label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Art | L'art hitita va ser l'art vinculat al poble hitita.Els hitites, des del centre d'Anatòlia (actual Turquia), van establir un imperi amb capital a Hattusa que es va estendre per la costa de la Mediterrània fins a Egipte. Hi ha testimonis d'art hitita a diferents parts de l'Àsia Menor i a Síria, a la seva zona més septentrional. S'han trobat mostres a la zona d'Hattuša i Carquemix, que denoten l'existència de ciutats establertes sobre bases ciclòpies, així com de muralles, santuaris i palaus. Un dels materials bàsics que feien servir els hitites era la pedra, que decoraven habitualment amb baixos relleus, d'influència assíria, especialment a les zones de les muralles que quedaven a prop de les portes de les ciutats. Un exemple d'això és la porta dels esfinxs a Alaja Hüyük, que daten del tercer mil·lenni aC. També decoraven l'exterior dels santuaris, com els relleus trobats a Malatya, o Carquemix, entre d'altres. També s'han trobat petites escultures d'influència egípcia en forma d'estàtues metàl·liques, caracteritzades per l'absència de delicadeses formals i escàs detallisme i alguna peça monolítica de pedra.S'han trobat també copes i recipients d'or, i unes figures de les que no se'n coneix del tot la funció, que podrien ser puntes dels estendards, amb formes geomètriques i figures de cérvol. El cérvol era una representació del déu de la fertilitat pels hitites. A Kültepe s'han trobat figures de pedra amb el cos en forma de disc, un coll llarg i un cap petit. Una altra manifestació artística són els segells cilíndrics que imprimien sobre les tauletes d'argila per rodament. A més de textos escrits, porten figures de divinitats, algunes en forma de toro, segurament una representació del déu Tessub. Els relleus de l'època imperial, sobretot els que estan associats a llocs de culte, s'acostumen a representar els reis associats a una divinitat. El rei es mostra vestit amb una llarga túnica cerimonial, una mena d'estola, unes sabates punxegudes amb les puntes doblegades amunt (amb aquestes sabates també representaven els egipcis als hitites), un barret ajustat al cap i un bastó doblegat a la punta. De vegades la reina l'acompanya i la parella adoren un déu, o el déu abraça al rei protegint-lo. |
Geologia | La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk. També inclou la part oriental del nord de l'oceà Atlàntic, fins i tot la dorsal mesoatlàntica. La seva extensió és d'uns 67.800.000 km². Les plaques amb les quals limita són: Al nord, amb la placa nord-americana. Al sud, amb la placa africana, la placa aràbiga, la placa indoaustraliana. A l'est, amb la placa nord-americana, la placa filipina, la placa d'Okhotsk i la placa d'Amúria. A l'oest, té una vora divergent amb la placa nord-americana, que dona origen a l'esmentada dorsal atlàntica. |
Matemàtiques | Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor. El valor particular que prengui caracteritzarà un membre particular d'un sistema d'expressions, funcions, corbes, superfícies, etc. El valor d'aquesta constant és fix dins d'aquest sistema, però és alterable fora d'ell. És una constant tal, que altres constants poden ésser expressades en funció d'ella. Viccionari |
Fiscalitat | Un impost proporcional és un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho són per exemple l'IVA i els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina. Aquests impostos suposen un percentatge de renda més alt per a les rendes més baixes i un percentatge més baix per a les més altes, ja que els percentatges s'apliquen a productes que tenen el mateix preu per a tothom. Per exemple, si l'IVA general és del 18%. Una persona que guanya 900 € al mes i compra un ordinador de mil euros, paga el 18% de mil, o sigui 180 € d'impostos, i això representa el 20% del seu salari (el 20% de 900 és 180). En canvi, una persona que guanya 1.800 € al mes compra el mateix ordinador de mil euros i paga també 180 € d'IVA, però això només representa un 10% del seu salari (ja que 180 és el 10% de 1.800). Finalment el més ric sempre paga una porció més alta de la seva renda que el més pobre. Tot i que hi ha autors que han considerat l'IVA i els impostos proporcionals sobre el seu preu com a proporcionals, estrictament aquests també són regressius pel que fa a les rendes, i haurien de considerar-se només proporcionals els que ho són respecte a la renda de qui paga, no al preu del producte o servei. Seria proporcional i no regressiu, per exemple, un impost que gravés per a tothom el cinc per cent dels seus ingressos per a finançar la sanitat. I seria regressiu haver de pagar el cinc per cent del cost de la visita del metge. |
Circ | Vyacheslav Ivanovich «Slava» Polunin (en rus: Вячеслав Иванович "Слава" Полунин; Novossil, 12 de juny de 1950) és un artista i clown rus. És el creador dels espectacles escènics Asisyai-revue, Slava's Snowshow i Diabolo, així com el fundador de l'Academy of Fools. |
Informàtica | La llicència eCos és la llicència sota la qual es distribueix eCos, un sistema operatiu de temps real. És una modificació de la GNU GPL, que no considera que el codi que s'enllaci amb programes que protegeix restin subjectes a les clàusules de la GNU GPL, si es redistribueixen. Des d'aquest punt de vista, els seus efectes són similars als de la GNU LGPL. |
Física | La densitat relativa o gravetat específica (de l'anglès:specific gravity) és una comparació de la densitat d'una substància amb la densitat d'una altra la qual es pren com a referència. La densitat relativa és adimensional (sense unitats), ja que queda definida com el quocient de dues densitats. |
Telecomunicacions | AODV (acrònim de Ad hoc On-Demand Vector routing) és un protocol d'enrutament per a xarxes mòbile ad hoc (MANET) i altres xarxes sense fils ad hoc. Va ser desenvolupat el juliol del 2003 al centre de recerca de Nokia, a la universitat de Califòrnia, santa Bàrbara i universitat de Cincinnati per C.Perkins, E.Belding-Royer i S.Das. AODV es basa en la recomanació RFC 3561 del IETF. |
Enginyeria | El metacentre és el punt d'intersecció de les línies de forces ascendents a l'escorar el vaixell un petit angle amb la línia d'equilibri normal. És un punt definit dins l'estudi del comportament dels cossos flotants. Geomètricament representa el punt al voltant del qual gira la línia d'acció de l'empenyiment hidroestàtic per totes les petites inclinacions. Per definició, el metacentre (M φ ) és el centre de curvatura de la projecció en el pla vertical que passa pel centre de massa (G) i perpendicular a l'eix d'inclinació baricèntrica de la trajectòria seguida pel centre de carena (B) durant una inclinació infinitesimal de l'anomenada isocarena. Quan un vaixell escora, el centre de flotabilitat de la nau es desplaça lateralment. També pot moure's cap amunt o cap avall respecte a la línia de flotació. El punt en el qual una línia vertical a través del centre de flotabilitat en escora travessa la línia a través del centre de flotabilitat vertical, original, és el metacentre. Per definició, el metacentre queda directament per sobre del centre de flotabilitat.Al diagrama, les dues B mostren els centres de flotabilitat d'un vaixell en condicions verticals i escorat, i M és el metacentre. El metacentre es considera que es fixa en relació amb la nau per a petits angles de taló; no obstant això, a grans angles de taló, el metacentre ja no es pot considerar fix, i cal trobar la seva ubicació real per calcular l'estabilitat del vaixell. El metacentre es pot calcular mitjançant les fórmules K M = K B + B M {\displaystyle KM=KB+BM} B M = I V {\displaystyle BM={\frac {I}{V}}\ } On KB és el centre de flotabilitat (alçada per sobre de la quilla), I és el segon moment d'àrea de l'aigua en metres i V és el volum de desplaçament. en metres, KM és la distància entre la quilla i el metacentre. |
Jocs | El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i a moltes parts del País Valencià, així com a zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià). Generalment es juga entre dues parelles. Les expressions del joc ("truque", "quatre val", etc.) es fan en valencià, encara que els jugadors parlen una altra llengua. També és molt popular a les Illes Balears, on es fan campionats de Truc, on el joc és molt semblant, però canvien els triomfs (canvia l'ordre jeràrquic de les cartes). A la regió d'Elx el joc del sarangollo s'aparenta força al joc del truc valencià.L'abast dels territoris on es juga al truc i la seua popularitat al País Valencià el destaquen com a joc nacional, de manera similar a com la pilota es considera l'esport nacional. De fet, diversos moviments culturals, associacions, falles o grups musicals (com ara Bajoqueta Rock) fan del truc un símbol o, fins i tot, una forma de viure. El joc consta en realitat de dos jocs paral·lels: l'envit i el truc. L'envit es juga en la primera ronda de les tres cartes que es tenen a la mà, i el truc, el joc principal, es juga durant les tres rondes. |
Televisió | El panorama televisiu europeu està dominat per dos a tres grups mediàtics que es reparteixen per a cada país el mercat televisiu. La introducció a Europa va de la mà amb la història de la televisió en general, ja que fou al continent europeu que s'emeteren les primeres emissions en proves i és també al continent europeu que s'implanta de forma generalitzada i abans d'hora la televisió digital terrestre. El panorama televisiu europeu no dista del model occidental, trobant així doncs un espectre molt semblant a allò que es pot veure a Amèrica del Nord. Tot i que amb el temps el continent no ha estat sempre capdavant en matèria televisiva sí que es pot comptar dintre de les regions més televisades i adaptades a les novetats que concerneixen la televisió. I és que la televisió hi és el principal mitjà d'informació i d'entreteniment. |
Arqueologia | La paraula arqueologia procedeix del grec arkheos ('vell' o 'antic'), i de logos ('ciència'). És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses societats humanes que han viscut al llarg dels segles, gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir. Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la història quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen) l'escriptura. En canvi, només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a dir, aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment categoritzem de prehistòrica. Té uns mètodes de treball propis determinats (sobretot el de l'excavació), amb els quals pretén reconstruir el passat.Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les deixalles, etc. |
Química | El NaK és un aliatge de sodi i potassi que es troba en estat líquid a temperatura ambient. És un material comercialment disponible en diversos graus. Aliatges d'entre aproximadament un 40% i un 90% en potassi per pes són líquids a temperatura ambient. El NaK eutèctic està format per un 78% de potassi i un 22% de sodi. És líquid entre -12,6°C i 785 °C. Un ús notable és com a refrigerant dins reactors ràpids experimentals. A diferència dels reactors comercials, aquests s'aturen freqüentment i es buiden. La utilització de plom o sodi com a refrigerant, exigiria durant aquestes aturades la calefacció contínua que mantingués el refrigerant com a líquid, i no se solidifiqués dins dels conductes. L'ús de NaK permet solucionar aquest problema. L'aliatge NaK s'utilitza en moltes altres aplicacions de transferència de calor per raons similars. |
Agricultura | Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra. També s'utilitza per evitar la generació de patògens esperant que els seus cicles acabin sense poder tornar a renovar a causa de la falta d'hostes disponibles. Acabat aquest període de no cultiu, es fa neteja de la terra, s'enterren els fems, s'accelera la descomposició de la matèria orgànica, i es treuen les males herbes. Aquest procés es coneix com a guaretar. És a dir, es llaura disposant la terra perquè la parcel·la estigui llesta per a la sembra. És una tècnica molt usada en la rotació de cultius per alguns agricultors que busquen el repòs i la restauració de l'equilibri dels nutrients i la millora de la composició química del sòl abans de la sembra. Històricament s'ha utilitzat per preparar els cultius de primavera condicionant la terra cultivable per plantar una collita de tardor. El terme també es refereix, per metonímia, el període en què un realitza aquests treballs, i la terra que els rep. La pràctica del guaret es pot portar a terme diferents cops per tal de retonar a la superfície les llavors germinades de males herbes. A mesura que es destrueix aquesta vegetació també pot ser utilitzat com a pastura per ramats de petits remugants que l'utilitzen com aliment en espais amb pastures poc abundants. El terme guaret té un significat molt ampli, tot i que en general s'entenen com a aquelles terres que es deixen un o mes anys en repòs. Segons la seva estructura vegetal podem distingir entre: a) camps llaurats que no tenen cobertura vegetal; b) guarets joves que fa menys de dos anys que estan en repòs i que encara no han estat colonitzats per plantes llenyoses, c) guarets vells, amb mes de dos anys que inclouen plantes llenyoses i una cobertura vegetal abundant però sense massa alçada (erms i pastures).L'ús de la pràctica del guaret, portada a l'extrem de forma extensiva i en condicions de sequera extraordinària, combinat amb pràctiques de rotació de conreus, i conreu de cobertora per evitar processos d'erosió eòlica, va conduir a períodes greus de tempestes de pols durant la dècada dels trenta als Estats Units. Episodi que es coneix com a Dust Bowl. |
Objectes astronòmics | El problema de les galàxies nanes, sorgeix de les simulacions cosmològiques per ordinador que prediuen l'evolució de la distribució de la matèria en l'univers. La matèria fosca sembla agrupar-se jeràrquicament i en un nombre creixent d'halos de mida cada vegada menor. Tot i això, mentre sembla haver prou galàxies de mida normal formant aquesta distribució, el nombre de galàxies nanes és més baix de l'esperat segons les simulacions. Com a comparació, s'observaren al voltant de 38 galàxies nanes en el grup local, i només unes 11 orbitant la Via Làctia, tot i que una simulació de matèria fosca en prediu 500 a la Via Làctia.Aquest problema té dues possibles solucions. Una és que els halos més petits existeixen però només uns pocs són visibles perquè no han aconseguit atraure prou matèria bariònica per a crear una galàxia nana visible. Com a suport a aquesta idea, les observacions fetes el 2007 per l'observatori Keck descobriren vuit galàxies satèl·lits nanes de la Via Làctia ultra febles de les que sis eren un 99,9% de matèria fosca (amb una relació massa/lluminositat d'uns 1000) Una altra solució podria ser que galàxies més grans desfessin per forces de marea o engolissin les galàxies nanes a causa d'interaccions complexes. Aqueste destrucció per forces de marea ha estat part del problema en identificar les galàxies nanes en primer lloc, la qual és extremadament difícil, ja que aquests objectes tenen una lluentor superficial baixa i estan molt difusos, tant que són pràcticament invisibles en el nostre veïnatge. |
Informàtica | En informàtica, computació interactiva es refereix a programari que accepta entrades d'humans - per exemple, dades o ordres. El programari interactiu inclou molts programes populars, com processadors de textos o aplicacions de full de càlcul. En comparació, els programes no interactius funcionen sense contacte humà; exemples d'aquests inclouen compiladors i aplicacions de processament per lots. Si la resposta és prou complexa, es diu que el sistema està conduint interacció social i alguns sistemes intenten aconseguir això mitjançant l'aplicació d'interfícies socials. La natura de la computació interactiva, així com el seu impacte en els éssers humans s'estudien àmpliament en l'àmbit de la interacció home-màquina. |
Física | El Premi Comstock de Física és atorgat per l'Acadèmia Nacional de Ciències "pel seu recent descobriment innovador o investigació en electricitat, magnetisme o energia radiant, àmpliament interpretada."Els guardonats han de ser residents d'Amèrica del Nord. Nomenat després de Cyrus B. Comstock, s'ha atorgat cada cinc anys des de 1913. |
Antropologia | Ser antropòloga és una professió de qui estudia antropologia, és a dir, és qui estudia l'ésser humà des d'una perspectiva biològica (antropologia física), arqueològica, lingüística i/o cultural. Els antropòlegs han aconseguit resoldre dubtes sobre la natura humana respecte la seua herència biològica.Els antropòlegs poden trobar-se majoritàriament en l'àmbit de l'ensenyança superior. També hi ha antropòlegs treballant en museus i en àmbits del sector públic i privat: assessorant en àmbits com l'educació, la salut, l'agricultura, les relacions personals i ètniques i en la direcció d'empreses multinacionals. Aquests àmbits no acadèmics són l'ocupació de l'antropologia aplicada, la qual requereix coneixements en estadística, llenguatges de programació i altres. L'antropologia aplicada és una subdisciplina de l'antropologia cultural (i en molts altres casos de la lingüística, l'arqueologia i la física) que s'ha posat en pràctica especialment després de la Segona Guerra Mundial.Molts antropòlegs sense doctorat tendeixen a treballar exclusivament com a investigadors i no a l'ensenyança. Aquells que solament investiguen no solen ser considerats facultatius. La mediana de salari dels antropòlegs del 2015 era de 62.220 dòlars americans. |
Astronomia | Pomponia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 76.77 ° de latitud nord i 281.87 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 59.07 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012 fa referència a Pomponia, una verge vestal romana. |
Telecomunicacions | Twitteratura (de l'anglès Twitterature, mot creuat de Twitter i literatura) és un ús literari del servei de microblogging de Twitter. Inclou diversos gèneres, incloent aforismes, poesia i ficció escrits per particulars o en col·laboració. El text va començar tenint una extensió màxima de 140 caràcters, però des de 2017 s'amplià a 280. |
Ciències de la salut | Les il·lusions auditives són falses percepcions d'un so real o estímul extern. Aquestes falses percepcions són l'equivalent a una il·lusió òptica: l'oient sent o no sons presents a l'estímul o bé sons que no haurien de ser possibles donada la circumstància de com van ser creats. Les il·lusions auditives posen de manifest les àrees on l'oïda i el cervell humans, com a eines de supervivència orgànica, es diferencien dels receptors d'àudio perfectes; això demostra que és possible que un ésser humà escolti alguna cosa que no hi és i pugui reaccionar al so que suposadament va sentir. |
Matemàtiques | En lògica matemàtica, la jerarquia aritmètica o jerarquia de Kleene és una classificació de conjunts de nombres naturals (i per extensió de qualsevol tipus d'elements que es codifiquin en nombres naturals) segons la complexitat de les fórmules que els defineixen. Els conjunts classificats s'anomenen aritmètics.La jerarquia aritmètica és important en la teoria de la recursió, en la teoria descriptiva de conjunts efectiva, i en l'estudi de teories formals (com per exemple l'aritmètica de Peano). L'algorisme de Tarski-Kuratowski permet obtenir fàcilment una fita superior per a la classificació dels conjunts aritmètics. La jerarquia hiperaritmètica i la jerarquia analítica són extensions de la jerarquia aritmètica que permeten classificar més conjunts. |
Estris | La bossa Birkin és una bossa de mà creada per Hermès, elaborada artesanalment, que deu el seu nom a l'actriu i cantant Jane Birkin. En l'àmbit de la moda, aquesta bossa es considera un article de luxe i símbol d'estatus social elevat, a causa del preu elevat i l'ús que n'han fet determinades personalitats famoses.Els preus van des de 10.000 € a 130.000 €, depenent del tipus de pell, i augmenta especialment si s'utilitzen pells exòtiques. Les bosses es distribueixen a través de la cadena de boutiques Hermès, en horaris impredictibles i en quantitats molt limitades, la qual cosa crea exclusivitat i una escassetat artificial. |
Enginyeria | Adrien André Sanfourche (1888-1956) fou enginyer químic, doctor en ciències físiques i assessor científic de la Compagnie de Saint-Gobain el 1947. |
Història | Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifríqiya. Després del 1330 va ascendir a les més altes posicions en el govern hàfsida de Abu-Yahya Abu-Bakr II i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marínides i l'ascens de la influència del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era veí dels hàfsides després d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen). A la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abu-l-Abbàs Àhmad i Ibn Tafragin va romandre al front de l'administració, però al cap d'uns mesos de govern, un germà de l'emir, Abu-Hafs ibn Abi-Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir marínida de Fes Abu-l-Hàssan va envair el país (1347) i no va trobar resistència. Ibn Tafragin el va afavorir, però els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifríqiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el més influent, i que va fer proclamar emir a al-Fadl Àhmad II, que era governador de Bona (desembre del 1349). Ibn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia més poder, el va deposar a l'any següent, i va proclamar a un germà seu menor d'edat de nom Abu-Ishaq Ibrahim II, pel qual va governar del 1350 al 1364. Va morir el 1364. |
Geografia | Les ecoregions del Bhutan generalment varien segons l'altitud i les precipitacions. Bhutan ocupa 38.394 quilòmetres quadrats a l'Himàlaia oriental, en altituds que van des dels 97 metres fins als 7.570 metres. Les valls seques i planes del Bhutan occidental i central solen estar relativament densament poblades i intensament conreades. Les valls de l'est més humides, però, solen ser barrancs més estrets i més costeruts. A elevacions més baixes i mitjanes, els biomes indomalaians van des de boscos tropicals i subtropicals fins a boscos de coníferes temperades. A les regions muntanyoses del nord, Bhutan és en gran part paleàrtic, formant boscos de coníferes temperades, prats i arbustos de muntanya i faixes sense cap ecozona on encabir-les per causa de les seves altes elevacions glacials. |
Jocs | Uwe Rosenberg (Aurich, Baixa Saxònia, 27 de març de 1970) és un dissenyador alemany de jocs de taula moderns. Va començar destacant amb el seu joc de cartes Bohnanza, amb el qual va obtenir notorietat tant al seu país natal com internacionalment. És el creador d'Agrícola, joc de taula d'estil europeu que va ostentar el número u del rànquing de la prestigiosa web de jocs de taula BoardGameGeek des de setembre de 2008 a març de 2010.Conegut també per la creació d'altres jocs de taula basats en la gestió de recursos com ara Le Havre, Caverna i Ora et labora. |
Nàutica | Es coneix com a minitransvasament de l'Ebre un transvasament d'aigües realitzat al riu Ebre cap a municipis de l'Ebre, Baix Penedès i al Camp de Tarragona, en compliment de la llei 18/1981 de l'1 de juliol "sobre actuacions en matèria d'aigües a Tarragona". Per a la gestió d'aquest transvasament es va crear el "Consorci Concessionari d'Aigües per als Ajuntaments i indústries de Tarragona" (CAT).Amb la realització d'aquest transvasament, es va passar d'un volum d'aigua de 39 Hm3 pel 55% de la població, el 1991, a un volum de 70 Hm3 per al 85% de la població el 2015. |
Geologia | Un lacòlit (mineralogia, petrografia) és una roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica. La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades. La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva. El lacòlit és una massa intrusiva de roca magmàtica de forma lenticular i de diversos quilòmetres d’extensió (dimensions inferiors a 10 km de diàmetre, i algun centenar de metres de gruix), amb la base plana i el sostre convex cap amunt, que s’ha col·locat sensiblement en concordança dins una sèrie sedimentària; per aquesta raó, hom l’ha anomenat massís concordant o filó capa. Pot abastar diversos quilòmetres d'extensió (es lacolito; fr laccolithe; en laccolite, laccolith) En el seu orígen, la intrusió magmàtica, procedent d’una massa inferior batolítica, amb pressió i diferenciacions, no va assolir la superfície del sòl, però hi restà relativament pròxima. La intrusió, generalment, es ramifica i té formes molt variades.(sin. compl.: roca intrusiva) |
Astronomia | L'acrònim UBV fa referència al catàleg estel·lar a vegades conegut com a Blanco, o també USN o (WPC)(UBV system), aquests darrers acrònims corresponen a un catàleg estel·lar creat per V. M. Blanco, S. Demers, G. G. Douglas i M.P. Fitzgerald, Publicat per l'Observatori Naval dels Estats Units en la seva sèrie segona, nombre 21, 0(1968) és un Catàleg Fotomètric, de les estrelles segons la seva magnitud i color segons els sistemes UBV i UCBV (en anglès: Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems.) El Catàleg per Fotometria Fotoelèctrica UBV, o UBV M és el catàleg d'estrelles per brillantor segons el sistema fotomètric UBV, desenvolupat per Johnson. El format de les dades del Catàleg UBV és text pla, després de descomprimir per unzip o gunzip pot ser vist per qualsevol visor de text o pels visors en línia ADC. Arxivat 2008-07-19 a Wayback Machine. Les especificacions per al format de catàleg s'ofereixen als llocs de descàrrega. |
Nàutica | El Cos de les Capitanies de Port - Guàrdia Costanera són els guardacostes d'Itàlia. |
Geologia | Una picnoclina és una capa d'aigua en la qual s'evidencia un canvi sobtat en la seua densitat vinculat amb la profunditat. En els ecosistemes d'aigua dolça, tals com els llacs, aquest canvi en la densitat és causat bàsicament per modificacions en la temperatura, mentre que en els ecosistemes marins, com els oceans, el canvi pot ser causat tant per canvis en la temperatura com per canvis en la salinitat de l'aigua. |
Estris | Un objectiu normal és un objectiu d'una càmera de fotos o de cinema que mostra una perspectiva semblant a la de l'ull humà. Per convenció s'ha determinat que sigui la diagonal del negatiu que es fa servir. Així, en el format de 35mm (24 × 36mm), conegut com pas universal, un objectiu normal té una distància focal propera a 50mm. Un objectiu normal, per a un mateix nombre f, té més profunditat de camp que un teleobjectiu i menys que un gran angular. |
Agricultura | Els microgastrins (Microgastrinae) són una subfamília d'himenòpters de la família dels bracònids, que inclou unes 2.000 espècies descrites, i un total estimat d'entre 5.000 i 10.000 espècies. |
Física | La cristal·lització és la formació d'un cristall. Es pot donar en un medi natural o de manera sintètica. És el procés de formació de cristalls sòlids que precipiten des d'una solució, una substància fosa o, més rarament, dipositada directament des d'un gas. La cristal·lització també és una tècnica de separació sòlid-líquid, en la qual succeeix que la massa es transfereix d'un solut, des d'una solució líquida, a una fase cristal·lina sòlida pura. En enginyeria química, la cristal·lització passa dins un cristal·litzador. La cristal·lització és, per tant, un aspecte de la precipitació química obtinguda amb la variació de les condicions de solubilitat del solut en el solvent, en contrast amb la precipitació química deguda a una reacció química. La cristal·lització s'empra amb força freqüència en química per purificar una substància sòlida. |
Astronomia | La col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia és una col·lisió galàctica prevista per d'aquí a 3.000 milions d'anys entre les dues galàxies més grans del Grup Local, la Via Làctia i Andròmeda. Se la posa com a exemple del tipus de fenòmens associats a tals col·lisions en les simulacions. Com en les altres col·lisions d'aquest tipus, és improbable que els objectes com ara els estels que hi ha dins de cada galàxia arribin a col·lidir, ja que les galàxies, de fet, són molt disperses. L'estel més proper al Sol es troba a gairebé trenta milions de diàmetres solars de la Terra. Si la teoria és correcta, els estels i el gas d'Andròmeda podran veure's a ull nu des de la Terra (si hi queda algú) d'aquí a més o menys tres mil milions d'anys. Si la col·lisió té lloc, ambdues galàxies es fusionaran en una galàxia més gran. Frank Summers, del Space Telescope Science Institute, ha creat una visualització CGI d'aquest esdeveniment, basant-se en les investigacions dels catedràtics Chris Mihos, de la Case Western Reserve University, i Lars Hernquist, de la Universitat Harvard. Aquest tipus de col·lisions és relativament comú; per exemple, es creu que Andròmeda va col·lidir amb almenys una altra galàxia en el passat. És possible, però no segur, que el nostre sistema solar sigui expulsat de la nova galàxia en algun moment durant la col·lisió. Això no tindria cap efecte advers en el sistema. Les possibilitats d'algun tipus de danys al Sol o als planetes són remotes. De tota manera, la vida a la Terra ja no existirà en la forma actual, ja que l'augment de temperatura impediria la presència d'aigua líquida. |
Ciència militar | La història de les armes nuclears relata el desenvolupament de les armes nuclears. Les armes nuclears són dispositius que posseeixen un enorme potencial destructiu que utilitza l'energia derivada de la fissió nuclear o reaccions de fusió nuclear. Començant amb els avenços científics de la dècada de 1930, que va fer possible el seu desenvolupament, mitjançant la continuació de la carrera d'armaments nuclears i les proves nuclears de la Guerra Freda, i, finalment, amb les qüestions de la proliferació i el possible ús de terrorisme a principis de segle xxi. |
Enginyeria | Un taxímetre (del grec τάξις , taxa, i-metre, mesurar. Què mesura la taxa.), És un aparell de mesura mecànic o electrònic usualment instal·lat en els anomenats taxis, semblant a un hodòmetre. I mesura l'import a cobrar en relació tant a la distància recorreguda com el temps transcorregut. El primer taxi equipat amb l'invent va ser el Daimler Victoria fabricat per Gottlieb Daimler a 1897. A l'antiga Roma, existien taxímetres que funcionaven per mitjà d'un mecanisme solidari amb l'eix d'una carreta que anava alliberant petites boles. Al final del trajecte, el passatger pagava en funció de les boles alliberades. En alguns llocs fan servir un senyal lluminós per indicar si estan lliures. A l'Argentina és anomenat bandereta , nom que comporta des dels taxímetres mecànics, en els quals es girava una bandereta amagar per començar un viatge, i en finalitzar es tornava a la posició visible. També poden utilitzar amb la mateixa finalitat un cartell lluminós al sostre. |
Agricultura | Aleksandr Vassílievitx Txaiànov , rus: Александр Васильевич Чаянов, (Moscou, 1888 - Almati, 1937) fou un escriptor i economista agrari rus. |
Sociologia | L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilidad tècnica (Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit en alemany) és un assaig de 1936 publicat originalment a la revista Zeitschrift für Sozialforschung escrit pel crític i filòsof marxista Walter Benjamin. |
Art | L'entrellaçat croat (conegut com el pleter o el troplet en croat), és un tipus d'entrellaçat, el més característic del seu patró de tres cintes. És un dels patrons més utilitzats de l'art preromànic croat. Es troba a les esglésies i als monestirs construïts al Regne de Croàcia durant l'alta edat mitjana, entre el segle ix i el començament del segle xii. De vegades, les cintes ornamentals s'agrupen formant figures d'animals i de plantes. Els exemples més representatius d'inscripcions adornades amb l'entrellaçat croat inclouen l'estela de Baška, la pica baptismal del duc Višeslav de Croàcia, i la inscripció de Branimir. Altres exemples rellevants es troben a prop de Knin, a Ždrapanj i Žavić pel poblat de Bribir, Rižinice a prop de Solin, i a Split i Zadar.Croàcia té una medalla civil i militar anomenada Ordre de l'entrellaçat croat. |
Filosofia | La teoria milliana, rep aquest nom a causa del fet que J. S. Mill defengué aquesta tesi, (també anomenada 'Boby'-Boby (en anglès 'Fido'-Fido), o de la referència directa) és una teoria monista, en filosofia del llenguatge, sobre el significat dels termes singulars que afirma i defensa que el significat dels noms propis i les descripcions definides és un objecte. |
Sociologia | Li Yinhe (en xinès: 李银河; en pinyin: Lǐ yínhé; Pequín, 1952) és una sociòloga i sexòloga xinesa. Se la considera una de les intel·lectuals amb més projecció pública de la societat xinesa en la defensa de les pràctiques sexuals no normatives (pornografia, sadomasoquisme, orgia), així com dels drets de les dones, gais, lesbianes i transsexuals. Doctorada en sociologia per la Universitat Pittsburgh, el 1988 va tornar a la Xina i va esdevenir pionera en el seu camp, en introduir les teories occidentals sobre el seu àmbit en la societat xinesa. Membre i investigadora en l'Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, ha publicat diverses obres, de les quals podem destacar Foucault i el Sexe (2001), La subcultura de l'homosexualitat (1998), i El seu món: estudi de l'homosexualitat a la Xina (1992), escrita conjuntament amb el seu marit, l'escriptor Wang Xiaobo. |
Fiscalitat | Molts països han signat tractats fiscals bilaterals o convenis de doble imposició amb altres països per evitar o mitigar la doble imposició. Aquests tractats poden incloure diversos impostos incloent impostos sobre la renda, impostos sobre l'herència, impostos sobre el valor afegit o altres impostos. A més dels tractats bilaterals, també hi ha tractats multilaterals. Per exemple, els països de la Unió Europea (UE) són parts en un acord multilateral pel que fa als impostos sobre el valor afegit sota els auspicis de la UE, mentre que el Tractat d'assistència administrativa mútua del Consell d'Europa i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) està oberta a tots els països. Els tractats fiscals solen reduir els impostos d'un país tractat per als residents de l'altre país tractat per reduir la doble imposició dels mateixos ingressos. Les disposicions i els objectius varien significativament, i són molt pocs els tractats fiscals. La majoria de tractats: definir quins impostos estan coberts i qui és un resident i pot optar a les prestacions, reduir les quantitats d'impostos retinguts dels interessos, els dividends i cànons que paga un resident d'un país als residents de l'altre país, limitar l'impost d'un país sobre la renda empresarial d'un resident de l'altre país a aquells ingressos d'un establiment permanent del primer país, definir les circumstàncies en què seran tributats els ingressos de les persones residents en un país a l'altre país, inclosos el sou, la feina per compte propi, les pensions i altres ingressos, preveure l'exempció per a certs tipus d'organitzacions o individus, i proporcionar marcs de procediment per a l'aplicació i resolució de disputes.Els objectius marcats per entrar en un tractat sovint inclouen reduir la doble imposició, eliminar l'evasió fiscal i fomentar l'eficiència comercial transfronterera. Generalment s'accepta que els tractats fiscals milloren la certesa per als contribuents i les autoritats fiscals en el seu tracte internacional.Diversos governs i organitzacions utilitzen tractats model com a punts de partida. Els tractats de doble imposició generalment segueixen el model de convenció de l'OCDE i el comentari oficial i els comentaris dels membres sobre això serveixen d'orientació per a la interpretació de cada país membre. Altres models rellevants són la Convenció Model de les Nacions Unides, en el cas dels tractats amb països en desenvolupament i la Convenció Model dels Estats Units, en el cas dels tractats negociats amb els Estats Units. |
Física | El coeficient de temperatura, habitualment simbolitzat com α , és una propietat intensiva dels material és que quantifica la relació entre la variació de la propietat física d'un material i el canvi de temperatura. Per tant, és el canvi relatiu d'una propietat física quan la temperatura canvia en un ºK. Aquest coeficient s'expressa segons el Sistema Internacional d'Unitats en ºK. La seva expressió matemàtica pren la forma: α ( T ) = 1 R ( T 0 ) ⋅ ∂ R ( T ) ∂ T {\displaystyle \alpha (T)={\frac {1}{R(T_{0})}}\cdot {\frac {\partial R(T)}{\partial T}}} on: Α és el coeficient de temperatura, que pot variar amb la temperatura; R (T) és la magnitud de la propietat física del material a la temperatura T R (T 0 ) és la magnitud de la propietat física del material a la temperatura de referència T 0 Si el coeficient de temperatura és pràcticament constant en l'interval de temperatures entre T 1 i T , és a dir, la magnitud física depèn linealment de la temperatura, llavors pot realitzar-se la següent aproximació: α = 1 R ( T 0 ) ⋅ Δ R Δ T = 1 R ( T 0 ) ⋅ R ( T ) − R ( T 0 ) T − T 0 {\displaystyle \alpha ={\frac {1}{R(T_{0})}}\cdot {\frac {\Delta R}{\Delta T}}={\frac {1}{R(T_{0})}}\cdot {\frac {R(T)-R(T_{0})}{T-T_{0}}}} |
Sociologia | Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes. Pot ser material o conceptual. La teoria de sistemes s'esforça en trobar lleis generals sobre el comportament dels sistemes materials.El funcionament d'un sistema depèn de la manera com estan relacionades les seves parts o elements de forma que si alguna part o element és afegida, suprimida o modificada cal esperar que el funcionament del sistema sigui diferent. El que distingeix un sistema d'una col·lecció inconnexa d'elements és el fet que les propietats del sistema no s'explica per la suma de les seves parts sinó que les relacions establertes produeixen uns resultats diferents als resultats esperables dels elements presos individualment. Aquest punt de vista holista es fa evident, per exemple si es considera que un rellotge no té les mateixes propietats que la col·lecció inconnexa de les seves peces. Un equip de futbol o la qualitat d'un sistema de so no s'explica només pels elements individuals que en formen part sinó per la qualitat de cadascun dels elements integrats en un tot. Si algun dels elements falla la qualitat del conjunt es ressent. D'aquí que es digui que els sistemes presenten unes propietats emergents. |
Història | Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és un historiador, escriptor i polític català. És doctor en Filosofia i Lletres per la UAB és autor d'El descrèdit de la història (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), llibres que van merèixer l'any 1998 el Premi Enric Prat de la Riba concedit per l'Institut d'Estudis Catalans. Sobre Ferran Soldevila n'ha editat diversos reculls i ha tingut cura de la publicació dels seus Dietaris de l'exili i el retorn (1995-2000). Va ésser comissari de l'exposició Carles Fages de Climent, poètica i mítica de l'Empordà (2000-2003) i en va coordinar, amb Rafael Pascuet el catàleg del mateix títol. |
Objectes astronòmics | Els Supercúmuls d'Hèrcules són un conjunt de dos propers supercúmuls de galàxies. En relació amb uns altres supercúmuls locals, els supercúmuls d'Hèrcules es consideren particularment grans, sent aproximadament 330 milions d'anys llum de diàmetre. Els supercúmuls d'Hèrcules estan prop del Supercúmul de Coma, ajudant a compensar part de la Gran Muralla. Aquesta regió inclou els següents cúmuls: Abell 2147, Abell 2151, Abell 2152. |
Filosofia | El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient. |
Ecologia | La Convenció Sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Silvestres (CMS) o Convenció de Bonn és un acord internacional per conservar les espècies migratòries dins el seu àmbit de migració. Fou signat sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i tracta sobre la conservació dels animals silvestres i els hàbitats a escala globa. Fou signat el 1979 a Bonn (Alemanya Occidental) i entrà en vigor el 1983. |
Telecomunicacions | FirstClass és un programa per grups client-servidor, correu electrònic, conferències en línia, serveis de veu i fax i un sistema de taulers d'anuncis per a macOS, Windows, i Linux. Els mercats primaris de FirstClass són els sectors d'educació superior i K-12, incloent quatre dels deu districtes escolars més grans dels Estats Units ( Las Vegas, Clark County School District de NV, Broward County Public Schools de Florida, Hillsborough County). Escoles públiques i Escoles públiques de Chicago ).El producte forma part del grup de cartera d'OpenText i s'executa a les plataformes macOS, Windows i Linux, tant per al client com per al servidor. També hi ha disponibles aplicacions de client per a iPhone i Android. Segons la companyia, el producte és utilitzat per més de 3.000 organitzacions i té 9 milions d'usuaris a tot el món. |
Periodisme | Imatges va ser un setmanari gràfic d'actualitat entre el juny i el novembre de 1930. |
Humor | El teatre per hores o teatre per seccions va ser un sistema d'organització teatral aparegut a Madrid cap al 1868 i que va perdurar fins a la dècada del 1910, estant la seva època de més desenvolupament la dècada del 1890. Va consistir en la posada en escena d'una sèrie de petites obres de teatre de, com a màxim, una hora de durada i que van començar a representar-se primer als petits però nombrosíssims café-teatros de la capital espanyola d'aquesta època, i que ràpidament s'hi van estendre a la resta de les províncies, estant Madrid i Barcelona les places més fortes. Aquesta modalitat, que va ser adoptada fins i tot per alguns grans teatres —com ara el madrileny Teatro Apolo, el més luxós d'aquest moment que va albergar aquest tipus de representacions—, va complir tant la funció de culminació com de final de l'anomenat teatre breu complementari. Va ser el seu grau de desenvolupament més important, llevant-li el paper d'acompanyant del producte principal, però també va acabar estant l'últim moviment que el va representar als seus salons. |
Ciències de la salut | Les malalties exògenes són aquelles que són provocades per factors externs a l'organisme, independentment dels factors interns. |
Telecomunicacions | La teoria de codis s'ocupa de trobar mètodes, anomenats codis. La seva funció és incrementar l'eficiència i reduir la taxa d'errors en la comunicació de dades sobre canals sorollosos fins al límit teòric del canal. Aquests codis poden classificar-se en tècniques de compressió de dades i tècniques en correcció d'errors. Un altre tipus de codis són els algorismes criptogràfics. No tots els sistemes de transmissió satisfan la condició de transmetre el senyal sense distorsió, de manera que la resposta no sempre és una rèplica exacta del senyal d'entrada. Les distorsions poden ser lineals, degut a la característica no ideal, sigui de magnitud, de fase o ambdues, o no lineals.Hi ha quatre tipus de codis, compressió de dades, criptografia, codi en línia i detector i corrector d'errors. El funcionament d'aquests codis consisteix en l'enviament, junt amb la informació original, de redundància amb la que es pot deduir el que realment transmès, per exemple enviant dues còpies iguals: si el bit original o alguna de les còpies es rep malament, es pot corregir a partir dels altres dos. Es millora la qualitat de la informació rebuda, però a base de l'augment del cost d'enviament. |
Filosofia | Histoire de la sexualité (literalment en català: "Història de la sexualitat") és un estudi en tres toms sobre la sexualitat en el món occidental, escrit pel filòsof i historiador francès Michel Foucault. El primer tom, La volonté de savoir [La voluntat de saber], es va publicar per primera vegada el 1976 per edicions Gallimard. El va seguir L'usage des plaisirs [L'ús dels plaers] i Le souci de soi [La cura d'un mateix]. El tom I analitza les idees de Foucault quant a la "hipòtesi repressiva", la idea que la societat occidental hauria suprimit la sexualitat des del segle xvii fins a mitjan segle xx. Argumenta que aquesta hipòtesi és una il·lusió i que, en realitat, els debats sobre la sexualitat van proliferar durant aquest període. Continua argumentant que, en aquest moment, els especialistes comencen a estudiar la sexualitat de manera científica, tot classificant els diferents tipus de sexualitat i animant la gent a confessar els seus sentiments i conductes sexuals, tot plegat amb el desig de conèixer la "veritat" sobre el sexe. Foucault estava interessat en la creació del subjecte i la manera com es constitueix l'individu. En Histoire de la sexualité, argumenta que en el món occidental, durant els segles xviii i xix, la identitat de les persones comença a estar cada vegada més lligada a la seva sexualitat. |
Història | La casa de Butrón (en el castellà medieval Buitrón) fou un llinatge de la noblesa feudal de la Corona de Castella, descendent directe de la casa d'Haro, la casa de Borgonya i per aquesta línia familiar dels monarques dels regnes d'Astúries, Castella, Lleó, Aragó, Navarra, Portugal, la dinastia Capet de França, la dinastia Hohenstaufen d'Alemanya, la casa de Plantagenet d'Anglaterra, la casa de Normandia i la casa d'Uppsala. El cognom basc Butrón procedeix de la paraula buitrón o voltor. No obstant això, es pensa que el seu veritable significat deriva de "butrón", utensili implementat per a la pesca (un con que deixa passar l'aigua atrapant els peixos). Est era utilitzat en el riu Butrón que es troba davant del Castell de Butrón, i aquest lloc era anomenat així perquè utilitzaven "butrones" per a la pesca. El Castell de Butrón es troba a la avant església de Santa María de Gatica, de la merindad d'Uribe, en el partit judicial de Durango, i d'aquí les seves branques es van establir en la Vila de Bilbao, Plentzia i en la merindad d'Uribe. Al fogatge de 1704 trobem vuit cases citades, una en Bakio, quatre en Plentzia i tres en Gatica. Uns altres van passar a Hondarribia i Ormaiztegi (Guipúscoa). El solar de Butrón és un dels més antics i il·lustres llinatges de Biscaia. El llinatge del solar de Butrón comença en Juan Pérez de Butrón, I senyor de la casa de Butrón. |
Ètica | L'ètica de la intel·ligència artificial és la branca de la tecnoètica que s'ocupa dels robots i altres éssers dotats d'intel·ligència artificial. Es pot dividir en roboètica, que té a veure amb el comportament dels éssers humans que dissenyen, construeixen, utilitzen i tracten amb éssers dotats d'intel·ligència artificial, i ètica de les màquines, que s'interessa pel comportament moral dels agents morals artificials (AMA). Pel que fa a les intel·ligències artificials generals (IAG), s'ha començat a treballar en metodologies per integrar-les en el marc jurídic i social existent, que se centren en la condició jurídica de les IAG i els seus drets. |
Jocs | La denominació joc de paraules o joc de mots es pot referir tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment.En ludolingüística, un joc de paraules és el procediment pel qual s'estableix una relació pel sentit (homologia) i per la fonètica (homofonia) entre una parella o més de mots per tal de desencadenar una reacció de sorpresa o d'hilaritat en la persona que els escolta o els llegeix. Per exemple: "Quin és l'animal més semblant a l'ogre? -La sogra". L'acròstic, l'anagrama, el contrapets, l'embarbussament o el palíndrom són alguns tipus de combinacions ludolingüístiques.En quant als jocs de paraules pensats com a competició o entreteniment requereixen que els jugadors o jugadores tinguin molt coneixent de vocabulari i habilitat per combinar lletres o pensar ràpidament. N'hi ha de diferents tipus: Jocs per formar mots arranjant lletres, com ara, l'AlphaBlitz, el Boggle, el Jarnac, el Lexicant, l'Scrabble, el Paraulògic o el Wordle.Jocs en paper. Sovint són passatemps publicats a la premsa o en revistes especialitzades, com ara, els autodefinits, els mots encreuats, el penjat o les sopes de lletres.Els jocs de tauler, com Scattergories o Tabú. |
Aeronàutica | Un flotador és una peça en forma de cèrcol fabricada d'un material lleuger i que serveix per mantenir a flotació a una persona introduïda en el seu interior.Els flotadors es fabriquen en materials lleugers com el suro o plàstic. En el primer dels casos es tracta d'una peça compacta que no s'enfonsa a causa de les propietats de la seva matèria primera. En el segon, consisteix en una funda plàstica en la qual s'introdueix aire permetent d'aquesta manera que suri a l'aigua. El flotador de plàstic consisteix en dues capes simètriques d'aquest material, una de les quals una conté una vàlvula per la qual s'insufla l'aire. Les dues peces estan segellades, de manera que pot contenir una càmera d'aire al seu interior. Els flotadors de plàstic són emprats a la platja o a la piscina quan els nens encara no han après a nedar. S'utilitzen insulflant aire a través de la vàlvula i col·locant-los al voltant del cos del nen perquè aquest quedi flotant sobre l'aigua. Es presenten en una gran varietat de colors i mides, alguns representant figures diverses com animals, pneumàtics o vehicles. La laurialis flota. Els flotadors de suro es troben en entorns nàutics així com en embarcacions i constitueixen equips d'emergència per si una persona cau a l'aigua. |
Teologia | La teologia política és un terme que s'ha utilitzat en la discussió de les maneres en què els conceptes o maneres de pensar teològics es relacionen amb la política. El terme de teologia política es fa servir sovint per designar el pensament religiós sobre qüestions de principis polítics. Estudiosos com Carl Schmitt, un destacat jurista i teòric polític nazi, que va escriure extensament sobre com exercir el poder polític de manera eficaç, amb conceptes religiosos que es van secularitzar i, per tant, es van convertir en conceptes polítics clau. Sovint la teologia política ha estat relacionada amb el cristianisme, però des del segle XXI, s'ha discutit també amb relació a altres religions. |
Agricultura | La entauladora és una eina agrícola utilitzada a les últimes fases de la preparació de les terres abans de conrear-les. Post llisa o guarnida per davall de claus o altres elements tallants que serveix per a entaular la terra, aplanant els terrossos i fent que es conserve millor la humitat.També s'anomena atauladora. És un instrument de tracció d'ús agrícola que s'empra per allisar la terra per tal de preparar-la abans de sembrar i salvaguardar la saó del bancal. |
Llengües | El sandawe o sandawi és una llengua tonal parlada per unes 40.000 persones del poble sandawe a la regió de Dodoma, a Tanzània. L'ús de la llengua és enèrgic, tant entre els adults com entre els joves, amb parlants monolingües en algunes zones. Des d'Albert Drexel, als anys 20, el sandawe s'ha classificat com a llengua khoisànida, sobretot pel fet de contenir clics. Investigacions recents (Güldemann) mostren que el sandawe podria incloure's dins les llengües khoe, família que alguns consideren branca de la família khoisànida. La llengua consta de dos dialectes, el nord-oriental i el sud-occidental. Les diferències entre aquests dialectes inclouen velocitat de parla, elisió de vocals, paraules tabú, i petites diferències lèxiques i gramaticals. Alguns alagwa han substituït la seva llengua pel sandawe, i es consideren membres del clan sandawe. SIL International va començar a treballar en el sandawe l'any 1996 i Daniel i Elisabeth Hunziker i Helen Eaton continuen treballant en l'anàlisi de la llengua. De moment, ja s'han elaborat una descripció fonològica, un informe dels dialectes i diversos articles sobre aspectes gramaticals. |
Objectes astronòmics | Gliese 570 és un sistema estel·lar triple situat a 19,2 anys llum del sistema solar a la constel·lació de la Balança. El sistema es compon d'una nana taronja —l'estel principal—, un sistema binari de dues nanes vermelles i una nana marró més allunyada. S'hi localitza al sud-oest de Zubenelgenubi (α Librae) i al nord-oest de Brachium (σ Librae). És l'estel més proper nosaltres dins de la constel·lació de la Balança. |
Fiscalitat | Un impost regressiu és un tipus d'impost que grava un percentatge major a les rendes més baixes, i menor a les més altes. Això és possible perquè són quantitats fixes. Alguns impostos regressius són l'impost de matriculació d'un automòbil o d'una moto, els peatges de les autopistes, les multes de trànsit o per incivisme, etc. Per exemple, una persona fa una pintada al carrer i l'ens local el multa amb 400 €. Si la persona té un salari de 800 € mensuals, la multa representa el 50% d'aquest (el 50% de 800 és 400). En canvi, a les persones més riques els surt relativament menys car fer pintades. Si, per exemple, qui ho fa guanya 4.000 €, la multa de 400 € representarà només un 10% del seu sou (el 10% de 4.000 és 400) i no un 50%. Tot i que hi ha autors que han considerat l'IVA i els impostos proporcionals sobre el seu preu com a proporcionals, estrictament aquests també són regressius pel que fa a les rendes, i haurien de considerar-se només proporcionals els que ho són respecte a la renda de qui paga, no al preu del producte o servei. Seria proporcional i no regressiu, per exemple, un impost que gravés per a tothom el cinc per cent dels seus ingressos per a finançar la sanitat. I seria regressiu haver de pagar el cinc per cent del cost de la visita del metge. |
Teologia | El disseny intel·ligent (DI) és un argument pseudocientífic que sosté que la vida a la Terra i l'origen de l'home són el resultat d'accions racionals empreses de forma deliberada per un o més agents intel·ligents. Els defensors afirmen que "determinades característiques de l'univers i dels éssers vius s'expliquen millor per una causa intel·ligent, no per un procés no dirigit com la selecció natural". El DI és una forma de creacionisme que no té suport empíric i no ofereix hipòtesis comprovables o sostenibles i, per tant, no és ciència.El debat, especialment intens als Estats Units, s'ha estès a altres països per mitjà de la influència d'esglésies evangelistes i altres grups religiosos fonamentalistes. El disseny intel·ligent també s'ha convertit en una posició de força creixent en diversos països llatinoamericans. No obstant això, la posició de l'Església Catòlica, majoritària en els països hispanoparlants, és la de respectar l'autonomia de la ciència i les seves troballes, i ressitua la discussió sobre la veritat de les escriptures i la justificació de les creences en un plànol cada vegada més metafísic. El concepte disseny intel·ligent va ser popularitzat per Phillip I. Johnson quan el va utilitzar en el seu llibre Procés a Darwin, escrit el 1991. La posició de Johnson, i la base per al moviment en suport a la creença sobre el disseny intel·ligent, és que consideren fals el naturalisme filosòfic. Els proponents del disseny intel·ligent argumenten que el model científic de l'evolució per selecció natural és especial per explicar l'origen, la complexitat i la diversitat de la vida, i que l'univers està massa ben adaptat per les criatures vivents per pensar que és així per pura casualitat. Els proposadors del disseny intel·ligent no prenen partit explícit sobre la identitat dels creadors o sobre els mitjans que van utilitzar per dissenyar-lo després crear la vida, però són protegits per la majoria dels partidaris de la lectura literal de la Bíblia. |
Història | Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies. Els més antics parteixen del segle vi aC i els últims es daten al voltant del segle i aC. Aquests vilatges (terme preferible a "poblat") es trobaven gairebé sempre en zones privilegiades dalt de turons o petites muntanyes des d'on dominaven les terres i vies de comunicació circumdants. Es pot copsar un incipient urbanisme en la disposició de les edificacions que no posseïen fonaments i començaven amb una primera filera de construcció ciclòpia. En acabat s'aixecaven les parets de fang i es tancaven amb una coberta vegetal i fang a manera de sostrada. Existien espais comuns i públics, com ara places, temples, cisternes o sitges i d'altres especialitzats, com a forns de pa o de ceràmica. Tot plegat indueix a pensar que eren pobles que tenien una organització ben estructurada i amb una certa jerarquia social.Aquesta és una llista dels poblats més importants dels ibers de Catalunya (En ordre alfabètic): |
Enginyeria | Una estadia d'Invar és una mira especial també anomenada Mira horitzontal - per a ús exclusiu en mesuraments paralàctics, la seva longitud és de 2 m entre les marques que es troben properes als seus extrems, generalment construïda en alumini, té al seu interior una ànima d'invar que li dona la seva estabilitat tèrmica. L'invar és un aliatge metàl·lic d'acer i níquel (64% d'acer i 36% de Ni), el nom és la contracció de la paraula invariable, fent al·lusió directa a la seva invariabilitat davant les condicions tèrmiques. En alguna època va ser utilitzada en triangulacions topogràfiques amb costats no majors de 500 m, en els casos en què s'havia de mesurar una banda, que d'alguna manera era inaccessible per mètodes més comuns com el de cinta, tal el cas d'haver de travessar rius, llacunes, pantans o dunes, en la pràctica s'han tornat obsoletes, a l'extrem que és molt difícil trobar-ne una al mercat, atès que el mètode paraláctic ha estat àmpliament superat pels mètodes electrònics de mesura. |
Estris | L'irrigador Éguisier és un aparell fabricat a França a mitjan segle XIX, que durant molts anys va tenir diverses aplicacions en medicina: tractaments de problemes de la matriu, ènemes, injeccions a la bufeta urinària, tractaments bucals i de la faringe, entre d'altres. A la Casa Museu del Voltreganès es conserva un exemplar provinent de la rectoria del Santuari de la Gleva. A la patent, l'inventor va descriure el seu giny com un aparell de doble circulació contínua, amb reservori cilíndric d'estany o porcellana, dintre del qual un pistó de cremallera, mogut per un ressort situat a la part superior, impulsa el líquid per un tub de cautxú proveït d'una cànula especialment dissenyada per a produir un “doble corrent”. Libault considera aqueixa cànula una de les aportacions més interessants de l'irrigador que explica la superioritat dels Éguisier sobre els altres sistemes existents. Un dels avantatges del sistema Éguisier davant d'altres era l'autonomia, atès que al pacient no li calia l'ajuda de ningú per a emprar-lo. Solament l'havia de col·locar sobre un moble per a fer-lo funcionar.F. Libaut va patentar el sistema de funcionament d'aquesta mena d'irrigadors el 1842. Es creu que el nom de l'aparell es deu a la col·laboració entre Libault i el ginecòleg Éguisier, qui el presentà públicament als metges francesos un any més tard, el 1843. |
Circ | El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal. Situat a la part alta de Tarragona, paral·lel a la Rambla Vella, i en algunes parts, manté un estat excepcional de conservació. Es tracta de l'edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quadrigues amb capacitat per a 20.000 persones, on es duien a terme les curses de carruatges. Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96 dC) i va estar en funcionament fins al segle v dC.La seva construcció respon a un projecte unitari que es fonamenta sobre la concessió per part de Vespasià del ius latii a les províncies hispanes entorn de l'any 73 dC. És per aquest motiu que el circ formarà part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses que esdevindrà el reflex de l'Estat a la província.El fòrum provincial, articulat en dos nivells, ocuparà la part més alta del turó. El circ ocuparia la terrassa sota el conjunt foral. Aquest estaria delimitat per la muralla tardorepublicana a occident i orient, l'actual avinguda de l'Imperi Romà i passeig de Sant Antoni, respectivament; per l'estructura foral provincial pel costat septentrional, perpetuada en els carrers dels Ferrers i de l'Enrajolat; i per la via Augusta, en el seu pas per la ciutat, pel costat meridional.És per aquesta adaptació a la topografia del terreny i a l'espai disponible que l'edifici presenta unes dimensions i unes característiques que el fan únic. |
Arquitectura | Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica. Originàriament volia dir ciutadella, fortalesa, zona fortificada i, de forma secundària, turó, pujol. Es troba en gal sota la forma dunon o més aviat dūnon (amb una U llarga) en forma nominativa, essent-ne el radical duno-, o llatínitzat en dunum, dùn o dún en gaèlic i din en gal·lès i en bretó (cf. Dinan). La forma protocelta és *Dūno-, que dona el grec δοῦνον i està relacionat en darrera instància amb l'anglès town, ciutat.Es tracta d'un dels termes més comuns de la toponímia europea i es retroba igualment en els textos relacionats amb la mitologia celta, especialment per a designar la residència de déus o herois. Actualment, el mot pertany al vocabulari arqueològic com a terme genèric per a designar petits bastions, enclavaments o brochs a Escòcia, com a subgrup dels oppidums. En alguns indrets, semblen haver estat bastits a dalt de crags o monticles favorables, especialment al sud del Fiord de Clyde i del Fiord de Forth. |
Indumentària | El taló o tacó és una part del calçat, unida a la sola en la seua part posterior. Sobre aquesta se suporta el taló. Pot mesurar des d'uns pocs mil·límetres fins a diversos centímetres, en aquest cas necessita perícia perquè qui ho dugui mantingui adequadament l'equilibri. Aquest ús implica beneficis psicosexuals demostrats en condicions heteronormatives. |
Química | La Xarxa Europea de Joves Químics (EYCN) és la nova divisió de la Societat Química Europea (EuChemS), que reuneix els químics menors de 35 anys que pertanyen a una societat col·lectiva europea. L'EYCN es va fundar l'any 2006. La idea de l'EYCN dins d'EuChemS va aparèixer durant diverses reunions de joves científics d'Europa. El 31 d'agost de 2006, durant el I Congrés Europeu de Química (ECC) a Budapest, es va escriure un document titulat "Objectius, tasques i reptes de l'EYCN". El març de 2007, Jens Breffke (Alemanya) i Csaba Janáky (Hongria) van convidar a totes les societats a enviar els seus joves representants a Berlín per establir les regles de l'EYCN, que més tard van ser confirmades pel Comitè Executiu d'EuChemS. Mentrestant, l'EYCN va arribar a tots els joves químics del marc de la Societat Química Europea per intercanviar coneixements, experiències i idees.L'EYCN té un panell amb quatre equips individuals (equip de socis, equip de contactes, equip de ciència i equip de comunicació) que tenen responsabilitats específiques, i cada un és gestionat per un coordinador d'equip. En ser una de les divisions més actives d'EuChemS, l'objectiu principal de l'EYCN és recolzar i assessorar estudiants, investigadors i professionals de primer cicle a través de premis (millor pòster i millors premis de presentació oral, el European Young Chemist Award - EYCA), programes d'intercanvi (congrés beques, Young Chemists Crossing Borders - Programa YCCB) i activitats educatives (conferències, Jornades professionals, Jornades de capacitats).És important dir que l'EYCN col·labora amb altres xarxes de química a Europa i més enllà. Ha desenvolupat una col·laboració particularment fructífera amb la Comissió Americana de Química (CHS-YCC) i ara col·labora activament amb la Xarxa Internacional de Químics Joves (IYCN-International Younger Chemists Network). A més del suport financer d'EuChemS, l'EYCN ha estat recolzada durant molts anys per EVONIK Industries. |
Ecologia | Paul Lester Errington (14 de juny de 1902 - 5 de novembre de 1962) fou un zoòleg i naturalista estatunidenc de Dakota del Sud. Tot i que estudià molts animals diferents al llarg de la seva carrera, és especialment cèlebre pels seus estudis sobre la relació predador-presa entre el visó americà i la rata mesquera, als quals dedicà més de tres dècades.Errington nasqué en una granja a prop de Bruce (Dakota del Sud). A l'edat de set anys caigué malalt de pòlio, i durant un any es veié obligat a caminar amb crosses. Després d'estudiar a Brookings i a l'Institut Agrícola de Dakota del Sud, el 1929 marxà a estudiar a la Universitat de Wisconsin, on es doctorà el 1932. Aquest mateix any, marxà a la Universitat Estatal d'Iowa a treballar com a professor ajudant de zoologia, i dos anys més tard es casà, en un matrimoni que li donaria dos fills barons. El 1948 fou promogut a professor titular, un lloc que ocuparia fins a la seva mort el 5 de novembre del 1962 mentre dormia. Els seus coneixements de captura d'animals l'ajudaren molt en el seu treball de camp. La seva àrea predilecta d'estudi eren la dinàmica de poblacions i els mecanismes de regulació de les poblacions en els vertebrats. A més dels visons americans i les rates mesqueres, també estudià els mussols.Escrigué més de 200 articles científics però també produí obres literàries molt reeixides. El 1962 fou guardonat amb la Medalla Aldo Leopold, el màxim guardó de la Wildlife Society per a aquells que destaquen en la conservació de la vida salvatge. |
Ciència militar | Ulà era el llancer de cavalleria lleugera polonès o equipat a la manera polonesa. El mot ulà procedeix del polonès ułan, a través de l'alemany Ulan; l'etimologia darrera sembla ésser el túrquic oğlan ('soldat ardit'). |
Indumentària | Un penjoll és un adorn que penja d'una joia, generalment un collaret, fermall o arracada. Existeixen diversos tipus de penjolls, de diferents materials i formes que provenen des de l'antiguitat en estar associats fonamentalment als collarets i estan fets amb pedres, ossos, conquilla o dents d'animals fins a metalls preciosos en les civilitzacions de l'Antic Orient i Egipte com la plata i l'or o pedres precioses. Els penjolls poden tenir diverses funcions que solen combinar-se entre si: Ornamentació Identificació (com a símbol religiós, sexual o cultural) Protecció (com a amulet o símbol religiós) Riquesa (amb pedres precioses) Condecoració (com el Velló d'or que penja de la condecoració de l'Orde del Toisó d'Or) |
Arquitectura | Una Àrea Residencial Estratègica (ARE): és un sector urbanitzable existent en diversos municipis de Catalunya, en zones ben comunicades, dotats dels serveis necessaris, amb una qualitat urbanística garantida i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges seran de protecció. El fet que la seva concreció es faci mitjançant la redacció de plans directors urbanístics d'abast supramunicipal permet també ordenar els creixements urbans d'acord amb el planejament territorial, tot garantint la coherència amb les previsions en matèria d'habitatge i assegurant la participació dels ajuntaments. |
Història | Migdal-Gad (grec antic: Μαγαδαλγάδ, Magadalgad) fou una ciutat de la tribu de Judà. El seu nom significa 'torre de Gad'. |
Geologia | Els estromatòlits són roques estratificades formades per la captura, fixació o precipitació de sediments carbonatats a conseqüència del metabolisme i el creixement de microorganismes, especialment cianobacteris (tradicionalment anomenats algues cianofícies). Poden ser de gruixos molt diversos, des de l'escala mil·limètrica fins a un gruix de més de deu metres i d'extensió també molt variable, des d'uns pocs metres quadrats fins a hectàrees. Solen tenir forma de cúpula, però també n'hi ha de cònics, en forma de columna o de coliflor, o plans. Independentment de la seva forma, tots s'originen per la litificació dels tapissos microbians i poden ser de formació recent o fòssils, en alguns casos conservats des de l'eó Arqueà. De fet, els estromatòlits més antics que es coneixen són roques amb una edat d'uns 3.500 milions d'anys.L'estructura estratificada dels tapissos microbians i dels estromatòlits es correspon amb l'estratificació vertical dels diversos grups funcionals de microorganismes presents en les comunitats microbianes que els originen amb el seu metabolisme. La seva distribució vertical es correspon amb gradients fisicoquímics ambientals.El terme «estromatòlit» deriva del grec, strōma 'jaç'/'llit'/'catifa' i litho, 'pedra'. Així doncs, significa 'llit de pedra'. |
Psicologia | Varium et mutabile semper femina és una locució llatina que surt de l'Eneida de Virgili. N'existeixen diverses variants que insinuen el prejudici: «la dona sempre és una cosa inconstant i mudadissa». |
Història | Teresa de Lleó, infanta de Lleó i reina consort de Navarra (943-970). Filla de Ramir II de Lleó i la seva primera esposa Adossenda Gutiérrez, i germana dels reis de Lleó Ordoni III i Sanç I. Es casà vers el 943 amb Garcia II Sanxes I de Navarra, vidu de la seva primera muller Andregot Galindes. D'aquesta unió nasqueren: l'infant Ramir de Viguera (? -981), primer rei del Regne de Viguera la infanta Urraca de Navarra (?-1041), casada vers el 960 amb el comte de Castella Ferran González i vers el 972 amb Guillem I de Gascunya |
Arquitectura | Toyō Itō ( 伊東 豊雄, , Itō Toyoo?) (Seül, 1 de juny de 1941) és un arquitecte japonès, conegut pels seus treballs en arquitectura conceptual, on cerca l'expressió simultània del món físic i el món virtual. És un dels màxims exponents de l'arquitectura que cerca la noció contemporània de la "ciutat simulada", i és considerat un dels arquitectes més innovadors i influents del món. |
Astronomia | Publications of the Astronomical Society of the Pacific (abreujat PASP) (Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic) és una revista científica d'edició mensual, que publica articles sobre recerques, instrumentació, avanços tècnics i resums de dissertacions sobre astronomia. És publicada per la Premsa de la Universitat de Chicago.És administrada per la Astronomical Society of the Pacific (Societat astronòmica del Pacífic), i ha estat publicada mensualment des de 1899 fins al present (excepte un nombre, que es va perdre a causa del terratrèmol de Sant Francisco de 1906, i va haver de ser reimprès després), període en el qual ha comptat amb només vuit redactors en cap: La seva presidenta és Paula Szkody. Juntament amb Astrophysical Journal, Astronomical Journal, Astronomy and Astrophysics i Monthly Notices of the Royal Astronomical Society és una de les revistes principals en temes de recerca astronòmica. |
Arqueologia | La datació d'ossos és un mètode per esbrinar si un conjunt d'ossos trobats en el mateix nivell estratigràfic estan associats entre si. Un mètode útil per a estimar si diversos ossos associats en el mateix dipòsit estratigràfic tenen en realitat la mateixa edat relativa és l'anàlisi química, mitjançant l'estudi dels seus continguts de nitrogen, fluor i urani. Es basa en el fet que dos ossos enterrats en el mateix tipus de sediment haurien de tenir les mateixes proporcions de fluor, un element present en la terra i que es dissol en l'aigua, de tal manera que pot ser incorporat al fòssil amb el pas del temps. |
Mitologia | La mitologia haida és la religió d'un dels pobles indígenes d'Amèrica de la costa nord-oest d'Amèrica del Nord. Els seus territoris nacionals ocupen la costa oest del Canadà i una part del sud-est d'Alaska. Aquesta mitologia és molt complicada i rica, comparable a la grega i la mexicana. És difícil d'estudiar, ja que no està escrita en llibres, i nombrosos investigadors han dedicat la vida al seu estudi.El corb és el personatge principal, com ho és en moltes altres mitologies. Els haides creien que el corb és una complexa reflecció d'un mateix. Pot representar la màgia, la transformació, la força creativa o moltes altres coses, però sempre és un heroi cultural. Ell va crear les illes Haida Gwaii, alliberant el Sol de la caixa on estava guardat i creant les estrelles i la Lluna. En una llegenda, s'explica que va crear l'espècie humana d'una petxina d'escopinya, mentre que en una altra la va fer créixer del terra perquè volia omplir de gent una festa que es proposava arruïnar. Els mites del déu corb intenten explicar com viure una bona vida. Tenien dos déus de la mort: Ta'xet, la mort violenta, i Tia, la mort pacífica. Dzalarhorns era una dona associada a les granotes i als volcans, i el seu marit, Kaiti, era el déu dels ossos. Gihldeptis era la dea del bosc. Lagua era l'esperit invisible que va ajudar els haides a aprendre els usos del ferro. Sin (que significa 'dia') era el déu del cel i dels dirigents. |
Informàtica | La codificació distribuïda de vídeo (en anglès, Distributed Video Coding, abreujat DVC) és un paradigma de codificació que permet reduir la complexitat dels codificadors de vídeo i que els telèfons mòbils de tercera generació o càmeres de vigilància de circuit tancat puguin transmetre vídeo d'una manera molt més eficient. Fins ara la investigació i estandardització dels algorismes de codificació de vídeo ha adoptat un paradigma on el codificador és l'encarregat d'explorar l'estadística de la font, donant lloc a codificadors complexos i descodificadors senzills. Aquest paradigma està fortament condicionat per aplicacions com la radiodifusió (broadcasting), el vídeo sota demanda i el streaming de vídeo. En tots aquests casos, els continguts es generen per un(o uns pocs) codificadors i es dirigeixen a un gran nombre de descodificadors, el cost dels quals ha de mantenir-se reduït per a garantir un accés econòmic als serveis. Així per exemple, els estàndards més utilitzats de codificació de vídeo com el MPEG-2, MPEG-4, H-263, són cada vegada més eficients gràcies a un millor modelatge i explotació de les característiques estadístiques del senyal de vídeo, però també resulten més complexos a causa de la quantitat de càlculs complexos que han de realitzar. D'aquesta manera, el conjunt codificador-descodificador (còdec) és totalment asimètric amb codificadors que solen ser de 5 a 10 vegades més complexos que els descodificadors |
Indumentària | Els incidents amb sabates, ja sigui mitjançant el seu llançament contra algú o el fet de mostrar-ne la sola amb la finalitat d'humiliació, són una forma de protesta a molts indrets del món. No obstant, la majoria d'aquests incidents han tingut sobretot lloc al món àrab, on històricament les sabates són un símbol d'impuresa. Tot i això, també a la Bíblia hi ha exemples que fan referència al calçat o als peus com a símbol d'impuresa. L'origen del llançament de sabates com a forma d'insult, menyspreu o humiliació té el seu origen en temps molt remots però el fenomen rebé una renovada atenció als països occidentals a partir del 2008, quan el periodista irquià Muntazer al-Zaidi va llançar les seves sabates al president dels Estats Units George W. Bush per protestar contra la guerra d'Iraq. L'incident va tenir una gran repercussió mediàtica internacional i va generar rèpliques a molt països del món. Alguns dels incidents amb sabata més famosos de la història són el protagonitzat per Khrusxov el 1960, el ja mencionat incident amb Bush el 2008 o l'incident amb el primer ministre de la Xina Wen Jiabao el 2009. A Catalunya, l'incident més famós fou el protagonitzat el 2013 entre el diputat de la CUP David Fernàndez i l'ex-ministre d'economia Rodrigo Rato, sent amenaçat aquest darrer amb una sandàlia. |
Indumentària | Un tapall o tapaculs,és un vestit masculí d'una sola peça, de vegades subjecte a el cos amb un cinturó. Aquest cobreix els genitals i, almenys parcialment, els glutis. |
Sociologia | L’enamorament o l'acció d'enamorar-se és un estat emocional molt intens de desig, d’atracció, de fascinació i d’un cert encantament sexual i amorós cap a una altra persona. La possibilitat d'enamorar-nos està inscrita a la nostra ment. És una capacitat amb la qual naixem. |
Sociologia | Fa més de 80 anys, es van reunir per primera vegada un grup de persones que compartien un mateix problema i es van adonar de que això els hi ajudava a resoldre'l o almenys reduir l'impacte emocional i afavorir el canvi de comportaments. Es tracta de Alcohòlics Anònims, una agrupació amb autonomia que comparteixen l'experiència d'un problema en comú i ajuden als altres a poder superar el problemes amb les begudes alcohóliques.Aquest podria ser, la primera pedra dels Grups de suport del que interessa en aquest article. Des de fa molts anys, les diferents organitzacions i entitats que ofereixen atenció a les persones amb discapacitat (física, intel·lectual o psíquica), persones amb malalties cròniques o terminals o bé agrupacions de persones que han de acompanyar o conviure amb un familiar malalt mental, persones amb patologia dual o una persona gran amb demència ; es reuneixen en grups d'aquesta naturalesa per donar-se suport i superar la càrrega emocional que significa cuidar-lo o bé, si és la persona afectada, obtenir eines per enfortir-se i viure amb la malaltia amb el suport emocional que rebren. En Catalunya hi han més 180 associacions d'ajuda mútua de diferents àmbits que treballen pel seu benestar i el de la seva comunitat.DEFINICIÓ. Revisant la literatura en internet, existeix poca claredat pel que fa a si s'anomenen Grup de Suport o Grup de Recolzament. Es pot trobar definicions de Grup de suport emocional o grups d'ajuda, l'única diferència clara es troba en la definició dels Grups de suport i els Grups d'ajuda mútua (GAM). Grups de suport: segons Barrón,1996 aquests grups tenen com característica bàsica que són cridats per un professional que ajuda a gestionar els recursos afectius i de coneixements perquè persones amb una situació conflictiva o amenaçant puguin afrontar el canvi. Promou nou vincles i lligams entre la gent que pateix la mateixa situació i amb això empodera a la gent de manera que superin les deficiències i preocupacions.Grups d'ajuda mútua: d'acord amb Mtez-Taboada y Palacín, 1997 aquest grups són més autònoms, no necessiten de cap professional i sense límits en el temps. Ofereixen suport emocional, informació i fort sentiment de pertinença que els hi fa trobar-se molt útils. Altres autors també destaquen aquestes diferències. (Lieberman, 1988 i Kurtz, 1997,)Tot i així, Barrón, 1996, (citat per Col·legi de Psicòlegs de Madrid,[1] defensa una visió més integradora i redueix la diferència dient que es tracta de dos fases de un procés de desenvolupament de grups basats en el suport social. Diu que al començament és necessari un professional que els posi en marxa i faci les tasques de lideratge i direcció. Més tard, ha de deixar aquestes funcions en mans dels membres del grup, promovent que ells mateixos trobin la solució de les seves necessitats i donin suport emocional uns als altres. OBJECTIUS: Entre els objectius d'aquest grups basats en l'ajuda mútua i el suport emocional tenim: Comparteixen un problema de salut o una situació social comuna. Que es reuneixen per fer alguna cosa per a millorar aquest problema o aquesta situació. Que es donen suport i informació en aquestes reunions de grup. Augmentar la pròpia capacitat per a resoldre els problemes. Organitzar activitats socials de sensibilització i fer pressió social per afavorir la finalitat del grup."El seu objectiu és donar-se suport i serveis materials o emocionals per tal d'alleugerar a la persona afectada, als seus familiars o als seus cuidadors. És un recurs social i sanitari, on les persones afectades d'alguna malaltia, conflicte personal o situació especial i també els professionals de la Sanitat, Serveis Socials o Educatius, poden trobar l'associació o el grup d'ajuda mútua adequat a la seva necessitat."Grups de suports específics de l'àmbit de la gent gran: "Els Grups de Suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM) tenen per objectiu facilitar espais de trobada entre persones cuidadores que es troben en situació similar, perquè puguin compartir les seves necessitats i preocupacions i també les seves vivències i els seus coneixements. Es pretén reduir l'impacte negatiu de la cura que, a vegades, poden experimentar els cuidadors i cuidadores no professionals, i millorar la qualitat de vida de les persones en situació de dependència."Sovint, la cura d'un familiar depenent pot representar una tasca amb molta càrrega emocional i física. Ni tant sol l'ajuda de familiars i amics resulta suficient. Degut a això , reunir-se amb persones que comparteixen la mateixa situació pot implicar una ajuda addicional que enforteix a la persona. En aquest grups , les persones es reuneixen periòdicament amb l'objectiu de recolzar als cuidadors per tal de millorar la seva qualitat de vida i la de les persones que cuiden. |
Mitologia | El drac xinès és una criatura mitològica xinesa. Es representa com una criatura de cos allargat, similar a una serp amb quatre urpes; a diferència del drac occidental, els dracs xinesos no solen ser criatures malvades tot i que s'explica la llegenda que sí que ho eren. El drac xinès ha sigut des de l'antiguitat un potent símbol de poder favorable al folclore i l'art xinès. El drac és també la personificació del concepte del yang (masculí) i està relacionat amb el temps com a propiciador de la pluja i de l'aigua en general. La seva equivalència en femení és el fènix xinès. Molts xinesos usen de tant en tant el terme "descendents del drac" (龍的傳人) com a senyal d'identitat ètnica. El terme va ser original del músic taiwanès Yi De-jian a finals dels anys 1970 i posteriorment de la cançó amb el mateix nom. El drac de tant en tant a Orient s'usa com a símbol nacional de la Xina. Tot i això, aquest ús dins de la República Popular de la Xina com de la República de la Xina de Taiwan és rar. El drac va ser històricament el símbol de l'emperador de la Xina i va figurar a la bandera nacional fins a la dinastia Qing. Aquests esdeveniments monàrquics van contra la ideologia de la Xina moderna. Segon, el drac té connotacions agressives i bèl·liques que el govern xinès prefereix evitar. Per aquestes dues raons el panda gegant s'usa molt més que el drac dins de la Xina com a símbol nacional. Tot i això, a Hong Kong el drac és part del disseny de la marca Hong Kong, un símbol usat per a promocionar Hong Kong com a marca internacional.El drac inspira molt de respecte en la cultura xinesa. És un tabú desfigurar una representació d'un drac. Per exemple, una campanya publicitària encarregada per Nike en què apareixia el jugador de bàsquet LeBron James matant un drac (igual que guanyant a un vell mestre de Kung fu) va ser immediatament censurada pel govern xinés després de les protestes populars per falta de respecte.Diversos proverbis i modismes xinesos també inclouen referències al drac. Per exemple, «esperar que el fill d'un es converteixi en un drac» (望子成龍, és a dir, que tingui tant d'èxit i poder com un drac). |
Química | El coeficient de Bunsen o coeficient d'absorció de Bunsen, simbolitzat per α {\displaystyle \alpha } , és un coeficient que expressa la solubilitat d'un gas en un líquid com el volum de gas, mesurat a 0 °C i 101 325 Pa, que és absorbit per la unitat de volum d'un dissolvent a la temperatura de la dissolució quan la pressió parcial del gas sobre la dissolució és de 101 325 Pa. S'expressa com: on: V 0 {\displaystyle V_{0}} és el volum del gas a 0 °C i 101 325 Pa. V {\displaystyle V} és el volum del dissolvent p {\displaystyle p} és la pressió parcial del gas en atmosferes (1 atm = 101 325 Pa)Es deu al químic alemany Robert Wilhelm Bunsen (1811-1899) en un treball del 1857. |
Antropologia | Un ayllu (quítxua o aimara) és una forma de comunitat familiar extensa, originària de la regió andina, amb una descendència comuna –real o suposada– que treballa de forma col·lectiva (ayni) en un territori de propietat comuna. L'ayllu era una agrupació de famílies que es considerava descendent d'un avantpassat comú. El cap s'anomena comunament curaca. L'Imperi Inca s'organitzava en ayllus que tenien al seu càrrec una extensió de terra que els servia per alimentar-se. Els membres de l'ayllu treballaven la seva terra, però també tenien l'obligació de treballar la terra de l'Estat per tal d'alimentar els governants, els nobles, l'exèrcit, els artistes (entre ells els artesans que treballaven la pedra i les dones que teixien per a l'imperi), els ancians i les persones malaltes que no podien alimentar-se per elles mateixes, pels seus càrrecs o indisponibilitats. L'Estat també guardava menjar en cas que un ayllu tingués una emergència que no els permetés treballar la terra (per inundacions, terratrèmols o malaltia de gran part de l'ayllu). Els membres de cada ayllu també havien d'utilitzar part del seu temps per treballar la terra que s'apartava pels déus i els líders religiosos. A part del treball ja mencionat, cada ayllu havia de proveir homes per a realitzar obres públiques, com ara construir camins, ponts i edificis públics. Aquest treball se l'anomenava mita. El curaca era el cap de l'ayllu i qui s'encarregava de distribuir les terres, organitzar els treballs col·lectius i actuar com a jutge de la comunitat. El càrrec de curaca no s'heretava, sinó que se seleccionava a través d'un ritual especial; en algunes ocasions eren escollits directament des de Cusco. |
Astronomia | Les tempestes geomagnètiques es produeixen quan un flux gran de radiació emesa pel Sol arriba al camp magnètic de l'atmosfera de la Terra. La pertorbació succeeix quan es produeixen ejeccions de massa de la corona solar. Quan fortes ràfegues de vent solar arriben a la Terra, les ones de radiació xoquen amb la magnetosfera, alterant la intensitat i la direcció del camp magnètic terrestre. La tempesta geomagnètica és una ona de xoc de vent solar que arriba entre 24 i 36 hores després del fet que l'ha produïda. Això tan sols succeeix si l'ona de xoc viatja cap a la Terra. La pressió del vent solar sobre la magnetosfera augmentarà o disminuirà en funció de l'activitat solar. La pressió del vent solar modifica els corrents elèctrics en la ionosfera. Les tempestes magnètiques duren de 24 a 48 hores, encara que poden perllongar-se diversos dies. En casos extrems, aquests fets poden causar talls d'energia elèctrica, interferències en el funcionament de les comunicacions via satèl·lit i en els instruments de navegació, amb efectes imprevisibles sobre el clima. Les aurores boreals i australs són espectacles lluminosos provocats per tempestes geomagnètiques. Les radiacions solars poden causar greus danys en aparells electromagnètics. |
Informàtica | La seguretat informàtica és una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en què els agents que hi interaccionen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades. Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 4 característiques: integritat, privadesa, disponibilitat i no rebuig o autenticitat. Thomas Beth afirma que un sistema de seguretat informàtica per a la comunicació entre ordinadors solament requereix tres principis per a ser segur: confidencialitat, autentificació i confiança mutua.Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lògica i seguretat física. Quant al coneixement dels propis usuaris, el 2015 s'afirmà que la meitat dels internautes han patit alguna vegada un atac mentre que solament el 40% de qui té smartphone no el protegeix. |
Jocs | Golden Axe (que en anglès significa literalment Destral daurada) és un videojoc creat per Sega el 1989. El joc es desenvolupà originalment per ser executat a la placa arcade system 16, tot i que també va gaudir de versions a la Master System, Mega Drive i d'altres videoconsoles el 1990. El joc original permet jugar en mode d'un jugador o de dos jugadors. |
Psicologia | Psicofisiologia (del Grec ψῡχή, psȳkhē, "alè, vida, ànima"; φύσις, physis, "naturalesa, origen"; i -λογία, -lògia) és la branca de la psicologia relacionada amb les bases fisiològiques dels processos psicològics. S'anomenava psicofisiologia cognitiva fins a mitjans dels anys 1990 i, actualment, se li denomina neurociència cognitiva. |
Agricultura | Tissa Wewa és un embassament d'aigua prop d'Anuradhapura que fou construït durant el regnat del Devanampiya Tissa (307 a 267 aC). Encara s'utilitza actualment si ha patit diversos arranjaments i millores. Serveix per regar els camps d'arròs de l'entorn d'Anuradhapura. Té una superfície de 160 hectàrees i mesura poc més de quatre km de llarg, una amplada a la part superior que varia entre 3,5 metres i 5 metres i una fondària mitjana de prop de 8 metres. |
Química | El premi Faraday Lectureship és un premi atorgat a excepcionals contribucions en els camps de la química física o de la química teòrica, inicialment cada tres anys i des del 2010 cada dos anys, per la Royal Society of Chemistry. El nom Faraday Lectureship honra al destacat químic anglès Michael Faraday i les seves conferències. S'establí el 1869, dos anys després de la seva mort. Les conferències de Faraday foren molt apreciades pel seu estil entusiasta, que sovint incloïen demostracions experimentals. Les seves conferències a la Royal Institution s'iniciaren el 1827 sobre el tema de la filosofia química i la darrera fou impartida el 1860 amb un curs de Nadal sobre la història química d'una espelma. Actualment (2019) el premi està dotat amb 5000 £, una medalla i un diploma. |
Cultura popular | Luesma & Vega és un estudi de disseny especialitzat en vidre fundat per Ester Luesma Maymó (1965) i Xavier Vega Ortega(1968). L'any 2000 s'instal·len dins d'una església del Poble Espanyol a la ciutat de Barcelona. El taller conté una exposició d'objectes i art en vidre.Es podria dir que l'any 2010 inicien una nova etapa especialitzada en el disseny de vaixelles per restaurants d'avantguarda.L'any 2003 entren en contacte amb el restaurant el Bulli i començarà una col·laboració que durarà fins al tancament del restaurant l'any 2011. Aquesta experiència els especialitza en el disseny i desenvolupament de vaixelles per alta gastronomía que els convertirà en una referència apareixent el l'exposició "Tapas, Spanish design for food" curada per Juli Capella i guanyant el Premio Nacional de Artesanía en la categoría Producte l'any 2011. Altres col·laboracions que han fet, és en "El Somni", una creació multi sensorial amb base gastronòmica elaborada pels germans Joan, Josep i Jordi Roca, propietaris del restaurant El Celler de Can Roca, a Girona. L'objectiu del projecte va ser crear una experiència culinària que englobés tots els sentits, mitjançant la conjugació de la gastronomia amb l'art, la música, la poesia i els mitjans audiovisuals. Luesma & Vega aporten els seus dissenys de vaixella especials per aquesta òpera gastronòmica. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.