label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Estris | Una tenalla (del llatí tina), alfàbia a Mallorca i Menorca, és un recipient de fang amb forma d'atuell de perfil ovalat, boca i peu estrets i en general sense nanses. La tenalla gran, més profunda i panxuda, ha estat tradicionalment utilitzada per emmagatzemar vi, i els exemplars mitjans per a oli i grans de cereal. Les més petites poden estar parcialment o totalment vidriades i utilitzar-se per a tota mena de líquids i llavors, així com en la matança del porc. |
Astronomia | El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta. El zenit és el punt del cel que es correspon amb la vertical del lloc, i el seu oposat s'anomena nadir. En astronomia cel és sinònim d'esfera celestial: una volta imaginària sobre la qual es distribueixen el Sol, els estels, els planetes i la Lluna. L'esfera celestial es divideix en regions denominades constel·lacions.En meteorologia el terme cel fa referència a la zona gasosa més densa de l'atmosfera d'un planeta.El color del cel és el resultat de la radiació difusa, interacció de la llum solar amb l'atmosfera. En un dia solejat el cel del nostre planeta es veu generalment blau clar. El color varia entre el taronja i el vermell durant l'alba i el capvespre. Quan arriba la nit el color passa a ser blau molt fosc, quasi negre. Durant el dia el sol es pot veure al cel, a menys que estigui ocult pels núvols. Durant la nit (i en cert grau durant el dia) la Lluna, els estels i, a vegades, alguns planetes veïns són visibles al cel. Alguns dels fenòmens naturals vistos al cel són els núvols, l'arc de Sant Martí i l'aurora. El llamp es pot veure al cel durant les tempestes elèctriques. Com a resultat d'activitats humanes, la boira es veu sovint sobre grans ciutats durant les primeres hores del matí. |
Arquitectura | Fortalesa de Timișoara (en llatí: Castrum Temesiensis, Castrum Temesvariensis, en hongarès: Temesvári vár, en turc: Temeşvar Kalesi, alemany: Festung Temeswar, en romanès: Cetatea Timișoara) és una fortalesa històrica a l'oest de Romania al voltant de la qual es va construir la ciutat de Timișoara. Es presumeix que hi va haver una fortificació de terres anterior construïda pels àvars, però el primer registre escrit és del segle XIII. A principis del segle XIV Carles I construí la primera fortificació de pedra, la fortalesa angevina. El 1443 Joan Hunyadi restaurà el castell i les muralles circumdants, que havien estat destruïdes per un terratrèmol. La fortalesa va ser capturada el 1552 pels turcs otomans, que la van mantenir fins al 1716 quan va ser presa pels Habsburg. Els Habsburg la van reconstruir, fent-la molt més gran a l'estil de Blaise François Pagan, precursor del sistema Vauban. La fortalesa dels Habsburg va ser assetjada només una vegada, durant la Revolució Hongaresa del 1849. l'augment de l'eficàcia de l'artilleria amb petxines explosives a finals del segle XIX va fer que les parets fossin ineficaços. Com que les muralles i els voltants (la zona no aedificandi) van dificultar el desenvolupament de la ciutat, es van enderrocar les muralles i es van omplir les cunetes. A principis del segle XXI, les úniques restes de la fortalesa dels Habsburg són el castell de Huniade, un bastió – el bastió de Theresia, un important atractiu turístic – , una casamata del revellí de la Porta de Viena, una part del baluard Eugeniu i una petita part del mur cortina entre els baluards Eugeniu i Elisabetha. Tots aquests vestigis formen el monument històric "Fortalesa de Timișoara". |
Psicologia | El mot «persona» ve del verb llatí personare, 'parlar a través': designava la màscara que portaven els actors de teatre. Aquesta màscara tenia la funció de donar a l'actor l'aparença del personatge que interpretava, però també de permetre que la seva veu fos prou potent per ser audible pels espectadors. En la seva psicologia analítica, Carl Gustav Jung utilitzà el mot «persona» per designar la part de la personalitat que organitza la relació de l'individu amb la societat, en altres paraules, la manera per la qual cadascú es fica en un personatge socialment predefinit amb la finalitat de tenir un rol social. El «jo» es pot identificar a la «persona» fàcilment, conduint l'individu a prendre's per aquell que ell és als ulls dels altres i a no saber qui és realment. En aquest cas, la «persona» de Jung és propera al concepte de fals self de Donald W. Winnicott. S'ha de comprendre la «persona», doncs, com una «màscara social», una imatge creada pel jo que pot acabar per superar la identitat real de l'individu. Alfred de Musset en certa manera ho explorà a Lorenzaccio. La pel·lícula Persona d'Ingmar Bergman fou molt inspirada en l'obra de Jung. Viccionari |
Esoterisme | Robert Ambelain (París, 2 de setembre de 1907 - 1997) fou un escriptor francès, autor esotèric, franc-maçó, fou Gran Mestre mundial de la Gran lògia de Memphis-Misraïm i fundador d'una associació d'ocultisme. Home de lletres, història i membre societari dels "Gens de Lettres", de l'associació d'escriptors de la llengua francesa "mer outre-mer". és l'autor de 42 obres. Morí en el 1997 a l'edat de 90 anys. |
Esoterisme | Helena Blavatsky (Dniprò, 31 de juliol de 1831 (Julià) - Londres, 26 d'abril de 1891 (Julià)), nascuda Ielena Petrovna Blavàtskaia, rus: Еле́на Петро́вна Блава́тская, fou la fundadora de la Societat Teosòfica i d'un corrent esotèric i espiritual al qual va donar el nom genèric de teosofia. Blavatsky va estar relacionada amb ambients de la maçoneria i se la considera la precursora del moviment nova era (new age). |
Objectes astronòmics | TrES-4b és un planeta extrasolar i un dels exoplanetes més grans que s'ha trobat mai, després de WASP-12b, WASP-17b, CT Chamaeleontis b (encara que aquest pot ser un nan marró) i GQ Lupi b. Va ser descobert el 2006 i anunciat el 2007 pel Trans-Atlantic Exoplanet Survey, utilitzant el mètode trànsit. Es troba a uns 1.400 anys llum (430 pc) que orbita al voltant de l'estrella GSC 02620-00648, a la constel·lació d'Hèrcules.TrES-4 gira al voltant de la seva estrella principal cada 3.543 dies i l'eclipsa quan es veu des de la Terra. El planeta és 0,919 vegades més massiu que Júpiter però 1.799 vegades el diàmetre, el planeta més gran mai trobat (juntament amb WASP-17b, trobat l'1 de maig de 2009), donant-li una densitat mitjana de només al voltant de 0,333 grams per centímetre cúbic , aproximadament el mateix que la lluna Metone de Saturn. Això va fer que TrES-4 sigui el planeta més gran conegut i el planeta amb la densitat més baixa coneguda en el moment del seu descobriment.El radi orbital de TrES-4 és 0.05091 ua, donant-li una temperatura superficial prevista d'uns 1782 K. Això, per si mateix, no és suficient per explicar la baixa densitat del planeta. Actualment no se sap per què TrES-4 és tan gran. Les causes probables són la proximitat a una estrella mare que és 3-4 vegades més lluminosa que el Sol, així com la calor interna del planeta.Un estudi de 2008 va concloure que el sistema GSC 06200-00648 (entre d'altres) és un sistema d'estrelles binàries que permet una determinació encara més precisa dels paràmetres estel·lars i planetaris. |
Dret | Una carta d'intencions o pacte d'intencions és un document en el qual les parts manifesten la seva intenció d'emprendre o continuar les negociacions per arribar a un acord definitiu més endavant. En general, el contingut de la carta reprèn els acords assolits fins aleshores, descriu l'abast de l'acord desitjat i estableix les regles i els terminis que regiran les negociacions. Tot i que no solen ser documents vinculants, això pot canviar segons el seu contingut exacte. |
Jocs | Free to play (F2P, de l'anglicisme de videojoc gratuït o bé gratis per a jugar traduït literalment) és un model de negocis dins de la indústria de videojocs que engloba els videojocs i aplicacions mòbils que els jugadors i usuaris poden descarregar i jugar sense haver de pagar. El model va ser utilitzat per primera vegada a principis dels populars videojocs de multijugador massiu en línia orientats cap a jugadors casuals, abans de trobar una adopció més àmplia entre els jocs llançats pels principals distribuïdors de videojocs per a combatre la pirateria i requisits del sistema de perfil alt. No hi ha pagaments per avançat, els editors poden cobrar per objectes o anuncis integrats en el joc. |
Pedagogia | Khachatur Abovian (nascut el 15 d'octubre de 1809 i desaparegut el 14 d'abril de 1848, en armeni: Խաչատուր|Խաչատուր, Աբովյան; pronunciat: χɑtʃʰɑtur ɑbovjɑn) va ser un escriptor i figura pública nacional armeni d'inicis del segle xix que va desaparèixer misteriosament el 1848. Va ser educador, poeta i defensor de la modernització. Considerat com el pare de la literatura moderna armènia, és recordat per la seva novel·la Verk Hayastani (Ferides d'Armènia), que va marcar la tendència tant en estil com en gènere per a la literatura posterior. Escrita el 1841 i publicada pòstumament el 1858, va ser la primera novel·la publicada en armeni modern utilitzant el dialecte armeni oriental, en lloc de l'armeni clàssic.Abovian era un home molt avançat per al seu temps i pràcticament cap de les seves obres va ser publicada mentre va estar amb vida. Només després de la creació de la República Socialista Soviètica d'Armènia, es va concedir a Abovian el reconeixement i el prestigi que mereixia. Abovian és considerat com una de les figures més destacades no sols de la literatura armènia, sinó de la història armènia en general. La influència d'Abovian en la literatura en armeni occidental no va ser tan forta com ho va ser en armeni oriental, particularment en els seus anys formatius. |
Teologia | La Patrologia és la part de la història de la teologia cristiana que estudia els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres (exceptuant els llibres canònics, concretament del període comprès entre els inicis del cristianisme i el segle vii a Occident (Isidor de Sevilla) i el segle viii a Orient (Joan Damascè). Estudia les vides i les obres dels autors ortodoxos i heterodoxos que van escriure sobre teologia en aquests segles. |
Química | Una fórmula química és una forma de presentar informació sobre les proporcions químiques d'àtoms que constitueixen un compost químic o molècula en particular, utilitzant símbols d'elements químics, nombres i, de vegades, també altres símbols, com parèntesis, guions, claudàtors, comes i signes de més (+ ) i menys (-). Els elements presents s'indiquen mitjançant els seus símbols i amb un subíndex al costat de cadascun dels elements s'indica el nombre d'àtoms d'aquest element que presenta una unitat elemental del compost o molècula. |
Antropologia | La mòmia Nesi és una mòmia d'infant de cinc anys que forma part de l'anomenada col·lecció Toda de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. La peça és originària de Tebes (Egipte) i segons Eduard Toda, es tracta d'una mòmia d'infant datada a la dinastia XX |
Informàtica | Non-Uniform Memory Access o Non-Uniform Memory Architecture (NUMA) és un disseny de memòria utilitzat en multiprocessador és on la memòria s'accedeix en posicions relatives d'un altre processador o memòria compartida entre processadors. Sota NUMA, un processador pot accedir a la seva pròpia memòria local de forma més ràpida que a la memòria no local (memòria local d'un altre processador o memòria compartida entre processadors). |
Astronomia | L'estel de l'alba, o també estel del matí, és el sobrenom del planeta Venus, quan encara és visible abans de l'alba. En anglès s'utilitza Morning star, en francès Étoile du matin, en alemany Morgenstern i en quítxua Huarac koyllur: els 4 termes, signifiquen literalment «estrella del matí». També hi ha la denominació estel del vespre per a referir-se a la visió de Venus a la posta de sol. El terme pot tenir connotacions poètiques i místiques. |
Telecomunicacions | La Banda-C és un rang de l'espectre electromagnètic de les microones que comprèn freqüències d'entre 3,7 i 4,2 GHz i des 5,9-6,4 GHz. Va ser el primer rang de freqüència utilitzat en transmissions satelitales. Bàsicament el satèl·lit actua com repetidor, rebent els senyals en la part alta de la banda i reemesos cap a la Terra a la banda baixa, amb una diferència de freqüència de 2.225 MHz Normalment s'usa polarització circular, per duplicar el nombre de serveis sobre la mateixa freqüència. Ja que el diàmetre d'una antena ha de ser proporcional a la longitud d'ona de l'ona que rep, la Banda-C exigeix antenes més grans que les de la Banda Ku. Encara que això no és un problema més gran per a instal·lacions permanents, els plats de Banda-C imposen limitacions per a camions SNG (Sáteline News Gathering, camions dissenyats i equipats per enviar un senyal a un satèl·lit). Comparat amb la Banda-Ku, la Banda-C és més fiable sota condicions adverses, principalment pluja forta i calamarsa. Al mateix temps, les freqüències de banda-C estan més congestionades i són més vulnerables cap interferència terrestre. |
Geografia | Tmoriq, Dmoriq o Demoris, anomenada Tamoritis per Estrabó, fou una fortalesa i comarca muntanyosa del nord de la Corduena, just al sud de la província de Mokq, a Armènia, durant l'edat antiga i l'alta edat mitjana. |
Física | En física teòrica, un teorema d'impossibilitat és un teorema que prova que certa idea no és possible o certa entitat matemàtica no pot ser definida sense arribar a una contradicció. Com en qualsevol teorema, és molt important precisar tan bé com siga possible les condicions sota les quals es dona aquesta impossibilitat, perquè marquen els límits de les teories físicament realistes.El nom se sol aplicar a teoremes d'impossibilitat que eliminen possibilitats "atractives" des del punt de vista teòric. Alguns exemples de teoremes d'impossibilitat són: El teorema de Coleman-Mandula sobre la impossibilitat de tenir simetries mixtes en una teoria quàntica de camps amb massa positiva mínima. El teorema de Haag-Lopuszanski-Sohnius sobre la impossibilitat d'usar la imatge d'interacció, alternativa a la imatge d'Schrödinger i la imatge de Heisenberg, en teoria quàntica de camps. El teorema de Bell sobre la impossibilitat que alguna teoria física de variables ocultes locals puga reproduir totes les prediccions de la mecànica quàntica. El teorema de Kochen-Specker, que mostra la contradicció entre dues assumpcions bàsiques en les teories de variables ocultes: la que totes les variables tenen valors predefinits prèviament existents a una mesura i la que aquests valors són variables intrínseques al sistema i independents de l'aparell de mesura. |
Teologia | Pleroma (grec: πλήρωμα, pléroma) generalment es refereix a la totalitat dels poders divins. La paraula significa 'plenitud' i es fa servir en contextos teològics cristians tant en el gnosticisme en general com per Pau de Tars a l'Epístola als Colossencs 2,9. El gnosticisme sosté que el món està controlat per arconts, en algunes versions hi ha la divinitat de l'Antic Testament. El celestial pleroma és la totalitat de tot el que es considera en la nostra comprensió d'allò «diví». S'anomena sovint Pleroma a la llum existent «per sobre» del nostre món, ocupat per éssers espirituals que autoemanen del pleroma. Aquests éssers són descrits com a Eons (éssers eterns) i, a vegades, com arconts. Jesús s'interpreta com un intermediari Eon que va ser enviat, juntament amb el seu homòleg Sophia, a partir de la pleroma. Amb la seva ajuda, la humanitat pot recuperar la pèrdua de coneixement dels orígens divins i d'aquesta manera poder ser retornats a la unitat amb el Pleroma. El terme és, doncs, un element central de cosmologia religiosa gnòstica. |
Circ | La corda fluixa és una corda que, al contrari del cable tens, està fluixa i comunament se'l confon amb el cable o corda tensa. Es troba subjecta pels dos extrems, desenganxada del terra i amb una lleugera curvatura per la seva des-tensió. L'altura a la qual es trobe varia segons amb l'habilitat de l'executant i de les possibilitats de seguretat del lloc. En general descalça, la persona aconsegueix estabilitat sense ajuda d'altres objectes. Es denomina funàmbul a l'acròbata que fa exercicis sobre la corda fluixa o el fil ferro. Entre les dificultats que es practiquen sobre la corda figuren les següents: Caminar d'esquena. Equilibri en un sol peu. Seure, acostar-se, agenollar-se, etc. a la corda. Realitzar jocs de mans sobre la corda.Algunes variants del número sobre corda es realitzen utilitzant elements mecànics com ara bicicletes, monocicles i, també motocicletes. |
Cultura popular | La Fondation internet nouvelle génération (Fing) és una association loi de 1901 creada en l'any 2000 per Daniel Kaplan, Jacques-François Marchandise i Jean-Michel Cornu. La seua missió s'articula al voltant de quatre grans categories d'objectius : Mobilitzar i interessar respecte de les tecnologies que vindran; Prendre part en els nous debats ètics i socials ; Afavorir l'emergència d'idees i de projectes innovadors ; Promoure l'apropiació i el desenvolupament de la innovació i dels partenariats (acords o col·laboracions estratègic-socials). |
Periodisme | El periodisme gonzo és un estil de periodisme que s'escriu sense pretensions d'objectivitat, sovint inclou el periodista com a part de la història a través d'una narració en primera persona. Es creu que la paraula "gonzo" es va utilitzar per primera vegada el 1970 per descriure un article de Hunter S. Thompson, que més tard va popularitzar l'estil. Es tracta d'un estil enèrgic d'escriptura participativa en primera persona en què l'autor és protagonista i que treu el seu poder d'una combinació de crítica social i autosàtira. Des de llavors s'ha aplicat a altres iniciatives artístiques subjectives. El periodisme gonzo implica un enfocament de la precisió que concerneix el reportatge d'experiències i emocions personals, en contrast amb el periodisme tradicional, que afavoreix un estil desvinculat i es basa en fets o cites que poden ser verificats per tercers. El periodisme Gonzo ignora el producte estrictament editat que afavoreixen els mitjans de comunicació i s'esforça per un enfocament més personal; la personalitat d'una peça és tan important com l'esdeveniment o el tema real de la peça. L'ús del sarcasme, l'humor, l'exageració i la paraulota és freqüent. Thompson, que era un dels avantpassats del nou moviment periodístic, va dir al número de Rolling Stone del 15 de febrer de 1973: "Si hagués escrit la veritat que sabia durant els darrers deu anys, unes 600 persones, inclòs jo, avui es podririen a les cel·les de la presó, des de Rio fins a Seattle. La veritat absoluta és un producte molt rar i perillós en el context del periodisme professional". |
Cultura popular | Kusudama (de kusu (japonés= kusuri), medicina, i de dama (japonés= tama), bola) és una altra manera de fer origami (papiroflèxia) amb diversos fulls de paper (dos o tres, moltes vegades fins i tot cent o més) que poden ser del més simple fins al més complex depenent del nombre de peces que es compongui. Originàriament van ser utilitzades per contenir encens i altres olors. Tanmateix, ara es fa servir normalment com a decoració. |
Televisió | El productor delegat és el responsable jurídic i financer d'una pel·lícula, sobretot davant dels altres inversors, als quals representa en totes les gestions i tràmits que calgui fer amb les autoritats i institucions públiques en relació a l'obra. És un ofici específic de les produccions d'obres cinematogràfiques. És el mateix paper que l'executive producer anglosaxó. Sovint és traduït equivocadament per productor executiu, però el productor executiu no té les mateixes responsabilitats i sol ser un dels empleats del productor delegat . El productor delegat és sovint a la inici del projecte i, en televisió, el qui permet que un projecte tingui difusió. És delegat pels altres coproductors (canals de televisió, societats de producció...). Organitza l'agenda i els pressupostos que és també encarregat de fer respectar. Les relacions entre coproductors són definides per contractes repartint els riscs i els drets de cadascun d'ells. |
Química | Aigua tova o aigua blana és el terme que s'utilitza per referir-se a certs tipus d'aigua pobres en ions de calci o magnesi. Sol usar-se en contraposició a aigua dura, que conté quantitats importants d'aquests ions. |
Dret | Un acord és, per norma general en dret, un pacte acceptat solidàriament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a solució a una discrepància prèvia.També s'anomena acord la decisió presa per un òrgan col·legiat (tribunals, ajuntaments, juntes o assemblees). En ambdós casos en un acord hi convergeixen les voluntats expressades per les diverses parts d'un conflicte o pels diversos membres d'un col·lectiu amb la finalitat immediata de produir efectes jurídics d'obligat compliment. Tenen poca eficàcia els acords presos sota pressió o urgència per acabar un procés. |
Art | Els estils de les esteles rúniques canviaren al llarg de l'època vikinga. Les pedres rúniques més antigues tenen un disseny simple, però es feren més complexes fins que, al final de la seua època, assoliren una notable perfecció en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants öpir i Visäte. La principal catalogació dels estils, la desenvolupà Anne-Sophie Gräslund. La seua sistematització es considerà un gran avanç i n'és l'estàndard actualment. Els estils són RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, i abasten el període entre 980-1130, que és quan es feren la majoria de les pedres rúniques. Els estils Pr3, Pr4 i Pr5 corresponen al que es coneix com a estil Urnes, i els Pr1 i Pr2 també són coneguts com a estil Ringerike.Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notació de Rundata: |
Jocs | El mikado o bastonets xinesos és un joc de destresa, que recalca sobretot l'habilitat del control de moviments de la mà, motricitat fina, i coordinació ull-mà. Per a guanyar el joc, hom les ha d'anar llevant d'una en una sense fer-ne remoure cap de les de sota. Té un equivalent a Catalunya, les canyetes, joc que es fa amb 48 esberles de canya de mig pam de llargària, de les quals n'hi ha tres que s'anomenen respectivament el rei, la reina i el botxí. S'agafen totes quaranta-vuit entre els dits polze i senyalador de la mà dreta, i es deixen caure de manera que restin entravessades les unes al cim de les altres. Consisteix en un feix de peces primes, de colors i línies dretes; són d'aproximadament 20 centímetres de llarg i d'un gruix cilíndric d'aproximadament 5 mil·límetres més o menys de diàmetre cadascuna de les vares, això també depèn del fabricant. Comunament són de bambú i d'altres materials. Els bastonets són de colors comunes: vermell, verd, groc i blau, i de tots els bastonets, solament un çn'és de color negra, o en alguns casos blanca; aquest bastonet és únic i important en el joc. A part del bastonet negre (o blanc), els altres bastonets de colors són de quantitats diverses, i tenen valors de punts diferents segons una color o una altra; essent, per tant, el de més valor el bastonet únic. |
Informàtica | No confondre amb el terme Screenshot El Sreeencast o, en català, gravació de pantalla, és una gravació digital del que apareix en una pantalla d'un ordinador. Sovint inclou narració d'àudio, el qual pot provenir del propi ordinador com del micròfon d'aquest. El terme screencast es compara amb el de captura de pantalla però mentre que la captura de pantalla genera una sola imatge d'una pantalla d'ordinador, l'screencast és essencialment una pel·lícula dels canvis que passen al llarg del temps que l'usuari veu directament a una pantalla d'ordinador, millorant aquesta experiència amb la narració en àudio. |
Telecomunicacions | ETSI EN 302 567 és una norma europea de telecomunicacions publicada per l'ETSI. És una normativa que aplica a les comunicacions de xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 60 GHz. Exemples de protocols que incorporen la norma ETSI EN 302 567 són els IEEE 802.11ad. Exemples de productes que han de verificar la normativa ETSI EN 302 567 són routers, punts d'accés i tot tipus ordinadors que implementin els protocols anteriors. La darrera versió de la norma es pot esbrinar aquí. |
Química | La química dels materials és la part de la química que cerca entendre les relacions entre la disposició dels àtoms, ions, o molècules dels materials i les seves propietats generals estructurals i físiques. Entren en camp de la química dels materials l'estudi de conceptes com polímer, estat sòlid i química de la superfície. Estudia les estructures i propietats dels materials existents, sintetitzant i caracteritzant nous materials i usant tècniques d'ordinador per a predir estructures i propietats de materials que encara no s'han realitzat. |
Astronomia | La història de l'observació de Mart tracta sobre la història registrada de l'observació del planeta Mart feta pels humans. Alguns dels primers registres de l'observació de Mart es remunten a l'era dels antics astrònoms egipcis del 2n mil·lenni aC. L'astronomia xinesa també va estudiar els moviments de Mart abans de la fundació de la dinastia Zhou (1045 aC). Els astrònoms babilonis havien portat a terme observacions detallades de la posició de Mart, tot i desenvolupant tècniques aritmètiques per predir la posició futura del planeta. Els filòsofs grecs antics i els astrònoms de l'antiga Grècia van desenvolupar una teoria geocèntrica per explicar els moviments del planeta. Les mesures del diàmetre angular de Mart ja es podien trobar en textos de l'antiga astronomia india.Al segle XVI, Nicolau Copèrnic va proposar un model heliocèntric per al Sistema Solar en el qual els planetes seguien òrbites circulars sobre el Sol. Aquest paradigma va ser revisat per Johannes Kepler, postulant una òrbita el·líptica per a Mart que s'ajustava amb més precisió a les dades d'observació.La primera observació telescòpica de Mart va ser feta per Galileo Galilei el 1610. Al cap d’un segle, els astrònoms van descobrir diferents característiques clàssiques d’albedo a Mart, incloent el pegat fosc Syrtis Major Planum i els casquets polars. Per aquest motiu es van poder determinar el període de rotació i l'obliqüitat de l'ecliptica del planeta. Aquestes observacions es van fer principalment durant els intervals de temps en què el planeta estava situat en oposició al Sol, punt en què Mart fa les seves aproximacions més properes a la Terra. Els millors telescopis desenvolupats a principis del segle XIX van permetre cartografiar detalladament les característiques permanents del albedo marcià. El primer mapa cru de Mart es va publicar el 1840, seguit de mapes més refinats a partir del 1877. Quan els astrònoms van pensar erròniament que havien detectat la línia espectral de l'aigua a l'atmosfera marciana, la idea de la vida a Mart es va popularitzar entre el públic. Percival Lowell creia que podia veure una xarxa de canals artificials a Mart. Aquestes característiques lineals més tard van demostrar ser una il·lusió òptica, i es va trobar que l’atmosfera era massa prima per suportar un entorn semblant a la Terra. Des de la dècada de 1870 s’observen núvols grocs a Mart, que Eugène M. Antoniadi va suggerir que eren sorra o pols bufada pel vent. Durant la dècada de 1920, es va mesurar l'intèrval de temperatura superficial marciana que oscil·lava entre −85 a 7 °C (−121 a 45 °F). Així mateix es va trobar que l’atmosfera planetària era àrida amb només traces d’oxigen i aigua. El 1947, Gerard Kuiper demostraria que la fina atmosfera marciana contenia dosis grans de diòxid de carboni ; aproximadament el doble de la quantitat que es troba a l'atmosfera terrestre. La primera nomenclatura estàndard per a les característiques de l'albedo de Mart va ser adoptada el 1960 per la Unió Astronòmica Internacional. Des dels anys seixanta, s'han enviat múltiples naus espacials robòtiques per explorar Mart des de l’òrbita i la superfície. El planeta s’ha mantingut sota observació mitjançant instruments terrestres i espacials en un ampli ventall de l’ espectre electromagnètic. El descobriment de meteorits a la Terra originats a Mart ha permès examinar en laboratori les condicions químiques del planeta. |
Informàtica | L'IBM System/360 (S/360) va ser una família d'ordinadors centrals anunciada per IBM el 7 d'abril de 1964, i distribuïda entre 1965 i 1978. Va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques. El disseny fa una clara distinció entre l'arquitectura i l'aplicació, el que ha permès a l'IBM llançar una sèrie de dissenys compatibles a preus diferents. Tots, excepte els sistemes més costosos han utilitzat microprogramari per implementar el conjunt d'instruccions, que presentava un byte de 8 bits d'adreçament i càlculs en binari, decimal i de coma flotant. Els models System/360 més lents anunciats el 1964, oscil·laven en velocitat de 0,0018 a 0,034 MIPS; i els models més ràpids eren aproximadament 50 cops més ràpids amb 8 kB i fins a 8 MB de memòria interna principal, encara que aquesta última era inusual, i fins a 8 megabytes d'emmagatzematge més lent Large Core Storage (LCS). Un sistema gran podria tenir tan poc com 256 kB de memòria principal, però 512 kB, 768 kB o 1024 kB eren més comuns. El System/360 va ser un gran èxit de vendes, el que va permetre als clients comprar un sistema més petit amb el coneixement que sempre serien capaços de migrar cap amunt si les seves necessitats creixessin, sense una reprogramació del programari d'aplicació o substitució de dispositius perifèrics. El seu disseny és considerat per molts com un dels més reeixits de la història, que ha influït en el disseny d'ordinadors en els propers anys. L'arquitecte cap del System/360 va ser Gene Amdahl, i el projecte va ser dirigit per Fred Brooks, responsable davant el president Thomas J. Watson Jr.. L'estrena comercial va ser dirigida per un altre dels encarregats de Watson, John R. Opel, que va dirigir el llançament de la família d'ordinadors centrals IBM System/360 el 1964.La compatibilitat a nivell d'aplicació (amb algunes restriccions) per programari del System/360 es manté fins als nostres dies, amb els ordinadors IBM zSeries. |
Administració | El bisbat de Río Gallegos (espanyol: Diócesis de Río Gallegos; llatí: Dioecesis Rivogallaecensis) és una seu de l'Església catòlica a l'Argentina, sufragània de l'arquebisbat de Bahía Blanca. El 2004 tenia 220.000 batejats d'un total de 314.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Miguel Ángel D'Annibale. |
Geologia | La dorsal Amèrica-Antàrtica és un límit divergent de les plaques tectòniques antàrtica i sud-americana. S'estén pel fons marí des de la triple cruïlla de l'illa Bouvet al sud de l'oceà Atlàntic cap al sud-oest, fins a la falla transformant de l'est de les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. |
Psicologia | La síndrome del supervivent (també anomenada síndrome de supervivència o culpa del supervivent) és una condició mental que ocorre quan una persona percep que ha fet malament en sobreviure un esdeveniment traumàtic quan uns altres no ho han aconseguit. La síndrome del supervivent apareix a conseqüència del trastorn per estrès postraumàtic (TPET, en les seves sigles en català, PTSD, en les seves sigles en anglès), quan aquest està relacionat amb la mort de sers estimats, quan s'ha estat testimoni de la mort d'uns altres o quan s'ha estat involucrat en una situació en la qual uns altres han mort, encara que no s'hagi estat testimoni d'aquest succés. |
Agricultura | Un parc agrari és un espai obert i delimitat, el propòsit del qual és facilitar i garantir la continuïtat de l'ús agrari, preservant-lo de la seva incorporació al procés urbà, tot impulsant programes específics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i socio-cultural, protegint el patrimoni natural del seu entorn. A Catalunya, els parcs agraris més importants són el Parc Agrari del Baix Llobregat i el Parc Agrari de Sabadell. |
Sociologia | Modernet, equivalent a hipster (de l'anglès hipster [hɪpstə]), és un terme que popularment s'ha utilitzat per fer referència a una subcultura internacional contemporània que està formada principalment per membres de la generació Y que viuen en zones urbanes. Aquesta subcultura s'ha definit com «un gresol canviant d'estils, gustos i manera d'actuar». A més, el terme s'associa generalment a individus que s'identifiquen amb la música alternativa i indie, amb una sensibilitat per la moda poc convencional (com l'estil vintage i les botigues de segona mà), amb una ideologia pacifista i verda, amb el menjar ecològic, vegà i casolà i, en definitiva, amb un estil de vida alternatiu. Als modernets, se’ls considera bohemis joves de classe mitjana que viuen a barris aburgesats.El concepte deriva del terme que es va utilitzar per descriure els primers moviments culturals dels anys 40, però es va utilitzar per primer cop en el sentit actual el 2000, i va arribar al seu apogeu el 2010. Els membres d'aquesta subcultura no s'identifiquen com a modernets; de fet, el terme sovint s'empra de manera pejorativa per fer referència a algú pretensiós, extremadament modern o amanerat. Alguns analistes afirmen que la noció del modernet contemporani no és res més que un mite creat pel màrqueting.Cal remarcar que el terme modernet no és equivalent a modern. Aquest és un adjectiu que fa referència a quelcom «del temps present o dels temps pròxims al present», mentre que el primer designa els membres de la subcultura esmentada anteriorment. Així doncs, el terme corresponent tampoc s'utilitza en el sentit de modernisme, tot i que es podria considerar que estan originàriament associats pel fet que, efectivament, són persones amb un estil, unes ideologies i una forma de vida moderns. A més, l'existència de la paraula modernet evita qualsevol ambigüitat que pogués sorgir amb l'adjectiu modern, ja que aquesta té un sentit específic i inequívoc. |
Astronomia | Planetary Science Institute (PSI) és un institut de recerca que està instal·lat a Tucson, Arizona, centrat en la ciència planetària. El seu personal científic es distribueixen a través de 16 estats dels EUA i al Regne Unit, Suïssa, França, Rússia, Austràlia i Sud-àfrica. El seu director és des del (2009) el Dr. Mark V. Sykes. Fundada el 1972 sobre una base sense ànim de lucre, que està involucrat en moltes missions de la NASA, l'estudi de Mart, asteroides, cometes, pols interplanetària, la formació del Sistema Solar, els planetes extrasolars, l'origen de la vida, i altres temes científics. Ara està participant activament en la missió Dawn, programada per explorar Vesta entre 2011 i 2012, i Ceres el 2015. El PSI gestiona el raig gamma i el detector de neutrons de la nau espacial, que traçarà un mapa de les superfícies dels dos planetes menors per determinar com es van formar i evolucionar. L'Institut orbit@home és un projecte de computació distribuïda a través del qual el públic pot ajudar en la recerca d'objectes propers a la Terra. L'Institut també està involucrat en l'educació científica a través dels programes escolars, llibres de divulgació científica i tècnica. |
Informàtica | S'entén per computació ubiqua (ubicomp) la integració de la informàtica en l'entorn de la persona, de manera que els ordinadors no es percebin com objectes diferenciats. Aquesta disciplina es coneix en anglès per altres termes com Pervasive computing, calm technology, things that think i everyware. També es denomina intel·ligència ambiental. |
Informàtica | Time Machine és un programari de backup distribuït amb el sistema operatiu Mac OS. Només està disponible en aquest sistema operatiu. Time Machine s'encarrega de realitzar backups incrementals dels arxius que es van modificant. A l'hora de la restauració permet a l'usuari des de recuperar tot el sistema fins a un arxiu en concret. Permet guardar els backups en servidors connectats a la xarxa i en volums interns o externs com discs durs.Time Machine realitza cada hora un backup de les últimes 24 hores, cada dia un backup del mes passat i cada setmana un backup de tot allò que té més d'un mes. Quan el volum on es guarden les còpies es queda sense espai, l'aplicació s'encarrega d'eliminar el backup setmanal més antic. |
Jocs | Warrior és una màquina recreativa de lluita de 1979. Es considera un dels primers videojocs de lluita, excepte diversos jocs de boxa com Heavyweight Champ, llançat el 1976, i el no publicat d'Atari Boxer (que es va clonar al Boxing de 1980 per a l'Atari 2600). Va ser desenvolupat per Tim Skelly mentre treballava a Cinematronics, va ser llançat sota l'empresa Vectorbeam poc abans Cinematronics tanqués Vectorbeam; havien comprat l'empresa el 1978. El joc contenia dos cavallers de duel dibuixats en gràfics vectorials de monocrom i basat crues tècniques de captura de moviments. A causa de les limitacions del maquinari utilitzat, el processador no podia representar els personatges i l'entorn de joc al mateix temps i es van imprimir els fons, amb els personatges projectats a la part superior. |
Indumentària | El plastró , és una peça de roba generalment masculina semblant a la corbata en la forma de nuar-se, però amb les pales molt més amples. Les pales del plastró són aproximadament el doble que les d'una corbata en la seva part més ampla i ambdues solen ser de la mateixa mida o mides semblants, al contrari que la corbata on una és clarament més ampla que l'altra. Així mateix, per poder passar-se per darrere del coll amb comoditat, ambdues pales estan unides per una tela del mateix tipus però molt estreta. A causa de la major amplada del complement el nus que es forma amb elles és molt més gran i llarg, per la qual cosa la seva aparença és molt més destacada que l'aconseguit amb la corbata. Un plastró pot estar confeccionat amb els següents materials, ja sigui sol o en combinació: Seda. Polièster. Microfibra.Però per la seva especial naturalesa i comesa, el material més aconsellable és l'última; ja sigui sol o en combinació amb les anteriors. La microfibra atorga al plastró una brillantor i una presència superior a les altres. El plastró es nua com una corbata; però els diferents nusos donen un volum molt superior a la corbata, aquests tipus de nusos s'aconsegueixen principalment a l'hora de nuar la pala davantera sobre l'altra. Segons es col·loqui aquesta, més llisa o amb més doblecs, s'aconsegueix uns nusos més arrugats o menys.Gràcies a la major mida del nus, el plastró és propi de grans esdeveniments, com els casaments, i reservat gairebé exclusivament als protagonistes masculins dels esmentats esdeveniments, en el cas dels casaments seria el nuvi. Com s'ha esmentat la gran amplada de les seves pales atorga al plastró una vistositat molt especial i permet decorar el nus amb multitud d'arrugues i plecs. Però aquesta facilitat es torna un inconvenient pel molt temps que pot requerir nuar-lo de forma vistosa. Per tractar de resoldre aquest inconvenient nombrosos fabricants ofereixen també el rocheu que vindria a ser un plastró amb el nus ja fet, però de menor vistositat. |
Astronomia | VORG (Vatican Observatory Research Group) - el Grup d'Investigació de l'Observatori Vaticà - és una institució científica unida amb l'Observatori Vaticà que es troba en l'Observatori de Steward de la Universitat d'Arizona.El grup va ser creat en 1980 sobre iniciativa del director de l'Observatori Vaticà de llavors George Coyne. L'instrument bàsic dedicat a les observacions astronòmiques és per al grup un telescopi modern de nova generació VATT. A més les observacions, el grup condueix també investigacions teòriques i interdisciplinàries i disposa d'un rica col·lecció de meteorits. |
Televisió | Serveis Balears de Televisió (SBT) és una societat limitada propietat de Jacint Farrús Sarrado dedicada a la realització i producció de programes de televisió i d'audiovisuals amb seu a Mallorca. L'empresa està integrada per les societats Canal 4, a la que prestava serveis, i OTNIS. Serveis Balears de Televisió va ésser des de l'any 2005 i fins al 25 de febrer de 2011 l'empresa encarregada del servei de notícies de la ràdio i la televisió de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. Contractada per tres anys, es va rescindir el contracte en setembre de 2010 per la mala qualitat dels serveis informatius. |
Psicologia | La neurociència cognitiva és una àrea acadèmica que s'ocupa de l'estudi científic dels mecanismes biològics subjacents a la cognició. Així doncs s'enfoca a les estructures neuronals (entre altres cèl·lules) i els processos mentals que provoquen manifestacions conductuals. Es pregunta sobre com les funcions psicològiques i cognitives són produïdes pel circuit neural. La neurociència cognitiva és una branca tant de la psicologia així com de la neurociència, unificant i interconnectant amb diverses subdisciplines com ara psicologia cognitiva, psicobiologia i neurobiologia. Abans de l'adveniment de la tecnologia de ressonància magnètica funcional, aquesta branca de la ciència era anomenada psicobiologia cognitiva. Els científics que es dediquen a aquesta àrea normalment tenen estudis de base en psicologia experimental o neurobiologia, però poden provenir de diverses disciplines, com ara la psiquiatria, neurologia, física, matemàtica, lingüística, i filosofia. |
Matemàtiques | El teorema dels cinc colors és un resultat de la teoria de grafs que estableix que en un pla separat en regions, com ara un mapa polític de les províncies d'un estat, les regions es poden acolorir utilitzant no més de cinc colors de manera que no hi hagi dues regions adjacents que rebin el mateix color. El teorema de cinc colors és conseqüència directa del més fort teorema dels quatre colors, però és considerablement més fàcil de demostrar. Es basa en un intent fallit de demostrar el teorema dels quatre colors per part d'Alfred Kempe el 1879. Percy John Heawood hi va trobar un error 11 anys després, i va demostrar el teorema dels cinc colors basant-se en el treball de Kempe. El teorema dels quatre colors va ser finalment demostrat per Kenneth Appel i Wolfgang Haken de la Universitat d'Illinois amb l'ajuda d'un ordinador. Van rebre l'assistència de John A. Koch en algunes parts del disseny algorítmic. |
Fiscalitat | La taxa Google, o també anomenat Cànon AEDE (acrònim d'Associació d'Editors de Diaris Espanyols), és una taxa dirigida als agregadors de notícies. Els obliga a pagar per enllaçar i mostrar el contingut d'altres autors i mitjans de comunicació a les seves pàgines. Aquesta mesura afecta a diversos agregadors com Google News o Menéame.El cànon AEDE forma part de la nova Llei de Propietat Intel·lectual, en vigor des de l'1 de gener del 2015. |
Geografia | La mina Siglo XX és una mina d'estany que es troba a la localitat de Llallagua, a Bolívia, a la província de Rafael Bustillo, al Departament de Potosí. Juntament amb la mina Catavi, és part d'un complex miner. |
Periodisme | El periodisme integrat es refereix als periodistes que s'adjunten a les unitats militars implicades en conflictes armats. Encara que el terme es va aplicar per definir interaccions històriques entre periodistes i militars, va començar a utilitzar-se en la cobertura mediàtica de la invasió de l'Iraq de 2003. L'exèrcit estatunidenc va respondre a les pressions dels mitjans de comunicació que estaven decebuts pel nivell d'accés concedit durant la guerra del Golf de 1991 i la invasió dels Estats Units a l'Afganistan de 2001. La pràctica ha estat criticada com a part d'una campanya de propaganda per la qual els periodistes integrats acompanyaven les forces invasores. |
Ètica | El Desarmament, desmobilització i reintegració (DDR) és un procés de tres fases emprat per a acabar amb un conflicte armat, establir la pau i encaminar al desenvolupament. Aquest procediment formal se segueix després d'un acord de pau. Consisteix a: recol·lectar les armes tant xicotetes com pesades (llevar mines terrestres pot ser part del procés), desmantellar les estructures militars de les organitzacions combatents i iniciar el canvi a la vida civil i permetre l'adaptació social i econòmica dels excombatents i les seues famílies a la vida civil productiva. |
Història | Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester (anglès: Gilbert de Clare) (Christchurch, 2 de setembre de 1243 - Monmouth, 7 de desembre de 1295), va ser un poderós noble anglès. També era conegut com "Roig" Gilbert de Clare o "The Red Earl", probablement pel seu color de cabell o pel seu temperament ardent a la batalla. Va ocupar el senyoriu de Glamorgan, que era un dels més poderosos i rics dels senyorius de la marxa gal·lesa, així com més de 200 mansions angleses (172 en honor dels Clare). |
Sociologia | Una cerimònia d'inauguració és una cerimònia formal per marcar el començament del mandat d'un líder. Durant la cerimònia és preceptiu un "discurs d'inaugural", que informa la gent de les seves intencions com a líder. Les inauguracions polítiques es mostren de vegades com a cerimònies fastuoses, en què el polític públicament pren jurament davant d'una gran multitud d'espectadors. La cerimònia equivalent en una monarquia seria una coronació o entronització. A part de les inauguracions personals, el terme també es pot referir a l'obertura oficial o començament d'una institució o estructura, per exemple la inauguració d'un pas fronterer. L'origen històric de la paraula "inauguració" prové del llatí àugur, que es refereix als rituals dels sacerdots de l'antiga roma per interpretar si era la voluntat dels déus que un funcionari públic es considerés digne per assumir el càrrec. |
Filosofia | Thémata és una revista de filosofia que va néixer l'any 1984 amb la intenció de promoure el diàleg entre els estudiosos i investigadors de la filosofia i proporcionar-los un mitjà per a la publicació dels seus treballs, des d'una perspectiva interdisciplinària. Inicialment, van participar en el projecte les Universitats de Múrcia, Màlaga i Sevilla, però aviat van quedar com a gestors de la revista un grup de professors del Departament de Filosofia de la Universitat de Sevilla. Els actuals directors de la revista són Jacinto Choza i Juan Arana Cañedo-Argüelles. Des del principi, s'ha caracteritzat per donar prioritat als continguts sobre les qüestions formals, i ha lluitat per no encasellar-se en corrents o escoles de pensament. En el seu afany per la flexibilitat a l'hora d'acollir nous projectes, fomentar discussions sobre temes controvertits i obrir-se als nous valors de la filosofia, dona cabuda als investigadors joves. La seqüència de la publicació és anual, abans semestral, alternant nombres monogràfics (en els quals predomina la problemàtica antropològica i cosmològica) i nombres miscel·lanis, que brinden al lector un panorama representatiu del rumb de la filosofia a Europa i Amèrica. També dedica àmplia atenció a la crítica de les novetats bibliogràfiques, l'edició de textos clàssics inèdits i la publicació d'elencs bibliogràfics especialitzats. Tots els articles, a més d'en paper (fins al número 43), es podien llegir i descarregar en versió pdf a la web de la revista. |
Gestió | EgyptAir Cargo és una aerolínia de càrrega egípcia amb seu al Caire i basada a l'Aeroport Internacional del Caire. Es tracta d'una filial d'EgyptAir. A data d'agost del 2018, l'aerolínia tenia una flota composta de dos avions Airbus A300-600RF i un Airbus A330-200P2F, amb una antiguitat mitjana de 23,3 anys. A més del seu país d'origen, opera vols de càrrega a Alemanya, Bèlgica, els Emirats Àrabs Units, l'Iraq, Itàlia, el Líban, Rússia, Sud-àfrica, el Sudan del Sud, Turquia i el Txad. |
Psicologia | Un lapsus és aquell error o equivocació involuntària d'una persona. El terme, en llatí, originàriament significava «relliscada». En aquest sentit també es pot parlar d'"acte fallit". Segons el DIEC un lapsus és "una falta o equivocació comesa per distracció". Es diferencien tres tipus principals de lapsus: Lapsus calami ("relliscada del càlam", és a dir, de la ploma d'escriure). Són els lapsus comesos en escriure. En l'actualitat, es parla també de Lapsus clavis (lapsus de "clau") per significar els lapsus que ocorren quan es mecanografia un text, com una varietat de lapsus calami. Lapsus linguae ("relliscada de la llengua"), són els lapsus comesos quan parlem. Lapsus memoriae ("relliscada de la memòria"): oblits (generalment momentanis) o equivocacions quan intentem recordar quelcom. |
Física | La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula. Aquesta difusió va ser explicada l'any 1906 pel físic anglès Joseph John Thomson (1856 - 1940). La difusió Thomson és un dels règims particulars de l'anomenat efecte Compton. Aquesta difusió s'efectua per a les energies febles, la radiació electromagnètica és absorbida i després tornada a ser emesa per la partícula. Durant aquesta interacció l'energia transmesa a la partícula carregada pel fotó és negligible, ja que l'energia dels fotons no sobrepassa els 45 keV, es tracta doncs d'una dispersió elàstica. La direcció de propagació de l'ona electromagnètica associada al fotó canvia sense disminució de l'energia. Aquesta dispersió és similar a la difusió de Rayleigh amb la diferència que aquesta darrera s'efectua per partícules carregades lligades a àtoms. Per les altes energies, aquest tipus de dispersió esdevé negligible en comparació a la dispersió Compton. |
Agricultura | La rusticitat de les plantes és un terme botànic utilitzat per descriure la seva habilitat de sobreviure a condicions adverses de creixement. Normalment es limita a debats sobre adversitats climàtiques. Així, la capacitat per tolerar fred, calor, sequera, o vent, es consideren típicament mesurades de rusticitat. En latituds temperades, el terme és més freqüentment usat per descriure resistència al fred, o rusticitat al fred i generalment es mesura per les temperatures més baixes que una planta pot suportar.La rusticitat d'una planta es divideix en tres categories; susceptible, sensible, mitjà resistent i rústica. Les plantes varien molt en la seva tolerància a condicions de creixement. La selecció o millorament de varietats capaces de suportar particulars formes climàtiques és una part important de l'agronomia (agricultura, horticultura). Les plantes poden rustizar-se, adaptant-se a alguna extensió de canvis del clima. Part del treball dels hivernacles consisteix en la rustització de plantes, per preparar-les a condicions posteriors de creixement en el camp. La rusticitat vegetal es defineix per la seva extensió nativa geogràfica: longitud, latitud i elevació. Aquests atributs se solen simplificar definint la zona de rusticitat. |
Arquitectura | En refrigeració, es denomina flash-gas a la formació de bombolles de gas a la línia del líquid, que ve des del condensador cap al dispositiu d'expansió. |
Sociologia | Un fotoreclam (anglès photocall o photo opportunity) és una acció de relacions públiques. Es tracta d'una sessió destinada específicament a fer fotografies d'una o més persones, habitualment famoses o molt conegudes, sovint amb finalitat publicitària o de promoció. Els patrocinadors d'un esdeveniment conviden persones famoses amb interès mediàtic. D'aquest mode, aconsegueixen la presència de la premsa, que pot fotografiar i entrevistar breument els famosos en una zona habilitada. Al mateix temps, obtenen publicitat de les seves marques, ja que aquesta zona està plena de logotips de les diferents marques promotores. |
Ràdio | Isfjord Ràdio és una estació radiofònica situada a la punta del fiord d'Isfjord, al kapp Linné, al sud de l'illa de Spitsbergen, a l'arxipèlag Svalbard (Noruega). Des d'aquí s'envia el senyal radiofònic a tot l'arxipèlag, a part que també és una estació meteorològica. L'estació va ser creada l'any 1933 i hi vivien unes 8 persones. Durant la Segona Guerra Mundial, l'estació, al igual que tot Svalbard, va ser evacuada. Poc després les instal·lacions van ser destruïdes i cremades pels alemanys, i al final de la guerra foren reconstruïdes. Quan es va construir el 1976 l'aeroport de Svalbard a Longyearbyen, Isfjord Ràdio va augmentar la seva importància, en transmetre senyal a l'aeroport. Actualment l'estació està automatitzada i controlada des de Bodø a la Noruega continental. Les instal·lacions de l'estació estan dedicades per allotjar turistes d'hivern. |
Informàtica | PyMOL és un visor molecular de codi obert creat per Warren Lyford DeLano i comercialitzat per DeLano Scientific LLC, una companyia dedicada a la creació d'eines accessibles universalment per a les comunitats científiques i educatives. PyMOL és apropiat per a reproduir imatges 3D d'alta qualitat de molècules petites i de macromolècules biològiques, com les proteïnes. PyMOL és una de les poques eines de visualització de font oberta disponibles per a la biologia estructural. La part Py del seu nom al·ludeix al fet que és creat mitjançant el llenguatge de programació Python, en ser extensible això permet que es puguin realitzar anàlisis complexes d'estructures moleculars utilitzant biblioteques disponibles par Python com NumPy o PyLab. |
Pedagogia | El canvi conceptual és el procés mitjançant el qual els conceptes i les relacions conceptuals canvien al llarg de la vida d'una persona o en el transcurs de la història. La recerca en tres camps diferents -la psicologia del desenvolupament cognitiu, la didàctica de les ciències i la història i filosofia de la ciència- ha tractat d'entendre aquest procés. De fet, la convergència d'aquests tres camps, en el seu esforç per indagar com canvien el contingut i l'organització dels conceptes, ha donat lloc a l'aparició d'un àmbit interdisciplinari independent conegut com a investigació del "canvi conceptual”. |
Ecologia | S'anomena comunitat climàcica o clímax l'estadi final que experimenta una comunitat vegetal al llarg de la seva successió. Se la considera com l'asímptota cap a la que tendeix un ecosistema determinat al llarg del seu desenvolupament. Es pren com a referència el clima per situar la clímax en el cas de la vegetació zonal, i com a referència el subsol pel que fa a la vegetació permanent. És un ecosistema madur, és a dir molt organitzat i complex, on convergeixen sovint diferents sèries de comunitats. Així per exemple, un alzinar, la clímax per a les contrades mesomediterrànies, s'hi pot arribar a partir de l'evolució de comunitats vegetals que es troben en condicions inicials molt diferents. Frederic Clements, especialista americà en ecologia vegetal de la primera meitat del segle xx, va treballar principalment en el camp de la successió vegetal, i es considera que va ser el creador del concepte de "comunitat climàcica". Ell la va definir com la comunitat que millor s'adapta a les condicions ecològiques d'una determinada zona, i que per tant seria l'etapa final ideal de la successió vegetal. Partint d'aquest concepte va estudiar les causes que poden produir desviacions d'aquesta estructura ideal. |
Enginyeria | Un tub piezomètric és un tub en què, estant connectat per un dels costats a un recipient en el qual es troba un fluid, el nivell s'eleva fins a una alçada equivalent a la pressió del fluid en el punt de connexió o orifici piezomètric, és a dir fins al nivell de càrrega d'aquest. La pressió P {\displaystyle P} es pot expressar, d'acord amb l'equació de la hidroestàtica, com: P = P 0 + ρ . g . z = ρ . g . Δ h {\displaystyle P=P_{0}+\rho .g.z=\rho .g.{\Delta h}} On: P 0 {\displaystyle P_{0}} = pressió actuant sobre la superfície lliure del fluid en el tanc ρ {\displaystyle \rho } = densitat del fluid g {\displaystyle g} = acceleració de la gravetat z {\displaystyle z} = profunditat del punt que s'està mesurant en el fluid Δ h {\displaystyle \Delta h} = elevació del fluid en el tub piezomètric, per sobre del punt en el qual s'està mesurant la pressió. |
Dret | Una declaració de drets (també anomenada carta de drets és una llista de drets dels ciutadans d'una jurisdicció. |
Humor | The Prize és un telefilm de comèdia suec emès el 1986 per Sveriges Television i rodat en anglès sobre el Premi Nobel i els seus guanyadors. La pel·lícula va ser realitzada per la gent que hi havia darrere de Helt apropå i va rebre el premi Rose d'Or al Festival de Montreux (Suïssa) de 1987 i el "Premi Especial de la Ciutat de Montreux". |
Ecologia | La Fórmula baromètrica o Fórmula de l'anivellament baromètric descriu el repartiment vertical de les molècules de gas a l'atmosfera terrestre i per tant la variació de la pressió en funció de l'altitud. Es parla així d'un gradient de pressió vertical, però que només a base d'aproximacions es pot descriure matemàticament per la raó de la dinàmica del clima en l'atmosfera inferior. En una primera aproximació es pot suposar que a nivell del mar la pressió disminueix un hectopascal quan l'altitud augmenta de 8 metres. |
Ecologia | La vida salvatge es refereix tradicionalment a espècies animals no domesticades, però per extensió engloba a tots els organismes que creixen o viuen salvatges en una zona sense haver estat introduïts pels humans: fongs, vegetals i animals. La vida salvatge es pot trobar a tots els ecosistemes: deserts, boscos, selves tropicals, planes, pastures. Les zones urbanes més desenvolupades, tenen formes de vida salvatge diferents. Tot i que el terme en la cultura popular sol referir-se a animals que no es troben condicionats per comportaments humans, la majoria dels científics coincideixen que molta activitat salvatge es veu afectada per l'impacte humà sobre el medi ambient.Històricament, els humans han tendit a separar la civilització de la vida salvatge de diverses maneres. Des del punt de vista jurídic, social i moral. Alguns animals, però, s’han adaptat als ambients suburbans com boscos urbans. espais verds urbans i en els nínxols ecològics de pobles i ciutats. Així hi trobem vida salvatge urbana en gats, gossos, ratolins i rates, però un grup reduït d'espècies originàries viuen en espais urbanitzats. Estudis del 2014 demostren que només el 8% de les aus autòctones i el 25% de les espècies de plantes autòctones eren presents a les zones urbanes.Algunes religions declaren que certs animals són sagrats i, en els temps moderns, la preocupació pel medi natural ha provocat que els activistes protestessin contra l’ explotació dels recursos naturals i de la fauna salvatge pel profit o gaudi de l’home.La població mundial de vida salvatge ha disminuït en un 68% des de l'any 1970 com a resultat de l'activitat humana, especialment pel consum excessiu, creixement de la població i l'agricultura intensiva, d'acord amb l'informe 2020 del Fons Mundial per la Natura, Living Planet Report i el seu Index Planeta Viu. Aquest document exposa que els humans han desencadenat un sisè esdeveniment d'extinció massiva, conegut també com Extinció de l'Holocè Segons la CITES, s’ha calculat que el comerç internacional de fauna salvatge anual ascendeix a milers de milions de dòlars i afecta centenars de milions d’exemplars d’animals i plantes. |
Psicologia | La satisfacció en el seu àmbit més comú, és l'emoció que sorgeix del compliment dels requeriments establerts per obtenir un resultat o omplir la mesura d'una necessitat. Viccionari |
Sociologia | Una taula rodona està formada per un grup de persones que es reuneixen per a estudiar un afer o un problema determinat. L'afer s'aborda exclusivament mitjançant la discussió, en una atmosfera informal, però sota la direcció, d'un moderador que se situa al centre dels invitats en una taula. Cada expositor fa ús de la paraula durant aproximadament 10 minuts. Es tracta que cadascun dels integrants del grup escolti els punts de vista dels altres i els discuteixi fins a posar-se d'acord en quelcom positiu.en definitiva, es tracta d'arribar a deduir unes recomanacions o acords. Convé donar un marge de durada d'entre 60 i 90 minuts com a màxim. |
Química | Es coneix per termoluminescència a tota emissió de llum, independent d'aquella provocada per la incandescència, que emet un sòlid aïllant o semiconductor quan és escalfat. Es tracta de l'emissió d'una energia prèviament absorbida com a resultat d'un estímul tèrmic. Aquesta propietat física, present en molts minerals, és utilitzada com tècnica de datació. En general, els principis que governen la termoluminescència són essencialment els mateixos d'aquells responsables de tots els processos luminescents i, d'aquesta manera, la termoluminescència és un dels processos que componen el fenomen de la luminescència. |
Teologia | Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses. Els cristians creuen en una concepció monoteista de Déu, que és alhora transcendent (totalment independent de l'univers material) i immanent (implicat en l'univers material). Els ensenyaments cristians sobre la transcendència, la immanència i la implicació de Déu en el món i el seu amor per la humanitat exclouen la creença que Déu és de la mateixa substància que l'univers creat (rebuig del panteisme), però accepten que la naturalesa divina de Déu està hipostàticament unida a la naturalesa humana en la persona de Jesucrist, en un esdeveniment únic conegut com "l'Encarnació".Les opinions dels primers cristians de Déu s'expressaven a les epístoles paulines i als primers credos cristians, que proclamaven un sol Déu i la divinitat de Jesús. Encara que algunes sectes primerenques del cristianisme, com els ebionites judeocristians, van protestar contra l'apoteosi de Jesús, el concepte que Jesús era un amb Déu va ser acceptat per la majoria dels cristians gentils. Això va formar un aspecte de la divisió del primer cristianisme i el judaisme, ja que les opinions cristianes gentils de Déu van començar a divergir de les ensenyances tradicionals jueves de l'època.La teologia dels atributs i la naturalesa de Déu s'ha discutit des dels primers temps del cristianisme, amb Ireneu escrivint al segle II: "A la seva grandesa no li falta res, sinó que conté totes les coses". Al segle VIII, Joan de Damasc va enumerar divuit atributs que segueixen sent àmpliament acceptats. Amb el pas del temps, els teòlegs cristians van desenvolupar llistes sistemàtiques d'aquests atributs, alguns basats en declaracions de la Bíblia (per exemple, l'oració del Parenostre, que afirma que el Pare és al cel), altres basats en raonaments teològics. El Regne de Déu és una frase destacada en els evangelis sinòptics, i encara que hi ha un acord gairebé unànime entre els estudiosos que representa un element clau dels ensenyaments de Jesús, hi ha poc acord acadèmic sobre la seva interpretació exacta.Encara que el Nou Testament no té una doctrina formal de la Trinitat com a tal, "parla repetidament del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant... de tal manera que obliga a una comprensió trinitària de Déu". Al voltant de l'any 200 dC, Tertul·lià va formular una versió de la doctrina de la Trinitat que afirmava clarament la divinitat de Jesús. Aquest concepte es va ampliar més tard al Primer Concili de Nicea l'any 325 dC, i una forma definitiva posterior va ser produïda pel Concili Ecumènic de 381. La doctrina trinitària sosté que el Déu Fill, el Déu Pare i el Déu Esperit Sant són tots hipòstasis diferents (persones) d'una mateixa substància, i no es considera tradicionalment un triteisme. El trinitarisme es va practicar posteriorment a través del cristianisme de Nicea, i constitueix una pedra angular de la comprensió cristiana moderna de Déu, encara que algunes denominacions cristianes tenen visions no trinitàries sobre Déu. |
Agricultura | El terme criptogàmic s'utilitza per descriure una sèrie de característiques observades en el grup de plantes de reproducció criptògama (o reproducció per espores), classificació tècnicament obsoleta avui en dia. Actualment s'utilitza principalment per als fongs, especialment per a malalties de les plantes causades per fongs microscòpics. |
Humor | Gràcia-Rambles: setmanari humorístic va ser un setmanari publicat per primer cop el 17 de març del 1934 amb un exemplar de 8 pàgines a 30 cèntims. La revista va sorgir inspirant-se en l'estil d’altres revistes satíriques com “El Be Negre” de Josep M. Planas amb un esperit reivindicatiu i satíric. El seu nom fa referència al tramvia 21 que feia la ruta des de Gràcia fins a Barcelona ciutat, de fet al seu primer número apareix una historieta en vinyetes que té el tramvia com a protagonista. |
Història | La tomba tebana coneguda com a TT308 està localitzada a Deir el-Bahari. Forma part de la Necròpolis tebana, situada en la riba occidental del Nil oposada a Luxor i és una de les sis situades enfront de la rampa que du a la tomba reial. La capella es va ensorrar com a conseqüència de les fortes precipitacions, i del santuari només es conserven petits fragments, mentre que al seu enterrament subterrani les parets de la cambra mortuòria estan guarnides amb imatges de la morta, i oferiments.La tomba és el lloc de soterrament de l'antiga egípcia Kemsit (ca. 2065 BC - 2045 / 2035 BC ), que era l'Estimada Esposa del Rei, Ornament del Rei, Sola de l'Ornament del Rei, Sacerdotessa de Hathor durant el regnat de Mentuhotep II, en l'XI dinastia. Descoberta per Édouard Naville. |
Ciències de la salut | Calories buides és una expressió utilitzada en nutrició per designar l'energia present en productes, especialment els molt calòrics, que aporten únicament o bàsicament energia (calories) però només una quantitat nul·la o negligible de nutrients necessaris (vitamines, minerals, etc.). Alguns casos típics d'aliments amb calories buides són els aperitius i les llaminadures industrials, les hamburgueses dels locals de menjar ràpid i l'alcohol. Una petita quantitat a la dieta d'aliments amb calories buides, en una persona sana, no és perjudicial, si no aporta elements tòxics o perjudicials per a la salut. El concepte va començar a rebre importància amb les dietes actuals d'algunes persones del primer món que es caracteritzen per constar pràcticament només d'aquests productes. El resultat és que, tot i ingerir grans quantitats d'aliments i tenir unes elevades reserves d'energia (fins i tot, sovint, patir obesitat), aquestes persones tenen mancances nutricionals i poden tenir malalties típiques de la malnutrició (que fins fa poc s'associava a l'alimentació insuficient), com pot ser l'escorbut. Hom associa en especial les calories buides amb certs productes industrials molt elaborats i compostos principalment per una elevadíssima quantitat de greix o hidrats de carboni o ambdós. A més, els productes no dolços solen tenir un excés de sal, i la majoria contenen quantitats elevades de conservants, colorants i altres additius. Per a augmentar els beneficis econòmics i abaixar els costos, la carn, el peix, el sucre, l'oli d'oliva, els vegetals, etc. se substitueixen, en la mesura tècnicament possible, per altres matèries primeres més econòmiques, que solen ser greixos animals o vegetals de baixa qualitat, sucres de baixa qualitat i aromatitzants. El resultat és un producte que, malgrat ser econòmicament interessant, no ho és gens nutricionalment, ja que la seva aportació és buida. |
Sociologia | Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa. i on les autoritats polítiques no s'adhereixen públicament a cap religió determinada ni les creences religioses influeixen sobre la política nacional.En un sentit estricte la condició d'Estat laic suposa la nul·la ingerència de qualsevol organització o confessió religiosa en el seu govern, ja sigui, en el poder legislatiu, l'executiu o el judicial. En un sentit lax un Estat laic és aquell que és neutral en matèria de religió pel que no exerceix suport ni oposició explícita o implícita a cap organització o confessió religiosa. Val a dir que no tots els Estats que es declaren laics ho són en la pràctica. |
Robòtica | Terminator 3: La rebel·lió de les màquines (títol original en anglès: Terminator 3: Rise of the Machines) és un film de ciència-ficció de 2003, estrenada a Espanya durant el mes de juliol del mateix any. La pel·lícula dirigida per Jonathan Mostow és la tercera part de la saga iniciada amb Terminator (James Cameron, 1984), seguida per Terminator 2 (James Cameron, 1991) i que continuaria anys més tard amb la quarta seqüela Terminator Salvation (McG, 2009). El guió està basat en els personatges creats per James Cameron i Gale Ann Hurd, i el signen John D. Brancato, Michael Ferris, Tedi Sarafian (història i storyboard). Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català. |
Robòtica | The Day the Earth Stood Still (en català, El dia que la Terra s'aturà) és una pel·lícula de l'any 1951 dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Michael Rennie i Patricia Neal. |
Festivals | Càntut. Cançons de tradició oral és un projecte que aplega i dinamitza el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines, i consta de tres vessants: el cançoner, amb cançons recollides per caçadors de cançons i cantades per avis i àvies; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva amb l'objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l'actualitat. La iniciativa va néixer a partir de la idea d'Albert Massip que, l'any 2012, crea el blog Cançons i músiques dels avis amb la intenció d'anar recollint gravacions de cançons que recordava la gent més gran del seu entorn. L'any 2016 el projecte suma esforços amb l'empresa de gestió cultural Alter Sinergies i, amb el nom de Càntut (forma col·loquial gironina de la primera persona del singular del verb cantar), es converteix en el cançoner en línia i neix la primera edició del festival i la primera producció pròpia. L'any 2022, el projecte rep un dels Premis Nacionals de Cultura 2022, així com el Premi Alícia 2022 (millor projecte social). |
Ètica | El Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau (IDSDP) és una dia internacional que se celebra anualment el 6 d'abril per tal de destacar el poder de l'esport per impulsar el canvi social, el desenvolupament comunitari i per fomentar la pau i la comprensió. Aquesta celebració anual es impulsada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 23 d'agost de 2013, amb el suport del Comitè Olímpic Internacional des del 6 d'abril de 2014. Aquesta data commemora la inauguració, l'any 1896, dels primers Jocs Olímpics de l'època moderna, a Atenes, (Grècia).El 23 d'agost de 2013, l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Resolució 67/296 decideix proclamar el 6 d'abril com el "Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau". Les Nacions Unides, amb aquesta commemoració, "conviden els Estats, el sistema de les Nacions Unides i en particular l'Oficina de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau de les Nacions Unides, les organitzacions internacionals pertinents i les organitzacions esportives internacionals, regionals i nacionals, la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals, i el sector privat, i totes les altres parts interessades pertinents per tal de cooperar, observar i donar a conèixer el "Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau". |
Arquitectura | Qasr al-Àzraq o castell d'al-Àzraq —en àrab قصر الأزرق, Qasr al-Azraq, o قلعة الأزرق, Qalʿat al-Azraq— és una fortalesa situada a uns 100 km a l'est d'Amman, als afores de la ciutat d'al-Àzraq. Forma part dels anomenats castells del desert. El seu valor estratègic es deu a un oasi que té molt a prop i representa l'única font d'aigua en aquesta regió desèrtica. Foren els romans qui van militaritzar aquest lloc per primera vegada, i més tard s'hi va construir una mesquita. La construcció definitiva de la fortalesa va ser realitzada pels mamelucs al segle xiii amb basalt extret de les pedreres de la zona, la qual cosa fa que el castell tingui un aspecte molt més fosc que la resta d'edificis propers. Més tard, va ser usat pels otomans durant la seva hegemonia sobre la regió. Durant la rebel·lió Àrab, T. E. Lawrence hi va centrar les seves operacions entre 1917 i 1918. |
Filosofia | Raymond Aron (París, 14 de març de 1905 - 17 d'octubre de 1983) fou un filòsof, sociòleg, professor universitari i comentarista polític francès. |
Esoterisme | Taboo: The Sixth Sense és un simulador de cartomància a través del tarot, desenvolupat per Rare i publicat per Tradewest per a Nintendo Entertainment System (NES) el 1989.Aquest videojoc ofereix als usuaris una lectura del tarot on el "repartidor" barreja automàticament les cartes. És l'únic joc de NES que presenta dues advertències: que està pensat per a jugadors de catorze anys o més i que el joc està pensat només per a entreteniment. Taboo es va comercialitzar com un joc grupal que diversos adults podien gaudir de manera simultània.En carregar-se, el joc requereix l'entrada del nom, la data de naixement i el sexe del jugador. El joc demana a l'usuari que introdueixi una pregunta i barreja les cartes. A continuació, el joc genera una lectura del tarot mitjançant la disposició de la creu celta. El joc utilitza tota la baralla de tarot de 78 cartes, que consisteix en els Arcans Menors i els Arcans Majors.El fulletó d'instruccions ofereix una breu història dels orígens de la paraula "Tarot". També enumera els arcans i les cartes i aprofundeix en els detalls de la seva disposició, inclòs el que significa cada posició a la creu celta. El joc conté nuesa i imatges religioses, que en aquells moments eren inacceptables segons les directrius de contingut de Nintendo a Amèrica.Una llegenda urbana que envolta Taboo afirma que el joc havia predit amb precisió la mort d'alguns dels seus joves jugadors. Apareix al capítol Wish list (part I) de la sèrie "The Angry Video Game Nerd: How the Nerd Stole Christmas". El joc apareix en un dels antics catàlegs de nadal. |
Humor | Sakdiyah Ma'ruf (Pekalongan, Indonèsia, 11 de febrer de 1982) és una comediant en viu indonèsia. És coneguda per abordar l'extremisme islàmic a Indonèsia dins de les seves rutines còmiques. |
Cultura popular | La decoració d'ous és l'art o el treball manual de decorar ous. És un tipus d'artesania força popular a causa de la forma atractiva, suau i ovalada de l'ou. Encara que és possible decorar tota mena d'ou d'au mitjançant aquest procés, sovint els decoradors prefereixen els ous més grans i resistents. Sovint els ous d'oca, ànec i gallina són buidats mitjançant la tècnica de "bufatge", per fer-ho se'ls realitza un orifici a cada extrem i mentre es bufa per un d'ells el contingut surt per l'altre. Després la closca de l'ou pot ser o bé tallada, tenyida, pintada, tractada amb aplics o bé decorada d'una altra forma mitjançant una sèrie de tècniques. La decoració d'ous és especialment popular als països de l'Europa de l'Est. Alguns ous com els d'emú o d'estruç són tan grans i resistents que és possible tallar les seves closcas sense que es trenquin. La decoració dels ous d'emú aprofita el contrast de colors naturals de l'ou entre el verd clapat exterior de la closca i el color de la zona interna. S'han trobat closques d'ous d'estruç tallat amb dissenys regulars que tenen 60.000 anys d'antiguitat a Diepkloof Rock Shelter, Sud-àfrica.El famós artista i joier rus Peter Carl Fabergé va fabricar per a la cort de Rússia exquisits ous decorats amb metalls preciosos i gemmes. Aquests ous de Fabergé s'assemblaven a ous decorats comuns, exceptuant que estaven fabricats en or i pedres precioses. En la cultura persa també existia la tradició de decorar ous, que es realitzava durant l'equinocci de primavera. Aquesta època marcava l'any nou persa, i se la denominava Norouz. Les famílies decoraven ous i els col·locaven en bols. Es creu que és a partir de la mencionada tradició que es va desenvolupar el costum cristià. |
Conflictes | La Revolta d'Al-Qaida al Iemen és una sèrie d'enfrontaments armats entre l'Exèrcit del Iemen i les milícies d'Al-Qaida a Iemen. L'Exèrcit del Iemen comptà amb el suport dels Estats Units, i lluità contra les unitats rebels d'Al-Qaida, en un conflicte que forma part de la Guerra Civil Iemenita. Aquest conflicte ha estat qualificat pel govern dels EUA com una part integral de la seva Guerra contra el terrorisme. La campanya del Govern Iemenita contra Al-Qaida al Iemen, va començar l'any 2001, i es va intensificar a partir del 14 de gener de l'any 2010, quan l'Exèrcit Iemenita va declarar la guerra a Al-Qaida. A més de combatre contra Al-Qaida a diverses províncies, l'Exèrcit del Iemen també combat contra la insurrecció xíita a Iemen del Nord, i contra els separatistes de Iemen del Sud. |
Teologia | Joan Llopis i Sarrió (Barcelona, 17 de juliol de 1932 - Barcelona, 25 de juny de 2012) fou un teòleg i liturgista i professor universitari català. Es doctorà en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i diplomà en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Va ampliar els estudis de litúrgia al Pontifici Ateneu Anselmià de Roma. Fou ordenat prevere el 1958, i obtingué la secularització el 1973, tot i que continà col·laborant en activitats docents i periodístiques relacionades amb l’Església. Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Facultat de Teologia de Barcelona. Fou un especialista en litúrgia i en informació religiosa. Fou membre de l'organisme internacional encarregat de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, i col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies. Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral de Medellín, a Colòmbia, i dels instituts de teologia i de litúrgia de Barcelona. Crític de literatura religiosa de “Serra d'Or”, fou responsable de la pàgina de religió del Diari Avui, i membre dels consells de redacció de les revistes Concilium, Phase, Foc Nou i El Pregó. És autor de nombrosos articles de teologia i de pastoral litúrgica, i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984). Posteriorment, ha traduït per primera vegada al català Les cinc plagues de la santa Església, d'Antonio Rosmini (1990) i de l’italià i el castellà al català el llibre de Raimon Panikkar “Culto y secularización”, que forma part del volum IX de l'Opera Omnia de Raimon Panikkar, titulat “Mite, símbol, culte”. També ha publicat L’Evangeli (re)humanitzador (1992), obra que li va valdre el premi Joan Maragall el 1991, Compartir el pan y el perdón (1996), Les Religions del món (2008). |
Sociologia | La majoria silenciosa és un terme utilitzat per referir-se a una gran majoria de gent sense especificar d'un país o grup que no expressa la seva opinió de forma pública. El terme fou popularitzat pel president estatunidenc Richard Nixon per reivindicar que tenia el suport de la gran massa del país que no participava activament en les protestes contra la seva política d'intervenció militar al Vietnam. El 3 de novembre de 1969 en un dels discursos presidencials més famosos de tots els temps, conegut per la historiografia americana com Nixon's 'Silent Majority' speech, va realitzar una intervenció política que assentaria les bases per permetre al detentor del poder atribuir-se el silenci d'una gran part dels ciutadans com una aprovació a la mateixa línia política. |
Telecomunicacions | DTS Master Audio HD és el nou format de codificació d'àudio HD (High Definition, en català Alta Definició) sense pèrdues, utilitzat en els nous discs òptics HD-DVD i Blu-Ray, entre altres, que serveixen com a suport per a la comercialització i distribució de contingut audiovisual com el cinema, documentals, concerts, videojocs, etc. Ha estat creat per la companyia Digital Theater System, i és una evolució d'anteriors formats de compressió d'àudio com el DTS. Anteriorment va ser conegut amb els noms DTS-HD o DTS++ (fins al 2004). |
Heràldica | En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua. Aquest títol li fou aplicat pel profeta Joan Baptista, durant l'episodi del baptisme de Jesús en el riu Jordà, segons els evangelis. |
Pedagogia | El treball escolar són les tasques o deures que els professors envien als seus alumnes normalment fora de l'horari lectiu, en un termini determinat i amb objectius acadèmics i formatius predeterminats. D'aquesta manera, l'alumne practica tot allò que s'ha après a la classe desenvolupant una sèrie d'habilitats cognitives. Un dels objectius del treball escolar se centra en la millora del rendiment de l'alumne a llarg termini, aprengui a aprendre i a descobrir i posar en pràctica les seves pròpies tècniques d'estudi i de treball personal, de manera que vagi adquirint valors de responsabilitat i compromís. |
Astronàutica | Una òrbita geoestacionària és una òrbita geosíncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinació nul·les (e = 0, i = 0). Es tracta d'una òrbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. El concepte va ser publicat per Artur C. Clarke a un article a la revista Wireles World l'octubre de 1945 amb el títol "Extraterrestrial relays"., basant-se en l'obra Das Problem der Befahrung des Weltraums, de Hermann Noordung, de 1929.Un satèl·lit en aquesta òrbita manté fixa la seva posició (es troba estacionari) respecte a la superfície terrestre, ja que el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra. D'una certa manera, es pot dir que el satèl·lit «segueix» el moviment de rotació de la superfície. Aquesta característica es revela d'una gran utilitat per als satèl·lits de comunicacions, ja que permet l'ús d'antenes de recepció fixes i proporciona una cobertura constant. També permet als satèl·lits meteorològics recollir i enviar informació actualitzada sobre la meteorologia de regions molt extenses (p. ex. d'un continent). Aquesta òrbita presenta, emperò, alguns inconvenients respecte a l'òrbita baixa terrestre (l'altre tipus d'òrbita més utilitzat). D'entrada, es requereix molta més energia per arribar-hi degut a la gran alçada, cosa que dificulta i encareix el llançament. A això s'afegeix un nivell de radiació molt més important, ja que ens trobem al límit de la zona protegida pel camp magnètic terrestre. La gran alçada també tendeix a dificultar la tasca del satèl·lit. Per exemple, els satèl·lits de comunicació han d'enviar senyals de gran potència per compensar la distància que els separa de l'usuari receptor. A aquestes complicacions s'afegeix el fet que l'òrbita geoestacionària és una òrbita inestable. Diverses pertorbacions orbitals fan que els satèl·lits geoestacionaris es vegin obligats a utilitzar els seus sistemes de propulsió per mantenir-se a la seva posició. Les pertorbacions més importants són: El potencial lunisolar (o deriva Nord-Sud): Es tracta d'una variació espontània de la inclinació de l'òrbita causada per l'efecte combinat de la gravetat del Sol i de la Lluna. L'amplitud d'aquesta pertorbació varia periòdicament entre 0,75 i 0,95 °/any, amb un cicle de 18,6 anys imposat pel moviment relatiu d'aquests dos astres. Aquesta pertorbació és la que requereix més combustible per ser corregida. La deriva de la longitud (o deriva Est-Oest): La posició relativa d'un satèl·lit geoestacionari respecte a la superfície es troba definida per la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit. Aquesta posició ha de restar fixa per poder realitzar la missió. La longitud del satèl·lit, emperò, es veu afectada per una pertorbació causada pel fet que la Terra no és una esfera perfecta. L'efecte d'això és una deriva de la longitud que pot arribar a 0,7 °/any. Aquest valor, però, no és uniforme per a tota l'òrbita geoestacionària, sinó que depèn, al seu torn, de la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit.Fins i tot tenint en compte aquests problemes, el gran valor comercial dels satèl·lits geoestacionaris fa que el nombre d'objectes en òrbita geoestacionària augmenti. L'any 2005 existien més de 300 satèl·lits geoestacionaris operacionals. Com que l'espai a l'òrbita és limitat, la Unió Internacional de Comunicacions ha dividit l'òrbita en parcel·les o «finestres» que són assignades a cada satèl·lit i que permeten de disminuir el risc de col·lisió o interferència entre satèl·lits geoestacionaris. El problema de la deixalla espacial tot i no ser tan intens com a l'òrbita baixa terrestre també es planteja i actualment es procura que els satèl·lits geoestacionaris deixin l'òrbita geoestacionària a la fi de la seva vida útil a fi i efecte de deixar el lloc lliure per als satèl·lits del futur. |
Sociologia | La sociologia econòmica és l'anàlisi sociològica dels processos socials de l'activitat econòmica, de les seves estructures i institucions i dels sistemes que integren l'economia amb la societat. Per a la sociologia econòmica, el problema fonamental és definir teòricament diferents formes de processos econòmics tal com es realitzen les relacions socials reals i la seva influència sobre elles. La sociologia econòmica es definida de manera freqüent als mitjans acadèmics com "la perspectiva sociológica aplicada als fenòmens econòmics". Des d'aquest procediment científic, els fets econòmics són considerats i tractats pels investigadors com fets socials. |
Art | Una estela maia és una classe de monument de la cultura maia de la Mesoamèrica antiga. Consistia d'una pedra alta tallada i freqüentment s'associaven amb pedres baixes de forma circular que ara anomenen altars. L'elaboració d'aquests monuments es va difondre per tota la regió maia durant el període clàssic (250 – 900 dC), i es considera que aquests parells d'estela amb altar són un segell característic de la civilització maia d'aquest període.[2] La tradició escultural que va engendrar l'estela va emergir d'una forma ja completament desenvolupada i és probable que tingués antecedents tallats de fusta.[3] L'estela més antiga que ha estat trobada en el seu lloc original a les terres baixes maies, va ser excavada a la gran ciutat de Tikal a Guatemala. Durant el període clàssic gairebé cada regne maia a les terres baixes del sud erigia esteles al seu centre cerimonial.L'estela va arribar a ser associada molt estretament amb el concepte del rei diví i la fabricació d'aquests monuments va disminuir juntament amb el declivi d'aquesta institució. La producció d'esteles pels maies va tenir el seu origen al voltant del 400 aC i seguia al llarg del període clàssic, fins a aproximadament el 900 dC, encara que alguns monuments es reutilitzaven durant el període postclàssic. La ciutat important de Calakmul a Mèxic va erigir la major quantitat d'esteles de qualsevol ciutat maia coneguda, amb un total d'almenys 166, encara que tenen un estat molt dolent de conservació.[6] Les esteles maies mostren una àmplia variació estilística. Moltes esteles són lloses verticals de pedra calcària esculpides en un o tots dos dels seus costats. Les esteles d'alguns llocs mostren una aparença més tridimensional en regions on la pedra local ho permet, tals com Copán i Toniná. |
Història | Jarlshof és el centre arqueològic prehistòric més conegut de Shetland, Escòcia. Està situat prop de la costa sud de l'illa Mainland, a prop dels assentaments de Sumburgh i Grutness. Els edificis conservats inclouen restes d'una forja de l'edat del bronze, un "broch" (torre circular de pedra) de l'edat de ferro i diverses cases, cases pictes, edificis vikings i un mas medieval. També s'hi troben una mansió del segle xvii, la qual en Walter Scott va batejar Jarlshof a la seva novel·la "El Pirata". La resta de l'emplaçament no va ser descoberta fins a finals del segle xix. |
Jocs | Pedra, paper, tisora, llangardaix, Spock és una expansió dels clàssics mètode de selecció de joc de pedra, paper, tisora. Funciona amb el mateix principi bàsic, però inclou dues armes addicionals: el llangardaix (format per la mà com una boca mitjó-titella-like) i Spock (format per la salutació de Star Trek Vulcan). Això redueix les possibilitats d'un final rodó en un empat (de 01.03 a 01.05). El joc va ser inventat per Sam Kass amb Karen Bryla, com "Rock Paper Scissors Spock Lizard". El joc ha estat esmentat en quatre episodis de The Big Bang Theory. D'acord amb una entrevista amb Kass, els productors de la sèrie no li van demanar permís per a utilitzar el joc; però més endavant, en l'episodi "The Rothman Disintegration" de la cinquena temporada, sí que hi van fer referència, cosa que els va agrair al seu lloc web. |
Sociologia | L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuada és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual. |
Jocs | El pal és un dels estris de joc més bàsics i antics. És un objecte molt fàcil d'aconseguir, perquè s'obté principalment de branques d'arbre. El pal més simple és un instrument tan versàtil que esdevé una eina per a la imaginació, ideal per al joc simbòlic o com a estri bàsic per construir joguines artesanals senzilles.El joc de llençar el pal i que el gos el reculli és un dels jocs interespècie més antics. Els ocells també utilitzen els pals per jugar. En el cas dels humans, els pals són emprats en múltiples disciplines esportives per a diferents usos. En alguns casos, aquests són modificats en major o menor mesura per adaptar-los a la pràctica esportiva. Aquesta modificació va des de transformar-lo lleugerament per convertir-lo en un bat de beisbol fins a modificacions més importants com la massa de croquet o el pal de golf.Els nens utilitzen els pals per imitar joguines ja existents al món. Hi ha nens que juguen posant-se un pal entre les cames imaginant que munten sobre un cavall o corren sobre una escombra voladora. En la cultura popular, els mags utilitzen pals a manera de vareta per conjurar les forces de la natura, sovint acompanyades d'unes paraules màgiques o d'un moviment lleuger.Un dels jocs bàsics amb pals al llarg de les centúries és utilitzar el pal brandat a manera d'espases i amb elles es representen batalles de corsaris o batalles de cavallers per l'amor d'una dama. En les darreres dècades, els pals s'han adaptat i combinat amb les noves tecnologies i a la ciència-ficció. En la saga de pel·lícules La guerra de les galàxies del director George Lucas els pals evolucionen en espases làser brandades per jedis.Els pals com a joc també s'utilitzen en el camp de la música. Els pals es transformen en baquetes i permeten a les persones desenvolupar el seu sentit del ritme i potenciar la seva capacitat musical en utilitzar-se com a instrument primitiu de percussió. |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.