és el principi pel qual l'arquitecte que dissenya un edifici hauria de fer-lo basant-se en el propòsit que tindrà aqueix edifici. Aquesta declaració és menys evident del que sembla en principi, i és motiu de confusió i controvèrsia dins de la professió, particularment a la vista de l'arquitectura moderna.Els orígens del funcionalisme es poden remuntar a la tríada de Vitruvi, en què la utilitas (traduïda també com a 'comoditat', 'confort' o 'utilitat') va de la mà de venustas ('bellesa') i de firmitas ('solidesa'), com una de les tres metes clàssiques de l'arquitectura. En els primers anys del segle xx, l'arquitecte de Chicago Louis Sullivan va popularitzar la frase "la forma segueix sempre la funció" per a arreplegar la seua creença que la grandària d'un edifici, la massa, la distribució de l'espai i altres característiques han de decidir-se solament per la funció de l'edifici. Açò implica que, si se satisfan els aspectes funcionals, la bellesa arquitectònica sorgirà de manera natural. No obstant això, el credo de Sullivan és vist sovint com a irònic a la llum de l'extensiu ús que fa d'intricats ornaments, en contra de la creença comuna entre els arquitectes funcionalistes que els ornaments no tenen cap funció. El credo tampoc aclareix a quines funcions es refereix. L'arquitecte d'un edifici d'habitatges, per exemple, pot fàcilment estar en desacord amb els propietaris d'aquests sobre el que l'edifici hauria de semblar, i ambdós també en desacord amb futurs arrendataris. No obstant això, "la forma segueix la funció" expressa una idea significativa i duradora. Les arrels de l'arquitectura moderna es basen en el treball de l'arquitecte francosuís Le Corbusier i l'alemany Mies van der Rohe. Ambdós van ser funcionalistes, almenys en el punt que els seus edificis van ser radicals simplificacions d'estils anteriors. El 1923, Mies van der Rohe treballava a Weimar, Alemanya, i havia començat la seua carrera de produir estructures de simplificacions radicals, i animades per un amor al detall que van arribar a la meta de Sullivan de la bellesa arquitectònica inherent. És famós aquesta afirmació de Corbusier: "una casa és una màquina on viure" en la seu llibre Vers une architecture, publicat el 1923. Aquest llibre va ser, i encara ho és, molt influent, i els primers treballs que va fer, com la vil·la Savoye a Poissy, França, són tinguts com a prototips de funcionalisme. A mitjans dels anys trenta, el funcionalisme va començar a ser discutit com un acostament estètic, més que no com una qüestió d'integritat de disseny. La idea del funcionalisme va ser combinada amb la manca d'ornamentació, que és una qüestió molt distinta. Es va convertir en un terme pejoratiu associat a les formes més ermes i més brutals de cobrir un espai, com formes barates i comercials de fer edificis, usats finalment, per exemple, en el crític academicisme de les cúpules geodèsiques de Buckminster Fuller, simplement com a sinònim de gauche. En els anys setanta, el prominent i influent arquitecte americà Philip Johnson sostenia que la professió no té responsabilitat funcional de cap manera, i aquesta és una de les opinions que prevalen avui dia. Jhonson va dir: "No sé d'on venen les formes, però no tenen res a fer amb els aspectes funcionals o sociològics de la nostra arquitectura". La postura de l'arquitecte "postmodern" Peter Eisenman es basa en un teòric usuari hostil i és, fins i tot, més extrema: "No faig la funció". Els arquitectes més coneguts en Occident, com Frank Gehry, Steven Holl, Richard Meier i Ieoh Ming Pei, es veuen a si mateixos sobretot com a artistes, amb una certa responsabilitat secundària de fer els edificis funcionals per als clients i/o els usuaris. La discussió sobre el funcionalisme i l'estètica s'emmarca sovint com a opcions mútuament excloents, quan de fet hi ha arquitectes, com Will Bruder, James Polshek i Ken Yeang que procuren satisfer les tres metes de Vitruvi. |
Cronometria | El rellotge de llanterna, segurament anomenat així pel seu aspecte, fou el primer tipus de rellotge àmpliament usat en cases particulars. Són rellotges de paret, accionats amb peses penjants. Degueren aparéixer abans de l'any 1500, però es feren comuns després de 1600 (a Gran Bretanya, cap a 1620). Al s. XIX ja eren obsolets. |
Filosofia | El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents. La llei natural, l'existència i l'univers (la suma de tot el que va ser, és i serà) es representa per mitjà del concepte teològic de "Déu". El panteisme és la creença que el món i Déu són el mateix, és més una creença filosòfica que religiosa. El panenteisme, per la seva banda, és la creença que cada criatura és un aspecte o una manifestació de Déu, que és concebut com l'actor diví que ocupa alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa. Alguns filòsofs que han presentat aquesta visió de Déu serien Spinoza, Nicolau de Cusa o Pierre Charron. El panteisme és incompatible amb la creença en un Déu personal, és per això que per a alguns sigui una expressió de l'ateisme. No obstant això també aporta un nexe d'unió entre diferents religions, per exemple hi ha poca diferència entre aquesta visió o el Déu cristià omnipresent, o el qual per als budistes "l'un és el tot". |
Estris | Una càpsula és un vas en forma de casquet esfèric, del qual hom se serveix principalment per a evaporar líquids.Les càpsules més usuals són les de porcellana i són emprades en anàlisi gravimètrica. La porcellana permet resistir altes temperatures i, també, dissolucions molt alcalines. Les càpsules de porcellana, com la resta d'instruments de porcellana, estan vidriats totalment, o almenys per la part interna, per evitar l'adherència de partícules a les seves parets. |
Història | Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià). Va tenir membres destacats entre el segle x i el XII, coneguts per la seva oposició a la casa dels Bagràtides. La branca principal dels Lipàrides va agafar el nom d'Orbeliani (d'un dels seus feus) i va acabar marxant del país el 1177, establint-se a Armènia on amb el nom d'Orbelian, sent sobirans de Siunia. |
Agricultura | La fitotoxicitat és un terme que es fa servir per descriure el grau d'efecte tòxic d'un compost per al creixement d'una planta. Aquests danys poden ser causats per una gran varietat de compostos, incloent traces de metalls, pesticides, salinitat, fitotoxines o l'al·lelopatia natural entre les plantes. |
Ciència-ficció | R.U.R. Rossum's Universal Robots (en txec original Rossumovi univerzální roboti) és el títol d'una obra de teatre de ciència-ficció escrita per Karel Čapek i estrenada el 25 de gener de 1921 al Teatre Nacional de Praga. La paraula «robot» va ser suggerida a l'autor pel seu germà Josef. Més tard va ser introduïda a l'Oxford English Dictionary i després es va anar incorporant a totes les llengües. En l'actualitat aquesta paraula designa ginys mecànics més o menys dirigits per un cervell artificial. Els Robots de Čapek tenen una aparença humana, tenen fins i tot òrgans sexuals, encara que no els serveixen perquè els robots es fabriquen, no es reprodueixen. L'obra situa l'espectador (o el lector) en un espai i un temps abstractes, en una illa remota de la qual no se sap ni el nom, i «en la tercera generació» de fabricants. Cada generació té un objectiu diferent: la suplantació de Déu, l'eficàcia econòmica i, per acabar, l'alliberament de l'home del treball esclavitzant. |
Art | Marouflage és l'encolat de l'obra sobre un altre suport rígid. Aquest sistema s'utilitza des de l'antiguitat per a suports delicats (cartró, paper enganxat sobre tela) o excessivament debilitats, deformats o trencats (teles enganxades sobre fusta). Amb el pas del temps es va considerar com un tractament negatiu pels següents motius: pot transformar el caràcter de l'obra proporcionat pel suport, l'adhesió sobre un altre material diferent pot complicar les reaccions davant els factors ambientals, sobretot quan cada material respon d'una manera diferent. També el desencolatge és laboriós, en molts casos no és possible introduir dissolvents perquè xoparan l'obra original. S'aplica una capa fina del adhesiu tant a la paret com a la tela. Una vegada que el llenç està muntat a la paret, la pressió s'exerceix amb corrons de mà de goma per suavitzar el llenç i eliminar qualsevol bombolla. És una paraula francesa que originalment es refereix a restes de pintura enganxoses, parcialment endurides. El marouflage és una tècnica de 3.000 anys d'antiguitat. Històricament, els artistes van utilitzar diversos tipus d'adhesius, incloent-hi una cola de pell de conill. El mineral de plom blanc es va utilitzar en els segles XIX i XX en la barreja per ajudar-ho a secar. |
Filosofia | Un fet és un esdeveniment o proposició que es pot comprovar i per tant pot constituir el fonament d'una afirmació que contingui veritat, en oposició a l'opinió o creença. Un fet és una veritat provada, mentre que l'opinió és una visió personal que representa la perspectiva d'un individu, que pot o no basar-se en aquest fet. Usualment el terme s'aplica a quelcom que passa en la realitat, el referent existent d'una frase veritable, especialment en la teoria de la veritat com a correspondència. Els fets per definició són objectius i s'estudien per part de la ciència. |
Biotecnologia | El certolizumab pegol (CDP870, comercialitzat com a Cimzia) és un anticòs monoclonal terapèutic contra el factor de necrosi tumoral alfa (TNF-α). Aquest anti-TNF s'usa per al tractament de la malaltia de Crohn i l'artritis reumatoide. Fabricat per UCB, amb el nom de Cimzia. |
Estris | Una plantilla flexible o flexicorba (també coneguda en català amb la paraula anglesa spline, per la seva relació amb aquest tipus de corbes) és un element llarg i flexible, tradicionalment utilitzat com a utensili de disseny per dibuixar corbes suaus que passen per una sèrie de punts donats (normalmante d'un mateix pla).Es pot recrear un dispositiu estriat de dibuixant original amb pesos i una longitud de plàstic prim o fusta, flexible per doblegar-se prou sense trencar-se. Es marquen creus al paper per designar els nusos o punts de control. La spline es col·loca al paper de dibuix i s'uneixen pesos a l'eix prop de cada nus perquè la spline passi per cadascun. Un cop ajustat a la satisfacció del dibuixant, es pot traçar una línia al llarg de l'eix, creant una plantilla per a una corba suau. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la constant de Gompertz o constant d'Euler-Gompertz, denotada per G {\displaystyle G} , és una constant matemàtica que apareix en avaluacions integrals i com a valor de funcions especials. Porta el nom del matemàtic anglès Benjamin Gompertz. El valor numèric de G {\displaystyle G} és de: G = 0.596347362323194074341078499369279376074 … {\displaystyle G=0.596347362323194074341078499369279376074\dots \qquad } (successió A073003 a l'OEIS)A més, pot ser definida per la fracció contínua: G = 1 2 − 1 4 − 4 6 − 9 8 − 16 10 − 25 12 − 36 14 − 49 16 − ⋱ , {\displaystyle G={\cfrac {1}{2-{\cfrac {1}{4-{\cfrac {4}{6-{\cfrac {9}{8-{\cfrac {16}{10-{\cfrac {25}{12-{\cfrac {36}{14-{\cfrac {49}{16-\ddots }}}}}}}}}}}}}}}},} o, alternativament, per: G = 1 1 + 1 1 + 1 1 + 2 1 + 2 1 + 3 1 + 3 1 + 4 1 1 + ⋱ . {\displaystyle G={\cfrac {1}{1+{\cfrac {1}{1+{\cfrac {1}{1+{\cfrac {2}{1+{\cfrac {2}{1+{\cfrac {3}{1+{\cfrac {3}{1+4{\cfrac {1}{1+\ddots }}}}}}}}}}}}}}}}.} L'aparició més freqüent de G {\displaystyle G} és com a resultat de les següents integrals: G = ∫ 0 ∞ ln ( 1 + x ) e − x d x = ∫ 0 ∞ e − x 1 + x d x = ∫ 0 1 1 1 − log ( x ) d x . {\displaystyle G=\int _{0}^{\infty }\ln(1+x)e^{-x}dx=\int _{0}^{\infty }{\frac {e^{-x}}{1+x}}dx=\int _{0}^{1}{\frac {1}{1-\log(x)}}dx.} Quan estudiava sèries infinites divergents, Euler es va trobar G {\displaystyle G} a través de les representacions integrals mencionades. L'enginyer químic francès François Le Lionnais va anomenar G {\displaystyle G} constant de Gompertz pel seu paper en la funció de Gompertz. |
Informàtica | Accés aleatori (o accés directe ) es refereix a una forma d'accés a una memòria, que d'acord amb diferents disciplines d'estudi té unes connotacions una mica diferents: En ciències de la computació, l'accés aleatori és l'habilitat per accedir a un element arbitrari d'una seqüència de dades en temps iguals. L'oposat és l'accés seqüencial, on per accedir a un element remot es necessitarà més temps.En estructura de dades, l'accés aleatori té l'avantatge d'accedir a l'enèsim element d'una llista de nombres en un temps constant. L'accés aleatori és crític en alguns algorismes i cerca binària. Altres estructures de dades, com ara les llistes enllaçades, sacrifiquen l'accés aleatori per fer insercions, eliminacions i cerques més eficients.En electrònica, l'accés aleatori es refereix a la qualitat d'una memòria de presentar temps d'accés gairebé igual a qualsevol posició de memòria, sense importar en quin punt es trobi aquesta posició. Les memòries d'estat sòlid presenten aquesta qualitat, donat el seu grandària física i la naturalesa del seu funcionament. Aquest tipus de memòries permet que els programes tinguin bifurcacions i salts condicionals, que d'altra manera representarien pèrdua en la velocitat del sistema. |
Geografia | L'estació de metro de Pipera es troba a Bucarest (Romania), al barri del mateix nom: Pipera. L'estació fou inaugurada l'octubre de 1987 i forma part de la xarxa de metro de Bucarest. Està situada a l'extrem nord de la línia M2. |
Humor | Els Happiness va ser un grup de música espanyol fictici, nascut el març de 2006 arran d'una campanya publicitària de Tiempo BBDO per a MTV Espanya. El grup es va donar a conèixer el 2006 gràcies a la cançó «Amo a Laura, pero esperaré hasta el matrimonio», una sàtira dels moviments conservadors en defensa de la família tradicional que es va convertir en un fenomen d'internet. |
Ecologia | Un bosc-estepa és un ecotò (zona límit entre dos ecosistemes) dins dels climes temperats i un tipus d'hàbitat compost de zones de vegetació herbosa combinades amb zones d'arbrede o bosc. En aquestes zones l'evapotranspiració supera lleugerament el total de la pluviometria i la precipitació de neu. A l'hemisferi nord a mida que s'avança cap al sud el bosc estepa té menys arbres, el clima esdevé més càlid i la precipitació disminueix. A Europa la vegetació típica del bosc-estepa és amb arbres caducifolis i espècies herbàcies. A Sibèria predominen els bedolls i les coníferes. Entre la fauna d'aquest ecotò hi sol haver l'esquirol de terra, la marmota, el pioc salvatge, la marta i l'ant. |
Objectes astronòmics | El diagrama de color-magnitud per a galàxies és un gràfic que mostra la relació existent entre la lluminositat, magnitud absoluta, i massa de les galàxies, desenvolupat el 2003 de manera preliminar per Eric F. Bell i els seus col·laboradors de l'exploració COMBO-17 per a explicar la distribució bimodal de galàxies vermelles i blaves que es veien en les anàlisis de les dades del SDSS, i fins i tot molt abans en 1961 en estudis realitzats per l'astrònom Gérard de Vaucouleurs.En aquest diagrama es poden diferenciar tres regions: el núvol blau, que inclou galàxies blaves amb elevada activitat de formació estel·lar (sobretot galàxies espirals i irregulars), la vall verda, la zona menys poblada i que inclou cert nombre de galàxies espirals, la seqüència vermella, que inclou galàxies vermelles de tipus primerenc amb molt baixa o nul·la formació estel·lar i en general de tipus primerenc (galàxies el·líptiques i lenticulars). Es pensa que la nostra galàxia i la d'Andròmeda pertanyen a la segona, estant en transició del núvol blau cap a la seqüència vermella a l'anar disminuint la seva activitat de formació estel·lar. Però investigacions recents mostren que la vall verda realment està formada per dues poblacions diferents de galàxies: galàxies de tipus tardà, en què la formació estel·lar ha anat disminuint a l'anar-se esgotant el gas disponible per a la formació d'estrelles després interrompre el subministrament de gas a elles, galàxies de tipus primerenc, on tant el subministrament de gas com les reserves d'aquest han estat destruïts ràpidament, segurament a causa d'una fusió entre galàxies i / o a un nucli galàctic actiu.A diferència del Diagrama de Hertzsprung-Russell per a les estrelles, aquest diagrama no determina completament les propietats d'una galàxia segons la seva situació en aquest. A més mostra evolució considerable a l'anar avançant el temps; en el Univers primerenc, la seqüència vermella era més constant en color a través de les magnituds de les galàxies que la formaven, i el núvol blau no es repartia de manera uniforme sinó que mostrava certa progressió en seqüència. |
Matemàtiques | El Premi Ruth Lyttle Satter de Matemàtiques, també conegut com el Premi Satter és un guardó que la Societat Americana de Matemàtiques concedeix a una dona cada dos anys com a reconeixement a una contribució excepcional en la recerca matemàtica produïda durant els sis anys anteriors, amb una retribució de 5.000 $.El guardó es va establir el 1990 amb una donació de Joan Birman, en memòria de la seva germana, Ruth Lyttle Satter,que treballava principalment en ciències biològiques i que era una defensora de la igualtat d'oportunitats per a les dones en ciències. |
Ciències de la salut | Les noies del radi (en anglès: Radium Girls) van ser unes dones treballadores que van patir una síndrome d'irradiació per pintar esferes de rellotges amb pintura luminescent a la fàbrica de la United States Radium Corporation d'Orange, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica, al voltant de 1917. Les dones, que se les havia dit que la pintura era inofensiva, ingeriren quantitats mortals de radi en llepar els seus pinzells per a fer-los una punta més fina; algunes també es pintaven les ungles i les dents amb aquesta substància brillant.Cinc d'aquestes dones van desafiar l'empresa en un cas que va servir per a establir (als EUA) el dret individual dels treballadors que contrauen malalties professionals a demandar els empresaris. |
Filologia | Aquest glossari és una llista de termes usats en l'argot casteller. El vocabulari casteller està format, d'una banda, del lèxic general de la llengua i, de l'altra, d'una sèrie de mots i expressions propis de l'activitat castellera. D'aquests últims termes es distingeix entre els que són de base o patrimonials i el vocabulari casteller que s'ha anat modificant al llarg del temps. Els primers mots gairebé des dels orígens dels castells s'han mantingut pràcticament intactes, com per exemple les denominacions dels diferents tipus de construccions castelleres (pilar, torre, tres de set, quatre de vuit, etc.) o les diferents posicions en un castell (enxaneta, aixecador, dosos, quints, quarts, terços, etc.).A part d'aquest substrat lèxic casteller, que pràcticament s'ha mantingut intacte al pas dels anys, el vocabulari casteller s'ha anat modificant al llarg de la seva història. D'una banda, hi ha alguns mots que han caigut en desús, però, no obstant això i contràriament a aquestes petites pèrdues lèxiques, des de la dècada del 1990 hi ha hagut un enriquiment considerable del lèxic casteller. Aquest increment lèxic es deu a diversos factors. En primer lloc, l'evolució tècnica dels castells experimentada durant l'època de platí ha comportat l'aparició de nous conceptes, fet pel qual s'han hagut d'inventar termes nous per referir-s'hi (portacrosses, portavents, etc.). D'altra banda, la mediatització del fet casteller per part dels mitjans de comunicació durant la dècada dels noranta ha significat un fort desenvolupament del llenguatge periodístic casteller, incorporant nous termes i expressions, els quals sovint s'inspiren en el llenguatge periodístic de l'esport (tripleta màgica, clàssica de vuit, supercatedral, etc.). |
Química | La NFPA 704 és una norma mantinguda per l'Associació Nacional de Protecció contra el Foc, en anglès National Fire Protection Association, radicada en els EUA. Defineix el conegut col·loquialment com el "diamant de foc" utilitzat pel personal d'emergència per a poder identificar, de pressa i fàcilment, els riscs posats per la presència propera de materials perillosos. Això és necessari per a ajudar a determinar si s'han d'emprar equips especials i quins, els procediments a seguir, o les precaucions a prendre durant els primers moments en una resposta d'emergència. |
Matemàtiques | 21 és una pel·lícula estatunidenca de Robert Luketic estrenada el 2008. |
Filosofia | Hasna Begum (bengalí: হাসনা বেগম) (Dacca, 24 de febrer de 1935 - 1 de desembre de 2020) fou una filòsofa i feminista de Bangladesh. Va ser professora de filosofia a la Universitat de Dhaka fins a la seva jubilació el desembre del 2000. Es va doctorar en filosofia moral a la Universitat de Monash el 1978, on va treballar amb el filòsof australià Peter Singer. El títol de la seva tesi doctoral va ser «Moore’s Ethics: Theory and Practice». Begum fou una autora prolífica i va traduir nombrosos clàssics filosòfics al bengalí. Begum va ser degana de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Dhaka del 1991 al 1994 i va ser nomenada membre de la Comissió Nacional Universitària el 2010. Va ser membre de la junta de l'Associació Internacional de Bioètica (IAB) del 1997 al 2005, va ser membre del consell editorial de Bioethics i membre del consell editorial de l'Eubios Journal of Asian and International Bioethics. |
Història | En aquest nom japonès, el cognom és Hōjō.Hōjō Tokimasa (北條 時政, Hōjō Tokimasa? 1138-1215) fou el primer shikken (regent) Hōjō del Kamakura bakufu i el cap del clan Hōjō. Fou shikken des de la mort de Minamoto no Yoritomo en 1199 fins a la seua abdicació en 1205. |
Jocs | Escopa és la variant brasilera del joc de cartes Escoba, que també inclou elements de l'Escova portuguesa. Ambdós jocs són variants del joc de cartes italià Scopa a partir de la seva variant Scopa di Quindici. |
Estris | Una planxa és un estri de cuina format per una placa de cocció llisa, generalment metàl·lica, que permet de cuinar, sofregir i fer a torrar aliments conservant-ne els gusts. És un mode de cocció de contacte. |
Geografia | Un vessant en geomorfologia és una superfície inclinada (coster) d'una muntanya pel qual baixen les aigües i que uneix el tàlveg i la carena. Dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall formen un interfluvi. Les valls es caracteritzen pels pendents i les formes dels seus vessants. Els vessants presenten un aspecte molt variat, que depèn de l'estructura i la composició litològica del sòl i també, del clima i de la vegetació. El perfil d'un vessant pot ser regular o irregular (és a dir, amb trencaments de pendent). Els pendents regulars són llisos amb una capa de regolita que emmascara les irregularitats de la roca. Els pendents són irregulars quan el coster és en forma de barrancs, amb cingles, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivi cobertes de regolita, etc. El conjunt dels vessants que porten l'aigua per un mateix riu, llac, riu subterrani es coneix com a conca hidrogràfica i el conjunt de totes les conques hidrogràfiques que van a parar al mateix mar és el vessant hidrogràfic. Un vessant es caracteritza per: L'altitud i desnivell el pendent el perfil: regulars i irregulars la superfície: sòl, afloraments rocosos l'exposició al sol (solana i obaga) la vegetació (classificació per nivells de vegetació) el desenvolupament per l'home (feixes, etc.) |
Televisió | Katharine Houghton Hepburn, més coneguda com a Katharine Hepburn (Hartford, Connecticut, 12 de maig del 1907−Old Saybrook, Connecticut, 29 de juny del 2003) va ser una actriu estatunidenca. L'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de Hollywood li reconeixia el seu treball amb dotze candidatures i quatre Oscars, una xifra encara no igualada per cap actriu per al paper principal, una llegenda de la pantalla amb una carrera de més de setanta anys, àmpliament reconeguda pel seu enginy intel·ligent i independència feroç. El 1999, Hepburn va ser nomenada l'estrella femenina més gran del cinema clàssic de Hollywood per l'American Film Institute.La vida i la carrera de Katharine Hepburn són llegendàries. La seva trajectòria comença en una família extraordinària, rodejada per una aurèola de misteri i tragèdia. Les relacions tumultuoses que va mantenir amb Howard Hughes, John Ford i, sobretot, amb Spencer Tracy, van deixar fascinat el públic. |
Ciències de la salut | El títol de Metge del Poble de l'URSS (en rus Народный врач СССР, Narodni vratx SSSR) va ser un títol de distinció soviètic creat per Leonid Bréjnev el 25 d'octubre de 1977, publicat a la Gaseta del Soviet Suprem de la Unió Soviètica núm. 44 de 1977. El seu reglament es modificà i confirmà mitjançant el Decret de la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS de 22 d'agost de 1988. Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1990, el títol no va desaparèixer, i el 30 de desembre de 1995, mitjançant Decret de la Presidència de la Federació Russa, s'establí el títol de Metge Meritori de la Federació Russa. Era atorgat per la Presidència del Soviet Suprem de l'URSS, en representació del Ministeri de la Sanitat Pública de l'URSS. Als nomenats «Metges del Poble de l'URSS» se'ls concedia el diploma de la Presidència del Soviet Suprem, així com la insígnia i el certificat corresponents. Era atorgada als metges dels cossos mèdics, infermeries, policlíniques, maternitats, hospitals i altres establiments mèdics, sanitaris i profilàctics de la sanitat pública que haguessin aportat una gran tasca en el desenvolupament de la sanitat pública i que haguessin manifestat una mestria professional especial, unes altes qualitats morals i abnegació en el desenvolupament de l'activitat professional. La insígnia penja a la dreta del pit, i s'instal·la pel damunt de la resta de títols i ordes, al costat de la insígnia d'Heroi de la Unió Soviètica. Es concedí per primera vegada el 9 d'agost de 1978 a 5 persones: Víktor Nikolàievitx Vasilenko Liudmila Vasílievna Ievstràtova Víktor Mikhàilovitx Ilín Liudmila Nilolàievna Mikhàilova Zaguipa Madíevna MadíevaLa darrera concessió va ser el 20 de desembre de 1991, al doctor Vitali Prokópievitx Serguèiev, d'Oix, a la RSS del Kirguizistan. |
Objectes astronòmics | Rukbat (α [Sagittarii / α Sgr / HD 181869) és un estel a la constel·lació del Sagitari de magnitud aparent +3,97. Encara que ostenta la denominació de Bayer Alfa, dista molt de ser la més brillant de la constel·lació, car és la quinzena més brillant de la mateixa. El seu nom —escrit de vegades com Rucba— prové de l'àrab Ar-Rukbah i significa «el genoll», indicant la seva posició en el cos de l'arquer. També és coneguda per la denominació d'Alrami, terme que significa «l'arquer», en referència al conjunt de la constel·lació. A una distància de 170 anys llum del sistema solar, Rukbat és un estel blanc-blavós de tipus espectral B8V i 12.370 K de temperatura efectiva. Llueix amb una lluminositat 112 vegades superior a la lluminositat solar. Amb un diàmetre 2,3 vegades més gran que el del Sol, la seva massa és entre 3 i 3,2 vegades major que la massa solar. El seu contingut metàl·lic (metal·licitat) és comparable al solar. Està envoltada d'un núvol de pols —probablement en forma de disc—, similar a la descoberta al voltant de Vega (α Lyrae). Així mateix, és una font feble de raigs X.Encara que l'anàlisi espectral indica que Rukbat pot tenir una companya propera, fins al moment la seva cerca no ha donat resultats. |
Filosofia | Les Investigacions Filosòfiques són una obra pòstuma del filòsof Ludwig Wittgenstein. Escrita de manera fragmentària, el seu tema principal és la filosofia del llenguatge i la crítica a les teories lingüístiques semàntiques elaborades pels referencialistes com Russell, Frege, o el mateix Wittgenstein al Tractatus. Considerada l'obra més important del segon període del pensament del filòsof vienès (l'anomenat "segon Wittgenstein") i una de les més notables de la filosofia del segle xx, aborda temes que van des de la filosofia de la matemàtica fins a l'epistemologia i la filosofia de la ment, tot al voltant de la tesi principal consistent en sostenir que el significat d'un mot està en el seu ús. |
Ciència militar | AUKUS és el nom d'una aliança militar a tres bandes, acordada entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia. De fet, les sigles AUKUS són un acrònim del nom d’aquests tres països en anglès. Aquesta aliança fou anunciada el 15 de setembre del 2021 en una videoconferència amb la participació simultània dels presidents dels tres països: Joe Biden, Boris Johnson i Scott Morrison.L’acord establert entre els tres països pretén clarament de desenvolupar una aliança en matèria de seguretat per fer front al domini de la República Popular de la Xina (RPX) a la regió Indo-Pacífica, encara que ningú esmenti explícitament al gegant asiàtic. De fet, l’acord permet a Austràlia desenvolupar submarins de propulsió nuclear, amb l’ajut i els coneixements tecnològics dels seus dos socis, cosa que permetria al país oceànic patrullar zones en disputa que Pequín mira de consolidar sota la seva sobirania. La RPX va reaccionar immediatament amenaçant a Austràlia d’haver-se situat ella mateixa com a adversària de la RPX i, en conseqüència, les seves tropes com a eventual objectiu al mar del sud xinès.L’AUKUS és un instrument més de les potències occidentals per a intentar contenir l'expansionisme xinès a la zona del Pacífic. La República Popular de la Xina va denunciar també, en el seu moment, el fòrum Quad creat el 2007 per Austràlia, Estats Units, Índia i Japó, al qual va qualificar de «OTAN asiàtica». Els països de la zona es mostren cada cop més preocupats per l’intervencionisme creixent de la Xina, que va obrint nous contenciosos fronterers siguin terrestres (per exemple amb l’Índia) o marítims (reivindicant nous illots o zones marítimes d’influència). Per la seva banda, els Estats Units mantenen l'estratègia de contenir l'expansió xinesa tot reforçant les aliances amb els altres països del Pacífic.La creació d'AUKUS, d'altra banda, ha despertat certs recels també en alguns països occidentals tradicionalment aliats dels Estats Units. Uns recels no pas pels objectius i la línia estratègica de l'aliança, sinó perquè veuen perillar algun dels seus interessos particulars com la transferència de tecnologia a un tercer país (Austràlia) o perquè l'adquisició de submarins nuclears per part del govern australià ha significat a França la pèrdua de contractes de venda de submarins convencionals que hi tenia emparaulada. |
Art | Una terra de color és una mena de minerals o terres el qual, un cop aglutinat, són usats en la pintura com a pigments per obtenir diversos colors. Les terres de colors són un tipus de pigment natural. L'ús de terres de colors s'inicià ja en la pintura prehistòrica, va tenir un gran impuls en la pintura de l'antic Egipte i constitueix una de les bases per fer colors fins a l'arribada de la Revolució Industrial. Altres bases són els pigments d'origen vegetal o animal. Les terres de colors són terres naturals sense manipulacions o amb manipulacions mínimes com l'assecat per eliminar la humitat o el triturat per desfer els grumolls i obtenir una textura polsosa. No s'han de confondre amb els colors o pigments en pols anomenats "terres", els quals són, juntament amb els aglutinants, un dels ingredients dels colors moderns per a pintar. Els noms dels colors de la gamma dels grocs i ocres com el siena natural o el siena torrat (coneguts també com a : terra siena natural o terra siena torrada ), fan referència a les terres de la Toscana, a l'entorn de la ciutat de Siena que foren usats per obtenir pigments que segons el contingut d'òxids de ferro proporcionaven un o altre color. L'escola senesa de pintura, durant el Trecento va difondre l'ús i popularitat d'aquests pigments i colors. Les terres de colors més conegudes i emprades en la història de la pintura a més de les sienes són els següents: El cinabri, del qual es feia ús per al color roig. La malaquita, que proporcionava el color verd. L'atzurita, que donava el color blau. El realgar, que és un sulfur d'arsènic natural molt verinós, del qual es feia el color taronja. El guix, per al color blanc. |
Astronomia | LINEAR (Lincoln Near-Earth Asteroid Research) és un programa de localització i seguiment d'asteroides, únic en tot el planeta, que tracta de localitzar i predir el risc de col·lisió d'asteroides amb la Terra. És un programa conjunt entre la NASA i l'Exèrcit dels Estats Units i el MIT. L'observatori principal es troba a Nou Mèxic, al desert, allunyat de tot nucli urbà, cosa que li permet vigilar l'espai sense molestes llums procedents de les ciutats (Contaminació lumínica). Entre la plantilla es troben astrònoms, geòlegs, militars, matemàtics i enginyers. Actualment, el govern dels Estats Units destina 4 milions de dòlars a la investigació d'asteroides potencialment perillosos per a la Terra. Es calcula que s'han detectat prop del 60% dels asteroides propers a la Terra, i que cap és perillós pel planeta. No obstant això, no se sap res sobre el 40% d'asteroides restants que es calculen que no han estat detectats encara. |
Arquitectura | Josep Pascó Mensa (Sant Feliu de Llobregat, 1855 - Barcelona, 23 de juny de 1910) va ésser un dibuixant, cartellista i decorador. Va començar com a pintor industrial de parets, però es va decantar aviat per la pintura artística. Es formà a l'Escola de la Llotja amb Simó Gómez i també va aprendre al taller de l'escenògraf Josep Planella. Durant algun temps es dedicà a la pintura de paisatge, però les seues condicions com a decorador li atorgaren un lloc distingit en la il·lustració de llibres i l'ornamentació, pintant ja des de ben jove decorats per a petites companyies de teatre amateur El 1887 anà a Madrid, on va treballar al Teatro Real i va rebre l'encàrrec de decorar el teatre Príncipe Alfonso, i exercí l'escenografia. El 1896 se'n va anar a Mèxic a pintar el decorat del Gran Teatro Nacional, i en tornar a la península es va decantar per la il·lustració. Es dedicà sobretot a la il·lustració de revistes, com Arte y Letras, i La Ilustració Catalana -on signava amb el pseudònim de Brisa-, i a la decoració -per exemple, la residència de Ramon Casas a Barcelona. Una de les seues obres més originals va ésser la pintura de la bandera del Cau Ferrat de Sitges, així com la decoració dels sostres de la planta baixa i del Gran Saló. Produí també obres notabilíssimes com a pintor de pergamins. Fou professor de l'Escola Superior d'Arts i Indústries de Barcelona, i director artístic de la revista Hispania. Va morir a Barcelona el 23 de juny de 1910. |
Periodisme | L'Audiència Mitjana per Minut (AMA pel seu acrònim en anglès), és una unitat de mesura d'audiència estàndard que es fa servir per a el nombre d'espectadors (o famílies o grups determinats) que estan veient un canal de televisió durant un període concret. Aquesta mesura es fa servir, generalment, per a medir l'impacte que tindrà un anunci si s'emet durant un programa o una franja horària en especial. Nielsen Holdings, un conglomerat de la comunicació encarregat de mesurar audiències televisives, defineix l'AMM com el quocient de l'audiència estimada (AE) d'un programa i el temps durant el qual es vol mesurar (T). Així doncs, la fórmula matemàtica és la següent: A M M = A E T {\displaystyle AMM={\frac {AE}{T}}} |
Sociologia | El lideratge servicial és alhora una filosofia de lideratge i un conjunt de pràctiques de lideratge. El concepte de lideratge tradicional generalment implica l'acumulació i l'exercici del poder a càrrec d'una persona que està al cim de la piràmide organitzacional. En comparació, el servent-líder comparteix poder, prioritza les necessitats d'altres i ajuda a les persones a desenvolupar-se i rendir a un nivell tan alt com sigui possible. Tot i que el lideratge servicial seria un concepte atemporal, el terme servent leadership va ser encunyat per Robert K. Greenleaf a un assaig que va publicar el 1970. |
Indumentària | ASICS és una empresa de material i roba esportiva japonesa fundada el 1949 al municipi japonès de Kobe per Kihachiro Onitsuka sota el nom "Onitsuka Tiger". L'empresa té unes vendes aproximades d'1,6 milers de milions d'euros i dona feina a 5200 persones, distribuïdes entre les 14 seus al Japó i les 9 filials internacionals. L'empresa és el 2010 la cinquena marca de calçat esportiu del món. El centre d'R + D es troba a la seu central a Kobe, d'on surten totes les innovacions tècniques de la marca. |
Antropologia | El Projecte Gran Simi (PGS o, en anglès, The Great Ape Project), fundat el 1993, reclama una extensió de l'igualitarisme moral perquè inclogui tots els grans simis, i no sols els humans. Això inclou les espècies dels ximpanzés, dels bonobos, dels goril·les i dels orangutans. El PGS és una organització internacional formada per primatòlegs, psicòlegs, filòsofs i altres experts que promouen una Declaració dels Drets dels Grans Simis de les Nacions Unides, que atorgaria certs drets morals i legals als grans simis, incloent-hi el dret a la vida, la protecció de la llibertat individual i la prohibició de la tortura. L'organització també monitora l'activitat individual dels grans simis als Estats Units mitjançant un programa de cens. Una vegada establerts els drets, el PGS exigiria l'alliberament dels grans simis de la captivitat en què viuen ara mateix fora dels seus hàbitats naturals. Actualment n'hi ha 3.100 als Estats Units, incloent-hi els 1.280 que hi ha destinats a la recerca biomèdica. El llibre del mateix títol (en anglès The Great Ape Project: Equality beyond humanity), publicat el 1993 i editat pels filòsofs Paola Cavalieri i Peter Singer, inclou contribucions de 34 autors reconeguts (com Jane Goodall i Richard Dawkins), en les quals manifesten el seu suport al projecte. Els autors argumenten que els éssers humans som animals intel·ligents amb una vida social, emocional i cognitiva variada; per tant, si els grans simis també mostren aquests atributs, es mereixen la mateixa consideració que els humans apliquen als membres de la seva pròpia espècie. El llibre ressalta els descobriments que recolzen la capacitat dels grans simis de posseir racionalitat i autoconsciència, és a dir, la capacitat de tenir consciència de si mateixos com a entitats personals diverses amb un passat i un futur. Les converses documentades (mitjançant llenguatge de signes) amb alguns simis són la base d'aquests descobriments. Altres temes abordats pel llibre inclouen la divisió que se situa entre els humans i els grans simis (tenint en compte les diverses espècies d'homínids ja extints que, en tot cas, són considerats persones en general i humans en particular), les espècies com a persones, el progrés històric en l'adquisició de drets per a les persones amb discapacitat intel·lectual severa (abans una minoria ignorada), i la situació dels simis en el món actual. |
Sociologia | El Premi Confuci de la Pau (en xinès: 孔子和平奖) és un guardó que, segons els seus creadors, promou la pau des d'una perspectiva confuciana. Porta el nom del pensador Confuci (551 aC al 479 aC). El guardó consisteix en una medalla d'or amb el retrat d'en Confuci a la qual s'acompanya un certificat i diners en efectiu. Va ser instituït per primer cop l'any 2010 com a resposta a l'atorgament del premi del Novel de la Pau a l'activista xinès Liu Xiaobo, conegut per la seva defensa en pro dels Drets Humans i reformes a la República Popular de la Xina, govern que el detingué el 8 de desembre del 2008 per haver participat en la signatura de la Carta 08. El premi ha estat concedit d'ençà la seva creació a Fidel Castro, Vladímir Putin, Kofi Annan, entre altres. Segons pot explicar-ne la premsa, a més de professors en sociologia i especialistes en cultura xinesa, el premi "és una manera de desaculturitzar és un rebuig de la cultura dominant d'Occident". És, segons aquesta, una nova manera de fer-se "la guerra freda culturalment". Amb el premi l'estat xinès estaria "institucionalitzant" la cultura xinesa. |
Ràdio | CX 30 Radio Nacional, o la treinta, és una emissora de ràdio AM que transmet des de la ciutat de Montevideo. És una de les ràdios mes populars de l'Uruguai, compte en la seva programació amb programes d'interès nacional, polític i social, així com les columnes sindicalistes. |
Ciència militar | La Sturmartillerie, de l'alemany artilleria d'assalt, era una branca de l'artilleria del Heer i les Waffen-SS equipada amb canons d'assalt i dedicada al suport directe de la infanteria que, a mesura que va progressar la Segona Guerra Mundial, es dedicaria més i més a tasques antitanc. L'ordre de batalla d'un batalló de canons d'assalt durant el seu zenit, l'any 1942, estava format per una bateria de comandament i tres bateries normals. Cada una de les bateries estava formada per tres escamots de tropa, formats per tres canons d'assalt cadascun, més un escamot de suport. Així, en total, un batalló al complet disposava de 28 peces d'artilleria d'assalt més 3 vehicles de comandament. Inicialment tots els blindats eren StuG III però posteriorment es fabricarien vehicles dedicats, com l'Sturmtiger, o se n'adaptarien de capturats i obsolets, com l'Sturmpanzer I. Els artillers d'assalt eren tots voluntaris i, amb els mateixos uniformes que els homes de la panzerwaffe però en gris, eren considerats l'elit de l'artilleria alemanya. Amb un bon equipament i una moral alta les tripulacions van rebre nombroses condecoracions: 325 Creus d'Alemanya d'or i 140 Creus de Ferro catorze de les quals posteriorment rebrien fulles de roure.La funció de la sturmartillerie i els canons d'assalt va desaparèixer després de la Segona Guerra Mundial, ja que la introducció en massa de transports blindats de personal va fer que la infanteria, que podia avançar al ritme de les formacions mecanitzades, ja no necessités un vehicle especialitzat per destruir obstacles, tasca que realitzaven els tancs. |
Indumentària | La uniformologia és la disciplina que estudia científicament els uniformes, preferentment els militars, i llur història, així com, per extensió, la indumentària militar anterior a l'aparició dels uniformes pròpiament dits. La uniformologia és una branca de la indumentària. Alhora és una ciència auxiliar de la història. |
Ciències polítiques | El dret polític és una branca jurídica que aglutina tots els àmbits d'estudi del dret que estan relacionats amb el fenomen polític. Per a alguns és considerada una disciplina de límits difusos, incloent no només l'estudi del sistema polític sinó també de la teoria de l'Estat i formes de govern, la filosofia política i la sociologia electoral, entre d'altres. |
Informàtica | En el processament digital de senyal, l'antialiàsing és la tècnica emprada per a reduir al mínim els fenòmens de distorsió coneguts com a aliàsing quan es representa un senyal d'alta resolució en una resolució inferior. L'antialiàsing és utilitzat en fotografia digital, infografia, àudio digital, i té moltes altres aplicacions. L'antialiasing consisteix a treure els components del senyal que tenen una més gran freqüència de la que pot ser resolta pel mostratge del dispositiu. Aquesta eliminació es fa abans de prendre les mostres en una resolució inferior. Quan el mostratge es fa sense l'eliminació d'aquesta part del senyal, es produeixen fenòmens no desitjats, com el soroll negre i blanc de la part superior de la figura 1-a. |
Matemàtiques | La matemàtica babilònica (també coneguda com a matemàtica assiriobabilònica) es refereix al conjunt de coneixements matemàtics que van desenvolupar els pobles de Mesopotàmia, des de la primerenca civilització sumèria fins a la caiguda de Babilònia en el 539 a. C. Els textos de matemàtica babilònica són abundants i estan ben editats; es poden classificar en dos períodes temporals: el referit a l'Antiga Babilònia (1830-1531 a. C.) i el corresponent al selèucida dels últims tres o quatre segles A.C. Quant al contingut, hi ha amb prou feines diferències entre els dos grups de textos. La matemàtica babilònica va romandre constant, en caràcter i contingut, per aproximadament dos mil·lennis. En contrast amb les escasses fonts de matemàtica egípcia, el nostre coneixement de la matemàtica babilònica es deriva d'unes 400 tauletes d'argila, desenterrades des de 1850. Traçades en escriptura cuneïforme, les tauletes es gravaven mentre l'argila estava humida, i després eren endurides en un forn o escalfant-les al sol. La majoria de les tauletes d'argila recuperades daten del 1800 al 1600 a. C., i abasten temes que inclouen fraccions, problemes d'àlgebra, equacions quadràtiques i cúbiques i trios d'enters en aplicació de l'esbós del teorema de Pitàgores, demostrat encara a Grècia temps després. La tauleta babilònica YBC 7289 dona una aproximació de 2 {\displaystyle {\sqrt {2}}} amb cinc decimals d'exactitud. |
Estris | El tap corona o penyic és una càpsula o xapa metàl·lica que s'adapta a l'obertura de l'ampolla de vidre permetent un tapament hermètic. No pot ser reutilitzat i per obrir el consumidor ha d'utilitzar un obreampolles, encara que alguns tipus més moderns es poden girar amb la mà per obrir (twist-off corona). Va ser inventat per l'estatunidenc William Painter l'any 1892.A diferència del tap convencional, no s'insereix dins de l'ampolla, sinó que mitjançant màquines especials s'ajusten exteriorment a la boca de l'envàs. Hi ha fàbriques repartides per tot el món on s'elaboren aquests taps i els proveïdors són les embotelladores dels productes: aigües minerals, cerveseres i plantes de begudes refrescants de tota mena. El lliurament dels taps a les embotelladores es fa amb els diversos logotips indicant la marca i fent un disseny on té un paper important la publicitat, per contra alguns taps no indiquen marca ni cap disseny, molt utilitzat en marques blanques i són anomenats taps genèrics. El tap corona o xapa té interiorment un plàstic o goma per a un ajust entre la boca de l'ampolla i la xapa per tal d'assegurar l'estanquitat del producte en si, antigament aquest material era suro. Per fer els discs el suro es tallava en làmines de 3 mm de gruix que després es trepanaven amb màquines de barrina. Més tard s'introduí la metralladora de discos, que en podia arribar a fer 150.000 cada hora. Aquesta fou una producció que nasqué mecanitzada però que necessitava la participació de gran quantitat de mà d'obra en la fase de la tria. |
Filosofia | John Leslie Mackie (Sydney, 25 d'agost de 1917 - Oxford, 12 de desembre de 1981) fou un filòsof cèlebre per la seva negació de l'existència objectiva dels valors (d'aquesta absència deriva també la inexistència de Déu), tot i que va defensar la necessitat d'una ètica per a la convivència, però sempre basada en convencions i no en absoluts independents de la comunitat de referència. Segueix la línia de pensament de Richard Dawkins, David Hume i abans d'ells els filòsofs medievals del nominalisme. Un cop acceptat el caràcter convencional dels valors, assegura que se segueix millor un codi ètic basat en el respecte que en el simple deure, ja que la voluntat és més feble que l'apropiació subjectiva dels principis. |
Matemàtiques | Símbols matemàtics s'utilitzen en matemàtica dins les fórmules i les proposicions. La taula següent en reporta una llista. Per a cada símbol és precisat el nom, la pronúncia i la branca de les matemàtiques on és generalment utilitzat. Una definició informal i uns exemples són afegits. |
Filosofia | Accidentalisme és definit dins la Filosofia com a qualsevol sistema de pensament filosòfic que nega el nexe causal i sosté que els esdeveniments es succeeixen d'un a l'altre a l'atzar. A la metafísica, l'accidentalisme nega la doctrina que tot el que succeeix derivi d'una causa definida. No existeixen les causes, i per això tot succeeix de forma accidental. Aquesta concepció l'empra Charles Sanders Peirce en el seu pensament. |
Sociologia | L'altre generalitzat és el terme que, dins del procés de socialització, s'utilitza per designar la segona instància reguladora que descobreix l'infant. Després del referent dels pares ("altres significatius"), el nen pren consciència de la societat i, per interiorització, també d'ell mateix. Les actituds que abans eren particulars, ara són generals i les normes i valors que percep de la societat, li proporcionen ara, a més, entitat de consciència pròpia com a individu. |
Telecomunicacions | La banda W és una part de la regió de microones de l'espectre electromagnètic. El seu rang de freqüències està comprès entre 75 i 111 GHz. Es troba just a sobre de la Banda V designada pel IEEE i compresa en el rang de freqüències (50-75; GHz) i se superposa amb la "Banda M" assignada per l'OTAN i compresa en el rang de freqüències (60–100 GHz). La Banda W s'utilitza per a investigacions amb ones mil·limètriques de radar, per a aplicacions militars de seguiment i apuntament amb radars, i per a altres aplicacions no militars. La majoria de les càmeres d'ones mil·limètriques passives que s'usen per deteccions amb armes encobertes, operen a una freqüència de 94 GHz S'usa una freqüència d'aproximadament 77 GHz per a aplicacions de radar en navegadors de bord dels vehicles. La finestra de ràdio atmosfèrica, de freqüència 94 GHz està en ús en projeccions d'imatge de radars d'ones mil·limètriques, per a aplicacions en el camp d'astronomia, defensa, i seguretat. Hi ha una arma no gaire letal, que utilitza ones mil·limètriques de microones per escalfar una capa fina de la pell humana fins a una temperatura intolerable per tal d'allunyar la persona apuntada. Un tret de 2 segons, a una freqüència de 95 GHz, a l'angle desitjat, s'escalfaria la pell humana fins a una temperatura de 130 °F (54 °C) amb una profunditat de (0,4 mm). Als Estats Units, les forces armades i el cos dels Marines utilitzen actualment aquest tipus de sistemes actius.El segment de freqüències 71–76 GHz/81–86 GHz de la Banda W ha estat assignat per la Unió Internacional de les Telecomunicacions (UIT). Gràcies a l'increment de l'espectre radioelèctric i la congestió de l'òrbita a baixes freqüències, les assignacions per a aplicacions satèl·lit de la banda W estan creant un gran interès en operadors comercials de serveis via satèl·lit, però, encara no s'ha implementat cap projecte comercial en aquestes bandes. |
Protestes | Els anomenats disturbis de Ferguson fan referència a la sèrie de manifestacions, tant pacífiques com violentes, que es van donar a Ferguson (EUA), un dia després de l'assassinat de Michael Brown el 9 d'agost del 2014, i que es van prolongar una setmana més. Després d'haver-se sabut els detalls de l'assassinat del jove afroamericà, la policia va adoptar immediatament mesures preventives contra possibles focus de violència. El cas, però, és que el noi de 18 anys va morir després d'haver rebut 6 bales de la part d'un policia del departament de Missouri. En Brown estava desarmat i no tenia antecedents penals, fet que va fer esclatar la còlera. Es va associar automàticament els trets amb «assassinat per racisme». |
Geografia | Budești (en romaní: Budeshti) és una petita ciutat provincial del comtat de Călărași, Muntènia, aproximadament 30 km (20 milles) al sud-est de Bucarest, la capital de Romania. La ciutat administra tres pobles: Aprozi, Buciumeni i Gruiu. Budești va ser el bressol del famós violinista romanès Ion Voicu. Té una població de 7.024 persones.A prop de Budești, el riu Dâmbovița desemboca a l'Argeș. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. |
Arquitectura | El girih (persa: گره, ‘nus’), també girih sāzī (گره سازی, ‘fer nusos') o girih chīnī (چینی), és un art decoratiu islàmic usat en arquitectura i en artesanies (cobertes de llibres, tapets, objectes petits de metall), consisteix en línies geomètriques les quals s'entrellacen formant un arranjament. En l'arquitectura iraniana, els patrons gereh sazi es veuen en treballs en maó banna'i, estuc i treballs en mosaic fayenza. El girih ha estat definit com a "geomètric" (moltes vegades com a estel i polígon) els dissenys composts o generats d'arranjaments de punts, dels quals surten les de construcció i intersecten.En girih s'usen les formes simètriques amb vores rectes. El girih consisteix en un arranjament de línies que formen estels de 6, 8, 10 o 12 punts separades per polígons i línies, moltes vegades van ser dibuixades de manera entrellaçada. Tals patrons consisteixen usualment de repetir una "unitat" amb una simetria rotacional de 2, 3 o 6 vegades, això embona les unitats de manera que no existeix espai algun entre els elements repetits.L'equivalent tridimensional del girih és anomenat Mocàrab, i és usat per decorar la part inferior de cúpules o voltes semicòniques. |
Informàtica | Dins l'entorn de seguretat informàtica, es coneix com a protocol de transferència inconscient (oblivious transfer) com un mètode utilitzat per a transferir un secret d'un usuari A {\displaystyle A} a un usuari B {\displaystyle B} i que A no sàpiga si B va poder conèixer el secret (la probabilitat que això passi és de 1/2), d'aquí el terme "inconscient". Aquest protocol dona lloc a l'eclosió d'altres protoclos com Compromís de bits i Demostració de coneixement nul. |
Fiscalitat | El finançament dels territoris autònoms consisteix en les tècniques emprades per a finançar els territoris amb autonomia, com són els estats federals i els estats regionals. |
Astronomia | Helena és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -39.03 ° de latitud nord i 275.65 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 22.06 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 27 de destembre de 2011. i fa referència a Helena cadada amb Constanci I Clor i mare de Constantí el Gran. |
Agricultura | Aphthona flava és una espècie de coleòpter polífag de la família dels crisomèlids. És originari d'Euràsia, i ha estat introduït a Amèrica del Nord com a agent de control biològic de la planta onvasora Euphorbia esula. Els adults són marrons i són difícils de distingir en el camp de les altres espècies A.cyparissiae i A.nigriscutis. A més de a Manitoba, Estats Units, està ben estès a hongria i Itàlia. |
Filosofia | El dualisme de propietats és una teoria filosòfica que intenta explicar la relació ment-cervell a partir d'agafar les idees més atractives del dualisme i del monisme. Com el monisme, considera que l'home es forma per una sola substància física, que produeix i causa propietats tant físiques com mentals. És a dir, tots els estats mentals de l'home sorgeixen a partir de determinats estats físics, però no es poden identificar perquè tenen característiques diferents. |
Filosofia | Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí). S'empra amb diferents significats en els escrits mèdics i filosòfics de l'Antiguitat clàssica, particularment en el seu concepte fisiològic, i en les traduccions bíbliques de paraules hebrees com nefesh, ruaj i neshamà. |
Fiscalitat | Els pressupostos de les comunitats autònomes són els pressupostos que elaboren i aproven les Comunitats Autònomes sobre la base del principi d'autonomia financera que tenen per a gestionar els seus assumptes. Aquests pressupostos són anuals i tenen el mateix període que els Pressupostos Generals de l'Estat.El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques publica les dades de les liquidacions anuals i de l'execució pressupostària. |
Matemàtiques | La constant dels inversos de Fibonacci , o ψ, es defineix com la suma dels inversos dels nombres de Fibonacci: Ψ = ∑ k = 1 ∞ 1 F k = 1 1 + 1 1 + 1 2 + 1 3 + 1 5 + 1 8 + 1 13 + ⋯ . {\displaystyle \Psi =\sum _{k=1}^{\infty }{\frac {1}{F_{k}}}={\frac {1}{1}}+{\frac {1}{1}}+{\frac {1}{2}}+{\frac {1}{3}}+{\frac {1}{5}}+{\frac {1}{8}}+{\frac {1}{13}}+\cdots .} La raó entre dos termes consecutius d'aquesta suma tendeix a l'invers del nombre auri. Com que aquest nombre és menor que 1, el criteri de d'Alembert estableix que la suma convergeix. Se sap que ψ és aproximadament igual a Ψ ≈ 3.359885666243177553172011302918927179688905133731 … . {\displaystyle \Psi \approx 3.359885666243177553172011302918927179688905133731\dots .} No es coneix una fórmula tancada que doni el valor de ψ, però Gosper descriu un algorisme per obtenir una aproximació ràpida del seu valor. De fet ψ és irracional, i aquesta propietat va ser conjecturada per Paul Erdős, Ronald Graham i Leonard Carlitz, i comprovada el 1989 per Richard André-Jeannine.La representació d'aquesta constant en fracció contínua és: Ψ = [ 3 ; 2 , 1 , 3 , 1 , 1 , 13 , 2 , 3 , 3 , 2 , 1 , 1 , 6 , 3 , 2 , 4 , 362 , 2 , 4 , 8 , 6 , 30 , 50 , 1 , 6 , 3 , 3 , 2 , 7 , 2 , 3 , 1 , 3 , 2 , ⋯ ] . {\displaystyle \Psi =[3;2,1,3,1,1,13,2,3,3,2,1,1,6,3,2,4,362,2,4,8,6,30,50,1,6,3,3,2,7,2,3,1,3,2,\cdots ]\!\,.} |
Filosofia | L'androcentrisme és el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món. Està relacionat amb l'universalisme masculí. Emmarca les capacitats de l'ésser masculí com motor individual i universal de l'esdevenir humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina clàssica, com referent universal en oposició a l'immòbil, a l'immutable, a l'estàtic. L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament, l'experiència i les representacions que no han estat escrites des de la ment de l'home sinó per dones. La dona, si existeix, ho fa únicament en relació amb algun home o com a objecte per a aquests. La paraula androcentrisme prové del grec antic ανδρο, andro--> home, mascle i χεντρον, kentron, centre. La pròpia visió androcèntrica del món confon androcentrisme amb antropocentrisme i home amb ésser humà. El terme va començar a ser utilitzat en el debat científic iniciat per Charlotte Perkins Gilman a començaments del segle xx al seu assaig The Man-Made World; or, Our Androcentric Culture (1911) on va fer una profunda descripció de les pràctiques androcèntriques, així com de les conseqüències que tot aquest sistema de dominació ocasionava a les dones. Aquesta obra ha sigut traduïda al català com El Món de l'home o La nostra cultura androcèntrica al 2017.Així, l'androcentrisme s'ha d'entendre com una praxi societària on els agents components assumeixen rols funcionals universalitzats. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s'afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries. Les persones deixen de ser totes iguals i una part de la població (els homes) s'apropia de la governança sobre la resta de persones (dones i nenes) i expropia la seva autoritat i la seva independència com a individus lliures, passant a ser una classe de segona supeditada als arbitris i decisions del grup dominant, com un grup colonitzat. |
Periodisme | Hieda no Are (稗田 阿礼, ss. VII-VIII) va ser un cortesà, el qual es desconeix si era home o dona, que és considerat la font d'informació oral del Kojiki, la primera crònica escrita del Japó patrocinada pels emperadors Tenmu i Genmei. |
Filologia | L'Acadèmia Romanesa (Academia Română, oficialment en romanès) és l'organisme oficial que vetlla per la cultura romanesa. Va ser fundat l'1 d'abril de 1866, amb la denominació de Societatea Literară Română (Societat Literària Romanesa). En 1867 esdevingué Societatea Academică Română (Societat Acadèmica Romanesa), i finalment, en 1879, Academia Română. D'acord amb els seus estatuts, el seu paper principal és el de conrear la llengua i literatura romanesa, establir la normativa ortogràfica de la llengua romanesa, estudiar la història nacional de Romania. Les seues publicacions amb més renom són Dicționarul limbii române ('Diccionari de la llengua romanesa'), Dicționarul explicativ al limbii române ('Diccionari explicatiu de la llengura romanesa'), Dicționarul general al literaturii române ('Diccionari general de la literatura romanesa'), Micul dicționar academic ('Petit diccionari acadèmic') i Tratatul de istoria românilor ('Tractat de la història dels romanesos'). L'Acadèmia compta amb 181 membres actius actualment. |
Ètica | Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte. Des del punt de vista religiós, és un acte que posa a Déu per testimoni de la veritat d'un fet o de la sinceritat de la promesa. |
Nàutica | Una gavarra és una embarcació robusta de càrrega fluvial utilitzada a rius i canals. |
Física | ISO 80000 o IEC 80000 és un estàndard internacional promulgat conjuntament per l'Organització Internacional per a l'Estandardització i la Comissió Electrotècnica Internacional (ISO i IEC, per les seves respectives sigles en anglès). L'estàndard introdueix el Sistema Internacional de Quantitats (ISQ). Això és una guia d'estil per a l'ús de magnituds físiques i unitats de mesura, les fórmules implicades i les unitats corresponents en documents científics i educatius d'utilització mundial. A la majoria dels països, les notacions utilitzades als llibres de text de matemàtiques i ciències per a instituts i universitats segueixen aquest estàndard. La família d'estàndards d'ISO/IEC 80000 es completà amb la publicació de la part 1 el novembre del 2009. |
Geografia | Hamd-Al·lah ibn Abi-Bakr ibn Àhmad ibn Nasr al-Mustawfí al-Qazwiní (en persa, حمدالله مستوفی), més conegut senzillament com al-Mustawfí (Qazwin 1281/1282- vers 1340) fou un historiador i geògraf persa d'una família que havia donat diversos governadors a Qazwin als segles IX i X. |
Geografia | La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud. Cal no confondre-ho amb els conceptes de països bàltics o estats bàltics que normalment s'apliquen amb exclusivitat a Estònia, Letònia i Lituània. |
Telecomunicacions | Un DVD-RW (guió-regravable) és un DVD regravable, és a dir, és un tipus de suport en el que es pot gravar i esborrar la informació diverses vegades. La capacitat estàndard és de 4,7 GB. Va ser creat per Pioneer el novembre de 1999 i és el format contraposat al DVD+RW, recolzat també per Panasonic, Toshiba, Hitachi, NEC, Samsung, Sharp, Apple Computer i el DVD Forum. El DVD-RW guarda una analogia amb el CD-RW , per la qual cosa permet que la seva informació sigui gravada, esborrada i regrabada diverses vegades, això és un avantatge respecte al DVD-R, ja que, amb el software apropiat, es pot utilitzar com un disquet de 4,7GB. |
Protestes | Les protestes de l'Electric Yerevan són manifestacions massives que van tenir lloc a l'estiu del 2015 a Armènia contra les pujades de preus de l'electricitat. |
Història | Polentani o Da Polenta foren una família de Ravenna, que va exercir altes funcions al llarg del segle XIII i va assolir la senyora el 1275, que va conservar fins al 1440. La família apareix esmentada des del 1169. Era de tendència güelfa. Van ser senyors del castell de Polenta, prop de Bertinoro, que pertanyia a l'arquebisbe de Ravenna, i aquest tenia subinfeudat al monestir de San Giovanni Evangelista. El primer membre conegut es Guiu, el fill del qual, Jeremies, el 1169 va prendre part a la guerra contra Forli i Faenza per la possessió de Castiglione, i va rebre la senyoria del castell de Polenta del monestir de San Giovanni Evangelista el 6 d'agost de 1182, juntament amb son germà Lambert. Guiu va tenir nombrosos fills: Azzolí, Joan, Ingebald, Jeremies, Lambert, Alberic i Raquilísia. Com a funcionaris de la cúria arquebisbal van augmentar la seva importància al segle xiii, obtenint càrrecs i honors i entrant al consell general del comú. Durant la vacant en l'arquebisbat van participar també a la manumissió dels béns de l'església i a diversos esdeveniments politics. El 1240, quant Ravenna fou ocupada pels imperials, ja tenien una posició de primer ordre i eren el principal suport dels Traversari al consell. Quan el 1243 la ciutat va retornar al domini directe de l'arquebisbe el caps familiars Alberic i Guiu (el primer fill de Guiu i el segon fill de Lambert i net de Guiu) foren expulsats a la Pulla però van poder tornar el 1248 i van entrar al consell del comú on altre cop van donar suport als Traversari. El 28 de setembre de 1270 va morir el bisbe Felip, encarregant un bon repartiment del poder entre Traversari i Polentani. Aquesta darrera família tenia ara dos branques: la representada per Guiu Menor Polentani, el fill de Lambert, i la de Guiu Major Polentani o Guiu Riccio ((+ 1293), fill d'Alberic. Aquest darrer va rebre la senyoria de Comacchio i Guiu Menor els càrrecs de Ravenna; però aviat es van enfrontar i Guiu Riccio es va aliar als Traversari. Aquestes lluites foren simultànies a l'expulsió dels gibel·lins Lambertazzi a Bolonya, obra de la família güelfa dels Geremei que va fer possible que Guiu de Montefeltro s'apoderés de Forli i Cervia, que va deixar a Montefeltro com a veïns dels Polentani i Malatesta (vers 1265). Aquesta darrers es van aliar amb el Malatesta en teoria contra els Montefeltro, però Guiu Menor o el vell amb l'ajut de la cavalleria dels Malatesta va imposar-se a Ravenna i assolir la senyoria. Francesca Polentani, la filla de Guiu Menor, fou donada en matrimoni a Gianciotto Malatesta. La revolta que va seguir dels Traversari fou derrotada i foren expulsats de la ciutat. Guiu Menor va tenir nombrosos fills: del primer matrimoni a Lambert, Francesca, Sanaritana, Ostasi i Bernardí; del segon a Guiot; i del tercer a Bannino. Va deixar la senyoria a la seva mort (1297) a dos fills: Lambert I i Bernardí (el segon fill Ostasi el va premorir). Lambert va governar a Ravenna i Bernardí Polentani ho va fer a Cervia. El 1312 va arribar a Ravenna Robert d'Anjou i va participar en la lluita contra l'emperador Enric VII. Bernardí va morir el 22 d'abril de 1313 i el seu germà Lambert I el va seguir el 1316. Lambert només va deixar un fill, anomenat Folc, que el va premorir. La successió va passar als fills d'Ostasi, que eren preferents als de Bernardí. Ostasi tenia cinc fills: Azzó (mort vers el 1315), Samaritana, Guiu, Jeremies (mort el 1315) i Rinald, i la successió va passar al major Guiu dit Novello o el jove que va tenir per hoste a Dant i va governar fins als primers mesos del 1322; estant absent el cosí Ostasi va donar un cop d'estat (20 de setembre de 1322), va matar el germà de Guiu, Rinald Polentani, i va assolir el poder. Ostasi es va apoderar també de Cervia governada per una altra branca dels Polentani. Bernardí de Cervia havia tingut quatre fills: Polènsia, Ostasi I, Zaffone (mort el 1359, que va tenir una filla de nom Primavera) i Guillem (mort el 1340, deixant dos fills, Vital i Joan). Ostasi va morir el 14 de novembre de 1346 segons alguns assassinat pel seu fill Bernardí. Va tenir ser fills: Samaritana, Antoni, Joana, Vital, Bernardí, Lambert i Pandolf, però el 1346, Antoni i Vital ja havien mort, i la successió va passar als seus altres fills Bernardí I, Lambert II i Pandulf, però el primer va quedar sol el 1347 després de matar als seus germans. Va governar fins a la seva mort el 14 de novembre de 1359. El va succeir el seu únic fill Guiu III que va governar 30 anys, pacíficament fins que fou empresonat pels fills, Bernardí, Ostasi II, Obizzo, Aldobrandí, Azzo i Pere Polentani, i fou deixat morir de gana (1389). Els sis germans van assolir conjuntament el poder, però tots van morir menys Obizzo que va quedar sol el 1406. Estret aliat de Venècia va imposar al seu fill i hereu la condició, per heretar Ravenna, de ser aliat a Venècia. Va morir el 31 de gener de 1431 i el va succeir el seu fill Ostasi III al que el 1438 el milanesos van derrotar i van imposar la seva aliança trencant amb Venècia. Dos anys després la flota veneciana desembarcà a Ravenna i va ocupar la ciutat sense quasi lluita, i el 1441 va declarar annexionada la senyoria. Ostasi fou desterrat i després assassinat. La branca de Comacchio oberta per Guido Riccio va tenir continuïtat almenys fins al segle xv. Guiu va deixar quatre fills: Alberic, Jeremies, Amable i Francesc i d'aquest darrer es coneixen fills, nets (un net Francesc va morir el 1414) i besnetes. Comacchio va retornar a la línia principal a la mort de Riccio el 1293. |
Objectes astronòmics | Kappa d'Hèrcules A (κ Herculis A) és un estel a la constel·lació d'Hèrcules de magnitud aparent +5,00. Visualment separada 27 segons d'arc de Kappa Herculis B, actualment hom pensa que els dos estels no estan físicament relacionats, constituint una doble òptica. Mentre que Kappa d'Hèrcules A es troba a 388 anys llum del sistema solar, Kappa d'Hèrcules B s'hi troba a 471 anys llum, si bé aquesta última mesura està associada a un ampli marge d'error. Els dos estels són ocasionalment conegudes com Marsik o Marsic —«el colze» en àrab, per la seva posició en la figura de l'heroi—, nom utilitzat també per designar a λ Ophiuchi.Kappa d'Hèrcules A és una gegant groga de tipus espectral G8 III amb una temperatura de 4.990 K. La seva lluminositat és 150 vegades major que la lluminositat solar i, com a gegant que és, té un diàmetre 16 vegades més gran que el del Sol. El seu període de rotació és igual o inferior a 80 dies. Posseeix una metal·licitat un 30% inferior a la del Sol. La seva massa és 3 vegades major que la massa solar i la seva edat s'estima en 400 milions d'anys.D'altra banda, un tènue estel de magnitud +13,6 a poc més d'un minut d'arc de Kappa Herculis A, sembla formar un sistema binari amb ella. Probablement siga una nana taronja, separada almenys 7.500 ua de la lluent gegant groga, el període orbital de la qual estaria per sobre dels 340.000 anys. |
Arquitectura | La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la revolució francesa. Actualment en queden unes traces al museu subterrani Archéoforum a la Plaça Sant Lambert i molts records a l'imaginari col·lectiu liegès, que enyoren el monument desaparegut i que planyen l'excés de zel revolucionari d'antany. El bisbe Lambert de Lieja va ser assassinat el 705 a Lieja i sebollit a Maastricht, aleshores seu del bisbat de Lieja. En esdevenir un lloc de pelegrinatge, el bisbe Hubert va decidir transferir les relíquies a Lieja i va construir una primera església, sobre les ruïnes de la vil·la gal·loromana. Aquest edifici va ser eixamplat per a esdevenir a la fi de l'edat mitjana una de les catedrals gòtiques més grans d'Europa. |
Química | El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució. Es defineix com a menys el logaritme decimal de la dita activitat: p H = − log a H 3 O + {\displaystyle \mathrm {pH} =-\log a_{\rm {H_{3}O^{+}}}} En les dissolucions diluïdes, que són les més habituals, l'activitat coincideix amb la concentració i l'expressió anterior es pot escriure: p H ≈ − log [ H 3 O + ] {\displaystyle \mathrm {pH} \approx -\log \mathrm {[H_{3}O^{+}]} } El pH, en les dissolucions aquoses, té una escala que va del 0 al 14, en la qual el nombre 7 determina el pH neutre. Els valors inferiors a 7 indiquen acidesa (i més àcid com més petit és el nombre), i els superiors a 7 indiquen basicitat (més bàsic com més gran és el nombre). El pH s'utilitza per a evitar la manipulació de les xifres complexes que apareixen en expressar la concentració. Així, per exemple, si hom té una concentració [H₃O+] = 1,96 × 10–3 mol/l, s'obtindrà pH = 2,71. Exemples de substàncies àcides, amb pH baix, són el suc de llimona, pH ≈ 2,3; el vinagre, 2,4 ≤ pH ≤ 3,4; o el suc gàstric, 1,0 ≤ pH ≤ 3,0. De substàncies amb pH alt, és a dir alcalines o bàsiques, hom pot citar els sabons, 9,0 ≤ pH ≤ 11,5; les dissolucions d'amoníac emprades per a netejar, pH ≈ 11,5; o el lleixiu; pH ≈ 12,5. |
Conflictes | La crisi iemenita va començar amb la revolució del 2011-2012 contra el president Ali Abdullah Saleh, que havia dirigit el Iemen durant 33 anys. Després que Saleh deixés el càrrec a principis del 2012 com a part d'un acord entre el govern iemenita i els grups de l'oposició, el govern liderat per l'exvicepresident de Saleh, Abdrabbuh Mansur Hadi, va lluitar per unir el fracturat panorama polític del país i defensar les amenaces d'Al-Qaeda a la península Aràbiga i militants houthi que feia anys que duien a terme una insurrecció prolongada al nord.El setembre de 2014, la insurrecció houthi es va transformar en una guerra civil en plena expansió mentre els combatents houthi van arrasar a la capital de Sana'a i van obligar Hadi a negociar un "govern d'unitat" amb altres faccions polítiques. Els rebels van continuar pressionant el govern debilitat fins que, després que el seu palau presidencial i la seva residència privada fossin atacats pel grup militant, Hadi va dimitir juntament amb els seus ministres el gener del 2015. El mes següent, els houthis van passar a controlar el govern, dissolent el Parlament i instal·lant un comitè revolucionari interí dirigit per Mohammed Ali al-Houthi, cosí del líder houthi Abdul-Malik al-Houthi. No obstant això, Hadi va escapar a Aden, on va declarar que seguia sent el president legítim del Iemen, va proclamar la capital temporal del país i va demanar a funcionaris governamentals i militars lleials que es reunissin a ell.El 27 de març de 2015, la BBC va informar que Hadi havia "fugit de les forces rebels a la ciutat d'Aden" i, posteriorment, "havia arribat a la capital de l'Aràbia Saudita, Riad", ja que "les autoritats saudites van iniciar atacs aeris al Iemen". Des del 2017, el Consell de Transició Sud (STC) separatista també ha lluitat contra el govern. |
Enginyeria | La porosimetria és una tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el diàmetre del porus, el volum total de porus, l'àrea superficial, i el volum i densitats absolutes. La tècnica implica la intrusió d'un líquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressió en un material mitjançant l'ús d'un porosímetre. La mida de porus pot determinar segons la pressió externa necessària per forçar el líquid a entrar en un porus en contra de la força d'oposició de la tensió superficial del líquid. Una equació de balanç de força coneguda com l'equació de Washburn per al material anteriorment que té porus cilíndrics es dona com: P L − P G = 4 σ cos θ D P {\displaystyle P_{L}-P_{G}={\frac {4\sigma \cos \theta }{D_{P}}}} P L {\displaystyle P_{L}} = pressió del líquid P G {\displaystyle P_{G}} = pressió del gas σ {\displaystyle \sigma } = tensió superficial del líquid θ {\displaystyle \theta } = Angle de contacte del líquid d'intrusió D P {\displaystyle D_{P}} = diàmetre del porusJa que la tècnica normalment es fa sota el buit, la pressió de gas comença en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels sòlids és d'entre 135° i 142°, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140°. La tensió superficial del mercuri a 20 °C en el buit és de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equació es converteix en: D P = 1470 kPa ⋅ μ m P L {\displaystyle D_{P}={\frac {1470\ {\text{kPa}}\cdot \mu {\text{m}}}{P_{L}}}} A mesura que augmenta la pressió, també ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressió i el diàmetre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el diàmetre de porus mitjà. |
Sociologia | Herbert Richard Hoggart FRSL (Leeds, 24 de setembre de 1918 - Leeds, 10 d'abril de 2014) va ser un sociòleg, filòleg i escriptor anglès. La seva extensa obra inclou els camps de la sociologia, la literatura anglesa i els estudis culturals, amb especial èmfasi en la cultura popular del Regne Unit. Va ser conegut tant per la seva obra com per ser el fundador del Centre for Contemporary Cultural Studies a la ciutat de Birmingham. |
Lingüística | El títol conegut com a EGA (Euskararen Gaitasun Agiria; en català: Certificat de Coneixement del Basc) és aquell que acredita el coneixement del basc. Des del 1982, l'expedeixen el Govern Basc a Euskadi, el Govern de Navarra a Navarra i la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia) al País Basc Nord. Per aconseguir-lo cal superar un examen de tres proves. El títol és membre de l'ALTE (Association of Language Testers in Europe), i està classificat com a títol de nivell C1 en el Marc europeu comú de referència per a les llengües. |
Arquitectura | En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors. |
Matemàtiques | El signe de dividir és un símbol matemàtic que s'escriu ÷, és a dir, com un guió mitjà amb dos punts, un a sobre i un a sota de la ratlla de divisió. Es pot simplificar traient els punts, com apareix per exemple a les fraccions (la ratlla pot ser aleshores inclinada, com es veu a alguns models de calculadora). El signe està en actiu d'ençà el segle xvii per influència anglosaxona. |
Agricultura | Flavia Agraria va ser una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agràries, presentada l'any 60 aC, que determinava la distribució de terres en favor dels soldats veterans de Gneu Pompeu Magne. Eren cònsols Luci Afrani i Quint Cecili Metel Celer. La va proposar el tribú de la plebs Luci Flavi que va haver d'empresonar al cònsol Quint Cecili Metel Celer per superar l'oposició que aquest cònsol feia a la llei, segons diuen Ciceró i Dió Cassi. La llei repartia entre el poble i especialment entre els veterans de Pompeu les terres que el senat havia venut als rics terratinents, als que se'ls tornaven els diners o se'ls donava un altre terreny similar que l'estat compraria amb els diners que reportaria en els següents cinc anys la vectigàlia sobre les terres repartides. |
Esoterisme | The Pictorial Key to the Tarot (en català, La clau pictòrica del tarot) és una guia endevinatòria del tarot (en la seva vessant cartomàntica), amb text d’A. E. Waite i il·lustracions de Pamela Colman Smith publicada conjuntament amb la baralla del tarot Rider-Waite. La versió il·lustrada (publicada el 1910 i datada el 1911) es publicà arrel de l'èxit de la baralla i el text de Waite La clau del tarot (de 1909 i sense il·lustrar).Tant Waite com Smith eren membres de l'Orde Hermètic de l'Alba Daurada. Waite estava molt preocupat per la precisió dels símbols utilitzats per a la baralla i va investigar molt les tradicions, les interpretacions i la història que hi havia darrere de les cartes. El llibre consta de tres parts: Part I, "El vel i els seus símbols", és una breu visió general dels símbols tradicionals associats a cada carta, seguida de la història del Tarot. Waite hi rebutja la creença que el tarot era d'origen egipci, per considerar-la infundada i assenyala que no hi ha proves de les cartes abans del segle XV. Part II, "La doctrina del vel", conté 78 làmines en blanc i negre de les il·lustracions d'Smith per a la baralla Rider-Waite i una discussió sobre els símbols únics escollits per a cada carta. Waite recorre al tarot anterior de l'ocultista francès Eliphas Levi, conservant de vegades els seus canvis de la baralla tradicional (com passa amb la carta el Carro, en la qual Waite i Levi dibuixen amb dues esfinx, en lloc de cavalls) i criticant-lo en altres ocasions (igual que amb la carta de l'Ermità, que Waite creia que Levi havia malinterpretat). Part III, "Els mètodes exteriors dels oracles", es refereix a qüestions d'endevinació amb les cartes, inclosa una descripció de la tirada de la Creu Celta, que el llibre va ajudar a popularitzar. |
Sociologia | Els estudis orientals són un camp de les humanitats que estudia les cultures d'Orient, sobretot les de la Xina, Índia i Japó. Adopten un enfocament interdisciplinari, de manera que estudien la literatura, la filosofia, l'art, les llengües, la història, l'economia i la sociologia d'aquests pobles per mirar d'assolir una visió de conjunt. Aquest tipus d'estudi per àrees culturals i no tant per disciplines acadèmiques van sorgir a mitjans del segle XX per vèncer el cientifisme i l'excessiva especialització dels departaments universitaris, ajudats per teories com la desconstrucció o les crítiques feministes. A nivell de titulació, corresponen a estudis de grau i de segon cicle a la universitat espanyola. |
Jocs | Un dardell o dard és un projectil llançat, llarg i prim de petites dimensions consistent en una peça de forma aguda, un cos central i un conjunt de làmines per a estabilitzar-ne el vol. S'utilitza com un joc que ha esdevingut un esport conegut amb el nom de dards i què es pot practicar individualment, parelles, triplets o per equips, i que consisteix a llançar tres dards alternativament cada jugador a un objectiu o tauler circular anomenat diana que està fixat a la paret, fins a completar una puntuació determinada o assolir uns sectors determinats una sèrie de vegades també determinada, segons la variant del joc i regles amb les que s'estigui jugant. El tauler estàndard amb un 20 a la part superior va ser creat el 1896 pel fuster de Lancashire Brian Gamlin Un dard està format per la punta, el canó i la tija com a elements centrals, i l'aleta. La punta és d'acer, i és punxuda com una agulla. El canó o barril és un tub cilindre d'entre 18-26 grams, habitualment d'un material lleuger com el llautó o tungstè. La tija o canya és habitualment de niló o alumini, i serveix per subjectar l'aleta o ploma. L'aleta o ploma és de paper-cartó o tela que amb forma de creu va ancada a la canya, i serveix per estabilitzar el vol del dard i de timó, ja que dirigeix al dard en un traç rectilini i regular. El dards poden ser de punta d'acer. Aquests tenen el cos o barril de tungstè o llautó (inicialment eren de fusta), amb la punta d'acer, i el seu pes varia des dels 18 grams fins als 28 normalment, i podent arribar a ser de 40 grams. També poden ser amb la punta de plàstics. Són dards d'un màxim de 18 grams, més lleugers que els anteriors, apropiats per a dianes electròniques. El motiu que siguin més lleugers és evitar un excessiu desgast de la diana electrònica. Els més comuns solen pesar entre 16 i 18 grams, encara que n'hi ha alguns, poc utilitzats, que poden pesar menys. Es diferencien principalment per portar la punta de plàstic. Una altra modalitat de dards són els dards amb sarbatana. Són de mides molt més petites, no estandarditzades (de prop de 2 cm), i són llançats amb un cop d'aire mitjançant un tub cilíndric apuntant cap a la diana. En aquest cas la distància de la línia de tir a la diana és major. |
Sociologia | Els taungyo (birmà တောင်ရိုး လူမျိုး) són una nació del sud-est asiàtic, que viu a Myanmar. Són un subgrup dels bamar, estan emparentats amb els tavoyan i la seva llengua està influïda pel birmà. Una població important de taungyo viu a l'Estat Shan, sobretot a la regió de Myelat i Pindaya. |
Matemàtiques | En estadística, una distribució de mostreig o de distribució limitada de la mostra és la distribució de probabilitat d'una estadística donada sobre la base d'una mostra aleatòria. Les distribucions mostrals són importants en les estadístiques perquè proporcionen una important simplificació abans d'utilitzar la inferència estadística. Concretament, permeten que consideracions analítiques estiguin basades en la distribució de probabilitat d'un estadístic, i no en la distribució conjunta de tots els valors mostrals individuals. |
Festivals | Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot. Durava tres dies del mes de Pianepsion (octubre-novembre). L'origen de la festa s'explica de la manera següent: cap a l'any 1.100 aC, els atenesos estaven en guerra amb els beocis per la possessió d'uns territoris. El rei beoci Xantos va desafiar Timetes, rei d'Atenes, a un combat singular. Timetes, que ja era gran, s'hi va negar, i va oferir el regne a qui lluités per ell. Melant, un exiliat messeni, s'hi va oferir, dient que si en sortia victoriós seria rei. Es va acceptar l'oferta i quan començaven a lluitar va aparèixer darrere de Xantos una figura vestida amb una τραγῆ ("tragué", la pell d'una cabra negra). Melant va dir al seu adversari que estava infringint les lleis del combat individual, ja que portava un company. Mentre Xantos mirava al seu voltant, Melant va matar ràpidament a l'adversari. A partir d'aquell moment els atenesos van celebrar dues festes, l'apatúria i la de Dionís, ja que se suposava que l'home aparegut era el mateix déu. Aquesta tradició va donar lloc a que es pensés que el nom d'apatúria venia de ἅπατάω ("apatáo" enganyar), però Xenofont ho fa derivar de ἀπατουρίοις ("apatouríois", orfes, sense pare), i segons aquesta explicació el festival servia per reunir les fratries i discutir els seus assumptes. Però com que tots els ciutadans pertanyien a una fratria, les festes s'estenien per tot el país, que es reunia segons les fratries. A causa de la importància que Dionís va tenir en l'origen de la festa, la família àtica dels Egícoras es destacaven pel seu paper principal. El primer dia del festival, que probablement coincidia amb el dia 11 del Pianepsion, segons Ateneu de Nàucratis es deia δορπία ("dorpía" vigília de la festa celebrada amb un sopar), i els ciutadans anaven a la fratria o a casa d'algun membre ric i sopaven tots plegats. El segon dia s'anomenava ἀνάρρυσις ("anárrisis", d'ἀναρρύειν, tallar el cap a la víctima) on s'oferien sacrificis a Zeus, a Atena i de vegades a Dionís Melanegios (vestit amb la pell d'una cabra negra). Era un sacrifici organitzat per l'estat on hi participaven tots els ciutadans. El dia es dedicava sobretot als déus, i segons Eli Harpocratió els atenesos acostumaven a vestir esplèndidament i encenien torxes a l'altar d'Hefest, oferint-li sacrificis i cantant en el seu honor. El tercer dia, anomenat κουρεῶτις ("koureotis", de κοῦρος, "kouros", el més jove), els fills nascuts a les famílies de les fratries o els que encara no havien estat presentats, es mostraven al conjunt de la fratria. Per cada nen es sacrificava una ovella o una cabra. Se sap que la víctima no podia tenir un pes per sobre o per sota del que s'havia determinat. Si algú tenia motius per no acceptar el nen a la fratria ho declarava en aquell moment i ell mateix treia la víctima de l'altar. Si els membres consideraven que hi havia prou motius, retiraven la víctima. El pare declarava sempre sota jurament que els fills havien nascut lliures i eren ciutadans. Si el fill no era acceptat, el cas es veia davant dels tribunals, i si es comprovava la falsedat de l'acusació el nom del nen s'inscrivia a la fratria i els acusadors eren castigats. Després dels sacrificis es repartia vi i les víctimes dels sacrificis. Els nois més grans recitaven poemes i es donava un premi al millor rapsoda. També s'inscrivien els fills il·legítims als que s'hagués concedit la ciutadania, i els adoptats, però només si havien estat adoptats per un ciutadà. Aquests nens adoptats podien inscriure els seus fills a la fratria de la seva mare natural. Hesiqui de Milet hi afegeix encara un quart dia, anomenat ἐπίβδα ("epibda"), però aquest nom era simplement un terme general per al dia següent de qualsevol festival. |
Enginyeria | La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat. Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'interés general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant obra pública, com que per imperatiu de servei públic, es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatització de serveis o per a un sistema mixt. La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues metròpolis ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una unitat de cures intensives que només serveix unes poques setmanes en situacions d'epidèmia. Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzats en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional, estudis d'impacte ambiental i càlcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals. |
Història | Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) era una família d'artistes originària de Samos. Els autors antics els hi atribueixen diverses invencions en arquitectura, escultura i obres en metall, però ningú no aclareix gaire els noms correctes, cosa que dona lloc a moltes dificultats d'interpretació. Plini el Vell atribueix a Rec i a Teodor l'invent de modular l'argila. Heròdot diu que Teodor va fer el crater de plata que Cressos de Lídia va enviar a Delfos; aquest crater se sap que era a Delfos efectivament el 548 aC. També va fer un anell per Polícrates de Samos que va morir el 522 aC. La tradició diu que aquest Teodor era fill de Telecles. Pausanias diu que junt amb Rec i Fileu va inventar l'art de fondre el bronze i el coure per fer estàtues (διέχεαν δὲ χαλκὸν πρῶτοι καὶ ἀγάλματα ἐχωνεύσαντο). Heròdot atribueix el temple d'Hera a Samos a l'arquitecte Rec fill de Filees, i Vitrubi diu que Teodor era l'autor d'una obra al mateix temple el que fa suposar que el va continuar i que ambdós eren de la mateixa família. Plini diu que els arquitectes del Laberint de Lemnos van ser Esmilis, Rec i Teodor. També s'atribuí a Teodor la Scias a Esparta i va participar en l'erecció del temple d'Àrtemis a Efes i se l'anomena Teodor de Samos fill de Rec. Segons aquesta tradició Telecles era el seu germà i ambdós van viure a Egipte i van poder fer la meitat d'una estàtua cadascun i després fer-les coincidir exactament mercès a allò que havien après a Egipte. Segons William Smith hi va haver dos personatges amb el nom de Teodor: Teodor (fill de Rec) Teodor (fill de Telecles). |
Cultura popular | Els Misteris d'Olesa, anomenats popularment Els Misteris, és una tradició d'Olesa de Montserrat que es realitza el dijous i divendres Sant en la qual hi ha onze imatges de la passió de Jesús de Natzaret repartides per diferents cases del poble. Aquesta tradició es comença a documentar entre el segle xvii i xviii. Durant la Guerra Civil gran part d'aquestes imatges quedaren destruïdes. Un cop passat el conflicte bèl·lic es van recuperar. Va tirar endavant fins al 1969, quan el Concili Vaticà II i també per la decisió consensuada d'alguns sacerdots de la Diòcesi de Barcelona entre els quals hi havia el de la Parròquia d'Olesa, Mn. Jaume Serrano, deixaren d'exposar-se al públic. L'any 1994, per iniciativa de l'olesà Mariano Segura, es va recuperar la tradició. L'any 2019 va celebrar-se el 25è aniversari de la recuperació i l'any 2020 no es va poder realitzar a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020. |
Enginyeria | El cartó ondulat o cartó corrugat és un material utilitzat fonamentalment per a la fabricació d'envasos i embalatges. Generalment, es compon de tres o cinc capes de papers: els de les dues capes exteriors són llisos i l'interior o els interiors ondulats, la qual cosa confereix a l'estructura una gran resistència mecànica. La màquina que fabrica el cartó ondulat es diu onduladora, sent la tradicional caixa de solapes l'embalatge més habitualment produït en aquest material. |
Jocs | El Boggle és un joc de taula fabricat per la casa Hasbro. Està format per un cub que conté setze daus amb lletres a les seves cares. En barrejar-los, resta una combinació única de lletres. Els participants tenen tres minuts per a formar el màxim de mots possible. Cada paraula ha d'estar formada per daus adjacents. No s'hi valen prefixos, argot ni sigles però sí qualsevol forma verbal o plurals. Els vocables repetits entre els diversos jugadors no puntuen. Com més llarg és un terme, més punts. Al principi del joc es decideix quantes rondes es faran per a decidir el guanyador. No hi ha límit de jugadors possibles. Altres versions del Boggle inclouen el joc electrònic i el MasterBoggle, amb 25 daus. |
Antropologia | La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences. Típicament, una lògica doxàstica utilitza l'expressió B c p {\displaystyle B_{c}p\,} per significar "el raonador c creu que p és veritable", i el conjunt B c {\displaystyle B_{c}\,} es refereix al conjunt de creences de c. Hi ha un paral·lelisme complet entre els raonadors que creuen en proposicions i els sistemes matemàtics que demostren proposicions. Utilitzant la lògica doxàstica, es pot expressar l'equivalent epistèmic del teorema d'incompletesa de Gödel, com també el teorema de Lob, i altres resultats matemàtics. |
Telecomunicacions | El teatròfon, creat l'any 1881 per Clément Ader, és una utilització específica del telèfon que permet escoltar l'òpera per mitjà d'aquest aparell. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.