label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Indumentària | La moda Lolita és un estil de roba japonès on les noies (tot i que alguns homes també l'han adoptat) usen peces de roba d'inspiració en l'era victoriana que segueixen l'estil kawaii. L'elegància i sofisticació dels ornaments i l'aparença d'innocència de la dona que els porta són els objectius estètics d'aquesta tendència. Tot i que diverses marques s'han especialitzat en aquest estil, molts vestits es fan a mà per personalitzar al màxim l'aspecte físic de la propietària.Aquesta moda va sorgir als anys 70 com a part de la nova concepció urbana del feminisme japonès, que preveia que la dona pogués escollir el seu estil de vestir i la seva conducta sense necessitat d'associar-se als cànons tradicionals nipons. Va emparentar-se amb les subcultures urbanes de la joventut fins a esdevenir una tendència estètica socialment acceptada, de la qual participen nombrosos grups de pop i apareix en escenes de manga d'èxit. Diverses associacions de fans creen convencions on lluir les peces més sofisticades d'aquesta moda, que es fa servir també com a roba habitual. El terme pot resultar equívoc, per l'associació amb la novel·la Lolita de Vladímir Nabókov. Pren d'ella el desig de mantenir peces infantils en dones adultes o joves, però no té les connotacions eròtiques d'aquesta obra. De fet, les lolites no busquen aparèixer com a excitants o atractives, sinó dolces i elegants i s'allunyen de l'exhibicionisme de determinades modes eròtiques que mostren el cos mig nu sota vestits escolars o petits, com poden aparèixer a determinats exemples de manga hentai. |
Geologia | En geologia, l'estructura sedimentària coneguda com a estratificació creuada (en anglès, cross-bedding) són unitats (gairebé) horitzontals que es componen de capes internes inclinades. Aquest és un cas en geologia en el qual l'estratificació de la deposició original s'inclina, i la inclinació no és un resultat de la deformació posterior a la deposició. L'estratificació creuada o «conjunts» és el grups de capes inclinades, i les capes inclinades es coneixen com a estrats creuats. L'estratificació creuada es forma durant la deposició sobre formes del fons de superfícies inclinades, com ara ondulacions i dunes, i indica que l'ambient del dipòsit contenia un medi fluid (normalment aigua o vent). Exemples d'aquestes formes de fons són les ondulacions, dunes, antidunes, ones de sorra, monticles, bancs de sorra, i el front deltaic.Un llit amb una estratificació creuada (llit creuat) són capes de sediments que estan inclinades respecte a la base i la part superior del llit que estan associats. Els llits creuats poden dir als geòlegs moderns moltes coses sobre els antics ambients, com el medi ambient del dipòsit, la direcció de transport de sediments (paleocorrent) i les condicions ambientals, fins i tot en el moment de la deposició. En general, les unitats en el registre de la roca es coneixen com a llits, mentre que les capes constituents que componen el llit es coneixen com a làmines, quan són menys d'1 cm de gruix, i estrats quan són més grans d'1 cm de gruix. El llit creuat està molt estès en molts entorns. Els entorns en què el moviment de l'aigua és prou ràpid i prou profund per desenvolupar formes del fons a gran escala es divideixen en tres grups naturals: fluvial, costaner dominat per les marees, i marí poc profund. |
Arquitectura | L'arquitectura d'estil Italianitzant va ser una etapa característica del segle xix en la història de l'arquitectura clàssica. En l'estil Italianitzant, els models i el vocabulari arquitectònic de l'estil Italià del segle XVI (renaixement italià), que havien servit d'inspiració tant pel Palladianisme com pel Neoclasicisme, van ser sintetitzats amb estètiques pintoresques. L'estil d'arquitectura que va sorgir, encara que també va ser caracteritzat com a "Neorenacentista", va ser particular de la seua època. "La mirada retrospectiva transforma el seu objecte", va escriure Siegfried Giedion sobre els estils historicistes de l'arquitectura; "cada espectador, en cada període -de fet, a cada moment- inevitablement transforma el passat d'acord amb la seua pròpia naturalesa." A Anglaterra l'estil Italianitzant va ser desenvolupat en un primer moment per John Nash, cap a 1802, amb la construcció de la casa Cronkhill a Shropshire. Aquesta petita estança de camp és reconeguda en general com la primera d'estil italianitzant a Gran Bretanya, derivant-se d'ella els posteriors estils de les èpoques de la Regència i Victoriana. |
Arquitectura | La cèdula d'habitabilitat és un document administratiu que expedeix la Generalitat de Catalunya, que acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d'habitabilitat que preveu la normativa vigent i és apte per a ser destinat a residència de persones, sense perjudici que s'hi desenvolupin altres activitats autoritzades. La cèdula s'anomena: de primera ocupació si es refereix a habitatges de nova construcció de primera ocupació de rehabilitació, quan s'atorga per a aquells habitatges que són el resultat d'una intervenció o procés de rehabilitació o gran rehabilitació.Les dades que consten a la cèdula són: L'adreça i ubicació de l'habitatge La superfície útil de l'habitatge i de les habitacions Les estances i els espais que componen l'habitatge Ocupació máxima La identificació i titulació de la persona tècnica que certificat l'habitabilitatA la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d'un document que acredita les condicions objectives d'habitabilitat d'un habitatge, amb independència dels seus titulars o ocupants. |
Enginyeria | El nilòmetre (del grec Nilometer, mesura del riu Nil) és un sistema d'amidament de la crescuda del riu Nil, basat en els vasos comunicants. Consistia construccions escalonades o pous, diferents quant al seu disseny però tots tenien una columna on es marcava el nivell, i servia per determinar els impostos (si la crescuda era important, la collita era bona i els impostos es podien apujar). |
Psicologia | El Qüestionari Proust era un joc de saló de finals del segle XIX a França i Anglaterra, que consistia a demanar que responguessin una sèrie de preguntes, sempre les mateixes. Proust li va aportar el nom en haver-lo contestat en dues ocasions. Diversos entrevistadors moderns han cregut interessant emprar-lo.Marcel Proust va contestar aquest qüestionari, que a finals del segle XIX era un joc burgès de confidències de saló utilitzat a França i Anglaterra. La seva amiga Antoinette Fèlix Faure, filla del futur president de la República Francesa, li va demanar en dues ocasions, quan ell tenia 14 i 20 anys.El fill de Faure va descobrir aquest àlbum el 1924 a l'arxiu familiar. Personatges històrics que l'han contestat són, per exemple Karl Marx, Oscar Wilde, Arhur Conan Doyle, Stéphane Mallarmé o Paul Cézanne.El periodista francès Léonce Peillard va ser el primer a utilitzar els anys 50 aquesta fórmula a la revista literària “Les Cahiers du Mois”. Bernat Pivot la va recuperar en el seu programa a la televisió francesa “Apostrophes”. El periodista nord-americà James Lipton, presentador de “Inside Actors Studio”, va fer el mateix, però amb algunes preguntes diferents. La revista “Vanity Fair també l'ha incorporat recentment. Una altra versió del qüestionari es fa servir regularment al programa canadenc de ràdio “The Next Chapter”. |
Astronomia | Una regió H I és un núvol format per hidrogen atòmic fred, poc dens i molt feblement ionitzat, al voltant de 10−4 (una partícula entre 10.000), amb temperatures al voltant de 100 K. Aquestes regions HI són d'hidrogen atòmic neutre, mentre que les HII ho són d'hidrogen ionitzat i H₂ d'hidrogen molecular. Les regions HI no emeten radiació en el rang visual, només en el rang de ràdio. L'emissió està concentrada en una línia espectral procedent de la transició superfina d'hidrogen (entre estats en els que l'espín de l'electró i el protó és paral·lel i antiparal·lel) centrada en 1.420 MHz. Aquesta línia de l'hidrogen també és coneguda com la línia de 21 cm i és molt útil per a estudiar la dinàmica de galàxies. Aquesta línia té una molt baixa probabilitat de transició, per tant requereix gran quantitat de gas d'hidrogen per poder veure-la. En fronts d'ionització, on les regions H I col·lideixen amb el gas ionitzat (com el de les regions HII) aquestes darreres brillen molt més. El mètode de Tully-Fischer usa l'ample d'aquesta línia per a estimar la lluminositat d'una galàxia (el que juntament amb un mesurament de la seva lluentor permet estimar la seva distància). El mapatge de les emissions H I amb radiotelescopis és una tècnica que s'usa per a determinar l'estructura de les galàxies espirals. També s'usa per a mapar les disrupcions gravitacionals entre galàxies. Quan dues galàxies col·lideixen, el material és ejectat en fils, cosa que permet als astrònoms determinar la direcció del moviment de les galàxies. |
Informàtica | Un sistema de gestió de l'aprenentatge (en anglès, learning management system, LMS) és l'eina fonamental, juntament amb l'objecte d'aprenentatge, al voltant de la qual gira la tecnologia educativa. El LMS és un programari preparat per a planificar, dinamitzar, tutoritzar, avaluar, gestionar i administrar activitats d’aprenentatge. Un LMS s’encarrega, principalment, de la gestió dels usuaris (alumnes, docents i d’administradors), els recursos i activitats, i del seguiment del procés d’aprenentatge mitjançant avaluacions i informes, oferint eines de comunicació entre els membres de la comunitat formativa (missatgeria interna, xats, videoconferències, fòrums, etc.) Al costat d'aquest concepte es planteja l'existència d'un altre tipus d'entorn virtual d'aprenentatge, el sistema de gestió de continguts per a l'aprenentatge (en anglès, learning content management system, LCMS), que és una varietat d'entorn virtual d'aprenentatge centrada en els continguts digitals, en comptes de fer-ho en les activitats. La plataforma programari que gestiona els continguts sol incorporar també aplicacions i serveis necessaris per a gestionar-los, i també per a fer la gestió d'usuaris (estudiants i professors) i cursos. |
Art | Karel Breydel, anomenat le Chevalier, (Anvers, 1678 - 1733) va ser un pintor flamenc del barroc especialitzat en pintura de batalles, càrregues de cavalleria i paisatges. Més que pels paisatges, imitats de Brueghel i Griffier, Breydel va ser estimat per les seves càrregues de cavalleria, pintades amb pinzellada lleugera i colors vius en el vestuari dels esbossos de soldats. Batejat a Anvers el 27 de març de 1678, va tenir com a mestres a Pieter Rijsbraeck i Peter Ykens. Jean-Baptiste Descamps li va dedicar una extensa i poc fiable biografia al tom IV de La vie des peintres flamands, allemands et hollandois, editat a París el 1763. Segons Descamps, després d'estudiar tres anys amb Rijsbraeck, va decidir prosseguir els seus estudis a Itàlia. Va deixar amb tal motiu Anvers camí d'Alemanya, on va parar algun temps a Nuremberg i Frankfurt. Aquí va tenir notícia que el seu germà François treballava a la cort de Kassel, cap a on es va dirigir immediatament. Durant dos anys els germans van treballar junts, amb cert èxit i nombrosos encàrrecs. Abandonat el projecte italià, el 1703 estava a Amsterdam on per encàrrec del marxant Jacques de Vos va copiar les vistes del Rin de Jan Griffier. El mateix any va deure retornar a Anvers, on es va registrar com a mestre al gremi i va contreure matrimoni amb Anne Bullens, amb qui va tenir cinc fills. Aquí va modificar el seu estil per influència de Jan Brueghel el Vell, de qui va poder copiar també alguna obra. No obstant això, segons Descamps, sempre inconstant, va abandonar a la seva família i sense acordar-se més d'ells va viatjar a Brussel·les, on se li documenta el 1723, i a Gant, on es trobava el1726. Va morir a Anvers el 12 de setembre de 1733, encara que Descamps ho creia mort a Gant i el 1744. |
Televisió | Lee Elwood Holdridge (nascut el 3 de març de 1944) és un compositor i orquestrador estatunidenc. |
Química | L'efecte hidròfob està basat fonamentalment en la tendència de les molècules d'aigua (polars) per excloure molècules no polars, la qual cosa porta a la separació de l'aigua i les substàncies no polars.A nivell macroscòpic s'observa efecte hidrofòbic quan es barregen aigua i oli i formen capes separades. A nivell microscopic l'efecte hidrofòbic és important en el plegament de les proteïnes, en la formació de la bicapa lipídica, en la inserció de proteïnes de membrana en un entorn lipídic no polar i en la interacció entre proteïnes i molècules petites. |
Sociologia | La qualitat de vida és un concepte complex i multidimensional que considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social. Dins l'economia, és un concepte relacionat amb el nivell de vida, tot i que aquest darrer està més basat en indicadors econòmics. Tanmateix, el concepte pot tenir una definició més ampla, relacionada amb la satisfacció amb la vida diària en oposició amb el benestar financer o material. En aquest sentit, la qualitat de vida és un concepte més subjectiu que no pas objectiu, que contrasta les esperances o expectacions d'una persona amb el seu present.L'OMS la defineix com la percepció de l'individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndards i preocupacions. |
Geografia | Sântana (pronunciació en romanès: [sɨnˈtana] ; alemany: Neusanktanna; en hongarès: Újszentanna) és una ciutat del nord-oest de Romania, al comtat d'Arad. Declarada ciutat el 2003, administra un poble, Caporal Alexa (Erdőskerek). |
Telecomunicacions | Desenvolupats i utilitzats per cultures que viuen en zones boscoses, els tambors van servir com una forma primitiva de comunicació a llarga distància i es solien utilitzar durant les funcions cerimonials i religioses. |
Mitologia | Un geni és un ésser fantàstic de la mitologia de diferents pobles. Té dues derivacions semàntiques: de l'àrab jinn, en deriva el personatge de la mitologia semítica. A vegades en comptes de geni s'usa el terme àrab, usualment transcrit jinn o djinn, d'acord amb l'ortografia francesa o anglesa (o gin, forma catalanitzada proposada en la traducció de l'Alcorà de Mikel de Epalza). del llatí genius, en formen part les divinitats de la mitologia romana i altres que se'n deriven.En les tradicions més antigues, els genis eren els esperits de pobles desapareguts, que actuaven de nit i s'amagaven en despuntar el dia. Altres tradicions diuen que són éssers de foc. En tots els casos es tracta d'éssers amb característiques de follets i altres éssers mitològics elementals de la naturalesa, que poden atacar, segons el seu tarannà, o ajudar en ser humà. |
Ciència militar | Operacions en profunditat fou una doctrina militar desenvolupada per les forces armades de la Unió Soviètica durant els anys 20 del segle xx. Fou completada amb les regulacions de camp del 1936. |
Sociologia | Culture and Society (anglès: "Cultura i societat") és un llibre publicat el 1958 per l'autor gal·lès d'esquerres Raymond Williams, que retrata el desenvolupament de la idea de cultura a Occident des del segle xviii fins al xx, centrant-se en el cas del Regne Unit. Quan es va publicar, el llibre va revolucionar les categories habituals de "cultura" i les seves implicacions socials i històriques. La idea central és que, durant el període de 1780 a 1850, la noció de cultura es va anar moldejant en resposta a la Revolució Industrial i els canvis socials i polítics de l'època, a la vegada que la democràcia va anar influint en el seu desenvolupament. En aquesta obra es va copsant els sentits donats a la noció de cultura a través de l'obra d'autors i assatgistes britànics com Edmund Burke, WIlliam Cobbett, William Blake, William Wordsworth, F. R. Leavis, George Orwell o Christopher Caudwell. Abans dels autors de la Il·lustració, "cultura" tenia un sentit més limitat i es referia principalment als fruits de la tasca erudita o de les belles arts, com la literatura, mentre que a partir de finals del segle xviii es va eixamplant per incloure-hi més sentits, àmbits i límits, que Williams analitza des d'una perspectiva marxista, així com la idea de democràcia com a metanarrativa principal substitutiu de la religió d'èpoques anteriors a Occident. El llibre encara es troba disponible en diverses llengües. |
Telecomunicacions | La modulació per desplaçament d'amplitud o ASK (de l'anglès Amplitude Shift Keying) es basa en les variacions del nivell d'amplitud de l'ona portadora. |
Ciències ambientals | En oceanografia i climatologia, el contingut de calor oceànica (CCO) és un terme per a l'energia absorbida pels oceans, on s'emmagatzema durant períodes de temps indefinits com a energia interna o entalpia. L'augment del CCO representa més del 90% de l'excés d'energia tèrmica de la Terra per l'escalfament global des de l'any 1970. Aproximadament un terç de l'energia afegida s'ha propagat a profunditats inferiors als 700 metres a partir del 2020. Els canvis en el contingut de calor dels oceans tenen conseqüències de gran abast per als ecosistemes marins i terrestres del planeta; incloent múltiples impactes als ecosistemes costaners.La irradiació solar equatorial, més abundant i que és absorbida per les aigües superficials tropicals de la Terra, impulsa la propagació global de la calor cap als pols i cap al fons dels oceans. La superfície també intercanvia energia amb la troposfera inferior. El CCO respon així als canvis a llarg termini en l'albedo dels núvols, els gasos d'efecte hivernacle i altres factors en el balanç energètic de la Terra.Els pocs metres superiors dels oceans de la Terra contenen més energia tèrmica que tota la seva atmosfera. Les emissions del CCO a l'atmosfera es produeixen principalment per evaporació i permeten el cicle de l'aigua planetari. Les emissions concentrades en associació amb temperatures altes a la superfície del mar ajuden a impulsar ciclons tropicals, rius atmosfèrics, onades de calor atmosfèriques i altres fenòmens meteorològics extrems que poden penetrar molt a l'interior.L'escalfament dels oceans són els responsables del blanqueig dels coralls i contribueixen a la migració d'espècies marines. Les onades de calor marines són regions de temperatures de l'aigua que amenacen la vida i que són persistentment elevades. La redistribució de l'energia interna del planeta per la circulació atmosfèrica i els corrents oceànics produeix variabilitat climàtica interna, sovint en forma d'oscil·lacions irregulars, i ajuda a mantenir la circulació termohalina global.L'augment del CCO representa el 30-40% de l'augment global del nivell del mar des del 1900 fins al 2020 a causa de la dilatació tèrmica. També és un accelerador de la fusió de les banquises, icebergs i glaceres de marea. La retirada del gel resultant ha estat ràpida i generalitzada per al casquet polar àrtic, i dins dels fiords del nord com els de Groenlàndia i Canadà. Els impactes sobre el gel marí antàrtic i les grans plataformes de gel antàrtiques que desemboquen a l'oceà Austral han variat segons la regió i també estan augmentant a causa de l'escalfament de les aigües. La ruptura de la plataforma de gel de Thwaites i els seus veïns de l'Antàrtida Occidental van contribuir al voltant del 10% de l'augment del nivell del mar el 2020. |
Objectes astronòmics | GJ 357 d és un exoplaneta, considerat una «Súper-Terra» que orbita dins de la zona d'habitabilitat del seu estel, GJ 357, una nana roja de tipus M situada a 31 anys llum del sistema solar. El sistema planetari està localitzat a la constel·lació de l'Hidra Femella.Va ser descobert per un equip liderat per Rafael Luque, de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), durant l'observació de GJ 357, on buscava confirmar l'existència d'un altre planeta, GJ 357 b, que havia estat tentativament detectat usant-se dades de fotometria del satèl·lit Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS). Les observacions van oferir el descobriment, anunciat al juliol de 2019, d'un sistema planetari d'almenys tres planetes. |
Astronomia | Sextilia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -36.82 ° de latitud nord i 298.75 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 19.48 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 27 de desembre de 2011 fa referència a Sextilia, una verge vestal romana. |
Indumentària | Gile Steele (Cleveland, Estats Units 1908 - Culver City 1952) fou una dissenyadora de roba nord-americana de pel·lícules, guanyadora de dos premis Oscar. |
Ciències de la salut | La posició en decúbit pron (DP) en malalts amb ventilació mecànica a les unitats de cures intensives, és una tècnica que s'utilitza per a millorar l'oxigenació dels pacients amb la síndrome del destret respiratori agut (SDRA) que presenten hipoxèmia greu. Consisteix a col·locar el pacient en posició prona (bocaterrosa) entre 16-24 hores, amb l'objectiu de millorar la relació ventilació/perfusió (V/Q).Per entendre la fisiopatologia de la ventilació en DP, cal tenir clar que la ventilació és l'entrada d'aire als alvèols, i la perfusió el flux de sang que passa per aquests. Per a que hi hagi un intercanvi de gasos correcte i la sang s'oxigeni, cal que els dos fenòmens es donin en condicions òptimes.En el malalt sedat, en decúbit supí els alvèols que es troben a la part dorsal estan millor perfosos a causa del gradient gravitacional, però pitjor ventilats. Per contra, als alvèols que queden a la part ventral, la perfusió és menor i la ventilació major. A més, la distribució de l'aire al parènquima pulmonar en el SDRA és molt heterogènia, amb zones del pulmó col·lapsades (no arriba l'aire) i altres molt disteses. Al col·locar al pacient en DP, tant l'aire com el flux de sang es distribueixen per tots els alvèols d'una manera homogènia, aconseguint una major aireació de les zones millor perfoses i una major expansió pulmonar.A més, hi ha una disminució del pes del cor sobre els pulmons, ja que en decúbit supí aquest descansa sobre gran part del pulmó esquerre. I, per últim, el DP millora el drenatge i mobilització de les secrecions alveolars, evitant així el col·lapse d'aquests. |
Geografia | Ravna Gora (en serbi: Равна Гора) és una muntanya de l'oest de Sèrbia. De 950m. d'altitud, forma part del grup de muntanyes de Podrinje-Valjevo, a la perifèria oriental dels Alps Dinàrics. Es troba al sud-est de la ciutat de Valjevo, i al nord-oest de la ciutat de Gornji Milanovac. Històricanet, Ravna Gora es coneix com el bressol de la guerrilla txètnik de Draža Mihailović, creada el 1941. |
Dansa | El chuchumbé era un ball i cançó de procedència espanyola i de caràcter alegre que arribà a Cuba al final del segle xviii i era ballat per blancs i mestissos. Les cobles eren plenes de malícia i de picardia i el ball consistia en moviments poc honestos de quatre homes i quatre dones que s'abraçaven i es donaven cops de panxa contra panxa durant la seua execució. |
Periodisme | El gènere periodístic o gènere jornalístic és un gènere recent, aparegut al segle xix, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita. Alguns dels textos d'opinió es poden considerar periodisme literari atesa la seva elaboració formal i la presència del punt de vista subjectiu del periodista. El gènere periodístic es pot definir en funció del paper que juga el narrador o emissor del missatge en relació a la realitat observada. Es poden dividir en dos grans grups: els textos informatius, que tenen com a objectiu prioritari la transmissió d'informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments; i els textos d'opinió o interpretatius, que no responen a les característiques pròpies de la informació, puix que pretenen divulgar idees i estan molt vinculats amb la creació personal. Els textos d'opinió tenen molts elements comuns amb els textos assagístics, i sovint es fa difícil destriar-los. |
Humor | La que se avecina és una sèrie de televisió produïda per Mediaset España i Infinia, emesa a Telecinco des del 22 d'abril del 2007 amb bons registres d'audiència. L'adaptació d'Aquí no hay quien viva va obtenir en la seva estrena un 28,8% de share i va ser líder en gairebé totes les seves emissions durant la primera temporada.El 3 d'abril del 2008, Telecinco va estrenar la segona temporada amb una sensible baixada d'audiència respecte a la primera temporada. Després d'una pausa d'un mes, les audiències van baixar encara més, fet que va motivar que Telecinco traslladés la sèrie a la franja nocturna. Aquest canvi va ser tot un èxit, ja que l'audiència va pujar de manera considerable, superant el 24% de quota de pantalla. La sèrie va acomiadar la seva segona temporada, el diumenge 3 d'agost del 2008, batent rècord de temporada i aconseguint el segon millor share de la seva història en congregar el 25,5% de l'audiència espanyola.El 2022 va ser reconeguda amb el premi Ondas a la millor sèrie de comèdia. |
Biotecnologia | La vacuna antipneumocòccica és una vacuna feta amb una barreja d'antígens capsulars de diferents soques del bacteri Streptococcus pneumoniae o pneumococ, i té com a finalitat la profilaxi de les malalties causades per aquest microorganisme. Les malalties d'etiologia pneumocòccica són una causa important de morbiditat i mortalitat en els casos afectats, principalment per sèpsia, pneumònia o meningitis). |
Protestes | La Revolució Islàmica de les noies del carrer (en persa: دختران خیابان انقلاب) és el nom d'una sèrie de protestes contra l'ús del hijab obligatori a la República Islàmica de l'Iran. Les protestes foren inspirades per Vida Movahed (persa: ویدا موحد), una dona iraniana coneguda com la noia del Carrer Revolució Islàmica (en persa: دختر خیابان انقلاب) que a l'inici de les protestes iranianes de 2017-2018 es va enfilar a una caixa elèctrica del carrer, es va treure el hijab i, lligant-lo a un pal, va començar a onejar-lo. Algú va penjar l'escena a internet i es va tornar viral, després d'això va ser detinguda i alliberada temporalment sota fiança un mes després, el 28 de gener de 2018. |
Ecologia | El sol roig somrient és un emblema internacional adoptat pel moviment antinuclear a tot el món. El logotip conté un sol roig somrient sobre un fons groc, envoltat de la frase en català: «Nuclear? No gràcies». |
Història | Societat postindustrial és un concepte proposat per diversos teòrics de la sociologia i l'economia per descriure l'estat d'un sistema social i econòmic que ha evolucionat segons uns canvis específics en la seva estructura que corresponen a un estadi de desenvolupament posterior al procés d'industrialització clàssic de la Revolució industrial (la societat industrial, estat posterior al de societat preindustrial). En una societat postindustrial s'ha produït una transició econòmica, que reestructura la societat sencera, entre una economia basada en la indústria a una altra basada en els serveis, una divisió del capital nacional i global (globalització) i una privatització massiva. El requisit previ d'aquest canvi són els processos d'industrialització i liberalització. |
Dansa | La dansa baixa (en francés: basse danse, en italià: bassadanza) fou la dansa cortesana més popular durant el s. XV i principis del XVI, especialment en la cort de Borgonya. |
Astronomia | En astronomia, una corba de llum és una gràfica de la intensitat de llum d'un objecte celeste o regió, en funció del temps. La corba de llum se sol construir a partir de llum d'una regió particular de l'espectre o banda fotomètrica: per exemple banda B, amb filtre blau o banda V, amb filtre verd. Les corbes de llum poden ser periòdiques, com en el cas de binàries eclipsante, estrelles cefeides i altres estrelles variables, o aperiòdiques, com la corba de llum d'una nova, una estrella variable cataclísmica o una supernova L'estudi de les corbes de llum, juntament amb altres observacions, poden proporcionar gran quantitat d'informació sobre els processos físics que les produeixen o constrènyer teories físiques sobre elles. |
Telecomunicacions | Granville Tailer Woods (23 d'abril de 1856, Columbus, Ohio, EUA - 30 de gener de 1910, Nova York, Nova York, EUA) va ser un inventor afroamericà amb més de 50 patents. També és el primer nord-americà d'ascendència africana en ser enginyer mecànic i elèctric després de la Guerra Civil Americana. De formació autodidacta, va concentrar la major part del seu treball en els trens i tramvies. Un dels seus invents notables va ser el «Multiplex Railway Telegraph» patent reclamada més tard per Edison, un dispositiu que envia missatges entre les estacions de tren i els trens en moviment. El seu treball va assegurar un sistema més segur i millor transport públic per a les ciutats dels Estats Units, i de la resta del món. |
Geografia | El Grübelekopf és una muntanya de 2.894 metres situada als Alps Samnaun, a la frontera entre Àustria i Suïssa. |
Objectes astronòmics | Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi. L'exemple més famós n'és el del forat negre, el qual, per a un observador distant i estacionari (com algú que es troba a la Terra), està envoltat per un horitzó d'esdeveniments. N'és una superfície esfèrica que es troba al radi de Schwarzschild (també anomenat radi gravitacional o radi d'un forat negre). La llum emesa des de dintre de l'horitzó d'esdeveniments mai arribarà a l'observador estacionari que està fora de l'horitzó, per això el nom de forat negre. S'ha d'advertir la dependència de l'observador en el concepte d'horitzó d'esdeveniments. Per exemple, un observador en caiguda lliure cap a un forat negre no experimenta un horitzó d'esdeveniments. L'horitzó d'esdeveniments per a un observador que està a la part de fora realment actua com un horitzó, és a dir, veu com s'aproxima a l'horitzó un objecte que cau, però quan hauria d'arribar-hi, no ho fa. Segons les seues observacions, l'objecte va cada vegada més a poc a poc cap a l'horitzó, al mateix temps que es fa de color roig cada vegada més. A més, la intensitat de l'objecte que cau ràpidament es fa zero. En un temps finit, l'observador extern rebrà l'últim fotó de l'objecte que cau. Mai no tornarà a veure com l'objecte passa a través de l'horitzó d'esdeveniments. L'horitzó d'esdeveniments és una cosa distinta de l'horitzó de partícules. |
Astronomia | Aline és l'asteroide número 266. Va ser descobert per l'astrònom Johann Palisa des de l'observatori de Viena (Àustria), el 17 de maig de 1887. |
Biotecnologia | Gemma Pagès i Pi és una atleta catalana nascuda a Cassà de la Selva, que practica la prova de salt amb perxa. La seva millor marca és de 3,95 m amb la que va liderar el ranking català de l'any 2004 de la prova.El 2008 es va retirar de l'atletisme per dedicar-se a la investigació biotecnològica. |
Sociologia | El moviment feminista o feminisme social és un moviment social i polític que defensa i promou la igualtat de drets i deures entre dones i homes. Ho fa lluitant per l'erradicació de qualsevol tipus de dominació o de discriminació social per raó de gènere.En el marc del feminisme actua de dues maneres simultànies i complementàries, que són l'acció mitjançant la teoria i l'acció per mitjà de la pràctica. Té com a objectiu procurar millorar la situació d'inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques (discriminació salarial, taxa a les dones, etc.) i jurídiques (drets de les dones, etc.) de la dona per raó de sexe.Especialment als seus orígens, va estar fortament vinculat a l'anarquisme. Inclou accions teòriques i pràctiques com per exemple manifestos, declaracions, assajos i conferències, mítings, manifestacions, vagues de fam, i fins i tot, en una primera època, atemptats a l'ordre públic amb els consegüents empresonaments.La italiana Christine de Pizan va escriure un llibre el 1495 pioner sobre el pensament de les dones com a grup. Moltes dones que participaren en la Revolució Francesa van demanar canvis polítics a més d'aliment per a les seues famílies. Malgrat açò, quan triomfà la revolució, els drets de les dones foren eliminats de l'agenda política. |
Art | La Mare de Déu de Blaquerna (grec: Θεοτόκος των Βλαχερνών, Theotokos ton Vlakhernon) o Blaquernitissa (grec: Βλαχερνίτισσα, Vlakhernítissa) és una icona de la Mare de Déu venerada en el cristianisme ortodox. Fou portada de Constantinoble a Rússia el 1653 com a obsequi per a Aleix, tsar de Rússia. Es tracta d'una representació de tipus hodegetria feta amb cera-màstic, una tècnica poc habitual. Els creients li atribueixen la capacitat de fer miracles. Les seves festivitats són el 15 de juliol (2 de juliol en el calendari julià), festa de la Deposició del Vel de la Mare de Déu, el 20 de juliol (7 de juliol en el calendari julià) i el Dissabte de l'Acatist (cinquè dissabte de Quaresma). De manera més general, el nom també es pot referir a altres icones de la Mare de Déu conservades a l'Església de la Mare de Déu de Blaquernes al llarg dels segles. |
Ètica | El dret a la igualtat significa que tot ésser humà, des del seu naixement, ha de ser reconegut com a igual davant la llei, per part dels Estats. Això implica que tots els éssers humans poden gaudir de tots els drets sense que hi hagi lloc a cap distinció per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. És important assenyalar que, perquè el dret a la igualtat sigui una realitat, no basta únicament amb l'acció dels Estats, així aquests siguin els seus principals garants. Els ciutadans també tenen el deure actuar en conseqüència amb aquest dret i d'exercir la seva capacitat de fer-lo valer. "El principi de la igualtat per a totes les persones no sols aplica als governs. Ha de fer-se front a la discriminació en el treball, a l'escola i en la llar.". “La noció d'igualtat es desprèn directament de la unitat de naturalesa del gènere humà i és inseparable de la dignitat essencial de la persona, enfront de la qual és incompatible tota situació que, per considerar superior a un determinat grup, condueixi a tractar-ho amb privilegi; o que, al revés, per considerar-ho inferior, ho tracti amb hostilitat o de qualsevol forma ho discrimini del gaudi de drets que sí que es reconeixen als qui no es consideren culpables en tal situació d'inferioritat. No és admissible crear diferències de tractament entre éssers humans que no es corresponguin amb la seva única i idèntica naturalesa”. |
Agricultura | Cornelia de limitibus va ser una llei romana que permetia al poble transitar pels anomenats limites actuarii com si fos un camí públic. No se sap segur si la va establir Sul·la cap a l'any 80 aC, o realment va ser Genu Corneli Cos, tribú amb potestat consular l'any 347 ab urbe condita (406 aC). La llei Julia Sempronia, la va ratificar, i al seu torn va ser ratificada posteriorment per la Julia de limitibus. |
Llengües | La llengua amorrita és una llengua semítica parlada pel poble amorrita que vivia a l'alta i baixa Mesopotàmia (equivalent de la Síria actual) entre finals del 3r mil·lenni aC fins i principis del 2n mil·lenni aC. Aquesta llengua està força marcada per arcaismes, com ho demostra el seu sistema fonològic, i un nombre d'isoglosses amb l'accadi. La freqüència de certs paral·lelismes i la proximitat del seu lèxic amb l'hebreu, l'arameu o l'ugarític fan, amb tota probabilitat, que l'amorrita sigui una llengua cananea. Per G. Garbini, aquest és un llenguatge estructuralment nou en el qual veu: Es coneix exclusivament a partir dels noms propis no accadis registrats pels escribes accadis durant períodes de govern amorrita a Babilònia (al final del 3r i el començament del 2n mil·lenni aC), en particular de Mari, i en menor mesura Alalakh, Tell Harmal i Khafajah. A vegades, aquests noms també es troben en els textos egipcis primerencs i un topònim, «Sənīr» (שְׂנִיר) per al mont Hermon, es coneix a partir de la Bíblia (Deuteronomi 3: 9). Les característiques més notables d'aquesta llengua inclouen: Es troba la distinció habitual del pretèrit imperfet/pretèrit perfect del semític nord-occidental: Yantin-Dagan (ntn), 'Dagó dona'; Rasa-Dagan (rṣy), 'Dagó estava content'. S'inclou el sufix [-a] en la tercera persona (a diferència de l'accadi o l'hebreu) S'inclou una vocal imperfecta, [a-], com en l'àrab en lloc de la [-i-] de l'hebreu i l'arameu. Hi havia una forma verbal amb una segona consonant geminada: Yabanni-Il (arrel bny), 'Déu crea'. En diversos casos, l'amorrita compta amb la [š] de l'accadi. Com l'hebreu i l'àrab, l'amorrita té [h] per [hu] 'seu', [-haa] 'ella', i el causatiu [h-] o [ '-]. La primera persona del perfet és [-ti] (per al singular) i [-nu] (per al plural), com les llengües canaanites. |
Psicologia | El camió del Nadal de Coca-Cola és un camió d'ús publicitari de l'empresa The Coca-Cola Company que està molt il·luminat i visita diversos països del món (Austràlia, Regne Unit, Irlanda i Dinamarca). És una campanya publicitària utilitzada per a augmentar les vendes en hivern. És una estratègia publicitària que es realitza des de principis de la dècada del 1990, tenint un èxit creixent per la seua presència física i per la imatge que va recórrer el món.A Rússia és conegut des de l'aparició a un anunci del 2008.Des del 2010 el camió era passejat pel Regne Unit. El 2017 va ser mostrat a Austràlia per primera vegada, col·laborant amb The Salvation Army. Eixe mateix any el cap de Public Health England va criticar que el camió passara per poblacions amb taxes infantils d'obesitat i càries superiors a la mitjana i a més cridà a que els ajuntaments prohibiren l'entrada d'aquest camió. |
Enginyeria | Un duròmetre és un aparell que mesura la duresa superficial dels materials. La seva funció és tractar de perforar el material. Com més força es necessiti per perforar, més dur és el material. Va ser inventat el 1896 per Thomas Turner, el primer professor de la metal·lúrgia a Gran Bretanya. |
Ciència-ficció | Evelyn Ugalde Barrantes (San Joaquín de Flores, Heredia, Costa Rica, octubre del 1975) és una periodista, escriptora, editora i promotora cultural de costa-riquenya, va rebre dues vegades el Premi Nacional Joaquín García Monge de divulgació cultural per la seva feina, primer al 2009 i després al 2013 com a productora i al costat de la resta de l'equip del programa cultural Punt i ComaUgalde va estudiar comunicació col·lectiva a la Universitat de Costa Rica, treballant com a periodista a mitjans com La Nació, La Premsa Lliure, Canal 7, Central American Weekly i com productora, conductora i guionista del programa literari Punto y Coma de Canal 13, cofundadora de la revista literària Clubdelibros al 2001. Al 2012 va ser escollida personatge cultural de l'any. A més va fundar el mateix any l'Editorial Clubdelibros especialitzada en literatura fantàstica i promoció de la literatura. |
Ciència militar | La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II. Aquest rei de la dinastia escocesa dels Estuard pretenia, a través de les polítiques autoritàries, imposar un sistema que trenqués amb les tradicions parlamentàries angleses i adoptar el catolicisme enfront de l'anglicanisme protestant del país. La revolució va consistir en un canvi de dinastia que propiciés un afavoriment de l'autonomia del Parlament anglès per governar en interès del país (o les classes preeminents) i no en pro d'un sol rei. Aquesta revolució s'emmarca, per tant, en la lluita religiosa entre el poder catòlic de Roma i el protestantisme europeu de tota l'edat moderna, però també entre el poder absolut i cada cop més autoritari de les monarquies europees i els drets nobiliaris i patricis de les classes altes que volien constitucions i normes per limitar el poder monàrquic i parlaments per sancionar l'obra dels reis i arribar a pactes favorables. El nom es va donar també a la revolució comunista al Congo (Brazzaville) i al cop d'estat que va deposar Isabel II d'Espanya. |
Estris | Un picnòmetre és un recipient de capacitat i massa conegudes usat en la mesura de densitats de líquids. El nom prové del grec πυκνός (pyknós), "densitat". Els picnòmetre són recipients de vidre que es tapen amb un tap que disposa d'un capil·lar, de manera que hom pot mesurar el volum amb gran precisió. Això permet determinar la densitat d'un líquid a partir de la densitat d'un altre líquid, com ara l'aigua o el mercuri. Hi ha diferents models de picnòmetres, alguns d'ells amb termòmetres. També s'han dissenyat picnòmetres per mesurar la densitat de sòlids que es presenten en forma de pols (ciment, arena, etc.). Els picnòmetres més emprats són: Picnòmetre de Gay-Lussac: té un tap llarg perforat per un capil·lar que permet mesurar amb molta precisió els volums dels líquids. Picnòmetre de Hubbard-Carmick: té un tap més curt que el de Gay-Lussac i s'empra per mesurar densitats de líquids viscosos (olis, pintures, etc.), emulsions, etc. Picnòmetre de Le Châtelier: és semblant a un matràs aforat, amb dues graduacions al coll, que és llarg, separades per un eixamplament. S'empra per mesurar densitats de sòlids com els ciments, arena, i altres que es presenten en forma de pols. Picnòmetre de Chapman: està format per un cilindre graduat amb dos bulbs a la part inferior. S'empra per determinar el percentatge aproximat d'humitat en la superfície i en els buids dels agregats fins i la seva densitat. |
Estris | Un obturador fusible, també anomenat tap fusible, és un accessori basat en aliatges de baixa temperatura de fusió que limita la temperatura màxima de funcionament d'una caldera o un circuit a pressió quan la temperatura del sistema supera el valor de disseny.Una disposició típica d'un obturador fusible és la un obturador roscat exteriorment i una secció de pas en forma cònica. El cos de l'obturador és d'aliatges resistents a la temperatura (bronze, llautó, bronze de canons), mentre que la part central està constituïda per un aliatge de baix punt de fusió. |
Filosofia | El neopitagorisme és un moviment filosòfic sorgit a mitjans del segle i aC. El que pretén aquest moviment és reinstaurar el misticisme propi del pensament de Pitàgores. El primer d'aquests neopitagòrics va ser el filòsof romà Publi Nigidi Fígul, que va viure a Alexandria a mitjans d'aquest segle i va ser amic de Ciceró. Hi va haver d'altres filòsofs neopitagòrics pel territori de l'Imperi, però va ser a Alexandria on es van concentrar els filòsofs neopitagòrics més actius, perllongant aquest corrent durant el segon i tercer segle de l'era cristiana, i expandint-se des d'allà a tot l'Imperi. A Alexandria, a més, va aparèixer un conjunt d'escrits que es va atribuir als antics pitagòrics, els Versos auris, així com unes Cartes que es creien escrites pel mateix Pitàgores, encara que pel que sembla, aquest mai va deixar res escrit. El neopitagorisme es va configurar al voltant d'aquestes característiques pròpies: Exaltació de Pitàgores, fins a fer d'ell un ésser semidiví. Sincretisme filosòfic, que admetia al costat de doctrines estrictament pitagòriques teories de tall platònic, aristotèlic i estoic. Sincretisme religiós: s'admeten en la filosofia neopitagòrica principis extrets de diverses religions (l'egípcia i d'altres).Els neoplatònics i els neopitagòrics van fer causa comuna per oposar el seu propi sistema de regeneració espiritual al cristianisme i a conseqüència d'això van arribar a una certa mixtura eclèctica, de manera que ambdues doctrines s'interpenetren, assimilant a més altres elements platònics, aristotèlics, estoics i orientals. Potser per això les doctrines pitagòriques van acabar amb freqüència en astrologia, superstició o màgia, i van acabar per atribuir-se a les figures de Pitàgores i Apol·loni de Tiana tot tipus d'històries fabuloses i llegendes. |
Estris | L'estilogràfica, també dita ploma estilogràfica o simplement ploma, és una eina de dibuix i escriptura, que conté un dipòsit de tinta líquida composta principalment d'aigua. La tinta resta en aquest dipòsit gràcies a la pressió atmosfèrica fins que és utilitzada. S'utilitza estilògraf per la ploma especial per a traçar amb tinta xinesa.La tinta alimenta el tremp o plomí, la peça metàl·lica final, per un canal per la combinació de gravetat i capil·laritat. Es pot omplir el dipòsit amb un comptagotes, succionar la tinta a partir d'un tinter o utilitzar cartutxos d'un sol ús. |
Telecomunicacions | Consuelo Álvarez Pool, coneguda amb el pseudònim de "Violeta" (Barcelona, 24 de juliol de 1867 - Madrid, 19 de gener de 1959), va ser una escriptora, periodista, política, sindicalista, sufragista i feminista espanyola. Va pertànyer a la primera promoció de dones telegrafistas d'Espanya i denuncià, com a periodista, des de les pàgines dels diaris, les expressions de l'assetjament masculí, que considerava la manifestació d'un model cultural caduc. |
Informàtica | La Llei de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya del 3 d'agost, també coneguda com a Llei 29/2010, és la llei aprovada pel Parlament de Catalunya que té l'objectiu de regular l'ús dels mitjans electrònics en les actuacions del sector públic de Catalunya, l'ús dels mitjans electrònics en les relacions entre les entitats del sector públic i els ciutadans a Catalunya, la definició dels instruments per a desenvolupar i fomentar la relació entre les entitats i els organismes que conformen el sector públic de Catalunya, i entre aquests i els ciutadans, per mitjans electrònics. Finalment, la llei vol concretar un model català d'administració electrònica entre totes les entitats existents del sector públic de Catalunya. Aquesta llei desenvolupa una competència compartida segons el que diu l'article 111 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i, per tant, pren com a llei base l'estatal 11/2007 o Llei d'accés electrònic dels ciutadans a l'administració. |
Llengües | Lixanid Noixan és una llengua jueva de la branca Aramea Moderna, en moltes ocasions anomenada aramea moderna o aramea jueva. Era parlat originalment al sud i est de l'Iraq, especialment en la regió d'Arbela. La majoria dels qui parlen aquesta llengua viuen avui a Israel. "Lixanid Noixan" significa la nostra llengua; alguns parlants l'anomenen "Lixana Didan", que significa "nostra llengua". Tot i que, noms semblants son utilitzats per altres llengües jueves de la branca neoaramea, els acadèmics i filòlegs l'anomenen "Llengua Aramea Moderna d'Arbil". |
Museologia | Un insectari (insectarium en llatí i altres idiomes moderns) és una col·lecció d'insectes vius o morts. Molt sovint els insectaris d'espècies vives estan dedicats únicament als lepidòpters Sota el terme d'insectaris s'hi poden trobar dos tipus de concepció diferents: Un insectari és un conjunt de vitrines on els insectes morts es presenten punxats amb agulles i etiquetats. Un insectari és també un lloc on es mantenen i es crien insectes vius tractant de reconstruir el seu medi natural o biòtop. Sovint es tracta d'una gàbia amb vidres, amb un sostre o una cara que es pot moure amb la finalitat de poder accedir a l'interior de la gàbia. Un insectari virtual és la col·lecció difosa a través de pàgines web d'Internet d'imatges fotogràfiques i informació sobre els insectes. |
Geografia | En la següent llista es compara la mida de les forces nacionals de policia, i la policia per habitant. Una anàlisi realitzada per les Nacions Unides indica una mitjana aproximada de 300 agents de la policia per cada 100.000 habitants l'any 2006. Mentre que només nou països de tot el món donen a conèixer el personal policial valors inferiors a 100 agents per cada 100.000 habitants. |
Televisió | La Marimorena era un programa de televisió presentat per Carlos Cuesta, emès a 13 TV des del 7 d'abril de 2013. És un programa centrat en el debat i l'actualitat que s'emet setmanalment, concretament els diumenges des de les 21.30 hores. ls seus continguts destaquen per una línia ideològica liberal-conservadora. Des del 26 de setembre de 2015 s'emet també els dissabtes a les 22.30. L'agressivitat dels seus tertulians contra Catalunya arran dels atemptats de 2017 va provocar la protesta de 26 sacerdots catalans a la Conferència Episcopal Espanyola i fou cancel·lat el setembre de 2017. |
Pseudociència | El terme nens indi (anglès indigo children) és utilitzat en el context del corrent pseudocientífic de la "Nova Era" o New Age per referir-se a aquells xiquets que suposadament representarien un estat superior de l'evolució humana. Qui defensen aquesta hipòtesi assenyalen aquesta evolució com un avanç espiritual, no ètic i mental, sense atendre a la definició que donara el científic Charles Darwin (mutació i selecció per supervivència del més apte). L'expressió "Nens indi" ve del color de la seva aura.El nen indi mostra una nova i poc usual sèrie d'atributs psicològics, aquest patró té factors comuns i únics que suggereixen els que interaccionen amb ells, que han de canviar la forma de tractar-los. Aquests nous patrons de comportament creen desequilibri i frustració en la ment d'aquestes precioses vides. N'hi ha de 4 tipus diferents: L'humanista: l'indi humanista està destinat a treballar amb les masses, seran els metges, advocats, professors, comerciants, executius i polítics del demà. Són molt hiperactius, sociables, i lectors ferotges i una mica maldestres. El conceptual: Està més interessat en projectes que en persones. Seran els enginyers, arquitectes, dissenyadors, astronautes, pilots i militars. Són nens atlètics, controlen molt els seus pares. Aquest tipus de Índigo té tendència a l'addicció, especialment a drogues durant l'adolescència. L'artista: Molt sensibles, de cos sovint. Els agrada l'art, molt creatius, seran els professors, artistes, cirurgians, investigadors o actors. Entre els 4 i els 10 anys, poden involucrar-se fins a 15 activitats diferents, però dediquen 5 minuts a cadascuna. L'interdimensional: és molt més gran físicament. Entre els 1 i 2 anys ja no els podrà dir res. Ells diran: "Jo ja ho sé" o "Jo puc fer això". Són ells els que portaran noves filosofies i espiritualitat a aquest món.Els nens indi necessiten adults emocionalment estables i segurs al seu voltant, es resisteixen a l'autoritat si no està ben orientada. Prefereixen altres formes d'aprenentatge, per a la lectura i les matemàtiques en particular. Es frustren fàcilment perquè té grans idees, però poques persones disposades a ajudar-los. Aprenen a un nivell exploratori, es resisteixen a memoritzar. Molt compassius, tenen molts pors, a la mort i a la pèrdua dels seus éssers estimats. Si experimenten fracassos o decepció poden desenvolupar un bloqueig, sovint són diagnosticats amb trastorns d'atenció (ADD-Attention Deficit Disorder) o d'hiperactivitat. |
Història | Abu-Bilal Mirdàs ibn Hudayr (àrab: أبو بلال مرداس بن حدير, Abū Bilāl Mirdās b. Ḥudayr), també conegut simplement com a Abu-Bilal o com a Mirdàs ibn Udayya (àrab: مرداس بن أديه, Mirdās b. Udayya), pel nom de la seva mare, Udayya (? - 681), fou un cap kharigita de Bàssora del segle vii. Era fill de Hudayr ibn Amr ibn Abd-al-Kab i la seva mare o àvia es deia Udayya. El seu germà Urwa ibn Udayya va ser un dels caps de la secessió kharigita després de la batalla de Siffín. Mirdàs va combatre contra Alí a Nahrawan (658) però després de la derrota va renunciar a les activitats polítiques tot i restar fidel a les seves idees, i es va oposar a la insurrecció, l'assassinat i a la participació de la dona al moviment, formant part del sector anomenat ka'ada (quietista) del kharigisme. La repressió dels kharigites portada a terme pel governador de Bàssora Ubayd Allah ibn Ziyad el va indignar i amb 40 seguidors va marxar de Bàssora a Ahwaz on va recaptar un modest impost (680). Ubayd Allah va enviar contra ell al kilabita Aslam ibn Zura amb 2.000 homes i els dos bàndols van xocar al petit poble d'Asak (en una font el poble s'anopmena Midjas) i Mirdas va aconseguir la victòria tot i la seva inferioritat numèrica. L'any següent es va enviar una expedició de quatre mil homes manada pel tamimita Abbad ibn Akhdar, que va trobar a Mirdas i la seva gent a Darabdjird; era divendres i els dos bàndols van acordar fer la pregària abans de combatre però les forces del govern van trencar l'acord i van atacar als kharigites al mig de la pregària. Van morir tots; el cap de Mirdas fou portat a Ubayd Allah ibn Ziyad que també va fer perseguir i executar al seu germà Urwah ibn Udayya que no havia participat en els fets. Aquesta mort va causar la revolta de Ubayda ibn Hilal al-Yashkuri, un dels caps azraquites, i en nom de Mirdas es va iniciar la revolta a la mort del califa Yazid I el 683. |
Informàtica | La llista negra (en argot black list), en informàtica s'utilitza per a programari que crea més o menys automàticament llistes de dominis o adreces electròniques pel qual l'usuari no vol ser contactat. Molts programaris permeten configurar una llista d'adreces d'Internet amb les quals no es vol pas contactar, per diferents motius: servidors de correu electrònic no desitjat; servidors o pàgines web bloquejats (per exemple per no ser adequat per a nens, o inaccessibles des d'un ordenador a la feina; o encara altres dels quals es prohibeix d'acceptar connexions Secure Shell (SSH), File Transfer Protocol (FTP), etc. El més corrent el bloqueig de correu brossa al programa de correu electrònic, o el bloqueig de números no desitjats al seu mòbil. Al nivell personal, no hi ha cap problema decidir de qui hom vol rebre o no correus. La cosa és diferent si es tracta de publicar una llista negra o si un proveïdor d'internet bloqueja de manera sistemàtica un altre proveïdor. Programari de llista negra és legal en la majoria de països si conté un procediment per poder sortir de la llista. Un expeditor que es trobés danyat per tal llista, ha de provar els danys i demostrar que respecta les lleis sobre el correu no sol·licitat i que és seriós. Tot i això, el 2007 un tribunal alemany, va prohibir a un proveïdor col·locar a la llista negra del seu servidor de correu electrònic un competidor que enviava correu brossa. El tribunal va considerar la lliure competència de les empreses més rellevant que aquesta protecció. Segons aquest judici alemany, un bloqueig sistemàtic només seria llegut en cas de risc de vírus o programari maliciós. Un altre litigi famós va passar als Estats Units entre Spamhaus i la companyia de màrqueting e360, aquest va acabar a favor de Spamhaus: en primera instància va ser condemnada una indemnització d'11,7 milions de dòlars, en apel·lació aquesta va ser reduïda a un dòlar d'indemnització moral. Per evitar tals litigis, molts programaris de llistes negres demanen que l'usuari final aprovi el filtratge. També pot arribar que un servidor de bona fe és llistat, per problemes tècniques de mala configuració o quan per exemple un o més ordenadors de la seva xarxa són infectats i transmeten vírus, sense adonar-se'n. En aquest cas és important de resoldre aquests problemes abans de demanar de ser ratllat de la llista negra.El 2001 els activistes de la Global Internet Liberty Campaign van actuar contra qualsevol filtratge no sol·licitat en amont de la cadena, efectuat pels proveïdors sense el consens explícit de l'usuari, que hauria de ser el que decideix el correu que vol rebre o no. |
Història | Maurice Herbert Dobb (Londres, 3 de setembre de 1900 - 17 d'agost de 1976), fou un historiador i economista marxista que va destacar pel seu treball vers el mode de producció feudal i la seva carrera acadèmica a la Universitat de Cambridge. |
Cultura popular | La carta és un document (un full o llibret) ofert als comensals en un restaurants en el que es mostra la llista de possibles opcions de plats i begudes disponibles, normalment amb els preus corresponents indicats. La carta típicament s'estructura en fases de l'àpat, com ara «entrants», «plats principals» i «postres», i també té una secció de «begudes» o «vins». També es pot estructurar en plats per tipologies de contingut, com ara els plats principals es poden subdividir entre: carn, peix, arrossos, plats vegetarians, verdures, etc. o per tipus de cocció, com ara «a la graella», «a la planxa», etc. Les begudes poden aparèixer en una carta separada, com ara una carta de vins, i poden haver-hi altres cartes especialitzats, com ara una carta de postres. Els processos per a l'elaboració de menús, s'han convertit en les tecnologies de la informació a través de Sistemes de Restaurants que permeten dissenyar en forma gràfica o, si s'escau presentar al client o comensal a través d'una pantalla el respectiu menú amb la foto de la presentació del plat. No s'ha de confondre amb el terme «menú» o «menú del dia», que en català vol dir un «menjar de preu fix que oferixen hotels i restaurants, amb possibilitat limitada d'elecció», o, altrament explicat, el «cobert d'una fonda, d'un restaurant, etc.», és a dir, un «menjar per a una persona que una fonda, un restaurant, etc., serveix en un àpat i a un preu determinat, fix» i que inclou diferents plats, normalment un entrant, un plat principal, un postre, pa i beguda, o per extensió, la llista de plats que es poden escollir per conformar aquest àpat a preu fix, és a dir, una «llista dels diferents plats que componen un àpat».Tampoc no s'ha de confondre amb el concepte de plat combinat, una mena de menú que consisteix només en el plat principal i acompanyament a preu fix. |
Art | Una agulla per als cabells és un element llarg utilitzat per sostenir el cabell d'una persona en el seu lloc. Es pot utilitzar simplement per assegurar que el cabell llarg quedi de banda per a més comoditat o com a part d'un pentinat més elaborat. L'evidència més primerenca d'adorns per als cabells es localitza a les estatuetes de Venus, com la Venus de Brassempouy i la Venus de Willendorf. La creació de diversos pentinats, especialment entre les dones, sembla comuna a totes les cultures i èpoques i nombroses societats del passat i de l'actualitat fan servir aquests accessoris. Les agulles per als cabells utilitzats a Assíria i l'Antic Egipte eren de materials com metall, vori, bronze, fusta tallada, entre d'altres. La seva funció era sostenir pentinats elaborats. Aquests elements suggereixen, com mostren les tombes, que van ser objectes de luxe entre els egipcis i després entre els grecs, els etruscs i els romans. El 1901, Ernest Godward, originari de Nova Zelanda, va inventar el pin espiralat, un instrument que li va portar gran èxit i que va ser el predecessor de la forquilla per als cabells. L'agulla pot tenir un propòsit estètic (si està decorat com una joia i té ornaments) o pot ser simplement utilitari (gairebé invisible, emprada per deixar el cabell acomodat al seu lloc). Alguns consisteixen en una simple agulla, però les versions modernes presenten cables de diverses longituds que poden doblegar-se per la meitat, amb un extrem acabat en forma d'U i petits doblecs a l'altre. Aquests accessoris solen tenir una mida de 5 a 15 cm de llarg, això permet que siguin col·locats en diversos estils de pentinats. Aquests doblecs permeten sostenir l'agulla quan es fa moviments. Kelly Chamandy va patentar una agulla per als cabells el 1925. |
Informàtica | Windows 8.1 (amb el sobrenom Blue) és una actualització gratuïta per al sistema operatiu Windows 8, fet per Microsoft. Va ser presentat el 13 de juny del 2013 com a beta pública i va ser disponible per descàrrega a la Windows Store el 17 d'octubre del 2013. Fou un canvi substancial del sistema d'actualitzacions de Microsoft: es va passar dels Service Packs del Windows Update a una actualització disponible a la Windows Store. Tot i així, els usuaris del Windows 8 estan obligats a actualitzar si volen continuar rebent actualitzacions. Presentat com un canvi en el sistema d'actualitzacions de Microsoft, el Windows 8.1 té com a objectiu implantar diverses millores demanades pels usuaris, com una millor pantalla d'Inici, el retorn del botó d'Inicia, més personalització, suport per a impressores 3D, Miracast, Wi-Fi Direct, més integració del OneDrive… |
Matemàtiques | La constant de Fransén–Robinson, sovint anotada F, és una constant matemàtica que representa l'àrea entre la gràfica de la funció gamma inversa, 1/Γ(x), i l'eix x. És a dir, F = ∫ 0 ∞ 1 Γ ( x ) d x . {\displaystyle F=\int _{0}^{\infty }{\frac {1}{\Gamma (x)}}\,\mathrm {d} x.} La constant de Fransén–Robinson té el valor numèric de F = 2.8077702420285... (successió A058655 a l'OEIS), amb la representació en fracció contínua [2; 1, 4, 4, 1, 18, 5, 1, 3, 4, 1, 5, 3, 6, ...] (successió A046943 a l'OEIS). La seva proximitat amb el nombre d'Euler e = 2.71828... es deu al fet que la integral es pot aproximar a: F ≈ ∑ n = 1 ∞ 1 Γ ( n ) = ∑ n = 0 ∞ 1 n ! , {\displaystyle F\approx \sum _{n=1}^{\infty }{\frac {1}{\Gamma (n)}}=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {1}{n!}},} la sèrie estàndard del nombre e. La diferència entre els dos valors ve donada per: F = e + ∫ 0 ∞ e − x π 2 + ( ln x ) 2 d x {\displaystyle F=e+\int _{0}^{\infty }{\frac {e^{-x}}{\pi ^{2}+(\ln x)^{2}}}\,\mathrm {d} x} i també per: F = e + 1 π ∫ − π / 2 π / 2 e π tan θ e − e π tan θ d θ . {\displaystyle F=e+{\frac {1}{\pi }}\int _{-\pi /2}^{\pi /2}e^{\pi \tan \theta }e^{-e^{\pi \tan \theta }}\,\mathrm {d} \theta .} La constant de Fransén–Robinson també es pot expressar usant la funció de Mittag-Leffler com el límit: F = lim α → 0 α E α , 0 ( 1 ) . {\displaystyle F=\lim _{\alpha \to 0}\alpha E_{\alpha ,0}(1).} No se sap, tanmateix si F es pot expressar de forma tancada en termes d'altres constants conegudes. S'han fet grans esforços per calcular el valor numèric de la constant de Fransén-Robinson amb alta precisió. El valor va ser calculat amb xifres significatives per Herman P. Robinson usant fórmules de Newton-Cotes d'11 punts, amb 65 dígits per A. Fransén usant la fórmula d'Euler-Maclaurin, i amb 80 xifres per Fransén i S. Wrigge usant sèries de Taylor i altres mètodes. William A. Johnson va calcular-ne 300 dígits, i Pascal Sebah va poder-ne calcular fins a 600 usant la quadratura de Clenshaw-Curtis. |
Art | El gesso, pronunciació original AFI [ˈdʒɛso]terme manllevat de l'italià en el món de les arts i de la cultura pictòrica, heretat d'un mot llatí sorgit del grec γύψος gypsos, que significa guix o escaiola, és una substància de color blanc que consisteix en una barreja d'un aglutinant amb guix, clarió, pigment, o alguna combinació d'aquests. El gesso s'aplica a llenços o altres superfícies abans de pintar sobre elles, normalment amb oli o tremp.Generalment s'aplica amb una espàtula de belles arts. El gesso també és usat, encara que poques vegades, en imagineria, ja que en aquest art s'usa l'anomenat estuc, i en treballs manuals, ja que la seva principal funció és fer de tapaporus. |
Antropologia | Els Layap, són un poble indígena semi-nòmada que viu a les altes muntanyes del nord-oest del regne de Bhutan, a la població de Laya, dins del districte de Gasa, a 3.800 metres d'altitud. Segons estadístiques, són uns 1.100 habitants (2003). La seva llengua és el layakha, una llengua tibetobirmana, tot i que també entenen el dzongkha, l'idioma oficial del país. Pels Layap, la seva terra s'anomena be-yup, que significa "la terra amagada". |
Sociologia | La passaportització es defineix com una política de concessió massiva de la nacionalitat, o ciutadania, d'un estat a la població d'un determinat territori estranger mitjançant la distribució de passaports, generalment en un període relativament curt. Aquest procès ha estat utilitzat principalment per les autoritats russes que han facilitat l'accés a persones, normalment titulars d'antics passaports soviètics, per a sol·licitar documents d'identitat russos. La base d'aquestes naturalitzacions és l'article 14 de la Llei de ciutadania russa, modificada el 2002, que permet la naturalització en un procediment simplificat. En particular, el requisit de residència de cinc anys al territori rus està suspès per als antics ciutadans de la Unió Soviètica, al paràgraf 4 de l'esmentat article 14 de la llei. Així, a mesura que creix el nombre de titulars de passaports russos a les regions de les nacions contigües, Rússia invoca aleshores el seu interès nacional en la defensa dels seus ciutadans promovent la independència i/o l'annexió d'aquestes regions. Aquest procés ha estat més comú a Geòrgia (a partir del 2002) i Ucraïna (a partir del desembre de 2018). |
Agricultura | Magó va ser un escriptor sobre temes agrícoles cartaginès, en idioma púnic el qual és un registre sobre els coneixements agrícoles de Cartago. El text púnic s'ha perdut però romanen fragments en grec i llatí. Magó va dividir la seva obra en 28 llibres i parcialment està basada en escrits grecs antics però incorpora tradicions i pràctiques nord-africanes i fenícies. Luci Juni Moderat Columel·la en fa un resum en De Agricultura. Després de la destrucció de Cartago per Roma les biblioteques cartagineses van ser donades als reis de Numídia. Únicament el llibre de Magó va ser portat a Roma. Va ser adaptat al grec per Cassius Dionisius i traduït al llatí per Decimus Silanus, aquest a expenses del Senat de Roma.Extractes d'aquestes traduccions sobreviuen en autors sobre agricultura com Varró, Luci Juni Moderat Columel·la, Plini el Vell i Gargilius Martialis. |
Biotecnologia | Paul Christou (Xipre, 1954) és un biotecnòleg d'origen xipriota, vinculat a la Universitat de Lleida, des de 2004, i professor investigador ICREA. És director del grup de Biotecnologia Aplicada del Centre de Recerca en Agrotecnologia Agrotecnio-UdL —del qual va ser director entre 2012 i 2015. Doctor en Bioquímica pel University College de Londres, és redactor en cap de les revistes Transgenic Research i Molecular Breeding. Va ser el responsable d'obtenir el primer cultiu comercial transgènic de la soja. Les seves línies de recerca se centren en la biologia sintètica i edició de genomes en arròs i blat de moro; l'enginyeria metabòlica multigen i multi-via i producció de macromolècules recombinants en plantes; i la transferència de tecnologia i els problemes de regulació i bioseguretat dels cultius transgènics als països en desenvolupament. L'any 2020 va rebre la medalla Narcís Monturiol, atorgada per la Generalitat de Catalunya. |
Geografia | La zonació altitudinal, els estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació en ecologia és la disposició de les característiques naturals en funció de l'altitud i els climes que se’n deriven. És a dir, cadascun dels espais que es van succeint a mesura que augmenta l'altitud, a conseqüència de les variacions principalment de temperatura. La temperatura, humitat, composició del sòl i la radiació solar són factors importants en la determinació de les zones altitudinals. Les unitats bioclimàtiques es delimiten en funció de les temperatures, de les precipitacions i de la distribució d'ambdues al llarg de l'any. A cada pis bioclimàtic li corresponen, una sèrie de comunitats vegetals que varien en funció de les regions biogeogràfiques, però que mentenen grans trets en comú. L'éstatge de la vegetació influencia l'economia muntanyenca, la qual també varia segons l'altitud. La zonació altitudinal va ser una hipòtesi plantejada primer pel geògraf Alexander von Humboldt que es va adonar que la temperatura disminuïa amb l'augment d'altitud. |
Sociologia | Les comissions parlamentàries són grups de treball permanents o constituïts amb una finalitat particular, encarregades de la discussió i informe especialitzat d'un projecte de llei o un tema sotmès al seu coneixement. Aquests grups de treball es divideixen en especialitats d'acord amb el que assenyalen les respectives Constitucions, lleis reguladores del funcionament del Congrés o Parlament, o en els reglaments interns de les cambres legislatives. Permanents: aquelles establertes per llei i/o reglament encarregades de l'estudi i posterior informe especialitzat de les matèries i projectes de llei sotmeses al seu coneixement.Especials o Investigadores Mixtes: composta per membres de les dues cambres del Congrés. Unides: composta per membres d'una o més comissions diferents del Congrés. |
Geografia | El Knúkur és una muntanya de 392 metres, el punt més alt de l'illa de Skúvoy a les Illes Fèroe. |
Sociologia | Aizuchi (相槌, , あいづち?) és un terme japonès per a les interjeccions freqüents que es realitzen durant una conversa que indiquen que l'oient està parant atenció i entén el missatge de l'emissor. L'aizuchi constant assegura a l'emissor que l'oïdor és actiu i es troba involucrat en la conversa. L'aizuchi és freqüentment mal interpretat per persones que no parlen japonès com una manera d'acceptar el que s'ha dit per part del que escolta, perquè les paraules més comunes del aizuchi inclouen: はい (hai, はい?), ええ (ee, ええ?), or うん (un, うん?) (si, amb diferents variants de formalitat) そうですね (sō desu ne, そうですね?) (ja veig, aleshores) そうですか (sō desu ka, そうですか?) (això és així?) 本当 (hontō, 本当?), 本当に (hontō ni, 本当に?), マジ (maji, マジ?), or (in Kansai) 本真 (honma, 本真?) (de debò?) なるほど (naruhodo, なるほど?) (Ja veig, està bé) El moviment afirmatiu amb el cap.Les relacions laborals en particular poden ser obstaculitzades per persones alienes a aquest coneixement, les quals assumeixen que els seus companys japonesos han assentit als seus suggeriments durant tota la conversa, quan en realitat els japonesos solament han confirmat que els suggeriments han estat entesos. L'aizuchi poden també prendre la forma de les anomenades preguntes amb ressò, les quals consisteixen en un substantiu més "desu ka". Després que l'emissor A formula una pregunta, el receptor B pot repetir substantiu seguit per "desu ka" per confirmar què era al que l'emissor A s'estava referint, o simplement per mantenir una comunicació activa mentre el receptor B pensa que és una resposta. |
Art | Esbós Pedra Filosofal, es tracta de l'esbós del Tríptic de la Pedra Filosofal que va realitzar l’artista català Joan Abelló durant el 1963 i 1966, tenint com a punt de partida un viatge que va fer en cotxe a Bèlgica. El dibuix i l'obra definitiva, formen part de la col·lecció del Museu Abelló. |
Geografia | El Bony d'Home Mort és una muntanya de 1.992 metres que es troba al municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l'Alt Urgell. |
Cultura popular | Tot i que no està inclosa en la llista de "països enemics d'Internet" o "sota vigilància" elaborada per l'organització no governamental Reporters Sense Fronteres, la censura d'Internet a Espanya es manifesta de diverses maneres. |
Filologia | La filologia basca és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de la llengua basca i la literatura basca. Combina la crítica de la literatura basca, la història del País Basc i la lingüística basca. Koldo Mitxelena va posar les bases de la filologia basca i va ser el principal impulsor de la seva carrera a la Universitat del País Basc. Actualment, el grau universitari de filologia basca es pot estudiar a la Universitat de Deusto (Bilbao) i a la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz). A Deusto, aquests estudis es van iniciar per primera vegada l'any 1976, pocs anys després del reconeixement oficial, principalment per iniciativa del professor Gotzon Garate. |
Psicologia | Ferran Suay Lerma (València, 1959) és doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia. És el president d'ELEN (Equality Language European Network), membre de la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià, i director del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València. El 2010, participà a Mallorca, en la quarta edició de les Jornades de Normalizació Lingüística. |
Cronometria | Hilda Catharina Petrini (9 d'octubre de 1838, Estocolm - 30 de gener de 1895, Estocolm) fou una rellotgera sueca. Se l'ha reconeguda com la primera dona mestra de mecànica del seu país. Hilda Petrini pertanyia a una vella família de comerciants d'origen italià a Estocolm. Durant la seva joventut, Petrini va ser hàbil nedadora i durant un temps va assistir a Nancy Edberg durant les lliçons de natació per Lluïsa dels Països Baixos i Lluïsa de Suècia. El 1858, Petrini va ser acceptada com a estudiant i mecànica sota el mestratge del fabricant de rellotges cronòmetre Söderberg. Va fer el seu aprenentatge amb bon resultat i va ser durant un temps l'assistent de la fàbrica de Söderberg. Se li va oferir un lloc a l' Observatori Reial de Greenwich, però els seus pares no volien que es traslladés tan lluny. El 1862, Hilda Petrini va sol·licitar una llicència per establir la seva pròpia fàbrica de rellotges a Estocolm. Presentà la seva sol·licitud a l'associació d'artesans (coneguda com a gremi) d'acord amb el Fabriks och Handtwerksordning. La seva sol·licitud era polèmica pel gremi de la ciutat: no a causa del seu gènere, sinó a causa del seu gènere combinat amb el seu estat civil, mentre el gremi normalment només emetia llicències a vídues, no ho feia a solteres, tot i que no hi havia cap llei per prohibir-ho. Se li va negar la llicència, formalment degut a la seva edat. En canvi, la seva mare, llavors vídeus, va sol·licitar la llicència i li van concedir directament. Hilda Petrini obrí la seva pròpia fàbrica de rellotges amb la llicència de la seva mare. Va tenir un gran èxit, fou recomanada i tingué aprenents dels dos gèneres. |
Geografia | Nădlac (pronunciat en romanès: [nədˈlak]; hongarès: Nagylak; eslovac: Nadlak) és una ciutat a l'oest de Romania, al comtat d'Arad. Una antiga part de la ciutat es troba a la frontera amb Hongria; aquest poble es diu Nagylak. Una ciutat fronterera internacional, Nădlac és el principal pas fronterer cap a l'oest de Romania des d'Hongria. També és un centre de la comunitat eslovaca luterana a Romania. Situat a la part occidental del comtat d'Arad, a 50 km de la capital del comtat, a la frontera occidental de Romania, Nădlac és la porta principal d'entrada des de l'Europa occidental. Nădlac es va esmentar per primera vegada en documents el 1313 quan es coneixia com a Noglog. El nom de la ciutat en hongarès significa "lloc gran". Els noms romanesos i eslovacs en deriven. |
Química | El carbaril (metilcarbamat d'1-naftil) és un compost químic que pertany a la família dels carbamats i és emprat fonamentalment com a insecticida. És un sòlid blanc crital·lí comunament comercialitzat sota el nom de Sevin, una marca registrada de l'empresa Bayer. Va ser descobert per la companyia Union Carbide i comercialitzat per primer cop el 1958. Actualment és el tercer insecticida més utilitzat als Estats Units per jardins domèstics, agricultura comercial i per la cura de boscos i pastures. El carbaril és un inhibidor de la colinesterasa i és tòxic pels humans. |
Ràdio | Juan Luis Cano (Madrid, 6 de maig de 1960) és un periodista, escriptor i humorista espanyol, especialment conegut per haver estat part del duo Gomaespuma. |
Sociologia | Amb política post-fàctica es fa referència al pensament polític i a l'acció amb forma d'eslògans en què els fets no són al centre de l'atenció. La veritat d'una declaració es basa en l'efecte emocional de la declaració, especialment en interès del propi grup. Segons el filòsof i sociòleg Habermas, l'ideal comunicatiu de la Il·lustració requereix arguments de discurs que satisfacin pretensions objectives i ètiques, incloent-hi sobretot fets verificables: validabilitat com a part de la discursivitat. En canvi, en l'anomenada disputa post-fàctica, els fets són negats, desviats d'ells mateixos o la seva objectivitat és diluïda, sense que això tingui cap importància decisiva per al públic objectiu. Decisiu pel grup destinatari de la política post-fàctica és si els models explicatius oferts tenen una proximitat al seu món emocional.Els crítics assenyalen que fins i tot aquest eslògan polític es pot utilitzar malament i fins i tot es pot utilitzar "post-fàcticament" per a induir a emocions. El fenomen designat no és nou ni típic del present. Les opinions polítiques basades en punts de vista del món i interessos diferents mai no estan orientades a fets purs, sinó sempre i inevitablement a una perspectiva de percepcions de fets classificats i avaluats segons el seu propi sistema de valors. L'eslògan polèmic post-fàctic es fonamentaria en un realisme ingenu. |
Estris | El xampú és un producte per a la cura dels cabells, usat per netejar de brutícia, el greix generat per les glàndules sebàcies, escates de pell i en general partícules contaminants que gradualment s'acumulen sobre els cabells. Quan barregem xampú amb aigua o amb vinagre, es converteix en un tensioactiu, el qual mentre neteja els cabells i cuir cabellut, pot treure el greix que lubrica la base del cabell. Després d'usar el xampú es pot utilitzar un condicionador, per deixar els cabells més fàcils de pentinar i més suaus. |
Astronomia | La història de la longitud és un registre de l'esforç realitzat per part de navegants i científics durant diversos segles per aconseguir un mitjà eficaç per a la determinació de la longitud geogràfica. El mesurament de la longitud és important tant per a la cartografia com per a la navegació. Històricament, l'aplicació pràctica més important va ser proporcionar una navegació segura a través de l'oceà, la qual cosa requereix el coneixement de les dues coordenades del vaixell (la seva latitud i la seva longitud). Trobar un mètode de determinació de la longitud va costar segles i requerí la participació d'algunes de les més grans ments científiques. |
Astronomia | La Carte du Ciel (literalment, "Mapa del Cel") i l'Astrographic Catalogue (també denominat com Astrographic Chart) van ser dos components diferents però connectats entre si d'un projecte astronòmic internacional massiu, iniciat a la fi del segle XIX, dedicat a la catalogació i cartografiat de les posicions de milions d'estels amb l'objectiu d'aconseguir fins a les magnituds 11 ó 12. Vint observatoris al voltant de tot el món van participar en la presa de més de 22.000 plaques fotogràfiques de vidre en un enorme programa d'observació que es va estendre al llarg de diverses dècades. Malgrat (o a causa de) la seva vasta escala, el projecte mai va obtenir un èxit complet: la Carte du Ciel mai va ser completada, i durant gairebé mig segle el Catàleg Astrogràfic va ser en gran manera ignorat. Així i tot, l'aparició del Hipparcos Catalogue el 1997 ha propiciat un desenvolupament important de la reutilització d'aquest material fotogràfic històric. |
Indumentària | Les mitges de compressió són una peça de roba elàstica que pot prevenir o aturar la progressió de diferents trastorns i malalties cardiovasculars o limfàtiques. Sovint fetes a mida, actuen comprimint gradualment la cama, amb la pressió més alta al turmell decreixent fins al genoll o la cuixa.El flux sanguini a les cames és més difícil de mantenir a causa de la distància al cor. Per facilitar el retorn de la sang en contra de la gravetat, les venes disposen d'una sèrie de vàlvules que n'eviten el retrocés i faciliten la circulació. Per diferents causes, algunes vàlvules poden deixar de funcionar, provocant acumulacions de sang. També a causa de la gravetat, les cames són un punt d'estancament de limfa. Els possibles avantatges de l'ús de les mitges de compressió són: reducció de la pressió venosa ambulatòria, millora del funcionament de les vàlvules venoses, increment del temps d'ompliment venós i la bona adaptabilitat al pacient.Les mitges es poden fer servir en ambdues cames, o només una, i prèviament s'han de prendre mesures acurades de les mides de les cames per assegurar que s'aplica la pressió necessària. Generalment, les mitges s'han de posar de bon matí, dur durant tot el dia i treure abans d'anar a dormir. Sovint es recepten dos parells de mitges iguals al mateix pacient perquè se'n pugui rentar un parell mentre du l'altre. El rentat ha de ser a mà, a una temperatura d'uns 40 °C, assecant-les lluny de calor directa. Un metge ha de fer el seguiment i receptar-ne un canvi cada sis mesos, ja que les mides de les cames poden variar. |
Arquitectura | En arquitectura, l'àbac és la motllura superior que corona un capitell i n'augmenta la superfície on es recolza l'arquitrau, al mateix temps que protegeix la decoració d'aquest capitell. En l'ordre dòric, està format per una peça prismàtica, al jònic s'enrotlla en espirals i en el corinti se simplifica i s'estilitza. A l'edat mitjana és sinònim de cimaci. En les estructures modernes, per exemple de formigó armat, es denomina per similitud formal (no funcional) àbac a la zona del forjat pròxima a un pilar, reforçada estructuralment per transmètrer-li correctament les càrregues, i per resistir les solicitacions que es concentren en aquest punt (tallants i moments negatius). A més els àbacs permeten de corregir de manera barata el risc de punxonament. Viccionari |
Ràdio | L'oscil·lador Hartley és un circuit electrònic basat en un oscil·lador LC. Es tracta d'un oscil·lador d'alta freqüència que ha d'obtenir a la seva sortida un senyal de freqüència determinada sense que hi hagi una entrada. |
Ciència militar | Les Tàctiques Fabianes són una sèrie d'estratègies militars que tenen com a objectiu vèncer a l'oponent mitjançant una guerra de desgast. Aquestes tàctiques eviten lliurar batalles decisives i hostilitzen l'enemic de manera que aquest acabi desmoralitzat. Aquesta estratègia implica que el bàndol més feble considera que el temps corre al seu favor. |
Química | El bescanvi iònic o intercanvi iònic és un intercanvi d'ions entre dos electròlits o entre una solució d'electròlits i un complex. En la majoria dels casos el terme s'utilitza per referir-se als processos de purificació, separació i descontaminació de l'humor aquós i altres ions que contenen solucions sòlides intercanviadores d'ions polimèrics o minerals. Els intercanviadors d'ions típics són resines d'intercanvi iònic (funcionalitzades poroses o gel polímer), zeolites, montmorillonita, argila i humus del sòl. Els intercanviadors d'ions són els intercanviadors de cations que intercanvien ions amb càrrega elèctrica positiva (cations) o intercanviadors d'anions que intercanvien ions amb càrrega negativa (anions). També hi ha intercanviadors amfòters que són capaços d'intercanviar els cations i anions de forma simultània. No obstant això, l'intercanvi simultani de cations i anions pot ser més eficient si es realitza en llits mixtes que contenen una barreja d'anions i resines d'intercanvi catiònic, o passar la solució de tractament a través de diferents materials d'intercanvi iònic. Els intercanviadors d'ions poden ser selectius o tenir preferències obligatòries per a certs ions o classes d'ions, en funció de la seva estructura química. Això pot ser en funció de la grandària dels ions, la seva càrrega o la seva estructura. Exemples típics d'ions que poden unir-se als intercanviadors d'ions són els següents: H+ (protó) i OH- (hidròxid) Una sola càrrega en ions monoatòmics com Na+, K+ i Cl- Doble càrrega en ions monoatòmics com Ca2+ i Mg2+ Ions inorgànics poliatòmics com SO₄2- i PO₄3- Bases orgàniques, en general les molècules que contenen els aminoàcids de grups funcionals -NR₂H+ Àcids orgànics, sovint les molècules que contenen -COO- (àcid carboxílic), grups funcionals Biomolècules que poden ser ionitzats: aminoàcids, pèptids, proteïnes, etcL'intercanvi iònic és un procés reversible i l'intercanviador d'ions es pot regenerar o carregar d'ions desitjables mitjançant el rentat amb un excés d'aquests ions. |
Aeronàutica | La Unitat de Mitjans Aeris dels Mossos d'Esquadra és una de les cinc peculiars unitats de l'Àrea Central de Suport Operatiu que ofereixen els seus serveis altament especialitzats a la resta d'àrees del cos de Mossos d'Esquadra. La Unitat de Mitjans Aeris, també coneguda per l'indicatiu "Hèlix" (antigament "Griva"), realitza un ampli ventall d'actuacions per recolzar altres unitats del cos amb els helicòpters de què pot disposar. És present en les grans concentracions de persones, retransmet imatges i vídeos des de l'aire, controla l'espai aeri en dispositius especials, vetlla per la seguretat del trànsit i s'encarrega de la pròpia formació i de la formació d'altres unitats amb les quals assagen mètodes aeris. |
Matemàtiques | Un sistema lineal és un model matemàtic d'un sistema basat en l'ús d'un operador lineal. Les característiques i propietats d'aquests sistemes són molt més simples que les dels sistemes més habituals (els no lineals), per tant sempre que es pot s'intenta treballar amb aquests. Pel que fa a aplicacions, els sistemes lineals són molt usats en aplicacions de la teoria de control automàtic, processament de senyals i telecomunicacions. Per exemple, el mitjà de propagació per a sistemes de comunicacions sense fils es pot modelar a partir de sistemes lineals. |
Ciències ambientals | La sensibilitat climàtica en equilibri és el canvi de la temperatura superficial mitjana global en equilibri després de doblar la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (equivalent).Aquest valor s'ha estimat, en el Quart Informe d'Avaluació del GIECC de ser probablement en l'interval 2,1 a 4,4 °C, amb una mitjana de 3,2 °C. Això és un lleuger canvi respecte al Tercer Informe d'Avaluació del GIECC, que deia que era "probablement en un interval d'1,5 a 4,5 °C". Més generalment, la sensibilitat climàtica en equilibri es refereix al canvi de la temperatura d'equilibri l'aire superficial que segueix un canvi d'unitat en el forçant radiatiu, expressada en unitats de °C/(W/m²). En la pràctica, l'avaluació de la sensibilitat climàtica en equilibri exigeix simulacions molt llargues amb models climàtics globals acoblats, o es pot deduir d'observacions. Gregory et al. (2002) estimen una fita inferior d'1,6 °C calculant el canvi en el balanç de radiació de Terra i comparant-ho amb l'escalfament global observat durant el 20è segle. El treball recent fet per Annan i Hargreaves combina observacions i estimacions fetes per models independents per produir una mitjana d'uns 3 °C, i només una probabilitat d'un 5% d'excedir de 4,5 °C. Shaviv (2005) ha fet una anàlisi similar per a sis intervals de temps diferents, estenent-se des del cicle solar d'onze anys a les variacions de clima a escales geològiques. Ha trobat una sensibilitat típica de 2,0 °C (oscil·lant entre 0,9 °C i 2,9 °C amb una confiança d'un 99%) si no hi ha cap connexió de clima de raig còsmic, o una sensibilitat típica d'1,3 °C (entre 0,9 °C i 2,5 °C amb una confiança d'un 99%), si és certa la relació entre la variació solar amb els raigs còsmics. Andronova i Schlesinger (2001) (utilitzant models climàtics simples) han trobat que podria ser entre 1 i 10 °C, amb una probabilitat del 54 per cent que la sensibilitat climàtica sigui a fora de l'interval donat pel GIECC [3]. L'interval exacte depèn de quins factors són més importants durant el període instrumental: "Actualment, l'escenari més probable és un que inclou el forçant antropogènic pels aerosols de sulfat però no la variació solar. Encara que el valor de la sensibilitat climàtica en aquest cas és més incerta, hi ha una probabilitat del 70 per cent que excedeixi el màxim valor donat pel GIECC. Això no són bones notícies." deia Schlesinger. Forest et al. (2002) emprant patrons de canvi i el MIT EMIC calculaven un interval de confiança d'un 95% per a la sensibilitat climàtica d'uns 1,4-7,7 °C, i una probabilitat d'un 30% que la sensibilitat es trobés fora de l'interval d'1,5 a 4,5 °C. Frame et al. (2005) i Allen et al. assenyalen que la mida dels límits de confiança són dependents de la natura de les suposicions prèvies fetes. S'ha d'assenyalar que la sensibilitat climàtica no és el mateix que el canvi climàtic esperat, el qual depèn dels escenaris possibles:Per exemple el Quart Informe d'Avaluació del GIEEC declara que per l'any 2100 s'espera un augment 2,4 °C a 6,4 °C respecte a la mitjana 1980-1999 en l'escenari A1F1 d'emissions de gasos hivernacle altes. |
Ecologia | La reintroducció de l'os als Pirineus és com s’anomena col·loquialment el conjunt d’accions programàtiques que les diverses administracions amb competències en matèria ambiental han anat implementant els darrers anys per evitar l'extinció local definitiva de l'os bru i assegurar-ne la seva recuperació i posterior consolidació. L'os bru als Pirineus es trobava al caire de l'extinció local a la serralada a finals del segle xx, quan només quedaven 4 o 5 exemplars autòctons, degut a la persecució directa per l'home a que es veié sotmesa aquesta població. Tot i que són diverses les mesures empreses des dels anys 90 per revertir aquesta situació, ha guanyat molt protagonisme el reforç poblacional mitjançant la translocació d'individus reproductius originaris d’Eslovènia, on resideix una població viable de la mateixa subespècie europea. Entre el 1996 i el 2018 es van translocar 11 exemplars des d'aquest país balcànic (10 a França i 1 Catalunya).El programa suscita des de l'inici de la seva implantació importants adhesions i oposicions en el conjunt de la societat, amb partidaris i detractors que s'articulen en diversos grups d'influència. La principal resistència es deu al fet que un cop alliberats al nou medi pirinenc, els animals translocats i els seus descendents, així com succeïa amb els anteriors ossos autòctons, poden atacar la ramaderia i l'apicultura.Des de l'inici del programa s'han registrat naixements d'ossos als Pirineus. A l'últim cens oficial, divulgat el 2019, s'informaren 52 exemplars vius, entre cadells, sub-adults i ossos adults. La població d'ossos bruns a la serralada està catalogada encara en perill crític en l'última revisió de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), del 2018. Aquest és l'últim estadi considerat abans de l'extinció definitiva, tot i que se'n reconeix la millora demogràfica progressiva als darrers anys. Ja la subespècie europea en el seu conjunt, a la qual pertanyien tant els ossos autòctons com hi pertanyen els actuals d'origen balcànic, està classificada en risc mínim. |
Agricultura | El zero vegetatiu en agricultura és la temperatura a partir de la qual una planta inicia o contínua el seu creixement vegetatiu. Aquesta temperatura és variable segons l'espècie o la varietat vegetal. En alguns líquens el zero vegetatiu pot estar lleugerament per sota dels zero graus. En general les plantes d'origen tropical tenen zeros vegetatius molt alts per exemple el bananer 14 °C, mentre les plantes de clima temperat o fred el tenen baix per exemple el blat, l'ordi i el pèsol comencen a créixer (lleugerament) a partir dels 0 °C. Utilitzant el zero vegetatiu com a límit sumant els graus dia obtinguts en un lloc determinat s'obté la integral tèrmica que permet, entre altres coses, planificar les sembres i les collites dels cultius. |
Física | La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat. La forma general de la mètrica es desprèn de les propietats geomètriques d'homogeneïtat i isotropia; les equacions de camp d'Einstein només són necessàries per derivar el factor d'escala de l'Univers en funció del temps. Segons les preferències geogràfiques o històriques, el conjunt dels quatre científics (Alexander Friedmann, Georges Lemaître, Howard P. Robertson i Arthur Geoffrey Walker) s'agrupen habitualment com a Friedmann o Friedmann–Robertson–Walker (FRW) o Robertson–Walker (RW) o Friedmann–Lemaître (FL). Aquest model de vegades s'anomena Model Estàndard de la cosmologia moderna, encara que aquesta descripció també s'associa amb el model Lambda-CDM més desenvolupat. El model FLRW va ser desenvolupat de manera independent pels autors esmentats durant les dècades de 1920 i 1930. La mètrica FLRW s'utilitza actualment com a primera aproximació estàndard per al model cosmològic de l'univers a partir del Big Bang. Atès que la mètrica FLRW assumeix homogeneïtat, s'ha especulat erròniament que aquest model del big bang no pot explicar les variacions de temperatura de l'univers a diferents escales. Actualment, la FLRW s'utilitza com a primera aproximació per a l'evolució de l'univers perquè és simple de calcular i es pot ampliar de manera que modeli les variacions de temperatura de l'univers a diferents escales. Des del 2003, es comprenen bé les implicacions teòriques de les diferents extensions de la mètrica FLRW i es treballa per fer-les consistents amb l'evidència observacional obtinguda a partir dels satèl·lits COBE i WMAP. |
Telecomunicacions | Un funció finestra és una funció matemàtica usada sovint en l'anàlisi i el processament de senyals per evitar les discontinuïtats al principi i al final dels blocs analitzats. En processament de senyals, una finestra s'utilitza quan ens interessa un senyal de longitud voluntàriament limitada. En efecte, un senyal real ha de ser de temps finit, a més, un càlcul només és possible a partir d'un nombre finit de punts. Per observar un senyal en un temps finit, la multipliquem per una funció finestra. La més simple és la finestra rectangular definida com: h ( t ) = { 1 si t ∈ [ 0 , T ] 0 resta {\displaystyle h(t)={\begin{cases}1&{\mbox{ si }}t\in [0,T]\\0&{\mbox{resta}}\end{cases}}} Així, quan multipliquem un senyal s ( t ) {\displaystyle s(t)} per aquesta finestra, obtindrem únicament els T {\displaystyle T} primers segons del senyal: observem el senyal en un interval T {\displaystyle T} . En lloc d'estudiar el senyal s ( t ) {\displaystyle s(t)} , s'estudia el senyal truncat: s h ( t ) = s ( t ) ⋅ h ( t ) {\displaystyle s_{h}(t)=s(t)\cdot h(t)} . Si passem al domini de la freqüència, mitjançant una transformada de Fourier, obtenim el producte de convolució S h ( f ) = S ( f ) ∗ H ( f ) {\displaystyle S_{h}(f)=S(f)\ast H(f)} , on H ( f ) {\displaystyle H(f)} és la transformada de Fourier de la finestra. La utilització d'una finestra canvia l'espectre en freqüència del senyal. Hi ha diferents tipus de finestra que permeten obtenir diferents resultats en el domini de les freqüències. |
Arqueologia | La Taula dels Marchand (en bretó An Daol Varchant; en francés Table des Marchand) és un gran dolmen del jaciment megalític de Locmariaquer (Le Groh), al departament francés de Morbihan. El nom prové del patronímic d'una família vinculat a aquest lloc. Propietat de l'estat, el dolmen ha estat classificat com a monument històric des de 1889. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.