label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Art | La lletjor s'acostuma a definir com la contraposició de la bellesa i inclou tot allò que es jutja negativament des del punt de vista de l'estètica. És un terme subjectiu i culturalment condicionat, ja que el cànon d'allò bell varia segons la comunitat i l'època. En períodes com el romanticisme, es reivindica que el que és considerat més lleig es toca amb el més bell, en un cercle perceptiu, ja que els extrems són sublims i provoquen la mateixa reacció en el receptor. En la mateixa línia, la reivindicació del kitsch presenta com a objectes de moda i preuats el que se surt de l'elegància |
Arqueologia | Arkaïm (en rus: Аркаим) és un jaciment arqueològic rus situat en l'estepa del sud dels Urals, a 8,2 km al nord nord-oest de la localitat d'Amurski i a 2,3 km al sud sud-est de la localitat d'Aleksàndrovski, a la regió de Txeliàbinsk, Rússia, just al nord de la frontera amb Kazakhstan.Els estudiosos han identificat l'estructura d'Arkaim amb la "reproducció del model de l'univers" descrit en la literatura espiritual antiga arioiraniana, els Vedes i l'Avesta.[1] L'estructura consisteix en tres anells concèntrics de parets i tres carrers radials, reflectint la ciutat del rei Yima descrita en el Rigveda. Les parets dels fonaments i els habitatges del segon anell estan construïts d'acord amb els patrons tipus radial; el mateix símbol es troba en diversos objectes. Arkaïm és designat com un "santuari nacional i espiritual" de Rússia[4] i s'ha convertit en un lloc sagrat per al rodisme, zoroastrisme i altres moviments religiosos.La ciutadella fortificada d'Arkaïm es remunta als s. [[Segle xvii aC|XVII]] i XVI ae. Més d'altres vint estructures construïdes d'acord amb patrons semblants s'han trobat en una àrea més gran que abasta des de la regió dels Urals del sud fins al nord del Kazakhstan, formant l'anomenada "Terra de pobles".[6] |
Geografia | La geografia del turisme és una branca de la geografia que estudia la localització, les característiques ambientals, la distribució de fluxos turístics, la capacitat de càrrega turística, els mitjans de desplaçament, els elements articuladors i la imatge paisatgística, de totes aquelles zones o poblacions que es comporten o es poden arribar a comportar-se com a destinacions turístiques, tenint en compte l'ordenació del territori, el desenvolupament sostenible i la promoció. (València- Lòpez 2011) |
Aeronàutica | La Força Aèria d'Autodefensa del Japó (en japonès: 航空自衛隊, Kōkū Jieitai), també coneguda per les seves sigles en anglès JASDF, és la branca aèria de les Forces d'Autodefensa del Japó, i és responsable de la defensa de l'espai aeri japonès i d'altres operacions relacionades amb l'aviació. Manté patrulles aèries armades al voltant del Japó, i també manté una extensa xarxa de radars. |
Indumentària | Fímbries (en llatí fimbriae, en grec antic θύσανοι, que es podrien traduir per borles o serrells) eren unes decoracions a la tela. Quan el teixidor havia acabat qualsevol tela deixava els extrems d'uns fils penjants en una fila al final, i això era considerat ornamental. Sovint, per evitar que s'entortolliguessin, es van unir progressivament en grups lligats per nusos, i van esdevenir com una fila de borles. Aquest sistema ja apareix en algunes camises de fil trobades a tombes egípcies i després es troba entre els grecs (descrites per Heròdot) i romans, encara que en aquestos pobles només eren usades per les dones. Segons Plutarc, Lucul·le n'usava, i Suetoni diu que Juli Cèsar portava una túnica de màniga llarga amb fímbries als canells. També s'elaboraven serrells per separat i es cosien a les vores de la roba, normalment fetes amb fil d'or i altres materials de luxe. Entre els bàrbars els homes usaven roba amb fímbries de serrell, que de vegades entortolligaven formant com una xarxa. Segons Diodor de Sicília el vestit amb campanetes que hi havia posat damunt del fèretre d'Alexandre el Gran era una roba d'aquesta mena.D'aquest nom deriva l'anomenada fimbriació en vexil·lologia. |
Periodisme | Life és una revista estatunidenca amb diverses etapes de desenvolupament. A la primera fou una revista d'humor i informacions generals publicada des del 1883 al 1936. L'any 1936, Henry Luce, el fundador del Time, comprà tots els drets d'aquesta revista únicament per poder adquirir els drets del seu nom, després d'això, passà a ésser una publicació creada per ell, amb gran èmfasi en el fotoperiodisme. "Life" va aparèixer com a revista setmanal fins al 1972, com a "especials" de manera intermitent fins al 1978; una revista mensual des del 1978 fins al 2000; com un suplement setmanal de diversos periòdics des del 2004 fins al 2007. Fou fundada el 1883 i era similar a "Puck". Es publicà durant 53 anys com a revista d'interès general i d'oci, amb gran quantitat d'il·lustracions, acudits i comentaris socials. En ella van aparèixer-hi alguns dels grans escriptors, editors i caricaturistes d'aquella època als Estats Units, incloent-hi Charles Dana Gibson, Norman Rockwell i Harry Oliver. Durant els anys següents aquesta revista oferia breus càpsules amb crítiques a l'interior, (semblants a les que hi apareixien al "The New Yorker") de les pel·lícules que s'estrenaven a Nova York, però amb l'innovador toc d'una colorida tipografia per a cada crítica, com si fos un semàfor: color verd per a una crítica positiva, vermell per a una de negativa i groc per a notícies mixtes. La revista "Life" de Henry Luce fou la primera revista estatunidenca plena de fotografies relacionades amb les notícies i dominà el mercat per més de quaranta anys. La revista venia més de 13,5 milions de còpies per setmana en només un lloc i era tan popular que el president Harry S. Truman, Sir Winston Churchill i el General Douglas MacArthur publicaren llurs memòries en les seves pàgines. Potser una de les imatges més conegudes que han estat impreses a la revista fou la que va agafar Alfred Eisenstaedt d'una infermera en braços del seu marit, captada el 27 d'agost del 1945, quan es festejava la victòria sobre Japó a Nova York. El lloc de la revista dins de la història del fotoperiodisme és considerat el més important degut a la seva contribució i publicació. Luce comprà els drets del nom als editors de la primera versió de "Life", però va vendre la seva llista de subscripcions i aparicions a una altra revista; no va haver-hi continuïtat a l'editorial entre les dues publicacions. "Life" fou un gran èxit durant dues generacions, però després el seu prestigi fou disminuint per problemes econòmics i nous canvis. Des del 1972, "Life" cessà la seva publicació dues vegades, només per a ser comprada novament pels lectors en diferents ocasions. Time Inc. anuncià el 26 de març del 2007 que cessaria la publicació de "Life" el dia 20 d'abril del 2007, el qual fou l'últim dia de l'edició impresa de "Life". La marca continuarà a Internet, segons explicaria Time Inc. (una secció de Time Warner) en un comunicat. |
Informàtica | La llista d'objectes IPSO és una col·lecció d'estructures de programari anomenades objectes IPSO.Els objectes IPSO són objectes intel·ligents i estructures de programari que formen part de dispositius de l''anomenat internet de les coses : sensors com termostats, actuadors com sistemes d'il·luminació, maquinària industrial, dispositius mèdics, comptadors d'energia... Els objectes IPSO venen definits per 3 camps : Object ID : identificador de tipus d'objecte (taula 1). Object Instance : identificador dintre del mateix tipus d'objecte. Resource ID : identificador de la propietat o funcionalitat de l'objecte (taula 2).Objectes intel·ligents definits per l'aliança IPSO : Llista de les propietats que apliquen al objectes intel·ligents : |
Astronomia | La llista següent ofereix informació sobre les principals pluges de meteors que es poden veure al llarg de l'any. La llista conté les pluges de meteors establertes per la Unió Astronòmica Internacional (UAI). α= Ascensió recta (en graus) δ= Declinació THZ = Taxa horària zenital |
Química | La llei de les proporcions recíproques o equivalents o llei de Richter és una llei ponderal de la química, enunciada cap al 1792 pel químic alemany Jeremias Benjamin Richter, segons la qual les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat són les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre si, o bé múltiples o submúltiples d'aquestes masses. Jeremias B. Richter (1762-1807), fundador de l'estequiometria, arribà a aquesta llei en el decurs de la seva recerca sobre les reaccions entre àcids i bases i ho publicà en dos llibres. Anys després dels treballs de Richter el químic suec Jöns Jacob Berzelius (1779-1848) realitzà una comprovació d'aquesta llei arribant a la conclusió que era certa i la formulà així com es coneix actualment. Per clarificar-ho hom pot posar un exemple amb els compostos d'oxigen amb el clor i amb el fòsfor. Existeixen, entre altres, el diclorur d'oxigen, OCl 2 {\displaystyle {\ce {OCl_2}}} , i el triòxid de difòsfor, P 2 O 3 {\displaystyle {\ce {P_{2}O_3}}} . Les masses de Cl i de P per cada gram d'oxigen en els seus respectius composts és 4,432 g Cl/g O i 1,291 g P/g O, d'on s'obté una relació de 4,432/1,291 = 3,43 g Cl/g P. Si ara es combinen el clor i el fòsfor entre si s'obté el triclorur de fòsfor, PCl 3 {\displaystyle {\ce {PCl_3}}} on la relació de masses és 3,43 g Cl/g P igual que l'expressada abans. |
Psicologia | El hoyo és una pel·lícula espanyola de ciència-ficció i thriller de l'any 2019 dirigida per Galder Gaztelu-Urrutia i protagonitzada per Iván Massagué, Antonia San Juan, Zorion Eguileor, Emilio Buale i Alexandra Masangkay.La pel·lícula va ser estrada en el Festival Internacional de Cinema de Toronto el 6 de setembre de 2019, festival en què va guanyar el premi People's Choice Award for Midnight Madness i va rebre molt bones crítiques. L'estrena europea de la pel·lícula va tenir lloc en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya el 8 d'octubre de 2019. El 12 d'octubre de 2019, “El Hoyo” va guanyar quatre premis, entre ells, el premi de millor pel·lícula en el Festival de Cinema de Sitges, convertint-se així en la primera pel·lícula espanyola a guanyar el premi en les 52 edicions que ha tingut el festival.El 26 d'octubre de 2019 va ser la pel·lícula que va inaugurar la setmana del Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià. L'estrena en les sales comercials va ser el 8 de novembre de 2019. Netflix va adquirir els drets de la pel·lícula abans de la seva estrena en cinemes, per la qual cosa un cop la pel·lícula va acabar d'emetre's en cinemes va passar a formar part del catàleg de la plataforma a nivell mundial, excepte en països asiàtics. |
Ciència militar | Una escaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits. Més concretament es diu així a un gènere de baralla entre els genets sobre soldats a cavall que van picant de volta, escometent de vegades i de vegades fugint amb gran lleugeresa. Per extensió es diu d'una dissensió sense gaire impacte al conflicte major que hi ha darrere. |
Cultura popular | Una autofoto o selfie és un tipus d'autoretrat. El 2013 la Universitat d'Oxford, en el seu diccionari de llengua anglesa, va nomenar selfie la paraula de l'any. |
Geologia | La duresa és una propietat d'un material sòlid que indica la resistència que oposa la seva superfície a ser deformada per força causada per un altre cos en contacte directe; una definició similar és que la duresa mesura la resistència que oposa una substància a ser ratllada. La duresa macroscòpica sol estar caracteritzada per forces intermoleculars fortes. La duresa depèn d'altres propietats com la ductilitat, la rigidesa, la plasticitat, la facilitat de deformació, la resistència, la tenacitat, la viscoelasticitat i la viscositat. Es mesura duent a terme un assaig de duresa, i no té una escala absoluta (ni, per tant, una unitat de mesura) sinó que es fan servir diferents escales relatives com, per exemple, l'escala de Mohs. Alguns exemples de substàncies dures són la ceràmica, el formigó, alguns metalls i els metalls superdurs. Una variant lèxica d'aquest mot al País Valencià és durea. |
Història | La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al segle xiii. |
Geologia | Pantalassa (en grec antic, 'tots els mars'), conegut també com a oceà Pantalàssic, fou el vast oceà global que envoltà el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc. Incloïa l'oceà Pacífic a l'oest i al nord i l'oceà de Tetis al sud-est. Es convertí en l'oceà Pacífic després del tancament de la conca de l'oceà de Tetis i la fragmentació de Pangea, que creà els oceans Atlàntic, Índic i Àrtic. Pantalassa sovint rep el nom de Paleopacífic perquè fou l'origen de l'oceà Pacífic. Al mapa de la dreta, la línia equatorial travessava aproximadament el punt on es trobaven Espanya, el Marroc i Boston. La terra que quedava al sud era Gondwana, i la que quedava al nord, Lauràsia. |
Arquitectura | Eero Saarinen (20 d'agost de 1910 - 1 de setembre de 1961) fou un arquitecte estatunidenc d'origen finlandès. Nasqué a Kirkkonummi, Finlàndia. El seu pare fou el conegut arquitecte Eliel Saarinen. Quan tenia 13 anys, els seus pares emigraren als Estats Units.Saarinen estudià inicialment escultura a l'Acadèmia de la Grand Chaumiére de París i posteriorment arquitectura a la Universitat Yale. Rebé una beca per viatjar de nou a Europa, on s'estigué un parell d'anys. De tornada fou professor d'arquitectura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook. El 1937 començà a dissenyar mobles en col·laboració amb un soci, i foren objecte de premis pel Museu d'Art Modern de Nova York. Posteriorment dissenyà també mobles per a la companyia Knoll, que es convertiren en clàssics. Com arquitecte Saarinen treballà a l'estudi del seu pare fins que aquest morí. Saarinen es va fer famós pels seus dissenys de línies corbes, especialment a les cobertes dels seus edificis, amb les quals aconseguia dotar-los d'una gran lleugeresa visual. Se l'associa freqüentment amb el que s'ha denominat arquitectura internacional. Un dels seus edificis més representatius i coneguts popularment és la terminal de la TWA a l'aeroport Kennedy de Nova York. |
Sociologia | L'habitus és un dels conceptes centrals de la teoria sociològica de Pierre Bourdieu. Per habitus es pot entendre «disposicions» o esquemes d'obrar, de pensar i de sentir associats a la classe social. L'habitus fa que persones d'un entorn social homogeni tendeixin a compartir un estil de vida semblant, car els seus recursos, estratègies i formes d'avaluar el món són semblants. Per exemple, en un estudi sobre la fotografia, Bourdieu i els seus col·laboradors varen trobar que els gustos davant el que es considera una foto maca o horrible estan determinats tant pel nivell educatiu de les persones com per la seva ocupació. A la seva obra La distinction. Critique sociale du jugement (1979) estudia els usos culturals de la França dels anys 1970 a partir d'aquesta mena de supòsits. El concepte d'habitus es remunta a Aristòtil; habitus és la traducció llatina que Boeci dona al concepte aristotèlic de hexis. L'habitus com un terme entre, per una banda, l'acte i la potència i, d'una altra l'exterior i l'interior. És en Bourdieu que l'habitus rep alhora una formulació sistèmica i sociològica. Aquest concepte serveix per superar l'oposició entre «objectivisme» i «subjectivisme». És a dir, si la conducta està principalment determinada pels recursos disponibles, o si l'autonomia a l'hora de decidir què fer és una voluntat totalment lliure, sense restriccions degudes a la posició social. L'habitus podria assenyalar que atesos certs recursos, la forma espontània i lliure d'actuar és més semblant entre persones de la mateixa posició social, car les seves estratègies i les seves expectatives seran més semblants, sense que això sigui un determinisme total. Per habitus Bourdieu entén el conjunt d'esquemes generatius a partir dels quals els subjectes perceben el món i hi actuen. Aquests esquemes generatius generalment són definits com a «estructures estructurants estructurades»; són socialment estructurades perquè han estat conformats al llarg de la història de cada agent i suposen la incorporació de l'estructura social, del camp concret de relacions socials en què l'agent social s'hi ha conformat com a tal. Però alhora són estructurants perquè són les estructures a partir de les quals es produeixen els pensaments, percepcions i accions de l'agent. Aquesta funció estructuradora se sosté sobre els processos de diferenciació quant a les condicions i necessitats de cada classe: les pràctiques socials derivades de l'habitus mantenen una relació estructural entre elles, en el sentit d'estructures significatives lingüístiques, segons va estudiar Ferdinand de Saussure. L'habitus s'assimilen mitjançant el cos, mitjançant un procés de familiarització pràctica, que no passa per la consciència. Estan subjectes al temps les persones, tant que han de desenvolupar les seves pràctiques en la urgència temporal. La incorporació inconscient de l'habitus, mitjançant la socialització, suposa l'apropiació pràctica dels esquemes que serveixen per produir les pràctiques adequades a la situació i el fet d''afegir l'interès per participar en diversos camps socials com podrien ser la literatura, música, política, etc. A cada posició social desigual li corresponen diferents universos d'experiències, àmbits de pràctiques, categories de percepció i apreciació que, al servei del habitus de l'individu, seran naturalitzats i considerades qualitats específiques de classe. El gaudi de l'estètic i refinat de l'art en la classe burgesa, per exemple, serà considerat per aquesta com una qualitat personal especial i no com a resultat d'unes possibilitats d'aprenentatge objectiva i històricament desiguals respecte de les classes populars. Així, el habitus naturalitzaria el fet que l'espectre dels gustos d'elecció de la classe popular, limitada per les seves opcions econòmiques, serà condemnat a la neciesa i modèstia que el habitus de les classes més poderoses els serveixin com a plat únic en el sistema de preferències socials. D'aquesta forma, cada posició social té el seu propi habitus, és a dir, l'objectivitat de la construcció social que genera habitus s'expressa mitjançant la subjectivitat especial dels diferents estils de vida associats a cada classe social. El habitus es posiciona així com una dimensió fonamental de la classe social dels subjectes: és la "classe incorporada". La classe incorporada és el cos, la classe social feta cos. A diferència de la classe objectivada, que és la posició en el sistema de relacions socials segons el volum i el tipus de capital que es posseeix (econòmic, cultural, social o simbòlic), el habitus és l'aprenentatge i les pràctiques socials que es suren d'aquestes posicions objectives. Aquest habitus de classe serà crucial en la reproducció social, ja que en haver estat generat en unes determinades condicions socials, i manifestat de manera corporal, inconscient, els esquemes i distincions del qual és producte, actua aportant així a reproduir-les mitjançant la seva constant i contínua actualització. Això es pot observar en les fronteres del habitus, que és una de les seves dimensions crítiques: les hipòtesis i impossibilitats, ja que amb el habitus un s'exclou del que està exclòs. |
Conflictes | La síndrome de l'Havana fa referència a un conjunt de signes i símptomes declarats inicialment pel personal de les ambaixades dels Estats Units i el Canadà a Cuba, que es remunta a finals de 2016; i posteriorment en alguns altres països. En 2021 es van trobar casos de la síndrome en treballadors de l'ambaixada i espies en altres països com Àustria, Alemanya i els mateixos EUA.En 2017, el llavors president dels EUA, Donald Trump, va acusar Cuba de perpetrar atacs no especificats que van causar aquests símptomes. Posteriorment, els Estats Units va reduir al mínim el personal de la seva ambaixada en resposta als suposats atacs. En 2018, diversos diplomàtics estatunidencs a la República Popular de la Xina van informar de problemes similars als declarats a Cuba; així com agents encoberts de la CIA que operaven en altres països i que estaven negociant amb aquests sobre maneres de contrarestar les operacions encobertes de Rússia.Estudis posteriors que van tenir com a subjectes als diplomàtics presumptament afectats a Cuba, publicats en la revista JAMA en 2018, van trobar evidència que els diplomàtics havien sofert algun tipus de lesió cerebral, però van ser incapaces de determinar la causa d'aquestes lesions. Si bé no existeix un consens d'experts sobre la causa dels símptomes, un coautor de l'estudi de JAMA va considerar com a «principal sospitós» l'ús d'armes de microones. Un comitè d'experts de les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina dels EUA va concloure el desembre de 2020 que l'energia de microones (específicament, energia de RF premuda dirigida) "sembla haver estat el mecanisme més plausible per a explicar aquests casos que el comitè va considerar" però que "tota causa possible queda dins d'un context especulatiu". |
Geografia | Chuquicamata és una mina de coure a cel obert situada a la regió d'Antofagasta (nord de Xile) així com de l'antic campament miner. Està situada a setze quilòmetres al nord de Calama. Va ser considera una de les mines més grans del món, amb 1,5 milions de tones per any que s'extreien de coure. L'extracció va començar el 1915 i des de llavors ha passat per mans de diverses empreses, nacionalitzant-se el 1971. El seu desenvolupament va ser paral·lel al desenvolupament d'una urbanització obrera a la zona, que acollia tots els treballadors. El 2007 la mina va ser tancada juntament amb l'assentament obrer. El coure és un recurs geològic molt important per a la indústria i ha estat molt important al llarg de la història humana. No presenta perill d'exhauriment immediat, es calcula que si se segueix com fins ara podria durar fins al 2150. Hi ha diverses versions del significat de Chuquicamata. |
Llocs ficticis | Hercólubus (o Planeta Gegant) és un suposat planeta que es deuria haver percebut des de la Terra l'11 d'agost de 1999, segons la previsió de l'astrònom xilè Ferrada. Emilio Aliss explicà que és poc creïble la seua existència perquè deuria haver sigut detectat abans pels programes de rastreig astronòmic. També explicà que les dades del període de translació (25.960 anys) i el semieix major de la seua òrbita respecte el Sol del suposat planeta són incoherents amb la llei de Kepler. Aquest planeta és considerat en les doctrines gnòstiques dels nous moviments religiosos i segons aquestes creences aquest planeta passaria prop del planeta Terra suposaria un canvi de l'ordre mundial amb nous líders. També aquestes doctrines consideren l'aproximació d'aquest planeta com la Fi del món. |
Ciència militar | ZoneMinder és un programa d'ordinador de vídeo-vigilància que permet capturar, analitzar, enregistrar i visualitzar qualsevol càmera, CCTV (circuit tancat de televisió), càmeres IP, webcams, … connectades a una màquina treballant amb un sistema operatiu basat en Linux. Aquest programa neix el 25 de setembre del 2002 on es distribueix la primera versió pública (versió 0.0.1), actualment la versió més recent és la 1.23.3 apareguda el 27 d'abril del 2008. Cal destacar que ZoneMinder forma part del món del programari lliure i això facilita molt la seva distribució, ja que és gratuïta i permet modificar la programació gràcies al codi obert per part de gent interessada a millorar el producte. La base de ZoneMinder és la captura i anàlisis d'imatges, és àmpliament configurable permetent eliminar falses alarmes, possibilitant la definició de zones amb cada càmera i diferent sensibilitat, portant a donar més importància a un lloc que a un altre de la visió de la càmera. Més endavant s'explicaran detalladament totes les opcions possibles. El control d'aquest programa es fa mitjançant una interfície web on es poden modificar múltiples opcions, veure les alarmes, guardar o eliminar segons convingui entre altres funcions. Com s'ha esmentat anteriorment, aquesta aplicació està dissenyada per treballar en distribucions de Linux que suportin Video for Linux (v4l). Requereix un base de dades (MySQL), llenguatges de programació (PHP i Perl) i s'executa en un servidor web com pot ser Apache. ZoneMinder està dissenyat a través de diferents mòduls independents que funcionen únicament quan cal per a minimitzar el recursos de la màquina. |
Matemàtiques | El nim és un joc matemàtic d'estratègia, jugat per torns entre dos jugadors que agafen (treuen) objectes de diferents pilons. A cada torn, un jugador ha d'agafar com a mínim un objecte d'un piló, i en pot treure qualsevol número fins al màxim existent, però tots del mateix piló. Guanya el jugador que pot agafar l'últim objecte.Versió Marienbad: Perd el jugador que es veu obligat a agafar l'últim objecte. La pel·lícula va inspirar una breu bogeria per la variació de Nim jugada pels personatges. |
Cultura popular | El fado és l'expressió més popular de la música portuguesa. En el fado s'expressen els mals moments de la vida a través del cant. Sembla que el seu origen es remunta a les cançons dels esclaus africans, encara que donat l'intens intercanvi de Portugal amb altres cultures a través del mar, les influències es multipliquen. Després de la pèrdua de l'Imperi i de la revolució dels clavells, i d'alguna manera reforçant l'estereotip, el fado ha vingut a representar el sentiment de frustració i fatalisme que, segons ells mateixos, defineix els portuguesos. Existeixen bàsicament dues versions de fados: una és la que es pot escoltar als barris lisboetes de Mouraria i Alfama, i que té bàsicament un contingut personal i sentimental. L'altra és la de la zona de Coïmbra, més acadèmica, com imposa el passat universitari de la ciutat. La cantant de fados més coneguda és Amália Rodrigues. Altres cantants de fado: Heminia Silva, Dulce Pontes, Tonicha, Carlos do Carmo, Mariza, Mísia, Camané, Paulo de Carvalho. |
Mitologia | Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció. |
Pseudociència | L'ecobola és un producte pseudocientífic del qual els seus venedors pretenen que renta la roba sense detergent en una rentadora automàtica. El producte es ven sovint en venda piramidal. |
Sociologia | La construcció social de la realitat és una obra teòrica sociològica entre les deu més important del segle xx. Fou escrita per Peter L. Berger i Thomas Luckmann amb el títol «The social construction of reality», original de 1966. Ha estat traduïda al català per l'editorial Herder, Barcelona, 1988.Berger i Luckmann van posar les bases de la seva concepció de societat, en què entén l’individu com un producte social definit per la pròpia biografia, l'entorn i l'experiència. Aquesta sociologia fenomenològica vincula les estructures i les institucions socials amb els subjectes i els diferents nivells de la societat. El seu enfocament sobre la realitat social parteix de la tesi que les persones són els productes d'una societat que elles mateixes han creat: "La societat és un producte humà. La societat és una realitat objectiva. L'home és un producte social"Pels autors, la sociologia del coneixement s'ocupa de la construcció social de la realitat, apropant-la a la construcció quotidiana de la realitat. |
Geografia | Sângeorz-Băi (també s'escriu Sîngeorz-Băi, pronunciació en romanès: [sɨnˈd͡ʒe̯orz bəj]; en hongarès: Oláhszentgyörgy; alemany: Sankt Georgen) és un balneari i una ciutat de la regió muntanyenca del comtat de Bistrița-Năsăud a Transsilvània (Romania). La ciutat administra dos pobles, Cormaia (Kormája) i Valea Borcutului (Borpatak). La ciutat està situada a les valls dels rius Someșul Mare i Cormaia. |
Cultura popular | La Cavalcada de Reis és una desfilada de carrosses que se celebra el vespre del 5 de gener, quan els Reis d'Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) passegen a la tarda pels carrers de les viles o ciutats amb els seus patges i ajudants, llençant caramels als nens.Les d'Alcoi (1866), Igualada (1895) i Sant Vicenç dels Horts (1896) són les més antigues de les quals es té constància realitzades de forma continuada, encara que el Diario de Barcelona ja va parlar d'una primera escenificació a Barcelona l'any 1855.Des de 1985, TV3 retransmet cada any la cavalcada des d'una localitat diferent; algunes de les més recents han estat les de Lleida (1992), Canet de Mar (1998), Figueres (2004), Manresa (2007) Palma (2008), Martorell (2009), Badalona (2010) i Tarragona (2011), i ha anunciat que el 2012 ho farà des d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (Andorra). |
Multimèdia | AnyDVD és un controlador que funciona amb Windows que permet la descodificació de DVD, així com l'eliminació de la còpia específica de prevenció i les prohibicions de les operacions d'usuari (UOPs). Hi ha actualitzacions que permeten fer el mateix amb el HD-DVD i Blu-ray. AnyDVD s'executa en segon pla, fent que els discs copiats siguin de regió lliure. A més d'eliminar les restriccions digitals, AnyDVD també deixa sense efecte el sistema de prevenció de còpia de Macrovision que distorsiona el senyal de vídeo d'alta qualitat per així evitar la còpia del material protegit, a més d'eliminar el sistema de prevenció de còpia de CDs d'enregistrament i reproducció de so.A partir de la versió 6.1.4.3, AnyDVD llançà un ripper que va eliminar Sony el 2007. El mòdul ripper s'elaborà amb un codi d'Elby CloneDVD. Les versions anteriors van utilitzar un ripper fet per FixVTS, però FixVTS fou bloquejat per amenaces legals de Sony. |
Aeronàutica | L'Oficina Australiana de Seguretat en el Transport (ATSB, Australian Transport Safety Bureau) és l'agència del govern australiana encarregada d'investigar accidents de transport. El seu mandat inclou els viatges per aire, mar i ferrocarril. L'ATSB és una autoritat reglamentària federal independent que és regida per una comissió i funciona per separat dels reguladors del transport, els responsables de polítiques i els proveïdors de serveis. Fou fundada l'1 de juliol del 1999. |
Enginyeria | Fundada en 1783, l’École nationale supérieure des mines de Paris, també anomenada Mines ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L’École nationale supérieure des mines de Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de Mines ParisTech (Màster Ingénieur Mines ParisTech) el diploma Màster recerca i de doctorat Mastère spécialisé MOOC |
Història | L'Emirat Islàmic de l'Afganistan va ser fundat en 1996 quan els talibans van començar a manar a l'Afganistan i va acabar amb la seva caiguda del poder el 2001. Al cim de la seva influència mai els talibans van controlar la totalitat del territori de l'Afganistan; gairebé el 10% del país, al nord-est, hi era controlat pel Front Islàmic Unit per la Salvació de l'Afganistan. |
Astronomia | Una atmosfera reductora és una atmosfera que envoltava la Terra fa uns 4.000 milions d'anys, sense quantitats significatives d'oxigen lliure (O2) i altres gasos o vapors oxidants evitant d'aquesta manera l'oxidació. En termes químics és una atmosfera amb abundància d'àtoms d'hidrogen, o altres substàncies que proporcionen fàcilment electrons i escassedat d'àtoms d'oxigen i nitrogen. Una atmosfera reductora conté reductors, o molècules saturades amb àtoms d'hidrogen, com ara amoni (NH3) i metà (CH4), que són capaços de reduir altres molècules. Així el carboni, per exemple, apareix en la seva forma més reduïda (CH 4) però no en una forma oxidada (CO) o una forma completament oxidada (CO2). El debat sobre el grau d'oxidació de l'atmosfera primitiva de la Terra és un dels temes fonamentals dels models de l'origen de la vida. En l'actualitat es creu que els gasos com nitrogen, vapor d'aigua i diòxid de carboni eren els principals components de l'atmosfera primitiva i donaven al cel un caràcter neutre i un color roig. |
Cultura popular | Huang Xianfan (en xinès tradicional: 黃現璠; en xinès simplificat: 黄现璠; en pinyin: Huáng Xiànfán) va ser un historiador, etnòleg, folklorista, antropòleg i fundador de l'escola de Bagui xinès. És considerat un dels més importants antropòlegs xinesos. |
Aeronàutica | Un estatoreactor (també conegut pel nom anglès: ramjet ) és un tipus de motor de reacció que no té compressors i turbines, ja que la compressió es fa a causa de l'alta velocitat a la qual ha de funcionar. L'aire ja comprimit, se sotmet a un procés de combustió a la cambra de combustió i una expansió en la tovera d'escapament. El règim de treball d'aquest motor és continu. |
Periodisme | MapLight és una organització sense afiliació política i sense ànim de lucre que revela la influència del diner en la política al Congrés dels Estats Units d'Amèrica. Actua per a eleccions amb finançament públic i vol reduir la influència dels poder del diner o dels grups industrials i financers en la política.L'organització publica una base de dades gratuïta que combina d'un costat els fluxos monetaris i d'un altre costat les actuacions dels polítics. Estudien les relacions entre l'origen del finançament de campanyes electorals i el vot dels polítics voten pro o contra les proposicions de llei. MapLight obté les informacions a través d'un equip d'investigació propi, així com pàgines webs amb fonts de dades com el National Institute on Money in State Politics, el Center for Responsive Politics i GovTrack. L'any 2008, MapLight va guanyar una Menció d'Honor en els premis Knight-Batten for Innovations in Journalism. També el 2008, MapLight va ser nominada com una de les cinc millors pàgines web en matèria política als Webby Award. El web també ha guanyat un premi James Madison Freedom of Information Award l'any 2009 i un UN World Summit Award per Govern electrònic l'any 2007. MapLight rep donacions de les fundacions Sunlight Foundation, Open Society Foundations, MacArthur Foundation, Ford Foundation, Tides Foundation i els hereus de Christopher Sullivan Richardson. És un membre de l'agència de notícies Institut for Nonprofit News. També ofereix informació sobre els fluxos monetaris vinculats a la política dels estats de Califòrnia i Wisconsin, així com de la ciutat californiana de Los Angeles. |
Telecomunicacions | DSDV (acrònim de Destination-Sequenced Distance-Vector Routing) és un protocol d'enrutament basat en taules per a xarxes mòbil ad hoc (MANET) i que segueix l'algorisme Bellman-Ford. DSDV va ser desenvolupat per C. Perkins i P. Bhagwat el 1994. |
Agricultura | La producció de cafè situa aquesta matèria com un dels principals productes d'origen agrícola que es comercialitzen en els mercats internacionals, i una de les begudes estimulants més consumides arreu del món, La ingestió de cafè és de mitjana al voltant d'un terç de la d'aigua potable a Amèrica del Nord i Europa. A nivell mundial, es van produir anualment 6,7 milions de tones mètriques de cafè en el període 1998-2000, i la previsió és un augment de set milions de tones mètriques per a l'any el 2010.Brasil segueix sent el principal país exportador de cafè, però Vietnam ha triplicat les seves exportacions entre 1995 i 1999, i es va convertir en un important productor de grans de robusta. Indonèsia és el tercer exportador i el major productor de cafè aràbic. El cafè robusta, es va cotitzar a Londres a preus molt més baixos que el cafè aràbic de Nova York, que són els preferits per als grans clients industrials, com les torradores i els productors multinacionals de cafè instantani, a causa del seu menor cost. |
Sociologia | Les teories conspiratives de la demolició controlada del World Trade Center són una hipòtesi que sosté que l'esfondrament del World Trade Center no va ser exclusivament causat pel dany de l'impacte de l'avió de passatgers que es va produir en el marc dels atemptats de l'11-S, ni per l'incendi resultant, sinó per explosius instal·lats en els edificis amb antelació. Els primers defensors, com el físic Steven E. Jones, l'arquitecte Richard Gage, l'enginyer de programari Jim Hoffman, i teòleg David Ray Griffin, van argumentar que els impactes de les aeronaus i els incendis resultants no podien haver debilitat els edificis prou per a iniciar un esfondrament catastròfic, i que els edificis no s'haguessen ensorrat del tot, ni a les velocitats que ho van fer, sense energia addicional que implicava afeblir les seues estructures. |
Esoterisme | El quadrat Sator o quadrat Rotas és un quadrat de paraules que conté un palíndrom de cinc paraules en llatí. La forma més antiga té ROTAS com a línia superior, però amb el temps la versió amb SATOR a la línia superior es va convertir en dominant. |
Geologia | El subsol o substrat és la capa de sòl sota la capa superficial del sòl a la superfície de la Terra. El subsol pot incloure sediments com l'argila, la sorra, roques, procedents de transport eòlic o hídric. El subsol és un espai de transició entre les aportacions de roca mare meteoritzada i les aportacions procedents de la sedimentació d'altres materials o aportacions de matèria orgànica. El subsol conté partícules parcialment degradades, per regla general, d'un to més clar de color marró o groc i conté les arrels profundes de les plantes grans, com els arbres. El substrat és el suport emprat per les plantes i els animals sèssils (relativament habituals en medi aquàtic), és sobre aquest on aquests passen gran part del seu cicle vital. El subsol és també la part més profunda d'un terreny, que per no arribar els aprofitaments dels predis, és considerada de domini públic, amb la qual cosa, pot aconseguir-se concessions, per exemple per a l'explotació minera. |
Informàtica | Un Network Access Server, (literalment, Servidor d'Accés a la Xarxa) citat habitualment pel seu acrònim en anglès, NAS, és un punt d'entrada que permet els usuaris o clients d'accedir a una xarxa. |
Geografia | La Lotaríngia va esdevenir ducat el 903 i fou partit el 959 en els ducat de Baixa Lotaríngia i ducat d'Alta Lotaríngia. El nom Lotaríngia fou substituït amb el temps pel de Lorena, del qual deriva. |
Filosofia | Carmen Ávalos del Pino és Doctora en Filosofia (PhD) per la Universitat de Cambridge, Llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona, i ha fet estudis de cinema a París (Ateliers Varan i École Pratique des Hautes Études-Sorbonne). Ha treballat com a directora de documentals en diferents mitjans com TVE (programa Gran Angular), betebé (Nits Temàtiques) o La Cinquème França (Programa Génération 2000). Actualment té un llargmetratge en fase de preproducció: “Cuando se giran las sombras”, produït per ORREAGA PRODUCCIONES, S.L. i FISHCORB FILMS.Des de fa més de 10 anys, és analista de guions i directora de projectes de ficció i documentals, alguns títols: “48 grados” (2012); “Robin Bank”, estrena prevista en 2021, “The man who wanted to see It all” (2019), “Serás hombre” (2018) o "Els Nens del Nepal" (Goya al millor curtmetratge 2004). És professora de cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona en els graus de Comunicació Audiovisual i Publicitat, Humanitats i Periodisme. En els últims anys ha estat professora de diversos màsters de l'àmbit audiovisual: màster de Documental Creatiu, màster de Periodisme Literari, màster de Comunicació i Gènere, i del màster en estratègia i creativitat digital. És professora en escoles de cinema com Bande à Part de Barcelona i al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. |
Humor | Cantinflas (Ciutat de Mèxic, 12 d'agost de 1911 - Ciutat de Mèxic, 20 d'abril de 1993) nom artístic de Fortino Mario Alfonso Moreno Reyes, va ser un actor còmic mexicà. Aconseguí una enorme popularitat amb la interpretació del personatge Cantinflas, un gandul sortit dels barris pobres. Aquest personatge es va associar amb la identitat nacional de Mèxic i li va permetre desenvolupar una llarga i reeixida carrera cinematogràfica que va incloure una participació a Hollywood. Es diu que l'estil de sortir a fer comèdia, disfressat de peladito, el va aprendre del comediant de Veracruz Eduardo Rugama, el chato. Charlie Chaplin va dir una vegada que era "el millor comediant del món". De fet, Mario Moreno de vegades és anomenat el "Charlie Chaplin de Mèxic". Mentre que algunes de les seves pel·lícules van ser doblades a l'anglès per a les audiències nord-americanes i el seu treball va ser ben rebut entre la gent de França, els jocs de paraules que feia en castellà no es traduïen bé a altres llengües. Va obtenir un gran èxit a Llatinoamèrica. Com a pioner del cinema mexicà, Mario Moreno va contribuir al seu creixement en l'època d'or, i Mèxic es va convertir en la capital americana de l'entreteniment. A més de ser un líder en els negocis, també va arribar a involucrar-se en els difícils i de vegades perillosos assumptes de política de Mèxic. Encara que políticament era conservador, la seva reputació com a portaveu dels desprotegits va donar autenticitat a les seves accions i el va convertir en una persona important en la lluita contra el charrismo sindical, que era la pràctica del govern, d'un sol partit, de manipular i controlar els sindicats. A més, la identitat de Cantinflas, que es va barrejar amb la d'ell, va ser analitzada pels crítics dels mitjans de comunicació, filòsofs, antropòlegs i lingüistes, que el veien com un perill per a la societat mexicana, una mena de filantrop, un capitalista aventurer, un capgirador dels papers del sexe, un catòlic pietós, un innovador verbal i un pallasso picaresc. En efecte, Mario Moreno era tot això. Cantinflas, en el seu intent per abastar la identitat de tota una nació, va desenvolupar les contradiccions i complexitats inherents en qualsevol intent de representar un país tan complex i contradictori com Mèxic. |
Mitologia | L'Epopeia de Sundiata (també Epopeia de Sunyata) és un poema èpic del poble mandenkàs que narra la història de l'heroi Sundiata Keïta, fundador de l'Imperi de Mali. Ha estat transmesa al llarg dels segles gràcies a la narració oral dels poetes griots de l'Àfrica Occidental. |
Objectes astronòmics | El triangle hivernal és una asterisme extremadament brillant, format de tres estels. |
Química | El procés Kroll (en anglès: Kroll process) és un procediment industrial de la pirometal·lúrgia que es fa servir per produir titani metàl·lic. El va inventar William J. Kroll a Luxemburg l'any 1940. Després de traslladar-se als Estats Units, Kroll va continuar desenvolupant aquest mètode per a produir zirconi. El procés Kroll va desplaçar el procés Hunter per a gairebé tota la producció industrial. |
Química | Les tetroses són monosacàrids (glúcids simples) formats per una cadena de quatre àtoms de carboni. Tenen ja sia un grup funcional aldehid en la posició 1 (aldotetroses) o un grup funcional cetona en la posició 2 (cetotetroses). Les aldotetroses tenen dos centres quirals i 4 diferents estereoisòmers possibles. Hi ha dos estereoisòmers que es presenten de manera natural, els enantiòmers d'eritrosa i treosa. Les cetotetroses tenen un centre quiral i dos possibles estereoisòmers: Eritrulosa (L- i D). Només la forma D ocorre en la natura. |
Filologia | L'Institut Nacional de la Llengua Japonesa (国立国語研究所, Kokuritsu kokugo kenkyūsho) és una institució autònoma depenent del govern del Japó i en concret del Ministeri d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia, creada el 20 de desembre de 1948 amb el propòsit d'estudiar, investigar, promoure i fer les recomendacions necessàries per a l'ús correcte de la llengua japonesa.La seu de l'organisme es troba a la ciutat de Tachikawa, a Tòquio, Japó. A data de l'1 d'abril de 2020, la institució estava formada per 54 membres, els quals eren 1 director, 14 professors, 10 professors associats, 8 professors auxiliars i investigadors i 21 administratius i tècnics. L'actual president de l'institut des de l'any 2017 és en Yukinori Takubo. |
Física | Les equacions de camp d'Einstein, també anomenades simplement equacions d'Einstein o equació d'Einstein, són el conjunt bàsic d'equacions de la relativitat general. Descriuen la relació entre la curvatura de l'espaitemps (expressada amb el tensor d'Einstein) i l'energia i el moment dins l'espaitemps (expressada amb el tensor energia-impuls). En altres paraules, permeten determinar la curvatura de l'espaitemps a partir de la distribució de masses i energies que hi ha en aquest espaitemps, així com determinar com es desplacen les masses a causa de la mateixa curvatura de l'espaitemps. Aquesta curvatura de l'espaitemps s'interpreta com el camp gravitatori creat per les masses. De forma molt aproximada, les equacions d'Einstein tenen l'estructura general: En realitat, però, les equacions són un conjunt de deu equacions diferencials no lineals, que es poden agrupar en una sola equació tensorial. Les equacions de camp es redueixen a la llei de Newton de la gravetat en el límit no relativista (és a dir, a velocitats baixes i camps gravitacionals febles). |
Gestió | Dolibarr ERP/CRM és un paquet de programari lliure de codi obert que inclou funcions de Planificació de Recursos Empresarials i de Gestió de Relació amb Clients per a la petita i mitjana empresa, fundacions o professionals independents. És una aplicació web i, per tant, es pot utilitzar des de qualsevol navegador web que tingui accés a Internet. Malgrat el gran nombre de característiques que implementa, Dolibarr pretén ser una solució simple per a persones sense coneixements tècnics per la seva facilitat d'instal·lació i d'ús. Es distribueix sota llicència GNU General Public License v3.0.Dolibarr ERP/CRM inclou les funcions més importants d'un sistema ERP/CRM (amb algunes excepcions). Aquestes funcions l'hi venen donades per un conjunt de mòduls que es poden activar i desactivar molt fàcilment a mida de les necessitats de la gestió. És multi-usuari amb permisos d'accés per funcionalitats. El projecte Dolibarr ERP/CRM fa ús de dues plataformes per allotjar el seu codi depenent del tipus de versió: Versions estables → SourceForge Versió en desenvolupament → GitHub |
Art | El cloisonné és una tècnica d'esmaltat d'origen oriental. El procediment consisteix a crear uns dipòsits de metall, cloisons, que segueixen un dibuix gravat en el metall. Aquest rebaixat es cobreix de l'esmalt vitrificat. Posteriorment, les diferents cassoletes amb l'esmalt de color, un cop han passat pel forn, es poleixen deixant una superfície plana. Normalment forma part d'un treball d'orfebreria més complex.A Europa aquesta tècnica va expandir-se a l'època romana d'Orient utilitzant l'or com a metall. Però, a l'època romànica, la regió de Limoges, França, va utilitzar un suport metàl·lic més accessible com és coure fent plaques de metall gruixut i rebaixat. On hi ha gravat el dibuix es ressegueix per tires del mateix metall soldades perpendicularment creant camps, champs, on va els colors surlevés, aixecats. La pasta vitríficada era molt espessa i quedava mig fosa en el forn, així evitava que s'escampi per sobre del dibuix. Aquesta variant d'esmalt cloisonné s'anomena champlevé. Un cop ja es té la forma i el dibuix marcat sobre la placa es comença resseguir amb tires del mateix metall, o bé, si és un motiu constantment utilitzat en el disseny es pot tenir prèviament preparat la tira amb aquesta forma per només incrustar-la en el lloc pertinent. |
Teologia | L'eclesiologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix l'Església com una comunitat o entitat orgànica, i a la comprensió del que "Església" significa: el seu paper en la salvació, l'origen, la relació amb el Jesucrist històric, la seva disciplina, el seu destí (vegeu escatologia cristiana) i el seu lideratge. És, per tant, l'estudi de l'Església com alguna cosa en si mateixa, i l'autoconeixement de la missió i paper de l'Església. A més de descriure un ampli camp de la teologia, el terme "eclesiologia" pot usar-se en el context específic d'una església particular o denominació. Aquest és el sentit del terme en frases com "Eclesiologia catòlica romana", "Eclesiologia luterana" i "Eclesiologia ecumènica". |
Ciència militar | El cas dels hermocòpides va ser un escàndol religiós que va sacsejar Atenes el 415 aC, en plena guerra del Peloponès. La paraula «hermocópida» (en grec ἑρμοκοπίδης, hermokopídês , del verb κόπτω, kóptô , «colpejar, enderrocar colpejant») significa «mutilador d'Hermes». És utilitzada també per Plutarc en el seu Vida d'Alcibíades més que per Aristòfanes en Lisístrata (v. 1094), com al·lusió còmica. |
Geografia | Kitab (uzbek: Kitob) és una ciutat de l'Àsia Central a la part sud de l'Uzbekistan. Fou temporalment un estat independent al segle xix. Actualment forma un districte de la província (viloyati) de Qashqadaryo. |
Agricultura | El corc dels llibres (Nicobium castaneum) és un coleòpter bibliòfag de la família dels ptínids. Són paràsits dels llibres i de la fusta i poden causar molts danys a les biblioteques. Segons les fonts, Nicobium hirtum és considerat un sinònim, altres presenten N. hirtum com una espècie separada. Va ser identificat el 1790 per Guillaume-Antoine Olivier.És endèmic a la conca mediterrània i va ser importat a Europa central amb mobles i obres d'art. Pot ser particularment devastador en biblioteques i arxius als quals els documents són conservats en males condicions amb molta humitat, poca aeració i llum. A més dels llibres també ataca la fusta de pinòpsides i de caducifolis. |
Administració | La relació de llocs de treball són les llistes ordenades de tots els llocs de funcionaris, personal laboral i personal eventual existents a l'Administració pública amb el contingut mínim següent: La denominació i les característiques dels llocs Els requisits essencials per ocupar-los El complement de destinació i, si escau, l'específic, si són llocs de personal funcionari El grup, la categoria professional i el règim jurídic aplicable per als llocs de caràcter laboral La forma de provisió dels llocs Els requisits que han de complir els funcionaris d'altres administracions per poder accedir-hi.La creació, la modificació, la refosa i la supressió de llocs de treball s'han de fer mitjançant la relació de llocs de treball. Per proveir un lloc de treball cal que consti a la relació corresponent, llevat que s'hagin de realitzar tasques urgents amb una durada determinada. |
Geografia | Casillas de Còria (en castellà i oficialment Casillas de Coria) és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya). |
Fiscalitat | Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona. L'impost havia caigut en desús progressivament i Felip II d'Aragó ho va intentar recuperar a partir de 1598 sense èxit, i a les Corts de Barcelona (1599), renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat.Però a partir de 1611, el lloctinent de Catalunya, Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l'impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar. L'evolució dels ingressos entre 1611, any d'inici del cobrament, fins a 1618 va passar de 5.577 a 22.959 lliures, indicant la progressió que varen tenir els dos virreis posteriors: Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque i Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalà.Els municipis catalans s'hi negaren, i demanen suport als diputats que varen presentar una ambaixada davant del rei el 25 d'octubre de 1611. Algunes ciutats, com Cervera, Granollers o Tuïr no varen pagar i van patir sentències condemnatòries. Cap al 1620 l'obligació de pagament va arribar a Barcelona. Cal tenir en compte que amb els endarreriments podia ascendir a unes 300.000 lliures. Barcelona va resistir fent pinya la Diputació i el Consell de Cent, donant lloc al Conflicte dels quints. No confondre-ho amb l'Avalot de les Quintes de 1773, ni amb la Revolta de les Quintes de 1870. |
Filosofia | Heinrich Maier (Heidenheim, 5 de febrer de 1867 - Berlín, 28 de novembre de 1933) va ser un filòsof, psicòleg i professor universitari alemany.Format a la Universitat de Tübingen, on es va doctorar amb l'obra Die logische Theorie des deduktiven Schlusses el 1892, el 1901 es va traslladar a Zuric per a exercir com a professor. El 1902 retorna a Tübingen com a catedràtic i es casa amb Anna Sigwart, filla del seu antic mentor. També fou professor a Göttingen, Heidelberg i Berlín.El punt de partida de la seva filosofia és l'aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat. Construí un sistema dualista que exposà en les seves obres filosòfiques. |
Humor | Max Hansen (Mannheim, 22 de desembre de 1897 - Copenhaguen, 12 de novembre de 1961) també conegut com "El Petit Caruso", va ser un cantant, artista de cabaret, actor i humorista danès. |
Història | Antonina Rodrigo García (Granada, Andalusia, 4 de febrer de 1935) és una escriptora andalusa. |
Física | Un Plansichter és una màquina generalment utilitzada en els molins. Permet la separació de les diferents sèmoles i farines. El planchister està compost per diverses caixes (de 2 a 8) compostes de diversos porta-tamisos, cadascun pot rebre un tamís d'una obertura de punt determinat amb la finalitat de poder tamisar els diferents productes de la mescla i així fer la classificació de la sèmola, germen i farina. A Catalunya se'n pot veure un exemplar conservat a l'Eco-Museu Farinera de Castelló d'Empúries. |
Jocs | Un joc de guerra, també anomenat wargame o joc de simulació de conflictes és un tipus de joc, habitualment de tauler o de miniatures, en què dos o més jugadors (anomenats wargamers o també grognards) simulen un conflicte militar, una campanya o una batalla concreta, ja sigui des d'un punt de vista tàctic, operacional, estratègic o gran estratègic. |
Filologia | El Liber Glossarum és un enorme compendi de coneixement utilitzat per compilacions posteriors durant l'edat mitjana, essent un treball de referència general utilitzat pels estudiosos contemporanis. És la primera enciclopèdia llatina en la que els temes estan ordenats alfabèticament. També se l'ha considerat com una enciclopèdia, glossari o diccionari. El Liber Glossarum va ser la font principal de Papias, així com va ser utilitzat pels humanistes italians de Florència, i posteriorment, va ser referenciat per diferents erudits fins al segle xvii. |
Filosofia | Charles Alexandre Dupuy (Le Puy-en-Velay, 5 de novembre de 1851 - Illa (Rosselló), 23 de juliol de 1923) fou un polític francès, tres vegades primer ministre de la República Francesa. |
Seguretat laboral | Una cadira de genolls, o cadira correctora, és una cadira ergonòmica amb suport per les canyelles, dissenyada per evitar males postures en la persona asseguda, de tal manera que pot reduir els dolors d'esquena que ocasiona la permanència de llargs períodes en aquesta posició. De vegades també se l'anomena simplement cadira ergonòmica, però és també habitual que aquest terme es reservi per a les cadires d'oficina amb el suport ajustable. Al seure en aquestes cadires, la persona té eles cuixes formant un angle d'entre 60 i 70 graus amb la vertical i els genolls doblegats i recolzant les canyelles sobre una tauleta encoixinada, de manera que el pes del cos es reparteix entre els glutis i les canyelles, a diferència de la postura tradicional, en la qual les cuixes formen un angle de 90 graus amb la vertical i tot el pes de el cos recau sobre la zona inferior de l'esquena (comprimint la part baixa de la columna vertebral). |
Llengües | El tok pisin (tok significa "paraula" o "parla" i pisin és l'adaptació de pidgin, "llengua de contacte") és la llengua criolla parlada a Papua Nova Guinea i una de les seves llengües oficials. La parlen prop de quatre milions de persones com a segona llengua i més de cent mil com a llengua materna, fent que sigui la més usada del país. El tok pisin també era conegut com a pidgin anglès melanesi o neomelanesi. Tot i ser un pidgin en origen, el tok pisin és ara una llengua completa per dret i ha començat a desenvolupar de mica en mica una gramàtica més complexa i pròpia a mesura que s'ha anat nativitzant. |
Televisió | Mask Singer: adivina quién canta és un concurs musical en el qual cares conegudes, sota una original disfressa i sense revelar la seva vertadera identitat, ofereixen actuacions amb les quals intenten ser els millors valorats pels investigadors i el públic, i així continuar concursant una setmana més. El format va ser adquirit per Atresmedia a l'octubre de 2019. Al gener de 2020 es va confirmar que Arturo Valls presentaria aquest nou concurs a Antena 3. Més tard, es varen fer públics els noms dels jutges i investigadors, Javier Calvo i Javier Ambrossi, José Mota i Ainhoa Arteta, aquesta última cobrint el buit de Malú ja que no podia compatibilitzar el seu embaràs amb els enregistraments del programa. Amb la Pandèmia de COVID-19 es van retardar els enregistraments fins a octubre de 2020 i finalment la cantant Malú si que va poder ocupar el seu lloc d'investigadora.El 5 de novembre de 2020 es va anunciar que el programa havia renovat per una segona edició que comptaria amb 9 nous programes. A més a més, Paz Vega va entrar al grup d'investigadors substituint a Malú que no podia compatibilitzar Mask Singer amb La Voz. |
Dansa | Bésame el Cactus és una soliloqui dirigit, coreografiat i interpretat per Sol Picó amb la col·laboració de Txiqui Berraondo que va fer les propostes dramatúrgiques i de direcció teatral, i Carme Vadell com a assistent de coreografia. Fou estrenat l'any 2001 a l' Escorxador, Sitges Teatre Internacional. Lali Canosa es va encarregar de l'escenografia, Valiera Civil de vestuari, Sylvia Kuchinov i Gina Cubeles de la il·luminació. Eva Brown va realitzar l’assessoria musical i la banda sonora la va firmar Jordi Riera, així com els textos, Rafael Metlikovez. La peça va ser produïda per Pía Mazuela. |
Nàutica | Una taula de desviaments , en navegació marítima o aèria, és una taula que registra el desviament d'agulla pel que fa al nord magnètic que experimenta el compàs de bord als diferents rumbs, a causa del magnetisme propi del vaixell o aeronau. Cada vaixell té camps magnètics propis causa de la presència en ell de masses de ferro (el mateix buc i els motors, entre altres) i de circuits elèctrics. Abans d'elaborar la taula, un tècnic haurà intentat compensar l'agulla posant imants al costat de la bitàcola. Quedaran finalment desviaments residuals, que són els que es reflecteixen a la taula. La taula indica els desviaments a cada rumb, en increments de 10 o més graus. Com més baix sigui l'increment, més precisa serà la taula. El desviament pot ser negatiu (desviament cap a l'oest) o positiu (desviament cap a l'est). |
Història | Les rebel·lions hugonots, igualment anomenades Guerres del Senyor de Rohan, nom del duc Enric II de Rohan, són una successió de sollevaments populars de les poblacions protestants de França, els hugonots, que van organitzar-se contra l'autoritat reial catòlica sota la regència de Lluís XIII de França i Borbó. Regència ocupada per la seva mare, Maria de Mèdicis, italiana i catòlica. Les rebel·lions van esclatar entre el 1621 i el 1629 a causa de l'assassinat del rei Enric IV. El duc Enric II de Rohan va finint sent malgrat ell el cap de la resistència protestant en una reacció contra la seua expulsió de la Cort per part de la regenta. |
Robòtica | Una impressora 3D és una màquina que serveix per produir representacions 3D físiques de models creats per ordinador, mitjançant una tècnica anomenada fabricació additiva. Sorgeixen amb la necessitat de crear prototips d'una manera més ràpida i econòmica del que es feia fins llavors, a partir d'arxius de disseny assistit per computador (CAD). Un dels principals avantatges que té la impressió 3D respecte a altres mètodes de fabricació, és que elimina moltes de les restriccions de disseny que aquestes altres tenen; com per exemple la possibilitat de desemmotllament en les peces fabricades per injecció de polímers. Tot i que en un primer moment la tecnologia s'utilitzava bàsicament per a la fabricació de prototips i maquetes per sectors com l'arquitectura i el disseny industrial, actualment, gràcies a la reducció dels costos i l'increment dels materials i tecnologies disponibles, la impressió 3D està incrementant la seva presència no només en l'àmbit industrial, sinó també domèstic, formatiu i en la generació de teixits humans. |
Dret | Un cap de partit és una població on té la seu el jutjat de primera instància i instrucció que exerceix la jurisdicció sobre el partit judicial al qual pertany la població. La capital del partit judicial. |
Ciència militar | Rereguarda és la força que defensa a una força militar d'atacs oposats a la seva adreça d'avanç i per darrere. El terme també pot usar-se per a descriure les forces que protegeixen les línies de comunicació darrere d'un exèrcit. |
Astronomia | Ajax és l'asteroide número 1.404. Va ser descobert per l'astrònom K. Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 17 d'agost de 1936. La seva designació provisional era 1936 QW. |
Mitologia | Els anomenats dies de la merla són, segons la tradició italiana, els darrers tres dies de gener (29, 30 i 31) o bé els darrers dos dies de gener i el primer de febrer. Sempre, segons la tradició, serien els tres dies més freds de l'any. Les estadístiques meteorològiques disponibles per als darrers decennis (1967-2019) a la Plana Padana, en el nord d'Itàlia, però, demostren que la dita popular no sempre es compleix. Per tant, no hi ha cap prova científica que doni suport a aquesta creença. |
Llengües | El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues. Aquesta protollengua és reconstruïda amb base en l'evidència trobada pels lingüistes en les llengües modernes així com en els registres de les formes antigues. |
Lingüística | El T9 (text en 9 tecles) és una tecnologia d'entrada de text dissenyada per a telèfons mòbils. Aquesta tecnologia permet formar paraules pressionant un sol botó per cada lletra, al contrari de prémer múltiples vegades cada tecla fins a obtenir la lletra desitjada. L'objectiu principal d'aquesta tecnologia consisteix a simplificar l'escriptura de missatges de text. El T9 funciona fent referència a un diccionari amb les paraules més comuns. Quan l'usuari pressiona els botons de nombre, un algorisme busca en el diccionari una llista de paraules possibles d'acord amb la combinació de tecles pressionada i mostra l'opció més probable. L'usuari pot confirmar la selecció i continuar amb la següent paraula o usar una tecla per veure les altres combinacions possibles. De vegades això es combina amb algun programari per completar paraules. |
Història | El Tractat de Dresden és el pacte, tancat el 14 de setembre de 1699, en el qual August II de Polònia s'alià amb Frederic IV de Dinamarca, dins la dinàmica prèvia a la Gran Guerra del Nord |
Cultura popular | Un acompanyament o guarnició, en un plat, és el que s'afegeix a la menga principal. Per exemple, un segon plat sol estar format, als Països Catalans, per carn o peix amb un acompanyament que pot ser de verdura cuita o crua (amanida), patates, etc. Unes postres també poden tenir guarnició, per exemple ho seria una neula sobre una crema catalana o un gelat, o una crema anglesa al costat d'un pastís. |
Arquitectura | El pati d'armes és un espai d'un castell, sempre a l'interior de les muralles, per tant clos, i que dona accés a totes les dependències del castell com les cavallerisses, la capella, els habitatges... En funció de les mides del castell el pati és més o menys gran, de la mateixa manera, segons l'època constructiva el pati d'armes era un lloc més de distribució i de reunió, un lloc per a tenir la tropa formada o bé un jardí d'esbarjo. |
Filosofia | Màxim d'Efes (grec antic: Μάξιμος ὁ Ἐφέσιος, llatí: Maximus Ephesius) va ser un filòsof neoplatònic grec mestre de l'emperador Julià l'Apòstata. Va néixer a Efes (o a Esmirna) al segle iv dins una família notable. Va estudiar filosofia pitagòrica i platònica i va obtenir gran reputació. Fou deixeble d'Edesi, qui el va recomanar a Julià. L'emperador va anar a Efes per escoltar-lo. Va ser mestre, entre d'altres, d'Eunapi, que va deixar algunes dades biogràfiques sobre Màxim a la seva obra Βίοι φιλοσόφων καὶ σοφιστῶν Vida dels filòsofs i dels sofistes. El descriu com un home amb una barba grisa que desprenia una gran harmonia quan se'l mirava o se l'escoltava. Parlava molt ràpidament, i ni tan sols els més eloqüents gosaven contradir-lo en els debats filosòfics. Julià el va tenir en alta consideració. Va ser Màxim probablement el que va influir en l'emperador per adoptar la religió pagana. El 361 Julià el va convidar, junt amb Crisanzi de Sardes, a anar a Constantinoble. Tots dos van fer auguris per veure com els aniria el viatge, però els déus van donar signes prohibitius i hostils. Crisanzi va desistir i no va anar a Constantinoble. Màxim va voler tenir la trobada amb l'emperador i li va predir un gran èxit en la seva expedició a Pèrsia. Màxim, juntament amb Prisc un filòsof grec neoplatònic i altres sofistes i filòsofs van acompanyar Julià en aquesta expedició. Segons Ammià, quan l'emperador, ferit per una sageta, estava en el seu llit de mort, va estar discutint sobre la immortalitat de l'ànima amb Màxim i Prisc. En morir l'emperador, Màxim va ser ridiculitzat pels habitants d'Antioquia. Valent i Valentinià I li van mantenir el favor imperial, però l'abril del 364 va ser acusat juntament amb Prisc de la bruixeria que hauria causat les febres dels dos emperadors i cridat a la capital va ser condemnat a pagar una multa. Com que no va poder pagar va ser empresonat fins a finals del 365. Durant aquest temps el van torturar, fins al punt de què va demanar verí a la seva dona per acabar amb el sofriment, però la seva dona se'l va prendre ella mateixa i va morir. Alliberat, va poder recuperar una part de la seva propietat que havia estat confiscada. Va tornar a Constantinoble on va decidir reincorporar-se a l'ensenyança de la filosofia. El 371 va ser acusat de complicitat en una conspiració contra Valent i també de bruixeria. Va ser condemnat a mort i executat. La Suda li atribueix Περὶ καταρχῶν o ἀπαρχῶν, De Electionum Auspiciis, un poema astrològic del qual se'n conserven 610 versos, on explica les decisions que s'han de prendre segons la posició de la lluna i les constel·lacions. Es conserven també dues cartes dirigides a Màxim, una de l'emperador Julià i l'altre de Libani. El seu germà Claudià va ser també un filòsof de cert renom a Alexandria. Un altre germà, Nimfidià, va ensenyar filosofia a Esmirna. |
Telecomunicacions | La High bit-rate Digital Subscriber Line abreujat HDSL fou la primera tecnologia xDSL que va aparèixer al mercat a la fi de la dècada del 1980. A Europa permet transmetre fins a 2312 Kilobyte/s seguint les normes de la Unió Internacional de Telecomunicacions i als Estats Units fins a 1544 Kb/s seguint les normes de ANSI. L'amplada de banda usada se situa entre els 80 i 370 kHz i amb cables de 24 parells permet cobrir distàncies de fins a 3,6 km entre usuari i central local d'accés (centraleta). |
Nàutica | Un iot és una embarcació amb funció esportiva o d'esbarjo. Aquesta denominació inclou una gran varietat d'embarcacions, podem diferenciar-les en funció del sistema de propulsió, el nombre de bucs, l'eslora i la funció principal per la qual s'ha dissenyat. Per la propulsió podem diferenciar entre velers i embarcacions de motor. La majoria d'embarcacions són clàssiques d'un sol buc però també existeixen iot multibuc com els catamarans. Les eslores poden anar de pocs metres, com de la vela lleugera, fins a grans iots de 24 o més metres d'eslora. Existeixen també els anomenats súper- o megaiots, embarcacions de luxe amb tripulació pròpia i nombrós equipament, amb eslores que poden fins i tot superar els cent metres. A nivell d'objectiu de disseny podem destacar les embarcacions dissenyades per a la competició esportiva (que primen la velocitat) i les dissenyades per al creuer (que prioritzen l'habitabilitat i l'autonomia) capaces de grans travesses, fins i tot de la volta la món. |
Geografia | El Mont Ardu és una muntanya situada al departament de l'Aude (França), i concretament al terme municipal de la Pradella-Puillorenç, a la Vall de Santa Creu, a la Fenolleda històrica. A la cimera de la muntanya, hi ha el Castell de Puillorenç. Té uns 650 metres d'altura. |
Telecomunicacions | reCAPTCHA és una extensió de la prova CAPTCHA que s'utilitza per reconèixer text present en imatges. Empra per tant la prova desafiament-resposta utilitzada en computació per determinar quan l'usuari és o no humà per, alhora, millorar la digitalització de textos. reCAPTCHA es basa en el fet que per a un ésser humà pot ésser simple determinar el text present en una imatge, quan per a una màquina aquesta tasca és de vegades massa complexa. |
Ciència militar | El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori). Prové dels antics sistemes de reclutament amb origen a la llei assíria anomenada ilku, segons la qual tots els homes havien de servir un temps a l'exèrcit dels reis.El servei militar obligatori ha estat la forma bàsica de reclutament de les forces armades a la major part d'Europa i d'Amèrica des de la Revolució Francesa fins a la dècada de 1990, a partir de la qual tendeix a imposar-se el model d'exèrcit professional voluntari, tradicional del món anglosaxó. Un terme estretament relacionat amb el de servei militar obligatori és el de lleva, que designa l'acció de reclutament, així com el nombre de reclutes cridats a files cada any. La forma més comuna de servei militar obligatori consisteix a forçar la població civil masculina (en alguns estats, com ara Israel, també la femenina), en arribar a la majoria d'edat, a passar un temps enquadrat a les forces armades. Tècnicament, es considera que el servei militar abraça tant el període de servei actiu com el període de reserva; popularment només el període de servei actiu acostuma de ser percebut com a servei militar. En la forma clàssica, el servei actiu consta de dues etapes principals: instrucció militar, en què el civil incorporat és considerat encara recluta; és el període de concentració en un campament o altre recinte militar, dedicat a l'ensinistrament en l'ús d'armes, immersió en la disciplina militar i, en general, familiarització amb altres matèries relacionades amb l'exèrcit. jura de bandera, moment en què hom passa de recluta a soldat pròpiament dit; i període de vida casernària adscrit a una unitat militar concreta, amb el doble objectiu d'acabar d'integrar-se en la vida militar i d'engruixir les unitats, que altrament estarien en quadre.En total, el temps de servei actiu tradicionalment havia voltat els dos anys; avui dia pot variar, segons els estats, entre els quatre mesos (com ara a Dinamarca) i els quatre anys (com ara a Egipte). Conclòs el servei actiu, hom torna a la vida civil, però incorporat a la reserva militar; és a dir, es passa a ésser reservista, susceptible d'ésser cridat a files en cas necessari: si hom decreta la mobilització de la seva lleva, el reservista ha d'incorporar-se ràpidament a la unitat en què prestà el servei, o bé allà on li sigui indicat. El civil deixa d'ésser militarment mobilitzable a alguna edat prefixada legalment; en general, entorn dels quaranta anys. El reclutament obligatori, doncs, pot prendre dues formes bàsiques: servei ordinari, de temps prefixat: el definit fins ací. servei per a un període indefinit de temps en el context d'una mobilització de forces en temps de guerra i que normalment s'imposa als homes dins uns marges d'edat més amplis que l'anterior (mobilització per lleves). Un exemple és la coneguda com a Lleva del biberó (o Quinta del biberó) de finals de la Guerra Civil espanyola.La negativa a la realització del servei militar obligatori s'enquadra en l'anomenada objecció de consciència. |
Història | Els Banu Hàndhala foren una família de notables àrabs al servei dels omeies, descendents d'Hàndhala. Els personatges més destacats foren: Bixr ibn Safwan al-Kalbí, governador o valí omeia d'Egipte (720-721) i d'Ifríqiya (721 a 728). Hanzala ibn Safwan al-Kalbi, germà de l'anterior, també governador o valí d'Egipte (721-724) i d'Ifríqiya (742-747) |
Art | Una miniatura persa (en persa: نگارگری ایرانی negârgari irâni) és una petita pintura, ja sigui una il·lustració d'un llibre o d'una obra d'art independent destinada a ser guardada en un àlbum d'aquesta mateixa obra, com ara les muraqqa. Les tècniques són comparables a les miniatures i manuscrits il·lustrats bizantins i occidentals. Encara que existeix una tradició de murals perses igual d'important, el nombre i grau de conservació de les miniatures és millor i són la forma d'art persa més coneguda a Occident. La miniatura es va convertir en una forma important d'art persa al segle xiii, i els segles d'or es van aconseguir entre els segles XV i XVI. La tradició de la miniatura ha continuat, amb algunes influències occidentals, fins a l'actualitat. La miniatura persa va influir decisivament en altres corrents miniaturistes islàmiques com la miniatura otomana a Turquia i la miniatura Mogol en el subcontinent indi. L'art persa mai ha patit una prohibició total de representació de figures antropomorfes sota l'islam. De fet, la miniatura persa n'és un bon exemple d'aquesta representació de figures humanes on, de vegades, apareixen moltes persones i hi juguen un paper clau. Aquest fet es dona, en part, perquè la miniatura és un art per ús privat, conservat en obres en forma de llibre o fulls d'àlbum que el propietari mostrarà només quan ell ho esculli. D'aquesta manera, ens trobem davant d'una forma artística que gaudeix d'una major llibertat. L'Alcorà i d'altres textos religiosos no es coneixen per haver estat il·lustrats d'aquesta manera, si bé en miniatures d'ús particular si que trobem escenes religioses ocasionalment, incloent algunes on es veu el profeta Mahoma, normalment són obres posteriors al 1500 i no se li veu la cara.De la mateixa manera que les arts figuratives, si bé aquest article se centra en miniatura, s'aprecia un estil en paral·lel a la decoració ornamental no figurativa que trobem als marges i frontispicis de manuscrits perses. De la mateixa manera, veurem espais dedicats a la il·luminació a l'inici o el final de les obres o seccions d'aquestes, així com omplint pàgines senceres actuant com a frontispici. L'art islàmic fa referència a aquestes manifestacions artístiques com il·luminacions. L'Alcorà així com altres llibres religiosos contenen sovint un nombre considerable de pàgines il·luminades. Els dissenys són un reflex del treball contemporani en d'altres mitjans, en segons quins períodes éssent molt proper al de les cobertes de llibres. Les catifes perses enllacen a la perfecció amb aquest concepte. Es pensa que molts dels seus dissenys foren creats per artesans de cort i després enviats a les províncies.En períodes posteriors veiem com augmenten les il·luminacions creades com a obres úniques concebudes per a ésser incloses en àlbums anomenats muraqqa, més que no pas com a il·lustracions integrants de llibres. Aquesta pràctica va permetre als col·leccionistes fora de l'àmbit reial de poder-se permetre el mecenatge i col·leccionisme d'obres diverses d'estil i períodes. |
Indumentària | El sobrepellís —superpelliceum, en llatí, de super, «sobre, per damunt» i pellis, «pell»— és una vestidura litúrgica de l'Església Catòlica. Té forma de túnica, en lli o cotó blanc, llarga aproximadament fins a la cintura, i amb mànigues molt amples.Originàriament era una peça llarga amb mànigues obertes que gairebé arribava a terra. Actualment, present a les tradicions catòlica i anglicana, el sobrepellís sovint és més curt, amb mànigues tancades i espatlles quadrades. Els anglicans habitualment es refereixen al sobrepellís d'estil romà amb el terme llatí cotta (tallat) provinent de l'alba tallada. |
Estris | Tetra Brik o més correctament bric és el nom comercial i registrat de l'envàs fabricat per la casa Tetra Pak, convertit en sinònim per un fenomen d'antonomàsia.És un envàs mixt multicapa que es compon de tres materials diferents: 21 g de cartró (procedent de cel·lulosa verge). 5,8 g de plàstic polietilè. 1,4 g d'alumini.Aquests materials estan disposats en 5 làmines superposades: 3 de polietilè 1 d'alumini 1 paper Kraft d'alta qualitatEs poden distingir diferents models de bric: Tetra clàssic. Clàssic cartró prismàtic de quatre costats. Tetra prisma. Envàs prismàtic més estilitzat que l'anterior i amb perímetre de vuit costats. Tetra en forma d'ampolla. Té el cos de cartró i la tapa plàstica i està destinat a productes que necessiten refrigeració. Tetra per a productes refrigerats. Té forma triangular a la part superior i tap de rosca de plàstic. Tetra en forma de bossa.Per tipus de tancament són: Obertura clàssica per esquinçat. Tetra amb tap de rosca. Brik que té el tancament en forma de tap de rosca. Tetra slim. Envàs prismàtic de quatre costats amb tancament pla de plàstic. |
Jocs | El flèndit és un joc infantil en el que poden intervenir diversos contrincants. Hi ha moltes varietats del joc però gairebé totes es basen en una zona marcada (un cercle, un quadrat…), un projectil per a cada participant (una barcanya de pedra, una mitjasola de goma, un taló de goma…) i uns quants patacons per participant. Una de les formes de jugar és que cada participant posa un patacó a la zona marcada (el flèndit) i tots van tirant el seu projectil (segons les normes de cada variant) provant de treure els patacons del flèndit sense que el projectil quedi dins del flèndit. El patacons expulsats del flèndit passen a ser propietat del tirador. |
Agricultura | Esmena calcària o encalcinada és l'aplicació de materials rics en calci i magnesi en el sòl en diverses formes que inclouen el marbre, el guix, la pedra calcària, o l'hidròxid de calci. Això neutralitza l'acidesa del sòl i incrementa l'activitat dels bacteris. Tanmateix, aplicar massa quantitat pot ser perjudicial per la vida de les plantes. Els materials rics en calci són de reacció bàsica i el seu efecte és fer els sòls on s'aplica més bàsics arribant a ser de reacció neutra. L'esmena calcària és molt comuna en els sòls més o menys àcids del món però no cal en els sòls calcaris o el problema és el contrari i en canvi abaixar el pH resulta més difícil que no pas augmentar-lo. El nivell amb què una quantitat donada de producte calcari incrementarà el pH per unitat de volum d'un sòl depèn de la capacitat de bescanvi catiònic (CIC) de les partícules del sòl. Els sòls amb una baixa CIC mostraran un increment més marcat del pH que els sòls amb més lat CIC. Però els sòls amb baix CIC tindran una lixiviació més ràpida de les bases afegides i tornaran a més ràpidament a la seva acidesa inicial si no es repeteix l'encalcinada. L'excés d'encalcinada és més probable que tingui lloc en sòls amb CIC bàsic, com els sòls sorrencs que són deficients en tamponadors com la matèria orgànica i l'argila. |
Història | Miguel Ángel Ladero Quesada (Valladolid, 1943) és un historiador espanyol, considerat com una autoritat en la Guerra de Granada, en la fiscalitat i en general, el regnat dels Reis Catòlics i el trànsit entre la baixa edat mitjana i l'edat moderna a Castella. De 1961 a 1965 va treballar com a arxiver a l'Arxiu General de Simancas. De 1966 a 1970 va compaginar la tasca d'arxiver amb la de professor adjunt a la Universitat Complutense de Madrid. El 1970 fou nomenat catedràtic d'història de la Universitat de La Laguna, el 1974 de la Universitat de Sevilla i des de 1978 Complutense de Madrid. És membre de l'Associació Espanyola de Ciències Històriques, de l'Institut Jerónimo Zurita (depenent del CSIC), de l'Institut d'Estudis Canaris i de les Comissions Internacionals d'Història de les Ciutats. És doctor honoris causa per la Universitat de Cadis i Premio Nacional de Historia de España (1994 i 2004). Des de 1990 és acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. |
Geologia | El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita. És una roca ornamental d'ús històric.En la naturalesa, el marbre, es troba en aglomerats irregulars en el si de la roca cristal·lina primitiva, on forma jaciments irregulars que amb freqüència resulten ser filons, i menys sovint formant estrats (en capes). Amb freqüència apareixen d'altres minerals formant el marbre juntament a la calcita, com el grafit, la clorita, el talc, diferents tipus de mica, el quars, la pirita i algunes pedres precioses com el corindó, el granat o la zirconita. Atenint-se al concepte mineralògic, només es consideren marbres als agregats grano-vitris, formats bàsicament per carbonat de calci, CaCO 3 {\displaystyle {\ce {CaCO3}}} , i amb traces més o menys significatives de carbonat de magnesi, MgCO 3 {\displaystyle {\ce {MgCO3}}} , (marbre dolomític). És famós el marbre blanc de Carrara d'Itàlia. L'escultor del renaixement italià Miquel Àngel visitava les pedreres de Carrara per escollir personalment els marbres per a les seves escultures. Un altre marbre blanc de gran qualitat i amb denominació d'origen és el de Macael (Almeria), població coneguda com la "Ciutat de l'Or Blanc" perquè les seves places i voreres estan cobertes d'aquest material. Aquest marbre es pot trobar, per exemple, al Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada. El seu ús com a material d'escultura privilegiat a l'època clàssica el va convertir en signe d'elegància. Avui dia s'utilitza per a fer peces de paviment i revestiments, taulells de mobles, etc. |
Pedagogia | Lliçó és la instrucció d'un mestre als seus deixebles. A les universitats antigues solia consistir en una lectura comentada, i "lectura" és el que etimològicament significa lliçó. També es pot definir com redacció o discurs fet per ensenyar o instruir. A una escola la paraula classe (de donar classe) és sinònim de lliçó i per això es diu tant anar a classe com escoltar la lliçó. També es diu lliçó a qualsevol ensenyament de coneixements (particular o conjunt) que dona un mestre a un o diversos deixebles, encara que sigui a un petit nombre i en qualsevol gènere d'ensenyament, des del més elevat al més trivial. Així la paraula lliçó s'utilitza igual si es tracta d'una lliçó de ball, d'una lliçó d'esgrima o d'una lliçó d'art culinari, que si es tracta d'una lliçó de filosofia, retòrica o història. També rep el nom de lliçó un tros de prosa o vers que un professor dona als seus deixebles perquè l'aprenguin o es diu també d'un mal predicador que recita el seu sermó com una lliçó apresa de memòria. També s'empra la paraula lliçó per expressar tot advertiment, instrucció o discurs que té per objecte ensenyar o corregir. Es diu donar una lliçó a algú, en el sentit de renyar o mostrar pels seus actes que s'ha equivocat.Lliçó es diu també als diversos accidents de la vida i als escarments que ens ensenyen a viure amb prudència (Per a una ànima piadosa, les morts sobtades són lliçons patents). Els crítics també anomenen lliçons (variatae lectiones) a les diverses maneres de llegir el text dels autors en els manuscrits antics. Aquesta diversitat prové de les faltes dels copistes. Lliçó, en termes de breviari, significa una breu lectura que es fa en cada nocturn de les matines, presa d'alguns extractes de la Bíblia, dels pares o de la llegenda del sant del dia. D'altra banda, en les comunitats religioses es deia lector de Teologia, filosofia o moral als llicenciats o doctors professors encarregats d'ensenyar aquestes ciències als altres integrants del seu ordre, títols que es conserven encara, especialment en els seminaris. Els professors del Col·legi Francès, fundat per Francesc I d'Angulema, tenien el títol de lectors reials, perquè en el seu origen tots llegien una lliçó escrita per endavant. |
Història | Aquesta pàgina llista els anys. |
Història | Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn Alí ibn Khàlaf ibn Àhmad ibn Úmar al-Lakhmí al-Marí al-Andalussí ar-Ruixatí o, més senzillament, Ar-Ruixatí (en àrab ar-Ruxāṭī) fou un historiador andalusí nascut a Oriola el 1074. La família va anar de jove a Almeria, on va estudiar. Va ensenyar també a la ciutat i fou testimoni de la conquesta almoràvit el 1091. El 1147 va morir a mans dels cristians quan van conquerir Almeria. La seva obra principal és el Iqtibàs. |
Subsets and Splits
No saved queries yet
Save your SQL queries to embed, download, and access them later. Queries will appear here once saved.