label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia | De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política. L'obra es divideix en quatre parts: la primera inclou consells sobre la situació de conflicte amb els escites, l'amenaça més important per a l'Imperi Romà d'Orient en el seu temps; la segona conté sentències generals sobre la diplomàcia; la tercera destaca el caràcter plurinacional de l'imperi amb descripcions de cada poble i l'última resumeix fets històrics de la regió amb una precisió notable.La redacció del llibre es va dur a terme en diferents èpoques entre el 948 i el 952 en grec medieval. Se'n conserven diferents manuscrits amb força coherència interna i un alt grau de completesa. Destaca l'aproximació etnogràfica a diferents pobles, com ara els sarraïns, els llombards, els vènets, els serbis, els croats, els magiars, els turcs, els armenis, els georgians, els pobladors de la Rus de Kíev i els petxenegs. |
Astronomia | El parell de Tussí és una construcció geomètrica dissenyada per l'astrònom persa Nàssir-ad-Din at-Tussí (1201–1274) que consisteix en la substitució dels epicicles de Claudi Ptolemeu per un petit cercle que gira dins la circumferència d'un altre cercle de radi doble. La rotació dels dos cercles origina un punt en la circumferència del cercle petit que oscil·la avant i enrere i causa un moviment lineal sobre el diàmetre del cercle gran. |
Química | El solvatocromisme és la capacitat d'una substància química de canviar de color segons la polaritat química del dissolvent en el que està dissolta. Existeixen dos tipus de solvatocromisme: negatiu i positiu. El solvatocromisme negatiu correspon a un desplaçament hipsocròmic amb l'increment de la polaritat del dissolvent. També s'anomena desplaçament blau, ja que es produeix un desplaçament cap a longituds d'ona menors (cap a la zona del blau de l'espectre visible) de la banda d'absorció, reflectivitat, transmitància o emissió. El solvatocromisme positiu correspon a un desplaçament batocròmic amb l'increment de la polaritat del dissolvent. Es coneix també com a desplaçament vermell degut al desplaçament cap a longituds d'ona majors (cap a la zona del vermell de l'espectre visible) de la banda d'absorció, reflectivitat, transmitància o emissió. |
Periodisme | El Premi Oxfam Novib/PEN per la llibertat d'expressió és un premi literari atirgat en col·laboració entre el Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Club Internacional, el Fons d'Emergència del PEN i Oxfam Novib, el capítol neerlandès de l'organització internacional Oxfam. El premi reconeix els escriptors que han estat perseguits per la seva feina i que segueixen treballant malgrat les conseqüències. Els guardonats reben 2.500 euros. El premi és un dels molts premis patrocinats per filials del PEN Club Internacional en més de 145 centres de tot el món. |
Física | Robert Hofstadter (Nova York, 1915 - Palo Alto, 1990) fou un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1961. |
Indumentària | El botó és un disc, generalment pla, cosit a una peça de roba i que serveix per a tancar-la tot passant-lo per un trau o per una baga. També pot anar recobert de tela. A més de la funció pràctica serveix sovint com a ornament de la roba. |
Ecologia | La captura accessòria de cetacis és la captura accidental de cetacis com ara dofins, marsopes i balenes pels pescadors. Es pot produir quan un cetaci és atrapat per una xarxa, una llinya, un ham o una xarxa d'arrossegament. La freqüència i la intensitat de la captura accessòria de cetacis continuen augmentant. És probable que aquesta tendència es mantingui pel creixement de les poblacions humanes i la demanda d'aliments d'origen marí, així com la industrialització de la pesca i la seva expansió a noves àrees. Els pescadors entren en contacte directe i indirecte amb els cetacis. El contacte indirecte inclou la reducció dels estocs de peixos dels quals s'alimenten els cetacis. En algunes parts del món, els cetacis que es capturen de manera accidental es conserven com a aliment o com a esquer. |
Televisió | La XXVII Edició dels Premis Antena de Oro, entregats el 25 de febrer de 1999 encara que corresponents a 1998 foren els següents: |
Periodisme | María Josepha Petrona de Todos los Santos Sánchez de Velasco y Trillo, més coneguda com a Mariquita Sánchez, (Buenos Aires, 1 de novembre de 1786 – 23 d'octubre de 1868) va ser una patriota argentina. És àmpliament recordada en la tradició històrica argentina perquè la Marxa Patriòtica (actual Himne Nacional de l'Argentina) va ser cantada per primera volta a casa seva, el 25 de maig de 1854. |
Ciències de la salut | La patogènesi és la seqüència de succesos cel·lulars i tissulars que tenen lloc des del moment del contacte inicial amb un agent etiològic fins a l'expressió final de la malaltia.L'estudi de la patogènesi de les malalties i síndromes és la patogènia, que aclareix la forma en la que una causa (l'etiologia del procés) porta finalment a produir una sèrie de signes i símptomes. És un terme molt similar al de fisiopatologia, si bé aquest darrer fa referència al funcionament de l'organisme (fisiologia) en les condicions de malaltia. |
Biblioteconomia | La biblioteconomia (coneguda també com a estudis bibliotecaris o economia bibliotecària) és un camp interdisciplinari que aplica les pràctiques i eines de gestió, tecnologia de la informació, educació, recopilació, organització, conservació i difusió de recursos documentals (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc.) per tal de facilitar-ne l'ús i l'economia política de la informació en entorns bibliotecaris. Martin Schrettinger, bibliotecari bavarès, va establir la disciplina dins de la seva obra (1808–1828): Versuch eines vollständigen Lehrbuchs der Bibliothek-Wissenschaft oder Anleitung zur vollkommenen Geschäftsführung eines Bibliothekars. En lloc de classificar la informació basada en elements orientats a la natura, com es feia anteriorment a la seva biblioteca bavaresa, Schrettinger va organitzar els llibres per ordre alfabètic. La primera escola nord-americana de biblioteconomia va ser fundada per Melvil Dewey a la Universitat de Columbia el 1887.Històricament, la biblioteconomia també ha inclòs les ciències arxivístiques. Això comprèn l’organització dels recursos d’informació per atendre les necessitats de grups d’usuaris, com interactuen les persones amb els sistemes i tecnologies de classificació, l'avaluació i adquisició dels recursos documentals, i la seva utilització per l'usuari final dins i fora de la biblioteca, així com en vies interculturals, l'educació en els estudis bibliotecaris, l'ètica del servei i l'organització de les biblioteques, el seu estatus legal, i els recursos d'informació i la ciència aplicada de la tecnologia informàtica utilitzada en la gestió documental. El terme biblioteconomia i documentació (Libray Information Sicence), abreujat com LIS en anglès, s'utilitza amb més freqüència. La majoria dels bibliotecaris el consideren només una variació terminològica, destinada a emfatitzar els fonaments científics i tècnics de la seva àrea de coneixement, i la seva relació amb les ciències de la informació. No s’ha de confondre LIS amb la teoria de la informació, l'estudi matemàtic del concepte d’informació. La filosofia bibliotecària s'ha contrastat amb la biblioteconomia com a estudi dels objectius i justificacions de la biblioteconomia en lloc del seu desenvolupament tecnològic. |
Ràdio | Trịnh Thị Ngọ (Hanoi, 1931-Ciutat Ho Chi Minh, 30 de setembre de 2016), més coneguda com a Hanoi Hannah, va ser una locutora de ràdio vietnamita, que es va fer famosa durant la guerra del Vietnam. Era la locutora d'una emissora de radiodifusió que difonia propaganda comunista del Vietnam del Nord en anglès, dirigida a les tropes nord-americanes combatents al país. |
Astronomia | Laurentia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -26.9 ° de latitud nord i 94.27 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 11.48 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a Acca Laurèntia, dona romana llegendària, mare adoptiva de Ròmul i Rem. |
Informàtica | SSE5 (Streaming SIMD Extensions version 5) era una extensió al set d'instruccions del processador proposat per AMD el 30 d'agost de 2007, com a suplement a les instruccions SSE de 128 bits precentes en l'arquitectura AMD64. AMD va escollir no implementar SSE5 com havia proposat inicialment. El mes de maig de 2009, AMD va reemplaçar SSE5 amb tres extensions al set d'instruccions anomenats XOP, FMA i CVT16, els quals retenen la funcionalitat proposada per SSE5, però codifiquen les instruccions de forma compatible amb el set d'instruccions AVX proposat per Intel. Aquestes tres instruccions derivades seran introduïdes en el microprocessador Bulldozer. |
Ètica | Michel Onfray (Argentan, 1 de gener del 1959) és un filòsof i assagista francès. |
Ràdio | Radio Belgique (neerlandès, Radio België) va ser una emissió de ràdio clandestina transmesa des de Londres a la Bèlgica ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Va ser produït amb el suport del govern belga a l'exili i va formar part del Servei Europeu de la BBC. |
Geologia | La cronoestratigrafia és una branca científica de l'estratigrafia que té com a objectiu estudiar l'edat dels estrats geològics en relació amb el temps. L'inici de la cronoestratigrafia fou la classificació de les diferents seqüències i èpoques dels dipòsits de roques en funció de la regió geològica, i finalment establir un registre geològic complet de la Terra. La nomenclatura estratigràfica estàndard és el sistema cronoestratigràfic basat en els intervals de temps geològics definits pels conjunts de fòssils coneguts (bioestratigrafia). La cronoestratigrafia permet donar un sentit a les interfases i intervals dels conjunts de fòssils. |
Cultura popular | En arts plàstiques, s'entén per modelatge la creació d'una representació o imatge (el model) d'un objecte real. El modelatge es refereix generalment a la creació manual d'una imatge tridimensional (el model) de l'objecte real, per exemple en argila, fusta o altres materials. En altres paraules, es tracta de crear un objecte ideal que reflecteix certs aspectes d'un objecte real, com crear una escultura o una pintura. Un model és per tant una representació parcial o simplificada de la realitat que recull aquells aspectes de rellevància per a les intencions del modelador, i de la qual es pretén extreure conclusions de tipus predictiu. Es modela per a comprendre millor o explicar millor un procés o unes observacions. Un mateix objecte pot ser modelat amb diferents tècniques i diferents intencions, de manera que cada model ressalta només certs aspectes de l'objecte. Per exemple, un model per a una escultura és un esbós, un intent preliminar, generalment realitzat en materials més econòmics que l'escultura definitiva. El model serveix com a base per a la realització del treball definitiu. En pintura, el modelatge s'utilitza per suggerir un volum o imatge de ple volum. Des de la pintura rupestre, com en les coves d'Altamira, ja s'aconseguia aquest efecte utilitzant el mateix relleu de les roques sobre les quals es pintava. Altrament, el modelatge s'aconsegueix amb les gradacions de les llums i les ombres. Els tenebristes tenen la característica d'utilitzar un contrast dur, molt fort, mentre que a la pintura renaixentista, és molt més suau. |
Geologia | Les coves de Cango es troben a les calcàries precàmbriques als contraforts de la serralada Swartberg, prop de la ciutat d'Oudtshoorn, a la província del Cap Occidental de Sud-àfrica. La cova principal és una de les coves turístiques més boniques, conegudes i populars del país i atrau molts visitants estrangers. Tot i que l'extens sistema de túnels i cambres dura més de 4 km, només una quarta part està obert als visitants, que poden accedir a la cova només en grups supervisats per un guia. |
Jocs | Un espanta-sogres o espanta-velles (matasuegras en castellà però espantasuegras a Mèxic, El Salvador i altres països llatinoamericans) Consta d'un bufador de plàstic i un tub de paper enrotllat. Quan s'inspira, el tub de paper s'expandeix fent un so semblant a un xiulet, i quan deixes de bufar torna a la posició enrotllada. El mecanisme de recuperació es basa en el fet que té en el seu interior un fil metàl·lic prim o bé una cinta metàl·lica o de plàstic amb un cert nivell de tremp que s'ha enrotllat dins del tub de paper i que s'encarrega de fer recuperar la seva posició de repòs a la joguina un cop s'ha deixat de bufar per la seva boca. L'espanta-sogres s'empra sovint en festes o banquets i és habitual dins les bosses de cotilló, acompanyant a altres elements, com confeti, serpentines, etc. En ocasions els espanta-sogres van acoblats a algun tipus de màscara. |
Informàtica | La computació concurrent permet executar diferents tasques simultàniament, les quals poden ser un conjunt de processos d'un mateix programa. A l'hora de la veritat, però, la computació concurrent només pot tenir lloc en una màquina amb més d'un processador. En les màquines d'un sol processador els diferents processos s'executen compartint el temps de processador, però no simultàniament. La programació concurrent posa especial èmfasi en la sincronització de processos i el seu ús compartit de la memòria. La introducció dels processadors multinucli per a ús domèstic ha suposat un problema, ja que la millor manera de programar aquests ordinadors és mitjançant llenguatges de programació que siguin senzills de programar concurrentment. Per desgràcia, la immensa majoria dels llenguatges actuals estan optimitzats per a la programació seqüencial, i la majoria dels llenguatges per a treure el màxim profit d'aquests nous processadors encara es troben en desenvolupament. Tenim, però, alguns llenguatges de programació orientats a l'ús industrial que suporten aquest tipus de programació des de fa temps, com és el cas del llenguatge gràfic LabVIEW. |
Jocs | La Indiaca és un joc de moviment i la pilota amb què s'hi juga. El joc té les seves arrels a Sud-amèrica. L'Indiaca és un tipus de joc d'equip que com el voleibol o el bàdminton que es juga amb una xarxa que divideix el camp. Es juga amb un estri anomenat Indiaca com el mateix joc i que es colpeja amb la mà. El joc s'ha anat popularitzant cada cop més a Alemanya. És un joc però també s'ha organitzat com a esport. Aquest està dividit a Alemanya en tres federacions: la CVJM, la Eichenkreuz i la Deutschen Turnerbund (DTB). El 26 de maig de 2000 es va fundar a Berlín la federació mundial anomenada International Indiaca Association (IIA). Aquesta associació s'ha proposat els objectius de celebrar tornejos internacionals així com uniformar les diferents formes del joc. Hi ha federacions importants a Alemanya i al Japó, però també formen part de la federació Suïssa, Estònia, Eslovàquia, Brasil i Luxemburg. A Alemanya està representada la IIA a través de la DTB. L'agost del 2001 es va celebrar a Estònia el primer mundial d'Indiaca i el 2006 el segon. Se suposa que el joc prové dels nadius sud-americans. Allà existeix el joc des de fa uns cent anys com a esport. El 1936, el professor d'esport Karlhaus Krohn va observar aquest joc als joves de Copacabana i el portà a Alemanya. Heinz Karl Kraus va aconseguir organitzar força associacions i unir-les en la Deutschen Turnerbund (DTB). |
Geografia | Orange és una ciutat provincial de Nova Gal·les del Sud, Austràlia. És localitzada a la Mitchell Highway, 260 km a l'oest de Sydney a una altitud de 862 m. Orange actualment té una població de 31,544 habitants i la ciutat és un centre provincial important. Les indústries claus inclouen agricultura, mineria, salut serveis i educació. Un significatiu punt turístic proper és el Mont Canobolas; a una altitud de 1395 m que permet albirar formoses vistes del districte. |
Art | Una il·luminació és un tipus de decoració pintada, o de vegades en forma d'escriptura (tipografia manual), usada sobretot del segle vii al XIV als llibres escrits a mà amb motius en color. Està associada especialment a llibres religiosos del gòtic, a Europa. És característica a la lletra inicial de la pàgina, que sol ser major de la resta i està decorada amb imatges i colors. Hi ha diversos estils: és típic el pa d'or combinat amb colors vius i brillants, com el vermell, el blau i el verd; o la decoració mitjançant petites escenes pictòriques; o elaborats requadres al voltant del text. |
Sociologia | Un desplaçat intern (en anglès Internally displaced person o IDP) és una persona que ha de deixar la seva llar o va ser evacuada per a evitar les conseqüències d'un conflicte armat o d'una situació de violència permanent, la violació dels drets humans o els efectes d'un desastre natural o humà i que no ha creuat cap frontera reconeguda internacionalment.És diferent del refugiat, que ell sí ha passat les fronteres del seu país d'origen. A la fi de 2006 s'estimava que el seu nombre total ascendia a 24,5 milions repartits en 52 països: al voltant de la meitat dels quals eren africans. El nombre ha anat augmentant al llarg dels anys, així el 2015 el nombre de desplaçats era de més de 37 milions, el doble del nombre de refugiats, i 45,7 en 2019, quan els països amb les majors poblacions de desplaçats van ser Síria (6,6 milions), Veneçuela (3,7 milions), Afganistan (2,7 milions), Sudan del Sud (2,2 milions) i Myanmar (1,1 milions). |
Ecologia | Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn. Per aquesta raó, sovint se'ls troba en entorns habitats per humans, en adaptar-se als canvis que els humans van provocar sobre l'ambient, i sovint es diu que «segueixen els éssers humans». Algunes espècies que viuen molt a prop dels humans, i que els han seguit als seus voltants immediats són anomenats sinantrops. |
Telecomunicacions | VideoLAN és una organització fundada a França, al 2009, amb el projecte de programari i llibreries multiplataforma, iniciat al 1996, sota GNU General Public License (GPL) per a la reproducció, el tractament i la transmissió d'àudio-vídeo a través de la xarxa. L'equip original estava conformat per estudiants de École centrale Paris i actualment participen desenvolupadors de tot el món. Les aplicacions més destacades del projecte són: el client VLC (reproductor que permet a més emissió i transcodificación bàsica de multimèdia), i còdecs lliures per a la lectura de contingut en unitats DVD i BluRay. |
Psicologia | El psiquiatre, psicòleg i assagista suís Carl Gustav Jung entenia els arquetips com patrons i imatges arcaiques universals derivats de l'inconscient col·lectiu i són la contrapart psíquica de l'instint. Són potencials heretats que s'actualitzen quan entren com a imatges en la consciència o es manifesten en el capteniment en interacció amb el món extern. Són formes autònomes i encobertes que es transformen quan arriben a la consciència i se'ls dona una expressió concreta per part dels individus i la seua cultura. En psicologia analítica, els arquetips són elements molt desenvolupats de l'inconscient col·lectiu. L'existència d'arquetips només és deduïble indirectament pels relats, art, mites, religions o somnis. Els arquetips en psicologia analítica es refereixen a formes subjacents inaprensibles o arquetips en si, dels quals emergeixen imatges i motius com la mare, el xiquet, el diluvi universal, entre altres. La història, la cultura i el context personal modelen aquestes representacions i els donen contingut específic. Aquests motius es denominen imatges arquetípiques. És comú, però, que el terme arquetip s'utilitze indistintament per a referir-se tant als arquetips en si com a les imatges arquetípiques. |
Arqueologia | El cong (en xinèsː 琮; en pinyinː cóng), és un objecte que antigament es fabricava amb jade. Els primers cong van ser fabricats per la cultura Liangzhu, entre els anys 3400 aC i 2250 dC. Els últims exemples d'aquest tipus d'art es troben durant la dinastia Shang i la dinastia Zhou. Un cong és un tub de secció circular buit en el seu interior. Les proporcions del cong poden variar; pot ser més llarg que ample o al revés. Les parets exteriors poden estar decorades amb motius de cares, les quals podrien estar relacionades amb els dissenys taoties trobats posteriorment en objectes de bronze. Tot i que generalment és considerat un objecte d'ús ritual, el seu ús és desconegut. Alguns estudis diuen que el cong simbolitza la Terra mentre que el bi significa el cel. |
Filosofia | Salvador de Brocà i Tella (Barcelona, 1940) és un filòsof, historiador de la filosofia i professor universitari català. Llicenciat en Dret (1964) i en Filosofia (1968) per la Universitat de Barcelona i diplomat pel Goethe-Institut de Staufen im Breisgau a Alemanya (1966), des del 1974 ensenya història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on exerceix de catedràtic, fins a la seva jubilació el 2007. També ha exercit de professor a l´escolasticat de Poblet des de l´any 2005 i a l´Institut Sant Fructuós de Teologia des de l'any 1994 fins al 2013.Els seus dos àmbits d'estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern. Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Regensburg i Berlín. És membre de la Societat Catalana de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans, des del 1982 acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i des del 2016 acadèmic numerari a la Reial Acadèmia Europea de Doctors. Entre les seves obres cal esmentar: Falange y filosofía (1976), El espíritu y la vida en Max Scheler (1982) i Les arrels romàntiques del present (1997). Un dels seus darrers llibres publicats és "El Renacimiento, alba de la modenidad" del 2012. |
Enginyeria | El fulminat de potassi és la sal de potassi de l'ió fulminat. El seu únic ús, a part de les demostracions químiques, és en els pistons de percussió d'alguns rifles primitius. Normalment es prepara fent reaccionar una amalgama de potassi amb fulminat de mercuri, és molt menys sensible a causa de l' enllaç iònic entre el potassi i el carboni, a diferència de l' enllaç covalent més feble entre el mercuri i el carboni. |
Física | La física computacional és una branca de la física que se centra en l'elaboració de models per ordinador de sistemes amb molts graus de llibertat. En general, s'efectuen models microscòpics en els quals les "partícules" obeeixen a una dinàmica simplificada, i s'estudia el que puguin reproduir-se les propietats macroscòpiques a partir d'aquest model molt simple de les parts constituents. La manera com es fan les simulacions és a força de resoldre les equacions que governen el sistema. Sovint, la dinàmica simplificada de les "partícules" té un cert grau d'aleatorietat. En general, aquest vessant s'anomena Mètode de Montecarlo. Altres simulacions es basen en el fet que l'evolució d'una "partícula" en el sistema depèn, exclusivament, de l'estat general de les partícules veïnes, i es regeix mitjançant regles molt simples i, en principi, determinades. D'això se'n diu simulacions amb autòmats cel·lulars. Un exemple clàssic, encara que és més matemàtic que no pas físic, és el Joc de la vida, ideat per John Conway. La física computacional té les seves aplicacions més rellevants a la física de l'estat sòlid (magnetisme, estructura electrònica, dinàmica molecular, canvis de fase, etc.), Física No Lineal, dinàmica de fluids, astrofísica (simulacions del sistema solar, per exemple), Física de partícules (teoria de camps/teories gauge en el reticulat espaitemps, especialment per a la Cromodinàmica quàntica (QCD) ). Les simulacions que es realitzen a la física computacional requereixen gran capacitat de càlcul, per la qual cosa en molts caos calen superordinadors o grups (clusters) d'ordinadors en paral·lel. |
Ecologia | El mirmecomorfisme o mimetisme de formigues és un tipus de mimetisme mitjançant el qual certs aràcnids, o insectes que no són formigues, adopten característiques que fan que s'assemblin a elles. Les formigues són abundants arreu del món, i normalment són evitades per depredadors com aus i vespes –que utilitzen la vista per identificar les seves preses–, ja que les formigues tenen mal gust o són agressives. Alguns artròpodes imiten les formigues per a evitar la depredació (mimetisme defensiu), mentre que d'altres les imiten per caçar altres formigues (mimetisme agressiu).Per a vèncer les bones defenses de les formigues alguns insectes les imiten produint feromones semblants a les de la formiga (mimetisme wassmanià), o per la seva aparença (com en el mimetisme batesià), o copiant la microestructura de les formigues per aconseguir un mimetisme al tacte. |
Agricultura | Nacho Escartín Lasierra (Saragossa, 6 de novembre de 1978) és un polític aragonès, conegut en tant que diputat de la novena legislatura de les Corts d'Aragó i exsecretari general de Podem Aragó. Malgrat que va néixer a la capital del país, resideix a Nuez de Ebro i ha treballat com a agricultor ecològic. Procedent de col·lectius antimilitaristes i d'esquerra radical, ha advocat per un pla per dissoldre l'exèrcit i el cos policial d'Espanya. Va ser el número 3 de la llista de Podem per la circumscripció de Saragossa per a les eleccions a les Corts d'Aragó de 2015. Va resultar elegit secretari general de Podem Aragó en unes primàries celebrades l'octubre de 2017. Així, va succeir en el càrrec a Pablo Echenique. |
Llengües | El Protoiroquès és el nom donat a la hipotètica protollengua de les llengües iroqueses. Floyd Lounsbury (1961) en va estimar a partir de glotocronologia una profunditat temporal de 3500 a 3800 de la divisió de l'iroquès septentrional i meridional. En el moment del primer contacte, els parlants de llengües iroqueses eren distribuïts dels Cherokees en les Great Smoky Mountains cap al nord fins als tuscarores i Nottoways prop les modernes fronteres de Virgínia i Carolina del Nord, llavors més al nord de les Cinc Nacions del nord de Nova York i els Hurons i Neutral a l'actual Ontàrio. Les llengües iroqueses es divideixen en dos grups principals: iroquès meridional (llengua Cherokee) i iroquès septentrional (tots els altres) sobre la base de les grans diferències en el vocabulari i la fonologia moderna. L'iroquès septentrional es divideix encara més per Lounsbury i Mithun en Proto-Tuscarora-Nottoway i iroquès del llac, encara que Julian (2010) no creu que l'iroquès del llac sigui un subgrup vàlid. Es van fer estudis aïllats per Chafe (1977), Michelson (1988), i Rudes (1995). També s'han produït diverses obres de reconstrucció interna de llengües filles, en particular, amb seneca i mohawk. Una reconstrucció preliminar completa de protoiroquès no s'ha efectuat fins al treball de Charles Julian (2010). |
Dansa | Jean-Baptiste Lully (Florència, 28 de novembre de 1632 - París, 22 de març de 1687), nascut Giovanni Battista Lulli, fou un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort. Algunes de les seves òperes apareixen als reculls de Raoul-Auger Feuillet, amb la notació coreogràfica del Chorégraphie, ou l'art de décrire la danse. També va ser Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França.Pels seus dots com a músic i com a organitzador, així com de cortesà i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical a França a l'època del Rei Sol. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que bé va organitzar o concebre: la tragèdia lírica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. La seua influència sobre la música europea de l'època va ser gran, i nombrosos compositors entre els més grans (Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach, Jean-Philippe Rameau) li són deutors d'una o altra manera. |
Sociologia | L'opressió d'altri és l'ús del poder per teure-li la llibertat, els drets humans fonamentals o imposar càrregues excessives, per exemple de treball obligat, així com evitar el desenvolupament de la persona o grup social. |
Geografia | Saldaña, catalanitzat com a Saldanya, és un municipi i vila de la província de Palència (comunitat autònoma de Castella i Lleó). |
Nàutica | Un port esportiu és un port abrigat amb amarratges per a iots i vaixells petits. Normalment l'accés està reservat per a membres i propietaris d'embarcacions. Els ports esportius tenen connexions d'electricitat i aigua, llocs per guardar equipament, dutxes, lavabos, etc. També hi ha molts clubs que posseeixen un dic sec i altres instal·lacions necessàries per a la reparació i carenatge de les embarcacions amb grues, escales i tallers. La majoria dels ports esportius compten amb un club nàutic a la vora del port, on hi ha generalment informació sobre l'estat del temps i la mar i facilitats sanitàries bàsiques. També hi ha normalment un local social amb restaurant, bar o cafeteria i sovint una sala per activitats de lleure, on els mariners es poden reunir. Hi ha ports pesquers en els quals els iots i els vaixells de pesca comparteixen el mateix port, com el de Blanes. Sovint els ports esportius de les grans ciutats es troben dins d'un port marítim commercial, com els del Reial Club Nàutic de Barcelona i el Reial Club Marítim de Barcelona. D'altres, com el de Cartagena, es troben dins de la Base Naval de l'Armada. A Catalunya els ports esportius es poden trobar també en llacs i embassaments, on funcionen principalment l'estiu. Un dels projectes més ambiciosos és la "marina" residencial d'Empuriabrava a la comarca de l'Alt Empordà. L'extens complex d'Empuriabrava va integrar una urbanització residencial amb un port esportiu. Construït damunt una zona d'aiguamolls, els iots i altres embarcacions es poden amarrar a la vora de les cases individuals comunicades amb una xarxa de canals artificials. |
Física | El terme quarta dimensió es fa servir en física i en matemàtiques —i per extensió en ciència-ficció—, amb un context diferent. En física fa referència quan es parla del temps, principalment des del plantejament de l'espaitemps en la Teoria de la relativitat. En matemàtiques el concepte «quarta dimensió» apareix associat o bé a espais euclidians de més de tres dimensions o, més generalment, a espais localment euclidians o de 4-varietat diferenciables. |
Arquitectura | Un arabesc és un motiu artístic ornamental molt desenvolupat en l'art islàmic que es fa servir normalment en els edificis. Sol estar format per sanefes que recorden motius vegetals (sobretot fulles i flors). Per les seves formes corbes, de vegades inclouen cites de l'Alcorà entre els dibuixos. El seu nom ve perquè recorda la cal·ligrafia àrab i aquest poble el va utilitzar molt en les seves construccions medievals. El seu origen, però, és anterior, ja que es poden trobar arabescs als temples assiris. |
Psicologia | El temps cognitiu lent (TCL), també anomenat trastorn per dèficit de concentració, és un trastorn atencional, caracteritzat per inconsistència emocional i lentitud motora i conductual. Actualment, seguint el manual diagnòstic de trastorns mentals de referència DSM-5 només existeix un únic trastorn atencional, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactitat (TDAH). Tot i això, hi ha un grup significatiu de subjectes que, malgrat sovint són diagnosticats de TDAH de predomini inatent, presenten un perfil que difereix significativament del que és habitual en el TDAH. A diferència d'aquests, es caracteritzen per presentar símptomes com “somiar desperts” o mostrar una gran letargia de resposta. A més, acostumen a mostrar una hipoactivitat motriu i no evidencien dificultats executives, que segons el psicòleg clínic Russell Barkley són una característica central del TDAH. Degut a aquestes i d'altres diferències, sembla que aquest conjunt de símptomes podria constituir un nou trastorn atencional anomenat temps cognitiu lent. |
Sociologia | Una bossa de suïcidi, també anomenada bossa de sortida, és un dispositiu consistent en una bossa de plàstic amb un cordó, utilitzat per efectuar suïcidis. Si la bossa i la llauna de gas es retiren abans que arribi la mort fa que el mètode de suïcidi sigui difícil d'esbrinar.S'esmenta per primera vegada en el llibre de Derek Humphry Final Exit (1991), on es descriu com una bossa de plàstic resistent i transparent, amb unes dimensions de 22 × 36 polzades (560 × 910 mm). |
Agricultura | Portaempelt o patró és un terme agronòmic per a designar la planta o biont inferior, que tindrà les funcions radiculars quan es fa un empelt en una planta. Amb l'excepció de les funcions mecàniques i de transport, està provat que el portaempelt pren part en la síntesi de matèries orgàniques simples i també de les fitohormonals. El portaempelt té una influència selectiva en la rebuda de matèria mineral del sòl. Activament influeix en (Syrbu et al., 1983) el contingut de sacàrids en els borrons, la resistència a la glaçada del borrons de les varietats empeltades (Nitransky, 1985), contingut de vitamines (Serafimova, 1984), acoloriment del fruit i la seva consistència i també el pes del fruit (Syrbu-Stajan, 1982). El caràcter de la influència sobre una varietat empeltada es decideix considerablement amb la salut dels portaempelts, especialment des del punt de vista de la compatibilitat, taxa de creixement i rendiments dels arbres fruiters (Dosba, 1991). Com que el portaemplet no es pot canviar durant la vida de l'arbre fruiter cal prestar molta atenció a l'hora d'escollir el portaempelt. |
Matemàtiques | Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre. Dit d'una altra manera: és la regió del pla limitada per una circumferència |
Art | Aspen. The Multimedia Magazine in a Box fou una revista d'art fundada l'any 1965 i que es va publicar fins a 1971. Era la primera revista tridimensional de la història. Els subscriptors rebien una caixa que contenia materials per llegir, per escoltar, per olorar, per observar...John Cage, Merce Cunningham, Marcel Duchamp, Yoko Ono, Robert Rauschenberg, The Velvet Underground i Andy Warhol, entre molts altres, van col·laborar en un projecte que es va mantenir viu fins al 1971. ASPEN, que continua la tradició de la boîte-en-valise de Marcel Duchamp o «el museu en una maleta», es considera una obra mestra de l'art experimental i la crítica institucional. |
Esoterisme | La missa negra és un acte que suposadament se celebra durant l'aquelarre, com a paròdia sacrílega de la missa catòlica. Inicialment fou una forma d'hostilitat contra l'església i progressivament va anar evolucionar i adoptant la forma de culte satànic. Durant el segle xix la missa negra va ser popularitzada per la literatura francesa, en llibres com La Sorcière, de Jules Michelet, i Là-bas, de Joris-Karl Huysmans. |
Sociologia | Moliner és la persona que té a càrrec seu un molí, en qualsevol de les seves variants (d'aigua, de vent, de sang, entre altres). |
Teologia | L'apocatàstasi, del grec αποκαθιστώ, és un concepte sobretot utilitzat per Orígenes, i que segons ell significa que la fi dels temps, tots, pecadors i no pecadors, tornaran a ser un amb Déu. |
Geologia | Els Causses (nom occità adoptat també en francès) són altiplans calcaris que s'estenen al sud del Massís Central, del Llemosí a les Cevenes seguint un eix d'est a oest. Es caracteritzen per l'absència d'aigua superficial, a causa de la permeabilitat de la roca calcària, i tenen una vegetació característica. L'etimologia de causses està relacionada amb cauç (forma occitana de calç). Es distingeix els Grands Causses a l'est, alts i isolats, i els Causses de Carcin a l'oest molt més accessibles i d'altitud mitjana: Els Grands Causses El Causse Comtal El Causse de Sauvatèrra El Causse de Severac El Causse Mejan (Causse Mitjà) El Causse Negre El Causse de LarzacEls Causses de Carcí El Causse de Gramat El Causse de MartelEls causses marginals La plana de Montbèl El Causse de CastrasLa natura calcària de la roca ha donat llocs a importants fenòmens de carstificació, amb llocs convertits en atracció turística com ara: L'avenc Armand sota el Causse Mejan. Té una galeria de 60x100 m amb una alçada de 45 m, on es diu que hi podria cabre la catedral de Notre Dame, i estalactites de fins a 25 metres d'alt. Va ser descobert el 1897 per Lois Armand. La cova de Dargilan, sota el Causse Negre. Descoberta el 1888, té sales amb estalactites perlades, una columna de 20 m, i draperies de calcita de 100 metres de llarg 40 d'alt. Lo Clapàs Vièlh ("el claper vell" en català, Chaos de Montpellier-le-Vieux en francès confusió amb la denominació tradicional Lo Clapàs del centre antic de Montpeller), al Causse Negre, una formació rocallosa de 120 hectàrees que inclou circs, arcs naturals i roques de formes curioses. El claper de Nimes lo Vielh, menys espectacular, al Causse Mejan.No són aliens als fenòmens càrstics els profunds engorjats que separen sovint els causses entre ells, com ara les gorges del Tarn entre el Causse de Sauvatèrra i el Causse Mejan. Bona part dels Causes es troben protegits als parc regionals dels Causes de Carcí i dels Grans Causes, i al Parc Nacional de les Cevenes, que inclou l'extrem oriental dels Grans Causes. |
Jocs | Gran Trak 10 és una màquina recreativa desenvolupada per Atari a través de la seva filial Cyan Engineering, i llançat per Atari el maig de 1974. En el joc, un sol jugador amb vista superior condueix un cotxe al llarg d'una pista de carreres, evitant parets de pilons i tractant de passar tants punts de control com sigui possible abans que s'acabi el temps. El joc està controlat amb un volant, accelerador i pedals de fre, i una palanca de canvi, i el cotxe s'estavella i gira si colpeja un piló. Gran Trak 10 va començar el desenvolupament la tardor de 1973; va ser inicialment dissenyat per Larry Emmons de Cyan, amb el disseny mecànic manejat per Eigen Systems, tot i que després de diversos problemes de disseny i producció que es van descobrir durant una petita producció inicial al març de 1974, el disseny va ser revisat per Allan Alcorn, el dissenyador de Pong, amb una distribució més àmplia a partir de maig. Els circuits del joc inclouen, possiblement, la primera instància de memòria només de lectura basada en circuits integrats, en comptes de gràfics desats en díodes, que després es va convertir en l'estàndard per als jocs d'arcade.Gran Trak 10 es va desenvolupar durant un temps de diversos canvis interns a Atari; com a resultat, els problemes de comunicació van portar a Atari a no seguir amb precisió les despeses de fabricació del joc. Es van vendre inicialment als distribuïdors amb una pèrdua neta de 100 dòlars estatunidencs per màquina; encara que es va solucionar aquest defecte, va contribuir a una pèrdua total de 500.000 dòlars per a l'empresa d'aquest any fiscal, situant a Atari en dificultats financeres. El joc en si va tenir èxit, i va portar la realització diverses versions del joc produït el 1974 per Atari i la seva filial Kee Games, incloent una versió més petita de la màquina titulada Trak 10 i una versió de dos jugadors titulada Gran Trak 20, així com nombrosos jocs de carreres posteriors. Gran Trak 10 va ser el primer videojoc de curses recreatiu, encara que Atari havia llançat el joc de carreres d'esprints Space Race el 1973, i un senzill joc de curses, Wipeout, que va ser inclòs en la consola Magnavox Odyssey de 1972. |
Astronàutica | En astronomia observacional, un arc d'observació és el període entre la primera i la més recent (última) observació, seguint el camí del cos. És normalment donat en dies o anys. El terme s'utilitza principalment en el descobriment i el seguiment d'asteroides i cometes. L'arc d'observació determina el coneixement exacte de l'òrbita de l'objecte. Un arc molt curt podria descriure objectes en una gran varietat d'òrbites, a moltes distàncies de la Terra. En alguns casos, hi ha hagut objectes l'arc inicial dels quals era insuficient per determinar si l'objecte estava en òrbita al voltant de la Terra o en òrbita al cinturó d'asteroide. Amb un arc d'observació d'1 dia, es va pensar que el 2004 PR107 era un planeta nan transneptunià, però ara se sap que és un asteroide de cinturó principal d'1 km. Amb un arc d'observació de 3 dies, es va pensar que 2004 BX159 era un asteroide que creua Mart i que podria ser una amenaça per a la Terra, però ara se sap que és un asteroide del cinturó principal. Un arc d'observació de menys de 30 dies pot dificultar la recuperació d'un objecte més d'un any després de l'última observació, i pot resultar en un asteroide perdut. A causa de la seva major distància del sol i el lent moviment a través del cel, els objectes transneptunians amb arcs d'observació de menys de diversos anys sovint tenen òrbites poc constants. |
Geologia | La cova d'Andrahomana és una cova remota i ensorrada a la costa sud-est de l'illa de Madagascar. Té importància per la seva aportació científica i la seva bellesa visual. És l'únic lloc en tot el sud-est de l'illa on s'han trobat restes fòssils de vertebrats. Va ser explorada per Alfred Grandidier i el seu fill, Guillaume Grandidier, entre d'altres. Situada en una àrea de ràpida transició entre una regió de vegetació semi-àrida a l'oest i selva humida a l'est, conté restes fòssils dels dos hàbitats. Es creu que la cova es va ensorrar aproximadament després d'uns 100.000 anys de la seva formació. Des del seu col·lapse, Andrahomana ha acumulat sediments i restes biòtiques. En la part baixa de la cova s'han trobat evidències que o bé casos de marea alta o d'esdeveniments marins extrems han introduït aigües marines dins la cova, afegint restes marines als altres sediments. Entre els anys 2000 i 2003 es va completar l'exploració de totes les parts de la cova per diversos grups de científics. Les restes fòssils datades mitjançant carboni-14 tenen una edat entre 7.500 i 1.700 anys, aproximadament. |
Arquitectura | La trigeneració és un procediment similar a la cogeneració en el qual s'aconsegueix fred, a part d'energia elèctrica i calor, típics de la cogeneració, tot a partir d'un mateix combustible o una mateixa font d'energia primària. L'aparició dels sistemes de trigeneració té el seu origen en l'anomenada generació distribuïda o descentralitzada, que consisteix a localitzar el sistema de generació en el mateix lloc on es troben els usuaris finals, o molt a prop seu. La forma tradicional d'obtenir aquests productes energètics és per separat: consumir l'electricitat de la xarxa, produir la calor mitjançant calderes de combustible fòssil i el fred a partir de cicles de refrigeració per compressió , que consumeixen energia elèctrica. Els sistemes de trigeneració i cogeneració posseeixen certs avantatges econòmics i mediambientals respecte a la forma convencional de generació, entre elles un rendiment tèrmic global més elevat, que permet l'estalvi d'energia primària i la reducció d'emissions. |
Estris | Una plata, com a recipient físic, és un plat gran utilitzat per servir aliments a taula (tant sòlids com líquids), és un hiperònim d'atuell, de vegades anomenat enciamera, Pot estar feta de diferents materials, com ara: metall, fusta, ceràmica, plàstic, etc,,També, per sinècdoque, es pot dir "plata" al contingut del recipient, per exemple: 'una plata d'amanida', referint-se a l'amanida continguda dins d'una plata. |
Geografia | El Castell Himeji (姫路城, , Himeji-jō?) és un castell japonès localitzat a la ciutat costanera de Himeji, a la Prefectura de Hyōgo, a uns 47 km a l'oest de Kobe. És una de les estructures més antigues del Japó medieval que encara sobreviu en bones condicions; ha estat designat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993 i és un Tresor Nacional del Japó. Juntament amb el castell Matsumoto i el castell Kumamoto, és un dels "Tres Famosos Castells" del Japó, i és el castell més visitat del país. Se'l coneix de vegades amb el nom de Hakuro-jō o Shirasagi-jō ("castell de la garsa blanca") a causa del seu color blanc brillant del seu exterior.El castell apareix sovint en la televisió japonesa, com escenari de pel·lícules i sèries de ficció, degut al fet que el Castell Edo en Tòquio actualment no posseeix una torre principal similar a la qual té el castell Himeji. És un punt de referència molt usat dins de la ciutat de Himeji, ja que com que està emplaçat sobre un pujol, pot ser vist des de gran part de la ciutat. |
Informàtica | En seguretat informàtica, l' aïllament de processos, espai o entorn aïllat és un mecanisme de seguretat per separar els programes en execució, normalment per mitigar les fallades del sistema i les vulnerabilitats del programari perquè no es propaguin. Sovint s'utilitza per executar programes o codis no provats o no fiables, possiblement de tercers, proveïdors, usuaris o llocs web no verificats o no fiables, sense arriscar-se a fer malbé la màquina amfitriona o el sistema operatiu . Una caixa de sorra 'sandbox' sol proporcionar un conjunt de recursos estretament controlats per als programes convidats, com ara lespai demmagatzematge i la memòria de seguretat. L'accés a la xarxa, la capacitat d'inspeccionar el sistema amfitrió o llegir els dispositius d'entrada, sol estar prohibit o molt restringit. En proporcionar un entorn altament controlat, els entorns aïllats es poden considerar un exemple específic de virtualització . L'aïllament de processos s'utilitza molt sovint per provar programes no verificats que poden contenir un virus o un altre codi maliciós sense permetre que el programari faci malbé el dispositiu amfitrió. Alguns exemples d'aïllament són: Els applets són programes que s'executen en contenció dins una màquina virtual o un intèrpret de seqüències que faci l'aïllament. En esquemes d'ús d'aplicacions de retransmissió, l' applet és descarregat al client remot i es pot començar a executar abans que arribi en la seva totalitat. Els applets són comuns als navegadors web, els quals usen aquest mecanisme per executar de manera segura codi no fiable contingut en pàgines web. Les tres implementacions d'applet més conegudes —Adobe Flash, Java i Silverlight— permeten almenys una finestra rectangular amb què és possible la interactivitat amb l'usuari i ofereix una mica d'espai persistent —tot amb el permís de l'usuari—. Una cel·la és un conjunt de límits als recursos imposats als programes pel nucli d'un sistema operatiu. Podeu incloure quotes màximes d'entrada/sortida, quotes d'espai al disc, restriccions a l'accés a xarxes i al sistema de fitxers. Les cel·les són usades comunament en servidors virtualitzats . Les màquines virtuals emulen un ordinador en la seva totalitat, en què un sistema operatiu convencional pot arrencar i funcionar com si estigués sobre 'hardware' real. El sistema operatiu client està aïllat en el sentit que no corre nativament a la màquina amfitriona i només pot accedir als recursos —moltes vegades virtuals— que li proporciona l'emulador. Aïllament en màquines natives: Els investigadors de seguretat utilitzen freqüentment tecnologies d'aïllament per analitzar el comportament de programari maliciós . En crear un ambient que simula o replica els sistemes descriptori objectiu, es pot avaluar com el programari maliciós infecta i compromet lequip. |
Filologia | L'Accademia della Crusca és una institució que recull estudis científics d'experts de lingüística i de filologia italiana. És segurament la institució lingüística més prestigiosa d'Itàlia. Fundada a Florència el 1583, s'ha caracteritzat sempre per la seva obstinació a mantenir "pura" la llengua italiana original. En el 1612 publica la primera edició del vocabulari de la llengua italiana, que va servir d'exemple lexicogràfic per a les llengües francesa, castellana i anglesa. Actualment el diccionari italià gestionat per l'Accademia della Crusca és un diccionari històric pel que fa a l'italià de 1612. És un fabulós estudi de l'italià antic, encara que només de la varietat literària, ja que un llibre d'aquestes característiques té les seves pròpies limitacions, i no pot recopilar l'abundant sèrie de fonts escrites antigues d'una altra naturalesa (llibres de memòries, tractats, receptaris, llibres de comptabilitat, estatuts, documents de diversos gèneres, etc.). |
Geologia | L'escola catalana de geologia és el nom amb què es coneix un grup de geòlegs que, entre finals del segle xix i el segle xx, van impulsar aquesta disciplina als Països Catalans. Es poden classificar en dues grans tendències: la religiosa i la laica. |
Ciències de la salut | La Medicina tradicional tibetana (en tibetà:བོད་ཀྱི་གསོ་བ་རིག་པ་, Ggso ba rig pa), "ciència de guarir", "coneixement de guarir"), també coneguda com a medicina Sowa-Rigpa, és un sistema mèdic tradicional, amb segles d'antiguitat, que fa servir un enfocament complex de diagnosi, que incorpora tècniques com l'anàlisi del pols i la uroanàlisi, i utilitza la modificació del comportament i de la dieta, medicines compostes de materials naturals (per exemple, plantes medicinals i minerals) i teràpies físiques (per exemple l'acupunctura tibetana, moxabustió, etc.) per tractar les malalties. El sistema mèdic tibetà està basat els llibres del budisme de l'Índia (per exemple en els tantres de l'Abhidharma i Vajrayana) i en l'Ayurveda. Es continua practicant al Tibet, Índia, Nepal, Bhutan, Ladakh, Sibèria, Xina i Mongòlia, comtambé més recentment en parts d'Europa i Amèrica del Nord. Comparteix la creença tradicional del budisme sobre que tota malaltia finalment és el resultat dels tres verins: ignorància, enganxament i aversió. La medicina tradicional tibetana segueix les Quatre Nobles Veritats de Buda . |
Sociologia | Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit. La seva existència a Catalunya està documentada de l'any 1100.L'ofici, actualment en desús per la industrialització de la producció tèxtil, implicava preparar la llana per a treure les seves impureses i estirar-la. El procés consistia a emboscar, rentar i cardar la llana, i, posteriorment, a amolinar, perxar, estirar i apuntalar-la.El paraire o "senyor del drap" comptava amb els batedors o els abaixadors com a ajudants. Del segle xiii ençà, i fins a començament del segle xix, la figura del paraire fou essencial en la indústria tèxtil estesa per tot Catalunya. Només a Puigcerdà, el 1345 hi vivien cent trenta paraires.De l'època medieval ençà, els paraires van organitzar-se en col·legis o confraries. Les primeres confraries de paraires van sorgir a Barcelona, Girona, Mallorca i Perpinyà, i posteriorment a Lleida, Tortosa, Manresa i Terrassa. Després, aquestes confraries es van estendre per Sabadell, Olot, Valls i Igualada.A partir del segle XIX va ser substituït per la figura de l'empresari tèxtil industrial. |
Televisió | Bob Fosse (Chicago, 23 de juny de 1927 - George Washington University Hospital, 23 de setembre de 1987) va ser un actor, ballarí, coreògraf i director de cinema estatunidenc. Va dirigir i coreografiar obres musicals a l'escenari i a la pantalla, com ara els musicals The Pajama Game (1954), Damn Yankees (1955), How to Succeed in Business Without Really Trying (1961), Sweet Charity (1966), Pippin (1972), i Chicago (1975). Les seves pel·lícules inclouen Sweet Charity (1969), Cabaret (1972), Lenny (1975), All That Jazz (1979) i Star 80 (1983). L'estil de coreografia característic de Fosse incloïa genolls girats i les "mans de jazz". És l'única persona que ha guanyat els premis Oscar, Emmy i Tony el mateix any (1973). Va ser nominat a quatre premis de l'Acadèmia, guanyant el de millor director per Cabaret, i va guanyar la Palma d'Or el 1980 per All That Jazz. Va guanyar un rècord de vuit Tonys per la seva coreografia, així com un de direcció per a Pippin. |
Jocs | El joc és una activitat que realitzen els éssers humans amb la finalitat de divertir-se o entretenir-se, a més, és una eina d'aprenentatge innata. Jugar és una acció que també dona plaer a qui la realitza i és lliure, tothom té dret a practicar-ho. Així mateix, podem assegurar que, el joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats dels infants com poden ser les motores, les cognitives, les afectives i les socials. Jean Piaget va descriure els principals tipus de jocs d'acord amb el desenvolupament dels infants, aquests es van perfeccionant segons vagi evolucionant. Els podem classificar segons jocs funcionals, jocs de construcció, jocs simbòlics i jocs de regles. |
Estris | Un mata-insectes elèctric, insecticida elèctric o exterminador d'insectes, és un dispositiu que atreu i mata als insectes voladors que se senten atrets per una llum i els aplica una descàrrega. Una font de llum (generalment ultraviolada) atreu als insectes cap una reixeta elèctrica, on són electrocutats en tocar dos cables connectats a una font d'alta tensió. |
Ciència militar | Un escut humà és un terme militar i polític que descriu la presència de civils en o al voltant dels objectius de combat per dissuadir que l'enemic ataqui aquests objectius. També es pot referir a l'ús de civils per, literalment, fer d'escut als combatents durant els atacs, forçant els civils a anar davant dels soldats. Això es fa amb l'esperança que l'altra part sigui renuent a atacar. A més si l'altra part ataca els objectius de tota manera si, les víctimes que en resultin tenen un valor propagandístic. Fer servir aquesta tècnica incrementa les víctimes civils i és il·legal segons estableix la Quarta convenció de Ginebra. |
Estris | Una micropipeta és un instrument de mesura de volums de líquids d'entre 1 i 1 000 μL emprats en els laboratoris. Els volums majors de líquids es mesuren amb pipetes. Les micropipetes funcionen a base d'uns pistons que varien la longitud d'una columna d'aire. Aquesta part mecànica està separada del recipient on es diposita el líquid que és una punta d'emprar i tirar, fabricada en polipropilè resistent a la majoria de líquids, excepte el cloroform i els àcids sulfúric i nítric concentrats. Per succionar un determinat volum s'ha d'ajustar un botó que es troba a la part superior de la micropipeta. Una vegada seleccionat el volum, s'ha de pressionar l'èmbol fins al lloc determinat pel volum seleccionat i que ve fixat pel sistema mecànic. Després s'introdueix per la punta dins del líquid que s'ha de succionar i es deixa lliure l'èmbol. Després, per bocar el volum succionat, es pressiona novament l'èmbol. La precisió de la mesura depèn de la inclinació de la pipeta. |
Geografia | El camp de Vernet (1918 - 1944) va ser un camp de presoners de guerra situat en els prepirineus occitans, entre els pobles de lo Vernet i Savardun, al País de Foix. Fou reutilitzat després de la guerra civil espanyola com a camp de confinament d'exiliats espanyols, i durant la Segona Guerra Mundial com a camp d'internament de persones "sospitoses". |
Ciències de la salut | La seguretat i salut laboral és una àrea d'encreuament entre disciplines relacionades. Aquestes són: la protecció de la seguretat, la salut i el benestar de les persones que participen en el treball. És un component de l'ambient de treball i per tant de les condicions del treball. Com a efecte secundari, també pot protegir els companys de treball, els membres de la família, empleats, clients, proveïdors, comunitats veïnes, i altres membres del públic que es trobin afectats per l'entorn de treball. Que poden derivar d'interaccions entre molts temes, incloent la medicina del treball, professionals (o industrial), la higiene, la salut pública, la seguretat de l'enginyeria, la química, la física de la salut, l'ergonomia, la toxicologia, epidemiologia, salut ambiental, les relacions laborals, la política pública, la sociologia, i la psicologia de la salut. Des de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut ocupacional. Va ser adoptada pel Comitè Mixt OIT / OMS del Comitè de Salut en el Treball en el seu primer període de sessions el 1950 i revisada en la seva dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: "de salut en el treball haurien de ser els següents: la promoció i el manteniment del més alt grau de desenvolupament físic, mental i el benestar social dels treballadors en totes les ocupacions, la prevenció entre els treballadors de les desviacions de la salut causats per les seves condicions de treball, la protecció dels treballadors en la seva feina contra els riscos resultants de factors adversos a la salut, la col·locació i el manteniment del treballador en un entorn de treball adaptat a les seves capacitats fisiològiques i psicològiques, i, per resumir, l'adaptació del treball a l'home i de cada home a la seva treball ". Les raons per establir una bona seguretat i salut laboral en les normes són sovint identificats com: Morals: Un empleat no hauria córrer riscos de patir accidents a la feina, ni tampoc altres persones relacionades amb l'activitat laboral. Econòmiques: Molts governs accepten que les males condicions de treball redunden en un major cost per a l'estat, pel cost del pagament de la seguretat social per als discapacitats i del tractament mèdic, i la disminució de la força laboral. Les organitzacions també poden patir desavantatges econòmics, com ara els costos burocràtics, la disminució de la producció, i la pèrdua de la imatge positiva davant la resta de treballadors, dels consumidors i de l'opinió pública en general. Legals: Els requeriments mínims de salut i seguretat a les condicions de treball solen estar tipificats al dret penal o al dret civil. sol considerar-se que, sense la pressió legal, les organitzacions podrien no sentir-se obligades a afrontar els costos de millorar les condicions de treball només per les raons morals o de guany a llarg termini.Espanya i França han sigut pioners històrics en la prevenció de riscos laborals. En el cas espanyol, la Llei d'Índies del segle xvi va ser la pionera. |
Psicologia | November és una pel·lícula de 2004 de thriller psicològic projectada en el Festival de Cinema de Sundance el 2004. És protagonitzada per Courteney Cox com a Sophie, una fotògrafa la vida de la qual es comença a enfonsar a causa d'un incident traumàtic el 7 de novembre que involucra al seu promès, interpretat per James LeGros. La pel·lícula és coprotagonitzada per Michael Ealy, Nora Dunn, Anne Archer, Nick Offerman, i Matthew Carey. Ha estat doblada al català.La pel·lícula, independent i de baix pressupost, va estar dirigida per Greg Harrison, escrita per Benjamin Brand i Harrison, i produïda per Danielle Renfrew i Gary Winick. Sony Pictures Classics la va llançar als cinemes als Estats Units el 22 de juliol de 2005, i molts crítics van criticar la història de la pel·lícula per ser massa ambigua i derivada d'altres imatges. Els crítics l'han comparat amb el treball de directors de cinema com David Lynch i M. Night Shyamalan. |
Teologia | La reencarnació és la creença en el procés pel que una ànima, en morir el cos al que està lligada, reneix en un altre cos, ja sigui de persona, animal, vegetal o mineral. És una creença especialment vivent a Orient, tot i que no solament. |
Nàutica | El Yacht Club de Chile és un club nàutic de Viña del Mar, Xile. Aquest club va iniciar la seva activitat l'any 1941.Les seves instal·lacions es troben a la Caleta Higuerilla. Té un local social amb restaurant. Hi ha una piscina i palmeres. El port esportiu te connexions d'electricitat per als iots amarrats en ell. |
Psicologia | El terme tecnoestrès prové del llibre publicat en 1997 per Larry Rosen i Michelle Weil amb el mateix títol en el qual es posa de manifest l'addicció psicològica que pot produir l'ús continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la població pot estar afligida d'aquest mal dels nostres temps.Més detalladament, el concepte tecnoestrès, íntimament relacionat amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), es refereix a una malaltia basada, essencialment, en l'estrès produït per una mala introducció de la tecnologia a la vida quotidiana d’una persona. A conseqüència d’aquesta mala adaptació de les TIC a la dimensió vital i laboral, es poden desenvolupar efectes psicosocials (efectes de les tasques organitzatives, principalment de l’àmbit laboral, que causen un impacte negatiu en el benestar de l’ésser humà, tant físicament com emocionalment) que fan prosperar una relació tòxica entre la persona i la tecnologia, de manera que l’ús de la mateixa arriba a resultar malaltís i perjudicial. Per tant, el tecnoestrès acostuma a originar-se principalment en espais replets de dispositius tecnològics múltiples, tals com telèfons mòbils, televisions, tauletes tàctils o ordinadors, esdevenint la persona que l’habita incapaç de comprendre’ls o de fer-los funcionar i, en definitiva, sent incompetent en el camp de les noves eines tecnològiques. Aleshores, aquest tipus d’estrès, com molts altres, neix de la carència per a satisfer una necessitat. En aquest cas, la necessitat a satisfer consisteix a complaure una tasca per mitjà de la tecnologia, i la insatisfacció és causada per no saber com fer-ho, la qual cosa es tradueix en una incapacitat de progrés que genera impotència, tensió i ansietat. Naturalment, aquest sentiment s’intensifica com més tecnologia envolta a una persona, ja tingui aquesta té les habilitats necessàries per a usar-la o no: qui estigui connectat a l’ordinador i alhora estigui pendent de la televisió i del seu mòbil, és a dir, qui miri tres pantalles al mateix temps, pot contraure un perillós sentiment d’ansietat que pot ser el desencadenant del tecnoestrès. Altrament, una forma diferent de patir la malaltia en qüestió consisteix a sentir la necessitat de provar la tecnologia més nova, conseqüència d’una addicció que implica tristesa i estrès. |
Enginyeria | La quantificació vectorial és una tècnica de codificació de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i té les seves bases en la Teoria de la Informació. Aquesta demostra que sempre que la informació mútua entre les diferents components sigui no nul·la, l'ús de quantificació vectorial conjunta aconseguirà una representació més compacta que la quantificació escalar de cada component per separat. No va anar fins a la dècada dels anys 80, quan la seva realització pràctica es va fer possible a través del treball de Linde, Buzo i Gray (algorisme LBG) . Aquest mètode sorgeix com generalització de l'algorisme de Lloyd. Un vector pot ser usat per a descriure gairebé qualsevol tipus de patró, com podrà ser un segment d'un senyal de veu o d'una imatge, simplement formant un vector de mostres de la forma d'ona o de la imatge. Però també podrà formar-se un vector amb un conjunt de paràmetres usats per a representar, per exemple, l'envolupant espectral d'un senyal de veu. La quantificació vectorial pot veure's com una forma de reconeixement de patrons on un patró és apariat amb un patró seleccionat d'un conjunt emmagatzemat de llibre de codis. Per aquest motiu la quantificació vectorial és molt més que una generalització formal de la quantificació escalar. En els últims anys s'ha convertit en una important tècnica en reconeixement de veu i firmes manuscrites com, també en compressió d'àudio i vídeo, i la seva importància i les seves aplicacions van en augment. |
Biblioteconomia | Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç. |
Filosofia | Incel, abreviatura de l'expressió anglesa involuntary celibate ('celibat involuntari'), és una subcultura que consisteix en comunitats virtuals de persones que diuen ser incapaces de tenir relacions sexuals amb una parella, tot i tenir-ne ganes. Els que s'identifiquen com a incels son gairebé exclusivament homes heterosexuals. Aquesta subcultura forma part d'una subcultura més gran anomenada en anglès manosphere, al qual pertanyen altres moviments com el moviment pels drets dels homes i el moviment del Men Going Their Own Way.Les discussions que es desenvolupen als fòrums incel solen caracteritzar-se pel ressentiment, la misantropia, la misogínia, el supremacisme blanc i l'apologia de la violència contra les dones i contra els homes que se suposen sexualment actius. El Southern Poverty Law Center ha descrit aquesta subcultura com a «part de l'ecosistema del supremacisme masclista a internet» i l'analista d'aquest centre també va cridar l'atenció que aquest moviment tenia relacions amb l'extrema dreta servint als membres d'aquesta subcultura i la dels drets dels homes per a traslladar-los a altres àrees de l'extrema dreta. Alguns individus que s'anomenen ells mateixos incels han comès diversos assassinats massius als Estats Units i al Canadà. Existeix també el terme femcel, el qual defineix la comunitat de dones en línia que es descriuen com a incapaces de tenir relacions sexuals o romàntiques com a resultat d'una barreja tòxica de misogínia i estàndards de bellesa impossibles. Hi ha comunitats com Involuntary Celibate Project creada el 1997 per a una estudiant anomenada Alana, que va crear aquest espai per a sentir-se confortada, rebre suport en la soledat i protegir-se de les persones que li havien fet mal. També existeixen altres comunitats com ThePinkPill que giren al voltant del rebuig del poder del sexe amb penetració dels homes contra les dones i del tracte com a objectes sexuals per part d'aquests. A diferència del moviment incel, les femcels no han demostrat un comportament violent contra la societat, i s'han expressat decididament com a pacifiques, i amb cap vincle amb la violència ni el terrorisme. |
Geografia | Smiljan (/smî̞ʎan/) és un poble muntanyós situat a Likavka, la actual Croàcia. La seva població es de 417 habitants (dades del 2011). Hi havia una necròpolis i s'han trobat restes d'assentaments antics amb elements de la cultura dels Iapods. Smilja és conegut per ser el lloc de naixement de Nikola Tesla (Никола Тесла) el 10 de juliol de 1856; actualment es pot visitar la casa on va néixer. |
Física | Andre Geim (en rus Андрей Константинович Гейм, 21 d'octubre de 1958, Sotxi, Rússia), és un físic neerlandès d'origen rus que es coneix sobretot arran de la seva descoberta del grafè, cosa que li va valer el Premi Nobel de física el 2010 conjuntament amb Konstantín Novosiólov. |
Agricultura | Heterodera schachtii (nematode de la remolatxa, és una espècie de cuc nematode fitopatogen.Infesta més de 200 espècies diferents de plantes,com la remolatxa, les cols i les raves. H. schachtii té una distribució cosmopolita. les plantes afectades tenen un creixement retardat, marciment, es tornen grogues i disminueix el seu rendiment agrícola o acaben morint. Per al seu control es prefereix usar la rotació de conreus. |
Geologia | La cova d'Alfredo Jahn és un monument natural que està situat 4 km a l'oest del poble veneçolà de Birongo, Estat Miranda, en l'extrem oriental de la Regió muntanyenca Litoral de la Serralada de la Costa. Amb un desenvolupament de galeries de 4,29 km, és la cova més gran de la regió central de Veneçuela, la sisena de Veneçuela i una de les més visitades del país. Va ser decretat com a Monument Natural el 12 de desembre de 1978 amb el Decret No. 2.989 publicat en la Gaseta Oficial No. 2.417 del 7 de març de 1979. El monument va ser batejat en honor d'Alfredo Jahn, pioner de diverses disciplines científiques a Veneçuela com la geografia, geologia, topografia, astronomia, antropologia, lingüística i la botànica, i qui a més va ser fundador de la Societat Veneçolana de Ciències Naturals. És una cova humida, encara activa, que s'ha anat formant per l'acció de la Quebrada Cambural. Les seves parets de calcita estan cobertes d'espectaculars estalagmites, estalactites i columnes, que aconsegueixen el seu màxim desenvolupament en el Saló del Chaguaramo o Saló de la Pluja. |
Ràdio | Berícid Sulfúric és un podcast català de radioteatre especialitzat en paròdies. Els seus trets característics són l'humor absurd i la manca de continuïtat, de manera que cada episodi funciona per si mateix. Els orígens de Berícid Sulfúric es troben a l'Escola Catalana de Doblatge, on els integrants de l'equip inicial es van conèixer com a estudiants. El 2014 van engegar el projecte de podcast, que van finançar a través d'una campanya de micromecenatge. Publiquen un nou episodi el primer dilluns de cada mes, entre octubre i juny. |
Informàtica | Marcador o Marker, és una peça gràfica ( imatge, llibre, fotografia, dibuix imprès ) que el dispositiu electrònic (ordinador, tauleta o telèfon intel·ligent ) detecta a través de la seva camera web i connexió a internet per poder incorporar la realitat augmentada. Els marcadors ajuden els dispositius a col·locar correctament l'objecte de la realitat augmentada (imatge virtual), dins l'escenari real. Aquesta és el tipus de RA (realitat augmentada) més utilitzat i té millors resultats si s'empra a través d'un ordinador que des d'un dispositiu mòbil gràcies a la fixació de la càmera web. |
Filosofia | Extropia, paraula encunyada per Tom Bell (TO Morrow) el gener de 1988, es defineix com la mesura de la intel·ligència d'un sistema de vida o d'organització, l'ordre funcional, la vitalitat, l'energia, la vida, l'experiència, i la seva capacitat i conducció de millores i creixement. L'extropia expressa una metàfora, en lloc de servir com un terme tècnic, i per això no és més que l'hipotètic oposat de l'entropia de la informació. |
Història | Els Fenollet foren una família feudal que va portar nombrosos títols essent el principal el de vescomtes d'Illa. Cap al 1360 van comprar també les possessions dels antics vescomtes de Castellnou, del que segurament eren una branca, però només es van titulars barons de Castellnou. Ansemund, casat amb Quíxol, la qual se sospita que era neta del comte Delà d'Empúries, fou senyor del castell de Cameles i hauria repartit les seves terres entre els seus fills a la seva mort el 941; a l'entorn d'aquest castell va sorgir vers l'any 999 el vescomtat de Fenollet, el primer vescomte del qual fou Pere I. Els noms dels vescomtes de Fenollet i de Castellnou es repeteixen com era tradició a l'època. El fill de Pere V de Fenollet (dit Pere de Saissac, darrer vescomte de Fenollet, 1209-1229, desposseït el 1229 acusat d'heretge), Hug (I) de Fenollet, conegut com a Hug de Saissac, va conservar el títol de vescomte de Fenollet però sense exercir domini en aquestes terres, i va conservar els seus drets encara després del tractat de Corbeil del 1259; el 1264 la seva vídua, Beatriu d'Urtx va reclamar sense èxit la restitució del vescomtat al parlament de París i la revocació de la sentència (ferma el 1262) contra el seu sogre Pere V; llavors es va retirar a Illa on va viure junt amb la seva cunyada Ava de Fenollet, muller repudiada (1267) del vescomte Jaspert V de Castellnou, i on va morir el 1299. Hug de Saissac va deixar una filla (Blanca de Fenollet i d'Urtx, segona muller del vescomte Dalmau de Rocabertí) i un fill (i hereu en els béns patrimonials i els drets del llinatge) Pere VI de Fenollet i d'Urtx, que finalment el 1314 fou reconegut com a vescomte d'Illa. Aquest Pere fou el pare de sis fills: Pere VII vescomte d'Illa i de Canet (mort el 1353) casat amb Marquesa de Saportella, baronessa de Lluçà i la Portella Timbor (morta el 1373) casada vers el 1321 amb el vescomte Bernat II de Cabrera (rebent com a dot la baronia de Montclús) Hug de Fenollet i de Canet, canonge d'Elna i bisbe de Vic i de València (mort el 1356) Ponç de Fenollet i de Canet, canonge de Vic (+1354) Galceran de Fenollet i de Canet, comanador de Sant Joan al Masdéu Bertran de Fenollet i de Canet, que, al servei de Jaume III de Mallorca, fou pres prop de Santa Ponça (1343), l'any següent acompanyà Pere el Cerimoniós a la conquesta del Rosselló i fou regent (1348-49) de la governació de Mallorca, on fou castellà d'Alaró i senyor de la cavalleria del Masnou. Fou el pare de: Esclarmonda de Fenollet (morta el 1414) segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí MarquesaPere VII fou el pare de: Beatriu, monja Marquesa de Fenollet i de Saportella (morta el 1382), muller de Pere Galceran II de Pinós (llur descendència recollirà els vescomtats d'Illa i de Canet) Andreu de Fenollet i de Saportella (mort el vers 1387), que heretà la major part de les terres dels vescomtats de Castellnou, sent baró de Castellnou, de Lluçà, de la Portella, de Mosset, i de Paracolls.Andreu es va casar tres vegades (amb Sibil·la de Narbona, Margarida probablement de Montcada, i Bonaventurada de Xèrica). Amb la primera fou el pare de Pere (VIII) de Fenollet i de Narbona, vescomte d'Illa i Canet i baró de Castellnou, que fou el darrer representant de la línia primogènita del llinatge (1423), però el cognom de Fenollet fou reprès el 1442 per Francesc de Perellós i de Rocabertí, vescomte d'Illa i de Canet, que va agafar el nom de Francesc de Fenollet, i es mantingué fins al seu net Francesc de Torrelles i de Perellós, que es digué també Francesc de Fenollet i fou vescomte de Roda i de Perellós; en morir aquest (1500), l'herència fou recollida pels Lanuça. La línia dels Fenollet de València prové d'una família Fenollet establerta a la primera meitat del s. XIV a Xàtiva, que pretenia de descendir del llinatge vescomtal homònim. La branca s'extingí el 1808, i la successió passà primerament als Bellvís i més tard als Escrivà de Romaní, barons de Beniparell. |
Jocs | Khanhoo és un joc de cartes xinès per dibuixar i descartar sense socis que pot ser tan antic com T'ienkeu ("Cels i nou"), revisat a les seves regles i publicat en una edició autoritzada per l'emperador Gaozong de Song l'any 1130 d.C, sent un joc possiblement antecessor de tots els altres de la família del rummy. Pertany a la mateixa família que el Mahjong i el joc de cartes mexicà Conquian, el nom del qual probablement deriva del joc de cartes xinès Kon Khin, i va ser adaptat als gustos sobre jocs de cartes occidentals a mitjans de l'última dècada del segle XIX per Sir William Henry Wilkinson, un Sinòleg i cònsol britànic general a la Xina i Corea. |
Mitologia | L'hippalectryon és una criatura de la mitologia grega que és meitat cavall i meitat gall i apareix com a motiu gràfic en diverses ceràmiques de l'època arcaica, així com en una obra d'Aristòfanes. La part superior és un cavall i la inferior de gall, de manera que mostra potes, cua i ales de gall en un cos equí. A diferència d'altres híbrids, es coneix poc dels mites associats a aquesta criatura, que podria funcionar com amulet protector, ja que el gall en ser un símbol solar espanta els mals associats a la nit i la foscor. Podria tractar-se també d'una versió primitiva de Pegàs, el cavall alat, però aquesta correspondència no ha estat demostrada. |
Sociologia | L'hispanocentrisme o castellanocentrisme és una actitud etnocèntrica que descriu, estudia i avalua qualsevol fenomen des de l'òptica d'Espanya, de la terra i la parla castellanes (en el sentit més estricte) o des de la visió del món llatinoamericà (hispànic, en el sentit més ampli). És una forma d'eurocentrisme, que va trobar una nova envolada sota el franquisme. L'hispanocentrisme, com l'eurocentrisme, arrela en el Renaixement, quan es va tornar a venerar la cultura grecollatina, tot ignorant l'aportació africana (Egipte, Cartago) o asiàtica (Sumèria, Assíria, Pèrsia, Índia o Xina). A la península ibèrica, l'eurocentrisme va tenir el seu apogeu als segles xvii i xviii, part d'una doctrina de superioritat religiosa i racial.Més recentment, es veu la mateixa tendència en la historiografia d'estats com ara les Filipines, que mostren una barreja d'anglocentrisme i d'hispanocentrisme. Aquesta circumstància es repeteix en la historiografia de l'Amèrica Llatina o de Catalunya —en països o territoris en els qual la història ha estat reescrita com si hagués començat amb l'ocupació hispànica. Des del començament de la colonització europea d'Amèrica, «la idea és que els indígenes han de ser incorporats en el món europeu, amb la seva cosmovisió i religió, que han de ser civilitzats i evangelitzats». Actituds similars han caracteritzat l'expansió a les illes asiàtiques. La paraula «descobriment d'Amèrica» és un exponent d'aquesta actitud, puix que «res no es va descobrir, ja hi havien estat els vikings, els amerindis de l'Àsia, etc. El problema és aquesta mentalitat eurocentrista i hispanocentrista que recicla el pensament neocolonial, basat en una superioritat moral». El rei d'Espanya, Felip VI, en reiterar la idea etnocèntrica de la colonització espanyola ‘civilitzadora’ de l'illa de Puerto Rico, va obrir una polèmica, ja que molts historiadors contemporanis de fora de la península ibèrica la consideren com obsoleta, tot i encara troba defensors a Espanya. Ja en la dècada del 1960, diversos historiadors de fora de la Península Ibèrica criticaren l'hispanocentrisme de la historiografia espanyola.Un fenomen semblant es fa palès en la filologia i en la lexicografia: el Diccionario de la lengua española de la Reial Acadèmia Espanyola va trigar molt abans incorporar-hi mots de l'Amèrica Llatina i de tractar les acadèmies dels altres països d'igual a igual. Alguns autors llatinoamericans troben la mateixa denominació de la llengua «espanyola» com una nomenclatura hispanocèntrica i advoquen per a la reformulació del concepte «llengua hispanoamericana» —per tal de reflectir que només uns 10% dels seus parlants viuen a Espanya. Segons Dario Villanueva, aleshores president de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (2016), «no es pot sotmetre la llengua a la tirania hispanocentrista». A l'actualització del 2021, el mot hispanocentrismo no fou inclòs al Diccionario de la lengua española, per bé que eurocentrismo s'hi va afegir amb la definició de «tendència a considerar els valors culturals, socials i polítics de tradició europea com models universals».Un hispanocentrisme contemporani considerat com a quotidià al periodisme són els mapes meteorològics que, en diverses ocasions, simplifiquen i converteixen Espanya en una mena d'illa que exclou Portugal i que presenta les precipitacions al Pirineu com si França no hi fos al costat. |
Heràldica | El terme heràldica socialista es refereix a l'estil utilitzat pels països comunistes en el disseny dels seus símbols nacionals, especialment el seu escut d'armes. Tot i fer servir aquesta nomenclatura, la majoria d'aquests símbols no són tècnicament blasons en el sentit estricte, ja que els hi manquen elements essencials heràldics d'acord al disseny tradicional europeu. La substitució del blasó com a element central, per un camp escènic o de fons vermell, representa una innovació que trenca amb les normes heràldiques medievals, notablement aristocràtiques. Fins i tot amb el final del socialisme històric, moltes nacions de l'antiga Unió Soviètica o sota la influència de la mateixa, van dissenyar les seves armes nacionals mantenint les línies generals d'aquesta nova heràldica. |
Informàtica | El wire-wrap és una tecnologia utilitzada per unir dos punts en contacte elèctric o de dades. És utilitzat en múltiples indústries, tenint en compte que, és el sistema per excel·lència, emprat en el disseny de prototips. El wire-wrap pot ser més fiable que els circuits impresos, ja que les connexions són menys propenses a fallar per vibració o pressió física en la placa, a part que l'absència de soldadura impedeix que hi hagi corrosió o juntes seques, etc. Les connexions són més fermes i tenen menor resistència elèctrica per raó de la unió sense un material com la soldadura. |
Arquitectura | El ventre d'un arquitecte (títol original: The Belly of an Architect) és una pel·lícula britànica dirigida per Peter Greenaway, estrenada l'any 1987. Ha estat doblada al català |
Protestes | El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.Fou organitzat pel Govern de Catalunya, format després d'unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum van obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya. Tanmateix, el Govern d'Espanya s'hi oposà, d'acord amb les lleis i la Constitució del país en aquell moment. La seva convocatòria va ser oficialment suspesa pel Tribunal Constitucional d'Espanya l'endemà de l'aprovació, però el Govern català continuà la seva organització, basant-se en la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, aprovada el 6 de setembre de 2017, el referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents. Més de dos milions de persones van votar, malgrat les nombroses escenes de violència per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, que van provocar diversos ferits i centenars de contusionats. |
Ètica | La frugalitat és una virtut consistent a passar amb el que és estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació. S'oposa al luxe i al consumisme i constitueix el valor fonamental de la teoria del decreixement, segons la qual cal disminuir el nivell de consum per no exhaurir les possibilitats del planeta. Un dels filòsofs que més va defensar la frugalitat va ser Henry David Thoreau, en la seva utopia social. Els ideals espartans (i per extensió militar) i puritans es recolzen també en aquest concepte. Una frugalitat mal entesa pot desembocar en avarícia i egoisme. |
Sociologia | L'Agenda 21 de la cultura és el document de referència dels governs locals per elaborar polítiques culturals. Es basa en els principis de la diversitat cultural, els drets humans, el diàleg intercultural, la democràcia participativa, la sostenibilitat i la pau. |
Ciències de la salut | La denominació farmaconomista (danès: farmakonom) es refereix a expert en fàrmacs. Els farmaconomistes és un grup professional farmacèutic entrenat en Dinamarca (incloent Groenlàndia i Illes Fèroe) amb una educació superior de tres anys. Graduat de cada any prop de 180 estudiants de farmaconomia com farmaconomistas de la Universitat Danesa de la Pràctica de la Farmàcia. |
Geologia | La sideronatrita és un mineral de la classe dels sulfats. Podem trobar-la a Tarapacà (Xile), Potosí (Bolívia) i a les illes de la mar Càspia. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sideronatrita pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteita, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaita, gordaita, clairita, arzrunita, elyita, yecoraita, riomarinaita, dukeita i xocolatlita. |
Televisió | Orange Espanya (marca comercial amb què comercialitza els seus productes l'empresa France Télécom España, S.A.) és una companyia de telecomunicacions pertanyent al grup France Télécom. Aquest operador agrupa l'operador de telefonia mòbil adquirit al juliol de 2005 (anteriorment Amena, propietat de Auna) amb els altres tres negocis que France Télécom ja tenia a Espanya: telefonia fixa per a empreses (Uni2), xarxa de dades internacionals per a corporacions (Equant) i accés a internet i telefonia per a particulars (Wanadoo). El Conseller Delegat de l'empresa és Jean Marc Vignolles que substitueix el 2007 Belarmino García, anterior Director General d'Amena. |
Informàtica | Un sistema uniprocessador és un sistema informàtic amb una sola Unitat Central de Procés. A mesura que més i més ordinadors utilitzen arquitectures multiprocessament, com per exemple SMP i MPP, el terme s'utilitza per referir-se a sistemes que encara tenen només una CPU. Encara que la majoria d'ordinadors d'escriptori són sistemes uniprocessador, s'espera que els sistemes de processament dual seran cada vegada més comuns. |
Psicologia | El terme constructivisme en psicologia es refereix a totes les teories que no consideren els éssers humans receptors passius d'experiències i aprenentatges, sinó constructors actius de la seua realitat i experiències. En psicologia constructivista, la teoria i pràctica s'enfoquen en la manera en què els individus creen sistemes de significat per donar sentit al seu món i experiències; se centren, per tant, en l'estructura significativa en què es construeix la personalitat humana. Des d'un punt de vista filosòfic, el constructivisme vol conciliar el racionalisme i l'empirisme, que són dues formes diferents d'enfocar la psicologia del desenvolupament. En psicoteràpia, per exemple, aquest enfocament pot expressar-se quan el terapeuta proposa al seu pacient preguntes que li concentren l'atenció en els processos de significat i desenvolupament en el seu món relacional, alhora que l'encoratja a expandir i flexibilitzar aquests processos. Pioners d'aquest enfocament són Miichael Mahoney, George Kelly, Vittorio Guidano, Jean Piaget, Frederic Bartlett i Max Wertheimer. |
Arqueologia | L'Esdeveniment Elmo en angles: Eocene Thermal Maximum 2 (ETM-2), també conegut com a H-1 o the Elmo (Eocene Layer of Mysterious Origin) event, va ser un període de canvi climàtic mundial que va passar fa uns 53,7 milions d’anys (Ma). Es creu que va ser el segon episodi hipertèrmic de l'Eocè.Els intervals hipertèrmics eren períodes relativament breus d’escalfament global (<200,000 anys) acompanyats d’emissió massiva de carboni. El període més extrem i més ben estudiat és el Màxim tèrmic del Paleocè-Eocè (PETM o ETM-1), ocorregut fa uns 1,8 milions d’anys abans de l’ETM-2, fa uns 55,5 Ma. Altres períodes hipertèrmics van seguir a l’ ETM-2 als 53,6 Ma (H-2), 53,3 (I-1), 53,2 (I-2) i 52,8 Ma (informalment anomenat K, X o ETM-3). Els períodes hipertèrmics precedeixen l'esdeveniment Azolla de fa 49 Ma. L’ETM-2 es reconeix clarament en les seqüències de sediments quan s’analitza la composició d’isòtops estables de carboni o de material que conté carboni. La relació 13C/12C de carbonat de calci o de matèria orgànica s’abaixa significativament al llarg d’aquest esdeveniment.Un lleuger horitzó ric en argila amrca l’ETM-2 en els sediments marins de llocs molt separats, aquesta capa és causada per la dissolució del carbonat de calci. Es creu que PETM i ETM-2 tenen un origen similar,Com en el cas del PETM, el reversible nanitzament dels mamífers s’ha notat durant l’ ETM-2. |
Llocs ficticis | Macondo és un poble imaginari, a Colòmbia creat per l'escriptor colombià, Premi Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez. La primera referència que va fer d'ell va ser a Un día después del sábado (un dia després del dissabte) i apareix sovint a les novel·les de l'autor essent el marc principal de quasi la totalitat de la seva obra Cent Anys de Solitud. El 2005, arran d'una iniciativa local, es va proposar de reanomenar Aracataca, el poble natal de Gabriel García Márquez, com a Macondo per mor de reactivar l'economia de la localitat, gairebé en fallida. Tanmateix, no va tenir èxit i aleshores la proposta no s'aprovà. |
Sociologia | El manifest de Lunghezza (nom en origen: Universis praesens instrumentum publicum inspecturis) és un document amb data del 10 de maig de 1297, amb el qual els adversaris del papa Bonifaci VIII, al cap dels cardenals Jacobo i Pietro Colonna, pertanyents a la gran família romana dels Colonna, recolzats per Jacopone da Todi i d'alguns franciscans espirituals, van declarar invàlida l'abdicació del seu predecessor, Celestí V, i per tant invàlida l'elecció de Bonifaci. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.