label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia | Aquesta és una llista de rius de Romania que passen totalment o parcialment per Romania. |
Matemàtiques | El Premi George David Birkhoff en matemàtiques aplicades s'atorga –conjuntament per la Societat Americana de Matemàtiques (AMS) i la Societat per Matemàtiques Aplicades i Industrials (SIAM)– en honor de George David Birkhoff (1884–1944). En l'actualitat es concedeix cada tres anys per una contribució excepcional a: "matemàtiques aplicades en el sentit més alt i més ample". El destinatari del premi ha de ser un membre d'una de les societats d'adjudicació, així com ser resident dels Estats Units d'Amèrica, Canadà o Mèxic. El premi va ser establert el 1967 i en l'actualitat (2010) ascendeix a 5.000 dòlars americans. |
Televisió | Cromosoma va ser una productora independent nascuda a Barcelona el 1988 de mans d'Oriol Ivern i Ibàñez, la seva esposa Eulàlia Cirera i un grup reduït de persones. La sèrie amb més repercussió de l'empresa va ser la sèrie de dibuixos animats Les Tres Bessones, a partir de l'obra de Roser Capdevila. L'empresa va patir greus dificultats econòmiques que es van agreujar amb la mort del seu fundador Oriol Ivern el juny de 2012. El gener de 2013 la productora es va declarar en concurs de creditors voluntari i acomiadà la plantilla. El setembre de 2011-2020 una jutge de Barcelona va condemnar la productora retornar els originals de Les tres bessones i a indemnitzar amb 400.000 euros a Roser Capdevila, per un abús de confiança al registrar com a pròpies les creacions sense el coneixement de l'autora. |
Física | El problema de la cúspide de l'halo sorgeix de les simulacions cosmològiques que semblen indicar que la matèria fosca freda formaria distribucions en forma de cúspide en les àrees més denses de l'univers. Aquest fet implicaria que el centre de la nostra galàxia, per exemple, exhibiria una densitat de matèria fosca més alta que en altres àrees. Això no obstant, sembla més aviat que els centres d'aquestes galàxies no tenen cap cúspide en al distribució de la matèria fosca. S'ha especulat que la distribució de la matèria bariomètrica podria d'alguna manera desplaçar la matèria fosca freda dels nuclis densos de les galàxies espirals; no obstant això, aquest fet no ha estat corroborat per cap explicació plausible o cap simulació per ordinador. |
Ciència militar | El foc de contrabateria, o simplement contrabateria, és una acció de l'artilleria que consisteix a atacar els elements de foc indirecte enemics, a fi d'anul·lar-ne o disminuir-ne l'activitat. |
Biblioteconomia | Una tipobibliografia és una bibliografia que recull totes les publicacions produïdes i impreses en un territori determinat (una localitat, una comarca o un país).Las tipobibliografies, també anomenades repertoris tipobibliogràfics, esdevenen fonamentals en els estudis humanístics, ja que són una de les fonts més importants per poder valorar el nivell cultural de l'àmbit geogràfic on es van imprimir els llibres. També són d'utilitat per als estudis literaris, donat que la impremta ha estat el seu mitjà de difusió essencial. |
Ràdio | Rádio Renascença (en portuguès, Ràdio Renaixença) és el nom d'una cadena de ràdio portuguesa per a públic catòlic. Es podria comparar a la COPE a Espanya. Fou creada a la dècada dels anys 1930 durant el règim d'Oliveira de Salazar, que d'igual manera que el franquisme, va instaurar un règim militar nacionalcatòlic. Fou fundada per Manuel Lopez da Cruz. L'any 1975 va ser ocupada per un grup de treballadors fins que al mes de desembre del mateix any es va retornar l'emissora a l'Església Catòlica qui n'és la propietària. El canal dedica la major part de la seva programació a la música, amb espais informatius regulars. |
Antropologia | La Revista d'etnologia de Catalunya (REC) és una publicació científica i acadèmica, especialitzada en els àmbits de l'antropologia, l'etnologia i el patrimoni cultural a Catalunya i d'arreu, creada el 1992 i editada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que posteriorment esdevindria en la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.La revista, que es publica ininterrompudament des del mes de juliol de 1992, amb una periodicitat que ha variat entre semestral i anual, s'ha convertit en una plataforma de difusió de les iniciatives, les realitzacions, les teories i les experiències dels investigadors, les entitats i els col·lectius que conformen aquest camp del coneixement dins de les ciències socials. La REC és una publicació periòdica que ha esdevingut punt de referència i lloc de trobada de l'antropologia i l'etnologia catalanes, així com de les ciències socials en general, tant des d'un punt de vista acadèmic i analític com des del vessant de la producció cultural i el patrimoni etnològic.Sota el prisma de la interdisciplinarietat, la REC presenta treballs i articles que s'estructuren en les següents seccions: Dossier monogràfic, Miscel·lània, Recerques etnològiques i Crònica (Activitats, Associacions, Museografia i Bibliografia).Darrere de la creació de la REC es troben dues figures que han estat cabdals en aquesta empresa, Antoni Anguela, cap del Servei de Patrimoni Etnològic del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i Joan Maria Llobet Armengou, cap del Servei de Publicacions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. |
Antropologia | Les mòmies del Tarim són una sèrie de mòmies de tipus «europeu» o «caucàsic» que daten del II i mil·lenni I aC, descobertes al territori actualment ocupat per la República Popular de la Xina, en la conca del riu Tarim.Aquestes mòmies tenen una cultura material i característiques genètiques que indiquen que el seu origen es troba a l'oest d'Euràsia. Per això, generalment, es considera que es tracta d'una de les cultures indoeuropees antigues més orientals, juntament amb les cultures siberianes i centreasiàtiques de Andrónovo o de Afanasevo. És plausible, encara que incert, que el poble de les mòmies fos l'ancestre de la civilització dels tocaris, una cultura indoeuropea que va perdurar a la conca del Tarim fins al segle viii de la nostra era. |
Enginyeria | El teodolit és un instrument de mesura mecànic-òptic universal que serveix per mesurar angles verticals i, sobretot, horitzontals, àmbit en el qual té una precisió elevada. Amb altres eines auxiliars pot mesurar distàncies i desnivells. És portàtil i manual; està fet per a fins topogràfics i per a l'enginyeria, sobretot en les triangulacions. Amb l'ajuda d'una mira i mitjançant la taquimetria, pot mesurar distàncies. Un equip més modern i sofisticat és el teodolit electrònic, i un altre instrument més sofisticat és un altre tipus de teodolit més conegut com a estació total. Bàsicament, el teodolit actual és un telescopi muntat sobre un trípode i amb dos cercles graduats, un vertical i un altre horitzontal, amb els quals es mesuren els angles amb l'ajuda d'unes lents. |
Biotecnologia | En genètica, l'ADN complementari (ADNc o en anglès cDNA) és ADN sintentitzat a partir de ARNm madur. L'ADNc s'utilitza per clonar gens eucariotes en procariotes o per obtenir minigèns. |
Objectes astronòmics | Gamma Canis Majoris (γ Canis Majoris / γ CMa / 23 Canis Majoris és una estrella a la constel·lació Ca Major). El seu nom tradicional és Muliphein. Encara que ostenta la denominació de Bayer Gamma -tercera lletra de l'alfabet grec que en principi correspon a la tercera estrella més brillant-, és superada en lluentor per unes dotze estrelles de la constel·lació. Es pensa que va rebre la denominació Gamma per estar en la mateixa part de la constel·lació que les brillants Sírius (α Canis Majoris) i Murzim (β Canis Majoris). Es troba 402 anys llum de distància del sistema solar. De color blanc-blavós, Gamma Canis Majoris és un estel gegant lluminós de tipus espectral B8II la temperatura de la qual és de 13.600 K. El seu radi és unes 5 vegades el radi solar i la seva lluminositat és equivalent a 685 sols. Amb una massa de 4,3 masses solars, Gamma Canis Majoris ha finalitzat l'etapa de fusió d'hidrogen i ha començat a evolucionar cap a un gegant vermell.És una estrella peculiar amb una lenta velocitat de rotació -30 km/s -per a una estrella de tipus B. En concret, és una estrella de mercuri-manganès com Alpheratz (α Andromedae) o Gienah Gurab (γ Corvi), amb proporcions molt altes d'alguns metalls que són empesos a la superfície per radiació. La seva concentració en ferro i crom és un 40% més gran que al Sol, però és per damunt de tot l'abundància en mercuri -2000 vegades més gran que al Sol- el que la fa especialment notable. |
Esoterisme | El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del segle XIX, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica. L'objectiu principal d'aquesta societat hauria estat, per mitjans il·legals i violents, inclòs l'assassinat, tornar la Inquisició a Espanya, destruir les restes del Liberalisme, enderrocar Ferran VII, tingut per massa progressista i afrancesat, proclamar com a rei d'Espanya al seu germà Carles Maria Isidre, més catòlic, i lligar per sempre altar i tron. |
Agricultura | Clavibacter michiganensis és un bacteri actinomicet aeròbic no esporulat gram-positiu que presenta diverses subespècies patògenes de les plantes que actualment constitueix l'única espècie dins del gènere Clavibacter. Les altres espècies ex Clavibacter han estat reclassificats als gèneres Leifsonia, Rathayibacter i Curtobacterium. Clavibacter michiganensis actualment compta amb cinc subespècies, totes estan disponibles al National Collection of Plant Pathogenic Bacteria (NCPPB) per als investigadors legítims: Clavibacter michiganensis subsp. insidiosus, Clavibacter michiganensis subsp. michiganensis, Clavibacter michiganensis subsp. nebraskensis, Clavibacter michiganensis subsp. sepedonicus i Clavibacter michiganensis subsp. tesselarius. Clavibacter michiganesis subsp. michiganensis and Clavibacter michiganesis subsp. sepedonicus són els principals causants de malalties que causen grans pèrdues econòmiques a tot el món en tomaqueres i patateres. |
Informàtica | La virtualització per control remot és una tecnologia que separa els sistemes operatius i les aplicacions dels dispositius dels clients que accedeix. Tanmateix, mentre la virtualització permet a l'usuari a l'accés aplicacions, la virtualització ofereix accés remot a sistemes operatius mòbils com Android. La vitalització engloba ambdós sistemes operatius, referint-se tant a la infraestructura virtual mòbil (VMI), i a l'usuari i l'aplicació virtual, conegut com a virtualizació de les apliacions mòbils. La virtualizació per control remot permet a un usuari controlar un dispositiu virtual Android (VM) o una aplicació. Els usuaris poden accedir a les aplicacions de forma remota amb HTML5-navegadors de web habilitades o a diferents aplicacions de telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i ordinadors, incloent Apple iOS, Mac OS, Móra, Telèfon de Finestres, Finestres desktop, i Firefox dispositius d'OS. |
Arqueologia | El Conjunt arqueològic dels dòlmens d'Antequera és un Bé cultural en sèrie format per tres monuments culturals (dolmen de Menga, dolmen de Viera i dolmen de El Romeral) i dos monuments naturals (la Peña de los Enamorados i la muntanya del Torcal de Antequera) situats en el municipi d'Antequera, a la província de Màlaga. La institució cultural responsable de la seva tutela és el Conjunt Arqueològic Dòlmens d'Antequera. El conjunt fou declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2016, com a primer conjunt megalític de l'Europa continental. |
Ètica | La Unió Europea i diverses associacions no governamentals de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch, denuncien una situació catastròfica sobre el respecte d'aquests drets a Iran. Molts fets testimonien el no respecte dels drets civils, de la llibertat d'expressió i del dret dels treballadors per part del govern iranià. La premsa relata que segueixen produint-se greus violacions dels drets humans com un elevat nombre d'execucions, lapidacions, actes de tortura i persecució de les minories ètniques i religioses. Segons Nacions Unides més de 600 persones van ser executades a Iran solament durant l'any 2011 sense el degut procés judicial a l'Iran. Els detinguts no tenen dret al degut procés, moltes vegades els manca l'advocat, se'ls nega l'accés a la defensa en judici, no s'assabenten de les seues condemnes, són jutjats en sessions secretes, obligats a confessar mitjançant la tortura i les condemnes són definitives i inapel·lables. El poder judicial iranià no és un poder independent perquè el líder suprem nomena al cap del poder judicial, que al seu torn nomena als jutges de major categoria. En 2013 el representant de les Nacions Unides va denunciar el gran increment de les denúncies per violacions als drets humans i l'augment de les execucions sumàries per temes que no són considerats delictes en la resta dels països. En 2014 va haver-hi 600 execucions.Les principals violacions als drets humans a Iran es refereixen a les detencions arbitràries, a les tortures, a la falta de llibertat d'expressió i de llibertat de reunió, el manteniment de la pena de mort fins i tot per a menors d'edat, l'absència de llibertat religiosa, la discriminació i persecució contra les minories religioses, racials i sexuals. Les forces de seguretat realitzen activitats repressives contra activistes socials, es denuncien tortures contra presos polítics i execucions per ús de drogues. Segons Human Rights Watch, a Iran romanen detinguts periodistes, bloguers i activistes de drets humans. Al segle XXI encara es practiquen les lapidacions.Les víctimes inclouen ciutadans l'únic delicte dels quals és el seu gènere, la seua ètnia, la seua religió, el seu treball, la seua orientació política o la seua orientació sexual. |
Filosofia | Emunoth ve-Deoth (en hebreu ספר האמונות והדעות, Sefer ha-Emunot ve-Deot) és el nom d'un text de la filosofia del judaisme escrit l'any 933 per Saadia Gaon, considerat un dels primers intents de racionalitzar la fe jueva. Influït per l'escola del mutazilisme, el seu autor va intentar posar per escrit les tradicions orals del judaisme rabínic fent èmfasi en la seva compatibilitat amb la raó. Considera que el coneixement pot provenir dels sentits, de la reflexió o de la revelació i que els fruits de les diferents fonts porten a una única veritat. Refuta autors grecollatins, tradicions religioses diferents i creences populars de la zona egípcia que han propagat idees contràries a la fe jueva. |
Cultura popular | La frottola fou el tipus de música vocal italiana principal de finals del segle XV i principis del segle xvi. Fou l'antecedent més difós i més important del madrigal. El punt culminant de la producció de frottole fou el període comprès entre 1470 i 1530, transcorregut el qual aquest gènere fou desplaçat en la seva funció pel madrigal. Atès que frottola és un terme genèric, hom reconeix diverses subcategories, tal com és de preveure per a un gènere amb vora un segle d'història, i que va mantenir una immensa popularitat durant la meitat d'aquest temps. En la seva forma més típica és una composició per a tres o quatre veus (aquesta darrera més aviat a la part final del període) la més aguda de les quals era la que tenia la melodia; és possible que s'hi hagués emprat acompanyament instrumental. El poema normalment tenia una rima "ABBA" per a la represa i una estrofa amb rima "CDCDDA" o bé "CDCDDEEA", tot i que en els diferents subgèneres també s'hi troben altres variants. És molt probable que aquestes formes poètiques derivessin de la ballata del segle xiv, tot i que la música mostra una enorme simplificació en respecte a les formes del segle xiv. Musicalment, la frottola evita les complexitats contrapuntístiques i prefereix les textures homofòniques, els ritmes clars i repetitius, i un àmbit melòdic restringit. No sols va ser un antecessor del madrigal sinó també d'algunes pràctiques pròpies del Barroc com la monodia, atès que anticipa l'acompanyament acordal, té la melodia a la veu superior i mostra un sentit primerenc del que més tard es desenvoluparia per donar lloc a l'harmonia funcional. Se sap ben poc de les pràctiques interpretatives. Les edicions contemporànies a vegades són per a diverses veus, amb tabulatura de llaüt o sense; ocasionalment han sobreviscut partitures per a teclat. Les frottole s'haurien pogut interpretar amb veu sola amb acompanyament de llaüt. Certament sembla que Marchetto Cara hauria pogut interpretar-les d'aquesta manera a la cort dels Gonzaga tal com sembla desprendre's de la seva anomenada com a llaütista, cantant i compositor de frottole; també s'haurien pogut interpretar amb altres combinacions de cantants i instruments. Els compositors de frottole més famosos foren Bartolomeo Tromboncino i Marchetto Cara, deixant a banda el fet que algunes composicions profanes de Josquin des Prez (per exemple "Scaramella" i "El Grillo") són frottole encara que no ho diguin sengles títols. La frottola també va influir en la chanson francesa que també va tendir a ser lleugera, ballable i d'estil popular. Molts compositors francesos del període van ser a Itàlia, ja fos a treballar a les corts aristocràtiques o a la capella papal de Roma. Fou així com van entrar en contacte amb la frottola i van incorporar a les seves composicions profanes en el seu estil vernacle quelcom del que van sentir. |
Geologia | Un punt calent - també conegut per l'anglicisme hot spot - en geologia, és una àrea localitzada de l'astenosfera en què les temperatures són més elevades. Això genera extenses acumulacions de magma, que puja seguint corrents convectius procedents de prop del nucli terrestre. Al llarg del temps geològic, a mesura que la placa litosfèrica es desplaça sobre un punt calent, neixen nous volcans que resten alineats entre ells. Això es dona, per exemple, a les illes Hawaii, a les illes Canàries, a les illes Aleutianes, però també succeeix a sobre de l'escorça continental com al Parc Nacional de Yellowstone. |
Biotecnologia | La Federació Europea de Biotecnologia o EFB (acrònim anglès de European Federation of Biotechnology) és una organització sense ànim de lucre que actua com a grup de pressió en la promoció de la biotecnologia a nivell europeu i internacional. Està constituïda per associacions nacionals, societats i instituts científics, universitats, empreses del sector i biotecnòlegs independients. Amb seu a Barcelona, va ser fundada l'any 1978 a Interlaken (Suïssa) i està presidida pel suec Mathias Uhlén. |
Matemàtiques | En matemàtiques, la hipòtesi de Lindelöf és una conjectura formulada pel matemàtic finlandès Ernst Leonard Lindelöf (vegeu Lindelöf (1908)) sobre la taxa de creixement de la funció zeta de Riemann en la línia crítica i que està implicada per la hipòtesi de Riemann. Aquesta postula que, per a qualsevol ε > 0, ζ ( 1 2 + i t ) és O ( t ε ) , {\displaystyle \zeta \left({\frac {1}{2}}+it\right){\mbox{ és }}{\mathcal {O}}(t^{\varepsilon }),} quan t tendeix a infinit (vegeu notació de Landau). Ja que ε pot ser reemplaçat per un valor menor, aquesta conjectura també pot postular-se com: Per a qualsevol nombre real positiu ε, ζ ( 1 2 + i t ) és o ( t ε ) . {\displaystyle \zeta \left({\frac {1}{2}}+it\right){\mbox{ és }}o(t^{\varepsilon }).} |
Telecomunicacions | netsniff-ng és un programari lliure i de codi obert amb la funcionalitat d'analitzador de paquets de xarxes de comunicació. netsniff-ng s'empra per a solucionar problemes en xarxes, desenvolupament i anàlisi de programari i tasques educatives. Les seves grans prestacions quant a velocitat és deguda als mecanismes anomenats zero-copy que permeten no copiar els paquets de dades entre diferents zones de memòria (kernel i usuàri). |
Astronomia | Una pic de llum eterna (de l'anglès peak of eternal light o per les seves sigles PEL) és un punt d'un cos dins del sistema solar que sempre arriba la llum solar. Un pic ha de tenir una alta altitud i estar en un cos amb inclinació axial molt petita. L'existència d'aquests pics es va postular per primera vegada per la Beer i Mädler el 1837. Ambdós van citar les muntanyes polars lunars, "...molts d'aquests pics tenen (amb l'excepció dels eclipsis causats per la Terra) sol etern." Aquests pics polars van ser posteriorment esmentats per Camille Flammarion el 1879, que va especular que podien existir pics de llum eterna als pols de la Lluna. Els PELs serien avantatjosos per a l'exploració espacial i la colonització a causa de la capacitat d'un dispositiu elèctric situat allà per rebre electricitat solar independentment de l'hora del dia o els dies de l'any, i el rang de temperatura relativament estable. |
Biblioteconomia | Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. El manuscrit original es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a Organyà se n'exposa una reproducció. |
Agricultura | L'antracnosi i el xancre són termes generals per a un gran nombre de diferents malalties de les plantes caracteritzades per uns símptomes similars que inclouen l'aparició de petites zones de teixit mort, les quals creixen lentament, sovint al llarg de diversos anys. Algunes d'aquestes malalties són de menor importància però d'altres són mortals per la planta. L'antracnosi la poden causar els fongs, els bacteris, micoplasmes i virus de les plantes entre altres organismes. La majoria dels xancres només tenen un hoste (espècie o gènere) però uns pocs tenen un ampli rang d'hostes. L'antracnosi es pot estendre per agents meteorològics i els animals. Alguns xancres es poden tractar amb fungicides or bactericides, però molts no pas; sovint l'únic tractament disponible és destruir les plantes infectades per tal de prevenir que la malaltia s'estengui. |
Conflictes | Vanessa Mendoza Cortés (Andorra, 1980) és una psicòloga i activista pels drets humans andorrana, sobretot dels drets de les dones, a l'avortament i del col·lectiu LGBT. És la presidenta de l'associació feminista Stop Violències.En 2019, Vanessa Mendoza va impulsar a través de l'associació que dirigeix el primer Andorra Pride.L'any 2020 fou denunciada pel Govern d'Andorra, presidit per Xavier Espot, a la Fiscalia per les seves declaracions que denunciava la prohibició de l’avortament en tots els supòsits a Andorra davant al comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona de les Nacions Unides, Comitè CEDAW, a Ginebra l’octubre del 2019. El govern la va acusar de calúmnies, difamació i d’atemptar contra el prestigi de les institucions andorranes, afrontant-se així a una multa de 30.000 euros. El 2 de desembre de 2020 l'advocat de Mendoza va sol·licitar formalment la retirada dels càrrecs, però li va ser denegada. El 16 de febrer de 2021, Amnistia Internacional va donar suport a Vanessa Mendoza i va mostrar la seva profunda preocupació per la criminalització per les accions de defensa dels drets humans. A banda de demanar la retirada dels càrrecs, van demanar al govern andorrà a «prendre mesures per garantir que Vanessa Mendoza altres persones defensores dels drets humans puguin dur a terme la seva legítima tasca […] sense represàlies ni intimidacions». |
Filosofia | La Naturphilosophie o Filosofia de la Naturalesa va ser un corrent de la tradició filosòfica de l'idealisme alemany del segle XIX lligada al Romanticisme. Inspirada en la Crítica del Judici de Kant i en l'obra de Fichte, Friedrich Schelling va ser el seu principal promotor. Enfront del mecanicisme de la física clàssica, la Naturphilosophie va defensar una concepció orgànica de la ciència en la qual el subjecte té un paper essencial, concebent-se el món com una projecció de l'observador. |
Agricultura | Un fes és una ferramenta similar al pic que té per una banda una boca estreta i per l'altra forma d'estraleta de tall recte o escarpell. La llargària de cada extrem és de mig metre i enmig es troba un ull per al mànec. També es coneix com aixada escarpellera o aixada de pic i pala. |
Informàtica | Un procés zombi en sistemes operatius Unix i similars, (zombie process o defunct process) és un procés que ha completat la seva execució però que encara té una entrada a la taula de processos. Aquesta entrada és encara necessària per a permetre que el procés que va engegar el que ara és zombi n'obtingui l'estat d'acabament. El terme procés zombi deriva de la definició comú de zombi (una persona no-morta). Seguint amb la metàfora, el procés fill ha mort però no ha estat enterrat. Quan un procés acaba, tota la memòria i els recursos associats amb ell són alliberats, pel que poden ésser usats per altres processos. De totes maneres, l'entrada corresponent al procés a la taula de processos segueix existint. El procés pare pot obtenir la condició de finalització del fill emprant la crida al sistema wait, moment en què s'eliminarà el procés zombi. La crida al sistema wait es pot executar des d'un codi seqüencial, però normalment s'executa en el gestor del senyal SIGCHLD, que el procés pare rep quan mor un dels seus fills. Després d'eliminar el procés zombi de la taula de processos, el seu ID de procés i la seva entrada a la taula poden ésser reutilitzats. Però si un procés pare no cridés a wait o es produís un error, el procés zombi es quedaria a la taula de processos. Hi ha algunes situacions en què això pot resultar interessant. Per exemple, si el pare ha de crear un altre procés fill, d'aquesta manera s'asseguraria que no se li assignés el mateix ID. Com a cas especial, a Linux, si el pare ignora explícitament el senyal SIGCHLD (posa com a gestor SIG_IGN en lloc d'ignorar el senyal, tal com es fa per defecte), tota la informació de sortida dels processos fills serà descartada i no es crearan processos zombi. Un procés zombi no és el mateix que un procés orfe. Un procés orfe és un procés que està encara en execució, però que el seu pare ha mort. En lloc de convertir-se en un procés zombi, aquest fill serà adoptat per init (ID de procés 1), que fa waits sobre els seus fills. Els zombis poden ésser identificats a la sortida de la comanda d'Unix ps per la presència d'una "Z" a la columna STAT. Els zombis que existeixen durant més d'un període curt de temps solen indicar una falla (un bug) al programa pare. Tal com succeeix amb altres pèrdues, la presència d'uns quants zombis no és preocupant, però pot indicar un problema que serà seriós sota grans càrregues del sistema. Donat que no hi ha memòria reservada per als processos zombis, sinó només una entrada a la taula de processos, el principal problema degut a l'existència de molts processos zombi no és l'esgotament de la memòria, sinó el que s'acabin els ID disponibles per als processos. Per a eliminar zombis d'un sistema, es pot enviar el senyal SIGCHLD manualment al procés pare mitjançant la comanda kill. Si, tot i això, el procés pare no els enterra convenientment, caldrà eliminar el procés pare. Quan un procés perd el seu pare, init esdevé el seu nou pare. init executa periòdicament la crida al sistema wait per a enterrar qualsevol procés zombi que el tingui com a pare. |
Telecomunicacions | El clickjacking és una tècnica maliciosa per fer que un usuari cliqui a una cosa diferent de la que percep, per revelar informació confidencial o agafant control del seu ordinador mentre ell clica a pàgines web aparentment innòcues. És un assumpte de seguretat del navegador que és una vulnerabilitat a través d'una varietat de navegadors i plataformes.Un clickjack agafa la forma de codi incrustat o un programa que es pot executar sense el coneixement de l'usuari, com clicar en un botó que realitza una altra funció. El terme "clickjacking" va ser creat per Jeremiah Grossman i Robert Hansen el 2008. El clickjacking pot ser entès com un cas del problema d'assistent confós, un terme utilitzat per descriure quan un ordinador és innocentment embogit fent mal ús de la seva autoritat.Clickjacking és possible perquè característiques de pàgines de web HTML aparentment inofensives poden ser emprades per fer accions inesperades.Un clickjacked la pàgina burla un usuari fent accions indesitjables clicant en un enllaç encobert. En un pàgina que testigui clickjacked, els atacants carreguen una altra pàgina per sobre d'aquesta una capa transparent. Els usuaris creuen que estan clicant els botons visibles, mentre de fet estan fent accions en la pàgina invisible/amagada. La pàgina amagada pot ser una pàgina autèntica; per això, els atacants poden fer que els usuaris mai van pretendre fer. No hi ha cap manera de traçar mitjançant aquestes accions als atacants més tard, ja que els usuaris haurien estat realment autenticats en la pàgina amagada. |
Enginyeria | L'ergògraf és un aparell inventat per l'italià A. Mosso (1846 - 1910) que serveix per mesurar la força emprada en una contracció muscular. En psicologia, s'usa per detectar les variables que poden influir en un treball muscular com per exemple la fatiga, les disposicions motivacionals, els estímuls, etc. |
Art | Art figuratiu o figurativisme és l'art que, al contrari que l'art abstracte, es defineix per la representació d'imatges identificables a través de les seves figures; bé sigui procurant la versemblança (realisme artístic), bé sigui distorsionant-les d'alguna forma: idealitzant-les (idealisme artístic) o intensificant-ne algun aspecte (caricatura, expressionisme, etc.). Les arts visuals (pintura i escultura) són, dins de les arts plàstiques, les que de forma més evident poden contenir expressions d'art figuratiu. La major part dels estils artístics que s'han donat en la història de l'art són, d'una forma o altra, figuratius. |
Biblioteconomia | El Centre Internacional de Recerques Anarquistes, (francès Centre International de Recherches sur l'Anarchisme o CIRA) amb seu a la ciutat de Lausana, cantó de Vaud, (Suïssa francòfona) i fundat en 1957, és un centre d'estudis i de documentació sobre el moviment i les idees anarquistes arreu del món i en un gran nombre de llengües. Des del seu naixement, el CIRA es va plantejar ser la memòria del moviment llibertari, sense interferir en les querelles de la gran família internacional anarquista. |
Sociologia | La paraula normal prové del llatí “normalis” definia un terme geomètric utilitzat pel picapedrers per disposar les pedres amb escaire perquè encaixessin entre si. Des de 1888, segons el diccionari normal vol dir que és conforme a la norma, que no se'n desvia o bé que serveix de norma. Parlant en clau sociològica, entenem normalitat com aquells que segueixen la norma, definida aquesta com una pràctica social que regula els comportaments i és crítica davant les conductes que se'n desvien (desviació social), perquè no comparteixen les expectatives de la societat, causant una actitud de desaprovació o càstig. Les institucions són les encarregades d'estructurar la realitat social i de formular les normes. En sociologia la norma es pot definir com les regles generals d'acció vàlides socialment, conductes exigides per l'entorn social. Les normes regulen la manera i el comportament dels membres d'un grup social enfront un altre, ja que vivim en un món amb una gran pluralitat de normalitats, amb un joc d'etiquetes i mecanismes de poder, per aquest motiu la normalitat és relativa. Les normes també impliquen una ordenació jeràrquica, que posa en evidència la desigualtat en la societat, és a dir, la diferenciació social. Les diferències són les que porten als individus a etiquetar els que es desvien de la norma. La mateixa normalitat que ens imposa el "guió del joc social", fa que estigui legitimada per la majoria dels individus de la societat, que sigui cohesionant i reafirmant. Al mateix temps, la normalitat exerceix un control social per evitar les conductes desviades que incompleixen les normes socials establertes. La normalitat és col·lectivitat, és allò que apareix i s'admet per majoria en una societat definida en una oportunitat concreta de la seva evolució. Un succés normal ha de tenir sentit al grup social, la seva supervivència i raó de ser en l'àmbit social ha de tenir una explicació social. En aquest sentit, Émile Durkheim (1858-1917) expressava que només allò que és social explica el que és social. |
Biblioteconomia | Item: Revista de biblioteconomia i documentació és una publicació científica especialitzada en biblioteconomia i documentació, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), que esdevé mitjà d'expressió, informació i formació per als col·legiats i subscriptors, així com espai d'intercanvi d'experiències professionals. |
Agricultura | El contracte de masoveria és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria». Hi ha contractes que no inclouen l'explotació agrícola (perquè no existeix) i es limita a la vigilància de la finca i altres serveis (P.E.: fer de jardiner, cuiner, xòfer, etc..) |
Antropologia | Les trucades Mòmies guanches de Necochea són dues mòmies humanes pertanyents a la cultura guanxe (antics pobladors de l'illa de Tenerife, Illes Canàries, Espanya). Actualment es troben exposades al Museu de la Naturalesa i l'Home de Santa Cruz de Tenerife. Se'ls anomena així perquè fins a 2003 van estar al Museu Civil de Ciències Naturals de Necochea, Província de Buenos Aires (Argentina).Es tracta de dos individus, un home i una dona respectivament, la dona tindria entre 20 i 24 anys i està embolicat en un sudari de pell de porc. L'altra mòmia és un home d'entre 25 i 29 anys i té una característica especial, la seva posició amb les cames doblegades amb els talons contra les natges. Segons els experts, les mòmies es remunten al segle ix. El lloc exacte de l'illa de Tenerife d'on procedeixen no es coneix amb exactitud. Es creu que una de les mòmies procedeix d'una cova d'enterrament al barranc de Guayonje a Tacoronte i l'altra mòmia de La Orotava, però segons altres dues podrien provenir del barranc de Herques a Güímar. Les mòmies eren part de la col·lecció d'un museu privat a Tacoronte. Al segle xix van ser venuts al Museo de La Plata a Argentina, arribant de mans d'un col·leccionista no identificat. Posteriorment van ser traslladats a la ciutat de Necochea, fins que, el 2003, van ser retornats a Tenerife. Aquesta va ser la primera volta de restes humanes momificades des d'Amèrica a Europa en la història de l'arqueologia. |
Jocs | Ricochet Robots és un joc de tauler abstracte creat per Alex Randolph l'any 1999. El joc tracta d'una competició entre els jugadors per veure qui aconsegueix traçar la ruta més ràpida per tal d'assolir una casella objectiu amb un conjunt de robots. |
Ciències de la salut | Associació per a uns Diagnòstics, Intervencions i Resultats Comuns a Europa, ACENDIO (The Association for Common European Nursing Diagnoses, Interventions and Outcomes) és una associació de socis i institucions europees amb seu a Irlanda.Es va fundar l'any 1995 per treballar per al desenvolupament d'un llenguatge comú en la descripció de la pràctica infermera. Amb aquest propòsit, l'ACENDIO dona suport al ICN, Consell Internacional d'Infermeres (International Council of Nurses) en la confecció de la ICNP, Classificació internacional per a la pràctica d'infermeria (International Classification of Nursing Practice).L'any 2017, ACENDIO i la Asociación Española de Nomenclatura, Taxonomía y Diagnóstico de Enfermería (AENTDE) van organitzar una convenció internacional sota el títol «eSalud y lenguajes enfermeros estandarizados: apoyando la práctica, avanzando la ciencia», que va tenir lloc a València els dies 23, 24 i 25 de març. |
Filosofia | El món com a voluntat i representació (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) és el títol de l'obra cabdal del filòsof alemany Arthur Schopenhauer. Va ser publicada per primera vegada el 1819, per l'editorial Brockhaus, de Leipzig. El llibre és considerat la més elaborada manifestació del pessimisme filosòfic i ha influït en multitud de pensadors i escriptors, de la categoria de Freud, Nietzsche, Popper, Cioran i Jorge Luis Borges, entre d'altres. Schopenhauer s'inspira principalment en l'idealisme de Kant, i en altres filòsofs com Plató, David Hume i Berkeley, però també és tributari, en gran manera, de les filosofies hinduista (els Upanixads) i budista. El seu propòsit últim és l'explicació com cal del món en tots els aspectes i sota tots els punts de vista, tasca que el filòsof aborda amb els conceptes de voluntat i representació. Tot el seu treball posterior es por entendre com el desenvolupament de les idees fonamentals exposades en aquesta obra. |
Filosofia | Hedwig Conrad-Martius (Berlín, 27 de febrer de 1888 - Starnberg, Munic, 15 de febrer de 1966) fou una filòsofa alemanya.Fou deixebla de Husserl i companya d'estudis d'Edith Stein a Göttingen. El 1912 es casà amb Theodor Conrad, també deixeble de Husserl. Va ser una de les primeres dones alemanyes que va cursar estudis universitaris i es pot considerar un dels membres principals del moviment fenomenològic. Durant la seva trajectòria, s'ocupà especialment de l'aplicació de la fenomenologia als problemes de l'ontologia. La seva obra principal de 1923 fou Realontologie. Segons la seva filosofia, a la natura existeixen molts fonaments potencials immanents i transfísics que poden explicar molts dels resultats paradoxals de les ciències naturals. El 1930 va intentar aconseguir el títol per a l'accés a l'ensenyament universitari, però la situació política d'aquella època i antecedents jueus llunyans l'hi van impedir. El 1949, però, un cop acabada la guerra, va poder ingressar a la Universitat de Munic com a professora de filosofia natural. |
Sociologia | El Dia Mundial de la Justícia Social és un dia internacional que reconeix la necessitat de promoure la justícia social, i aplega esforços per abordar qüestions com la pobresa, l'exclusió social, la igualtat de gènere, l'atur, els drets humans i la protecció social.El 26 de novembre de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 20 de febrer com el Dia Mundial de la Justícia Social. La Declaració se centra a garantir resultats equitatius per a tothom mitjançant l'ocupació, la protecció social, el diàleg social i els principis i drets fonamentals. Algunes organitzacions com les Nacions Unides, l'American Library Association o l'Organització Internacional del Treball fan declaracions sobre la importància de la justícia social per a la vida de les persones. |
Ciències de la salut | La identificació dels animals és cadascuna de les tècniques que s'utilitzen per a reconèixer un animal com a membre d'una determinada espècie, raça o grup, o per a reconèixer-lo individualment. Es realitza amb diverses finalitats, com ara verificar-ne la propietat, control de la bioseguretat, control de la traçabilitat alimentària i sanitària, control genealògic, gestió ramadera, o fer-ne el seguiment amb propòsits de recerca o agrícola, entre altres. D'altra banda, alguns animals estan subjectes a una identificació obligatòria en l'ordenament jurídic d'alguns països.En el cas de la identificació individual s'assigna un número o un codi d'identificació (combinació alfanumèrica) a cada animal per poder-lo identificar individualment ja sigui dins una granja o d'acord amb una metodologia preestablerta per l'Administració pública, amb finalitats productives, sanitàries, censals, de responsabilitat legal i d'altres. L'Administració pública estableix l‘obligatorietat d'identificar individualment determinats grup d'animals, establint el que s'anomena identificació oficial de l'animal. També, i existeix l'obligatorietat per part dels municipis de portar el cens dels animals de companyia d'algunes espècies, establint-se la identificació censal de l'animal. |
Nàutica | Durant l'edat mitjana, el Còmit era el responsable nàutic d'una galera i l'oficial de més rang, just per sota del capità, que exercia el comandament militar. En moltes galeres podia rebre l'assistència d'un sotacòmit. El càrrec passà a ser proveït pel capità general de l'armada i a partir del segle xvii i xviii rebé l'assistència d'un còmit de mitjania. Per a la formació de còmits, durant el segle xvii i xviii, hi hagué a Sevilla un "Colegio de Cómitres". |
Química | La galvanització és el zincat de l'acer o el ferro per immersió en un bany de zinc fos. Fou patentat amb aquest nom per Stanislas Sorel en 1837, malgrat no tenir res a veure amb Galvani ni amb l'electricitat. En 1839 apareix l'electrodeposició o galvanostègia, donat una segona accepció a la paraula galvanització, molt més natural. En aquest sentit, la galvanització és l'aplicació d'una capa de metall sobre un altre electrolíticament. L'aplicació més corrent és la formació d'una capa prima de zinc sobre peces d'acer amb l'objectiu de protegir l'acer de la corrosió causada per l'aigua, l'oxigen i altres elements. La pel·lícula que recobreix el metall es manté enganxada gràcies a la zona de transició formada pel material que es vol recobrir i el zinc. La capa formada pel zinc és protegida per carbonat de zinc hidratat, material no soluble en l'aigua. El resultat de la galvanització és l'acer galvanitzat. Per analogia, es fa servir el terme galvanització en calent per referir-se al recobriment similar obtingut per bany en zinc fos. |
Psicologia | El trastorn de desregulació disruptiva de l'estat d'ànim (TDDEA) és un trastorn mental en nens i adolescents caracteritzat per un estat d'ànim persistentment irritable o enfadat i freqüents esclats de còlera desproporcionats amb la situació i significativament més greus que la reacció típica dels iguals de la mateixa edat. El TDDEA es va afegir al DSM-5 com un tipus de diagnòstic de trastorn depressiu per a joves. Els símptomes del TDDEA s'assemblen als del trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), el trastorn negativista desafiant (TOD), els trastorns d'ansietat i el trastorn bipolar infantil.El TDDEA va aparèixer per primer cop com a trastorn al Manual de diagnòstic i estadística dels trastorns mentals, cinquena edició (DSM-5) el 2013 i es classifica com un trastorn de l'estat d'ànim. Els tractaments inclouen medicaments per controlar els símptomes de l'estat d'ànim, així com la teràpia individual i familiar per abordar les habilitats de regulació de les emocions. Els nens amb TDDEA corren el risc de desenvolupar depressió i ansietat en etapes posteriors. |
Antropologia | La col·locació de la primera pedra és una cerimònia tradicional de diverses cultures en commemoració del primer dia de construcció d'un edifici o un altre projecte. Tals cerimònies solen comptar amb la presència de diversos dignataris com a polítics i empresaris.També sol denominar-se com a primera palada. La pala emprada en la cerimònia sol ser especial per tal de ser guardada per a mostrar-se a el públic posteriorment. La informació sol gravar-se en la pala. En alguns llocs, el clergat sol beneir l'edifici, especialment si es tracta d'una església o una organització amb fins religiosos. |
Esoterisme | L'Ásatrúarfélagið és una organització religiosa neopagana d'Islàndia que té com a propòsit revifar i promoure d'una manera moderna el paganisme nòrdic. Fou fundada el primer dia d'estiu del 1972 i reconeguda com a organització religiosa el 1973, la qual cosa els permet celebrar legalment cerimònies religioses i participar de les ajudes administratives procedents de l'impost assignat per a les esglésies. L'Ásatrúarfélagið estigué encapçalada pel poeta Sveinbjörn Beinteinsson des de la fundació fins a la seva mort, el 1993. Durant aquell període l'associació no superà el centenar de creients i després d'un entusiasme inicial, hi hagué molt poca activitat. Amb el segon Alt Sacerdot, Jörmundur Ingi Hansen, que governà del 1993 al 2002, s'inicià una etapa de creixement i més activitat, fins i tot amb un projecte de cementiri pagà. Aquesta tendència s'ha mantingut sota el lideratge del quart Alt Sacerdot, el músic Hilmar Örn Hilmarsson. Tot plegat, a l'últim cens del 2009 l'organització presentava una comunitat de 1.395 creients, dels quals el 29% són dones. La religió ásatrú no és una religió dogmàtica o teològica. El ritu principal és el blót comunal, però un sacerdot també dirigeix cerimònies per atorgar noms, rituals de majoria d'edat, casaments i funerals. L'organització també ha pres partit en alguns afers polítics, com mostrar-se favorables al matrimoni homosexual, la separació entre l'Església i l'Estat, així com una major protecció al medi ambient. |
Arqueologia | El tresor de Berthouville és una col·lecció d'objectes romans que va descobrir casualment l'any 1830 un llaurador de la comuna de Berthouville, localitat situada en Normandia. El tresor comprèn un centenar de peces de plata, i algunes d'aquestes figuren entre les obres mestres de la torèutica antiga. Algunes d'aquestes peces tenen inscripcions votives. En una es llegeix que Quint Domici Tut la dedica al déu Mercuri, que es pot datar a mitjans del segle i. Altres inscripcions porten els noms de Propertus Secundus, Lucia Lupula, Merius Canetus Epaticus i del llibert Elius Eutychus. Segurament formava part del tresor d'un temple gal·loromà situat al país dels lexovis.Es conserva al Departament de les monedes, medalles i antiguitats de la Biblioteca nacional de França. |
Agricultura | Un biofertilitzant és una substància fertilitzant que conté microorganismes, els quals aplicats a les llavors, a la superfície de les plantes o al sòl, colonitzen la rizosfera o l'interior de la planta i en promouen el creixement per l'increment de la disponibilitat de nutrients a la planta hoste. Els biofertilitzants fa més de 20 anys que s'utilitzen, però encara a petita escala. Els biofertilitzants afegeixen nutrients a través del procés natural de fixació del nitrogen, solubilització del fòsfor i estimular el creixement de les plantes per síntesi de substàncies promotores del creixement. S'espera que els biofertilitzants facin reduir el consum de fertilitzants de síntesi química pels problemes mediambientals que ocasionés (per exemple l'eutrofització) i també reduir el de plaguicides. Els microorganismes dels biofertilitzants restauren el cicle natural de nutrients del sòl i li donen matèria orgànica. |
Informàtica | El reconeixement automàtic de la parla (RAP) o reconeixement automàtic de veu és una part de la intel·ligència artificial que té com a objectiu permetre la comunicació parlada entre éssers humans i computadores electròniques. Un sistema de reconeixement de veu és una eina computacional, capaç de processar el senyal de veu i reconèixer la informació que porta. Les disciplines que intervenen en aquest procés són, la fisiologia, l'acústica, el processament de senyal (quantificació), la intel·ligència artificial i la ciència computacional. El principal problema que es planteja en un sistema de RAP és el de fer cooperar un conjunt d'informacions que provenen de diverses fonts de coneixement: acústica, fonètica, fonològica, lèxica, sintàctica, semàntica i pragmàtica); en presència d'ambigüitats, incerteses i errors inevitables per arribar a obtenir una interpretació acceptable del missatge acústic rebut. Es tracta d'una tecnologia que ha experimentat un major avanç en els últims anys, passant de poder reconèixer només a un parlant, dins un vocabulari limitat, fins a prototips que poden reconèixer qualsevol parlant sobre vocabularis flexibles de milers de paraules. El procés de RAP intenta aconseguir una seqüència de paraules que corresponguin a la frase en el llenguatge natural d'entrada. La frase és pronunciada de forma contínua, sense pauses entre les paraules. D'aquesta manera no es generen problemes gramaticals. Per aquest motiu, aquests sistemes són força costosos en concepte de memòria de càlcul. |
Pseudociència | La parapsicologia és la investigació dels anomenats fenòmens paranormals. L'ús del mètode científic no atorga a aquesta disciplina la condició de ciència. En termes rigorosos (s'ha de destacar el gran percentatge de frau que hi ha en aquest àmbit) estudia l'existència de la percepció extrasensorial, la telepatia, la clarividència i la premonició. A aquestes últimes també se les considera emmarcades dins de les arts endevinatòries. També es poden incloure en el camp de la parapsicologia la idea d'experiències properes a la mort (EPM) i la telequinesi. Cap d'aquests suposats fenòmens té encara una explicació científica satisfactòria, encara que hi ha algunes teories sobre elles. Metapsíquica és el terme amb el qual es coneixia l'estudi dels fenòmens dits paranormals abans del Congrés Internacional d'Utrecht el 1953, en què fou desplaçat pel de parapsicologia, acceptant dins del context d'esta nova denominació la separació de tot allò que tinguera característiques o connotacions de màgia, encanteris, ciències ocultes, supersticions, etc. |
Cultura popular | El ciberterrorisme o terrorisme electrònic és l'ús de mitjans de les tecnologies de la informació, comunicació, informàtica, electrònica o similar amb el propòsit de generar terror o por generalitzada en una població, classe dirigent o govern, causant amb això una violació a la lliure voluntat de les persones. Les finalitats poden ser econòmiques, polítiques o religioses principalment. |
Llengües | El caló (zincaló, romaní ibèric o romaní espanyol), nom que deriva de la paraula romaní que significa 'negre' (amb la mateixa arrel i significat que el sànscrit Kala, i que també ha donat el mot català calés 'diners') és una llengua variant del romaní. És utilitzada pel poble gitano, fonamentalment a l'estat espanyol, i no té una distribució territorial fixa. La llengua és enquadrada dins del grup septentrional, subgrup ibèric / occidental de l'idioma romaní. El parla una població estimada (segons l'any 1996 per Ethnologue) entre 40.000 i 140.000 persones a l'estat espanyol; entre 10.000 i 20.000 a l'estat francès; 5.000 a Portugal; 10.000 a Amèrica Llatina; i entre 65.000 i 175.000 a tot el món. Algunes estimacions diuen que el parlen 300.000 persones gitanes a l'estat espanyol. Té una marcada influència de les llengües romàniques amb les quals conviu, fonamentalment del castellà, i en menor mesura de l'èuscar (que no és una llengua romànica). Té diversos dialectes: caló castellà, caló portuguès, caló català, erromintxela (caló basc) o caló brasiler. Algunes estadístiques indiquen que només l'1% dels gitanos de l'estat espanyol parlen caló, però la majoria en coneixen el vocabulari bàsic. Per això, les associacions gitanes internacionals promouen la variant romaní anomenada Kalderash per a la intercomprensió dels romanís de tot el món. En gran part, l'ús del caló es manté com un llenguatge íntim o secret. A l'estat espanyol, no es troba protegit per l'acord de la Carta Europea de les llengües Minoritàries o Regionals perquè no s'esmenta el caló en cap estatut d'Autonomia. Tampoc ha estat considerada la seva protecció per França, ni per Portugal. |
Nàutica | En un vaixell, el taló és l'extremitat de la quilla en el seu extrem de popa i el xamfrà o tall oblic que s'hi s'ajusta i es fa intencionadament a l'angle o cantonada inferior del timó per tal que no es pugui introduir entre aquest i el codast cosa que impediria el joc. El primer s'anomena també patilla i alguns afegeixen que el veritable significat de taló (que així mateix es diu taló) és el peu del tallamar quan en tenir el vaixell molt llançament se li dona un ample major en aquella part per tal de disminuir la deriva. |
Cronometria | En el món genèric dels mecanismes de rellotgeria un ressort motor, o molla principal (cal precisar que en rellotgeria s'anomena molla reial o per analogia corda reial), és un ressort que permet emmagatzemar l'energia quan s'enrotlla, i tornar-la a donar durant l'expansió. En general es tracta d'una banda metàl·lica d'acer trempat enrotllada sobre un tambor o un eix. L'energia emmagatzemada es transmet a través d'un conjunt d'engranatges.En algunes aplicacions, el sistema està controlat per un regulador centrífug, en altres per un regulador de làmines (la fricció de l'aire amb les làmines impedeix l'augment de velocitat), o mitjançant un escapament. Normalment, el ressort es recarrega amb una roda (la corona d'un rellotge) o mitjançant una clau extraïble (rellotges, joguines). |
Sociologia | En política, un polític independent és una persona no afiliada a cap partit polític. Els independents poden tenir un punt de vista de centre entre els dels principals partits polítics, o poden tenir un punt de vista sobre la base de qüestions que no sembla que cap direcció dels grans partits. Altres candidats independents s'associen amb un partit polític i potser exmembres d'aquesta, però optar per no posar-se sota de l'etiqueta. Una tercera categoria dels independents són els que poden pertànyer o donar suport a un partit polític, però creuen que no hauria de representar formalment i per tant estar subjectes a les seves polítiques. Finalment, alguns candidats independents poden formar un partit polític a efectes de candidats a càrrecs públics. |
Geografia | Fløyen o Fløyfjellet (originalment escrit Fløien) és la més visitada de les set muntanyes que envolten la ciutat de Bergen (Vestland, Noruega) i la més propera al centre. Té una altitud de 425 metres sobre el nivell del mar. Es pot arribar molt fàcilment al cim caminant 45 minuts des del centre de Bergen o bé mitjançant el funicular anomenat Fløibanen, amb un viatge d'uns deu minuts. Al cim, a més de l'estació del Fløibanen, hi ha un restaurant, una botiga de records i un mirador des d'on es poden veure magnífiques vistes de la ciutat de Bergen i el seu entorn més immediat. És molt habitual entre els residents de Bergen anar-hi a passejar o fer-hi esport amb la família o els amics. L'estació del Fløibanen és el punt de partida de diferents camins que discorren pel bosc i que arriben a diversos llacs, tant artificials com naturals. Tots els camins disposen d'enllumenat i estan perfectament habilitats. |
Informàtica | En informàtica, un processador és la part del sistema que llegeix i executa les instruccions del programa. Les dades de la instrucció indiquen al processador el que ha de fer. Les instruccions són coses molt bàsiques com la lectura de dades de la memòria o l'enviament de dades a la pantalla de l'usuari, però que es tracten amb tanta rapidesa que experimentem els resultats com el bon funcionament d'un programa. Els processadors van ser desenvolupats originalment amb un sol nucli. El nucli és la part del processador que fa la lectura i l'execució d'instruccions. Un processador multi-nucli és un component senzill amb dos o més processadors independents (anomenats "nuclis"). La tecnologia de microprocessadors multinucli (multi core) és l'evolució del Dual Core per a més de 2 nuclis en el mateix circuit integrat, i busca aconseguir una multitasca real més eficient. Intentar millorar els processadors d'un sol nucli cada vegada és més difícil, sobretot pels problemes físics de dissipació de calor en intentar reduir cada vegada més els components semiconductors i augmentar-ne la velocitat. La solució és, doncs, que un processador tingui més d'un nucli, repartint la seva potència en parts. Un dispositiu de doble nucli conté únicament dos microprocessadors independents. En general, els microprocessadors multinucli permeten que un dispositiu computacional exhibeixi una certa forma de paral·lelisme a nivell de thread (thread-level parallelism [TLP]) sense incloure múltiples microprocessadors en paquets físics seperats. Aquesta forma de TLP es coneix sovint com a "multiprocesament a nivell de chip" (chip-level multiprocessing) o CMP. L'any 2006, la gamma convencional de microprocessadors es limita a dos nuclis, mentre que la gamma d'alts servidors va més enllà. AMD comercialitzarà a principis de 2007 una versió de l'Opteron AMD-K9 amb quatre nuclis, mentre que Intel ja acaba de llançar els Core 2 quad i ultima els seus Xeon de quatre nuclis. Sun Microsystems, empresa més veterana en servidors de gamma alta, ha llançat al mercat l'UltraSPARC T1, amb edicions de fins a 8 nuclis i 4 fils de procés per nucli.Actualment podem trobar processador multinucli en una gran varietat de dispositius: telèfons mòbils com l'iPhone 3/4, el HTC Desire o el Samsung Galaxy S, i tauletes com l'iPad o la Galaxy Tab. Aquests utilitzen processadors ARM de 2 o més nuclis encapsulats juntament amb altres dispositius com ara la GPU. Aquests encapsulats de diversos dispositius en un sol xip s'anomenen System-On-Chip. Quant a ordinadors de sobretaula i portàtils, comença a ser habitual l'ús de processadors de 4 nuclis. En l'àmbit dels servidors, actualment AMD ofereix els Opteron 6100 amb 8 o 12 nuclis, i Intel, els Xeon basats amb Gulftown de 6 nuclis / 12 threads o 4 nuclis / 8 threads. En un futur pròxim, AMD presentarà els nous processadors basats en Bulldozer de 8/12/16 nuclis. |
Indumentària | Una pala, en contextos militars, és una peça que es duu a l'espatlla de l'uniforme i que té forma de musclera recta o apuntada, però que generalment és desmuntable, sempre ornamentada i, sovint, rígida; té com a funció exclusiva d'acollir les divises; a diferència de la musclera, doncs, manca de funció pràctica en sentit estricte. Com a mètode de dur les divises a l'espatlla, la pala és, tècnicament, un sistema intermedi entre la xarretera i la musclera. El català pala equival a l'espanyol pala; al francès manchon d'épaule o '"épaulette molle"; a l'italià spallina (el mateix mot que designa la 'xarretera'); al portuguès platina rígida; al romanès epolet (que també significa 'xarretera' i 'musclera'); a l'anglès shoulder board; al rus pogon (погон); etc., etc. Normalment es duen dues pales, una per muscle. Les pales són característiques de les armades, on fan el mateix paper que les muscleres als exèrcits de terra i a les forces aèries. L'ús de pales entre els exèrcits de terra està més circumscrit territorialment. Les pales (pogoni, погоны) són típiques, antonomàsticament, de l'exèrcit rus, on sorgiren entre l'oficialitat durant la Guerra de Crimea, com a sistema improvisat amb què substituir les xarreteres, massa vistents: es col·locaren les divises de xarretera sobre muscleres de tropa. El resultat fou sancionat oficialment tot seguit, i esdevingué la forma estàndard de dur les divises a l'exèrcit rus. Amb l'adopció de l'uniforme caqui (1907), les pales passaren a ésser reversibles, amb una banda ornamentada i multicolor i l'altra caqui, per a ús en campanya. Abolits arran de la Revolució d'Octubre com a símbol quintaessencialitzat del classisme i el militarisme, els pogoni foren restaurats el 1943, juntament amb tota la parafernàlia militar tsarista. El sistema encara és emprat avui per l'Exèrcit Rus. Les pales són també típiques de l'exèrcit búlgar, que les assimilà, d'ençà la seva naixença, conjuntament amb bona part de la tradició uniformològica russa. Sota influència soviètica, els altres exèrcits del Pacte de Varsòvia adoptaren el sistema de pales; durant el període estalinista, de manera pràcticament total i en detriment de la tradició pròpia; a partir de la desestalinització, de manera parcial i més matisada. |
Telecomunicacions | El valor eficaç és en corrent altern el valor quadràtic mitjà o mitjana quadràtica d'un corrent variable i es defineix com el valor d'un corrent rigorosament constant (corrent continu) que en circular per una determinada resistència òhmica pura produeix els mateixos efectes calorífics (igual potència dissipada) que aquest corrent variable (corrent altern). El valor eficaç d'un corrent sinusoidal es mesura per la calor que proporciona una resistència quan passa el corrent per ella, i és equivalent al mateix calor que subministraria una font de corrent continu sobre aquesta resistència. Com que la intensitat d'aquest corrent variable una funció contínua i (t) es pot calcular de la fórmula (2) anterior: I e f = 1 T ∫ t 0 T + t 0 i 2 ( t ) d t . {\displaystyle I_{ef}={\sqrt {{1 \over {T}}{\int _{t_{0}}^{T+t_{0}}{i^{2}(t)}\,dt}}}.} on: T {\displaystyle T} és el període del senyal.Aquesta expressió és vàlida per qualsevol forma d'ona, sigui aquesta sinusoidal o no, sent per tant aplicable a senyals de radiofreqüència, d'àudio o de vídeo. En el cas d'un corrent altern sinusoidal (com ho és, amb prou aproximació, el cas de la xarxa elèctrica) amb una amplitud màxima o de pic I màx , el valor eficaç I ef és: I e f = I m a x 2 {\displaystyle I_{ef}={\frac {I_{max}}{\sqrt {2}}}} En el cas d'un senyal triangular amb una amplitud màxima A màx , el valor eficaç A ef és: A e f = A m a x 3 {\displaystyle A_{ef}={\frac {A_{max}}{\sqrt {3}}}} Per al càlcul de la potència eficaç P ef per ser proporcional amb el quadrat de l'amplitud de la tensió elèctrica, per al cas de senyals sinusoidals es té: P e f = p m a x 2 {\displaystyle P_{ef}={\frac {p_{max}}{2}}} De la mateixa manera per a senyals triangulars: P e f = p m a x 3 {\displaystyle P_{ef}={\frac {p_{max}}{3}}} |
Art | El retaule de l'Epifania és una pintura al tremp i oli sobre taula obra de Joan Reixac realitzada el 1469 per a la convent de monges agustines de Rubiols de Mora (província de Terol). Actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Va ser finançat per Guillem Joan «de la família dels Joans». |
Esoterisme | L'Antiga i Noble Ordre dels Gormogons (Ancient Noble Order of the Gormogons) era una societat secreta britànica del segle xviii, la finalitat de la qual era burlar-se de la maçoneria. |
Cultura popular | El menú del dia és un tipus de menú servit en els restaurants on es pot escollir entre diferents plats, dins d'una oferta limitada, i amb un preu fix. Per regla general, el menú del dia té dos grups d'elecció entre primers i segons plats. Aquest tipus de menú és molt habitual en els restaurants espanyols. La denominació del dia ve a aclarir que el menú va canviant d'oferta cada dia. És considerat sempre un menú econòmic. |
Jocs | Els Pips son elements petits, fàcilment comptables. El terme sol descriure els punts de les fitxes de dòmino i dels daus els símbols que denoten els colls i valors de les cartes o bé llavors petites d'alguna fruita. En algunes ocasions, el terme també es fa servir per a referir-se com el "punt" dins el codi Morse. |
Història | Aquesta és una llista de dècades des del principi del segle xviii aC fins al final del segle XXII dC. Sovint les modes, els costums i les actituds s'associen amb dècades particulars, com els feliços anys vint. |
Periodisme | El Premi Erich Salomon (Dr.-Erich-Salomon-Preis der DGPh) s'instaura en 1971 per reconèixer el treball de fotògrafs o òrgans de premsa que «practiquin un fotoperiodisme destacable». Ho concedeix de manera anual la Societat Alemanya de Fotografia i es dedica a la memòria d'Erich Salomon. |
Protestes | La vaga educativa espanyola de 2015, també coneguda com la vaga del 26-F, va ser un esdeveniment de mobilització social i aturada acadèmica de les universitats espanyoles durant tota la jornada del dijous 26 de febrer de 2015. L'objectiu general de la vaga era vertebrar una sòlida oposició a l'Estratègia Universitària 2015 i, en particular, aconseguir la derogació del reial decret llei 43/2015, impulsat pel ministre Wert, de reconversió dels títols universitaris de 4 anys a graus de 3 anys més 2 de màster (3+2). |
Astronomia | L'observatori de Siding Spring és un observatori astronòmic a prop de Coonabarabran, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, part del Research School of Astronomy & Astrophysics (RSAA) de la Universitat Nacional Australiana (ANU), que incorpora el Telescopi angloaustralià juntament amb una col·lecció d'altres telescopis propietat de la d'aquesta universitat, la Universitat de Nova Gal·les del Sud i altres institucions. L'observatori està situat a 1165 m sobre el nivell del mal al Warrumbungle National Park del Mont Woorat, també conegut com a Siding Spring Mountain. L'observatori de Siding Spring és propietat d'Universitat Nacional Australiana (ANU) i és part d'escola d'investigació dels Observatoris de Mount Stromlo i Siding Spring. Actualment hi ha 12 telescopis. Figura en la Llista de codis d'observatoris del Minor Planet Center amb el codi 413. L'Observatori de Mount Stromlo original va ser creat pel Govern de la Commonwealth el 1924. Després de subministrar components òptics als militars a la Segona Guerra Mundial, l'èmfasi en la investigació astronòmica va canviar a la fi de la dècada dels anys 40 des d'investigació solar a estel·lar. Entre el 1953 i el 1974, el telescopi reflector d'1,9 m de Mount Stromlo va ser el telescopi òptic més gran d'Austràlia. Entrada la dècada de 1950, les llums artificials de Canberra il·luminaven el cel a la Muntanya Stromlo fins al punt que molts objectes astronòmics fossin desclarits a causa de la contaminació lumínica. La zona de Siding Spring va ser seleccionat per l'ANU el 1962 entre molts altres llocs possibles pels seus cels foscos i sense núvols. A mitjan dècada de 1960 l'ANU havia establert tres telescopis, juntament amb instal·lacions de suport, com ara carreteres asfaltades, allotjament per al personal, l'electricitat i aigua. El 1984, el primer ministre, Bob Hawke, va inaugurar el telescopi més gran de l'ANU, de baix cost i amb el telescopi innovador de 2,3 m d'obertura, ubicat en una simple cúpula cuboida en rotació.Des de la dècada de 1950, i independentment dels esdeveniments a Siding Spring, els governs australians i britànics han estat negociant sobre la construcció d'un telescopi molt gran. Quan aquestes negociacions, finalment es va convertir en realitat el 1969, la infraestructura de l'Observatori Siding Spring ja era construïda, i era obvi que en aquest lloc s'ubiqués el Telescopi Angloaustralià (Anglo-Australian Telescope o AAT) amb obertura de 4 metres. En les construccions de l'AAT en la dècada de 1970, el Science Research Council britànic també va construir el Telescopi Schmidt anglès, a 1 km al nord-est de la cúpula de l'AAT. El camp de visió considerablement més ampli pel disseny òptic del Schmidt fa complementar l'AAT, en què les grans àrees de cel poden ser objecte de reconeixement amb més rapidesa. Els objectes més interessants així com els descoberts s'estudien amb més detall en l'instrument més gran. El 1987, el Telescopi Schmidt es va fusionar amb l'AAT. L'observatori de Siding Spring també alberga telescopis de Korea, Las Cumbres Global Telescope Network i la Universitat de Nova Gal·les del Sud. El 1990, la instal·lació de seguiment de satèl·lits terrestres de l'Observatori Reial de Greenwich es va tancar després de 10 anys de funcionament. |
Ciència-ficció | L'Imperi Galàctic és un hipotètic règim polític totalitari que abraça diversos planetes o sistemes solars. És un tema comú en la ciència-ficció. Molts autors de novel·les, còmics, videojocs o pel·lícules de ciència-ficció han usat un imperi galàctic com a rerefons o bé han escrit sobre el creixement o el declivi d'algun d'aquests imperis. La idea dels imperis galàctics està basada generalment en l'Imperi Romà, el model que va prendre Isaac Asimov, en la sèrie de La Fundació i que va inspirar els posteriors imperis d'escriptors i directors de cinema. Cal tenir present que Isaac Asimov havia escrit dos llibres sobre la història de l'imperi Romà (una primera part sobre els orígens i l'època republicana i una segona part sobre l'època imperial). Asimov va descriure detalladament com una república va passar a ser un imperi, o com va gestionar-se l'imperi amb dificultats militars i econòmiques durant el seu declivi. El més conegut pel públic en general és probablement l'Imperi de la saga de La Guerra de les Galàxies, al seu torn derivat de la República Galàctica. Precisament el seu creador, George Lucas, va explicar que per a narrar el pas de la república a l'imperi galàctic va inspirar-se en tres casos històrics: l'imperi Romà, el Primer Imperi Francès (segle xix) i el Tercer Reich d'Alemanya (segle XX). En còmics, especialment mangues, hi ha també molts casos d'imperis galàctics. Generalment l'imperi sol ser un enemic a batre per part dels personatges que lluiten per la llibertat. |
Filosofia | Taceat in ecclesia mulier o «que les dones callin a les assemblees» és un latinisme que prové de la Primera carta als Corintis de Pau de Tars publicada l'any 54. Amb vir caput mulieris, «l'home és el cap de la dona» són dues frases que es van fer servir i encara es fan servir per explicar la posició de la dona a l'església i justificar-ne la submissió. Aquestes frases també es van invocar per a prohibir que les dones cantessin a l'església. Això mateix és la raó per la qual es van introduir els castrats en la música religiosa de l'Església catòlica.Quan l'església es va institucionalitzar, l'organització carismàtica va minvar. Als llecs, siguin dones o homes, es va prohibir la lliure paraula. «Per la clericalització, el paper de la dona es va reduir a l'únic paper de promotora de la castedat.» Per comprendre la tesi de Pau de Tars sobre el vel femení s'hauria d'examinar els diversos significats que tenia en el context de l'antic Pròxim Orient, segons la historiadora suïssa Angéline Rais. Mostrava que una dona estava casada, que «pertanyia» a algú i així la protegia de la luxúria d'altres homes. Una dona poques vegades sortia en públic, i molt menys sense vel. La dona, doncs, ha d'amagar els seus cabells que sedueixen els homes. El pentinat encara era un signe de decència, neteja i expressió de classe social.Amb la dificultat d'interpretació i de la traducció de texts antics, l'autors dels quals ja no podem interviuar per demanar que clarifiquin, es va assajar també de posicionar Pau com el gran emancipador. La paraula caput, «cap», segons Rodolf Puigdollers, no significaria «cap», sinó «glòria». La reputació de Pau de Tars com a misogin i fal·lòcrata seria el resultat d'un error de traducció i de malinterpretació del grec antic. |
Informàtica | L'IBM System/370 (S/370) va ser una gamma de models d'ordinadors centrals d'IBM anunciats el 30 de juny de 1970 com els successors de la família System/360. La sèrie mantenia compatibilitat cap enrere amb el S/360, permetent una fàcil migració per als clients; això, més rendiment millorat, van ser els temes dominants de l'anunci del producte. Les millores sobre el S/360 alliberats per primera vegada en la gamma de models S/370 inclouen: capacitat de processador dual estàndard; «memòria principal monolítica», basada en circuits integrats en lloc de nuclis magnètics; ple suport per a memòria virtual a través d'un nou disquet de microcodi al model 370/145 i una actualització de maquinari per incloure una caixa DAT en el 370/155 i 370/165, els quals no van ser anunciats fins a 1972; aritmètica de coma flotant de 128 bits. |
Matemàtiques | La constant de Legendre és una constant matemàtica que apareix en una conjectura d'Adrien-Marie Legendre que mostra el comportament asimptòtic de la funció de recompte de primers π ( x ) {\displaystyle \pi (x)} . Se sap actualment que el seu valor és 1. Una anàlisi de les demostracions numèriques disponibles llavors sobre els nombres primers van fer sospitar a Legendre que π ( x ) {\displaystyle \pi (x)} satisfeia una fórmula aproximada. Legendre va conjecturar l'any 1808 que: π ( x ) = x ln ( x ) − B ( x ) {\displaystyle \pi (x)={\frac {x}{\ln(x)-B(x)}}} on lim x → ∞ B ( x ) = 1.08366 {\displaystyle \lim _{x\to \infty }B(x)=1.08366} .... és la seqüència A228211 de l'OEIS. O, cosa que és el mateix: lim n → ∞ ( ln ( n ) − n π ( n ) ) = B {\displaystyle \lim _{n\to \infty }\left(\ln(n)-{n \over \pi (n)}\right)=B} on B és la constant de Legendre. Va donar un valor a B de 1.08366, però més enllà del seu valor exacte, l'existència de B implica el teorema dels nombres primers. Pafnuti Txebixov va demostrar l'any 1849 que si el límit B existeix, llavors ha de ser igual a 1. Una demostració més senzilla va ser desenvolupada per Pintz l'any 1980.És una conseqüència immediata del teorema dels nombres primers, en una forma determinada i una estimació explícita del terme de l'error: π ( x ) = L i ( x ) + O ( x e − a ln x ) a mesura que x → ∞ {\displaystyle \pi (x)={\rm {Li}}(x)+O\left(xe^{-a{\sqrt {\ln x}}}\right)\quad {\text{a mesura que }}x\to \infty } (per una certa constant positiva a, on O(…) és la notació de Landau), com va demostrar Charles de La Vallée Poussin l'any 1899, que B en efecte és igual a 1. (El teorema dels nombres primers havia estat demostrat l'any 1896, independentment per Jacques Hadamard i La Vallée Poussin, però sense cap estimació del valor del terme error. Tenint com a valor un nombre tan simple com la unitat, la constant de Legendre ha acabat tenint únicament valor històric, i algun cop (de forma tècnicament incorrecta) s'ha arribat a utilitzar per denotar el primer valor que li va donar Legendre 1.08366... enlloc de 1. Pierre Dusart va demostrar, l'any 2010 que: x ln x − 1 < π ( x ) {\displaystyle {\frac {x}{\ln x-1}}<\pi (x)} per x ≥ 5393 {\displaystyle x\geq 5393} , i π ( x ) < x ln x − 1.1 {\displaystyle \pi (x)<{\frac {x}{\ln x-1.1}}} per x ≥ 60184 {\displaystyle x\geq 60184} . Això té la mateixa forma que: π ( x ) = x ln ( x ) − B ( x ) {\displaystyle \pi (x)={\frac {x}{\ln(x)-B(x)}}} amb 1 < B ( x ) < 1.1 {\displaystyle 1<B(x)<1.1} . |
Geografia | Motu Nao, o Motuna’o és el nom marquesà d'una roca que es troba al sud-est de les illes Marqueses, a 22 km al nord-est de Fatu Hiva, de qui depèn administrativament. Les seves coordenades són: 10° 22′ S, 138° 24′ O. El seu nom en francès és Rocher Thomasset, i abans també es coneixia en anglès com Ariane Rock. El nom marquesà significa «illa enfonsada». De fet, només sobresurt 4 m de l'aigua amb la marea baixa. |
Arquitectura | Radkan és una torre funerària de l'Iran, de construcció islàmica medieval. L'alçada de la torre és de gairebé 6 metres i el diàmetre de 35 metres.És el monument nacional de l'Iran número 145 i es troba en una vall aïllada de les muntanyes Elburz a 70 km de la vila de Nika al Mazanderan. Un altre monument (torre funerària) amb el mateix nom es troba al Khurasan, prop de Tus. Es distingeixen com a Radkan de l'oest i Radkan de l'est (Mil-i Radkan). La torre de l'oest està dedicada al ispabadh bawàndida Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Wandarín i fou construïda vers 1016-1021 quan vivia el sobirà, però la dinastia havia perdut el poder el 1006 després que l'ispabadh Shariyar s'havia revoltat contra el ziyàrida Qabus ibn Wuixmaguir i només quedaven alguns prínceps que conservaven un poder local en llocs aïllats. |
Ètica | Principia Ethica (en llatí: Principis Ètics) és un llibre publicat l'any 1903 pel filòsof britànic G.E. Moore, en el qual es defensa la indefinició del bé i proposa una exposició de la fal·lacia naturalista. La influència de Principia Ethica i els seus arguments foren pioners en l'avenç de la filosofia moral. En paraules de l'autor, en escriure el llibre, cercava descobrir els principis fonamentals del raonament ètic i establir-los. |
Arquitectura | El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del fòrum de la ciutat de Roma. Era una plaça porticada, envoltada per les tabernae (botigues), on s'albergaven els principals edificis, tant dels déus com de l'emperador. Normalment s'hi bastien edificis com el temple, la basílica i la cúria. Ja existia en època republicana (el Fòrum Romà), però en època imperial diferents emperadors hi van afegint els seus propis fòrums. Els fòrums imperials de Roma van ser cinc: el Fòrum de Cèsar o Forum Iulium, construït per Juli Cèsar. Cal destacar-ne el temple dedicat a la Venus Genitriu. el Fòrum d'August, el temple principal del qual és dedicat a Mars Ultor, el déu de la guerra venjador. el Fòrum de Vespasià, construït per la dinastia flàvia. Hi destaca el temple de la Pau. el Fòrum Transitori o de Nerva, que es construeix entre el fòrum d'August i el de Vespasià. el Fòrum de Trajà. Cal destacar-ne la Columna Trajana, els mercats de Trajà i la basílica Úlpia.Com que el fòrum era el principal lloc de reunió de la ciutat romana, la paraula ha passat a designar actualment la reunió pública per discutir afers d'interès social o cultural en què els assistents intervenen en la discussió, i també el lloc on tenen lloc aquestes trobades (vegeu, per exemple, el Fòrum Social Mundial o el Fòrum Universal de les Cultures). També designa els fòrums de discussió d'Internet sobre un tema específic. |
Arquitectura | Un quadrifoli és un element decoratiu format per quatre lòbuls semicirculars, col·locats imitant el contorn d'una flor. |
Objectes astronòmics | Rho de la Corona Boreal (ρ Coronae Borealis) és un estel de la constel·lació de la Corona Boreal de magnitud aparent +5,40. Visualment està situada al nord de ι Coronae Borealis i al nord-est de θ Coronae Borealis i Alphecca (α Coronae Borealis).Distant 56,8 anys llum del sistema solar, Rho Coronae Borealis és una nana groga anàleg solar de tipus espectral G0V i 5.855 K de temperatura. De massa pràcticament igual a la massa solar i amb un radi un 35% més gran que el radi solar, té una lluminositat equivalent a 1,70 sols. La seua metal·licitat, basada en l'abundància de ferro, és aproximadament 2/3 de la del nostre estel. Mostra una activitat de cromosfèrica relativament baixa i és un estel de lenta rotació, completant un gir en aproximadament 20 dies; aquest valor és lleugerament inferior al del Sol —25,4 dies—. Hom pensa que Rho Coronae Borealis està prop del final de la seva etapa com a estel de la seqüència principal. Això concorda amb la seva edat estimada, al voltant d'11.000 milions d'anys.Rho Coronae Borealis té un disc circumestel·lar de pols que pot ser similar en composició al Cinturó de Kuiper del Sistema Solar, podent estendre's fins a 85 ua de l'estel. |
Geografia | L'organització territorial d'Austràlia comprèn sis estats i diversos territoris federals, que es reparteixen el sisè país més gran del món per extensió. L'illa d'Austràlia es troba repartida en cinc estats i tres territoris (inclòs el minúscul i en certa manera anòmal Territori de Jervis Bay), mentre el sisè estat és l'illa de Tasmània, situada al sud de la principal. A més, hi ha sis territoris insulars, considerats "territoris externs". Austràlia també reivindica la possessió d'una part de l'Antàrtida, que anomenen el Territori Antàrtic Australià. Tots els estats i dos dels tres "territoris interns" tenen els seus respectius parlaments i s'autogovernen. La resta de territoris són administrats pel govern federal, tot i que l'Illa Norfolk té un cert grau d'autonomia. |
Objectes astronòmics | Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães. De magnitud aparent +4,69, és la sisena estrella més brillant de la seva constel·lació. Situada a 11,8 anys llum de distància de la Terra, és una de les 20 estrelles més properes al sistema solar. Es pensa que forma part d'una associació estel·lar que porta el seu nom, que inclou pel cap baix 16 estrelles. |
Estris | Una vara de batlle és un derivat del bastó de comandament, usat com a insígnia d'autoritat, que porten els batlles i tinents de batlle. |
Sociologia | El registre lingüístic o varietat diafàsica són tipus de llenguatges emprats en funció de la situació d'ús o de context. Va estretament lligada a la precisió lèxica i es detecta segons la relació que tenen l'emissor i el receptor. |
Televisió | Color Visión és una cadena de televisió i ràdio dominicana creada el 25 de juliol del 1968 a Santiago de los Caballeros. Destaca per ser la primera cadena televisiva en color a la República Dominicana i la tercera a tota l'Amèrica Llatina. A partir del 1990 va adquirir lideratge en audiència a tot el país, degut al nombrós nombre de celebritats que eren entrevistades en els programes de la cadena, des de polítics fins a cantants, actors, metges, models, escriptors... Més endavant va ser el primer canal del país que es podia veure en directe per internet, cosa que fa que es pugui veure a tot el món i també per televisió per satèl·lit als Estats Units d'Amèrica. |
Informàtica | La interfície d'usuari és el medi amb què l'usuari pot comunicar-se amb una màquina, un equip o una computadora, i comprèn tots els punts de contacte entre l'usuari i l'equip; normalment solen ser fàcils d'entendre i fàcils d'accionar. Per treballar amb un sistema, els usuaris han de ser capaços de controlar-lo i avaluar-ne l'estat. Per exemple, en conduir un automòbil, el conductor fa servir el volant per controlar la direcció del vehicle, i els pedals de l'accelerador, del fre i del canvi de marxes per controlar la velocitat del vehicle. Per a aquesta finalitat existeixen aquesta mena de dispositius. Les interfícies d'usuari són també conegudes per les seves sigles en anglés, "Human Machine Interface (HMI)". El terme interfície d'usuari sovint s'utilitza en el context dels sistemes informàtics i dispositius electrònics. La interfície d'usuari d'un sistema mecànic, un vehicle, o una instal·lació industrial es refereix moltes vegades a la interfície entre l'home i la màquina. HMI és una modificació del terme original anglès MMI (man-machine interface).Els sistemes HMI podem pesar-los com una "finestra" d'un procés. Aquesta finestra pot estar en dispositius especials com panells d'operadors o una computadora. Els sistemes HMI en computadores es coneixen també com programari HMI o de monitoreig i control de supervisió. Els senyals del procés són conduïts al HMI per mitjans de dispositius com targetes d'entrada/sortida en la computadora, PLC's (Controladors Lògics Programables), RTU (Unitat Remotes de I/O) o DRIVE's (Variadors de velocitat de motors). Tots aquests dispositius han de tenir una comunicació que entengui el HMI. Es poden definir tres tipus d'interfície d'usuari:A) Una interfície de hardware, a nivell dels dispositius utilitzats per ingressar, processar i entregar les dades:teclat, ratolí i pantalla visualitzadora. B) Una interfície de programari, destinada a entregar informació sobre els processos i eines de control, mitjançant el que l'usuari observa habitualment a la pantalla. Funcions bàsiques d'un programari HMI: - Monitoratge: És l'habilitat d'obtenir i mostrar dades en temps real. Aquestes dades es poden mostrar com a nombres, textos o gràfics que permetin una lectura més fàcil d'interpretar. - Supervisió: Aquesta funció permet juntament amb el monitoratge, la possibilitat d'ajustar les condicions de treball del procés directament des de la computadora. - Alarmes: És la capacitat de reconèixer esdeveniments excepcionals dins del procés i reportar-lo en aquests esdeveniments. Les alarmes són reportades basades en límits de control preestablerts. - Control: És la capacitat d'aplicar algoritmes que ajustin els valors del proses i així mantenir aquests valors dins de certs límits. Control va més enllà del control de supervisió removent la necessitat de la interacció humana. Tot i així, l'aplicació d'aquesta funció des d'un programari corrents en un PC pot quedar limitada per la confiança que vol obtenir-se del sistema. - Històrics. És la capacitat de mostreig i emmagatzematge en arxius, dades del procés a una determinada freqüència. Aquest emmagatzematge de dades és una poderosa eina per a l'optimització i correcció de processos. C) Una interfície de programari-maquinari, aquest permet un pont entre la màquina i les persones, permet a la màquina entendre la instrucció i a l'home entendre el codi binari traduït a informació llegible. Les interfícies bàsiques d'usuari són aquelles que inclouen coses com menús, finestres, teclats, ratolins, els sorolls i alguns altres sons que la computadora fa, i en general, tots aquells canals pels quals es permet la comunicació entre l'ésser humà i la computadora. La millor interacció humà-màquina es produeix a través d'una adequada interfície (Interfície d'Usuari), que li proporcioni tanta comoditat com eficiència. Interfície d'usuari és la manera en què els usuaris es poden comunicar amb un ordinador, i comprèn tots els punts de contacte entre l'usuari i l'equip. Les seves funcions principals són: Manipulació de fitxers i directoris Eines de desenvolupament d'aplicacions Comunicació amb altres sistemes Informació d'estat Configuració de la mateixa interfície i entorn Intercanvi de dades entre aplicacions Control d'accés Sistema d'ajuda interactiu |
Jocs | Un cavall balancí és un cavall de joguina amb les potes del davant unides a les del darrere per dos arcs que permeten de gronxar l'infant que hi seu. El balancí també pot tenir forma d'altres animals: vaca balancí, os balancí, elefant balancí.Tradicionalment els cavalls eren fet de fusta, n'existeixen també amb arcs metàl·lics o de plàstica. Els primers cavalls balancins documentats daten del segle xvii i exemplars antics són molt estimats per col·leccionistes i per museus com ara el Museu del Joguet de Catalunya. Al Victoria and Albert Museum de Londres es troba un dels exemplars més antics coneguts (±1610) fet de fusta d'om a Escòcia o Anglaterra, que hauria pertangut al jove rei Carles I (1600-1649). La seva edat sí que és segur, però la provinença reial queda hipotètica. |
Humor | La Vella comèdia (archaia) és el primer període de la comèdia grega, d'acord amb la divisió canònica dels gramàtics alexandrins. El personatge més important d'aquesta època és Aristòfanes; els seus treballs van definir el gènere amb la sàtira política punyent i l'abundància d'elements de caràcter sexual i escatològic. Aristòfanes va parodiar institucions i personalitats del seu temps, com es pot veure, per exemple, en el seu retrat de Sòcrates en Els núvols o en la seua farsa antibèl·lica Lisistrata. Amb tot, va ser un dels tants poetes còmics que s'hi van trobar a l'Atenes de finals del cinquè centenari, entre els quals hi havia els seus majors rivals, Ermip d'Atenes i Eupoli. La Vella comèdia va influenciar posteriorment altres escriptors europeus de la talla de Rabelais, Cervantes, Swift o Voltaire, en el sentit de camuflar protesta política entre la bufoneria. Amb aquest fil, podem veure les sàtires polítiques contemporànies de còmics com els Monty Python o Saturday Night Live. |
Sociologia | La resistència civil és un terme utilitzat per alguns - al costat del terme de resistència no-violenta - per descriure l'acció política que es basa en l'ús de mètodes no-violents per part de grups civils per desafiar a un particular poder, força, política o règim. La resistència civil opera a través d'una crida, pressió i coacció a l'adversari: pot implicar un esforç sistemàtic per soscavar les fonts del poder de l'adversari. Formes d'acció han inclòs manifestacions, vigílies i peticions, vagues, anar de braços caiguts, el boicot i moviments d'emigració, i assegudes, ocupacions i la creació d'institucions paral·leles de govern. Les motivacions dels moviments de resistència civil per evitar la violència estan generalment relacionades amb el context, inclosos els valors d'una societat i la seva experiència de la guerra i la violència, més que a qualsevol principi ètic absolut. Casos de resistència civil es poden trobar al llarg de la història i en moltes lluites modernes, en contra dels governants tirànics i, fins i tot, governs elegits democràticament. El fenomen de la resistència civil s'associa sovint amb l'avanç de la democràcia.Segons un estudi que analitzà la història humana entre els anys 1900 i 2006, les campanyes no-violentes han tingut més èxit que les violentes. Es considera que amb un 5% de la població oposant-hi resistència és suficient perquè un govern deixe de funcionar. Una anàlisi històrica duta a terme per M.I. Lichback trobà que un 3,5% de la població podria suficient. |
Mitologia | Els Nefilim (en hebreu הנּפלים, nefilim, "els caiguts") són, en la Bíblia i altres escrits religiosos jueus i cristians primerencs, un poble de gegants o titans fills dels "fills de Déu" (בני האלהים,bené ha-Elohim ) i les "filles de l'home" esmentats a Gènesi 6:1-4. Segons la traducció, el terme nefilim s'ha traduït a vegades per "gegants", "titans" o s'ha deixat en l'original hebreu. Pels arameus, el terme Nephila es referia específicament a la constel·lació d'Orió, i així els Nefilim serien descendents mig divins d'aquesta constel·lació. |
Història | Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990). Historiador aragonès, Llicenciat en Filosofia i Lletres, Catedràtic de l'àrea de Prehistòria, Història Antiga i Medieval d'Espanya, i Història General d'Espanya a la Universitat de Santiago de Compostel·la, Catedràtic d'Història Antiga i Medieval d'Espanya i Director del Departament d'Història Medieval a la Universitat de València, Catedràtic d'Història Medieval i Cap del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; autor d'un ingent obra historiogràfica sovint envoltada de polèmica revisionista sobre l'Aragó i València, publicant també obres filològiques malgrat no tenir cap estudi en Filologia. |
Astronomia | En astronomia, l'extinció designa el fenomen responsable de l'absorció i de la dispersió de la llum emesa pels objectes astronòmics a causa de la matèria (gas i pols) situada entre l'objecte emissor i l'observador. El concepte d'extinció interestel·lar s'atribueix a Robert Julius TrumplerPer a un observador situat a la Terra, l'extinció ve provocada alhora pel medi interestel·lar i per l'atmosfera terrestre. La forta extinció de certes regions de l'espectre electromagnètic (com els raigs X, els ultraviolats o els infraroigs) provocada per l'atmosfera fan que sigui necessari la utilització de telescopis espacials. En el domini òptic, la llum blava s'atenua més que la llum vermella, els objectes es veuen sovint més vermells que a l'origen. Aquest fenomen no té res a veure amb el desplaçament cap al vermell causat per l'efecte Doppler o a l'expansió de l'univers. |
Art | Jan Vermeer van Haarlem (Haarlem, 1628 - Haarlem, 22 d'octubre del 1691) va ser un pintor barroc neerlandès especialitzat en la pintura de paisatges. Fill de Jan Vermeer van Ham, un comerciant d'obres d'art flamenc i de Janneke Knijff, va ser batejat el 22 d'octubre de 1628. Cap al 1638 va entrar com a aprenent al taller de Jacob de Wet i el 1654 va ingressar al gremi de Sant Lucas de Haarlem. El mateix any va contreure matrimoni amb Aeltje Bosvelt amb qui va tenir dos fills també pintors: Jan van der Meer II (1656-1705) i Barend van der Meer (1659-c.1703), especialitzat en la pintura de bodegons.Va ser gairebé exclusivament pintor de paisatges dins un estil proper al de Jacob Van Ruysdael. Va exercir els càrrecs de degà i administrador de la guilda de Sant Lucas a diferents anys entre el 1663 i el 1678 i va actuar com a perit taxador en la fallida de Jan de Bray, a més a més de col·laborar a operacions de restauració i venda de diverses col·leccions de pintura, sota el nom de Jan Jansz. van der Meer II. |
Sociologia | L'estatus social, en sociologia, és la posició que ocupa un individu dins d'un grup o sistema social. Està relacionat amb el rol d'un individu i la mobilitat social a una societat. Existeixen diferents tipus d'estatus i també de relacions socials en les quals aquest és modificat. Actualment la sociologia ha acordat una definició del terme estatus, malgrat que l'ús que històricament s'ha fet d'aquest ha variat de forma considerable. A tota societat hi ha estratificació social, és a dir, un conjunt de normes socials que comporten desigualtat i una ordenació jeràrquica de les peces que configuren una societat i dels seus individus que estan lligades a processos de divisió i especialització socials que no sempre tenen a veure amb un accés desigual als recursos. Les categories o nivells socials que ocupen els individus s'anomenen capes o estrats, i la seva tipologia pot variar d'una societat a una altra.Actualment existeixen quatre sistemes d'estratificació social, com són l'esclavitud (condició que implica relació de propietat entre individus), la casta (condició segons la importància social de l'individu segons una combinació de diferents elements), l'estament o estat (condició pròpia de l'Antic Règim, quan hi havia tres estats: aristocràcia i noblesa, església i serfs) i el sistema de classes socials (agrupació d'individus segons recursos econòmics i forma de viure). La teoria de l'estratificació social té present certs indicadors per classificar els individus (nivell d'ingressos, cultura, prestigi, activitat que es realitza, entre altres). Aquests indicadors conformen el rol social i determinen l'estatus i, conseqüentment, el nivell d'estratificació social que li correspon a cada individu. A més, la funció social que duen a terme les persones en la societat també permet ubicar-les en els diferents estrats. Les possibilitats de mobilitat social que tenen els individus en la societat estan marcades per la posició inicial en l'estratificació social i l'educació és el mecanisme principal que permet aquesta mobilitat.Des del funcionalisme estructural, Talcott Parsons afirma que l'estructura social fa referència a l'àmbit de les relacions socials entre els individus. Així, el rol i l'estatus són els conceptes que connecten l'anàlisi de l'acció social amb el de l'estructura social. |
Astronàutica | Aquest article parla sobre una missió del transbordador espacial. Per altres significats, vegeu Mrs. Ples.L'STS-5 fou una missió del transbordador espacial de la NASA utilitzant el transbordador espacial Columbia.m que fou llançat el 16 de novembre del 1982. Fou la cinquena missió del transbordador espacial, i també la cinquena pel transbordador espacial Columbia. |
Telecomunicacions | La reassignació d'espectre és una de les maneres en què l'FCC reutilitza part de l'espectre freqüencial per la seva posterior reutilització. L'FCC (acrònim en anglès de Federal Communications Commission), va ser creada el 1934 als EUA, i és la comissió encarregada de la distribució de llicències als EUA per a la utilització de l'espectre freqüencial. La FCC és doncs la que dictamina en quines freqüències pot operar un sistema determinat. El problema sorgia en el moment en què la FCC observava com les freqüències s'exhaurien i, en conseqüència això implicava l'impediment de l'entrada de noves tecnologies que necessitaven noves freqüències i per tant de nou espectre. Al maig del 2003 la FCC va estudiar el tema i va proposar diferents maneres de poder solucionar aquesta falta d'espectre. Una de les solucions que la FCC va proposar va ser la reassignació d'espectre. Aquest aspecte consisteix que, tant el govern com altres empreses del sector reutilitzen el seu espectre disponible per a altres serveis no previstos prèviament. És a dir, una empresa amb llicència per a emetre en un determinat amplada de banda per a un determinat servei, pot utilitzar aquesta amplada de banda per a un altre servei no previst inicialment. Per exemple, una empresa de televisió la qual tenia una llicència per emetre els seus serveis audiovisuals de manera analògica, amb la nova entrada de la televisió digital, la qual necessita menys amplada de banda que una emissió analògica, aquesta empresa podrà reutilitzar part de l'amplada de banda anteriorment dedicada a la versió analògica per prestar d'altres serveis, ja que en el canvi de senyal analògic a senyal digital l'amplada de banda a utilitzar pot ser menor i per tant pot ser reutilitzat per a un diferent servei. |
Geografia | Chitila (pronunciació en romanès: [kiˈtila]) és una ciutat a l'oest del comtat d'Ilfov, Muntènia, Romania, situada a 9 km al nord-oest de Bucarest. Sovint es veu com una ciutat satèl·lit de Bucarest. Un poble, Rudeni, és administrat per la ciutat. La ciutat tenia 14.184 habitants segons un cens del 2011. |
Art | Aimé Maeght (27 d'abril de 1906 a Hazebrouck, 5 de setembre de 1981) fou un gravador, litògraf, marxant d'art, galerista, filantrop, editor, productor de cinema i creador de la Fundació Maeght, prop de Niça i està dedicada a l'art modern i contemporani del segle xx. |
Pedagogia | El treball de recerca, també conegut com a TdR, TR o TREC, és un treball acadèmic que han de fer tots els estudiants de batxillerat de la Catalunya del Sud i de les Illes Balears preferentment entre el tercer trimestre del primer curs del cicle i l'any escolar següent. Equival a dos crèdits del currículum (70 hores) i representa el 10 % de la qualificació de tot el batxillerat. Pot emmarcar-se en una matèria o ser interdisciplinari. En la realització del treball de recerca, cada estudiant rebrà la tutorització d'un docent, que l'orientarà i en farà el seguiment.Està constituït per un conjunt d'activitats executades per l'alumnat, estructurades i orientades a la investigació, sobre un tema escollit i acotat, en part, per ell mateix. Això suposa, en molts casos, la realització d'activitats de camp (enquestes, experiments, muntatges, visites...) i no només d'activitats de recerca bibliogràfica.Algunes entitats, d'entre les quals la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat Ramon Llull, convoquen anualment certàmens en què reconeixen els treballs de recerca més reeixits per àrea de coneixement humà, com ara les humanitats o la tecnologia. |
Heràldica | Creu patent o Creu pàtea com se la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems. El seu nom prové per la semblança dels braços d'aquest mena amb les potes. En heràldica, va estar utilitzada pels Cavallers Teutònics com el seu emblema, i era una creu negra sobre fons blanc. Més tard va ser associada a Prússia i a l'Imperi Alemany de 1871 a 1918. Els militars alemanys van continuar utilitzant aquesta creu després de 1918. Una versió de la Creu de Ferro actualment es fa servir a l'exèrcit alemany com a símbol propi i apareix pintada en avions i vehicles militars. A la patent de vegades també se l'associa amb els Cavallers Templers, encara que tal com passa amb els cavallers teutònics no va ser usada de forma sistemàtica. Els templers van adoptar una creu vermella sobre les seves vestimentes el 1147, però sense tenir un estil específic designat, ja que diferents templers usaven diferents versions de la creu. Tanmateix, algunes modernes organitzacions francmaçones utilitzen la creu patent i poden causar confusió amb algunes de les versions utilitzades per l'Orde dels Cavallers Templers. Una altra confusió es produeix amb la creu de l'Orde de Crist que va ser utilitzada pels navegants portuguesos durant el segle xv. Aquesta creu també es col·loca davant del nom d'un bisbe que emet l'imprimatur o a determinats mapes, assenyalant el lloc on es troba una localització cristiana. La patents és emblemàtica de la regió geogràfica del Vexin, al nord-oest de França, on es troba a nombroses fites i creus monumentals. Algunes variants de les patents: |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.