label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Filosofia | El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca és el fet observacional que pugui anul·lar la hipòtesi inicial (i si no es troba, la hipòtesi es reforça d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hipòtesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada. Ambdós conceptes (falsacionisme i verificacionisme) s'inscriuen en el problema de l'inductivisme, posat de manifest per primera vegada per David Hume. La crítica al verificacionisme s'inscriu dins de les crítiques que realitza Karl Popper al neopositivisme. El problema de la inducció neix del fet que no es pot afirmar quelcom universal a partir de les dades particulars que ofereix l'experiència. Per molts milions de corbs negres que es vegin, no serà possible afirmar que «tots els corbs són negres». En canvi, si es troba un sol corb que no sigui negre, es podrà afirmar que «no tots els corbs són negres». Per aquesta raó Popper introdueix el falsacionisme com un criteri de demarcació científica.Popper sentia una certa aversió per les teories de Marx i de Freud. En canvi, deia que la teoria de la relativitat d'Einstein tenia quelcom que la feia més creïble: era que el seu autor havia indicat les circumstàncies en què la teoria seria falsa. Popper conclogué que aquesta hauria de ser la vertadera actitud científica, que contrastaria amb les actituds dogmàtiques de Marx i de Freud, que constantment cercaven verificar llurs pròpies teories. La vertadera actitud científica és l'actitud crítica, a causa que aquesta no apunta a la verificació (no cerca proves per demostrar la seva veracitat), sinó que busca les revisions crítiques que puguin rebatre la teoria. |
Jocs | El joc tradicional és un joc que ha estat transmès de pares a fills, normalment per via oral. Es poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals a l'Educació Física en funció dels següents paràmetres: habilitats motrius, qualitats físiques i material emprat. Així s'obtenen les classificacions següents: habilitats motrius: jocs de saltar, jocs de precisió, jocs de cursa, joc de llançament. qualitats físiques: jocs de força, jocs de velocitat. material emprat: jocs de corda, jocs de pilota, jocs de bitlles, jocs de xapes.Es pot explicar un joc tradicional a partir dels següents paràmetres: Denominació Zona geogràfica d'origen (El joc tradicional català, francès, alemany, etc.) Nombre de jugadors Edat dels jugadors Material Esquema i distribució Desenvolupament Normes del joc Variants |
Estris | El greixador manual, de pistola o de bomba, és una eina que s'utilitza per realitzar el greixatge en parts mòbils de maquinària que necessiten greixatge periòdic. El greix, de característica viscosa, ha de penetrar a pressió, per exemple, a través d'un peduncle de greixatge. L'utilitzen operaris en tasques de manteniment industrial o mecànics aficionats en tasques sobre màquines pròpies. El greixador manual, de pistola o de bomba, és una eina que s'utilitza per realitzar el greixatge en parts mòbils de maquinària que necessiten greixatge periòdic. El greix, de característica viscosa, ha de penetrar a pressió, per exemple, a través d'un peduncle. L'utilitzen operaris en tasques de manteniment industrial o mecànics aficionats en tasques sobre màquines pròpies. |
Agricultura | Aledo és una varietat de raïm de taula típicament conreada a la vall del Vinalopó, on és embutxacada per a la seua maduració. Es tracta d'una varietat molt resistent per la seua pell més gruixuda i de recol·lecció tardana (sobre el novembre i el desembre), per la qual cosa sol ser el raïm que es pren en la Nit de cap d'any. Segons l'Ordre APA/1819/2007, de 13 de juny (BOE del dia 21), Aledo és una varietat de vinya blanca recomanada per a la producció de raïm de taula a Espanya. |
Teologia | La consubstancialitat o homoousia (del grec antic: ὁμοούσιον, de ὁμός, homós, "igual " i οὐσία, ousía, "ésser" o "essència") és un terme teològic cristià, sobretot utilitzat en el Credo de Nicea per descriure Jesús (Déu Fill) com "igual en ésser" o "igual en essència" amb Déu Pare (ὁμοούσιον τῷ Πατρί). El mateix terme es va aplicar més tard també a l'Esperit Sant per designar-lo com a "igual en essència" amb el Pare i el Fill. Aquestes nocions es van convertir en pedres angulars de la teologia en el cristianisme de Nicea, i també representen un dels conceptes teològics més importants dins de la comprensió doctrinal trinitària de Déu. |
Ciències ambientals | Melati Wijsen (2001) i Isabel Wijsen (2003) són dues activistes climàtiques indonèsies. Són conegudes pels seus esforços per a reduir el consum de plàstic a l'illa de Bali.Les germanes van néixer a Bali, filles de pares holandesos i indonesis. El 2013, quan Melati tenia 12 anys i Isabel 10, van començar una campanya per a deslliurar Bali de les bosses de plàstic d'un sol ús anomenada «Bye Bye Plastic Bags». Per a cridar l'atenció de la societat, van organitzar una vaga de fam el 2016 exigint una reunió amb el llavors governador de Bali, I Made Mangku Pastika. La campanya va resultar en la signatura de Pastika d'una ordre per a prohibir les bosses i canyes de plàstic a partir de 2018.El 2017, ambdues germanes van fer un discurs el Dia Mundial de l'Oceà a la seu de l'Organització de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York. El 2018, van ser nomenades dues dels 25 adolescents més influents del 2018 per la revista Time. El 2020, Melati va ser convidada com a ponent al Fòrum Econòmic Mundial a Davos. El 2019, es va estrenar el documental sobre Melati Wijsen titulat Bigger than Us. El film va ser dirigit per la directora francesa Flore Vasseur i produït per l'actriu Marion Cotillard. |
Nàutica | L'Armada Reial de Noruega és la branca marítima de les Forces Armades de Noruega responsable de la defensa costanera i les operacions navals d'aquesta nació escandinava. |
Esoterisme | Els Soldats d'Odin (en anglès: Soldiers of Odin) són un grup internacional supremacista blanc, el grup va ser fundat a la ciutat de Kemi, Finlàndia, a l'octubre de 2015. L'organització, que s'autodefineix com "una organització patriòtica que lluita per una Finlàndia blanca" amb l'objectiu de fer fora el que consideren "intrusos islamistes", es va crear com a resposta als milers de sol·licitants d'asil que van arribar a Finlàndia durant la crisi europea de refugiats derivada de la guerra civil siriana. Els soldats d'Odín han negat les acusacions de racisme o nazisme a la seva pàgina de facebook. El fundador del grup, Mika Hanta, té connexions amb l'extrema dreta, i amb el moviment de resistència nòrdic, i un arrest per un assalt racista en 2005. Una pàgina privada de facebook del grup, mostra que el racisme i la simpatia pel nazisme existeix entre els seus membres. L'existència del grup es un motiu de preocupació entre els immigrants. Els soldats d'Odín estan presents també a Austràlia, Bèlgica, Canadà, Alemanya, Noruega, Suècia, Estònia, el Regne Unit, els Estats Units i, recentment, Espanya. |
Arquitectura | El pont de Gàlata (turc: Galata Köprüsü) és un pont de pontons a Istanbul (Turquia), que creua una rada o entrant de mar coneguda com el Corn d'Or. El pont de Gàlata actual el va construir la companyia turca STFA al mateix lloc que el pont de pontons que existia abans, entre Karaköy (districte de Beyoğlu) i Eminönü (districte de Fatih), i es va completar el desembre de 1994. És un pont bàscula (mòbil) amb una llum principal de 80 m i una longitud total de 490 m. La llosa del pont té 42 m d'amplada i inclou 3 carrils i una vorera en cada direcció. |
Arqueologia | El Moltó dels matolls és una figura trobada en les excavacions d'Ur, al sud d'Iraq, datat entre 2600 i 2400 aC. En l'actualitat s'exhibeix al Museu Britànic a Londres. |
Ràdio | Radio Rivadavia és una estació de radi argentina que transmet des de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires. És considerada -al costat de Radio Splendid (La 990), Radio Municipal, Radio Mitre i Radio Nacional- una emissora portenya clau en la historia de la ràdio argentina; dins de les que encara estan a l'aire. |
Física | A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre. La tribologia és la ciència que estudia la fricció, el desgast i la lubricació de superfícies en contacte. Quan les superfícies en contacte es desplacen relativament una respecte a l'altra, la fricció entre les dues superfícies converteix l'energia cinètica en calor. L'energia cinètica es converteix en calor qualsevol quin sigui el moviment amb fricció que passi. La fricció no és una força fonamental però ocorre per la força electromagnètica entre partícules carregades que constitueixen les superfícies en contacte. Per la complexitat d'aquestes interaccions, la fricció no es pot calcular pels primers principis, però en canvi es pot fer de manera empírica. |
Astronomia | Una volvelle o roda és un tipus de construcció de paper amb peces mòbils. Es considera una de les formes més primitives de computació analògica. Les volvelles (rodes, d'ara endavant) van ser creades com una eina d'interpretació de dades de diversa índole, tot i que els primers models es troben en antics llibres d'astronomia. També són comunes en tractats medievals àrabs de medicina, i en les obres de l'astrònom persa Abu Rayhan Biruni, que va ser un dels més primerencs promotors del desenvolupament de la roda. Al segle xx, la roda va tenir molts i molt variats usos. L'escriptora Jessica Heland escrigué sobre les rodes d'aquest segle: L'ús més recent d'aquest sistema està testificat per la seva assimilació a la cultura popular: la banda de rock Led Zeppelin va utilitzar una d'aquestes rodes en el disseny del seu àlbum Led Zeppelin III (1970). |
Fiscalitat | El Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI) (originalment en francès Groupe d'action financière, GAFI, o en anglès Financial Action Task Force, FATF) és un cos intergovernamental el propòsit del qual és el desenvolupament i promoció de polítiques, tant en nivells nacionals com internacionals, per combatre blanqueig de diners i finançament del terrorisme. El GAFI és un organisme que treballa per generar la voluntat política necessària perquè a nivell estatal s'efectuïn les reformes legislatives i reguladores adequades en les àrees de la seva competència. El GAFI controla el progrés dels seus membres en la implementació de les mesures necessàries, examina les tècniques i contramesures contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, i promou l'adopció i aplicació de mesures apropiades a nivell mundial. En aquesta tasca el GAFI col·labora amb altres organismes internacionals implicats en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme. El GAFI el va crear el G7 l'any 1989 com a resposta a les preocupacions creixents que a nivell internacional hi havia en relació amb el blanqueig de capitals. No té una constitució clarament definida o una vida il·limitada, revisa la seva missió cada cinc anys. El 2004, els representants dels 33 membres del GAFI van estendre el seu mandat fins a l'any 2012. El treball d'aquest organisme es basa en la formulació de les normes de conducta que els estats han de complir per tal de lluitar d'una forma eficaç contra el blanqueig de diners i contra el finançament del terrorisme. En un primer estadi el GAFI va publicar les 40 recomanacions contra el blanqueig de diners. Aquestes recomanacions han estat actualitzades i tenen un text complementari per tal de facilitar-ne la interpretació. Com a conseqüència dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, es van publicar les 8 recomanacions especials contra el finançament del terrorisme, a les que posteriorment es va afegir una novena recomanació. Aquestes recomanacions també tenen un text interpretatiu complementari. Des del 2000 manté una llista negra i una llista gris de països o territoris no col·laboradors en la lluita contra el blanqueig i contra el finançament del terrorisme. |
Història | Robert William Fogel (Nova York, EUA 1926 - Oak Lawn (Estats Units) 2013) va ser un historiador, economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1993. |
Filosofia | Lendopatia és la traducció del concepte estètic i filosòfic provinent de l'alemany einfühlung, fusió de visió i sentiment que té lloc quan es projecta el subjecte els seus sentiments sobre l'objecte intuït. També es pot traduir com empatia o simpatia estètica, o fins i tot projecció sentimental. |
Ecologia | L'estramoni (Datura stramonium) és una planta amb flor de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Nord, però actualment es troba per tot Euràsia. Altres noms comuns són: herba talpera, castanya talpera, herba de l'asma o herba de l'ofec.Als Països Catalans es pot trobar a tota l'àrea mediterrània, on se la considera invasora. És una planta anual herbàcia i tòxica que desprèn una olor fètida molt característica i que pot tenir una alçada aproximada de 40 a 100 centímetres. Té flors blanques i solitàries, i els fruits que produeix són en càpsula, coberts d'espines i dividits en quatre cavitats on podem trobar les llavors que són molt tòxiques. El terme Datura deriva del mot dhatūra, del hindi, provinent del sànscrit dhattūra, que designava les plantes utilitzades per les bandes de lladres i assassins del país (els thuggi) per a enverinar la població. També hi ha la paraula tatôtah, de l'àrab, que significa 'picar' i fa referència a les espines del fruit. El terme stramonium té origen incert, però es creu que deriva del grec i que significa 'poma boja', denominació que fa referència a les connotacions de bruixeria que se li van atorgar durant l'edat mitjana a causa de les seves propietats narcòtiques.En català s'anomena estramoni, castanya talpera, fesolera de llum, figuera infernal borda, herba pudent, herba talpera (o talpinera), herba queixalera, herba de l'ofec, herba de l'asma, orval. |
Filologia | Un glossari és una llista de mots utilitzats en una obra literària, amb les definicions corresponents. Normalment, un glossari sol contenir els mots que són rars, arcaics, o molt especialitzats. També s'anomena glossari a una col·lecció de glosses o explicacions dels mots i passatges obscurs o difícils d'un autor o d'una obra. Així mateix, hom edita glossaris sobre temàtiques concretes; glossaris mèdics, escacs, botànica, grafs, accions farmacològiques, nàutica, filosofia, etc. |
Llengües | El pitcairnès és una llengua criolla basada en un dialecte de l'anglès del segle XVIII i del tahitià. Es tracta d'un idioma principal de les Illes Pitcairn, tot i que té més parlants a l'Illa Norfolk. Inusualment, tot i que es parla a les illes de l'Oceà Pacífic, s'ha descrit com un crioll atlàntic. |
Sociologia | El corredor de coll, a Mallorca, era l'encarregat de fer públiques de viva veu les subhastes o els encants, en especial els relacionats amb immobles. El nom venia de la seva tasca de fer conèixer els encants a veu, a veu en coll. També se'ls coneixia com a corredors de coll i trompeta si feien ús d'aquest instrument. Acompanyava el lloctinent, amb so de trompetes, quan anava a la Seu els dies de festa major. L'ofici ja estava organitzat corporativament en el segle xiv com a Col·legi dels Honorables Corredors de Coll, que tenia la confraria del gloriós Sant Joan. Era administrat per dos sobreposats i des del 1404 tenia el lloc dereunió a la parròquia de Santa Eulàlia, a la capella dels Sants Joans. |
Història | Barcelona Quaderns d'Història és una revista acadèmica de caràcter monogràfic que se centra en la història de Barcelona. El seu origen es remunta al 1995, quan agafà el relleu de les publicacions de l'Institut Municipal d'Història. Des del seu quart volum, que sortí el 2001, és la revista en la qual es publiquen les actes dels cursos i congressos relacionats amb la història de la Ciutat Comtal, així com les conclusions d'algunes activitats dutes a terme pel Seminari d'Història de Barcelona. |
Informàtica | Jude Milhon (Washington D. C., 12 de març de 1939 - 19 de juliol de 2003), més coneguda amb el pseudònim St. Jude, va ser una hacker i autora resident a l'àrea de San Francisco.Malgrat haver nascut a Washington D. C., va passar la majoria de la seva infància i adolescència en Anderson, Indiana, on va participar activament en pro dels drets civils, fins al punt de ser empresonades en diverses ocasions per desobediència civil.Va començar a programar després de la lectura d'un llibre titulat "Teach Yourself Fortran", passant més tard a treballar, com a programadora, per a una empresa de màquines expenedores per als establiments d'autoserveis "Horn and Hadart" de Manhattan. Influïda per la cultura hippie es va unir al moviment que s'estenia per Califòrnia i es va establir en Berkeley, on es va unir i va animar a unir-se a altres dones a la cultura cibernètica que començava a expandir-se, donant origen per exemple al primer sistema públic de Xarxa, el conegut com a projecte de la Comunitat de memòria 1973.Milhon va encunyar el terme cypherpunk i va ser membre fundadora dels cypherpunks, associació que agrupava als defensors de la privadesa digital. Va ser membre de l'associació Computer Professionals for Social Responsibility, i autora de diversos llibres, entre ells The Cyberpunk Handbook (1995, El Manual del cyberpunk) i, al costat de R.O.Sirius,How to Mutate and Take Over the World (1996, Com mutar i dominar el món), amb qui també va fundar i va editar la revista de cultura tecnològica Mondo 2000, en la qual Milhon va treballar, com a editora cap, fins a la seva mort.En 1994 va publicar un llibre dirigit a aquelles dones que volien iniciar-se en el hacking, tractant de desmitificar el funcionament de la Xarxa, titulat: "Hacking the Wetware: The Nerd Girls Pillow-book" (Hackeo a la xarxa humida: El llibre de capçalera de la jove en xarxa). No pot oblidar-se que, en el seu inici, la xarxa d'ordinadors, que ara coneixem com a Internet, era propietat de dos grups de grans dimensions, a saber, els militars dels Estats Units i un reduït nombre d'universitats i instituts de recerca. Més tard la xarxa es va estendre a Europa per incloure el University College de Londres i es va establir un radar real a Noruega.A la fi de la dècada dels 90 del segle xx, va treballar com a dissenyadora web i com a consultora d'Internet.Va morir el 19 de juliol de 2003, víctima d'un càncer de mama. |
Telecomunicacions | L'Anella Científica és una xarxa de telecomunicacions acadèmica i de recerca catalana que connecta una vuitantena d'institucions vinculades al món de l'R+D+I. A més de connectivitat, amb diferents velocitats i modalitats, les institucions que en formen part gaudeixen de nombrosos serveis addicionals.L'Anella disposa d'un nucli òptic amb un enllaç a 100 Gbps entre els seus nodes troncals (Campus Nord i Itconic) acabats en 5 ports, un d'ells per al punt neutre d'intercanvi de tràfic CATNIX, de 10 Gbps a cada node. Des del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) es gestionen directament els equips òptics, els commutadors i encaminadors que permeten la interconnexió entre els nodes i amb les institucions connectades i que disposen d'una arquitectura totalment dedicada i redundada, tant a nivell de fibres com d'equips. L'Anella Científica està connectada a la xarxa acadèmica espanyola RedIRIS i mitjançant aquesta a la resta de xarxes acadèmiques arreu d'Europa i la resta del món i també al punt neutre d'intercanvi de tràfic CATNIX, que li proporciona excel·lent connectivitat cap als proveïdors comercials a Catalunya. |
Dansa | La coreografia és el disseny de moviments i estructures enmig d'una dansa, de forma que es creïn figures, patrons i transicions d'elles amb un efecte estètic més enllà de seguir uns passos prefixats o un ritme concret. En un ball ordinari, en canvi, no coreografiat, els passos s'improvisen al moment, inspirats per la música, l'ambient i els altres. El terme amb l'accepció actual va aparèixer al segle xix però fins als anys 50 del segle xx no es va popularitzar. La coreografia pot formar part d'espectacles com el ballet, l'òpera, el teatre musical o el cinema musical i també d'alguns esports, com la natació sincronitzada o la gimnàstica rítmica, entre altres. També es coreografien esdeveniments de caràcter divers, com presentacions i desfilades de moda, militars, esportives, religioses, etc. i nombrosos rituals. Al teatre i al cinema es coreografien les lluites, combats i persecucions, per exemple. Les salutacions finals dels espectacles d'òpera, dansa i altres als quals apareix un gran nombre de persones a escena, també estan prèviament coreografiats. A la música pop, la coreografia és molt important, tant als concerts com als videoclips. Una persona que es dedica a muntar coreografies és una coreògrafa. Als Països Catalans, el coreògraf més destacat d'aquests darrers anys ha estat Joan Magriñà. |
Geografia | Rummen (francès Rumigny) és un antic municipi de Bèlgica a la província de Brabant Flamenc a la vall del Melsterbeek, un afluent del Gete. L'1 de gener de 1971 va fusionar amb Grazen i l'1 de gener del 1977 amb Geetbets.Tot i que hi ha traces d'assentaments des del neolític, el primer esment escrit data del 1078 quan la comtessa Ermengarda de Loon va donar la parròquia de Rummen al capítol de Sant Bartomeu de Lieja. Etimològicament el nom significa «terres esteses». Una etimologia que fa derivar el nom d'un campament romà a la riba del Melsterbeek anomenat Romium, Romus o Rommus sembla més aviat una llegenda, com que encara no s'ha trobat cap traça d'un assentament romà. Durant l'edat mitjana era un centre important, una ciutat sense muralles, antany més important que l'actual Geetbets. Al segle xiv tenia la seva pròpia seca. El 1233 el comte Arnau VII de Loon hi va fundar l'abadia de monges cistercenques «Oriente» de la qual encara queden vestigis d'edificis més recents que a poc a poc es va enriquir de moltes terres i masies. Durant la guerra dels vuitanta anys va ser saquejada. Durant la revolució francesa va ser confiscada i expropiada per l'ocupant francès i la majoria dels edificis van ser enderrocades el 1816. El 1798 va patir molt durant la Guerra dels camperols contra l'ocupació francesa.Quan el 1336 el comte Lluís IV de Loon va morir sense hereus una guerra de successió va esclatar. Arnau de Rummen ullava el comtat i contava amb el suport del duc de Brabant i del comte de Flandes, però el príncep-bisbe de Lieja, en tenia gana també. El 9 d'agost del 1365 les milícies liegesos van assetjar el burg d'Arnau que després de nou setmanes va caure en les mans Joan d'Arkel, el bisbe de Lieja. Mitjançant una indemnització considerable, Arnau va cedir el comtat de Loon al principat. El seu burg va ser enderrocat.Fins avui queda un poble rural, a la terra fèrtil de l'Haspengouw humit, molt coneguda per la fruticultura. |
Psicologia | Un joc psicològic és una situació conflictiva que es desenvolupa seguint uns patrons inconscients, seguint una fórmula o regles de joc, durant un temps determinat i que té un final previsible. Sovint la persona que juga psicològicament actua de manera irracional o com a molt molt lleugerament racional, i pot fer o dir coses en contra dels seus interessos, idees, valors i sentiments conscients i acceptats. Obeeix a alguna motivació oculta, inconscient i irracional. Moltes vegades són patrons apresos en la infantesa com a manera d'enfrontar-se a algun perill o problema, o per a demanar atenció i amor, que han quedat gravats al subconscient i que en determinades situacions de crisi personal, o front a una situació que al cervell li recordi aquella situació passada, es disparen de manera compulsiva i descontrolada.Segons la teoria, en el moment en què la persona és conscient que du a terme un joc psicològic pot racionalitzar el que fa i actuar des del seu "jo" conscient i adult, en comptes de per instints, impulsos i ordres gravades pels seus pares i la societat (superjo). Quan això ocorre la persona pren el control de la seva actuació, acaba el joc i pot començar la comunicació.Els jocs són relacionals i en principi confereixen rols diferents a cada persona que hi juga. Aquests rols poden ser "purs" o barrejar més d'un, també poden anar canviant a cada "moviment" o gest o acte que faci una persona. Els rols bàsics possibles són el de "víctima", "perseguidor" i "salvador" segons la teoria del triangle dramàtic descrita per Stephen Karpman. Els jocs psicològics es coneixerien des de fa milers d'anys, per exemple ja es tracten al teatre i la filosofia de l'antiga Grècia, però no es va posar de moda el seu estudi a la psicologia fins a la dècada de 1950, a l'escola de l'anàlisi transaccional, al qual s'anomenen "transaccions" a cada pas o moviment del joc. |
Arqueologia | La pedra d'Artognou, de vegades anomenada simplement pedra d'Artús, és un artefacte arqueològic descobert a Cornualla, Regne Unit. Va ser trobada el 1998 entre les ruïnes del castell de Tintagel i és segurament del segle VI. Aparentment tenia la funció original de sostenir alguna construcció del lloc, però acabà trencada en dos i reutilitzada en un fossat quan l'estructura originària fou destruïda. Des del seu descobriment s'ha suggerit que la pedra tenia alguna relació amb el llegendari rei Artús, però acadèmics com John T. Koch critiquen aquesta possibilitat. |
Ciències de la salut | L'Escola Universitària d'Infermeria està ubicada en el Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat) i té els seus antecedents històrics a l'Hospital Clínic i a la Facultat de Medicina de Barcelona. La ubicació actual fou inaugurada a l'abril de 1992. En l'actualitat s'imparteixen els estudis següents: Ensenyaments de grau: Infermeria i Podologia Especialitats d'infermera: Infermera especialista en Salut Materno-infantil (Llevadora) Màsters i Cursos de Postgrau. |
Ciència militar | L'Organització Contrasubversiva Nacional (OCN) va ser un servei d'intel·ligència espanyol creat en 1968, arran dels moviments estudiantils sorgits aquell any. |
Agricultura | Rhynchosporium és un gènere de fongs ascomicets que causa la malaltia de l'escaldada de la fulla en diverses plantes gramínies. Conté, actualment, cinc espècies acceptades: R. secalis del sègol i triticale, R. orthosporum de Dactylis glomerata, R. lolii de Lolium multiflorum i L. perenne, R. agropyri de Agropyron i R. commune del gènere Hordeum spp., Lolium multiflorum i Bromus diandrus. R. commune és un dels fitopatògens més destructius en l'ordi a tot el món i causa baixades de rendiment de fins al 40% i en redueix la qualitat del gra. |
Història | Francisco de Vitoria O.P. (Burgos o Vitòria, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 d'agost de 1546) va ser un frare dominic espanyol. Va ingressar a l'orde dels Dominics el 1504. Des de petit va rebre una bona formació humanística. La seva formació i ensenyament pedagògic van donar el seu fruit en forma de nombrosos teòlegs, creadors de l'anomenada Escola de Salamanca. |
Història | Gitons (llatí: Gythones; grec antic: Γύθωνες, Gíthones) foren un poble de Sarmàcia que vivia a l'oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Prúsia. Són esmentats per Claudi Ptolemeu. |
Informàtica | Aquesta és una llista de programari notable de programes que es publicaven sota un llicència privativa però que més tard s'alliberaren com a programari lliure o codi obert. Encara que les llicències lliures de programari han existit des de principis dels anys 80, molt programari ha estat alliberat sota llicències patentades. La popularitat de GNU/Linux i d'altres programes de programes lliures cap a finals dels anys 90, va incitar algunes empreses a canviar la seva llicència de programari i publicar-ne el codi font. Es creu que Netscape, amb l'alliberament del seu Netscape Navigator el 1998 va iniciar aquesta tendència. En alguns casos, l'empresa continua publicant versions patentades al costat de la versió de font oberta. |
Gestió | La logística autònoma descriu els sistemes que proporcionen una transferència no tripulada i autònoma dels equips, equipaments, persones, informació o recursos de punt a punt amb una intervenció mínima. La logística autònoma és una àrea nova en fase d'investigació i en l'actualitat hi ha pocs treballs sobre el tema, amb sistemes encara menys desenvolupats o desplegats. |
Ciència militar | L'Operació Garibaldi va ser una acció secreta del servei d'intel·ligència israeliana, Mossad, duta a terme a Buenos Aires (Argentina) el maig de 1960. Va consistir en la ubicació, segrest i posterior trasllat a Israel del fugitiu jerarca nazi Adolf Eichmann. |
Psicologia | Introversió i extraversió són els dos pols d'un continu que defineix la personalitat d'un individu en funció del seu grau d'obertura cap als altres. Les persones introvertides es mostren més reservades, mentre que les extravertides es caracteritzen per ser més gregàries, assertives i entusiastes. Aquest tret es considera un dels essencials per caracteritzar la manera de ser, per això forma part dels anomenats "5 grans", aquells factors que més defineixen la personalitat individual (els altres són l'apertura al canvi, l'autoconsciència, la calidesa i el neuroticisme). El parell introversió - extraversió va ser introduït per primer cop per Carl Gustav Jung, que els associava a la concentració en objectes interns o externs al subjecte, i des de llavors ha estat àmpliament usat en psicologia. Segons Hans Eysenck és el tret de la personalitat més destacable, per la quantitat de trets associats que implica. |
Estris | Una pissarra blanca (castellanisme) o taulassa, tauler, tauló, llosarda o quadre blanc és un tauler rectangular de color blanca utilitzat per a escriure o dibuixar amb un retolador de tinta fàcilment delible. És un instrument comú dins d'una aula de classe o sala de reunió amb una funció similar a la clàssica pissarra de guix. Es diferencia de la pissarra de guix pel fet que aquesta darrere té una color verda fosca o negra i s'usa amb guix en lloc de retolador per pissarres. Encara que hi ha altres mitjans audiovisuals, la pissarra de guix i la pissarra blanca constitueixen el mitjà de treball per excel·lència a les escoles. Els taulers de comunicació han evolucionat en les darreres dècades del segle xx. Partint dels seus orígens quan s'utilitzava el guix, passant per les pissarres blanques i arribant a les pissarres interactives, que són les més recents. La pissarra blanca permet d'utilitzar retoladors amb colors vives, fluorescents i afegiments magnètics en el cas de les metàl·liques, com imants o regles. Moltes de les pissarres blanques tenen una base de fusta o materials orgànics. Altres tenen una base metàl·lica i estan cobertes amb esmalt o porcellana, segons la durabilitat i ús que es requereixi. Algunes pissarres blanques tenen la funció d'interaccionar amb un ordinador personal, un projector de vídeo, una connexió a Internet o un programari. De manera que una classe, reunió o exposició pot ser vista i participar-hi de diferents punts del món. |
Física | El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.Aquest principi estableix que l'entropia d'un sistema a la temperatura del zero absolut és una constant ben definida. Això es deu al fet que, a la temperatura del zero absolut, un sistema es troba en un estat bàsic, i els increments d'entropia s'aconsegueixen per degeneració des d'aquest estat bàsic.El teorema de Nernst estableix que l'entropia d'un cristall perfecte d'un element qualsevol a la temperatura de zero absolut és zero. Tanmateix, aquesta observació no té en compte que els cristalls reals han se ser formats a temperatures superiors a zero i, en conseqüència, tindran defectes que no seran eliminats en ser refredats fins al zero absolut. En no ser cristalls perfectes, la informació necessària per a descriure els defectes existents incrementarà l'entropia del cristall. |
Lingüística | La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències. La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica i a vegades es pren com a sinònima. Així enllaça amb les teories filosòfiques de la praxi, de l'epistemologia o de la utilitat. Ha estat considerada, amb poc de fonament, una branca de la lingüística que estudia la llengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. En un primer moment fou formulada com a pragmatisme, a les darreries del segle xix. Actualment, constitueix la disciplina que estudia l'ús en la llengua. Conjuntament amb la semiòtica, ha representat una de les disciplines que reclouen aquella lingüística de què parlàvem al començament. En fer intervenir la intenció en activitats humanes, com és la comunicació, assenyala com a postulat fonamental de l'estudi pragmàtic la importància del context, que esdevé factor essencial per a assolir la comprensió del significat. Pel simple fet de centrar-se en l'ús, tal com es va concebre inicialment, la pragmàtica està relacionada internament amb altres disciplines que tenen en compte aspectes socials com ara la sociolingüística, per la comunitat d'usuaris que s'entenen; la sociologia, pel mateix context social on s'esdevé; o la psicologia, per la intenció comunicativa que implica en la parla, a més d'allò que es diu. Com a disciplina, apareix perfectament constituïda en la dècada dels anys trenta del segle xx a Chicago. Se centra en l'ús o l'efecte que es produeix sobre els altres. Les diferents escoles pragmàtiques: estructuralista, funcionalista, generativa transformacional, logicosintàctica, semàntica, semiòtica, han acabat de perfilar llur objecte d'estudi però no el subjecte. El darrer ha acabat situant-se, d'una manera bàsica, en el discurs, en la cortesia o en la gestualitat humanes. Altres direccions prenen el sentit de les ambigüitats o dels contrafactuals. El pragmatista espanyol José Portolés Lázaro sintetitza, així, les tres grans tendències dins la pragmàtica pel que fa a la concepció de l'objecte d'estudi: Pragmàtica = Significat menys condicions de veritat: segons aquesta visió, l'objecte d'estudi de la pragmàtica seria aquella part del significat lingüístic que queda fora de l'anomenada semàntica veritativa, és a dir, la part del significat que no pot ser avaluada en termes de veritat o mentida. Per exemple, un enunciat com "Jo us declaro marit i muller" no pot ser analitzat com a vertader o fals sinó en termes d'acció. Així, la pragmàtica seria un mòdul d'estudi gramatical que vindria després de la semàntica. Aquesta perspectiva seria l'acceptada per la Gramàtica generativa, la Teoria de la Pertinència, filòsofs del llenguatge com Paul Grice o tot un seguit de pragmatistes.Competència pragmàtica = Competència comunicativa: aquesta perspectiva assumeix que l'objecte d'estudi de la pragmàtica és tot allò que té a veure amb l'anomenada competència comunicativa, és a dir, tot el conjunt de recursos que el parlant té interioritzats en relació amb la comunicació i la interacció lingüístiques.La pragmàtica com a perspectiva = aquest corrent considera que la pragmàtica no és un mòdul d'estudi lingüístic semblant a la fonètica, la sintaxi o la semàntica, sinó una perspectiva d'anàlisi que pot aplicar-se a qualsevol d'aquestes parcel·les de la tasca lingüística. |
Arquitectura | Nicolau Maria Rubió i Tudurí (Maó, Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) fou un arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista, però també dramaturg menorquí, periodista i traductor. |
Agricultura | Un mitger o amitger és un parcer que conrea les terres d'altri, anomenat el concedent, i es reparteix amb ell els fruits a mitges. Més endavant també es recompensa el concedent amb l'equivalent en diners. El propietari col·labora en el procés productiu aportant part del que és necessari per a l'explotació de la terra (eines, llavors, etc.) que es fa bàsicament amb la mà d'obra familiar del parcer o mitger.La situació social, sobretot dels petits mitgers era força precària: Una institució similar però d'època romana n'és el colonat parcer, reglamentat per textos com ara la lex Manciana. |
Protestes | El Judici als líders del procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com a la Causa del procés, va ser un judici oral que va començar el 12 de febrer de 2019 en el Tribunal Suprem d'Espanya i que va finalitzar el 14 d'octubre de 2019, vuit mesos després, amb una sentència en la qual el Tribunal va condemnar per unanimitat per sedició i malversació els acusats polítics i per sedició els líders de les entitats cíviques.El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual s'haurien de jutjar 18 persones, incloent-hi la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya. Diversos processats es trobaven en situació de presó preventiva sense fiança, i s'hi van mantenir durant tot el judici. El tribunal fou presidit pel jutge Manuel Marchena.Durant la vista prèvia, i a petició de les defenses dels acusats, el tribunal va decidir retornar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels casos dels acusats només de desobediència. Aquests acusats són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.En paral·lel, i en el sumari 7/2018 de l'Audiència Nacional, està imputada la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra. La Fiscalia Provincial de Barcelona va presentar querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral que havia d'auditar el referèndum de l'1 d'octubre. L'acusació va ésser pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics.La sentència va sortir oficialment el dia 14 d'octubre del 2019 si bé va ser coneguda per fonts no oficials el dia 11 d'octubre; fet que va ser molt criticat pel conjunt de la població, pel fet que hagués estat filtrada als mitjans de comunicació abans de fer-se pública pels mitjans oficials fins a arribar al punt que el mateix 14 d'octubre va arribar abans al públic que no pas als condemnats. |
Arqueologia | Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin. Està situada junt al riu Tigris, a uns 30 km al sud-est de Mossul, en l'actual Iraq. |
Jocs | La palanca de control (en anglès joystick) és un dispositiu de control de dos o tres eixos que s'usa en un ordinador o videoconsola al transbordador espacial o els avions de caça, passant per grues.Se sol diferenciar entre palanques digitals (tenen quatre interruptors encès/apagat en una creu situada en la base, més les seves combinacions i els botons d'acció) i joysticks analògics (usen potenciòmetres per a llegir contínuament l'estat de cada eix, i a més de botons d'acció poden incorporar controls lliscants), essent aquests últims més precisos. |
Objectes astronòmics | La Barrera del Forn és una superestructura coneguda com a filament de galàxia o paret de galàxia. És un llarg filament de galàxies amb un eix major més llarg que el seu menor. El filament conté no només al grup de l'Orada sino també al cúmul de galàxies del Forn, el qual s'hi troba a la mateixa distància. És "paral·lel" a la barrera de l'Escultor i "perpendicular" a la barrera de la Grua.La barrera del Forn, originalment anomenada supercúmul meridional, és un supercúmul de galàxies situat a prop del Grup Local. Consta d'un llarg braç de galàxies que s'estén durant uns 135 milions d'anys llum des de la constel·lació de la Balena fins a la de l'Orada, creuant les constel·lacions del Forn, on té el seu centre, d'Eridà i el Rellotge.Va ser descrita per primera vegada com a supercúmul sud per de Vaucouleurs el 1953. És més petit que el supercúmul local amb el qual no està connectat físicament. Va paral·lel a la barrera de l'Escultor i es col·loca perpendicularment a la barrera de la Grua. Sembla que té connexions tènues amb el supercúmul Perseu-Peixos. Finalment, s'ha proposat constituir una estructura única amb el supercúmul de Centaure i el supercúmul Local, formant el Supercúmul Hidra-Centaure, fins i tot si la zona de la connexió possible està enfosquida pel pla galàctic. Consta de 2 cúmuls de galàxies, 31 grups de galàxies i nombroses galàxies disperses. Entre les estructures més rellevants ubicades a la barrera del Forn trobem el cúmul del Forn, el cúmul d'Eridà i el grup de l'Orada. |
Ciències de la salut | El goji, baies de goji o cireres goji són unes baies vermelles provenents de dues espècies del gènere Lycium, l'arç negre (Lycium barbarum) i una espècie similar l'arç de la Xina (Lycium chinense) (枸杞 o 枸杞 gǒuqǐ). Les dues espècies d'arbust són solanàcies (com els tomàquets, patates, pebrots i albergínies. |
Informàtica | Pseudo-aleatori, en ciències de la computació, se'n diu d'un procés que sembla aleatori però no ho és. Les seqüències pseudo-aleatòries exibeixen una estadística aleatòria malgrat estar generades per processos deterministics. Els processos pseudo-aleatoris són més senzills de generar que els aleatoris, i a més tenen el benefici que es poden reproduir exactament tants cops com es vulgui, la qual cosa permet assajar i reparar els algorismes de programari. |
Estris | El mànec de fregar, o pal de fregar, fregadora (o meri localment a Terrassa; al País Valencià també són normatius els castellanismes fregona i motxo) és una eina per a netejar el terra humit. Normalment es tracta d'un mànec a l'extrem del qual hi ha uns serrells tèxtils absorbents. El mànec de fregar sol anar associat a un cubell escorredor. Per a torcar el sòl, després d'humitejar-lo i d'escórrer-lo, el manyoc de fibres, ajudant-se del mànec, es refrega contra la superfície del terra que es vol netejar. És la forma moderna del fregall que s'emprava, amb una escombra o sense, per a fregar i netejar els terres o les rajoles del sòl. El mànec de fregar, entès com «un tot compost per una galleda de material plàstic, amb un escorredor del mateix material que s'acobla al poal i un mànec de fregar, a l'extrem del qual hi ha un fregall tèxtil, amb què es frega el terra», va ser fabricat a Espanya pel riojà Manuel Jalón Corominas, i es va anar perfeccionant fins a adquirir l'aspecte actual. També existeix la mopa seca, dissenyada per a collir pols, que acostuma a tenir el cap més ample i els fils més curts que els dels mànecs de fregar humits. Tanmateix va ser el 1953, segons apareix a la pàgina 104 del Catàleg publicat el 29 de novembre de 2011 per l'Oficina Espanyola de Patents i Marques titulat 200 años de patentes, del Ministeri d'Indústria: «Entre els nombrosos antecedents del mànec de fregar hi ha la patent registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona». Aquestes dues dones van inventar una disposició de galleda, mànec i fregall per la qual van obtenir el model d'utilitat número 34.262, de títol «dispositiu acoblable a tota classe de recipients com galledes, cubells, calders i similars, per a facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general». I continua el text de l'Oficina de Patentsː «A la llum del que ens mostra el croquis adjunt, no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón». |
Informàtica | Matematikmaskinnämnden (MMN) (comitè suec per al maquinari informàtic) era una agència governamental sueca que va construir els primers ordinadors suecs: BARK i BESK. L'any 1947 un estudi governamental a iniciativa de la Kungliga Ingenjörsvetenskapsakademien (Acadèmia Reial Sueca de Ciències de l'Enginyeria) i l'agència d'adquisicions navals van fer un estudi sobre la necessitat de maquinari informàtic. L'estudi va recomanar la compra immediata de maquinari dels Estats Units i es va assignar a aquesta finalitat un pressupost de 2 milions de corones sueques. El MMN es va establir el 26 de novembre de 1948 per organitzar la compra. Durant el 1947 l'Acadèmia de Ciències de l'Enginyeria ja havia fet algunes activitats preliminars en aquesta direcció enviant cinc enginyers i científics joves als grups de recerca dels Estats Units per estudiar les activitats que s'hi estaven duent a terme. Dos d'ells van ser enviats a visitar a John von Neumann a la Universitat de Princeton, uns altres dos a visitar a Howard H. Aiken a la Universitat Harvard, i un darrer a visitar IBM. Com que no va ser possible obtenir llicència d'exportació per fer arribar a Suècia els ordinadors construïts als Estats Units, els plans de MMN van canviar per construir els ordinadors en lloc d'importar-los. Com a mesura provisional, es va construir el BARK (1950) que funcionava amb relés. BARK prové de Binär Aritmetisk Relä-Kalkylator (Calculador de relés d'aritmètica binària). Més endavant es va construir el BESK (1954) que funcionava amb vàlvules de buit, i que per un període curt de temps va ser l'ordinador més ràpid del món. BESK prové de Binär Elektronisk SekvensKalkylator. L'any 1963 es va clausurar el MMN. En aquell moment el govern suec va considerar que ja no era necessari cap més desenvolupament per part d'una agència governamental perquè ja eren un producte industrial. MMN no va rebre diners per desenvolupar ordinadors de la generació següent (basats en transistors), així que quan es va clausurar, la MMN ja no era capdavantera en el desenvolupament d'ordinadors. Alguns anys abans, l'empresa FACIT havia contractat diversos empleats claus de MMN per a la seva divisió d'ordinadors electrònics, i el FACIT EDB era, en essència, una versió basada en transistors del BESK. |
Informàtica | Un diccionari morfològic és un arxiu que conté les correspondències entre les formes superficials i lèxiques de les paraules. Les formes superficials són paraules trobades en un text, en totes les seues possibles formes (gènere, nombre, temps...). La forma lèxica és l'arrel o lema de les paraules, acompanyat d'aquesta informació de gènere, nombre, etc. En català 'cantaríem' ' és una forma superficial, la forma lèxica seria cantar, verb, condicional, 1a persona, plural. Es poden trobar 2 tipus de diccionaris morfològics: alineats i no-alineats. |
Geologia | Un supervolcà és el terme popular per referir-se a un volcà que arriba als graus 7 i 8 de l'Índex d'explosibilitat volcànica (IEV), amb erupcions que poden afectar les plaques tectòniques i el clima durant una llarg període. Això significa que el volum de dipòsits d'aquesta erupció és superior a 1.000 quilòmetres cúbics (240 milles cúbics).Hi ha setze volcans que podrien esdevenir supervolcans però cap d'ells està actiu, de fet no hi ha hagut cap explosió de grau 8 en la història de l'home i si n'hi hagués podria produir-se l'extinció de la humanitat segons la zona on tingués lloc o afectar greument la civilització global, tal com presenten algunes obres de ciència-ficció o cinema de catàstrofes, com per exemple a la pel·lícula 2012. Els supervolcans es produeixen quan el magma del mantell s'eleva a l'escorça, però no és capaç de trencar-la i la pressió s'acumula en una piscina de magma gran i creixent fins que l'escorça no pot contenir la pressió. Això pot ocórrer en punts calents (per exemple, la caldera de Yellowstone) o en zones de subducció, com per exemple el Llac Toba.Les erupcions supervolcàniques de gran volum també s'associen sovint amb grans províncies ígnies, que poden cobrir grans àrees amb lava i cendra volcànica. Aquests poden provocar un canvi climàtic de llarga durada, com l'inici d'una petita edat de gel, i amenaçar les l'extinció d'espècies. La teoria de la catàstrofe de Toba associa els canvis migratoris prehistòrics a un supervolcà. L'erupció d'Oruanui del volcà Taupō de Nova Zelanda, fa uns 26.500 anys, va ser l'erupció VEI-8 més recent del món. |
Mitologia | Roland Barthes (Cherbourg, França, 12 de novembre de 1915–París, 25 de març de 1980) fou un escriptor, crític, semiòleg i teòric de la literatura.Dins l'escola estructuralista, influït pel pensament de Saussure i dels formalistes i part de l'anomenat "grup Tel Quel", és un dels grans referents de la teoria de la literatura moderna. La seva aportació més coneguda és l'anomenada "mort de l'autor", formulada en un article de 1967 anomenat precisament així: La mort de l'autor. Es tracta d'una reacció davant la crítica tradicional, massa preocupada per l'autor real del text i, per tant, obsessionada per la biografia de l'escriptor. Barthes proposa oblidar-se'n i centrar-se no en allò que l'autor real ha volgut dir, sinó en allò que el lector rep, allò que interpreta. Així, la mort de l'autor es pagaria amb el naixement del lector. En la mateixa línia, Barthes va proposar la distinció entre text i obra. La segona seria la producció d'un escriptor, de l'autor real, en el seu conjunt. El text, en canvi, seria un fragment, amb qualitat literària, i seria l'autèntic objecte de treball de la teoria de la literatura. Aquest plantejament ha generat controvèrsies, relacionades amb el plantejament dels formalistes sobre el concepte mateix de la literarietat, posant en dubte els paràmetres que fan que un text sigui considerat literatura. |
Història | Jed Sunden (10 de setembre de 1970), de nom ucraïnès Джед Санден, és un magnat dels mitjans de comunicació ucraïnès d'origen nord-americà. És el fundador i antic propietari del holding mediàtic KP Media (va vendre la UMH de Lozhkin i Lozhkin la va revendre a Kurchenko el 2013). Des de l'agost de 2012 finançava l'ONG FEMEN. I segons algunes fonts, Jed Sunden va finançar Femen fins al 2011.A principis dels 90 va arribar a Ucraïna i va començar a publicar. Inicialment, va ser per un diari per a estrangers Kyiv Post, més tard altres publicacions i llocs web. Només tenia 8.000 dòlars de capital inicial amb ell.L'any 2000 va ser declarat persona non grata a Ucraïna, però després de la intervenció del Departament d'Estat dels EUA va poder entrar de nou al país. |
Informàtica | Les targetes, cartes o plaques d'expansió són dispositius amb diversos circuits integrats i controladors que, inserides a llurs ranures d'expansió, serveixen per a ampliar la capacitat d'un ordinador. Les targetes d'expansió més comunes serveixen per a afegir memòria, controladores d'unitat de disc, controladores de vídeo, ports sèrie o paral·lel i dispositius de mòdem interns. |
Filosofia | Anton Marty (Schwyz, 1847 — Praga, 1914) va ser un filòsof deixeble de Franz Brentano i Hermann Lotze i professor a Praga. Estava interessat en l'estudi del llenguatge des d'un punt de vista psicològic i va protagonitzar diverses polèmiques amb el també filòsof Alexius Meinong. Publicà Über den Ursprung der Sprache (‘Sobre l'origen del llenguatge’, 1875) i Untersuchungen zur Grundlegung der allgemeinen Grammatik und Sprachphilosophie (‘Investigacions sobre els fonaments de la gramàtica general i la filosofia del llenguatge’, 1908) |
Ciències de la salut | El concepte de Primer interventor o primera interventora designa, en l'àmbit de la sanitat, la persona que intervé en primer lloc en una situació d'emergència mentre s'espera l'arribada dels serveis mèdics especialitzats. Es tracta d'una persona que ha rebut formació específica avançada en primers auxilis, per exemple en reanimació cardiopulmonar, i en gestió d'emergències. Aquest concepte s'utilitza en el si de diversos col·lectius, com ara els bombers, la policia o personal de protecció civil, que poden actuar, per exemple, en casos d'accidents de trànsit. |
Jaciments paleontològics | Llista de jaciments paleontològics del Pallars Jussà inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC). El conjunt de jaciments d'Abella de la Conca, Icnites d'Abella-1, Abella-2 i el Barranc de la Fonguera, tenen la màxima figura de protecció com a béns culturals d'interès nacional. |
Objectes astronòmics | La Falsa Creu és un asterisme visible en l'hemisferi austral que s'hi troba entre les constel·lacions de la Vela i la Quilla, ambdues part de l'antiga Nau Argos. El seu nom prové del fet que la Falsa Creu és confosa en ocasions amb la constel·lació de la Creu del Sud (Crux), la qual és més petita i lluminosa; aquesta confusió es veu afavorida pel fet que tots dos grups d'estels s'hi troben a una declinació similar, tenen una orientació gairebé igual, i s'hi troben a poca distància en el cel. |
Astronomia | El Catàleg Caldwell és un catàleg astronòmic amb 109 cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies per a l'observació d'astrònoms amateurs. La llista va ser compilada per Patrick Caldwell-Moore com un complement del Catàleg Messier. El catàleg Messier és fet servir freqüentment per astrònoms afeccionats com una llista d'objectes de cel profund d'interès per a observacions, però Moore va pensar que la llista no incloïa molts dels objectes més brillants del cel profund, incloent-hi les Híades el cúmul doble de Perseu (NGC 869 i NGC 884) o NGC 253. A més, a més, va observar que el catàleg Messier que estava completament basat en observacions en l'hemisferi Nord excloïa objectes brillants de cel profund com de l'hemisferi sud, com Omega del Centaure, Centaure A, el Joier i 47 del Tucà. Aviat va compilar una llista de 109 objectes (per fer encai la llista d'objectes amb el catàleg Messier, que en té 110) i ho va publicar a Sky and telescope el desembre de 1995.Des de la seva publicació, el catàleg ha crescut en popularitat i ús entre la comunitat d'astrònoms amateurs. Tanmateix, la llista original és criticada per tenir alguns petits errors de compilació (llistat més avall), i Moore va ser criticat pel que podia ser percebut com una aproximació egocèntrica en compilar la llista, per l'ús del seu cognom per a anomenar-la i l'ús de números "C" per a canviar de nom objectes amb denominacions més comunes.Com ja s'ha dit, la llista va ser compilada per objectes ja identificats per astrònoms professionals i sovint observats pels amateurs. A diferència dels objectes en el catàleg Messier, que són llistats en l'ordre en què van ser descoberts, el Caldwell és ordenat per declinació, sent C1 el que està més al nord i C109 el que està més al sud, tot i que dos objectes (NGC 4244 i les Híades) es troben fora de la seqüència. La llista original també va identificar incorrectament el Cúmul S Norma Cluster (NGC 6087) com al NGC 6067 i va etiquetar el Cúmul Lambda del Centaure (IC 2944) com al Cúmul Gamma del Centaure.Una progressió natural per a l'astrònom amateur que desitgi observar els objectes celestials seria el de veure el catàleg Messier, seguit del catàleg Caldwell i després el catàleg Herschel 400. Després d'aquest exercici, l'observador haurà vist prop de 600 objectes. Tot i que en la suma dels tres catàlegs hi ha 618 objectes llistat, el Herschel 400 en repeteix algun dels altres dos. |
Indumentària | Les plantofes , xoquins, xarracs o sabatilles (castellanisme) són un tipus de calçat lleuger i suau d'ús domèstic.Generalment les plantofes, tenen soles fines i flexibles, amb dibuixos poc profunds per prevenir relliscades en sòls llisos. En canvi, les sabates i botes són en general són fetes de cuir, lona, plàstic o goma, i solen tenir les soles dures. Les plantofes poden tenir la forma d'una sabata (per ficar els peus per dalt), o poden no tenir taló, de manera que el peu pot entrar des del darrere. Les plantofes poden tenir molts dissenys de colors -personatges de dibuixos animats, estampats i animals s'empren normalment per decorar aquest tipus de calçat. |
Física | Henri Abraham (París, 1868 -1943) fou un físic jueu francès que va fer importants contribucions a la ciència en ones de ràdio. Va realitzar els primers mesuraments de la velocitat de propagació de les ones de ràdio i va col·laborar en el desenvolupament del primer tríodes a França; juntament amb Eugene Bloch va inventar el 1918 el multivibrador que després ha tingut gran aplicació com a circuit electrònic. Va morir al camp de concentració on havia estat tancat pels nazis. |
Enginyeria | El mètode de l'escala diagonal o mètode de les transversals és un recurs geomètric que permet augmentar la precisió de lectura de longituds lineals o d'angles en instruments, plànols i similars. Aquest mètode es basa en el primer Teorema de Tales. |
Enginyeria | Un sensor de pressió és un dispositiu que mesura la pressió de gasos o líquids. La pressió és una expressió de la força necessària per retenir un fluid en expansió, i en general s'expressa en termes de força per unitat d'àrea. Un sensor de pressió en general actua com un transductor, és a dir, que genera un senyal com una funció de la pressió rebuda. Als efectes d'aquest article, aquest senyal és elèctric. Els sensors de pressió s'utilitzen per al control i la vigilància en milers d'aplicacions d'ús quotidià. Els sensors de pressió també es poden utilitzar per a mesurar indirectament altres variables com ara el flux de líquids o gasos, la velocitat, el nivell de l'aigua o l'altitud. Els sensors de pressió també s'anomenen transductors de pressió, transmissors de pressió, indicadors de pressió, piezòmetres i manòmetres, entre altres noms. Els sensors de pressió poden variar molt quant a tecnologia, disseny, rendiment, conveniència de l'aplicació i cost. Una estimació conservadora seria que almenys hi ha 50 tecnologies i més de 300 empreses treballant en la fabricació de sensors de pressió arreu del món. Hi ha una tipus de sensors de pressió especialment dissenyats per a mesures dinàmiques i per a detectar canvis molt ràpids en la pressió. Exemples d'aplicacions per a aquest tipus de sensor serien la mesura de la pressió de combustió als cilindres d'un motor o en una turbina de gas. Aquests sensors es fabriquen normalment amb materials piezoelèctrics com ara el quars. Alguns sensors de pressió, com els utilitzats en algunes càmeres de control del trànsit, tenen un funcionament binari (OFF / ON), és a dir, que quan s'aplica pressió a un sensor aquest actua per obrir o tancar un circuit elèctric. Aquests tipus de sensors s'anomenen també interruptors de pressió o pressòstats. |
Biblioteconomia | El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), 1996-2013, fou una agrupació de biblioteques amb la missió de millorar els serveis que ofereix a través de la cooperació. Actualment està integrat dins del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), des d'on continua la seva activitat fundacional. La primera activitat del CBUC va ser crear el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), però ràpidament es va veure que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. Els resultats dels programes inicials van animar a iniciar-ne de nous (compres conjuntes d'equipament, formació, benchmarking…) i sobretot a elaborar el projecte de la Biblioteca Digital de Catalunya. El CBUC va ser guardonat el juliol de 2015 amb la Placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. |
Ciències de la salut | La tanatopràxia (del grec Θάνατος, thanatos "mort" i πραξια, praxia, manera d'obrar) és el conjunt de tècniques de conservació i agençament de cadàvers. Segons el Reglament de policia sanitària mortuòria catalana de la Generalitat de Catalunya inclou els mètodes següents: refrigeració, congelació, conservació transitòria, embalsamament, tanatoplàstia i la tanatoestètica.Consisteix a aplicar-hi mètodes per a la higienització, conservació transitòria, embalsamament, restauració i cura estètica del cadàver com a suport de la seva presentació d'acord amb les normatives higienicosanitàries. La finalitat bàsica de la tanatopràxia és la d'aconseguir no només una bona conservació del cos, sinó també una aparença natural i tranquil·la. A més de l'estètica, recrear una aparença natural pot ser molt important per poder prendre comiat del defunt amb serenitat, sobretot quan el cos, per malaltia, accident o mort violenta ha sigut malmès i que la vista, sense tractament adequat de les restes, podria ser traumàtica. El professional qualificat es diu tanatopràctic. A Catalunya, els serveis tanatopràctics són regulats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). |
Art | La Violinada és un esdeveniment periòdic que es fa des de l'any 2008 a Argelaguer, un poble de la comarca de la Garrotxa. Consisteix en una trobada anual al mes de febrer que dura un cap de setmana i està dedicada als instruments de corda fregada, amb una clara orientació als usos i maneres tradicionals i autòctons del mateix territori i d'altres cultures properes.A La Violinada s'hi apleguen sonadors d'instruments d'arc tal de compartir experiències, intercanviar pràctiques i conviure en un ambient de festa i immersió, on els criteris bàsics són l'oralitat i àudioaprenentatge i el marc organitzatiu basat en un esperit cooperatiu i voluntari. |
Biotecnologia | La transfecció és el procés d'introducció deliberada d'àcids nucleics nus o purificats a les cèl·lules eucariotes. També pot referir-se a altres mètodes i tipus de cèl·lules, encara que sovint es prefereixen altres termes: així "transformació" s'utilitza normalment per descriure la transferència d'ADN no víric a bacteris o a cèl·lules eucariotes no animals, incloses les cèl·lules vegetals. En cèl·lules animals, la transfecció és el terme preferit, ja que també s'utilitza transformació per referir-se a la progressió cap a un estat cancerós (carcinogènesi) en aquestes cèl·lules. La transducció s'utilitza sovint per descriure la transferència de gens mediada per virus a cèl·lules eucariotes.La paraula transfecció és una combinació de trans- i infecció. Es pot transfectar material genètic (com ara construccions d'ADN plasmídic superenrollat o ARNip), però també proteïnes com anticossos. La transfecció de cèl·lules animals sol implicar: l'obertura de porus o "forats" (electroporació) transitoris a la membrana cel·lular per permetre la captació de material. o barrejar un lípid catiònic amb el material per produir liposomes que es fusionin amb la membrana cel·lular i dipositin la seva càrrega al seu interior. |
Psicologia | El trastorn disfòric premenstrual (a vegades abreviat, segons la denominació anglesa, com a PMDD) és un trastorn depressiu que consisteix en la presència d'irritabilitat, canvis bruscos d'humor, tristesa i sensació de tensió que apareixen a la fase premenstrual, aproximadament una setmana després que baixi la regla i que es mantenen durant una a dues setmanes.No s'ha de confondre amb la síndrome premenstrual. |
Sociologia | La comunicació intercultural és una disciplina que té com a objectiu estudiar la forma en què les persones de diferents orígens culturals es comuniquen entre si. S'encarrega també de produir alguns punts de partida que facin factible aquesta comunicació intercultural. S'estudia des de diverses disciplines com ara l'antropologia, l'etnologia, els estudis culturals, la psicologia, la comunicació, la lingüística, filosofia, etc. Les principals teories sobre la comunicació intercultural estan basades en treballs que estudien i valoren les diferències (o les dimensions culturals) entre cultures. Especialment els treballs d'Edward T. Hall, Geert Hofstede, Harry C. Triandis, Fons Trompenaars, Shalom Schwartz. La comunicació intercutural té tres components bàsics: el cognitiu, l'afectiu i el comportamental. Aquests tres elements actuen simultàniament quan una persona està en situació de contacte intercultural. D'aquesta manera, quan més són les competències, més gran és la possibilitat d'afrontar reeixidament la comunicació intercultural. Concretament, les competències cognitives i afectives afavoreixen el desenvolupament de les competències comportamentals. La Competència Cognitiva es basa en el coneixement i consciència d'elements comunicatius i culturals de la pròpia cultura i d'altres. La Competència Comportamental es refereix a les habilitats verbals i no verbals d'adaptació de la conducta en determinada situació i context (la flexibilitat comportamental fa al·lusió a l'aptitud per poder desenvolupar diversos rols: ser reflexiu/va davant la situació per poder analitzar la manera més adequada d'actuació). habilitats verbals: discurs clar i lent sense expressions locals. la repetició de cada idea important. equivalències de paraules més senzilles o construccions simples. verbs en veu activa, evitant la veu passiva metacomunicar: parlar del sentit del missatge per tal d'evitar mals entesos. habilitats no verbals Recursos visuals gestos facials para emfatitzar demostracions pauses no donar per fet que els gestos signifiquen el mateix des de diversos punts de vista. |
Aeronàutica | Un avió de càrrega, o avió de transport,en anglès: cargo aircraft o freighter, és una aeronau d'ala fixa dissenyada o convertida per al transport de mercaderies, més que no pas de passatgers. No tenen instal·lacions per a passatgers, i generalment disposen de portes més grans per la càrrega i descàrrega. Aquest tipus d'aeronaus poden ser operades per aerolínies de càrrega, per individus privats o per les forces armades. Tot i això la major part de la càrrega que es transporta per via aèria va en els cellers dels avions comercials de passatgers. Els avions dissenyats per a transport de càrrega tenen diverses característiques que els distingeixen dels avions de passatgers convencionals: Fuselatge ample, per encabir-hi més càrrega o càrrega de molt volum. Ala alta, per a permetre que la zona de càrrega estigui situada prop de la part inferior de l'avió. Un nombre considerable de rodes, per permetre l'aterratge en pistes no preparades. La cua elevada, per permetre una entrada i sortida directa de la càrrega en l'aeronau mitjançant una comporta pel darrere. |
Filosofia | Judith Andre és una filòsofa professora (retirada) i teòrica de la virtut. André va obtenir el seu doctorat en la Universitat Estatal de Michigan el 1979 i ha impartit cursos sobre qüestions ètiques mundials de salut pública, l'ètica i el desenvolupament, el benestar animal, i la teoria de la virtut en l'Old Dominion University i la Universitat Estatal de Michigan abans de retirar-se. El treball de la Dra. Andre se centra en els problemes ètics provocats per la globalització |
Estris | Un acanalador de fruita o acanalador de cítrics és un instrument de cuina emprat en l'extracció de trossos de pell d'algun tipus de fruita amb el simple objecte de decorar pastissos. Existeixen diferents tipus d'estris però difereixen bàsicament en les formes de fulles que pelen o ratllen les fruites com ara taronges, llimones, llimes, etc. |
Astronomia | S'anomena aberració de la llum o aberració de Bradley a la diferència entre la posició observada d'una estrella i la seva posició real, a causa de la combinació de la velocitat de l'observador i la velocitat finita de la llum. El 1725, James Bradley, llavors professor Saviliano d'Astronomia a la Universitat d'Oxford, va intentar mesurar la distància a una estrella observant la seva orientació en dos diferents èpoques de l'any. La posició de la Terra canviava mentre orbitava al voltant del Sol i, per tant, proporcionava una gran línia de base per a la triangulació de l'estrella. Per la seva sorpresa, va trobar que les estrelles fixes mostraven un moviment sistemàtic aparent, relacionat amb la direcció del moviment de la Terra a la seva òrbita i no depenia, com s'havia anticipat, de la posició de la Terra a l'espai. El descobriment de Bradley, l'anomenada aberració estel·lar, és anàloga a la situació que es produeix quan cauen gotes de pluja. Una gota de pluja, encara que viatge verticalment respecte a un observador en repòs a la terra, aparentment canviarà el seu angle d'incidència quan l'observador està en moviment. D'aquesta manera, un model corpuscular de la llum podria explicar l'aberració estel·lar molt fàcilment. D'altra banda, la teoria ondulatòria també ofereix una explicació satisfactòria, sempre que l'èter romangui totalment quiet quan la Terra el solca. La diferència màxima entre la posició observada i la posició real d'un astre arriba a un màxim de 20.47 segons d'arc denominant constant d'aberració . El fenomen de l'aberració de la llum s'utilitza per mesurar per trigonometria la distància a la qual es troba una estrella propera, denominant llavors paral·laxi anual, i definint amb aquesta base la unitat de distància interestel·lar: el parsec; definit com la distància a la qual està un astre que presenta un paralatge anual d'un segon d'arc, i equival a 3,2616 anys llum. Per aberració també es coneix el conjunt de defectes òptics que poden presentar un sistema òptic. Pot ser cromàtica (depenent de la longitud d'ona) o aromàtic. Entre les aberracions més comunes hi ha l'aberració esfèrica, el coma i l'astigmatisme. |
Nàutica | A bord dels vaixells un pallol, pallet o panyol (castellanisme) és qualsevol espai destinat a emmagatzemar elements emprats en el manteniment i l'operació del vaixell. Hi ha moltes menes de pallols segons l'ús a què es destinen. Així hi ha: pallol del contramestre pallol de pintures pallol d'eines pallol de roba blanca, pallol de begudes pallol d'electricitat.Potser el més emblemàtic de tots és el pallol del contramestre, que és aquell destinat a guardar els elements d'amarratge, caps, calabrots, cables i tots els recanvis de l'eixàrcia morta i l'eixàrcia d'amarratge, així com totes les eines per al correcte manteniment de la coberta, del buc i de l'aparell del vaixell. Aquest pallol és normalment en el castell de proa just davant de la coberta i sota la coberta de proa. |
Geologia | El gabre és una roca ígnia intrusiva màfica fosca, de gra gros, químicament equivalent al basalt. Les roques són plutòniques, formades quan magma fos és atrapat sota la superfície de la Terra i es refreda en un massa cristal·lina. La vasta majoria de la superfície de la Terra està sustentada per gabre dins de l'escorça oceànica, produïda per magmatisme de basalt en les dorsals oceàniques. Forma part de la litosfera. |
Fiscalitat | El terme anglès offshore company, és emprada en dos sentits: Una empresa extraterritorial (o companyia extraterritorial o societat extraterritorial): una empresa o (a vegades) un altre tipus de personalitat jurídica que està incorporada o registrada en un centre financer extraterritorial o paradís fiscal; o Una empresa deslocalitzada (o companyia deslocalitzada): una companyia o grup corporatiu (o de vegades una divisió) que és dedicada a produir o a prestar serveis de forma deslocalitzada. |
Química | Una explosió o esclat és l'alliberament d'energia en un interval temporal ínfim. D'aquesta forma, la potència de l'explosió és proporcional al temps requerit. Els ordres de magnitud voreja els gigawatts. Els orígens de les explosions se solen dividir en dues classes: Físics: mecànics (xocs de mòbils), electromagnètics (llamps) o pneumàtics (pressions i gasos). Químics: reaccions de cinètica ràpida.Una explosió causa ones de pressió al voltant d'on es produeix. Les explosions es poden categoritzar segons si les ones són subsòniques i detonacions si són supersòniques (ones de xoc). Aquestes velocitats han de considerar-se respecte del medi de propagació (l'explosiu). L'efecte destructiu d'una explosió és precisament per la potència de la detonació que produeix ones de xoc o diferències de pressió subjacents de durada molt curta, extremadament brusques. La bomba atòmica, per exemple, a més de produir calor intensa produeix pressions elevadíssimes que causen les destructives ones de xoc. (vegeu: Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki). |
Pedagogia | L'Educació Just-in-Time o Educació JIT és una estratègia pedagògica que utilitza la realimentació entre les activitats realitzades a l'aula i el treball que fan els estudiants fora de l'aula, en preparació per a la classe que es durà a terme amb el professor. Els objectius són millorar l'aprenentatge durant el temps a l'aula, augmentar la motivació dels estudiants i animar-los a preparar-se per a la formació, i permetre que l'instructor pugui desenvolupar les activitats a l'aula i poder adaptar-se millor a les necessitats dels alumnes. |
Arquitectura | L'Edifici Celosía, és un bloc de cases socials, situades en l'avinguda de Francisco Pi i Margall, 10, al barri de Sanchinarro de Madrid; dissenyat per l'arquitecta Blanca Lledó, es va construir entre els anys 2001-2008. |
Art | L'art africà és el conjunt de manifestacions artístiques produïdes pels pobles de l'Àfrica subsahariana al llarg de la història.El continent africà acull una gran varietat de cultures, caracteritzades cadascuna d'aquestes per un idioma propi, unes tradicions i unes formes artístiques característiques. Encara que la gran extensió del desert del Sàhara actua com a barrera divisòria natural entre el nord d'Àfrica i la resta del continent, hi ha considerables proves que confirmen tot un seguit d'influències entre ambdues zones a través de les rutes comercials que van travessar Àfrica des de temps remots. Avui, per exemple, apareixen entre les cultures del sud del Sàhara moltes mostres d'art islàmic, així com formes arquitectòniques d'inspiració nord-africana. A més, les investigacions apunten a una influència recíproca entre aquestes zones del sud amb les tradicions artístiques i culturals d'aquelles regions del nord d'Àfrica més tancades al Mediterrani. L'art de l'antic Egipte, un dels més brillants d'Àfrica, té importants connexions artístiques i culturals amb les civilitzacions africanes del sud del Sàhara. Les arts africanes són fidel reflex de les riques històries, filosofies, religions i societats dels habitants d'aquest vast continent. L'art africà, a més de la seva importància inherent a les gents que el van produir, ha inspirat també alguns dels més importants artistes i moviments de l'art contemporani tant d'Europa com d'Amèrica. Els artistes occidentals del segle xx han admirat la importància que es concedeix a l'abstracció en l'art africà, estimulant amb això la seva falta de preocupació pel naturalisme. |
Telecomunicacions | Portapak va ser el primer equip de vídeo portàtil. Estava compost per una càmera i un magnetoscopi. Va ser creat el 1967 per la companyia Sony, que va llançar al mercat el seu primer model DV-2400 Video Rover. Philips seria la següent en comercialitzar el seu propi model de Portapak un any després (1965). Aquest aparell permetia, tot i el seu pes elevat, que una sola persona pogués enregistrar en qualsevol localització. Poc després de la introducció al mercat del primer Portapak, les companyies JVC i Panasonic se sumarien a la producció dels seus propis models. A causa de la competència, van sorgir en el mercat nous models que presentaven millores tècniques, fet pel qual els portapaks cada vegada es van fer més lleugers i estables. Més tard, alguns models incorporarien l'enregistrament en color. |
Pedagogia | S'entén com integració social tot procés dinàmic i multifuncional que possibilita a les persones que es troben en un sistema marginal, a participar en el nivell mínim del benestar social i vital assolit en un determinat país. És la manera d'ajudar a les persones a formar part d'un grup social. L'integrador social, com a figura professional dins d'un equip interdisciplinari, és el que desenvolupa accions per tal de detectar les necessitats i prevenir o millorar situacions de persones en risc d'exclusió social. Les primeres expressions es troben en actituds d'acolliment i atenció al llarg de tota la història. Aquestes, en els seus inicis es desenvolupaven en l'àmbit familiar i veïnal. L'acció social es donava en forma de caritat i solidaritat amb els més pròxims. |
Geografia | Hohenfeld és una vila del districte de Kitzingen, al Regierungsbezirk de la Baixa Francònia, a Baviera, Alemanya. Forma part de la ciutat de Kitzingen. |
Agricultura | La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera i el blat.Consisteix d'una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora menys corbada que la falç o corbella però molt més llarga, de fins a 80 cm i un mànec llarg (fins a 170 cm) de fusta o modernament també d'altres materials metàl·lics o plàstics. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop. La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles xii-xiii i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan recol·lectores. Al País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalariak o segalaris que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla. |
Història | Deng Xiaoping (?·pàg.) (xinès simplificat: 邓小平, xinès tradicional: 鄧小平, pinyin: Dèng Xiǎopíng, Wade-Giles: Teng Hsiao-p'ing; Guang'an, Sichuan, 22 d'agost de 1904 - Pequín, 19 de febrer de 1997) va ser un polític xinès, màxim líder de la República Popular de la Xina des de 1978 fins als últims anys de la seua vida.Sota el seu lideratge, la República Popular de la Xina va emprendre les reformes econòmiques de liberalització de l'economia comunista que van permetre a aquest país arribar a unes impressionants quotes de creixement econòmic (el PIB xinès va créixer entre un 8% i un 10% durant la dècada de 1980) Davant d'aquests èxits en l'economia, Deng va exercir un poder de marcat caràcter autoritari, i el seu paper va ser decisiu en la repressió violenta de les protestes de la Plaça de Tian'anmen el 1989.Membre del Partit Comunista Xinès des dels seus anys d'estudi en França i en la Unió Soviètica, Deng es convertiria en un dels dirigents més importants del Partit Comunista durant l'època de Mao Zedong. No obstant això, la seua proximitat ideològica al llavors president de la República Popular Liu Shaoqi, el va convertir en un dels blancs de la Revolució Cultural, campanya turbulenta de reafirmació ideològica impulsada per Mao, president del partit, per a mantenir el poder enfront dels reformistes com Deng i Liu, que van ser acusats de dretans i contrarevolucionaris. Apartat de la cúpula del poder durant aquests anys de commoció ideològica, Deng acabaria tornant a un primer pla de l'activitat política després de la mort de Mao, imposant-se finalment al successor d'aquest, Hua Guofeng, en la lluita pel poder. A diferència de Mao, Deng no va promoure un culte a la personalitat al voltant de la seua figura i les seues aparicions públiques van ser escasses. Durant els últims anys de la seua vida, no ostentava ja cap càrrec polític i, afligit de la malaltia del Parkinson, tot just podia seguir els assumptes d'estat. Amb tot, se'l va seguir considerant el líder suprem de la Xina Popular fins a la seua mort, el 19 de febrer de 1997. |
Ecologia | La mastofauna és la part de la fauna que fa referència als animals mamífers. Per exemple són mastofauna micromamífers com els ratpenats (Chiroptera), rosegadors (Rodentia), mamífers de mida mitjana com el teixó americà (Nasua narica), l'os rentador (Procyon lotor) i els grans mamífers com els senglars, els elefants, etc. |
Enginyeria | Un patinet elèctric és un patinet que funciona amb un motor elèctric. El conductor pot anar dret o o assegut. Els patinets elèctrics sovint es coneixen com a patinets electrònics . No obstant això, no s'han de confondre amb els patinets elèctrics que es condueixen anant assegut, sinó que ja es poden catalogar com vehicle de mobilitat. El terme patinet és enganyós, perquè aquest petits vehicles no es mouen empenyent am el peu, sinó amb l'ajut d'un motor elèctric. Els patinets elèctrics s'han tornat cada vegada més populars des de mitjans de la dècada de 2010. La tendència cap a l'electromobilitat observada en aquests moments mostra que, especialment a les ciutats, moltes persones busquen per desplaçar-se una alternativa a un cotxe amb motor de combustió interna. Els patinets elèctrics permeten cobrir ràpidament distàncies curtes des de casa, des de l'estacionament o des de l'estació de tren. Dins d'aquest context, es parla de desplaçament de l'última milla. Moltes ciutats, com París, Tel Aviv o Viena esperen que l'ús dels patinets elèctrics alleugi la situació del trànsit i la manca d'aparcament. |
Art | El brunyiment és una tècnica decorativa que en terrissa consisteix a fregar la superfície argilenca d'una peça ceràmica fins a aconseguir una aparença polida i lluent, i amb una certa suavitat tàctil. Usat des del bronze final com a tècnica de retoc, es troba en moltes cultures diverses de l'antiguitat. |
Biblioteconomia | La bibliografia (del grec βιβλιογραφία bibliographia, literalment "escriptura de llibres") es pot referir a una disciplina o una llista ordenada de manera alfabètica o lògica dels llibres o altres documents sobre una matèria, d'un autor, d'una població o territori, o per altres criteris; o, fins i tot, a la tècnica de redacció dels repertoris bibliogràfics.La disciplina es basa en l'estudi acadèmic de llibres en tant que objectes físics, culturals; en aquest sentit, és també conegut com a bibliologia (del grec -λογία, -logia) o com a bibliografia material. Carter i Barker (2010) descriuen la bibliografia com una disciplina erudita doble: el repertori organitzat de documents (bibliografia enumerativa) o la seva descripció sistemàtica com a objectes físics (bibliografia descriptiva). La concepció més antiga de bibliografia s'associava a la idea de realitzar repertoris sobre llibres. L'aparició d'altres suports documentals ha fet ampliar el seu concepte, i ha provocat l'aparició d'altres termes anàlegs com ara: filmografia, discografia, hemerografia i webgrafia (o bibliografia web, tal com prefereix el TERMCAT). Cadascuna de les entrades o citacions d'una bibliografia solen contenir les dades bàsiques per a la identificació d'un document o d'una part d'un document. Aquestes dades solen aportar el nom de l'autor o autors, el títol, l'edició, el lloc d'edició, l'editorial, la data de publicació, la col·lecció i el seu número, els codis de normalització internacional (ISBN, ISSN, DOI) i, en els documents accessibles en línia, l'URL. |
Humor | Una història de l'humor hauria de presentar els aspectes més importants del tema recollint dades de diversos estudis publicats. Els treballs indicats poden ser generals o particulars. En aquest darrer cas, dedicats a un gènere, un autor, una època o una cultura determinada.Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits), cal tenir-ne en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma… i molts altres. |
Periodisme | L'audiovisual és qualsevol missatge que aglutini imatge i so al mateix temps, com ara el cinema o les pàgines web dinàmiques. Actualment es coneix com a llenguatge audiovisual o comunicació audiovisual, ja que la finalitat de qualsevol element audiovisual és transmetre informació. Els primers indicis de contingut audiovisual va ser amb el desenvolupament del cinema sonor a començaments del Segle XX. És ací quan es comença a referir-se a les tècniques de difusió simultània com audiovisual. |
Arqueologia | La bioarqueologia és una disciplina que estudia diversos tipus de restes vegetals i animals procedents dels jaciments arqueològics: llavors, fruits, pol·len, espores, carbons, fitòlits, diatomees, petxines, ossos, banyes... La comunitat humana viu en relació dialèctica amb el seu entorn natural: transforma l'entorn natural i l'entorn li influeix. Així per a comprendre i interpretar la vida dels grups humans del passat, hem de recórrer a les disciplines bioarqueològiques. L'objectiu d'aquesta disciplines és analitzar i reconstruir les relacions socials, econòmiques i simbòliques de les societats humanes del passat a partir de les proves faunístiques i vegetals que aquestes comunitats van deixar. La bioarqueologia agrupa les diverses especialitats arqueozoològiques i arqueobotàniques. Dins de l'arqueozoologia se solen diferenciar els estudis de malacofauna (petxines i cargols), ja sigui marina o terrestre), ictiofauna (peixos), herpetofauna (amfibis i rèptil), avifauna (ocells), insectívors, quiròpters i rosegadors (micromamífers), i macromamífers. Dins de l'arqueobotànica hi ha principalment la palinologia, que analitza el pol·len de les plantes superiors i les espores de les plantes inferiors; la fitolitologia per als fitòlits; l'antracologia per a les fustes d'arbres i arbustos, i la paleocarpologia, que estudia les macrorestes de llavors i fruits, però hi ha altres especialitats, com ara l'anàlisi de fongs i diatomees. Dins de la bioarqueologia també tenen cabuda l'estudi tecnològic de manufactures animals i vegetals com ara teixits, instruments i ornaments ossis i malacològics, estris i eines de fusta, impromtes vegetals, etc. La datació per isòtops radioactius de material orgànic i l'arqueologia experimental de paleocultius estan relacionats també amb la bioarqueologia. Gràcies a la bioarqueologia es pot conèixer quin era l'entorn natural dels jaciments arqueològics i com s'alimentava la població que hi vivia. La bioarqueologia permet respondre qüestions com ara com s'aprofitaven i es consumien els recursos vegetals i animals a l'abast, com es transformava el medi natural, en quin paisatge es desenvolupaven les activitats de la vida diària, etc. |
Psicologia | La piromania és un trastorn del control dels impulsos, fent que els malalts que la pateixen gaudeixin provocant foc i observant les conseqüències que això comporta. Els tractaments, a llarg termini, inclouen mesures farmacològiques i psicoterapèutiques com les teràpies de grup o les de tipus cognitiu de conducta. |
Estris | Una escorredora o escorredor és un colador gros que s'empra a la cuina i que serveix per a posar-hi a escórrer algun aliment. Alguns usos típics són per a separar el brou de la carn d'olla, en una sopa; per a escórrer l'enciam i altres verdures de fulla un cop rentades amb aigua; per a escórrer la pasta; la fruita rentada; etc. Prou semblant és la llossa traucada. Antigament solien ser de fusta o de terrissa. Aquests darrers eren molt similars a les cassoles de fang però amb la diferència que tenien forats a la base. Actualment hom opta per materials més lleugers, com el metall en plaques fines, el plàstic i més recentment la silicona. Algunes escorredores metàl·liques tenen els forats de tal manera que de l'altra banda es poden fer servir com a ratllador. Algunes escorredores d'enciam són mecàniques, i solen rebre el nom de centrifugadores. |
Llengües | L'aghuà o albanès del Caucas era la llengua dels aghuans de l'Aghuània, també anomenada Albània del Caucas, i que es ocupaven el territori de l'actual Azerbaidjan. Forma part de la família de les llengües caucàsiques. Fou llengua escrita, amb un alfabet inventat possiblement per Mesrob d'Armènia, el mateix monjo que va inventar l'alfabet armeni. És l'antecessora de la llengua udin que avui parlen els udins. Històricament ha rebut diversos noms com ara aluà o albanès per ser la llengua de l'Albània del Caucas, però no té cap relació amb l'albanès de la mediterrània, que és una llengua indoeuropea. Els armenis la denominaven gargari. Modernament també se l'anomena Udin antic, per la seva relació amb la llengua udin. |
Teologia | En teologia cristiana, legalisme (o nomisme) és un terme pejoratiu que fa referència a posar la llei per sobre de l'evangeli. L'Enciclopèdia del cristianisme als Estats Units defineix el legalisme com un terme pejoratiu de “l'adhesió directa o indirecta de comportaments, disciplines i pràctiques en la creença que per assolir la salvació i la posició correcta davant Déu”, subratllant la necessitat d'accions per guanyar la salvació "en oposició a la creença en la salvació per la gràcia de Déu," atorgada a l'individu mitjançant la fe en Jesucrist ". Històricament, molts erudits cristians del Nou Testament van atacar el judaisme per suposadament ser "legalistes"; aquesta acusació ha estat rebutjada per altres estudiosos, com E. P. Sanders, que identifiquen aquesta crítica com a inexacta i ahistòrica.L'antinomianisme sovint s'ha considerat com el contrari del legalisme, amb l'ètica situacional com a tercera posició possible. El 1921, Ernest De Witt Burton va afirmar que a Gal.:2:16, la paraula grega nomos s'utilitzava "evidentment... en el seu sentit legalista, denotant la llei divina vista com un sistema purament legalista format per estatuts, sobre la base de l'obediència o la desobediència a la qual els individus són aprovats o condemnats com a qüestió de deutes sense gràcia. Aquesta és la llei divina tal com la va definir el legalista." |
Ciències polítiques | Francisco Letamendía Belzunce (Sant Sebastià, 5 de febrer de 1944) és un escriptor i professor universitari de Ciència política basc. També havia estat polític, militant d'EIA, EE i HB, així com membre d'Euskadi Ta Askatasuna sota l'àlies d'Ortzi. |
Arqueologia | El Museu Ashmolean (Ashmolean Museum of Art and Archaeology) està situat a Beaumont Street, Oxford, Anglaterra, i és el segon museu universitari a nivell mundial (després del Museu d'Art de Basilea, fundat el 1661) i el primer museu públic britànic. El seu primer edifici va ser construït entre 1678 i 1683 per allotjar la col·lecció de curiositats d'Elias Ashmole, que va donar a la Universitat d'Oxford el 1677. |
Festivals | Avui en dia, els grecs s'autoanomenen «hel·lens» (grec: Έλληνες / llatí: Hellênes). Tanmateix, han tingut molts noms al llarg de la història. Els soldats que caigueren a les Termòpiles eren hel·lens, però en l'Imperi Romà de l'època de Crist el terme «hel·lens» havia canviat de significat i es referia a les persones no jueves, és a dir, els politeistes. A l'antiguitat tardana, els grecs es consideraven romei, és a dir, romans, mentre que «hel·lens» continuava referint-se als politeistes, en aquest cas, els pagans no cristians. A l'edat mitjana, els occidentals anomenaven «grecs» tots els cristians no catòlics, mentre que els àrabs, perses i turcs s'hi referien com a Rûm ('romans'). El terme Yunan, en canvi, es reservava per als hel·lenòfons, mentre que els cristians catòlics de llengua llatina eren coneguts com a Franghi ('francs'). A Geòrgia es fa servir el nom ბერძენი (berdzeni), que deriva de la paraula ბერძ ('savi') i té les seves arrels en la filosofia grega. Cada període històric s'associava amb un nom diferent, que podia ser completament nou, recuperat del passat, basat en la tradició o manllevat d'una llengua estrangera. Cadascun d'aquests noms fou important en el seu temps i tots es poden utilitzar de manera intercanviable. |
Química | Els canvis químics són aquells en què una substància es combina amb una altra per formar-ne una de nova (mitjançant la síntesi química) o per transformar-se en dues o més substàncies totalment diferents (mitjançant la descomposició química). Per exemple, els canvis d'estat de l'aigua són exemples de canvis físics, ja que tant el gel, com l'aigua líquida com el vapor són la mateixa molècula d'aigua i podem tornar a l'estat inicial fàcilment (canvis reversibles). També són exemples de canvis físics les mescles, les dissolucions i la separació de substàncies en mescles o dissolucions. En canvi, en els canvis químics desapareixen unes substàncies i se’n creen altres de noves amb propietats molt diferents. Aquest procés s'anomena reacció química: una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una o més substàncies amb propietats diferents, anomenades productes. Aquest procés és difícilment reversible. REFERENCIES: https://ca.eferrit.com/exemples-de-canvis-fisics-i-canvis-quimics/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.