label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Psicologia | El DSM (acrònim de l'anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, en català manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) és un manual usat en psicologia i psiquiatria per al diagnòstic de malalties i trastorns mentals i els símptomes que en permeten un diagnòstic. Publicat en 1952, ha patit diverses revisions, fins a la DSM-5 de l'any 2013. Aquesta versió usa prototips o conjunts de característiques que si es donen alhora permeten diagnosticar un trastorn mental, si bé un pacient pot patir graus d'aquell trastorn segons la seva proximitat o llunyania al prototip. El criticisme ha acompanyat els DSM des de la seva publicació, tant per l'excessiva clinicalització de les conductes com per la separació sovint poc definida entre el que es considera normal i trastornat. Malgrat aquestes crítiques és el manual de referència per a la majoria de psiquiatres en actiu. El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM - Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders), publicat per l'Associació Psiquiàtrica Americana (APA), ofereix un llenguatge comú i un criteri estàndard per a la classificació dels trastorns mentals. És utilitzat pels clínics, investigadors, agències de regulació de medicaments psiquiàtrics, empreses d'assegurances de salut, companyies farmacèutiques, el sistema legal, i els responsables polítics, juntament amb altres alternatives com la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes Relacionats amb la Salut (CIM), produït per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El DSM està ara en la seva cinquena edició, DSM-5, publicada el 18 maig 2013. El DSM va evolucionar a partir dels sistemes de recollida de cens i estadístiques d'hospitals psiquiàtrics, i d'un manual de l'exèrcit dels Estats Units. A les revisions des de la primera publicació el 1952 s'han anat afegint de forma creixent el nombre total dels trastorns mentals, tot i que també s'han anat eliminant aquells que ja no es consideren trastorns mentals. El CIM és l'altre manual d'ús comú per als trastorns mentals. Es distingeix del DSM en que cobreix la salut en el seu conjunt. Tot i que el DSM és el sistema oficial de diagnòstic per als trastorns mentals als EUA, el CIM es fa servir més àmpliament a Europa i altres parts del món. El DSM-IV-TR (4a. Ed.) conté, a l'apèndix G, un "Codis ICD-9-CM per seleccionades malalties mèdiques i trastorns induïts per fàrmacs" que permet realitzar comparacions entre el DSM i els manuals del CIM, els quals poden no coincidir de manera sistemàtica a causa de revisions que no són coordinades de forma simultània. El DSM ha estat elogiat per l'estandardització de les categories diagnòstiques psiquiàtriques i criteris, però no queda lliure de generar-se polèmica i crítica al seu voltant. Els crítics, incloent el Institut Nacional de Salut Mental, argumenten que el DSM representa un sistema subjectiu i no científic. Hi ha qüestions en curs relatives a la validesa i fiabilitat de les categories diagnòstiques; la dependència de símptomes superficials; l'ús de línies divisòries artificials entre les categories i de "normalitat"; possible biaix cultural; i una sobre medicació del patiment humà. La publicació del DSM, amb drets d'autor fortament vigilats, actualment mou uns beneficis per l'APA de més de $5 milions a l'any, històricament n'eren un total de més de $100 milions. |
Biotecnologia | Intelligent Pharma és una PIME biotecnològica fundada el maig del 2007 per Ignasi Belda. Es troba al Parc Científic de Barcelona i es dedica a la recerca, al desenvolupament i a la comercialització de noves eines computacionals per al disseny de fàrmacs. La idea de crear l'empresa va respondre a les necessitats de les companyies farmacèutiques i biotecnològiques d'externalitzar els seus serveis de química computacional, en lloc de desenvolupar-los internament. El maig del 2016, l'empresa fou guardonada amb el Premi CaràcterEmpresa en la categoria d'Innovació. Poc després, David Bermúdez succeí a Ignasi Belda com a director general després que el fundador fos nomenat director adjunt del Parc Científic de Barcelona. Té quatre departaments: química computacional, informàtica i estadística, ventes i comunicació i gestió Intelligent Pharma fou adquirida per Mind the Byte el gener del 2018, operació que convertí aquesta empresa en líder del sector bioinformàtic a Espanya. |
Biotecnologia | La teràpia o tractament amb cèl·lules mare és un tractament mèdic que consisteix a introduir cèl·lules generades fora de l'organisme cap a teixits danyats o alterats per tal de resoldre una malaltia. La capacitat d'aquestes cèl·lules mare de regenerar-se i induir la proliferació cel·lular de més cèl·lules amb petits graus de diferenciació suposa una capacitat de generar teixits que puguin substituir els teixits danyats del cos o afectats per una malaltia, amb un risc mínim de rebuig immunitari i d'efectes secundaris. Els investigadors ja han avançat que les cèl·lules mare embrionàries i cèl·lules mare adultes podran aviat tractar el càncer, la diabetis tipus I, la malaltia de Parkinson, la malaltia de Huntington, la celíaca, l'aturada cardíaca, danys musculars, malalties neurològiques i altres. Tanmateix, abans que la teràpia amb cèl·lules mare pugui ser aplicada en un context clínic, és necessària una investigació més profunda per comprendre el comportament de les cèl·lules mare en trasplantaments i els mecanismes d'interacció amb el teixit danyat de l'entorn. |
Teologia | El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers. Com està implícit en el nom, el motor immòbil mou altres coses, però no és mogut per cap acció prèvia. Al llibre 12 (grec: Λ) de la seva Metafísica, Aristòtil descriu el motor immòbil com a perfectament bell, indivisible i que contempla només la contemplació perfecta: l'autocontemplació. Iguala aquest concepte també amb l'intel·lecte actiu. Aquest concepte aristotèlic va tenir les seves arrels en les especulacions cosmològiques dels primers filòsofs presocràtics grecs i va esdevenir molt influent i influint àmpliament en la filosofia i la teologia medievals. Sant Tomàs d'Aquino, per exemple, va elaborar el moviment immòbil a les Cinc vies. |
Física | El teorema de Bell o desigualtats de Bell s'aplica en mecànica quàntica per a quantificar matemàticament les implicacions plantejades teòricament en la paradoxa d'Einstein-Podolsky-Rosen i permetre així la seua demostració experimental. Deu el seu nom al científic irlandès John S. Bell, que la va presentar en 1964. El teorema de Bell és un metateorema que mostra que les prediccions de la mecànica quàntica (MC) no són intuïtives, i afecta a temes filosòfics fonamentals de la física moderna. És el llegat més famós del físic John S. Bell. El teorema de Bell és un teorema d'impossibilitat, que afirma que: |
Ciència militar | Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...). En el darrer cas, quan l'entitat és una empresa comercial hom acostuma d'anemenar l'emblema logotip, terme que també s'usa a voltes, abusivament, per a designar tota mena d'emblemes. |
Història | La dinastia Habsburg-Iturbide o Casa d'Habsburg-Iturbide fou la segona dinastia imperial després de la Dinastia Iturbide, l'antiga dinastia imperial de Mèxic. La dinastia de Iturbide va ser fundada per Agustí I de Mèxic, l'emperador constitucional de Mèxic en 1821. Però després del seu exili de Mèxic i el decés del Primer Imperi Mexicà, Mèxic es va instaurar com una república. No obstant això, en la monarquia de Mèxic va ser reestablecida en 1864 durant el Segon Imperi Mexicà, sota l'emperador Maximilià I de Mèxic amb la dinastia dels Habsburg. Maximilià I va adoptar formalment als dos nebots legítims del primer emperador Agustí I de Mèxic, sorgint la dinastia amb el nom d'Habsburg-Iturbide. El 1859 Maximilià va ser contactat per primera ocasió pels conservadors mexicans, els quals buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del Segon Imperi Mexicà que estaven planejant amb el suport de França i de l'Església catòlica. Maximilià va arribar a la Ciutat de Mèxic entre el goig i l'alegria dels estaments conservadors, i va escollir el Castell de Chapultepec com a residència i va manar traçar un camí que li connectés al centre de la ciutat que va anomenar Avinguda de l'Emperadriu, l'actual Passeig de la Reforma. Descendència de l'Emperador Maximilià I amb María Carlota Amalia. Agustín de Iturbide y Green (Adoptat per Maximilià I) Salvador Agustín de Iturbide y Marzán (Adoptat per Maximilià I) |
Enginyeria | L'indicador SMART és una regla mnemotècnica utilitzada a l'hora de guiar en la determinació d'objectius en àmbits, per exemple, de l'empresa o desenvolupament personal. La paraula smart en anglès a la vegada significa intel·ligent, llest, polit i elegant.Pel que fa el significat de cada sigla: S de specific (específic) M de measurable (mesurable) A de achievable o attainable (assolible) R de relevant o realistic (rellevant o realista) T de time-bound (temps limitat o fitat) |
Ecologia | La reintroducció de l'os bru als Alps calcaris del Nord, situats a la regió central d'Austria va ser un projecte conservacionista dut a terme per la filial autríaca de l'ONG WWF, al llarg de l'última dècada del segle xx. Tot i l'èxit assolit amb les successives camades multiples registrades, la població no reeixí degut a l'intens furtivisme al que es veia sotmesa. El WWF Bear Release Program va alliberar tres ossos als Alps calcaris del Nord degut a que un os mascle (conegut com a "Ötscherbär") s'havia assentat naturalment a la zona el 1972, molt després que l'espècie s'hagués extingit a inicis del segle XX. Entre el 1989 i el 2010 han viscut almenys 35 ossos en aquesta regió central d'Àustria, però el 2012, per segona vegada en la història recent, els ossos bruns s'han declarat extints.En qualsevol cas, la pèrdua del segment austríac central de la població ursina als Alps durant l'última dècada s'ha vist compensada per l'expansió del segment nord-italià a causa del del pla de reintroducció de l'os bru al Trentino, amb translocacions d'exemplars procedents d'Eslovènia.Actualment, es poden trobar una dotzena d'exemplars a la zona sud d'Àustria: a prop de la frontera amb Eslovènia hi ha individus originaris de la població eslovena en expansió, mentre que a la frontera italiana hi ha ossos desplaçats originaris del programa de reintroducció del Trentino. La UICN considera que la cinquantena d'exemplars que conformen la població alpina d'ossos bruns està en perill crític d'extinció (critically endangered - CR) Tanmateix, està connectada a la gran població ursina dels Balcans (estimada en 3.000 exemplars i en situació vulnerable - VU). Els ossos, principalment mascles joves, es dispersen de la població central del sud d'Eslovènia cap als Alps. |
Estris | A fotografia, un mosaic filtre de color ( CFM ), o matriu de filtre de color ( CFM ), és un mosaic de minúsculs filtres de color col·locats sobre els pixels dels sensors d'imatge per capturar la informació de color. Els filtres de color són necessaris perquè els fotosensors típics detecten la intensitat de la llum amb poc o cap especificitat de la longitud d'ona, i per tant no poden separar la informació del color. Com que els sensors són fets de semiconductors obeeixen la física d'estat sòlid. Els filtres de color filtren la llum d'acord amb el rang de la longitud d'ona, de tal manera que les intensitats filtrades separades inclouen informació sobre el color de la llum. Per exemple, el filtre Bayer (mostrat a la dreta) dona informació sobre la intensitat de la llum en les regions vermelles, verdes, i blaves (RGB) de la longitud d'ona. Les dades crus (RAW) de la imatge, capturades pel sensor, són llavors convertits a una imatge a tot color (amb intensitats dels tres colors primaris representats en cada píxel) per un algorisme demosaicing que és fet a mida per a cada tipus de filtre de color. La transmetent espectral dels elements de l'arranjament de filtre de color juntament amb l'algorisme demosaicing determina la interpretació del color. L'eficàcia quàntica del pas de banda del sensor i l'ample de les respostes espectrals de l'arranjament de filtre de color són típicament més amples que l'espectre visible, així poden ser distingits tots els colors visibles. Les respostes dels filtres no corresponen generalment a les funcions d'acoblament??? de color CIE, així que és requerida una traducció de color per convertir els valors triestímul en un comú espai de color absolut.El sensor Foveon X3 fa servir una estructura diferent, de tal manera que un pixel utilitza les propietats de multi-empalmament per apilar els sensors blaus, verds, i vermells sobre un de l'altre. Aquest acord no requereix un algorisme demosaicing perquè cada píxel té la informació completa sobre cada color. Dick Merrill de Foveon distingeix aquest acostament com un "filtre de color vertical" per al Foveon X3, versus un "filtre de color lateral" per l'arranjament de filtre de color. |
Estris | Un col·lector urinari és un dispositiu que permet la recollida d'orina per a anàlisis (com en l'anàlisi d'orina mèdica o forense) o amb finalitats de simple eliminació (com en els vehicles que realitzen viatges llargs i no estan equipats amb vàters, especialment avions i naus espacials). Dispositius similars són utilitzats, principalment per homes, per controlar la incontinència urinària. Aquests dispositius s'uneixen a l'exterior de la zona del penis i dirigeixen l'orina cap a una bossa de recollida independent, lligada a una cama o en el llit. Actualment, al mercat hi ha diverses varietats de dispositius externs de recollida d'orina, principalment amb forma de preservatiu; connectat per la punta a un tub que du l'orina a la bossa de recollida. Altres col·lectors d'orina són els orinals. N'hi han específics per a homes en forma d'ampolla amb una obertura on posar-hi el penis. |
Telecomunicacions | Infrastrutture Wireless Italiane S.p.A. o, de forma abreujada, INWIT S.p.A., és una societat italiana que opera en el sector d'infraestructures de telecomunicacions electròniques.Des del 22 de juny de 2015, INWIT cotitza a la Borsa de Milà on des del 22 de juny de 2020, exactament 5 anys després del seu debut, està present a l'índex principal del FTSE MIB. Durant la fase de col·locació, la companyia va recaptar 875,3 milions d'euros, amb una capitalització inicial d'aproximadament 2.200 milions d'euros. L'empresa té una capitalització borsària d'aproximadament 9.500 milions d'euros. |
Agricultura | Gibberella fujikuroi és un fong patogen de les plantes. Causa la malaltia bakanae en les plàntules d'arròs per sobrecarregar-la amb la fitohormona giberel·lina que és el seu propi subproducte del metabolisme. |
Llengües | El romániço (que cal no confondre amb llengües romàniques, amb art romànic ni amb romanx) és un projecte de llengua auxiliar internacional creat l'any 1991 i molt influït per esperanto, ido i interlingua. Les diferències principals entre romániço i aquestes llengües estan: Té un lèxic que es basa estrictament sobre el llatí vulgar. Té una gramàtica més simple — és a dir que no declina mai els substantius. Té un article definit especial (il) per referir a la classe integra d'un substantiu: servar la hómino "servir a l'humà"; servar il hómino "servir a la humanitat". Té un pronom epicen per referir només a éssers humans. Té un sistema de verbs que pot retre's sintèticament i analíticament. |
Filosofia | El diàleg El sofista o de l'ésser, pertany als diàlegs tardans madurs (vellesa) de Plató. En aquest diàleg, participen Sòcrates, Teodor, Teetet i un estranger d'Elea. El diàleg és presentat per mitjà de la conversa entre l'estranger d'Elea i Teetet. S'enraona sobre qui és el sofista i a què es dedica?. Després s'endinsen en el problema de l'ésser i el no-ésser. Aquest diàleg té una estructura dialèctica descendent, en la qual per mitjà de la diaíresis s'arriba a una conclusió sobre l'ésser i a l'acord de l'existència del no-ésser. La identitat real sobre el misteriós estranger d'Elea, fos qui fos, segueix sent desconeguda. |
Química | Els derivats del petroli són materials derivats del cru processats en refineries. En funció de la composició i la demanda, les refineries poden produir diferents productes petrolífers. El seu ús principal és com a combustible, com gasoli o gasolina. Les refineries produeixen altres productes, alguns d'ells destinats a la producció de plàstic i altres materials. Atès que el petroli conté sofre, aquest es pot considerar com a derivat del petroli, així com l'hidrogen i carboni. L'hidrogen produït és usat habitualment com producte per altres processos de transformació. |
Antropologia | Hominització és el procés que va transformar progressivament un llinatge de primats en humans. El procés evolutiu biològic va concernir al grup dels hominins (Hominina) a partir de la divergència entre l'últim ancestre comú dels grans simis (micos antropomorfs, que formen junt com els hominins el grup dels homínids —Hominidae—), fa més de cinc milions d'anys.El terme i el concepte que designa van ser encunyats per Édouard Le Roy en la seva obra Les origines humaines et l'évolution de l'intelligence (Traduït com a: Orígens humans i l'evolució de la intel·ligència), publicació d'un curs impartit al Collège de France entre 1927 i 1928. Amb anterioritat el terme havia estat utilitzat en un text inèdit de Pierre Teilhard de Chardin de 1923. Com a procés d'evolució cultural no es restringeix a canvis anatòmics o fisiològics, sinó a canvis etològics o conductuals, no innats sinó culturals, que es van produir i van transmetre paral·lelament, punt en la cultura material (la part de la qual més conegudes són les eines provinents de la talla lítica —indústria lítica—) com en el llenguatge, l'organització social, les mentalitats, les tradicions, la producció intel·lectual (tècniques i idees pre-científiques i pre-tecnològiques, creences, creació artística) i tota mena de formes de relacionar-se entre si i amb el mitjà natural (l'estudi del qual és més especulatiu, en basar-se en inferències i deduccions a partir de les restes materials i les conclusions que poden extreure's dels estudis antropològics). |
Humor | Mikhaïl Saltikov-Sxedrín (rus: Михаил Евграфович Салтыков) (Spas-Ugol, 15 de gener de 1826 (Julià) - Sant Petersburg, 28 d'abril de 1889 (Julià)), nom real amb patronímic Mikhaïl Iegràfovitx Saltikov, més conegut pel seu pseudònim Sxedrín (o Xtxedrín), fou un important escriptor satíric rus. Durant una època, després de la mort del poeta Nikolai Nekràssov, feu d'editor de la coneguda revista russa Otetxestvènnie Zapiski, fins que li fou prohibit pel govern el 1884. El seu treball més conegut és la novel·la La família Golovliov (1876). |
Astronomia | El Llibre dels estels fixos és un text astronòmic escrit per Abd-ar-Rahman as-Sufí entorn de l'any 964. El llibre va ser escrit en àrab, encara que l'autor probablement fos persa. Va ser una temptativa de crear una síntesi del treball clàssic més popular dins de l'astronomia, l'Almagest de Claudi Ptolemeu, incloent la tradició àrab indígena (Anwa). Al llibre, il·lustrat minuciosament, hi apareixen observacions i descripcions de les estrelles, les seves posicions, les seves magnituds i el seu color. Per a cada constel·lació es proporcionen dos dibuixos, un des de l'exterior d'un globus celeste i un altre des de l'interior. El text té descripcions i quadres d'un «petit núvol», que en realitat és la gran galàxia d'Andròmeda. L'esmenta davant de la boca d'un Gran Peix, una constel·lació àrab. Sembla que aquest «núvol» era comunament coneguda entre els astrònoms d'Isfahan molt probablement abans de l'any 905. Possiblement també està catalogat com una estrella nebulosa el cúmul estel·lar d'Òmicron Velorum, així com un objecte nebulós addicional a la Vulpecula, un asterisme avui conegut com a Cúmul d'Al Sufí, Cúmul de Brocchi o Collinder 399. A més, s'esmenta el Gran Núvol de Magalhães com Al Bakr, el Bou Blanc dels àrabs del sud, ja que aquesta galàxia és visible des del sud de l'Aràbia però no ho és des de latituds més septentrionals. |
Química | La hidrodessulfuració (HDS) és un procés destinat a eliminar el sofre (que és una impuresa contaminant) que es troba an les fraccions del petroli, després de diversos processos, com ara destil·lació fraccionada, destil·lació per pressió reduïda, reformat, o desintegració catalitica. Aquest sofre es troba combinat formant components químics que, en cas de ser trobats en els combustibles al motor en el moment de la combustió, aquest es corroiria i al mateix temps, en ser expulsats els gasos, contaminarien l'ambient. El nivell de hidrodessulfuració depèn de diversos factors com ara la naturalesa de la fracció de petroli a tractar (composició i tipus de compostos de sofre presents), de la selectivitat i activitat del tipus de catalitzador utilitzat (concentració de llocs actius, propietats del suport, etc.), de les condicions de reacció (pressió, temperatura, relació hidrocarbur/hidrogen, etc.) i del disseny del procés. És important assenyalar que el H 2 S ha de ser contínuament remogut perquè és un inhibidor de les reaccions de HDS i enverina el catalitzador. |
Antropologia | Les contribucions romanes d'Orient al Renaixement italià consisteixen en la influència que exerciren els intel·lectuals grecs i italians sobre el moviment humanista al centre del Renaixement gràcies al redescobriment dels antics autors grecs i dels seus comentaristes, sia com a resultat de viatges d'intel·lectuals italians a Constantinoble a la recerca de manuscrits antics, sia per exiliats romans d'Orient establerts a Itàlia com a mestres, principalment en ocasió del Concili de Florència (1437–1439) i després de la caiguda de Constantinoble (1453). El Renaixement italià començà a la darreria del segle xiv (Trecento) i assolí el seu apogeu al segle xv (Quattrocento) gràcies al desenvolupament del comerç internacional a la Mediterrània i la lluita entre les ciutats estat del centre i nord-oest d'Itàlia (Toscana). En aquell temps, el moviment humanista començà a guanyar terreny a l'escolàstica, que havia prevalgut des del segle xiii. El desenvolupament de les qualitats essencials de l'ésser humà esdevingué un objectiu en si mateix. El lliure albir, la independència i la ment oberta s'imposaren com a qualitats fonamentals de l'home del Renaixement. Aquest moviment, essencialment laic, cercà inspiració moral i política en els antics autors grecs i llatins. Com que les seves obres havien desaparegut gairebé totalment d'Occident, alguns intel·lectuals es desplaçaren a Constantinoble per buscar-hi els textos que haguessin sobreviscut a la Quarta Croada i les invasions turques. Poc abans, l'Imperi Romà d'Orient de Miquel VIII, reduït a la Grècia històrica, havia tornat a entroncar amb l'herència dels autors clàssics i dels Pares de l'Església grega per produir allò que fou anomenat el «Renaixement Paleòleg», un retorn a les fonts del coneixement. El Concili de Florència (1437–1441) permeté a diversos intel·lectuals romans d'Orient, productes d'aquesta renovació, fer descobrir als humanistes italians aquests autors clàssics i els seus comentaristes. La presa de Constantinoble pels turcs otomans (1453) veié l'arribada a Itàlia de nombrosos exiliats que van esdevenir mestres a les universitats de Florència i Pàdua, aleshores part de la República de Venècia. A Roma, papes humanistes com Nicolau V volgueren convertir Roma en un centre de divulgació intel·lectual susceptible de permetre al papat afirmar la seva primacia política i espiritual. La nova Biblioteca Vaticana, creada amb l'ajuda del cardenal Bessarió, que devia ser el cap d'un cercle de lletrats, acollí tant autors antics pagans com autors cristians. Finalment, el desenvolupament de la impremta i la creació de caràcters d'impremta grecs permeteren, gràcies a les impremtes d'Aldo Manuzio, la divulgació de la pràctica totalitat del corpus grec clàssic i els textos dels pares de l'Església ortodoxa. |
Ecologia | En paleontologia, un «taxó zombi» o l'«efecte zombi» són termes informals que es refereixen a un taxó els fòssils del qual han estat trobats en capes més recents que les que corresponen a la durada real del taxó del qual provenen. Això pot succeir en casos de reelaboració tafonòmica, quan un fòssil és extret i desplaçat del seu jaç original per erosió i redipositat en sediments més recents. L'apel·latiu de zombi s'empra perquè és un fòssil que, per error i en observar la seua presència en el sediment més recent, s'interpreta que l'organisme del qual prové estava viu en una determinada època, quan en realitat podria portar milions d'anys extint. Quan això ocorre, el fòssil es descriu com un «fòssil reelaborat» o remanié.Els termes «efecte zombi» i «taxó zombi» els proposà Archibald J. David al 1996.La tafonomia aporta eines per identificar aquests casos de reelaboració tafonòmica, atenent els encrostissaments, diferències entre la naturalesa de la matriu del farciment i la del sediment, farcits geopetals incongruents, senyals d'abrasió o bioerosió, entre altres. |
Televisió | Kuwait Television és la cadena de televisió oficial de Kuwait i forma part del Ministeri d'informació del Kuwait. Kuwait Television compta amb 9 canals i un canal per satèl·lit: KTV1, KTV2, KTV Sport, KTV Sport Plus, KTV Kids, alQurain channel, Al Araby Channel, Ethraa Channel i Almajles channel. |
Objectes astronòmics | XO-1 és una nana groga de magnitud 11 situat aproximadament a 600 anys llum en la constel·lació de la Corona Boreal. XO-1 té una massa i radi semblant a la del Sol. El projecte SuperWASP ha observat i classificat aquesta estrella com una estrella variable, potser degut al planeta eclipsant. Aquesta estrella no està llistada en el Catàleg General d'Estrelles Variables. |
Arquitectura | L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic). És molt esvelt i es caracteritza per un capitell en forma de campana invertida adornat amb dues o tres fileres de fulles d'acant i quatre volutes petites angulars a la part superior. La resta de característiques són molt paregudes a les de l'ordre jònic. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com en Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes, el Panteó de Roma o en la façana del Congrés dels Diputats o del Museu del Prado de Madrid. |
Lingüística | El Centre per a la Llengua Grega (en grec: Κέντρον Ελληνικής Γλώσσας) és una organització cultural i educativa que té com a objectiu promoure la cultura i la llengua grega. Té la seu a Tessalònica, també compta amb una oficina a Atenes. Es va crear el 1994 i actua com un òrgan de coordinació, assessorament i estratègic del Ministeri grec d'Educació, en matèria d'educació i política lingüística. Està vinculat a la Universitat Aristotèlica de Tessalònica. |
Humor | El toreig còmic o toreig bufo (en castellà, toreo cómico o toreo bufo) o moixigangues és una variant de la tauromàquia de caràcter còmic. També es coneix com a charlotada, a causa del malnom de l'artista Carmelo Tusquellas, qui actuava vestit de Charlot, el personatge de Charles Chaplin. A banda de Tusquellas, altres artistes que van destacar en el toreig còmic són Rafael Dutrús i José Colomer, amb qui participaria en un trio anomenat la «troupe de Charlot, Llapisera i Botones». Gran figura del toreig còmic valencià, Dutrús va actuar també amb la formació musical la Banda de l'Empastre.Una altra figura destacada del toreig còmic és Pablo Celis Cuevas, responsable de l'espectacle El bombero torero, on actuava vestit de bomber i on persones que patien nanisme també torejaven. |
Agricultura | El pugó del baladre (Aphis nerii) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae. |
Telecomunicacions | L'Alliance for Open Media (AOMedia), o Aliança per a Mitjans de comunicació Oberts, és una organització sense ànim de lucre, el primer projecte del qual és el desenvolupament d'un nou còdec de vídeo obert i un format successor de VP9 i una alternativa lliure de royalties per HEVC. Els membres de fundació són Amazon, Cisco, Google, Intel Corporation, Microsoft, Mozilla, i Netflix. L'objectiu de col·laboració per al futur d'aquesta fundació és "evitar més batalles de patents i llicències que han estat un gran obstacle per a la innovació. El projecte donarà a conèixer nous còdecs de vídeo com a programari lliure sota la Llicència d'apatxe 2.0 i utilitzarà elements de Daala, Thor i VP10. |
Robòtica | La màquina de la mort (títol original: Death Machine) és una pel·lícula britànica dirigida per Stephen Norrington, estrenada l'any 1995. Ha estat doblada al català. |
Ecologia | La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra. La hidrosfera inclou els oceans, mars, rius, llacs, aigua subterrània, el gel i la neu. La Terra és l'únic planeta al nostre Sistema Solar en el qual està present de manera continuada l'aigua líquida, que cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre, el que representa el 97% del total d'aigua del planeta. L'aigua dolça representa el 3% del total i d'aquesta quantitat aproximadament un 98% està congelada, d'aquí que tinguem accés únicament a un 0,01%, aproximadament, de tota l'aigua del planeta. L'aigua migra d'uns dipòsits a uns altres per processos de canvi d'estat i de transport que en conjunt configuren el cicle hidrològic o cicle de l'aigua. Aquest cicle, és un cicle biogeoquímic en el que hi ha una intervenció mínima de reaccions químiques, i l'aigua solament es trasllada d'uns llocs a uns altres o canvia d'estat físic. El cicle de l'aigua emet una gran quantitat d'energia, la qual procedeix de la que aporta la insolació. L'evaporació és deguda a l'escalfament solar i és animada per la circulació atmosfèrica, que renova les masses d'aire i que és al seu torn deguda a diferències de temperatura, igualment dependents de la insolació. Els canvis d'estat de l'aigua requereixen o dissipen molta energia, per l'elevat valor que prenen el calor latent de fusió i la calor latent de vaporització. Així, aquests canvis d'estat contribueixen a l'escalfament o refredament de les masses d'aire, i al transport net de calor des de les latituds tropicals o temperades fins a les fredes i polars, gràcies al qual és més suau, en conjunt, el clima. La presència de l'aigua en la superfície terrestre és el resultat de la desgasificació del mantell terrestre, que està compost per roques que contenen en dissolució sòlida certa quantitat de substàncies volàtils, de les que l'aigua és la més important. L'aigua del mantell s'escapa a través de processos volcànics i hidrotermals. El mantell recupera gràcies a la subducció una part de l'aigua que perd a través del vulcanisme. |
Esoterisme | Antoine Court, que es donà a conèixer com Antoine Court de Gébelin (Nimes, 25 de gener de 1725 - París, 10 de maig de 1784), fou un pastor protestant nascut a Nimes, així com uns dels impulsors que iniciaren la interpretació del Tarot, entenent-lo com un llegat arcà de saviesa esotèrica, en 1781. La Nova Enciclopèdia Internacional de 1914 explica que Court de Gébelin, qui adoptà el cognom de la seva àvia, era un reconegut literat i de notable trajectòria professional, primer d'amanuense i ajudant, com el seu pare, i després com a becari a la capital. És recordat per la seva relació amb el cas de Jean Calas, per la seva feina Les Toulousaines, ou lettres historiques et apologétiques en faveur de la religió réformée (Lausana, 1763). |
Periodisme | Les imatges i vídeos editorials són aquells que s’utilitzen per acompanyar articles periodístics, revistes, notícies... Acostumen a explicar i complementar les històries dels textos als quals acompanyen. No obstant, també poden tenir les seves pròpies narratives. |
Agricultura | El pugó del mangraner (Aphis punicae) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae. |
Informàtica | La cerca de respostes, en anglès Question-Answering (QA) és un tipus de recuperació de la informació. Donada una certa quantitat de documents (tals com World Wide Web), el sistema hauria de ser capaç de recuperar respostes a preguntes plantejades en llengua natural. QA és observat com un mètode que requereix una tecnologia de Processament de llenguatge natural més complexa que altres tipus de sistemes per a la Recuperació dentos, i, en alguns casos, se li observa com un pas per davant de la tecnologia del cercador. Un sistema de question answering és un dels sistemes més complexos entorn de la recuperació d'informació. Devem tenir en compte que un sistema basat en el question-answering és molt més difícil que un sistema normal que s'encarrega de buscar una informació en una quantitat més o menys gran de documents, ja que aquests ha d'extreure d'aquests documents un fragment de text (mínim) que respongui a una pregunta donada en llenguatge natural. Aquests sistemes estan molt lligats als cercadors web. Un sistema de question-answering intenta reconèixer un ampli rang de tipus de qüestions, incloent fets, llestes, definicions, com, quan, on, per què, etc. Aquestes cerques poden variar des de petites col·leccions de documents locals, organitzacions internes de documents, fins a la web sencera (o una part d'ella). |
Pedagogia | El jardí en quadrats és un jardí en miniatura, que es pot sostenir sobre un balcó, una terrassa, però és igualment una vessant diferent de la jardineria. |
Sociologia | El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie. Usualment, se sol emprar el terme canibalisme per referir-se a l'acte en el qual un ésser humà (Homo sapiens) es menja a un altre ésser humà, sent aquest l'únic cas en el qual es donen alhora el canibalisme i l'antropofàgia. Per extensió, s'empra també per referir-se a la reparació de màquines o vehicles mitjançant la reutilització de peces d'altres màquines similars. El terme prové de la seva pràctica per part de la tribu caniba o carib, provinent de la paraula caniba o cariba utilitzada pels taïnos, poble sotmès als caribs, que Cristòfol Colom va trobar a l'illa d'Hispaniola en el seu primer viatge a Amèrica. En casos aïllats s'ha acusat d'actes de canibalisme a les poblacions enemigues com a mitjà de propaganda amb què desproveir-les de tota civilització o humanitat. D'aquesta forma la conquesta, podia ser més fàcilment justificada moral i legalment la repressió o qualsevol tipus de tracte inhumà i vexatori. Un altre exemple d'aquesta tendència seria l'acusació de canibalisme cap als cristians en l'època romana que va facilitar la seva criminalització i posterior repressió. L'antropofàgia es refereix a menjar carn específicament d'humans, però per entendre millor la diferència. Per exemple: Els cocodrils adults de diverses espècies han arribat a menjar cries de la seva pròpia espècie, i això els fa caníbals però no antropòfags; Alguns altres cocodrils han arribat a menjar humans, i això els fa antropòfags però no caníbals.En conclusió, només en el cas de persones menjant persones coincideixen ambdós termes en una sola espècie. |
Robòtica | Alien³ és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca de 1992 dirigida per David Fincher en el seu debut com a director, i escrita per David Giler, Walter Hill i Larry Ferguson, basada en una història de Vincent Ward. És la tercera de la saga iniciada per Alien (1979), dirigida per Ridley Scott i continuació de Aliens (1986), de James Cameron. Aquesta pel·lícula no ha estat doblada al català.Sigourney Weaver n'és la protagonista i va repetir el seu paper com la tinent Ellen Ripley. Ella i l'organisme alienígena són els únics supervivents del xoc del vehicle de fuita de la nau dels Marines Colonials Sulaco en un planeta que alberga una colònia presó poblada per perillosos convictes. Tom Woodruff Jr. interpreta a l'alien anomenat Dragon. Altres papers són interpretats per Charles Dance, Brian Glover, Charles S. Dutton, Ralph Brown, Paul McGann, Danny Webb, Lance Henriksen, Holt McCallany i Danielle Edmond. La producció va enfrontar problemes de gran escala, incloent-hi rodatges sense guió, així com una successió de guionistes i directors adjunts. Finalment, el director David Fincher en va prendre la direcció després d'una versió proposada a càrrec de Vincent Ward que va ser cancel·lada en la preproducció. Alien 3 va ser estrenada el 22 de maig de 1992. Encara que va tenir un acompliment inferior en la taquilla nord-americana, va obtenir més de 100 milions de dòlars fora dels Estats Units. La pel·lícula va rebre crítiques mixtes i va ser considerada inferior als lliuraments anteriors. Des de llavors Fincher ha desestimat la pel·lícula, culpant a les interferències de l'estudi i als terminis de lliurament. El 2003, se'n va estrenar una versió corregida sense la participació de Fincher; va rebre una millor recepció que la primera versió. Les actuacions d'animals en la pel·lícula van ser supervisades per l'American Humane Association. La pel·lícula va ser nominada a un Óscar per millors efectes visuals, set Premis Saturn (millor pel·lícula de ciència-ficció, millor actriu para Sigourney Weaver, millor actor de repartiment per a Charles Dutton, millor director para David Fincher, millor guió para David Giler, Walter Hill i Larry Ferguson), un premi Hugo per la millor representació dramàtica, i un premi MTV Movie Award per a la millor seqüència d'acció. La seqüela Alien: Resurrection va ser estrenada el 26 de novembre de 1997, amb Sigourney Weaver repetint el seu paper com a Ellen Ripley. |
Història | La conquesta musulmana de Sicília es produí gradualment entre el juny del 827 i el 902, any de la caiguda de Taormina, la capital romana d'Orient de Sicília. Algunes fortaleses disperses resistiren fins al 965, moment a partir del qual l'illa restà sota domini musulmà fins a la conquesta normanda al segle xi. |
Química | Journal of Natural Products (abreviatura J. Nat. Prod.) és una important revista científica dedicada al productes naturals en els camps de la química orgànica, la química analítica, la farmacologia i altres banques de la medicina. És publicada des del 1979 per l'American Chemical Society i l'American Society of Pharmacognosy. El seu factor d'impacte és 3,798 el 2014, any en què fou citada 20 791 cops. Ocupa la 22a posició de qualitat de revistes dedicades a la química orgànica en el rànquing SCImago, i la 12a en la categoria de química analítica.La Journal of Natural Products convida i publica articles que fan contribucions substancials i acadèmiques a l'àrea d'investigació dels productes naturals. Les contribucions poden relacionar-se amb la química i/o bioquímica dels compostos d'origen natural o la biologia de sistemes vius a partir del qual s'obtenen. Específicament, pot haver articles que descriuen metabòlits secundaris de microorganismes, incloent antibiòtics i micotoxines; compostos fisiològicament actius de les plantes i els animals terrestres i marins; estudis bioquímics, incloent la biosíntesi i transformacions microbiològics; fermentació i teixit de la planta de cultiu; l'aïllament, l'elucidació de l'estructura, i la síntesi química dels nous compostos de la naturalesa; i la farmacologia dels compostos d'origen natural. |
Geografia | Hugo Kołłątaj (Velyki Dederkaly, 1 d'abril de 1750 - Varsòvia, 28 de febrer de 1812) fou un sacerdot catòlic, activista polític, i historiador polonès. Va estudiar a la Universitat Jagellònica; una vegada ordenat, va passar alguns anys a Viena i Itàlia, on va tenir contacte amb les idees il·lustrades de l'època. Retornat a Polònia, va ser un membre actiu de diverses societats vinculades a l'educació i la pedagogia, sent rector de la Universitat on havia estudiat, entre 1783 i 1786. Políticament actiu, va impulsar reformes al seu país, va ser líder del Partit Patriòtic, i coautor de la Constitució de 3 de maig de 1791. Després de la guerra amb Rússia, es va exiliar a Leipzig, on la seva visió política es va radicalitzar. Va donar suport a la revolta de Kościuszko, i després que fracassés va ser fet presoner pels austríacs fins a 1802. El 1807 - 1808, va ser de nou arrestat, aquesta vegada per les autoritats russes, que li van impedir exercir activitats públiques. Kołłątaj va escriure gran quantitat de literatura política de circumstàncies, però també és recordat per la seva visió filosòfica relacionada amb les idees fisiocràtiques, d'un ordre físic i moral. "Un ordre Físic-Moral" (1811) emfatitza la natural interdependència entre els drets i les obligacions dels individus en societat. En "Una anàlisi crítica dels principis històrics relatius als orígens de la Humanitat", publicat pòstumament el 1842, esbossa idees sobre l'evolució social. En "L'Ensenyament públic a Polònia en els últims anys del regnat d'August III", publicat pòstumament el 1841, es mostra un pioner en els estudis sobre la història de l'educació i la cultura al seu país. |
Esoterisme | Francisco Cándido Xavier (Pedro Leopoldo, 2 d'abril de 1910 - Uberaba, 30 de juny de 2002), nascut Francisco de Paula Cándido Xavier, conegut més popularment com a Chico Xavier, es va fer famós com a mèdium i divulgador de l'espiritisme al Brasil. |
Astronomia | L'acceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra). Aquesta acceleració causa una recessió gradual del satèl·lit en una òrbita prògrada del primari, i una corresponent desacceleració de la rotació del cos primari. El procés finalment condueix a la fixació de marea o ancoratge mareal (la fixació de marea és un terme astronòmic que descriu un cos celeste que gira al voltant d'un altre cos amb una cara sempre cap al cos que està orbitant) del més petit primer, i més tard del cos més gran. El sistema Terra-Lluna és el cas millor estudiat. Hi ha un procés similar a l'acceleració de marea, es dona en satèl·lits el període orbital dels quals és més curt que el període orbital de l'objecte que orbiten, o que orbiten en direcció retrògrada (antihorària). No obstant el nom pot dur a confusió, ja que la velocitat del satèl·lit decreix a causa de l'acceleració de marea, i decreix a causa de la desacceleració de marea. |
Ètica | Allen William Wood (nascut el 26 d'octubre de 1942) és un filòsof nord-americà especialitzat en l'obra d'Immanuel Kant i de l'idealisme alemany, amb interessos específics en l'ètica i la filosofia social. És professor de filosofia a la Universitat d'Indiana a Ruth Norman Halls i ha estat professor visitant a nombroses universitats dels Estats Units i d'Europa. A més de popularitzar i aclarir el pensament ètic d'Immanuel Kant, Wood també ha presentat arguments contra la validesa del "dilema de la vagoneta" en la filosofia moral. |
Astronàutica | En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples. Això significa que s'exerceixen una influència gravitatòria regular. L'efecte de la ressonància és molt conegut en física. Suposeu que un infant es gronxa amb un període de 2 segons. Si una persona l'empeny en períodes arbitraris no causarà el mateix efecte que si l'empeny cada dos segons, ja que en l'última opció ho faria de manera més eficaç i augmentaria l'efecte de l'oscil·lació. A aquesta amplificació de la força que arriba a afectar de forma notable els seus moviments se la coneix com a ressonància. Si el període orbital d'un satèl·lit és un múltiple exacte o una fracció del període de l'altre satèl·lit, l'efecte gravitatori net de cada satèl·lit sobre l'altre, ve a ser, en resum, una estirada o una empenta aplicat, repetidament, en el mateix punt del moviment cíclic. Així s'intensifica l'efecte. Això té un doble efecte: en alguns casos estabilitza i en altres desestabilitza les òrbites. |
Antropologia | La hipòtesi multiregional és un model científic alternatiu que proporciona una explicació per al patró de l'evolució humana. La hipòtesi sosté que els éssers humans van sorgir per primera vegada prop del començament del Plistocè, fa dos milions anys i posteriorment l'evolució humana ha estat dins d'una única i contínua espècie humana. Aquesta espècie comprèn formes humanes arcaiques com ara Homo erectus i Neanderthals, així com formes modernes i evolucionades a nivell mundial per a les diverses poblacions del modern Homo sapiens sapiens. La teoria sosté que els éssers humans es desenvolupen a través d'una combinació de l'adaptació en diferents regions del món i del flux de gens entre les regions. Els defensors de punt d'origen multiregional citen com a suport a la seva hipòtesi els fòssils, les dades genòmiques i la continuïtat de les cultures arqueològiques.El terme "hipòtesi multiregional" fou encunyat a començaments de la dècada de 1980 per Milford H. Wolpoff i els seus col·legues, qui van utilitzar la teoria per explicar les similituds regionals entre l'homo sapiens arcaic i els éssers humans moderns en diverses regions, en el que van anomenar continuïtat regional. Wolpoff proposà que el mecanisme de variació clinal va permetre l'equilibri necessari entre la selecció local i l'evolució global com a espècise globals, amb Homo erectus, els neandertals, Homo sapiens i altres formes humanes com a subespècies. Aquesta espècie va sorgir a l'Àfrica fa dos milions d'anys com H. erectus i després es va estendre arreu del món, desenvolupant adaptacions a les condicions regionals. Algunes poblacions es van aïllar durant períodes, desenvolupant en diferents direccions, però a través d'encreuaments continus, reemplaçament, deriva genètica i selecció, les adaptacions que eren un avantatge en qualsevol lloc de la terra s'estendrien, mantenint el desenvolupament de les espècies en la mateixa direcció general, mentre que mantenien adaptacions a factors regionals. Per aquests mecanismes, algunes varietats locals supervivents de les espècies van evolucionar en els humans moderns, que conserven una mica d'adaptacions regionals, però amb moltes característiques comunes a totes les regions.El model alternatiu primari, que és la posició predominant que va tenir lloc a la comunitat científica, és el recent origen africà dels humans moderns, que sosté que els éssers humans moderns van sorgir a l'Àfrica fa uns 100.000-200.000 anys, movent-se fora d'Àfrica al voltant fa de 50.000 a 60.000 anys per a reemplaçar les formes humanes arcaiques amb mestissatge limitat: almenys una vegada amb els neandertals i una vegada amb denissovans. |
Agricultura | El repiló o ull de gall és una malaltia produïda pel fong Fusicladium oleagineum (antigament conegut com a Spilocaea oleagina), i és la que més afecta les oliveres, tant per l'extensió dels seus atacs, com per la seva virulència especialment en primaveres i tardors humides. |
Geologia | La cova de les Bèsties és un abric rocós que conserva una de les representacions de pintura rupestre més ben conservades i extensa del neolític trobades al desert Líbic fins a la data. L'indret, al sud de l'altiplà de Gilf Kebir a l'extrem sud-oest d'Egipte és limítrof amb el Sudan i Líbia; actualment està deshabitat i forma part de la zona més àrida del Sàhara. L'abric va ser descobert l'any 2002 pels arqueòlegs Massimo i Jacopo Foggini i Ahmed Mestikawi, raó per la qual també s'anomena cova Foggini-Mestikawi o cova Foggini. L'any 2010 científics de la Universitat de Colònia van dur a terme un exhaustiu registre de l'abric i van denominar el lloc cova Wadi Sora II. Les pintures van ser realitzades fa uns 7.000 anys. Llavors el Sàhara tenia un clima humit. Testimoniatge d'aquell període era un llac holocè, avui desaparegut, al peu de l'abric. Fa 6.000 anys van cessar les precipitacions monsòniques. La gent va marxar i el Sàhara es va quedar desert i en gran part deshabitat tal com el coneixem enguany. |
Arqueologia | Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món». Les ruïnes de Pompeia van rebre 2.571.725 visitants el 2007. |
Ètica | La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la. Aquest concepte va més enllà de la simple tolerància religiosa que permet, com una concessió graciable, l'exercici de religions diferents a l'oficial, en situacions de confessionalitat de l'Estat pròpies de l'Antic Règim. En les democràcies modernes generalment l'Estat garanteix la llibertat religiosa a tots els seus ciutadans, però a la pràctica l'elecció del credo està donada generalment per costums familiars i socials, associant-se sovint certes societats a certes religions. A més les situacions de discriminació religiosa o intolerància religiosa segueixen sent molt freqüents en diferents parts del món, registrant-se casos d'intolerància, preferència d'una religió per sobre d'altres i persecució a certs credos. La llibertat religiosa és reconeguda pel dret internacional a diversos documents com l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l'article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics; L'art. 27 d'aquest mateix Pacte garanteix a les minories religioses el dret a confessar i practicar la seva religió. De la mateixa forma ho fa la Convenció sobre els drets de l'infant, al seu art. 14 i l'article 9 de la Convenció Europea de Drets Humans.La Declaració Universal dels Drets Humans indica: |
Televisió | Seiyû (声優; seiyuu, literalment actor de veu) és un terme japonès que serveix per designar els actors i actrius de doblatge de l'anime i de la ràdio. Molts gaudeixen d'una gran popularitat al Japó. Alguns actors i actrius tenen clubs de fans internacionals. El fenomen fan arriba al punt que aquests són capaços d'identificar una sèrie només de sentir una veu en concret. Alguns dobladors japonesos han aprofitat la seva fama per convertir-se en cantants, i molts altres s'han convertit en actors de cinema o de televisió. Hi ha unes 130 escoles de doblatge al Japó. Les empreses de radiodifusió i les agències de talents sovint tenen també les seves pròpies escoles de doblatges. També hi ha revistes temàtiques específiques que es publiquen al Japó; la revista Animage és la que porta més anys publicant-se. Alguns dels seiyuu populars són: Akane Ōmae (大前 茜), Akiko Yajima, Asakawa Yuu (浅川 悠), Fujimura Ayumi (藤村 歩), Hirohashi Ryō (広橋 涼), Kurata Masayo (倉田雅世), Mitsuishi Kotono (三石琴乃), Nakai Kazuya (中井和哉), Satō Rina (佐藤利奈), Shitaya Noriko (下屋則子), Tanaka Mayumi (田中真弓), Yamaguchi Kappei (山口勝平). Les actrius japoneses de doblatge quan doblen els animes hentai són pagades més quantitat de diners que a l'anime no pornogràfic. S'oculten baix pseudònims perquè si són descobertes pels ciutadans d'Internet són subjectes a humiliació, ciberassetjament i desprestigi. Les actrius de doblatge japoneses de hentai solen tindre el perfil de ser recents graduades. |
Geografia | El Ladó (grec: Λάδωνας; grec antic: Λάδων) és un riu d'Arcàdia que desaigua al riu Alfeu abans d'arribar a Olímpia.S'identificava amb la divinitat fluvial homònima, de la qual es diu que va protegir la nimfa Sírinx quan, perseguida per Pan, cercà refugi al seu riu. |
Ciències de la salut | L'educació per la salut (EpS) és un procés d'ensenyament-aprenentatge planificat que condueix a la modificació de les conductes relacionades amb la salut, adoptant conductes saludables o canviant conductes que perjudiquen la salut per conductes saludables. L'educació per a la salut es presenta com l'eina fonamental per exercir la promoció de la salut. Pot i ha de practicar sobre diferents àmbits, sent els fonamentals, els àmbits sanitari, educatiu i comunitari, incloent en aquest últim l'àmbit laboral. Es considera una de les disciplines més joves en l'àmbit de les ciències de la salut. El terme EpS suggeria la comunicació cap a fora i cap a sota de coneixements sobre la salut, a individus als quals se suposava desproveïts dels mecanismes cognitius sobre la manera d'evitar les malalties. Hi ha moltes definicions sobre l'Educació per la Salut i al llarg dels anys s'han anat modificant, aquests són alguns dels exemples: L'EpS és “la suma d'experiències que modifiquen favorablement els hàbits, les actituds i els coneixements relacionats amb la salut individual i comunitària” L'EpS és “la ciència de la salut que té com a finalitat ajudar els individus a aconseguir la salut pels seus propis actes i esforços” “S'entén per EpS qualsevol combinació d'activitat d'informació i educació que porti a una situació en la qual la gent DESITGI estar sana, SAPIGUI com aconseguir la seva salut, FAGI el que pugui individual o col·lectivament per mantenir la salut i BUSQUI ajuda quan ho necessiti” És un procés planificat i sistemàtic de comunicació d'ensenyança-aprenentatge orientat a fer fàcil l'adquisició, elecció i manteniment de les pràctiques saludables i fer difícils les pràctiques de riscLa EpS aborda no només la transmissió d'informació, també el foment de la motivació, les habilitats personals i l'autoestima, necessàries per adoptar mesures destinades a millorar la salut. La EpS inclou no només la informació relativa a les condicions socials, econòmiques i ambientals subjacents que influeixen en la salut, sinó també la que es refereix als factors de risc i comportaments de risc, a més de l'ús del sistema d'assistència sanitària. L'educació per a la salut suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigides a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin la salut. En el passat, l'educació per a la salut s'emprava com a terme que abastava una gamma més àmplia d'accions que incloïen la mobilització social i l'advocacia per la salut. Aquests mètodes estan ara inclosos en el terme promoció de la salut, i el que aquí es proposa és una definició menys extensa de l'educació per a la salut per a distingir entre aquests dos termes. L'educació per a la salut permet la transmissió d'informació, i fomenta la motivació de les habilitats personals i l'autoestima, necessària per adoptar mesures destinades a millorar la salut individual i col·lectiva. Suposa comunicació d'informació i desenvolupament d'habilitats personals que demostrin la viabilitat política i les possibilitats organitzatives de diverses formes d'actuació dirigits a aconseguir canvis socials, econòmics i ambientals que afavoreixin a la salut. |
Periodisme | Un reportatge objectiu es tracta sobre qualsevol tema (que pot no ser d'estricta actualitat) de manera documentada, perquè el periodista la considera d'interès general. És més extensa que la notícia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes, i altres tipus d'informació gràfica.) |
Informàtica | Un octree (del llatí oct "vuit", i l'anglès tree "arbre") és una estructura de dades de la informàtica. Un octree és un arbre arrelat, els nodes del qual o bé tenen com a màxim vuit successors, o bé no en tenen cap. Els octrees s'empren principalment als gràfics per computador, per subdividir jeràrquicament conjunts de dades tridimensionals. L'arrel representa el conjunt de totes les dates, i cada un dels altres nodes representa un octau de les dades del seu predecessor. Per tant, aquest és adequat per a aplicar estratègies de dividir i vèncer. Octrees pot considerar com una extensió d'arbres binaris i quadtree: els arbres binaris divideixen dades unidimensionals, els quadtrees bidimensionals, i els octrees tridimensionals; una ampliació a dades N-Dimensionals és possible, però no s'usa en la pràctica. Una versió generalitzada, on les dimensions no són determinades, són els arbres B. |
Ciència militar | La cota és un tipus d'armadura per a protegir el tors, i alguns cops també part dels braços o les cames. És una versió reforçada de la cuirassa. Sobre el suport de cuir es cosien làmines addicionals de cuir, o bé anelles o plaques metàl·liques (armadura de plaques). Un tipus freqüent d'armadura de cota és la cota de malla en què les peces no van cosides sobre un suport sinó que les peces s'entrellacen entre elles. |
Estris | El trepant de mà, trepador de mà és una eina composta que s'utilitza per a perforar diversos materials. Els forats es fan per un procés d'engegada de material mitjançant unes eines anomenades broca per a diferents materials. Els trepants poden ser d'un tipus, o de dos tipus: el trepant de mà que és portàtil i el trepador de taula que permet d'abaixar fàcilment la broca perpendicularment al material que es vol foradar i habitualment s'utilitza conjuntament amb la mordassa, eina per a subjectar el material que es vol perforar. El trepant de taula va fixat a un banc de treball i no és, per tant, portàtil. Segons el material que hom vol perforar, la broca a utilitzar variarà. Hi ha broques per a metall, betó, fusta o pedra. A més, també es permet de triar el diàmetre de la broca en funció de la grandària de forat a fer. Normalment, els trepants porten un regulador de velocitat que haurà de ser lenta per als materials durs i més ràpida per a materials tous o forats petits. Per als materials com pedra, ceràmica o betó sovint és convenient d'activar el percutor, que és un dispositiu que permet que la broca, a més de girar, piqui sobre el material a trepar. |
Geografia | A continuació es mostra una llista de províncies i territoris canadencs per índex de desenvolupament humà, que és una mesura comparativa de l'esperança de vida, l'alfabetització, l'educació, el nivell de vida i el benestar general dels ciutadans de cada província i territori. En general, en comparació amb altres països, les províncies i territoris del Canadà tenen un nivell molt alt d'IDH. |
Informàtica | Muziic és un programa informàtic gratuït que permet convertir els arxius en format MP3 a FLV i carregar-los a YouTube per a després ser escoltats des d'un reproductor gràcies a un encoder. |
Mitologia | Un íncube o íncub (del llatí "Incubus", que significa "jeure a sobre") és un dimoni de sexe masculí que, segons la mitologia o tradicions llegendàries, pren forma humana masculina per a tenir comerç carnal amb dones. Pelut i sovint representat amb peus de cabra, l'íncube també pot prendre els homes. El dimoni íncube es posa sobre el pit de la seva víctima adormida i l'opressió que li genera pot fins i tot arribar a asfixiar-la. El seu equivalent femení és el súcube. Hi ha teories que pretenen explicar el fenomen de la creença en íncubes: hi ha la teoria de l'origen cultural i la teoria de l'origen experiencial. |
Teologia | Tzedakah (en hebreu: צדקה) és el concepte de justícia social en el judaisme. És un dels preceptes (mitsvot) més importants del judaisme, la tradició indica que al costat de la teixuvà (el penediment) i la tefilà (l'oració) és una de les accions humanes capaces de revertir els decrets divins. |
Fiscalitat | Un impost progressiu és un tipus d'impost que grava un percentatge més elevat del salari a les persones que tenen salaris més alts que a les persones que tenen salaris més modestos. Sol ser una quantitat més modesta als salaris més baixos i una superior als més elevats. Es tracta del tipus d'impost que recapta més diners en total. El més típic és l'impost sobre la renda. Divideix els salaris en seccions o rangs, anomenats trams, i assignar un percentatge diferent a cada un. (Un exemple seria, un 1% pels que guanyen menys de 500 € mensuals; un 10% pels que guanyen entre 500 € i 2000 €, un 25% pels que guanyen entre 2000 € i 5000 € i un 60% per qui guanya més de 5000 €.) Els límits i la quantitat d'aquests trams, així com el percentatge assignat a cadascun és una decisió política molt important. Alguns països tenen trams (els inferiors) als quals no cal pagar impostos, o fins i tot amb impostos negatius, és a dir, que la persona rep una certa quantitat. Alguns països tenen en compte només el salari oficial (sense comptar diferents bonus, premis, plusos, etc. dels brokers), altres comptes també els ingressos en forma de bonus i altres compten també les propietats (per exemple, a Espanya la duquessa d'Alba, que tenia més diners en propietats que la reina d'Anglaterra, com que no cobrava cap salari estava al tram dels «pobres», en un Estat on si comptessin els diners que tenia hauria estat segurament al tram dels «rics»«»). |
Química | Fitxa de dades de seguretat (FDS), o en anglès Material safety data sheet (MSDS), és un document que indica les particularitats i propietats d'una determinada substància per al seu ús correcte. Aquesta fulla o fitxa conté les instruccions detallades per emprar la substància i persegueix reduir els riscos laborals. Està pensada per indicar els procediments ordenadament per treballar amb les substàncies d'una manera segura. També tenen informació física del producte, com per exemple, el seu punt de fusió o el seu punt d'ebullició. Inclouen la seva toxicitat, efectes a la salut, primers auxilis, reactivitat química, emmagatzematge, disposició, protecció necessària, i de totes aquelles precaucions per a utilitzar els productes perillosos amb seguretat. El format d'aquestes fitxes pot variar depenent del seu fabricant o segons les legislacions dels diferents països. Molts productes inclouen obligatòriament la seva fitxa de seguretat en la mateixa etiqueta. També inclouen, a més de los riscos a la salut, els riscos mediambientals. Les etiquetes contenen diversos símbols de perill normalitzats per la seva ràpida identificació i frases de risc i de seguretat segons les convencions locals. Les fitxes de seguretat no estan pel consumidor general, sinó que van dirigits a treballadors professionals. |
Arquitectura | Un pedestal o base és un element arquitectònic destinat a sostenir una estàtua o bé un element prismàtic que conforma la part inferior d'una columna. Quan el pedestal és corregut, i sustenta una sèrie de columnes, s'anomena estilobat i pot estar adornat amb motllures. El pedicle és quan la base funciona com a peu, o xicoteta columna, que es recolza un objecte major que ella, per exemple, una pica baptismal o un púlpit. |
Ecologia | L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el Decenni de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat 2011-20 (Resolució 65/161). El Decenni de les Nacions Unides sobre la Biodiversitat serveix per donar suport i promoure l'aplicació dels objectius del Pla Estratègic per a la Biodiversitat i els Objectius d'Aichi per a la Biodiversitat, amb l'objectiu de reduir significativament la pèrdua de biodiversitat. |
Objectes astronòmics | Lampetia és el nom que rep l'asteroide número 393. Fou descobert per Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg el 4 de novembre de 1894. |
Objectes astronòmics | Beta de l'Escorpió (β Scorpii) és un sistema estel·lar múltiple de la constel·lació meridional del zodíac de l'Escorpió. Tenia el nom propi tradicional d'Acrab (de l'àrab العقرب al-'Aqrab, 'l'alacrà' o 'l'escorpí') però la Unió Astronòmica Internacional ara considera que aquest nom només aplica al component Aa de β Scorpii. També és també conegut com a Graffias, que en grec significa 'urpes'. No és, contràriament al que indica la seva denominació β, la segona estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió, sinó la sisena. Es tracta d'un sistema quíntuple d'estrelles, en què els seus dos principals integrants estan separades per 13,7 segons d'arc, orbitava una al voltant d'una altra cada 16.000 anys. Té al seu torn dues companyes, la primera a una distància d'uns 0,5 segons d'arc, i la segona a només 0,001 parsec i un període orbital de 6,8 dies el que fa que β¹ aparegui com una binària espectroscòpica. És així mateix una binària espectroscòpica situant-se la seva companya a només 0,1 parsecs de distància. |
Informàtica | Abans de la creació de la Realitat Virtual, tal com la coneixem a partir de l'any 2016 (a partir de la creació de les ulleres de RV), va haver un llarg procés de descobriments i invencions per tal d'arribar fins al coneixement actual sobre aquesta. Des dels inicis de la tecnologia de la Realitat Virtual (RV) a mitjans dels anys vuitanta, s'havien desenvolupat diverses investigacions i aplicacions. La realitat virtual és una simulació en què s'utilitzen gràfics per ordinador per crear un món amb aspecte realista. La tecnologia de la Realitat Virtual es pot aplicar de manera útil a una àmplia gamma de camps, a més, el món sintètic que es creat, és dinàmic i respon a l'entrada de l'usuari (gestos, ordres verbals, etc.). Aquesta característica defineix la realitat virtual com un enfocament d'interactivitat en temps real. Per permetre la interacció home-ordinador, és necessari utilitzar dispositius per introduir l'ordre dels usuaris a l'ordinador i proporcionar algun tipus de retroalimentació. En RV, hi ha diversos dispositius especials per a aquest propòsit: rastrejadors de posicions 3D, interfícies de navegació i manipulació, interfícies gestuals, etc. Particularment, les interfícies de gestos manuals mesuren la posició en temps real dels dits o del canell per tal de permetre el reconeixement natural de gestos basats en la interacció amb el món virtual. Un guant de dades conté bàsicament un conjunt de sensors per determinar la posició de cada dit, així com el palmell de la mà. Principalment, aquests guants difereixen en factors com el tipus, el nombre i la resolució dels sensors emprats i si estan connectats o sense fil. No obstant això, els guants de dades tenen un preu elevat i són distribuïts per empreses especialitzades.L'any 1982, l'escritor i informàtic nord-americà, Jaron Lanier, junt amb un gran equip d'investigadors de la companyia VPL Research, van desenvolupar el Data Glove i el van treure al mercat, uns guants amb sensor, amb capacitat per reconèixer el moviment i la posició dels dits. Aquell mateix any , la companyia de videojocs SEGA, va presentar el primer videojoc en el mercat amb imatge esteroscópica, el SubRoc-3D, amb unes ulleres i una màquina recreativa.Per tant, la invenció d'aquest dos elements serien molt importants per la futura creació i prefiguració del que avui coneixem con a Realitat Virtual. |
Ciència-ficció | La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents. El seu nom deriva d'una traducció incorrecta del terme en anglès, science fiction, la traducció correcta seria ficció científica. La ciència-ficció pot incorporar tota mena de característiques d'altres disciplines però principalment es caracteritza per l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper; a diferència de la fantasia que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat remot i amb més presència d'elements sobrenaturals. A la fantasia es pot canviar qualsevol element de la realitat, tants com es vulguin, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un sol i fer-ne una hipòtesi de com seria la realitat amb aquest factor diferent. |
Agricultura | La salinitat del sòl o el procés de salinització del sòl és el contingut de sal en el sòl i el seu increment. |
Sociologia | Stefan Gandler (Munic, 1964) és filòsof i científic social. Va estudiar a la Universitat Goethe de Frankfurt i viu des de 1993 a Mèxic. |
Telecomunicacions | Drive-by-Download significa dues coses, ambdues referides a la descàrrega involuntària de programari d'ordinador provinent d'Internet: Descàrregues autoritzades per una persona que no comprèn les conseqüències (p. ex. descàrregues que instal·len automàticament una falsificació d'un programa executable, component ActiveX, o applet de Java ). Qualsevol descàrrega realitzada sense el coneixement d'una persona, sovint un virus d'ordinador, spyware, malware, o crimeware.Un atac Drive-by-Download pot tenir lloc visitant un pàgina web, visualitzant un missatge de correu electrònic, o prement sobre un missatge emergent que mostri informació enganyosa, per exemple: un informe d'error del sistema operatiu, publicitat aparentment inofensiva,. En tals casos, el "proveïdor" pot reclamar que l'usuari "permeti" la descàrrega, tot i que l'usuari no sigui conscient del fet d'haver autoritzat aquesta descàrrega de programari no desitjada o maliciosa. De manera semblant si una persona està visitant un lloc amb contingut maliciós, pot arribar a ser víctima d'un atac Drive-by-download. El contingut maliciós pot ser capaç d'explotar vulnerabilitats en el navegador o en els seus complements per executar codi maligne sense el coneixement de l'usuari.Un Drive-by-install (o instal·lació) és un fet similar. Fa referència a la instal·lació a més a més de la descàrrega (així i tot de vegades la diferència entre els dos termes és difusa i són emprats indistintament). |
Enginyeria | L'efectivitat és la capacitat de produir un resultat desitjat. Quan alguna cosa es considera efectiva, significa que té un resultat previst o esperat, o que produeix una impressió profunda i viva. |
Indumentària | L'escapulari (del llatí scapula, espatlla) és un vestit, portat en certs ordes religiosos (com els Cistercencs) cobrint les espatlles, l'esquena i el pit, incloent, per als homes, una caputxa. Era generalment un vestit de treball destinat a protegir la roba ordinària. Progressivament, s'ha modificat, quedant només la caputxa i dos faldons de teixit, al davant i darrere, caient fins als peus. També és un senyal d'afiliació en certs ordes. Al llarg del temps, els escapularis han evolucionat sent de talla més curta, sota el vestit, i a vegades el seu sentit s'ha reemplaçat simplement per una medalla. També, per a les religioses, portar-lo seria una protecció de la Verge Maria, assegurant a la persona de no morir en situació de pecat mortal i d'anar ràpidament al paradís. El que porta un escapulari es compromet a pregar regularment i tenir una devoció particular a la Verge. En general, és un sacerdot que el remet a la persona. |
Ciència militar | El contraterrorisme o antiterrorisme es refereix a les pràctiques, tàctiques i estratègies de governs, exèrcits i altres grups especialitzats a adoptar mesures contra el terrorisme. El contraterrorisme no és específic a cap àrea o organització i sí que implica a entitats de tots els nivells de la societat. La policia, els bombers i l'assistència mèdica d'emergència tenen projectes especials per a atacs terroristes. Els exèrcits realitzen operacions de combat contra el terrorisme, utilitzant sovint a les forces especials. La creació d'equips especials de contraterrorisme implica a tots els segments de la societat i de variades organitzacions estatals. La falsa propaganda i l'adoctrinament és la base del terrorisme. És així que, comprenent-ne el perfil i funcionament, augmenta la capacitat de contrarestar el terrorisme amb major eficàcia. |
Química | ISIS/Draw va ser un programa de dibuix d'estructura química per a Windows, publicat per MDL Information Systems. Estava disponible de franc per a ús acadèmic i personal. Va actuar com a interfície a ISIS/Base, un programa de base de dades químiques de la mateixa empresa, així com alguns altres productes ISIS (Integrated Scientific Information System). La primera versió del programa es va publicar el 1990, i l'última versió va ser la 2.5 el a 2002; ha estat reemplaçat per Symyx Draw. ISIS/Draw va utilitzar el seu propi format de fitxer propietari, amb l'extensió .skc, i també va suportar formats de fitxers químics estàndard com MDL molfile, Rxnfile i TGfile. A causa del seu paper com a programa de preparació de consultes de bases de dades, ISIS/Draw va admetre una varietat d'àtoms especials i tipus d'enllaç utilitzats per a la cerca de subestructures, com ara àtoms comodins, enllaços aromàtics i anells d'anell, així com assignació d'àtoms, necessaris per a recerques de reaccions. Mentre ISIS/Draw era principalment un programa de dibuix en 2D, tenia algunes funcions de rotació en 3D i podia interactuar amb Rasmol per a la visualització i representació en 3D. ISIS/Draw també va incloure característiques de validació d'estructures i reaccions i va poder calcular propietats elementals com la fórmula i el pes molecular. Ara Accelrys Draw serveix com a substitut de ISIS/Draw. La versió més recent és la 4.0, a partir de març de 2011. Igual que amb ISIS/Draw, el programa està disponible de franc per als acadèmics. |
Agricultura | El pairalisme fou una actitud i/o sistema de valors (i, segons com, també un moviment cultural) que idealitzava la vida tradicional de la pagesia catalana i la vida rural a partir d'un record retrospectiu del passat excessivament benèvol, nostàlgic, i moltes vegades fals. No es tractava d'un programa definit sinó que més aviat era un conjunt de creences subjectives. No obstant això, altres el descriuen com una ideologia estructurada que pretenia defensar, mantenir o recuperar una sèrie de pràctiques familiars i econòmiques que beneficiaven a la pagesia propietària i rica. Es va donar sobretot al tombant de segle XIX al XX en un moment en què les ciències de la història i l'antropologia es trobaven encara a les beceroles. |
Indumentària | La cogulla és una túnica amb caputxa emprada a la litúrgia catòlica. La cogulla és un hàbit monàstic, no és un ornament litúrgic. El seu origen prové de diversos vestits romans com la pænula, la planeta o la casula. D'aquestes vestiments s'evolucionà vers dues direccions. L'una menà, en part, a la casulla litúrgica, mentre que l'altra desembocà en l'hàbit del cor dels monjos. Es tracta d'un hàbit molt ample, amb plecs longitudinals i unes grans i llargues mànigues. Tradicionalment ha estat l'hàbit monàstic per excel·lència, especialment de l'orde dels benedictins. S'emprava en els actes de la vida comunitària, tals com les reunions al capítol i les pregàries de la litúrgia de les hores. La seva color és negra per als benedictins i blanca –exceptuant l'escapulari– per als cistercencs. Actualment és la vestimenta bàsica més emprada a l'església catalana per a preveres, diaques i acòlits. Viccionari |
Epidèmies | L'epidèmia de febre groga de 1821 va ser un brot de febre groga que va afectar la ciutat de Barcelona, diverses poblacions de les terres de l'Ebre –entre les quals Tortosa– i la ciutat de Palma, a Mallorca, entre l'agost i el desembre de 1821. La malaltia va començar a estendre's al port de Barcelona i al barri de La Barceloneta procedent d'un vaixell de Cuba. D'antuvi, les autoritats sanitàries van confiar i creure que no era contagiosa, cosa que va fer que les decisions es prenguessin a deshora i el contagi s'escampés, amb el consegüent augment de morts. Finalment, es van imposar mesures d'aïllament a les zones afectades i es van habilitar diversos llatzerets per contenir la malaltia; tot i això, els controls no van evitar que alguns vaixells marxessin de port i acabessin a Tortosa i a Palma, on també es va estendre la febre groga juntament amb altres localitats de la rodalia. El desembre es va estabilitzar la situació i el dia de Nadal es va declarar oficialment el final de l'epidèmia. |
Telecomunicacions | L'Institut de Dret de l'Espai i de les Telecomunicacions (IDEST) va ser creat l'any 2000 sota la iniciativa de professionals relacionats amb el dret d'activitats espacials i el dret de telecomunicacions. L'IDEST es troba lligat al Col·legi d'Estudis Interdisciplinaris de la Universitat de Paris-Sud i està conformat al seu torn de variats professors, conferenciats, investigadors i estudiants de doctorat, tots sota la supervisió d'un consell científic compost per renombrados professionals de tots dos sectors. |
Periodisme | Clarín és un periòdic en castellà editat a la ciutat de Buenos Aires. Va ser fundant per Roberto Noble el 28 d'agost de 1945, actualment el seu director és Héctor Magnetto. Té un tiratge diari de més de 300.000 exemplars, estant el periòdic amb més tiratge de l'Argentina i un dels periòdics en castellà amb més difusió a nivell global. El diari s'editava en els tallers de Noticias Gráficas. |
Estris | Un tub refrigerant o refrigerant és un instrument de vidre utilitzat als muntatges experimentals per refredar i condensar les substàncies químiques en estat gasós. Els refrigerants s'utilitzen principalment per recuperar un líquid, o destil·lat, que prové d'una destil·lació, o per evitar les pèrdues de matèria per evaporació en el cas dels escalfaments a reflux. El fluid fred és generalment aigua, però també existeixen refrigerants d'aire o amb altres substàncies com ara etanol, dimetilèter, gel sec o acetona. |
Sociologia | Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones. Simplifiquen la realitat. |
Història | Vanesa Fernández Guerra és Directora de ZINEBI-Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao. Doctora i professora en Comunicació Audiovisual per la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Exerceix com a tutora del Màster de Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB i en el Màster en Art Contemporani, Tecnològic i Performatiu de la Facultat de Belles arts (UPV/EHU). Coordinadora del projecte multidisciplinari Territoris i Fronteres. Research on Documentary Filmmaking. Ha format part del Grup de Recerca MAC (Mutacions Audiovisuals Contemporànies) de la Universitat del País Basc (UPV/ EHU). La seva línia de recerca, llibres i altres publicacions se centren en el cinema documental contemporani. A més, ha pres part en nombroses comissions de valoració de desenvolupament i producció de projectes cinematogràfics i en panells d'experts en Fòrums WIPs (Work in Progress), LABs i sessions de Pitching de diversos festivals internacionals. |
Festivals | Oikos (grec:οἶκος, plural: οἶκοι), l'equivalent al terme "casa" a la Grècia Antiga, és el conjunt de béns i persones que constituïa la unitat bàsica de la societat a la majoria de les ciutats estat (polis), i incloïa al capdavant de l'oikos el telestai (generalment l'home de major edat -l'equivalent romà era el pater familias-), la seva família estesa (diverses generacions a més de la família nuclear -esposa i fills-), i els esclaus, que vivien junts en un marc domèstic. Els grans oikos incloïen extenses explotacions agropecuàries treballades generalment pels esclaus, les quals eren també la unitat bàsica de l'economia antiga. L'oikos funcionava com una unitat econòmica i social autàrquica, «era el centre al voltant del qual estava organitzada la vida», a partir del qual no només se satisfeien les necessitats materials, incloent-hi la seguretat, sinó també les normes i els valors ètics, els deures, les obligacions i responsabilitats, les relacions socials i les relacions amb els déus. L' oikos no era solament la família, era tot el personal de la casa i els seus béns. Dirigir un oikos significava tant menar una granja com el govern i manteniment de la pau a la família. Enfront de l'aparatositat dels palaus de Menelau o Alcínou, el d'Ítaca és un "palau de segona classe", cosa que fa que Odisseu es converteixi en "l'heroi de l'oikos".Aquestes definicions s'apliquen al conjunt de la història de Grècia des del segle VIII al IV aC. Aristòtil descriu l'oikos com una «comunitat constituïda naturalment per a la satisfacció de les necessitats quotidianes», els membres de les quals es defineixen com aquells que han estat criats amb un mateix aliment.Però la delimitació aristotèlica de les funcions de la casa opera sobre una fluctuació entre dos termes: oikos i oikia (grec: οἰκία), que poden traduir-se de la mateixa forma, com en el passatge de la Política (1252b 9-22). Però oikos i oikia no sempre significaven el mateix. Xenofont diu que la primera paraula fa al·lusió a la casa en el sentit estricte de lloc de residència, mentre que la segona denota no solament la casa sinó també les propietats. Però aquesta distinció no era acceptada pels autors grecs. Els testimoniatges d'alguns oradors àtics com Isòcrates i Iseu indiquen que oikia podia connotar no solament la casa sinó també la família o la propietat, de manera que el seu sentit s'oposava al de oikos. De tota manera, en el context de la llei atenesa era habitual que oikia signifiqués «casa» i oikos «propietat» o «família». També existeix un ús de oikos com a "petit edifici sagrat" (temple grec).L'oikos era la pedra angular d'aquesta societat antiga. No obstant això, al segle v aC, antics autors grecs van oposar la naturalesa del oikos amb la de la polis; el conflicte entre ambdues va ser tractada en el teatre tràgic grec. |
Història | La gran divergència és el nom usat per explicar el diferent desenvolupament d'Occident respecte altres regions amb capacitat per esdevenir potències econòmiques a partir del segle xix i que va acabar suposant l'hegemonia d'aquest. El terme va ser encunyat per Eric Jones i es refereix a un procés que culmina a la dècada de 1980 quan altres àrees del món assoleixen nivells de prosperitat similars o superiors als països occidentals. |
Psicologia | El trastorn dismorfic corporal (TDC), també anomenat dismorfofòbia, és un trastorn mental caracteritzat per la idea obsessiva que alguna part del propi cos o aparença està greument defectuós i, per tant, requereix mesures excepcionals per ocultar-lo o arreglar-lo. A la variant delirant de TDC, el defecte és imaginat. Si el defecte és real, la seva importància és severament exagerada. Sigui com sigui, els pensaments sobre això són penetrants i intrusius, i poden ocupar diverses hores al dia, causant angoixes greus i deteriorant les activitats habituals. El DSM-5 classifica el TDC en l'espectre obsessiu-compulsiu i el distingeix de l'anorèxia nerviosa. S'estima que el TDC afecta d'un 0,7% al 2,4% de la població. Sol començar durant l'adolescència i afecta tant homes com dones. La dismorfia muscular, un subtipus TDC en el qual el subjecte percep el cos com a massa petit o poc musculat, afecta majoritàriament els homes. A més de pensar-hi, es comprova i compara repetidament el defecte percebut, i es poden adoptar rutines inusuals per evitar el contacte social que l'exposa. Tement l'estigma de la vanitat, se sol amagar la preocupació. Habitualment insospitat fins i tot per psiquiatres, el TDC ha estat subdiagnosticat. Perjudicant greument la qualitat de vida mitjançant la disfunció educativa i ocupacional i l'aïllament social, el TDC presenta taxes elevades de pensaments suïcides i intents de suïcidi. |
Festivals | La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics. Representava, per tant, un paper integral en les vides dels habitants de l'antiga Grècia. En l'actualitat, es conserven fragments significatius sobre la notació musical utilitzada pels grecs i també moltes referències literàries a la música de l'antiga Grècia. A través de les fonts s'ha pogut investigar —o almenys fer-se una certa idea— sobre com sonava la música grega, el seu rol en la societat, les qüestions econòmiques relacionades amb aquest art o la importància social dels músics. La mateixa activitat de tocar instruments musicals és present sovint en els dibuixos trobats a les ceràmiques gregues. De fet, la pròpia paraula música procedeix de la denominació de les muses, les filles de Zeus que, segons la mitologia grega, inspiraven totes les activitats creatives i intel·lectuals. |
Ciències de la salut | La il·lustració mèdica és una disciplina artística aplicada que desenvolupen il·lustradors mèdics professionals. Un il·lustrador mèdic interpreta i crea imatges per ajudar a explicar i divulgar aspectes del coneixement mèdic i biològic. A més de crear aquest material, fa d'assessor i administrador dins del camp de la comunicació biomèdica. Un il·lustrador mèdic certificat contínuament rep formació sobre medicina, ciència i art.Les il·lustracions mèdiques es creen tant amb tècniques digitals com tradicionals i poden aparèixer en llibres de medicina, anuncis mèdics, revistes científiques, vídeos documentals, animacions, web, programes d'aprenentatge a través de l'ordinador, exposicions, conferències, revistes de divulgació i televisió. Encara que la majoria de la il·lustració mèdica és dissenyada per ser impresa, també es creen il·lustracions en tres dimensions, creant models anatòmics didàctics, simuladors de pacients i pròtesis facials. |
Enginyeria | L'escòria o el cagaferro és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i àtoms de metall element. Encara que l'escòria sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també pot servir per altres propòsits, com per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del metall líquid final abans de passar al motlle. En la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls. Durant la fosa, quan la mena està exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira és l'escòria. El processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen escòries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, està dissenyada per eliminar el ferro i la sílice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'escòria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'escòria dels processos d'obtenció d'acer es dissenya per minimitzar la pèrdua de ferro i per tant conté principalment calci, magnesi i alumini. L'escòria té molts usos comercials encara que també se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperació es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentació i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons. |
Cultura popular | La parèmia és un enunciat breu, sentenciós i enginyós que transmet un missatge instructiu, que incita a la reflexió intel·lectual i moral. Hi ha moltes classes de parèmies, com els adagis, aforismes, axiomes, proverbis, refranys i dialogisme o wellerisme. El tipus més comú és el refrany. El refrany, al seu torn, comprèn diversos tipus, com els refranys morals, meteorològics, supersticiosos, geogràfics, etc. Etimologia El mot parèmia, prové de la veu grega paroimia, compost pel prefix "per-" que significa "al costat de" o "de part de" i de la veu "oimos", que significa "camí". Per tant, una definició partint de la seva etimologia seria com les coses que es diuen al llarg del camí. Paremiologia L'estudi de les parèmies es denomina paremiologia i la paremiografia és la disciplina científica que es dedica a recullir-les en repertoris, diccionaris o corpus. En els darrers anys, s'elaboren importants corpus de parèmies, com el Refranyer multilingüe coordinat per M. I. Teresa Esquerrà i Julia Sevilla Muñoz (Centre Virtual Cervantes, Institut Cervantes), BADARE coordinat per José Enrique Gargallo (Universitat Central de Barcelona).[1] En l'actualitat, molts grups de recerca es dediquen a l'estudi de les parèmies conjuminant-ho amb la recerca fraseològica, com PAREFRAS (Universitat Complutense de Madrid), PHASEONET (Universitat Complutense de Madrid), FRASEMIA (Universitat de Múrcia). |
Sociologia | Els russos (русские, rússkie en rus) són un grup ètnic eslau de l'est natiu de Rússia, que parlen l'idioma rus i que viuen majoritàriament a Rússia i els països adjacents. El terme pot usar-se indistintament per a ciutadans de Rússia, independentment de la seva ètnia, o per aquells d'ètnia russa. Viccionari |
Ecologia | La fauna limícola és el conjunt d'animals que habiten en el fons fangós de les aigües dolces, colgats totalment o parcialment en el llim. |
Història | Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973) fou un historiador català. Fou deixeble de Jaume Vicens Vives i iniciador d'una escola d'història moderna als Països Catalans. El seu principal camp d'estudi fou la història de la Corona d'Aragó en l'època moderna, amb particular atenció a temes com el bandolerisme català, les conseqüències de l'expulsió dels moriscos al Regne de València i d'altres. Preconitzà el terme de neoforalisme per referir-se a la situació política del Principat sota el regnat de Carles II de Castella, perspectiva que ha estat criticada posteriorment. |
Filosofia | José Sanmartín Esplugues (València, 17 de març de 1948 - València, 19 d'agost de 2020) fou un filòsof i escriptor valencià, les aportacions del qual es realitzaren en l'àrea de les relacions entre ciència, tecnologia i societat, i en els estudis sobre violència. |
Física | L' equació de Hamilton-Jacobi és una equació diferencial en derivades parcials usada en mecànica clàssica i mecànica relativista que permet trobar les equacions d'evolució temporal o de "moviment". L'equació de Hamilton-Jacobi (EHJ) permet una formulació alternativa a la mecànica lagrangiana i la mecànica hamiltoniana (i per tant a la mecànica newtoniana, basada en l'intent d'integració directa de les equacions de moviment). L'ús de l'equació de Hamilton-Jacobi és avantatjós quan es coneix alguna integral de moviment. A més la formulació basada en EHJ és l'única formulació de la mecànica en què el moviment d'una partícula i el d'una ona es descriuen en els mateixos termes. És per això que la EHJ s l un objectiu llargament perseguida de la física teòrica, des Johann Bernoulli en el segle xviii va buscar una analogia entre la propagació d'ones i partícules. Això va ser la que va portar a Schrödinger a buscar una equació per a la "mecànica ondulatòria" o mecànica quàntica generalitzant l'equació de Hamilton-Jacobi (en comptes dels altres enfocaments alternatius de la mecànica clàssica). Fins i tot la primera equació per mecànica quàntica relativista, l'equació de Klein-Gordon, es va basar en la EHJ relativista en lloc d'altres enfocaments alternatius. |
Física | Les corbes isofòniques o corbes de ponderació o són corbes d'igual sonoritat. Les primeres corbes d'igual sonoritat van ser establertes per Fletcher i Munson el 1930. Aquestes corbes calculen la relació existent entre la freqüència i la intensitat (en decibels) de dos sons per tal que siguin percebuts igual de forts, d'aquesta manera tots els punts sobre una mateixa corba isofònica tenen la mateixa sonoritat. Així, si 0 fons corresponen a una sonoritat amb una intensitat de 0 dB amb una freqüència de 1.000 Hz, també una sonoritat de 0 fons podria correspondre a una sonoritat amb una intensitat de 60 dB amb una freqüència de 70 Hz. |
Ciències de la salut | La salut pública és l'organització i direcció dels esforços col·lectius destinats a protegir, promoure i restaurar la salut dels habitants d'una comunitat. La salut pública és responsabilitat dels governs, als qui correspon l'organització de totes les activitats comunitàries que directament o indirectament contribueixen a la salut de la població. Una d'aquestes activitats, per exemple, és la que duu a terme la medicina en els seus dos vessants, el preventiu i l'assistencial. La salut pública obté els seus coneixements de pràcticament totes les ciències. La seva activitat és multidisciplinària, eminentment social, i té per objectiu la salut de la població. |
Dret | Un visat (del llatí charta visa, lit. "paper que ha estat vist") és una indicació que una persona està autoritzada a entrar a l'estat que ha emès el visat, sotmès a l'aprovació de l'oficial d'immigració en el moment d'entrada. L'autorització pot ser un document, però més comunament es tracta d'un segell estampat en el passaport del demandant. Alguns països no requereixen la visa sota determinades condicions, com per exemple acords bilaterals. El país emissor de la visa pot sotmetre-la a diverses condicions, com ara temps de durada, període que el beneficiari pot romandre al país o si la visa és vàlida per a més d'una visita. |
Indumentària | Un passamuntanyes és una lligadura de tela gruixuda o de punt que tapa el coll, les orelles i part de la cara, per defensar-se del fred i del vent. Als anys setanta del segle XX van estar molt de moda els de colors, sovint amb ratlles o motius hivernals, sobretot per als infants. S'utilitzen molt a la muntanya, amb ulleres de sol. Les versions que tapen tota la cara (excepte els ulls, o de vegades la boca) s'han utilitzat també per a ocultar la identitat de qui el porta, per exemple per part de delinqüents o de militars. Per a aquest darrer ús sembla que hi ha consens a utilitzar el color negre. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.