label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Indumentària | El farbalà és una peça de roba allargada que envolta o remata una peça, generalment una faldilla o vestit, o bé una cortina, i li dona major amplitud en la zona on se situa. Un subconjunt del farbalà és el volant, nom que es dona al farbalà frunzit que s'aplica a una peça de roba com a ornament i per a donar amplitud; s'hi cus només per la part superior, i queda penjant. Els volants s'apliquen sobretot a peces de vestir femenines: se'n porten sobre vestits, faldilles, abrics, bruses, pantalons i fins en biquinis i banyadors. Són d'ús internacional d'ençà el segle xv. Els volants són característics dels vestits de festa, però també s'usen en peces diürnes menys formals. A més de la decorativa, els volants tenen altres utilitats com la de dissimular la grassor i donar volum a una determinada zona del cos que es vol potenciar. |
Ciència militar | En l'argot militar es denomina foc amic o foc aliat als trets provinents del propi bàndol. Aquest tipus d'incidents solen estar produïts per errors, gairebé sempre humans, deguts normalment a errades en la identificació de l'objectiu. Dins de les nacions de l'OTAN se sol identificar a aquests incidents amb el terme blau contra blau (blau és el color dels aliats en l'OTAN i el taronja es reservava per a les tropes del Pacte de Varsòvia). També s'usa el terme fratricidi, tot i que erròniament, perquè el fratricidi és a propòsit i el Foc Amic sempre és accidental.En general, les baixes pròpies per foc amic es produeixen sovint en accions aire-terra o terra-aire, en ser una de les operacions més complexes en una acció bèl·lica. Així, un dels casos més comuns d'atacs sobre forces del mateix bàndol involucra a unitats de defensa antiaèria i avions aliats o amics. L'altitud, els reflexos de la llum del sol, la falta d'experiència o entrenament dels servidors de bateries antiaèries i molts altres factors condueixen a incidents de foc amic. Una altra de les causes del foc amic és quan es realitzen accions de "focs de suport" amb la finalitat de prestar auxili a les tropes d'avantguarda, constituint una barrera de foc davant de les mateixes per a protegir-la de l'enemic. Aquest és més eficaç com més pròxim estigui als soldats propis, però en contrapartida pot donar lloc a un major nombre de baixes dins del propi bàndol quan existeix una lleu descoordinació i l'avantguarda avança més ràpidament que el foc de cobertura. La Primera Guerra Mundial va ser el primer conflicte en què el foc amic es va convertir en un problema preocupant. A fi de reduir la probabilitat d'incidents d'aquest tipus, els exèrcits de les nacions participants van distribuir targetes i diagrames d'identificació dels avions aliats i enemics segons la seva silueta i com aquesta seria percebuda per les tropes en terra. Durant la Segona Guerra Mundial, es va continuar l'ús de les targetes, diagrames d'identificació i models de resina per a identificar avions i es va començar a dotar als avions amb dispositius electrònics anomenats IFF (Identification Friend or Foe), o "identificació amic o enemic", els quals consistien en un transmissor instal·lat en els avions que enviava un senyal codificat, que en teoria era reconeguda per un receptor emprat per les forces amigues o aliades. Aquest dispositiu ha estat perfeccionat a través dels anys, encara que no ha pogut evitar al 100% els incidents de foc amic terrestre contra aeronaus del mateix bàndol. La millor manera d'evitar que les forces terrestres siguin atacades per artilleria o avions amics és mantenir a aquests últims informats sobre la posició de les unitats en terra. No obstant això, el 1991 durant la Guerra del Golf, un avió estatunidenc A-10 Warthog va confondre una columna de camions de transport de tropes britàniques amb forces iraquianes atacant-la i va matar a nou soldats. Cal tenir en compte que en aquesta guerra, la major part de les baixes britàniques es va deure al foc aliat estatunidenc. Malgrat els avanços tecnològics en el camp militar, les accions de foc amic continuen presentant-se i encara continuen faltant mesures completament efectives per a impedir aquests incidents. |
Nàutica | El Thermopylae fou un clipper extrem de construcció mixta ("composite clipper" en anglès), amb estructura de ferro forjat industrial (ferro pudelat = “wrought iron”) i folre de fusta. Fou avarat el 1868. Construït a Aberdeen a les drassanes de Walter Hood & Co segons disseny de Bernard Waymouth de Londres. Era un dels clippers més ràpids del seu temps juntament amb el seu rival Cutty Sark. |
Ciència militar | El terme blindatge es refereix a les barreres físiques de protecció, utilitzades en els sistemes de transport i/o combat per reduir o evitar el dany causat pel foc enemic. Els vehicles blindats s'utilitzen tant per a l'atac com per a la defensa.El primer vehicle amb blindatge com a part de la seua estructura aparegué el 1903 i fou l'Austro-Daimler.La majoria dels vehicles de combat blindats són fabricats amb planxes d'aliatges d'acer soldades, o més rarament a causa del seu cost, formades en una sola peça, i en alguns casos alumini o altres aliatges lleugers com fibres sintètiques. L'efectivitat relativa d'un determinat blindatge és expressada per la semblança de la seva resistència amb una planxa d'acer laminat homogeni (RHA o Rolled Homogeneous Armour). Els carros no estan protegits per un blindatge de gruix uniforme, si no que el grossor depèn de la probabilitat de rebre un impacte en cada zona. Per això, la part on haurà un major nivell de protecció serà el frontal de la torreta. Hi va l'armament, i en la major part de les ocasions cal exposar aquesta zona al foc enemic al disparar. La inclinació del blindatge és variable, encara que tots els dissenys moderns la tenen, fins i tot els models amb blindatges composts, especialment difícils de modelar. Per a aprofitar això, els carros utilitzen tot el possible la denominada posició de combat o Hull Down (buc baix); aprofitant la cobertura que oferix el terreny, com un pujol, el conductor ha d'orientar el frontal cap a l'amenaça i avançar fins que solament la torreta apunti per sobre de la cobertura. Aquesta posició permet disparar l'arma principal exposant una menor superfície als atacs, ja que el buc està protegit després de l'obstacle. També pot adoptar la posició de vigilància, en la qual solament apunten els visors de l'artiller i comandant i exposa encara menys el carro. O la posició oculta en la qual no apunta cap peça. La perícia del conductor és vital en la maniobra, ja que ha d'adoptar la posició de combat tan bé com sigui possible cada vegada. Després del tir ha de fer retrocedir el carro fins a la posició de vigilància o oculta mentre duri el procés de càrrega de l'arma principal, i repetir el procés les vegades necessàries. La segona part més protegida és el frontal del buc. Donada la seva posició, el xassís té bastant menys blindatge que el frontal de la torreta, però sol tenir una gran inclinació que augmenta el grossor efectiu i augmenta la protecció. Els laterals del buc i la torreta estan relativament poc protegits, en ser menys probable un impacte. Solen tenir el mateix grossor, el suficient per a oferir protecció contra armes que tinguin poca potència. Un tir d'un projectil KE o un míssil pesat que arribi a aquesta zona en perpendicular al plànol del blindatge té moltes possibilitats de provocar la destrucció del carro. La part inferior i el sostre tenen una escassa protecció, de l'ordre d'una desena de centímetres, grossor clarament insuficient per a contrarestar qualsevol tipus d'arma anticarro encara que suficient per a protegir de metralla, granades, artilleria o explosions. La part posterior és la menys probable a rebre atacs i per això consta d'un blindatge testimonial capaç de resistir tirs, explosions no directes, magranes i metralla. Un impacte de qualsevol arma anticarro en aquesta zona pot destruir fàcilment al tanc més modern imaginable, arribant a combustible, municions o cistella de la torreta. En tot cas la pèrdua de mobilitat li converteix en un objectiu immillorable. En l'actualitat, els tancs són vulnerables als atacs especialitzats amb míssils i l'atac aeri. Durant la Segona Guerra Mundial, els coets de l'aviació van guanyar una reputació de temibles, especialment a França després de la Batalla de Normandia; les anàlisis després de la guerra van revelar que moltes baixes eren tirs errats. Els canons dels avions disparaven munició perforant com el de 40 mm dels Hurricane o el de 37 mm dels Stuka també podien ser efectius. Fins i tot un còctel Molotov en la zona del motor, podia inutilitzar o destruir la majoria dels carros de combat.Abans de la Segona Guerra Mundial, diversos dissenyadors de tancs van intentar inclinar el blindatge en carros de combat experimentals. L'èxit més famós i encertat d'aquesta idea va ser el T-34 soviètic. Posar en angle les planxes de blindatge augmentava la seva eficàcia contra projectils, ja que augmentava el seu ample efectiu perpendicular, i incrementava la possibilitat de desviament. La infanteria lleugera també pot immobilitzar un carro de combat danyant el tren de rodatge amb armes antitancs. Per a evitar danys en aquestes zones vitals els tancs solen dur faldons blindats en els laterals protegint la suspensió i les rodes de carretera. A més oferixen protecció addicional per als laterals del buc, ja que els projectils de càrrega buida detonen al faldó, lluny encara del buc. No obstant això per als KE els faldons no oferixen més resistència que el mateix aire. Les armes d'alt explosiu antitancs (HEAT), com el bazuca, van anar una nova amenaça en la Segona Guerra Mundial. Aquestes armes duien un cap d'atac amb una càrrega d'alt explosiu que causava grans danys. A la fi del conflicte va aparèixer una veritable revolució en municions amb la invenció del projectil HEAT de càrrega buida. Aquesta munició consta d'un con de coure amb la part plana cap al front i el vèrtex cap enrere, envoltat d'explosiu químic, deixant la part davantera de l'ogiva buida (d'aquí ve el seu nom). Aquest espai buit és el necessari per a permetre que en impactar sobre el blindatge l'explosiu detoni i l'ona de xoc funda el con de coure des del vèrtex cap endavant, formant un doll de plasma dirigit al capdavant a una gran temperatura i velocitat de fins a 8 quilòmetres per segon que literalment fon el blindatge i fa un petit forat a través del mateix per a injectar dita plasma a l'interior del vehicle, aniquilant a la tripulació. Fins i tot els projectils HEAT més petits perforen diverses desenes de centímetres d'acer RHA independentment de la distància de tir. Cap blindatge podia combatre els seus efectes fins que es va descobrir per casualitat, mentre s'estudiaven els efectes de projectils HEAT, que una explosió propera a l'instant d'impacte podia impedir la formació del letal doll de gasos i coure incandescent: havia nascut el blindatge reactiu o ERA. Un científic alemany va descobrir provant càrregues HEAT contra tancs russos que aquest penetrava el blindatge, però mai trobava rastre del doll de plasma en el costat oposat de l'interior de la torreta. En canvi, observava que algunes beines de projectils havien esclatat. Això li va induir a pensar que una explosió contribuïa a evitar l'efecte Munroe de les càrregues buides. Així, l'ERA constava de plaques metàl·liques aparedant explosiu plàstic, que detonava davant impactes d'un HEAT i creava una ona de xoc que desviava la força destructiva. Encara que la protecció estava lluny de ser òptima es va considerar un gran avanç, ja que afegint poc pes es millorava de forma dràstica l'efectivitat del blindatge. No obstant això els fabricants de municions van aprendre la lliçó i van crear projectils HEAT amb cap dual; al principi del projectil havia un primer cap explosiva que detonava l'ERA, i el segon cap de guerra destruïa el carro sense problemes.Fins a finals dels 70 ningú va ser capaç de contrarestar aquesta potència destructiva, ja que un blindatge RHA que resistís un impacte seria tan gruixut com poc pràctic en virtut del seu pes. Així van néixer els blindatges composts, dels quals el cridat blindatge Chobham va ser el primer a ser usat en un tanc fabricat en sèrie, el M1 Abrams. De composició desconeguda, solament va transcendir que es componia de capes d'acer amb ceràmica entre elles. Aquestes plaques ceràmiques oferien la millor protecció al deflectir fàcilment el doll de plasma de les càrregues buides. Posteriorment va ser equipat en el Challenger britànic, i encara s'usa avui dia en les versions modernes de les sèries M1 i en el Challenger 2, encara que amb profundes i secretes modificacions. Aquests blindatges augmentaven enormement la protecció equivalent RHA de manera que, per exemple, el frontal de la torreta del M1A1 oferia més de mil mil·límetres de protecció RHA contra projectils HEAT, ara incapaços de destruir el carro fins i tot amb caps de guerra duals. El Leclerc francès, Leopard 2 i Merkava són altres tancs pesats equipats amb moderns blindatges composts, especialment el Leclerc. És el més modern, i el seu blindatge és lleuger i molt resistent. No obstant això l'enemic a batre pels blindatges són els penetradors cinètics o KE. Són llargues barres d'aliatges de metalls pesants estabilitzades amb aletes que concentren tot el seu pes i velocitat després del tir en una àrea molt petita, de manera que la seva enorme energia cinètica destruïx per força bruta el blindatge i introduïx restes de metralla en l'interior de l'habitacle del tanc, que reboten en les parets interiors i causen la mort dels tripulants. El gruix del blindatge és l'única protecció davant aquests bulldozers voladors, molts capaços de perforar més de 500 mil·límetres d'acer RHA a 2.000 metres i els més sofisticats d'urani empobrit superen els 800 mil·límetres de penetració en planxes RHA. Altres projectils són més moderns, com els caps de guerra HESH utilitzen explosius plàstics que s'aixafen contra el blindatge del vehicle i detonen, descarregant una poderosa fona de xoc de tal magnitud i freqüència que provoca la deformació de la cara interior del blindatge, matant als tripulants sense necessitat de penetrar el blindatge. Com a defensa, a part del gruix del blindatge, alguns vehicles duen capes de materials anti-metralla en el seu interior, com el M1A1 HA que equipa pesades lloses d'urani empobrit. |
Informàtica | És el comandament sense fils que et permet utilitzar la PlayStation 4. Aquest ha significat una revolució per als comandaments de consoles. |
Física | La llei de Wien és una llei de la física. Especifica que hi ha una relació inversa entre la longitud d'ona en què es produeix el pic d'emissió d'un cos negre i la seva temperatura. λ màx = 0 , 002 897 6 m ⋅ K T {\displaystyle \lambda _{\mbox{màx}}={\frac {0,002\,897\,6\ {\mbox{m}}\cdot {\mbox{K}}}{T}}} en què T {\displaystyle T} és la temperatura del cos negre en kèlvins (K) i λ màx {\displaystyle \lambda _{\mbox{màx}}} és la longitud d'ona del pic d'emissió en metres. Les conseqüències de la llei de Wien és que, com més gran sigui la temperatura d'un cos negre, menor és la longitud d'ona en la qual emet. Per exemple, la temperatura de la fotosfera solar és de 5 780 K i el pic d'emissió es produeix a 475 nm = 4,75 × 10–7 m. Com 1 àngstrom 1 Å = 10–10 m = 10–4 micres resulta que el màxim passa a 4 750 Å. Com el rang visible s'estén des de 4 000 Å a 7 400 Å, aquesta longitud d'ona cau dins de l'espectre visible, sent un to de verd. No obstant això, a causa de la difusió de Rayleigh de la llum blava per l'atmosfera, el component blau se separa distribuït per la volta celeste i el Sol apareix groguenc. |
Televisió | Monsters at Work és una sèrie de televisió estatunidenca creada per Bobs Gannaway i emesa originalment el 7 de juliol 2021 per la cadena Disney Channel en format HDTV. Es basa en Monsters, Inc. |
Informàtica | System-on-a-chip o SoC (traduït seria sistema en un xip), descriu la tendència cada vegada més freqüent d'usar tecnologies de fabricació que integren tots o gran part dels mòduls components d'un ordinador o qualsevol altre sistema informàtic o electrònic en un únic circuit integrat o xip. El disseny d'aquests sistemes pot estar basat en circuits de senyal digital, senyal analògic, o fins i tot de senyal mixt (tant analògic com digital), i sovint mòduls o sistemes de radiofreqüència (mòduls de comunicació sense fils: Wi-Fi, Bluetooth, etc.). Un àmbit comú d'aplicació de la tecnologia SoC són els sistemes embeguts. Les diferència principal d'un SoC amb un microcontrolador tradicional no ha de passar per alt, ja que aquests poques vegades disposen de més de 100 Kilobytes de memòria RAM (de fet, el més freqüent és que les memòries d'un microcontrolador només consti (n) d'uns pocs Kilobytes), i gran part d'aquests són estructures mono-xip, mentre que el terme SoC és usat per processadors més potents i complexos, com són els dels ordinadors actuals, i que depenen de xip sobre mòduls de memòria externs per ser eficaços. Per a sistemes més grans i complexos seria impropi parlar de SoCs, convertint-se el terme, en aquest cas, en una mera referència o directiva seguir que la pròpia realitat d'aquests: Augmentar la integració en un mateix xip amb l'objectiu de reduir costos i construir sistemes cada vegada més reduïts (capaços del mateix o més que sistemes més antics i voluminosos).Resultaria impropi, principalment, perquè els interessos de la majoria dels projectes desenvolupats en aquesta àrea fixen els seus objectius en dissenys tan específics i complexos que no solen permetre-a causa del cost d'aquests-la implementació de tot el sistema en un sol xip. Aquests solen ser dissenyats expressament per a una optimització en la realització d'un (o més) dels processos que suposen gran part de la rutina de funcionament. Una alternativa al disseny i fabricació d'un SoC-quan això no sigui rendible, per exemple-per a una determinada aplicació és un sistema System-in-package (o SiP), que comprèn un nombre determinat de xips acoblats en un de sol. Tot i això, s'estima que la fabricació en gran volum de SoCs serà més rendible que la de sistemes SiP, pel fet que el rendiment de fabricació unitari per a un SoC és gran i el seu muntatge i empaquetat molt més senzills.Una tercera opció en la integració de sistemes electrònics, present per exemple en telèfons mòbils d'alta gamma, o el Board (un senzill ordinador de baixa potència basat en el processador OMAP de Texas Instruments), és l'apilament de diferents plaques de circuits en assemblar el sistema (package-on-package o POP). Consisteix, bàsicament, en la soldadura de la placa principal-la que conté el processador-amb plaques superiors i inferiors mitjançant un entramat d'esferes metàl·liques (BGA, ball grid array) en forma d'anell. Aquestes proporcionen consistència a l'estructura en forma de sandvitx alhora que interconnecten el processador (i altres components principals) amb els busos de memòria situada a una placa diferent apilades sota o sobre la principal. Normalment aquestes plaques són fabricades i distribuïdes per diferents empreses que les que dissenyen microcontroladors, microprocessadors i SoCs. |
Telecomunicacions | L'internet quàntic consisteix en una extensió de l'Internet actual on una xarxa interconnectada de nodes quàntics es fa servir per a transmetre i guardar informació quàntica. L'objectiu d'aquest es ser més segur que l'internet clàssic ja que es poden utilitzar tècniques de distribució de claus quàntica per tal d'assegurar una connexió privada entre dos nodes arbitraris. A més a més, aquest es pot utilitzar per a realitzar computacions quàntiques de manera distribuïda entre varis ordinador quàntics o per a la sincronització de rellotges de manera més exacta. |
Història | Peter Burke (Stanmore, 16 d'agost de 1937) és un prolífic historiador britànic i professor d'història cultural.Va ser educat pels jesuïtes al St John's College, Oxford, on va obtenir el doctorat. Des de 1962 a 1979 va formar part de l'Escola d'Estudis Europeus a la Universitat de Sussex, per després passar a la Universitat de Cambridge a la que ostenta la càtedra d'Història Cultural. Així mateix és membre de l'Emmanuel College. Al començament va estar molt influenciat per l'escola dels Annals, i interessat a treballar amb un dels seus principals líders, Fernand Braudel. Buscant un espai intel·lectual on els seus interessos d'historiador poguessin fertilitzar amb les discussions. Burke no és només conegut pels seus treballs sobre l'Edat Moderna sinó que també destaca per les seves investigacions sobre la Història Cultural a tot el seu espectre. És un dels personatges cabdals en la renovació historiogràfica. A més, també defensa la necessitat de la multidisciplinarietat, per tal d'imbricar les especialitzacions i disciplines socials més properes a la història com a ciència. Defensa la complicitat dels diferents camps per tal de donar nous enfocaments i poder estudiar la realitat històrica des d'altres angles. Paral·lelament és un dels estudiosos de la historiografia i del seu desenvolupament i trajectòria. Seus són els treballs d'investigació sobre l'escola dels Annals. A parts, ha fet moltes contribucions en el marc per definir un cos teòric i metodològic a la Història per dotar els investigadors d'aquells instruments necessaris per desenvolupar les seues recerques. |
Circ | Nola Rae (Sydney, 1949) és una actriu, mim i pallassa anglesa. És considerada una de les artistes renovadores del món del clown a Europa. |
Ecologia | La Selva dels Chimalapas, són un conjunt de selves tropicals verges de 594.000 hectàrees, -de les quals 300.000 encara es troben inalterades-, juntament amb les regions d'Uxpanapa (Veracruz) i El Ocote, (Chiapas), signifiquen, com a unitat fisiogràfica, el límit nord de l'existència de selves altes perennifòlies al continent americà i pel mateix costat, refugi llegendari dels binidani, nom zapoteca per a una raça antiga que va fugir a la muntanya, en lloc d'acceptar la dominació espanyola. Aquest conjunt de selves es troben en el que es coneix com a Sierra Atravesada a Mèxic, als estats d'Oaxaca, Tabasco i Chiapas. Estan situats al sud de Mèxic, en el límit nord-est de l'Estat d'Oaxaca, gairebé al cor de l'Istme de Tehuantepec, que és la porció més estreta de Mèxic entre l'Oceà Pacífic i el Golf de Mèxic, a alhora pont entre el sud-est, el centre i el nord de Mèxic. |
Informàtica | El password cracking és un procés informàtic que consisteix a desxifrar la contrasenya de determinades aplicacions seleccionades per l'usuari. Es busca codificar els codis de xifrat en tots els àmbits de la informàtica. Es tracta del trencament o desxiframent de les claus (passwords). Normalment en un sistema com aquest, les contrasenyes s'utilitzen per poder autenticar la identitat de l'usuari i així poder establir un nivell de seguretat per entrar al sistema. Aquests atacs són de molt d'interès per als hackers, ja que, si es poguessin aconseguir la Contrasenya podrien entrar com si fossin l'usuari, i tenir els seus permisos per fer qualsevol tipus d'acció a l'equip afectat. Aquestes accions poden anar des de la modificació o eliminació de fitxers a la publicació o filtració de dades privades i personals. |
Art | El nu és un gènere artístic, que consisteix en la representació en diversos mitjans artístics -pintura, escultura o, més recentment, cinema i fotografia- del cos humà nu. És considerat una de les classificacions acadèmiques de les obres d'art. La nuesa en l'art ha reflectit per regla general els estàndards socials per a l'estètica i la moralitat de l'època en la qual es va realitzar l'obra. Moltes cultures toleren la nuesa en l'art en major manera que la nuesa en la vida real, amb diferents paràmetres sobre què és acceptable: per exemple, en un museu en el qual es mostren obres amb nus, en general no s'accepta la nuesa del visitant. Com a gènere, el nu és un tema complex d'abordar per les seves múltiples variants, tant formals com estètiques i iconogràfiques; hi ha historiadors de l'art que el consideren el tema més important de la història de l'art occidental.Encara que s'acostuma a associar a l'erotisme, el nu pot tenir diverses interpretacions i significats, des de la mitologia fins a la religió, passant per l'estudi anatòmic, o bé com a representació de la bellesa i ideal estètic de perfecció, com a l'antiga Grècia. L'art ha estat de sempre una representació del món i l'ésser humà, un reflex de la vida. Per això, el nu no ha deixat d'estar present en l'art, sobretot en èpoques anteriors a la invenció de procediments tècnics per captar imatges del natural (fotografia, cinema), quan la pintura i l'escultura eren mitjans per a representar la vida. Tanmateix, la seva representació ha variat de conformitat amb els valors socials i culturals de cada època i cada poble, i així com per als grecs el cos era un motiu d'orgull, per als jueus -i, per tant, per al cristianisme- era motiu de vergonya, era la condició dels esclaus i els miserables.L'estudi i representació artística del cos humà ha estat una constant en tota la història de l'art, des de la prehistòria (Venus de Willendorf) fins als nostres dies. L'ésser humà ha sentit des d'antany la necessitat d'aprofundir en la seva essència, de conèixer-se a ell mateix, tant en l'aspecte exterior com interior. El cos proporciona plaers i dolors, tristor i alegria, però és un company present en totes les facetes de la vida, amb el qual l'ésser humà transita pel món, i pel qual sent la necessitat d'indagar en el seu coneixement, en els seus detalls, en el seu aspecte tant físic com receptiu del seu «jo interior». Des de la seva faceta més mundana, relacionada amb l'erotisme, fins a la més espiritual, com a ideal de bellesa, el nu ha estat un tema recurrent en la producció artística pràcticament en totes les cultures que s'han succeït en el món al llarg del temps. Kenneth Clark, en la seva obra El nu. Un estudi de la forma ideal (1956), emfasitza la distinció en llengua anglesa de dos tipus de nu: la forma humana natural (naked) i la transcripció d'aquesta forma d'una manera idealitzada (nude). Aquesta distinció entre nu corporal i nu artístic prové dels crítics anglesos del segle xviii, per als que l'essència de la pintura i l'escultura era el cos humà nu.El nu ha tingut des de temps antics -especialment des de les formulacions clàssiques de l'antiga Grècia- un marcat component estètic, ja que el cos humà és objecte d'atracció eròtica, i constitueix un ideal de bellesa que va canviant amb el temps, segons el gust col·lectiu de cada època i cada poble, o també el particular de cada espectador. La sexualitat més o menys implícita d'aquestes imatges ha portat el gènere del nu a ser objecte d'admiració o bé de condemna i rebuig, i arribà a estar prohibit en èpoques de moral puritana, encara que sempre ha gaudit d'un públic que ha adquirit i col·leccionat aquest tipus d'obres. En temps més recents, els estudis al voltant del nu com a gènere artístic s'han centrat en les anàlisis semiòtiques, especialment en la relació entre obra i espectador, així com en l'estudi de les relacions de gènere. El feminisme ha criticat el nu com a utilització tipus objecte del cos femení i signe del domini patriarcal de la societat occidental. Artistes com Lucian Freud i Jenny Saville han elaborat un tipus de nu no idealitzat per eliminar el concepte tradicional de nu i cercar la seva essència més enllà dels conceptes de bellesa i gènere. Ara com ara, el nu artístic és àmpliament acceptat per la societat -si més no en l'àmbit occidental-, i la seva presència cada vegada més gran als mitjans de comunicació, cinema, fotografia, publicitat i altres mitjans, l'ha convertit en un element icònic més del panorama cultural visual de l'home i la dona actual, encara que per a algunes persones o alguns cercles socials continua sent un tema tabú, a causa de convencionalismes socials i educatius, generant un prejudici cap a la nuesa, que és conegut com a gimnofòbia o nudofòbia. |
Estris | Un esborrador de pissarra és un estri que s'utilitza principalment per esborrar les traces de guix o de retolador de les pissarres. Un esborrador consisteix en un bloc de fusta com a mànec al qual s'adjunta un petit coixí de feltre.El esborradors de feltre amb mànec van ser inventats cap al 1863 per John L. Hammett, propietari d'algunes botigues que venien i creaven productes escolars a Rhode Island i després a Boston. S'hi venien pissarres , així com guixos, etc. i ho va fer per substituir els "draps tallats per aquest ús" o fins i tot "draps vells" que es feien servir per esborrar i eliminar les marques de guix de les pissarres de les escoles, oficines i altres llocs.Atès que l'esborrador s'utilitza per fregar la pissarra i treure el guix, aquest, s'enganxa al feltre de l'esborrador, Per a netejar-lo i treure la pols de guix, es pot utilitzar un drap humit, tot i que sovint es neteja colpejant la part de feltre de l'esborrador amb un regle, com també es pot colpejar contra una paret, Amb qualsevol d'aquest sistemes queda la pols eliminada de l'esborrador, però cal tenir en compte que inhalar aquesta pols és dolent per a les vies respiratòries així que es recomana fer-ho a l'exterior. Pissarra blanca: Com a alternativa a les pissarres tradicionals, actualment, se sol utilitzar una pissarra blanca que fa servir retoladors i un altre tipus d'esborrador semblant a una esponja. Actualment substituint a les pissarres, hi ha les pissarres digitals, pissarras interactives que es poden controlar amb un ordinador i que no necessiten l'esmentat esborrador per netejar-les. D'altra banda, sovint s'utilitza una pantalla i un projector. |
Ràdio | La Cadena de las Américas va ser una emissió especial transmesa l'any 1992 per la cadena Televisa i altres cadenes americanes de televisió, en commemoració dels 500 anys de la arribada de Cristòfor Colom a Amèrica. Va durar un total de 176 dies, entre el 20 d'abril i el 12 d'octubre de 1992. En el projecte van participar dinou països de parla hispana.La transmissió constava de programes d'una hora de durada, el títol de la qual era el nom del país al que estava dedicat el programa. Cada programa dedicat a un país mostrava diversos aspectes de la cultura, la religió, els usos i costums, personatges històrics importants, llocs d'interès, grups ètnics, geografia, economia, problemes que afrontava el país, etc. Addicional a això, es transmetien diversos programes especials, així com una telenovel·la titulada Carrusel de las Américas, transmesa per les cadenes americanes de televisió al final de la transmissió diària i a Televisa en l'horari de les telenovel·les infantils. |
Història | La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats en les armes de foc. O el desenvolupament de les indústries d'armament. Des del punt de vista científic, les ferides per arma de foc i la forma de curar-les suposaren una nova branca de la medicina.La voluntat de millorar la precisió i eficàcia de les armes esmentades fomentaren el progrés de la física, les matemàtiques i la creació de disciplines noves com la balística. Des del punt de vista tecnològic, la necessitat de fabricar armes cada cop millors (deixant de banda les consideracions humanitàries) permeteren el descobriment de millors materials i sistemes de fabricació més avançats. Un exemple positiu de la fabricació d'armes és la fabricació en sèrie de conjunts mecànics amb peces bescanviables. Aquest sistema, universalment emprat des de fa un parell de segles i basat en les toleràncies de fabricació, fou un descobriment de les fàbriques de fusells. |
Ciència-ficció | Melange és el nom fictici d'una droga-espècia central a la Saga de Dune, una sèrie de novel·les de ciència-ficció creada per Frank Herbert. El gust de l'espècia melange és molt similar al de la canyella, però, cada vegada que es prova, aquesta revela una multitud de variacions de gust. |
Cultura popular | La boiuna és un mite d'origen amerindi, de la selva amazònica. Sol ser descrit com una serp fosca gegantina, capaç de fer enfonsar les embarcacions. També pot imitar l'aparença d'aquestes, atraient nàufrags cap al fons del riu. En algunes regions boiuna s'utilitza per a anomenar a un ésser maligne, que va nàixer d'un ou abandonat, ascendí al firmament i va esdevenir un estel de la Constel·lació del Serpent. El nom prové d'una llengua tupí, i està format per les paraules mboîa (cobra) i un (fosc). |
Sociologia | Edgar Pieterse és un sociòleg sud-africà. És director de l'African Centre for Cities, University of Cape Town. Coeditor de: Voices of the Transition: The Politics, Poetics and Practices of Development in South Africa (Johannesburg: Heinemann Publishers, 2004); i Consolidating Developmental Local Government: Lessons from the South Africa Experiment (Cape Town: UCT Press, en premsa). Entre els seus articles acadèmics recents s'inclouen: Blurring Boundaries: Fragments of an Urban Research Agenda, Urban Forum, 17(4): 398-412, 2006; i Building with Ruins and Dreams: Exploratory thoughts on realising integrated urban development through crises, Urban Studies, 43(2): 285-304, 2006. |
Heràldica | El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants. També la creu de Borgonya és un sautor. És una de les peces honorables, principals o de primer ordre. Hi ha diversos tipus de sautors que s'anomenen diferent segons la seva disposició o mida. S'entén per «sautor» (o «sautor ple») la peça que toca les vores de l'escut; si no les toca, es tracta d'un «sautor abscís». Un sautor reduït a la meitat de la seva amplària s'anomena «sautor flanquís». El moble en forma de sautor abscís és el «sautoret». Es diu també que dues peces estan «en sautor» quan formen una aspa; també es pot aplicar a la partició de l'escut, i llavors es té un escut «quarterat en sautor». El sautor pot conformar diverses peces compostes, com ara el «sautor faixa» (format pel sautor i una faixa) o el «sautor peu» (format pel sautor i el peu). |
Geologia | Una drusa és una formació mineral en la qual els cristalls d'un o més tipus de minerals s'organitzen al voltant d'un nucli que sol ser un altre cristall. Els minerals comuns que es presenten sovint en forma de drusa són la pirita, el quars, l'ortoclasa i la fluorita. |
Televisió | Julianna Margulies (Spring Valley, Nova York, 8 de juny de 1966) és una actriu estatunidenca. Descoberta pel gran públic per la seva interpretació de la infermera Carol Hathaway a la sèrie mèdica Urgències durant els anys 1990, destaca als anys 2010 per la seva interpretació de l'advocada Alicia Florrick, l'heroïna de la sèrie judicial The Good Wife. El seu paper a la sèrie Urgències li val l'any 1995 el premi Emmy a la « Millor actriu secundària », i a The Good Wife dos Emmys l'any 2011 i 2014 a la categoria « Millor actriu », així com un Premis Globus d'Or l'any 2010. El 2015,la revista TIME la va mostrar com una de les 100 persones més influents del món. També va ser guardonada amb el Hollywood Walk of Fame. |
Estris | Un rentaülls és un recipient amb dues fonts verticals per on surt aigua directa als ulls, utilitzat per a netejar els ulls quan hi ha caigut alguna substància. Els rentaülls consten de dos ruixadors o filtres, separats entre 15 i 20 cm, que aporten el cabal suficient per rentar els ulls o la cara i que s'accionen mitjançant un accionador dempeus (pedal) o de colze. Els rentaülls solen estar integrades amb les dutxes de seguretat i situades a menys de 10 segons de la posició de treball d'un operador que desenvolupa el seu treball emprant substàncies o que comporten un risc especial. En qualsevol cas, el doll d'aigua ha de ser de baixa pressió per no produir dolor i amb aigua temperada. |
Jocs | La màscara de col·lisió (o hitbox) és un terme específic per a videojocs que defineix l'àrea sensible d'un element de joc (un personatge, un vaixell) als projectils enemics (cf. patró de tir). Aquest concepte de joc és essencial en els jocs d'acció, i especialment en els shoot 'em up. Als shoot 'em up de després de 2000 i especialment els jocs de trets hardcore, la màscara de col·lisió és sovint molt menuda, de l'ordre d'uns pocs píxels d'amplada. |
Cronometria | El rellotge astronòmic de la catedral de Nostra Senyora d'Estrasburg, ricament decorat, data del s. XVI i es considera "monument històric" de l'estat francès des del 15 abril de 1987. |
Informàtica | Un plat de disc dur (platter en anglès) és cadascun dels discs que formen la totalitat del disc dur. És el disc circular on la informació magnètica és emmagatzemada. Els discs durs normalment disposen de diversos plats que es troben muntats sobre un mateix eix. Viccionari |
Dansa | A continuació es detallen els premiats en el Premi de Lausanne en la categoria de Best Swiss Candidate (Premi al Millor Candidat Suís), des de 1975: |
Aeronàutica | Els Boeing 737 Next Generation, sovint coneguts simplement com a 737NG o 737 Next Gen, són una sèrie d'avions de passatgers bireactors fabricats per Boeing Commercial Airplanes. Foren llançats el 1993 com a tercera generació del Boeing 737, han estat fabricats des del 1996 i són una versió millorada de la sèrie 737 Classic (−300/-400/-500). |
Sociologia | L'afrocentrisme és la ideologia que vol reivindicar l'aportació específica de les cultures africanes al cànon universal, al marge de les influències occidentals fruit de la colonització i l'imperialisme. Començà a desenvolupar-se a principis del segle xx, tot i que el terme va aparèixer per primer cop en 1962 dins una entrada homònima a l'Encyclopedia Africana. |
Astronomia | Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610. Va ser el primer tractat científic basat en observacions astronòmiques realitzades amb un telescopi. Conté els resultats de les observacions inicials de la Lluna, els estels i les llunes de Júpiter. La seva publicació es considera l'origen de la moderna astronomia i va provocar el col·lapse de la teoria geocèntrica. En les seves observacions de la Lluna, Galileu va observar que la línia que separa el dia de la nit (terminador) posseïa irregularitats a les àrees brillants sent molt més suau a les zones fosques. D'aquestes observacions va deduir que les regions fosques són planes i de poca altitud, mentre que les regions brillants estarien cobertes per irregularitats orogràfiques. A partir de la distància de les muntanyes il·luminades prop del terminador, va estimar que la seva altura era propera als 6 km contradient la cosmologia aristotèlica establerta que afirmava que els cels són perfectes i els cossos celestes esferes perfectes. Observant els estels Galileu va descobrir més de deu vegades més estrelles amb el seu telescopi que amb l'ull nu publicant cartes celestes del cinturó d'Orió i de les Plèiades. Quan va observar les «estrelles nebuloses» descrites en l'Almagest de Ptolemeu va descobrir que en comptes de ser regions nebulars estaven formades de multitud d'estels indistingibles a l'ull humà. D'aquest fet va deduir que les nebuloses i la pròpia Via Làctia eren formades per conjunts d'estels massa petites i properes per ser identificades individualment per l'ull nu. És tanmateix en l'última part del Sidereus Nuncius en la qual Galileu mostra els seus descobriments més importants. Galileo informa de les seves observacions de quatre estels properes a Júpiter i del seu moviment al voltant del planeta. En el Sidereus presenta observacions de les seves posicions relatives entre gener i març de 1610. Del fet que aquests astres canviaven la seva posició relativa nit rere nit conservant sempre l'orientació en una mateixa línia recta va deduir que es tractava de llunes de Júpiter. En l'època de la publicació d'aquesta obra Galileu era professor de matemàtiques a la Universitat de Pàdua. Amb l'objectiu de guanyar el mecenatge de Cosme II de Mèdici, quart Gran Duc de Toscana, va dedicar el Sidereus Nuncius a aquest noble italià anomenant els quatre satèl·lits de Júpiter com Medicea Sidera («estrelles de Mèdici»). Avui en dia aquests cossos es denominen satèl·lits galileans, sent els seus noms individuals: Ió, Europa, Cal·listo i Ganimedes. |
Ràdio | Radiofabrik és la ràdio comunitària de Salzburg (Àustria). És una estació de ràdio independent, no comercial i sense finalitats de lucre a Salzburg, Àustria. Alguns dels fundadors de Radiofabrik (per exemple, Wolfgang Hirner, que més tard es va convertir en el CEO de Radiofabrik) van començar a emetre en una estació de ràdio il·legal ja en 1992, quan el monopoli estatal de la radiodifusió encara estava en vigor. La ràdio pirata es deia «Ràdio Bongo 500».El 2011, KommAustria va allargar la llicència d'emissió de les estacions durant 10 anys més (fins a l'any 2021). Un altre soci és la revista nord-americana Democracy Now. |
Història | El Llinatge de Petrović-Njegoš (ciríl·lic: Петровић-Његош) ha estat la Casa Reial de Montenegro des de 1696. Montenegro fou reconegut internacionalment l'any 1878, no obstant ja existida de facto des de 1711. Montenegro era governat pels anomenats Vladikas, Bisbes-Prínceps, en els quals s'hi ajuntaven el paper temporal i espiritual. En 1852 aquest doble paper era esmenat passant a ser una paper purament temporal. El 1910 el príncep Nicolau I de Montenegro anuncià l'elevació al títol de "rei". El 1916 Nicolau fou destituït per la invasió i ocupació del seu país per part de l'Imperi austrohongarès. Invasió que era seguida per la invasió i ocupació de Sèrbia. El 1918 Montenegro era annexionat al nou Regne de Serbis, Croats i eslovens. Montenegro restà un període de vuitanta anys de control des de Belgrad. Nicolau I moria en exili a França el 1921, fou succeït pel seu fill Danilo III, el qual abdicava per sorpresa el mateix any. EL títol, doncs, passa a mans de Miquel Petrović-Njegoš, nebot de Danilo. Miquel fou exiliat a França. Durant la segona guerra mundial Miquel fou arrestat i internat per ordre d'Adolf Hitler per rebutjar erigir-se com a cap d'un estat titella montenegrí alineat als Poders D'eix. Miquel era succeït pel seu fill Nicolau Petrović-Njegoš (Nicolau II) el 1986. Aquest últim retornava a Montenegro per donar suport al moviment d'independència Montenegrí que passava a aconseguir plena sobirania l'any 2008 establint-se la República de Montenegro. |
Història | Gruneis (en llatí grunaei, en grec grunaioi o grinaioi) foren un poble escita esmentat per Claudi Ptolemeu que no ha pogut ser situat geogràficament. |
Ciències de la salut | Lignan no s'ha de confondre amb ligninaEls lignans són productes vegetals provimemts del metabolisme secundari de les plantes. Són de pes molecular baix i estan presents en molts plantes. En els animals es metabolitzen en el tracte digestiu per la flora intestinal per formar compostos que tenen efectes farmacològics semblants als dels fitoestrògens però a diferència de les isoflavones els lignans no són flavonoides. Entre les plantes es troben els lignans en les llavors del lli, de carbassa, de sèsam, sègol, soia, bròquil, fesols i alguns fruits en baia. Les quantitats en què es troben són molt redüides, de l'ordre de μg per cada gram de producte sec. Són substàncies polifenòliques, relacionades amb el metabolisme de la fenilalanina a través de la dimerització d'alcohols cimànics. L'estructura bàsica d'aquestes substàncies és de dues unitats de C₆C₃ unides per enllaços β,β' utilitzades per la nomenclatura dels lignans. |
Aeronàutica | Una pèrdua del buc és un accident d'aviació en el qual l'aeronau queda tan malmesa que no surt a compte reparar-la. de manera que es considera un sinistre total. El terme també s'aplica a situacions en les quals l'aeronau ha desaparegut, s'ha posat punt final a la cerca de les seves restes o aquestes es troben en un lloc completament inaccessible.El nombre de pèrdues del buc per cada 100.000 vols és un criteri estadístic que es fa servir des de fa molt de temps. Entre el 1959 i el 2006, un període que abasta gairebé la totalitat de l'era dels avions de reacció, 384 de 835 pèrdues de vol (un 46%) no provocaren víctimes mortals. Les aerolínies solen contractar assegurances que cobreixin la pèrdua del buc amb terminis de dotze mesos. Abans dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, el pagament orientatiu per a una pèrdua del buc podia arribar a 250 milions de dòlars, però aquesta xifra ha augmentat des d'aleshores. El concepte de pèrdua del buc constructiva té en compte altres despeses a més de les reparacions, com ara el salvament marítim, els costos logístics de reparar l'aeronau al lloc on es troba, la recertificació de l'aeronau, etc. Les pòlisses d'assegurança que cobreixen béns subjectes a depreciació solen pagar només una part del que costa substituir-los, així que es pot declarar un sinistre total fins i tot quan encara queda un cert valor residual. |
Història | Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. |
Sociologia | Judici d'intenció en retòrica és una crítica, acusació o condemna no dels actes o del mal que una persona ha fet, sinó de les suposades i sovint mal interpretades intencions d'aquesta persona. L'expressió és d'origen francès: procès d'intention i data de principis del segle xix. És una de les tècniques retòriques per rebutjar un acte o una proposició amb el pretext que dissimula idees o intencions inconfessables. L'error en la premissa és que pren una suposició com un fet sense provar-la. Es pot considerar com una subcategoria de l'argumentum ad hominem. La suposada mala intenció no és sempre un argument arbitrari, si a més del judici, l'enunciant porta proves contundents i acceptats d'aquesta intenció.En dret penal, la prova de la intencionalitat d'un acte criminal és un element crucial per diferenciar entre delictes dolosos i delictes imprudents. La dificultat és comprovar-ne la intencionalitat, que és un element subjectiu d'una acció que només es pot inferir amb molta prudència des de fets concrets o indicis verificats. D'un costat hi ha la materialitat objectiva d'una acció i els seus efectes, i de l'altre costat la difícil qüestió de la motivació. |
Festivals | La família a l'Antiga Grècia era la base natural de la societat i considerada com el mitjà ideal per al naixement dels fills i per a la seva educació cívica. |
Informàtica | Processador escalar, un processador és de tipus escalar si només tracta una dada alhora. D'altra banda, un processador és superescalar si pot tractar més d'una dada a la vegada. |
Telecomunicacions | El vídeo vertical és un format de vídeo creat mitjançant les càmeres o ordinadors amb l'objectiu de crear una visualització vertical on es produeix una imatge més alta que l'ample a diferència del format horitzontal normalitzat pel cinema i la televisió per a coincidir amb el pla de la vista.Aquest format de vídeo és rebutjat per gran part del públic i en especial per als creadors de videojocs, publicistes o creadors de contingut d'agències, ja que consideren que no s'ajusta a la relació d'aspecte establerts com pot ser la televisió, el cinema, o les noves formes de reproducció de contingut audiovisual com YouTube, Vimeo o Filmin. Pero, gràcies a la popularització de noves aplicacions com Snapchat, Instagram o Periscope, que utilitzen aquest format més familiaritzat amb els telèfons intel·ligents, han provocat un augment en la creació de vídeos amb aquest format vertical. |
Agricultura | En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu. Els límits d'aquest terreny poden estar definits per una tanca o marge de pedra. Sovint hi ha fites de pedra (o altres materials). En molt casos els límits estan marcats per accidents i referències naturals. |
Lingüística | L'escriptura a mà és aquella feta per una persona amb un instrument d'escriptura, com un estilet, una ploma d'au, un bolígraf o un llapis, utilitzant la mà. La lletra que es fa servir en l'escriptura a mà inclou dos estils: lletra d'impremta i lletra cursiva i es pot diferenciar de la cal·ligrafia formal o de l'emprada en tipografia, perquè.la lletra de cada persona és única i diferent, i per tant es pot utilitzar per a verificar l'autor d'un document. El deteriorament de la lletra d'una persona també pot ser un símptoma o resultat de certes malalties, com el cas dels parkinsonians. La incapacitat per produir una lletra clara i coherent es coneix com a disgrafia. |
Enginyeria | Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió. Està constituït per un material elàstic sotmès a torsió (parell torsor). Quan se li aplica una torsió, el material reacciona amb un parell de torsió contrari o recuperador. La va dissenyar originalment el geòleg britànic John Michell i la va millorar el químic i físic de la mateixa nacionalitat Henry Cavendish. L'instrument el va inventar de manera independent el físic francès Charles-Augustin de Coulomb l'any 1777, qui el va utilitzar per a mesurar l'atracció elèctrica i magnètica. |
Jocs | Dau Barcelona és un festival de jocs de taula, dirigit a les famílies i també als jugadors experimentats que es va crear el 2012 a Barcelona. El festival posa a l'abast jocs de tauler contemporanis i tradicionals, de cartes, de rol, de miniatures, de simulació històrica, i també es pot jugar a les bitlles, al bèlit, a la morra o al futbol botons. L'activitat principal es desenvolupa durant un cap de setmana de finals de Novembre. Tradicionalment ha tingut diversos escenaris, com la Fàbrica Fabra i Coats del Districte de Sant Andreu., el Born Centre Cultural i el Canòdrom: Parc de Recerca Creativa, tot i que en les darreres edicions s'ha centrat a la Fàbrica Fabra i Coats. A més, durant els dies previs també se celebren activitats paral·leles en diferents punts de la ciutat, com centres cívics, biblioteques i espais a l'aire lliure. |
Ràdio | Un radioaficionat (OM, en anglès Old Man) és una persona que gaudeix durant el seu temps lliure estudiant les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric. Originalment un radioaficionat era una persona entesa en electrònica que estudiava l'ús pràctic de les ones electromagnètiques. Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d'ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etcètera. Amb l'aparició de l'electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que gaudeix utilitzant la ràdio per realitzar comunicats amb altres radioaficionats pel pur plaer de comunicar-se i mantenir un contacte. La seva denominació reglamentària oficial és la de Servei d'Aficionats, la definició dels quals per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys és la següent: «Servei de radiocomunicació que té per objecte la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per aficionats, això és, per persones degudament autoritzades que s'interessen en la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense fins de lucre». La radioafició és tant una afició com un servei en el qual els participants, anomenats "radioaficionats o radio-escolta", utilitzen diversos tipus d'equips de radiocomunicació és per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, la recreació i l'autoformació.Els operadoradores de radioafició gaudeixen (i, sovint a tot el món) de comunicacions sense fil personals entre si i són capaços de donar suport a les seves comunitats amb comunicacions d'emergència i de desastres si és necessari, mentre augmentar la seva coneixement personal de la teoria de l'electrònica i de la ràdio. S'estima que unes sis milions de persones a tot el món participen regularment de radioafició. |
Arqueologia | El Parc Arqueològic de Centocelle (llatí: 'Parco archeologico di Centocelle') és una àrea verda d'aproximadament 120 hectàrees situada al barri Don Bosco de Roma, al sud de la zona urbana perifèrica de Centocelle. |
Filosofia | Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular. Pius IX va proclamar-la el 8 de desembre de 1864, junt amb el Syllabus Errorum. El seu títol fa referència a la màxima preocupació de l'Església catòlica després dels canvis polítics que van tocar tota Europa després de la fi de l'antic règim. El document condemna amb vehemència els principis liberals de l'escola pública laïcista, de la llibertat de culte i la llibertat d'expressió i defensa la legitimitat d'una religió d'estat. També condemna certs excessos del capitalisme industrial, vists com un factor major en la pauperització del proletariat. A les Espanyes va ser l'inici d'una llarga polèmica entre conservadors i liberals durant la restauració Isabelina.Quanta Cura s'ha de situar al context històric i polític de la Itàlia Unificada que s'inscriu en el Risorgimento que havia començat després del Congrés de Viena del 1814-15 que va terminar-se amb l'annexió dels Estats Pontificis i l'ocupació de Roma el 1870. Els papes successius van considerar que posar en dubte el seu poder absolut i temporal era un error major, conseqüència nefasta d'idees modernes com el liberalisme, el socialisme, el racionalisme, el relativisme o la separació de l'Església i l'Estat. L'encíclica va ser proclamada després que França va decidir retirar les seves tropes de Roma amb la ineluctable integració de la ciutat eterna al Regne d'Itàlia i la subsegüent abolició definitiva dels Estats Pontificis. |
Ecologia | Els sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus, coneguts popularment com a puces o pulces. Tots aquests són paràsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificació taxonòmica és complicada, ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dípters basat en similituds de les formes larvàries. Les puces en molts casos només ocasionen molèsties lleus, en alguns casos es poden produir reaccions al·lèrgiques a la saliva de la puça, inflamació de les picades i coïssor, pèrdua de cabell (en gratar-se la zona picada), anèmia (casos d'infestacions severes), i eventualment actuen com a vector de malalties greus com la pesta bubònica o el tifus. Algunes espècies de puça comunes són: Ctenocephalides felis (puça de gat i gos) Ctenocephalides canis (puça de gos) Pulex irritans (puça humana), Nosopsyllus fasciatus (puça de rata), Xenopsylla cheopis (puça de rata). |
Estris | Un hectògraf o copiador de gelatina és un aparell d'impressió, mecanitzat o manual, que permet fer còpies a partir d'un patró mestre a ser replicat, usant una làmina de gelatina, que en ser hidròfila, absorbeix tintes de base aquosa. Després en pressionar un paper damunt de la làmina, transfereix la tinta prèviament copiada del patró original. |
Astronomia | Charito és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -44.08 ° de latitud nord i 91.75 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 6.55 km de diàmetre. El nom fa referència a una augusta romana de finals del segle IV, Charito IV), i va ser adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. |
Història | Magnus Portus (grec antic: Πόρτος Μάγνος; llatí: Magnus Portus) fou una ciutat portuària de la costa de la Mauritània Cesariense a la via entre Gilva i Quiza. Plini el Vell la descriu com «civium Romanorum oppidum». Correspondria a Mers el-Kebir, el port d'Oran.Està situada a l'actual ciutat de Bethioua, a la daira d'Arzew, a l'est d'Oran. S'hi conserva el fòrum romà que denota que era una ciutat important i unes foggares romanes que mostren un sistema d'irrigació únic a la regió. Les ruïnes són visitables. |
Ciència militar | La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les. |
Matemàtiques | Aritmètica (en grec: Ἀριθμητικά, Arithmetikà) és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al segle iii. És una col·lecció de 130 problemes d'àlgebra que dona solucions numèriques a equacions determinades (aquelles equacions amb una solució única) i a equacions indeterminades. Les equacions d'aquest llibre reben el nom d'equacions diofàntiques. El mètode per a resoldre aquestes equacions es coneix com a anàlisi diofàntica. La majoria dels problemes d'Aritmètica porten a equació quadràtica. Van ser aquestes equacions les que van inspirar Pierre de Fermat a proposar el seu Darrer Teorema de Fermat, escrits en la còpia del llibre Aritmètica que tenia Fermat, on s'estableix que l'equació x n + y n = z n {\displaystyle x^{n}+y^{n}=z^{n}} , on x {\displaystyle x} , y {\displaystyle y} , z {\displaystyle z} i n {\displaystyle n} són enters diferents de zero, no tenen solució amb n {\displaystyle n} més gran que 2. En el Llibre 3, Diofant resol problemes de trobar valors que fan dos expressions linears simultànies dins quadrats o cubs. En el Llibre 4, ell troba potències racionals entre nombres donats. També va advertir que els nombres en la forma 4 n + 3 {\displaystyle 4n+3} no poden ser la suma de dos quadrats. Diofant també sembla que sabia que qualsevol nombre es pot escriure com la suma de quatre quadrats. Però fins i tot Fermat va fallar en proporcionar una prova sobre això i no va ser provat fins Joseph Louis Lagrange qui va usar els resultats de Leonhard Euler. Aritmètica originàriament estava escrit en 13 llibres, però els manuscrits grecs que s'han conservat només tenen 6 llibres. El 1968, Fuat Sezgin va descobrir 4 llibres desconeguts d'Aritmètica al santuari de l'Imam Rezā a la ciutat de Mashhad, Iran. Es creu que aquests quatre llibres van ser traduïts del grec a l'àrab per Qusta ibn Luqa (820–912). Norbert Schappacher va escriure: [Els quatre llibres perduts] van tornar a sortir a la llum l'any 1971 a la Biblioteca Astan en una còpia de l'any 1198. No es van catalogar com de Diofant (sinó com de Qust¸a ibn Luqa) perquè el bibliotecari no va ser capaç de llegir el nom de Diofant que en la portada apareixia en cal·ligrafia cúfica. Aritmètica va ser coneguda en el món islàmic a partir del segle x quan Abu'l-Wefa la traduí a l'àrab. |
Física | El procés d'atomització és el trencament del líquid en petites gotes i els diferents tècniques per atomitzar un producte varien en funció de l'energia que es necessita per produir les gotes.Hi ha quatre tipus per deshidratar aliments: |
Circ | La Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empordà és un Festival de Circ i teatre de Carrer que omple d'espectadors els carrers de La Bisbal d'Empordà durant el tercer cap de setmana de juliol. La voluntat d'aquest festival és oferir en un cap de setmana una programació diversa i engrescadora que sigui atractiva a tots els públics i edats.La Fira de Circ és una activitat coorganitzada per l'entitat Fira de Circ i l'ajuntament de La Bisbal d'Empordà i que enguany ja arriba a la vintena edició, motiu de celebració per part de l'organització.Aquestes més de vint edicions que arranquen el 1996 de la mà de l'entitat juvenil Nuik’s, i formen part d'una segona etapa, ja que la Fira de Circ vigent va recollir el testimoni de l'entitat bisbalenca Paufila, que a principis dels anys vuitanta va organitzar les dues primeres edicions de la Fira de Circ. L'entitat Nuik’s va reprendre el projecte amb el compromís de dotar-lo d'una identitat pròpia i de nodrir-se de l'energia necessària perquè la Fira tingués assegurat el seu futur. Aquesta entitat es va anar transformant alhora que desapareixia donant lloc a l'actual entitat organitzadora Fira de Circ al Carrer de La Bisbal d'Empordà. |
Informàtica | El BeBox fou un ordinador PC amb dos processadors de Be Inc., especialment dissenyat per a executar-se sobre el seu sistema operatiu, el BeOS. El BeBox va aparèixer al mercat en Octubre del 1995 (BeBox Dual603-66). L'agost del 1996 va ser actualitzat amb pocessadors de 133 MHz (BeBox Dual603e-133). La producció d'aquests ordinadors va finalitzar a finals del 1996, centrant-se Be Inc des d'aleshores en portar el sistema operatiu BeOS a l'ordinador Macintosh i deixant el negoci del maquinari. Es van vendre al voltant de mil BeBoxes a 66 MHz i vuit-cents BeBoxes a 133 MHz. |
Ciències polítiques | L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació. Es considera un concepte més precís que "país", atès que un país no necessita tenir un grup ètnic predominant. La identitat nacional es construeix a partir de trets compartits com ara una llengua, una religió, una història de convivència o una tradició cultural. Sovint es basteix també sobre mites —un passat gloriós, unes qualitats incomparables, una suposada raça originària— o en contraposició a altres identitats nacionals. Si bé l'estat com a organització política comença a originar-se al voltant de les monarquies en els segles XIII-XVIII, la idea de nació parteix del romanticisme alemany de finals del segle XVIII. En els moderns estats nació, l'autoritat política i la població es retroalimenten: la primera reforça la identitat nacional a través de les lleis, els mitjans de comunicació o els sistemes educatius i de salut; i la població nacional accepta millor així l'autoritat de l'estat i la defensa, si cal, del territori nacional. Els estats nació han perdurat en el temps, a diferència de les antigues ciutats estat, pel seu pes poblacional, però també perquè els seus ciutadans es mobilitzen per defensar-la quan és atacada. Els dos elements, territori i població, configuren la nació i aquesta, en la majoria dels casos, expressa la voluntat nacional en un parlament.Altrament dit, un estat nació és un estat que s'identifica amb un poble i amb una llengua; és l'estat del poble X i funciona en la llengua X. En la immensa majoria de casos, els estats del món tendeixen a presentar-se com a estats nació, tot i que gairebé sempre són de composició plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen polítiques d'absorció lingüístico-cultural envers els al·lòfons.L'estat nació es considera que es va erigir com un mecanisme polític per a delimitar el poder i influències de les potències europees en els diferents territoris on es discutia l'hegemonia sobre els pobles. L'estat nació veu la llum, històricament, mitjançant el tractat de Westfàlia firmat el 1648, al final de la guerra dels 30 anys i que buscava una sortida a les lluites de religions iniciades per les reformes protestant. El principi bàsic d'aquest tractat és l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va recórrer a la fórmula de l'estat nació i el reconeixement internacional de certa tolerància política i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat. Mitjançant aquest tractat s'acaba amb l'antic ordre dels estats feudals, controlats i privatitzats per un títol nobiliari, que no mantenia cap correlació amb fronteres, nacions, pobles, correlacions i es limitaven a una explotació medieval dels dominis. A partir d'aquí, es dona pas a organitzacions territorials i poblacionals definides al voltant d'un govern que reconeix els seus límits espacials, i per tant, de poder. |
Astronomia | L'Observatori de Kitami s'hi troba al Centre Cultural de la Regió de Kitami-Abashiri, situat en l'est de Hokkaido, Japó. El seu codi d'observatori és el 400. Les seves coordenades geodèsiques són 0.72344 radis terrestres des de l'eix de rotació i +0.68811 radis terrestres des del pla equatorial, amb 143.7827 graus a l'est de Greenwich.Els astrònoms aficionats Atsushi Takahashi i Kazurō Watanabe van descobrir una gran quantitat d'asteroides des d'aquest lloc. Fins a l'any 2012 s'havien realitzat 680 descobriments des de Kitami. |
Administració | La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ "terra" i πολιτική / politikḗ "política") és l'estudi dels efectes de la política i la diplomàcia sobre la geografia humana i física. La geopolítica és un mètode d'estudi de la política exterior amb la finalitat de comprendre-la i explicar-la. El fet que siga utilitzada de vegades pels estats com a estri per a les seues pròpies polítiques exteriors fa que la disciplina siga també una eina per mirar de predir el comportament polític internacional a partir d'unes variables constants. Per bé que el terme és antic de 1679, moment en què aparïx en un manuscrit de Gottfried Wihelm Leibniz, l'associació de la paraula amb la disciplina tindrà només lloc al segle xix, moment en què es constituïx la disciplina mateixa. L'associació la fe el professor de ciències polítiques i geografia suec Rudolf Kjellén en un article de premsa amb què parlava de les fronteres sueques. Més tard, tornà a emplaçar el terme a la seua obra Stormakterna, és a dir, Les grans potències, escrit que finalment acaba expandint la disciplina. La disciplina aparïx entre Alemanya, els Estats Units i el Regne Unit al segle xix. El fet que fora utilitzada, primer, pel pannacionalisme alemany i, després, pel feixisme alemany, fa que alguns països la prohibissen, tal com efectivament succeí a França. Els Estats Units, però, tornen a fer-ne ús després de la Segona Guerra Mundial per tal de portar a terme amb èxit les seues polítiques exteriors de la Primera Guerra Freda. Així, s'utilitzà per a la Guerra del Vietnam, fent que progressivament es reincorpore a les universitats franceses, entre altres. La geopolítica és doncs una àrea multidisciplinària que no s'identifica amb una única disciplina, però s'utilitza principalment en teoria política, geografia, ciències humanes i ciències socials. És doncs una disciplina que servix a l'estat per tal de fer efectives les seues polítiques territorials però que, de cara al públic general, mira d'explicar les congruències diverses de les estratègies adoptades pels Estats. Durant el segle XXI s'ha estès de forma general la seua pràctica degut a la iniciativa d'estats com el francès o l'estatunidenc de divulgar-la novament a les universitats. Per tot plegat, la disciplina és criticada ben sovint. Se l'acusa d'ésser una eina al servei de l'imperialisme occidental i de l'imperialisme de manera general. Dins les crítiques, s'acusa la geopolítica d'ésser l'arma bèl·lica però teoritzada de les polítiques imperialistes dels governs i les relacions internacionals d'ésser l'arma no bèl·lica però teoritzada de les polítiques imperials dels governs. Per això, la seua divulgació entre el gran públic pot ser vista com un mètode dels governs per fer propaganda a favor dels seus propis interessos. |
Periodisme | The Daily News Tribune abans anomenat el News-Tribune i Waltham Evening News va ser un periòdic de la tarda de cada dia a Waltham (Massachusetts), Estats Units, que cobria aquesta ciutat i la veïna ciutat de Newton. En els seus últims anys, el Tribune va ser manejat i imprès per The MetroWest Daily News, i és propietat de l'empresa Community Newspaper, una divisió de GateHouse Media. El 2010, el Tribune va publicar la seva última edició diària, i va ser reemplaçat per un periòdic setmanal anomenat Waltham News Tribune. Ja no cobreix Newton. |
Humor | Gaysper (en castellà, fantransmaricabollo) és el nom posat a un personatge i mem d'internet en forma de fantasma caracteritzat amb la bandera LGBT que es popularitzà a partir de la campanya electoral de Vox per les Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019. El personatge anà ampliant la diversitat de caracteritzacions amb noves incorporacions de banderes al seu dibuix per tal d'incorporar altres orientacions com la bisexual, transsexual, lesbiana, intersexual, gènere fluid, no-binari, asexual, os i leather. |
Arqueologia | Levanzo (en sicilià: Lèvanzu) és una illa d'Itàlia pertanyent a l'arxipèlag de les illes Egadi, a Sicilia. Es tracta de la més petita de les Egadi, amb una superfície de quasi 5 km². Es troba la localitat homònima, frazione de Favignana, comune de Trapani, Sicília. |
Teologia | Abdullah Yusuf Azzam (àrab: عبد الله يوسف عزام, ʿAbd Allāh Yūsuf ʿAzzām) (1941 – 24 de novembre de 1989), també conegut com a Pare del Jihad Global, va ser un estudiós islàmic palestí sunnita i membre fundador d'al-Qaida. Azzam predicava una visió conservadora i fonamentalista de l'islam tant el jihad en defensa com el jihad en atac per part dels musulmans per ajudar els mujahidins afganesos contra el govern socialista afganès i el que anomenava invasors soviètics.Azzam va ser mestre i mentor d'Ossama bin Laden i el va persuadir per anar a Afganistan a combatre en la guerra civil amb el suport dels Estats Units d'Amèrica i el Paquistan. Junts fundaren al-Qaida. També va fundar Lashkar-e-Taiba. |
Arquitectura | En arquitectura religiosa, una nau lateral és un espai delimitat per murs o columnes paral·lel a la nau central o principal. És habitual a les catedrals. Normalment, les naus laterals són més estretes i baixes que la central, i la seva alçada pot arribar a ser la meitat d'aqueixa. Les naus laterals poden tenir capelles adossades i sobre elles poden haver-hi tribunes. De vegades, les naus laterals finalitzen en el creuer, i altres, poden arribar fins a l'absis. Quan les naus continuen i rodegen el cor formen un deambulatori on poden haver-hi una sèrie de capelles en la capçalera. En alguns casos, les catedrals hi poden tenir més d'una nau lateral a cada costat de la nau central. En planta estructural, les naus laterals són interrompudes pels contraforts que, a l'exterior, sostenen l'empenta dels arcs de la nau i per l'interior, pels pilars que suporten la nau. |
Fiscalitat | La fiscalitat de la Comunitat de Madrid són les polítiques tributàries que depenen de la Comunitat de Madrid en el marge de la seua competència. |
Ecologia | L'incendi de Baldomar va ser un foc forestal que es va produir durant l'episodi de simultaneïtat d'incendis del juny de 2022 a Catalunya. Es va originar prop del nucli de Baldomar, al municipi d'Artesa de Segre i va cremar 2.683,31 hectàrees, de les quals 2.243,98 són dins l'Espai d'Interès Natural (EIN) de la Serra del Montsec, en especial els vessants sud i oriental de la Muntanya de Sant Mamet. L'incendi va ser advertit als bombers el dimecres 15 de juny a les 13.11 h durant una onada de calor forta i primerenca en què les temperatures van arribar a 43 °C a Catalunya i amb valors a l'entorn dels 40 °C a la zona de l'incendi |
Geografia | Gulag (Pronunciació) (?·pàg.) (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́х лагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica. Encara que literalment gulag és un acrònim per a denominar la Direcció General de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora Anne Applebaum en el seu llibre Gulag: una història: Era la branca del servei de seguretat i la policia soviètica que dirigiria el sistema penal de camps de treballs forçosos, de presoners i de trànsit. Mentre aquests camps albergaven criminals de tota classe, el sistema gulag ha estas conegut principalment com un lloc per a presoners polítics i com un mecanisme de repressió contra l'oposició política a l'Estat soviètic. Encara que va empresonar milions de persones, el nom es va fer conegut a l'occident únicament després de la publicació en 1973 d'Arxipèlag Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin, que va comparar els dispersos camps com una sèrie d'illes. |
Ciència-ficció | Karel Čapek (Malé Svatonovice, Bohèmia 9 de gener de 1890 - Praga 25 de desembre de 1938) fou un escriptor, intel·lectual, periodista, dramaturg i traductor. Primer President del PEN Club txecoslovac. L'any 1935 H.G. Wells el proposà com a president del PEN Club Internacional (càrrec que ell no acceptà), aquell mateix any participà en el Congrés Internacional d'Escriptors celebrat a París. El seu valor literari va ser reconegut internacionalment i se'l proposà set vegades com a candidat al Premi Nobel de Literatura. També fou un important patriota txecoslovac, amic de Tomáš Garrigue Masaryk (president de la Primera República de Txecoslovàquia). Es casà amb l'actriu teatral i escriptora Olga Scheinpflugová. |
Psicologia | El trauma psiquic és la reacció psicològica derivada d’un fet o esdeveniment traumàtic, que trenca el sentiment de seguretat de la persona en ella mateixa i en els altres éssers humans; és a dir, l'element clau és la pèrdua de la confiança bàsica. Per a Echeburúa, és la pèrdua de la integritat del propi jo, de la pròpia persona; una persona traumatitzada és com un lesionat psíquic. Un esdeveniment traumàtic és un esdeveniment negatiu intens que sorgeix de forma brusca, que resulta inesperat i incontrolable i que, al posar en perill la integritat física o psicològica d’una persona que es mostra incapaç d’afrontar-lo, té conseqüències dramàtiques per a la víctima, especialment de terror i indefensió (Echeburúa, 2004). Aquest esdeveniment pot conduir a un trastorn per estrès posttraumàtic, i el dany pot implicar canvis físics dins del cervell i en la química de cervell, que converteix la resposta de la persona en un futur estrès. Un esdeveniment traumàtic implica una experiència singular, o esdeveniments prolongats o repetitius, que aclaparen completament la capacitat de l'individu per aguantar o integrar les idees i emocions implicades amb aquella experiència. El sentiment de ser aclaparat pot prolongar-se durant setmanes, anys o fins i tot dècades, mentre la persona lluita per afrontar les circumstàncies immediates. El trauma psicològic pot conduir a conseqüències negatives a llarg termini serioses que són sovint passades per alt fins i tot per professionals de salut mental.El trauma pot ser provocat per una àmplia varietat d'esdeveniments, però hi ha uns quants aspectes comuns. Sovint hi ha una vulneració de les idees familiars de la persona sobre el món i dels seus drets humans, posant la persona en estat de confusió i inseguretat extrema. Això també es veu quan habita o les institucions, depeses damunt per a supervivència, violen, traeixen o desil·lusionen la persona d'alguna manera imprevista.El trauma psicològic pot acompanyar-se de trauma físic o existir independentment d'aquest. Les causes típiques i els perills de trauma psicològic són abús sexual, assetjament, violència domèstica o ser la víctima d'un pare alcohòlic, especialment en la infantesa. Els esdeveniments catastròfics com terratrèmols i erupcions volcàniques, guerra o una altra violència massiva també poden provocar trauma psicològic. L'exposició a llarg termini a situacions com la pobresa extrema o les formes més suaus d'abús, com l'insult verbal, poden ser traumàtiques (tanmateix l'insult també pot ser potencialment traumàtic com a esdeveniment únic). Tanmateix, diferent gent reacciona diferentment davant esdeveniments similars. Una persona pot experimentar un esdeveniment com a traumàtic mentre que una altra persona no patiria trauma com a resultat del mateix esdeveniment. En altres paraules, no totes les persones que experimenten un esdeveniment potencialment traumàtic es tornaran de fet psicològicament traumatizades.Algunes teories suggereixen que el trauma d'infantesa pot anar al davant al comportament violent, possiblement tan extrem com l'assassinat en sèrie. Per exemple, el model de control de trauma de Hickey suggereix que "el trauma d'infantesa per a assassins en sèrie pot servir d'un mecanisme que provoca que ocasiona la incapacitat d'un individu d'afrontar l'estrès de certs esdeveniments." |
Informàtica | Un estalvi de pantalla (sovint també anomenat protector de pantalla o 'salvapantalla', «screensaver» en anglès) és una aplicació informàtica que produeix l'enfosquiment de la pantalla o l'aparició d'una animació o d'una sèrie d'imatges en successió en aquesta, després d'un període programat d'inactivitat del ratolí o teclat d'ordinador (i no de la pantalla mateixa), definit per un temporitzador. Una aplicació cada vegada més popular és que els estalvis de pantalla activin una tasca útil, com ara un escanejat de virus; Avast!, per exemple, té aquesta característica, i mostra el progrés a un protector de pantalla (triat entre els de l'ordinador de l'usuari), amb una finestra superposada de color blau que mostra el progrés. Si es detecta un virus, la finestra es torna vermella, l'escanerització s'atura, i un alerta es mostra un cop que l'usuari surti de l'estalvi de pantalla. Un altre ús comú és una aplicació de computació distribuïda (com el projecte SETI@home), que és convenient perquè aquestes aplicacions utilitzen els recursos només quan l'ordinador estaria altrament inactiu. |
Objectes astronòmics | Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars. Es creu que la Via Làctia té un forat negre supermassiu just en el seu centre galàctic. També es pensa que moltes, si no totes, les galàxies tenen un forat negre supermassiu al seu centre. Un forat negre supermassiu té algunes propietats interessants que el diferencien dels de menor massa: La densitat mitjana d'un forat negre supermassiu pot ser molt baixa; de fet, pot ser menor que la densitat de l'aigua. Això passa perquè el radi del forat negre incrementa linealment amb la massa, i així la densitat decau amb el quadrat de la massa. Les força de marea en la proximitat de l'horitzó d'esdeveniments són sensiblement menors. Donat que el centre de la singularitat està molt allunyat de l'horitzó, un hipotètic astronauta viatjant cap al centre del forat negre no experimentaria forces de marea significatives fins a endinsar-se molt en el forat negre.Els forats negres d'aquesta mida només es poden formar de dues formes: per una lenta captació de massa (des d'una mida estel·lar), o directament per una pressió externa en els primers moments del big bang. El primer mètode requereix un llarg període i gran quantitat de matèria disponibles per al creixement del forat negre. Mesuraments Doppler de la matèria que envolta el nucli de les galàxies veïnes revela un moviment molt ràpid, que només és possible amb una gran concentració de matèria en el centre. Actualment, l'únic objecte conegut que pot contenir tanta quantitat de matèria en un espai tan reduït és un forat negre. En galàxies actives més allunyades, es pensa que l'ample de les línies espectrals està relacionat amb la massa del forat negre que genera l'activitat de la galàxia. Aquests forats negres supermassius en els centres de les galàxies, es pensa que són el "motor" d'objectes actius tals com les galàxies Seyfert i els quàsars. Es creu que Sagitari A* és el forat negre supermassiu central de la Via Làctia. En maig del 2004, Paolo Padovani i altres astrònoms punters anunciaren el descobriment de 30 forats negres supermassius fora de la Via Làctia. El seu descobriment suggereix que hi ha almenys el doble d'aquests forats negres dels que es pensava prèviament. |
Ecologia | L'ecosfera és el sistema global de la terra, format per tots els organismes de la biosfera i caracteritzat per les relacions de convivència que estableixen entre la matèria, l'energia i els altres éssers vius. El terme fou creat per l'ecologista estatunidenc Lamont Cole el 1958. També significa la esfera a l'entorn d'un planeta del qual les condicions no són incompatibles amb l'existència o el desenvolupament de la vida.Segons Robert Barbault, alguns ecòlegs prefereixen utilitzar el terme ecosfera en lloc de biosfera. En aquest cas, l'ecosfera designa el conjunt format per la biosfera, el seu substrat geològic i pedològic (la litosfera) i l'atmosfera.En astronomia, l'ecosfera és l'àrea al voltant d'una estrella on la temperatura permet la presència d'aigua líquida. Aquesta zona té la forma d'una petxina buida. En el cas del sistema solar, la Terra es troba en aquesta zona.Així, una ecosfera és un sistema ecològic tancat. En aquest ecosistema global, les diverses formes d'energia i matèria que constitueixen un planeta interaccionen de manera continuada. Les forces de les quatre forces fonamentals fan que les diverses formes de la matèria s'assentin en capes identificables. A aquestes capes es coneixen com a esferes de components. El tipus i l'extensió de cada esfera de components pot variar significativament d'una ecosfera particular a una altra. Les esferes components que representen una porció significativa d'una ecosfera s'anomenen esferes de components primaris. Per exemple, l'ecosfera de la Terra consta de cinc esferes de components primaris que són la geosfera, la Hidrosfera, la Biosfera, l'Atmosfera i la Magnetosfera. |
Biotecnologia | La biotecnologia ambiental és una branca de la biotecnologia interessada en la protecció ambiental mitjançant processos biotecnològics amb l'objectiu de prevenir, mitigar o eliminar la presència de compostos contaminants del medi ambient. Els principals avantatges de l'ús d'aquests processos respecte a tractaments químics o físics, és que a l'emprar tractaments biològics hi ha una alteració menor del medi ambient i el cost del procés és inferior; el principi bàsic d'actuació dels processos biològics es basa en la degradació de compostos orgànics contaminants per obtenir compostos inorgànics (idealment innocus). |
Ecologia | L'extinció de l'Ordovicià–Silurià o més coneguda com l'extinció de l'Ordovicià, fou el tercer fenomen més gran d'extinció massiva de la història de la Terra en termes de percentatge de gèneres extints i el segon més gran en la pèrdua de vida en general. Sembla que ara fa entre uns 450 Ma i uns 440 Ma van succeir dos períodes de grans extincions separats per un milió d'anys . Aquest fenomen produí la segona extinció de vida marina més gran des de l'extinció del Permià. La totalitat de la vida coneguda estava confinada al mar i els oceans. Més del 60 per cent dels invertebrats marins moriren incloent-hi dos terços de totes les famílies de braquiòpodes i briozous. Els braquiòpodes, bivalves, equinoderms, briozous i els coralls varen ser especialment afectats. La causa immediata de l'extinció sembla haver estat la deriva continental d'una massa de terra significativa a la regió polar sud, causant una caiguda de la temperatura global, glaciació i consegüentment una baixada del nivell del mar, la qual cosa destruí els hàbitats de les espècies de les plataformes continentals dels voltants. S'han trobat proves d'aquest fenomen en dipòsits del desert del Sàhara. Quan Gondwana passà sobre el pol sud a l'Ordovicià, el refredament climàtic global prengué tal grau que es va estendre la glaciació continental que alhora causà una baixada del nivell del mar a tot el planeta, ja que gran quantitat d'aigua quedà atrapada en les masses de gel continental. Una combinació de la baixada del nivell del mar, la reducció de l'ecoespai en les plataformes continentals i el refredament causat per la mateixa glaciació semblen ser les causes més probables de l'extinció massiva de l'Ordovicià. |
Enginyeria | Un glucòmetre és un instrument de mesura que es fa servir per obtenir la glucèmia (concentració de glucosa a la sang), de forma immediata. És utilitzat pel control dels pacients amb diabetis mellitus i tractament hipoglucemiant. També pot ser utilitzat, rarament i per part d'un professional sanitari, per confirmar la sospita d'una diabetis mellitus no diagnosticada i descompensada. La determinació la realitza el mateix pacient o per un seu familiar. També és utilitzat pels professionals sanitaris tant en àmbit de l'atenció primària de salut com en atenció hospitalària. |
Pedagogia | Per visualització s'entén com el conjunt de tècniques de creació d'imatges, diagrames o animacions amb la finalitat de comunicar un missatge. És una forma efectiva de comunicar mitjançant imatges, tan idees abstractes com concretes.També s'entén per visualització, la pròpia imatge interna, les estructures cognitives que es generen a la ment de les persones. |
Art | Jacobus Koolen o Jacobus Kool (Haarlem, 1639 – 1666), fou un pintor barroc neerlandès de paisatges amb cavalls i soldats. Fill de Willem Gillisz. Kool i de Cornelia van der Molen, casats el 17 de gener de 1638, va haver de néixer entre aquesta data i poc abans del 5 de novembre de 1639, quan va ser enterrada la seva mare. Va poder formar-se al costat del seu pare, també pintor paisatgista i seguidor de Jan van Goyen. A l'abril de 1666 va contreure matrimoni amb María Bleker, una noia catòlica de tretze anys, filla del també pintor paisatgista Gerrit Claesz. Bleker. Pocs mesos després, el 30 de setembre d'aquest mateix any, va signar el seu testament i va ser enterrat el 4 d'octubre de 1666. Donada la seva primerenca mort són poques les obres de la seva mà conservades, entre les quals destaquen dues signades: Soldats a la porta d'una fonda del Museu Lázaro Galdiano de Madrid i Fira del cavall del Museum Bredius de La Haia. |
Agricultura | El papalló de la fusta (Cossus cossus) és una espècie de lepidòpter de la família Cossidae. És una papallona nocturna que es troba a gairebé tota Europa. L'eruga es diu corc vermell del tronc. |
Enginyeria | El resorcinol o benzè-1,3-diol és un compost orgànic amb la fórmula C6 H4 (OH)2 . És un dels tres benzenodiols isòmerics, ( 1,3 - isòmer o meta - isòmer). És un sòlid incolor, soluble en aigua amb reacció lleugerament àcida. |
Geografia | Ciacova (en alemany: Tschakowa; en hongarès: Csák, abans de 1913 Csákova; serbi: Чаково/Čakovo; en turc: Çakova) és una ciutat del comtat de Timiș, a l'oest de Romania, a la regió del Banat. Segons el cens del 2011, tenia 5.348 habitants.Ciacova es troba a 28 km de Timișoara i 30 km de la frontera amb Sèrbia. La ciutat administra quatre pobles: Cebza (Csebze), Macedònia (Macedònia), Obad (Obád) i Petroman (Petromány). Quan es va declarar ciutat el 2004, els pobles de Gad i Ghilad, que administrava fins aquell moment, es van separar per formar la comuna de Ghilad. |
Història | Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya. Diversos components d'aquesta família participaren en la conquesta de Mallorca. Una part del llinatge es va establir al regne de València almenys des del segle xiv. Segons Gaspar Escolano, dos Montpalau valencians van ser jurats de València al segle xiv, i un altre posterior va servir amb el rei Joan II d'Aragó; semblen més rellevants, però, Serafí de Montpalau, qui participà en el setge de Tunis l'any 1535, i Francesc de Montpalau, de l'orde militar de Sant Joan, el qual es va distingir a Vélez de la Gomera (1564), i l'any següent a Malta, on va morir lluitant contra els turcs. |
Esoterisme | «Etteilla», el pseudònim de Jean-Baptiste Alliette (28 d'agost de 1738 – 12 de desembre de 1791), va ser l'ocultista francès que popularitzà l'endevinació a través del tarot per al gran públic (1785) i, per tant, el primer professional del tarot ocultista conegut de la història que pogué viure de la cartomància. Etteilla va publicar les seves idees sobre les correspondències entre el tarot, astrologia, i els quatre elements clàssics i quatre humors i fou el primer en elaborar una baralla revisada de tarot dissenyada concretament per a finalitats ocultistes (1791). |
Filosofia | Top Girls és una obra de teatre escrita per la dramaturga anglesa Caryl Churchill estrenada el 28 d’agost del 1982 al Royal Court Theatre (Londres, Anglaterra). N’és considerada la seva obra més important. |
Teologia | La teologia feminista és la modalitat de la teologia crítica o d'alliberament que té la finalitat de denunciar els pressupòsits religiosos de la discriminació de la dona i de descobrir el missatge de llibertat i igualtat social, en les diverses tradicions religioses, per construir les bases de l'emancipació femenina i de qualsevol persona objecte d'opressió i exclusió social.La teologia feminista s'ha desenvolupat al llarg de la història, però es parla de teologia feminista especialment a partir de la darrera meitat del segle xx com a teologia crítica lligada al desenvolupament del moviments d'alliberament de les dones. Va rebre un impuls important des del moviment ecumènic i del moviment de renovació dins de l'Església Catòlica després del Concili Vaticà II. |
Filosofia | De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el segle i aC, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries. És, de fet, l'única obra coneguda i conservada d'aquest autor. Està dedicat a Gai Memmi i està estructurat en sis llibres, compostos en hexàmetres. L'objectiu principal del poema és el d'alliberar els homes de la por i del patiment, provinents de prejudicis i creences, explicant clarament les causes i el funcionament del cosmos, per a, així, assolir l'ataràxia. |
Estris | Una cadira de part, també anomenada cadira obstètrica, és un dispositiu dissenyat per ajudar a la dona a assolir la postura vertical fisiològica durant el part. Està pensada per proporcionar equilibri i suport. Si no té respatller, es coneix com a tamboret de part. Les primeres cadires de part podien tenir tres o quatre potes, tot i que les de tres potes són les més freqüents. Tots dos estils de cadira sostenen les natges de la dona durant el part, i acostumen a tenir un respatller prim i inclinat perquè sigui còmode i així permetre que els ajudants de part, col·locats darrere de la mare que està parint, puguin fer-li massatges o fer-li de suport. Sovint els braços de la cadira tenen agafadors o s’hi poden recolzar els braços perquè la mare s'hi pugui agafar i així ajudar-la a fer palanca. Les cadires de parts normalment estan entre 20,32 i 25,40 centímetres per sobre del terra. Aquestes mesures específiques permeten que les dones que estan donant a llum puguin fer força amb els peus contra el terra per ajudar-se a empènyer. |
Història | Corragum fou una fortalesa d'Il·líria, d'ubicació desconeguda, possiblement a l'oest d'Antipatria, que fou ocupada pels romans el 200 aC juntament amb les fortaleses de Gerunium i Orgessus. |
Televisió | Vatican Media és una emissora de televisió vinculada a l'Estat Vaticà. Va ser creat pel papa Joan Pau II en 1983, i des de 1996 és l'emissora de les activitats del Sant Pare, les quals són transmeses a altres canals de TV. Vatican Media transmet tots els esdeveniments durant l'any, des d'Audiències Generals dels Dimecres, fins als viatges del Papa, són 130 els esdeveniments anuals que transmet. Aquestes mateixes activitats, són lliurades posteriorment als Canals de Televisió i a les Agències en Sistema PAL i cada país que utilitze altre sistema recodifica a NTSC aquestes imatges. Conjuntament Vatican Media emet totes les activitats del Sant Pare en la Seu Apostòlica, amb seu vacant o sense, a més es prepara també en sistema PAL, SECAM i NTSC. En l'arxiu, es conserven enregistraments des de 1978 fins al 2005, de totes les activitats del Papa Joan Pau II, que són les més demanades pels documentalistes. Aquestes cintes anàlogues en VHS, són posteriorment digitalitzades per a arribar al format DVD o VCD. Vatican Media emet transmissió de les activitats papals, amb comentaris en més de 40 idiomes, tot i que encara no empra el català. |
Ecologia | El pardal d'Itàlia (Passer italiae) és una espècie d'ocell de la família Passeridae que habita la Península Italiana i zones adjacents. |
Sociologia | La propina (del llatí propinare , 'donar beure') és una recompensa generalment econòmica que s'atorga com agraïment per un bon servei i pel producte consumit. En la majoria dels llocs, el client decideix si dona o no una propina i l'import d'aquesta. En els últims anys en alguns països la propina ha esdevingut un pagament obligatori per alguns serveis, els restaurants en són el millor exemple. No obstant això, en ser obligatòria fa que perdi el caràcter de propina (encara que en conservi el nom).D'altra banda, hi ha empreses en les quals els treballadors no guanyen més que el que obtenen de propines (com és el cas d'empaquetador de supermercat). I en contrast algunes prohibeixen als seus clients deixar propines als empleats. Els pots, a diferència de les propines, se solen repartir entre tots els empleats, ja sigui de forma monetària o en sopar d'empresa. Aquestes situacions han començat a polaritzar als consumidors, d'una banda hi ha gent que pensa que la propina és quelcom pràcticament obligatori per donar suport a l'economia del treballador, d'altra banda hi ha els qui creuen que donar propina només propicia que els salaris es mantinguin en nivells baixos. Mentre que alguns altres només veuen la propina com un vell costum. El 2007 Pedro Solbes, llavors ministre d'Economia d'Espanya va afirmar que les propines excessives són un factor per l'augment de la inflació del país.En països com els Estats Units, el costum de deixar propina s'ha expandit més enllà dels restaurants. És així que és comú lliurar propina al taxista (15%), al grum de l'hotel i al perruquer. |
Pseudociència | La Fundación Círculo Balear (FNCB), més coneguda com a Círculo Balear, és una fundació cívico-cultural espanyolista creada el 1999 a Palma i dedicada a lluitar contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, manifestant que els seus objectius són la defensa de la llibertat i la tolerància.És una entitat que es proclama com una associació cívica que realitza activitats en clau liberal, constitucionalista, independent, sense adscripció a cap partit polític i es defineix a favor de la defensa d'una Espanya unida, plural i de tots. A les eleccions europees de 2014, no obstant, va manifestar la seva intenció de transmetre les informacions dels partits ''constitucionalistes", entre els quals sols incloïa Ciudadanos, PP, UPyD i VOX. |
Televisió | SuperStar (سوبر ستار ) és un programa de televisió àrab amb seu al xou popular britànic Pop Idols creat per Simon Fuller de 19 Entertainment i desenvolupat per Fremantle Mitjana. L'espectacle uneix a la comunitat àrab triant democràticament la propera sensació musical. El programa s'emet a tot el món sobre la future TV, un canal de televisió libanès. També és la primera franquícia d'ídol per oferir concursants de diversos països. No obstant això, SuperStar va ser eclipsat per espectacle rival Star Academy a LBC en l'Orient Mitjà, en termes de popularitat i les qualificacions, que en la primera temporada va superar-lo com el programa número u àrab. Posteriorment Future TV va perdre la llicència ídol a la xarxa de MBC, que el 2011 va rellançar el programa com Arab Idol a MBC 1 . |
Televisió | La llista de guardonats de la XLVII edició dels premis Antena de Oro 2019 va ser anunciada el 3 de novembre de 2019. L'entrega es va realitzar al Gran Casino d'Aranjuez el 16 de novembre de 2018. |
Ciències de la salut | La quimioresistència és la resistència que desenvolupen soques d'organismes a determinats fàrmacs o compostos químics que usualment són letals per a la seva espècie. La quimioresistència és un fenomen de caràcter genètic i heretable. Quan una població d'éssers vius té individus amb algun gen que permet una major resistència a una determinada substància tòxica respecte a la resta de la població, aquesta pot exercir una forta pressió selectiva si es rep en dosis tals que sigui més letal per a aquests últims. Els individus resistents tindran més probabilitat de sobreviure, reproduir-se, i transmetre el gen a la descendència, de manera que augmentarà el percentatge de la població resistent a aquest compost.Les mutacions successives d'aquest gen o la variabilitat genètica que permet que alguns individus heretin diferents gens que atorguen resistència al tòxic de forma sinèrgica, permetran l'adaptació progressiva d'un organisme al tòxic mentre existeixi aquesta pressió selectiva, cosa que permet arribar moltes vegades a la resistència total a dosis elevades. |
Indumentària | Maniguet i maniguets són dos tipus d'accessori indumentari amb notables diferències. El maniguet cilíndric de pell o similar material usat per mantenir calentes les mans i associat a la vestimenta femenina, encara que no és exclusiu de les dames; i els maniguets de tela que cobrien els avantbraços apareguts a partir del segle xv, com a complement de la vestimenta femenina sense mànigues habitual en aquesta i posteriors èpoques. Mentre que la peça de pell ha perdut la importància que va tenir al segle xix i part del vint, els maniguets s'han recuperat en esports com el ciclisme. |
Ciències de la salut | Els aromatitzants o saboritzants són les substàncies o mescles de substàncies amb propietats aromàtiques o de sabor, o d'algunes o totes aquestes coses alhora, capaces de conferir o reforçar l'aroma o gust dels aliments. S'exclouen d'aquesta definició; els productes que confereixin exclusivament gust dolç, salat o àcid o aquells productes consumits com a tals amb reconstitució o sense. |
Ciència-ficció | En l'àmbit de la literatura, l'unobtainium és un terme usat sovint per descriure qualsevol material que tingui propietats extraordinàries que són úniques o impossibles d'obtenir en el món real i és per tant «inobtenible» (en anglès, unobtainable).Semblants materials són comunament citats en el context de les novel·les de ciència-ficció. Per exemple l’scrith, el material que es faria servir per a la construcció d'una hipotètica anella, Ringworld, al voltant d'una estrella, el qual requeriria suportar forces de tensió i compressió que van més enllà de les tensions que les lleis físiques permeten a qualsevol material real. Un altre exemple és el metall del qual està fet el buc de la nau espacial Enterprise (Star Trek), ja que en diversos capítols de la sèrie la nau fa maniobres en les quals el buc ha de suportar temperatures que poden arribar a milions de graus, cosa que és insuportable per a materials reals com el titani o l'acer. |
Arquitectura | El Castell de Méan és un castell construït al segle xvii a Saive, un nucli de la vila de Blegny, actualment a la província de Lieja de Bèlgica. Al segle xvii, Pere de Méan, escabí de la ciutat de Lieja va construir un primer pavelló i una torre. El seu fill, Carles de Mean, burgmestre de Lieja el 1641 va rebre el títol de comte de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic per als servicis rendits a l'imperi. El 1641, Joan Ernest de Mean, canonge a la catedral de Sant Lambert de Lieja va adquirir la senyoria de Saive i el Castell. El seu nebot, també anomenat Pere, va rebre'l en herència. Aquest darrer va reconstruir el pavelló per donar-li el seu aspecte actual.Durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763), un general anglès va sojornar al castell. El darrere príncep-bisbe del principat de Lieja, Francesc Antoni Maria de Méan hi va néixer el 1756. El 1794, la família de Méan va fugir a Alemanya i tant les tropes reals com les tropes revolucionàries van pillardejar el castell. El 1800, la família Pirquet va adquirir-lo. De 1904 a 1912 va esdevenir una residència per a monges grans. Durant la Primera Guerra Mundial les tropes prussianes van requisar-lo. Entre les dues guerres els propietaris van llogar-lo. Durant la Segona Guerra Mundial l'exèrcit belga i després l'exèrcit americà van requisar-lo. Després de la guerra servira per a acollir persones desplaçades fins al 1961. Després els propietaris que no reïxen pas de sortir d'indivisió, van descurar-lo el que explica el seu estat de ruïna. Els masovers de la masia castral fan el que poden per a mantenir-lo. El 1977, el govern belga va llistar el monument (les façanes, els teulats i la sala de ball), però la indivisió dels propietaris va impedir tota acció per a restaurar-lo. El 1986, el teulat de la torre occidental va esfondrar-se. A la desesperança dels aficionats del patrimoni, el govern való va desllistar el castell el 2002. |
Ecologia | Arcosanti és una ciutat experimental de la fundació Cosanti fundada per Paolo Soleri i la seua muller Colly. Es tracta d'un laboratori urbà que es va començar a construir l'any 1970 sota les bases de l'Arcologia al desert d'Arizona. Es tracta de fer una ciutat que creixca verticalment en lloc d'horitzontalment, ocupant menys sòl, i tenint un menor impacte al seu entorn natural. Actualment la ciutat està dividida en 13 parts, entre les quals es poden destacar un laboratori, un amfiteatre, una foneria, una piscina i el centre de música Colly Soleri. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.